Edició de LleidaDIJOUS · 15 de febrer del 2018. Any XLIII. Núm. 14549 - AVUI / Any XL. Núm. 13419 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P48

Rosa Peñafiel. Lleida Lliure de Franquisme

“La Paeria no tésensibilitat ambles víctimes dela dictadura”

1344

95-1

1607

88w

825316-1171967®NACIONAL P20

Llum verda la llei pelplurilingüismea l’escolavalencianaFixa un 25% d’horesen castellà i valenciài un 15% en anglès

EsquerdaunionistaTENSIÓ · El PP i Cs voregen la ruptura i rivalitzenen ultraespanyolisme al Congrés FUTUR · Elspopulars acusen els de Rivera de fer d’oposició i jaes veuen amb el pressupost prorrogat fins al 2020

EUROPA-MÓN P28-29

L’exdiputada de la CUPdeclara al TS davant delmagistrat Llarena, quela deixa lliure sensemesures cautelars Mireia Boya, a l’entrada del Tribunal Suprem, ahir al matí ■ ACN

Boya esrefermaen la DUIdavantdel jutge

P4-5

Una nova teràpiaper al tractamentdel càncer de còlonLa immunoteràpia s’ha provat amb èxit enratolins, i científics de l’IRB esperen aplicar-laen humans d’aquí a un parell d’anys

NACIONAL P22

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE FEBRER DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

es de les prime-res eleccions a

les quals es va pre-sentar, Ciutadans de-mana que el catalàdeixi de ser la llengua

vehicular a les escoles catalanes i quel’ensenyament sigui trilingüe. Concre-tament, primer Albert Rivera i ara InésArrimadas proposaven que un 40% deles classes es facin en català, un 40%en castellà i el 20% restant en anglès.Quan, per propostes com aquestes,s’acusa Ciutadans d’anar contra el ca-talà la seva resposta és de manual: noes va en contra de cap llengua sinó afavor de la paritat entre les dues. Dei-xant de banda que aquest fervor per laigualtat no es percep, per exemple, enl’àmbit de la justícia (només un 8% desentències redactades en català), l’ar-gument de Ciutadans és que cap llen-gua no pot estar per damunt de l’altrasi les dues són oficials. Aquesta tesi veavalada pel Constitucional. En la sen-tència de l’Estatut, un dels articlestombats és el que deia justament això;que el català havia de ser llengua pre-

ferent a l’administració. Aquesta set-mana, aquest tribunal s’ha carregat lanormativa aranesa per exactament elmateix: l’aranès no pot ser preferent.Es pot estar d’acord o en contrad’aquesta rigorositat paritària però al-menys la línia política de Ciutadans ha-via estat la mateixa. Fins avui. La sevaproposta que el català, el basc i el ga-llec deixin de ser requisits per aconse-guir una plaça de funcionari trencaaquesta tendència i perden els argu-ments bilingüistes que havien defen-sat. La nova iniciativa faria del castellàuna llengua preferent a l’administraciócatalana, valenciana, balear, basca i ga-llega i, per tant, l’aferrissada defensadel bilingüisme se’n va en orris perquècau en la desigualtat jurídica (la llei!). Ia més, si s’apliquessin a la vegadaaquestes dues mesures lingüístiquesde Ciutadans (escola i accés a la fun-ció pública) s’estaria enviant un mis-satge molt preocupant a les noves ge-neracions de catalans: estudia català icastellà a parts iguals però en realitat,la que és important per trobar un llocde treball és la llengua castellana. Ialeshores caldrà preguntar-se si això, amés de ser legal, és just.

D

Keep calmJofre Llombart

Bilingüismetrencat

Cs destapa el seu projectemonolingüe amb la propostaper a la funció pública

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

illuns a la nit, tornant de Barce-lona, el termòmetre del cotxees va mantenir a tres graus tot

el trajecte. Quan vaig travessar el pontde la riera d’Argentona es va situar azero. El meteoròleg Abel Queralt sem-pre em diu que els termòmetres delscotxes no són fiables, però el gegantí illuminós de la fàbrica Massana, situa-da prop de la riera, va coincidir amb elmeu: zero graus. A la rotonda de la La-ia l’Arquera va pujar a dos, i, al centrede la ciutat, va tornar a tres. L’endemàens vam llevar a zero. A la riera d’Ar-gentona devia haver glaçat. Aquestestemperatures faran riure, per altes, apunts interiors o muntanyosos de Ca-talunya, però a marina són excepcio-nalment baixes. Podem passar hivernsseguits sense atrapar els tres graus, ino diguem els zero. Quan fa aquestfred, diem indefectiblement: “El Mont-seny deu estar nevat.” El fred no ensve dels corrents nòrdics de què parlenhomes del temps. Ens ve del Montsenyamb neu. La riera d’Argentona en ca-nalitza molt, i les muntanyes que ensseparen del Vallès si són prou altes perimpedir la visió del massís no ho són

D

tant per mantenir a ratlla els aires gè-lids que envia “la muntanya d’ametis-tes”, com l’anomenava Marià Manent,estiuejant de Viladrau. Va bé que lesmuntanyes i els llocs tinguin noms al-ternatius: “La muntanya d’ametistes”del poeta m’ha estalviat repetir “Mont-seny”. No és que rebutgi les repeti-cions de paraules en un mateix parà-graf o en una mateixa frase, però devegades penso si no incomoden els lec-tors educats en el principi escolar quecal evitar-les quan s’escriu.

Si notem que el Montseny està ne-vat, el cap de setmana anem al Mont-seny “a tocar neu”, com fan també els

barcelonins. És la neu que tenim mésa mà. Com que tots hem tingut la ma-teixa idea, les carreteres de la munta-nya es col·lapsen de cotxes i la policiaha d’actuar. Això també fa riure alsllocs on la neu és habitual, però és queels de Barcelona i en general els demarina sempre fem riure. De vegadespenso si no hi som per fer riure: “pixa-pins”, “camacus”, “tocar neu”... Elparc natural del Montseny l’adminis-tra la Diputació de Barcelona. El tras-pàs a la Generalitat no s’ha produïtmai. És que el Montseny “és” de Barce-lona i la seva àrea d’influència. Sobre-tot a l’hivern, i amb neu. Després,quan fa bo, el deixem en mans de pas-sejants i estiuejants menys neguito-sos. Un venedor de termòmetres m’as-severava: “Els termòmetres es consul-ten a l’hivern.” El Montseny és el nos-tre termòmetre. Dilluns, la nevada de-via ser com feia anys que no es veia.Diu que es diu “Montseny” perquè elsantics navegants, quan el veien de llu-ny, el tenien per “senyal” d’haver arri-bat a casa. Els de mar hem batejat lacriatura, i sentim que ens pertany. Fafred? “Senyal” que hi ha nevat.

“Quan fa moltfred a Barcelona o amarina, senyal queestà nevat

Vuits i nous

El MontsenyManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE FEBRER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/5w9yu6

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

El segon aniversari de la mortde Muriel Casals, una de les

icones del procés sobiranista a Ca-talunya, coincidia ahir amb el ressòde les topades entre JxCat i ERC enel curs de la negociació de la inves-tidura de Carles Puigdemont com apresident de la Generalitat, d’acordamb els resultats de les eleccionsdel 21-D i la majoria independentis-ta al Parlament. Els ciutadans vanfer llavors la seva feina anant mas-sivament a votar i, als polítics, elstoca ara fer la seva, traduint el mis-satge de les urnes a les institucions.Som exactament aquí.

La situació és excepcional,amb polítics empresonats, encau-sats i exiliats i amb l’Estat espanyolcollant molt més enllà del 155 cons-titucional. Per això s’entén que hipugui haver diferències de plante-jament o estratègia, encara quel’objectiu final sigui coincident. Pe-rò elevar a públiques friccions, re-trets i desavinences genera un es-pectacle, en el pitjor sentit del ter-me, que s’haurien d’estalviar, per-què provoca molta incomprensió iun punt d’indignació entre els parti-daris de la República, alhora que ali-menta l’estratègia de bloqueig quecomparteixen el govern espanyol iel bloc unionista del Parlament.

Com bé deia la Muriel i oportu-nament citava ahir Jordi Cuixart enuna carta oberta des de la presó alssocis d’Òmnium: “No entendríemque no es posessin d’acord.” I bensegur que ho tenen molt presentels representants d’ERC i JxCat, ai-xí com els de la CUP. Fa molts diesque hi treballen amb intensitat persuperar les dificultats, perquè alcap i a la fi tots volen l’acord. Fins itot hi ha veus en segon pla que elveuen proper en el temps. Això és elque realment importarà. Mentres-tant, fora bo que des de dins estransmetés una mica més de tran-quil·litat i, des de fora, una micamés de paciència.

El camí de lainvestidura

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La responsable de la llibreria gironina Empúriesté més de 40 anys d’ofici i molta experiència en lagestió, com a presidenta durant més d’una dèca-da del gremi de llibreters de les comarques gironi-nes. Ara aquesta apassionada dels llibres ha estatelegida presidenta del gremi a Catalunya.

MINISTRA DE DEFENSA ESPANYOLA

Passió pels llibres

L’acord subscrit entre els ministeris de Defensai Educació per reforçar la imatge de la corona il’exèrcit és un exemple cristal·lí del que significaadoctrinar els nens a les aules, una continuacióde l’espanyolitzar que pregonava l’exministre Werti un retorn a la formación del espíritu nacional.

