MARc; 1980ANY 2-N." 7;--- 6 O_P_TE_S.1IIIIeSANTA CDLDMA DE OUERALT

foros:CASÁJOANES - RAMON DRGA

M ONTATGE : MAR CEL PANA OÉS

MOBLES 1 DIOORAClÓ- - ~;:::;:.--- .=. =:::--- ----- ------- --.----- - - --. - - --- - --- - --= = --

Florenci Valls,11 Tel. 8037902 IGUALADA

BAR SPORTD'ANTON PADRÓ

ARA ES EL MOMENT

ANUNCIEU-VOS A LA SEGARRA

Rava l de Cervera. 2 Te!. 8800 77 TAULA DE PREUS

JOAN MIQUEL DOMINGOIMPREMTA

Placa Maja r, 10 Tell. 8800 16

St a. Colo m a de Queralt

AGENCIA DE VIATGES

ABELUX, S.A..

Inforrnaci ó a Sta. Cal orna:

BAR L'ESTRELLA - GERMANS GASSÓTel. 880402

FONDA NOVA

(GORI)

CONTRAPORTADA , . , . .. . . . . . . . . . .. . 6,000

PÁGINA INTERIOR COSTAT EDITORIAL . . . . 5.000

PÁG INA INTERIOR . ... " , . . ,', . . . . . . . . . .. . 3,000

1/2 PÁGINA . . . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.800

1/4 PÁGINA . . , . .. . . . .. ... .. . . . . . . . . . . . . . . 900

1/8 PÁGINA , ," , . . . . . . . . . . . ... . ..... 500

1116 PÁGINA " .. , """ 200

BONIFlCACIONS AL PREU

PER VARIES INSERSIONS

INFORMEU-VOS A:

Ra va l de Cerve ra , 2 Te!. 88 00 11

STA. COLOMA DE QUER AL T

RAMONORGA

Tel. 88 04 26

MARCEL PANADÉS

T el.88 03 36

Donem les gracies a t at es aq uelles per­sones que ens han aport at la seva co l·labo ­ració i al s que ens I'han oferto

NOTES DE REDACCIÓ ,L' equip de Red acció no sid ent iñca. ne ­

ce ssá ria m e nt, amb el cont íngut de is a rti­eles. el s qu als reflexen so lsament l'op t­n ió del seu autor .

La Redacció de «( La Sega rra )), no acce p·tar a ca p orig ina l ni ca p co l·la boraci ó Queno en sapiga el nom i l'adreca del seuau t o r. Per altra banda, es com prom et ares pecta r el seud onim si I 'autor ha desi t ­ja . T ampoc no accept~ ra ca p orig ina l qu eno vag i escrit a maquina, dobl e p.'5pai i aun a so la ca ra. A q uests no sera n ret ornatsals se us aut ors tant si han esta t pub lic atscom no. 3 1.80 0

6001.455

3 3 .8 5 5TOTA L COST PAGAR

Pagaments

Import ftra. publicació d 'un numero de 16 paginesSobrepreu paper ca rtulina de portada i cont raportada .Sobres. fai xes i gastos env io .

DESGlaS DEL COST PER LA PUBLlCACIÓDE 500 EXEMPLARS DE LA REV ISTA «LA SEGARRA»

Am b el prcscnr n." 7 hem traspassat el no stre mig any d'exi sten cia, i si dins eltemps sis mesa s és un període molt curt, no ha és ta nt 'l uan es tracta de quelcom queneix de no u i qu e no se sap 'lu an du rara i cap on s'encaminará.

D eiem el n," O gue LA SEGARR A renaix ia perque creiem en la necessitat deispo blcs de teni r un mitj a de comunicació on tot s hi poguéssim dir lanostra i expressarles nost res o pinions , al mate ix te m ps que en s serv ís pe r a coneixer les activitats, in ­quierud s, problemes i pr ojectes d'i nstitucions i g rups de la Vila i Comarca. Per aques tcam í hem volgu r m arxar i per aques t camf vo lem continuar. Si en seguir fidel s aaquesr s pr incipis no hem act uar co rrecta rnent segons el pen sar d'algu ns, acccpta rem debon grar la seva cri tica i cls seus sugg erime nrs , tot de manant-e ls-hi la seva co l-labo ra­ció. Si alguna ins tirució o grup no sent LA SEGA RRA com un vehicle una mica seu ino el vo l fer se rv ir co m a mi rjá d'info rma ció, insisti rn en que la nostra publicació vo l

se rv ir a tothom. que tothom hi t é cab uda. Si els pobles perits de la nostra comarca noes t roben prou represent at s en la revist a, a aquests i a la sev a gent els crídem, perqu éaq uesta pu blicació t amb é vo l ésser per a dls.

T an de bo poguem aco ns eguir, co m en s deia I'amic E rn est Corr al i Co ll del Ramen el primer número que LA SEGARRA sigui una verirable tarja d'ide n titat de tora laco marca; que sigu i el po rraveu ofi cial, i o ficiós a la vcgada. de rot a un a co l-lcctivitardint re la qua], i d' un a forma no ge ns artificiosa, pugui n esbarussa r-se -si con v é-, tra n­quil-lamen r, se nsc que aix ó ori gi n i una desfeta, pagcsos am b ind ustriáis, burguessosamb arrcsans, ca rlins amb repubiican s... Com deia tam b é l'ami c Co rra l, per aco nseguirque en una rev ista o en una col-lect ivit at tot s h i ring uin ca buda, es rcqucreix l'exisren­cia d' una de mocracia m és o men)~s estable. En el nostre pa ís aquesta de mocracia passapel rccon eixcment de les nos rres insti tucions, i per aquest camí din tre poc s dies els ca­ra lans dona rem un Il O U pas am b les elcccio ns del Parlamen t Catalá .

Semblen ja lIun yans aquclls d ies en que pcls carre rs de po bles i ciutats es sent íael cr it de «Vo lem l'Esta tut» proc lama r pe r gent quc cre ia que era el camí necessar i pe raco nseguir el nost re autogovern i po de r construir Catal unya; molts ere n e1s que s' in­d ignavcn 'luan ho ofen i demost ranr-ho amb les scves act iruds, de len que aixó eren se­par atism es o insolidaritar. ¿Es pot ser solidaris d' altres com unitats sense SE R prime rnosalt rcs una comunita r? Ar a tot s són autonomisres, i davan r d'aquesres e1eccionsmolt s són e1s gr ups que en s pr.esen ten els seus idea ris i les seves pro meses i por ser se rad ifícil de saber escoll ir: i sera en aguest momenr 'l uan ha urem d'a ctua r responsable­ment fent ús del nostre d rer d'clcgi r els nost res rep rescmanrs, jutjan t-los ranr pe r lespa raules, com per la seva traject óna pública.

1\:0 h i valen els desencanrs: co nst ru ir un pa ís és feina de rors, fer un po ble és res­ponsabili ta t de torso Tan de bo que to rs els d irigent s dcls nostres pobles i de tor a Cara­lunya tingu in la suficient inspi ració i irnaginació per presen tar solucions als probl emesco mu ns 'l ue no portin al desencant i a la desconfianca, sinó a la pa rticipac íó de tots,pa n icipació en la qual creiem i a la 'l ue nosal trcs no vo lem renu nciar.

334456,7 ,899

101 11 112121213131414

pág.»»»»»

»»»»»»»»»»»»

Editori al .Que costa «La Segar ra»Bú st ia .Tem ps enrera . .Esdeveniments .Tribun a ObertaL'au ca .La ComarcaEl Noguer de cal Garri gaA grícola i Ram adera . .Vida Local .Si no fos .Les Boires .Figuerola .. . .L'encreuatLa cu ina .Espo rts . . . .L1 i9Ó de Catalé

SUMARI

lA SEGARRA

Edita : 11m. Aju ntament de Sta . c eroma deOueralt.Director: Ferran Doltra "rectora.Cap de reda cc i6 : .Josep M,a Carreras Tarra­96.Redactors: Anna Albareda Llir ó, María Alb a­red a Vidal, .Josep M.a Cas als Cob e ró, RosaM,a Magarolas Onv é. Joan Mest re Seqel á.Francesc Valls Calzada.Imatge Gráfica: Ramon Or9a Mestre. Mar­cel Panadés Amatller.Administraci6: A nton .Carreras Ta rragóPublicitat: Ramon Orqa . Ma ree! Panad ésPortad a: dibutx -m on t atqe: Ma rcel Pana des

Fotocomposici6 i lmprlmei x:Gráñques Moncuni ll.- Va llsDomicil i Socia l: Pat i del Cast ell s/n.-SantaColoma de Quera lt.

La redacció no mantidra corresponden­cia sobre les co Haboracions que no han

estat so H icitades i que pub licara quan hecregui oportú.

Entrades

Preu 300 exemplars a subscriptors a 50 ptes.Venda 90 revistes als establime nts de la Vila: ( A tset))- Bonet MiquelFactur aci ó 3 pago pu bl icitat a 3 .000 ptes. pagina .

15 .00 04 .5009.000

Cal fe r esment que a part de les c inc o sis m il ptes. de déficit me nsual per núm ero de revist a,cal inclu ir ta ta una se rie de des peses per co mpra de m ater ial dive rs d'oficina, com d' altres.Un cop repa ssades les xifres expesades , hom pot pensar en la pr ecari a possibili tat de conti ­nua r aq uesta vostra revi st a. Tot el co nt rari que aixó . Som co nsc ients del déficit existent , ve ri­ta blement. peró iHusió i empenta n'est em so brats , per anar endavant .

