Novembre 2011 · nº244 · Any VI · La Selva i l’Alt Maresme · 686 991 137 · noupaper@gmail.com

Des de fa 3 mesos, la delegació de Salut que dirigeix l’ex-alcalde de Blanes es nega a donar dades d’atenció dels CAPs tancats a La Selva

PER QUÈ TRIASSEGUEIX AMAGANTDADES DE SALUT?

@_cafeambllet

Lloret: Degoters al Teatre Municipal i a la Casa de la Cultura

Aleix Gelabert creua l’Atlàntic en solitari!Cubells a la Casa de la Cultura

Aleix Gelaber arribant a Bahia

ICV i PSC denuncien que les dues obres que han costat uns 20 milions d’euros tenen desperfectes fins i tot abans de ser inaugurades. Pàgina 2 Pàgina 14

El botiguers de Blanes sortegen un viatge a New YorkPàgina 10

2 NOVEMBRE

RE-TWEET

ICV de Lloret denuncia degoters al Teatre i la Casa de la Cultura

La nova Casa de la Cultura de Lloret ha costat uns 12 milions d’euros. El Teatre Municipal, uns 8. La primera s’ha in-augurat fa pocs mesos, el segon encara no funciona a ple rendiment. Tot i això, les obres comencen a mostrar alguns problemes preocupants.

El passat 26 d’octubre el grup municipal d’ICV-EUiA de Lloret feia públic un comunicat on denunciava que el Teatre Municipal presentava uns “lluents i flamants degoters” i, seguint amb el to irònic, demanaven si “per l’estrena d’aquest equipament haurem de demanar a l’equip de govern que faci una compra d’impermeables per a que els espectadors no es mullin”Tres dies després el mateix grup publicava una sèrie de fotografies on es podien veure filtracions d’aigua, sostres malmesos i cubells recollint aigua a la nova Casa de la Cultura, un equipament que ha costat uns 12 milions d’euros i que ha construit l’empresa Acciona. ICV recorda que ja al mes de març, abans que l’ajuntament recepcionés l’obra, ja van denun-ciar degoters que, segons va explicar llavors l’ajuntament, l’empresa constructora es va en-carregar de reparar. L’aparició de nous degoters al mateix lloc, fa dubtar de la reparació que va fer l’empresa en la primera instància. “Ara -diuen a ICV- exigim que sigui l’actual alcal-de i anterior regidor de noves infraestructures que doni explicacions per aquest nyap”Segons la formació lloretenca als antics dego-ters s’hi han de sumar uns de nous apareguts a l’entrada de la biblioteca infantil i a la sala d’exposicions. Denuncien també, que a la bi-blioteca per a adults es posa en perill el mobi-liari i els llibres.A aquestes denuncies fetes per ICV cal sumar-hi la que van fer els usuaris de la Casa de la Cultura en relació a les condicions acústiques que, segons ells impedien l’activitat fins al punt de “fer mal de cap”. En aquell moment, tot i que l’arquitecte negués que hi hagués cap proble-ma de sonorització, l’ajuntament va instal·lar panells acústics per intentar millorar les con-dicions de la recentment inaugurada infraes-tructura.Segons ICV tot plegat demostra que “no hi ha control sobre les obres públiques que es fan a Lloret i es malbaraten els diners”. A mode de resposta, el regidor del govern Arseni Frigola va explicar a Nova Ràdio Lloret que en el cas del teatre el problema estava motivat per un

Tens Twitter? Segueix-nos! Els 10 primers ‘followers’, estan

convodats a un bon àpat!!!

@_cafeambllet

baixant que havia quedat obs-truït per restes de les obres, “un descuit que pot passar”. Joan Bernat (PSC), però, no ho veu així i assenyala com a causa del problema els pendents dels baixants. “Això passarà cada cop que plogui”. Al cas de la

Casa de la Cultura el tema sem-bla ser encara més complicat. “La coberta té plantes a sobre i potser alguna filtració que no s’ha localitzat, però s’hi està treballant” va assegurar Frigo-la, qui diu que les crítiques de l’oposició és un intent de fer de-

magògia, i va assegurar que “ni l’alcalde ni l’equip de govern te-nen responsabilitats” en aquest tema. Fa poques hores ICV feia pública una altra imatge on es pot veure la part de fora del teatre amb desperfectes causats per la pluja i un mal drenatge

Alguns dels desperfectes al Teatre i la Casa de la Cultura de Lloret

3NOVEMBRE

4 NOVEMBRElloret

Les productores Arriska Films (Porca Misèria) i Benecé Produccions (Dies d’agost, El pallasso i el Führer) estan preparant la pel·lícula Fènix 1123, dirigi-da per l’actor i guionista Joel Joan i el realitzador de TV3 Sergi Lara. Fènix 1123 explica la his-tòria d’Èric Bertran, el llo-retenc de 14 anys que, la tardor del 2004, va crear un web inspirat en Harry Potter i l’Ordre del Fènix per defen-sar la llengua catalana. Una nit, trenta guàrdies civils de la brigada antiterrorista de Madrid irrompen a casa seva i l’acusen de terrorisme informàtic. El seu crim: en-viar un correu electrònic a uns supermercats demanant l’etiquetatge en català. La pel·lícula es rodarà els mesos de novembre i desem-bre, i part del rodatge serà a Lloret de Mar. Per això, el passat diumenge 6 de novembre va tenir lloc un càsting al centre cívic del Rieral per trobar figurants. Arriska Films és

la productora creada pel Joel Joan l’any 2000 amb la intenció d’apostar per una producció audiovisual amb marca pròpia. Arriska Films ha aconseguit desenvolupar un seguit de projectes que s’han convertit en tot un referent del sector, com les sèries Porca Misèria (Pre-

mi Ondas 2006 i Finalista al Festival de Televisió de Montecarlo el 2005 i el 2007) i Plats Bruts (Premi Ondas 2002), o el llargmetratge Ex-cuses! dirigit per Joel Joan. Arriska Films es desmarca per la qualitat, la innovació i el compromís de les seves produccions.

Càsting del Fènix 11*23Cartell de la pel·lícula sobre la peripècia del jove lloretenc, Èric Bertran

Com a barcelonista i amb tot l´orgull, poso la bandera del meu equip DINS LA MEVA PROPIETAT quan aquest em dona una alegria. Ara resulta que això crea una profunda conmoció a algú del Reial Madrid i, per això, aquest es dedica a pintar-nos la paret. Doncs bé, senyor, sàpiga que tant jo com molta altra gent, sabem qui és vostè, sàpiga també que no anirem a pintar-li la façana perquè nosaltres no deixa-rem mai els seguidors del Barça a l´alçada que vostè està deixant els seus companys del Reial Madrid. Jo, enlloc de dedicar-me a promoure el bandalisme, prefereixo invertir el meu temps llegint per exemple, que, en aquesta vida, tot el que emets et torna multiplicat ;) FORÇA BARÇA!Fina Puig i familia

Ni Barça ni Madrid mereixenque les persones es tornin estúpides

5NOVEMBRE

Tordera a l’INEtodera lloret

Des del passat mes de se-tembre l’Institut Nacional d’Estadística (INE), d’acord amb l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) està rea-litzant els treballs de recollida d’informació per tal d’elaborar el Cens de població i habitat-ges 2011.Per primera vegada, els censos 2011 combinaran l’ús de regis-tres administratius (com ara el padró municipal d’habitants) amb el treball de camp. Aquest cens inclou el cens d’edificis i una gran enquesta de mostreig per conèixer les característi-ques més específiques de la població i dels habitatges.Tordera és un dels municipis escollits aleatòriament per for-mar part del mostreig del Cens

de població i habitatges 2011. Per aquest motiu, en el pe-ríode comprès entre el mesos d’octubre i desembre alguns veïns de Tordera rebran una notificació perquè responguin el qüestionari de l’enquesta censal a través d’Internet. En cas que no sigui possible con-testar-lo per Internet, l’INE enviarà per correu postal el mateix qüestionari en suport paper perquè el veí el retorni, degudament complimentat a l’INE. Tot i que aquest qües-tionari s’adreça a una perso-na en particular, haurà de ser emplenat per tots aquells qui resideixin a l’habitatge, inde-pendentment del règim de propietat.

Tordera forma part del mostreig del Cens de pobla-ció i habitatges 2011 que promou l’Institut Nacional

d’Estadística

El passat 19 d’octubre va tenir lloc al Pati de Ses Escoues, espai de la pa-rròquia de Sant Romà, la presentació del cupó que l’ONCE, el proper 30 d’octubre, dedica a Lloret de Mar. En total, cinc milions de cupons portaran la imatge de les cúpules modernistes de l’església de Sant Romà a tot l’Estat.Durant la presentació, el delegat terri-torial de l’ONCE a Catalunya, Sr. Xa-vier Grau, ha destacat “els esforços de

Lloret de Mar en matèria de turisme accessible i la seva aposta per potenciar tots els seus atractius turístics”. Durant la presentació, l’alcalde de Lloret, Sr. Romà Codina i Maseras, ha presentat la guia de braile que l’Ajuntament ha editat de l’equipament del Museu del Mar, en català i castellà, i ha afegit que “en un futur proper disposarem també de guies en braile en català i castellà dels Jardins de Santa Clotilde”.

Els canvis més significatius als impostos de l’any vinent seran a l’Impost de Béns Immo-bles, que s’augmenta un 10%, a l’Impost dels Vehicles de Tracció Mecànica (un 7% més) i a la taxa d’escombraries (que s’incrementarà en un 12% per a habitatges i un 5% per a les activitats econòmiques).A la resta de taxes, impostos i preus públics s’hi aplicarà l’índex corresponent a l’IPC. El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament, Marçal Vilajeliu, va destacar durant la seva intervenció que les ordenan-ces per l’any vinent són el primer pas per a l’aprovació del pressupost 2012. Segons el regidor, l’Ajuntament ha patit en els darrers temps una davallada important i ràpida dels ingressos, tant directes com indirectes. Tal com va assenyalar el regidor, des fa quatre

anys l’Ajuntament està aplicant mesures im-portants per reduir el dèficit sense repercutir en més pressió fiscal per als ciutadans. Segons declaracions del regidor, des del 2009 s’ha re-baixat el pressupost en 4 Milions d’euros, el que ha suposat un important esforç de con-tenció de la despesa i d’optimització de recur-sos per poder mantenir tots els serveis. Amb l’aprovació de les noves ordenances i de cara a la presentació del pressupost per al 2012, el regidor va destacar que ara cal un esforç conjunt entre la ciutadania i l’administració per canviar la tendència del dèficit. El regidor va demanar un exercici de corresponsabilitat per als propers mesos i es va mostrar con-vençut que aquestes mesures ajudaran a ani-vellar el pressupost municipal de l’any vinent.

Les cúpules de Sant Romàa 5 milions de cupons

Aprovades les ordenances a Tordera

El cupó de dedicat a Lloret de Mar

L’estudi d’audiències que mesura els consums de mit-jans de comunicació a Cata-luya confirma el cafèambllet com a líder i el situa com la publicació gratuïta més llegida de la província de Girona, un 49.000 lectors per edició.

Un lideratge que no és casual: cada mes posem al carrer més exemplars que cap altra publicació de la zona: 30.000 exemplars que són 30.000 oportuni-tats de posar-se en contacte amb els seus clients.

www.cafeambllet.comnoupaper@gmail.com

972 160 747686 99 11 37

VENTA DE TERRENO3 PARCELAS

JUNTAS EN VENTA.PRECIO INTERESANTE.

URB. ‘ELS PINARS’LLORET DE MAR

972 378 334 · 671 99 37 99

6 NOVEMBRE

Qui va ser alcalde de Malgrat de 1979 a 1991 pel PSC s’ha mort la matinada del 19 d’octubre, a l’edat de 84 anys. L’Ajuntament de Malgrat ha decretat dos dies de dol. L’enterrament va te-nir lloc el dia 20 d’octubre, a l’església de Sant Nicolau de Malgrat.Josep Mora i Girons va néixer el 10 de novembre de 1926, fill de Nicolau Mora Marquès i d’Antònia Girons Pla, es va casar l’any 1958 amb Tere-sa Mora Privat i va tenir set fills. Va

fer de pagès, i després instal·là una indústria familiar de begudes carbò-niques.Fruit de les primeres eleccions demo-cràtiques als ajuntaments de després del franquisme, accedí a l’alcaldia el 1979. Va repetir com a alcalde dues legislatures més, fins el 15 de juny de 1991. De la seva tasca com a alcalde cal destacar l’ordenació urbanística de Malgrat, primer amb les Normes Subsidiàries de Planejament, i des-

prés amb el Pla General d’Ordenació Urbana, aprovat definitivament l’any 1991. Fruit dels ajuntaments que pre-sidí són l’arranjament del parc del castell, l’enjardinament de la plaça de l’Església, la urbanització del passeig Marítim, entre moltes altres obres. Home molt vinculat al món associa-tiu de Malgrat, participà activament amb l’escoltisme, l’Agrupació Sarda-nista, Justícia i Pau, Vida Creixent, diverses corals, etc.

malgrat de mar

Mor Josep Mora Girons

‘L’Ajuntament era una misèria pura”

Va accedir a l’alcaldia de Malgrat a les primeres eleccions democràtiques després del franquisme

“Després de 40 anys de dictadura, on els alcaldes eren posats a dit, estaven una mica desenganyats... no actuaven gaire.. aquí a Malgrat l’ajuntament era una misèria pura. En el sentit econòmic, físic, de l’edific... tot era una misèria. (...) Quan vaig prendre possessió de l’ajuntament no hi havia ningú... no hi havia ni secretària... no sé ni qui em va donar el bastó de mando. (...) La democràcia és bona quan les persones sabem compartir les nostres idees”(Extret del vídeo realitzat per a la celebració dels 25 anys d’ajuntaments demo-cràtics. Es pot veure a http://youtu.be/VggSFhLxdAo

tordera

L’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, i la presidenta de l’Associació de Veïns del Mas Móra, Rosa M. Olivé, van presidir l’acte simbòlic d’obertura del nou local social de la urbanització. Durant l’acte, que va comptar amb més d’un centenar de veïns, es va recordar les persones que en el seu dia havien estat presidents de les fins llavors Entitats de Conservació Urbanística (ECU) de Mas Móra, i especialment a Ramiro de la Fuente, que va ser l’impulsor de la transformació de l’ECU en Associació de Veïns. A la construcció del nou local, finançat pel programa PUOSC de la Generalitat de Catalunya, s’hi sumen diver ses actuacions de millora de l’entorn de les instal•lacions esportives de Mas Móra com ara l’arranjament de l’accés, la delimitació de la piscina amb una nova tanca de seguretat o l’enjardinament de la zona.

