280-ruralia n 5 - mas de noguera · conquestes cristianes medievals del cid o jaume i. i joaquinet...

EXTERIOR-RURALIA (Convertido)-2 1/6/00 18:06 Pagina 1

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

Lletraferitsa

g

r

t

r

k

s

j

e

i

nz

wq

j

v f

w

b

h

l

f

Y

N

R U

E

Q

MD

B

S

W

V

X

PH

G

a

g

i

s

k

p

e

i

s

z

w

q

j

v

u

o

b

hv

e

N

R

EQ

f

D

B

g

of

X

vH

t

a

r

k

R N

G

a

i

k

N

Q

i e

g

l

a

A

o

f

H

b

s

Z

U

g

b

e

i

e

q p

C

h

P

–Veus? Aquest til·ler el vaig plantar jo –assenyala Joaquinet el Minso, amb lajustícia del pas de seixanta anys entre el til·ler plantat i l’elegant filerad’arbre que protegeixen encara la mina abandonada en un barranc ple desorolls de la vesprada.

El sorollet del vent que juga amb les fulles que verdegen de mil maneresper als ulls. Els cants diversos dels ocells que mostren a la interpretació del’oïda. La crònica visual i auditiva de l’abandonament de la mina, del barranci dels camins, dels cultius i dels massos, dels pobles, de la manera de viured’una comarca sencera.

–Ací hi havia la casa dels amos, i això són els llavadors, veníem des delpoble i feien ball i tot –explica la Conxa del Castell, recordant com és defeliç el temps jove, encara que el temps evocat fos és d’una postguerra, ala vora d’una mina vigilada per un destacament de guàrdies civils, que encanvi, destinaven l’esforç a la persecució dels maquis, especialment aquellllegendari hermafrodita anomenat La Pastora.

–Algú del poble va vore La Pastora en una taverna. Les guerres sónterribles… –assegura Joaquinet, mentre l’idealisme tràgic i elemental delsmaquis dels Ports de Morella i Beseit es confon amb el bandolerisme de lapassada centúria, quan la grandesa de Morella es media per les notícies dela resistència carlina de les hosts de Ramon Cabrera. I, amb un escorçmàgic dels segles, es podria arribar a concitar la memòria de lesconquestes cristianes medievals del Cid o Jaume I. I Joaquinet el Minso, enla vesprada lluminosa del juliol, continua:

–Aquell és el pinaret del Floro, aquell bandoler que anava pels camins. Segurament,el devien prendre allí mateix. No se n’ha sabut res més. I conten que, una vegada,el Floro va aturar un xiquet que portava un saquet. El Floro li va demanar on anava.El xiquet li va respondre: “Porto els diners a casa, però no ho puc dir a ningú, que sitrobava el Floro me’ls prendria”. El Floro li va dir: “Ja pots anar tranquil cap a casa, idigues que t’ho ha dit el Floro”. Es conten moltes coses. Més cap allà hi ha un tossalque en diuen dels Tres Reis. Tan important devia ser tota aquesta part?

Privilegi de les terres antigues, el de tenir reis. I sort de les terres on es troben diversosterritoris en un mateix paisatge, la de fer aparéixer la memòria enmig de l’absolutacalma de la llum de la vesprada. Una calma aparent. La Conxa denuncia:

–Tots estos bancals eren una hermosura. El blat, les ametles. A les vores del riu escollien verdures. Només d’aquell tros traíem les pataques per tot l’any. A taula,moltes vegades n’érem catorze… –Joaquinet i la Conxa es van anar coneixentsopant en aquella taulada.

La Conxa es va haver de deixar l’escola als deu anys, per a fer de pastora, i això queestudiar li agradava molt. Joaquinet manejava molt bé la dalla. El buscaven molt per asegar.

–A punta de dia, ja havíem d’estar al bancal Però l’olleta de migdia, allò ere glòria.La dalla s’agarre aixina, primer s’esmole aixina i en lo braç es fa esta acció. En unno res, segàvem des d’ací allà. Però quan vaig vore la lletra que tenie ton tio Pepito,a les cartes que enviave des de Barcelona, vaig dir : Quina lletra!

Imitant aquella lletra es iniciar una carrera de funcionari, matisat de joveemprenedor: caçador, fabricant de ràdios, venedors de mantes, arreglador desabates, mestre a l’escola quan no hi havia mestre. I, per tant, un emigrant. I pertant, uns ulls amb una justícia oberta al temps de la vesprada:

–No hi ha ni punt de comparació. El camp vol aigua. I esta sequedat fa temor. Al tolldel Gorg de Dalt, quan tornàvem de segar, mos tiràvem a nadar. Quina aigua! I ara,s’han assecat tots els ullals i les fonts, ací, al Molí, a tot arreu. Els camins estan plensde brossa, i el llit del riu tot són xops. Tant de xop, senyal que xuplen l’aigua. Araque aquell til·ler… Encara durarà, encara.

Lluis MeseguerHerbers, ELS PORTS

EL TIL·LER en O

toño

de

1999

5U

NIÓ

NE

UR

OP

EA

RE

VI

ST

AD

EL

MÓ

NR

UR

AL

VA

LE

NC

IÀ Queremos ejercer nuestro

alimentos buenos y sanosderecho a producir

INTERIOR-RURALIA (Convertido)-1 1/6/00 18:02 Pagina 1

Compuesta


Centro Rural deInformación Europea

Carr

efour Comunidad Valenciana

EDICIÓ:

C.R.I.E. (Centre Rural d’Informació Europea)MAS DE NOGUERAE-12440 Caudiel-Benafer (Castelló) EspanyaTel. i fax: (34) 964 13 12 60E-mail: [email protected]://www2.uji.es/crie

Edició electrònica:http://www2.uji.es/crie/revista

PORTADA:Fragment de “Lugar golpeado”.Paul Klee, 1922

COORDINACIÓ: Marcelino Herrero Salvador.

COORDINACIÓ TÈCNICA: Carles Rodrigo Alfonso.

COLABORADORS:

José Miguel Adell, Jaime Albert, Eladio Arnalte, Carmen Arnanz, Yannick

Barret, Mª Carmen Caballero, Alfons Domínguez, Pedro Domínguez, Juan

Pedro Fonfría, Juan José García, Vicente García, Yvan Garrel, José Miguel

Gasulla, Teresa Giner, Pierre-Yves Guiheneuf, Avelino Hernández, Ignacio

Lacomba, Enric Mateu, Lluis Meseguer, Nicolás Murria, José Joaquín Nadal,

Julià Pastor, Antonio Pérez, José Luis Porcuna, Josep Roselló, Mª José Sanz i

Josep Tortosa.

PATROCINEN:

DISSENY I MAQUETACIÓ:Gençana S.C.V. Tel: 963 64 19 49Pablo Mestre Navarro i Manuela Valls Menadas.

CORRECCIÓ i REVISIÓ DE TEXTES:Elena Soriano García.

FOTOMECÀNICA E IMPRESSIÓ:Gráficas Papallona S.C.V. Tel: 963 57 57 00

Dep. Legal: V-3.422-1998

S’imprimiren 5.000 exemplars sobre paper reciclat.

RURALIA no comparteix necessàriament tots els

punts de vista dels articles signats. La redacció asumeix

la resposabilitat d’assegurar que el debat i la pluralitat

de punts de vista es realitze amb respecte i simpatia

cap a les persones.

Socis transnacionals:

SVENSKA ÖSTERBOTTENSUNGDOMSFÖRBUND (SÖU) r.f.

ConfederazioneItalianaAgricoltori Ambiente

RicercaSviluppo srl.

UNIÓNEUROPEA

CONSELL ASSESSOR:

Eladio Arnalte Alegre (Universidad Politécnica de Valencia), Cesáreo Casino

Esteban (Plataforma Rural del País Valencià), Juan Corchado Badía (Alto

Palancia), Javier Esparcia Pérez (Universitat de València), Diego López

Olivares (Universitat Jaume I), Mª José Payá Valdés (Proyecto LEADER II de

la Comunidad Valenciana), Antonio Pérez Verbena (Conselleria d’Agricul-

tura), Joan Ramón Peris (Unió de Llauradors i Ramaders), José Sales (Unió

Provincial de Cooperatives del Camp de Castelló), José Tomás Varea Varea

(La Serranía) i Fernando Vera Rebollo (Universitat d'Alacant).

CONSELL DE REDACCIÓ:

Jorge Cruz Orozco, Berta Chulvi Ferriols, Javier Delgado

Franco, Marcelino Herrero Salvador, Pablo Mestre Navarro

i Carles Rodrigo Alfonso.

No me basta ser templado

para que no enferme más

y cuando mucho he enfermado,

que nace mi bien verás

del haberme deshojado.

“Cancionero del campo”Edición de Bonifacio Gil

Otoño

AQUEST SEGON NÚMERO DE

TARDOR DE RURALIA S’ACABÀ

D’ IMPR IMIR ALS TALLERS DE

GRÀFIQUES PAPALLONA EN LA

LLUNA PLENA DEL D IA 20 DE

DESEMBRE DE 1999, FESTIVITAT

DE SANT DOMÈNEC DE SITGES

RURALIA COMPLEIX UN ANY AMB AQUEST NUMERO DE TARDOR. FA JA DOTZE MESOS QUE SORTIREM AL CARRER

amb aquella camperola de Malevich a la portada plantejant un missatge ben clar i provocatiu: “No queremos ser sólo una

estampa. Pensemos cómo construir nuestro futuro”. Durant aquest any de feina hem tractat d’animar un procés de debat

al medi rural valencià que creiem necessari per que siguen els propis habitants de l’interior valencià els que lideren el

disseny del seu futur. Amb aquesta intenció hem recorregut diferents comarques: L’Alt Palancia i L’Alt Mijares, La Se-

rrania i el Rincón de Ademuz, La Canal de Navarrés, La Costera, la Ribera Alta i alguns municipis de La Hoya de Bun-

yol, Els Ports, L’Alt Maestrat, la major part de l’Alcalatén i alguns municipis del Baix Maestrat i de la Plana Alta. Amb

aquest número haurem treballat als monogràfics la major part del que és la geografía de les zones LEADER.

Paral·lelament a aquest “viatge a l’interior valencià”, hem realitzat també un recorregut sobre la nostra particular agen-

da de preocupacions: mitjançant les nostres carpetes hem tractat alguns dels aspectes que considerem marquen la

realitat actual i futura del medi rural valencià: les polítiques europees, l’educació, la igualtat d’oportunitats entre hò-

mens i dones, el patrimoni cultural i l’agricultura. En el proper número abordarem el tema de les noves tecnologies.

D’alguna manera hem acomplit el objetius que ens marcàrem per a un primer any de vida: definir un producte edito-

rial per al món rural fins ara inexistent i que es diferenciara dels habituals per diferents aspectes: ser un espai per a

repensar el present, conéixer quines iniciatives innovadores estan desenvolupant-se, oferir una plataforma a grups i

persones que estan treballant pel medi rural valencià i reivindicar allò que ja sabíem: que des del medi rural es poden

fer productes de qualitat amb identitat pròpia.

280-RURALIA Nº 5 1/6/00 17:26 Página 2

Amb tot aquest balanç positiu… ara hauríem de preguntar-nos de què no estem contents. Doncs bé, al plat negatiu

de la balança trobem que la participació de la gent de les comarques del medi rural és encara escassa. Pensem que

RURALIA tindrà llarga vida i futur si cada volta és menys nostra (del Consell de Redacció) i més vostra (dels lectors i

lectores). La veritat és que hem rebut un muntó de felicitacions i paraules d’ànim que agraïm molt sincerament, però

el que nosaltres cerquem no és eixe reconeixement, sinó companys de viatge, el que nosaltres volem és que la gent

utilitze RURALIA per a contar què està fent, per a expressar les seues opinions, per a llançar propostes. Especialment

la gent del medi rural, els que estem tots els dies vivint eixa realitat, amb els avantatges i els inconvenients que això

suposa. Açò no ha de interpretar-se com un lament sinó com una crida a la participació. Sabem de la dificultat per-

què la gent es pose a escriure i ens envie les seues informacions per que coneixem que en general es pateix d’un ex-

cés de treball, manca de temps, “i tot açò i tot allò” que diu el poeta de Vicent Andrés Estellés, pero no ens resignem.

Pensem que no es pot dimitir de la responsabilitat de participar en el disseny del teu espai vital, en el disseny del teu

futur i el de les generacions vinents.

Què cal fer ara en aquest segon any que ara comença? Ens agradaria socialitzar el nostre producte: que RURALIA fóra

cada volta més vostra que nostra. I que s’obrira a noves propostes i persones. En aquest sentit deixem la nostra por-

ta oberta.


4

Repensar l’agricultura Des del seu naixement, RURALIA es va plantejar tractar a una de les seues carpetes l’agricul-tura al món rural. Amb aquesta intenció començàrem a treballar demanant articles a col·labo-radors i experts, proposàrem la celebració d’un debat amb agricultors a Quatretonda i reco-pilàrem les informacions al nostre abast amb un objectiu clar: plantejar la necessitat d’un de-bat sobre el model d’agricultura possible al medi rural valencià. L’equip de redacció de RURA-LIA –clarament compromés amb l’agricultura ecològica– va tractar, tanmateix, que la reflexióno es centrara exclusivament en aquest tipus de pràctica agrícola no contaminant. Volíem par-lar de l’agricultura al medi rural en general. Malgrat aquesta intenció inicial, la carpeta que araintroduïm té una orientació medioambientalista per diferents raons. Per una banda, quan hemplantejat als nostres col·laboradors que ens parlaren de quin model agrícola era possible, enshan parlat de sostenibilitat, i per tant, de sostenibilitat ecològica dels nostres agrosistemes.Quan els hem demanat que ens parlaren de futur, han situat l’agricultura del medi rural en unmarc més ample indicant les funcions socials i medioambientals cada volta més centrals a lapolítica agrària eupoea. A més a més, durant el temps que hem estat preparant aquesta car-peta han aparegut als mitjans de comunicació greus escàndols a l’àmbit alimentari com ara elspollastres amb dioxines, etc., que afecten directament a les pràctiques productives de l’agricul-tura i ramaderia. Amb tot açò, no podíem parlar d’agricultura sense parlar de salut. Finalment,el que ens ha passat és que tant si volem parlar de futur, como si abordem el problemes ac-tuals, acabem enfrontats a qüestions de conservació del Medi Ambient i de salut. A tot açò cal-dria afegir dos ingredients més necessaris per al debat: l’económia i la cultural. La tasca ésmolt ampla i profunda i no la donem por acomplida. Aquests fulls són sols un possible principiper a REPENSAR EL PAPER DE L’AGRICULTURA AL NOU SEGLE. Amb tota la intenció delmón obrim la carpeta amb un testimoni al qual se li dóna tradicionalment poca importància, elde la identitat dels agricultors i la seua contribució a la nostra cultura. Amb ell volem assenyalarque les persones han d’estar el centre del problema.

Berta Chulvi. Periodista


5

El agricultorque quiso llegar a serPEQUEÑA CRÓNICA DE UNA GENERACIÓN DE AGRICULTORES Y GANADEROS

NICOLAS MURRIA ALCODORI

(Alto Palancia)

A POSTGUERRA AGUDIZO TODO LO

malo: el frío se hizo más helado,las querencias ruines, el hambre,las cosechas escasas; fueron añosen que nada valía nada y tanto noscostó levantar vidas y haciendas.

Puede que lo que nos ha estado pasando a los agricul-tores ya venga de entonces: el escaso fruto, las penu-rias, la imposibilidad de elección y por tanto la obliga-da dedicación a la tierra o las ovejas. Aquel ambientecerrado cargado de deseos y energías contenidas; ape-nas un horizonte cortado de pueblos y campos. Todoterminó por desbordarse con aquellos “planes de de-sarrollo industrial” de los años 60, que abrieron laspuertas del abandono del campo, acabando por herirde muerte la escasa valoración social de la agriculturay lo rural.

Para que sus planes se cumplieran los que mandabantuvieron que pisar lo que ya había, marginando y des-valorizando el mundo rural para ensalzar las nuevasconcentraciones industriales y urbanas. Y apareció elescarnio de chistes y películas sobre el cateto del pue-blo, la boina... el labrador inculto y bruto. Nos han idovaciando de estima, bien poco se han acordado de no-sotros, de nuestras necesidades.

A pesar de ello muchos nos quedamos, el sol salientenos daba energía camino de los campos y el ponientesosiego, ya de vuelta a casa; la sensación de pisar la tie-rra, de tenerla entre las manos, era y es insustituible;el ciclo de la siembra a la cosecha es nuestro mundo,nuestra vida. Aun así mandamos a nuestros hijos a es-tudiar fuera: que hicieran carrera, funcionarios o cuan-do menos que entraran en una fábrica. ¿Qué podíamoshacer? ¿Quién de nosotros ha dicho en voz alta quequería hijos agricultores?

Hemos visto mucho. Tuvimos que bregar con la “in-dustrialización” del campo. Llegaron las máquinas y lostractores que ocuparon el lugar de las caballerías, me-joramos mucho con ello, mucho, y aprendimos cosasnuevas. Pero también a nosotros nos entraron las pri-sas y tuvimos que olvidarnos en demasiadas ocasionesde los saberes y “del bien hacer” que nos habían trans-mitido nuestros padres, herencia de generaciones deagricultores.

Junto a las máquinas llegaron nuevas técnicas que nos en-señaron nuevas formas de trabajar, empezamos a utilizarlos abonos y otros productos químicos... al principio ¡quédescanso! ¡cuánto ahorro de trabajo... y los resultados pa-recían buenos...! Quizás si entonces hubiéramos sospe-chado que terminaríamos trabajando con mascarillas ymonos protectores, si hubiéramos sabido que terminaría-mos tratando lo que se come con auténticos venenos…quizás nos lo hubiéramos pensado más entonces. Pero¿qué podíamos hacer? Lo llevaban los tiempos. Fue comodeslizarnos por una rampa cada vez más rápida de insecti-cidas, híbridos, pesticidas, vacunas y hormonas... hastalanzarnos al vacío de un desarraigo cultural y la depen-dencia de otros intereses y otros conocimientos.

Nos han convertido, y nos hemos dejado, en fabrican-tes de pollos, de conejos o de cerdos: más rápido, me-nos costes, más cantidad, más rentabilidad… eso no esser ganadero y ahora se ven las consecuencias. ¿Pero


6

Ahora dicen que somos contaminadores, algo de razónhay en ello… pero que nadie nos señale con el dedo,no somos los principales culpables, la gente, el sistemao lo que sea nos ha encaminado a esa situación… laagricultura y la ganadería que tenemos es reflejo de lasociedad, ni más, ni menos.

Quizás todo esto que ha pasando sea un tramo nece-sario para encontrar nuevos-viejos caminos a una ver-dadera agricultura abierta a la elección de los jóvenes,a nuestros hijos. En eso estamos algunos que hemosdicho que ya está bien de ir contra natura, de ser cóm-plices de algo que no vemos bien. Vamos buscando en-foques y técnicas que vayan en armonía con la tierra. Ycon la complicidad de consumidores concienciadosqueremos ejercer nuestro derecho legítimo de produ-cir alimentos buenos y sanos.

es que no se dan cuenta?, que eso puede valer para lostornillos, pero no para los seres vivos.

La gente ha dimitido de tantas cosas..., una de ellas: laobligación y el derecho de saber qué come, de dónde,cómo se ha criado, se ha transportado, se ha elabora-do su alimento... y ahora se “desayunan” con esa reali-dad que aparece en los medios de comunicación: cadá-veres, aceites usados o aguas residuales para hacer elpienso de los animales.

Mientras por la tele veíamos a principios de los 80 lasreconversiones de la industria y la siderurgia y losobreros salían a la calle con buenas o peores maneraspara pedir sus derechos y compensaciones, nosotrossufrimos una reconversión cruel y oculta: sobrabanagricultores y lo consiguieron cada vez quedamos me-nos. Pero no fuimos capaces, nunca hemos estado uni-dos, ni nadie levantó la voz para defendernos: para no-sotros no hubo ni indemnizaciones, ni paros, ni jubila-ciones anticipadas.

Entramos en Europa y poco a poco nos fue llegando laPAC metiéndonos en contradicciones y confusiones…¿producir menos? ¿abandono de tierra? ¿diversificación?,¿cuidadores ambientales?, ¿jardineros del Medio Rural?

También comenzamos a recibir algunas subvenciones.Dicen que recibimos muchas, pero no es verdad, las re-ciben los que tienen mucho terreno, en ocasiones, solosiembran para cobrarlas aunque luego no recojan la co-secha. Para las pequeñas explotaciones agrarias son unaayuda que compensan a duras penas unos precios queson los mismos que hace veinticinco años.

Lo que más nos encorajina es ver los precios a los quese venden los productos en las tiendas y supermerca-dos. Nuestro trabajo, meses de mucha dedicación ycuidados continuos son una parte; la comercialización,la venta, suelen ser las dos o tres partes restantes.


7

Què volem feramb l’agricultura?

BERTA CHULVI I MARCELINO HERRERO1)

RURALIA

’AGRICULTURA, COM A ACTIVITAT FO-namental dels nostres pobles estàdesapareixent, si no ho ha fet ja.Això significa una transformaciód’ordre socioeconòmic i culturalal voltant de la qual s’ha reflexio-

nat molt poc. Gerard Santandreu –ramader de Qua-tretonda– explica este camvi des de l’experiència vis-cuda: “Jo no soc massa major, tinc trenta i pico anys, voraquaranta, i he conegut en el poble una realitat ben distintapel que fa a l’agricultura. Quan jo era xiquet, pràcticamenttotes les cases d’un carrer vivien de l’agricultura directa-mente. En 20 anys hem passat a tot el contrari. Ara el queés difícil és trobar un carrer amb una única família que vis-ca de l’agricultura”.

Resulta evident que l’actual model de desenvolupa-ment ha dut als agricultors a un carreró sense eixida.“El que hauríem de preguntar-nos –assenyala Carles Bar-berà, apicultor d’Albalat de la Rivera– és per què estàpassant açò. Pense que és important recalcar que els pro-ductors agrícoles estem al mig de dos blocs d’interessos to-talment brutals, per una banda som consumidors d’unesmultinacionals que volen vendre’ns el que siga i al preu quesiga (ahí tenim l’exemple dels pollastres). Ens creen unmunt de necessitats i comprem, de vegades, sense pregun-tar-se què estem comprant en tant que siga barat. Quansom productors estem sota la pressió d’un altre grup demultinacionals que ens torna a exprimir d’una manera real-ment brutal exigint-nos preus barats, tractem de satisfer ei-xa demanda sense preguntar-nos què estem produint. En-

mig d’eixos dos grups estem tots els agricultors. Si intentestraure qualitat no te la paguen. Perquè el que està com-prant el que vol es vendre molt barat, i si el consumidorestà menjant dioxines o el que els done la gana no impor-ta. El consumidor no menja, tu no vens, però l’altre es faric. Hem d’aconseguir trencar eixe sanwich i obrir un mer-cat de qualitat al marge de les multinacionals, però es moltdifícil perquè són molt poderoses, amb molt diners i moltapublicitat: Basta recordar el cas Danone”.

Hui els agricultors tenen moltes dificultats a l’hora detraure rentabilitat econòmica al seu treball i les parau-les de Carles Barberà no estan tan llunyanes d’iniciati-ves como la posada en marxa recentment en França2).Al país veí, el ministre d’agricultura, Jean Clavany, a pe-tició de les associacions d’agricultors va dictar recent-ment una norma per la qual la fruta i verdura –la fran-cesa i també la provinent de la importació– hauria dedur des d’eixe moment una doble etiqueta, la primeraamb el seu preu i la segona indicant els diners que ha-via cobrat l’agricultor per produir eixe producte. La in-tenció de la mesura era cridar l’atenció de l’opinió pú-blica les elevades despeses de la distribució. El Ministrefrancés va senyalar que amb aquesta nova norma “lamajor transparència permetria al consumidor triar els pro-ductes amb molt més coneixement de causa” i va indicarque “es tractava d’una gran noticia per al dret dels consu-midors i dels productors”. Davant la impossibilitat d’esta-blir dispositius més exacts, el preu de producció ques’indicaria en l’etiqueta seria fixat en base al preu pagata la exida de la cooperativa, al que se li descontarien elscostos de magatzem i de conservació dels productes.

Una setmana més tard3), quan la UPA (Unión de Peque-ños Agricultores) de Castilla y León sol·licita al Minis-terio de Agricultura Español que adopte la mateixa

1) Amb les manifestacions d’agricultors i ramaders, fetes a un debat celebrat aQuatretonda.2) “El País”. 14 d’agost, pág. 20.3) “El País”. 23 d’agost, pág. 21.


8

norma, s’anuncia que la mesura ja es dóna per fracassa-da en França enmig de les protestes d’agricultors i ra-maders. Les raons que es donen per a explicar estefracàs són, per una banda que tal mesura no anavaacompanyada de cap sanció pel seu incompliment i peraltra banda la dificultat suposada o real que per a al-guns comerciants suposa conéixer diàriament el preude cotització dels productes afectats per la mesura. EnEspanya la UPA ha demanat que no sols s’incloga elpreu de producció sinó també l’origen dels productes,cosa que sembla molt raonable perquè molt d’eixoscostos de distribució són de transport contaminant.No saben que haurà passat amb açò quan aquest númerode RURALIA estiga al carrer, el que sí sabem és que estosesdeveniments posen sobre la taula amb molta claredatque els agricultors es troben en una situació dificil i la so-cietat no es planteja què vol fer amb la seua agricultura.

Com senyalava Carles Barberà, és evident que l’agricul-tura es situa dins d’un mercat globalitzat i que les anàli-sis que fem sobre el seu futur han de tindre en comptela reforma de la Política Agrària Comuna i les negocia-cions de l’Organització Mundial de Comerç, en estesentit resulta molt aclaridor l’article d’Eladio Arnalteen esta carpeta.

El que s’observa hui, tant quan parles amb agricultorscom amb altres professionals és que els problemes derentabilitat van acompanyats d’un altre tipus de qües-tions greus i urgents. Ens referim als problemes de salut,recollits a l’article d’Alfons Gento i Pedro Domin-guez que hem degut resumir per manca d’espai peròque es troba sencer a l’edició electrònica de RURALIA4).

Parlar de salut i d’agricultura és, malauradament, parlardels escàndols alimentaris (vaques i pollastres amb dio-xinas, etc) que sorgeixen a les pàgines dels mitjans decomunicació alertant a la societat sobre la necessitatde demandar-se “Què estem menjant?”. Aquesta pre-gunta ja no sols interessa a uns pocs concienciats sinó

que comença a inquietar a tothom. L’agricultor que volproduir qualitat no ho té fàcil: “Jo parle del corder que ésel que conec –explica Maite Bataller, ramadera de la Po-bla del Duc–, el meu és una raça autòctona sense dioxinesi sense res, val 1.200 pesetes el kilo, i al seu costat hi hacorder d’importació, que es fa en dos mesos, com menystemps millor, a 600 ptes/kilo i la gent el compra per queamb les altres 600 es pot comprar una barra de gelat queval 90 pesetes i qué no es sap el que té dins”.

En realitat el que resulta impactant és que la societatsembla desconeixer-ho quasi tot en torn a la salut il’alimentació. “El que fa falta és informar al consumidor–apunta Emilia Asensio, consumidora de Bonrepós–perquè si no la gent compra el més barat sense conéixerque està comprant. El que cal plantejar és si la gent fariael mateix si sapigués què està menjant i quines conse-qüencies té per a la seua salut?”.

Carles Barberà ho va dir tan rotundament que a nosal-tres ens costa trobar altres paraules. “El problema ésque els agricultors estem en una societat que no ens toca.Estem en una societat que no vol agricultors”.

Sembla que les transformacions necessàries per a re-prende el pols d’una agricultura en “perill d’extinció”requereixen la participació de tots: consumidors con-cienciats del que mengen, consumidors que donen su-port a les produccions autòctones, polítics conscientsde la importància de la salut, del Medi Ambient i de lesnecessitats de treball de les poblacions agrícoles quedicten normes que faciliten els canvis, però també agri-cultors que estimen la seua feina i la revindiquen comuna fons de salut i cultura.

4) L’article complet serà enviat per correu convencional a aquells lectors queno puguen accedir a la pàgina www.


9

La sostenibilidadde los sistemasagrariosEL CASO VALENCIANO

JOSE LUIS PORCUNA

Dr. Ingeniero Agrónomo. Servicio Sanidad Vegetal

URANTE LOS ULTIMOS 30 AÑOS, LA

agricultura valenciana, viene su-friendo un retroceso importanteen su capacidad productiva, debidopor una parte al agravamiento delos problemas fitosanitarios, espe-

cialmente las virosis, que provocan limitaciones impor-tantes a la hora de planificar los cultivos, y por otra, ala creciente competitividad de los mercados mundiales,que sitúan a las agriculturas de los países desarrollados,consumidoras de importantes cantidades de insumos(fitosanitarios, semillas, tecnologías y abonos quími-cos...) en una situación difícilmente sostenible. Sólo laintervención de los estados, mediante subvenciones di-rectas o indirectas, parece poder garantizar en la ac-tualidad una rentabilidad mínima a los agricultores.

La agricultura de la Comunidad Valenciana se sitúa, apesar de ser una de las más consumidoras de insumosen el continente Europeo, (la tercera en Europa enconsumo de pesticidas por Ha y la quinta en consumode fertilizantes), como una de las más limitadas encuanto a su capacidad productiva. Los grandes desequi-librios ecológicos presentes en nuestra zona, se mani-fiestan con la presencia de enfermedades muy agresivasde origen viral, en cítricos, hortalizas y frutales, queimposibilitan la producción de numerosas hortalizas en

época de primavera-verano, y limitan la rentabilidad defrutales y cítricos. La presencia de estos patógenosobligan a desarrollar técnicas muy costosas de protec-ción: invernaderos de mallas, injertos, tratamientoscontinuos, utilización de variedades resistentes, etc.

Esta situación, provocada por las enfermedades, conlle-va aparejada otro coste indirecto importante, que es ladificultad para poder garantizar en los mercados inter-nacionales, la calidad de los productos, tanto en lo re-ferente al contenido de los residuos fitosanitarios pre-sentes en ellos, como a la adecuación de las prácticasrealizadas durante el proceso productivo con el respe-to del medio ambiente.

Si por una parte los altos costes empleados en la ad-quisición de insumos, ponen en duda la sostenibilidadeconómica, los problemas de contaminación y deterio-ro ambiental regional evidencian la insostenibilidadecológica. Los altos niveles de erosión de suelo agríco-la se sitúa en una media de 40 tn/Ha y año, la contami-nación de acuíferos por nitratos (superando en 3 y 4veces los límites de potabilidad F.A.O.) y en algunos ca-sos por trazas de herbicidas, se ha generalizado en lamayor parte del territorio de producción intensiva yprobablemente estarán presente entre nosotros du-rante cientos de años; la erosión genética, plasmada enla pérdida irrecuperable de miles de variedades agríco-las de incalculable valor, seleccionadas durante cientosde años de pacientes procesos de observación y selec-ción de los agricultores valencianos, es ya una realidadsin posibilidad de vuelta atrás, y por último, las defi-ciencias hídricas de nuestro sistema productivo hacencada vez mas cuestionable la pervivencia de los actua-les modos de producción y desarrollo agrario.

Sin embargo, no puede pasar desapercibido, que una de lasbazas más fuertes de nuestra agricultura, la constituye supropia estructura microparcelada de la tierra, que le con-fiere una extraordinaria plasticidad económica y ecológica.


10

Efectivamente, la capacidad de adaptación (variedades,técnicas de riego, tratamientos sanitarios, ...) es posibleporque la pequeña superficie de las parcelas, obliga ypermite compatibilizar la actividad agraria con otrasactividades, siendo éstas las que principalmente prove-en al agricultor de los recursos económicos necesariospara su sustento, convirtiéndose así la propiedad, masque en un recurso productivo, en un símbolo cultural yde compromiso afectivo con sus antepasados, que vie-ne a evidenciar las profundas raíces agrarias presentesaún en los valencianos.

