Upload File

úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de lepanto i...

  • Home
  • Documents
  • úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes
49
qwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòó úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò óúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèí òóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàé èíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmà éèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnm àéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbn màéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvb nmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcv bnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxc vbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghopas dfghjklçzxcvbnmàéúqwertyuiopasdfg hjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdf ghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopas dfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopa sdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiop asdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuio pasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyui opasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwerty uiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwert Sabor d’albergínia Patrimoni immaterial, identitat i mediterraneïtat Jordi Bertran Jordi Bertran (Tarragona, 1966), llicenciat en Filologia catalana i gestor cultural des de 1985, coordina el futur Museu Casteller de Catalunya, que s’aixeca a Valls. Ha estat professor dels postgraus de gestió cultural a les universitats Ramon Llull, Girona i Rovira i Virgili; i del Màster de llengua, literatura i cultura catalanes/URV. Codirigí l’Espai Diàlegs sobre la festa dels musulmans per a la Generalitat. Ha publicat una vintena d’obres sobre la festa i la gestió cultural, com Els Colors de Santa Tecla: la festa gran de Tarragona (1998), Festes de Catalunya (2001), Santa Tecla. Identitats tarragonines (2004), Manual sobre el foc i la pirotècnia en les festes (2006); i els contes El capità de les il·lusions (1998) i El Negrito de la pau (2013). Col·laborador en revistes de cultura i espectales i articulista a la premsa, ha intervingut en congressos a onze països.

Upload: others

Post on 21-Sep-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

Report

TRANSCRIPT

Page 1: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

qwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwertyuiopasdfghopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteuacuteqwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwertyuiopasdfghjklccedilzxcvbnmagraveeacuteegraveiacuteograveoacuteuacuteqwert

Sabor drsquoalbergiacutenia

Patrimoni immaterial identitat i mediterraneiumltat

Jordi Bertran

Jordi Bertran (Tarragona 1966) llicenciat en Filologia catalana i gestor cultural des de 1985 coordina el futur Museu Casteller de Catalunya que srsquoaixeca a Valls Ha estat professor dels postgraus de gestioacute cultural a les universitats Ramon Llull Girona i Rovira i Virgili i del Magravester de llengua literatura i cultura catalanesURV Codirigiacute lrsquoEspai Diagravelegs sobre la festa dels musulmans per a la Generalitat Ha publicat una vintena drsquoobres sobre la festa i la gestioacute cultural com Els Colors de Santa Tecla la festa gran de Tarragona (1998) Festes de Catalunya (2001) Santa Tecla Identitats tarragonines (2004) Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en les festes (2006) i els contes El capitagrave de les ilmiddotlusions (1998) i El Negrito de la pau (2013) Colmiddotlaborador en revistes de cultura i espectales i articulista a la premsa ha intervingut en congressos a onze paiumlsos

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

5613

Sabor drsquoalbergiacutenia13

Patrimoni immaterial identitat i mediterraneiumltat

Jordi Bertran

Maurizio Martinotti eacutes un dels muacutesics drsquoarrel meacutes important de la Mediterragravenia Viu i treballa al Piemont el territori occitagrave de la Itagravelia nord occidental banyat pel riu Po on el patrimoni immaterial srsquoha vist

revaloritzat enormement gragravecies a la seva contribucioacute La seva veu i la seva viola de roda han esta essencials per entendre la Mediterragravenia cultural des dels temps en quegrave era al front de La Ciapa Rusa una de les millors formacions que ha donat el Mare Nostrum en el moacuten de les muacutesiques drsquoarrel Amb el seu primer i decisiu treball discogragravefic Ten da chent larchet che la sunada lelonga (1982) Martinotti va reivindicar unes aromes de la Mediterragravenia que en paraules seves teacute

gust a albergiacutenia Aquest fruit lrsquoetimologia del qual proveacute de lagraverab al- serveix a Martinotti per explicar els elements comuns en el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

5713

patrimoni immaterial dels diferents paiumlsos mediterranis el bressol de la civilitzacioacute occidental i durant segles un eix central drsquoaquest planeta Els pobles que han habitat les ribes del mar dUlisses el que els grecs i els fenicis van colonitzar i els romans van denominar Mare Nostrum el de la batalla de Salamina amb els grecs contra els perses el del combat naval a Agraveccium entre Octaviagrave i Agripa contra Marc Antoni i Cleogravepatra el dels cristians bizantins i els musulmans sumites el dels normands el del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta el dels genovesos i el dels venecians el de lrsquoalmirall mallorquiacute Antoni Barceloacute i Pont de la Terra el del britagravenic lord Nelson i el francegraves Napoleoacute el dels Borbons el de la magravefia van engendrar una cultura autogravectona que han pervingut al llarg de les centuacuteries Malgrat que shan recompost les fronteres i les nacions srsquohan estegraves i enfrontat tres religions monoteistes i srsquohan desenvolupat batalles colpidores -des de la miacutetica de Troia i les ambivalents croades fins a les de Lepanto i Galmiddotliacutepoli- conquestes sagnants setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i drsquoilles fabuloses les arrels ancestrals han desafiat tots els esdeveniments de la histograveria incloses les invasions meacutes diverses els episodis meacutes truculents i les ragravetzies de pirates i corsaris audaccedilos Ben a la vora de la histograveria dels llibres lluita la intrahistograveria de pasteres que salpen cap a Lampedussa Pantelleria Siciacutelia Malta o Andalusia El patrimoni popular ha fet la competegravencia a la memograveria drsquoemperadors reis papes sultans i capitans intregravepids

En aquest fascinant i tempestuoacutes escenari on han confluiumlt i conviscut gent diversa on shan alccedilat i ensorrat cultures i imperis de molts segles de vida 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

5813

com afirma lrsquoantropograveleg i sociograveleg Iain Chambers de la Universitagrave degli Studi di Napoli lsquoLOrientalersquo lsquopot emergir una altra Mediterragravenia una Mediterragravenia multidimensional i mestissa que desafia lrsquoordre poliacutetico-cultural actualrsquo1 Les polifonies o polivocalitats lsquoMoysikosrsquo eacutes un terme egipci que sentencia que la muacutesica eacutes el principi de tot Alhora la veu humana eacutes lrsquoessegravencia primigegravenia de la muacutesica a la Mediterragravenia ja sigui colmiddotlectiva o individual En la de transmissioacute o tradicioacute oral localitzem dos estils la polifonia al nord o sigui la juxtaposicioacute de dues o meacutes liacutenies melogravediques que interaccionen simultagraveniament i lhomofonia eacutes a dir totes les veus juntes al sud Com explica lrsquoetnomusicograveleg valenciagrave Vicent Torrent lsquoSembla per tant a primera vista que conviuen al si del Mediterrani dos moacutens musicals quasi

oposats i irreconciliables Perograve si anem mirant les zones centrals mdashAndalusia el Paiacutes Valenciagrave les Balears Cograversega Sardenya totes les illes que creuen la mar la Itagravelia meridional Albagravenia Gregravecia Macedogravenia etcmdash veurem que molt contragraveriament a aquesta apreciacioacute superficial hi ha una fusioacute sonora secular i profunda entre les formes musicals del nord i les del sud que configuren diverses tradicions que manifesten de diverses maneres que les estructures melogravediques i les polifonies del nord soacuten fecundades per tot el

sistema expressiu del sud Aquesta zona central del Mediterrani podem anomenar-la zona de lrsquoestagravendard (del so estagravendard per oposicioacute amb la zona nord i amb la zona sud o millor per fusioacute entre aquestes dues zones) La zona central del Mediterrani no eacutes sols un concepte territorial sinoacute un concepte sonor un espai acuacutestic on es fa la fusioacute drsquoelements musicals nord-mediterranis i elements musicals sud-mediterranis i on les tradicions musicals de diferents paiumlsos fan lliga i ofereixen un so homogeni i peculiarrsquo2

1 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea

2 Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant [en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

5913

No fou fins al segle passat que es va analitzar aquesta polifonia oral o cants polivocals que havien sobreviscut ben ancorats en aquesta franja central en llocs muntanyosos o de difiacutecil acceacutes de manera que havia escapat a la investigacioacute La seva incomunicacioacute justifica en molts sentits lrsquoantiguitat perograve eacutes cert que difiacutecilment cap documentacioacute ho confirmaragrave Tot i aixiacute a lrsquoilla de Sardenya es conserva la primera evidegravencia localitzada a lrsquoagraverea de Barbagravegia i es remunta al segle VII aC Es tracta duna estagravetua de bronze que representa un cantant amb una magrave recolzada a la barbeta i laltra sobre lorella amb dos dits que dobleguen el cartiacutelag en la postura tiacutepica del lsquotenorrsquo nom amb quegrave es coneixen encara avui els integraverprets de polifonia patrimonial en aquesta illa La postura eacutes comuna a lrsquoagraverea mediterragravenia Aquesta polifonia oral viatja a traveacutes dels segles de manera independent a lrsquoescrita catapultada a partir de lrsquoEdat Mitjana com a emblema del moacuten occidental La polifonia oral un remoliacute indescriptible de sons i paraules solament possible amb la potegravencia del diafragma conreat en la immensitat dels camps i traslladat despreacutes als carrers plens de gent va perviure especialment a les illes de Sardenya ndashlsquoil canto a tenorersquo declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2008- Cograversega ndash la lsquopaghjellarsquo amb el mateix reconeixement internacional des de 2009- i Siciacutelia ndashamb els lsquolamentirsquo- aixiacute com a altres territoris italians en menor abundagravencia la Liguacuteria a lrsquoagraverea genovesa la Campagravenia la Basilicata i Calagravebria a lrsquoextrem sud A la zona muntanyosa i abrupta de lEpir a la Gregravecia del nord-oest limiacutetrofa amb el sud dAlbagravenia tambeacute es manifesta aquest sistema vocal profusament essent reconegut per la Unesco el 2005 Els investigadors apunten lrsquoexistegravencia drsquoun tronc ordinari comuacute que amb el pas del temps i lrsquoisolament dels territoris on la polifonia oral es mantingueacute shauria diversificat en la seva textura per donar lloc a variants locals Es tractaria drsquoun proceacutes similar al naixement de les llenguumles romagraveniques derivades de la mare llatina Aquestes polifonies de la famiacutelia mediterragravenia eren interpretades en general solament per homes que es disposen en cercle i acostumen a ser a dos veus a tres o a quatre 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6013

Possiblement eacutes a Cograversega on trobem uns patrons meacutes pautats i estudiats3 La polifonia corsa denominada genegravericament lsquopaghjellarsquo funciona amb lrsquoesquema invariable i senzill de les tres veus amb una nomenclatura concreta una primera veu a la qual anomenen lsquosecundarsquo una segona veu anomenada lsquoterzarsquo i el baix conegut com lsquobassursquo Cadascuna daquestes veus que pot ser cantada per un sol home o doblada especialment en el cas del bassu compleix una funcioacute molt especiacutefica i immutable Interpreten les melodies sempre en el mateix ordre la lsquosecundarsquo que inicia el cant doacutena el to i executa la melodia principal el bassu segueix la veu anterior acompanyant-la i donant-li suport i la lsquoterzarsquo la meacutes alta enriqueix el cant Per als neogravefits sembla que una de les veus sola al principi proposi una liacutenia melogravedica simple i austera i despreacutes en moments de vegades inesperats les altres dues veus omplen lharmonia amb el mateix text Luacutes de certs ornaments melismes i tregravemolos vocals broda notablement el resultat final sense arribar a complicacions que enfosqueixin la senzillesa original Hi ha moments en quegrave les veus semblen establir una manera menor amb episodis de quintes paralmiddotleles que hi aporten un sabor medieval fosc i fascinant per resoldrersquos inesperadament en un perfecte acord major duna lluminositat expansiva Lefecte per als oients eacutes una muacutesica vocal de qualitats profundament expressives En el repertori del cant polifogravenic de Cograversega coexisteixen orgagravenicament les peces sacres i lituacutergiques sobre textos en llatiacute i les basades en poemes seculars tradicionals cantats en cors com a llengua principal La lsquopaghjellarsquo sinterpreta amb motiu de diversos esdeveniments festius socials i religiosos als bars i places dels pobles o durant les misses processons i fires agragraveries Es transmet principalment per via oral mitjanccedilant lobservacioacute i lescolta la imitacioacute i la immersioacute en els oficis religiosos

3 Per al coneixement de la polifonia corsa soacuten suggerents els treballs Ayats J Costal A Gayete I Rabaseda J 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses

latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29

Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml

Frechina Josep V 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddot lectiursquo Calaceit Caramella 21

Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota

Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia

Unesco lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6113

quotidians als quals assisteixen els infants i en els cors parroquials formats per adolescents

Paghjella(Cograversega) canto a tenore(Sardenya) lamenti (Siciacutelia)

La polifonia oral corsa proveacute de lrsquoentorn dels pastors que cantaven a les muntanyes de lrsquoilla les peripegravecies i pensaments a traveacutes drsquoaquesta modalitat per transmetre oralment els esdeveniments que tenien lloc tant a nivell familiar com grupal o territorial A traveacutes de la polifonia les famiacutelies de pastors podien conegraveixer tant la histograveria del seu propi poble com successos nacionals per exemple la derrota decebedora del seu liacuteder Pascal Paoli contra larmada francesa del rei Lluiacutes XV a Posat Novu el 1769 en un cant pervingut fins als nostres dies Un germagrave de la lsquopaghjellarsquo corsa eacutes el lsquocanto a tenorersquo desenvolupat dins de la cultura pastoral de Sardenya4 Representa la forma autogravectona de cant polifogravenic masculiacute a quatre veus - bassu contra boche i mesu boche - interpretat per quatre homes Una de les seves caracteriacutestiques eacutes el timbre profund i gutural de les veus lsquobassursquo i lsquocontrarsquo Lrsquouacutes de la gorja la part del coll que fan vibrar eacutes progravepia dels cantants sards per efectuar un so vocal uacutenic a la Mediterragravenia Com a caixa de ressonagravencia utilitzen el nas El solista entona la melodia amb un text en prosa o un poema mentre que les altres veus formen un cor dacompanyament Molts daquests cantants viuen a la zona de la Barbagravegia i altres agraverees del centre de lrsquoilla on aquesta art vocal encara forma part de la vida quotidiana de

4 Per aproximar-se a la polifonia sarda Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Unesco lsquoEl Canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia]

wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6213

les comunitats locals Sovint sinterpreta espontagraveniament als bars perograve tambeacute en ocasions meacutes rituals com els casaments lrsquoesquilada dels xais les festivitats religioses o el carnaval de la localitat de Barbaricino Les melodies meacutes comunes soacuten la lsquoserenata boche lsquoe nottersquo (la veu de la nit) i els cants de ball com ara els lsquomutosrsquo lsquogososrsquo i lsquovallosrsquo Els textos poden ser poemes antics o beacute contemporanis sobre temes actuals com ara lemigracioacute latur i la poliacutetica A Sardenya van constituir lrsquoassociacioacute de tenors (Sotziu Tenores) que aplega seixanta grups i srsquoha creat un museu a la localitat de Vitzi Museo Multimediale del Canto a Tenore on tambeacute existeix un dels grups de major renom Al costat de Cograversega i Sardenya lrsquoilla de Siciacutelia tambeacute ha conservat una mostra excepcional de polifonia els lsquolamentirsquo o laments5 Es tracta drsquouns cants que srsquoassagen durant la Quaresma i srsquointerpreten a la Setmana Santa Si beacute el 1970 van ser prohibits pel grau drsquoembriaguesa dels integraverprets anomenats lsquolamentatorirsquo aquest patrimoni ha estat retrobat en la degravecada dels noranta del segle passat gragravecies als germans Carmelo i Filippo Cosenza que els havien apregraves del seu pare que nrsquohavia estat executant En aquest cas es tracta drsquoun repertori estrictament religioacutes i devocional propi de les localitats de Piazza Armerina Barcellona Pozzo di Gotto o San Stefano di Camastra Els lamentadors integren una lsquosquadrarsquo amb un magravexim de deu components abassegadorament masculins que es colmiddotloquen en cercle Paradoxalment expressen el dolor vessat a traveacutes del patiment de la Mare de Deacuteu la Maria Addolorata Antigament hi havia dones que acompanyaven els marits a les actuacions i srsquounien al cant Actualment sobresurt el treball que han realitzat els Lamentatori di Santissimo Crocifisso de Piazza Armerina lrsquouacutenica confraria de les deu antigament existents que ha sobreviscut en aquesta vila Antigament assajaven mentre treballaven al camp Cadascuacute cantava una melodia i de lluny un altre li responia En lrsquoagonia de la decadegravencia els lsquolamentirsquo srsquoassajaven a les tavernes Sortien Dijous Sant a la nit per sacralitzar lrsquoitinerari que Divendres recorreria la processoacute La melodia es divideix en quatre mograveduls un per a cada un dels quatre solistes mentre que la base eacutes interpretada pels baixos i doacutena suport i complementa un complex moviment melogravedic de nomeacutes dos sons

5 Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella (Els llibres de Caramella 1)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6313

Meacutes cap a orient a lrsquoabrupte Epir a la Gregravecia del nord-oest i el sud dAlbagravenia localitzem la muacutesica isopolifogravenica interpretada pels toscs i a Labeumlria6 El terme iso estagrave relacionat amb lrsquoison o isocragravetima de la muacutesica de lesgleacutesia bizantina eacutes a dir la nota llarga cantada pels acompanyants per donar suport a la melodia portada pel solista o pel grup Concretament es refereix al brunzit que acompanya el cant polifogravenic en aquest territori El brunzit es realitza de dues formes entre els toscs sempre eacutes continu i cantat amb la siacutelmiddotlaba i usant la respiracioacute esglaonada mentre que entre els labs de vegades es canta com un to riacutetmic realitzat amb el text del cant Es pot diferenciar entre isopolifonia a dos tres i quatre veus La de dues veus representa la forma meacutes simple i eacutes popular a tot el sud dAlbagravenia Es realitza a una agravemplia gamma desdeveniments socials com casaments funerals festes de la collita celebracions religioses i festivals com el de Gjirokaster La isopolifonia a tres veus srsquoestructura amb dues parts solistes una melodia i una contramelodia amb el brunzit del cor El cant a quatre veus es troba amb menys frequumlegravencia i nomeacutes entre els labs Consta tambeacute de dues parts solistes perograve sacompanya de dos brunzits un coral i un com a solo Les polifonies orals de la Mediterragravenia han experimentat una projeccioacute important a partir del sorgiment de grups nous que han portat els cants des

del seu hagravebitat primigeni als escenaris dels festivals i programacions musicals estables Com explica Vicent Torrent lsquoen la degravecada dels setanta Mikis Theodorakis Papajuanu i altres personalitats llanccedilaven un manifest adreccedilat a la societat grega en general i especialment a la intelmiddotlectualitat del paiacutes Alertaven sobre la creixent implantacioacute de les

muacutesiques de consum occidentals i consequumlentment sobre la pegraverdua de prestigi de la muacutesica popular grega i la seua previsible substitucioacute per

6 Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6413

aquells productes impulsats des de la induacutestria multinacional Sens dubte miraven a uns altres paiumlsos europeus on aquesta dinagravemica estava molt meacutes avanccedilada que en el seu propi paiacutes Poc despreacutes va nagraveixer a Itagravelia un moviment creixent que generagrave la produccioacute de muacutesiques drsquoorigen tradicional i de nova fesomia Aquest moviment es manifesta a meacutes amb una vessant reivindicativa mdashcom abans a Gregraveciamdash i eacutes batejat amb el nom de lsquoripropostarsquo Grups com la Nova Compagina di Canto Popolare de Nagravepols srsquoalcen amb aquesta bandera i amb un repertori drsquoaspecte modern i de so tradicionalrsquo7 En aquesta liacutenia i sentit la lsquoripropostarsquo crea nova muacutesica feta per homes drsquoavui que componen seguint lrsquoestegravetica de la tradicioacute La lsquoripropostarsquo neix

als paiumlsos on la muacutesica de la cadena tradicional estagrave en decadegravencia Aixiacute a Cograversega en els anys setanta del segle passat emergeix la formacioacute Canta U Populu Corsu fundada el 1973 per Jean-Paul Poletti i i Natale Luciani Soacuten lavanccedilada de la reactivacioacute del cant en llengua corsa A partir dels vuitanta la banda crea escoles musicals a tota lilla i ensinistra els joves per a la pragravectica de la polifonia oral i sobretot de la llengua corsa a traveacutes drsquoella El compromiacutes arriba a ser tan gran que Natale

Luciani esdevingut el representant meacutes emblemagravetic i alhora activista cultural i poliacutetic va ser tragravegicament assassinat el desembre de 2003 El grup no es va arronsar i va prendre una altra dimensioacute nacional i internacional Avui dia continua sent un referent en la histograveria de la muacutesica de lilla amb la seva lluita per la promocioacute de la llengua i la cultura corses i el seu reconeixement internacional Paralmiddotlelament el 1978 neix un dels grups que tambeacute ha assolit major prestigi A Filetta mentre que el 1979 a partir de la transmissioacute oral del pare dels germans Bernardini emergeix I Muvrini amb una projeccioacute destacament mundial A Occitagravenia el grup possiblement meacutes influent hagi estat Lo Cograver de la Plana procedent de la portuagraveria ciutat de Marsella un vegravertex humagrave cultural i musical de la Mediterragravenia on srsquohan creuat estils tendegravencies i llenguumles El 2003 amb el seu primer enregistrament va obtenir el Gran Premi de la prestigiosa Acadeacutemie Charles-Cros en la categoria de muacutesiques del moacuten 7 Torrent V op cit 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6513

que suposava un reconeixement des dels circuits de la world music cap a una proposta nascuda des de lrsquoarrel meacutes atagravevica El prestigioacutes diari francegraves lsquoLe Mondersquo assegurava lsquoel seu compromiacutes amb la causa eacutes ferma perquegrave canten cagraventics fervorosos reinvertits amb una energia boja i un singular poder embriagadorrsquo Cantant peces tant seculars com religioses Lo Cograver de la Plana shan compromegraves a reviure lheregravencia occitana per a les noves fornades Al sud drsquoItagravelia creat el 1993 les dones drsquoAssurd serien lrsquoequivalegravencia de Lo Cograver de la Plana De fet el marccedil drsquoenguany han estrenat un projecte conjunt a la fira Babel Med Music de Marsella un certamen reconegut que congrega el sector de les muacutesiques drsquoarrel de la Mediterragravenia i drsquoaltres espais sonors Han repregraves entre altres les lsquotammurriatersquo (canccedilons i balls de la tradicioacute local del sud drsquoItagravelia) el lsquopizzichersquo (de la traduccioacute italiana de lsquopreacutemerrsquo vinculats al fenomen de la zona del Taranto a la Pulla) la tarantelmiddotla les canccedilons de protesta vinculades a lesfera del treball i lemigracioacute i les serenates En aquesta mateixa liacutenia a les terres catalanes han sorgit grups de nova fornada que es basen en la reinterpretacioacute de la polifonia mediterragravenia Tambeacute han estat liderats i integrats per dones En aquest sentit el 2001 va neacuteixer De Calaix a lAlt Empordagrave Les unia el gust per cantar descobrir i reinterpretar els sons del nostre paiacutes i es van llenccedilar a fer una proposta musical basada en la veu que elles mateixes catalogaven com a lsquonova polifonia tradicional catalanarsquo Posteriorment tambeacute mereix ser destacada la formacioacute de Ponent Krregades de Romanccedilos Les arquitectures humanes De la veu passem al joc amb el cos El fet drsquoenfilar-se uns sobre els altres ha estat practicat pels infants arreu del moacuten Quan el joc esdeveacute habilitat tegravecnica en els adults tampoc no eacutes patrimoni exclusiu de la Mediterragravenia El circ lrsquoha documentada en molts territoris del planeta A meacutes a lrsquoAgravesia coneixem dues notables manifestacions tradicionalitzades en celebracions puacutebliques Per una banda els govindes de les ciutats de Mumbai Thane i Pune entre daltres a lrsquoIacutendia per lrsquoaltra els castells del santuari Itsukushima al Japoacute A Mumbai el dia que es commemora el naixement del Deacuteu Krishna Govinda milers de joves fan el que ells anomenen 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6613

piragravemides per trencar una mena de pinyata sacralitzada plena de llet mantega i mel8 Els govindes -castellers en el seu idioma- poden fer construccions de sis set vuit o nous pisos amb una tegravecnica progravepia ndashamb clars paralmiddotlelismes pel que fa al desplegament dels cossos en certes posicions de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute- i una passioacute desbordant que atreu lrsquoatencioacute de milers drsquoaficionats Els castells humans al santuari Itsukushima al Japoacute se celebren durant lestiu en la festa Tamatori la Tamatori-sai9 Els grups de joves rivalitzen en la construccioacute de castells per aconseguir arribar a una bola

magravegica colmiddotlocada sobre una fusta que salccedila enmig del mar a traveacutes duna estructura de quatre pals duns deu metres daltura Les torres humanes soacuten de tres pisos A lrsquoAgravefrica negra a Umunze i en algunes altres localitats de Nigegraveria les danses Nkpokiti alcen torres de fins a cinc pisos coronades per nens a les festes de finals drsquoagost i principis de setembre10 Nrsquohi ha drsquoaixecades per sota

A la Mediterragravenia coneixem quatre pragravectiques vigents drsquoarquitectures humanes les torres i acrobagravecies del Marroc a la Mediterragravenia sud els lsquopizzicantograversquo al sud drsquoItagravelia la muixeranga valenciana i els castells catalans Al nord drsquoAgravefrica perviu lrsquoantiga escola acrobagravetica egiacutepcia exemplificada en lrsquoescola magrebina que avui manteacute la dualitat entre la pragravectica en la placcedila

8 Per aproximar-se al fenomen dels govindes Bertran J 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla

Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les

construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a

httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Tambeacute eacutes recomanable visionar els documentals Dahi Handi de Pep Puig 2013 Magnegravetic Films i Castellers de Vilafranca Melting Pot de Marta Saleta 2014 Castellers de Sants

9 Bertran Jordi 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 10 DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo DA

lsquoLrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011rsquo Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6713

puacuteblica i el seu tragravensit dins les veles de circ11 Els principals grups o troupes com soacuten anomenats en largot local procedents de diferents pobles i ciutats del nord dAgravefrica acudeixen a la placcedila Jamaa el Fna a la ciutat de Marragravequeix Aquesta placcedila eacutes la meacutes acrobagravetica de tot el Magrib i shi desenvolupa una important activitat cultural econogravemica i turiacutestica Alliacute els acrogravebates actuen al costat de narradors muacutesics ballarins faquirs i encantadors de serps alguns dhistograveria centenagraveria El 2001 la UNESCO va proclamar lespai cultural daquesta placcedila Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat Srsquohi realitzen construccions de fins a quatre pisos drsquoalccedilada Lorigen daquestes torres rau en la desapareguda germandat Oulad Sidi Ahmed Ou Moussa al sud de lAtles marroquiacute el bressol de guerrers hagravebils i flexibles capaccedilos de bastir acrobagravecies impactants A mitjans del segle XVI Sidi Ahmed Ou Moussa un guerrer de la tradicioacute al-Jazouli que va portar el sufisme fins a lAtles i va morir el 1564 va comenccedilar la praxi acrobagravetica Extingides les funcions militars lacrobagravecia es converteix en art i manera de vida i ha esdevingut lrsquoarquitectura humana mediterragravenia viva amb documentacioacute meacutes antiga

La famiacutelia Hammich fa vuit generacions que aixeca torres

i fa acrobagravecies al Magrib Foto Groupe Acrobatique de Tagravenger Una altra ciutat essencial en lacrobagravecia eacutes Tiznit a 320 km de Marragravequeix i feu de la famiacutelia Hammich que eacutes la que ha actuat al Fograverum Casteller de Valls per la Fira de Santa Uacutersula de 2014 Mohamed Hammich el patriarca

11 Sobre lrsquoescola magrebina de torres i acrobagravecies Catalagrave Pere 1981 Moacuten Casteller I Barcelona Rafael Dalmau pp11-31 Bertran Jordi 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6813

actual daquesta estirp explica en el llibre Taoub (2012) La meva famiacutelia ve de Sidi Ahmed Ou Moussa i el meu besavi Sidi Ahmed Idrissi estagrave enterrat allagrave12 Lacrogravebata Youness Hammich -en la seva trentena danys- representa la setena generacioacute daquesta famiacutelia dorigen berber Lacrobagravecia eacutes patrimoni dels berbers egravetnia del nord dAgravefrica i amb llengua progravepia diferent a lagraverab Els Hammich han estat professionals daquesta tegravecnica i han viscut i viuen del seu coneixement i de la seva pragravectica A la ciutat de Tiznit han treballat en famiacutelia sense excloure les dones amb una transmissioacute de pares a fills i entrenant els nens des de petits com Youness que es va estrenar als quatre anys Els grups meacutes nombrosos soacuten de disset membres Els Hammich van sortir del Marroc en ser contractats en els anys vuitanta del segle XX per Ali Hassani (1927-2010) que havia participat en les troupes de Marragravequeix des dels set anys Instalmiddotlat a Londres el 1950 on va ingressar al Billy Smarts Circus va crear la Troupe Hassani amb la seva parella i els seus fills triomfant als prestigiosos Circus Knie de Suiumlssa i al nord-americagrave Barnum amp Baileys En aquella degravecada va fundar al Regne Unit el primer circ sense animals de curta vida fitxant els Hammich per a la seva Troupe Hassani Amb Mohamed Hammich en la direccioacute del grup aquesta famiacutelia va viatjar pels circs meacutes reconeguts com el Ringling Bros and Barnum amp Bailey o lalemany Korona Finalment els Hammich es van establir a Tagravenger destacada poblacioacute portuagraveria del Magrib amb existegravencia anterior dacrogravebates En la tegravecnica tradicional a les seves tombarelles en laire - tinzga o kche la roda agraverab quan les encadenen en una segraverie- se sumen altres jocs dequilibri encara que no tots els grups fan idegraventiques figures Lhome a la base sanomena portador Doacutena la magrave per facilitar lascens del segon i tercer acrogravebata que veacutenen des de davant Tradicionalment els Hammich sacompanyaven amb la muacutesica del pandero El liacuteder de cada grup el moqaddam -denominacioacute exacta a la dels caps duna tariqa o confraria sufiacute- marca el ritme de les evolucions amb crits constants salta o salta meacutes Les construccions poden ser de fins a quatre pisos El pilar de tres -de semblanccedila castellera- sanomena acircyla tantlate si lintegren dones i acircyel tantlate si soacuten homes i 12 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6913

el de dos rep el nom de chwinga Algunes daquestes construccions es coronen amb la figuereta -un home cap per avall- o amb la bandera marroquina Ambdues modalitats tambeacute es donen en els castellers de Catalunya A partir del descobriment que el director escegravenic Aureacutelien Bory feacuteu a Tagravenger lrsquoacrobagravecia magrebina srsquoha integrat en el nou circ europeu expansionat des de Franccedila En aquest sentit eacutes modegravelic el treball del Grup Acrobagravetic de Tagravenger amb lrsquoespectacle Taoub estrenat a Tagravenger el 2003 Hi prenen part dotze acrogravebates de diferents edats que formen en siacute mateixos un teixit social i familiar al voltant dels quatre membres de la nissaga Hammich Lrsquoacrobagravecia pren una orientacioacute que srsquoaproxima a lrsquoescriptura del moviment Estagrave integrada dintre drsquoun espectacle de projeccions drsquoimatges fotografies ombres xineses viacutedeo eines que els mateixos acrogravebates manipulen aproximant aixiacute la tecnologia i lrsquoartesania feta a magrave Tambeacute la muacutesica eacutes tocada i cantada sobre lrsquoescenari pels acrogravebates El cap de colla manteacute en escena el seu rol tradicional amb els crits caracteriacutestics

Actuacioacute conjunta de les colles de pizzicantograve dIrsina i de Castellino del Bierfo juntament amb la Collla Jove de Castellers de Sitges a Irsina (Itagravelia) el 2009 Foto J Bertran

Al sud drsquoItagravelia tambeacute coneixem la tradicioacute de les torres humanes actualment vigent a les zones de la Basilicata i de Campobasso El 2007 lrsquoinvestigador de la ciutat de Potenza Gabriele Di Stasio que havia estudiat antropologia a Catalunya publicava el seu treball Torri di Uomi in Basilicata edicioacute que permetia descobrir la histograveria i la pervivegravencia drsquoaquestes pragravectiques festives en els territoris de lrsquoantic regne catalagrave de les Dues Siciacutelies la suma dels de Nagravepols i Siciacutelia a la Itagravelia del sud13 La seva existegravencia es remunta al domini dambdoacutes territoris per part del rei catalagrave Alfons el Magnagravenim el 1442 que sumagrave Nagravepols a la corona que Pere II

13 Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7013

havia obtingut del parlament siciliagrave el 1282 Englobava Siciacutelia i tota la Itagravelia del sud continental des de lrsquoAbruzzo i el sud del Laci fins a la Calagravebria i la Pulla De fet Di Stasio apunta els intercanvis econogravemics i els preacutestecs culturals dels Paiumlsos Catalans com lrsquoorigen de les torres de la Basilicata Aixiacute a la regioacute de la Basilicata a la histograverica vila drsquoIrsina ndashantigament anomenada Monte Peloso- a la proviacutencia de Matera on Passolini i Gibson van enregistrar les seves pelmiddotliacutecules dedicades a la Passioacute de Jesucrist realitza les seves actuacions la colla de la Morra drsquoaquesta localitat que executa el que ells denominen lsquoprsquozzrsquocantograversquo o lsquopizzicantograversquo En lrsquoactualitat es tracta drsquouna torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis La construccioacute es basteix i aleshores es desplaccedila en moviment tal com tambeacute succeeix en diferents figures de les moixigangues catalanes de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute ndashveritable pervivegravencia de lrsquoancestral ball de valencians- o dels pilars caminant o al balcoacute en el fet casteller Els moviments italians tenen la particularitat de girar centriacutefugament

Els integrants de la colla drsquoIrsina interpreten una canccediloacute que compassa el moviment de la torre prou agravegil malgrat la dificultat inherent En el context tradicional encapccedilala la duradora processoacute dedicada a la Mare de Deacuteu de la Pietat ndashen honor de qui se celebra la festivitat cada quart diumenge de maig- que recorre la vella i la nova Irsina i posteriorment realitza la seva darrera evolucioacute just a

lrsquoentrada de la imatge a la catedral enmig del repic de campanes i de la torre De fet antigament la processoacute i les torres es dirigien fins a lrsquoermita en un recorregut tambeacute de llargada notable La petita poblacioacute de Castellino del Bierfo ndashamb uns 700 habitants- en aquest cas a la regioacute de Molise a uns 250 quilogravemetres drsquoIrsina tambeacute compta amb una altra colla El grup de Castellino lrsquointegren homes i dones 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7113

a diferegravencia drsquoIrsina en quegrave nomeacutes actuen homes Amb lrsquoajut drsquoun pal central que actua de estelmiddotlar executen el seu lsquopizzichendograversquo de tres pisos tambeacute en moviment El ballador Eleuterio Persichilli ens informa que el 12 de juny vigiacutelia de Sant Antoni de Pagravedua actuen en progravepia placcedila a la nit14 Hi prenen part diversos grups de forma simultagravenia separats habitualment per edats La colla de Castellino vesteix una indumentagraveria drsquoaromes esportius mentre que els drsquoIrsina actuen amb samarreta negra al matiacute o camisa blanca a la tarda faixa vermella i pantaloacute negre Tambeacute a la regioacute de Molise actualment existeix una altra colla a la vila de Ferrazzano que tambeacute actua per la celebracioacute de Sant Antoni de Pagravedua Gabriele di Stasio ha historiat lrsquoexistegravencia drsquoaltres torres a la Basilicata concretament lsquolo Scarivascio di Melfirsquo ndashde quatre i cinc pisos- i les construccions de Ferrandina de tres pisos localitat que deu el seu nom al fet drsquohaver estat fundada pel rei catalagrave Ferran I En ambdues poblacions la festa tambeacute se celebrava per Sant Antoni de Pagravedua com a Castellino i Ferrazzano La construccioacute de quatre pisos disposava una dotzena drsquohomes en el primer pis set o vuit en el segon cinc en el tercer i tres en el quart En el cas de Melfi els versos que es cantaven tenien un caragravecter satiacuteric fet que els relaciona mediterragraveniament amb la funcionalitat de les jotes de rondalla ebrenques dels glossadors de les Illes Balears o dels balls parlats de la Catalunya Nova al sud del riu Llobregat aquests darrers compartint context etnogragravefic i festiu amb els balls de valencians les moixigangues i els castellers Fou aquest caire criacutetic la causa principal de la seva desaparicioacute cap al 1927-28 per ordre del regravegim feixista A Ferrandina les torres perviurien encara fins als anys seixanta del segle XX Exactament com ha succeiumlt a Irsina on la colla ha estat recuperada recentment despreacutes de perdrersquos a principis dels anys vuitanta de la centuacuteria passada arran del despoblament i de la davallada demogragravefica experimentats en abandonar-se progressivament el conreu agriacutecola Di Stassio propugna la recuperacioacute de la tradicioacute de Melfi i de Ferrandina com a foacutermula de reforccedilament identitari Donato Allegretti ha localitzat una altre grup histograveric conegut com a lsquomariandograve e pizzicandograversquo a la mateixa regioacute de la Basilicata concretament a la vila de Brindisi Montagna Es va mantenir viu fins a les primeries de la passada centuacuteria per la festa de lrsquoAnunciacioacute i comptava amb una part cantada com a Melfi15

14 Bertran Jordi 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 15 Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 2: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

5613

Sabor drsquoalbergiacutenia13

Patrimoni immaterial identitat i mediterraneiumltat

Jordi Bertran

Maurizio Martinotti eacutes un dels muacutesics drsquoarrel meacutes important de la Mediterragravenia Viu i treballa al Piemont el territori occitagrave de la Itagravelia nord occidental banyat pel riu Po on el patrimoni immaterial srsquoha vist

revaloritzat enormement gragravecies a la seva contribucioacute La seva veu i la seva viola de roda han esta essencials per entendre la Mediterragravenia cultural des dels temps en quegrave era al front de La Ciapa Rusa una de les millors formacions que ha donat el Mare Nostrum en el moacuten de les muacutesiques drsquoarrel Amb el seu primer i decisiu treball discogragravefic Ten da chent larchet che la sunada lelonga (1982) Martinotti va reivindicar unes aromes de la Mediterragravenia que en paraules seves teacute

gust a albergiacutenia Aquest fruit lrsquoetimologia del qual proveacute de lagraverab al- serveix a Martinotti per explicar els elements comuns en el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

5713

patrimoni immaterial dels diferents paiumlsos mediterranis el bressol de la civilitzacioacute occidental i durant segles un eix central drsquoaquest planeta Els pobles que han habitat les ribes del mar dUlisses el que els grecs i els fenicis van colonitzar i els romans van denominar Mare Nostrum el de la batalla de Salamina amb els grecs contra els perses el del combat naval a Agraveccium entre Octaviagrave i Agripa contra Marc Antoni i Cleogravepatra el dels cristians bizantins i els musulmans sumites el dels normands el del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta el dels genovesos i el dels venecians el de lrsquoalmirall mallorquiacute Antoni Barceloacute i Pont de la Terra el del britagravenic lord Nelson i el francegraves Napoleoacute el dels Borbons el de la magravefia van engendrar una cultura autogravectona que han pervingut al llarg de les centuacuteries Malgrat que shan recompost les fronteres i les nacions srsquohan estegraves i enfrontat tres religions monoteistes i srsquohan desenvolupat batalles colpidores -des de la miacutetica de Troia i les ambivalents croades fins a les de Lepanto i Galmiddotliacutepoli- conquestes sagnants setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i drsquoilles fabuloses les arrels ancestrals han desafiat tots els esdeveniments de la histograveria incloses les invasions meacutes diverses els episodis meacutes truculents i les ragravetzies de pirates i corsaris audaccedilos Ben a la vora de la histograveria dels llibres lluita la intrahistograveria de pasteres que salpen cap a Lampedussa Pantelleria Siciacutelia Malta o Andalusia El patrimoni popular ha fet la competegravencia a la memograveria drsquoemperadors reis papes sultans i capitans intregravepids

En aquest fascinant i tempestuoacutes escenari on han confluiumlt i conviscut gent diversa on shan alccedilat i ensorrat cultures i imperis de molts segles de vida 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

5813

com afirma lrsquoantropograveleg i sociograveleg Iain Chambers de la Universitagrave degli Studi di Napoli lsquoLOrientalersquo lsquopot emergir una altra Mediterragravenia una Mediterragravenia multidimensional i mestissa que desafia lrsquoordre poliacutetico-cultural actualrsquo1 Les polifonies o polivocalitats lsquoMoysikosrsquo eacutes un terme egipci que sentencia que la muacutesica eacutes el principi de tot Alhora la veu humana eacutes lrsquoessegravencia primigegravenia de la muacutesica a la Mediterragravenia ja sigui colmiddotlectiva o individual En la de transmissioacute o tradicioacute oral localitzem dos estils la polifonia al nord o sigui la juxtaposicioacute de dues o meacutes liacutenies melogravediques que interaccionen simultagraveniament i lhomofonia eacutes a dir totes les veus juntes al sud Com explica lrsquoetnomusicograveleg valenciagrave Vicent Torrent lsquoSembla per tant a primera vista que conviuen al si del Mediterrani dos moacutens musicals quasi

oposats i irreconciliables Perograve si anem mirant les zones centrals mdashAndalusia el Paiacutes Valenciagrave les Balears Cograversega Sardenya totes les illes que creuen la mar la Itagravelia meridional Albagravenia Gregravecia Macedogravenia etcmdash veurem que molt contragraveriament a aquesta apreciacioacute superficial hi ha una fusioacute sonora secular i profunda entre les formes musicals del nord i les del sud que configuren diverses tradicions que manifesten de diverses maneres que les estructures melogravediques i les polifonies del nord soacuten fecundades per tot el

sistema expressiu del sud Aquesta zona central del Mediterrani podem anomenar-la zona de lrsquoestagravendard (del so estagravendard per oposicioacute amb la zona nord i amb la zona sud o millor per fusioacute entre aquestes dues zones) La zona central del Mediterrani no eacutes sols un concepte territorial sinoacute un concepte sonor un espai acuacutestic on es fa la fusioacute drsquoelements musicals nord-mediterranis i elements musicals sud-mediterranis i on les tradicions musicals de diferents paiumlsos fan lliga i ofereixen un so homogeni i peculiarrsquo2

1 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea

2 Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant [en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

5913

No fou fins al segle passat que es va analitzar aquesta polifonia oral o cants polivocals que havien sobreviscut ben ancorats en aquesta franja central en llocs muntanyosos o de difiacutecil acceacutes de manera que havia escapat a la investigacioacute La seva incomunicacioacute justifica en molts sentits lrsquoantiguitat perograve eacutes cert que difiacutecilment cap documentacioacute ho confirmaragrave Tot i aixiacute a lrsquoilla de Sardenya es conserva la primera evidegravencia localitzada a lrsquoagraverea de Barbagravegia i es remunta al segle VII aC Es tracta duna estagravetua de bronze que representa un cantant amb una magrave recolzada a la barbeta i laltra sobre lorella amb dos dits que dobleguen el cartiacutelag en la postura tiacutepica del lsquotenorrsquo nom amb quegrave es coneixen encara avui els integraverprets de polifonia patrimonial en aquesta illa La postura eacutes comuna a lrsquoagraverea mediterragravenia Aquesta polifonia oral viatja a traveacutes dels segles de manera independent a lrsquoescrita catapultada a partir de lrsquoEdat Mitjana com a emblema del moacuten occidental La polifonia oral un remoliacute indescriptible de sons i paraules solament possible amb la potegravencia del diafragma conreat en la immensitat dels camps i traslladat despreacutes als carrers plens de gent va perviure especialment a les illes de Sardenya ndashlsquoil canto a tenorersquo declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2008- Cograversega ndash la lsquopaghjellarsquo amb el mateix reconeixement internacional des de 2009- i Siciacutelia ndashamb els lsquolamentirsquo- aixiacute com a altres territoris italians en menor abundagravencia la Liguacuteria a lrsquoagraverea genovesa la Campagravenia la Basilicata i Calagravebria a lrsquoextrem sud A la zona muntanyosa i abrupta de lEpir a la Gregravecia del nord-oest limiacutetrofa amb el sud dAlbagravenia tambeacute es manifesta aquest sistema vocal profusament essent reconegut per la Unesco el 2005 Els investigadors apunten lrsquoexistegravencia drsquoun tronc ordinari comuacute que amb el pas del temps i lrsquoisolament dels territoris on la polifonia oral es mantingueacute shauria diversificat en la seva textura per donar lloc a variants locals Es tractaria drsquoun proceacutes similar al naixement de les llenguumles romagraveniques derivades de la mare llatina Aquestes polifonies de la famiacutelia mediterragravenia eren interpretades en general solament per homes que es disposen en cercle i acostumen a ser a dos veus a tres o a quatre 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6013

Possiblement eacutes a Cograversega on trobem uns patrons meacutes pautats i estudiats3 La polifonia corsa denominada genegravericament lsquopaghjellarsquo funciona amb lrsquoesquema invariable i senzill de les tres veus amb una nomenclatura concreta una primera veu a la qual anomenen lsquosecundarsquo una segona veu anomenada lsquoterzarsquo i el baix conegut com lsquobassursquo Cadascuna daquestes veus que pot ser cantada per un sol home o doblada especialment en el cas del bassu compleix una funcioacute molt especiacutefica i immutable Interpreten les melodies sempre en el mateix ordre la lsquosecundarsquo que inicia el cant doacutena el to i executa la melodia principal el bassu segueix la veu anterior acompanyant-la i donant-li suport i la lsquoterzarsquo la meacutes alta enriqueix el cant Per als neogravefits sembla que una de les veus sola al principi proposi una liacutenia melogravedica simple i austera i despreacutes en moments de vegades inesperats les altres dues veus omplen lharmonia amb el mateix text Luacutes de certs ornaments melismes i tregravemolos vocals broda notablement el resultat final sense arribar a complicacions que enfosqueixin la senzillesa original Hi ha moments en quegrave les veus semblen establir una manera menor amb episodis de quintes paralmiddotleles que hi aporten un sabor medieval fosc i fascinant per resoldrersquos inesperadament en un perfecte acord major duna lluminositat expansiva Lefecte per als oients eacutes una muacutesica vocal de qualitats profundament expressives En el repertori del cant polifogravenic de Cograversega coexisteixen orgagravenicament les peces sacres i lituacutergiques sobre textos en llatiacute i les basades en poemes seculars tradicionals cantats en cors com a llengua principal La lsquopaghjellarsquo sinterpreta amb motiu de diversos esdeveniments festius socials i religiosos als bars i places dels pobles o durant les misses processons i fires agragraveries Es transmet principalment per via oral mitjanccedilant lobservacioacute i lescolta la imitacioacute i la immersioacute en els oficis religiosos

3 Per al coneixement de la polifonia corsa soacuten suggerents els treballs Ayats J Costal A Gayete I Rabaseda J 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses

latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29

Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml

Frechina Josep V 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddot lectiursquo Calaceit Caramella 21

Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota

Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia

Unesco lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6113

quotidians als quals assisteixen els infants i en els cors parroquials formats per adolescents

Paghjella(Cograversega) canto a tenore(Sardenya) lamenti (Siciacutelia)

La polifonia oral corsa proveacute de lrsquoentorn dels pastors que cantaven a les muntanyes de lrsquoilla les peripegravecies i pensaments a traveacutes drsquoaquesta modalitat per transmetre oralment els esdeveniments que tenien lloc tant a nivell familiar com grupal o territorial A traveacutes de la polifonia les famiacutelies de pastors podien conegraveixer tant la histograveria del seu propi poble com successos nacionals per exemple la derrota decebedora del seu liacuteder Pascal Paoli contra larmada francesa del rei Lluiacutes XV a Posat Novu el 1769 en un cant pervingut fins als nostres dies Un germagrave de la lsquopaghjellarsquo corsa eacutes el lsquocanto a tenorersquo desenvolupat dins de la cultura pastoral de Sardenya4 Representa la forma autogravectona de cant polifogravenic masculiacute a quatre veus - bassu contra boche i mesu boche - interpretat per quatre homes Una de les seves caracteriacutestiques eacutes el timbre profund i gutural de les veus lsquobassursquo i lsquocontrarsquo Lrsquouacutes de la gorja la part del coll que fan vibrar eacutes progravepia dels cantants sards per efectuar un so vocal uacutenic a la Mediterragravenia Com a caixa de ressonagravencia utilitzen el nas El solista entona la melodia amb un text en prosa o un poema mentre que les altres veus formen un cor dacompanyament Molts daquests cantants viuen a la zona de la Barbagravegia i altres agraverees del centre de lrsquoilla on aquesta art vocal encara forma part de la vida quotidiana de

4 Per aproximar-se a la polifonia sarda Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Unesco lsquoEl Canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia]

wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6213

les comunitats locals Sovint sinterpreta espontagraveniament als bars perograve tambeacute en ocasions meacutes rituals com els casaments lrsquoesquilada dels xais les festivitats religioses o el carnaval de la localitat de Barbaricino Les melodies meacutes comunes soacuten la lsquoserenata boche lsquoe nottersquo (la veu de la nit) i els cants de ball com ara els lsquomutosrsquo lsquogososrsquo i lsquovallosrsquo Els textos poden ser poemes antics o beacute contemporanis sobre temes actuals com ara lemigracioacute latur i la poliacutetica A Sardenya van constituir lrsquoassociacioacute de tenors (Sotziu Tenores) que aplega seixanta grups i srsquoha creat un museu a la localitat de Vitzi Museo Multimediale del Canto a Tenore on tambeacute existeix un dels grups de major renom Al costat de Cograversega i Sardenya lrsquoilla de Siciacutelia tambeacute ha conservat una mostra excepcional de polifonia els lsquolamentirsquo o laments5 Es tracta drsquouns cants que srsquoassagen durant la Quaresma i srsquointerpreten a la Setmana Santa Si beacute el 1970 van ser prohibits pel grau drsquoembriaguesa dels integraverprets anomenats lsquolamentatorirsquo aquest patrimoni ha estat retrobat en la degravecada dels noranta del segle passat gragravecies als germans Carmelo i Filippo Cosenza que els havien apregraves del seu pare que nrsquohavia estat executant En aquest cas es tracta drsquoun repertori estrictament religioacutes i devocional propi de les localitats de Piazza Armerina Barcellona Pozzo di Gotto o San Stefano di Camastra Els lamentadors integren una lsquosquadrarsquo amb un magravexim de deu components abassegadorament masculins que es colmiddotloquen en cercle Paradoxalment expressen el dolor vessat a traveacutes del patiment de la Mare de Deacuteu la Maria Addolorata Antigament hi havia dones que acompanyaven els marits a les actuacions i srsquounien al cant Actualment sobresurt el treball que han realitzat els Lamentatori di Santissimo Crocifisso de Piazza Armerina lrsquouacutenica confraria de les deu antigament existents que ha sobreviscut en aquesta vila Antigament assajaven mentre treballaven al camp Cadascuacute cantava una melodia i de lluny un altre li responia En lrsquoagonia de la decadegravencia els lsquolamentirsquo srsquoassajaven a les tavernes Sortien Dijous Sant a la nit per sacralitzar lrsquoitinerari que Divendres recorreria la processoacute La melodia es divideix en quatre mograveduls un per a cada un dels quatre solistes mentre que la base eacutes interpretada pels baixos i doacutena suport i complementa un complex moviment melogravedic de nomeacutes dos sons

5 Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella (Els llibres de Caramella 1)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6313

