dosier naturals
DESCRIPTION
ÂTRANSCRIPT
Ciències Naturals:
Rubén Ortiz.
Professor/a: Susana Adell
2n d’E.S.O
2
Índex: Pagina
·Tema 1: Hidrosfera. 4
·Tema 2: Geomorfologia. 11
·Tema 3: Ecosistemes. 24
·Tema 4: Transferència d’energia. 30
·Tema 5: Cinemàtica. 44
·Tema 6: Forces. 51
·Tema 7: Treball i energia. 63
·RESUM DE TOTES LES MAGNITUDS FISIQUES 69
·Tema 8: Presentació Funcions Vitals dels Éssers Vius. 71
·Practiques Laboratori: 79
Densitat dels oceans
El tint i els glaçons
Els dermatoglifs
El termòmetre manual
Disc de Newton
La llet màgica
Qui reacciona més ràpid?
o Fitxa personal
o Resultats de tota la classe (graella)
o Qüestionari
3
Els sentits I(Tacte, olfacte i gust)
Els sentits II (Vista i oïda)
Els bacteris del mòbil i ordinadors
La metamorfosis del cuc de la farina
Una reacció química
Dissecció del musclo
Valoració Personal:
4
Tema 1: Processos
geològics interns.
5
Teoria:
6
La geosfera es la massa que gairebé sempre es solida que s’estén de la superfície de
la terra fins al centre.
Es divideix segons la seva composició:
-Escorça: 20km silici i alumini (si i al.) Continental (40km): continents i plataformes
continental. Oceànica (5km): Prima i mes densa, fons marí.
-Mantell: sota l’escorça fins 2900km menys silici i magnesi superior: fluid i
viscos inferior: sòlid.
-Nucli: 2900km fins a l’interior de la terra. Ferro i Níquel Extern: fluid Intern:
sòlid.
I segons les propietats físiques: (Temperatura i pressió)
Hi ha 5 capes:
-Litosfera: 100km solida. Es tota l’escorça i una petita part del mantell.
Escorça oceànica: gruix de 10 a 5km.
Escorça continental: gruix 40 a 70km.
-Astenosfera: 400km fluid es lo que coneixen com la lava. Es mou es fluida i
dinàmica. Liquida. Per lo qual suren plaques tectòniques.
-Mesosfera: 2400km es solida. La pressió es tant alta que els materials dels mantell
es tornen sòlids. Esta formada pel mateixos materials que els mantell. I a corrents de
lava que van en forma de cercles anomenades les ¨corrents de convecció¨ gracies a la
pressió i la temperatura, gracies això es mouen les laques tectòniques.
-Nucli Extern: 2200km. Liquida. Les corrents de ferro i níquel es mouen debut el
magnetisme de la Terra (planeta).
-Nucli intern: es sòlid. Níquel i Ferro, les corrents elèctriques fan que ni i fe. Tot i que
es ta elevada pressió guanya la pressió i per això es sòlid, al contrari del nucli intern.
Corrents de convecció es produeixen pel canvi de temperatura es calenta puja i es
refredà i baixa.
2. Dinàmica de la litosfera:
Alfred Wagner va inventar la teoria de la
deriva Continental. 1 únic continent
que es deia Pangea. Es va fixar que
7
africà i americà del sud coincidien i que s’avien trobat restes d’animals terrestres a
africà i americà del sud.
Tectònica de plaques; es el mecanisme que explica la dinàmica de la litosfera.
-Plaques tectòniques:
Contacte Convergent:
-Plaques xoquen
-Límits destructius
-Formació de serralades: ex. Himàlaia.
Contacte dirigent:
-Es separen
-Límits constructius
-Dorsal Oceànica.
-Trencament de les plaques( illes volcàniques) Canàries.
Contacte transformat:
-Desplaçament en paral·lel.
-Terratrèmols.
-Falles de transformació. ex: Falla de San Andress.
Els Volcans:
Son esquerdes de la litosfera per on surt el magna que quan surt a fora se li diu lava.
Quan el magma de l’astenosfera surt se li diu erupció. El magma es roca fosa i gasos,
en funció del nombre de gasos es classifiquen en quatre tipus de volcans:
Molts gasos: explosions molt fortes, molta cendra.
-Cons de cendra: nomes trobem cendra (explosives).
-Estratovolcans: alternança entre cendra (explosives) i lava.
Pocs Gasos: Menys explosiva, colades de lava.
-Fissures volcàniques: Son planes.
-Volcans en escut: No surt disparada vaixa per la muntaña en forma de riu.
8
Part:
-Con.
-Xemeneies.
-Crater.
-Cambra Magmàtica.
Terratrèmol: son vibracions de de la superfície terrestre, a causa de dues plaques de
la litosfera. I es mesuren segons la escala de Richter, l’aparell que ho fa se’n diu
sismògraf. Funciona amb dues plaques amb molta pressió, forma un deformement de
les roques (que estan a dintre). Arriba un moment que les pedres es trenquen,
s’alliberen en ones sísmiques i forma un terratrèmol.
1-Dues plaques que generen pressió l’una contra a l’altre.
2-Aquesta pressió provoca una deformació de roques litosfèriques.
FINS AQUI NOSATRES NO SENTIM RES.
3-Arriba un punt que la formació acumulada es tan gran que provoca una fragmentació
de les roques.
4-Això provoca l’alliberament de l’energia acumulada en forma d’ones sísmiques, i
provoca un terratrèmol.
Els terratrèmols son mes freqüents en els llocs on hi ha contacte entre plaques
9
Activitats:
10
Exercissis:
1.Quina és l’altitud de les serralades més altes del planeta respecte al nivell del mar?
La serralada de l’Himàlaia 8.000.
