2010_1216-qui és estranger, prova del cotó, pobresa i immigració

Upload: fantassin-manel

Post on 07-Apr-2018

218 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • 8/4/2019 2010_1216-Qui s estranger, prova del cot, pobresa i immigraci

    1/6

    16/12/2010-Qui es estran2er? (una prova del cot6 independentista sobre la pobresa ia immi2raci6)(http://bloc2ran.catl?p=4172)

    Qui es estranger? (una prova del cot6 independentista sobre la pobresa i la immigraci6)( 2 ) desembre 16,2010 I @ ) Fantassin Manel I

    [Conscient que es facll manipular qualsevol escritque parla obertament d'aquesta ternatica, i atesque he abso luta mentist manipulacionspslcopatlques, consistents en qualificar de xenOfob(per radio i lV, amb tecnlques repetitives) un textantixenOfob (aprofitant que el respectable nolIegeix gaire, que els mitjans escrits tenen unadifusi6 insignificant en comparaci6 amb la capacitatde penetraci6 d'una mentida audiovisual), em prencla lllcencta d'aquesta previa, en la qual recordo elslectors la meva condici6 de comunista,internaciona lista, que no considero ningu comestranger (rnes enlla dels usos legals normals perpart de qualsevol estat independent 0 que hohauria de ser) ...per si de cas!]

    Tradicionalment el racisme s'ha manifestat en forma de conflictes entre la poblaci6 immigradarecentment i la poblaci6 immigrada anteriorment (ja assentada, que ja es considera "d'aquf") que ja estroben en un nivell similar de necessitats i que competeixen entre si pels recursos socials rnes basics.

    Tambe tradicionalment, la mateixa dreta liberal que te per principi el rebuig de les prestacions socials iI'estimul de "I'espabilar-se" (treballant rnes, demanant suport -estrictament- familiar quan vanmaldades, immigrant a America, etc., que, per cert, resulta que s6n les caracteristiques intrfnsequesdels nous immigrants), contradlctorlarnent amb tals postulats de dreta, ha impulsat prestacionseconomiques i socials que, per dret, estan restringides als residents antics de nacionalitat espanyola.Molt sovint tarnbe ha facilitat la difusi6 de mentides cruels (ates que adrer,;:adesa fer creure que tenenprioritat els mateixos que n'estan exclosos, es a dir, els immigrants recents) per treure'n profit electoraldel racisme.

    Les primeres reaccions xenOfobes que recordo, als anys seixanta i setanta, foren insignificants, perquees produ'iren en un context contradictori per a la dreta, ates que aquesta governava mitjanr,;:ant unregim autoritari, anomenat "Franquisme", que era de la mateixa nacionalitat que els mateixosimmigrants recents, ra6 per la qual aquest regim no va estimular el confiicte entre aquests i els que jahavien nascut a Catalunya i parlaven catala (immigraci6 ja integrada, alguna interna, de Valencia,

  • 8/4/2019 2010_1216-Qui s estranger, prova del cot, pobresa i immigraci

    2/6

    d'altres arribats de Murcia quan l'Exposici6 Universal, d'Arag6, Andalusia ...).

    Davant d'aquesta situaci6 politica, van consolidar-se unes bosses immenses de poblaci6 espanyola nocatalanitzada, en entorns urbanistics que tarnbe han dificultat la promoci6 social. En consequencia,quan modernament han sorgit problemes de xenofobla en aquestes zones, la part menys recent, ques'autoqualifica "d'aqui" ho fa apellant als drets i a la condici6 "d'espanyols". Segurament es peraquesta ra6 que les organitzacions de dretes que han intentat estimular el racisme, en aquestscontexts, han estat partits radicalment espanyolistes.

    Pero, com en tot proces, a mesura que hi ha un cert moviment social, amb poblaci6 que ha estatescolaritzada en catala, que cornenca a identificar-se amb el gentilici "catala", que abandona elsghettos i s'installa en zones urbanes mixtes, i en un context de greu crisi econornlca com el que estemsofrint, ja es possible detectar taques de xenofobla arreu del territori, fins i tot als barris de la classemitjana. Es tracta d'una situaci6 que pot generar temptacions a la dreta catalanista a nivell local per tald'obtenir redlts electorals. Pero aquest joc es dificil des del catalanisme! Imolt menys en un moment,com I'actual, que s'esta polaritzant la diferenciaci6 entre les identitats catalana i espanyola, perque lagran contradicci6 sorgeix quan no consideres estranger un espanyol perc si altres nacionalitats.

