naturals 1eso

224
El llibre Ciències de la naturalesa per a 1r d’ESO és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Enric Juan Redal i M. Àngels Andrés Casamiquela. En la realització han intervingut: X. Andrés Casamiquela M. Blanco Kroeger A. Brandi Fernández M. À. Madrid Rangel I. Meléndez Hevia M. Montes Aguilera E. Vidal-Abarca EDICIÓ A. Brandi Fernández P. de Luis Villota N. Ribas Sorolla DIRECCIÓ DEL PROJECTE A. Brandi Fernández Ciències de la naturalesa 1 ESO Grup Promoto r Santillana

Upload: be-sol

Post on 23-Jan-2016

595 views

Category:

Documents


6 download

DESCRIPTION

Llibre de naturals

TRANSCRIPT

Page 1: Naturals 1ESO

El llibre Ciències de la naturalesa per a 1r d’ESOés una obra col·lectiva concebuda, dissenyadai creada al Departament d’Edicions Educativesde Grup Promotor / Santillana,dirigit per Enric Juan Redali M. Àngels Andrés Casamiquela.

En la realització han intervingut:

X. Andrés CasamiquelaM. Blanco KroegerA. Brandi FernándezM. À. Madrid RangelI. Meléndez HeviaM. Montes AguileraE. Vidal-Abarca

EDICIÓ

A. Brandi FernándezP. de Luis VillotaN. Ribas Sorolla

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

A. Brandi Fernández

Ciències dela naturalesa 1 ESO

Grup PromotorSantillana

831121 _ 0001-0003.qxd 20/12/06 17:30 Página 1

Page 2: Naturals 1ESO

125

L’atmosfera terrestre: la composició de l’aire

Gairebé tots els planetes del sistema solar tenen una atmosfera.

Podem apreciar l’existència de l’aire quan bufa el vent o quan hi hacontaminació i l’aire perd la transparència que el caracteritza.

L’existència de l’atmosfera, però, no sempre ha estat reconeguda per laciència. Antigament es considerava que més enllà de la Terra no hi ha-via absolutament res, ni tan sols el buit; és a dir, que el buit no existia.No va ser fins a la segona meitat del segle XVII que es va demostrar quel’aire (atmosfera) pesa i que exerceix una pressió que es pot mesurar.També es va demostrar que el buit és una realitat física, i en comprovarque a l’aire hi ha partícules es va fer evident que l’atmosfera no és buida.

La composició de l’aire

Els gasos que componen l’aire es troben en proporcions diferents:

• El nitrogen (N2) és un gas incolor i inodor. Forma el 78 % de l’aire. Ésun gas inert, que no reacciona químicament amb altres substàncies.

• L’oxigen (O2) també és un gas incolor, i forma el 21 % de l’aire. Ésimprescindible per a la respiració de gairebé tots els éssers vius.

• L’argó (Ar) és un gas inert que forma el 0,9 % de l’aire. • L’ozó (O3) és un derivat de l’oxigen que es troba en quantitats molt

petites. És molt tòxic, i per això és un contaminant perillós. De totamanera, a les capes altes de l’atmosfera filtra les radiacions ultravio-lades del Sol, que resulten perjudicials per als éssers vius.

• El diòxid de carboni (CO2) és un gas incolor i inert, que constitueix el0,03% de l’aire. És bàsic perquè les plantes puguin produir matèria orgà-nica en la fotosíntesi i perquè és responsable de l’efecte d’hivernacle.

L’atmosfera és la capa gasosa que envolta un planeta.

A la Terra està formada per una mescla de gasos anomenada aire.

1 L’estructura de l’atmosfera

Les característiques de l’atmosfera varien segons l’altitud.

Des de la superfície terrestre es poden diferenciar quatre

capes en l’atmosfera: la troposfera, l’estratosfera, la mesosfera

i la ionosfera.

2

124

El nitrogen i l’oxigen constitueixen el 99 %

de la composició de l’atmosfera.

1. Venus té atmosfera, però no té aire. Raona per què no podem

anomenar aire la mescla de gasos de l’atmosfera venusiana.

2. En l’atmosfera hi ha dues capes que estan més calentes per la part

inferior que per la part superior, i dues capes més que, per contra,

estan més calentes per la part de dalt que per la part de sota.

Identifica quines són cadascuna.

ACTIVITATS

L’efecte d’hivernacle

Un hivernacle és una construcció de vidre (o de plàstic) on pot entrar

la llum del Sol, de manera que escalfa el terra i l’aire de l’interior.

Les parets de vidre impedeixen que la major part de l’aire calent surti

a l’exterior, i això manté una temperatura interna força elevada.

El diòxid de carboni de l’atmosfera fa una funció comparable a la del vidre

dels hivernacles, ja que impedeix que una part de la calor que emet la

Terra escalfada pel Sol surti de l’atmosfera, de manera que manté

la temperatura mitjana terrestre al voltant dels 15 °C. Per això, l’efecte

que produeix aquest gas a l’atmosfera rep el nom d’efecte d’hivernacle.

Explica quin és el resultat d’un augment de l’efecte d’hivernacle. Per què

l’activitat humana pot fer augmentar l’efecte d’hivernacle?

A FONS

La ionosfera és la capa externa. Les radiacions

solars n’escalfen la part superior, i per això

la temperatura és més elevada amb l’altitud.

La part superior s’anomena exosfera. No té

un límit superior definit, cada vegada hi ha menys

aire, fins que, a uns 500 km d’altitud, ja hi ha

el buit de l’espai. A aquesta altitud es desplacen

alguns satèl·lits artificials. En aquesta capa es

produeixen els estels fugaços i les aurores polars.

Mesopausa

Estratopausa

Ozonosfera

Tropopausa

La mesosfera té un gruix d’uns 40 km. El seu límit

superior és la mesopausa. Des de la zona més

interna cap a la més externa, la temperatura

va baixant fins a menys de 100 °C sota zero

en la mesopausa.

L’estratosfera té un gruix d’uns 30 km. El seu

límit superior és l’estratopausa. A la part alta,

els raigs ultraviolats del Sol xoquen amb les

molècules d’oxigen (O2) i originen el gas ozó (O3).

Aquesta reacció produeix calor, i per això a la part

superior la temperatura és d’uns 17 °C sobre zero.

A més, conté una zona rica en ozó, l’anomenada

ozonosfera.

La troposfera és la capa que està en contacte

amb el sòl. Té un gruix d’uns 10 km. El seu límit

superior s’anomena tropopausa. A mesura que

pugem, la temperatura baixa fins als 55 °C sota

zero. En aquesta capa hi ha, aproximadament,

el 90 % de l’aire de l’atmosfera.

80 km

10 km

40 km

500 km

400 km

300 km

200 km

100 km

80 km

40 km

10 km

0 km

Nitrogen, 78 %

Altres gasos, 1 %Oxigen, 21 %

Composició de l’aire

84

Ciència a l’abastElaboració i observació d’un model experimental

Els insectes tenen un esquelet extern format per quitina, que al seu torn

està recoberta per una capa prima de cera o de greix que la impermeabilitza.

Aquesta impermeabilització és d’una importància vital, especialment per als

insectes que viuen en contacte amb l’aigua, com el sabater (Gerris lacustris).

Aparentment, podríem dir que el sabater no s’enfonsa a l’aigua perquè

és un animal molt lleuger, però la realitat és que, per a un animal de la mida

d’un sabater, l’aigua és molt perillosa, ja que si l’insecte s’arribés a mullar

no es podria desenganxar de l’aigua.

Un model ens permetrà observar la diferència que hi ha entre un sabater amb

les potes impermeabilitzades i un altre amb les potes sense impermeabilitzar.

Preparem els models per observar el comportament que tenen

Observem i anotem el comportament dels models

Interpretem les diferències observades

És fàcil comprovar la diferència entre un insecte i l’altre. La cera impermeabilitza el paper, de la mateixa manera

que impermeabilitza el cos dels insectes.

1. Retallem dues figures iguals de cartolina, com les de la fotografia de la

dreta, que representaran els dos insectes. El cos ha de ser un rectangle

de 4 � 6 cm, i les potes han de tenir una longitud d’uns 5 cm.

A continuació, dobleguem les potes perquè l’insecte se sostingui a sobre.

2. Amb una espelma, cobrim amb cera les potes d’un dels dos insectes

fins a la meitat de l’altura de l’animal, mentre que les de l’altre insecte

les deixem sense encerar.

3. Posem els dos models de sabater amb les potes recolzades sobre

l’aigua i esperem uns deu minuts. Hem d’anotar el comportament

dels dos insectes abans de posar-los sobre l’aigua, al principi d’estar

sobre l’aigua, al cap de dos minuts i un cop passats deu minuts.

Dins del regne animal, els insectes constitueixen el grup

amb el nombre d’espècies i d’individus més nombrós.

Es coneixen prop d’un milió d’espècies diferents

d’insectes. La varietat de mides i de formes que

A FONS

21. Què els podria passar als insectes com els sabaters si perdessin la capa impermeabilitzant?

22. Quin factor permet als sabaters recolzar-se sobre l’aigua i caminar-hi per sobre?

23. Les aranyes poden recórrer la tela que han elaborat sense quedar-s’hi enganxades. El que has observat en el model experimental, et permet elaborar alguna hipòtesi per explicar aquest fet?

ACTIVITATS

85

presenten és deguda, principalment, a les adaptacions

als diversos ambients on viuen. Tota aquesta varietat

fa que els insectes es classifiquin en diversos grups,

entre els quals destaquen els següents:

Himenòpters. Formigues, abelles, etc.

Tenen dos parells d’ales membranoses,

tot i que alguns no en tenen. L’aparell

bucal està adaptat per llepar, mossegar

i xuclar líquids. Viuen en societats

organitzades.

Dípters. Mosques i mosquits.

Tenen un parell d’ales membranoses.

Les posteriors estan reduïdes a òrgans

que mantenen l’equilibri quan volen,

anomenats balancins. L’aparell bucal

és xuclador.

Coleòpters. Escarabats.

Tenen dos parells d’ales. Les anteriors són

gruixudes, dures i opaques, i les posteriors,

membranoses, i les tenen plegades sota

les primeres quan estan en repòs. L’aparell

bucal és mossegador i mastegador.

Dermàpters. Estisoretes.

Tenen les ales anteriors molt curtes i les

posteriors molt grosses i membranoses,

plegades sota les primeres en estat de

repòs. L’aparell bucal és mastegador.

Ortòpters. Saltamartins i grills.

Tenen dos parells d’ales, les anteriors

endurides i les posteriors plegades

sota les primeres. L’aparell bucal

és mastegador.

Heteròpters. Xinxes.

Tenen dos parells d’ales. Les anteriors

tenen una part engruixida i les posteriors

són membranoses. La boca està

adaptada per perforar i per xuclar.

Lepidòpters. Papallones i arnes.

Tenen dos parells d’ales membranoses

amb escates. L’aparell bucal és xuclador,

i està enrotllat en estat de repòs.

Odonats. Libèl·lules.

Tenen dos parells d’ales estretes,

grosses i membranoses. L’aparell

bucal és mastegador.

Sifonàpters. Puces.

No tenen ales. Les potes estan adaptades

per fer salts. La boca és xucladora i està

adaptada per perforar la pell.

Model amb les potessense encerar

Model amb les potesencerades

Es manté sobre les potes Sura al principiSura desprésde dos minuts

Sura desprésde deu minuts

Els sabaters són insectes que caminen

sobre l’aigua sense enfonsar-s’hi.

Tipus d’insectes

Figura

sense cera

Figura

amb cera

2

Esquema d’una unitat

Els contingutses desenvolupen en una o dues pàgines,

de manera molt estructurada i amb

un suport d’imatges abundant. Les paraules

clau figuren en negreta.

Les idees fonamentalsestan destacades sobre fons verd.

Continguts desenvolupats

a fonsdins d’alguns

epígrafs.

Les activitatset permetran repassar els continguts treballatsen la pàgina.El símbol al costatd’algunes activitats indica que has de buscar la informació en els conceptes claudel final del llibre.

El mes de juny del 1910, el metge i explorador noruecRoald Amundsen, juntament amb Bjaaland, Wisling,Hanssel i Hansen, van salpar en direcció a l’Antàrtida.Tenien com a objectiu arribar al pol sud terrestre. Des-prés d’uns quants mesos de navegació, van arribar aaquest continent el gener del 1911, i van preparar elcampament des del qual havien previst fer la travessade 1.450 km que els separava del pol sud geogràfic.

Mentrestant, el capità de l’Armada britànica Robert Scottinstal·lava en un altre punt de l’Antàrtida un altre cam-pament amb la intenció d’arribar al pol sud abans queAmundsen. Les dues expedicions van iniciar la traves-sa l’octubre del 1911, amb l’arribada de la primaveraantàrtica. Van seguir camins i estratègies molt diferents,però les dues van haver d’afrontar enormes dificultats.

El 14 de desembre de 1911, l’expedició d’Amundsenva arribar al pol sud. «Ja veiem el pol sud; quasi po-dem sentir com grinyola l’eix terrestre», va escriure Bjaaland al seu diari.

El 17 de gener de 1912, l’expedició de Scott va arribaral pol sud, i van veure sorpresos que Amundsen se’lshavia avançat. Una tenda de campanya i una banderanoruega marcaven el punt de latitud 90° sud.

2 La Terra

En aquesta unitat…

• Coneixeràs les característiques que diferencien

el nostre planeta dels altres planetes rocosos.

• Aprendràs les formes de relleu característiques

dels continents i dels fons oceànics.

• Comprendràs la relació que hi ha entre

el moviment orbital de la Terra, la inclinació

de l’eix de rotació terrestre i la successió de

les estacions.

• Estudiaràs els processos que es produeixen

a causa dels moviments de la Lluna: les fases

lunars, les marees i els eclipsis.

• Coneixeràs les capes que formen la Terra,

la seva composició i la importància que tenen.

• Aprendràs a obtenir informació per mitjà

de l’anàlisi d’un text científic.

PLA DE TREBALL

1. La hidrosfera és el conjunt de tota l’aigua

que hi ha a la superfície terrestre. Saps com

es diu el conjunt de tots els éssers vius?

2. Com s’anomenen els moviments que fa

la Terra quan gira sobre si mateixa i quan

segueix la seva òrbita?

3. Quin tipus de planeta és la Terra?

a) Un planeta exterior rocós.

b) Un gegant gasós.

c) Un planeta interior.

d) Un planeta atmosfèric.

RECORDA I RESPON

Busca la respostaEn quina data es produeix la nit

més llarga a l’hemisferi sud?

I a l’hemisferi nord?

Pingüins emperadora l’Antàrtida.

Roald Amundsen.

Robert Scott.

Número i títolde la unitat.

El text d’introduccióexplica un fet històric que està relacionat ambel contingut de la unitat.

La secció Pla de treball

presenta tots els puntsque es treballaran

al llarg de la unitat.

Una pàgina completa per a un contingut

desenvolupat a fons.

Les experiències al finaldels continguts et posenla ciència a l’abast.Estan explicades de manera molt clara i es poden fer fàcilment.Al llarg del llibre s’hanordenat de manera que puguis seguir cada una de les fases que els investigadorsduen a terme segons el mètode científic.

Doble pàgina com a introducció a la unitat

Pàgines d’epígrafs amb els continguts

Continguts per aprendre més coses i per fer pràctiques al laboratori

En la secció Recordai respon es formulenalgunes preguntes. Per respondre-les hauràsde recordar el que ja sapssobre el tema.La resposta de l’apartat Busca la respostala trobaràs al llarg de la unitat.

831121 _ 0001-0003.qxd 19/12/06 09:49 Página 2

Page 3: Naturals 1ESO

3

89

Les trampesde les aranyes

EL RACÓ DE LA LECTURA

magnífica peça d’artesania i nosabia gens què ho podia haver fet.

GERALD DURRELL,La meva família i altres animals.

Editorial Empúries

Gerald Durrell va néixer el1925, a l’Índia, tot i que vaviure fins al 1939 a l’illa gregade Corfú, on es va interessarmolt per la zoologia. Amb vintanys va entrar a formar partdel Zoo de Whipsnade com aestudiant i cuidador d’animals.Des de llavors va dedicar tota

la vida als animals. Va orga-nitzar expedicions i va viatjarper tot el món recol·lectantespècies animals. Va complirun somni que tenia de petitquan va fundar el Zoo de l’illade Jersey, que va dirigir des del1959. Cinc anys després vacrear la Fundació Jersey pera la Preservació de la FaunaSalvatge. Ha escrit molts lli-bres sobre els seus viatges i so-bre com va cuidar els animalsexòtics que va trobar i recol-lectar.

Un cop acabat el raïm, vaig gi-rar-me de panxa a terra, vaigagafar-me la barbeta amb lesmans i vaig examinar el margedel darrere.

Un llagost verd i petit, de carallarga i melangiosa, contreia ner-viosament les potes posteriors.Damunt d’un bri de molsa hi ha-via aclofat un fràgil cargol quesemblava que rumiés tot esperantel rou del vespre. Un àcar de co-lor roig de pruna, de la mida d’u-na punta de llumí, que semblavaun caçador panxut, bregava peravançar entre la selva de molsa.Era un món microscòpic ple devida, un món fascinador. Mentreobservava l’àcar que avançavalentament, vaig adonar-me d’u-na cosa molt curiosa. A la su-perfície verda i apelfada de lamolsa hi havia escampades unesmarques circulars molt tènues,cada una de la mida d’un xíling.Eren tan tènues que només lesveies si les miraves des de certsangles. Em recordaven la llunaplena darrere d’una boira espes-sa. Eren cercles gairebé invisibles,però semblava que es moguessin,canviaven de forma. Vaig rumiardebades què podia haver-les fe-tes. Eren massa irregulars, mas-

sa escampades, no ho podien ser,les empremtes de cap bèstia, i¿què hauria pogut pujar un mar-ge gairebé vertical d’una mane-ra tan estranya? A més, no sem-blaven empremtes. Vaig burxarel caire d’un d’aquests cercles ambun bri d’herba. No es va mouregens. Vaig començar a pensar queaquelles marques es devien haverproduït [...] només de créixer lamolsa. Vaig tornar a burxar, ambmés energia, i tot d’una el cor emva fer un salt. Va ser com si el brid’herba hagués trobat un ressortocult, perquè tot el cercle va ai-xecar-se com una escotilla. M’hovaig mirar bé i vaig veure, moltsorprès, que de fet sí que ho era,una escotilla recoberta de seda iamb el caire destrament bisellatque encaixava perfectament a laboca del clotet tapissat de seda queamagava. El caire de l’escotillaestava enganxat a la boca del túnel mitjançant una solapeta deseda que feia de frontissa. Vaigcontemplar encantat aquesta

Porífers

EL

S I

NV

ER

TE

BR

AT

S Cucs

Mol·luscs

• Tenen el cos en forma de sac i perforat per nombrosos porus.

• Són animals filtradors que viuen fixats al substrat. No tenen ni òrgans ni aparells. Tenen una gran capacitat de regeneració.

• Tenen el cos tou i amb tentacles. Poden presentar dues formes: la de pòlip (fixat al substrat) i la de medusa (vida lliure).

• Són carnívors.

• Tenen el cos tou i sense esquelet.

• Poden ser:

– Platihelmints. Tenen el cos pla dividit en segments.

– Nematodes. Tenen el cos cilíndric i sense divisions.

– Anèl·lids. Tenen el cos cilíndric dividit en anells.

• Tenen el cos tou i dividit en tres parts: el cap, la massa visceral i el peu. Molts tenen conquilla.

• Tenen una alimentació molt variada. Respiren per brànquies(aquàtics) o per pulmons (terrestres). Alguns presenten metamorfosi.

Artròpodes

Equinoderms

• Tenen un esquelet extern de quitina i potes articulades. El cos estàsegmentat i dividit en tres parts: el cap, el tòrax i l’abdomen.

• Tenen una alimentació molt variada. Respiren a través de tràquees(terrestres) i de brànquies (aquàtics).

• Experimenten mudes, i alguns, metamorfosi.

• Tenen un esquelet intern format per plaques, situat a sota de la pell.

• Respiren a través de la pell, utilitzant l’aparell ambulacral, i alguns a través de brànquies. Són carnívors.

• Presenten metamorfosi.

Resum

42. Fes un esquema amb la classificació dels mol·luscs, els artròpodes i els equinoderms, i inclou les característiques més importants de cadascun.

43. Indica quin tipus de respiració tenen aquests grups d’invertebrats.

a) Equinoderms.

b) Platihelmints.

c) Bivalves.

d) Insectes.

e) Crustacis.

44. Quins invertebrats poden presentar metamorfosi?

45. Quin grup d’invertebrats presenta un sistema de locomoció únic? Com s’anomena aquest sistema? En quina altra funció intervé?

ACTIVITATS

Llibres:

Las hormigasBERNARD WERBER. Editorial Plaza & JanésEl mascle 327 presencia l’estranya mort de les seves companyes i busca algun aliat que l’ajudi.

Insectos que viven en familiaMARIE FARRÉ. Ediciones AlteaMostra les característiques de les societats formades per alguns insectes (abelles, formigues i tèrmits).

Me pregunto por qué las arañas tejen telasAMANDA O'NEILL. Editorial EverestRespostes divertides a preguntes complicades sobre el móndels insectes.

En la pantalla:

Mars de corall. BBC (TV3)L’espectacle dels esculls de corall.

MicrocosmosDocumental sobre els petits habitants del camp.

En la xarxa:

www.insects.org/

Pàgina molt completa sobre els insectes. Destaca la seccióde macrofotografies amb comentaris sobre un gran nombred’espècies (en anglès).

www.unex.es/edafo/ECAP/ECAL6Fauna.htm

Pàgina dedicada als invertebrats del sòl.

NO T’HO PERDIS

Celenterats

88

46. Què va cridar l’atenció del protagonista del relatmentre observava l’àcar? Què es va preguntar?

47. Què era massa irregular i desordenat? Per què no podien ser les empremtes d’un animal?

48. Com són les trampes de les aranyes que es descriuen en el text?

49. Per a què creus que les aranyes utilitzen les trampes?

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

Conceptes clau

219

AnticiclóMassa d’aire en què la pressió atmos-fèrica és més alta que al seu voltant.

Any llumDistància que recorre la llum en un any.Equival a uns 9,5 bilions de quilòme-tres.

AràcnidsGrup d’artròpodes que tenen un parellde quelícers, un parell de pedipalps,quatre parells de potes i no tenen an-tenes, com l’aranya i l’escorpí.

ArtròpodesGrup d’animals invertebrats que es-tan recoberts d’un exosquelet i que te-nen el cos segmentat i proveït de potesarticulades, com l’escarabat, l’aranya oel cranc. Del grec, árthron: articulat, ipodós: peu.

AsteroideCos sòlid, generalment rocós o me-tàl·lic, de petites dimensions que es tro-ba a l’espai i que orbita al voltant delSol.

AstreQualsevol objecte natural que es trobaa l’espai i que emet, absorbeix o re-flecteix llum, de manera que es pot cap-tar per mitjà d’un instrument d’obser-vació.

AtmosferaCapa de gasos que envolta un planeta.L’atmosfera terrestre està formada peraire. Del grec, atmós: vapor, i sphaîra:esfera.

AutòtrofOrganisme que pot produir substàn-cies orgàniques per si mateix utilitzantuna font d’energia, com la llum solar, iprenent del medi substàncies inorgà-niques com l’aigua i les sals minerals.Del grec, autós: un mateix, i trophé: ali-mentació.

iosferaConjunt de tots els éssers vius que ha-biten la Terra. Del grec, bíos: vida, isphaîra: esfera.

B

BiparticióProcés de reproducció pel qual unacèl·lula o un organisme es divideix endues parts.

BípedeAnimal que té dos peus o dues potes.

BivalvesGrup de mol·luscs que no presentenun cap diferenciat, i que tenen un peuaplanat en forma de destral i una con-quilla amb dues valves o peces articu-lades que encaixen l’una en l’altra, comles cloïsses o les escopinyes. Del llatí,bi: dos, i valva: porta.

Bomba volcànicaMassa de lava de grans dimensions llen-çat a l’aire en una erupció volcànica.

aducifoliVegetal que perd les fulles quan co-mença l’estació desfavorable, com elpollancre.

CaliptraEstructura en forma de didal que pro-tegeix l’extrem de les arrels de les plan-tes.

CalzePart exterior de la flor, formada per fu-lles generalment verdes anomenadessèpals.

CàpsidaEmbolcall de proteïnes que envolta elmaterial genètic dels virus.

CarbonatsSals formades per carboni. Deriven del’àcid carbònic.

CarnívorReferit a un animal, que s’alimenta d’al-tres animals, com el lleó o el tigre. Re-ferit a una planta, que a més de ser au-tòtrofa també es nodreix d’insectes, comla dionea. Del llatí, carni: carn, i vorare:devorar.

CarronyaireAnimal que s’alimenta de restes d’ani-mals morts, com el voltor.

C

CefalòpodesGrup de mol·luscs que tenen el cap en-voltat de tentacles i que generalmentno tenen conquilla, com el pop. Delgrec, kephalé: cap, i podós: peu.

Cendra volcànicaRoca triturada en fragments pe-tits, de la mida de grans de sorra,que surt llançada a l’exterior durantuna erupció volcànica.

CitoplasmaEn una cèl·lula, regió situada entre lamembrana plasmàtica i el nucli, on hiha els diversos orgànuls cel·lulars.

ClimaConjunt de condicions atmosfèriquesque caracteritzen una zona durant unllarg període de temps.

ClitelZona engruixida, com si fos una sellade muntar, relacionada amb la funcióreproductiva, que està al centre del cosde molts anèl·lids, com el cuc de terra.

Clorofil·laSubstància de color verd que utilitzenles plantes, les algues i alguns bacterisautòtrofs per fer la fotosíntesi.

CloroplastOrgànul exclusiu de les cèl·lules vege-tals, on es duu a terme la fotosíntesi.Té un pigment de color verd anome-nat clorofil·la.

Columna magmàticaMagma contingut a la xemeneia volcà-nica que durant una erupció puja capa la superfície, alhora que perd els ga-sos que porta dissolts.

CombustióReacció química en la qual un com-bustible reacciona amb l’oxigen i es pro-dueix un despreniment d’energia quees manifesta habitualment amb una in-candescència o una flama.

Compost químicSubstància pura que es pot descom-pondre en altres substàncies diferentsper mètodes químics.

DiatomeesGrup d’algues microscòpiques i uni-cel·lulars planctòniques, que tenenuna closca silícia amb dues valves demides diferents que encaixen entre si.

DilatacióAugment de volum que experimentauna substància quan s’augmenta detemperatura.

Dimorfisme sexualPresència de dues formes o dos aspec-tes diferents en la forma masculina i fe-menina en els individus d’una espècie,com per exemple en els lleons i elspaons.

DissolucióMescla homogènia que resulta de dis-soldre una o més substàncies en unaaltra, que generalment és un líquid.

DissolventSubstància capaç de contenir-ne unaaltra en proporcions variables, amb laqual forma una mescla homogènia.

bullicióPas de l’estat líquid al gasós a la tem-peratura d’ebullició específica de cadasubstància.

EclipsiSituació que es produeix quan la Llu-na projecta la seva ombra sobre la Ter-ra, o la Terra en projecta la seva sobrela Lluna.

EclípticaPla imaginari sobre el qual la Terra tra-ça la seva òrbita al voltant del Sol.

EmbrióEn els animals, primeres etapes del des-envolupament d’un individu. En lesplantes amb flors, l’esbós de la novaplanta que està contingut en la llavor.

EquinocciMoment de l’any en què la durada deldia i la nit és exactament la mateixa:dotze hores. Del llatí, aequus: igual, inox: nit.

E

218

ConíferesGrup de plantes gimnospermes, ambflors petites i poc vistoses en forma decon, com els pins i els avets.

CorniDe corn (banya) o amb les caracterís-tiques d’aquest.

Corol·laPart de la flor que protegeix els òrganssexuals, formada per fulles acoloridesi vistoses anomenades pètals.

CriptògamesNom que s’utilitza per designar les plan-tes que no tenen flors, com les molsesi les falgueres. Del grec, kryptós: ama-gat, i gámos: unió.

CristallSubstància sòlida, mineral o orgànica,els components de la qual estan dis-posats ordenadament. Pot mostrar o noun aspecte extern amb cares planes.

CrustacisGrup d’animals artròpodes, gairebé totsmarins, amb dos parells d’antenes alcap i generalment cinc parells de po-tes, com el llagostí o el cranc de riu.

ensitatMagnitud que expressa la relació entrela massa d’un cos, o d’una substància,i el seu volum.

DepressióMassa d’aire en què la pressió atmos-fèrica és més baixa que al seu voltant.

DesgasificacióSeparació del gas dissolt en un líquido amarat en la porositat d’una matèriasòlida.

D

Antera

Calze(sèpals)

dherènciaCapacitat d’un material per enganxar-se a un altre. Aplicat als líquids es re-fereix a la capacitat que tenen per hu-mitejar el recipient que els conté o elsobjectes que hi ha submergits.

ADNSubstància orgànica de la cèl·lula queconté la informació hereditària i que estransmet d’una generació a la següent.

AireMescla de gasos que forma l’atmosferade la Terra.

AlguesGrup de protoctists unicel·lulars o plu-ricel·lulars les cèl·lules dels quals noformen teixits. Viuen a l’aigua i són ca-paços de fer la fotosíntesi.

Anèl·lidsGrup d’animals invertebrats, amb el cosallargat i tou, dividit en segments o enanells, com per exemple el cuc de ter-ra. Del llatí, anellus: anell petit.

AngiospermesGrup de plantes amb flors i llavors tan-cades dins d’un fruit, com la pomera ila rosella. Del grec, aggeîon: vas o re-ceptacle, i spérma: llavor.

AnteraPart de l’estam que conté els grans depol·len.

A

Corol·la (pètals)

Cefalòpode.

El Resum està estructurat de manera

molt esquemàtica perquètinguis en una sola

pàgina el més essencialde la unitat. Les activitats

et permeten treballar-lo o bé et demanen que n’elaboris un de nou.

Una selecció de textoscreen El racó de la lectura. Aquí podràs llegir alguns fragments interessants, a mésde dades biogràfiquesi altres informacions.Unes preguntes et permetran desenvoluparla comprensió lectora.

Per acabar, et recomanemalguns llibres o revistes,pel·lícules i documentals,i adreces d’Internet.

87

32. � Els musclos, les cloïsses i les ostres són bivalves,també coneguts amb el nom de pelecípodes.

a) Busca en els conceptes clau el significat

de pelecípode i explica per què s’anomenen així.

b) En què es diferencien els bivalves

dels gasteròpodes?

33. �� El nàutil és un mol·lusc que s’allotja en una conquilla enrotllada en espiral. L’interior de la conquilla està dividit en compartiments plens de gas que li serveixen per surar. L’animal habitaúnicament en l’última cambra.

a) En quin grup de mol·luscs s’inclou el nàutil?

Per què?

b) Quina és la principal diferència entre un nàutil

i un pop?

34. � Indica a quins grups d’artròpodes corresponenaquestes descripcions.

a) Tenen dos parells d’antenes.

b) Tenen quatre parells de potes.

c) Presenten tres parells de potes articulades.

d) Tenen el cos dividit en cap i tronc.

35. ��� A quin grup d’artròpodes pertany el porquet de SantAntoni? Quines característiques

et permeten incloure’l

en aquest grup? És aquàtic

o terrestre?

36. �� El dibuix següent representa una estrella de mar.

a) Copia’l i indica-hi les parts

següents: braços,

aparell ambulacral

i peus ambulacrals.

b) De què s’alimenten

les estrelles de mar?

Quins mecanismes

utilitzen per fer-ho?

86

24. � Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi permitjà de fletxes el recorregut que fa el corrent d’aiguades que hi entra fins que en surt.

25. �� En el dibuix següent es poden observar diversosporífers i celenterats.

a) Identifica-hi els animals de cada grup.

b) Dels celenterats identificats, indica quins tenen

forma de pòlip i quins de medusa.

26. ��� Algunes anemones viuen fixades en conquillesocupades per bernats ermitans. La relació ques’estableix és beneficiosa per a les dues espècies.Podries explicar per què?

27. �� Identifica a quin grup d’invertebrats pertanyen els animals representats.

28. �� Els anèl·lids són un grup d’invertebrats que tansols poden viure en medis aquàtics o terrestres molthumits. Justifica a què creus que és degut aquest fet.

Activitats29. � Les fotografies següents són d’un anèl·lid

i d’una eruga.

a) Identifica quin és cadascun.

b) En què s’assemblen i en què es diferencien?

30. �� La tènia o solitària és un cuc platihelmint enforma de cinta que pot arribar a fer quatre metres de longitud. A la part anterior del cos presenta una protuberància anomenada escòlex o cap, proveïda de quatre ventoses i d’una corona de garfispunxeguts. A continuació té una porció prima,anomenada coll, i també nombrosos segments, la mida i l’edat dels quals augmenten a mesura que ens allunyem de l’escòlex.

a) Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis?

b) Investiga com es reprodueix la tènia i com és

el seu cicle vital.

31. �� Identifica a quin grup de mol·luscs pertanyen els animals d’aquestes fotografies.

Les societats d’insectes

Les abelles són insectes socials que viuen en comunitats

de més de 70.000 individus. Hi ha tres tipus d’abelles:

la reina, una en cada rusc, que té la funció de pondre

ous; els abellots, encarregats de fecundar la reina,

i les obreres, que són la majoria i les que construeixen

les cel·les del rusc, cuiden les larves, recullen el nèctar

i el pol·len, elaboren la mel, etc.

37. � Quins dels animals següents també es consideren insectes socials?

a) Tèrmits, formigues i vespes.

b) Papallones, arnes i escarabats.

c) Xinxes, polls i puces.

d) Llagostes, pugons i escarabats de cuina

o paneroles.

38. � Quines característiques dels artròpodes pots reconèixer en les abelles?

39. ��� En les obreres, el tercer parell de potes éscom una mena de raspall plomós. Quina finalitatcreus que pot tenir aquesta estructura?

40. �� En un rusc, aproximadament el 99 % de les abelles són obreres.

a) Si el rusc està format per 70.000 abelles,

quantes d’aquestes seran obreres?

b) Quants abellots hi haurà? Quin percentatge

representen?

41. �� Quin paper duen a terme dins del rusc les tres classes d’abelles que el formen? N’hi ha cap que sigui més necessària que les altres?

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

Escòlex

Ventosa

Garfis

Segments

Coll

A

E

B

F

C

G

D

H

A

A B

C D

B

ReinaAbellot

Obrera

Raspallplomós

Cambra

on habita

l’animal

Les activitats finalsestan plantejades perquè

puguis comprovar tot elque recordes de la unitat,

i relacionen i integren uns continguts amb unsaltres. En cada activitat

s’indica el grau de dificultat que té:

● Senzilla●● Mitjana

●●● Complicada

Cada concepte està definit i explicat d’una manera senzillaperquè el puguis entendre fàcilment.Es tracta d’un element de consulta que utilitzaràsal llarg de tot el curs.

Al final del llibre trobaràsels Conceptes clau, que és una relació de

conceptes importantsque s’han tractat al llarg

de les unitats.

En l’apartat Una anàlisi científicapodràs examinar un tema concret o aplicar els teusconeixements a un casparticular de la vida quotidiana. En aquest apartat es plantegen preguntes ambles quals podràs treballar i desenvolupar la teva competència científica.

Doble pàgina amb activitats finals

Un resum i una lectura per acabar la unitat

Els conceptes clau definits al final del llibre

831121 _ 0001-0003.qxd 4/12/06 19:03 Página 3

Page 4: Naturals 1ESO

Índex

4

BLOC I. LA TERRA EN L’UNIVERS

1. L’univers i el sistema solar1. L’univers. Idees antigues i actuals .............................................. 82. Els components i l’origen de l’univers ....................................... 93. Les mides i les distàncies en l’univers ........................................ 104. El sistema solar .......................................................................... 115. Els planetes interiors ................................................................. 126. Els planetes exteriors ................................................................. 137. Els asteroides i els cometes ........................................................ 148. Coneixement històric de l’univers ............................................. 15A fons. El que veiem al cel nocturn .............................................. 16Ciència a l’abast. Identificació d’un problema científic................. 17Una anàlisi científica. La superfície de la Lluna .......................... 19El racó de la lectura. L’univers en una closca de nou .................. 21

2. La Terra1. El planeta Terra ........................................................................ 242. Els moviments de la Terra ......................................................... 253. Les estacions ............................................................................. 264. La Terra i la Lluna ..................................................................... 285. Les capes de la Terra. La geosfera .............................................. 306. Les altres capes: l’atmosfera, la hidrosfera i la biosfera ............... 327. Dos medis per a la biosfera ....................................................... 33A fons. El calendari i els moviments de la Terra ........................... 34Ciència a l’abast. Anàlisi d’un text científic. Cerca d’informació .. 35Una anàlisi científica. La rigidesa del mantell terrestre ............... 37El racó de la lectura. Aventura al centre de la Terra ..................... 39

BLOC II. LA TERRA, UN PLANETA HABITAT

3. Els éssers vius1. Característiques dels éssers vius ................................................ 422. La composició química dels éssers vius ..................................... 433. La cèl·lula .................................................................................. 444. Les cèl·lules animals i vegetals ................................................... 455. Els organismes unicel·lulars i els pluricel·lulars ......................... 466. La classificació dels éssers vius .................................................. 477. Els cinc regnes ........................................................................... 488. Les espècies ............................................................................... 499. La biodiversitat .......................................................................... 50A fons. El microscopi ................................................................... 52Ciència a l’abast. Formulació d’hipòtesis ..................................... 53Una anàlisi científica. Les colònies de diatomees ........................ 55El racó de la lectura. La biodiversitat de les praderies ................. 57

4. Els animals vertebrats1. El regne dels animals.................................................................. 602. Característiques dels vertebrats .................................................. 613. Els mamífers............................................................................... 624. Els ocells .................................................................................... 645. Els rèptils ................................................................................... 656. Els amfibis.................................................................................. 667. Els peixos ................................................................................... 67A fons. L’espècie humana .............................................................. 68Ciència a l’abast. Execució d’un esquema científic ....................... 69Una anàlisi científica. Ous d’ocells i ous de rèptils ...................... 71El racó de la lectura. Viure entre ximpanzés ................................ 73

5. Els animals invertebrats1. Els porífers i els celenterats ........................................................ 762. Els cucs ...................................................................................... 773. Els mol·luscs .............................................................................. 784. Els artròpodes ............................................................................ 805. Els equinoderms ........................................................................ 83A fons. Tipus d’insectes ................................................................. 84Ciència a l’abast. Elaboració d’un model experimental................. 85Una anàlisi científica. Les societats d’insectes .............................. 87El racó de la lectura. Les trampes de les aranyes .......................... 89

6. Les plantes i els fongs1. El regne de les plantes................................................................ 922. Les plantes sense flors ................................................................ 933. Les plantes amb flors.................................................................. 944. Les fulles, la tija i l’arrel ............................................................. 955. La nutrició de les plantes............................................................ 966. La relació en les plantes.............................................................. 977. La reproducció de les plantes ..................................................... 988. El regne dels fongs .....................................................................100Ciència a l’abast. Observació, mostreig i classificació ...................101Una anàlisi científica. La nutrició de les plantes ..........................103El racó de la lectura. El trífid, un arbre estrany ............................105

7. Els éssers vius més senzills1. El regne dels protoctists .............................................................1082. El regne de les moneres..............................................................1103. Els virus .....................................................................................1124. Els microorganismes i el seu paper en la biosfera.......................1135. Les malalties produïdes per microorganismes ............................1146. La lluita contra les malalties infeccioses......................................115A fons. Els líquens.........................................................................116Ciència a l’abast. Obtenció de mostres i classificació....................117Una anàlisi científica. El creixement dels bacteris........................119El racó de la lectura. El bacil robat...............................................121

831121 _ 0004-0005.qxd 4/12/06 19:06 Página 4

Page 5: Naturals 1ESO

5

BLOC III. ELS MATERIALSDEL NOSTRE PLANETA

8. L’atmosfera terrestre1. L’atmosfera terrestre: la composició de l’aire ..............................1242. L’estructura de l’atmosfera..........................................................1253. L’origen de l’atmosfera ...............................................................1264. L’estat de l’atmosfera. La meteorologia .......................................1275. La pressió atmosfèrica i el vent...................................................1286. La humitat i els núvols ...............................................................1297. Les precipitacions.......................................................................1308. Les previsions meteorològiques i el clima...................................1319. L’impacte de les activitats humanes............................................13210. La correcció de l’impacte sobre l’atmosfera ..............................133A fons. Observació del cel .............................................................134Ciència a l’abast. Presa de dades...................................................135Una anàlisi científica. El mal d’altura i l’entrenament físic en altitud.................................................................................137El racó de la lectura. Viatge d’un naturalista al voltant del món..........................................................................................139

9. La hidrosfera terrestre1. L’aigua de la Terra.......................................................................1422. L’aigua dels oceans .....................................................................1443. L’aigua dels continents ...............................................................1454. El cicle de l’aigua........................................................................1465. L’aigua que necessitem ...............................................................1476. L’aigua potable ...........................................................................1487. La qualitat de l’aigua ..................................................................149A fons. Quan la hidrosfera esdevé una amenaça............................150Ciència a l’abast. Control de variables en un experiment .............151Una anàlisi científica. L’ús de l’aigua............................................153El racó de la lectura. Sobre l’aigua................................................155

10. Els minerals1. Els materials de la geosfera.........................................................1582. La classificació i l’origen dels minerals .......................................1603. Les propietats dels minerals .......................................................1624. La importància i la utilitat dels minerals.....................................163A fons. Explotacions mineres i impactes ambientals......................164Ciència a l’abast. Anàlisi de resultats. Taules de dades .................165Una anàlisi científica. Les activitats mineres ................................167El racó de la lectura. El metge......................................................169

11. Les roques1. Les roques estan formades per minerals.....................................1722. Les roques sedimentàries............................................................1733. Les roques ígnies ........................................................................1764. Les roques metamòrfiques..........................................................1775. El cicle de les roques .................................................................1786. Els usos de les roques ................................................................179A fons. Els fòssils ...........................................................................180Ciència a l’abast. Anàlisi de resultats. Simulació...........................181Una anàlisi científica. Combustibles fòssils i impacte ambiental..183El racó de la lectura. Els refugis de pedra.....................................185

BLOC IV. LA MATÈRIA

12. La matèria i les seves propietats1. La matèria ..................................................................................1882. La mesura...................................................................................1893. La longitud.................................................................................1904. La superfície...............................................................................1915. El volum.....................................................................................1926. La massa.....................................................................................1937. La densitat..................................................................................1948. Altres magnituds fonamentals ....................................................195A fons. L’error en les mesures ........................................................196Ciència a l’abast. Anàlisi de resultats. Representacions gràfiques ..............................................................197Una anàlisi científica. La mesura i la història ...............................199El racó de la lectura. La naturalesa dels cossos.............................201

13. La diversitat de la matèria1. Els estats de la matèria ...............................................................2042. Els canvis d’estat ........................................................................2063. Les mescles.................................................................................2084. Les substàncies pures. Compostos i elements ............................2105. Materials del segle XXI ................................................................2116. Els residus i el reciclatge.............................................................212Ciència a l’abast. Interpretació de resultats. Elaboració d’un informe científic ...................................................213Una anàlisi científica. L’enigma de les claus.................................215El racó de la lectura. La fabricació de cavorita..............................217

CONCEPTES CLAU ....................................................................218

831121 _ 0004-0005.qxd 19/12/06 09:51 Página 5

Page 6: Naturals 1ESO

L’univers i elsistema solar

En aquesta unitat…

• Coneixeràs com és i com es va originarl’univers i els principals elements que el componen.

• Aprendràs a treballar amb les enormesdistàncies de l’univers i a fer càlculssenzills.

• Et familiaritzaràs amb els componentsdel sistema solar, les característiques i els moviments de cadascun.

