25 anys treballant per la pau

25 ANYS TREBALLANT PER LA PAU25 AÑOS TRABAJANDO POR LA PAZ

25 YEARS WORKING FOR PEACE

1983 - 2008

Fundació per la Pau - 25 anys treballant per la pau

5

ÍNDEX

1. PRESENTACIÓ ..................................................................................................

2. CRÒNICA D’UN QUART DE SEGLE ..................................................................

3. FENT BALANÇ: SI VIVIM EN UN MÓN DINÀMIC, LA PAU ÉS POSSIBLE ....

4. 25 ANYS DE TREBALL PER LA PAU ................................................................

7

9

21

27

INDEX

1. INTRODUCTION ................................................................................................

2. CHRONICLE OF A QUARTER OF A CENTURY .................................................

3. CREATING BALANCE: IF WE LIVE IN A DYNAMIC WORLD, PEACE IS POSSIBLE ...........................................................................................

4. 25 YEARS OF WORK FOR PEACE ................................................................

75

77

89

95

ÍNDICE

1. PRESENTACIÓN ...............................................................................................

2. CRÓNICA DE UN CUARTO DE SIGLO ..............................................................

3. HACIENDO BALANCE: SI VIVIMOS EN UN MUNDO DINÁMICO, LA PAZ ES POSSIBLE ..........................................................................................

4. 25 AÑOS DE TRABAJO POR LA PAZ ................................................................

41

43

55

61


7

En els darrers 25 anys han succeït moltes

coses. La supressió, a Espanya, del servei

militar obligatori. La prohibició, per inicia-

tiva de la societat civil i a escala mundial,

de les mines antipersones i de les bombes de

dispersió. La mobilització de milions de ciu-

tadans contra la guerra amb un paper prota-

gonista, en l’àmbit mundial, per a Catalun-

ya. L’aprovació per part del Parlament de

Catalunya de la Llei del foment de la pau i

de l’Institut Català Internacional per la Pau

(ICIP). La progressiva exigència ciutadana

de control del comerç d’armes. La creació

del Tribunal Penal Internacional... I la Fun-dació per la Pau ha participat, de formes

ben diferents, en tots aquests processos. En

molts casos hem actuat amplificant la veu

d’una bona part de la ciutadania.

Si el realisme ens fa reconèixer la persistèn-

cia de la violència, hem de reconèixer també

l’aparició de noves i eficaces dinàmiques so-

cials inspirades en la noviolència, la coope-

ració, el diàleg i la participació ciutadana.

La cultura de pau, basada en la noviolència,

el diàleg i la cooperació, s’alça com a al-

ternativa necessària, però seríem il·lusos si

penséssim que una pressió encara dèbil i in-

termitent causarà ara mateix tots els canvis

necessaris. Cal més compromís i temps.

A l’hora de commemorar els 25 anys de la

nostra entitat, ens hem preguntat què cele-

brem si encara hi ha tantíssima violència. I la

resposta és que celebrem la constància que

ens ha permès treballar de manera sostingu-

da; la consecució de resultats que demostren

la importància i la força que pot arribar a

tenir l’opinió pública quan emergeix organit-

zadament. Celebrem també la fidelitat a una

idea inicial i a un tarannà que té com a ca-

racterística irrenunciable la independència,

que no significa ni neutralitat ni equidistàn-

cia. Finalment celebrem una convicció: les

persones construirem la pau.

Aquest llibre que ara teniu a les mans vol

ser un testimoni modest de la feina feta per

la Fundació en aquest quart de segle, però

no ho podíem fer d’una manera aïllada, sen-

se tenir en compte els esdeveniments que

configuraven el context polític i social de

cada moment. Esdeveniments que en molts

casos han inspirat, motivat i mobilitzat les

actuacions i les decisions de la Fundació per la Pau. Igualment, totes les actuacions

de la Fundació han estat i estan animades

per una finalitat definida com a única en el

text fundacional: col·laborar en la creació i

l’emergència d’una opinió pública lúcida, in-

formada i activa que pressioni democràtica-

ment a favor de la pau.

Pensem que hem estat fidels a aquella defi-

nició inicial. Des de la independència políti-

ca, que no té res a veure amb una asèptica

equidistància, hem treballat per difondre els

valors de la cultura de pau i divulgar nous

conceptes i noves anàlisis que facilitin la

comprensió de la realitat. I ho hem fet exi-

gits tant pel necessari rigor intel·lectual com

per la voluntat de mobilitzar l’opinió públi-

ca; d’aquí la nostra insistència en el treball

de les campanyes. Probablement l’opinió pú-

blica és el factor més decisiu per provocar

els canvis necessaris per a la implantació

progressiva de la cultura de pau.

El treball desenvolupat ens ha exigit i alhora

ens ha permès inserir-nos sòlidament en la

xarxa internacional d’entitats que treballen

per la cultura de pau. Hem recollit inicia-

tives internacionals i les hem traslladat a

la nostra ciutadania, però també iniciatives

nostres han fet el camí invers.

Fa 25 anys un bon nombre de ciutadans res-

pongueren a una crida que continua viva. Una

crida a treballar plegats per la implantació

d’una cultura inèdita: la cultura de pau. Pro-

posem la responsabilització directa de cada

ciutadà i oferim la Fundació per la Pau com

un instrument canalitzador de la pressió de-

mocràtica que entre tots podem exercir.

Moltes gràcies a totes i a tots pel vostre su-

port incondicional!

Alfons Banda,

president de la Fundació per la Pau

1. PRESENTACIÓ


9

2. CRÒNICA D’UN QUART DE SEGLE

En aquesta crònica recollim alguns dels esdeveniments històrics més rellevants relacionats amb els con-flictes i la pau que han marcat el darrer quart de segle de la història de la humanitat.

Any EsdEvEnimEnts històricsPrEmi nobEl

dE lA PAu

1983 El mateix any que va néixer la Fundació per la Pau, el president nord-

americà Ronald Reagan va llançar la seva Iniciativa de Defensa Estra-

tègica, coneguda popularment com a “Guerra de les Galàxies”. Aquell

any, Reagan va anomenar per primera vegada la URSS “imperi del mal”

i va impulsar una política d’intervencions militars per enderrocar règims

marxistes a països del Tercer Món.

Per la seva banda, la Unió Soviètica també va anunciar la instal·lació de

nous míssils en resposta a les amenaces de Reagan.

Lech Walesa

Polític polonès, fundador del sin-

dicat Solidaritat i president de

Polònia entre el 1990 i el 1995.

Per la seva lluita a favor dels

drets humans durant el règim

prosoviètic.

1984 Aquell any, el Regne Unit va abandonar la UNESCO per discrepàncies

amb la tasca d’aquesta organització, principalment a causa de l’informe

McBride “Veus múltiples. Un sol món”. Els Estats Units també van

anunciar la seva retirada de l’organització, que farien efectiva l’any

següent, juntament amb Singapur. El Regne Unit es va reincorporar a

l’organització el 1997, els Estats Units ho van fer el 2003 i Singapur

el 2007.

Després de molts debats, el dia dels Sants Innocents es va publicar al

BOE la llei que regulava el dret a l’objecció de consciència al servei mi-

litar a l’Estat espanyol. Pel seu caràcter restrictiu del dret a l’objecció,

el Defensor del Poble va presentar un recurs d’inconstitucionalitat. A

finals del 1987, el Tribunal Constitucional va validar plenament la llei.

Aquell mateix any, la Unió Soviètica, en plena cursa armamentística, va

desplegar míssils SS-20 a l’Alemanya Oriental.

A Catalunya es va celebrar la primera edició de la Universitat Interna-

cional per la Pau de Sant Cugat del Vallès.

Desmond Tutu

Bisbe de Sud-àfrica. Pel seu

treball contra l’apartheid

1985 Mikhail Gorbatxov es va convertir en president de la Unió Soviètica i

la seva política de perestroika va fer que Reagan fes un gir en la seva

política exterior. Els Estats Units i la URSS van reprendre el diàleg per

iniciar negociacions sobre el desarmament nuclear i espacial després de

quatre anys de guerra freda.

International Physicians for

the Prevention of Nuclear War Organització mèdica internacio-

nal fundada el 1980 per metges

soviètics i americans. Per la

prevenció de la guerra nuclear i

dels conflictes armats.

1986 Declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

A Suècia, el primer ministre del país, Olof Palme, va morir assassinat

mentre passejava amb la seva dona. Palme va ser un gran defensor del

pacifisme i va treballar per afavorir la distensió entre els dos blocs.

A la central nuclear de Txernòbil (ara Ucraïna) es va produir l’accident

nuclear més greu de la història. La pluja radioactiva va arribar fins a

Elie Wiesel Escriptor nord-americà d’origen

romanès, supervivent dels camps

de concentració nazis. Pels

relats de la seva experiència

personal i el seu treball pràctic

en la causa de la pau.


10


dE lA PAu

zones dels Estats Units, el Regne Unit i Escandinàvia

El líder palestí Yasser Arafat va acceptar la Resolució 242 de l’ONU, que

suposava el reconeixement del dret a l’existència de l’Estat d’Israel.

A l’Estat espanyol, el 12 de març es va convocar un referèndum sobre

la permanència del país a l’OTAN. Aquesta convocatòria va ser contro-

vertida perquè, abans d’entrar al govern, el PSOE, presidit per Felipe

González, s’havia manifestat en contra de la permanència. El 52,5%

dels votants va dir que “sí” enfront del 39,8% que va votar en contra. El

“no” va triomfar a Catalunya, Navarra, el País Basc i les Canàries.

Aquell any, al País Basc va néixer la Coordinadora Gesto por la Paz,

que aglutinava les diverses iniciatives i concentracions silencioses que

començaven a fer visible i organitzar el rebuig a la violència.

1987 El 19 de juny es va produir a l’hipermercat Hipercor de Barcelona un

dels pitjors atemptats terroristes perpetrats per ETA, en el qual van

morir 21 persones i més de 45 van resultar ferides.

El 9 de desembre va esclatar la primera intifada a Cisjordània i Gaza

contra l’ocupació israeliana.

El mateix mes de desembre, Ronald Reagan i Mikhail Gorbatxov van

signar el Tractat d’Eliminació de Míssils Nuclears de Mitjà i Curt

Abast. Per primera vegada a la història s’assolia un tractat que reduïa

en la pràctica els arsenals nuclears de les superpotències.

Federico Mayor Zaragoza va ser escollit director general de la UNESCO,

on donaria un fort impuls a la promoció de la cultura de pau.

Óscar Arias Sánchez Advocat, filòsof, empresari i po-

lític, actual president de Costa

Rica, càrrec que ja va ocupar

entre el 1986 i el 1990. Pel seu

impuls a les negociacions de pau

a l’Amèrica Central.

1988 El 15 de gener va morir a Dublín Sean McBride, periodista, advocat i po-

lític, cofundador d’Amnistia Internacional, president de l’International

Peace Bureau (1974-1985) i premi Nobel de la pau el 1974.

El mes de març es va signar a Sapoá, a Nicaragua, un acord d’alto el

foc entre el Govern sandinista i la Contra i es van presentar programes

per a la pacificació del país.

El juliol d’aquell mateix any, l’Iraq i l’Iran també van signar la pau

després de vuit anys d’una intensa guerra que, amb armes procedents de

diversos països occidentals, va suposar la mort d’un milió de persones.

L’agost, l’activista i pacifista birmana Aung San Suu Kyi va fer el seu

primer míting a favor de la democràcia a Birmània. Malauradament, el

mes de setembre es va produir un cop d’estat al país i es va instaurar

una dictadura militar que encara perdura.

El 15 de desembre, l’ONU va reconèixer l’Estat palestí.

Aquell any un grup de dones israelianes va organitzar una concentració

silenciosa contra l’ocupació de Palestina. D’ençà d’aleshores, les con-

centracions es van anar expandint i van donar pas al naixement del

Forces de Manteniment de la

Pau de les Nacions Unides,

més coneguts com a Cascos

Blaus. Per la seva participació

en missions de pau en nombro-

sos conflictes des de 1956.


11


dE lA PAu

moviment feminista i pacifista Dones de Negre, que posteriorment tam-

bé va ser molt actiu en el conflicte dels Balcans.

1989 En l’àmbit estatal, ETA va declarar la seva primera treva unilateral i

va anunciar l’inici d’una taula de negociació amb el Govern espanyol a

Alger. Naixien així les “converses d’Alger”.

El 4 de juny, a la Xina, diverses manifestacions liderades per estudiants

per reclamar la democràcia van ser reprimides de forma violenta per

l’exèrcit xinès a la plaça de Tiananmen, on van morir gairebé 5.000

persones i 10.000 van resultar ferides. Aquesta acció va posar fi a les

mobilitzacions populars que havien començat el 15 d’abril.

El 9 de novembre va caure el mur de Berlín, símbol de la guerra freda.

El 16 de novembre les forces armades del Salvador van assassinar sis

capellans jesuïtes i dues treballadores a la seva residència de la Univer-

sitat Centreamericana de San Salvador. Entre els assassinats hi havia

el rector de la UCA, Ignacio Ellacuría, i el director de l’Instituto de

Derechos Humanos de la universitat, Segundo Montes.

El Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) i altres col·lectius van

llançar l’estratègia de la insubmissió davant de l’inici de la regulació

de la prestació social substitutòria (PSS), l’alternativa obligatòria que

la llei marcava als joves que es negaven a fer el servei militar. A finals

d’any hi va haver els primers consells de guerra, amb sentència de presó

per als primers insubmisos.

El catorzè Dalai Lama, Tenzin

Gyatso

Líder religiós i polític tibetà. Per

la seva resistència constant a

l’ús de la violència en la lluita

de la seva gent per recuperar la

llibertat.

1990 L’11 de febrer el líder sud-africà Nelson Mandela va ser alliberat de

la presó de Ciutat del Cap, després de 27 anys de captiveri. Uns dies

més tard, per primera vegada en 30 anys, va tenir lloc a Johannesburg

una assemblea general del Congrés Nacional Africà (ANC) de Nelson

Mandela.

L’agost va esclatar la crisi entre l’Iraq i Kuwait quan l’exèrcit iraquià

va envair aquest emirat en un atac molt ràpid sense trobar gairebé cap

resistència.

El 21 de novembre la cimera de l’OSCE a París va proclamar oficial-

ment la fi de la guerra freda.

Mikhail Gorbachov President de la Unió de les Re-

públiques Socialistes Soviètiques

des del 1989 fins al 1991. Pel

seu important paper en el procés

que va posar fi a la guerra freda.

1991 El mes de gener va començar la guerra del Golf, que va enfrontar l’Iraq

i una coalició de forces liderades per l’exèrcit dels EUA. Els intensos

atacs dels aliats van forçar la retirada de l’Iraq de Kuwait i la guerra va

acabar el 28 de febrer amb la rendició iraquiana. Milers de ciutadans

i ciutadanes d’arreu del món es van manifestar contra aquesta guerra,

també a Barcelona, on va néixer el Diari de la Pau, una iniciativa impul-

sada per un grup de periodistes per denunciar la guerra.

L’ONU va votar unànimement una condemna a Israel pel tracte que

aquest país dóna als palestins. A finals d’octubre es va inaugurar a Ma-

drid la Conferència de Pau per al Pròxim Orient.

Aung San Suu Kyi Activista i líder de la Lliga

Nacional per la Democràcia a

Myanmar (Birmània). Per la

seva defensa no violenta de la

democràcia i els drets humans.


12


dE lA PAu

L’1 de juliol es va dissoldre oficialment el Pacte de Varsòvia.

Durant aquell any, les repúbliques bàltiques i diversos països de l’òrbita

soviètica de l’Europa oriental es van independitzar de l’antiga URSS.

Aquell any també van començar els conflictes a l’antiga Iugoslàvia amb

la guerra dels 10 dies per la independència d’Eslovènia.

1992 El mes de gener els EUA i Rússia van restablir oficialment les relacions

diplomàtiques.

Aquell mateix mes, a Ciutat de Mèxic, representants del govern sal-

vadorenc i del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional

(FMLN) van signar els Acords de Chapultepec, que van posar fi a la

guerra civil del Salvador, que feia 12 anys que durava.

El febrer es va ratificar l’acord històric de no-agressió i desnuclearit-

zació entre les dues Corees, que estaven oficialment en guerra des del

1953.

A la primavera Bòsnia i Hercegovina es va declarar un estat indepen-

dent. Gairebé immediatament després que es fes pública la declaració,

les forces sèrbies van encerclar Sarajevo, la capital del país, i van iniciar

un setge que duraria tres anys i es convertiria en un dels més llargs de

la història militar moderna. La ciutat es va quedar sense electricitat,

aigua, calefacció ni medicaments. Hi van morir més de 12.000 persones

i 50.000 més van resultar ferides.

Boutros Boutros Ghali, escollit nou secretari general de l’ONU el mes de

gener d’aquell any, va presentar una Agenda per la Pau per promoure un

rol més actiu de l’ONU en la prevenció de la violència i en la construcció

i el manteniment de la pau.

El mes de desembre va néixer Elkarri, un moviment social pel diàleg i

l’acord al País Basc. Elkarri, avui Lokarri, vol afavorir un procés de pau

tot defensant una solució dialogada al conflicte basc.

Rigoberta Menchú Tum

Líder indígena guatemalenca,

membre del grup quitxé-maia.

Pel seu treball a favor de la

justícia social i la reconciliació

etnicocultural basada en el res-

pecte dels pobles indígenes.

1993 El gener els presidents dels Estats Units, George Bush, i Rússia, Boris

Ieltsin, van signar l’acord de desarmament nuclear Start II per reduir

els arsenals nuclears. Uns dies després es va signar a París un acord per

a la prohibició de les armes químiques.

El febrer l’ONU va aprovar la creació d’un Tribunal Penal Internacional

per a l’antiga Iugoslàvia que es va acabar constituint el 25 de maig.

El 13 de setembre es va signar a Washington la Declaració de Princi-

pis per a l’autonomia de Gaza i Jericó, el primer acord entre Israel i

l’OAP, que oficialitzava l’Autoritat Nacional Palestina. Els líders israe-

lià, Yitzhak Rabin, i palestí, Yasser Arafat, es van donar la mà.

Nelson Mandela i F. W. de

Klerk Mandela, líder del partit Con-

grés Nacional Africà (ANC), i

De Klerk, darrer president del

règim de l’apartheid sud-africà.

Pel seu treball per posar fi

de forma pacífica al règim de

l’apartheid i per posar els fona-

ments per a una nova Sud-àfrica

democràtica.

1994 Aquell any el conflicte a Bòsnia i Hercegovina va patir una escalada

generalitzada de la violència i la població civil en va ser la principal

víctima. Un obús que va esclatar al mercat de Sarajevo el 5 de febrer

va causar la mort de 68 persones i més de 200 ferits, en una de les

Yasser Arafat, Shimon Peres,

Yitzhak Rabin El líder palestí Yasser Arafat va

ser president de l’Organització


13


dE lA PAu

matances més brutals produïdes a la capital bosniana durant el setge

a la ciutat.

El 6 d’abril van morir en un atemptat aeri a Kigali els presidents de

Ruanda i Burundi. La guerra civil i les matances interètniques es van es-

tendre per Ruanda i van acabar provocant centenars de milers de morts,

dos milions de refugiats i tres milions més de desplaçats.

Aquell any l’exèrcit rus va envair Txetxènia per controlar un territori

que, des del 1991, gaudia d’una independència de facto. Tot i la superio-

ritat de les forces russes, la guerra es va allargar fins l’any 1996, quan

es va signar un acord de pau i es va pactar la retirada de les tropes

russes.

El 9 de desembre el Govern britànic i el Sinn Féin —la branca política

de l’IRA— van mantenir al castell de Stormont el seu primer contacte

oficial després de 22 anys d’incomunicació. L’obertura del diàleg va ser

la primera prova que Irlanda del Nord avançava cap a la pau, després

de 25 anys de conflicte armat i més de 3.000 morts.

Aquell any Nelson Mandela va ser escollit president de Sud-àfrica, amb

la qual cosa es convertia en el primer president negre de la història del

país i també en el primer elegit per sufragi universal.

per a l’Alliberament de Palesti-

na, president de l’Autoritat Na-

cional Palestina i líder del partit

polític secular Fada-hi. Shimon

Peres, polític i estadista israe-

lià, va ser dues vegades primer

ministre (1984-1986 i 1995-

1996) i és president d’Israel des

del 2007. Yitzhak Rabin, polític

israelià, va ser primer ministre

(1974-1977 i 1992-1995); va

ser assassinat l’any 1995 per un

radical israelià d’extrema dreta.

Van rebre el premi pels seus

esforços conjunts per aconseguir

la pau al Pròxim Orient.

1995 Cinquanta anys després del llançament de les bombes atòmiques sobre

Hiroshima i Nagasaki, es van organitzar diversos actes com memoratius

d’aquella matança. Els actes es van veure enterbolits per la falta de com-

promís de les potències nu clears per eli minar aquest tipus d’arsenals, tal

com es va posar de manifest en la conferència de revisió del Tractat

de No-Proliferació Nuclear (TNP) celebrada els mesos d’abril i maig

a Nova York. Les proves atòmiques realitzades pels go verns francès i

xinès l’any del cinquantenari van constituir també una pe culiar forma

de commemoració.

L’11 de juliol l’exèrcit serbi va evacuar i deportar les 20.000 persones

que eren a Srebrenica (Bòsnia i Hercegovina) i en va matar 8.000 da-

vant la passivitat i la impotència de la Unió Europea i l’ONU.

El mes de setembre es va acabar la guerra de Bòsnia i Hercegovina i el

21 de novembre els pre sidents de Sèrbia, Slobodan Milosevic, Croàcia,

Franjo Tudjman, i Bòsnia, Alija Izetbegovic, van firmar a Dayton (Ohio)

els acords de pau. L’entesa es va aconseguir amb la mediació dels Estats

Units, després de 20 dies de negociacions.

El dia 11 de setembre, a Catalunya, es va fer pública l’autodissolució

formal de Terra Lliure, una organització armada independentista cata-

lana fundada el 1978. Va acabar així l’intent d’arrelament d’una opció

armada a Catalunya.

El mes d’octubre va tenir lloc a Nova York la cimera de caps d’estat i de

govern per commemorar els 50 anys del naixement de l’Organització de

les Nacions Unides (ONU).

Joseph Rotblat, Pugwash

Conferences on Science and

World Affairs

Físic nuclear d’origen polonès.

Pels seus esforços a favor de

l’eradicació de les armes nu-

clears.


14


dE lA PAu

1996 El gener el primer ministre britànic, John Major, va proposar a la Cam-

bra dels Comuns de celebrar eleccions a Irlanda del Nord, en un intent

de restablir l’Assemblea Regional i legitimar electoralment els interlo-

cutors que havien de negociar el futur d’Irlanda del Nord. Gerry Adams

va rebutjar l’oferta i el 9 de febrer l’IRA va trencar 17 mesos de treva

amb un atemptat a Londres. El 4 de març, el Sinn Féin va ser exclòs de

les converses de pau per negar-se a condemnar l’atemptat.

El setembre els talibans van prendre militarment Kabul, la capital de

l’Afganistan, i van obligar l’exèrcit governamental mujahidín, dirigit per

Ahmed Xha Massud, a abandonar la ciutat i refugiar-se a les muntan-

yes.

El procés de pau entre Israel i Palestina, que havia anat guanyant cre-

dibilitat els anys anteriors, va viure uns moments molt delicats a causa

de les dificultats de l’Autoritat Nacional Palestina de Yasser Arafat per

controlar les accions terroristes dels islamistes radicals i també a causa

de la victòria electoral a Israel del Likud de Benjamin Netanyahu.

La guerra va tornar a envair la regió africana dels Grans Llacs. Milers

d’hutus supervivents de la matança del 1994 es van instal·lar als camps

de refugiats de Burundi, el Zaire i Tanzània. La xifra de refugiats va

créixer tant que també en aquests països van rebrotar els odis ètnics i el

conflicte es va generalitzar.

Carlos Filipe Ximenes Bello,

José Ramos-Horta

Líders del moviment de resis-

tència de Timor Oriental. Per la

seva tasca de recerca d’una solu-

ció pacífica al conflicte de Timor

Oriental i Indonèsia.

1997 El mes de maig el Zaire va quedar en mans de les tropes del rebel

Laurent-Désiré Kabila, que es va proclamar president del país, al qual

va posar el nou nom de República Democràtica del Congo. El 7 de set-

embre va morir a Rabat el dictador Mobutu Sese Seko, que havia dirigit

el Zaire des del 1965. La mort de Mobutu va posar punt i final a un se-

guit de guerres civils i ètniques que, en pocs anys, havien afectat Etiòpia,

Eritrea, Uganda, Ruanda i Burundi, a més del Zaire, i havien col·locat

en el poder antics líders d’esquerra com el mateix Kabila.

Aquell any el president sud-africà Nelson Mandela va iniciar una lenta

retirada de la primera línia del poder en abandonar la presidència del

seu partit, el Congrés Nacional Africà (ANC), i anunciar fermament que

no es presentaria a les eleccions presidencials previstes per al 1999.

A Colòmbia prop de 10 milions de persones van participar en el “Man-

dato popular por la Paz” pel qual reclamaven la fi de la violència i la

protecció dels drets humans.

El mes de desembre es va aprovar a Ottawa el Tractat Internacional de

Prohibició de les Mines Antipersones.

Aquell any l’organització terrorista ETA va segrestar i assassinar el

regidor d’Ermua Miguel Ángel Blanco. Durant el segrest es van orga-

nitzar nombroses manifestacions de rebuig a tot l’Estat demanant el

seu alliberament, però dos dies després va aparèixer greument ferit i va

morir a l’endemà.

International Campaign to

Ban Landmines, Jody Williams Premi concedit al conjunt de la

Campanya Internacional per a

la Prohibició Total de les Mines

Antipersones (ICBL), repre-

sentada per Jody Williams. Pel

seu treball conjunt a favor de

la prohibició i la neteja de les

mines antipersones.


15


dE lA PAu

1998 El mes d’abril, els governs britànic i irlandès van signar l’Acord de Di-

vendres Sant, un text que va suposar la culminació d’un llarg procés de

diàleg i negociació entre les forces republicanes i unionistes, i el principi

de la fi de la fase més violenta del conflicte d’Irlanda del Nord.

El juliol es va signar a Roma el tractat per a la creació del Tribunal Pe-

nal Internacional (TPI) amb caràcter permanent i amb seu a l’Haia amb

l’objectiu d’establir una jurisdicció planetària i impedir la impunitat en

delictes com el genocidi i els crims de guerra i contra la humanitat.

El 7 d’agost es van produir dos atemptats terroristes contra les am-

baixades nord-americanes a Nairobi i Dar es Salaam que van provocar

258 morts i més de 4.250 ferits. Els atemptats els va reivindicar una

organització desconeguda, l’Exèrcit d’Alliberament dels Llocs Sants

Musulmans, rere la qual els Estats Units hi van veure el milionari sau-

dita refugiat a l’Afganistan Ossama Bin Laden. En resposta a l’atac, els

Estats Units van bombardejar l’Afganistan i el Sudan.

El 12 de setembre partits, sindicats i organismes socials van subscriure

la Declaració de Lizarra, un acord sobre pacificació que reclamava una

solució política i negociada que posés fi al conflicte històric entre el País

Basc i els estats espanyol i francès. L’acord, que prenia com a referència

el model irlandès, no tenia precedents en la història del País Basc.

Dies més tard, el 16 del mateix mes, ETA va anunciar una treva inde-

finida.

El 19 d’octubre el general Augusto Pinochet, dictador de Xile entre el

1973 i el 1990, va ser detingut a Londres. Aquest fet va representar

un pas molt important amb vista a la fi de la impunitat a través d’una

justícia internacional.

L’octubre es va presentar a Pretòria l’informe elaborat per la Co-

missió de la Veritat i la Reconciliació, creada el 1995 i presidida per

l’arquebisbe anglicà Desmond Tutu, que havia de servir per aclarir els

crims comesos en els anys de l’apartheid i posar de manifest les respon-

sabilitats dels diferents protagonistes.

El 10 de desembre va fer 50 anys de la promulgació de la Declaració

Universal dels Drets Humans per les Nacions Unides.

John Hume i David Trimble John Hume, líder del Partit

Socialdemòcrata i Laborista

(SDLP), i David Trimble, pre-

sident del Partit Unionista de

l’Ulster (UUP) i primer ministre

del nou Govern d’Irlanda consti-

tuït el 1998. Pels seus esforços

per trobar una solució pacífica

al conflicte nord-irlandès.

1999 El febrer les Nacions Unides van decidir retirar tot el personal dels Es-

tats Units i la Gran Bretanya de l’Iraq.

Des del mes de març fins al juny d’aquell any, les forces de l’OTAN van

intervenir militarment en la guerra de Iugoslàvia duent a terme bombar-

dejos continuats contra objectius iugoslaus. Els combatents albanesos

van continuar atacant les forces sèrbies i els civils serbis de Kosovo,

mentre les forces sèrbies atacaven els rebels i civils albanesos, fets que

van provocar una neteja ètnica que va culminar amb desplaçaments

massius de la població cap als països veïns.

L’1 de març va entrar en vigor el Tractat d’Ottawa per a la Prohibició

Médecins sans Frontières.

Organització mèdica humani-

tària de caràcter internacional,

nascuda l’any 1971, que ofereix

assistència mèdica d’urgència

a més de 79 països. En re-

coneixement a la seva tasca

humanitària pionera en diversos

continents.


16


dE lA PAu

de les Mines Antipersones, després de ser ratificat per 65 països.

El 20 d’abril, als Estats Units, dos joves carregats amb diverses armes

van perpetrar una matança a l’Institut Columbine. Van matar 13 perso-

nes, en van ferir 24 i després es van suïcidar.

El mes de maig és va celebrar la Conferència de la Crida per la Pau de

l’Haia. Hi van assistir més de 10.000 activistes de tot el món per com-

memorar els 100 anys de la primera conferència internacional de pau.

Uns mesos més tard, al novembre, fins a 100.000 persones, convocades

per sindicats, ONG i altres organitzacions socials, es van manifestar a

Seattle contra l’OMC i la negociació anomenada Ronda del Mil·lenni.

Va ser considerada la primera gran manifestació del moviment per una

altra globalització.

El 3 de desembre ETA va anunciar la fi de la treva.

2000 Les Nacions Unides van declarar el 2000 Any Internacional d’una Cul-

tura per la Pau.

El febrer l’exèrcit rus va prendre Grozni, la capital de Txetxènia, i uns

dies més tard l’organització Human Rights Watch va denunciar que al-

menys 62 civils van ser executats per l’exèrcit rus al districte d’Adli, al

sud de la capital txetxena.

El juliol d’aquell any van tenir lloc les segones negociacions de Camp

David. Sota els auspicis del president nord-americà Bill Clinton, les de-

legacions palestina de Yasser Arafat i israeliana d’Ehud Barak van mi-

rar d’assolir un acord per a un estatus final de Palestina. La cimera va

acabar sense entesa.

El 28 de setembre va començar a Palestina la segona intifada, després

que Ariel Sharon visités l’Esplanada de les Mesquites a Jerusalem.

El 20 de maig es va organitzar a Barcelona una manifestació multitu-

dinària a favor de la pau i la desmilitarització de la societat i en protes-

ta per la desfilada militar que el Ministeri de Defensa organitzava a la

ciutat. A més de la manifestació es van convocar altres activitats durant

el mes de maig, com una acampada popular i un festival per la pau que

va congregar més de 50.000 persones.

Kim Dae Jung

President de Corea del Sud

entre els anys 1998 i 2003.

Per la seva tasca a favor de la

democràcia i els drets humans

a Corea del Sud i a tot l’est

asiàtic, en general, i per la pau

i la reconciliació amb Corea del

Nord, en particular.

2001 Es va celebrar per primera vegada el Fòrum Social Mundial de Porto

Alegre. Hi van assistir unes 12.000 persones.

El 20 de gener George W. Bush va prendre possessió del càrrec de pre-

sident dels Estats Units. Al cap de poc menys d’un mes, l’aviació nord-

americana va bombardejar Bagdad, la capital de l’Iraq.

L’11 de setembre es van produir els atacs terroristes més grans esdevin-

guts mai als Estats Units. Diversos terroristes suïcides van segrestar qua-

tre avions de línies regulars. Dos dels aparells es van estavellar contra les

Torres Bessones, que, una estona després de l’impacte, es van esfondrar.

Les Nacions Unides i

Kofi Annan

Per la seva tasca a favor d’un

món més ben organitzat i més

pacífic.


17


dE lA PAu

Hi van morir gairebé 3.000 persones. Un tercer avió es va estavellar contra

el Pentàgon i un altre va caure a l’oest de Pennsilvània, abans d’arribar

al seu l’objectiu, Washington, DC. L’autoria dels atacs es va atribuir

a la xarxa islàmica radical Al-Qaida, liderada per Ossama Bin Laden.

El mes d’octubre l’Afganistan va ser envaït pels Estats Units i els seus

aliats.

2002 A partir del gener, el servei militar —la mili— va deixar de ser obligato-

ri a l’Estat espanyol i les forces armades van passar a ser completament

professionals.

El mes de febrer el president de Colòmbia, Andrés Pastrana, després

de diversos intents d’acord, va suspendre el procés de pau amb el grup

guerriller de les FARC, al qual va acusar de segrestar i assassinar civils.

Pocs dies després, les FARC van segrestar la candidata a la Presidèn-

cia del país, Íngrid Betancourt. El 26 de maig el liberal Álvaro Uribe

va guanyar les eleccions per majoria absoluta, defensant una guerra a

mort contra les guerrilles com a única manera de redreçar l’economia i

garantir la bona marxa del país.

També el mes de febrer, l’exèrcit israelià va llançar un atac massiu con-

tra els camps de refugiats civils palestins de les localitats de Betlem,

Jenín i Nablús.

El mes de desembre, a Pretòria (Sud-àfrica), el Govern de la República

Democràtica del Congo i els seus opositors van signar un acord de pau

que posava fi a quatre anys de guerra civil.

El 14 d’octubre, a l’Estat espanyol, més de mil investigadors, encapça-

lats per Federico Mayor Zaragoza, es van declarar “objectors cientí-

fics”, amb la qual cosa mostraven el seu desacord amb la creixent mi-

litarització de la recerca científica espanyola en els darrers anys. Els

investigadors se sumaven així a la campanya “Per la pau: prou investi-

gació militar!”, impulsada per més de 50 organitzacions i entitats.

Jimmy Carter Expresident dels Estats Units.

En reconeixement dels seus

esforços per trobar solucions

pacífiques als conflictes interna-

cionals.

2003 Davant l’amenaça d’un atac imminent contra l’Iraq per part dels Estats

Units i la Gran Bretanya amb el suport del president espanyol, el 15 de

febrer milions de persones d’arreu del món es van manifestar contra

la guerra. A Barcelona més d’un milió i mig de persones van sortir al

carrer. Uns dies abans, l’11 de febrer, tots els grups de l’oposició del

Congrés dels Diputats van donar suport a una moció contra la posició

militarista de Bush, Blair i Aznar davant la crisi de l’Iraq.