Mas Mora ja té el nou local social

El nou local el dia de la seva inauguració

Amadeu Vives, 15 · 93 764 33 77

7NOVEMBREblanes calella tordera

Aquest passat dimarts 25 d’octubre a la biblioteca comarcal de Blanes va tenir lloc l’obertura del cicle de con-ferències de divulgació de coneixe-ment del projecte Aula Blanes.El Dr. Martin Sintes, expert taxò-nom, va oferir a la trentena llarga d’assistents una xerrada d’alt nivell pedagògic sobre la feina dels cien-tífics dedicats a la recerca de noves espècies. La ponència acompanyada

d’imatges i vídeos de gran qualitat va mostrar a partir de projectes con-crets d’investigació en biologia mari-na com de diversa és la natura i com de rellevant és l’esforç per a la cata-logació d’espècies. Una conferència, emesa en directe per Internet dins el canal d’emissió obert en la mateixa web d’Aula Blanes, que permet una obertura excel·lent i de qualitat del nou cicle de conferències.

La taxonomia inaugura Aula Blanes

Martin Sintes durant la seva ponència

L’ajuntament de Calella ha fet públics els resultats de l’enquesta que cada any realitza amb l’objectiu de conèixer la valoració de firaires i visitants. En-tre les dades que destaquen trobem el 73% que la qualifica com a ‘bona o molt bona’, el 92% que qualifica de ‘bo o molt bo’ el servei de ludoteca o el 72% de firaires que creuen que la Fira de Ca-lella és ‘bona o molt bona’, la qual cosa fa que la seva intenció sigui repetir l’any vinent. Per una al-tra banda, els aparcaments han rebut ‘un aprovat’ però l’ajuntament no ha fet pública la xifra con-creta. S’ha donat a conèixer la de l’any passat: un 47,4% de ‘bo o molt bo’

La Policia Local de Tordera va procedir ahir a la detenció de tres persones, dos homes i una dona, com a presumptes autors d’un delicte de furt. Els fets van tenir lloc quan els individus van sostreure un important nombre d’objectes de quatre super-mercats de la població. Gràcies a la col·laboració ciutadana, els agents van interceptar el vehicle amb el que intentaven fugir, localitzant a l’interior la majoria dels objectes sostrets, bàsicament produc-tes d’alimentació i cosmètica.Els detinguts han passat a disposició judicial.

La Fira agrada Lladres de supermercats

8 NOVEMBREfotonotícia

L’Agrupament Escolta i Guia Montpalau ha celebrat ‘El Pas’, una trobada de tot el cau pinedenc, on els infants i joves entren a les diferents branques de l’entitat, o bé, passen d’una a una altra i que simbolitza l’inici del nou curs. És un acte que ha aple-gat tots els membres del Cau de Pineda,

junt amb els monitors, responsables i els pares i mares. La Festa del Pas es va fer a Hortsavinyà, un espai molt simbòlic pels pinedencs. A la celebració també hi ha participat el fundador del Cau de Pineda, Pere Clarabuch, que és també actual Regidor

d’Urbanisme de l’Ajuntament pinedenc. Pere Clarabuch s’ha mostrat molt agraït que aquest moviment continuï tant viu a Pineda pels valors que ensenya als infants i joves. El Cau de Pineda està format per 130 persones i per les seves famílies, i es troba al primer pis de la Masia de Can

Jalpí de Pineda. Enguany, celebra el seu 49è aniversari. L’escoltisme és un dels moviments juvenils més importants de Catalunya, amb més de 20 mil persones associades. A nivell mundial, també és el moviment juvenil més gran del món, amb més de 50 milions de persones en actiu.

Agrupament Escolta Guia Montpalau: El Pas 2011

9NOVEMBRE

10 NOVEMBRE

Com a premi a la fidelitat dels seus clients, l’Associació de Botiguers de Blanes Centre (ABBC) sortejarà el proper 10 de desembre un viatge a Nova York, que inclou el vol i l’hotel per a dues persones durant tota una setmana.Per participar a la campanya, que comença aquest cap de se-

tmana i finalitza el 10 de des-embre, només cal comprar a les botigues del centre de Bla-nes adherides. Els botiguers regalaran les butlletes per par-ticipar al sorteig a les persones que comprin durant aquestes dates.Per poder guanyar el viatge a Nova York caldrà estar pre-

sent el dia del sorteig, que tindrà lloc el 10 de desembre, a les 16 hores, a la plaça dels Dies Feiners de Blanes. Allà s’instal·laran unes urnes per dipositar les butlletes.El guanyador del premi podrà triar la data del viatge, que haurà de ser abans del 29 de febrer de 2012.

blanes pineda

El pont de Brooklin de New York

El taller forma part d’un pro-grama l’objectiu del qual és difondre els hàbits apropiats per tenir un bon descans i evitar les alteracions del son. Descansar bé està relacionat directament amb el benestar. Científicament s’ha demostrat que hi ha una relació directa entre dormir bé i viure més i millor. Per donar resposta a les perso-nes que estan amoïnades pel descans, Per aquest motiu, el Casal d’Avis les Mèlies,

mitjançant el programa de l’Obra Social “la Caixa” Des-pertar amb un somriure.Hà-bits del son en la gent gran ha organitzat un taller en 3 sessions de 2 hores.D’una manera lúdica i in-teractiva, es pretén donar resposta a les preocupacions que sorgeixen sovint entre les persones grans, del fet de no dormir bé, posant al seu abast Informació que les aju-darà a conèixer més el son i les seves alteracions i alho-

ra oferir-los estratègies per ajudar-les a aconseguir un descans nocturn reparador.

Calendari de sessionsLa campanya s’estructura en tres sessions que tindran lloc la primera el 9 de novembre, la segona el 16 i el 23 de no-vembre la tercera. Les ins-cripcions es poden fer al ca-sal de Les Mèlies, de dilluns a divendres de 17 a 19hs. Les places són limitades.

Pineda inicia ‘Despertar amb un som-riure. Hàbits del son en la gent gran’

La síndrome d’apnea del son. Entre les alteracions orgàniques del son, que són els trastorns físics que alteren el son de la persona gran i que donen com a resultat una excessiva somnolència diürna, hi ha l’apnea del son. Les perso-nes que pateixen aquesta malaltia ronquen de manera intensa i fan aturades respiratòries mentre dormen, que anomenem apnees. Les apnees en les persones grans afavoreixen un fraccionament més gran del son, ja de per si deteriorat. També provoquen una manca d’oxigen que, més endavant, pot ser causa d’alteracions cardíaques. Solució: hem d’acudir al metge per tal que diagnostiqui el problema i ens in-diqui el tractament convenient.

Insomni per mioclònies nocturnes (anomenades “sacsejades de les cames”). Els moviments periòdics de les cames (mioclònies nocturnes) representen un trastorn que se situa com a segona causa més important de queixes del son. La seva incidència també augmenta amb l’edat. Es tracta de bruscos movi-ments estereotipats de flexió i extensió de les cames, d’un a cinc segons de durada, i que es produeixen de manera periòdica en intervals de vint a qua-ranta segons, en forma de brots. Les cames es poden moure a l’uníson o de manera independent. Aquests moviments produeixen un lleuger desvetllament que fragmenta el son i es poden arribar a presentar durant tota la nit. Com a conseqüència, l’endemà al matí, es té la sensació de cansament. Solució: el metge li receptarà els medicaments específics per controlar aquest mal. Els anomenats agonistes dopaminèrgics són els més indicats avui dia.

L’apnea i les ‘saccejades de cames’, dos de les principals alteracions de

la son en les persones grans

Els botiguers de Blanes sortegen un viatge a New York

12 NOVEMBRE

Algú podria pensar que a l’era de les telecomunicacions, els telèfons amb Internet i Internet ficat de ple a les nostres vides, les biblioteques haurien

de patir per aquesta competència... Si vostè és dels que pensa això, sàpiga que està equivocat. A Pineda de Mar l’ajuntament ha fet públiques les da-

des d’utilització de les dues bibliote-ques de la ciutat i el resultat és que no només ‘aguanten’ sinó que cada dia més persones utilitzen els seus serveis.

Lloret amplia TV per Internet

L’Ajuntament de Lloret ha ampliat la seva presència a Internet posant en marxa el web http.//www.tvlloret.tv, un nou espai audio-visual amb serveis de vídeo a la carta i emis-sions en directe. L’Ajuntament ha apostat per un disseny diàfan i de fàcil navegació que inclou tres apartats amb diferents temàti-ques com poden ser programes especials, campanyes institucionals i de tele-servei.Aquesta nova eina ofereix també

l’oportunitat de retransmissió en línia i en directe dels plens municipals i esdeveni-ments d’interès local com el pregó de Sant Romà. En aquest sentit, i en caràcter de proves, ja es van poder veure els dos da-rrers plenaris de la corporació. A més d’un canal web de televisió municipal, tvlloret.tv vol esdevenir una eina útil d’informació i de treball per a l’Ajuntament i per a tota la ciutadania.

calella

El passat dia 18 d’octubre, l’Ajuntament de Calella va celebrar l’acte informatiu “100 primers dies de govern”. L’alcaldessa Montserrat Candini i els set re-gidors del govern de la ciutat va analitzar cadascuna de les àrees sota la seva respon-sabilitat i van respondre les qüestions plan-tejades per les 100 persones assistents. Can-dini va qualificar els seus primers 100 dies de govern com a “salt endavant” i qualificar com a “considerables” els avenços en matè-ria de política social, economia i atenció al ciutadà. Montserrat Candini va reconèixer que en aquest salt endavant han hagut deci-sions que tal vegada no han agradat però “en tot moment s’han pres pensant en l’interès general de Calella i els ciutadans”. Amb el propòsit ferm de corregir errors comesos, l’Alcaldessa es va comprometre a seguir tre-ballant per a “situar Calella en el mapa de les ciutats de referència”.

100 dies de govern

13NOVEMBRE

14 NOVEMBRE

Aleix Gelabert va arribar al port de San Salvador de Bahía a bord de la seva nau, l’Antaas-GAES, el 2 de novembre) a les 19’47h després de completar una travessa en la qual va invertir un total de 20 dies, 7 hores, 17 minuts i 53 segons i durant la qual va recórrer les 3176’5 milles des de la sortida fins a l’arribada. Amb aquest temps, Gelabert s’ha convertit en el primer català a arribar a la meta de la present edició de la Mini Transat.La Mini-Transat és una regata destinada a embarcacions de 6’5 metres d’eslora (d’aquí el nom de Minitransat) i es celebra des del 1977, quan el britànic Bob Salmon la va iniciar amb el clar objectiu de democratit-zar la vela i demostrar que les regates tran-soceàniques de pressupost reduït també són possibles.Trobareu tota la informació, amb foto-grafies, vídeos i seguiment de la regata a: http://www.charentemaritime-bahia.tran-sat650.net/fr/ http://www.classemini.com/

Aleix Gelabert: un blanenc creuant l’Atlàntic en solitari

El regatista del Club de Vela Blanes Aleix Gelabert és el primer català a acabar la Mini Transat 2011

blanes

La Rochelle(França)25/09/11

Salvadorde Bahia(Brasil)02/10/11

20 dies, 7 hores, 17 minutsde navega-ció solitària

Sortida:

Arribada:

El viatge

“Jo he cregut que no arribaria a conèixer Bahia quan he trencat un pern de la quilla. He tingut por que la repara-ció no aguantés, no podia utilitzar ni el genaker ni el floc. Esperava un lloc entre els quinze primers. He estat dissetè, però què importa la classificació, sobretot, després de les 10 darreres hores dantesques que he viscut. Ha sigut veritable-ment l’infern! No m’esperava pas una rebuda així, a Bahia. Aquest haurà estat un gran moment per mi. Estic feliç i satisfet.” Aleix al seu bloc: www.antaas.blogspot.com

15NOVEMBRE

La planta té capacitat per produir 20 hectòmetres cúbics i en cas de ne-cessitat pot abastir les necessitats del sud de la Selva, incloent Tossa, Lloret i Blanes, i el Maresme Nord (400.000 persones a l’estiu) i l’àrea metropoli-tana de Barcelona.L’entitat Natura Maresme ja ha criti-cat la mesura, recordant l’alt cost que va suposar la construcció i posterior

ampliació de la dessalinitzadora, i ha demanat que s’apliquin criteris soste-nibles en la gestió de l’aigua.A més de la de la Tordera, l’ACA també ha reduït l’activitat de l’altra dessalinitzadora en funcionament a Catalunya, la del riu Llobregat, que només funciona al 10% de la seva ca-pacitat, segons han explicat fonts de l’ens gestor de l’aigua.

A més a més, la depuradora del ma-teix riu, que aportava aigua per fre-nar la salinització de l’últim tram del delta i garantia el cabal mínim tam-bé ha vist reduïda la seva activitat. La depuradora segueix funcionant al mateix nivell pel que fa a la de-puració d’aigües residuals, però s’ha aturat pel que fa a la reintroducció d’aigua al curs baix del riu per garan-

tir un cabal ecològic i als pous per intentar impedir l’entrada d’aigua de mar als aqüífers. Fonts de l’ACA han explicat que les pluges de l’últim any han permès tenir “bones reserves” als aqüífers, i la reintroducció d’aigua ja no es farà de manera contínua. Els pous segueixen actius perquè en cas de necessitat es pugui recuperar la in-troducció d’aigua dolça regenerada.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha decidit parar el funcionament de la dessaladora de la Tordera, a Blanes (Selva), en motiu de l’aplicació d’un nou protocol que, segons l’ACA, ja s’estava estudiant des de fa un any i mig. L’objectiu és es-

talviar energia i fer que la planta només funcioni per garantir el subministrament complementant l’aigua que s’extreu dels pous i aqüífers, al re-vés que ara, quan la planta funciona com a font primària de subministrament. Segons els estu-

dis citats per l’ACA, la mesura permetria pre-servar l’aqüífer de la Tordera, ja que les extrac-cions d’aigua dels pous serien constants i sense oscil·lacions, fet que estabilitzaria la intrusió d’aigua marina.

