2a avaluació 2012-2013

IES AUSIS MARCH SEGONA AVALUACI 2N BAT

EXAMEN DE VALENCI 15-II-2013

OPCI A Llegiu aquest text i responeu les qestions segents:COLUMNA DE PAPER

Les torres enlairadesCom que no tinc el temps que voldria, magrada veure les bones sries de televisi duna tirada, i quan em dna la gana, sense haver de dependre de cap horari que em condicione. Aquest cap de setmana he vist la quarta temporada de Mad Men que mha entretingut de veritat, perqu en molts aspectes reconec els condemnats valors que regeixen un mn que potser ara es troba esbufegant en labisme. El seu personatge principal Don Draper encarna aquests valors convertint-se en una metfora del fantasma triomfador sense escrpols que el personal persegueix, sense tenir en compte el sacrifici que suposa per a la vida, perqu, en aquest mn tan velo en qu vivim, no tenim memria per recordar les paraules ms svies del vell Horaci: Els vents batzeguen ms sovint els pins enormes, les torres enlairades sesfondren ms feixugament, i s als cims de les muntanyes que cauen els llamps. I ho comprovem quan sabem que tot ha estat una gran desillusi, perqu hem construt sense fonaments, sense pilars on aguantar tant dapogeu fals: els quilmetres dalta velocitat, les edificacions en els racons ms desolats, grans poliesportius per aldees de 300 habitants, carreres de cotxes per la gran ciutat i tota classe despectacles i esdeveniments que fa noms una dcada ning no qestionava, com no es qestionaven les institucions i els personatges que les hi habitaven, malgrat la fetor a podrit que ja sendevinava. El personal es pensava que ho havia aconseguit tot com en Mad Men, en qu les coses materials que afecten la nostra manera de veure el mn tenen molta importncia. Ja no es tractava noms que els personatges estaven molt ben caracteritzats, sin que tot, els decorats, els objectes, la manera de fumar i de beure tenien vida prpia. I, fins i tot, la manera de vendre tots els productes: els personatges protagonistes i la ficci que sestava muntant. I, ara, noms amb una ordre dels qui manen de veritat, amb leufemisme control del dficit pblic, volen dir que cal liquidar les classes mitjanes creades en lpoca de la gran mentida en qu passrem, en una mateixa generaci, de nadar en la squia a la sofisticaci de la sauna. I vindran les conseqncies, perqu ja no queda ficci. Unes conseqncies que, de moment, pateixen els de sempre... Per que afecten ja unes institucions desprestigiades, uns poltics desacreditats, un Estat inefica... I no sabem si serem capaos de salvar la democrcia... Tot per culpa de la maleda crisi? Salvador Vendrell (Levante, 11 de febrer de 2013)

5

10

15

20

25

30

1



QESTIONS. OPCI A1.

Comprensi del text [3 punts]

a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt] c) Identifica les marques de modalitzaci del text. [05 punts] d) Identifica el registre lingstic i justifica la resposta amb exemples. [05 punts]2.

Anlisi lingstica del text [3 punts]

a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats [1 punt; resposta errnia: -0,2] 1. 2. 3. 4. 5. aspectes (lnia 4): oberta o tancada? compte (l.8): oberta o tancada? Ja no es tractava (l. 20): selideix o no selideix? fins i tot (l.22): sorda o sonora? pateixen (l.28): sorda o sonora? b) Indica la funci sintctica i a quin element fan referncia els pronoms febles subratllats: [1 punt] 1. I ho comprovem quan sabem que tot ha estat una gran desillusi (l.12): 2. i els personatges que les hi habitaven (l.17): 3. i els personatges que les hi habitaven (l.17): 4. El personal es pensava (l.18): c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o dnan un sinnim. [1 punt] a) b) c) d)3.

sovint (l. 10): feixuc (al text feixugament) (l. 11): desolat (al text desolats) (l. 14): malgrat (l. 18): Expressi i reflexi crtica [4 punts]

a) Pregunta de literatura. Descriu les tendncies ms rellevants de la poesia en el perode que va desde la postguerra fins a finals dels anys 70.

