programa cup ab 2011

Programa electoral de la CUPAlternativa per Barcelona

per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona


1

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelona per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011

NDEX 0.PRESENTACI 1.MODEL URB: UNA CIUTAT SOSTENIBLE I INTEGRADA EN LENTORN 1.1.MODEL ENERGTIC I TERRITORIAL: CAP A UN MODEL DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

1.1.1.Situaci actual 1.1.2.Model energtic 1.1.3.La gesti de laigua 1.1.4.Residus i contaminaci 1.1.5.Equilibri territorial: alimentaci i consum

1.2.MODEL URB: UNA CIUTAT MS AFABLE I INTEGRADA EN LENTORN 1.2.1.Model urbanstic de la ciutat de Barcelona 1.2.2.Espais naturals 1.2.3.Equipaments 1.2.4.Poltica dhabitatge

1.3.TRANSPORT I MOBILITAT A LA CIUTAT DE BARCELONA 1.3.1.Autobs urb i interurb 1.3.2.Metro i Renfe Rodalies 1.3.3.Tramvia 1.3.4.Sistema tarifari 1.3.5.Itineraris urbans, l'harmonitzaci de la urbanitzaci compacta 1.3.6.Nous problemes: DUM (Distribuci Urbana de Mercaderies) 1.3.7.Nous conceptes de la mobilitat: Park & Ride i CarSharing 1.3.8.rea Verda 1.3.9.La mobilitat obligada: responsabilitat de les empreses i transport als centres de treball 1.3.10.Perspectives integradores. Conceptes transversals

2.RADICALITZACI DE LA DEMOCRCIA: RECUPERACI DE LESPAI PBLIC 2.1.DEMOCRATITZACI DELS RGANS INSTITUCIONALS I FOMENT DE LA PARTICIPACI

2.1.1.Democratitzaci dels rgans institucionals 2.1.2.Reconeixement i suport de les entitats 2.1.3.Cap a la democrcia directa: Pressupostos Participatius per Barris

2.2.DEMOCRATITZACI DE LA CIUTAT I RECUPERACI DE LESPAI PBLIC 2.2.1.Plantejament

Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna


- 2 -

2.2.2.Propostes 3.MODEL ECONMIC I JUSTCIA SOCIAL: LECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES 3.1.ECONOMIA, FISCALITAT, COMER I TURISME

3.1.1.Plantejament 3.1.2.Economia Social i Solidria 3.1.3.Impostos i finanament municipal 3.1.4.Comer 3.1.5.Turisme

3.2.TREBALL 3.2.1.La poltica de lAjuntament de Barcelona en matria docupaci 3.2.2.Els serveis i equipaments municipals 3.2.3.Propostes

4.COHESI SOCIAL 4.1.EDUCACI

4.1.1.Situaci actual. Diagnstic 4.1.2.Les lnies d'actuaci general 4.1.3.Programa marc de la CUP-Alternativa per Barcelona: Projecte Educatiu de Ciutat 4.1.4.Punts on l'Ajuntament de Barcelona ha d'intervenir amb urgncia

4.2.SANITAT 4.2.1.Situaci actual 4.2.2.Lnies dactuaci generals de la CUP-Alternativa per Barcelona 4.2.3.Propostes concretes

4.3.SERVEIS SOCIALS 4.3.1.Plantejament 4.3.2.Propostes

4.4.GNERE 4.4.1.Desigualtats entre dones i homes, discriminacions sexistes 4.4.2.Propostes

4.5.IMMIGRACI 4.5.1.Situaci actual 4.5.2.Propostes

4.6.JOVENTUT 4.6.1.La CUP-Alternativa per Barcelona i la joventut barcelonina: de collectiu excls a motor del canvi social 4.6.2.Estructuraci, planificaci i execuci de les poltiques de joventut 4.6.3.Joventut i educaci 4.6.4.Joventut i treball 4.6.5.Joventut i habitatge 4.6.6.Joventut i oci, temps lliure i cultura 4.6.7.Joventut i espai Pblic



- 3 -

4.6.8.Joventut i equipaments 4.6.9.Joventut i cultura 4.6.10.Associacionisme juvenil i participaci social 4.6.11.Llengua, cultura i identitat nacional 4.6.12.Joventut i salut 4.6.13.Joventut, transports i mobilitat

4.7.HOMOSEXUALITAT I TRANSEXUALITAT 4.7.1.Poltiques locals per estimar lliurement 4.7.2.Propostes

4.8.SOLIDARITAT INTERNACIONALISTA 4.8.1.El concepte de solidaritat internacionalista 4.8.2.Cooperaci i desenvolupament capitalista 4.8.3.ONGs i desenvolupament 4.8.4.Barcelona solidria? 4.8.5.Propostes

5.CULTURA, EINA DE CONVIVNCIA I LLLIBERTAT

5.1.Trets generals de la creaci cultural dominant a Barcelona 5.2.Accs universal a la cultura. Contra el mercantilisme 5.3.Implicaci i dinamitzaci popular. La gesti de les subvencions 5.4.Consolidaci de projectes. Contra festes i esdeveniments fastuosos 5.5.Creaci independent. Contra la centralitzaci i el control dels espais 5.6.Capitalitat dels Pasos Catalans. Contra uniformitzaci espanyolista i cosmopolitisme buit

6.DES DE BARCELONA: AUTODETERMINACI I PASOS CATALANS

6.1.Barcelona i la qesti nacional i territorial dels Pasos Catalans 6.2.La defensa de la participaci democrtica i de lautodeterminaci 6.3.Principis i organismes en el cam cap a la independncia

7.UNA CIUTAT DESCENTRALITZADA: PER UNA BARCELONA DELS BARRIS

7.1.Ciutat Vella 7.2.Eixample 7.3.Sants-Montjuc 7.4.Les Corts 7.5.Sarri-Sant Gervasi 7.6.Grcia 7.7.Horta-Guinard 7.8.Nou Barris 7.9.Sant Andreu 7.10.Sant Mart



- 4 -

0. PRESENTACI Teniu a les mans el programa poltic amb qu la candidatura CUP-Alternativa per Barcelona es presenta a les eleccions municipals del 22 de maig a lAjuntament de Barcelona. Aquest programa ha estat elaborat a partir de setze punts de trobada sectorials i 10 punts de trobada dels districtes de la ciutat. La CUP va impulsar el mes de setembre aquest procs participatiu per elaborar un programa poltic per a la ciutat, on han participat tant militants de la CUP com persones implicades en el teixit associatiu de la ciutat com persones a ttol individual. La candidatura CUP-Alternativa per Barcelona La candidatura CUP-Alternativa per Barcelona es defineix com una candidatura independentista i desquerres; plural, formada per la CUP i altres espais i sectors poltics anticapitalistes, ecologistes, feministes, defensors del dret a lautodeterminaci i moviments poltics, socials i populars de la ciutat, com Des de Baix. CUP-Alternativa per Barcelona s producte de la confluncia en el treball de diferents sectors poltics en lelaboraci i articulaci duna crtica i una alternativa al model neoliberal de ciutat compartit, en variants diferents, per les forces poltiques amb representaci a lAjuntament. Qu s la CUP? La CUP s una organitzaci poltica assembleria dabast nacional, que sestn arreu dels Pasos Catalans i que treballa per un pas independent, socialista, ecolgicament sostenible, territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominaci patriarcals. La Candidatura dUnitat Popular (CUP) sarticula com a espai til per totes aquelles persones i collectius amb voluntat transformadora que lluiten per la llibertat del nostre poble, amb la intenci de ser un espai de confluncia dels moviments cvics i populars, en la lluita per lalliberament nacional i social dels Pasos Catalans. A travs de les seves assemblees locals, la CUP s present actualment en una setantena de municipis, on hi desenvolupa acci poltica a dins i a fora de les institucions locals. Malgrat el limitat marge dacci dels ajuntament, la CUP treballa sobre les possibilitats de modificar lactual municipalisme regionalista i bastir un projecte de pas basat en els municipis i els seus representants. Per altra banda, la CUP t projecci nacional i de fet s vist ja com un dels responsables de lactual creixement de lindependentisme. La CUP s i continuar essent un dels actors ms compromesos en les iniciatives populars que preparen la ruptura amb els estat espanyol i francs (consultes per la independncia, assemblea de regidors i regidores dels Pasos Catalans, manifestacions histriques com la del 10 de juliol del 2010...).



- 5 -

1. MODEL URB: UNA CIUTAT SOSTENIBLE I INTEGRADA EN LENTORN Les societats humanes exercim una forta influncia en levoluci del medi a travs dels usos que fem del territori. Les ciutats dorigen industrial shan conformat a partir de ls ingent de recursos fssils com el carb i el petroli, els quals han perms moure grans quantitats de materials a llargues distncies. El creixement i la forma urbana de les ciutats modernes no es poden entendre sense tenir present aquesta realitat. La ciutat de Barcelona, per al seu funcionament social i econmic ms bsic, necessita dels recursos que li proporcionen els diferents medis naturals sobre els quals la ciutat se sustenta. Barcelona requereix disposar daigua a labast, despais i de sistemes agraris pel provement alimentari, de materials molt variats i dembornals pels seus residus, necessita tamb recursos energtics, biodiversitat i espais naturals, regulaci climtica, etc. Tots aquests recursos tenen el seu origen i incideixen tant en mbits locals i regionals com globals. Des duna perspectiva ecolgica, la ciutat de Barcelona no presenta bons resultats i, el que s ms greu, tampoc transmet bones perspectives de futur si no comencem a canviar-ne el rumb. Lluny de modificar llurs poltiques per tal de dur la ciutat cap a la sostenibilitat ambiental, els governs municipals segueixen fent de Barcelona un centre de decisi poltica i econmica que augmenta la fragilitat ecolgica i social de la prpia ciutat i la dels territoris amb els que aquesta es relaciona. Els qui governen Barcelona tendeixen a considerar aquests territoris com un conjunt despais que han de proveir i prestar serveis a la ciutat i als seus habitants al cost social que calgui, provocant-ne la seva desestructuraci. Aquest comportament fa tamb que cada cop es necessitin recursos de ms lluny, competint amb la resta de ciutats de la regi i del mn per tal de garantir-ne la prpia viabilitat. En aquest escenari, la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona ens trobem amb una situaci paradoxal. Per un costat ens sentim partcips daquest comportament collectiu depredador, per alhora entenem all dabsurd que t viure en un lloc que necessita destruir lentorn per tal de seguir funcionant. Mentrestant, les grans empreses cerquen una sortida tecnocrtica a la crisi ecolgica, una sortida que els hi permeti seguir amb el seu creixent domini, i les administracions shi subordinen: en lloc de donar facilitats, lAjuntament, com tots els diferents nivells de govern, no estan permetent que els ciutadans participin activament en la recerca i posada en prctica de solucions, fomentant una sensaci general dimpotncia. Cal una transformaci radical de la concepci actual de la ciutat de Barcelona que passa per assumir els seus lmits biofsics.