• Desenvoluparàs la teva capacitatd’observació del cel nocturn per poder-hireconèixer els diferents objectes.

• Adquiriràs habilitats per comparar les dimensions del Sol i els planetes amb objectes quotidians.

PLA DE TREBALL

Edwin Aldrin.

1831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 6

Page 7: Naturals 1ESO

L’any 1865, Jules Verne va escriure De la Terra a laLluna, una novel·la en la qual descrivia un viatgefantàstic al nostre satèl·lit.

Però l’ésser humà no va trepitjar la Lluna fins al capd’un segle, concretament el 20 de juliol de 1969.Aquell dia, el mòdul lunar de la nau Apollo 11 es vaposar a la superfície lunar amb els astronautes NeilArmstrong i Edwin Aldrin, que van ser les primerespersones que van trepitjar el nostre satèl·lit. En elviatge els acompanyava l’astronauta Michael Collins,que es va mantenir en òrbita lunar.

Quan Armstrong va posar el peu a la Lluna, va dir:«Aquest és un petit pas per a un home, però un gransalt per a la humanitat».

Des d’aleshores els humans hem visitat la Lluna cincvegades més.

1. Antigament els astrònoms observaven el cel a ull nu. Quins instruments es fan servir actualment per observar els estels i els altres astres?

2. La Lluna és el satèl·lit de la Terra. Saps què és un satèl·lit?

3. Recordes els noms dels planetes que formenpart del sistema solar?

4. Saps què és un cometa?

a) Un estel que es desplaça.b) Un planeta.c) Un meteorit.d) Una massa de glaç, pols i roca que gira

al voltant del Sol.

RECORDA I RESPON

Busca la respostaTots els planetes del sistema solar tenensatèl·lits?

Mòdul lunar.

831121 _ 0006-0021.qxd 19/12/06 09:56 Página 7

Page 8: Naturals 1ESO

Superstició i ciència: astrologia i astronomia

En l’antiguitat, quan els astròlegs observaven els estelss’imaginaven que hi havia una determinada connexió entreels estels i els afers humans, de manera que elaboravenhoròscops per predir el futur.

Actualment encara hi ha moltes persones que creuen que hi ha aquesta relació. Però totes les investigacionscientífiques sobre aquest tema han demostrat que no ésaixí. L’astrologia no té cap fonament científic, i no s’ha de confondre amb l’astronomia, que és la ciència queestudia els astres i l’univers.

Creus que els horòscops tenen alguna base científica?

A FONS

L’univers. Idees antigues i actuals

Quan mirem el cel en una nit clara, sabem que els astres que emetenuna llum intermitent sobre el cel fosc són estels semblants al nostre Sol,i que es troben a una distància enorme de nosaltres.

Fa tot just uns cent cinquanta anys que l’ésser humà disposa d’instru-ments per explorar l’univers. Anteriorment, les teories que intentavenexplicar com era l’univers es basaven en observacions fetes a ull nu, iper aquesta raó resultaven molt incompletes:

• Teoria geocèntrica. La van proposar els grecs antics. Afirmava quela Terra es mantenia quieta al centre de l’univers, i que els estels, elSol, els planetes i la Lluna giraven al seu voltant.

• Teoria heliocèntrica. La va enunciar fa cinc-cents anys l’astrònomNicolau Copèrnic. Proposava que el Sol es mantenia quiet i que elsplanetes, entre els quals hi havia la Terra, giraven al seu voltant.Aquesta teoria va ser molt discutida, fins que l’any 1610 el matemà-tic Galileo Galilei es va construir un telescopi i, després d’observar elmoviment dels planetes i les seves llunes, va donar la raó a Copèrnic.

Actualment sabem que cap de les dues teories és correcta. El Sol no ésmés que un petit estel que es troba en una de les moltes galàxies que hiha a l’univers. I ni tan sols hi ha un lloc que es pugui considerar que ésel centre de l’univers.

Constel·lacions i déus de l’antiguitat

Fa més de tres mil anys, els éssers humans van observar que els estels,vistos des de la Terra, semblava que s’agrupaven formant figures caprit-xoses, i les van anomenar constel·lacions.

Cada cultura les va interpretar de maneres diferents, les van associar aanimals fabulosos, herois i déus. Les històries associades a cada cons-tel·lació formen part de la mitologia. Tenen un valor històric i cultural,però no es poden considerar com una explicació de l’origen dels estels.

Univers geocèntric.

Univers heliocèntric.

1

8

831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 8

Page 9: Naturals 1ESO

9

Els components i l’origen de l’univers

Gràcies a les modernes investigacions dels astrònoms, po-dem saber quins components té l’univers, fins i tot quan icom es va formar.

• L’univers està format per galàxies, separades entre si perdistàncies enormes. L’espai que hi ha entre elles és buit.

Les galàxies no estan repartides d’una manera uniformeen l’univers, sinó que formen grups anomenats cúmulsde galàxies. La nostra galàxia és la Via Làctia, i formapart del cúmul de galàxies de Verge.

• Les galàxies estan formades per estels. Una galàxia pot con-tenir entre cent mil i cinc-cents mil milions d’estels, entreels quals hi ha núvols enormes de pols i de gas que ano-menem nebuloses.

L’altíssima temperatura que s’assoleix a l’interior dels estels els fa bri-llar, és a dir, emeten llum i calor. El nostre estel és el Sol, i està situaten un dels braços espirals de la Via Làctia.

• Hi ha molts estels que tenen planetes que giren al seu voltant i for-men sistemes planetaris. El nostre és el sistema solar.

• Alguns planetes tenen satèl·lits que giren al seu voltant. El satèl·litde la Terra és la Lluna.

L’origen de l’univers

El 1929, l’astrònom Edwin Hubble va demostrar que l’univers conteniamilions de galàxies que s’allunyen les unes de les altres a unes velocitatsenormes, com si fossin els fragments d’una explosió. Això implica que l’univers augmenta de dimensions amb el temps en un procés d’expansió.

L’inici d’aquesta expansió devia ser una explosió de grans dimensions.Els astrònoms l’anomenen la gran explosió (Big Bang), i calculen queva passar fa uns quinze mil milions d’anys.

L’univers està format per galàxies, en les quals hi ha estels que poden tenir sistemes planetaris formats per planetes i satèl·lits.

2

1. Busca en els conceptes clau el significat d’astre.

2. Què són les constel·lacions? I la mitologia? Quina relació hi ha entre les constel·lacions i els horòscops?

3. Quina és la diferència entre l’astrologia i l’astronomia? De les dues, quina és una ciència?

4. Indica quin és el cúmul de galàxies, la galàxia i el sistema planetarials quals pertany la Terra.

ACTIVITATS

Cúmul de galàxies.

Via Làctia.

Sistema solar.

831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 9

Page 10: Naturals 1ESO

10

Les mides i les distàncies en l’univers

La Terra ens sembla molt gran, però si la comparem amb el Sol és moltpetita.

El Sol, al seu torn, no és més que un dels moltíssims estels que formenla Via Làctia. Es calcula que en la nostra galàxia hi ha més de cent milmilions d’estels que estan separats per distàncies enormes.

Si reduïssim el Sol a la mida d’un cigró, l’estel més proper seria un altrecigró situat a 540 quilòmetres. No podríem distingir a ull nu la Terra,ja que seria com una partícula de pols situada a més de dos metres delnostre «cigró». La Via Làctia estaria formada per uns cent mil milionsde cigrons repartits en un cercle de set milions de quilòmetres de radi.Totes aquestes magnituds són difícils d’imaginar.

Les unitats en l’astronomia

Per poder treballar amb aquestes distàncies tan gegantines, els astrò-noms utilitzen, principalment, dues unitats:

• La unitat astronòmica. És la distància que hi ha entre la Terra i elSol, uns 150 milions de quilòmetres.

Mercuri és a 0,4 unitats astronòmiques del Sol; Mart és, aproximada-ment, a 1,5 unitats astronòmiques del Sol, i Plutó, a unes 39,4 unitatsastronòmiques del Sol.

• L’any llum. És la distància que recorre la llum en un any. Com quela llum recorre 300.000 quilòmetres cada segon, en un any recorreuns nou bilions i mig de quilòmetres.

La llum del Sol tarda tan sols vuit minuts i vint segons a recórrer elsgairebé 150 milions de quilòmetres d’espai buit que ens separen.L’estel més proper al Sol, Alfa Centaure, està situat a uns quatre anysllum. Betelgeuse és un estel que està situat a més de 500 anys llumde nosaltres.

3

5. Sabent que la distància que hi ha entre el Sol i la Terra és d’una unitat astronòmica i quedes del Sol fins a Plutó hi ha39,4 unitats astronòmiques,calcula a quants quilòmetres es troba Plutó de la Terra.

6. Imagina’t que avui a la nitobserves el cel i veus l’explosióde l’estel Betelgeuse. Quin anys’hauria produït, realment,aquesta explosió?

ACTIVITATS

El temps en l’espai

La Via Làctia té uns 100.000 anys llum de diàmetre; la llum tarda uns cent mil anys a creuar-la. Pot ser que alguns dels estels que veiem ara mateix ja no existeixin, però no ho podrem saber fins que deixi d’arribar-nos la seva llum.

L’any 1054, l’astrònom xinès Iang Wei-te va observar l’explosió d’un estel. Actualment sabem que aquell estel, del qual ara tan sols queda un núvol de pols i de gas anomenat nebulosa del Cranc, era a 2.000 anys llum. Quin any va explotar realment aquell estel?

A FONS

El Sol té un radi 109 vegadesmés gran que el de la Terra.

Nebulosa del Cranc.

831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 10

Page 11: Naturals 1ESO

11

El sistema solar

El nostre sistema planetari es va formar fa uns cinc mil milions d’anys apartir del gas i la pols d’una nebulosa.

Al centre s’hi troba el Sol, l’estel que dóna nom al sistema. Està format,fonamentalment, per dos gasos: hidrogen i heli.

Els altres astres del sistema solar es classifiquen actualment en:

• Planetes. Són cossos amb forma esfèrica que giren al voltant del Soli que tenen unes dimensions molt més grans que els altres astres de la seva òrbita. N’hi ha que són rocosos, com Mercuri, Venus, laTerra i Mart, i d’altres que són principalment gasosos, com Júpiter,Saturn, Urà i Neptú.

• Planetes nans. Són cossos amb forma esfèrica que giren al voltantdel Sol i en l’òrbita dels quals hi ha altres astres de mides semblants.Entre els planetes nans destaca Plutó, situat després de Neptú, iconsiderat un planeta fins a l’any 2006.

• Cossos petits. En aquesta categoria s’inclouen tots els altres astresque giren al voltant del Sol, entre els quals destaquen els asteroidesi els cometes.

A més d’aquests astres, també hi ha satèl·lits, que són cossos rocososque giren al voltant d’un planeta. Els planetes nans també poden tenirsatèl·lits.

Els moviments de rotació i de translació

Els astres tenen dos tipus de moviments:

• El moviment de rotació. És el moviment de gir d’un astre sobre simateix. La línia imaginària al voltant de la qual es produeix el gir s’a-nomena eix de rotació.

• El moviment de translació. És el desplaçament d’un astre que giraal voltant d’un altre astre. El recorregut que fa s’anomena òrbita.

El pla imaginari en el qual es troba l’òrbita de la Terra rep el nom d’eclíptica o pla de l’eclíptica.

4

7. Sabent que el Sol, i tot el sistema solar, té un moviment de translació al voltant del centre de la galàxia,descriu tots els moviments que duu a terme un satèl·lit.

8. Què anomenem òrbita?

9. Com es diu el pla imaginari on es troba l’òrbita terrestre?

ACTIVITATS

Eix de rotacióde la Terra

Eix de rotacióde la Lluna

Pla del’eclíptica

Òrbita terrestre

Òrbita lunar

A l’interior del Sol es produeixen reaccionsnuclears. La superfície solar es troba a unssis mil graus centígrads. Això fa que el Solemeti llum i calor.

831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 11

Page 12: Naturals 1ESO

12

Els planetes interiors

Tenen una superfície rocosa, una escorça i un mantell formats perroques, i al centre, un nucli metàl·lic.

• Mercuri. Té un radi gairebé tres vegades més petit que el de la Terra.No té satèl·lits ni atmosfera.

Les temperatures a la seva superfície són molt extremes; a la partil·luminada s’assoleixen els 425 °C, mentre que a la zona no il·lumi-nada la temperatura baixa fins als �170 °C.

• Venus. Té una mida semblant a la de la Terra. No té satèl·lits. L’at-mosfera de Venus es compon, principalment, de diòxid de carboni,i la temperatura superficial és molt alta, d’uns 480 °C. Presenta unacaracterística curiosa, ja que gira sobre si mateix en el sentit contrarien què ho fan els altres planetes del sistema solar.

• La Terra. Té un satèl·lit, la Lluna. L’atmosfera terrestre es compon,principalment, de nitrogen i oxigen. Amb la informació de què dis-posem actualment, és l’únic planeta on hi ha vida.

• Mart. Té una mida que és, aproximadament, la meitat que la de laTerra. Té dos satèl·lits, anomenats Deimos i Fobos. La seva atmos-fera és molt escassa, i es compon, sobretot, de diòxid de carboni. Ala superfície de Mart la temperatura és molt baixa, d’uns �50 °C.

Mercuri, Venus, la Terra i Mart són els quatre planetes més propersal Sol, i per això s’anomenen planetes interiors.

5

10. Enumera els quatre planetes interiors i indica quinescaracterístiques comparteixen.

11. Quin planeta van visitar i fotografiar les sondes espacials Spiriti Opportunity?

12. Quin planeta gira en el sentit contrari en què ho fan tots els altres?

ACTIVITATS

El 2004, els robots Spirit i Opportunityvan aterrar a Mart i van estudiar la possibleexistència d’aigua a la superfície d’aquestplaneta.

MercuriDiàmetre: 4.880 km

VenusDiàmetre: 12.104 km

TerraDiàmetre: 12.740 km

MartDiàmetre: 6.794 km

831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 12

Page 13: Naturals 1ESO

13

Els planetes exteriors

Els quatre planetes que es troben més allunyats del Sol són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, i s’anomenen planetes exteriors. Tenen dimensionsenormes i estan constituïts, principalment, per gas, i per aquesta raó esconeixen com els gegants gasosos.

• Júpiter. És el planeta més gran del sistema solar. Té un diàmetre queés onze vegades més gran que el de la Terra. Té més de 60 satèl·lits,els més grans dels quals són Ió, Cal·listo, Ganimedes i Europa, i elsva descobrir Galileo Galilei l’any 1610.

• Saturn. És el segon planeta més gran del sistema solar. Té un dià-metre gairebé deu vegades més gran que el de la Terra. Té més de50 satèl·lits, el més gran dels quals és Tità. Presenta, a més, unsistema d’anells molt vistós, format per pols i fragments de roques.

• Urà. És unes quatre vegades més gran que la Terra. Té més de 25 sa-tèl·lits, la majoria petits, i també disposa d’un sistema d’anells. Té uneix de rotació gairebé horitzontal respecte de la seva òrbita.

• Neptú. És d’unes dimensions una mica més petites que Urà. Té mésde 10 satèl·lits, un dels quals, Tritó, és força gran i els altres són petits.

6

13. Quins planetes s’anomenengegants gasosos? Per quèreben aquest nom?

ACTIVITATS

NeptúDiàmetre: 49.492 km

JúpiterDiàmetre: 142.984 km

SaturnDiàmetre: 120.536 km

UràDiàmetre: 51.118 km

El cas de Plutó i d’altres planetes nans

Fins al mes d’agost del 2006, s’havia considerat que Plutó era el planeta més extern i petit (2.300 km dediàmetre) del nostre sistema solar. El mateix any, la Unió Internacional Astronòmica (IAU) el va classificarcom un planeta nan per tot un seguit de característiquesparticulars, entre les quals hi ha el fet que orbitaconjuntament amb un altre astre, Caront.

Hi ha altres astres que tenen aquestes característiques de planetes nans, entre els quals destaquen Ceres i Eris.

Ceres és un astre petit de 980 km de diàmetre que està situat entre Mart i Júpiter. Es va descobrir l’any 1868 i es va considerar un planeta fins que el 1929 es va requalificar com a asteroide.

Eris està situat més enllà de Plutó i té un satèl·lit que s’anomena Disnòmia. Es va descobrir l’any 2005.

A FONS

831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 13

Page 14: Naturals 1ESO

14

Els asteroides i els cometes

Dins la categoria de cossos petits del sistema solar destaquen els aste-roides i els cometes.

• Els asteroides. Són cossos rocosos de diverses dimensions. Es tro-ben formant dos cinturons al voltant del Sol.

– El cinturó d’asteroides. Està situat entre l’òrbita de Mart i la de Júpiter. La mida d’aquests asteroides és molt variada. La majoriaté uns pocs metres de diàmetre.

– El cinturó de Kuiper. Està situat més enllà de l’òrbita de Neptú.En aquest cinturó hi ha asteroides molt més grans.

• Els cometes. Són cossos formats per glaç mesclat amb pols i frag-ments de roca. Tenen dimensions molt variades i formen un tercercinturó, situat més enllà de l’òrbita de Plutó.

Aquest tercer cinturó rep el nom de núvol d’Oort i es troba entre50.000 i 100.000 unitats astronòmiques del Sol.

De vegades, un d’aquests cometes és expulsat del núvol d’Oort cap al’interior del sistema solar. A mesura que s’apropa al Sol, es va escal-fant i el glaç es vaporitza. En aquest cas, el cometa passa a estar for-mat per un nucli de glaç i roques, i per una cua, que és un rastrellarguíssim de milers, i en algun cas de milions, de quilòmetres devapor i partícules de glaç que reflecteixen vivament la llum del Sol.

La visibilitat d’un cometa depèn tant de les dimensions i la composi-ció que té com de la distància a què es trobi de la Terra i el Sol.

7

El cometa Halley es va veure per últimavegada el 1986. Es calcula que es tornaràa veure el 2061.

Les òrbites dels planetes són gairebé circulars i estan situades sobre plans quasi paral·lels a l’eclíptica. Plutó és un planeta nan amb una òrbita més excèntrica i altament inclinada.

Plutó

Neptú

Cinturó de Kuiper

Núvol d’Oort

Cometa

Saturn

Urà

VenusJúpiter

MartTerra

Cinturód’asteroides

Mercuri

831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 14

Page 15: Naturals 1ESO

Coneixement històric de l’univers

Actualment podem veure fotografies de la superfície de Mart, de galà-xies llunyanes, mapes de la Lluna, etc. Disposem d’una informaciómolt detallada del sistema solar i, fins i tot, d’estels d’altres galàxies.

Però fins al segle XVI el coneixement del sistema solar era molt escàs, il’observació es mesclava amb la fantasia. Es pensava, per exemple, quela Terra es trobava al centre de l’univers i que la Lluna era de cristallpur, entre moltes altres idees que avui dia ens poden semblar ben ab-surdes. El 1542, Nicolau Copèrnic va proposar la teoria heliocèntrica.A partir d’aleshores va canviar del tot la imatge que l’ésser humà teniade l’univers.

• Al final del segle XVI, l’astrònom Tycho Brahe va fer observacionsdetallades del moviment dels planetes, i durant molts anys en vaanar anotant diàriament les posicions. Amb aquestes dades tan va-luoses, el matemàtic Johannes Kepler va poder calcular les òrbitesplanetàries, de manera que la teoria geocèntrica es va desestimar.

• A l’inici del segle XVII, Galileo Galilei va ser el primer que va utilit-zar un telescopi, i va descobrir que a la Lluna hi havia valls profun-des i crestes muntanyoses molt agudes, i que Júpiter tenia satèl·lits.

• Després de descobrir Urà en el segle XVIII i gràcies a les dades apor-tades per Kepler, es va predir matemàticament la presència d’un pla-neta més enllà d’Urà. L’existència del planeta Neptú la va comprovarl’astrònom alemany Johann Galle el 1846.

• En el segle XX, l’observació astronòmica va avançar molt gràcies alsradiotelescopis. També es van començar a enviar sondes espacialsa altres planetes, que ens van proporcionar moltes fotografies i dadesmolt importants. El 1969, l’ésser humà va arribar a la Lluna.

• Avui dia, els telescopis situats en òrbita al voltant de la Terra, comper exemple el Hubble, han permès observar el sistema solar i l’uni-vers amb un grau de detall espectacular.

8

14. Què és la cua d’un cometa?Tenen cua els cometes que es troben al núvol d’Oort?

15. Busca en els conceptes clau el significat d’excèntric.

ACTIVITATS

Galileo Galilei va ser la primera persona que va observar els cràters de la Lluna amb un telescopi fet per ell mateix.

Un missatge de pau cap als estels

El 1972 es va llançar la sonda espacial Pioneer 10, i un any méstard, la Pioneer 11. Totes dues portaven a bord una placa metàl·licadissenyada per l’astrònom Carl Sagan, en la qual s’especificava la posició del Sol en la Via Làctia i la posició de la Terra en el sistema solar. També s’hi indicaven la forma i l’estatura dels éssers humans per mitjà de figures inspirades en dibuixos de Leonardo da Vinci.

Imagina’t que has de dissenyar la placa que ha de viatjar a bord d’una nau. Quin seria el missatge que adreçaries a una possiblecivilització extraterrestre?

A FONS

15

Placa de les naus Pioneer.

831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 15

Page 16: Naturals 1ESO

16

El que veiem al cel nocturn

Alguns estels, vistos des de la Terra, sembla queformen agrupacions d’aspectes ben diversos que reben el nom de constel·lacions.

Una de les constel·lacions més fàcils de localitzar i de reconèixer al cel és l’Óssa Major. Es troba cap al nord, i té l’aspecte d’un carro: quatre estels en formen la caixa i tres estels més, que tracen un arccap a l’esquerra, en constitueixen el braç.

Si unim amb una línia els dos últims estels del carro i la prolonguem cinc vegades més, podem veurel’estel Polar, que forma la punta del braç d’una altra constel·lació més petita anomenada Óssa Menor. L’estel Polar marca la direcció del nord, i és molt útil fer-lo servir per orientar-se de nit a l’hemisferi nord.

De vegades al cel també hi podem veure planetes. Els reconeixem perquè brillen intensament i no parpellegen. El nom de planeta el van donar els grecs i significa ‘vagabund’ perquè, al contrari que els estels, els planetes varien de posició al cel respecte dels altres astres.

A FONS

Venus (2). És l’anomenat estel del matí. Surt just després del trencd’alba, quan la claredat del Sol ja no deixa veure els estels, o al capvespre, quan els estels encara no es poden veure.

Mart (3). Es veu d’un color vermellós.Es pot identificar perquè té una midapetita, brilla molt poc i no parpelleja. El color vermell que té va fer que els romans li donessin el nom del déu de la guerra.

Júpiter (1). És el planeta més gran del sistema solar. Quan el veiem al cel de seguida el reconeixem,perquè brilla intensament i perquè és molt més gran que qualsevol altre estel o planeta.

Estels fugaços (5).Són petits fragments de roca quecauen a la Terra. La fricció amb l’aireels torna incandescents i brillen, totdeixant un rastre lluminós.

Satèl·lits artificials (4).Tot i que reflecteixen molt dèbilment la llum del Sol, es poden reconèixerperquè es mouen lentament i sempreen direcció nord-sud.

Avions (6). Algunsvolen tan alt que no en sentim els motors, però els podem reconèixerperquè tenen llums intermitents i es desplacen molt de pressa.

Óssa Major

Óssa Menor

EstelPolar

23

4 5

6

1

831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 16

Page 17: Naturals 1ESO

Ciència a l’abastIdentificació d’un problema científic. Mides i distàncies en l’univers

Els científics busquen la solució a problemes concrets.Les preguntes que es fan tan sols es poden respondresi es formulen correctament. Quan intenten respondre-les, es troben dificultatsconcretes. Aquestes dificultats són els problemes que els científics miren de resoldre.Si ens preguntem, com és el sistema solar?, estem fentuna pregunta científica, i disposem de moltes dades

per poder-la respondre, però és una pregunta moltambigua, i per això cal concretar-la més i formular-lacorrectament.

També ens podem preguntar, quines dimensions i quin aspecte té el sistema solar vist des de fora?Aquesta és una pregunta clara, un problema científic, i la podem respondre. Es tracta d’elaborar una imatgede com és el sistema solar.

1. Recollim les dades necessàries.

Radi del Sol: 696.000 km.

Radi de la Terra: 6.370 km.

Radi de l’òrbita de Neptú (planeta mésallunyat del Sol): 4.500.000.000 de km.

«Gruix» del sistema solar: Si no tenim en compte les òrbites dels planetes nans, com ara Plutó, la inclinació de les òrbites dels vuitplanetes del sistema solar nos’allunya gaire dels 2º del pla de l’eclíptica. Això fa que el «gruix»del sistema sigui, aproximadament,d’1,3 unitats astronòmiques per sobre i per sota de l’eclíptica.

2. Plantegem les preguntes de la manera més concreta possible.

Si el radi del sistema solar fos de 6 cm, quin gruix tindria? Quina mida tindria aleshores el Sol? I la Terra?

3. Fem els càlculs per apreciar les mides relatives.

Dividim entre el mateix nombre les dues magnituds que volemcomparar utilitzant les mateixes unitats. Per exemple:

Si apliquem la mateixa divisió al radi del Sol, obtenim el següent:

Real � 69.600.000.000 cm Reduït � 0,000928 cm

El Sol tindria unes 9 mil·lèsimes de mil·límetre de radi.

4. Fem esquemes o maquetes a partir dels resultats obtinguts.

Una vegada fets els càlculs, tenim les respostes que ens permeten fer-nos una idea de com és el sistema solar:

• Considerant el sistema solar format només pel Sol i els 8 planetes, si el radid’aquest sistema solar fos de 6 cm (com el d’un CD), el Sol tindria un radi de0,000928 cm (unes 9 mil·lèsimes de mil·límetre). Per poder-lo veure ens caldriaun microscopi. No podríem veure la Terra ni tan sols amb un microscopi.

• En aquest cas, el gruix del sistema solar seria d’uns 0,39 cm.

Resulta que un CD és una imatge força aproximada de com és el sistema solar.Però a aquesta escala no en distingiríem cap dels components.

16. La Via Làctia té un diàmetre de 100.000 anys llum. Quines dimensions tindria el sistema solar si el diàmetre de la galàxia fos de 100 cm (1 m)?

17. Si el diàmetre del Sol fos d’uns 7 cm (com una pilota de tennis), quines dimensions tindria la Terra?

ACTIVITATS

Radi real de l’òrbitade Neptú

Midareduïda

Hem dividitentre

450.000.000.000.000 cm 6 cm 75.000.000.000.000

17

831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 17

Page 18: Naturals 1ESO

18

18. ● Indica quines teories sobre l’univers es corresponen amb cadascun dels esquemes següents i qui les va proposar en cada cas.

19. ● En la Grècia antiga s’explicava la història d’Orió el caçador, un gegant capaç de vèncer qualsevolanimal. Tenia un caràcter molt sanguinari, i per això la deessa Gea, la seva mare, el va castigar: li va enviarun escorpí, que el va picar i li va causar la mort. El déu Zeus va col·locar Orió i l’escorpí al cel, però els va situar de manera que no es poguessin trobarmai; per això veiem Orió al cel durant l’hivern, i Escorpí, durant l’estiu.

a) Com es diu el conjunt d’aquestes històries que parlen dels déus? Es pot considerar que són una bona explicació de l’origen dels estels?

b) Com es diu el conjunt d’estels que componenaquestes figures? Es troben realment agrupadesd’aquesta manera o solament quan es veuen des de la Terra?

20. ●●● El 1961, l’astrònom Frank Drake va calcular que aproximadament la meitat dels estels de la nostragalàxia deuen tenir sistemes planetaris.

a) Quants sistemes planetaris hi deu haver a la ViaLàctia segons aquesta estimació?

b) Si un de cada cent d’aquests sistemes tingués un planeta d’una mida semblant a la Terra i a unadistància semblant al seu estel, quants planetessemblants a la Terra hi hauria a la nostra galàxia?

21. ● Fa menys d’un segle encara es pensava que la Via Làctia era l’única galàxia de l’univers. Quin científic i quin any va demostrar que a l’univers hi havia moltes galàxies? Quina altra cosa va descobrirpel que fa a les galàxies i a l’univers?

Activitats22. ●●● Es considera que el diàmetre del sistema solar

és d’unes 200.000 unitats astronòmiques.

Calcula a quina distància es trobaria la Terra del Sol si féssim una maqueta del sistema solar de 50 cm de diàmetre. Recorda que la Terra estàsituada a una unitat astronòmica del Sol.

23. ●●● Calcula quantes unitats astronòmiques té un any llum.

24. ● El dibuix següent representa el sistema solar.

Copia’l i indica-hi els components següents: el Sol, els planetes interiors, els planetes exteriors, Plutó, el cinturó d’asteroides, el cinturó de Kuiper i el núvold’Oort.

25. ●● Quins són els dos moviments que presenten tots els planetes?

26. ●● Descriu com és el nostre estel, el Sol, pel que faals aspectes següents: la composició, la temperatura i els moviments que fa.

27. ●● Identifica cada planeta i numera’ls segons la distància al Sol, començant pel més proper.

A

D

B

F

C

H

E

G

A B

831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 18

Page 19: Naturals 1ESO

19

28. ● Indica a quin planeta correspon cadascunad’aquestes oracions.

a) Té el nombre més gran de satèl·lits.

b) És el més proper al Sol.

c) Té éssers vius.

d) És el més gran del sistema solar.

e) Gira sobre si mateix en el sentit contrari en què ho fan els altres planetes.

29. ● En una nit clara, si observes el cel durant una bonaestona, i també amb una mica de sort, hi pots veuretres tipus d’objectes lluminosos que es mouen: els estels fugaços, els satèl·lits artificials i els avions.

Explica com reconeixeries cadascun d’aquests elements.

La superfície de la Lluna

La superfície lunar es caracteritza perquè és plena de cràters produïts per impactes de meteorits.

Com que no té atmosfera, no hi ha cap capa que freniles roques que cauen a la superfície, i per aquesta raófins i tot els fragments més petits hi produeixen cràterspetits. El resultat dels impactes és que la superfícielunar està coberta d’una sorreta fina de roca trituradaque rep el nom de regolita.

31. ● Per què hi ha tants cràters a la superfície de la Lluna?

32. ●●● A la Lluna hi ha cràters de dimensions molt grans, cosa que significa que hi han impactatasteroides de mides molt grans. A la superfícieterrestre també hi hauria d’haver cràters grans, ja que l’atmosfera no pot desintegrar meteoritsenormes, però resulta que a la Terra els cràters grans són molt escassos. Per què deu ser, això?

a) Perquè l’atmosfera frena aquests meteorits i elsimpedeix que arribin a la superfície terrestre.

b) Perquè és més fàcil que caiguin a la Lluna que no pas a la Terra.

c) Perquè a la Terra l’erosió de l’aigua i del vent ha esborrat els cràters.

33. ●● Què és la regolita lunar? Com s’ha format?

34. ●●● Es poden veure estels fugaços a la Lluna?Per què?

35. ●●● Quan dos cràters se superposen, és fàcilsaber quin és el més antic i quin és el més recent.

Se t’acut com es pot saber, això?

36. ●●● A la superfície de la Terra s’han recollitmolts meteorits, alguns dels quals provenen de la Lluna.

Intenta explicar com pot haver arribat fins a la superfície de la Terra una roca procedent de la Lluna.

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

30. ●●● El dibuix següent representa diverses posicionsd’un cometa en la seva òrbita.

Per què quan els cometes s’acosten al Sol presentenuna cua i els asteroides, en canvi, no? Per què la cuasempre està en la posició oposada al Sol?

831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 19

Page 20: Naturals 1ESO

20

Idees antigues

L’U

NIV

ER

S

Unitatsde mesura

El sistema solar

• Teoria geocèntrica. La Terra està al centre de l’univers, i el Sol, la Lluna, els estels i els planetes giren al seu voltant.

• Teoria heliocèntrica. El Sol està al centre de l’univers, i la Terra, els planetes i els estels giren al seu voltant.

• Cúmuls de galàxies. Estan formats per agrupacions de galàxies.

• Galàxies. Estan formades per milers de milions d’estels.

• Estels. Són masses de gasos incandescents. Alguns tenen sistemesplanetaris formats per planetes, satèl·lits, asteroides i cometes.

• Unitat astronòmica. És la distància que hi ha de la Terra al Sol: uns 150 milions de quilòmetres.

• Any llum. És la distància que recorre la llum en un any: uns 9,5 bilions de quilòmetres.

Resum

37. Fes un dibuix esquemàtic del sistema solar vist des de dalt. Situa-hi els components i indica amb fletxes els moviments que fa cadascun.

38. Copia el text següent i completa’l per situar la Lluna en l’univers.

La Lluna és el satèl·lit del planeta , que pertany al sistema planetari anomenat . L’estel d’aquest sistema planetari és el , i pertany a la galàxia anomenada , que, al seu torn, forma part del cúmul de galàxies de .

39. Fes un resum amb les principals característiques de tots els components del sistema solar. Detalla-hi les corresponents a cadascun dels planetes.

ACTIVITATS

Components

És el sistema planetari de l’estel Sol. Està format pels components següents:

• El Sol. És un estel de mida mitjana que es troba a la Via Làctia.

• Planetes. Són cossos amb forma esfèrica que giren al voltant del Sol i tenen mides molt més grans queels altres astres de la seva òrbita. N’hi ha de dos tipus:– Interiors. Són rocosos. Són Mercuri, Venus, la Terra i Mart. – Exteriors. Són gasosos. Són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

• Planetes nans, com Plutó.

• Satèl·lits. Són astres que giren al voltant dels planetes i dels planetes nans.

• Cossos petits, com els següents:

– Asteroides. Són petits cossos rocosos que giren al voltant del Sol. Formen dos cinturons:a) El cinturó d’asteroides. Es troba entre les òrbites de Mart i Júpiter.b) El cinturó de Kuiper. Està més enllà de l’òrbita de Neptú.

– Cometes. Són masses de glaç, pols i roques que es troben més enllà de Plutó.

831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 20

Page 21: Naturals 1ESO

21

L’univers en una closca de nou

EL RACÓ DE LA LECTURA

és tot un mite per la brillantcontribució que ha fet a la fí-sica teòrica i al desenvolupa-ment de les lleis que governenl’univers. La seva fama també és degu-da al coratge i a la valentiaamb què lluita per superar lesdificultats que li planteja ca-da dia la malaltia que pateix.

Segons els coneixements ac-tuals, haurem d’explorar lagalàxia d’una manera lenta iavorrida, utilitzant naus es-pacials més lentes que la llum,però com que encara no tenimuna teoria unificada comple-ta, no podem descartar com-pletament els viatges per lesdreceres de les deformacions del’espai-temps.

[...]

Suposant que no ens autodes-truïm en el segle en què fa pocque hem entrat, és probable queens escampem primer pels pla-netes del sistema solar, i des-prés per les estrelles properes.Però no serà com Star Trek oBabylon 5, amb una nova raçad’éssers gairebé humans quasien cada sistema estel·lar. L’espè-cie humana només ha tingut laseva forma actual uns dos mi-lions d’anys, dels quinze mil mi-lions d’anys transcorreguts desde la gran explosió inicial.

Per tant, si la vida es desenvo-lupa en altres sistemes solars,les probabilitats de trobar-hi algun ésser en un estadi recog-nosciblement humà són molt

petites. És probable quequalsevol vida alienígenaque trobem sigui molt més pri-mitiva o molt més avançada. Si és més avançada, per què nos’ha dispersat per la galàxia iha visitat la Terra?

STEPHEN HAWKING,L’univers en una closca de nou.

Columna Edicions

Stephen Hawking va néixerel 8 de gener de 1942 a Ox-ford (Gran Bretanya). La sevacarrera com a científic va co-mençar a la Universitat deCambridge. Quan tenia vint-i-un anys se li va diagnosticaruna malaltia degenerativa, coneguda amb el nom de ma-laltia de les neurones moto-res, que l’ha fet passar la ma-jor part de la vida en unacadira de rodes. La malaltia,però, no li ha impedit conti-nuar la investigació científi-ca. Ha publicat diverses obresde divulgació científica, comara Història del temps, que hantingut un èxit mundial. El1989 va ser guardonat amb elpremi Príncep d’Astúries dela Concòrdia per la transcen-

Llibres:Brevíssima història del tempsSTEPHEN HAWKING. Editorial ColumnaExplica d’una manera senzilla les lleis fonamentals per comprendre el cosmos.

Atles d’astronomiaJOSÉ TOLA. Parramón Ediciones

El cel de nitJORDI MAZÓN, ESTER GIL I MARCEL COSTA . Editorial PòrticMiniguia d’astronomia per observar el cel nocturn a ull nu.

Observar el cieloDAVID H. LEVY. Editorial PlanetaGuia completa per comprendre la màgia i els misteris del cel.

En la pantalla:

Cosmos (7 DVD). CARL SAGAN. Suevia Films.

Las claves del Universo. Discovery Chanel.

En la xarxa:

www.xtec.es/~rmolins1/univers/cat/Recursos didàctics bàsics en astronomia.

www.fourmilab.ch/solarPrograma simulador per recórrer virtualment els planetes del sistema solar.

www.lanasa.netPàgina oficial de l’Agència Espacial Nord-americana.

NO T’HO PERDIS

40. Quins llocs de l’espai és més probable que explori abans l’ésser humà?

41. En l’exploració de l’espai, es podrien trobar formesde vida de més de 15.000 milions d’anys? Per què?

42. Quina ha estat la principal contribució que ha fetStephen Hawking al coneixement científic?

43. Té necessàriament limitat el desenvolupament de la intel·ligència una persona que pateix una malaltia neurològica greu?

44. Es mostra optimista l’autor pel que fa a la possibilitat de trobar vida en altres planetes?Per què?

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

dental tasca investigadora so-bre els fonaments del temps ide l’espai, tasca que ha apro-pat al coneixement de totesles persones les últimes apor-tacions científiques sobre l’o-rigen i el destí de l’univers.Moltes persones el considerenel geni més gran del segle XX

després d’Albert Einstein i ja

831121 _ 0006-0021.qxd 4/12/06 19:05 Página 21

Page 22: Naturals 1ESO

2 La Terra

En aquesta unitat…

• Coneixeràs les característiques que diferencienel nostre planeta dels altres planetes rocosos.

• Aprendràs les formes de relleu característiquesdels continents i dels fons oceànics.

• Comprendràs la relació que hi ha entre el moviment orbital de la Terra, la inclinació de l’eix de rotació terrestre i la successió de les estacions.

• Estudiaràs els processos que es produeixen a causa dels moviments de la Lluna: les faseslunars, les marees i els eclipsis.

• Coneixeràs les capes que formen la Terra, la seva composició i la importància que tenen.

• Aprendràs a obtenir informació per mitjà de l’anàlisi d’un text científic.

PLA DE TREBALL

Pingüins emperadora l’Antàrtida.

831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 22

Page 23: Naturals 1ESO

El mes de juny del 1910, el metge i explorador noruecRoald Amundsen, juntament amb Bjaaland, Wisling,Hanssel i Hansen, van salpar en direcció a l’Antàrtida.Tenien com a objectiu arribar al pol sud terrestre. Des-prés d’uns quants mesos de navegació, van arribar aaquest continent el gener del 1911, i van preparar elcampament des del qual havien previst fer la travessade 1.450 km que els separava del pol sud geogràfic.

Mentrestant, el capità de l’Armada britànica Robert Scottinstal·lava en un altre punt de l’Antàrtida un altre cam-pament amb la intenció d’arribar al pol sud abans queAmundsen. Les dues expedicions van iniciar la traves-sa l’octubre del 1911, amb l’arribada de la primaveraantàrtica. Van seguir camins i estratègies molt diferents,però les dues van haver d’afrontar enormes dificultats.

El 14 de desembre de 1911, l’expedició d’Amundsenva arribar al pol sud. «Ja veiem el pol sud; quasi po-dem sentir com grinyola l’eix terrestre», va escriure Bjaaland al seu diari.

El 17 de gener de 1912, l’expedició de Scott va arribaral pol sud, i van veure sorpresos que Amundsen se’lshavia avançat. Una tenda de campanya i una banderanoruega marcaven el punt de latitud 90° sud.

1. La hidrosfera és el conjunt de tota l’aigua que hi ha a la superfície terrestre. Saps com es diu el conjunt de tots els éssers vius?

2. Com s’anomenen els moviments que fa la Terra quan gira sobre si mateixa i quansegueix la seva òrbita?

3. Quin tipus de planeta és la Terra?

a) Un planeta exterior rocós.

b) Un gegant gasós.

c) Un planeta interior.

d) Un planeta atmosfèric.

RECORDA I RESPON

Busca la respostaEn quina data es produeix la nit més llarga a l’hemisferi sud?I a l’hemisferi nord?

Roald Amundsen.

Robert Scott.

831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 23

Page 24: Naturals 1ESO

El planeta Terra

Actualment disposem de molta informació sobre el nostre planeta, queprové d’exploracions com la d’Amundsen, d’investigacions científiques,d’imatges obtingudes des de satèl·lits, etc.

Característiques de la Terra

La Terra és un planeta especial, i no tan sols perquè nosaltres hi vivim.

• El camp magnètic terrestre ens protegeix d’algunes radiacions solarsmolt perilloses.

• L’atmosfera està formada, principalment, per nitrogen i oxigen. L’oxigen és indispensable per a la respiració de tots els éssers vius.

• La distància al Sol i la composició de l’atmosfera permeten que a la superfície terrestre es mantingui una temperatura mitjana d’uns15 °C, amb variacions relativament suaus.

• Aquesta temperatura, i les lleugeres variacions corresponents, per-meten que hi hagi aigua en els tres estats, característica que fa possi-ble el cicle de l’aigua.

• Té un satèl·lit relativament gran, la Lluna, que és la responsable deles marees als oceans.

• És un planeta amb una gran activitat geològica, que es manifestaen els terratrèmols, els volcans, la formació de relleus, l’erosió, etc.

• S’hi ha desenvolupat la vida, que ha evolucionat al llarg de milers demilions d’anys fins a originar la varietat d’espècies que hi ha actual-ment, incloent-hi l’espècie humana.

Totes aquestes característiques fan de la Terra un planeta únic en tot elsistema solar.

La Terra és l’únic planeta del sistema solar que, a més de tenir un camp magnètic, té una atmosfera amb oxigen, una temperaturamitjana de 15 ºC i un cicle de l’aigua, i és l’únic on s’hi hadesenvolupat la vida.

Imatge de la Terra i de la Lluna captada des d’un satèl·lit.

1

24

1. Escriu les característiques que fan de la Terra un planetaúnic en el sistema solar.

2. D’aquestes característiques,quines són indispensables per a la vida tal com existeix a la Terra?

3. Esmenta alguns exemples de l’activitat geològica del nostre planeta.

ACTIVITATS

El nostre planeta té una intensa activitat geològica.

831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 24

Page 25: Naturals 1ESO

25

Els moviments de la Terra

Avui dia sabem que la successió de les estacions al llarg de l’any i el pasdels dies i les nits són conseqüències directes dels dos moviments delnostre planeta: la rotació i la translació.

El moviment de rotació

Tots els planetes, els satèl·lits i també el Sol presenten un moviment derotació al voltant d’un eix.

La Terra gira cap a l’est sobre el seu eix de rotació; per això, si obser-vem la Terra des del pol nord, veiem que gira en sentit contrari a lesagulles del rellotge. Tarda unes 24 hores a fer un gir complet. Aquestperíode és un dia.

L’eix de rotació de la Terra està inclinat 23° 27' respecte del pla de l’e-clíptica. Això fa que la durada relativa del dia i de la nit variï al llarg del’any.

Si talléssim la Terra en dues meitats iguals, amb un pla que fos perpen-dicular a l’eix de rotació (anomenat pla equatorial), n’obtindríem doshemisferis: l’hemisferi nord i l’hemisferi sud.

