LL ’’espècie humana a la espècie humana a la biosfera:biosfera:

la sostenibilitatla sostenibilitat

Presentació del BLOC 4Presentació del BLOC 4 Què és el desenvolupament sostenible?Què és el desenvolupament sostenible? Què entenem per Què entenem per sostenibilitatsostenibilitat?? Quins recursos es troben en perill Quins recursos es troben en perill

dd ’’esgotament? Per què?esgotament? Per què? Pot la nostra societat continuar Pot la nostra societat continuar

indefinidament consumint recursos?indefinidament consumint recursos? Quins problemes de caràcter global Quins problemes de caràcter global

només tenen solució amb la només tenen solució amb la sostenibilitatsostenibilitat??

10. Els recursos naturals10. Els recursos naturals La dependència de La dependència de ll ’’energiaenergia..

Energies renovablesEnergies renovables LL ’’aigua:aigua: un recurs imprescindibleun recurs imprescindible Els recursos Els recursos forestalsforestals El El sòlsòl com a recurs com a recurs

11. Impactes i riscos 11. Impactes i riscos naturalsnaturals

El canvi El canvi climàticclimàtic CausesCauses i i efectesefectes del canvi climàtic del canvi climàtic La La contaminaciócontaminació atmosfèrica atmosfèrica LL ’’afebliment de afebliment de la capa dla capa d’’ozóozó La pluja La pluja àcidaàcida Els riscos Els riscos sísmicssísmics Els riscos Els riscos volcànicsvolcànics

12. La petjada ecològica12. La petjada ecològica Concepte de Concepte de petjada ecològicapetjada ecològica El El desenvolupamentdesenvolupament humà humà Capital Capital SolSol, capital , capital TerraTerra La La sostenibilitatsostenibilitat

10. Els recursos 10. Els recursos naturals i lnaturals i l’’ús que en ús que en

femfem

Una ciutat sense aigua Una ciutat sense aigua (p.132)(p.132)

DD ’’on prové lon prové l’’aigua que raja de les aigua que raja de les aixetes del centre on estudies?aixetes del centre on estudies?

Quines són les fonts dQuines són les fonts d’’energia de energia de ll ’’escola? És a dir, descola? És a dir, d’’on prové lon prové l’’energia energia que fa possible que tot funcione (els que fa possible que tot funcione (els llums, els ordinadors, la calefacció, llums, els ordinadors, la calefacció, etc.)etc.)

Els recursos energètics:Els recursos energètics: Són béns que extraiem de la natura per Són béns que extraiem de la natura per

obtenir energiaobtenir energia NN ’’hi ha de hi ha de renovablesrenovables (eòlica) i (eòlica) i no no

renovablesrenovables (petroli, combustibles (petroli, combustibles fòssils)fòssils)

Hi ha energia Hi ha energia endosomàticaendosomàtica (aliments) i (aliments) i exosomàticaexosomàtica (estil de vida, biomassa) (estil de vida, biomassa)

LL ’’ús de cada tipus varia molt dús de cada tipus varia molt d’’uns uns països a dpaïsos a d’’altres (vg. Taula p. 134)altres (vg. Taula p. 134)

Perspectives en lPerspectives en l’’ús de ús de ll ’’energia:energia:

LL ’’esperança està posada en les esperança està posada en les energies energies renovablesrenovables perquè les no renovables tard perquè les no renovables tard o do d’’hora shora s’’esgotaranesgotaran

Energia Energia nuclear de fissiónuclear de fissió (no renovable) (no renovable) LL ’’hidrogenhidrogen com a combustible (renovable) com a combustible (renovable) LL ’’energia energia hidroelèctricahidroelèctrica (r)(r) LL ’’energia energia maremotriumaremotriu (r) (r) LL ’’energia energia nuclear de fusiónuclear de fusió (r) (r) Altres: eòlica, fotovoltaica, geotèrmica (r)Altres: eòlica, fotovoltaica, geotèrmica (r)

http://lasfuentesdeenergia.blogspot.com/

LL ’’or verd: els or verd: els biocombustiblesbiocombustibles

Es pot considerar Es pot considerar renovablerenovable perquè la perquè la producció és ràpida producció és ràpida (temps de creixement (temps de creixement i collita dels cultius) i i collita dels cultius) i ss’’explota a un ritme explota a un ritme equivalent al de la equivalent al de la generació del recursgeneració del recurs