-+=

-+=

Un nou avençEduard Batlle

Qui adoctrina?M. Dolores de Cospedal

-+=

Maria Carme Ferrer

El talent i la persistència dels investigadors del labo-ratori de càncer colorectal de l’IRB han permès unnou avenç en la lluita contra la malaltia, identificanti bloquejant l’hormona que inutilitzava el tracta-ment a base d’immunoteràpia. El resultat permetser optimista respecte a l’aplicació en humans.

INVESTIGADOR DE L’INSTITUT DE RECERCA BIOMÈDICA

PRESIDENTA DEL GREMI DE LLIBRETERS DE CATALUNYA

ap home pot ser consideratun criminal fins que siguitrobat culpable; ni la socie-

tat pot llevar-li la protecció públicafins que es demostri que ha violat lescondicions en què se li va concedir.Amb quin dret, llavors, el poder potautoritzar el càstig d’un ciutadà men-tre hi hagi dubtes sobre la seva cul-pa?” Aquesta frase la va escriure unsenyor de Milà que es deia Cesare Bec-caria. La citació prové del famós llibreDels delictes i les penes, del 1764. Lamajoria d’estudiants de dret han ha-gut de llegir aquest tractat que vamarcar l’inici del penalisme modern.

L’escola jurídica de Beccaria vaanar reemplaçant la tradició inquisito-rial per aportacions que van fer fortu-na, com l’esmentada o com aquesta:“El legislador hauria de ser suau, in-dulgent i humà. Ha de ser un arquitec-te expert que aixequi la seva construc-ció sobre la base de l’amor propi, i l’in-

“C “No estemdavant de gestorsdiscutibles, sinó demales persones”

terès de tots hauria de ser productedels interessos de cadascun.”

Sembla mentida que això dati delset-cents, quan avui i aquí continua vi-gent la pura repressió, l’estat que nodefensa la ciutadania sinó que es de-fensa de la ciutadania. Les llums de laIl·lustració no van pas posar fi a lesombres del governant abusiu, ni tam-poc han aconseguit modular l’exercicidel poder quan és en mans no pas degestors més o menys discutibles sinó,ras i curt, de males persones. Perquèés de mala gent el rabeig morbós amb

què s’està tractant empresonats, exi-liats i entorns familiars tot i la certesaque, culpables o innocents, són inofen-sius; és vilesa la visceralitat contra elsqui han defensat la raó democràtica;és pura malvolença la recargolada per-secució de ciutadans indefensos; endefinitiva, la causa general contra l’in-dependentisme no és pas ideològica si-nó patològica. Es pot ser legalista, pe-rò no amoral. Entendre’s amb qui pen-sa diferent és complicat, però factible.Buscar un acord amb gent embogidaper la raó d’estat és impossible. Comdeia Churchill, voler apaivagar un co-codril només és fer temps per mirarque es mengi a algú altre abans que atu. En aquest sentit, la divisió de l’in-dependentisme entre legitimistes ipragmàtics és una visió esbiaixada. Ladiferència és entre qui té clar que dinsla gàbia espanyola no hi ha cap poderreal per recuperar i els convençutsque fent bondat amansiran el cocodril.

Domesticar un cocodrilCarles Ribera / cribera@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllPepa Masó

Cs i lesllengües

nvalentit per les primeres enquestes que li donen lavictòria en unes eleccions espanyoles i davant un

PP en hores baixes assetjat com mai pels casos decorrupció, Ciutadans ha posat la directa a la Moncloa iseguint el manual que van emprar a Catalunya intentenfer de la llengua una de les armes que l’ajudin en el seuassalt a la Moncloa. Buscant sempre l’oportunismepolític i en clau purament electoralista la formaciótaronja ha entrat al Congrés una iniciativa que suposaun pas enrere flagrant en el coneixement de les llengües

oficials per part dels funcionarispúblics, ja que pretén que sabercatalà, basc i gallec deixi de ser unrequisit i passi a ser únicament unmèrit. I ho justifiquen assegurantque es tracta de no posar barreres al’accés a la Funció Pública. Potsercaldria recordar-li al senyor Riveraque els drets dels ciutadans estan

per damunt dels funcionaris públics, que precisamentestan al servei dels ciutadans. Poc respecte demostraCs amb els drets del ciutadans a ser atesos en la sevallengua pròpia. La iniciativa ha rebut el rebuig de tots elsgrups parlamentaris, inclòs el PP, però és la prova queels de Rivera ja han posat la directa en la seva estratègia,tan coneguda aquí, de tirar del populisme i tot allò quevagi contra el reconeixement de les diferències, perarreplegar vots allà on calgui. Recentralització perdavant de tot, si cal passant al davant al PP, si és perquedar primers.

E

Els de Riverahan posat ladirecta perarreplegarvots on calgui

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE FEBRER DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El TC anul·la la declaraciód’impuls al referèndum delParlament. El govern insisteixque cap tribunal aturarà lavoluntat de celebrar la consulta.

10anys

20anys

El conseller d’Ensenyament nos’arronsa tot i l’amenaça demés aturades. El 50% secundala vaga i 55.000 personessurten al carrer.

La proposta de reforma del’IRPF suposarà una rebaixaglobal de la recaptació d’un 6%,segons les dades del govern delPartit Popular.

Volen aturar-lo Ultimàtum Menys ingressosTal diacomavui fa...

existència de di-ficultats en la

negociació que man-tenen JxCat i ERC ésinnegable. Però calaprofundir en les ba-

ses de la negociació per saber en quinpunt de bloqueig i distanciament realens trobem. JxCat ha fet un gran esforçen transmetre que la disputa es basaexclusivament en la investidura dePuigdemont. I ningú dubta que aquestés un element fonamental. Però tinc lasensació que estem davant una nego-ciació molt més àmplia que inclou lacomposició del nou executiu, el pla degovern i el control del comandament –id’això que ara en diem el relat– de caraa la pròxima legislatura. Tot plegat fapensar, doncs, en un possible intent deJxCat de desgastar ERC amb l’objectiude guanyar posicions en la negociació. Idesnivellar en favor propi l’equilibri deforces entre juntistes i republicans queva sorgir de les urnes el 21-D. Una igual-tat històricament inèdita en 40 anys ique provoca una lògica dificultatd’adaptació a qui ha ostentat habitual-

ment l’hegemonia en l’espai nacionalis-ta/sobiranista. De vegades penso quesèries com ara El ala oeste de la CasaBlanca i House of cards han fet molt demal en sectors polítics liberal-moder-nets del nostre país per allò que hi haficcions que no reflecteixen la realitat,sinó que la transformen. En aquest casa pitjor. Creure’s un Maquiavel del segleXXI a partir de la pantalla televisiva té elproblema que tothom té accés a Netflixi et veuen venir. La qüestió és que no-més cal parar l’orella al Parlament persaber que hi ha qui parla en privatd’equips de treball de la presidència i derepartiment de carteres mentre en pú-blic s’amenaça amb una inflexibilitatque suposadament ens podria dur aeleccions. En condicions normals lagesticulació i la tàctica per guanyar po-sicions seria simplement part de la po-lítica. En plena crisi nacional amb la Ge-neralitat ocupada pel 155 pot ser unafrivolitat. Perquè no crec que, a l’inde-pendentisme, li convinguin eleccionsperò encara menys una sobreactuacióamb un punt de supèrbia.

L’

Full de rutaFerran Espada

L’agendaoculta

Creure’s un Maquiavel delsegle XXI a partir de ‘Houseof cards’ té el problema quetothom té accés a Netflix i etveuen venir. Gesticular és ferpolítica però ara pot ser frívol

“L’autoritarismegenera anticossos.L’autonomia, quanes veu violentada,crea desigd’independència

es revolucions són més lentes del quesemblen. Rússia no es va tornar so-cialista l’endemà de la presa del Pa-

lau d’Hivern. Tampoc el feudalisme va des-aparèixer d’Europa de la nit al dia. Aquestés un punt que va bé que interioritzem en-tre tots. Particularment aquells que vanamb pressa als llocs. Dit això, si el que co-mento és cert per a les revolucions, per a lescontrarevolucions és igualment veritable.Aquest era el meu pensament, ves per on, al’avió de tornada de Hong Kong; l’antiga co-lònia britànica que va començar l’any 1997el seu llarg retorn (fins al 2047) a mans xi-neses. La Xina tal vegada és una de les civi-litzacions que tenen més clara la lentituddels canvis. Només cal recordar aquella ci-tació (falsa) de l’ex-premier xinès Zhou En-lai quan se li va fer una pregunta sobre laRevolució Francesa. Encara és massa aviatper parlar-ne. La citació, fruit d’un malen-tès, deixa evidència d’una realitat: la mira-da llarga de la Xina sobre els fets històrics.

DESPRÉS DE 150 ANYS de control britànic,la sinització de Hong Kong avança ara ambpassos decidits en els àmbits econòmic, po-lític i cultural. Actualment una regió admi-

L nistrativa especial, la ciutat-regió té unaforma parcial de govern democràtic quepermet l’elecció d’alguns càrrecs de go-vern. Tanmateix, sentències judicials es-pecífiques barren el pas als candidats de-mòcrates. La pressió del govern xinès s’es-tén de manera lenta i implacable.

L’ANY 2012 VA ARRIBAR la primera reacció:el moviment de protesta juvenil liderat perJoshua Wong contra la imposició de l’assig-natura d’educació moral i nacional, obliga-tòria a la Xina continental. El 2014 arriba-ria la “revolució dels paraigües”. El centrede Hong Kong va quedar aturat prop de tres

mesos amb protestes massives al carrer. Elgovern xinès, intel·ligentment, va deixarque la protesta es diluís tota sola. I la derivapolítica continua. El moviment estudiantils’ha transformat ara en moviment sufra-gista. Scholarism es transforma en el partitDemosisto. Mentrestant, el temor de Pe-quín és que aquest sigui el primer pas cap ala conversió en un moviment independen-tista com el que ha arrelat a Taiwan. El do-cumental Joshua contra la superpotènciafa un retrat meravellós de la seva evolució.

