1101800_1a_unidad

8/17/2019 1101800_1a_unidad

http://slidepdf.com/reader/full/11018001aunidad 1/13

P R I M À R I A

Llengua

L’essencial de

8/17/2019 1101800_1a_unidad


L’essencial de Llengua, per a sisé curs de Primària, és una obra

col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el Departament

d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L. /

Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz

i Immaculada Gregori Soldevila.

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

TEXT

Lluïsa March Soler

IL·LUSTRACIÓARTIMAGOS (Malena F. Alzu i Esther Pérez-Cuadrado)

EDICIÓ EXECUTIVA

Lluïsa March Soler

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Immaculada Gregori Soldevila

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIAMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Les activitats no s’han de realitzar en cap cas en el llibre.

Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen

són models perquè l’alumnat els copie en un quadern.

8/17/2019 1101800_1a_unidad


S’acosta el final de sisé curs i, per tant, el final de l’etapa

d’educació primària. En aquests sis anys has aprés i has

madurat molt. Queden ja ben lluny aquells inicis en què

començaves a llegir, a escriure, a resoldre les primeres

operacions matemàtiques, a conéixer la natura, a interpretar

mapes, a aproximar-te a la història…

Ara ha arribat un moment molt important…, si bé es tracta

tan sols d’un pas més: has de superar una prova que tanca

l’etapa de primària i per a la qual, sens dubte, estàs

perfectament preparat. De segur que et serà més fàcil

del que et penses, perquè tens una gran experiència

i molts coneixements i destreses que has anat adquirint

al llarg d’aquests cursos.

Després, quan tornaràs de les vacances, començaràs

l’educació secundària obligatòria (ESO). Aleshores haurà

arribat per a tu, i per a tots els teus companys i companyes,

un repte nou. Et sentiràs major i, sens dubte, diferent.

En les pàgines d’aquest llibre trobaràs el més important,

les qüestions fonamentals, de tots aquests anys d’estudi

i d’aprenentatge, per comprovar El que has de saber

i El que has de saber fer . El podràs consultar

per a repassar i també per a practicar i exercitar-te.

A més, com que els continguts seleccionats estan

molt resumits, no et costarà gens recordar l’essencial.

Prova-ho! Trau-ne profit!

I, naturalment, no oblides que saps i saps fer-ho.

De manera que… avant!

Què és L’essencial ?