Meacutes cap a orient a lrsquoabrupte Epir a la Gregravecia del nord-oest i el sud dAlbagravenia localitzem la muacutesica isopolifogravenica interpretada pels toscs i a Labeumlria6 El terme iso estagrave relacionat amb lrsquoison o isocragravetima de la muacutesica de lesgleacutesia bizantina eacutes a dir la nota llarga cantada pels acompanyants per donar suport a la melodia portada pel solista o pel grup Concretament es refereix al brunzit que acompanya el cant polifogravenic en aquest territori El brunzit es realitza de dues formes entre els toscs sempre eacutes continu i cantat amb la siacutelmiddotlaba i usant la respiracioacute esglaonada mentre que entre els labs de vegades es canta com un to riacutetmic realitzat amb el text del cant Es pot diferenciar entre isopolifonia a dos tres i quatre veus La de dues veus representa la forma meacutes simple i eacutes popular a tot el sud dAlbagravenia Es realitza a una agravemplia gamma desdeveniments socials com casaments funerals festes de la collita celebracions religioses i festivals com el de Gjirokaster La isopolifonia a tres veus srsquoestructura amb dues parts solistes una melodia i una contramelodia amb el brunzit del cor El cant a quatre veus es troba amb menys frequumlegravencia i nomeacutes entre els labs Consta tambeacute de dues parts solistes perograve sacompanya de dos brunzits un coral i un com a solo Les polifonies orals de la Mediterragravenia han experimentat una projeccioacute important a partir del sorgiment de grups nous que han portat els cants des

del seu hagravebitat primigeni als escenaris dels festivals i programacions musicals estables Com explica Vicent Torrent lsquoen la degravecada dels setanta Mikis Theodorakis Papajuanu i altres personalitats llanccedilaven un manifest adreccedilat a la societat grega en general i especialment a la intelmiddotlectualitat del paiacutes Alertaven sobre la creixent implantacioacute de les

muacutesiques de consum occidentals i consequumlentment sobre la pegraverdua de prestigi de la muacutesica popular grega i la seua previsible substitucioacute per

6 Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6413

aquells productes impulsats des de la induacutestria multinacional Sens dubte miraven a uns altres paiumlsos europeus on aquesta dinagravemica estava molt meacutes avanccedilada que en el seu propi paiacutes Poc despreacutes va nagraveixer a Itagravelia un moviment creixent que generagrave la produccioacute de muacutesiques drsquoorigen tradicional i de nova fesomia Aquest moviment es manifesta a meacutes amb una vessant reivindicativa mdashcom abans a Gregraveciamdash i eacutes batejat amb el nom de lsquoripropostarsquo Grups com la Nova Compagina di Canto Popolare de Nagravepols srsquoalcen amb aquesta bandera i amb un repertori drsquoaspecte modern i de so tradicionalrsquo7 En aquesta liacutenia i sentit la lsquoripropostarsquo crea nova muacutesica feta per homes drsquoavui que componen seguint lrsquoestegravetica de la tradicioacute La lsquoripropostarsquo neix

als paiumlsos on la muacutesica de la cadena tradicional estagrave en decadegravencia Aixiacute a Cograversega en els anys setanta del segle passat emergeix la formacioacute Canta U Populu Corsu fundada el 1973 per Jean-Paul Poletti i i Natale Luciani Soacuten lavanccedilada de la reactivacioacute del cant en llengua corsa A partir dels vuitanta la banda crea escoles musicals a tota lilla i ensinistra els joves per a la pragravectica de la polifonia oral i sobretot de la llengua corsa a traveacutes drsquoella El compromiacutes arriba a ser tan gran que Natale

Luciani esdevingut el representant meacutes emblemagravetic i alhora activista cultural i poliacutetic va ser tragravegicament assassinat el desembre de 2003 El grup no es va arronsar i va prendre una altra dimensioacute nacional i internacional Avui dia continua sent un referent en la histograveria de la muacutesica de lilla amb la seva lluita per la promocioacute de la llengua i la cultura corses i el seu reconeixement internacional Paralmiddotlelament el 1978 neix un dels grups que tambeacute ha assolit major prestigi A Filetta mentre que el 1979 a partir de la transmissioacute oral del pare dels germans Bernardini emergeix I Muvrini amb una projeccioacute destacament mundial A Occitagravenia el grup possiblement meacutes influent hagi estat Lo Cograver de la Plana procedent de la portuagraveria ciutat de Marsella un vegravertex humagrave cultural i musical de la Mediterragravenia on srsquohan creuat estils tendegravencies i llenguumles El 2003 amb el seu primer enregistrament va obtenir el Gran Premi de la prestigiosa Acadeacutemie Charles-Cros en la categoria de muacutesiques del moacuten 7 Torrent V op cit 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6513

que suposava un reconeixement des dels circuits de la world music cap a una proposta nascuda des de lrsquoarrel meacutes atagravevica El prestigioacutes diari francegraves lsquoLe Mondersquo assegurava lsquoel seu compromiacutes amb la causa eacutes ferma perquegrave canten cagraventics fervorosos reinvertits amb una energia boja i un singular poder embriagadorrsquo Cantant peces tant seculars com religioses Lo Cograver de la Plana shan compromegraves a reviure lheregravencia occitana per a les noves fornades Al sud drsquoItagravelia creat el 1993 les dones drsquoAssurd serien lrsquoequivalegravencia de Lo Cograver de la Plana De fet el marccedil drsquoenguany han estrenat un projecte conjunt a la fira Babel Med Music de Marsella un certamen reconegut que congrega el sector de les muacutesiques drsquoarrel de la Mediterragravenia i drsquoaltres espais sonors Han repregraves entre altres les lsquotammurriatersquo (canccedilons i balls de la tradicioacute local del sud drsquoItagravelia) el lsquopizzichersquo (de la traduccioacute italiana de lsquopreacutemerrsquo vinculats al fenomen de la zona del Taranto a la Pulla) la tarantelmiddotla les canccedilons de protesta vinculades a lesfera del treball i lemigracioacute i les serenates En aquesta mateixa liacutenia a les terres catalanes han sorgit grups de nova fornada que es basen en la reinterpretacioacute de la polifonia mediterragravenia Tambeacute han estat liderats i integrats per dones En aquest sentit el 2001 va neacuteixer De Calaix a lAlt Empordagrave Les unia el gust per cantar descobrir i reinterpretar els sons del nostre paiacutes i es van llenccedilar a fer una proposta musical basada en la veu que elles mateixes catalogaven com a lsquonova polifonia tradicional catalanarsquo Posteriorment tambeacute mereix ser destacada la formacioacute de Ponent Krregades de Romanccedilos Les arquitectures humanes De la veu passem al joc amb el cos El fet drsquoenfilar-se uns sobre els altres ha estat practicat pels infants arreu del moacuten Quan el joc esdeveacute habilitat tegravecnica en els adults tampoc no eacutes patrimoni exclusiu de la Mediterragravenia El circ lrsquoha documentada en molts territoris del planeta A meacutes a lrsquoAgravesia coneixem dues notables manifestacions tradicionalitzades en celebracions puacutebliques Per una banda els govindes de les ciutats de Mumbai Thane i Pune entre daltres a lrsquoIacutendia per lrsquoaltra els castells del santuari Itsukushima al Japoacute A Mumbai el dia que es commemora el naixement del Deacuteu Krishna Govinda milers de joves fan el que ells anomenen 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6613

piragravemides per trencar una mena de pinyata sacralitzada plena de llet mantega i mel8 Els govindes -castellers en el seu idioma- poden fer construccions de sis set vuit o nous pisos amb una tegravecnica progravepia ndashamb clars paralmiddotlelismes pel que fa al desplegament dels cossos en certes posicions de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute- i una passioacute desbordant que atreu lrsquoatencioacute de milers drsquoaficionats Els castells humans al santuari Itsukushima al Japoacute se celebren durant lestiu en la festa Tamatori la Tamatori-sai9 Els grups de joves rivalitzen en la construccioacute de castells per aconseguir arribar a una bola

magravegica colmiddotlocada sobre una fusta que salccedila enmig del mar a traveacutes duna estructura de quatre pals duns deu metres daltura Les torres humanes soacuten de tres pisos A lrsquoAgravefrica negra a Umunze i en algunes altres localitats de Nigegraveria les danses Nkpokiti alcen torres de fins a cinc pisos coronades per nens a les festes de finals drsquoagost i principis de setembre10 Nrsquohi ha drsquoaixecades per sota

A la Mediterragravenia coneixem quatre pragravectiques vigents drsquoarquitectures humanes les torres i acrobagravecies del Marroc a la Mediterragravenia sud els lsquopizzicantograversquo al sud drsquoItagravelia la muixeranga valenciana i els castells catalans Al nord drsquoAgravefrica perviu lrsquoantiga escola acrobagravetica egiacutepcia exemplificada en lrsquoescola magrebina que avui manteacute la dualitat entre la pragravectica en la placcedila

8 Per aproximar-se al fenomen dels govindes Bertran J 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla

Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les

construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a

httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Tambeacute eacutes recomanable visionar els documentals Dahi Handi de Pep Puig 2013 Magnegravetic Films i Castellers de Vilafranca Melting Pot de Marta Saleta 2014 Castellers de Sants

9 Bertran Jordi 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 10 DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo DA

lsquoLrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011rsquo Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6713

puacuteblica i el seu tragravensit dins les veles de circ11 Els principals grups o troupes com soacuten anomenats en largot local procedents de diferents pobles i ciutats del nord dAgravefrica acudeixen a la placcedila Jamaa el Fna a la ciutat de Marragravequeix Aquesta placcedila eacutes la meacutes acrobagravetica de tot el Magrib i shi desenvolupa una important activitat cultural econogravemica i turiacutestica Alliacute els acrogravebates actuen al costat de narradors muacutesics ballarins faquirs i encantadors de serps alguns dhistograveria centenagraveria El 2001 la UNESCO va proclamar lespai cultural daquesta placcedila Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat Srsquohi realitzen construccions de fins a quatre pisos drsquoalccedilada Lorigen daquestes torres rau en la desapareguda germandat Oulad Sidi Ahmed Ou Moussa al sud de lAtles marroquiacute el bressol de guerrers hagravebils i flexibles capaccedilos de bastir acrobagravecies impactants A mitjans del segle XVI Sidi Ahmed Ou Moussa un guerrer de la tradicioacute al-Jazouli que va portar el sufisme fins a lAtles i va morir el 1564 va comenccedilar la praxi acrobagravetica Extingides les funcions militars lacrobagravecia es converteix en art i manera de vida i ha esdevingut lrsquoarquitectura humana mediterragravenia viva amb documentacioacute meacutes antiga

La famiacutelia Hammich fa vuit generacions que aixeca torres

i fa acrobagravecies al Magrib Foto Groupe Acrobatique de Tagravenger Una altra ciutat essencial en lacrobagravecia eacutes Tiznit a 320 km de Marragravequeix i feu de la famiacutelia Hammich que eacutes la que ha actuat al Fograverum Casteller de Valls per la Fira de Santa Uacutersula de 2014 Mohamed Hammich el patriarca

11 Sobre lrsquoescola magrebina de torres i acrobagravecies Catalagrave Pere 1981 Moacuten Casteller I Barcelona Rafael Dalmau pp11-31 Bertran Jordi 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6813

actual daquesta estirp explica en el llibre Taoub (2012) La meva famiacutelia ve de Sidi Ahmed Ou Moussa i el meu besavi Sidi Ahmed Idrissi estagrave enterrat allagrave12 Lacrogravebata Youness Hammich -en la seva trentena danys- representa la setena generacioacute daquesta famiacutelia dorigen berber Lacrobagravecia eacutes patrimoni dels berbers egravetnia del nord dAgravefrica i amb llengua progravepia diferent a lagraverab Els Hammich han estat professionals daquesta tegravecnica i han viscut i viuen del seu coneixement i de la seva pragravectica A la ciutat de Tiznit han treballat en famiacutelia sense excloure les dones amb una transmissioacute de pares a fills i entrenant els nens des de petits com Youness que es va estrenar als quatre anys Els grups meacutes nombrosos soacuten de disset membres Els Hammich van sortir del Marroc en ser contractats en els anys vuitanta del segle XX per Ali Hassani (1927-2010) que havia participat en les troupes de Marragravequeix des dels set anys Instalmiddotlat a Londres el 1950 on va ingressar al Billy Smarts Circus va crear la Troupe Hassani amb la seva parella i els seus fills triomfant als prestigiosos Circus Knie de Suiumlssa i al nord-americagrave Barnum amp Baileys En aquella degravecada va fundar al Regne Unit el primer circ sense animals de curta vida fitxant els Hammich per a la seva Troupe Hassani Amb Mohamed Hammich en la direccioacute del grup aquesta famiacutelia va viatjar pels circs meacutes reconeguts com el Ringling Bros and Barnum amp Bailey o lalemany Korona Finalment els Hammich es van establir a Tagravenger destacada poblacioacute portuagraveria del Magrib amb existegravencia anterior dacrogravebates En la tegravecnica tradicional a les seves tombarelles en laire - tinzga o kche la roda agraverab quan les encadenen en una segraverie- se sumen altres jocs dequilibri encara que no tots els grups fan idegraventiques figures Lhome a la base sanomena portador Doacutena la magrave per facilitar lascens del segon i tercer acrogravebata que veacutenen des de davant Tradicionalment els Hammich sacompanyaven amb la muacutesica del pandero El liacuteder de cada grup el moqaddam -denominacioacute exacta a la dels caps duna tariqa o confraria sufiacute- marca el ritme de les evolucions amb crits constants salta o salta meacutes Les construccions poden ser de fins a quatre pisos El pilar de tres -de semblanccedila castellera- sanomena acircyla tantlate si lintegren dones i acircyel tantlate si soacuten homes i 12 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6913

el de dos rep el nom de chwinga Algunes daquestes construccions es coronen amb la figuereta -un home cap per avall- o amb la bandera marroquina Ambdues modalitats tambeacute es donen en els castellers de Catalunya A partir del descobriment que el director escegravenic Aureacutelien Bory feacuteu a Tagravenger lrsquoacrobagravecia magrebina srsquoha integrat en el nou circ europeu expansionat des de Franccedila En aquest sentit eacutes modegravelic el treball del Grup Acrobagravetic de Tagravenger amb lrsquoespectacle Taoub estrenat a Tagravenger el 2003 Hi prenen part dotze acrogravebates de diferents edats que formen en siacute mateixos un teixit social i familiar al voltant dels quatre membres de la nissaga Hammich Lrsquoacrobagravecia pren una orientacioacute que srsquoaproxima a lrsquoescriptura del moviment Estagrave integrada dintre drsquoun espectacle de projeccions drsquoimatges fotografies ombres xineses viacutedeo eines que els mateixos acrogravebates manipulen aproximant aixiacute la tecnologia i lrsquoartesania feta a magrave Tambeacute la muacutesica eacutes tocada i cantada sobre lrsquoescenari pels acrogravebates El cap de colla manteacute en escena el seu rol tradicional amb els crits caracteriacutestics

Actuacioacute conjunta de les colles de pizzicantograve dIrsina i de Castellino del Bierfo juntament amb la Collla Jove de Castellers de Sitges a Irsina (Itagravelia) el 2009 Foto J Bertran

Al sud drsquoItagravelia tambeacute coneixem la tradicioacute de les torres humanes actualment vigent a les zones de la Basilicata i de Campobasso El 2007 lrsquoinvestigador de la ciutat de Potenza Gabriele Di Stasio que havia estudiat antropologia a Catalunya publicava el seu treball Torri di Uomi in Basilicata edicioacute que permetia descobrir la histograveria i la pervivegravencia drsquoaquestes pragravectiques festives en els territoris de lrsquoantic regne catalagrave de les Dues Siciacutelies la suma dels de Nagravepols i Siciacutelia a la Itagravelia del sud13 La seva existegravencia es remunta al domini dambdoacutes territoris per part del rei catalagrave Alfons el Magnagravenim el 1442 que sumagrave Nagravepols a la corona que Pere II

13 Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7013

havia obtingut del parlament siciliagrave el 1282 Englobava Siciacutelia i tota la Itagravelia del sud continental des de lrsquoAbruzzo i el sud del Laci fins a la Calagravebria i la Pulla De fet Di Stasio apunta els intercanvis econogravemics i els preacutestecs culturals dels Paiumlsos Catalans com lrsquoorigen de les torres de la Basilicata Aixiacute a la regioacute de la Basilicata a la histograverica vila drsquoIrsina ndashantigament anomenada Monte Peloso- a la proviacutencia de Matera on Passolini i Gibson van enregistrar les seves pelmiddotliacutecules dedicades a la Passioacute de Jesucrist realitza les seves actuacions la colla de la Morra drsquoaquesta localitat que executa el que ells denominen lsquoprsquozzrsquocantograversquo o lsquopizzicantograversquo En lrsquoactualitat es tracta drsquouna torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis La construccioacute es basteix i aleshores es desplaccedila en moviment tal com tambeacute succeeix en diferents figures de les moixigangues catalanes de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute ndashveritable pervivegravencia de lrsquoancestral ball de valencians- o dels pilars caminant o al balcoacute en el fet casteller Els moviments italians tenen la particularitat de girar centriacutefugament

Els integrants de la colla drsquoIrsina interpreten una canccediloacute que compassa el moviment de la torre prou agravegil malgrat la dificultat inherent En el context tradicional encapccedilala la duradora processoacute dedicada a la Mare de Deacuteu de la Pietat ndashen honor de qui se celebra la festivitat cada quart diumenge de maig- que recorre la vella i la nova Irsina i posteriorment realitza la seva darrera evolucioacute just a

lrsquoentrada de la imatge a la catedral enmig del repic de campanes i de la torre De fet antigament la processoacute i les torres es dirigien fins a lrsquoermita en un recorregut tambeacute de llargada notable La petita poblacioacute de Castellino del Bierfo ndashamb uns 700 habitants- en aquest cas a la regioacute de Molise a uns 250 quilogravemetres drsquoIrsina tambeacute compta amb una altra colla El grup de Castellino lrsquointegren homes i dones 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7113

a diferegravencia drsquoIrsina en quegrave nomeacutes actuen homes Amb lrsquoajut drsquoun pal central que actua de estelmiddotlar executen el seu lsquopizzichendograversquo de tres pisos tambeacute en moviment El ballador Eleuterio Persichilli ens informa que el 12 de juny vigiacutelia de Sant Antoni de Pagravedua actuen en progravepia placcedila a la nit14 Hi prenen part diversos grups de forma simultagravenia separats habitualment per edats La colla de Castellino vesteix una indumentagraveria drsquoaromes esportius mentre que els drsquoIrsina actuen amb samarreta negra al matiacute o camisa blanca a la tarda faixa vermella i pantaloacute negre Tambeacute a la regioacute de Molise actualment existeix una altra colla a la vila de Ferrazzano que tambeacute actua per la celebracioacute de Sant Antoni de Pagravedua Gabriele di Stasio ha historiat lrsquoexistegravencia drsquoaltres torres a la Basilicata concretament lsquolo Scarivascio di Melfirsquo ndashde quatre i cinc pisos- i les construccions de Ferrandina de tres pisos localitat que deu el seu nom al fet drsquohaver estat fundada pel rei catalagrave Ferran I En ambdues poblacions la festa tambeacute se celebrava per Sant Antoni de Pagravedua com a Castellino i Ferrazzano La construccioacute de quatre pisos disposava una dotzena drsquohomes en el primer pis set o vuit en el segon cinc en el tercer i tres en el quart En el cas de Melfi els versos que es cantaven tenien un caragravecter satiacuteric fet que els relaciona mediterragraveniament amb la funcionalitat de les jotes de rondalla ebrenques dels glossadors de les Illes Balears o dels balls parlats de la Catalunya Nova al sud del riu Llobregat aquests darrers compartint context etnogragravefic i festiu amb els balls de valencians les moixigangues i els castellers Fou aquest caire criacutetic la causa principal de la seva desaparicioacute cap al 1927-28 per ordre del regravegim feixista A Ferrandina les torres perviurien encara fins als anys seixanta del segle XX Exactament com ha succeiumlt a Irsina on la colla ha estat recuperada recentment despreacutes de perdrersquos a principis dels anys vuitanta de la centuacuteria passada arran del despoblament i de la davallada demogragravefica experimentats en abandonar-se progressivament el conreu agriacutecola Di Stassio propugna la recuperacioacute de la tradicioacute de Melfi i de Ferrandina com a foacutermula de reforccedilament identitari Donato Allegretti ha localitzat una altre grup histograveric conegut com a lsquomariandograve e pizzicandograversquo a la mateixa regioacute de la Basilicata concretament a la vila de Brindisi Montagna Es va mantenir viu fins a les primeries de la passada centuacuteria per la festa de lrsquoAnunciacioacute i comptava amb una part cantada com a Melfi15

14 Bertran Jordi 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 15 Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 3: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

5713

patrimoni immaterial dels diferents paiumlsos mediterranis el bressol de la civilitzacioacute occidental i durant segles un eix central drsquoaquest planeta Els pobles que han habitat les ribes del mar dUlisses el que els grecs i els fenicis van colonitzar i els romans van denominar Mare Nostrum el de la batalla de Salamina amb els grecs contra els perses el del combat naval a Agraveccium entre Octaviagrave i Agripa contra Marc Antoni i Cleogravepatra el dels cristians bizantins i els musulmans sumites el dels normands el del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta el dels genovesos i el dels venecians el de lrsquoalmirall mallorquiacute Antoni Barceloacute i Pont de la Terra el del britagravenic lord Nelson i el francegraves Napoleoacute el dels Borbons el de la magravefia van engendrar una cultura autogravectona que han pervingut al llarg de les centuacuteries Malgrat que shan recompost les fronteres i les nacions srsquohan estegraves i enfrontat tres religions monoteistes i srsquohan desenvolupat batalles colpidores -des de la miacutetica de Troia i les ambivalents croades fins a les de Lepanto i Galmiddotliacutepoli- conquestes sagnants setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i drsquoilles fabuloses les arrels ancestrals han desafiat tots els esdeveniments de la histograveria incloses les invasions meacutes diverses els episodis meacutes truculents i les ragravetzies de pirates i corsaris audaccedilos Ben a la vora de la histograveria dels llibres lluita la intrahistograveria de pasteres que salpen cap a Lampedussa Pantelleria Siciacutelia Malta o Andalusia El patrimoni popular ha fet la competegravencia a la memograveria drsquoemperadors reis papes sultans i capitans intregravepids

En aquest fascinant i tempestuoacutes escenari on han confluiumlt i conviscut gent diversa on shan alccedilat i ensorrat cultures i imperis de molts segles de vida 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

5813

com afirma lrsquoantropograveleg i sociograveleg Iain Chambers de la Universitagrave degli Studi di Napoli lsquoLOrientalersquo lsquopot emergir una altra Mediterragravenia una Mediterragravenia multidimensional i mestissa que desafia lrsquoordre poliacutetico-cultural actualrsquo1 Les polifonies o polivocalitats lsquoMoysikosrsquo eacutes un terme egipci que sentencia que la muacutesica eacutes el principi de tot Alhora la veu humana eacutes lrsquoessegravencia primigegravenia de la muacutesica a la Mediterragravenia ja sigui colmiddotlectiva o individual En la de transmissioacute o tradicioacute oral localitzem dos estils la polifonia al nord o sigui la juxtaposicioacute de dues o meacutes liacutenies melogravediques que interaccionen simultagraveniament i lhomofonia eacutes a dir totes les veus juntes al sud Com explica lrsquoetnomusicograveleg valenciagrave Vicent Torrent lsquoSembla per tant a primera vista que conviuen al si del Mediterrani dos moacutens musicals quasi

oposats i irreconciliables Perograve si anem mirant les zones centrals mdashAndalusia el Paiacutes Valenciagrave les Balears Cograversega Sardenya totes les illes que creuen la mar la Itagravelia meridional Albagravenia Gregravecia Macedogravenia etcmdash veurem que molt contragraveriament a aquesta apreciacioacute superficial hi ha una fusioacute sonora secular i profunda entre les formes musicals del nord i les del sud que configuren diverses tradicions que manifesten de diverses maneres que les estructures melogravediques i les polifonies del nord soacuten fecundades per tot el

sistema expressiu del sud Aquesta zona central del Mediterrani podem anomenar-la zona de lrsquoestagravendard (del so estagravendard per oposicioacute amb la zona nord i amb la zona sud o millor per fusioacute entre aquestes dues zones) La zona central del Mediterrani no eacutes sols un concepte territorial sinoacute un concepte sonor un espai acuacutestic on es fa la fusioacute drsquoelements musicals nord-mediterranis i elements musicals sud-mediterranis i on les tradicions musicals de diferents paiumlsos fan lliga i ofereixen un so homogeni i peculiarrsquo2

1 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea

2 Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant [en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

5913

No fou fins al segle passat que es va analitzar aquesta polifonia oral o cants polivocals que havien sobreviscut ben ancorats en aquesta franja central en llocs muntanyosos o de difiacutecil acceacutes de manera que havia escapat a la investigacioacute La seva incomunicacioacute justifica en molts sentits lrsquoantiguitat perograve eacutes cert que difiacutecilment cap documentacioacute ho confirmaragrave Tot i aixiacute a lrsquoilla de Sardenya es conserva la primera evidegravencia localitzada a lrsquoagraverea de Barbagravegia i es remunta al segle VII aC Es tracta duna estagravetua de bronze que representa un cantant amb una magrave recolzada a la barbeta i laltra sobre lorella amb dos dits que dobleguen el cartiacutelag en la postura tiacutepica del lsquotenorrsquo nom amb quegrave es coneixen encara avui els integraverprets de polifonia patrimonial en aquesta illa La postura eacutes comuna a lrsquoagraverea mediterragravenia Aquesta polifonia oral viatja a traveacutes dels segles de manera independent a lrsquoescrita catapultada a partir de lrsquoEdat Mitjana com a emblema del moacuten occidental La polifonia oral un remoliacute indescriptible de sons i paraules solament possible amb la potegravencia del diafragma conreat en la immensitat dels camps i traslladat despreacutes als carrers plens de gent va perviure especialment a les illes de Sardenya ndashlsquoil canto a tenorersquo declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2008- Cograversega ndash la lsquopaghjellarsquo amb el mateix reconeixement internacional des de 2009- i Siciacutelia ndashamb els lsquolamentirsquo- aixiacute com a altres territoris italians en menor abundagravencia la Liguacuteria a lrsquoagraverea genovesa la Campagravenia la Basilicata i Calagravebria a lrsquoextrem sud A la zona muntanyosa i abrupta de lEpir a la Gregravecia del nord-oest limiacutetrofa amb el sud dAlbagravenia tambeacute es manifesta aquest sistema vocal profusament essent reconegut per la Unesco el 2005 Els investigadors apunten lrsquoexistegravencia drsquoun tronc ordinari comuacute que amb el pas del temps i lrsquoisolament dels territoris on la polifonia oral es mantingueacute shauria diversificat en la seva textura per donar lloc a variants locals Es tractaria drsquoun proceacutes similar al naixement de les llenguumles romagraveniques derivades de la mare llatina Aquestes polifonies de la famiacutelia mediterragravenia eren interpretades en general solament per homes que es disposen en cercle i acostumen a ser a dos veus a tres o a quatre 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6013

Possiblement eacutes a Cograversega on trobem uns patrons meacutes pautats i estudiats3 La polifonia corsa denominada genegravericament lsquopaghjellarsquo funciona amb lrsquoesquema invariable i senzill de les tres veus amb una nomenclatura concreta una primera veu a la qual anomenen lsquosecundarsquo una segona veu anomenada lsquoterzarsquo i el baix conegut com lsquobassursquo Cadascuna daquestes veus que pot ser cantada per un sol home o doblada especialment en el cas del bassu compleix una funcioacute molt especiacutefica i immutable Interpreten les melodies sempre en el mateix ordre la lsquosecundarsquo que inicia el cant doacutena el to i executa la melodia principal el bassu segueix la veu anterior acompanyant-la i donant-li suport i la lsquoterzarsquo la meacutes alta enriqueix el cant Per als neogravefits sembla que una de les veus sola al principi proposi una liacutenia melogravedica simple i austera i despreacutes en moments de vegades inesperats les altres dues veus omplen lharmonia amb el mateix text Luacutes de certs ornaments melismes i tregravemolos vocals broda notablement el resultat final sense arribar a complicacions que enfosqueixin la senzillesa original Hi ha moments en quegrave les veus semblen establir una manera menor amb episodis de quintes paralmiddotleles que hi aporten un sabor medieval fosc i fascinant per resoldrersquos inesperadament en un perfecte acord major duna lluminositat expansiva Lefecte per als oients eacutes una muacutesica vocal de qualitats profundament expressives En el repertori del cant polifogravenic de Cograversega coexisteixen orgagravenicament les peces sacres i lituacutergiques sobre textos en llatiacute i les basades en poemes seculars tradicionals cantats en cors com a llengua principal La lsquopaghjellarsquo sinterpreta amb motiu de diversos esdeveniments festius socials i religiosos als bars i places dels pobles o durant les misses processons i fires agragraveries Es transmet principalment per via oral mitjanccedilant lobservacioacute i lescolta la imitacioacute i la immersioacute en els oficis religiosos

3 Per al coneixement de la polifonia corsa soacuten suggerents els treballs Ayats J Costal A Gayete I Rabaseda J 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses

latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29

Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml

Frechina Josep V 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddot lectiursquo Calaceit Caramella 21

Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota

Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia

Unesco lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6113

quotidians als quals assisteixen els infants i en els cors parroquials formats per adolescents

Paghjella(Cograversega) canto a tenore(Sardenya) lamenti (Siciacutelia)

La polifonia oral corsa proveacute de lrsquoentorn dels pastors que cantaven a les muntanyes de lrsquoilla les peripegravecies i pensaments a traveacutes drsquoaquesta modalitat per transmetre oralment els esdeveniments que tenien lloc tant a nivell familiar com grupal o territorial A traveacutes de la polifonia les famiacutelies de pastors podien conegraveixer tant la histograveria del seu propi poble com successos nacionals per exemple la derrota decebedora del seu liacuteder Pascal Paoli contra larmada francesa del rei Lluiacutes XV a Posat Novu el 1769 en un cant pervingut fins als nostres dies Un germagrave de la lsquopaghjellarsquo corsa eacutes el lsquocanto a tenorersquo desenvolupat dins de la cultura pastoral de Sardenya4 Representa la forma autogravectona de cant polifogravenic masculiacute a quatre veus - bassu contra boche i mesu boche - interpretat per quatre homes Una de les seves caracteriacutestiques eacutes el timbre profund i gutural de les veus lsquobassursquo i lsquocontrarsquo Lrsquouacutes de la gorja la part del coll que fan vibrar eacutes progravepia dels cantants sards per efectuar un so vocal uacutenic a la Mediterragravenia Com a caixa de ressonagravencia utilitzen el nas El solista entona la melodia amb un text en prosa o un poema mentre que les altres veus formen un cor dacompanyament Molts daquests cantants viuen a la zona de la Barbagravegia i altres agraverees del centre de lrsquoilla on aquesta art vocal encara forma part de la vida quotidiana de

4 Per aproximar-se a la polifonia sarda Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Unesco lsquoEl Canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia]

wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6213

les comunitats locals Sovint sinterpreta espontagraveniament als bars perograve tambeacute en ocasions meacutes rituals com els casaments lrsquoesquilada dels xais les festivitats religioses o el carnaval de la localitat de Barbaricino Les melodies meacutes comunes soacuten la lsquoserenata boche lsquoe nottersquo (la veu de la nit) i els cants de ball com ara els lsquomutosrsquo lsquogososrsquo i lsquovallosrsquo Els textos poden ser poemes antics o beacute contemporanis sobre temes actuals com ara lemigracioacute latur i la poliacutetica A Sardenya van constituir lrsquoassociacioacute de tenors (Sotziu Tenores) que aplega seixanta grups i srsquoha creat un museu a la localitat de Vitzi Museo Multimediale del Canto a Tenore on tambeacute existeix un dels grups de major renom Al costat de Cograversega i Sardenya lrsquoilla de Siciacutelia tambeacute ha conservat una mostra excepcional de polifonia els lsquolamentirsquo o laments5 Es tracta drsquouns cants que srsquoassagen durant la Quaresma i srsquointerpreten a la Setmana Santa Si beacute el 1970 van ser prohibits pel grau drsquoembriaguesa dels integraverprets anomenats lsquolamentatorirsquo aquest patrimoni ha estat retrobat en la degravecada dels noranta del segle passat gragravecies als germans Carmelo i Filippo Cosenza que els havien apregraves del seu pare que nrsquohavia estat executant En aquest cas es tracta drsquoun repertori estrictament religioacutes i devocional propi de les localitats de Piazza Armerina Barcellona Pozzo di Gotto o San Stefano di Camastra Els lamentadors integren una lsquosquadrarsquo amb un magravexim de deu components abassegadorament masculins que es colmiddotloquen en cercle Paradoxalment expressen el dolor vessat a traveacutes del patiment de la Mare de Deacuteu la Maria Addolorata Antigament hi havia dones que acompanyaven els marits a les actuacions i srsquounien al cant Actualment sobresurt el treball que han realitzat els Lamentatori di Santissimo Crocifisso de Piazza Armerina lrsquouacutenica confraria de les deu antigament existents que ha sobreviscut en aquesta vila Antigament assajaven mentre treballaven al camp Cadascuacute cantava una melodia i de lluny un altre li responia En lrsquoagonia de la decadegravencia els lsquolamentirsquo srsquoassajaven a les tavernes Sortien Dijous Sant a la nit per sacralitzar lrsquoitinerari que Divendres recorreria la processoacute La melodia es divideix en quatre mograveduls un per a cada un dels quatre solistes mentre que la base eacutes interpretada pels baixos i doacutena suport i complementa un complex moviment melogravedic de nomeacutes dos sons

5 Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella (Els llibres de Caramella 1)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6313

Meacutes cap a orient a lrsquoabrupte Epir a la Gregravecia del nord-oest i el sud dAlbagravenia localitzem la muacutesica isopolifogravenica interpretada pels toscs i a Labeumlria6 El terme iso estagrave relacionat amb lrsquoison o isocragravetima de la muacutesica de lesgleacutesia bizantina eacutes a dir la nota llarga cantada pels acompanyants per donar suport a la melodia portada pel solista o pel grup Concretament es refereix al brunzit que acompanya el cant polifogravenic en aquest territori El brunzit es realitza de dues formes entre els toscs sempre eacutes continu i cantat amb la siacutelmiddotlaba i usant la respiracioacute esglaonada mentre que entre els labs de vegades es canta com un to riacutetmic realitzat amb el text del cant Es pot diferenciar entre isopolifonia a dos tres i quatre veus La de dues veus representa la forma meacutes simple i eacutes popular a tot el sud dAlbagravenia Es realitza a una agravemplia gamma desdeveniments socials com casaments funerals festes de la collita celebracions religioses i festivals com el de Gjirokaster La isopolifonia a tres veus srsquoestructura amb dues parts solistes una melodia i una contramelodia amb el brunzit del cor El cant a quatre veus es troba amb menys frequumlegravencia i nomeacutes entre els labs Consta tambeacute de dues parts solistes perograve sacompanya de dos brunzits un coral i un com a solo Les polifonies orals de la Mediterragravenia han experimentat una projeccioacute important a partir del sorgiment de grups nous que han portat els cants des

del seu hagravebitat primigeni als escenaris dels festivals i programacions musicals estables Com explica Vicent Torrent lsquoen la degravecada dels setanta Mikis Theodorakis Papajuanu i altres personalitats llanccedilaven un manifest adreccedilat a la societat grega en general i especialment a la intelmiddotlectualitat del paiacutes Alertaven sobre la creixent implantacioacute de les

muacutesiques de consum occidentals i consequumlentment sobre la pegraverdua de prestigi de la muacutesica popular grega i la seua previsible substitucioacute per

6 Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6413

aquells productes impulsats des de la induacutestria multinacional Sens dubte miraven a uns altres paiumlsos europeus on aquesta dinagravemica estava molt meacutes avanccedilada que en el seu propi paiacutes Poc despreacutes va nagraveixer a Itagravelia un moviment creixent que generagrave la produccioacute de muacutesiques drsquoorigen tradicional i de nova fesomia Aquest moviment es manifesta a meacutes amb una vessant reivindicativa mdashcom abans a Gregraveciamdash i eacutes batejat amb el nom de lsquoripropostarsquo Grups com la Nova Compagina di Canto Popolare de Nagravepols srsquoalcen amb aquesta bandera i amb un repertori drsquoaspecte modern i de so tradicionalrsquo7 En aquesta liacutenia i sentit la lsquoripropostarsquo crea nova muacutesica feta per homes drsquoavui que componen seguint lrsquoestegravetica de la tradicioacute La lsquoripropostarsquo neix

als paiumlsos on la muacutesica de la cadena tradicional estagrave en decadegravencia Aixiacute a Cograversega en els anys setanta del segle passat emergeix la formacioacute Canta U Populu Corsu fundada el 1973 per Jean-Paul Poletti i i Natale Luciani Soacuten lavanccedilada de la reactivacioacute del cant en llengua corsa A partir dels vuitanta la banda crea escoles musicals a tota lilla i ensinistra els joves per a la pragravectica de la polifonia oral i sobretot de la llengua corsa a traveacutes drsquoella El compromiacutes arriba a ser tan gran que Natale

Luciani esdevingut el representant meacutes emblemagravetic i alhora activista cultural i poliacutetic va ser tragravegicament assassinat el desembre de 2003 El grup no es va arronsar i va prendre una altra dimensioacute nacional i internacional Avui dia continua sent un referent en la histograveria de la muacutesica de lilla amb la seva lluita per la promocioacute de la llengua i la cultura corses i el seu reconeixement internacional Paralmiddotlelament el 1978 neix un dels grups que tambeacute ha assolit major prestigi A Filetta mentre que el 1979 a partir de la transmissioacute oral del pare dels germans Bernardini emergeix I Muvrini amb una projeccioacute destacament mundial A Occitagravenia el grup possiblement meacutes influent hagi estat Lo Cograver de la Plana procedent de la portuagraveria ciutat de Marsella un vegravertex humagrave cultural i musical de la Mediterragravenia on srsquohan creuat estils tendegravencies i llenguumles El 2003 amb el seu primer enregistrament va obtenir el Gran Premi de la prestigiosa Acadeacutemie Charles-Cros en la categoria de muacutesiques del moacuten 7 Torrent V op cit 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6513

que suposava un reconeixement des dels circuits de la world music cap a una proposta nascuda des de lrsquoarrel meacutes atagravevica El prestigioacutes diari francegraves lsquoLe Mondersquo assegurava lsquoel seu compromiacutes amb la causa eacutes ferma perquegrave canten cagraventics fervorosos reinvertits amb una energia boja i un singular poder embriagadorrsquo Cantant peces tant seculars com religioses Lo Cograver de la Plana shan compromegraves a reviure lheregravencia occitana per a les noves fornades Al sud drsquoItagravelia creat el 1993 les dones drsquoAssurd serien lrsquoequivalegravencia de Lo Cograver de la Plana De fet el marccedil drsquoenguany han estrenat un projecte conjunt a la fira Babel Med Music de Marsella un certamen reconegut que congrega el sector de les muacutesiques drsquoarrel de la Mediterragravenia i drsquoaltres espais sonors Han repregraves entre altres les lsquotammurriatersquo (canccedilons i balls de la tradicioacute local del sud drsquoItagravelia) el lsquopizzichersquo (de la traduccioacute italiana de lsquopreacutemerrsquo vinculats al fenomen de la zona del Taranto a la Pulla) la tarantelmiddotla les canccedilons de protesta vinculades a lesfera del treball i lemigracioacute i les serenates En aquesta mateixa liacutenia a les terres catalanes han sorgit grups de nova fornada que es basen en la reinterpretacioacute de la polifonia mediterragravenia Tambeacute han estat liderats i integrats per dones En aquest sentit el 2001 va neacuteixer De Calaix a lAlt Empordagrave Les unia el gust per cantar descobrir i reinterpretar els sons del nostre paiacutes i es van llenccedilar a fer una proposta musical basada en la veu que elles mateixes catalogaven com a lsquonova polifonia tradicional catalanarsquo Posteriorment tambeacute mereix ser destacada la formacioacute de Ponent Krregades de Romanccedilos Les arquitectures humanes De la veu passem al joc amb el cos El fet drsquoenfilar-se uns sobre els altres ha estat practicat pels infants arreu del moacuten Quan el joc esdeveacute habilitat tegravecnica en els adults tampoc no eacutes patrimoni exclusiu de la Mediterragravenia El circ lrsquoha documentada en molts territoris del planeta A meacutes a lrsquoAgravesia coneixem dues notables manifestacions tradicionalitzades en celebracions puacutebliques Per una banda els govindes de les ciutats de Mumbai Thane i Pune entre daltres a lrsquoIacutendia per lrsquoaltra els castells del santuari Itsukushima al Japoacute A Mumbai el dia que es commemora el naixement del Deacuteu Krishna Govinda milers de joves fan el que ells anomenen 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6613

piragravemides per trencar una mena de pinyata sacralitzada plena de llet mantega i mel8 Els govindes -castellers en el seu idioma- poden fer construccions de sis set vuit o nous pisos amb una tegravecnica progravepia ndashamb clars paralmiddotlelismes pel que fa al desplegament dels cossos en certes posicions de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute- i una passioacute desbordant que atreu lrsquoatencioacute de milers drsquoaficionats Els castells humans al santuari Itsukushima al Japoacute se celebren durant lestiu en la festa Tamatori la Tamatori-sai9 Els grups de joves rivalitzen en la construccioacute de castells per aconseguir arribar a una bola

magravegica colmiddotlocada sobre una fusta que salccedila enmig del mar a traveacutes duna estructura de quatre pals duns deu metres daltura Les torres humanes soacuten de tres pisos A lrsquoAgravefrica negra a Umunze i en algunes altres localitats de Nigegraveria les danses Nkpokiti alcen torres de fins a cinc pisos coronades per nens a les festes de finals drsquoagost i principis de setembre10 Nrsquohi ha drsquoaixecades per sota

A la Mediterragravenia coneixem quatre pragravectiques vigents drsquoarquitectures humanes les torres i acrobagravecies del Marroc a la Mediterragravenia sud els lsquopizzicantograversquo al sud drsquoItagravelia la muixeranga valenciana i els castells catalans Al nord drsquoAgravefrica perviu lrsquoantiga escola acrobagravetica egiacutepcia exemplificada en lrsquoescola magrebina que avui manteacute la dualitat entre la pragravectica en la placcedila

8 Per aproximar-se al fenomen dels govindes Bertran J 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla

Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les

construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a

httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Tambeacute eacutes recomanable visionar els documentals Dahi Handi de Pep Puig 2013 Magnegravetic Films i Castellers de Vilafranca Melting Pot de Marta Saleta 2014 Castellers de Sants

9 Bertran Jordi 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 10 DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo DA

lsquoLrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011rsquo Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6713

puacuteblica i el seu tragravensit dins les veles de circ11 Els principals grups o troupes com soacuten anomenats en largot local procedents de diferents pobles i ciutats del nord dAgravefrica acudeixen a la placcedila Jamaa el Fna a la ciutat de Marragravequeix Aquesta placcedila eacutes la meacutes acrobagravetica de tot el Magrib i shi desenvolupa una important activitat cultural econogravemica i turiacutestica Alliacute els acrogravebates actuen al costat de narradors muacutesics ballarins faquirs i encantadors de serps alguns dhistograveria centenagraveria El 2001 la UNESCO va proclamar lespai cultural daquesta placcedila Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat Srsquohi realitzen construccions de fins a quatre pisos drsquoalccedilada Lorigen daquestes torres rau en la desapareguda germandat Oulad Sidi Ahmed Ou Moussa al sud de lAtles marroquiacute el bressol de guerrers hagravebils i flexibles capaccedilos de bastir acrobagravecies impactants A mitjans del segle XVI Sidi Ahmed Ou Moussa un guerrer de la tradicioacute al-Jazouli que va portar el sufisme fins a lAtles i va morir el 1564 va comenccedilar la praxi acrobagravetica Extingides les funcions militars lacrobagravecia es converteix en art i manera de vida i ha esdevingut lrsquoarquitectura humana mediterragravenia viva amb documentacioacute meacutes antiga

La famiacutelia Hammich fa vuit generacions que aixeca torres

i fa acrobagravecies al Magrib Foto Groupe Acrobatique de Tagravenger Una altra ciutat essencial en lacrobagravecia eacutes Tiznit a 320 km de Marragravequeix i feu de la famiacutelia Hammich que eacutes la que ha actuat al Fograverum Casteller de Valls per la Fira de Santa Uacutersula de 2014 Mohamed Hammich el patriarca

11 Sobre lrsquoescola magrebina de torres i acrobagravecies Catalagrave Pere 1981 Moacuten Casteller I Barcelona Rafael Dalmau pp11-31 Bertran Jordi 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6813

actual daquesta estirp explica en el llibre Taoub (2012) La meva famiacutelia ve de Sidi Ahmed Ou Moussa i el meu besavi Sidi Ahmed Idrissi estagrave enterrat allagrave12 Lacrogravebata Youness Hammich -en la seva trentena danys- representa la setena generacioacute daquesta famiacutelia dorigen berber Lacrobagravecia eacutes patrimoni dels berbers egravetnia del nord dAgravefrica i amb llengua progravepia diferent a lagraverab Els Hammich han estat professionals daquesta tegravecnica i han viscut i viuen del seu coneixement i de la seva pragravectica A la ciutat de Tiznit han treballat en famiacutelia sense excloure les dones amb una transmissioacute de pares a fills i entrenant els nens des de petits com Youness que es va estrenar als quatre anys Els grups meacutes nombrosos soacuten de disset membres Els Hammich van sortir del Marroc en ser contractats en els anys vuitanta del segle XX per Ali Hassani (1927-2010) que havia participat en les troupes de Marragravequeix des dels set anys Instalmiddotlat a Londres el 1950 on va ingressar al Billy Smarts Circus va crear la Troupe Hassani amb la seva parella i els seus fills triomfant als prestigiosos Circus Knie de Suiumlssa i al nord-americagrave Barnum amp Baileys En aquella degravecada va fundar al Regne Unit el primer circ sense animals de curta vida fitxant els Hammich per a la seva Troupe Hassani Amb Mohamed Hammich en la direccioacute del grup aquesta famiacutelia va viatjar pels circs meacutes reconeguts com el Ringling Bros and Barnum amp Bailey o lalemany Korona Finalment els Hammich es van establir a Tagravenger destacada poblacioacute portuagraveria del Magrib amb existegravencia anterior dacrogravebates En la tegravecnica tradicional a les seves tombarelles en laire - tinzga o kche la roda agraverab quan les encadenen en una segraverie- se sumen altres jocs dequilibri encara que no tots els grups fan idegraventiques figures Lhome a la base sanomena portador Doacutena la magrave per facilitar lascens del segon i tercer acrogravebata que veacutenen des de davant Tradicionalment els Hammich sacompanyaven amb la muacutesica del pandero El liacuteder de cada grup el moqaddam -denominacioacute exacta a la dels caps duna tariqa o confraria sufiacute- marca el ritme de les evolucions amb crits constants salta o salta meacutes Les construccions poden ser de fins a quatre pisos El pilar de tres -de semblanccedila castellera- sanomena acircyla tantlate si lintegren dones i acircyel tantlate si soacuten homes i 12 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6913

el de dos rep el nom de chwinga Algunes daquestes construccions es coronen amb la figuereta -un home cap per avall- o amb la bandera marroquina Ambdues modalitats tambeacute es donen en els castellers de Catalunya A partir del descobriment que el director escegravenic Aureacutelien Bory feacuteu a Tagravenger lrsquoacrobagravecia magrebina srsquoha integrat en el nou circ europeu expansionat des de Franccedila En aquest sentit eacutes modegravelic el treball del Grup Acrobagravetic de Tagravenger amb lrsquoespectacle Taoub estrenat a Tagravenger el 2003 Hi prenen part dotze acrogravebates de diferents edats que formen en siacute mateixos un teixit social i familiar al voltant dels quatre membres de la nissaga Hammich Lrsquoacrobagravecia pren una orientacioacute que srsquoaproxima a lrsquoescriptura del moviment Estagrave integrada dintre drsquoun espectacle de projeccions drsquoimatges fotografies ombres xineses viacutedeo eines que els mateixos acrogravebates manipulen aproximant aixiacute la tecnologia i lrsquoartesania feta a magrave Tambeacute la muacutesica eacutes tocada i cantada sobre lrsquoescenari pels acrogravebates El cap de colla manteacute en escena el seu rol tradicional amb els crits caracteriacutestics

Actuacioacute conjunta de les colles de pizzicantograve dIrsina i de Castellino del Bierfo juntament amb la Collla Jove de Castellers de Sitges a Irsina (Itagravelia) el 2009 Foto J Bertran

Al sud drsquoItagravelia tambeacute coneixem la tradicioacute de les torres humanes actualment vigent a les zones de la Basilicata i de Campobasso El 2007 lrsquoinvestigador de la ciutat de Potenza Gabriele Di Stasio que havia estudiat antropologia a Catalunya publicava el seu treball Torri di Uomi in Basilicata edicioacute que permetia descobrir la histograveria i la pervivegravencia drsquoaquestes pragravectiques festives en els territoris de lrsquoantic regne catalagrave de les Dues Siciacutelies la suma dels de Nagravepols i Siciacutelia a la Itagravelia del sud13 La seva existegravencia es remunta al domini dambdoacutes territoris per part del rei catalagrave Alfons el Magnagravenim el 1442 que sumagrave Nagravepols a la corona que Pere II

13 Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7013

havia obtingut del parlament siciliagrave el 1282 Englobava Siciacutelia i tota la Itagravelia del sud continental des de lrsquoAbruzzo i el sud del Laci fins a la Calagravebria i la Pulla De fet Di Stasio apunta els intercanvis econogravemics i els preacutestecs culturals dels Paiumlsos Catalans com lrsquoorigen de les torres de la Basilicata Aixiacute a la regioacute de la Basilicata a la histograverica vila drsquoIrsina ndashantigament anomenada Monte Peloso- a la proviacutencia de Matera on Passolini i Gibson van enregistrar les seves pelmiddotliacutecules dedicades a la Passioacute de Jesucrist realitza les seves actuacions la colla de la Morra drsquoaquesta localitat que executa el que ells denominen lsquoprsquozzrsquocantograversquo o lsquopizzicantograversquo En lrsquoactualitat es tracta drsquouna torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis La construccioacute es basteix i aleshores es desplaccedila en moviment tal com tambeacute succeeix en diferents figures de les moixigangues catalanes de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute ndashveritable pervivegravencia de lrsquoancestral ball de valencians- o dels pilars caminant o al balcoacute en el fet casteller Els moviments italians tenen la particularitat de girar centriacutefugament

Els integrants de la colla drsquoIrsina interpreten una canccediloacute que compassa el moviment de la torre prou agravegil malgrat la dificultat inherent En el context tradicional encapccedilala la duradora processoacute dedicada a la Mare de Deacuteu de la Pietat ndashen honor de qui se celebra la festivitat cada quart diumenge de maig- que recorre la vella i la nova Irsina i posteriorment realitza la seva darrera evolucioacute just a

lrsquoentrada de la imatge a la catedral enmig del repic de campanes i de la torre De fet antigament la processoacute i les torres es dirigien fins a lrsquoermita en un recorregut tambeacute de llargada notable La petita poblacioacute de Castellino del Bierfo ndashamb uns 700 habitants- en aquest cas a la regioacute de Molise a uns 250 quilogravemetres drsquoIrsina tambeacute compta amb una altra colla El grup de Castellino lrsquointegren homes i dones 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7113

a diferegravencia drsquoIrsina en quegrave nomeacutes actuen homes Amb lrsquoajut drsquoun pal central que actua de estelmiddotlar executen el seu lsquopizzichendograversquo de tres pisos tambeacute en moviment El ballador Eleuterio Persichilli ens informa que el 12 de juny vigiacutelia de Sant Antoni de Pagravedua actuen en progravepia placcedila a la nit14 Hi prenen part diversos grups de forma simultagravenia separats habitualment per edats La colla de Castellino vesteix una indumentagraveria drsquoaromes esportius mentre que els drsquoIrsina actuen amb samarreta negra al matiacute o camisa blanca a la tarda faixa vermella i pantaloacute negre Tambeacute a la regioacute de Molise actualment existeix una altra colla a la vila de Ferrazzano que tambeacute actua per la celebracioacute de Sant Antoni de Pagravedua Gabriele di Stasio ha historiat lrsquoexistegravencia drsquoaltres torres a la Basilicata concretament lsquolo Scarivascio di Melfirsquo ndashde quatre i cinc pisos- i les construccions de Ferrandina de tres pisos localitat que deu el seu nom al fet drsquohaver estat fundada pel rei catalagrave Ferran I En ambdues poblacions la festa tambeacute se celebrava per Sant Antoni de Pagravedua com a Castellino i Ferrazzano La construccioacute de quatre pisos disposava una dotzena drsquohomes en el primer pis set o vuit en el segon cinc en el tercer i tres en el quart En el cas de Melfi els versos que es cantaven tenien un caragravecter satiacuteric fet que els relaciona mediterragraveniament amb la funcionalitat de les jotes de rondalla ebrenques dels glossadors de les Illes Balears o dels balls parlats de la Catalunya Nova al sud del riu Llobregat aquests darrers compartint context etnogragravefic i festiu amb els balls de valencians les moixigangues i els castellers Fou aquest caire criacutetic la causa principal de la seva desaparicioacute cap al 1927-28 per ordre del regravegim feixista A Ferrandina les torres perviurien encara fins als anys seixanta del segle XX Exactament com ha succeiumlt a Irsina on la colla ha estat recuperada recentment despreacutes de perdrersquos a principis dels anys vuitanta de la centuacuteria passada arran del despoblament i de la davallada demogragravefica experimentats en abandonar-se progressivament el conreu agriacutecola Di Stassio propugna la recuperacioacute de la tradicioacute de Melfi i de Ferrandina com a foacutermula de reforccedilament identitari Donato Allegretti ha localitzat una altre grup histograveric conegut com a lsquomariandograve e pizzicandograversquo a la mateixa regioacute de la Basilicata concretament a la vila de Brindisi Montagna Es va mantenir viu fins a les primeries de la passada centuacuteria per la festa de lrsquoAnunciacioacute i comptava amb una part cantada com a Melfi15