2. Quina proporció hi ha entre l’alçada de l’Everest i el gruix mitjà de l’escorça
continental? Expresseu el resultat en tant per cent. 20%
11
Tema 2:
La Geomorfologia:
12
Teoria:
13
ÍNDEX:
Introducció
-hidrosfera
- Geosfera
Geomorfologia
- Agents geològics interns
- Agents geològics externs
La geomorfologia és el relleu de la terra. Es divideix en:
-Agents geològics interns
Les plaques litosfèriques
Terratrèmols, volcans i tsunamis...
INTRODUCCIÓ
La hidrosfera es la capa d’aigua que envolta el planeta. Ocupa un 70% de la superfície.
Està format per l’aigua líquida, el gel dels pols, i el gel de les muntanyes. La hidrosfera es
classifica en:
- L’aigua salada ( 97%)
- L’aigua dolça (3%) 80% es gel
19% aigües subterrànies
1% aigua superficial
La geosfera es la massa principalment sòlida que envolta el planeta.
Quins son:
AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS
Aigua : Vent: .
Els agents geològics externs són aquells que intervenen en el modelatge del relleu de la
litosfera, i que actuen des de l’exterior del planeta.
EL modelatge es degut a tres processos:
Falles, dorsals oceàniques, serralades, illes...
14
L’aigua: es el agent que modela es relleu mes important perquè tant o fa
físicament o químicament. Actua de manera molt lenta però mai para.
-Glaceres: son zones on s’acumula neu, com que fa molt fred aquesta neu es compacta i
forma gel. Formen rius congelats que es mouen 20m l’any, son els responsables de lerosio.
Parts d’una glacera:
Circ glacial: es la zona on s’acumula la neu i es transforma en gel.
Llengua glacial: es per on baixa la glacera.
Zona de ablació glacial: on es desfà el gel i es transforma en aigua.
Com modelen el paisatge:
-Arrancant roques: el gel que es fon caurà per les esquerdes de les roques i ala nit quan fa fred
es congela i la roca es trenca.
-Abrasió: a traves del fregament a traves del gel i les roques, aquest es poleix.
Que ens ha deixat:
· Les zones on abans hi havia una glacera trobem valls en forma de U.
· El circ glacials ens deixen ivons.
· Horns son aquells pics d’alta muntanya amb fortes pendents.
15
Riu: Els rius tenen tres parts, cada part actua de manera diferent sobre el
relleu.
Primera part:
Curs alt MOLTA EROSIÓ
Pendents pronunciades
Riu te molta força
naixement del riu
PARTS: Valls en Forma de v
Curs mitjà TRANSPORT
Poca pendent
Perd força i velocitat
PARTS: Meandres corbes del riu que l’aigua, per la poca força,
esquiva els obstacles i formen S.
Curs baix SEDIMENTACIÓ
Desemboca al mar
Gairebé no hi ha pendent
El riu ja no té força
DELTES
Sediments en forma de ventall
Acumulacions de terreny al mar
ESTUARI
Marees molt fortes que empenyen el riu amunt.
Quan baixa la marea, el riu ocupa el espai que havia guanyat el
mar.
Es fan els llocs on hi ha marea baixa i alta. Marea molt forta que
empenyen el riu amunt.
Delta. Estuari.
16
Aigües subterrànies: Son sols permeables que la aigua es filtra dins del sol
i forma aigües subterrànies.
Parts:
Zona aeració: entre les roques troben aire i aigua
Nivell freàtic: límit que hi ha entre una zona i l’altre.
Aqüífer: rius subterranis que es troben a la zona dessaturació
Formacions Característiques:
Quan l’aigua es troba en un sol permeable de roques calcaries es produeixen dos
processos:
Fenomen de dissolució: es desfà la roca dintre l’aigua, això fa que el terreny erosiona.
Terra de roca que es va desfent.
Fenomen de precipitació: carbonat dissolt es precipita(va al fons de tot) forma roques
noves.
Vent: formació de deserts, transportació de pedres.
Formacions Característiques: l’aigua dissolt el carbonat calci, és a dir les roques
calcaries.
Coves i Galeries: espais amples a dintre terra , son túnels horitzontals, conseqüència
de que l’aigua que dissolgui les roques.
Avencs: (es una mena de pou natural sense aigua al final)túnels que connecten la
superfície de la terra amb l’interior (verticals)
Dolines: el terra s’ha enfonsat, a sota seu la roca s’ha dissolt.
Formacions:
Estalactites: Columnes de carbonat calci que surten des del sostre d’una cova. En forma de
gotes, ham carbonat calci dintre que es forma.
Estalagmites: Columnes de carbonat calci que surten des del terra d’una cova. Cauen en forma
de gotes, ham carbonat calci dintre que es forma.
Columna: S’hi s’ajunten es forma una columna.
17
Mar: agent modificador del relleu, actua de tres maneres:
Onades: ondulacions del a superfície del mar produïdes pel vent.
Marees: canvis del nivell del mar.
Corrents marines: masses d’aigua que es desplaces a traves dels oceans, entre zones que es
troba a diferent temperatura.
Erosió marina:
•
•
•
•L’erosió no és igual a tota la costa:
-Composició de la roca
-Estrats de la paret. •Zones roca poc resistent: més erosió
-Cales i badies. •Zones roca més resistent:
-Caps o promontoris.
18
Resultat de la sedimentació:
Platges:
Barra: blanc de sorra que emergeixen el mar.
Fletxa: Si una barra contacta amb el litoral.
Cordo litoral: si dos fletxes s’aguanten.
Albufera: el tros d’aigua tancat que hi ha entre la platges i el cordo litoral.
Tombol: quan una barra a únic una illa amb el litoral.
Vent: corrosió eòlica.
Rocallós i muntanyós: Format per grans formacions rocoses que el vent esculpeix en diferents
formes o que forada creant arcs.
Pedregós o reg: Format per roques soltes.
19
Sorrenc o reg: Format per sorra , als desert sorrencs es formen les dunes.
Sàhara, Africà.
Formació d’un desert:
Els agents geològics externs són aquells que intervenen en el modelatge del relleu de la
litosfera, i que actuen des de l’exterior del planeta.