El dia 20 de març tropes nord-americanes i britàniques van llançar el pri-

mer atac contra una ciutat iraquiana. Començava la guerra de l’Iraq. El

9 d’abril, les tropes dels Estats Units van prendre el control de Bagdad i

un grup de ciutadans va abatre una gran estàtua de Saddam Hussein. El

14 d’abril les tropes dels Estats Units van ocupar Tikrit, la darrera ciutat

important del país que quedava per conquerir. L’1 de maig, el president

George W. Bush va proclamar la fi de la guerra de l’Iraq. El mes de desem-

bre, els Estats Units van anunciar que havien capturat Saddam Hussein.

Shirin Ebadi Advocada i jutgessa de l’Iran.

Pels seus esforços en defensa

de la democràcia i els drets

humans, especialment de les do-

nes i els nens, a l’Iran i al món

musulmà en general.


18


dE lA PAu

A Catalunya, el dia 4 de juliol el Parlament va aprovar la Llei de foment

de la pau, una norma pionera a Europa.

2004 L’11 de març es va produir a Madrid l’atemptat terrorista més greu

de la història de l’Estat espanyol. L’atac, perpetrat per islamistes ra-

dicals, va consistir en una cadena d’explosions provocades per bombes

col·locades en diversos trens de rodalies que van esclatar simultània-

ment quan els combois s’acostaven a l’estació d’Atocha. Hi van morir

202 persones i 1.400 en van resultar ferides.

El mes de setembre el segrest d’un miler de nens i nenes a una escola de

Beslan, a Ossètia Septentrional, va acabar amb la mort de més de 330

persones després de la intervenció de les forces de seguretat russes.

Wangari Maathai Biòloga i professora d’origen

kenyà. Per la seva contribució al

desenvolupament sostenible, la

democràcia i la pau.

2005 El mes de gener es van celebrar eleccions a l’Iraq per escollir una As-

semblea Nacional Constituent que hauria de redactar una nova consti-

tució per al país i nomenar un govern provisional.

El mes de febrer Corea del Nord va anunciar que disposava d’armes

nuclears, dos anys després d’haver-se retirat del Tractat de No-Prolife-

ració Nuclear.

Aquell mateix mes el Parlament israelià va aprovar la llei de retira-

da d’una vintena d’assentaments a Gaza i el lliurament del territori a

l’ANP, 38 anys després de l’ocupació. El mes d’agost es va iniciar el

desmantellament de les colònies jueves a prop de la franja de Gaza

d’acord amb el pla de retirada. Hamàs va anunciar que no deixaria la

lluita armada.

Agència Internacional de

l’Energia Atòmica i Mohàm-

med el-Baradei Doctor en dret. Pels seus es-

forços per evitar que l’energia

nuclear es faci servir amb fina-

litats militars i per garantir que

la que s’utilitzi amb finalitats

pacífiques s’usi de la manera

més segura possible.

2006 El 25 de gener el partit islamista Hamàs va guanyar les eleccions par-

lamentàries a Palestina i va desplaçar al-Fatah, històric capdavanter en

la lluita palestina.

El 22 de març ETA va anunciar un alto el foc permanent.

El mes de novembre un tribunal de Bagdad va condemnar a mort

l’exdictador iraquià Saddam Hussein per delictes contra la humanitat.

Muhammad Yunus i

el Grameen Bank.

Professor d’economia, Yunus

va fundar el Grameen Bank per

concedir crèdits a les persones

més pobres. Pels seus esforços

a favor del desenvolupament

social i econòmic dels més des-

favorits.

2007 El mes de febrer Corea del Nord va acordar de posar fi al seu programa

nuclear a canvi d’ajuda econòmica i combustible.

Aquell mateix mes es va celebrar a Oslo una conferència internacional

sobre bombes de dispersió per prohibir-les. El Procés d’Oslo culminaria

amb l’aprovació d’un tractat de prohibició el desembre del 2008.

El juny la banda terrorista ETA va anunciar la fi de l’alto el foc que

havia iniciat el 22 de març del 2006 tot i que ja havia dut a terme un

atemptat a l’aeroport de Barajas el 30 de desembre del 2006.

El mes de novembre el Congrés dels Diputats de l’Estat va aprovar

la Llei de comerç d’armes per una àmplia majoria parlamentària.

Intergovernmental Panel on

Climate Change, Al Gore

Exvicepresident dels Estats

Units. Pels seus esforços per

obtenir i difondre informació

sobre el paper de l’home en el

canvi climàtic i per proposar les

mesures necessàries per lluitar

contra aquest canvi.


19


dE lA PAu

A Catalunya, el mes de desembre el Parlament va aprovar la Llei de

l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

2008 El mes de febrer Kosovo va formalitzar de forma unilateral la declaració

d’independència de Sèrbia, amb el suport de la major part de la comu-

nitat occidental.

El 2 de juliol les forces militars de Colòmbia van alliberar l’excandidata

presidencial Íngrid Betancourt i 14 persones més que estaven segresta-

des per les FARC.

També el mes de juliol va ser detingut a Belgrad el polític serbi Radovan

Karadzic, acusat d’instigar al genocidi durant la guerra de Bòsnia.

El 4 de novembre el demòcrata Barack Obama va guanyar les eleccions

presidencials dels Estats Units i es va convertir en el primer president

afroamericà del país.

A finals de desembre Israel va iniciar l’ofensiva militar més sagnant dels

darrers 40 anys sobre la franja de Gaza, en la qual van morir més de

850 persones.

El 3 de desembre es va aprovar a Oslo el Tractat Internacional de Prohi-

bició de les Bombes de Dispersió amb la signatura de 94 països.

Martti Ahtisaari Expresident de Finlàndia. Per la

seva important tasca desenvo-

lupada en diversos continents i

durant més de tres dècades per

resoldre conflictes internacio-

nals.


21

3. FENT BALANÇ: SI VIVIM EN UN MÓN DINÀMIC, LA PAU ÉS POSSIBLE

Quan encadenem el dia a dia, sembla que

estiguem en una unitat tancada i barrada.

Els fets es van succeint i a vegades no ens

adonem que el paisatge, les estructures, la

realitat van canviant.

Però si analitzem tota una unitat de temps

prou significativa, com aquests darrers 25

anys, llavors podem percebre de forma cla-

ra que els canvis han estat notoris i s’han

donat en moltes direccions. S’han esfondrat

estructures, governs, preceptes, normes i

pautes. Han sorgit nous riscos i perills abans

inimaginables. S’han obert noves possibili-

tats d’intervenció per a la ciutadania. S’han

aconseguit avenços significatius. S’ha incre-

mentat o s’ha retrocedit, també, en altres

aspectes.

Però l’essència clara de tot plegat és que

vivim temps dinàmics. I això és el millor an-

tídot contra el pessimisme, el fatalisme o la

resignació. És cert que tot aquest dinamisme

no sempre es concreta en un marc de conso-

lidació de la cultura de pau, els drets humans

i la justícia, però el que és clar és que el nos-

tre món i la nostra realitat no són fets mono-

lítics. Són transformables. El canvi, en clau

de pau, és un dels escenaris possibles i reals

i, si som capaços d’intervenir-hi i incidir-hi,

podem arribar a concretar-lo.

El 1983 trobàvem un món inserit, encara, en

la guerra freda. Un enfrontament entre dos

blocs —l’Est i l’Oest— que, tot i que mai

no va arribar a concretar-se en el camp de

batalla, sí que va marcar de forma profun-

da l’escena internacional durant la segona

meitat del segle XX. A finals dels noranta,

tot i que es podia dir que s’havia evitat una

guerra total entre els dos blocs, el balanç era

desolador i frustrant: guerres entre països

tercers que havien servit de camp de batalla

indirecta entre els dos blocs; escalada inaca-

bable de la militarització, l’armamentisme i

la despesa militar; invisibilitat de greus pro-

blemes (pobresa, injustícia, vulneració dels

drets humans, conflictes enquistats, opres-

sions de pobles, etc.) per la preeminència

que tenia tot allò que estava relacionat amb

la política de blocs, etc.

La manca d’enfrontament físic i directe en-

tre el bloc de l’OTAN i el bloc del Pacte de

Varsòvia va tenir un cost molt elevat en al-

tres zones del planeta. Diversos països i re-

gions es van convertir en un escenari ideal

per —indirectament, mitjançant tercers,

manipulant, instrumentalitzant i engreixant

dinàmiques de tensió internes i regionals—

dirimir les pròpies disputes. No és estrany,

doncs, que aquesta actuació tan irresponsa-

ble hagi llençat països sencers a la deriva.

Avui, tot i que s’ha anat reduint el nombre

global de guerres i se n’han reconduït al-

gunes (mitjançant processos de pau), hi ha

diversos conflictes armats oberts. L’Àfrica,

l’Àsia i especialment el Pròxim Orient pre-

senten els nivells de conflictivitat més alts.

Molts d’aquests conflictes, latents i llargs, no

són gaire espectaculars si es miren en perío-

des curts, però si mirem el període acumulat

revelen una immensa factura en vides huma-

nes, destrucció física i trencament de la co-

hesió social, dels marcs de convivència i dels

teixits de confiança entre persones i grups

humans. És a dir, un terreny preparat per a

la consolidació d’una cultura d’acceptació

i resignació davant la violència, la impuni-

tat i la injustícia. La comunitat internacio-

nal, en molts d’aquests casos, s’ha mostrat

vacil·lant, si no directament despreocupada

o insensible. També cal constatar que alguns

dels focus actuals de violència armada més

preocupants i sagnants tenen moltes con-


22

nexions amb la política irresponsable de fa

anys: les situacions a l’Afganistan i l’Iraq no

es poden entendre sense la política de la im-

mediatesa i la irresponsabilitat practicada

en el marc de la guerra freda.

Finalment trobem el conflicte entre Pales-

tina i Israel. A banda del sofriment i el pa-

timent que genera, és un dels conflictes que

més incidència i impacte tenen en la segure-

tat global del món: desestabilització creixent

de la regió, interferències en la governabili-

tat mundial, influència en algunes de les ac-

cions del nou terrorisme internacional, etc.

Un conflicte que, durant aquests 25 anys, ha

passat per moments de tota mena: enfron-

taments oberts, tensió, intifades i revoltes

populars contra l’ocupació i la repressió, es-

perances prudents però aparentment sòlides

(acord de pau del 1993), processos de pau

frustrats (el de l’any 2000) i intents tímids

però en la bona direcció per desfer polítiques

equivocades (desmantellament dels assenta-

ments de Cisjordània, etc.). Finalment, però,

ens trobem en un escenari altament inesta-

ble i preocupant: un Govern israelià decidit

a practicar una política cada cop més dura

cap a la comunitat palestina; una Palestina

dividida que avança cap a l’atzucac institu-

cional i una comunitat internacional incapaç

o temorosa d’obligar a fer avançar cap a una

solució (les dues realitats estatals, viables,

justes i segures) que, com més temps per-

dem, més irrealitzable serà.

Pel que fa a la consolidació d’estructures i

mecanismes de governabilitat mundial, les

Nacions Unides han passat per diversos mo-

ments, però en general ha anat minvant la

seva capacitat d’actuació i la seva credibili-

tat. Els estats, especialment els més impor-

tants, mai no han volgut realment permetre

un avenç significatiu en aquest sentit. Sovint,

a més, moltes de les seves decisions i actua-

cions han deslegitimat força el paper de la

institució. Només cal recordar que els cinc

països membres permanents del Consell de

Seguretat de l’ONU incompleixen o ajuden

a incomplir moltes resolucions, recomana-

cions i declaracions sorgides del sistema de

les Nacions Unides.

Sense anar més lluny, a principis dels vui-

tanta el president republicà dels Estats

Units, Ronald Reagan, va compatibilitzar

una gestió basada en alguns acords globals

amb altres actuacions que remarcaven una

perspectiva d’aïllacionisme autosuficient.

L’any 1985, per exemple, els Estats Units

deixaven la UNESCO per discrepàncies en

molts aspectes (entre altres, pel magnífic in-

forme sobre la comunicació encapçalat per

Sean McBride). A l’inici del segle XXI vam

constatar la radicalització d’aquesta ten-

dència i el consegüent unilateralisme en grau

extrem amb la presidència de George Bush

fill: boicot, menyspreu i deslegitimació de les

estructures de governabilitat mundial i del

sistema de les Nacions Unides, incompliment

de la legislació internacional, ignorància de

resolucions, boicot a tractats i protocols

mundials, etc.

A finals dels anys noranta el discurs crític de

la seguretat que feia anys s’impulsava des

dels centres de polemologia i anàlisi de con-

flictes començava a ser assumit, si més no

en un àmbit formal, però la crisi de l’11-S

i l’aparició del nou terrorisme internacional

van provocar un canvi clar de tendència. A

tot arreu es va apostar per reiniciar i reobrir

processos de militarització (increment de la

despesa militar, el rearmament, etc.) i ge-

nerar un discurs segons el qual, per obtenir

protecció i seguretat, calia reduir els espais

de llibertat i democràcia. Guantánamo és

un dels exemples més evidents i palpables

d’aquesta tendència, però dissortadament

no ha estat pas l’únic. A molts països la

llibertat de premsa ha patit retallades sig-

nificatives o s’ha rebaixat l’espai de drets i


23

llibertats amb l’excusa de combatre el terro-

risme i defensar-nos millor. En els darrers

anys, però, ha tornat a sorgir amb força una

evidència: per obtenir un món més segur cal

eixamplar la democràcia i els drets humans,

no pas limitar-los i reduir-los.

Amb l’accés a la presidència del demòcrata

Barack Obama s’enceta, si més no, una nova

etapa on la creació de consensos, l’aposta pel

diàleg i la voluntat de construir un lideratge

no tan sols fonamentat en la por i la força

bruta, poden ser els trets característics.

Pel que fa al capítol de la militarització dels

recursos econòmics, ens vam trobar amb la

contradicció que un cop acabada la guerra

freda, en què es va justificar un cursa arma-

mentística espectacular, el dividend per la

pau del qual es parlava tant —l’alliberament

de recursos econòmics per a polítiques so-

cials— no s’ha produït. No tan sols no s’ha

produït, sinó que, a més, a partir del segle

XXI la despesa militar i la inversió arma-

mentística han pujat fins a nivells descone-

guts.

Malgrat aquestes innegables tendències pre-

ocupants, en aquests anys també hem viscut

processos esperançadors, com ara la possi-

bilitat d’avançar, a través de campanyes glo-

bals, en la consecució d’objectius concrets.

El 1983 no hi havia gaires èxits per apun-

tar. Durant aquest temps hem vist com s’ha

avançat en acords de desarmament prou sig-

nificatius. El tractat contra les mines anti-

persones, aprovat el 1997, i l’acord contra

les bombes de dispersió, aprovat el 2008,

són exemples clars que les campanyes per-

meten avançar si es coordinen globalment,

defineixen objectius precisos i realitzables,

creen aliances amb ONG i entitats externes

a l’estricte moviment per la pau i compten

amb el suport de governs, membres del cos

diplomàtic o dels mitjans de comunicació.

Ara mateix, també es troba obert un procés

molt més complex però també imprescin-

dible per avançar cap a cotes més altes de

seguretat col·lectiva: la transparència i el

control del comerç d’armes lleugeres.

A principis dels vuitanta, els governs de

Thatcher a la Gran Bretanya i Reagan als

Estats Units van liderar tot un paquet de

mesures econòmiques fonamentades en la

desregulació i la liberalització que, anys més

tard, s’acabaria concretant i definint de for-

ma pública com a “Consens de Washington”.

Aquest impuls es va acabar convertint en una

onada ideològica neoliberal que acabaria

desfermant l’aparició del moviment a favor

d’una altra globalització que, sumant ener-

gies tradicionals i sectors nous, alertava que

la política i les societats s’anaven adaptant

a models i polítiques econòmiques decidides

per uns pocs en lloc de construir sistemes

econòmics que s’adaptessin a les necessitats

de les persones i les societats. A principis del

2009, ben pocs posen en dubte que la crisi

econòmica actual posa de manifest la ne-

cessitat de posar límits a la desregulació, la

manca de control de certes pràctiques em-

presarials i la sobredimensió de l’economia

financera.

Pel que fa a la protecció dels drets humans,

durant tots aquests anys ha anat creixent la

consciència davant d’actes bàrbars, genoci-

dis i crims de guerra, així com la idea que

aquests actes no poden quedar impunes. Les

experiències de persecució d’alguns respon-

sables de genocidi i dictadures, així com el

naixement formal del Tribunal Penal Inter-

nacional són passos positius en el camí cap a

la fi de la barbàrie i la impunitat.

En l’àmbit global, cal destacar la presència

i l’emergència, com a interlocutor rellevant,

de la ciutadania global. No es tracta d’un

interlocutor precís ni homogeni, ni sempre

és coherent, però en determinats moments

les manifestacions massives contra la gue-

rra de l’Iraq el 2003 o els diversos processos


24

de participació i posada en comú de marcs

alternatius generats al si de les diverses edi-

cions del Fòrum Social Mundial han demos-

trat que tenia força i presència.

A l’Estat espanyol, el 1983 encara estava

en discussió el desenvolupament legal del

dret a l’objecció de consciència que reco-

llia la Constitució espanyola del 1978. A

finals del 1984 es va aprovar definitivament

la Llei d’objecció de consciència i, davant

l’allau de crítiques per part d’ONG, comu-

nitats autònomes i el Defensor del Poble

—que acabarien presentant recursos—, el

Tribunal Constitucional en va refermar el

contingut principal. Es va imposar als ob-

jectors la prestació social substitutòria, un

servei més llarg que el militar. Malgrat ser

una llei restrictiva i pensada per dissuadir

l’objecció, amb la clarificació del marc legal

l’objecció es va disparar. En pocs anys es va

arribar a xifres molt importants (superiors a

les de l’entorn dels països democràtics euro-

peus) de joves que optaven per rebutjar la

mili. A finals dels vuitanta va aparèixer una

nova estratègia sorgida dels sectors més his-

tòrics de l’objecció i grups nous: la insubmis-

sió, l’oposició a fer cap tipus de servei. La

important crítica social que promouria els

nivells d’objecció i insubmissió, el ressò

mediàtic que se’n faria, la solidaritat de

diversos sectors davant les represàlies a in-

submisos, etc. serien factors importants que

acabarien posant en crisi el model de ser-

vei militar obligatori. Tot això, afegit al nou

context internacional (fi de la guerra freda,

nous plantejaments en política de defensa,

nous models impulsats en el marc de l’OTAN,

etc.), faria inviable la continuïtat del model

de mili obligatòria. L’acord de govern del

1996 va obrir la porta a la professionalit-

zació de l’exèrcit, fet que es va concretar per

llei el maig del 1999.

La fi del servei militar obligatori, però, no va

suposar la fi de la militarització. En alguns

aspectes fins i tot hi va donar un nou impuls.

Amb l’excusa de modernitzar uns exèrcits

obsolets, de renovar-ne l’armament, de mi-

llorar-ne la professionalitat, etc., es va dis-

parar la despesa militar, es va incrementar

molt significativament la recerca científica

en el camp militar i es van reforçar tots els

mecanismes de difusió i promoció del paper

de l’exèrcit en els espais juvenils i educatius.

Aquestes noves militaritzacions van generar

al mateix temps noves respostes i crítiques:

les escoles objectores, que s’oposarien a

l’entrada de les forces armades a les aules, i

els objectors científics i les universitats ob-

jectores que renunciarien a participar en la

recerca militar i a fomentar-la.

Els exèrcits, no tan sols a Espanya sinó a

tot el món occidental, han anat canviant la

seva presentació i justificació. Si tot just fa

25 anys encara es parlava de la necessitat

de defensar un país o un territori, avui els

exèrcits es presenten com a actors humani-

taris a tot arreu. Més enllà de la feblesa, les

contradiccions i les problemàtiques que su-

posa aquest nou “militarisme humanitari”,

cal dir que les xifres de dedicació —perso-

nal i econòmica— dels exèrcits occidentals

en missions “humanitàries” o “de pau” són

ben petites i escasses en comparació amb la

xifra global.

Tot això no és aliè a la transformació de

l’OTAN. Aquesta organització, que va ser

motiu d’una de les campanyes ciutadanes

més importants de mitjan anys vuitanta a

tot l’Estat, viu avui una situació complexa:

allarga la vida en un context totalment dife-

rent al que la va veure néixer i, en teoria, li

donava sentit.

En aquest període analitzat podem valorar

un altre canvi significatiu pel que fa a la

militarització: l’any 1987, el Govern espan-

yol va decidir convertir en secret oficial el

comerç d’armes. S’iniciava així un segrest

del debat democràtic sobre un tema tan im-


25

portant i amb tants impactes globals com el

comerç d’armes. Després de moltes campan-

yes, denúncies i esforç, el 2007 s’aprovava al

Congrés dels Diputats una llei que regulava

el comerç d’armes a Espanya. Un pas petit

i encara insuficient però necessari per anar

retornant la llum a un tema que mai no hau-

ria d’haver quedat en la penombra.

A Catalunya, potser el fet més destacat de

tot aquest període és constatar que la signi-

ficativa consciència ciutadana a favor de la

pau ha acabat esdevenint un tret distintiu del

país i això òbviament ha acabat impactant

en l’àmbit polític i institucional.

Les manifestacions i les mobilitzacions de

principis dels noranta contra la guerra de

l’Iraq, la implicació en els conflictes dels

Balcans, les importants xifres d’objecció i

insubmissió registrades, la important tasca

educativa feta en el món educatiu (tant el

formal com el dels esplais i els centres de

lleure) o, més endavant, l’entrada al món

universitari i acadèmic, han estat factors

que han contribuït a l’extensió social d’una

cultura de pau.

L’oposició cívica i social a la desfilada mi-

litar de maig del 2000 va tenir conseqüèn-

cies importants tot i que no previstes: d’una

banda, l’aprovació inicial d’un text legislatiu

que, després de debats parlamentaris amb la

participació de la societat civil, va acabar

suposant l’aprovació de la Llei de foment de

la pau el 2003 per part del Parlament de

Catalunya, text pioner en la mesura que re-

clamava que des de les institucions públiques

s’assumissin les responsabilitats en la cons-

trucció d’una cultura de pau. Les espectacu-

lars respostes ciutadanes contra la guerra de

2003 van acabar de fer evident el pes impor-

tant de la cultura de pau al nostre país.

Més tard, la posada en marxa del Consell

Català de Foment de la Pau (ens plural par-

ticipat per la societat civil, l’Administració i

la Universitat, que ha de vetllar per l’impuls

de les polítiques públiques de pau), la crea-

ció de l’Oficina de Promoció de la Pau i els

Drets Humans de la Generalitat i la contri-

bució a l’eix de pau feta per l’Agència Cata-

lana de Cooperació al Desenvolupament, han

estat peces d’una important actuació pública

el colofó de la qual ha estat la recentíssima

creació de l’Institut Català Internacional

per la Pau (ICIP), una proposta sorgida de

la Fundació per la Pau, discutida i consen-

suada amb la resta de la societat civil, la

Universitat i el món polític i que ha acabat

suposant la creació per part del Parlament

d’un organisme amb vocació pública però

sense control governamental. Un bon exem-

ple de l’actuació que cal fer: els reptes que

tenim en el llarg camí cap a la construcció

de la pau són massa importants com per no

ser capaços de fer apostes atrevides, genero-

ses i ambicioses per tal de fer-hi front.


27

Exposicions itinerants

Durant aquests 25 anys, la Fundació per la Pau ha editat un total de 10 exposicions

que han recorregut centenars de milers de

quilòmetres de població en població. Milers

d’infants, joves i adults han tingut l’ocasió

de visitar les mostres que s’han instal·lat

en ajuntaments, escoles, museus, casals

d’entitats i centres cívics de centenars de lo-

calitats de tot Catalunya, principalment de

les comarques de Barcelona.

“Per la pau” (1985-1998) “Per la pau” va ser la primera exposició

creada per la Fundació per la Pau. Oferia

una reflexió sintètica, àgil i completa sobre

qüestions que dificulten la construcció de la

pau: la pena de mort, les guerres del segle

XX, l’abisme entre el Nord i el Sud, la vio-

lència quotidiana, el perill nuclear, les despe-

ses militars, el comerç d’armes, etc., i, com a

contrapunt, el treball per la pau.

Durant els mesos de novembre i desembre

del 1985 aquesta exposició va ser a les

Drassanes de Barcelona i posteriorment es

va instal·lar al local de la Fundació per la Pau. Gràcies a la utilització de diverses tec-

nologies (des de programes interactius en

ordinadors fins a materials audiovisuals),

l’exposició va significar una aposta de molta

envergadura i gran impacte per part de la

Fundació. Des del 1992 fins al 1998, una

rèplica de l’exposició va recórrer centenars

de municipis de tot Catalunya.

“Humoristes gràfics per la pau” (1984)Una dotzena de dibuixants gràfics van cedir,

donar o realitzar dibuixos humorístics so-

bre la pau i el moviment anti-OTAN que la

Fundació per la Pau va aplegar en aquesta

exposició itinerant que es va presentar l’any

1984. Les obres de Cesc, Chumy Chúmez,

Forges, Guillén, José Luis Martín, Martín

Morales, Máximo, Núria Pompeia, Oli, Qui-

no, Perich i Romeu manifestaven la necessi-

tat de resoldre les contradiccions en què es

troba immersa la humanitat, principalment

en una qüestió universal: si volem la pau,

preparem-la.

“Desarmem la mar” (1991) L’any 1991, la Fundació per la Pau i Green-

peace van organitzar conjuntament una ex-

posició sobre el perill que les armes nuclears

representaven per a la vida humana i la pre-

servació del medi ambient, tenint en compte

el seu impacte sobre el mar.

“Una casa comuna, una casa complexa”

(1995-1999) Amb motiu de l’Any Internacional de la To-

lerància, la Fundació va idear una activitat

pedagògica adreçada a grups escolars per

promoure la tolerància i l’acceptació de la

diversitat. La iniciativa es va concretar en

l’elaboració de l’exposició “Una casa comu-

na, una casa complexa”, que es va instal·lar

lA sEnsibilitzAció i l’EducAció PEr lA PAu Des del seu naixement, la Fundació per la Pau ha considerat prioritari el treball de sensibilització i di-vulgació dels valors de pau, desarmament, tolerància, drets humans, noviolència i solidaritat. Per fer-ho ha posat a l’abast dels agents educatius i culturals del nostre país un seguit de recursos per ajudar-los a desenvolupar la seva tasca de formació i educació. Entre les propostes de la Fundació figuren exposicions itinerants, activitats pedagògiques, materials didàctics, publicacions i un centre de recursos.

4. 25 ANYS DE TREBALL PER LA PAU

Cora Weiss Presidenta de la Crida per la Pau de l’Haia, Nova York “S’aconseguirà una cultura de pau quan els ciutadans del món entenguin els pro-blemes globals; tinguin les habilitats per resoldre els conflictes de forma cons-tructiva; coneguin i visquin d’acord amb les normes dels drets humans, de gènere i d’igualtat racial; apreciïn la diversitat cultural, i respec-tin la integritat de la Terra. I aquests aprenentatges no es poden aconseguir sense una educació per la pau conti-nuada, sistemàtica i interna-cional.”


28

de manera fixa al local de la Fundació i va

rebre nombroses visites de grups escolars.

Durant l’any 1998, aquesta exposició es va

instal·lar al vestíbul del Palau de Mar i a

partir del 1999 es va cedir a La Conreria, al-

berg i casa de colònies de la Fundació Pere

Tarrés. A mitjan 1996, la Fundació per la Pau

va crear una versió itinerant de l’exposició

que va recórrer centres d’ensenyament de tot

Catalunya.

“De la mà dels drets humans”

(1997-1999)Creada a mitjan 1997 amb la voluntat de

fer una aportació divulgativa sobre els drets

humans, aquesta exposició feia un repàs en-

tretingut del naixement, el contingut i els ob-

jectius de la Declaració Universal dels Drets

Humans, així com dels incompliments i els

reptes que hi ha plantejats. La mostra es

va portar a nombroses localitats durant els

anys 1998 i 1999.

“Cultura de pau per al nou mil·lenni”

(2000-2001)El segle XX va presenciar guerres, genocidis

i vulneracions dels drets humans, però també

va mostrar que és possible avançar i cons-

truir un món diferent on la pau, la justícia

i la llibertat siguin una realitat. “Cultura de

pau per al nou mil·lenni” convidava a re-

flexionar sobre quin va ser el llegat del segle

XX i quin seria el millor camí per avançar

cap a la pau en el nou mil·lenni. L’exposició,

adreçada especialment a alumnes de secun-

dària, anava acompanyada d’una proposta

didàctica de treball.

“Globalització” (2003-2004) D’uns anys ençà, tothom parla de globalit-

zació: els mitjans de comunicació s’hi re-

fereixen amb tota naturalitat i la societat

es posiciona sobre els seus beneficis o per-

judicis, però què vol dir exactament aquest

terme? És un procés només econòmic? És

un fenomen bo o perjudicial per a la majo-

ria de persones? Amb aquesta exposició la

Fundació per la Pau va voler explicar d’una

manera clara i senzilla què és i quins efectes

té la globalització per ajudar-nos a entendre

millor què està passant al món i com podem

reaccionar.

“Desarmats, més segurs?” (2005-2006)Governs de països d’arreu del món es rear-

men en nom de la seguretat, en resposta,

diuen, a l’amenaça del terrorisme. Però què

és el que ens dóna seguretat en realitat? Què

posa en perill les nostres vides? La defensa

militar ens garanteix que estarem segurs?

“Desarmats, més segurs?” va posar els vi-

sitants davant d’aquestes qüestions i els va

convidar a posicionar-se.

“La violència que acceptem”

(2007-2009)Amb un estil gràfic i directe, aquesta expo-

sició convida a la reflexió sobre la nostra

convivència amb la violència en el nostre en-

torn quotidià, sobre la nostra capacitat per

identificar-la i per evitar-la. La mostra tam-

bé dóna pistes per construir i estendre, a poc

a poc, la cultura de pau des de casa, l’escola,

la feina o el nostre barri.

“Cinema i pau” (2008-2009)A partir d’alguns exemples de pel·lícules

com Gandhi, Haz lo que debas, Paradise

Now i moltes altres, aquesta mostra itine-

rant convida els visitants a reflexionar sobre

la presència de la cultura de pau, la novio-

lència, els conflictes oblidats, el terrorisme,

el militarisme o el comerç d’armes a la gran

pantalla. L’exposició es pot visitar a les co-

marques de Girona.

Altres materials i propostes

“Cinema per la pau” (1989-1992) Des del 1989 fins al 1992 es va dur a terme

la celebració anual de la Mostra de Cinema

per la Pau. La mostra, que estava oberta a

tot tipus de públic, oferia pel·lícules comer-

cials de temàtiques relacionades amb la pau,

els drets humans i el desenvolupament, docu-

mentals, vídeos, curts i dibuixos animats de

caire educatiu. Durant aquells anys es van

estrenar diverses cintes i materials que des-

prés van trobar una distribució comercial.

Maleta pedagògica per la tolerànciaL’any 1995, a petició del Departament de

Benestar Social, la Fundació per la Pau

va elaborar, conjuntament amb Intermón

Oxfam, la “Maleta pedagògica per la to-

lerància”, que es va repartir a totes les es-

coles de Catalunya. La maleta contenia dos-

Fèlix Martí President honorari d’Unescocat, Barcelona“La pau no es pot reduir a un conjunt d’actituds i de propostes desencarnades. S’han d’establir sistemes legals, estructures i procedi-ments que permetin prevenir i resoldre conflictes. En el món de l’educació, s’ha de fer l’aprenentatge de les pràctiques democràtiques. L’educació per la pau suposa el desvetllament del sentit de la justícia i la participa-ció en la creació de normes i procediments de prevenció de la violència i solució de conflictes.”


29

siers per a alumnes i per a mestres, apunts,

vídeos, llibres i un joc per a la tolerància.

Programa “No hi ha drets humans si no

hi ha pau”Des del setembre del 1997 i durant el 1998,

amb el suport de la Regidoria de Drets Civils

de l’Ajuntament de Barcelona, es va desen-

volupar aquest programa de sensibilització,

que va constar de diverses conferències i

activitats de formació pedagògica. També es

van editar cartells educatius centrats en el

50è aniversari de la mort de Gandhi i del

naixement de la Declaració Universal dels

Drets Humans. S’hi relacionaven els concep-

tes de pau i drets humans i es van enviar de

forma gratuïta a tots els centres escolars de

la ciutat de Barcelona.

“Seriosament... 25 arguments per la pau

en còmic”L’any 2004 la Fundació per la Pau va editar

aquesta col·lecció de cartells, que contenen

les 25 idees del document “Cap a una cultu-

ra de pau. 25 arguments”. Els cartells con-

tenen les il·lustracions dels millors humoris-

tes gràfics de casa nostra i alguns de fora.

Aquesta col·lecció és la versió en cartells del

còmic editat per la Fundació i que porta el

mateix nom.

Centre de Documentació i RecursosDes del seu naixement, la Fundació per la Pau ha volgut facilitar el màxim de recur-

sos disponibles a centres, grups, persones i

iniciatives ciutadanes que volen treballar al-

guna perspectiva de la pau i la solidaritat.

Així, la biblioteca del Centre, l’hemeroteca,

la videoteca i els diversos recursos didàctics

existents han estat i estan oberts per a con-

sulta i assessorament.

Tallers d’educació per la pauDes de l’any 2002 s’ofereixen diferents ta-

llers per a escoles i centres de lleure amb

l’objectiu de treballar i analitzar a l’aula te-

mes com la cultura de pau, la noviolència o

la resolució pacífica de conflictes. Els tallers

s’organitzen en grups d’unes 20 persones i,

en els darrers anys, se’n fan una mitjana de

80 anuals.

Xerrades, conferències i participació en

taules rodonesDurant els seus 25 anys de vida, represen-

tants de la Fundació per la Pau han dut a

terme nombroses xerrades en centres edu-

catius i de lleure per tal de divulgar i fer

conèixer la cultura de pau, la noviolència, els

drets humans, la tolerància, la diversitat...

L’entitat també ha estat convidada per al-

tres ONG, ajuntaments i institucions públi-

ques i socials a participar en taules rodones

i conferències sobre diversos temes. També

s’han presentat ponències i comunicacions

en seminaris i congressos especialitzats.

Actes, cursos i jornades

A banda dels actes als quals ha estat convi-

dada, la Fundació ha organitzat directament

moltes conferències i taules rodones sobre

conflictes oberts en diferents països i sobre

la necessitat d’instaurar una cultura de pau.

Curs d’Educació per la PauL’any 1991, la Fundació va iniciar el Curs

d’Educació per la Pau, que posteriorment es

va convertir en el Curs d’Introducció a la Pau

i els Conflictes. Durant 14 anys, les sessions

van comptar amb alguns dels especialistes

més destacats sobre pau de Catalunya, i van

ser un instrument de formació per a mestres,

estudiants i públic en general.

Trobada de BarcelonaL’any 1990, la Fundació per la Pau va or-

ganitzar, conjuntament amb Justícia i Pau,

la Trobada de Barcelona, una reunió inter-

nacional de debat i discussió sobre temes de

pau en què van participar ponents i membres

d’entitats d’arreu del món.