    La curiositat per veure si el racisme pot abandonar I'espanyolisme i cornencar a cretxer en elcatalanisme m'ha arribat arrel de diverses topades amb I'amo del taller rnecanlc on m'arreglen I'auto.Que potser competeix amb immigrants? No pas! AI contrari, es desfa en afalacs de com Iitreballen i, finsi tot, un dia em deia, indignat, que un que coneixia, que vivia en un edifici expropiat per I'ajuntament,era l'unlc a qui no Ii donaven un altre pis, a canvi, degut precisament a la seva condici6 d'estranger."Com pot ser, si precisament en Zapatero es dedica a regalar pisos als estrangers, alhora que putejaals d'aqui?"-va exclamar. Li vaig respondre que aquestes confusions Ii passen per creure's les mateixesmentides que els seus correligionaris politics s'inventen (en referenda a la dreta en general). -"Segurque tarnbe et creus que la dona del president no se la veu gaire, publlcarnent- perque son musulmans"-li vaig respondre, en conya. La seva resposta: -"EI millor politic que hem tingut, en Pujol, era catala ide dretes, en canvi, fixa't com els politics d'esquerres, que ja eren lmitlls sent ateus, ara per postress'han fet mig-moros".

    Pero alxo es sols un retrat costumista d'un individu mig de la zona de classe mitja en qOesti6. Lestopades que us deia us les explico tot seguit:

    Un dia aquest rnecantc m'assenyala un home que esta dormint dins el caixer del davant i em diu que "aaquests ganduls, puntada de peu al cui !" ...perc despres vaig adonar-me que ja havia aprofitat tarnbeper afegir "cony d'estrangers !". Aprofitant I'avinentesa Ii vaig explicar la meva experlencla, comvoluntari, en el recompte d'indigents de Barcelona (ja ho vaig explicar al meu blog: http://fantassin-poverty.blogspot.com/2008/03/pac-2008.html ) que em va permetre parlar amb totes les persones que

  • 8/4/2019 2010_1216-Qui s estranger, prova del cot, pobresa i immigraci

    3/6

    hi havia dormint al carrer al districte. A contlnuaclo el vaig convsncer per adrecar-nos al caixer. Varesultar que I'indigent es diu Francesc, es enginyer, es del barri de tota la vida i ens expllca que que noera ates als serveis del barri degut precisament a la manca de domicili, que tampoc te dret aprestacions perque fins fa cinc mesos estava forrat de diners, perc una malaltia, afegida a un greuconflicte familiar, I'havia deixat arru'inat i sense suport familiar.

    Aquest cap de setmana torno a topar amb el rnecanlc, Em diu: -"Totalment d'acord amb la radioindependentista !" -es refereix a Som Radio- "he sentit el seu director dient que tots aquests indigentshaurien de tornar al seu pafs". Jo Ii responc que no se pas si es veritat 0 no, perque jo no ho he sentit iell ho pot haver mal interpretat, perc si fos veritat, qui ho ha dit es un ignorant, perque precisamentmolts immigrants son enviats per la familia "en tant que els rnes forts i capacos del clan, de manera queaile normal es que estiguin molt capacitats, que treballin molt, i que, si manca treball, es desplacin onsigui que n'hi hagi. -"Ja vas veure el te tenies davant del taller, que era ben d'aquf"-li dic, de passada.

    Reacclo arrauxada i fora de to del rnecanlc, com si aile que he dit fos un pecat. Aixf, doncs,m'acompanya, tot convencut, a comprovar-ho, ates que, arrel de l'experlencla voluntarla esmentada albloc, tinc controlat on estant tots els indigents del barri (lievat dels captaires gitanos, que no dormenpas al carrer sino que arriben cada matf en una furgoneta que despres els va recollint), de manera quevisitem nou persones, tots homes. Nornes un d'ells es nascut a Catalunya (de pares andalusos), laresta son tots vinguts d'Andalusia. -"Tens rao" -confessa el rnecantc- no n'hi ha cap d'estranger, totsson d'aquf".-"No, tens rao tuff - Ii dicjo- "no n'hi ha cap d'aquf, tots son estrangers".-"No, que son espanyols com nosaltres" -replica el rnecanlc-,-"Jo no ho soc pas, d'espanyol, i tu ... no presumies tant d'independentista pujolista?" -ll llanco.-"Si, perc si cal distingir entre moros i espanyols, jo soc espanyol" -reconeix el rnecanlc,-"Doncs, mira! Aquesta es la meva prova del cote independentista!" -sentencio.