L’equador és la línia imaginària, traçada sobre la superfície terrestre,que separa els dos hemisferis.

El moviment de translació

Mentre la Terra gira sobre ella mateixa, fa una translació al voltant delSol descrivint una òrbita cada 365 dies, aproximadament, període queconstitueix un any terrestre.

En aquest moviment, el nostre planeta es manté sobre el pla imaginaride l’eclíptica. Si l’eclíptica fos un paper gegantí, l’òrbita seria el rastreque deixaria la Terra en la seva translació sobre aquest pla.

L’òrbita terrestre és gairebé circular, i per això la Terra manté duranttot l’any una distància al Sol d’uns 150 milions de quilòmetres.

Si observéssim el moviment de translació per sobre del pol nord, veu-ríem que el desplaçament es duu a terme en sentit antihorari.

L’eix de rotació terrestre és una línia imaginària que passa pel polnord i pel pol sud i que travessa el planeta pel centre.

2

Al llarg de 24 hores, qualsevol punt de la superfície terrestre passa per una zona il·luminada pel Sol, i llavors diem que és de dia, i per una zona fosca, i aleshores diem que és de nit.

4. En quin sentit gira la Terra, cap a l’est o cap a l’oest? Per on surt el Sol i per on es pon?

5. On hi ha més diferència en la durada del dia i la nit al llarg de l’any, en un país situat a prop del pol o en un altrepròxim a l’equador? Raona la resposta.

6. Explica què significa que el sentit de la translació terrestreés antihorari.

ACTIVITATS

Òrbita terrestre

150.000.000 de km

Pla de l’eclíptica

Sentit del gir

Plaequatorial

Hemisferi sud

Hemisferi nordEquador

Eix de rotació

DiaNit

G F

831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 25

Page 26: Naturals 1ESO

26

Les estacions

La inclinació de l’eix de rotació de la Terra és la causa d’un seguit devariacions al llarg de l’any, com ara diferències en les temperatures i enla durada del dia i de la nit.

Les dates de pas d’una estació a una altra són equinoccis o solsticis.

• Els equinoccis. Són els dies de pas de l’estiu a la tardor i de l’hiverna la primavera. Corresponen a les dates en què el dia i la nit tenen lamateixa durada. Tot i que la data exacta varia lleugerament, es pro-dueixen cap al 23 de setembre i el 21 de març.

• Els solsticis. Són els dies de pas de la tardor a l’hivern i de la prima-vera a l’estiu. Corresponen a les dates en què la durada entre el dia ila nit assoleix la diferència més gran. Tot i que les dates varien lleuge-rament, es produeixen cap al 22 de desembre i el 21 de juny.

Segons aquestes diferències, al llarg de l’any se succeeixenquatre estacions: la primavera, l’estiu, la tardor i l’hivern.

3

Les estacions a l’hemisferi nord*

Les estacions a l’hemisferi sud*

Primavera. Els dies es van fent més llargs, i les nits, més curtes. Fins al 21 de juny, que és el dia més llarg de l’any.

21 de marçEquinocci

de primavera

21 de marçEquinocci de tardor

23 de setembreEquinocci de tardor

21 de junySolstici d’estiu

22 de desembreSolstici d’hivern

Hivern. Els dies es van fent més llargs, i les nits,més curtes. Fins al 21 de març, en què el dia dura el mateix que la nit.

Estiu. Els dies es van fent més curts, i les nits, més llargues. Fins al 23 de setembre, en què la nit i el dia tenen la mateixa durada.

Estiu. Els dies es van fent més curts, i les nits, més llargues. Fins al 21 de març, en què el dia dura el mateix que la nit.

Tardor. Els dies es van fent més curts, i les nits,més llargues. Fins al 22 de desembre, que és el dia més curt de l’any.

23 de setembreEquinocci

de primavera

21 de junySolsticid’hivern

22 de desembreSolstici d’estiu

Hivern. Els dies es van fent més llargs, i les nits, més curtes. Fins al 23 de setembre, en què la nit i el dia tenen la mateixa durada.

Primavera. Els dies es van fent més llargs, i les nits,més curtes. Fins al 22 de desembre, que és el dia mésllarg de l’any.

Tardor. Els dies es van fent més curts, i les nits, més llargues. Fins al 21 de juny, que és el dia méscurt de l’any.

* Les dates que s’indiquen en aquests esquemes són aproximades.

831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 26

Page 27: Naturals 1ESO

27

Un recorregut aparent

Des de la superfície del nostre planeta sembla que el Sol gira al voltantde la Terra descrivint un arc al cel que comença a l’alba i acaba al cap-vespre. El recorregut del Sol dura més temps a l’estiu que no pas a l’hi-vern; aquesta és la nostra manera de percebre que a l’estiu la penínsulaIbèrica passa més temps a la zona il·luminada pel Sol que a la zonanocturna.

També observem que a l’estiu el Sol és més alt a l’horitzó. Per això, l’om-bra d’un pal al migdia és més petita a l’estiu i més llarga a l’hivern. Aixíapreciem que els raigs solars ens arriben més perpendiculars a l’estiu queno pas a l’hivern.

La distribució dels raigs solars

Si ens fixem en la península Ibèrica en els dos solsticis, podem apreciardues circumstàncies molt diferents.

La situació és semblant al que passaria si poséssim un mapa de la pe-nínsula Ibèrica al terra d’una habitació a les fosques i l’il·luminéssimamb una llanterna des de dues posicions semblants a les dels dos sols-ticis: una de perpendicular, que simularia l’estiu, i una altra d’inclina-da, que simularia l’hivern. 7. Si l’eix de rotació fos

perfectament perpendicular a l’eclíptica, hi hauria estacionsal nostre planeta? Raona la resposta.

8. Busca en els conceptes clauel significat del terme equinocci.

9. En l’exemple de la penínsulaIbèrica i la llanterna, el mapas’il·lumina de la mateixa maneraen les dues situacions? Raona la resposta.

ACTIVITATS

Simulació de l’estiu. Simulació de l’hivern.

Els raigs solars hi arriben molt perpendicularment, i això fa que es concentrin en una zona petita i que escalfin més. D’altra banda, escalfen durant més temps, ja que la península Ibèrica està més temps a la zona il·luminada.

Els raigs solars arriben oblíquament, es reparteixen per una zona més àmplia i han de travessar un gruix més gran de l’atmosfera, per això escalfen menys. D’altra banda,escalfen durant menys temps, ja que la península Ibèrica està menys temps a la zona il·luminada.

Solstici d’estiu Solstici d’hivern

Caminant per la península Ibèrica, al migdiael Sol es troba al sud, i la nostra ombraapunta cap al nord. A la dreta queda l’est, per on surt el Sol, i a l’esquerra, l’oest.

831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 27

Page 28: Naturals 1ESO

28

La Terra i la Lluna

La Lluna és el nostre satèl·lit. Les fases i els eclipsis lunars són fenò-mens originats per les dimensions relativament grans de la Lluna i peralgunes particularitats dels moviments que fa.

Els moviments de la Lluna

El nostre satèl·lit té dos moviments propis:

• La rotació. La Lluna tarda gairebé 28 dies a fer un gir complet sobresi mateixa.

• La translació. La Lluna descriu una òrbita al voltant de la Terra, queestà inclinada 5° 9' respecte del pla de l’eclíptica. Per fer una voltacompleta tarda exactament el mateix temps que per fer una rotaciósencera, és a dir, quasi 28 dies. Aquest període s’anomena mes lunar.

Vistos per sobre del pol nord terrestre, aquests dos moviments es pro-dueixen en sentit antihorari.

La coincidència dels períodes de rotació i de translació fa que la Llunasempre es mantingui amb la mateixa cara enfrontada a la Terra. Peraixò no se sabia quin aspecte tenia la cara oculta de la Lluna fins queel 1959 la nau soviètica Lluna 3 va sobrevolar la superfície del nostresatèl·lit i en va obtenir les primeres fotografies.

4

Les fases de la Lluna

Lluna nova

Quan el Sol, la Lluna i la Terra estangairebé en línia recta, amb la Llunasituada al mig, des de la Terra veiem la part de la Lluna que està a l’ombra, el seu costat nocturn.

Quart minvant

Quan la Lluna està a mig camíentre la fase de lluna plena i la de lluna nova, en veiemil·luminat el costat esquerre. La Lluna té forma de C.

Quart creixent

Quan la Lluna està a mig camíentre la fase de lluna nova i la de lluna plena, en veiemil·luminat el costat dret. La Lluna té forma de D.

Lluna plena

Quan el Sol, la Terra i la Llunaestan gairebé en línia recta, amb la Terra situada al mig, des del nostre planeta veiem la part il·luminada de la Lluna.

La Lluna sempre mostra la mateixa cara a la Terra. El punt marcat de color vermell es troba a la cara oculta de la Lluna, de manera que no es pot veure des de la Terra.

831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 28

Page 29: Naturals 1ESO

29

Els eclipsis

Aquesta situació es produeix quan hi ha tres astres que es troben en línia. La Terra, el Sol i la Lluna poden donar lloc a dos tipus d’eclipsis:

• Eclipsi de Sol. Es produeix quan la Lluna estroba entre el Sol i la Terra. En aquesta posició,la Lluna projecta la seva ombra sobre la Terra, iobservem com el nostre satèl·lit tapa el Sol.

• Eclipsi de Lluna. S’origina quan la Terra es tro-ba entre el Sol i la Lluna. En aquesta posició po-dem veure l’ombra del nostre planeta projecta-da sobre la lluna plena.

La inclinació del pla de l’òrbita lunar fa que laLluna, quan recorre la seva òrbita, travessi el plade l’eclíptica en dos punts, anomenats nodes.

Un eclipsi és l’ocultació, total o parcial, d’un astre per un altre.

Les marees

La Terra, el Sol i la Lluna s’atreuen mútuament a causa de la força de lagravetat, sobretot quan estan situats en línia recta.

La força gravitatòria de la Terra i la Lluna es pot apreciar als oceans,l’aigua dels quals es desplaça per l’atracció que hi exerceix la Lluna. Elnivell de l’aigua puja a la zona terrestre més propera a la Lluna i a la zo-na situada a la part oposada. En aquests punts on el nivell de l’aiguapuja, es produeix la marea alta, mentre que a les zones on l’aigua ésdesplaçada i baixa de nivell, té lloc la marea baixa.

10. Explica què són els nodes de l’òrbita lunar i per quènomés es pot produir un eclipsi quan la Lluna està en un dels seus nodes.

11. La Terra fa un gir completsobre el seu eix cada 24 hores.Quantes marees altes i quantesmarees baixes tindrà un puntde la costa en aquest temps?

12. Per què creus que no s’ha de mirar directament el Sol ni tan sols durant un eclipsi?

ACTIVITATS

Eclipsi de Sol Eclipsi de Lluna

Eclipside Lluna

Eclipside Sol

Els eclipsis es produeixen únicament quan la Lluna està en un dels seusnodes i, a més, el Sol, la Terra i la Lluna formen una línia recta.

Representació accentuada del desplaçament de l’aigua a causa de l’atracció de la Lluna i localització de les marees després d’una rotació de la Terra de 90°.

Nodes

Marea altaa Espanya

Marea baixaa Espanya

Marea altaa Mèxic

Marea baixaa Mèxic

831121 _ 0022-0039.qxd 19/12/06 10:00 Página 29

Page 30: Naturals 1ESO

30

Les capes de la Terra. La geosfera

El planeta Terra és l’únic que es coneix en què, a més d’una esfera ro-cosa i d’un embolcall gasós, hi ha aigua i éssers vius. La geosfera n’és el component rocós; l’atmosfera, l’embolcall gasós; la hidrosfera, elcomponent aquós, i la biosfera, el conjunt dels éssers vius. A la super-fície tots aquests components interactuen intensament entre si.

La geosfera

• L’escorça. És la capa terrestre más externa iestà constituïda per roques. L’escorça terrestreés de dos tipus:

– Escorça continental. Té un gruix aproximatde 70 km. Forma els continents. La roca quehi és més abundant és el granit.

– Escorça oceànica. Té un gruix d’uns 10 km.Forma els fons oceànics. La roca més abun-dant és el basalt, que és una roca volcànica.L’escorça oceànica s’origina per la intensa activitat volcànica d’unes serralades submari-nes, anomenades dorsals oceàniques.

• El mantell. Està situat sota l’escorça i té ungruix aproximat de 2.900 km. Està format perroques que es troben en estat sòlid a una tem-peratura d’entre 1.000 i 4.000 °C. S’hi diferen-cien dues parts: el mantell superior, que té uns700 km de gruix, i el mantell inferior.

• El nucli. Està situat sota el mantell. Està formatper metalls, principalment per ferro, i es troba auna temperatura de més de 4.000 °C. Té duesparts diferenciades:

– El nucli extern. És líquid i està sotmès a cor-rents interiors molt violents.

– El nucli intern. És sòlid.

La separació entre els dos nuclis es troba cap als5.150 km de profunditat.

La geosfera és la capa rocosa de la Terra. Té un radi de 6.370 km, i està formada per tres capes: l’escorça, el mantell i el nucli.

5

13. Fes un dibuix esquemàtic amb l’estructura en capes de la geosfera.Indica-hi el nom de les capes, la seva composició, la temperatura de cada capa i l’estat en què es troba. Indica-hi també els dos tipusd’escorça.

ACTIVITATS

Mantell

Nucliextern

1.220 km

3.470 km

6.370 km

0

Escorça continental

Escorça oceànica

Nucliintern

70 k

mG F

10 k

mGF

831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 30

Page 31: Naturals 1ESO

El relleu de la superfície terrestre

En les imatges obtingudes des de l’espai, veiem el nostre planeta d’un color blavós per les extenses masses d’aigua que hi ha a la superfície.Sobre aquest fons blau destaca el perfil dels continents.

Si l’aigua dels oceans es tornés totalment transparent, veuríem que lasuperfície terrestre presenta dos nivells ben diferenciats:

• Els continents. Tenen una altitud mitjana d’uns 600 m sobre el ni-vell del mar. Hi destaquen tres formes de relleu:

– Les serralades. Són alineacions muntanyoses que assoleixen alti-tuds molt grans, com la serralada de l’Himàlaia a l’Àsia o la delsAndes a l’Amèrica del Sud. A l’Estat espanyol hi ha algunes serra-lades, com ara els Pirineus, les Bètiques o la serralada Cantàbrica.

– Les grans planes. També anomenades escuts, són grans exten-sions pràcticament horitzontals, com la plana del riu Amazones al’Amèrica del Sud o la del Sàhara a l’Àfrica.

– Les plataformes continentals. Van des de la línia de la costa fins auns quilòmetres mar endins. Tenen una profunditat màxima d’uns300 m i, tot i que estan sota l’aigua, formen la vora dels continents.

• Els fons oceànics. Tenen una profunditat mitjana d’uns 4.500 m persota del nivell del mar. Hi destaquen els elements següents:

– Les serralades oceàniques. També s’anomenen dorsals oceàni-ques, com la que s’aixeca a l’oceà Atlàntic en direcció nord-sud.Hi destaca una intensa activitat volcànica.

– Les fosses oceàniques. Són les zones més profundes dels oceans,com la fossa de les Mariannes, amb 11.034 m de fondària, o la fos-sa del Japó, amb més de 10.500 m de profunditat.

– Les planes abissals. Són les planes més extenses del planeta, si-tuades a una fondària mitjana d’uns 4.000 o 4.500 m.

– Els volcans submarins. Són enormes relleus aïllats. En algunscasos sobresurten de la superfície de l’oceà i formen arxipèlagsvolcànics, com les illes Hawaii o les Canàries.

14. En alguns llibres s’estudien les plataformes continentals en els oceans, mentre que en d’altres s’inclouen en els continents. Esmenta una raó per incloure-les en els continents i una altra per estudiar-les en els oceans.

15. Quines formes del relleu dels fons oceànics estanrelacionades amb l’activitatvolcànica?

ACTIVITATS

31

Als continents es distingeixen les zones més àrides de color marró i les àrees amb vegetació de color verd.

Dorsaloceànica

Plataformacontinental

Fossaoceànica

Volcanssubmarins

Planaabissal

Escut

Serralada

831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 31

Page 32: Naturals 1ESO

32

Les altres capes: l’atmosfera, la hidrosfera i la biosfera

L’atmosfera

L’aire és una mescla de gasos els components més importants de laqual són el nitrogen, que constitueix quasi les quatre cinquenes partsde la mescla, i l’oxigen, que en forma una cinquena part. La presènciad’oxigen a l’atmosfera permet l’existència de vida. L’aire també contéuna petita proporció de diòxid de carboni (CO2) i d’altres gasos.

La hidrosfera

Els oceans estan formats per aigua que conté una gran quantitat de salsdissoltes, i per això s’anomena aigua salada. L’aigua dels rius i delsllacs també conté sals dissoltes, però en poca quantitat, i per això s’a-nomena aigua dolça. Les precipitacions són pràcticament aigua pura.

La calor del Sol i la força de la gravetat posen en moviment l’aigua quehi ha a la Terra. L’aigua s’evapora, forma precipitacions, circula per lasuperfície, s’infiltra en el sòl i és utilitzada pels éssers vius. Tots aquestsprocessos formen el cicle de l’aigua.

La biosfera

La biosfera té una gran influència sobre les altres capes de la Terra:

• Sobre l’escorça terrestre. Hi ha éssers vius que alteren les roquesamb la seva activitat. Molts animals viuen dins del sòl, i els vegetalsprenen del sòl les sals minerals que necessiten.

• Sobre l’atmosfera. El nitrogen prové de l’activitat que duen a termeuns microorganismes que viuen al sòl, i l’oxigen es produeix en elprocés de la fotosíntesi que duen a terme les plantes, les algues i al-guns bacteris. A més, molts éssers vius evaporen molta aigua, i aixòproporciona humitat a l’aire.

• Sobre la hidrosfera. Els éssers vius contenen una gran quantitatd’aigua, les plantes prenen aigua del sòl, i molts organismes viuen enambients aquàtics.

La biosfera és el conjunt de tots els éssers vius que habiten a la Terra.

La hidrosfera és la capa formada per tota l’aigua que hi ha a la Terra.

L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra.

6

L’atmosfera de Venus està formada per diòxidde carboni, i té una capa de núvols d’àcidsulfúric força espessa. A la Lluna i a Mercuri,com que són de dimensions petites, no hi haatmosfera, ja que els gasos s’escapen de la feble atracció gravitatòria que reben.

Els coralls produeixen un exosquelet que pot donar lloc a grans acumulacions de materials rocosos. La gran barrera de corall, a Austràlia, és una formació orgànicatan gran que es pot veure des de l’espai.

16. Defineix cada una de les diferents capes que formen la Terra i explica com influeix cadascuna sobre les altres tres.

ACTIVITATS

831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 32

Page 33: Naturals 1ESO

33

Dos medis per a la biosfera

Els éssers vius es distribueixen en un gran nombre d’ambients, com araels deserts, les selves, els mars o els llacs. Malgrat aquesta diversitatd’ambients, únicament hi ha dos medis diferents: el medi aquàtic, en-voltat d’aigua, i el medi terrestre, envoltat d’aire.

Les característiques d’aquests dos medis determinen la forma i el tipusd’organismes que habiten en cadascun.

7

17. A mesura que s’arriba a profunditats més grans en el medi aquàtic,hi ha menys plantes i menys algues. A què és degut, aquest fet? Com afecta aquesta característica la distribució dels animals?

ACTIVITATS

És el més extens. Les característiques més rellevants del medi aquàtic són les següents:

• Abundància d’aigua. Això permet que els organismes que viuen en aquest medi puguin disposar en totmoment de l’aigua que necessiten.

• Temperatures gairebé constants. Amb tot, hi hapetites variacions segons la fondària i la distància a la riba.

• Escassetat de llum amb la profunditat. Els organismesfotosintètics necessiten llum; per aquesta raó, a mesura que la llum disminueix, la presènciad’aquests organismes és escassa.

• Més densitat de l’aigua. Com que els organismes tenen una gran capacitat per surar a l’aigua, no els cal tenir sistemes de suport del cos. D’altrabanda, com que l’aigua ofereix més resistència al moviment, els cossos dels animals tenen formesallargades, en forma de fus (forma hidrodinàmica).

• Escassetat d’oxigen dissolt. Els organismes prenenl’oxigen dissolt a l’aigua per mitjà d’estructures molteficaces, com ara les brànquies dels peixos.

És més reduït que el medi aquàtic. Les característiquesmés rellevants del medi terrestre són les següents:

• Escassetat d’aigua. Els éssers han de desenvolupar a vegades mecanismes específics per obtenir-la, com ara les arrels de les plantes.

• Grans variacions de temperatura. Els éssers viusdesenvolupen diversos mecanismes reguladors de la temperatura, com ara la suor o la letargia.

• Abundància de llum. L’atmosfera afavoreix la propagació de la llum. De tota manera, la quantitatde llum disminueix a prop del sòl quan augmenta la coberta vegetal.

• Poca densitat de l’aire. Per això molts animals es desplacen per terra, ja sigui caminant, corrent o saltant. Els organismes voladors han desenvolupatsistemes que fan que el seu cos sigui més lleuger, i això els facilita que es mantinguin a l’aire.

• Abundància d’oxigen. Els organismes terrestres han desenvolupat estructures internes complexes per obtenir l’oxigen, com les tràquees dels insectes o els pulmons dels vertebrats.

El medi aquàtic El medi terrestre

831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 33

Page 34: Naturals 1ESO

34

El calendari i els moviments de la Terra

Calendaris antics

Dies, setmanes i mesos són divisions de l’anyque incloem en el nostre calendari. El sistema anualestà basat en diversos fenòmens que es repeteixenperiòdicament i que estan relacionats amb la posició de la Terra, el Sol i la Lluna, i amb els seus moviments.

En el moviment de rotació, la Terra tarda 23 h, 56 min i 4 s (gairebé 24 h), a fer un gir complet sobre si mateixa;és a dir, un dia. En el moviment de translació tarda 365 dies, 6 h, 9 min i 10 s a fer una volta al voltant del Sol; aquest temps s’anomena any sideral.

A FONS

18. Explica la utilitat que tenen els anys de traspàs. D’on prové el terme bixest?

19. Quants dies té un any estructurat en 12 mesoslunars?

ACTIVITATS

El dia va ser la primera divisió temporal que es va establir, ja que es pot determinar fàcilment com el temps entre una albada i la següent.

Antigament, per mesurar el transcurs del tempss’utilitzava el cicle de les fases de la Lluna, i es vaestablir el mes lunar com el temps entre una lluna plena i la següent.

Els egipcis, en el tercer mil·lenni aC, van establir un sistema solar, amb un any de 365 dies dividit en 12 mesos de 30 dies cada un i 5 dies complementaris.El curs de les estacions segons aquest sistema solardeterminava els períodes importants en relació amb la sembra i la collita d’aliments.

Els pobles americans precolombins, com els maies, els asteques o els inques, utilitzaven calendaris amb anys de 18 mesos i mesos de 20 dies.

La civilització grecoromana va acordar l’any 45 aCutilitzar el calendari julià, anomenat així en honor de Juli Cèsar.

Segons el calendari julià, els 365 dies de l’any es dividien en 12 mesos, el primer dels quals era març. Els primers dies de cada mes s’anomenavencalendes, d’on prové el terme calendari. Cada quatreanys es doblava l’últim dia de l’any, el 23 de febrer, de manera que hi havia un any de 366 dies. Aquest dias’anomenava sexto calendas martii, i el dia addicional,bis-sexto calendas, d’on prové el nom d’any bixest. Amb aquest ajustament es va corregir una part del desfasament amb l’any sideral. L’any bixest també rep el nom d’any de traspàs.

Diferents calendaris actuals

El calendari julià encara mantenia un cert desfasamentrespecte de l’any sideral. Per corregir-lo, el papa Gregori XII va fixar el 1582 un calendari que es vaanomenar calendari gregorià, que és el que utilitzemactualment.

Segons el calendari gregorià, l’any consta de 365 diesagrupats en 12 mesos de 30 o 31 dies (llevat del mes de febrer, que en té 28). L’any comença el gener, i cada quatre anys s’hi afegeix un dia, el 29 de febrer, de manera que hi ha un any de traspàs. Els anys acabats en dos zeros no són de traspàs, tret dels quesón divisibles per 400. Malgrat tot, aquest calendariacumula un error de 3 dies cada deu mil anys.

Hi ha cultures que mantenen els seus calendaristradicionals, amb inicis i mesures anuals propis:

• El calendari gregorià pren el naixement de Crist com a referència per numerar els anys; per aquestaraó també se’l coneix com a calendari cristià.

• El calendari xinès pren com a referència el naixement del primer emperador de la dinastia Qin, Shi Huangdi (any 2697 aC del calendari gregorià).És un calendari lunar amb anys de 12 mesos i cadaany s’hi afegeix un mes més.

• El calendari hebreu pren com a referència el que se suposa que és l’any de la creació del món (any 3761 aC del calendari gregorià), que estimensumant totes les generacions de la Bíblia. Està estructurat en cicles de 19 anys: 12 anys de 12 mesos i 7 anys de 13 mesos (els mesos són de 29 i 30 dies, alternativament).

• El calendari musulmà pren com a referència l’hègira,el dia que Mahoma va fugir de la Meca cap a Medina(20 de setembre de l’any cristià 622). Està estructuraten cicles de 30 anys (19 anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies).

831121 _ 0022-0039.qxd 19/12/06 10:00 Página 34

Page 35: Naturals 1ESO

La classe d’activitat [volcànica] que preval a l’Etna depèn del nivell demagma que hi ha a l’interior dels seus conductes. La baixa pressió a lapart superior de la columna magmàtica permet que els gasos dissolts(la majoria vapor d’aigua i diòxid de carboni) es puguin escapar. Lesbombolles resultants pugen per dins de la columna de magma i exploten a la superfície, expel·lint fragments líquids i sòlids. Quan [...]la columna magmàtica està situada a molta profunditat dins del volcà,únicament arriben a la vora del cràter els gasos i les partícules fines decendra. Quan es troba més a prop de la superfície, també es llancenfragments més grans (lapil·li i bombes). En els casos poc freqüents enquè la columna magmàtica mateixa arriba a la vora del cràter, el mag-ma en procés de desgasificació es desborda pel cràter [...] i forma unacolada de lava.

TOM PFEIFFER, Futuro del Etna. Investigación y Ciencia, juny del 2003 (text adaptat)

Cerca d’informació. Anàlisi d’un text científic

Una vegada s’ha identificat un problema científic, un dels passos següents és buscar i aplegar-ne informació. En les revistes científiques, en els llibres de divulgació, a Internet i en els mateixos llibres de text, hi podem trobar molta informació.

A continuació reproduïm un extracte d’un article científic que parla sobre l’activitat del volcà Etna a l’illa de Sicília(Itàlia).

El procediment per analitzar un text com l’anterior consta dels passos següents:

1. Llegim atentament el text sencer per saber quina és la idea general sobre la qual tracta.

2. Fem una segona lectura més detinguda, i hi subratllem les idees fonamentals relacionadesamb el fenomen que s’hi explica.

3. Anotem les paraules que no comprenem, i les busquem en un diccionari o una enciclopèdia.

4. Resumim la informació que buscàvem. Ho podem fer elaborant una taula de dades, una llista de conceptes o un text explicatiu breu.

20. Busca en un diccionari el significat d’aquests termes: magma, lava, columna magmàtica, cendra volcànica, lapil·li, bomba volcànica, expel·lir i desgasificació.

21. Quins dos gasos són molt abundants en el magma i s’expulsen durant una erupció?

22. Copia la taula següent i completa-la relacionant la profunditat a la qual es troba la columna de magma dins del volcà i el tipus de productes que són expel·lits.

ACTIVITATS

35

Profunditat de la columna magmàtica

A molta profunditat

A prop de la superfície

A la vora del cràter

Productes expel·lits pel volcà

Ciència a l’abast

831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 35

Page 36: Naturals 1ESO

36

23. ● Fes un dibuix esquemàtic del planeta Terra vist des del pol nord.

a) Dibuixa la llum del Sol il·luminant la meitat del planeta.

b) Pinta una fletxa que indiqui el sentit de gir de la Terra.

c) On es fa de dia abans, a la costa mediterrània o a la costa atlàntica espanyola?

24. ● Fes un dibuix esquemàtic amb quatre posicions de la Terra en el recorregut de la seva òrbita.

a) Indica-hi els solsticis i els equinoccis.

b) Pinta amb quatre colors diferents la part de l’òrbitacorresponent a cada estació a l’hemisferi nord.Fixa’t, per exemple, que l’estiu comença el dia del solstici d’estiu i acaba en l’equinocci de tardor.

25. ●● Pots explicar per què a l’estiu, a la penínsulaIbèrica, al migdia el Sol es troba més alt sobrel’horitzó que no pas a l’hivern?

Això passa alhora als dos hemisferis terrestres?

26. ●●● Quan a l’hemisferi nord és estiu, a l’hemisferisud és hivern; i quan al nord és primavera, al sud és tardor.

a) Quina estació serà a l’hemisferi nord si al sud és estiu? I si al sud és primavera?

b) Explica a què és degut aquest desfasament en les estacions.

27. ●● Relaciona cada una d’aquestes imatges de laLluna amb la posició corresponent de la seva òrbita.

Activitats28. ●●● L’eclíptica és un pla imaginari que passa

pel centre de la Terra i pel centre del Sol.

a) També passa pel centre de la Lluna?

b) Passa només a vegades? Quantes vegades i quan?

29. ● Dibuixa la Lluna girant al voltant de la Terra i la llumdel Sol que hi arriba des de l’esquerra.

Pinta-la en les quatre posicions corresponents a la lluna nova, al quart creixent, a la lluna plena i al quart minvant. Representa també la Lluna vista des de la Terra en cadascuna d’aquestes posicions.

30. ●● L’existència de la cara oculta de la Lluna ésdeguda al fet que tarda el mateix a fer una volta al voltant de la Terra que a fer un gir sobre si mateixa: gairebé 28 dies.

Com podries representar, amb l’ajut d’un company, el moviment de la Lluna al voltant de la Terra percomprovar que cada vegada que completa una volta a la Terra també ha fet un gir complet sobre ellamateixa?

31. ● Quines són les quatre capes que formen la Terra?

Explica breument la composició de cadascuna.

32. ● Explica quines diferències importants hi ha entrel’escorça continental i l’escorça oceànica.

33. ●● Utilitzant les dades de la unitat, calcula quin gruixtenen el mantell inferior i el nucli extern, i quin radi téel nucli intern.

34. ●● Calcula quin és el desnivell mitjà que hi ha entre els oceans i els continents. Pren com a referència l’altitud mitjana dels escuts continentals i de les planes abissals.

35. ●● Identifica en aquest dibuix les formes de relleusegüents: serralada, fossa oceànica, volcà submarí i plataforma continental.

A

A

E

B

F

C

G

D

H

C

D

B1

2

3

4

5

6

7

8

831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 36

Page 37: Naturals 1ESO

37

36. ●●● A la serralada Cantàbrica, a la província de Lleó, hi ha unes muntanyes formades perl’acumulació d’esculls de corall que hi van viure fa uns 400 milions d’anys, quan aquella zona era el fons d’un mar càlid.

Escriu una explicació del perquè es trobaven els fòssils en aquell lloc. Com influeix la biosfera en la geosfera?

37. ●●● Els fons oceànics ocupen, aproximadament, el 70 % de la superfície de la Terra, mentre que els continents n’ocupen el 30 %. Sabent que el radi de la Terra és de 6.370 km i que la superfície d’una esfera és el seu radi al quadrat multiplicat per 12,6 (superfície de l’esfera � 4 � � · r2), calculaquants quilòmetres quadrats ocupen els continents i quants els oceans.

La rigidesa del mantell terrestre

Les roques són un símbol del que és sòlid i rígid; sabem que es poden trencar si es colpegen amb força,però ens costa concebre que una roca com el granit es pot deformar com si fos argila tova. De tota manera,així és com es comporten les roques a l’interior del mantell terrestre a causa de les altíssimes pressions i temperatures que hi ha.

En el mantell terrestre s’originen corrents de roca fosa que pugen cap a la superfície travessant les roques de l’escorça com si es tractés d’un materialplàstic i viscós. Alguns volcans, com els de Hawaii,expulsen aquestes roques foses provinents de zonesprofundes del mantell i formen extenses colades de lava.

38. ●● Agrupa les sis paraules següents per parellesd’antònims, de manera que cada parell expressisignificats contraposats. Utilitza un diccionari per buscar les que no coneixes.

Sòlid, plàstic, fluid, fràgil, rígid i tenaç.

a) De les característiques esmentades, quines són les tres que es poden atribuir al vidre?

b) Quines són les dues que es poden atribuir al fang de modelar?

c) Quina és l’única que es pot atribuir a un líquidcom l’aigua o la cera fosa?

39. ● Quins factors són els que fan que les roques, en el mantell terrestre, es comportin d’una maneraplàstica en comptes de rígida?

40. ● On es formen els corrents de roca fosa quepoden arribar fins a la superfície terrestre?

41. ● Indica el lloc de la geosfera (la superfície o l’interior del mantell) on es produeixen els fenòmens inclosos en aquesta taula.

42. ●● Quan les roques es fonen, tenen un comportament semblant al de la cera o al de la mel espessa.

Quina lava et sembla que fluirà més, la que es trobaa una temperatura molt alta o la que es troba a unatemperatura més freda? Raona la resposta.

43. ●● Pot entrar en erupció un volcà sota l’aigua?Pots esmentar algun exemple d’activitat volcànicasubmarina?

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

Fenomen

Les roques tenen un comportament plàstic

Les roques són sòlides i rígides

Pugen corrents de roca fosa

Es formen colades de lava

Superfície terrestre/interior del mantell

831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 37

Page 38: Naturals 1ESO

Característi-ques especials

LA

TE

RR

A

El seu satèl·lit, la Lluna

Les capesterrestres

• Camp magnètic intens.

• Atmosfera amb nitrogen, oxigen i diòxid de carboni.

• Temperatura mitjana de 15 ºC.

• Aigua en forma sòlida, líquida i gasosa. Amb cicle de l’aigua.

• Un satèl·lit gran, la Lluna.

• Gran activitat geològica.

• Existència d’éssers vius.

• La rotació. Al voltant d’un eix que està inclinat 23º 27' respecte de l’eclíptica. Origen de la successió dels dies i les nits.

• La translació. Al voltant del Sol. Descriu una òrbita pràcticament circular que defineix l’eclíptica.

Els dos moviments i la inclinació de l’eix produeixen la successió de les estacions: la primavera, l’estiu, la tardor i l’hivern. Amb diferències en la durada dels dies i les nits i en la inclinació de l’arribada dels raigs solars.

Els moviments de rotació i translació lunars duren exactament el mateix,gairebé 28 dies; per això sempre veiem la mateixa cara de la Lluna.

Presenta diverses fases: la lluna nova, el quart creixent, la lluna plena i el quart minvant.

Produeix eclipsis, que poden ser:

• De Sol: la Lluna ens tapa el Sol.

• De Lluna: la Terra projecta la seva ombra sobre la Lluna.

L’atracció lunar sobre les masses d’aigua terrestres produeix les marees.

• La geosfera. És la capa rocosa. Està formada per:– L’escorça. És la capa més externa. Està formada per roques.

A la superfície es formen relleus, que poden ser: continentals(serralades, planes i plataformes continentals) o oceànics (dorsals,fosses, planes i volcans).

– El mantell. És la capa intermèdia. Està formada per roques. Hi ha el mantell superior i el mantell inferior.

– El nucli. És la capa interna. Està formada per metalls, sobretot per ferro. Hi ha un nucli extern (líquid) i un nucli intern (sòlid).

• L’atmosfera. És la capa gasosa, formada per una mescla de gasos (aire).

• La hidrosfera. És la capa aquosa, formada per aigua salada i aigua dolça.

• La biosfera. Són els éssers vius, que viuen en dos medis: aquàtic i terrestre.

Resum

44. Fes dos dibuixos, un dibuix explicatiu de les posicions relatives del Sol, la Terra i la Lluna durant un eclipsi de Sol i durant un eclipsi de Lluna, i un altre dibuix de les posicions relatives del Sol, la Lluna i la Terra que expliqui les fases lunars.

45. Escriu un resum amb els tipus d’escorça terrestre que hi ha i les característiques corresponents a cada tipus.

46. Què són els solsticis i els equinoccis? Quants n’hi ha al llarg de l’any? Quina relació tenen amb el fet que l’eix de rotació de la Terra estigui inclinat?

ACTIVITATS

Els movimentsterrestres

38

831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 38

Page 39: Naturals 1ESO

39

Aventura al centre de la Terra

EL RACÓ DE LA LECTURA

amb la calor interna, que apro-ximadament augmenta a raó demig grau cada vint o vint-i-cincmetres de profunditat, per fon-dre la substància més refractà-ria a aquesta distància. Altresafirmen que, atesos els fenòmensde precessió i rotació, la Terra,

si no totalment sòlida, ha de te-nir almenys una closca de coma mínim mil tres-cents o mil sis-cents quilòmetres de gruix. Aquítens la resposta. Pots triar.

EDGAR RICE BURROUGHS, Aventura en el centro de la Tierra.Editorial Intersea (text adaptat)

Va ser llavors que en Perry vafer que m’interessés pel seu in-vent. Era un home vell que ha-via dedicat la major part de laseva llarga vida a perfeccionaruna excavadora subterràniamecànica. En les estones de lleu-re estudiava paleontologia. Vaigrevisar-ne els plànols, vaig es-coltar els seus arguments, vaiginspeccionar el model muntat, idesprés, convençut, vaig posara la seva disposició els fons su-ficients per construir una exca-vadora funcional de mida na-tural.

No entraré en els detalls de laconstrucció de l’aparell, que araés a fora, al desert, a unes duesmilles d’aquí. Demà potser tin-dreu interès d’anar-lo a veure.Es tracta, aproximadament,d’un cilindre d’acer de trentametres de longitud, acoblat detal manera que, si cal, pot girari retorçar-se a través de la ro-ca sòlida. En una punta hi ha un trepant potent impulsatper un motor que, segons enPerry, genera més potència percentímetre cúbic que els altresper metre cúbic. Recordo que so-lia afirmar que aquest invent,per si sol, ens podia fer enor-mement rics. Volíem donar-lo aconèixer públicament després

del resultat exitós de la nostraprimera prova secreta, però enPerry no va tornar mai d’aquellviatge de prova, i jo acabo detornar després de deu anys. [...]

Vaig mirar el termòmetre. Mar-cava 43 graus. Mentre parlàvem,el gran talp de ferro havia fora-dat més d’una milla de roca del’escorça terrestre.

–Continuem, doncs –vaig dir–.A aquest pas aviat haurà acabattot. No vas insinuar mai queaquest aparell arribaria a unavelocitat com aquesta, Perry. Noho sabies?

–No –va dir–. No vaig podercalcular amb exactitud la velo-citat, perquè no tenia instru-ments per mesurar la immensapotència del meu generador. Detota manera, vaig estimar quedevia avançar a uns cinc-centsmetres per hora.

–I estem avançant a dotze quilò-metres per hora –vaig dir, ambla mirada fixa en el compta-quilòmetres–. Quin gruix té l’escorça terrestre, Perry? –li vaigdemanar.

–Hi ha quasi tantes conjecturessobre aquest tema com geòlegs–va dir–. Alguns el calculen alvoltant de quaranta-vuit quilò-metres, perquè n’hi hauria prou

Llibres:El món perdutARTHUR CONAN DOYLE. Edicions de La MagranaL’expedició d’uns científics a la recerca de criaturesprehistòriques que s’amaguen a l’Amazònia.

Viatge al centre de la Terra JULES VERNE. Editorial BarcanovaUn grup d’exploradors viatja a l’interior del planeta.

Revistes:Especial «Historia de la Tierra»Muy Interesante, primavera 2005, núm. 69.

En la pantalla:

Planeta Tierra. Suevia Films.Documentals sobre 4.000 anys d’història del nostre planeta.

En la xarxa:www.astromia.com/tierraluna/index.htmRecursos didàctics bàsics sobre la Terra i el sistema solar.

tierra.rediris.es/Xarxa temàtica de ciències de la Terra d’Espanya.

www.nineplanets.org/earth.htmMolta informació amb imatges, animacions i enllaços a altrespàgines sobre la Terra, i una mica sobre la Lluna (en anglès).

NO T’HO PERDIS

47. Descriu dues característiques de l’aparell que va construir en Perry.

48. L’excavadora anava a la velocitat que esperava el constructor? Per què?

49. Quin dels dos títols següents et sembla millor per al fragment: «L’interessant invent d’en Perry» o «Viatge a l’interior de la Terra»? Per què?

50. La temperatura a 500 metres de profunditat és la mateixa que a 2 .000 metres? Per què?

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

831121 _ 0022-0039.qxd 4/12/06 19:09 Página 39

Page 40: Naturals 1ESO

Els éssers vius

En aquesta unitat…

• Aprendràs les característiques que defineixen un ésser viu.

• Coneixeràs les principals substàncies químiquesque componen els éssers vius.

• Coneixeràs l’estructura de les cèl·lules, els tipus de cèl·lules que hi ha i quines funcions tenen.

• Distingiràs entre cèl·lules animals i vegetals.

• Diferenciaràs els organismes unicel·lulars dels pluricel·lulars, i també els nivellsd’organització dels pluricel·lulars.

• Estudiaràs les característiques dels cinc regnesd’éssers vius.

• Coneixeràs què és una espècie i com s’anomenacientíficament.

• Aprendràs els passos que cal seguir per utilitzar un microscopi i fer preparacions per observar-lesamb aquest instrument.

PLA DE TREBALL

Panda gegant(Ailuropoda melanoleuca).

3831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 40

Page 41: Naturals 1ESO

Actualment es coneixen i s’han classificatmés de dos milions d’éssers vius diferents,i aquest nombre augmenta cada any.

El 1896 es va fer una troballa molt valuosaa la Xina: un panda gegant. Des del primermoment, classificar aquest animal no va sergens fàcil: primer es va classificar com un ós,però posteriorment es va començar a pensarque podia estar més relacionat amb el pan-da petit, un altre animal propi de la Xina,semblant als coatís i als anomenats óssos ren-tadors. Els dos pandes s’assemblen pel quefa al comportament, tots dos s’alimenten debambú i comparteixen moltes característi-ques corporals. De tota manera, hi ha gransdiferències entre els dos.

Per tant, molts biòlegs van classificar el pan-da gegant en la mateixa família dels coatís,però d’altres el van emparentar amb els úr-sids (ós bru, ós gris, etc.).

Modernes investigacions dutes a terme al fi-nal del segle XX han determinat que el pan-da gegant pertany a la família dels úrsids ique la semblança amb el panda petit es deuúnicament a les adaptacions de les dues espè-cies al medi on viuen.

1. El panda gegant és un ésser viu. Quines característiques confirmen aquest fet?

2. Quin tipus d’alimentació tenen el pandagegant i el panda petit?

3. Creus que el bambú és un ésser viu? Per què?

4. Per què creus que cal classificar els éssersvius?

5. Quin criteri creus que s’utilitza actualment per classificar els éssers vius?

RECORDA I RESPON

Panda petit (Ailurus fulgens).

Busca la respostaEn quin regne classificaries l’ós panda gegant? I el bambú?

831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 41

Page 42: Naturals 1ESO

42

Característiques dels éssers vius

Els animals, les plantes, els fongs i els microorganismes, que no somcapaços de veure a ull nu, són éssers vius.

Tot i que hi ha una varietat enorme d’éssers vius, tots comparteixen unseguit de característiques:• Tots neixen i moren.• Tenen una composició química semblant, que constitueix la matèria

orgànica.• Estan formats per una o diverses unitats microscòpiques anomena-

des cèl·lules, que són les unitats més petites que tenen vida pròpia.• Tots fan tres funcions exclusives dels éssers vius, les funcions vitals,

que són la nutrició, la relació i la reproducció.