Deixar de funcionar la dessaladora per estalviar

blanes

La dessaladora de Blanes

educació

educació

Finalment, la Conselleria d’Ensenyament de la Gene-ralitat ha atès les demandes i reinvidicacions fetes per l’IES Vescomptat de Cabre-ra, l’AMPA, alumnes i Ajun-tament d’Hostalric perquè aquest centre tingués un altre cop horari intensiuEl d’Hostalric és l’únic IES de les comarques gironines que té aquest horari durant el present curs, essent una prova pilot que endega la Conselleria d’Ensenyament per compro-var si els resultats acadèmics milloren. Durant els tres anys que l’IES d’Hostalric havia tingut ho-rari intensiu es va poder comprovar que el rendiment dels alumnes era molt millor que amb jornada partida. Els alumnes comencen les classes a un quart de nou del matí i acaben a tres quarts de tres, amb trenta minuts d’esbarjo a un quart de dotze. El centre, però, està obert a la tarda, ja que es fan activitats extraes-colars de manera coordinada amb el final de les classes.L’alcalde d’Hostalric, Josep Frias, ha manifestat que “re-tornar l’horari intensiu a l’IES d’Hostalric és el resultat de mesos i mesos de reclama-cions, converses, reunions i gestions per part de la co-munitat educativa, l’AMPA i l’Ajuntament d’Hostalric davant del Departament d’Ensenyament. Estic molt content i ens hem de felicitar tots plegats”

Horari intensiua Hostalric

Contribuir a la promoció dels joves intèrprets i al desenvolu-pament de les noves tendències musicals és un dels objectius fonamentals de Ribermúsica Museus, galeries, espais d’art, tallers d’artesania i botigues singulars del Barri barceloní de la Ribera, obren les portes a jo-ves intèrprets de tot l’estat. L’orquestra de violoncels i el combo Jazztrio van ser dos dels grups escollits per a po-der formar part de la riuada de sons, cants, i música en majús-cula que aquest cap de setma-

na van embolcallar el popular barri de la Ribera on la tradició i la modernitat conviuen cada dia. Els dos grups pinedencs van saber captivar al públic assis-tent en un ambient intimista i acollidor que van destacar un cop més per la seva qualitat de so i el bon nivell del seus joves intèrprets.Per tal de poder sentir bategar els sons de l’Escola Municipal de Música i poder gaudir de les seves activitats, us podeu adreçar a l’Escola Sant Jordi,

a les tardes i els matins a Can Comas de 9:00 a 13:00h de di-lluns a divendres on rebreu tota la informació.Enguany, el centre serà present a totes les escoles d’Educació Primària que així ho desitgin per tal d’oferir assignatures, com activitat extraescolar, a través dels docents de l’Escola Municipal de Música. Els alumnes que realitzen aquestes assignatures passen a partici-par, amb tots els drets, en els actes, orquestres i serveis de l’Escola de Música.

L’Escola de Música de Pineda participa al Ribermúsica

Una escola,moltes activitats

Música per a infants a partir dels 3 anys.Música per adults.Grups instrumentals i vocals.Educació de la veu i cantGuitarra clàssica i elèctrica.Baix.Bateria.Flauta de bec i travessera.Piano.Trompeta.Violí.Violoncel.Saxo.

16 NOVEMBRE

“Haurem d’esperar a que mori algú per a que aquesta gent reaccioni?”

· Marta Sibina i CampsEl 17 de setembre Artur Mas va haver de baixar del cotxe presidencial en un camí de terra a les afores de Sant Hi-lari on un grup de ciutadans l’esperaven amb pancartes. Vinguts d’arreu de la comarca de La Selva, els manifestants volien parlar amb el president sobre el tancament de CAPs a La Selva Interior. Un tanca-ment que deixa sense servei nocturn d’urgències prop de 40.000 habitants, que en al-guns casos, com els de Breda, queden a més de 35 quilòme-tres del seu CAP de referèn-cia, el de Santa Coloma. Minuts abans dels pas del president pel camí que el por-tava a una reunió de partit a un exclusiu hotel de la zona, l’equip de seguretat del presi-dent va informar als manifes-tants que el president accedia a entrevistar-se amb ells. La conversa va durar uns 10 minuts i cinc portaveus dels manifestants van exposar a Artur Mas l’enorme problema que per a aquelles poblacions, mal comunnicades i amb una orografia complexa, significa-va el tancament nocturn dels CAPs.Però el retret més contundent al que va haver de fer front el president va ser la man-ca d’informació sobre tot el procés de tancament. Quins criteris s’havien seguit per prendre la dràstica decisió de tancar 8 CAPs de cop? quin estalvi suposa per a les arques públiques? no hi havia un al-tre lloc per retallar? s’ha prio-ritzat bé?Davant l’allau de preguntes, el president va proposar als manifestants una reunió amb el delegat del Departament de Salut a Girona, Josep Trias. “Si el que voleu és informa-ció, tindreu informació” va dir Mas mentre un dels mani-festants grabava amb la seva vídeocàmera al president. Un vídeo que, dos mesos després, és per als manifestants la pro-va concluent de que el govern amaga moltes coses relacio-nades amb les retallades sa-

nitàries. “Des de que va tenir lloc l’entrevista amb en Mas -ex-plica Sílvia Martínez, porta-veu de la Plataforma Units pel CAP- hem intentat tot per tal d’obtenir unes dades que per a nosaltres són fonamentals... però el secretisme és absolut”.Després de la trobada a la ca-rretera amb Artur Mas, la pla-taforma que uneix als ciuta-dans de La Selva en defensa de les retallades s’ha reunit amb Josep Trias, ha escrit e-mails als gestors dels CAPs, han ta-llat carreteres i, fa pocs dies, es van encadenar a l’entrada de la seu del Departament de Salut a Girona, per tal de que algú els ofereixi aquestes da-des... però tot ha estat en và. El secretisme sobre el funcio-nament dels CAPs de la zona és absolut.

Quants atacs de corLa pregunta és molt senzilla: “quants pacients amb atac de cor s´han atès en horari nocturn als últims 2 anys als CAPs de La Selva Interior que ara tanquen com a conse-qüència de les retallades?” El mateix volen saber els veïns sobre embòlies, hemorrà-gies i pujades de sucre agu-des, entre d’altres patologies. “Aquestes dades són la clau -explica Martínez- ja que estem parlant de malalties on la vida del pacient depen enormement de la rapidesa de l’assitència que rebi. Tothom sap que no és el mateix trac-tar una persona amb un atac de cor en 5 minuts que en 20, tothom sap que una persona es pot desagnar en qüestió de minuts si no rep l’assistència adequada... El govern insis-teix en que les mesures sus-titutòries que ha posat en marxa després del tancament dels CAPs són suficients, però nosaltres ho dubten: una ambulància per a 40.000 persones en una comarca de carretres sinuoses i glaçades a l’hivern, amb gran quantitat d’urbanitzacions i importants distàncies entre una població i una altra, no és un pano-

rama gaire tranquilitzador” reflexiona Martínez. Aques-ta desconfiança en les mesu-res proposades pel govern fa que la Plataforma consideri imprescindible conèixer les dades d’atenció dels CAPs als últims anys. “La manera més fàcil de preveure si el siste-ma proposat per la Generali-tat funcionarà és mirar com s’ha comportat la demanda de serveis als últims anys... si efectivament als últims anys els 8 CAP de la zona no han atès ni una sola situació on la intervenció dels facultatius fos urgent i imprescindible per salvar una vida, potser caldria considerar la propos-ta del govern com a factible... però als nostres pobles tots coneixem persones que ara mateix són vives gràcies a la assitència ràpida que permet tenir els CAPs oberts” raonen a una assemblea que es porta a terme al CAP de Breda, que porta gairebé dos mesos ocu-pat pels veïns de la població. “Si de veritat aquests CAPs no han salvat ni un vida, per què

Manifestants esperant a Artur Mas a Sant Hilari

no ensenyen els documents? Si això fos així, ja ho hagues-sin publicat a la portada de La Vanguardia... però no ho fan... en comptes d’això por-ten 3 mesos negant-se a en-senyar aquestes dades... què estan amagant?” es pregunta indignat en Joan, un bredenc de 76 anys que va participar a l’encadenament simbòlic que va tenir el passat 3 de novem-bre a l’entrada del despatx de Josep Trias, el representant directe de Boi Ruiz a la regió sanitària de Girona.

Operació PebrotsEl compromís de reunió que els manifestants van arrencar a Artur Mas a peu de carrete-ra es va convertir en una renió amb Josep Trias uns dies més tard. Però la reunió va ser un fracàs. “Trias no ha respost a les nostres preguntes, ha contestat amb evasives i s’ha negat en diverses ocasions a contestar. ‘No sou metges’ va dir a mòde d’explicació de la seva negativa a donar les dades que se li demanaven”

expliquen des del bloc de la plataforma unitspelcap.word-press.com. La reunió va aca-bar amb un fràgil compromís de que més endavant respon-dria per escrit a les demandes de la plataforma. Un mes més tard va arribar un correu a la bústia de l’assemblea de Sant Hilari amb un document ad-junt signat per Josep Trias. El document, de poc més d’un foli d’extensió és una repli-ca del que des dels mitjans de comunicació els repre-sentants del govern repetei-xen dia rera dia: “necessitat d’esforç”, “criteris més sosteni-bles”, “reordenació per donar un millor servei”... però enlloc del document Trias respon a la principal pregunta: “quan-ta atacs de cor s’han atès als CAPs?” Només uns percen-tatges genèrics on no es po-den observar ni la tipologia de totes les intervencions, ni la seva localització territorial. Aquesta resposta -que la pla-taforma ha fet publica al seu bloc- va ser el detonant que va fer decidir als manifes-

tants a abandonar per una dia l’ocupació dels CAPs i dirigir-se un altre cop a la oficina de Trias... aquesta vegada sense la ‘recomanació’ del Presi-dent. Poc abans de les 12 del mig-dia una trentena de manifes-tants van entrar a la delegació del Govern de la Generalitat a Girona i van iniciar un en-cadenament simbòlic que, segons el manifest que van llegir, només finalitzaria amb l’obtenció de les dades que persegueixen des de fa mesos. Dues hores després els mani-festants abandonaven l’edifici sense les dades i amb una nova confirmació del que porten denunciant fa molt de temps: “fem el que fem, aquesta gent no vol donar les dades i quant més es resisteixen a donar-les més clar veiem que aquestes dades són les que veritable-ment ens poden donar una idea de l’impacte que tindran les retallades sobre la vida dels habitants de la nostra co-marca” afirma una dels mani-festants a les portes de l’edifici on, després de dues hores, no van poder aconseguir ni una dada, ni un detall sobre el funcionament dels CAPs que ara estan tancants a les nits. Al dia següent, a l’assemblea que cada dia es celebra al CAP de Breda una de les as-sitents, Pepita de 70 anys es pregunta si “haurem d’esperar a que es mori algú per a que aquesta gent reaccioni”.De moment, continuen les assemblees, les negociacions amb els ajuntaments per a que s’impliquin en la deman-da institucionals d’aquestes dades i els plans per conti-nuar la lluita per aconseguir que reobrin els CAPs. Per la seva banda, el Departament segueix negant l’accés a les dades a ciutadans, periodis-tes, partits polítics i governs municipals. Més enllà de qualsevol teoria conspirativa, costa no llegir aquest herme-tisme com un intent d’amagar una veritat que deixaria a més d’un en una situació política molt difícil.

Des de fa mesos la Plataforma Units Pel CAP lluita per aconseguir una sèrie de dades sobre els plans de ‘reordenació sanitària’ que han comportat el tancament de 8 CAP a La Selva · Ni els gestors dels centres, ni Josep Trias -director de Salut a Girona- ni el mateix president Artur Mas, a qui van fer baixar del cotxe a una carretera a Sant Hilari, han volgut contestar les seves preguntes · Què amaga el Govern de la Generalitat?

17NOVEMBRE

“A Vall d’Hebron es va obrir una planta perquè se li pogués fer a Duran i Lleida una arteriografia coronària. Altres han d’esperar”

REVISTA DE PREMSA · Els articles d’Alfons Quintà sobre sanitat al Diari de Girona · Per Albano Dante Fachin

Amb les declaracions dels últims dies sobre la seva es-pecialitat -la sanitat- Boi Ruiz ha deixat a l’aire una pregunta que cada cop es fa més gent: el Conseller no co-neix la Constitució, l’Estatut d’Autonomia ni les directrius de l’Organització Mundial de la Salut o, senzillament, men-teix descaradament? Costa creure que Ruiz no sàpiga que el dret a la salut està recone-gut expressament a la Cons-titució i a l’Estatut. Costa creure també que la seva con-cepció genetista de la salut si-gui producte del desconeixe-ment que els factors socials, ambientals i econòmics tenen sobre la salut. Per això, la teo-ria del ‘conseller mentider’ creix dia rera dia, declaració rera declaració.Amb un Conseller d’aquesta categoria -ignorant en el mi-llor dels casos, mentider en el pitjor- és normal que la confusió sigui la tònica gene-ral quan es parla del que està passant a la sanitat catalana. Metges, mitjans de comu-nicació, ciutadans, inferme-res, sindicats... tothom està desconcertat. Els canvis, les agressions a l’actual model es succeeixen a una velocitat que és gairebé impossible seguir el curs dels esdeveniments, i molt menys, contextualitzar-los correctament. Per això, la sèrie de -fins ara- quatre articles publicats fa pocs dies al Diari de Girona i signats

per Alfons Quintà, són una finestra per on entra un aire fresc informatiu que no es pot tancar. Al primer dels quatre articles, titulat “La sanitat catalana, privatitzada furtivament” Quintà assenyala Josep Prat Domènech, l’actual president de l’ICS, com a peça clau en “la destrucció de l’actual mo-del sanitari català”. Segons Quintà, el publicitat ‘trosse-jament’ de l’ICS respon a la intenció de vendre per parts el principal referents de la salut pública catalana a ‘grups sanitaris multinacionals i so-cietats de capital risc’.Una mena d’empreses que, segons l’autor del reportatge, no són alienes a Prat Domè-nech ja que aquest simulta-neja la presidència de l’ICS -organisme 100% públic- i la seva condició d’assessor ofi-cial d’Artur Mas en temes de salut amb la la conselleria de l’empresa sanitària britàni-ca United Surgical Partners (UPS). Una situació de con-flicte d’interessos que una de les fonts utilitzades pel periodista analitza: “No ima-gino que a cap lloc del món democràtic pugui ocòrrer res de semblant”, fent referència al conflicte d’interesos que representa la posició de Prat Domènech. Aquestes precisions es fan al segon capítol de la saga de Quintà, titulat ‘Sanitat i inde-cència antidemocràtica’ on