Esta estructura microparcelada, heredada de la con-cepción agraria “ajardinada” de los Árabes, criticada ennumerosas ocasiones por poca eficiencia económica,constituyen sin embargo hoy, uno de los apoyos funda-mentales que mantienen los frágiles equilibrios ecológi-cos de los fitoparásitos y patógenos del sistema pro-ductivo, al mantener en este una biodiversidad impor-tante, desde el punto de vista genético (multitud de va-riedades), zonal (espacio muy heterogéneo) y espacial(representada por miles de kilómetros de setos, riba-zos, márgenes, etc...). Este agrosistema puede y debede servir de base para el desarrollo de métodos deproducción de bajos costes que permitan la mejora dela calidad de los productos agrícolas, respetando, con-servando y mejorando los elementos de producción:suelo, agua y semillas.

La Agricultura Ecológica y la Producción Integradaconstituyen dos estrategias de tránsito hacia sistemasmás sostenibles. Dos estrategias que, en la medida queaprovechen la cultura (manejo) y el diseño (estructura)agrario de la Comunidad Valenciana, se situarán a lavanguardia de las producciones agrícolas, tanto para elmercado exterior como interior. Y es en este últimopunto, el desarrollo de los mercados locales, dondehay que poner un especial énfasis, ya que si la exporta-ción constituye, indudablemente, la pieza fundamentalque mantiene los ingresos del sector, el consumo local

debe de servir por una parte para que la comunidad seidentifique y valore la calidad de sus productos y, porotra, para garantizar la estabilidad de los precios y con-sumo frente a los altibajos de demanda y de precio delos mercados internacionales

El desarrollo e impulso de estas líneas requieren, delapoyo institucional, junto a un cambio del marco legis-lativo que los enmarca, así como el desarrollo de unapercepción social que los valore.

En la práctica, tanto la Agricultura Ecológica como laProducción Integrada, aparecen como actividades apo-yadas y/o subvencionadas, pero nada más lejos de larealidad. Se estima que un agricultor ecológico estádiez mil veces más controlado que uno químico, al exi-gírsele fichas, inscripciones y controles periódicos. Pa-ga los mismos impuestos que uno químico, aunque susprácticas no son contaminantes, y además, tiene quehacer frente al coste de los controles, visitas de inspec-tores, análisis… Por último, los servicios públicos deasesoramiento a los que teóricamente tendría derechocomo un agricultor más son prácticamente inexisten-tes. Se podría resumir así: “el agricultor que no conta-mine será vigilado, registrado, debiendo hacer frente élmismo a los costes derivados de dichos controles”.

Por lo tanto, modernizar la agricultura valenciana, debesignificar, además de incorporar nuevas tecnologías,salvaguardar el diseño del paisaje, conservar la biodi-versidad, el suelo fértil y los acuíferos limpios. Progre-sar en el sector agrario no debe significar exclusiva-mente crecer, sino entender el progreso en su concep-ción más global, y más humano. En este sentido, habráque rediseñar un espacio social para que los modelosagrarios que no hipotecan el progreso, sean real yabiertamente apoyados por el conjunto de la sociedad.


11

Alimentacióny salud¿RESIDUOS A LA CARTA?

ALFONS D. GENTO Y PEDRO DOMINGUEZ (La Ribera)Asociación para el desarrollo de la Agricultura Ecológica

UIÉN ULTIMAMENTE NO SE HA PREGUN-tado qué implicaciones sobrenuestra salud tiene el sencillo actode comprar un alimento? Estamosviendo cómo desmontan en Cas-telló toda una red de producción y

venta de hormonas de uso ilegal para ganaderos. Elclembuterol ha vuelto a estar en el punto de mira, jun-to a otras decenas de productos ilícitos. Mientras, lasautoridades sanitarias siguen insistiendo en que todoestá bajo control. En Bélgica, otro escándalo parecido:dioxinas en alimentos destinado a la ganadería. Milesde pollos envenenados son retirados de las tiendas, losmismos que nos habían vendido como alimento unashoras antes. El pienso contaminado estaba siendo con-sumido también por otros animales, como vacas y ma-rranos. Por supuesto, los pollos belgas llegaron a Espa-ña (también ciertos refrescos con problemas de fungi-cidas en los envases), de legislación bastante más per-misiva, al juzgar por las declaraciones de nuestros res-ponsables políticos frente a estos gravísimos casos deatentados contra la salud pública: la dioxina debería to-marse en grandes cantidades para que pudiese ser per-judicial para la salud. No piensa lo mismo gran parte dela comunidad científica mundial o la propia Unión Euro-pea, al realizar un bloqueo de control a Bélgica.

Parece que la idea de que la agricultura es el arte deproducir alimentos sanos, manteniendo o mejorando

los recursos que necesita, está siendo relegada, omiti-da. Vivimos en la sociedad del riesgo, en la carretera,en el trabajo, en la casa. Y la industria alimentaria lotiene bien asumido. Cualquier alimento convencional,intensivo o industrial (ya no sabemos cómo denomi-narlo) que compremos en el mercado nos llega conuna carga de sustancias de nitratos y otros abonos desíntesis, plaguicidas de todo tipo, hormonas y antibióti-cos de uso ganadero, aditivos del proceso de elabora-ción y, la nueva gallina de los huevos de oro de la in-dustria agraria, organismos manipulados genéticamente(OMG). Esto unido al principio libremercantil de extra-er el máximo beneficio con el mínimo coste, nos llevana una problemática medioambiental muy seria. Peroque los alimentos ya no sólo no se conciban como unafuente de salud sino que su ingestión continuada puedallegar a ser nociva es simplemente intolerable. ¿No de-bería plantearse poner una etiqueta obligatoria en es-tos alimentos en la que se lea “Las autoridades advier-ten que su uso puede ser perjudicial para la salud”, envez de crear nuevos sellos ecológicos?

BIBERONES CON NITRATOS

Los abonos artificiales llevan aparejados una gran multi-tud de problemas, sobre todo en el caso de los nitro-genados, que hacen insostenible su actual uso. Ya en sufabricación se está generando residuos y contamina-ción, sin embargo es en su utilización en campo dondecausa mayores problemas contaminado las aguas: el65% de los pozos de nuestro territorio poseen nivelesmayores de 50 ppm de NO3 (límite legal en nuestropaís para el consumo humano), mientras que el 27%sobrepasan las 100 ppm, como en la comarca de l’Hor-ta, o las planas de Gandía-Denia, Oropesa-Torreblanca,Castelló o Vinaròs-Peñiscola. En total, aproximadamen-te unas 700.000 personas reciben aguas no potables ensus casas por esta causa. Además de por el agua, pode-mos ingerir nitratos por las propias plantas. Los vegeta-les tienen tendencia a acumularlos en sus tejidos (so-


12

bre todo las hortalizas de hoja ancha y las de raíz). Alos nitratos en aguas y alimentos procedentes de losabonos, hay que añadir los de los aditivos: nitritos (E-249, E-250), nitratos (E-251, E-252), presentes en em-butidos, conservas, quesos curados, etc., y que agrava-rán el efecto. Los nitratos en ciertas condiciones setransforman en nitritos. Esto resulta más fácil en bebésde pocos meses, ancianos o rumiantes. Los nitritospueden producir metahemoglobinemia (falta de oxíge-no en la sangre), y cánceres hepáticos y otros órganos,al combinarse con las aminas del cuerpo, dando nitro-saminas; ciertas combinaciones de los nitratos con pla-guicidas y otras sustancias químicas pueden producir ni-trosaciones, igualmente cancerígenas (Coscollá, 1993).Estudios recientes detallan que los nitratos puedenocasionar malformaciones en fetos y efectos pernicio-sos en glándulas hormonales.

ENSALADAS CON PLAGUICIDAS

Insecticidas, fungicidas, herbicidas, acaricidas, desinfec-tantes del terreno, conservantes, colorantes..., en elcampo o en la elaboración y envasado, dejan residuosen el ambiente y en los alimentos. Estan presentes enla leche materna, las papillas de bebés, las frutas o lascarnes consumidas y problemas como la esterilidad,los trastornos reproductivos, las alergias o los cánce-res están aumentando por su causa. Pueden afectarnospor intoxicaciones agudas o crónicas (ingestión conti-nuada de bajas dosis, mucho más peligrosas para la sa-lud de la población). Hay dos cosas importantes quedistinguen este tipo de contaminantes del resto produ-cidos por las demás actividades humanas: los plaguici-das son tóxicos de reconocida capacidad biocida (lite-ralmente “matan la vida”), puesto que se utilizan coneste fin. Y además son liberados intencionadamente, dis-persados hasta llegar a todos los rincones del planeta.

Carecemos de la experiencia evolutiva que nos dé lasuficiente capacidad adaptativa con todos ellos. Nece-

sitaríamos milenios, y sólo llevamos décadas esparcién-dolos. Y surgen a razón de centenares de productosnuevos cada año. Hay ya más de 100.000 sustancias quí-micas sintéticas en todo el mundo, y aparecen 1.000nuevas más cada año (Colborn et al., 1997). Entre lospropios trabajadores es donde se dan los primeros ca-sos de intoxicaciones. Según N. Olea (1998), en las zo-nas de agricultura intensiva (invernaderos de El Ejido,etc.), están aumentando alarmantemente los casos decáncer cerebral, el gástrico, el de próstata, el de testí-culos o el Linfoma No de Hodgkin. Estudios realizadospor el Servicio de Salud en Almería (Parrón, 1998), re-laciona el mayor índice de suicidios y depresiones conel uso de organofosforados de la agricultura intensiva.En los grupos de riesgo (los de mayor exposición sonlos fumigadores a sueldo y los de explotación propia)aumenta el número de enfermedades mentales y altera-ciones nerviosas inespedíficas (temblores, cefaleas). Sele achaca a un descenso del litio en la sangre, producidofundamentalmente por los plaguicidas organofosforados(paratión, metamidofos o clorpirifos) y por herbicidascomo el paraquat. Según el informe anual sobre resi-duos de plaguicidas (El País, 14-09-99, 19-09-99), en laUnión Europea el 33% de las frutas y hortalizas poseenresiduos de plaguicidas detectables (en España se bus-can unos 73 plaguicidas), un 3,4% por encima de los Lí-mites Máximos de Residuos (LMR). En las tiendas espa-ñolas se encontraron residuos en un 40% de las mues-tras. El número de muestras con residuos eran mayoresen la frutas (el 60%). Con niveles de residuos similaresa los nuestros, el Gobierno Británico ha hecho este añouna lista de productores y establecimientos afectados, ylas Asociaciones de Consumidores están tomando car-tas en el asunto, pidiendo medidas urgentes.

El caso de mayor indefensión es el de los bebés. Mu-chas de estas sustancias sintéticas atraviesan la barrerade la placenta y llegan al útero, donde pueden afectaral embrión en las fases más vulnerables de su desarro-llo. Le pueden causar trastornos hormonales o malfor-


13

maciones (efectos denominados teratogénicos). SegúnA. García (1998), del Dpto. de Medicina Preventiva ySalud Pública de la Universidad de Valencia, el 3% delos bebés de esta comunidad nacen con efectos terato-génicos. De ellos, 1 de cada 3 les puede causar lamuerte. De un estudio epidemiológico se deduce quelas madres que están en contacto con los plaguicidastienen 3 veces más probabilidades de tener hijos condefectos congénitos. Incluso si es el padre quién estáen contacto, parece existir también mayor posibilidad.Cuando una madre amamanta a su hijo también le estátraspasando elevadas dosis de estas sustancias. En sólo6 meses, un bebé europeo recibe la dosis máximaaceptada de dioxinas, PCBs y DDT (Colborn et al.,1997). En la zona de Granada, se cruzan perfectamentelos datos de criptorquidismo en niños con la zona agrí-cola intensiva (Olea, 1998). Todos los niños analizadospresentaban organoclorados en la grasa.

ENTRECOT CON DIOXINAS

Los productos obtenidos de granjas intensivas tampo-co son de una calidad natural. En estas granjas, verda-deras cárceles donde se explota a los animales, hay unapérdida de sus necesidades vitales: cerdos de 95 kg en0,72 metros cuadrados, baterías de 32 a 36 ga-llinas/metro cuadrado con más de 14 horas de luz arti-ficial para que no paren de producir. El forraje que re-ciben, proveniente de la agricultura química, disminuyesu valor nutritivo, pudiéndoles provocar además enfer-medades (metahemoglobiemia, tetania hipomagnesémi-ca o carencias de aminoácidos azufrados). Entre los re-siduos de abonos y plaguicidas que lleva el forraje y lospiensos se encuentran también ciertos contenidos enmetales pesados, como cadmio o plomo (Clua y Soria-no, 1999). A los cerdos se les administra intencionada-mente cobre para que aumenten de peso.

Otros tipos de alimentos concentrados pueden sermás peligrosos aún, incluso rayar en la aberración, co-

mo la harina de carne (compuesta de despojos y hue-sos) que se les suministra a animales herbívoros comolas vacas. Debido a ello, han aparecido problemas co-mo la encefalopatía espongiforme bovina (“vacas lo-cas”), contaminadas con priones (“proteínas malignas”)procedentes de cadáveres de ovejas y cabras, que trassu paso por las vacas pueden afectar a las personas.

A los pollos comunes (los más baratos), se les alimentacon piensos compuestos entre otros de subproductosde la agricultura y la industria. En estos ingredientespodemos encontrar grasas industriales recicladas, co-mo los aceites de fritura o de transformadores. De ahíque puedan aparecer residuos de dioxinas, como en elcaso de Bélgica. No es un caso aislado: en marzo de1998 se detectó también en Alemania granjas de ani-males con la leche y carne contaminadas de dioxinas,debido a otro pienso procedente de Brasil (Mascare-ñas, 1999). Lo más curioso es que tras el escándalo nose plantea cambiar de método de cría o los piensos, si-no ser más rigurosos en los controles de los residuos.

Otro tanto podríamos decir del uso de antibióticos ysustancias hormonales. El uso del clembuterol y otrashormonas similares (estilbenos, antitiroideos, esteroides,progesterona, testosterona) están prohibidas en la UE, ysin embargo son abiertamente utilizadas, como lo de-muestran los casos que salen a la luz de vez en cuando.Su efecto es un crecimiento más rápido de los músculosdebido a una mayor acumulación de agua en los tejidos,o la regulación artificial de sus ciclos naturales para ex-traer un mayor rendimiento del animal. La carne de losanimales alimentados con estas sustancias se queda en lamitad de su peso al cocinarla, y sin sabor. Volvemos acomprar agua al precio de alimento. Las hormonas sue-len producir alergias, alteraciones de nuestro metabolis-mo, afecciones nerviosas y, en algunos casos, cánceres.

Los antibióticos y otros medicamentos similares (baci-tracina, espiramicina, tranquilizantes, sulfamidas...), se


14

les administran sistemáticamente a los animales paraque superen las condiciones de intensividad y hacina-miento, que les provocan estrés y debilidad. Según elMinisterio de Agricultura (Clua y Soriano, 1999), en laUnión Europea se están tratando con estas sustancias60 millones de Tm de piensos (el 50%), mientras quesólo un 14,3% se realiza con fines terapéuticos. Estospueden ocasionar alteraciones en nuestro organismo,como alergias, disminución de nuestras defensas y florabeneficiosa, así como, lo más grave, resistencias bacte-rianas cruzadas, que después no responden a trata-mientos con antibióticos cuando es necesario.

TARTA HELADA LECITINA TRANSGÉNICA

Basta comparar para darse cuenta de la falta de saborque tienen los alimentos producidos industrialmente,procedentes de semillas híbridas. Estas variedades pro-ducen más sólo si la cantidad de insumos (abonos, fito-sanitarios) y cuidados es mayor. Pero el gran descubri-miento tecnológico del siglo XXI son los alimentosmanipulados genéticamente. Por un lado, se “inventan”(más bien manipulan y patentan) seres vivos sin parar-se a pensar siquiera en las consecuencias de poner enel medio un organismo vivo de respuesta inesperada,sin preguntarse si es realmente necesario, ni cómopuede afectar a nuestra salud y a los ecosistemas. Sicon las sustancias químicas podemos esperar reaccio-nes desconocidas o una degradación lenta, qué nospuede ocurrir con seres que poseen la capacidad dereproducirse, mutar, mezclarse con otros organismosya existentes, etc.

¿Son la gran solución que plantean sus acérrimos de-fensores? De nuevo parece seguirse la misma dinámica:conseguir unas ventas mayores del nuevo organismo yde aquellos productos (fabricados por la misma em-presa) necesarios para el cuidado del mismo. Al mar-gen de consideraciones éticas como patentar a un servivo, asegurarse la dependencia total y bajo amenazas

de los agricultores, violar el derecho a la información,los chantajes, o poner en peligro la biodiversidad y laconservación de especies y variedades locales, existencada vez más evidencias de las implicaciones que estosorganismos pueden tener sobre la salud. El primer da-to surgió del Instituto Rowett de Aberdeen (Escocia)(Riera, 1999). El Dr. Arpad Pusztai realizó un experi-mento donde demostró que unos ratones alimentadoscon patatas transgénicas (durante un tiempo equivalen-te a 10 años humanos) mostraban problemas de creci-miento y debilitamiento del sistema inmunitario. A par-tir de este estudio el Dr. Pusztai fue relevado de supuesto y el Instituto lo desautorizó. Sin embargo, vein-te científicos más revisaron la experiencia y llegaron ala misma conclusión.

La colza patentada por la empresa Monsanto es resisten-te a un herbicida que fabrica la propia empresa. Aumen-tará el uso indiscriminado de biocidas, con lo que losproblemas derivados ya comentados también irán en au-mento. Otras consecuencias son el aumento de la pro-ducción de estrógenos (que interfieren el sistema hor-monal) en aquellas plantas tratadas con glifosato. Pero elpeligro es mayor, puesto que parece que el metabolitoprocedente del herbicida, degradado dentro de los culti-vos resistentes, puede ser activado por los microorganis-mos presentes en el cuerpo de los animales de sangrecaliente (Aguilar, 1998), acutando así el herbicida dentrode nuestro cuerpo. Las organizaciones ecologistas y deconsumidores piden una moratoria de cinco años paraque se estudien estas y otras consecuencias. De momen-to, no está claro ni siquiera el etiquetado de aquellos ali-mentos que lleven entre sus ingredientes OMGs. Las in-vestigaciones serias son silenciadas, los debates aplaza-dos. Las presiones que están realizando las multinaciona-les implicadas son enormes.

(Este artículo ha sido cortado por falta de espacio, su versióncompleta se encuentra disponible en la página www de RURALIAo puede ser remitida por correo a quienes lo soliciten).


15

Desarrollo, en la cual se dio respaldo político y difusiónamplia entre los medios de comunicación, a la teoría deldesarrollo sostenible. Los ciento sesenta países asisten-tes consideraron la idoneidad de sus propuestas para li-derar el desarrollo económico en el próximo siglo XXI.

El término desarrollo sostenible incluye cuatro condi-ciones que lo caracterizan. La primera, la obligación dereunir en un mismo marco los ámbitos económico ymedio ambiental. La segunda, el principio de equidadque añade a la ineludible conservación del medio am-biente a escala mundial una redistribución de la riquezaentre los países desarrollados y subdesarrollados, y en-tre las poblaciones que los integran. La tercera define eldesarrollo sostenible no por el crecimiento de la rique-za de una nación, sino por las mejoras conseguidas en elbienestar de su población (salud, educación, cultura,…).La cuarta y última condición asegura una herencia me-dio ambiental correcta a las generaciones futuras.

La economía y el medio ambiente están y actúan fuer-temente interrelacionados. La actividad económicapuede dañar el medio ambiente, contaminando o ago-tando recursos naturales, modificando o eliminandopatrimonios culturales y biológicos; destruyendo partesde la naturaleza que pueden ser útiles en el futuro. Asu vez un medio ambiente deteriorado influye negativa-mente en la economía, ofertando recursos degradados oescasos, promoviendo poblaciones con alto riesgo sanita-rio y patrimonios culturales y biológicos de nulo interés.

Después de más de diez años de su primera aparición,el desarrollo sostenible se ha situado como objetivoprincipal de las economías mundiales. Cualquier pro-puesta de actividad económica debe pasar el test de susostenibilidad, sin el cual resulta inviable su ejecución.Los temas que se agrupan en el desarrollo sosteniblehan dejado de ser materia de investigadores para lla-mar la atención de la población en general que consi-dera imprescindible la aplicación de los principios de

Desarrollo sostenibley agricultura

ENRIC MATEU

Universitat de València

N LA DÉCADA DE LOS AÑOS SETENTA EL

Club de Roma realizó un informe en elque se dudaba de la continuidad delcrecimiento económico. No se creía enla viabilidad de un aumento sostenidode la producción industrial. Los autores

del informe consideraban que este crecimiento de ca-racterísticas exponenciales conllevaría un agotamientode recursos y un inaceptable nivel de contaminación. Ala vuelta del milenio, predecían, la humanidad se en-frentaría a una crisis ecológica, económica y social deconsecuencias muy graves.

Las previsiones del Club de Roma sirvieron para llamarla atención sobre un crecimiento peligroso, y abrieronel camino a las críticas a un modelo económico másque discutible. Se inauguraba pues, la crítica ecologistaal sistema industrial nacido en Inglaterra un par decenturias antes. Con el fin de salvar las limitacionesque contenía el crecimiento económico, se promovióel desarrollo sostenible, que adquirió carta de natura-leza cuando en 1987, lo popularizó y definió la WorldCommision on Environment and Development (la Co-misión Brutland) como “aquel capaz de proveer las ne-cesidades presentes sin comprometer su disfrute por lasgeneraciones futuras”. De esta forma se constituía unaclara y estrecha relación entre los ámbitos económi-cos, medio ambientales y sociales.

En 1992 fue convocada en Río Janeiro la Conferenciade las Naciones Unidas por el Medio Ambiente y el


16

sostenibilidad al crecimiento económico. La teoría deldesarrollo sostenible se aplica tanto en el ámbito de lospaíses desarrollados como en los que se encuentran envías de desarrollo. Puede también emplearse paraorientar programas de desarrollo rural, industrial, etc, ypara planificar actuaciones sectoriales concretas.

La agricultura actual, surgida de la Revolución Indus-trial del siglo XIX, presenta las mismas limitacionesque hemos citado para el crecimiento económico. Susostenibilidad, tanto económica como medio ambien-tal, resulta muy difícil a corto plazo, y, en mi opiniónimposible, también a largo plazo. Se impone pues reali-zar un análisis de los problemas que le acontecen, des-de el modelo de desarrollo sostenible.

La actividad agraria está poniendo en peligro los recur-sos naturales imprescindibles para su mantenimiento.El exceso de abonado y uso de plaguicidas, así comolas prácticas de laboreo equivocadas mediante una po-tente mecanización, están arruinando el suelo. La pues-ta en regadío de grandes superficies sin una debida pla-nificación de la oferta de agua, seguida de malas prácti-cas en el riego agotan las existencias de agua. En resu-men, los dos recursos más importantes en la agricultu-ra están amenazados, lo que llevará ineludiblemente ala producción agrícola más pronto que tarde a los ren-dimientos decrecientes.

La agricultura es cada vez más dependiente del exte-rior. No se trata solamente de su relación con el mer-cado donde vende sus productos. Espacio cada vezmás amplio, en algunos casos a escala mundial, dondeel agricultor tiene escasas posibilidades de influir enprecios y cantidades a ofertar. Pero esta dependencia,con la irrupción cada vez mayor de la industria en laagricultura, se ha extendido a los insumos (semillas,abonos, plaguicidas,…). Con el agravante de que estosproductos los extrae la industria química de recursosno renovables, lo que aumenta la dependencia agraria

de sectores alejados de su actividad. Los derivados delpetróleo utilizados como abonos y productos energé-ticos para la mecanización, son ejemplos, donde quedapatente la ineficiencia energética y la dependencia de laagricultura convencional. Por último la baja calidad delos alimentos, tanto nutritiva como sanitaria, conse-cuencia de las prácticas incorrectas tanto en la agricul-tura como en la ganadería, pone en peligro al consumi-dor. Bastaría para probar esto los desastres ganaderosocurridos en Inglaterra y Bélgica estos últimos años.

Llegados a este punto de la crítica a la agricultura con-vencional, surge la defensa de la misma, por parte dealgunos, con el argumento de que es más rentable eco-nómicamente. Razonamiento que puede objetarse sien el cálculo económico introducimos las externalida-des, que no serían, en este caso, más que la valoracióncontable de los desperfectos ocasionados por la activi-dad agraria convencional. Si a los costes habituales deuna explotación agraria añadimos los que tendrían quetenerse en cuenta por el agotamiento del suelo, la con-taminación del agua, la destrucción del paisaje, el estra-go en la flora y fauna de la zona, entonces veríamoscomo esa explotación no solamente no es sostenibleecológicamente como ya sabíamos sino que tampocolo es económicamente.

Por el contrario un buen manejo agrario puede crearexternalidades positivas, entre las cuáles destacaría lamejora del patrimonio natural de la zona, con la con-servación de paisajes, flora, fauna, muy importante pa-ra el desarrollo rural en áreas donde la economía nopuede basarse sólo en la actividad agraria. En estas co-marcas, pueden servir como ejemplo las interiores va-lencianas, los recursos naturales son los bienes que de-ben conservar con mayor ahínco los agricultores, por-que es la base de su actividad, pero también la de otrasmuchas que ayudan a su sostenimiento económico. Merefiero al turismo rural cuya principal demanda es unacorrecta gestión del espacio rural.


17

sanidad humana y la seguridad alimentaria, como el co-mercio de productos agrarios genéticamente modifica-dos o del ganado alimentado con hormonas, cuya libe-ralización defiende Estados Unidos. Parece también se-gura la inclusión en la agenda de esas negociaciones dela revisión del status de las llamadas medidas de apoyointerno a la agricultura que utilizan la Unión Europea yotros países desarrollados. Se trata, en nuestro caso,de las ayudas directas o pagos compensatorios porhectárea (aplicados por ejemplo en cereales) o por ca-beza de ganado (ovino, bovino), así como los otros di-versos tipos de ayuda que regula la PAC.

El criterio que se utiliza para analizar esas ayudas es sugrado de “desconexión” de la producción agraria. Esdecir, se consideran aceptables en la medida en que supercepción no implique incrementos de la producciónagraria. En la situación actual, fruto de una especie dearmisticio al que se llegó al final de la anterior Rondade negociaciones (la “Ronda Uruguay”, finalizada en1994), las ayudas por hectárea y por cabeza de ganadose mantienen en una situación intermedia (en la deno-minada “caja azul”), temporalmente aceptadas, al haberhecho valer la UE el argumento de que la cuantía de suimporte no depende de la producción que obtiene elagricultor, sino de rendimientos de cultivo (o de cen-sos de ganado) históricos, consolidados en el pasado.Mientras que se incluyen en la “caja verde” (ayudasaceptadas y no sujetas a compromisos de reducción nirevisión) otras ayudas que se consideran completamen-te desvinculadas de la producción agraria, como los pa-gos por servicios medioambientales, ayudas al desarro-llo rural o a la comercialización de productos. Pero esseguro que en la próxima Ronda va a ser cuestionadala misma existencia de la “caja azul”, así como los cri-terios que deben cumplir las ayudas para poder ser in-cluidas en la “caja verde”.

¿Cuál está siendo, ante estas perspectivas, la estrategia dela UE para hacer “aceptables” sus ayudas por la OMC?

La agricultura delinterior frente a laPAC reformada Y LAS NEGOCIACIONES DE LA OMC

ELADIO ARNALTE

Dr. Ingeniero Agrónomo. Catedrático ETSIA.

N UNA ECONOMIA MUNDIAL MARCADA POR

una creciente interconexión e interde-pendencia esas tendencias también afec-tan a los mercados agrarios y las políticasagrarias son, lógicamente, cada vez me-nos independientes. Así, la recientemen-

te aprobada reforma de la Política Agrícola Común euro-pea, la Agenda 2000, puede constituir, en la práctica, so-lo una toma de posición inicial de la Unión Europea fren-te a la próxima Ronda de negociaciones de la Organiza-ción Mundial de Comercio (la denominada “Ronda delMilenio”) que se va a iniciar con la conferencia a celebraren Seattle (Estados Unidos) a finales de 1999.

El objetivo de esas negociaciones, en lo que afecta a laagricultura, es dar un paso más en la liberalización delos mercados agrícolas, estableciendo compromisosmutuos para que los Estados reduzcan progresivamen-te las formas de protección a la agricultura que “dis-torsionan” los mercados agrícolas e impiden el accesoa los mismos de aquellos productos teóricamente máscompetitivos. El alcance de sus resultados va a depen-der de factores diversos, pero es muy probable que seavance en la eliminación de determinadas formas deprotección, como las subvenciones a la exportación olas barreras no arancelarias al comercio exterior. Tam-bién serán abordados temas que tienen que ver con la


18

En relación a los pagos directos por hectárea o por ca-beza de ganado, la UE va a seguir argumentando sudesconexión de la producción y su funcionalidad paraotros objetivos (mantener población en el campo, de-sarrollo rural…), pero lo cierto es que la única modifi-cación efectiva (obligatoria para los Estados) que se haintroducido en el status de esas ayudas es la eco-con-dicionalidad, es decir, que solo serán percibidas si elagricultor cumple determinadas normas de cultivo“medioambientalmente correcto” que deben ser defi-nidas por cada Estado.

En la reforma aprobada se ha modificado otro régimende ayudas directas que también era cuestionado a nivelinternacional, el de Indemnizaciones Compensatoriasde Montaña, con mucha menos importancia cuantitati-va, pero con incidencia en las zonas de montaña y des-favorecidas. Ahora la percepción de las ICM, posible-mente de mayor cuantía, no dependerá del número decabezas de ganado que tenga el agricultor y exigirápracticar una agricultura sostenible, compatible con lasalvaguardia del medio ambiente.

Por otra parte, la UE insiste en su reforma en dar mayorimportancia a las ayudas específicas agro-ambientales(consideradas un pago por servicios medioambientales),así como otras líneas de apoyo al desarrollo rural. Anteesta situación las estrategias productivas posibles paralos agricultores y ganaderos de las zonas del interiorvalenciano son: evidentemente siguen teniendo la posi-bilidad de “jugar al mercado” en algunas produccionesconcretas. Es el caso, por ejemplo, de la ganadería in-tensiva, un sector muy poco regulado y que práctica-mente funciona ya en régimen de mercado libre, y en elque, por tanto, apenas tendrían efecto futuras liberali-zaciones. En particular, la localización de la producciónporcina va a estar muy condicionada en el futuro porsus problemas medioambientales (posibilidad de elimi-nar los purines), pero a este respecto algunas zonasdel interior valenciano presentan todavía ciertas venta-

jas comparativas (menor densidad de animales) frente aotras áreas productivas europeas y españolas.

También pueden orientarse las explotaciones agrícolas yganaderas de esas zonas a la búsqueda de determinados“nichos de mercado”, especializándose en productos lo-cales, de calidad, con prácticas de cultivo menos “duras”,satisfaciendo así la creciente demanda urbana de unosproductos más tradicionales y naturales. Al tratarse demercados locales, restringidos, pueden quedar al margende la “globalización” general. Pero también hay que ad-vertir que esos “nichos de mercado” tienen una capaci-dad limitada y no pueden constituir una salida generaliza-da para la producción agrícola de estas áreas.

La agricultura y la ganadería del interior van a tenerque compaginar en el futuro la orientación hacia sus li-mitadas posibilidades comerciales con una fuerte de-pendencia de las distintas ayudas y subvenciones queproporciona la PAC. Unas ayudas cada vez más condi-cionadas a la utilización de métodos productivos respe-tuosos con el medio ambiente y que, en muchos casos,constituirán realmente el pago de servicios a la conser-vación de la naturaleza y la gestión del territorio querealiza el agricultor. Sin embargo, para que esas ayudascumplan su objetivo medioambiental y contribuyan aque los agricultores de estas zonas alcancen de formadigna un nivel de vida aceptable deben darse, al menos,dos condiciones. Por una parte, que las exigencias me-dioambientales de cada práctica de cultivo o cada líneade ayuda se definan teniendo en cuenta la situación es-pecífica de cada zona o comarca, de forma que tengasentido establecer allí esas condiciones; en caso con-trario, los requisitos para la percepción de las ayudaspueden convertirse en una absurda maraña legislativa.Por otra, que los agricultores y ganaderos tengan sufi-ciente formación medioambiental para ser conscientesde que están cumpliendo una función social, que hacenun servicio medioambiental que la sociedad demanda ypor eso son remunerados.