El El monocultiumonocultiu de canya de de canya de sucre i de dacsa que no sucre i de dacsa que no ss’’utilitza com a recurs utilitza com a recurs alimentari substitueix els alimentari substitueix els conreus de plantes conreus de plantes alimentàries, com alguns alimentàries, com alguns cereals de gran importància cereals de gran importància en len l’’alimentació. La alimentació. La transformació massiva transformació massiva dd ’’aquests conreus ha creat aquests conreus ha creat polèmica sobretot a polèmica sobretot a Amèrica del SudAmèrica del Sud, ja que , ja que té el risc de provocar té el risc de provocar problemes alimentaris en problemes alimentaris en grans regionsgrans regions

LL ’’aigua: un recurs aigua: un recurs imprescindibleimprescindible

LL ’’aigua que usem prové daigua que usem prové d’’aigües aigües superficialssuperficials (embassaments) o (embassaments) o dd ’’aqüífersaqüífers (pous) (pous)

Usos que en fem:Usos que en fem: Ús Ús agrícolaagrícola (reg per inundació, degoteig) (reg per inundació, degoteig) Ús Ús industrialindustrial (refrigerant, paper, acer, plàstic) (refrigerant, paper, acer, plàstic) Ús Ús domèsticdomèstic (higiene, rentar, inodor, jardins) (higiene, rentar, inodor, jardins) Ús Ús energèticenergètic (energia hidroelèctrica) (energia hidroelèctrica) Ús Ús lúdiclúdic (fonts, piscines, parcs aquàtics, golf) (fonts, piscines, parcs aquàtics, golf)

LL ’’aigua és un bé escàsaigua és un bé escàs

Gràcies a lGràcies a l’’energia solar i la força de la energia solar i la força de la gravetat lgravetat l’’aigua circula per la hidrosfera, però aigua circula per la hidrosfera, però tota ltota l’’aigua dolça no és apta per a laigua dolça no és apta per a l’’ús humàús humà

La demanda dLa demanda d’’aigua pot provocar la aigua pot provocar la sobreexplotació dels aqüífers sobreexplotació dels aqüífers en zones on en zones on plou poc (costa mediterrània) i la plou poc (costa mediterrània) i la salinització salinització dels pousdels pous

Diverses activitats humanes generen Diverses activitats humanes generen residusresidus que provoquen la que provoquen la contaminaciócontaminació

Els microorganismes dels sistemes aquàtics Els microorganismes dels sistemes aquàtics autodepuren lautodepuren l’’aigua. Les aigua. Les estacions estacions depuradoresdepuradores d d’’aigües residuals eliminen els aigües residuals eliminen els contaminants i restitueixen la qualitat de contaminants i restitueixen la qualitat de ll ’’aiguaaigua

Depuradora d’aigües residuals de Lugo

Reducció del Reducció del consumconsum Augment de Augment de ll ’’eficiència de les eficiència de les

instal·lacionsinstal·lacions DessalinitzacióDessalinització d d’’aigua marinaaigua marina TransvasamentsTransvasaments d d’’aigua de aigua de

conques amb excedents conques amb excedents hídricshídrics

Solucions a l’escassetat de l’aigua:

Dessalinitzadora i central elèctrica de Gran Canària

Fem números amb Fem números amb la la factura de lfactura de l’’aiguaaigua

67000 L/90 dies = 744,4 L per dia67000 L/90 dies = 744,4 L per dia744 L/5 persones = 744 L/5 persones = 148,8 L148,8 L persona i persona i diadia(Barcelona 122 L/dia, amb (Barcelona 122 L/dia, amb estalvisestalvis podria oscil·lar entre 70 i 100 L diaris)podria oscil·lar entre 70 i 100 L diaris)

153,27 E/67000 L = 0,002 E cada L 153,27 E/67000 L = 0,002 E cada L (100 L costen uns (100 L costen uns 20 cèntims20 cèntims). L). L’’aigua aigua embotellada és molt més cara (50 c/L)embotellada és molt més cara (50 c/L)

Fem números amb Fem números amb la la factura de lfactura de l’’aiguaaigua

Sumem IVA i TMRM: 7,31 E + 30,49 E = Sumem IVA i TMRM: 7,31 E + 30,49 E = 37,8 E d37,8 E d’’impostos. 37,8·100/153,27 = impostos. 37,8·100/153,27 = 24,66 %24,66 % d d’’impostosimpostos

2 milions a 148,8 L per persona i dia, 2 milions a 148,8 L per persona i dia, durant 365 dies seria: 2·10durant 365 dies seria: 2·1066·148,8·365 = ·148,8·365 = 108624·10108624·1066 L per any. Per passar a hm L per any. Per passar a hm33 cal dividir per 10cal dividir per 1099. El resultat final és un . El resultat final és un consum anual de consum anual de 108,6 hm108,6 hm33 d d’’aiguaaigua

