cup | especial sanitat

16
Distribució gratuïta // 100.000 exemplars No em llances; deixa’m en un lloc on altres em puguen llegir Les xifres de la sanitat als Països Catalans [pàgs. 2 i 3] Com estan privatitzant la sanitat [pàgs. 4 i 5] Segur que és més eficient la sanitat privada? [pàgs. 6 i 7] És cert que no hi ha diners per a serveis socials? [pàgs. 8 i 9] Parlem amb professionals de la sanitat d'arreu del país [pàgs. 11, 12 i 13] Campanyes concretes per començar a parar els peus a la privatització [pàgs. 10 i 14] Unes jornades per a construir la sanitat als Països Catalans [pàg. 15] Informació per a lluitar contra les retallades // Febrer 2014

Upload: jordi-salvia

Post on 17-Mar-2016

225 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

Per una sanitat pública, universal i de qualitat. http://jornadasanitat.cup.cat

TRANSCRIPT

Page 1: CUP | Especial Sanitat

Distribució gratuïta // 100.000 exemplars

No em llances; deixa’m en un lloc on altres em puguen llegir

Les xifres de la sanitat als PaïsosCatalans

[pàgs. 2 i 3]

Com estan privatitzant la sanitat

[pàgs. 4 i 5]

Segur que és més eficient la sanitat privada?

[pàgs. 6 i 7]

És cert que no hi ha diners per a serveissocials?

[pàgs. 8 i 9]

Parlem amb professionals de la sanitat d'arreu del país

[pàgs. 11, 12 i 13]

Campanyes concretes per començar a parar elspeus a la privatització

[pàgs. 10 i 14]

Unes jornades per aconstruir la sanitat alsPaïsos Catalans

[pàg. 15]

Informació per a lluitar contra les retallades // Febrer 2014

Page 2: CUP | Especial Sanitat

02 // Per una sanitat pública, universal i de qualitat Informació per a lluitar contra les retallades // Febrer 2014

Distribució gratuïta // 100.000 exemplars

Page 3: CUP | Especial Sanitat

Per una sanitat pública, universal i de qualitat // 03Febrer 2014 // Informació per a lluitar contra les retallades

Aquesta publicació que teniu a les mans és una einamés de lluita contra les retallades sanitàries. Enaquests temps que estem vivint, observem com s'es-

tan desmantellant aquells drets que precàriament haví-em conquerit en les dècades anteriors. Aquesta “demo-cràcia” i aquest sistema econòmic s'han mostrat incapa-ços de garantir els drets de la gent, la igualtat social i ladignitat de les persones.

La sanitat no ha quedat al marge d'aquesta espiral depolítiques contra les classes populars. I això ja ve d'en-rere. El que expliquem en aquestes pàgines és una reali-tat que pretenen maquillar o que pretenen que assumimcom el millor dels escenaris possibles. És la realitat quemilers de persones han decidit canviar.

La CUP, desde més de 100ajuntaments ides de 3 esconsd'un dels tresparlamentsautònoms delsPaïsos Catalans,hem volgutposar el nostregra d'arena enaquesta lluita.Lluitant alsajuntaments, alcostat del veï-nat, en la defen-sa dels serveispúblics. I desdel parlament de Barcelona denunciant les màfies,corrupteles i privatitzacions dels nostres polítics-ges-tors. Però el nostre és un gra d'arena inútil si no elsumem a milers d'altres grans d'arena, fins a formar unaferma barricada.

Per tot això, aquest 22 de febrer hem organitzat unesjornades en defensa de la sanitat pública, de qualitat iper a tothom. La CUP volem continuar treballant al ser-vei dels i les protagonistes d'aquesta mobilització: els iles usuàries i professionals sanitàries. Per això creiemque aquestes jornades poden ser una ocasió esplèndidaper a cosir una xarxa indestructible en defensa dels nos-tres drets i que alhora comenci a dibuixar com volem quesigui el model sanitari del futur lliure que somniem. Per-què prendre la iniciativa és la millor de les defenses.

Fem una crida a la gent treballadora a implicar-se enles plataformes de defensa dels drets socials que sorgei-xen arreu del territori. Ni la política institucional ni dele-gar la teva representativitat no serveix de res si al carrerla gent no s'organitza. Als parlaments, als plens munici-pals, no es canvia la realitat. Com a molt, es pot ajudar aestendre la lluita del carrer, com un altaveu o un espaion deixar en evidència els gestors polítics. Sense elcarrer bategant, mobilitzat i organitzat, no hi ha cap can-vi possible.

És l'hora del poble!

Presentació

Publicació especial sobre sanitatFebrer de 2014Tiratge: 100.000 exemplarsDipòsit legal: L-1014-02Fotograf ia de portada: Dani CodinaEdita:

Coordinació editorial:

sense el carrer

bategant, mobilitzati organitzat,

no hi ha cap canvipossible

16%

28%

Page 4: CUP | Especial Sanitat

04 // Per una sanitat pública, universal i de qualitat Informació per a lluitar contra les retallades // Febrer 2014

Per molta gent, la privatització d'unservei és la venda total d'aquest ser-vei a una empresa privada. Així,

molta gent creu que privatitzar la sanitatvol dir, per exemple, vendre tot un hospi-tal, l'equipament i la plantilla a unaempresa, i que els usuaris hagin de pagarper a poder accedir a tots els serveis d'a-quell centre. Exactament igual que el quees va fer amb Endesa o Telefònica.

Precisament, és en aquesta definicióde privatització on molts responsablespolítics s'emparen per a dir que no s'estàprivatitzant la sanitat, ja que aquest

tipus de privatitzacions totals són minori-tàries en l'àmbit sanitari.

Privatitzar té un sentit més ampli. Voldir també situar parts d'un servei públicsota la lògica del sector privat i on elsbeneficis van a parar al sector privat.Això es pot fer mitjançant un ventall deformes legals i de gestió. I és així coms'està privatitzant la sanitat al nostrepaís.

Privatitzar un servei de manera abso-luta, és dir vendre la propietat i la provi-sió té un alt cost pels governs de torn jaque debilita les funcions de legitimitat

que l’estat exerceix per fer créixer i man-tenir el capitalisme. El terme privatitza-ció, o millor, els efectes de la privatitzaciós’aconsegueixen sense necessitat de ven-dre la propietat i la provisió dels serveis,s’usen operacions jurídiques com lesexternalitzacions, via concessions, viacontractacions publiques i subcontracta-cions via col·laboració públic i privada ovia rescats de propietats privades ambdiners públics simplement disfressadesde convenis de col·laboració, com en elcas dels barcelonins Hospital Clínic(públic) i Sagrat Cor (privat).

Què vol dir privatitzar?

Servei públic prestat per unaempresa privada. El sector públic enteoria ha de planificar, decidir, con-trolar i avaluar. L’administraciópaga per activitat a l’empresa priva-da. Així doncs, el risc d'emprenedo-ria que s’atribuïa a l’empresari dei-xa d’existir.

Els sis hospitals gestionats al PaísValencià segons el “Model Alzira”

són concessions administratives. Lagestió correspon a una empresa. En

aquest cas es tracta d'unes unionsd'empreses participades per cons-

tructores, mútues sanitàries i bancs.

Es tracta d'una concessió de ges-tió interessada per a la prestació deserveis sanitaris segons el que esta-bleix l'article 90 de la LGS. És uncontracte administratiu mitjançantel qual es realitza la prestació deserveis utilitzant mitjans aliens alsde l'administració sanitària.

A Catalunya hi ha 75 concertsd'hospitals, 73 concerts de centres

d'atenció primària i 28 concerts d'u-nitats d'insuf iciència renal, 91 con-

certs de salut mental i 134 concertssociosanitàris. A banda, hi ha 1.193concerts amb empreses per a ges-

tionar aspectes concrets de l'atencióextrahospitalària.