LA CONTRAREVOLUCIÓ avança, doncs, alstribunals. Ara bé, alguns llibreters críticsamb el règim desapareixen com per art demàgia. I aquesta setmana s’anunciava queel govern xinès vol que els escoltes de la re-gió marxin al pas de l’oca com els seus ger-mans continentals. La lliçó és familiar: l’au-toritarisme genera anticossos. L’autono-mia, quan es veu violentada, fàcilment estransforma en desig d’independència. Uncop acostumats a la democràcia és difíciltornar enrere. I la Xina és un país autoritarique té greus problemes per comprendre ladiferència política o cultural (Tibet...). I aradireu: i a mi què m’has d’explicar?

David Murillo Bonvehí. Professor del departament de ciències socials d’Esade

“Revolució dels paraigües”Tribuna

Odi

b El govern d’Espanya i el seuequip de jutges han trobatdarrerament una nova fórmu-la d’agressió al poble de Cata-lunya, és el que ells en diuendelicte d’odi, un delicte ques’han tret de la màniga del155, o potser d’abans, en quèhi cap tot, com per exemplenegar-se a arranjar el cotxed’un guàrdia civil que haviaformat part de l’equip que l’1-O havia apallissat la seva gent,i que segons ells no solamentl’havia d’atendre sinó que amés haurien volgut que el feli-cités per la feina ben feta; aixòés el que pretenen fer un grupd’hotelers murcians.

Està clar, la pròxima vegadaper comptes d’apallissar-nospotser ens en mataran dos otres, així els premiaran ambun mes de vacances pagades.Aquest és el seu odi. El governde Madrid ignora o vol ignorarque un greuge genera un altregreuge i que la seva manera

no és la millor per fer amics.AUGUST BERNAT I CONSTANTÍBarcelona

Dret d’admissió

b Sóc propietari d’un establi-ment d’hostaleria. Jo tambévaig fer ús del dret d’admissiócap a uns policies nacionalsque van atonyinar l’1 d’octubreuns companys al Departa-ment de Treball i Família de laGeneralitat a Lleida. Jo també,no vaig poder eludir el dicta-men de la meva consciència.

Així doncs, efectivament,sóc culpable d’odiar els res-ponsables d’estomacar, impu-nement, uns amics i conegutsmeus. Sóc, i tant, culpabled’odiar, però no pas d’incitar al’odi. Sí, sóc culpable d’odiarqui m’infligeix mal, de la ma-teixa manera que sóc lliure depensar i sentir com em surt.Volen acollonir-nos, socialitzarla por. No hem de deixar-nos,però, acovardir. Hem de saberque la baula més forta

d’aquest procés és la gent. Nohem de defallir! Ànims!CLIMENT PÉREZ CEBRIÁNLleida

Ostatges

b Il·lustre senyor Pablo Llare-na Conde: li adreço aquestacarta per confessar-li que,com els senyors Jordi Sàn-chez i Jordi Cuixart, empreso-nats des de fa més de 100dies, també vaig ser present ala Rambla de Catalunya el 20de setembre. Com ells, vaigmostrar la meva repulsa a laintervenció de la Guàrdia Civila la conselleria d’Economia ro-manent dempeus tot el dia. Vaser una concentració pacíficatot i les desenes de milers deconcentrats, sense cap inci-dent llevat dels desperfectesque van patir els cotxes poli-cials aparcats davant de laconselleria i que, com els Jor-dis, vaig condemnar i con-demno. Som gent de pau. A lamatinada, van pujar a un cot-

xe de la Guàrdia Civil per de-manar la fi de la concentració iobrir un passadís amb l’ajutde voluntaris per tal que po-guessin sortir els funcionarisamb el material requisat. Lamateixa policia va recomanarals Jordis que s’enfilessin alcotxe per fer-se escoltar mi-llor.

Que la separació de podersa Espanya és, en realitat, unmenage a trois, ja ho sabíem;però, tot i així, aquest cas su-pera tota perversió quan elsfeixistes condemnats pels fetsde la Blanquerna l’any 2013 nosón a la presó perquè tenenfills menors. Sóc gran i els Jor-dis tenen fills petits, m’ofereixoen lloc d’un dels dos i, comque sóc un humil independen-tista, afegiríem un rescat com-plementari que pagaríem,com sempre, solidàriament; jaens dirà, senyor Llarena, si enbitllets petits o grans; i sensemarcar, és clar.JOAN XURIACH FUSTÉBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE FEBRER DEL 2018

SísifJordiSoler

Gabriel Rufian, DIPUTAT D’ERC AL CONGRÉS

“Tinguin la decència i la vergonya de deixar de dir que aCatalunya s’adoctrina”

La frase del dia

“Cal denunciarla distànciafraudulenta quehi ha entre el sentitdel que es va votarel 1978 i lainterpretació quese n’està fent ara

a Constitució de 1978 va ser unagran oferta no beneficiosa per atothom, amb foscors en punts

cabdals, per contraposició entre lletraestricta i sentit donat pel votant, comhem rastrejat en programes, cartells,mitjans (i com l’estudi d’historiadors ijuristes podrà confirmar). Algunspunts foscos bàsics:SOBIRANIA I CERCLE VICIÓS. En dir que lasobirania és del poble espanyol (CE,art. 1.2), cau en un cercle viciós: pres-suposa el poble espanyol sobirà per de-cidir que ho és. Però no n’hi hauria si hihagués autoconsciència que amb la vo-tació de la Constitució (llei primera)hom cedia part de la pròpia sobirania alcol·lectiu per conformar la sobiraniacol·lectiva. Però s’havia d’haver expli-cat abans, insistint, debatent, aclarint-ho. No s’ha fet, i decau la complicitatcol·lectiva que supera el cercle viciós: elreferèndum queda sense validesa en elpunt central de la sobirania.Sense referèndum, en canvi, sols ambel vot de l’assemblea constituent, no hihauria hagut cercle viciós. Més simple,però menys democràtic.

POBLE ESPANYOL Per context històric ésel poble des de la base. Es refereix al po-der popular, contraposat a l’oligàrquic idictatorial. En cap cas parla ni del con-junt ni de tot el poble i no nega sobira-nies territorials (acceptades en els re-ferèndums estatutaris –CE, arts. 151-152–). Així s’entengué (de fet, no estroben indicis contraris en la propa-ganda difosa) per una majoria de vo-tants-legisladors (malgrat algun debata les Corts de què, tanmateix, no enconsta una adequada difusió).

UNITAT INDISSOLUBLE. Pot tenir el sim-ple sentit que no es pot dissoldre ni di-vidir aquesta unitat entesa com a co-muna: arreu tots amb els mateixosdrets, tothom es troba com a casa. For-ma oberta d’entendre-ho pels votants

L ben plausible (sense indicis clars encontra en la propaganda difosa). Amés, el punt sobre la unitat (CE, art. 2)consta que fou imposat per la cúpulamilitar (fet desconegut pels votants!;molts haurien votat NO); art. 2, però,que acaba reconeixent tanmateix eldret de les nacionalitats i expressa aixíel pacte territorial subjacent.

REFERÈNDUM. Està previst (CE, esp. art.151.2) per aprovar els Estatuts per ma-joria a cada província de la nacionalitat(/nació), ratificat per les Corts. Això,com s’apuntava, implicaria cosobira-nia territorial. El referèndum d’auto-

determinació no està previst, peròtampoc descartat. Des d’una òpticaoberta del votant, doncs, més encaraquan algun partit majoritari favorableal SÍ ho deia en el programa, no pot que-dar pas exclòs. A més, el text (CE, arts.10.2 i 96.1) designa intèrprets seus laDU de Drets Humans i els tractats in-ternacionals ratificats sobre aquestsdrets.

5. MALGRAT QUE HI HA ALTRES TRETS fos-cos menors en la visió literal, és preferi-ble no abordar-los per ara. La Constitu-ció, validada en general pel vot popular,sols és discutida d’entrada, doncs, perl’òptica restrictiva dels punts bàsicsfoscos referits. I els obrim a debat: sónmés o menys o mereixen altres valora-cions?

6. D’ALTRA BANDA, CAL TENIR sempre pre-sent l’adaptació dinàmica de la Consti-tució segons l’evolució de comunitats inacionalitats, i de la societat (com en elmatrimoni homosexual). L’adaptaciótothora pot obrir noves visions (tambéen el referèndum català), i no hi caldriala reforma constitucional.

7. JA HEM DIT QUE S’HAN TROBAT molts ele-ments que sostenen l’anàlisi proposa-da a partir d’un rastrejament de la difu-sió entre el poble, prèvia a la votació,dels punts cabdals de la Constitució.S’hi conclou un clar falsejament de lallei quan es vol forçar la lectura literalde punts cabdals foscos, sense tenir encompte el sentit que hi aportaren elsvotants, aquí autèntics legisladors. Ésa dir, denunciem un ampli ús fraudu-lent del que li volen fer dir i que la lleivalidada no diu. Arran d’això, convi-dem historiadors i juristes a recercarben a fons el context de la votació del6/12/1978. Es tracta de línies d’anàlisique no s’han abordat específicamenten la seva complexitat ni amb l’ampli-tud requerida.

