[2017]

2

ÍNDEX DE CONTINGUT

CONTINGUT PÀGINA

1. Introducció: 3

1.1. Situació de la biblioteca dins del seu àmbit territorial 3

1.2. Aproximació quantitativa i/o qualitativa a les característiques. 5

2. Objectius i principals línies de treball 7

3. Recursos 9

3.1. Recursos humans 9

3.2. Infraestructura / Edifici – Equipament 12

3.3. Recursos econòmics 12

3.4. Fons documental 13

4. Serveis i programes 19

4.1. Dades dels usuaris/es 19

4.2. Préstec. Préstec interbibliotecari. Préstec a entitats 20

4.3. Servei d’Accés a Internet i Programes d’Ofimàtica 23

4.4. Servei d’Accés a Internet a través de la Xarxa Wi-Fi de la biblioteca 24

4.5. Activitats de foment de la lectura 24

4.6. Activitats de formació 37

4.7. Serveis d’informació i consulta 37

4.8. Punts de servei extern 37

4.9 Serveis virtuals 38

5. Relacions amb altres entitats 40

5.1. Relació amb altres entitats i equipaments del SLPC 40

5.2. Associacions i entitats que col·labora, projectes conjunts. 40

6. Difusió de la biblioteca 43

7. Conclusions. Propostes de futur. 45

8. Annexos 48

3

1. INTRUDUCCIÓ

1.1. Situació de la biblioteca dins del seu àmbit territorial.

La biblioteca “Tirant lo Blanc” és una de les quaranta-dues (42) biblioteques públiques que existeixen a la

província de Lleida, està ubicada a la població de Belianes, dins la comarca de l’Urgell. En l’actualitat en

aquesta comarca (unitat territorial) existeixen cinc biblioteques, una d’elles comarcal.

Un tret característic de la biblioteca “Tirant lo Blanc” és la seva pertinència a la Vall del Corb, idiosincràsia

local que ve determinada pels nexes especials entre les poblacions que la conformen, que no es

defineixen per formar part d’una comarca determinada, sinó a una realitat cultural, social i econòmica

anàloga. Dins de la Vall del Corb no existeix cap biblioteca del Sistema de Lectura Pública de Catalunya1,

per tant la biblioteca “Tirant lo Blanc” atén de forma directa els habitants del municipi de Belianes, i de

forma indirecta als de la Vall del Corb. Aspecte que any rere any volem anar consolidant, i que durant

l’exercici 2016 hem prioritzat.

Un altre fet que cal remarcar, és l’edifici de la Casa de la Vila on està ubicada la biblioteca, declarat el

2015 bé cultural d’interès nacional. Aquest edifici està dividit en dues unitats juxtaposades, una de

caràcter noble i una altra de caràcter popular, amb planta de forma quadrangular i tres alçades. És el

resultat d'una reforma del segle XVI sobre un edifici ja existent al segle XIV. La façana, de pedra ben

tallada, té una porta de mig punt adovellada. En una llinda hi ha inscrita la data de 1611 i el nom de Ton

Navés, de la família Navés de Cervera, els quals ostentaren el títol de Castellà de Belianes durant els

segles XVII i XVIII. Actualment, l'edifici acull les dependències municipals i la biblioteca “Tirant lo Blanc”,

la fonoteca Daniel Gelabert, una sala d'exposicions, el museu dels vestits i l'ecomuseu de la vida rural.

Aquesta biblioteca presta els seus serveis des

d’octubre de 1978, aspecte que enorgulleix als

belianencs i belianenques per motius diferents, un

d’ells recau en el fet que una gran majoria van

col·laborar en la seva remodelació. La biblioteca

està ubicada a la planta superior de l’edifici de la

Casa de la Vila. Aquest espai amb el pas dels anys

ha tingut diferents utilitats, durant uns anys va ser

l’escola, després un galliner, per passar a

convertir-se en la biblioteca que tenim actualment,

gràcies al treball col·laboratiu d’alguns veïns i

veïnes del poble.

Si viatgem en el temps i en situem a l’any 1977 coneixerem d’on van sortir els recursos econòmics per

realitzar aquest treballs de remodelació (de galliner a biblioteca). Els testimonis que tenim d’aquella època

ens parlen que part d’aquests recursos es van obtenir organitzant una exposició de fotografies de gent tel

poble. Durant la Festa Major es van exposar a l’espai on actualment hi ha la biblioteca, i es van vendre

algunes de les fotografies. Els diners recaptats van anar al pot per arreglar i condicionar l’espai.

Cada persona tenia una feina, el relat de la primera bibliotecària de Belianes, Mª Carme Peres Timoneda

ens transmet perfectament els canvis que es van desenvolupar: “L’Ajuntament va cedir una sala del seu

edifici, del segle XVI, la qual antigament havia servit com escola, i més tard com a galliner (fet que pot

1 En endavant SLPC.

4

ajudar a entendre l’estat en què es trobava) perquè s’hi pogués fer l’esmentada biblioteca”, més endavant

Mª Carme ens explica: “Les parets de la sala cedida per l’Ajuntament, eren totes de pedra, però una

gruixuda capa de guix les recobria totes. Durant els mesos d’un altre estiu, a les nits, un grup de 8 ó 10

persones, feien caure part d’aquest guix perquè es vetessin les pedres, i durant el dia deixaven la porta

oberta amb els estris a punt, i així els nens, en les hores centrals del dia quan fa molta calor,

voluntàriament, hi anaven i a estonetes repicaven les pedres.”2

L’Ajuntament d’aquella època va cedir els materials de construcció, i també es van rebre algunes

donacions d’empresaris i particulars. L’arquitecte del poble, Daniel Gelabert, va acompanyar en tot el

procés i la gent del poble, homes, dones, nenes i nens van ficar el seu granet d’arena i esforç, creiem que

aquest és un dels motius pels quals hi ha aquest sentit de pertinença a aquest espai, les feines s’anaven

repartint segons les necessitats: els palets van enrajolar el terra i rejuntar les parets; els fusters van fer

les taules i part de les estanteries; les dones feien torns de neteja i van fer els coixins dels sofàs. Els nens

i les nenes ajudaven amb el que podien, des de la seva realitat d’infants. Tot aquest treball va ser

voluntari.

El testimoni de la primera bibliotecària ens transmet el que ara ja és una anècdota: “ El Ministeri de

Cultura de Madrid va fer la dotació de llibres (2.100 exemplars) però ens feia falta un revister, i la

candidatura que va resultar guanyadora a les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments l’any

1979, amb la subvenció de la seva candidatura va pagar l’esmentat revister”.

Un altre aspecte que volem destacar de la petita història d’aquesta biblioteca es el premi que va concedir el “Ministerio de Cultura” l’any 1981 (B.O. del E. n.º 176 de 24 de juliol), des d’on es va premiar a 10 ajuntaments del territori nacional (Espanya) que més van destacar per la seva ajuda a les biblioteques municipals públiques. Entre aquest 10 ajuntaments es va premiar al de Belianes amb 200.000 pessetes3. La Mª Carme ens explica “Amb motiu d’aquest premi, es va repartir per totes les cases del poble (200) els dies de la Festa Major, un document, en el qual, hi estaven representades a escala, totes les esglésies de la Vall del Corb, fotografies de diferents espais de la Biblioteca, les voltes de l’església de Belianes, amb les seves màscares i Claus de volta, les façanes, finestres i portalades de les cases més representatives del nostre poble, així com alguns dels seus desguassos i lluernes.”

Com a poble petit, ens considerem afortunats de disposar d’aquest espai i també de formar part des del

moment de la seva obertura de la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, en l’actualitat

SLPC. L’Ordenança Municipal Reguladora del Servei Públic de la nostra biblioteca, marc legal del

funcionament intern i en la prestació del nostre servei, es va aprovar en sessió plenària de l’Ajuntament,

el 17 d’abril del 2015.

Una de les característiques del nostre municipi és el seu teixit organitzatiu, actualment a Belianes

existeixen:

2 Mª Carme Peres Timoneda, setembre de 2009. 3 Les altres biblioteques premiades van ser: Sax (Alicante), Daimiel (Ciudad Real), Alcalá la Real (Jaén), La Pola de Gordón (León), San Javier (Murcia), Aviles (Oviedo), Marín (Pontevedra), Sonseca (Toledo) i Requena (Valencia).

5

1. AEiG ‘Terra plana’,

2. Associació de Jubilats,

3. Associació de Dones ‘Castellsalva’,

4. Associació Marxa Ecològica i per la Pau

5. Orfeó belianenc

6. Càritas parroquial

7. Associació de caçadors el Calvari.

I grups organitzats que no estan emparats en cap figura jurídica:

1. Amics de la poesia de Belianes

Amb algunes d’aquestes organitzacions hem desenvolupat accions conjuntes, que més endavant

trobareu en aquesta memòria documentat.

Per finalitzar, la dinàmica dels pobles petits és diferenciada d’aquells més grans, aquest aspecte també el

trobem a la nostra biblioteca, i especialment en l’atenció que donem als nostres visitants. L’atenció deixa

de ser general per passa a ser personalitzada, i també en la planificació d’activitats trobem aquesta

característica. Ser un poble petit, conèixer la seva gent i les seves preferències, ens permet poder actuar

d’aquesta manera.

1.2. Aproximació qualitativa i/o qualitativa a les característiques de la població.

Com a dada qualitativa cal remarcar que a Belianes estan empadronades 525 persones4, 266 homes i

259 dones, hem tingut un creixement del 3,5% en vers l’any anterior. Pel 2017 les edats dels habitants

queden representades de la següent manera:

Edat Homes Dones Total

De 0 a 4 anys 7 7 14

De 5 a 9 anys 11 8 19

De 10 a 14 anys 12 13 25

De 15 a 19 anys 9 14 23

De 20 a 24 anys 23 11 34

De 25 a 29 anys 12 17 29

De 30 a 64 anys 112 107 219

De 65 i més 80 82 162

Total 525 Font: Ajuntament de Belianes

El 9,86% de la població és estrangera, amb diferents nacionalitats:

Nacionalitat Homes Dones Total

Espanya 226 233 465 (88,57%)

França 1 0 1 (0,19%)

Itàlia 1 1 2 (0,38%)

Romania 13 11 24 (4,57%)

Ucraïna 2 2 4 (0,76%)

Rússia 0 1 1 (0,19%)

Veneçuela 2 1 3 (0,57%)

Marroc 13 7 20 (3.80%) Font: Ajuntament de Belianes

4 Font: Ajuntament de Belianes. Padró municipal d'habitants 2017. Adaptació, en alguns casos, als mateixos rangs d’edat

que utilitza Síntesis.

6

Com a trets qualitatius cal esmentar, que no tota la població està empadronada al municipi hi viu

regularment, molts d’ells són estiuejants de temporada, d’altres venen en molt poques ocasions.

Hem tingut durant aquest any 3018 visites, de les quals 1505 infants i 1518 adults, fet que demostra que

per primer any s’equilibren el nombre de visites segons grup d’edats. Cal recordar però, que en relació a

aquestes, comptabilitzem com adults aproximadament a partir dels 14 anys. Un dels anàlisis d’aquests

números podria ser, per exemple, que els infants es fan grans, però aquest fet no els impedeix de

continuar venint a la biblioteca, amb menys freqüència, però continuen venint. Per tant podem dir que

hem disminuït en un – 29,29 % el nombre de visites, en adults en un - 21.01% i en el cas dels infants -

34,16%.

En relació als hàbits, no observem cap servei que destaqui en vers els altres, sobre la utilització per part

dels nostres visitant, tot el contrari, les dades són equitatives. Han utilitzat la sala d’estudi 510 persones, i

els ordinadors, 368 usuaris/es infantils i 429 adults (aquí trobarem els joves). El servei de préstec en

general també ha tingut un lleuger descens (- 27,26%), menys en el cas dels majors de 65 anys que hem

augmentat en un 8,45 %, aspecte que continua reiterant la fidelitat d’aquest col·lectiu etari.

Aquest any també hem tingut canvis interns importants, en relació al personal que indirectament a

repercutit en el servei prestat, fet que incidirà transversalment en tot el document, ja que és un dels

principals canvis. En lo concret, aquest aspecte serà descrit en lianes posteriors (punt 3.1.).

A l’estiu com sempre la realitat canvia, els que visiten més la biblioteca són els no residents, tant adults

com infants. En la gran majoria, vénen a utilitzar els ordinadors, quasi en totes les ocasions per consultar

internet. Durant aquest any també el servei de bibliopiscina ha tingut alguna modificació, que explicarem

més endavant.

7

2. OBJECTIUS I PRINCIPALS LÍNIES DE TREBALL

En el transcurs de la present memòria anirem narrant lo succeït en la nostra petita biblioteca, i per tant

també el compliment dels objectius traçats, i els que no5. En aquest apartat us mostrem la informació de

forma resumida.

OBJECTIU ESTRATÈGIC:

Potenciar els serveis i recursos de la Biblioteca “Tirant lo Blanc” i cobrir les necessitats culturals relatives

a: educació, informació, oci i recreació, i desenvolupament personal; a través tant d’estratègies i mètodes

educatius clàssics com d’alternatius. Amb la finalitat que els diferents sectors de la població de Belianes (i

també la població de l’àrea d’influència) puguin accedir a nous coneixements que contribueixin a

consolidar una societat més democràtica, mitjançat mecanismes participatius.