SUBSCRIPCIONS,1 any 600 pt es.

N úmeros endarrerits 75 ptes.

D.L.T. - 390 - 79

TOTAL. . . 28.500

3

bústiaSr. Director:

Potser no cal d ie que p arlar del

Carnaval equival a parlar de gatzara

i so roll, pero hom q u eda un xic sor­

pres q uan, després d'espera r t robar

un Carnaval «coro cada any», es tr a­

ba amb una animació fora del co­

rrent. 1 em deturo a pensar, encara

que sigui un m oment, quina errtitat

o grup del poble ho pOI haver fet o 1

heus ac í la sorpresa! És un grup sen­

se nom, sense cap ripus d'ambició i

amb un afan y cada vega da més gran

de donar ambient a l poble. Potser si

aquest g rup no hagués sortit, n'hau­

ria so rtit un alt ee, ningú no ha sap,

pero el cert és que va sortir i el dis­

sab te d e Carnaval várem veure els

resultare.

E ls vehicl es va ren ésser un crit

d 'a tenci ó (és el m eu p arer) so b re uns

fe ts reals i irrefutables que oco rren a

la nostra societat , Si vole u, va ser un

gest per animar m és la nostra qui to.

xa lta, p ero sol am en t el fet de que

sort iss in, va donar u n xic d e «ci u tat»

a la nostra vo lg uda vila . A la vegada ,

la g ent va respondre formidable­

ment a la crida i ai xó féu de la testa

un crit d'atenció sobre les possibili ­

tats de Sta. Coloma.

Quan un veu que só n les rnatei­

xes p ersones que tan en certadament

organitzaren -i cosa ra ra, am b pun­

tualitat- tant e1s R ei s com Carnaval

(s i va ren sortir un xic tard es p ot

atrib ui r a falles alien es ), sent envers

el s organ itza dors de tal s acres l:lna

sin c era admiració, p ero alhora pen­

sa : Pot durar g aire, a ixo?

Crec que aquest a és causa sufi­

cient per apoiar-Ios i donar-los un

cop de rna si és necessario Coses així

no s'han de perdre.

Caries

4

S r . Director:

Comen eo p er d ir que n o tincres p er son almen t contra le s Ger­manes de l co l-legi, és a dir, queaquesta carta no és un atac per­sonal. Pero sí ha és contra certsp rocediments que empren, elsquals, a més de semblar -me deltot inoportuns, tenen actualmentun caire de co sa desfassada. Fauns d ies, que a la sortida del co ­l-Iegi es «destapa» (i dic desta­par perqué talment era com des ­tapar una ampolla de gas), esdestapa, dones, un allau d'in­fants recorrent a colletes de qua­tre, tres i adliuc dos infante, lesbotigues del poble pidolant per auna tómbola del col·legi. Que demoment no deien ni p er a que ha­via d e servir. Després es diguéque era pels «xin ets».(?)

L 'espectacle era llastimós. Siels infants haguessin estat de 10a 12 anys, no és que el fet h aguésvariat de signe, pero al menyshauria estat portat a cap p ern en s i n enes co nscien ts. E l pitjorera que els infarüe eren m olt m e­n u ts. (Els grans ja no es pres ten aaquestes coses.) Les botigues,cansats de rebre aquestes (<visi­t es» d 'una inoportunitat evid ent,se 'l« treien. d e s obre com p odien,la majoria d e les vegad es sensed on a 'ls -ñi res. N o p odien com­plaure 'ls a tots, E ra ben llastimo­sa la cara que posaven els pobresxiquets, p eró cal comprende tam­b é les raons deis botiguers, quehan esta t en moltes ocasions «l'a­se d eis cops» de tantes coaccionsp er l'estil. No és que es tig u i de labanda d eis botiguers. A quí, elque es vo l posar en eviden cia ésel f et d e [er sortir uns infante quen o podien defensor-se, i queob ei"en un a pressió superior ambla conseq üén cia d e trobar-se eninferioritat davant d 'un campa­nyó que per mitja d e l 'áoia, o deles tietes o d'algun veí del carrer,comp areix al eol-legi amb «co­ses». 1 ell no. Si jo tingués un in­[ant, és indiscutible que aquestpaper no el [aria.

Un observador

Sr. Director

Em dirigeixo a La S egarra per afervna suggerimcia. i és que em sem blaque hi hauria d'bever un altre miralla la darrera casa del carrer de Sa ntRoe com el que hi ha al capdamunt.Quan vens per la m uralla i has de gi­rar el carrer esm en tet, el pas és m oltestret per una punta de casa quetapa tota la vista, de manera que noveus si baixa cap cotxe. A mí emsembla que si allí hi hagués un altremirett. es circularia per aquell indretam b menys peritt de tenir una sor­presa. Dem ano a les autoritats ques 'ho estudñn a veure qué hi diuen.Gr écies.

F. A.

TEMPS ·

ENRERADurant l' época de la Reconquesta

a Catalunva. molts nobles i els fills de ismilitars que més sbavien distingit enanteriors carnpanves. animats de gene­ro sos sent iments . moltes vegades ba­rrejats amb desordenades arnbicions,miraven els Iímits de la Marca His páni­ca com un camp adovat per prova r- hifo rtuna. Ai xí el qu e es veia capac deconstruir-h¡ un a forta lesa i manten ir- laben prove-ida d' alirnents i mun ici ons perdefensar-Ia deis sa rram s, demana va alComte de Barcelona un t ros daquel l te­rreny, petició que quasi se mpre sollaco nced ir. A ixí el Comte de BarcelonaRam on Berenguer l. ced í r any 1038 el1I0c de Forés a Miró FOQuet. e l 1043 el1I0c de Cones a a Bern at Sinofre i a laseva mull er Almatrud is, el 1053 a

. A laman Hug el de Sta. Perpet ua. pero,per a quan I'haguessin recobrat deismoros, el 1072 a Udalguer Ram onel te rritori de Brufalla (Sa nt Miquel deBiurel , Aq ues tes dades ens do nen a co­n éixer part deis noms que prenguer enpart activa en la Reconquest a, Tanma­te¡x. veie m que les t erres que cede¡x elCornt e, a r estar situades als Iímits de laMarca, eren errnes. ja que ningú no vo­lia aventurar-se a sembrar aquelles te ­rres que estaven constantment en pe rilli que no es sabia amb certesa qui lesseg ari a.

Josep Maria

I~

LA CANDELERA DOS. SANT BLAI TRESESDEVINA QUIN MES ÉS

• La Sala Mas. del carrer Major inauqurá el día set una expo­

sici ó de tapissos que s' exhibí fins el día disset.

• Radi o Tarragona «La voz del Mediterráneo», otorq á els pre­

mis als personatges que considera «Provincials de ranv». En­

tre els premiats hi figura el Galo é corn es diu? Enhorabonal.

Te" m ereixes com a indagador de les nostres «ROOTS» co­

l-lectives,

• L'O rfeó Santa Coloma actu á el di a deu a Riudeeols . Un deis

cantaires va dir-me que havien t ingut un gran éxit o Ens el

creie m?

• Organitzats per l'Associació de pares del col -leqi Ntra . Sra.

del Carme i amb la co l·labo ració de La Caixa, s' in ic iaren el dia

onza els cursets de socorrisme que acabaren amb I'ent rega

de carne ts i medall as acreditat ivas per part de la Creu Roja,

el dia cato rze de rnarc.

• Mentre esperava per ent rar. un nen va ésser atr opellat de­

vant del col·leg i de les Germanes Carmelites . Si els ma t iners

pogu éss in espe rar- se dins el pati de l'esco la, acci dents co m

aque st seri a m és dif ícil que es produissin.

• VISCA LA GRESCA !. Des del dij ous gras, el Carnestoltes

ens recordava, cada vespre I'arribada del Carnaval. Peró noi !

qui ho hav ia de dir!, la cosa va ser sonada: ambulancia. bom ­

bers, tren (amb passatge gratuitJ. bruixes. indis, pallassos. pu­

...nyeta n'h¡ havien ta nt s!. Ourant dues hore s la 'cavalcada va

rondar pel s car rers trencant al seu pas la monotonia de la

vila. La capacitat i I'afany demostrats pel grup organ itzad or

(grup que s'est rena amb la cavalcada de reís) són dignes d'e­

logi. Un ocellet m'ha xiulat a cau d'orella que hi ha nous pro­

jectes. Endavant !.

El ball de nit va estar molt animat, les disfresses abundaren

més que mai , destacant-se algu na per la seva originalitat i

bon o mal gus to

En quan al co ncurs infant il ca l dir que la participació va ésser

molt alta , Va notar-se peró una excesiva influencia de la tele­

visió i el cinema en co ntra de la im aginació i orig inalit at.

• El Preside nt Nacional de IRYDA aeompanya t del Deleqat

d 'ag ricultura a Tarraqcn a ens visita el passat d ia vint-i-dos.

A mb aqu est mot iu es ce lebra a la Casa de la Vil a una reuni ó

informa tiva sobre les poss ib ilitats de IRYOA a la Segarra. En­

t re dalt res te mes es traerá el problema de !'aigua i la xarxa

de camins. A I'acte (que es celebra a porta tancada) hi assis­

tiren tots els batlles de la comarca , La vetallada la remataren

amb un sopar a I' Hostal.