la font de l’autor (‘un econo-mista molt titulat i de nacio-nalitat que no és espanyola’) diu que la situació que s’està vivint a Catalunya ‘no té pre-cedents en l’àmbit mundial, en particular pel menyspreu de les institucions democràti-ques, en primer lloc, el Parla-ment’El seu tercer article es publi-ca el diumenge 30 d’octubre i posa la lupa sobre els partits polítics. ‘Estan entre confosos i dividits davant la descarada destrucció de la sanitat pú-blica’ explica Quintà, qui veu l’origen d’això en el ‘pes de la sanitat privada i concertada al món del finançament dels partits’Quintà fa referència a la Llei Òmnibus, una ‘norma opaca que permet que els hospitals públics tractin pacients pri-vats’ i fa un anàlisi del que està suposant dintre el partit de govern la política sanitària i afirma: ‘el cost polític serà immens per a CiU’ i afirma que ‘Boi Ruiz i Prat van ini-ciar fa mesos les gestions des-tinades a trobar un compra-dor per a tot el sistema públic català’La quarta -i fins ara última - entrega dels articles d’Alfons Quintà porta per títol ‘Més conflictes d’interesos en sa-nitat’. Aquí Quintà dóna més detalls sobre la relació de Prat Domènech amb empreses sa-nitàries (públiques i privades, catalanes i internacionals) i

descriu la seva relació amb John Greenbaum, president de Sanitas i conseller de Ban-kinter, a més de compartir amb Prat un lloc a l’empresa USP.Un altre punt del quart ar-ticle de Quintà, sense dub-te polèmic, és la denúncia de que “fa unes setmanes, a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona es va obrir, per unes hores, tota una planta, ja tancada per les retallades, perquè se li pogués fer a Du-ran i Lleida una arteriografia coronària. Altres -conclou el periodista- poden morir-se esperant” Una revel·lació que, tot i que corre com a rumor per la xarxa des de fa temps, Quintà posa negre sobre blanc.

Èxit a la xarxaDes de l’inici d’aquestes en-tregues, els articles de Quin-tà estan corrent per la xarxa a una velocitat enorme. A Facebook es pot veure repro-duït a les moltes pàgines de-dicades a la defensa del siste-ma sanitari públic i a Twitter els enllaços corren com la pòlvora. Si encara no heu llegit els articles de Quintà, només cal que entreu a dia-ridegirona.cat. Si us interessa saber que està passant amb el vostres sistema sanitari, te-niu curiosistat i voleu veure com escriu, com treballa un periodista amb bones fonts, no us ho podeu perdre.

Al mes de novembre25% descompteen jaleas amb vitamines

18 NOVEMBRE

Salidas en avión desde Barcelona. Precios por persona en habitación doble y régimen indicado válidos para determinadas salidas del Puente de Diciembre, consulte fechas exactas. Gastos de gestión por reserva no incluidos: 10€. 5% adicional para reservas efectuadas hasta el 31 octubre.

BA

L-00

1-M

M

902 108 108 / viajesiberia.com

EUROPA

TÚNEZ

5 Días / 4 NochesLONDRES H. Wedgewood Tur 575 €ROMA H. Doria *** 460 €PRAGA H. Olympik Tristar *** 579 €BRUSELAS H. Ibis Ste-Catherine *** 509 €BUDAPEST H. Ibis Aero *** 643 €ESTAMBUL H. Fuar *** 531 €

4 Días / 3 NochesPARIS H. Hibiscus ** 365 €

5 Días / 4 NochesH. Marina Palace **** 591 €

VETE DEMINI VACASDesconecta con las mejores ofertas y destinos.

Especial Puente de Diciembre

Alojamiento y Desayuno

Media Pensión

%Dto.5

Y además...

Venta anticipada

INFORMACIÓN Y RESERVA: C/ Vicenç Bou, 3 -17310 - Lloret de Mar- 972 37 40 42C/ Hospital, 29 -17300- Blanes - 972 35 90 63

fotonotícia

Calella acull als guanyadors del concurs superfoto del Club Súper3Dues famílies gaudiran de les excel·lències de la ciutat com a Destinació de Turisme Familiar al llarg d’un cap setmana.Calella és una de les destinacions de turisme familiar que acollirà als guanyadors del concurs Superfoto del Club Súper3 de Televisió de Ca-talunya. Els premiats i les seves famílies gaudiran, aquest mes d’octubre, d’un cap de setmana a Calella.Els guanyadors s’allotjaran a l’hotel Bernat II en règim de pensió com-

pleta i gaudiran d’una sessió de wellness; podran realitzar un curs de cata-marà de dues hores i navegaran en caiac al llarg d’una hora acompanyats per un monitor del Club Nàutic. A més disposaran d’entrades gratuïtes per a dos espais de joc a Calella, Pequelandia i el Bowling/golf; també recorreran la ciutat amb el Carrilet.El concurs forma part de la promoció de les Destinacions de Turisme Familiar desplega per l’Agència Catalana de Turisme i ha comptat amb la col•laboració de l’Ajuntament de Calella.

Dos ‘súpers’ a Calella amb tot pagat!

L’Ajuntament de Tordera ha do-nat per finalitzades les obres d’arranjament i millora de la ur-banització de Can Domènech. Les obres, que van començar al mes de juny, han permès pavimentar i as-faltar un total de 5’3 quilometres, el que representa la millora del 80 % dels carrers de la urbanització que presentaven importants de-ficiències davant del 20% restant que es mantenia en bones condi-cions de viabilitat i accessibilitat. El projecte de millora també ha permès la instal·lació de les cano-nades de recollida d’aigües pluvials i de les reixes dels desaigües.El projecte de millora dels carrers de Can Domènech ha tingut un cost de 261.000 € i ha estat finançat per la Generalitat de Catalunya, a través del Programa de millora de les urbanitzacions amb dèficits ur-banístics, l’aportació dels veïns de Can Domènech i l’Ajuntament de Tordera. Can Domènech és la ur-banització més allunyada del nucli urbà, situada a 15 quilòmetres del centre de Tordera.

Asfalt a la urbanització

més llunyana

tordera

Foto de Pau Cadafalch Riera: “Les cadiretes · Port Aventura” Foto deÀlex Locubiche Vílchez: “Esquitxada de germans”

Idees i Opinions

“Pienso que las instituciones bancarias son más peligrosas para nues-tras libertades que ejércitos enteros listos para el combate. Si el pueblo

americano permite un día que los bancos privados controlen su mo-neda, los bancos y todas las instituciones que florearán en torno a los bancos, privarán a la gente de toda posesión, primero por medio de la

inflación, enseguida por la recesión, hasta el día en que sus hijos se des-pertaran sin casa y sin techo, sobre la tierra que sus padres conquista-

ron.” Thomas Jefferson, 3er presidente de Estados Unidos · 1802

Lo llaman democraciay es una dictadura

Los medios de comunicación afirman que el anuncio de que el gobierno griego podría con-vocar un referéndum para decidir si Grecia aprueba el segundo plan de “ayuda” ha hecho caer las bolsas y que constituye una amenaza para la estabilidad de la economía europea. Lo primero que sorprende es que se le tenga miedo a que el pueblo decida si quiere o no una “ayuda” cuando se encuentra en una situación tan difícil. ¿No será que los medios saben per-fectamente que en realidad no se trata de ayu-dar sino de dar una vuelta más a la soga que los poderes financieros han puesto en el cuello del pueblo para salvar, un poco más y de nuevo, a los bancos acreedores de Grecia a costa del sa-crificio de la población? ¿Acaso iba a tener pro-blemas el pueblo griego para recibir ayudas si de verdad lo fueran? ¿Y por que temen que se produzca esta expresión de democracia si sabe-mos perfectamente que las economías van me-

jor cuanta más democracia haya? ¿No dicen que lo que buscan es mejorarlas? La verdad es que esta reacción de los medios muestra una vez más el miedo atroz a la voluntad popular que tienen los llamados mer-cados, los grandes financieros, los bancos, las grandes corporaciones y la clase política corrup-ta que ha renunciado a su poder representativo para ayudarles a mantener sus privilegios. Tie-nen miedo a la decisión del pueblo porque son incompatibles con la democracia incluso por muy débil y tamizada que ésta sea. No quieren dejar que el pueblo se pronuncie porque tienen la seguridad de que lo que hacen es lo contrario de lo que quiere la gente. En España, por ejemplo, las encuestas muestran que la inmensa mayoría de la socie-dad no quiere que se siga dando dinero público a los bancos y, sin embargo, los líderes políticos -lo ha dicho recientemente Rajoy- afirman con-

tinuamente que eso es imprescindible. Su ver-gonzosa servidumbre a los poderes financieros les lleva a presentar como ineludible lo que solo es necesario para los bancos y las grandes em-presas que destruyen empleo, a otras medianas y pequeñas empresas y riqueza productiva. El rechazo continuado a que la ciudadanía exprese claramente sus preferencias y la imposiwbilidad de que ésta decida lo que se hace o no con la eco-nomía significan nada más y nada menos que vivimos en una dictadura. Así de simple y así de sencillo. ¿Dónde está la democracia si no po-demos hacer que los asuntos económicos, que al fin y al cabo son los que nos proporcionan bien-estar y satisfacción personal, se resuelvan según la voluntad de la mayoría? ¿Cómo se puede de-cir que hay democracia si los gobiernos no go-biernan para el pueblo sino que son gobernados por las finanzas contra el pueblo, como estamos

viendo día a día? La continua imposición de políticas por parte de “los mercados”, el hecho evidente de que los gobiernos representativos se pliegan a sus preferencias y dictados, la continua acep-tación de la voluntad de los financieros y ban-queros gracias al poder político, económico y mediático que han acumulado al margen de las instituciones democráticas muestra inequívoca-mente que vivimos bajo una auténtica dictadu-ra. Hay que decirlo claramente. Una democracia que se desvanece cuando se trata de gobernar el dinero y la eco-nomía no es una democracia de verdad. Lo lla-man democracia pero es una dictadura. Y no tenemos por qué aceptar pasivamente todo esto que está pasando. Cuando un pueblo está some-tido a un poder dictatorial tiene todo el derecho a rebelarse y a tratar de destruirlo. Es más, yo creo que lo indigno es no intentar acabar con él.

“La continua aceptación de la voluntad de los financieros y banqueros gracias al poder político, económico y mediático que han acumulado al margen de las instituciones democrá-ticas muestra inequívocamente que vivimos bajo una autén-tica dictadura. Hay que decirlo claramente.

Juan Torres López es catedrático de Economía Aplicada de la Universidad de Málaga (España) · juantorreslopez.com

Condena a ex militares por crímenes de la “guerra sucia” en Argentina

La condena por un tribunal de Buenos Aires a 16 ex militares por crímenes de lesa humani-dad cometidos hace décadas es una poderosa victoria para la justicia en la lucha contra la impunidad, ha declarado hoy Amnistía Inter-nacional.El ex capitán de la Armada Alfredo Astiz y 15 personas más fueron condenados ayer a penas de prisión por el papel que desempeñaron en crímenes de lesa humanidad cometidos du-rante el gobierno militar entre 1976 y 1983, incluidas detenciones arbitrarias, torturas y el homicidio ilegítimo de decenas de personas en un centro secreto de detención establecido en una escuela militar de Buenos Aires.

Entre quienes perdieron la vida figuran las religiosas francesas Léonie Duquet y Alice Domon; las activistas pro derechos humanos Azucena Villaflor, María Bianco y Esther Ca-reaga, cofundadoras de las Madres de la Pla-za de Mayo; y el escritor y periodista Rodolfo Walsh.“Este es el más reciente fallo que hace ren-dir cuentas a unos ex militares por violacio-nes atroces de derechos humanos cometidas durante la ‘guerra sucia’ de Argentina en las décadas de 1970 y 1980”, ha declarado Guada-lupe Marengo, directora adjunta del Programa Regional para América de Amnistía Interna-cional.

“Por fin se hace justicia para estas familias, lo que transmite el enérgico mensaje de que este tipo de abuso nunca volverá a tolerarse.”De los condenados, 12 lo fueron a cadena per-petua sin posibilidad de obtener la libertad condicional y cuatro a penas de entre 18 y 25 años de prisión. Además de Astiz, fueron con-denados a cadena perpetua los ex capitanes de la Armada Jorge Eduardo “Tigre” Acosta y Ricardo Cavallo, extraditado por México en 2008.El proceso, en el que se juzgaron 86 crímenes de lesa humanidad, ha durado dos años. En él han declarado más de 150 testigos, inclui-dos alrededor de 80 sobrevivientes de abusos a manos de los militares.Las fuerzas de seguridad argentinas dirigie-ron un centro clandestino de detención en la Escuela Superior de Mecánica de la Armada

(ESMA) de Buenos Aires donde recluyeron a cientos de personas tras secuestrarlas. Los de-tenidos murieron por torturas o tras ser arro-jados desde aviones.Durante el régimen militar de Argentina de 1976-1983, las fuerzas de seguridad secues-traron a unas 30.000 personas, muchas de las cuales siguen en paradero desconocido. Se cometieron violaciones de derechos humanos generalizadas y sistemáticas, incluidas tortu-ras y ejecuciones extrajudiciales en gran esca-la.“Aunque ha pasado más de un cuarto de siglo desde que los abusos de la ‘guerra sucia’ con-vulsionaron a la sociedad argentina, hay que satisfacer las reivindicaciones de las víctimas llevando a todos los responsables ante la justi-cia”, concluyó Guadalupe Marengo.