Els recursos forestalsEls recursos forestals Els Els boscosboscos ocupen 1/3 de les terres ocupen 1/3 de les terres

emergides i hi habiten la major part de emergides i hi habiten la major part de les espècies conegudesles espècies conegudes

Hi ha prop de 2 milions, encara que Hi ha prop de 2 milions, encara que potser més, dpotser més, d’’espècies diferents, espècies diferents, dd ’’això en diem això en diem BIODIVERSITATBIODIVERSITAT

Als Als boscos tropicalsboscos tropicals (6 % de les terres (6 % de les terres emergides) hi viuen entre el 50 i el 90 emergides) hi viuen entre el 50 i el 90 %%

Les masses forestals tenen un paper Les masses forestals tenen un paper clau en la clau en la regulacióregulació de l de l’’atmosferaatmosfera

Durant la Durant la fotosíntesifotosíntesi incorporen CO incorporen CO22 i i alliberen Oalliberen O22

Els boscos generen Els boscos generen humitat humitat i i influeixen en el influeixen en el clima localclima local: el fan : el fan més temperat més temperat i redueixen les i redueixen les oscil·lacions de zones properes oscil·lacions de zones properes desproveïdes de boscos desproveïdes de boscos

Els recursos dels boscosEls recursos dels boscos Matèries primeresMatèries primeres per a fer: mobles, per a fer: mobles,

materials de construcció, paper, aliments, materials de construcció, paper, aliments, energia, fàrmacs (anticancerígens)...energia, fàrmacs (anticancerígens)...

Fa uns anys el Fa uns anys el CARBÓ VEGETALCARBÓ VEGETAL era la era la principal font dprincipal font d’’energia primàriaenergia primària

Durant la Revolució Industrial fou substituït Durant la Revolució Industrial fou substituït pel pel CARBÓ MINERALCARBÓ MINERAL

Però encara hi ha molts països que basen Però encara hi ha molts països que basen part dels seus recursos en la part dels seus recursos en la BIOMASSA BIOMASSA dels boscos (llenya de troncs i branques i dels boscos (llenya de troncs i branques i carbó vegetal)carbó vegetal)

Més de la meitat de la fusta es gasta per a Més de la meitat de la fusta es gasta per a obtenir obtenir FUELFUEL, combustible bàsic en molts , combustible bàsic en molts països pobrespaïsos pobres

Fragas do rio Eume

LL ’’explotació dels boscosexplotació dels boscos El El creixement econòmiccreixement econòmic i la i la progressió demogràficaprogressió demogràfica

provoquen lprovoquen l’’explotació excessiva dels recursos explotació excessiva dels recursos forestalsforestals

Molts països pobres paguen Molts països pobres paguen el deuteel deute amb els rics amb els rics amb recursos naturals (fusta, minerals preciosos...)amb recursos naturals (fusta, minerals preciosos...)

Al Al BrasilBrasil la selva es converteix en pastura per la selva es converteix en pastura per engreixar el bestiarengreixar el bestiar

A A MadagascarMadagascar el monocultiu de canya de sucre el monocultiu de canya de sucre substitueix el bosc tropicalsubstitueix el bosc tropical

A A MalàisiaMalàisia part de la selva és explotada per a traure part de la selva és explotada per a traure fustafusta

A lA l’’illa de illa de KalimantanKalimantan (Indonèsia) es desfà l (Indonèsia) es desfà l’’hàbitat hàbitat natural de lnatural de l’’orangutan per a plantar palmeres per orangutan per a plantar palmeres per fer oli de palmafer oli de palma

http://teknociencia.wordpress.com/2008/12/31/pocos-motivos-para-la-esperanza-en-la-isla-de-borneo/

Bosc de KalimantanIndonèsia

LL ’’explotació dels recursos ha de ser explotació dels recursos ha de ser SOSTENIBLE SOSTENIBLE i mai no si mai no s’’han han dd ’’extraure recursos a un ritme més extraure recursos a un ritme més alt del que tarden a regenerar-se.alt del que tarden a regenerar-se.En aquests moments a molts llocs En aquests moments a molts llocs del planeta els boscos teòricament del planeta els boscos teòricament RENOVABLESRENOVABLES s s’’exploten amb tal exploten amb tal intensitat que es converteixen en intensitat que es converteixen en recursos recursos NO RENOVABLES.NO RENOVABLES.Un bosc pot tardar dècades o segles Un bosc pot tardar dècades o segles a regenerar-sea regenerar-se

Les reforestacionsLes reforestacions Molts boscos sMolts boscos s’’han substituït per zones de han substituït per zones de

conreu i pasturatgeconreu i pasturatge També en alguns països han augmentat o També en alguns països han augmentat o

ss’’han mantingut les superfícies forestalshan mantingut les superfícies forestals SS’’han dut a terme han dut a terme REFORESTACIONSREFORESTACIONS amb amb

arbres de creixement ràpid que no són arbres de creixement ràpid que no són autòctons (pi, eucaliptus...)autòctons (pi, eucaliptus...)