OBJECTIU ESPECÍFICS:

1. Conèixer les diferents necessitats culturals de la població.

- Col·locar una bústia de suggeriments per tal que els usuaris/es puguin deixar per escrit recomanacions, comentaris i propostes.

Objectiu no assolit. Encara ens trobem valorant la seva ubicació. No obstant això, per obtenir

aquesta informació, en algunes de les activitats tenim formats de registre de les valoracions per

part dels participants.

2. Impulsar l’ús de la Biblioteca oferint un ventall d’activitats tant periòdiques com puntuals.

- Consolidar el Clubs de Lectura. Objectiu assolit

- Donar continuïtat a una hora del conte mensual. Objectiu assolit

- Consolidar el Club de Lectura. Objectiu assolit només en part.

- Realitzar les visites guiades per les escoles amb el suport de l’exposició “Alícia al país de les meravelles”. Objectiu assolit.

- Establir punts de serveis d’extensió bibliotecària. Objectiu assolit només en part.

- Celebrar Sant Jordi i la Revetlla. Objectiu assolit només en part.

- Donar continuïtat al programa Voluntaris per la Llengua. Objectiu assolit

3. Dissenyar i aplicar una política de fons que ens permeti tenir-lo actualitzat i en constant moviment. Nou objectiu

- Crear una política clara de manteniment i actualització del fons. Objectiu no assolit

- Promocionar el fons de la biblioteca. Objectiu assolit.

- Crear centres d’interès acord amb la realitat del poble i les línies de treball de la biblioteca. Objectiu assolit

- Manteniment del fons. Objectiu assolit

4. Promoure la identitat cultural des de la memòria històrica i oral, fins a la quotidianitat del poble.

- Crear sentit de pertinència amb el nou logotip de la biblioteca Tirant lo Blanc. Objectiu assolit només en part

- Sistematitzar l’experiència de la “Marca Ecològica i per la Pau” amb la finalitat d’elaborar una petita història gràfica per ser explicada. Objectiu assolit.

5 A l’annex 1 trobareu especificat el compliment dels indicadores del pla d’acció 2017.

8

- Donar continuïtat a la nostra adhesió al projecte Biblioteques amb DO. Objectiu assolit

5. Vincular la població de Belianes amb l’actualitat municipal, nacional i mundial.

- Realitzar tallers de tecnologies de la informació i comunicació (TIC). Objectiu no assolit, pels problemes tècnics que presenta el Punt Tic.

- Realitzar tallers de formació Smartphones i tauletes per a majors de 55 anys. Objectiu no

assolit, no ens van oferir les sessions de formació.

- Realitzar tallers de tecnologies de la informació i comunicació (TIC). Objectiu no assolit, el Punt Tinc continua amb les mateixes problemàtiques operatives.

6. Informar a la població dels serveis que es presten i dels recursos de què disposa la Biblioteca “Tirant lo Blanc”.

- Continuar promocionant les activitats i serveis de la biblioteca. Objectiu assolit

7. Impulsar la creació de xarxes socials lligades a la Biblioteca “Tirant lo Blanc”.

- Reforçar el treball articulat amb les organitzacions socials del poble. Objectiu assolit.

- Promoure l’articulació amb institucions i organitzacions governamentals. Objectiu assolit.

8. Avaluar quantitativament i qualitativament els processos i resultats de les accions impulsades des de la biblioteca.

- Incorporar progressivament l’avaluació quantitativa i qualitativa a les activitats i serveis de la biblioteca. Objectiu assolit només en part

9

3. RECURSOS

3.1. Recursos humans

A la biblioteca hi continua treballant una persona6, aquest any la particularitat ha recaigut en el fet que la

bibliotecària titular des d’inici d’any va estar de baixa (problemes en l’embaràs i maternitat) fins al

setembre (9 mesos en total), en conseqüència va cobrir la plaça una bibliotecària substituta. Aquesta va

tornar a l’horari habitual del 2015 (mitja jornada, de 16 a 20 hores), organitzant la jornada laboral en dos

blocs: 1 hora de treball intern (organitzar del fons, planificació d’activitats, etc.) i 3 hores d’atenció al

públic.

Durant el període de baixa de la bibliotecària titular es van oferir serveis mínims, les activitats ordinàries ja

planificades, i no es va impulsar cap nova acció. A partir de setembre amb la reincorporació de la titular,

es va continuar amb el ritme habitual de dinamització de la biblioteca, paral·lelament també es va treballar

en l’organització de les instal·lacions i processos, ja que durant l’absència no es van desenvolupar

adequadament, com tampoc les tasques encomanades, fet que va comportar una doble càrrega en la

incorporació laboral.

Organigrama de l’Ajuntament de Belianes

La bibliotecària, com es pot observar a l’organigrama, depèn directament de la Regidoria de Cultura, que

la continua exercint en Xavier Bergadà Panadés.

Durant aquest any tampoc hem tingut cap ajudant en pràctiques, hem intentat suplir aquesta carència

amb el suport dels usuaris/es de la mateixa biblioteca, especialment els infants. Cosa que ens permet

avançar amb les tasques que tenim, així com incorporar-los en les dinàmiques internes de la biblioteca.

Aspecte que considerem molt positiu, ja que assumeixen responsabilitat així com sentit de pertinença de

l’espai. En total ens han ajudat 34 voluntàries de totes les edats, en accions concretes, d’aquests, 33 de

6 Categoria laboral C2 (Auxiliar Administratiu).

10

sexe femení. Entre les activitats cal destacar: manualitats, tasques escolars, realització d’hores del conte,

aprenentatge el català, entre altres.

Durant aquest any hem participat en els següents cursos de formació oferits pel Servei de Biblioteques:

eBiblio Catalunya - Sessió formativa del servei de préstec digital7. Amb una duració de 4h.

Realitzat 28 de setembre a la sala de formació de la Biblioteca Pública de Lleida. La facilitació del

contingut va estar a càrrec de M. Jesús Garcia Esteve. I la sessió es va estructurar en tres blocs:

informació general de la plataforma de préstec digital, utilització de la plataforma des d’una aplicació i

utilització des d’ordinador.

Molt benvingut aquest espai, ja que fins al moment no havíem fet cap classe de promoció del servei,

ja que la plataforma presentava en els seus inicis alguna debilitat i per falta de temps no havíem

pogut practicar com per ser transmissors d’informació. Del pas per aquest espai en valorem

especialment la possibilitat de ser promotors del servei i la capacitat per resoldre problemes. A partir

d’aquest dia, vam començar a fer difusió entre els nostres lectores.

El moviment Maker: com la biblioteca pot donar resposta a la filosofia DIY a través del

makerspaces8. Amb una duració de 12h. Realitzat el 19 i 26 d’octubre i el 2 de novembre, a la

Biblioteca Pública de Lleida. La facilitació del contingut va estar a càrrec Javier Leiva. Per problemes

familiars no vam poder assistir a l’última sessió, per tant no vam entregar cap tasca i tampoc vam

poder obtenir el d’assistència i aprofitament.

Del nostre pas per aquest espai de formació, en destaquem accions molt concretes que podem

implementar com activitats pròpies o de suport a activitats de promoció de la lectura. En ser una

biblioteca petita no veiem oportú desenvolupar el makerspaces; no obstant això, ens van apuntar un

bon llistat d’activitats per implantar, en resum, el moviment Maker l’aplicarem transversalment, per

exemple:

- Per als infants:

- Treballs manuals amb paper, origami, amb la incorporació de cites o missatges de

llibres preferits. Ex. Construcció de baixes, avionetes, etc...

- Elaborar un conte amb un circuit elèctric senzill.

- Taller per elaborar xapes, de personatges de contes o còmics, durant el mes de febrer

en el marc de Biblioteques amb DO, etc.

- Aplicació 3D que permet dóna vida virtual a dibuixos seleccionats.

- Per joves:

- Taller d’enregistrament de vídeos per Youtube o Instagram, subjecte al pressupost de la

biblioteca.

- Aplicacions del mòbil, indagar quines podem treballar que indirectament acostin als

usuaris a la biblioteca i la lectura.

- Per als adults:

7 El programa del curs el trobareu a l’annex 2 d’aquesta memòria

8 El programa del curs el trobareu a l’annex 3 d’aquesta memòria

11

- Incorporar en alguna edició, segons els llibres seleccionats, l’experiencia de la biblioteca

de Lleida de Cuinar entre llibres9.

De l’anàlisis de les diferents experiències en el moviment Maker que es van presentar en les

diferents sessions de formació, vam valorar la possibilitat de fer alguna petita modificació en les

activitats infantils de cara al any vinent; destintant tots els divendres a una acció concreta, englobar-

les en el cicle #bibliofamília, les estructurades en:

Primer divendres: Explica’m un conte.

Segon divendres: La biblioteca explica (per desenvolupar)

Tercer divendres: Taller de treballs manuals

Quart divendres: Hora del conte amb suport de voluntaris.

Eines de narració per al foment de la literatura infantil10. Amb una duració de 12h. Realitzat 8, 15

i 22 de novembre a l’Arxiu Històric de Lleida. La facilitació del contingut va estar a càrrec de Carles

Alcoy Sànchez i Patricia McGill Ferrari. Per l’última sessió, també per problemes personals, no vam

poder assistir-hi, per tant no vam entregar cap tasca i tampoc vam poder obtenir el d’assistència i

aprofitament.

Aquest taller va ser molt vivencial, els facilitadors ens van transmetre aspectes claus per narrar

històries amb infants, i de la pràctica dels diferents participants, van anar analitzant i caracteritzant el

rol dels narradors/es. També va ser un espai on ens van presentar biografia infantil molt interessant

per treballar amb els nostres lectors.

En l’àmbit personal, a títol participar, la bibliotecària va participar al curso:

La biblioteca de Solsona va organitzar els dies 10 i 11 de novembre unes jornades sobre el

Llibre d’artista, amb activitats concretes per famílies, i també espais de formació per escoles

i biblioteques. Nosaltres ens vam apuntar al taller ‘Llibres d'artista per a bibliotecaris:

què, qui, com?’ a càrrec de Pascal Humbert, dissenyador artístic i especialista en llibres

d'artista. En aquest curs van participar biblioteques de tota Catalunya, i ens van presentar

els escriptors més reconeguts dins aquesta categoria, vam treballar: Bruno Munari, Katsumi

Komagata i Kveta Pacovska. En finalitzar també, l’experiència concreta de treball d’algunes

biblioteques, en aquesta material.

Vam trobar molt interessant aquest espai, ja que no coneixíem absolutament res d’aquest

tema, i ens obra un món molt interessant per treballar amb les famílies, amb els bebès i

també amb els amants de la literatura infantil en general.

De la participació en aquest espai en rescatem:

- Política de fons, en relació a les adquisicions tenir present els àlbums d’artista en

el moment de fer la selecció per les compres. Crear un centre d’interès d’àlbums

il·lustrats, on també incorporem els àlbums d’artista per visualitzar-los.

- Indagar i investigar accions per desenvolupar amb les famílies que ens permetin

treballar les compres realitzades.

- Possibilitat de demanar a Cepse un lot sobre Katsumi Komegata i programar

activitats per les escoles i famílies.

- Treballar la idea de grup de treball/Club de lectura per adults amb la intenció de

crear un espai d’auto i co-formació tenint com epicentre la literatura infantil.

9 http://cuinantentrellibres.blogspot.com/

10 El programa del curs el trobareu a l’annex 4 d’aquesta memòria

12

- Incorporar accions concretes al cicle #bibliofamília, en la part que la bibliotecària

explica, treballar l’experimentació dels sentits a través d’aquests àlbums. I en el cas

de taller de manualitats: elaborar llibres estil Komagata i Pacovska.

No tenim informació si aquest any la bibliotecària substituta va participar en altres espais de formació amb

metodologies de treball diferents del clàssic taller o curs i emmarcades dins l’intercanvi d’experiències.

Per finalitzar, volem esmentar la participació en reunions de coordinació bibliotecària, tant aquelles que

estan directament relacionades amb un projecte del Servei, com les de caràcter general.

Reunions de totes les biblioteques de la província de Lleida, com cada any, trimestralment es

van realitzar les reunions amb la participació de totes les biblioteques de Lleida i la Cap del Servei,

espai interessant per rebre informació de les línies d’acció centrals i també per plantejar

suggeriments o queixes.

Reunió Biblioteca Social, va participar la bibliotecària substituta i no tenim informació del resultat

del pas per aquest espai.

3.2. Recursos d’Infraestructura/Edifici-Equipament.

Per aquest exercici fiscal no s’ha realitzat cap acció important per aquest punt, només el manteniment

ordinari dels espais.

3.3. Recursos Econòmics

2017

Ajuntament Diputació Generalitat Total

Despeses de funcionament 31.082,83 855,00 7.394,49 39.332,32

Adquisició de fons 106,87 855,00 3.517,48 4.479,35

Subscripcions a diaris i revistes 0,00 0,00 1.334,80 1.334,80

Personal 25.105,29 0,00 0,00 25.105,29

Manteniment ordinari 3.023,44 0,00 2.135,74 5.159,18

Manteniment no ordinari 1.268,08 0,00 0,00 1.268,08

Activitats 1.579,15 0,00 306,56 1.885,71

Altres despeses de funcionament 0,00 0,00 99,91 99,91

13

Continuem disposant de pressupost propi que l’hem destinat a les diferents activitats de promoció de la

lectura11.