14 Bertran Jordi 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 15 Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 4: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

5813

com afirma lrsquoantropograveleg i sociograveleg Iain Chambers de la Universitagrave degli Studi di Napoli lsquoLOrientalersquo lsquopot emergir una altra Mediterragravenia una Mediterragravenia multidimensional i mestissa que desafia lrsquoordre poliacutetico-cultural actualrsquo1 Les polifonies o polivocalitats lsquoMoysikosrsquo eacutes un terme egipci que sentencia que la muacutesica eacutes el principi de tot Alhora la veu humana eacutes lrsquoessegravencia primigegravenia de la muacutesica a la Mediterragravenia ja sigui colmiddotlectiva o individual En la de transmissioacute o tradicioacute oral localitzem dos estils la polifonia al nord o sigui la juxtaposicioacute de dues o meacutes liacutenies melogravediques que interaccionen simultagraveniament i lhomofonia eacutes a dir totes les veus juntes al sud Com explica lrsquoetnomusicograveleg valenciagrave Vicent Torrent lsquoSembla per tant a primera vista que conviuen al si del Mediterrani dos moacutens musicals quasi

oposats i irreconciliables Perograve si anem mirant les zones centrals mdashAndalusia el Paiacutes Valenciagrave les Balears Cograversega Sardenya totes les illes que creuen la mar la Itagravelia meridional Albagravenia Gregravecia Macedogravenia etcmdash veurem que molt contragraveriament a aquesta apreciacioacute superficial hi ha una fusioacute sonora secular i profunda entre les formes musicals del nord i les del sud que configuren diverses tradicions que manifesten de diverses maneres que les estructures melogravediques i les polifonies del nord soacuten fecundades per tot el

sistema expressiu del sud Aquesta zona central del Mediterrani podem anomenar-la zona de lrsquoestagravendard (del so estagravendard per oposicioacute amb la zona nord i amb la zona sud o millor per fusioacute entre aquestes dues zones) La zona central del Mediterrani no eacutes sols un concepte territorial sinoacute un concepte sonor un espai acuacutestic on es fa la fusioacute drsquoelements musicals nord-mediterranis i elements musicals sud-mediterranis i on les tradicions musicals de diferents paiumlsos fan lliga i ofereixen un so homogeni i peculiarrsquo2

1 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea

2 Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant [en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

5913

No fou fins al segle passat que es va analitzar aquesta polifonia oral o cants polivocals que havien sobreviscut ben ancorats en aquesta franja central en llocs muntanyosos o de difiacutecil acceacutes de manera que havia escapat a la investigacioacute La seva incomunicacioacute justifica en molts sentits lrsquoantiguitat perograve eacutes cert que difiacutecilment cap documentacioacute ho confirmaragrave Tot i aixiacute a lrsquoilla de Sardenya es conserva la primera evidegravencia localitzada a lrsquoagraverea de Barbagravegia i es remunta al segle VII aC Es tracta duna estagravetua de bronze que representa un cantant amb una magrave recolzada a la barbeta i laltra sobre lorella amb dos dits que dobleguen el cartiacutelag en la postura tiacutepica del lsquotenorrsquo nom amb quegrave es coneixen encara avui els integraverprets de polifonia patrimonial en aquesta illa La postura eacutes comuna a lrsquoagraverea mediterragravenia Aquesta polifonia oral viatja a traveacutes dels segles de manera independent a lrsquoescrita catapultada a partir de lrsquoEdat Mitjana com a emblema del moacuten occidental La polifonia oral un remoliacute indescriptible de sons i paraules solament possible amb la potegravencia del diafragma conreat en la immensitat dels camps i traslladat despreacutes als carrers plens de gent va perviure especialment a les illes de Sardenya ndashlsquoil canto a tenorersquo declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2008- Cograversega ndash la lsquopaghjellarsquo amb el mateix reconeixement internacional des de 2009- i Siciacutelia ndashamb els lsquolamentirsquo- aixiacute com a altres territoris italians en menor abundagravencia la Liguacuteria a lrsquoagraverea genovesa la Campagravenia la Basilicata i Calagravebria a lrsquoextrem sud A la zona muntanyosa i abrupta de lEpir a la Gregravecia del nord-oest limiacutetrofa amb el sud dAlbagravenia tambeacute es manifesta aquest sistema vocal profusament essent reconegut per la Unesco el 2005 Els investigadors apunten lrsquoexistegravencia drsquoun tronc ordinari comuacute que amb el pas del temps i lrsquoisolament dels territoris on la polifonia oral es mantingueacute shauria diversificat en la seva textura per donar lloc a variants locals Es tractaria drsquoun proceacutes similar al naixement de les llenguumles romagraveniques derivades de la mare llatina Aquestes polifonies de la famiacutelia mediterragravenia eren interpretades en general solament per homes que es disposen en cercle i acostumen a ser a dos veus a tres o a quatre 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6013

Possiblement eacutes a Cograversega on trobem uns patrons meacutes pautats i estudiats3 La polifonia corsa denominada genegravericament lsquopaghjellarsquo funciona amb lrsquoesquema invariable i senzill de les tres veus amb una nomenclatura concreta una primera veu a la qual anomenen lsquosecundarsquo una segona veu anomenada lsquoterzarsquo i el baix conegut com lsquobassursquo Cadascuna daquestes veus que pot ser cantada per un sol home o doblada especialment en el cas del bassu compleix una funcioacute molt especiacutefica i immutable Interpreten les melodies sempre en el mateix ordre la lsquosecundarsquo que inicia el cant doacutena el to i executa la melodia principal el bassu segueix la veu anterior acompanyant-la i donant-li suport i la lsquoterzarsquo la meacutes alta enriqueix el cant Per als neogravefits sembla que una de les veus sola al principi proposi una liacutenia melogravedica simple i austera i despreacutes en moments de vegades inesperats les altres dues veus omplen lharmonia amb el mateix text Luacutes de certs ornaments melismes i tregravemolos vocals broda notablement el resultat final sense arribar a complicacions que enfosqueixin la senzillesa original Hi ha moments en quegrave les veus semblen establir una manera menor amb episodis de quintes paralmiddotleles que hi aporten un sabor medieval fosc i fascinant per resoldrersquos inesperadament en un perfecte acord major duna lluminositat expansiva Lefecte per als oients eacutes una muacutesica vocal de qualitats profundament expressives En el repertori del cant polifogravenic de Cograversega coexisteixen orgagravenicament les peces sacres i lituacutergiques sobre textos en llatiacute i les basades en poemes seculars tradicionals cantats en cors com a llengua principal La lsquopaghjellarsquo sinterpreta amb motiu de diversos esdeveniments festius socials i religiosos als bars i places dels pobles o durant les misses processons i fires agragraveries Es transmet principalment per via oral mitjanccedilant lobservacioacute i lescolta la imitacioacute i la immersioacute en els oficis religiosos

3 Per al coneixement de la polifonia corsa soacuten suggerents els treballs Ayats J Costal A Gayete I Rabaseda J 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses

latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29

Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml

Frechina Josep V 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddot lectiursquo Calaceit Caramella 21

Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota

Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia

Unesco lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6113

quotidians als quals assisteixen els infants i en els cors parroquials formats per adolescents

Paghjella(Cograversega) canto a tenore(Sardenya) lamenti (Siciacutelia)

La polifonia oral corsa proveacute de lrsquoentorn dels pastors que cantaven a les muntanyes de lrsquoilla les peripegravecies i pensaments a traveacutes drsquoaquesta modalitat per transmetre oralment els esdeveniments que tenien lloc tant a nivell familiar com grupal o territorial A traveacutes de la polifonia les famiacutelies de pastors podien conegraveixer tant la histograveria del seu propi poble com successos nacionals per exemple la derrota decebedora del seu liacuteder Pascal Paoli contra larmada francesa del rei Lluiacutes XV a Posat Novu el 1769 en un cant pervingut fins als nostres dies Un germagrave de la lsquopaghjellarsquo corsa eacutes el lsquocanto a tenorersquo desenvolupat dins de la cultura pastoral de Sardenya4 Representa la forma autogravectona de cant polifogravenic masculiacute a quatre veus - bassu contra boche i mesu boche - interpretat per quatre homes Una de les seves caracteriacutestiques eacutes el timbre profund i gutural de les veus lsquobassursquo i lsquocontrarsquo Lrsquouacutes de la gorja la part del coll que fan vibrar eacutes progravepia dels cantants sards per efectuar un so vocal uacutenic a la Mediterragravenia Com a caixa de ressonagravencia utilitzen el nas El solista entona la melodia amb un text en prosa o un poema mentre que les altres veus formen un cor dacompanyament Molts daquests cantants viuen a la zona de la Barbagravegia i altres agraverees del centre de lrsquoilla on aquesta art vocal encara forma part de la vida quotidiana de

4 Per aproximar-se a la polifonia sarda Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Unesco lsquoEl Canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia]

wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6213

les comunitats locals Sovint sinterpreta espontagraveniament als bars perograve tambeacute en ocasions meacutes rituals com els casaments lrsquoesquilada dels xais les festivitats religioses o el carnaval de la localitat de Barbaricino Les melodies meacutes comunes soacuten la lsquoserenata boche lsquoe nottersquo (la veu de la nit) i els cants de ball com ara els lsquomutosrsquo lsquogososrsquo i lsquovallosrsquo Els textos poden ser poemes antics o beacute contemporanis sobre temes actuals com ara lemigracioacute latur i la poliacutetica A Sardenya van constituir lrsquoassociacioacute de tenors (Sotziu Tenores) que aplega seixanta grups i srsquoha creat un museu a la localitat de Vitzi Museo Multimediale del Canto a Tenore on tambeacute existeix un dels grups de major renom Al costat de Cograversega i Sardenya lrsquoilla de Siciacutelia tambeacute ha conservat una mostra excepcional de polifonia els lsquolamentirsquo o laments5 Es tracta drsquouns cants que srsquoassagen durant la Quaresma i srsquointerpreten a la Setmana Santa Si beacute el 1970 van ser prohibits pel grau drsquoembriaguesa dels integraverprets anomenats lsquolamentatorirsquo aquest patrimoni ha estat retrobat en la degravecada dels noranta del segle passat gragravecies als germans Carmelo i Filippo Cosenza que els havien apregraves del seu pare que nrsquohavia estat executant En aquest cas es tracta drsquoun repertori estrictament religioacutes i devocional propi de les localitats de Piazza Armerina Barcellona Pozzo di Gotto o San Stefano di Camastra Els lamentadors integren una lsquosquadrarsquo amb un magravexim de deu components abassegadorament masculins que es colmiddotloquen en cercle Paradoxalment expressen el dolor vessat a traveacutes del patiment de la Mare de Deacuteu la Maria Addolorata Antigament hi havia dones que acompanyaven els marits a les actuacions i srsquounien al cant Actualment sobresurt el treball que han realitzat els Lamentatori di Santissimo Crocifisso de Piazza Armerina lrsquouacutenica confraria de les deu antigament existents que ha sobreviscut en aquesta vila Antigament assajaven mentre treballaven al camp Cadascuacute cantava una melodia i de lluny un altre li responia En lrsquoagonia de la decadegravencia els lsquolamentirsquo srsquoassajaven a les tavernes Sortien Dijous Sant a la nit per sacralitzar lrsquoitinerari que Divendres recorreria la processoacute La melodia es divideix en quatre mograveduls un per a cada un dels quatre solistes mentre que la base eacutes interpretada pels baixos i doacutena suport i complementa un complex moviment melogravedic de nomeacutes dos sons

5 Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella (Els llibres de Caramella 1)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6313

Meacutes cap a orient a lrsquoabrupte Epir a la Gregravecia del nord-oest i el sud dAlbagravenia localitzem la muacutesica isopolifogravenica interpretada pels toscs i a Labeumlria6 El terme iso estagrave relacionat amb lrsquoison o isocragravetima de la muacutesica de lesgleacutesia bizantina eacutes a dir la nota llarga cantada pels acompanyants per donar suport a la melodia portada pel solista o pel grup Concretament es refereix al brunzit que acompanya el cant polifogravenic en aquest territori El brunzit es realitza de dues formes entre els toscs sempre eacutes continu i cantat amb la siacutelmiddotlaba i usant la respiracioacute esglaonada mentre que entre els labs de vegades es canta com un to riacutetmic realitzat amb el text del cant Es pot diferenciar entre isopolifonia a dos tres i quatre veus La de dues veus representa la forma meacutes simple i eacutes popular a tot el sud dAlbagravenia Es realitza a una agravemplia gamma desdeveniments socials com casaments funerals festes de la collita celebracions religioses i festivals com el de Gjirokaster La isopolifonia a tres veus srsquoestructura amb dues parts solistes una melodia i una contramelodia amb el brunzit del cor El cant a quatre veus es troba amb menys frequumlegravencia i nomeacutes entre els labs Consta tambeacute de dues parts solistes perograve sacompanya de dos brunzits un coral i un com a solo Les polifonies orals de la Mediterragravenia han experimentat una projeccioacute important a partir del sorgiment de grups nous que han portat els cants des

del seu hagravebitat primigeni als escenaris dels festivals i programacions musicals estables Com explica Vicent Torrent lsquoen la degravecada dels setanta Mikis Theodorakis Papajuanu i altres personalitats llanccedilaven un manifest adreccedilat a la societat grega en general i especialment a la intelmiddotlectualitat del paiacutes Alertaven sobre la creixent implantacioacute de les

muacutesiques de consum occidentals i consequumlentment sobre la pegraverdua de prestigi de la muacutesica popular grega i la seua previsible substitucioacute per

6 Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6413

aquells productes impulsats des de la induacutestria multinacional Sens dubte miraven a uns altres paiumlsos europeus on aquesta dinagravemica estava molt meacutes avanccedilada que en el seu propi paiacutes Poc despreacutes va nagraveixer a Itagravelia un moviment creixent que generagrave la produccioacute de muacutesiques drsquoorigen tradicional i de nova fesomia Aquest moviment es manifesta a meacutes amb una vessant reivindicativa mdashcom abans a Gregraveciamdash i eacutes batejat amb el nom de lsquoripropostarsquo Grups com la Nova Compagina di Canto Popolare de Nagravepols srsquoalcen amb aquesta bandera i amb un repertori drsquoaspecte modern i de so tradicionalrsquo7 En aquesta liacutenia i sentit la lsquoripropostarsquo crea nova muacutesica feta per homes drsquoavui que componen seguint lrsquoestegravetica de la tradicioacute La lsquoripropostarsquo neix

als paiumlsos on la muacutesica de la cadena tradicional estagrave en decadegravencia Aixiacute a Cograversega en els anys setanta del segle passat emergeix la formacioacute Canta U Populu Corsu fundada el 1973 per Jean-Paul Poletti i i Natale Luciani Soacuten lavanccedilada de la reactivacioacute del cant en llengua corsa A partir dels vuitanta la banda crea escoles musicals a tota lilla i ensinistra els joves per a la pragravectica de la polifonia oral i sobretot de la llengua corsa a traveacutes drsquoella El compromiacutes arriba a ser tan gran que Natale

Luciani esdevingut el representant meacutes emblemagravetic i alhora activista cultural i poliacutetic va ser tragravegicament assassinat el desembre de 2003 El grup no es va arronsar i va prendre una altra dimensioacute nacional i internacional Avui dia continua sent un referent en la histograveria de la muacutesica de lilla amb la seva lluita per la promocioacute de la llengua i la cultura corses i el seu reconeixement internacional Paralmiddotlelament el 1978 neix un dels grups que tambeacute ha assolit major prestigi A Filetta mentre que el 1979 a partir de la transmissioacute oral del pare dels germans Bernardini emergeix I Muvrini amb una projeccioacute destacament mundial A Occitagravenia el grup possiblement meacutes influent hagi estat Lo Cograver de la Plana procedent de la portuagraveria ciutat de Marsella un vegravertex humagrave cultural i musical de la Mediterragravenia on srsquohan creuat estils tendegravencies i llenguumles El 2003 amb el seu primer enregistrament va obtenir el Gran Premi de la prestigiosa Acadeacutemie Charles-Cros en la categoria de muacutesiques del moacuten 7 Torrent V op cit 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6513

que suposava un reconeixement des dels circuits de la world music cap a una proposta nascuda des de lrsquoarrel meacutes atagravevica El prestigioacutes diari francegraves lsquoLe Mondersquo assegurava lsquoel seu compromiacutes amb la causa eacutes ferma perquegrave canten cagraventics fervorosos reinvertits amb una energia boja i un singular poder embriagadorrsquo Cantant peces tant seculars com religioses Lo Cograver de la Plana shan compromegraves a reviure lheregravencia occitana per a les noves fornades Al sud drsquoItagravelia creat el 1993 les dones drsquoAssurd serien lrsquoequivalegravencia de Lo Cograver de la Plana De fet el marccedil drsquoenguany han estrenat un projecte conjunt a la fira Babel Med Music de Marsella un certamen reconegut que congrega el sector de les muacutesiques drsquoarrel de la Mediterragravenia i drsquoaltres espais sonors Han repregraves entre altres les lsquotammurriatersquo (canccedilons i balls de la tradicioacute local del sud drsquoItagravelia) el lsquopizzichersquo (de la traduccioacute italiana de lsquopreacutemerrsquo vinculats al fenomen de la zona del Taranto a la Pulla) la tarantelmiddotla les canccedilons de protesta vinculades a lesfera del treball i lemigracioacute i les serenates En aquesta mateixa liacutenia a les terres catalanes han sorgit grups de nova fornada que es basen en la reinterpretacioacute de la polifonia mediterragravenia Tambeacute han estat liderats i integrats per dones En aquest sentit el 2001 va neacuteixer De Calaix a lAlt Empordagrave Les unia el gust per cantar descobrir i reinterpretar els sons del nostre paiacutes i es van llenccedilar a fer una proposta musical basada en la veu que elles mateixes catalogaven com a lsquonova polifonia tradicional catalanarsquo Posteriorment tambeacute mereix ser destacada la formacioacute de Ponent Krregades de Romanccedilos Les arquitectures humanes De la veu passem al joc amb el cos El fet drsquoenfilar-se uns sobre els altres ha estat practicat pels infants arreu del moacuten Quan el joc esdeveacute habilitat tegravecnica en els adults tampoc no eacutes patrimoni exclusiu de la Mediterragravenia El circ lrsquoha documentada en molts territoris del planeta A meacutes a lrsquoAgravesia coneixem dues notables manifestacions tradicionalitzades en celebracions puacutebliques Per una banda els govindes de les ciutats de Mumbai Thane i Pune entre daltres a lrsquoIacutendia per lrsquoaltra els castells del santuari Itsukushima al Japoacute A Mumbai el dia que es commemora el naixement del Deacuteu Krishna Govinda milers de joves fan el que ells anomenen 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6613

piragravemides per trencar una mena de pinyata sacralitzada plena de llet mantega i mel8 Els govindes -castellers en el seu idioma- poden fer construccions de sis set vuit o nous pisos amb una tegravecnica progravepia ndashamb clars paralmiddotlelismes pel que fa al desplegament dels cossos en certes posicions de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute- i una passioacute desbordant que atreu lrsquoatencioacute de milers drsquoaficionats Els castells humans al santuari Itsukushima al Japoacute se celebren durant lestiu en la festa Tamatori la Tamatori-sai9 Els grups de joves rivalitzen en la construccioacute de castells per aconseguir arribar a una bola

magravegica colmiddotlocada sobre una fusta que salccedila enmig del mar a traveacutes duna estructura de quatre pals duns deu metres daltura Les torres humanes soacuten de tres pisos A lrsquoAgravefrica negra a Umunze i en algunes altres localitats de Nigegraveria les danses Nkpokiti alcen torres de fins a cinc pisos coronades per nens a les festes de finals drsquoagost i principis de setembre10 Nrsquohi ha drsquoaixecades per sota

A la Mediterragravenia coneixem quatre pragravectiques vigents drsquoarquitectures humanes les torres i acrobagravecies del Marroc a la Mediterragravenia sud els lsquopizzicantograversquo al sud drsquoItagravelia la muixeranga valenciana i els castells catalans Al nord drsquoAgravefrica perviu lrsquoantiga escola acrobagravetica egiacutepcia exemplificada en lrsquoescola magrebina que avui manteacute la dualitat entre la pragravectica en la placcedila

8 Per aproximar-se al fenomen dels govindes Bertran J 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla

Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les

construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a

httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Tambeacute eacutes recomanable visionar els documentals Dahi Handi de Pep Puig 2013 Magnegravetic Films i Castellers de Vilafranca Melting Pot de Marta Saleta 2014 Castellers de Sants

9 Bertran Jordi 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 10 DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo DA

lsquoLrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011rsquo Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6713

puacuteblica i el seu tragravensit dins les veles de circ11 Els principals grups o troupes com soacuten anomenats en largot local procedents de diferents pobles i ciutats del nord dAgravefrica acudeixen a la placcedila Jamaa el Fna a la ciutat de Marragravequeix Aquesta placcedila eacutes la meacutes acrobagravetica de tot el Magrib i shi desenvolupa una important activitat cultural econogravemica i turiacutestica Alliacute els acrogravebates actuen al costat de narradors muacutesics ballarins faquirs i encantadors de serps alguns dhistograveria centenagraveria El 2001 la UNESCO va proclamar lespai cultural daquesta placcedila Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat Srsquohi realitzen construccions de fins a quatre pisos drsquoalccedilada Lorigen daquestes torres rau en la desapareguda germandat Oulad Sidi Ahmed Ou Moussa al sud de lAtles marroquiacute el bressol de guerrers hagravebils i flexibles capaccedilos de bastir acrobagravecies impactants A mitjans del segle XVI Sidi Ahmed Ou Moussa un guerrer de la tradicioacute al-Jazouli que va portar el sufisme fins a lAtles i va morir el 1564 va comenccedilar la praxi acrobagravetica Extingides les funcions militars lacrobagravecia es converteix en art i manera de vida i ha esdevingut lrsquoarquitectura humana mediterragravenia viva amb documentacioacute meacutes antiga

La famiacutelia Hammich fa vuit generacions que aixeca torres

i fa acrobagravecies al Magrib Foto Groupe Acrobatique de Tagravenger Una altra ciutat essencial en lacrobagravecia eacutes Tiznit a 320 km de Marragravequeix i feu de la famiacutelia Hammich que eacutes la que ha actuat al Fograverum Casteller de Valls per la Fira de Santa Uacutersula de 2014 Mohamed Hammich el patriarca

11 Sobre lrsquoescola magrebina de torres i acrobagravecies Catalagrave Pere 1981 Moacuten Casteller I Barcelona Rafael Dalmau pp11-31 Bertran Jordi 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6813

actual daquesta estirp explica en el llibre Taoub (2012) La meva famiacutelia ve de Sidi Ahmed Ou Moussa i el meu besavi Sidi Ahmed Idrissi estagrave enterrat allagrave12 Lacrogravebata Youness Hammich -en la seva trentena danys- representa la setena generacioacute daquesta famiacutelia dorigen berber Lacrobagravecia eacutes patrimoni dels berbers egravetnia del nord dAgravefrica i amb llengua progravepia diferent a lagraverab Els Hammich han estat professionals daquesta tegravecnica i han viscut i viuen del seu coneixement i de la seva pragravectica A la ciutat de Tiznit han treballat en famiacutelia sense excloure les dones amb una transmissioacute de pares a fills i entrenant els nens des de petits com Youness que es va estrenar als quatre anys Els grups meacutes nombrosos soacuten de disset membres Els Hammich van sortir del Marroc en ser contractats en els anys vuitanta del segle XX per Ali Hassani (1927-2010) que havia participat en les troupes de Marragravequeix des dels set anys Instalmiddotlat a Londres el 1950 on va ingressar al Billy Smarts Circus va crear la Troupe Hassani amb la seva parella i els seus fills triomfant als prestigiosos Circus Knie de Suiumlssa i al nord-americagrave Barnum amp Baileys En aquella degravecada va fundar al Regne Unit el primer circ sense animals de curta vida fitxant els Hammich per a la seva Troupe Hassani Amb Mohamed Hammich en la direccioacute del grup aquesta famiacutelia va viatjar pels circs meacutes reconeguts com el Ringling Bros and Barnum amp Bailey o lalemany Korona Finalment els Hammich es van establir a Tagravenger destacada poblacioacute portuagraveria del Magrib amb existegravencia anterior dacrogravebates En la tegravecnica tradicional a les seves tombarelles en laire - tinzga o kche la roda agraverab quan les encadenen en una segraverie- se sumen altres jocs dequilibri encara que no tots els grups fan idegraventiques figures Lhome a la base sanomena portador Doacutena la magrave per facilitar lascens del segon i tercer acrogravebata que veacutenen des de davant Tradicionalment els Hammich sacompanyaven amb la muacutesica del pandero El liacuteder de cada grup el moqaddam -denominacioacute exacta a la dels caps duna tariqa o confraria sufiacute- marca el ritme de les evolucions amb crits constants salta o salta meacutes Les construccions poden ser de fins a quatre pisos El pilar de tres -de semblanccedila castellera- sanomena acircyla tantlate si lintegren dones i acircyel tantlate si soacuten homes i 12 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6913

el de dos rep el nom de chwinga Algunes daquestes construccions es coronen amb la figuereta -un home cap per avall- o amb la bandera marroquina Ambdues modalitats tambeacute es donen en els castellers de Catalunya A partir del descobriment que el director escegravenic Aureacutelien Bory feacuteu a Tagravenger lrsquoacrobagravecia magrebina srsquoha integrat en el nou circ europeu expansionat des de Franccedila En aquest sentit eacutes modegravelic el treball del Grup Acrobagravetic de Tagravenger amb lrsquoespectacle Taoub estrenat a Tagravenger el 2003 Hi prenen part dotze acrogravebates de diferents edats que formen en siacute mateixos un teixit social i familiar al voltant dels quatre membres de la nissaga Hammich Lrsquoacrobagravecia pren una orientacioacute que srsquoaproxima a lrsquoescriptura del moviment Estagrave integrada dintre drsquoun espectacle de projeccions drsquoimatges fotografies ombres xineses viacutedeo eines que els mateixos acrogravebates manipulen aproximant aixiacute la tecnologia i lrsquoartesania feta a magrave Tambeacute la muacutesica eacutes tocada i cantada sobre lrsquoescenari pels acrogravebates El cap de colla manteacute en escena el seu rol tradicional amb els crits caracteriacutestics

Actuacioacute conjunta de les colles de pizzicantograve dIrsina i de Castellino del Bierfo juntament amb la Collla Jove de Castellers de Sitges a Irsina (Itagravelia) el 2009 Foto J Bertran

Al sud drsquoItagravelia tambeacute coneixem la tradicioacute de les torres humanes actualment vigent a les zones de la Basilicata i de Campobasso El 2007 lrsquoinvestigador de la ciutat de Potenza Gabriele Di Stasio que havia estudiat antropologia a Catalunya publicava el seu treball Torri di Uomi in Basilicata edicioacute que permetia descobrir la histograveria i la pervivegravencia drsquoaquestes pragravectiques festives en els territoris de lrsquoantic regne catalagrave de les Dues Siciacutelies la suma dels de Nagravepols i Siciacutelia a la Itagravelia del sud13 La seva existegravencia es remunta al domini dambdoacutes territoris per part del rei catalagrave Alfons el Magnagravenim el 1442 que sumagrave Nagravepols a la corona que Pere II

13 Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7013

havia obtingut del parlament siciliagrave el 1282 Englobava Siciacutelia i tota la Itagravelia del sud continental des de lrsquoAbruzzo i el sud del Laci fins a la Calagravebria i la Pulla De fet Di Stasio apunta els intercanvis econogravemics i els preacutestecs culturals dels Paiumlsos Catalans com lrsquoorigen de les torres de la Basilicata Aixiacute a la regioacute de la Basilicata a la histograverica vila drsquoIrsina ndashantigament anomenada Monte Peloso- a la proviacutencia de Matera on Passolini i Gibson van enregistrar les seves pelmiddotliacutecules dedicades a la Passioacute de Jesucrist realitza les seves actuacions la colla de la Morra drsquoaquesta localitat que executa el que ells denominen lsquoprsquozzrsquocantograversquo o lsquopizzicantograversquo En lrsquoactualitat es tracta drsquouna torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis La construccioacute es basteix i aleshores es desplaccedila en moviment tal com tambeacute succeeix en diferents figures de les moixigangues catalanes de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute ndashveritable pervivegravencia de lrsquoancestral ball de valencians- o dels pilars caminant o al balcoacute en el fet casteller Els moviments italians tenen la particularitat de girar centriacutefugament

Els integrants de la colla drsquoIrsina interpreten una canccediloacute que compassa el moviment de la torre prou agravegil malgrat la dificultat inherent En el context tradicional encapccedilala la duradora processoacute dedicada a la Mare de Deacuteu de la Pietat ndashen honor de qui se celebra la festivitat cada quart diumenge de maig- que recorre la vella i la nova Irsina i posteriorment realitza la seva darrera evolucioacute just a

lrsquoentrada de la imatge a la catedral enmig del repic de campanes i de la torre De fet antigament la processoacute i les torres es dirigien fins a lrsquoermita en un recorregut tambeacute de llargada notable La petita poblacioacute de Castellino del Bierfo ndashamb uns 700 habitants- en aquest cas a la regioacute de Molise a uns 250 quilogravemetres drsquoIrsina tambeacute compta amb una altra colla El grup de Castellino lrsquointegren homes i dones 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7113

a diferegravencia drsquoIrsina en quegrave nomeacutes actuen homes Amb lrsquoajut drsquoun pal central que actua de estelmiddotlar executen el seu lsquopizzichendograversquo de tres pisos tambeacute en moviment El ballador Eleuterio Persichilli ens informa que el 12 de juny vigiacutelia de Sant Antoni de Pagravedua actuen en progravepia placcedila a la nit14 Hi prenen part diversos grups de forma simultagravenia separats habitualment per edats La colla de Castellino vesteix una indumentagraveria drsquoaromes esportius mentre que els drsquoIrsina actuen amb samarreta negra al matiacute o camisa blanca a la tarda faixa vermella i pantaloacute negre Tambeacute a la regioacute de Molise actualment existeix una altra colla a la vila de Ferrazzano que tambeacute actua per la celebracioacute de Sant Antoni de Pagravedua Gabriele di Stasio ha historiat lrsquoexistegravencia drsquoaltres torres a la Basilicata concretament lsquolo Scarivascio di Melfirsquo ndashde quatre i cinc pisos- i les construccions de Ferrandina de tres pisos localitat que deu el seu nom al fet drsquohaver estat fundada pel rei catalagrave Ferran I En ambdues poblacions la festa tambeacute se celebrava per Sant Antoni de Pagravedua com a Castellino i Ferrazzano La construccioacute de quatre pisos disposava una dotzena drsquohomes en el primer pis set o vuit en el segon cinc en el tercer i tres en el quart En el cas de Melfi els versos que es cantaven tenien un caragravecter satiacuteric fet que els relaciona mediterragraveniament amb la funcionalitat de les jotes de rondalla ebrenques dels glossadors de les Illes Balears o dels balls parlats de la Catalunya Nova al sud del riu Llobregat aquests darrers compartint context etnogragravefic i festiu amb els balls de valencians les moixigangues i els castellers Fou aquest caire criacutetic la causa principal de la seva desaparicioacute cap al 1927-28 per ordre del regravegim feixista A Ferrandina les torres perviurien encara fins als anys seixanta del segle XX Exactament com ha succeiumlt a Irsina on la colla ha estat recuperada recentment despreacutes de perdrersquos a principis dels anys vuitanta de la centuacuteria passada arran del despoblament i de la davallada demogragravefica experimentats en abandonar-se progressivament el conreu agriacutecola Di Stassio propugna la recuperacioacute de la tradicioacute de Melfi i de Ferrandina com a foacutermula de reforccedilament identitari Donato Allegretti ha localitzat una altre grup histograveric conegut com a lsquomariandograve e pizzicandograversquo a la mateixa regioacute de la Basilicata concretament a la vila de Brindisi Montagna Es va mantenir viu fins a les primeries de la passada centuacuteria per la festa de lrsquoAnunciacioacute i comptava amb una part cantada com a Melfi15

14 Bertran Jordi 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 15 Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 5: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

5913

No fou fins al segle passat que es va analitzar aquesta polifonia oral o cants polivocals que havien sobreviscut ben ancorats en aquesta franja central en llocs muntanyosos o de difiacutecil acceacutes de manera que havia escapat a la investigacioacute La seva incomunicacioacute justifica en molts sentits lrsquoantiguitat perograve eacutes cert que difiacutecilment cap documentacioacute ho confirmaragrave Tot i aixiacute a lrsquoilla de Sardenya es conserva la primera evidegravencia localitzada a lrsquoagraverea de Barbagravegia i es remunta al segle VII aC Es tracta duna estagravetua de bronze que representa un cantant amb una magrave recolzada a la barbeta i laltra sobre lorella amb dos dits que dobleguen el cartiacutelag en la postura tiacutepica del lsquotenorrsquo nom amb quegrave es coneixen encara avui els integraverprets de polifonia patrimonial en aquesta illa La postura eacutes comuna a lrsquoagraverea mediterragravenia Aquesta polifonia oral viatja a traveacutes dels segles de manera independent a lrsquoescrita catapultada a partir de lrsquoEdat Mitjana com a emblema del moacuten occidental La polifonia oral un remoliacute indescriptible de sons i paraules solament possible amb la potegravencia del diafragma conreat en la immensitat dels camps i traslladat despreacutes als carrers plens de gent va perviure especialment a les illes de Sardenya ndashlsquoil canto a tenorersquo declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2008- Cograversega ndash la lsquopaghjellarsquo amb el mateix reconeixement internacional des de 2009- i Siciacutelia ndashamb els lsquolamentirsquo- aixiacute com a altres territoris italians en menor abundagravencia la Liguacuteria a lrsquoagraverea genovesa la Campagravenia la Basilicata i Calagravebria a lrsquoextrem sud A la zona muntanyosa i abrupta de lEpir a la Gregravecia del nord-oest limiacutetrofa amb el sud dAlbagravenia tambeacute es manifesta aquest sistema vocal profusament essent reconegut per la Unesco el 2005 Els investigadors apunten lrsquoexistegravencia drsquoun tronc ordinari comuacute que amb el pas del temps i lrsquoisolament dels territoris on la polifonia oral es mantingueacute shauria diversificat en la seva textura per donar lloc a variants locals Es tractaria drsquoun proceacutes similar al naixement de les llenguumles romagraveniques derivades de la mare llatina Aquestes polifonies de la famiacutelia mediterragravenia eren interpretades en general solament per homes que es disposen en cercle i acostumen a ser a dos veus a tres o a quatre 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6013

Possiblement eacutes a Cograversega on trobem uns patrons meacutes pautats i estudiats3 La polifonia corsa denominada genegravericament lsquopaghjellarsquo funciona amb lrsquoesquema invariable i senzill de les tres veus amb una nomenclatura concreta una primera veu a la qual anomenen lsquosecundarsquo una segona veu anomenada lsquoterzarsquo i el baix conegut com lsquobassursquo Cadascuna daquestes veus que pot ser cantada per un sol home o doblada especialment en el cas del bassu compleix una funcioacute molt especiacutefica i immutable Interpreten les melodies sempre en el mateix ordre la lsquosecundarsquo que inicia el cant doacutena el to i executa la melodia principal el bassu segueix la veu anterior acompanyant-la i donant-li suport i la lsquoterzarsquo la meacutes alta enriqueix el cant Per als neogravefits sembla que una de les veus sola al principi proposi una liacutenia melogravedica simple i austera i despreacutes en moments de vegades inesperats les altres dues veus omplen lharmonia amb el mateix text Luacutes de certs ornaments melismes i tregravemolos vocals broda notablement el resultat final sense arribar a complicacions que enfosqueixin la senzillesa original Hi ha moments en quegrave les veus semblen establir una manera menor amb episodis de quintes paralmiddotleles que hi aporten un sabor medieval fosc i fascinant per resoldrersquos inesperadament en un perfecte acord major duna lluminositat expansiva Lefecte per als oients eacutes una muacutesica vocal de qualitats profundament expressives En el repertori del cant polifogravenic de Cograversega coexisteixen orgagravenicament les peces sacres i lituacutergiques sobre textos en llatiacute i les basades en poemes seculars tradicionals cantats en cors com a llengua principal La lsquopaghjellarsquo sinterpreta amb motiu de diversos esdeveniments festius socials i religiosos als bars i places dels pobles o durant les misses processons i fires agragraveries Es transmet principalment per via oral mitjanccedilant lobservacioacute i lescolta la imitacioacute i la immersioacute en els oficis religiosos

3 Per al coneixement de la polifonia corsa soacuten suggerents els treballs Ayats J Costal A Gayete I Rabaseda J 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses

latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29

Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml

Frechina Josep V 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddot lectiursquo Calaceit Caramella 21

Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota

Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia

Unesco lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6113

quotidians als quals assisteixen els infants i en els cors parroquials formats per adolescents

Paghjella(Cograversega) canto a tenore(Sardenya) lamenti (Siciacutelia)

La polifonia oral corsa proveacute de lrsquoentorn dels pastors que cantaven a les muntanyes de lrsquoilla les peripegravecies i pensaments a traveacutes drsquoaquesta modalitat per transmetre oralment els esdeveniments que tenien lloc tant a nivell familiar com grupal o territorial A traveacutes de la polifonia les famiacutelies de pastors podien conegraveixer tant la histograveria del seu propi poble com successos nacionals per exemple la derrota decebedora del seu liacuteder Pascal Paoli contra larmada francesa del rei Lluiacutes XV a Posat Novu el 1769 en un cant pervingut fins als nostres dies Un germagrave de la lsquopaghjellarsquo corsa eacutes el lsquocanto a tenorersquo desenvolupat dins de la cultura pastoral de Sardenya4 Representa la forma autogravectona de cant polifogravenic masculiacute a quatre veus - bassu contra boche i mesu boche - interpretat per quatre homes Una de les seves caracteriacutestiques eacutes el timbre profund i gutural de les veus lsquobassursquo i lsquocontrarsquo Lrsquouacutes de la gorja la part del coll que fan vibrar eacutes progravepia dels cantants sards per efectuar un so vocal uacutenic a la Mediterragravenia Com a caixa de ressonagravencia utilitzen el nas El solista entona la melodia amb un text en prosa o un poema mentre que les altres veus formen un cor dacompanyament Molts daquests cantants viuen a la zona de la Barbagravegia i altres agraverees del centre de lrsquoilla on aquesta art vocal encara forma part de la vida quotidiana de

4 Per aproximar-se a la polifonia sarda Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Unesco lsquoEl Canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia]

wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6213

les comunitats locals Sovint sinterpreta espontagraveniament als bars perograve tambeacute en ocasions meacutes rituals com els casaments lrsquoesquilada dels xais les festivitats religioses o el carnaval de la localitat de Barbaricino Les melodies meacutes comunes soacuten la lsquoserenata boche lsquoe nottersquo (la veu de la nit) i els cants de ball com ara els lsquomutosrsquo lsquogososrsquo i lsquovallosrsquo Els textos poden ser poemes antics o beacute contemporanis sobre temes actuals com ara lemigracioacute latur i la poliacutetica A Sardenya van constituir lrsquoassociacioacute de tenors (Sotziu Tenores) que aplega seixanta grups i srsquoha creat un museu a la localitat de Vitzi Museo Multimediale del Canto a Tenore on tambeacute existeix un dels grups de major renom Al costat de Cograversega i Sardenya lrsquoilla de Siciacutelia tambeacute ha conservat una mostra excepcional de polifonia els lsquolamentirsquo o laments5 Es tracta drsquouns cants que srsquoassagen durant la Quaresma i srsquointerpreten a la Setmana Santa Si beacute el 1970 van ser prohibits pel grau drsquoembriaguesa dels integraverprets anomenats lsquolamentatorirsquo aquest patrimoni ha estat retrobat en la degravecada dels noranta del segle passat gragravecies als germans Carmelo i Filippo Cosenza que els havien apregraves del seu pare que nrsquohavia estat executant En aquest cas es tracta drsquoun repertori estrictament religioacutes i devocional propi de les localitats de Piazza Armerina Barcellona Pozzo di Gotto o San Stefano di Camastra Els lamentadors integren una lsquosquadrarsquo amb un magravexim de deu components abassegadorament masculins que es colmiddotloquen en cercle Paradoxalment expressen el dolor vessat a traveacutes del patiment de la Mare de Deacuteu la Maria Addolorata Antigament hi havia dones que acompanyaven els marits a les actuacions i srsquounien al cant Actualment sobresurt el treball que han realitzat els Lamentatori di Santissimo Crocifisso de Piazza Armerina lrsquouacutenica confraria de les deu antigament existents que ha sobreviscut en aquesta vila Antigament assajaven mentre treballaven al camp Cadascuacute cantava una melodia i de lluny un altre li responia En lrsquoagonia de la decadegravencia els lsquolamentirsquo srsquoassajaven a les tavernes Sortien Dijous Sant a la nit per sacralitzar lrsquoitinerari que Divendres recorreria la processoacute La melodia es divideix en quatre mograveduls un per a cada un dels quatre solistes mentre que la base eacutes interpretada pels baixos i doacutena suport i complementa un complex moviment melogravedic de nomeacutes dos sons

5 Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella (Els llibres de Caramella 1)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6313

Meacutes cap a orient a lrsquoabrupte Epir a la Gregravecia del nord-oest i el sud dAlbagravenia localitzem la muacutesica isopolifogravenica interpretada pels toscs i a Labeumlria6 El terme iso estagrave relacionat amb lrsquoison o isocragravetima de la muacutesica de lesgleacutesia bizantina eacutes a dir la nota llarga cantada pels acompanyants per donar suport a la melodia portada pel solista o pel grup Concretament es refereix al brunzit que acompanya el cant polifogravenic en aquest territori El brunzit es realitza de dues formes entre els toscs sempre eacutes continu i cantat amb la siacutelmiddotlaba i usant la respiracioacute esglaonada mentre que entre els labs de vegades es canta com un to riacutetmic realitzat amb el text del cant Es pot diferenciar entre isopolifonia a dos tres i quatre veus La de dues veus representa la forma meacutes simple i eacutes popular a tot el sud dAlbagravenia Es realitza a una agravemplia gamma desdeveniments socials com casaments funerals festes de la collita celebracions religioses i festivals com el de Gjirokaster La isopolifonia a tres veus srsquoestructura amb dues parts solistes una melodia i una contramelodia amb el brunzit del cor El cant a quatre veus es troba amb menys frequumlegravencia i nomeacutes entre els labs Consta tambeacute de dues parts solistes perograve sacompanya de dos brunzits un coral i un com a solo Les polifonies orals de la Mediterragravenia han experimentat una projeccioacute important a partir del sorgiment de grups nous que han portat els cants des

del seu hagravebitat primigeni als escenaris dels festivals i programacions musicals estables Com explica Vicent Torrent lsquoen la degravecada dels setanta Mikis Theodorakis Papajuanu i altres personalitats llanccedilaven un manifest adreccedilat a la societat grega en general i especialment a la intelmiddotlectualitat del paiacutes Alertaven sobre la creixent implantacioacute de les

muacutesiques de consum occidentals i consequumlentment sobre la pegraverdua de prestigi de la muacutesica popular grega i la seua previsible substitucioacute per

6 Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6413

aquells productes impulsats des de la induacutestria multinacional Sens dubte miraven a uns altres paiumlsos europeus on aquesta dinagravemica estava molt meacutes avanccedilada que en el seu propi paiacutes Poc despreacutes va nagraveixer a Itagravelia un moviment creixent que generagrave la produccioacute de muacutesiques drsquoorigen tradicional i de nova fesomia Aquest moviment es manifesta a meacutes amb una vessant reivindicativa mdashcom abans a Gregraveciamdash i eacutes batejat amb el nom de lsquoripropostarsquo Grups com la Nova Compagina di Canto Popolare de Nagravepols srsquoalcen amb aquesta bandera i amb un repertori drsquoaspecte modern i de so tradicionalrsquo7 En aquesta liacutenia i sentit la lsquoripropostarsquo crea nova muacutesica feta per homes drsquoavui que componen seguint lrsquoestegravetica de la tradicioacute La lsquoripropostarsquo neix

als paiumlsos on la muacutesica de la cadena tradicional estagrave en decadegravencia Aixiacute a Cograversega en els anys setanta del segle passat emergeix la formacioacute Canta U Populu Corsu fundada el 1973 per Jean-Paul Poletti i i Natale Luciani Soacuten lavanccedilada de la reactivacioacute del cant en llengua corsa A partir dels vuitanta la banda crea escoles musicals a tota lilla i ensinistra els joves per a la pragravectica de la polifonia oral i sobretot de la llengua corsa a traveacutes drsquoella El compromiacutes arriba a ser tan gran que Natale

Luciani esdevingut el representant meacutes emblemagravetic i alhora activista cultural i poliacutetic va ser tragravegicament assassinat el desembre de 2003 El grup no es va arronsar i va prendre una altra dimensioacute nacional i internacional Avui dia continua sent un referent en la histograveria de la muacutesica de lilla amb la seva lluita per la promocioacute de la llengua i la cultura corses i el seu reconeixement internacional Paralmiddotlelament el 1978 neix un dels grups que tambeacute ha assolit major prestigi A Filetta mentre que el 1979 a partir de la transmissioacute oral del pare dels germans Bernardini emergeix I Muvrini amb una projeccioacute destacament mundial A Occitagravenia el grup possiblement meacutes influent hagi estat Lo Cograver de la Plana procedent de la portuagraveria ciutat de Marsella un vegravertex humagrave cultural i musical de la Mediterragravenia on srsquohan creuat estils tendegravencies i llenguumles El 2003 amb el seu primer enregistrament va obtenir el Gran Premi de la prestigiosa Acadeacutemie Charles-Cros en la categoria de muacutesiques del moacuten 7 Torrent V op cit 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6513

que suposava un reconeixement des dels circuits de la world music cap a una proposta nascuda des de lrsquoarrel meacutes atagravevica El prestigioacutes diari francegraves lsquoLe Mondersquo assegurava lsquoel seu compromiacutes amb la causa eacutes ferma perquegrave canten cagraventics fervorosos reinvertits amb una energia boja i un singular poder embriagadorrsquo Cantant peces tant seculars com religioses Lo Cograver de la Plana shan compromegraves a reviure lheregravencia occitana per a les noves fornades Al sud drsquoItagravelia creat el 1993 les dones drsquoAssurd serien lrsquoequivalegravencia de Lo Cograver de la Plana De fet el marccedil drsquoenguany han estrenat un projecte conjunt a la fira Babel Med Music de Marsella un certamen reconegut que congrega el sector de les muacutesiques drsquoarrel de la Mediterragravenia i drsquoaltres espais sonors Han repregraves entre altres les lsquotammurriatersquo (canccedilons i balls de la tradicioacute local del sud drsquoItagravelia) el lsquopizzichersquo (de la traduccioacute italiana de lsquopreacutemerrsquo vinculats al fenomen de la zona del Taranto a la Pulla) la tarantelmiddotla les canccedilons de protesta vinculades a lesfera del treball i lemigracioacute i les serenates En aquesta mateixa liacutenia a les terres catalanes han sorgit grups de nova fornada que es basen en la reinterpretacioacute de la polifonia mediterragravenia Tambeacute han estat liderats i integrats per dones En aquest sentit el 2001 va neacuteixer De Calaix a lAlt Empordagrave Les unia el gust per cantar descobrir i reinterpretar els sons del nostre paiacutes i es van llenccedilar a fer una proposta musical basada en la veu que elles mateixes catalogaven com a lsquonova polifonia tradicional catalanarsquo Posteriorment tambeacute mereix ser destacada la formacioacute de Ponent Krregades de Romanccedilos Les arquitectures humanes De la veu passem al joc amb el cos El fet drsquoenfilar-se uns sobre els altres ha estat practicat pels infants arreu del moacuten Quan el joc esdeveacute habilitat tegravecnica en els adults tampoc no eacutes patrimoni exclusiu de la Mediterragravenia El circ lrsquoha documentada en molts territoris del planeta A meacutes a lrsquoAgravesia coneixem dues notables manifestacions tradicionalitzades en celebracions puacutebliques Per una banda els govindes de les ciutats de Mumbai Thane i Pune entre daltres a lrsquoIacutendia per lrsquoaltra els castells del santuari Itsukushima al Japoacute A Mumbai el dia que es commemora el naixement del Deacuteu Krishna Govinda milers de joves fan el que ells anomenen 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6613

piragravemides per trencar una mena de pinyata sacralitzada plena de llet mantega i mel8 Els govindes -castellers en el seu idioma- poden fer construccions de sis set vuit o nous pisos amb una tegravecnica progravepia ndashamb clars paralmiddotlelismes pel que fa al desplegament dels cossos en certes posicions de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute- i una passioacute desbordant que atreu lrsquoatencioacute de milers drsquoaficionats Els castells humans al santuari Itsukushima al Japoacute se celebren durant lestiu en la festa Tamatori la Tamatori-sai9 Els grups de joves rivalitzen en la construccioacute de castells per aconseguir arribar a una bola

magravegica colmiddotlocada sobre una fusta que salccedila enmig del mar a traveacutes duna estructura de quatre pals duns deu metres daltura Les torres humanes soacuten de tres pisos A lrsquoAgravefrica negra a Umunze i en algunes altres localitats de Nigegraveria les danses Nkpokiti alcen torres de fins a cinc pisos coronades per nens a les festes de finals drsquoagost i principis de setembre10 Nrsquohi ha drsquoaixecades per sota

A la Mediterragravenia coneixem quatre pragravectiques vigents drsquoarquitectures humanes les torres i acrobagravecies del Marroc a la Mediterragravenia sud els lsquopizzicantograversquo al sud drsquoItagravelia la muixeranga valenciana i els castells catalans Al nord drsquoAgravefrica perviu lrsquoantiga escola acrobagravetica egiacutepcia exemplificada en lrsquoescola magrebina que avui manteacute la dualitat entre la pragravectica en la placcedila

8 Per aproximar-se al fenomen dels govindes Bertran J 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla

Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les

construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a

httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Tambeacute eacutes recomanable visionar els documentals Dahi Handi de Pep Puig 2013 Magnegravetic Films i Castellers de Vilafranca Melting Pot de Marta Saleta 2014 Castellers de Sants