EL modelatge es degut a tres processos:
Meteorització:
És el trencament de les roques per agents meteorològics. És produeix trencament,
però no moviment.
Meteorització Física
Trencament de les roques per agents físics ; temperatura, sal, aigua, éssers vius. Es
trenquen als canvis de temperatura brusc.
TEMPERATURA:
Pel dia puja la temperatura, i la roca es dilata; durant la nit, baixa la temperatura i
la roca es contrau, a causa de tants canvis, la roca s’acaba trencant.
SAL:
Per això en zones properes al mar podem trobar roques amb esquerdes on entra
aigua salada que, en baixar la marea, s’asseca, de fet, tan sols s’evapora l’aigua i
20
se’n precipita la sal, que també pot empènyer les parets de l’esquerda, trencant la
roca.
L’AIGUA:
Quan es congela augmenta el seu volum. En zones que fa fred, l’aigua s’infiltra dins
les roques, quan baixa la temperatura, l’aigua que hi ha dins la roca augmenta de
volum i la trenca.
ÉSSERS VIUS: Una llavor cau dintre d’una fissura i mentre creix les arrels fan
pressió a la roca per arribar a la terra i al final l’acaba partint.
Meteorització Química:
LA DISSOLUCIÓ: Es produeix quan roques formades per materials solubles en tan
en contacte amb l’aigua, aquesta dissolt aquesta matèria modificant la fora de les
roques. Un material soluble és aquell que es pot dissoldre en aigua com per
exemple el sucre. Les roques que es poden dissoldre amb aigua són aquelles
formades per sal o també per calci. La seva dissolució és la responsable de la
majoria de coves que existeixen.
L’ALTERACIÓ: Es produeix quan es donen alteracions químiques en els
components de la roca i això les pot debilitar.
Les més comuns són:
OXIDACIÓ: Es produeix sobretot en les roques amb components metàl·lics. Quan
aquests entren en contacte amb l’oxigen de l’aire s’alteren.
HIDRATACIÓ: Els components de les roques es barregen amb partícules d’aigua es
converteix en altres components gairebé sempre més febles.
HIDRÒLISIS: Algunes molècules quan es barregen amb aigua es trenquen. És el
procés pel qual els desgasten les roques per els agents externs va
Erosió: és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per
tot agent extern.
-Sedimentació.
-Transportació.
21
Activitats:
22
ACTIVITATS:
1. Individualment, responeu les preguntes inicials:
a) Per què hi ha muntanyes més baixes i arrodonides i altres de més altes i
anguloses? Perquè unes han estat mes erosionades que altres al llarg del
temps.
b) Per què és fàcil identificar els edificis més antics per la seva façana? Quines
característiques presenten? Per la pintura i l’estil.
c) Què és l’erosió? És el procés de degradació i de transformació del relleu.
d) I la meteorització? Es produeix meteorització física quan les roques es
trenquen en fragments.
1. Individualment, responeu les preguntes següents:
23
a) Què és un agent geològic? Com es poden classificar? Els agents geològics
causats per la natura es classifiquen en intern i extern.
b) Com actuen el vent i l’aigua en el modelatge del paisatge? Fefortmant-lo
c) Tota la costa té la mateixa aparença? Quines formacions costaneres
coneixeu? Com podem explicar l’origen de cadascuna? Meteorització Física
temperatura, sal i aigua.
1/ Veure el vídeo "La meteorización paso a
paso”(http://www.youtube.com/watch?v=RA_-EJMrklI), repassar els apunts i contestar
les preguntes següents.
a) Què és una roca? Escriu un exemple i acompanya'l d'una fotografia: és la matèria en
estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.
b) Què és el sòl? El sòl o terreny és el material natural disgregable fàcilment sota l'acció de
petits esforços que resulta de la meteorització (física o química) de les roques.
c) Per quin procés la roca es converteix en sòl? Explica'l. La meteorització
d) Què produeix la meteorització? Es produeix per deformació no per moviment. Per
glaceres i rius.
e) Com es classifica la meteorització? La química i física.
f) Explica la meteorització física produïda per l'aigua. On es produeix principalment? Mars ,
rius , aigües subterrànies i glaceres.
g) Explica la meteorització física produïda pels éssers vius. Una llavor cau dintre d’una
fissura i mentre creix les arrels fan pressió a la roca per arribar a la terra i al final l’acaba
partint.
f) Explica la meteorització física produïda per la temperatura. On es produeix
principalment? Pel dia puja la temperatura, i la roca es dilata; durant la nit, baixa la
temperatura i la roca es contrau, a causa de tants canvis, la roca s’acaba trencant.
h) Dins la meteorització química quins processos hi ha? Erosió, alteració, hidratació i
dissolució.
i) Que és l'oxidació d'una roca? Com es produeix? Explica-la. L'oxidació es produeix per
l'acció de l'oxigen, generalment quan és alliberat a l'aigua. En l'oxidació ha una reducció
simultània, ja que la substància oxidant es redueix al ensenyorir-se dels electrons que perd
la qual s'oxida.
i) Explica la meteorització química produïda per la dissolució. Consisteix en la incorporació
de les molècules d'un cos sòlid a un dissolvent com és l'aigua.
j) Quina forma típica presenta el sòl alterat per meteorització química? La Erosió.
k) Si fem un tall transversal del sòl, és a dir, mirem la part més interior i la part més superficial
quina presentarà més meteorització? Per què? No.
24
Tema 3: Ecosistemes
25
Teoria:
26
Un ecosistema pot definir-se com a nivell d’organització més complexa de
la matèria viva. Un ecosistema està format per els éssers vius, l’espai on
es troben i les relacions que hi ha entre els diferents éssers vius i l’espai.
L’extensió d’un ecosistema es variable.
1. Biòtop – clima, terra, tipus de roques
2. Biocenosi – éssers vius
Autòtrofs
Organismes productors. Converteixen la matèria inorgànica en
matèria orgànica (nutrients necessaris per viure), a través del procés
de la:
Fotosíntesi. (plantes, algues i alguns bacteris).