Concert

situen un servei públic sota

la lògica del sectorprivat i els beneficis

van a parar al sector privat

Concessióde ServeisPúblics

Com estan privatitzant

Mitjançant aquest se sotmet l'hospi-tal privat al mateix règim sanitari, admi-nistratiu i econòmic dels hospitalspúblics, excepte en els aspectes relacio-nats amb la titularitat del centre i larelació laboral amb el personal.

Aquesta modalitat s'aplica a l’Hospital de Sant Joan de Deu de Barcelona, Hospital de Sant Boi,

Sagrat Cor, i un llarg etcètera.

Convenisingular

Page 5: CUP | Especial Sanitat

Per una sanitat pública, universal i de qualitat // 05Febrer 2014 // Informació per a lluitar contra les retallades

És un model de gestió en el quel'empresa és pública, participada perdiverses administracions, juntamentamb entitats sense ànim de lucre, peròsotmesa al dret privat.

Al País Valencià es gestiona sotaaquest model l'Hospital Provincial deCastelló i l'Hospital General Universi-tari de València. A Catalunya, la fór-

mula dels consorcis sanitaris estàmolt estesa a nivell comarcal o d'àreasupramunicipal i ha estat un focus deconstants sospites de corrupció, com

en el cas del Consorci de Salut delMaresme i la Selva.

Consorci

Empreses on almenys el 50% delcapital és públic i per tant el controlmajoritari hauria de ser, en teoria,públic. La creació d’empreses públiquesés una manera suau de privatitzar, amés és la solució fàcil per guiar-se peldret privat, un dret més àgil però sensegaranties i sense respecte pel principid’igualtat. La privatització s’acaba per-feccionant quan es van venent progres-sivament les accions públiques a mansprivades per la qual cosa el patrimoni

col·lectiu passa a mans privades.

L'operació fallida del conseller de laGeneralitat de Catalunya Boi Ruíz de

trossejar l'Institut Català de la Salut enuna vintena d'empreses públiques era

el primer pas cap a una privatitzaciógradual d'algunes parts de la sanitat

pública de Catalunya.

Col·laboració públici privada via empreses públiques

L’actor privat finança la construccióde l’obra pública i rep a canvi els dretsd’explotació de l’obra bé sigui via con-cessió del servei que es desenvolupi enla infraestructura o bé sigui explotantels serveis complementaris a aquestservei.

Un exemple és l’Hospital de Palmade Mallorca Son Espases. El governbalear abonarà 1.050 ME en trenta

anys a una unió d'empreses. Aquestes,a banda dels pagaments del govern,

rebran la gestió dels serveis auxiliars ide l'explotació econòmica de totes les

botigues, bars, quioscs de premsa iregals que s'instal·lin a l'hospital.

Col·laboració públic iprivada via concessiód’obres o contractes“claus en mà”

Pagar el menjar i els llençols. Repagament de la manutenció lligat a esta-des curtes o a processos determinats. El servei d'alimentació hospita-lària costa aproximadament uns 10 euros per pacient. El portaveu delGovern de Catalunya, Francesc Homs, s'hi ha mostrat favorable.

L'Executiu de Rajoy també estudia excloure serveis hospitalariscom ara els productes d'higiene i la roba de llit (2 euros per pacient).

A Catalunya, en alguns hospitals ja es cobra per l'aigua que utilitzael pacient ingressat (també pel llit de l'acompanyant), així com peralgunes prestacions que són fora de la cartera de serveis, com araalgunes vacunes i injectables.

Diabètics. A sobre de la taula de la ministra Ana Mato hi ha l'exclusió delf inançament de tires i mesuradors de glucosa per als diabètics, queunes comunitats proporcionen de manera gratuïta i d'altres mitjan-çant recepta.

Sense control de la natalitat. Exclusió o repagament de les lligadures detrompes i de les vasectomies.

Reproducció assistida. Excloure de la cartera de serveis els tractamentsde reproducció assistida perquè són tractaments "molt cars" i la rela-ció "cost-benef ici" no està consensuada.

Canvi de sexe. Aquesta intervenció s'ha utilitzat com a exemple de "mal-baratament" per determinats sectors de la societat, tot i que en reali-tat el nombre d'operacions que s'han fet als centres de referència ésreduït.

Bolquers i material de cura. La idea és que el pacient en pagui almenys,una part. Una persona en una residència consumeix una mitjana dequatre bolquers al dia. El preu del paquet de 80 unitats oscil·la entreels 25 euros (els més f ins) i els 80 euros els de nit.

Cadires de rodes i crosses. Més control de les cadires que es f inancenper a les persones que es troben en residències. També s'estudiaexcloure els bastons i les crosses del catàleg de material ortoprotèsicf inançable.

Teràpia respiratòria. Repagament per tractar la síndrome de l'apnea delson i l'oxigenoteràpia, en els mateixos termes que els fàrmacs, aixícom les teràpies i els equips d'oxigenoteràpia i aerosolteràpia, entred'altres.

Malalties professionals. Eliminar l'exempció de pagament per part delpacient de tractaments per accidents laborals i malalties professio-nals.

Revisió del calendari de vacunació. Reduir a la baixa el nombre de vacu-nacions, fent que algunes siguin voluntàries previ pagament.

Allò que estanestudiant fer-nos

repagar

Copagament: pagar un servei entre dues o més persones.

Repagament: tornar a pagar allò que ja has pagat.

En el cas de la sanitat, primer paguem elseu cost via impostos i ara volen

fer-nos-ho repagar via taxes.

la sanitat?

Page 6: CUP | Especial Sanitat

06 // Per una sanitat pública, universal i de qualitat Informació per a lluitar contra les retallades // Febrer 2014

Durant el segon mandat del PSC,en 2010, es va inaugurar l’hospi-tal comarcal del Baix Llobregat,

l’Hospital Moisès Broggi. El nou hospi-tal és el centre de referència per a 11municipis del Baix Llobregat, per auna població de 300.000 persones i esva planificar per descongestionar elshospitals de Bellvitge i Dos de Maig deBarcelona, especialment els seus qui-ròfans.

Una de les novetats de la construc-ció de l’edifici és que es va seguir elmodel de finançament anglès PrivateFinance Iniciative (FPI) o iniciativa definançament privat. A Catalunya,aquest model, inspirat en el finança-ment d’inversions del National HealthService britànic, s’ha anomenat Alian-

ça Estratègica amb el Proveï-dors (AEP). Aquest modelsuposa la contractació, mit-jançant un procedimentobert, de la construcció imanteniment de lesinstal·lacions i el seu finan-çament. L’objectiu aparentés minimitzar l’impacte enl’endeutament de l’Admi-nistració pública i reduir elscostos en infraestructures.Però s’assoleix això?

La UTE adjudicatària viaAEP de la construcció del'Hospital Moisès Broggi estavaformada per la flor i nata de lesempreses i barcelonines. ACSAAGBAR Construcció, SA, EMTE

SA, TEYCO SL iLa Caixa. A canvide la construcció,durant 30 anys,l'administraciópagarà el cost de lainversió en base al'Euribor + 1%.

Suposadament elresultat havia deser una major impli-

cacióen l'o-bra. Més cele-ritat i més qualitat.Però no va ser així. La Inversió finalva ser de 113 milions d’euros, 15 mésdels previstos. Al juny de 2012, dos

anysdesprés

de la sevainauguració,

es van haver detancar quiròfans, a

causa de defectes en laconstrucció. Com a conse-

qüència, es van traslladar 150 opera-cions a l’Hospital General de l’Hospita-let i se'n van endarrerir 300 més.