• També és d'Interés per a la pagesia el fet de que la subven­

ció del gas-oil agrícola ha comancat a ser pagada per la

Cambra Agraria a partir de la tercera setmana de febrero

• Els eotxes de línea de LA HI SPANO IGUALADINA, amb

motiu de la vaga del sector en la provincia de Barcelona, no

han efectuat durant els dies vint-i-cinc i vint-i- sis l'itinerari

Sta . Coloma - Igualada - Barcelona.

• Ja tenim papereres!. Aprofitem-Ies. Un poble no és sino el

ref lexe de la gent que l'habita ..

• L'Ajun tament en el seu inte nt de rotular els nost res carrers

en cat alá i amb el seu nom popular ha aco rdar . previa reunió

amb els vetns els canvis següe nts: 1,0 de Abril per c./ de la

L1ibertat; Paseo de la Victoria per Passeig de la Muralla i Pla­

za de España per Placa Portalet .

• El dia 29 a 2 /4 de 10 menys dos minuts del ves pre va pro­

duir-se un terratré rnol. M és d 'un va pensar-se que li qu eia la

casa a sobre.

5

tribuna aberlaELECCION S AL PARLAMENT

concentracions administratives i de ser­vei s; pr ecisament és tot el contra ri quehem d'a ssolír i fent-ho així arribarem aI'equilibri social tan nec essari per a viu­re a gust en un 1I0c . S'han d' instal -larels serveis bás ics a nivel! com arc al i I'e­qu ili br i m igratori també shi retrobará.

Da vant la irnportán cia transcendental d e les properes eleccions alParlament de Catalunya, LA SEGARRA ha volgut coneíxer l'opin iódeis p rincipals p art its polftics. Amb alxo creiem donar una m ajor in­formaci ó als nostres lectors i la p ossibilitat de votar aq u ell que més 5'a­digui a la ideología de cadasc ü.

S'envíá, per tant, un qüestionari am b els quatre temes que nasal­tres considerem de major importancia per a la riostra comar ca. Les re­produjm a continuaci6, [unta m ent a m b les respostes, ordenarles per ri­gor ós ordre alfaberic.

QÜESTIONARI1.- Quins só n els problemes que veieu més urgents a resoldre en la

nostra comarca?2.- Quin paper han de tenir les comarques i com s 'han d'organitzar

en el futur de Catalunya?3.- Creieu que cal invertir diners en comarques petites i aillades,

com pot ser la nostra de Santa Coloma, per tal de proveir-les deserveis básíes, economicament DO rentables, com poden sercentres d'ensenyament, sanitaria, etc...?O quina aUra solució hi donarieu?

4.- Quina sera la vostra política agraria a les nostres comarques?

CCCENTRISTES DE CATALUNYA - (C.C. -U.C.D.»)( )1.- Per a Centristes de Catalunya UCDels problemes actuals que té plan te jatsla co marca de la Segarra só n:En primer lIoc, la defin ici ó de la vostraentit at territoria l deguda i her etada d'u nplanteig provincia l provin ent del passatseg le i que s'ha anat aguantant fin savui. Per assoli r un equilibri co marcalen tots els sentits el primer que s'had'arranja r és la de limitació natural de lavost ra comarca, que per sort esta enuna crutlla dins de I'epicentre catalá.En segon lIoc, coneixem el vostre pro­blema de l'abséncia de servei s d ins dela vost ra área. Tan t des de la perspecti­va educati va com hospital aria . La Sega­rra necessita d'un centre d'ensenya­ment mitjá com el pa que es menja.L'estructura de la salu t no exist eix i nopodem evad ir-nos de treballar el que si­gui per la consecuci ó d' un centre d'a s­sisténcia hospitalari a nivell comarcal.on s 'imparteixin els primers auxilis d'ur­géncia, on les mares segarrenques pu­guin anar a do nar a lIum i un lIoc detracta ment gerontológic.

2 .- És prou co neguda la trajectó riacentrista vers les coma rques, notória­ment s'ha pred icat. Nosaltres som co­marcalistes de cap a peus , perqué ente-

6

nem qu e els centres d'I rradiacio políticasón les comarques; és alió que els an­glesos anomenen el «District ». I dinsd'aqu esta defin ici6 territorial s'ha dedesenvolupar tot el mov im ent que arribial Parlament de Catalunya. Per aix ó en­te níem que la representa ció deis es­cons parlamentaris havia d'anar en co­rrelació de cada c omarc a. Tants capstants barrets. Les dem és solucions sónpotenciar d'una manera descarada totala conc ent ració urbana j humana deBarcelona i lIur cintu ró . Per aix ó ha Hui­tat tant l'esquerra perqué el seu argu­men t de vot es troba d ins l'aglomera­ment huma.

3 .- La inversió socia l no es pot interpre­tar ma i co m la inversió d'una SocietatAn ón ima, En la pol ítica exi steixen unespremises que s6n d e tipus soc ial i humaque no es poden traduir sola ment enrendabi litat fi nancera . El pr incipi solidariés fonamenta l en política. On existe ixuna área terr it orial en aquest cas nos­t re, ano me nat co marca, perqué és I'en­ti tat hist órica, polít ica, i eco nómi ca im ­prescindible dins de casa nos tra , hemde proporcionarli els serveis que fac infllcil i agradable la vida de is ciutadans.evitant despeses inútils i gravoses amb

4 .- Part in t d' aqu est pri nci pi co rnarcalis­ta de Centrist es de Catalunya ragric ul­t ura no po t organitzar-se de cap mésmanera qu e sot a al present punt de vis­ta . S'h a de potenciar i donar suport a lacomarca agrícola . l.'explot aci é familiarés un principi qu e po rte m en determi­nació per a I'estructura agrícola. La re­ducció de peon ades teóriques que hemassol it és un exemple deis nostres es­queme s. Vo lem la integració dei s pag e­sos joves. Aconseguir un Minis teri d'A­gricultura i A lime ntació. V ig ilar i donarsuport als pr eus deis producte s i fo­mentar la base de l coope rativisme loca li coma rca l que ben portat tant s éxitsdó na a la gestió o autogestió, comdiuen els comu ni stes, i que a travésd'aqu est sist em a es produeix l' ef icacia iI'abar ati men t deIs costos.

~mCONVERGBlCIA

I UNiÓ

"CONVERGENCIA I UNiÓ»

1.- l a coa lic ió «Convergéncia i UnióJ creuque els problemes básics que afecten la nos­tra co marca són pr incipalment els mateixosque incideixen a les co marques inte riors deCat alunya, que han estat t radicionalmentoblidades per l' Administració. cosa cert a­ment lógica pel fet d'haver negat sistemáti­cament la seva existencia. En aquest sent ir.les deficié ncies han arribat a lími ts realmentgreus, i caldr á establir tot a una serie de prio­r itats per tal d'a ixecer aqu estes comarquesoblidades als nivells mínims que actualmenttenen d'altres, més ben ate ses pels poderspúb lics.

Per to t aixó, creiem que les prio ritatsd'actu ació qu e haurá d'assumir la futu ra Ge­nerallta t s'h auran de cent rar en fornir a lescomarques mée ob lidades aquells servéisd'infrastruct ura que garantitz in una millorquahtat de vida a tots els seus habitante. Enaques ta dire cció. el poder públic catalá hau­ra de fer urgentment les inversions necessá­ries encaminades a solucionar els problemesd'estructura via ria de manera que es poss ibi­liti una major relació entre Sant a Coloma iles pobl acio ns velnes. i així mateix am b elseixos més import ants de comunicació pro­pers a I'es mentada població.

En segon Hoc. s'haurá de donar respostaal problema cada vegada més greu de lamanca de planificació de l'e nsenvament. quea part de garantir una escolarita t de qualitatper a tothom, hau rá de respecta r les carac­teristiques próp ies de la comarca , creant-hiels cent res més adients a la seva actlvitateconómica. Per aixó, i donat que l'agricultu raés I'activitat económica prin cipal de la co­marca, creiem que, entre d'at tres que la di­nam ica soc ial i económica pugu i exig ir en el

tutu r. hom hauria d'institu ir un Centre de Ca­pacitac ió Ag raria.

A ixí mateix, el pro blema relatiu a la Sa­nitat s'hau ria de soluc ionar am b la creació aSanta Coloma de Oueratt d' un centre de sa­lut. tal com estableix el Mapa Sanitari de Ca­tetunva. de manera que hom pugu i atend reeficacment la població afin cada a la comar­ca, tot evitant els problemes der ivats deisdesplacaments.

2.- La nost ra coalició ha defensat semp re lescomarques com a element básic de l' estruc­tu ra territorial del país. Les va defen sar enlavantprojecte de lEstatu t de Sau. amb 1'0­posicié partidista de socia listes i comu nistes,que van propug nar fins i tot, com a dist ricteelectoral, les act uals províncies . Nosaltrescreiem en les comarques i este m organ itzatsterrito rialment .en comarques. Aquesta rna­teixa estructura comarcal és la que haur á deteni r el país, amb un poder coma rca l propi oconcretat en els Conse lls Coma rcals .

A ixí mateix, este m convencuts que l'ac ­tual divisió comarcal s'ha ur á de replantejar,tot donant una solució cohe rent i pract ica acasos com I'específic de la nostra comarca.