9 Bertran Jordi 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 10 DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo DA

lsquoLrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011rsquo Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6713

puacuteblica i el seu tragravensit dins les veles de circ11 Els principals grups o troupes com soacuten anomenats en largot local procedents de diferents pobles i ciutats del nord dAgravefrica acudeixen a la placcedila Jamaa el Fna a la ciutat de Marragravequeix Aquesta placcedila eacutes la meacutes acrobagravetica de tot el Magrib i shi desenvolupa una important activitat cultural econogravemica i turiacutestica Alliacute els acrogravebates actuen al costat de narradors muacutesics ballarins faquirs i encantadors de serps alguns dhistograveria centenagraveria El 2001 la UNESCO va proclamar lespai cultural daquesta placcedila Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat Srsquohi realitzen construccions de fins a quatre pisos drsquoalccedilada Lorigen daquestes torres rau en la desapareguda germandat Oulad Sidi Ahmed Ou Moussa al sud de lAtles marroquiacute el bressol de guerrers hagravebils i flexibles capaccedilos de bastir acrobagravecies impactants A mitjans del segle XVI Sidi Ahmed Ou Moussa un guerrer de la tradicioacute al-Jazouli que va portar el sufisme fins a lAtles i va morir el 1564 va comenccedilar la praxi acrobagravetica Extingides les funcions militars lacrobagravecia es converteix en art i manera de vida i ha esdevingut lrsquoarquitectura humana mediterragravenia viva amb documentacioacute meacutes antiga

La famiacutelia Hammich fa vuit generacions que aixeca torres

i fa acrobagravecies al Magrib Foto Groupe Acrobatique de Tagravenger Una altra ciutat essencial en lacrobagravecia eacutes Tiznit a 320 km de Marragravequeix i feu de la famiacutelia Hammich que eacutes la que ha actuat al Fograverum Casteller de Valls per la Fira de Santa Uacutersula de 2014 Mohamed Hammich el patriarca

11 Sobre lrsquoescola magrebina de torres i acrobagravecies Catalagrave Pere 1981 Moacuten Casteller I Barcelona Rafael Dalmau pp11-31 Bertran Jordi 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6813

actual daquesta estirp explica en el llibre Taoub (2012) La meva famiacutelia ve de Sidi Ahmed Ou Moussa i el meu besavi Sidi Ahmed Idrissi estagrave enterrat allagrave12 Lacrogravebata Youness Hammich -en la seva trentena danys- representa la setena generacioacute daquesta famiacutelia dorigen berber Lacrobagravecia eacutes patrimoni dels berbers egravetnia del nord dAgravefrica i amb llengua progravepia diferent a lagraverab Els Hammich han estat professionals daquesta tegravecnica i han viscut i viuen del seu coneixement i de la seva pragravectica A la ciutat de Tiznit han treballat en famiacutelia sense excloure les dones amb una transmissioacute de pares a fills i entrenant els nens des de petits com Youness que es va estrenar als quatre anys Els grups meacutes nombrosos soacuten de disset membres Els Hammich van sortir del Marroc en ser contractats en els anys vuitanta del segle XX per Ali Hassani (1927-2010) que havia participat en les troupes de Marragravequeix des dels set anys Instalmiddotlat a Londres el 1950 on va ingressar al Billy Smarts Circus va crear la Troupe Hassani amb la seva parella i els seus fills triomfant als prestigiosos Circus Knie de Suiumlssa i al nord-americagrave Barnum amp Baileys En aquella degravecada va fundar al Regne Unit el primer circ sense animals de curta vida fitxant els Hammich per a la seva Troupe Hassani Amb Mohamed Hammich en la direccioacute del grup aquesta famiacutelia va viatjar pels circs meacutes reconeguts com el Ringling Bros and Barnum amp Bailey o lalemany Korona Finalment els Hammich es van establir a Tagravenger destacada poblacioacute portuagraveria del Magrib amb existegravencia anterior dacrogravebates En la tegravecnica tradicional a les seves tombarelles en laire - tinzga o kche la roda agraverab quan les encadenen en una segraverie- se sumen altres jocs dequilibri encara que no tots els grups fan idegraventiques figures Lhome a la base sanomena portador Doacutena la magrave per facilitar lascens del segon i tercer acrogravebata que veacutenen des de davant Tradicionalment els Hammich sacompanyaven amb la muacutesica del pandero El liacuteder de cada grup el moqaddam -denominacioacute exacta a la dels caps duna tariqa o confraria sufiacute- marca el ritme de les evolucions amb crits constants salta o salta meacutes Les construccions poden ser de fins a quatre pisos El pilar de tres -de semblanccedila castellera- sanomena acircyla tantlate si lintegren dones i acircyel tantlate si soacuten homes i 12 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6913

el de dos rep el nom de chwinga Algunes daquestes construccions es coronen amb la figuereta -un home cap per avall- o amb la bandera marroquina Ambdues modalitats tambeacute es donen en els castellers de Catalunya A partir del descobriment que el director escegravenic Aureacutelien Bory feacuteu a Tagravenger lrsquoacrobagravecia magrebina srsquoha integrat en el nou circ europeu expansionat des de Franccedila En aquest sentit eacutes modegravelic el treball del Grup Acrobagravetic de Tagravenger amb lrsquoespectacle Taoub estrenat a Tagravenger el 2003 Hi prenen part dotze acrogravebates de diferents edats que formen en siacute mateixos un teixit social i familiar al voltant dels quatre membres de la nissaga Hammich Lrsquoacrobagravecia pren una orientacioacute que srsquoaproxima a lrsquoescriptura del moviment Estagrave integrada dintre drsquoun espectacle de projeccions drsquoimatges fotografies ombres xineses viacutedeo eines que els mateixos acrogravebates manipulen aproximant aixiacute la tecnologia i lrsquoartesania feta a magrave Tambeacute la muacutesica eacutes tocada i cantada sobre lrsquoescenari pels acrogravebates El cap de colla manteacute en escena el seu rol tradicional amb els crits caracteriacutestics

Actuacioacute conjunta de les colles de pizzicantograve dIrsina i de Castellino del Bierfo juntament amb la Collla Jove de Castellers de Sitges a Irsina (Itagravelia) el 2009 Foto J Bertran

Al sud drsquoItagravelia tambeacute coneixem la tradicioacute de les torres humanes actualment vigent a les zones de la Basilicata i de Campobasso El 2007 lrsquoinvestigador de la ciutat de Potenza Gabriele Di Stasio que havia estudiat antropologia a Catalunya publicava el seu treball Torri di Uomi in Basilicata edicioacute que permetia descobrir la histograveria i la pervivegravencia drsquoaquestes pragravectiques festives en els territoris de lrsquoantic regne catalagrave de les Dues Siciacutelies la suma dels de Nagravepols i Siciacutelia a la Itagravelia del sud13 La seva existegravencia es remunta al domini dambdoacutes territoris per part del rei catalagrave Alfons el Magnagravenim el 1442 que sumagrave Nagravepols a la corona que Pere II

13 Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7013

havia obtingut del parlament siciliagrave el 1282 Englobava Siciacutelia i tota la Itagravelia del sud continental des de lrsquoAbruzzo i el sud del Laci fins a la Calagravebria i la Pulla De fet Di Stasio apunta els intercanvis econogravemics i els preacutestecs culturals dels Paiumlsos Catalans com lrsquoorigen de les torres de la Basilicata Aixiacute a la regioacute de la Basilicata a la histograverica vila drsquoIrsina ndashantigament anomenada Monte Peloso- a la proviacutencia de Matera on Passolini i Gibson van enregistrar les seves pelmiddotliacutecules dedicades a la Passioacute de Jesucrist realitza les seves actuacions la colla de la Morra drsquoaquesta localitat que executa el que ells denominen lsquoprsquozzrsquocantograversquo o lsquopizzicantograversquo En lrsquoactualitat es tracta drsquouna torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis La construccioacute es basteix i aleshores es desplaccedila en moviment tal com tambeacute succeeix en diferents figures de les moixigangues catalanes de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute ndashveritable pervivegravencia de lrsquoancestral ball de valencians- o dels pilars caminant o al balcoacute en el fet casteller Els moviments italians tenen la particularitat de girar centriacutefugament

Els integrants de la colla drsquoIrsina interpreten una canccediloacute que compassa el moviment de la torre prou agravegil malgrat la dificultat inherent En el context tradicional encapccedilala la duradora processoacute dedicada a la Mare de Deacuteu de la Pietat ndashen honor de qui se celebra la festivitat cada quart diumenge de maig- que recorre la vella i la nova Irsina i posteriorment realitza la seva darrera evolucioacute just a

lrsquoentrada de la imatge a la catedral enmig del repic de campanes i de la torre De fet antigament la processoacute i les torres es dirigien fins a lrsquoermita en un recorregut tambeacute de llargada notable La petita poblacioacute de Castellino del Bierfo ndashamb uns 700 habitants- en aquest cas a la regioacute de Molise a uns 250 quilogravemetres drsquoIrsina tambeacute compta amb una altra colla El grup de Castellino lrsquointegren homes i dones 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7113

a diferegravencia drsquoIrsina en quegrave nomeacutes actuen homes Amb lrsquoajut drsquoun pal central que actua de estelmiddotlar executen el seu lsquopizzichendograversquo de tres pisos tambeacute en moviment El ballador Eleuterio Persichilli ens informa que el 12 de juny vigiacutelia de Sant Antoni de Pagravedua actuen en progravepia placcedila a la nit14 Hi prenen part diversos grups de forma simultagravenia separats habitualment per edats La colla de Castellino vesteix una indumentagraveria drsquoaromes esportius mentre que els drsquoIrsina actuen amb samarreta negra al matiacute o camisa blanca a la tarda faixa vermella i pantaloacute negre Tambeacute a la regioacute de Molise actualment existeix una altra colla a la vila de Ferrazzano que tambeacute actua per la celebracioacute de Sant Antoni de Pagravedua Gabriele di Stasio ha historiat lrsquoexistegravencia drsquoaltres torres a la Basilicata concretament lsquolo Scarivascio di Melfirsquo ndashde quatre i cinc pisos- i les construccions de Ferrandina de tres pisos localitat que deu el seu nom al fet drsquohaver estat fundada pel rei catalagrave Ferran I En ambdues poblacions la festa tambeacute se celebrava per Sant Antoni de Pagravedua com a Castellino i Ferrazzano La construccioacute de quatre pisos disposava una dotzena drsquohomes en el primer pis set o vuit en el segon cinc en el tercer i tres en el quart En el cas de Melfi els versos que es cantaven tenien un caragravecter satiacuteric fet que els relaciona mediterragraveniament amb la funcionalitat de les jotes de rondalla ebrenques dels glossadors de les Illes Balears o dels balls parlats de la Catalunya Nova al sud del riu Llobregat aquests darrers compartint context etnogragravefic i festiu amb els balls de valencians les moixigangues i els castellers Fou aquest caire criacutetic la causa principal de la seva desaparicioacute cap al 1927-28 per ordre del regravegim feixista A Ferrandina les torres perviurien encara fins als anys seixanta del segle XX Exactament com ha succeiumlt a Irsina on la colla ha estat recuperada recentment despreacutes de perdrersquos a principis dels anys vuitanta de la centuacuteria passada arran del despoblament i de la davallada demogragravefica experimentats en abandonar-se progressivament el conreu agriacutecola Di Stassio propugna la recuperacioacute de la tradicioacute de Melfi i de Ferrandina com a foacutermula de reforccedilament identitari Donato Allegretti ha localitzat una altre grup histograveric conegut com a lsquomariandograve e pizzicandograversquo a la mateixa regioacute de la Basilicata concretament a la vila de Brindisi Montagna Es va mantenir viu fins a les primeries de la passada centuacuteria per la festa de lrsquoAnunciacioacute i comptava amb una part cantada com a Melfi15

14 Bertran Jordi 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 15 Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 6: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6013

Possiblement eacutes a Cograversega on trobem uns patrons meacutes pautats i estudiats3 La polifonia corsa denominada genegravericament lsquopaghjellarsquo funciona amb lrsquoesquema invariable i senzill de les tres veus amb una nomenclatura concreta una primera veu a la qual anomenen lsquosecundarsquo una segona veu anomenada lsquoterzarsquo i el baix conegut com lsquobassursquo Cadascuna daquestes veus que pot ser cantada per un sol home o doblada especialment en el cas del bassu compleix una funcioacute molt especiacutefica i immutable Interpreten les melodies sempre en el mateix ordre la lsquosecundarsquo que inicia el cant doacutena el to i executa la melodia principal el bassu segueix la veu anterior acompanyant-la i donant-li suport i la lsquoterzarsquo la meacutes alta enriqueix el cant Per als neogravefits sembla que una de les veus sola al principi proposi una liacutenia melogravedica simple i austera i despreacutes en moments de vegades inesperats les altres dues veus omplen lharmonia amb el mateix text Luacutes de certs ornaments melismes i tregravemolos vocals broda notablement el resultat final sense arribar a complicacions que enfosqueixin la senzillesa original Hi ha moments en quegrave les veus semblen establir una manera menor amb episodis de quintes paralmiddotleles que hi aporten un sabor medieval fosc i fascinant per resoldrersquos inesperadament en un perfecte acord major duna lluminositat expansiva Lefecte per als oients eacutes una muacutesica vocal de qualitats profundament expressives En el repertori del cant polifogravenic de Cograversega coexisteixen orgagravenicament les peces sacres i lituacutergiques sobre textos en llatiacute i les basades en poemes seculars tradicionals cantats en cors com a llengua principal La lsquopaghjellarsquo sinterpreta amb motiu de diversos esdeveniments festius socials i religiosos als bars i places dels pobles o durant les misses processons i fires agragraveries Es transmet principalment per via oral mitjanccedilant lobservacioacute i lescolta la imitacioacute i la immersioacute en els oficis religiosos

3 Per al coneixement de la polifonia corsa soacuten suggerents els treballs Ayats J Costal A Gayete I Rabaseda J 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses

latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29

Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml

Frechina Josep V 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddot lectiursquo Calaceit Caramella 21

Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota

Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia

Unesco lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6113

quotidians als quals assisteixen els infants i en els cors parroquials formats per adolescents

Paghjella(Cograversega) canto a tenore(Sardenya) lamenti (Siciacutelia)

La polifonia oral corsa proveacute de lrsquoentorn dels pastors que cantaven a les muntanyes de lrsquoilla les peripegravecies i pensaments a traveacutes drsquoaquesta modalitat per transmetre oralment els esdeveniments que tenien lloc tant a nivell familiar com grupal o territorial A traveacutes de la polifonia les famiacutelies de pastors podien conegraveixer tant la histograveria del seu propi poble com successos nacionals per exemple la derrota decebedora del seu liacuteder Pascal Paoli contra larmada francesa del rei Lluiacutes XV a Posat Novu el 1769 en un cant pervingut fins als nostres dies Un germagrave de la lsquopaghjellarsquo corsa eacutes el lsquocanto a tenorersquo desenvolupat dins de la cultura pastoral de Sardenya4 Representa la forma autogravectona de cant polifogravenic masculiacute a quatre veus - bassu contra boche i mesu boche - interpretat per quatre homes Una de les seves caracteriacutestiques eacutes el timbre profund i gutural de les veus lsquobassursquo i lsquocontrarsquo Lrsquouacutes de la gorja la part del coll que fan vibrar eacutes progravepia dels cantants sards per efectuar un so vocal uacutenic a la Mediterragravenia Com a caixa de ressonagravencia utilitzen el nas El solista entona la melodia amb un text en prosa o un poema mentre que les altres veus formen un cor dacompanyament Molts daquests cantants viuen a la zona de la Barbagravegia i altres agraverees del centre de lrsquoilla on aquesta art vocal encara forma part de la vida quotidiana de

4 Per aproximar-se a la polifonia sarda Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Unesco lsquoEl Canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia]

wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6213

les comunitats locals Sovint sinterpreta espontagraveniament als bars perograve tambeacute en ocasions meacutes rituals com els casaments lrsquoesquilada dels xais les festivitats religioses o el carnaval de la localitat de Barbaricino Les melodies meacutes comunes soacuten la lsquoserenata boche lsquoe nottersquo (la veu de la nit) i els cants de ball com ara els lsquomutosrsquo lsquogososrsquo i lsquovallosrsquo Els textos poden ser poemes antics o beacute contemporanis sobre temes actuals com ara lemigracioacute latur i la poliacutetica A Sardenya van constituir lrsquoassociacioacute de tenors (Sotziu Tenores) que aplega seixanta grups i srsquoha creat un museu a la localitat de Vitzi Museo Multimediale del Canto a Tenore on tambeacute existeix un dels grups de major renom Al costat de Cograversega i Sardenya lrsquoilla de Siciacutelia tambeacute ha conservat una mostra excepcional de polifonia els lsquolamentirsquo o laments5 Es tracta drsquouns cants que srsquoassagen durant la Quaresma i srsquointerpreten a la Setmana Santa Si beacute el 1970 van ser prohibits pel grau drsquoembriaguesa dels integraverprets anomenats lsquolamentatorirsquo aquest patrimoni ha estat retrobat en la degravecada dels noranta del segle passat gragravecies als germans Carmelo i Filippo Cosenza que els havien apregraves del seu pare que nrsquohavia estat executant En aquest cas es tracta drsquoun repertori estrictament religioacutes i devocional propi de les localitats de Piazza Armerina Barcellona Pozzo di Gotto o San Stefano di Camastra Els lamentadors integren una lsquosquadrarsquo amb un magravexim de deu components abassegadorament masculins que es colmiddotloquen en cercle Paradoxalment expressen el dolor vessat a traveacutes del patiment de la Mare de Deacuteu la Maria Addolorata Antigament hi havia dones que acompanyaven els marits a les actuacions i srsquounien al cant Actualment sobresurt el treball que han realitzat els Lamentatori di Santissimo Crocifisso de Piazza Armerina lrsquouacutenica confraria de les deu antigament existents que ha sobreviscut en aquesta vila Antigament assajaven mentre treballaven al camp Cadascuacute cantava una melodia i de lluny un altre li responia En lrsquoagonia de la decadegravencia els lsquolamentirsquo srsquoassajaven a les tavernes Sortien Dijous Sant a la nit per sacralitzar lrsquoitinerari que Divendres recorreria la processoacute La melodia es divideix en quatre mograveduls un per a cada un dels quatre solistes mentre que la base eacutes interpretada pels baixos i doacutena suport i complementa un complex moviment melogravedic de nomeacutes dos sons

5 Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella (Els llibres de Caramella 1)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6313

Meacutes cap a orient a lrsquoabrupte Epir a la Gregravecia del nord-oest i el sud dAlbagravenia localitzem la muacutesica isopolifogravenica interpretada pels toscs i a Labeumlria6 El terme iso estagrave relacionat amb lrsquoison o isocragravetima de la muacutesica de lesgleacutesia bizantina eacutes a dir la nota llarga cantada pels acompanyants per donar suport a la melodia portada pel solista o pel grup Concretament es refereix al brunzit que acompanya el cant polifogravenic en aquest territori El brunzit es realitza de dues formes entre els toscs sempre eacutes continu i cantat amb la siacutelmiddotlaba i usant la respiracioacute esglaonada mentre que entre els labs de vegades es canta com un to riacutetmic realitzat amb el text del cant Es pot diferenciar entre isopolifonia a dos tres i quatre veus La de dues veus representa la forma meacutes simple i eacutes popular a tot el sud dAlbagravenia Es realitza a una agravemplia gamma desdeveniments socials com casaments funerals festes de la collita celebracions religioses i festivals com el de Gjirokaster La isopolifonia a tres veus srsquoestructura amb dues parts solistes una melodia i una contramelodia amb el brunzit del cor El cant a quatre veus es troba amb menys frequumlegravencia i nomeacutes entre els labs Consta tambeacute de dues parts solistes perograve sacompanya de dos brunzits un coral i un com a solo Les polifonies orals de la Mediterragravenia han experimentat una projeccioacute important a partir del sorgiment de grups nous que han portat els cants des

del seu hagravebitat primigeni als escenaris dels festivals i programacions musicals estables Com explica Vicent Torrent lsquoen la degravecada dels setanta Mikis Theodorakis Papajuanu i altres personalitats llanccedilaven un manifest adreccedilat a la societat grega en general i especialment a la intelmiddotlectualitat del paiacutes Alertaven sobre la creixent implantacioacute de les

muacutesiques de consum occidentals i consequumlentment sobre la pegraverdua de prestigi de la muacutesica popular grega i la seua previsible substitucioacute per

6 Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6413

aquells productes impulsats des de la induacutestria multinacional Sens dubte miraven a uns altres paiumlsos europeus on aquesta dinagravemica estava molt meacutes avanccedilada que en el seu propi paiacutes Poc despreacutes va nagraveixer a Itagravelia un moviment creixent que generagrave la produccioacute de muacutesiques drsquoorigen tradicional i de nova fesomia Aquest moviment es manifesta a meacutes amb una vessant reivindicativa mdashcom abans a Gregraveciamdash i eacutes batejat amb el nom de lsquoripropostarsquo Grups com la Nova Compagina di Canto Popolare de Nagravepols srsquoalcen amb aquesta bandera i amb un repertori drsquoaspecte modern i de so tradicionalrsquo7 En aquesta liacutenia i sentit la lsquoripropostarsquo crea nova muacutesica feta per homes drsquoavui que componen seguint lrsquoestegravetica de la tradicioacute La lsquoripropostarsquo neix

als paiumlsos on la muacutesica de la cadena tradicional estagrave en decadegravencia Aixiacute a Cograversega en els anys setanta del segle passat emergeix la formacioacute Canta U Populu Corsu fundada el 1973 per Jean-Paul Poletti i i Natale Luciani Soacuten lavanccedilada de la reactivacioacute del cant en llengua corsa A partir dels vuitanta la banda crea escoles musicals a tota lilla i ensinistra els joves per a la pragravectica de la polifonia oral i sobretot de la llengua corsa a traveacutes drsquoella El compromiacutes arriba a ser tan gran que Natale

Luciani esdevingut el representant meacutes emblemagravetic i alhora activista cultural i poliacutetic va ser tragravegicament assassinat el desembre de 2003 El grup no es va arronsar i va prendre una altra dimensioacute nacional i internacional Avui dia continua sent un referent en la histograveria de la muacutesica de lilla amb la seva lluita per la promocioacute de la llengua i la cultura corses i el seu reconeixement internacional Paralmiddotlelament el 1978 neix un dels grups que tambeacute ha assolit major prestigi A Filetta mentre que el 1979 a partir de la transmissioacute oral del pare dels germans Bernardini emergeix I Muvrini amb una projeccioacute destacament mundial A Occitagravenia el grup possiblement meacutes influent hagi estat Lo Cograver de la Plana procedent de la portuagraveria ciutat de Marsella un vegravertex humagrave cultural i musical de la Mediterragravenia on srsquohan creuat estils tendegravencies i llenguumles El 2003 amb el seu primer enregistrament va obtenir el Gran Premi de la prestigiosa Acadeacutemie Charles-Cros en la categoria de muacutesiques del moacuten 7 Torrent V op cit 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6513

que suposava un reconeixement des dels circuits de la world music cap a una proposta nascuda des de lrsquoarrel meacutes atagravevica El prestigioacutes diari francegraves lsquoLe Mondersquo assegurava lsquoel seu compromiacutes amb la causa eacutes ferma perquegrave canten cagraventics fervorosos reinvertits amb una energia boja i un singular poder embriagadorrsquo Cantant peces tant seculars com religioses Lo Cograver de la Plana shan compromegraves a reviure lheregravencia occitana per a les noves fornades Al sud drsquoItagravelia creat el 1993 les dones drsquoAssurd serien lrsquoequivalegravencia de Lo Cograver de la Plana De fet el marccedil drsquoenguany han estrenat un projecte conjunt a la fira Babel Med Music de Marsella un certamen reconegut que congrega el sector de les muacutesiques drsquoarrel de la Mediterragravenia i drsquoaltres espais sonors Han repregraves entre altres les lsquotammurriatersquo (canccedilons i balls de la tradicioacute local del sud drsquoItagravelia) el lsquopizzichersquo (de la traduccioacute italiana de lsquopreacutemerrsquo vinculats al fenomen de la zona del Taranto a la Pulla) la tarantelmiddotla les canccedilons de protesta vinculades a lesfera del treball i lemigracioacute i les serenates En aquesta mateixa liacutenia a les terres catalanes han sorgit grups de nova fornada que es basen en la reinterpretacioacute de la polifonia mediterragravenia Tambeacute han estat liderats i integrats per dones En aquest sentit el 2001 va neacuteixer De Calaix a lAlt Empordagrave Les unia el gust per cantar descobrir i reinterpretar els sons del nostre paiacutes i es van llenccedilar a fer una proposta musical basada en la veu que elles mateixes catalogaven com a lsquonova polifonia tradicional catalanarsquo Posteriorment tambeacute mereix ser destacada la formacioacute de Ponent Krregades de Romanccedilos Les arquitectures humanes De la veu passem al joc amb el cos El fet drsquoenfilar-se uns sobre els altres ha estat practicat pels infants arreu del moacuten Quan el joc esdeveacute habilitat tegravecnica en els adults tampoc no eacutes patrimoni exclusiu de la Mediterragravenia El circ lrsquoha documentada en molts territoris del planeta A meacutes a lrsquoAgravesia coneixem dues notables manifestacions tradicionalitzades en celebracions puacutebliques Per una banda els govindes de les ciutats de Mumbai Thane i Pune entre daltres a lrsquoIacutendia per lrsquoaltra els castells del santuari Itsukushima al Japoacute A Mumbai el dia que es commemora el naixement del Deacuteu Krishna Govinda milers de joves fan el que ells anomenen 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6613

piragravemides per trencar una mena de pinyata sacralitzada plena de llet mantega i mel8 Els govindes -castellers en el seu idioma- poden fer construccions de sis set vuit o nous pisos amb una tegravecnica progravepia ndashamb clars paralmiddotlelismes pel que fa al desplegament dels cossos en certes posicions de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute- i una passioacute desbordant que atreu lrsquoatencioacute de milers drsquoaficionats Els castells humans al santuari Itsukushima al Japoacute se celebren durant lestiu en la festa Tamatori la Tamatori-sai9 Els grups de joves rivalitzen en la construccioacute de castells per aconseguir arribar a una bola

magravegica colmiddotlocada sobre una fusta que salccedila enmig del mar a traveacutes duna estructura de quatre pals duns deu metres daltura Les torres humanes soacuten de tres pisos A lrsquoAgravefrica negra a Umunze i en algunes altres localitats de Nigegraveria les danses Nkpokiti alcen torres de fins a cinc pisos coronades per nens a les festes de finals drsquoagost i principis de setembre10 Nrsquohi ha drsquoaixecades per sota

A la Mediterragravenia coneixem quatre pragravectiques vigents drsquoarquitectures humanes les torres i acrobagravecies del Marroc a la Mediterragravenia sud els lsquopizzicantograversquo al sud drsquoItagravelia la muixeranga valenciana i els castells catalans Al nord drsquoAgravefrica perviu lrsquoantiga escola acrobagravetica egiacutepcia exemplificada en lrsquoescola magrebina que avui manteacute la dualitat entre la pragravectica en la placcedila

8 Per aproximar-se al fenomen dels govindes Bertran J 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla

Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les

construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a

httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Tambeacute eacutes recomanable visionar els documentals Dahi Handi de Pep Puig 2013 Magnegravetic Films i Castellers de Vilafranca Melting Pot de Marta Saleta 2014 Castellers de Sants

9 Bertran Jordi 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 10 DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo DA

lsquoLrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011rsquo Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6713

puacuteblica i el seu tragravensit dins les veles de circ11 Els principals grups o troupes com soacuten anomenats en largot local procedents de diferents pobles i ciutats del nord dAgravefrica acudeixen a la placcedila Jamaa el Fna a la ciutat de Marragravequeix Aquesta placcedila eacutes la meacutes acrobagravetica de tot el Magrib i shi desenvolupa una important activitat cultural econogravemica i turiacutestica Alliacute els acrogravebates actuen al costat de narradors muacutesics ballarins faquirs i encantadors de serps alguns dhistograveria centenagraveria El 2001 la UNESCO va proclamar lespai cultural daquesta placcedila Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat Srsquohi realitzen construccions de fins a quatre pisos drsquoalccedilada Lorigen daquestes torres rau en la desapareguda germandat Oulad Sidi Ahmed Ou Moussa al sud de lAtles marroquiacute el bressol de guerrers hagravebils i flexibles capaccedilos de bastir acrobagravecies impactants A mitjans del segle XVI Sidi Ahmed Ou Moussa un guerrer de la tradicioacute al-Jazouli que va portar el sufisme fins a lAtles i va morir el 1564 va comenccedilar la praxi acrobagravetica Extingides les funcions militars lacrobagravecia es converteix en art i manera de vida i ha esdevingut lrsquoarquitectura humana mediterragravenia viva amb documentacioacute meacutes antiga

La famiacutelia Hammich fa vuit generacions que aixeca torres

i fa acrobagravecies al Magrib Foto Groupe Acrobatique de Tagravenger Una altra ciutat essencial en lacrobagravecia eacutes Tiznit a 320 km de Marragravequeix i feu de la famiacutelia Hammich que eacutes la que ha actuat al Fograverum Casteller de Valls per la Fira de Santa Uacutersula de 2014 Mohamed Hammich el patriarca

11 Sobre lrsquoescola magrebina de torres i acrobagravecies Catalagrave Pere 1981 Moacuten Casteller I Barcelona Rafael Dalmau pp11-31 Bertran Jordi 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6813

actual daquesta estirp explica en el llibre Taoub (2012) La meva famiacutelia ve de Sidi Ahmed Ou Moussa i el meu besavi Sidi Ahmed Idrissi estagrave enterrat allagrave12 Lacrogravebata Youness Hammich -en la seva trentena danys- representa la setena generacioacute daquesta famiacutelia dorigen berber Lacrobagravecia eacutes patrimoni dels berbers egravetnia del nord dAgravefrica i amb llengua progravepia diferent a lagraverab Els Hammich han estat professionals daquesta tegravecnica i han viscut i viuen del seu coneixement i de la seva pragravectica A la ciutat de Tiznit han treballat en famiacutelia sense excloure les dones amb una transmissioacute de pares a fills i entrenant els nens des de petits com Youness que es va estrenar als quatre anys Els grups meacutes nombrosos soacuten de disset membres Els Hammich van sortir del Marroc en ser contractats en els anys vuitanta del segle XX per Ali Hassani (1927-2010) que havia participat en les troupes de Marragravequeix des dels set anys Instalmiddotlat a Londres el 1950 on va ingressar al Billy Smarts Circus va crear la Troupe Hassani amb la seva parella i els seus fills triomfant als prestigiosos Circus Knie de Suiumlssa i al nord-americagrave Barnum amp Baileys En aquella degravecada va fundar al Regne Unit el primer circ sense animals de curta vida fitxant els Hammich per a la seva Troupe Hassani Amb Mohamed Hammich en la direccioacute del grup aquesta famiacutelia va viatjar pels circs meacutes reconeguts com el Ringling Bros and Barnum amp Bailey o lalemany Korona Finalment els Hammich es van establir a Tagravenger destacada poblacioacute portuagraveria del Magrib amb existegravencia anterior dacrogravebates En la tegravecnica tradicional a les seves tombarelles en laire - tinzga o kche la roda agraverab quan les encadenen en una segraverie- se sumen altres jocs dequilibri encara que no tots els grups fan idegraventiques figures Lhome a la base sanomena portador Doacutena la magrave per facilitar lascens del segon i tercer acrogravebata que veacutenen des de davant Tradicionalment els Hammich sacompanyaven amb la muacutesica del pandero El liacuteder de cada grup el moqaddam -denominacioacute exacta a la dels caps duna tariqa o confraria sufiacute- marca el ritme de les evolucions amb crits constants salta o salta meacutes Les construccions poden ser de fins a quatre pisos El pilar de tres -de semblanccedila castellera- sanomena acircyla tantlate si lintegren dones i acircyel tantlate si soacuten homes i 12 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6913

el de dos rep el nom de chwinga Algunes daquestes construccions es coronen amb la figuereta -un home cap per avall- o amb la bandera marroquina Ambdues modalitats tambeacute es donen en els castellers de Catalunya A partir del descobriment que el director escegravenic Aureacutelien Bory feacuteu a Tagravenger lrsquoacrobagravecia magrebina srsquoha integrat en el nou circ europeu expansionat des de Franccedila En aquest sentit eacutes modegravelic el treball del Grup Acrobagravetic de Tagravenger amb lrsquoespectacle Taoub estrenat a Tagravenger el 2003 Hi prenen part dotze acrogravebates de diferents edats que formen en siacute mateixos un teixit social i familiar al voltant dels quatre membres de la nissaga Hammich Lrsquoacrobagravecia pren una orientacioacute que srsquoaproxima a lrsquoescriptura del moviment Estagrave integrada dintre drsquoun espectacle de projeccions drsquoimatges fotografies ombres xineses viacutedeo eines que els mateixos acrogravebates manipulen aproximant aixiacute la tecnologia i lrsquoartesania feta a magrave Tambeacute la muacutesica eacutes tocada i cantada sobre lrsquoescenari pels acrogravebates El cap de colla manteacute en escena el seu rol tradicional amb els crits caracteriacutestics

Actuacioacute conjunta de les colles de pizzicantograve dIrsina i de Castellino del Bierfo juntament amb la Collla Jove de Castellers de Sitges a Irsina (Itagravelia) el 2009 Foto J Bertran

Al sud drsquoItagravelia tambeacute coneixem la tradicioacute de les torres humanes actualment vigent a les zones de la Basilicata i de Campobasso El 2007 lrsquoinvestigador de la ciutat de Potenza Gabriele Di Stasio que havia estudiat antropologia a Catalunya publicava el seu treball Torri di Uomi in Basilicata edicioacute que permetia descobrir la histograveria i la pervivegravencia drsquoaquestes pragravectiques festives en els territoris de lrsquoantic regne catalagrave de les Dues Siciacutelies la suma dels de Nagravepols i Siciacutelia a la Itagravelia del sud13 La seva existegravencia es remunta al domini dambdoacutes territoris per part del rei catalagrave Alfons el Magnagravenim el 1442 que sumagrave Nagravepols a la corona que Pere II

13 Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7013

havia obtingut del parlament siciliagrave el 1282 Englobava Siciacutelia i tota la Itagravelia del sud continental des de lrsquoAbruzzo i el sud del Laci fins a la Calagravebria i la Pulla De fet Di Stasio apunta els intercanvis econogravemics i els preacutestecs culturals dels Paiumlsos Catalans com lrsquoorigen de les torres de la Basilicata Aixiacute a la regioacute de la Basilicata a la histograverica vila drsquoIrsina ndashantigament anomenada Monte Peloso- a la proviacutencia de Matera on Passolini i Gibson van enregistrar les seves pelmiddotliacutecules dedicades a la Passioacute de Jesucrist realitza les seves actuacions la colla de la Morra drsquoaquesta localitat que executa el que ells denominen lsquoprsquozzrsquocantograversquo o lsquopizzicantograversquo En lrsquoactualitat es tracta drsquouna torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis La construccioacute es basteix i aleshores es desplaccedila en moviment tal com tambeacute succeeix en diferents figures de les moixigangues catalanes de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute ndashveritable pervivegravencia de lrsquoancestral ball de valencians- o dels pilars caminant o al balcoacute en el fet casteller Els moviments italians tenen la particularitat de girar centriacutefugament

Els integrants de la colla drsquoIrsina interpreten una canccediloacute que compassa el moviment de la torre prou agravegil malgrat la dificultat inherent En el context tradicional encapccedilala la duradora processoacute dedicada a la Mare de Deacuteu de la Pietat ndashen honor de qui se celebra la festivitat cada quart diumenge de maig- que recorre la vella i la nova Irsina i posteriorment realitza la seva darrera evolucioacute just a

lrsquoentrada de la imatge a la catedral enmig del repic de campanes i de la torre De fet antigament la processoacute i les torres es dirigien fins a lrsquoermita en un recorregut tambeacute de llargada notable La petita poblacioacute de Castellino del Bierfo ndashamb uns 700 habitants- en aquest cas a la regioacute de Molise a uns 250 quilogravemetres drsquoIrsina tambeacute compta amb una altra colla El grup de Castellino lrsquointegren homes i dones 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7113

a diferegravencia drsquoIrsina en quegrave nomeacutes actuen homes Amb lrsquoajut drsquoun pal central que actua de estelmiddotlar executen el seu lsquopizzichendograversquo de tres pisos tambeacute en moviment El ballador Eleuterio Persichilli ens informa que el 12 de juny vigiacutelia de Sant Antoni de Pagravedua actuen en progravepia placcedila a la nit14 Hi prenen part diversos grups de forma simultagravenia separats habitualment per edats La colla de Castellino vesteix una indumentagraveria drsquoaromes esportius mentre que els drsquoIrsina actuen amb samarreta negra al matiacute o camisa blanca a la tarda faixa vermella i pantaloacute negre Tambeacute a la regioacute de Molise actualment existeix una altra colla a la vila de Ferrazzano que tambeacute actua per la celebracioacute de Sant Antoni de Pagravedua Gabriele di Stasio ha historiat lrsquoexistegravencia drsquoaltres torres a la Basilicata concretament lsquolo Scarivascio di Melfirsquo ndashde quatre i cinc pisos- i les construccions de Ferrandina de tres pisos localitat que deu el seu nom al fet drsquohaver estat fundada pel rei catalagrave Ferran I En ambdues poblacions la festa tambeacute se celebrava per Sant Antoni de Pagravedua com a Castellino i Ferrazzano La construccioacute de quatre pisos disposava una dotzena drsquohomes en el primer pis set o vuit en el segon cinc en el tercer i tres en el quart En el cas de Melfi els versos que es cantaven tenien un caragravecter satiacuteric fet que els relaciona mediterragraveniament amb la funcionalitat de les jotes de rondalla ebrenques dels glossadors de les Illes Balears o dels balls parlats de la Catalunya Nova al sud del riu Llobregat aquests darrers compartint context etnogragravefic i festiu amb els balls de valencians les moixigangues i els castellers Fou aquest caire criacutetic la causa principal de la seva desaparicioacute cap al 1927-28 per ordre del regravegim feixista A Ferrandina les torres perviurien encara fins als anys seixanta del segle XX Exactament com ha succeiumlt a Irsina on la colla ha estat recuperada recentment despreacutes de perdrersquos a principis dels anys vuitanta de la centuacuteria passada arran del despoblament i de la davallada demogragravefica experimentats en abandonar-se progressivament el conreu agriacutecola Di Stassio propugna la recuperacioacute de la tradicioacute de Melfi i de Ferrandina com a foacutermula de reforccedilament identitari Donato Allegretti ha localitzat una altre grup histograveric conegut com a lsquomariandograve e pizzicandograversquo a la mateixa regioacute de la Basilicata concretament a la vila de Brindisi Montagna Es va mantenir viu fins a les primeries de la passada centuacuteria per la festa de lrsquoAnunciacioacute i comptava amb una part cantada com a Melfi15

14 Bertran Jordi 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 15 Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 7: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6113

quotidians als quals assisteixen els infants i en els cors parroquials formats per adolescents

Paghjella(Cograversega) canto a tenore(Sardenya) lamenti (Siciacutelia)

La polifonia oral corsa proveacute de lrsquoentorn dels pastors que cantaven a les muntanyes de lrsquoilla les peripegravecies i pensaments a traveacutes drsquoaquesta modalitat per transmetre oralment els esdeveniments que tenien lloc tant a nivell familiar com grupal o territorial A traveacutes de la polifonia les famiacutelies de pastors podien conegraveixer tant la histograveria del seu propi poble com successos nacionals per exemple la derrota decebedora del seu liacuteder Pascal Paoli contra larmada francesa del rei Lluiacutes XV a Posat Novu el 1769 en un cant pervingut fins als nostres dies Un germagrave de la lsquopaghjellarsquo corsa eacutes el lsquocanto a tenorersquo desenvolupat dins de la cultura pastoral de Sardenya4 Representa la forma autogravectona de cant polifogravenic masculiacute a quatre veus - bassu contra boche i mesu boche - interpretat per quatre homes Una de les seves caracteriacutestiques eacutes el timbre profund i gutural de les veus lsquobassursquo i lsquocontrarsquo Lrsquouacutes de la gorja la part del coll que fan vibrar eacutes progravepia dels cantants sards per efectuar un so vocal uacutenic a la Mediterragravenia Com a caixa de ressonagravencia utilitzen el nas El solista entona la melodia amb un text en prosa o un poema mentre que les altres veus formen un cor dacompanyament Molts daquests cantants viuen a la zona de la Barbagravegia i altres agraverees del centre de lrsquoilla on aquesta art vocal encara forma part de la vida quotidiana de

4 Per aproximar-se a la polifonia sarda Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Unesco lsquoEl Canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia]

wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6213

les comunitats locals Sovint sinterpreta espontagraveniament als bars perograve tambeacute en ocasions meacutes rituals com els casaments lrsquoesquilada dels xais les festivitats religioses o el carnaval de la localitat de Barbaricino Les melodies meacutes comunes soacuten la lsquoserenata boche lsquoe nottersquo (la veu de la nit) i els cants de ball com ara els lsquomutosrsquo lsquogososrsquo i lsquovallosrsquo Els textos poden ser poemes antics o beacute contemporanis sobre temes actuals com ara lemigracioacute latur i la poliacutetica A Sardenya van constituir lrsquoassociacioacute de tenors (Sotziu Tenores) que aplega seixanta grups i srsquoha creat un museu a la localitat de Vitzi Museo Multimediale del Canto a Tenore on tambeacute existeix un dels grups de major renom Al costat de Cograversega i Sardenya lrsquoilla de Siciacutelia tambeacute ha conservat una mostra excepcional de polifonia els lsquolamentirsquo o laments5 Es tracta drsquouns cants que srsquoassagen durant la Quaresma i srsquointerpreten a la Setmana Santa Si beacute el 1970 van ser prohibits pel grau drsquoembriaguesa dels integraverprets anomenats lsquolamentatorirsquo aquest patrimoni ha estat retrobat en la degravecada dels noranta del segle passat gragravecies als germans Carmelo i Filippo Cosenza que els havien apregraves del seu pare que nrsquohavia estat executant En aquest cas es tracta drsquoun repertori estrictament religioacutes i devocional propi de les localitats de Piazza Armerina Barcellona Pozzo di Gotto o San Stefano di Camastra Els lamentadors integren una lsquosquadrarsquo amb un magravexim de deu components abassegadorament masculins que es colmiddotloquen en cercle Paradoxalment expressen el dolor vessat a traveacutes del patiment de la Mare de Deacuteu la Maria Addolorata Antigament hi havia dones que acompanyaven els marits a les actuacions i srsquounien al cant Actualment sobresurt el treball que han realitzat els Lamentatori di Santissimo Crocifisso de Piazza Armerina lrsquouacutenica confraria de les deu antigament existents que ha sobreviscut en aquesta vila Antigament assajaven mentre treballaven al camp Cadascuacute cantava una melodia i de lluny un altre li responia En lrsquoagonia de la decadegravencia els lsquolamentirsquo srsquoassajaven a les tavernes Sortien Dijous Sant a la nit per sacralitzar lrsquoitinerari que Divendres recorreria la processoacute La melodia es divideix en quatre mograveduls un per a cada un dels quatre solistes mentre que la base eacutes interpretada pels baixos i doacutena suport i complementa un complex moviment melogravedic de nomeacutes dos sons

5 Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella (Els llibres de Caramella 1)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6313

Meacutes cap a orient a lrsquoabrupte Epir a la Gregravecia del nord-oest i el sud dAlbagravenia localitzem la muacutesica isopolifogravenica interpretada pels toscs i a Labeumlria6 El terme iso estagrave relacionat amb lrsquoison o isocragravetima de la muacutesica de lesgleacutesia bizantina eacutes a dir la nota llarga cantada pels acompanyants per donar suport a la melodia portada pel solista o pel grup Concretament es refereix al brunzit que acompanya el cant polifogravenic en aquest territori El brunzit es realitza de dues formes entre els toscs sempre eacutes continu i cantat amb la siacutelmiddotlaba i usant la respiracioacute esglaonada mentre que entre els labs de vegades es canta com un to riacutetmic realitzat amb el text del cant Es pot diferenciar entre isopolifonia a dos tres i quatre veus La de dues veus representa la forma meacutes simple i eacutes popular a tot el sud dAlbagravenia Es realitza a una agravemplia gamma desdeveniments socials com casaments funerals festes de la collita celebracions religioses i festivals com el de Gjirokaster La isopolifonia a tres veus srsquoestructura amb dues parts solistes una melodia i una contramelodia amb el brunzit del cor El cant a quatre veus es troba amb menys frequumlegravencia i nomeacutes entre els labs Consta tambeacute de dues parts solistes perograve sacompanya de dos brunzits un coral i un com a solo Les polifonies orals de la Mediterragravenia han experimentat una projeccioacute important a partir del sorgiment de grups nous que han portat els cants des

del seu hagravebitat primigeni als escenaris dels festivals i programacions musicals estables Com explica Vicent Torrent lsquoen la degravecada dels setanta Mikis Theodorakis Papajuanu i altres personalitats llanccedilaven un manifest adreccedilat a la societat grega en general i especialment a la intelmiddotlectualitat del paiacutes Alertaven sobre la creixent implantacioacute de les

muacutesiques de consum occidentals i consequumlentment sobre la pegraverdua de prestigi de la muacutesica popular grega i la seua previsible substitucioacute per

6 Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6413

aquells productes impulsats des de la induacutestria multinacional Sens dubte miraven a uns altres paiumlsos europeus on aquesta dinagravemica estava molt meacutes avanccedilada que en el seu propi paiacutes Poc despreacutes va nagraveixer a Itagravelia un moviment creixent que generagrave la produccioacute de muacutesiques drsquoorigen tradicional i de nova fesomia Aquest moviment es manifesta a meacutes amb una vessant reivindicativa mdashcom abans a Gregraveciamdash i eacutes batejat amb el nom de lsquoripropostarsquo Grups com la Nova Compagina di Canto Popolare de Nagravepols srsquoalcen amb aquesta bandera i amb un repertori drsquoaspecte modern i de so tradicionalrsquo7 En aquesta liacutenia i sentit la lsquoripropostarsquo crea nova muacutesica feta per homes drsquoavui que componen seguint lrsquoestegravetica de la tradicioacute La lsquoripropostarsquo neix

als paiumlsos on la muacutesica de la cadena tradicional estagrave en decadegravencia Aixiacute a Cograversega en els anys setanta del segle passat emergeix la formacioacute Canta U Populu Corsu fundada el 1973 per Jean-Paul Poletti i i Natale Luciani Soacuten lavanccedilada de la reactivacioacute del cant en llengua corsa A partir dels vuitanta la banda crea escoles musicals a tota lilla i ensinistra els joves per a la pragravectica de la polifonia oral i sobretot de la llengua corsa a traveacutes drsquoella El compromiacutes arriba a ser tan gran que Natale

Luciani esdevingut el representant meacutes emblemagravetic i alhora activista cultural i poliacutetic va ser tragravegicament assassinat el desembre de 2003 El grup no es va arronsar i va prendre una altra dimensioacute nacional i internacional Avui dia continua sent un referent en la histograveria de la muacutesica de lilla amb la seva lluita per la promocioacute de la llengua i la cultura corses i el seu reconeixement internacional Paralmiddotlelament el 1978 neix un dels grups que tambeacute ha assolit major prestigi A Filetta mentre que el 1979 a partir de la transmissioacute oral del pare dels germans Bernardini emergeix I Muvrini amb una projeccioacute destacament mundial A Occitagravenia el grup possiblement meacutes influent hagi estat Lo Cograver de la Plana procedent de la portuagraveria ciutat de Marsella un vegravertex humagrave cultural i musical de la Mediterragravenia on srsquohan creuat estils tendegravencies i llenguumles El 2003 amb el seu primer enregistrament va obtenir el Gran Premi de la prestigiosa Acadeacutemie Charles-Cros en la categoria de muacutesiques del moacuten 7 Torrent V op cit 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6513

que suposava un reconeixement des dels circuits de la world music cap a una proposta nascuda des de lrsquoarrel meacutes atagravevica El prestigioacutes diari francegraves lsquoLe Mondersquo assegurava lsquoel seu compromiacutes amb la causa eacutes ferma perquegrave canten cagraventics fervorosos reinvertits amb una energia boja i un singular poder embriagadorrsquo Cantant peces tant seculars com religioses Lo Cograver de la Plana shan compromegraves a reviure lheregravencia occitana per a les noves fornades Al sud drsquoItagravelia creat el 1993 les dones drsquoAssurd serien lrsquoequivalegravencia de Lo Cograver de la Plana De fet el marccedil drsquoenguany han estrenat un projecte conjunt a la fira Babel Med Music de Marsella un certamen reconegut que congrega el sector de les muacutesiques drsquoarrel de la Mediterragravenia i drsquoaltres espais sonors Han repregraves entre altres les lsquotammurriatersquo (canccedilons i balls de la tradicioacute local del sud drsquoItagravelia) el lsquopizzichersquo (de la traduccioacute italiana de lsquopreacutemerrsquo vinculats al fenomen de la zona del Taranto a la Pulla) la tarantelmiddotla les canccedilons de protesta vinculades a lesfera del treball i lemigracioacute i les serenates En aquesta mateixa liacutenia a les terres catalanes han sorgit grups de nova fornada que es basen en la reinterpretacioacute de la polifonia mediterragravenia Tambeacute han estat liderats i integrats per dones En aquest sentit el 2001 va neacuteixer De Calaix a lAlt Empordagrave Les unia el gust per cantar descobrir i reinterpretar els sons del nostre paiacutes i es van llenccedilar a fer una proposta musical basada en la veu que elles mateixes catalogaven com a lsquonova polifonia tradicional catalanarsquo Posteriorment tambeacute mereix ser destacada la formacioacute de Ponent Krregades de Romanccedilos Les arquitectures humanes De la veu passem al joc amb el cos El fet drsquoenfilar-se uns sobre els altres ha estat practicat pels infants arreu del moacuten Quan el joc esdeveacute habilitat tegravecnica en els adults tampoc no eacutes patrimoni exclusiu de la Mediterragravenia El circ lrsquoha documentada en molts territoris del planeta A meacutes a lrsquoAgravesia coneixem dues notables manifestacions tradicionalitzades en celebracions puacutebliques Per una banda els govindes de les ciutats de Mumbai Thane i Pune entre daltres a lrsquoIacutendia per lrsquoaltra els castells del santuari Itsukushima al Japoacute A Mumbai el dia que es commemora el naixement del Deacuteu Krishna Govinda milers de joves fan el que ells anomenen 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6613

piragravemides per trencar una mena de pinyata sacralitzada plena de llet mantega i mel8 Els govindes -castellers en el seu idioma- poden fer construccions de sis set vuit o nous pisos amb una tegravecnica progravepia ndashamb clars paralmiddotlelismes pel que fa al desplegament dels cossos en certes posicions de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute- i una passioacute desbordant que atreu lrsquoatencioacute de milers drsquoaficionats Els castells humans al santuari Itsukushima al Japoacute se celebren durant lestiu en la festa Tamatori la Tamatori-sai9 Els grups de joves rivalitzen en la construccioacute de castells per aconseguir arribar a una bola

magravegica colmiddotlocada sobre una fusta que salccedila enmig del mar a traveacutes duna estructura de quatre pals duns deu metres daltura Les torres humanes soacuten de tres pisos A lrsquoAgravefrica negra a Umunze i en algunes altres localitats de Nigegraveria les danses Nkpokiti alcen torres de fins a cinc pisos coronades per nens a les festes de finals drsquoagost i principis de setembre10 Nrsquohi ha drsquoaixecades per sota

A la Mediterragravenia coneixem quatre pragravectiques vigents drsquoarquitectures humanes les torres i acrobagravecies del Marroc a la Mediterragravenia sud els lsquopizzicantograversquo al sud drsquoItagravelia la muixeranga valenciana i els castells catalans Al nord drsquoAgravefrica perviu lrsquoantiga escola acrobagravetica egiacutepcia exemplificada en lrsquoescola magrebina que avui manteacute la dualitat entre la pragravectica en la placcedila

8 Per aproximar-se al fenomen dels govindes Bertran J 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla

Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les

construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a

httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Tambeacute eacutes recomanable visionar els documentals Dahi Handi de Pep Puig 2013 Magnegravetic Films i Castellers de Vilafranca Melting Pot de Marta Saleta 2014 Castellers de Sants