El sol dóna l’energia per poder fer aquesta reacció. Agafen aigua +
CO2 i ho transformen en O2.
Per alimentar-se de glucosa, les cèl·lules ho fan per un procés
anomenat respiració cel·lular.
Al mar, el fitoplàncton fa la fotosíntesi al mar. Necessiten aigua,
llum, CO2, sals minerals i matèria inorgànica.
Heteròtrof
No poden fabricar la matèria orgànica, per tant, l’han d’aconseguir
alimentant-se d’un altre ésser viu.
- Herbívors ( conills, cérvols)
- Carnívors (lleó, taurons)
27
- Omnívors (humans)
- Descomponedors (fongs). Éssers vius morts, que poden
transformar la matèria orgànica en matèria inorgànica.
CADENES TROFIQUES:
Esta formada dels essers vius que s’alimenten un dels altres.
Productor Planta Pastanaga
Consumidor Primari Herbívor Cargol
Consumidor Secundari Carnívor o omnívor Ocell
Consumidor Terciari Carnívor o omnívor Llop
Una xarxa tròfica es una representació de totes les relacions que es
donen entre un ecosistema.
NIVELLS TRÒFICS:
Sosteniment
Terrestre: Ens aguantem nosaltres mateixos
Aquàtic: No els fa falta, floten a l’aigua
Desplaçament
Terrestre: Potes, Ales i un esquelet que ens permet desplaçar-nos
Aquàtic: No necessiten estructures rígides, la tenen però es més
tova.
Conservació de l’aigua
TOTS els essers vius necessiten aigua per viure
Respiració
Terrestres: oxigen del aire
Aquàtics: oxigen de l’aigua
28
Activitats:
29
ACTIVITATS:
30
Tema 4:
Transferència
d'energia:
31
Teoria:
32
1· Calor i temperatura:
Def. calor: es energia calorífica que va de un cos a un altre. Es mesura en
joules o calories segon els països, però la unitat de mesura en el sistema
internacional (SI) es els joules (J).
1.2· Efectes de la calor sobre els cossos:
·La calor sempre va dels cossos mes calents als cossos mes freds.
·La calor pot tenir 3 efectes sobre els cossos:
-Canvis de temperatura. (Equilibri tècnic)
-Canvis de mida. (dilatació i contracció)
-Canvis d’estat. (sòlid, líquid i gas)
Canvi d’estat.
·Equilibri tècnic: dos cossos que estan en contacte arriben els dos a la
mateixa temperatura.
· Dilatació: es el procés pel qual un cos s’escalfa i augmenta de volum.
·Contracció: es el procés pel qual un cos s’enfreda i disminueix de volum.
1.3· Moviment Molecular:
·Els cossos estan formats per molècules.
·Les molècules quan s’escalfen es mouen.
·En els sòlids les molècules estan fixes.
·Als líquids les molècules llisquen.
33
·Als gasos les molècules es mouen lliurament.
1.4· Que es la temperatura:
·Definició: Es una magnitud que mesura l’energia calorífica d’un cos. Es
mesura en Kelvins (K) quan parlem del SI (sistema internacional),
existeixen també altres escales per mesurar-ho, per exemple; graus
Celsius (ºC), Fahrenheits (ºF).
Celsius Fahrenheit Kelvin
Símbol de la unitat de mesura:
ºC ºF K
Any del descobriment:
1742 1714 1850
Numero de divisions:
100 180 100
Foto científic:
Termòmetre:
Temperatura fusió de l’aigua:
0ºC 32ºF 273K
Temperatura ebullició l’aigua:
100ºC 212ºF 373K
·Termòmetre: Es un instrument que mesura la temperatura. Esta format
per un capil·lar. Quan el alcohol s’escalfa, puja i quant es contreu baixa.
2·Transmisio de la calor:
34
2·1: Conductors i aïllants:
·Conductor: es un material que transmeten molt be la calor. Ex: metalls.
·Aïllants: es un material que no transmet la calor. Ex: fusta, plàstic.
Conductor: Aïllant:
2·2: Propagació de la calor: Hi ha tres formes de propagació de la
calor:
·Conducció: Es una forma de propagació de la calor, típica de cossos sòlids
i es conductor tèrmic. Quan l’extrem d’un conductor tèrmic, un metall,
toca una font de calor, la calor es transmet al llarg del conductor.
·Convecció: Es un tipus de propagació de la
calor, passa amb els líquids i els gasos. Al
dilatar-se puja cap amunt per que l’aigua es
menys densa.
·Radiació: es un tipus de propagació de la
calor que es dona en tots els cossos tinguin
el estat que tinguin.
1.3· Llum i so:
3.1·Que es una ona?
La llum i el so son ones.
35
·Ona: es una forma de propagació d’energia d’un punt a un altre de
l’espai, que no va acompanyada de matèria.
·Freqüència d’ona: es el numero d’oscil·lacions hi ha per segon. Es mesura
amb en hertz (Hz).
·Longitud d’ona: Es la distancia que hi ha entre dues crestes. Es mesura
amb metres. S’hi la longitud d’ona es gran es una ona amb poca energia,
s’hi es petita es una ona amb molta energia.
·La llum es pot propagar amb el buit, però el so no. E l so necessita sempre
un medi material per propagar-se.
3.2·La llum: La llum viatge a 300.000km/s, la llum sempre va amb línia
recta. Com mes dens sigui el medi menys lenta anirà la llum.
36
Reflexió Refracció
Definició: Es el canvi de direcció que experimenta un raig de llum en xocar contra una superfície.
Es el canvi de direcció que experimenta un raig de llum quan passa d’un medi a un altre que tenen diferent velocitat de propagació.
Imatge:
Exemple: Miralls: - Plans - Esfèrics
·Còncaus. · Convexos.
Lents: - Convergents - divergents
37
3·2·1·Mirall: és una superfície reflectida que és prou clara com per a
formar una imatge.