Amnistia Internacional

Idees i Opinions

Idees i Opinions

Elizabeth Warren, o el prestigio de la política, éxito en YouTube

EL CAPITALISME

Qui primer em va parlar molt bé d’aquesta dona va ser Lourdes Bene-ría, i sempre val la pena posar atenció en el que Lourdes opina, com quan va publicar amb Carmen Sarasúa l’article denunciant els crims econòmics con-tra la humanitat. Estic d’acord amb que calen noves veus, nous estils, per sacse-jar el panorama polític americà, però també l’europeu, on la caspa sense pro-filàctic de Berlusconi s’uneix als passos d’oca als que ens vol fer marxar la Mer-kel mentre Sarkozy intenta sortir sobre la ‘tribunilla’ i Mariano Rajoy plana en vols de gavina d’abocador sobre el que queda de la política a Espanya. Eliza-beth Warren és una altra cosa ... Ens permet somriure, respirar una mica ... confiar fins i tot. No és una política principiant (gairebé podríem anome-nar-la també, sense abusar massa, # iaioflauta, perquè aquesta professora de dret de Harvard s’enorgulleix de les seves aportacions intel · lectuals al mo-viment # OccupyWallStreet). I segueix donant-los el seu suport, amb el que té encesos i rabiando a tots els membres del Tea Party ... ja molts demòcrates que la temen. Però, a més, ha aconse-

guit ser un fenomen a la xarxa, i amb motiu. No cal saber molt anglès per entendre el fonamental d’aquest vídeo que ha tingut més de 760.000 visites: Gravat en una reunió informal amb un

telèfon mòbil, Elisabeth Warren, amb grans dosis de frescor i sentit comú, respon als atacs dels republicans que s’oposen fèrriament al projecte de llei l’administració Obama d’apujar els im-postos sobre les rendes superiors a un milió de dòlars l’any. Dempeus davant d’una quarantena de persones, diu: “No paro d’escoltar que això és una guerra de classes. Però no, no ho és, perquè en aquest país ningú es pot fer ric sol. Ningú. “” Què ha aixecat una fàbrica? Enhorabona. Però siguem clars: les ca-rreteres per on porta els productes al mercat les hem pagades tots nosaltres. Com també hem pagat l’educació dels seus treballadors. I si ha pogut treba-llar tranquil a la fàbrica és gràcies a una policia i als bombers, que també hem pagat nosaltres. Si no ha hagut de preocupar-se perquè bandes de sa-quejadors que li robessin tot el que té, ni contractar ningú per protegir-se, és gràcies a la feina que tots nosaltres hem fet. La fàbrica que ha aixecat l’ha anat fenomenal, i ha tingut una idea bri-llant? Quina sort! Quedi’s amb el tros més gran. Però una part implícita del contracte social és que, igual que pot

quedar-se amb el tros més gran, també ha de pagar la part dels que han pres part. “L’argument és elemental, i es pot estendre sense dificultat a l’òbvia i civi-litzadora necessitat que hi hagi serveis

públics fonamentals finançats amb im-postos. Aquestes paraules tan clares de Warren han injectat frescor i vitalitat al debat polític nord-americà, enredat en les tenses i amargues negociacions d’aquest estiu entre demòcrates i repu-blicans arran de la crisi del deute. Unes negociacions que van servir als repu-blicans per evitar apujar els impostos als rics i que han acabat esgotant la credibilitat de la política americana. Però l’impacte en la xarxa de Warren no s’acaba a YouTube. Des publicació del vídeo s’han multiplicat a la xar-xa les mostres de suport, com aques-ta de Credo Action, un moviment d’esquerres, que ha obert un espai per enviar aquesta carta d’agraïment a Wa-rren. ‘Vaig donar gràcies a Elizabeth Warren. Per haver defensat els valors progressistes i per haver ensenyat als altres demòcrates la manera de lluitar. ‘ I és just recordar que el 2007 Warren ja avisava a la crisi: ‘Ningú compraria una torradora que tingués una proba-bilitat entre cinc d’esclatar i de calar foc

a casa seva. I en canvi, és possible con-tractar una hipoteca que té una possi-bilitat entre cinc de deixar la família al carrer, i en aquest contracte ni tan sols es digui aquesta possibilitat. ‘ Warren va lluitar des de llavors per crear una agència pública de protecció dels pres-tataris, un projecte que s’ha aprovat el juliol d’aquest any i que encara ara segueix amb greus problemes de fun-cionament per l’obstrucció del Partit Republicà. Actualment es prodiguen els articles sobre Elizabeth Warren, i no és d’estranyar perquè els demòcra-tes han proposat a Warren per al Senat per Massachusetts (la seva candidatu-ra ha recollit més de tres milions de dòlars). En aquests últims dies, Samuel P. Jacobs ha escrit sobre la candidata a senadora “Who ‘s afraid of Elizabeth Warren? i Ruth Conniff, “Elizabeth Warren Is Scary!” seguiu-la ... Crec que ens donarà molt bons moments.

*Economista i presidenta de Dempeus per la Salut Pública

Són quatre lladregots que fan més mal que una pedre-gada. Aquesta és la conclu-sió més clara sobre l’actual crisi financera. Especu-ladors financers, que per omplir les seves butxaques, han creat diners falsos als núvols, que aprofitant-se de les noves tecnologies, es mouen a escala global. Aquesta conclusió, real-ment només suposa un primer apropament per comprendre la crisi actual. La qüestió de fons es que l’actual sistema capitalista, que funciona propulsat pel motor de la cobdícia huma-na, està arribant al final del seu període històric. Quan un primer home, actuant com els ani-mals, va marcar amb quatre pedres el seu territori com una propietat personal, va iniciar un sistema agressiu basat en la llei de la selva, la llei del més fort. Aquest sistema depredador, que s’ha aprofitat de la natura i de l’explotació humana, està esgotant els recursos natu-rals. Llavors, la cobdícia humana, totalment insa-ciable per omplir les seves butxaques, s’inventa una societat de consum, que per fomentar-lo, fabrica expres-sament productes de curta durada, amb uns moderns mitjans de producció que generen atur estructural, cada vegada més crònic. L’estat del benestar i la ple-na ocupació, es convertiran en una il·lusió del passat, de la que no gaudiran les properes generacions. La conclusió final, donat que el sistema capitalista en lloc de solucionar problemes els crea, consisteix en buscar un nou model de societat, que tingui com a motor l’ajuda mútua en lloc de l’actual cobdícia. Afortuna-dament això és possible.

Per Àngels Martínez Castells*

“Ningú en aquest país es pot fer ric tot sol. Ningú. Que algú ha aixecat una

fàbrica? Enhorabona. Però siguem clars: les carreteres per on porta els seus pro-ductes les hem pagat tots, i si ha pogut treballar és gràcies a una policia i uns

bombers que hem pagat entre tots”

“Fem coses. A aquells que no fan mai res, no els tinguem en compte sinó és per dir-

los això: ‘feu coses o calleu. No sigueu el femer que destorba el vianant’”

Joan Salvat Papasseit

Per Josep Aracil i Xarrié President d’Euroseniorjoarxa@gmail.comAssociació Catalanade Premsa Gratuïta

“Cal seguir d’aprop Elizabet Warren, ens donarà grans moments”

Idees i Opinions

Si els nostres nets són ‘perroflautes’nosaltres som els ‘iaioflautes’

La banca, el frau fiscal i el New York Times

Som de la generació que va lluitar i aconseguir una vida millor pels seus fills i filles. Ara estan posant el futur de les nostres filles i nétes en perill. Estem orgullosos de la res-posta social i de l’empenta que estan mostrant les noves generacions en la lluita per una democràcia digna d’aquest nom i per la justícia social, contra els banquers i els polítics còmplices. Estem al seu costat, de sentiment, a les assemblees de barri i també a l’acció. Si volen desquali-ficar la seva valentia anomenant-los “perroflautes”, a nosaltres ens poden anomenar “iaioflautes”. Fem aquesta acció avui 27 octubre en el marc del dia d’acció contra els bancs. L’oligarquia finan-cera està sacrificant les nostres vides per garantir els seus beneficis. La irresponsabilitat de les institucions financeres l’estem pagant la ciutada-nia, que no parem de pagar rescats bancaris. Converteixen els seus fo-rats en deute públic. A sobre especu-len i fan benefici finançant-lo. Com si fos poca cosa, això és l’excusa per acabar amb la sanitat, l’ educació i tot el que queda de l’”Estat de Benes-tar” i privatitzar els serveis bàsics per fer benefici.Prou especulació. No a la socialit-zació de les pèrdues. Rescat per a la ciutadania i no pels bancs. Prou retallades! No a la privatització!

Aquest deute no el paguem! Els bancs van fer l’agost amb la bombolla immobiliària i ara estan expulsant milers i milers de persones desnonades al carrer. Ni un desnonament més. Dació en pagament retroactiva ja! Garantia pel dret a l’habitatge. No s’entén gent sense cases i cases sense gent! Els bancs estan ofegant el petit i mitjà negoci I les traballedores autònomes, negant el crèdit i deixant sense oxígen l’economia productiva. Ens aboquen la depressió econòmi-ca, a l’atur massiu i a la fallida de les empreses petites i mitjanes. A sobre, és l’excusa per precaritzar encara més les condicions de les treballado-res assalariades. Volem una econo-mia al servei de les persones! Hem escollit el Banc San-tander, perquè ha esdevingut un símbol de l’abús. Botín, el seu Presi-dent, va dir a principis d’aquest any: “Somos claramente ganadores en la reciente crisis económica”, reconei-xent que han tingut un benefici net de 35.000 milions d’euros els darrers 4 anys. No han parat d’augmentar els beneficis obtinguts en paradisos fis-cals ( 248 milions de 8.8476 d’euros en 2008). Botín té una fortuna per-sonal de 1.700 milions d’euros. Prou frau fiscal dels rics! Per una fiscalitat justa!

El New York Times ha anat publicant una sèrie d’articles sobre Emilio Botín, presentat per tal rotatiu com el banquer més influent d’Espanya, i president del Banc de Santander, que tenen inversions financeres de gran pes al Brasil, a la Gran Bretanya i als Estats Units, a més de a Espanya. Als EUA el Banc de Santander és propietari de Sovereign Bank. El que li interessa al rota-tiu nord-americà no és, però, el comportament bancari del Santander, sinó el del seu president i el de la seva família, així com la seva enorme influència política i mediàtica a Espanya. Un indicador d’això últim és que cap dels cinc rotatius més importants del país ha citat o fet comentaris sobre aquesta sèrie d’articles al diari més influent dels EUA i un dels més influents del món. És de suposar que si s’escrivissin articles semblants, per exemple, sobre el President Zapatero, com reportatges serien notícia. No així en el cas Emilio Botín. Una discussió important d’aquests articles és l’ocultació per part d’Emilio Botín i de la seva famí-lia d’uns comptes secretes establertes des de la Gue-rra Civil a la banca suïssa HSBC. Segons sembla, en els comptes de tal banc havia 2.000 milions d’euros que mai s’havien declarat a les autoritats tributàries de l’Estat espanyol. Però, un empleat del banc suís, des-pitat pel maltractament rebut, va decidir publicar els noms de les persones que dipositaven els seus diners en aquesta banca suïssa, sense mai declarar en els seus propis països. Entre ells hi havia ni més ni menys que 569 espanyols, incloent a Emilio Botín i la seva família, amb grans noms de la vida política i empresarial (entre ells, per cert, el pare del President de la Generalitat, el Sr Artur Mas). Segons el New York Times, aquesta pràctica és molt comú entre les grans famílies, les grans empre-ses i la gran banca. El frau fiscal en aquests sectors és enorme. Segons la pròpia Agència Tributària espan-yola, el 74% del frau fiscal se centra en aquests grups, amb un total de 44.000 milions d’euros que l’Estat es-panyol (inclòs el central i els autonòmics) no ingressa. Aquesta quantitat, per cert, gairebé arriba a la xifra del dèficit de despesa pública social d’Espanya respecte la mitjana de la UE-15 (66.000 milions d’euros), és a dir, la despesa que Espanya hauria gastar-se en el seu Estat del Benestar (sanitat, educació, escoles bressol, serveis a persones amb dependència, i altres) pel nivell de des-envolupament econòmic que té i que no es gasta per-què l’Estat no recull aquests fons. I una de les causes que no es recullin és pre-cisament el frau fiscal realitzat pels col · lectius esmen-tats al New York Times. El resultat de la seva influència és que l’Estat no s’atreveix a recollir-los. En realitat, la gran majoria d’investigacions de frau fiscal de l’Agència Tributària es centra en els autònoms i professionals li-berals, el frau fiscal representa-segons els tècnics de l’Agència Tributària de l’Estat espanyol-només el 8% del frau fiscal total. És també coneguda la intervenció d’autoritats públiques per protegir el Sr Emilio Botín de les inda-

gacions de la pròpia Agència Tributària. El cas més co-negut és la gestió realitzada per l’ex vicepresidenta del Govern espanyol, la Sra De la Vega, per interrompre una d’aquestes investigacions. Però el Sr Botín no és l’únic. Com assenyala el New York Times, fa dos anys, César Alierta, president de Telefónica, que estava sent investigat, va deixar d’estar-ho. Com escriu el New York Times amb certa ironia, “el Tribunal va desistir de continuar estudiant el cas perquè, segons el jutge, ja havia passat massa temps entre el moment dels fets i la seva presentació al tribunal”. Una mesura que juga a favor dels fraudulents és la ineficàcia de l’Estat així com la seva por a realitzar la investigació. Va ser ni més ni menys que el President del Govern espanyol, el Sr José M ª Aznar, que en un moment de franquesa va admetre que “els rics no pa-guen impostos a Espanya”. Tal tolerància per part de l’Estat amb el frau fiscal dels súper rics es justifica amb l’argument que, tot i que no paguen impostos, les conseqüències d’això són limitades perquè són pocs. El President de la Genera-litat de Catalunya, el Sr Artur Mas, ha indicat que la pujada d’impostos dels rics i súper rics té més un valor testimonial que pràctic, ja que el seu nombre és escàs. La solidesa d’aquest argument, però, és nul · la. En realitat, arriba a nivells de frivolitat. Ignora l’enorme concentració de les rendes i de la propietat existent a Espanya (ia Catalunya), un dels països on les desigualtats socials són més grans i l’impacte redis-tributiu de l’Estat és menor. Els 44.000 milions d’euros a l’any que no es recapten dels súper rics per part de l’Estat haguessin evitat els enormes retallades de des-pesa pública social que l’Estat espanyol està avui realit-zant. Però una altra observació que fa el New York Times sobre el frau fiscal i la banca és el silenci que hi ha als mitjans d’informació sobre aquest frau fiscal. Tal rotatiu cita a Salvador Arancibia, un periodista de temes financers a Madrid, que va treballar per al Banc Santander, que assenyala com a causes d’aquest silen-ci el fet que el Banc Santander gasta molts diners en anuncis comercials, sent la banca un dels sectors més importants en el finançament dels mitjans, no no-més comprant espai d’anuncis comercials, sinó també proveint crèdits-aclareix el Sr Salvador Arancibia-”.... mesures d’enorme importància en un moment com l’actual, on els mitjans estan en una situació financera molt delicada “. Per aquest motiu hagi de agrair al diari que s’atreveixi a publicar-lo, perquè avui, articles com els que publica el New York Times i el meu propi, no te-nen fàcil publicació al nostre país. És el que anomenen “llibertat de premsa”.

manifest dels #iaiofalutes coses que no surten a primera plana · www.vnavarro.org

el passat 27 d’octubre un grup de persones de més de 65 anys van ocupar les oficines del banc santander

Aquest article critica la manca de cobertura de temes de frau fiscal per part dels mitjans de major difusió del país, resultat de l’enorme influència que la banca té sobre aquests

mitjans, sent la banca i els banquers alguns dels que contribueixen més a aquest frau.