9 Bertran Jordi 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 10 DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo DA

lsquoLrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011rsquo Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6713

puacuteblica i el seu tragravensit dins les veles de circ11 Els principals grups o troupes com soacuten anomenats en largot local procedents de diferents pobles i ciutats del nord dAgravefrica acudeixen a la placcedila Jamaa el Fna a la ciutat de Marragravequeix Aquesta placcedila eacutes la meacutes acrobagravetica de tot el Magrib i shi desenvolupa una important activitat cultural econogravemica i turiacutestica Alliacute els acrogravebates actuen al costat de narradors muacutesics ballarins faquirs i encantadors de serps alguns dhistograveria centenagraveria El 2001 la UNESCO va proclamar lespai cultural daquesta placcedila Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat Srsquohi realitzen construccions de fins a quatre pisos drsquoalccedilada Lorigen daquestes torres rau en la desapareguda germandat Oulad Sidi Ahmed Ou Moussa al sud de lAtles marroquiacute el bressol de guerrers hagravebils i flexibles capaccedilos de bastir acrobagravecies impactants A mitjans del segle XVI Sidi Ahmed Ou Moussa un guerrer de la tradicioacute al-Jazouli que va portar el sufisme fins a lAtles i va morir el 1564 va comenccedilar la praxi acrobagravetica Extingides les funcions militars lacrobagravecia es converteix en art i manera de vida i ha esdevingut lrsquoarquitectura humana mediterragravenia viva amb documentacioacute meacutes antiga

La famiacutelia Hammich fa vuit generacions que aixeca torres

i fa acrobagravecies al Magrib Foto Groupe Acrobatique de Tagravenger Una altra ciutat essencial en lacrobagravecia eacutes Tiznit a 320 km de Marragravequeix i feu de la famiacutelia Hammich que eacutes la que ha actuat al Fograverum Casteller de Valls per la Fira de Santa Uacutersula de 2014 Mohamed Hammich el patriarca

11 Sobre lrsquoescola magrebina de torres i acrobagravecies Catalagrave Pere 1981 Moacuten Casteller I Barcelona Rafael Dalmau pp11-31 Bertran Jordi 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6813

actual daquesta estirp explica en el llibre Taoub (2012) La meva famiacutelia ve de Sidi Ahmed Ou Moussa i el meu besavi Sidi Ahmed Idrissi estagrave enterrat allagrave12 Lacrogravebata Youness Hammich -en la seva trentena danys- representa la setena generacioacute daquesta famiacutelia dorigen berber Lacrobagravecia eacutes patrimoni dels berbers egravetnia del nord dAgravefrica i amb llengua progravepia diferent a lagraverab Els Hammich han estat professionals daquesta tegravecnica i han viscut i viuen del seu coneixement i de la seva pragravectica A la ciutat de Tiznit han treballat en famiacutelia sense excloure les dones amb una transmissioacute de pares a fills i entrenant els nens des de petits com Youness que es va estrenar als quatre anys Els grups meacutes nombrosos soacuten de disset membres Els Hammich van sortir del Marroc en ser contractats en els anys vuitanta del segle XX per Ali Hassani (1927-2010) que havia participat en les troupes de Marragravequeix des dels set anys Instalmiddotlat a Londres el 1950 on va ingressar al Billy Smarts Circus va crear la Troupe Hassani amb la seva parella i els seus fills triomfant als prestigiosos Circus Knie de Suiumlssa i al nord-americagrave Barnum amp Baileys En aquella degravecada va fundar al Regne Unit el primer circ sense animals de curta vida fitxant els Hammich per a la seva Troupe Hassani Amb Mohamed Hammich en la direccioacute del grup aquesta famiacutelia va viatjar pels circs meacutes reconeguts com el Ringling Bros and Barnum amp Bailey o lalemany Korona Finalment els Hammich es van establir a Tagravenger destacada poblacioacute portuagraveria del Magrib amb existegravencia anterior dacrogravebates En la tegravecnica tradicional a les seves tombarelles en laire - tinzga o kche la roda agraverab quan les encadenen en una segraverie- se sumen altres jocs dequilibri encara que no tots els grups fan idegraventiques figures Lhome a la base sanomena portador Doacutena la magrave per facilitar lascens del segon i tercer acrogravebata que veacutenen des de davant Tradicionalment els Hammich sacompanyaven amb la muacutesica del pandero El liacuteder de cada grup el moqaddam -denominacioacute exacta a la dels caps duna tariqa o confraria sufiacute- marca el ritme de les evolucions amb crits constants salta o salta meacutes Les construccions poden ser de fins a quatre pisos El pilar de tres -de semblanccedila castellera- sanomena acircyla tantlate si lintegren dones i acircyel tantlate si soacuten homes i 12 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6913

el de dos rep el nom de chwinga Algunes daquestes construccions es coronen amb la figuereta -un home cap per avall- o amb la bandera marroquina Ambdues modalitats tambeacute es donen en els castellers de Catalunya A partir del descobriment que el director escegravenic Aureacutelien Bory feacuteu a Tagravenger lrsquoacrobagravecia magrebina srsquoha integrat en el nou circ europeu expansionat des de Franccedila En aquest sentit eacutes modegravelic el treball del Grup Acrobagravetic de Tagravenger amb lrsquoespectacle Taoub estrenat a Tagravenger el 2003 Hi prenen part dotze acrogravebates de diferents edats que formen en siacute mateixos un teixit social i familiar al voltant dels quatre membres de la nissaga Hammich Lrsquoacrobagravecia pren una orientacioacute que srsquoaproxima a lrsquoescriptura del moviment Estagrave integrada dintre drsquoun espectacle de projeccions drsquoimatges fotografies ombres xineses viacutedeo eines que els mateixos acrogravebates manipulen aproximant aixiacute la tecnologia i lrsquoartesania feta a magrave Tambeacute la muacutesica eacutes tocada i cantada sobre lrsquoescenari pels acrogravebates El cap de colla manteacute en escena el seu rol tradicional amb els crits caracteriacutestics

Actuacioacute conjunta de les colles de pizzicantograve dIrsina i de Castellino del Bierfo juntament amb la Collla Jove de Castellers de Sitges a Irsina (Itagravelia) el 2009 Foto J Bertran

Al sud drsquoItagravelia tambeacute coneixem la tradicioacute de les torres humanes actualment vigent a les zones de la Basilicata i de Campobasso El 2007 lrsquoinvestigador de la ciutat de Potenza Gabriele Di Stasio que havia estudiat antropologia a Catalunya publicava el seu treball Torri di Uomi in Basilicata edicioacute que permetia descobrir la histograveria i la pervivegravencia drsquoaquestes pragravectiques festives en els territoris de lrsquoantic regne catalagrave de les Dues Siciacutelies la suma dels de Nagravepols i Siciacutelia a la Itagravelia del sud13 La seva existegravencia es remunta al domini dambdoacutes territoris per part del rei catalagrave Alfons el Magnagravenim el 1442 que sumagrave Nagravepols a la corona que Pere II

13 Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7013

havia obtingut del parlament siciliagrave el 1282 Englobava Siciacutelia i tota la Itagravelia del sud continental des de lrsquoAbruzzo i el sud del Laci fins a la Calagravebria i la Pulla De fet Di Stasio apunta els intercanvis econogravemics i els preacutestecs culturals dels Paiumlsos Catalans com lrsquoorigen de les torres de la Basilicata Aixiacute a la regioacute de la Basilicata a la histograverica vila drsquoIrsina ndashantigament anomenada Monte Peloso- a la proviacutencia de Matera on Passolini i Gibson van enregistrar les seves pelmiddotliacutecules dedicades a la Passioacute de Jesucrist realitza les seves actuacions la colla de la Morra drsquoaquesta localitat que executa el que ells denominen lsquoprsquozzrsquocantograversquo o lsquopizzicantograversquo En lrsquoactualitat es tracta drsquouna torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis La construccioacute es basteix i aleshores es desplaccedila en moviment tal com tambeacute succeeix en diferents figures de les moixigangues catalanes de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute ndashveritable pervivegravencia de lrsquoancestral ball de valencians- o dels pilars caminant o al balcoacute en el fet casteller Els moviments italians tenen la particularitat de girar centriacutefugament

Els integrants de la colla drsquoIrsina interpreten una canccediloacute que compassa el moviment de la torre prou agravegil malgrat la dificultat inherent En el context tradicional encapccedilala la duradora processoacute dedicada a la Mare de Deacuteu de la Pietat ndashen honor de qui se celebra la festivitat cada quart diumenge de maig- que recorre la vella i la nova Irsina i posteriorment realitza la seva darrera evolucioacute just a

lrsquoentrada de la imatge a la catedral enmig del repic de campanes i de la torre De fet antigament la processoacute i les torres es dirigien fins a lrsquoermita en un recorregut tambeacute de llargada notable La petita poblacioacute de Castellino del Bierfo ndashamb uns 700 habitants- en aquest cas a la regioacute de Molise a uns 250 quilogravemetres drsquoIrsina tambeacute compta amb una altra colla El grup de Castellino lrsquointegren homes i dones 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7113

a diferegravencia drsquoIrsina en quegrave nomeacutes actuen homes Amb lrsquoajut drsquoun pal central que actua de estelmiddotlar executen el seu lsquopizzichendograversquo de tres pisos tambeacute en moviment El ballador Eleuterio Persichilli ens informa que el 12 de juny vigiacutelia de Sant Antoni de Pagravedua actuen en progravepia placcedila a la nit14 Hi prenen part diversos grups de forma simultagravenia separats habitualment per edats La colla de Castellino vesteix una indumentagraveria drsquoaromes esportius mentre que els drsquoIrsina actuen amb samarreta negra al matiacute o camisa blanca a la tarda faixa vermella i pantaloacute negre Tambeacute a la regioacute de Molise actualment existeix una altra colla a la vila de Ferrazzano que tambeacute actua per la celebracioacute de Sant Antoni de Pagravedua Gabriele di Stasio ha historiat lrsquoexistegravencia drsquoaltres torres a la Basilicata concretament lsquolo Scarivascio di Melfirsquo ndashde quatre i cinc pisos- i les construccions de Ferrandina de tres pisos localitat que deu el seu nom al fet drsquohaver estat fundada pel rei catalagrave Ferran I En ambdues poblacions la festa tambeacute se celebrava per Sant Antoni de Pagravedua com a Castellino i Ferrazzano La construccioacute de quatre pisos disposava una dotzena drsquohomes en el primer pis set o vuit en el segon cinc en el tercer i tres en el quart En el cas de Melfi els versos que es cantaven tenien un caragravecter satiacuteric fet que els relaciona mediterragraveniament amb la funcionalitat de les jotes de rondalla ebrenques dels glossadors de les Illes Balears o dels balls parlats de la Catalunya Nova al sud del riu Llobregat aquests darrers compartint context etnogragravefic i festiu amb els balls de valencians les moixigangues i els castellers Fou aquest caire criacutetic la causa principal de la seva desaparicioacute cap al 1927-28 per ordre del regravegim feixista A Ferrandina les torres perviurien encara fins als anys seixanta del segle XX Exactament com ha succeiumlt a Irsina on la colla ha estat recuperada recentment despreacutes de perdrersquos a principis dels anys vuitanta de la centuacuteria passada arran del despoblament i de la davallada demogragravefica experimentats en abandonar-se progressivament el conreu agriacutecola Di Stassio propugna la recuperacioacute de la tradicioacute de Melfi i de Ferrandina com a foacutermula de reforccedilament identitari Donato Allegretti ha localitzat una altre grup histograveric conegut com a lsquomariandograve e pizzicandograversquo a la mateixa regioacute de la Basilicata concretament a la vila de Brindisi Montagna Es va mantenir viu fins a les primeries de la passada centuacuteria per la festa de lrsquoAnunciacioacute i comptava amb una part cantada com a Melfi15

14 Bertran Jordi 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 15 Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 8: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6213

les comunitats locals Sovint sinterpreta espontagraveniament als bars perograve tambeacute en ocasions meacutes rituals com els casaments lrsquoesquilada dels xais les festivitats religioses o el carnaval de la localitat de Barbaricino Les melodies meacutes comunes soacuten la lsquoserenata boche lsquoe nottersquo (la veu de la nit) i els cants de ball com ara els lsquomutosrsquo lsquogososrsquo i lsquovallosrsquo Els textos poden ser poemes antics o beacute contemporanis sobre temes actuals com ara lemigracioacute latur i la poliacutetica A Sardenya van constituir lrsquoassociacioacute de tenors (Sotziu Tenores) que aplega seixanta grups i srsquoha creat un museu a la localitat de Vitzi Museo Multimediale del Canto a Tenore on tambeacute existeix un dels grups de major renom Al costat de Cograversega i Sardenya lrsquoilla de Siciacutelia tambeacute ha conservat una mostra excepcional de polifonia els lsquolamentirsquo o laments5 Es tracta drsquouns cants que srsquoassagen durant la Quaresma i srsquointerpreten a la Setmana Santa Si beacute el 1970 van ser prohibits pel grau drsquoembriaguesa dels integraverprets anomenats lsquolamentatorirsquo aquest patrimoni ha estat retrobat en la degravecada dels noranta del segle passat gragravecies als germans Carmelo i Filippo Cosenza que els havien apregraves del seu pare que nrsquohavia estat executant En aquest cas es tracta drsquoun repertori estrictament religioacutes i devocional propi de les localitats de Piazza Armerina Barcellona Pozzo di Gotto o San Stefano di Camastra Els lamentadors integren una lsquosquadrarsquo amb un magravexim de deu components abassegadorament masculins que es colmiddotloquen en cercle Paradoxalment expressen el dolor vessat a traveacutes del patiment de la Mare de Deacuteu la Maria Addolorata Antigament hi havia dones que acompanyaven els marits a les actuacions i srsquounien al cant Actualment sobresurt el treball que han realitzat els Lamentatori di Santissimo Crocifisso de Piazza Armerina lrsquouacutenica confraria de les deu antigament existents que ha sobreviscut en aquesta vila Antigament assajaven mentre treballaven al camp Cadascuacute cantava una melodia i de lluny un altre li responia En lrsquoagonia de la decadegravencia els lsquolamentirsquo srsquoassajaven a les tavernes Sortien Dijous Sant a la nit per sacralitzar lrsquoitinerari que Divendres recorreria la processoacute La melodia es divideix en quatre mograveduls un per a cada un dels quatre solistes mentre que la base eacutes interpretada pels baixos i doacutena suport i complementa un complex moviment melogravedic de nomeacutes dos sons

5 Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella (Els llibres de Caramella 1)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6313

Meacutes cap a orient a lrsquoabrupte Epir a la Gregravecia del nord-oest i el sud dAlbagravenia localitzem la muacutesica isopolifogravenica interpretada pels toscs i a Labeumlria6 El terme iso estagrave relacionat amb lrsquoison o isocragravetima de la muacutesica de lesgleacutesia bizantina eacutes a dir la nota llarga cantada pels acompanyants per donar suport a la melodia portada pel solista o pel grup Concretament es refereix al brunzit que acompanya el cant polifogravenic en aquest territori El brunzit es realitza de dues formes entre els toscs sempre eacutes continu i cantat amb la siacutelmiddotlaba i usant la respiracioacute esglaonada mentre que entre els labs de vegades es canta com un to riacutetmic realitzat amb el text del cant Es pot diferenciar entre isopolifonia a dos tres i quatre veus La de dues veus representa la forma meacutes simple i eacutes popular a tot el sud dAlbagravenia Es realitza a una agravemplia gamma desdeveniments socials com casaments funerals festes de la collita celebracions religioses i festivals com el de Gjirokaster La isopolifonia a tres veus srsquoestructura amb dues parts solistes una melodia i una contramelodia amb el brunzit del cor El cant a quatre veus es troba amb menys frequumlegravencia i nomeacutes entre els labs Consta tambeacute de dues parts solistes perograve sacompanya de dos brunzits un coral i un com a solo Les polifonies orals de la Mediterragravenia han experimentat una projeccioacute important a partir del sorgiment de grups nous que han portat els cants des

del seu hagravebitat primigeni als escenaris dels festivals i programacions musicals estables Com explica Vicent Torrent lsquoen la degravecada dels setanta Mikis Theodorakis Papajuanu i altres personalitats llanccedilaven un manifest adreccedilat a la societat grega en general i especialment a la intelmiddotlectualitat del paiacutes Alertaven sobre la creixent implantacioacute de les

muacutesiques de consum occidentals i consequumlentment sobre la pegraverdua de prestigi de la muacutesica popular grega i la seua previsible substitucioacute per

6 Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6413

aquells productes impulsats des de la induacutestria multinacional Sens dubte miraven a uns altres paiumlsos europeus on aquesta dinagravemica estava molt meacutes avanccedilada que en el seu propi paiacutes Poc despreacutes va nagraveixer a Itagravelia un moviment creixent que generagrave la produccioacute de muacutesiques drsquoorigen tradicional i de nova fesomia Aquest moviment es manifesta a meacutes amb una vessant reivindicativa mdashcom abans a Gregraveciamdash i eacutes batejat amb el nom de lsquoripropostarsquo Grups com la Nova Compagina di Canto Popolare de Nagravepols srsquoalcen amb aquesta bandera i amb un repertori drsquoaspecte modern i de so tradicionalrsquo7 En aquesta liacutenia i sentit la lsquoripropostarsquo crea nova muacutesica feta per homes drsquoavui que componen seguint lrsquoestegravetica de la tradicioacute La lsquoripropostarsquo neix

als paiumlsos on la muacutesica de la cadena tradicional estagrave en decadegravencia Aixiacute a Cograversega en els anys setanta del segle passat emergeix la formacioacute Canta U Populu Corsu fundada el 1973 per Jean-Paul Poletti i i Natale Luciani Soacuten lavanccedilada de la reactivacioacute del cant en llengua corsa A partir dels vuitanta la banda crea escoles musicals a tota lilla i ensinistra els joves per a la pragravectica de la polifonia oral i sobretot de la llengua corsa a traveacutes drsquoella El compromiacutes arriba a ser tan gran que Natale

Luciani esdevingut el representant meacutes emblemagravetic i alhora activista cultural i poliacutetic va ser tragravegicament assassinat el desembre de 2003 El grup no es va arronsar i va prendre una altra dimensioacute nacional i internacional Avui dia continua sent un referent en la histograveria de la muacutesica de lilla amb la seva lluita per la promocioacute de la llengua i la cultura corses i el seu reconeixement internacional Paralmiddotlelament el 1978 neix un dels grups que tambeacute ha assolit major prestigi A Filetta mentre que el 1979 a partir de la transmissioacute oral del pare dels germans Bernardini emergeix I Muvrini amb una projeccioacute destacament mundial A Occitagravenia el grup possiblement meacutes influent hagi estat Lo Cograver de la Plana procedent de la portuagraveria ciutat de Marsella un vegravertex humagrave cultural i musical de la Mediterragravenia on srsquohan creuat estils tendegravencies i llenguumles El 2003 amb el seu primer enregistrament va obtenir el Gran Premi de la prestigiosa Acadeacutemie Charles-Cros en la categoria de muacutesiques del moacuten 7 Torrent V op cit 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6513

que suposava un reconeixement des dels circuits de la world music cap a una proposta nascuda des de lrsquoarrel meacutes atagravevica El prestigioacutes diari francegraves lsquoLe Mondersquo assegurava lsquoel seu compromiacutes amb la causa eacutes ferma perquegrave canten cagraventics fervorosos reinvertits amb una energia boja i un singular poder embriagadorrsquo Cantant peces tant seculars com religioses Lo Cograver de la Plana shan compromegraves a reviure lheregravencia occitana per a les noves fornades Al sud drsquoItagravelia creat el 1993 les dones drsquoAssurd serien lrsquoequivalegravencia de Lo Cograver de la Plana De fet el marccedil drsquoenguany han estrenat un projecte conjunt a la fira Babel Med Music de Marsella un certamen reconegut que congrega el sector de les muacutesiques drsquoarrel de la Mediterragravenia i drsquoaltres espais sonors Han repregraves entre altres les lsquotammurriatersquo (canccedilons i balls de la tradicioacute local del sud drsquoItagravelia) el lsquopizzichersquo (de la traduccioacute italiana de lsquopreacutemerrsquo vinculats al fenomen de la zona del Taranto a la Pulla) la tarantelmiddotla les canccedilons de protesta vinculades a lesfera del treball i lemigracioacute i les serenates En aquesta mateixa liacutenia a les terres catalanes han sorgit grups de nova fornada que es basen en la reinterpretacioacute de la polifonia mediterragravenia Tambeacute han estat liderats i integrats per dones En aquest sentit el 2001 va neacuteixer De Calaix a lAlt Empordagrave Les unia el gust per cantar descobrir i reinterpretar els sons del nostre paiacutes i es van llenccedilar a fer una proposta musical basada en la veu que elles mateixes catalogaven com a lsquonova polifonia tradicional catalanarsquo Posteriorment tambeacute mereix ser destacada la formacioacute de Ponent Krregades de Romanccedilos Les arquitectures humanes De la veu passem al joc amb el cos El fet drsquoenfilar-se uns sobre els altres ha estat practicat pels infants arreu del moacuten Quan el joc esdeveacute habilitat tegravecnica en els adults tampoc no eacutes patrimoni exclusiu de la Mediterragravenia El circ lrsquoha documentada en molts territoris del planeta A meacutes a lrsquoAgravesia coneixem dues notables manifestacions tradicionalitzades en celebracions puacutebliques Per una banda els govindes de les ciutats de Mumbai Thane i Pune entre daltres a lrsquoIacutendia per lrsquoaltra els castells del santuari Itsukushima al Japoacute A Mumbai el dia que es commemora el naixement del Deacuteu Krishna Govinda milers de joves fan el que ells anomenen 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6613

piragravemides per trencar una mena de pinyata sacralitzada plena de llet mantega i mel8 Els govindes -castellers en el seu idioma- poden fer construccions de sis set vuit o nous pisos amb una tegravecnica progravepia ndashamb clars paralmiddotlelismes pel que fa al desplegament dels cossos en certes posicions de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute- i una passioacute desbordant que atreu lrsquoatencioacute de milers drsquoaficionats Els castells humans al santuari Itsukushima al Japoacute se celebren durant lestiu en la festa Tamatori la Tamatori-sai9 Els grups de joves rivalitzen en la construccioacute de castells per aconseguir arribar a una bola

magravegica colmiddotlocada sobre una fusta que salccedila enmig del mar a traveacutes duna estructura de quatre pals duns deu metres daltura Les torres humanes soacuten de tres pisos A lrsquoAgravefrica negra a Umunze i en algunes altres localitats de Nigegraveria les danses Nkpokiti alcen torres de fins a cinc pisos coronades per nens a les festes de finals drsquoagost i principis de setembre10 Nrsquohi ha drsquoaixecades per sota

A la Mediterragravenia coneixem quatre pragravectiques vigents drsquoarquitectures humanes les torres i acrobagravecies del Marroc a la Mediterragravenia sud els lsquopizzicantograversquo al sud drsquoItagravelia la muixeranga valenciana i els castells catalans Al nord drsquoAgravefrica perviu lrsquoantiga escola acrobagravetica egiacutepcia exemplificada en lrsquoescola magrebina que avui manteacute la dualitat entre la pragravectica en la placcedila

8 Per aproximar-se al fenomen dels govindes Bertran J 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla

Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les

construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a

httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Tambeacute eacutes recomanable visionar els documentals Dahi Handi de Pep Puig 2013 Magnegravetic Films i Castellers de Vilafranca Melting Pot de Marta Saleta 2014 Castellers de Sants

9 Bertran Jordi 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 10 DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo DA

lsquoLrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011rsquo Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6713

puacuteblica i el seu tragravensit dins les veles de circ11 Els principals grups o troupes com soacuten anomenats en largot local procedents de diferents pobles i ciutats del nord dAgravefrica acudeixen a la placcedila Jamaa el Fna a la ciutat de Marragravequeix Aquesta placcedila eacutes la meacutes acrobagravetica de tot el Magrib i shi desenvolupa una important activitat cultural econogravemica i turiacutestica Alliacute els acrogravebates actuen al costat de narradors muacutesics ballarins faquirs i encantadors de serps alguns dhistograveria centenagraveria El 2001 la UNESCO va proclamar lespai cultural daquesta placcedila Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat Srsquohi realitzen construccions de fins a quatre pisos drsquoalccedilada Lorigen daquestes torres rau en la desapareguda germandat Oulad Sidi Ahmed Ou Moussa al sud de lAtles marroquiacute el bressol de guerrers hagravebils i flexibles capaccedilos de bastir acrobagravecies impactants A mitjans del segle XVI Sidi Ahmed Ou Moussa un guerrer de la tradicioacute al-Jazouli que va portar el sufisme fins a lAtles i va morir el 1564 va comenccedilar la praxi acrobagravetica Extingides les funcions militars lacrobagravecia es converteix en art i manera de vida i ha esdevingut lrsquoarquitectura humana mediterragravenia viva amb documentacioacute meacutes antiga

La famiacutelia Hammich fa vuit generacions que aixeca torres

i fa acrobagravecies al Magrib Foto Groupe Acrobatique de Tagravenger Una altra ciutat essencial en lacrobagravecia eacutes Tiznit a 320 km de Marragravequeix i feu de la famiacutelia Hammich que eacutes la que ha actuat al Fograverum Casteller de Valls per la Fira de Santa Uacutersula de 2014 Mohamed Hammich el patriarca

11 Sobre lrsquoescola magrebina de torres i acrobagravecies Catalagrave Pere 1981 Moacuten Casteller I Barcelona Rafael Dalmau pp11-31 Bertran Jordi 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6813

actual daquesta estirp explica en el llibre Taoub (2012) La meva famiacutelia ve de Sidi Ahmed Ou Moussa i el meu besavi Sidi Ahmed Idrissi estagrave enterrat allagrave12 Lacrogravebata Youness Hammich -en la seva trentena danys- representa la setena generacioacute daquesta famiacutelia dorigen berber Lacrobagravecia eacutes patrimoni dels berbers egravetnia del nord dAgravefrica i amb llengua progravepia diferent a lagraverab Els Hammich han estat professionals daquesta tegravecnica i han viscut i viuen del seu coneixement i de la seva pragravectica A la ciutat de Tiznit han treballat en famiacutelia sense excloure les dones amb una transmissioacute de pares a fills i entrenant els nens des de petits com Youness que es va estrenar als quatre anys Els grups meacutes nombrosos soacuten de disset membres Els Hammich van sortir del Marroc en ser contractats en els anys vuitanta del segle XX per Ali Hassani (1927-2010) que havia participat en les troupes de Marragravequeix des dels set anys Instalmiddotlat a Londres el 1950 on va ingressar al Billy Smarts Circus va crear la Troupe Hassani amb la seva parella i els seus fills triomfant als prestigiosos Circus Knie de Suiumlssa i al nord-americagrave Barnum amp Baileys En aquella degravecada va fundar al Regne Unit el primer circ sense animals de curta vida fitxant els Hammich per a la seva Troupe Hassani Amb Mohamed Hammich en la direccioacute del grup aquesta famiacutelia va viatjar pels circs meacutes reconeguts com el Ringling Bros and Barnum amp Bailey o lalemany Korona Finalment els Hammich es van establir a Tagravenger destacada poblacioacute portuagraveria del Magrib amb existegravencia anterior dacrogravebates En la tegravecnica tradicional a les seves tombarelles en laire - tinzga o kche la roda agraverab quan les encadenen en una segraverie- se sumen altres jocs dequilibri encara que no tots els grups fan idegraventiques figures Lhome a la base sanomena portador Doacutena la magrave per facilitar lascens del segon i tercer acrogravebata que veacutenen des de davant Tradicionalment els Hammich sacompanyaven amb la muacutesica del pandero El liacuteder de cada grup el moqaddam -denominacioacute exacta a la dels caps duna tariqa o confraria sufiacute- marca el ritme de les evolucions amb crits constants salta o salta meacutes Les construccions poden ser de fins a quatre pisos El pilar de tres -de semblanccedila castellera- sanomena acircyla tantlate si lintegren dones i acircyel tantlate si soacuten homes i 12 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6913

el de dos rep el nom de chwinga Algunes daquestes construccions es coronen amb la figuereta -un home cap per avall- o amb la bandera marroquina Ambdues modalitats tambeacute es donen en els castellers de Catalunya A partir del descobriment que el director escegravenic Aureacutelien Bory feacuteu a Tagravenger lrsquoacrobagravecia magrebina srsquoha integrat en el nou circ europeu expansionat des de Franccedila En aquest sentit eacutes modegravelic el treball del Grup Acrobagravetic de Tagravenger amb lrsquoespectacle Taoub estrenat a Tagravenger el 2003 Hi prenen part dotze acrogravebates de diferents edats que formen en siacute mateixos un teixit social i familiar al voltant dels quatre membres de la nissaga Hammich Lrsquoacrobagravecia pren una orientacioacute que srsquoaproxima a lrsquoescriptura del moviment Estagrave integrada dintre drsquoun espectacle de projeccions drsquoimatges fotografies ombres xineses viacutedeo eines que els mateixos acrogravebates manipulen aproximant aixiacute la tecnologia i lrsquoartesania feta a magrave Tambeacute la muacutesica eacutes tocada i cantada sobre lrsquoescenari pels acrogravebates El cap de colla manteacute en escena el seu rol tradicional amb els crits caracteriacutestics

Actuacioacute conjunta de les colles de pizzicantograve dIrsina i de Castellino del Bierfo juntament amb la Collla Jove de Castellers de Sitges a Irsina (Itagravelia) el 2009 Foto J Bertran

Al sud drsquoItagravelia tambeacute coneixem la tradicioacute de les torres humanes actualment vigent a les zones de la Basilicata i de Campobasso El 2007 lrsquoinvestigador de la ciutat de Potenza Gabriele Di Stasio que havia estudiat antropologia a Catalunya publicava el seu treball Torri di Uomi in Basilicata edicioacute que permetia descobrir la histograveria i la pervivegravencia drsquoaquestes pragravectiques festives en els territoris de lrsquoantic regne catalagrave de les Dues Siciacutelies la suma dels de Nagravepols i Siciacutelia a la Itagravelia del sud13 La seva existegravencia es remunta al domini dambdoacutes territoris per part del rei catalagrave Alfons el Magnagravenim el 1442 que sumagrave Nagravepols a la corona que Pere II

13 Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7013

havia obtingut del parlament siciliagrave el 1282 Englobava Siciacutelia i tota la Itagravelia del sud continental des de lrsquoAbruzzo i el sud del Laci fins a la Calagravebria i la Pulla De fet Di Stasio apunta els intercanvis econogravemics i els preacutestecs culturals dels Paiumlsos Catalans com lrsquoorigen de les torres de la Basilicata Aixiacute a la regioacute de la Basilicata a la histograverica vila drsquoIrsina ndashantigament anomenada Monte Peloso- a la proviacutencia de Matera on Passolini i Gibson van enregistrar les seves pelmiddotliacutecules dedicades a la Passioacute de Jesucrist realitza les seves actuacions la colla de la Morra drsquoaquesta localitat que executa el que ells denominen lsquoprsquozzrsquocantograversquo o lsquopizzicantograversquo En lrsquoactualitat es tracta drsquouna torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis La construccioacute es basteix i aleshores es desplaccedila en moviment tal com tambeacute succeeix en diferents figures de les moixigangues catalanes de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute ndashveritable pervivegravencia de lrsquoancestral ball de valencians- o dels pilars caminant o al balcoacute en el fet casteller Els moviments italians tenen la particularitat de girar centriacutefugament

Els integrants de la colla drsquoIrsina interpreten una canccediloacute que compassa el moviment de la torre prou agravegil malgrat la dificultat inherent En el context tradicional encapccedilala la duradora processoacute dedicada a la Mare de Deacuteu de la Pietat ndashen honor de qui se celebra la festivitat cada quart diumenge de maig- que recorre la vella i la nova Irsina i posteriorment realitza la seva darrera evolucioacute just a

lrsquoentrada de la imatge a la catedral enmig del repic de campanes i de la torre De fet antigament la processoacute i les torres es dirigien fins a lrsquoermita en un recorregut tambeacute de llargada notable La petita poblacioacute de Castellino del Bierfo ndashamb uns 700 habitants- en aquest cas a la regioacute de Molise a uns 250 quilogravemetres drsquoIrsina tambeacute compta amb una altra colla El grup de Castellino lrsquointegren homes i dones 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7113

a diferegravencia drsquoIrsina en quegrave nomeacutes actuen homes Amb lrsquoajut drsquoun pal central que actua de estelmiddotlar executen el seu lsquopizzichendograversquo de tres pisos tambeacute en moviment El ballador Eleuterio Persichilli ens informa que el 12 de juny vigiacutelia de Sant Antoni de Pagravedua actuen en progravepia placcedila a la nit14 Hi prenen part diversos grups de forma simultagravenia separats habitualment per edats La colla de Castellino vesteix una indumentagraveria drsquoaromes esportius mentre que els drsquoIrsina actuen amb samarreta negra al matiacute o camisa blanca a la tarda faixa vermella i pantaloacute negre Tambeacute a la regioacute de Molise actualment existeix una altra colla a la vila de Ferrazzano que tambeacute actua per la celebracioacute de Sant Antoni de Pagravedua Gabriele di Stasio ha historiat lrsquoexistegravencia drsquoaltres torres a la Basilicata concretament lsquolo Scarivascio di Melfirsquo ndashde quatre i cinc pisos- i les construccions de Ferrandina de tres pisos localitat que deu el seu nom al fet drsquohaver estat fundada pel rei catalagrave Ferran I En ambdues poblacions la festa tambeacute se celebrava per Sant Antoni de Pagravedua com a Castellino i Ferrazzano La construccioacute de quatre pisos disposava una dotzena drsquohomes en el primer pis set o vuit en el segon cinc en el tercer i tres en el quart En el cas de Melfi els versos que es cantaven tenien un caragravecter satiacuteric fet que els relaciona mediterragraveniament amb la funcionalitat de les jotes de rondalla ebrenques dels glossadors de les Illes Balears o dels balls parlats de la Catalunya Nova al sud del riu Llobregat aquests darrers compartint context etnogragravefic i festiu amb els balls de valencians les moixigangues i els castellers Fou aquest caire criacutetic la causa principal de la seva desaparicioacute cap al 1927-28 per ordre del regravegim feixista A Ferrandina les torres perviurien encara fins als anys seixanta del segle XX Exactament com ha succeiumlt a Irsina on la colla ha estat recuperada recentment despreacutes de perdrersquos a principis dels anys vuitanta de la centuacuteria passada arran del despoblament i de la davallada demogragravefica experimentats en abandonar-se progressivament el conreu agriacutecola Di Stassio propugna la recuperacioacute de la tradicioacute de Melfi i de Ferrandina com a foacutermula de reforccedilament identitari Donato Allegretti ha localitzat una altre grup histograveric conegut com a lsquomariandograve e pizzicandograversquo a la mateixa regioacute de la Basilicata concretament a la vila de Brindisi Montagna Es va mantenir viu fins a les primeries de la passada centuacuteria per la festa de lrsquoAnunciacioacute i comptava amb una part cantada com a Melfi15

14 Bertran Jordi 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 15 Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 9: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6313

Meacutes cap a orient a lrsquoabrupte Epir a la Gregravecia del nord-oest i el sud dAlbagravenia localitzem la muacutesica isopolifogravenica interpretada pels toscs i a Labeumlria6 El terme iso estagrave relacionat amb lrsquoison o isocragravetima de la muacutesica de lesgleacutesia bizantina eacutes a dir la nota llarga cantada pels acompanyants per donar suport a la melodia portada pel solista o pel grup Concretament es refereix al brunzit que acompanya el cant polifogravenic en aquest territori El brunzit es realitza de dues formes entre els toscs sempre eacutes continu i cantat amb la siacutelmiddotlaba i usant la respiracioacute esglaonada mentre que entre els labs de vegades es canta com un to riacutetmic realitzat amb el text del cant Es pot diferenciar entre isopolifonia a dos tres i quatre veus La de dues veus representa la forma meacutes simple i eacutes popular a tot el sud dAlbagravenia Es realitza a una agravemplia gamma desdeveniments socials com casaments funerals festes de la collita celebracions religioses i festivals com el de Gjirokaster La isopolifonia a tres veus srsquoestructura amb dues parts solistes una melodia i una contramelodia amb el brunzit del cor El cant a quatre veus es troba amb menys frequumlegravencia i nomeacutes entre els labs Consta tambeacute de dues parts solistes perograve sacompanya de dos brunzits un coral i un com a solo Les polifonies orals de la Mediterragravenia han experimentat una projeccioacute important a partir del sorgiment de grups nous que han portat els cants des

del seu hagravebitat primigeni als escenaris dels festivals i programacions musicals estables Com explica Vicent Torrent lsquoen la degravecada dels setanta Mikis Theodorakis Papajuanu i altres personalitats llanccedilaven un manifest adreccedilat a la societat grega en general i especialment a la intelmiddotlectualitat del paiacutes Alertaven sobre la creixent implantacioacute de les

muacutesiques de consum occidentals i consequumlentment sobre la pegraverdua de prestigi de la muacutesica popular grega i la seua previsible substitucioacute per

6 Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6413

aquells productes impulsats des de la induacutestria multinacional Sens dubte miraven a uns altres paiumlsos europeus on aquesta dinagravemica estava molt meacutes avanccedilada que en el seu propi paiacutes Poc despreacutes va nagraveixer a Itagravelia un moviment creixent que generagrave la produccioacute de muacutesiques drsquoorigen tradicional i de nova fesomia Aquest moviment es manifesta a meacutes amb una vessant reivindicativa mdashcom abans a Gregraveciamdash i eacutes batejat amb el nom de lsquoripropostarsquo Grups com la Nova Compagina di Canto Popolare de Nagravepols srsquoalcen amb aquesta bandera i amb un repertori drsquoaspecte modern i de so tradicionalrsquo7 En aquesta liacutenia i sentit la lsquoripropostarsquo crea nova muacutesica feta per homes drsquoavui que componen seguint lrsquoestegravetica de la tradicioacute La lsquoripropostarsquo neix

als paiumlsos on la muacutesica de la cadena tradicional estagrave en decadegravencia Aixiacute a Cograversega en els anys setanta del segle passat emergeix la formacioacute Canta U Populu Corsu fundada el 1973 per Jean-Paul Poletti i i Natale Luciani Soacuten lavanccedilada de la reactivacioacute del cant en llengua corsa A partir dels vuitanta la banda crea escoles musicals a tota lilla i ensinistra els joves per a la pragravectica de la polifonia oral i sobretot de la llengua corsa a traveacutes drsquoella El compromiacutes arriba a ser tan gran que Natale

Luciani esdevingut el representant meacutes emblemagravetic i alhora activista cultural i poliacutetic va ser tragravegicament assassinat el desembre de 2003 El grup no es va arronsar i va prendre una altra dimensioacute nacional i internacional Avui dia continua sent un referent en la histograveria de la muacutesica de lilla amb la seva lluita per la promocioacute de la llengua i la cultura corses i el seu reconeixement internacional Paralmiddotlelament el 1978 neix un dels grups que tambeacute ha assolit major prestigi A Filetta mentre que el 1979 a partir de la transmissioacute oral del pare dels germans Bernardini emergeix I Muvrini amb una projeccioacute destacament mundial A Occitagravenia el grup possiblement meacutes influent hagi estat Lo Cograver de la Plana procedent de la portuagraveria ciutat de Marsella un vegravertex humagrave cultural i musical de la Mediterragravenia on srsquohan creuat estils tendegravencies i llenguumles El 2003 amb el seu primer enregistrament va obtenir el Gran Premi de la prestigiosa Acadeacutemie Charles-Cros en la categoria de muacutesiques del moacuten 7 Torrent V op cit 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6513

que suposava un reconeixement des dels circuits de la world music cap a una proposta nascuda des de lrsquoarrel meacutes atagravevica El prestigioacutes diari francegraves lsquoLe Mondersquo assegurava lsquoel seu compromiacutes amb la causa eacutes ferma perquegrave canten cagraventics fervorosos reinvertits amb una energia boja i un singular poder embriagadorrsquo Cantant peces tant seculars com religioses Lo Cograver de la Plana shan compromegraves a reviure lheregravencia occitana per a les noves fornades Al sud drsquoItagravelia creat el 1993 les dones drsquoAssurd serien lrsquoequivalegravencia de Lo Cograver de la Plana De fet el marccedil drsquoenguany han estrenat un projecte conjunt a la fira Babel Med Music de Marsella un certamen reconegut que congrega el sector de les muacutesiques drsquoarrel de la Mediterragravenia i drsquoaltres espais sonors Han repregraves entre altres les lsquotammurriatersquo (canccedilons i balls de la tradicioacute local del sud drsquoItagravelia) el lsquopizzichersquo (de la traduccioacute italiana de lsquopreacutemerrsquo vinculats al fenomen de la zona del Taranto a la Pulla) la tarantelmiddotla les canccedilons de protesta vinculades a lesfera del treball i lemigracioacute i les serenates En aquesta mateixa liacutenia a les terres catalanes han sorgit grups de nova fornada que es basen en la reinterpretacioacute de la polifonia mediterragravenia Tambeacute han estat liderats i integrats per dones En aquest sentit el 2001 va neacuteixer De Calaix a lAlt Empordagrave Les unia el gust per cantar descobrir i reinterpretar els sons del nostre paiacutes i es van llenccedilar a fer una proposta musical basada en la veu que elles mateixes catalogaven com a lsquonova polifonia tradicional catalanarsquo Posteriorment tambeacute mereix ser destacada la formacioacute de Ponent Krregades de Romanccedilos Les arquitectures humanes De la veu passem al joc amb el cos El fet drsquoenfilar-se uns sobre els altres ha estat practicat pels infants arreu del moacuten Quan el joc esdeveacute habilitat tegravecnica en els adults tampoc no eacutes patrimoni exclusiu de la Mediterragravenia El circ lrsquoha documentada en molts territoris del planeta A meacutes a lrsquoAgravesia coneixem dues notables manifestacions tradicionalitzades en celebracions puacutebliques Per una banda els govindes de les ciutats de Mumbai Thane i Pune entre daltres a lrsquoIacutendia per lrsquoaltra els castells del santuari Itsukushima al Japoacute A Mumbai el dia que es commemora el naixement del Deacuteu Krishna Govinda milers de joves fan el que ells anomenen 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6613

piragravemides per trencar una mena de pinyata sacralitzada plena de llet mantega i mel8 Els govindes -castellers en el seu idioma- poden fer construccions de sis set vuit o nous pisos amb una tegravecnica progravepia ndashamb clars paralmiddotlelismes pel que fa al desplegament dels cossos en certes posicions de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute- i una passioacute desbordant que atreu lrsquoatencioacute de milers drsquoaficionats Els castells humans al santuari Itsukushima al Japoacute se celebren durant lestiu en la festa Tamatori la Tamatori-sai9 Els grups de joves rivalitzen en la construccioacute de castells per aconseguir arribar a una bola

magravegica colmiddotlocada sobre una fusta que salccedila enmig del mar a traveacutes duna estructura de quatre pals duns deu metres daltura Les torres humanes soacuten de tres pisos A lrsquoAgravefrica negra a Umunze i en algunes altres localitats de Nigegraveria les danses Nkpokiti alcen torres de fins a cinc pisos coronades per nens a les festes de finals drsquoagost i principis de setembre10 Nrsquohi ha drsquoaixecades per sota

A la Mediterragravenia coneixem quatre pragravectiques vigents drsquoarquitectures humanes les torres i acrobagravecies del Marroc a la Mediterragravenia sud els lsquopizzicantograversquo al sud drsquoItagravelia la muixeranga valenciana i els castells catalans Al nord drsquoAgravefrica perviu lrsquoantiga escola acrobagravetica egiacutepcia exemplificada en lrsquoescola magrebina que avui manteacute la dualitat entre la pragravectica en la placcedila

8 Per aproximar-se al fenomen dels govindes Bertran J 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla

Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les

construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a

httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Tambeacute eacutes recomanable visionar els documentals Dahi Handi de Pep Puig 2013 Magnegravetic Films i Castellers de Vilafranca Melting Pot de Marta Saleta 2014 Castellers de Sants

9 Bertran Jordi 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 10 DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo DA

lsquoLrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011rsquo Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6713

puacuteblica i el seu tragravensit dins les veles de circ11 Els principals grups o troupes com soacuten anomenats en largot local procedents de diferents pobles i ciutats del nord dAgravefrica acudeixen a la placcedila Jamaa el Fna a la ciutat de Marragravequeix Aquesta placcedila eacutes la meacutes acrobagravetica de tot el Magrib i shi desenvolupa una important activitat cultural econogravemica i turiacutestica Alliacute els acrogravebates actuen al costat de narradors muacutesics ballarins faquirs i encantadors de serps alguns dhistograveria centenagraveria El 2001 la UNESCO va proclamar lespai cultural daquesta placcedila Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat Srsquohi realitzen construccions de fins a quatre pisos drsquoalccedilada Lorigen daquestes torres rau en la desapareguda germandat Oulad Sidi Ahmed Ou Moussa al sud de lAtles marroquiacute el bressol de guerrers hagravebils i flexibles capaccedilos de bastir acrobagravecies impactants A mitjans del segle XVI Sidi Ahmed Ou Moussa un guerrer de la tradicioacute al-Jazouli que va portar el sufisme fins a lAtles i va morir el 1564 va comenccedilar la praxi acrobagravetica Extingides les funcions militars lacrobagravecia es converteix en art i manera de vida i ha esdevingut lrsquoarquitectura humana mediterragravenia viva amb documentacioacute meacutes antiga

La famiacutelia Hammich fa vuit generacions que aixeca torres

i fa acrobagravecies al Magrib Foto Groupe Acrobatique de Tagravenger Una altra ciutat essencial en lacrobagravecia eacutes Tiznit a 320 km de Marragravequeix i feu de la famiacutelia Hammich que eacutes la que ha actuat al Fograverum Casteller de Valls per la Fira de Santa Uacutersula de 2014 Mohamed Hammich el patriarca

11 Sobre lrsquoescola magrebina de torres i acrobagravecies Catalagrave Pere 1981 Moacuten Casteller I Barcelona Rafael Dalmau pp11-31 Bertran Jordi 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6813

actual daquesta estirp explica en el llibre Taoub (2012) La meva famiacutelia ve de Sidi Ahmed Ou Moussa i el meu besavi Sidi Ahmed Idrissi estagrave enterrat allagrave12 Lacrogravebata Youness Hammich -en la seva trentena danys- representa la setena generacioacute daquesta famiacutelia dorigen berber Lacrobagravecia eacutes patrimoni dels berbers egravetnia del nord dAgravefrica i amb llengua progravepia diferent a lagraverab Els Hammich han estat professionals daquesta tegravecnica i han viscut i viuen del seu coneixement i de la seva pragravectica A la ciutat de Tiznit han treballat en famiacutelia sense excloure les dones amb una transmissioacute de pares a fills i entrenant els nens des de petits com Youness que es va estrenar als quatre anys Els grups meacutes nombrosos soacuten de disset membres Els Hammich van sortir del Marroc en ser contractats en els anys vuitanta del segle XX per Ali Hassani (1927-2010) que havia participat en les troupes de Marragravequeix des dels set anys Instalmiddotlat a Londres el 1950 on va ingressar al Billy Smarts Circus va crear la Troupe Hassani amb la seva parella i els seus fills triomfant als prestigiosos Circus Knie de Suiumlssa i al nord-americagrave Barnum amp Baileys En aquella degravecada va fundar al Regne Unit el primer circ sense animals de curta vida fitxant els Hammich per a la seva Troupe Hassani Amb Mohamed Hammich en la direccioacute del grup aquesta famiacutelia va viatjar pels circs meacutes reconeguts com el Ringling Bros and Barnum amp Bailey o lalemany Korona Finalment els Hammich es van establir a Tagravenger destacada poblacioacute portuagraveria del Magrib amb existegravencia anterior dacrogravebates En la tegravecnica tradicional a les seves tombarelles en laire - tinzga o kche la roda agraverab quan les encadenen en una segraverie- se sumen altres jocs dequilibri encara que no tots els grups fan idegraventiques figures Lhome a la base sanomena portador Doacutena la magrave per facilitar lascens del segon i tercer acrogravebata que veacutenen des de davant Tradicionalment els Hammich sacompanyaven amb la muacutesica del pandero El liacuteder de cada grup el moqaddam -denominacioacute exacta a la dels caps duna tariqa o confraria sufiacute- marca el ritme de les evolucions amb crits constants salta o salta meacutes Les construccions poden ser de fins a quatre pisos El pilar de tres -de semblanccedila castellera- sanomena acircyla tantlate si lintegren dones i acircyel tantlate si soacuten homes i 12 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6913

el de dos rep el nom de chwinga Algunes daquestes construccions es coronen amb la figuereta -un home cap per avall- o amb la bandera marroquina Ambdues modalitats tambeacute es donen en els castellers de Catalunya A partir del descobriment que el director escegravenic Aureacutelien Bory feacuteu a Tagravenger lrsquoacrobagravecia magrebina srsquoha integrat en el nou circ europeu expansionat des de Franccedila En aquest sentit eacutes modegravelic el treball del Grup Acrobagravetic de Tagravenger amb lrsquoespectacle Taoub estrenat a Tagravenger el 2003 Hi prenen part dotze acrogravebates de diferents edats que formen en siacute mateixos un teixit social i familiar al voltant dels quatre membres de la nissaga Hammich Lrsquoacrobagravecia pren una orientacioacute que srsquoaproxima a lrsquoescriptura del moviment Estagrave integrada dintre drsquoun espectacle de projeccions drsquoimatges fotografies ombres xineses viacutedeo eines que els mateixos acrogravebates manipulen aproximant aixiacute la tecnologia i lrsquoartesania feta a magrave Tambeacute la muacutesica eacutes tocada i cantada sobre lrsquoescenari pels acrogravebates El cap de colla manteacute en escena el seu rol tradicional amb els crits caracteriacutestics

Actuacioacute conjunta de les colles de pizzicantograve dIrsina i de Castellino del Bierfo juntament amb la Collla Jove de Castellers de Sitges a Irsina (Itagravelia) el 2009 Foto J Bertran

Al sud drsquoItagravelia tambeacute coneixem la tradicioacute de les torres humanes actualment vigent a les zones de la Basilicata i de Campobasso El 2007 lrsquoinvestigador de la ciutat de Potenza Gabriele Di Stasio que havia estudiat antropologia a Catalunya publicava el seu treball Torri di Uomi in Basilicata edicioacute que permetia descobrir la histograveria i la pervivegravencia drsquoaquestes pragravectiques festives en els territoris de lrsquoantic regne catalagrave de les Dues Siciacutelies la suma dels de Nagravepols i Siciacutelia a la Itagravelia del sud13 La seva existegravencia es remunta al domini dambdoacutes territoris per part del rei catalagrave Alfons el Magnagravenim el 1442 que sumagrave Nagravepols a la corona que Pere II

13 Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7013

havia obtingut del parlament siciliagrave el 1282 Englobava Siciacutelia i tota la Itagravelia del sud continental des de lrsquoAbruzzo i el sud del Laci fins a la Calagravebria i la Pulla De fet Di Stasio apunta els intercanvis econogravemics i els preacutestecs culturals dels Paiumlsos Catalans com lrsquoorigen de les torres de la Basilicata Aixiacute a la regioacute de la Basilicata a la histograverica vila drsquoIrsina ndashantigament anomenada Monte Peloso- a la proviacutencia de Matera on Passolini i Gibson van enregistrar les seves pelmiddotliacutecules dedicades a la Passioacute de Jesucrist realitza les seves actuacions la colla de la Morra drsquoaquesta localitat que executa el que ells denominen lsquoprsquozzrsquocantograversquo o lsquopizzicantograversquo En lrsquoactualitat es tracta drsquouna torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis La construccioacute es basteix i aleshores es desplaccedila en moviment tal com tambeacute succeeix en diferents figures de les moixigangues catalanes de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute ndashveritable pervivegravencia de lrsquoancestral ball de valencians- o dels pilars caminant o al balcoacute en el fet casteller Els moviments italians tenen la particularitat de girar centriacutefugament