-Plans: son mirall amb superfície plana.
-Esfèrics: Mirall amb corba. I distorsionen la imatge
·Còncau: la superfície reflectora és la superfície interior.
·Convex: la superfície reflectora és la superfície exterior.
38
3·2·2·Lents: Es un tros de vidre que concentra o dispersa la llum.
-Convergents: son aquelles que concentren la llum.
Lents hipermetropia (no veuen be d’aprop).
-Divergents: son aquelles que dispersen la llum.
Lents de miopia (no veuen be d’alluny).
3·2·3·Descomposició dels colors:
·La llum blanca esta formada per tots els colors. Ho va descobrir Isaac
Newton.
Isaac Newton 1643-1727.
Prisma de Newton.
39
Objecte de Color: La llum blanca arriba a lobjecte. L’objecte
absorbeix tots els colors menys el color que reflexa.
Objectes Negres: es quan la llum blanca arriba i l’objecte absorbeix
tots els colors no reflecteix cap.
Objectes Blancs: La llum blanca arriba a l’objecte i la llum blanca i
l’absorbeix tota.
·Ull:
·La llum travessa la còrnia i passa a traves de la pupil·la (el tamany de la
pupil·la depèn de la contracció del Iris). Després travessa el cristal·lí fins
arribar a la retina on es forma la imatge. Els receptors de la llum envien la
Cristal·lí
Pupil·la
Iris
Cornea
Nervi Òptic
Humor Vitri
Fòvea
40
informació al cervell a través del nervi òptic. Llavors El cervell interpreta la
imatge i la gira.
3.3·El so: El so viatge a 340 m/s. Com mes dens es el medi mes ràpid va
el so.
Definició: Unitat mesura: Tipus (exemple)
Intensitat: La quantitat d’energia que arriba a la nostra orella.
Decibels (dB) Fort/Fluix.
To: Es la freqüència d’ona.
Hertz (Hz) Agut/Greu.
Timbre: Es el que fa diferencia dos sons que tenen la mateixa intensitat i el mateix so.
Diferents tipus de veu, instruments...
·A partir de 60dB es coneix com contaminació acústica.
·Eco: es la repetició d’un so reflectit en una superfície.
41
· Orella:
El so entra al pavelló auricular i arriba fins al timpà que vibra i que passa la
seva vibració a la cadena d’ossets (martell, enclusa i estrep) després la
vibració´ passa a la còclea on hi ha els receptors. Els receptors passen la
informació a traves del nervi auditiu.
Pavelló Auricular
Timpà
Trompa D’Eustaqui
Nervi Auditiu
Còclea
Estrep
Enclusa
Cadena D’ossets
Orella
Orella mitjana
Orella Interna
42
Activitats:
43
44
Tema 5: Cinemàtica:
45
Cinemàtica:
·Cinemàtica: es el moviment del cossos.
·El moviment es relatiu sempre depèn d’un punt de referencia.
·Punt de referencia: el punt per determinar la posició d’un cos.
·Posició d’un cos: es el punt on es troba un cos determinat.
·Cos en repòs: es un cos que no canvia de posició respecte al punt de referencia.
·Cos en moviment (mòbil): es un cos que canvia de posició respecte al punt de
referencia.
·Trajectòria: es el camí recorregut per un cos en moviment. Correspondria a la línia
que ha seguit el mòbil.
Exercici:
·Desplaçament: es la distancia que separa el punt final del punt inicial. El
desplaçament pot ser 0 encara que el mòbil hagi recorregut un espai.
∆X: increment del desplaçament.
Xf: Punt Final.
Xi: Punt Inicial.
·Espai recorregut: es la longitud de la línia que marca la trajectòria. Ens dona la
distancia total recorreguda pel mòbil, (seria el que compte el conta kilòmetres).
Exercici:
0 1 2km.
∆X = Xf-Xi
Espai Recorregut: 2km.
46
Tipus de Moviment:
Em vist dos tipus de moviment en línia recta, es diuen: -
– Moviment rectilini uniforme (MRU), es un moviment que te una trajectòria en línia
recta i una velocitat constant.
– Moviment rectilini uniforme accelerat (MRUA), es un moviment que te una
trajectòria en línia recta i una acceleració constant.
47
Factors de
Convenció:
48
Problemes;
v, e i t: Velocitat mitjana:
La velocitat mitjana es el desplaçament total que hem fet i dividint-lo entre el temps
total que hem trigat.
Formula:
V= velocitat mitjana (m/s)
E= espai (m)
T= temps (s)
(VEURE PROBLEMES DEL FULL)
49
Acceleració:
Acceleració:
Es el canvi de velocitat que es produeix en una unitat de temps.
Formula:
A: acceleració.
Vi: velocitat inicial (m/s).
Vf: velocitat final (m/s).
T: temps.
Si la acceleració en negativa vol dir que el mòbil frena o tira enrere. Si l’acceleració es 0
vol dir que el mòbil no canvia la velocitat, (no accelera).
50
Gràfics:
51
Tema 6: Forces:
52
Força: es tot allò capaç de modificar l’estat de moviment d’un cos , o de deformar-lo.
Es mesura en Newtons (N) en el S.I. Ex: per aixecar 1L d’aigua necessitem fer una força de 10N.
La explicació matemàtica de les forces la va explicar Isaac Newton.
Isaac Newton (1643-1727).
Tipus de Forces: hi ha 2 tipus de forces:
- Forces de Contacte: son les que actuen s’hi ha contacte entre dos cossos.
Ex: clavar un clau.
- Força a Distancia: son les que actuen sense que hi hagi contacte entre dos
cossos.
Ex: planeta girant al voltant del Sol.
53
Representació de les forces: les forces es representen amb Vectors (Fletxes) i
aquests ens dona quatre informacions:
- Mòdul o intensitat: es la quantitat de força expressada en newtons.
- Direcció: es la línia sobre la qual actua la força.