Jordi Cors i Meya. Catedràtic emèrit de filologia grega de la UAB

1978: febleses i foscors (II)Tribuna

hed Tamimi ésuna jove palesti-

na de 17 anys que vabufetejar dos soldatsisraelians, sense queaquests oferissin

massa resistència. Amb una llarga ca-bellera rossa i ulls blaus, la imatge deTamimi encarant-se amb els dos uni-formats –juntament amb la seva cosi-na de 20 anys– es va convertir en viral.Imatge de la indignació i la impotèn-cia, Tamimi protagonitza l’enèsim epi-sodi del conflicte. No és la primera ve-gada que la fotografia de Tamimi fa lavolta al món. Quan tenia onze anys,una instantània ja la recollia intentantpegar a un soldat. La noia és membre

d’una família d’activistes palestins.El seu pare li donava ànims en l’inicidel judici i declarava fa poques setma-nes: “No podem donar roses als quevenen a matar-nos.” I és que els pales-tins veuen en la jove una heroïna, ca-paç de plantar cara a uns soldats for-tament armats. Els israelians, unaadolescent provocadora i potencial-ment perillosa, que ha crescut odiantIsrael. Des d’aquest país són algunesles veus que clamen perquè s’acabila presència militar als territoris ocu-pats. Diverses organitzacions interna-cionals ja han expressat la seva pre-ocupació pel cas. I és que Tamimi fados mesos que és en presó preventiva.Les actuacions contra menors que li-dera l’exèrcit israelià són preocupants:es calcula que entre 500 i 700 menorspassen cada any per tribunals militars.Una llavor per l’odi que enquista elconflicte, que s’eternitza de generacióen generació.

A

De set en setAdela Genís

Tamimi, iconai símbol

Entre 500 i 700 menorspalestins passen cada any pertribunals militars israelians

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE FEBRER DEL 20186 |

La immunoteràpiaja ha donatresultats positiusen els estudis ambratolins

Les forcescontinuen lesconverses sobre lainvestidura i laformació del govern

JxCat i ERC esblinden en larepresa de lanegociació

Un noutractamentper al càncerde colonNacional

Mireia Boya va reivindicarahir la validesa de la decla-ració unilateral d’indepen-dència davant el magis-trat del Tribunal SupremPablo Llarena, que ins-trueix la causa sobre elprocés. Durant la sevacompareixença en seu ju-dicial va emfasitzar, ambrotunditat, que en cap cases tractava d’una operaciósimbòlica ni “cosmètica”,sinó que en el seu momentestava convençuda quebuscava una efectivitat“real” i així ho va entendrequan el 27 d’octubre la vavotar al Parlament. Unaaltra cosa, però, és que elsesdeveniments posteriorsvan restar-li aquesta vali-desa, tant pel fet que no hihagués cap més acció degovern com pel “cop d’Es-tat” que entén que va su-posar l’aplicació del 155 ola “imposició” de les elec-cions del 21-D, “que hemtornat a guanyar”, rebla-va. L’exdiputada de la CUPva sortir ahir del Supremsense mesures cautelars,un fet gairebé inèdit en lescompareixences que hi hahagut davant Llarena. Defet, tots els investigats –aexcepció de l’exmembrede la mesa Joan JosepNuet– o bé estan en presóprovisional o en llibertatsota fiança.

Dins el despatx de Lla-rena, l’exdiputada arane-sa no només no va renegarde la DUI sinó que es va re-afirmar en el programa dela CUP, mentre subratlla-va: “No ens hem mogut niuna coma del nostre com-promís polític.” I en aquest

punt –ja un cop va ser foradel Suprem– i enmig de lapugna política entre elPDeCAT i ERC i, sobretot,davant algunes renúnciesexpressades per altres in-vestigats o l’acatament dela Constitució o del 155,alertava els futurs compa-reixents que les seves de-claracions davant l’ins-tructor “haurien tambéd’assemblar-se” a les quehavia fet ella. “Això és unjudici polític i hem d’ac-tuar com a tal, defensantels nostres postulats de-mocràtics, el nostre pro-grama i els acords alsquals hem arribar al Parla-ment”, incidia.

En el seu cas, però, nose li va reclamar un acata-ment explícit de la Consti-tució, si bé ella mateixa ad-vertia que el text s’ha con-vertit en un “mur” per tro-bar una solució política alconflicte. Va puntualitzar,doncs, que aquella Consti-tució “ja no serveix” i envista d’això subratllavaque la seva aposta és fer-neuna de “pròpia”.

“Ni un pas enrere”Boya va declarar durantpoc més d’una hora a lesdependències judicials, onva arribar cap a les 10 delmatí, i on va ser rebudaper una nodrida represen-tació de dirigents de laCUP, ERC, PDeCAT, De-mòcrates, En Comú, EnMarea i EH-Bildu així comcompanys de militància ifamiliars i amics. Abansd’accedir al Suprem, l’ex-diputada va voler saludartots els presents, que l’en-coratjaven amb crits de“No estàs sola”, “ni un pasenrere”.

Un cop va iniciar-se ladeclaració, Boya només vavoler respondre a les pre-guntes del seu advocat,Carles López, i a les del jut-ge, mentre que es va negara acceptar l’interrogatoridel fiscal i de l’advocat delpartit ultradretà Vox, que

exerceix l’acusació popu-lar. Al llarg de l’acte judi-cial, l’exdiputada per lacircumscripció de Lleidaes va refermar en el com-promís adquirit amb elselectors i en cap cas no varenegar de la DUI –insis-tint que formava part del

mandat popular– mentrenegava que hagués formatpart de cap mena de sane-drí per preparar la Repú-blica. La tesi de Llarena, defet, es basa en un informede la Guàrdia Civil sobreuna agenda intervingudaa Josep Maria Jové, núme-ro dos d’Oriol Junquerasen l’equip econòmic del go-vern, i del qual es dedueixque s’havia establert uncomitè estratègic del qualBoya i Anna Gabriel tam-bé en formarien part. Lamembre de la CUP, però,ho va negar en rodó i va in-sistir que ni tan sols tenienconstància de la seva exis-tència. “Mai no accepta-

ríem un comitè clandestíque prengués decisions ennom de tots els ciuta-dans”, sentenciava. L’úni-ca “conspiració” que ad-metia Boya és l’acord en-tre partits i organitza-cions socials per treballardes de la “no-violència”.“Sempre s’ha actuat deforma tranquil·la i pacífi-ca. Sobretot la gent, queha estat exemplar.”

Aquesta reflexió va vo-ler contraposar-la a l’ac-tuació violenta que va atri-buir als cossos de segure-tat de l’Estat desplaçats aCatalunya per l’1-O. I da-vant d’això va exigir ques’investiguin els fets. En

DECLARACIÓ · L’exdiputada de la CUPdiu que va donar validesa a la votaciódel 27 d’octubre LLIBERTAT · Surt dela seu judicial sense mesures cautelarsAVÍS · Reclama a futurs compareixentsque no reneguin dels seus postulats

Montse OlivaMADRID

Boya reivindica la DUI al

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases de Boya

“Ens hem mantinguten el programaelectoral. I lespròximes declaracionstambé hauriend’assemblar-se a la quehe fet jo avui aquí”

“No, no estic satisfetaperquè encara que ami no m’hagindemanat mesurescautelars hi ha quatrepersones segrestadesper l’Estat espanyol”

L’exdiputadaMireia Boya,ahir, arribantal TribunalSuprem ■ EFE

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE FEBRER DEL 2018 | Nacional | 7

Furgar al nasL’APUNT ronals, que ofereixen informació bioquímica i molecu-

lar del que passa al cervell, evitant així haver de trepa-nar el crani per accedir directament a les neurones. Sitinguéssim una visió antropomòrfica de l’Estat espa-nyol podríem furgar en el seu nas i descobrir i analit-zar els mecanismes de repressió que generen els cer-vells d’algunes institucions. Seria digne d’estudi.Toni Dalmau

Si us han fet una endoscòpia nasal recordareu aquellasensació –inquietant però indolora– de l’endoscopipenetrant per la fossa en direcció al cervell. Natural-ment l’instrument es queda a mig camí. Ara, però, unequip d’investigadors de l’hospital del Mar ha anatmés al fons del nas de 50 voluntaris fins a topar ambla paret cranial, on es poden recollir cèl·lules proneu-

aquest punt va relatar epi-sodis com els de Calella, onpolicies de paisà van sortir“a la caça” d’independen-tistes.

Durant les més de dueshores d’espera, a poc a pocs’anava instal·lant la in-certesa entre els que s’ha-vien desplaçat fins a Ma-drid per acompanyarBoya. “Preferim no espe-cular”, reblaven alguns ala pregunta de si sortiriaen llibertat. Els successiusinterrogatoris de Llarenas’han viscut amb l’ai al cori el cas de Boya no va seruna excepció, si bé final-ment, i un cop al carrer,l’aranesa admetia que no

podia parlar-se de satisfac-ció “mentre hi hagi quatrepersones segrestades perl’Estat espanyol”.

La declaració d’ahir deBoya forma part d’unatanda de noves comparei-xences fixades per Llare-na el desembre passat ique dilluns vinent porta-ran la secretària generald’ERC, Marta Rovira, i lacoordinadora general delPDeCAT, Marta Pascal, alSuprem. Dimarts serà eltorn de l’expresident Ar-tur Mas i de l’expresidentade l’AMI, Neus Lloveras, idimecres tancarà la rondala també exdiputada de laCUP Anna Gabriel. ■

l Suprem

El líder i diputat d’ERC,Oriol Junqueras, també vaesgotant la via judicial in-terna per acostar la sevacausa i defensa al TribunalEuropeu dels Drets Hu-mans (TEDH), tal com re-coneix el seu advocat en elrecurs d’empara presen-tat ahir al Tribunal Consti-tucional (TC). Ho fa des-prés que el jutge Pablo Lla-rena decidís mantenir-loen presó preventiva tant eldia 4 de desembre, quan síque va optar per alliberarla resta d’exconsellers, aexcepció també de Joa-quim Forn, com el 5 de ge-ner, quan el magistrat varebutjar directament lapetició de Junqueras persegon cop. Ara en aquestanova via l’advocat de Jun-queras, Andreu Van denEynde, reclama al TC quesi admet el recurs se sus-pengui la presó preventivadictada pel Suprem com a

mesura cautelar fins queel tribunal sentenciï sobreel recurs d’empara.