    EImeu pronostlc es que, en la mesura que creixi I'independentisme, es diffcil que la xenofobla abandoniI'espai franquista espanyolista. Fins i tot als debats generats per aquella iniciativa de I'ajuntament Vic(de restringir els empadronaments), els defensor de les mesures que pretenien deixar sensepossibilitat d'lrnrnerslo escolar en catala als fills dels immigrants sense papers (convergents irepublicans inclosos) queien en contradiccions de tipus espanyolista al diferenciar entre els d'aquf(espanyols) i que que no son d'aquf (no espanyols).

    Grans mercest Que tingueu un bon jorn de satisfaccions ide lIuita en el camf de I'alliberament!

    Fantassin Manel

  • 8/4/2019 2010_1216-Qui s estranger, prova del cot, pobresa i immigraci

    4/6

    Etiquetes Poiftica catalana I Edita I~ 7 comentaris

    7 respostes

    vallfosca diu:desembre 16,2010 ales 10:44 am EditaHome, mira, que un munt de catalans es creguin que son espanyolos es trist, que Catalunyaes Espanya es una idea mftica, que molts s'han empassat com a rodes de moll,Dit alxo, la lectura que fas de "racisme i xenofobla" no val per a res, no serveix per entendre"Ia realitat" rnes aviat esdeve un altre idea rnltoloqlca, un altre roda de molf per a sadollar alramat, una novel-la-flcdo acientffica.Es prou clar, als meus ulls, que en una societat sadollada de mites falsaris, sovint actualitzatsper "Ies esquerres", com ara que la generacio de "classes socials" esta consequencla directedels excessos de producclo, que es doni un tractament rnltolcqlc als fenornens de lrnmlqraclomassiva i transculturaclo no se'm fa estrany, i que la gent, el ramat, se'ls empassi com qui prenun pfndola tampoc."Es en els ultlrns 20.000 anys on es dona l'acceleraclo exponencial tecnlc- cultural, quecoincideix amb I'etapa de l'ultlrn desglac;, tot plegat propiciant un creixement poblacional,tecnoloqlc i cultural que desemboca en La Revoluclo Agricola, que dona peu a unesorganitzacions humanes complexes, i a la escriptura.Es aleshores que es donen les primeres "guerres", invasions, relacions de dornlnactogeneralitzades en els conflictes, colonitzacions violentes i genocides, al menys pel que fa alesnoticies que tenim. Potser amb anterioritat hi haguessin hagut disputes en seguir un mateixramat de mamffers, de bisons, 0 qualsevol altre animal susceptible de ser objecte de caca,perc fos com fos, la resposta "polftica", la "dlalectlca hlstorlca" es va gestar, gestionar i operardes de el nfnxol "identitari cultural" i no pas des de el genetic""Es prou clar que la resposta dels homes al men, ha estat donada des de el nfnxol IdentitariCultural, i que la historia natural dels gens no lnterve en la Historia Humana, de forma directaal menys, i menys encara si tenim en compta que tan els cromosomes mitocondrials com els delgen Y son una fnfima part del total del genoma hums.Aixo sf, ens expliquen de manera fefaent que la humanitat te uns unlcs ascendents comuns al'Africa. Eis genetistes tarnbe poden fervaluoses aportacions en altres camps, poden confegirquadres i planols d'evoluclo amb I'ajut d'altres disciplines, paleoarqueologia, filogeografia id'altres, tanmateix de la Historia poc ens pot explicar, perque aquesta ha estat generada desde la Cultura, la Identitat, les diferents matrius organitzatives, i la dlalectlca dels "paradigmescivilitza dors"" .(URAK-VaIfosca)" Podem estar d'acord en que els problemes son globals, i que per tant necessitem solucionsglobals, podem estar d'acord en que per resoldre aquests problemes fa falta solidaritat, estem