- Sentit: l’orientació cap a on va la força.
- Punt d’aplicació: punt on s’aplica la força.
· Mateixa direcció.
· Mateix sentit.
· Diferent intensitat.
· Diferent punt d’aplicació.
· Diferent direcció.
· Diferent sentit.
· Diferent intensitat.
· Mateix punt d’aplicació.
El Pes: es la magnitud que mesura la força amb que la Terra atrau un cos.
· Pes (N)
Massa: es la magnitud que mesura la quantitat de matèria que hi ha en un cos.
54
· Massa (Kg)
Problemes de pes:
1. Calcula el pes de 3Kg de taronges a la Terra:
M= 3kg p = m·g
G= 9,8m/s2 p = 3Kg · 9,8m/s2 = 29’4N
P= ?
2. Aquestes taronges viatgen a la lluna. Calcula’n el seu pes:
M= 3kg p = m·g
G= 1,6m/s2 p = 3Kg · 1,6m/s2 = 4,8N
P= ?
3. Calcula el pes de 100g de farina a la terra:
M= 100g p = m·g
G= 9,8m/s2 p = 100g · 9,8m/s2 =980N
P= ?
4. Calcula el pes d’una barra de quart (0’25) a la terra:
M= 0,25Kg p = m·g
G= 9, 8m/s2 p = 0,25Kg · 9,8m/s2 = 2,45N
P= ?
5. Les taronges del problema 1 i 2 viatgen a un planeta imaginari on pesen 15N,
calcula la gravetat d’aquests planeta:
M= 3Kg G= p/m
G= ? G= 15N/3KG= 5m/s2
P= 15N
6. Calcula el pes d’una persona de 50Kg a la terra:
M= 50Kg G= p/m
G= 9,8 G= 50·9,8= 490N
P= ?
7. Calcula la massa d’una persona que esta a un planeta de gravetat 20m/s2 i
que pesa 100N:
M= ? m= p/g
G= 20m/s2 m= 100n/20m/s2= 5Kg
P= 100N
Formula: p = m·g
55
La Pressió: es la magnitud que mesura la força d’un cos dividit per la superfície.
P: pressió (Pa).
F: força (N).
S: superfície (m2).
· Un Pasqual es un newton per m2.
Pressió Quotidiana:
·Si la superfície del objecte es gran la pressió
serà mes petita (raqueta de neu).
·Si la superfície es mes petita la pressió serà mes
gran (clau).
P=
56
Pascal (1623-1665).
Problemes de pressió:
1. Calcula la pressió que fa una capsa quadrada de 20cm de costat que te una
massa de 8Kg:
M= 8Kg
S= b·a= 20cm · 20cm2=400 cm2= 0,04m2.
F=m·g=8Kg·9,8m/s2=78,4N
P=F/S= 78,4N/0,04m2= 1960 Pa.
Pressió de Fluids: Els fluids poden ser líquids o gasos.
La pressió hidrostàtica: es la pressió que fa l’aigua sobre un objecte. Depèn de:
- Densitat del fluid.
- Acceleració de la gravetat.
- Altura de fluid.
Formula:
P=pressió
P (rho)=densitat ( ⁄3)
G=gravetat (m/s2)
H=altura (m)
57
Problemes de pressió hidrostàtica:
1. Calcula la pressió hidrostàtica que te un objecte que es troba submergit 2m sota l’aigua:
P= 1000 ⁄3
G= 9.8 m/s2 H= 2m P= 1000·9,8·2=19600 Pa.
2. Calcula la pressió hidrostàtica del objecte anterior si estigues enfonsat a 2km del mar:
P= 1030 ⁄3
G= 9.8 m/s2 H= 2Km,kb P= 1030·9,8·2000= 20188000 Pa.
Pressió Atmosfèrica: es la pressió que exerceixen els gasos de l’aire sobre la superfície terrestre.
Torrilceli (1608-1647).
·Experiment de Torricelli: va agafar un tub de vidre 1m va posar mercuri el va tapar
amb el dit i el va posar a un pot ple de mercuri i no va caure tot a causa de la pressió
del aire, va fer aquests experiment a nivell del mar i de la muntanya, i a nivell del mar
va caure menys que a nivell de muntanya. Perquè a la muntanya hi ha menys pressió
del aire.
58
Activitats:
59
Exercissis plataforma:
60
61
62
63
Tema 7: Treball i
energia:
64
1. Treball: en física el treball es produeix quan apliquem una força sobre
un objecte i aquesta força li provoca un desplaçament. Per produir treball
es important que el objecte es desplaci, si no desplacem re no fem ningun
treball. El treball es mesura amb Joules (J).
Com es pot fer força i no fer cap treball? Quan la direcció de la força es
perpendicular a la del desplaçament.
Formula:
W: treball (J).
F: força (N).
: desplaçament (m).
2. Energia: es la capacitat que tenen els cossos, per fer un treball. Hi ha
moltes manifestacions d’energia però les més importants són; l’energia
cinètica i l’energia potencial. Es pot mesurar amb Calories (cal) i en Kwh,
però la internacional son els Joules (J).
Característiques de la energia:
· L’energia es pot emmagatzemar.
· Es pot transportar.
· Es pot transformar.
· Es pot transferir.
El principi de la conservació de la energia diu; “ l’energia ni es crea ni es
destrueix, es transforma”.
65
Energia cinètica: es la energia que te un cos que es mou.
Formula:
Ec: energia cinètica (J).
M: massa (Kg).
V: velocitat (m/s).
Si augmentem la massa d’un objecte al doble, la energia cinètica queda
multiplicada per 2. Però si augmentem al doble la velocitat la energia
cinètica queda multiplicada per 4 (perquè esta al quadrat)
Energia potencial: es la energia que te un cos quan esta a certa
altura.
Formula:
Ec: energia cinètica (J).
M: massa (Kg).
G: gravetat (m/s2)
H: altura (m).