- 6 -

1.1. MODEL ENERGTIC I TERRITORIAL: CAP A UN MODEL DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 1.1.1. Situaci actual El municipi de Barcelona compta amb poques competncies directes en matria mediambiental, per la seva actuaci s cabdal quan es tracta dorientar les poltiques de pas. El govern de Barcelona s present en el planejament de les poltiques daiges i de residus mitjanant lEntitat Metropolitana de Serveis Hidrulics i Tractament de Residus. Tamb participa des de lEntitat Metropolitana del Transport i amb els consorcis on participa amb lestat i la Generalitat en el planejament dinfraestructures territorials. I ara, amb la reconstituci de lrea Metropolitana de Barcelona, tamb participar directament del planejament urb metropolit. Per sobretot, i ms en temes ecolgics, cal tenir molt present que el municipi s una entitat poltica independent, i per tant, ha de representar polticament els seus ciutadans i ciutadanes ms enll de les competncies administratives que tingui atorgades. La participaci ciutadana i la radicalitat democrtica sn eines alhora indissociables i imprescindibles per tal de donar sortida als conflictes socials que ens albira la crisi ecolgica. Per tant, els consells de participaci municipals en temes ecolgics han destar formats per ciutadans i per entitats i associacions democrtiques, representatives de ciutadans. Les societats de capital, les associacions empresarials i les fundacions han de tenir un paper instrumental, consultiu i informatiu. 1.1.2. Model energtic Cal pensar Barcelona en els termes de ciutat en transici per fer front a les crisis que esdevindran per la fi del petroli barat i pel canvi climtic provocat per lescalfament global. Els conceptes de resilincia1 i de decreixement han de substituir el de creixement. LAjuntament de Barcelona ha dassumir un paper ms actiu en la promoci de lestalvi energtic i de les energies renovables a la ciutat, fent-ne una gesti social i popular, sense esperar que les grans empreses energtiques imposin el seu criteri centralitzador. Sha de dissociar benestar de consum energtic i reduir alhora la petjada ecolgica i lemissi de gasos defecte hivernacle. El transport pblic i collectiu i els vehicles ms petits i ecolgics han danar suplint els cotxes privats de baixa eficincia i devoradors denergia. En la mobilitat urbana pel centre de la ciutat, la bicicleta ha de tenir uns espais de circulaci preferent,

1 La resilincia, en la seva accepci social, s la capacitat duna comunitat per respondre a les crisis i als

canvis de manera proactiva, preventiva i creativa. La resilincia mitiga les vulnerabilitats. Per ser sostenible, una comunitat ha de millorar el seu nivell de resilincia en relaci a la seva vulnerabilitat ecolgica, social, econmica o tcnica.



- 7 -

protegits del risc daccident amb la resta del trnsit rodat. Sha dabandonar lenergia nuclear i el primer pas s trencar el miratge dels que ens venen electricitat a canvi de salut i risc radioactiu.

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona, basem les poltiques energtiques en els segents eixos dactuaci:

LInstitut de lEnergia de Barcelona sha de convertir en un agent promotor de noves formes de producci denergia distribuda amb fonts renovables. Ms enll de lordenana solar, cal facilitar amb iniciativa pblica la installaci denergia solar trmica als edificis construts2. Tamb cal incentivar pblicament lexpansi de lenergia geotrmica3.

Tamb sha de convertir en operador i promotor de la microgeneraci amb la implantaci a Barcelona i a lmbit metropolit de xarxes i centrals de distribuci intelligent. En lloc desperar que les grans empreses energtiques prenguin la iniciativa, cal que des de les institucions es fomenti la participaci ciutadana pel desenvolupament de noves prctiques i de noves tecnologies energtiques descentralitzades.

El consum denergia de la ciutat va augmentant any rere any. Sha de promoure a la ciutat lestalvi energtic i la reducci de les emissions de gasos defecte hivernacle, sobretot el que prov de fonts difuses (transport, consums dempresa i domstics, residus, ...), ajudant a les llars a fer la transici energtica amb el suport i la participaci de les entitats ciutadanes de Barcelona.

Considerar energia renovable la incineraci de residus, s una mentida escandalosa. Fent balan energtic global, representa una prdua denergia i de recursos en relaci a lestalvi i al reciclatge de materials.

Planificar lurbanisme dels barris pensant en lequilibri entre llocs de treball i habitatges. Evita moltes necessitats de transport entre la casa i la feina, estalviant temps i combustibles fssils.

1.1.3. La gesti de laigua

2 Al voltant del 5% de la superfcie de la ciutat seria suficient per abastir les necessitats en aigua calenta

sanitria i crearia llocs de treball 3 La major part de consum energtic domstic s la climatitzaci i el segon bloc s laigua calenta. Aix,

lenergia geotrmica i la trmica solar serien, respectivament, les energies renovables descentralitzades que cal implantar en primera instncia.



- 8 -

La gesti de laigua ha esdevingut en els ltims temps un debat clau, sobretot en el nostre territori nacional, amb una climatologia i un rgim de pluges de caire torrencial amb llargs perodes de sequedat. En aquest sentit, sha difs un nou corrent de pensament conegut com a nova cultura de laigua. Segons aquest corrent, laigua, pel fet de ser un b imprescindible per a la vida sha de distribuir equitativament entre tots els ssers vius. Leix principal daquesta concepci s que es deixa de considerar laigua nicament com un recurs i es comena a parlar-ne com lelement bsic dels ecosistemes hdrics i com a part fonamental per a la bona preservaci de la qualitat ambiental, que a la vegada garanteix la preservaci de laigua com a recurs. A la ciutat de Barcelona, laigua s un dels elements bsics pel consum dels ciutadans i ciutadanes de la ciutat, per tamb s un factor de reequilibri territorial. A hores dara, labastiment a lrea metropolitana de Barcelona provoca lafectaci del cabal de conques interiors, com la del Ter, o est provocant nous transvasaments com el de lEbre o el Segre. Barcelona hauria dassumir els lmits que li presenten les seves conques i els seus aqfers tal i com planteja la directiva europea daiges. Cal ser molt conscients que les condicions climtiques irregulars en un context de canvi climtic propiciaran nous episodis de sequera, per sha doptar per abandonar definitivament lopci de transvasaments entre conques. Laigua s un recurs que ha de mantenir el seu carcter de b comunitari, per tant, des de lAjuntament shauria dactuar decididament en la millora de la qualitat natural dels rius Bess i Llobregat en tot el seu curs i liderar una iniciativa institucional amb lobjectiu que la gesti daiges passi a ser pblica o de propietat social. Des de la CUP-Alternativa per Barcelona, proposem adoptar les segents mesures o poltiques en matria de gesti de laigua:

Laigua s un recurs que ha de mantenir el seu carcter de b comunitari. Sha de rescatar la titularitat pblica de la seva gesti ara en mans de Sociedad General de Aguas de Barcelona, S.A (Suez Environnement SA) i no seguir perdent-ne el control, especialment quan existeix una sentncia judicial que qualifica la concessi vigent de la gesti de laigua a AGBAR dillegal i quan lopacitat empresarial s la norma pel que fa a les dades de qualitat de laigua que bevem les barcelonines4.

4 Aquest s la qesti ms important en matria de poltiques ecolgiques a la ciutat de Barcelona. A

Pars ja sha remunicipalitzat la gesti de laigua (precisament a una de les ribes del Sena, la concessi era tamb a Suez S.A.), i a Alemanya tamb sest donant aquest procs. La remunicipalitzaci de la gesti de laigua a Pars suposa un estalvi anual daproximadament 25M. A Matar i a El Prat hi ha les millors empreses daigua de Catalunya i sn pbliques. Agbar, tot i tenir la dessaladora, prefereix comprar laigua del Ter perqu li surt ms barata, malgrat les repercussions ecolgiques que comporta sobre el riu Ter.



- 9 -

No a la privatitzaci dAiges Ter Llobregat.

Sha de treballar en la recuperaci dels aqfers i de les condicions daprofitament de les conques prpies a partir del que sha plantejat com una nova cultura de laigua.

LAjuntament de Barcelona i lrea Metropolitana, en ser una ciutat que nusa les aiges, shan de personar i donar suport a la causa social plantejada per aturar la contaminaci provocada per lempresa Iberpotash a la conca del Llobregat per sota del Bages.

Fer poltiques de demanda de laigua per tal de reduir-ne el consum. Establir un llindar de consum gratut per a les llars i penalitzar els excessos.

Continuar amb la poltica de reutilitzaci de laigua, com sest fent al Llobregat.

Promoure canvis de tecnologia en la gesti de laigua per evitar desaprofitaments.

Promocionar laprofitament de les aiges de pluja que ara sescorre per taulades i paviments.

Abandonar les opcions de transvasament entre conques. 1.1.4. Residus i contaminaci Les ciutats estan organitzades amb la lgica de fluxos lineals de materials. Les activitats industrials, comercials i de serveis, la distribuci i el consum, comporten encara la generaci duna excessiva quantitat de residus. La major part daquests residus sexpulsen de la ciutat o es dispersen a latmosfera, saturant la capacitat dassimilaci i afectant a la salut pblica. Cal canviar aquesta lgica i fomentar la prevenci i la recuperaci de materials fent responsables a les empreses que posen els productes al mercat. Barcelona supera sovint els lmits de contaminaci de laire i de laigua de boca establerts com permissibles. Sha doptar per les mesures ms preventives i per la transparncia, donant informaci constant a la ciutadania sobre la qualitat daire i aigua i sobre les fonts demissi. La ciutat de Barcelona sha dacollir a lestratgia internacional de residu zero que promou la prevenci i el canvi en les formes de producci, distribuci i consum. Des de la CUP-Alternativa per Barcelona, proposem adoptar les segents mesures o poltiques en matria de gesti de residus i contaminaci:



- 10 -

Restabliment dun servei pblic municipal de recollida descombraries, treballant sobre criteris ecolgics de recollida selectiva i tractament de residus. Aquest servei shauria de complementar amb la installaci de Punts Verds de recollida de deixalles i residus contaminants a tots els barris i amb campanyes deducaci ciutadana, en particular sobre la recollida eficient de la fracci orgnica.