3 .- Creiem que tots els servéis b ásics. senseqüestionar absolutament lIur rendibilitat, hand'es tar a l'abast de totes les comarques deCata lunva . La qualitat de vida de tots els ca­talans sera per darnu nt . óbviament, de qual­sevo l consideració de tipus económico

4.- L'actu acié en el secto r agra ri és una deles parts més importants del prog rama pon­tico -econ ómic de la coalic ió «Conve rgencia iUnió». Creiem que un país modern i europeunom és podrá t irar endavan t amb un desen­volupament eücac de I'agricultu ra. A granslfnies. la nos tra política en aquest camp escentrara en: 1) Asso lir les tra nsferé ncies deccmpetencies i serveis que són básiques aI'agricultu ra catalana a la General itat. 2 ) Ela­boració pel Parlame nt de Catal unya d'aque­lIes lleis rn és necessáries per al bon func io­name nt del sector. 3) Ado pció de les mesu ­res Que faci lit in la integ ració futu ra de lanost ra agricultura en les comu nita ts euro ­pees. 4 ) Assoli r de fet que la base de I'agri ­cult ura catalana sigui l'explotacié de t ipusfami liar , tot evitant la monopolització de laterra i posant a I'abast de la fam ilia campe­rola els crédüs necessaris per tal d'esdevenirpropietaria de les seves te rres, a través dere cete del Banc Catalá de Crédit Agríco la. 5)Garantir a la fam ilia pagesa una renda satis ­factória a t ravés d'una política pactada depreus entre l'Administració i el sector agrari oEn aques t sentit, la nost ra coatició rebutja lafilosofia cent rista de r UCD que a finals delmes de febrer, per boca de Javier del Moral,subsecretari d'Economia, va fer en unes de­claracions en les qual s deia que el seu partitno negociara, ni engua ny ni en molts anys avenir, els preus agrícoles amb les organ itza­cions agraries . Nosaltres cre iem Que elspreus agraris, abso lutament desfa sats,s'ha uran d'adequar als seus costos reals.

.dh.ERe

ESQUERRA REPUBLICANA

t. La Segarra és una coma rc a e m inent­

m ent agraria, en e l sentit que la seva ac-

ti vitat económica gira entom de l'agri­

c ultura , Aleshores, tot i que no es poden

de ixar de banda les qüesti ons g enerals

com ara deficienciea en l'aesiate n cia sa­

nitaria, sobretot p el que fa a urgencíes,o bé el m illorament de la infrastmctura

d 'ensenyament, cultura, etc., penso q ue

és Im p o rt an t remarca r els problemes

que afecten al sector a g ra rio

Les condicions ecolcgtquea i econo­

miques de la comarca van provocar, fa

uns anys, una torta perdua de poblaci ó,

que avui sembla estabilitzada. Des d'un

p unt d e vista de l' ag ri c u lt u ra, cal remar­

car e l carácter de monocultiu en l'agri­

cultura segarrenca, amb els problemes

que se'n deriven: producti vitat d e la m á

d 'obra, m anca d 'ahem a tives d'ocupació,

etc. Val a dir, en aquest sentit, que m és

de l 90 % de la superficie agrfcola e s de­

dica a cereal (blat, ordl), per cert amb

boos rendiments. També és important

rema rc ar l'e leva t grau de p arcel-laci ó de

les explotacions, la qual cosa suposa

una imponant restricció a la racionalit ­zació del con reu.

2. Les comarques son la base, el fona­

ment de Catalunya. Aquest fet ha estar

hietoricament, i aixl hauria de continuar,

assumit per les institucions de govem de

Caralunya. E l fet comarcal a Catalunya

és susceptible de d os tractaments, fins a

c e rt PUOl dife rents: el poUtic i l'adminis­

tratiu, i a íx ó cal tenir-ho moh en compte

a l'ho ra de pensar en l'organització futu­

ra de les comarques.

3. Aquesta pregunta servirá per a ana lit­

zar la nostra resposta anterior. En efecte,

I'actuació de l'administració no pot de

cap manera ésser exclusivament mesu­

rada en termes economics i a curt i mig

tennini. Aquest és un vici propi d e la

te cnocracia, EIs serveis básica (sanitat,

ensenyament, et c. j} han de ser donara a

qualsevol ciutadá d e Catalunya, vis qui

on visqui i costi el que costi. No vuldir

que no calgui esfor!;ar-se en trabar l'op­

tim economic. Cal fe r-ho, pero sempre

amb la limitació de fer prevaldre I'optim

social. 1 sempre, també, amb la panici­

pació d ire cta d e les poblacions afecta­

des en les decisions sobre aquests te­

mes.

Creiem que la resposta és clara. És

u na q üestió de p rincipis, d 'a ltra ba n da

perfectament justificada: els c riteris de

rendabilitat eco nom ica s6n, per altre

costat, variables a m b el temps. En canvi,

el fet q ue una p ersona re bi o no u na edu­

c ació adient té una valoració permanent

i, fins i tot, 'de s de l punt de vista econo­

m ico ¿Q u i pot mesurar el va lo r a llarg

te rmin i de tenir una població culta i pre­

parada en un p a ís?

4. Esse nt realistes i considerant que la

Generalitat, ara per ara, no podrá ac­

tua r, almenys directament, en materia de

preus, p ensem que una p o lí t ic a agra ria

ade q uada a L a Segarra s'hauria d'enca­

minar a resoldre el s prob lemes q ue

abans apuntá vern. Així, dones, haurien

d'ésser aphcats els instrumenta per a as­

solir aquests objectius:

- Concentració parcel-l ária

- Diversificació de l'activitat agraria: fo-

ment de determinats tipus de ramaderia,

nous cultius com ara el girasol, que es

coneix bastant bé a La Segarra, etc. Cal­

.dria, també, definir definitivament le s

p ossib ilita ts de regadiu derivades de la

regulació del Segre.

- Regulació deis c o n t ractes de conreu i

mobilització de la terra, per tal de per­

metre l'evolució d e les explotacions i

l'estabilitat del pages a la terra .

- Foment del cooperativisme i de la uti­

lització comuna deis mitjans de produc­

ció.

S6n molts altres els a sp e cte s que es po­

drien toca r (seguretat social, asseguran­

ces agráries, etc), que, per altra banda,

són comuns a la major p a n de zones

agracies de Catalunya. Pensem que el e

treta especffics d e La Segarra, amb so­

lucio n s ta m b é especffiquea, juntament

amb a ltres mesures de c a ire g enera l,

podrien afectar molt favorablement la

comarca.

pSC·PSOE

1.- Eh p roblemes que creiem e'ñau­ríen de resoldre d 'entrada a la co­marca són:

- Sanitat, p eh grans desplaramentsque ens veiem obligats afer als espe­cialutetl de Valls i Tarragona, iper la falta d'algun tipus de centrehotlpitalari.- Agricultura, p er ser una comarcaeminentment agrícola i ramadera,immersa per tant en tota la greuproblematica agraria.- Comunicacions, per l'etltat, en gene­ral dolent, de les diferents carreteresde la co m ar ca, i per la mancade se rvei regular cap a Cervera i Tii­rrega.

2.- Les comarques han de ser l'estru c­tura de l 'ord ena ci ó territorial d e Ca-

7

Com es pot veure per la lectura de les declaracions deIs partits, molts d'ells coincideixenen I'apreciacid de quins són els principals problemes que afecten a la nos tra com arca. en·cara que sovint les solucions difereixin. Esperem que des del Par/ament aques ta coi"nci­dtmcia d'apreciacions es converteixi tamb é en coincidencia de solucions . Perque les pa­raules ...

Secretariat Intercom arcal de Tarragona

«PARTlT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA»tclunva. Favoriment d e forme s d 'a­grupació territorial amb objectiusconcrete i amb ba8 e exp er im en ta l pera futuree diuisiotts,DiBminució d eis deeequílíbrís entreeh d íferents nívells d 'equip a ci ó enles diuerees com a rque8. Descentralít­zació admínistratiua, amb competen­cies funcion ais i territorials claree,-E laboraci ó de plan8 comarcals.Supressí ó d'organu.m es amb baseprovincial.3.- En primer lloc, diriem que la co ­marca d e S ta. Colom a n i és petita n iafilada; é8 una m ée, de lee que amb

plena igualdat amb les oltres, compo­sen el mapa d e Ca ta l unya.En funció d e que la nostra va lor aciócos t /b enefí ci la fem en la Beva funcióeoeia i i no econ ómica s ímplement,p otenciarem tot el que signifiqui pro­veir de tots eh serveu. miníme a tatesles comarques. Tant p el n os tre con­cepte d e solidarit at eom a rea l comp er evitar despobla eio ns en les co­marques m en ys d otades i abandona­d e. en I'ép oca anterior. En Sanitats 'h a n d e distribu ír les dr ees 8an ita ­ríes n ecesBarie8 que p ermetin aconee­g uir un nivell d'a u t oeu fioié n eia(Mapa san í tari).En l 'org an ització d eis d iferente am ­bits d efensem el m iu im d 'o u t ogestí óp oes íble, amb la in t erven ció de tOtBeh a fe ctots.4. - Pote n cia rem:- L 'eBtabilitat deis treballadors d elcampo- LeB empreaeB públiques de serveu..- El movim en t cooperatiu en el terre-ny de totes les activitatB agrícoleB.Per tot ai:ro treballarem amb accionBconcretea com:- Ordenació territorial- Refo rma d el cadaBtre .- ÚB democratic de l'aigua- Constitució d e Berveis t ecnica agro-alimentaria.- Potenciació del mutualisme agrarioEmmarcant la nostra política agra­ria en la defensa de l'explotació fa­miliar.