Durant 30 anys l'administració pagarà el costmés els interessos en base a

l'Euribor més un 1%

Infraestructuresprivatitzades

El rescat de l’Hospital d’Alzira; l’increment d’un 12,6%

del pressupost de l’Hospital privat Gene-ral de Catalunya mentre que es reduïa un

16% el de l’Hospital públic Vall d’Hebron; eldesviament de 13 milions d’euros en la construc-

ció de l’Hospital Moisès Broggi; són exemples dela insaciabilitat de les empreses concessionàries i degestió ineficient. A més, encara que els hospitals degestió privada o concertada comparada amb la sani-tat pública puguin tenir menys despesa per pacient,quan s’afegeixen els beneficis empresarials, el cost/des-pesa és similar o a vegades molt superior al de cen-tres públics. I això tenint en compte que seleccio-nen pacients, deriven els més complexos i tenen

dotació tecnològica i de professionals infe-rior als hospitals públics: donen pitjor

servei a igual o major cost i apli-quen criteris no equitatius per

escollir els pacients.

És més eficient la gestió

Page 7: CUP | Especial Sanitat

Per una sanitat pública, universal i de qualitat // 07Febrer 2014 // Informació per a lluitar contra les retallades

Qui en són els gestors?Una UTE formada per l'asseguradora

mèdica Adeslas, les constructores Lubasa iDragados i el grup Ribera Salud. Aquestgrup, que posseeix la meitat de la participa-ció, estava format per Bancaixa, la CAM iCaixa Carlet. Actualment, després de laliquidació de les caixes d'estalvis, RiberaSalud és propietat de Bankia i el Banc deSabadell.

Com funciona?Seguint la teoria dels gestors del neolibe-

ralisme, un servei ofert per un gestor privatsempre és més econòmic que un servei ofertper un gestor públic. Així, l'administraciópaga un tant fix per habitant que tinguiaquell hospital com a referència.

Quin va ser el resultat econòmic?Teòricament, aquest preu és inferior al

cost de l'atenció per persona en una gestiópública. Però només a la teoria, ja que 3anys després de la seva inauguració l'em-presa es trobava en plena ruïna. Era evidentque no es podia servir sanitat de qualitat auns preus tan baixos.

Com es va maquillar?Per a pal·liar les pèrdues, en un primer

moment la Generalitat va inflar el censd'habitants en més de 11.000 persones.També es va començar a derivar pacientsd'altres hospitals cap al d'Alzira, i aquestfacturava els serveis a preus molt elevats.Així, l'increment de parts atesos el 2001 vaser un 37% superior als atesos el 2000.

Tot i així, els números no sortien i laGeneralitat va haver de rescatar l'empresa.Es va derogar la concessió i es va indemnit-zar l'empresa amb més de 25 milions d'eu-ros per lucre cessant i amb més de 43milions d'euros en amortització de les ins-tal·lacions.

Fet això, la Generalitat va convocar unnou concurs públic amb unes condicionseconòmiques que a la pràctica eren méscares que la gestió directa. El preu que espagava a l'empresa augmentava un 68%.Aquest concurs el va guanyar la mateixaUTE que uns mesos abans havia estat res-catada amb diners públics.

Quin és el seu funcionament actual?Tot i el maquillatge dels números, la

Generalitat no ha pogut demostrar maique el model Alzira és més econòmic queel model de gestió pública. Es va publici-tar que el 2011 el sistema de gestiópública costava més de 700 euros perpersona, mentre que el model Alzira encostava uns 600. Però s'amagava que elcost de la gestió pública incloïa més de200 euros de despesa farmacèutica, i elmodel Alzira no, ja que el govern autonò-mic pagava a banda la despesa en medi-caments. Feia el mateix amb el transportsanitari. Però és que, a més, el sistemade gestió pública incorporava unes despe-ses importants en investigació i docència,despeses gairebé inexistents en els hos-pitals del model Alzira.

només 3 anys després

l'empresa gestora va haver de ser

rescatada

“la mateixa

empresa rescatadaamb diners públics

va tornar a guanyarel concurs amb condicions molt

més avantatjoses

El Model Alzira La frontera entre l'alta política i els consells d'administració és tanfràgil que hi ha tot un seguit de personatges i relacions que creu-en d'una banda a l'altra. Aquestes portes giratòries són les queteixeixen interessos comuns fins a fer que tot sigui una sola cosa,un sol interès i una única política possible. Us en presentem algunspersonatges.

Portes giratòries

Boi Ruiz

De director general i presidentde la patronal privada d'hospi-tals a conseller de sanitat de laGeneralitat de Catalunya.

Josep M. Padrosa

Director del CatSalud alhoraque apoderat de 6 empresesque tenien concerts amb el Cat-Salud.

Josep Prat

Va ser durant sis mesos -novem-bre de 2011 a juny de 2012-director alhora de l'Institut Catalàde Salut (ICS) i de la majorempresa d'hospitals privats del'estat, USP.

Ramón Bagó

Vicepresident del ConsorciHospitalari de Catalunya ipropietari de l'empresaSehrs. La seva empresa haobtingut 50 milions d'eurosde fons públics en contrac-tes de cuina del consorci queell vicepresideix.

Manuel Marin

Entre 2000 i 2007 era l'encarre-gat de la Generalitat valencianaper a supervisar i controlar lagestió de Ribera Salud sobrel'Hospital de la Ribera. A partir de2007 Ribera Salud el va fitxar coma gerent d'aquest hospital.

Alberto de Rosa

Director general de l'empre-sa Ribera Salud, rescatadaamb diner públic de la Gene-ralitat valenciana. És germàde Fernando de Rosa, qui vaser conseller de justí-cia valencià.

Juan Cotino

Mentre ell era conseller de Bene-star Social de la Generalitatvalenciana, les residènciesgeriàtriques propietat de la sevafamília van triplicar el nombre deplaces concertades per aquestaconselleria.

privada?El Model Alzira és un sistema de concessió de tota lagestió d'un hospital públic a una empresa privada. Esposà per primera vegada en marxa a l'Hospital de laRibera el 1999. Actualment, sis centres del País Valenciàfuncionen amb aquest model.

Page 8: CUP | Especial Sanitat

08-09 // Per una sanitat pública, universal i de qualitat

Page 9: CUP | Especial Sanitat

Informació per a lluitar contra les retallades // Febrer 2014

“En els últims 21 mesos s’han posata la venda parts del nostre Sistema Nacio-nal de Salut per valor de 10.700 milionsde lliures (12.700 M ), mentre 35.000persones han estat acomiadades, inclo-ent-hi 5.600 infermeres. La meitat de les600 estacions d’ambulància estan desti-nades a tancar, s’ha prescindit d’un terçdels centres d’atenció i un 10% de lesunitats d'emergència i accidents han dei-xat d’existir. Els departaments d'urgèn-cies han retrocedit a nivells de fa 10 anys.La moral de la família NHS està sotamínims.”

Així explica el doctor Kailash Chandel resultat de les reformes viscudes alSistema Nacional de Salutanglès (NHS) després dela llei aprovada pel governconservador de DavidCameron el març de 2012.Una reforma que s’apro-và amb el pretès objectiude millorar el rendimentdel sistema sanitari a par-tir d'ampliar el nombre deserveis oberts a la compe-tència, incrementant, així,el paper del sector privaten el sistema de salut.Mesures de liberalitzaciócom la conversió de totsels hospitals en fundacionsque rivalitzen pels con-tractes de tractament, o de traspàs deresponsabilitats, en problemes de salutpública com l'obesitat, el tabaquisme il'abús d'alcohol als ajuntaments, n’erennomés algunes de les receptes.

La llei de Salut i Assistència Socialva trigar 14 mesos a ser aprovada, des-prés d’incorporar més de mil esmenes, iva haver de vèncer una forta oposiciósocial, professional i política. S’hi vanmobilitzar en contra nombrosos col·lec-tius i plataformes socials i ciutadanes, itambé els sindicats de metges, inferme-res o llevadores. Diversos col·legis pro-fessionals van presentar esmenes o béimpugnacions globals alseu articu-

lat, que finalment tampoc comptà ambel suport del partit Laborista.