Atesa la bona acollida de la iniciativa, la Tro-

bada s’ha anat celebrant any rere any fins

al 2007 i s’han tractat temes ben diversos

(“Quina defensa per a l’Europa de demà?”,

“No hi ha pau sense drets humans”, “El co-

merç d’armes”, “Els nacionalismes, factor

de violència?”, “Preservant el medi ambient,

construint la pau”...). De cada trobada n’ha

sortit una publicació que recull les ponèn-

cies per fer una aportació a l’anàlisi de les

problemàtiques internacionals des d’una

vessant d’investigació per la pau. Igualment,

Vicenç FisasDirector de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, Barcelona“Amb una perspectiva pro-positiva, les entitats de pau tenim l’obligació de ‘deixar de plorar’ i buscar alterna-tives realistes. La utopia l’hem de tenir sempre. Qui no tingui utopies al cap es quedarà paralitzat al mig del camí. Però aquesta utopia no l’assolirem mai: és com l’horitzó, sempre el veus, avances i no hi arribes mai, però vas caminant i això és el que importa.”


30

les transcripcions i els àudios de les inter-

vencions s’han penjat al lloc web de la Fun-

dació.

Diversos grups, centres d’investigació i pres-

tigiosos analistes i especialistes han pres

part en aquestes trobades, que, tot i la pausa

d’un any (2008), s’han reprès el maig del

2009.

Trobada “Dones i pau”L’any 1995 la Fundació per la Pau va orga-

nitzar la primera edició d’una activitat im-

pactant i innovadora. Diversos col·lectius de

dones d’arreu del món que vivien en un con-

text de conflicte bèl·lic o patien greus vulne-

racions dels drets humans van participar en

la trobada “Dones i pau”. Dones israelianes,

palestines, algerianes, bosnianes, sèrbies, ar-

gentines, etc. van compartir experiències i

van analitzar les perspectives dels conflictes

i la participació de les dones en aquests con-

flictes, ja sigui com a víctimes principals o

com a agents dinamitzadores de la pau i la

promoció dels drets humans.

Deu anys després, el 2005, es va organitzar

la segona trobada “Dones i pau”, on les par-

ticipants van analitzar temes com el terro-

risme, el paper de les dones com a promo-

tores de la pau i el desarmament. També es

va recordar la figura de la primera dona que

va guanyar el premi Nobel de la pau, Bertha

von Suttner.

Jornades per la Pau a la Universitat

Autònoma de Barcelona (UAB)A partir del 1993 i durant diversos anys, la

Fundació per la Pau va celebrar a la UAB

les Jornades per la Pau, que incloïen acti-

vitats com ara conferències, mostra de ví-

deos i exposicions, entre altres propostes.

Les jornades, que van aconseguir tot un èxit

d’assistència, van contribuir a dinamitzar la

mobilització pacifista a la universitat.

Veus de pau a la PedreraAquest és el nom del cicle de conferèn-

cies que la Fundació per la Pau va iniciar

l’any 2000 amb l’objectiu de portar fins a

l’emblemàtic edifici de Barcelona una perso-

nalitat rellevant de l’àmbit internacional del

treball a favor de la cultura de pau. La ini-

ciativa va comptar amb el suport de l’Obra

Social de la Caixa de Catalunya. El febrer

de l’any 2000 es va convidar l’exdirector

general de la UNESCO, Federico Mayor Za-

ragoza, i el desembre d’aquell mateix any el

premi Nobel de la pau i president de Cos-

ta Rica, Óscar Arias; el març del 2002 la

presidenta de la Crida per la Pau de l’Haia,

Cora Weiss, i el març del 2007 la directora

de la Xarxa Internacional d’Acció sobre les

Armes Lleugeres, Rebecca Peters.

Concursos i premis

Memorial Joan GomisDes de l’any 2006, Cristianisme i Justícia,

Justícia i Pau, la Fundació per la Pau, la

Fundació Cultura de Pau i les revistes Foc

Nou i El Ciervo convoquen cada any aquest

premi periodístic per mantenir viva la me-

mòria de Joan Gomis i el seu compromís so-

lidari. Gomis va ser president de la Federació

Catalana d’ONG per al Desenvolupament i

de la Federació Catalana d’ONG per la Pau,

i va participar en diverses missions de drets

humans a països d’Àfrica, Amèrica Llatina

i Àsia, entre altres iniciatives. L’objectiu

del memorial és premiar els millors treballs

periodístics sobre persones, institucions o

col·lectius que destaquin pel seu compromís

a favor de la pau, els drets humans, la lluita

contra la pobresa i contra les desigualtats

entre el Nord i el Sud.

Concurs d’Animacions per la PauEl 2006 la Fundació per la Pau va organitzar

la primera edició del Concurs d’Animacions

per la Pau amb l’objectiu de promoure la

creació de material audiovisual relacionat

amb la cultura de pau que serveixi per a la

sensibilització i l’educació per la pau. La se-

Colin ArcherSecretari general de l’In-ternational Peace Bureau (IPB), Ginebra“A l’hora de concretar quins són els nous desafiaments, no s’han d’oblidar els antics. Per exemple, cal tenir en compte que actualment hi ha un procés de renovació de la guerra freda. També és fonamental el pluralisme i la multiplicitat en el treball per la pau. És un món complex i caldran respostes vingudes de diferents àmbits i amb diferents formes de treball.”


31

gona edició del concurs es va organitzar el

2008, i se n’està preparant la tercera per al

2009. La participació en les dues primeres

convocatòries va ser tot un èxit, tant pel que

fa a la qualitat com a la quantitat de treballs

presentats, una seixantena en cada edició.

Altres activitats

Durant aquest quart de segle, la Fundació per la Pau s’ha implicat en una gamma di-

versa d’iniciatives ciutadanes de participació

i divulgació. Des de la presència a la Festa

de la Diversitat de Barcelona fins a la festa

ciutadana de Sant Jordi, passant per fires

i estands a festivals i actes organitzats per

ajuntaments, escoles, entitats, grups, etc. Cal

destacar, també, el lliurament de material de

la Fundació a diverses edicions del Festival

de la Infància i la Joventut de Barcelona.

Comunicació, llibres i publicacions

Butlletí Aquesta publicació periòdica s’edita des del

mateix any de naixement de la Fundació

amb l’objectiu de ser un instrument de co-

municació, informació i sensibilització tant

dels socis de l’entitat com de totes les per-

sones que se senten properes al seu treball i

els seus objectius. Des del 1983 fins al 2008

s’ha editat un total de 91 butlletins, que sur-

ten amb una periodicitat trimestral. Durant

aquests anys la publicació ha passat per di-

verses renovacions formals i de continguts,

la darrera de les quals es va dur a terme el

desembre del 2007, coincidint amb l’inici de

l’any de celebració del 25è aniversari de la

Fundació.

Anuari/Memòria d’activitatsL’any 1986 la Fundació va editar el seu pri-

mer Anuari sobre la Pau, pensat com un ins-

trument àgil de consulta, amb un llenguatge

assequible per al món escolar i, en general, el

conjunt dels sectors socials sense un coneixe-

ment especialitzat d’aquests temes. Atesa la

bona acollida, a partir del 1989 l’anuari

es va començar a publicar cada any. L’any

2000, es va optar per convertir l’anuari en

la Memòria d’activitats de la Fundació, que,

després d’una pausa d’uns anys, a partir del

2006 es publica de forma continuada.

Correu per la PauEl mes de maig del 1999 es va enviar el pri-

mer Correu per la Pau, una publicació elec-

trònica de periodicitat quinzenal que infor-

ma tant de les activitats i les campanyes de

la Fundació com del moviment per la pau en

general, així com dels temes d’actualitat re-

lacionats amb la construcció de la pau. Amb

aquesta eina, que s’envia a tothom que ho

sol·liciti, la Fundació va fer una aposta per

incloure les noves tecnologies en la relació

amb els seus socis i simpatitzants i les perso-

nes interessades en el treball per la pau.

Webs de la Fundació per la PauL’any 1997 la Fundació per la Pau va obrir

el seu lloc web, un instrument imprescindible

per agilitzar la informació sobre la Fundació

i sobre els temes de pau. Durant els darrers

anys el web ha sofert diverses modificacions

(2001, 2005, 2009) per adaptar-lo als nous

temps, mantenint sempre la seva voluntat

d’oferir informació tant de les activitats

pròpies de l’entitat com del moviment per la

pau. En aquests moments, el lloc web de la

Fundació rep una mitjana de 300.000 visi-

tes anuals.

A banda del web institucional, durant

aquests 25 anys, des de la Fundació s’han

creat diverses planes web amb uns objectius

més concrets: la plana de la campanya “Per

la pau: prou investigació militar!” (1999),

la de la campanya “Per la pau, no a la gue-

rra” (2003), que seguia l’actualitat de les

mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq, la

web del diàleg “Cap a un món sense violèn-

cia” durant el Fòrum Universal de les Cul-

tures (2004), la web “Objecció fiscal a les

despeses militars” (2005), la del Concurs

d’Animacions per la Pau (2006) i el web de

Rafael GrassaPresident de l’Institut Ca-talà Internacional per la Pau (ICIP) Barcelona“Les entitats per la pau que no s’embrutin les mans, que no pensin en com construir alternatives, potser forgen esperances però no acon-segueixen expectatives. S’han de construir aliances, agendes compartides, xarxes i llenguatge compartit. Cal refundar-se. Aquest renaixe-ment és clau, és bàsic. S’han d’intentar mecanismes per trobar noves fórmules, fer anàlisi de consciència.”


32

la campanya “Stop bombes de dispersió”

(2008), que incloïa un bloc especial per a la

cimera que es va celebrar a Dublín el maig

del 2008.

Llibres i altres publicacions Durant tots aquests anys, diversos membres

de la Fundació per la Pau (Arcadi Oliveres,

Francesc Gusi, Enric Masllorens, Xavier

Masllorens, Jordi Armadans, Toni Soler, etc.)

han elaborat capítols i textos editats en lli-

bres relacionats amb la pau, el desarmament

i la noviolència.

Pel que fa a llibres complets, cal esmentar

els següents, redactats també per persones

de la Fundació: Alfons Banda, Educació per la pau, Editorial Barcanova, 1991; La cul-tura de pau, Intermón Oxfam, 2002; Antoni

Soler i Maria Àngels Dumé, crèdit variable

per a l’ESO, Educació per la pau. Geografia dels conflictes, Editorial Claret, 1996; An-

toni Soler, Això és la cultura de la pau, Edi-

torial Mediterrània, 2001; Jordi Armadans

i Anna Tarrés, Pau, drets humans, desenvo-lupament, ecologisme... Les organitzacions no governamentals (ONG), Editorial Graó,

1999; Xavier Masllorens, El cinquè po-der. La solidaritat activa, Intermón Oxfam,

2004; Xavier Masllorens i Adela Farré, Els objectius del mil·lenni. No s’hi valen excuses, Intermón Oxfam, 2007; Miguel Ángel Moli-

na, Por la paz: ¡No a la investigación mili-tar!, Ediciones Bajo Cero, 2006.

També, des de la Fundació es va oferir asses-

sorament a la col·lecció de llibres La Pipa de la Pau, editada per Cruïlla.

Pel que fa a l’edició de materials propis, la

Fundació per la Pau compta amb un nombre

considerable de publicacions, tant impreses

com audiovisuals, que inclou informes de les

campanyes en què participa, el recull de con-

ferències o l’edició de CD i DVD divulgatius,

entre altres materials. En detallem alguns:

“Seriosament... 25 arguments per la pau en

còmic” (2002).

“2006: l’any per controlar la crisi de les

armes”, informe de la Xarxa Internacional

d’Acció sobre les Armes Lleugeres (2006).

SIPRI Yearbook. Traducció al català del re-

sum de l’anuari publicat pel SIPRI (des de

l’any 2006).

“Supervivents”, testimoni de 16 dones sobre

els efectes devastadors de les armes lleuge-

res (2007).

“Violència armada: la crisi mundial”, infor-

me de la Xarxa Internacional d’Acció sobre

les Armes Lleugeres (2008).

“Practicar la pau”, recull de les quatre edi-

cions d’aquesta activitat organitzada per la

Fundació (2008).

“Resum de les Jornades dels 25 anys de la

Fundació per la Pau”, recull de les ponèn-

cies (2008).

“El CD de la Pau”, CD-ROM interactiu so-

bre la cultura de pau (1999).

DVD del Concurs d’Animacions per la Pau

(primer concurs, 2006; segon concurs,

2008).

“Tallers de pau”, DVD que recull tallers

realitzats en diferents centres de secundària

(2007).

“Trencaclosques per la pau”, material di-

dàctic per promoure l’educació per la pau,

adreçat a nens i nenes a partir de vuit anys

(2005).

Federico Mayor ZaragozaPresident de la Fundación Cultura de Paz, Madrid“La pau ha de ser una acti-tud, una determinació perso-nal per fer tot el possible per substituir la força per la pa-raula. Aparentment és molt senzill, però hi ha dos grans enemics de la cultura de pau: la injustícia social i la insolidaritat. S’ha d’afavorir un desenvolupament global de tots els països a partir d’una economia basada en l’equitat i la solidaritat.”


33

Les ONG davant la prestació social

substitutòriaDiverses ONG catalanes, arran d’una convo-

catòria feta per la Fundació per la Pau, es

van reunir durant l’any 1996 per reflexionar

conjuntament sobre el paper de les ONG res-

pecte a la situació de l’objecció de conscièn-

cia, la prestació social substitutòria (PSS) i

la insubmissió.

Del debat i la reflexió en va sorgir el mani-

fest “Les ONG davant la PSS” (fet públic

l’octubre del 1996), en el qual es demanava

un canvi important en la política d’objecció

de consciència seguida fins llavors. Aquest

manifest es va adreçar als responsables go-

vernamentals. Posteriorment, a mitjan 1997,

18 ONG van decidir trencar els convenis en

protesta per la política repressiva seguida

pel Govern espanyol.

Campanya Contra el Comerç d’Armes

(C3A)Aquesta campanya, coordinada conjunta-

ment entre Justícia i Pau i la Fundació per la Pau, va néixer l’any 1988 amb l’objectiu

de donar a conèixer la realitat del comerç

d’armes a l’Estat espanyol i treballar per a

la seva reducció i eliminació.

La campanya va mantenir les seves acti-

vitats més de 10 anys, durant els quals les

entitats implicades van publicar diversos ar-

ticles i van participar en xerrades i jornades

diverses. També es va elaborar la publicació

Materiales de trabajo, de la qual se’n van

fer 15 números que incloïen informació i

articles d’anàlisi sobre el comerç d’armes a

l’Estat espanyol i al món. Arran de la cele-

bració dels 10 anys de campanya es va publi-

car el llibre El ciclo armamentista espanyol,

Editorial Icaria, 2000, que recull diversos

articles d’anàlisi sobre el comerç d’armes a

l’Estat espanyol.

Campanya

“La pau no passa pels exèrcits” L’any 1996, la Fundació per la Pau va orga-

nitzar un seminari sobre defensa i seguretat

a partir del qual va comprovar la necessi-

tat d’estructurar una campanya que intentés

portar els temes abordats en les sessions al

debat públic. Així va néixer “La pau no pas-

sa pels exèrcits”. La perspectiva de l’abolició

del servei militar obligatori obria un escenari

interessant per introduir elements de reflexió

i debat sobre els models de defensa i les po-

lítiques de seguretat que s’estructuraven a

l’Estat espanyol. En l’àmbit de la divulgació

i la sensibilització es van fer nombroses xer-

rades i tallers i es va participar en seminaris

i articles en diverses revistes i mitjans de co-

municació.

La perspectiva de l’abolició de la mili tam-

bé va comportar que el Ministeri de Defen-

sa iniciés un seguit d’activitats per acostar

l’exèrcit a les escoles com a estratègia per

captar efectius. Per contrarestar aquesta

iniciativa, la Fundació per la Pau va decidir

impulsar una acció de contestació adreçada

a tots els centres d’ensenyament secundari

de Catalunya per alertar d’aquests plans de

militarització. Un gran nombre d’escoles va

assumir la declaració “Fem objecció, edu-

cAmPAnyEs i ActivitAts dE mobilitzAció PEr lA PAu En els seus 25 anys d’història, la Fundació ha participat en un gran nombre de campanyes per la pau, el desarmament i els drets humans. Enumerar-les totes seria llarguíssim. En tot cas, cal diferenciar les campanyes que ha impulsat directament la Fundació, com ara “Per la pau: prou investigació militar!” o “La pau no passa pels exèrcits”, d’aquelles més globals en què participa de forma activa, com la cam-panya pel control del comerç d’armes.

Arcadi Oliveres,President de Justícia i Pau, Barcelona“S’ha de reduir la despesa militar mundial, que actu-alment és d’1,2 bilions de dòlars l’any. Per justificar aquesta despesa s’han bus-cat enemics com l’amenaça islàmica i el terrorisme in-ternacional. Hem de denun-ciar els enemics artificials que ens imposen per justifi-car la despesa militar i obeir els criteris de les Nacions Unides que recomanen redu-ir un 5% aquesta despesa i destinar els diners al Tercer Món.”


34

quem per la pau”, en la qual el centre objec-

tor es negava a col·laborar amb el Ministeri

de Defensa i, en canvi, es comprometia a im-

pulsar línies d’educació per la pau.

Campanya

“Per la pau: prou investigació militar!”Aquesta campanya va néixer el 1999 per fo-

mentar el compromís de la ciència amb la

pau i oposar-se a la creixent militarització

de la recerca científica a l’Estat espanyol. Al

llarg de més de set anys, es van dur a terme

diverses accions encaminades a aconseguir

la transferència dels recursos que es dedi-

quen a recerca militar cap a àrees civils.

Així es va fomentar l’objecció científica i es

va aconseguir que més de 2.000 investiga-

dors i investigadores de 43 universitats, 18

centres de recerca i diverses empreses es

declaressin objectors científics i es compro-

metessin a no participar en cap projecte de

recerca amb finalitats militars o subvencio-

nat per vies militars, i a pressionar el Govern

espanyol, universitats i centres de recerca

per tal d’aconseguir els objectius de trans-

parència i transferència.

També es va aconseguir que més d’una quin-

zena d’universitats de l’Estat incorporessin

en el seu articulat el compromís per la pau i

la negativa a desenvolupar projectes militars

i que els òrgans de govern de diverses univer-

sitats aprovessin una moció de suport a la

campanya. També es va promoure la clàusu-

la de bon ús, per la qual els investigadors es

neguen a deixar que els seus estudis siguin

utilitzats per exèrcits o grups armats.

La campanya, iniciada i coordinada per la

Fundació per la Pau, elaborava també cada

any un informe sobre la recerca amb finali-

tats militars a l’Estat espanyol. En aquest

sentit, cal destacar que un dels seus princi-

pals èxits ha estat aconseguir la reducció

del percentatge destinat a investigació mili-

tar del voltant del 50% l’any 2000 al 20%

l’any 2007.

Campanya per l’Objecció FiscalDes del 1989, la Fundació i altres organit-

zacions pacifistes impulsen la Campanya per

l’Objecció Fiscal a les despeses militars per

tal de denunciar l’elevada despesa militar.

La iniciativa consisteix a proposar la des-

obediència civil com a mètode per desviar els

ingressos que els ciutadans i les ciutadanes

realitzem per mantenir la preparació de la

guerra cap a inversions en projectes de pau i

drets humans. Cada any, durant la campan-

ya de la declaració de la renda s’organitzen

campanyes de difusió de l’objecció fiscal.

Campanya Armes sota ControlLa Fundació per la Pau, com a membre de

la Xarxa Internacional d’Acció sobre les Ar-

mes Lleugeres (IANSA), forma part activa

d’aquesta campanya d’àmbit mundial des de

l’any 2005. Impulsada per Oxfam Interna-

cional, Amnistia Internacional i la mateixa

IANSA, la campanya denuncia els efectes

negatius de la proliferació i l’ús il·legal de

les armes convencionals i treballa per acon-

seguir un tractat internacional que en con-

troli el comerç. La manca actual de control,

sobretot pel que fa a les armes lleugeres,

provoca un augment de la violència armada,

agreuja els conflictes oberts i facilita la vul-

neració dels drets humans més elementals.

Per una llei d’armes a l’Estat espanyolDurant més de 10 anys, i en el marc de di-

ferents campanyes, aquesta iniciativa volia

aconseguir que l’Estat espanyol tingués una

llei de control del comerç d’armes que regu-

lés el comerç exterior d’armes i material de

doble ús. La Fundació per la Pau va partici-

par activament en la recta final de la cam-

panya que el novembre del 2007 va aconse-

guir el seu objectiu: el Congrés dels Diputats

va aprovar la Llei de comerç d’armes per

una àmplia majoria parlamentària. A par-

tir d’aquell moment, el Govern espanyol està

obligat a oferir informació detallada sobre

les armes que exporta i els seus destins. La

campanya per la llei d’armes va rebre el

Premi a la Millor Iniciativa Solidària 2007,

atorgat per El Periódico de Catalunya.

Campanya contra les bombes

de dispersióEl febrer del 2007 va néixer el Procés

d’Oslo, una iniciativa impulsada pel Govern

de Noruega per aconseguir un tractat inter-

nacional que prohibeixi les bombes de dis-

persió. La Fundació per la Pau, membre de

la Cluster Munition Coalition (CMC), una

xarxa internacional formada per més de 300

ONG, va participar activament en tot el pro-

Rebecca PetersDirectora de la Xarxa In-ternacional d’Acció sobre les Armes Lleugeres (IAN-SA), Londres“Hem fet un gran camí cap al desarmament, tot i que el procés és lent. Recent-ment, les Nacions Unides han reconegut que les armes lleugeres són un problema que s’hauria de treballar simultàniament a tots els països, quan abans es creia que era un tema de sobirania nacional. Ara es reconeix que era una aproximació errònia perquè les armes lleugeres es belluguen en l’àmbit transfronterer, tant de forma il·legal, amb el tràfic d’armes, com de forma legal.”


35

cés. Juntament amb altres organitzacions de

l’Estat, la Fundació va pressionar el Govern

espanyol perquè donés suport al procés. Fi-

nalment, el desembre del 2008, 94 països,

entre els quals l’Estat espanyol, van aprovar

el Tractat de Prohibició de les Bombes de

Dispersió. Per a la seva entrada en vigor, cal

que 30 estats ratifiquin el text.

La creació de l’ICIPL’any 2008 va néixer l’Institut Català In-

ternacional per la Pau, un organisme apro-

vat per llei pel Parlament de Catalunya que

compta amb finançament públic i amb una

direcció independent del Govern. L’ICIP va

ser una proposta que va fer per primera ve-

gada la Fundació per la Pau l’any 1999, en

el marc del Fòrum Català per Repensar la

Societat, i té com a principal objectiu pro-

mocionar la cultura de pau, la mediació en

conflictes, la recerca i la formació. A par-

tir d’aquesta idea inicial, durant vuit anys,

des de l’àmbit civil, universitari i polític, es

van anar fent aportacions sobre la missió

i l’estructura de l’organisme. Finalment, el

novembre del 2007 el Parlament de Cata-

lunya va aprovar la Llei de l’Institut Català

Internacional per la Pau.

Altres campanyes i mobilitzacions La Fundació per la Pau ha participat en al-

tres campanyes i mobilitzacions ciutadanes

en les quals la seva implicació ha estat in-

tensa i decisiva.

Durant els anys 1983, 1984 i 1985 la Fun-dació per la Pau va participar activament

en la Coordinadora pel Desarmament i la

Desnuclearització Totals (CDDT) i la Coor-

dinadora Estatal d’Organitzacions Pacifistes

(CEOP).

També va participar activament en la cam-

panya contra la integració d’Espanya a

l’OTAN (1986), així com en les diverses

plataformes que es van crear contra la per-

manència de l’Estat espanyol a l’organització

atlàntica.

L’any 1991, davant la guerra del Golf la

Fundació per la Pau va participar activa-

ment també en la creació de la Plataforma

contra la Guerra al Golf Pèrsic i va cedir

els seus locals i la seva infraestructura per

a la realització del Diari de la Pau, que va

recollir l’opinió crítica de periodistes i en-

titats davant la propaganda favorable a la

guerra. La Fundació va ser l’encarregada de

mantenir actiu el web de la campanya, on es

feia un seguiment de les mobilitzacions i de

l’actualitat de la plataforma.

Altres col·laboracions destacades de la Fun-dació per la Pau han estat:

- Suport econòmic i en infraestructura al

Tribunal Permanent dels Pobles de l’Antiga

Iugoslàvia, que es va reunir a Barcelona a

finals del 1995 per jutjar els autors de crims

de guerra contra la població civil de Bòsnia,

Sèrbia i Croàcia.

- Suport actiu a la campanya contra

l’Euroexèrcit del Sud, que va aconseguir

frustrar la possibilitat que Barcelona es

convertís en seu d’aquestes forces armades

europees disposades a atacar i intervenir a

la riba sud del Mediterrani.

- Suport (amb l’elaboració de tallers, cam-

panyes de difusió...) a la Conferència Al-

ternativa Mediterrània que es va celebrar a

Barcelona l’any 1995 mentre es realitzava

la Cimera Euromediterrània.

- Suport i difusió de la campanya contra

les mines antipersones (actes, publicacions,

pressió política...).

Manuela MesaPresidenta de l’Asociación Española de Investigaci-ón para la Paz (AIPAZ), Madrid “Darrerament s’ha avan-çat considerablement en la creació d’instruments per prevenir i resoldre els conflictes. Tot i que sabem que és millor actuar abans que comenci la guerra, és relativament nou que els poders dels estats tinguin present la prevenció com a eina fonamental. Manca voluntat política per tal que les propostes, en forma de declaracions, convenis i trac-tats, es posin en pràctica.”


36

Plataformes a favor de la pauPreocupada per l’evolució política de dife-

rents conflictes internacionals, la Fundació per la Pau ha participat durant tots aquests

anys en diferents campanyes i plataformes

que s’han organitzat a Catalunya en suport

a una solució pacífica i duradora dels con-

flictes a Kosovo, els Grans Llacs, l’Iraq, Pa-

lestina, Colòmbia, etc. Amb la seva adhesió

i el seu suport a aquestes iniciatives i cam-

panyes, la Fundació per la Pau vol expres-

sar el seu suport a les víctimes innocents i

el seu compromís amb la construcció d’una

pau justa.

País BascDes del seu naixement, la Fundació per la Pau ha donat suport a aquelles iniciatives

del País Basc que treballen per la fi de la

violència i per la pau. Així, entre altres, ha

mantingut una estreta vinculació amb els

moviments Gesto por la Paz i Lokarri (abans

Elkarri), amb els quals ha participat en nom-

brosos actes públics i activitats diverses.

Practicar la PauAmb aquest projecte, la Fundació per la Pau va iniciar l’any 2006 una nova línia de

treball que pretén donar a conèixer la fei-

na d’aquelles persones i entitats que, en les

dures condicions que imposa un context de

violència, opten per treballar per la pau. Les

quatre primeres edicions de Practicar la Pau

que es van organitzar entre el 2006 i el 2008

van permetre l’aproximació a la tasca de les

organitzacions Sou da Paz, del Brasil, Israel

and Palestine Centre for Reseach and Infor-

mation (IPCRI), del Pròxim Orient, Institu-

to de Enseñanza para el Desarrollo Soste-

nible (IEPADES), de Guatemala, i Réseau

Congolais d’Action sur les Armes Légères et

de petit calibre (RECAAL), de la República

Democràtica del Congo.

conflictEs: suPort A intErlocutors dE PAu

Amb l’objectiu d’avançar cap a l’eradicació de la violència com a forma de relació entre les persones i els pobles, la Fundació per la Pau sempre ha volgut donar suport a aquelles organitzacions i persones que treballen per la pau malgrat els conflictes i les dificultats del seu entorn. Per això, al llarg dels seus 25 anys d’història ha impulsat i participat en diverses iniciatives per donar a conèixer entitats i persones d’arreu del món que aposten per la pau i donar-los el seu suport.

Jonan FernándezDirector del Centre per la Pau Baketik, Arantzazu“El moviment per la pau passa per un moment de desacceleració i necessita un revulsiu. S’ha d’intro-duir amb força el concepte de ciutadania global, una condició que només es pot donar si s’aconsegueix un consens ètic mundial. Només un consens així, en què tot-hom s’hi senti representat, pot crear un marc bàsic per a la resolució pacífica dels conflictes.”


37

Participació de la Fundació per la Pau en xarxes i entitats

En l’àmbit català- Membre fundador del Centre UNESCO de

Catalunya.

- Membre fundador de la Universitat Inter-

nacional per la Pau de Sant Cugat del Va-

llès.

- Membre de la Federació Catalana d’ONG

pels Drets Humans.

- Membre fundador de la Federació Catala-

na d’ONG per la Pau.

- Membre fundador de la Plataforma Atu-

rem la Guerra.

- Entitat col·laboradora del Consell Nacio-

nal de la Joventut de Catalunya (CNJC).

- Membre de la Taula Catalana per la Pau i

els Drets Humans de Colòmbia.

En l’àmbit estatal- Membre de l’Asociación Española de In-

vestigación para la Paz (AIPAZ).

- Membre de la Campanya Armes sota Con-

trol.

En l’àmbit internacional - Membre de l’International Peace Bureau

(IPB).

- Promotora de la Crida per la Pau de l’Haia

– The Hague Appeal for Peace (HAP).

- Membre de la xarxa IANSA (Xarxa In-

ternacional d’Acció sobre les Armes Lleuge-

res).

- Membre de la xarxa Abolition 2000 (cam-

panya internacional contra les armes nu-

clears).

- Membre de la PNND (Xarxa Parlamen-

tària pel Desarmament Nuclear).

- Membre, en representació de l’IPB, del

Consell Internacional del Fòrum Social

Mundial (FSM).

- Membre de la Campanya per la Reforma de

les Institucions Internacionals, d’UBUNTU.

- Membre de la Cluster Munition Coalition

(CMC).

rElAcions ExtErnEs i institucionAls

Construir la pau no és una tasca senzilla ni es pot fer en solitari. La coordinació amb altres entitats, organitzacions o centres d’estudis, l’intercanvi de dades i informació, i les campanyes conjuntes tant en l’àmbit nacional com internacional són aspectes imprescindibles perquè aquesta tasca sigui més efectiva i eficaç. Conscient d’això, la Fundació per la Pau s’ha integrat des del seu naixement en xarxes nacionals i internacionals i ha participat en iniciatives conjuntes amb altres organitzacions.


38

Membres del PatronatAlfons Banda (president), Antoni Soler (vi-

cepresident), Francesc Gusi (secretari), Te-

resa Dalmau, Miquel Insausti, Enric Masllo-

rens, Xavier Masllorens, Josep M. Queralt,

Gabriela Serra, Carme Suñé i Francesc Tu-

bau (vocals).

També han estat membres del Patronat

Enric Angelet, Josep Aranda, Eugeni Bar-

quero, Pepe Beúnza, Moisès Broggi, Fran-

cesc Casanovas, Conxita Ferré, Vicenç Fisas,

Tica Font, Enric Frigola, Joan Gomis, Rafael

Grasa, Miguel Ángel Molina, Arcadi Oliveres,

Santiago Ramentol, Anton Raventós, Maria

Àngels Roca, Palmira Rodríguez, Raül Ro-

meva, Carme Romia, Francesc Sabater i

Martí Terés.

Membres del Comitè InternacionalHilarión Capucci, John Paul Lederach, Fèlix

Martí, Federico Mayor Zaragoza, Arcadi

Oliveres, Adolfo Pérez Esquivel, Rebecca

Peters i Cora Weiss.

També han estat membres del Comitè

Internacional

Óscar Arias, Bernard Benson, Joan Gomis,

Cassià M. Just i Sean McBride.

Membres de l’Equip TècnicJordi Armadans (director), Roser Cardona

(secretaria), Virginia Garzón (projectes),

Lourdes Vergés (comunicació) i Toni Viader

(web).

També han estat membres de l’Equip Tècnic

Regina Arquimbau, Eugeni Barquero, Cristo-

phe Duclau, Conxita Ferré, Marta Gay, Enric

Masllorens, Martí Olivella, Maria Rosa Oli-

veres, Anna Pla, Albert Pujol, Palmira Ro-

dríguez i Marta Zamora.

També hem comptat amb la inestimable

aportació de més d’un centenar de persones

activament implicades (suport a l’oficina,

participació en campanyes, comissions de

treball, grups locals, etc.) i amb el suport de

més de 4.000 col·laboradors econòmics, do-

nants i simpatitzants.

mEmbrEs dE lA fundAció PEr lA PAu

Fundació per la Pau - 25 años trabajando por la paz

41

En los últimos 25 años han sucedido muchas cosas. La supresión, en España, del servicio militar obligatorio. La prohibición, por ini-ciativa de la sociedad civil y a escala mun-dial, de las minas antipersonas y de las bom-bas de racimo. La movilización de millones de ciudadanos contra la guerra con un papel protagonista, en el ámbito mundial, para Ca-taluña. La aprobación por parte del Parla-mento de Cataluña de la Ley del Fomento de la Paz y del Instituto Catalán Internacional por la Paz (ICIP). La progresiva exigencia ciudadana de control del comercio de armas. La creación del Tribunal Penal Internacio-nal... Y la Fundació per la Pau ha participa-do, de formas muy diferentes, en todos esos procesos. En muchos casos hemos actuado amplificando la voz de una gran parte de la ciudadanía.

Si el realismo nos hace reconocer la persis-tencia de la violencia, debemos reconocer también la aparición de nuevas y eficaces dinámicas sociales inspiradas en la noviolen-cia, la cooperación, el diálogo y la participa-ción ciudadana. La cultura de paz, basada en la noviolencia, el diálogo y la cooperación, se alza como alternativa necesaria, pero se-ríamos ilusos si pensásemos que una presión aún débil e intermitente propiciará ahora mismo todos los cambios necesarios. Es ne-cesario más compromiso y tiempo.

En la conmemoración de los 25 años de nuestra entidad, nos hemos preguntado qué celebramos si todavía hay tantísima vio-lencia. Y la respuesta es que celebramos la constancia que nos ha permitido trabajar de manera sostenida; la consecución de resul-tados que demuestran la importancia y la fuerza que puede llegar a tener la opinión pública cuando emerge organizadamente. Celebramos también la fidelidad a una idea inicial y a un talante que tiene como carac-terística irrenunciable la independencia, que no significa ni neutralidad ni equidistancia. Finalmente celebramos una convicción: las personas construiremos la paz.

Este libro que ahora tenéis en las manos quiere ser un testimonio modesto del traba-jo realizado por la fundación en este cuarto de siglo, pero no lo podíamos hacer de una manera aislada, sin tener en cuenta los acon-

tecimientos que configuraban el contexto po-lítico y social de cada momento. Aconteci-mientos que en muchos casos han inspirado, motivado y movilizado las actuaciones y las decisiones de la Fundació per la Pau. Igual-mente, todas las actuaciones de la Fundación han sido y están animadas por una finalidad definida como única en el texto fundacional: colaborar en la creación y la emergencia de una opinión pública lúcida, informada y acti-va que presione democráticamente en favor de la paz.

Creemos que hemos sido fieles a aquella de-finición inicial. Desde la independencia polí-tica, que nada tiene que ver con una aséptica equidistancia, hemos trabajado para difun-dir los valores de la cultura de paz y divul-gar nuevos conceptos y nuevos análisis que faciliten la comprensión de la realidad. Y lo hemos hecho exigidos tanto por el necesario rigor intelectual como por la voluntad de movilizar a la opinión pública; de aquí nues-tra insistencia en el trabajo de campañas. Probablemente la opinión pública es el fac-tor más decisivo para provocar los cambios necesarios para la implantación progresiva de la cultura de paz.