La funció de nutrició

La nutrició comprèn tots els processos per mitjà dels quals els éssersvius obtenen l’energia i les substàncies que necessiten per viure.

Segons la nutrició que tenen, hi ha dos tipus d’éssers vius:• Éssers autòtrofs. Són capaços de fabricar les substàncies orgàni-

ques que necessiten a partir de substàncies senzilles que prenen delsòl i de l’atmosfera, com l’aigua, les sals minerals i el diòxid de car-boni. Per fer-ho requereixen energia, que generalment obtenen de lallum del Sol, mitjançant un procés anomenat fotosíntesi. Son autò-trofs les plantes, les algues i alguns bacteris.

• Éssers heteròtrofs. Necessiten prendre la matèria orgànica ja elabora-da, i per això s’alimenten d’altres éssers vius o de les seves restes. Sónheteròtrofs els animals, els fongs i la major part dels microorganismes.

La funció de relació

La relació comprèn tots els processos per mitjà dels quals els éssersvius es relacionen entre si i amb el medi on viuen.

Sense la relació els éssers vius serien incapaços de nodrir-se i de repro-duir-se. Són exemples d’aquesta funció el creixement de les plantes capa la llum o la fugida d’un animal davant la presència d’un depredador.

La funció de reproducció

La reproducció inclou els processos per mitjà dels quals els éssers viussón capaços d’originar nous individus. Les formes de reproducció sónmolt variades, però es poden agrupar en dos grans tipus:

• La reproducció asexual. Hi intervé un sol individu, a partir delqual s’originen els descendents. Per exemple, les esponges produei-xen unes gemmes que es desprenen i originen noves esponges.

• La reproducció sexual. Hi intervenen dos individus de sexes dife-rents, cadascun dels quals aporta una cèl·lula sexual o gàmeta. Els dosgàmetes s’uneixen per formar el zigot, que es desenvolupa i dóna llocal nou individu.

Els animals i les plantes estan formats per cèl·lules i tenen una composició moltsemblant. Les plantes, però, són capacesd’elaborar-se la matèria orgànica per mitjà de la fotosíntesi, mentre que els animals no ho poden fer, i per això s’han d’alimentarde matèria orgànica ja elaborada.

1. Busca en els conceptes clauel significat dels termessegüents: fotosíntesi, autòtrof,heteròtrof i zigot.

2. Amb quina de les funcions vitals relacionaries l’obtenció de menjar?

ACTIVITATS

1

831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 42

Page 43: Naturals 1ESO

43

3. Quines substàncies formen partúnicament dels éssers vius?

4. Quines funcions tenen les salsminerals en els éssers vius? I els àcids nucleics?

ACTIVITATS

La composició química dels éssers vius

Tots els éssers vius estan formats per les mateixes substàncies quími-ques, però les proporcions d’aquestes substàncies varien en cada orga-nisme.

Les substàncies que formen els éssers vius poden ser inorgàniques i orgàniques.

Les substàncies inorgàniques

Formen part tant dels éssers vius com de la matèria inerta. General-ment no tenen carboni en la composició. Les principals substànciesinorgàniques són les següents:

• L’aigua. És la substància més abundant en tots els organismes. Perexemple, en les persones joves l’aigua representa el 65 % del seu pes. Els organismes obtenen l’aigua directament de l’exterior o a partird’altres substàncies que la contenen en la seva composició.A l’aigua es duen a terme les reaccions químiques i és el mitjà detransport de les altres substàncies.

• Les sals minerals. Tenen un gran nombre de funcions; per exem-ple, formen part de diferents estructures, com ara de les conquilles,els ossos i les dents; regulen moltes funcions de l’organisme, etc.

Les substàncies orgàniques

Són exclusives dels éssers vius. Contenen carboni com a componentmajoritari. Les substàncies orgàniques que formen part dels éssersvius són les següents:

• Els glúcids, com la glucosa o la cel·lulosa. Els éssers vius les utilit-zen per obtenir energia i formar estructures.

• Els lípids, com els àcids grassos o el colesterol. S’emmagatzemencom a substàncies de reserva energètica, formen estructures, etc.

• Les proteïnes, com l’hemoglobina. Regulen funcions vitals, trans-porten substàncies, defensen el cos contra les infeccions, formen es-tructures, etc.

• Els àcids nucleics, com l’ADN. Contenen la informació hereditàriaque es transmet d’una generació a la següent, i intervenen en l’elabo-ració de proteïnes.

Les vitamines són substàncies molt variades; n’hi ha que són lípids id’altres que són proteïnes. Es caracteritzen perquè no poden ser sinte-titzades per l’organisme, i per això s’han d’ingerir en la dieta.

La manca parcial d’alguna vitamina origina malalties diverses, i la man-ca total fins i tot pot provocar la mort de l’ésser viu.

En la constitució d’aquestes substàncies intervenen,majoritàriament, els elements següents: el carboni (C), l’hidrogen (H), l’oxigen (O) i el nitrogen (N).

2Plantes

Animals

La vitamina C és molt abundant en tots els cítrics. La manca d’aquesta vitaminaprodueix escorbut.

Aigua, 74 %

Lípids, 0,8 % Glúcids, 19 %

Proteïnes, 3,2 %Salsminerals, 3,2 %

Lípids, 20 %

Aigua, 60 %

Glúcids, 0,6 %

Proteïnes, 16 %Salsminerals, 3,4 %

831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 43

Page 44: Naturals 1ESO

44

La cèl·lula

Tots els éssers vius, des del més gran fins al més petit, estem formatsper cèl·lules.

El 1665, Robert Hooke, mentre examinava amb el microscopi una là-mina molt fina de suro, hi va observar uns forats petits que va anome-nar cèl·lules.

Posteriorment, els científics Matthias J. Schleiden i Theodor Schwann,en el segle XIX, van establir la teoria cel·lular, que té aquests principis: • Tots els éssers vius estem formats per una o més cèl·lules.• La cèl·lula és la unitat més petita dotada de vida pròpia. Té capacitat

per nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se.• Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula.

L’organització cel·lular

Un glòbul blanc de la sang, una neurona, una cèl·lula d’una fullai un bacteri són cèl·lules diferents, però totes comparteixen unaorganització comuna, en la qual destaquen les estructures se-güents: • La membrana plasmàtica. És una capa prima que separa la

cèl·lula de l’exterior, la protegeix i regula l’entrada i la sortidade substàncies.

• El citoplasma. És el contingut de la cèl·lula. Està constituïtper un líquid viscós on hi ha unes estructures, anomenadesorgànuls, que duen a terme diverses funcions cel·lulars.

• El material genètic. És una substància que controla i regula elfuncionament de la cèl·lula. Correspon a l’ADN, que conté la informació hereditària que passa d’una cèl·lula a la cèl·lula filla.

Segons la manera en què es troba el material genètic a l’interiorde la cèl·lula, es diferencien dos tipus cel·lulars:

• Les cèl·lules eucariotes. El seu material genètic és a l’interior d’uncompartiment, el nucli, que està delimitat per una membrana. Elsanimals, les plantes, els fongs i les algues tenen cèl·lules eucariotes.

• Les cèl·lules procariotes. El seu material genètic està dispers pel ci-toplasma, ja que no hi ha una membrana que l’embolcalli. Sóncèl·lules més senzilles i generalment d’una mida més petita que leseucariotes. Els bacteris són cèl·lules procariotes.

Les cèl·lules són les unitats més petites dotades de vida pròpia.Són les unitats estructurals i funcionals de tots els éssers vius.

3

5. Què significa que la cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius?

6. Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes: orgànul,eucariota i procariota.

ACTIVITATS

Robert Hooke va observar cèl·lules per primer cop amb aquest microscopi, que arribava als 50 augments, construït per ell mateix.

El microscopi electrònic ens permet observar les estructures internes de les cèl·lules a grans augments. Cèl·lula vegetal vista a 3.850 augments (el color és fals).

Citoplasma

Membranaplasmàtica

Nucli

831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 44

Page 45: Naturals 1ESO

45

Les cèl·lules animals i vegetals

Els animals i els vegetals tenen cèl·lules eucariotes, però hi ha un seguitde característiques que les diferencien:• La cèl·lula vegetal té una paret rígida, anomenada paret cel·lular, que

envolta la membrana plasmàtica. Aquesta paret manté la forma de lacèl·lula i li dóna resistència.

• Generalment, les cèl·lules vegetals tenen una forma polièdrica, mentreque les cèl·lules animals adopten formes més diverses: poden ser es-trellades, esfèriques, cúbiques, etc.

• Les cèl·lules vegetals tenen uns orgànuls exclusius, que reben el nomde cloroplasts, que s’encarreguen de fer la fotosíntesi.

• El nucli de les cèl·lules vegetals sol estar en un lateral, a causa de lapresència d’un vacúol que ocupa una gran part del volum cel·lular.Les cèl·lules animals també tenen vacúols, però són més petits.

4

7. Quina estructura és la que manté la forma polièdrica en les cèl·lules vegetals?

8. Quina funció tenen els mitocondris?

9. Quins orgànuls són exclusius de les cèl·lules vegetals?

ACTIVITATS

Membrana plasmàtica

Nucli.Conté el material genètic.

Citoplasma.Conté els orgànuls:mitocondris,vacúols…

Vacúols.Bosses envoltades d’una membrana on s’acumulensubstàncies.

Mitocondris.En aquests orgànuls s’obté l’energia dels nutrients.

Cloroplasts.Contenen

un pigment verd, anomenat clorofil·la.

En aquests orgànulss’elabora la matèria

orgànica per mitjà de la fotosíntesi.

Paret cel·lular.Paret gruixuda i rígidacomposta de cel·lulosa.

Cèl·lula animal Cèl·lula vegetal

831121 _ 0040-0057.qxd 19/12/06 10:04 Página 45

Page 46: Naturals 1ESO

46

Els organismes unicel·lulars i els pluricel·lulars

Segons el nombre de cèl·lules que els formen, els éssers vius es podenclassificar en dos grans grups: • Els éssers unicel·lulars. Estan formats per una sola cèl·lula. De ve-

gades s’associen i formen colònies, en les quals cada cèl·lula conti-nua fent individualment totes les funcions vitals. Els bacteris són uni-cel·lulars.

• Els éssers pluricel·lulars. Estan constituïts per moltes cèl·lules dife-rents, que s’associen entre si i depenen les unes de les altres per po-der viure. Cada tipus de cèl·lula fa una funció determinada i totesjuntes cooperen perquè l’organisme en conjunt faci totes les sevesfuncions.

Els nivells d’organització

En els organismes pluricel·lulars, les cèl·lules s’especialitzen en unadeterminada funció. Per això, adapten la seva forma i la seva estructurai s’agrupen formant diferents nivells d’organització: • Els teixits. Estan formats per l’agrupació de diverses cèl·lules que fan

la mateixa funció. Per exemple, les cèl·lules musculars formen el tei-xit muscular, que té la funció de contreure’s i relaxar-se.

• Els òrgans. Són agrupacions de diversos teixits que actuen coordina-dament. Per exemple, un múscul és un òrgan, format per teixit mus-cular, nerviós, conjuntiu i sanguini.

• Els sistemes. Estan constituïts per diversos òrgans. Per exemple, elsistema muscular està format per tots els músculs del cos.

• Els aparells. Són agrupacions de diversos sistemes. Per exemple, l’aparell locomotor està format pel sistema muscular i el sistema esquelètic, que té la funció de moure el cos i sostenir-lo.

5

10. Posa un exemple d’un organisme unicel·lular i un altre d’un organismepluricel·lular.

11. Es pot considerar una colòniacom un organismepluricel·lular? Per què?

12. Un nivell d’organitzacióno és únicament l’agrupació d’elements del nivell anterior.Quina altra característica ha de tenir?

ACTIVITATS

Volvox, alga verda unicel·lular que forma

colònies constituïdes per moltes cèl·lules.

Cèl·lulaòssia

Cèl·lulesmusculars

Teixit ossi Teixit muscular

Sistemaesquelètic

Sistemamuscular

Òrgan: osÒrgan: múscul

L’aparell locomotor

831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 46

Page 47: Naturals 1ESO

47

La classificació dels éssers vius

Hi ha una gran diversitat d’éssers vius, que es diferencien els uns delsaltres tant pel que fa a la mida com a la forma o a la manera d’alimen-tar-se o de reproduir-se.

Per poder estudiar la gran diversitat d’éssers vius, cal identificar-los,agrupar-los i ordenar-los; és a dir, s’han de classificar. La ciència ques’ocupa d’aquesta tasca s’anomena taxonomia.

La taxonomia estableix una classificació jeràrquica basada a agrupar elséssers vius, de manera que cada grup inclou subgrups més petits. Cadaun d’aquests grups o subgrups rep el nom de categoria taxonòmica otàxon.

El tàxon o grup més ampli és el regne. En cada regne s’agrupen diver-sos subgrups, anomenats tipus; cada tipus inclou, al seu torn, dife-rents classes; cada classe, diversos ordres; cada ordre, famílies diver-ses; cada família, diversos gèneres, i cada gènere, diverses espècies.

En els tàxons més amplis, com són els regnes, s’agrupen molts indivi-dus, però tenen ben poques característiques en comú. Per contra, enels tàxons inferiors, com ara les espècies, el nombre d’individus és me-nor, tot i que tenen moltes característiques en comú. Així, per exem-ple, el regne animal agrupa una gran quantitat d’individus molt dife-rents, mentre que l’espècie Panthera tigris inclou pocs individus peròmolt semblants.

6

13. Què és la taxonomia?

14. Escriu els noms dels tàxons per ordre, començant pel queagrupa un nombre més grand’individus.

15. En quina categoria taxonòmicaagruparies diversos gèneres?

El sistema que s’utilitza actualment per classificar els éssers vius el va idear, fa gairebé 300 anys, el naturalista suec Carl von Linné.

REGNE

TIPUS

TIPUS

ORDRE

GÈNERE

ORDRE

ORDRE

GÈNERE

GÈNERE

TIPUS

TIPUSFAMÍLIA

CLASSE

GÈNERE

Espècie

ACTIVITATS

Les categories taxonòmiques

831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 47

Page 48: Naturals 1ESO

48

Els cinc regnes

Actualment, tots els éssers vius, des del bacteri més petit fins a la balenamés gran, es classifiquen en cinc regnes: el regne de les moneres, el delsprotoctists, el dels fongs, el de les plantes i el dels animals.

7

Són organismes unicel·lulars procariotes.N’hi ha que tenen nutrició autòtrofa, i d’altres, heteròtrofa. En aquest regnes’inclouen els organismes més simples,com ara els bacteris.

16. Quines característiques tenen en comú els organismes del regnedels animals i els del regne de les plantes?

17. Pel que fa a la nutrició, en què s’assemblen els organismes del regne dels fongs i els del regne dels animals?

18. Quins regnes tenen organismes amb nutrició autòtrofa?

ACTIVITATS

Són un grup molt variat. N’hi had’unicel·lulars i de pluricel·lulars. Tots sóneucariotes i no tenen teixits. Alguns sónautòtrofs i d’altres heteròtrofs. Pertanyen a aquest regne els protozous i les algues.

Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.Tenen cèl·lules eucariotes. No tenenteixits. Són heteròtrofs. Pertanyen a aquestregne els llevats, les floridures i els fongsque formen bolets.

Són organismes pluricel·lulars eucariotes. Tenen teixits. Sónautòtrofs. Aquest regne inclou les plantes sense flors (briòfits i pteridòfits) i les plantes amb flors (gimnospermes i angiospermes).

Són organismes pluricel·lulars eucariotes. Tenen teixits. Sónheteròtrofs. Pertanyen a aquest regne els invertebrats i els vertebrats.

Regne de les plantes

Regne de les moneres Regne dels protoctists Regne dels fongs

Regne dels animals

831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 48

Page 49: Naturals 1ESO

49

Les espècies

Un fox-terrier, un pastor alemany i un dàlmata són gossos amb aspec-tes ben diferents, però tenen moltíssims trets comuns i es classifiquendins d’una mateixa espècie.

Pot passar que dues espècies s’assemblin i, fins i tot, que siguin capacesde reproduir-se entre si. Per exemple, els cavalls i els ases són espèciesdiferents que es poden encreuar, però tenen una descendència estèril.Els individus d’una mateixa espècie tenen aspectes molt semblants; detota manera, hi pot haver diferències entre els mascles i les femelles, talcom passa en el cas dels lleons, dels paons, etc. Aquesta características’anomena dimorfisme sexual.

Una espècie és un grup d’individus semblants que es podenreproduir entre si i donar lloc a una descendència fèrtil.

8

El nom comú i el nom científic de les espècies

El seitó és una espècie que rep diversos noms comuns o vulgars, pro-pis de cada llengua o de cada regió. En català també rep el nom d’anxo-va; en castellà s’anomena boquerón o anchoa; en basc, bokarte; enfrancès, anchois; en anglès, european anchovy; en portuguès, biqueirão...

Tots aquests noms comuns per designar una espècie comporten proble-mes de comprensió i es presten a confusions.

Carl von Linné, en el segle XVIII, va establir una manera universal perdesignar les espècies per mitjà d’un nom científic. El sistema s’anome-na nomenclatura binomial, perquè utilitza dos noms, que s’escriuenen llatí i en lletra cursiva. El primer nom correspon al gènere i la prime-ra lletra s’escriu amb majúscula, mentre que el segon nom s’escriu ambminúscula. El conjunt dels dos noms correspon a l’espècie.

Per exemple, el nom científic de l’animal que vulgarment es coneix ambel nom de seitó és Engraulis encrasicolus.

De l’encreuament entre un ase i una euganeix un mul, i entre un cavall i una burra, un mul somerí. Totes dues descendènciessón estèrils.

El lleó i la lleona presenten dimorfismesexual pel que fa a l’aspecte extern.

El paó mascle té un aspecte molt vistósper atreure les femelles.

19. Per què cal utilitzar un nomcientífic per designar les espècies?

20. A quina espècie i a quin gènere pertany el linx ibèric(Lynx pardinus)?

21. Són de la mateixa espècie un gat domèstic (Felis catus) i un gat salvatge (Felissilvestris)? I del mateix gènere?

22. Quin significat creus que té el nom científic del gos (Canis familiaris)?

ACTIVITATS

Ase Euga

Mul

831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 49

Page 50: Naturals 1ESO

50

La biodiversitat

Si mirem per la finestra o anem a un parc o al bosc podem veure que nitots els arbres, ni tots els ocells, ni la resta d’organismes són iguals, sinóque n’hi ha una gran diversitat.

Avui dia hi ha un gran nombre d’espècies diferents, però aquestesespècies no han existit sempre i no s’han mantingut igual al llarg de lahistòria de la vida. La biodiversitat actual és el resultat d’un lent procésanomenat evolució, que va començar quan van aparèixer les primeresformes de vida i que continua actualment.

En el transcurs de l’evolució, les espècies van canviant i van donant lloca espècies noves com a resultat, principalment, d’un procés de selecciónatural, per mitjà del qual s’adapten als canvis que es produeixen en elmedi ambient.

Actualment no se sap amb certesa el nombre total d’espècies diferentsque hi ha a la Terra. La comunitat científica considera que n’hi pot ha-ver més de 30 milions, tot i que tan sols se’n coneixen i se n’han classi-ficat poc més de dos milions.

La biodiversitat no està repartida de la mateixa manera a tot el món. Elshàbitats amb més diversitat són els boscos tropicals i els esculls coral·lins,on es calcula que hi viuen més de la meitat de les espècies del planeta.

La península Ibèrica és el lloc d’Europa amb més diversitat biològicagràcies al lloc on està situada, les diferències climàtiques i la gran varie-tat d’hàbitats que comprèn. De totes les espècies que viuen a la Penínsu-la, un gran nombre són endèmiques, és a dir, només es troben aquí.

La pèrdua de la biodiversitat

Cada dia que passa s’extingeixen espècies senceres d’éssers vius. Aquestadesaparició ha augmentat els últims anys, sobretot per les causes següents:

• La destrucció i la fragmentació d’hàbitats, sobretot de boscos i eco-sistemes aquàtics, a causa dels incendis forestals, la desforestació perobtenir-ne fusta, la construcció de vies de comunicació i preses, etc.

• Les contaminacions de l’aigua, del sòl i de l’atmosfera, produïdespel desenvolupament agrari, industrial i urbà. Un dels efectes mésgreus que provoca la contaminació és el canvi climàtic.

• La caça i la pesca incontrolades. En principi, aquestes activitats nohan de ser necessàriament nocives, però sí quan són abusives, perquèno respecten les lleis i exterminen espècies amenaçades.

• La introducció d’espècies exòtiques fora de la seva àrea de distribu-ció i l’aparició d’espècies invasores, introduïdes de manera més omenys voluntària, en un medi sense competidors naturals posen enperill les espècies autòctones. La venda de determinades mascotes, elcol·leccionisme d’animals i el comerç il·legal d’espècies protegides sónun gran risc per la pèrdua de la biodiversitat que poden comportar.

S’anomena diversitat biològica o biodiversitat la varietat de formes de vida que viuen a la Terra o que hi han viscut.

9

Les adaptacions han permès als éssers viuscolonitzar hàbitats ben diversos.

El linx ibèric (Lynx pardinus) és una espècieendèmica de la península Ibèrica que està en perill d’extinció.

831121 _ 0040-0057.qxd 19/12/06 10:04 Página 50

Page 51: Naturals 1ESO

51

La necessitat de conservar la biodiversitat

Tot i que algunes espècies desapareixen per causes naturals, hi ha ungran nombre de raons per evitar-ne la desaparició per causes no natu-rals, entre les quals destaquen les següents:

• Raons ètiques. És indispensable respectar la diversitat de formes devida i evitar les accions que posin en perill els éssers vius per preser-var els recursos de les generacions futures.

• Raons comercials. La biodiversitat proporciona recursos que es po-den arribar a esgotar. Molts materials que necessitem habitualment,com la fusta, el paper, els aliments, etc., s’obtenen d’organismes vius. Els nostres aliments provenen d’espècies vegetals domesticades, comara el blat o el blat de moro, o d’espècies animals, com les vaques, lesovelles, etc. Molts invertebrats, o els productes que se’n deriven, esconsumeixen directament, com els crancs, els pops, la mel, etc. Fins itot els insectes serveixen d’aliment en altres països. Moltes plantesque encara no s’han descobert podrien ser útils per desenvolupar no-ves varietats de conreu.Algunes substàncies produïdes per éssers vius es fan servir per curaro per prevenir malalties, com ara els antibiòtics obtinguts d’algunsfongs. Actualment, gairebé la meitat dels fàrmacs que s’utilitzen pro-venen de plantes, però hi ha espècies desconegudes que podrien servitals per lluitar contra malalties com el càncer o la sida. La major part dels materials que utilitzem per fer els vestits tenen unorigen animal (pells, llana, etc.) o vegetal (cotó, lli, etc.). Altres mate-rials, com ara el suro, els olis, les fibres, el paper o la resina, són fontde primeres matèries per a la indústria.

• Raons estètiques o recreatives. Les plantes i els animals salvatgessón una font d’admiració per a moltes persones, tenen un valor estèticmolt elevat i són objecte de plaer. D’una altra banda, fan possible l’ob-tenció d’ingressos del turisme, la caça controlada, els safaris fotogrà-fics, etc.

• Raons científiques. Mantenir la biodiversitat permet conèixer mésbé el funcionament dels ecosistemes i el paper que tenen els diferentséssers vius en cadascun d’ells.

Conservar la biodiversitat no és una tasca senzilla, ja que en alguns paï-sos topa amb interessos econòmics considerables. El problema és espe-cialment preocupant en alguns països en vies de desenvolupament, on,per exemple, l’explotació de les selves tropicals comporta una font im-portant d’ingressos, malgrat l’extinció massiva d’espècies que implica.

Algunes de les mesures que s’adopten actualment per evitar la pèrduade la biodiversitat són les següents:

• La creació d’espais naturals protegits, com ara els parcs nacionals, quepermeten la conservació d’hàbitats singulars i la seva biodiversitat.

• La reproducció d’espècies en perill d’extinció en llocs controlats, comara jardins botànics, parcs nacionals o zoològics.

• L’elaboració de llistes d’espècies amenaçades i en perill d’extinció perpoder-hi aplicar mesures de protecció.

23. Què s’entén per biodiversitat?

24. Creus que la biodiversitat a la Terra és la mateixa a totes les zones del planeta?Com creus que varia?

25. Què és una espècie endèmica? És el mateix que una espècie en perilld’extinció?

ACTIVITATS

Cada dia que passa desapareixen espècies que no hem arribat a conèixer. Això significa que podem estar perdentnoves medicines, nous aliments, noves fonts d’energia, etc.

Perquè les espècies sobrevisquin cal protegirels seus hàbitats naturals, com per exempleestablint llocs protegits com els parcsnacionals.

831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 51

Page 52: Naturals 1ESO

52

El microscopi

Ús i enfocament

Una vegada tenim a punt la preparació, la posem a la platina.Situem l’objectiu de menys augment al revòlver i, per mitjà del cargol macromètric, l’acostem a la preparació mirant des de fora. Després, mirant per l’ocular, fem retrocedirl’objectiu fins que aconseguim veure’l enfocat. A continuació,afinem l’enfocament amb el cargol micromètric.

La imatge que es veu amb el microscopi, apareix invertida. Ho podem comprovar observant un trosset de paper onprèviament hem fet un dibuix molt petit. Si el movem, veurem que els seus moviments també es veuen invertits.

A continuació girem el revòlver per col·locar l’objectiusegüent i afinem l’enfocament amb el cargol micromètric.

Per apreciar la capacitat d’augment d’un microscopi, podem observar un tros de paper mil·limetrat; també podemobservar un regle de plàstic graduat, la punta d’un pèl, sal,sucre, etc.

Per calcular els augments amb què estem observant una preparació, multipliquem el nombre que figura a l’ocularpel nombre que s’indica a l’objectiu que estem fent servir. Si a l’ocular posa 5� i a l’objectiu s’indica 20�, estemobservant la preparació a 100 augments.

El microscopi és un instrument format per un sistema de lents que permet veure objectes molt petits que no podem veure a ull nu.

L’objecte que es vol observar es posa damunt d’un vidre, que rep el nom de portaobjectes, i es tapa amb un altre vidre més prim i petit, el cobreobjectes. Els tres elements junts constitueixen una preparació.

La preparació s’observa per transparència. Per això cal que els materials que s’observen siguin molt fins.

Una part de les lents és als objectius, que es troben al revòlver. Quan el revòlver gira, es poden intercanviarels objectius per observar la preparació amb diferentsaugments.

A FONS

26. Per què els objectes que observem amb un microscopi han de ser molt fins?

27. Com es calculen els augments amb què estem observant una preparació?Amb quins augments veiem una preparació si posem l’objectiu de 15� i un ocular de 8�?

28. Observa les dues imatges de la dreta d’un tros de paper mil·limetrat,obtingudes amb dos objectius diferents. Si s’ha fet servir un ocular de 10�, quants augments té l’objectiu utilitzat en cada cas?

ACTIVITATS

40 augments 80 augments

Portaobjectes

Cobreobjectes

Diafragma

Condensador

Platina

Pinces

Objectius

Revòlver

Ocular

Suport

Fontd’il·luminació

Cargolmacromètric

Cargolmicromètric

831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 52

Page 53: Naturals 1ESO

53

Ciència a l’abastFormulació d’hipòtesis. Les cèl·lules i l’ús del microscopi

Una hipòtesi és una proposició que es pren com a base per fer un raonament. Les hipòtesis científiques s’han de poder sotmetre a l’experimentació i a l’observació, i això permetrà saber si són vàlides o no.

Les hipòtesis se solen formular de manera que mostrin la relació que hi ha entre dos o més fets. Per exemple,sabem que les cèl·lules vegetals tenen una paret cel·lular

de cel·lulosa, una substància força rígida que les mantéunides i els dóna una forma polièdrica.

Podem formular la hipòtesi següent: «Si quan observemcèl·lules amb un microscopi veiem que tenen formapolièdrica i que estan unides entre si per una capagruixuda i fàcilment observable, aleshores és que sóncèl·lules vegetals».

29. Fes dibuixos del que has observat amb diferents augments. No t’oblidis d’indicar quants augments té cadadibuix.

30. Imagina’t que la hipòtesi proposada fos falsa. Quin resultat podria posar de manifest la falsedat de la nostraproposició?

31. Considera la hipòtesi següent que podem aplicar a l’observació d’un objecte que nosaltres desconeixem: «Si és un ésser viu, aleshores estarà format per cèl·lules». Pels coneixements que tenim, aquesta hipòtesi és correcta? Ens serviria per diferenciar un ésser viu de la matèria inerta? Com faries l’observació per aplicaraquesta proposició al reconeixement d’aquest objecte desconegut?

ACTIVITATS

1 2

3 4

1 2

3

4

Fem una preparació de cèl·lules animals

1. Obtenim les cèl·lules. Amb un bastonet de cotó ben net, freguem suaument la cara interior de la galta.

2. Estenem sobre el portaobjectes les cèl·lules que hem obtingut i hi afegim una gota d’aigua.

3. Tenyim les cèl·lules amb verd de metilè o un altre tint. Aquesta preparació nos’ha de rentar, perquè les cèl·lules, com que no estan adherides, es perdrien.

4. Col·loquem el cobreobjectes, observem la preparació i dibuixemel que hi observem, com en el cas anterior.

Comprovem si la hipòtesi és correcta. Veiem que, efectivament,les cèl·lules vegetals presenten una forma polièdrica, mentre que les cèl·lules animals tenen forma irregular i no estan unides.

Fem una preparació de cèl·lules vegetals

1. Obtenim les cèl·lules. Agafem una capa d’una ceba i traiem amb cura un fragment petit de la pell de la cara interna.

2. L’estenem sobre el portaobjectes i el tenyim amb verd de metilè o un altre tint.També el podem tenyir, tot i que no és tan eficaç, amb tintura de iode.

3. Deixem que el tint actuï durant cinc minuts i rentem l’excés de tinttirant-hi a sobre unes quantes gotes d’aigua.

4. Col·loquem el cobreobjectes, observem la preparació i dibuixem el que veiem amb diferents augments.

831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 53

Page 54: Naturals 1ESO

54

32. ● Observa els dibuixos següents i indica quinsrepresenten éssers vius i quins no.

Explica quines característiques de cada un confirmenla teva decisió.

33. ● Dels éssers vius següents, indica quins tenennutrició autòtrofa i quins la tenen heteròtrofa.

34. ●●● Indica quina funció vital es duu a terme en cadascun d’aquests casos.

a) Bacteri anant cap a l’aliment.

b) Vaca menjant herba en un prat.

c) Llavor germinant.

d) Conill fugint davant la presència d’un llop.

e) Paó mascle festejant una femella.

35. ●● Indica diferents raons per les quals creus que els éssers vius necessitem aigua per sobreviure.

36. ● Copia la taula següent i completa-la indicantla funció que tenen les diferents biomolèculesorgàniques en els éssers vius.

Activitats37. ●●● En la taula següent es mostra el contingut

d’aigua en les persones segons l’edat.

a) El fetus humà té més aigua que l’individu adult.Creus que això té alguna relació amb l’activitat que es desenvolupa a l’interior de l’organisme?Raona la resposta.

b) Per què una persona gran té menys quantitatd’aigua que una persona jove?

38. ●● Observa l’esquema següent d’una cèl·lula i fes les activitats.

a) Raona si es tracta d’una cèl·lula eucariota o procariota.

b) És una cèl·lula animal o vegetal? Per què?

c) Escriu el nom de les estructures indicades.

d) Quina és la funció de cadascuna de les estructuresanteriors?

39. ●● Determina si les descripcions següentspertanyen a una cèl·lula animal, a una cèl·lula vegetal o a totes dues.

a) Tenen mitocondris.

b) Sovint tenen un gran vacúol que ocupa una granpart del citoplasma.

c) Tenen una membrana plasmàtica.

d) Tenen una estructura rígida situada per fora de la membrana plasmàtica.

e) Tenen nucli.

40. ●● Ordena els elements següents segons el nivelld’organització, del més gran al més petit.

Teixit ossi, cor, glòbul vermell, múscul abductor,sistema muscular, aparell locomotor.

Biomolècula Funció que duu a terme

Glúcids

Lípids

Proteïnes

Àcids nucleics

Edat Percentatge d’aigua

Fetus (3 mesos)

Nounat

Persona jove

Persona gran

94 %

71 %

65 %

55 %

A

D

B

E

C

F

A

A

BC

D

E

FG

B C D

EF

H

G

831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 54

Page 55: Naturals 1ESO

55

41. ●● Copia la taula següent i completa-la amb les característiques corresponents a cada regne.

42. ●● En quin criteri ens basem per afirmar que un dòberman i un chihuahua pertanyen a la mateixaespècie?

43. ●● Indica si les afirmacions següents són certes o falses. Justifica la resposta en el cas de les falses.

a) Espècies diferents poden pertànyer al mateixgènere.

b) La categoria taxonòmica més àmplia és l’espècie.

c) Una classe inclou diferents tipus.

d) Les espècies semblants s’agrupen en gèneres.

e) Dos organismes del mateix regne tenen méscaracterístiques en comú que dos del mateix tipus.

44. ●● Els ocells d’aquestes quatre fotografiess’anomenen comunament voltors.

a) Tots són de la mateixa espècie?

b) Indica a quin gènere pertany cadascun.

c) Indica el nom comú i el nom científic de cadascun.

d) Sabent que tots els voltors pertanyen a la famíliadels accipítrids, quines categories taxonòmiquestenen en comú tots els voltors?

Moneres

Protoctists

Fongs

Plantes

Animals

Nombrede cèl·lules

Tipusde cèl·lula Nutrició

Trencalòs(Gypaetus barbatus).

Voltor negre(Aegypius monachus).

Voltor comú(Gyps fulvus).

Voltor torgos(Torgos tracheliotus).

Les colònies de diatomees

Les diatomees són organismes unicel·lularsmicroscòpics que de vegades s’agrupen per formarcolònies. Les colònies s’originen a partir d’una solacèl·lula que es divideix successivament. Cada cèl·lula de la colònia té vida independent i es compon d’una membrana, d’un nucli i de citoplasma.

Aquests organismes tenen clorofil·la i altres pigmentsque els donen un color marró daurat, i també unacoberta molt rígida formada per substàncies diverses.

Les diatomees contribueixen a la síntesi de matèriaorgànica i d’oxigen al planeta, procés que duen a terme mitjançant la fotosíntesi.

Es reprodueixen, generalment, per bipartició; en el procés de reproducció, la coberta se separa i cadascuna de les parts s’autocompleta.

45. ●● Explica amb diferents arguments per què les diatomees són éssers vius.

46. ● Quin tipus d’organització cel·lular tenen les diatomees? Es poden observar a ull nu? Raona la resposta.

47. ● Quin paper tenen les diatomees en la natura?

48. ●● Quin tipus de nutrició tenen les diatomees?

49. ●● Les cèl·lules de les diatomees, s’assemblenmés a les dels animals o a les de les plantes?Explica el perquè. A quin regne pertanyen?

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 55

Page 56: Naturals 1ESO

56

Característiquescomunes

• Neixen i moren.

• Tenen una composició química semblant.

• Estan formats per cèl·lules.

• Fan tres funcions vitals: la nutrició, la relació i la reproducció.

Composició

Estan formats per substàncies de dos tipus:

• Inorgàniques. No són exclusives dels éssers vius. Són l’aigua i les sals minerals.

• Orgàniques. Són exclusives dels éssers vius. Són els glúcids,els lípids, les proteïnes i els àcids nucleics.

Les cèl·lules

Estan formades per:

• Membrana plasmàtica. Envolta la cèl·lula.

• Citoplasma. És el contingut intern. Té orgànuls (mitocondris,cloroplasts, etc.).

• Material genètic. Controla les funcions cel·lulars.

N’hi ha de diversos tipus:

• Procariotes. Sense nucli definit.

• Eucariotes. Amb nucli. Les cèl·lules eucariotes animals i les vegetals són diferents.

Segons el nombre de cèl·lules, els organismes poden ser:

• Unicel·lulars. Estan formats per una sola cèl·lula.

• Pluricel·lulars. Estan formats per moltes cèl·lules que s’agrupen en teixits, òrgans, sistemes i aparells.

Classificaciói

biodiversitat

Es classifiquen en tàxons, que són: el regne, el tipus, la classe,l’ordre, la família, el gènere i l’espècie.

Hi ha cinc regnes:

• Moneres. Són unicel·lulars, procariotes i tenen nutricióautòtrofa o heteròtrofa.

• Protoctists. Són unicel·lulars o pluricel·lulars, eucariotes, sense teixits i tenen nutrició autòtrofa o heteròtrofa.

• Fongs. Són unicel·lulars o pluricel·lulars, eucariotes, sense teixits i tenen nutrició heteròtrofa.

• Plantes. Són pluricel·lulars, eucariotes, amb teixits i tenen nutrició autòtrofa.

• Animals. Són pluricel·lulars, eucariotes, amb teixits i tenen nutrició heteròtrofa.

Resum

50. Fes una classificació dels éssers vius segons la manera en què es nodreixen.

51. Dibuixa una cèl·lula animal i una cèl·lula vegetal. Retola el nom de tots els components que tenen i indica la funció que fa cadascun.

52. Redacta un resum sobre la importància de conservar la biodiversitat.

ACTIVITATS

EL

S É

SS

ER

S V

IUS

831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 56

Page 57: Naturals 1ESO

57

La biodiversitat de les praderies

EL RACÓ DE LA LECTURA

ven bandades d’ocells molt me-nuts. En passar vaig veure a lariba oposada deu cigonyes jabi-rú, cada una d’un metre llargd’altura, que contemplaven fi-xament els seus llargs becs ambexpressió solemne. Quan vamdeixar enrere el llac i vam en-trar de nou als prats, tot es vaamortir un altre cop, i tan solsse sentien els cascos dels nostrescavalls que colpejaven regular-ment l’herba alta.

GERALD DURRELL, El nuevo Noé. Ed. Alfaguara

(text adaptat)

A la Guaiana hi ha tres classesdiferents d’óssos formiguers. Hiha el formiguer gegant, amb unagran cua peluda, que fa gairebédos metres de llarg; després hiha el tamàndua, d’una midasemblant a la d’un pequinès; i,per acabar, hi ha el formiguerpigmeu, que tan sols mesura uns20 centímetres. Doncs resultaque aquests tres óssos formiguersviuen en tipus de terrenys com-pletament diferents, i encara quede vegades els trobes en territo-ris dels altres, per regla generals’aferren al terreny que els vamillor. L’ós formiguer gegants’estima més viure a les prade-ries de la meitat nord de laGuaiana, mentre que els altresdos, com que són arboris, habi-ten a les zones de bosc. El ta-màndua fins i tot es pot trobaren comarques semiconreades,però per trobar el pigmeu t’hasd’endinsar en les profundes sel-ves verges.

De manera que l’endemà, bend’hora, el meu amic Francesc ijo vam muntar a cavall i vamsortir a buscar l’ós formiguer.Els prats daurats, amb matollsescampats d’arbusts minúsculs,

brillaven sota els raigs del sol is’estenien en totes les direccionscap a les línies de muntanyesd’un color blau verdós clar quecobria l’horitzó llunyà. Vam cavalcar durant unes quanteshores sense veure cap forma devida, tret d’una parella de me-nuts falcons traçant cercles alcel blau damunt nostre.

Ara bé, jo sabia que les prade-ries tenien la corresponent quan-titat de vida animal, i em va sorprendre força que no ens to-péssim amb més animalons enel camí. Ben aviat en vaig des-cobrir el motiu, perquè la ca-valcada ens va fer passar peruna gran fondalada ovalada al fons de la qual hi havia unllac ben plàcid ple de jacintsd’aigua i envoltat de plantesexuberants i arbres petits. Sem-blava que tot revivia de sobte.L’aire era ple del brunzit de leslibèl·lules i entre els cascos delsnostres cavalls s’esquitllavenllangardaixos de colors vius; pa-rats damunt les branques sequesdels arbres i inclinats sobre l’ai-gua aguaitaven els blauets, i en-tre els joncs i els arbusts de lariba del llac piulaven i aleteja-

53. On viu normalment l’ós formiguer gegant? I el pigmeu?

54. Per què no es van trobar més animals els protagonistes del relat durant el viatge?

55. Per què creus que hem titulat aquest fragment«La biodiversitat de les praderies»?

56. Creus que l’autor del text descriu bé el paisatgeon passa la història? Per què?

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

Llibres:El naturalista amateurGERALD DURRELL. Ed. H. BlumePer «descobrir» la natura. Un llibre indispensable per a futurs naturalistes.

El paquet parlantGERALD DURRELL. Editorial Alfaguara-Grup PromotorSobre animals mitològics.

El mundo de los animalesDESMOND MORRIS. Editorial SiruelaDescripció de les característiques de molts animals, alguns dels quals estan a punt d’extingir-se.

En la pantalla:

Sèrie La vida a pruebaDAVID ATTENBOROUGH. BBCDetalls molt interessants de la conducta animal.

En la xarxa:www.nhm.ac.uk/nature-online/Pàgina del Museu d’Història Natural de Londres amb moltainformació sobre la natura (en anglès).

www.cites.org/esp/index.shtmlPàgina de la Convenció sobre el Comerç Internacionald’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres.

NO T’HO PERDIS

Ós formiguer gegant (a dalt)i ós formiguer

pigmeu (a baix).

831121 _ 0040-0057.qxd 4/12/06 19:08 Página 57

Page 58: Naturals 1ESO

4 Els animalsvertebrats

En aquesta unitat…

• Coneixeràs les característiquescomunes a tots els animals.

• Aprendràs a diferenciar els animalsvertebrats dels invertebrats.

• Reconeixeràs les característiquesprincipals de cada grup de vertebrats,les seves funcions vitals i les adaptacionsal medi on viuen.

• Coneixeràs la classificació de la nostraespècie i el seu origen.

• Aprendràs els passos que cal seguir per fer un esquema científic.

PLA DE TREBALL

Museu d’Història Naturalde Londres, inaugurat

l’any 1881.

831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 58

Page 59: Naturals 1ESO

L’ornitorinc és un animal força peculiar queviu als rius d’Austràlia. Té la pell coberta

de pèl, una cua semblant a la d’uncastor, esperons com els galls,potes i bec com els d’un ànec,

i dents. A més a més, pon ousi té mamelles amb les quals alimenta les cries.

L’any 1799 va arribar per primera vegada aEuropa la pell d’un ornitorinc. Quan el con-servador del Museu d’Història Natural brità-nic, el doctor Shaw, la va rebre, es va pensarque es tractava d’una falsificació i va inten-tar separar la pell del bec. Actualment enca-ra es conserva aquesta pell amb les marquesde les tisores.

El fet d’arribar a pensar que es podia tractard’un frau va derivar de l’observació de les ca-racterístiques de l’ornitorinc, que no per-metien classificar-lo dins de cap dels grupsd’animals que aleshores es coneixien.

Ornitorinc (Ornithorhynchus anatinus).

1. Des del primer moment, i sense cap mena dedubte, l’ornitorinc es va considerar un animal. Quines característiques fan que un organismes’inclogui dins d’aquest regne?

2. Quines característiques d’un ornitorinc no es donen simultàniament en altres animals?

3. De quin grup o grups d’animals sóncaracterístics els trets següents?a) Pell coberta de pèl.b) Presència de bec.c) Reproducció per mitjà d’ous.d) Alimentació de les cries amb llet secretada

per mamelles.

RECORDA I RESPON

Busca la respostaL’ornitorinc és un ocell o un mamífer?

831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 59

Page 60: Naturals 1ESO

60

El regne dels animals

Quan veiem un gos, una papallona, un peix o una aranya, de seguidaels identifiquem com animals. Però l’aspecte d’un pòlip o el d’una es-ponja ens podria fer pensar que són plantes.

Tots els animals comparteixen un seguit de característiques comunes:

• Són pluricel·lulars. Estan formats per moltes cèl·lules que s’espe-cialitzen a fer una funció concreta.