8/17/2019 1101800_1a_unidad


Índex Vocabulari

EL QUE HAS DE SABER

El diccionari6

Relacions de significat 6

Formació de paraules 8

EL QUE HAS DE SABER FER

Utilitzar el diccionari 10

Identificar relacions

de significat entre paraules 10

Conéixer i aplicarels mecanismes de formacióde paraules 11

Gramàtica

EL QUE HAS DE SABER

La comunicació.El llenguatge i les llengües 12

La paraula 13

El substantiu 14

L’adjectiu 16

Els determinants 17

Els pronoms 20

El verb 21

Els adverbis 30

Els enllaços 30

Els enunciats. L’oració 31

El text 33


Identificar les principalsformes de comunicació 34

Reconéixer alguns tretsidentificadors del valencià 34

8/17/2019 1101800_1a_unidad


Diferenciar els elementsque componen les paraules 35

Identificar i analitzarels substantius 35

Reconéixer i analitzarels adjectius 36

Identificar i utilitzarcorrectament els determinants 36

Identificar diverses classesde pronoms 37

Identificar i analitzar els verbs 38

Identificar i classificar adverbis

i locucions adverbials 40

Reconéixer els enllaçosi la seua funció 40

Analitzar oracions 41

Reconéixer les característiquesdels textos 41

Ortografia

EL QUE HAS DE SABER

L’ús de la majúscula 42

L’escriptura de les grafies 42

L’accentuació 45

La dièresi 46

El guionet 46

L’apòstrof 47

La contracció 47

Els signes de puntuació 48


Escriure majúscula quan cal 50

Identificar les grafies ambquè es representen els sons 50

Aplicar les normesd’accentuació 52

Utilitzar la dièresi correctament 53

Conéixer i aplicar els diversosusos del guionet 53

Apostrofar correctament 54

Identificar les contraccions

i fer-les quan cal 54

Usar correctament els signesde puntuació 55

Literatura

EL QUE HAS DE SABER

Els textos literaris 56

Els textos narratius 56

Els textos poètics 58

Els textos teatrals 61


Identificar textos literaris 62

Analitzar textos narratius 62

Analitzar textos poètics 63

Reconéixer els elementsbàsics dels textos teatrals 63

Tipologia textual

EL QUE HAS DE SABER

Altres tipus de textos 64


Reconéixer i escriure diversostipus de textos 68

5

8/17/2019 1101800_1a_unidad


El diccionari

El diccionari és el llibre on es recullen les paraules d’unallengua i els seus significats seguint un ordre alfabètic.

A més del significat de les paraules, els diccionaris solenaportar altres tipus d’informació, com ara quina classe deparaula és, quines característiques gramaticals presenta,en quines frases fetes o expressions apareix, etc.

Ús del diccionari

A l’hora d’utilitzar el diccionari cal tindre en compte les característiques següents:

Les paraules hi estan ordenades alfabèticament lletra a lletra. Així doncs, si duesparaules comencen per una mateixa lletra, hem de fixar-nos en la lletra següent pera saber quina va davant de l’altra en el diccionari, i així successivament.

Les paraules que varien segons el gènere, el nombre, la persona, etc., es troben enel diccionari sempre en la mateixa forma: els substantius en singular (casa), elsadjectius en masculí singular ( blanc) i els verbs en infinitiu ( riure).

Quan una paraula té diversos significats, cada significat va precedit d’un número.

Tipus de diccionarisSegons la informació que aporten sobre les paraules, els diccionaris poden ser dediversos tipus: diccionari general (recull totes les paraules d’una llengua i els seussignificats), diccionari enciclopèdic (a més de les paraules del diccionari general, in-clou noms de llocs, personatges, etc., i informació detallada sobre aquests), diccio-nari de traducció (indica com es diuen i s’escriuen les paraules d’una llengua en unaaltra), diccionari visual (presenta les paraules en làmines il·lustrades agrupades temà-ticament), diccionari de sinònims i antònims, diccionari ortogràfic i de pronúncia...

Hui dia també hi ha diccionaris en línia, que són aquells que es poden consultar perInternet.

Relacions de significat

Les paraules d’una llengua estableixen diversos tipus de relacions les unes amb lesaltres en funció del significat o dels significats que tenen.

Sinonímia

Dues paraules són sinònimes quan tenen el mateixsignificat. Per exemple, encisam i lletuga són parau-les sinònimes.

EL QUE HAS DE SABER

encisam = lletuga

6

8/17/2019 1101800_1a_unidad


Antonímia

Dues paraules són antònimes quan tenen significats contraris. Per exemple, negre i

blanc són paraules antònimes.

Polisèmia

Les paraules polisèmiques són les que tenen més d’un significat. Per exemple, laparaula caragol té diversos significats.

Homonímia

Dues paraules són homònimes quan es pronuncien exactament igual, s’escriguen ono de la mateixa manera. Per exemple, les paraules coure (‘tipus de metall’) i coure

(‘cuinar un aliment per efecte de la calor’) o maça (‘eina semblant al martell’) i massa

(‘en excés’) són homònimes.

Paronímia

Dues paraules són parònimes quan s’assemblen tant en la forma o es pronunciend’una manera tan semblant, que es poden confondre. Per exemple, les paraules

actitud i aptitud són parònimes.

Les paraules tabú i els eufemismes

Les paraules tabú són aquelles que intentem evitar usar perquè ens resultenofensives o poc elegants. Les paraules o expressions que utilitzem per a substituir lesparaules tabú són els eufemismes. Així doncs, per exemple, l’expressió tercera edat és un eufemisme per a substituir la paraula tabú vells.