La major part dels residus municipals recollits van a parar a labocador dHostalets de Pierola, a altres abocadors o a la incineradora de Sant Adri del Besos, on surten en forma de gasos, escries i cendres contaminants. La incineraci de residus s un sistema de tractament inacceptable per al segle XXI.

Cal tancar de manera immediata la incineradora de Sant Adri, construda en 1975 i oposar-se frontalment a la construcci de cap altre, com la que est prevista edificar en la zona franca.

La recollida de matria orgnica ha de ser la recollida selectiva principal i la ms prestigiada des del govern municipal. Sha de garantir una recollida i un tractament de qualitat.

Cal acollir-se a les possibilitats que dna laplicaci de mesures de responsabilitat ampliada

del productor a les que obra la porta la nova directiva de residus (on el productor/distribudor/consumidor es fan responsables del residu i, per tant, en les seves decisions tamb han dincorporar les possibilitats devitar-lo o de fer-lo ambientalment acceptable). Cal fomentar des de Barcelona els sistemes de dipsit, devoluci i retorn denvasos, piles, electrodomstics, aparells electrnics, etc.

Sha de fer visible pel ciutad i ciutadana de Barcelona el que li costen els residus i la neteja

de la ciutat i avanar cap a una distribuci socialment ms justa de responsabilitats i de costos.

Sha destablir un pla de reducci de la mida dels grans Ecoparcs, que no superen el 50%

deficincia, bo i canviant lestratgia dinversi. Cal que lajuntament de Barcelona deixi de subvencionar els grans lobbys internacionals de residus (com ara FOCSA ) i derivi aquests diners pblics a crear llocs de treball de proximitat, apostant per leducaci ambiental i la recollida porta a porta, que augmenti el reciclatge i la prevenci de residus.

Barcelona s una ciutat amb molta contaminaci acstica. Es va avanant en la reducci del

soroll dels vehicles dels serveis pblics, ara cal intensificar el control dels vehicles privats. Amb la participaci dels vens i venes cal concretar plans de reducci de la contaminaci acstica.



- 11 -

Aspectes com ara la neteja dels carrers amb aiges del fretic o la contaminaci lumnica pel malbaratament de lenllumenat (pblic o privat) no sn temes menors i mereixen que llur implementaci sestudi a fons.

El canvi de bombetes VASP (vapor de sodi dalta pressi) per bombetes de LED, molt ms eficients energticament, pot contribuir de forma significativa a la reducci de la contaminaci lumnica de la ciutat.

1.1.5. Equilibri territorial: alimentaci i consum Des de la ciutat de Barcelona sha dafavorir un equilibri territorial en consonncia amb els sistemes naturals, que no lligui els usos i els provements de la ciutat als mercats financers i a les fluctuacions internacionals especulatives sobre el territori. Molts ciutadans sorganitzen per tal de garantir una alimentaci de base ecolgica, no transgnica i de proximitat, que sigui justa amb els productors i que canvi les relacions entre la ciutat i els territoris rurals i dagricultura periurbana. Sha de promoure a la ciutat el provement de quilmetre zero i establir relacions dintercanvi justes amb els territoris propers i llunyans. Sha dafavorir a la ciutat lestabliment dinfraestructures logstiques de distribuci directa per als productors, les associacions i cooperatives de consum ciutadanes i per a les empreses deconomia social i solidaria. Una bona eina seria constituir consells ciutadans dalimentaci i sobirania alimentaria i obrir una via de poltica municipal que la fomenti.

Hi ha una relaci estreta entre usos del territori, condicions ecolgiques de vida i el dret a lexistncia i a la llibertat republicana. Han destar garantits, amb qualitat ambiental, els drets daccs a laigua, lenergia i lalimentaci, per tant han destar fora de fluctuacions financeres. El govern municipal ho ha dafavorir a partir de poltiques que tendeixin al preu zero per a llindars bsics de consum daigua i energia o amb poltiques de renda bsica universal.

Sha de considerar la reserva despai agrcola de la mateixa manera que es considera la reserva despai per a equipaments. A Barcelona cal un pla dhorts urbans ambicis.

Cessi de locals municipals per a les cooperatives i associacions de consum ecolgic i per als provedors agrcoles de proximitat.

Lajuntament tamb podria incentivar la creaci de Mercats Municipals Agroecolgics peridics i regulars.

Cal definir que la compra daliments en el sector pblic inclogui criteris com la producci agroecolgica de proximitat, la pesca artesanal de proximitat (eradicant la



- 12 -

compra de peix ultracongelat i desespinat de llarg kilometratge), i el treball en condicions socialment justes. Cal treballar aquests criteris des de lmbit de leducaci, i cal incentivar-ne ladopci en el sector privat.

Volem reivindicar que la poltica municipal, enlloc dignorar o criminalitzar, defensi i promogui els espais dexperimentaci en transici. Es a dir, els espais on sexperimenti la relocalitzaci de manera prctica i concreta, per exemple:

Comunitats rurbanes

Horts urbans

Xarxes de intercanvi

Cooperatives de consum

Tallers de reparaci, plantes de reciclatge i drapaires

Comeros de productes locals

Fires i mercats agroecolgics i artesanals

Assemblees de barri

Institucions de crdit cooperatiu i banca tica

Xarxes de monedes complementries

Mduls particulars, cooperatius o municipals de generaci elctrica renovable i autnoma

Iniciatives de rehabilitaci immobiliria que no estiguin al servei de la gentrificaci

Cooperatives de treball que incloguin criteris de sostenibilitat en la seva activitat.

Donar suport a economies alternatives al capitalisme com, per exemple, acceptar fins un 20% de moneda social a lhora dabonar els preus que la ciutadania paga per un curset en un centre cvic o la mensualitat del gimns municipal. Recolzar la creaci decoxarxes com opci de futur davant lactual sistema econmic s del tot necessari.

Lagricultura periurbana ecolgica comercial, els horts urbans intergeneracionals, els horts en balcons i terrasses, els horts en equipaments municipals i els horts escolars i incls els arbres fruiters en parcs municipals, son passos importants en el cam de recuperar la sobirania alimentria. Superar lmbit merament simblic,pedaggic o ldic, per assolir una producci significativa de fruita, verdura i cereals urbans i periurbans, suavitza futures crisis alimentries, vinculades al canvi climtic i al pic del petroli.

Aix significa tamb un replantejament del PAM i el PTM, en el sentit dun disseny territorial de Barcelona i la seva rea metropolitana que prioritzi lagricultura per sobre



- 13 -

dels centres comercials, els eixos viaris motoritzats i les urbanitzacions especulatives.

Cal elaborar una llei que limiti la importaci de determinades espcies extiques. La venda de mascotes ha destar regulada per impedir invasions despcies alienes i per tal de tenir cura del dret a una vida digna que tots els animals haurien de gaudir. Cap esser viu hauria de ser vctima dun caprici del consumisme compulsiu.

Declarar Barcelona ciutat lliure de transgnics, com a recolzament a la idea duna Catalunya Lliure de Transgnics.

Els Jocs Olmpics dHivern Barcelona - Pirineus que proposa lAjuntament de Barcelona segueix la lgica de suburbialitzar els territoris i no s una opci lgica i de futur en un context de canvi climtic.

Hauria daprofundir-se en lestudi de tota actuaci, per assegurar que cap collectiu social es vegi perjudicat sota la perspectiva ambiental per les poltiques pbliques, una perspectiva que fins al moment ha estat totalment abandonada. Dit dun altre manera, cal desenvolupar poltiques de justcia ambiental a Barcelona tant distributives com procedimentals.



- 14 -

1.2. MODEL URB: UNA CIUTAT MS AFABLE I INTEGRADA EN LENTORN

1.2.1. Model urbanstic de la ciutat de Barcelona La poltica urbanstica duta a terme per lAjuntament de Barcelona ens els darrers anys ha tingut una srie dimpactes socials sovint soterrats i que no sn perceptibles a primer cop dull tot i que les conseqncies son notables:

Impacte en les prioritats urbanstiques: La planificaci urbanstica a Barcelona prioritza objectius com la generaci del millor clima pels negocis, fer de la ciutat un pol datracci turstica, potenciar-la com a nus portuari i aeroportuari. La funci social de les reformes urbanes queda en segon terme, descuidant les infraestructures i serveis pblics necessaris pels ciutadans i ciutadanes de Barcelona.

Fenomen de gentrificaci i segregaci especial: La renovaci de barris populars sha basat en lexpulsi de part dels habitants de rendes baixes i substituint-los per persones de rendes ms altes.

Desigualtats econmiques interbarris: com a conseqncia de la poltica urbanstica de lajuntament vinculada als grans esdeveniments, existeixen grans desigualtats econmiques entre els diferents districtes i barris de Barcelona.

Discriminaci de gnere: la planificaci urbanstica no t en compte les necessitats especfiques de les dones en relaci a lespai urb. Les dones, per la crrega del treball domstic i familiar i per altres condicionaments socials sexistes, fan un s de lespai urb diferenciat dels homes: realitzen ms desplaaments dins del municipi, fan un major s dels serveis de la ciutat, la seva mobilitat sovint s amb crregues (cotxets dinfants, de compra...), sn les principals usuries dels transport pblics, tenen menys llibertat de mobilitat per raons de seguretat.

Segregaci de les persones immigrades: com a conseqncia de la revaloritzaci de determinats districtes, barris o zones que augmenta estrepitosament el preu de lhabitatge, la poblaci nouvinguda, generalment amb menors ingressos, es localitza en major mesura en zones de categoria socioeconmica baixa, afavorint aix laparici de guetos i dificultant la seva integraci en lentramat urb i hum de la ciutat.

Desaparici del teixit social: certes actuacions urbanstiques provoquen la desaparici del teixit social a barris on existia.