En el recurs, es conside-ra que el Suprem ha vulne-rat fins a deu drets fona-mentals del reclús. Agrans trets, s’indica queaquest tribunal “no té capcompetència per investi-gar o enjudiciar els fetsque s’atribueixen” al líderd’ERC. Consideren que elmotiu d’assumir la causapel Suprem és “alterar elsistema legal de compe-tències i buscar un fòrum

més procliu a les seves pre-tensions” i que, per tant,“es vulnera el dret al jutgeordinari predeterminatper la llei”. I en cas que hihagués delicte aquest noes va produir fora del terri-tori català, motiu pel qualel trasllat al Suprem tam-poc estaria justificat.

L’advocat també posaen dubte la mesura caute-lar de presó preventiva pelsuposat risc de reiteració.Segons el recurs, la mesu-ra no es fonamenta enraons objectives ni resulta

actual tenint en compte larealitat que Junqueras noés candidat a la presidèn-cia de la Generalitat. Amés a més insisteix quecap dels exconsellers quevan ser posats en llibertat“han mostrat cap reitera-ció delictiva, i així ho hanconfirmat els tribunals,motiu pel qual no s’enténper què Junqueras s’hau-ria de comportar de mane-ra diferent”, i recorda queno existeix la voluntat, nid’ell ni del partit, “d’execu-tar cap acte il·lícit”. Enl’àmbit polític, el recursdavant del TC afirma tam-bé que la decisió de mante-nir-lo en presó preventiva“destrueix els drets polí-tics d’un parlamentari i elsde la ciutadania a qui re-presenta”, ja que Junque-ras ha accedit a la condicióde diputat però se li “impe-deix exercir els drets coma parlamentari”. Tambéassegura que la presó pro-visional “castiga la ideolo-gia” del líder d’ERC. ■

Junqueras demana emparaal TC per vulneració de finsa deu drets bàsics

E.AnsolaBARCELONA

a El seu advocat reclama al Constitucional que suspengui la presó preventiva siadmet el recurs a És l’últim pas en la via judicial interna abans d’anar al TEDH

El recurs d’empara també famenció a la DUI que va prota-gonitzar la sessió parlamen-tària del 27-O i que va propi-ciar la causa general que aralidera el Suprem. Així, l’advo-cat de Junqueras indica quela carta magna “no prohibeixni estableix límits en el debatpolític” i és en aquesta línia

Acte d’ERC a Sant Vicenç dels Horts dissabte reclamant la posada en llibertat de Junqueras ■ EFE

que al·lega que tenen cabuda“totes les idees que vulguindefensar-se, i també les deci-sions i els actes parlamenta-ris, de naturalesa política, in-closa una declaració d’inde-pendència que, com és públici notori, no va ser seguidad’actes jurídics que la mate-rialitzessin”, resa el text.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Una DUI política i no pas jurídica

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE FEBRER DEL 20188 | Nacional |

JxCat i ERC han reprès lesnegociacions sobre la in-vestidura i la formació degovern amb la premissa dela discreció. Les dues for-ces van restablir els con-tactes després de l’esclatde la crisi, dimarts mateix,quan la decisió del presi-dent del Parlament, RogerTorrent, de no tramitar lareforma de la llei de la pre-sidència per regular la in-vestidura a distància il’anunci de la demanda demesures cautelars al Tri-bunal Europeu dels DretsHumans van crear males-tar a JxCat. Dimarts ma-teix, Carles Puigdemont iTorrent van parlar per re-fer ponts. Les reunions,segons fonts coneixedoresde la negociació, van conti-nuar ahir.

Després que JxCat iERC van verbalitzar públi-cament les seves diferèn-cies amb retrets i acusa-cions encreuades, es van

tornar a conjurar per in-tentar l’acord. Fonts delsdos grups van assegurarque els contactes eren po-sitius, tot i que la descon-fiança mútua es manté.

El PDeCAT va reivindi-car en paral·lel el seu pa-per en la presa de deci-sions dins de JxCat i va ad-vocar per formar amb ur-gència un govern ques’ajusti a la legalitat i aixe-qui el 155. Una necessitatque consideren que s’hau-ria de compatibilitzar ambun reconeixement a Puig-demont. Aquestes són al-gunes de les conclusionsque es podien extreure dela reunió que, dilluns, vafer la direcció del partit,els continguts de la qual vaavançar Efe i van confir-mar fonts del PDeCAT aaquest diari. En la reunió,que es va allargar durantgairebé quatre hores, es vadeterminar també que, siJxCat proposa un candi-dat alternatiu a Puigde-mont, el nom haurà de seravalat en última instància

pel consell nacional delpartit. Fonts del PDeCATafirmen que en el partit esdona per fet que serà Puig-demont qui proposi el seupossible relleu quan esconstati que la situació ju-dicial i el Tribunal Consti-tucional n’impedeixen lainvestidura al Parlament.

Les negociacions entreJxCat i ERC continuenmarcades per les declara-cions davant del TribunalSuprem que la setmana vi-nent faran Marta Rovira iMarta Pascal, entre d’al-tres dirigents del procés.Des de la presó, el presi-dent d’Òmnium, JordiCuixart, va citar MurielCasals per advertir aJxCat i ERC que no enten-drien “que no es posessind’acord”. En una cartaadreçada a la que va serpresidenta de l’entitat idesprés diputada de JxSí,que ahir feia dos anys quees va morir, Cuixartels vademanar que “assumeixinla responsabilitat que elshan donat les urnes”. ■

Odei A.-EtxearteBARCELONA

a Les dues forces es tornen a reunir per perseverar en l’intentd’acord a Puigdemont i Torrent parlen després de la crisi aCuixart avisa que no s’entendria que no hi hagués acord

JxCat i ERCrefan pontsamb la represade la negociació

Un moment de l’acte d’ahir al vespre al carrer Provença en record de Muriel Casals ■ J. RAMOS

JxCat i ERC van manifestarahir la seva estima per MurielCasals quan feia dos anys dela mort de la diputada de JxSí“Gràcies per ensenyar-nos,amb el teu somriure inoblida-ble, a transitar pels caminsmés difícils”, va escriure Car-les Puigdemont a Twitter.També Oriol Junqueras, desde la presó d’Estremera, va

fer arribar un missatge sobrela que també va ser presiden-ta d’Òmnium: “Fa dos anysque ens vas deixar però not’oblidarem mai Muriel! El teusomriure i determinació ensguien.” El president del Parla-ment, Roger Torrent, va agraira Casals la seva “força” i“tendresa”. “Gràcies compa-nya, mestra, amiga per tot el

que ens vas ensenyar i per totel que ens vas donar”, va dir aTwitter. Carme Forcadell tam-bé va expressar enyorançaper Casals i per les seves “pa-raules”, “determinació” i“somriure”. Per Jordi Turull, eltestimoniatge del seu taran-nà ha de guiar l’independen-tisme. “Serem invulnerablessi estem junts”, va recordar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Dos anys sense Muriel Casals

El coronel de la GuàrdiaCivil Diego Pérez de losCobos va insistir ahir da-vant la jutgessa de l’Au-diencia Nacional CarmenLamela a acusar el majordels Mossos Josep LluísTrapero de connivènciaamb els impulsors de l’1-

O, i va afirmar que la poli-cia catalana hauria pogutevitar el referèndum con-fiscant ordinadors i ur-nes. Amb aquesta actua-ció, va afirmar, “hauriaestat clarament factible”impedir les votacions,perquè hauria “deshabili-tat les possibilitats d’ac-tuació als col·legis electo-rals establerts i coneguts

prèviament”. Segonsl’ACN, durant la seva de-claració Pérez de los Co-bos va contradir el testi-moni de Trapero pel quefa a les ordres de la jutges-sa respecte dels criteris de“proporcionalitat” a se-guir a l’hora d’evitar el re-ferèndum. Segons ell, totsels cossos policials van re-bre “indicacions clares”

d’evitar “a tot preu” el re-ferèndum. Va reiterar ai-xí davant l’Audiencia Na-cional la versió donada da-vant el Tribunal Suprem,quan va acusar els Mossosd’inacció, va defensar l’ac-tuació de les policies espa-nyoles i va afirmar que “elcompliment de la llei ésper sobre de la convivèn-cia ciutadana”. ■

Pérez de los Cobos diu que Traperohauria pogut evitar el referèndumRedaccióMADRID

El coronel Diego de los Cobos, responsable del dispositiupolicial de l’1-O, arriba ahir a l’Audiencia Nacional ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE FEBRER DEL 2018 | Nacional | 9

1550

68-1

1820

37L

Si dissabte passat Sant Vi-cenç dels Horts va ser unclam per reclamar la lli-bertat d’Oriol Junquerasamb motiu dels 100 diesdel seu empresonament,ara l’ANC i Òmnium Cul-tural han convocat novesmobilitzacions per tornara exigir que els quatre pre-sos polítics surtin de lapresó. En aquest cas, lesconcentracions seran de-mà, divendres, coincidintamb els quatre mesos quefa que el president d’Òm-nium, Jordi Cuixart, i l’ex-

president de l’ANC i actualdiputat, Jordi Sànchez,van entrar a la presó.