19

Estimar la terraRURALIA1)

UAN ELABORANT ESTA CARPETA ENS

hem dirigit als agricultors hemtrobat diferents veus. Per una ban-da els que posen en evidència lessituacions insostenibles a les qualss’enfronta l’agricultor, i per altra,

aquells que cercant una altra manera de fer les cosesplantejen com a motor de canvi els sentiments de lespersones que estimen la seua feina d’agricultors i coma objetiu un altre destí social per a l’agricultura.

Per a Vicent Martí, agricultor ecològic d’Alboraia,“l’educació és el gran problema a l’hora de plantejar elmanteniment d’activitats com l’agricultura, la ramaderia i lapesca. Si el xiquet des de xicotet no sap el que és l’agricul-tura quan se faça gran no podrà triar si vol o no vol seragricultor. Quan s’ha tingut una formació es pot triar, peroeixa formació el sistema la impedeix. Estem vivint en unanova Edat Mitjana, en una ignorància completa, per a pro-duir qüalitat fa falta saber com fer ús d’un agrosistemaamb els mateixos recursos que eixe agrosistema et propor-ciona i hui, amb l’agricultura química són eixos sabers elsque s’han perdut. Produint amb tècniques tradicionals iecològiques es trau un rediment superior a l’agricultura quí-mica. Tenim exemples. Ahí estan els camps que es podenvore i estan les vendes. No estem fent cap aventura, estemací i ara, i tanmateix per ahí es continua sentint que l’agri-cultura ecològica no es posible o no és rendible”.

No molt lluny de les seus paraules es troben les de Ge-rard Santandreu, de Quatretonda: “la llàstima és que unacosa que era totalmente normal fa 40 anys, perquè els nos-tres avantpassats feien agricultura ecològica i no ho sabien,s’ha perdut a partir que les multinacionals vingueren ensvengueren «el paquetet» i es trenca la cadena ecològica. El

problema és que ara, quan nosaltres som conscients de totel que això suposa patim moltes dificultats per tornar enre-re. Estem en un medi en el qual tothom està fent un altre ti-pus d’agricultura i moltes persones creuen que si no ho fas ai-xí no pots viure. Vivim en un món, en un sistema, on el pensa-ment cada vegada és mes igual, hi ha menys individualitats,no es fomenta que cadascú averigüe de quina manera és mésfeliç, seguim els canons que ens donen i és molt dificil fer lescoses d’una altra manera. La gent jove del poble ha estat edu-cada per anar-sen a la ciutat, fa ja moltíssims anys”.

Esta pérdua de sabers suposa la desaparició, no sols deconeixements práctics, sinó també de paraules, de pai-satge, d’arrels, de memòria, d’identitat, en una paraula,de cultura. Vicent Martí, és tanmateix optimista. Segonsell els agricultors i agricultores que estimen la seua rela-ció amb la terra poden fer coses per canviar la situació:“el que és decisiu és que nosaltres es creguem allò que ésl’agricultura i que tinguem la suficient capacitat per a dir-losals nostres fills, o per a obligar-los: «Treballa la terra que esuna meravella». El que està clar és que La Masia desapa-reix, L’Alqueria desapareix… i a les escoles, igual que hi haun gimnàs, un laboratori… etc., fa falta un hort escolar,però no un hort teòric sinó de veritat. S’estan desenvolupantexperiències aïllades molt vàlides: enguany els xiquets i xi-quetes de la Malvarrossa han fet 40 varietats de cultius, elshan vist creixer i se’ls han menjat. Es tracta de transmetre lasaviesa que ens han transmés els nostres pares i avis, i derevindicar nostre dret i els dels nostres fills és que l’agricultu-ra i els agricultors no desapareguen”.

1) Manifestacions fetes a un debat celebrat a Quatretonda amb agricultors iramaders valencians.


20

Artículos que se incluyenen nuestra página www

El espacio disponible en RURALIA para la carpeta es, como ya sabéis, siempre limitado; en el caso de este número, dedicado a laagricultura nos ha sido imposible incluir todas las colaboraciones recibidas. Exponemos a continuación una reseña de estos artí-culos que pueden encontrarse en la edición electrónica de la revista (para aquellos que no dispongan de acceso a Internet sepueden solicitar al C.R.I.E. los artículos en los que se esté interesado).

Alimentación y salud. ¿Residuos a la carta? Alfons y Pedro Domínguez Gento (ADAE-La Ribera). En la edición impresa deRURALIA se incluye un extracto de este artículo. En la edición electrónica se puede encontrar completo con todas sus fuentes yreferencias.

Diversitat biológica i diversitat cultural.Josep Roselló i Oltra (Estació Experimental Agrària de Carcaixent). El autor desa-rrolla el paralelismo y la necesaria complementación entre la diversidad ecológia y la cultural, basándose en el ejemplo concretode los sistemas agrarios tradicionales valencianos.

La apicultura en la encrucijada. Jaime Albert Rubio (apicultor). El autor traza un recorrido desde la aparición de la varroasisen nuestros colmenares y analiza los problemas generados con los tratamientos químicos, así como las posibles actuaciones decara al futuro.

Recursos genéticos ganaderos tradicionales de la Comunidad Valenciana.Vicente García Menacho Oset (IngenieroTécnico Agrícola). Consellería de Agricultura, Pesca y Alimentación. Paulatinamente han ido desapareciendo razas autóctonasfruto de una selección y mejora de cientos de años, con ellas perdemos unos recursos genéticos de un valor incalculable.

Conservación, caracterización y redistribución de variedades hortícolas tradicionales.Alfons Domínguez Gento (Es-tació Experimental Agrària de Caracaixent). La adaptación a cada lugar de las variedades hortícolas tradicionales, las hace im-prescindibles para la agricultura ecológica. De ello y de la importancia de la conservación de los recursos genéticos en manos delos agricultores trata este artículo.

Influencia de la contaminación atmosférica en los cultivos.Mª José Sanz.

Las actividades agropecuarias en la gestión de los espacios protegidos.Nacho Lacomba. Biólogo. El previsible aumen-to de los espacios protegidos por la puesta en marcha de la red NATURA 2000 hace necesario plantearse el papel de las activi-dades agropecuarias en la gestión de estos territorios.

— En la edición electrónica se incluye un apartado bibliográfico más extenso —.

PÁGINAS EN INTERNETSOBRE AGRICULTURA

Índices de páginas sobre agricultura ecológica:http://www.pangea.org/personasenaccion/agricultura.html

Agricultura ecológica en general:htttp://www.arrakis.es/~ecoagro

Listado de bibliografía y revistas en castellano y enlaces con otras bibliotecas:htttp://www2.uji.es/crie

Información institucional del Comité de las Regiones (COR):htttp://www.inforegio.cec.eu.int/wbover/overlang/res_es_en.htm

Política agraria y de desarrollo rural de la Unión Europea. Página de la Dirección General de Agricultura y Desarrollo Rural de la Comisión Europea:htttp://europa.eu.int/comm/dg06/index_es.htm

Ministerio de Agriculutra, Pesca y Alimentación:htttp://www.mapya.es

Organización para la Alimentación y la Agricultura. Organismo responsable de Agriculutra en la ONU:htttp://www.fao.org

Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación de la Generalitat Valenciana:htttp://www.gva.es


III

Sobre el terreno

CARLES RODRIGO ALFONSO

Geògraf

NA VEGADA MÉS

la nostra sem-blança de l’à-rea s’enfrontaa la dificultat

que representa el fet que una zo-na LEADER abarque pobles de di-verses comarques. En aquest casl’inclusió de municipis de cinc co-marques a la zona LEADER ElsPorts-Maestrat torna a posard’actualitat aquella denominació“d’un LEADER trencaclosques”que vam utilitzar per referir-nos alCEDER-Aitana i que també seriaaplicable al Alto Palancia-Alto Mi-jares o el Macizo del Caroig.

Aquesta zona LEADER compréníntegrament les comarques de ElsPorts i l’Alt Maestrat, la majorpart de l’Alcalatén i alguns munici-pis del Baix Maestrat i la Plana Al-ta. Es tracta d’una zona complexa

i diversa, estesa per l’àrea mun-tanyosa noroccidental del territorivalencià però alhora amb caracte-rístiques comunes a les terres quela integren com el poblament dis-pers, un ric patrimoni cultural inatural, una activitat turística re-presentada, etc. El valencià ésl’idioma de la pràctica totalitatdels municipis de l’àrea amb l’úni-ca excepció d’Olocau del Rey, si-tuat a l’extrem occidental de lacomarca d’Els Ports. En conjuntl’àrea reuneix 30 municipis, sobreuna superficie d’uns 2.400 km2, elque representa una extensa zona.

ELS PORTS

Rep aquesta denominació per es-tar situada entre alguns colls o fa-mosos passos de muntanya, comsón els de Torre Miró o Querol alcamí d’Aragó. Reuneix catorzemunicipis sobre un territori de1.000 km2 d’extensió, inclós el deVilafranca del Cid que algunesfonts adscriuen a l’Alt Maestrat. Elrelleu és accidentat, amb presèn-cia de diverses serrelades i de lescaracterístiques moles que delimi-ten amples espais o petites vallsaptes per la utilització agrícola il’assentament del poblament. Lamajor part del territori supera els900 metres d’altitud, amb exten-

ses àrees per damunt dels 1.000metres i cims com el Turmell(1.122 m), la Nevera (1.281 m), elMontsiacre (1.293 m), tot i quel’extrem nordoccidental, la valldel Bergantes, es situa per davalldels 700 metres. Destaca com laseua xarxa hidrogràfrica s’organit-za al voltant del riu Bergantes, uncurs fluvial que rep com a ventallels seus afluents principals Forcall,Caldés i Morella a més d’altresmenors com el barranc de Xiva.El Caldés té com a antecedent ala rambla de Celumbres o riu deles Truites, de llarg recorregut iprocedent d’Aragó. El riu Bergan-tes presenta la particularitat devessar les seues aigües a l’Ebre através de l’Aiguavia, posterior-ment convertit en el Guadalope,totsdós a Aragó. Els Ports és, pertant, l’única comarca valencianaque vessa les seues aigües cap al-tra comunitat autònoma, a aquestgran riu peninsular. Sols una por-ció menor de la comarca en elseus confins orientals condueixcap a l’est a través dels rierolsCèrvol i de Les Coves i la ramblade Cervera.

Entre relleus abruptes s’estenenespais agrícoles com la Riera delBergantes, la vall del Cantavieja, lesvegues de Moll i Els Llivis, etc. La

vegetació natural és abundant,molt variada i rica per efecte delclima, la diversitat orogràfica i lanatura dels aprofitaments tradicio-nals. Destaca així la presència d’ex-tensos carrascars, rouredes i altresformacions vegetals de gran valor.

La despoblació patida per ElsPorts al llarg del segle XX ha re-duït la seua població a 8.500 habi-tants segons el cens de 1991,lluny dels 15.000 que reunia l’any1960 o els 12.300 que encaramantenia el 1970. El despobla-ment ha afectat amb intensitat apràcticament la totalitat dels nu-clis de població, a excepció deMorella i Vilafranca, que romanenestabilitzats, de forma que la ma-joria tenen en l’actualitat menysde 250 habitants i alguns han per-dut la categoria municipal. Aques-ta desigual despoblació ha motivatun notable dualisme, patent en elfet que Morella amb 2.880 habi-tants i Vilafranca amb 2.750 sónno sols els majors municipis pernúmero d’habitants sinó que es si-tuen a notable distància de la res-ta i concentren dos terços delconjunt dels residents. Vilafranca,ciutat industrial, i Morella, ciutatde serveis i turística, han pogutafrontar millor aquesta conjunturarecesiva desenvolupada al llarg del

Semblanzadel área

280-RURALIA Nº 5 mono 1/6/00 17:28 Página 3

IV

segle XX. Però a més l’impacte haestat més accentuat als centenarsde massos, al poblament disperstan representat a la comarca al’igual que succeeix a la major partde la resta de la zona LEADER,que ha vist anar-se’n els seus po-bladors a excepció d’una part me-nor integrada per explotacionsubicades habitualment a les terresmés fèrtils i millor comunicades.Qui recorre aquestes terres potobservar les centenars, si no mi-lers, de construccions d’aquestamena, moltes edificades als seglesXVIII o XIX però altres amb orí-gens que es remunten a l’EdatMitjana, sòlides, en molts casos degrans dimensions o inclús ambobres defensives. El Mas formapart de la cultura de Els Portsperò tant o més de l’Alcalatén ol’Alt Maestrat.

L’accés a Els Ports pot realitzar-seper la carretera nacional 232 deVinaròs a Saragossa, amb entradapel port de Querol i eixida pel deTorre Miró, principal eix viari dela comarca; per la CV-15 o accés aVilafranca del Cid; la CV-12, del’anterior a Morella i la CV-14 deMorella cap a Valderoures, com-pletades per diverses carretereslocals. La xarxa comarcal es carac-teritza per la dificultat d’un traçat

adaptat als condicionants del re-lleu. Això fa els desplaçamentsllargs a excepció de la N-232 queha sofert notables reformes a lapresent dècada, inclosa una granvariació de traçat, millores patentsa altres vies com la modernaconstrucció de la CV-12. Algunescarreteres d’apertura recent, anys80 i 90, i diversos camins pavi-mentats permeten suplir algunsd’aquests problemes a l’enllaçarcarreteres. El servei d’autobusosés prou complet a les poblacionsprincipals com Morella o Vilafran-ca però molt escàs a la major partdels municipis petits. Lluny restael ferrocarril a l’igual que succeeixa la resta de la zona LEADER.

Tradicionalment les activitats agrà-ries han estat les principals, quedescansaven sobre una agriculturacerealista i una ramaderia ovinaextensiva molt desenvolupada. Alllarg de les darreres dècades s’haconsolidat un model ramader quedescansa bàsicament sobre la ra-maderia porcina intensiva, com-pletada per l’oví i per un boví ex-tensiu destinat a la producció decarn que aprofiten les pastures i elmunt en expansió. L’agricultura téun paper secundari al sector agra-ri i en gran part permet proveirde pinsos a la ramaderia. Les hor-

talisses i fruiters són pràcticamentinexistents, el regadiu ocupa unareduïda superfície, mentre l’escas-sa vinya de la Vall de Bergantes ol’ametller retrocedeixen. En con-junt, junt a l’importància que asso-leix el porcí destaca el predominid’explotacions agràries mitjanesen una estructura de propietatdistinta a la majoritària en el terri-tori valencià pel seu dimensiona-ment mitjà.

La indústria, ben present a seglespassats i gran part del XX ha estatrelegada al modern centre fabrilde Vilafranca del Cid, en menorgrau a Morella i altres enclava-ments com Portell de Morella oCinctorres. Algunes antigues fàbri-ques encara assenyalen el passatexplendor dels productes tèxtilscom les conegudes faixes de Cinc-torres o les mantes morellanes.Tot i això es manté el predominidels tèxtils on actualment destacael nucli de Vilafranca, desenvolu-pat al llarg del segle XX i especia-litzat a la fabricació de calces, queocupa nombrosos treballadorsprocedents de la ciutat i la seuarodalia, inclús procedents d’Ara-gó. Ha desaparegut l’elaboraciódel teixit al domicili, vinculat a ar-tesans i fàbriques, tan extés al pas-sat. D’aquesta important tradició

fabril i artesana resten escassesmostres com l’elaboració d’espar-denyes a Villores, La Mata de Mo-rella i La Todolella, o de faixes aCinctorres. Als darrers anys s’hadesenvolupat un sector de trans-formació de productes agroali-mentaris, amb bones perspectivesde futur però encara de reduïdesdimensions i escassa ocupació. Elsector serveis constitueix actual-ment un dels pilars de l’economiacomarcal, després del notablecreixement experimentat als da-rrers anys. Tradicionalment el co-merç ha estat una de les baseseconòmiques de la ciutat de Mo-rella, centre de serveis de l’àrea,però aquest paper s’ha consolidatal llarg de les darreres dècades iha passat a ocupar bona part de lamà d’obra local. Únicament Vila-franca centralitza una reduïda àreade la seua rodalia. També el turis-me s’ha configurat al període re-cent com una activitat econòmicadecissiva per la zona, on s’ha de-senvolupat una xarxa d’establi-ments hostelers i de forma méslocal ha impulsat el comerç deproductes lligats a l’artesania o latransformació alimentaria. Aquestdesenvolupament turístic s’ha cen-trat en la ciutat de Morella, on re-presenta un motor bàsic de l’eco-nomia local, però escampa pro-


V

gressivament la seua influència so-bre altres poblacions de l’àrea. Elturisme disposa pel seu impulsd’un ric patrimoni cultural, entreell l’arquitectònic i el natural, queha permés el recent incrementprogressiu del número de visitantsi ofereix bones perspectives de fu-tur sempre i quan es puga aconse-guir un creixement ordenat.

L’ALT MAESTRAT

La comarca de l’Alt Maestrat estàsituada al sud de Els Ports i l’inte-gren vuit municipis dels que sis es-tan compresos als límits de l’àmbitd’aplicació del Programa LEADER,exclosos del mateix Albocàsser iTirig. La seua denominació tél’origen en la tradicional adscrip-ció d’aquests pobles a l’Ordre Mi-litar de Montesa.

L’orografia d’aquesta àrea és mésaccidentada que la de Els Ports,amb multitud de serres i serrela-des entre les quals discurren nom-brosos barrancs de dificultóstraçat. Als pobles adscrits al LEA-DER l’altitud mitjana oscil·la entreels 600 i els 1.300 metres, assolintels 1.318 metres a la Mola d’Ares iels 1.311 a la Mola de la Vilà, peròamb altres cims de referència comel tossal d’Orenga amb 1.144 o el

tossal de Sant Cristòfol amb1.111. El riu Montlleó, amb el seuespectacular caixer encaixat entremuntanyes, assenyala el límit meri-dional amb la comarca de l’Alcala-

tén però per a la comarca resultamés decisiva la Rambla Carbone-ra, que recorre el centre i l’est dela comarca i serveix de fita amb elmunicipi de Serra d’En Galzeràn, a

la Plana Alta. Una reduïda exten-sió de l’àrea, la septentrional delterme d’Ares, vessa les aigües capal Bergantes i per tant al riu Ebre.Existeixen extenses i variades

Número de municipis per volumen d’habitantes (1991):

-

-

-

-

-

-

>5.0002

-

-

-

-

2

2.001-5.000-

1

2

1

1

5

1.001-2.000-

2

-

-

-

2

751-1.0002

-

-

1

-

3

501-7502

1

-

1

-

4

251-5008

2

2

1

1

14

0-250

Distribució percentual de la població ocupada per sectors productius (1991):

33%

21%

28%

36%

22%

29%

SERVICIOS8%

11%

7%

10%

10%

9%

CONSTRUCCIÓN29%

46%

27%

29%

48%

34%

AGRICULTURA30%

22%

38%

25%

20%

28%

INDUSTRIA

ELS PORTS

ALT MAESTRAT

BAIX MAESTRAT

L’ALCALATÉN

PLANA ALTA

TOTAL

Zona LEADER II: dades bàsiques (1991):

8.443 hb

4.116 hb

2.539 hb

2.552 hb

1.264 hb

18.914 hb

1991

12.304 hb

5.719 hb

3.699 hb

4.072 hb

1.761 hb

27.555 hb

1970POBLACIÓN

14

6

4

4

2

30

MUNICIPIOS1.003 km2

444 km2

325 km2

300 km2

102 km2

2.174 km2

EXTENSIÓN DENSIDAD DE P. 19918'4 hb/km2

9'2 hb/km2

7'8 hb/km2

8'5 hb/km2

12'5 hb/km2

8'7 hb/km2

ELS PORTS

ALT MAESTRAT

BAIX MAESTRAT

L’ALCALATÉN

PLANA ALTA

TOTAL

ELS PORTS

ALT MAESTRAT

BAIX MAESTRAT

L’ALCALATÉN

PLANA ALTA

TOTAL


VI

masses vegetals, formacions de ca-racterístiques semblants a les delsPorts. Les serres d’En Segures i deLa Nevera marquen un canviorogràfic i el pas cap als corredorsque centren la porció oriental dela comarca. Als municipis comar-cals inclosos a la zona LEADERdestaquen l’extens corredor de Ca-tí, el de menor entitat de Torre EnBesora i el final del d’Albocàsser.

L’Alt Maestrat i especialment lazona interior adscrita al LEADER,ha estat afectat pel despoblamentfins disminuir a poc més de 4.000habitants la població dels sis muni-cipis de l’àrea. Aquest procés haestat especialment intens a algunsmunicipis com Ares del Maestratque ha evolucionat dels 2.200 re-sidents a l’any 1910 als 340 de1991. Però el retrocés demogràficha afectat especialment a la pobla-ció dispersa en un àrea on aquestatingué una gran relevància. La difi-cil orografia justificà l’implantacióde centenars de massos per total’àrea però especialment als ter-mes d’Ares del Maestrat, Benassali Culla. De fet, tant a Ares com aCulla tradicionalment residia méspoblació als massos que als po-bles. Tot això justifica que la cultu-ra al voltant del món de la masiaes troba molt arrelada a la zona.

Una carretera principal, la CV-15,enllaça la ciutat de Castelló ambVilafranca a través de l’Alt Maes-trat i ha estat objecte de milloresde traçat. Discorre junt a Ares, onsupera l’obstacle del Coll d’Ares, ia ella connecten els enllaços deBenassal o Vilar de Canes. La restade la xarxa viaria presenta untraçat encara més dificultós amb lasituació més extrema a Culla. Deforma perifèrica, puntual, la N-232o carretera de Vinarós a Saragos-sa, travessa en un breu tram a l’ex-trem septentrional comarcal alterme de Catí.

Les activitats agràries presentavencaracterístiques similars a les delsPorts, amb predomini de la rama-deria extensiva ovina i el cultiudels cereals. Però l’Alt Maestratha participat dels canvis dels da-rrers anys de forma que la rama-deria porcina intensiva s’ha assen-tat a tots els municipis i la bovinaextensiva està present als inte-riors. A més altres cultius s’hanextés al llarg de les darreres dèca-des de forma simultània a l’aban-donament de les terres de conreui el retrocés del cereal. Com aconseqüència d’aquest procésl’ametler ocupa extenses àrees detota la zona oriental, on pràctica-ment representa un monoconreu

a moltes zones. Més limitada haestat la implantació de l’avellaner,cultiu que va tenir relevància a Be-nassal, on constitueix un peculiarenclavament d’aquest conreu a lesserres valencianes.

Els serveis constitueixen un sec-tor econòmic decissiu a la zona,representats bàsicament pels co-mercials i l’hosteleria. Benassal,tradicional nucli turístic, concen-tra un elevat volum de places hos-taleres i de restauració desenvolu-pats a partir de les aigües minero-medicinals de la Font d’En Segu-res. El complex de Font d’En Se-gures manté entre les seues ins-tal·lacions turístiques, alguns esta-bliments construïts a comença-ment del segle XX, però sobretotl’Avellà, petit assentament turística Catí, conserva el regust dels an-tics estius de balneari. Bona partde la població de l’àrea està ocu-pada al sector i participa del gene-ral increment de l’ocupació. Pelcontrari, la indústria ocupa un llocsecundari en tant que és pràctica-ment inexistent a la majoria delsmunicipis i únicament Catí o Be-nassal compten amb alguns esta-bliments de transformació agroali-mentària o de petits tallers. Tot iaixò destaca com part dels treba-lladors del sector industrial es

desplacen a altres municipis, comsucceeix especialment cap a les fà-briques tèxtils de Vilafranca. Final-ment també ací la construcció,aquesta de forma creixent, com-pleta l’estructura productiva, im-pulsada pel mateix procés generala altres àrees rurals i al que no ésalié la resta de pobles pertanyentsa la zona LEADER.

EL BAIX MAESTRAT

La zona del Baix Maestrat inclosaen l’aplicació del Programa LEA-DER comprén els quatre munici-pis més interiors de la comarca:Castell de Cabres, Pobla de Beni-fassà, Rossell i Xert. Dos d’a-quests municipis, els primers es-mentats, conformen una subco-marca amb suficient entitat pròpia,a tots els efectes, la Tinença de Be-nifassà, mentre que els altres dos,Rossell i Xert són els extrems oc-cidentals de la comarca en la tran-sició del pla a la muntanya.

La Tinença de Benifassà és la de-nominació que rep la franja intra-montana disposada entre els con-traforts finals de la serra de ElsPorts de Beseit, a Aragó i Catalun-ya, pel nord i les muntanyes de Be-nifassà pel sud. Elevades muntan-yes presideixen aquestes terres


VII

com el Tossal dels Tres Reis (1.356m) o l’Encanadé (1.393 m), drena-des en la porció occidental per di-versos barrancs que vessen cap alriu Matarranya i per tant a l’Ebrementre a l’oriental es troba lacapçalera del riu de La Sènia, ambl’Embassament d’Ulldecona situatdins d’ella. La riquesa natural del’àrea és notable de forma que ac-tualment està en curs la seua de-claració com a parc natural.

La denominació de Tinença de Be-nifassà es vincula a la seua adscrip-ció territorial al Monestir de Beni-fassà, que durant segles ha admi-nistrat aquesta àrea d’escassos re-cursos. Com a conseqüència de ladespoblació, patent en que la sub-comarca compta amb 250 habi-tants censats el 1991, els set mu-nicipis preexistents s’han reduït ados: Castell de Cabres i Pobla deBenifassà, mentre que Bel ha estattransferit a Rossell. L’accés per ca-rretera és realitza per una comar-cal de tortuós traçat que enllaçaLa Sènia amb la N-232 a Torre Mi-ró, amb ramals cap als diferentsnuclis de població.

L’economia cereal-ramadera tradi-cional desenvolupada sobre aques-ta àrea pobra i agrest, compensa-da pels recursos de l’explotació

forestal o una artesania com eltreball del boix a El Boixar, donàpas a l’implantació massiva del’ametller a les terres baixes du-rant els anys 60 i 70 i l’abandona-ment de la pràctica totalitat deparcel·les de cultiu a la zona alta.Actualment l’escassa població re-sident a la Tinença viu de l’agricul-tura, les pensions, els serveis i unacreixent activitat turística. De fetexisteix un patrimoni molt ric,que inclou pobles despoblats i unpaisatge de gran bellesa, el que re-presenta un recurs pel futur.

Per la seua banda, el altres dospobles de la comarca, Rossell iXert, participen del pla i de lamuntanya, amb extenses zonesmuntanyoses que al segón d’ellsculminen a la Mola de Xert (807) ial Turmell (1.281 m) ja al límitamb Els Ports. El terme de Rossellté el seu límit meridional al riuCérvol mentre que el de Xertestà travessat per la rambla deCervera, ambdós cursos proce-dents de Els Ports.

La població està concentrada enles dos capitals municipals a ex-cepció del barri de Cases del Riu,separat del poble de La Sènia pelriu d’aquest nom, a Rossell, i delbarri d’Anroig, a Xert, en tant que

l’antic poble de Bel està deshabi-tat. El poblament dispers tot i querepresentat és escàs, a diferènciadels Ports i el Maestrat. El termede Xert està travessat per la N-232 i a ell conflueix l’antiga co-marcal 234, actual carretera localCV-132 mentre Rossell té accésper carretera local cap als poblesde La Sènia i Sant Rafel del Riu.Ambdós pobles careixen de con-nexió amb la Tinença, Els Ports oentre ells, limitada aquesta a ca-mins pavimentats.

L’economia d’aquests pobles pre-senta una certa diversificació.Ambdós municipis disposen d’ex-tenses àrees agrícoles ocupadesper cultius de secà entre els quedestaca l’olivera, amb nombrososexemplars centenaris que enri-queixen el paisatge, o la ramaderiaporcina intensiva. El sector indus-trial actualment és més importanti està representat per activitatscom la primera transformació delmarbre a Xert o la industria delmoble a Rossell. En aquest darrerla proximitat a La Sènia, municipicatalà adjacent i conegut per la in-dustria del moble, ha estés a elll’activitat alhora que molts treba-lladors de Rossell es desplacen aLa Sènia. Completa l’economia lo-cal el desenvolupament del sector

serveis o la construcció, tot i queací a diferència dels Ports i l’AltMaestrat té menor relevancia.

L’ALCALATEN

Quatre municipis de l’Alcalatén,estan integrats a la zona LEADERPorts-Maestrat, que reuneixen uns300 kilómetres d’extensió i uns2.500 habitants. Tres d’ells, Benafi-gos, Xodos i Vistabella, es situen al’àrea muntanyosa interior mentreque el quart, Adzaneta del Maes-trat, participa també dels corre-dors més orientals.

El relleu de la zona està presidit alsud pel Massís de Penyagolosa, onel cim del seu nom, el Penyagolo-sa, assoleix els 1.813 metres d’alti-tud. El seu vessant meridional,més agrest que el septentrional,mira cap a l’Alto Mijares mentre alnord descen cap al Pla de Vistabe-lla. Aquest altiplà, de varios quilò-metres de longitud, és el pla d’ori-gen kàrstic, un poljé, més extensde les terres valencianes, a més deresaltar per constituir un veritableenclavament en aquest espai mun-tanyós. Per l’oest el límit amb Te-rol està assenyalat per la ramblade Puertomingalvo, afluent del riuMontlleó. Pel nord i nordest ser-veix de divisoria comarcal el riu


VIII

Montlleó, mentre la zona formapart de la capçalera del riu Llucena.

L’accesibilitat és reduida degut aque les carreteres són escasses ide traçat dificultós, especialmentals tres pobles interiors, tots tresdesconectats amb les terres situa-des al nord i el sud i amb entradaper Adzeneta. L’accés als matei-xos deu salvar alguns colls demuntanya entre els que destaca elColl del Vidre, en la carretera deVistabella. Adzeneta presenta unamillor situació com a cruilla decinc carreteres locals, la seua pro-ximitat a la CV-15 o carretera deVilafranca i l’orografia més favora-ble pel pas de vies.

El despoblament ha afectat moltals quatre municipis, amb més in-tensitat als tres pobles interiors iespecialment a les nombroses ma-sies que existeixen a la zona. Men-tre Adzeneta del Maestrat mantéuns 1.500 habitants censats, ambel manteniment de nombrososmasovers, Vistabella es situa entorn als 500 residents, Xodos iBenafigos compten amb uns 150 i250 respectivament i l’abans moltabundant població dispersa és ac-tualment molt escassa. Lluny restaeixe temps, proper cronològica-ment, en que molts dels habitants,

la major part en algú dels munici-pis, habitaven als masos existentesper tot arreu.

L’economia de la zona està enpart vinculada a l’agricultura i laramaderia així com als serveis,amb una creixent participació delturisme, i la decisiva aportació dela construcció, en augment com aaltres comarques d’aquestes ca-racterístiques. La industria és mí-nima, limitada a la presència d’al-guns petits centres i tallers, prin-cipalment vinculada al sectoragroalimentari.

LA PLANA ALTA

Únicament dos municipis d’aques-ta comarca, Serratella i Serra d’EnGalceran, pertanyen a la zona LE-ADER Ports-Maestrat, ambdós si-tuats a l’extrem noroccidental dela mateixa, tot i que presentenmoltes característiques comunesamb els veïns municipis de l’AltMaestrat. Segons el cens de 1991el municipi de Serra d’en Galcerancomptava amb uns 1500 habitants,mentre que Serratella únicamenttenía 230 residents.