La reforestació amb plantes que no són La reforestació amb plantes que no són pròpies de lpròpies de l’’hàbitat comporta hàbitat comporta problemesproblemes: : disminució de les espècies autòctones, disminució de les espècies autòctones, pèrdua del bosc original, propagació de pèrdua del bosc original, propagació de malalties, empobriment de la diversitat, malalties, empobriment de la diversitat, sequera i augment del risc dsequera i augment del risc d’’incendis incendis forestalsforestals

Paper i Paper i fustafusta ràpida ràpida Ús de suports Ús de suports digitalsdigitals, , reutilitzacióreutilització del del

paper (usar lpaper (usar l’’altra cara per imprimir altra cara per imprimir esborranys), esborranys), sensibilitzarsensibilitzar la gent la gent

Les espècies foranes prenen el paper Les espècies foranes prenen el paper dd ’’altres espècies autòctones fins que altres espècies autòctones fins que poden eliminar-les. Lpoden eliminar-les. L’’eucaliptuseucaliptus ha fet ha fet desaparèixer molts boscos autòctons a la desaparèixer molts boscos autòctons a la cornisa cantàbrica i Galícia i a més és cornisa cantàbrica i Galícia i a més és una espècie que facilita la propagació una espècie que facilita la propagació del focdel foc

El sòl com a recursEl sòl com a recurs És la zona dÉs la zona d’’interacció entre els éssers interacció entre els éssers

vius i els factors ambientals (roques, vius i els factors ambientals (roques, aire, aigua) i el lloc on es generen i aire, aigua) i el lloc on es generen i retenen els nutrients de les plantesretenen els nutrients de les plantes

El El sòlsòl és un sistema natural dinàmic és un sistema natural dinàmic que sque s’’ha format per lha format per l’’alteració de les alteració de les roquesroques per l per l’’acció dels acció dels agents agents atmosfèricsatmosfèrics i els i els éssers viuséssers vius

Perquè es forme un sòl han de passar Perquè es forme un sòl han de passar molts anys, en canvi molts anys, en canvi ss ’’erosionaerosiona fàcilmentfàcilment

És un recurs fonamental perquè és el És un recurs fonamental perquè és el substratsubstrat d d’’on obtenen els productors on obtenen els productors primaris part de la matèria mineral primaris part de la matèria mineral necessària per a viurenecessària per a viure

Hi viuen els Hi viuen els microorganismes microorganismes descomponedorsdescomponedors que transformen la que transformen la matèria orgànica en nutrients matèria orgànica en nutrients inorgànics dinorgànics d’’on es nodreixen les planteson es nodreixen les plantes

El sòl té un El sòl té un ús agrícola i ramaderús agrícola i ramader. La . La producció dels producció dels conreus i pasturesconreus i pastures depèn de la qualitat i fertilitat del sòldepèn de la qualitat i fertilitat del sòl

La pèrdua de sòlLa pèrdua de sòl LL ’’agricultura intensivaagricultura intensiva (maquinària (maquinària

pesant, monocultiu) provoca un pesant, monocultiu) provoca un empobriment i requereix lempobriment i requereix l’’ús creixent ús creixent dd ’’adobs (fosfats i nitrats) que poden adobs (fosfats i nitrats) que poden contaminar les aigües subterràniescontaminar les aigües subterrànies

El nombre de caps de bestiar per El nombre de caps de bestiar per hectàrea de hectàrea de pasturatgepasturatge ha de respectar ha de respectar les característiques del sòl. Un excés les característiques del sòl. Un excés provoca la degradació (erosió, provoca la degradació (erosió, compactació...)compactació...)

La pèrdua de sòl més important és la La pèrdua de sòl més important és la causada per causada per ll ’’erosió hídricaerosió hídrica. Les . Les pluges arrosseguen materials del sòlpluges arrosseguen materials del sòl

El El clima mediterraniclima mediterrani (estius secs, (estius secs, pluges torrencials a la tardor) i les pluges torrencials a la tardor) i les condicions geològiques del nostre condicions geològiques del nostre paisatge fan que aquest siga un paisatge fan que aquest siga un problema molt greu en el nostre problema molt greu en el nostre àmbit territorialàmbit territorial

La desforestació i la La desforestació i la desertificaciódesertificació

La La degradació dels boscosdegradació dels boscos està està relacionada amb la pèrdua de sòl, ja que la relacionada amb la pèrdua de sòl, ja que la coberta vegetal contribueix a la conservació coberta vegetal contribueix a la conservació i estabilitati estabilitat

Causa de desforestació: la Causa de desforestació: la tala abusivatala abusiva de de territoris per a usos diversos (mineria, territoris per a usos diversos (mineria, pasturatge, conreu, carreteres...)pasturatge, conreu, carreteres...)