3.4. Fons Documental

Si durant l’any 2014 van centrar els nostres esforços a organitzar el fons de la biblioteca i introduir-lo al

programa de gestió bibliotecari (Millennium); el 2015 i 2016 a promocionar-lo, i recórrer els primers

passos per delimitar els subgèneres literaris. Aquest objectiu ha estat molt complex complir-lo

paral·lelament amb les activitats ordinàries de la biblioteca (activitats de promoció de la lectura i l’atenció

diària als nostres lectors i lectores). Cada any anirem fent aportacions per poder-ho culminar, per tant

durant aquest 2017 hem fet alguna aportació, molt mísera, degut en gran mesura a la realitat de personal

ja esmentada.

11

Pressupost de 1500 € per compra de material i activitats de promoció de la lectura.

14

El que sí hem pogut demarcar ha estat:

Fons de reserva, s’ha introduït una gran part del fons de reserva al programa Millennium,

però amb errors en els teixells, per tant s’hauran de re etiquetar.

Delimitació d’un nou centres d’interès:

1. Coeducació, llegir sense estereotips. Selecció de contes que segons el nostre criteri

contribueixen a trencar amb els estereotips culturalment assignats a cada gènere i que

els trobem reflectís en la majoria de contes infantils. També aquells que mostren

paràmetres diferents de família i relacions, a les heterosexuals.

Hem assumit com a definició d’aquest centre d’interès el de Tantàgora Serveis

Culturals12:

‘Créixer tenint com a referent models convencionals, molt de finits i, especialment, amb un clar patró patriarcal i masclista, porta a nenes i nens a triar els camins ja establerts, predestinats a la funció social que s’espera d’ells, mostrant-se com una de les causes de la segregació horitzontal (en l’elecció dels camps d’estudi i professionals) i vertical ( en el nivell assolit pels homes i dones en el mateix camí) dels quals les dones en són les víctimes. Això pot crear frustració i confusió en la definició de la seva identitat Està demostrat que la perpetuació d’aquests models no només es vehicula a través dels jocs que inverteixen l’ordre simbòlic, de les imatges i textos literaris i llibres àlbum per a nens, sinó també per les pràctiques, usos i formes de parlar que poden transmetre models d’identificació i de relacions condicionants’.

Durant aquest any ens hem dedicat a crear-lo definint els llibres que en formen part i

identificant-los mitjançat un teixell. També hem elaborat un document de llistat biogràfic que

tenim per cada centre d’interès, tenim la intenció de convertir-lo en algun tipus de follet

informatiu per als nostres visitants.

En total en l’actualitat tenim 9 centres d’interès, a saber:

Àrea Infantil

LLETRA DE PAL

Àrea d’adults

12

Tantàgora és un espai de creació, producció, difusió i innovació de les formes de promoure la literatura.

15

Vall del Corb Biblioteques amb DO Racó dels pares i mares Viatges

Durant el 2017 hem donat continuïtat a la promoció del fons mitjançant la realització d’aparadors

culturals sobre temes determinats. Entre ells:

Culminar la promoció del fons infantil segons estació, amb primavera i estiu.

Biblioteques amb DO, selecció dels llibres que formen

part del nostre fons que tinguin com a denominador comú

el món del vi i les vinyes, tant de coneixements com ficció.

Per aquest any vam poder incorporar el lot entregat el

2016 des del Servei de biblioteques.

Els adolescents ens van ajudar a organitzar-lo, ja que en el moment de fer-lo ens trobàvem en la transició d’inici de la baixa de la bibliotecària titular i la contractació de la substituta.

Per promocionar el Centre d’Interès sobre Coeducació, vam organitzar un aparador cultural sobre aquest tema, amb literatura infantil i per adults.

Setmana Bio (del 23 al 29 d’octubre), des de la Generalitat de Catalunya es promou l’alimentació ecològica i saludable amb aquesta inactiva. Nosaltres vam voler col·laborar amb una acció ben concreta, la realització d’un aparador cultural amb una selecció de llibres del nostre fons, complementada amb els llibres escollits de la biografia elaborada pels promotors de la Setmana Bio, que vam demanar en préstec interbibliotecari.

16

Nadal, cada any intentem definir una estratègia per motivar als infants en la lectura durant aquestes festivitats, per fer-ho ens impregnem de la màgia d’aquests dies desenvolupant una estratègia una mica fantàstica, el resultat és préstec de llibres sorpresa.

Com a novetat en aquesta edició vam incorporar uns kits familiars, amb una selecció de llibres, pel·lícules i còmics per tota la família.

3.4.1. Nombre de registres d’exemplars del catàleg informatitzat 31/12.

Altes de fons Baixes de fons

Fons de préstec

Fons exclòs

Total de fons Provinents del SAB

Total 646 9 8.038 90 8.128 699

Llibres i fullets 554 9 7.272 86 7.358 688

Manuscrits

-

0 0

Documents sonors 27 - 280 1 281 8

Audiovisuals 62 - 441 0 441 2

Documents electrònics

- 19 0 19 1

Documents cartogràfics 1 - 14 3 17

Documents gràfics

- 0 0 0

Microformes

- 0 0 0

Altres documents

-

0 0

Font: Síntesis

El fons en la seva totalitat ha augmentat, les noves adquisicions s’han efectuat a través del SAB, ADOPJ i

de la Diputació de Lleida amb la corresponent aportació de l’Ajuntament de Belianes.

Les compres de SAP i ADOPJ, s’han gestionat directament des de la Central de Biblioteques de Lleida,

amb algun suggeriment per part nostra. Les adquisicions de la subvenció de la Diputació de Lleida les

hem gestionat directament, i vam estructurar-les segons els següents criteris:

- Prioritzar fons infantil sobre coeducació..

- DVD, per continuar impulsant aquest tipus de préstec.

- I3 en castellà.

- Novel·la d’actualitat.

- Distribució del restant pressupost de forma equitativa entre: JN, coneixements i còmic.

3.4.2. Fons inicial/fons final i el creixement.

Total de fons

17

Inicial Final

Total 7.491 8.128

Llibres i fullets 6.813 7.358

Documents cartogràfics 16 0

Documents sonors 254 281

Audiovisuals 379 441

Altres documents 10 19

Manuscrits 0 17

Documents electrònics 19 0

Documents gràfics 0 0

Música impresa 0 0

Microformes 0 12

Font: Síntesis

De forma generalitzada el fons de la biblioteca ha crescut, amb l’excepció dels documents electrònics, i

cartogràfics que ha disminuït; i gràfics i música impresa es manté igual.

En percentatges, hem tingut un creixement d’un 7,83 % del fons: 7,40 % en el cas dels llibres i fullets,

9,60% documents sonors13, 14,05 % en el cas d’audiovisuals i 47,36 % en el cas d’altres documents.

Pressupostàriament, les compres les hem gestionat a través del següent pressupost:

- Sistema d’Adquisició Bibliotecària (SAP), un total de 2.000 €.

- ADOPJ, 1.700 € (1.520 € en llibre i 180 € en audiovisuals).

- Audiovisual amb pressupost de la Central de Biblioteques de Lleida 195€.

- Diputació de Lleida i Ajuntament de Belianes per 902 €: (396€ audiovisuals i 506€ en

llibres)14

Aquest creixement també ve determinat per les donacions rebudes, que ens arriben directament dels

usuaris, també d’altres biblioteques, especialment de Biblioteca Pública de Lleida. En total aquest any

hem introduït al sistema de gestió interna (Millennium) 58 llibres provinents de donacions.

3.4.3. Nombre de títols de publicacions periòdiques vives.

Altes d'exemplars Baixes d'exemplars Exemplars total

Publicacions periòdiques (números) 428 - 1109

Font: Síntesis

Continuem amb la política de treure el màxim rendiment a les publicacions periòdiques, per aquest motiu

no tenim baixes d’exemplars. Els punts d’extensió bibliotecària d’aquest any han estat: llar de jubilats,

consultori mèdic i només una bibliopiscina, per aquesta edició, a les Piscines Municipals de Maldà.

Continuem amb el mateix circuit de les revistes establert l’any 2015.

Per aquest any també hem rebut un lot de revistes des del Servei de Biblioteques amb la col·laboració de

l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (Appec), per formar part de les biblioteques amb

servei de bibliopiscina, per problemes logístics ens van arribar a final d’estiu.

13

Obeeixen a material d’acompanyament de revistes i llibres, especialment de la revista Enderrock. No hem efectuat cap

adquisició en aquest format durant aquest any. 14 Les factures d’aquestes adquisicions les trobareu a l’annex 5 d’aquest document.

18

En percentatges, hem tingut un creixement d’un 18,57 %, ja que les revistes estan totes ubicades en el

circuit que hem dissenyat, teníem plantejat començar a donar-les de baixa aquest any, però per les

circumstàncies particulars de personal, ha quedat posposat pel 2018.

3.4.4. Nombre de subscripcions a publicacions periòdiques i recursos electrònics d’accés en línia.

Títols en curs Títols total

Publ. periòdiques (títols) total 41 41

Publ. periòdiques impreses (títols) 41 41

Font: Síntesis

Rebem trenta-cinc (35) publicacions periòdiques15 dels recursos atorgats per la Generalitat de Catalunya

(1225€), per aquest any han canviat els criteris de selecció, el principal ve determinat pel pressupost

assignat segons idioma, partim de 701€ per revistes en castellà i 525€ en català. En el cas de últim bloc,

també van canviar les regles, definint un lot bàsic de subscripció i el restant a criteri de cada biblioteca. En

el nostre cas només vam optar a 132€ per selecció de les revistes en català, el criteri que utilitzem per

seleccionar-les és intentar-nos aproximar al màxim a les preferències dels lectores/es.

Aquests nous patrons definits per les subscripcions ens delimiten molt per poder complir amb els nostres

criteris interns. Ja que tenim molt poc marge d’actuació en el cas de les revistes en català, i ens trobem

amb la realitat que la major part de les destinades a infants són en aquest idioma (o les que són de més

qualitat). Aquesta observació la vam notificar i en conseqüència ens van ampliar una publicació infantil

(Reporter Doc).

En derivació de l’anterior, els nostres criteris interns de subscripció també es van modificar: en el cas de

les publicacions en català vam prioritzar les dels infants, i en les de castellà segons preferència dels

lectors i lectores.

Assumim com a indicadors de les preferències dels lectors i lectores: el principal el determina el nombre

de préstecs per cada títol. En segon lloc l’índex de consultes de cada revista a la bibliopiscina. I l’últim, el

criteri de la bibliotecària, cada any subscrivim alguna revista diferent per comprovar la seva acceptació.

Ja no rebem cap donació anual directa des de l’Appec (Associació de Publicacions Periòdiques en

Catalá). I en rebem cinc (5) que ens imaginem són de donacions pròpies, aquestes són: El Correu,

Mundo Negro, El món d’ahir, Experiències i Zoo oh.

Per acabar, aquest any també hem repartit per totes les cases del poble el tríptic informatiu de les

subscripcions anuals, el trobareu a l’annex 7 d’aquesta memòria.

15

A l’annex 6 trobareu el llistat de les subscripcions

19

4. SERVEIS I PROGRAMES

Passats tres anys des de l’inici de la nova programació, continuem amb la mateixa línia, cada any

intentem consolidar les accions o activitats innovadores de l’any anterior, i en la mesura de les nostres

possibilitats, ens atrevim amb alguna nova idea. Per tant, podem continuar dient que tenim unes

activitats/programes de promoció de la lectura consolidades amb un públic fidel, que les diferenciem en

dos grans blocs: programes/activitats periòdiques i altres amb un caire més puntual.

En el cas dels serveis, per la realitat interna de la biblioteca (personal) que ja hem esmenta, hem executat

un rol més conservacionista, és a dir, mantenir els serveis bàsics i sense projeccions d’ampliar-ne a nous

horitzons. Ara bé, per sol·licituds directes ho hem hagut de realitzar, és el cas del préstec de llibres al

Taller de Lectura de Sant Martí de Maldà, que més endavant descriurem.

Aquesta mateixa situació interna va portar com a conseqüència, durant l’absència de la bibliotecària

titular, oferir només serveis mínims, que es tradueix en desenvolupament de les activitats periòdiques i

aquelles puntuals ja programades prèviament. Cap a finals d’any, amb la reincorporació de la bibliotecària

titular, vam apostar per noves accions que esperem que es consolidin durant el 2018.

A continuació anirem descrivint específicament cada programa i servei.

4.1. Dades dels usuaris/es.

Com ja hem dit, aquest any quasi s’ha igualtat la proporció de visites segons adults i infants, la principal

diferencia entre ells la troben en el fet que els infants venen a la biblioteca i romanen en ella, en canvi els

adults vénen a visitar-nos per un motiu particular (normalment és préstec del fons) i marxen, a excepció

dels adolescents i joves, que en la gran majoria també vénen a fer tasques escolars i consten com adults

a les dades numèriques.