L~suchrtlt Iodallmo

UIllBQt.e.taI....,..

Estimats emics.ViJrem rebre la vos tra carta en la qual ens

demaniJveu opinid sobre algunes qüestions re­lacionades amb la nostra futura presencia alPar/ament de Catalunya. Ningú mil/or, per acontestar I'enquesta, que el nostre cap de ttís­ta: Matias Vives March. Com a nadiu de Mont·btenc. el/ coneix perfectament els vostres pro­blemes com arcals . Com a responsable de laComissió A graria del Parot el/ és qui mil/or uscontestara la quarta pregunta. Us adjuntem.per tsnt; les resposte s que el/ mateix ha escrit.alhora que ens oferim a vosaltres per a qual·sevol consulta o servei que us puguem oferir.

1.- El rn és important és. sens dubte, el de lapropia recomarcalització . Ens caldrá. en elmarc de l'ord enacié del territor í catala, defi­nir els límit s geogratics i hum ans de cadaco marca, sense deixar-nos lligar per la divi­si6 del 3 6. Per a mi, que tin c la scrt d'és serde Montblanc. és fácil d'entendre i de fensarque allo que es va anomenar Conca de Bar­bera en aquella anys, s6n, en reafitat. duesco marques: Conca i Seg arra, am b lIurs cen­tres respect ius a Montblanc i Sta . Coloma deQueralt; i aixó celd rá explicitar-he en aquellaord enaci6 futura.

2 .- Caldr á. en pri me r 1I0c, la creació deisConsell s Comarca ls que entenem eleg its persufragi unive rsal, lIiure i directe. la tasca deisquals caldrá orientar-la fonamenta lment ent res direccíons :Prime ra: Com a organismes indispensablesen la coordinació d'esforr;os, en la plan ifi ca­ció de serveís i en la optimització deIs recur ­sos co marcals . És a dir: organs de poder co­marcal.Segona: Que rebin facultats delegades de laGenera lita t en aquell es matéries en qué si­gui possible i en la mesura en que la propiaGeneralitat t ingui fac ult ats per delegar.Tercera: Com a elements importants en labatalla contra el manteniment de la «prov ín­cia», en tant qu e cos estran y dins la nostrasoci etat.

Per tant. orga nismes d'autoqovem i de co m­ba t alhora .

3.- Jo diria qu e, en primer lIoc, el que caldriaés arbit rar les for mes de reinventir a la co­marca els recursos que ella mateixa genera.A rn és, nosaltres partim del cnt er¡ de l'exten­sió del caire púb lic dels serveis básícs. ate sala seva fun ció social; per tant. no pode mabonar el crit eri d'I nst al-lar aquella serveis ales zones amb m és capacit ar econ ómic a. caraixó implic a una privatitzaci6 indirecta i ésen aquest sent ir que ens cal contestar ambun sí rotu nd la teva preg unta, en tan t Queens preocup a la rendabili tat soci al deis ser­veis, mes enllá del seu benefici económico

4 .- la polít ica agraria que es podr á fer a Ca­talu nya dependrá en gran mesura de Is tra s­passos que aconseguim.A part d'aix ó. caldrá ésser consc ients queM adrid sequlrá le nint en els seves man s lapol ítica de preus l nue l'ingrés a la C.E.E.condici ona ra en bon a part tot el nostre tre­bafl.Per tant. parlar de pol ítica agrc\ ria per a lesnostres comarques vold ria dir fer una enci­clopéd ia i enca ra no acabar. No obstant. enel terreny del programa general. hem definituns eixos sob re els que trebañar, que són:mantenim ent de I'explotació familiar, unao pció de gov ern clarament cooperativ ista;redac tar la lIei de cont ractes agrícoles Id' !n­teg ració i de conreus); uni ficació de les cai­xes rurals i de les seccions de crédit de lesCooperatives al ampar de I'Institut Catalá deCréd it Públic; ordenació de conr eus (d' acordamb els Reglaments de l Mercat Comú); uní­ficaci6 deis serve is al pagés en I'o rganismede serveis agraris; desaparició de les Cam ·bres Ag rc\ries; etc ... en el ben enté s que totaixo caldrc\ fer-ho amb un fort combat ambMadrid i nom és guanyarem sí els pagesosde Catalunya fan pinya al voll ant del Parla­ment i el Parlam ent al costal deIs pagesos.No més amb una majoria d'esqu erres podencanv iar les coses a Catalu nya amb la partici ­pació del poble.

stv

1 JUDO KERESUSGIMNA5: Esc a le s Pati del Castell

OBERTA MATRÍCULA DEL CURS 79/80

Activitats : GIMNASTICA FEMENINA - JUDO

Classes: Dis sa bte s i Diumenges

Per inscripcions: JOSEP ESTEVE I BATETME5TRE -ENTRENA DOR NACI ONAL DE JUDO CINTUR Ó NEGRE 2." DAN

T e léfon 88 03 96 Pla 9a Major, 152." SANTA COLOMA DE QUERALT

8

«L'auca de l 'I qua ladina»

L'auca de la Igualadinaque e lla 5ap que es barcina

E ls com pres han repassat

pensa nr-hi moh amb el cap

Es pa sse n al menys tres dies

fen t gargors, zeros i guies

decidi nt en un momentde fer un altre pen sament.

1 aquest pensament ésque no els ragen els din ers

i pec ranr han decidirtreu re cor xes.Ja esta dilo

Els usuari a, de naturalsó n past3ts amb pá integral

dones só n raca resign adaque agua nta ro ta ve ntada

i ja és vella la q üesrio

que la l lispano es un coreó .

D eiern . dones, que a les fesres, ara

ha nascut una altra rara

i és que no cal ni pen sar

que un pugui viarjar

si no es té un co rxe r, tan soisguc el pugui portar allá on vols .

Que un protesta? És pitjordo nes un d'ells, amb molra agro r,

planta cara a I'usuari.

Que no fa sino to rnar-hi

dones per falta de cot xeta la Hi spano va de dret.

Mentrestant, el poble, aüla tel diumen ge, am b mal de cap

no t é.enlla c amb poblacionsamb les quals hi ha rela cio ns.

E st á ciar '1ue sem pre hi hael recur s de cam inar

arribar un xic mes tard

all á on volien anar.

que no h i ha cosa mes sana

n i que obri mes la gana

que anar a pc u i bo n aire

omplint els pulm o ns de flaire.

Que hi farem. Re signació.I aixó és b ó. do ne s és pit jor

fc r enfadar la Igualadina

pe r si un cas ella csbri na

que no estas prou resignari del tor ben co nfo rmar.

Quan un dei s co rxes re falla

l'usuari, encongir , ca lla.

I passa un a ho ra de carrera

plantar a la carrete ra

espe ram pacificar

fins que els hagin rescatar.

Ara, dones, ens aco m iadem

i als viatger s desitgem

que pe r qualsevol raó

no els deixin e n un racó.

Xo fos cas -i aixo es un dir ­que els hagimde recollir

cosa que arnb molt gu st farem

semp re que e ns hi rro be m.

El poclatocar de la xavcra

I ara cns han assaben tar

-guan l'eAu ca» [a s'ha ta ncat-

la vaga de la Igualadina.Ara ve s qu i ho endevina.

Se: la dcu ha ve r encoma na t.

Vnlga'm déu, quin mal de cap!

S eguint la carretera d'lgualada i a 7 km . a m éesque­rra a uns 800 m etres de la mateixa carretera. en migd'un bonic paisatge, entre camps de cereals i bosc estroba la Pobte, agregat de pocs habitants de t'Ajunte­men t de Sta. Coloma de Queralt, erxiprestst de Sta. Colo­ma. A 690 m etres d 'ettitud. en un serret, comunica perun bree de carretera amb la C-241 de S ta. Coloma deQueralt a Igualada. També es comunica amb una carrete­ra a Les Roques i ContrastoRep la correspondencia perMontblanc.

Les cases més antigues formen un grup de set ambun carrer sense sortide, que aproximadament fins a fi-

LA COMARCA

LA POBLAFoto: P. Segu ra

nals del segle XIX quedava tancat amb un gran portal.Dones sens e sortir del tancat sabien del costat que bufa­va el vent, per un penel/ que esta al capdamunt.

L'església primitiva que estava al costat del Portales tava dedicada a Sant Jo an Evangelista i a res tar enperil/ d'enderrocement, rany 1901 , la feren nova al ma­teix üoc. dedicant-Ia a Sant Jo an Baptista. La festa és el24 de jun y i 2 7 de desembre.

A l nord del p ob lé . a 200 metres. es troba enderrocati sois en peu un tros de paret de set o vuit metres d'elce­da del cas tel/ o torre de defensa.

El poble esta bestent ben conservet i adecentat. Fauns 5 envs . amb la portada de raigua al poble. s 'han fetalguns estatges i altres en projecte per passar-hi etscaps de setmana.