Els dos municipis ocupen granpart de la serra Galceran-Serrate-lla, un dels accidents orogràfics

d’orientació NE-SO de l’àrea pre-litoral castellonenca, situat entreel Pla de l’Arc i Les Coves, a l’est,i el corredor la Barona-Albocàs-ser, a l’oest, que assoleix la màxi-ma altitud a 1.100 metres. Els ter-mes municipals, dels dos poblesdels que el de Serra d’En Galce-ran és de molt major extensió,participen de la muntanya per lle-vant i en menor grau del pla perl’oest, el que dona lloc a un nota-ble dualisme territorial. Tant Serrad’En Galceran com Serratella essituen a l’àrea muntanyosa, en unàrea agrest tradicionalment carac-teritzada per una actividad agrariade muntanya i amb la notablepresència d’un poblament dispersrepresentant per numeroses ma-sies. El procés de despoblamentproduït al llarg del segle XX haafectat intensament a aquestaàrea. Es tracta d’un àrea de limita-da accesibilitat i així l’accés es rea-litza per dues carreteres de difi-cultós traçat.

Pel contrari la zona occidental, elPla, disposa de terres agrícolesplanes o situades sobre els peude-monts de la serra, en descens capa la Rambla de Carbonera, límitoccidental dels municipis. Así elsector agrari és més prosper re-colzat sobre conreus con l’olivera,

l’ametller i altres fruiters i una de-senvolupada ramaderia intensiva.Mentre, al llarg del segle XX s’haconsolidat progresivament el po-blament en torn al pla i l’accesibili-tat que li atorga la carretera CV-15 com a eix de trànsit de Caste-lló cap a Vilafranca. Aquesta evo-lució ha donat lloc al cas de Serrad’En Galceran a la consolidaciód’alguns nuclis secundaris com LosRosildos i sobretot a Els Ivarsosfins el punt que aquest darrerconcentra més activitat econòmi-ca que la capital municipal, situadaa la muntanya. Molts treballadorses desplazen fora del poble per laproximitat a altres municipis mésdinàmics econòmicament.


IX

“Un futurprofessionalpels joves”

JOSÉ MIGUEL ADELL,GERENT ZONA LEADERELS PORTS-MAESTRAT

RURALIA

OSÉ MIGUEL ADELL ÉS EL

gerent del Grup d’Ac-ció Local Els Ports-Ma-estrat. Nascut i residenta El Ports, la seua activi-tat professional ha estat

vinculada a la promoció de la zonas’ha desenvolupat a la mateixa.

P. Quina és la seua valoració del Pro-grama LEADER?

R. “Crec que el programa repre-senta una iniciativa positiva i ne-cessària per l’àrea. Destacaria elfet de que el LEADER II està com-pletant tot el programa previst deforma que permet una aplicaciómolt més ampla i eficaç que l’ex-periència pilot del LEADER I, queja va funcionar a la zona. Penseque s’ha aconseguit que tota la so-cietat de la zona la considere com

una oportunitat de desenvolupa-ment perfectament consolidada”.

P. Que opinió té de l’aplicació delPrograma LEADER a la zona ElsPorts-Maestrat?

R. “Al ser un programa en que lagestió es realitza a la propia zonad’aplicació permet que la iniciativapública i privada puga dur a termeprojectes que de no disposard’aquest suport difícilment s’atre-virien a desenvolupar. El programapermet la participació en la seua

Entrevista

gestió d’ajuntaments, sindicats, co-operatives, empresaris i associa-cions, elevant propostes, priorit-zant accions durant el desenvolu-pament d’ell pels representants algrup de decisió. Cal destacar coma la zona “Ports-Maestrat” qualse-vol projecte està plagat de proble-mes per la seua execució. El pro-motors no es poden permetre encap moment invertir sense tenirperfectament estudiada l’oportuni-tat de negociació, de forma queels fa mereixedors de tot el mèritals seus projectes”.

P. Què objectius s’han primat al’aplicació del programa a la zona?

R. “L’objectiu principal és provo-car el desenvolupament ruralautòcton, de caràcter local i enfo-cament innovador, que revaloritzeel potencial propi de Els Ports-Maestrat mitjançant diversos in-centius. L’atracció dels jòvens, es-pecialment d’aquells qualificats,perquè desenvolupen el seu futurprofessional a la comarca; la gene-ració de llocs de treball, tant enforma d’autocupació com depe-nent, incentivant activitats ambgrans possibilitats d’expansió iefecte multiplicador com és el casde la indústria agroalimentària i elturisme rural; la millora de la qua-lificació professional de la poblacióactiva per augmentar la seua com-petitivitat, impulsant la impartició

FEDER

FSE

FEOGA

CENTRAL

AUTONÓMICA

UNIÓ EUROPEA

Procedència de fonsdel LEADER IIPorts-Maestrat

293.034.231 ptas.

70.172.696 ptas.

284.571.905 ptas.

29.280.000 ptas.

359.155.200 ptas.

ADMINISTRACIONS NACIONALS

Mar

e de

Déu

de

La F

ont

(Cas

tellf

ort)

.


X

143.209.280 ptes.81.783.016 ptes.

12

114.103.360 ptes.136.362.147 ptes.

16

502.251.200 ptes.872.157.246 ptes.

60

650.574.240 ptes.1.130.672.423 ptes.

88

108.614.720 ptes.375.955.019 ptes.

24

347.250.720 ptes.355.119.976 ptes.

27

52.219.040 ptes.1.962.000 ptes.

1

1.918.222.560 ptes.2.954.011.827 ptes.

228

B. PROGRAMA D’INNOVACIÓ RURAL

B1. Recolzament tècnic al desenvolupament rural previst compromés nº de projectes

B2. Formació professional i ajut a l’ocupació previst compromés nº de projectes

B3. Turisme rural previst compromés nº de projectes

B4. Petites i mitjanes empreses, artesania i serveis previst compromés nº de projectes

B5. Valorització-comercialització de la producció agrària previst compromés nº de projectes

B6. Conservació i millora del medi ambient i de l’entorn previst compromés nº de projectes

C. COOPERACIÓ TRANSNACIONAL previst compromés nº de projectes

TOTALS previst compromés nº de projectes

MESURES FONSInversions del LEADER II Ports-Maestrat (*)

(*) Dades de juliol de 1999.

de cursos especialitzats, la realit-zació de viatges tècnics i la partici-pació en jornades i fires dels inte-ressats; l’aprofitament dels recur-sos naturals a través de la creacióde nous productes i serveis turís-tics, la introducció de noves pro-duccions i tècniques agropecuà-ries i la millora de la imatge exte-rior de tota l’oferta autòctona; larevalorització dels productes lo-cals incorporant valor afegit, mit-jançant l’aparició d’indústriestransformadores especialitzades ila creació d’una o vàries denomi-nacions de qualitat; l’aplicació denoves tecnologies de la informaciói comunicació al medi rural; perúltim la detenció del deteriora-ment mediambiental a travésd’una sèrie de mesures”.

P. Arribat al final de l’aplicació delPrograma LEADER, pensa que cal-dria plantejar-se alguna alternativaque continuara impulsant el desenvo-lupament de la zona?

R. “Si, crec que la situació en quèes troben zones com aquesta,amb problemàtiques específiques,precisa d’actuaccions diverses i amés enfocades a les característi-ques pròpies de les àrees ruralsdesafavorides. Seria importantl’existencia d’un centre de promo-ció de l’àrea amb l’objectiu de ca-nalitzar recursos econòmics del’exterior i desenvolupar o recol-zar iniciatives diverses a la zona. A

aquestes comarques, hi ha un po-tencial d’empreses, de personesamb iniciativa, de projectes a de-senvolupar, que necessiten del re-colzament financer i informatiuque permeta el seu impuls. Aaquestes comarques hi ha un po-tencial d’empreas, de personesamb iniciativa, de projectes a de-senvolupar, que necessiten del re-colzament financer i informatiuque permeta el seu impuls”.


Cal eliminar herbes, escardar, feruna poda adequada o abonar co-rrectament alhora que és aconse-llable regar l’arbre a l’estiu o con-centrar la humitat al seu entorn.En etapa productiva els treballsdeuen adaptar-se a les noves ne-cessitats i no afectar a la tòfona.

XI

La tòfonaRURALIA

ES DELS ANYS 60la tòfona és unproducte co-negut i recollitpels habitantsde la zona, on

es va divulgar per aragonesos i ca-talans després que començara aconéixer-se com producte valuósa les terres valencianes entre1955 i 1958. L’increment continude la comercialització durantaquells anys provocà el naixementespontani d’un mercat de tòfona aMorella que es va consolidar comun dels més importants d’Espanya.Entre els anys 60 i mitjans dels 70la producció comarcal era moltelevada i l’esmentat mercat va co-mercialitzar en alguns casos mésde 30 tones de tòfona anual.

A partir de finals dels 70 s’iniciàuna caiguda espectacular de laproducció degut a la reducció ge-neral de precipitacions, més ac-centuada a l’estiu, l’increment dela presència de matolls i herbes ales zones productives, la tala deroures i carrasques, els incendisforestals, l’augment del número

de porcs senglars i sobretot l’aug-ment de l’actuació humana. La da-vallada de la producció va influiren la desaparició de la cooperati-va de tofonaires “Cotruma”, sor-gida als anys 60 per defensar elsinteressos dels collidors d’aquestproducte, ha disminuït la impor-tància del mercat de Morella i hareduït el pes de la tòfona a l’eco-nomia local.

Aquesta evolució negativa ha estatcomuna a altres llocs productorsnacionals i estrangers, inclosaFrança, el principal centre de pro-ducció, comercialització i consum.És precisament al país veí on vasorgir la iniciativa de realitzarplantacions d’arbres dedicades es-pecíficament a aquesta producció,en forma de parcel·les cultivadescom a truferes.

Les truferes deuen caracteritzar-se per un terreny apropiat, ambestructura franca, textura grane-llosa, un ph entre 7 i 9 i disponi-bilitat de matèria orgànica. Lesplantacions d’arbres més adequa-des, en el cas de Els Ports, són lacarrasca, l’avellaner i el roure,tot i que la majoria de les exis-tents al territori valencià han uti-litzat la primera. Existeixen di-ferències entre ells i així la ca-rrasca és rústica però de creixe-ment lent, l’avellaner és més rà-pid i amb capacitat d’adaptació adiferents sòls mentre el roure és

lent i amb varietats adaptables adistintes terres.

Els arbres, per produir la tòfona,han d’estar micorritzades amb elfong de tòfona Tuber melanospo-rum, tòfona negra o del Perigord,coneguda popularment en algunsllocs com “Perla Negra”. Es tractad’una varietat de la tòfona o fongsoterrat que viu amb simbiosi mi-corrítica amb diferents espèciesde plantes. Una sèrie de treballsculturals a les plantacions arbòriesdeuen afavorir el coneixement rà-pid del mateix i una formació ade-quada per que tinga les màximespossibilitats de produir tòfona.

Recursosnaturales


XII

La pedraseca

JULIÀ PASTOR AGUILAR

Geòleg

N LES NOSTRES CON-trades la pedra ésun dels elementsmés abundants imés evidents. Demolt menut un s’a-

costuma a conviure-hi i a utilitzar-les, si més no com a projectil dediana incerta.

Com a tantes altres coses de la vida,la pedra ens mostra una situació pa-

radoxal, que des d’un punt de vistarepresenta una dificultat per al cultiui la subsistència i, de l’altre és el granrecurs per a les construccions.

És l’element més familiar i mésabundant. Cal aprendre a domi-nar-lo i aprofitar-lo. D’altra bandaés un entrebanc per al conreu deles nostres terres.

La pedra ha estat també una deles causes o condicions de l’enginyhumà i de les construccions em-blemàtiques amb pocs recursos imolta imaginació des de la cons-trucció d’un bancal o hort fins alshabitacles més elaborats.

Les edificacions majors, de vivendai edificis públics, han estat fets amb

Peirons: mollons amb una forní-cula on hi ha la imatge d’algun santi on, en la festa corresponent, sesol fer la benedicció del terme idonar la prima.

Enllosats: normalment de pedrade rambla posada de cantó als ca-rrerons i les costes, al carrer delsmassos davant de la porta princi-pal, a les entrades dels masos ambdibuixos més fins i als sòls de lesermites.

Parets: són els elements més vis-tents del paisatge, que qualsevolvisitant pot observar i que són unelement que segueix en totes di-reccions al paisatge. N’hi ha detres formes principals. Paret de

pedra treballada i morter agluti-nant. De totes formes el que ensocupa és tot el treball fet amb pe-dra sense aglutinants, és a dir totala construcció de la pedra seca.

Les construccions de pedra secaestan relacionades amb les neces-sitats rurals: la necessitat del cul-tiu i el regadiu, la divisió de les te-rres, l’aixoplug o refugi, la conduc-ció dels ramats i la protecció delsconreus i les heretats. És precisa-ment des d’aquest punt de vistaque es pot anar fent la classificaciói la descripció.

Fites, mollons: per assenyalar idelimitar els termes, les finques,les propietats i les particions.


XIII

bancal: que manté la terra, acumu-la les pedres que van eixint quanes llaure, i permet escalonar elsvessants per poder aprofitat-losen forma de terrasses per al cul-tiu. Aquestes parets van seguintles corves de nivell. Paret d’acu-mulació: són molt amples, treba-llades pels dos cantons i a la partcentral serveixen de magatzem deles pedres. Paret serrada: d’es-tructura característica un poc ata-lussada pels dos costats i remata-da a la part de dalt per lloses (ale-res) col·locades verticalment i enposició transversal a la filada de laparet. La utilitat de les partes se-rrades ha estat de forma caracte-rística la partició i el tancat: la de-limitació i protecció de les finques

i heretats, la guarda dels tancats ide les devesetes, la delimitaciódels camins i assegadors.

Corrals i paridores: per res-guardar el bestiar quan cria. Mol-tes vegades fent només de tanca-da, aprofitant baumes i cavitats na-turals de la roca.

Casetes de refugi: tenen unafunció de protecció o d’espai pera guardar eines i ferramentes oper mantenir la frescor en tempsde gran calor i per a guardar-se enles tempestes i pluges. N’hi ha devàries formes, encara que totestenen algunes característiques encomú: les parets molt amples, laforma ovoidal de la cavitat interior, la forma d’imbricació de les

lloses llargues que van fent la cú-pula, fines de dins i grosses de fo-ra per aprofitar la gravetat com asistema de subjecció i la portacom a única abertura per a la llumi la ventilació. Parlem primer deles que són totes de pedra ambplanta rodones o quadrades i alçatrecte o escalonat. N’hi ha unes al-tres de paret més fina, amb plantade ferradura, que es cobreixenamb lloses, però recolzades sobrebigues de ginebre o savina.

Un altre apartat de les construc-ción de pedra seca el constituei-xen les construccions relaciona-des amb l’aigua. Les casetes per aprotegir les fonts i els pous, amb

canalets de circulació, bassiets,abeuradors i safareigs. També hemde fer referència a les sènies, es-tructures d’elevació d’aigua per areg d’horts.

A les parets hi feien uns forats da-vall de les aleres per poder ferpassar el ramat.


XIV

L ’espardenyaRURALIA

’APROFITAMENT DE

recursos naturals,de matèries pri-meres, mitjançantprocesos artesa-nals, constitueix

una font econòmica a la zona. Lescomarques de Els Ports, l’Alt Ma-estrat o l’Alcalaten han tingut tra-dicionalment una notable repre-sentació de l’artesania als seus sec-tors productius, on a més cons-tituien una alternativa en un con-text de pluriactivitat. Existeix tra-dició artesana al tèxtil, variada ion destaquen les famoses “mantesmorellanes” o les faixes de Cinc-torres, al treball de la fusta ambels escudellers de El Boixar, la pe-dra, l’espardenyeria, etc.

Actualment encara es treballa lapedra i la fusta per la construccióo l’elaboració de mobles, conti-nuen fabricant-se faixes a Cincto-rres i altres peces de roba al con-junt de la comarca, espardenyes adiversos pobles de la zona, etc.

La fabricació d’espardenyes antiga-ment estava desenvolupada als po-bles de Forcall, La Mata, La Todo-lella i Villores, amb tradició arte-sana en aquest camp, on existien

diverses famílies dedicades a ella.Aquesta activitat va tenir el seuesplendor als segles XVIII, XIX iXX i va assolir un elevat graud’especialització com mostra la di-ferenciació entre les distintes fa-ses amb els rastelladors, els enlla-tadors, els filadors, els cosidors,les assentadores i les tancadores.Uns anys enrere encara hi haviavàries famílies d’espardenyers a LaMata i a Villores així com quatre aLa Todolella. En l’actualitat ha de-saparegut aquest ofici a Forcall imantenen la tradició tres famíliesa La Mata, La Todolella i a Villores.Tant La Mata com Villores mante-nen la seua tradicional especialitza-ció en espardenyes d’home, espe-cialment de pinxo, amb careta, ta-lonera i vetes, mentre en La Todo-lella se’n fan més les de dona queles d’home. Les de dona, de caraampla, ara inclouen normalmenttaconet i goma baix. Han desapa-regut models anteriors com el de“sapatilla” mentre se’n fan ara de“copete”, “inglesa” i “tibet”.

La matèria primera procedeix del’exterior, cànem, iute i cotó bàsi-cament, de forma que la segonad’elles cada dia té un paper mésimportant respecte a la primera.Tradicionalment s’utilitzava el cà-nem quasi exclusivament, senseparticipació de materials tambéhabituals en aquesta artesaniacom l’espart, mentre que als da-rrers anys s’ha afegit altres com el

plàstic de les soles. Es tracta d’untreball lent i constant on com suc-ceix habitualment en l’artesania elpreu de venda del producte nocobreix suficientment l’esforç rea-litzat. En aquest cas un esparden-yer de la zona realitza per termemitjà, segons la varietat d’espar-denya, entre 8 i 12 parells diaris.La comercialització ha evolucionati així mentre que uns anys enreregran part de la producció es vin-culava a comandes externes ara esdistribueix entre la venda a parti-culars que acudeixen als pobles ons’elaboren, l’assistència a fires i elmanteniment d’un volum d’encà-rrecs. El destí del producte és bà-sicament Barcelona i València, toti que el demanen d’altres punts del’Estat.

El manteniment d’aquesta tradicióno està assegurat tot i que pre-senta possibilitats de futur. Tant aLa Mata com a Villores hi ha per-sones joves ocupades que garan-teixen el manteniment a curt plaçd’aquesta artesania de la terra.


XV

Uns fòssils molt especials:els dinosaures

JOSE MIGUEL GASULLA

Arqueòleg

UI, A LA SEVA INFAN-tesa, no ha guardaten una capsa unsquants fòssils, re-plegats al camp, pera després, mostrar-

los als seus amics? Possiblement, al-menys en aquestes terres, sigaaquest, un dels motius més comúper a iniciar-se dins del món delcol·leccionisme. I es que la majorpart del paisatge de les comarquesdels Ports i del Maestrat gaudeixd’una riquesa paleontològica moltimportant, formada mitjançantmolts i molts milions d’anys.

Com a altres indrets del País Va-lencià, l’activitat biològica extraor-dinària de la flora i la fauna, tant te-rrestre com marina, de fa més de100 milions d’anys, anava deposi-tant capes de sediments, que a poca poc, es comprimien i es fossilitza-ven. Més tard, els moviments i lespressions internes de la Terra vanfer aparéixer les diferents cadenes

muntanyenques; doblant, trencant iportant a la superfície les antiguescapes de sediments. Finalment, lescondicions mediambientals i, comno, l’ésser humà van model·lar imodel·len el paisatge actual.

Aquestes condicions es cumplei-xen perfectament als Ports i alMaestrat i per tant hi ha una ri-quesa extraordinària en quant afòssils d’origen marí, ja que la ma-jor part dels estrats d’aquestes te-rres es formaren en aquest am-bient, principalment a una èpocadenominada Cretaci. Però, tambéva haver moments en què els re-trocessos del mar, van permetreuna activitat biològica terrestre i

la formació d’un estrat, que en al-guns indrets de les nostres comar-ques aflora a la superfície. Aquestestrat, denominat Capes Roges deMorella, format principalment perargiles, conté restes dels fòssilsmés espectaculars i admirats: elsdinosaures.

Ja tenim, puix, un interessant pa-trimoni paleontològic que conver-teix a aquestes terres en un puntde referència per a científics, estu-diosos i aficionats a la paleontolo-gia. Però tot i això, encara, ni perpart de les diferents administra-cions públiques ni per a la majorpart dels habitants, exceptuant elcas de Morella, no han pres cons-

ciència de la font important de re-cursos que significa aquest patri-moni, i per tant de l’extraordinà-ria cura en que hi ha què tractar-lo i conservar-lo.

Cal exceptuar el cas de Morella,perquè encara que no es troba to-talment generalitzada i assumida laimportància de la paleontologiacom a generadora de recursos nila conservació i protecció d’aquestric patrimoni, s’han realitzat algu-nes iniciatives interessants que handonat el seu fruit.

Després de les troballes de restesde dinosaures realitzades en elsanys setanta i vuitanta, durant moltde temps abandonades, l’any 1994es va crear el “Museu Temps deDinosaures”, on molt dignamentes troben exposades part d’aque-lles restes. L’exit del museu es evi-dent ja que és visitat per més de25.000 persones a l’any des de laseua inauguració, al mateix tempsque va, a poc a poc, conscienciantals morellans d’un altre tipus depatrimoni. Això també es deu a lacreació d’una associació d’amicsde la Paleontologia, que té com amissió vigilar i difondre aquest pa-trimoni. Pot ser hi hagi futur?


XVI

REHABILITACIÓDELS MOLINS D’ARES

A la localitat d’Ares del Maestrat,a la comarca de l’Alt Maestrat, ac-tualment es treballa en la rehabili-tació de quatre molins hidràulicssituats al barranc dels Molins, enla rodalia del poble. Es tracta d’unsistema moliner que representaun dels conjunts més notables deles comarques de Castelló, ondestaca junt a la qualitat de lesobres realitzades i l’esforç i l’in-geny aplicats a aquestes construc-cions l’intel·ligent aprofitamentd’un recurs natural com l’aigua.

Aquestes obres formen part deldesenvolupament d’una iniciativade recuperació patrimonial dinsdel projecte internacional “Molinsi Paisatges a Europa” en el qualparticipen diferents conjunts demolins a Gyöngyössolymos (Hon-gria) i Boticas (Portugal) a mésdels esmentats. L’objectiu d’aquestprojecte és recuperar, estudiar irevaloritzar un patrimoni prein-dustrial a través d’anàlisis compa-rades, amb perspectives interdisci-plinars i amb dimensió europea.Està previst que el conjunt delsmolins d’Ares puga ser visitablede forma que les persones queacudeixen observen aquestes es-tructures en el seu recorregut i el

seu entorn així com el funciona-ment d’aquestos establiments. Ahores d’ara, les actuacions de re-habilitació d’edificis dutes a termea Gyöngyössolymos i a Ares estanpràcticament enllestides i disposa-des a acollir, en el seu interior, elsmaterials més adients.

Aquest projecte compta amb unfinançament important de la Co-missió Europea, en el marc delsantics programes Rafael, que hapermés desenvolupar tot un se-guit d’actuacions conjuntes entreels tres socis internacionals. Coma resultat d’aquestes s’ha generatuna sèrie de materials comuns,com exposicions o guies, que ser-viran a qualsevol ciutadà europeuper conéixer un tema tan arrelata les societats agràries com sónels molins fariners. Al cas valenciàla iniciativa és desenvolupada perla Fundació Mediambiental sota ladirecció de l’estudiós dels molinsSergi Selma.

Les obres efectuades a Ares hanafectat els quatre primers molinsdel conjunt del barranc dels Mo-lins, integrat al projecte, com sónel Molí de la Roca, el Molinet, elMolí de Dalt i el Molí de la BassaRedona així com altres construc-cions hidràuliques annexes combasses, sèquies, cups i rampes. Alsdos primers molins s’ha consoli-dat el diferent nivell de degrada-ció que l’abandonament de l’edifi-

ci havia provocat mentre que alsaltres dos s’ha substituït i renovatles cobertes i els forjats dels te-rres per tal de condicionar elsseus interiors per a les visites delpúblic i l’exposició dels materials iels mecanimes del molí perti-nents. També es treballa a la recu-peració dels camins d’accés i dedeterminades parts del camí del’aigua amb l’objectiu que perme-ten visualitzar el funcionament ifacilitar l’accesibilitat del conjunt atot tipus de públic.

Els gestors del projecte destaquencom aquest tipus d’actuacionsorientades a la recuperació patri-monial haurien d’anar acompanya-des d’un autèntica integració i par-ticipació de la població local quefaça seua la intervenció o defenseque això té capacitat per generarnoves iniciatives que revitalitzen elteixit social i econòmic de la zona.En cas contrari pensen que es de-saprofitaria tot el potencial possi-ble de les inversions econòmiquesde caràcter públic realitzades.

Iniciativas

Mol

í al B

arra

nc d

els

Mol

ins

(Are

s de

l Mae

stra

t).


XVII

ASSOCIACIONS I COOPERATIVESDE CASES RURALS

L’existència d’un ric patrimoni cul-tural i natural i el nivell que ha as-solit el turisme rural a la zona deEls Ports i el Maestrat han impul-sat l’aparició de nombrosos allotja-ments rurals a la mateixa d’acordamb les noves tendències d’altrescomarques capdavanteres de laresta de l’Estat. Per tal d’organitzaraquest mercat han sorgit diversesassociacions que faciliten als pro-pietaris la seua explotació i als de-mandants l’accés a aquests allotja-ments que abarquen una ampliagama que inclou des de masies endispers fins a cases als pobles.

Al llarg dels darrers anys diversesassociacions o cooperatives radi-cades a la zona o fora d’ella handesenvolupat a la mateixa una xar-xa d’allotjaments rurals de formaque existeix una extensa oferta al’actualitat. Entre aquestes empre-ses destaca Turistrat, CooperativaAgroturística de l’Alt Maestrat,pionera a la zona, amb seu a Al-bocàsser. Aquesta cooperativaasumeix també la funció de cen-tral de reserves i a l’actualitatcompta amb més d’una quinzenad’allotjaments.Altres iniciatives en la gestiód’allotjaments són: Cases de Mo-rella, depenent del CISE (CentreIntegral de Serveis), amb seu a

Morella; Agrotur, associació ambseu a València que actua com acentral de reserves a nivell au-tonòmic; o Altretur, empresa pri-vada amb seu a Castelló, amballotjaments tant a les comarquescastellonenques com a algún mu-nicipi proper de l’Aragó.

A més, al llarg d’aquests anyss’han creat altres associacions icooperatives per facilitar l’apariciói promoció de cases rurals a la zo-na. Entre elles es troben Tural, aMorella, i Arestur, a Ares del Ma-estrat i Catí. També existeix altracooperativa d’àmbit local com lesexistents a Ortells i Palanques.Restaria incompleta aquesta rela-ció sens mencionar la Asociaciónde Casas Rurales del País Valen-ciano, a la que estan adscrites granpart dels allotjaments, ja siguencases o albergs, situats a l’actuali-tat a aquestes comarques.

LA XALERA

El grup d’animació “La Xalera” esva afermant, a poc a poc com elgrup d’animació representatiu decorrefoc i animació de carrer dela comarca dels Ports. La majoriadels membres, en l’actualitat 18,són de Vilafranca i la resta sónd’altres pobles de la comarca delsPorts. Segons podem llegir al seuhistorial, i amb el que ens hancontat algunes persones del grup,

tot va començar l’any 1992 quanes va organitzar a Vilafranca uncurs d’animadors culturals. Senseadonar-se’n, un grup de joves co-mençaven a embolicar-se en feractivitats lúdiques i festives per axiquets. Sembla que van agradarles seues accions, ja que l’any se-güent també els van buscar per aorganitzar festes de final de curs ales escoles. A les festes majors del1993 el grup va presentar el pri-mer espectacle de carrer, anome-nat “La Xalera”. Al públic li vaagradar i també el grup va restarsatisfet. Van agafar aquest nom ides d’aleshores han anat prepa-rant diferents espectacles.

A partir del 1996, es van consoli-dant com a grup i augmenten lavarietat de les seues representa-cions, sempre a la recerca de laparticipació del públic. Potser l’ac-ció més coneguda siga el correfoc,però també representen obrescom ara: “Aquelarre”, “Una deGals” i altres, i sessions de “Con-tem contes”, que com bé diuen: ésun recull de contes, contats i re-presentats amb tècniques variadesque desperten la tendresa en elsmés menuts i l’alegria desbordadaen rialla en els més grans.

Des de fa dos anys també partici-pen en l’Aplec dels Ports i procu-ren acudir a tos aquells pobles ones sol·licita la seua presència, sem-pre que les diferents obligacionslaborals dels membres els s’hopermeta, perque cadascú desen-volupa la seua activitat professio-nal i, ara per ara, no és possiblededicar-se de manera exclusiva aaquesta activitat, però… potserarribe el dia.

De moment van preparant espec-tacles, guions, vestuari, mate-rials… idees i ganes no en falten.Si recorrem la comarca, i hi ha unpoble en festes, el més probableés que en alguna plaça o carrerens trobem amb personatges queens proposen ballar sota les es-purnes del foc, cantar i córrercom a xiquets, en definitiva, ensfaran “xalar”.


XVIII

A la comarca dels Ports s’utilitzasovint el verb “xalar” i mots deri-vats. Fa referència a situacionsd’esbargiment alegre.

Si voleu “xalar” de valent podeucontactar amb el grup mitjançantRosa (964 44 15 24) o Josep Mª(964 44 02 43).

PROJECTE DE COOPERACIÓ MITJANS DE COMUNICACIÓ A ZONES RURALS

El Grup d’Acció Local Els Ports-Maestrat està desenvolupant unprojecte de cooperació transnacio-

nal en l’aplicació de mitjans de co-municació a zones rurals. Junt alGrup d’Acció Local Els Ports-Ma-estrat participen altres grups o en-titats com són Millevaches, aFrança; el Grup d’Acció Local Ade-ca-Patronato Pedro de Ibarra, a lacomarca d’Alcántara i la Sociedadpara la Promoción y Desarrollo Va-lle del Jerte, ambdues d’Extrema-dura; el Grup d’Acció Local Adra-ces Raia Centro-Sul de Portugal.

D’aquests cooperants únicamentEls Ports-Maestrat i Millevachestenen ja una prolongada experièn-cia a l’us dels mitjans de comuni-cació al medi rural, a diferència

dels altres tres. L’objectiu del pro-jecte és consolidar la implantaciódels mitjans de comunicació localsa les comarques rurals, en la líniade que constitueixen ferramentesmolt útils pel desenvolupament in-tegral d’aquestes zones.

Entre les accions bàsiques a em-pendre destaquen:- Completar la informació aporta-da pels socis amb major expe-riència mitjançant el coneixe-ment d’altres iniciatives exitoses.

- Definir les necessitats formativesdels equips humans implicats alsmitjans de comunicació al medirural, especificant el contingut de

la formació necessària.- Assajar l’intercanvi de programes.- Perfeccionar el funcionament delsdos socis experimentats.

- Definir possibles produccionsaudiovisuals que podrien servir aaltres grups de desenvolupament.

- Concretar i planificar les inversionstecnològiques necessàries en lesdistintes fases d’un projecte.

A traves d’aquest treball de coo-peració i intercanvi de informacióes pot aconseguir millorar la situa-ció a les iniciatives amb experièn-cia i el desenvolupament de nousprojectes.


XIX

arribant als 600 habitants. Això enun poble d’aquestes característi-ques té molt de valor”.

P. Quines problemàtiques destacariavosté de la gestió d’un poble comForcall?

R. “Principalment destacaria les li-mitacions dels pressupostos muni-cipals. Les inversions per poderrealitzar actuacions importants,aquelles que aprecia la població,són molt grans. Amb un pressu-post anual de vint milions de pes-setes pots fer obres en qüestió

“Cal mouretot”MANUEL MONFORTMOLINOS, ALCALDE DE FORCALL

RURALIA

ORCALL ÉS UN PO-ble de la comarcadels Ports situata la vall del Ber-gantes, a la con-fluencia dels rius

Cantavieja i Caldés. Manuel és l’al-calde de Forcall des de 1987, és adir, ha estat elegit per quarta ve-gada per representar el seu pobletot i que amb anterioritat va serregidor durant quatre anys. Alllarg d’aquests més de quinze anysa l’Ajuntament ha treballat pel seupoble, primer compaginant el cà-rrec amb la seua ocupació a l’obrai ara a més com a diputat a Caste-lló per aquesta comarca. Aquestforcallà de 43 anys ens parla de la

situació i dels projectes d’un po-ble que vol continuar treballantpel seu futur.