El sentit literal i el sentit figurat

El sentit literal d’una paraula és el significat que té en origen. El sentit figurat, encanvi, és el significat que aquesta paraula adquireix a partir de l’ús expressiu que se’nfa. Per exemple, sol en sentit literal és l’estrella al voltant de la qual giren tots els pla-netes del sistema solar, mentre que sol en l’expressió ser un sol adquireix el significatfigurat de ‘persona encantadora’.

VOCABULARI

caragol m 1. Mol·lusc que té closca

en forma d’espiral. 2. Clau o cilindreamb rosca. 3. Rínxol de cabells.

7

8/17/2019 1101800_1a_unidad


Les frases fetes, els refranys i les interjeccions

Les frases fetes són expressions que tenen un significat diferent, en conjunt, delque tindrien si sumàrem els significats de cada una de les paraules que les compo-

nen. Per exemple, mossegar-se la llengua no vol dir ‘prémer la llengua amb lesdents’, sinó ‘callar’.

Els refranys són frases o sentències d’origen popular que es diuen sempre de lamateixa manera i que contenen algun ensenyament. Per exemple, abril finat, hivern

acabat és un refrany que indica que a finals d’abril comença a fer ja bon oratge.

Les interjeccions són paraules o grups de paraules que presenten sempre la ma-teixa forma i que s’usen per a expressar emocions, establir comunicació entre elparlant i l’oient, etc. Per exemple, eh! o mare meua! funcionen com a interjeccions.

La família de paraules

Una família de paraules està composta per totes les paraules que s’han format apartir d’una mateixa paraula. Per exemple, les paraules llimera, llimoner i llimonada pertanyen a la família de paraules de llima.

Les paraules de la mateixa família coincideixen parcialment en la forma ( llimera, llimo-

nada...) i comparteixen alguns trets de significat.

El camp lèxic

Un camp lèxic és un conjunt de paraules relacionades amb un mateix tema. Perexemple, les paraules paleta, pinzell o pintor formen part del camp lèxic de la pintura.

Formació de paraules

La llengua disposa de mecanismes i procediments variats per a formar paraules noves.Segons la manera com s’han format, podem distingir diversos tipus de paraules.

Paraules primitives i paraules derivadesLa paraula primitiva és aquella a partir de la qual es formen totes les paraules d’unamateixa família. La resta són totes paraules derivades. Per exemple, en la família deparaules formada per carn, carnisser , carnívor , acarnissar ..., la paraula primitiva éscarn i les altres en són derivades.

EL QUE HAS DE SABER

LA PINTURA

paletapinzell

pintor ...

8

8/17/2019 1101800_1a_unidad


Les paraules derivades es formen mitjançant dos procediments bàsics: la prefixació ila sufixació.

La prefixació consisteix a afegir davant de la paraula primitiva una partícula ano-

menada prefix. Exemple: pre- + història → prehistòria.La sufixació consisteix a afegir darrere de la paraula primitiva una partícula anome-nada sufix. Exemple: història + -dor → historiador .

A vegades, en afegir un sufix a una paraula, aquesta canvia de categoria gramatical.Per exemple, en afegir el sufix -ejar al substantiu estiu es forma el verb estiuejar .

Alguns dels sufixos més habituals són els diminutius, que expressen la idea de‘menut’ (casiua, armariet ) o d’afecte ( mareta); els augmentatius, que aporten laidea de ‘gran’ ( pedrota, peuàs); i els gentilicis, que indiquen el lloc d’on és unapersona, un producte, etc. ( Alcoi + -à / -ana→ alcoià / alcoiana).

Paraules simples i paraules compostes

Les paraules simples són paraules primitives o parau-les derivades formades per prefixació o sufixació. Perexemple, sol és una paraula simple.

Les paraules compostes són les que estan formadesper la unió de dues o més paraules simples. Per exem-ple, para-sol és una paraula composta.

Paraules onomatopeiques

Les paraules que s’han format per imitació de determi-nats sorolls són paraules onomatopeiques. Perexemple, la paraula raucar és onomatopeica.

Neologismes i estrangerismes

Els neologismes són les paraules que es creen per poder anomenar coses, accions,professions, etc. que abans no existien. Per exemple, la paraula tauleta tàctil és unneologisme recent.