En total durant l’any ens han visitat 3.018 persones, presentem un decrement del - 28.27 % en

comparació l’any 201616, aquest percentatge queda reflectit en la majoria de les dades quantitatives

d’aquest exercici, aspecte que intentarem explicar punt per punt. Com l’any passat aquesta reducció

l’assumim com a part de la dinàmica dels municipis petits, qualsevol canvi, queda reflectit en les xifres

numèriques i també en la seva interpretació, a part també recau en ell, la particularitat interna de la

biblioteca (serveis mínims i atenció exclusiva a les tardes).

2015 2016 2017

Préstec 2.592 2.531 1743

Visites total 4.677 4.208 3018

Visites infants 2.619 2.286 1505

Visites adults 2.058 1.922 1518

Visites en línia total 3.939 4.384 6000

Visites a altres recursos en línia de la pròpia biblioteca 3.939 4.384 6000

Usuaris d'internet i ofimàtica total 398 1.038 422

Usuaris d'internet i ofimàtica infants 305 798 225

Usuaris d'internet i ofimàtica adults 93 240 217

Serveis d'extensió bibliotecària 652 699 620

Sessions Autoaprenentatge de català 0 18 12

Espai Wi-Fi 61 58 299

Sala d'estudis 740 531 510

16

Continuem presentant descens des del 2015, en el cas del 2016 va ser de 11,43 %.

20

En total ens han visitat 1505 nens i nenes. D’aquests 225 han utilitzat els ordinadors i 510 la sala d’estudi.

En comparació a l’any passat, han disminuït el nombre de visites d’aquest col·lectiu en un -51,28 %, en

utilització dels ordinadors en un -254,66 % menys i també els usuaris/es de la sala d’estudi en un -4,11

%.

En el cas de la població adulta, continuem valorant positivament que les estratègies que hem

desenvolupat en els darrers anys, també, la fidelitat dels adolescents i joves que deixen de ser infants; fet

que creiem determina la quasi equiparació entre aquests dos grups d’edat. Per aquesta franja de població

destaquem, que ens han visitat 1.518 persones amb una disminució del -26,61 %, de les quals han

utilitzat 217 la Internet, -10,59 % menys que l’any passat.

En relació als carnets dels lectors i lectores, també hi ha modificacions, alguns han canviat de categoria

etèria (baixes), i en general hem augmentat un 7,75 %.

Altes Baixes Total

2014 2015 2016 2017 2014 2015 2016 2014 2015 2016 2017

Carnets total 74 72 49 21 80 18 14 11 80 175 226 245

Carnets persones total 74 69 48 20 79 18 13 11 79 171 220 238

Carnets infants i joves total 42 25 17 7 43 8 5 4 43 78 94 97

Carnets infants total 32 22 14 6 33 8 5 3 33 58 67 70

Carnets petits lectors (0-2 anys) 3 3 2 3 3 3 2 3 5 4 2

Carnets infants (3-11 anys) 29 19 12 6 30 5 2 1 30 53 63 68

Carnets joves (12-17 anys) 10 3 3 1 10 0 1 10 20 27 27

Carnets adults total 32 44 31 13 36 10 8 7 36 92 125 140

Carnets adults (18-29 anys) 1 3 3 2 1 0 1 4 1 17 27 31

Carnets adults (30-64 anys) 24 38 21 5 28 7 7 3 28 68 83 86

Carnets adults (+65 anys) 7 3 7 6 7 3 0 7 7 15 23

Carnets altres persones (no desglossable)

0 0 0 0 0 1 1 1

Carnets entitats total

3 1 1 1 0 1 - 1 4 6 7

Carnets entitats biblioteques

0 1 0 0 1 1 1 1

Carnets entitats cultura i lleure

1 0 0 0 0 0 1 1 1

Carnets entitats educació

1 1 0 0 0 0 0 3 4

Carnets entitats sanitat i serveis socials

0 0 0 0 0 0 0 0

Carnets entitats (no desglossable)

2 0 0 0 1 - 0 2 1 1

Font: Síntesis

4.2. Préstecs. Préstecs Interbibliotecaris. Préstecs a Entitats.

El préstec és el servei per excel·lència de qualsevol biblioteca, i en el nostre cas, no som diferents. La

nostra data base és la que vam obtenir el 2015, en ser el primer any que vam poder oferir el servei

durant tots els mesos, per tant, a partir del 2016 podem fer l’anàlisi comparatiu.

Transaccions de préstec

per tipus d'usuari

Renovacions per tipus

d'usuari

Total préstecs per tipus

d'usuari

2015 2016 2017 2015 2016 2017 2015 2016 2017

Usuaris de préstec total 2.086 2.006 1.459 506 525 284 2.592 2.531 1.743

Usuaris de préstec persones total 1.807 1.861 1.338 377 496 273 2.184 2.357 1.611

Usuaris de préstec infants i joves total 1.214 1.051 618 181 270 103 1.395 1.321 721

Usuaris de préstec infants total 1.093 928 515 145 213 72 1.238 1.141 587

Usuaris de préstec petits lectors (0-2 anys) 141 49 8 19 2 0 160 51 8

Usuaris de préstec infants (3-11 anys) 952 879 507 126 211 72 1.078 1.090 579

21

Usuaris de préstec joves (12-17 anys) 121 123 103 36 57 31 157 180 134

Usuaris de préstec adults total 545 731 659 184 202 137 729 933 796

Usuaris de préstec adults (18-29 anys) 83 80 76 48 40 19 131 120 95

Usuaris de préstec adults (30-64 anys) 402 533 455 125 124 91 527 657 546

Usuaris de préstec adults (+65 anys) 60 118 128 11 38 27 71 156 155

Usuaris de préstec altres persones (no

desglossable) 48 79 61 12 24 33 60 103 94

Usuaris de préstec entitats total 279 145 121 129 29 11 408 174 132

Usuaris de préstec entitats biblioteques 91 24 91 5 3 0 96 27 91

Usuaris de préstec entitats cultura i lleure 42 29 1 9 3 2 51 32 3

Usuaris de préstec entitats educació 120 92 28 111 23 9 231 115 37

Usuaris de préstec entitats sanitat i

serveis socials - - - - - - - - -

Usuaris de préstec entitats (no

desglossable) 26 0 1 4 0 0 30 0 1

Font: Síntesis

Per primer any presentem un important descens en una mirada general del -45,20%. Com també la data

dels usuaris s’ha modificat (altes i canvis de categoria) és difícil determinar on són els principals canvis.

Ara bé, el que si podem afirmar, és que segons rang d’edat, on hem disminuït menys el préstec ha estat

amb els majors de 65 anys (-0,64%), fet que ens corrobora la fidelitat d’aquest col·lectiu que sempre hem

plantejat. I on trobem les xifres més altes de disminució és en el cas de les entitats de cultura i lleure amb

un -966,66 i entitats d’educació -210,81, aspecte que hem de revertir, sobretot en les entitats educatives,

ja que per nosaltres són les fonamentals, i com a tal, aquest fet està reflectit dins els nostres objectius de

treball (Promoure l’articulació amb institucions, organitzacions i en concret per l’acció Promoure

l’articulació amb les escoles de la Z.E.R. Riu Corb). Serà una prioritat l’any vinent reprendre l’articulació

iniciada el 2016 i concretar noves accions.

Presentem una data anual de 1.743 préstecs. Si observem aquestes xifres més concretament, en

destaquem:

Infantils, 587 préstecs. Per aquest any ha passat a la segona posició, pel que fa a la

franja d’edat que presenta més préstecs. Ens preocupa que per aquest col·lectiu

observem per primera vegada una disminució del préstec, i que el percentatge sigui tan

elevat, en un 94,37%. Dins aquesta categoria el grup al què continuem prestant més és

el de 3 i 11 anys, amb un total de préstecs de 597 transaccions, ara bé, la rebaixa

també la podem observar aquí, amb un -88,25% menys que el 2016.

Joves (12 a 17 anys), presenten una data de 134 préstecs, aquí també és perceptible la

decreixença general, en lo concret per als joves en un - 34,32%. Molts d’aquests són

aquells infants lleials d’anys anteriors, que s’han fet grans i per tant han canviat de

categoria etèria. El que ens interessa destacar és que continuen sent fidels, i que ens

visiten per sol·licitar, en la gran majoria, les lectures obligatòries de l’Educació

Secundària.

Adults, un total de 796 préstecs amb una reducció general del - 17,21%. És el grup

d’edats que presenta menys disminució d’ús d’aquest servei. Per tant podem continuar

afirmant que aquesta xifra reflecteix l’èxit de les estratègies per guanyar-nos aquest

col·lectiu i la fidelitat dels que ja arrosseguem dels altres anys. Dins d’aquest grup, el

rang d’edat amb més préstec continua sent el de 30 i 64 anys amb un total de 546

préstecs (-20,32%), per altra banda, com ja hem dit, el rang d’edats on presentem

menys disminució és +65 anys, amb un -0,64%. Per primera vegada aquest grup

22

d’edats és el que presenta el número més alt de préstecs, desbancant al grup infantil, i

per tant també el percentatge més vaig de decreixença.

Entitats, com ja hem descrit en línies anteriors es una prioritat per nosaltres les entitats,

i en especial les educatives, aspecte que l’hem narrat en les anteriors memòries i que té

el seu grau d’importància en el pla d’acció. Aquest any el nombre de préstecs també ha

disminuït en un - 31.81€ % (només 132 préstecs). L’entitat que presenta més préstecs

és la biblioteca, en la majoria de casos sol·licituds per acompanyar les activitats de

dinamització de la lectura que hem impulsat (exposicions, aparadors culturals, etc). Les

entitats educatives per primera vegada queden en segon lloc, amb només 37 préstecs i

un decreixement del -210,81 %, aspecte que considerem important revertir i que ens

preocupa especialment. Creiem que hem de continuar amb les estratègies impulsades

des del 2015 per consolidar accions concretes amb aquestes entitats. Per altra banda,

les entitats que presenten més reducció de préstec són les de cultura i lleure amb

solament 3 préstecs (-966,66%), xifra que ve directament relacionada amb les activitats

conjuntes que es van realitzar el 2016 amb aquest col·lectiu, en especial, amb AEiG

Terra Plana (Marxa Ecològica i per la Pau), que per aquest exercici ha estat nul·la i per

aquest fet presentem aquest % nivell tan alt de disminució.

En general són molt preocupants els % de disminució d’aquest servei, ja que el préstec, com hem dit, és

el servei per excel·lència de les biblioteques i creiem que hem d’aturar aquesta tendència a la baixa.

També l’anàlisi d’aquesta realitat ens porta a valorar com a principal factor la realitat interna que ha

presentat la biblioteca durant 9 mesos d’any (personal, serveis mínims, etc.), fet que ha quedat reflectida

tant en el treball articulat amb les entitats (escoles i lleure) com en l’atenció diària als lectors i lectores. En

equipaments com el nostre, de municipis petits, és fonamental desenvolupar activats de dinamització

lectora que ens permetin arribar a un públic major, i per tant, que sigui rentable el servei quantitativament i

qualitativament parlant.

Si analitzem aquest servei segons tipus de document, observem que els llibres són els més prestats, amb

uns 1.249 préstecs i per aquest any en segon lloc trobem les pel·lícules amb 261 préstecs (la gran

majoria d’aquests són infantils), i en tercer lloc continuen les revistes amb 206 préstecs.

Tots els documents presenten reducció de préstec, el percentatge més alt el trobem amb el préstec

electrònic en un - 71,42 %, només 7 préstecs en tot l’any. Després trobem els audiovisuals amb una

disminució del – 54,40%, els llibres un – 43,95% i finalitzem amb les revistes amb un – 39,80%.

Transaccions de préstec per tipus de document

Renovacions per tipus de document

Total préstecs per tipus de document

2015 2016 2017 2015 2016 2017 2015 2016 2017

Documents prestats total 2.086 2.006 1.459 506 525 284 2.592 2.531 1.743

Documents prestats llibres i fullets

1.648 1.410 1.043 420 388 206 2.068 1.798 1.249

Documents prestats publicacions periòdiques

265 241 186 52 47 20 317 288 206

Documents prestats sonors

14 23 11 9 10 9 23 33 20

Documents prestats audiovisuals

150 323 213 21 80 48 171 403 261

Documents prestats electrònics

0 2 6 0 0 1 0 2 7

Documents prestats altres 9 7 - 4 0 - 13 7 -

Font: Síntesis

23

En el cas del préstec interbibliotecari és un servei consolidat a la nostra biblioteca, i ens permet accedir

a totes les preferències dels nostres visitants, sense aquest, les biblioteques que comparteixen

característiques amb nosaltres (respecte al nombre d’habitants) podríem pronosticar que tendirien a

desaparèixer.

Igual que en el cas anterior, la nostra data base d’aquest servei és la de l’any 2015, així que a partir del

2016 és que realitzem anàlisi comparatiu quantitatiu, des d’una mirada general presentem un creixement

del 28,57% d’aquest servei.