P. Que destacaria en la evolució recent,dels canvis, a l’economia del poble?

R. “Ací s’ha notat sobretot com lagent ha anat deixant l’agriculturacom a ocupació principal de for-ma que ara la major part dels for-callans treballen al sector servicis,principalment en llocs relacionatsamb el turisme. Encara hi ha gentque treballa el camp però la majorpart són jubilats i granjers, veïns

als quals no hem d’oblidar perquèací també hi ha gent que viu de lesgranjes de porcs. A més, a Forcallacudeixen moltes persones desdels pobles del costat a comprar iaixò fa que també les botiguesfuncionen. També estan els obrersde la construcció degut a que elsúltims anys la gent del poble, peròque viu fora, s’arregla les cases iaixò dóna treball. Hi ha una sucur-sal de la fàbrica Marie Claire quedóna treball a unes vint o trentadones. Forcall és un poble menutperò que als darrers anys a acon-seguit mantenir la seua població

AyuntamientosPER QÜESTIONS DE DATES EN AQUES-TA OCASIO RURALIA SOLS HA POGUT

COMPTAR AMB L’OPINIO D’UN ALCAL-DE LA ZONA.


XX

d’aigües, enllumenat i coses així,però no molt més. Després estàel tema de les comunicacions: lescarreteres necessiten una millora,sobretot si es compara les de lazona amb les d’altres zones. Altretema comú a tota la comarca és eldels purins i els animals morts deles granjes. Cal instal·lar una plantade tractament de purins i tindre unlloc controlat on deixar els animals”.

P. Quines han estat les darreres ac-tuacions de l’Ajuntament?

R. “Entre elles destaca la inaugura-ció de la residència per a la gentgran, un projecte que teníem plante-jat des de 1983. S’ha necessitat mol-ta inversió per la seua execució peròara s’ofereix un important servei i amés s’han creat 21 nous llocs detreball, que representen molt per unpoble com Forcall. Recentment s’haremodelat la plaça de la Vila, unobra amb setanta milons de pressu-post, així com l’acondicionament deles oficines de l’Ajuntament, queabans estaven al Palau dels Osset iara ocupen l’antiga casa de la vila.També es va millorar el Centre deSalut i pel que fa a actuacions vincu-lades amb el turisme es van cons-truir les piscines i es restaurà l’antiganevera. Molts d’aquests projectes nos’hagueren pogut realitzar sense lesajudes d’altres institucions o progra-mes, com és el LEADER, la Diputa-ció o a través del conveni existentamb Endesa”.

P. Quins projectes de futur té per aForcall?

R. “Jo destaque aquells adreçats alfoment del turisme, per la seuaimportància, però sense oblidar ala resta dels sectors. L’objectiu ésbuscar una economia diversificadaque podria funcionar amb lacol·laboració de tots. En quant aprojectes concrets destacaria lacreació d’un càmping i d’un museu

que es recolzara en el jacimentromà que existeix al municipi a laMola dels Frares. Aquestes són ini-ciatives que requereixen molta in-versió i que per tant anirem fent apoc a poc. Un altre projecte és laconstrucció de vivendes, pot ser deprotecció oficial, destinades a la gentmés jove que vol viure al poble”.

P. Què sol·lucions proposaria per millo-rar la situació dels petits ajuntaments?

R. “Gran part de les inversions quees realitzen a la Comunitat Valencianaper part de la Unió Europea arribenper l’existència de comarques comEls Ports, amb les seues greus pro-blemàtiques, però ací no es veuenmolt. Sembla que les majors inver-sions van a parar a projectes coml’AVE o similar i no a pobles menutsque, a aquesta marxa d’ací a no resno quedarà ningú. Cal moure tot pera que la gent vinga i s’instal·le”.


XXI

Cursos formativos

N LA ZONA LA OFER-ta formativa com-plementaria es bas-tante variada aun-que en gran partese centra en las

principales poblaciones. Comomuestra de esta oferta formativaofrecemos un par de ejemplos.

Durante los meses de julio, sep-tiembre y octubre de 1998 se de-sarrolló en Olocau del Rey el“Curso de iniciación a la alfarería”,una iniciativa municipal apoyadapor el programa LEADER delsPorts-Maestrat. Este curso pre-

tatges d’actualitat. També es realit-zen produccions pròpies i altresper encàrrec, de contingut culturali social o amb finalitat de promo-ció turística. Pel que fa a la ràdio,aquesta va iniciar el seu camí l’any1988 i posteriorment ha anat ex-perimentant una expansió en mit-jans tècnics i personal. A l’actuali-tat els socis aporten el capital ne-cessari per portar endavant el pro-jecte, completat per altres ajudescom les procedents del programaLEADER. Actualment aquesta rà-dio s’enmarca en l’organització dela “Cadena Ser” amb l’emissora FM“Els Ports Ràdio-Cadena SER”, deforma que l’emissió comarcal és de8 hores diàries i la resta del tempses complementa amb la programa-ció de l’esmentada cadena. Tanma-teix s’encarrega de la corresponsa-lia per a “Ràdio 9” de RTVV.

PublicacionsA REVISTA “AU!”és una publicacióde periodicitattrimestral queedita el Centred’Estudis dels

Ports. Inicià la seua andadura al’any 1987 i des d’aleshores s’hanpublicat mig centenar de números.Es tracta d’una interessant revistacultural i d’informació general so-bre la zona d’entre 30 i 40 pàginesd’extensió. “Au!” compta amb di-verses seccions entre les qualsdestaquen el Monogràfic i Notí-cies, recull de l’actualitat de la co-marca, completades per la Calai-xera cultural i altres que informensobre novetats editorials vincula-des a la zona, materials històrics,memòries personals així coml’aportació de cartes a la revista.

“Notícies de les ComarquesNord” és una publicació setmanalque des d’octubre de 1993, quanva aparéixer com “Noticíes deMorella” en una primera i breu fa-se, s’ha consolidat com publicacióperiòdica comarcal. És editada perComunicacions dels Ports. Ambuna tirada de 500 exemplars, quees distribueixen per subscripció i

quioscos de la comarca, la publica-ció consta de 8 pàgines de mesuraDin-A4, amb creixent tendènciapel model de revista i la participa-ció pública. Es completa amb l’ela-boració de suplements sobre te-mes comarcals i està previst incre-mentar el número d’aquells.

Altres mitjansde comunicació

OMUNICACIONS DELS PORTS

és una empresa de mitjansde comunicació amb seu ala comarca de la que repel nom. Es tracta d’unacompanyia de tasca reco-

neguda com a iniciativa innovado-ra a l’àmbit rural i que gestiona latelevisió i la ràdio comarcal. És elcas de la televisió comarcal “CanalNord”, una iniciativa que va sorgirl’any 1982 sota la denominació de“TeleMorella”. Al llarg d’aquestsanys ha anat ampliant l’àmbit in-formatiu i consolidant-se com amitjà de comunicació comarcal deforma que actualment arriba demanera directa a Morella i Vila-franca i indirectament a la resta deEls Ports. Les emissions són deperiodicitat setmanal durant l’hi-vern i diàries a l’estiu, amb unaprogramació basada fonamental-ment en la informació i els repor-

Cultura

Una

rom

eria

a E

ls P

orts

.


XXII

tendía recuperar un oficio de tra-dicional implantación en el munici-pio, donde existen restos de hor-nos alfareros del siglo XIX. La pri-mera tarea fue construir el hornoy adiestrarse en el manejo del ba-rro y del torno. De este modo lasmanos de adultos y escolares hanido modelando todo tipo de reci-pientes, prácticos y decorativos,como platos, vasijas, macetas, bo-tijos, escudellas, etc. Actualmenteel municipio dispone del horno ydos tornos para utilizar en poste-riores cursos y para cualquier ini-ciativa que pueda surgir. Según losorganizadores el alumnado hamostrado un notable interés y hatrabajado con entusiasmo de mo-do que ahora resta exponer susobras con el fin de que puedanser admiradas por el resto de ve-cinos y visitantes. Esta exposiciónse realizará en cualquier ocasiónque se considere apropiada.

El “Centro Formativo de Morella”,consciente de las dificultades paraacceder a los centros que impartenformación informática por parte delos residentes en las comarcas cas-tellonensas interiores, puso enmarcha en octubre de 1998 un au-la móvil para poder proporcionarformación en materia infomática.Esta aula móvil ofrece cursos deiniciación a la ofimática (Word, Ex-cel, Access), ofimática avanzada, in-formática para niños, mecanografía,contabilidad por ordenador e in-

ternet. El centro oferta el trasladohasta la localidad interesada, la dis-ponibilidad de un horario flexible,profesorado cualificado, un tema-rio adaptado, etc., y un equipo in-tegrado para 10 ordenadores con-nectados a la red, una impresora yun equipo de proyección connecta-do a un ordenador que permite se-guir las clases en una pantalla. En elbreve periodo que funciona estainteresante oferta de difusión edu-cativa en el medio rural ya se hanrealizado cinco de estos cursos.

Fires, festes i romeriesL’APLEC DELS PORTS

LS POBLES DE LA ZO-na que abordem ala revista es carac-teritzen per la con-servació de lesseues tradicions i

entre elles pel manteniment d’unabundant i festiu de variat cairedel qual únicament podem mos-trar algunes pinzellades. Des de1978 es celebra l’Aplec dels Ports,una iniciativa puntera al territorivalencià. La marxa de l’Aplec vainiciar-se més de vint anys arrerequan al poble de La Todolella esva celebrar per primera vegada

aquesta festa amb l’objectiu de rei-vindicar la llengua, defensar els va-lors ecològics i sobretot reforçar launitat comarcal. Al llarg d’aquestsanys aquesta festa anual ha anat ce-lebrant-se a tots els pobles de lacomarca i sha convertit en una ce-lebració habitual de cada estiu.

La reivindicació de la identitat co-marcal així com la unió de la gentde la comarca en torn a la seuallengua, cultura, tradicions, realitatsocial i econòmica, constitueixl’objectiu d’aquesta festa tan arre-lada. A l’actualitat a l’estiu l’Aplecreuneix a cada poble on es cele-bra més de 10.000 visitants, gentde la comarca i de fora d’ella queacudeix al llarg dels tres o quatredies en què es suceeixen actua-cions de teatre, concerts, corre-focs, danses, dinars populars, etc.,en densos programes festius.

FIRES COMARCALS

A la zona, concretament a la co-marca dels Ports, es celebrendues importants fires agrícoles,ramaderes i industrials, que es re-munten a l’Edat Mitjana: la Fira dela Magdalena de Vilafranca i la FiraAgrícola, Ramadera, Industrial deMorella. Ambdues fires, actual-ment en fase de recuperació i re-llançament, aconsegueixen movi-litzar milers de persones durant laseua celebració. Així la Fira de laMagdalena, recuperada el 1997 i

que fou una important fira de ra-mat cavallar, s’exposen productesd’artesania, vehicles, maquinàriaagrària i ramaderia, i es realitzendiverses exposicions dins d’unaaposta per l’aprofitament cultural inatural. La Fira de Morella, cele-brada des del segle XIII, té lloc almes de setembre quan al passeigde l’Alameda de la ciutat s’expo-sen tecnologia agricola i ramade-ra, artesania, vehicles, utensilis perl’activitat agrària i ramaderia.

FESTES I ROMERIES

Tota la zona es caracteritza per laseua tradició festera, representadaper les nombroses celebracionsde variat caire que tenen lloc alllarg de l’any, en molts casos festesmolt antigues i amb forta persona-litat en tant que conserven cos-tums tradicionals. És el cas de lafesta del Sexenni de Morella, quees celebra cada sis anys i que alsdarrers anys s’ha convertit en unacte més que multitudinari.Aquesta variada oferta permet ala zona disposar d’un ric patrimo-ni cultural i festiu alhora que d’unindubtable recurs turístic.

Cada primavera els habitantsd’aquesta zona celebren un noucicle de rogatives, romeries i en-tregues de rotllos i primes. Es re-noven els vots de poble o com-promís mantinguts des de fa se-gles que vinculen amb el seu pas-


Museus de la zona

IVERSOS MUSEUS

integren la xar-xa museísticade la zona, en-cara no moltdesenvolupada

i concentrada en algunes pobla-cions. Dues d’aquestes poblacionsdestaquen com són Morella i Be-nassal amb cinc instal·lacions mu-seístiques en conjunt. Així a Mo-rella és possible visitar el “Museude l’Arxiprestal Basílica de SantaMaria”, que exposa patrimoni reli-giós, a més del de “Temps de Di-nosaures” i el de “Temps d’Histò-ria”, ambdós gestionats per l’ajun-tament i emplaçats a diferents to-rres de la muralla de la ciutat. Perla seua banda a Benassal s’ubiquenel “Museu Arqueològic de l’AltMaestrat” i el “Museu d’Art Reli-giós”. Completen aquesta xarxaaltres tres establiments situats a lacomarca dels Ports: el “Museu Ar-queològic Municipal” de Forcall, el“Museu d’Art Religiós” de Vila-franca i el “Museu de Ceràmicadels Sants Joans” de Cinctorres.

XXIII

sat, cultura popular i amb la seuahistòria. Aquestes celebracionssignifiquen també el rencontreamb la primavera i la retrobada dela gent. Veïns de la zona, antics ha-bitants o visitants en general, acu-deixen durant aquests dies alsnombrosos i espectaculars santua-ris emplaçats a les muntanyes enrecorreguts tradicionals de granbellesa. A algunes d’aquestes ro-meries els romers han substituït elcamí a peu pel cotxe, com ha suc-ceït a tants pobles, però tot i aixòencara es conserven les que es re-alitzen a peu per la qual cosa éshabitual l’imatge de persones ca-minant darrere el seu penó a tra-vés de valls i muntanyes. Existeixuna notable diversitat i riqueça, deforma que algunes romeries des-taquen per mantindre millor el ri-tual amb l’utilització de roba,cants, cerimonies, etc. Consti-tueix una variant d’aquest tipus deromeries que per la seua caracte-rització estàn implantades a lesveines terres aragoneses.

La Santantonà, la festa en honor aSant Antoni del Porquet, és la fes-ta d’hivern de Els Ports, on sants,dimonis i foc són elements co-muns. La festa de Sant Antoni, lli-gada al passat a l’activitat del mónagrari, i on l’origen pagà es ba-rretxa amb el caràcter religiós,constitueix una de les tradicionsfestives més expectaculars i re-presentatives de la comarca. Als

darrers anys s’ha produït una re-vitalització de les santantonadesque en alguns pobles fins i tot ha-vien desaparegut. La despoblació ila concentració de l’afluencia dela gent els caps de setmana haproduït la concentració de lessantantonades de divendres a diu-menge, no el dia del sant comoera tradicional, i en molt casos lasuccesió entre els diferents po-bles en la seua celebració. Aixíentre mitjans de gener i mitjansde febrer una vintena de poblescelebren aquesta festa de modoque en algún cap de setmanacoincideixen una decena d’ells.

En eixos dies s’alça a cada pobleuna gran barraca de llenya quinaincineració junt amb les repre-sentacions, benediccions d’ani-mals, passacarrers i degustacionsde menjars i begudes que acom-panyen la cremada, constitueixenel punt central d’una festa queinclou la festiva recollida de llen-ya i construcció de la barraca.L’expectacularitat del foc, entrela fosquedat de la nit, s’incre-menta per la presència de SantAntoni, de les botargues –els di-monis– i altres personatges po-pulars que ocupen els carrersdurant unes hores.

Rom

eria

de

Cat

í a S

ant

Pere

de

Cas

tellf

ort.


el 7 de gener, amb un sopar degermanor entre els socis on espremia a la persona, entitat o cor-poració que s’ha destacar per lapromoció turística de la comarcao la presentació de Morella i lacomarca, amb mostra gastronòmi-ca, com s’ha fet a les ciutats d’Ala-cant, Sant Sebastià o Tarragona.També s’organitzen activitats deformació com cursos de cuina od’anglés i viatges a exposicions.

Associacióles QuatreDenes

FINALS DE 1996es va fundarl’“Associacióles Quatre De-nes” del pobled’Ares del Ma-

estrat, a la comarca de l’Alt Maes-trat. Aquesta associació va naixeramb l’objectiu de recuperar i man-tenir el patrimoni del poble. Entreles activitats desenvolupades alllarg d’aquests tres anys ha orga-nitzat en una ocasió la Festa deSant Antoni i es va realitzar unaexposició sobre llana. Aquesta da-rrera comprenia tot el procés detractament, des de l’esquila de lesovelles a l’elaboració de la materia

Actualment està integrada dins delPatronat Municipal de Turisme deMorella i compta amb quasi 200socis, tant de la comarca com deles veïnes del Baix Maestrat i elBajo Aragón.

L’objectiu principal de l’associacióés dinamitzar el sector serveis decara al turisme i s’ocupa de la pro-moció i publicitat de la comarca al’exterior. Entre els sectors repre-sentats destaquen els d’hosteleria(allotjaments, restaurants i bars),comerç especialitzat (pa, carn i ar-tesania) i comerç en general, tot ique també s’afegeixen col·labora-dors i professionals d’altres sectors.

Entre les activitats que desenvolu-pa destaca: el sopar que es realit-za durant el Mercat Medieval deMorella, la celebració de Sant Julià,

XXIV

Associacionsde dones

LS PORTS I L’ALT

Maestrat estànben represen-tats els grupsde dones, as-sociacions que

desenvolupen un paper molt im-portant a la zona. És el cas delsgrups de dones de Benassal, Mo-rella, Portell i Vilafranca. Per lesseues dimensions destaca el grupde Vilafranca, un col.ectiu quereuneix unes 400 dones associa-des en un municipi de 2.750 habi-tants, que organitza tallers de ma-teries diverses, xerrades, confe-rencies, etc. També molt actiu iamb nombrosses associades és elgrup de Benassal, que duu a termeactivitats semblants. Més reduïtperò també molt actiu és el grupde Morella que compta amb unes35 ó 40 associades i que ha cen-trat la seua tasca en l’impulsió dela promoció cultural a través dexerrades, cursos, visites, participa-ció en programes de la dona, etc.Aquest col·lectiu realitza rutesculturals de coneixement de la co-marca on inclús algunes de les as-sistents han pogut visitat pobles

pròxims que no coneixien. Pelque fa al grup de Portell aquestcompta amb mig centenar d’asso-ciades, un número molt elevat enrelació als menys de 300 habitantsdel poble, i es tracta d’un col·lec-tiu molt participatiu on destaca elnivell d’assistencia a totes les acti-vitats que es programen.

AsetmycoA “ASOCIACION

empresarial tu-rística de More-lla y comarca”va sorgir l’any1991en substi-

tució del “Centro de IniciativasTurísticas” existent anteriorment.

Colectivos

La F

ira

de la

Mag

dale

na d

e V

ilafr

anca

.


primera, amb fotografia i filmacióde tot el procés. Hi ha un projec-te de realitzar una exposició so-bre l’apicultura, altra activitat tra-dicional a la zona.

Pero l’associació s’enfronta a laproblemàtica resultant de l’escassapoblació d’Ares i especialment dela manca de jovens amb la conse-guent dificultat per desenvoluparprojectes. Cal tener present, comexemple, que al municipi d’Aresúnicament resideixen tres xiquetsen edat escolar. Tot i això l’asso-ciació va registrar la inscripció de80 socis, en gran part residentsfora del poble, al primer any defuncionament.

Grup Ecologista de Vilafranca

L “GRUP ECOLOGISTA

de Vilafranca - Eco-logistas en Acción”,és un dels col·lec-tius més actius d’a-questa població de

Els Ports i la més representativade les associacions d’aquesta natu-ra a la zona. El Grup fou fundat afinals dels anys vuitanta amb l’ob-jectiu principal d’oposar-se a la

contaminació produida a la co-marca per la central tèrmica d’An-dorra, a Terol.

Durant aquests anys aquesta haestat el principal camp d’actuacióperò el grup ha desenvolupat al-tres diverses tasques com són:participar en la “Fundació ElsPorts-Maestrat”, realitzar un censde rapinyaires del nord de Caste-l ló amb la col· laboració del“Grup d’Estudi de les Rapinyai-res”, campanyes a favor de lesaus insectívores, educació am-biental centrada en la flora i fau-na local, a diverses escoles de lacomarca, voluntariat mediam-biental, diverses activitats amb xi-quets, etc.

El “Grup Ecologista de Vilafranca”té en l’actualitat uns 130 socis,tant de la comarca com de forad’ella, edita trimestralment el “fullinformatiu” pels socis i disposad’un fons de documentació oberton destaquen els materials relatiusa la térmica d’Andorra o als parat-ges naturals comarcals.

Actualment el grup centra el seutreball en el seguiment dels alts in-dex de pèrduda d’ozó a la comar-ca, de la possible instal·lació deparcs eòlics i de la problemàticaque representen els residus delspobles. Completa la seua tascaamb l’edició de la publicació infan-til “El Voltor”.

Centred’Estudisdels Ports

LA CIUTAT DE

Morella té laseua seu el“Centre d’Estu-dis dels Ports”,un col·lectiu que

porta més d’una dècada treballanta la zona. El centre té el seu ante-cedent directe a l’“AssociacióCultural dels Ports”, una entitatfundada a l’any 1987, tot i que fun-ciona com a “Centre d’Estudisdels Ports” des de 1996.

En l’actualitat el centre d’estudiscompta amb uns trescents socis,residents a la comarca o forad’ella, número que avala el notablegrau d’implantació que presenta.Al llarg d’aquests anys el centre hadesenvolupat diverses activitats enla seua línia de ferm compromisper la comarca, de defensa de lamateixa i de promoció cultural dela zona.

El “Centre d’Estudis dels Ports”edita la revista trimestral “Au!”,que intercanvia amb altres entitatsculturals, i es té l’objectiu de edi-tar un butlletí o revista especialit-zada en articles culturals.

XXV

La M

ola

Gar

umba

.


XXVI

El B

oixa

r.

AssociacióCultural El Peiró

QUESTA ASSO-ciació, amb seusocial a Forcall,a la comarcadels Ports, foucreada a More-

lla el mes d’Abril de 1996. Actual-ment compta amb uns 150 socis irepresentació mitjançant els seusvocals de tots el municipis i peda-nies de la comarca. Aquesta asso-ciació és membre associat de laFundació Blasco de Alagón.

Els seus objectius són la contribucióa la conservació, estud i investigaciódel patrimoni artístic, arquitectònici mediambiental existent a l’àmbitterritorial de l’associació; la restau-ració, promoció, rehabilitació i reu-tilització dels bens que conformenel patrimoni que afecte o pose enperill la conservació d’aquests bens.

Entre les actuacions realitzadesdestaquen:- La recuperació completa del pei-ró gòtic de l’Ermita de El Llosarde Vilafranca, a partir de fotogra-fies, realitzada pel professionallocal Rafael Ferreres, d’Art i Pe-dra de Cinctorres.

- Participació econòmica en la re-construcció de la Creu del Placetde la Todolella.

- Contribució econòmica per larenovaciò del vestuari i materialsde la Dança Guerrera de la To-dolella.

- Treballs de recolzament davantles administracions per la rehabi-litació d’edificis com l’església deCoratxà i Santa Elena a Ares.

- En aquests moments es realitza

la catalogació del patrimoni artís-tic de la comarca, amb el recolza-ment del programa LEADER i laDiputació, amb l’intenció d’edi-tar-se per municipis. El primer eneixir al carrer pròximament és elde Castellfort.

MOLTS ALTRES COL·LECTIUS HAN RES-TAT FORA EN AQUEST RECORREGUT.AQUESTS SON UNICAMENT UNA REPRE-SENTACIO DE LES NOMBROSES ASSOCIA-CIONS EXISTENTS A LA ZONA.


Xelo va realitzar cursos de tècni-ques d’alimentació, dins d’un pro-grama NOW, centrats en la trans-formació de productes alimentariscom són el formatge i l’elaboracióde productes del porc i les aus.L’objectiu d’aquesta formació eraarribar a engegar algún establi-ment d’aquesta natura.

Posteriorment, degut a circunstan-cies familiars, Xelo tingué que dei-xar l’explotació del mas on tant ha-via treballat. En principi continuavaresidient en ell, tot i que l’octubrede 1994 començà a treballar com a“netejadora i auxiliar de cuina” al’escola de Morella, ocupació quedesenvolupa actualment. Finalmentel març de 1995 traslladà la seuaresidencia a Morella.

Però Xelo vol tornar a viure alcamp i de l’agricultura i està plan-tejant-se la possibilitat de conti-nuar conreant la superficie de re-gadiu que posseix a Xiva, amb cul-tiu d’hortalisses i cria d’animals,desenvolupar la transformaciódels productes i la seua comercia-lització a través d’una casa demenjars de qualitat. Es tracta d’uninteressant model integrat d’ex-plotació que ella va observar enfuncionament a França durantunes estancies a aquell pais entreels anys 1993 i 1995.

Xelo és una persona realista res-pecte a la qüestió d’instal·larse al

camp, pensa que “la gent està moltidealitzada” i que això és negatiu.Segons ella molts “tenen una idearomàntica però això és dur i cal es-forçar-se i treballar molt”.

Ella destaca la importancia de laconstancia, de tenir un objectiuclar pel que lluitar. Aquest fetpermet fer front als problemesque es presenten. Ella tambépensa que “és dificil instalar-se almón rural per diferents aspectes”,que si montes una empresa “sem-pre estàs invertint, les ajudes tar-den en arribar i sense capital t’en-trampes”. Tot i això, encara queha patit circunstancies desfavora-bles valora positivament el seucamí i ja es planteja nous projec-tes pel futur.

XXVII

XELO PÉREZ (MORELLA)

Xelo és una dona enamorada dela vida al camp i més concreta-ment als masos. Viu a Morella, po-blació on es troba totalment inte-grada tot i que ella va naixer aCastelló. És una persona molt ac-tiva i participativa com demostrala seua vinculació a diversoscol·lectius locals.

Als setze anys va descobrir elmon dels masos, la va encisar, i vaplantejar-se que volia ser masove-ra. Així a partir de l’any 1976 vaintentar instal·lar-se a un mas, unobjectiu que fou dificil d’aconse-guir en tant que no trobava masiesdegut a les seues condicions o al’elevat preu que demanaven. Fi-nalment l’any 1985 va aconseguirinstal·larse a Els Ports i el 1988 vaadquirir amb el seu marit el Masde la Cabrida, a Xiva de Morella.Posteriorment ambdós van adqui-rir dos vells molins i un antic batài van arrendar un altre mas per talde completar una explotació quearribà a tenir una rabera de 400ovelles. Alli explotaven la terra iels animals, amb tècniques d’agri-cultura ecològica, i realitzaven tre-balls de tapisseria, per completarl’economia familiar, mentre residiaamb la seua familia.

PersonasVICENTA ALBALAT VALLS I MANUEL BOIX CASTELLON (SERRA D’EN GALZERÀN)

A un mas prop del llogaret de LosRosildos, al terme de Serra d’EnGalzeran, a la comarca de la PlanaAlta, viuen amb els seus fills Vi-centa i Manuel, un jove matrimonide masovers. Vicenta va naixer alproper Mas Roig mentre que Ma-nuel ho va fer a Sant Pau d’Al-bocàsser i els dos han viscut sem-pre ací.

Tant Vicenta com Manuel han es-tat en contacte permanent ambl’agricultura, una activitat que elsagrada i des d’un primer momentes van interessar pel mantenimentde sistemes antics de conreu. Ells


XXVIII

produeixen i conserven productescom es feia antigament, inclús vi ioli, però amb adaptació a les tèc-niques d’agricultura ecològica. Enun primer moment es van arriscara vendre part dels seus productespels pobles de la zona com a pro-ducte ecològic o de qualitat peròa preu de mercat el que suposavaque tenien una gran demanda.Posteriorment, fa dos anys, vasorgir la possibilitat de vincular-sea una cooperativa de consumidorsecològics, el que els estalviava lavenda ambulant i la posible oposi-ció de comerciants locals.

Ara aquest matrimoni d’agricul-tors comercialitza la seua produc-ció a través de la cooperativa “ElLledoner” de Castelló. Produei-xen productes de secà com amet-lles u oli però també de regadiucom algunes fruites (bresquilla,poma, ciruela i cirera principal-ment) i diverses verdures així comllegums com els cigrons. A mésvenen directament aquests pro-ductes a aquelles perones que vi-siten la casa i també fan envasat oconserves d’alguns d’ells.

Per completar l’economia familiarhan acondicionat dos cases rurals,el conegut com Mas Roig, l’anticmas familiar situat a les proximi-tats. A més a més al camp del tu-risme rural organitzen activitatsalternatives com senderisme uofereixen participar en les propies

com la matança del porc o l’elabo-ració de pa i pastes, així Vicentaasegura que “tots els que venencol·laboren”. Actualment es plante-jen incrementar l’oferta d’activi-tats i així están estudiant la possi-bilitat d’acondicionar la bodega,on elaboren el vi, per ser visitablei que els visitants puguen partici-par en la vinificació.

Manuel i Vicenta disfruten del seutreball, l’agricultura ecològica, quetroben molt satisfactori i amb laresta de la familia, inclós un fillmolt aficionat al camp, pretenencontinuar produïnt prioritzant laqualitat així com diversificar l’ofer-ta de productes i activitats.

RAFAEL FERRERES CARCELLER (CINCTORRES)

Rafa és un veí de Cinctorres quetreballa de pedrapiquer. Naixcut aaquest poble de Els Ports, va viurealguns anys a Barcelona, d’on vatornar als anys 80. Rafa no té an-tecedents familiars directes en eltreball a la pedra, un ofici que vaaprendre en torn als trenta anys ique ha desenvolupat posterior-ment una dotzena d’anys. La seuavinculació amb la pedra s’iniciàper la participació en una escolataller de la comarca on inicialmentvolia participar al modul de mediambient però finalment va assistir

al de treball de la pedra. Va estarentre tres i quatre anys a l’escolataller, perque va perllongar l’esta-da a la mateixa, on va aprendre elsrudiments d’aquest ofici. Desprésd’un anys indecissió sobre el camía emprendre finalment fa mitjadotzena d’anys muntà un taller ides de dos anys enrere treballa ensolitari.

Actualment Rafa té un taller al po-ble tot i que realitza treballs pertota la comarca i fora d’ella per talde complir el seu objectiu de “viu-re de treballar la pedra”. Entre elsmaterials que utilitza destaca lapedra d’Ulldecona, població méspropera on hi ha cantera en ex-plotació i que presenta caracterís-tiques molt similars a la de la co-

Escu

ltura

de

Raf

ael F

erre

res.

marca. Les caracteristiques de lademanda en el sector han fet querealitze una ampla gamma de tre-balls de tota mena, des de làpidesfuneraries, la restauració de peceso edificis a la participació en laconstrucció i així afirma “és un ofi-ci per fer de tot”. A més realitza es-cultures com a afició. Rafa destacacom habitualment els treballs derestauració encomanats per l’Ad-ministració, que representen unapart dels seus encarrecs, són mi-llor cotizats però també exigeixenuna major responsabilitat.

Segons Rafa s’aprecia un incre-ment de la demanda dels treballsde canteria però aquesta augmen-ta més pel que fa a coses puntualscom la mamposteria. Són abun-dants els encarrecs de treballspuntuals, de reduida envergadura,mentre es dona el cas de que hiha obrers col·locant silleria senseconèixer la tècnica tot i queaquests s’ofereixen als promotors.Per a d’ell pot arribar un momenten que “l’arquitectura popular no esdistinguirà”.


XXIX

Pdeuntos

Una vivienda rural

RURALIA

ONSEGUIR UNA VI-vienda en un pue-blo se ha converti-do en la actualidaden una meta no fá-cil de alcanzar para

muchas personas. Lejos han que-dado los tiempos en que la emi-gración y la crisis socioeconómicade las áreas rurales produjo la exis-tencia de una oferta de viviendas aun precio escaso e injusto para suspropietarios, cuando era fácil ad-quirir una casa en cualquier pueblo.