Una altra causa de desforestació: els Una altra causa de desforestació: els incendis forestalsincendis forestals. La pèrdua de masses . La pèrdua de masses forestals fa minvar la fixació de COforestals fa minvar la fixació de CO22 i i augmenta laugmenta l’’efecte hivernacleefecte hivernacle

Les zones boscoses redueixen Les zones boscoses redueixen ll ’’erosionabilitaterosionabilitat del sòl. La vegetació del sòl. La vegetació intercepta una fracció dintercepta una fracció d’’aigua que cau, aigua que cau, en redueix la velocitat den redueix la velocitat d’’impacte i impacte i disminueix el poder erosiu de les disminueix el poder erosiu de les precipitacions. També fa minvar precipitacions. També fa minvar ll ’’escorrentiaescorrentia i contribueix a disminuir i contribueix a disminuir ll ’’erosió hídrica del sòl.erosió hídrica del sòl.

Les Les arrelsarrels dificulten que el sòl dificulten que el sòl ss’’erosione, el mantenen més compacte, erosione, el mantenen més compacte, i la matèria orgànica acumulada i la matèria orgànica acumulada ((virostavirosta, fulles en descomposició) i , fulles en descomposició) i ll ’’humushumus el protegeixen de l el protegeixen de l’’erosióerosió

La desforestació i la pèrdua de sòl La desforestació i la pèrdua de sòl comporten lcomporten l’’avanç del desert, el que avanç del desert, el que anomenem la anomenem la desertificaciódesertificació

Les Les terres àridesterres àrides (1/3 del planeta) són (1/3 del planeta) són extremament vulnerables a la extremament vulnerables a la sobreexplotació i lsobreexplotació i l’’ús inadequat de la ús inadequat de la terraterra

Segons la FAO a començaments del segle Segons la FAO a començaments del segle XXI més de XXI més de 250 milions250 milions de persones de persones estan ja afectades per la desertificació i estan ja afectades per la desertificació i uns 1000 milions en més de 100 països uns 1000 milions en més de 100 països estaran en risc els propers anysestaran en risc els propers anys

Deteriorament dels hàbitats i pèrdua de Deteriorament dels hàbitats i pèrdua de biodiversitatbiodiversitat

La Cripta de la Fi del MónLa Cripta de la Fi del Món::ll ’’arca de Noè de les plantesarca de Noè de les plantes

Difícilment es podrien repoblar, ja Difícilment es podrien repoblar, ja que que la supervivència de les la supervivència de les espècies no pot deslligar-se de la espècies no pot deslligar-se de la presència dpresència d’’altres éssers vius i altres éssers vius i de lde l’’entornentorn (les espècies no viuen (les espècies no viuen aïllades). Depenent del grau aïllades). Depenent del grau dd ’’afectació dels ecosistemes, no es afectació dels ecosistemes, no es podria repoblar fàcilment.podria repoblar fàcilment.

Les Les condicions climàtiquescondicions climàtiques naturals naturals de lde l’’arxipèlag de les Svalbard són arxipèlag de les Svalbard són ideals, sobretot les baixes ideals, sobretot les baixes temperatures, que permeten conservar temperatures, que permeten conservar les llavors sense germinar i en bon les llavors sense germinar i en bon estatestat

LL ’’existència de bancs de llavors permet existència de bancs de llavors permet preservar el patrimoni genèticpreservar el patrimoni genètic de la de la Terra i la seua Terra i la seua biodiversitatbiodiversitat, i mai no , i mai no se sap si podríem utilitzar aquest se sap si podríem utilitzar aquest potencial biològic en situacions futurespotencial biològic en situacions futures

Secció de la Cripta de la Fi del Món a les illes Svalbard (Noruega)

WEBS on sWEBS on s’’explica el projecteexplica el projecte(Global Seed Vault)(Global Seed Vault)

http://es.wikipedia.org/wiki/B%C3%B3veda_Global_de_Semillas_de_Svalbard

http://www.croptrust.org/main/arctic.php?itemid=211

http://en.wikipedia.org/wiki/Svalbard_Global_Seed_Vault