El trabajo desarrollado nos ha exigido y a la vez nos ha permitido insertarnos sólida-mente en la red internacional de entidades que trabajan por la cultura de paz. Hemos recogido iniciativas internacionales y las he-mos trasladado a nuestra ciudadanía, pero también iniciativas nuestras han hecho el camino inverso.

Hace 25 años un gran número de ciudadanos respondió a un llamamiento que continúa vivo. Un llamamiento a trabajar juntos por la implantación de una cultura inédita: la cultura de paz. Proponemos la responsabi-lización directa de cada ciudadano y ofrece-mos la Fundació per la Pau como un instru-mento que canalice la presión democrática que entre todos podemos ejercer.

¡Muchas gracias a todas y a todos por vues-tro apoyo incondicional!

Alfons Banda, Presidente de la Fundació per la Pau

1. PRESENTACIÓN


43

2. CRÓNICA DE UN CUARTO DE SIGLO

En esta crónica recogemos algunos de los acontecimientos históricos más relevantes relacionados con los conflictos y la paz que han marcado el último cuarto de siglo de la historia de la humanidad..

Año AcontEcimiEntos históricosPrEmio nobEl

dE lA PAz

1983 El mismo año en que nació la Fundació per la Pau, el presidente norte-

americano Ronald Reagan lanzó su Iniciativa de Defensa Estratégica,

conocida popularmente como “Guerra de las Galaxias”. Aquel año, Re-

agan llamó por primera vez a la URSS “imperio del mal” e impulsó una

política de intervenciones militares para derribar regímenes marxistas

en países del Tercer Mundo.

A su vez, la Unión Soviética también anunció la instalación de nuevos

misiles en respuesta a las amenazas de Reagan.

Lech Walesa Político polaco, fundador del

sindicato Solidaridad y presi-

dente de Polonia entre 1990 y

1995. Por su lucha en favor de

los derechos humanos durante el

régimen prosoviético.

1984 Ese año, el Reino Unido abandonó la UNESCO por discrepancias con la

tarea de esta organización, principalmente debido al informe McBride

“Voces múltiples. Un solo mundo”. Los Estados Unidos también anun-

ciaron su retirada de la organización, que harían efectiva al año siguien-

te, junto con Singapur. El Reino Unido se reincorporó a la organización

en 1997, los Estados Unidos en 2003 y Singapur en 2007.

Después de muchos debates, el día de los Santos Inocentes se publicó

en el BOE la ley que regula el derecho a la objeción de conciencia al

servicio militar en el Estado español. Por su carácter restrictivo del

derecho a la objeción, el Defensor del Pueblo presentó un recurso de in-

constitucionalidad. A finales de 1987, el Tribunal Constitucional validó

plenamente la ley.

Ese mismo año, la Unión Soviética, en plena carrera armamentista, des-

plegó misiles SS-20 en Alemania Oriental.

En Cataluña se celebró la primera edición de la Universidad Internacio-

nal de la Paz de Sant Cugat del Vallès.

Desmond Tutu Obispo de Sudáfrica. Por su

trabajo contra el apartheid.

1985 Mijaíl Gorbachov se convirtió en presidente de la Unión Soviética y

su política de perestroika hizo que Reagan diera un giro a su política

exterior. Los Estados Unidos y la URSS reemprendieron el diálogo para

iniciar negociaciones sobre el desarme nuclear y espacial tras cuatro

años de guerra fría.


the Prevention of Nuclear War Organización médica interna-

cional fundada en 1980 por

médicos soviéticos y americanos.

Por la prevención de la gue-

rra nuclear y de los conflictos

armados..

1986 Declarado Año Internacional de la Paz por las Naciones Unidas.

En Suecia, el primer ministro del país, Olof Palme, murió asesinado

mientras paseaba con su mujer. Palme fue un gran defensor del pacifis-

mo y trabajó para favorecer la distensión entre los dos bloques.

Elie Wiesel Escritor norteamericano de ori-

gen rumano, superviviente de los

campos de concentración nazis.

Por los relatos de su experiencia

44



dE lA PAz

En la central nuclear de Chernóbil (ahora Ucrania) se produjo el acci-

dente nuclear más grave de la historia. La lluvia radiactiva llegó hasta

zonas de los Estados Unidos, el Reino Unido y Escandinavia.

El líder palestino Yasir Arafat aceptó la Resolución 242 de la ONU,

que suponía el reconocimiento del derecho a la existencia del Estado

de Israel.

En el Estado español, el 12 de marzo se convocó un referéndum sobre la

permanencia del país en la OTAN. Esta convocatoria fue controvertida

porque, antes de entrar en el gobierno, el PSOE, presidido por Felipe

González, se había manifestado en contra de la permanencia. El 52,5%

de los votantes dijo que “sí” frente al 39,8% que votó en contra. El

“no” triunfó en Cataluña, Navarra, el País Vasco y Canarias.

Aquel año, en el País Vasco nació la Coordinadora Gesto por la Paz,

que aglutinaba las diversas iniciativas y concentraciones silenciosas que

comenzaban a hacer visible y a organizar el rechazo a la violencia.

personal y su trabajo práctico en

la causa de la paz.

1987 El 19 de junio se produjo en el hipermercado Hipercor de Barcelona

uno de los peores atentados terroristas perpetrados por ETA, en el que

murieron 21 personas y más de 45 resultaron heridas.

El 9 de diciembre estalló la primera intifada en Cisjordania y Gaza

contra la ocupación israelí.

Ese mismo mes de diciembre Ronald Reagan y Mijaíl Gorbachov firma-

ron el Tratado de Eliminación de Misiles Nucleares de Mediano y Corto

Alcance. Por primera vez en la historia se alcanzaba un tratado que

reducía en la práctica los arsenales nucleares de las superpotencias.

Federico Mayor Zaragoza fue escogido director general de la UNESCO,

donde daría un fuerte impulso a la promoción de la cultura de paz.

Óscar Arias Sánchez.

Abogado, filósofo, empresario

y político, actual presidente de

Costa Rica, cargo que ya ocupó

entre 1986 y 1990. Por su im-

pulso a las negociaciones de paz

en Centroamérica.

1988 El 15 de enero murió en Dublín Sean McBride, periodista, abogado y

político, cofundador de Amnistía Internacional, presidente del Internati-

onal Peace Bureau (1974-1985) y premio Nobel de la paz en 1974.

En marzo se firmó en Sapoá, en Nicaragua, un acuerdo de alto el fuego

entre el Gobierno sandinista y la Contra y se presentaron programas

para la pacificación del país.

En julio de aquel mismo año, Irak e Irán también firmaron la paz tras

ocho años de una intensa guerra que, con armas procedentes de varios

países occidentales, supuso la muerte de un millón de personas.

En agosto la activista y pacifista birmana Aung San Suu Kyi hizo su

primer mitin en favor de la democracia en Birmania. Desgraciadamente,

en septiembre se produjo un golpe de estado en el país y se instauró una

dictadura militar que aún perdura.

El 15 de diciembre la ONU reconoció el Estado palestino.

Aquel año un grupo de mujeres israelíes organizó una concentración

Fuerzas de Mantenimiento de

la Paz de las Naciones Unidas

Más conocidas como Cascos

Azules. Por su participación en

misiones de paz en numerosos

conflictos desde 1956.


45


dE lA PAz

silenciosa contra la ocupación de Palestina. Desde entonces, las con-

centraciones se fueron expandiendo y dieron paso al nacimiento del mo-

vimiento feminista y pacifista Mujeres de Negro, que posteriormente

también fue muy activo en el conflicto de los Balcanes

1989 En el ámbito estatal, ETA declaró su primera tregua unilateral y anun-

ció el inicio de una mesa de negociación con el Gobierno español en

Argel. Nacían así las “conversaciones de Argel”.

El 4 de junio, en China, varias manifestaciones lideradas por estudiantes

para reclamar la democracia fueron reprimidas de forma violenta por

el ejército chino en la plaza de Tiananmen, donde murieron casi 5.000

personas y otras 10.000 resultaron heridas. Esta acción puso fin a las

movilizaciones populares que habían comenzado el 15 de abril.

El 9 de noviembre de ese año cayó el muro de Berlín, símbolo de la

guerra fría.

El 16 de noviembre, las fuerzas armadas de El Salvador asesinaron a

seis sacerdotes jesuitas y dos trabajadoras en su residencia de la Uni-

versidad Centroamericana de San Salvador. Entre los asesinados había

el rector de la UCA, Ignacio Ellacuría, y el director del Instituto de

Derechos Humanos de la universidad, Segundo Montes.

El Movimiento de Objeción de Conciencia (MOC) y otros colectivos lan-

zaron la estrategia de la insumisión ante el inicio de la regulación de la

prestación social sustitutoria (PSS), la alternativa obligatoria que la

ley marcaba a los jóvenes que se negaban a hacer el servicio militar. A

finales de año tuvieron lugar los primeros consejos de guerra, con sen-

tencia de cárcel para los primeros insumisos.

El decimocuarto dalái-lama,

Tenzin Gyatso

Líder religioso y político tibeta-

no. Por su resistencia constante

frente al uso de la violencia en

la lucha de su gente por recupe-

rar la libertad.

1990 El 11 de febrero el líder sudafricano Nelson Mandela fue liberado de

la cárcel de Ciudad del Cabo tras 27 años de cautiverio. Unos días más

tarde, por primera vez en 30 años, tuvo lugar en Johannesburgo una

asamblea general del Congreso Nacional Africano (ANC) de Nelson

Mandela.

En agosto estalló la crisis entre Irak y Kuwait cuando el ejército iraquí

invadió este emirato sin encontrar apenas resistencia en un ataque muy

rápido.

El 21 de noviembre la cumbre de la OSCE en París proclamó oficial-

mente el fin de la guerra fría.

Mijaíl Gorbachov

Presidente de la Unión de Re-

públicas Socialistas Soviéticas

desde 1989 hasta 1991. Por su

importante papel en el proceso

que puso fin a la guerra fría.

1991 En enero comenzó la guerra del Golfo, que enfrentaba a Irak con una

coalición de fuerzas lideradas por el ejército de los Estados Unidos. Los

intensos ataques de los aliados forzaron la retirada de Irak de Kuwait y

la guerra acabó el 28 de febrero con la rendición iraquí. Miles de ciuda-

danos y ciudadanas del mundo entero se manifestaron contra esta gue-

rra, y también en Barcelona, donde nació el Diari de la Pau, una iniciati-

va impulsada por un grupo de periodistas para denunciar la guerra.

Aung San Suu Kyi Activista y líder de la Liga

Nacional por la Democracia en

Myanmar (Birmania). Por su de-

fensa no violenta de la democra-

cia y los derechos humanos.

46



dE lA PAz

La ONU votó de forma unánime una condena a Israel por el trato que

este país dispensa a los palestinos. A finales de octubre se inauguró en

Madrid la Conferencia de Paz para Oriente Próximo.

El 1 de julio se disolvió oficialmente el Pacto de Varsovia.

Durante aquel año las repúblicas bálticas y varios países de la órbita

soviética de la Europa oriental se independizaron de la antigua URSS.

Aquel año comenzaron también los conflictos en la antigua Yugoslavia

con la guerra de los 10 días por la independencia de Eslovenia.

1992 En enero los Estados Unidos y Rusia restablecieron oficialmente las

relaciones diplomáticas.

Ese mismo mes, en Ciudad de México, representantes del gobierno sal-

vadoreño y del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional

(FMLN) firmaron los Acuerdos de Chapultepec, que pusieron fin a la

guerra civil de El Salvador, que hacía 12 años que duraba.

En febrero se ratificó el acuerdo histórico de no agresión y desnuclea-

rización entre las dos Coreas, que estaban oficialmente en guerra desde

1953.

En primavera Bosnia-Herzegovina se declaró un estado independiente.

Casi inmediatamente después de que se hiciese pública la declaración,

las fuerzas serbias cercaron Sarajevo, la capital del país, e iniciaron un

asedio que duraría tres años y se convertiría en uno de los más largos

de la historia militar moderna. La ciudad quedó sin electricidad, agua,

calefacción ni medicamentos. Murieron más de 12.000 personas y otras

50.000 resultaron heridas.

Boutros Boutros Ghali, escogido nuevo secretario general de la ONU en

enero de ese año, presentó una Agenda por la Paz para promover un rol

más activo de la ONU en la prevención de la violencia y en la construc-

ción y el mantenimiento de la paz.

En diciembre nació Elkarri, un movimiento social para el diálogo y el

acuerdo en el País Vasco. Elkarri, hoy Lokarri, quiere favorecer un pro-

ceso de paz defendiendo una solución dialogada al conflicto vasco.

Rigoberta Menchú Tum

Líder indígena guatemalteca,

miembro del grupo quiché-maya.

Por su trabajo en favor de la

justicia social y la reconciliación

étnico-cultural basada en el res-

peto de los pueblos indígenas.

1993 En enero los presidentes de los Estados Unidos, George Bush, y Rusia,

Boris Yeltsin, firmaron el acuerdo de desarme nuclear Start II para

reducir los arsenales nucleares. Unos días después se firmó en París un

acuerdo para la prohibición de las armas químicas.

En febrero la ONU aprobó la creación del Tribunal Penal Internacional

para la antigua Yugoslavia, que acabó constituyéndose el 25 de mayo.

El 13 de septiembre se firmó en Washington la Declaración de Princi-

pios para la autonomía de Gaza y Jericó, el primer acuerdo entre Israel

y la OLP, que oficializaba la Autoridad Nacional Palestina. Los líderes

israelí, Isaac Rabin, y palestino, Yasir Arafat, se dieron la mano.

Nelson Mandela y F. W. de

Klerk

Mandela, líder del partido Con-

greso Nacional Africano (ANC),

y De Klerk, último presidente del

régimen del apartheid sudafrica-

no. Por su trabajo para acabar

de forma pacífica con el régimen

del apartheid y poner los funda-

mentos de una nueva Sudáfrica

democrática.


47


dE lA PAz

1994 Ese año el conflicto en Bosnia-Herzegovina sufrió una escalada gene-

ralizada de la violencia y la población civil fue su principal víctima. Un

obús que estalló en el mercado de Sarajevo el 5 de febrero arrojó un

saldo de 68 personas fallecidas y más de 200 heridas, en una de las

matanzas más brutales acaecidas en la capital bosnia durante el asedio

de la ciudad.

El 6 de abril murieron en un atentado aéreo en Kigali los presidentes de

Ruanda y Burundi. La guerra civil y las matanzas interétnicas se exten-

dieron por Ruanda y acabaron provocando centenares de miles de muer-

tos, dos millones de refugiados y otros tres millones de desplazados.

Aquel año el ejército ruso invadió Chechenia para controlar un territorio

que desde 1991 gozaba de una independencia de facto. A pesar de la

superioridad de las fuerzas rusas, la guerra se alargó hasta el año 1996,

cuando se firmó un acuerdo de paz y se pactó la retirada de las tropas

rusas.

El 9 de diciembre el Gobierno británico y el Sinn Féin —el brazo políti-

co del IRA— mantuvieron en el castillo de Stormont su primer contacto

oficial tras 22 años de incomunicación. La apertura del diálogo fue la

primera prueba de que Irlanda del Norte avanzaba hacia la paz, después

de 25 años de conflicto armado y más de 3.000 muertos.

Aquel año Nelson Mandela fue escogido presidente de Sudáfrica, con lo

cual se convertía en el primer presidente negro de la historia del país y

también en el primero elegido por sufragio universal.

Yasir Arafat, Simón Peres

Isaac Rabin

El líder palestino Yasir Arafat

fue presidente de la Organi-

zación para la Liberación de

Palestina, presidente de la

Autoridad Nacional Palestina y

líder del partido político secular

Fada-hi. Simón Peres, político

y estadista israelí, fue dos veces

primer ministro (1984-1986

y 1995-1996) y es presidente

de Israel desde 2007. Isaac

Rabin, político israelí, fue primer

ministro (1974-1977 y 1992-

1995). Fue asesinato en 1995

por un radical israelí de extrema

derecha. Recibieron el premio

por sus esfuerzos conjuntos

por conseguir la paz en Oriente

Próximo.

1995 Cincuenta años después del lanzamiento de las bombas atómicas so-

bre Hiroshima y Nagasaki, se organizaron varios actos de conmemo-

ración. Los actos se vieron enturbiados por la falta de compromiso de

las potencias nucleares para eliminar este tipo de arsenales, tal y como

se puso de manifiesto en la conferencia de revisión del Tratado de No

Proliferación Nuclear (TNP) celebrada en abril y mayo en Nueva York.

Las pruebas atómicas realizadas por los gobiernos francés y chino en

el año del cincuentenario constituyeron también una peculiar forma de

conmemoración.

El 11 de julio el ejército serbio evacuó y deportó a las 20.000 personas

que estaban en Srebrenica (Bosnia-Herzegovina) y mató a 8.000 ante

la pasividad y la impotencia de la Unión Europea y la ONU.

En septiembre se acabó la guerra de Bosnia-Herzegovina y el 21 de no-

viembre los presidentes de Serbia, Slobodan Milosevic, Croacia, Fran-

jo Tudjman, y Bosnia, Alija Izetbegovic, firmaron en Dayton (Ohio) los

acuerdos de paz. El acuerdo se alcanzó con la mediación de los Estados

Unidos, tras 20 días de negociaciones.

El día 11 de septiembre, en Cataluña, se hizo pública la autodisolución

formal de Terra Lliure, una organización armada independentista cata-

lana fundada en 1978. Acabó así el intento de arraigo de una opción

armada en Cataluña.



World Affairs

Físico nuclear de origen polaco.

Por sus esfuerzos en favor de

la erradicación de las armas

nucleares.

48



dE lA PAz

En octubre tuvo lugar en Nueva York la cumbre de jefes de estado y de

gobierno para conmemorar los 50 años del nacimiento de la Organiza-

ción de las Naciones Unidas (ONU).

1996 En enero, el primer ministro británico, John Major, propuso a la Cámara

de los Comunes la celebración de elecciones en Irlanda del Norte, en un

intento de restablecer la Asamblea Regional y legitimar electoralmente

a los interlocutores que tendrían que negociar el futuro de Irlanda del

Norte. Gerry Adams rechazó la oferta y el 9 de febrero el IRA rompió

17 meses de tregua con un atentado en Londres. El 4 de marzo, el Sinn

Féin fue excluido de las conversaciones de paz por negarse a condenar

el atentado.

En septiembre los talibanes tomaron militarmente Kabul, la capital de

Afganistán, y obligaron al ejército gubernamental muyahidin, dirigido

por Ahmed Shah Massud, a abandonar la ciudad y refugiarse en las

montañas.

El proceso de paz entre Israel y Palestina, que había ido ganando cre-

dibilidad en los años anteriores, vivió momentos muy delicados debido

a las dificultades de la Autoridad Nacional Palestina de Yasir Arafat

por controlar las acciones terroristas de los islamistas radicales y a la

victoria electoral en Israel del Likud de Benjamin Netanyahu.

La guerra invadió de nuevo la región africana de los Grandes Lagos.

Miles de hutus supervivientes de la matanza de 1994 se instalaron en

los campos de refugiados de Burundi, el Zaire y Tanzania. La cifra de

refugiados creció tanto que también en estos países rebrotaron los odios

étnicos y el conflicto se generalizó.

Carlos Filipe Ximenes Bello y

José Ramos Horta

Líderes del movimiento de

resistencia de Timor Oriental.

Por su tarea de investigación

para hallar una solución pacífica

al conflicto de Timor Oriental e

Indonesia.

1997 En mayo el Zaire quedó en manos de las tropas del rebelde Laurent-

Désiré Kabila, que se proclamó presidente del país, al cual puso el nuevo

nombre de República Democrática del Congo. El 7 de septiembre murió

en Rabat el dictador Mobutu Sese Seko, que había dirigido el Zaire des-

de 1965. La muerte de Mobutu puso punto y final a una serie de guerras

civiles y étnicas que, en pocos años, habían afectado a Etiopía, Eritrea,

Uganda, Ruanda y Burundi, aparte del Zaire, y habían aupado al poder

a antiguos líderes de izquierda como el propio Kabila.

Aquel año el presidente sudafricano Nelson Mandela inició una lenta

retirada de la primera línea del poder al abandonar la presidencia de

su partido, el Congreso Nacional Africano (ANC), y anunciar firmemen-

te que no se presentaría a las elecciones presidenciales previstas para

1999.

En Colombia, cerca de 10 millones de personas participaron en el “Man-

dato popular por la Paz” por el que reclamaban el fin de la violencia y

la protección de los derechos humanos.

En diciembre se aprobó en Ottawa el Tratado Internacional de Prohibi-

ción de las Minas Antipersonas.


Ban Landmines, Jody Williams

Premio concedido al conjunto

de la Campaña Internacional

para la Prohibición Total de las

Minas Antipersonas (ICBL),

representada por Jody Williams.

Por su trabajo conjunto por la

prohibición y la limpieza de las

minas antipersonas.


49


dE lA PAz

Aquel año la organización terrorista ETA secuestró y asesinó al regidor

de Ermua Miguel Ángel Blanco. Durante el secuestro se organizaron

numerosas manifestaciones de rechazo en todo el Estado pidiendo su

liberación, pero dos días después apareció gravemente herido y murió

al día siguiente.

1998 En abril, los gobiernos británico e irlandés firmaron el Acuerdo de Vier-

nes Santo, un texto que supuso la culminación de un largo proceso de

diálogo y negociación entre las fuerzas republicanas y unionistas, y el

principio del fin de la fase más violenta del conflicto de Irlanda del

Norte.

En julio se firmó en Roma el tratado para la creación del Tribunal Penal

Internacional (TPI) con carácter permanente y con sede en La Haya

con el objetivo de establecer una jurisdicción planetaria e impedir la im-

punidad en delitos como el genocidio y los crímenes de guerra y contra

la humanidad.

El 7 de agosto se produjeron dos atentados terroristas contra las emba-

jadas norteamericanas en Nairobi y Dar es Salam que provocaron 258

muertos y más de 4.250 heridos. Los atentados fueron reivindicados

por una organización desconocida, el Ejército Islámico de Liberación

de los Lugares Santos Musulmanes, tras la cual los Estados Unidos

vieron al millonario saudí refugiado en Afganistán, Osama Bin Laden.

En respuesta al ataque, los Estados Unidos bombardearon Afganistán

y Sudán.

El 12 de septiembre partidos, sindicatos y organismos sociales suscri-

bieron la Declaración de Lizarra, un acuerdo sobre pacificación que

reclamaba una solución política y negociada que pusiera fin al conflicto

histórico entre el País Vasco y los estados español y francés. El acuerdo,

que tomaba como referencia el modelo irlandés, no tenía precedentes en

la historia del País Vasco.

Días más tarde, el 16 de ese mismo mes, ETA anunció una tregua in-

definida.

El 19 de octubre el general Augusto Pinochet, dictador de Chile entre

1973 y 1990, fue detenido en Londres. Este hecho representó un paso

muy importante de cara al fin de la impunidad a través de una justicia

internacional.

En octubre se presentó en Pretoria el informe elaborado por la Comi-

sión de la Verdad y la Reconciliación, creada en 1995 y presidida por

el arzobispo anglicano Desmond Tutu, que debía servir para aclarar los

crímenes cometidos en los años del apartheid y poner de manifiesto las

responsabilidades de los diferentes protagonistas.

El 10 de diciembre se cumplieron 50 años de la promulgación de la De-

claración Universal de los Derechos Humanos por las Naciones Unidas.

John Hume y David Trimble

John Hume, líder del Partido

Socialdemócrata y Laborista

(SDLP), y David Trimble, presi-

dente del Partido Unionista del

Ulster (UUP) y primer ministro

del nuevo gobierno de Irlanda

constituido en 1998. Por sus

esfuerzos para encontrar una

solución pacífica al conflicto

norirlandés.

50



dE lA PAz

1999 En febrero la ONU decidió retirar a todo el personal de los Estados

Unidos y la Gran Bretaña de Irak.

Desde marzo hasta junio de ese año, las fuerzas de la OTAN intervinie-

ron militarmente en la guerra de Yugoslavia llevando a cabo continuos

bombardeos contra objetivos yugoslavos. Los combatientes albaneses

continuaron atacando a las fuerzas serbias y los civiles serbios de Ko-

sovo, mientras las fuerzas serbias atacaban a los rebeldes y civiles al-

baneses, hechos que provocarían una limpieza étnica que culminó con

desplazamientos masivos de la población hacia los países vecinos.

El 1 de marzo entró en vigor el Tratado de Ottawa para la Prohibición

de las Minas Antipersonas, después de ser ratificado por 65 países.

El 20 de abril, en los Estados Unidos, dos jóvenes cargados con varias

armas perpetraron una matanza en el Instituto Columbine. Mataron a

13 personas, hirieron a 24 y luego se suicidaron.

En mayo se celebró la Conferencia del Llamamiento por la Paz de La

Haya, a la que asistieron más de 10.000 activistas de todo el mundo

para conmemorar los 100 años de la primera conferencia internacional

de paz.

Unos meses más tarde, en noviembre, hasta 100.000 personas, convo-

cadas por sindicatos, ONG y otras organizaciones sociales, se manifes-

taron en Seattle contra la OMC y la negociación llamada Ronda del

Milenio. Fue considerada la primera gran manifestación del movimiento

para otra globalización.

El 3 de diciembre ETA anunció el fin de la tregua.

Médecins Sans Frontières

Organización médica humani-

taria de carácter internacional,

nacida en 1971, que ofrece

asistencia médica de urgencia en

más de 79 países. En reconoci-

miento a su tarea humanitaria

en varios continentes.

2000 Las Naciones Unidas declararon el año 2000 Año Internacional de una

Cultura por la Paz.

En febrero el ejército ruso tomó Grozni, la capital de Chechenia, y unos

días más tarde la organización Human Rights Watch denunció que al

menos 62 civiles fueron ejecutados por el ejército ruso en el distrito de

Adli, al sur de la capital chechena.

En julio tuvieron lugar las segundas negociaciones de Camp David. Bajo

los auspicios del presidente norteamericano Bill Clinton, las delegacio-

nes palestina de Yasir Arafat e israelí de Ehud Barak trataron de alcan-

zar un acuerdo para un estatus final de Palestina. La cumbre acabó sin

acuerdo.

El 28 de septiembre comenzó en Palestina la segunda intifada, después

de que Ariel Sharon visitase la Explanada de las Mezquitas en Jerusa-

lén.

El 20 de mayo se organizó en Barcelona una manifestación multitudi-

naria en favor de la paz y la desmilitarización de la sociedad y en pro-

testa por el desfile militar que el Ministerio de Defensa organizaba en

la ciudad. Además de la manifestación se convocaron otras actividades

Kim Dae Jung

Presidente de Corea del Sur

entre 1998 y 2003. Por su tarea

en favor de la democracia y los

derechos humanos en Corea

del Sur y en el este asiático, en

general, y por la paz y la recon-

ciliación con Corea del Norte, en

particular.


51


dE lA PAz

durante el mes de mayo, como una acampada popular y un festival por

la paz que congregó a más de 50.000 personas

2001 Se celebró por primera vez el Foro Social Mundial de Porto Alegre, al

que asistieron 12.000 personas.

El 20 de enero, George W. Bush tomó posesión del cargo de presidente

de los Estados Unidos. Al cabo de poco menos de un mes, la aviación

norteamericana bombardeó Bagdad, la capital de Irak.

El 11 de septiembre se produjeron los ataques terroristas más grandes

acaecidos jamás en los Estados Unidos. Varios terroristas suicidas se-

cuestraron cuatro aviones de líneas regulares. Dos de los aparatos se es-

trellaron contra las Torres Gemelas, que se desplomaron un rato después

del impacto. Murieron casi 3.000 personas. Un tercer avión se estrelló

contra el Pentágono y otro cayó al oeste de Pensilvania, antes de llegar

a su objetivo, Washington, DC. La autoría de los ataques se atribuyó a la

red islámica radical Al Qaeda, liderada por Osama Bin Laden.

En octubre, Afganistán fue invadido por los Estados Unidos y sus alia-

dos.

La ONU y Kofi Annan

Por su tarea en favor de un

mundo mejor organizado y más

pacífico.

2002 A partir de enero, el servicio militar —la mili— dejó de ser obligatorio

en el Estado español y las fuerzas armadas pasaron a ser completamen-

te profesionales.

En febrero el presidente de Colombia, Andrés Pastrana, tras varios in-

tentos de acuerdo, suspendió el proceso de paz con el grupo guerrillero

de las FARC, al que acusó de secuestrar y asesinar civiles. Pocos días

después, las FARC secuestraron a la candidata a la Presidencia del país,

Íngrid Betancourt. El 26 de mayo el liberal Álvaro Uribe ganó las elec-

ciones por mayoría absoluta, defendiendo una guerra a muerte contra

las guerrillas como única manera de enderezar la economía y garantizar

la buena marcha del país.

También en febrero el ejército israelí lanzó un ataque masivo contra

los campos de refugiados civiles palestinos de las localidades de Belén,

Jenín y Nablús.

En diciembre, en Pretoria (Sudáfrica), el Gobierno de la República De-

mocrática del Congo y sus opositores firmaron un acuerdo de paz que

ponía fin a cuatro años de guerra civil.

El 14 de octubre, en el Estado español, más de mil investigadores, en-

cabezados por Federico Mayor Zaragoza, se declararon “objetores

científicos”, con lo cual mostraban su desacuerdo con la creciente mi-

litarización de la investigación científica española en los últimos años.

Los investigadores se sumaban así a la campaña “Por la paz: ¡basta

de investigación militar!”, impulsada por más de 50 organizaciones y

entidades.

Jimmy Carter Ex presidente de los Estados

Unidos. En reconocimiento de

sus esfuerzos para encontrar so-

luciones pacíficas a los conflic-

tos internacionales.

52



dE lA PAz

2003 Ante la amenaza de un ataque inminente contra Irak por parte de los

Estados Unidos y la Gran Bretaña con el apoyo del presidente español,

el 15 de febrero millones de personas de todo el mundo se manifestaron

contra la guerra. En Barcelona más de un millón y medio de personas

salieron a la calle. Unos días antes, el 11 de febrero, todos los grupos de

la oposición del Congreso de los Diputados apoyaron una moción contra

la posición militarista de Bush, Blair y Aznar ante la crisis de Irak.

El día 20 de marzo, tropas norteamericanas y británicas lanzaron el

primer ataque contra una ciudad iraquí. Comenzaba la guerra de Irak.

El 9 de abril, las tropas de los Estados Unidos tomaron el control de

Bagdad y un grupo de ciudadanos derribó una gran estatua de Sadam

Husein. El 14 de abril las tropas de estadounidenses ocuparon Tikrit, la

última ciudad importante del país que quedaba por conquistar. El 1 de

mayo, el presidente George W. Bush proclamó el fin de la guerra de Irak.

En diciembre, los Estados Unidos anunciaron que habían capturado a

Sadam Husein.

En Cataluña, el 4 de julio el Parlamento aprobó la Ley de Fomento de

la Paz, una norma pionera en Europa.

Shirin Ebadi Abogada y jueza de Irán. Por

sus esfuerzos en defensa de

la democracia y los derechos

humanos, especialmente de las

mujeres y los niños, en Irán y en

el mundo musulmán en general.

2004 El 11 de marzo se produjo en Madrid el atentado terrorista más grave

de la historia del Estado español. El ataque, perpetrado por islamis-

tas radicales, consistió en una cadena de explosiones provocadas por

bombas colocadas en varios trenes de cercanías que estallaron simul-

táneamente cuando los convoyes se acercaban a la estación de Atocha.

Murieron 202 personas y otras 1.400 resultaron heridas.

En septiembre, el secuestro de un millar de niños y niñas en una escuela

de Beslán, en Osetia Septentrional, acabó con la muerte de más de 330

personas tras la intervención de las fuerzas de seguridad rusas.

Wangari Maathai Bióloga y profesora de origen

keniata. Por su contribución al

desarrollo sostenible, la demo-

cracia y la paz.

2005 En enero se celebraron elecciones en Irak para escoger una Asamblea

Nacional Constituyente que debía redactar una nueva constitución para

el país y nombrar un gobierno provisional.

En febrero Corea del Norte anunció que disponía de armas nucleares,

dos años después de haberse retirado del Tratado de No Proliferación

Nuclear.

Aquel mismo mes el Parlamento israelí aprobó la ley de retirada de

una veintena de asentamientos en Gaza y la entrega del territorio a la

ANP, 38 años después de su ocupación. En agosto se inició el desman-

telamiento de las colonias judías cerca de la franja de Gaza de acuerdo

con el plan de retirada. Hamás anunció que no abandonaría la lucha

armada.

Agencia Internacional de la

Energía Atómica y Mohamed

el-Baradei Doctor en derecho. Por sus

esfuerzos para evitar que la

energía nuclear se utilice con

fines militares y para garantizar

que la que se utilice con fines

pacíficos se utilice de la manera

más segura posible.

2006 El 25 de enero el partido islamista Hamás ganó las elecciones parla-

mentarias en Palestina y desplazó a al-Fatah, líder histórico en la lucha

palestina.

El 22 de marzo ETA anunció un alto el fuego permanente.

Muhammad Yunus y el Grame-

en Bank

Profesor de economía, Yunus

fundó el Grameen Bank para

conceder créditos a las personas


53


dE lA PAz

En noviembre un tribunal de Bagdad condenó a muerte al ex dictador

iraquí Sadam Husein por delitos contra la humanidad.

más pobres. Por sus esfuerzos

en favor del desarrollo social y

económico de los más desfavo-

recidos.

2007 En febrero Corea del Norte acordó poner fin a su programa nuclear a

cambio de ayuda económica y combustible.

Ese mismo mes, se celebró en Oslo una conferencia internacional para

prohibir las bombas de racimo. El Proceso de Oslo culminaría con la

aprobación de un tratado de prohibición en diciembre de 2008.

En junio la banda terrorista ETA anunció el fin del alto el fuego que

había iniciado el 22 de marzo de 2006, aunque ya había perpetrado un

atentado en el aeropuerto de Barajas el 30 de diciembre de 2006.

En noviembre el Congreso de los Diputados del Estado aprobó la Ley de

Comercio de Armas por una amplia mayoría parlamentaria.

En Cataluña, en diciembre el Parlamento aprobó la Ley del Instituto

Catalán Internacional por la Paz (ICIP).



Ex vicepresidente de los Estados

Unidos. Por sus esfuerzos para

obtener y difundir información

sobre el papel del hombre en el

cambio climático y para propo-

ner las medidas necesarias para

luchar contra este cambio.

2008 En febrero Kosovo formalizó de forma unilateral la declaración de in-

dependencia de Serbia, con el apoyo de la mayor parte de la comunidad

occidental.

El 2 de julio las fuerzas militares de Colombia liberaron a la ex candi-

data presidencial Íngrid Betancourt y a 14 personas más que estaban

secuestradas por las FARC.

También en julio fue detenido en Belgrado el político serbio Radovan

Karadzic, acusado de instigar al genocidio durante la guerra de Bosnia.

El 4 de noviembre el demócrata Barack Obama ganó las elecciones pre-

sidenciales de los Estados Unidos y se convirtió en el primer presidente

afroamericano del país.

A finales de diciembre Israel inició la ofensiva militar más sangrante de

los últimos 40 años sobre la franja de Gaza, en la cual murieron más

de 850 personas.

El 3 de diciembre se aprobó en Oslo el Tratado Internacional de Prohi-

bición de las Bombas de Racimo con la firma de 94 países.

Martti Ahtisaari Ex presidente de Finlandia.