Documents originals inclosos

en un lot

Documents originals un per un

Total documents originals

Total

2015 2016 2017 2015 2016 2017 2015 2016 2017 2015 2016 2017

Documents servits a altres biblioteques total - - - 70 90 94 70 90 94 70 90 94

Documents servits a biblioteques catalanes total - - - 70 90 94 70 90 94 70 90 94

Documents rebuts des d'altres biblioteques total - 33 15 335 230 348 335 263 363 335 263 363

Documents rebuts des de biblioteques catalanes total - 33 15 335 230 348 335 263 363 335 263 363

Font: Síntesis

Les xifres parlen per si soles, prestem a altres biblioteques amb un percentatge molt baix, en comparació

amb el que rebem. Durant l’any hem sol·licitat 363 préstecs interbibliotecaris donant resposta a:

Demandes particulars,

Per als participants del Club de Lectura de la biblioteca, tant amb el préstec

interbibliotecari ordinari, com la sol·licitud de lots a Cepse.

Demandes internes de la biblioteca (aparadors culturals, etc.)

Préstec escolar.

Aquest tipus de préstec és l’únic que presenta dades positives vers l’any anterior, en el cas dels

documents servits a altres biblioteques catalanes observem un 4,25% més de préstecs i en el cas del

rebut un 27,54% de creixement. Si analitzem els lots, no trobem la mateixa equivalència, aquest presenta

un – 120% de decreixença, ja que aquesta dada ve directament relacionada amb els llibres seleccionats

pel club de lectura o l’escola, i la disponibilitat en el fons de la Cepse.

En el cas de préstec a entitats, ja hem analitzat en línies anteriors, es pot observar clarament que

l’objectiu establer Promoure l’articulació amb institucions, organitzacions i en concret per l’acció Promoure

l’articulació amb les escoles de la Z.E.R. Riu Corb ha estat una mica descuidat, en gran mesura per la

realitat en personal que ha viscut la biblioteca durant aquest any. Pel pròxim any serà una prioritat

reprendre el treball amb les escoles del nostre territori, establint paràmetres concrets de treball

col·laboratiu i buscant noves aliances. En lo concret, per aquesta edició només hem realitzat préstec a

una escola ‘El Tallat’ de Sant Martí de Maldà.

4.3. Serveis d’Accés a Internet i a Programes d’Ofimàtica amb els ordinadors de la biblioteca.

Com ja hem destacat, aquest any és quasi equitatiu l’ús dels serveis segons públic adult i infantil. Aquesta

característica també l’observem en l’ús dels equipaments informàtics.

24

Sessions

2015 2016 2017

Usuaris d'internet i ofimàtica infants 305 798 368

Usuaris d'internet i ofimàtica adults 93 240 428

Usuaris d'internet i ofimàtica total 398 1038 796

Presentem un decreixement del - 30,40 % general, en el cas dels infants es més elevat, - 116,84 % i en el

cas dels adults és reverteix i la dada és positiva en un 43.92%. Continuem amb la problemàtica que és

dificultós, en moltes ocasions, atenció diària, dinamitzar activitats a la biblioteca i fer tasques de

comptabilitzar. Aquestes dades continuen sent orientatives.

Durant la meitat de l’any hem funcionat amb importants dificultats tècniques del Punt Tic, limitacions que

arrosseguem des de fa tres anys i que hem intentat solucionar directament amb els responsables del

Punt, també duran 15 dies no vam poder oferir el servei d’internet per dificultats tècniques. El mes de juliol

ens van arribar bones notícies i ens van venir a actualitzar els ordinadors, i ja podem afirmar que no tenim

tantes limitacions, els equipaments són vells però actualitzats, fet que ens permet projectar noves línies

de treball de cara any que ve.

4.4. Serveis d’Accés a Internet a través de la Xarxa WI-FI de la biblioteca.

Des del 2015 l’ajuntament de Belianes va canviar el subministrador d’internet, el que ens ha permès

millorar la velocitat, a poc a poc augmenten els usuaris que l’utilitzen, encara que és molt mínim. Només

comptabilitzem aquells que ho gestionen des del seu ordinador personal, i igual que l’anterior, a vegades

ens costa la tasca de comptabilitzar simultàniament amb el desenvolupament d’activitats i l’atenció diària.

Per nosaltres no és una prioritat computar aquest servei. Durant el 2017 vam utilitzar-lo 229 usuaris/es,

amb un creixement del 81%, aspecte que ens determina que cada vegada ens acostem més a la dada

real.

4.5. Activitats de foment de la lectura.

Les activitats de promoció de la lectura d’aquest any també les estructurem en cinc grans blocs: activitats

familiars (infantils), activitats per escoles, activitats per adults, exposicions i per últim, projecte

Biblioteques amb DO.

A continuació detallarem cada una de les accions realitzades per cada bloc.

Activitats familiars

Continuem presentant les activitats familiars com les més consolidades, en programació, voluntariat i

assistència; per aquest motiu, hem donat continuïtat a totes les accions periòdiques impulsades anys

anteriors.

Ens interessa especialment englobar les activitats infantils dins el denominador d’activitats familiars, per

reforçar el concepte que fins als 8 anys els infants han de venir acompanyats a la biblioteca i també que

són espais que poden gaudir tant els grans com els petits.

1. Hores del conte

25

L’activitat familiar per excelsa continua sent les hores

del conte. Per aquest any hem continuat amb la

mateixa periodicitat pel que fa a la programació a les

instal·lacions de la biblioteca (inici novembre i

finalització abril) a excepció del gener que no la vam

poder dur a terme pels problemes de personal ja

esmentats.

A l’estiu continuem amb el cicle d’hores del conte a la bibliopiscina, durant el mes d’agost.

Aquest any hem explicat:

- Febrer: En el marc del projecte Biblioteques amb

DO vam seleccionar el conte “La verema”, amb

Roser Culleré i Antonio Culleré, van concórrer-hi

23 persones.

- Març: “Rosa caramel”, amb Laura Huguet i Àneu

Salvador, amb motiu del dia de la dona vam

treballar contes coeducatius. Van assistir 36

persones.

- Abril: la Noemí Costafreda i la Lidia Orrit ens van

explicar ‘La nana brunilda menja malsons’ van acudir

22 persones.

En acabar la sessió, les voluntàries van

desenvolupar un mini taller d’elaboració

d’atrapasomnis.

Comença el bon temps i ens traslladem a la bibliopiscina:

- Agost:

“Mama, vull fer un pastís”, conte inventat per les

nenes: Raquel, Àneu, Aida i Alba, en finalitzar

van repartir un pastís per tots els assistents.

Van concórrer-hi aproximadament unes 65

persones, 45 infants i 20 adults.

26

“Les padrines del futur tenen un secret”,

conte inventat per Ainoa Cabrol la qual

va comptar amb l’acompanyament de

l’Iris Cabrol en la seva explicació. Vam

comptabilitzar aproximadament 49

persones, 26 infants i 23 adults.

“La bruixa Winnie”, amb Eva Maria Ruiz i

Antonieta Caimons. Van assistir-hi

aproximadament 40 persones, uns 25 infants i

15 adults.

“El ratolí de camp i el ratolí de ciutat /El ratolí

Bernat” amb l’únic voluntari masculí, el senyor

Pepito. Van escoltar-lo 27 persones, 12 infants

i 15 adults.

“Contes fets amb l’aire’ vam acabar el cicle a les piscines amb la contractació, per primera vegada, d’un professional en l’art de la narració oral, en Tiko Nopatiskos, amb la intenció de revertir d’aquesta forma les carències mostrades durant l’any a causa de la situació interna de la biblioteca. Van escoltar-lo 66 persones, 42 infants i 23 adults

27

Retornant les instal·lacions de la biblioteca i

també la bibliotecària titular. Vam continuar amb:

- Novembre: ‘Poli la granjera’ adaptació

de gènere amb Paula Martí, Paula

Culleré, Mar, Montserrat, i música en

directe per part d’Elisenda Piqué. En

finalitzar la Irene Botines i la Noèlia

Fabregat van pintar les caretes als

assistents. Amb la participació de 28

persones 15 nens i 12 adults.

- Desembre: selecció de contes de Nadal amb Aurora Porta, la sessió la vam dedicar a cantar

cançons de Nadal i també explicar contes. Van assistir-hi 27 persones, 15 nens i 12 adults. Per

aquest any vam separar en dos moments diferents les activitats de nadal, el divendres 15 van

realitzar l’hora del conte i el divendres 22 el taller de treballs manuals. Veiem amb molt èxit

aquest format, i ho volem exportar-lo a la reorganització de les activitats familiars dels divendres,

per ara tenim clar que: dedicarem un divendres a l’hora del conte i un altre a tallers de

manualitats.

28

En total s’han realitzat 10 sessions d’hores del conte amb voluntàries, amb la participació de 23

contestanes. I van assistir 383 persones. Presentem – 1 % de minva en comparació l’any 2016, s’han

desenvolupat el mateix nombre de sessions.

Pel que fa a l’assistència podem observar que hem augmentat en gran mesura els assistents a les

sessions de la bibliopiscina i hem disminuït en les de la biblioteca.

Dels nostres anys d’experiència, entusiasmats podem afirmar que tenim un públic familiar fidel, que no es

perd cap sessió d’hora del conte i sobretot, gaudeixen.

Destaquem el compromís de les persones voluntàries que any rere any continuen col·laborant de forma

desinteressada amb nosaltres. També ens agrada veure com van aprenent i es van apassionant en

aquesta tasca. D’aquest col·lectiu, com sempre, menció especial per les més joves, tant les nenes com

les adolescents volen contribuir i assumeixen el compromís vers els altres.

Per aquest any, en dues sessions es va realitzar

una activitat complementaria, en la concreta de

desembre ho vam estructurar en dos blocs, un

dia el conte i un altre el taller de manualitats, en

aquest últim van assistir-hi 30 persones, 19

nenes i nenes i 11 adults.

Continuem amb el format senzill per recollir les valoracions dels nens i les nenes de cada sessió, el

registre de tots els testimonis el trobareu a l’annex 8 d’aquest document.

2. Explica’m un conte

Aquest any hem continuat amb aquestes sessions que tenen un caire més informal d’intercanvi d’històries

contades entre infants. Des de la biblioteca sempre ens en preparem un, també acompanyem i motivem

29

als altres infants. Encara que sabíem que era necessari una modificació, però per la situació interna no

l’hem dut a terme durant els primers mesos de l’any.

En total hem realitzat 8 sessions, amb la participació de 55 persones entre infants i adults. Hem

desenvolupat aquesta activitat de gener a maig. Al retorn de la quotidianitat escolar vam deixar-ho, ja que

vam dedicar esforços a organitzar la biblioteca.

Aquesta petita acció va nàixer de la sol·licitud de les famílies usuàries habituals de la biblioteca, es va

concebre com un espai per intercanviar explicacions de contes, però amb un format més informal. Amb el

temps els nens i les nenes es van apoderar de l’espai, i exclusivament aquest col·lectiu explicava contes.

Aspecte que considerem rellevant, ja que cada setmana es preparaven un conte, es motivaven a venir a

la biblioteca i agafaven confiança en l’art de la narració oral. Però per altra banda, creiem que el format

setmanal esgota molt, per aquest motiu vam decidir d’aturar uns mesos l’activitat i reprendre més

endavant.

Per finalitzar amb aquest primer bloc d’activitats, aquest any no vam participar en la Revetlla de Sant

Jordi, promoguda pel Servei de Biblioteques, ni tampoc vam fer la Festa de Sant Jordi coorganitzada amb

entitats i negocis del poble.

Activitats per escoles

1. Visites escolars exposició “Alícia al país de les meravelles”.

Durant aquest any només hem sol·licitat una

exposició infantil amb les corresponents visites

escolars.

Van dedicar els mesos d’octubre i novembre a

l’exposició ‘Alícia al país de les meravelles’

propietat de la Central de Biblioteques de Lleida.

Vam establir un cronograma de visites amb el

professorat de l’escola Pere Teixiné de Belianes,

per tal d’organitzar els diferents grups d’alumnes.

Per aquest any hem modificat una mica la

descripció de les visites, elaborem un disseny

metodològic, adaptar-lo a la temàtica, i d’aquest en

neix les targetes, guia ben estructurades del

desenvolupament de la visita segons cicles

formatius.

30

Aquest material ens va permetre treballar un dels

contes populars més importants. Vam compartir

apreciacions des de la definició com a tal de conte

tradicional, vam treballar l’especificitat de les

diferents edicions, l’autor, els personatges i les

il·lustracions.

Per finalitzar es van explicar contes que guarden

una relació directa amb l’argument d’Alícia al país

de les meravelles, o en fets claus que succeeixen a

l’història.

El disseny metodològic de l’activitat el trobareu a

l’annex 9 d’aquest document

En total var realitzar quatre visites escolars amb

la participació de 35 nens i nenes i 4 professores.

Vam seleccionar algunes de les edicions d’Alícia

per comprar-les l’any vinent i fer un kit familiar del

tema, amb el material complementari que van

elaborar per fer les visites (photocall).

Continuem amb la mateixa inquietud, aquest tipus de dinàmiques ens implica molta feina interna

(preparació), valorem molt positivament la receptivitat del públic assistent, però observem amb desgrat

que només podem arribar al sostre dels alumnes de l’escola de Belianes. Per edicions següents estem

valorant la possibilitat d’establir estratègies d’acció amb les altres escoles de la ZER Riu Corb, o en cas

de no ser possible, directament amb les organitzacions de pares i mares.