La convocatòria, que lesorganitzacions han llan-çat per les xarxes socials,serà demà a les set de latarda davant de tots elsajuntaments de Catalu-nya sota el títol Il·luminala Llibertat. A Barcelona,però, s’ha preparat unamobilització diferent. Laconvocatòria oficial és ales set de la tarda a la plaçaSant Jaume, on hi hauràuna acte polític amb la lec-tura d’un manifest i parla-ments i on és possible quehi hagi familiars dels pre-

sos i dels exiliats. Despréscomençarà una caminadapopular a peu fins a la pre-só Model. A partir de les 9del vespre, les dues enti-tats sobiranistes hi durana terme “un acte de protes-ta”. La Model s’ha conver-tit en un dels trumfos del’obra del govern legítim,que va aconseguir que estanqués després de 113anys de funcionament i demultitud de reivindica-cions.

També és un espai ons’han organitzat actessimbòlics per reclamarl’excarceració dels presos iel retorn a casa dels exi-

liats, com ara una cantadade nadales i la trobada dememòria històrica Justí-cia pels crims del fran-quisme.

Marxa il·luminadaEstà previst que la cami-nada entre la plaça Sant

Jaume i la Model –un re-corregut de vora tres qui-lòmetres– es faci amb lail·luminació dels mòbils,tal com es va fer durant lamassiva manifestació delcarrer Marina del passat11 de novembre, quanmés de 750.000 persones,

segons la Guàrdia Urbana,van sortir al carrer.

La intenció dels orga-nitzacions és que amb ac-tes com els de demà ningús’oblidi sobre la dramàticasituació que viuen els pre-sos polítics, els exiliats i elsseus familiars. ■

M.B.BARCELONA

Concentracionsi una caminadapels presos políticsa Coincidint amb els quatre mesos de l’empresonamentdels Jordis, l’ANC i Òmnium han convocat actes de protesta

La marxa prevista a Barcelona també s’il·luminarà, com la manifestació del novembre ■ A.P.

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE FEBRER DEL 201810 | Nacional |

L’acusació d’adoctrinar ales escoles que viatja des deMadrid a Barcelona va re-córrer el sentit invers i vaarribar ahir al Congrés, onel president Mariano Rajoyva haver d’explicar –peruna pregunta de GabrielRufián (ERC)– el perquèdel pla firmat pel Ministerid’Educació i el Ministeri deDefensa per patrocinar laimatge de les forces arma-des entre els alumnes deprimària i secundària amblliçons com ara que l’him-ne i la bandera d’Espanyasón el “compromís dels es-panyols amb la pau”.“Sempre he pensat que ésmolt positiu que els jovesconeguin i sàpiguen apre-ciar la tasca de les forcesarmades en la defensa de lanostra llibertat, no hi veigres reprotxable, franca-ment”, va defensar el pre-sident espanyol.

Després d’una primeralegislatura en què el llavorsministre d’Educació, José

Ignacio Wert, va confessarque l’“interès” seu era “es-panyolitzar els nens cata-lans”, els ministres ÍñigoMéndez de Vigo i María Do-lores de Cospedal (Defen-sa) es disposen ara a om-plir el programa educatiu

amb temari militar i laglossa dels símbols esta-tals. En una resposta prè-via a la diputada socialistaMari Luz Martínez Seijo, elgovern de Rajoy va revelarque el Centro Nacional deInnovación e Investiga-

ción Educativa (CNIIE)–ens dependent d’Educa-ció– ha elaborat un temariper als docents centrat entots els símbols (del rei al’himne) però sobretot enl’exèrcit, perquè dona “a lasocietat un servei essen-

cial: la pau”. I ahir Rajoy valloar a l’hemicicle el temari“basat en dues lleis consti-tucionals perfectamentdemocràtiques”. “És moltpositiu que els joves, a mésde formar-se en matèriesacadèmiques, aprenguin a

respectar valors univer-sals, socials i democràticsque recull la Constitució iel respecte a la llei”, va dirRajoy, ovacionat pel PP.

En la rèplica, Rufián vairritar Rajoy i el PP amb unrecitat castís. “Para for-mar españoles hondos ypatriotas, austeros, Espa-ña resurge gloriosa por elesfuerzo gigante por sushijos. La ceremonia de co-locar la bandera antes deempezar las clases y ar-riarla al terminar, mien-tras se entona el himnonacional, es obligatoriapara todas las escuelas.Sap què és? Són extractesde les normes per a l’escolapública i primària del 16 demaig de 1939”, va dir Ru-fián tot desfermant la re-mor dels diputats del PP.“Entenc que algun delsseus s’ha posat firme ara.Vol recuperar això 80 anysdesprés? Tingui la decèn-cia i la vergonya de deixarde dir que a Catalunyas’adoctrina: el que volem ésun país on els nens sàpi-guen què és la solidaritatabans que la legió i la cabrai coneguin Marcos Ana–pres polític del franquis-me durant 23 anys– abansque Letícia Ortiz”, va exi-gir Rufián a Rajoy. “Vostèsegueixi remetent-se altango...”, el va menystenirel president, tot recordant-li que ERC va votar a favorde les lleis de Defensa(2005) i d’Educació(2006) de José Luis Rodrí-guez Zapatero. ■

David PortabellaMADRID

a Aplaudeix que alumnes de primària “sàpiguen apreciar” les forces armades a Rufián l’irritaequiparant-ho a les normes escolars de 1939 a L’acord d’Educació i Defensa associa l’himne i la pau

Rajoy defensa que s’ensenyiels nens a estimar l’exèrcit

Tardà i Rufián, ahir, als seus escons del grup d’ERC al Congrés durant la sessió de control al govern ■ JUAN CARLOS HIDALGO / EFE

i Catalunya vol un sectorpúblic de més qualitat,aleshores és necessariun increment dels im-

postos. Aquesta és la conclusióque van coincidir a assenyalarels ponents del debat Pressiófiscal: més o menys?, el primerdels que es duran a terme en elmarc del Congrés ParticipatiuCatalunya i Futur, que preténdebatre el futur del país. “Lapressió fiscal depèn del nivell deserveis públics que demanin elsciutadans”, va assenyalar elprofessor d’economia de la Uni-

Sversitat de Barcelona Josep Ma-ria Duran, que alhora va recor-dar que els impostos “són lafont d’ingressos dels governsper finançar la despesa públi-ca”. De fet, segons Duran, exis-teix “certa miopia” en la percep-ció del que rebem a través delsimpostos: dos terços de la socie-tat consideren que reben me-nys del que paguen. I, precisa-ment, l’economista i assessorafiscal Anna Rossell va alertarque “quan es genera la sensacióque un impost és injust, creix elfrau fiscal”, i va sostenir que elscontribuents “haurien d’exigiruna major diligència a l’Estatsobre com inverteix la despesa”.

A banda de la funció de re-captació dels impostos, els po-nents també van defensar-loscom una eina per a la redistri-bució de la riquesa. A l’Estat es-panyol, però, els impostos nocompleixen prou aquesta finali-tat, segons va apuntar l’econo-mista Marta Espasa, que és di-rectora de Tributs i Jocs de laGeneralitat: “El sistema fiscalespanyol redueix un 2,8% lesdisparitats de renda, i això ésmolt poc”, va destacar. En com-paració amb la resta d’Europa,Espanya té una pressió fiscal in-ferior a la majoria d’estats, si-tuant-se només per sobre delspaïsos de l’est i d’Irlanda. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Debat sobre el futur del país

PRESSIÓ FISCAL · Alguns experts aposten per una pujada dels tributs perquè es tradueixi en uns serveis públics de mésqualitat ENDAVANT · El Congrés Participatiu Catalunya i Futur debat des d’aquesta setmana com construir el futur del país

Judit LariosBARCELONA

Cal un increment dels impostos?

Membres del consell directiu del Congrés Participatiu Catalunya i Futur,durant els debats de presentació de l’esdeveniment ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE FEBRER DEL 2018 | Nacional | 11

El color groc torna a estaren el centre de la polèmica.El gerent de Catgas Ener-gia, l’empresa que patroci-na l’equip de futbol sala deSanta Coloma de Grame-net, Pere Gran, asseguraque el regidor d’Esports, elsocialista Dani Salgado,pretenia prohibir la publici-tat que l’empresa de submi-nistrament d’energia ins-tal·la al cercle central de lapista on es disputen els par-tits “pel fet de ser groga”,amb les connotacions polí-tiques que comporta.

“Em va arribar a dir queel groc estava prohibit”, as-segura Gran, una acusacióque tant Salgado com elconsistori colomenc, a tra-vés d’un comunicat, es vanafanyar a desmentir. Se-gons l’Ajuntament, l’únicque s’ha exigit a Catgas ésque la publicitat del cerclecentral no tapi el logotip dela ciutat, tenint en compteque es tracta d’un pavellómunicipal i que alguns delspartits de l’equip, que mili-ta a la primera divisió, sónretransmesos per televisió.Pere Gran, però, contra-

ataca assegurant: “Aques-ta és l’excusa que s’han in-ventat ara, ja que no tinccap problema que es vegi elnom de la ciutat.”

Ahir, el president delclub de futbol, Vicenç Gar-cía, va rebre una carta sig-nada pel tinent d’alcalded’Esports, Diego Arroyo, ones recorda que l’Ajunta-ment “no té cap inconve-nient amb el color de la pu-blicitat” i que “ni posa ni po-sarà cap impediment” enl’elecció del groc, però insis-teix que o bé la publicitat in-corpora el nom o l’escut dela ciutat, o s’haurà de col·lo-car en qualsevol altre in-dret del pavelló.