Por su importante tarea desa-

rrollada en varios continentes

y durante más de tres décadas

para resolver conflictos interna-

cionales.

54



55

3. HACIENDO BALANCE: SI VIVIMOS EN UN MUNDO DINÁMICO, LA PAZ ES POSIBLE

Cuando encadenamos el día a día, parece

que nos encontramos en una unidad cerrada

a cal y canto. Los hechos se van sucedien-

do y a veces no nos damos cuenta de que

el paisaje, las estructuras, la realidad van

cambiando.

Pero si analizamos una unidad de tiempo

suficientemente significativa, como estos úl-

timos 25 años, podemos percibir claramente

que los cambios han sido notorios y se han

dado en muchas direcciones. Se han venido

abajo estructuras, gobiernos, preceptos, nor-

mas y pautas. Han surgido nuevos riesgos y

peligros antes inimaginables. Se han abierto

nuevas posibilidades de intervención para la

ciudadanía. Se han conseguido avances sig-

nificativos. Se ha incrementado o se ha re-

trocedido, también, en otros aspectos.

Pero la esencia clara de todo ello es que vi-

vimos tiempos dinámicos. Y eso es el mejor

antídoto contra el pesimismo, el fatalismo o

la resignación. Es cierto que todo este dina-

mismo no siempre se concreta en un marco

de consolidación de la cultura de paz, los

derechos humanos y la justicia, pero lo que

está claro es que nuestro mundo y nuestra

realidad no son hechos monolíticos. Se pue-

den transformar. El cambio, en clave de paz,

es uno de los escenarios posibles y reales y,

si somos capaces de intervenir e incidir en él,

podemos llegar a concretarlo.

En 1983 el mundo todavía estaba inmerso

en la guerra fría, un enfrentamiento entre

dos bloques —el Este y el Oeste— que, aun-

que nunca llegó a concretarse en el campo

de batalla, marcó de forma profunda la es-

cena internacional durante la segunda mitad

del siglo XX. A finales de los noventa, si bien

se podía decir que se había evitado una gue-

rra total entre los dos bloques, el balance era

desolador y frustrante: guerras entre países

terceros que habían servido de campo de ba-

talla indirecta entre ambos bloques; escala-

da inacabable de la militarización, el arma-

mentismo y el gasto militar; invisibilidad de

problemas graves (pobreza, injusticia, vulne-

ración de los derechos humanos, conflictos

enquistados, opresiones de pueblos, etc.) de-

bido a la preeminencia de todo lo relaciona-

do con la política de bloques, etc.

La falta de enfrentamiento físico y directo

entre el bloque de la OTAN y el bloque del

Pacto de Varsovia tuvo un coste muy eleva-

do en otras zonas del planeta. Varios países

y regiones se convirtieron en un escenario

ideal para dirimir las propias disputas indi-

rectamente, mediante terceros, manipulando,

instrumentalizando y engordando dinámicas

internas y regionales de tensión. No es extra-

ño, pues, que esta actuación tan irresponsa-

ble haya sumido países enteros a la deriva.

Hoy, aunque se ha ido reduciendo el núme-

ro global de guerras y se han reconducido

algunas (mediante procesos de paz), varios

conflictos armados continúan abiertos. Áfri-

ca, Asia y especialmente Oriente Próximo

presentan los niveles de conflictividad más

altos. Muchos de estos conflictos, latentes

y largos, no son muy espectaculares si se

miran en periodos cortos, pero si miramos

el periodo acumulado revelan una inmensa

factura en vidas humanas, destrucción física

y rotura de la cohesión social, de los marcos

de convivencia y de los tejidos de confianza

entre personas y grupos humanos. Es decir,

un terreno abonado para la consolidación de

una cultura de aceptación y resignación ante

la violencia, la impunidad y la injusticia. La

comunidad internacional, en muchos de es-

tos casos, se ha mostrado vacilante, cuando

56


no directamente despreocupada o insensible.

También debemos constatar que algunos de

los focos actuales de violencia armada más

preocupantes y sangrientos tienen muchas

conexiones con la política irresponsable de

años atrás: las situaciones en Afganistán e

Irak no se pueden entender sin la política de

la inmediatez y la irresponsabilidad practi-

cada en el marco de la guerra fría.

Finalmente encontramos el conflicto entre

Palestina e Israel. Aparte del sufrimiento y el

padecimiento que genera, es uno de los con-

flictos que más incidencia e impacto tienen

en la seguridad global del mundo: desestabi-

lización creciente de la región, interferencias

en la gobernabilidad mundial, influencia en

algunas de las acciones del nuevo terrorismo

internacional, etc. Este conflicto ha pasado

durante los últimos 25 años por momentos

de todo tipo: enfrentamientos abiertos, ten-

sión, intifadas y revueltas populares contra

la ocupación y la represión, esperanzas pru-

dentes pero aparentemente sólidas (acuerdo

de paz de 1993), procesos de paz frustrados

(el del año 2000) e inicios tímidos pero en

la buena dirección para deshacer políticas

equivocadas (desmantelamiento de los asen-

tamientos de Cisjordania, etc.). Por último,

sin embargo, nos encontramos en un esce-

nario altamente inestable y preocupante: un

Gobierno israelí decidido a practicar una

política cada vez más dura hacia la comu-

nidad palestina; una Palestina dividida que

avanza hacia el callejón sin salida institucio-

nal y una comunidad internacional incapaz

o temerosa de obligar a hacer avanzar hacia

una solución (las dos realidades estatales,

viables, justas y seguras) que, cuanto más

tiempo perdamos, más irrealizable será.

En cuanto a la consolidación de estructuras

y mecanismos de gobernabilidad mundial, las

Naciones Unidas han pasado por momentos

diferentes, pero en general ha ido menguan-

do su capacidad de actuación y su credibi-

lidad. Los estados, especialmente los más

importantes, nunca han querido realmen-

te permitir un avance significativo en este

sentido. A menudo, además, muchas de sus

decisiones y actuaciones han deslegitimado

bastante el papel de la institución. No hay

más que recordar que los cinco países miem-

bros permanentes del Consejo de Seguridad

de la ONU incumplen o ayudan a incumplir

muchas resoluciones, recomendaciones y de-

claraciones surgidas del propio sistema de

las Naciones Unidas.

Sin ir más lejos, a principios de los ochen-

ta el presidente republicano de los Estados

Unidos, Ronald Reagan, compatibilizó una

gestión basada en algunos acuerdos globales

con otras actuaciones que remarcaban una

perspectiva de aislacionismo autosuficiente.

En 1985, por ejemplo, los Estados Unidos

abandonaban la UNESCO por discrepan-

cias en muchos aspectos (entre otros, por

el magnífico informe sobre la comunicación

encabezado por Sean McBride). A principios

del siglo XXI constatamos la radicalización

de esta tendencia y el consiguiente unilate-

ralismo en grado sumo con la presidencia de

George Bush hijo: boicot, menosprecio y des-

legitimación de las estructuras de gobernabi-

lidad mundial y del sistema de las Naciones

Unidas, incumplimiento de la legislación in-

ternacional, ignorancia de resoluciones, boi-

cot a tratados y protocolos mundiales, etc.

A finales de los años noventa el discurso

crítico de la seguridad que hacía años se

impulsaba desde los centros de polemolo-

gía y análisis de conflictos comenzaba a ser

asumido, por lo menos en un ámbito formal,

pero la crisis del 11-S y la aparición del nue-

vo terrorismo internacional provocaron un

cambio claro de tendencia. En todas partes

se apostó por reiniciar y reabrir procesos de

militarización (incremento del gasto militar,

el rearme, etc.) y generar un discurso según


57

el cual, para obtener protección y seguridad,

había que reducir los espacios de libertad

y democracia. Guantánamo es uno de los

ejemplos más evidentes y palpables de esta

tendencia, pero desgraciadamente no ha sido

el único. En muchos países la libertad de

prensa ha sufrido recortes significativos o se

ha rebajado el espacio de los derechos y las

libertades con la excusa de combatir el te-

rrorismo y defendernos mejor. Sin embargo,

en los últimos años ha resurgido con fuerza

una evidencia: para obtener un mundo más

seguro es necesario ampliar la democracia

y los derechos humanos, y no limitarlos ni

reducirlos.

Con el acceso a la presidencia del demócrata

Barack Obama se inicia, al menos, una nue-

va etapa donde la creación de consensos, la

apuesta por el diálogo y la voluntad de cons-

truir un liderazgo, no solo fundamentado en

el miedo y la fuerza bruta, pueden ser los

rasgos característicos.

En cuanto al capítulo de la militarización de

los recursos económicos, nos encontramos

con la contradicción de que una vez acaba-

da la guerra fría, durante la cual se justificó

una carrera armamentista espectacular, el

dividendo por la paz del que se hablaba tan-

to —la liberación de recursos económicos

para políticas sociales— no se ha producido.

No sólo no se ha producido sino que, además,

a partir del siglo XXI el gasto militar y la

inversión armamentística han subido hasta

niveles desconocidos.

Pese a estas innegables tendencias preocu-

pantes, en estos años también hemos vivido

procesos esperanzadores, como por ejemplo

la posibilidad de avanzar, a través de campa-

ñas globales, hacia la consecución de objeti-

vos concretos.

En 1983 no había muchos éxitos que apun-

tar. Durante este tiempo hemos visto cómo

se ha avanzado en acuerdos de desarme sig-

nificativos. El tratado contra las minas an-

tipersonas, aprobado en 1997, y el acuerdo

contra las bombas de racimo, aprobado en

2008, son ejemplos claros de que las cam-

pañas permiten avanzar si se coordinan glo-

balmente, definen objetivos precisos y reali-

zables, crean alianzas con ONG y entidades

externas al estricto movimiento por la paz

y cuentan con el apoyo de gobiernos, miem-

bros del cuerpo diplomático o de los medios

de comunicación. Ahora mismo, hay abier-

to un proceso mucho más complejo pero

también imprescindible para avanzar hacia

cotas más altas de seguridad colectiva: la

transparencia y el control del comercio de

armas ligeras.

A principios de los ochenta, los gobiernos

de Thatcher en gran Bretaña y de Reagan

en los Estados Unidos lideraron un paquete

de medidas económicas basadas en la des-

regulación y la liberalización que, años más

tarde, se acabaría concretando y definiendo

de forma pública como “Consenso de Was-

hington”. Ese impulso acabó convirtiéndose

en una ola ideológica neoliberal que desató

la aparición del movimiento en favor de una

globalización alternativa que, sumando ener-

gías tradicionales y sectores nuevos, alerta-

ba de que la política y las sociedades se iban

adaptando a modelos y políticas económicas

decididas por unos pocos en lugar de cons-

truir sistemas económicos que se adaptasen

a las necesidades de las personas y las so-

ciedades. A principios de 2009, muy pocos

ponen en tela de juicio que la crisis económi-

ca actual pone de manifiesto la necesidad de

poner límites a la desregulación, la falta de

control de ciertas prácticas empresariales y

el sobredimensionamiento de la economía

financiera.

En cuanto a la protección de los derechos

humanos, durante todos estos años ha ido

creciendo la conciencia ante actos bárbaros,

genocidios y crímenes de guerra, así como

la idea de que estos actos no pueden quedar

58


impunes. Las experiencias de persecución de

algunos responsables de genocidio y dictadu-

ras, así como el nacimiento formal del Tribu-

nal Penal Internacional son pasos positivos

en el camino hacia el fin de la barbarie y la

impunidad.

En el ámbito global, cabe destacar la presen-

cia y la emergencia, como interlocutor rele-

vante, de la ciudadanía global. No se trata

de un interlocutor preciso ni homogéneo, ni

siempre es coherente, pero en determinados

momentos las manifestaciones masivas con-

tra la guerra de Irak en 2003 o los diversos

procesos de participación y puesta en común

de marcos alternativos generados en el seno

de las distintas ediciones del Foro Social

Mundial han demostrado que tenía fuerza y

presencia.

En el Estado español, en 1983 aún estaba

en discusión el desarrollo legal del derecho

a la objeción de conciencia que recogía la

Constitución española de 1978. A fines de

1984 se aprobó definitivamente la Ley de

Objeción de Conciencia y, ante la avalancha

de críticas por parte de ONG, comunidades

autónomas y el Defensor del Pueblo —que

acabarían presentando recursos—, el Tri-

bunal Constitucional reafirmó el contenido

principal de la ley. Se impuso a los objetores

la prestación social sustitutoria, un servicio

más largo que el militar. Pese a ser una ley

restrictiva y pensada para disuadir la obje-

ción, con la clarificación del marco legal la

objeción se disparó. En pocos años se llegó

a cifras muy importantes (superiores a las

del entorno de los países democráticos euro-

peos) de jóvenes que optaban por rechazar

la mili. A finales de los ochenta apareció una

nueva estrategia surgida de los sectores más

históricos de la objeción y grupos nuevos: la

insumisión, la oposición a prestar cualquier

tipo de servicio. La importante crítica social,

que hizo aumentar los niveles de objeción e

insumisión, el eco mediático logrado, la soli-

daridad de varios sectores ante las represa-

lias a insumisos, etc. serían factores impor-

tantes que acabarían poniendo en crisis el

modelo de servicio militar obligatorio. Todo

ello, añadido al nuevo contexto internacional

(fin de la guerra fría, nuevos planteamien-

tos en política de defensa, nuevos modelos

impulsados en el marco de la OTAN, etc.),

haría inviable la continuidad del modelo de

mili obligatoria. El acuerdo de gobierno de

1996 abrió la puerta a la profesionalización

del ejército, hecho que se concretó por ley en

mayo de 1999.

El fin del servicio militar obligatorio, sin em-

bargo, no supuso el fin de la militarización.

En algunos aspectos le dio incluso un nuevo

impulso. Con la excusa de modernizar unos

ejércitos obsoletos, de renovar su armamen-

to, de mejorar su profesionalidad, etc., se

disparó el gasto militar, se incrementó muy

significativamente la investigación científica

en el campo militar y se reforzaron todos

los mecanismos de difusión y promoción del

papel del ejército en los espacios juveniles

y educativos. Estas nuevas militarizaciones

generaron al mismo tiempo nuevas respues-

tas y críticas: las escuelas objetoras, que se

opondrían a la entrada de las fuerzas arma-

das en las aulas, y los objetores científicos

y las universidades objetoras, que renuncia-

rían a participar en la investigación militar

y a fomentarla.

Los ejércitos, no solo en España sino en todo

el mundo occidental, han ido cambiando su

presentación y justificación. Hace sólo 25

años aún se hablaba de la necesidad de de-

fender un país o territorio; hoy los ejércitos

se presentan como actores humanitarios en

todas partes. Más allá de la debilidad, las

contradicciones y las problemáticas que su-

pone este nuevo “militarismo humanitario”,

cabe señalar que las cifras de dedicación

—personal y económica— de los ejércitos

occidentales en misiones “humanitarias” o


59

“de paz” son bastante pequeñas y escasas

en comparación con la cifra global.

Todo eso no es ajeno a la transformación de

la OTAN. Esta organización, que fue moti-

vo de una de las campañas ciudadanas más

importantes de mediados de los años ochen-

ta en todo el Estado, vive hoy una situación

compleja: prolonga su vida en un contexto

totalmente distinto al que la vio nacer y, en

teoría, le daba sentido.

En este periodo analizado podemos valorar

otro cambio significativo en lo que concier-

ne a la militarización: en 1987 el Gobierno

español decidió convertir en secreto oficial

el comercio de armas. Se iniciaba así un

secuestro del debate democrático sobre un

tema tan importante y con tantos impactos

globales como el comercio de armas. Después

de muchas campañas, denuncias y esfuerzo,

en 2007 se aprobaba en el Congreso de los

Diputados una ley que regulaba el comercio

de armas en España. Un paso pequeño y aún

insuficiente pero necesario para ir devolvien-

do la luz a un tema que nunca debería haber

quedado en la penumbra.

En Cataluña, quizá el hecho más destaca-

do de todo este periodo es constatar que la

significativa conciencia ciudadana en favor

de la paz ha acabado siendo un rasgo dis-

tintivo del país y eso obviamente ha acabado

repercutiendo en el ámbito político e insti-

tucional.

Las manifestaciones y las movilizaciones de

principios de los noventa contra la guerra de

Irak, la implicación en los conflictos de los

Balcanes, las importantes cifras de objeción

e insumisión registradas, la importante tarea

educativa realizada en el mundo educativo

(tanto el formal como el de los esplais y los

centros de ocio) o, más adelante, la entrada

en el mundo universitario y académico, han

sido factores que han contribuido a la exten-

sión social de una cultura de paz.

La oposición cívica y social al desfile militar

de mayo de 2000 tuvo consecuencias im-

portantes aunque no previstas: por un lado,

la aprobación inicial de un texto legislativo

que, después de debates parlamentarios con

la participación de la sociedad civil, aca-

bó suponiendo la aprobación de la Ley de

Fomento de la Paz en 2003 por parte del

Parlamento de Cataluña, texto pionero en la

medida en que reclamaba que desde las ins-

tituciones públicas se asumiesen las respon-

sabilidades en la construcción de una cultura

de paz. Les espectaculares respuestas ciuda-

danas contra la guerra de 2003 acabaron

evidenciando el importante peso de la cultu-

ra de paz en nuestro país.

Más tarde, la puesta en marcha del Consejo

Catalán de Fomento de la Paz (ente plural

participado por la sociedad civil, la Adminis-

tración y la Universidad, que debe velar por

el impulso de las políticas públicas de paz),

la creación de la Oficina de Promoción de la

Paz y los Derechos Humanos de la Generali-

tat y la contribución al eje de paz aportada

por la Agencia Catalana de Cooperación al

Desarrollo, han sido piezas de una impor-

tante actuación pública cuyo colofón ha sido

la recentísima creación del Instituto Cata-

lán Internacional por la Paz (ICIP), una

propuesta surgida de Fundació per la Pau,

discutida y consensuada con el resto de la

sociedad civil, la Universidad y el mundo po-

lítico, y que ha acabado suponiendo la crea-

ción por parte del Parlamento de un orga-

nismo con vocación pública pero sin control

gubernamental. Un buen ejemplo de la ac-

tuación necesaria: los retos que tenemos en

el largo camino hacia la construcción de la

paz son demasiado importantes como para

no ser capaces de hacer apuestas atrevidas,

generosas y ambiciosas para afrontarlos.

60



61

Exposiciones itinerantes

Durante estos 25 años, la Fundació per la Pau ha editado un total de 10 exposiciones

que han recorrido centenares de miles de ki-

lómetros de población en población. Miles de

niños, jóvenes y adultos han tenido ocasión

de visitar las muestras que se han instalado

en ayuntamientos, escuelas, museos, centros

de entidades y centros cívicos de cientos de

localidades catalanas, principalmente de las

comarcas de Barcelona.

“Per la pau” (1985-1998) Por la paz fue la primera exposición creada

por la Fundació per la Pau. Ofrecía una re-

flexión sintética, ágil y completa sobre cues-

tiones que dificultan la construcción de la

paz: la pena de muerte, las guerras del siglo

XX, el abismo entre el Norte y el Sur, la vio-

lencia cotidiana, el peligro nuclear, los gastos

militares, el comercio de armas, etc., y, como

contrapunto, el trabajo por la paz.

Durante los meses de noviembre y diciem-

bre de 1985 esta exposición se pudo visitar

en las Atarazanas de Barcelona y posterior-

mente se instaló en el local de la Fundació per la Pau. Gracias a la utilización de diver-

sas tecnologías (desde programas interacti-

vos en ordenadores hasta materiales audio-

visuales), la exposición significó una apuesta

de gran envergadura e impacto por parte de

la Fundación. Desde 1992 hasta 1998, una

réplica de la exposición recorrió centenares

de municipios de Cataluña.

“Humoristes gràfics per la pau” (1984)Humoristas gráficos por la paz. Una doce-

na de dibujantes gráficos cedieron, dieron

o realizaron dibujos humorísticos sobre la

paz y el movimiento anti OTAN que la Fun-

dació per la Pau reunió en esta exposición

itinerante que se presentó en año 1984.

Las obras de Cesc, Chumy Chúmez, Forges,

Guillén, José Luis Martín, Martín Morales,

Máximo, Núria Pompeia, Oli, Quino, Perich y

Romeu manifestaban la necesidad de resol-

ver las contradicciones en las que se encuen-

tra inmersa la humanidad, principalmente en

una cuestión universal: si queremos la paz,

preparémosla.

“Desarmem la mar” (1991) Desarmemos el mar. En 1991, la Fundació per la Pau y Greenpeace organizaron con-

juntamente una exposición sobre el peligro

que las armas nucleares representaban para

la vida humana y la preservación del medio

ambiente, teniendo en cuenta su impacto so-

bre el mar.


(1995-1999) Con motivo del Año Internacional de la To-

lerancia, la Fundación ideó una actividad

pedagógica dirigida a grupos escolares para

promover la tolerancia y la aceptación de la

diversidad. La iniciativa se concretó en la ex-

posición Una casa común, una casa comple-

lA sEnsibilizAción y lA EducAción Por lA PAz Desde su nacimiento, la Fundació per la Pau ha considerado prioritario el trabajo de sensibilización y divulgación de los valores de paz, desarme, tolerancia, derechos humanos, noviolencia y solidaridad. Para ello ha puesto al al-cance de los agentes educativos y culturales de nuestro país una serie de recursos para ayudarles a desarrollar su tarea de formación y educación. Entre las propuestas de la Fundación figuran exposiciones itinerantes, actividades pedagógicas, materiales didácticos, publicaciones y un centro de recursos.

4. 25 AÑOS DE TRABAJO POR LA PAZ

Cora Weiss Presidenta del Llamamien-to por la Paz de La Haya, Nueva York “Se conseguirá una cultura de paz cuando los ciudada-nos del mundo entiendan los problemas globales; tengan las habilidades para resolver los conflictos de forma cons-tructiva; conozcan y vivan de acuerdo con los estándares de los derechos humanos, de género y de igualdad racial; aprecien la diversidad cultu-ral, y respeten la integridad de la Tierra. Y estos aprendi-zajes no se pueden conseguir sin una educación por la paz continuada, sistemática e internacional.”

62


ja, que se instaló de manera fija en el local

de la Fundación y recibió numerosas visitas

de grupos escolares.

Durante el año 1998, esta exposición se ins-

taló en el vestíbulo del Palau de Mar y a

partir de 1999 se cedió a La Conreria, al-

bergue y casa de colonias de la Fundación

Pere Tarrés. A mediados de 1996, la Funda-ció per la Pau creó una versión itinerante de

la exposición que recorrió centros de ense-

ñanza de Cataluña.


(1997-1999)De la mano de los derechos humanos. Crea-

da a mediados de 1997 con la voluntad de

hacer una aportación divulgativa sobre los

derechos humanos, esta exposición daba un

repaso entretenido al nacimiento, el conte-

nido y los objetivos de la Declaración Uni-

versal de los Derechos Humanos, así como

a los incumplimientos y los retos que hay

planteados. La muestra se llevó a numerosas

localidades durante los años 1998 y 1999.


(2000-2001)El siglo XX presenció guerras, genocidios y

vulneraciones de los derechos humanos, pero

también mostró que es posible avanzar y

construir un mundo diferente donde la paz,

la justicia y la libertad sean una realidad.

Cultura de paz para el nuevo milenio invita-

ba a reflexionar sobre cuál fue el legado del

siglo XX y cuál sería el mejor camino para

avanzar hacia la paz en el nuevo milenio. La

exposición, dirigida especialmente a alumnos

de secundaria, iba acompañada de una pro-

puesta didáctica de trabajo.

“Globalització” (2003-2004) Globalización. Desde hace unos años, todo

el mundo habla de globalización: los medios

de comunicación se refieren a ella con to-

tal naturalidad y la sociedad se posiciona

sobre sus beneficios o perjuicios, pero ¿qué

significa exactamente este término? ¿Es un

proceso únicamente económico? ¿Es buena

o perjudicial para la mayoría de personas?

Con esta exposición la Fundació per la Pau

quiso explicar de una manera clara y sencilla

qué es y qué efectos tiene la globalización

para ayudarnos a entender mejor qué está

pasando en el mundo y cómo podemos re-

accionar.

“Desarmats, més segurs?” (2005-2006)Gobiernos de países de todo el mundo se

rearman en nombre de la seguridad, en res-

puesta, según dicen, a la amenaza del terro-

rismo. Pero ¿qué es lo que nos da seguridad

en realidad? ¿Qué pone en peligro nuestras

vidas? ¿La defensa militar nos garantiza

que estaremos seguros? Desarmados, ¿más

seguros? puso a los visitantes ante estas

cuestiones y les invitó a posicionarse.


(2007-2009)La violencia que aceptamos. Con un estilo

gráfico y directo, esta exposición invita a la

reflexión sobre nuestra convivencia con la

violencia en nuestro entorno cotidiano, sobre

nuestra capacidad para identificarla y para

evitarla. La muestra también da pistas para

construir y extender, poco a poco, la cultura

de paz desde casa, la escuela, el trabajo o

nuestro barrio.

“Cinema i pau” (2008-2009)Cine y paz. A partir de algunos ejemplos de

películas como Gandhi, Haz lo que debas,

Paradise Now y muchas otras, esta muestra

itinerante invita a los visitantes a reflexionar

sobre la presencia de la cultura de paz, la

noviolencia, los conflictos olvidados, el terro-

rismo, el militarismo o el comercio de armas

en la gran pantalla. La exposición puede vi-

sitarse en las comarcas de Girona.

Otros materiales y propuestas

“Cinema per la pau” (1989-1992) Cine para la paz. Desde 1989 hasta 1992

se llevó a cabo la celebración anual de la

Mostra de Cinema per la Pau. Esta mues-

tra, abierta a todo tipo de público, ofrecía

películas comerciales de temáticas relacio-

nadas con la paz, los derechos humanos y

el desarrollo, documentales, vídeos, cortos y

dibujos animados de carácter educativo. Du-

rante esos años se estrenaron varias cintas

y materiales que después encontraron una

distribución comercial.

Fèlix Martí Presidente honorario de Unescocat, Barcelona“La paz no se puede reducir a un conjunto de actitudes y de propuestas desencar-nadas. Deben establecerse sistemas legales, estructu-ras y procedimientos que permitan prevenir y resolver conflictos. En el mundo de la educación, deben apren-derse las prácticas demo-cráticas. La educación por la paz supone el despertar del sentido de la justicia y la participación en la creación de normas y procedimientos de prevención de la violencia y solución de conflictos.”


63

Maleta pedagógica para la toleranciaEn 1995, a petición del Departamento de

Bienestar Social, la Fundació per la Pau ela-

boró, conjuntamente con Intermón Oxfam,

la “Maleta pedagógica para la tolerancia”,

que se repartió en todas las escuelas de Ca-

taluña. La maleta contenía dosieres para los

alumnos y para los maestros, apuntes, ví-

deos, libros y un juego para la tolerancia.

Programa “No hi ha drets humans si no

hi ha pau”No hay derechos humanos si nou hay paz.

Desde septiembre de 1997 y durante 1998,

con el apoyo de la Regiduría de Derechos

Civiles del Ayuntamiento de Barcelona, se

desarrolló este programa de sensibilización,

que constó de varias conferencias y activi-

dades de formación pedagógica. También se

editaron carteles educativos centrados en

el cincuentenario de la muerte de Gandhi y

del nacimiento de la Declaración Universal

de los Derechos Humanos. En ellos se rela-

cionaban los conceptos de paz y derechos

humanos y se enviaron de forma gratuita a

todos los centros escolares de la ciudad de

Barcelona.


en còmic”En serio... 25 argumentos por la paz en có-

mic. En 2004 la Fundació per la Pau editó

esta colección de carteles, que contienen las

25 ideas del documento “Cap a una cultura

de pau. 25 arguments”. Los carteles contie-

nen las ilustraciones de los mejores humoris-

tas gráficos de nuestro país y otros de fuera.

Esta colección es la versión en carteles del

cómic editado por la Fundación y que lleva

el mismo nombre.

Centro de Documentación y RecursosDesde su nacimiento, la Fundació per la Pau

ha querido facilitar el máximo de recursos

disponibles a centros, grupos, personas e

iniciativas ciudadanas que quieren trabajar

alguna perspectiva de la paz y la solidaridad.

Así, la biblioteca del Centro, la hemeroteca,

la videoteca y los diversos recursos didácti-

cos existentes han sido y están abiertos para

consulta y asesoramiento.

Talleres de educación para la pazDesde el año 2002 se ofrecen diferentes ta-

lleres para escuelas y centros de tiempo libre

con el objetivo de trabajar y analizar en el

aula temas como la cultura de paz, la novio-

lencia o la resolución pacífica de conflictos.

Los talleres se organizan en grupos de unas

20 personas y, en los últimos años, se realiza

un promedio de 80 anuales.

Charlas, conferencias y participación en

mesas redondasDurante sus 25 años de vida, representantes

de la Fundació per la Pau han llevado a cabo

numerosas charlas en centros educativos y

de tiempo libre para divulgar y dar a conocer

la cultura de paz, la noviolencia, los derechos

humanos, la tolerancia, la diversidad...

La entidad también ha sido invitada por otras

ONG, ayuntamientos e instituciones públicas

y sociales a participar en mesas redondas y

conferencias sobre varios temas. También se

han presentado ponencias y comunicaciones

en seminarios y congresos especializados.

Actos, cursos y jornadas organi-zados por la Fundació per la PauAparte de los actos a los que ha sido invita-

da, la Fundación ha organizado directamen-

te numerosas conferencias y mesas redondas

sobre conflictos abiertos en diferentes países

y sobre la necesidad de instaurar una cultura

de paz.

Curso de Educación para la PazEn 1991, la Fundación inició el Curso de

Educación por la Paz, que posteriormente se

convirtió en el Curso de Introducción a la

Paz y los Conflictos. Durante 14 años, las se-

siones contaron con algunos de los especia-

listas más destacados sobre paz de Cataluña

y fueron un instrumento de formación para

maestros, estudiantes y público en general.

Encuentro de BarcelonaEn 1990, la Fundació per la Pau organizó,

conjuntamente con Justícia i Pau, el Encuen-

tro de Barcelona, una reunión internacional

de debate y discusión sobre temas de paz en

el que participaron ponentes y miembros de

entidades de todo el mundo.

Vicenç FisasDirector de la Escuela de Cultura de Paz de la UAB, Barcelona“Con una perspectiva pro-positiva, las entidades de paz tenemos la obligación de ‘dejar de llorar’ y buscar alternativas realistas. La utopía siempre debemos tenerla. Quién no tenga uto-pías en la cabeza se quedará paralizado en medio del camino. Pero jamás alcanza-remos esta utopía: es como el horizonte; siempre lo ves, avanzas y no llegas nunca, pero vas caminando y eso es lo que importa.”

64


Dada la buena acogida de la iniciativa, el

Encuentro se ha ido celebrando año tras año

hasta 2007 y ha tratado temas muy diversos

(“¿Qué defensa para la Europa de maña-

na?”, “No hay paz sin derechos humanos”,

“El comercio de armas”, “Los nacionalis-

mos, ¿factor de violencia?”, “Preservando

el medio ambiente, construyendo la paz”...).

De cada encuentro ha surgido una publica-

ción que recoge las ponencias para hacer

una aportación al análisis de las problemá-

ticas internacionales desde una vertiente

de investigación por la paz. Igualmente, las

transcripciones y los audios de las interven-

ciones se han colgado en el sitio web de la

Fundación.

Varios grupos, centros de investigación y

prestigiosos analistas y especialistas han to-

mado parte en estos encuentros, que, a pesar

de la pausa de un año (2008), se han reanu-

dado en mayo de 2009.

Encuentro “Dones i pau”En 1995, la Fundació per la Pau organizó la

primera edición de una actividad impactante

e innovadora. Varios colectivos de mujeres de

todo el mundo que vivían en un contexto de

conflicto bélico o sufrían graves vulneracio-

nes de los derechos humanos participaron en

el encuentro Mujeres y paz. Mujeres israe-

líes, palestinas, argelinas, bosnias, serbias,

argentinas, etc. compartieron experiencias y

analizaron las perspectivas de los conflictos

y la participación de las mujeres en ellos, ya

sea como víctimas principales o como agen-

tes dinamizadoras de la paz y la promoción

de los derechos humanos.

Al cabo de 10 años, en 2005, se organizó

el segundo encuentro “Dones i pau”, donde

las participantes analizaron temas como el

terrorismo, el papel de las mujeres como

promotoras de la paz y el desarme. También

se recordó la figura de la primera mujer que

ganó uno premio Nobel de la paz, Bertha

von Suttner.

Jornadas por la Paz en la Universidad

Autónoma de Barcelona (UAB)A partir de 1993 y durante varios años, la

Fundació per la Pau celebró en la UAB las

Jornadas por la Paz, que incluían diferentes

actividades, como por ejemplo conferencias,

muestra de vídeos y exposiciones, entre otras

propuestas. Las jornadas, que constituyeron

un éxito de asistencia, contribuyeron a dina-

mizar la movilización pacifista en la univer-

sidad.

Veus de Pau a la PedreraVoces de paz en la Pedrera. Éste es el nom-

bre del ciclo de conferencias que la Funda-ció per la Pau inició en 2000 con el objetivo

de llevar hasta el emblemático edificio de

Barcelona una personalidad relevante del

ámbito internacional del trabajo en favor de

la cultura de paz. La iniciativa contó con el

apoyo de la Obra Social de la Caixa de Ca-

talunya. En febrero del año 2000 se invitó

al ex director general de la UNESCO, Fe-

derico Mayor Zaragoza, y en diciembre de

ese mismo año al premio Nobel de la paz

y presidente de Costa Rica, Óscar Arias; en

marzo de 2002 a la presidenta del Llama-

miento por la Paz de La Haya, Cora Weiss,

y en marzo de 2007 a la directora de la Red

Internacional de Acción sobre las Armas Li-

geras, Rebecca Peters.

Concursos y premios

Memorial Joan GomisDesde 2006, Cristianisme i Justícia, Justí-

cia i Pau, la Fundació per la Pau, la Funda-

ció Cultura de Pau y las revistas Foc Nou

y El Ciervo convocan este premio periodís-

tico anual para mantener viva la memoria

de Joan Gomis y su compromiso solidario.

Gomis fue presidente de la Federación Ca-

talana de ONG para el Desarrollo y de la

Federación Catalana de ONG por la Paz, y

participó en varias misiones de derechos hu-

manos en países de África, América Latina

y Asia, entre otras iniciativas. El objetivo del

Colin ArcherSecretario general del In-ternational Peace Bureau (IPB), Ginebra“A la hora de concretar cuáles son los nuevos desa-fíos, no deben olvidarse los antiguos. Por ejemplo, hay que tener en cuenta que ac-tualmente hay un proceso de renovación de la guerra fría. También es fundamental el pluralismo y la multiplicidad en el trabajo por la paz. Éste es un mundo complejo y se necesitarán respuestas llegadas de diferentes ámbi-tos y con diferentes formas de trabajo.”


65

memorial es premiar los mejores trabajos

periodísticos sobre personas, instituciones o

colectivos que destaquen por su compromiso

en favor de la paz, los derechos humanos,

la lucha contra la pobreza y contra las des-

igualdades entre el Norte y el Sur.