Fa pocs dies els vetns que actualment viuen al poblees van reunir per posar als carrers cartel/s amb els nomstipics, els quals han estet presentets a t'tlm. Ajuntamentde Sta. Coloma de Ouerett. Aquests s 'enomeneren: CA­RRER DE LA PLACETA. CARRER DEL POU, CA RRER DELA FONT, PLAr;:A DE LA BASSA. PLA DEL POU, I CA­RRER CARIVENYS . Aquest últim en recordence del nomantic del poble. Segons la his toria de Sta. Coloma i t'env9 76, en el territori venut pel com te Borrel/ a Guitart queformava la primitiva bsronie, comprenia el cas tel/ deQueralt i els pobles i defenses de S ta. Cotome. Bel/prat,AguiJó, Les Roques, La Pobla de Carivenys i altres . Tam­bé és esm entat en altres documents deis anys 1506 al1854.

P. Segura

9

EL NOGUER DE CAL GARRIGA

La masia de cal Garriga, situa­da en elterme de Montargull, és lamés propera de les que hi ha propde la carretera que va des de Rau­ric a Sant Antoli, a tocar de la Na­cional 11. És també la més gran iben conservada degut a que no haestat mai abandonada del tot. Lagent de la casa hi fa molts viatges.

No se sap quan va establir-sela masia de cal Garriga ambaquest nomo Sembla que el primerpatronímic de la casa era can Se­rra, i en el lloc hi havia dues ca­ses: la més important, can Serza, iuna altra de més petita. Per com­pra o donació s'ajuntaren formant­ne una de sola, que continua no­menant-se can Serra, Passat alguntemps es devia imposar el nom ac­tual. Així se supasa que la casainicial, en la qual es bastiren ambels anys, damunt i costal d ella,noves parets i tanques afegint-hihabitacions i coberts, era molt mésantiga que la primera data docu­mentada -1740- que es troba enuna de les seves escriptures.

Parlem del noguer que hi ha­via antigament prop de la casa, ce­lebre en molts quüómetres a la ro­dona. Tothom el sabia. Quan s'a­costaven les fires de Sta. Coloma iles de Verdú, que feien bellugarels ramaders de qui sap els llocs,el naquer de cal Garriga era, noaolament un punl de trabada, sinoun punt de refugi durant la nito Si

10

es podía arribar a cal Garriga, nocalia cercar cabana pela hornes nicorrals pel bestial.

El noguer estava plantat alpeu d'un marge: la meitat de lesblanquea s'estiraven cap amunt,damunt del marge; les de la partbaixa s'estiraven cap avall, ca­brinl totes dues parts un radi tangran, que els ramats -sempre po­dien ser dos, tres i quatre -quans'ajocaven a dalt no es veien ambels ajocats a baix. Tanta era I'es­pessor i la distancia del seu bran­cam.

Si l'arbre era molt vell? L'es­criptura on consta la primera data,-1740- ja parla com a punt de refe­rencia de terme, del noguel: « •••perllevant e per ponent, en lo conrí dela terra on lo noguel posa sa om­bra... ))

Pero un día, el noguel es tornagroe i aquell an y no dona, comsempre, els seus 13 o 15 sacs denous. L'any següent ja era sec, i laseva soca, no massa alta ·10 pams­s'arruga encara més i tot ell pren­gué un aire decr éprt sois compara­ble a la decrepitud d'un jaio. Tot elterme queda consternat. «S'ha mortel noguer de cal Garriga!)) Pelat itot, el seu aspecte era imponent.Les branques, ara despullades,mostraven clarament les filigranesretortes que s'havien teixit durantels segles de vida. Es podien veuresoques sortides del tronc mare,

que, partint d'ell i estenent-se capamunt del marge o cap a la part debaix, feien replans llargs i amplescom una taula, on es podia cami­nar, seure, saltar i baIlar sense porde caure per les vores.

Un dia es presenta al mas unrepresentant d'en Vilarrassa, co­merciant de fusta del País Valen­cia, que, sense saber com, s'ha~ia

assabentat de la feta. Feren trae­tes, es van entendre i aquell hi­vern la gent del mas se'l va passarfentllenya. Les branquetes petites,«el branquillón, que formava, tot iessent sec, una ben tupida mara­nya, fou separat del suport de labranca, enfeixat i venut a vila. Laresta... Aquesta si que fou pesadaa ccnec íencía, tant com per saber­ne el pes i el preu com per curíoai­tat d'uns i altres, sobre tot d'en Vi­larrassa que, com va dir desprésd'haver-Io pesat, c(és lo noguermés formidable que he comprat enma vida per tot Espanya, che. Capcom este.»

28 tones de fusta, tot fustagrossa d'on podien sortir taulons,posts, etc. Hi havia branques quecada deu pams pesaven una tona;la .soca fon arrencada, ja podemsuposar amb quantes penes i tre­balls, i ella sola pesa lOO quintars.Les arrels eren un caprici de lanaturalesa, una enorme cabelleraesborrifada: una sola arrel podiafer un metre de dí ámetre, I nodiem res de les formes que havienpres les arrels més petites, entre­Ilaeades, retortes en nusos i entre­llats com endemoniades serpentsviyes.

Ara, ni es coneix tan 5015 onhavia estat el noguer; hi ha sem­brat damunt i només el sap aquellque el sabia.

L'amo actual de cal Garrigaens ha 'tacilitat la fotografia quereproduim. Tot parla del giratombque donen les coses, la vida, quecanvia a cada moment, els quese'n van els que vénen, les cosesque han desaparegut del tot... Perque no fou plantat un nou nogueren lloc de I'altre?

CEBA

AGRICOLA I RAMADERA VIDA LOCALALGUNS ADAGIS DE LA NOSTRA PAGESIA

Hem comenca t la década deis 80 i, co ma tal. tots els secto rs de la p roducció reb enla in fl uencia de la inves tigació i de la técn ica.No és possible im aginar avui cap activitat enla que els tac to rs produc tius ju guin d'iqualmaner a com norn és 20 anys end arrera. Deto t aix ó. ens n'aleq re m rnolt. dones, encaraque Queda molt camí a ter, la humanitza ciádel tr eball del campero! ha siguI probab le­ment el ben efi c i m és significati u d e tots.

Els que fa [a alguns anys qu e la nostraactivi ta t s'enca mlna a produlr 9r8 i a la vega­da ens hem preocup at per inda gar els mo ­tius i fi losofía deis progresos cie nt ff lcs i m ésconcreta rnent cerea listes. no podem oblidarun ric repertori dadaqis que ama guen el seupensa ment i que el lector eixe rit ha d ' int en­tar d 'esbrinar .

Molts d'ells continúe n tenint plena vi­genc ia entre nosalt res. i els que no la tenen,són quen menvs. un recull condensat de l'ex­pe ri éncia dels nos tre s avis . Recordem-neuns quents.

Si pl ou o neva el Gener i Feb rer, s'om­pie la vinya i el gr an er, ens reflexa la impor­tan cia que ten en les aigües de I'hiv ern perassaonar les terres. Per regla general, anvsd'hivems plujosos són anys de bones ccur­tes . Vul! de ixar ben ciar que s'exposa sola ­ment un fet. pero no diu res del contrari , aixfque d ' aquests anvs que no ha plogut du rantI'hivern, no en podem t reure cap conc lusió.Pero n'hi ha un alt re que diu :

El febrer, al cap o a la cua I'ha de ter,en el moment d'escriure aquestes ratlles en­cara no s'ha aca bat el mes de febrer. Així,dones. encara h¡ ha espera nce s.

Quaresma ventosa, collita granosa,pero si massa en te . ni palla ni gra, Aquíens deixa ben cIar que un exc és de vent ei­xuga ma ssa les t erres, i en plena Ouaresrne.els sembrats co mence n a dese volu par-se.

N'hi ha un alt re qu e fa refer enc ia als pe­rills Que .cornporten les époques de mitgestintes: M ari;:, marcot . mat a la vella a lavora del toc i la j ove si pct .

El cla ssic qu e tothom coneix: Per l'A­bril. cada gota en va l mi l es presta a duesinterp retaci ons: per un costat, sembla com siens digués que hauria de ploure més de l quefa i, per l'altr e, que és el moment de majar

Foto: Josep Do mingo

aprofitament hidric dets sernbra ts. A la nos­tra comarca, pero, hauriem daplecar- ho pera finals d'aqu est mes o co rne nc arnent demaig.

Quan diem pe l Maig, cada dia un raigent enem que aixó és el que to ts desitjarfemque es produis, per ó no que torcosarnent esprodu eixi.

Avui amb les mod ern es m áquines. queseguen i ba te n en la mat eixa operació. no t ésenttt alió que no fa encara masses anystots haviem sent ir : Pe l Juny, la ta le;: a l puny,dones fins a finals d'a quest mes no comen­cen els pr imers sembra ts a veure el pas deles m áquines recol-lectores.

Tanm ateix, el següent adagi ha perdutper complert el signif ica t, Qui no bat pel Ju­lict. no bat quan vol , N' hi ha un ettre retacio­nat amb aquest mes, que deixc a la lliu re in­terp retaci ó del lector: .Juliot, ni dona, ni carogol.

Referent a l' Agost. podem dir que és unmes clau no solame nt per les nos tr es terres.sinó també per les rodalies. Es deia que lespluges o boires de primera d'Agost que esproduien a Santa Coloma eren un presaqi debona sembradura. Encara recordo co m elspadrins m'expli caven que els pagesos deI'Urgell es desplacaven a Santa Coloma percomprovar amb els seus propis '..:115 si la plu­ja feia acte de presencia. La vigencia daixóI'hem poguda repa rar aquest anv passat. debona sembradura, que va caure un ram el 3 1de Julio! i el primer d'Aqost hi bavia boires imolta humi tat .