Alguns neologismes s’han format utilitzant els mecanismes de la llengua pròpia (pre-fixació, sufixació, composició...). Però, a vegades, en lloc de formar una paraula nova,s’utilitza una paraula procedent d’una altra llengua. Les paraules procedents d’altresllengües s’anomenen estrangerismes. Per exemple, escàner és un estrangerismeprocedent de l’anglés.

Les sigles

Les sigles són paraules formades a partir de la unió de les inicials de diversesparaules. Per exemple, ONG és una sigla formada a partir de les inicials de lesparaules organització no governamental .

VOCABULARI

para + sol → para-sol

raucar

Rau, rauc!

9

8/17/2019 1101800_1a_unidad


Utilitzar el diccionari

1 Escriu la forma en què buscaries aquestes paraules en el diccionari

i ordena-les tal com les hi trobaries.

portaràs blaves arcs amigues bevien

roja patins somric antics sempre

2 Busca en un diccionari general en línia les paraules destacades

i respon per a cada una.

Quin tipus de paraula és?

Quants significats té? Quin significat té ací?

Apareix en alguna expressióo frase feta? Copia’n un exemplei escriu el seu significat.

3 Escriu. Quin tipus de diccionari has d’utilitzar en cada cas?

Per a obtindre informació sobre Grenlàndia.

Per a saber com es diu entrepà en francés.Per a saber si es pronuncia la h en hàmster .

Per a saber de quina altra manera es pot dir pimentó.

Per a saber les parts d’un cotxe i on es troben.

Identificar relacions de significat entre paraules

4 Llig el text següent i localitza la paraula que es demana en cada cas.

Una entrevista important

Aquell dia, Ricard tenia una entrevista de faena

amb el cap d’una empresa molt important i

estava molt nerviós. Si tot anava bé, a partir

d’aleshores no tindria cap problema de treball.

Però, ai!, si clavava la pota perdria una

oportunitat única de millorar. Quina tensió!

Un sinònim d’ inquiet . Una frase feta.

Una paraula polisèmica. Dos homònims.

Un antònim de relaxació. Una interjecció.


BARILLETTA

La deliciosa pasta italiana que maise’n passa.

10

8/17/2019 1101800_1a_unidad


5 Escriu almenys cinc paraules en cada grup.

6 Completa amb el parònim que corresponga.

Durant la partida de cartes li van eixir dos seguits. ases / asos

Les teues paraules van produir un positiu en ell. afecte / efecte

El detectiu que tot allò és una trampa. sospita / sospira

7 Tria l’oració en què la paraula destacada està usada en sentit figurat.

A Vaig travessar el carrer. A Natàlia és una joia.

B Em va travessar amb la mirada. B M’han regalat una joia.

8 Digues a quina paraula tabú substitueixen els eufemismes següents.

defunció malalt mental donar a llum conflicte bèl·lic

Conéixer i aplicar els mecanismes de formació de paraules

9 Escriu una paraula amb cada prefix i sufix proposat i digues quina

informació addicional aporten a la paraula primitiva.

PREFIXOS re- des- sub- SUFIXOS -et -eria -dor

10 Escriu tres paraules compostes i explica com s’han format.

11 Forma la paraula onomatopeica corresponent a cada soroll.

12 Escriu dos neologismes i dos estrangerismes i explica què anomenen.

13 Copia escrivint en sigles els grups de paraules subratllats.

Has de donar el teu número d’identificació fiscal.

Lluís estudia a l’institut d’educació secundària El Clot.

Aquest país és membre de l’Organització de les Nacions Unides.

VOCABULARI

FAMÍLIA DE PARAULES DE MAR CAMP LÈXIC DEL MAR

Dring! Xiu!Piu, piu!

11

8/17/2019 1101800_1a_unidad


La comunicació.El llenguatge i les llengües

Les persones ens relacionem constantment les unes amb les altres i transmetem irebem informació contínuament sobre el que pensem, volem i sentim. Aquest procésde transmissió i recepció d’informació s’anomena comunicació.