Avui, més d’un any i mig després dela seva aprovació, els col·lectius que aler-taven de les veritables intencions de lallei continuen denunciant, ara amb fetssobre la taula, la realitat descrita perChand. El traspàs de pressupost públical sector privat ha derivat en una reor-ganització massiva amb grans retalladesde personal públic i l’augment del nom-bre de pacients. Això ha comportat unadavallada de qualitat a l'NHS. Aquestasituació és aprofitada per determinatscercles mediàtics i polítics per justificar,precisament, la necessitat d’atorgar un

pes encara major a les empreses priva-des per fer front a les mancances del sis-tema públic. Una profecia autocompler-ta que com més avança més mina la con-fiança de la població en un servei quemolts consideraven baluard del sistemade protecció social anglès. Un camí que,a Anglaterra i arreu, sembla que nomésajudarà a impulsar les assegurances sani-tàries privades per a aquells que podenpagar-ho, sentenciant a mort un serveisanitari de tradició universal i gratuït alpunt d’ús.

Rere els passosd’Anglaterra

en només un any i mig, el traspàs de

pressupost públic al sectorprivat ha suposat una

davallada de la qualitat del sistema sanitari

Page 10: CUP | Especial Sanitat

10 // Per una sanitat pública, universal i de qualitat Informació per a lluitar contra les retallades // Febrer 2014

La protecció de la salut i la seva manifestació princi-pal, el dret a l’assistència sanitària, son drets de totesles persones, vinculats a la dignitat humana, que

estan essent vulnerats diàriament per l’acció dels poderspúblics. La privatització de la gestió d’hospitals públics o elDecret-Llei 16/2012 de mesures urgents per garantir la sos-

tenibilitat del SNS, que nega a les persones“sense papers” l’accés a la sanitat pública,que estableix el cobrament del transport sani-tari si es considera “no urgent”, que aug-menta els medicaments exclosos de finan-çament públic i el copagament farmacèutic,que passa els salaris del personal sanitaride fixes a salaris variables en funció del ren-diment i la productivitat, etc... , constituei-xen algunes de les últimes agressions con-tra aquest dret.

Malgrat la seva forma legal, aquestesmesures són contraries al reconeixement(feble i amb carències) del dret a la salut al’article 43 de la Constitució i, fonamental-

ment, a la seva necessària consideraciócom a dret universal.

Des d’aquesta òptica, si el dreta la salut és universal, no és

possible limitar legal-ment l’accés

de tothom al mateix, perquè el seu exercici es inherent ala dignitat humana. En altres paraules, independentmentde si les normes aplicables garanteixen o no l’accés a l’as-sistència sanitària, els ciutadans estan, de conformitat ambel principi d’universalitat, legitimats per exigir-la, perquèd’ella depèn la seva dignitat humana. Ni les normes jurídi-ques estatals ni la falta de recursos ni la “política d’austeri-tat” no poden ser mai justificació per a negar l’accés a undret universal vinculat a la dignitat.

En conseqüència, quan unes determinades normes jurí-diques impossibiliten l’exercici d’un dret com aquest, s’o-bren altres vies legitimes per tal de procurar-se’ls, entrealtres, la desobediència. Aquestes dinàmiques i moltesaltres, que impliquen la desobediència o la insubmissiódavant normes com les avantdites no són una accióil·legítima sinó una forma legítima d’exercici d’un dretuniversal. Si aquesta desobediència és col·lectiva iva acompanyada d’una forta mobilització popular,el manteniment de la protesta ha de ser la viaper aconseguir un nou marc jurídic garant d’u-na sanitat pública, universal, gratuïta i dequalitat.

Albert Noguera és doctor en dret

constitucional

la manera per fer efectiu el dret és desobeint:

que el personal sanitari atengui a tothom

independentment de sitenen o no targeta

d’assegurat

Ens equivocaríem si veiéssim en l’exclu-sió sanitària un fenomen que afectaexclusivament una part de la població,

malgrat que, òbviament, genera un apartheidsanitari que principalment pateixen les perso-nes en major desigualtat social. Aquestes per-sones que el pateixen són les qui el sistemaanomena “sense papers”. Per altra banda, nopodem oblidar que aquest sistema és molt velli està basat en la beneficència i no en elsdrets.

Per què parlem d’exclusió sanitària alsPaïsos Catalans? Tant a les Illes com alPaís Valencià i al Principat hi ha diferents

maneres d'aplicar la normativa estatal,però que representen les particularitats

polítiques de cada territori. Les IllesBalears fan gala de l’apartheid sani-

tari amb la retirada de19.856 targetes sanità-

ries i la mort recone-guda d’un perso-

na per laman-

ca d’atenció. El País Valencià i el Principattenen instruccions que maquillen el decretperò que no resolen el problema.

La manera com aborden la qüestió és desd'un punt de vista tècnic quan, realment, és unproblema polític: ho restringeixen a un tema depagaments a tercers — és a dir, qui ha depagar la factura. La realitat és que arreu delsPaïsos Catalans ens trobem cobraments injus-tificats a usuaris de serveis d'urgències i cir-cuits tancats que resolen els casos particularssense tenir en compte la societat civil orga-nitzada.

Montse Pineda és treballadora Social 

i experta  en Salut Pública i Gènere

L’exclusiósanitària: més

enllà d’un decret

Lasanitat com a dret

de totes les persones iles vies per fer-lo efectiu

Creus quevulneren el teu dret

perquè no t’atenen o etfacturen una atenció gratuïta?

Què pots fer?

Exigeix que t’atenguin SEMPRE i que MAI no et cobrinabans d’atendre’t.

Pots posar un full de reclamació of icial al centresanitari.

Pots sol·licitar ajuda en alguna associació,assemblea o plataforma del teu

municipi

Si etsun usuari a qui

indigna aquesta situació:Participa i constitueix grups d'a-

companyament.

Guia per a constituir grupsd'acompanyament, basa-da en el sistema sanitari

de Catalunya

T'animes a adaptar-la alPaís Valencià i a les Illes?

Fem front a l’exclusió sanitària

a les Illes Balears s'han retirat més de 19.000

targetes sanitàries i ha mort unapersona per desatenció

“Si ets una

treballadora de l’àmbit sanitari:

Per solidaritat! Per suport mutu!Desobeeix! T’empara el codi

deontològic!

Guia de desobediència per aprofessionals de la sanitat a

Catalunya

De moment no s'han ela-borat per al País Valencià i

per a les Illes. T'hi animes?

Page 11: CUP | Especial Sanitat

En els darrers anys, amb el pretext de lacrisi, els serveis hospitalaris han patittransformacions en forma d'unificacióde serveis i retallades constants. Comha afectat aquest procés en el cas con-cret de Mallorca i de les Illes?

Hem patit retallades des d'un punt devista laboral (augment de jornada, dis-minucions de plantilles, de sou, dedrets...) que afecten la qualitat assisten-cial sanitària. Una plantilla adequada enràtios i raonablement remunerada ésmés eficaç, més rendible. També hempatit retallades sagnants als nostrespressupostos. Han intentat tancar hospi-tals, però no ho han aconseguit gràciesa les mobilitzacions dels pacients i tre-balladors.

El més important, però, ha estat elcanvi radical de gestió que hem sofert.Imposant una gestió mercantil, ambànim de lucre i anteposant els interes-sos de mercat sobre les persones. Totaixò, mitjançant la presència d'empre-ses privades que gestionen serveis queeren totalment públics i pretenent, tam-bé, gestionar el personal públic, tant enserveis sanitaris com no sanitaris.

La construcció i posada en marxa deSon Espases fou conflictiva i polèmicades de bon inici i suposà acabar amb lamajor part de serveis d'un altre hospi-tal, el de Son Dureta. Quines han estatles conseqüències de voler implantar unhospital de referència a Mallorca?

L'hospital de Son Dureta, amb gaire-bé el 100 % dels seus serveis públics, jaera l'hospital de referència de les Illes, itotes i tots hi tenien cabuda. Hi haviamolt poques empreses privades: a laneteja i a part de la cuina.