El gerent de Catgas En-

ergia argumenta que dar-rere l’elecció del groc “no-més hi ha la voluntat d’op-tar per un color vistós per-què tingui més impacte”,però no amaga la seva posi-ció respecte al conflicte quees viu entre Catalunya i elgovern estatal: “Condemnol’empresonament d’aques-tes persones.”

El patrocini del club defutbol sala expira aquestany i a hores d’ara no se sapsi es renovarà, tot i que Pe-re Gran avança que “de-pendrà d’alguns factorsque encara s’han de nego-ciar i que no tenen res aveure amb l’apartat econò-mic”. Ell vol, per exemple,que la roba sigui groga. ■

a Catgas acusa el PSC de voler prohibir una publicitat enun camp de futbol sala per la connotació política del groc

Un patrocini grocaixeca polsegueraa Santa Coloma

Sara MuñozSANTA COLOMA DE GRAMENET

El Futbol Sala García, el clubcolomenc que patrocina Cat-gas, va emetre ahir un comu-nicat en què lamenta la polè-mica generada envers unaresposta que encara no s’ha-via produït (en relació amb lanegociació que les diferentsparts porten a terme sobre laubicació de la publicitat està-tica al pavelló) atès que “està

La publicitat que ha estat l’origen de la polèmica ■ CATGAS ENERGIA

perjudicant notablement laimatge de l’entitat”. El club escompromet a respectar laposició de l’Ajuntament i, enrelació amb les declaracionsdel gerent de Catgas Energia,l’entitat deixa clar que “lesdecisions sobre el present i elfutur de Futbol Sala Garcíanomés depenen del presi-dent i de la seva junta”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El club se’n desmarca

1362

09-1

1823

09T

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE FEBRER DEL 201812 | Nacional |

1550

46-1

1796

72w

L’Ajuntament de Barcelo-na va fer ahir una nova cri-da institucional a la posa-da en llibertat dels presospolítics. L’instrument perexpressar aquest pronun-ciament va ser la lecturad’una declaració a la co-missió de Presidència que,com a singularitat, sol·lici-ta per primer cop l’acosta-ment d’Oriol Junqueras,Joaquim Forn i Jordi Sàn-chez i Jordi Cuixart a pre-sons catalanes mentre noes produeixi aquesta ex-carceració. Una petició

que el text justifica perqüestions “d’humanitat”ja que l’allunyament peni-tenciari suposa “un càstigsocial que vulnera elsdrets reconeguts en el dretinternacional i atemptacontra els drets humans”.

El document va ser sub-scrit per Barcelona en Co-mú, el PDeCAT, ERC, laCUP i el regidor no adscritGerard Ardanuy. En trac-tar-se d’una declaració enformat institucional,aquesta simplement vaser llegida i, per tant, no esva produir un debat políticque tenia probabilitats ele-vades d’enrarir-se. I és

que, a banda de les engan-xades que tota discussiósobre el procés acaba sus-citant amb les bancadesde Cs o el PP, entre els par-tits sobiranistes va provo-car un cert desassossec lanegativa del PSC a ratifi-car el text. L’argumentque van donar els socialis-tes per no fer-ho és quel’articulat no expressa

“respecte per les decisionsjudicials”. En una clau jamés inequívocament polí-tica, el PSC també retreu al’alcaldessa de Barcelonaque vulgui “traslladar eldebat independentista” alconsistori.

En aquesta situació,Ada Colau està preparantuna recepció, que serà pre-sidida per ella mateixa, als

familiars dels quatre em-presonats i que vol ser unacte públic d’homenatge ireconeixement. Aquest,però, tindrà una connota-ció especial en el cas de Joa-quim Forn, exregidor del’Ajuntament de Barcelonai persona molt apreciadaper molts dels seus càrrecs,treballadors o periodistesque hi fan vida. ■

Francesc EspigaBARCELONA

Barcelona demanal’acostament delspresos a Catalunyaa Colau presidirà un acte d’homenatge als familiars deJunqueras, Forn i els Jordis a El PSC no dona suport a la petició

Un moment de la manifestació que es va fer el mes de novembre passat a Barcelona perreclamar la posada en llibertat dels presos polítics ■ ANDREU PUIGMalgrat que el PDeCAT li ho

va demanar, el govern de Co-lau no pensa demanar, perara, una reunió de la comissióbilateral amb l’Estat per trac-tar dels efectes que la inter-venció de la Generalitat pel155 té sobre la ciutat. Laqüestió amoïna, però l’execu-tiu local té vies de diàlegobertes amb l’equip de Rajoyque han permès desencallar,per exemple, la Sagrera.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’impacte del155 sobre lacapital catalana

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE FEBRER DEL 2018 | Nacional | 15

1646

03-1

1819

74L

a causa general contra l’in-dependentisme avança in-exorablement sota el liderat-

ge del jutge Lamela. És una ope-ració de criminalització que hatraspassat els límits de l’estat dedret. Les interlocutòries del jutgepenalitzen les opinions, crimina-litzen el fet de ser independentis-ta i cerquen la mort política delsencausats. L’objectiu és paralitzari derrotar les aspiracions republi-canes aprofundint en la desmora-lització dels presos. L’Espanya in-alterada assumeix d’esquerra adreta la regressió democràticaespanyola sense moure un dit nibadar boca. El nostre procésd’autodeterminació ha deixat aldescobert que el franquisme vaposar fi a aquella altra Espanya,democràtica, progressista, repu-blicana. Avui Espanya és abansque la democràcia i la veritat: elministre Catalá avança sentèn-cies; el govern espanyol tritura laindependència judicial, pressionael Tribunal Constitucional i forçala màquina per desfer el resultatde les eleccions que en el marcdel 155 el mateix govern va con-vocar. L’Estat en fase repressivarutlla com una piconadora i elcamp republicà català ha hagutde recular. És així.

Estem estupefactes. Enrabiats.

L Lliurem les batalles emocional-ment: sentim pena i dolor pelspresos i les seves famílies. Convo-quem actes de suport als empre-sonats per mostrar que no elsoblidem. Però en realitat no sa-bem què fer per ajudar-los efecti-vament. Sabem que hi haurànous encausats; que malaurada-ment desenes de persones pas-saran a mans dels jutges per ha-ver militat per la independència ihaver tingut per objectiu la Repú-blica. El cas és que la sana volun-tat que els presos tornin a casa “aqualsevol preu” ens ha deixatsense eines de resistència opera-tiva. Per a la justícia espanyola,l’únic camí per eixir de la cel·la ésdeixar de ser independentista, re-tractar-se, assumir la pena, i dei-xar la política activa. Una menade reinserció feta a mida del cascatalà. No volem que hi hagi pre-sos ni encausats polítics, però nopodem permetre la humiliaciód’abandonar les pròpies posi-cions polítiques per evitar la re-pressió. O perdrem.

En vista del fet que la repressióva en augment, la nostra respostano pot ser assumir-la i adoptar-lacom a inevitable. I menys encaraadoptar la postura de recular persistema. Si dignament podemafirmar i provar que el nostre de-

licte és ser independentistes, quevolem exercir la independència endemocràcia i que aquesta és unavoluntat col·lectiva molt significa-tiva, hem de fer front polític a larepressió esquerdant el bloc poli-ticojudicial de l’Estat amb la de-fensa de les nostres posicions. Ésa dir, no cooperant amb la propa-ganda feta justícia arbitrària que

afirma la criminalització de l’inde-pendentisme. Això vol dir quehem de dur a terme accions d’au-toimmolació i/o posar-nos en riscinnecessàriament? No, això signi-fica que només com a bloc polític,com a col·lectiu, tindrem l’oportu-nitat de confrontar amb l’Estat elnostre dret a existir, a defensarles nostres idees polítiques i el

nostre programa polític. Si, encanvi, els encausats, un a un, ca-dascú amb el seu advocat, defi-neixen individualment el seu peri-ple jurídic, faran que l’Estat gua-nyi la partida repressiva i, de re-truc, les aspiracions col·lectivesdel camp republicà.

Si la causa penal contra l’inde-pendentisme és general, la res-posta republicana ha de ser gene-ral i política. Unitària i adaptable ales diferents circumstàncies deles acusacions i de les situacionspersonals i processals. Davantdels jutges hi ha d’haver una de-fensa raonada de les nostres po-sicions que no ens faci perdrellençols a cada bugada; que pro-porcioni fortalesa, arguments icapacitat de mobilització a lanostra gent; que reforci l’encau-sat en saber-se part d’un nosal-tres que camina en la mateixa di-recció. No necessitem herois icò-nics ni accions individuals de sa-crifici exemplar; necessitem lacertesa que contra la repressióanem plegats per vèncer-la i quela millor fórmula per no tenir pre-sos és fer per a l’Estat insosteni-ble el fet de tenir-los.

Amb els presos, amb els en-causats, amb tots els represaliats,tota l’empatia humana de solida-ritat per les seves circumstàncies.Però ja triguem a fer política anti-repressiva d’aquesta realitat. I,cada dia que passa, més difícil se-rà la construcció d’un front im-prescindible en tots els processosd’alliberament, el front antire-pressiu.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

El front antirepressiu, ara!