Sóc par tida ri de sembrar primerenc , aix!qu e tr obo molt oportú alió de Si pots sem­brar avtat. no esperis que es faci tard. Laco llita teta pr imerenca no enveja mai a lat arda na. enca ra que avui, am b les noves va­riet ats de gra, aquest di t hagi perdut un xicel seu co nt ingu t . I la rnateix a cosa podem dirdel següent. El b lat q ue pe r San t a L1 úc iahas de sembrar, va l m és q ue en faci s pa.

Ll ástim e qu e sacab i l'e spai que genero­sament rn'ha sigut reservat a LA SEGA RRA.Em queden mé s coses a di r que espero si­guin obj ecte de co ment ar i en una altra oca­sió .

Un pages de la V ila

NAIXEMENTS:

E l d ia 2 1 de febrer a le s set del matíva néixer Joan Trull Tarragó fill del oan Trull i Trinitat T arragó, el dia 8a tres q uans menys cinc rninuts dequatre va néixer Xavier Roca F er­nández fUI de Caries Roca i M.aAs u nción Fernández.

BAPTISMES:

E l dia 24 varen re bre el sag ram entdel Bapti sme els nens Oriol MoreraCanos a i O scar Tigel Padre.

DEFUNCIDNS:

Aquest mes várem acom iadar a An­

toni Bonet Arnenós, de Conesa i aLydia Soler Boner. Reposin en pau.

DADES METEOROLÓGIQUESDEL MES DE FEBRER:

Tem p erat u ra m áxima : 15 g ra us elsdi es 4, 5, 6, 7 i 9Temperatura mín ima: 2 g ra us sotazero el s dics 12, 18 i 29

Aquest mes s'han recullit 18 litresd'aigua p er metre quadrar.(Aquestes dades ha n estar fa ci li tad esper )'Observat ori Munic ipal instal-la ten el Cerne n ti ri).

AGENDA:

MAR«;:: dics 25, 27 i 28 a dos quartsde d éu de la nit a la Biblioteca de«La Caixa» cicle de conferencies so ­bre ecologia (deta lls en programes apan).

ABRIL: dics 10,11 i 26 curse! d'in i­ciació a la fotografia per a infants apanir de 7, ~ de basica; inscrip cions ala Biblioteca,

1 1

...... r••... LES BOIRESSi no fos que el Uoe on es va situar el

nastre poble és una vaU fluv ial, qual­

sevol diría que entra en la Venecia

de muntanya.

Senyors, el m eu parer és inqües­

tíonable. Tenim un poble que L'estra­

ny és quan no h i trobes cap carrer

mullat d egut als inevitables reben ­

tons, que al mateix temps són cuusa

d el seu m al estat, sempre ober ts , m aí

secs d el tal, amb sote, p edres i demés

productes de les ri uades. 1 aix ó en

dies assolellats. Estrany, no?

Per molt que es vulguí evitar,

quan hi h a el trist reb entó en qua lse ­

vol correr, n o s é si p er mandra de les

autoritats o per cu lp a de la moderna

burocracia, es perden milers de li tres

d'aigua que al cap i a la [ i els p a ­

g u em nosaltres, ele con tribu ie n ts .

Pero paciencia, senyors, qu e p era txó es continuen buscant pous d 'uí­

gua. Si més no, ens podrem re ntar

am b L'aigúa escap a d a dels carrers,

perqu é tal com ueig, d e millorar la si­

t u a ci ó d e les ca ses en quant abun d or,

FIGUE ROLAANEM PER FEINA

res. De seguir aixi, l'aiguo d e les ca­

ses sera la que caigui d el ce l g loriós.

Si no fos que la gent s 'eetíma m és

quedar-se a- casa i no eortír tan s i

plou com si neva, en aquest poble lo/­gent tindria m és iniciatives.

Si no fas p er tantes coses, malta

gent jove ja hauria marxat, per por

d'h.a oer de plantar cara en car a que

sigui necessario

Si no fas p er una gen t disposada

a jugar-se la pell, no la fí sica, sin o

l'intel-lectual, doncs es sent encongit

al parlar p er por d e qu e se li tiri a so ­

bre tot un poble amb els seus comen ­

tar ís, a vui, no hi hauria paper on po­

d er dir tot aix ó, La Segarra n o exis t í­

rl a . E l m a t eix d ie del fútbol, biiequet,

Grup d e casats, sardanes, fotogra fío

i qua lsevol grup amb idees p r óp ies.

S enyors, serietat i una m ica mésde bona f e. Perqu é...

S i no fas p er a q uest a g ent, e l nos­

tre poble j a h auria mort fa cen t anys.

V oltaire (de oo lt ar)

SERVEI ELECTRIC

Sentia que el cor es vania permoments. era una sensecio molt es­tren ye. que em volia donar a enten­dre que no tocava de peus aterra.Era cert; al meu voltent, personescom jo miraven ciutets invisibles,perdudes en I'horitzó d'un mar bleu,rabiosament bleu. tranquil, majes­tuás . inexorable, indiferent davanttants utts, tentes mirades, tants se n­timents..

Algú cantava csncons descone­gudes, mentre nosa ltres contempl é­vem mig embaulides, com el sol,vestit de rosa i de vermell. s 'ecotxe­va en el seu lIit de fosca, i el mar,dolcement rem ugava la m onótonamúsica del son.

De sable, al meu costal, laMontserrat va preguntar-me: Per queel mar no es cansa mai? La nit vatrabar-nos sense resposta.

Pilar Tarragó Piñal

BOBINATGES I ACCESSORISSERVEI OFICIAL

Sa nt Vicenc . SO Tel. 8804 73

D'estil rornánic i construida al s. XII l'església de SantSalvador de Figuerola o Figueroleta de Santes Creus pertanya la Sufragénia de l'arxiprestal de Santa Colo rna de Quera lt(pable del qua l dista uns quinze minuts a peu) i al te rme mu­nic ipal de les Piles. Capella d'una so la nau amb tres afegits alnard, un absis, fris interior, finestra de doble esqueixada orna­da exte riorment per un segu it de bo les. Al sud, porta amb ar­qu ivolt a i ábac que sembla escacat. (1 )

Us recordeu d'aquella ermita... com es déis? Ah si Figue­rola! Era bonice. veritat? És per no haver de dir ni sentir frasesco m aques tes que a partir de l' últirn dissabte de marc es co­menear á la reconstrucció de dita erm ita . A parti r d'aquestadata tothom que vu lgui podré participar els dissabtes a la tar­da i els diume nges al matí en la reconstrucció.

Déu ens guardi d'un «ja ha caig ut ».

JOSEP FUSTÉASSEGU RANCES

Playa Major , 5

SANTA COLO MA DE QUERALT

FERRER IA

JOAN CO RBELLA

Tel. 8800 32

ULLS QUE HI VEUEN

1.- Esglésies romtmiques catalanes, de vícens Borau

TALLER DE REPA RACIÓ D'AUTOMÓBI LS

J. DOM INGO FRA N Q UESA

ELS GARANTITZA ELS SEUS SERVEIS

12

l t ália. 13 Te!. 88 0334

SANTA CO LOMA DE QUERALT

BAR MONTSERRAT

SERV EI DE T AP ES 1 E N T REPANS

L'ENCREUAT LA CUINAHoritzontals: 1. Homc que viu al campo 2. Vocal. Local de [oc. T ire­lla de la T V infantil. 3. Al rev és, min eral de gran valo r. Planyer-se. 4. Al revés,fulls pcr escr iure. Co nso nant . 5. Privar de llibertat . Diminut iu de Pet ronila. 6. Nu ­meral. Consonar a. IJla del mar Egcu, patria d'Ulisscs . 7. Consonant . Persona quecxc rce ¡x un poder excessiu en un pohlc. Vocal. 8. Al rev és, o rname nr en formad'a rc de les po rtes deis temp les. Mancar de calor. 9. Embarcaciá molt perita. G raude parentiu. 10. Embo l. Pronom perso nal.Verticals: 1. Que costa mo le Ocell. 2. Vocal. Vocal. Co nso na m. Vas de lIautó. 3.Consonants. Canals pcr on es condueixen les aig ües. Llerrcs. 4. Campero!' Cenr -u.Consonaru. 5. Al revés, ex-jugado r del Cosmos. En angles. si, Consonant. 6. O r­dre arrrsric de l'Edat Mitja. G rau d'intcnsitat. 7. Voca l. Inscripcic sepulc ral. 8. Alrevés, gla<;. Pasta roja per a scgellar. 9. Alimem. Al revés, negacio. En llatf, anc u.10. U oc desrinat a especracles . Al revés, perfodc de rcmps. Cinquanta.Solucions al n úmero anterior: Hor itzon rals: 1. Divuitena. 2. Avall. raoP. 3.l1U. Bi. 4. Mol. at ipaR. 5. A. Fr. R. Srt. 6. U1o. Coto Ra. 7. Agui1ó. Al. 8. aso rrc F. Ge.9. Sanou. ole'T. 10. Canellcs.Vcrricals: A) D alm au. As. B) IV.N.lasaC. C) Val1fogona. D) UlI. R. Urano E) iluA.ciruE. F) 1'. Trole. L. G) Erbi. Tofo l. 11) Naips . Le. 1) Ao. arragcS.J) Por ralet.