Polèmica molta, per la compra delsterrenys. Perquè primer es van comprari després es va justificar la despesa perla construcció del nou hospital. Varenquedar clars els interessos especulatiusde l'expresident Jaume Matas (PP) id'Unió Mallorquina. Durant la construc-ció tenguerem una canvi polític, però elPSOE no va ser capaç d'arreglar lasituació ni de complir les promeses elec-torals per paralitzar definitivament laconstrucció. A cada punt hi sorgia unproblema i un cost afegit. I el resultat ésel que és: un Eurovegas sanitari.

El trasllat va suposar, per a tota laciutadania illenca, la pèrdua d'un siste-ma públic sanitari modèlic reconegutarreu del món. Va ser un caos. No hihavia res al seu lloc i ningú sabia quèfer. Ara bé, aquí el dia de la inauguracióno va faltar ningú per a la foto: ni polí-tics, ni amics interessats ni sindicats.

Creus que s'està sobrecarregant l'ano-menat hospital de referència, Son Espa-ses, per poder abaratir costos dinami-tant el servei públic de proximitat?

Hi ha serveis que sí, per exemple, elservei d'urgències pel tancament de cen-tres de Atenció Primària (AP). Es dispa-ren les consultes en aquest servei, aixícom el seu cost, ja que l'atenció sanità-ria d'urgències és més cara que la del'AP. Es perjudica greument la qualitat

assistencial sanitària que reben els ciu-tadans.

Son Espases ja es va construir pen-sant en quines àrees i/o serveis dona-rien rendibilitat. Tenim excel·lents qui-ròfans, habitacions, laboratoris, cuina,bugaderia..., que són rendibilitzats perla privada i construïts amb els nostresdiners.

Hi ha una tendència a fer negoci amb elsserveis complementaris dels centres desalut, com la cafeteria o pàrquing?

No és una tendència, és un empori,un gran centre comercial tancat perime-tralment: només cal que entris per laporta que ells te deixen oberta i amb labutxaca ben plena. Pel pàrquing de SonEspases els treballadors es van mobilit-zar per alliberar el pagament mentre elssindicats negociaven unes condicionseconòmiques més favorables. Paguesper aparcar (i més car que a El CorteInglés) i pagues per copiar el teu histo-rial o per RX. També pagues per emprarel Wi-Fi, la TV i per l'aigua i el menjarsi guardes a un pacient menor o si etsun desplaçat. Hi ha tres entitats bancà-ries (i cap és ètica), una joieria, perru-queria, restaurants, cafeteries.. un"Eurovegas de salut”.

Un altre dels debats que més preocupena Mallorca és el de les llistes d'espera.Estan reduint-se o s'està agreujant elproblema?

Les llistes d'espera no minven: espe-ram el doble de dies que fa dos anys peruna intervenció quirúrgica. No els inte-ressa arreglar el problema de les llistes.

Pel govern és una excusa més per argu-mentar que el sistema no funciona iregalar-ho a la privada.

S'han tancat llits i quiròfans. La sanitatprivada se'n beneficia d'alguna manera?

Sí, han posat a la seva disposició llitsi quiròfans i, fins i tot, li han donat llis-tes d'espera. Ja ho deia José RamónBauzá en la campanya electoral: ‹‹Calpotenciar la sanitat privada››. Elspacients, després de la consulta privadaderivada, han de demanar les receptesdels medicaments al metge de capçale-ra, i això suposa molèsties als pacients,retards a les consultes, etc.

El conseller de Salut balear, Martí San-

saloni, ha estat denunciat amb una que-rella criminal per la mort de tuberculosid'Alpha Pam a Mallorca i AmnistiaInternacional ha denunciat que, a lesIlles Balears, es discrimina als immi-grants en l'ús de la sanitat pública.Creus que el cas s'enquadra dins unmarc de desprotecció cap els nouvin-guts?

Hi ha un marc de desprotecció i, des-graciadament, hi ha molts més casosque es troben en situació de perill,exclosos del dret a la prevenció, curaciói a tenir una vida digna. També és cert,però, que hi ha molts de treballadorsque cada dia fan esforços perquè no tor-ni a passar.

Quin ha estat el paper de Sansaloni enla precarització del servei públic desalut a les Illes?

Sansaloni és un home titella, comaltres persones que han col·locat, tam-bé dins l'Hospital de Son Espases, ambl'únic requisit de tenir el carnet del PP.És una manera de facilitar els desitjosdel PP estatal. De privatitzar, d'enri-quir-se sense trobar cap obstacle. San-saloni es va apujar el sou només arribara la Conselleria, mentre llevaven lespagues extres.

Per què creieu que fou escollit consellerde Salut una persona sense experièn-cia?

Des de l'arribada del PP al govern jahan passat tres consellers, si no n'heperdut el compte. Només es necessitaser obedient i continuar amb la aplica-ció del seu programa neoliberal.

En el cas de les Illes, una altra de lesqüestions que més preocupa és la man-ca de determinats serveis a Menorca,Eivissa i Formentera.

Sí, existeix aquesta mancança i sónels pacients els que la pateixen. Elsabonaments de desplaçament espaguen molt tard, si es paguen. Sónmolts els que es troben sense ingres-sos o amb sous miserables que no elsarriba per finalitzar el mes i han depagar medicaments i viatges per acudira una consulta.

Maria Josep Espases Calvente forma partde l'equip tècnic del Laboratori de Micro-biologia de l'Hospital de Son Espases on,a f inals de 2012, nasqué una assembleade treballadors i usuaris contra la priva-tització. Espases Calvente és membre dela secció sindical de la CGT i té molt clarquin ha de ser el paper dels pacients i dela ciutadania: ‹‹Si volen una sanitat pública,gratuïta i solidària ―com la que teníem―que demanin sempre ser atesos pel Ser-vei de Salut de les Illes en la mesura quela seva malaltia els ho permeti. No dei-xin la seva salut en mans de mercaders!››.

Per una sanitat pública, universal i de qualitat // 11Febrer 2014 // Informació per a lluitar contra les retallades

Son Espases ja es va construir

pensant en quinesàrees i/o serveis

donarien rendibilitat

Entrevista

“Han posat llits, quiròfans i, fins i tot, llistes d’espera a disposició de la privada”

tres bancs, restaurants, una

joieria, una perruqueria... això és

l'Eurovegas sanitari

Page 12: CUP | Especial Sanitat

12 // Per una sanitat pública, universal i de qualitat Informació per a lluitar contra les retallades // Febrer 2014

La Fe és un hospital públic i de gestiótotalment pública, però també s'hi hanintroduït “pactes per objectius” a cadaunitat. Com funcionen?

Eixos pactes per objectius els potestablir o bé la Generalitat o bé l'hos-pital pot incloure-hi els seus i el que estracta és que cada unitat ha de contro-lar les seues despeses. Si aconseguei-xen complir l'objectiu econòmic els tre-balladors es veuen recompensats ambun plus salarial. Tot i que es consideraun extra, si t'acostumes a rebre'l, elmes que no compleixes l'objectiu i noet paguen el plus ho vius com una reta-llada salarial, perquè et quedes senseuns diners amb els quals comptaves.Així que realment t'estan pagant perestalviar.

I com poden afectar aquests pactes laqualitat de l'atenció mèdica?

De moltes maneres, depenen moltde cada unitat, però l'exemple mésgràfic es veu en hospitalització, que ésuna de les àrees més cares, on esdonen les altes més ràpidament. Cap ales 12 o la una del migdia creixen moltles altes perquè això redueix les hospi-talitzacions durant tot un altre dia; iels divendres es disparen per a què lagent no es quede el cap de setmana. Ésmolt evident.