Impactes en limaginari collectiu: les grans transformacions de la ciutat que suposen



- 15 -

una reforma radicals de la ciutat, barri o districte sn violentes vers limaginari collectiu; provoquen misria moral, desarrelament, desolaci, amnsia histrica... i, conseqentment, apatia, desengany.

Anulaci de la capacitat de decisi del venat: la cessi de la poltica urbanstica als interessos empresarials allunya els centres de decisi de la ciutadania i es relega la seva participacin a meres suggerncies.

Saccentua la tematitzaci de la ciutat: algunes actuacions urbanstiques han comportat la desaparici de la memria histrica, seleccionant tan sols all que interessa mostrar al visitant, com la Barcelona modernista.

Petjada ecolgica de Barcelona: la gesti de la ciutat de importants impactes sobre la qesti ambiental com a conseqncia de la prolongaci de la trama urbana afectant ms enll del nucli estrictament barcelon, la importncia del transport privat a travs de grans xarxes viaries que sovint segreguen rees entre si, lemissi de gasos, la contaminaci acstica, etc., les necessitats dabastiment energtic i hdric, labsncia de zones verdes, etc.

Afectaci al petit comer i mercats municipals: la renovaci dun determinat districte, barri o zona de la ciutat mitjanant lestabliment dun centre comercial, gran superfcie, hipermercats, etc. afecta negativament al petit comer i mercats municipals

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona defensem un model urbanstic de ciutat de tipus compacta, mediterrnia, diversa, on cada una de les seves parts pugui mantenir un grau de complexitat, amb barreja dactivitats comercials, industrials, de serveis, dequipament i residencial. La ciutat compacta es caracteritza per densitats raonablement altes i una bona integraci territorial. s una ciutat dinmica i intensa, complexa i cohesionadora socialment. Per fer-la possible s necessari apostar per la renovaci de la ciutat construda, moderar el consum del sl i protegir les rees no urbanitzables. La planificaci urbanstica cal fer-la tenint present les necessitats de la poblaci, sense desfigurar la identitat, larquitectura i lestructura dels pobles i garantint laccs als serveis bsics. Lurbanisme ha de ser una eina al servei de la ciutadania. Sha de treballar per adaptar lurbanisme a les necessitats de la ciutadania i no a linrevs, tenint sempre en compte la variant de gnere, aix com els drets de les persones amb mobilitat reduda: millora dinfraestructures (marquesines en les parades dautobs, ampliaci de voreres, equipaments adaptats com els sanitaris pblics, canviadors per a nadons...) i eliminaci de punts de risc de lespai pblic (barreres arquitectniques, obres mal senyalitzades...). Laposta ha de ser per un urbanisme que aglutini la densitat de poblaci en els espais urbans, s a dir, un urbanisme compacte, que eviti la proliferaci durbanitzacions disperses i zones



- 16 -

especialitzades que trenquen la cohesi social i que sn contrries a la igualtat i la justcia social. Lurbanisme ha de ser un element integrador en tots els sentits; ha dincloure un desenvolupament urbanstic sostenible i adaptar lurbanisme a les necessitats de la ciutadania i no a linrevs, tenint sempre en compte la variant de gnere, aix com els drets de les persones a la mobilitat; per aix ha de millorar les infraestructures i eliminar els punts de risc de lespai pblic. A ms, cal afavorir la cohesi social, considerant la rehabilitaci i la renovaci del sl urb, atenent a la preservaci i la millora de les edificacions antigues i/o histriques per tal de consolidar un model de territori globalment eficient. Daquesta manera sha devitar el sorgiment de zones amb altes taxes dexclusi social. Lequilibri dins el municipi ha dincloure zones verdes, espais pblics, equipaments, habitatges, ja que sn peces claus que contribueixen a la cohesi social, s a dir a la vinculaci dels membres duna collectivitat entre ells i com a grup. En les ciutats actuals, lurbanisme modifica la percepci i concepci que els ciutadans tenen de la seva prpia ciutat, de manera que sinflueix en diversos aspectes subjectius, entre ells la percepci dinseguretat o seguretat, un tema que actualment saborda des dels ens municipals, principalment, mitjanant el control i la retallada de drets. Lurbanisme hi pot jugar i hi ha de jugar un paper fonamental. La ciutat sha de concebre i construir per als ciutadans, amb espais oberts i pblics, ha de ser un espai integrador, generador de collectivitats i complicitats, i ha de parar especial atenci a lambient natural, la neteja, el mobiliari, la illuminaci, el manteniment contra la degradaci, i a la supressi de barreres que generen percepcions dallament, amb actuacions que fomentin el contacte entre les persones. Tots aquests aspectes influeixen directament no tan sols en latenuaci de la sensaci de por i inseguretat que pot generar una ciutat, sin tamb a fer-la un espai realment segur. Laposta ha de ser despais comuns vers espais privats, collectivitat vers individualitat, concentraci vers dispersi, integraci vers segregaci. Concretament, des de la CUP-Alternativa per Barcelona proposem adoptar les segents mesures en matria de poltica urbanstica: Aturar la venda de sl pblic i reivindicar com a mesura de progrs i de justcia social la

municipalitzaci del sl urb.

Fiscalitzaci de les intervencions i les activitats pbliques en matria durbanisme i habitatge.

Elaboraci dels plans urbanstics des de la proximitat a travs de consells de barri vinculants

amb representaci proporcionada dels actors locals i condicionats al registre de demandants dhabitatge.



- 17 -

Facultar els districtes per decidir sobre reformes urbanes exclusives daquests.

Replantejament dels usos del sl a la ciutat de Barcelona.

Elaboraci dun pla dusos de parets mitgeres amb especial atenci a la creaci cultural.

Redefinici dels plans dequipaments i la mateixa definici daquests sota criteris dinters

social, comunitari i utilitat pblica.

Redefinici del concepte de plaa per al de corregir la densitat de places dures a la ciutat de

Barcelona.

Compatibilitzar diferents usos comunitaris, comercials i residencials dins les illes.

Redefinici de les rees de centralitat i la seva funcionalitat.

Reelaboraci de lnies de transport pblic especialment les dautobusos i en menor mesura

les de metro i tren, aix com la revisi de les tarifes i les freqncies de pas.

Promoure infraestructures per implementar les alternatives de mobilitat com tramvia,

microbusos, bicicletes en detriment del transport privat.

Limitar i no planificar en els permetres urbans la creaci de grans establiments comercials

dependents del transport privat.

Ampliar els espais per a parades de transport pblic als punts dubicaci dequipaments

comunitaris o punts dinters collectiu.

Disseny clar i eficient de rutes i camins sense obstacles, particularment per a persones amb

mobilitat reduda, gent gran, cotxets, carros de compra o itineraris ciclistes.

Previsi i construcci de grans aparcaments dissuasius a les entrades i sortides de la ciutat

connectats amb la xarxa de transport pblic.

Creaci dun parc daparcament pblics a preu assequible segons les necessitats de les zones

residencials i en consonncia amb la creaci de zones 30 i de preferncia de vianants.



- 18 -

Eliminaci de barreres arquitectniques i grans desnivells en obres definitives i elaborar un pla de prevenci en les intervencions sobre la via pblica.

Descentralitzaci de serveis i equipaments del centre cap a les perifries trencant la dualitat

entre nuclis i suburbis.

Recuperaci i promoci de carrers i places com a elements essencials per a la vida social i

comunitria, facilitant-ne els usos per a activitats culturals, ldiques, etc. Fent compatible aquest dret amb el de descans dels vens.

Elaboraci dun pla i distribuci de lavabos i urinaris pblics pel conjunt de la ciutat.

Creaci dhorts urbans no nicament per a gent gran i jubilats.

Ampliaci de la superfcies de zones verdes, parcs i jardins amb rees definides per a usos

com esports, cultura, lleure o rees per a gossos.

Obligatorietat de construcci i dinstallaci de mecanismes que promoguin la producci i

leficincia energtica en obres,edificacions i infraestructures de nova construcci aix com estudiar laplicaci daquestes als espais ja existents.

Establiment de criteris de ciutat o drees menors per a lordenaci del paisatge urb.

Elaboraci dun pla dusos de cobertes i teulades per optimitzar leficincia energtica i

lincrement despais verds al conjunt urb.

Ampliaci i blindatge dels lmits del Parc Natural de Collserola i concreci dels riscos i

afectacions de les intervencions a la serra.

Tenir en compte una perspectiva de gnere a la normativa dusos i dedificaci, en les

previsions de serveis mnims, en els sistemes generals i locals i en els equipaments, aix com en els sistemes dexecuci per als assentaments que sestableixin al sl no urbanitzable.

1.2.2. Espais naturals Cal recuperar el verd urb tramant una xarxa de corredors viaris verds que connectin el mar i Montjuc amb Collserola i el Llobregat amb el Besos, tot encadenant els parcs ja existents i limitant i pacificant el trnsit, amb una xarxa integral de carrils bici i espais



- 19 -

tranquils pels vianants. Cal augmentar les zones verdes de la ciutat i fer-ho de manera distribuda, ja que fins i tot sest per sota de les recomanades per lOrganitzaci Mundial de la Salut (entre 10 i 15 m2 per habitant). Cal fer una jardineria en els espais pblics adaptada al clima, amb espcies sostenibles i sense us dherbicides ni daltres qumics, com el glifosat que actualment sutilitza en Parcs i jardins. Un cop declarada la serra de Collserola com a Parc Natural, lAjuntament de Barcelona hauria dassumir lampliaci plantejada per la Plataforma Cvica per la Defensa de Collserola i renunciar als Espais de Regulaci Especial. Cal reafirmar una autolimitaci de la ciutat construda no ms enll de la Ronda de Dalt. Cal abandonar tots els usos de Collserola i tots els projectes que siguin incompatibles amb les seva condici genuna de Parc Natural (tnel dHorta, abocador de la mina Berta, lnia de molta alta tensi, ampliaci del parc datraccions, expansi dequipaments i urbanitzaci de nous espais, esdeveniments massius...). Des de Barcelona sha de promocionar el respecte i el coneixement del medi natural. Cal permetre i potenciar que els barcelonins puguin gaudir i interaccionar tant amb el medi natural com amb el medi urb (molt ms abundant al municipi) de manera permeable i psicolgicament sana. Cal alliberar lespai pblic de lhegemnic disseny consistorial per tal que els barcelonins ens puguem apropiar del nostre medi ms immediat. Cal trencar laparador turstic en qu sens obliga a actuar segons el gui de lOrdenana del Civisme. Noms aix podrem comprendre que existeix tamb un medi natural, ms enll de lurb, amb el qual conviure. 1.2.3. Equipaments El plantejament que hem de defensar pel que fa als equipaments ha dafavorir el veritable equilibri territorial, en relaci als nivells de renda i a laccs als equipaments i serveis bsics dels habitants, un equilibri que s compatible amb les diferncies demogrfiques, paisatgstiques i destructura econmica dels diferents mbits. Sempre que es pugui es potenciar la rehabilitaci despais en lloc dapostar per lobra nova. Un ajuntament ha de vetllar per la millora de les condicions de vida dels seus ciutadans. s fonamental que el municipi tingui una poltica de sl que li permeti desplegar alguns equipaments estratgics. Cal plantejar-se realment quines sn les necessitats del municipi i plantejar propostes tot actuant amb previsi en la demanda i creaci dequipaments.