En qualsevol procés de comunicació intervenen els elements següents: l’emissor(qui envia el missatge), el receptor (qui rep el missatge), el missatge (la informacióque es dóna), el codi (els signes que s’utilitzen per a elaborar el missatge) i elcanal (el mitjà a través del qual es transmet el missatge).

Tipus de comunicacióSegons la manera en què les persones es comuniquen lesunes amb les altres, hi ha dos tipus de comunicació.

La comunicació no verbal és la que es realitza mitjan-çant gestos, senyals visuals, senyals acústics, etc. És adir, és aquella que no utilitza paraules per a comuni-car-se.

La comunicació verbal és la que utilitza les paraules

com a mitjà de comunicació, és a dir, la que fa servir elllenguatge.

Llenguatge i llengua

Encara que a vegades es confonen, llenguatge i llengua no són el mateix.

El llenguatge és un sistema de comunicació que consisteix en la combinaciód’unes paraules amb altres per a formar missatges. Pot ser oral o escrit.

Una llengua és el conjunt concret de sons, de paraules i de regles per a combi-

nar-los que utilitza un determinat grup de persones per a comunicar-se usant elllenguatge. Cada llengua té un sons, unes paraules i unes regles de combinaciódistintes. Perquè hi haja comunicació és necessari que tant emissor com receptorconeguen la llengua que usen.

Les llengües d’Espanya. El valencià

A més del castellà, que es parla a tot Espanya, hi ha comunitats autònomes on esparlen altres llengües. Per exemple, a la Comunitat Valenciana es parla valencià, a

Galícia es parla gallec, al País Basc es parla èuscar o basc... Totes aquestes llengües,excepte l’èuscar o basc, provenen del llatí.

El valencià presenta algunes característiques pròpies que el diferencien d’altres llen-gües com el castellà. Per exemple, té e i o obertes que el castellà no té; grafies comla ç, la l·l o la ny ; moltes paraules diferents ( menjar , poma, xicotet ...), etc.

EL QUE HAS DE SABER

NO VERBAL

VERBAL

12

8/17/2019 1101800_1a_unidad


La paraula

Les paraules són conjunts de sons o lletres que expressen una idea mínima.

Sons i lletres

Quan parlem emetem sons. Hi ha dos tipus de sons: les vocals ( a, e, i , o, u) i lesconsonants ( p, t , s, r ...). En valencià les vocals poden ser obertes ( pa, mel, flor )o tancades (fil, ull, tren, dos).

Quan escrivim representem els sons amb lletres. El conjunt de totes les lletresd’una llengua és l’abecedari o alfabet. L’abecedari valencià té 26 lletres: 5 vocals i21 consonants.

A més de les lletres de l’abecedari, en valencià tenim els dígrafs, que són dueslletres juntes que representen un únic so. Els dígrafs més habituals són qu, gu,

ig, tx, tg, tj, ll , ny, l·l , rr i ss.

La síl·laba

Una síl·laba és el grup de sons que pronunciem junts en un mateix colp de veu.

Les síl·labes poden estar formades per un soo per diversos, però totes tenen almenys unavocal. Si dues vocals es pronuncien juntes enuna mateixa síl·laba es forma un diftong. Encas contrari, es produeix un hiat.

La síl·laba que es pronuncia amb més força

en una paraula és la síl·laba tònica. La restasón síl·labes àtones.

Classes de paraules

Les paraules es poden classificar segons el nombre de síl·labes i segons la posicióque ocupa la síl·laba tònica.

Segons el nombre de síl·labes, les paraules poden ser monosíl·labes ( món), bisíl-

labes ( ànec), trisíl·labes (cartera) o polisíl·labes ( margarida).Segons la posició que ocupa la síl·laba tònica, les paraules poden ser agudes, sitenen com a síl·laba tònica l’última síl·laba (camió); planes, si tenen com a síl·labatònica la penúltima síl·laba (telèfon); o esdrúixoles, si tenen com a síl·laba tònical’antepenúltima síl·laba ( piràmide).

GRAMÀTICA

DIFTONGS

ai au qua gua

ei eu qüe güe

oi iu qüi güi

ui ou quo guo

ABECEDARI

a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z

13

1101800_1a_unidad

Documents