En la meua àrea es noten en cosesmés xicotetes però que també afectenla qualitat de vida del pacient, com perexemple en el menjar de dia delspacients no hospitalitzats. Pensa quejo estic a oncologia pediàtrica. Sóntractaments molt durs aplicats a

xiquets i abans se'ls donava menjarquan venien a l'hospital a rebre lamedicació. Hui veus tots els pares ambel seu propi berenar.

També cal dir, però, que en el queés en proves i tractament açò no afec-ta, si cal que te'n facen 15 per deter-minar el que tens, ho fan. I en el cas

del càncer són sovint proves caríssi-mes que un ciutadà corrent no podriafinançar mai a la sanitat privada.

Oncologia pediàtrica és una seccióespecial, però.

Sí, clar, en molts detalls és una àreamolt mimada i també tenim molt desuport privat. La majoria de serveisque han estat retallats per la partpública han estat coberts per actorsprivats. Per exemple, l'escola per alsxiquets que estan hospitalitzats és dela Fundació La Caixa, la residència per

a familiars quevénen de fora és deRonald Mac Donald–decorada compodeu imaginar, elsxiquets estan encan-tats–, molt del per-sonal de suport, queal final és impres-cindible, no és del'hospital, sinó d'al-tres empreses exter-nes. Això provocaque aquests serveisen realitat no siguen“drets” del pacient,sinó que depenguend'una sèrie devoluntats que podenvariar o acabar-se.

A La Fe no hi hahagut externalitza-cions de serveis hos-pitalaris?

No en el que és elfuncionament hospi-talari estricte, elque té el tracte ambel pacient. El fet deser considerat unhospital de referèn-cia fa que siga moltmimat en eixe sen-tit. Sí que ho estanserveis com la nete-

ja o la seguretat i amb condicions moltdures. Els seus treballadors han estatmesos sense cobrar, hi ha hagutvagues, i, fins on se sap, fins i tot unsuïcidi...

També està externalitzada la inves-tigació que no depèn directament del'hospital sinó d'un seguit de funda-cions privades associades amb moltaprecarietat, tant pel finançament delsprojectes com per la situació laboral.

Aquí també s'han notat les retallades?Molt. Els fons públics per investiga-

ció pràcticament han desaparegut,cosa que obliga als responsables delsprojectes a anar buscant diners d'onpoden –familiars de malalts, associa-cions contra el càncer, etc.– però no hiha una garantia que assegure que elprojecte podrà consolidar-se.

Es dóna la paradoxa que, per qües-tions de qualitat, els controls perentrar en un assaig clínic són moltdurs, però després tota la investigaciódepèn d'una persona que té un con-tracte de sis mesos i que si no li reno-ven queda tot el projecte a mitges.

Yania Yáñez, Biòloga investigadora enoncologia pediàtrica a l'hospital La Fe deValència.

la majoria de serveis

d'oncologia pediàtrica que hanestat retallats per la

part pública hanestat coberts per

actors privats

“els fons

públics per investigació

pràcticament handesaparegut,

cosa que obliga aanar buscant diners

d'on es pot

Entrevista

“A l’hospital t’estan pagant per estalviar”

FOTO // AITANA-CANELA-OLCINA

Page 13: CUP | Especial Sanitat

Per una sanitat pública, universal i de qualitat // 13Febrer 2014 // Informació per a lluitar contra les retallades

Com s'estructura el SEM?El SEM és una empresa privada que

té com a únic accionista el Servei Cata-là de la Salut (CatSalut), que depèn delDepartament de Salut. Aquest encarre-ga al SEM la coordinació de les emer-gències mèdiques a Catalunya. Peròl'assistència en si no l'efectua el SEM,sinó que ho fan un seguit d’empresesprivades subcontractades. El SEM nodisposa de recursos propis: no téambulàncies i, excepte els càrrecsdirectius, el personal administratiu iuna petita part dels assistencials, laimmensa majoria del personal és sub-contractat.

Quin paper juga la patronal de lesambulàncies en les concessions d'a-quests concursos públics?

Els fils del transport sanitari elsmou l'Associació Catalana d'Empresa-ris d'Ambulàncies (ACEA), la patronalde les ambulàncies, que es dedica aassessorar i guiar les institucionspúbliques sobre els requisits i les con-dicions que han de regir el transportsanitari. Naturalment, les recomana-cions que eleven als ens públics sónfavorables als seus interessos empre-sarials i, en general, acostumen a sor-tir-se amb la seva.

Quines són les principals empreses quees beneficien de les concessions deservei de transport sanitari?

A Barcelona ciutat, el Grupo Domingo(que inclou diverses empreses d'ambu-làncies com ara Ambulancias Blanco,Ambulancias Guerra...) és el beneficiaridels principals contractes de servei. Perexemple, el grup Domingo té el rèntingde les ambulàncies de Servei Vital Avan-çat (SVA) i Servei Vital Bàsic (SVB).

Fora de Barcelona, la principal empre-sa beneficiària és Transport Sanitari deCatalunya (TSC) que va ser creada apro-fitant tota l'estructura i els recursos —ambulàncies incloses— de la Creu Roja.De fet, el president de la Creu Roja dellavors, Salvador Alemany, va ser el fun-dador de TSC. Aquesta empresa acaparala major part de les licitacions de trans-port sanitari a Catalunya.

Curiosament, les dues empreses mésbeneficiades amb l'actual model de trans-port sanitari tenen com a responsables lavicepresidenta i el secretari general d'A-CEA, Maria Lluïsa González (TSC) i Ser-gio Blanco (Grupo Domingo).

Cada quan es fan les concessions i comes plantegen? Quines empreses hipoden participar?

Teòricament, l'Administració obreuns concursos públics en què estipulales necessitats del SEM i les condi-cions que han de complir les empresesadjudicatàries. Els contractes són de 4anys, excepcionalment prorrogables a 2anys més, però la norma habitual és ques'efectuïn aquestes pròrrogues. Eldarrer contracte es va iniciar el 2006 ino ha conclòs fins aquest 2013, pertant, ha durat 8 anys i es desconeix quèha passat en aquests 2 anys no contem-plats pel contracte, tot i que intuïm queles dues parts hauran arribat a alguntipus d'acord lucratiu. El que segur quesabem és que els treballadors hemseguit prestant el servei a la ciutadania.

Què va passar amb les ambulàncies quevau rebre arran del concurs del 2006?

Les unitats d'assistència avançada(SVA) que es van licitar en el concursdel 2006 tenien problemes tècnicsgreus que implicava la seguretat delstreballadors i dels pacients. En la fabri-cació s'havien modificat elementsestructurals i els vehicles superaven dellarg el pes que podien suportar, cosaque afectava, entre d'altres coses, laresposta de frenada. Es van denunciaraquests fets i el SEM va decidir retirarels vehicles, que van ser substituïts peraltres ambulàncies que no complien elsrequisits del concurs i, el que és pitjor,no complien les condicions per desenvo-lupar la nostra feina en condicions.Després de petites modificacions igrans informes, les unitats van tornaral carrer al cap d'un any i mig sensetenir solucionats els problemes tècnics,per tant, des del 2008 fins fa poques

setmanes hem estat treballant ambunes ambulàncies que eren irregulars.

Com serà el concurs que s'està prepa-rant actualment?

Encara no se sap gaire cosa, però síque sabem que l'ACEA està assessorantla Generalitat per establir-ne les bases.Corren rumors que la durada serà de 10anys, que s'incrementarà el pressuposten un 25 % (tot i el context de retalla-des) i sospitem que les empreses delGrupo Domingo i TSC tornaran a ser lesbeneficiàries d'aquest nou contracte.

Com us afecten aquestes subcontracta-cions als treballadors?