- 20 -

Bsicament, les propostes en matria dequipaments podem classificar-se en quatre categories: equipaments culturals, socials, educatius i esportius:

Pel que fa als equipaments culturals, el model dhotel dentitats autogestionat, en principi s una bona opci a la falta dequipaments per les entitats, ja que es pot compartir un espai amb diverses entitats per aprofitar millor les installacions. Sempre sha de plantejar de manera que sassumeixin les despeses per part de qui usa lespai. La filosofia hauria de ser que els espais pblics revertissin directament en el poble i poder ser gestionats per les entitats. Si cal, shan de promoure nous valors per tal que la gesti dels equipaments la duguin a terme les entitats. Daquesta manera les entitats se senten els espais molt ms seus, els valoren, els respecten i els potencien. Cal tenir en compte que els recursos sn limitats i sempre shan de valorar les prioritats dactuaci. En aquest sentit, sha de donar veu a la voluntat del poble, per cal establir les prioritats en funci de la potencialitat del teixit associatiu, responsable en gran part de la dinamitzaci cultural a la vila. Tamb shauria de parar especial atenci al jovent i, per fer-ho, promoure casals de joves autogestionats que els permetin fugir de lalienaci en loci i poder potenciar els vincles i la cooperaci tot compartint espais.

Pel que fa als equipaments socials sha dactuar amb la mxima previsi anticipant-nos a les necessitats emergents i les de mig i llarg termini: centres de dia per a gent gran, pisos assistits, escoles bressol, llars residencials destada temporal i permanent, centres oberts per a la infncia en risc, cases de petita infncia, habitatges per a urgncies socials, punts de trobada de joves... Lajuntament tamb ha de poder mostrar-se disposat a acollir equipaments socials descentralitzats i de gesti autonmica: cases dacollida per a dones que sn o han estat vctimes de maltractament o de violncia masclista, centres datenci i seguiment a les drogodependncies, centres residencials dacci educativa, albergs dacollida per a urgncies socials...

Lajuntament tamb ha de tenir previsi de sl pblic municipal per a equipaments de gesti autonmica: escoles, instituts, centres datenci primria, hospitals... Hi haur ocasions en qu des de lajuntament shaur de facilitar el sl i pressionar lens autonmic per avanar en la realitzaci daquests equipaments necessaris per evitar la saturaci actual dels serveis pblics, tot promovent la descongesti per poder oferir un millor servei.

Pel que fa a leducaci, en els espais de titularitat municipal, lajuntament shaur dencarregar que les escoles bressol garanteixin laccs a tots els nens i nenes tot evitant la massificaci. Pel que fa a leducaci primria i secundria, lajuntament haur de facilitar la instauraci de les oficines municipals descolaritzaci per tal de poder garantir la distribuci equitativa dalumnes amb necessitats educatives especials en centres pblics i concertats. Lajuntament tamb hauria de ser responsable doferir en lhorari extraescolar un ventall de poltiques de refor educatiu per intentar disminuir el



- 21 -

fracs escolar i lexclusi social.

Sha de tendir a dotar dels equipaments esportius necessaris a pobles i ciutats per tal que les iniciatives esportives privades no generin exclusi social en la prctica esportiva. Noms compartint equipament i prctica esportiva infants i joves aprendran a conixer-se i relacionar-se en un mbit altament cohesionador. Sha de tendir a la creaci de veritables espais poliesportius per aprofitar ms b el sl, i no sha de tendir a les grans construccions de projectes faranics que acaben sent espais desaprofitats i amb un elevat cost de construcci i manteniment.

Pel que fa al manteniment dels equipaments est comprovat que un manteniment peridic sempre representa una mesura destalvi a llarg termini ja que quan lestat de degradaci s molt alt els costos es disparen. Per aix sha de demanar a lequip de govern que potenci una poltica de manteniment peridic dels equipaments municipals i hem de defensar que les tasques de manteniment i neteja les realitzi la brigada municipal, tot evitant la contractaci daltres empreses. En aquest punt tamb incidirem que sha devitar lexternalitzaci dels serveis i tendir que siguin de propietat municipal. Hem de fer veure a la gent que quan sexternalitza un servei no s per a la millora daquest sin que realment s per generar uns beneficis a una empresa privada. Aix, al seu torn, afecta de manera negativa les condicions laborals de les treballadores i treballadors. 1.2.4. Poltica dhabitatge El principal problema actual referent a lhabitatge a la ciutat de Barcelona s el seu elevat preu. Els preus de lhabitatge han augmentat sense parar i a un ritme exponencial, tant pel que fa al rgim de venda com al rgim de lloguer. Laugment del preu de lhabitatge no sha produt nicament al mercat privat, sin que el mercat pblic dhabitatge tamb ha experimentat una tendncia similar. Les raons de laugment dels preus de lhabitatge a Barcelona sn mltiples i sovint es troben relacionades entre elles, dificultant-ne aix la seva classificaci en subgrups. Tanmateix, aquestes es poden resumir en:

Context econmic: la disminuci continuada del preu del diner i la modificaci de la llei hipotecria, que permet diferir en el temps els pagaments de les hipoteques sobre lhabitatge, han ampliat les possibilitats efectives de les persones daccedir a lhabitatge, a costa dun fort endeutament.

Raons demogrfiques i destructura social: larribada a ledat demancipaci de les darreres generacions del fenomen del baby boom, laugment de la poblaci immigrant i del nombre de llars on noms hi viuen una o dues persones ha augmentat considerablement laugment de la demanda dhabitatge a la ciutat de Barcelona.

Raons culturals: existeix una preferncia estesa entre la classe mitjana de lopci de



- 22 -

compra sobre la de lloguer.

Raons econmiques i empresarials: existeix una tendncia actual de destinar habitatges a finalitats alienes a la vivenda, com s el cas dels pisos-turista.

El paper de les administracions pbliques: en els darrers anys els Ajuntaments han utilitzat la venda de sl pblic a entitats privades com a mtode de finanament. Ls daquest sl pblic per a poltiques de promoci pblica dhabitatge hagus actuat, tot i que insuficientment, com a mesura per a anivellar la situaci.

Les poltiques adoptades per lAjuntament de Barcelona per a redrear la situaci en matria dhabitatge a la ciutat de Barcelona sn parcials i insuficients. Ms enll, la poltica urbanstica utilitzada, estretament vinculada a les necessitats del turisme, les empreses i als grans esdeveniments, t impactes molt directes sobre lhabitatge, concretament sobre el preu de lhabitatge. Afectant, aix, el dret dels vens i venes de la ciutat de Barcelona a un habitatge digne. A continuaci sexposen els impactes socials directes de la poltica dhabitatge de lAjuntament de Barcelona: Exclusi social i processos de gentrificaci: La conseqncia directa de la impossibilitat

daccedir a un habitatge digne s laugment de les situacions dexclusi i marginaci social de determinats sectors de la poblaci.

Especial dificultat daccs a lhabitatge de la poblaci jove, com a conseqncia de la precarietat en qu aquesta es troba en el mn laboral. La impossibilitat de la gent jove daccedir a lhabitatge t importants conseqncies sobre les actuals estructures familiars i models de convivncia: perllongament del procs demancipaci de les persones joves, generalitzaci de frmules de convivncia com compartir pis o frmules properes a la masoveria urbana.

Especial dificultat daccs a lhabitatge de les dones, com a conseqncia de les desigualtats econmiques que existeixen estructuralment respecte als homes i que es basen en la divisi sexual del treball. Entre el collectiu de dones trobem dos subgrups que pateixen doblement els problemes daccs a lhabitatge: les dones en situaci de violncia masclista i les dones immigrants.

Les dificultats daccs a lhabitatge de les persones immigrades: Els elevats preus en limiten laccs, i la precria situaci laboral i la necessitat de destinar part del seu salari als familiars que shan quedat al pas dorigen genera especials dificultats daccs a lhabitatge a les persones immigrades. Aquesta situaci obliga a moltes persones a acudir al subarrendament, situaci que pot arribar a extrems totalment abusius damuntegament i barraquisme vertical (pisos pastera) on, fins i tot, es lloga un llit entre dues persones (els coneguts llits calents).



- 23 -

Problemes dinadaptaci de lhabitatge de la gent gran, com a conseqncia de les seves condicions fsiques, generalment minvades, dificultats econmiques, caracterstiques inadequades del seu habitatge (falta dascensor, calefacci, installacions elctriques antigues, etc.). Aix mateix, cal destacar que el collectiu de gent gran que viu en rgim de lloguer s el que pateix ms lassetjament immobiliari (mobbing).

Problemes especfics dinadaptaci de lhabitatge de les persones amb mobilitat reduda, discapacitats fsiques o psquiques, com a conseqncia del greuge econmic que pateixen derivat de la seva major dificultat per accedir al mercat de treball i de les despeses addicionals que han dincrrer per la seva discapacitat.

Afectaci a la realitat associativa de la ciutat. Lelevat preu de la compra i el lloguer redueix les seves possibilitats daccedir a espais on poder realitzar les seves activitats i hipoteca el seu tarann, ja que han de dedicar molt desfor per sufragar les despeses de local.

Afectaci al petit comer, com a conseqncia del preu estratosfric del lloguer o la compra de locals per installar un negoci i la forta competncia que exerceixen els grans centres comercials, hipermercats, grans supermercats, etc.