• Tenen cèl·lules eucariotes (amb nucli) sense paret cel·lular.

• Tenen nutrició heteròtrofa. Tots els animals s’alimenten d’altres és-sers vius o de restes d’éssers vius. Segons l’origen de l’aliment, podenser carnívors (si l’aliment és d’origen animal), herbívors (si és d’ori-gen vegetal) o omnívors (si és tant d’origen animal com vegetal).

• Tenen una gran sensibilitat. Presenten una gran capacitat per detec-tar els canvis que es produeixen en el medi. Aquesta informació lareben a través dels òrgans dels sentits.

• Tenen capacitat de desplaçament. La majoria es poden desplaçar, iaixò els permet buscar-se l’aliment, fugir d’un perill, etc.

Vertebrats i invertebrats

Una característica que permet classificar els animals en dos grups és lapresència de columna vertebral. Segons aquesta característica hi ha:

• Animals vertebrats. Són els que tenen una columna vertebral queforma part d’un esquelet intern o endosquelet.

• Animals invertebrats. No tenen columna vertebral. N’hi ha que notenen esquelet, com els cucs i les meduses, i d’altres que tenen un esquelet extern (exosquelet), com els insectes i els crustacis.

El regne dels animals agrupa organismes pluricel·lulars,eucariotes, amb nutrició heteròtrofa, una gran sensibilitat i capacitat de desplaçament.

Els pòlips són animals aquàtics que viuenfixats al sòl.

La girafa és un vertebrat amb una llargacolumna vertebral.

L’escorpí és un invertebrat amb esqueletextern.

1. Què significa que una cèl·lula és eucariota?

2. Tots els animals són capaços de desplaçar-se? Posa dosexemples d’animals que viuenfixats a un substrat.

3. Busca en els conceptes clau el significat dels termessegüents: herbívor, carnívori omnívor.

4. Quina diferència hi ha entre un endosquelet i un exosquelet?

ACTIVITATS

1

831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 60

Page 61: Naturals 1ESO

61

Meitats simètriques

Si observem externament un vertebrat, veurem que es pot dividir en dues meitats, dreta i esquerra, cada una de les quals correspon a la imatge en un mirall de l’altra. És a dir, són meitats simètriques.

Aquest tipus de divisió tan sols es pot fer mitjançant un pla i, per tant, només hi ha dues meitats simètriques. Això s’anomena simetriabilateral.

Però aquesta simetria tan sols és externa, ja que la distribució dels òrgans a l’interior del cos no és simètrica.

En el regne dels animals hi ha altres tipus de simetria.Per exemple, alguns invertebrats, com l’estrella de mar, es poden dividir en meitats simètriques per mitjà de diversos plans diferents.Aquest tipus de simetria s’anomena radial.

Mentre que en els invertebratspodem trobar diversos tipusdiferents de simetria (bilateral,radial o, fins i tot, no presentarsimetria, com és el cas de lesesponges), tots els vertebratspresenten únicament simetriabilateral.

Quants plans de simetria té una estrella de mar?

A FONS

Característiques dels vertebrats

Un gos, un salmó, una balena, un canari o una granota són animalsvertebrats. Tots tenen un eix intern, anomenat columna vertebral,que està format per peces articulades anomenades vèrtebres.

Els vertebrats es classifiquen en quatre grups: els mamífers, els ocells, els rèptils, els amfibis i els peixos. Tots els grupscomparteixen les característiques següents:

• Tenen un esquelet intern o endosquelet, del qual formapart la columna vertebral.

• Tenen el cos dividit en tres parts: el cap, el tronc i la cua,tot i que alguns no tenen cua.

• Tenen extremitats articulades, que poden tenir forma de potes, ales o aletes. En alguns casos, com per exemple les serps, no tenenextremitats.

• Tenen un sistema nerviós molt desenvolupat, que els permet tenirun comportament complex. L’element principal d’aquest sistema ésl’encèfal, que es troba al cap, protegit pel crani. Al cap també es con-centren la major part dels òrgans dels sentits.

• Presenten simetria bilateral. El seu cos es pot dividir en dues mei-tats idèntiques per mitjà d’un únic pla.

Els vertebrats tenen endosquelet, el cos dividit en cap, tronc i cua, tenen extremitats articulades, un sistema nerviós moltdesenvolupat i simetria bilateral.

2

TroncColumnavertebral

Cua

Pla de simetria

Plansde simetria

Extremitats

Cap

Encèfal

831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 61

Page 62: Naturals 1ESO

Els mamífers

Un elefant, un ratolí i un gos són mamífers. La majoria són terrestres, toti que n’hi ha que són marins, com els dofins, i fins i tot hi ha un tipus demamífer que vola, que és el ratpenat.

Com és el cos dels mamífersLes principals característiques dels mamífers són les següents:

• El cap està unit al tronc pel coll i la columna ver-tebral es prolonga en la cua. Són els únics verte-brats que tenen orelles.

• Tenen quatre extremitats adaptades al tipus delocomoció. En els terrestres tenen forma de pota;en els aquàtics, forma d’aleta, i en el ratpenat, lesanteriors són ales.

• Tenen el cos cobert de pèl, que els serveix d’aï-llant tèrmic.

• A la boca tenen llavis i dents. Les dents són diferents depenentdel tipus d’alimentació.

• Tenen nombroses glàndules, com per exemple les glàndules su-dorípares o les que secreten greix. Però les més característiquessón les glàndules mamàries, que produeixen llet.

Com són les funcions dels mamífers

Els mamífers són capaços de mantenir la temperatura del cos constanti independent del medi que els envolta. Aquest tipus d’animals s’ano-menen homeoterms.

Respiren per pulmons, i això fa que els marins hagin de pujar a la su-perfície per respirar. Tenen una alimentació molt variada. Hi ha mamí-fers carnívors, insectívors, herbívors, granívors, etc.

Tenen fecundació interna i les cries es desenvolupen al ventre de lamare; és a dir, són vivípars. Després del part, les cries s’alimenten ambllet materna.

62

Potes

Orelles

Coll

Tres grups de mamífers

Monotremes. Com l’ornitorinc.Són ovípars. Tenen bec però no tenen dents.

Marsupials. Com el cangur.Es desenvolupen a la bossa marsupial.

Placentaris. Com el gat. Es desenvolupen al ventre matern.

3

Columna vertebral

Cua

831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 62

Page 63: Naturals 1ESO

63

Tot i que tenim una gran diversitat de trets, totes les persones pertanyem

a la mateixa espècie, Homo sapiens.

L’ésser humà

Les persones som mamífers. El desenvolupament de la intel·ligència ila nostra capacitat per modificar el medi segons les nostres necessitatsfan que siguem capaços de viure en qualsevol zona del planeta.

Les característiques més destacades de la nostra espècie són aquestes:

• No tenim cua i el cap s’uneix al tronc pel coll.• Tenim quatre extremitats. Les superiors són els braços. Les infe-

riors són les cames i tenen com a funció principal el desplaçament.Adoptem una postura dreta única en el regne animal i caminem re-colzats sobre les dues cames, és a dir, som bípedes.

• Tenim poc pèl al cos.• Tenim moltes glàndules sudorípares. La funció principal d’aques-

tes glàndules és refrigerar el cos quan la temperatura és elevada.• Les dones desenvolupen glàndules mamàries. Després dels parts,

aquestes glàndules produeixen llet amb la qual s’alimenten els nadons.• Els nadons són molt indefensos. Al contrari que alguns altres ma-

mífers, quan neixem necessitem que tinguin cura de nosaltres.• Tenim el cervell molt més desenvolupat que la resta de mamífers,

tant pel que fa a la mida com a la complexitat.• Ens comuniquem per mitjà de diferents llenguatges. La nostra co-

municació és més complexa que la d’altres animals.

5. Quina característica dels mamífers dóna nom al grup?

6. Busca en els conceptes clau el significat del terme bípede.

7. Les persones sordmudes no utilitzen el llenguatge parlat. Esmenta altres tipus de llenguatge que fem servir les persones.

ACTIVITATS

831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 63

Page 64: Naturals 1ESO

64

Aligot. Bec corbat i fort.Caça preses i n’esquinçala carn.

Oreneta. Bec curt i degran obertura. Capturainsectes mentre vola.

Bernat. Bec llarg i punxegut. Pesca peixosen aigües poc fondes.

Ànec. Bec pla i ample.Filtra l’aigua i en retél’aliment.

Gall. Bec curt i fort. S’alimenta de gra que ha de trencar.

Potes

Ala

Bec

BarcaColl

Columnavertebral

Barbes

Raquis

Els ocells

Un canari, un mussol, un ànec i una àguila són ocells. Els ocells sónvertebrats terrestres, tot i que alguns, com els pingüins, passen unagran part del temps a l’aigua. La majoria tenen la capacitat de volar,però també n’hi ha que no volen, com els estruços.

Com és el cos dels ocells

Les principals característiques comunes a tots els ocells són aquestes:

• Tenen el cos aerodinàmic, adaptat a volar. El cap està unit al cos pelcoll, que en alguns ocells és molt llarg, com per exemple en el cas deles cigonyes.

• Tenen quatre extremitats. Les del darrere tenen forma de pota, estan cobertes d’escates i, en la majoria dels ocells, tenen quatre dits.Les del davant tenen forma d’ales.

• Tenen el cos cobert de plomes. Cada ploma està formada per un eixo raquis, que s’uneix al cos pel canó i del qual surten barbes a totsdos costats.

• Els ossos són buits. Això fa que tinguin un cos molt lleuger per fa-cilitar el vol. L’estern rep el nom de barca i està molt desenvolupatper subjectar els forts músculs que mouen les ales.

• Tenen el bec corni i no tenen dents.

Com són les funcions dels ocells

Els ocells, igual que els mamífers, tenen la capacitat de regular la tem-peratura corporal. Són animals homeoterms.

Respiren per pulmons, que estan connectats a unes cavitats plenesd’aire anomenades sacs aeris. Aquests sacs afavoreixen la respiració iels ajuden a mantenir-se volant.

Els ocells són ovípars; és a dir, es reprodueixen per mitjà d’ous, quehan de covar fins que neix el pollet. Tenen fecundació interna.

L’alimentació dels ocells és variada i en depèn la forma del bec.

08. Quina diferència hi ha entre la reproducció ovípara dels rèptils i la dels ocells?

09. Quines característiques dels ocells els permeten volar?

10. Busca en els conceptes clau el significat de corni.

ACTIVITATS

4

Canó

831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 64

Page 65: Naturals 1ESO

Els rèptils

Una serp, un cocodril, una sargantana i una tortuga són rèptils. Sónvertebrats terrestres, tot i que hi ha tortugues que són marines, i queels cocodrils i algunes serps passen una gran part del temps a l’aigua.

Com és el cos dels rèptils

Encara que hi ha una gran varietat de formes, les princi-pals característiques dels rèptils són les següents:

• Tenen quatre extremitats en forma de pota quesurten del tronc lateralment, característica que fa que s’hagin d’arrossegar per caminar. Les serps no tenen extremitats.

• Tenen el cos cobert d’escates dures i unides entre si,característica que els protegeix de la dessecació. Elsllangardaixos i les serps, quan creixen, muden de pelli es desprenen de l’anterior, procés que rep el nom d’exuviació. Les tortugues tenen, a més a més, una closca.

Com són les funcions dels rèptils

Els rèptils són animals que no es poden regular la temperatura corpo-ral, i això fa que aquesta depengui de la del medi. Els animals d’aquesttipus s’anomenen poiquiloterms.

Respiren per pulmons. La majoria són carnívors. Tenen dents amb lesquals capturen les preses, tot i que les tortugues tenen un bec corni.Moltes serps tenen ullals connectats a glàndules que produeixen verí.

Són ovípars amb fecundació interna. Els ous estan protegits per unacoberta dura (closca) que evita que es deshidratin, i els progenitors noels coven. Algunes serps són ovovivípares; és a dir, l’ou es desenvolu-pa a l’interior de la femella.

65

Els rèptils neixen d’ous que no coven.

Potes

5

Quatre grups de rèptils

Ofidis. Serps terrestres i aquàtiques.

Saures. Sargantanes, llangardaixos,camaleons i dragons.

Quelonis. Tortugues terrestresi aquàtiques.

Crocodilians. Cocodrils i caimans.

Columnavertebral Pell

amb escates

831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 65

Page 66: Naturals 1ESO

Els amfibis

Una granota, un gripau, un tritó i una salamandra són amfibis. Totssón terrestres, encara que les primeres etapes de la vida les passen al’aigua i d’adults viuen en zones humides.

Com és el cos dels amfibis

Les característiques principals dels amfibis, en estat adult, són aquestes:

• Tenen quatre extremitats en forma de pota. En les grano-tes, les posteriors estan molt desenvolupades, i això els per-met fer salts força grans.

• Tenen la pell humida, fina i nua. En alguns casos, tenenglàndules amb verí.

Les granotes i els gripaus no tenen cua en estat adult i s’anomenenanurs. En canvi, les salamandres i els tritons, tenen cua i reben el nomd’urodels.

Com són les funcions dels amfibis

Els amfibis són poiquiloterms, i per això no poden viure en llocs freds.

Els adults respiren per pulmons i també a través de la pell, i peraquesta raó la pell sempre ha d’estar humida. Les larves, anomenadescapgrossos, són aquàtiques i respiren per brànquies.

La major part dels amfibis són carnívors quan són adults. Els capgros-sos, però, són herbívors.

La majoria són ovípars i ponen els ous a l’aigua. Algunes espècies, comla salamandra, són ovovivípares. Els anurs tenen fecundació externa,mentre que els urodels la tenen interna. Els amfibis són els únics verte-brats que presenten metamorfosi, és a dir, un conjunt de transforma-cions que es produeixen des que surten de l’ou fins que són adults.

66

Pell humida

Cua

Columnavertebral

Potes

6

11. Quin tipus de fecundació tenenles granotes, externa o interna?

12. Fes una taula amb totes les diferències que hi ha entreun capgròs i una granotaadulta.

13. Busca en els conceptes clau el terme metamorfosi.

ACTIVITATS

De capgròs a granota: la metamorfosi

La femella pon els ous a l’aigua i el mascle els fecunda.

De cada ou surt un capgròs de vida aquàtica, amb brànquies i cua.

Es desenvolupen les potes i desapareixen gradualment la cua i les brànquies.

La granota adulta és de vidaterrestre, té quatre potes i pulmons.

A FONS

831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 66

Page 67: Naturals 1ESO

67

Els peixos

Una truita, un tauró i una tonyina són peixos. Tots els peixos sónaquàtics. N’hi ha de marins i d’altres que viuen en aigües dolces.

Com és el cos dels peixos

En els peixos destaquen les característiquescorporals següents:

• Són fusiformes. És a dir, el cos dels peixosés ample a la zona central i s’estreny cap alsextrems.

• Les seves extremitats són aletes. El nombre,el tipus i la disposició de les aletes és diferent en cadaespècie, tot i que la majoria tenen aletes dorsals,pectorals, ventrals i una aleta caudal.

• Tenen el cos cobert d’escates, que munten les unes sobre les altrescom les teules d’una teulada. En els taurons, la pell està coberta depetits denticles.

• Presenten una línia lateral, un òrgan sensorial que detecta les vibra-cions del medi.

• Molts tenen una bufeta natatòria, un òrgan en forma de sac que po-den omplir d’aire per controlar la fondària on es troben.

Com són les funcions dels peixos

Els peixos no es poden regular la temperatura, són poiquiloterms.

Respiren per mitjà de brànquies, captant l’oxigen que hi ha dissolt a l’aigua. Les brànquies són estructures laminars que estan al darrerede la boca protegides per l’opercle. Hi ha peixos que no tenen opercle,com els taurons. Gairebé tots són carnívors.

Són ovípars, amb fecundació externa. Alguns, com la majoria dels tau-rons, tenen fecundació interna i són ovovivípars.

7

14. Quina de les aletes d’un peixs’encarrega, principalment, de propulsar l’animal?

15. Fes una relació de lesprincipals diferències que hi ha entre els peixos condrictisi els peixos osteïctis. Posa unsquants exemples de cada grup.

ACTIVITATS

Dos grups de peixos

Condrictis. Com el tauró. No tenen bufeta natatòria. Tenenl’esquelet cartilaginós, la boca en posició ventral i la pell cobertade denticles. Gairebé tots són marins i grans depredadors.

Osteïctis. Com els barbs. Tenen bufeta natatòria, l’esquelet ossi, la boca en posició frontal i la pell coberta d’escates. Viuen en totsels ambients aquàtics.

Escates

Aletaventral

Aleta pectoral

Aleta caudal

Columna vertebralOpercle

Aleta dorsal

Línia lateral

831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 67

Page 68: Naturals 1ESO

68

Tipus:cordats

Classe:mamífers

Ordre:primats

Família:homínids

Gènere:Homo

Espècie:Homo sapiens

Milions d’anys

Classificació de l’espècie humana

Les persones pertanyem al regne dels animals.

Tenim una columna vertebral i l’esquelet intern, per això ens trobem dins del tipus dels cordats, en el qual s’inclouen els vertebrats.

Som vivípars i quan naixem ens alimentem de lletmaterna, per això pertanyem a la classe dels mamífers.

Som de l’ordre dels primats, que es caracteritzen perquè tenen mans i peus amb cinc dits, ulls en posiciódavantera i mamelles al pit però no a l’abdomen.

Pertanyem a la família dels homínids, grans primats,sense cua. En aquesta família també es troben el goril·la, el ximpanzé i l’orangutan.

Actualment som els únics representants del gènereHomo. I pertanyem a l’espècie Homo sapiens.

Origen de l’espècie humana

Els Australopithecus eren homínids d’estatura petita (d’entre 1 i 1,5 m). Caminaven drets i tenien el cervell força petit. Es van extingir fa poc més d’un milió d’anys.

L’Homo habilis és el primer representant del gènere Homo. Era semblant a l’australopitec i també caminava dret. Fabricava eines de pedra. Va viure fa entre 2,5 i 1,8 milions d’anys.

L’Homo erectus tenia la postura dreta i el cervell força més gran. Fabricava eines méselaborades. Va desaparèixer fa uns 300.000 anys.

L’Homo antecessor se’l considera el predecessor del neandertal i de l’Homo sapiens actual.Dominava el foc. Va viure fa uns 800.000 anys i les seves restes s’han trobat a la serrad’Atapuerca (Burgos).

L’Homo neanderthalensis era força semblant als humans actuals, tot i que tenia un cervell més gran. Es va extingir fa uns 30.000 anys.

L’Homo sapiens va aparèixer fa 100.000 anys. El primer fòssil es va trobar a França al jaciment de Cròs Manhon (en francès Cro-Magnon), i per això es coneix com l’home de Cromanyó.

A FONS

16. Alguns investigadors consideren el neandertal com una subespècie de l’Homo sapiens. Així diferencien entrel’Homo sapiens neanderthalensis i l’Homo sapiens sapiens. Recorda la definició d’espècie i respon: per què creusque fan aquesta classificació?

ACTIVITATS

Regne:animals

3 2 1 Avui dia

Australopithecus

Homohabilis

Homoerectus

Homosapiens

4

Homoneanderthalensis

Homoantecessor

831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 68

Page 69: Naturals 1ESO

69

Ciència a l’abastExecució d’un esquema científic

En moltes investigacions, quan es fa una observació d’algun element real, com ara un paisatge, un ésser viu, un òrgan, etc., és molt freqüent elaborar un esquema científic de l’element observat.

Els esquemes científics són dibuixos que representen de manera esquemàtica la realitat. En general, no cal que siguin perfectes artísticament, però han de complir algunes condicions, com ara les següents:

• Han de ser realistes. El dibuix ha de mostrar al més fidelment possible l’element observat.

• Han de mantenir les proporcions reals.

• Han de ser fidels al color. Tot i que no és del tot imprescindible, si es pinten s’ha de fer amb els colors reals.

• Han d’incloure els noms de les parts principals de l’element observat.

Per fer un esquema de l’anatomia externa d’un peix, com per exemple d’una truita, hem de seguir una sèrie de passos.

1. Col·loquem el peix en una safata i en una posicióen què puguem observar tots els elements que ens interessa representar.

2. Observem la forma i la mida del peix. En dibuixem la silueta i alguns dels elements mésdestacats (aletes principals, cua...).

3. Sobre la silueta inicial, completem els altreselements que constitueixen l’animal (aletes,opercle, ull...).

4. Si ens interessa, pintem l’esquema, però ho hem de fer de manera que sigui molt fidel al modelnatural.

5. Hi afegim els noms de les parts dibuixades.

Cap

Aleta ventral

Aleta analAleta

pectoral

Ull

Opercle

Aletes dorsalsLínia lateral Aleta caudal

17. Observa com són les escates de la truita i fes un esquema científic de la forma que tenen i com estan disposades.

ACTIVITATS

831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 69

Page 70: Naturals 1ESO

70

18. ● De les característiques següents, quines sónpròpies del regne dels animals?

a) Tenen cèl·lules eucariotes.

b) Tenen nutrició heteròtrofa.

c) Presenten un esquelet intern.

d) Tenen quatre extremitats.

19. ●● Què són les vèrtebres? On estan situades i què formen?

20. ●● Tots els vertebrats presenten el que s’anomenasimetria bilateral.

Explica en què consisteix aquesta característica. Tots els animals tenen aquest tipus de simetria? La simetria també és interna o només externa? Coneixesalgun vertebrat que no presenti simetria bilateral?

21. ●●● La balena blava és un mamífer marí que pot passar molt de temps sota l’aigua.

a) Les balenes han de pujar a la superfície cada certtemps. Per què?

b) Investiga què és el raig d’aigua que surt pel llom.

c) Per què creus que els mamífers marins no tenenpavellons de l’orella?

22. ●●● Relaciona cada tipus d’alimentació amb un dels ocells de les il·lustracions.

a) Esquinça carn.

b) Busca insectes a l’aigua.

c) Menja gra.

d) Busca insectes perforant fusta.

Activitats23. ● Copia l’esquema de la ploma següent i escriu

el nom de les parts que hi ha indicades.

24. ●● Els rèptils són vertebrats poiquiloterms.

a) Explica aquesta característica. b) Quina diferència hi ha entre els animals

poiquiloterms i els homeoterms?c) Quins grups de vertebrats són poiquiloterms

i quins homeoterms?

25. ●●● Els ratpenats són els únics mamífers capaçosde volar. Compara l’estructura de l’ala d’un ratpenatamb la d’un ocell.

Quines diferències i quines semblances trobes entre les dues?

26. ●● A quin grup de rèptils pertany cadascund’aquests animals?

27. ●● Quins avantatges li proporciona a un amfibi la capacitat de poder respirar per pulmons i a través de la pell?

A B C D

A

C

B

D

AB

C

831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 70

Page 71: Naturals 1ESO

28. ●● En aquests quatre esquemes es representen les diverses fases de la metamorfosi d’una granota.

a) Ordena-les temporalment.

b) Quines fases tenen respiració branquial?

c) Quines diferències hi ha entre l’alimentació d’un capgròs i la d’una granota adulta?

d) Descriu els canvis que es produeixen al llarg de la metamorfosi.

29. ●● Els rèptils i els peixos tenen el cos cobertd’escates.

Quines diferències hi ha entre les escates d’un rèptil i les d’un peix?

30. ●●● En les fotografies següents pots observar un peix, un mamífer i un ocell.

Fes una llista de les adaptacions que presenten i que estan relacionades amb el fet de viure en el medi aquàtic.

Ous d’ocells i ous de rèptils

Els ocells i els rèptils són vertebrats terrestres. Els dosgrups són ovípars, es reprodueixen per mitjà d’ousproveïts d’una closca dura, dins dels quals es desenvolupen les noves cries.

31. ●● Quina és la funció de la closca?

32. ● La closca està formada per un material coriacidur, però és porosa. Quina funció té aquestaporositat?

a) Permetre que l’embrió pugui veure l’exterior.

b) Permetre l’intercanvi de gasos amb l’exterior.

c) Permetre que l’ou pugui augmentar de mida.

33. ●●● Els ocells coven els ous fins que neixen els pollets. Per contra, els rèptils no els coven. Quina deu ser la causa d’aquesta diferència?

34. ● En el dibuix de dalt a la dreta es representa un ou. És d’un ocell o d’un rèptil?

35. ●● Quines característiques d’un vertebrat potsreconèixer en la formació de la cria del dibuix?

36. ● A l’interior de l’ou hi ha un sac amb vitel(substància nutritiva). Quina funció té?

37. ●● A més del sac vitel·lí, dins dels ous hi ha un altre sac associat a l’embrió.

Amb quina de les funcions següents creusque pot estar relacionat aquest sac?

a) Acumular les substàncies de rebuig.

b) Proporcionar escalfor a l’embrió.

c) Deixar espai per permetre que l’embrió es mogui.

38. ● Amb quina funció dels éssers vius estanrelacionats aquests dos sacs?

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

71

A

Sacamb vitel

Closca

B C D

A B

C

831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 71

Page 72: Naturals 1ESO

72

ELS ANIMALS

Mamífers

EL

S V

ER

TE

BR

AT

S

Ocells

Rèptils

Amfibis

Peixos

• Són pluricel·lulars, eucariotes, amb cèl·lules especialitzades. Tenen nutrició heteròtrofa, una gran sensibilitat i capacitat de desplaçar-se.

• Poden ser:

– Vertebrats. Tenen columna vertebral. Es classifiquen en: mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos.

– Invertebrats. No tenen columna vertebral.

• Les extremitats tenen forma de potes, excepte les dels aquàtics,que són aletes, i les dels ratpenats, que són ales. Tenen el coscobert de pèl. Tenen glàndules mamàries.

• Són homeoterms. Respiren per pulmons. Són vivípars. Tenen una alimentació molt variada.

• Tenen forma aerodinàmica. Les extremitats posteriors tenen formade potes, i les anteriors són ales. Tenen la pell coberta de plomes. Tenen els ossos buits i un bec corni.

• Són homeoterms. Respiren per pulmons. Són ovípars. Tenen una alimentació molt variada.

• Les extremitats tenen forma de potes, tret de les serps, que no entenen. Tenen la pell coberta d’escates soldades.

• Són poiquiloterms. Respiren per pulmons. Són ovípars.La majoria són carnívors.

• Les extremitats tenen forma de potes. Tenen la pell humida i nua.

• Són poiquiloterms. Els adults respiren per pulmons i a través de la pell; les larves respiren per brànquies. Són ovípars. Presenten metamorfosi. D’adults són carnívors.

• Són fusiformes. Les extremitats tenen forma d’aletes. N’hi ha que tenen l’esquelet ossi i d’altres que el tenen cartilaginós.Tenen la pell coberta d’escates o de denticles.

• Són poiquiloterms. Respiren per brànquies. Són ovípars, però també n’hi ha d’ovovivípars. La majoria són carnívors.

Resum

39. A més de tenir columna vertebral, quines altres característiques són pròpies dels vertebrats?

40. Copia la taula següent i completa-la amb les característiques de cada un dels cinc grups d’animals vertebrats.

ACTIVITATS

Mamífers

Ocells

Rèptils

Amfibis

Peixos

Forma de lesextremitats

Recobriment de la pell

Homeoterm/poiquiloterm

Tipus de respiració

Tipusd’alimentació

Tipus dereproducció

831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 72

Page 73: Naturals 1ESO

73

Viure entre ximpanzés

EL RACÓ DE LA LECTURA

nal Geographic Society o el tí-tol de Dama de l’Imperi brità-nic. El 2002, l’ONU la va no-menar Missatgera de la Pau i el 2003 va rebre el premiPríncep d’Astúries.Ha creat diverses fundacionsdedicades a la formació decentres de conservació a les

escoles. Dirigeix una cadenade santuaris, on es cuiden elsximpanzés confiscats als caça-dors furtius i als comerciantsil·legals. Gràcies a la seva tas-ca, la Reserva de Caça de Gom-be Stream s’ha convertit en uncentre d’investigació protegitcom a parc nacional.

Quan dos ximpanzés se saludenquan es retroben després d’haverestat un temps separats, la sevaconducta és tan sorprenent comla de dues persones en una si-tuació idèntica. Els ximpanzés espoden inclinar o ajupir, donar-seles mans, fer-se petons, abraçar-se, tocar-se o donar cops amb elpalmell gairebé a qualsevol partdel cos, especialment al cap, a lacara i als genitals. Un mascle potacaronar el sotabarba d’una fe-mella o d’una cria. Els éssers hu-mans, en moltes cultures, tambéfan un o diversos gestos moltsemblants a aquests.[...]La salutació entre dos ximpan-zés sol ser més expressiva quanels implicats són bons amics, finsi tot encara que hagin estat llunyl’un de l’altre durant uns quantsdies.[...]Els gestos dels ximpanzés no sónsolament submisos o tranquil·lit-zadors. Molts dels seus jocs s’as-semblen extraordinàriament alsdels infants. Quan els ximpan-zés fan pessigolles amb els dits,ho fan d’una manera gairebéidèntica a la nostra, com tambésón idèntics alguns gestos i al-gunes actituds d’amenaça.

[...]De fet, si d’una banda observemtot el ventall de postures i ges-tos dels ximpanzés, i d’una al-tra els dels humans, trobem enmolts casos semblances sorpre-nents. Sembla com si els uns iels altres haguessin evolucionat,en aquest sentit, de manera no-tablement paral·lela, o bé quenosaltres i els ximpanzés vamtenir un mateix avantpassat, enla nit dels temps. Un avantpas-sat que, a més, es comunicavaamb els seus semblants amb pe-tons i abraçades, es tocaven, esdonaven copets i s’agafaven lesmans.

JANE GOODALL, En la senda del hombre.

Salvat Editores (text adaptat)

La doctora Jane Goodall vanéixer a Londres l’any 1934.Quan tenia vint-i-sis anys vacomençar a investigar els xim-panzés salvatges a la Reservade Caça de Gombe Stream(Tanzània), i es va pensar quela investigació tan sols dura-ria uns mesos. Tres dècadesmés tard encara hi era.Ha estat guardonada ambnombrosos premis, com laHubbard Medal de la Natio-

Llibres:Sobrevivir: la gran lección del reino animalVITUS B. DRÖSCHER. Editorial PlanetaExplicacions amenes de molts comportaments i moltes estratègies dels animals en la lluita per la supervivència.

El clan: els nens de la prehistòriaPETER DICKINSON. Edicions SalamandraNovel·la sobre com van viure els humans fa 200.000 anys a l’Àfrica.

Gorilas en la nieblaDIAN FOSSEY. Salvat EditoresLlibre autobiogràfic en què l’autora explica les seves experiències amb els goril·les de muntanya.

En la pantalla:Nòmades del vent. Documental sobre ocells migratoris.

El oso. La vida d’un cadell d’ós adoptat per un ós adult.El viaje del emperador. Documental sobre pingüins.Ballenas, un viaje inolvidable. Documental sobre la vidade la balena blava i d’altres cetacis.

En la xarxa:biodiver.bio.ub.es/biocatBanc de dades de biodiversitat de Catalunya.

www.faunaiberica.orgFitxes d’animals característics de la fauna ibèrica, classificats per grups.

NOT’HO PERDIS

41. Quan és més efusiva la salutació entre els ximpanzés?

42. Què va sorprendre Jane Goodall mentreobservava com se saludaven els ximpanzés entre ells?

43. Quines semblances troba Jane Goodall entre els ximpanzés i els humans?

44. Què vol dir l’autora del text quan escriu«nosaltres i els ximpanzés vam tenir un mateixavantpassat»? En què es basa per establiraquesta afirmació?

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

831121 _ 0058-0073.qxd 4/12/06 19:12 Página 73

Page 74: Naturals 1ESO

5

En aquesta unitat…

• Aprendràs a reconèixer els animalsinvertebrats, i els sabràs distingir dels vertebrats.

• Reconeixeràs les característiques principalsde cada grup d’invertebrats.

• Associaràs les diferents funcions vitals dels invertebrats amb les adaptacions al medi on viuen.

• Comprovaràs la utilitat d’un modelexperimental per explicar observacions de la natura.

PLA DE TREBALL

Calamar gegant(Architeuthis dux).

Il·lustració deVint mil llegües

de viatge submarí.

Els animalsinvertebrats

831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 74

Page 75: Naturals 1ESO

Des de fa milers d’anys, els mariners noruecs hanexplicat històries que atemorien els mariners d’arreu del món sobre l’existència de Kraken, un calamar gegant. Fins i tot el reconegut escrip-tor francès Jules Verne, en l’obra Vint mil llegüesde viatge submarí, narra la lluita que van man-tenir els mariners del vaixell Nautilus ambun calamar d’enormes dimensions.

De tota manera, la troballa a les costes d’al-guns exemplars de calamars gegantsmorts ha posat en evidència queaquests animals no són part d’unallegenda, sinó que, ben al con-trari, existeixen realment.

Tan sols els últims anys, equipsd’investigadors de diferentspaïsos han aconseguit foto-grafiar exemplars de cala-

mars gegants en el seu hàbi-tat natural.

El calamar gegant és l’invertebratmés gran que es coneix. Pot arribar

a fer 20 metres de longitud i tenir unamassa de 1.000 quilograms. Els seus

tentacles assoleixen els 16 metres delongitud. Habita a les profundi-tats marines, entre els 400 i els1.500 metres.

1. Quines característiques fan que el calamargegant es consideri un invertebrat?

2. Creus que tots els invertebrats són perjudicialsper als éssers humans? En coneixes algunesespècies que siguin beneficioses? Quinautilitat tenen?

3. De quin grup o grups d’invertebrats són característics els trets següents?

a) Cos tou amb nombrosos porus.

b) Cos allargat i dividit en anells.

c) Cos tou i generalment cobert per una conquilla.

d) Esquelet extern i peces articulades.

RECORDA I RESPON

Busca la respostaA quin grup d’invertebrats pertanyen els calamars gegants?

831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 75

Page 76: Naturals 1ESO

Els porífers i els celenterats

Antigament es pensava que els porífers i la majoria dels celenterats ac-tuals eren plantes, perquè sempre es trobaven fixats a un substrat rocóso arenós i per l’aspecte que alguns presenten.

Els porífers

Les esponges constitueixen el grup dels porífers. La majoria són mari-nes, però també n’hi ha que són d’aigua dolça.

El cos de les esponges té forma de sac i està perforat per nombrososporus, que es comuniquen per mitjà de canals. A l’interior hi ha unacavitat atrial, o cavitat general, que comunica amb l’exterior per unorifici anomenat òscul.

Tenen una gran capacitat de regeneració, ja que un tros d’esponja éscapaç d’originar una esponja completa.

Els celenterats

Les anemones, els coralls i les meduses són celenterats. Són animalsaquàtics, gairebé tots marins, tot i que les hidres viuen en aigua dolça.

Presenten simetria radial, és a dir, el seu cos es pot dividir per diver-sos plans de simetria. Tenen el cos tou, amb una única obertura envol-tada de tentacles. L’obertura comunica amb la cavitat gastrovascular,que funciona com un estómac.

Els tentacles tenen vesícules amb substàncies urticants que tenen coma funció paralitzar i capturar les preses. Els celenterats són carnívors.

Poden presentar dues formes d’organització corporal molt diferents:

• Forma de pòlip. Tenen forma de sac tubular, amb l’obertura a l’ex-trem superior del cos. Viuen fixats al fons del mar individualment,com les actínies, o agrupats en colònies, com els coralls.

• Forma de medusa. Tenen forma de paraigua amb l’obertura a l’ex-trem inferior. Viuen nedant activament o surant a l’aigua.

Els porífers i els celenterats són animals d’una organització molt senzilla, ja que no tenen ni òrgans ni aparells.

1

76

Els porífers s’alimenten per mitjà d’un procésde filtració. L’aigua, carregada de nutrients,entra pels porus i, després de deixar les substàncies nutritives, torna a sortir per l’òscul.

1. A quina característica del cosd’una esponja fa referència el nom de porífer?

2. En què es diferencien un pòlip i una medusa? En què s’assemblen?

ACTIVITATS

Òscul

Porus

Meduses

Pòlips

Cavitatatrial

Canals

831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 76

Page 77: Naturals 1ESO

77

Els cucs

El cuc de terra, la tènia i la sangonera són cucs.

Els platihelmints

Són els cucs més senzills. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en seg-ments i sense òrgans de locomoció.

Alguns, com la planària, són aquàtics o de medis humits. Altres, comla tènia, són paràsits, tant de les persones com d’altres animals. No te-nen aparell digestiu ni aparell respiratori.

Són hermafrodites, és a dir, el cos té òrgans masculins i femenins. Espoden autofecundar i produeixen milers d’ous.

Els nematodes

La triquina i els cucs intestinals són nematodes. Tenen el cos cilíndric,tou, no està dividit en anells i els extrems acaben en punta. La majoriasón de vida lliure, i habiten en ambients aquàtics i en ambients terres-tres. Alguns són paràsits i produeixen malalties als animals i a les plan-tes. No tenen òrgans respiratoris.

Els anèl·lids

El cuc de terra i la sangonera són anèl·lids. Tenen el cos tou, ci-líndric i dividit en anells. Tots els anells són semblants i tenenels mateixos òrgans. Aquesta repetició d’anells al cos s’anomenametameria.

Tret de les sangoneres, a la part inferior de cada anell tenen unsapèndixs rígids molt petits, anomenats quetes, que contribuei-xen a la locomoció. Alguns, com els cucs de terra, tenen un en-gruiximent, anomenat clitel, que intervé en la reproducció.

La majoria són aquàtics, molts són paràsits i alguns són terres-tres, com el cuc de terra. Els terrestres respiren a través de lapell, i els aquàtics, per mitjà de brànquies.

Hi ha espècies que són hermafrodites i altres amb els sexes se-parats. Gairebé tots són capaços de regenerar un individu com-plet a partir d’un fragment del seu cos.

El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet.

2

La tènia és un platihelmint paràsit que viu a l’intestí de les persones. Absorbeix els nutrients directament de l’hoste.

3. Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?

4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid.

5. Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta característica amb el tipus de respiració?

ACTIVITATS

Paret del cos

Cap

Quetes

Anells

Tub digestiu

Clitel

831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 77

Page 78: Naturals 1ESO

78

Els mol·luscs

El calamar, el musclo, l’ostra i el llimac són mol·luscs. La majoria sónaquàtics, tant marins com d’aigua dolça, però també n’hi ha que viuenen ambients terrestres i molt humits, com el caragol bover.

Com és el cos dels mol·luscs

Les principals característiques comunes a tots els mol·luscs són aquestes:

• Tenen simetria bilateral.

• Tenen el cos tou i dividit en tres regions: el cap, la massa visceral iel peu. Al cap hi tenen els òrgans sensorials i la boca. La massa vis-ceral conté gairebé tots els altres òrgans de l’animal.

• El peu és musculós i el fan servir per nedar, reptar o excavar, segonsel tipus de mol·lusc. Alguns, com els caragols terrestres, secreten unmoc que els facilita el desplaçament.

• Tenen el cos cobert per una fina membrana, anomenada mantell,que en la majoria dels grups de mol·luscs produeix cap a l’exterioruna conquilla amb funció protectora.

La conquilla pot estar formada per una o dues peces, anomenadesvalves. Algunes espècies no tenen conquilla, com els pops i els lli-macs, i en d’altres s’ha reduït molt o és interna, com les sípies.

Com són les funcions dels mol·luscs

Els mol·luscs aquàtics respiren per mitjà de brànquies, mentre que elsterrestres respiren mitjançant un pulmó.

Tenen una alimentació molt variada. Alguns són carnívors i s’alimen-ten d’altres animals, i n’hi ha que són herbívors i s’alimenten de vege-tals. Tots tenen un aparell digestiu ben desenvolupat.

Hi ha mol·luscs hermafrodites i també n’hi ha que tenen els sexes sepa-rats. La fecundació pot ser interna o externa, i la majoria són ovípars.En moltes espècies l’embrió que surt de l’ou es transforma directamenten adult, mentre que en moltes altres de l’ou en surt una larva, que ex-perimenta un procés de metamorfosi per transformar-se en un indivi-du adult.

Els mol·luscs es classifiquen en gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes.

3

El llimac és un mol·lusc terrestre que no té conquilla.

ConquillaEstómac

Ano

Massa visceral

Pulmó

Boca

Ulls

Peu

El caragol és un mol·lusc terrestre amb una conquilla enrotllada en espiral.

Ràdula

831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 78

Page 79: Naturals 1ESO

79

Els gasteròpodes

El caragol terrestre, el llimac i la pagellida són gasteròpodes. Poden serterrestres, com el caragol, o aquàtics, com la pagellida.

Tenen un cap ben desenvolupat amb quatre tentacles; en els dos ten-tacles més grans hi tenen els ulls. El peu és musculós i el fan servir perreptar. A la boca tenen una espècie de llengua amb dents petites, ano-menada ràdula, que utilitzen per alimentar-se.

Gairebé tots tenen una conquilla enrotllada en espiral que protegeix lamassa visceral. Únicament els llimacs no tenen conquilla.

Els gasteròpodes marins respiren a través de brànquies, i els terrestres,mitjançant un pulmó. La majoria són herbívors, tot i que n’hi ha al-guns que són carnívors i esquincen les preses amb la ràdula.

Els bivalves

El musclo, la cloïssa, l’escopinya i la navalla són bivalves, nom queprové de les dues valves que formen la conquilla. Les valves estan arti-culades i es tanquen per l’acció d’uns músculs molt potents. Tots els bi-valves són aquàtics, i la majoria, marins.

No tenen un cap diferenciat. Tenen el peu petit, en forma de destral, iés excavador, característica que permet a l’animal enterrar-se a la sorra.

Respiren a través de brànquies i s’alimenten filtrant l’aigua, de la qualretenen l’aliment.

Els cefalòpodes

El pop, el nàutil, la sípia i el calamar són cefalòpodes. Tots els cefalò-podes són marins. Tenen el cap ben desenvolupat, amb ulls grossos. Elpeu s’ha transformat en tentacles, que envolten la boca.

La majoria no té conquilla, com els pops. Altres, com les sípies, tenenuna petita conquilla interna. Respiren a través de brànquies. Són carní-vors i, mitjançant els tentacles, que estan proveïts de ventoses, subjec-ten les preses.

6. Quines funcions té el peu dels mol·luscs?

7. Quines són les parts principalsdel cos d’un mol·lusc?

8. Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes:gasteròpode, bivalve i cefalòpode.

9. A quin grup de mol·luscspertanyen les ostres? Per què?

ACTIVITATS

En cas de perill, el pop desprèn tinta com a estratègia de defensa.

El musclo és un bivalve que viu fixat a les roques per mitjà d’unes secrecionsfilamentoses. Gairebé tots els bivalves són marins, però també n’hi ha que viuen als rius, als bassals o als llacs.

El nàutil és l’únic cefalòpode que té una conquilla protectora.

831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 79

Page 80: Naturals 1ESO

80

Els artròpodes

Un escorpí, un cranc, un milpeus i un escarabat són artròpodes. Cons-titueixen el grup més nombrós d’animals. Actualment es coneixen mésd’un milió d’espècies diferents d’artròpodes.

Viuen en tots els medis: terrestres, marins i d’aigua dolça. Presentenuna gran varietat d’adaptacions a diferents maneres de viure.

Com és el cos dels artròpodes

Les principals característiques comunes a tots els artròpodes són les se-güents:

• Presenten simetria bilateral.

• Tenen el cos cobert per un esquelet extern o exosquelet, format perpeces articulades i compost d’una substància anomenada quitina.L’exosquelet, a més de protegir-los dels depredadors, evita la desse-cació del cos, característica que els ha permès adaptar-se a tots elshàbitats terrestres.

• Tenen apèndixs articulats, com potes, antenes, ales o peces bucals.El nombre de potes i d’ales varia d’uns grups a uns altres.

• La majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el tòrax i l’abdo-men. Alguns tenen el cap i el tòrax fusionats, formant el cefalotòrax.Al cap hi tenen les antenes, els ulls i les peces bucals. Els òrgans delssentits estan molt desenvolupats. Els ulls poden ser simples, ano-menats ocels, o compostos.