Els integrants de la colla drsquoIrsina interpreten una canccediloacute que compassa el moviment de la torre prou agravegil malgrat la dificultat inherent En el context tradicional encapccedilala la duradora processoacute dedicada a la Mare de Deacuteu de la Pietat ndashen honor de qui se celebra la festivitat cada quart diumenge de maig- que recorre la vella i la nova Irsina i posteriorment realitza la seva darrera evolucioacute just a

lrsquoentrada de la imatge a la catedral enmig del repic de campanes i de la torre De fet antigament la processoacute i les torres es dirigien fins a lrsquoermita en un recorregut tambeacute de llargada notable La petita poblacioacute de Castellino del Bierfo ndashamb uns 700 habitants- en aquest cas a la regioacute de Molise a uns 250 quilogravemetres drsquoIrsina tambeacute compta amb una altra colla El grup de Castellino lrsquointegren homes i dones 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7113

a diferegravencia drsquoIrsina en quegrave nomeacutes actuen homes Amb lrsquoajut drsquoun pal central que actua de estelmiddotlar executen el seu lsquopizzichendograversquo de tres pisos tambeacute en moviment El ballador Eleuterio Persichilli ens informa que el 12 de juny vigiacutelia de Sant Antoni de Pagravedua actuen en progravepia placcedila a la nit14 Hi prenen part diversos grups de forma simultagravenia separats habitualment per edats La colla de Castellino vesteix una indumentagraveria drsquoaromes esportius mentre que els drsquoIrsina actuen amb samarreta negra al matiacute o camisa blanca a la tarda faixa vermella i pantaloacute negre Tambeacute a la regioacute de Molise actualment existeix una altra colla a la vila de Ferrazzano que tambeacute actua per la celebracioacute de Sant Antoni de Pagravedua Gabriele di Stasio ha historiat lrsquoexistegravencia drsquoaltres torres a la Basilicata concretament lsquolo Scarivascio di Melfirsquo ndashde quatre i cinc pisos- i les construccions de Ferrandina de tres pisos localitat que deu el seu nom al fet drsquohaver estat fundada pel rei catalagrave Ferran I En ambdues poblacions la festa tambeacute se celebrava per Sant Antoni de Pagravedua com a Castellino i Ferrazzano La construccioacute de quatre pisos disposava una dotzena drsquohomes en el primer pis set o vuit en el segon cinc en el tercer i tres en el quart En el cas de Melfi els versos que es cantaven tenien un caragravecter satiacuteric fet que els relaciona mediterragraveniament amb la funcionalitat de les jotes de rondalla ebrenques dels glossadors de les Illes Balears o dels balls parlats de la Catalunya Nova al sud del riu Llobregat aquests darrers compartint context etnogragravefic i festiu amb els balls de valencians les moixigangues i els castellers Fou aquest caire criacutetic la causa principal de la seva desaparicioacute cap al 1927-28 per ordre del regravegim feixista A Ferrandina les torres perviurien encara fins als anys seixanta del segle XX Exactament com ha succeiumlt a Irsina on la colla ha estat recuperada recentment despreacutes de perdrersquos a principis dels anys vuitanta de la centuacuteria passada arran del despoblament i de la davallada demogragravefica experimentats en abandonar-se progressivament el conreu agriacutecola Di Stassio propugna la recuperacioacute de la tradicioacute de Melfi i de Ferrandina com a foacutermula de reforccedilament identitari Donato Allegretti ha localitzat una altre grup histograveric conegut com a lsquomariandograve e pizzicandograversquo a la mateixa regioacute de la Basilicata concretament a la vila de Brindisi Montagna Es va mantenir viu fins a les primeries de la passada centuacuteria per la festa de lrsquoAnunciacioacute i comptava amb una part cantada com a Melfi15

14 Bertran Jordi 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 15 Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 10: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6413

aquells productes impulsats des de la induacutestria multinacional Sens dubte miraven a uns altres paiumlsos europeus on aquesta dinagravemica estava molt meacutes avanccedilada que en el seu propi paiacutes Poc despreacutes va nagraveixer a Itagravelia un moviment creixent que generagrave la produccioacute de muacutesiques drsquoorigen tradicional i de nova fesomia Aquest moviment es manifesta a meacutes amb una vessant reivindicativa mdashcom abans a Gregraveciamdash i eacutes batejat amb el nom de lsquoripropostarsquo Grups com la Nova Compagina di Canto Popolare de Nagravepols srsquoalcen amb aquesta bandera i amb un repertori drsquoaspecte modern i de so tradicionalrsquo7 En aquesta liacutenia i sentit la lsquoripropostarsquo crea nova muacutesica feta per homes drsquoavui que componen seguint lrsquoestegravetica de la tradicioacute La lsquoripropostarsquo neix

als paiumlsos on la muacutesica de la cadena tradicional estagrave en decadegravencia Aixiacute a Cograversega en els anys setanta del segle passat emergeix la formacioacute Canta U Populu Corsu fundada el 1973 per Jean-Paul Poletti i i Natale Luciani Soacuten lavanccedilada de la reactivacioacute del cant en llengua corsa A partir dels vuitanta la banda crea escoles musicals a tota lilla i ensinistra els joves per a la pragravectica de la polifonia oral i sobretot de la llengua corsa a traveacutes drsquoella El compromiacutes arriba a ser tan gran que Natale

Luciani esdevingut el representant meacutes emblemagravetic i alhora activista cultural i poliacutetic va ser tragravegicament assassinat el desembre de 2003 El grup no es va arronsar i va prendre una altra dimensioacute nacional i internacional Avui dia continua sent un referent en la histograveria de la muacutesica de lilla amb la seva lluita per la promocioacute de la llengua i la cultura corses i el seu reconeixement internacional Paralmiddotlelament el 1978 neix un dels grups que tambeacute ha assolit major prestigi A Filetta mentre que el 1979 a partir de la transmissioacute oral del pare dels germans Bernardini emergeix I Muvrini amb una projeccioacute destacament mundial A Occitagravenia el grup possiblement meacutes influent hagi estat Lo Cograver de la Plana procedent de la portuagraveria ciutat de Marsella un vegravertex humagrave cultural i musical de la Mediterragravenia on srsquohan creuat estils tendegravencies i llenguumles El 2003 amb el seu primer enregistrament va obtenir el Gran Premi de la prestigiosa Acadeacutemie Charles-Cros en la categoria de muacutesiques del moacuten 7 Torrent V op cit 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6513

que suposava un reconeixement des dels circuits de la world music cap a una proposta nascuda des de lrsquoarrel meacutes atagravevica El prestigioacutes diari francegraves lsquoLe Mondersquo assegurava lsquoel seu compromiacutes amb la causa eacutes ferma perquegrave canten cagraventics fervorosos reinvertits amb una energia boja i un singular poder embriagadorrsquo Cantant peces tant seculars com religioses Lo Cograver de la Plana shan compromegraves a reviure lheregravencia occitana per a les noves fornades Al sud drsquoItagravelia creat el 1993 les dones drsquoAssurd serien lrsquoequivalegravencia de Lo Cograver de la Plana De fet el marccedil drsquoenguany han estrenat un projecte conjunt a la fira Babel Med Music de Marsella un certamen reconegut que congrega el sector de les muacutesiques drsquoarrel de la Mediterragravenia i drsquoaltres espais sonors Han repregraves entre altres les lsquotammurriatersquo (canccedilons i balls de la tradicioacute local del sud drsquoItagravelia) el lsquopizzichersquo (de la traduccioacute italiana de lsquopreacutemerrsquo vinculats al fenomen de la zona del Taranto a la Pulla) la tarantelmiddotla les canccedilons de protesta vinculades a lesfera del treball i lemigracioacute i les serenates En aquesta mateixa liacutenia a les terres catalanes han sorgit grups de nova fornada que es basen en la reinterpretacioacute de la polifonia mediterragravenia Tambeacute han estat liderats i integrats per dones En aquest sentit el 2001 va neacuteixer De Calaix a lAlt Empordagrave Les unia el gust per cantar descobrir i reinterpretar els sons del nostre paiacutes i es van llenccedilar a fer una proposta musical basada en la veu que elles mateixes catalogaven com a lsquonova polifonia tradicional catalanarsquo Posteriorment tambeacute mereix ser destacada la formacioacute de Ponent Krregades de Romanccedilos Les arquitectures humanes De la veu passem al joc amb el cos El fet drsquoenfilar-se uns sobre els altres ha estat practicat pels infants arreu del moacuten Quan el joc esdeveacute habilitat tegravecnica en els adults tampoc no eacutes patrimoni exclusiu de la Mediterragravenia El circ lrsquoha documentada en molts territoris del planeta A meacutes a lrsquoAgravesia coneixem dues notables manifestacions tradicionalitzades en celebracions puacutebliques Per una banda els govindes de les ciutats de Mumbai Thane i Pune entre daltres a lrsquoIacutendia per lrsquoaltra els castells del santuari Itsukushima al Japoacute A Mumbai el dia que es commemora el naixement del Deacuteu Krishna Govinda milers de joves fan el que ells anomenen 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6613

piragravemides per trencar una mena de pinyata sacralitzada plena de llet mantega i mel8 Els govindes -castellers en el seu idioma- poden fer construccions de sis set vuit o nous pisos amb una tegravecnica progravepia ndashamb clars paralmiddotlelismes pel que fa al desplegament dels cossos en certes posicions de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute- i una passioacute desbordant que atreu lrsquoatencioacute de milers drsquoaficionats Els castells humans al santuari Itsukushima al Japoacute se celebren durant lestiu en la festa Tamatori la Tamatori-sai9 Els grups de joves rivalitzen en la construccioacute de castells per aconseguir arribar a una bola

magravegica colmiddotlocada sobre una fusta que salccedila enmig del mar a traveacutes duna estructura de quatre pals duns deu metres daltura Les torres humanes soacuten de tres pisos A lrsquoAgravefrica negra a Umunze i en algunes altres localitats de Nigegraveria les danses Nkpokiti alcen torres de fins a cinc pisos coronades per nens a les festes de finals drsquoagost i principis de setembre10 Nrsquohi ha drsquoaixecades per sota

A la Mediterragravenia coneixem quatre pragravectiques vigents drsquoarquitectures humanes les torres i acrobagravecies del Marroc a la Mediterragravenia sud els lsquopizzicantograversquo al sud drsquoItagravelia la muixeranga valenciana i els castells catalans Al nord drsquoAgravefrica perviu lrsquoantiga escola acrobagravetica egiacutepcia exemplificada en lrsquoescola magrebina que avui manteacute la dualitat entre la pragravectica en la placcedila

8 Per aproximar-se al fenomen dels govindes Bertran J 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla

Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les

construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a

httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Tambeacute eacutes recomanable visionar els documentals Dahi Handi de Pep Puig 2013 Magnegravetic Films i Castellers de Vilafranca Melting Pot de Marta Saleta 2014 Castellers de Sants

9 Bertran Jordi 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 10 DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo DA

lsquoLrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011rsquo Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6713

puacuteblica i el seu tragravensit dins les veles de circ11 Els principals grups o troupes com soacuten anomenats en largot local procedents de diferents pobles i ciutats del nord dAgravefrica acudeixen a la placcedila Jamaa el Fna a la ciutat de Marragravequeix Aquesta placcedila eacutes la meacutes acrobagravetica de tot el Magrib i shi desenvolupa una important activitat cultural econogravemica i turiacutestica Alliacute els acrogravebates actuen al costat de narradors muacutesics ballarins faquirs i encantadors de serps alguns dhistograveria centenagraveria El 2001 la UNESCO va proclamar lespai cultural daquesta placcedila Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat Srsquohi realitzen construccions de fins a quatre pisos drsquoalccedilada Lorigen daquestes torres rau en la desapareguda germandat Oulad Sidi Ahmed Ou Moussa al sud de lAtles marroquiacute el bressol de guerrers hagravebils i flexibles capaccedilos de bastir acrobagravecies impactants A mitjans del segle XVI Sidi Ahmed Ou Moussa un guerrer de la tradicioacute al-Jazouli que va portar el sufisme fins a lAtles i va morir el 1564 va comenccedilar la praxi acrobagravetica Extingides les funcions militars lacrobagravecia es converteix en art i manera de vida i ha esdevingut lrsquoarquitectura humana mediterragravenia viva amb documentacioacute meacutes antiga

La famiacutelia Hammich fa vuit generacions que aixeca torres

i fa acrobagravecies al Magrib Foto Groupe Acrobatique de Tagravenger Una altra ciutat essencial en lacrobagravecia eacutes Tiznit a 320 km de Marragravequeix i feu de la famiacutelia Hammich que eacutes la que ha actuat al Fograverum Casteller de Valls per la Fira de Santa Uacutersula de 2014 Mohamed Hammich el patriarca

11 Sobre lrsquoescola magrebina de torres i acrobagravecies Catalagrave Pere 1981 Moacuten Casteller I Barcelona Rafael Dalmau pp11-31 Bertran Jordi 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6813

actual daquesta estirp explica en el llibre Taoub (2012) La meva famiacutelia ve de Sidi Ahmed Ou Moussa i el meu besavi Sidi Ahmed Idrissi estagrave enterrat allagrave12 Lacrogravebata Youness Hammich -en la seva trentena danys- representa la setena generacioacute daquesta famiacutelia dorigen berber Lacrobagravecia eacutes patrimoni dels berbers egravetnia del nord dAgravefrica i amb llengua progravepia diferent a lagraverab Els Hammich han estat professionals daquesta tegravecnica i han viscut i viuen del seu coneixement i de la seva pragravectica A la ciutat de Tiznit han treballat en famiacutelia sense excloure les dones amb una transmissioacute de pares a fills i entrenant els nens des de petits com Youness que es va estrenar als quatre anys Els grups meacutes nombrosos soacuten de disset membres Els Hammich van sortir del Marroc en ser contractats en els anys vuitanta del segle XX per Ali Hassani (1927-2010) que havia participat en les troupes de Marragravequeix des dels set anys Instalmiddotlat a Londres el 1950 on va ingressar al Billy Smarts Circus va crear la Troupe Hassani amb la seva parella i els seus fills triomfant als prestigiosos Circus Knie de Suiumlssa i al nord-americagrave Barnum amp Baileys En aquella degravecada va fundar al Regne Unit el primer circ sense animals de curta vida fitxant els Hammich per a la seva Troupe Hassani Amb Mohamed Hammich en la direccioacute del grup aquesta famiacutelia va viatjar pels circs meacutes reconeguts com el Ringling Bros and Barnum amp Bailey o lalemany Korona Finalment els Hammich es van establir a Tagravenger destacada poblacioacute portuagraveria del Magrib amb existegravencia anterior dacrogravebates En la tegravecnica tradicional a les seves tombarelles en laire - tinzga o kche la roda agraverab quan les encadenen en una segraverie- se sumen altres jocs dequilibri encara que no tots els grups fan idegraventiques figures Lhome a la base sanomena portador Doacutena la magrave per facilitar lascens del segon i tercer acrogravebata que veacutenen des de davant Tradicionalment els Hammich sacompanyaven amb la muacutesica del pandero El liacuteder de cada grup el moqaddam -denominacioacute exacta a la dels caps duna tariqa o confraria sufiacute- marca el ritme de les evolucions amb crits constants salta o salta meacutes Les construccions poden ser de fins a quatre pisos El pilar de tres -de semblanccedila castellera- sanomena acircyla tantlate si lintegren dones i acircyel tantlate si soacuten homes i 12 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6913

el de dos rep el nom de chwinga Algunes daquestes construccions es coronen amb la figuereta -un home cap per avall- o amb la bandera marroquina Ambdues modalitats tambeacute es donen en els castellers de Catalunya A partir del descobriment que el director escegravenic Aureacutelien Bory feacuteu a Tagravenger lrsquoacrobagravecia magrebina srsquoha integrat en el nou circ europeu expansionat des de Franccedila En aquest sentit eacutes modegravelic el treball del Grup Acrobagravetic de Tagravenger amb lrsquoespectacle Taoub estrenat a Tagravenger el 2003 Hi prenen part dotze acrogravebates de diferents edats que formen en siacute mateixos un teixit social i familiar al voltant dels quatre membres de la nissaga Hammich Lrsquoacrobagravecia pren una orientacioacute que srsquoaproxima a lrsquoescriptura del moviment Estagrave integrada dintre drsquoun espectacle de projeccions drsquoimatges fotografies ombres xineses viacutedeo eines que els mateixos acrogravebates manipulen aproximant aixiacute la tecnologia i lrsquoartesania feta a magrave Tambeacute la muacutesica eacutes tocada i cantada sobre lrsquoescenari pels acrogravebates El cap de colla manteacute en escena el seu rol tradicional amb els crits caracteriacutestics

Actuacioacute conjunta de les colles de pizzicantograve dIrsina i de Castellino del Bierfo juntament amb la Collla Jove de Castellers de Sitges a Irsina (Itagravelia) el 2009 Foto J Bertran

Al sud drsquoItagravelia tambeacute coneixem la tradicioacute de les torres humanes actualment vigent a les zones de la Basilicata i de Campobasso El 2007 lrsquoinvestigador de la ciutat de Potenza Gabriele Di Stasio que havia estudiat antropologia a Catalunya publicava el seu treball Torri di Uomi in Basilicata edicioacute que permetia descobrir la histograveria i la pervivegravencia drsquoaquestes pragravectiques festives en els territoris de lrsquoantic regne catalagrave de les Dues Siciacutelies la suma dels de Nagravepols i Siciacutelia a la Itagravelia del sud13 La seva existegravencia es remunta al domini dambdoacutes territoris per part del rei catalagrave Alfons el Magnagravenim el 1442 que sumagrave Nagravepols a la corona que Pere II

13 Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7013

havia obtingut del parlament siciliagrave el 1282 Englobava Siciacutelia i tota la Itagravelia del sud continental des de lrsquoAbruzzo i el sud del Laci fins a la Calagravebria i la Pulla De fet Di Stasio apunta els intercanvis econogravemics i els preacutestecs culturals dels Paiumlsos Catalans com lrsquoorigen de les torres de la Basilicata Aixiacute a la regioacute de la Basilicata a la histograverica vila drsquoIrsina ndashantigament anomenada Monte Peloso- a la proviacutencia de Matera on Passolini i Gibson van enregistrar les seves pelmiddotliacutecules dedicades a la Passioacute de Jesucrist realitza les seves actuacions la colla de la Morra drsquoaquesta localitat que executa el que ells denominen lsquoprsquozzrsquocantograversquo o lsquopizzicantograversquo En lrsquoactualitat es tracta drsquouna torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis La construccioacute es basteix i aleshores es desplaccedila en moviment tal com tambeacute succeeix en diferents figures de les moixigangues catalanes de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute ndashveritable pervivegravencia de lrsquoancestral ball de valencians- o dels pilars caminant o al balcoacute en el fet casteller Els moviments italians tenen la particularitat de girar centriacutefugament

Els integrants de la colla drsquoIrsina interpreten una canccediloacute que compassa el moviment de la torre prou agravegil malgrat la dificultat inherent En el context tradicional encapccedilala la duradora processoacute dedicada a la Mare de Deacuteu de la Pietat ndashen honor de qui se celebra la festivitat cada quart diumenge de maig- que recorre la vella i la nova Irsina i posteriorment realitza la seva darrera evolucioacute just a

lrsquoentrada de la imatge a la catedral enmig del repic de campanes i de la torre De fet antigament la processoacute i les torres es dirigien fins a lrsquoermita en un recorregut tambeacute de llargada notable La petita poblacioacute de Castellino del Bierfo ndashamb uns 700 habitants- en aquest cas a la regioacute de Molise a uns 250 quilogravemetres drsquoIrsina tambeacute compta amb una altra colla El grup de Castellino lrsquointegren homes i dones 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7113

a diferegravencia drsquoIrsina en quegrave nomeacutes actuen homes Amb lrsquoajut drsquoun pal central que actua de estelmiddotlar executen el seu lsquopizzichendograversquo de tres pisos tambeacute en moviment El ballador Eleuterio Persichilli ens informa que el 12 de juny vigiacutelia de Sant Antoni de Pagravedua actuen en progravepia placcedila a la nit14 Hi prenen part diversos grups de forma simultagravenia separats habitualment per edats La colla de Castellino vesteix una indumentagraveria drsquoaromes esportius mentre que els drsquoIrsina actuen amb samarreta negra al matiacute o camisa blanca a la tarda faixa vermella i pantaloacute negre Tambeacute a la regioacute de Molise actualment existeix una altra colla a la vila de Ferrazzano que tambeacute actua per la celebracioacute de Sant Antoni de Pagravedua Gabriele di Stasio ha historiat lrsquoexistegravencia drsquoaltres torres a la Basilicata concretament lsquolo Scarivascio di Melfirsquo ndashde quatre i cinc pisos- i les construccions de Ferrandina de tres pisos localitat que deu el seu nom al fet drsquohaver estat fundada pel rei catalagrave Ferran I En ambdues poblacions la festa tambeacute se celebrava per Sant Antoni de Pagravedua com a Castellino i Ferrazzano La construccioacute de quatre pisos disposava una dotzena drsquohomes en el primer pis set o vuit en el segon cinc en el tercer i tres en el quart En el cas de Melfi els versos que es cantaven tenien un caragravecter satiacuteric fet que els relaciona mediterragraveniament amb la funcionalitat de les jotes de rondalla ebrenques dels glossadors de les Illes Balears o dels balls parlats de la Catalunya Nova al sud del riu Llobregat aquests darrers compartint context etnogragravefic i festiu amb els balls de valencians les moixigangues i els castellers Fou aquest caire criacutetic la causa principal de la seva desaparicioacute cap al 1927-28 per ordre del regravegim feixista A Ferrandina les torres perviurien encara fins als anys seixanta del segle XX Exactament com ha succeiumlt a Irsina on la colla ha estat recuperada recentment despreacutes de perdrersquos a principis dels anys vuitanta de la centuacuteria passada arran del despoblament i de la davallada demogragravefica experimentats en abandonar-se progressivament el conreu agriacutecola Di Stassio propugna la recuperacioacute de la tradicioacute de Melfi i de Ferrandina com a foacutermula de reforccedilament identitari Donato Allegretti ha localitzat una altre grup histograveric conegut com a lsquomariandograve e pizzicandograversquo a la mateixa regioacute de la Basilicata concretament a la vila de Brindisi Montagna Es va mantenir viu fins a les primeries de la passada centuacuteria per la festa de lrsquoAnunciacioacute i comptava amb una part cantada com a Melfi15

14 Bertran Jordi 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 15 Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 11: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6513

que suposava un reconeixement des dels circuits de la world music cap a una proposta nascuda des de lrsquoarrel meacutes atagravevica El prestigioacutes diari francegraves lsquoLe Mondersquo assegurava lsquoel seu compromiacutes amb la causa eacutes ferma perquegrave canten cagraventics fervorosos reinvertits amb una energia boja i un singular poder embriagadorrsquo Cantant peces tant seculars com religioses Lo Cograver de la Plana shan compromegraves a reviure lheregravencia occitana per a les noves fornades Al sud drsquoItagravelia creat el 1993 les dones drsquoAssurd serien lrsquoequivalegravencia de Lo Cograver de la Plana De fet el marccedil drsquoenguany han estrenat un projecte conjunt a la fira Babel Med Music de Marsella un certamen reconegut que congrega el sector de les muacutesiques drsquoarrel de la Mediterragravenia i drsquoaltres espais sonors Han repregraves entre altres les lsquotammurriatersquo (canccedilons i balls de la tradicioacute local del sud drsquoItagravelia) el lsquopizzichersquo (de la traduccioacute italiana de lsquopreacutemerrsquo vinculats al fenomen de la zona del Taranto a la Pulla) la tarantelmiddotla les canccedilons de protesta vinculades a lesfera del treball i lemigracioacute i les serenates En aquesta mateixa liacutenia a les terres catalanes han sorgit grups de nova fornada que es basen en la reinterpretacioacute de la polifonia mediterragravenia Tambeacute han estat liderats i integrats per dones En aquest sentit el 2001 va neacuteixer De Calaix a lAlt Empordagrave Les unia el gust per cantar descobrir i reinterpretar els sons del nostre paiacutes i es van llenccedilar a fer una proposta musical basada en la veu que elles mateixes catalogaven com a lsquonova polifonia tradicional catalanarsquo Posteriorment tambeacute mereix ser destacada la formacioacute de Ponent Krregades de Romanccedilos Les arquitectures humanes De la veu passem al joc amb el cos El fet drsquoenfilar-se uns sobre els altres ha estat practicat pels infants arreu del moacuten Quan el joc esdeveacute habilitat tegravecnica en els adults tampoc no eacutes patrimoni exclusiu de la Mediterragravenia El circ lrsquoha documentada en molts territoris del planeta A meacutes a lrsquoAgravesia coneixem dues notables manifestacions tradicionalitzades en celebracions puacutebliques Per una banda els govindes de les ciutats de Mumbai Thane i Pune entre daltres a lrsquoIacutendia per lrsquoaltra els castells del santuari Itsukushima al Japoacute A Mumbai el dia que es commemora el naixement del Deacuteu Krishna Govinda milers de joves fan el que ells anomenen 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6613

piragravemides per trencar una mena de pinyata sacralitzada plena de llet mantega i mel8 Els govindes -castellers en el seu idioma- poden fer construccions de sis set vuit o nous pisos amb una tegravecnica progravepia ndashamb clars paralmiddotlelismes pel que fa al desplegament dels cossos en certes posicions de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute- i una passioacute desbordant que atreu lrsquoatencioacute de milers drsquoaficionats Els castells humans al santuari Itsukushima al Japoacute se celebren durant lestiu en la festa Tamatori la Tamatori-sai9 Els grups de joves rivalitzen en la construccioacute de castells per aconseguir arribar a una bola

magravegica colmiddotlocada sobre una fusta que salccedila enmig del mar a traveacutes duna estructura de quatre pals duns deu metres daltura Les torres humanes soacuten de tres pisos A lrsquoAgravefrica negra a Umunze i en algunes altres localitats de Nigegraveria les danses Nkpokiti alcen torres de fins a cinc pisos coronades per nens a les festes de finals drsquoagost i principis de setembre10 Nrsquohi ha drsquoaixecades per sota

A la Mediterragravenia coneixem quatre pragravectiques vigents drsquoarquitectures humanes les torres i acrobagravecies del Marroc a la Mediterragravenia sud els lsquopizzicantograversquo al sud drsquoItagravelia la muixeranga valenciana i els castells catalans Al nord drsquoAgravefrica perviu lrsquoantiga escola acrobagravetica egiacutepcia exemplificada en lrsquoescola magrebina que avui manteacute la dualitat entre la pragravectica en la placcedila

8 Per aproximar-se al fenomen dels govindes Bertran J 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla

Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les

construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a

httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Tambeacute eacutes recomanable visionar els documentals Dahi Handi de Pep Puig 2013 Magnegravetic Films i Castellers de Vilafranca Melting Pot de Marta Saleta 2014 Castellers de Sants

9 Bertran Jordi 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 10 DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo DA

lsquoLrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011rsquo Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6713

puacuteblica i el seu tragravensit dins les veles de circ11 Els principals grups o troupes com soacuten anomenats en largot local procedents de diferents pobles i ciutats del nord dAgravefrica acudeixen a la placcedila Jamaa el Fna a la ciutat de Marragravequeix Aquesta placcedila eacutes la meacutes acrobagravetica de tot el Magrib i shi desenvolupa una important activitat cultural econogravemica i turiacutestica Alliacute els acrogravebates actuen al costat de narradors muacutesics ballarins faquirs i encantadors de serps alguns dhistograveria centenagraveria El 2001 la UNESCO va proclamar lespai cultural daquesta placcedila Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat Srsquohi realitzen construccions de fins a quatre pisos drsquoalccedilada Lorigen daquestes torres rau en la desapareguda germandat Oulad Sidi Ahmed Ou Moussa al sud de lAtles marroquiacute el bressol de guerrers hagravebils i flexibles capaccedilos de bastir acrobagravecies impactants A mitjans del segle XVI Sidi Ahmed Ou Moussa un guerrer de la tradicioacute al-Jazouli que va portar el sufisme fins a lAtles i va morir el 1564 va comenccedilar la praxi acrobagravetica Extingides les funcions militars lacrobagravecia es converteix en art i manera de vida i ha esdevingut lrsquoarquitectura humana mediterragravenia viva amb documentacioacute meacutes antiga

La famiacutelia Hammich fa vuit generacions que aixeca torres

i fa acrobagravecies al Magrib Foto Groupe Acrobatique de Tagravenger Una altra ciutat essencial en lacrobagravecia eacutes Tiznit a 320 km de Marragravequeix i feu de la famiacutelia Hammich que eacutes la que ha actuat al Fograverum Casteller de Valls per la Fira de Santa Uacutersula de 2014 Mohamed Hammich el patriarca

11 Sobre lrsquoescola magrebina de torres i acrobagravecies Catalagrave Pere 1981 Moacuten Casteller I Barcelona Rafael Dalmau pp11-31 Bertran Jordi 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6813

actual daquesta estirp explica en el llibre Taoub (2012) La meva famiacutelia ve de Sidi Ahmed Ou Moussa i el meu besavi Sidi Ahmed Idrissi estagrave enterrat allagrave12 Lacrogravebata Youness Hammich -en la seva trentena danys- representa la setena generacioacute daquesta famiacutelia dorigen berber Lacrobagravecia eacutes patrimoni dels berbers egravetnia del nord dAgravefrica i amb llengua progravepia diferent a lagraverab Els Hammich han estat professionals daquesta tegravecnica i han viscut i viuen del seu coneixement i de la seva pragravectica A la ciutat de Tiznit han treballat en famiacutelia sense excloure les dones amb una transmissioacute de pares a fills i entrenant els nens des de petits com Youness que es va estrenar als quatre anys Els grups meacutes nombrosos soacuten de disset membres Els Hammich van sortir del Marroc en ser contractats en els anys vuitanta del segle XX per Ali Hassani (1927-2010) que havia participat en les troupes de Marragravequeix des dels set anys Instalmiddotlat a Londres el 1950 on va ingressar al Billy Smarts Circus va crear la Troupe Hassani amb la seva parella i els seus fills triomfant als prestigiosos Circus Knie de Suiumlssa i al nord-americagrave Barnum amp Baileys En aquella degravecada va fundar al Regne Unit el primer circ sense animals de curta vida fitxant els Hammich per a la seva Troupe Hassani Amb Mohamed Hammich en la direccioacute del grup aquesta famiacutelia va viatjar pels circs meacutes reconeguts com el Ringling Bros and Barnum amp Bailey o lalemany Korona Finalment els Hammich es van establir a Tagravenger destacada poblacioacute portuagraveria del Magrib amb existegravencia anterior dacrogravebates En la tegravecnica tradicional a les seves tombarelles en laire - tinzga o kche la roda agraverab quan les encadenen en una segraverie- se sumen altres jocs dequilibri encara que no tots els grups fan idegraventiques figures Lhome a la base sanomena portador Doacutena la magrave per facilitar lascens del segon i tercer acrogravebata que veacutenen des de davant Tradicionalment els Hammich sacompanyaven amb la muacutesica del pandero El liacuteder de cada grup el moqaddam -denominacioacute exacta a la dels caps duna tariqa o confraria sufiacute- marca el ritme de les evolucions amb crits constants salta o salta meacutes Les construccions poden ser de fins a quatre pisos El pilar de tres -de semblanccedila castellera- sanomena acircyla tantlate si lintegren dones i acircyel tantlate si soacuten homes i 12 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6913

el de dos rep el nom de chwinga Algunes daquestes construccions es coronen amb la figuereta -un home cap per avall- o amb la bandera marroquina Ambdues modalitats tambeacute es donen en els castellers de Catalunya A partir del descobriment que el director escegravenic Aureacutelien Bory feacuteu a Tagravenger lrsquoacrobagravecia magrebina srsquoha integrat en el nou circ europeu expansionat des de Franccedila En aquest sentit eacutes modegravelic el treball del Grup Acrobagravetic de Tagravenger amb lrsquoespectacle Taoub estrenat a Tagravenger el 2003 Hi prenen part dotze acrogravebates de diferents edats que formen en siacute mateixos un teixit social i familiar al voltant dels quatre membres de la nissaga Hammich Lrsquoacrobagravecia pren una orientacioacute que srsquoaproxima a lrsquoescriptura del moviment Estagrave integrada dintre drsquoun espectacle de projeccions drsquoimatges fotografies ombres xineses viacutedeo eines que els mateixos acrogravebates manipulen aproximant aixiacute la tecnologia i lrsquoartesania feta a magrave Tambeacute la muacutesica eacutes tocada i cantada sobre lrsquoescenari pels acrogravebates El cap de colla manteacute en escena el seu rol tradicional amb els crits caracteriacutestics

Actuacioacute conjunta de les colles de pizzicantograve dIrsina i de Castellino del Bierfo juntament amb la Collla Jove de Castellers de Sitges a Irsina (Itagravelia) el 2009 Foto J Bertran

Al sud drsquoItagravelia tambeacute coneixem la tradicioacute de les torres humanes actualment vigent a les zones de la Basilicata i de Campobasso El 2007 lrsquoinvestigador de la ciutat de Potenza Gabriele Di Stasio que havia estudiat antropologia a Catalunya publicava el seu treball Torri di Uomi in Basilicata edicioacute que permetia descobrir la histograveria i la pervivegravencia drsquoaquestes pragravectiques festives en els territoris de lrsquoantic regne catalagrave de les Dues Siciacutelies la suma dels de Nagravepols i Siciacutelia a la Itagravelia del sud13 La seva existegravencia es remunta al domini dambdoacutes territoris per part del rei catalagrave Alfons el Magnagravenim el 1442 que sumagrave Nagravepols a la corona que Pere II

13 Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7013

havia obtingut del parlament siciliagrave el 1282 Englobava Siciacutelia i tota la Itagravelia del sud continental des de lrsquoAbruzzo i el sud del Laci fins a la Calagravebria i la Pulla De fet Di Stasio apunta els intercanvis econogravemics i els preacutestecs culturals dels Paiumlsos Catalans com lrsquoorigen de les torres de la Basilicata Aixiacute a la regioacute de la Basilicata a la histograverica vila drsquoIrsina ndashantigament anomenada Monte Peloso- a la proviacutencia de Matera on Passolini i Gibson van enregistrar les seves pelmiddotliacutecules dedicades a la Passioacute de Jesucrist realitza les seves actuacions la colla de la Morra drsquoaquesta localitat que executa el que ells denominen lsquoprsquozzrsquocantograversquo o lsquopizzicantograversquo En lrsquoactualitat es tracta drsquouna torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis La construccioacute es basteix i aleshores es desplaccedila en moviment tal com tambeacute succeeix en diferents figures de les moixigangues catalanes de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute ndashveritable pervivegravencia de lrsquoancestral ball de valencians- o dels pilars caminant o al balcoacute en el fet casteller Els moviments italians tenen la particularitat de girar centriacutefugament

Els integrants de la colla drsquoIrsina interpreten una canccediloacute que compassa el moviment de la torre prou agravegil malgrat la dificultat inherent En el context tradicional encapccedilala la duradora processoacute dedicada a la Mare de Deacuteu de la Pietat ndashen honor de qui se celebra la festivitat cada quart diumenge de maig- que recorre la vella i la nova Irsina i posteriorment realitza la seva darrera evolucioacute just a

lrsquoentrada de la imatge a la catedral enmig del repic de campanes i de la torre De fet antigament la processoacute i les torres es dirigien fins a lrsquoermita en un recorregut tambeacute de llargada notable La petita poblacioacute de Castellino del Bierfo ndashamb uns 700 habitants- en aquest cas a la regioacute de Molise a uns 250 quilogravemetres drsquoIrsina tambeacute compta amb una altra colla El grup de Castellino lrsquointegren homes i dones 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7113

a diferegravencia drsquoIrsina en quegrave nomeacutes actuen homes Amb lrsquoajut drsquoun pal central que actua de estelmiddotlar executen el seu lsquopizzichendograversquo de tres pisos tambeacute en moviment El ballador Eleuterio Persichilli ens informa que el 12 de juny vigiacutelia de Sant Antoni de Pagravedua actuen en progravepia placcedila a la nit14 Hi prenen part diversos grups de forma simultagravenia separats habitualment per edats La colla de Castellino vesteix una indumentagraveria drsquoaromes esportius mentre que els drsquoIrsina actuen amb samarreta negra al matiacute o camisa blanca a la tarda faixa vermella i pantaloacute negre Tambeacute a la regioacute de Molise actualment existeix una altra colla a la vila de Ferrazzano que tambeacute actua per la celebracioacute de Sant Antoni de Pagravedua Gabriele di Stasio ha historiat lrsquoexistegravencia drsquoaltres torres a la Basilicata concretament lsquolo Scarivascio di Melfirsquo ndashde quatre i cinc pisos- i les construccions de Ferrandina de tres pisos localitat que deu el seu nom al fet drsquohaver estat fundada pel rei catalagrave Ferran I En ambdues poblacions la festa tambeacute se celebrava per Sant Antoni de Pagravedua com a Castellino i Ferrazzano La construccioacute de quatre pisos disposava una dotzena drsquohomes en el primer pis set o vuit en el segon cinc en el tercer i tres en el quart En el cas de Melfi els versos que es cantaven tenien un caragravecter satiacuteric fet que els relaciona mediterragraveniament amb la funcionalitat de les jotes de rondalla ebrenques dels glossadors de les Illes Balears o dels balls parlats de la Catalunya Nova al sud del riu Llobregat aquests darrers compartint context etnogragravefic i festiu amb els balls de valencians les moixigangues i els castellers Fou aquest caire criacutetic la causa principal de la seva desaparicioacute cap al 1927-28 per ordre del regravegim feixista A Ferrandina les torres perviurien encara fins als anys seixanta del segle XX Exactament com ha succeiumlt a Irsina on la colla ha estat recuperada recentment despreacutes de perdrersquos a principis dels anys vuitanta de la centuacuteria passada arran del despoblament i de la davallada demogragravefica experimentats en abandonar-se progressivament el conreu agriacutecola Di Stassio propugna la recuperacioacute de la tradicioacute de Melfi i de Ferrandina com a foacutermula de reforccedilament identitari Donato Allegretti ha localitzat una altre grup histograveric conegut com a lsquomariandograve e pizzicandograversquo a la mateixa regioacute de la Basilicata concretament a la vila de Brindisi Montagna Es va mantenir viu fins a les primeries de la passada centuacuteria per la festa de lrsquoAnunciacioacute i comptava amb una part cantada com a Melfi15

14 Bertran Jordi 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 15 Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 12: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6613

piragravemides per trencar una mena de pinyata sacralitzada plena de llet mantega i mel8 Els govindes -castellers en el seu idioma- poden fer construccions de sis set vuit o nous pisos amb una tegravecnica progravepia ndashamb clars paralmiddotlelismes pel que fa al desplegament dels cossos en certes posicions de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute- i una passioacute desbordant que atreu lrsquoatencioacute de milers drsquoaficionats Els castells humans al santuari Itsukushima al Japoacute se celebren durant lestiu en la festa Tamatori la Tamatori-sai9 Els grups de joves rivalitzen en la construccioacute de castells per aconseguir arribar a una bola

magravegica colmiddotlocada sobre una fusta que salccedila enmig del mar a traveacutes duna estructura de quatre pals duns deu metres daltura Les torres humanes soacuten de tres pisos A lrsquoAgravefrica negra a Umunze i en algunes altres localitats de Nigegraveria les danses Nkpokiti alcen torres de fins a cinc pisos coronades per nens a les festes de finals drsquoagost i principis de setembre10 Nrsquohi ha drsquoaixecades per sota

A la Mediterragravenia coneixem quatre pragravectiques vigents drsquoarquitectures humanes les torres i acrobagravecies del Marroc a la Mediterragravenia sud els lsquopizzicantograversquo al sud drsquoItagravelia la muixeranga valenciana i els castells catalans Al nord drsquoAgravefrica perviu lrsquoantiga escola acrobagravetica egiacutepcia exemplificada en lrsquoescola magrebina que avui manteacute la dualitat entre la pragravectica en la placcedila

8 Per aproximar-se al fenomen dels govindes Bertran J 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla

Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les

construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a

httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Tambeacute eacutes recomanable visionar els documentals Dahi Handi de Pep Puig 2013 Magnegravetic Films i Castellers de Vilafranca Melting Pot de Marta Saleta 2014 Castellers de Sants

9 Bertran Jordi 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 10 DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo DA

lsquoLrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011rsquo Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6713

puacuteblica i el seu tragravensit dins les veles de circ11 Els principals grups o troupes com soacuten anomenats en largot local procedents de diferents pobles i ciutats del nord dAgravefrica acudeixen a la placcedila Jamaa el Fna a la ciutat de Marragravequeix Aquesta placcedila eacutes la meacutes acrobagravetica de tot el Magrib i shi desenvolupa una important activitat cultural econogravemica i turiacutestica Alliacute els acrogravebates actuen al costat de narradors muacutesics ballarins faquirs i encantadors de serps alguns dhistograveria centenagraveria El 2001 la UNESCO va proclamar lespai cultural daquesta placcedila Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat Srsquohi realitzen construccions de fins a quatre pisos drsquoalccedilada Lorigen daquestes torres rau en la desapareguda germandat Oulad Sidi Ahmed Ou Moussa al sud de lAtles marroquiacute el bressol de guerrers hagravebils i flexibles capaccedilos de bastir acrobagravecies impactants A mitjans del segle XVI Sidi Ahmed Ou Moussa un guerrer de la tradicioacute al-Jazouli que va portar el sufisme fins a lAtles i va morir el 1564 va comenccedilar la praxi acrobagravetica Extingides les funcions militars lacrobagravecia es converteix en art i manera de vida i ha esdevingut lrsquoarquitectura humana mediterragravenia viva amb documentacioacute meacutes antiga

La famiacutelia Hammich fa vuit generacions que aixeca torres

i fa acrobagravecies al Magrib Foto Groupe Acrobatique de Tagravenger Una altra ciutat essencial en lacrobagravecia eacutes Tiznit a 320 km de Marragravequeix i feu de la famiacutelia Hammich que eacutes la que ha actuat al Fograverum Casteller de Valls per la Fira de Santa Uacutersula de 2014 Mohamed Hammich el patriarca

11 Sobre lrsquoescola magrebina de torres i acrobagravecies Catalagrave Pere 1981 Moacuten Casteller I Barcelona Rafael Dalmau pp11-31 Bertran Jordi 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6813

actual daquesta estirp explica en el llibre Taoub (2012) La meva famiacutelia ve de Sidi Ahmed Ou Moussa i el meu besavi Sidi Ahmed Idrissi estagrave enterrat allagrave12 Lacrogravebata Youness Hammich -en la seva trentena danys- representa la setena generacioacute daquesta famiacutelia dorigen berber Lacrobagravecia eacutes patrimoni dels berbers egravetnia del nord dAgravefrica i amb llengua progravepia diferent a lagraverab Els Hammich han estat professionals daquesta tegravecnica i han viscut i viuen del seu coneixement i de la seva pragravectica A la ciutat de Tiznit han treballat en famiacutelia sense excloure les dones amb una transmissioacute de pares a fills i entrenant els nens des de petits com Youness que es va estrenar als quatre anys Els grups meacutes nombrosos soacuten de disset membres Els Hammich van sortir del Marroc en ser contractats en els anys vuitanta del segle XX per Ali Hassani (1927-2010) que havia participat en les troupes de Marragravequeix des dels set anys Instalmiddotlat a Londres el 1950 on va ingressar al Billy Smarts Circus va crear la Troupe Hassani amb la seva parella i els seus fills triomfant als prestigiosos Circus Knie de Suiumlssa i al nord-americagrave Barnum amp Baileys En aquella degravecada va fundar al Regne Unit el primer circ sense animals de curta vida fitxant els Hammich per a la seva Troupe Hassani Amb Mohamed Hammich en la direccioacute del grup aquesta famiacutelia va viatjar pels circs meacutes reconeguts com el Ringling Bros and Barnum amp Bailey o lalemany Korona Finalment els Hammich es van establir a Tagravenger destacada poblacioacute portuagraveria del Magrib amb existegravencia anterior dacrogravebates En la tegravecnica tradicional a les seves tombarelles en laire - tinzga o kche la roda agraverab quan les encadenen en una segraverie- se sumen altres jocs dequilibri encara que no tots els grups fan idegraventiques figures Lhome a la base sanomena portador Doacutena la magrave per facilitar lascens del segon i tercer acrogravebata que veacutenen des de davant Tradicionalment els Hammich sacompanyaven amb la muacutesica del pandero El liacuteder de cada grup el moqaddam -denominacioacute exacta a la dels caps duna tariqa o confraria sufiacute- marca el ritme de les evolucions amb crits constants salta o salta meacutes Les construccions poden ser de fins a quatre pisos El pilar de tres -de semblanccedila castellera- sanomena acircyla tantlate si lintegren dones i acircyel tantlate si soacuten homes i 12 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6913

el de dos rep el nom de chwinga Algunes daquestes construccions es coronen amb la figuereta -un home cap per avall- o amb la bandera marroquina Ambdues modalitats tambeacute es donen en els castellers de Catalunya A partir del descobriment que el director escegravenic Aureacutelien Bory feacuteu a Tagravenger lrsquoacrobagravecia magrebina srsquoha integrat en el nou circ europeu expansionat des de Franccedila En aquest sentit eacutes modegravelic el treball del Grup Acrobagravetic de Tagravenger amb lrsquoespectacle Taoub estrenat a Tagravenger el 2003 Hi prenen part dotze acrogravebates de diferents edats que formen en siacute mateixos un teixit social i familiar al voltant dels quatre membres de la nissaga Hammich Lrsquoacrobagravecia pren una orientacioacute que srsquoaproxima a lrsquoescriptura del moviment Estagrave integrada dintre drsquoun espectacle de projeccions drsquoimatges fotografies ombres xineses viacutedeo eines que els mateixos acrogravebates manipulen aproximant aixiacute la tecnologia i lrsquoartesania feta a magrave Tambeacute la muacutesica eacutes tocada i cantada sobre lrsquoescenari pels acrogravebates El cap de colla manteacute en escena el seu rol tradicional amb els crits caracteriacutestics

Actuacioacute conjunta de les colles de pizzicantograve dIrsina i de Castellino del Bierfo juntament amb la Collla Jove de Castellers de Sitges a Irsina (Itagravelia) el 2009 Foto J Bertran

Al sud drsquoItagravelia tambeacute coneixem la tradicioacute de les torres humanes actualment vigent a les zones de la Basilicata i de Campobasso El 2007 lrsquoinvestigador de la ciutat de Potenza Gabriele Di Stasio que havia estudiat antropologia a Catalunya publicava el seu treball Torri di Uomi in Basilicata edicioacute que permetia descobrir la histograveria i la pervivegravencia drsquoaquestes pragravectiques festives en els territoris de lrsquoantic regne catalagrave de les Dues Siciacutelies la suma dels de Nagravepols i Siciacutelia a la Itagravelia del sud13 La seva existegravencia es remunta al domini dambdoacutes territoris per part del rei catalagrave Alfons el Magnagravenim el 1442 que sumagrave Nagravepols a la corona que Pere II

13 Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7013

havia obtingut del parlament siciliagrave el 1282 Englobava Siciacutelia i tota la Itagravelia del sud continental des de lrsquoAbruzzo i el sud del Laci fins a la Calagravebria i la Pulla De fet Di Stasio apunta els intercanvis econogravemics i els preacutestecs culturals dels Paiumlsos Catalans com lrsquoorigen de les torres de la Basilicata Aixiacute a la regioacute de la Basilicata a la histograverica vila drsquoIrsina ndashantigament anomenada Monte Peloso- a la proviacutencia de Matera on Passolini i Gibson van enregistrar les seves pelmiddotliacutecules dedicades a la Passioacute de Jesucrist realitza les seves actuacions la colla de la Morra drsquoaquesta localitat que executa el que ells denominen lsquoprsquozzrsquocantograversquo o lsquopizzicantograversquo En lrsquoactualitat es tracta drsquouna torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis La construccioacute es basteix i aleshores es desplaccedila en moviment tal com tambeacute succeeix en diferents figures de les moixigangues catalanes de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute ndashveritable pervivegravencia de lrsquoancestral ball de valencians- o dels pilars caminant o al balcoacute en el fet casteller Els moviments italians tenen la particularitat de girar centriacutefugament

Els integrants de la colla drsquoIrsina interpreten una canccediloacute que compassa el moviment de la torre prou agravegil malgrat la dificultat inherent En el context tradicional encapccedilala la duradora processoacute dedicada a la Mare de Deacuteu de la Pietat ndashen honor de qui se celebra la festivitat cada quart diumenge de maig- que recorre la vella i la nova Irsina i posteriorment realitza la seva darrera evolucioacute just a

lrsquoentrada de la imatge a la catedral enmig del repic de campanes i de la torre De fet antigament la processoacute i les torres es dirigien fins a lrsquoermita en un recorregut tambeacute de llargada notable La petita poblacioacute de Castellino del Bierfo ndashamb uns 700 habitants- en aquest cas a la regioacute de Molise a uns 250 quilogravemetres drsquoIrsina tambeacute compta amb una altra colla El grup de Castellino lrsquointegren homes i dones 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7113

a diferegravencia drsquoIrsina en quegrave nomeacutes actuen homes Amb lrsquoajut drsquoun pal central que actua de estelmiddotlar executen el seu lsquopizzichendograversquo de tres pisos tambeacute en moviment El ballador Eleuterio Persichilli ens informa que el 12 de juny vigiacutelia de Sant Antoni de Pagravedua actuen en progravepia placcedila a la nit14 Hi prenen part diversos grups de forma simultagravenia separats habitualment per edats La colla de Castellino vesteix una indumentagraveria drsquoaromes esportius mentre que els drsquoIrsina actuen amb samarreta negra al matiacute o camisa blanca a la tarda faixa vermella i pantaloacute negre Tambeacute a la regioacute de Molise actualment existeix una altra colla a la vila de Ferrazzano que tambeacute actua per la celebracioacute de Sant Antoni de Pagravedua Gabriele di Stasio ha historiat lrsquoexistegravencia drsquoaltres torres a la Basilicata concretament lsquolo Scarivascio di Melfirsquo ndashde quatre i cinc pisos- i les construccions de Ferrandina de tres pisos localitat que deu el seu nom al fet drsquohaver estat fundada pel rei catalagrave Ferran I En ambdues poblacions la festa tambeacute se celebrava per Sant Antoni de Pagravedua com a Castellino i Ferrazzano La construccioacute de quatre pisos disposava una dotzena drsquohomes en el primer pis set o vuit en el segon cinc en el tercer i tres en el quart En el cas de Melfi els versos que es cantaven tenien un caragravecter satiacuteric fet que els relaciona mediterragraveniament amb la funcionalitat de les jotes de rondalla ebrenques dels glossadors de les Illes Balears o dels balls parlats de la Catalunya Nova al sud del riu Llobregat aquests darrers compartint context etnogragravefic i festiu amb els balls de valencians les moixigangues i els castellers Fou aquest caire criacutetic la causa principal de la seva desaparicioacute cap al 1927-28 per ordre del regravegim feixista A Ferrandina les torres perviurien encara fins als anys seixanta del segle XX Exactament com ha succeiumlt a Irsina on la colla ha estat recuperada recentment despreacutes de perdrersquos a principis dels anys vuitanta de la centuacuteria passada arran del despoblament i de la davallada demogragravefica experimentats en abandonar-se progressivament el conreu agriacutecola Di Stassio propugna la recuperacioacute de la tradicioacute de Melfi i de Ferrandina com a foacutermula de reforccedilament identitari Donato Allegretti ha localitzat una altre grup histograveric conegut com a lsquomariandograve e pizzicandograversquo a la mateixa regioacute de la Basilicata concretament a la vila de Brindisi Montagna Es va mantenir viu fins a les primeries de la passada centuacuteria per la festa de lrsquoAnunciacioacute i comptava amb una part cantada com a Melfi15

14 Bertran Jordi 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 15 Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 13: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6713

puacuteblica i el seu tragravensit dins les veles de circ11 Els principals grups o troupes com soacuten anomenats en largot local procedents de diferents pobles i ciutats del nord dAgravefrica acudeixen a la placcedila Jamaa el Fna a la ciutat de Marragravequeix Aquesta placcedila eacutes la meacutes acrobagravetica de tot el Magrib i shi desenvolupa una important activitat cultural econogravemica i turiacutestica Alliacute els acrogravebates actuen al costat de narradors muacutesics ballarins faquirs i encantadors de serps alguns dhistograveria centenagraveria El 2001 la UNESCO va proclamar lespai cultural daquesta placcedila Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat Srsquohi realitzen construccions de fins a quatre pisos drsquoalccedilada Lorigen daquestes torres rau en la desapareguda germandat Oulad Sidi Ahmed Ou Moussa al sud de lAtles marroquiacute el bressol de guerrers hagravebils i flexibles capaccedilos de bastir acrobagravecies impactants A mitjans del segle XVI Sidi Ahmed Ou Moussa un guerrer de la tradicioacute al-Jazouli que va portar el sufisme fins a lAtles i va morir el 1564 va comenccedilar la praxi acrobagravetica Extingides les funcions militars lacrobagravecia es converteix en art i manera de vida i ha esdevingut lrsquoarquitectura humana mediterragravenia viva amb documentacioacute meacutes antiga