Concurso de Animaciones por la PazEn 2006 la Fundació per la Pau organizó la

primera edición del Concurso de Animacio-

nes por la Paz con el objetivo de promover la

creación de material audiovisual relacionado

con la cultura de paz que sirva para la sen-

sibilización y la educación para la paz. La

segunda edición del concurso se organizó en

2008 y se está preparando la tercera para

2009. La participación en las dos primeras

convocatorias fue un éxito, tanto por la ca-

lidad como por la cantidad de los trabajos

presentados, unos sesenta en cada edición.

Otras actividades

Durante este cuarto de siglo, la Fundació per la Pau se ha implicado en una variada gama

de iniciativas ciudadanas de participación y

divulgación. Desde su presencia en la Fiesta

de la Diversidad de Barcelona hasta la fiesta

ciudadana de Sant Jordi, pasando por ferias

y stands en festivales y actos organizados

por ayuntamientos, escuelas, entidades, gru-

pos, etc. Cabe destacar, también, la entrega

de material de la Fundación a varias edicio-

nes del Festival de la Infancia y la Juventud

de Barcelona.

Comunicación, libros y publicaciones

Boletín Esta publicación periódica se edita desde el

mismo año de nacimiento de la Fundación

con el objetivo de ser un instrumento de co-

municación, información y sensibilización

tanto de los socios de la entidad como de las

personas que se sienten próximas a su tra-

bajo y sus objetivos. De 1983 a 2008 se han

editado 91 boletines con una periodicidad

trimestral. Durante estos años la publicación

ha pasado por varias renovaciones formales

y de contenidos, la última de las cuales se

aplicó en diciembre de 2007, coincidiendo

con el inicio del año de celebración del vigé-

simo quinto aniversario de la Fundación.

Anuario / Memoria de actividadesEn 1986 la Fundación editó su primer

Anuario sobre la Paz, pensado como un ins-

trumento ágil, de consulta y con un lenguaje

asequible para el mundo escolar y, en gene-

ral, el conjunto de los sectores sociales sin un

conocimiento especializado de estos temas.

Dada la buena acogida, a partir de 1989 el

anuario pasó a publicarse cada año. En el

año 2000 se optó por convertir el Anuario

en la Memoria de actividades de la Funda-

ción y, tras una pausa de unos años, a partir

de 2006 se publica de forma continuada.

Correu per la PauEn mayo de 1999 se envió el primer Correo

por la Paz, una publicación electrónica de

periodicidad quincenal que informa tanto de

las actividades y las campañas de la Fun-

dación como del movimiento por la paz en

general, así como de los temas de actualidad

relacionados con la construcción de la paz.

Con esta herramienta, que se envía a todo el

mundo que la solicite, la Fundación hizo una

apuesta para incluir las nuevas tecnologías

en la relación con sus socios y simpatizantes

y las personas interesadas en el trabajo por

la paz.

Webs de la Fundació per la PauEn 1997 la Fundació per la Pau abrió su si-

tio web, un instrumento imprescindible para

agilizar la información sobre la Fundación y

sobre los temas de paz. Durante los últimos

años el web ha sufrido varias modificacio-

nes (2001, 2005, 2009) para adaptarlo a

los nuevos tiempos manteniendo siempre su

voluntad de ofrecer información tanto de las

actividades propias de la entidad como del

movimiento por la paz. En estos momentos,

el sitio web de la Fundación recibe un pro-

medio de 300.000 visitas anuales.

Rafael GrassaPresidente del Instituto Catalán Internacional por la Paz (ICIP), Barcelona“Las entidades por la paz que no se ensucien las ma-nos, que no piensen en cómo construir alternativas, tal vez forjan esperanzas pero no consiguen expectativas. Deben crearse alianzas, agendas compartidas, redes y lenguaje compartido. Hay que refundarse. Este rena-cimiento es clave, es básico. Deben probarse mecanis-mos para encontrar nuevas fórmulas, hacer análisis de conciencia.”

66


Aparte del web institucional, durante estos

25 años, desde la Fundación se han creado

varias páginas web con unos objetivos más

concretos: la página de la campaña “Por la

paz: ¡no a la investigación militar!” (1999),

la de la campaña “Por la paz, no a la gue-

rra” (2003), que seguía la actualidad de las

movilizaciones contra la guerra de Irak, la

del diálogo “Hacia un mundo sin violencia”

durante el Fórum Universal de las Culturas

(2004), la web “Objeción fiscal a los gastos

militares” (2005), la del Concurso de Ani-

maciones por la Paz (2006) y la de la cam-

paña “Stop bombas de racimo” (2008), que

incluía un bloque especial para la cumbre

que se celebró en Dublín en mayo de 2008.

Libros y otras publicaciones Durante todos estos años, varios miembros de la Fundació per la Pau (Arcadi Oliveres, Francesc Gusi, Enric Masllorens, Xavier Masllorens, Jordi Armadans, Toni Soler, etc.) han elaborado capítulos y textos editados en libros relacionados con la paz, el desarme y la noviolencia.

En cuanto a libros completos, cabe mencio-nar los siguientes, redactados también por personas de la Fundación: Alfons Banda, Educació per la pau, Editorial Barcanova, 1991; La cultura de pau, Intermón Oxfam, 2002; Antoni Soler y Maria Àngels Dumé, crédito variable para la ESO, Educació per la pau. Geografia dels conflictes, Editorial Claret, 1996; Antoni Soler, Això és la cultu-ra de la pau, Editorial Mediterrània, 2001; Jordi Armadans y Anna Tarrés, Pau, drets humans, desenvolupament, ecologisme... Les organitzacions no governamentals (ONG), Editorial Graó, 1999; Xavier Masllorens, El quinto poder. La solidaridad activa, Intermón Oxfam, 2004; Xavier Masllorens y Adela Farré, Los objetivos del milenio. No valen ex-cusas, Intermón Oxfam, 2007; Miguel Ángel

Molina, Por la paz: ¡No a la investigación militar!, Ediciones Bajo Cero, 2006.

Desde la Fundación también se ofreció ase-soramiento a la colección de libros La Pipa de la Pau, editada por Cruïlla.

En lo que concierne a la edición de materia-les propios, la Fundació per la Pau cuenta con un número considerable de publicacio-nes, tanto impresas como audiovisuales, que incluye informes de las campañas en las que participa, la colección de conferencias o la edición de CD y DVD divulgativos, entre otros materiales. A continuación detallamos algunos:

“Seriosament... 25 arguments per la pau en còmic” (2002).

“2006: El año para controlar la crisis de las armas”, informe de la Red Internacional de Acción sobre las Armas Ligeras (2006).

SIPRI Yearbook. Traducción al catalán del resumen del anuario publicado por el SIPRI (desde el año 2006).

“Supervivents”, testimonio de 16 mujeres sobre los efectos devastadores de las armas ligeras (2007).

“Violencia armada: la crisis mundial”, infor-me de la Red Internacional de Acción sobre las Armas Ligeras (2008).

“Practicar la pau”, recopilación de las cua-tro ediciones de esta actividad organizada por la Fundación (2008).


Fundació per la Pau”, recopilación de las ponencias (2008).

“El CD de la Pau”, CD-ROM interactivo so-bre la cultura de paz (1999).

DVD del Concurso de Animaciones por la Paz (primer concurso, 2006/segundo con-curso, 2008).

“Tallers de pau”, DVD que recoge talleres realizados en diferentes centros de secunda-ria (2007).

“Trencaclosques per la pau”, material di-dáctico para promover la educación por la paz, dirigido a niños y niñas a partir de ocho

años (2005).

Federico Mayor ZaragozaPresidente de la Fundación Cultura de Paz, Madrid“La paz debe ser una actitud, una determinación personal para hacer todo lo posible para sustituir la fuerza por la palabra. Aparentemente es muy sen-cillo, pero hay dos grandes enemigos de la cultura de paz: la injusticia social y la insolidaridad. Hay que favo-recer un desarrollo global de todos los países a partir de una economía basada en la equidad y la solidaridad.”


67

Las ONG frente a la prestación social

sustitutoriaVarias ONG catalanas, a raíz de una convo-

catoria hecha por la Fundació per la Pau, se

reunieron durante el año 1996 para reflexio-

nar conjuntamente sobre el papel de las

ONG respecto a la situación de la objeción

de conciencia, la prestación social sustituto-

ria (PSS) y la insumisión.

Del debate y la reflexión surgió el manifies-

to “Les ONG ante la PSS” (hecho público

en octubre de 1996), en el cual se pedía un

cambio importante en la política de objeción

de conciencia seguida hasta entonces. Este

manifiesto se dirigió a los responsables gu-

bernamentales. Posteriormente, a mediados

de 1997, 18 ONG decidieron romper los con-

venios en protesta por la política represiva

seguida por el Gobierno español.

Campaña Contra el Comercio de Armas

(C3A)Esta campaña, coordinada conjuntamente

entre Justícia i Pau y la Fundació per la Pau,

nació en 1988 con el objetivo de dar a cono-

cer la realidad del comercio de armas en el

Estado español y trabajar para su reducción

y eliminación.

La campaña mantuvo sus actividades más

de 10 años, durante los cuales las entida-

des implicadas publicaron varios artículos y

participaron en charlas y jornadas diversas.

También se elaboró la publicación Mate-

riales de trabajo, de la que se editaron 15

números que incluían información, artículos

de análisis sobre el comercio de armas en

el Estado español y en el mundo. A raíz de

la celebración de los 10 años de campaña

se publicó el libro El ciclo armamentista

español, Editorial Icaria, 2000, que recoge

varios artículos de análisis sobre el comercio

de armas en el Estado español.

Campaña “La paz no pasa por los ejér-

citos” En 1996 la Fundació per la Pau organizó un

seminario sobre defensa y seguridad a partir

del cual comprobó la necesidad de estruc-

turar una campaña que intentase llevar los

temas abordados en las sesiones al debate

público. Así nació “La paz no pasa por los

ejércitos”. La perspectiva de la abolición del

servicio militar obligatorio abría un esce-

nario interesante para introducir elementos

de reflexión y debate sobre los modelos de

defensa y las políticas de seguridad que se

estructuraban en el Estado español. En el

ámbito de la divulgación y la sensibilización

se organizaron numerosas charlas y talleres

y se participó en seminarios y artículos en

varias revistas y medios de comunicación.

La perspectiva de la abolición de la mili

también comportó que el Ministerio de De-

fensa iniciase una serie de actividades para

acercar el ejército a las escuelas como estra-

tegia para captar efectivos. Para contrarres-

tar esta iniciativa, la Fundació per la Pau

decidió impulsar una acción de contestación

dirigida a todos los centros de enseñanza se-

cundaria de Cataluña para alertar de estos

planes de militarización. Numerosas escue-

las asumieron la declaración “Hagamos ob-

cAmPAñAs y ActividAdEs dE movilizAción Por lA PAz En sus 25 años de historia, la Fundación ha participado en un gran número de campañas por la paz, el desarme y los derechos humanos. Enumerarlas todas sería larguísimo. Sin embargo, es necesario dife-renciar las campañas que ha impulsado directamente la Fundación, como por ejemplo “Por la paz: ¡no a la investigación militar!” o “La paz no pasa por los ejércitos”, de aquellas más globales en las que participa de forma activa, como la campaña por el control del comercio de armas.

Arcadi OliveresPresidente de Justicia y paz, Barcelona“El gasto militar mundi-al, que actualmente es de 1,2 billones de dólares al año, debe reducirse. Para justificar este gasto se han buscado enemigos como la amenaza islámica y el terrorismo internacional. Debemos denunciar a los enemigos artificiales que nos imponen para justificar el gasto militar y obedecer los criterios de las Naciones Unidas que recomiendan reducir un 5% ese gasto y destinar el dinero al Tercer Mundo.”

68


jeción, eduquemos por la paz”, en la cual el

centro objetor se negaba a colaborar con el

Ministerio de Defensa y, en cambio, se com-

prometía a impulsar líneas de educación por

la paz.

Campaña “Por la paz: ¡no a la investiga-

ción militar!”Esta campaña nació en 1999 para fomen-

tar el compromiso de la ciencia con la paz y

oponerse a la creciente militarización de la

investigación científica en el Estado español.

A lo largo de más de siete años, se llevaron a

cabo varias acciones encaminadas a lograr la

transferencia de los recursos que se dedican

a investigación militar hacia áreas civiles.

De este modo se fomentó la objeción cien-

tífica y se consiguió que más de 2.000 in-

vestigadores e investigadoras de 43 univer-

sidades, 18 centros de investigación y varias

empresas se declarasen objetores científicos

y se comprometiesen a no participar en nin-

gún proyecto de investigación con fines mili-

tares o subvencionado por vías militares, y a

presionar al Gobierno español, universidades

y centros de investigación para conseguir los

objetivos de transparencia y transferencia.

También se consiguió que más de una quin-

cena de universidades del Estado incorpora-

sen a su articulado el compromiso por la paz

y la negativa a desarrollar proyectos milita-

res y que los órganos de gobierno de diver-

sas universidades aprobasen una moción de

apoyo a la campaña. También se promovió

la cláusula de buen uso, por la que los inves-

tigadores se niegan a dejar que sus estudios

sean utilizados por ejércitos o grupos arma-

dos.

La campaña, iniciada y coordinada por la

Fundació per la Pau, elaboraba también

cada año un informe sobre la investigación

con fines militares en el Estado español. En

este sentido, cabe destacar que uno de sus

principales éxitos ha sido conseguir la reduc-

ción del porcentaje destinado a investigación

militar de cerca del 50% en el año 2000 al

20% en el año 2007.

Campaña por la Objeción FiscalDesde 1989, la Fundación y otras organiza-

ciones pacifistas impulsan la Campaña por

la Objeción Fiscal a los gastos militares para

denunciar el elevado gasto militar. La inicia-

tiva consiste en proponer la desobediencia

civil como forma para desviar los ingresos

que los ciudadanos y las ciudadanas reali-

zamos para mantener la preparación de la

guerra hacia inversiones en proyectos de paz

y los derechos humanos. Cada año, durante

la campaña de la declaración de la renta se

organizan campañas de difusión de la obje-

ción fiscal.

Campaña Armas bajo ControlLa Fundació per la Pau, como miembro de

la Red Internacional de Acción sobre las Ar-

mas Ligeras (IANSA), forma parte activa

de esta campaña de ámbito mundial desde

el año 2005. Impulsada por Oxfam Interna-

cional, Amnistía Internacional y la propia

IANSA, la campaña denuncia los efectos

negativos de la proliferación y el uso ilegal

de las armas convencionales y trabaja para

conseguir un tratado internacional que con-

trole su comercio. La actual falta de control,

sobre todo en relación con las armas ligeras,

provoca un aumento de la violencia arma-

da, agrava los conflictos abiertos y facilita

la vulneración de los derechos humanos más

elementales.

Por una ley de armas en el Estado es-

pañolDurante más de 10 años y en el marco de

diferentes campañas, esta iniciativa quería

conseguir que el Estado español tuviese una

ley de control del comercio de armas que re-

gulase el comercio exterior de armas y ma-

terial de doble uso. La Fundació per la Pau

participó activamente en la recta final de la

campaña que en noviembre de 2007 consi-

guió su objetivo: el Congreso de los Diputa-

dos aprobó la Ley de Comercio de Armas por

una amplia mayoría parlamentaria. A partir

de aquel momento, el Gobierno español está

obligado a ofrecer información detallada

sobre las armas que exporta y sus destinos.

La campaña por la ley de armas recibió el

Premio a la Mejor Iniciativa Solidaria 2007,

otorgado por El Periódico de Catalunya.

Campaña contra las bombas de racimoEn febrero de 2007 nació el Proceso de

Oslo, una iniciativa impulsada por el Gobier-

no de Noruega para conseguir un tratado

internacional que prohíba las bombas de ra-

Rebecca PetersDirectora de la Red Inter-nacional de Acción sobre las Armas Ligeras, Londres“Hemos recorrido un gran camino hacia el desarme, a pesar de que el proceso es lento. Recientemente, las Naciones Unidas han reco-nocido que las armas ligeras son un problema que se debería trabajar simultáne-amente en todos los países, cuando antes se consideraba que era un tema de sobe-ranía nacional. Ahora se reconoce que era una apro-ximación errónea porque las armas ligeras se mueven en el ámbito transfronterizo, tanto de forma ilegal, con el tráfico de armas, como de forma legal.”


69

cimo. La Fundació per la Pau, miembro de

la Cluster Munition Coalition (CMC), una

red internacional formada por más de 300

ONG, participó activamente en este proceso.

Junto con otras organizaciones del Estado,

la Fundación presionó al Gobierno español

para que apoyase el proceso. Finalmente, en

diciembre de 2008, 94 países, entre ellos

el Estado español, aprobaron el Tratado de

Prohibición de las Bombas de Racimo. Para

su entrada en vigor, es necesario que 30 es-

tados ratifiquen el texto.

La creación del ICIPEn 2008 nació el Instituto Catalán Interna-

cional por la Paz, un organismo aprobado

por ley por el Parlamento de Cataluña que

cuenta con financiación pública y con una di-

rección independiente del Gobierno. El ICIP

fue una propuesta que hizo por primera vez

la Fundació per la Pau en 1999, en el marco

del Foro Catalán para Repensar la Sociedad,

y tiene como principal objetivo promocionar

la cultura de paz, la mediación en conflictos,

la investigación y la formación. A partir de

esta idea inicial, durante ocho años, desde el

ámbito civil, universitario y político, se fue-

ron haciendo aportaciones sobre la misión

y la estructura del organismo. Finalmente,

en noviembre de 2007 el Parlamento de Ca-

taluña aprobó la Ley del Instituto Catalán

Internacional por la Paz.

Otras campañas y movilizaciones La Fundació per la Pau ha participado en

otras campañas y movilizaciones ciudadanas

en las cuales su implicación ha sido intensa

y decisiva.

Durante los años 1983, 1984 y 1985 la

Fundació per la Pau participó activamente

en la Coordinadora por el Desarme y la Des-

nuclearización Totales (CDDT) y la Coordi-

nadora Estatal de Organizaciones Pacifistas

(CEOP).

También participó activamente en la cam-

paña contra la integración de España en

la OTAN (1986), así como en las diversas

plataformas que se crearon contra la perma-

nencia del Estado español en la organiza-

ción atlántica.

En 1991, ante la guerra del Golfo, la Fun-dació per la Pau participó activamente

también en la creación de la Plataforma

contra la Guerra en el Golfo Pérsico y ce-

dió sus locales y su infraestructura para la

realización del Diari de la Pau, que recogió

la opinión crítica de periodistas y entidades

ante la propaganda favorable a la guerra.

La Fundación fue la encargada de mantener

activo el web de la campaña, donde se hacía

un seguimiento de las movilizaciones y de la

actualidad de la plataforma.

Otras colaboraciones destacadas de la

Fundació per la Pau han sido: - Apoyo económico y de infraestructura al

Tribunal Permanente de los Pueblos de la

Antigua Yugoslavia, que se reunió en Bar-

celona a finales de 1995 para juzgar a los

autores de crímenes de guerra contra la po-

blación civil de Bosnia, Serbia y Croacia.

- Apoyo activo a la campaña contra el

Euroejército del Sur, que consiguió frustrar

la posibilidad de que Barcelona se convirtie-

se en sede de estas fuerzas armadas euro-

peas dispuestas a atacar e intervenir en la

orilla sur del Mediterráneo.

- Apoyo (con la elaboración de talleres,

campañas de difusión...) a la Conferencia

Alternativa Mediterráneo que se celebró en

Barcelona en 1995 mientras se realizaba la

Cumbre Euromediterránea.

- Apoyo y difusión de la campaña contra las

minas antipersonas (actos, publicaciones,

presión política...).

Manuela MesaPresidenta de la Asociaci-ón Española de Investiga-ción para la Paz (AIPAZ), Madrid “Últimamente se ha avan-zado considerablemente en la creación de instrumentos para prevenir y resolver los conflictos. Aunque sabemos que es mejor actuar antes de que comience la guerra, es relativamente nuevo que los poderes de los estados ten-gan presente la prevención como herramienta funda-mental. Falta la voluntad política para que las propu-estas, en forma de declara-ciones, convenios y tratados, se pongan en práctica.”

70


Plataformas en favor de la pazPreocupada por la evolución política de di-

ferentes conflictos internacionales, la Fun-dació per la Pau ha participado durante

todos estos años en diferentes campañas y

plataformas que se han organizado en Cata-

luña a favor de una solución pacífica y dura-

dera de los conflictos en Kosovo, los Grandes

Lagos, Irak, Palestina, Colombia, etc. Con

su adhesión y su apoyo a estas iniciativas

y campañas, la Fundació per la Pau quiere

expresar su apoyo a las víctimas inocentes

y su compromiso con la construcción de una

paz justa.

País VascoDesde su nacimiento, la Fundació per la Pau

ha dado su apoyo a aquellas iniciativas del

País Vasco que trabajan para lograr el fin

de la violencia y por la paz. Así, entre otros,

ha mantenido una estrecha vinculación con

los movimientos Gesto por la Paz y Lokarri

(antes Elkarri), con los que ha participado

en numerosos actos públicos y actividades

diversas.

Practicar la PazCon este proyecto, la Fundació per la Pau

inició en 2006 una nueva línea de trabajo

que pretende dar a conocer el trabajo de

aquellas personas y entidades que, en las du-

ras condiciones que impone un contexto de

violencia, optan por trabajar por la paz. Las

cuatro primeras ediciones de Practicar la

Paz que se organizaron entre 2006 y 2008

permitieron la aproximación a la tarea de las

organizaciones Sou da Paz, de Brasil, Israel

and Palestine Centre for Reseach and Infor-

mation (IPCRI), de Oriente Próximo, Insti-

tuto de Enseñanza para el Desarrollo Soste-

nible (IEPADES), de Guatemala, y Réseau

Congolais d’Action sur les Armes Légères et

de petit calibre (RECAAL), de la República

Democrática del Congo.

conflictos: APoyo A intErlocutorEs dE PAz

Con el objetivo de avanzar hacia la erradicación de la violencia como forma de relación entre las perso-nas y los pueblos, la Fundació per la Pau siempre ha querido apoyar a aquellas organizaciones y personas que trabajan por la paz pese a los conflictos y las dificultades de su entorno. Por ello, a lo largo de sus 25 años de historia ha impulsado y participado en iniciativas para dar a conocer y apoyar a entidades y personas de cualquier parte del mundo que apuestan por la paz.

Jonan Fernández, director del Centro por la Paz Baketik, Arantzazu“El movimiento por la paz pasa por un momento de desaceleración y necesita un revulsivo. Debe introdu-cirse con fuerza el concepto de ciudadanía global, una condición que sólo se puede dar si se consigue un con-senso ético mundial. Sólo un consenso así, en el que todo el mundo se sienta represen-tado, puede crear un marco básico para la resolución pacífica de los conflictos.”


71

Participación de la Fundació per la Pau en redes y entidades

En el ámbito catalán- Miembro fundador del Centro UNESCO de

Cataluña.

- Miembro fundador de la Universidad In-

ternacional por la Paz de Sant Cugat del

Vallès.

- Miembro de la Federación Catalana de

ONG por los Derechos Humanos.

- Miembro fundador de la Federación Cata-

lana de ONG por la Paz.

- Miembro fundador de la Plataforma Atu-

rem la Guerra.

- Entidad colaboradora del Consejo Nacio-

nal de la Juventud de Cataluña (CNJC).

- Miembro de la Mesa Catalana por la Paz y

los Derechos Humanos de Colombia.

En el ámbito estatal- Miembro de la Asociación Española de In-

vestigación para la Paz (AIPAZ).

- Miembro de la Campaña Armas bajo Con-

trol.

En el ámbito internacional - Miembro del International Peace Bureau

(IPB).

- Promotora del Llamamiento por la Paz

de La Haya – The Hague Appeal for Peace

(HAP).

- Miembro de la red IANSA (Red Interna-

cional de Acción sobre las Armas Ligeras).

- Miembro de la red Abolition 2000 (cam-

paña internacional contra las armas nuclea-

res).

- Miembro de la PNND (Red Parlamentaria

por el Desarme Nuclear).

- Miembro, en representación del IPB, del

Consejo Internacional del Foro Social Mun-

dial (FSM).

- Miembro de la Campaña por la Refor-

ma de las Instituciones Internacionales, de

UBUNTU.

- Miembro de la Cluster Munition Coalition

(CMC).

rElAcionEs ExtErnAs E institucionAlEs

Construir la paz no es una tarea sencilla ni se puede hacer en solitario. La coordinación con otras entida-des, organizaciones o centros de estudios, el intercambio de datos e información, y las campañas conjun-tas tanto en el ámbito nacional como internacional son imprescindibles para ser más efectivos y eficaces en esta tarea. Consciente de ello, la Fundació per la Pau se ha integrado desde su nacimiento en redes nacionales e internacionales y ha participado en iniciativas conjuntas con otras organizaciones.

72


Miembros del PatronatoAlfons Banda (presidente), Antoni Soler (vi-

cepresidente), Francesc Gusi (secretario),

Teresa Dalmau, Miquel Insausti, Enric Mas-

llorens, Xavier Masllorens, Josep M. Queralt,

Gabriela Serra, Carme Suñé y Francesc Tu-

bau (vocales).

También han sido miembros del Patronato





Grasa, Miguel Ángel Molina, Arcadi Oliveres,



meva, Carme Romia, Francesc Sabater y

Martí Terés.

Miembros del Comité InternacionalHilarión Capucci, John Paul Lederach, Fèlix



Peters y Cora Weiss.

También han sido miembros del Comité

Internacional

Óscar Arias, Bernard Benson, Joan Gomis,

Cassià M. Just y Sean McBride.

Miembros del Equipo TécnicoJordi Armadans (director), Roser Cardona

(administración), Virginia Garzón (proyec-

tos), Lourdes Vergés (comunicación) y Toni

Viader (web).

También han sido miembros del Equipo

Técnico





dríguez y Marta Zamora.

También hemos contado con la inestimable

aportación de más de un centenar de per-

sonas activamente implicadas (apoyo a la

oficina, participación en campañas, comisio-

nes de trabajo, grupos locales, etc.) y con el

apoyo de más de 4.000 colaboradores eco-

nómicos, donantes y simpatizantes.

miEmbros dE lA fundAció PEr lA PAu


73

Fundació per la Pau - 25 years working for peace

75

Many things have happened over the last

twenty-five years. In Spain, the suppression

of mandatory army conscription. Worldwi-

de, the prohibition of landmines and cluster

bombs, thanks to civilian initiatives. The mo-

bilisation of millions of citizens against war,

with Catalonia playing a key role. The Cata-

lan parliament passing the Llei del Foment

de la Pau and Llei de l’ICIP (creating the

Institut Català Internacional per la Pau).

The progressive demand by society for con-

trol of the arms trade. The creation of the

International Criminal Court... And the Fun-dació per la Pau has played a part, in many

different ways, in all these processes, in a lot

of cases by amplifying the voice of many ci-

tizens.

If our sense of realism tells us that violence

still persists, then we must also recognise the

appearance of new effective social dynamics,

inspired by nonviolence, cooperation, dialo-

gue and citizen involvement. The culture of

peace, based on nonviolence, dialogue and

cooperation, stands as a necessary alternati-

ve. But we would be dreamers if we thought

that weak, intermittent pressure would im-

mediately bring the necessary changes. More

time and commitment are required.

When celebrating our group’s 25 years, we

must ask ourselves what exactly we are

commemorating, if there is still so much vio-

lence. And the response is that we are cele-

brating the steadfastness that underlies our

unceasing work; the achievement of results

that show how important and forceful public

opinion can be when it is organised. We also

celebrate our devotion to an initial idea and

an approach whose undeniable feature is in-

dependence, but an independence that is nei-

ther neutral nor sits on the fence. Finally, we

are celebrating a belief: people build peace.

This book aims to be a modest testimony to

the work carried out by the Foundation du-

ring this quarter century, but we could not

have done this work in isolation, unaware of

the events shaping the political and social

context at any particular time. Events that,

in many cases, have inspired, motivated and

mobilised the actions and decisions of the

Fundació per la Pau. All the Foundation’s

actions have also been motivated by a pur-

pose defined as unique in its founding text: to

collaborate in creating and helping to emer-

ge public opinion that is articulate, informed

and active, and that applies democratic pres-

sure in favour of peace.

We think we have remained faithful to this

initial definition. From our position of po-

litical independence, which has nothing to

do with an aseptic fence-sitting position, we

have worked to spread the values of the cul-

ture of peace and disseminate our concepts

and new analyses to help people understand

the real situation. And we have done so both

due to the need for intellectual rigor as well

as our wish to mobilise public opinion; hence

our insistence on campaign work. Public opi-

nion is probably the most decisive factor in

bringing about the necessary changes requi-

red in order to gradually establish a culture

of peace.

The work we have been called upon to do

has also enabled us to be involved in an in-

ternational network of groups that work for

the culture of peace. We have gathered toge-

ther international initiatives and have passed

them on to our own citizens, but our efforts

have also made the opposite journey.

Twenty-five years ago, a good number of ci-

tizens responded to a call that still continues

today. A call to work together to introduce a

new culture: a culture of peace. We propo-

se direct accountability for each citizen and

offer the Fundació per la Pau as a channel

and instrument of the democratic pressure

that, together, we can all apply.

Many thanks to everyone for your uncondi-

tional support!

Alfons Banda

President of the Fundació per la Pau

1. INTRODUCTION


77

2. CHRONICLE OF A QUARTER OF A CENTURY

In this chronicle we remember some of the most relevant historical developments in conflicts and peace that have characterised the last quarter of a century in the history of humanity.

yEAr historicAl dEvEloPmEntsnobEl PEAcE

PricE

1983 The same year in which the Fundació per la Pau (Foundation for Peace)

was born, the North American president Ronald Reagan launched his

Strategic Defense Initiative, popularly known as ‘Star Wars’. That year,

Reagan denounced the Soviet Union as “an evil empire” and encouraged

a policy of military intervention to wipe out Marxist regimes in Third

World countries.

In retaliation to Reagan’s threats, the Soviet Union also announced the

installation of new missiles.

Lech Walesa Polish politician, founder of So-

lidarity and President of Poland

between 1990 and 1995. He

campaigned in favour of human

rights during the pro-Soviet

regime.

1984 This was the year in which the United Kingdom withdrew from UNESCO

because of disagreements over the organisation’s objective, mainly be-

cause of the MacBride report “Many Voices, One World”. The US also

announced its decision to leave, as did Singapore. The United Kingdom

rejoined the organisation in 1997, the US in 2003 and Singapore in

2007.

After much debate, on 28 December, on the Día de los Inocentes (Spain’s

equivalent to April Fool’s Day), the Official State Gazette published a

law regulating the right to conscientious objection to military service in

Spain. However, because of the restrictions this imposed on the right to

object, the Ombudsman appealed against it on constitutional grounds.

At the end of 1987, the Constitutional Tribunal fully validated the law.

The Soviet Union, at the height of the arms race, deployed SS-20 missi-

les in Eastern Germany.

In Catalonia, the first year of the International University for Peace at

Sant Cugat del Vallès was celebrated.

Desmond Tutu Bishop of South Africa. For his

work against apartheid.

1985 Mikhail Gorbachev became president of the Soviet Union and his Per-

estroika policy made Reagan reconsider his foreign policy. The United

States and Soviet Union resumed talks and negotiations on nuclear and

space disarmament after four years of Cold War.


the Prevention of Nuclear War An international medical or-

ganisation founded in 1980 by

Russian and American doctors.

For the prevention of nuclear

war and armed conflict..

1986 Declared International Year of Peace by the United Nations.

Switzerland’s Prime Minister, Olof Palme, was assassinated while out

walking with his wife. Palme was a strong defender of pacifism and

worked to improve the tension between the two blocs.

Elie Wiesel North American writer from

Romania, who survived the Nazi

concentration camps. For stories

of her personal experience and

her work for the peace cause.


78


PricE

In Chernobyl (Ukraine), the worst nuclear accident in history occurred.

Radioactive rain fell as far away as the Unites States, United Kingdom

and Scandinavia.

The Palestine leader Arafat accepted the United Nations’ 242 resoluti-

on, which recognised the existence of the state of Israel.

The Spanish government called a referendum on 12 March on whether

the country should remain in NATO. This proved to be a controversial

referendum because, just after coming into government, the Spanish So-

cialist party, led by Felipe González, had campaigned against the coun-

try’s membership. Around 52.5% of voters voted “yes” as opposed to

39.8% who voted against it. The “no” vote triumphed in Catalonia, Na-

varra, the Basque Country and the Canary Islands.

In the Basque Country, the “Gesto por la Paz” coordinating group was

created, bringing together different hitherto silent initiatives and groups

that were finding their voice and becoming organised to reject violence.

1987 On 19 July, one of the worst ETA terrorist attacks took place at the

Hipercor supermarket in Barcelona: 21 people died and more than 45

were injured.

On 9 December, the first Intifada broke out on the West Bank and in

Gaza against the Israeli occupation.

Also in December, Ronald Reagan and Mikhail Gorbachev signed the

Intermediate-Range Nuclear Forces Treaty (INF). For the first time in

history, an agreement was reached to reduce the superpowers’ nuclear

arsenals.

Federico Mayor Zaragoza was chosen as Director General of UNESCO,

where he strongly encouraged a culture of peace.

Óscar Arias Sánchez

Lawyer, philosopher, businessman

and politician, and president

of Costa Rica at the time, a

position he occupied from 1986

to 1990. For his contribution

to peace negotiations in Central

America.

1988 On 15 January, Seán MacBride died in Dublin. Journalist, lawyer and

politician, co-founder of Amnesty International, president of the Inter-

national Peace Bureau (1974–1985) and Nobel Peace Prize winner in

1974.

In March, an agreement was signed in Sapoa, Nicaragua. This was a

ceasefire between the Sandinista government and the opposition and

various programmes were presented on how to achieve peace in the

country.

In July of the same year, Iraq and Iran also signed a peace treaty after

eight years of an intense war that, using weapons from several western

countries, caused the death of more than a million persons.

In August, the Burmese activist and pacifist Aung San Suu Kyi held her

first demonstration for democracy in Burma. Unfortunately, in Sept-

ember, a coup d’état occurred and the military dictatorship came into

power that is still controlling the country now.

United Nations Peace Corps

Better known as the Blue Berets.

For their participation in peace

missions in numerous conflicts

since 1956.


79


PricE

On 15 December, the United Nations recognised the state of Palestine.

This same year, a group of Israeli women organised a silent protest

against the occupation of Palestine. From this point on, the demonstra-

tions continued, giving rise to the feminist and pacifist movement known

as “Women in Black”, later on becoming very active in the Balkan con-

flict.

1989 In Spain, ETA declared its first unilateral truce and announced the be-

ginning of rounds of negotiations with the Spanish government in Al-

giers. Thus the “Algiers Conversations” were born.

On 4 June in China, various pro-democracy demonstrations, led by stu-

dents, were violently quashed by the Chinese army in Tiananmen Square.

Nearly five thousand people died and two million were injured. This put

an end to the popular uprisings that had started on 15 April.

On 9 November, the Berlin Wall, symbol of the Cold War, fell.

On 16 November, armed forces in El Salvador assassinated six Jesuit

priests and two workers at their residence at the Central American Uni-

versity of San Salvador. Amongst those assassinated were the president

of UCA, Ignacio Ellacuría, and the director of Human Rights at the

university, Segundo Montes.

The MOC (Moviment per l’Objecció de Consciència) and other collecti-

ves launched strategies against the mandatory social service that young

men had to do if they refused to do military service in Spain. At the end

of the year, the first courts martial were held and prison sentences were

given out to protesters.