El SEM, excepte els treballadors quevenim de l'antiga empresa d'urgènciesde Barcelona (SCUBSA), té tota la plan-tilla subcontractada, per tant, nosaltressom els únics treballadors contractatsdirectament pel SEM. Les diferènciesentre plantilles són notables: els treba-lladors subcontractats cobren menys,tenen menys ajudes i fan més hores.Això comporta que hi hagi diferències idivisions dins la plantilla. La subcon-tractació permet una llibertat total al’empresari i genera aquestes gransdiferències de condicions laborals dinsdel sector. Alhora, l'empresari aconse-gueix que els treballadors s'enfrontinentre ells mentre fa negoci.

I als usuaris?Als usuaris només els ha afectat en

la mesura que s'han suprimit unitatsen algunes zones i s'ha reduït la jorna-da de funcionament d'algunes ambu-làncies, de 24 a 12 hores. La direccióha tingut clar des del naixement delSEM l'any 2005 que han de tenir con-tent l'usuari encara que l'organització

no funcioni bé. Sigui l'emergència quesigui, cal enviar ràpidament una unitatgroga i taronja per atendre l'usuari,encara que no sigui la més adient perassistir aquella emergència. Els res-ponsables del SEM, en lloc de crear unmodel homogeni, organitzat, eficient ieficaç, van optar per construir unmodel d'aparença que funciona dia adia gràcies a la gent que hi treballem.

Si poguessis dissenyar un sistema detransport sanitari urgent, com elfaries?

Eliminaria la subcontractació. Noconec cap empresa privada en l'àmbitsanitari que ofereixi qualitat, rapidesai eficiència, que és el que se'ns exi-geix. Al llarg del dia, veiem moltscasos en què les mútues privades ensdemostren les seves limitacions i man-cances: els hospitals privats utilitzenel SEM per enviar als hospitals públicspacients que se'ls han complicat, icada dia assistim a mutualistes que,malgrat haver trucat a la seva mútua,reben l'assistència del servei públic.L'Administració no es pot negar aatendre una persona mutualista, per-què preval el principi d'universalitat igratuïtat del sistema sanitari, i, tot ique pot fer-ho, no cobra el servei a lamútua. Les mútues privades saben uti-litzar aquest principi al seu favor. Capmodel privat és més eficient que un depúblic, perquè el model privat busca elbenefici i el públic no, per bé quealguns gestors sanitaris han pretèsenriquir-se a costa de la sanitat públi-ca. A mi m'agrada el model francès.Malgrat els seus defectes, l'Adminis-tració francesa aplica el principi d'i-gualtat en l'assistència als seus ciuta-dans i, per això, el sistema és 100 %públic.

Toni Cusó va entrar al món del transportsanitari fa més de 20 anys de la mà deCreu Roja i en fa 14 que és Tècnic deTransport Sanitari. Actualment és con-ductor d'ambulàncies medicalitzades —o de Servei Vital Avançat (SVA)― alSistema d'Emergències Mèdiques i mem-bre de la secció sindical de la CGT i de laplataforma Emergències Mèdiques enLluita.

la patronal de les ambulàncieses fa els concursos

públics a mida

durant 5 anys hem estat

treballant amb unesambulàncies

irregulars

“Totes les ambulàncies del SEM són propietat d’empreses privades”

cap model sanitari privat és més

eficient que un depúblic

el Grupo Domingo i TSC són

les principals empre-ses beneficiades delmodel de transport

sanitari

Entrevista

Page 14: CUP | Especial Sanitat

14 // Per una sanitat pública, universal i de qualitat Informació per a lluitar contra les retallades // Febrer 2014

L'opacitat defineix cada cop més elfuncionament del nostre sistemasanitari. Opacitat en els comptes,

amb els càrrecs i amb els sous, opaci-tat i confusió entre les empreses sani-tàries públiques i privades, i tambéamb les llistes d’espera.

Cada vegada és més habitual sentiren els nostres centres sanitaris: ja ettrucarem, una frase que no significares més que l’inici d’una llarga esperad’uns usuaris malalts.

Ja et trucarem és la frase quemaquilla les dades reals de les llistesd’espera: no significa que immediata-ment t’hi incorporin, ni tan sols que hofaran en un termini curt de temps, sinóque significa que passes a ser un usua-ri invisible. I com que no saps quan ettrucaran, quan ho fan, potser ja hanpassat mesos des de la darrera visita odel diagnòstic i tot aquest temps queportes esperant que et truquin no s’hacomptabilitzat enlloc.

Les dades de CatSalut són el resul-tat d’aquesta trampa política quenomés dóna una informació falsa de 14processos quirúrgics de 65. Quandemanem informació de la resta ensdiuen que no en disposen i, en cap cas,comptabilitzen l'espera per a provesdiagnòstiques o visites a especialistes.

Mentre aquells qui ens retallen la

sanitat i ens roben la vida s’omplen laboca de xifres d’eficiència i bona gestiódel servei, els usuaris de la sanitatpública cada cop en quedem més exclo-sos i és més llarga l’espera per unaintervenció quirúrgica: perquè tanquenquiròfans per estalviar –ens diuen– iper mercantilitzar els malalts –diemnosaltres. Demanem transparència iens responen amb mentides.

Grup de Treball en Defensa de laSanitat Pública de Tarragona

ja et trucarem vol dir que no

t'incorporen a la llista d'espera; el

temps que esperes aque et truquin no

comptabilitza enlloc

“Ja et trucarem

La manipulació de les llistes d'espera són una eina perversaque empren els gestors polítics per a camuflar els efectes deles retallades en sanitat, i, alhora, per a incitar la població a con-tractar assegurances privades de les mútues.

Has de saber que:

· Tens dret a rebre una atenció en un temps adequat i arebre informació sobre les llistes d’espera.

· Si marxes sense hora entres a formar part de la llista pera accedir a la llista d’espera de tal manera que no es comp-tabilitza, això facilita que els nostres polítics puguin engan-yar-nos sobre el temps real d’espera.

·Si no et volen donar hora, pots demanar un justificant ones comprometin a donar-te hora en un termini d’una set-mana. Si no et donen aquest justificant pots presentar unareclamació al servei d’atenció a l’usuari fent servir els modelsde reclamació que trobaràs a la nostra web www.cup.cat/sani-tat.

Si no et donen aquest justificant, no abandonis la cua decitacions on t’estan atenent. Amb aquest petit acte solida-ri contribueixes a la transparència del sistema públic quefacilitarà el seu bon funcionament.

Si necessites ajuda, adreça’t als col·lectius organitzats detreballadors/es i usuaris/es de la sanitat perquè t’acompan-yin a formalitzar la queixa.

No marxis sense hora

Evitem que maquillin lesdades de les llistes d’espera

Si creus que has rebut una pitjor atenció degut a les retalladesApropa’t al nucli de la CUP del teu barri o municipi (trobaràs el llistat al codi QR)O envia un correu electrònic a:[email protected]

-vine i participa!-

Page 15: CUP | Especial Sanitat

Per una sanitat pública, universal i de qualitat // 15Febrer 2014 // Informació per a lluitar contra les retallades

1+ Conferències i debats:10h | Models de Gestió Sanitària. Conseqüències de la incidència de l'a-genda neoliberal en la gestió de la Sanitat. Canadà, Veneçuela i Angla-terra

Isabel Iturria: Ex-ministra del Poder Popular para la Salud delGobierno Bolivariano de Venezuela, metgessa especialista enMedicina Interna i Cardiologia.Tania Aguilar Guerra: Vicedirectora General de la Escuela Nacio-nal de Salud Pública de Cuba.Carles Muntaner: Catedràtic de la Faculty of Nursing i de la DallaLana School of Public Health de Toronto.

12h | Determinants socials de salut. Diferències sistemàtiques en saluta causa de les estructures socials.

Montse Pineda: Activista per la Sanitat Pública i feminista.Carme Borrell: Llicenciada y doctora en Medicina, especialista enMedicina Familiar y Comunitaria y en Medicina Preventiva ySalud Pública.Laia Ollé:Membre del Grup de Recerca en Desigualtats en laSalut (GREDS) - Employment Conditions Network (EMCONET)de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).Albert Espelt:Diplomat en estadística i graduat en psicologia, cen-tra la recerca en la Salut Pública i desigualtats socials en salut.Pofessor de la UAB i UOC.