Energia Mecànica: la suma de la energia acinètica mes la potencial que
te un objecte. I també es mesura en Joules (J).
Formula:
Em: energia mecànica (J).
ºEc: energia cinètica (J).
Ep: energia potencial.
Ec=
2
Ep=
Em=Ec + Ep
66
Sol: es la font primària de tota l’energia del nostre voltant.
Fonts d’Energia: son el conjunt de els recursos existents a la natura.
Ex: l’aigua, el vent, carbó, etc.
Energies Clàssiques:
Combustibles fòssils:
-Petroli: s’utilitza per fer combustible i també energia elèctrica.
Energia Nuclear:
-Urani: destrueixen el nucli, i aprofiten la calor que desprèn fan energia elèctrica.
Energia Eòlica:
-Vent: fa moure les aspes d’un moli que aquests crea energia elèctrica.
Estalviar Energia: tancar els llums, no abusar de la aigua calenta, etc.
67
Activitats:
68
69
RESUM DE
TOTES LES
MAGNITUDS
FISIQUES:
70
Magnituds Físiques: Magnitud Definició Unitat SI Formula
Espai Espai recorregut: distancia total recorreguda pel mòbil.
e E=t·v
Temps Forma mental que assumeix l’experiència de la durada i
de la successió.
t T= e/v
Velocitat és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
v V= e/t
Acceleració és una magnitud física que indica com canvia
la velocitat d'un cos en relació amb el temps.
A
Temperatura Es la magnitud física que reflexa la quantitat de calor.
T
Força es tot allò capaç de modificar l’estat de moviment d’un cos ,
o de deformar-lo.
N F=m·g
Massa es la magnitud que mesura la quantitat de matèria que hi ha
en un cos.
Kg
Pes es la magnitud que mesura la força amb que la Terra atrau
un cos.
P P=m·g
Pressió es la magnitud que mesura la força d’un cos dividit per la
superfície.
Pascals (P) P=
Pressió hidrostàtica: es la pressió que fa l’aigua sobre un objecte.
Pascals (P)
Treball:
Al aplicar una força es genera un desplaçament.
J
Energia Cinètica: Es la energia dels cossos que estan en moviment.
J Ep=
2
Energia potencial Es la energia que te un cos per estar a una simple altura
J Ep=
Energia Mecànica Es la suma de la energia cinètica i potencial
J Em=Ec + Ep
Tema 9: Presentació Funcions Vitals dels Éssers Vius
71
Tema 9: Presentació
funcions
Vitals dels
Essers Vius:
72
73
74
75
76
77
Practiques
Laboratori:
78
Els Diferents Mars:
Mar negre 120g de sal 1l
Mar mediterrani 60g de sal 1l
Mar bàltic 14 de sal 1l
Materials:
-Embut.
-Envermellir.
-Aigua de l’aixeta sal
-Cullera
-Olives
-Cristal·litzador
Procediment:
Em passat 120g a u erlenmeyer, 60 i 14 a uns altres dos. I un lires a aigua
a tots tres dels erlenmeyers i també una oliva a tots tres. Al negre flotava,
al mediterrani es quedava al mitjà i al bàltic s’enfonsava.
Hipòtesi: Quan mes sal hi hagi a l’aigua mes flotarà el element
que posem a dins.
79
Formació de Roques:
Roca Salada: te esquerdes i el tint passa per dintre.
Roca dolça el tinta se’n va perquè es lliç.
80
Els dermatoglifs:
Dit Polze: A
Dit Índex: B
Dit Mig: B
Dit Anular: C
Dit menut: A
81
El termòmetre manual
Introducció: Comparar a la temperatura que bullen l’aigua i l’alcohol.
Material mètode: erlenmeyer, termòmetre, fonat.
Resultat: L’aigua bull a 103 i l’alcohol el 85.
Foto:
Conclusió: que el alcohol bull eix mes ràpid que el aigua.
82
Disc de Newton
Introducció: volem comprovar que la barreja de tots els colors llum formen el blanc.
Material i mètode:
-bala.
Llapis de colors.
-pega.
-disc.
-reble.
Pintem un disc amb els colors llum, el retallem i el posem enganxat amb pega al disc. Posem la
bala amb cola deixem sacar el girem i es veu el color blanc.
Resultat: al girar-ho ràpid, o veiem blanc.
Conclusió: Tots els colors llum formen el color blanc.
83
La llet màgica
Introducció: Veure quant de greix té la llet.
Material i mètode:
-Colorant.
-Llet.
-Sabó de plats.
-Recipient.
Em posat la llet a un recipient. L’hem posat colorant, i després la gota de sabó. S’ha anat
anant.
Resultat: La llet te molt greix i el sabó es potent i eficaç.
Conclusió: La llet te molt greix i el sabó trenca les molècules i o separa.
84
Qui reacciona més ràpid?
Introducció: Tenim que agafar un regle em el menys tempos de reacció possible.
Material i imatge:
-Regle.
-Les mans.
Resultat:
Mà esquerra Mà dreta
Espai (cm) Espai (cm)
1 22 15
2 17 15
3 18 8
4 11 5
5 15 12 TOTAL
Mitjana 16.6 11 19.3
Temps reacció 183.34 149,24 257.96
Conclusió: Amb això podem saber quant tenim de temps de reacció, i després poder
comparar-nos.
85
1. Escriu la mitjana de l’espai en centímetres i del temps de reacció en ms de tota la classe amb cada mà. (només has de mirar la columna de la mitjana de la mà dreta i de la mà esquerra).
2. Escriu la mitjana de l’espai recorregut (cm) i temps de reacció (ms) dels nois de la classe.
Espai (cm) Temps reacció (ms)
Mà dreta 13,6 166,0
Mà esquerra 14,4 170,9
Dues mans 14,02 168,5
3. Escriu la mitjana de l’espai recorregut (cm) i temps de reacció (ms) dels noies de la classe.
Espai (cm) Temps reacció (ms)
Mà dreta 14,6 172,1
Mà esquerra 16,4 182
Dues mans 15,49 177
4. Qui reacciona més ràpid, els nois o les noies? Considerant que estem parlant de mi·lisegons, creus que per la diferència de temps podem donar-ho com una afirmació universal?