A la situación especulativa que pa-dece el mercado inmobiliario a ni-vel estatal, con unos precios eleva-dos y al alza, se suma en el mediorural un mayor encarecimientoprogresivo y la escasez de oferta.La multiplicación del número desegundas residencias en el campoy la revalorización, más o menosconsecuencia de la moda, de lasáreas rurales, están en la base deeste proceso. Muchos son los quedesean poseer una casa en un pue-

blo o que al menos no están dis-puestos a deshacerse de la que he-redaron, en un proceso en el queni los pajares se libran de la recon-versión. Los propietarios sonconscientes del alza de los preciosdel mercado inmobiliario y su evo-lución reciente por lo que tiendena no vender si no precisan invertiren otra cuestión. También sonabundantes las propiedades quepor herencia corresponden a va-rios titulares y ya se sabe lo difícilque suele ser alcanzar un acuerdoentre ellos sobre qué hacer pues-to que siempre hay uno que va a lacontra. Todo esto se enmarcadentro de la lógica del mercado,propia del sistema capitalista enque nos movemos, en la contrapo-sición oferta-demanda, por lo quese esté más o menos de acuerdono hay mucho que alegar.

Pero convendría reflexionar sobrelas consecuencias sociales que estasituación del mercado inmobiliarioestá originando en muchos denuestros pueblos. En ellos se da lacircunstancia de que junto a losprecios prohibitivos llega a produ-cirse una escasez absoluta de ofer-ta de viviendas. Todo esto se pro-duce en un contexto en el queabundan las segundas residenciasde escasa utilización, en muchoscasos unas semanas al año y a ve-ces ni eso, o aquellas deshabitadas.Es habitual que la persona intere-sada en instalarse en un pueblo o

en cambiar su lugar de residenciaen él pase ante decenas de casascerradas, incluso en estado ruino-so, mientras le llega con cuentago-tas información sobre la existenciade una casa en venta o alquiler, ha-bitualmente a precios prohibitivos.

En un momento en que se haaceptado el hecho de que paramantener los pueblos pequeñoses imprescindible la instalación enellas de gente de fuera, de perso-nas que acudan a desarrollar allísu vida, éstos lo tienen difícil. Peroademás no es tampoco extraño elcaso de jóvenes de un pueblo queintentan independizarse o pasar aresidir con su pareja y se enfren-tan a la misma cuestión.

El problema alcanza sus máximascotas en municipios pequeños,donde la escasez llega a ser total.Se da así el caso de que en puebloscon cincuenta o cien habitantes,que superaron los quinientos resi-dentes en el pasado, por tanto conmás de cien viviendas, no es posi-ble que se instalen una o varias pa-rejas jóvenes que lo han intentado,decididas a ello y con posibilidadeslaborales. Mientras, se pasea unopor sus semivacías calles un día la-borable y casi todo son casas ce-rradas, aquí vive un vecino, al finalde la calle otro… En algún caso elayuntamiento ha debido habilitardependencias municipales o deotra administración para instalar a

trabajadores de la brigada forestalresidentes fuera. Además, los ayun-tamientos se ven imposibilitadospara construir por la elevada inver-sión que requiere, mientras la ad-ministración en general permite laruina de edificios como escuelas,casas de médicos, casas-cuartelesde la Guardia Civil y destina a fun-cionarios a lugares sin posibilidadde residencia, si es que desean re-sidir allí, que no es lo habitual.

Pero los pueblos medios o gran-des lo sufren con intensidad y di-ferente caracterización. Aquí, jun-to a las razones que favorecen lainstalación de la gente en los mo-dernos ensanches, más accesibles,mejor comunicados, más abiertos,dotados de comercio, etc., se en-cuentra unos precios de las casasantiguas que impulsan a la cons-trucción de nuevas viviendas. Elresultado de todo ello son pue-blos en expansión mientras quesus cascos históricos avanzan ha-cia el abandono prácticamente ab-soluto, un despilfarro territorialpor otra parte. Se habla de la pro-blemática de los centros históri-cos de las ciudades pero se tratade una cuestión generalizable amuchos pueblos y no hay más quedarse un paseo por ellos paracomprobarlo.


XXX

Una reflexiósobre el territori

CARLES RODRIGO ALFONSO

Geògraf

URANT L’ANY QUE

RURALIA està alcarrer alguns delsque colaborenen el projecteque representa

la revista, han fet referència en di-verses ocasions al problema querepresenta la vinculació entre àm-bit d’aplicació del prgrama LEA-DER i comarca.

En eixa línia és notori que l’aplica-ció del Programa LEADER reque-reix per la seua posada en marxala delimitació d’un àmbit d’actua-ció adaptat a criteris determinatsper la Unió Europea i que al ma-teix temps permeta l’inclussió delmajor número de municipis.Aquest fet ha provocat algunsproblemes perquè ha suposatl’agrupació de diverses comar-ques, en molts casos de forma in-completa, en entitats senseexistència prèvia. D’aquesta mane-ra s’ha pogut dur a terme l’aplica-ció del programa en esta segona

bat sinó d’altres positius com lacreixent acceptació del conceptede comarca i d’integració comar-cal o l’assumpció progessiva de lanecessitat d’incrementar la col·la-boració entre pobles. Día a díamés gent parla de la seua comar-ca, l’esmenta, mentre es multipli-quen els col·lectius de caire co-marcal, i això ha passat, per exem-ple, amb diferents partits políticsal seu front.

Mentre això succeix l’Administra-ció es troba al marge d’aquestarealitat, en part per desconeixe-ment i en gran part per altresqüestions que no entrem a valo-rar. És necessària una organitzacióoficial del territori valencià, ambpresència d’un o varios nivells quesuperen el restringit àmbit del

municipi o les limitacions de lesmancomunitats intermunicipals deprestació de serveis. La creaciód’entitats territorials d’àmbit infe-rior a la província, continua com auna assignatura pendent que a quicorrespon, al govern valencià, noha afrontat independentment delpartit polític que ha estat al frontde la Generalitat Valenciana.

Però, a més, cal reflexionar sobrel’efecte d’iniciatives d’àmbit difúscreades amb objectius diversoscom en part succeeix amb el propiLEADER. En alguns casos aquestesactuacions influeixen decisivamentsobre una qüestió tan elementalperò alhora important com elsnoms de lloc, és a dir la toponímia.Cal ser conscient que si bé la si-tuació no és tan greu com a la mi-crotoponímia on les pretensionsde qualsevol promotor urbanísticsense massa cultura ni interéstransformen en pocs anys al TossalRoig en Urbanización Buenavista oel Pla de Sant Llorenç en Entrelos-pinos també es donen a altres àm-bits. Així tenim no sols una CostaBlanca o una Costa del Azahar ei-xides d’una taula de despatx sinoun territori al que molta gent i ins-titucions denominen Maestrazgoquan a més dels pobles de l’histò-ric Maestrat de Montesa inclou ElsPorts i algunes antigues bailies al’Aragó, a l’entorn de la Serra deGudar, on l’esmentat maestrat nova tindre cap presència.

versió sense grans desigualtats, toti la dificultat afegida que això supo-sa i inclús el recurs a pactes o afòrmules de gestió diverses. En ei-xe sentit LEADER s’ha enfrontatals localismes o a la visió local depolítics, una situació que per altrabanda resulta habitual.

Però alguns pensen que ha servittambé per mostrar la desigualtat,la desvertebració que pateix el te-rritori valencià i reafermen la ne-cessitat d’impulsar l’oficialitzaciód’una divisió del mateix a travésde fòrmules com la comarca o laregió. En aquesta societat en quèes tendeix a la unificació recòrrerels nostres pobles, i alguns ho femde forma continuada, no sols per-met apreciar la força de fenòmensnegatius com el localisme exacer-

Pais

atge

de

Vis

tabe

lla.


XXXI

En torn a les granjes

RURALIA

MOLTES COMAR-ques interiorsvalencianes laimplantació dela ramaderiaintensiva és no-

table, en un procés desenvolupatdes dels anys setanta. Els Ports-Maestrat constitueix una bonamostra d’aquestes àrees per lanombrosa presència de granjesporcines, unes instal·lacions ques’enfronten a diversos problemesque aquesta activitat genera. Laramaderia intensiva, tots i els pro-blemes a què s’enfronta, represen-ta un sector dinàmic en conjunt,com testimonia el continu incre-ment del número de granjes i ac-tualment és la principal font d’in-gressos de moltes families i un re-curs econòmic de primer ordreper a molts pobles.

El desenvolupament de la ramade-ria intensiva, especialment de laporcina, al llarg de les darreresdècades ha incidit amb especial in-tensitat sobre el paisatge d’algunesde les nostres comarques. Lesgranjes esguiten el paisatge demolts pobles valencians, sovint al-

ment per les parcel·les de con-reu. Aquesta pràctica és menysnociva encara que la saturació dela terra en moltes de les parcel·lesha provocat que gran part delspurins passen igualment a capesfreàtiques contaminant-les. Peròalhora cal considerar el seu desa-profitament en tant que els purinses poden reaprofitar mitjançantprocesos de compostatge junta-ment amb restes d’esporga o deneteja forestal.

Tant l’Administració Pública comles cooperatives agràries i associa-cions de productors van prenentconsciència d’aquesta problemàti-ca i a poc a poc van posant-se enmarxa iniciatives entre les qualsdespunten la creació d’instal·la-cions de gestió i transformació.

Altre problema que presenten lesexplotacions ramaderes intensi-ves és la destinació dels animalsmorts, principalment per causanatural. En eixe sentit ha estat

una pràctica la seuaacumulació en punts

concrets, el dipò-sit en avencs o elsoterrament a lesrodalies d’algunesgranges. Actual-ment es proposa

la coordinació d’a-questes tasques de

forma que s’evite deforma organitzada el

problema que representa lapresència d’aquests animalsmorts. Surgeix així la proposta decrear punts controlats de dipòsitpel soterrament dels animals pro-cedents d’un àrea, quan en sónmolts per algun motiu, i també lapossibilitat de dipositar-los enllocs reservats per a l'alimentaciód'aus rapinyaires, amb la qual co-sa s’aconsegueix eliminar-los icontribuir al manteniment de lafauna de la zona. En ambdós ca-sos es tracta de propostes ja po-sades en marxa tant a les terresvalencianes com a altres punts del’Estat.

terant-ho notablement i en algunscasos fins pràcticament amagar lavisió d’algun nucli de població.Això representa un problema quejunt a altres afecta a eixe entornen condicions al que tots tenimdret, com reconeix la ConstitucióEspanyola. Però aquesta qüestióafectà especialment a determinatspobles on la situació és greu i in-clús condiciona el desenvolupa-ment d’altra alternativa com el tu-risme rural. Es tracta, per tant,d’un tema de reflexió.

Però la ramaderia intensiva s’en-fronta a banda de qüestions estè-tiques a un problema, bàsicamentintern però que afecta a l’entorngreument com és l’eliminació delspurins i dels animals morts. Elspurins són el conjunt de restesorgànics animals barrejats ambl’aigua que s’utilitza per a eliminar-los de la pròpia granja.

Durant molt de temps aquestsrestes han estat abocats directa-ment a l’entorn de la granja, in-clús als barrancsmés pròxims,amb el conse-güent perill decontaminació.Als darrers anystambé ha anatgeneralitzant-sela seua utilitza-ció com a adobmitjançant l ’escampa-


XXXII

- CANTOS, F. X. y AGUILELLA, G.C.(1996): Inventari d’Ermites, Ermitat-ges i Santuaris de l’Alt i Baix Maes-trat (Castelló). Diputació de Caste-lló. Castelló.

- EQUIP CASA D’OFICIS DELS PORTS

(1995): Espais naturals de la comar-ca dels Ports. Edic. Patronat Muni-cipal de Turisme de Morella.

- FUNDACIO MEDIOAMBIENTAL (1997):Les plantes medicinals dels Ports i elMaestrat. Fundació Mediambiental.Burjassot.

- GAMUNDI CARCELLER, S. (1994): Lacomarca dels Ports. Su patrimonio ysus gentes. Fundació 50 Sexenni.València.

- GAMUNDI CARCELLER, S. (1991):Morella: guía del antiguo término.

- GRUP D’ESTUDIS DELS PORTS (1995):La comarca dels Ports. Publicacionsde l’abadia de Montserrat.

- MILIAN MESTRE, M. y SIMO CASTILLO,J. B. (1983): El Maestrazgo históricoy Morella (Puertos y comarca) histo-ria y arte. Edició dels autors.

- MONFERRER I GUARDIOLA, J. (1997):Vilafranca: evolució urbana d’un pobleindustrial. Col. Quaderns de l’Eco-museu. Fundació Mediambiental.

DIRECTORI

Agrotur. Turismo ruralC/ Caballeros, nº 2646001-Valencia Telf. 902 11 53 56

Associació les Quatre DenesAjuntament d’Ares del MaestratPl. de la Iglesia, nº 112165-Ares del Maestrat

Cases de MorellaPl. Sant Miquel, nº 312300-MorellaTelf. 964 17 31 17

Centre Formatiu Morella S.L.Pl. Sant Miquel. nº 312300-MorellaTelf. 964 17 31 17

Grup Ecologista de VilafrancaApartat de correus nº [email protected]

Museo Arqueológico del Alto MaestrazgoC/ La Mola, nº 212005-BenassalTelf. 964 43 10 02

Museo Municipal Museu d’arqueologia, ciencies i festaPl. Major, nº 612006-ForcallTelf. 964 17 10 01

Museu de l’Arxiprestal Basílica de Santa Maria Pl. Benet XIII12300-MorellaTelf. 964 16 03 79

Fundación MedioambientalC/ Músic Gomis, nº 246100-Burjassot

Bibliografía - MUÑOZ BADIA, R. (1989): Ports deMorella y Benifassar. Su tierra, susgentes. Edició de l’autor.

- PASTOR AGUILAR, J. (1995): El cicle fes-tiu a Morella. Diputació de Castelló.

- PELINSKI, R. (1997): Presencia delpasado en un cancionero castellonen-se. Diputació de Castelló i Univer-sitat Jaume I.

- PÉREZ, A. et ALII. (1983): Paisajesnaturales de la región del Maestraz-go y Guadalope, Teruel. Mancomuni-dad Turística del Maestrazgo e Ins-tituto de Estudios Turolenses.

- PITARCH VIVES, T. y CAMPOS SAN-CHIS, LL. M. (1998): Rogativa de Va-llibona a Penya-roja de Tastavins. Pe-legrinatge i trobada entre germans.Diputació de Castelló.

- QUERAL RUANO, L. (1996): Paseobotànico por el valle del Cèrvol. Pre-mio Bancaixa Estudios sobre elMedio Ambiente 1995, el paisajevegetal y sus conservación.

- SANTAFÉ, J. V. et ALII. (1993): Morellay su fauna fósil. Fundació 50 Sexenni.

- SORIANO MARTI, J. (1996): Aprove-chamientos históricos y situación ac-tual del bosque en Els Ports (Caste-lló). Fundació Bancaixa. Valencia.

- VIRUELA MARTINEZ, R. (1992): More-lla: poblamiento, industria y agricul-tura. Diputació de Castelló. Castelló.

Primitiva Miralles (espardenyer)Carretera, nº 512006-La TodolellaTelf. 964 17 12 14

IATA EspardenyesC/ Major, nº 312312-La MataTelf. 964 18 01 06

Espardenyes Gil12006-VilloresTelf. 964 17 11 51

Turistrat. Cooperativa Agroturística de l’Alt Maestrat Coop. V.Pl. Gaspar Fuster, nº 1312140-AlbocàsserTelf. 964 42 84 32

Grup d’Animació “La Xalera”C/ La Bassa, nº 3012150-VilafrancaTelf. 964 44 15 24 i 964 44 02 43

Museu “Temps de Dinosaures”Torre de Sant MiguelOficina de Turisme de Morella12300-MorellaTelf. 964 17 30 32

Museu “Temps d’Historia”Torre de la NeveraOficina de Turisme de Morella12300-MorellaTelf. 964 17 30 32

Museu d’Art Religios deVilafrancaPl. de l’Esglesia 12150-VilafrancaTelf. 964 44 10 80

Museu de Ceràmica de Sant JoanC/ Sant Joan, nº 112006-CinctorresTelf. 964 18 10 01

AresturC/ Músic Montalban12165-Ares del MaestratTelf. 964 76 21 85


21

CARREFOUR RURAL

EUROPÉEN D’AUVERGNE

UVERNIA (AUVERGNE)és una regió situa-da en el centresud de França ambun marcat caràc-ter agrari i que es-

tà desenvolupant diferents expe-riències per a diversificar l’econo-mia rural i agrària i millorar els in-gressos de les explotacions.

Un dels fets més importants del’agricultura i la ramaderia regionalsés la qualitat. Per això, s’han desen-volupat diferents marques que dife-rencien les produccions de la zonade la resta. D’aquesta manera enstrobem amb tres etiquetes de qua-litat per al ramat oví, quatre per alvacú, una per al porcí…

Un dels camps en els quals s’estàrealitzant més treball és en el del’agricultura ecològica. Aquest ti-

pus d’agricultura s’aborda com anecessari per a completar el pa-norama d’una agricultura diversifi-cada que responga a les noves de-mandes dels consumidors. L’ob-jectiu és ofertar productes sans,de qualitat certificada, mentre espreserva el medi i es limita la in-tensificació de les produccions.

Actualment, en Auvernia es tro-ben 232 dels 4.000 agricultorsecològics reconeguts en França.La superfície cultivada amb tècni-ques ecològiques és de 8.763hectàrees, un 8% de la superfícienacional cultivada de maneraecològica (105.000 hectàrees). Ac-tualment el 0’5% de la superfícieagrària util d’Auvernia es dedica al’agricultura ecològica. Encara queel nombre d’explotacions ecològi-ques ha crescut un 43% entre1994 i 1997 encara s’ha d’avançarmolt per a col·locar-se al capda-vant del sector europeu (Àustria:11’2 % de la SAU dedicada a l’agri-

CO

OP

ER

AC

IÓN

TR

AN

SNAC

ION

AL

L’agricultura ecològica en Auvernia

CARREFOUR RURAL EUROPÉEN D’AUVERGNE

YANNICK BARRET

YAN GARREL-PIERRE-YVES GUIHENEUF

CRIT-DÉVELOPPEMENTS RURAL


22

cultura ecològica). El desenvolupa-ment de la producció és l’únicamanera viable d’assegurar el de-senvolupament conjunt de la xar-xa de producció que va des del’agricultor fins al consumidor.

La producció ecològica d’Auverniaes centra en la producció de vacúde llet (1.035) vaques nodrices(1.783), porcí (150), ovelles nodri-ces (5.494), gallines ponedores(6.963), pollastres (136.980) i col-menes (485) quan parlem de rama-deria i prats (6.099 Has), cereal(1486 Has), vinyes i horta (31Has), plantes aromàtiques i medici-nals (54 Has) i verdures (57 Has).

En l’actualitat, a la regió trobem37 empreses transformadores icomercialitzadores d’aquests pro-ductes ecològics (6 grans sectors:plantes aromàtiques i medicinals,carns, ous, recol·lecció i transfor-mació de cereals, panaderia arte-sana, lactis i vi).

Gran part de les produccionsecològiques és venuda pels agri-cultors a peu del camp i una altrapart s’exporta a Suïssa i Aleman-ya. La regió de París i les regionsurbanes del sudest i sudoest deFrança són altres dels seus mer-cats principals. A més, els produc-tes ecològics se n’han eixit del seucircuït comercial típic i es trobenja a la venda en grans i mitjanessuperfícies comercials de la regió.

Actualment, el mercat dels pro-ductes ecològics en França suposauns 3.000 milions de francs fran-cesos per any (uns 75.000 milionsde pessetes) i suposa un 0’4% delmercat agroalimentari. Els opera-dors en el sector creuen que pera l’any 2000 estarem parlant d’unmercat que suposarà entre un 2 iun 3% del mercat agroalimentari.El 30% dels consumidors france-sos coneixen l’existència de pro-duccions ecològiques i un 15% lesconsumeix de manera ocasional.Els principals circuïts de distribu-ció a nivell francés són la venda di-recta (entre un 25 i un 50% de laproducció) les botigues especialit-zades (un 30% de la produccióaproximadament) i les grans su-perfícies (aproximadament un 30%de la producció). Recentment elCREDOC (Centre d’Investigacióper a l’Estudi i l’Observació de lesCondicions de Vida) ha afirmat elsegüent en relació als hàbits ali-mentaris francesos: “El cas del’agricultura ecològica és interessantperquè es troba en la cruilla de duestendències: la salut i el territori. Lesseues produccions tenen un gran fu-tur encara que, actualment, l’ofertaés insuficient”.

El sector agrari ecològic de la re-gió s’ha organitzat per a poderrespondre a aquests reptes en elfutur. El resultat és una sèrie d’as-sociacions que treballen en dife-rents camps relacionats amb l’agri-

cultura ecològica. Per un costattrobem diferents associacionsprofessionals:

- Associacions departamentals deproductors i associació interpro-fessional “Auvergne Biologique” ique tenen com a objectiu: el de-senvolupament de la xarxa dedistribució, l’ajut als agricultorsen reconversió, la formació, lapromoció i la representació delssector davant els poders públics ialtres entitats. Aquest treball ésrealitzat en col·laboració ambtècnics posats a disposició de lesassociacions per les cambresAgràries.

- Associacions de dinamització i in-vestigació: el Liceu Agrari deBrioude-Bonnefont (és un centrenacional de recursos, dedicats ala cria ecològica d’oví experimen-tació i estudis i a l’organització dejornades sobre la cria d’animals) iENITA de Clermont-Ferrand (uncentre que disposa d’una xarxad’explotacions de referència ique realitza investigacions en elcamp de la fertilitat de terres enagricultura ecològica i en paràsitsinterns dels ovins.)

-En el camp de la formació enstrobem amb que ENITA i altresentitats realitzen cursos de capa-citació i fins i tot de formació in-ternacional d’enginyers per al’agricultura sostenible.

El Groupement d’Intéret Scientifi-que, GIS (Agrupació d’interéscientífic) que reuneix a gran partde les associacions i entitats queacabem de comentar amb institu-cions de l’administració i de l’edu-cació intenta completar la tascadesenvolupant programes d’inves-tigació i desenvolupament en elcamp de l’agricultura ecològica.

En Auvernia s’està apostant clara-ment per un futur agrari basat enla qualitat i el respecte pel medi.Esperem que guanyen.


23

tants de la zona tornaren a creurede nou al seu territori. Per a ob-tindre aquest objectiu s’intenta re-duir la necessitat de treballar forade la vall mitjançant l’augment dela renda dels agricultors a partirdels recursos locals i per mig deldesenvolupament d’algunes activi-tats respectuoses amb el medi, es-pecialment el turisme rural.

Algunes de les mesures que s’hanpres en relació a aquestos objec-tius són: la limitació de la capacitatd’allotjament a un llit per habitantde la vall i a un màxim de setantallits per empresa; la conservacióde l’arquitectura tradicional i con-trol estricte de les noves cons-truccions i la prohibició dels mit-

El valle deLesachtal :

ENTRE TRADICIÓI MODERNITAT

YANNICK BARRET

(Austria)

A VALL DE LE-sachtal es tro-ba en la regióde Carintia alSud d’Àustria.És una vall al-

pina de mitja muntanya (1.000-1.200 m) amb una orientació Est-Oest i envoltada de muntanyesd’aspecte massis. Aquesta petitavall de 190 km2 conta amb 1.700habitants que es distribueixen en-tre 4 pobles i 30 aldees. El 80%dels seus habitants es dediquen al’agricultura ecològica (cria de bo-ví, porcí, i oví per a carn i de vacúde llet). La silvicultura és tambépart important de l’economia dela vall i des dels anys 60 s’ha de-senvolupat el sector turístic.

En 1984 es va crear EIGL-Eigenini-tative Lesachtal, una organitzacióde desenvolupament local que pre-tenia fer front a la despoblació, lamanca d’infraestructures, l’estan-cament del turisme i el decliviagrari. EIGL parteix de la base que

l’agricultura ha d’interpretar unpaper fonamental i central en eldesenvolupament de la vall perquèaquesta activitat suposa la based’una rica vida social, permet man-tindre els paisatges i representauna font important d’ingressos.

EIGL es considera com un projectepilot de desenvolupament regionalautònom; per això es beneficia delrecolzament del govern regional deCarintia i del IAR (grup de treballsobre el desenvolupament regionalautònom que promou aquest tipusde projectes en les regions menysdesenvolupades d’Àustria).

El punt de partida era revaloritzarla vida en la regió i que els habi-

jans d’ascensió mecànics i la pro-tecció del paisatge natural i del’agricultura. Per altra banda lesampliacions de les carreteres esfan en funció de les necessitats lo-cals i en tant que no es desitja unturisme de masses, no existeixenaccessos que permeten l’arribadade grans autobusos.

S’ha encetat un procés de reflexiócol·lectiva per a definir de maneraconjunta com són els contingutsfilosòfics del projecte. També s’es-pera definir una “vocació” per acada poble amb la fi d’evitar lescompeticions internes en beneficide la complementarietat. D’aquestmode Maria Luggau és el poblehistòric, St. Lorenzen és el poble


24

de la salut, Liesing és el poble de lacultura i descans i Birbaum és elpoble de l’aventura. El resultatd’això és el desenvolupament d’ac-tivitats i infraestructures en funciódels objectius de cada poble: boti-gues de productes locals, transfor-mació agroalimentària, turisme ter-mal i familiar o cultural, piscines,escoles d’esports aquàtics, etc.Més de dues-centes famílies estaninvolucrades en una o altra activitat.

Hem de destacar la importànciaque es va donar al procés de par-ticipació i a la presa de decisions.La població de Lesachatal és es-pecialment testaruda; res no potfuncionar sense un acord previ.El IGL ha de sortejar l’eternaoposició entre tradició i moder-nitat, en una vall molt catòlica onla introducció de qualsevol inno-vació requereix l’aprovació detots. El mètode emprat és unaconsulta piramidal a fi que cadahabitant tinga l’oportunitat d’ex-pressar la seua opinió, pors o re-ticències. Integrar les diferentsopinions i negociar entre els dife-rents col·lectius interessats fapossible formular projectes via-bles que corresponguen alesho-res a les espectatives de la pobla-ció en els quals cadascú se sentaidentificat parcialment intregald’ells. Per exemple, la botiga deproductes alimenticis de Birn-baum és una organització inde-pendent en la qual tota la pobla-

ció participa econòmicament i ai-xí és un agent més del projecte,els productes locals troben unnou mercat i els habitants deBirnbaum conten amb un noupunt d’aprovisionament.

La sostenibilitat del paisatge ésuna feliç conseqüència de tota laresta. El exemple de l’agriculturaecològica és revelador: tots elsagricultors de la vall s’han conver-tit en ecològics per aprofitat lesajudes europees i perquè les pràc-tiques ecològiques no difereixenmolt de les pràctiques de l’agricul-tura tradicional.

Després d’un llarg aïllament, Le-sachtal és conegut a Àustria huien dia, almenys als ambients rela-cionats amb el desenvolupament

rural. Finalment ha aparegut tam-bé a l’escena internacional i ha es-tat declarat “Paisatge de l’Any1995” per la Internacional delsAmics de la Natura.

Tot i això la vall encara té que en-frontar-se a diversos reptes de fu-tur: l’entrada en la Unió Europeaha suposat una crisi. Els preus dela llet han caigut i els formatges delnord d’Europa són competidorsmolt durs. Per anar endavant estàplantejant-se fabricar formatgebiològic i avançar el sector turísticmillorant la qualitat de les habita-cions i allargant l’estació turística.


25

Addearh

UNA INICIATIVA PARA LA GENERACIÓNDE TRABAJO AGRÍCOLAEN EL SUR DE FRANCIA

YVAN GARREL

PIERRE-YVES GUIHENEUF

A ORGANIZACION

DepartamentalPara el Desarro-llo Agrícola y Ru-ral de Hérault(ADDEARH) tie-

ne como objetivo el desarrollo delempleo agrícola y rural y apoyar to-da iniciativa que sea parte de unproceso de creación de empleo so-lidario, respetuoso con el medioambiente y que tenga en cuenta elfactor de la realidad local. ADDE-ARH propone desarrollar unanueva relación entre los habitan-tes de la ciudad y los del mediorural, entre los empleados y losdesempleados y defiende que úni-camente la realización de muchosproyectos creadores de empleorural duradero puede redinamizarel territorio y pueden contribuir aque se reconcilien agricultura, me-dio ambiente y sociedad.

ADDEARH fue creada en 1989siendo la promotora de la idea laConfederación de Agricultores

del Herault. Desde su creación harealizado estudios anualmente so-bre el empleo y el desarrollo ruralen colaboración con institucionescomo el Instituto Nacional de In-vestigación Agronómica o la Fede-ración de Cavas Cooperativas. Elestudio realizado con el INRA en1998 (Yuna Chiffoleau de Addeahry Brigitte Nougaredes de LEC-SA/SAD) fue una de las causas prin-cipales de que en 1999 se le otor-gase a Yuna Chiffoleau el Premio

de Desarrollo Local de LanguedocRoussillon.

ADDEARH organizó en Febrerode 1997 la Convención de Instala-dos Sin Ayudas. El objetivo de estaconvención era darle la palabra agestores de proyectos que no po-dían acceder a la Ayuda a JóvenesAgricultores (AJA), un subsidioque se entrega a agricultores queinician actividad. Es necesario re-marcar que hoy en día cuando se

habla de la instalación de una agri-cultor joven con el AJA, ya no seutiliza “instalación” sino el término“instalación ayudada”. Las instala-ciones ayudadas de agricultoreshabían revivido desde 1996 graciasal dinero público pero habían sufri-do una caída en 1998 (Pasaron de9.000 en 1997 a 8.000 en 1998).En 1995, de un total de 368 insta-laciones en el departamento deHérault, 316 no se beneficiaron dela AJA. Esto significa, que si tene-mos en cuenta que el balance delempleo agrícola es negativo, secontinúa ampliando las explotacio-nes en lugar de ampliar el númerode nuevas instalaciones, lo que ge-nera desempleo en lugar de nego-cio. Sin embargo, la experiencianos demuestra que los gestores deproyectos sin ayudas pueden llevara cabo actividades sostenibles y deprovecho para la sociedad. Negar-les cualquier tipo de ayuda es algomuy grave en un departamento enel que cada año 400 agricultoresabandonan su actividad y la tasa dedesempleo es más alta que en elresto del estado.

A raíz de esta convención, que fueun éxito incluso fuera de nuestrodepartamento, ADDEARH ha rea-lizado las siguientes acciones:

- Abrió el consejo de administracióna otras organizaciones (CIEPAD-Social, Casa del desempleado, Em-maus, Actuar Juntos Contra el De-


26

sempleo, Federación de Cavas Co-operativas, MODEF…) y a trabaja-dores individualmente interesadospor la problemática de la inserciónen el mundo rural y que desean lu-char contra la exclusión y la despo-blación en el medio rural.

- Firmó un acuerdo con el Conse-jo General del Hérault para unaacción de “Nueva Inserción” enel marco del Programa Departa-mental de Inserción. Este acuer-do reúne a setenta beneficiariosde subsidios de desempleo y hadado trabajo ya a quince deellos. En el programa de trabajose incluye la recepción del candi-dato, el acompañamiento, el es-tudio y la organización del pro-yecto, la formación, la búsquedade un supervisor y fondos y elseguimiento del proyecto.

- Además, ADDEARH ha gestio-nado y ha contribuido a crearun fondo de apoyo a los hom-bres de negocios rurales, dispo-sitivo que funciona a nivel delHérault1) pero se desea que seamplíe a otros territorios de laregión. Con este propósito sedebe señalar que se han creadoo se están creando organizacio-nes similares en las zonas delGard, el Lozère, el Aude, elAveyron, etc.

Actualmente ADDEARH está enla base de una reflexión global aescala nacional sobre la instala-ción no ayudada. En esta direc-ción está realizando las siguientesacciones:

- Contribuyó a que la instalaciónprogresiva (creación inicial de un

negocio muy pequeño y a tiempoparcial que se desarrolla hastatransformarse en un negocionormal) fuese reconocida a esca-la nacional y trabaja a todos losniveles para que este proceso nose desencamine.