16h | Bases d’un Nou Model Sanitari. Punts clau en la construcció d’u-na sanitat de propietat i provisió pública, universal i de qualitat.

Àngels Castells: Doctora en Ciències Econòmiques i Presidentade Dempeus per la Salut Pública.Elena Montserrate: Metgessa de familia i militant d'EndavantOSAN.Nines Maestro: Membre de CAS Madrid (Coordinadora Antipriva-tización de la Sanidad) i de Red Roja.Xavier Lleonart:Metge Adjunt de Cirurgià d'Urgències de l'Hospi-tal de Terrassa.

18h | Estratègies de lluita i canvi. Debat sobre com afrontem la lluitacontra la privatització de la sanitat.

2+ Col·lectius en lluita:Durant tot el diaFira d'entitats i col·lectius dels Països Catalans en lluita per la defensade la sanitat pública.

3+ AudiovisualsDurant tot el diaProjecció de vídeos a càrrec de SICOM.

La política de retallades sistemàtiques iperllongades en sanitat, el tancamentde serveis, com ara centres d’atenció

primària i quiròfans, la privatització de lagestió sanitària íntegra dels centres suposa,no només la violació d’un dret fonamental,com és la protecció i cura de la salut, sinótambé reblar el clau d’un model sanitari,arreu dels Països Catalans, que intrínseca-ment promou i afavoreix la sanitat privada.

Front a això són creixents les lluiteslocals en contra de les actuals retalladespressupostàries i en pro de la defensa d’unsistema sanitari basat en uns principis molt

diferents als que defensa el sistema: uneslluites imprescindibles per a la defensa delsdrets que ens pertanyen, i que tants anysens han costat de guanyar.

Per aquest motiu vam creure que ésnecessari crear un espai ampli i prepositiu iun possible punt de trobada de les diferentslluites en l’àmbit sanitari per un model desanitat sota uns principis indiscutibles: pro-pietat i provisió pública, universalitat i qua-litat sense discriminacions i sense exclu-sions. Una bona oportunitat per dibuixarcol·lectivament un model de sanitat alterna-tiu a l’actual pels Països Catalans.

Isabel IturriaMinistra del Poder Popular per a la Salut delGovern Bolivariano de Veneçuela, d'abril alnovembre del 2013. Actualment Directorade l'Hospital Cardiològic Infantil de Veneçu-ela. Metge cirurgiana de la Universitat Cen-tral de Veneçuela, especialista en MedicinaInterna i Cardiologia. Directora de la Gerèn-cia d'Hospitals del Ministeri de Salut entre2004 i 2006. Presidenta de la Fundació Hos-pital Cardiològic infantil Llatinoamericano"Dr Gilberto Rodríguez Ochoa".

Carles Muntaner i BonetÉs Catedràtic de Infermeria, Psiquiatria i SalutPublica de la Universitat de Toronto (UoT).També treballa al Center for Research in InnerCity Health (CRICH) i al Institute for GlobalHealth Equity and Innovation de la UoT.Abans va ser professor de la UniversitatAutonòma de Barcelona i a la Universitat deMaryland. La seva recerca es centra en elestudi de les causes i solucions polítiques deles desigualtats de nacionalitat, classe soci-al, gènere, ètnia, i raça en temes de salut iserveis sanitaris. Des de els anys 90 fa recer-ca a Llatinoamèrica, en particular a la Veneçu-ela Bolivariana.

Tania Lizz Aguilar GuerraProfessora de l'Escola Nacional de Salut Púb-lica de Cuba i Vicedirectora des de 2009.Doctora en Medicina, especialista en Embrio-logia. Màster en Genètica Mèdica i Màsteren Educació Mèdica a la Universitat Mèdi-ca de l'Havana. Ha participat en programesNacionals de Salut Matern Infantil, i mésrecentment en investigacions i accions pera l'homologació i inserció laboral de titulatsde l'Escola Llatinoamericana de Medicina enels seus països d'origen.

Montserrat Pineda LorenzoTreballadora Social i experta en Salut Púb-lica i Gènere per la Escuela Nacional deSanidad del Instituto Carlos III. A l’actualitatés Coordinadora d'incidència política de Cre-ación Positiva i Presidenta del Comitè 1erDesembre-Plataforma Unitària d’ONGsidade Catalunya. Ha estat professora de la E.U.Infermeria Santa Madrona, impartint l’assig-natura “gènere i salut". És activista en diver-sos moviments per la defensa de la salutpública i la defensa dels drets sexuals.

Laia OlléPolitòloga i investigadora predoctoral al Grupde Recerca en Desigualtats en Salut- Employ-ment Conditions Network (GREDS-EMCO-NET) de la Universitat Pompeu Fabra. Entreels seus àmbits de recerca es poden trobarels determinants socials de la salut, les con-dicions d’ocupació i la participació dels tre-balladors en salut laboral.

Albert EspeltAlbert Espelt es va Diplomar en Estadística,Llicenciar en Investigació i Tècniques de Mer-cat i Graduar en Psicologia. Més tard, va rea-litzar un Màster en Salut Pública i el Docto-rat en Biomedicina. Actualment és profes-sor associat a la Universitat Autònoma deBarcelona i consultor a la Universitat Ober-ta de Catalunya. Un dels seus temes de recer-ca s’ha centrat en l’estudi de les desigualtatssocials en salut.

Àngels CastellsDoctora en Ciències Econòmiques. Profes-sora de Política Econòmica de la Universitatde Barcelona del 1976 al 2008. Presidentade Dempeus per la Sanitat Pública.

Elena Monserrate VallejoÉs metgessa especialista en medicina fami-liar i comunitària, Màster en Atenció Primàriade Salut per la Fundació Robert-UAB. Actual-ment treballa com a metgessa d'atencióprimària per a l'ICS al Baix Llobregat. Mili-tant de l'Esquerra Independentista des del2005.

Ángeles Maestro MartínLlicenciada en Medicina i Cirurgia per la Uni-versitat Autònoma de Madrid. Militant delPartido Comunista de España (PCE) des de1971, ex-regidora de Talavera de la Reina(Toledo), ex-diputada a les eleccions gene-rals espanyoles de 1989, diputada al Con-grés per Izquierda Unida el 1993 i 1996 El2004 abandona IU, i el 2005, el PCE, seguinta Red Roja i re-incorporant-se al ServicioMadrileño de Salud.

Xavier Lleonart i MartínezÉs llicenciat en Medicina i Cirurgia l’any 1990.La major part de la seva vida professionalha estat vinculada al Consorci Sanitari deTerrassa. Ha estat metge adjunt de CirurgiaToràcica, tot i que actualment és metgeadjunt de Cirurgia a Urgències a l’Hospitalde Terrassa. Des del punt de vista docent,ha estat docent de postgrau a l’Hospital deTerrassa, però també ha estat professor al’Escola Universitària d’Infermeria Creu Rojade Terrassa. Des del 2007 està vinculat aMetges de Catalunya, essent en l’actualitatel seu Vicesecretari General.

Carme BorrellÉs metgessa, especialista en medicina pre-ventiva i salut pública i en medicina de famí-lia, doctora en salut pública. Professora asso-ciada de la Universitat Pompeu Fabra. Direc-tora de la revista Gaceta Sanitaria. Membredel Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris.Ha investigat sobre els determinants socialsde la salut liderant projectes nacionals i inter-nacionls. Va liderar la Comisión Para Redu-cir las Desigualades en Salud en España.

Unes jornades per construir alternatives

La CUP i desenes de plataformes locals en defensa

de la sanitat hem convocat pelproper 22 de febrer a Barcelonaunes jornades en defensa de la

sanitat pública

Ponents

Programa

Page 16: CUP | Especial Sanitat