(Extensi: unes 150 paraules) [2 punts] b) Escriu un article breu dopini. Ha de tractar sobre alguna srie de televisi. Pots relacionar-la amb algun aspecte de la realitat, el tipus de consum que sen fa en TV o Internet (Extensi: 150 paraules) [2 punts]

2



OPCI B Llegiu aquest text i responeu les qestions segents: [] A la casa shi accedia no sense dificultats per als no habituats. Tres o quatre camins des de lhostal et feien desviar per rutes que conduen enlloc. Un dia tempestus ens vam perdre amb els Gimferrer quan anvem a veure-la per dinar, primer, a lhostal, i seguidament, i a casa seva, per discutir detalls sobre la traducci castellana de Mirall trencat, que en Pere acabava denllestir. Veig, ara, el xalet com si hi hagus anat tota la vida. Sentrava al jard per un cancell de fusta, rigorosament vigilat per un gos emprenyador destinat a allunyar qualsevol visitant. Podies aparcar un cop passat el clos, perqu la part que donava a ponent era prou mplia. Tanmateix, ni els lladrucs del gos ni la botzina, per la sordesa de la Merc, no sempre lassabentaven de larribada dels visitants. Calia, generalment, tocar el timbre amb insistncia perqu aparegus la mestressa de la casa. Recordo que un dia la vam sorprendre amb la porta oberta i amb la revisteta de la TV a la m, perqu estava buscant lhora duna pellcula -no s pas quina que linteressava particularment. Pujaves uns graons, abans dentrar a la casa, i a lesquerra hi havia una terrassa que donava a tramuntana, especialment destinada als dies destiu. A la dreta nhi havia una altra, encarada a migdia. La part del darrera, amb una altra terrassa, donava a mar. Una casa aix, a quatre vents, i a uns cinc-cent metres dalada, allada del poble, era una pura delcia de solitud, perqu, a ms, el que no es veia era, precisament, Romany, que quedava a sota, perdut entre les arbredes. I hi havia el jard. Un jard ms abocat sobre el mar que vora dell, perqu la costa de Sant Feliu de Guxols es veia al lluny i a baix, a uns quants quilmetres en lnia recta. La Merc es queixava perqu les plantes tardaven a crixer. No cal esmentar la seva passi pels jardins, les plantes i les flors, evidenciada al llarg de tota la seva obra. En conseqncia, no s agosarat dir que el que li feia ms illusi del conjunt del xalet era, precisament, el jard, al qual dedicava moltes hores al dia. [] J. M. Castellet (Els escenaris de la memria, Ed. 62, Barcelona, 1988)

5

10

15

20

25

3



QESTIONS. OPCI B1.

Comprensi del text [3 punts]

a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt] c) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [05 punts] d) Identifica la varietat geogrfica i justifica-ho amb exemples extrets del text. [05 punts]2.

Anlisi lingstica del text [3 punts]

a) Indica la pronunciaci en el text dels elements subratllats [1 punt; resposta errnia: -0,2]1. 2. 3. 4. 5.

hagus anat (l. 6): sorda o sonora? qualsevol (l. 8): oberta o tancada? assabentaven (l. 10): sorda o sonora? veia (l. 21): oberta o tancada? 5. no s agosarat (l. 24): selideix o no selideix?

b) Especifica quin tipus doraci subordinada est subratllat [1 punt]. 1) Un dia tempestus ens vam perdre amb els Gimferrer quan anvem a veure-la per dinar (l.3) 2) la traducci castellana de Mirall trencat, que en Pere acabava denllestir. (l. 5) 3) amb insistncia perqu aparegus la mestressa de la casa.(l. 11) 4) la revisteta de la TV a la m, perqu estava buscant lhora duna pellcula (l. 1213) c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o dnan un sinnim. [1 punt] 1) 2) 3) 4)3.

enlloc (l. 2): enllestir (l. 5) emprenyador (l. 7): Tanmateix (l. 9): Expressi i reflexi crtica [4 punts]

a) Pregunta de literatura. La producci literria de Merc Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Ests dacord amb aquesta asseveraci? Explica per qu. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts] b) Escriu un text de caracterstiques semblants al que hem llegit ac sobretot quant al registre, la tipologia i la veu del discurs i que tinga com a referncia una visita que hages fet, vist, llegit o imaginat. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]4



5

2a avaluació 2012-2013

Documents