  • 8/4/2019 2010_1216-Qui s estranger, prova del cot, pobresa i immigraci

    5/6

    d'acord en que entra tots ho farem tot, perc amb el que no podem estar d'acord, es que ensdiguin i ens imposin, el que hem de fer i el com ho hem de fer, sense tant sols donar-nos laoportunitat de discutir-ho".(URAK-Valifosca)EIfenomen d'immigraci6 massiva te diverses consequencles, de entre les rnes importants, 1-La desfeta "socloeconornlca", i 2- La transculturaci6 i aculturaci6.Per cert, "Ia dreta liberal" no se que cony vol dir, perque no es pas el mateix que "elliberalisme conservador". Dit alxo, en la meva opini6 la "dreta pura i dura" no te, avui, cappredicaci6 important, per alxo es fan dir"dreta liberal", per a fer-se el progre, cosa que alsapostols de la esqlesia universal del igualitarisme redemptor ja els va be, aixf alimenten el mitede que elliberalisme es demonfac. La dreta pura i dura son els que postulen la revaloraci6 delveil regim, de dominaci6 i esclavatge, patriarca I, classista, ollqarqulc,Aquest model organitzatiu, ha estat implementa en les bases socials amb fuet i pastanaga,repressi6 i fe platonlca, aquf l'esqlesia Catollca ha tingut un paper clau hlstorlcament.Be, "Ia esquerra", tot i haver fet una important aportaci6 hlstorlca, es una resposta platonlca,que com el model organitzatiu de dretes, erigeix i posa en valor absolut una idea determinadade realitzaci6 humana, es per aquesta ra6, que ambd6s models son "formes d'estar"platonlques,La resposta de "Ia esquerra" al fenomen de la Immigraci6 massiva es una resposta "fora de larealitat", una resposta emocional condicionada, infantil, i perillosfssima en tant que "construeixuna realitat social" oposada a allo que ells mateixos prediquen, a saber: una societat trufadade guetos sens se cap sinerqta i capacitat ernpatica, on els "capitals intangibles" nornesemergiran en nfnxols socials molt restringits i no de manera generalitzada, una societat rnesempobrida en el seu conjunt, rnes ignorant, amb menys cohesi6 social, i a on els estaments icorporacions representatives dels poders polltlcs tindran "Ia paella pel rnanec", i la societat civilsera testimonial i folklorlca. Podria seguir, perc crec que ja s'ha entes la idea.Visca La patria.!!!!Indigeta diu:desembre 16,2010 ales 10:56 am Editalsi Ii canviem el nom al bloc?:"Bloc Gran de l'Esquerranisme"A que mola!.David Morgades (creador) diu:desembre 16,2010 ales 12:20 pm EditaNo t'equivoquis company, aquest va ser el primer bloc transversal de la xarxa 2.0 i ho continuasent. Un altre cosa es que respectem l'opini6 de cada company que no vol dir compartir-Ia.Dfdac diu:desembre 16,2010 ales 3:38 pm EditaUn problema gros es que oblidem que el "racisme" 0 la "xenofobla" no tan sols s6n una "einacontra els altres", sin6 tarnbe una "eina de cohesi6 interna". En marcar "I'estranger" d'unadeterminada manera, tarnbe marquem "Ia comunitat". Es per alxo que I'espanyolisme sap que

  • 8/4/2019 2010_1216-Qui s estranger, prova del cot, pobresa i immigraci

    6/6

    una xenofnbla feta en clau espanyola referee I'espanyolitat. I tarnbe alxo ho sap elcatalanisme, amb una xenofobla feta en clau catalana. La lnteqraclo europea significa quecada vegada rnes, els idearis xenofoblcs son rnes purament racialistes, tot afavorint la idead'una "rac;a blanca", autoctona, L'exit del nazisme no nornes va ser degut a I'antisemitisme,sino tarnbe al fet que oferia una comunitat nacional en la qual se superaven les divisionsestamentals i religioses que dividien la poblaclo alemanya cristiana.Fantassin Manel diu:desembre 16,2010 ales 4:45 pm EditaDfdac:Tens molta rao, Es una eina de cohesio i una efectiva i perillosa eina espanyolitzadoraen la mesura que ho sapiga aprofitar en moments de crisi i d'enfrontament civil.Tarnbe estic totalment d'acord en el tema racista. Realment, la unlca via del catalanisme dedreta per esquivar la contradlcclo espanyola de considerar estrangers sols els no espanyols esper la via de la "raca blanca"Fantassin Manel diu:desembre 16,2010 ales 4:57 pm EditaVallfosca:-La lectura que faig de "racisme i xenofobla" nornes la faig per assenyalar una contradlccloespanyolista en un context d'extenslo de la xenofobla a zones catalanistes. Trobo que pot serutil precisament per evitar l'extenslo de I'espanyolisme a cavall de la rnanlpulaclo electoralistabasada en el racisme i altres populismes de I'estil.-Aixo de la "dreta liberal" ho he dit per diferenciar els partits liberals de dreta dels partitsdemocristians de dreta, perque els segons son rnes partidaris de les prestacions socials.-No estic d'acord, perc, que la resposta de I'esquerra estigui orienada als ghettos, amb menyscoheslo social. Aquest paisatge que pintes, on els estaments i corporacions representativesdels poders politics tindran "Ia paella pel rnanec", i la societat civil sera testimonial i folklorlca"no se pas com ho justifiques ni perque creus que els democristians 0 els lliberals estiguinvacunats d'aquest pronostlc,Visca La Patrla.l l l lEI Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive DELINQUENTS ESTRANGERSdiu:febrer 17, 2011 ales 1:33 am Edita[ ] -Qui es estranger? (una prova del coto independentista sobre la pobresa i la lrnmlqraclo)[ ]