Per Vicenç Navarro*

Com a exemple, aquí teniu una taula, no amb els grups per rendes de la unitat familiar, sinó per sous per a entendre’ns millor. En èpoques de crisis, aquest és un dels sistemes més justos, doncs no és el mateix dema-nar 100€ més d’impostos a qui està a l’atur, que a qui guanya més de 3000 € al més.

Idees i Opinions

“La moderació en el temperament és sempre una virtut, però la moderació,

als principis, és sempre un vici”Thomas Paine (1737-1809)

Polític, inventor, revolucionari i publicista. Va participar activament a la Revolució Francesa

i és considerat un dels Pares Fundadors dels Estats Units

PSC i CiU pacten uns impostos 2012 injustos i ignoren l’alternativa social

Com ve sent habitual, l’últim dijous de cada mes hi ha Ple de l’Ajuntament a Blanes. En aquest ple, el tema estrella van ser les ordenances fiscals, és a dir, els impostos i preus públics de l’any vinent.La situació de partida és dolenta, molt dolenta. Blanes té uns deutes acumulats que voregen el 100% d’endeutament (gairebé 40 M d’€), i el que és encara més preocupant: seguim en dèficit des de fa ja més de 3 anys (ingressem uns 4 M d’€ menys dels que gastem). Els anys anteriors no s’havia fer res per resoldre aquest problema, i per tant, el PSC va entrar a l’Ajuntament sabent que hi hauria de fer front. Però, quines són les seves mesures per sortir de la crisis a Blanes?- Una pujada de l’IBI del 15%, sumat a una pro-pera revisió del cadastre, pot significar augments d’impostos de més d’un centenar d’euros per fa-mília-Augment de les escombraries del 6%-De l’aigua un 38% de la quota fixa i un 20% a botigues.-Noves quotes de l’Espai Juvenil Morralla, on es cobraran fins a 55 € per a que els grups blanencs assagin, o 120 € a les entitats per organitzar i muntar tallers i activitats, que es suma a la dràs-tica reducció de les subvencions a clubs i entitats.-I com a colofó, diríem que un sector que en espe-cial sortirà malparat seran les llars d’infants, amb una pujada exagerada del preu de la matrícula. Si bé és cert que la generalitat retalla de 1800 a 1600 €/any per plaça de subvenció, el PSC proposava passar de 100 a 140€ la quota mensual (en núme-ros, 40€ més, multiplicat per 10 quotes=400€. És a dir, demanaven als pares més de 400€ de més quan la Generalitat en retallava 200!)I és que en crisis, en aquestes èpoques, no tothom, per no dir que la immensa majoria del país, no disposa d’uns ingressos de 40, 50 , 80 mil o més euros a l’any, amb els quals fer front a un augment tant gran d’impostos, sinó que més d’un 60% de les famílies del país són mileuristes, i vivim en una població amb més de 4000 aturats i per tant, suposa ofegar i escanyar les nostres famílies en-

victor-catalan.blogspot.com

cara més.Hi ha alternativa?A tot això, ICV-EUiA Blanes va pro-posar que si s’havia de fer una pujada d’impostos, s’emprés un sistema de tari-ficació social (un sistema ja utilitzat en molts països i, a casa nostra, en altres ajuntaments com Terrassa), en el qual es divideixen els contribuents en grups fiscals, i on s’aplica un sistema de recap-tació progressiva, és a dir, com l’IRPF, que grava més a qui més té, i menys a qui menys té.Com a exemple, aquí teniu una taula, no amb els grups per rendes de la unitat familiar, sinó per sous per a entendren’s millor:Com ve sent habitual, l’últim Dijous de cada mes hi ha Ple de l’Ajuntament a Bla-nes. En aquest ple, el tema estrella van ser les ordenances fiscals, és a dir, els impos-tos i preus públics de l’any vinent.La situació de partida és dolenta, molt dolenta. Blanes té uns deutes acumu-lats que voregen el 100% d’endeutament (gairebé 40 M d’€), i el que és encara més preocupant: seguim en dèficit des de fa ja més de 3 anys (ingressem uns 4 M d’€ menys dels que gastem). Els anys anteriors no s’havia fer res per resoldre aquest problema, i per tant, el PSC va en-trar a l’Ajuntament sabent que hi hauria de fer front. Però, quines són les seves mesures per sortir de la crisis a Blanes?-Una pujada de l’IBI del 15%, sumat a una propera revisió del catastre, pot sig-nificar augments d’impostos de més d’un centenar d’euros per família-Augment de les escombraries del 6%-De l’aigua un 38% de la quota fixa i un 20% a botigues.-Noves quotes de l’Espai Juvenil Morra-lla, on es cobraran fins a 55 € per a que els

28 NOVEMBREpublicitat

pineda

Per definició, cuina catalana és aquella que es fa a Catalunya. Però més enllà del diccio-nari, la cuina catalana és un concepte gairebé emocional. Per això, quan es pensa en ‘cuina catalana’ és inevitable que una sèrie de llocs comuns assaltin la nostra imaginació. La tra-dició i l’experiència fan que el Restaurant La Brasa de Riudarenes cumpleixi al 100% amb les espectatives dels que volen tastar la cuina catalana en tota la seva extensió. Aquest local

ofereix canelons, verdures a la brasa, embo-tits -de la casa!-, patates de la brasa amb all i oli, arengada a la brasa amb mongetes -l’heu tastat mai?- cargols, anques de granota, ve-della guisada amb bolets, peus de porc, baca-llà amb samfaina i les millors carns a la brasa, rostits d’ànec, cunill... I després de tot això, extensa carta de postres casolans.Cuina catalana de la bona, de la que es fa fa anys a l’interior de la comarca de La Selva.

Durmància és el nom que rep el cicle biolò-gic en que un organisme suspèn temporal-ment el seu creixement, desenvolupament i activitat, la qual cosa redueix dràsticament l’activitat metabòlica per conservar energia. A les plantes la durmància té lloc a l’hivern. I a què ve això? Doncs bé, a les ciutats la dur-mància es tradueix en fulles mortes a carrers i jardins, restes de poda i un gran volum de matèria orgànica que cal gestionar correc-

tament. Amb l’objectiu de facilitar aquesta gestió, l’ajuntament de Pineda distribueix cada any a aquesta època a punts estratègics de les urbanitzacions contenidors per a que els propietaris de jardins puguin abocar el producte de la durmància. Aprofita també l’ajuntament per recordar que l’abocament de residus d’aquest tipus fora dels contenidor adequats té una sanció de 300 euros… Bona durmància!

Contenidors per a la

durmància

blanes

Syn Project, grup blanenc integrat per Cristina Pozo (veu), Javi Berdía (guitarra), Sergio Fi-demraizer (teclats), SergioTorres (baix) i Billy Purdie (bateria), oferirà un concert en la sala del Cercle Catòlic de Blanes, el divendres 11 de novembre a les 22h. Una característica distin-tiva del grup és que els seus integrants prove-nen de mons musicals diferents (soul, funky, bossa,flamenc, rock), la qual cosa propicia un

veritable intercanvi, i dóna una peculiar per-sonalitat sonora a la banda. En aquest recital es podran escoltar potents versions de temes molt coneguts i també nous temes propis, que exploren la varietat d’estils que practica el grup. “Som, abans de tot, un grup d’amics que to-quem la música que ens agrada”, diuen, “ i vo-lem comunicar al públic la mateixa passió que sentim nosaltres a l’escenari…”.

SYN Projectal Centre Catòlic

Cuina típica catalana... de la bona!

Els dilluns tancat, excepte festius

ASI NAILSLA MEJOR SELECCIÓN DE DISEÑOS

LAS MEJORES OFERTAS

c/ Iglesia local 282Calella · Barcelona

29NOVEMBRE

30 NOVEMBRE

fotonotícia fotonotícia

Tenir una discapacitat física, psíquica o sensorial no impedeix gaudir de la navegació a vela. Però per a que aquesta afirma-ció sigui una realitat cal feina. Una feina que a la nostra zona fan conjuntament el Club de Vela Blanes i El Club Esportiu El Vilar, de la Fundació Aspronis. El passat 12 d’octubre aquesta feina va tenir el reconeixement que es mereix. En el decurs de la presentació de la 25ena Setmana Catalana de Vela, la Fede-ració Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física, la Federació Catalana d’Esports per a Cecs i la Federació Es-portiva Catalana de Paralítics Cerebrals van entregar la dis-tinció de plata que cada any concedeixen als que treballen per fer possible l’accés de tothom als esports.

Ja fa anys que la Sara Ortiz no para d’acumular èxits. I en el passat Campionat de Catalunya de Ka-rate celebrat a Sabadell el dissabte 22 d’octubre li va tocar recollir dos trofeus més per la seva col·lecció. La karateca de Breda es va proclamar Campiona de Catalunya en Kata Femení Sub-21 i subcampiona en Kumite Femení Sub-21 - 53kg. Ara el proper repte de la Sara és el Campionat d’Espanya que es disputarà a Tarragona els dies 17 i 18 de desembre.

Vela accessibleSara Ortiz, campiona

Castanyes, moniatos, pane-llets... calories, calories i més calories. I ara què?No t’amoïnis! Si vens a FOR-MES 30 t’ajudarem a posar-te de nou en forma i a perdre aquests centímetres de més.A FORMES 30, amb mitja hora d’exercici n’hi ha prou per moldejar la figura, reac-tivar la circulació sanguínia, tonificar la musculatura i sentir-se molt millor.I és per això que si véns amb una amiga i totes dues us feu sòcies, aquest mes de novembre, la matrícula us sortirà de franc. Coneixes el nostre sistema? És un circuit que combina exercicis amb màquines hidràuliques i ac-tivitats aeròbiques dirigides

(amb steps o altres elements). En tot moment, el circuit està dirigit per monitores que sempre estan al teu costat per ensanyar-te, corregir-te i animar-te a fer els exerci-cis d’una forma divertida perquè mai t’avorreixis. Pots incorporar-te a la classe en qualsevol moment, amb total llibertat d’horaris.A més del gimnàs, també hi ha un servei d’estètica, amb tractaments facials, corpo-rals, manicura, pedicura… i un servei de teràpies manuals com ara quiromassatge, re-flexologia podal, drenatge limfàtic, auriculopuntura i Reiki. Ara ja no tens excusa per no cuidar-te…T’ esperem!

Tardor a Formes 30

31NOVEMBRE

32 NOVEMBRE

Hamburgueseria GourmetSis tipus de carn diferents · 100% Natural

Dos variants de peix fresc

‘Steak hambuguer’ al platProducció 100% artesanal

AMANIDES · PASTA ARTESANAL · OUS TRENCATS · BROXETA CRUIXENT AMB REDUCCIÓ DE PEDRO XIMENEZ · PERNILS · HUMUS · GUACAMOLE · BRAVAS · BRANDADA DE BACALLÀ

I UNS POSTRES DELICIOSOS

Facebook: divuit trenta-quatre

VEDELLA · BOU · POLLASTRE · XAI LLETÓ · POLTRE · PORC

TONYINA VERMELLA · SALMÓ

GRAN FORMAT:hamburguesa a la perdra

de 500gr i 1kg.CARTA DE VINSI VINS A COPES

“Reivindiquem fer servir la cultura com una eina d’anàlisi i de diàleg”

Cesk Freixas és un cauntautor nascut a Sant Pere de Riu-debitlles (Alt Penedès). Va iniciar la seva carrera musical el gener de 2004 i se l’emmarca en el que es denomina la segona ‘Nova Cançó’, una nova fornada de cantautors jo-

ves que en els últims anys han tornat a revifar l’esperit de rebel·lia i protesta. Des del 2004 ja ha publicat tres tre-balls: “Set voltes rebel” (2005), “El camí cap a nosaltres” (2007) i “La mà dels qui t’esperen” (2009). Actualment

està treballant en el quart disc, del qual n’ha buscat el fi-nançament a través de micromecenatge. Se’n pot trobar informació a la seva web www.ceskfreixas.cat. Textos: Mònica Puntí Brun Fotos: Cedides Cesk Freixas

Pregunta: Tinc entès que de petit volies ser metge, però vas estudiar Geografia, com vas arribar a la música?Resposta: Sí, de petit m’imaginava poder curar a la gent i fer un servei als altres, però després vaig començar a agafar respecte a la sang. Vaig estudiar batxillerat tecnològic, encara que llavors vaig co-mençar a estudiar Geografia. A meitat de carrera vaig trobar la música i aquí estic (riu). P: Què en recordes dels ini-cis, sobretot de quan estaves al grup ‘Pangea’ o al grup ‘La Fera Ferotge’?R: ‘Pangea’ va ser un grups d’amics que fèiem versions de Sopa de Cabra, Lax’n’busto, Red Hot Chili Peppers... Era per a passar-nos-ho bé. ‘La