31

Activitats per adults

1. Presentacions de llibres

El dissabte 1 d’abril vam

realitzar la presentació del

llibre ‘Màrius Torres, més

enllà del demà’ de

l’escriptor local Francesc

Culleré.

La presentació va anar a

càrrec de Josep M. Forné,

amb la intervenció de Jordi

Pàmias, Margarita Prats i

l’autor del llibre.

L’activitat la va tancar el recital de Meritxell Gené amb els tems del seu disc dedicat a Màrius Torres.

.

Vam assistir a la

presentació 45 persones.

Per concloure l’acte, Rosa

Visa va fer la presentació

dels Cal Cabo Celler, que

forma part de l’Associació

vins del Riu Corb.

32

2. Cine fòrum ‘Hay alguien allí, otra mirada sobre el autismo.

Aprofitant la visita de la productora executiva de la

pel·lícula vam obrir un espai de debat al voltant de

les condicions humanes especials. Aquesta

activitat està directament relacionada amb

l’objectiu Vincular la població de Belianes amb

l’actualitat municipal, nacional i mundial, però no

programada dins el pla d’acció.

L’assistència va ser poca, en total 6 persones,

però el debat de gran qualitat i els assistents van

marxar altament satisfets, alguns d’ells ens van

felicitar per la iniciativa i crec que tant la pel·lícula

com el debat el recordaran durant molt de temps.

3. Club de lectura

Aquest any hem tancat la segona edició del club de lectura, amb la tertúlia de ‘El petit príncep’ d’ Antoine

de Saint-Exupéry. Vam continuar al febrer amb la lectura de ‘El vi fa sang’ de Salvador Balcells, lectura

seleccionada en el marc del projecte Biblioteques amb DO, a continuació ‘Las ratas’ de Miguel Delives,

seguidament ‘El cor de les tenebres’ de Joseph Conrad i vam culminar amb ‘Dins el darrer blau’ de Carme

Riera.

Per aquesta segona edició l’activitat extra que vam realitzar va ser la trobada amb el club de Vilanova de

Bellpuig, en aquest cas ens vam desplaçar nosaltres al seu municipi, i la lectura conjunta va ser ‘El cor de

les tenebres’ seleccionada pels amfitrions.

Tancar la segona edició del club amb 15 participants actius, amb més o menys freqüència de participació.

Continuem amb la mateixa dinàmica interna:

Ens reunim una vegada al mes, el primer divendres a les 8 de la tarda,

la metodologia per la selecció de les lectures continua sent col·lectiva,

conservem la lectura alterna en català i castellà,

la bibliotecària continua elaborant la fitxa de l’autor/a que s’entrega a cada participant,

desenvolupem la dinàmica del personatge, que sessió rere sessió els participants van

perfeccionant i complicant, fet que incideix de manera positiva en el debat i ens ajuda a treballar

els personatges de cada obra, i

treballem amb la nota referencial per cada participant i llibre, iniciant d’aquesta manera la nostra

aportació i fem la mitjana per tertúlia. Aquesta continua col·locant-se als llibres que tenim al

nostre fons.

33

A partir d’octubre d’aquest any hem donat

continuïtat a la tercera edició del club de lectura, i

amb dos anys d’experiència continua sent

aquesta l’activitat per adults estrella i també a la

que dediquem grans esforços.

Vam començar la tercera edició amb 14

participants, 9 dels quals estan amb nosaltres des

de l’inici, i amb la incorporació de 2 persones més

(i 4 baixes), continuem conservant

l’heterogeneïtat en sexe i edats.

L’itinerari lector de la segona edició va començar amb

‘Incerta glòria’ de Joan Sales, a continuació ‘Momentos

estelares de la humanidad’ de Stefan Zweig, i vam

acabar amb la lectura de ‘La metamorfosi’ de Franz

Kafka, la tertúlia de la qual va quedar per l’any 2018.

En total hem realitzat 5 tertúlies amb la

participació de 60 lectores (la trobada amb el club

de Vilanova de Bellpuig no es va comptabilitzar),

vam tancar l’any amb 14 participants.

A la fotografia de la dreta es pot observar el

rànquing de l’itinerari de la tercera edició, ja no

elaborem el document de sistematització de les

valoracions, creiem que aquesta nota referent i la

imatge visual, és més adequada.

La dinàmica de cada tertúlia continua sent la mateixa, posem la nota general i després a poc a poc anem

dialogant aspectes rellevants: estil literari, història/trama, personatges (amb la dinàmica ens ajudem),

ambient/espai, missatge i narrador.

Per altra banda, des del mes de novembre, prestem llibres al Taller de lectura de Sant Martí de Maldà, i

els acompanyem amb la nostra experiència, entenem que els inicis són difícils, i encara més quan poca

participació has tingut en espai col·lectiu de diàleg literari. La creació d’aquest espai va comportar que

una de les nostres participants es canviés de club, en quedar-li geogràficament més proper.

Participen d’aquest espai 10 persones, que han llegit ‘Quan harem feliços’ de Rafel Nadal i 'Per les valls

on es pon el sol' de Pep Coll.

Ens agradaria incorporar aquest col·lectiu a les accions que anem realitzat amb el club de lectura de

Vilanova de Bellpuig, esperem el pròxim any, concretar-ho en accions.

34

Exposicions

- “Alícia al país de les meravelles“ d’octubre

a novembre.

Com ja hem narrat anteriorment aquestes

exposicions ens permeten a part de treballar amb

les visites escolars descrites anteriorment,

abordar un tema específic amb el suport d’una

selecció de llibres de literatura infantil.

En el cas concret d’aquesta, vam poder reforçar les accions en el marc dels contes populars, i vam captar

tots aquells adults amb una sensibilitat espacial cap aquest tema.

Van visitar l’exposició 28 persones, i 39 amb la visita escolar, en total 67 persones.

En comparació amb l’any 2016 han visitat més o menys les mateixes persones les exposicions, però

presentem un decreixement important del - 82,92 %, que és degut principalment al fet que només n’hem

exposat 1, en comparació a l’any anterior que en vam programar 5 (2 externes, que no es va

comptabilitzar els visitants).

Continuem valorant positivament aquesta eina, establint com a prioritat les exposicions infantils que ens

permeten impulsar les visites escolars, i també aquelles que poden col·laborar en les festes locals, que

posicionen la biblioteca com entitat local.

Biblioteques amb DO

La valoració del nostre primer any d’adhesió a aquest programa va ser molt positiva, els dubtes ja els vam

expressar en la corresponent memòria. Per aquesta segona edició l’element principal que subratllem és el

fet de tenir claredat del funcionament del programa, que ens va permetre planificar-ho amb antelació i

només dedicar el febrer a Biblioteques amb DO.

La realitat interna de la biblioteca, per això, va canviar, fet que creiem va incidir en el desenvolupament;

sobretot en l’assistència, ja que durant el mes de gener no vam prestar serveis, fet que va alterar la

difusió de les activitats. Al febrer es va incorporar la bibliotecària substituta, complexa per a ella assumir

les activitats planificades en el marc d’aquest projecte i l’aproximació al funcionament intern. Aquest fet va

marcar en gran mesura el seu desenvolupament.

35

Com vam expressar en la memòria de 2016 la nostra continuïtat en el projecte, ve determinada per:

Refermem la personalitat de la biblioteca, vincular-ho amb la col·lecció

local emmarcada dins la Vall del Corb, ens dóna peu a treballar

articuladament amb l’Associació Vins del Riu Corb.

El món del vi està arrelat al territori i ens permet planificar un ventall

d’activitats quasi infinites.

Arribar a un públic diferent de l’habitual, el món del vi l’atreu.

Ens obra la possibilitat de tenir una activitat desenvolupada per

professionals que ens ofereix el Servei (amb el nostre pressupost no

podríem fer-ho).

Per aquesta edició vam utilitzar el mateix format que el 2016, les activitats periòdiques les vam vincular

amb el món del vi:

- Club de lectura, vam elaborar un tríptic17 amb el llistat biogràfic de novel·les enquadrades dins la

cultura del vi, i entre tots els participants vam seleccionar ‘El vi fa sant’ de Salvador Balcells. El dia de la

tertúlia literària vam fer tast de vins de la subzona Riu Corb18.

- Hora del conte, amb el suport de dues voluntàries vam explicar el conte ‘La Verema’, aprofitant el

tema es va complementar la història amb fets reals (actuals i antics) narrats per una persona del poble

amb experiència. En finalitzar el conte, vam berenar pa, vi i sucre.

L’activitat transversal que ens va oferir el Servei:

- Diàleg els oficis del vi, posposada en l’edició passada per problemes climàtics. Aquest any la vam poder desenvolupar amb la participació de cinc cellers de l’Associació Vall del Corb: Comalats, Cal Cabo Celler, L’Olivera, Celler Boldú Vinicultors, Celler Petit Duran i l’invitat pel Servei de Biblioteques Francesc Fisach. Durant el desenvolupament de l’activitat vam servir vins de tots els cellers. En total van participar-hi 21 persones.

17

El trobareu a l’annex 10 d’aquesta memòria. 18

La Subzona Vall del RiuCorb està conformada pels següents municipis: l’Ametlla, Belianes, Ciutadilla, Granyanella,

Granyena de Segarra, Guimerà, Maldà, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, Nalec, els Omells de na Gaia, Preixana, Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Vallbona de les Monges, Vallfogona de Riucorb i Verdú. Del municipi de Vilagrassa, la parcel.la núm. 92 del polígon cadastral núm. 4

36

- La Corba que camina i recull, activitat

familiar que va relacionar creativitat amb

reciclatge, a partir de les ampolles de vidre

del vi, lligat en essència al llibre infantil ‘La

CORBA que camina i recull’. Aquesta va ser

l’activitat transversal que ens va oferir el

Servei de Biblioteques. En total van

participar-hi 20 persones, 12 dels quals

infants.

Aquell dia ens van visitar els periodistes d’Urgell TV i ens van fer el següent reportatge:

https://urgelltv.cat/ca/turisme/urgelltv/actualitat/48138/la-biblioteca-tirant-lo-blanc-de-belianes-

acull-quatre-activitats-de-biblioteques-amb-do/113.html

I les activitats extres van ser:

- Taller de treballs manuals amb taps de

suro. Els nens i les nenes van seleccionar

un conte, d’aquest en van extreure els

personatges que els van agradar més i

amb taps de suro i globus els van

convertir en realitat. En total van

participar-hi 12 persones, 8 dels quals

infants.

- Aparador cultural del món del vi, vam exposar el donatiu de llibres que ens va fer el Servei per

participar en el programa i també aquells que ja teníem en el nostre fons. Per fer el muntatge de

37

l’aparador vam comptar amb la col·laboració dels adolescents del poble, que durant el temps que

va estar tancada la biblioteca es van dedicar a organitzar el material.

4.6. Activitats de Formació.

1. Curos d’aproximació a les Tic (Tecnologies de la Informació i Comunicació) per a la gent gran.

Per primera vegada presentem canvis en aquest sentit, no hem pogut desenvolupar els tallers però ja

tenim les condicions tècniques mínimes per afirmar que l’any vinent començarem amb la difusió, per tal

de valorar la pertinença segons les persones interessades.

2. Parelles lingüístiques

Aquesta acció va néixer d’una necessitat concreta el 2016 i pel 2017 ja és una línia de treball. Continuem

amb el suport a les parelles lingüístiques, nosaltres ens responsabilitzem de coordinar-les, buscar

material segons les necessitats i facilitar-los l’espai.

Les parelles continuen trobant-se en el marc del programa impulsat pel Consorci per a la Normalització

Lingüística del Consell Comarcal de l’Urgell. No són les mateixes, ja que la població nouvinguda

anualment presenta variacions i també les que acompanyen en el procés, per circumstàncies personals

poden no tenir disponibilitat. Algunes repeteixen, altres deixen de funcionar i altres s’incorporen.

Teníem 2 parelles inscrites i només 1 s’ha trobat durant tots els mesos. En total s’han fet 11 trobades

(només han funcionat durant 6 mesos). Continuem apostant en aquest tipus d’espai per acostar cultures i

crear relacions sòlides entre persones amb realitats ben diferents.

4.7. Serveis d’informació i consulta.

La informació i consulta es realitza en dues modalitats, una interna i l’altra externa. En el cas de la segona

serà descrita en l’apartat 6 (difusió de la biblioteca) .

En el cas del servei d’informació i consulta interna, tenim certes debilitats, sobretot per falta de temps per

produir els materials que necessitem. Anem informant la població de les activitats de la biblioteca i dels

serveis que prestem, a mesura que ens visiten, no tenim comptabilitzada aquesta dada. També realitzem

aquesta promoció en les activitats amb caràcter extraordinari, com per exemple les presentacions de

llibres. I podem dir, que a molt petita escala, hem notat un augment pel que fa a la utilització de la nostra

oferta.

Continuem amb les guies de novetats de novel·la per adults i de l’àrea audiovisual. I també hem repetit

per les cases del poble el tríptic informatiu de les revistes de la biblioteca.

Producte de la definició del logotip de la biblioteca, tenim projectat de cara al pròxim any, elaborar la guia

de la biblioteca, que la tenim pendent des del nostre reingrés al Sistema de Lectura Pública de Catalunya.