- Colaboró en la organización dela Primera Convención Nacionalsobre Instalación Progresiva quetuvo lugar en Nîmes el 11 y el12 de Mayo de 1999 y que con-tó con el apoyo de su estructuranacional FADEAR, de la Confe-deración de Agricultores, dePueblo y Cultura, de RELIER…

El mundo rural se está muriendo,la agricultura cuenta cada día conmenos efectivos. De extensionesa concentración, de gigantismo anormalización, los grandes rendi-

mientos a la caza de primas. ¿De-be la agricultura condenarnos a lavaca loca, a productos transgéni-cos, a antibióticos en los bistecs,a la leche radioactiva o con dioxi-nas…? ¿También a la desertiza-ción, al aumento de la contamina-ción de los suelos y del aire connitratos y pesticidas, a la medio-cridad de productos insípidos…?

Se necesita facilitar el acceso a laprofesión de agricultor, en espe-cial a personas que no provienendel medio agrícola o del rural. Alos agricultores del mañana. Nues-tros gestores de proyectos pue-den estar orgullosos de ser agri-cultores fuera de la normativa, pe-ro tienen una serie de derechosfundamentales y no se debe per-mitir que ni ellos ni sus proyectossean tratados como parias.

Con sus colaboradores, sus bene-ficiarios, la ayuda de sus miem-bros individuales, ADDEARH esla espina dorsal de una estructurade lucha por el empleo en agri-cultura sostenible.

1) Crédito a la Iniciativa Agrirural: reservado agestores de proyectos que no tienen acceso alAJA, las ayudas son aumentadas por el ConsejoGeneral de Hérault. Importe 100.000 FrancosFranceses (2.500.000 Pesetas). Duración del re-embolso: 5 años. Diferidos del reembolso: 2años. Tasa: 5%.


27

Recolzamenta lainstal ·lacióde jòvensagricultors

CRIT-DÉVELOPPEMENT RURAL

ES GENTS DE

Plumieux, (de-partament deCôte d’Armor,Bretanya, Fran-ça) estan de-

senvolupant una interessant expe-riència per a recolzar la instal·la-ció de jòvens agricultors. El pro-cediment que han decidit seguirés la creació d’una xarxa d’explo-tacions. Actualment, l’economiad’aquesta zona descansa sobredos pilars, la producció agrope-cuària i el sector agroalimentari(2.300 llocs de treball, 18’7% de lapoblació activa de la zona). Amb-dós sectors es trobaven en crisi.La reducció dels mercats saturatsi els impactes ambientals reduïenla productivitat real de les explo-tacions al mateix temps que laglobalització dels mercats i elscanvis tecnològics semblaven do-

nar la puntilla a l’economia regio-nal. La crisi es va traduir en la de-saparició dels serveis de qualitat,l’envelliment de la població i laseua disminució. En la zona es vapassar de les 13.331 explotacionsde 1991 a 1.010 en 1995. Al ma-teix temps, un estudi va revelarque moltes de les explotacionsque resistien no tenien asseguradala continuitat i inclús corrien elrisc de ser abandonades en elsanys següents després de la jubila-ció dels seus propietaris. La dadaque va fer més patent la crisi ésque en l’any 2000 sols quedarien893 explotacions en producció.

L’agricultura de la zona es carac-teritza per un augment progressiude la superfície agrària útil de les

explotacions (SAU) que va passard’una mitjana de 14’4 Has en1990 a 31’6 en 1995. Les explota-cions inferiors a 20 Has són sols32% front al 76% de 1970. Les ex-plotacions entre 20 i 50 Has handoblat el seu número i les de més

de 50 Has s’han multiplicat perdotze. El ramat vacú per a llet su-posa el 43% de les explotacions, elporcí el 14% i l’avícola el 6’5%, al-tres especialitats un 14% i un 8%són explotacions de tipus marginal.Davant aquesta situació les auto-ritats locals decidiren prendrecartes en l’assumpte. Es va co-mençar a planificar una estratègiaamb dos objectius clars: mantin-dre les activitats existents i man-teniment, desenvolupament i faci-litació de la transmissió de les ex-plotacions. El resultat va ser lacreació de sis granges en xarxa enel departament de Côte d’Armorper a que funcionaren com a ex-periències pilot amb jòvens agri-cultors. D’aquestes sols una s’en-fronta a greus problemes en l’ac-

tualitat a causa del comportamentdel mateix agricultor. Dues d’a-questes operacions s’inscriguerendins del marc del programa MOR-GANE2 amb el qual es podien aspi-rar a ajudes de fins el 50% de lesdespeses del projecte. El bon fun-

cionament de l’experiència va ani-mar a continuar amb el camí traçat.

A més, es disposava d’un estudicartogràfic en el qual sobre unmapa s’havia assenyalat les explo-tacions que corrien el risc de que-dar-se sense explotadors en elsanys següents. En el mateix estudies va posar de relleu que la com-pra de l’explotació i d’una casajunt al capital inicial necessari eraimpossible per als jòvens agricul-tors si no contaven amb algun ti-pus d’ajuda.

Per altra banda, es va elaborar unfitxer en el qual constaven les per-sones que desitjaven obtindre unasubvenció per a instal·lar-se com aagricultors. La conjunció de totsaquests factors va acabar per pro-piciar el disseny i posada en mar-xa, en 1992, d’una acció experi-mental en el territori de l’Ajunta-ment de Plumieux. Per a poderdur a cap aquesta experiència eranecessari disposar de:- explotacions viables, amb condi-cions de transmissió acceptables;

- un candidat amb una formació iexperiència adequades (i que notinguera llaços familiars amb eltransmissor);

- un estudi econòmic demostrantla viabilitat del projecte a tots elsnivells.

Una volta elaborat aquest perfil esva començar la selecció del jove


28

agricultor encarregat de la gestióde l’experiment. El candidat elegitva adquirir una explotació de lleten l’esmentat municipi. El jove ra-mader va adquirir els edificis, elramat i els materials necessaris. Lamancomunitat CIDERAL va adqui-rir els terrenys (23’4 hectàrees)amb l’ajuda europea del 40% iamb un emprèstit.

Durant un espai de temps de dot-ze anys CIDERAL pagarà els pla-ços del crèdit, els impostos i elssegurs.

Durant eixos dotze anys l’agricul-tor pagarà 12 anualitats de lloguer.Al termini d’aquest període, lesdespeses de la cessió total de l’ex-plotació a l’agricultor serà igual alsplaços realitzats per per la manco-munitat CIDERAL menys les anua-litats pagades per l’agricultor.

La mancomunitat asumeix el riscque l’agricultor no puga fer front aaquestes despeses al cap dels dot-ze anys. Encara que és un riscmolt limitat ja que la viabilitat delprojecte s’ha estudiat a fons al’igual que la capacitat del joveagricultor. Entre l’agricultor i lessegüents entitats: MancomunitatCIDERAL, DASE (Associació De-partamental per a la Gestió de lesEstructures de les ExplotacionsAgràries), la Caixa Regional deCrèdit Mutu de Bretanya, el DR-DA (Agrupació Regional de De-

senvolupament Agrari) i la Direc-ció Departamental de l’Agricultu-ra i el Bosc. En l’esmentat acordes donen les condicions econòmi-ques i tècniques per a que el joveagricultor es puga instal·lar pro-gressivament a l’ajornar en eltemps el pagament de part de lesseues inversions.

El futur de l’experiència depén enbona mesura del seu èxit i de ladisposició de les diferents admi-nistracions a finançar accions d’a-quest tipus. Per desgràcia el 4 defebrer d’enguany l’ampliació del’operació ha estat retardada acausa que els auditors de la UnióEuropea comunicaren que no erapossible afirmar amb tota segure-tat que hauria fons a l’abast per al’adquisició de parcel·les i terres.


29

Cosas que pasan…

nacional (CERAI) y la propia Uni-versidad Miguel Hernández, con elpatrocinio del Instituto de CalidadAgroalimentaria de la Conselleriad’Agricultura, Pesca i Alimentació. El Seminario tenía los objetivos depromocionar la Agricultura Ecológi-ca en la Comunidad Valenciana a to-dos los niveles de la sociedad, facili-tar contacto permanente entre todoslos sectores, servir de centro de refe-rencia y documentación, facilitar in-formación a asociaciones y colectivosinteresados, intercambiar experien-cias, promover iniciativas, etc., porlo que la organización había invita-do a los asistentes a intercambiar ex-periencias, conocimientos, ilusionesy proyectos.A lo largo de estos días se celebrarondiversos foros y mesas redondas so-bre temáticas muy variadas comoson los de “Recursos genéticos”, “Et-nobotánica y salud”, “RelacionesCampo-Ciudad”, “Educación”, “Eldesarrollo agroecológico del mediorural valenciano”, “Agronomía yciencia”, “Industrias agroalimenta-rias”, etc. Se proyectaron varios cor-tometrajes y documentales de distin-tos países con temáticas medioam-bientales con posterior debate entrelos asistentes y diferentes especialis-tas, hubo una exposición de fotogra-fía sobre las distintas agriculturas desubsistencia del planeta así como laactuación del grupo de teatro rural“Alkimia 130”. Mientras se celebra-ba el congreso se dispuso de un espa-cio reservado para la participación de

conservación del hábitat, etc. Encuanto a la pesca se apuesta por lamodalidades menos dañinas para losanimales, es decir, la pesca sin muer-te “con mosca” y “lance ligero”.Durante los cuatro años próximosla Federación tiene la intención deponer en marcha ocho escuelasmás de Pesca y Medioambientepor toda la Comunidad Valencia-na con el propósito de constituirtres escuelas en cada provincia yen cada una de ellas practicar unaespecialidad de pesca: mar, truchao ciprínidos que se complementa-rá con la modalidad de black-bas.

II CONGRESO DE AGRICULTURA ECOLÓGICA DE LA COMUNIDAD VALENCIANA

Bajo el título “¿Qué campo?, ¿Quéagricultura?, ¿Qué alimentación?”,durante los días 15, 16 y 17 de oc-tubre tuvo lugar en la UniversidadMiguel Hernández de Orihuela, estecongreso de agricultura ecológica.Estuvo organizado por el Seminariode Agricultura Ecológica de la Co-munidad Valenciana, el Centro deEstudios Rurales y Agricultura Inter-

SE INAUGURA EN LA SERRANÍA LA PRIMERAESCUELA DE PESCA Y MEDIOAMBIENTE EN LACOMUNIDAD VALENCIANA

El pasado día 22 de mayo en la lo-calidad de Bugarra (La Serranía)se inauguró la primera Escuela dePesca y Medioambiente de la Co-munidad Valenciana. Esta escuelaes resultado de una iniciativa pro-movida por el Club de pesca deBugarra y Gestalgar junto con laFederación de Pesca Valenciana,dentro de un proyecto más amplioen el que se pretende construirocho escuelas más por toda la Co-munidad y que nace con el objeti-vo de enseñar la pesca deportiva sinmuerte y el respeto a la naturaleza.A partir de ahora y durante todoslos fines de semana un ampliogrupo de monitores de diversasdisciplinas (pesca, biología, inge-niería de montes y guardería fo-restal) enseñarán a los alumnos nosólo a pescar sino también todo lorelacionado directa o indirecta-mente con este práctica, como lalegislación actual, el comporta-miento de los animales del río, la

aquellas cooperativas y entidades in-teresadas en mostrar y vender susproductos de producción ecológica.

LA ASOCIACIÓN TIERRAS ADENTRO DE LA SERRANÍA PRESENTA EL LOGOTIPOQUE REPRESENTARÁ A LA COMARCA

La asociación “Tierras Adentro”de La Serranía presentó en mayoante la Diputación de Valencia ellogotipo identificativo que repre-sentará la imagen de la comarca yque será el sello de calidad y dis-tinción de los productos y servi-cios turísticos serranos.El acto estuvo encabezado por eldiputado de turismo EnriqueCrespo y por Salvador Martínez,presidente de la asociación “Tie-rras Adentro” de La Serranía, aso-ciación promotora del concursodel logotipo. Durante el acto sehizo la entrega del premio al au-tor ganador, José Vicente PonzLázaro de Alcublas, quien dio unabreve explicación del logotipo pa-ra el que ha utilizado como moti-vo principal la rama de un árbolsimbolizando el gran potencialnatural de La Serranía. Este logotipo se empleará comomarca de La Serranía y podrán lle-varla sólo aquellos productos (ar-tesanos, gastronómicos…) o servi-


30

cios turísticos serranos de calidadque cumplan ciertos requisitos,que serán establecidos respectiva-mente por el Instituto Tecnológi-co Agroalimentario AINIA y porla misma asociación. La asociación “Tierras Adentro”de La Serranía también se presen-tó oficialmente en el mismo acto.Esta asociación nació legalmenteel 5 de mayo, aunque hacía tiem-po que se reunían. Todos los sec-tores de la comarca forman partede esta agrupación que trabaja pa-ra la dinamización y el desarrollode La Serranía en todos los ámbi-tos: turístico, empresarial, cultu-ral, deportivo, eductivo, etc.

III FERIA DE OTOÑO DEL RINCÓN DE ADEMUZ

Los días 29, 30 y 31 de octubre y 1de noviembre se celebró la terceraedición de esta feria comarcal delRincón de Ademuz, un evento queha experimentado un notable augeen su breve existencia y cuya sede hacorrespondido este año a la localidadde Casas Bajas. Entre las actividadesdesarrolladas a lo largo de estos díascabe señalar la feria gastronómica yartesanal, la muestra de actividadestradicionales, la feria infantil, las ac-tuaciones folklóricas, el I Torneo“Manzana Esperiega” de fútbol sala,la actuación de la coral comarcal,verbenas populares, etc. Además hu-

ción para la Defensa de la Naturale-za de Enguera (ADENE) y la Plata-forma Ecologista de La Canal. Seabordaron tres temas a lo largo de lajornada: el Proyecto de Trasvase Jú-car-Vinalopó, los vertidos como fe-nómeno sociológico y el turismo ru-ral como motor de desarrollo de lacomarca. Entre las conclusiones dedicha jornada puede destacarse:Respecto a la cuestión del trasvase,su exposición fue realizada por re-presentantes de ADENE, y se hacereferencia a ella en “Altres Veus”.Por su parte la Plataforma Ecologis-ta de La Canal invitó a los ayunta-mientos y asociaciones de la comarcaa trabajar con el objetivo de desarro-llar una campaña de sensibilizaciónambiental respecto del problema delas basuras y de los procesos de se-lección y posterior tratamiento delas mismas. En estas campañas sedebería incidir en el cambio de loshábitos de consumo de los ciudada-nos así como en la realización de unarecogida selectiva eficaz por parte delas administraciones implicadas.Se apuesta por el desarrollo de unared de senderos balizados que seaútil en la culturización de la socie-dad y contribuya a incrementar lasensibilidad de los turistas respectoa la degradación de nuestro entornonatural. En esta línea se apoya lacreación de una red de senderos queconecte diversos alojamientos de tu-rismo rural del área mediante unacoordinación entre las diferentes ini-ciativas de la comarca. Asimismo se

bo exposiciones de fotografía, pintu-ra y escultura, una exposición me-dioambiental y se presentó la Guíade Senderismo del Rincón de Ade-muz. La noche del día treinta se en-cendieron diversas hogueras en lascalles, tal y como es tradicional porSan Antón. A lo largo de estos díastuvo lugar, asimismo, la inaugura-ción de la red comarcal de senderosy la presentación de la escultura “Elcaminante”, de Lucas Karruaz, quese ubicará en ella.

ENCUENTROS DE LA PLATAFORMA RURAL EN LA CANAL DE NAVARRÉS, EL VALLE DE AYORA, EL COMTAT Y EL CAMP DE MORVEDRE

Durante los meses de septiembre,octubre, noviembre y diciembre laPlataforma Rural del País Valenciàdesarrolla jornadas en varias comar-cas con el fin de abordar diversos te-mas de actualidad. Cada una de estasjornadas comarcales tiene una dura-ción de un día y se realiza en colabo-ración con colectivos de cada zona.El “Encuentro sobre el Mundo Ru-ral” celebrado en La Canal de Nava-rrés tuvo lugar en Enguera el 11 deseptiembre y contó con la asistenciade una sesenta personas pertenecien-tes a diferentes asociaciones conser-vacionistas y ciudadanas de la co-marca. Asistió al acto el alcalde deEnguera y participaron la Asocia-

reclama una planificación de la acti-vidad turística en la comarca, queevite intervenciones desafortunadaso poco respetuosas con el entorno, yuna mayor representación de las aso-ciaciones en los grupos de acción lo-cal del programa LEADER.El día 23 se celebró en la Casa de laCultura de Ayora la segunda de lasjornadas, en este caso en colabora-ción con la Asociación de LuchaContra Incendios de Ayora y La Va-lle. El acto contó con la presenciadel alcalde de Ayora, de diversos po-nentes y con la asistencia de unas se-tenta personas. A lo largo del día sevolvió a tratar el tema del turismorural, el trasvase del Júcar-Vinalopóasí como la problemática del valladode fincas por motivos cinegéticos ylas actuaciones forestales en la co-marca, temas estos dos últimosabordados por la asociación citadaanteriormente. Por lo que respecta alos vallados se denunció su progresi-va implantación por su negativa re-percusión en la fauna, la lucha con-tra incendios forestales, la realiza-ción de actividades en el campo, etc.Las actuaciones forestales fueron ob-jeto de revisión con el fin de adver-tir de las consecuencias de trabajosque se están prodigando en la zona.El día 6 de noviembre la jornada serealizó en Muro d’Alcoi, en El Com-tat, con el título “La problemàticadels residus al medi rural” y poste-riormente el día 11 de diciembre enSagunt, en el Camp de Morvedre,con otra jornada monotemática en


31

torno al patrimonio arquitectónicorural. En el próximo número de RU-RALIA informaremos sobre ellas.

JORNADAS “HACIA UNA ESTRATEGIA DE DESARROLLO INTEGRALPARA LA SERRANÍA”

Entre los días 22 de octubre y 4 dediciembre se celebran en el Balnea-rio de Verche, en Domeño, La Serra-nía, estas jornadas de reflexión sobreel futuro desarrollo de la comarca.Dirigidas a alcaldes, concejales (deturismo, cultura, medio ambiente,promoción económica), secretarios ytécnicos de ayuntamientos, empre-sarios, asociaciones, etc., han susci-tado interés de tal modo que se hadebido limitar el número de asisten-tes a una veintena de personas. Elobjetivo de las jornadas es debatiracerca de las problemáticas de la co-marca y las alternativas de futuro dela misma. Con este fin se cuenta conla asistencia de dieciséis técnicos endiversas materias.Las jornadas han sido organizadaspor la asociación “Tierras Adentro”y el Programa LEADER II comarcalcon la colaboración de la Unidad deDesarrollo Rural y Evaluación de lasPolíticas Públicas, la Fundació Uni-versitat Empresa de la Universitatde València, la Federación Valencia-na de Municipios y Provincias, laDiputació de Valencia, la Manco-munidad Alto Turia, la Mancomu-

I JORNADES DE SENDERISMECOM A RECURS INNOVADORDEL TURISME DE MUNTANYA

Organitzades per la Fundació Cava-nilles d’Alts Estudis Turístics ambla col·laboració del Centre Excursio-nista de València i la Federació Va-lenciana de Municipis i Provínciess’han celebrat entre el 14 d’octubre iel 14 de novembre aquestes jorna-des. L’objectiu de les mateixes ha es-tat difondre entre el món universita-ri i els professionals de la gestió mu-nicipal i associacions, els recursosturístics que representen. Aquestes jornades estan dirigides atècnics i coordinadors de la gestióturística i mediambiental dels muni-cipios i mancomunitats, a tècnics dedesenvolupament rural de les admi-nistracions, a associacions, ONGs iempreses que treballen al sector delturisme a la natura així com a estu-diants i llicenciats universitaris ambinterés en projectes de turisme rural.

SEMINARIO DE AGRICULTURA ECOLÓGICA PARA PERIODISTAS

Con la finalidad de mostrar a losmedios de comunicación qué es laagricultura ecológica y cuál es su es-tado actual en nuestra comunidad,se realizó, durante el primer fin desemana de octubre, el seminario“Informando Eco-lógicamente”. Es-ta actividad es una de las programa-

nidad de La Serranía, la Caja Ruralde Valencia, el programa de Forma-ción Permanente de Adultos La Se-rranía y Bancaixa.

CURSO DE INTEPRETACIÓNDEL PAISAJE RURAL

El pasado mes de septiembre se ce-lebró en el Mas de Noguera, enCaudiel, en la comarca del Alto Pa-lancia, con el patrocinio de la Unióde Llauradors i Ramaders del PaísValencià, un curso de interpretacióndel paisaje rural, una de las primerasiniciativas de esta naturaleza que sellevan a cabo en territorio valencia-no. A lo largo de diez días diferentespersonas vinculadas con la materia,procedentes de centros de Madrid,Zaragoza, Barcelona, Valencia, etc.,han introducido a una veintena deasistentes en la metodología del aná-lisis del paisaje, en sus transforma-ciones históricas, sus componentes,etc. El curso se planteó con carácteraplicado por lo que en su tramo fi-nal se llevó a cabo varias sesiones deprácticas en el campo, incluida unainterpretación de un área por gruposde alumnos. Destaca también la ce-lebración de una mesa redonda bajoel título “La influencia de las actua-ciones de la Administración en laconfiguración del paisaje” que contócon la presencia de varios funciona-rios en representación de las diversasconsellerías más directamente im-plicadas.

das dentro del proyecto de promo-ción del consumo de productos eco-lógicos que se realiza a lo largo deeste año desde el Centro Rural deInformación Europea.Desde el viernes por la tarde hasta eldomingo, los periodistas asistentespudieron escuchar a especialistas,participar en debates, visitar dife-rentes experiencias de producción yde investigación, así como degustara lo largo de comidas, cenas y desa-yunos, una gran variedad de alimen-tos ecológicos. El viernes lo hicieronen la Cooperativa Agrícola de Altu-ra y el sábado en el Mas de Noguera(Caudiel). Durante el domingo visi-taron diversos centros en Carcaixent,Benifaió, Alberic y Alaquàs.Durante el seminario, los periodistasparticipantes aprovecharon para, enesta ocasión, informarse ellos y esta-blecer diferentes contactos. Esperamosque esta experiencia sea provechosapara todos en un futuro muy próximo.

VOS ANIMEM A ENVIAR-NOS LES VOS-TRES INFORMACIONS I ARREPLEGAREM

AMB GUST EN AQUESTS FULLS LES VOS-TRES ACTIVITATS. NO DUBTEU EN CON-TAR-NOS QUE ESTEU FENT:

C.R.I.E. (Centre Rural d’Informació Europea)Mas de NogueraE-12440 Caudiel-Benafer (Castelló) EspanyaTel. i fax: (34) 964 13 12 60E-mail: [email protected]://www2.uji.es/crie


32

ponsable de la contratación y ges-tión del proyecto) ha estado defen-diendo distintos trazados que to-man el agua en el embalse de LaMuela o el de Cortes (ambos pro-piedad de Iberdrola) basándose enunos muy discutibles coeficientesde eficacia energética. Todos estostrazados producirían un salvaje im-

pacto ambiental sobre la fauna, flo-ra, paisaje, acuíferos y patrimoniocultural de nuestros montes, a pe-sar del informe contrario de losdistintos departamentos de la Con-sellería de Medio Ambiente, y de laoposición de Ayuntamientos, Aso-ciaciones y Colectivos de las co-marcas que atraviesa.

ASOCIACION PARA LA DEFENSA

DE LA NATURALEZA DE ENGUERA

(ADENE)

ECIENTEMENTE, EN

base al Real Decre-to 9/98 (BOE del28-8-98), se aprobó,entre otros, el tras-vase del Júcar al Vi-

nalopó “para satisfacer la demandade las comarcas del Vinalopó, Alacantí,y Marina Baja, sin poner en peligro desobreexplotación los acuíferos de susistema”, evaluado dicho déficit porel Plan Hidrológico del Júcar en 80hectómetros cúbicos año. Paraconseguir este objetivo, se ha pre-visto la ejecución de obras de con-ducción desde el Júcar con tomamediante impulsión en las inmedia-ciones de la presa de Tous, y finalen las inmediaciones de Villena,Aguas del Júcar S.A., (empresa pú-blica dependiente de la Confedera-ción Hidrográfica del Júcar y res-

ALTRES VEUS

Transferencia de recursos hídricos Júcar-Vinalopó

El último trazado adoptado y pre-sentado por Aguas del Júcar S.A. yla C.H.J. en la Consellería de Me-dio Ambiente (con un nuevo Con-seller y un nuevo responsable enla Dirección General de Patrimo-nio para efectuar ¿alegaciones?),toma el agua del Júcar en el em-balse de Cortes II, la impulsa a loalto de la Muela (506 m) a un nue-vo embalse de 0’5 Hm3 (que seconstruiría a pocos centenares demetros del actual embalse de LaMuela de Iberdrola con capacidadde 20 Hm3) y mediante 27 km detúnel, 13’6 km de canal y 27’1 kmde sifones, pasando (por encima opor debajo) de la Reserva Nacio-nal de Caza de La Muela, el Caro-che, el Peñón de los Machos y losmontes de Navalón, la llevaríahasta Villena.

En el BOE del 27-8-99 se publicala normativa del Plan Hidrológicode Cuenca del Júcar aprobado en

El r

ío Jú

car

en e

l Azu

d de

Ant

ella

.


33

R.D. 1664/98. En dicha normativase indica que, tras la prioridad delos regantes de La Ribera, los rie-gos existentes en la ManchaOriental, resto de áreas regadas ypequeños abastecimientos actua-les, concesiones hidroeléctricasde la cuenca, e incluso detrás delcaudal mínimo ecológico del río,“podrán aprovecharse los recursossobrantes para paliar la sobreexplo-tación de acúiferos del área del Vina-lopó, Alacantí y Marina Baja”.

La única garantía de cumplimientode la legalidad vigente, y de respe-to a los derechos históricos de losregantes actuales, sería tomar elagua del Júcar en la inmediacionesde la presa de Tous, después delAzud de Antella, una vez ya hantomado sus aguas la Acequia Realdel Júcar y el resto de acequiasexistentes.El problema es que, a partir de di-cho punto, no existe ningún cau-dal excedentario.

No se entendería el interés en to-mar las aguas en Cortes II, porencima de todo, si no fuese paraasegurar unos recursos hídricos aTerra Mítica, sus parques acuáti-cos, sus campos de golf y sus ur-banizaciones anejas. Se están sem-brando unas expectativas a los re-gantes que se verán defraudadas.Por otro lado, el envío a través deLa Muela (con el embalse de Iber-drola tan fácilmente comunicablecon el trazado) asegura, en caso

de brutal sequía, las reservas de20 Hm3 de dicho embalse.

Según un informe de abril de1999, de los Técnicos de EspaciosNaturales de la Consellería deMedio Ambiente, el Plan de Orde-nación de los Espacios Naturales(referido al Parque Natural de laAlbufera) “las escorrentías de losriegos de la Acequia Real del Júcarconstituyen más del 50% de lasaportaciones de agua al lago”.

Para la gestión unitaria de acciones en defensa del Río, se está constituyen-do la “Coordinadora Ríu Xúquer” como federación de Asociaciones, tantoecologistas como culturales y sociales, paralelamente a la “unión de hecho”del mismo nombre para que puedan incorporarse tanto comunidades (deregantes, vecinales, etc.) como Ayuntamientos o personas.Para incorporarse a la Coordinadora o solicitar información sobre las ac-ciones en curso dirigirse a:

ADENE–ENGUERA Tel. 962 224 928E-mail: [email protected] o [email protected] o [email protected]


34

Els canvis enla Política

Agrària i elsnous Fons

EstructuralsF. JAVIER DELGADO FRANCO

I CARMEN ARNANZ SERRANOC.R.I.E.

L CONSELL EUROPEU

es va reunir els pas-sats dies 24 i 25 deMarç per tal d’apro-var un acord globalsobre les orienta-

cions polítiques i financeres pro-posades per la Comissió Europeaal marc de l’AGENDA 2000.

Aquest nou acord que cobrirà unperíode de 7 anys (des del 2000fins el 2007) treballa amb la hipò-tesi que l’adhesió de nous estatsmembres a la U.E. començarà el2002. El límit dels recursos propis

de la U.E. es mantindrà al nivellactual (un 1’27% del PIB comuni-tari). Aquestos recursos permetranque s’acompleixen els objectius fi-xats per a les polítiques comunità-ries alhora que es garantirà un fortcontrol pressupostari mitjançant unsistema equitatiu i senzill amb unaelevada relació entre cost i eficàcia.Per altra banda es desitja evitar queles despeses públiques de la U.E.creisquen d’una manera més fortaque les dels estats que la confor-men. Amb tot això es pretén que lareforma de la Política Agrària Co-muna (PAC) contribuisca en bonamesura a l’estabilització de les des-peses globals de la U.E. (no podemoblidar que actualment la PAC su-posa vora un 50% del pressuposttotal comunitari).

En aquesta reunió, el consell eu-ropeu va confirmar que el totaldel pressupost de la PAC per alsanys del 2000 al 2006 serà de40.500 milions d’Euros per any (ésa dir 6’8 bilions de pessetes any)per a les mesures existents de laPAC (incloent-hi mesures d’acom-panyament). A aquesta xifra caldràafegir 14.000 milions d’Euros addi-cionals (2’3 bilions de pessetes)adreçats a mesures de desenvolu-pament rural, mesures veterinà-ries i mesures fitosanitàries. Es su-posa que aquest nou marc regula-tori i financer no sofrirà modifica-cions fins que es produisca la pri-mera ampliació de la U.E.

Amb aquestes reformes s’intentagarantir que l’agricultura europeaesdevinga un sector plurifuncional,durader, competitiu i que s’esten-ga al llarg i l’ample de tot el terri-tori comunitari, incloent tambéregions amb problemes específics.Es considera que l’agricultura had’interpretar un paper fonamentalen la conservació del paisatge i laprotecció dels espais naturals, al-hora que aporta la seua contribu-ció clau per al manteniment de lavitalitat de les àrees rurals. Per al-tra banda, la nova agricultura euro-pea haurà d’ésser capaç de fer res-posta a les noves demandes que lasocietat europea li planteja, garan-tint el compliment de les exigèn-cies en matèria de qualitat, sal·lu-britat de les produccions, protec-ció del medi ambient i manteni-ment del benestar dels animals.

El Consell Europeu creu que ambla posada en marxa de la reformadins el nou marc financer es podràtenir en compte els nivells reals deles despeses agràries i estabilitzar-les al llarg del nou període pressu-postari. Tanmateix el Consell Eu-ropeu no ha volgut deixar passarl’oportunitat de reconéixer elsgrans esforços duts a terme pertotes les parts per tal de moderarles despeses pressupostàries de lafutura PAC i ha volgut fer patentque aquesta reforma serà un ele-ment fonamental de lluita per a lesfutures discusions per tal d’establir

els acords multilaterals de l’orga-nització mundial de comerç.

El Consell Europeu va aprovar enaquesta mateixa reunió un dels as-pectes més interessants per al nos-tre territori: els nous objectius delsFons Estructurals (dels quals ja esva parlar a diferents articles del nº1de RURALIA). No s’han produïtgrans variacions respecte al ques’havia previst, però no està demés fer una breu i ràpida ullada.

Els objectius territorials es reduei-xen a dos:

- L’Objectiu 1, que adreçarà fonsestructurals a les regions amb unPIB per càpita inferior al 75% delPIB per càpita medi de la U.E.,les regions ultraperifèriques (és adir regions extraeuropèes delsestats membres de la U.E., ex-cepte Ceuta i Melilla que es con-sideren part d’Andalusia) i les re-gions properes al cercle polar deSuècia i Finlàndia. Dins aquestobjectiu s’ha introduït el territorivalencià.

- L’objectiu 2, que adreçarà fonsestructurals a àrees que s’enfron-ten a problemes estructurals.

Els objectius no territorials es re-dueixen a 1:

- L’objectiu 3, que recolzarà la mo-dernització de les polítiques i sis-


Carr



35

temes d’educació, formació iocupació i que tindrà una aplica-ció completament independentdels objectius territorials.