2 3 4

1

2

3

4

5

6

7

8I----l--l--

9

10

l'aCDdit

5

per

7

mareel

Manera de fer les ensaginades

Quan titats:112 quilo de larina, é o us, 1 cuJJerada sopera de su cre, 1 copa mitjanad 'enis, 1 tassa mida café d'aigua d 'herbes sromé tioues, m atalaluga,comí, etc . í un trosset de bastó de canyella.

Damunt d'un taulell de m arbre ben net s 'hi posa la tsrine en for­ma de rodona. A dins s 'bi trenquen els sis ous, el sucre l'aigua de lesherbes i la copa d 'ents, mirant que tot plegat no caigui de la teríne.Amb les mans es pasta i trebaJJa b é fins qu e la massa queda forta i nos'enganxa pels díts. Així pastada , es deixa rep osar de dues a tres ho­res . S 'estira un pessic de -peste p osant-Io sobre el marbre, donant-liform a rodone, í amb un curro de fusta gros, untat d 'olí, es va epri­mant fins que queda una planxa rodona ben p rima.

En una paeJJa gran o casso la amb torce oli ben bul íen t, es fregei­xen, i amb dues forquilles es van girant perqué quedin b en rossetes.S'agafa un a plata gran i s'h i van posant les en saginades perqué s 'es­corr í l'oli. Després s'tu tira sucre al dam unt.

Aques ta llepoleria, junt amb la crema, era abans típica de Santjosep.

Crema de Sant Josep

Per 1 litre de lle t, 8rovells d 'ou.200 grams de sucre , 4S qrs , de «me íeene»

Primer es desfan els rov ells am b el sucre i part de la lle t, freda ,procurant q ue no quedi cap gru moll. Apa rt es desfa. tamb é la «me íee­na.

Un cop b en desfet tot, s'ajunta am b el reste de la lle t í s 'bi pot po­sar una mica de vainilla o p ela de llim ona. Es posa al foc i es va re­menant p oc a poc sempre pel ma teix cantó. Quan ja comenca a es­pessir, es treu del foc i es de ixa refredar. Es tira sucre al damunt í

amb una planxa de ferro o millor amb una planxa expressa, es crem ael sucre amb molt de compte.

Josefina BaJcells

13

FUTBOL

En les darr eres jornadas futbolístiques cal dest acar elprogres iu millora me nt expe rime ntat pe l'e quip jo venil , ja qu edeis últ irns part its disputa ts se n'hen guanyat dos, i semblaque lafici ó respon, i cada dia ass iste ixen rn és afi c ionats a do­nar suport a l' equip ,

A quest millor am ent deis res ultats pot ser degut , en part,a que últ imament s'estrena més.

Esperem que aques ts bo ns res ultats co nti nutn i que lafi­ció respongu i. És d'esperar també que l'equip d'amaters mi­lIori els S€US result ats, ja que úl timament l' esfo rc dins elcamp de joc és gran.

El femení, diumenge. dia 24, va acaba r el carnpionat ,quedant c1a ssificat en segon lloc , darrer a el ReusPlams.

Ha disputar aquest mes tres partits: cont ra el C.8. Carn­bril s, Calafell i Vendrel!. El 2-0 amb el Calafell foudegut a que no es va present ar; era I'endern á de Carnaval... Elpartit a Ve ndrel l no va sort ir com es voli a: al finales va remuntar, peró va fa lta r un pel de te mp s.

A lequ ip infant il mascu li, «e!s petits». sois els queda unpart it per acab ar la Jl iga. A Montblanc van fer un bon partir.portant -n e dos pu nts pos it ius. A Val ls ta rnbé. tot i qu e vaperdre. L'útrt rn partir va ser a casa contra els primes classif i­cats. la Salle de Reus.

l.' equip in fantil femen i després de molt temps sen se ferun sol partir. el dia 10. va jugar contra la Sel va del Camp(3 1-53 ).

Es va perdr e de 2 2 punts. pero no va anar malament; hiha un bon equipet pe ró falta j ugar rno lt s partits.

AMATERS

3-2-80 P. Blaugrana O La Paz 2 INFA NTI L M AS CULI

10-2-80 U.D. Calaf 6 P. Blau grana 2C.B. Ág uiles17 -2-8 0 P. Blaugrana 2 Girnnástic Igualadí 3 3 -2 -80 C.B. M antblanc 30 66

10 -2 -80 C.B. Va lls 77 C.B. Ág uiles 5717-2-80 C.B. Á guiles 3 1 Salle Reus 85

JO VENIL

3-2 -80 U.D. La Pabla 3 Sta. Calama O SENIOR FEMENí

9-2 -80 St a. Coloma 3 C.E. Mantbu í 216-2-80 Sta. Calama 2 U. M on tserrat 1 3-2-BO C.B Águ iles 7 5 C.B. Cam bril s 25

23 -2 -80 C.F. La L1acuna 4 Sta. Calama 2 17-2-80 C.B. Águ íles 2 C.B. Calafe ll O24 -2-80 C.B. Ve ndrell 54 C.B. Águ iles 47

M .M .BÁSQUET

L'equip senior mas culí que ja ha acaba t el ca mp ionat elme s passat no ha de ixat els entrenaments de ban­da; i enca ra que algu ns jugadors han marxat a la mili, daltresja est an Ilicen ciats.

LUC;:Ó DE CATALALLI<;:Ó VI

Nota: El dia 1 de ma rc se ce lebrá el so rte ig d'una bicibletapro mogut pe l C.8. Ag uiles (fe me nil . La «bic i» corresponguéal n: 996. Fins al mo ment de redact ar aquestes ratl les no hasorti t enca ra lafo rtuna t guan yador. Atenció perqu é cad uc aals tres mesas.

(Record eu que esrern parlant de mots aguts)

Us apuntareu un punt a fa vo r s i sabeu els mots ag uts de

les frases següents que p o n e n accent i si el duen oberr o

tancat:Canta que can ta d es d el baleo - Tornare a lIegi r avu i a la

tarda - H an en ces un toe m olt grand ios - E n té gairebe

tres dotzenes • So ru a p asseig - Era e l moment opon u

-Ana a t re b allar de bon mati - Algu li tornara de seguida

- Feu u na m ala accio - L'ent re ti ngue una esrona - Tam-

be m 'h o p odia d ir - H a h e m en tes m olt bé - E ra la botl­ga d'un xin es - Arros amb pollastre

E n aquestes fr ases hi h a mots aguts qu e no porten a c­

cent. E ls h eu vist? Cal tenir b en present la Jlíco V per a

que tot surr¡ bé i fácil

D e iem en la llilSó a nt e rio r...

Q uan la sfl-Iaba fo rra porta accent, pot dur-lo obert otancat.Es co nsidera obert q uan la lletra corresponent té un so

m és obert, i es man ifesta am b aquest s ig ne g r áñc: ( )

Es considera tancat q uan la Hetra corresponent té u n so

més sornan i es manifes ta amb aqucst signe gr áttc: ( . )

L'accent és sempre tan cat ( ' ) en les Jlet re s 1 - U

fin IV- dist in g í - convertí

b a n tú ~ algú - ningú

L'a c cent és se m p re o b e rt ( ) e n la lle tra A

virtd r á - sabrá - acabara - pleu ra

E n les lletres E - O pot ésser obert o tan cat, seg ons la

pronuneiació del mot sigui o b e rt a o tancada .

Compareu aquests exemples i pronuncieu poe a poe pertal de notar la d iferencia:

14

ballaré - catecanó - aixc

ti n d ré - perqu ép orró - rep ós

to rnaré -burgesturó • tarros

La gama m és amplia de po tencies (de 48 fins a 275 C.v.lUn model pe r cada feina

Tr actors st andars, articu lats. fr uiters, vinyers ...

De tra cc ió devante ra, mec ánica. hidrost át ica i mu lt icrops.

Dem aneu informació sense compromís.

SERVEIOFICIAL

e l . It alia. 38 ICarretera de La Uacuna l

TALLER DE REPARACIONS

Te!. 88 04 59 SAN TA COLOMA DE QUERALT

CANERADE QUERALT

Raval de Cervera, l l-Te!. 88 0422

L1egiu"EL NOSTRE DIARI"

TALLER DE

CERRALLERIA

RAFAEL MONTANYA AGUT

C/. PINTOR NOG UÉ S/N

Teléfon 88 02 74

els hi oferei»eis seus serueis

DISCOTECA 3 ." FASE

Obrim tots els dies com a PUB idissabtes i Festi us com a DISCOTECA

a «CAL BONET))

A L'ESTlL D'AVUI, AL SERVEI DEL CLlENT

Placa Major. 33 Tel. 880408

BAR ROSASERVEI DE 8 AR I CA FETERIA

SEMPRE A LA SEVA DISPOSICIÓ

R EPARA CI Ó 1 VEi'lDA D'A UTO~I()BlLS

1 ~I AQ Ul i'l ARIA AG RiCOLA

ACCESSO R IS 1 R EC Ai'l VIS

Tel. 880403 Placa M ejo r. 3 1

SAN TA COLOMA OE QUER A LT PIJUAN, COCA I NOGUES S.L.

OCASIÓ

EN VENDA 2 MA RTELLS PERC UTORSELÉCT RICS EN BON ESTAT POTÉNCIA I H.P.

220 V. MARCA MA KITA

Sa nt Yicc uc, 2 T l,:l. 88 03 5688 00 85

STA . e O L O M A DE (J U E RALT

Ca nals Asbert S. L. Tel!. 88 02 82