Com són les funcions dels artròpodes

Tenen una alimenació molt variada i relacionada amb la seva manerade viure. Hi ha artròpodes carnívors, herbívors, carronyaires, etc.

La majoria dels artròpodes tenen sexes separats, i els mascles i les fe-melles són diferents. Són ovípars i la fecundació sol ser interna. En alguns artròpodes, de l’ou neix una larva, que després d’un procés demetamorfosi es converteix en un individu adult.

Per créixer s’han de desprendre de l’esquelet extern i n’han de formarun de nou. Aquest procés rep el nom de muda. Les mudes se succeei-xen diverses vegades al llarg de la vida de l’animal.

Es classifiquen en: insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes.

4

10. Busca en els conceptes claul’origen del terme artròpode.

11. Quina funció té l’exosqueletdels artròpodes?

12. Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa?Com s’anomena aquestprocés?

ACTIVITATS

Tòrax Cap

Abdomen

Ales

Antenes

OcelsUll

compost

PecesbucalsPotes

La vespa és un artròpode que pertany a la classe dels insectes.

831121 _ 0074-0089.qxd 19/12/06 10:07 Página 80

Page 81: Naturals 1ESO

Els insectes

Un saltamartí, un escarabat, una papallona i una mosca són insectes. Ésel grup d’artròpodes més nombrós. Els insectes han desenvolupat adap-tacions molt diverses i han ocupat tots els ambients.

Al cap hi solen tenir un parell d’ulls compostos, dos o tres ocels i unparell d’antenes amb funció olfactiva i tàctil. L’estructura de la boca ésmolt variable, i depèn del tipus d’alimentació de l’animal.

El tòrax presenta tres parells de potes articulades i generalment un odos parells d’ales. La forma de les potes depèn del tipus de vida de l’in-secte. L’abdomen està segmentat i no té apèndixs.

La respiració es duu a terme per mitjà d’uns tubs ramificats anomenatstràquees, que s’obren a l’exterior a través d’uns orificis petits situatssobretot a l’abdomen, encara que també n’hi pot haver al tòrax.

Presenten sexes separats, i moltes vegades els mascles són molt dife-rents de les femelles. Tenen fecundació interna i són ovípars. De l’ouneix una larva que experimenta metamorfosi, en la qual poden passarper una única fase larvària o per dues fases, la de larva i la de nimfa,com en el cas de les papallones.

13. Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?

14. Com respiren els insectes?

ACTIVITATS

Aparells bucals d’insectes

Metamorfosi de la papallona monarca. De cada ou que ha post la femella, neix una larva, anomenada eruga. L’eruga, després d’un període de creixement i maduració, passa per una fase de nimfa, en la qual s’embolcalla dins d’un capoll, que rep el nom de crisàlide, i experimenta un seguit de canvis fins que es converteix en una papallona.

A FONS

Boca mastegadora(formiga).

Boca xucladora(papallona).

Boca mastegadora i llepadora(abella).

Boca picadora i xucladora (mosquit).

81

831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 81

Page 82: Naturals 1ESO

82

Els aràcnids

Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. Gairebé tots són terres-tres i solen viure en zones seques i càlides.

Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i l’abdomen. Al cefalotòrax tenen dos quelícers, que els serveixen per menjar, dos pedipalps, amb funció defensiva i tàctil, i quatre parells de potes.

Respiren per mitjà de tràquees. La major part són carnívors, i estanproveïts d’ungles, garfis i glàndules verinoses per capturar les preses.

Tenen els sexes separats. N’hi ha que són ovípars, altres són vivípars itambé n’hi ha d’ovovivípars, i en cap cas presenten metamorfosi.

Els crustacis

Un llamàntol, una gamba, una cabra i un percebe són crustacis. Gaire-bé tots són marins, però també n’hi ha d’aigua dolça, com el cranc deriu, i alguns que són terrestres, com el porquet de Sant Antoni.

Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l’abdomen, tot i que en moltscasos el cap i el tòrax estan units formant el cefalotòrax.

Al cap hi tenen dos parells d’antenes, unes més llargues que les altres,un parell d’ulls i mandíbules mastegadores. Al tòrax tenen, general-ment, cinc parells de potes. L’abdomen està segmentat.

Respiren per mitjà de brànquies, situades a la base de les potes, o a tra-vés de la superfície del cos.

Tenen una alimentació molt variada; fonamentalment són carnívors,però també n’hi ha alguns que són filtradors i altres que són paràsits.

La majoria tenen sexes separats. Són ovípars, i presenten metamorfosiamb més o menys fases larvàries per arribar a l’estat adult.

Els miriàpodes

Els centpeus, com l’escolopendra, i els milpeus són miriàpodes. Sónartròpodes terrestres que viuen en llocs foscos i humits.

Tenen el cos allargat i format pel cap i eltronc, amb un nombre variable de seg-ments iguals. A cada segment poden te-nir un parell de potes, com en el casdels centpeus, o dos parells de potes,com tenen els milpeus. Al cap tenen unparell d’antenes, ulls simples i una bocaamb mandíbules mastegadores.

Respiren per mitjà de tràquees. Tenenuna alimentació molt variada: algunssón carnívors, com els centpeus, mentreque d’altres són herbívors, com els mil-peus.

Tenen sexes separats. Són ovípars i nopresenten metamorfosi.

15. Què són els quelícers delsaràcnids i quina utilitat tenen?

16. Busca en els conceptes clauel significat de miriàpode.

17. A quin grup d’artròpodespertanyen els escorpins i les paparres?

18. Quina és la principal diferènciaque hi ha entre els centpeus i els milpeus?

ACTIVITATS

El primer parell de potes dels crancs acaba en forma de pinces, que fan servir per defensar-se.

El milpeus és un miriàpode que s’enrotlla com a mecanisme defensiu.

Quelícer

Abdomen Cefalotòrax

Pedipalp

Potes

CefalotòraxAbdomenAntenes

831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 82

Page 83: Naturals 1ESO

Els equinoderms

Una garota, una estrella de mar i una holotúria són equinoderms.Viuen al fons del mar, on es mantenen fixats als diversos tipus de subs-trat o s’hi desplacen molt lentament.

Com és el cos dels equinoderms

Les principals característiques dels equinoderms són les següents:

• Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral.

• Tenen el cos de forma arrodonida, com les garotes; cilíndrica, com les holotúries, o estrellada, com les estrelles de mar.

• Presenten un esquelet intern format per petites pla-ques situades sota la pell i que poden estar lliures,articulades o, fins i tot, soldades entre si.

• No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situa-da a la part inferior del cos.

Com són les funcions dels equinoderms

Els equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’a-quest grup d’animals, l’aparell ambulacral. Consisteix en un sis-tema de tubs interns, plens d’aigua, que formen els anomenatspeus ambulacrals, acabats en ventoses.

Respiren a través de la pell, i per fer-ho utilitzen l’aparellambulacral. N’hi ha que tenen brànquies poc desenvolupades.

Són animals carnívors, i s’alimenten, bàsicament, de petits crustacisi de mol·luscs.

Normalment presenten sexes separats, tot i que hi ha algunes espècieshermafrodites. Tenen fecundació externa. Dels ous neixen unes larvesnedadores que, després de la metamorfosi, es converteixen en adults.

Alguns, com l’estrella de mar, tenen una gran capacitat regeneradoraque els permet tornar a formar els braços perduts, i fins i tot arribar aoriginar tot l’animal a partir d’un braç que inclogui part del disc central.

83

L’estrella de mar és un equinodermamb cinc braços.

5

Cinc grups d’equinoderms

Equinoïdeus. Garotes o eriçons de mar.

Ofiuroïdeus. Falsesestrelles.

Asteroïdeus. Estrelles de mar.

Holoturioïdeus.Cogombres de mar.

Crinoïdeus. Clavellines o lliris de mar.

19. Busca en els conceptes clau el significat del termeequinoderm.

20. Què és l’aparell ambulacral?Quina funció fa?

ACTIVITATS

Braç

Aparell ambulacral

Peus ambulacrals

831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 83

Page 84: Naturals 1ESO

84

Dins del regne animal, els insectes constitueixen el grupamb el nombre d’espècies i d’individus més nombrós. Es coneixen prop d’un milió d’espècies diferentsd’insectes. La varietat de mides i de formes que

A FONS

presenten és deguda, principalment, a les adaptacionsals diversos ambients on viuen. Tota aquesta varietat fa que els insectes es classifiquin en diversos grups,entre els quals destaquen els següents:

Himenòpters. Formigues, abelles, etc.

Tenen dos parells d’ales membranoses,tot i que alguns no en tenen. L’aparellbucal està adaptat per llepar, mossegar i xuclar líquids. Viuen en societatsorganitzades.

Dípters. Mosques i mosquits.

Tenen un parell d’ales membranoses.Les posteriors estan reduïdes a òrgansque mantenen l’equilibri quan volen,anomenats balancins. L’aparell bucal és xuclador.

Coleòpters. Escarabats.

Tenen dos parells d’ales. Les anteriors sóngruixudes, dures i opaques, i les posteriors,membranoses, i les tenen plegades sota les primeres quan estan en repòs. L’aparellbucal és mossegador i mastegador.

Dermàpters. Estisoretes.

Tenen les ales anteriors molt curtes i lesposteriors molt grosses i membranoses,plegades sota les primeres en estat derepòs. L’aparell bucal és mastegador.

Ortòpters. Saltamartins i grills.

Tenen dos parells d’ales, les anteriorsendurides i les posteriors plegades sota les primeres. L’aparell bucal és mastegador.

Heteròpters. Xinxes.

Tenen dos parells d’ales. Les anteriorstenen una part engruixida i les posteriorssón membranoses. La boca estàadaptada per perforar i per xuclar.

Lepidòpters. Papallones i arnes.

Tenen dos parells d’ales membranosesamb escates. L’aparell bucal és xuclador,i està enrotllat en estat de repòs.

Odonats. Libèl·lules.

Tenen dos parells d’ales estretes,grosses i membranoses. L’aparell bucal és mastegador.

Sifonàpters. Puces.

No tenen ales. Les potes estan adaptadesper fer salts. La boca és xucladora i estàadaptada per perforar la pell.

Tipus d’insectes

831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 84

Page 85: Naturals 1ESO

Ciència a l’abastElaboració i observació d’un model experimental

Els insectes tenen un esquelet extern format per quitina, que al seu torn està recoberta per una capa prima de cera o de greix que la impermeabilitza.Aquesta impermeabilització és d’una importància vital, especialment per alsinsectes que viuen en contacte amb l’aigua, com el sabater (Gerris lacustris).

Aparentment, podríem dir que el sabater no s’enfonsa a l’aigua perquè és un animal molt lleuger, però la realitat és que, per a un animal de la midad’un sabater, l’aigua és molt perillosa, ja que si l’insecte s’arribés a mullar no es podria desenganxar de l’aigua.

Un model ens permetrà observar la diferència que hi ha entre un sabater ambles potes impermeabilitzades i un altre amb les potes sense impermeabilitzar.

Preparem els models per observar el comportament que tenen

Observem i anotem el comportament dels models

Interpretem les diferències observades

És fàcil comprovar la diferència entre un insecte i l’altre. La cera impermeabilitza el paper, de la mateixa manera que impermeabilitza el cos dels insectes.

1. Retallem dues figures iguals de cartolina, com les de la fotografia de ladreta, que representaran els dos insectes. El cos ha de ser un rectanglede 4 � 6 cm, i les potes han de tenir una longitud d’uns 5 cm.

A continuació, dobleguem les potes perquè l’insecte se sostingui a sobre.

2. Amb una espelma, cobrim amb cera les potes d’un dels dos insectes fins a la meitat de l’altura de l’animal, mentre que les de l’altre insecte les deixem sense encerar.

3. Posem els dos models de sabater amb les potes recolzades sobre l’aigua i esperem uns deu minuts. Hem d’anotar el comportament dels dos insectes abans de posar-los sobre l’aigua, al principi d’estarsobre l’aigua, al cap de dos minuts i un cop passats deu minuts.

21. Què els podria passar als insectes com els sabaters si perdessin la capa impermeabilitzant?

22. Quin factor permet als sabaters recolzar-se sobre l’aigua i caminar-hi per sobre?

23. Les aranyes poden recórrer la tela que han elaborat sense quedar-s’hi enganxades. El que has observat en el model experimental, et permet elaborar alguna hipòtesi per explicar aquest fet?

ACTIVITATS

85

Model amb les potessense encerar

Model amb les potesencerades

Es manté sobre les potes Sura al principiSura desprésde dos minuts

Sura desprésde deu minuts

Els sabaters són insectes que caminensobre l’aigua sense enfonsar-s’hi.

Figurasense cera

Figuraamb cera

831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 85

Page 86: Naturals 1ESO

86

24. ● Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi permitjà de fletxes el recorregut que fa el corrent d’aiguades que hi entra fins que en surt.

25. ●● En el dibuix següent es poden observar diversosporífers i celenterats.

a) Identifica-hi els animals de cada grup.

b) Dels celenterats identificats, indica quins tenenforma de pòlip i quins de medusa.

26. ●●● Algunes anemones viuen fixades en conquillesocupades per bernats ermitans. La relació ques’estableix és beneficiosa per a les dues espècies.Podries explicar per què?

27. ●● Identifica a quin grup d’invertebrats pertanyen els animals representats.

28. ●● Els anèl·lids són un grup d’invertebrats que tansols poden viure en medis aquàtics o terrestres molthumits. Justifica a què creus que és degut aquest fet.

Activitats29. ● Les fotografies següents són d’un anèl·lid

i d’una eruga.

a) Identifica quin és cadascun.

b) En què s’assemblen i en què es diferencien?

30. ●● La tènia o solitària és un cuc platihelmint enforma de cinta que pot arribar a fer quatre metres de longitud. A la part anterior del cos presenta una protuberància anomenada escòlex o cap, proveïda de quatre ventoses i d’una corona de garfispunxeguts. A continuació té una porció prima,anomenada coll, i també nombrosos segments, la mida i l’edat dels quals augmenten a mesura que ens allunyem de l’escòlex.

a) Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis?

b) Investiga com es reprodueix la tènia i com és el seu cicle vital.

31. ●● Identifica a quin grup de mol·luscs pertanyen els animals d’aquestes fotografies.

Escòlex

Ventosa

Garfis

Segments

Coll

A

E

B

F

C

G

D

H

A

A B

C D

B

831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 86

Page 87: Naturals 1ESO

87

32. ● Els musclos, les cloïsses i les ostres són bivalves,també coneguts amb el nom de pelecípodes.

a) Busca en els conceptes clau el significat de pelecípode i explica per què s’anomenen així.

b) En què es diferencien els bivalves dels gasteròpodes?

33. ●● El nàutil és un mol·lusc que s’allotja en una conquilla enrotllada en espiral. L’interior de la conquilla està dividit en compartiments plens de gas que li serveixen per surar. L’animal habitaúnicament en l’última cambra.

a) En quin grup de mol·luscs s’inclou el nàutil?Per què?

b) Quina és la principal diferència entre un nàutil i un pop?

34. ● Indica a quins grups d’artròpodes corresponenaquestes descripcions.

a) Tenen dos parells d’antenes.

b) Tenen quatre parells de potes.

c) Presenten tres parells de potes articulades.

d) Tenen el cos dividit en cap i tronc.

35. ●●● A quin grup d’artròpodes pertany el porquet de SantAntoni? Quines característiqueset permeten incloure’l en aquest grup? És aquàtic o terrestre?

36. ●● El dibuix següent representa una estrella de mar.

a) Copia’l i indica-hi les parts següents: braços, aparell ambulacral i peus ambulacrals.

b) De què s’alimentenles estrelles de mar? Quins mecanismesutilitzen per fer-ho?

Les societats d’insectes

Les abelles són insectes socials que viuen en comunitatsde més de 70.000 individus. Hi ha tres tipus d’abelles: la reina, una en cada rusc, que té la funció de pondreous; els abellots, encarregats de fecundar la reina, i les obreres, que són la majoria i les que construeixenles cel·les del rusc, cuiden les larves, recullen el nèctar i el pol·len, elaboren la mel, etc.

37. ● Quins dels animals següents també es consideren insectes socials?

a) Tèrmits, formigues i vespes.

b) Papallones, arnes i escarabats.

c) Xinxes, polls i puces.

d) Llagostes, pugons i escarabats de cuina o paneroles.

38. ● Quines característiques dels artròpodes pots reconèixer en les abelles?

39. ●●● En les obreres, el tercer parell de potes éscom una mena de raspall plomós. Quina finalitatcreus que pot tenir aquesta estructura?

40. ●● En un rusc, aproximadament el 99 % de les abelles són obreres.

a) Si el rusc està format per 70.000 abelles, quantes d’aquestes seran obreres?

b) Quants abellots hi haurà? Quin percentatgerepresenten?

41. ●● Quin paper duen a terme dins del rusc les tres classes d’abelles que el formen? N’hi ha cap que sigui més necessària que les altres?

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

ReinaAbellot

Obrera

Raspallplomós

Cambra on habita l’animal

831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 87

Page 88: Naturals 1ESO

Porífers

EL

S IN

VE

RT

EB

RA

TS Cucs

Mol·luscs

• Tenen el cos en forma de sac i perforat per nombrosos porus.

• Són animals filtradors que viuen fixats al substrat. No tenen ni òrgans ni aparells. Tenen una gran capacitat de regeneració.

• Tenen el cos tou i amb tentacles. Poden presentar dues formes: la de pòlip (fixat al substrat) i la de medusa (vida lliure).

• Són carnívors.

• Tenen el cos tou i sense esquelet.

• Poden ser:

– Platihelmints. Tenen el cos pla dividit en segments.

– Nematodes. Tenen el cos cilíndric i sense divisions.

– Anèl·lids. Tenen el cos cilíndric dividit en anells.

• Tenen el cos tou i dividit en tres parts: el cap, la massa visceral i el peu. Molts tenen conquilla.

• Tenen una alimentació molt variada. Respiren per brànquies(aquàtics) o per pulmons (terrestres). Alguns presenten metamorfosi.

Artròpodes

Equinoderms

• Tenen un esquelet extern de quitina i potes articulades. El cos estàsegmentat i dividit en tres parts: el cap, el tòrax i l’abdomen.

• Tenen una alimentació molt variada. Respiren a través de tràquees(terrestres) i de brànquies (aquàtics).

• Experimenten mudes, i alguns, metamorfosi.

• Tenen un esquelet intern format per plaques, situat a sota de la pell.

• Respiren a través de la pell, utilitzant l’aparell ambulacral, i alguns a través de brànquies. Són carnívors.

• Presenten metamorfosi.

Resum

42. Fes un esquema amb la classificació dels mol·luscs, els artròpodes i els equinoderms, i inclou les característiques més importants de cadascun.

43. Indica quin tipus de respiració tenen aquests grups d’invertebrats.

a) Equinoderms.

b) Platihelmints.

c) Bivalves.

d) Insectes.

e) Crustacis.

44. Quins invertebrats poden presentar metamorfosi?

45. Quin grup d’invertebrats presenta un sistema de locomoció únic? Com s’anomena aquest sistema? En quina altra funció intervé?

ACTIVITATS

Celenterats

88

831121 _ 0074-0089.qxd 19/12/06 10:07 Página 88

Page 89: Naturals 1ESO

89

Les trampesde les aranyes

EL RACÓ DE LA LECTURA

magnífica peça d’artesania i nosabia gens què ho podia haver fet.

GERALD DURRELL,La meva família i altres animals.

Editorial Empúries

Gerald Durrell va néixer el1925, a l’Índia, tot i que vaviure fins al 1939 a l’illa gregade Corfú, on es va interessarmolt per la zoologia. Amb vintanys va entrar a formar partdel Zoo de Whipsnade com aestudiant i cuidador d’animals.Des de llavors va dedicar tota

la vida als animals. Va orga-nitzar expedicions i va viatjarper tot el món recol·lectantespècies animals. Va complirun somni que tenia de petitquan va fundar el Zoo de l’illade Jersey, que va dirigir des del1959. Cinc anys després vacrear la Fundació Jersey pera la Preservació de la FaunaSalvatge. Ha escrit molts lli-bres sobre els seus viatges i so-bre com va cuidar els animalsexòtics que va trobar i recol-lectar.

Un cop acabat el raïm, vaig gi-rar-me de panxa a terra, vaigagafar-me la barbeta amb lesmans i vaig examinar el margedel darrere.

Un llagost verd i petit, de carallarga i melangiosa, contreia ner-viosament les potes posteriors.Damunt d’un bri de molsa hi ha-via aclofat un fràgil cargol quesemblava que rumiés tot esperantel rou del vespre. Un àcar de co-lor roig de pruna, de la mida d’u-na punta de llumí, que semblavaun caçador panxut, bregava peravançar entre la selva de molsa.Era un món microscòpic ple devida, un món fascinador. Mentreobservava l’àcar que avançavalentament, vaig adonar-me d’u-na cosa molt curiosa. A la su-perfície verda i apelfada de lamolsa hi havia escampades unesmarques circulars molt tènues,cada una de la mida d’un xíling.Eren tan tènues que només lesveies si les miraves des de certsangles. Em recordaven la llunaplena darrere d’una boira espes-sa. Eren cercles gairebé invisibles,però semblava que es moguessin,canviaven de forma. Vaig rumiardebades què podia haver-les fe-tes. Eren massa irregulars, mas-

sa escampades, no ho podien ser,les empremtes de cap bèstia, i¿què hauria pogut pujar un mar-ge gairebé vertical d’una mane-ra tan estranya? A més, no sem-blaven empremtes. Vaig burxarel caire d’un d’aquests cercles ambun bri d’herba. No es va mouregens. Vaig començar a pensar queaquelles marques es devien haverproduït [...] només de créixer lamolsa. Vaig tornar a burxar, ambmés energia, i tot d’una el cor emva fer un salt. Va ser com si el brid’herba hagués trobat un ressortocult, perquè tot el cercle va ai-xecar-se com una escotilla. M’hovaig mirar bé i vaig veure, moltsorprès, que de fet sí que ho era,una escotilla recoberta de seda iamb el caire destrament bisellatque encaixava perfectament a laboca del clotet tapissat de seda queamagava. El caire de l’escotillaestava enganxat a la boca del túnel mitjançant una solapeta deseda que feia de frontissa. Vaigcontemplar encantat aquesta

Llibres:Las hormigasBERNARD WERBER. Editorial Plaza & JanésEl mascle 327 presencia l’estranya mort de les seves companyes i busca algun aliat que l’ajudi.

Insectos que viven en familiaMARIE FARRÉ. Ediciones AlteaMostra les característiques de les societats formades per alguns insectes (abelles, formigues i tèrmits).

Me pregunto por qué las arañas tejen telasAMANDA O'NEILL. Editorial EverestRespostes divertides a preguntes complicades sobre el móndels insectes.

En la pantalla:Mars de corall. BBC (TV3)L’espectacle dels esculls de corall.

MicrocosmosDocumental sobre els petits habitants del camp.

En la xarxa:www.insects.org/Pàgina molt completa sobre els insectes. Destaca la seccióde macrofotografies amb comentaris sobre un gran nombred’espècies (en anglès).

www.unex.es/edafo/ECAP/ECAL6Fauna.htmPàgina dedicada als invertebrats del sòl.

NO T’HO PERDIS

46. Què va cridar l’atenció del protagonista del relatmentre observava l’àcar? Què es va preguntar?

47. Què era massa irregular i desordenat? Per què no podien ser les empremtes d’un animal?

48. Com són les trampes de les aranyes que es descriuen en el text?

49. Per a què creus que les aranyes utilitzen les trampes?

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

831121 _ 0074-0089.qxd 4/12/06 19:11 Página 89

Page 90: Naturals 1ESO

6

En aquesta unitat…

• Coneixeràs les característiques pròpies del regne de les plantes i com es classifiquen.

• Reconeixeràs els diferents òrgans d’una planta, i també la forma i la funció que tenen.

• Coneixeràs els tipus de nutrició i de reproduccióde les plantes.

• Coneixeràs les característiques pròpies del regne dels fongs i els grups que el formen.

• Aprendràs els passos que cal fer per elaboraruna classificació científica.

PLA DE TREBALL

Bosc de sequoies(Sequoia sempervivens).

Les plantes i els fongsLes plantes i els fongs

831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 90

Page 91: Naturals 1ESO

Les sequoies vermelles són els éssers vius més grans del planeta. Podentenir més de 100 metres d’altura i viuen milers d’anys.

La sequoia més voluminosa que es coneix s’anomena General Sherman ies troba al Parc Nacional de les Sequoies de Califòrnia. Aquest arbre és viudes de fa més de 2.150 anys, té una altura de gairebé 90 metres i el seutronc és tan gran que disset persones, estirant elsbraços, amb prou feines el podrien envoltar.

La General Sherman no és un cas excepcional,ja que en el passat hi havia sequoies més grans.En alguns d’aquests arbres s’han arribat a fer tú-nels dins dels troncs pels quals poden passar finsi tot vehicles.

Una altra sequoia famosa és la General Grant. Té1.650 anys i fa gairebé 82 metres d’altura. Es trac-ta del segon arbre amb més volum del planeta, iés famós perquè l’any 1977 es va enviar una fo-tografia seva fora del sistema solar a bord de duesnaus espacials, les Voyager 1 i 2. Juntament ambaquesta fotografia, també se’n van incloure d’al-tres representatives del nostre planeta i un discamb músiques diverses i salutacions en totes lesllengües de la Terra.

1. L’objectiu de les dues naus Voyager va ser portarinformació sobre com és el nostre planeta a altres possibles formes de vida extraterrestres.Recordes el nom d’alguna altra nau que portésaquest tipus d’informació?

2. Quines característiques de les sequoiespermeten que les classifiquem en el regne de les plantes?

3. En què es diferencien les plantes dels animals?

4. Saps com es reprodueixen les sequoies? Totes les plantes es reprodueixen igual?

5. Per què creus que les plantes són tan importants en la natura?

RECORDA I RESPON

Busca la respostaA quin grup de plantes pertanyen les sequoies?

Gen

eral

She

rman

831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 91

Page 92: Naturals 1ESO

El regne de les plantes

Una molsa, una falguera, una margarida i un avet pertanyen al regnede les plantes. Entre les seves característiques destaquen les següents:

• Són pluricel·lulars. Estan formades per moltes cèl·lules que s’orga-nitzen en teixits.

• Tenen cèl·lules eucariotes. Presenten un autèntic nucli i tenen unaparet de cel·lulosa que les envolta. Contenen cloroplasts, en elsquals hi ha la clorofil·la, un pigment de color verd gràcies al qualfan la fotosíntesi.

• Tenen nutrició autòtrofa. Mitjançant la fotosíntesi les plantes sóncapaces de fabricar la matèria orgànica que necessiten.

• No tenen la capacitat de desplaçar-se pròpia dels animals, sinó queviuen fixades al sòl. De tota manera, sí que són capaces de fer de-terminats moviments, com ara tancar i obrir les flors o les fulles.

Classificació de les plantes

Les plantes es poden classificar segons la presència o absència de flors:

• Plantes sense flors. En aquest grup s’inclouen plantes senzilles queno tenen ni flors ni llavors. Al seu torn, es classifiquen en:– Briòfits. Són les molses i les hepàtiques. Es caracteritzen perquè

són plantes petites que no tenen vasos conductors.– Pteridòfits. Són les falgueres i els equisets. Tenen una mida més

gran que la dels briòfits i vasos conductors.• Plantes amb flors. Són plantes amb flors i llavors. S’hi inclouen:

– Gimnospermes. La llavor no es troba dins d’un fruit.– Angiospermes. La llavor es troba dins d’un fruit.

El regne de les plantes agrupa éssers pluricel·lulars, eucariotes,amb nutrició autòtrofa i sense capacitat de desplaçament.

1

92

Tots els éssers vius depenem de les plantesper alimentar-nos, ja que són les principalsproductores de matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.

1. Quines diferències hi ha entreles plantes i els animals?

2. Què és la clorofil·la?

3. Busca en els conceptes clau els termes flor i llavor.

ACTIVITATS

Plantes sense flors Plantes amb flors

Briòfits. Pteridòfits. Gimnospermes. Angiospermes.

831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 92

Page 93: Naturals 1ESO

93

Les plantes sense flors

Les molses, les hepàtiques, les falgueres i els equisets són plantes queno tenen ni flors ni fruits. Es reprodueixen per mitjà d’unes cèl·lulesespecials molt resistents anomenades espores.

Els briòfits

Les molses i les hepàtiques són plantes de mida petita, que tan sols so-bresurten uns pocs centímetres del sòl. Depenen de l’aigua per repro-duir-se, i per això es desenvolupen en llocs humits i ombrívols.

Les característiques més destacades de les molses i les hepàtiques sónles següents:

• No tenen vasos conductors, i això fa que hagin d’absorbir l’aiguaper tota la superfície del cos.

• No tenen arrel, ni tija, ni fulles autèntiques. Se subjecten al sòlper mitjà d’uns pèls molt petits anomenats rizoides. Dels rizoidessurten uns filaments anomenats cauloides, en els quals es disposennombroses làmines molt primes semblants a fulles petites que rebenel nom de fil·loides.

• En determinades èpoques formen espores en unes càpsules al finald’un filament que surt del cauloide. Quan les espores estan madu-res, la càpsula s’obre i allibera les espores, que, dispersades pel vent,cauen a terra, germinen i formen noves molses.

Els pteridòfits

Les falgueres són plantes més grosses que les molses. Fins i tot n’hi haalguns exemplars que poden arribar a fer diversos metres d’altura.

Com en el cas de les molses, les falgueres també depenen de l’aigua perreproduir-se. Viuen en llocs frescos, humits i amb molta ombra, comara boscos, o a prop de cursos d’aigua.

Les principals característiques de les falgueres són les següents:

• Tenen vasos conductors, que s’encarreguen de distribuir les substàn-cies per tota la planta.

• Tenen arrel, tija i fulles. La tija, anomenada rizoma, és curta, sub-terrània i es disposa horitzontalment. Del rizoma surten unes fullesgrans, molt dividides, anomenades frondes. Petites arrels creixen alllarg del rizoma i serveixen per absorbir aigua i fixar la planta al sòl.

• Les espores es formen a la part posterior de les frondes, en unesagrupacions en forma de bony petites i de color marró, anomenadessorus, que estan formades per esporangis.

2

4. Per on absorbeixen aigua les molses?

5. On es localitzen les espores de les molses? I les espores de les falgueres?

ACTIVITATS

Frondes

RizomaArrel

Espores

Càpsula

Filament

Fil·loide

Rizoide

Cauloide

Esporangi

Sorus

Espores

831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 93

Page 94: Naturals 1ESO

94

Les plantes amb flors

El paisatge dels camps i dels boscos està dominat per plantes amb flors.Són plantes que poden tenir mides molt diverses, des de les petites llen-ties d’aigua fins a les grans sequoies.

Totes es reprodueixen per mitjà de llavors i es poden classificar en dosgrans grups, segons si tenen la llavor protegida per un fruit o no.

Les gimnospermes

El pi, l’avet, el xiprer, la sequoia i el cedre són gimnospermes. La majo-ria són arbres grans i formen boscos extensos a l’hemisferi nord. Lesprincipals característiques de les gimnospermes són les següents:

• Generalment són de fulla perenne; és a dir, conserven les fu-lles durant tot l’any. Les fulles són dures i fortes, i solen tenirforma d’agulla, com per exemple el pi, o forma d’escata, comel xiprer.

• Les llavors no estan protegides per cap fruit.• Tenen flors petites i poc vistoses. Les flors s’agrupen for-

mant inflorescències o conus. Cada individu té dos tipus de flors, les flors masculines i les flors femenines, situades enllocs diferents de la planta.

El grup més nombrós de les gimnospermes és el de les coníferes, comper exemple el pi i el xiprer. Les flors o cons masculins d’aquestesplantes s’agrupen als extrems de les branques més joves i contenensacs de pol·len. Les flors o cons femenins són força més grans i s’ano-menen pinyes. A l’interior de les pinyes es formen els pinyons, quesón les llavors d’aquestes plantes.

Les angiospermes

L’olivera, l’alzina, la tulipa i el blat són angiospermes. Hi ha espècies demides molt diferents i viuen en tots els ambients, fins i tot en fons ma-rins. Les principals característiques de les angiospermes són aquestes:

• Moltes espècies són de fulla caduca; és a dir, durant l’hivernperden totes les fulles, i això els permet suportar més bé elfred. Les fulles tenen formes i mides molt variades.

• Tenen llavors tancades dins d’un fruit, i això fa que estiguinmés protegides i que es puguin escampar fàcilment.

• Tenen flors de colors vius, característica que atrau animalsque faciliten la pol·linització. Generalment, les flors són her-mafrodites.

3

6. Busca en els conceptes clau el significat dels termes gimnospermesi angiospermes.

7. Fes una taula amb les principals diferències entre les gimnospermes i les angiospermes.

ACTIVITATS

Pi pinyer (Pinus pinea).

Alzina carrasca (Quercus ilex rotundifolia)

Florsmasculines

Flors femenines

Fulles

Flors

Fruit

Fulles

831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 94

Page 95: Naturals 1ESO

Les fulles, la tija i l’arrel

Les diferents cèl·lules de les plantes s’associen per formar teixits, i elsteixits s’agrupen per formar òrgans. En una planta es distingei-xen tres parts fonamentals: les fulles, la tija i l’arrel.

Les fulles

Les fulles són, generalment, de color verd i tenen unaforma laminar. A les fulles es duu a terme la fotosíntesi,es produeix l’intercanvi de gasos amb el medi i s’eliminal’excés d’aigua, en forma de vapor, per mitjà d’un procés querep el nom de transpiració.

La part ampla de la fulla s’anomena limbe. La cara superior dellimbe s’anomena anvers, i la inferior, revers. Al revers hi haels nervis o nervadures, que són els relleus dels vasos con-ductors del limbe. La part que uneix el limbe amb la tija repel nom de pecíol.

Al revers hi ha uns porus petits, anomenats estomes, a travésdels quals entren i surten gasos, incloent-hi el vapor d’aigua.

La tija

La tija és la part aèria de la planta, tot i que algunes plantes latenen subterrània.

Les funcions de la tija són mantenir la planta dreta, servir de su-port a la resta d’estructures de la planta, transportar substàncies i,de vegades, emmagatzemar aigua i reserves alimentàries, com enels tubercles de la patata.

Al llarg de la tija hi sol haver uns petits engruiximents, ano-menats nusos, on s’insereixen les fulles i les branques. Leszones de la tija que estan situades entre dos nusos reben elnom d’entrenusos.

La tija creix en longitud per les gemmes terminals apicals.Al llarg de la tija hi ha altres gemmes, anomenades gemmesaxil·lars, d’on surten les branques.

L’arrel

L’arrel és la part de la planta que, generalment, es troba sota terra.

Té les funcions de fixar la planta al sòl, absorbir aigua i sals minerals i,de vegades, acumular substàncies de reserva, com en la pastanaga.

L’arrel típica d’una planta sol tenir una estructura ramificada, amb unaarrel principal de la qual surten arrels secundàries. Les zones apicals fi-nals acaben en una mena de caputxa, anomenada caliptra, que prote-geix l’extrem de l’arrel del fregament amb el sòl.

La superfície de les arrels presenta un gran nombre de pèls absorbents,a través dels quals entren l’aigua i les sals minerals a la planta.

95

4

08. Quina funció duen a terme els pèls absorbents de l’arrel?

09. On es produeix el creixementen longitud de la tija?

10. Què són els estomes i per a què serveixen?

ACTIVITATS

Pèls absorbents

Caliptra

Nus

Gemmaapical

Estomes

Fulles

Tija

Arrel

Pecíol

Limbe

Nervis

AnversRevers

831121 _ 0090-0105.qxd 19/12/06 10:11 Página 95

Page 96: Naturals 1ESO

96

La nutrició de les plantes

En la nutrició intervenen l’arrel, la tija i les fulles, i consta de les fasessegüents:

• Absorció. Les plantes prenen aigua i sals minerals del sòl a travésdels pèls absorbents de les arrels. La mescla d’aigua i sals mineralsque es produeix a l’interior de la planta s’anomena saba bruta.

• Transport. La saba bruta puja des de l’arrel fins a les fulles a travésdels vasos conductors que recorren la tija.

• Evaporació de l’excés d’aigua. L’excés d’aigua que ha pres la plantas’elimina, en forma de vapor, a través dels estomes. Aquest procés detranspiració afavoreix la pujada de la saba bruta fins a les fulles.

• Fotosíntesi. Per mitjà d’aquest procés la planta transforma la sababruta en saba elaborada, que és una mescla de substàncies orgàni-ques, principalment glúcids. Per dur a terme la fotosíntesi, la planta requereix l’energia lluminosadel Sol, que és captada per la clorofil·la que es troba als cloroplastsde les cèl·lules. A més, necessita diòxid de carboni, que obté de l’ai-re a través dels estomes. En la fotosíntesi es desprèn oxigen, que s’expulsa a l’atmosfera a tra-vés dels estomes. Un cop produïda, la saba elaborada surt de les fulles pels vasos con-ductors de la tija i es reparteix per totes les cèl·lules de la planta.

• Respiració. Les plantes, com tots els altres éssers vius, també respi-ren. Aquest procés té lloc als mitocondris de les cèl·lules. En la respiració, les substàncies orgàniques es degraden i alliberenenergia útil per a la cèl·lula. En aquest procés es requereix oxigen ies desprèn diòxid de carboni i aigua, que s’expulsen fora de la plan-ta a través dels estomes.

Les plantes tenen nutrició autòtrofa; és a dir, elaboren matèriaorgànica, amb la qual es nodreixen.

5

11. Explica les diferències entre lasaba bruta i la saba elaborada.

12. Les plantes poden viure en un sòl sense sals minerals?Raona la resposta.

13. És cert que les plantes tan solsrespiren de nit? Per què creusque es diu això?

ACTIVITATS

De dia, les plantes respiren i fan la fotosíntesi. Per això prenen de l’airediòxid de carboni i oxigen, i tambéexpulsen aquests dos gasos.

De nit, les plantes continuen respirant,però no fan la fotosíntesi. Per això tan sols prenen oxigen i expulsen diòxid de carboni.

Diòxidde carboni

Oxigen

F

Llumsolar

Diòxidde carboni

Oxigen

Vapord’aigua

Aigua i sals minerals

Pujadade la saba

bruta

Distribucióde la sabaelaborada

Diòxidde carboni

F

F F

Fotosíntesi

Oxigen

Respiració

Diòxidde carboni

F FOxigen

Respiració

831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 96

Page 97: Naturals 1ESO

La relació en les plantes

Les plantes són capaces de rebre informació del medi i de respondre-hi. Però no es poden desplaçar, i per això la resposta es produeix mo-vent alguna de les estructures del seu cos o creixent en una direcciódeterminada. D’aquesta manera, les respostes poden ser de dos tipus:

• Respostes temporals. La planta recupera la posició inicial que teniaquan s’atura el canvi ambiental. Per exemple, algunes plantes carní-vores tanquen les fulles quan s’hi posa un insecte.

• Respostes definitives. Es basen en el creixement. Per exemple, quanes col·loca una planta horitzontalment, la tija creix corbant-se cap a lallum, mentre que l’arrel creix en direcció a l’interior de la terra.

Les adaptacions de les plantes

Les plantes presenten adaptacions a les condicions del medi on viuen.Quan les condicions són extremes, poden perdre algunes de les sevesestructures característiques i desenvolupar-ne de noves.

6

97

Molts arbres, com el faig o el castanyer,són de fulla caduca i, per tant, perden les fulles durant la tardor i l’hivern. Aixòels permet sobreviure en les èpoquesdesfavorables.

Moltes plantes que viuen en llocs humits, com la selva de l’Amazònia, tenen fulles grosses i acabades en punta,característica que facilita a la planta que elimini l’excés d’aigua.

L’olivera té fulles petites i dures amb pèls al revers, característica que evita que la planta perdi aigua. Són de colorgris verdós, que reflecteix la llum solar i evita que la planta se sobreescalfi.

Els cactus viuen en llocs secs i calorosos.Emmagatzemen aigua a les tiges. Les fulles dels cactus són espines, això elsevita que perdin aigua amb la transpiració,alhora que els serveixen de defensa.

El nenúfar és una planta que sura a l’aigua. Presenta estructuresimpermeables, i l’arrel i la tija estanatrofiades, ja que no necessiten fer la funció de sostenir la planta.

La posidònia és una planta que viu al fons del mar. No té tija i les fulles sónmolt llargues, fet que li dóna un aspecteque recorda el d’una alga, encara que, en realitat, és un vegetal.

Les plantes carnívores tanquen les fulles per atrapar insectes. Es tracta d’un movimenttemporal.

831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 97

Page 98: Naturals 1ESO

98

La reproducció de les plantes

Les plantes, com els altres éssers vius, es reprodueixen i donen lloc anous individus semblants als progenitors. Es poden reproduir permitjà de dues formes diferents:

• Reproducció asexual. Hi intervé un sol individu que origina unanova planta a partir d’un fragment seu. Per exemple, si plantem untros (esqueix) d’un gerani, d’aquest tros creixerà una nova planta.

• Reproducció sexual. Generalment hi intervenen dos individus, ca-da un dels quals aporta una cèl·lula reproductora o gàmeta. Els dosgàmetes s’uneixen i, posteriorment, es forma una nova planta ambcaràcters dels dos progenitors.

La flor

En la flor es troben els òrgans reproductors d’algunes plantes. A l’inte-rior de la flor es formen els gàmetes i hi té lloc la fecundació. Una florconsta de les parts següents:

• El peduncle. És la part que uneix la flor a la tija. A vegades és gaire-bé inexistent.

• El calze. Està format per unes fulles verdes i petites anomenades sèpals, que són a la base i protegeixen la flor fins que s’obre.

• La corol·la. Està formada per unes fulles de colors, els pètals.

• Els estams. Són els òrgans reproductors masculins. Estan formatsper una part prima i allargada, anomenada filament, i un engruixi-ment final, que rep el nom d’antera. A les anteres hi ha els grans depol·len, dins dels quals es troben els gàmetes masculins.

• El pistil. És l’òrgan reproductor femení. Està constituït per una o di-verses estructures en forma d’ampolla. La part superior rep el nomd’estigma, el coll s’anomena estil, i la base és l’ovari, que conté elsgàmetes femenins, anomenats oosferes.

La pol·linització

El transport de pol·len es pot dur a terme pel vent o per animals.

• El transport dut a terme pel vent exigeix que la planta produeixinombrosos grans de pol·len, amb la finalitat d’assegurar que algungra arribi a una altra flor. És típic de les flors poc vistoses, com lesdels pins o dels avets.

• En el transport dut a terme per animals, com ara insectes, ocells iratpenats, l’arribada del gra de pol·len a una altra flor és molt méssegura. Per això, les plantes necessiten produir menys quantitat depol·len. És típic de flors amb pètals vistosos i olors agradables, comara les roses i les orquídies.

La pol·linització és el transport del gra de pol·len des de l’anterad’una flor fins a l’estigma d’una altra.

7

La violeta africana és capaç de generar una planta completa a partir d’una sola fulla.

Animals com ara les abelles s’emporten els grans de pol·len enganxats al cos, i així els passen d’unes flors a les altres.

Corol·la(pètals)

PistilEstam

Filament

Antera

Gransde pol·len

Calze (sèpals)

Peduncle

Estigma

Ovari

Oosferes

Estil

831121 _ 0090-0105.qxd 19/12/06 10:11 Página 98

Page 99: Naturals 1ESO

99

La fecundació i la formació de la llavor i del fruit

Quan el gra de pol·len arriba a l’estigma, desenvolupa un tub pol·línicque arriba fins a una oosfera de l’ovari. A l’interior de l’ovari es produeixla fecundació, que és la unió del gàmeta masculí i del gàmeta femení.

L’oosfera fecundada es converteix en la llavor, que conté l’embrió dela futura planta i les seves reserves alimentàries.