La famiacutelia Hammich fa vuit generacions que aixeca torres

i fa acrobagravecies al Magrib Foto Groupe Acrobatique de Tagravenger Una altra ciutat essencial en lacrobagravecia eacutes Tiznit a 320 km de Marragravequeix i feu de la famiacutelia Hammich que eacutes la que ha actuat al Fograverum Casteller de Valls per la Fira de Santa Uacutersula de 2014 Mohamed Hammich el patriarca

11 Sobre lrsquoescola magrebina de torres i acrobagravecies Catalagrave Pere 1981 Moacuten Casteller I Barcelona Rafael Dalmau pp11-31 Bertran Jordi 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6813

actual daquesta estirp explica en el llibre Taoub (2012) La meva famiacutelia ve de Sidi Ahmed Ou Moussa i el meu besavi Sidi Ahmed Idrissi estagrave enterrat allagrave12 Lacrogravebata Youness Hammich -en la seva trentena danys- representa la setena generacioacute daquesta famiacutelia dorigen berber Lacrobagravecia eacutes patrimoni dels berbers egravetnia del nord dAgravefrica i amb llengua progravepia diferent a lagraverab Els Hammich han estat professionals daquesta tegravecnica i han viscut i viuen del seu coneixement i de la seva pragravectica A la ciutat de Tiznit han treballat en famiacutelia sense excloure les dones amb una transmissioacute de pares a fills i entrenant els nens des de petits com Youness que es va estrenar als quatre anys Els grups meacutes nombrosos soacuten de disset membres Els Hammich van sortir del Marroc en ser contractats en els anys vuitanta del segle XX per Ali Hassani (1927-2010) que havia participat en les troupes de Marragravequeix des dels set anys Instalmiddotlat a Londres el 1950 on va ingressar al Billy Smarts Circus va crear la Troupe Hassani amb la seva parella i els seus fills triomfant als prestigiosos Circus Knie de Suiumlssa i al nord-americagrave Barnum amp Baileys En aquella degravecada va fundar al Regne Unit el primer circ sense animals de curta vida fitxant els Hammich per a la seva Troupe Hassani Amb Mohamed Hammich en la direccioacute del grup aquesta famiacutelia va viatjar pels circs meacutes reconeguts com el Ringling Bros and Barnum amp Bailey o lalemany Korona Finalment els Hammich es van establir a Tagravenger destacada poblacioacute portuagraveria del Magrib amb existegravencia anterior dacrogravebates En la tegravecnica tradicional a les seves tombarelles en laire - tinzga o kche la roda agraverab quan les encadenen en una segraverie- se sumen altres jocs dequilibri encara que no tots els grups fan idegraventiques figures Lhome a la base sanomena portador Doacutena la magrave per facilitar lascens del segon i tercer acrogravebata que veacutenen des de davant Tradicionalment els Hammich sacompanyaven amb la muacutesica del pandero El liacuteder de cada grup el moqaddam -denominacioacute exacta a la dels caps duna tariqa o confraria sufiacute- marca el ritme de les evolucions amb crits constants salta o salta meacutes Les construccions poden ser de fins a quatre pisos El pilar de tres -de semblanccedila castellera- sanomena acircyla tantlate si lintegren dones i acircyel tantlate si soacuten homes i 12 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6913

el de dos rep el nom de chwinga Algunes daquestes construccions es coronen amb la figuereta -un home cap per avall- o amb la bandera marroquina Ambdues modalitats tambeacute es donen en els castellers de Catalunya A partir del descobriment que el director escegravenic Aureacutelien Bory feacuteu a Tagravenger lrsquoacrobagravecia magrebina srsquoha integrat en el nou circ europeu expansionat des de Franccedila En aquest sentit eacutes modegravelic el treball del Grup Acrobagravetic de Tagravenger amb lrsquoespectacle Taoub estrenat a Tagravenger el 2003 Hi prenen part dotze acrogravebates de diferents edats que formen en siacute mateixos un teixit social i familiar al voltant dels quatre membres de la nissaga Hammich Lrsquoacrobagravecia pren una orientacioacute que srsquoaproxima a lrsquoescriptura del moviment Estagrave integrada dintre drsquoun espectacle de projeccions drsquoimatges fotografies ombres xineses viacutedeo eines que els mateixos acrogravebates manipulen aproximant aixiacute la tecnologia i lrsquoartesania feta a magrave Tambeacute la muacutesica eacutes tocada i cantada sobre lrsquoescenari pels acrogravebates El cap de colla manteacute en escena el seu rol tradicional amb els crits caracteriacutestics

Actuacioacute conjunta de les colles de pizzicantograve dIrsina i de Castellino del Bierfo juntament amb la Collla Jove de Castellers de Sitges a Irsina (Itagravelia) el 2009 Foto J Bertran

Al sud drsquoItagravelia tambeacute coneixem la tradicioacute de les torres humanes actualment vigent a les zones de la Basilicata i de Campobasso El 2007 lrsquoinvestigador de la ciutat de Potenza Gabriele Di Stasio que havia estudiat antropologia a Catalunya publicava el seu treball Torri di Uomi in Basilicata edicioacute que permetia descobrir la histograveria i la pervivegravencia drsquoaquestes pragravectiques festives en els territoris de lrsquoantic regne catalagrave de les Dues Siciacutelies la suma dels de Nagravepols i Siciacutelia a la Itagravelia del sud13 La seva existegravencia es remunta al domini dambdoacutes territoris per part del rei catalagrave Alfons el Magnagravenim el 1442 que sumagrave Nagravepols a la corona que Pere II

13 Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7013

havia obtingut del parlament siciliagrave el 1282 Englobava Siciacutelia i tota la Itagravelia del sud continental des de lrsquoAbruzzo i el sud del Laci fins a la Calagravebria i la Pulla De fet Di Stasio apunta els intercanvis econogravemics i els preacutestecs culturals dels Paiumlsos Catalans com lrsquoorigen de les torres de la Basilicata Aixiacute a la regioacute de la Basilicata a la histograverica vila drsquoIrsina ndashantigament anomenada Monte Peloso- a la proviacutencia de Matera on Passolini i Gibson van enregistrar les seves pelmiddotliacutecules dedicades a la Passioacute de Jesucrist realitza les seves actuacions la colla de la Morra drsquoaquesta localitat que executa el que ells denominen lsquoprsquozzrsquocantograversquo o lsquopizzicantograversquo En lrsquoactualitat es tracta drsquouna torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis La construccioacute es basteix i aleshores es desplaccedila en moviment tal com tambeacute succeeix en diferents figures de les moixigangues catalanes de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute ndashveritable pervivegravencia de lrsquoancestral ball de valencians- o dels pilars caminant o al balcoacute en el fet casteller Els moviments italians tenen la particularitat de girar centriacutefugament

Els integrants de la colla drsquoIrsina interpreten una canccediloacute que compassa el moviment de la torre prou agravegil malgrat la dificultat inherent En el context tradicional encapccedilala la duradora processoacute dedicada a la Mare de Deacuteu de la Pietat ndashen honor de qui se celebra la festivitat cada quart diumenge de maig- que recorre la vella i la nova Irsina i posteriorment realitza la seva darrera evolucioacute just a

lrsquoentrada de la imatge a la catedral enmig del repic de campanes i de la torre De fet antigament la processoacute i les torres es dirigien fins a lrsquoermita en un recorregut tambeacute de llargada notable La petita poblacioacute de Castellino del Bierfo ndashamb uns 700 habitants- en aquest cas a la regioacute de Molise a uns 250 quilogravemetres drsquoIrsina tambeacute compta amb una altra colla El grup de Castellino lrsquointegren homes i dones 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7113

a diferegravencia drsquoIrsina en quegrave nomeacutes actuen homes Amb lrsquoajut drsquoun pal central que actua de estelmiddotlar executen el seu lsquopizzichendograversquo de tres pisos tambeacute en moviment El ballador Eleuterio Persichilli ens informa que el 12 de juny vigiacutelia de Sant Antoni de Pagravedua actuen en progravepia placcedila a la nit14 Hi prenen part diversos grups de forma simultagravenia separats habitualment per edats La colla de Castellino vesteix una indumentagraveria drsquoaromes esportius mentre que els drsquoIrsina actuen amb samarreta negra al matiacute o camisa blanca a la tarda faixa vermella i pantaloacute negre Tambeacute a la regioacute de Molise actualment existeix una altra colla a la vila de Ferrazzano que tambeacute actua per la celebracioacute de Sant Antoni de Pagravedua Gabriele di Stasio ha historiat lrsquoexistegravencia drsquoaltres torres a la Basilicata concretament lsquolo Scarivascio di Melfirsquo ndashde quatre i cinc pisos- i les construccions de Ferrandina de tres pisos localitat que deu el seu nom al fet drsquohaver estat fundada pel rei catalagrave Ferran I En ambdues poblacions la festa tambeacute se celebrava per Sant Antoni de Pagravedua com a Castellino i Ferrazzano La construccioacute de quatre pisos disposava una dotzena drsquohomes en el primer pis set o vuit en el segon cinc en el tercer i tres en el quart En el cas de Melfi els versos que es cantaven tenien un caragravecter satiacuteric fet que els relaciona mediterragraveniament amb la funcionalitat de les jotes de rondalla ebrenques dels glossadors de les Illes Balears o dels balls parlats de la Catalunya Nova al sud del riu Llobregat aquests darrers compartint context etnogragravefic i festiu amb els balls de valencians les moixigangues i els castellers Fou aquest caire criacutetic la causa principal de la seva desaparicioacute cap al 1927-28 per ordre del regravegim feixista A Ferrandina les torres perviurien encara fins als anys seixanta del segle XX Exactament com ha succeiumlt a Irsina on la colla ha estat recuperada recentment despreacutes de perdrersquos a principis dels anys vuitanta de la centuacuteria passada arran del despoblament i de la davallada demogragravefica experimentats en abandonar-se progressivament el conreu agriacutecola Di Stassio propugna la recuperacioacute de la tradicioacute de Melfi i de Ferrandina com a foacutermula de reforccedilament identitari Donato Allegretti ha localitzat una altre grup histograveric conegut com a lsquomariandograve e pizzicandograversquo a la mateixa regioacute de la Basilicata concretament a la vila de Brindisi Montagna Es va mantenir viu fins a les primeries de la passada centuacuteria per la festa de lrsquoAnunciacioacute i comptava amb una part cantada com a Melfi15

14 Bertran Jordi 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 15 Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 14: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6813

actual daquesta estirp explica en el llibre Taoub (2012) La meva famiacutelia ve de Sidi Ahmed Ou Moussa i el meu besavi Sidi Ahmed Idrissi estagrave enterrat allagrave12 Lacrogravebata Youness Hammich -en la seva trentena danys- representa la setena generacioacute daquesta famiacutelia dorigen berber Lacrobagravecia eacutes patrimoni dels berbers egravetnia del nord dAgravefrica i amb llengua progravepia diferent a lagraverab Els Hammich han estat professionals daquesta tegravecnica i han viscut i viuen del seu coneixement i de la seva pragravectica A la ciutat de Tiznit han treballat en famiacutelia sense excloure les dones amb una transmissioacute de pares a fills i entrenant els nens des de petits com Youness que es va estrenar als quatre anys Els grups meacutes nombrosos soacuten de disset membres Els Hammich van sortir del Marroc en ser contractats en els anys vuitanta del segle XX per Ali Hassani (1927-2010) que havia participat en les troupes de Marragravequeix des dels set anys Instalmiddotlat a Londres el 1950 on va ingressar al Billy Smarts Circus va crear la Troupe Hassani amb la seva parella i els seus fills triomfant als prestigiosos Circus Knie de Suiumlssa i al nord-americagrave Barnum amp Baileys En aquella degravecada va fundar al Regne Unit el primer circ sense animals de curta vida fitxant els Hammich per a la seva Troupe Hassani Amb Mohamed Hammich en la direccioacute del grup aquesta famiacutelia va viatjar pels circs meacutes reconeguts com el Ringling Bros and Barnum amp Bailey o lalemany Korona Finalment els Hammich es van establir a Tagravenger destacada poblacioacute portuagraveria del Magrib amb existegravencia anterior dacrogravebates En la tegravecnica tradicional a les seves tombarelles en laire - tinzga o kche la roda agraverab quan les encadenen en una segraverie- se sumen altres jocs dequilibri encara que no tots els grups fan idegraventiques figures Lhome a la base sanomena portador Doacutena la magrave per facilitar lascens del segon i tercer acrogravebata que veacutenen des de davant Tradicionalment els Hammich sacompanyaven amb la muacutesica del pandero El liacuteder de cada grup el moqaddam -denominacioacute exacta a la dels caps duna tariqa o confraria sufiacute- marca el ritme de les evolucions amb crits constants salta o salta meacutes Les construccions poden ser de fins a quatre pisos El pilar de tres -de semblanccedila castellera- sanomena acircyla tantlate si lintegren dones i acircyel tantlate si soacuten homes i 12 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6913

el de dos rep el nom de chwinga Algunes daquestes construccions es coronen amb la figuereta -un home cap per avall- o amb la bandera marroquina Ambdues modalitats tambeacute es donen en els castellers de Catalunya A partir del descobriment que el director escegravenic Aureacutelien Bory feacuteu a Tagravenger lrsquoacrobagravecia magrebina srsquoha integrat en el nou circ europeu expansionat des de Franccedila En aquest sentit eacutes modegravelic el treball del Grup Acrobagravetic de Tagravenger amb lrsquoespectacle Taoub estrenat a Tagravenger el 2003 Hi prenen part dotze acrogravebates de diferents edats que formen en siacute mateixos un teixit social i familiar al voltant dels quatre membres de la nissaga Hammich Lrsquoacrobagravecia pren una orientacioacute que srsquoaproxima a lrsquoescriptura del moviment Estagrave integrada dintre drsquoun espectacle de projeccions drsquoimatges fotografies ombres xineses viacutedeo eines que els mateixos acrogravebates manipulen aproximant aixiacute la tecnologia i lrsquoartesania feta a magrave Tambeacute la muacutesica eacutes tocada i cantada sobre lrsquoescenari pels acrogravebates El cap de colla manteacute en escena el seu rol tradicional amb els crits caracteriacutestics

Actuacioacute conjunta de les colles de pizzicantograve dIrsina i de Castellino del Bierfo juntament amb la Collla Jove de Castellers de Sitges a Irsina (Itagravelia) el 2009 Foto J Bertran

Al sud drsquoItagravelia tambeacute coneixem la tradicioacute de les torres humanes actualment vigent a les zones de la Basilicata i de Campobasso El 2007 lrsquoinvestigador de la ciutat de Potenza Gabriele Di Stasio que havia estudiat antropologia a Catalunya publicava el seu treball Torri di Uomi in Basilicata edicioacute que permetia descobrir la histograveria i la pervivegravencia drsquoaquestes pragravectiques festives en els territoris de lrsquoantic regne catalagrave de les Dues Siciacutelies la suma dels de Nagravepols i Siciacutelia a la Itagravelia del sud13 La seva existegravencia es remunta al domini dambdoacutes territoris per part del rei catalagrave Alfons el Magnagravenim el 1442 que sumagrave Nagravepols a la corona que Pere II

13 Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7013

havia obtingut del parlament siciliagrave el 1282 Englobava Siciacutelia i tota la Itagravelia del sud continental des de lrsquoAbruzzo i el sud del Laci fins a la Calagravebria i la Pulla De fet Di Stasio apunta els intercanvis econogravemics i els preacutestecs culturals dels Paiumlsos Catalans com lrsquoorigen de les torres de la Basilicata Aixiacute a la regioacute de la Basilicata a la histograverica vila drsquoIrsina ndashantigament anomenada Monte Peloso- a la proviacutencia de Matera on Passolini i Gibson van enregistrar les seves pelmiddotliacutecules dedicades a la Passioacute de Jesucrist realitza les seves actuacions la colla de la Morra drsquoaquesta localitat que executa el que ells denominen lsquoprsquozzrsquocantograversquo o lsquopizzicantograversquo En lrsquoactualitat es tracta drsquouna torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis La construccioacute es basteix i aleshores es desplaccedila en moviment tal com tambeacute succeeix en diferents figures de les moixigangues catalanes de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute ndashveritable pervivegravencia de lrsquoancestral ball de valencians- o dels pilars caminant o al balcoacute en el fet casteller Els moviments italians tenen la particularitat de girar centriacutefugament

Els integrants de la colla drsquoIrsina interpreten una canccediloacute que compassa el moviment de la torre prou agravegil malgrat la dificultat inherent En el context tradicional encapccedilala la duradora processoacute dedicada a la Mare de Deacuteu de la Pietat ndashen honor de qui se celebra la festivitat cada quart diumenge de maig- que recorre la vella i la nova Irsina i posteriorment realitza la seva darrera evolucioacute just a

lrsquoentrada de la imatge a la catedral enmig del repic de campanes i de la torre De fet antigament la processoacute i les torres es dirigien fins a lrsquoermita en un recorregut tambeacute de llargada notable La petita poblacioacute de Castellino del Bierfo ndashamb uns 700 habitants- en aquest cas a la regioacute de Molise a uns 250 quilogravemetres drsquoIrsina tambeacute compta amb una altra colla El grup de Castellino lrsquointegren homes i dones 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7113

a diferegravencia drsquoIrsina en quegrave nomeacutes actuen homes Amb lrsquoajut drsquoun pal central que actua de estelmiddotlar executen el seu lsquopizzichendograversquo de tres pisos tambeacute en moviment El ballador Eleuterio Persichilli ens informa que el 12 de juny vigiacutelia de Sant Antoni de Pagravedua actuen en progravepia placcedila a la nit14 Hi prenen part diversos grups de forma simultagravenia separats habitualment per edats La colla de Castellino vesteix una indumentagraveria drsquoaromes esportius mentre que els drsquoIrsina actuen amb samarreta negra al matiacute o camisa blanca a la tarda faixa vermella i pantaloacute negre Tambeacute a la regioacute de Molise actualment existeix una altra colla a la vila de Ferrazzano que tambeacute actua per la celebracioacute de Sant Antoni de Pagravedua Gabriele di Stasio ha historiat lrsquoexistegravencia drsquoaltres torres a la Basilicata concretament lsquolo Scarivascio di Melfirsquo ndashde quatre i cinc pisos- i les construccions de Ferrandina de tres pisos localitat que deu el seu nom al fet drsquohaver estat fundada pel rei catalagrave Ferran I En ambdues poblacions la festa tambeacute se celebrava per Sant Antoni de Pagravedua com a Castellino i Ferrazzano La construccioacute de quatre pisos disposava una dotzena drsquohomes en el primer pis set o vuit en el segon cinc en el tercer i tres en el quart En el cas de Melfi els versos que es cantaven tenien un caragravecter satiacuteric fet que els relaciona mediterragraveniament amb la funcionalitat de les jotes de rondalla ebrenques dels glossadors de les Illes Balears o dels balls parlats de la Catalunya Nova al sud del riu Llobregat aquests darrers compartint context etnogragravefic i festiu amb els balls de valencians les moixigangues i els castellers Fou aquest caire criacutetic la causa principal de la seva desaparicioacute cap al 1927-28 per ordre del regravegim feixista A Ferrandina les torres perviurien encara fins als anys seixanta del segle XX Exactament com ha succeiumlt a Irsina on la colla ha estat recuperada recentment despreacutes de perdrersquos a principis dels anys vuitanta de la centuacuteria passada arran del despoblament i de la davallada demogragravefica experimentats en abandonar-se progressivament el conreu agriacutecola Di Stassio propugna la recuperacioacute de la tradicioacute de Melfi i de Ferrandina com a foacutermula de reforccedilament identitari Donato Allegretti ha localitzat una altre grup histograveric conegut com a lsquomariandograve e pizzicandograversquo a la mateixa regioacute de la Basilicata concretament a la vila de Brindisi Montagna Es va mantenir viu fins a les primeries de la passada centuacuteria per la festa de lrsquoAnunciacioacute i comptava amb una part cantada com a Melfi15

14 Bertran Jordi 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 15 Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 15: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

6913

el de dos rep el nom de chwinga Algunes daquestes construccions es coronen amb la figuereta -un home cap per avall- o amb la bandera marroquina Ambdues modalitats tambeacute es donen en els castellers de Catalunya A partir del descobriment que el director escegravenic Aureacutelien Bory feacuteu a Tagravenger lrsquoacrobagravecia magrebina srsquoha integrat en el nou circ europeu expansionat des de Franccedila En aquest sentit eacutes modegravelic el treball del Grup Acrobagravetic de Tagravenger amb lrsquoespectacle Taoub estrenat a Tagravenger el 2003 Hi prenen part dotze acrogravebates de diferents edats que formen en siacute mateixos un teixit social i familiar al voltant dels quatre membres de la nissaga Hammich Lrsquoacrobagravecia pren una orientacioacute que srsquoaproxima a lrsquoescriptura del moviment Estagrave integrada dintre drsquoun espectacle de projeccions drsquoimatges fotografies ombres xineses viacutedeo eines que els mateixos acrogravebates manipulen aproximant aixiacute la tecnologia i lrsquoartesania feta a magrave Tambeacute la muacutesica eacutes tocada i cantada sobre lrsquoescenari pels acrogravebates El cap de colla manteacute en escena el seu rol tradicional amb els crits caracteriacutestics

Actuacioacute conjunta de les colles de pizzicantograve dIrsina i de Castellino del Bierfo juntament amb la Collla Jove de Castellers de Sitges a Irsina (Itagravelia) el 2009 Foto J Bertran

Al sud drsquoItagravelia tambeacute coneixem la tradicioacute de les torres humanes actualment vigent a les zones de la Basilicata i de Campobasso El 2007 lrsquoinvestigador de la ciutat de Potenza Gabriele Di Stasio que havia estudiat antropologia a Catalunya publicava el seu treball Torri di Uomi in Basilicata edicioacute que permetia descobrir la histograveria i la pervivegravencia drsquoaquestes pragravectiques festives en els territoris de lrsquoantic regne catalagrave de les Dues Siciacutelies la suma dels de Nagravepols i Siciacutelia a la Itagravelia del sud13 La seva existegravencia es remunta al domini dambdoacutes territoris per part del rei catalagrave Alfons el Magnagravenim el 1442 que sumagrave Nagravepols a la corona que Pere II

13 Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7013

havia obtingut del parlament siciliagrave el 1282 Englobava Siciacutelia i tota la Itagravelia del sud continental des de lrsquoAbruzzo i el sud del Laci fins a la Calagravebria i la Pulla De fet Di Stasio apunta els intercanvis econogravemics i els preacutestecs culturals dels Paiumlsos Catalans com lrsquoorigen de les torres de la Basilicata Aixiacute a la regioacute de la Basilicata a la histograverica vila drsquoIrsina ndashantigament anomenada Monte Peloso- a la proviacutencia de Matera on Passolini i Gibson van enregistrar les seves pelmiddotliacutecules dedicades a la Passioacute de Jesucrist realitza les seves actuacions la colla de la Morra drsquoaquesta localitat que executa el que ells denominen lsquoprsquozzrsquocantograversquo o lsquopizzicantograversquo En lrsquoactualitat es tracta drsquouna torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis La construccioacute es basteix i aleshores es desplaccedila en moviment tal com tambeacute succeeix en diferents figures de les moixigangues catalanes de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute ndashveritable pervivegravencia de lrsquoancestral ball de valencians- o dels pilars caminant o al balcoacute en el fet casteller Els moviments italians tenen la particularitat de girar centriacutefugament

Els integrants de la colla drsquoIrsina interpreten una canccediloacute que compassa el moviment de la torre prou agravegil malgrat la dificultat inherent En el context tradicional encapccedilala la duradora processoacute dedicada a la Mare de Deacuteu de la Pietat ndashen honor de qui se celebra la festivitat cada quart diumenge de maig- que recorre la vella i la nova Irsina i posteriorment realitza la seva darrera evolucioacute just a

lrsquoentrada de la imatge a la catedral enmig del repic de campanes i de la torre De fet antigament la processoacute i les torres es dirigien fins a lrsquoermita en un recorregut tambeacute de llargada notable La petita poblacioacute de Castellino del Bierfo ndashamb uns 700 habitants- en aquest cas a la regioacute de Molise a uns 250 quilogravemetres drsquoIrsina tambeacute compta amb una altra colla El grup de Castellino lrsquointegren homes i dones 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7113

a diferegravencia drsquoIrsina en quegrave nomeacutes actuen homes Amb lrsquoajut drsquoun pal central que actua de estelmiddotlar executen el seu lsquopizzichendograversquo de tres pisos tambeacute en moviment El ballador Eleuterio Persichilli ens informa que el 12 de juny vigiacutelia de Sant Antoni de Pagravedua actuen en progravepia placcedila a la nit14 Hi prenen part diversos grups de forma simultagravenia separats habitualment per edats La colla de Castellino vesteix una indumentagraveria drsquoaromes esportius mentre que els drsquoIrsina actuen amb samarreta negra al matiacute o camisa blanca a la tarda faixa vermella i pantaloacute negre Tambeacute a la regioacute de Molise actualment existeix una altra colla a la vila de Ferrazzano que tambeacute actua per la celebracioacute de Sant Antoni de Pagravedua Gabriele di Stasio ha historiat lrsquoexistegravencia drsquoaltres torres a la Basilicata concretament lsquolo Scarivascio di Melfirsquo ndashde quatre i cinc pisos- i les construccions de Ferrandina de tres pisos localitat que deu el seu nom al fet drsquohaver estat fundada pel rei catalagrave Ferran I En ambdues poblacions la festa tambeacute se celebrava per Sant Antoni de Pagravedua com a Castellino i Ferrazzano La construccioacute de quatre pisos disposava una dotzena drsquohomes en el primer pis set o vuit en el segon cinc en el tercer i tres en el quart En el cas de Melfi els versos que es cantaven tenien un caragravecter satiacuteric fet que els relaciona mediterragraveniament amb la funcionalitat de les jotes de rondalla ebrenques dels glossadors de les Illes Balears o dels balls parlats de la Catalunya Nova al sud del riu Llobregat aquests darrers compartint context etnogragravefic i festiu amb els balls de valencians les moixigangues i els castellers Fou aquest caire criacutetic la causa principal de la seva desaparicioacute cap al 1927-28 per ordre del regravegim feixista A Ferrandina les torres perviurien encara fins als anys seixanta del segle XX Exactament com ha succeiumlt a Irsina on la colla ha estat recuperada recentment despreacutes de perdrersquos a principis dels anys vuitanta de la centuacuteria passada arran del despoblament i de la davallada demogragravefica experimentats en abandonar-se progressivament el conreu agriacutecola Di Stassio propugna la recuperacioacute de la tradicioacute de Melfi i de Ferrandina com a foacutermula de reforccedilament identitari Donato Allegretti ha localitzat una altre grup histograveric conegut com a lsquomariandograve e pizzicandograversquo a la mateixa regioacute de la Basilicata concretament a la vila de Brindisi Montagna Es va mantenir viu fins a les primeries de la passada centuacuteria per la festa de lrsquoAnunciacioacute i comptava amb una part cantada com a Melfi15

14 Bertran Jordi 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 15 Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 16: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7013

havia obtingut del parlament siciliagrave el 1282 Englobava Siciacutelia i tota la Itagravelia del sud continental des de lrsquoAbruzzo i el sud del Laci fins a la Calagravebria i la Pulla De fet Di Stasio apunta els intercanvis econogravemics i els preacutestecs culturals dels Paiumlsos Catalans com lrsquoorigen de les torres de la Basilicata Aixiacute a la regioacute de la Basilicata a la histograverica vila drsquoIrsina ndashantigament anomenada Monte Peloso- a la proviacutencia de Matera on Passolini i Gibson van enregistrar les seves pelmiddotliacutecules dedicades a la Passioacute de Jesucrist realitza les seves actuacions la colla de la Morra drsquoaquesta localitat que executa el que ells denominen lsquoprsquozzrsquocantograversquo o lsquopizzicantograversquo En lrsquoactualitat es tracta drsquouna torre de dos pisos amb quatre homes joves en cada pis La construccioacute es basteix i aleshores es desplaccedila en moviment tal com tambeacute succeeix en diferents figures de les moixigangues catalanes de la muixeranga valenciana drsquoAlgemesiacute ndashveritable pervivegravencia de lrsquoancestral ball de valencians- o dels pilars caminant o al balcoacute en el fet casteller Els moviments italians tenen la particularitat de girar centriacutefugament

Els integrants de la colla drsquoIrsina interpreten una canccediloacute que compassa el moviment de la torre prou agravegil malgrat la dificultat inherent En el context tradicional encapccedilala la duradora processoacute dedicada a la Mare de Deacuteu de la Pietat ndashen honor de qui se celebra la festivitat cada quart diumenge de maig- que recorre la vella i la nova Irsina i posteriorment realitza la seva darrera evolucioacute just a

lrsquoentrada de la imatge a la catedral enmig del repic de campanes i de la torre De fet antigament la processoacute i les torres es dirigien fins a lrsquoermita en un recorregut tambeacute de llargada notable La petita poblacioacute de Castellino del Bierfo ndashamb uns 700 habitants- en aquest cas a la regioacute de Molise a uns 250 quilogravemetres drsquoIrsina tambeacute compta amb una altra colla El grup de Castellino lrsquointegren homes i dones 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7113

a diferegravencia drsquoIrsina en quegrave nomeacutes actuen homes Amb lrsquoajut drsquoun pal central que actua de estelmiddotlar executen el seu lsquopizzichendograversquo de tres pisos tambeacute en moviment El ballador Eleuterio Persichilli ens informa que el 12 de juny vigiacutelia de Sant Antoni de Pagravedua actuen en progravepia placcedila a la nit14 Hi prenen part diversos grups de forma simultagravenia separats habitualment per edats La colla de Castellino vesteix una indumentagraveria drsquoaromes esportius mentre que els drsquoIrsina actuen amb samarreta negra al matiacute o camisa blanca a la tarda faixa vermella i pantaloacute negre Tambeacute a la regioacute de Molise actualment existeix una altra colla a la vila de Ferrazzano que tambeacute actua per la celebracioacute de Sant Antoni de Pagravedua Gabriele di Stasio ha historiat lrsquoexistegravencia drsquoaltres torres a la Basilicata concretament lsquolo Scarivascio di Melfirsquo ndashde quatre i cinc pisos- i les construccions de Ferrandina de tres pisos localitat que deu el seu nom al fet drsquohaver estat fundada pel rei catalagrave Ferran I En ambdues poblacions la festa tambeacute se celebrava per Sant Antoni de Pagravedua com a Castellino i Ferrazzano La construccioacute de quatre pisos disposava una dotzena drsquohomes en el primer pis set o vuit en el segon cinc en el tercer i tres en el quart En el cas de Melfi els versos que es cantaven tenien un caragravecter satiacuteric fet que els relaciona mediterragraveniament amb la funcionalitat de les jotes de rondalla ebrenques dels glossadors de les Illes Balears o dels balls parlats de la Catalunya Nova al sud del riu Llobregat aquests darrers compartint context etnogragravefic i festiu amb els balls de valencians les moixigangues i els castellers Fou aquest caire criacutetic la causa principal de la seva desaparicioacute cap al 1927-28 per ordre del regravegim feixista A Ferrandina les torres perviurien encara fins als anys seixanta del segle XX Exactament com ha succeiumlt a Irsina on la colla ha estat recuperada recentment despreacutes de perdrersquos a principis dels anys vuitanta de la centuacuteria passada arran del despoblament i de la davallada demogragravefica experimentats en abandonar-se progressivament el conreu agriacutecola Di Stassio propugna la recuperacioacute de la tradicioacute de Melfi i de Ferrandina com a foacutermula de reforccedilament identitari Donato Allegretti ha localitzat una altre grup histograveric conegut com a lsquomariandograve e pizzicandograversquo a la mateixa regioacute de la Basilicata concretament a la vila de Brindisi Montagna Es va mantenir viu fins a les primeries de la passada centuacuteria per la festa de lrsquoAnunciacioacute i comptava amb una part cantada com a Melfi15

14 Bertran Jordi 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 15 Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 17: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7113

a diferegravencia drsquoIrsina en quegrave nomeacutes actuen homes Amb lrsquoajut drsquoun pal central que actua de estelmiddotlar executen el seu lsquopizzichendograversquo de tres pisos tambeacute en moviment El ballador Eleuterio Persichilli ens informa que el 12 de juny vigiacutelia de Sant Antoni de Pagravedua actuen en progravepia placcedila a la nit14 Hi prenen part diversos grups de forma simultagravenia separats habitualment per edats La colla de Castellino vesteix una indumentagraveria drsquoaromes esportius mentre que els drsquoIrsina actuen amb samarreta negra al matiacute o camisa blanca a la tarda faixa vermella i pantaloacute negre Tambeacute a la regioacute de Molise actualment existeix una altra colla a la vila de Ferrazzano que tambeacute actua per la celebracioacute de Sant Antoni de Pagravedua Gabriele di Stasio ha historiat lrsquoexistegravencia drsquoaltres torres a la Basilicata concretament lsquolo Scarivascio di Melfirsquo ndashde quatre i cinc pisos- i les construccions de Ferrandina de tres pisos localitat que deu el seu nom al fet drsquohaver estat fundada pel rei catalagrave Ferran I En ambdues poblacions la festa tambeacute se celebrava per Sant Antoni de Pagravedua com a Castellino i Ferrazzano La construccioacute de quatre pisos disposava una dotzena drsquohomes en el primer pis set o vuit en el segon cinc en el tercer i tres en el quart En el cas de Melfi els versos que es cantaven tenien un caragravecter satiacuteric fet que els relaciona mediterragraveniament amb la funcionalitat de les jotes de rondalla ebrenques dels glossadors de les Illes Balears o dels balls parlats de la Catalunya Nova al sud del riu Llobregat aquests darrers compartint context etnogragravefic i festiu amb els balls de valencians les moixigangues i els castellers Fou aquest caire criacutetic la causa principal de la seva desaparicioacute cap al 1927-28 per ordre del regravegim feixista A Ferrandina les torres perviurien encara fins als anys seixanta del segle XX Exactament com ha succeiumlt a Irsina on la colla ha estat recuperada recentment despreacutes de perdrersquos a principis dels anys vuitanta de la centuacuteria passada arran del despoblament i de la davallada demogragravefica experimentats en abandonar-se progressivament el conreu agriacutecola Di Stassio propugna la recuperacioacute de la tradicioacute de Melfi i de Ferrandina com a foacutermula de reforccedilament identitari Donato Allegretti ha localitzat una altre grup histograveric conegut com a lsquomariandograve e pizzicandograversquo a la mateixa regioacute de la Basilicata concretament a la vila de Brindisi Montagna Es va mantenir viu fins a les primeries de la passada centuacuteria per la festa de lrsquoAnunciacioacute i comptava amb una part cantada com a Melfi15

14 Bertran Jordi 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 15 Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 18: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7213

Rondalla del roquetenc ldquoLo Canalerordquo Josep Garcia Sanz

Coneixem altres referegravencies histograveriques en territoris veiumlns En la regioacute de la Campagravenia concretament a Nagravepols es denominaven lsquopizzicandograversquo com a la Basilicata i a Morise o beacute lsquole piramidirsquo A la Calagravebria sersquon feien a Scalea dins el Carnaval Finalment a lrsquoantic regne de Siciacutelia tambeacute srsquoaixecaven torres humanes a Palerm amb les nomenclatura de la lsquovara di san Caloriursquo i a Mazara del Vallo lsquoanimaliursquo Dins la Mediterragravenia eacutes a Catalunya on els castells han esdevingut construccions complexes i entitats socialment agravemplies16 Al segle XVII els

16 Per apropar-se a la histograveria del fet casteller Bargalloacute Josep1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat

Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Bertran Jordi 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle

XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx

Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39)

mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-

Colla Castellers Xiquets de Tarragona Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat

Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350

Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 19: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7313

castells arriben a Catalunya com a novetats artiacutestiques de carrer en definitiva com a innovacions espectaculars en les processons religioses preexistents Aquelles actuacions venien des del Paiacutes Valenciagrave i funcionaven a traveacutes de la itineragravencia per diferents viles i ciutats no sols de Catalunya sinoacute tambeacute de la resta de lrsquoEstat De moment no sabem si aquells balls de valencians acrobagravetics havien evolucionat tegravecnicament a partir dels exercicis anteriors dels joglars medievals que animaven les fires i festes o per contra havien begut drsquounes cultures diferents a la nostra com sovint srsquoha apuntat en relacioacute a les pragravectiques vigents al Magrib comentades anteriorment El fet casteller nasqueacute precisament de la transformacioacute drsquouna disciplina circense que tenia uns liacutemits tegravecnics que el nou univers torraire camp tarragoniacute faria evolucionar

Entre el 1687 i el 1769 els antecedents castellers a Catalunya soacuten en el ball de valencians que aixecaven torres de fins a cinc pisos Encara les podeu veure a Cambrils Reus Tarragona el Vendrell i Vilanova i la Geltruacute en la modalitat de tres pisos que eacutes lrsquoopcioacute que srsquoha retrobat Tot i aixiacute les imatges conservades del ball de valencians de les primeres degravecades del segle EX testimonien construccions de fins a quatre pisos a Arbeca les Garrigues (1925) i a la placcedila de lrsquoesgleacutesia de lrsquoArgilaga Tarragonegraves (1929) en quegrave srsquoagafen les cames dels segons per donar-los suport Els balladors segueixen sense subjectar-se dels braccedilos sinoacute que srsquoabracen els uns als altres formant un cos tot

compacte En el cas drsquoArbeca les construccions tenen un gran interegraves ja que sobre el penuacuteltim pis de dos homes ndashdososndash encara es manteacute el nen coronant la construccioacute amb una primitiva aleta en creu A lrsquoArgilaga la posicioacute de lrsquoenxaneta adult amb els braccedilos a la cintura eacutes la mateixa que srsquoha localitzat en fotografies de pilars castellers

Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19)

Trenchs Miquel1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 20: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7413

El ball de valencians tambeacute srsquoha perpetuat a la vila aragonesa de Tauste17 amb construccions de fins a quatre pisos i al Paiacutes Valenciagrave concretament a lrsquoAlcuacutedia el Forcall lrsquoOlleria Peniacutescola Titaguas Xiva i molt especialment a les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute on histogravericament srsquohavien mantingut els cinc pisos en la construccioacute anomenada lsquolrsquoaltarsquo i alhora srsquoha perpetuat la denominacioacute autogravectona lsquomuixerangarsquo18 A meacutes tambeacute es practicava antigament a Alcoi Alzira Bellreguard Carcaixent ndashon tambeacute consten els cinc nivellsndash Castelloacute Gandia Lliacuteria Nules Requena Silla Sogorb Sueca Torrent i Valegravencia Eacutes a Algemesiacute a la Ribera Alta perograve on es pot copsar quin era lrsquoesperit drsquoaquell primitiu ball de valencians conegut en terres valencianes logravegicament amb una altra denominacioacute la muixeranga Actualment els dies 7 i 8 de setembre encara srsquohi pot contemplar la veritable agravenima muixeranguera si beacute ara sense el vessant pecuniari que lrsquohavia acompanyat durant segles perograve amb un pis meacutes fins a arribar al sisegrave Participa en les Festes de la Mare de Deacuteu de la Salut proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2011 Els antics muixeranguers drsquoAlgemesiacute amb la vestimenta virolada feta amb la roba anomenada de matalagraves amb bandes verticals de color vermell i blau ben llampants i amb els bonets orelluts ndashbarrets amb dues orelletesndash assisteixen a la trilogia de processons ndashla de les promeses la processoneta del matiacute i la de volta generalndash aixecant les seves construccions de manera continuada durant moltes hores Tot just abans que el grup srsquoincorpori al seguici els muixeranguers colmiddotlocats en

17 Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes 18 Per apropar-se a la Festa de la Mare de Deacuteu de la Salut drsquoAlgemesiacute

Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15)

Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteazpp 111-120

Bertran Jordi 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute Conferegravencia pronunciada el 19-5-2006

DA1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-

24

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 21: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7513

dues fileres evolucionen amb ciris encesos a les mans en la dansa anomenada el lsquoballrsquo el lsquopasseigrsquo o les lsquofloretesrsquo Aquiacute enlairen una pujada alliacute una altra que sempre corona el xiquet amb els braccedilos oberts en creu i alccedilant una cama Allagrave fan una figura que ens rememora la vida de la Mare de Deacuteu o aquella tan especial que anomenen lsquolrsquoenterrorsquo que al so de la versioacute del Dies irae dies illa en simbolitza lrsquoadormiment Obren pas a la Mare de Deacuteu perograve soacuten eminentment un espectacle popular que a meacutes interacciona amb el veiumlnat que els aplaudeix amb agravenim i no srsquoestagrave de permetre que els meacutes menuts de la famiacutelia srsquoenfilin dalt drsquoaquella lsquomarietarsquo Als muixeranguers sempre els acompanyen els sons de la dolccedilaina i el tabal ndashparella drsquoinstruments de llarga tradicioacute al Paiacutes Valenciagravendash perquegrave totes i cadascuna de les evolucions soacuten enlairades amb la muacutesica Aquesta eacutes una de les mostres meacutes clares que la muixeranga eacutes en el seu origen un ball que requereix una tonada progravepia per ser executat i no purament un exercici gimnagravestic La llengua tambeacute ha volgut perpetuar lrsquoorigen preindustrial drsquoaquest element festiu la primera notiacutecia documental del qual proveacute del 1733 dels Llibres de Comptes de la Vila precisament en uns moments en quegrave la difusioacute peninsular ja eacutes molt palpable Aixiacute la magravexima autoritat dins la muixeranga eacutes el lsquomestrersquo la persona que comanda les evolucions i dirigeix el grup en tot moment Aquesta denominacioacute era la comuna tambeacute als balls populars tradicionalitzats durant lrsquoAntic Regravegim fins al tombant del segle XVIII al XIX La muixeranga manteacute el privilegi drsquoentrar al temple per realitzar part de les construccions en honor a la Mare de Deacuteu i de fet ho fan caminant amb una de bastida un altre dels paralmiddotlelismes coincidents amb els castellers del Principat Un cop davant lrsquoaltar enlaira altres torres Drsquoaquesta manera la muixeranga algemesienca eacutes el testimoni palpable de la superacioacute de les prohibicions que les autoritats civils i religioses han dictat al llarg dels temps per intentar evitar que els elements festius es mantinguessin a lrsquointerior de les catedrals basiacuteliques i esgleacutesies Des de 1997 en aquesta vila surt una segona colla anomenada la lsquoNovarsquo muixeranga

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 22: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7613

La Muixeranga a lrsquointerior de lrsquoesgleacutesia drsquoAlgemesiacute (Salvador Montiel)

Els castells humans a Catalunya srsquoestructuren progressivament des que el 1770 coneixem la primera consecucioacute de sis pisos per part del grup del poble del Catllar en una actuacioacute a la vila de lrsquoArboccedil en quegrave rivalitzen quatre balls de valencians Lrsquoevolucioacute tegravecnica lrsquoaugment del nombre drsquointegrants i molt especialment la dualitat i la rivalitat que srsquoestableix a la ciutat de Valls des de principis del segle XIX faragrave creacuteixer en alccedilada i en

complexitat aquestes arquitectures humanes El 1802 sabem que assoleixen set pisos a Lleida i Tarragona i el 1819 malgrat la situacioacute en quegrave quedagrave el paiacutes despreacutes de la llarga guerra del francegraves les dues colles de Valls ja feien construccions de vuit estadis Lrsquoextensioacute

geogragravefica drsquoaquesta manifestacioacute i el predomini de les agrupacions de Valls ens condueix fins a la primera etapa drsquoor entre 1851 ndashany en quegrave coneixem el primer castell de nou pisos- i el 1893 ndashel darrer- o el 1895 ndashamb lrsquouacuteltim pilar de set- Haurem drsquoesperar fins al 1969 per tornar a veure els pilars de set amb folre en aquell cas per part de la colla dels Nens del 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 23: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7713

Vendrell i fins al 1981 per retrobar els nou sostres amb el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la diada de Santa Uacutersula a Valls la mare de totes les diades castelleres Aquest mateix any les Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela celebracioacute que havia vist neacuteixer els castells en el sentit modern de la paraula el 1801 data en quegrave les dues colles vallenques situen com la seva data fundacional va crear lrsquoactuacioacute que cada deu anys reuneix el conjunt de colles castelleres dels Paiumlsos Catalans en un uacutenic espai i dia

Policromia castellera al concurs de Tarragona

La primera trobada lrsquoany 1981 va reunir 16 colles el 1991 20 el 2001 57 i uns 6000 castellers mentre que el 2011 tambeacute va convocar 57 colles perograve amb uns 10000 actuants La segona degravecada del segle XXI srsquoiniciagrave doncs amb un extraordinari augment dels practicants del fet casteller en les colles existents i alhora amb constatacioacute de la seva expansioacute territorial amb agrupacions estables a la Catalunya Nord les Illes Balears Andorra Xile i la Xina Des de pocs mesos abans el novembre de 2010 els castells soacuten Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco Aquest reconeixement internacional la percepcioacute progressiva de siacutembol del paiacutes i

una presegravencia notable en els mitjans de comunicacioacute ha contribuiumlt perquegrave el nombre de colles hagi continuat creixent Lrsquoentitat que les agrupa la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya amb seu a la ciutat de Valls aglutina actualment 73 colles Daquestes 68 soacuten colles convencionals i sis soacuten colles universitagraveries A meacutes hi ha 18 colles en formacioacute de les quals tres soacuten universitagraveries19

19 Informacioacute facilitada per la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluya el 14 drsquooctubre de 2014 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 24: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7813

Aixiacute mateix la tecnificacioacute i el rigor en els megravetodes drsquoassaig srsquoha traduiumlt en la recuperacioacute dels registres de la primera egravepoca drsquoor del segle XIX i la seva superacioacute En aquest sentit la magravexima fita del XIX el quatre de nou sense folre assolit aleshores per la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat realitzat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998 la Colla Joves Xiquets de Valls el 1999 i els Castellers de Vilafranca el 2002 La Colla Vella dels Xiquets de Valls el recuperava carregant-lo el 2001 La progressioacute ha comportat tambeacute la superacioacute del liacutemit casteller arribant als deu pisos amb tres bases superposades tot i que dues centuacuteries abans srsquohavien anunciat intents i algun text havia arribat a donar el castell com a fet Actualment el selecte grup de les colles de deu que ha bastit el tres de deu amb folre i manilles eacutes integrat pels Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa ambdoacutes des de 1998 la Vella dels Xiquets de Valls des de 2000 i la Jove Xiquets de Tarragona des de 2014 que ha accedit al cenacle de lrsquoelit castellera en el darrer concurs a Tarragona la competicioacute bianual de les millors colles Terrassa el descarregagrave el mateix 1998 i Vilafranca el 2013 mentre que Valls i Tarragona lrsquohan carregat A quatre potes

La veu i el cos de lrsquohome no han fet camiacute sols al llarg de la histograveria Des de temps pretegraverits lrsquoeacutesser humagrave ha tingut les begravesties com a companyes del seu dia a dia Els animals han conviscut amb dones i homes en la vida quotidiana al treball agriacutecola i en la guerra als viatges aixiacute com en el

temps excepcional de la celebracioacute El fotogravegraf Andreu Reverter va neacuteixer a Alcanar a les terres del Delta de lrsquoEbre un paradiacutes de la festa aboriacutegen Possiblement aquesta partenccedila hagi determinat la magravegia la perspicagravecia i lrsquoaudagravecia del seu treball20 A lrsquoinici del segle XXI va decidir agafar la seva cagravemera i recoacuterrer la Mediterragravenia rere de les quatre potes de cavalls eugues i poltres Explica el canareu lsquoEls oriacutegens drsquoaquestes celebracions sovint

20 Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 25: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

7913

milmiddotlenagraveries soacuten molt diversos i en ells es barreja la histograveria la llegenda el paganisme i diverses adaptacions religioses posteriors Despreacutes de quatre anys de recorregut el resultat han estat milers de fragments drsquoaltres fragments drsquouna realitat deconstruiumlda amb les peces de la qual havia de tramar el teixit de la nostra histograveria a partir de la mirada subjectiva de la meva cagravemerarsquo Els equins srsquohan acoblat amb lrsquohome com si drsquoun sol eacutesser es tracteacutes Els genets protagonitzen curses hiacutepiques arreu del Mare Nostrum A la Mediterragravenia sud Tuniacutesia conserva competicions de cavalls celebrades des de temps remots Aixiacute el cerimonial amb les muntures endiumenjades eacutes

inherent en les festivitats hiacutepiques de Douz Hamma Rabta i Souk Lahad convocades als mesos de desembre i marccedil i destilmiddotla uns inequiacutevocs oriacutegens begravelmiddotlics originats tant per muacuteltiples conflictes interns en aquesta agraverea del Magrib com pels xocs constants amb altres cultures El record de la colonitzacioacute i les seves

consequumlegravencies encara perdura en la memograveria de moltes persones En certa manera les carreres de cavalls de lrsquoactualitat es viuen com una forma de manifestar el poder drsquoaquest pobles i com un intent per exorcitzar un passat doloroacutes i no massa llunyagrave En terres marroquines hi ha forccedila poblacions que celebren la Fantasia equumlestre que el francegraves Eugegravene Delacroix immortalitzaria en llenccedilos al primer terccedil del segle XIX Entre elles excelmiddotleixen les de Moussem de Ait Herbil ndashagost- Mekneacutes i Moulay Abdallah Al Jadida ndashambdues al setembre- i Tissa ndashoctubre Els protagonistes soacuten els lsquobarudrsquo o guerrers de la poacutelvora que corren la carrera de la poacutelvora Participen habitualment als lsquomoussemrsquo o festes i fires camperoles amb motiu de les peregrinacions o romiatges anuals a la tomba ndashmorabit- dun home considerat sant per la religiositat popular La similitud amb els nostres aplecs eacutes inequiacutevoca Les fantasies tenen lloc dins espais puacuteblics de les localitats o beacute en drsquoaltres equidistants entre diferents poblacions Un estol de fins a quaranta genets i cavalls guarnits 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 26: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8013

amb passamaneria brodada amb filats argentats o daurats sobre fons de colors corren veloccedilment una distagravencia drsquoun centenar de metres El zenit eacutes lrsquoesclat de la poacutelvora de les seves armes de tir Rememoren tant els enfrontaments tribals antigament molt frequumlents com les lluites contra els colonitzadors francesos i espanyols Al bell mig de la Mediterragravenia lrsquoilla de Sardenya conserva curses i jocs hiacutepics de gran bellesa plagravestica associats a diferents moments del calendari anual A la localitat de Santulussurgiu diumenge de Carnaval teacute lloc la prova de les muntures que consisteix en recoacuterrer el curs de la carrera per tal de conegraveixer lrsquoitinerari configurat per carrers estrets tortuosos i empinats per desembocar en un pla Els equins avancen sense presses Despreacutes arriba lsquoSa Carrelarsquo la cursa hiacutepica Ara els genets han adoptat unes indumentagraveries elegants de caire medieval cobreixen les seves cares amb magravescares i galopen vertiginosament

Tambeacute en temps carnestoltenc la localitat sarda drsquoOristany evoca la festa amb els cavalls plena de proves drsquohabilitat equumlestre El jutge Su Componidori es cobreix amb una peculiar magravescara blanca de fusta i un barret de copa negre i eacutes escollit pels competidors que el respecten de forma sublim

Els genets tambeacute cavalquen emmascarats amb cares de fusta Sa Sartiglia eacutes el cim drsquoaquest torneig i consisteix en encertar la llanccedila a una anella en forma drsquoestrella suspesa drsquouna corda a la via Duomo a la vora de la catedral de Maria Assumpta Els cavalls soacuten meravellosament guarnits

Els cavalls guarnits element essencial de la festa sarda

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 27: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8113