4.8. Punts de servei extern

Tanquem l’any amb tres serveis d’extensió bibliotecària instal·lats, cada un d’ells amb la seva

particularitat. Un menys que l’any passat, aquest no hem instal·lat la bibliopiscina a Belianes. Durant l’any

s’han renovat les instal·lacions de les piscines municipals, ubicant en un altre punt el bar, i per tant la

necessitat de fer el mateix amb la bibliopiscina, a causa d’aquest fet i sumant-li la situació interna de la

biblioteca ha estat impossible buscar una alternativa. Serà una prioritat per l’any que ve buscar alguna

alternativa que ens permeti oferir el servei a les noves instal·lacions.

Punt Biblioteca Tirant lo Blanc Llar de Jubilats

38

Continuem amb el punt biblioteca Tirant lo Blanc a la Llar de Jubilats del poble. En aquest punt només hi

col·loquem publicacions periòdiques, no són actuals però poden ser d’interès dels avis i les àvies.

Aquest servei el gestiona l’associació, durant aquest any ha estat instal·lat durant 8 mesos, i l’han

consultat 413 persones, encara que hem ofert el servei 2 mesos més que l’any passat, presentem un

augment del 45,03 %. Continuem valorant molt positivament aquest punt, ja que ens permet donar més

rendibilitat a les revistes, al mateix temps que no suposa un gran volum de feina, ja que la gestió diària no

la fem nosaltres. A part, aquest any estem molt contents, els números ho diuen tot, ha estat un any molt

profitós.

Punt Biblioteca Tirant lo Blanc Consultori Mèdic

També hem continuat oferint el servei de revistes al Consultori Mèdic del poble, aquest no el

comptabilitzem, ja que no tenim cap persona/entitat que pugui responsabilitzar-se. La novetat per aquesta

edició ha estat que hem anat substituint les revistes en certa freqüència.

Bibliopiscina

Per aquest any únicament hem instal·lat la bibliopiscina a Maldà, amb el mateix funcionament (el personal

que s’encarregava de la gestió del bar, també ho van fer de la bibliopiscina). Aquest punt ens permet

oferir el servei de préstec i de consulta de llibres i revistes, a les instal·lacions de les piscines municipals,

durant els mesos que romanen obertes.

Les revistes són les actuals, i en el cas dels llibres, utilitzem els donats de baixa en l’esporga de 2014. En

trobar-se el servei en un altre municipi hem optat per funcionar iguals que els altres anys. Pel pròxim any

valorarem, en el cas de Belianes, seleccionar llibres del fons, ja l’estat de conservació és òptim.

En total van utilitzar la bibliopiscina unes 350 persones, però aquest registre no és fiable. Creiem que la

realitat interna de la biblioteca també va incidir-hi, no tenim clar si es va fer la formació adequada del seu

funcionament i també l’acompanyament, per aquest motiu no utilitzarem aquesta dada per fer la

comparació amb anys anteriors.

En el cas de Belianes sí vam desenvolupar activitats infantils de promoció de la lectura, amb el format de

l’hora del conte, que ja hem narrat en el punt 4 .

4.9. Serveis Virtuals.

Com l’any passat, l’única plataforma virtual que oferim des de la biblioteca és la xarxa social

Faceboock19. L’usem per:

Informar de les activitats que estan planificades, així com compartir el desenvolupament

d’aquestes.

Visualitzar els serveis que oferim.

Compartir amb els nostres seguidors/es el dia a dia de la biblioteca, i les novetats en general que

succeeixen.

Hem intentat propiciar l’intercanvi d’idees entorn dels gustos literaris dels nostres seguidors/es,

aspecte que hem de millorar.

Promoció del nostre fons, especialment les novetats del mes.

Contacte directe amb els usuaris/es. A través del xat privat, molts usuaris/es contacten amb

nosaltres i fem gestions (renovacions, prescripció, sol·licitud de PI, etc.).

Espai per difondre notícies relacionades amb el món literari.

19

https://www.facebook.com/bibliotecatirantloblanc.belianes

39

Promoció de manera especial d’alguna col·lecció, per aquesta edició hem prioritzat l’audiovisual.

Ens interessa especialment aquest espai virtual per fer visible la biblioteca, i intentem que sigui el més

dinàmic i visual possible.

Aquest any també hem obert un perfil professional20 en aquesta xarxa social, ja que facilita la programació

de les publicacions, també ens permet tenir dades estadístiques d’ús i d’abast.

La biblioteca també disposa d’un canal a YouTube21 però aquest any no hem publicat cap vídeo.

En el cas de Pinterest22, continuem utilitzant-lo com a eina de treball intern. I en la mesura de les nostres

possibilitats - que aquest any han sigut mínimes - actualitzem el nostre taulell ‘El nostre petit món’, ‘El

nostre centre d’interès de les emocions i sentiments’ i ‘Club de lectura’. També els altres on podem

compartir la feina que (#aparadorsculturals, Biblioteques amb DO, etc.)

20

https://www.facebook.com/biblioteca.Belianes/ 21

Nom del cantal: Biblioteca Tirant lo Blanc 22

https://www.pinterest.es/BiblioBelianes/

40

5. Relacions amb altres entitats.

Continuem apostant per l’articulació amb altres entitats, associacions, organitzacions, etc. de la nostra

població i dels pobles veïns. La biblioteca no pot treballar aïllada d’aquests col·lectius, ens interessa

especialment identificar les seves necessitats en l’àmbit cultural i valorar si les podem minimitzar. A part,

que ens permet consolidar llaços de treball coordinat, i d’aquesta manera disposar d’ajuda externa per

desenvolupar les activitats de promoció de la lectura, en definitiva, revertir les carències d’un espai

gestionat unipersonalment.

Aquestes relacions les desenvolupem en dues direccions: amb el teixit organitzatiu, com també amb les

institucions. Durant aquest any hem perdut algunes aliances, degut en gran mesura, a la realitat interna

de la biblioteca, intentarem durant l’any que ve reprendre aquestes relacions.

5.1. Relacions amb altres entitats/equipaments del SLPC.

Per aquest apartat no presentem cap aliança amb entitats/equipaments del SLPC, més enllà de la

coordinació en activitats puntuals: itinerància exposicions i reunions generals dels equipaments de Lleida.

5.2. Associacions i entitats que col·labora, projectes conjunts.

Sota el paraigua de l’objectiu Promoure l’articulació amb institucions, organitzacions i col·lectius trobem

el treball articulat amb:

Institucionals No institucionals

Escola Pere Teixiné de Belianes Amics de la Poesia

Escola El Tallat de Sant Martí de Riucorb Associació Marxa Ecològica i per la Pau.

Consorci per la Normalització Lingüística del Consell Comarcal de l’Urgell

Associació de Jubilats de Belianes

Contacontes voluntaris/es

Associació de Vins del Riu Corb

Caritas parroquial

Associació de Dones la flor de romaní, de Sant Martí de Maldà.

Fundació Hay Alguine Allí

Escola Pere Teixiné de Belianes, l’articulació amb aquesta entitat educativa és més desordenada que

en altres de les mateixes característiques. Per la proximitat, anem establint progressivament els

mecanismes conjunts de treball. Les accions concretes han estat: préstec escolar, lectura obligatòria

de català de Cicle Superior i visites escolars. Continuem tenint una debilitat respecte al préstec de

lots temàtics, préstec de llibres de lectura i ús de les nostres instal·lacions; i creiem que cal reforçar el

préstec escolar en general, ja que és molt minso. Creiem que per la proximitat i la dinàmica del poble,

podríem tenir un major treball coordinat i en aquest aspecte continuarem centrarem els nostres

esforços l’any vienent.

Escola El Tallat de Sant Martí de Riucorb. En el pla de treball ens vam traçar l’activitat concreta de

Promoure l’articulació amb les escoles de la Z.E.R. Riu Corb, dins aquesta trobem les escoles de:

41

Belianes, Sant Martí de Riu Corb, Omells de Na Gaia, Maldà i Preixana. Per aquest any ha sigut

impossible implantar accions concretes amb la Z.E.R, degut en gran mesura a la situació interna de

la biblioteca. Només hem fet una petita acció amb aquesta escola, recomanació i préstec d’una

lectura obligatòria per Cicle Superior.

Consorci per la Normalització Lingüística del Consell Comarcal de l’Urgell, integració de les nostres

parelles lingüístiques al seu programa, ens faciliten els certificats d’assistència de les participants i en

la mesura de les seves possibilitats, material de suport per les trobades.

En un altre ordre d’idees, aquest any hem continuat reforçant la nostra filosofia: treballar conjuntament

amb els col·lectius que fan vida al nostre poble, per tal d’establir estratègies i activitats de treball coordinat

segons les seves necessitats. En aquest punt destaquem:

Amics de la Poesia

Els Amics de la Poesia de Belianes, des de fa set anys realitzen un

recital de poemes en el marc del Dia Mundial de la Poesia. La

biblioteca acompanya a aquest col·lectiu en accions puntuals:

difusió de l’activitat, producció de material, préstec de llibres i

enllaç amb els infants del poble.

A l’activitat i van participar 63 persones.

Associació Marxa Ecològica i per la Pau, el préstec de pel·lícules per les seves activitats durant el

mes de la Marxa (març). Acompanyament en el disseny i publicació del conte ‘Història de la Marxa

amb ulls d’infant’23, conte elaborat en la seva totalitat pels infants de Belianes que es van dedicar a

investigar i registrar la història d’aquesta festa popular belianenca.

Associació de Jubilats de Belianes, el servei d’extensió bibliotecària ja descrit anteriorment.

Contacontes voluntaris/es, no són una organització en si, però per nosaltres un pilar de les activitats

de foment de la lectura, transcorreguts uns anys amb aquesta política de voluntariat, poder dir que ja

disposem de la quantitat necessària de contacontes voluntaris per programar totes les sessions (23

persones), algunes sessions s’han fet en grup. Continuem amb l’acompanyament individual per cada

una de les sessions, aquest ve determinat per les necessitats de cada sessió, fet que ens comporta

en més o més mesura, feina addicional.

També reiterem el nostre agraïment per aquest tipus de participació desinteressada, veiem que

aquesta acció a poc a poc es va transmetent de grans a petits, tenim un grup d’adolescents que

aquest any ha repetit en desenvolupar una sessió i la incorporació d’un grup de nenes, fet que ens

garanteix continuïtat.

Associació Vins del Riu Corb, base fonamental per poder desenvolupar el projecte Biblioteques amb

DO. La nostra biblioteca té una personalitat pròpia que la determina la seva col·lecció local, nosaltres

li hem volgut incorporar com a element clau el fet de formar part de la Vall del Corb, per tant crear

sinergies amb aquesta associació és fonamental i marca en gran mesura la nostra participació al

projecte de Biblioteques amb DO. Totes les activitats realitzades en el marc d’aquest (descrites en el

punt 3) han estat acompanyades per vins de la Subzona Vall del Corb incorporats en aquesta

organització.

23

https://evaguasch.com/llibre-de-la-marxa

42

Càritas Parroquial, suport per trobar persones voluntàries amb un perfil adequat per acompanyar a

les persones nouvingudes en el seu autoaprenentatge del català.

Associació de Dones la flor de romaní, de Sant Martí de Maldà entitat que organitza el Taller de

Lectura. Ens hem dedicat a assessorar i acompanyar la persona encarregada d’encaminada els

tallers, compartir materials i el préstec de llibres.

Fundació Hay Alguine Allí, projecció de la pel·lícula i debat al voltant de l’autisme.

Amb les organitzacions de Belianes que no hem desenvolupat aquest any cap acció coordinada han

estat: l’Orfeó Belianenc, Centre excursionista i Associació de Dones Castellsalva, Associació de

Casadors i AEiG ‘Terra plana’.

43

6. Difusió de la Biblioteca.

Continuem amb els tres canals diferenciats de difusió, un virtual a través de diferents xarxes socials,

l’altra amb les publicacions impreses, i per últim el tradicional pregó.

1. Difusió virtual

Durant aquest any hem fet promoció de les activitats i el dia a dia de la biblioteca, a través de:

- Facebook, tenim un perfil personal amb 485 amics/es i una pàgina amb 98

seguidors. Utilitzem el perfil per compartir activitats i articles relacionats amb el món

de les biblioteques i els llibres, que creiem poden ser d’interès pels nostres lectors i

lectores. I la pàgina per fer difusió de les activitats internes de la biblioteca i el

nostre dia a dia. En l’àmbit intern és més còmode l’última opció, ja que podem

programar les publicacions, encara que tenim el risc que arribem a menys usuaris.

També l’empren alguns usuaris/es per comunicar-se directament amb nosaltres.

2. Publicacions impreses.

- Agenda de l’Urgell, a través de l’Ajuntament de Belianes, mensualment

promocionem la nostra programació en aquesta revista.

- Cartells, dissenyem cartells per cada activitat que realitzem a la biblioteca, i també

de les novetats en el fons d’adult24.