The fourteenth Dalai Lama,

Tenzin Gyatso

Religious and political leader of

Tibet. For his constant resis-

tance to the use of violence in

his people’s fight to regain their

freedom.

1990 On 11 February, the South African leader Nelson Mandela was released

from prison after 27 years in captivity. A few days later, for the first time

in 30 years, a general assembly of Nelson Mandela’s African National

Congress (ANC) took place.

In August, the crisis between Iraq and Kuwait escalated when the Iraqi

army rapidly invaded the emirate, in the face of little resistance.

On 21 November, at the OSCE summit in Paris, the Cold War officially

ended.

Mikhail Gorbachev

President of the Soviet Union

from 1989 until 1991. For his

important role in the process

that ended the Cold War.

1991 The Golf War started in January when a coalition of forces led by the US

army confronted Iraq. The intense allied attacks forced Iraq to withdraw

from Kuwait and the war ended on 28 February when Iraq surrendered.

Thousands of citizens around the world demonstrated against this war.

Also, in Barcelona, the Diari de la Pau (Diary of Peace) was created, an

initiative led by a group of journalists to denounce the war.

The United Nations voted unanimously to condemn Israel’s treatment of

Palestinians in the country. At the end of October, a Middle East Peace

Conference took place in Madrid.

Aung San Suu Ky Activist and leader of the Na-

tional League for Democracy in

Burma. For her nonviolent de-

fence of democracy and human

rights.


80


PricE

On 1 July, the Warsaw Pact was officially dissolved.

During this year, the Baltic republics and various Soviet countries in

Eastern Europe gained their independence from the former USSR. Con-

flicts also began this year in the former Yugoslavia, with the Ten-Day

War for the independence of Slovenia.

1992 In January, the USA and Russia officially re-established diplomatic re-

lations.

The same month, in Mexico City, representatives from the San Salvador

government and the FMLN (Frente Farabundo Martí para la Libera-

ción Nacional) signed the Chapultepec Agreements, putting an end to

the 12-year civil war in El Salvador.

In February, an historic non-aggression and de-nuclearisation agree-

ment was ratified between the two Koreas, which had been officially at

war since 1953.

In spring, Bosnia and Herzegovina was declared an independent state.

Barely after this declaration had been made public, Serbian forces su-

rrounded Sarajevo, the country’s capital, and began a three-year siege,

becoming one of the longest in modern military history. The city remai-

ned without electricity, water, heating and medicine. More than 12,000

people died and 50,000 were injured.

Butros Butros-Ghali, elected the new Secretary General of the United

Nations in January of this year, presented “An Agenda for Peace” in

which he promoted a more active role for the United Nations in the pre-

vention of violence and in the construction and maintenance of peace.

In December, Elkarri was created – a social movement for dialogue and

agreement for the Basque Country. The group tried to bring about a pea-

ce process while defending a peaceful solution to the Basque conflict.

Rigoberta Menchú Tum Indigenous Guatemalan leader

and member of the Quitxé-Maya

group. For her work in favour of

social justice and ethnic-cultural

reconciliation based on the res-

pect of indigenous people.

1993 In January, the North American president George Bush and the Russian

president Boris Yeltsin signed the Start II nuclear disarmament agre-

ement to reduce nuclear arsenals. A few days later, an agreement was

signed in Paris prohibiting the use of chemical warfare.

In February, the United Nations approved the creation of the Interna-

tional Criminal Tribunal for the former Yugoslavia, finally constituted

on 25 May.

On 13 September, the Declaration of Principles for the self-government

of the Gaza Strip and Jericho was signed in Washington, the first agree-

ment between Israel and the Palestine PLO, which made the Palestinian

National Authority (PNA) official. The Israeli leader Yitzak Rabin and

the Palestinian leader Yasser Arafat shook hands.

Nelson Mandela, F.W. de Klerk Mandela, leader of the African

National Congress (ANC) and

de Klerk, last president of the

apartheid regime in South Afri-

ca. For their work to peacefully

end the apartheid regime and for

laying the foundations for a new

democratic South Africa.


81


PricE

1994 This year, the Bosnia and Herzegovina conflict escalated into widespread

violence and the civil population suffered. A howitzer that exploded in

Sarajevo market on 5 February caused the death of 68 people and in-

jured more than 200, in one of the most brutal killings in the Bosnian

capital during the city’s siege.

On 6 April, the presidents of Rwanda and Burundi were killed during

an aerial attack on Kigali. Civil war and the inter-ethnic killings spread

through Rwanda and ended up causing hundreds of thousands of deaths,

two million refugees and three million more displaced people.

The Russian army invaded Chechnya to take charge of a territory that,

since 1991, had enjoyed de facto independence. In spite of the superio-

rity of the Russian forces, the war continued until 1996, when a pea-

ce agreement was signed and the withdrawal of Russian troops was

agreed.

The British government and Sinn Fein – the political arm of the IRA –

made their first official contact after 22 years of non-communication

on 9 December at Stormont Castle. The start of talks was the first proof

that Northern Ireland was moving towards peace, after 25 years of ar-

med conflict and more than 3,000 deaths.

This same year, Nelson Mandela was elected President of South Africa,

making him the first black president in the country’s history and also

the first elected by universal suffrage.

Yasser Arafat, Shimon Peres,

Yitzhak Rabin

The Palestinian leader Yasser

Arafat was president of the PLO

and leader of the secular politi-

cal party Fada-hi. Shimon Peres,

politician and Israeli states-

man, was twice Prime Minister

(1984–1986 and 1995– 1996)

and has been President of Israel

since 2007. Yitzhak Rabin,

Israeli politician and Primer

Minister (1974–1977 and

1992–1995). He was assassina-

ted in 1995 by an Israeli right-

wing radical extremist. They all

received the prize for their joint

efforts to work for peace in the

Middle East.

1995 Fifty years after atomic bombs were dropped on Hiroshima and Nagasa-

ki, various commemorative acts were held. However, these were muddied

by the nuclear powers’ failure to reach a compromise on eliminating the-

se types of arsenals. This was set out at the revision conference for the

Nuclear Non-Proliferation Treaty, which took place in April and May in

New York. The atomic tests carried out by the French and Chinese go-

vernments during the 50th anniversary year also constituted a peculiar

way to commemorate such an event.

On 11 July, the Serbian army evacuated and deported 20,000 people in

Srebrenica (Bosnia and Herzegovina) and then killed 8,000 while the

European Union and the United Nations looked on, passive and impo-

tent.

In September, the Bosnia and Herzegovina war ended, and on 21 Nov-

ember the presidents of Serbia, Croatia and Bosnia (Slobodan Milose-

vic, Franco Tudjman and Alija Izetbegovic, respectively) signed a peace

agreement in Dayton (Ohio). After 20 days of negotiations, an unders-

tanding was reached with mediation by the United States.

On 11 September, in Catalonia, Terra Lliure, an independent armed Ca-

talan organisation founded in 1978, was formally dissolved. Thus ended

the attempt to develop armed resistance in Catalonia.

In New York, October saw a summit for heads of state and govern-



World Affairs

Nuclear physicist, of Polish ori-

gin. For his efforts in eradicating

nuclear arms.


82


PricE

ment to commemorate the 50th anniversary of the creation of the Uni-

ted Nations.

1996 In January, British Prime Minister, John Major, proposed the idea of

holding elections in Northern Ireland to the House of Commons, in an

attempt to re-establish the Regional Assembly and electorally legitimi-

se those who were to negotiate the future of Northern Ireland. Gerry

Adams rejected the offer on the 9 February and the IRA broke their

17-month truce with an attack on London. On 4 March, Sinn Fein was

excluded from peace negotiations for refusing to condemn the attack.

In September, the Taliban took military control of Kabul, the capital of

Afghanistan, and forced the Mujahidin army government, led by Ahmed

Shah Massud, to abandon the city and seek refuge in the mountains.

The peace process between Israel and Palestine, which had been gai-

ning credibility in previous years, went through some very delicate times

because of the difficulties faced by Yasser Arafat’s PLO in controlling

terrorist acts by radical Islamists, and also because of the electoral

victory in Israel of Likhud Benjamin Netanyahu.

War returned to the African Great Lakes region. Thousands of Hutus

who had survived the 1994 killings fled to refugee camps in Burundi,

Zaire and Tanzania. The number of refugees grew so much that ethnic

hatred broke out in these countries and the conflict became more wides-

pread.

Carlos Filipe Ximenes Bello,

José Ramos-Horta

Leaders of the resistance move-

ment in Eastern Timor. For their

search for a peaceful solution

to the conflict between Eastern

Timor and Indonesia.

1997 In May, Zaire remained in the hands of the rebel troops of Laurent-Désiré Kabila, who was appointed president of the country, whose new name became the Democratic Republic of Congo. On 7 September, the dictator Mobuto Sese Seko died in Rabat, after leading Zaire since 1965. Mobutu’s death put an end to a series of civil and ethnic wars that, in only a few years, had affected Ethiopia, Eritrea, Uganda, Rwan-da and Burundi, as well as Zaire, and which had put into power old left-wing leaders such as Kabila himself.

This year, the South African president Nelson Mandela began a slow retreat from the front line of power by giving up the presidency of his party, the African National Congress (ANC), making it very clear that he would not be standing at the next presidential elections planned for 1999.

In Colombia, nearly 10 million people participated in the ‘Mandato po-pular por la Paz’, in which they rejected violence and reclaimed the right for the protection of human rights.

In December, the Mine Ban Treaty was approved in Ottawa.

Terrorist organisation ETA kidnapped and assassinated the town coun-cillor of Ermua, Miguel Angel Blanco. During the kidnapping, various demonstrations were held all over the country demanding his freedom but, two days later, he was discovered gravely injured and died the fo-llowing day.


Ban Landmines, Jody Williams

Prize awarded to the Internatio-

nal Campaign to Ban Landmines

(ICBL), led by Jody Williams.

For its work to ban the use of

and clear up landmines.


83


PricE

1998 April: the British and Irish governments signed the “Good Friday Agree-

ment”, a treaty which saw the culmination of a long process of dialogue

and negotiations between the republican and unionist forces, and the

beginning of the end of the most virulent conflict in Northern Ireland.

In July, the Treaty of Rome was signed to create a permanent Interna-

tional Criminal Tribunal, with headquarters in The Hague. Its objective

was to establish worldwide jurisdiction and prevent impunity for such

offences as genocide, war crimes and those against humanity.

On 7 August, two terrorist attempts were made against the North Ameri-

can embassies in Nairobi and Dar es Salaam, leading to 258 deaths and

more than 4,250 injuries. The attacks were carried out by the unknown

“Liberation Army for Holy Sites”, behind which the USA saw the Saudi

millionaire Osama bin Laden, thought to be hiding in Afghanistan. In

response to the attack, the USA bombed Afghanistan and the Sudan.

On 12 December, political parties, trade unions and social organisations

signed up to the Declaration of Lizarra, a peace agreement that de-

manded a political and negotiated solution be found to end the historic

conflict between Euskal Herria and the Spanish and French states. The

agreement, which took the Irish referendum as its model, was unpre-

cedented in the Basque Country. Days later, on 16 of December, ETA

announced an indefinite truce.

On 19 October, General Augusto Pinochet, Chilean dictator from 1973

to 1990, was detained in London. This represented an important step

forward in ending impunity through international justice.

In October, a report by the Truth and Reconciliation Commission, crea-

ted in 1995 and presided over by Anglican Archbishop Desmond Tutu,

was presented in Pretoria to clarify the crimes committed in the years

of apartheid and to bring to light those involved.

The 10 December saw the 50th anniversary of the proclamation of the

Human Rights Act by the United Nations.

John Hume, David Trimble John Hume, leader of the Social

Democratic and Labour Party

(SDLP), and David Trimble,

president of the Ulster Unio-

nist Party (UUP) and prime

minister of the new government

of Ireland set up in 1998. For

their efforts to find a peaceful

solution to the Northern Ireland

conflict.

1999 In February, the United Nations decided to withdraw all US and UK

personnel from Iraq.

From March until the end of June, NATO forces took part in a military

intervention in the Yugoslavian war, carrying out continuous bombard-

ments against Yugoslavian objectives. Albanian fighters also continued

attacking the Serbian forces and the civil services in Kosovo, while the

Serbian forces attacked the Albanian civil rebel forces, causing ethnic

cleansing that culminated in massive human displacement into neigh-

bouring countries.

On 1 March, the Ottawa Treaty to Ban Landmines came into full effect,

after being ratified by 65 countries.

On 20 April, two youths carrying various weapons went on a killing

spree in Columbine. They killed more than 30 people and injured 24

Médecins sans Frontières

Medical and humanitarian orga-

nisation, international in nature,

created in 1971, which offers

medical assistance in times of

emergency in more than 79

countries. In recognition of its

pioneering humanitarian actions

on different continents.


84


PricE

before killing themselves.

In May, the Hague’s Appeal for Peace was celebrated. More than

10,000 activists from around the world gathered to commemorate 100

years since the first international peace conference.

Some months later, in November, around 100,000 trade unionists, NGOs

and other social organisations demonstrated in Seattle against the World

Trade Organisation (WTO) and the launch of a new millennium round

of trade negotiations. It was considered the first large demonstration in

favour of a different kind of globalisation.

On 3 December, ETA announced the end of its ceasefire.

2000 The United Nations declared 2000 the International Year for the Cul-

ture of Peace.

In February, the Russian Army took Grozny, the capital of Chechnya.

A few days later, the Human Rights Watch organisation revealed that

almost 62 civilians had been executed by the army in the Adli district, in

the south of the Chechnyan capital.

In July, a second round of negotiations took place at Camp David. Un-

der the auspices of North American president Bill Clinton, Palestine’s

Yasser Arafat, and Israel’s Ehud Barak, the delegates tried to reach an

agreement for a final status for Palestine. The summit ended without

any agreement being reached.

On 28 September, the second Intifada uprising began in Palestine, after

which Ariel Sharon visited the esplanade of the Mosques in Jerusalem.

On 20 May, a demonstration was organised in Barcelona in favour of

peace and the demilitarisation of society, and against the military pa-

rade that the Ministry of Defence had organised in the city. As well

as the demonstration, other activities were held during May, such as a

people’s camp and a Festival for Peace, which was attended by more

than 50,000 people.

Kim Dae-Jung President of South Korea

between 1998 and 2003. For

his work in favour of democra-

cy and human rights in South

Korea and all of Asia, and for

peace and reconciliation with

Northern Korea in particular.

2001 The Porto Alegre World Social Forum was celebrated for the first time. More than 12,000 people attended.

On 20 January, George W. Bush Jr. became president of the United Sta-tes. In less than a month, the North American air force bombed Bagh-dad, the capital of Iraq.

On 11 September, the worst terrorist attacks in US history took place. Suicide bombers took control of four passenger jets, two of which cras-hed into the World Trade Center buildings. Shortly after impact, these collapsed and nearly 3,000 people died. A third aeroplane crashed into the Pentagon and another came down to the east of Pennsylvania, after missing its objective, Washington DC. The attacks were blamed on the radical Islamic group Al-Qaida, led by Osama bin Laden.

In October, Afghanistan was invaded by the United States and its allies.

The United Nations and Kofi

Annan

For their work for a better orga-

nised and more peaceful world.


85


PricE

2002 From this year onwards, military service stopped being compulsory in

Spain and the armed forces became completely professional.

In February, the president of Colombia, Andrés Pastrana, after various

attempts at an agreement, suspended the peace process with the FARC

guerrilla group, which he accused of kidnapping and killing civilians. A

few days later, the FARC kidnapped the country’s presidential candi-

date, Ingrid Betancourt. On 26 May, the liberal Guyanese Álvaro Uribe

won the elections by an absolute majority, stating that a war to the

death against the guerrillas was the only way to get the economy back

on track and guarantee the good name of the country.

Also in February, the Israeli army launched a massive attack on Palesti-

nian civil refugee camps in Bethlehem, Jenin and Nablus.

In December, in Pretoria (South Africa) the government of the Demo-

cratic Republic of Congo and its opposition signed a peace agreement

that put an end to four years of civil war.

On 14 October, in the Spanish state, more than a million researchers,

headed by Federico Mayor Zaragoza, declared themselves “scientific

objectors” to show their opposition to the growing militarisation of

Spanish scientific research in recent years. The researchers joined the

campaign: “Per la pau: Prou investigació militar”, supported by more

than 50 organisations.

Jimmy Carter Ex-president of the USA. In

recognition of his efforts to find

peaceful solutions to internatio-

nal conflicts.

2003 After the news of an imminent attack on Iraq by the USA and Great

Britain, which was supported by Aznar, the Spanish president, millions

of people from around the world demonstrated against the war on 15

February. In Barcelona, more than a million and a half people took to

the streets. A few days before, on 11 February, all the opposition groups

in Spanish government supported a motion against the military position

adopted by Bush, Blair and Aznar towards the Iraqi crisis.

On 20 March, North American and British troops launched their first

attack against an Iraqi city. The Iraq war had begun. On 9 April, US tro-

ops took control of Baghdad and a group of civilians tore down a large

statue of Saddam Hussein. On 14 April, US troops occupied Tikrit, the

last important city in the country to be conquered. On 1 May, President

George W Bush declared the end of the Iraq War. In December, the USA

announced that they had captured Saddam Hussein.

In Catalonia, on 4 July, the Parliament approved the Llei de Foment de

la Pau, a pioneering law in Europe.

Shirin Ebadi Lawyer and judge in Iran. For

her efforts in defending demo-

cracy and human rights, especia-

lly those of women and children,

in Iran and in the Muslim world

in general.

2004 On 11 March, the worst terrorist attacks in Spanish history took place

in Madrid. The attacks, carried out by radical Islamists, comprised a

chain of explosions caused by bombs left on commuter trains and pro-

grammed to go off simultaneously on the trains’ approach to Atocha

Station. Two hundred and two people died and 1,400 were injured

In September, the kidnapping of a thousand boys and girls at a school

Wangari Maathai Biologist and professor from

Kenya. For her contribution to

sustainable development, demo-

cracy and peace.


86


PricE

in Beslan, in North Ossetia, ended in the death of more than 330 people

after the intervention of Russian security forces.

2005 In January, elections took place in Iraq to choose a transitional National

Assembly that would be responsible for drawing up a new Constitution

for the country and for appointing a provisional government.

In February, North Korea announced that it had nuclear arms, two years

after withdrawing from the Nuclear Non-Proliferation Treaty.

In the same month, the Israeli Parliament approved the law to withdraw

from around twenty settlements in Gaza and the liberation of the PNA’s

territory, 38 years after occupation. In August, the dismantlement of the

Jewish colonies started near the border of the Gaza Strip, in accordance

with the withdrawal plan. Hamas announced that it would not abandon

the armed fight.

International Atomic Ener-

gy Agency and Mohamed El

Baradei Doctor in law. For his efforts

to avoid nuclear energy being

used for military purposes and

for guaranteeing that, if it is

employed for peaceful purposes,

that it will be used in the safest

way possible.

2006 On 25 January, the Islamist party Hamas won parliamentary elections

in Palestine, defeating Al Fatah, the historic leader of the Palestinian

battle.

On 22 March, ETA announced a permanent ceasefire.

In November, a Baghdad tribunal sentenced to death the ex-dictator of

Iraq Saddam Hussein, for crimes against humanity.

Muhammad Yunus and Grame-

en Bank

Economy professor Yunnus foun-

ded the Grameen Bank to give

credit to poorer people. For his

efforts in favour of social and

economic development for the

least fortunate.

2007 In February, North Korea agreed to stop their nuclear programme in

exchange for economic aid and fuel.

The same month, an international conference took place in Oslo to try

to ban cluster bombs. The Oslo Process ended with the approval of a

prohibition treaty in December 2008.

In June, the terrorist group ETA announced the end of the ceasefire they

had started on 22 March 2006, even though the group had already ca-

rried out an attack on Barajas Airport on 30 December 2006.

In November, the Spanish government approved the Arms Trade Law by

a large parliamentary majority.

In Catalonia, in December, the Parliament approved the Law of the

l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).



Former Vice President of the

USA. For his efforts to obtain

and spread information about

the role of mankind in clima-

te change and to propose the

necessary measures to fight

against this change.

2008 In February, Kosovo unilaterally formalised the declaration for indepen-

dence of Serbia, supported by most of the western community.

On 2 July, Colombia’s military forces liberated ex-presidential candidate

Ingrid Betancourt and 14 other people who had been kidnapped by the

FARC.

Also in July, the Serbian politician Radovan Karadzic was detained in

Belgrade and accused of genocide during the Bosnian war.

Martti Ahtisaari Former President of Finland.

For his important development

work in different continents and

during more than three decades,

to resolve international conflicts.


87


PricE

On 4 November, democrat Barak Obama won the US presidential elec-

tions and became the country’s first ever Afro-American president.

At the end of December, Israel started the bloodiest military offensive in

the past 40 years on the Gaza Strip, where more than 850 people died.

On 3 December, the Cluster Bomb Ban Treaty was passed in Oslo, with

the signature of 94 countries.


88


89

3. CREATING BALANCE: IF WE LIVE IN A DYNAMIC WORLD, PEACE IS POSSIBLE

Living from day to day, it can seem as if we

exist closed off from everything else. As life

carries on, we often don’t realise that sce-

narios, structures and situations keep chan-

ging.

But if we look at a significant period of time

as a whole, such as the last 25 years, we can

see that notorious changes have been made

in many directions. Structures, governments,

precepts, rules and models have disappea-

red. New risks and unimaginable dangers

have appeared. New possibilities for civil ac-

tion have arisen. There have been some sig-

nificant advances, but there have also been

steps backwards in other aspects too.

But what is evident from all of this is that we

live in dynamic times. And this is the best an-

tidote to pessimism, fatalism or resignation.

It’s true that such dynamism is not always

confined to the consolidating framework of

the peace culture, human rights and justice.

That’s fine. But what is certain is that our

world and our reality are not monolithic.

They are changeable. In terms of peace,

change is a real and possible scenario. And

if we can intervene and influence things our

way, peace can be achieved.

In 1983, the world was still in the grip of

the Cold War. A confrontation between two

sides, the East and the West that had a pro-

found effect on the international scene du-

ring the second half of the 20th century, even

though the two sides never actually met on

the battlefield. At the end of the 1990s, even

though total war between the two sides was

avoided, the balance was still frustrating and

distressing: wars between third countries

that had served as an indirect battlefield

between both sides; the endless escalation of

military armament and expense; the invisi-

bility of serious problems (poverty, injustice,

violation of human rights, intractable con-

flicts, oppression of peoples, etc.) due to the

priority given to bloc policies, etc.

This physical and direct non-confrontation

between the NATO bloc and the Warsaw

Pact bloc came at a great expense for other

parts of the world. Different countries and

regions became the ideal stage (indirectly,

mediating, manipulating, carrying out and

boosting the dynamics of internal and regio-

nal tensions) for settling their own disputes.

It’s therefore not surprising that these irres-

ponsible actions have led to countries beco-

ming adrift.

Nowadays, even though the overall number

of wars is in decline thanks to peace pro-

cesses, open armed conflicts are still diverse.

Africa, Asia and especially the Middle East

have the highest levels of conflict. Many of

these conflicts, latent and long-lasting, are

insignificant when seen within a short-term

context, but when seen accumulatively, they

exact a huge toll on human lives through

physical destruction and also by destroying

social cohesion, the standards for coexistence

and trust among people and groups. Fertile

ground for the consolidation of a culture of

acceptance and resignation to violence, im-

punity and injustice. In many of these cases,

the international community has proved to be

at least hesitant, and even directly unconcer-

ned or insensitive. It’s also important to note

that some of the current, more worrying and

bloody focuses of armed violence have many

connections with irresponsible policies from

previous years: the situations in Afghanistan

and Iraq would be incomprehensible without

the irresponsible policies seeking immediate

effects implemented during the Cold War.


90

Finally, there is the conflict between Pales-

tine and Israel. Apart from the suffering

that this generates, it is one of the conflicts

with the most impact on the global security

of the world: growing destabilisation in the

region, interference in worldwide governabi-

lity, influencing some of the actions of new

international terrorism, etc. A conflict that,

during these last 25 years, has seen all kinds

of actions: open battles, tension, intifadas

and popular revolts against occupation and

repression, cautious but apparently solid ho-

pes (the 1993 peace agreement), frustrated

peace processes (e.g. of 2000), beginnings

that are timid but at least moving in the

right direction to get rid of bad policies (dis-

mantling the shanty towns on the West Bank,

etc.). But, ultimately, we are faced with a

highly unstable and worrying scenario: an

Israeli government that is increasingly deci-

ded to hand out tough policies to the Pales-

tinian community; a divided Palestine that is

advancing towards an impasse without any

institutional exit, and an international com-

munity incapable or frightened of making

governments move towards a solution (two

viable, just and secure states) which, the

more time that we waste, the more impossi-

ble it becomes to achieve.

With regard to the consolidation of structu-

res and mechanisms of global governance,

the UN has had a range of experiences but,

overall, its capacity for action and its cre-

dibility have been falling. States, especially

the most important ones, have never really

wanted to allow such a major advance. Mo-

reover, many of their decisions and actions

have often involved significant deregulation

of the institution’s role. For example, the

five permanent members of the UN Security

Council break, or help to break, many reso-

lutions, recommendations and declarations

that have arisen from the United Nations’

system.

At the beginning of the Eighties, the USA’s

republican President Ronald Reagan mana-

ged to combine a management style based

on certain global agreements with other

actions emphasising a perspective of self-

sufficient isolation. In 1985, for example,

the USA left UNESCO because of discrepan-

cies in many areas (amongst others, for the

excellent report on communication, headed

by Seán MacBride). At the start of the 21st

century, we can see how this trend became

more radical and was brought to its ultimate

unilateral extreme under the presidency of

George W Bush Junior: boycott, contempt

and delegitimisation of worldwide govern-

ments and of the United Nations’ system, fa-

ilure to implement international legislation,

ignoring resolutions, boycotting worldwide

treaties and protocols, etc.

If, at the end of the 1990s, the discourse cri-

tical of security that had been encouraged

by centres of controversy studies and con-

flict analysis started to be taken on board,

at least at a formal level, then the 9/11 crisis

and the appearance of a new type of interna-

tional terrorism brought about a clear chan-

ge in trend. All parties opted to reopen and

restart militarisation (e.g. increases in mili-

tary spending, rearmament, etc.) and to ge-

nerate a discourse that, for reasons of safety

and security, had to reduce opportunities

for freedom and democracy. Guantanamo

is the most evident and palpable example of

this but it hasn’t been the only one. In many

countries significant limits to press freedom

or a reduction in human rights and liberties

have occurred, with the excuse that this is

necessary in order to combat terrorism and

better defend ourselves. In recent years,

however, strong evidence has resurfaced for

the following: in order to achieve a more se-

cure world, we must broaden democracy and

human rights, not limit and reduce them.


91

With the democratic presidency of Barack

Obama, at least, a new age is beginning,

whose characteristic traits might be consen-

sus-building, a bid for dialogue and the wish

to build a leadership not solely based on fear

and brute force.

With regard to the issue of economic resour-

ces for militarisation, we find a contradic-

tion that once affected the Cold War (which

was used as justification for a spectacular

arms race) the peace dividend that was so

talked about (the release of funds for social

policies) has not occurred. And especially

because, since the start of the 21st century,

military expenditure and investment in arms

have risen to hitherto unknown levels.

Despite these undeniably worrying trends,

recently we have also seen more promising

processes. Amongst these is the possibility of

achieving concrete objectives through global

campaigns.

Not many successes could be chalked up in

1983 but, since then, disarmament agree-

ments have made fairly significant advances.

The Anti-Personnel Mine Treaty, approved in

1997, as well as the Cluster Bomb Ban Trea-

ty, approved in 2008, are clear examples of

how campaigns coordinated at a global level

can define precise and realisable objectives,

forge links with NGOs and groups outside

the peace movement and with the support

of some governments, members of the pea-

ce corps and the media, it has been possible

to make progress. Right now, there is also a

more open, complex but also essential move-

ment towards greater levels of collective se-

curity: the transparency and control of trade

in small arms.

At the beginning of the 1980s, Thatcher’s UK

government and Reagan’s US government

headed an economic package of measures

based on deregulisation and liberalisation

that, years later, would end up being sum-

marised and defined publically as the “Was-

hington Consensus”. This drive turned into

an ideological, neo-liberal wave that would

eventually set off the emergence of a move-

ment in favour of a different kind of globa-

lisation. A movement that, with the addition

of traditional energies and new sectors, war-

ned that policies and societies were gradua-

lly adapting to economic models and policies

that were decided by a few, instead of buil-

ding economic systems that could adapt to

the needs of individuals and societies. At the

beginning of 2009, very few doubted that the

current economic crisis made it necessary to

impose limits on deregulation, on the lack of

control over certain business practices and

the excessiveness of the financial economy.

Concerning the protection of human rights,

all these years there has been a growing

awareness in the face of barbarous acts, ge-

nocide and war crimes, and the growing be-

lief that impunity can no longer be allowed.

The persecution of some of those responsible

for genocide and dictatorships, as well the

formal creation of the International Crimi-

nal Tribunal are positive steps towards the

end of barbarity and impunity.

Finally, at a global level, it is necessary to

highlight the presence and emergence – as a

relevant player – of global citizenship. This

is not a precise or homogenous player, nor

is it always coherent. But at certain times,

the huge demonstrations against the war in

Iraq in 2003, or the various processes en-

hancing participation and agreement regar-

ding alternative standards, generated inside

the Worldwide Social Forums, have demons-

trated that global citizenship has been both

strong and present.

In Spain, in 1983, discussions were still

underway about the law concerning cons-

cientious objection, contained within the


92

Spanish Constitution of 1978. At the end

of 1984, the Ley de Objeción de Conscien-

cia was approved and – in an avalanche of

criticism from NGOs, the Autonomous Com-

munities and the Ombudsman, which would

end up bringing appeals, the Constitutional

Court supported the key principles. A di-

fferent compulsory social service, longer in

duration, was imposed on objectors. Despite

being a restrictive law to dissuade objection,

within the clarification of a legal framework,

objection was diminished. Over the next few

years, significant numbers of young men op-

ted to refuse doing military service (greater

numbers than those of other European de-

mocratic countries).

At the end of the 1980s, a new strategy

appeared from both the oldest and newer ob-

jection groups, namely insubordination, en-

couraging opposition to all types of service.

The significant social criticism that encoura-

ged objection and noncompliance, the resul-

ting media impact, the solidarity of different

sectors in the face of reprisals against in-

subordinates, etc, were all important factors

that endangered the model of mandatory mi-

litary service. All this, in addition to the new

international context (the end of the Cold

War, new approaches in defence policies,

new models promoted within the context of

NATO, etc) made the continuity of compul-

sory military service impossible.

This was the end of compulsory military

service but not the end of militarisation. In

fact, in some ways it provided a new incen-

tive. With the excuse of modernising obso-

lete armies, of renovating weapons, of im-

proving professionalism, etc., more money

was allocated to military spending, to very

significantly increase scientific research into

the military and strengthen the promotion

and marketing of the army, aimed at young

people and educational spheres. In turn, this

new militarisation led to new responses and

criticism: educational objectors, who oppo-

sed the presence of armed forces in their

classrooms, and objectors from research and

universities, who renounced participating in

and developing military research.

Armies, not only in Spain but also in the en-

tire Western world, continued changing their

appearance and justification. Only 25 years

ago, people still talked about the need to de-

fend a country or territory, whereas nowadays

armies everywhere are being portrayed as

humanitarian agents. Beyond the weakness,

contradictions and problems involved in this

new “humanitarian militarism”, we nonethe-

less need to remember that the figures re-

lated to the investment (personnel and eco-

nomic) in Western military “humanitarian”

or “peace” missions is small and limited in

comparison with the global figure.

None of this is new to the transformation

of NATO. The reason that one of the most

important civic campaigns of the 1980s

throughout the state, now NATO is experien-

cing a complex situation: it survives within a

totally different context to that in which it

was created and, in theory, gave it meaning.

There is another significant change that can

be evaluated concerning the military in this

period: in 1987, the Spanish government de-

cided to make its arms trade secret.

And so began a hijacking of all democratic

debate for an issue so important and with as

much impact as the global arms trade. Af-

ter many complaints, campaigns and work,

in 2007 a law was passed by the Spanish

government to regulate the arms trade in

Spain. A small and insignificant step but a

necessary one to bring an obscured issue to

light.

In Catalonia, perhaps what stands out most

about this period is how significant civic

awareness, in favour of peace, has become


93

Catalonia’s distinctive feature, and how

it has had an impact in both political and

institutional terms. The demonstrations and

mobilisation at the beginning of the 1990s

against the Iraq War, the implication of the

Balkan conflicts, the significant figures of

objection and insubordination, the important

work that took place in education (as much

in formal settings as in leisure centres) or,

later on, on entry to university and the aca-

demic world, have all been factors helping to

spread a culture of peace throughout Cata-

lan society.

Civic and social opposition to the military

process in May 2000 had important and

unforeseen consequences. The initial appro-

val of a legislative text which, after parlia-

mentary debate with civil society, ended up

with the Llei de Foment de la Pau in 2003

being passed by the Catalan parliament, a

pioneering text in how it claimed that public

institutions should assume their own respon-

sibility in building a culture of peace. The

spectacular response from citizens before

the 2003 war made it clear how important a

culture of peace is in Catalonia.

Later on, the start-up of the Consell Català

de Foment de la Pau (an organisation jointly

made up of civilians, public administration

and academia, whose aim was to ensure

the promotion of public peace policies), the

creation of the Oficina de Promoció de la

Pau i els Drets Humans of the Catalan go-

vernment, and the contribution to the “axis

of peace” made by the Agència Catalana

de Cooperació al Desenvolupament have all

been elements of significant public action

culminating in the very recent creation of

the Institut Català Internacional per la Pau

(ICIP), a proposal arising from the Funda-ció per la Pau, discussed and agreed on with

the rest of civil society, academia and the

political world, ending with the Parliament

creating a body with a public purpose but no

governmental control. This is a good example

of the action that should be taken: the cha-

llenges we face on the long road towards the

construction of peace are too important not

to be able to make bold, generous and ambi-

tious proposals in order to make headway.


95

RoadshowsDuring the last 25 years, the Fundació per la Pau has created a total of ten exhibitions

that have travelled hundreds of thousands

of kilometres from town to town. Thousands

of children, teenagers and adults have had

the chance to visit exhibitions in town halls,

schools, museums, associations, and civic

centres in hundreds of locations in Catalonia,

mainly in the districts around Barcelona.

“Per la Pau” (1985–1998) For Peace was the first exhibition roadshow

created by the Fundació per la Pau. It offe-

red a dynamic but comprehensive overview

of the issues that hinder peace: the death pe-

nalty, 20th-century wars, the abyss between

North and South, daily violence, nuclear

threat, military spending, the arms trade,

etc., as well as work for peace.

During November and December 1985, this

exhibition was based at Drassanes (Barcelo-

na) and later at the Fundació per la Pau. It

made use of different technologies (from in-

teractive computer programs to audiovisual

materials), involving significant investment

and impact on the part of the Foundation.

From 1992 to nearly the end of 1998, a copy

of the exhibition visited hundreds of munici-

palities throughout Catalonia.