A continuació, el calze i la corol·la s’assequen i cauen. L’ovari començaa créixer per formar el fruit, que té com a funció protegir la llavor i fa-cilitar que es dispersi.

La dispersió i la germinació de la llavor

Quan els fruits o les llavors estan madurs, se separen de la planta i esdispersen. La dispersió evita que les plantes creixin juntes i competei-xin per l’espai, els nutrients i la llum.

La dispersió és duta a terme pel vent, per animals o per l’aigua.

En unes condicions d’humitat i de temperatura favorables, les llavorsgerminen. Durant la germinació, la llavor s’infla i es trenca, i l’embriócreix fins que es desenvolupa una nova planta.

La reproducció de les plantes consta de les etapes següents: la pol·linització, la fecundació, la formació de la llavor i del fruit, la dispersió i la germinació.

Amb cobertes suculentes.

Amb cobertes eixutes.

El cicle vital d’una planta

Tipus de fruits

Car

noso

sS

ecs

Arbre florit.

Gra de pol·len

Oosfera

Llavor

Fruit

Tub pol·línic

Els insectes participen en la pol·linització

portant els grans de pol·len d’unes flors a les altres.

A l’interior de l’ovari es produeix la fecundació.

Formacióde la llavor

i del fruit.

Després dela dispersió,

la llavorgermina.

14. Quina funció duen a terme els sèpals? I els pètals?

15. Quines parts de la florintervenen en la reproducció?

16. Com es pot dur a terme el desplaçament del pol·lend’una flor a una altra? Com es diu aquest procés?

17. Quina és la funció principal del fruit?

18. Per què cal que les llavorss’allunyin de la planta de la qual provenen?

ACTIVITATS

831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 99

Page 100: Naturals 1ESO

100

El regne dels fongs

Els fongs viuen, generalment, en el medi terrestre, en llocs humits iprotegits de la llum solar. Les principals característiques comunes atots els fongs són les següents:

• Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. Els pluricel·lulars no for-men teixits diferenciats.

• Tenen cèl·lules eucariotes. Presenten un nucli autèntic i una paretcel·lular rígida, molt semblant a la de les plantes, però sense cel·lulosa.

• Tenen nutrició heteròtrofa. Segons la manera d’obtenir la matèriaorgànica, poden ser de dos tipus: sapròfits, si s’alimenten de matè-ria orgànica en descomposició; o paràsits, si s’alimenten a costa d’unaltre ésser viu, al qual li poden causar malalties diverses.

• Tenen el cos format per hifes, uns filaments microscòpics molt ra-mificats. El conjunt d’hifes s’anomena miceli, i es troba enterrat enel substrat.

• Es reprodueixen per mitjà d’espores. Quan les espores es desprenende l’organisme, originen noves hifes, que formen nous individus.

Classificació dels fongs

Hi ha una gran varietat de fongs, que es poden classificar en tres grups:

• Els llevats. Són unicel·lulars. Alguns són paràsits i poden produirmalalties; altres tenen una gran importància per a les persones, ja quees fan servir en l’elaboració d’aliments com el pa, la cervesa o el vi.

• Les floridures. Són pluricel·lulars. Algunes són paràsites i altresviuen sobre éssers vius, dels quals s’alimenten i fan que es descom-ponguin. En podem trobar sobre els aliments, com ara la floriduradel pa.

• Els fongs que formen bolets. Són pluricel·lulars. Viuen en llocs hu-mits, protegits de la llum solar i amb abundant matèria orgànica endescomposició. Alguns són comestibles, com el xampinyó, i n’hi hade verinosos, com la farinera borda. Els bolets són les estructures ones produeixen les espores; generalment són aeris, com en el cas delsrovellons, però també poden ser subterranis, com les tòfones.

8

19. Per què els fongs no s’inclouenen el regne de les plantes?

20. Quins són els llocs quepropicien que s’hi forminbolets?

21. Per què no s’han de menjarbolets collits al bosc que no els hagin agafat personesexpertes?

22. És el mateix un bolet que un fong? Per què?

ACTIVITATS

Llevat. Floridura del pa. Bolet.

Bolet

Espores

Miceli

Hifes

831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 100

Page 101: Naturals 1ESO

Ciència a l’abastObservació, mostreig i classificació. Estudi de fulles

La natura ens ofereix sovint una varietat enorme de formes i de colors. Per exemple, en el cas de les fulles de les plantes hi ha una gran diversitat de tipus i de formes.

La comunitat científica busca criteris per establir una classificació amb la qual es pugui estudiar aquesta gran variabilitat. Nosaltres seguirem els passos per establir una classificació de les fulles.

1. Fem el mostreig. Recollim el nombre més granpossible d’exemplars de fulles diferents.

Per no fer malbé les plantes, únicament agafemfulles caigudes o calquem la forma de les fullessense arrencar-les fent servir un suport rígid per posar-lo sota la fulla, un paper i un llapis.

2. Establim els criteris per fer una classificació.Aquests criteris han de ser discriminatorisi objectius; és a dir, ens han de permetre separar en dos grups, clarament diferents, tots els exemplars, de manera que la classificació no depengui de la interpretació personal.

Una vegada separats en dos grups, escollim nous criteris que ens permetin dividir cada grup en uns altres dos grups nous. Repetim aquestprocés fins que tots els exemplars d’un grup siguiniguals i no es puguin separar en grups diferents.

3. Elaborem una clau de classificació. Els criterisseleccionats ens serviran per elaborar una clau amb la qual puguem classificar nous exemplars. La classificació i la clau estaran ben elaborades si permeten que qualsevol persona pugui classificar de manera inequívoca un exemplar nou dins d’un dels grups.

Clau de classificació de fulles

1. Amb forma d’acícula . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup A

Sense forma d’acícula . . . . . . . . . . . . . . . . Vés a 2

2. Nervis paral·lels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup B

Nervis no paral·lels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vés a 3

3. Fulles simples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vés a 4

Fulles compostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vés a 5

4. Vora llisa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup C

Vora no llisa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup D

5. En nombre parell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup E

En nombre imparell . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grup F

23. Classifica aquestes dues fulles amb l’ajut de la clau que hem elaborat.

ACTIVITATS

101

A B

Amb formad’acícula

Amb nervisno paral·lels

Fulles simples

Grup A

Grup B

Grup C Grup D Grup E Grup F

Vorallisa

Vorano llisa

En nombreparell

En nombreimparell

Fulles compostes

Amb nervisparal·lels

Sense formad’acícula

831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 101

Page 102: Naturals 1ESO

102

24. ● Una planta es pot desplaçar? I moure’s? Justifica les respostes amb exemples.

25. ●● Observa les fotografies següents i respon les preguntes.

a) En quin medi viuen?

b) Quin color hi predomina? A què és degut?

26. ●● Les plantes són organismes autòtrofs gràcies a la capacitat que tenen de fer la fotosíntesi.

L’arrel d’una planta pot fer la fotosíntesi? Raona la resposta.

27. ●●● Indica la part de la planta que menges d’aquests aliments.

a) Coliflor c) Pastanaga e) Carxofa

b) Enciam d) Mongeta tendra f) Pebrot

28. ●● En aquests dibuixos es mostren els intercanvis de gasos que es produeixen en una fulla en diferentsmoments del dia: a l’alba, al migdia i a la nit.

a) A quin moment del dia correspon cada dibuix?

b) Les plantes respiren durant tot el dia? Fan la fotosíntesi? Raona la resposta.

29. ●●● Si introduïm el peduncle d’un clavell blanc en un vas ple de tinta vermella, al cap d’una estonaobservarem que els pètals del clavell es tenyeixen de color vermell.

a) Per què es tenyeixen els pètals d’aquest color?

b) Quin mecanisme facilita que el líquid pugi per la tija del clavell?

Activitats30. ● Si posem un test en una finestra, observem

que la tija creix en direcció a la llum. Aquestmoviment, és temporal o definitiu?

31. ●●● Els cactus tenen fulles molt petites i en formad’espines.

Quins avantatges creus que pot representar aquesta característica per als cactus? Quines altrescaracterístiques els permeten sobreviure al desert?

32. ● Ordena les etapes que tenen lloc en la nutriciód’una planta.

a) El diòxid de carboni entra a la planta a través dels estomes.

b) La saba bruta puja des de l’arrel fins a les fulles.

c) Es desprèn oxigen i es forma la saba elaborada.

d) L’arrel absorbeix l’aigua i les sals minerals del sòl, i es forma la saba bruta.

e) La saba elaborada és transportada a totes les partsde la planta.

f) Les cèl·lules de les parts verdes del vegetal fan la fotosíntesi.

33. ● Copia l’esquema següent de la flor i identifica-hi les parts que la componen.

34. ●● De les característiques següents, indica quinessón pròpies de flors pol·linitzades per insectes i quines de flors pol·linitzades pel vent.

a) Produeixen nèctar.No produeixen nèctar.

b) Flors grosses.Flors petites.

c) Pètals verds o de poc color.Pètals de colors vius.

d) Produeixen molt pol·len.Produeixen poc pol·len.

e) Flors amb olor.Flors sense olor.

35. ●●● Per què creus que els cons masculins dels pinsestan situats a les puntes de les branques?

c) Quina nutrició tenen?

d) Són unicel·lulars o pluricel·lulars?

A B C

A B C

O2

O2 O2

O2

O2CO2

CO2

CO2

CO2

CO2

831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 102

Page 103: Naturals 1ESO

103

36. ●● El paper que utilitzem s’elabora amb cel·lulosadels arbres, raó per la qual cal talar-los per poder-neobtenir la primera matèria.

a) Quines opcions hi ha per evitar la tala excessiva de boscos?

b) Què és el reciclatge?

c) Quines accions hem de fer els ciutadansper facilitar el reciclatge de paper?

d) A més de facilitar el reciclatge, proposa algunes altres mesures que tinguin com a objectiu l’estalvi i la reutilització del paper.

e) A més del paper, quins altresmaterials es poden reciclar?

37.●● Al tronc d’un arbre tallat podem observardiversos anells concèntrics. Cada any es formen dos anells, un de color clar i un altre de color

més fosc. La zona clara correspon a la primavera, quan l’arbre creix

més de pressa, i la zona foscacorrespon a la tardor, quanl’arbre creix menys. Per saberl’edat d’un arbre, només calcomptar cada parell d’anellsclars i foscos.

Observa la fotografia d’aquest tronc tallat i dedueix l’edat que tenia l’arbre quan el van tallar.

La nutrició de les plantes

Al començament del segle XVII, el científic Jan Baptistavan Helmont va fer un experiment per comprovar coms’alimentaven les plantes.

Va posar en un test 90 kg de terra, que prèviament havia fet assecar en un forn. Hi va plantar un salze petit que pesava 2 kg. Va regar el salze periòdicament amb aigua de pluja, sense afegir-hi cap mena d’adob.Fins i tot va arribar a protegir la planta amb una cobertaperquè no s’embrutés de pols. Durant cinc anys va observar el creixement de la planta. Un cop passatsels cinc anys, va treure l’arbre del test i en va comprovarla massa en una balança. La massa de l’arbre era de 77 kg. També va treure la terra del test i desprésd’assecar-la en un forn la va pesar i va comprovar que tenia una massa de 89,9 kg.

38. ●● Van Helmont desconeixia que les plantes, per créixer, necessiten energia. D’on obté la plantaaquesta energia?

39. ●● Quanta massa va guanyar el salze al cap de cinc anys?

40. ●● En un primer moment, Van Helmont va afirmar que si l’arbre havia augmentat de massa era perquè havia extret de la terra la matèria necessària per créixer. Creus que anava ben encaminat?

41. ●● A quina conclusió final creus que va arribarVan Helmont sobre el creixement de la planta?

a) La massa guanyada per l’arbre provenia de l’adob subministrat a la terra.

b) L’aigua subministrada a la terra havia estatl’única responsable del creixement de la planta.

c) L’aigua i l’adob subministrats eren la causa del creixement de la planta.

d) La falta de pols va permetre el creixement de la planta.

42. ●●● Quina explicació pot tenir la diferència de massa de la terra al cap dels cinc anys?

43. ● Quins òrgans tenen les plantes per absorbiraigua i matèria inorgànica de la terra?

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

2 kg

90 kg

89,5 kg

77 kg

831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 103

Page 104: Naturals 1ESO

44. Fes una taula amb els quatre grups de plantes i les principals característiques de cadascun.

45. En quina part del resum inclouries la llavor i el fruit?

46. Quines etapes comprèn la reproducció sexual de les plantes amb flors? Fes-ne un esquema explicatiu.

47. Classifica els fongs en tres grups i enumera les característiques de cadascun.

48. Copia aquesta taula comparativa entre molses i falgueres i completa-la.

ACTIVITATS

Són pluricel·lulars, eucariotes i tenen nutrició autòtrofa. No tenen capacitat de desplaçament, però poden fer moviments.

• Nutrició. Comprèn aquestes etapes: l’absorció de nutrients, el transport de nutrients, la transpiració, la fotosíntesi i la respiració.

• Relació. Són les respostes als canvis del medi. Les respostes podenser temporals o definitives.

• Reproducció. Pot ser asexual (hi intervé un sol individu) o sexual (hi intervenen dos gàmetes).

Resum

Funcions

• Briòfits (molses i hepàtiques). Són plantes petites sense vasosconductors. No tenen arrel, ni tija, ni fulles.

• Pteridòfits (falgueres i equisets). Tenen vasos conductors. Tenen arrel, tija i fulles (frondes).

Plantes sense flors

• Gimnospermes. Tenen llavors que no estan protegides en un fruit. Tenen flors petites i poc vistoses.

• Angiospermes. Tenen llavors protegides dins d’un fruit. Tenen flors de colors vius.

S’hi distingeixen les parts següents:

• Les fulles. Fan la fotosíntesi. Tenen estomes, a través dels quals es produeix l’intercanvi de gasos. A les fulles té lloc la transpiració.

• La tija. Manté la planta dreta i serveix de suport a la restad’estructures.

• L’arrel. Fixa la planta al sòl i té com a funció absorbir l’aigua i les sals minerals.

• La flor. Conté els òrgans reproductors de les plantes. Consta de les parts següents: peduncle, calze, corol·la, estams (òrgansreproductors masculins) i pistil (òrgan reproductor femení).

Plantes amb flors

104

LE

S P

LA

NT

ES

EL

S F

ON

GS

Són organismes unicel·lulars o pluricel·lulars, amb cèl·lules eucariotes. Tenen nutricióheteròtrofa. Tenen el cos format per hifes que s’agrupen en micelis.

Es classifiquen en els tres grups següents:

• Els llevats. Són unicel·lulars. Es fan servir per elaborar pa, vi, cervesa...

• Les floridures. Són pluricel·lulars. Apareixen sobre matèria orgànica en descomposició.

• Els fongs amb bolets. Són pluricel·lulars. Alguns són comestibles, i altres, verinosos.

Molses

Falgueres

Tenen vasos conductors

Tenenespores

Formenllavors

Tenenteixits

Tenen flors

831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 104

Page 105: Naturals 1ESO

105

El trífid, un arbre estrany

EL RACÓ DE LA LECTURA

La gent se sorprengué desagra-dablement en saber que l’espècieera carnívora, i que les mosquesi els altres insectes que eren atra-pats en el calze de la planta erenliteralment digerits per la subs-tància apelagosa que contenia.Els qui vivíem en zones tempe-rades no ignoràvem l’existènciade plantes insectívores, però noestàvem avesas a veure-les fora

dels hivernacles [...]. Però el des-cobriment que el verticil que en-capçalava la tija del trífid podiadescabdellar ràpidament un fi-bló d’uns tres metres de llarga-da, capaç de descarregar verí abastament per a matar un ho-me si el feria directament a lapell, era realment alarmant.

JOHN WYNDHAM, El dia dels trífids.Edicions de La Magrana

No era vapor. Era un núvol dellavors que flotaven, de tan lleu-geres com eren, fins i tot enaquell aire rarificat. Milions dellavors de trífid, lliures per vo-lar arreu on els vents les arros-seguessin...

Potser van passar setmanes, omesos, abans que caiguessin enterra, moltes d’elles a milers dequilòmetres de llur lloc d’origen.[...]

Jo vaig ser dels primers habitantsd’Anglaterra que van tenir oca-sió de conèixer un trífid. Perquèen el jardí de casa en va néixerun. [...]

Encara em sembla que el veig,el meu pare, examinant el nos-tre trífid, tot astorat, quan laplanta devia tenir cosa d’un any.Gairebé en tot, era una còpiaexacta d’un trífid totalment des-envolupat, només que a aquellesaltures encara no tenia nom, i,d’altra banda, no n’havíem vistmai cap exemple adult. El meupare [...] inspeccionà la tija rec-ta que sorgia d’una mena detronc llenyós. Posà una certaatenció, encuriosida si no gairepenetrant, en els tres petits bas-tons pelats que creixien a la ba-se de la tija. Palpà curosamentles fulles de la planta, com si eltacte pogués revelar-li alguna co-sa sobre la seva identitat. Mirà

després a l’interior de la menad’embut que coronava la tija,sense deixar de bufar reflexiva-ment dins el seu bigoti. Recordola primera vegada que m’aixecàen braços perquè pogués mirar,dins aquella mena de copa còni-ca, el verticil estretament em-bolcallat. Semblava una mica lagemma terminal d’una falguera,situada a uns cinc o sis centíme-tres per damunt una massa vis-cosa que omplia la base de la co-pa. No vaig tocar-ho, però vaigendevinar que aquella massa eraapelagosa perquè hi vaig veuremosques i d’altres petits insec-tes que es debatien per a desfer-se’n. [...]

La planta, en aquell època, de-via tenir cosa d’un metre i migd’altura. Devia haver-n’hi mol-tes d’altres que creixien pacífi-cament i inofensivament arreudel món sense que ningú no enfes cas o hi donés massa im-portància; almenys, això sem-blava, perquè si els experts enbotànica o en biologia se’n preo-cupaven, el públic en general nosabia res de llurs investigacions.Així, la del nostre jardí conti-nuava creixent, com milers d’al-tres creixien a d’altres llocs.

Va ser temps després que el pri-mer trífid retirà les arrels de ter-ra i caminà. [...]

49. Quin mecanisme utilitzen els trífids per capturarpetits insectes? Què en fan d’aquests insectes?

50. Quina característica dels trífids destacaries com a irreal, és a dir, no present en el regne vegetal?

51. Quina característica dels trífids va espantar més la gent?

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

Llibres:

No baixis al soterraniROBERT LAWRENCE STINE. Ediciones BEl doctor Brewer duu a terme experiments amb plantes al soterrani de casa seva.

Esas perversas plantasNICK ARNOLD. Editorial MolinoLes plantes tenen secrets espantosos.

En la pantalla:Fotosíntesi i Botànica (cicle vital d’una planta). FundacióServeis de Cultura Popular. Vídeos de cinc capítols cada un.

La vida privada de las plantas DAVID ATTENBOROUGH. BBC (inclou versió catalana).

En la xarxa:www.botanical-online.comMolta informació i enllaços sobre el món de les plantes.

NO T’HO PERDIS

831121 _ 0090-0105.qxd 4/12/06 19:15 Página 105

Page 106: Naturals 1ESO

7 Els éssers viusmés senzills

Microorganismes vistosamb un microscopi òptic.

En aquesta unitat…

• Identificaràs les característiques principals dels organismes que formen part del regne dels protoctists.

• Coneixeràs l’estructura dels bacteris, i també la manera en què duen a terme les funcionsvitals.

• Reconeixeràs l’estructura general dels virus, i també el cicle d’infecció.

• Analitzaràs les causes per les quals determinats microorganismes poden ser beneficiosos o perjudicials per a la biosfera i per a les persones.

• Coneixeràs algunes malalties infeccioses, com es contagien i el tipus de microorganismeque les causa.

• Entendràs com funcionen les vacunes i els antibiòtics, i valoraràs la importància de fer-ne un ús controlat.

• Aprendràs els passos que cal seguir per prendre mostres i poder observarmicroorganismes amb un microscopi.

PLA DE TREBALL

831121 _ 0106-0121.qxd 4/12/06 19:15 Página 106

Page 107: Naturals 1ESO

Microscopi simple d’Antoni van Leeuwenhoek.

1. Per què no es coneixia l’existència dels microorganismes abans que els veiés Van Leeuwenhoek?

2. En quins llocs diries que podem trobarmicroorganismes?

3. Quines característiques fan que un ésser viu es consideri un microorganisme?

4. A quin regne pertanyen els bacteris?

5. Coneixes alguna malaltia causada per un microorganisme?

RECORDA I RESPON

Busca la respostaTots els microorganismes són perjudicialsper a les persones?

Hi ha un gran nombre d’éssers vius tan petits que nosom capaços de veure’ls a ull nu. Parlem dels microor-

ganismes. Aquests éssers vius els va descobrir al final delsegle XVII Antoni van Leeuwenhoek, un comerciant de te-

les holandès.

Leeuwenhoek no tenia cap formació científica, però sí unagran curiositat que l’empenyia a examinar tot el que podia através d’un microscopi molt senzill que ell mateix havia cons-truït.

Mentre observava aigua de pluja, de mar, de riu, saliva, neu,vinagre i moltes altres matèries, va veure una cosa que el vasorprendre molt: hi havia tot un món de petits éssers vius in-visibles fins aleshores, i els va donar el nom d’animàlculs.

Amb aquestes observacions, Leeuwenhoek va descobrir unagran varietat de microorganismes, i també que eren molt abun-dants i que es trobaven pertot arreu. De manera que va es-criure el següent: «Què passaria si es digués a la gent, en elfutur, que a la capa que cobreix les dents de la boca d’unapersona hi ha més animals que persones en tot un regne?».

831121 _ 0106-0121.qxd 4/12/06 19:15 Página 107

Page 108: Naturals 1ESO

El regne dels protoctists

Dins d’aquest regne s’inclou un gran nombre d’organismes, general-ment de mida petita, sovint microscòpics, d’estructura senzilla i moltdiferents entre si, tant pel que fa a la manera de viure com a l’organit-zació cel·lular que tenen.

Els protozous

Els protozous són organismes microscòpics de formes i mides variables,les cèl·lules dels quals s’assemblen a les dels animals. Presenten les ca-racterístiques següents:

• Són unicel·lulars. L’única cèl·lula que tenen és capaç de fer totes lesfuncions vitals.

• Són heteròtrofs. S’alimenten de bacteris, de restes orgàniques i d’al-tres organismes microscòpics.

• Viuen en medis aquàtics, tant d’aigua dolça com salada. La majoriasón de vida lliure, però n’hi ha que són paràsits que viuen a l’interiord’altres éssers vius i els poden produir malalties.

Els protozous que viuen surant a la superfície de l’aigua formen partdel zooplàncton, que serveix d’aliment a molts animals marins.

Segons la manera de desplaçar-se, els protozous es classifiquen en qua-tre grups: els flagel·lats, els ciliats, els rizòpodes i els esporozous.

El regne dels protoctists comprèn organismes unicel·lulars i pluricel·lulars, amb cèl·lules eucariotes, sense teixits ni òrgans.Pertanyen a aquest regne els protozous i les algues.

1

108

Flagel·lats.Es mouen per mitjà de flagels.N’hi ha de vida lliure i altres que són paràsits. El tripanosoma causala malaltia de la son.

Ciliats.Es mouen per mitjà de cilis. N’hi ha de vida lliure i tambéde paràsits. El paramecité dos nuclis i forma de sabatilla.

Rizòpodes.Es desplacen per mitjà deprolongacions del citoplasmaanomenades pseudòpodes. N’hi ha de paràsits i de vidalliure, com l’ameba.

Esporozous.Són immòbils perquè no tenen estructures de locomoció. Tots són paràsits. El plasmodicausa la malària.

1. Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels protoctists?

2. Esmenta tres estructures que els protozous utilitzen per moure’s.

ACTIVITATS

Quatre grups de protozous

Flagel

Cilis Pseudòpodes

831121 _ 0106-0121.qxd 4/12/06 19:15 Página 108

Page 109: Naturals 1ESO

109

Les algues

Les algues són un grup d’éssers vius molt divers. Tenen cèl·lules moltsemblants a les de les plantes, ja que tenen cloroplasts i paret cel·lular.

• Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. Les unicel·lulars poden for-mar colònies, tot i que cada cèl·lula és capaç ella mateixa de fer totesles funcions vitals.En les algues pluricel·lulars, totes les cèl·lules presenten la mateixaaparença i duen a terme les mateixes funcions, i per aquesta raó noformen ni teixits autèntics ni òrgans.

• Són autòtrofes. Es produeixen la matèria orgànica. Tenen clorofil·lai altres pigments que són capaços de captar la llum solar per dur aterme la fotosíntesi. Segons el tipus de pigment que tenen, es poden classificar en tresgrups: les algues verdes, les algues brunes i les algues vermelles.

• Són aquàtiques, tant marines com d’aigua dolça. Algunes podenviure a l’escorça dels arbres i a les roques. Les algues unicel·lulars,com les diatomees, que suren a la superfície de l’aigua formen partdel fitoplàncton.

Les algues tenen un paper molt important en la natura, ja que servei-xen d’aliment a molts animals. Les persones les utilitzem en la nostraalimentació, directament o per preparar gelats, batuts, etc. També lesfem servir amb finalitats industrials, com ara en l’elaboració de medi-caments, adobs i altres productes químics.

3. Les algues tenen teixits autèntics? Per què?

4. Busca en els conceptes clau els termes zooplàncton i fitoplàncton.

ACTIVITATS

Tres grups d’algues

Algues verdes. El pigment més abundantd’aquestes algues és la clorofil·la, que elsdóna el color verd. Poden ser unicel·lulars,com l’euglena, o pluricel·lulars, com l’ulva(enciam de mar). Viuen tant en aigüesmarines com continentals. Es troben sobre la superfície de l’aigua, arrossegades pels corrents o sobre les roques.

Algues brunes. Tenen un pigmentgroguenc que domina sobre la clorofil·la, i això els dóna el color bru. Són marines. Se solen trobar a les costes rocoses i són visibles en la marea baixa. N’hi ha que viuen surant a l’aigua. Poden serunicel·lulars, com les diatomees, o pluricel·lulars, com els sargassos.

Algues vermelles. A més de la clorofil·la,tenen un pigment vermell capaç de captarla llum que arriba a les zones profundesdels oceans, on viuen. Generalment, es troben en aigües tranquil·les i càlides.Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars,com la coral·lina, que forma part dels esculls de corall.

Les diatomees són algues unicel·lulars que tenen una coberta de sílice formada per dues valves que encaixen.

831121 _ 0106-0121.qxd 19/12/06 10:15 Página 109

Page 110: Naturals 1ESO

110

El regne de les moneres

Pertanyen a aquest regne els bacteris. Hi ha bacteris a tots els llocs delplaneta, fins i tot a les zones on no hi pot viure cap altre ésser viu. Hiha bacteris al sòl, a l’aigua, a l’aire, a l’interior d’altres éssers vius, etc.Poden viure a diversos graus sota zero i fins i tot a temperatures de mésde 100 °C.

Solen viure aïllats, però de vegades s’agrupen per formar colònies, enles quals cada individu conserva la independència.

Actualment es pensa que els primers éssers vius que van habitar a laTerra, fa més de 3.500 milions d’anys, eren bacteris.

L’estructura dels bacteris

Els bacteris tenen una estructura molt senzilla, ja que no tenen nucli nitampoc la majoria dels orgànuls cel·lulars.

Una cèl·lula bacteriana típica està formada pels elements següents:• La membrana cel·lular. És semblant a la de la cèl·lula eucariota.

Regula l’entrada i la sortida de substàncies a través seu.• La paret cel·lular bacteriana. És l’embolcall rígid que envolta la

membrana cel·lular. Dóna forma al bacteri i el protegeix.• La càpsula bacteriana. Molts bacteris tenen una càpsula més o

menys gruixuda envoltant la paret cel·lular. Serveix de protecció id’aïllament a determinats bacteris que provoquen malalties.

• El citoplasma. Ocupa l’interior cel·lular. És on s’elaboren les subs-tàncies necessàries perquè el bacteri pugui fer les funcions vitals.

• El material genètic. Es troba dispers pel citoplasma, controla i re-gula el funcionament de la cèl·lula. Al contrari que en les cèl·luleseucariotes, no està envoltat per cap membrana.

• Flagels. Són prolongacions filamentoses que es troben en determi-nats bacteris i que els serveixen per desplaçar-se.

El regne de les moneres comprèn microorganismes unicel·lulars i amb cèl·lules procariotes, és a dir, sense nucli diferenciat.

2

Quatre tipus morfològics de bacteris

Coc. Forma arrodonida. Bacil. Forma allargada. Vibrió. Forma de coma. Espiril. Forma espiral.

Flagel

Càpsulabacteriana

Paretcel·lularbacteriana

Citoplasma

Membranacel·lular

Materialgenètic

831121 _ 0106-0121.qxd 4/12/06 19:15 Página 110

Page 111: Naturals 1ESO

La nutrició dels bacteris

La majoria dels bacteris són heteròtrofs, és a dir, s’alimenten de subs-tàncies orgàniques provinents d’altres éssers vius. Segons la manera deviure, hi ha tres grups de bacteris: • Bacteris paràsits. Obtenen l’aliment d’altres éssers vius, els quals

perjudiquen. Els bacteris paràsits poden produir malalties, com arala tuberculosi o el còlera.

• Bacteris sapròfits. Viuen sobre matèria orgànica morta o en des-composició. Són descomponedors, és a dir, transformen les substàn-cies orgàniques del sòl en substàncies inorgàniques que poden utilit-zar les plantes. Hi ha alguns bacteris sapròfits que tenen un graninterès industrial, ja que es fan servir en l’elaboració de iogurt i for-matge a partir de la llet.

• Bacteris simbionts. Viuen associats a un altre individu, i els dosse’n beneficien. Són bacteris simbionts els que hi ha a l’aparell diges-tiu de molts mamífers, on col·laboren en la digestió dels aliments.

També hi ha bacteris autòtrofs, és a dir, capaços de fabricar-se lessubstàncies orgàniques a partir de substàncies inorgàniques. Són autò-trofs, per exemple, els cianobacteris, un grup de bacteris que tenen unpigment semblant a la clorofil·la amb el qual duen a terme la fotosíntesi.

La reproducció i la relació dels bacteris

Els bacteris es reprodueixen, normalment, per bipartició, procés mit-jançant el qual es formen dos bacteris fills. Cada bacteri fill creix finsque assoleix la mida adequada i es torna a dividir. Aquest procés ésmolt ràpid, i al cap de poques hores un sol bacteri pot originar milersde bacteris idèntics.

Els bacteris es relacionen amb el medi on viuen. Són capaços de cap-tar-ne les variacions i de respondre-hi.

Quan les condicions del medi no són favorables, alguns bacteris s’en-volten d’una paret gruixuda i formen espores de resistència. D’aques-ta manera poden suportar temperatures elevades, períodes de sequera,glaçades, etc. Quan les condicions del medi milloren, a partir de l’es-pora es desenvolupa un nou bacteri.

111

5. Quina és la principal diferènciaque hi ha entre els organismesdel regne dels protoctists i els del regne de les moneres?

6. Com es poden classificar els bacteris segons el tipus de nutrició? I segons la forma?

7. Què són els cianobacteris? Quin efecte van produir en la composició inicialde l’atmosfera?

ACTIVITATS

Un bacteri es pot dividir cada trentaminuts, de manera que es multiplica molt ràpidament.

Les espores són formes de resistència que permeten als bacteris suportarcondicions desfavorables.

Els cianobacteris duen a terme la fotosíntesi,és a dir, consumeixen diòxid de carboni iprodueixen oxigen. Van ser els responsables,en un principi, de l’acumulació d’oxigen a l’atmosfera.

831121 _ 0106-0121.qxd 4/12/06 19:15 Página 111

Page 112: Naturals 1ESO

112

Els virus

La mida dels virus és tan petita que únicament es poden observar ambel microscopi electrònic, un tipus de microscopi que té una capacitatd’augment molt més gran que la de l’òptic.

Els virus no es poden considerar éssers vius autèntics, ja que no duen aterme per si mateixos cap de les funcions vitals. De tota manera, sóncapaços d’infectar cèl·lules vives. En aquesta circumstància tenen la ca-pacitat de produir còpies de si mateixos, és a dir, es poden reproduir.Per aquesta raó, els virus sempre són paràsits obligats.

Els virus es poden trobar en qualsevol lloc, al sòl, a l’aire, a l’aigua, etc.,però no són capaços de moure’s per si sols.

L’estructura dels virus

La forma dels virus és molt variada, però tots tenen una estructura bà-sica molt simple. Estan formats pels elements següents:

• La càpsida. És un embolcall format per proteïnes que pot adoptarformes diferents.

• La coberta externa. Es troba per fora de la càpsida. Només la tenenalguns virus, com ara el de la grip o el que produeix la sida.

• L’àcid nucleic o material hereditari del virus. Es troba a l’interior dela càpsida.

La manera de viure dels virus

El virus s’introdueix a la cèl·lula que va a infectar a través de la mem-brana cel·lular. A l’interior produeix nous virus utilitzant les molèculesi els orgànuls de la cèl·lula infectada. Un cop formats, els nous virustrenquen la membrana de la cèl·lula infectada i queden lliures.

Els virus no es poden considerar éssers vius perquè no tenen estructura de cèl·lula, però es poden reproduir infectant una cèl·lula.

3

8. Podem observar els virus amb un microscopi òptic? Per què?

9. Per què es considera que els virus són paràsitsobligats?

10. Quina és l’única funció que comparteixen els virus amb la resta d’éssers vius?

ACTIVITATS

Virus de la sida observat amb un microscopielectrònic a 300.000 augments (el color és fals).

Àcid nucleic

Coberta externa

1. Entrada del virusa la cèl·lula.

2. Reproducció i unió dels components vírics.

3. Sortida de nous virus.

Càpsida

El procés d’infecció d’un virus

831121 _ 0106-0121.qxd 4/12/06 19:15 Página 112

Page 113: Naturals 1ESO

Els microorganismes i el seu paper en la biosfera

Els microorganismes habiten a tots els medis i tenen funcions molt im-portants en la biosfera.

Es tendeix a pensar que els microorganismes són perjudicials, però enrealitat, tot i que n’hi ha que són paràsits i poden causar malalties, sónmolt més nombrosos els que resulten beneficiosos, tant per a les perso-nes com per a la resta de la biosfera.

Els microorganismes beneficiosos

Els microorganismes proporcionen un gran nombre d’utilitats, entre lesquals destaquen les següents:• Els microorganismes descomponedors actuen sobre restes d’ani-

mals i de vegetals morts, i les transformen en substàncies inorgàni-ques que tornen a l’atmosfera o al sòl, de manera que les plantes lespoden tornar a utilitzar.

• El plàncton, format per microorganismes i altres éssers vius, cons-titueix l’aliment de molts animals aquàtics.

• La flora intestinal està formada per un gran nombre de bac-teris que viuen a l’interior del tub digestiu dels animals,on aprofiten algunes restes dels aliments i produeixen vita-mines i altres substàncies que són molt útils per a l’orga-nisme on viuen.

• Intervenen en la fabricació d’aliments. Hi ha bacteris queactuen en la formació de iogurt i de formatge a partir de la llet, o en la transformació del vi en vinagre.

• S’utilitzen per obtenir antibiòtics i altres medicaments, amb elsquals es poden combatre determinades malalties.

Els microorganismes perjudicials

Tan sols una petita part dels microorganismes són perjudicials, ja quesón capaços de produir malalties tant a les persones com als altres és-sers vius. Aquests microorganismes reben el nom de microorganismespatògens.

Hi ha microorganismes patògens de diversos grups: poden ser bacteris,protozous i fongs microscòpics. Tots els virus són potencialment patò-gens, ja que són paràsits obligats i poden produir malalties quan s’in-trodueixen en altres éssers vius.

4

113

Alguns animals marins,com les balenes,

s’alimenten de plàncton.

Hi ha microorganismes que són perjudicialsperquè tenen la capacitat de descompondremolts materials, com ara els aliments,determinats teixits, el paper, etc.

11. Quina funció té la flora intestinal? Quins microorganismes la formen?

12. Quins microorganismes ens poden causar malalties?

13. Com es diuen, en general, els bacteris que produeixen malalties a les persones i als altres éssers vius?

ACTIVITATS

831121 _ 0106-0121.qxd 19/12/06 10:15 Página 113

Page 114: Naturals 1ESO

114

Les malalties produïdesper microorganismes

El nostre entorn és ple de microorganismes patògens, capaços de pro-duir malalties. De tota manera, perquè aquests microorganismes pu-guin desenvolupar els seus efectes, s’han d’introduir dins dels éssersvius.

Les principals vies d’entrada de microorganismes són la pell a travésd’una ferida, la via respiratòria, la via digestiva o per contacte sexual.

Una vegada es troben a l’interior de l’ésser viu, els microorganismes escomencen a reproduir amb una gran rapidesa i causen diversos efectes,entre els quals destaca la febre.

Els efectes produïts per la infecció no es manifesten d’una manera im-mediata, sinó que normalment ha de passar un cert període de temps,de duració variable, anomenat període d’incubació. Un cop ha passataquest període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia.

Els microorganismes es transmeten d’un individu malalt a un altre de saper contagi. Hi ha un gran nombre de tipus de contagi diferents entreels individus; els més freqüents són a través d’animals, de l’aire, de lapell, de relacions sexuals o per la ingesta d’aigua o aliments que estancontaminats.

La invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganismepatogen s’anomena infecció, i les malalties que es produeixen,malalties infeccioses.

5

14. Què és una malaltia infecciosa?Com es transmet?

15. Què és el període d’incubaciód’una malaltia?

16. Quina és la via d’entrada en cadascuna de les malaltiesque conté la taula de la dreta?

ACTIVITATS

Principals vies d’entradade microorganismes

Malaltia Microorganisme Com es transmet Símptomes

Refredat Virus Per l’aireCongestió nasal,esternuts, tos i febre.

Sida VirusPer transmissió

sexual i/o sanguínia

Debilitat general,disminució de lesdefenses.

Pneumònia Bacteri Per l’aireFebre, tos i infecciópulmonar.

Salmonel·losi BacteriPer aliments contaminats

Febre alta, nàusees,vòmits i diarrea.

Còlera BacteriPer aigües

contaminades

Nàusees, vòmits,dolor intestinal i diarrees agudes.

Malària o paludisme

ProtozouPer la picada

de la femella delmosquit Anopheles

Mal de cap, vòmits i febresintermitents.

Peu d’atletaFong

microscòpicPer contacte físic, a través de la pell

Picor i pell clivelladaque es desprèn entre els dits dels peus.

Algunes malalties produïdes per microorganismes

Pell

Via respiratòria

Contacte sexual

Via digestiva

831121 _ 0106-0121.qxd 4/12/06 19:15 Página 114

Page 115: Naturals 1ESO

115

17. Per què es diu que les vacunes són un mètode preventiu i que els antibiòtics són un mètode curatiu?

18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics? Justifica la resposta.

ACTIVITATS

La lluita contra les malaltiesinfeccioses

Algunes de les millors maneres de prevenir les malalties infeccioses sónla higiene corporal i el consum d’aliments i begudes en bon estat.Per això és imprescindible que ens rentem regularment amb aigua i sa-bó, i que evitem consumir aliments que no s’hagin manipulat amb lesmesures higièniques adequades.

Actualment, la medicina disposa de diversos recursos que ens ajuden a prevenir les infeccions o a superar-les quan ja s’han produït. Entreaquestes mesures destaquen les vacunes i els antibiòtics.

Les vacunes

Les vacunes no provoquen la malaltia, però permeten que el nostre cos«aprengui» a lluitar-hi. Són, per tant, un mètode preventiu. De mane-ra que, si més endavant estem exposats als microorganismes d’aquestamalaltia, els podrem combatre sense desenvolupar la malaltia.

En general, les vacunes tenen una acció protectora que dura tota la vi-da, tot i que en algunes l’efecte que produeixen tan sols dura un tempsdeterminat, i per això s’han de tornar a administrar dosis de record.

Els antibiòtics

Els antibiòtics són, per tant, un mètode curatiu per combatre malal-ties en els éssers vius.

El descobriment dels antibiòtics va significar per a la medicina un delsavenços més importants de la història. El primer antibiòtic que es vaproduir va ser la penicil·lina. La va descobrir Alexander Fleming.

Els antibiòtics són substàncies que sempre requereixen una prescripciómèdica, ja que molts tenen efectes secundaris.

Els antibiòtics no són eficaços contra les malalties produïdes pels virus.Contra aquests microorganismes tan sols hi ha medicaments que aju-den a alleujar els símptomes causats per la malaltia.

Els antibiòtics són substàncies produïdes per determinatsbacteris i fongs, i també sintèticament, que permeten eliminar o impedir el creixement de microorganismes que causenmalalties.

Una vacuna és un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d’una malaltia determinada, que ja no tenen la capacitatde produir-la.

6

Per mitjà de la vacunació, el nostreorganisme es prepara per combatremicroorganismes patògens i, d’aquestamanera, evitar desenvolupar la malaltia.

El 1928, Fleming va observar que un fong, anomenat Penicillium, impedia el creixement d’un cultiu de bacteris, i va deduir que aquest fong devia produiruna substància que inhibia el creixementbacterià: la penicil·lina.

831121 _ 0106-0121.qxd 19/12/06 10:15 Página 115

Page 116: Naturals 1ESO

116

Els líquens

Els líquens són una associació simbiòtica entre una algaunicel·lular i un fong. Aquests dos organismes estaníntimament relacionats entre si i n’obtenen un benefici mutu. El cos principal del liquen està format pel fong. Les hifes del fong es disposen com si fossin una xarxa, sobre la qual se situen les cèl·lules de l’alga.

L’alga fabrica, per mitjà de la fotosíntesi, les substàncies que utilitza el fong per alimentar-se. El fong, al seu torn,proporciona l’aigua i la matèria inorgànica necessària perquè l’alga pugui fer la fotosíntesi.

Els líquens viuen en llocs força inhòspits, sobre les roques, les teulades, els troncs dels arbres, etc. Quan creixen sobre la roca nua, hi provoquen petites esquerdes que faciliten que la roca es desintegri per l’acció del vent i de l’aigua de pluja, de manera que així col·laboren en la formació del sòl.

Poden resistir condicions extremes, com la manca d’humitat i de llum o el fred i la calor intensos. Hi ha líquens a gairebé totes les zones del planeta, des de les desèrtiques fins a les polars.Actualment s’utilitzen com a indicadors de contaminació, ja que a les zones contaminades són els primers organismes que desapareixen.

Els líquens es fan servir en la producció d’antibiòtics i en la fabricació de pigments, productes químics i colorantsalimentaris. A les zones fredes hi ha animals que se n’alimenten, com ara els rens o caribús.

A FONS

Tres tipus morfològics de líquens

Líquens foliacis, amb aspecte de làminao fulla. Viuen sobre branques o roques.S’hi adhereixen per mitjà de pèls.

Líquens fruticulosos, amb aspecte de petits arbres molt ramificats. Viuen sobre branques.

Líquens crustacis, en forma de crosta.Viuen sobre troncs d’arbres i roques.

19. En un liquen, quin paper hi tenen les hifes del fong? I les cèl·lules de l’alga?

20. És fàcil trobar líquens en un parc d’una gran ciutat? Per què?

ACTIVITATS

Alguesunicel·lulars

Hifesdel fong

Tall d’un liquen vistamb un microscopi.

831121 _ 0106-0121.qxd 4/12/06 19:15 Página 116

Page 117: Naturals 1ESO

Ciència a l’abastObtenció de mostres i classificació. Observació de microorganismes

La recol·lecció de mostres durant una investigació científica ens permet obtenir dades directament de la natura.Aquesta tasca de recol·lecció es pot dur a terme amb diverses finalitats, com per exemple:

• Comparació de les mostres per veure quinespresenten unes característiques i quines no. Per exemple, en les granges d’animals es prenenmostres del bestiar per comprovar-ne l’estat de salut.