- “Flyers”, fins a finalitzar el curs 2016/2017 vam repartir per totes les escoles de la

Z.E.R. Riu Corb flyers trimestrals de la nostra programació familiar, en iniciar el

curs 2017/2018 no ho vam continuar, ja que per realitzar l’acció de distribució entre

les escoles vam sol·licitar ajuda a l’escola de Belianes i no tenim mecanismes

fiables que ens determinin si vam arribar a les famílies.

- Cartellera, disposem d’un espai exclusiu a la cartellera de l’Ajuntament, on

col·loquem la informació del dia a dia de la biblioteca: activitats, els llibres

seleccionat del club de lectura, el resum estadístic de l’any, i informació literària en

general. Aquest espai sempre ha estat pensat per aquelles persones que no

utilitzen les xarxes socials.

3. Pregó / eBando

Com a poble petit que som, l’Ajuntament utilitza els pregons, amb el suport a través de l’aplicació

eBando, per informar a la població, i nosaltres aprofitem també aquest espai per difondre el

nostre missatge.

Creiem que és el mecanisme més efectiu de difusió: el boca orella, apostem per desenvolupar cada petita

acció el més correcte possible, per tal que funcioni aquest mecanisme.

En un altre ordre d’idees, aquest any el diari la nostra presencia a la premsa ha quedat reflectida en tres

petites accions: notícia al diari El Segre amb la presentació del programa Bilbioteques amb DO, nosaltres

no vam poder assistir-hi però vam ser esmentades com a biblioteques adherides a la iniciativa. També en

el marc d’aquest mateix projecte Urgell TV ens va visitar i va fer una notícia de les activitats que teníem

planificades, i per últim va sortir una petita ressenya al diari ‘Últimas notícias’ de Veneçuela, en relació a

l’activitat de projecció de la pel·lícula d’aquest país, a l’annex 11 trobareu la notícia.

24

A l’annex 12 trobareu el recull de tots els cartells realitzats.

44

Per finalitzar amb aquest apartat, aquest any ens hem dedicat a definir el logotip de la biblioteca, ja que

era una mancança. Disposàvem només d’un d’antic, quan la biblioteca tenia el nom de Biblioteca

Municipal de Belianes. Van intentar definir aquest procés el més democràtic i participatiu possible, per fer-

ho vam obrir un concurs públic, on els interessats vam poder postular les seves propostes, establint dues

categories: una infantil i l’altra d’adults. També es va obrir un espai a través de les xarxes socials i

presencialment a la biblioteca, per tal que la població votés el logotip de la seva preferència, sent aquest

un dels vots en la constitució del jurat. Els altres membres del jurat van ser: Daniel Gessé, representant

de la Central de Biblioteques de Lleida; Xavier Bergadà, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Belianes;

Jaume Vilarrubí, bibliotecària amb àmplia experiència i Jaume Pané representant del Consell Comarcal

de l’Urgell. Trobareu a l’annex 13 les bases del concurs.

En la categoria d’infantil es va declarar desert, ja que les propostes entregades no complien les bases

mínimes establertes pel concurs, optant a aquesta categoria un dels logotips entregats per la d’adults, en

concret el de l’Eva Guasch, ara bé, el jurat va acordar entregar un lot de llibres a les dues nenes que van

participar, com a reconeixement del seu esforç.

En el cas dels adults vam rebre quatre postulacions, el jurat va escollir el de la Marta Aymeric. Els logotips

guanyadors:

Categoria adults: Categoria infantil_

Per finalitzar, preveient que el 2018 la biblioteca farà 40 anys vam dissenyar i elaborar unes bosses molt

boniques per regalar als nostres lectors i lectores.

45

7. Conclusions. Propostes de futur.

Producte de l’anàlisi, reflexió i interpretació de la nostra pràctica, han sorgit una sèrie de comentaris o

conclusions en el transcurs del document, que hem considerat més oportú col·locar-los segons els temes

abordats. No obstant això, de forma general volem assumir les següents conclusions.

La biblioteca ha viscut una situació particular: personal i horari d’atenció al públic; que ha incidit en gran

mesura el desenvolupament d’aquest any i que com ja hem exposat, ha afectat de forma transversal a

totes les accions desenvolupades. No obstant això, podem continuar afirmant que continuem fent

esforços per posicionar la biblioteca com espai cultural de la vila, tenim un públic familiar i adult fidel, que

ens visiten de forma regular tant en les activitats culturals senzilles que efectuem, com en la utilització

dels serveis que oferim.

Un altre factor determinant, continua sent la total i absolut suport de l’Ajuntament de Belianes, tant del seu

personal administratiu, com de l’equip de govern. Ens sentim molt còmodes en comprovar que entenen

les nostres problemàtiques i ens ajuden a buscar solucions, com saber que sempre els tenim a la

disposició pel que necessitem.

Com a propostes de futur, durant aquest escrit ja hem donat algunes pinzellades de la intencionalitat per

al pròxim any, volem destacar:

Aplicar les propostes sorgides del nostre pas pels tallers de formació:

- Iniciar amb el format de #bibliofamília, tots els divendres des de novembre fins a març,

estructurant cada sessió segons:

- Primer divendres: Explica’m un conte. - Segon divendres: La biblioteca explica (per desenvolupar) - Tercer divendres: Taller de treballs manuals - Quart divendres: Hora del conte amb suport de voluntaris.

- Les idees per aplicar en alguna de les sessions de #bibliofamília podrien ser: treballs

manuals amb paper, origami, amb la incorporació de cites o missatges de llibres preferits

(ex. Construcció de baixes, avionetes, etc...); elaborar un conte amb un circuit elèctric

senzill; taller per elaborar xapes de personatges de contes o còmics; i/o aplicació 3D, que

permet donar vida virtual a dibuixos seleccionats.

- En el cas dels joves, valorar la possibilitat de: taller d’enregistrament de vídeos per Youtube

o Instagram, subjecte al pressupost de la biblioteca i aplicacions del mòbil, indagar quines

podem treballar que indirectament acostin als usuaris a la biblioteca i la lectura.

- En el cas dels adults, i en lo concret pel club de lectura: incorporar en alguna edició, segons

els llibres seleccionats, l’experiència de la biblioteca de Lleida de Cuinar entre llibres.

- Intentar organitzar la planificació anual basant-se en els temes concrets que es treballaran

cada mes o cada trimestre. Assumint com a referència el mes de febrer i el tema de

Biblioteques amb DO, intentant fer el mateix durant tot l’any. Primerament identificant el

referent segons l’activitat destacada, per exemple: exposicions temàtiques, efemèrides,

àlbum artista, Marxa Ecològica i per la Pau, etc. i impregnant la programació extraordinària i

periòdica d’aquest tema, segons els diferents públics (familiar/adult).

En relació a la col·lecció, entre els aspectes que treballarem seran:

- Crear uns criteris mínims de política de fons segons: adquisició, esporga, selecció de

donacions i baixa exemplars.

46

- Adquisicions: incorporar els àlbums d’artista per les futures compres, aprofitant que s’estan

reeditant molts contes que es trobaven descatalogats. Establir com a criteri preferencial per

les noves adquisicions els nostres Centres d’Interès ja delimitats. Incorporar al llistat

d’adquisicions diferents edicions del conte ‘’Alícia al país de les meravelles’ per tal de fer un

kit familiar amb el material complementari que van elaborar per fer les visites.

- Organització del fons: Crear un centre d’interès, tant per la secció d’adults com l’infantil, per

als àlbums, on inclourem tant àlbums il·lustrats (els que considerem més rellevants) i àlbums

d’artista. Continuar amb el procés d’organització del fons, acabar de delimitar la col·lecció

de novel·la segons subgèneres. Organitzar el circuit de les revistes i donar de baixa aquelles

que ja no estan incloses (desactualitzades), i seleccionar les que s’arxivaran.

- Promoció: Dissenyar guies de prescripció i de biografies temàtiques segons els Centres

d’Interès. Continuar amb el mètode d’aparadors culturals, definint temàtiques prioritàries:

biblioteques DO, oli, Marxa Ecològica i per la Pau, autors destacats, etc.

Reforçar les sinergies entre col·lectius afins a la biblioteca i obrir noves articulacions:

- Reprendre els llaços amb la Z.E.R. Riu Corb, buscar un espai de reunió per presentar

l’oferta d’accions, d’activitats i els servis que els oferim com a entitat educativa, assumir el

treball iniciat el 2016 i ampliant-lo establint noves aliances.

- Reforçar les accions amb l’escola de Belianes que serveixin de precedent per la resta:

visites escolars, recomanacions de llibres i préstec escolar. Prestar especial atenció a les

visites escolars mitjançant el recorregut per les exposicions monogràfiques del Consell

Català del Llibre Infantil i Juvenil (Clijcat), intentar superar el sostre del nombre d’alumnes de

l’escola de Belianes, presentar la proposta a la ZER Riu Corb, o en cas de no ser possible,

directament amb les organitzacions de pares i mares. Prioritzar aquesta escola en l’accionar

cap als centres educatius, reinventar les accions efectuades fins al moment per intentar

obtindré més bon resultat.

- Reprendre les aliances amb els col·lectius o organitzacions que anteriorment havien

concretat accions conjuntes i que aquest 2017 no estat possible, com per exemple:

Associació de Dones Castellsalvà, Cal Paio, Cervesa Matoll, etc.

- Atenció especial amb l’Associació Vins del Riu Corb per fomentar l’articulació en el marc de

Biblioteques amb DO. Amb la resta de col·lectius, continuar amb les línies d’aquest any, i si

es presenten noves oportunitats, valorar la pertinència.

En relació a la dinamització de la biblioteca i el desenvolupament d’activitats de promoció de la

lectura:

- Programa especial durant tot l’any per celebrar els 40 anys de la biblioteca, tant per adults

com per famílies. En el marc d’aquesta celebració apostar per fer una hora del conte per

adults, o fer una activitat diferent de les ja desenvolupades fins al moment.

- #bibliofamilia: investigar, analitzar i de ser el cas, programar dins aquest cicle activitats al

voltant de l’àlbum d’artista i en especial segons les noves adquisicions en el fons.

- Dinamitzar els lots temàtics de la Cepse: identificar aquells que ens permeten accedir a fons

extra i pertinent segons les activitats programades, com per exemple el d’Àlbum d’artista, de

47

Katsumi Komagata i Bruno Bunari i el de Biblioteques Inclusives per acompanyar les accions

de #bibliofamília, el treball amb les escoles i qualsevol que considerem pertinent.

- Obrir un nou espai de diàleg literari, amb l’epicentre en la literatura infantil i adreçat a pares,

mares, educadors i amants de la literatura infantil en general. Utilitzar com a metodologia

l’intercanvi d’experiències i el saber vivencial.

- Club de lectura per adults, continuar amb la iniciativa, conservant la dinàmica empleada fins

ara, intentar incorporar un altre gènere literari al llistat de lectures seleccionades: còmic,

assaig, teatre, etc. Continuar incentivant les trobades entre clubs de lectura, amb Vilanova

de Bellpuig, i incorporar en aquesta dinàmica el Taller de lectura de Sant Martí de Maldà.

- Biblioteques amb DO, prosseguir amb la nostra participació, com ja hem dit, afermar els

llaços amb Vins del Riu Corb i dissenyar més activitats, distribuïdes entre públic familiar i

adult.

Tallers de formació d’usuaris:

- Iniciar la promoció dels cursos d’informàtica per a gent gran, en cas de disposar de

persones interessades ejectar-los els dimarts al matí, amb tres blocs de formació: iniciació a

la informàtica, la Internet al nostre dia a dia i les xarxes socials.

- Fer les gestions per realitzar el curs de telèfons intel·ligents no desenvolupat aquest any.

- Realitzar sessions de treball amb els alumnes de Cicle Superior de l’escola de Belianes

sobre el Catàleg col·lectiu de lectura pública i la plataforma eBiblio.

Extensió bibliotecària:

- Bibliopiscina de Belianes, buscar una alternativa en la ubicació d’aquest servei que s’adapti

a les noves instal·lacions i valorar la possibilitat de col·locar fons actualitzat de la biblioteca.

- Establir aliances amb l’Ajuntament de Sant Martí de Maldà per valorar la possibilitat de

donar vida a la seva petita biblioteca mitjançant un conveni de préstec de part del nostre

fons.

Per les exposicions temàtiques d’adults, intentar exposar-ne alguna, i de ser possible per alguna data

significativa, festes tradicionals del poble o altres.

D’últim, per la difusió del que fem:

- Crear un perfil d’Instagram, hem observat que la xarxa social Facebook té poca incidència,

apostar per aquesta nova opció.

- Elaborar i dissenyar la guia de la biblioteca, ja tenim logotip de la biblioteca que ens permet

finalitzar amb aquesta tasca.

Per finalitzar, continuem amb la planificació anual mitjançant un pla d’acció acompanyat del corresponent

pressupost, que trobareu a l’annex 14 del present document. També us annexem al 15 el resum

quantitatiu del narrat i en el 16 el resultat del rànquing de les biblioteques Catalanes per biblioteques de

menys de 3000 habitants.

48

8. Annexos

49

Annex 1

50

Annex 2

51

Annex 3

52

Annex 4

53

Annex 5

54

Annex 6

55

Annex 7

56

Annex 8

57

Annex 9

58

Annex 10

59

Annex 11

60

Annex 12

61

Annex 13

62

Annex 14

63

Annex 15

64

Annex 16