“Humoristes gràfics per la Pau” (1984)Cartoonist for Peace. A dozen cartoonists

loaned, donated or drew humorous drawings

about peace and the anti-NATO movement

that the Fundació per la Pau brought toge-

ther for its 1984 roadshow. Work by Cesc,

Chumy Chúmez, Forges, Guillén, José Luís

Martín, Martín Morales, Máximo, Núria

Pompeia, Oli, Quino, Perich and Romeu

showed the need to resolve the contradic-

tions faced by humanity, mainly regarding

this universal issue: if we want peace, we’ve

got to prepare for it.

“Desarmem la mar” (1991) In 1991, the Fundació per la Pau and Green-

peace organised a joint exhibition (Let’s Di-

sarm the Sea) on the danger that nuclear

weapons represent for human life and the

preservation of the environment, considering

their impact on the sea.


(1995–1999) To commemorate the International Year for

Tolerance, the Foundation devised an educa-

tional activity for school groups to promote

tolerance and the acceptance of diversity.

This initiative was based on the production

of the exhibition entitled A common house,

a complex house, which had a permanent

home at the Foundation and was visited by

many school groups.

During 1998, this exhibition was set up at the

hall of the Palau del Mar and, from 1999,

it moved to La Conreria, the colonial home

rAising AwArEnEss And EducAtion for PEAcE Since it was created, the Fundació per la Pau has worked towards raising awareness of, disseminating and prioritising the values of peace, disarmament, tolerance, human rights, nonviolence and solidarity. To achieve this, a number of educative and cultural resources have been made available to actors in Catalo-nia to help them carry out their educational and training work. Amongst the Foundation’s proposals have been roadshows, pedagogical activities, teaching materials, publications and a resource centre.

4. 25 YEARS OF WORK FOR PEACE

Cora Weiss President of the Hague Appeal for Peace, New “Achieving peace when the citizens of the world unders-tand global problems; having the skills to resolve con-flicts in a constructive way; knowing and living with the standards of human rights, of gender, of racial equa-lity; appreciating cultural diversity; and respecting the integrity of the Earth... The-se lessons cannot be achie-ved without a continuous, systematic and international education about peace.”


96

of the Fundació Pere Tarrés. In the middle

of 1996, the Fundació per la Pau created

a roadshow that visited educational centres

around Catalonia.


(1997–1999)Created midway through 1997, with the

hope of making an informative contribution

to human rights, this exhibition, By the hand

of human rights, reviewed the creation, con-

tents, and objectives of the Universal Decla-

ration of Human Rights, as well as the vio-

lations and challenges that have arisen. The

roadshow visited numerous locations throug-

hout 1998 and 1999.


(2000–2001)The 20th century witnessed war, genocide

and abuse of human rights, but it also showed

that it’s possible to move forward and build

a different world, with peace, justice, and li-

berty being a reality. Culture of peace for the

new millennium was an invitation to reflect

on the legacy of the 20th century and to con-

sider the best way forward for peace in the

new millennium. The exhibition, specifically

aimed at secondary school pupils, was ac-

companied by a teaching programme.

“Globalització” (2003–2004) Globalization. For some years now everyo-

ne has been tal-king about globalisation: the

media talks about it with complete ease, so-

ciety is aware of its pros and cons. But what

exactly does this term mean? Is it just an

economic process? Is it beneficial or disa-

dvantageous for most people? With this ex-

hibition, the Fundació per la Pau wished to

clearly and simply explain what globalisation

is and what effects it may have to help us

better understand what is happening in the

world and how we can react.

“Desarmats, més segurs?” (2005–2006)Governments from around the world arm

themselves in the name of security, in res-

ponse – they say – to the threat of terrorism.

But what really makes us secure? What puts

our lives in danger? Does military defence

guarantee that we are safe? Disarmed, more

secure? asked visitors these questions and

invited them to take a standpoint.


(2007–2009)With a graphic direct style, the exhibition The

violence we accept invited reflection on how

we live alongside violence in our daily lives,

on our capacity to identify violence and how

we might avoid it. The exhibition also gave

clues tips on how we can build and spread,

little by little, the culture of peace from our

own homes, our schools, our work places and

our neighbourhoods.

“Cinema i Pau” (2008–2009)Cinema and Peace. From examples of films

such as Gandhi, Do the Right Thing, Paradise

Now and many others, this roadshow invited

visitors to reflect on the presence of a cultu-

re of peace, nonviolence, forgotten conflicts,

terrorism, the military and the arms trade on

the big screen. The exhibition could be seen

in the outskirts of Girona.

Other materials and proposals

“Cinema per la Pau” (1989–1992) The annual Cinema for Peace exhibition was

held from 1989 until 1992. The exhibition,

which was open to all types of public, showed

commercial films with themes based on pea-

ce, human rights and development, documen-

taries, videos and cartoons of an educational

nature. During these years, various films and

materials were shown that were subsequently

distributed commercially.

Maleta Pedagògica per la TolerànciaIn 1995, on the request of the Catalan So-

cial Welfare Department and together with

Oxfam International, the Fundació per la Pau developed a “pedagogical case for to-

lerance”, distributed to all schools in Cata-

lonia. The case contained dossiers for pupils

and teachers, notes, videos, books and a ‘to-

lerance’ game.

Programme: “No hi ha drets humans

sinó hi ha pau”

There are no human rights but there is pe-

ace. Since September 1997 and during

1998, with the support of the Civil Rights

department of Barcelona City Council, an

awareness-raising programme was deve-

loped to publicise various conferences and

educational activities. Educational posters

Fèlix Martí Honorary president of Unescocat, Barcelona“Peace cannot be reduced to a combination of attitu-des and thin proposals. One must establish legal systems, structures and procedures that allow you to prevent and resolve conflicts. In edu-cation, democratic practices must be taught. Education for peace requires an awake-ning of a sense of justice and participation in the creation of norms and preventative procedures for violence and for conflict resolution.”


97

were also published based on the 50th an-

niversary of Gandhi’s death and the crea-

tion of the Universal Declaration of Human

Rights. Related to this were the concepts of

peace and human rights, sent free of charge

to all schools in Barcelona.


en còmic”Seriously... 25 arguments for peace in co-

mics. In 2004 the Fundació per la Pau pu-

blished a collection of posters containing

the 25 ideas from the “Cap a una cultura

de pau, 25 arguments” document. These pos-

ters contained illustrations by our best car-

toonists, as well as some from outside the

region. This collection is the poster version

of the comic published by the Foundation of

the same name.

Document and Resource Centre Since it was developed, an aim of the Fun-dació per la Pau has always been to provide

as many resources as possible for centres,

groups, individuals and citizen initiatives that

are attempting to bring a perspective of pea-

ce and solidarity. Consequently, the centre’s

library, the newspaper library, video library

and various didactic resources are open and

available for consultation and advice.

Educational workshops for peace Since 2002, different workshops for schools

and leisure centres have been offered with

the objective of working on and analysing

themes in the classroom such as the cultu-

re of peace, nonviolence and the peaceful

resolution of conflicts. These workshops are

organised with groups of 20 people and, in

recent years, there have been 80 each year

on average.

Talks, lectures and round tablesDuring the 25 years since it was created, re-

presentatives from the Fundació per la Pau

have given numerous talks in educational and

leisure centres to disseminate information on

and promote the culture of peace, nonviolen-

ce, human rights, tolerance and diversity.

The Foundation has also been invited by

other NGOs, town councils and other pu-

blic and social institutions to participate in

round tables and talks on different themes.

Reports and other communications have

also been given, as well as seminars to spe-

cialised congresses.

Events, courses and conferences organised

Apart from attending events to which it

has been invited, the Foundation has also

directly organised many conferences and

round tables in different countries about the

need to work towards a culture of peace.

Course “Educació per la Pau”

Education for Peace. In 1991, the Founda-

tion started its course entitled “Educació

per la Pau”, which was later changed to

“Curs d’Introducció a la Pau i els Conflic-

tes” (Introductory Course to Peace and

Conflicts). For 14 years, these sessions were

attended by some of the most outstanding

peace specialists in Catalonia and were a

training tool for teachers, students and the

general public.

Barcelona MeetingIn 1990, the Fundació per la Pau, together

with Justícia i Pau, organised the Trobada

de Barcelona, an international debate and

discussion on themes of peace, in which

speakers and members of organisations from

around the world took part.

Seeing how well received this initiative was,

the Trobada continued to be held year after

year until 2007, covering very diverse themes

(e.g. “Which defence for tomorrow’s Euro-

pe?”, “There is no peace without human

rights”, “The arms trade”, “Nationalism, a

factor for violence?”, “Preserving the envi-

ronment, building peace””, etc.). From each

meeting, a publication containing the reports

was published, contributing to the analysis

of international issues from a dimension of

peace research. The transcriptions and audio

recordings from the talks have been added

to the Foundation’s website. Various groups,

research centres and renowned analysts and

specialists have taken part in these events

which, in spite of a year’s gap (in 2008),

started up again in May 2009.

Trobada: “Dones i Pau” In 1995, the Fundació per la Pau organised

the first edition of an innovative and signifi-

cant activity. Various groups of women from

Vicenç FisasDirector of the Escola de Cultura de Pau de la UAB, Barcelona“From a propositional pers-pective, peace groups should ‘stop crying’ and look for re-alistic alternatives. We must have Utopia for ever. Whoe-ver does not have a utopia in mind will remain paralysed in the middle of the road. But we will never reach this Utopia, it’s as if it’s always on the horizon, always in view but we never reach it. But working towards it is what is important.”


98

around the world, living in states of conflict

and war or suffering from serious violation

of human rights, participated in the Women

and Peace exhibition. Israeli, Palestinian,

Algerian, Bosnian, Serbian and Argentinian

women shared their experiences, analysing

their perspectives on conflicts and women’s

participation in these, either as victims or

as principal driving agents of peace and the

promotion of human rights.

Two years later, in 2005, the second “Dones

i Pau” exhibition was organised, where the

participants looked at such themes as terro-

rism and the role of women as promoters of

peace and disarmament. They also remembe-

red the first woman to win the Nobel Peace

Prize, Bertha von Suttner.

Peace Seminars at the Universitat Autò-

noma de Barcelona (UAB)Since 1993, and for several years, the Fun-dació per la Pau held peace seminars at the

UAB that included various activities such

as conferences, videos and displays, among

others. These seminars, which were fully at-

tended, helped to mobilise actions to promo-

te peace at the university.

Veus de Pau at La Pedrera“Veus de Pau” (“Voices of Peace”) is the

name of a cycle of conferences that the Fun-dació per la Pau began in 2000 with the aim

of bringing a relevant international persona-

lity to this emblematic building of Barcelona,

as part of the organisation’s work towards a

culture of peace. The initiative was suppor-

ted by the Welfare Work area of the Caixa

de Catalunya. The following people were

invited: in February 2000, the ex-director

general of UNESCO, Federico Mayor Zara-

goza; in December 2000, the Nobel Peace

Prize Winner and President of Costa Rica,

Oscar Arias; in March 2002, the president of

The Hague’s Appeal for Peace, Cora Weiss;

and in March 2007, the director of the In-

ternational Action Network for Small Arms,

Rebecca Peters.

Competitions and prizes

Joan Gomis MemorialFrom 2006, Cristianisme i Justícia, Justícia

i Pau, the Fundació per la Pau, the Funda-

ció Cultura de Pau and the Foc Nou and El

Ciervo magazines called for an annual prize

to keep the memory of Joan Gomis and his

commitment to solidarity alive. Gomis was

president of the Federació Catalana d’ONG

per al Desenvolupament and of the Federació

Catalana d’ONG per la Pau, and participa-

ted in various human rights missions to Afri-

can, Latin American and Asian countries,

amongst other initiatives. The Memorial’s

aim is to recognise the best pieces of journa-

lism featuring people, institutions or collec-

tives that stand out for their commitment to

peace, human rights, the fight against pover-

ty or against north-south inequality.

Animations for Peace AwardIn 2006, the Fundació per la Pau organised

its first Animations for Peace Award, whose

objective was to promote the creation of au-

diovisual material about the culture of peace,

to raise awareness and educate people about

peace. The second award was held in 2008

and the third is being prepared for 2009.

Participation during the first two years was

a complete success, both in terms of quality

as well as the quantity of work presented:

around 60 in each year.

Other activities

During the last quarter of a century, the

Fundació per la Pau has been involved in a

wide range of initiatives related to civic par-

ticipation and promotion, from its presence

at Barcelona’s Festa de la Diversitat to fairs

and booths at festivals and events organised

by councils, schools, organisations, groups,

etc. Also of note is the material provided

by the Foundation in different years for the

Colin ArcherSecretary general of the International Peace Bure-au (IPB), Geneva“When considering what the new challenges are, we must not forget the old. For example, it is vital that we take into consideration that there is currently a renewal of the Cold War. Pluralism and multiplicity are also fundamental in the work for peace. This is a complex world, one which will require answers from different areas and with different ways of working.”


99

Festival de la Infància i la Joventut in Bar-

celona.

Communications, books and pu-blications

“Butlletí” This periodical has been published since the

Foundation was created, with the aim of

being an instrument of communication, in-

formation and awareness, as much for the

Foundation’s members as for those people

who are interested in its work and goals.

From 1983 to 2008, a total of 91 bulletins

have been published on a quarterly basis.

Throughout the years, the publication has

gone through various changes in form and

content, the last of which was in December

2007, coinciding with the start of the year

of celebration for the Foundation’s 25th an-

niversary.

“Anuari” / “Memòria d’activitats” In 1986, the Foundation published its first

Anuari sobre la Pau (Yearbook of Peace),

conceived as a flexible instrument of con-

sultation and using a language that made

it accessible both to academia as well as to

all sectors of society without any speciali-

sed knowledge of the issues involved. Given a

favourable welcome, the Yearbook has been

published regularly every year since 1989. In

2000, it was decided to change the Yearbook

into a “Memòria d’activitats” (Activities re-

port) on what had happened with the Foun-

dation and, after year’s break, it has been

continuously published since then.

Correu per la PauIn May 1999, “Correu per la Pau” was mai-

led out for the first time, an electronic news-

paper that covered not only the activities

and campaigns of the Foundation but also of

the peace movement more generally, as well

as current issues related to peace-building.

Sent to everyone who requests it, the Foun-

dation took a risk by using new technologies

with its members, sympathisers and people

interested in its peace work.

Fundació per la Pau websiteIn 1997, the Fundació per la Pau created its

own website, an indispensable instrument for

making information about the Foundation

and its peace topics more easily available. In

more recent years, the website has been mo-

dified several times (in 2001, 2005, 2009)

to keep it up to date, while always main-

taining its objective of offering information

both about its own activities and the peace

movement in general. The Foundation’s web-

site currently receives 300,000 visits on ave-

rage each year.

Apart from the institutional website, during

these last 25 years the Foundation has also

created websites with a more concrete objec-

tive: covering various campaigns, e.g. “Per

la pau: prou investigació militar”(1999);

“Per la pau, no a la guerra” (2003), both

of which give updates on actions against the

war in Iraq; the web dialogue “Cap a un món

sense violència” during the Fòrum Univer-

sal de les Cultures (2004); “Objecció fiscal

a les despeses militars” (2005); the Con-

curs d’Animacions per la Pau (2006); and

the campaign “Stop bombes de dispersió”

(2008), which included a special area for

the summit held in Dublin in May 2008.

Rafael GrassaPresident of the Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) Barcelona“Peace groups that never get their hands dirty, that never think about building alternatives, can hope for, but never achieve, their ex-pectations. They must build alliances, shared agendas, networks and a common language. Re-establishment is required. This renaissance is key, it’s elementary. They should try to find mecha-nisms to find new formulas, an analysis of conscience.”


100

Books and other publications In recent years, various members of the Fun-dació per la Pau (Arcadi Oliveres, Francesc

Gusi, Enric Masllorens, Xavier Masllorens,

Jordi Armadans, Toni Soler, etc.) have writ-

ten or edited chapters and texts published in

books dealing with peace, disarmament and

nonviolence.

In the case of entire books, we should men-

tion the following, which were also written by

people from the Foundation: Alfons Banda,

“Educació per la Pau”, Editorial Barcano-

va, 1991; La Cultura de Pau”, Oxfam Inter-

national, 2002; Antoni Soler i Maria Àngels

Dumé, Crèdit variable per a l’ESO, “Educa-

ció per la Pau. Geografia dels Conflictes”,

Editorial Claret, 1996; Antoni Soler, “Això

és la Cultura de la Pau”, Editorial Medite-

rrània, 2001; Jordi Armadans i Anna Tarrés,

“Pau, drets humans, desenvolupament, eco-

logisme.. Les organitzacions no governamen-

tals (ONG)”, Editorial Graó, 1999; Xavier

Masllorens, “El cinquè poder. La solidari-

tat activa”, Intermón Oxfam, 2004; Xavier

Masllorens i Adela Farré, “Els objectius del

mil·lenni. No s’hi valen excuses”, Intermón

Oxfam, 2007; Miguel Ángel Molina, “Por la

Paz: ¡No a la investigación militar!” Edicio-

nes Bajo Cero, 2006.

The Foundation also advised on the collec-

tion of books: “La Pipa de la Pau”, publis-

hed by Cruïlla.

Regarding the publication of its own mate-

rials, the Fundació per la Pau produces a

considerable number of both paper-based

publications and audiovisual materials, in-

cluding updates on campaigns, collections

of talks and the publication of publicity CDs

and DVDs, as well as other materials. Some

are as follows:

“Seriosament...25 arguments per la pau en

còmic” (2002)

“2006: l’any per controlar la crisi de les

armes”, report by the International Action

Network on Small Arms (2006)

“SIPRI Yearbook”. Translation into Catalan

of the summary of the yearbook published by

SIPRI (from 2006)

“Supervivents”, witness reports by seven-

teen women on the devastating effects of

small arms (2007)

“Violència Armada: La Crisi Mundial”, re-

port by the International Action Network on

Small Arms (2008)

“Practicar la pau”, collection of the four

editions of this activity organised by the

Foundation (2008)


Fundació per la Pau”. Collection of talks

(2008)

“El CD de la Pau”, interactive CD Rom on

the culture of peace (1999)

DVD of the Concurs d’Animacions per la Pau

(First competition – 2006 / Second compe-

tition – 2008)

“Tallers de pau”, DVD with workshops held

at different secondary schools (2007)

“Trencaclosques per la pau”, teaching ma-

terial to promote education for peace, aimed

at children aged 8 and older (2005)

Federico Mayor ZaragozaPresident of the Fundación Cultura de Paz, Madrid“Peace must be an attitude, a personal resolve for which we do everything possible to replace force with the spo-ken word. It seems very easy but there are two great ene-mies to the peace culture: social injustice and a lack of solidarity. We must encou-rage global development with all countries from an economy based on equality and solidarity.”


101

NGOs against mandatory social service

(PSS in Catalan)Various Catalan NGOs, called upon by the

Fundació per la Pau, reunited in 1996 to

jointly reflect on the role of NGOs with res-

pect to the situation regarding conscientious

objection, mandatory social service and non-

compliance.

From this debate and reflection came the

manifesto entitled “Les ONG davant la

PSS” (published in October 1996), in which

they demanded an important change in po-

licies with regard the current state of cons-

cientious objection, addressing those respon-

sible in government. Later on, in the middle

of 1997, 18 NGOs decided break with con-

vention and protest against the repressive

policies adopted by the Spanish government.

Campaign Against the Arms Trade (C3A)This campaign, jointly coordinated between

Justícia i Pau and the Fundació per la Pau,

was created in 1988 with the aim of bringing

to light the truth about the arms trade and

the state of Spain, working to reduce and eli-

minate such trade.

The campaign kept going for more than ten

years, during which time the organisations

publicised several articles and took part in

talks and seminars. They also created and

printed fifteen “Materiales de trabajo” pu-

blications, which included articles and analy-

ses of information on the arms trade in both

Spain and the rest of the world. Just before

the tenth anniversary of the campaign, they

also published the book “El ciclo armamen-

tista espanyol”, Editorial Icaria, 2000, a co-

llection of various analytical articles on the

arms trade and Spain.

Campaign

“La pau no passa pels exèrcits”

Peace does not come through armed forces. In 1996, the Fundació per la Pau organised

a defence and security seminar from which

it became clear that a campaign was nee-

ded to bring the issues discussed into public

debate. Thus was born: “La pau no passa

pels exèrcits”. The perspective of abolishing

military service opened up an interesting

scenario, introducing elements of reflection

and debate on the political models of de-

fence and security created by Spain. In the

terms of dissemination and raising aware-

ness, there were numerous talks and works-

hops, participation in seminars and articles

in several magazines and other media.

The abolition of mandatory military servi-

ce also led the Ministry of Defence to im-

plement a number of activities to bring the

army into schools, in a strategy to attract

potential recruits. To combat this initiative,

the Fundació per la Pau decided to promote

a counterattack in all secondary schools in

Catalonia, warning them against these plans.

A large number of schools adopted the decla-

ration: “Fem Objecció, eduquem per la pau”,

in which they refused to cooperate with the

Ministry of Defence and, instead, undertook

to encourage education for peace.

cAmPAigns And ActivitiEs to mobilisE PEoPlE for PEAcE

In its 25-year history, the Foundation has taken part in a large number of peace, disarmament and human rights campaigns and listing all of them would be a huge task. However, we should highlight those campaigns that have been promoted directly by the Foundation, such as “Per la pau: Prou investigació militar!”, and “La Pau no passa pels exèrcits”, and more global campaigns in which the Foundation was more comprehensively active, such as the campaign to control the arms trade.

Arcadi OliveresPresident of Justícia i Pau, Barcelona“It is essential to reduce worldwide military expen-diture which, now, is in the region of $1,200 billion per year. To justify this expense, one would have to look for enemies such as Islamic threats and international terrorism. We must denoun-ce artificial enemies that we dream up in order to justify military expenditure and obey the critics at the United Nations who recom-mend a 5% reduction in this expenditure, and give this money to the Third World.”


102

Campaign: “Per la pau: prou investigació militar”For peace: enough military research!. This campaign was created in 1999 to work on the commitment between science and peace and to oppose the growing militarisation of scientific research by the Spanish state. For more than seven years, the campaign worked to shift resources from military research into civilian areas.

In this way scientific objection was born, at-tracting more than 2,000 researchers from 43 universities, 18 research centres and va-rious businesses. All of these declared them-selves scientific objectors and promised not to take part in any research project with military purposes or supported by military means. They agreed to pressurise the Spa-nish government, universities and research centres until accomplishing their goals to make such research transparent and to transfer resources to civilian areas.

They also managed to persuade more than 15 Spanish universities to incorporate, in their articles, a commitment for peace and a refusal to develop military projects and for the governing bodies of different universities to approve a motion in favour of their cam-paign. Additionally, they promoted a “good use clause”, in which researchers refused to let their studies be used by armies or armed groups.

The campaign, initiated and coordinated by the Fundació per la Pau, also brought out an annual report on research for military purposes for the Spanish state. It is impor-tant to highlight here that one of their main successes has been to achieve a reduction in the percentage destined for military re-search, from around 50% in 2000 to 20% in 2007.

Tax Conscientious Objection CampaignSince 1989, the Foundation and other pa-cifist organisations have promoted the Tax Conscientious Objection Campaign – a cam-paign for conscientious objection to military spending and to denounce high military ex-penditure. This initiative proposes civil non-compliance as a way of diverting revenue, provided by citizens, from preparing for war towards investments in peace and human rights projects. This Fiscal Objection cam-

paign runs every year during the annual tax return campaign.

Arms Under Control CampaignThe Fundació per la Pau, as a member of the International Action Network for Small Arms (IANSA), has formed part of this worldwide campaign since 2005. Promoted by Oxfam International, Amnesty Internatio-nal and IANSA itself, the campaign denoun-ces the negative effects of the proliferation and illegal use of conventional arms and works towards achieving an international treaty that controls such trade. The current lack of control, especially concerning small arms, leads to an increase in armed violence, exacerbates open conflicts and facilitates the violation of the most basic human rights.

Campaign for an Arms Act in SpainFor more than two years, and using diffe-rent campaigns, the aim of this initiative was to persuade the Spanish state to pass a law controlling the arms trade, regulating foreign business related to arms and dual-use goods. The Fundació per la Pau actively participa-ted in the campaign’s development, which achieved its target in November 2007: the Spanish parliament passed its arms trade law by a large parliamentary majority. From this moment on, the Spanish government has had to offer detailed information about arms exported and their destination. The campaign for the arms law received a prize for the best initiative for solidarity in 2007, chosen by the Periódico de Catalunya.

Campaign against cluster bombs In February 2007, the Oslo Process was created, an initiative promoted by the Norwe-gian government to achieve an international treaty that would ban cluster bombs. The Fundació per la Pau, member of the Cluster Munition Coalition (CMC), an international network made up of more than 300 NGOs, played an active role in the whole process. Together with other state organisations, the Foundation pressurised the Spanish govern-ment to lend its support to the process. Fi-nally, in December 2008, 94 countries, in-cluding Spain, approved the Cluster Bomb Ban Treaty. For it to be completely accepted, it was necessary for 30 states to ratify the

text.

Rebecca PetersDirector of the Internati-onal Action Network on Small Arms, London“We have made great pro-gress towards disarmament, even though this process is slow. Recently, the United Nations has recognised that small arms are a problem that all countries must work together on, as soon as pos-sible, rather thank thinking it is just an issue of natio-nal sovereignty. Now it is recognised that this was an erroneous assumption becau-se small arms cross borders, illegally, with the arms trade, as well as legally.”


103

The creation of the ICIPIn 2008, the Institut Català Internacional

per la Pau was created, an organisation

approved by a Catalan parliamentary act

that relies on public financing but is run in-

dependently from the government. The ICIP

was first proposed by the Fundació per la Pau in 1999, within the framework of the

Fòrum Català per Repensar la Societat, and

its main objective is to promote a culture of

peace, to mediate in conflicts and carry out

research and development. From this initial

idea, contributions kept being made for eight

years to the mission and the structure of

the group on the part of private universities

and the political arena. Finally, in November

2007, the Catalan parliament passed the act

known as the Llei de l’Institut Català Inter-

nacional de la Pau.

Other campaigns and mobilisation The Fundació per la Pau has taken part in

other civic campaigns and mobilisation in

which its presence has been intense and de-

cisive.

During 1983, 1984 and 1985, the Funda-ció per la Pau played an active role in the

Coordinadora pel Desarmament i la Desnu-

clearització Totals (CDDT) and the Coordi-

nadora Estatal d’Organitzacions Pacifistes

(CEOP).

It also played an active role in the campaign

against Spain joining NATO (1986), as well

as diverse platforms created against Spain’s

continued presence in the Atlantic Organi-

sation.

In 1991, before the Gulf War, the Fundació per la Pau was also actively involved in crea-

ting the Plataforma contra la Guerra al Golf

Pèrsic, donating its premises and infrastruc-

ture to the creation of the Diari de la Pau,

containing critical opinions from journalists

and groups against propaganda for the war.

The Foundation became responsible for

maintaining the campaign’s website, provi-

ding updates on mobilisation and the current

situation on the platform.

Other notable collaborations of the Funda-ció per la Pau have been:

- Financial and infrastructure support for

the Permanent Court of the Peoples of the

Former Yugoslavia, which gathered in Bar-

celona at the end of 1995 to pass judgement

over those who had conducted war crimes

against the civil populations of Bosnia, Ser-

bia and Croatia.

- Active support of the campaign against the

Euro Army of the South, which managed to

stop the possibility of Barcelona becoming

the headquarters of European armed forces,

ready to attack and intervene in the south of

the Mediterranean.

- Support (through workshops, promotion,

etc) of the Alternative Mediterranean Con-

ference, held in Barcelona in 1995 while the

Euro-Mediterranean Summit was taking

place.

- Support for and promotion of the campaign

against landmines (events, publications, poli-

tical pressure).

Manuela MesaPresident of the Asociaci-ón Espanyola de Investiga-ción para la Paz (AIPAZ), Madrid“Recently, we have advanced considerably in creating ins-truments to prevent and re-solve conflicts. Even though we know it’s better to do this before a war starts, it’s a relatively new consideration for state powers to consider prevention as a fundamen-tal task. Political will is lacking to turn proposals, in the form of declarations, conventions and treaties, into action.”


104

Platforms in favour of peaceConcerned about the political evolution of

different international conflicts, the Funda-ció per la Pau has participated throughout

these many years in different campaigns and

platforms that have been organised in Cata-

lonia, in support of a peaceful and long-las-

ting solution to conflicts in Kosovo, Africa’s

Great Lakes, Iraq, Palestine, Colombia, etc.

With its adherence and support to these ini-

tiatives and campaigns, the Fundació per la Pau wishes to express its support for inno-

cent victims and its commitment to building

a just peace.

Basque Country From its beginnings, the Fundació per la Pau

has lent support to those initiatives in the

Basque Country that work for peace and the

end of violence. In this way, amongst others,

a close link has been maintained with the

movements Gesto por la Paz and Lokarri

(previously Elkarri), with which it has parti-

cipated in numerous public acts and diverse

activities.

Practicar la Pau (Practising Peace)In 2006 the Fundació per la Pau started a

new line of work to introduce the work of

individuals and organisations that, despite

the hard conditions that violence imposes,

have chosen to work for peace. The first four

editions of Practicar la Pau, held between

2006 and 2008, allowed the following orga-

nisations – Sou da Paz, from Brazil; IPCRI

(Israel and Palestine Centre for Research

and Information), from the Middle East;

IEPADES (Instituto de Enseñanza para el

Desarrollo Sostenible), from Guatemala;

and RECAAL (Réseau Congolais d’Action

sur les Armes Légères et de petit calibre),

from the Democratic Republic of the Congo,

to take on this task.

conflicts: suPPort for AgEnts of PEAcE With the aim of advancing towards the eradication of violence as a means of communication between people and populations, the Fundació per la Pau has always wished to support those organisations and people that have worked for peace despite the conflicts and difficulties around them. Therefore, throug-hout its 25-year history, it has promoted and participated in various initiatives to raise awareness of and support groups and people from around the world who depend on peace.

Jonan Fernández,Director of the Centro por la Paz Baketik, Arantzazu“The peace movement is going through a lull at the moment and it needs rejuve-nating. We have to introduce, with force if necessary, the concept of global citizenship, a condition that can only be achieved if there is a worldwide ethic census. Only such a consensus, in which everyone is represented, can create a basic framework for the peaceful resolution to conflicts.”


105

Participation of the Fundació per la Pau in networks and groups

Catalan sphere. founder member of the UNESCO Centre of

Catalonia

. founder member of the Universitat Interna-

cional per la Pau in Sant Cugat del Vallès

. member of the Federació Catalana d’ONG

pels Drets Humans

. founder member of the Federació Catalana

d’ONG per la Pau

. founder member of the Plataforma Aturem

la Guerra

. collaborative entity of the Consell Nacional

de la Joventut de Catalunya (CNJC)

. member of the Taula Catalana per la Pau i

els Drets Humans de Colòmbia

Spanish sphere. member of the Asociación Española de In-

vestigación para la Paz (AIPAZ)

. member of the Arms Under Control cam-

paign

International sphere. member of the International Peace Bureau

(IPB)

. promoter of the Hague Appeal for Peace

(HAP)

. member of the IANSA network (internatio-

nal campaign against small arms)

. member of the Abolition 2000 network (in-

ternational campaign against nuclear arms)

. member of the PNND (parliamentary net-

work for nuclear disarmament)

. member, in representation of the IPB, of

the International Council of the World So-

cial Forum

. member of the Campaign for the Reform of

International Institutions, by UBUNTU

. member of the Cluster Munition Coalition

(CMC)

ExtErnAl rElAtions And institutions Building peace is not a simple task, nor can it be accomplished alone. Coordination with other entities, organisations and study centres, the exchange of data and information and joint campaigns at both a national and international level are all essential for everyone to be more effective and efficient in this task. Aware of this, since it was set up the Fundació per la Pau has immersed itself in national and inter-national networks and has participated in joint initiatives with other organisations.


106

Board MembersAlfons Banda (president), Antoni Soler (vice

president), Francesc Gusi (secretary), Tere-

sa Dalmau, Miquel Insausti, Enric Masllo-

rens, Xavier Masllorens, Josep M. Queralt,

Gabriela Serra, Carme Suñé and Francesc

Tubau (members)

The following have also been members of

the Board





Grasa, Miguel Angel Molina, Arcadi Oliveres,



meva, Carme Romia, Francesc Sabater and

Martí Terés.

Members of the International Commit-

teeHilarión Capucci, John Paul Lederach, Fèlix



Peters and Cora Weiss.


the International Committee

Oscar Arias, Bernard Benson, Joan Gomis,

Cassià M. Just and Sean McBride.

StaffJordi Armadans (director), Roser Cardona

(administration), Virginia Garzón (projects),

Lourdes Vergés (communication) and Toni

Viader (website).


the Staff





dríguez and Marta Zamora.

We have also benefitted from the invaluable

contributions of more one hundred people

actively involved (bureau support, partici-

pation in campaigns, working committees,

local groups, etc.) and the support of more

than 4,000 financial partners, donors and

supporters.

mEmbErs of fundAció PEr lA PAu


107


109

Redacció: Jordi Armadans i Lourdes Vergés

Coordinació: Lourdes Vergés

Correcció del català i traducció al castellà: Marc Alba

Traducció a l’anglès: Tracy Byrne

Disseny i maquetació: Toni Viader

Imprès per: Gràfiques Alpres

Si voleu reproduir o fotocopiar el text d’aquest llibre ho podeu fer sempre que en citeu la font.

Juny de 2009

Redacción: Jordi Armadans y Lourdes Vergés

Coordinación: Lourdes Vergés

Corrección del catalán y traducción al castellano: Marc Alba

Traducción al inglés: Tracy Byrne

Diseño y maquetación: Toni Viader

Impreso por: Gràfiques Alpres

Se permite reproducir o fotocopiar el texto de este libro siempre que se cite la fuente.

Junio de 2009

Written by: Jordi Armadans and Lourdes Vergés

Coordination: Lourdes Vergés

Correction of Catalan and translation into Spanish: Marc Alba

Translation into English: Tracy Byrne

Design and layout: Toni Viader

Printed by: Gràfiques Alpres

You can reproduce or photocopy the text of this book only if you mention the source.

June 2009

CRÈDITS

CRÉDITOS

ACKNOWLEDGEMENTS

La Fundació per la Pau és una ONG nascuda el

1983 que treballa per un món en pau. A través

d’una opinió pública cada cop més informada

i activa, impulsa tots aquells canvis culturals i

estructurals que han de fer possible l’eradicació

de la violència com a forma de relació entre les

persones i els pobles.

c/ Casp, 31, 2n 1a A - 08010 BarcelonaTelèfon: 93 302 51 29 Fax: 93 301 75 62

[email protected]

Amb el suport de / Con el apoyo de / With the support of:

Fundació per la Pau (Foundation for Peace) is an

NGO founded in 1983 that works for a world in

peace. By means of increasingly better informed and

active public opinion, it promotes all the cultural

and structural changes required to enable the

eradication of violence in relations between people

and cultures.

La Fundació per la Pau (Fundación por la Paz)

es una ONG nacida en 1983 que trabaja por un

mundo en paz. A través de una opinión pública cada

vez más informada y activa, impulsa todos aquellos

cambios culturales y estructurales que deben hacer

posible la erradicación de la violencia como forma

de relación entre las personas y los pueblos.

25 A

NY

S T

RE

BA

LL

AN

T P

ER

LA

PA

U

25 anys treballant per la pau

Documents