Els nois,no.
5. Qui és el noi més ràpid de la classe ? Alex Corriguelas.
Espai (cm) Temps reacció (ms)
Mà dreta 14,1 169,1
Mà esquerra 15,4 176,5
86
6. Quina és la noia més ràpida de la classe? Alicia Golderos.
7. En general (mira tota la llista), els dretans són més ràpids amb la mà dreta que amb l’esquerra? I els esquerrans ?
Si, també.
8. En general, pots afirmar que amb l’entrenament, cada vegada es reacciona més ràpid? Dons si .
9. Escriu les dades de les dues classes mirant les dades de la graella gran.
2n A Mitjana dues mans
Mà dreta
(cm)
Mà dreta
(ms)
Mà esquerra
(cm)
Mà esquerra
(ms)
cm ms
Nois 16,6 183,6 18,6 194,1 17,6 188,8
Noies 13,9 168,0 14,2 169,3 14 168,7
TOTAL (nois i
noies)
15,3 175,8 16,4 181,7 15,8 178,7
87
Escriu un resum amb unes quantes frases de tots els resultats:
- Del A les noies son mes rapides que en els nois.
- Del B els nois son mes ràpids que les noies.
- Els del B son mes ràpids que els del A.
- Els del B son millors amb la dreta (nois)
- Les del A son millors amb la ma dreta(noies).
2n B Mitjana dues mans
Mà dreta
(cm)
Mà dreta
(ms)
Mà esquerra
(cm)
Mà esquerra
(ms)
cm ms
Nois 13,6 166 14,4 170,9 14,02 168,5
Noies 14,6 172,1 16,4 182 15,49 177
TOTAL (nois i
noies)
14,1 169,1 15,4 176,5 14,76 172,8
Els sentits I(Tacte, olfacte i gust)
Tacte Olfacte Gust
INTRODUCCIO Experiment amb els sentits.
MATERIAL I METODE -Retoladors -Braç -Dit. · Un li pinta a un punt al braç hi l’altre sense mirar ha de intentar amb un altre retolador pintar a la mateixa zona.
-Un llapis. -Una maquineta. · Olorem la punta del llapis li fem punta i tornem a olorar-ho.
-Cafe. -Sal. -Vinagre. -Bastonets. -Gots.
RESULTAT Al del braç no l’he clavat en canvi al dit si.
L ‘olor de nou es mes potent. El cafè a darrere, la llimona i els vinagre als entorns i el sucre a la punta de la llengua.
CONCLUSSIÓ Al dit hi ha mes sens
ibilitat que al braç.
89
Els sentits II (Vista i oïda)
VISTA OIDA
Introducció Experimentem amb els sentits
Material i Mètode Amb dos retoladors tanquem un ull i he d’intentar que es trobin rectes i el mateix amb els dos.
Palmada. Fem una palmada des de diferents sectors i dos es posen d’esquenes i han d’endevinar escoltant de quin sector ve
Resultat Amb només un ull no l’encertem i amb els dos si. Algunes vegades s’equivoquen.
Conclusió Amb un ull no veiem més enllà d’una dimensió i amb dos si. Tenim un punt cec, és quan la imatge es forma allà. Tenim un ull dominant, (l’esquerra jo)
L’orella serveis d’antena per captar els sorolls.
90
Els bacteris del mòbil i ordinadors
Introducció: posem amb l’escurador pel mòbil el portàtil.,
Material i mètode:
-Placa de petri.
-Mòbil.
-Ordinador.
-Llet passada.
-Escuradents.
Em passat el escuradents per el mòbil el ordinador i la llet podrida. I l’hem passat per la placa.
Resultat: En els dos llocs han sortit bacteris i fongs. Però als ordinadors mes.
Conclusió: Han sortit mes als ordinadors perquè hi ha molta mes porqueria. I la porqueria es queda entre
les tecles.
91
La metamorfosis del cuc de la farina:
Metamorfosi: La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte o
un amfibi passa per diferents estadis del seu desenvolupament.
·Cuc de la farina: La larva que te fora de cuc surt d’un ou que a posat el escarabat.
La larva es transforma en la pupa. I de la pupa ens surt l’adult, l’escarabat.
·Granota: el cap gros surt d’un ou. Aquests es transforma en granota.
92
Una reacció química: Em fet una reacció química amb:
- Nitrat de plom
- Iodur de potassi
93
Dissecció del musclo:
En dissecat un múscul i em vist òvuls i espermatozoides.
Espermatozoides de musclos.
Òvuls de musclos.
94
Valoració
Personal:
95
- El tema que m’ha agradat més a sigut el Tema 5; Cinemàtica i el
que menys m’ha agradat va ser el Tema 2; Geomorfologia. El més fàcil per a mi ha estat el Tema 3; Ecosistemes, i el més difícil el Tema 1; Processos geològics interns.
- El laboratori ha estat bé algunes practiques eren divertides la
millor la reacció química i la que menys els dermatoglifs.
- Aquests curs he après bastantes coses com per exemple els
noms de molts físics de la historia i com mesurar coses que pensava que no es podien mesurar.
- Els exàmens han estat ni molts fàcils ni molts difícils però els de
l’Ariadna han estat mes difícils que els de la Susana. Evidentment alguns han estat mes fàcils que altres però la majoria per a mi eren fàcils.
- Les explicacions han estat bones, les millors de quasi totes les
matèries, ara mateix no sem acudeix ningun defecte de les
explicacions per que son bastant bones. La Ariadna no explicava
tant be quela Susana però se la entenia.
- El dossier de tot el curs esta be perquè així recopiles tot el que
em aprés durant tot el curs. Però per una altra banda es una mica
pesat a aquestes altures del curs.