Fera Ferotge’ era un grup de versions d’acústica d’Ovidi Montllor i allà jo tocava la guitarra. Va ser una etapa d’aprenentatge perquè vaig conèixer elements de compo-sició. A més, vaig agafar taules a l’hora de posar-te dalt d’un escenari per cantar i tocar la guitarra. P: Com t’agrada que defineixin el teu estil de música?R: M’agrada fer servir les paraules cantautor o cançó d’autor. Fa temps, a més, que reivindico el terme cançó de protesta. Intento treure’n la part més de prejudici i estig-matitzada del terme. Protestar vol dir reivindicar, però no ne-cessàriament anar en contra, sinó a favor. Sovint, juntament amb en Pau Alabajos, juguem

amb el binomi cançó protesta, cançó proposta, perquè aquest darrer terme es veu d’una for-ma més positiva. P: Tinc entès que t’agrada llegir poesia. És una afició “estranya” entre la gent jove no creus? Ens podries recomanar algun poe-ta o poetessa?R: He llegit molta poesia cata-lana, molts autors catalans. A mi m’agrada la poesia perquè crec que està molt propera a la música. Les seves estructures són similars. M’agraden molts autors: Estellés, Martí i Pol, Rosa Leveroni... Hi ha molts autors que han escrit poesia molt interessant. També més actuals com ara David Caño o Carles Rabassa. Fan una poesia molt propera amb una part de crítica social. La literatura

és molt important en el meu projecte musical. M’influeix a l’hora d’escriure les meves cançons. P: En el teu procés creatiu a què dones més importància a les lletres o a la música? Per on comences?R: A mi m’agrada molt centrar-me en la lletra perquè potser és la part que domino més. Jo no sóc bon guitarrista, jo només m’acompanyo. Jo composo l’harmonia, però sovint la part musical la deixo més a mans del Víctor Nin, el guitarrista, o dels productors musicals, com ara en Magí Batalla. Ells s’encarreguen que la part mu-sical quedi més ben vestida. A mi m’agrada cuidar més les lle-tres. A l’hora de fer una cançó, però, surt tot a la vegada. A

partir d’uns acords em surt una lletra o una altra. P: Algunes de les teves cançons tenen un missatge polític molt clar. T’ha portat molts problemes? R: Sí. M’ha portat problemes o moments tensos. No està nor-malitzat que una projecte mu-sical estigui vinculat amb una proposta política o un ideari determinat. El propi sistema econòmic i la pròpia indústria discogràfica ja els interessa que la cultura estigui desvin-culada de la política, ja que sa-ben que la cultura és una arma molt potent a l’hora de difon-dre idees o de formar políti-cament a les persones. Potser no és una acció volguda, però indirectament interessa que la cultura només serveixi per

Tal com rajaLloc i data de naixement: Sant Pere de Riudebitlles, 17 d’abril de 1984Un músic referent: Ovidi MontllorUna pel·lícula: AmelieUn llibre: ‘Acte de violència’, de Manuel de PedroloUna mania: De casa, l’’ordre i la neteja. Abans de pujar l’escenari, m’agrada estar sol una estona. Una qualitat: De defectes molts, de qualitats no ho sé, ho haurien de dir els altres. Un somni: Poder-me dedi-car durant molt temps a la música.

33NOVEMBRE

desconnectar. Nosaltres el que reivindiquem és el contrari: fer servir la cultura com una eina d’anàlisi i de diàleg. Un punt de trobada per poder parlar. P: Quins problemes has trobat?R: M’he trobat molts proble-mes d’intents de censura fins a concerts censurats. Una ve-gada a la sortida d’un concert teníem un grup de neonazis esperant-nos fora amb bats de beisbol i la policia ens va haver d’escortar. És trist, però entenc que hi hagi gent que no li sem-bli bé la meva ideologia. P: No hauria estat més fàcil mantenir-se al marge de la po-lítica?R: En el fons era un repte i volia agafar l’herència que ens han deixat els cantautors de la ‘Nova Cançó’, sobretot conei-xent el cas de l’Ovidi Montllor. És un cas de censura, fins i tot, un cop començada la demo-cràcia. Poca gent estava inte-ressada en recuperar i reivin-dicar la seva obra. És un dels grans cantautors dels Països Catalans. Jo des del principi tenia clar que volia utilitzar la música com un mitjà per transmetre idees. És difícil i em portaria menys problemes fer un altre tipus de música, però és una lluita personal i

col·lectiva que crec que ha de tenir la cultura. S’ha de reivin-dicar l’espai de la crítica. P: Molta gent jove no partici-pa de la vida política, què els diries?R: Tal com se’ns educa, la gent jove queda molt desvincu-lada de la presa de decisions del que ens afecta. Jo simple-ment el que els diria és que s’interessin pel que s’està par-lant, no només al Parlament, sinó el que es parla als Ajun-taments perquè són temes que ens afecten a la nostra pròpia vida. Si deleguem totalment la gestió de les nostres vides a persones que s’han professio-nalitzat per a fer-ho, aleshores estem condemnats a les seves decisions. D’aquesta mane-ra estem desvinculats. No ho podem delegar tot. Hem de ser crítics i autocrítics, veure el que no estem fent bé, però també el que no funciona del sistema, de la pròpia democrà-cia. Hi ha llocs on podem in-cidir i aportar la nostra opinió per intentar fer canvis.

P: Has publicat tres treballs, quina penses que ha estat l’evolució entre el primer i l’últim?R: En termes generals crec que he intentat cada vegada ser menys ingenu. Segurament ara dic les coses de manera dife-rent. A nivell de lletres he in-tentat ser menys explícit, però ser igual de contundent. A ve-gades em costa perquè podries fer una cançó en què ho dius tot directament, però també és interessant que tothom pugui fer la seva pròpia interpretació. Musicalment del primer disc al tercer hi ha un salt perquè al principi era molt proper al rock català i ara és més proper al pop electrònic. Vam voler buscar un so més personal. És un dels canvis dels quals n’estic content. P: T’han emmarcat dins d’un moviment similar a la Nova Cançó. T’hi sents còmode amb aquesta etiqueta?R: Sí, totalment. És un movi-ment que existeix i ha crescut al marge dels mitjans de comu-

nicació, així com també al marge dels grans sis-temes de màrqueting. A més, any rere any van sortint propostes noves. Val la pena reivindicar-ho. P: Com veus avui en dia el panorama musical català?R: Ja era hora que arribés aquest moment. Jo poso molt èmfasi en el vessant de la música més reivindicativa, però crec que no tota la cultura ha de ser així ni molt menys. També ha de ser per gaudir i desconnectar. Una de les victòries culturals de casa nostra és que hagin sortit propostes musicals tan diferents entre elles i

de tanta qualitat com poden ser els Manel, els Mishima, els Amics de les Arts... Ja tocava! Se-gurament és una onada similar a la que havia impulsat el rock català. La cresta havia baixat, però ara ha tornat a pujar.P: Quins projectes de futur tens?R: Estem preparant un nou disc. Ja tenim les cançons fetes i estem acabant de polir les lletres. Amb el guitarrista, en Víctor Nin, estem fent els primers assajos i esperem poder gravar el disc a principis de 2012 i treure’l abans de l’estiu. De-pendrà del finançament que el fem a través de Verkami i el micromecenatge.

“Cal interessar-se pel que passa, no només al Par-lament sino a l’ajuntament, a tot arreu.. No podem

delegar tot, hem de ser crítics i autocrítics”

34 NOVEMBRE

Tragèdia en escenaOriol Junqueres

La nit del 7 de novembre del 1893, tot és llest per a l’estrena del Guillem Tell de Rossini, que enceta la temporada d’òpera al Gran Teatre del Liceu. Al carrer, entre el xivarri de la multitud, s’hi poden distingir els renecs dels ca-rreters. I a l’interior del magne l’edifici, el soroll dels talons sembla posa ritme al xiuxiueig a cau d’orella d’allò que es voldria poder dir en veu alta, i a les salutacions exageradament amables a persones a qui es preferiria no haver trobat. Per l’entrada principal del tea-tre, situada a les Rambles, hi desfila l’alta societat barcelonina, que no vol desaprofitar l’oportunitat de mostrar la seva distinció; mentre que la majoria dels espectadors entren per la modesta porta del carrer de Sant Pau. I, precisa-ment, per aquí, s’esmuny fins al quart pis Santiago Salvador. Passades les deu de la nit, a l’inici del segon acte, aquest jove anarquista llença dues bombes orsini contra els espectadors de platea. La primera esclata entre les files 13 i 14, tot provocant una vintena de morts. La segona s’amorteix a les faldilles de la senyora Cardellac, asseguda sense vida

a la fila 13, i rodola suaument per terra sense arribar a explotar. Enmig de la foscor, la sala s’omple de fum, de crits de dolor i de xiscles de terror. De fet, el caos afavoreix que l’assassí pugui esca-par, tot i que no passa desapercebut i l’acabaran identificant. Santiago Salvador és un “propagandista pel fet”, convençut que el règim monàrquic i conserva-dor és massa injust per suportar-lo i massa fort per enderrocar-lo. El Liceu representa tot allò que ha de ser des-truït: l’abús de poder, l’ostentació dels diners, la hipocresia social... Ell somia una revolució que obri les portes d’un món millor i realitza un acte terroris-ta que fa que el món sigui pitjor. Sens dubte, una excel·lent metàfora de la convulsa història de la Catalunya del segle XIX i de bona part del segle XX. L’impacte d’aquest atemp-tat serà molt notable. La temporada operística queda suspesa i, amb ella, la primera representació d’una òpera escrita per una dona, la Lluïsa Casa-gemas, que mai s’arribarà a estrenar. En concret, el Liceu no tornarà a obrir les portes fins al 18 de gener de 1894.

Aquell mateix any, després d’un procés sense cap mena de garanties judicials, Santiago Salvador i sis anarquistes més són executats al castell de Montjuïc. I, tres anys després, el cap del govern (Cánovas del Castillo) serà assassinat per un anarquista italià, com a respos-ta a l’anomenat “procés de Montjuïc”. L’espiral de violència es retroalimenta.

diarios

35NOVEMBRE

Mots encreuats

Solucions

Sudokus

HumorPer Pau Vidal · ACPG

No m’agraden els depenents d’IKEA... quan els preguntes alguna cosa es fan els suecs.

Mamà, mamà: que significa AFTER -Des-pués, Carlitos. Jooo, dímelo ahora...

Hola @davidbisbal, que tal? Escolta, a veure si em fas un cop de mà. Estic a Philadelphia i no veig la fàbrica de formatge!

Perdoni senyor encarregat, puc sortir 3 hores abans? La meva dona vol que la porti de compres. -De cap manera. -Gràcies! Sabia que no em defraudaria!

-Mama, vull una nina de drap... -Oh! Quina nena més humil, quin cor... -O sea, Hello! Mi Barbie necessita una dona de fer feines!

- Carinyo!!! són les 4 del matí i estàs ben borratxo... d’on vens!!!! - Segons Darwin, del mico...

- Manolo, dame un besito. -No. -Solo un besito! -Que no! - Si todas las parejas se besan! -Si Juan, pero somos guardias civiles y estamos trabajando.

-Hola Sergio Ramos. ¿Porque vienes riendo? -Nada Mou, que he estafado al de la gasoli-nera. Le he pagado, pero no me he echado. JAJA

-Quina és la diferència si Sergio Ramos va amb una bossa d’EL Corte Inglés i jo amb una de Mediamarkt? Que jo no sóc tonto!

A Sergio Ramos li han regalat un Audi verd i l’ha deixat al sol per a que maduri!

- Disculpa, tienes aspirinas? -Si -Frenadol? -Y Tiritas? -No, ahora no hace mucho frio, estoy bien.

-Oh por Dios, Manolo! Este es el cuarto día que llega tarde esta semana. ¿Que piensa de esto? -A bote pronto jefe, que hoy por lo menos es jueves!

- Em compraré un cotxe quan en treguin un de la marca Hacendado

- Els lladres de cable truquen a cobre rever-tido

- Ho sento, a més de sord, segons aquestes anàlisis vostè té SIDA... i el SIDA no té cura... -Que el cura té SIDA? jajaja, que es foti!

- Mama, m’ha agafat per rodar una pel·lícula en anglès! -Però si tu no saps anglès, filla! -No passa res, només he de dir “Yes, yes, oh yeah, oh yeah...!

amb @vanid_osoHORITZONTALS: 1. Desfilada equina, i si és al parc, amb gavar-dina. La porta de l’habitació, que fa riure / 2. Pagament mensual per tenir la cua grossa. Feríeu l’ocell (i no a les cordes vocals) / 3. Ruc espatllat. Inflorescència per jugar ràpidament al joc de les vocals. Quart de gram / 4. Aculi contra la paret de darrere del galliner. Corrent com unes castanyoles / 5. Pedra treballada per un català. Sessions orques-trals sense vistes / 6. Heroi de calendari. Acaba amb el singlot en un munt d’idiomes / 7. Vas de conya, nano, per ser tan pe-tit... Anhels que se satisfan de nit / 8. Flirtegem a Palma, que en sortirà una relació. Paradisos del pop anglès / 9. Para taula. S’han passat segles viatjant i ara descansen a l’àlbum. Whisky marroquí / 10. En Messi quan va de terratrèmol. Acceptaran el llegat, amb A d’Iran / 11. Accés a la Foixarda amb regust de paté. Pèssim com el còctel de Fantes. El tirador / 12. Torna enrere perquè en té setanta-nou per davant. Un militar turc en plena saragata / 13. M’haig d’esperar nou mesos que torni. L’han de compartir l’abat i l’abadessa.VERTICALS: 1. Per estar com-plet necessita tot d’adminicles.

No és un simple malparlat: ataca la divinitat / 2. Succiona-me’l, que és un lligabosc. Sense aquesta lletra no es pot escriure el xipriota / 3. Ara és el moment de demanar-la a la gent. Fou africà, després italià i ara etíop / 4. El mig de la meitat. No som freqüents, els que actuem fora del normal. Símbol en vaga / 5. De pa no n’hi faltarà mai, al penques. Fou secret i última-ment s’ha fet social / 6. Pilar prim. Abús de iode que ha mar-cat sempre el periodisme. De l’emirat a la feina / 7. Cap cigró hi cabria, en aquest trosset del

dit. Puja esbufegant per les pra-deries americanes / 8. L’Elvis el tenia de goma, aquest os. Parla amb sa veïna romanesa dels temps feliços d’en Tintín / 9. Oda mal escrita. Assigni d’alguna manera en Guardans, en Terraza i l’Aragay. Engega a dida / 10. No cal que violis: que hi posis colors ja va bé. Mala tria, per a la panxa del cartaire / 11. Ara la porta de l’helicòpter, que també fa gràcia. Polialco-hol capaç de causar una forma rara d’atinosi. No gaire gaire / 12. L’emperador pallasso. Pre-parat per ser confessat.