Des de la CUP-Alternativa per Barcelona, proposem un model dhabitatge sostenible i assequible per a tots els vens i venes de la ciutat, a partir duna poltica pblica dhabitatge. La CUP-Alternativa per Barcelona ha elaborat una iniciativa ciutadana per lhabitatge en forma dordenana municipal que concreta una srie de mesures que hauria de fer lAjuntament per convertir lhabitatge en un dret real per tots els vens i venes de la ciutat. Tanmateix, destaquem en

aquest programa les principals propostes que fa la candidatura per la ciutat en matria dhabitatge.

La propietat del sl condiciona qualsevol poltica dhabitatge, i per tant la CUP-Alternativa per Barcelona, proposem que tot el sl de la ciutat sigui pblic.

Creaci d'una banca pblica que financi la poltica de sl pblic.

Creaci d'empreses de construcci pbliques.

Sistema de punts per l'ajudicaci d'habitatge pblic.

Recursos pblics a les cooperatives d'habitatge.



- 24 -

Ampliaci del parc dhabitatges de protecci oficial. Lhabitatge de protecci oficial no ser de venda, sin que sutilitzaran frmules de lloguer, cessi en s o propietat horitzontal.

Poltica dhabitatge pblica selectiva i especfica per als diferents collectius destinataris, on la

gent jove, la gent gran, les persones immigrades, les famlies monoparentals i qualsevol altra famlia amb pocs recursos econmics han de constituir lobjectiu prioritari daquesta poltica.

Incrementar el nombre dhabitatges pblics de protecci oficial a les persones amb

discapacitat i amb insuficincia de recursos econmics per adaptar el seu habitatge a les seves necessitats especfiques.

Augmentar la transparncia en els procediments i sistemes dadjudicaci dels habitatges de

protecci oficial, per garantir lequitat en la distribuci daquests habitatges.

Modificaci de la legislaci actual en matria dexpropiacions (ampliar els supsits i reduir els

terminis dels trmits judicials), com a mecanisme per ampliar el parc dhabitatge de lAjuntament.

Fomentar i ampliar els supsits ds del dret al tempteig i retracte del que disposa

lAjuntament, com a mecanisme per ampliar el parc dhabitatge de lAjuntament.

Fomentar la rehabilitaci dels edificis degradats, mitjanant subvencions i ajuts destinats a la

installaci dascensors, canvi dinstallacions elctriques, etc.

Fomentar la rehabilitaci dedificis i habitatges mitjanant una poltica dincentius fiscals.

Establiment duna moratria hotelera al centre de Barcelona (Eixample i Ciutat Vella).

Major control administratiu sobre els anomenats pisos turista.

Limitaci de la concessi de llicncies de construcci dhabitatges o locals dobra nova per a

determinats usos terciaris o, fins i tot, establiment duna moratria temporal.

Fomentar lhabitatge en rgim de lloguer mitjanant incentius fiscals.

Creaci duna Oficina dAtenci Ciutadana especfica i especialitzada en mobbing immobiliari.



- 25 -

Despenalitzaci de l'ocupaci d'espais i d'habitatges.

s de fruit

Propostes prioritries dactuaci en habitatge: Per tal dabordar de manera immediata les dificultats daccs a lhabitatge a la ciutat de Barcelona, la CUP-Alternativa per Barcelona proposa ladopci de dues mesures durgncia:

Posada en circulaci dels 80.000 habitatges buits. LAjuntament pot impulsar aquesta mesura a partir de dues vies:

Mitjanant els recursos legals ja existents: Article 33 de la Constituci Espanyola que consagra ls social de lhabitatge per sobre del dret a la propietat privada i Article 42,6 de la llei dhabitatge catalana que permet lexpropiaci de lusdefruit.

Mitjanant la introducci de noves mesures a les ordenances municipals: Possibilitat dutilitzaci de pisos que fa ms dun any que estan buits i penalitzaci fiscal als propietaris que tenen habitatges buits des de fa sis mesos.

Amb la posada en circulaci daquests pisos buits es crear un parc pblic dhabitatges que pot tenir carcter mixt amb lloguer pblic, cooperatives ds o compra de la propietat horitzontal i no vertical. LAjuntament far un cens dels habitatges buits de la ciutat. Per tant, Crear un grup de treballadors que facin el cens de pisos buits a Barcelona.

Evitar els desnonaments: Declarar Barcelona municipi lliure de desnonaments. El govern basc est elaborant un projecte en aquest sentit i existeixen ciutats de Frana i dEsccia que ja ho apliquen. Un possible mecanisme seria ladquisici de lAjuntament de la propietat a preu dexecuci hipotecria, la meitat del valor escripturat, per la cessi en lloguer als inquilins. Que no hi hagi cap desnonament sense que passi per una comissi pblica que estudi el cas.



- 26 -

1.3. TRANSPORT I MOBILITAT A LA CIUTAT DE BARCELONA El model de mobilitat actual est basat en el transport privat particular i cal donar-li la volta. Els municipis han de ser accessibles, cal fer una nova poltica de mobilitat i transport per afrontar els reptes i els problemes derivats dun creixement desmesurat en la utilitzaci de lespai i dels recursos no renovables. La poltica de transport ha de servir per organitzar i ordenar els desplaaments de la ciutadania i el mitj de transport accessible per a la poblaci ha de ser el transport pblic collectiu i el desplaament a peu o en bicicleta. Per tant, cal una reordenaci territorial que potenci les distncies curtes i la transversalitat que sn les que possibiliten ls dels transports menys agressius i ms democrtics i afavoreix la reducci progressiva del trnsit motoritzat i fomenta els sistemes de mobilitat de menor impacte ambiental. Des de la CUP-Alternativa per Barcelona apostem per un model en matria de transport i mobilitat que, en lnies generals, aporti solucions a les congestions al metro en hores punta produdes per la falta de combois; aportem possibilitats daparcaments als extrems de la ciutat per evitar les congestions de vehicles privats; proposem sistemes alternatius en matria de distribuci de mercaderies; donem voltes a la convivncia entre ciclistes i viananats, a travs de la creaci de carrils bici clarament senyalitzats, com a mnim, a la part plana de Barcelona; i proposem tarifes redudes per tot el transport pblic per a les persones a latur i per als joves. 1.3.1. Autobs urb i interurb Lactual xarxa ditineraris de bus de TMB la trobem dins dun marc histric de solucions parcials, pedaos, i amb una fase embrionria de remodelaci de les lnies amb la implantaci de la RetBus. Aquesta nova xarxa s una gran oportunitat per tal de reordenar els grans itineraris per dins la ciutat, per creiem que tamb sn necessaris els itineraris complementaris, encara sense estudiar, de cada barri o districte per tal dacostar a la ciutadania a aquells indrets necessaris per a la seva quotidianitat. Lactual xarxa de bus de barri no permet aquesta interacci entre la RetBus i la xarxa convencional inferior, s a dir, de barri i/o districte. Aquesta xarxa tindr les segents caracterstiques teriques:

Flota de 280 vehicles dalta capacitat (24 metres de longitud)

Freqncia de 3 minuts en hora puntal

12 lnies ortogonals (5 direcci Llobregat Bess; 7 Mar Muntanya), amb bifurcacions als extrems per augmentar la cobertura territorial

Una longitud total de 227,3 quilmetres de carrils bus (no tots seran de carril bus)

Parades separades per una distncia mnima de 430 metres al centre de la ciutat i de 650 metres als extrems.



- 27 -

Transbordaments entre busos separats per menys de 100 metres

Previsi de qu el RETBUS podr absorbir fins a 350.000 viatgers diaris, ms de la meitat del nombre de desplaaments que ara ja es fan amb la xarxa convencional de bus (uns 550.000 desplaaments diaris)

La xarxa disposar de prioritat semafrica per incrementar la velocitat comercial

Daltres aplicacions de les TIC, com els Sistemes dAjuda a lExplotaci, susaran per millorar la regularitat dels busos

Pantalles dinformaci als viatgers a totes les parades del RetBus

Aplicaci progressiva fins al 2018 s per aix que des de la CUP-Alternativa per Barcelona apostem per laplicaci daquesta nova xarxa, sense retards i de forma conjunta i la conseqent adaptaci de la xarxa actual als nous serveis implementats. Per aix entenem que s necessria laplicaci de les segents mesures a la xarxa general dautobusos de la ciutat de Barcelona:

Aplicaci de les tcniques dinformaci a temps real de la xarxa dautobusos de Barcelona, tant a les marquesines i pals de parada, com a dins dels propis busos.

Implantaci de sistemes de posicionament espaial a tota la xarxa de busos de Barcelona, i utilitzaci dels sistemes de gesti existent per complementar les tcniques dinformaci a temps real i evitar problemes daparellament de vehicles. (GESTI INTEGRAL DE LA XARXA DE BUSOS). Aplicaci a tota la xarxa dels sistemes SAE.

Racionalitzaci de la xarxa. Aplicaci del projecte de RetBus i totes les infraestructures que sn necessries per al funcionament ptim del mateix.

Xarxa general de carrils bus segregats del trnsit en vehicle privat en tot lmbit dactuaci del projecte de RetBus. La construcci daquesta xarxa s antecedent a laplicaci de les lnies projectades per el projecte RetBus i totalment necessria a lhora dassegurar les freqncies que en ell es marquen.

Modificaci o implantaci, segons el cas, duna regulaci semafrica del transport pblic adaptada a la RetBus.

Implantaci duna xarxa convencional adaptada al projecte de RetBus, que funcionaria de manera complementria a aquesta, s a dir:

Apropar la demanda a la xarxa de RetBus. Determinar parades dinterconnexi entre ambdues xarxes.

Les xarxes de bus de barri hauran dassegurar una xarxa secundria correcta entre els



- 28 -

habitatges i els llocs de major inters pblic:

CAP de referncia del barri

IES i CEIPs de referncia

Mercats i centres o eixos de comercials de barri o districte

Equipaments pblics (biblioteques, poliesportius, etc.)

Centres cvics i culturals

Seu del districte

Comunicaci amb les parts ms allunyades o amb geografia ms accidentada als indrets de major concentraci de serveis i transport pblic

Apropar la demanda del Transport Pblic entre lnies dels barris limtrofs. Assegurar les connexions interbarrials amb parades origen-final compartides, o amb parades intremitges o amb la mateixa lnia de bus.