Per altra banda, es continuarà ambles iniciatives comunitàries existentscom ara són: LEADER (desenvolu-pament rural), INTERREG (coope-ració transfronterera, transnacionali transregional) i EQUAL (coopera-

ció transnacional en la lluita contraqualsevol forma de discriminació odesigualtat als mercats laborals).

El tallament del recolzament delsfons estructurals a les regions quepertanyien als antics objectius te-rritorials comunitaris i que no for-men part dels nous seguirà unprocés progressiu per tal d’evitarcrisis de transició.

Els Fons de Cohesió (aquellesaportacions suplementàries quereben els països amb un ProducteNacional Brut per càpita inferioral 90% de la mitja comunitària) esmantindrà per als quatre estatsque els rebien anteriorment (Es-panya, Grècia, Irlanda i Portugal),però a l’any 2003 es farà una revi-sió si els estats han de continuar ono rebent aquestos diners.

No ens queda res més que des-pedir-nos i demanar-vos que da-vant de qualsevol dubte sobreaquest o altre dels temes quetractem no dubteu en contactaramb nosaltres.


36

población que han “fijado” a laszonas rurales unos PAMERs dedos meses de duración, a menudoconstituidos por gente con muybuena voluntad pero con escasa onula formación en temas tantomediambientales como de seguri-dad e higiene en el trabajo.

Nos hacen falta brigadas de traba-jos forestales profesionales, bienformadas y equipadas, con unosperiodos de contratación quepermitan unas rentas anuales sufi-cientes para mantener en suspueblos a las familias que depen-den de estos trabajos. Tambiénquisiéramos hacer llegar a la Pla-taforma Rural del País Valenciànuestro apoyo, para que siganejerciendo esa tan necesaria face-ta reivindicativa frente a la admi-nistración, que haga mejorar ydignificar la calidad de vida de laszonas rurales más deprimidas ydespobladas. En este campo nues-tras propuestas pasan por políti-cas fiscales que desagravien a losmunicipios con menos de 500 eincluso menos de 250 habitantes,la medida de menos de 2000 po-ne en el mismo saco a poblacio-nes casi autosuficientes con otrasen peligro de extinción. Además yen un espacio breve de tiempo sedebería crear el impuesto de“multiactividad en pequeño muni-cipio o zona rural” que permitie-ra diversificar las actividades delos habitantes de nuestros pue-

Entremos en materia: a principiosde los años 70, los Grupos deAcción Local empezaron, al me-nos en algunas zonas del Alto Pa-lancia, a trabajar en temas de tu-rismo rural, gestionando ayudaspara mejorar viviendas con el finde alquilar habitaciones a posiblesvisitantes, entre otras cosas.

En los contactos con la poblaciónlocal, una de las conclusiones quese sacaron a partir de sus conver-saciones con la gente joven, fueque una causa importante por laque la juventud abandonaba lospueblos era, ni más ni menos, queno tenían sitios para bailar y di-vertirse. Bueno, pues llegando alaño 2000 la situación no ha mejo-rado mucho en este sentido, deahí nuestra propuesta, no sabe-mos a qué está esperando el pro-grama LEADER a apoyar iniciati-vas empresariales tan dignas co-mo las hosteleras y turísticas co-mo son los disco bares o pubs ylas discotecas o salas de baile.

Aunque el tema más sangrante esel del trabajo. Tenemos que a-guantar con vergüenza ajena co-mo políticos y prensa, incluso elboletín del CRIE, cantan las ala-banzas de los PAMERs comofuente de creación de empleoque sirve para fijar población enlas zonas rurales. Pedimos desdeestas líneas un poco más de se-riedad y si no que pregunten a la

Cartes aRuralia

LA TEDA,ASOCIACIÓN CULTURAL

JAUME ESCRIG

Presidente de la Asociación Cultural “La Teda”

Aprovechamos la ocasión paramandaros un saludo, al tiempo queos remitimos el boletín de suscrip-ción a la revista. De paso, visitare-mos de nuevo la sección de cartasa RURALIA, para tocar ciertos te-mas que nos parecen de interés.

Nos hemos percatado de que sonpocos los colaboradores que seacercan de un modo realista a laproblemática rural, el tono generalnos parece un poco como el delque pretende hacer castillos en elaire, eso sí, con unas argumentacio-nes magistrales y un discurso muybien elaborado y políticamente co-rrecto, pero como ya comentamosen una ocasión, la cuestión del de-sarrollo rural debe ser tratado des-de un punto más cercano a la reali-dad y la población de las zonas ru-rales, de modo que intente resolvercuestiones que por ser cotidianasno son menos importantes, sinomás bien, todo lo contrario.

blos sin tener que pagar absurda-mente varios impuestos por acti-vidad económica.

Para finalizar (hay que dejar espa-cio para otras propuestas), quisie-ra, a título personal y como per-sona bilingüe, sin pretender enningún momento entrar en polé-micas estériles o abrir un debateinterminable, dar mi opinión so-bre un tema algo conflictivo. Cita-ré primero los antecedentes, aquíen Cortes de Arenoso ya hemospasado por la experiencia de reci-bir información en valenciano, eneste caso la fundación de “ElsPorts” enviaba periódicamente ycon muy buena voluntad publica-ciones y carteles de temas medio-ambientales, cosa que les agrade-cemos, pero el efecto producidoha sido el contrario al que se pre-tendía, en lugar de crear un climafavorable para la educación am-biental, se ha producido una espe-cie de hostilidad hacia estos te-mas, al sentirse la población engeneral agredida culturalmente.Desde el respecto a toda formade expresión como a todos loshechos diferenciales, teniendo encuenta que estamos intentandomover temas de desarrollo ruraly que son muchas veces las zonasde interior las más deprimidas yen muchos de los casos castella-noparlantes, expongo aquí elasunto con el fin de que se puedaencontrar alguna solución (¿tex-


37

constantes, la cultura siempre estápor redefinir, por descubrir, porser analizada, por ser revisada denuevo. Múltiples pensamientos hu-manos son acertados o erróneoso sólo se ajustan al momento cul-tural en el que se desarrollan.

Pero este nuevo ciclo es muy inte-resante, lo urbano desea conta-giarse de lo rural ¿pero lo rural hasido ya contaminado por lo urba-no? Es un reto una aventura labúsqueda de lo tradicional, de loauténtico entre comillas y cuandono lo encontramos nos decepcio-namos y hasta nos violentamos.¿Qué fue de los huevos de corral,la leche recién ordeñada, el pandel horno de leña, etc? Pero endefinitiva el mundo rural tambiénes humano, también llegó la televi-sión, la música bacalao, los Pepes yel Tetra Brik. Si esperabas que es-ta gente siguiera utilizando la hozpara la siega, las bestias para elacarreo, las múltiples actividadesen su esencia, ¿pero quién somosnosotros, para que después de re-aparecer en un viaje relámpago ycon aires burgueses, exigir que to-do siga intacto, que no se ha res-petado lo de nuestros abuelos?,¿pues es que no somos nosotrostambién los responsables de estadestrucción?, ¿no somos nosotroslos responsables de la introduc-ción del aluminio, el gres, las urali-tas, el mármol, las pinturas acríli-cas y las comidas envasadas?, ¡sí,

tos bilingües?) para que buenaparte de la gente que se ha demovilizar en las zonas rurales nose sienta desplazada, aislada o in-cluso agredida.

Aquí entre tanto seguiremos tra-bajando y elaborando propuestaspara compartir con todo aquelque quiera hacerlo.

El CRIE recuerda que su función noes valorar las iniciativas o actuacionesde las administraciones públicas yparticulares. Tan sólo promueve elconocimiento de las mismas en elmedio rural mediante su boletín yotras acciones.

(RURALIA)

TURISMO RURAL, ENTREEL CAMPO Y LA CIUDAD.EL LUJO SUPREMO DE LAS COSAS SIMPLES.REFLEXIONES SOBRE UN MODELO INCIERTO

ANTONIO LLOPEZ MORENO

¿Es el Turismo Rural una modalidadturística nueva?, ¿es una nueva filo-sofía de entender el turismo comotal fenómeno?, ¿es un redescubri-miento del campo?, ¿es una excur-sión al pasado, aquello que perdi-mos?; lo autóctono, lo natural, losplaceres entendidos desde la senci-llez de lo auténtico. Los ciclos son

tú y yo! Somos los responsables,¿no eres tú el que trabajas de con-table en unos almacenes de ali-mentación en Málaga?, ¿no eres túel que trabajas en una empresa degres de Castellón o tú, sí tú, noeres ingeniero en una gran empre-sa de aluminios muy conocida enGuipúzcoa? Pues entonces empe-cemos por reflexionar todos, elmundo urbano y el mundo rural,qué es lo que queremos, qué he-mos hecho mal, qué legado quere-mos dejar a nuestros hijos/as.

Es que somos unos “pardillos”, al-guien vino y nos dijo que el aceitede oliva no era bueno y nos locreímos, que esto o aquello en-gordaba, para luego decir lo con-trario, y es que somos nosotroslos que dentro de cada uno, ennuestras ciudades en nuestras ur-nas de hormigón y cristal, descu-brimos que nos habían engañadoy unos cuantos dijimos que no.Los ordenadores tenían que llevarla “eñe” por supuesto, y comenza-mos a controlar los aditivos, loscolorantes y conservantes, y en lasciudades surgieron panaderías conpan de todo tipo hechos con leña,y las tiendas verdes y los cultivosecológicos y el Turismo Rural peropensemos que que el Turismo Ru-ral no nace en la oferta sino en lademanda, pues el mundo ruralsiempre estuvo allí. El pueblo máso menos deteriorado seguía vi-viendo a nuestras espaldas, pero

llegamos unos pocos y quisimosreconquistarlo, reivindicarlos yconvencimos a nuestros amigotes,que era esto lo que molaba y quela playa para los horteras.

Pues mucho habría que hablar denosostros los catetos de ciudad,que pululamos, vacilando de 4X4,fotografiando todo lo que se poneen nuestro punto de mira como almás viejo estilo de los grupos deNipones, con esos aires de supe-rioridad y arrogancia, pero queseríamos incapaces de sobrevivirde lo que la madre tierra nosofrece, eso sí con trabajo y sudor.Ya que el tema es preocupante,nuestros hijos desconocían el ori-gen de las materias primas o elpropio origen de los alimentosque consumimos, ya que hasta elmomento habían entendido quesalían del Hiper con esa naturalezaincluidos los personajes de la teleque se encuentra en los envolto-rios. Puede ser hasta dramáticocuando descubren que los huevoslos ponen unos animales que sellaman gallinas o que los cerealesinflados y azucarados salen deunas cosas extrañísimas que se lla-ma: trigo, maíz, avena, etc.

Pero la realidad es que cada díamás personas se lanzan a la aven-tura de pasar sus días de descansoen los límites del mundo rural, enla búsqueda de casas de pueblo,cocina casera, actividades autócto-


38

Remetre les vostres cartes al:

C.R.I.E. (Centre Rural d’Informació Europea)Mas de NogueraE-12440 Caudiel-Benafer (Castelló) EspanyaTel. i fax: (34) 964 13 12 60E-mail: [email protected]://www2.uji.es/crie

nas, artesanía, fiestas, deleite y ob-servación de recovecos de interés.

Todos a la playa, ahora todos alcampo, como “Vicente”. Analizarcuando se produce este fenómenosería muy interesante. Creo quees motivado por nuevas oleadasde pensamientos e importantesvariaciones en los valores hasta es-te momento establecidos: princi-palmente la ecología, naturismo yla búsqueda de lo auténtico, lo quehace entrar en nuevas dimensio-nes de lo que hasta este momentose había entendido como disfrutedel tiempo libre. También por unaevolución de las rentas y principal-mente por la saturación del Turis-mo de Sol y Playa. Mencionar queen la década de los ochenta, escuando hay una verdadera explo-sión de valores relacionados con lanaturaleza: excursionismo, monta-ñismo, acampada libre y la regula-ción de espacios naturales, etc. Pe-ro lo que cada vez está más claro,es que salir de la ciudad con sumodelo de vida y verlo repetidoen las orillas del mar, con sus mis-mos esquemas: comida rápida, dis-cos nocturnas, construcciones…

Yo personalmente no tengo nadacontra el Turismo de Sol y Playa,sí contra el modelo de desarrolloque conocemos.

Los habitantes de las ciudades seencuentran a la búsqueda de sí

mismos y de una respuesta perso-nalizada a su apetito de reconoci-miento afectivo y social. El campo,la naturaleza y la ruralidad no sonotra cosa que marcos adaptados,que proporcionan seguridad, quetranquilizan. Mientras más inquie-ta la ciudad (desempleo, inseguri-dad…) más tranquiliza el campo.Mientras más agresivo es el pre-sente, más agradable es frecuen-tar la gente arraigada a su tierra.

El habitante de la ciudad buscaesencialmente, emociones sim-ples, en un mundo simple, endonde se hagan cosas simples.También se podría pretender quebuscan auténticas emociones, enun mundo de verdad, haciendocosas de verdad, si no se revelaraque son consumidores, sobre to-do, de emociones sin riesgo y sincompromiso personal, en unmundo puesto en escena paraellos, en donde participan en acti-vidades supuestamente auténticas.Por lo tanto, se trata de encon-trar el equilibrio, un difícil equili-brio entre los valores de ayer ylas preocupaciones de hoy, entrelo que se pide y lo que se consu-me, entre las esperanzas de la ciu-dad y las realidades rurales. El lujosupremo de las cosas simples(Henri Grolleau).

Partiremos, de ese deseo idílicode la búsquedade lo auténtico y losencillo, y comencemos a enten-

der las cosas tal como son, sin in-tentar transformarlas con crite-rios economicistas, intentemostrabajar tan solo desde el puntode vista humano de que es lo na-tural, aquello que durante millo-nes de años fue sufriendo sus mo-dificaciones, pero que el equilibrioentre lo tradicional y la tecnologíatampoco sea causa de persecucio-nes siempre que sea empleada deuna forma racional.

Que los criterios del desarrollorural que se puedan barajar siem-pre nos induzca a tener en cuentala necesidad de un desarrollo sos-tenible; beneficioso social, am-biental y económicamente.


hombre porque hay diversas formas de cre-cer; hay diversas formas de crecer porquehay diversas formas de ser niño; ser niñode pueblo es una de esas formas; recreada desde la memo-ria y la nostalgia, es una forma especialmente gozosa, espontá-nea y libre, a caballo siempre entre la ternura y el humor.

Pero a veces, desde este coro común, comienzan a destacarse voces que clara-mente hacen sonar melodías distintas. Que comienzan a apuntar registros pro-pios más allá de esta meritoria y válida labor de nostalgia. La de Ignacio Sanz(Segovia) por ejemplo. Libros como “El año del petróleo” (Mondadori), “Zara-güel” (Trujal) o “El coche de línea” (Escuela Española), aportan la presencia deprotagonistas con una emocionante capacidad de ensoñación –componentesustantivo de lo universal humano– de idearse situaciones en los que la niña ve-cina de pupitre llega a gran actriz, de imaginarse futuros en los que todos losamigos gobiernan su patria o realizan valiosos inventos en pro de la humanidad,de crear héroes a partir del chico mayor que se fue del pueblo una noche paraconocer Madrid y volver a contarlo, que imagina sirenas surgiendo de la fuentedonde mana el río e imagina el río surcado hasta el mar en una barca que le hi-zo el carpintero local, gallos de veleta que remontan el vuelo un día desde elcampanario, compañías de circo que evocan mundos de libertad sin límites,conductores de autobuses de línea que son trasunto de la trasmutación de larealidad en fantasía…

Chicos de pueblo. En la biblioteca de quien cree en los espacios rurales, enel valor de su pasado, en su posibilidad de recreación, en su potencial de ofertade sentido cara al futuro, no pueden faltar los textos de la narrativa infantil yjuvenil actual que tiene a estos chicos como protagonistas. Unos porque apor-tan la vibración emocional de generaciones enteras arraigadas en el campo.Otros porque, además, añaden el valor literario de situar en los espacios rura-les los componentes básicos de lo universal humano con los que ha trabajadosiempre la buena literatura.

39

Chicos de pueblo

La infancia como sujeto social activo autónomo, portador de derechos específi-cos, es un hallazgo relativamente reciente en nuestra cultura occidental. Másreciente es aún, en consecuencia, la infancia como motivo literario que, sin em-bargo, cuenta ya con nombres definitivamente clásicos. Pero lo que realmentees hallazgo casi contemporáneo es la infancia rural como motivo de la literatu-ra. En España alguna cosa dijo Gabriel y Galán, mostrando un camino que, juzga-do ahora, puede resultar blando y lamboyante, pero que, acorde con los tiem-pos, fue ampliamente eficaz. Hasta que, en castellano, Miguel Delibes remonta elvuelo y, entre otras piezas, crea el ya por mucho tiempo clásico “El Camino”.Antes, en catalán, ya marcaba nuevos rumbos “La minyonia d’un infant orat”,de mossen Riber, rector de Campanet (Mallorca).

Sin embargo, ha sido en los últimos 20 años cuando –en el contexto del boom dela literatura infantil– han salido a los caminos editoriales en busca de lector todoun enjambre de protagonistas niños (y en muy menor medida niñas) enraizadosen el espacio rural. Hay una explicación sociológica ciertamente válida: la fuertepresencia, en el estamento docente, de profesionales surgidos de familias campe-sinas propicia la difusión de textos que reflejan sus vivencias de cuando ellos mis-mos también, como los protagonistas, fueron chicos de pueblo. Se trata de tex-tos que básicamente se centran en contar cómo era, cómo fue, la vida de los ni-ños de pueblo antes de que la emigración arrumbara aquella forma de vida yaquella forma de ser niños: libertad, espontaneidad, ingenuidad, picardía, aventu-ras, travesuras, vinculación estrecha con la naturaleza, relación con los animales,vinculación a las faenas del campo, empaparse de las viejas tradiciones, aprendiza-je constante de los ancianos, la apertura de los ojos a la vida de la mano de her-manos mayores y personajes vecinos, la escuela, la incorporación de lo nuevo…El sustrato básico de estos materiales, respondiendo normalmente a la vivenciadel autor (Braulio Llamero, Pablo Zapata…) suele ser: hay diversas formas de estaren la vida porque hay diversas formas de ser hombre; hay diversas formas de ser

Avelino Hernández EL CAMPO Y SUS GENTES EN LA LITERATURA


Paralelo al río Turia y, por su izquierda,baja la Acequia Madre que se alimenta deél, y que hace su entrada al pueblo por unpequeño huerto vallado que hacía, enotros tiempos, las veces de lavadero pú-blico. Como aún no habían hecho su apa-rición las lavadoras eléctricas las chicasiban a lavar al “Huerto” los días de coladay, al mismo tiempo, repasaban divertidaslos chismes del día.Los cajeros de la acequia estaban remata-dos por losas de piedra inclinadas hacia elinterior para frotar la ropa y, al volcarsede rodillas sobre ellas, las lavanderas deja-ban al descubierto sus excitantes muslosy, a veces algo más (en aquellos tiemposde sequía…).Los críos (y no tan críos) de mi tiempoíbamos a “espiar” camuflados entre las ra-mas de un árbol pegado al exterior deuna escena que nunca olvidé, y que ya noolvidaré porque no me queda tanto tiem-po de vida para el olvido. Y lo cuentoahora, por primera vez, porque los prota-gonistas ya han muerto, porque ella medio mucha pena, y él estaba muy casado.Uno de los últimos días del curso escolar,como ya no iba a seguir, decidí hacer no-villos, y, en vez de entrar en la escuelaaquella tarde me fui a nadar al Parral. Co-

mo tenía que pasar por la senda que llevaal Huerto pensé (ya puesto), subir al ár-bol-observatorio para ver si había “algoque ver” y no perder la tarde del todo.De momento creí que no había nadie, talera el silencio del lavadero, casi un “silen-cio perfecto” si no fuera por el rumor dela acequia.Pero no estaba solo; había una lavanderasolitaria que restregaba lentamente la ro-pa al compás del pausado vaivén de sucuerpo y con la cara inclinada sobre laacequia, hablándole al agua.Era la Carmela.La Carmela era una mujer de mediana edad,muy guapa, pero ajada prematuramente. Ymuy triste. Siempre andaba por las callesdel pueblo hablando sola. Y triste…Se decía que estaba trastornada desde eldía que se casó. Al día siguiente de la bo-da su joven marido desapareció parasiempre. En aquellos tiempos eran muypocos los labradores que disfrutaban delprivilegio de hacer el viaje de luna de miely ellos no se encontraban entre los privi-legiados. Por eso, cuando despertó el no-vio de su noche de bodas (si es que dur-mió), enganchó la mula, cargó los aperosen el carro y se fue al campo. Nunca re-gresó. Nadie lo volvió a ver…

Encontraron a la caballería atada a un alga-rrobo con el arado puesto. Se le buscó portodo el monte, por todas partes, se hicie-ron mil conjeturas, murmuraciones…, pe-ro nada, nunca más se supo de él (hasta hu-bo quien no había salido nunca del pueblo yaseguraba haberlo visto en Argentina).La Carmela quedó muda para siempre decara al pueblo al mismo tiempo que per-día la razón.Y allí estaba ahora sola y triste en el Huer-to, balanceándose dulcemente sobre laslosas de la acequia. Después de observarlaun momento decidí bajar del árbol silen-ciosamente para alejarme de allí. Pero nopude, so pena de ser descubierto: acababade aparecer un hombre en la puerta. Allíestaba de pie observando a la Carmela, si-lencioso como ella, y como yo. Era un re-gante de las huertas vecinas con la azada alhombro, inmóvil como una estátua…Pero la estátua se puso en movimiento.Posó dulcemente la herramienta en tie-rra, y se acercó silenciosamente, comouna sombra, hasta pegarse por detrás alcuerpo de ella, que no tuvo tiempo de re-accionar. Antes de que se hubiera dadocuenta, la tenía asida fuertemente por elcogote con una mano para que no se pu-diera volver. Ella ni lo intentó, tuvo un es-

pasmo de sorpresa y se quedó completa-mente quieta, amorrada a la acequia, to-cando el agua con la cara, y muda comosiempre.Él, con la mano libre, se soltó nerviosa-mente la cuerda de la cintura, y, mientrascaían los pantalones sobre sus albarcas lle-nas de barro, le levantó la larga falda, le ba-jó las bragas de un tirón y la penetró bru-talmente, como yo no había visto hacer nial semental de la vaquería del tío Roso.A pesar de que la soltó para aferrarse alas ingles con las dos manos, la Carmelano se volvió, no se movió lo más mínimoni cuando la bestia sudorosa cayó sobreella y se abrazó convulsimamente en el úl-timo espasmo, el espasmo de un machorepugnante, epiléctico…Cuando pudo separarse del cuerpo mudode la lavandera, se subió los pantalones,los sujetó con la cuerda, recogió la azaday desapareció por donde había entrado.Dejé pasar el tiempo, bajé del árbol silen-ciosamente, y me fuí, dejando sola a lapobre Carmela, todavía inmóvil, inclinadasobre la acequia, rozando el agua con lacara, y mezclando sus lágrimas con elagua, que se iban con la corriente caminodel río y del río al mar.Nunca más volví al Huerto.

Este relato de Juan Mateu titulado “El Huerto”, es la pequeña contribución de RURALIA, al conjunto de actos celebrados este Día en todo el mundo contra la violencia doméstica

25N

25 de NOviembreDÍA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLENCIA CONTRA LAS MUJERES


INTERIOR-RURALIA (Convertido)-1 1/6/00 18:02 Pagina 1

Compuesta



Carr


EDICIÓ:

C.R.I.E. (Centre Rural d’Informació Europea)MAS DE NOGUERAE-12440 Caudiel-Benafer (Castelló) EspanyaTel. i fax: (34) 964 13 12 60E-mail: [email protected]://www2.uji.es/crie

Edició electrònica:http://www2.uji.es/crie/revista

PORTADA:Fragment de “Lugar golpeado”.Paul Klee, 1922

COORDINACIÓ: Marcelino Herrero Salvador.

COORDINACIÓ TÈCNICA: Carles Rodrigo Alfonso.

COLABORADORS:

José Miguel Adell, Jaime Albert, Eladio Arnalte, Carmen Arnanz, Yannick

Barret, Mª Carmen Caballero, Alfons Domínguez, Pedro Domínguez, Juan

Pedro Fonfría, Juan José García, Vicente García, Yvan Garrel, José Miguel

Gasulla, Teresa Giner, Pierre-Yves Guiheneuf, Avelino Hernández, Ignacio

Lacomba, Enric Mateu, Lluis Meseguer, Nicolás Murria, José Joaquín Nadal,

Julià Pastor, Antonio Pérez, José Luis Porcuna, Josep Roselló, Mª José Sanz i

Josep Tortosa.

PATROCINEN:

DISSENY I MAQUETACIÓ:Gençana S.C.V. Tel: 963 64 19 49Pablo Mestre Navarro i Manuela Valls Menadas.

CORRECCIÓ i REVISIÓ DE TEXTES:Elena Soriano García.

FOTOMECÀNICA E IMPRESSIÓ:Gráficas Papallona S.C.V. Tel: 963 57 57 00

Dep. Legal: V-3.422-1998

S’imprimiren 5.000 exemplars sobre paper reciclat.

RURALIA no comparteix necessàriament tots els

punts de vista dels articles signats. La redacció asumeix

la resposabilitat d’assegurar que el debat i la pluralitat

de punts de vista es realitze amb respecte i simpatia

cap a les persones.

Socis transnacionals:

SVENSKA ÖSTERBOTTENSUNGDOMSFÖRBUND (SÖU) r.f.

ConfederazioneItalianaAgricoltori Ambiente

RicercaSviluppo srl.

UNIÓNEUROPEA

CONSELL ASSESSOR:

Eladio Arnalte Alegre (Universidad Politécnica de Valencia), Cesáreo Casino

Esteban (Plataforma Rural del País Valencià), Juan Corchado Badía (Alto

Palancia), Javier Esparcia Pérez (Universitat de València), Diego López

Olivares (Universitat Jaume I), Mª José Payá Valdés (Proyecto LEADER II de

la Comunidad Valenciana), Antonio Pérez Verbena (Conselleria d’Agricul-

tura), Joan Ramón Peris (Unió de Llauradors i Ramaders), José Sales (Unió

Provincial de Cooperatives del Camp de Castelló), José Tomás Varea Varea

(La Serranía) i Fernando Vera Rebollo (Universitat d'Alacant).

CONSELL DE REDACCIÓ:

Jorge Cruz Orozco, Berta Chulvi Ferriols, Javier Delgado

Franco, Marcelino Herrero Salvador, Pablo Mestre Navarro

i Carles Rodrigo Alfonso.

No me basta ser templado

para que no enferme más

y cuando mucho he enfermado,

que nace mi bien verás

del haberme deshojado.

“Cancionero del campo”Edición de Bonifacio Gil

Otoño

AQUEST SEGON NÚMERO DE

TARDOR DE RURALIA S’ACABÀ

D’ IMPR IMIR ALS TALLERS DE

GRÀFIQUES PAPALLONA EN LA

LLUNA PLENA DEL D IA 20 DE

DESEMBRE DE 1999, FESTIVITAT

DE SANT DOMÈNEC DE SITGES

EXTERIOR-RURALIA (Convertido)-2 1/6/00 18:06 Pagina 1

Compuesta


Lletraferitsa

g

r

t

r

k

s

j

e

i

nz

wq

j

v f

w

b

h

l

f

Y

N

R U

E

Q

MD

B

S

W

V

X

PH

G

a

g

i

s

k

p

e

i

s

z

w

q

j

v

u

o

b

hv

e

N

R

EQ

f

D

B

g

of

X

vH

t

a

r

k

R N

G

a

i

k

N

Q

i e

g

l

a

A

o

f

H

b

s

Z

U

g

b

e

i

e

q p

C

h

P

–Veus? Aquest til·ler el vaig plantar jo –assenyala Joaquinet el Minso, amb lajustícia del pas de seixanta anys entre el til·ler plantat i l’elegant filerad’arbre que protegeixen encara la mina abandonada en un barranc ple desorolls de la vesprada.

El sorollet del vent que juga amb les fulles que verdegen de mil maneresper als ulls. Els cants diversos dels ocells que mostren a la interpretació del’oïda. La crònica visual i auditiva de l’abandonament de la mina, del barranci dels camins, dels cultius i dels massos, dels pobles, de la manera de viured’una comarca sencera.

–Ací hi havia la casa dels amos, i això són els llavadors, veníem des delpoble i feien ball i tot –explica la Conxa del Castell, recordant com és defeliç el temps jove, encara que el temps evocat fos és d’una postguerra, ala vora d’una mina vigilada per un destacament de guàrdies civils, que encanvi, destinaven l’esforç a la persecució dels maquis, especialment aquellllegendari hermafrodita anomenat La Pastora.

–Algú del poble va vore La Pastora en una taverna. Les guerres sónterribles… –assegura Joaquinet, mentre l’idealisme tràgic i elemental delsmaquis dels Ports de Morella i Beseit es confon amb el bandolerisme de lapassada centúria, quan la grandesa de Morella es media per les notícies dela resistència carlina de les hosts de Ramon Cabrera. I, amb un escorçmàgic dels segles, es podria arribar a concitar la memòria de lesconquestes cristianes medievals del Cid o Jaume I. I Joaquinet el Minso, enla vesprada lluminosa del juliol, continua:

–Aquell és el pinaret del Floro, aquell bandoler que anava pels camins. Segurament,el devien prendre allí mateix. No se n’ha sabut res més. I conten que, una vegada,el Floro va aturar un xiquet que portava un saquet. El Floro li va demanar on anava.El xiquet li va respondre: “Porto els diners a casa, però no ho puc dir a ningú, que sitrobava el Floro me’ls prendria”. El Floro li va dir: “Ja pots anar tranquil cap a casa, idigues que t’ho ha dit el Floro”. Es conten moltes coses. Més cap allà hi ha un tossalque en diuen dels Tres Reis. Tan important devia ser tota aquesta part?

Privilegi de les terres antigues, el de tenir reis. I sort de les terres on es troben diversosterritoris en un mateix paisatge, la de fer aparéixer la memòria enmig de l’absolutacalma de la llum de la vesprada. Una calma aparent. La Conxa denuncia:

–Tots estos bancals eren una hermosura. El blat, les ametles. A les vores del riu escollien verdures. Només d’aquell tros traíem les pataques per tot l’any. A taula,moltes vegades n’érem catorze… –Joaquinet i la Conxa es van anar coneixentsopant en aquella taulada.

La Conxa es va haver de deixar l’escola als deu anys, per a fer de pastora, i això queestudiar li agradava molt. Joaquinet manejava molt bé la dalla. El buscaven molt per asegar.

–A punta de dia, ja havíem d’estar al bancal Però l’olleta de migdia, allò ere glòria.La dalla s’agarre aixina, primer s’esmole aixina i en lo braç es fa esta acció. En unno res, segàvem des d’ací allà. Però quan vaig vore la lletra que tenie ton tio Pepito,a les cartes que enviave des de Barcelona, vaig dir : Quina lletra!

Imitant aquella lletra es iniciar una carrera de funcionari, matisat de joveemprenedor: caçador, fabricant de ràdios, venedors de mantes, arreglador desabates, mestre a l’escola quan no hi havia mestre. I, per tant, un emigrant. I pertant, uns ulls amb una justícia oberta al temps de la vesprada:

–No hi ha ni punt de comparació. El camp vol aigua. I esta sequedat fa temor. Al tolldel Gorg de Dalt, quan tornàvem de segar, mos tiràvem a nadar. Quina aigua! I ara,s’han assecat tots els ullals i les fonts, ací, al Molí, a tot arreu. Els camins estan plensde brossa, i el llit del riu tot són xops. Tant de xop, senyal que xuplen l’aigua. Araque aquell til·ler… Encara durarà, encara.

Lluis MeseguerHerbers, ELS PORTS

EL TIL·LER en O

toño

de

1999

5U

NIÓ

NE

UR

OP

EA

RE

VI

ST

AD

EL

MÓ

NR

UR

AL

VA

LE

NC

IÀ Queremos ejercer nuestro

alimentos buenos y sanosderecho a producir

280-ruralia n 5 - mas de noguera · conquestes cristianes medievals del cid o jaume i. i joaquinet...

Documents