Llicenciat en Filologia Hispànica amb expe-riència docent dóna classes de castellà, cata-là i anglès per als nivells d’ESO, Batxillerat i MM.PP. Telèfon de contacte: 660340333.

CLASSES

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingusSuplement gastronòmic de La Selva i l’Alt Maresme · Octubre 2011

Entrant a base de bolets amb fruita i verdura al forn

Ingredients (per a 4 persones):8 alls tendres, molt fins / 16 tomà-quets cherry / 16 cebetes de plati-llo / 600 g de bolets frescos variats, salvatges o de cultiu / 2 plàtans / 2 peres / 1 carbassa petita (o una ta-llada de 400 g) / 50 g de panses peti-tes, de les blanques , sense pinyol / 2 cullerades soperes d’oli d’oliva extra verge / Sal i pebre

Preparació i cocció:1. En un bol ben ample, a la mida del volum dels ingredients que ens disposem cuinar, hi anem posant: Els alls tendres nets i tallats a bas-tonets d’uns 3 cm / Els tomàquets cherry nets i tallats pel mig / Les cebetes de platillo pelades i tallades a quarts / Els bolets nets i a talls re-gulars, amb la idea d’equilibrar la mida del tall / La carbassa, sense la pell i tallada a bastons gruixuts d’1 cm de gruix i 3 de llargada / La pera també a bastons, com la carbassa /

L’arribada de la tardor és, gastronòmicament parlant, el gran moment dels bolets. Un ingredient que al que difícilment se li pot aplicar la paraula ‘produc-te’ ja que el principal productor de bolets al nostre país és el bosc, la natura i que no només és una senya d’identitat de la ciuna catalana sinó que es conver-teix en un fenòmen social i lúdic. Milers de persones arreu del país es mobilitzen cada any al voltant de l’arribada dels bolets, uns ocells que cada any arriben per omplir els nostres sentits amb la seva capacitat d’atrapar dintre seu el gust del bosc de la mateixa ma-nera que el marisc atrapa dins seu el gust del mar. Cap cistell, cap cuina, cap taula pot romandre indi-ferents davant l’arribada dels bolets. Per això, entre els dies 15 d’octubre i 30 de novembre es celebren les Jornades Gastronòmiques del Bolet del Maresme.

Tota la informació: Gastroteca.cat

Receptes per tocats del bolet

Alliberat d’allò que t’estorba mentalment

i fes-te transportar pel món dels sentits.

El teu cos i la teva ment ho agrairan.

TERÀPIES MANUALS : RE-

FLEXOLOGIA PO-DAL - DRENATGE

LIMFÀTIC.Blanes. tel. 609975233

Les panses senceres2. Amb tots els ingredients a dins del bol, hi afegim les dues cullerades d’oli, i la sal i el pebre amb moderació. Ho barregem per tal d’amanir-ho molt bé i ho aboquem en una safata de forn, folrada amb paper sulfuritzat per no perdre cap suc de la cocció enganxat a la solera de la safata.3. Ho entrem al forn ben calent, a 200ºC, durant 5 mi-nuts.4. Retirem la safata del forn i hi afegim el plàtan també tallat a bastons. Ho remenem tot amb compte i delica-desa, i ho tornem a entrar al forn durant 8 minuts més. El plat ja és llest per servir del forn a la taula.

Presentació:Tan senzill de repartir com de cuinar. És interessant pre-sentar la plàtera de cocció a taula, ja que conté formes i colors amb la bellesa pròpia dels aliments.

Apèndix de la recepta:L’entrant que us proposem, vegetal i lleuger, podeu convertir-lo en un plat únic i més complert, afegint-hi mitja botifarra crua i oberta per comensal tan bon punt entra la safata al forn. En retirar-la, hi trenquem un ou per comensal i ho posem a gratinar durant 30 segons. L’escalfor de la safata per sota i del gratinador per sobre us courà l’ou al punt.

Per Carme Ruscalleda, Restaurant Sant Pau, Sant Pol de Mar (3* Michelin) Aquest plat el podeu harmonit-zar amb Marfil Escumós de qualitat blanc de negre brut 2009, celler Alella Vinícola

Deli.cat: una botiga ‘gourmet’ on-line ‘made in Blanes’

Tot i que Deli.cat és una botiga blanenca que funciona des de l’any 2007, mai heu passat per davant ni mai heu vist el seu rètol al ca-rrer. Deli.cat va nèixer a Blanes però obre les portes 24 hores al dia per a tot el món.Des de la seva plana web, Deli.cat està es-pecialitzada en la distribució de productes ‘gourmet’ i ‘delicatessen’ al major, proveint botigues d’alimentació, hotels restaurants i empreses.

Deli.cat també ofereix els seus més de 1000 productes en catàleg al detall, assegurant una ràpida distribució arreu de la península ibèrica i Andorra. Deli.cat només treballa amb productes d’alimentació que compleixen els més alts estàndards de qualitat, incorporant les últi-mes tendències i novetats a la seva selecció.El seu slògan no pot ser més clar: Deli.cat ven moments feliços. www.deli.cat

PUBLICITAT

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingus

������������������������������� ���������������� �����������������������������

������������������������������������������������ ��

���������������

��� ��������

���� � �­����

�������������

�������������

����

�������� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

���������������

���������������������������

������������������

����� ���������������

Una bona oportunitatSi sou serveits · Francesc Murgadas

Lamentablement, aquesta tardor sembla que el tema dels bolets no acabarà de rut-llar. Les pluges s’han fet esperar massa, i graelles i cassoles se’n ressenten. Igual que la butxaca dels consumidors. Però, com deia no recordo qui, les opor-tunitats fan créixer. I aquesta penúria de bolets salvatges ens hauria de fer mirar cap als bolets de conreu i cria. I proba-blement, més cap als de cria, és a dir, els que creixen en instal·lacions específiques, lluny del bosc o el prat. Gírgoles, xampin-yons, shiitakes i altres delicadeses mico-logiques nascudes en la foscor d’una nau o una cava i que ens arriben degudament netes, envasades i, en major o menor grau, acabades de collir. Perquè convé que sapiguem que el estereotip del buscador que camina i camina que transmeten alguns mitjans de comunicació, avui ja coexisteix amb bos-cos replantats d’arbres amb arrels “conta-minades” de bolets i que es cuiden com si fossin ametllers o oliveres, i dels que, quan arriba el temps, es va a fer una collita que

desprès arriba als mercats en caixes que ningú s’atura a pensar on, com i quan han estat collides. Per això parlava de bolets de conreu.Però aquests, a poc que siguin geogràfica-ment propers, hauran patit els mateixos efectes que els dels nostres boscos i, per tant, escassejaran igual. Per tant, caldrà que anem girant la vista cap als altres. I ho hauríem de fer sense gaire problemes de consciència. En el fons, aquests bolets son cosins germans d’aquelles gallines i porcs que fa segles van abandonar la vida salvat-ge per passar a dependre de l’home.Acabarem menjant només bolets d’aquesta mena? La pregunta, en el fons, és absurda. Els faisans -que no accepten viure en la captivitat estressant del galliner, accepten créixer en terrenys acotats més amplis- es segueixen considerant una exquisidesa. Les tonyines, nedadors i migradors per excel·lència, tampoc veuen migrat el seu prestigi gastronòmic per passar unes set-manes en gàbies marines. Perquè els bo-lets han de ser una excepció?

“Aquesta penúria de bolets sal-vatges ens hauria de fer mirar cap als bolets de conreu i cria. I probablement, més cap als de cria, és a dir, els que creixen en instal·lacions específiques, lluny

del bosc o el prat”

Criader de xampinyons

elplaerdelmóndelmenjarcuinalingusgantxet

Del 15 de novembre i fins aca-bar l’any, el Maresme posarà al centre de la seva activitat restauradora un dels seus pro-ductes extrella: la mongeta del gantxet, una varietat ha acon-seguit tenir la seva pròpia de-nominació d’orígen per mèrits propis.La mongeta del ganxet és un dels productes d’horta del Ma-resme que té una denomina-ció d’origen protegida (DOP), un reglament que vetlla per tal que es compleixin tots els requisits necessaris, des de la producció fi ns a la comer-cialització, per aconseguir un producte de màxima qualitat.La mongeta del ganxet es ca-racteritza per tenir forma de ronyó, ser aplanada i de gran-dària mitjana. El gust suau, fi i persistent, la seva cremositat i una pell molt fina que fan que pràcticament no es noti fan de la mongeta del ganxet un dels

llegumsmés apreciats a Catalunya.Tot i que es conrea a nombro-ses comarques de Catalunya, només al Maresme, elVallès Oriental i l’Occidental la mongeta del ganxet està protegida per la DOP, la qual cosa garanteix la màxima qua-litat del producte. És també en aquestes tres comarques on es dóna la major part de la producció, una bona part de la qual es comercialitza mitjançant les cooperatives agràries.Això fa que al Maresme la presència de la mongeta del gantxet tingui una presència important a les taules dels res-taurants de la zona.Des del 15 de novembre fins al 31 de desembre les Jornades del Fessol del Gantxet posaran al centre de la oferta gastronò-mica del Maresme aquest pro-ducte tan especial.

La festa de la mongetaamb denominació d’orígen

Bacallà amb l’oliamb fons de fesols del ganxetPoseu en remull els fesols la nit abans,bulliu-los amb aigua i sal i reserveu-los.Poseu en remull un morro de bacallàgruixut durant 24-48 hores (canviantl’aigua).Escorreu-lo bé, enfarineu-lo i fregiu-lo.En una cassola de fang poseu-hi al fons els fesols del ganxet cuits i a sobre col·loqueu-hi el bacallà i l’allioli. Cal posar-ho al forn a 220º C durant uns 15 minuts.

Restaurant La TorretaAv. Costa Brava, 79Tel.: 93 761 05 46Horari: de 13 a 16 h i de 20 a 23.30 hDivendres i dissabtes fi ns a les 24 hCrep de fesols del ganxet amb moniatoBacallà amb all i oli amb fons de fesolsdel ganxet

Restaurant Arc de TapesPasseig Marítim, 30 · Horari: divendres i vigílies de 18 a 24 h · Dissabtes, diumenges i fes-tius de 13 a 24 hOus estrellats amb foie i fesols del ganxet de Malgrat · Cas-soleta de fesols del ganxet de Malgrat i fesols menuts amb cansalada viada i botifarró de Castella · Samfaina de pebrot amb bacallà i fesols del ganxet de Malgrat

Restaurant CelmarMallorca, 71 Tel.: 93 761 09 68 · Horari: de dilluns a dijous de 13 a 15.45 h · De divendres a diumenges de 13 a 15.45 h i de 20 a 23 hLasanya de carpaccios de tex-tures del mar amb fesols del ganxet de Malgrat, tomàquet

confi tat i oli de piquillo i d’olives de l’Aragó · Tallarines de canada de la costa sobre llitde fesols del ganxet de Malgrat i bolets

Restaurant Pizzeria NoloSant Esteve, 61 Tel.: 93 765 46 59 · Horari: de 13 a 15.30 h de dimarts a divendres · Diven-dres i dissabte de 20 a 24 hAmanida pilonaTàrtar de bacallà amb fesols del ganxet (per a 4 persones)

Restaurant La TorretaAv. Costa Brava, 79 · Tel.: 93 761 05 46 · Horari: de 13 a 16 h i de 20 a 23.30 h · Divendres i dissabtes fi ns a les 24 hCrep de fesols del ganxet amb moniato · Bacallà amb all i oli amb fons de fesols del ganxet

Del 15 de novembre al 12 de desembre a Malgrat

elplaerdelmóndelmenjar

http://tinyurl.com/6ysfkwp

Tota la informació sobre restaurants, productors i receptes del Fesol del Gantxet la trobaràs a aquest enllaç. Bon profit!

III Mostra Gastronòmica de PalafollsPer tercer any consecutiu gaudeix de les propostes gastronòmiques proposades per més de 10 restaurants de Palafolls.Assaboreix més de 20 plats diferents de la mà de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Palafolls (ACEP), La Cuina d’en Toni, el restaurant Antic Sindicat, el restaurant Ca l’Estevenet, el restaurant Can Lucas, el restaurant Casa Oms, el restaurant Chez José, el restaurant El Balconet, el restaurant El Cep, el restaurant Masia Can Gibert, el restaurant Reverter II, el restaurant Su-mac, Vins Masens i amb la col·laboració de Cafès Cornellà, Disbesa, Forn de Pa Garriga, Forn de Pa l’Aldosa i Coopera-tiva Conca de la Tordera.Dies: 25 i 26 de novembre. Preu: 30 €Lloc: Teatre de Palafolls. Hora: 21 hAforament limitat. Venda anticipada de les entrades a partir del 18 d’octubre a El Cafè de Palafolls.Els plats que s’oferiran a la Mostra es podran gaudir fi ns al 15 de novembre als restaurants.

EmpedratCan Reverter IIIngredients per a 4 persones:200 g de bacallà dessalat , 200 g de salmó marinat, 400 g de fesol blanc cuit · 1 cebeta, 50 g d’olives verdes sense os · 50 g d’olives negres sense os, 4 tomàquets, 1 gra d’all, 200 ml d’oli d’oliva verge, 30 ml de vinagre de xerès, 1 llimona, 1 cullerada petita de mos-tassa en gra 1 cullerada de julivert picat, sal i pebre negrePreparació: Piqueu la cebeta fi na i poseu-la en remull uns quants minuts amb el suc de llimona perquè es suavitzi. Mescleu una tercera part de l’oli, l’all aixafat, la llimona en què s’ha tingut la cebeta, el julivert, la mostassa i una mica de pebre. Netegeu-ho bé d’espines de bacallà i piqueu-ho a daus petits. Afegiu-hi la vinagreta, removeu-ho, proveu-ho de sal i saleu-ho si és necessari. Guardeu-ho a la nevera com a mínim una hora i retireu-ne l’all quan ho aneu a servir.Piqueu les olives. Peleu els tomàquets, traieu-ne les pipes i piqueu-los a daus. Mes-cleu els fesols, les olives i el tomàquet i ama-niu-ho amb la resta d’oli, vinagre, mostassa, sal i pebre. Guardeu-ho a la nevera. El plat es pot presentar en forma de tàrtar.Restaurant Reverter · Ctra N-II, km 667,4 · Palafolls · 93 762 02 30

41NOVEMBRE

42 NOVEMBRE

47NOVEMBRE

48 NOVEMBRE

49NOVEMBRE

55NOVEMBRE