Implantar aquesta xarxa al mateix ritme que la RetBus.

Implantaci duna xarxa general semafrica de transport pblic, adaptada a les velocitats comercials.

Augment de parades de transbordament i intermodals, s a dir, augment de les parades de transferncia amb altres serveis de bus i amb altres modalitats de transport dins de la ciutat. I aix disminuir ls del vehicle privat per part de ciutadans no residents a la ciutat de Barcelona.

Construcci dinfraestructures prpies de bus. Construcci de noves estacions exclusives del bus per a millorar els transbordaments del bus urb amb la xarxa interurbana de busos,tant a nivell AMTU com a nivell DGTT, s per aix que aquestes noves infraestructures han destar localitzades als hubs ja existents dins de la ciutat. (Roda Universitat- Catalunya, Zona Universitria....).

Augment de la freqncia als trams de lnia ms carregats i disminuci a aquelles zones amb menys demanda.

Les connexions amb les xarxes interurbanes sn tamb un punt feble, tant de la xarxa actual com de la projectada, i per aquesta ra sha de pensar quins projectes sn necessaris per al bon funcionament daquests transports. Una soluci pot passar per la construcci de grans estacions de connexi bus-metro a les entrades de la ciutat que descongestionarien la xarxa urbana de Barcelona i afavoririen la intremodalitat. s per aix que per a la CUP-Alternativa per Barcelona s necessria la construcci de dos grans estacions intermodals:



- 29 -

Lestaci de ferrocarrils, bus urb i bus interurb de LA SAGRERA

Lestaci de metro, bus urb i bus interurb de ZONA UNIVERSITRIA

1.3.2. Metro i Renfe Rodalies: La xarxa de metro de Barcelona s fora extensa per no funciona prou b per falta de combois a les hores punta, pels retards habituals de rodalies Renfe i per la falta de coordinaci horria entre ambds serveis. Aix, sn habituals les aglomeracions a les andanes de lestaci de Sants de les lnies L3 i L5. Aquesta estaci es posa com a exemple ja que s lnic hub (punt de connexi) real entre els serveis de metro i rodalies. Caldria, per tant, fomentar altres punt dinterconnexi, com ara la Sagrera (projecte aturat per la falta dinversi, ja que tota lobra estava pressupostada basant-se en lespeculaci immobiliria de la zona). Per altra banda no cal deixar de banda altres infraestructures ja existents com lEstaci de Frana, tant pel seu carcter de punt complementari a la xarxa, com pel seu valor histric, monumental i social. Per aix pensem que caldria una inversi en material mbil a la xarxa de metro, en el manteniment de la infraestructura de la xarxa de Rodalies Renfe, i que les dues entitats coordinessin els seus horaris. Entenent que per tal de completar la xarxa de metro barcelonina s necessria la posada en funcionament de la L9/L10 sense cap tipus dexcuses (com la de la crisis) ni dilacions, tal i com shavia planificat en un principi. Les autoritats municipals i metropolitanes ja han anunciat que el tram previst per al 2010 es portar a terme entre el 2010 i 2011. Dos indrets particulars de la xarxa de metro de Barcelona sn: la L11 on per manca dinfraestructura noms existeix una via i sn impossibles les millores sense la construcci duna segona via. I els barris de la Zona Franca que shan deixat de banda en tots els estudis de mobilitat que shan desenvolupat fins ara, per tant caldria buscar la manera dintegrar-los a la xarxa de mobilitat de la ciutat. Els serveis de Rodalies Renfe a la ciutat de Barcelona shan de replantejar, ja que els dos tnels existents i en servei es troben en capacitat mxima de servei. Per tant, caldr independitzar algunes de les lnies passants de la ciutat. Shan de resoldre per tan els segents punts:

Lentroncament de les lnies de viatgers i mercaderies a Castellbisbal contribueix al mal funcionament de les lnies de Rodalies de la nostra ciutat, ja que aquesta confluncia contribueix a lestroncament de la malla a lestaci termini i passant de lHospitalet de Llobregat. La resoluci daquest problema passa per tant per la construcci de la lnia



- 30 -

Cornell Castelldefels ja previst al PEIT (Pla Estratgic dInfraestructures i Transports, Ministeri de Foment) per tal de descarregar lestaci de lHospitalet de Llobregat i millorar els transports de viatgers i mercaderies amb destinaci i/o passants per la nostra ciutat.

Independitzar la lnia del Maresme de les lnies passants, tenint com a estaci de termini la nova estaci de la Sagrera, i com a correspondncia amb les altres lnies. La qual cosa permetr descarregar el tnel de Plaa Catalunya.

Donar a lestaci de Frana una gesti com a estaci termini dalgunes de les lnies de mig i llarg recorregut. La qual cosa relaxar les operacions ferroviries i el trnsit de viatgers a Sants Estaci.

La inclusi de lEstaci de Frana com a punt important de la xarxa de ferrocarrils, implica necessriament dotar-la com a estaci intermodal, s a dir, ser necessari resoldre una bona connexi amb la xarxa de metro barcelonina.

Lassoliment, el ms rpid possible, dels trams que manquen de la lnia orbital ferroviria, Vilanova i la Geltr Vilafranca i Granollers Matar, ja que el fet que quedin connectades les estacions de Vilanova i la Geltr i Matar permetr operar de manera circular dins de lrea metropolitana. A ms a ms, aquest fer produeix una reducci dels costos dexplotaci per la reducci del trasllat de tallers amb material buit.



- 31 -



- 32 -

1.3.3. Tramvia Pel que fa a la connexi dels dos tramvies existents a dos punts de la ciutat, la CUP-Alternativa per Barcelona aposta per una connexi amb autobs guiat per la Diagonal. Aquest sistema amb carril-bus segregat del trnsit permetr la connexi dels tramvies amb altres parts de la ciutat, lnies mar-muntanya que es puguin bifurcar, aix com el compartiment de la plataforma del tramvia per vehicles de rails i vehicles neumtics. A ms a ms aquesta proposa suposa un estalvi econmic i prctic per al conjunt dels ciutadans de la ciutat. Tamb pensem que s clau que la gesti de TMB daquesta nova infraestructura i del perllongament de les mateixes per les vies existents dels tramvies per a un bon funcionament del transport pblic de la ciutat. 1.3.4. Sistema tarifari Les necessitats de transport pblic sn diferents segons el grup social, s a dir, segons la renda o la situaci ocupacional de les persones a les qual sadrea. s per aix necessari adaptar els abonaments del transport a les possibilitats dels usuaris reals. Per exemple els abonaments destinats als collectiu estudiant tindrem una major acollida si el capital inicial a invertir-hi fora menor, possibilitat de comprar abonaments mensuals. O aportacions mnimes per a treballadors en situacions datur. Creiem necessari que totes les aportacions pressupostries que genera el transport privat revertisquen al transport pblic, i especialment en els usuaris captius del mateix, s a dir, aquells que per mancances econmiques i/o fsiques no poden optar per cap altre tipus de transport. 1.3.5. Itineraris urbans, lharmonitzaci de la urbanitzaci compacta Afavorir la mobilitat a peu s fonamental per a la reducci de la contaminaci i per a la salut de les persones, s per aix que cal pensar en quines sn les condicions ptimes per als vianants, i resoldre el conflicte que es genera a les voreres entre els dos usuaris principals, vianants i ciclistes. Aquest conflicte es pot resoldre duna manera fcil, sempre i quan apartem al transport privat en benefici del transport en bicicleta. Daquesta manera la CUP-Alternativa per Barcelona proposa la implantaci duna xarxa integral mallada de carrils-bici segregat tant del trnsit rodat com del trnsit de vianants, extensible a tota la ciutat, i ms dens a les zones menys accidentades del pla de Barcelona, on el nombre de desplaaments en bicicleta s major.



- 33 -

Per altra banda creiem necessari lestabliment de ms zones de prioritat invertida amb itineraris per a vianants senyalitzats, aquests itineraris han destar condicionats a les necessitats quotidianes i diries de la ciutadania. Tamb els itineraris escolars hauran destar senyalitzats i tancats al trnsit dels vehicles privats durant les franges horries en que els escolar els transiten. 1.3.6. Nous problemes: DUM (Distribuci Urbana de Mercaderies) Per tal de descongestionar Barcelona s molt necessria la millora de la distribuci urbana de mercaderies implantant centres de distribuci perifrics (dins la mateixa ciutat) i bonificant els sistemes de distribuci nocturns. Tamb es poden considerar altres sistemes, com lemmagatzematge compartit de mercaderies al subsl per al petit comer i lhostaleria, o la distribuci amb tramvia o a pedals, a les zones dinfluncia del TRAM i a les zones ms peatonalitzades de la ciutat, respectivament. 1.3.7. Nous conceptes de la mobilitat: Park & Ride i CarSharing El primer sistema sutilitza com a punt dinclusi a la xarxa de transport pblic dels usuaris captius i /o reals del transport pblic, actualment poc habituals i que s necessari potenciar a aquelles zones on la xarxa de transport pblic de connexi o secundria es troba poc estesa. s per aix que des de la CUP-Alternativa per Barcelona es demana la realitzaci dun projecte dimplantaci de Parks & Ride a totes les estacions de transport pblic propers a municipis amb majors ndex de dispersi de la poblaci. Aquestes infraestructures hauran destar edificades en alada, estalviant costos i sl ocupat aix com laprofitament daquestes infraestructures com a generadors locals denergia. El segon terme, CarSharing, sutilitza per a denominar les empreses de lloguer de cotxes o de cotxes compartits, s a dir, amb una quota mensual lusuari t a al seua disposici un cotxe les 24h del dia sense restriccions i un com finalitzat el servei sabona a lempresa el que corresponga segons els quilmetres recorreguts. Aquest concepte pot ser una bona soluci per a les necessitats actuals ds de vehicle privat per en lactualitat i a la ciutat de Barcelona t un preu massa elevat per a la majoria dusuaris potencials i a ms a ms el servei no pertany ni a lAjuntament de Barcelona ni a cap de les seues empreses pbliques. Aix, des de la CUP-Alternativa per Barcelona veiem necessari establir cooperatives de cotxe compartit, sobretot durant els processos de construcci dhabitatge pblic. Estalviant als nous residents dels habitatges pblics la part proporcional de la construcci de menys aparcaments. 1.3.8. rea Verda Les rees verdes, en un principi sistema dissuasiu de la mobilitat en vehicle privat al centre