Per acabar el nostre itinerari sard fem cap a Segravedilo al mes de juny En una vall propera srsquoaixeca un santuari dedicat a lrsquoemperador Constantiacute Al voltant drsquoaquesta ermita reconstruiumlda el 1789 un centenar de genets corren en un recinte circular definit per un mur La festa rep el nom de Sa Agraverdia nomenclatura derivada de lsquobardiarersquo ndash protegir guardar- que evoca la batalla entre Constantiacute i Magenci a la via Flaminia de Roma lrsquoany 312 La vigiacutelia de la confrontacioacute Constantiacute va tenir una visioacute que el feacuteu convertir-se al cristianisme Un any despreacutes proclamava lrsquoedicte de Milagrave que establia la llibertat per ser cristiagrave A la Toscana italiana es desenvolupa una altra cursa hiacutepica de valor incalculable el lsquoPaliorsquo de Siena el trofeu de seda ambicionat pels contrincants21 Aquesta competicioacute entre les contrades o districtes de la ciutat eacutes dorigen medieval i es corre dues vegades a lany el 2 de juliol amb el lsquoPalio di Provenzanorsquo en honor a la Mare de Deacuteu de Provenzano i el 16 dagost amb el lsquoPalio dellAssuntarsquo en honor de la Mare de Deacuteu Assumpta Els disset barris de Siena establerts i definits en un edicte de la princesa Violant de Baviera el 1729 ocupen rotatitvament les deu places de cada cursa La benediccioacute dels cavalls i lrsquoeleccioacute dels genets soacuten instants rituals tan abassegadors com la progravepia cursa Tres voltes frenegravetiques sense muntura defineixen una cursa perillosa des de la lsquomossarsquo o sortida fins al coet de tro final

Menorca eacutes tambeacute una illa de cavalls drsquoun negre penetrant i ferotge que contrasta amb la lleialtat als genets i als participants que perceben les potes davanteres sobre els seus caps22 Tot i que soacuten molts els pobles que celebren la festa equina el Sant Joan de Ciutadella el 23 i 24 de juny nrsquoeacutes la

21 Per conegraveixer la festa del lsquoPaliorsquo de Siena Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II

Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 p 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti

22 La ritualitat del Sant Joan de Ciutadella eacutes ben plasmada a Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 28: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8213

mare de totes Es remunta al segle XIV i els personatges dels caixers de negre impolmiddotlut encara representen lrsquoatagravevica societat jerarquitzada de Menorca noblesa clergat camperols i menestrals El cerimonial eacutes marcadament ritual i estricte i rememora els tornejos antics i les sorts de cavalleria Es jaleo eacutes lrsquoegravextasi de la festa quan una munioacute de gent veu sobre els seus caps les potes dels cavalls que boten i srsquoalcen sobre les del darrera al ritme de la banda de muacutesica La Mediterragravenia occidental tambeacute conserva aquest enamorament amb els cavalls de nord a sud En lrsquoabrupta confluegravencia dels antics territoris drsquoAragoacute Catalunya i el Paiacutes Valenciagrave sant Antoni eacutes el rei de les devocions23 Al voltant del 17 de gener moltes petites poblacions celebren la seva santantonagrave Al costat de dimonis sants i barraques que cremen els cavalls en soacuten tambeacute protagonistes La recollida de la lsquomalearsquo per construir la barraca a Vilafranca del Maestrat i la lsquomatxagraversquo i el lsquotropellrsquo o cursa de Vilanova drsquoAlcolea soacuten episodis festius brillants A Vilanova els carrers srsquoomplen de fogueres sobre les quals salten els equins bellament i artesanalment guarnits i els seus genets encapccedilalats per lrsquoestendard antoniagrave La volta pel poble eacutes seguida del lsquotropellrsquo una competicioacute i lluita aferrissada de les begravesties cavalcades sense sella Acaba amb la lluita per obtenir un dolccedil premi al banc dels bous disposat com a mostrador pels organitzadors per repartir les coques beneiumldes

23 Aquest model festiu ha estat profusament analitzat per Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute

Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de

Castelloacute Bertran Jordi 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early

Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars

Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat - 1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 - 1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit

Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares MadridViajar 2ordf ed

- ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 - 1998 Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea Madrid Maeva

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 29: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8313

Meacutes al sud la localitat murciana de Caravaca de la Cruz convoca cada 2 de maig una ascensioacute trepidant dels equins En aquest cas els cavalls pugen sense genet conduiumlts per quatre mossos que corren al davant i al darrera de cada begravestia i guanya el que corona lrsquoesplanada del castell amb menys temps Segons la llegenda es denominen els cavalls del vi en record els cavallers templaris que en no trobar aigua van portar vi als assetjats en la fortalesa Les cavalleries vesteixen magniacutefiques indumentagraveries i plomalls volagravetils Sersquon pot realitzar un tast durant tot lrsquoany al lsquoMuseo de la Fiestarsquo Cloem el nostre recorregut de curses hiacutepiques travessant lrsquoestret de Gibraltar i fent cap a San Luacutecar de Barrameda a Cadis Srsquohi organitzen bicentenagraveries carreres entre els amos dels cavalls que transportaven el peix i el marisc El 1845 van ser reglamentades per primer cop per establir les normes en un hipogravedrom sorgit de la mar atlagraventica perograve amb eco mediterrani en un itinerari drsquouns dos quilogravemetres que les acull entre finals drsquoagost i principis de setembre Les lluminagraveries El terme lluminagraveria ve del llatiacute lsquolumenrsquo i significa lsquoobjecte difusor de llumrsquo perograve en una accepcioacute meacutes agravemplia indica la vessant festiva de la llum en les celebracions patrimonials molt especialment a la Mediterragravenia Itagravelia perograve tambeacute Catalunya i Malta soacuten els territoris on histogravericament ha cobrat meacutes 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 30: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8413

importagravencia No es pot establir amb seguretat la data de naixement de les lluminagraveries perograve la seva difusioacute eacutes barroca al costat de lafirmacioacute de les confraries com cegravelmiddotlules essencials en els cicles festius la Setmana Santa el Corpus i les festivitats patronals en honor als sants Les primeres lluminagraveries es van construir amb teieres i fogueres per crear llum i calor en places i carrers on amb motiu de les grans concentracions humanes de les festes les autoritats intentaven ilmiddot luminar la via puacuteblica Aquestes lluminagraveries primitives shan mantingut en els lsquocremallersrsquo de les festes hivernals de Sant Antoni dels Ports de Morella i del Maestrat al nord del Paiacutes Valenciagrave i dimarts de Carnaval a Tarragona Despreacutes a les lluminagraveries va arribar la vela originagraveriament de greix animal meacutes tard de cera dabella i des de mitjans del XIX de parafina Com sapagaven fagravecilment es van combinar amb torxes de segraveu i amb llums doli situades sobre bastides de fusta com descriu el 1792 lrsquoescriptor i viatger Rafael dAmat baroacute de Maldagrave a les Santes la festa major de Mataroacute Catalunya24 La forma primigegravenia de la tipologia de lluminagraveria doli es manteacute cada Dijous Sant en la Verges catalana amb centenars de closques enceses plenes daquest liacutequid Les bastides recolzades en les

faccedilanes dedificis van permetre que les lluminagraveries tinguessin un aspecte meacutes elaborat subjectant nombroses peces de terracota plenes doli posades en petits cilindres de paper blanc vermell i verd La vasta difusioacute de les lluminagraveries en larc mediterrani va tenir

lloc al segle XIX quan les bastides se separen de les faccedilanes i seguint la morfologia dels arcs triomfals emprats en les visites de grans personalitats van passar a ser estructures autogravenomes alimentades per gas Eacutes en aquest moment el 1875 quan al sud drsquoItagravelia es funda la fagravebrica de Giovanni Faniulo de Putignano que encara avui segueix vinculada a nombroses celebracions i incorpora els llums doli per a les lluminagraveries Del 9 a l11 de novembre finalitzada la verema la localitat drsquoAdelfia-Montrone a la Pulla al taloacute italiagrave es converteix en un centre de pelegrinatge excepcional i un dels millors exemples de lluminagraveries patrimonials de tot lrsquoarc mediterrani25 Devots de sant Trifone -nom que

24 Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) 25 Bertran Jordi 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 31: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8513

significa lsquoagravenima noblersquo- aficionats a la pirotegravecnia i comissions organitzadores de festes populars viatgen cap a aquesta poblacioacute de 17000 habitants prop de la capital pugliesa Bari per viure una de les celebracions reines de la Mediterragravenia en la qual els elements identitaris brillen amb espurnes patrimonials de valor incalculable La fagravebrica de lluminagraveries Giovanni Faniulo hi ha estat vinculada des drsquoaquell 1875

Lluminagraveries per les festes de Sant Trifone a Adelfia (Jordi Bertran)

Posteriorment el 1910 experimentaria el gas acetilegrave mentre que comenccedila a instalmiddotlar les grans estructures que serveixen tant de guarniment com de suport En els anys vint del segle passat arribaragrave lelectricitat a les lluminagraveries drsquoAdelfia i del conjunt drsquoItagravelia i el canvi a estructures mixtes de fusta i xapa La imaginacioacute de les diferents generacions dels Faniulo la fusioacute de colors les combinacions de dibuixos les perspectives increiumlbles constitueixen una arquitectura efiacutemera indispensable per Sant Trifone aixiacute com per als territoris de la Pulla Campagravenia Abruzzo Molise i Calagravebria Soacuten lsquoli luminariersquo les lluminagraveries en definitiva les lsquoluci dei santirsquo els llums dels sants que a Itagravelia adquireixen una plagravestica de somni 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 32: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8613

Si continuem viatjant per la Mediterragravenia desembarquem a lrsquoarxipegravelag de Malta Dins del cicle anual la celebracioacute en majuacutescules eacutes la que els maltesos anomenen la festa sinogravenim de lrsquoesdeveniment anualment dedicat al sant patroacute o patrona26 Les xifres oficials del Govern parlen de 150 festes majoritagraveriament concentrades entre juny i setembre en un arxipegravelag amb uns 450000 habitants Cada localitat teacute les seves associacions que rendeixen culte a una o altra advocacioacute Rivalitzen entre elles per aconseguir ser la millor dins de la mateixa poblacioacute o entre veiumlnats propers Aquests comitegraves soacuten els veritables organitzadors dels programes de la festa Sestructuren en seccions cadascuna de les quals socupa dun dels apartats patrimonials de la celebracioacute El govern enteacuten i explica la festa com a element de la identitat maltesa que no va aconseguir la seva independegravencia actual fins a 1964

Malta estructures artesanals pe a la festa carcasses ciliacutendriques i pirotegravecnic durant el proceacutes de fabricacioacute a Luqa (Jordi Bertran)

A Malta lesgleacutesia eacutes lepicentre de la comunitat i de la festa No eacutes casual que aquiacute prediqueacutes lapogravestol sant Pau cap a lany 60 dC i malgrat les successives dominacions romana bizantina agraverab normanda napoleogravenica britagravenica amb tots els seus vaivens interns la fe catogravelica eacutes encara avui part indissociable duna civilitzacioacute amb set mil anys dhistograveria 350 esgleacutesies ho testimonien En un territori on el visitant pot creuar-se amb el capellagrave i els escolans en el recorregut del viagravetic fuacutenebre la religiositat popular teacute un pes enorme Lilla histogravericament ha estat punt de trobada o desencontre de cultures Aquiacute es van fer forts entre 1530 i 1798 els cavallers del Sobiragrave Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem de Rodes i de Malta meacutes conegut com lOrde de Malta amb la seva creu de vuit cantonades o crestes simbolitzant els regnes de procedegravencia que des

26 Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 33: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8713

de 1492 soacuten precisament vuit denominats llenguumles Provenccedila Alvegravernia Franccedila Itagravelia Catalunya-Aragoacute-Navarra Anglaterra Alemanya i Castella-Lleoacute-Portugal Aquest orde religioacutes catogravelic fundat a Jerusalem al segle XI per comerciants italians va neacuteixer dins el marc de les croades i amb la seva activitat hospitalagraveria desenvolupagrave accions militars contra els exegravercits agraverabs i meacutes tard turcs

Les lluminagraveries adquireixen a Malta un aire vetust ja que les bombetes tenen aspecte antic sense perdre gens del seu encant i es presenten de dos tipus Duna banda les faccedilanes de les esgleacutesies i els seus dos campanars frontals tenen lrsquoentorn perimetral i els elements sobresortints remarcats amb bombetes multicolors De fet la cocatedral de La Valetta la capital amb els dos campanars a la

faccedilana principal va marcar el patroacute arquitectogravenic i estegravetic del qual beurien les esgleacutesies de la resta de lilla Lescriptor anglegraves George Sandys descrivia el 1610 aquestes mateixes lluminagraveries llavors confeccionades encara amb els llums doli avui amb llum elegravectrica Daltra banda hi ha les lluminagraveries monumentals sobre pedestals escegravenics Aquestes salternen amb figures almiddotlegograveriques de caragravecter religioacutes construiumldes en cartroacute pedra simulant una galeria destagravetues drsquoun incommensurable aspecte popular Si una ciutat a Catalunya ha excelmiddotlit amb les seves lluminagraveries ha estat Valls cada deu anys els acabats en u quan celebra des de 1791 les Festes Decennals en honor de la Mare de Deacuteu de la Candela una advocacioacute a la qual se li retia homenatge des de temps medievals27 El siacutembol iconogragravefic de les Decennals eacutes la llum la mateixa que ilmiddot lumina la imatge de la Mare

27 Per descobrir les Decennals de Valls Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i

cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela

Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp

DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La

Torratxa 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 34: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8813

de Deacuteu de la Candela i el nen Jesuacutes durant els tres-cents seixanta-cinc dies de lrsquoany al seu cambril de lrsquoesgleacutesia arxiprestal de Sant Joan Baptista A les Decennals del 1881 alguns carrers del centre urbagrave van ser especialment decorats amb arcades bastides i engalanades amb globus alimentats per gas Tan sols dos anys despreacutes a Mataroacute per la Festa Major de les Santes ja utilitzarien lrsquoelectricitat per alimentar-les I a Tarragona per les Festes de Santa Tecla al 1890 srsquoaprofitaria per ilmiddot luminar la faccedilana de lrsquoAjuntament A Valls durant les Decennals del 1921 es faragrave un nou pas endavant quan srsquoaposta per ilmiddotluminar el campanar de lrsquoesgleacutesia de Sant Joan Una degravecada meacutes tard concretament el 1931 la ciutat ja disposava de companyia elegravectrica progravepia i aixograve va permetre que les lluminagraveries ilmiddotluminessin Valls drsquouna manera especialment extraordinagraveria durant els dies de la celebracioacute De fet les festes drsquoaquell decenni van passar a la histograveria com les de la llum Les fotografies conservades han permegraves identificar un sistema molt similar al pervingut al sud drsquoItagravelia La guerra civil espanyola comportagrave perograve que els mastelers de fusta sobre els quals se situaven els llums per guanyar espectacularitat fossin cremats com a combustible enmig del conflicte i penuacuteries que travessava la peniacutensula Posteriorment en funcioacute dels anys de la condicioacute econogravemica i de la situacioacute social de la poblacioacute durant les festes de la llum Valls i els seus edificis puacuteblics i privats han estat engalanats en major o menor mesura No es recuperaren perograve els mastelers sinoacute que les lluminagraveries travessaven els carrers penjades de les faccedilanes o beacute se situaven en finestres i balcons Les Decennals de Valls del 2011 seran recordades per milers de ciutadans i visitants com les grans festes de la llum La instalmiddotlacioacute de les lluminagraveries amb 240000 bombetes colmiddotlocades al Pati al carrer de la Cort i la placcedila del Blat va anar a cagraverrec de lrsquoequip de Mariano Lights una societat procedent de Lecce de la regioacute italiana de la Pulla on com hem comentat aquesta pragravectica ha pervingut dins el ritual Lucio Mariano condueix una de les empreses de major prestigi al sud italiagrave fundada a finals del segle XIX De fet la instalmiddotlacioacute lluminosa del Pati amb bombetes blanques blaves grogues i vermelles van transformar la imatge habitual de la placcedila fent-la meacutes cagravelida i 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 35: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

8913

temperada Lrsquoestructura feta en fusta i amb bombetes tradicionals assolia en alguns punts la vintena de metres drsquoalccedilada Al carrer de la Cort els operaris italians van arribar a bastir fins a un total de 25 arcs per enllaccedilar lrsquoambient del Pati amb la placcedila del Blat Durant les deu jornades de les Decennals cada vespre lrsquoobertura i tancament de les lluminagraveries congregava centenars de persones que no es volien perdre lrsquoinstant en quegrave la llum transformava lrsquoentorn fins a la mitja nit

Lluminagraveries a Valegravencia amb motiu de les Falles

La ciutat de Valegravencia durant la celebracioacute de la festa de les Falles al voltant de Sant Josep al marccedil tambeacute situa des de 1960 aquest tipus de lluminagraveries actualment portades des drsquoItagravelia Les meacutes destacades srsquoubiquen al popular barri de Russafa excelmiddotlint les falles situades a les confluegravencies dels carrers Cuba- Puerto Rico i Sueca-Literat Azoriacuten Les pragravectiques pirotegravecniques Els castells de focs soacuten probablement la modalitat pirotegravecnica meacutes universal La Mediterragravenia ha estat un dels obradors de poacutelvora des de temps medievals per proveir drsquoefectes especials el gran espectacle de la festa Lrsquoesgleacutesia cristiana desenvolupagrave al llarg de lrsquoEdat Mitjana tota una segraverie de manifestacions de teatralitat que amb voluntats catequegravetiques intentaven contribuir a la difusioacute dels continguts religiosos El cicle teatral del Corpus Christi i de les festes patronals va dissenyar a partir del segle XIV un conjunt extraordinari drsquoelements balls personatges biacuteblics bestiari jocs almiddotlegograverics i entremesos Alguns incorporaren durant el segle seguumlent el XV lrsquouacutes del foc pirotegravecnic com a element espectacular que ja

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 36: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9013

havia estat utilitzat pregraveviament com a eina festiva28 En aquest sentit sabem que entre 1356 i 1368 el bisbe de Valegravencia ja insistia que la representacioacute de Pentecosta en aquella ciutat srsquohavia de fer uacutenicament un cop durant la festivitat i sense lrsquouacutes de coets en relacioacute a la magravequina o colom aeri que descendia des del sostre de la catedral Aquesta mateixa representacioacute tambeacute eacutes documentada a Vicenza avui al Vegraveneto italiagrave el 1377 El 1374 a la ciutat de Valegravencia amb motiu de la visita del rei Joan I tenim constagravencia drsquoun gran drac que treia foc per la boca El 1383 els especiers o adroguers de la ciutat de Tarragona ja fabricaven voladors de foc grec eacutes a dir de foc pirotegravecnic De fet els coets voladors eren plenament estesos cap al 1400 arreu drsquoEuropa tant en festivitats religioses com en drsquoaltres commemoracions civils Paralmiddotlelament es desenvolupen formes populars de la pirotegravecnia

que persistiran fins a lrsquoactualitat Aixiacute a la ciutat de Valegravencia ja constatem el 1412 que el consell municipal va haver de prohibir que lsquonull hom no gos lanccedilar corredors ab polvora e foch per les carreres don sorten perills per experiencia de cremament dalberchsrsquo Aquells corredors de poacutelvora i foc semblen descriure de manera extraordinagraveria els coets borratxos de diferents eixides Tambeacute aviat la pirotegravecnia adquireix una clariacutessima dimensioacute drsquoefecte especial que contribueix a generar lrsquoambientacioacute escegravenica

necessagraveria en les cerimogravenies civils i religioses Les forces de lrsquoinfern ndashdiables dracs viacutebries i altres begravesties- es revestiran de lrsquouacutes drsquoartificis pirotegravecnics que seran emprats de forma generalitzada en totes les representacions relacionades amb lrsquoavern Tambeacute nrsquousaren begravesties vinculades al doble poder civil i sacre com el griu

28 Per al coneixement sobre la histograveria de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia Bertran Jordi 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and

Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12)

Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus

protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 37: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9113

Meacutes enllagrave drsquoaquests efectes especials hi ha un seguit de pragravectiques festives tambeacute anteriors als castells de focs fills de la revolucioacute francesa com a espectacle obert per a tots els puacuteblics que soacuten inserides plenament en els ritus populars i cerimonials i que alhora permeten resseguir uns trets consuetudinaris prou comuns a la Mediterragravenia central Abans que el moacuten de la pirotegravecnia estigueacutes regulat per directives i normes de rangs estatals i internacionals el treball a lrsquoobrador no sempre havia estat entegraves de manera professional Lrsquoilla de Malta conserva aquesta pragravectica a mig camiacute entre lrsquoofici i la voluntarietat progravepia de les entitats organitzadores i protagonistes de la festa29 A Malta no hi ha festa sense focs artificials ni sense poacutelvora Com si de laltre vessant de lOrdre de Sant Joan es tracteacutes la guerra ha estat part consubstancial daquest arxipegravelag que conserva a La Valetta uns testimonis colpidors de murs i fortaleses militars La poacutelvora begravelmiddotlica ha format part doncs de la vida local Potser per aixograve els pirotegravecnics maltesos soacuten una de les seccions dels comitegraves organitzadors de cada celebracioacute La tradicioacute es remunta al segle XVII i lesperit de competicioacute entre les diferents localitats ha perpetuat el seu progreacutes sense perdre les arrels La investigacioacute desenvolupada per la Societat Union Philharmonic de la poblacioacute de Luqa eacutes una de les millors fonts per a conegraveixer aquest ritual de la poacutelvora Els pirotegravecnics soacuten aquiacute voluntaris festers i no es regeixen per

un regravegim laboral com succeeix en aquest ofici a la resta del moacuten30 Cada tarda dediquen les seves hores lliures a preparar la poacutelvora a carregar laboriosament i minuciosament unes carcasses ciliacutendriques defectes increiumlbles que fabriquen per homenatjar el seu sant o santa a embolicar aquests artificis en paper destrassa com si

preparessin un regal uacutenic amb un destinatari diviacute a emmagatzemar-los ocupant tots els milmiddotliacutemetres de les seves instalmiddotlacions rudimentagraveries Quan

29 Bertran Jordi 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 30 Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th

International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 38: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9213

el treball ha finalitzat just abans de la festa eacutes preceptiva la foto dels pirotegravecnics amb totes les carcasses fabricades per el seu patroacute o patrona Tambeacute han mantingut la fabricacioacute artesanal de tot tipus de focs terrestres antics atagravevics amb gust de cinema en blanc i negre que es dissenyen a partir de lencesa de bengales de colors Rodes de santa Caterina ndashlsquoraddienarsquo- creus creus de Malta estrelles i figures geomegravetriques singulars es munten sobre pals o estructures disposades davant de les esgleacutesies El seu moviment sembla anar meacutes enllagrave de les perspectives imaginables per leacutesser humagrave Encara que aquests focs terrestres no soacuten exclusius de Malta han esdevingut sens dubte una de les formes meacutes patrimonials de la pirotegravecnia i del conjunt de la festa en aquesta illa Els focs configuren espectacles per ells mateixos perograve tambeacute han mantingut la funcioacute ritual Aixiacute les sortides de les imatges patronals dels temples soacuten saludades amb salves o focs diuumlrns a meacutes de amb pluges immenses de tiretes de paper que remarquen el caragravecter alegre de lrsquoesdeveniment El retorn o entrada a lesgleacutesia requereix que la imatge contempli des de lexterior la bona feina dels pirotegravecnics que lrsquohomenatgen ara amb focs nocturns Aquestes entrades solemnitzades pirotegravecnicament tenen els seus parents meacutes propers a Catalunya amb les entrades de Sant Fegravelix a la Festa Major de Vilafranca del Penedegraves del braccedil de Santa Tecla a Tarragona o de Sant Bartomeu a la Festa Major de Sitges Al Paiacutes Valenciagrave la manifestacioacute germana eacutes la disparada de nuvolada o senzillament nuvolada

Entrada del braccedil de santa Tecla a Tarragona i de sant Fegravelix a Vilafranca

El seguumlent estadi histograveric de la pirotegravecnia a la Mediterragravenia el localitzem al sud drsquoItagravelia La celebracioacute de sant Trifone a quegrave hem almiddotludit en parlar de les lluminagraveries representa el camiacute entre lrsquoamateurisme maltegraves i la professionalitzacioacute en la fabricacioacute perograve contractada per part de les comissions de festes en una fira absolutament popular Itagravelia eacutes un dels epicentres histograverics de lart de la poacutelvora i el sud conserva lofici de 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 39: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9313

generacions passades Adelfia eacutes una cita per a tots ells i tambeacute per a companys daltres parts del moacuten Allagrave estaran noms miacutetics com les nissagues dels Pagano i els Parente Essent encara negra nit la jornada de sant Trifone sinicia a les 4 h de la matinada amb el lsquocolpo di cannone in memograveria di Trifone Brunorsquo una carcassa disparada des dun morter de dotze centiacutemetres de diagravemetre que serveix dhomenatge al miacutetic pirotegravecnic drsquoAdelfia que va viure entre 1905 i 1973 i daviacutes per als fidels que des de les 430 h podran assistir als oficis religiosos Als voltants de vinyes i oliveres els pirotegravecnics es preparen per oferir a les 8 h -la vigiacutelia i el dia central- la lsquodiana de bombesrsquo lalba que ens indica que avui eacutes festa Els homes de la poacutelvora tambeacute preparen per al puacuteblic meacutes de tres hores dentreteniment La seva participacioacute a Sant Trifone eacutes una valuosa carta de presentacioacute per despreacutes ser contractats en diferents festivitats La morfologia actual es remunta a 1918 any en quegrave precisament al novembre es va signar larmistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial A Adelfia les lsquobombesrsquo pirotegravecniques es van alccedilar en so de pau com agraiumlment a Trifone Avui des de lalba la zona de muntatge es converteix en una agraverea de visita com si es tracteacutes dun lloc meacutes de la vasta fira en la qual les tiges dapi les garrofes i les olives soacuten omnipresents El temps sembla haver-se aturat i pirotegravecnics curiosos i compradors comparteixen espai i conversa

Adelfia Mestre pirotegravecnic carregant morters o mascles

molts drsquoalccedilada humana(Jordi Bertran)

Camps camins i altres zones somplen de taules i cadires per al dinar de famiacutelia i amics que precediragrave el foc pirotegravecnic diuumlrn El xai rostit inunda latmosfera amb la seva fragagravencia acompanyada del vi nou del formatge lsquoprovolonersquo i la lsquoburratarsquo la cremosa joia local Els mestres pirotegravecnics composen una simfonia de trons i explosions en quegrave el so -no el color- eacutes el

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 40: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9413

protagonista Les lsquobombesrsquo rugeixen Les de repeticioacute soacuten les autegraventiques italianes i es caracteritzen perquegrave dun sol artifici sorgeixen multitud defectes Una bona lsquobombarsquo aniragrave esclatant a mesura que sacosta a terra gairebeacute acaronant-la en la seva uacuteltima explosioacute El risc forma part daquest art i de vegades una empresa acaba calant foc als artificis rivals que esperaven pacients el torn Eacutes el tipus drsquoartifici ciliacutendric que antigament havien fabricat els obradors catalans i valencians abans que durant la degravecada dels setanta del segle passat srsquoimposeacutes la nova morfologia esfegraverica anomenada lsquojaponesarsquo ndashper ser progravepia drsquoAgravesia- i que substituiacutes aquests multiefectes per un de sol Al seu costat es disparen les lsquostutatersquo bombes de gran calibre que contenen muacuteltiples carcasses meacutes petites que obren totes al mateix temps alguns segons despreacutes de la de la gran Soacuten entre les meacutes genuiumlnes i aplaudides Despreacutes a la nit tres de les empreses oferiran la versioacute acolorida dels focs artificials El material acostuma a ser de bona qualitat perograve sens dubte lespectacle no supera el del migdia Cognoms com Bruscella Pellicani Gargano Schiattarella Vallefuoco Pannella Prette Di Mateo Lieto Ferraro o Liccardo soacuten els que en meacutes ocasions shan lluiumlt en honor a sant Trifone Festa en estat verge

Mascletagrave a Valegravencia tronada a Reus

Aquestes manifestacions pirotegravecniques basades en el so en lrsquoesclat de trons tambeacute tenen pragravectiques germanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave les tronades els engraellats i les disparades o mascletades El 1550 a la ciutat de Tarragona constatem la forma concreta que avui anomenem tronada o mascletada en funcioacute sovint de la variant dialectologravegica emprada A la veiumlna localitat de Reus la primera notiacutecia expliacutecita drsquouna tronada eacutes del 1677 quan es disparada en la festa de Santa Susanna patrona de la comunitat de preveres de la Prioral Aquest any ja es parla de comprar 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 41: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9513

lsquopoacutelvora per als tirs de masclesrsquo Posteriorment el 1859 apareix aquesta nomenclatura a la poblacioacute de Vilafranca del Penedegraves Pel que fa al Paiacutes Valenciagrave la Fira celebrada a la ciutat de Valegravencia el 1908 suposa lrsquoinici de la substitucioacute progressiva de les manifestacions pirotegravecniques meacutes ancestrals autogravectones per un clariacutessim predomini del castell de focs Lrsquoamalgama drsquoexotisme i drsquoespectacularitat del castell va fer que primer a la ciutat i despreacutes progressivament a la resta de poblacions srsquoexigiacutes als antics mestres traquers que imitessin les noves formes coeteres que substituiumlren bona part de les manifestacions progravepies com els engraellats i les cordades a diferegravencia de les mascletades que mantingueren la importagravencia Les tronades catalanes soacuten una successioacute de trons disparats des de morters o una engegada de petards posats sobre un regueroacute o regatera de poacutelvora estesa al terra Morters i petards es poden alternar com passa encara a Reus per la Festa Major de Sant Pere on de morter a morter es colmiddotloquen quatre o cinc trons i al final es fa un dibuix per al qual es posen nou morters formant un quadrat i tots els trons que queden A Tarragona la tronada del primer dia de festes srsquoinicia cerimoniosament amb lrsquoesclat drsquoonze morters un per a cada jornada de les Festes de Santa Tecla A Vilafranca la tronada tambeacute teacute aquest sentit drsquoinici de la festa i srsquoenceacuten amb una metxa que presenta cinc bifurcacions una per a cada administrador de la celebracioacute Els engraellats valencians en lrsquoactualitat poc habituals soacuten composats per masclets en punta que van clavats en terra en dos en liacutenies paralmiddotleles

formant una graella o reixa i es passen el foc uns a altres produint una profusioacute harmogravenica de sons per rematar amb tres bombes o canterelles de potegravencia ascendent El nombre drsquoaquestes bombes podia augmentar i es teacute constagravencia de fins a trenta-dues per exemple a la vila

de Paterna el 1921 La longitud dels engraellats era enorme com pogueacute comprovar-se a la mateixa poblacioacute el 1898 quan fou de quatre mil metres Lrsquoengraellat fou denominat amb el pas del temps mascletada precisament per lrsquouacutes dels mascles canons morters o morterets eacutes a dir tubs petits de bronze o de ferro colat que tambeacute srsquohavien emprat per provar la potegravencia de les poacutelvores 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 42: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9613

Progressivament els morters dels engraellats tambeacute serien substituiumlts per lrsquoesclat continuat de trons penjats en corda a lrsquoestil de les traques que es corrien pels carrers De fet antigament les mascletades comenccedilaven amb una traca que recorria alguns carrers i concloiumla en lrsquoespai puacuteblic on srsquoefectuava la part central de la disparada El preagravembul contagiagrave la seva morfologia al nus central de lrsquoespectacle i canvia els morters per cordes Avui sense perdre el ritme la mascletada configura una melodia de menys a meacutes amb efectes vistosos i un final corprenedor i impressionant En lrsquoactualitat les mascletades poden ser constituiumldes per foc terrestre o beacute intercalar el foc aeri amb el de terra La hibridacioacute mediterragravenia

Els territoris de la Mediterragravenia han mantingut un seguit de pervivegravencies en les pragravectiques festives al llarg dels segles La identificacioacute de les dones i els homes amb aquestes celebracions les ha convertides en manifestacions pertanyents al patrimoni immaterial En alguns casos fins i tot organismes internacionals com la Unesco les han proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb una finalitat doble Drsquouna banda aquestes declaracions subratllen la importagravencia especial de certs elements testimonis de generacions que srsquohan succeiumlt en la histograveria De lrsquoaltra intenten atorgar-los una certa proteccioacute davant de perills potencials tant en el sentit del retroceacutes de la praxis com en el de factors o foacutermules parasitagraveries que els amenacen Les proclamacions se cenyeixen a festivitats o fets vius en localitats concretes o en territoris de poca extensioacute geogragravefica Per tant no albiren 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 43: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9713

cap mena de continuiumltat aparent entre diferents espais culturals Per contra lrsquoanagravelisi realitzada permet posar lrsquoaccent en cinc eixos esboccedilats amb lrsquoagravenim de dibuixar una continuiumltat cultural subjacent i compartida a la Mediterragravenia Lrsquoestadi actual es va anar configurant en diferents etapes de manera que la cohabitacioacute constatada avui proveacute de la progressiva complexitat de les formes festives de lrsquoarc mediterrani A la veu despullada i embrionagraveria inicial vinculada amb lrsquoofici de la pastura srsquoafegiacute el joc amb el propi cos esdevingut arquitectura humana gragravecies als factors de la competegravencia i la rivalitat entre grups Les aliances amb els cavalls com a mitjagrave de treball testimonien no sols aquest mateix context sinoacute tambeacute el record dels nombrosos periacuteodes begravelmiddotlics que han tacat la Mediterragravenia La necessitat drsquoapoderar-se de la nit i de la foscor per capgirar el temps diari i sacralitzar-lo palesen solucions tegravecniques aplicades a la festa Finalment la voluntat de teatralitzar les celebracions en lrsquoescenari de les places i els carrers fa excelmiddotlir la tegravecnica amb lrsquouacutes de la poacutelvora que colpejaragrave no sols el sentit de la vista sinoacute tambeacute el de lrsquooiumlda de la comunitat com a subjecte celebrant El conjunt dels eixos recollits no conflueix enlloc de manera conjunta com si drsquouna Iacutetaca patrimonial es tracteacutes Lrsquoabsegravencia drsquounes pautes i drsquouns comportaments matemagraveticament estesos i calculats la manca drsquouna quadriacutecula geomegravetricament traccedilada eacutes lrsquoindici drsquoaquesta Mediterragravenia compartida allunyada de les directives globalitzadores i alhora deslocalitzadores que al llarg dels temps han maldat contra la hibridacioacute dels pobles banyats per aquestes aiguumles

Atles catalagrave (1375)

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 44: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9813

Bibliografia Ahmedaja Ardian Haid Gerlinde (ed) 2008 European voices Multipart singing in the Balkans and the Mediterranean 1 Vienna-Cologne-Weimar Boumlhlau Alcaraz Albert 2004 Un moacuten de muixerangues Algemesiacute Ajuntament drsquoAlgemesiacute (Algadins 15) Allegretti Donato 2009 A Brindisi Montagna e altrove Manduria Edizioni Filocalia Arintildeo Antoni 1988 Festes rituals i creences Valegravencia Alfons El Magnagravenim Institucioacute Valenciana drsquoEstudis i Investigacioacute Atienza Antonio 1991 ldquoLa procesioacuten de la Mare de Deacuteu de la Salut de Algemesiacute (Valencia) (1ordf parte)rdquo Revista de Folklore 130 Valladolid Fundacioacuten Joaquiacuten Diacuteaz pp 111-120 Ayats Jaume 2003 lsquoSardenya la terra del cant polifogravenic masculiacute Calaceit Caramella 9 Bargalloacute Josep 1990 La colla Xiquets de Tarragona i la tradicioacute castellera de la ciutat Tarragona El Megravedol (LrsquoAgulla 4) Barreda Joaquim 1998 Sant Antoni Abad a Vilanova drsquoAlcolea Castelloacute Diputacioacute de Castelloacute Belloni Stefania sd El Palio Siena Centro Stampa Editoriale-Plurigraf-Perseus Bertran Jordi 1994 lsquoEl joc de la pinyata i les piragravemides humanesrsquo LrsquoEsperidioacute 38 Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona pp 15-16 mdash 1999 ldquoRural Carnival in the Catalan-Speaking Countries the survival of Early Popular Dramardquo Carnival and the Carnivalesque Amsterdam-Atlanta Rodopi pp227-242 mdash 2001 Festes de Catalunya Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural Barcelona Lunwerg mdash 2005 lsquoHistory of Pyrotechnics in the Mediterranean area of Catalonia and Valencian Country (Spain)rsquo DA Proceedings of the 8th International Symposium on fireworks Shiga International Symposium on Fireworks Society pp 51-74

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 45: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

9913

mdash 2006 Manual sobre el foc i la pirotegravecnia en els festes El que cal saber per organitzar-les Barcelona Generalitat de Catalunya (Eines de cultura popular 12) mdash 2006 lsquoCastillos humanos en Japoacutenrsquo Vila-real Fiestacultura 29 mdash 2006 La muixeranga origen del fet casteller Algemesiacute 19-5-2006 mdash 2009 lsquoTorres humanas en el sur de Italiarsquo Vila-real Fiestacultura 41 mdash 2011 ldquoEls castells a Catalunya de preacutestec cultural a patrimoni humagrave del segle XXIrdquo DA Castells i castellers Una voluntat colmiddotlectiva Barcelona Lunwerg mdash 2012 lsquoSan Trifone en Adelfiarsquo Vila-real Fiestacultura 50 pp 72-75 mdash 2012 lsquoLa festa en Maltarsquo Vila-real Fiestacultura 52 mdash 2014 lsquoLas acrobacias del Magrebrsquo Vila-real Fiestacultura 59 Blasi Francesc 1997 Els castells dels Xiquets de Valls Valls Cossetagravenia 3a ed (Laixecador 1) Borg Andrew (editur) 2011 Ilwien il-Festi Maltin Colours of Maltese Festas 2 vol Deer Qrendi Malta Brotons Xavier 1995 Castells i castellers Guia completa del moacuten casteller Barcelona Lynx Edicions Beumala Joan Brotons Xavier 1997 Castellers Barcelona Columna (Terra Nostra 39) mdash 2000 Les meravelles del moacuten casteller (I) Valls Cossetagravenia (Laixecador 5) mdash 2002 Les meravelles del moacuten casteller (II) Valls Cossetagravenia (Laixecador 10) Caro Julio 1989 El Carnaval (Anaacutelisis histoacuterico-cultural) Madrid Taurus 2a ed Casaleacute Gemma 2012 Les Decennals de Valls La devocioacute vers la Candela religioacute castells i cultura Tarragona Arola (Post Festum 7) Castellano Andreacutes 2001 Historias de la traca Paiporta Denes mdash 2008 Agua y fuego Paiporta Denes Catalagrave Pere (direccioacute) 1981 Moacuten Casteller 2 vol Barcelona Rafael Dalmau

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 46: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10013

Cebamanos Joaquiacuten 2005 El Dance de Tauste Historia y evolucioacuten Zaragoza Fundacioacuten Bartibaacutes Civai Mauro 2013 lsquoEl Palio agravenima de Sienarsquo DA Castells entre el patrimoni i lrsquoesport II Simposi Casteller Valls 20 drsquooctubre de 2012 Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecadro 22) pp 201-212 Civai Mauro Enrico Toti 1995 Palio la corsa dellanima Siena Edizioni Alsaba DA 1997 La Muixeranga drsquoAlgemesiacute Algemesiacute Associacioacute Amics de la Muixeranga DA 198788 Fundacioacute i institucioacute de la processoacute solemne en honor a la Verge de la Candela Festes Decennals de la Candela 1791-1991 (200 anys de la histograveria drsquoun poble) Valls Publicacions Alt Camp DA 2008 1926-2006 Els castellers de Tarragona Imatges i testimonis Barcelona Cossetagravenia-Colla Castellers Xiquets de Tarragona DA 2008 Pirotecnia en Valencia Historia singularidades modalidades de fuego y sus protagonistas Valegravencia Ajuntament de Valegravencia DA 2009 El foc a la festa Calaceit Revista Caramella 20 DA 2010 El seguici cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles Valls Cossetagravenia DA 2010 Il Palio La Festa della Cittagrave Siena Betti DA 2011 Festes Decennals de la Mare de Deacuteu de la Candela 2011 festes de la llum Valls La Torratxa DA 2012 lsquoCastellers del moacuten o castellers al moacuten la internacionalitzacioacute dels castellsrsquo a DA Lrsquounivers casteller avui I Simposi Casteller Valls 29 de gener del 2011 Valls Cossetagravenia (LrsquoAixecador 20) pp 247-278 DA 2012 Taoub Le Groupe Acrobatique de Tanger Casablanca Senso UnicoSirocco Di Stasio Gabriele 2007 Torri di uomini in Basilicata Roma Arduino Sacco Editore Fagravebregas Xavier 1976 Cavallers dracs i dimonis Itinerari a traveacutes de les festes populars Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash1979 Iconologia de lrsquoespectacleBarcelona 62 mdash1984 Viaje a la Cataluntildea fantaacutestica Barcelona La Vanguardia

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 47: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10113

Ferrando Pere 1991 Presegravencia castellera al Vendrell fins lrsquoany 1926 El Vendrell Patronat Municipal de Serveis Culturals mdash1998 El Penedegraves casteller pagravegines dhistograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 3) mdash2010 ldquoEls Xiquets de Vallsrdquo DA Valls i la seva histograveria V Egravepoca contemporagravenia segle XIX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp306-320 mdash2010ldquoCalendarirdquo DA Castells Valls i la seva histograveria VI Egravepoca contemporagravenia segle XX Valls Institut drsquoEstudis Vallencs pp337-350 Ferriols Joseacute E 1998 La pirotecnia valenciana Valegravencia Carena Guumlell Xavier 2001 La Renaixenccedila Castellera a Tarragona (1926-1936) Tarragona Ajuntament i El Megravedol (Els Titans 2 Segraverie Festa Major 1) mdash 2002 Els castells entre la passioacute i la histograveria Valls Cossetagravenia (Laixecador 9) Frechina Josep V 2003 ldquoLes moixigangues del Paiacutes Valenciagraverdquo Calaceit Caramella 9 pp 18-24 mdash 2009 lsquoLes polifonies corses Expressioacute musical de lrsquoeacutesser colmiddotlectiursquo Calaceit Caramella 21 Grunfeld Freacutederic V 1979 Jeux du monde Leur histoire comment et jouer comment les construire Zuacuteric Lied Comitegrave suisse pour lrsquoUnicef Guanyabens Nicolau 2010 Les Santes La Festa Major de Mataroacute Tarragona Arola (Post Festum 6) Leydi Roberto 1991 Lrsquoaltra musica Floregravencia Giunti Ricordi Macchiarella Ignazio (ed) 2010 Tre voci per pensare il mondo Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica Udine Nota Magrini Tullia (1993) Antropologia della musica e culture mediterranee Venegravecia Il Mulino Societagrave Editrice Maleacute Sagar (direccioacute) 2007 Oiumldes mediterragravenies Dossier pedagogravegic Mataroacute Mapasonor Mapasonor (Projecte Oides Mediterragravenies) 2011 Una persona amb un sac penjant Viatge musical per les illes mediterragravenies (Creta Siciacutelia i Balears) Calaceit Caramella Els llibres de Caramella 1 Miralles Eloi 1981 Fem pinya Els castells siacutembol i expressioacute del nostre poble Barcelona Diagravefora

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 48: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10213

Monferrer Antoni 1994 Sant Antoni sant valenciagrave Valegravencia Generalitat Valenciana Nettl Bruno (1985) Muacutesica folkloacuterica y tradicional de los continentes occidentales Madrid Alianza (Alianza Muacutesica 22) Palomar Salvador Fonts Montsant 1993 La festa de Sant Antoni al Matarranya Calaceit Associacioacute Cultural del Matarranya i Carrutxa Pocheacute Christian 2005 Dictionnaire des musiques et danses traditionnelles de la Meacutediterraneacutee Pariacutes Fayard Pons Josep 1989 Protocols de les Festes de Sant Joan de Ciutadella Menorca Nura Reverter Andreu 2005 A cuatro patas El caballo en las tradiciones festivas Alcanar Reverter Sancho Editor Roma Josefina 2005 La Muacutesica agraverab a la Mediterragravenia Barcelona IEmed Saacutenchez Mariacutea A 1982 Guiacutea de fiestas populares Madrid Viajar 2ordf ed mdash ldquoLas tentaciones del santordquo El Paiacutes 15-1-1989 pp25-26 mdash Fiestas populares Espantildea diacutea a diacutea 1998 Madrid Maeva Scarnecchia Paolo 1998 Muacutesica popular y muacutesica culta Barcelona Icagraveria Solsona Lluiacutes 2010 Geni casteller Articles de recerca histograverica castellera Valls Cossetagravenia (Lrsquoaixecador 19) Terraza Santi 2006 lsquoEl meravelloacutes moacuten govindarsquo Revista Castells nuacutem 12 Reproduiumlt a httprevistacastellscatindexphp201308el-meravellos-mon-govinda Trenchs Miquel 1989 Miscelmiddotlagravenia castellera Anys 1850-1900 Valls Ragravedio Capital de lrsquoAlt Camp Ueno Kazuko 2004 Veus per existir Catalunya Paiacutes Basc i Cograversega la canccediloacute drsquoautor vista per una japonesa Valls Cossetagravenia Zammit Neil Magri Andre 2012 lsquoThe history of Maltese fireworksrsquo DA Proceedings of the 13th International Symposium on fireworks La Valetta International Symposium on Fireworks Society pp 471-482 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia

Page 49: úqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíò ...ambivalents croades fins a les de Lepanto i Gal·lípoli-, conquestes sagnants, setges aferrissats i saquejos de ciutats fastuoses i d’illes

revista de la cagravetedra sobre diversitat social de la universitat pompeu fabra nuacutem 6 novembre 2014

10313

Webgrafia Ayats Jaume Costal Anna Gayete Iris Rabaseda Joaquim 2011 lsquoPolyphonies Bodies and Rhetoric of senses latin chants in Corsica and the Pyreneesrsquo Transposition Musique et sciences sociales [en liacutenia] httptransposition-revueorgspipphparticle29 Bashiron Herman lsquoPolifoniacutea mediterraacutenea Entrevista con Iain Chambersrsquo[en liacutenia] httpinterartiveorg201007polifonia-mediterranea Brennan Juan A lsquoLas voces de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwjornadaunammx2002011904aa1culhtml Qantara Patrimonio mediterraacuteneo[en liacutenia] wwwqantara-medorg Torrent Vicent lsquoAl Tall cultura i muacutesica tradicionals drsquoarrel mediterragraveniarsquo Universitat drsquoAlacant[en liacutenia] wwwlluisvivescomportalaltall Unesco lsquoAlbanian folk iso-polyphonyrsquo[en liacutenia] httpwwwyoutubecomwatchv=G4V2cE-LmBU

mdash lsquoEl canto a tenore un canto pastoral sardorsquo[en liacutenia] wwwyoutubecomwatchv=7BT17iQ8lhc

mdash lsquoEl cantu in paghjella canto profano y lituacutergico tradicional de Coacutercegarsquo[en liacutenia] wwwunescoorgcultureichindexphplg=esamppg=00011ampUSL=00315

13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 JORDI13 BERTRAN13

13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 Sabor13 drsquoalbergiacutenia


LA BELLESA DEL CRISTIÀ - L'actualitat religiosa des de ... · comença la seva experiència de la bellesa en plenitud, diferent a la bellesa de les croades, del cavaller, del trobador

Jacques de Molay i Ramon Llull. Política, ordes militars i ...msl.cat/revista/55 Plaza.pdf · Les successives croades es van es-tendre des del segle xi fins al xiii, tot i que hi

Blog de Ferran Alexandri - revista auriga34 · 2009-10-21 · perit de les croades mateixes. El 1095 Urbà Il predica una croada a Terra Santa amb l'objectiu de recuperar Jerusalem

ELS SETGES DE GIRONA 1808-1809 · tòric ineludible durant les darreres dues centúries i ha bate-jat i marcat la ciutat en l’imaginari col·lectiu. Girona ha esdevingut la ciutat

programación enero - Ajuntament de Massamagrell...una història més passional que el sofà, la pel•li i una pizza en companyia de l’amic que xarra i bescanvia històries de conquestes

BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ€¦ · pretén copsar les raons que van generar en l’Occident cristià el moviment de les croades, que durant gairebé quatre segles van condicionar les

280-RURALIA N 5 - Mas de Noguera · conquestes cristianes medievals del Cid o Jaume I. I Joaquinet el Minso, en la vesprada lluminosa del juliol, continua: –Aquell és el pinaret

L'URSS, un nou model d'estat · La revolució del 1905 Guerra amb el Japó (1904-1905): conflicte per les conquestes imperials. ... El 1914 comença la Primera Guerra Mundial.

LA GUERRA SANTA: LES CROADES

RAMON LLULL: TEMPS DE CONQUESTES, DE DIÀLEG I · PDF fileUna coproducció de L’Auditori i la Fundació Centre Internacional de Música Antiga ramon llull (1232-1316) Temps de conquestes,

Les croades

SANTES CREUS · 2020. 3. 16. · del temps de les croades. Era un home de fe robusta això ar a. qu Pee r l'he deixat, un cop acabat d'acompanyar-lo per darrera vegada, puc dir a

La televisió La nostra graella ... · XII, les Croades. Godofredo d’Ibelin, cavaller respectat pel rei de Jerusalem i compromès amb el manteniment de la pau a Terra Santa, emprèn

Guerra de Successió Barcelona, ciutat de setges · Guerra dels Segadors, els diversos setges de la Guerra de Successió —que es produeixen de 1705 a 1714— fins al setge de 1823

Setge de 1713-1714 Guerra de Successió Barcelona, ciutat de … · 2018. 10. 9. · Guerra dels Segadors, els diversos setges de la Guerra de Successió —que es produeixen de 1705

Els templers i les croades

Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat ... › download › pdf › 78634585.pdf · La llegenda de sant Jordi matant el drac va ser difosa en temps de les Croades pels

DOSSIER DE PREMSA - Museu d'Història de Catalunya...les Croades. La seva missió durà gairebé dos segles. El propòsit de les Croades era restablir el control cristià sobre Terra

ecomuseu.elsports.catecomuseu.elsports.cat/PUBLI_CEDEP/La_comanda_d'Orta.pdf · (impost per a les croades), i que tenia, segons els inventaris, una important cabana ramadera. Però,

MEMÒRIA 2017 / MUSEU FREDERIC MARÈSw110.bcn.cat/museufredericmares/sites/default/files... · - Templers: guerra i religió a l'Europa de les croades : Museu d'Història de Catalunya,

Setge de 1713-1714 Guerra de Successió Barcelona, ciutat ... · Guerra dels Segadors, els diversos setges de la Guerra de Successió —que es produeixen de 1705 a 1714— fins al

TEMA 2. Orígens, evolució i característiques geogràfiques ...rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/32538/5/TEMA2_EVOLUCIO_TURI… · Turisme i religió: les peregrinacions i les croades

Monsieur Binoix i altres contes - Tarragona Internet | La xarxa ciutadana de les ... · 2015-03-24 · Binoix, no, no volem dir que fos aficionat a les croades. Es delia per Occitània,

2 ja sé AMB Primària (Cicle Mitjà) Cavallers medievalsllegirambsusaeta.cat/wp-content/uploads/2014/03/... · A l’Edat Mitjana van tenir lloc les guerres anomenades croades, que

A la nostra web hi [email protected] … · 2020. 1. 14. · gràcies als quals els maltesos van poder defensar-se en els diferents setges que va patir l’illa. I acabarem

, 1650. Oli, 117 x 89,9 cm. El vertader intel·lectual de l ... · alienes les aportacions musulmanes i xineses que van confl uir a Europa a través d’Espanya, de les croades i

MEMÒRIA I MITE DELS SETGES DE GIRONA, 1808- · PDF fileDurant prop de dos segles, la participació gironina a la Guer-ra del Francès s’ha recordat sobretot a partir dels setges

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències …malsius2/NVmitja2aria.ppt.pdf · Conseqüències de les croades: a)El comerç d’occident s’extén cap Orient b)A través dels àrabs

ELTEMPSD’HISTÒRIA · emmarcar les migracions actuals dintre de la nostra història. Les següents pàgines analitzen l’è-poca medieval, caracteritzada en part per les conquestes

Trencant Setges 2013

2018 ABRIL 1 PLECS)169 - Institut Ramon Muntaner · a les empreses croades. A la península Ibèrica, l’ideal de lluita contra l’islam n’afavoreix la propagació poc després

Voler és poder? - UAB Barcelona · Sara Gil Morales 3 Introducció L’expansió de l’escola gratuïta i obligatòria va suposar i suposa una de les majors conquestes d’un país

ELX 2014/2015 - elche.com · Tenorio, seductor empedreït que farà el que siga per a dur a terme les seues nombroses conquestes. Així, doncs, en una de les seues freqüents aventures