El mosaic a Montserrat reclamant la llibertat dels presos polítics ■ ACN

Xavier GodàsAlcalde de Vilassar de Dalt i sociòleg

Dos veïns de Fonollosahan estat els primers delBages a declarar al jutjatde Manresa per les càrre-gues de la Guàrdia Civil del’1 d’octubre. Es tractad’un dels ferits per la poli-cia i d’una membre de lamesa electoral que va de-nunciar que li havien ro-bat un iPad. Les declara-cions formen part de lacausa oberta per la denún-

cia d’una cinquantena deveïns del Bages per la vio-lència de l’1-O. Segons undels advocats de l’acusacióparticular, David Caselles,la jutgessa va preguntarals testimonis sobre “la se-va vivència” aquell dia i vavoler indagar sobre “el ti-pus de resistència” que elsveïns van fer. Casellas afir-ma que la jutgessa va serespecialment “incisiva” enaquestes preguntes. Ahirtambé havia de declararl’alcalde, Eloi Hernàndez,però la jutgessa ha accep-tat d’ajornar-ho. El batlleho havia demanat perquèpodia interferir en la cau-sa que s’ha obert contra ellper desobediència l’1-O. ■

Mar VicenteMANRESA / FONOLLOSA

Declaren els primersferits per la GuàrdiaCivil al Bages l’1-O

a Són dos veïns deFonollosa que vandenunciar danys i elrobatori d’una tauleta

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE FEBRER DEL 201816 | Nacional |

178372-1162426®

dmetent parcialment unrecurs presentat pel go-vern socialista de Rodrí-guez Zapatero, el Tribunal

Constitucional (TC) ha declaratnul·la la condició de llengua d’úspreferent per a totes les institu-cions de l’Aran que atorga a l’ara-nès la Llei 35/2010 de l’occità, ara-nès a l’Aran, del Parlament català.El tribunal considera que l’aranèsno pot tenir preeminència sobre lesaltres dues llengües oficials de laVal d’Aran, el català i el castellà.

Quines conseqüències pràcti-ques té aquesta sentència? Poques,si ens fixem en Catalunya desprésque el TC va passar el ribot a l’Esta-tut arran del recurs del PP. El2010, aquest tribunal també va de-clarar nul l’apartat de l’article 6 quefixava el català com a llengua d’úspreferent de les administracionspúbliques i els mitjans de comuni-cació públics a Catalunya. Aquellasentència, a la qual la de l’aranès esremet, estableix que totes les llen-gües oficials són d’ús normal, peròreconeix que el legislador pot adop-tar mesures de política lingüísticatendents a corregir situacions his-tòriques de desequilibri.

El síndic d’Aran, Carlos Barrera,és de l’opinió que la sentència no hade suposar gairebé cap alteració aefectes pràctics, ja que des del Con-selh Generau optaran per canviarel terme d’ús “preferent” pel de“normal” a la llei de l’occità. “Ésmés una afectació de prestigi, su-port, acompanyament i protecció”a la llengua, explica el síndic, quelamenta que per part de l’Estat es-panyol s’interpreti la definició “pre-

A

ferent” com un aspecte “perillós”.El síndic es mostra optimista de ca-ra a seguir desenvolupant la llei delrègim especial de la Val d’Aranaprovada el 2015 i explica que la ve-ritable “preservació, conservació ipotenciació de les llengües és l’or-gull d’utilitzar-les”, posant èmfasien la idea que el més rellevant ésl’ús social. En aquest sentit, recordaque l’aranès és “l’únic vestigi de lallengua occitana que compta ambuna normalització i oficialitat”.

Unitat d’Aran (UA) també hamanifestat el seu desacord amb lasentència del TC i considera quel’ús del terme “preferent” no hauriade ser considerat en detriment de la

resta de llengües oficials, “que sónclarament predominants’’, sinó quehauria de ser un “incentiu per a lallengua minoritzada’’. Creu queaquesta sentència no hauria de des-virtuar el conjunt del marc legisla-tiu de la llei de l’Aranès, així com elspreceptes de la llei d’Aran o del ma-teix Estatut respecte a l’aranès, jaque tots continuen vigents, recla-ma el desplegament conjuntd’aquestes lleis i fa especial incidèn-cia en la falta de finançament quearriba del govern per a l’aranès, jaque només es disposa d’un pressu-post de 60.000 euros dels 40 mi-lions que es destinen anualment apolítica lingüística a Catalunya.

El consell permanent de l’Insti-tut d’Estudis Aranesi – AcadèmiaAranesa dera Lengua Occitana(IEA) ha alertat que sense un“tractament de preferència, senseproteccions afins, que compensinel desequilibri existent respecte deles altres dues llengües oficials’’ a laVal d’Aran, l’aranès està amenaçatd’una “ràpida desaparició’’. Peraixò insta les institucions catalanesi araneses perquè aquesta “cancel-lació de la preferència lingüísticade l’aranès serveixi com a motorper incrementar la presència del’aranès i la seva potenciació i pro-moció’’ tant a la Val d’Aran com aCatalunya. ■

SENTÈNCIA · El Tribunal Constitucional anul·la la preferència de l’aranès davant el català i el castellàCONSEQÜÈNCIES · No es posen en qüestió les polítiques lingüístiques destinades a corregir la seva situació de desequilibri

Joan PoyanoVIELHA E MIJARAN

Minoria aprotegirOccitània engloba lapart sud-oest del’arc alpí, Aquitània,Lemosin, Lengadòc,Alvèrnha i Provença.Parlen occità unstres milions de per-sones. Només a Ca-talunya té conside-ració jurídica i pro-tecció. L’aranès ésparlat per unes5.000 persones, lameitat dels habi-tants de l’Aran.

L’aranès, sense preferència

Quatre noves publicacions en aranès de l’IEA, presentades el mes passat ■ CONSELH GENERAU D’ARAN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 15 DE FEBRER DEL 201818 | Nacional |

3811

12-1

1341

22w

Pau Roig Propietari de l’Hotel Campi de Músser i impulsor de la iniciativa per convidar murcians al Pirineu

VACANCES PAGADES · Hotelers del Pirineu conviden ciutadans deMúrcia víctimes de la repressió policial LA TORNA · La campanya és unareacció al premi de la patronal hotelera per als policies que van ser a l’1-O

M. RoviraLLEIDA

a plataforma Pirineus conEllos ha decidit convidarels veïns de Múrcia quevan ser víctimes de la re-

pressió policial per les sevesprotestes contra el mur del’AVE. Diversos hotels i establi-ments rurals de l’Alt Urgell i laCerdanya els ofereixen la possi-bilitat de passar gratuïtamentun cap de setmana, el primerdel mes de maig, al Pirineu cata-là. La iniciativa neix com a res-posta a la decisió de l’associaciód’hotelers murcians de regalarvacances als agents de la policiaespanyola i la Guàrdia Civil quevan participar en el dispositiude l’1 d’octubre.

Com se’ls va ocórrer regalarcaps de setmana?La idea la va tenir en Pep Lizan-dra, un veí de la zona que ésmolt actiu impulsant diferents

L

“Volem enviarun missatge aEspanya”

iniciatives. Em va dir que des-prés de veure el que feien a Múr-cia amb els policies que van par-ticipar en el dispositiu de l’1-O,aquí podríem oferir allotjamenta la gent de Múrcia que ha patitla repressió policial. A mi em vasemblar bona idea. Vam anarcontactant amb altres hotelers ide mica en mica ens vam anarposant d’acord.

La gent del Pirineu està al cor-rent de les garrotades que varepartir la policia a Múrcia?Han sortit a les notícies i als dia-ris. Per això vam reaccionar ai-xí quan vam saber que els hote-lers murcians premiaven els po-licies que havien vingut aquí.Ells volen premiar els qui vandesplaçar-se a Catalunya, perònosaltres entenem que són uncol·lectiu. A més, cal suposarque alguns dels que van venir aCatalunya l’1 d’octubre tambéhavien participat en les càrre-gues d’allà.

Quants establiments s’han su-mat a la campanya?De moment, entre 25 i 30. I pot-ser seran més perquè anem re-bent trucades de gent que himostra interès. Estem en cons-trucció. Per exemple, la ideaoriginal era oferir l’Alt Urgell i laCerdanya, però potser acaba-rem estenent-nos més.

Amb el ressò que està tenint laidea, veu possible que establi-ments del Pla de l’Estany, laGarrotxa i les Terres de l’Ebre,per posar tres exemples, tambés’hi vulguin sumar?La intenció era fer-ho al Piri-neu, però si s’estén arreu de Ca-talunya, cap problema. Ja hoveurem, anem fent sobre lamarxa. La veritat és que no es-peràvem tant de ressò i no hotenim planificat. No hem rebutcap allau massiva de trucades,però sí que ens han trucat al-guns establiments de la zona deLleida per posar-nos de mani-

fest que hi estan interessats.

L’oferta no escatima detalls.Vam pensar que si ha de venirgent des d’allà, el viatge de se-guida s’allarga sis o set hores.No els podem convidar a dinar iavall. Almenys, que els valgui lapena venir. Els oferim la possi-bilitat de passar tot un cap desetmana gratis. Amb estada imenjar, tot pagat. A més, volemincloure-hi activitats comple-mentàries, com ara excursionsamb raquetes de neu, tast enformatgeries, excursions a ca-vall o activitats termals.

Amb aquestes condicions, pot-ser se’ls presenten catalansdient que ells també van seratonyinats. N’hi ha una colla.Amb la idea volem enviar unmissatge a Espanya. A Catalu-nya ja estem tots ficats dins elmateix sac.

I com ho faran per saber si el mur-cià que arriba va ser atonyinat osimplement és un penques?Ja ho hem pensat això. No te-nim cap manera de saber-ho delcert perquè és molt difícil de de-mostrar. Confiem en la bona fede les persones. ■

L’hoteler Pau Roig ha impulsat la iniciativa juntament amb Pep Lizandra,que apareix a la dreta de la imatge ■ E. BUSOMS / ACN