- 34 -

de la ciutat, ha esdevingut una eina electoralista i recaptadora de lAjuntament de Barcelona amb la seua implantaci per tota la ciutat. Des de la CUP-Alternativa per Barcelona creiem molt necessria lexpulsi del vehicle privat de les zones ms densament poblades, i per tant entenem que el criteri per a laplicaci de les zones verdes de la ciutat ha de ser mitjanant el rati ndex de motoritzaci/aparcament privat de les zones de residncia, i conversi daquestes zones en exclusives per a residents. 1.3.9. La mobilitat obligada: responsabilitat de les empreses i transport als centres de treball Aquesta tipologia de transport, segons la llei de viatgers de la Generalitat de Catalunya, recau de manera cooresponsable en lmbit pblic i el privat, s a dir, ladministraci a de posar a disposici dels treballadors mitjans de transports cap als centres ocupacionals, per s lempresa provada qui sha de fer crrec dels costos daquests serveis. Actualment aquests serveis es donen a la nostra ciutat a la Zona Franca, per, i emparant-se en la situaci de crisis, cap empresa sest fent crrec dels costos existents. 1.3.10. Perspectives integradores. Conceptes transversals

Alhora de generar qualsevol projecte o reforma de xarxa de transports pblic shan de contemplar els segents punts com a conceptes indispensables: Augment del transport pblic i la interconnexi dels espais a les zones amb ms deprimides

de la ciutat per tal de fomentar la desguetitzaci daquestes zones.

Els components domstics i de cura de persones amb dependncia i xiquets shaur de tenir

en compte davant el disseny de qualsevol nova infraestructura, i shauran de fer les reformes necessries a les infraestructures existents.

Completar laccessibilitat universal a totes les lnies de transport pblic 100% xarxa

accessible.



- 35 -

2. RADICALITZACI DE LA DEMOCRCIA: RECUPERACI DE LESPAI PBLIC Per tal davanar vers una democrcia real i directa cal fer protagonista de les decisions poltiques al conjunt de la societat, s per aix que considerem les actuals propostes completament insuficients. La radicalitat democrtica ha estat un dels eixos centrals de la CUP-Alternativa per Barcelona des de la seva fundaci, allunyant-nos del model de professionalitzaci de la poltica que separa la poltica institucional de la realitat quotidiana i de les necessitats i prioritats dels ciutadans. La radicalitzaci democrtica sexpressa per a nosaltres en dos lnies de treball, per una banda amb la democratitzaci dels rgans institucionals i el foment de la participaci i per altra banda amb la democratitzaci de la ciutat i la recuperaci de lespai pblic. Introducci En els ltims anys a Barcelona hem vist com shan impulsat espais de participaci creats exclusivament des de les institucions municipals. El fet que diverses forces poltiques que fins aleshores no havien tractat el tema de la participaci ciutadana comencessin a parlar-ne gener certes expectatives i, en un primer moment, foren moltes les persones que hi veieren lobertura duna nova etapa esperanadora. Tot i aix la participaci poltica dmbit institucional a que ha tingut accs la poblaci ha resultat ser molt reduda i delimitada a un mbit merament representatiu, sent-ne el seu mxim representant la fracassada consulta sobre la reforma de la Diagonal. No podem parlar doncs de model participatiu de lAjuntament de Barcelona, ja que les seves propostes no han tingut continutat en el temps, i han tingut com a prioritat la legitimaci del propi govern municipal i no pas lobjectiu de lempoderament de la ciutadania i limpuls de mesures de democrcia directa. Ens trobem davant dun nomodel. Daleshores en la via participativa pateix una crisi que entenem que arrossega des dels seus inicis; la ciutadania mostra una creixent desafecci vers les iniciatives de participaci que proposa lAjuntament, i cap dels partits amb representaci al consistori planteja cap canvi significatiu. Aquesta tradici que fomenta la individualitzaci i la no participaci collectiva t el seu reflex al conjunt de reglamentaci que regula lespai pblic i la convivncia ciutadana. En un context social de crisi del model de lestat del benestar, ens trobem amb una srie de circumstncies que generen episodis freqents de violncia, on la prpia convivncia apareix com una font de conflictes interindividuals. Per el que realment s determinant s que sinstaura una sensaci general dinseguretat.



- 36 -

Aix, fruit de la sensaci dinseguretat generada, lEstat de la prevenci recupera la idea de policia, i sotmet a un control permanent de les activitats lcites per perilloses, per a reforar aquesta idea de control. Lespai pblic es consolida com un context de creaci dabundants riscos per a la societat, i sobre ell sexerceix una regulaci preventiva en tots els camps, fins i tot en el de convivncia ciutadana, en el control del tan publicitat civisme. Aix la intervenci de lEstat en les esferes jurdiques dels ciutadans avana per tal de justificar la prevenci del delicte i de les infraccions i proporcionar un blsam a la por, a la inseguretat ciutadana. En aquesta lnia didees lAjuntament de Barcelona ha optat per construir un discurs entorn lespai pblic basat en la criminalitzaci daquells collectius i daquelles activitats que shi desenvolupen, enlloc de bastir ponts de relaci, comunicaci i autoorganitzaci venal que permetin una recuperaci de places, carrers i equipaments com a espais de socialitzaci collectiva. En els darrers anys hem vist com aquesta poltica saccentuava, amb lacord o beneplcit de totes les formacions poltiques presents al consistori, un consens amb voluntat hegemnica encaminat a dibuixar un dins i un fora del civisme. Aquest discurs ha prets legitimar actuacions com el bloqueig de les Rambles en el recorregut de manifestacions reivindicatives; la denegaci sistemtica dels permisos per dur a terme activitats a la via pblica per part dentitats de la ciutat; lexternalitzaci de la gesti dels equipaments pblics i la restricci de les activitats que shi duen a terme, o un veritable laberint burocrtic ple de requisits impossibles de complir per part de la majoria de collectius de la ciutat que permeten denegar permisos, espais i materials sota criteris del tot arbitraris per amb cobertura legal. Aquest context evidencia que lexcusa de preservar lordre social, la pau social justifiqui la preponderncia daquest b jurdic en detriment de laltre b amb el qual collisiona: les llibertats collectives i individuals. Les actuacions municipals surten recolzades en una filosofia que articula un model selectiu, discriminatori, repressiu parcial de la ciutat i de la seva ciutadania. Aquest no s, per, un fenomen allat, sin una pea ms dun engranatge complex de lindividualisme (neo)liberal que pretn bloquejar tota iniciativa collectiva. Aix, la privatitzaci i extrema reglamentaci de lespai pblic persegueix invisibilitzar tota presncia pblica de coflicte, encara que aquest existeixi, construint un imaginari simblic de pau social i acceptaci acrtica de lstatus quo. Lexplicaci a aquest fet s ben senzilla: els partits tradicionals no volen perdre el monopoli del poder en la confecci de la poltica municipal a tots els nivells, els uns perqu temen que la ciutadania pugui proposar canvis radicalment oposats als seus interessos, els altres perqu simplement creuen que la participaci de la



- 37 -

ciutadania sha de limitar a votar cada quatre anys i que la confecci de lagenda poltica o de la reglamentaci de la convivncia i lespai pblic s una tasca exclusiva de la classe poltica. I en cap dels casos es plantegen la possibilitat donar lempoderament progressiu de la poltica municipal a la ciutadania i les classes populars, passant del poder de decisi individual i allat a integrar aquest en la collectivitat.



- 38 -

1.2 DEMOCRATITZACI DELS RGANS INSTITUCIONALS I FOMENT DE LA PARTICIPACI Des de la CUP-Alternativa per Barcelona creiem que per tal davanar vers una democrcia real i directa cal fer protagonista de les decisions poltiques al conjunt de la societat, i s per aix que considerem que les actuals propostes sn completament insuficients. La radicalitat democrtica ha estat un dels eixos centrals de la CUP des de la seva fundaci, allunyant-nos del model de professionalitzaci de la poltica que separa la poltica institucional de la realitat quotidiana i de les necessitats i prioritats dels ciutadans. Davant del No-model consistorial cal crear un nou model que vagi ms enll de la mera consulta ciutadana i de la representaci institucional, mantenint una continuat en el temps. Cal tenir com a objectiu lempoderament progressiu de la poltica municipal per part de la ciutadania i les classes populars, passant del poder de decisi individual i allat a integrar aquest en la collectivitat. Volem impulsar mesures que integrin els ciutadans i les ciutadanes com a part integral i decisria del seu entorn. s dall ms important fer un canvi de llenguatge, on participaci no sigui nicament consulta i mobilitzaci sin apostar duna manera decidida per la decisi directa de la ciutadania. s per aix que des de la CUP-Alternativa per Barcelona proposem, des duna actitud constructiva i crtica, un model de participaci radicalment democrtic, alternatiu, slid i creble. Davant del no-model consistorial que t com a eix central els espais de participaci creats des del propi Ajuntament, el nostre model t com a eix central les persones, les entitats, associacions i totes les tipologies dorganitzaci social que existeixen, ms enll dels espais de participaci creats. Perqu sabem que la ciutat no s lajuntament, sin la seva gent, que aquesta sorganitza de moltes maneres diferents i considerem que totes elles son vlides. Des de la CUP-Alternativa per Barcelona volem un model on es fomentin i sincentivin totes aquelles dinmiques de participaci que sorgeixen de la societat, i que aquestes puguin preservar la seva independncia, sense veures obligades a participar en els rgans de participaci institucionals per a ser tingudes en compte. Lobjectiu no s ms que ressuscitar la poltica en el sentit ms antic de la paraula, estendre la democrcia directa local de tal manera que la ciutadania adopti les decisions que afectin al seu entorn. No es tracta de propiciar una major participaci en les properes eleccions o en els processos de lEstat. La proposta no aspira a adornar amb detalls prescindibles les espurnes democrtiques i aconseguir petites reformes. Volem avanar vers una democrcia directa i participativa. Des de la CUP-Alternativa per Barcelona tamb volem fer de transmissors i daltaveus de totes les dinmiques de lluites que sestan duent a terme tant des dels barris com des dorganitzacions sectorials. Per aix volem obrir vies de comunicaci amb totes elles

Programa elec

programa cup ab 2011

Documents