• Classificació de les mostres. És el que fem quanrecollim del sòl, per exemple, fulles que han caigutdels arbres per identificar a quin arbre o arbustpertanyen.

A continuació compararem dues mostres d’aigua i classificarem els éssers vius microscòpics que hitrobem.

1. Agafem les mostres. En un pot de vidre amb tapade rosca que estigui ben net, hi posem aigua d’una bassa, o bé d’un gibrell on hem deixatreposar una mica de fullaraca, un grapat de terra i aigua durant quatre o cinc dies. En un altre pot de vidre net posem una mica d’aigua de l’aixeta.Retolem cada pot indicant-ne el contingut.

2. Observem les mostres. Amb un comptagotesagafem una mica d’aigua del pot d’aigua de labassa i en posem tres gotes en un portaobjectes; hi hem d’incloure algun petit fragment d’una fulla oalguna partícula de fang. En un altre portaobjectesposem tres gotes del pot que conté l’aigua del’aixeta.Observem amb un microscopi l’aigua de la bassa,primer amb poc augment i després amb augmentsmés grans. Hem d’observar diferents llocs delportaobjectes durant uns quants minuts. A continuació, observem l’aigua de l’aixeta seguintel mateix mètode.

3. Classifiquem els éssers vius observats. Utilitzantels dibuixos dels éssers microscòpics d’aigua dolçade la dreta, hi podem reconèixer els més habituals,com els paramecis i algunes algues unicel·lulars.

117

21. Has observat algun organisme a l’aigua neta de l’aixeta? Coincideix amb el que esperaves? Per què?

22. Has identificat algun ésser viu en la mostra de la bassa? Indica quins i dibuixa’ls. No t’oblidis d’indicar els augments amb què has fet l’observació.

23. Es podria beure l’aigua de la bassa? Per què creus que es considera aigua no potable?

24. El mostreig és una part molt important de la investigació científica, però s’ha de fer amb molta cura. Podria serque a l’aigua de l’aixeta hi haguessin éssers vius microscòpics? Si els hi trobessis, què et faria sospitar, això?

ACTIVITATS

Navícula

Parameci

Colpidium

Euglena

Vorticel·la

Cosmari

Aigua amb fullaraca, terra i aigua que hem deixat reposar

Aigua de l’aixeta

Aigua d’una bassa o d’un gibrell com el de l’esquerra

Philodina

Escenedesm

831121 _ 0106-0121.qxd 4/12/06 19:15 Página 117

Page 118: Naturals 1ESO

118

25. ● Aquests dibuixos representen un bacteri i un virus.

a) Quin representa el bacteri i quin és el virus? En què et bases per dir-ho?

b) Indica el nom de les estructures assenyalades.

c) Quina és la funció de cadascuna d’aquestesestructures?

d) Què tenen en comú aquests dos organismes?

26. ●●● Els microorganismes són éssers vius de dimensions microscòpiques. Presenten una granvarietat de mides i formes.

a) Indica en mil·límetres la mida de cadamicroorganisme representat.

b) Calcula quants microorganismes de cada tipuscabrien posats en fila en 5 cm del teu regle.

c) Classifica, en eucariotes i procariotes, els organismes representats.

d) Un dels tres no es considera un ésser viu. Quin és?

e) Indica les característiques més importants que diferencien els microorganismes procariotes dels eucariotes.

27. ●● A diferència de determinats bacteris i protozouspatògens, els cianobacteris i les algues unicel·lularsno produeixen malalties.

A què creus que és degut, aquest fet?

28. ● Elabora una taula que contingui les diferències que hi ha entre els bacteris, els protozous i les alguespel que fa al tipus de cèl·lules, al tipus de nutrició i al lloc on viuen.

Activitats29. ●●● La marea roja és un fenomen natural

causat per l’acumulació d’organismes que fan que l’aigua es torni d’aquest color, i que afectanombroses costes de tot el món, especialment durant les estacions de la primavera i de l’estiu. Aquest fenomen provoca la contaminació de molts animals marins, especialment de bivalves,que d’aquesta manera esdevenen tòxics per alconsum, ja que la cocció no n’elimina la toxicitat.

a) Quins éssers vius són els causants de les mareesroges?

b) Com creus que es contaminen els animals marins?

c) Les marees roges també poden afectar les persones? Justifica la resposta.

30. ●● A l’interior del tub digestiu dels animalsherbívors, com per exemple la girafa, l’elefant o la vaca, viuen en simbiosi un gran nombre de bacteris.

Quin tipus de nutrició tenen aquests bacteris? De què s’alimenten?

31. ● En aquestes quatre fotografies hi ha diferentsprotoctists.

Quin tipus d’estructures presenta cadascun per desplaçar-se?

32. ● L’any 1918 es va produir a l’Estat espanyol un brot de grip que va afectar prop de vuit milions de persones. La malaltia es va originar als EstatsUnits, però al cap de pocs mesos s’havia estès per tot el món i va causar més de quaranta milions de morts, més del doble dels que hi va haver en la Primera Guerra Mundial.

Si això passés avui dia, quina mesura sanitària se t’acut que es podria prendre per evitar el contagidels individus d’una població?

A B

A CB

Virus de la sida(0,11 �m)

c

ba

fe

dg

h

i

Bacteri intestinal(1 �m)

Parameci (20 �m)

A

C D

B

831121 _ 0106-0121.qxd 4/12/06 19:15 Página 118

Page 119: Naturals 1ESO

119

33. ●●● En les gràfiques de la dreta es mostra com ha evolucionat la mortalitat produïda per algunes malalties infeccioses.

Interpreta les gràfiques: explica com han evolucionatles tres malalties i les causes que les han provocat.

34. ●●● La càries és una malaltia produïda per diferentsmicroorganismes, principalment estreptococs i lactobacils.

a) Quin tipus de microorganismes produeix la càries?

b) Es pot considerar la càries com una malaltiainfecciosa?

c) Quina és la millor manera de prevenir aquestamalaltia?

El creixement dels bacteris

En un medi favorable, un bacteri, com el que produeix el còlera, es duplica cada mitja hora. Aquest procéscondueix a la formació d’una colònia de bacteris. En el dibuix (A) es mostra el procés de multiplicaciód’un bacteri, mentre que en la gràfica (B) hi harepresentat el creixement d’aquesta població bacteriana en un medi òptim a 30 °C.

35. ● En quines zones de la gràfica es presenta el creixement més ràpid, el més lent i el nul?

36. ●● Observa la gràfica i proposa una hipòtesi queintenti explicar el que passa durant les primeres sis hores i entre les vuit i les nou hores.

37. ● Quants bacteris s’han produït, aproximadament,al cap de sis hores?

38. ●● Quina o quines de les condicions següentscreus que poden ser desfavorables per a la vidadels bacteris?

La humitat, una temperatura molt alta, la llum o la manca d’aliment.

39. ●● Quina hipòtesi creus que descriu més bé el que passa amb la població de bacteris a partir de les nou hores?

a) Deixa de créixer perquè els bacteris han consumit tot l’aliment.

b) Deixa de créixer perquè manca l’aliment i perquè no caben més bacteris en el medi.

c) Tots els bacteris moren perquè produeixensubstàncies tòxiques.

d) La població de bacteris no pot créixerindefinidament.

40. ●● Suposa que mantenim les condicionsadequades en el medi de cultiu per conservar la població de bacteris. Quants bacteris,aproximadament, s’originarien al cap d’un dia?

41. ●●● Al tub digestiu de les persones hi viuen mésde cent bilions de bacteris, la majoria beneficiososper a la salut. Quins efectes creus que pot produirsobre aquests bacteris i sobre el tub digestiu l’úsgeneralitzat d’antibiòtics?

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

A

B

250

200

150

100

50

15 000

3 750

1 000

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000

Nom

bre

de m

orts

per

100

.000

hab

itant

s

Qua

ntita

t de

bact

eris

(en

mili

ons)

Pneumònia

Diarrea

Tuberculosi

6 7 8 9

30 minuts

Temps(en hores)

Any

831121 _ 0106-0121.qxd 19/12/06 10:16 Página 119

Page 120: Naturals 1ESO

42. Quins dels grups d’éssers vius estudiats formen els microorganismes? Quines característiques tenen en comú?

43. Indica a quin tipus d’organisme o estructura corresponen les descripcions següents:

a) Són organismes pluricel·lulars, de nutrició autòtrofa.b) No són cèl·lules autèntiques; sempre són paràsits obligats.c) Són organismes amb cèl·lules procariotes, amb nutrició autòtrofa o heteròtrofa.d) Són organismes unicel·lulars eucariotes, de nutrició heteròtrofa.

44. És correcte dir que la majoria dels bacteris són perjudicials? Per què?

45. Completa el resum indicant com poden ser els bacteris heteròtrofs segons la manera en què obtenen la matèria orgànica.

46. Descriu cada una de les característiques dels microorganismes beneficiosos.

47. Per què creus que els virus no són autèntics éssers vius?

ACTIVITATS

ResumSón eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars. No tenen ni teixits ni òrgans autèntics. Generalment, són de mida petita.

Formen part d’aquest regne:

• Els protozous. Són unicel·lulars. Tenen nutrició heteròtrofa. Viuen en medis aquàtics; alguns són de vida lliure i altres paràsits. Es classifiquen en flagel·lats, ciliats, rizòpodes i esporozous.

• Les algues. Són unicel·lulars o pluricel·lulars, i a vegades formencolònies. Tenen nutrició autòtrofa. Viuen en medis aquàtics. Es classifiquen en algues verdes, brunes i vermelles.

Protoctists

Són procariotes, unicel·lulars i microscòpiques. Pertanyen a aquestregne els bacteris.

Segons la forma, es classifiquen en:

• Cocs, de forma arrodonida. • Espirils, en forma d’espiral.

• Bacils, de forma allargada. • Vibrions, en forma de coma.

Moneres

Els microorganismes beneficiosos:

• Són descomponedors.

• Formen part del plàncton.

• Constitueixen la flora intestinal.

• Intervenen en la fabricació d’aliments.

• Es fan servir en la indústria farmacèutica.

Els microorganismes perjudicials:

• Produeixen malalties infeccioses.

• Es transmeten a través de contagi, tot i que es poden combatreamb vacunes i antibiòtics.

Paper en la biosfera

120

EL

S M

ICR

OO

RG

AN

ISM

ES

EL

S V

IRU

S

Únicament es poden observar amb el microscopi electrònic. No són autèntics éssers vius.Són paràsits obligats. Estan formats per una càpsida, per material genètic i per una cobertaexterna.

831121 _ 0106-0121.qxd 4/12/06 19:15 Página 120

Page 121: Naturals 1ESO

121

El bacil robat

EL RACÓ DE LA LECTURA

–Aquesta, també, és una altra preparació del famós bacil del còle-ra –va explicar el bacteriòleg mentre col·locava el portaobjectes almicroscopi.

L’home de cara pàl·lida va mirar pel microscopi. Evidentment no es-tava acostumat a fer-ho, i amb una mà blanca i dèbil tapava l’ulllliure.

–Gairebé no veig res –va dir.

–Ajusti aquest cargol –va indicar el bacteriòleg–, potser el micros-copi està desenfocat per a vostè. Els ulls varien tant... Només unafracció de volta cap a aquest costat o cap a l’altre.

–Ara! Ja ho veig –va dir el visitant–. Al cap i a la fi no hi ha tantacosa a veure. Petites ratlles i fragments de color rosa. I amb tot, aques-tes partícules tan petites, aquests mers corpuscles, es podrien multi-plicar i devastar una ciutat! És meravellós!

Es va aixecar, i, traient la preparació del microscopi, la va agafar endirecció a la finestra.

–Amb prou feines visible –va comentar mentre observava minucio-sament la preparació. Va dubtar.

–Estan vius? Són perillosos?

–Els han matat i tenyit –va assegurar el bacteriòleg–. Prou que m’a-gradaria que poguéssim matar i tenyir tots els de l’univers.

–M’imagino –va observar l’home pàl·lid, somrient lleugerament–,que vostè no estarà especialment interessat a tenir aquí, al seu vol-tant, microbis vius d’aquesta mena, en estat actiu.

–Al contrari, estem obligats a tenir-los –va dir el bacteriòleg–. Aquí,per exemple.

Va travessar l’habitació i va agafar un tub d’entre uns quants que es-taven segellats.

–Aquí hi ha el microbi viu. Aquest és un cultiu dels autèntics bacterisde la malaltia vius –va dubtar–. Còlera embotellat, per dir-ho així.

Un llampec de satisfacció va il·luminar momentàniament la cara del’home pàl·lid.

–Quina substància mortal per tenir a les mans! –va exclamar de-vorant el tubet amb els ulls.

H. G. WELLS, El bacilo robado y otros incidentes. Ed. Valdemar (text adaptat)

Herbert George Wells va néixer a Bromley (Kent, Anglaterra) el 21 de setembre de 1866. Va estudiar ciències a la NormalSchool of Science de Londres i posteriorment va impartir clas-ses en diversos col·legis privats. És un dels pares de la literatu-ra de ciència-ficció, a la qual va aplicar la imaginació i uns ex-tensos coneixements científics. Moltes de les obres que vaescriure van resultar profètiques pel que fa a avenços tecnolò-gics. Destaquen La màquina del temps (1895), L’illa del Dr. Mou-reau (1896), L’home invisible (1897) o La guerra dels mons (1898),de la major part de les quals s’han fet pel·lícules. H. G. Wellsva morir a Londres el 13 d’agost de 1946 a l’edat de 79 anys.

48. Com es pot saber que l’home de cara pàl·lida no estava acostumat a mirar pel microscopi?

49. La fama de H. G. Wells era pels seus treballs com a investigador, com a director de cinema o com a escriptor? Per què?

50. Què contenia el portaobjectes que el bacteriòlegva posar al microscopi?

51. Quina intenció tenia l’home de la cara pàl·lidaquan observava els microbis vius? (Reflexionasobre el títol del text.)

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

Llibres:Cròniques de l’altra veritatMERCÈ PIQUERAS. Rubes EditorialNavegant entre l’assaig i la ficció, pretén acostar el món de la ciència a la societat.

El enemigo invisible: la historia secreta de los virusDOROTHY H. CRAWFORD. Ed. PenínsulaIntroducció ràpida i accessible al món dels virus.

En la xarxa:commtechlab.msu.edu/sites/dlc-me/zoo/Pàgina de la Michigan State University per descobrir d’una manera amena on s’amaguen els virus (en anglès).

www.microbeworld.orgCasos i experiments divertits amb microorganismes (en anglès).

NO T’HO PERDIS

831121 _ 0106-0121.qxd 4/12/06 19:15 Página 121

Page 122: Naturals 1ESO

8 L’atmosferaterrestre

En aquesta unitat…

• Coneixeràs la composició, l’estructura i l’origende l’atmosfera.

• Sabràs com influeixen els éssers vius en la composició de l’aire.

• Aprendràs els fonaments de la meteorologia i de l’estudi del clima.

• Comprendràs com es formen els vents, els núvolsi les precipitacions.

• Entendràs com influeix l’activitat humana en l’atmosfera i el clima.

• Podràs aprendre quines mesures cal adoptar per evitar la contaminació de l’atmosfera.

• Aprendràs els passos que cal seguir per prendredades correctament en una investigaciócientífica.

PLA DE TREBALL

Everest.

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 122

Page 123: Naturals 1ESO

Fins al 1953 s’havien dut a terme setze expedicions al cim del’Everest. Cap expedició va aconseguir arribar-hi, i en els di-versos intents van perdre la vida tretze escaladors.

El 29 de maig d’aquell any, l’escalador Edmund Hillary i elxerpa Tenzing Norgay en van coronar el cim. Van haver d’u-tilitzar bombones d’oxigen, perquè a aquestes altituds l’aireés tan tènue que resulta difícil respirar.

Hillary relata d’aquesta manera el moment de l’arribada:

«Vaig mirar Tenzing, qui, malgrat el passamuntanyes, les ulle-res i la careta d’oxigen, tots amb llargs caramells de glaç ad-herits, no podia amagar un somriure contagiós de pura joiaen mirar al voltant. Ens vam estrènyer les mans i després Ten-zing se’m va llançar al coll i ens vam donar copets a l’esque-na fins que ens vam quedar gairebé sense alè».

1. L’aire és una mescla de gasos. Saps quin és el principal component d’aquesta mescla?

2. La composició de l’aire és la mateixa al nivelldel mar que al cim de l’Everest. Aleshores, per què et sembla que cal fer servir oxigen al cim de la muntanya?

3. De què estan fets els núvols?

a) De vapor d’aigua.

b) De gotetes microscòpiques d’aigua.

c) D’aire més calent que el del seu voltant.

d) D’aire amb més oxigen que el del seuvoltant.

RECORDA I RESPON

Busca la respostaDe què depèn la força del vent?

Tenzing Norgay i Edmund Hillary.

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 123

Page 124: Naturals 1ESO

L’atmosfera terrestre: la composició de l’aire

Gairebé tots els planetes del sistema solar tenen una atmosfera.

Podem apreciar l’existència de l’aire quan bufa el vent o quan hi hacontaminació i l’aire perd la transparència que el caracteritza.

L’existència de l’atmosfera, però, no sempre ha estat reconeguda per laciència. Antigament es considerava que més enllà de la Terra no hi ha-via absolutament res, ni tan sols el buit; és a dir, que el buit no existia.No va ser fins a la segona meitat del segle XVII que es va demostrar quel’aire (atmosfera) pesa i que exerceix una pressió que es pot mesurar.També es va demostrar que el buit és una realitat física, i en comprovarque a l’aire hi ha partícules es va fer evident que l’atmosfera no és buida.

La composició de l’aire

Els gasos que componen l’aire es troben en proporcions diferents:

• El nitrogen (N2) és un gas incolor i inodor. Forma el 78 % de l’aire. Ésun gas inert, que no reacciona químicament amb altres substàncies.

• L’oxigen (O2) també és un gas incolor, i forma el 21 % de l’aire. Ésimprescindible per a la respiració de gairebé tots els éssers vius.

• L’argó (Ar) és un gas inert que forma el 0,9 % de l’aire. • L’ozó (O3) és un derivat de l’oxigen que es troba en quantitats molt

petites. És molt tòxic, i per això és un contaminant perillós. De totamanera, a les capes altes de l’atmosfera filtra les radiacions ultravio-lades del Sol, que resulten perjudicials per als éssers vius.

• El diòxid de carboni (CO2) és un gas incolor i inert, que constitueix el0,03% de l’aire. És bàsic perquè les plantes puguin produir matèria orgà-nica en la fotosíntesi i perquè és responsable de l’efecte d’hivernacle.

L’atmosfera és la capa gasosa que envolta un planeta. A la Terra està formada per una mescla de gasos anomenada aire.

1

124

El nitrogen i l’oxigen constitueixen el 99 %de la composició de l’atmosfera.

L’efecte d’hivernacle

Un hivernacle és una construcció de vidre (o de plàstic) on pot entrar la llum del Sol, de manera que escalfa el terra i l’aire de l’interior. Les parets de vidre impedeixen que la major part de l’aire calent surti a l’exterior, i això manté una temperatura interna força elevada.

El diòxid de carboni de l’atmosfera fa una funció comparable a la del vidredels hivernacles, ja que impedeix que una part de la calor que emet la Terra escalfada pel Sol surti de l’atmosfera, de manera que manté la temperatura mitjana terrestre al voltant dels 15 °C. Per això, l’efecte que produeix aquest gas a l’atmosfera rep el nom d’efecte d’hivernacle.

Explica quin és el resultat d’un augment de l’efecte d’hivernacle. Per quèl’activitat humana pot fer augmentar l’efecte d’hivernacle?

A FONS

Nitrogen, 78 %

Altres gasos, 1 %Oxigen, 21 %

Composició de l’aire

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 124

Page 125: Naturals 1ESO

125

L’estructura de l’atmosfera

Les característiques de l’atmosfera varien segons l’altitud.

Des de la superfície terrestre es poden diferenciar quatre capes en l’atmosfera: la troposfera, l’estratosfera, la mesosfera i la ionosfera.

2

1. Venus té atmosfera, però no té aire. Raona per què no podemanomenar aire la mescla de gasos de l’atmosfera venusiana.

2. En l’atmosfera hi ha dues capes que estan més calentes per la partinferior que per la part superior, i dues capes més que, per contra,estan més calentes per la part de dalt que per la part de sota.Identifica quines són cadascuna.

ACTIVITATS

La ionosfera és la capa externa. Les radiacionssolars n’escalfen la part superior, i per això la temperatura és més elevada amb l’altitud. La part superior s’anomena exosfera. No té un límit superior definit, cada vegada hi ha menysaire, fins que, a uns 500 km d’altitud, ja hi ha el buit de l’espai. A aquesta altitud es desplacenalguns satèl·lits artificials. En aquesta capa esprodueixen els estels fugaços i les aurores polars.

Mesopausa

Estratopausa

Ozonosfera

Tropopausa

La mesosfera té un gruix d’uns 40 km. El seu límitsuperior és la mesopausa. Des de la zona mésinterna cap a la més externa, la temperatura va baixant fins a menys de 100 °C sota zero en la mesopausa.

L’estratosfera té un gruix d’uns 30 km. El seu límit superior és l’estratopausa. A la part alta, els raigs ultraviolats del Sol xoquen amb lesmolècules d’oxigen (O2) i originen el gas ozó (O3).Aquesta reacció produeix calor, i per això a la partsuperior la temperatura és d’uns 17 °C sobre zero.A més, conté una zona rica en ozó, l’anomenadaozonosfera.

La troposfera és la capa que està en contacte amb el sòl. Té un gruix d’uns 10 km. El seu límitsuperior s’anomena tropopausa. A mesura quepugem, la temperatura baixa fins als 55 °C sotazero. En aquesta capa hi ha, aproximadament, el 90 % de l’aire de l’atmosfera.

80 km

10 km

40 km

500 km

400 km

300 km

200 km

100 km

80 km

40 km

10 km0 km

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 125

Page 126: Naturals 1ESO

3. Quin gas de l’aire deu la sevapresència a l’activitatfotosintètica? Quin altre gas és poc abundant precisamentper la mateixa raó?

4. Venus, la Terra i Mart tenen una proporció de gas argó molt similar a les atmosferesrespectives. Quin significat té aquesta dada?

ACTIVITATS

L’origen de l’atmosfera

Quan veiem les imatges d’una erupció volcànica, considerem que elsgasos expulsats són nocius per als éssers vius. En canvi, aquesta activi-tat volcànica és la que va donar origen a la nostra atmosfera.

L’atmosfera primitiva

Fa 4.500 milions d’anys, l’activitat volcànica a la Terra era molt intensa.Aquells volcans, igual que els actuals, deixaven escapar gasos provi-nents de les roques de l’interior terrestre: diòxid de carboni, vapor d’ai-gua, nitrogren, òxids de sofre, òxids de nitrogen i argó.

Els canvis en l’atmosfera

El vapor d’aigua es va anar condensant i va anar caient en forma deprecipitacions, fet que va originar la hidrosfera.

La concentració de diòxid de carboni, gas que constituïa al voltant del95 % de l’atmosfera, es va començar a reduir a causa de dos processos:

• L’activitat fotosintètica dels organismes autòtrofs, que el van utilit-zar per produir matèria orgànica.

• La formació de roques calcàries, que contenen molt carboni.

El nitrogen emès pels volcans s’ha anat acumulant fins a la situació actual.

Els òxids de sofre i de nitrogen es van dissoldre als oceans. Més tard, elsòxids de sofre van formar roques com els guixos, i els òxids de nitrogenvan servir als organismes fotosintètics aquàtics per produir matèria orgà-nica. L’oxigen va aparèixer com a resultat de la fotosíntesi, i la concentra-ció d’aquest gas va anar augmentant fins que es va estabilitzar en el 21 %.

L’atmosfera actual està formada, majoritàriament, per nitrogen i oxigen; conté poc diòxid de carboni, i la proporció d’argópràcticament no ha canviat.

L’atmosfera terrestre primitiva estava composta, principalment, de dos gasos: diòxid de carboni i vapor d’aigua.

3

L’atmosfera terrestre es va formar a partir dels gasos emesos pels volcans.

L’atmosfera de Venus

Venus és una mostra del que seria la Terra si no s’hi haguésdesenvolupat la vida. L’atmosfera venusiana conté el 98 % de diòxid de carboni. Això produeix un efecte d’hivernacle tan intens que la temperatura a la superfície és d’uns 480 °C. A aquesta temperatura l’aigua es combina amb els òxids de sofre i forma núvols d’àcid sulfúric.La quantitat d’argó és semblant a la de la Terra, al voltant de l’1 %, cosaque indica que les dues atmosferes tenen un origen volcànic.

A FONS

126

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 126

Page 127: Naturals 1ESO

127

L’estat de l’atmosfera.La meteorologia

Les previsions meteorològiques ens informen de si plourà o no, de sifarà fred o calor, de si hi haurà núvols o farà sol, etc. Moltes d’aquestesprevisions mostren fotografies obtingudes per satèl·lits meteorològics,com ara el Meteosat; mapes meteorològics, amb la situació d’antici-clons i depressions, i mapes significatius, que indiquen les previsionsdel temps.

La meteorologia estudia el comportament de l’atmosfera. Per això, elsmeteoròlegs obtenen dades sobre temperatura, precipitacions, humitatde l’aire, pressió atmosfèrica i nuvolositat.

S’anomena temps meteorològic l’estat de l’atmosfera en un moment i en un lloc determinats.

4

Fotografia obtinguda pel Meteosat.

El termòmetremesura la

temperatura.

El baròmetre mesura la pressió atmosfèrica.

L’higròmetre mesurala humitat de l’aire.

L’anemòmetremesura la velocitatdel vent.

El pluviòmetremesura el volumd’aigua caigut permetre quadrat durantles precipitacions.

El penell determina la direcció d’on ve el vent.

1 0

24

1 0

16

D

A

1 024

1 0

16

1 016

1 024

1 0

00

1 0

08

1 008

Mapa meteorològic. Mapa significatiu.

Instruments meteorològics

5. Què estudia la meteorologia?Quins instruments científicsutilitza per prendre dades i quina informació obté ambaquests instruments?

6. Després d’una tempesta intensasents a la ràdio la notícia ques’han registrat vents de 95 km/h i que s’han recollit 200 litresd’aigua per metre quadrat. Quins instruments són els que han permès obteniraquestes dades?

ACTIVITATS

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 127

Page 128: Naturals 1ESO

128

La pressió atmosfèrica i el vent

Quan ens submergim al mar o en una piscina, notem a les orelles lapressió de l’aigua. Aquesta pressió és deguda al fluid que ens envolta, iés comparable a la que fa l’aire de l’atmosfera.

L’atracció de la gravetat manté l’aire sobre la superfície del planeta i ésla responsable de la pressió atmosfèrica.

La pressió atmosfèrica es mesura en hectopascals (hPa). En condicionsnormals, a nivell del mar la pressió és de 1.013 hPa. En els mapes es representa amb línies corbes, anomenades isòbares, que uneixenpunts que es troben a la mateixa pressió. Aquestes línies es representencada 4 hectopascals.

L’aire es mou

L’aire calent és més lleuger que l’aire fred, i per això tendeix a pujar.Quan el Sol escalfa el terra, l’aire que hi està en contacte s’escalfa i pu-ja; aquest lloc és ocupat per l’aire més fred que hi ha al voltant. A leszones on l’aire calent puja, la pressió atmosfèrica és baixa, mentre quea les zones on l’aire fred baixa la pressió és més alta.

Les zones on la pressió atmosfèrica és més alta que a les àrees del seuvoltant reben el nom d’anticiclons, i les zones on la pressió atmosfèri-ca és més baixa que al seu voltant s’anomenen depressions.

L’aire es mou des de les zones d’alta pressió cap a les zones de baixa pres-sió, i per això tendeix a anar des dels anticiclons cap a les depressions.

Com més gran és el nombre d’isòbares que hi ha entre un anticicló iuna depressió, i més a la vora estan, més gran és la diferència de pres-sió entre els dos i, per tant, més forts són els vents.

La pressió atmosfèrica és exercida per l’aire i és deguda a l’atracció de la gravetat.

5

Els globus aerostàtics pugen perquè estanplens d’aire calent, que és més lleuger quel’aire que hi ha a l’exterior.

7. En quina de les dues situacions meteorològiques que figuren a l’esquerra hi haurà vents més forts a la península Ibèrica?

8. Copia els dos mapes, completa el valor de les pressions de les isòbares que falten i indica amb fletxes la direcció dels vents.

ACTIVITATS

A causa del gir de la Terra, l’aire es desvia i descriu trajectòries espirals.

1000

1016

1012

1008 1004 1000

1012

996

996

992

988984980A

D

D

A D

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 128

Page 129: Naturals 1ESO

129

La humitat i els núvols

L’aire sempre sol contenir una mica d’humitat en forma de vapor d’ai-gua. Aquesta humitat es mesura en grams d’aigua per cada quilogramd’aire sec, i prové de dues fonts diferents:• L’evaporació produïda als mars i als oceans, a les aigües continen-

tals i sobre el sòl humit.• L’activitat dels éssers vius originada per la transpiració dels vege-

tals i el vapor d’aigua expulsat durant la respiració dels animals.

L’aire calent pot contenir més vapor d’aigua que l’aire fred. Si una mas-sa d’aire càlid amb prou humitat es refreda, contindrà més aigua de laque pot mantenir en forma de vapor, i una part d’aquest vapor es con-densarà en forma de gotes petites. Aquestes gotes es poden manifestarde dues maneres diferents:• Amb la formació de la rosada si la humitat es condensa sobre els ob-

jectes exposats a l’aire. Si les superfícies estan a temperatures sotazero, quan la humitat es condensa, es congela i forma el gebre.

• Amb la formació de núvols, que són masses formades per petitesgotes d’aigua, suspeses en l’aire.

6

La boira són núvols que es formen sobre el sòl.

09. Moltes persones es pensen que els núvols estan constituïts de vapor d’aigua. De què estanformats, realment, els núvols?

10. Busca en els conceptes clau el significat de transpiració.

11. Explica de què depèn que es formi una rosada o una gebrada. Es pot produiralgun dels dos fenòmens si l’aire està molt sec? Raona la resposta.

ACTIVITATS

Formes bàsiques dels núvols

Cirrus. Núvols alts de color blanc amb aspecte fibrós que poden aparèixercom a franges o elements separats.

Altostratus. Núvols plans en forma de llargues franges paral·leles quecobreixen una gran part del cel.

Cúmulus. Núvols densos d’aspectecotonós. La part superior és brillant,mentre que la inferior sol ser fosca.

Nimbostratus. Núvols que formen capesgrisenques d’aspecte difús a causa de les precipitacions.

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 129

Page 130: Naturals 1ESO

130

Les precipitacions

Les petites gotes d’aigua que formen els núvols són microscòpiques.De vegades, quan l’aire es refreda, la condensació és intensa, les goteses fan massa grosses i cauen en forma de precipitacions.

7

Fenòmens elèctrics en les precipitacions

Durant les tempestes, de vegades al cel es produeixen descàrregueselèctriques, els llamps.

Els llamps es produeixen entre els núvols i el sòl, o bé entre els matei-xos núvols. Generalment són núvols del tipus cumulonimbus, que sónels responsables de les tempestes.

El llamp es caracteritza per un breu i intens resplendor, el llampec,que sovint va acompanyat d’un fort impacte sonor, el tro. El tro es pro-dueix per una sobtada descompressió de l’aire degut al pas de la descàr-rega elèctrica.

Com que la velocitat de propagació del so és molt inferior a la de lallum, és característic d’un llamp veure primer el llampec i sentir unssegons més tard el tro.

El temps que passa entre que es veu el llampec i se sent el tro permetfer un càlcul aproximat de la distància a la qual es troba la tempesta;cada 3 segons sol implicar 1 quilòmetre de distància.

Les precipitacions de pluja s’originenquan l’aire que conté molta humitat es refreda. La condensació fa que esformin gotes grosses, que pesen molt i, com que no es poden mantenir en l’aire, cauen.

Les precipitacions de neu es produeixenquan l’atmosfera està sota zero. El vapord’aigua es congela immediatament. Els cristalls de glaç s’adhereixen entre si, creixen i, a poc a poc, es van formantflocs de neu.

La calamarsa es produeix quan l’aigua es congela. Les esferes de glaç sónarrossegades amunt i avall, es mullen,queden cobertes de més glaç i cauen.Quan són de dimensions grans reben el nom de pedra.

Precipitacions de pluja, neu i calamarsa

Llampecs en una tempesta.

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 130

Page 131: Naturals 1ESO

131

Les previsions meteorològiquesi el clima

Amb les dades que es recullen sobre l’estat de l’atmosfera es poden ferprevisions meteorològiques.

• En una depressió, la pressió atmosfèrica és baixa. El vent va cap al’interior de la depressió i hi porta humitat; això fa que es formin nú-vols i que es produeixin precipitacions.

• En un anticicló, la pressió atmosfèrica és alta. El vent va cap a l’ex-terior de l’anticicló, no hi ha nuvolositat i fa sol.

• Sobre la península Ibèrica les depressions se solen desplaçar d’oesta est; és a dir, van des de l’Atlàntic cap al Mediterrani. Per exemple,si una depressió està produint precipitacions a Extremadura i a Galí-cia, és probable que les precipitacions arribin a la costa mediterrània.

Temps meteorològic i clima

Diàriament, en molts llocs es prenen dades sobre precipitacions, tem-peratura, humitat, pressió atmosfèrica, etc. Això fa que al cap d’un anyes disposi d’informació abundant.

El temps meteorològic es refereix a l’estat de l’atmosfera en un lloc o enun moment concrets. En canvi, el clima és un concepte més general.

El clima és una síntesi del temps meteorològic al llarg d’un període molt llarg de temps. Per definir-lo s’utilitzenparàmetres de temperatura (mitjanes, màximes i mínimes) i de pluviositat (quantitat d’aigua caiguda).

8

Els climogrames

Un climograma és una representació gràfica de les temperatures mitjanes i les precipitacions totals de cada mes al llarg d’un any.

Observa que en el climograma de la dreta figuren, de color blau,els valors de la pluviositat en mm, i de color vermell, els valorsde la temperatura mitjana en ºC.

Quin és el mes més fred? I el més calorós?

Quina diferència de temperatures hi ha entre aquests dosmesos? Et sembla una diferència acusada o moderada?

Quin és el mes més plujós? I el més sec?

Calcula la pluviositat total al llarg de l’any. Per fer-ho,suma tots els valors de la pluviositat.

Calcula la temperatura mitjana anual.

Creus que hi ha alguna relació entre la temperatura i les precipitacions?

A FONS

12. Els núvols que originen les precipitacions de pluja i de neu s’anomenennimbostratus. De què depènque donin lloc a un tipus de precipitació o a un altre?

13. Si una depressió procedent de l’Atlàntic està produintprecipitacions a la Franja de Ponent, creus que uneshores més tard farà un tempsplujós a les Terres de l’Ebre i a l’Empordà?

ACTIVITATS

Mes G F M A M J J A S O N D

Pluviositat 180 160 150 100 105 50 25 30 70 125 175 170

Temperatura 10 10 11 12 14 17 19 19 17 15 11 10

200

180

160

140

120

100

80

60

40

20

0

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Precipitacionsen mm

G F M A M J J A S O N D

Temperaturaen °C

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 131

Page 132: Naturals 1ESO

132

L’impacte de les activitats humanes

Avui dia comencem a prendre consciència que les activitats humanesprodueixen un determinat efecte sobre l’atmosfera. Ens preocupa lacontaminació, sentim parlar de l’augment excessiu de l’efecte d’hiver-nacle, del forat de la capa d’ozó...

Algunes substàncies contaminants de l’atmosfera

Hi ha diverses activitats humanes que generen un seguit de substànciescontaminants que s’emeten contínuament a l’atmosfera. Les principalssubstàncies contaminants són les següents:• El diòxid de carboni (CO2). Prové de l’ús dels combustibles fòs-

sils, com són el carbó i els derivats del petroli. Quan s’acumula al’atmosfera produeix un augment de l’efecte d’hivernacle. L’es-calfament progressiu de l’atmosfera genera el canvi climàtic.Les conseqüències d’aquests fenòmens són diverses: augment de ci-clons tropicals molt destructius, fusió del glaç dels casquets polars ipujada del nivell del mar, greus sequeres a molts llocs del planeta...

• Els òxids de sofre i de nitrogen. Provenen de la combustió del car-bó i de benzines de mala qualitat. Quan aquests òxids es combinenquímicament amb l’aigua dels núvols formen àcids, com l’àcid sulfú-ric i l’àcid nítric, que cauen amb la pluja i la neu. Aquest fenomen esconeix amb el nom de pluja àcida.Les conseqüències de la pluja àcida són la mort dels vegetals i delsanimals herbívors i el deteriorament d’edificis i monuments.

• Els gasos CFC. Són gasos fabricats industrialment que s’utilitzen enaerosols, aparells d’aire condicionat, etc. Provoquen la reducció dela capa d’ozó, ja que fan que aquest filtre de la radiació ultravioladadel Sol sigui menys efectiu.Les conseqüències de la reducció de la capa d’ozó són cremades a lapell i malalties greus, com el càncer de pell. Per això cal posar-se cre-mes i ulleres protectores quan s’està molta estona exposat al sol.

• El sutge. Són partícules sòlides molt petites que es produeixen quanes cremen el carbó i altres combustibles. Es mantenen en l’aire i fanque es torni d’un color grisós i menys transparent.Les conseqüències són un augment de la brutícia a les ciutats i el de-teriorament dels edificis i els monuments. A més, si s’inhala de ma-nera continuada pot produir malalties pulmonars diverses.

La nostra salut

L’aire que respirem és fonamental per a la nostra salut. Alguns conta-minants són tòxics en concentracions elevades i la inhalació constantde sutge provoca la irritació del coll i dels bronquis.

Per aquestes raons és molt important fer exercici físic a l’aire lliure enllocs on l’atmosfera estigui neta. D’aquesta manera, el nostre aparellrespiratori es manté saludable i la sang rep la quantitat d’oxigen quenecessita.

9

Fotografia de l’huracà Emily obtinguda per satèl·lit. El canvi climàtic incrementa la quantitat i la violència dels ciclonstropicals.

14. Escriu un text breu que expliquila relació que hi ha entre l’ús de combustibles fòssils,l’efecte d’hivernacle i el canviclimàtic.

15. A les ciutats, els objectesacumulen sovint una pols de color negre quan no esnetegen. Què és i d’ón provéaquesta pols? Creus que també la trobaríem en una casa de pagès situada en un llocsense contaminació? Raona les respostes.

ACTIVITATS

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 132

Page 133: Naturals 1ESO

133

La correcció de l’impacte sobre l’atmosfera

Les conseqüències de la contaminació atmosfèrica són clarament nega-tives, però és possible corregir-les?

La resposta és afirmativa sempre que prenem consciència del problemai que adoptem les mesures apropiades per solucionar-lo.

Les mesures governamentals

Per disminuir la contaminació de l’atmosfera, els governs poden pren-dre diverses mesures, com ara les següents: • Adopció de protocols internacionals per evitar la contaminació.

El 1997 es va signar el protocol de Kyoto, un acord per reduir l’e-missió de diòxid de carboni a l’atmosfera amb l’objectiu de frenar elcanvi climàtic. Aquesta mesura requeria desenvolupar formes d’e-nergia no contaminants, com l’energia eòlica i l’energia solar.

• Promulgació de lleis que prohibeixin la fabricació i l’ús de gasosCFC, i que obliguin les indústries a instal·lar filtres a les xemeneiesperquè no emetin sutge ni gasos contaminants, com els òxids de sofre.

• Promoció de campanyes per conscienciar la població de la im-portància d’estalviar combustibles.

• Foment del reciclatge de matèries com el vidre, els plàstics i el paper,ja que el procés de fabricació d’aquests materials és més contaminantque el de reciclatge.

Les mesures individuals

Tan importants com les actuacions dels governs són les que podem fercadascú de nosaltres de manera individual:

• Estalviar energia. Algunes mesures per estalviar-la són les següents:– Utilitzar amb prudència l’aigua calenta. No s’ha de malbaratar.– No abusar de la calefacció. S’ha d’apagar quan la casa estigui calenta.– Estalviar electricitat. S’han d’apagar els llums i els aparells elèc-

trics quan no es fan servir.– Desplaçar-se amb transport públic o amb bicicleta sempre que

sigui possible, en comptes de fer-ho amb cotxe.• No utilitzar aerosols amb gasos CFC. És millor utilitzar vaporitza-

dors que no contenen gas a pressió.• Facilitar el reciclatge del paper, el plàstic i el vidre dipositant-los

als contenidors adequats.

10

Els aerogeneradors i les plaques i els fornssolars utilitzen l’energia eòlica i l’energiasolar, respectivament, per produir electricitat sense contaminar l’atmosfera.

16. A Catalunya ja fa anys que es promou el reciclatge rutinari del vidre, el plàstic, el paper i les piles. Com es duu a terme la recollida d’aquests materials?

17. Explica per què es considera que un aerogenerador produeixenergia de manera ecològica.

ACTIVITATS

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 133

Page 134: Naturals 1ESO

134

Observació del cel

La llum que arriba del Sol, quan interactua amb l’atmosfera terrestre,proporciona al cel una gran varietat de colors. Si la Terra no tinguésatmosfera, el cel seria completament negre, fins i tot a ple dia, i els estels es veurien com a punts fixos de llum, sense el parpelleigtan característic que tenen.

La llum blanca està composta, en realitat, per diversos tipus diferentsde llum que nosaltres percebem de set colors: el vermell, el taronja, el groc, el verd, el blau, l’indi i el violeta.

El cel diürn El cel nocturn

A FONS

A l’alba predomina la llum vermella i taronja.Si hi ha núvols, es veuenil·luminats des de sota pel sol rasant.

El cel és blau, perquè la llum es dispersa enl’atmosfera i la tenyeixd’aquest color.

L’arc de Sant Martíes forma quan el Sol no està tapat pels núvols i hi ha gotes d’aigua quedescomponen la llumblanca.

Si hi ha contaminació, el cel es torna de colorgrisenc, perquè el sutgeabsorbeix la llum.

Els núvols estan formatsper petites gotes d’aiguaque reflecteixen la llum,per això es veuen de colorblanc intens per la partil·luminada.

Dia molt ennuvolat.Els núvols reflecteixen capamunt gairebé tota la llumdel Sol i enfosqueixen el cel, que pren un color gris plom.

Al capvespre predominende nou la llum vermella i la taronja. Si hi hanúvols, es veuenil·luminats per sota.

Al capvespre, si hi hanúvols molt alts formatsper cristalls de glaç,reflecteixen vivament els últims raigs del Sol.

Per la nit, si hi ha núvolsbaixos o contaminaciósobre un nucli urbà, el cel es veu ataronjat per les llums urbanes.

Si hi ha núvols molt alts,la Lluna pot presentar un halo al seu voltant,semblant a un arc de Sant Martí.

Els llampecs il·luminenintensament el cel nocturndurant les tempestes.

El cel és negre quan no està ennuvolat, o si hi ha núvols però no hi ha cap nucli urbà a la vora que els il·lumina.

El cel lunar és negre per l’absència d’atmosfera.

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 134

Page 135: Naturals 1ESO

Ciència a l’abastPresa de dades. Els instruments científics

La presa de dades utilitzant instruments científics és una part fonamental de qualsevol investigació. Entre altres coses, ens permet fer el següent:

• Comprovar si una hipòtesi és falsa o si és una explicació acceptable de la realitat.

• Trobar relacions entre dos fets.• Observar com evoluciona un procés en el temps.

A continuació prendrem dades en una investigació meteorològica. Per fer-ho, seguirem els passos següents:

1. Instal·lem la nostra estació meteorològica.

• Ens cal un termòmetre, tot i que en podemutilitzar més d’un. Hem de situar el termòmetre a l’exterior, protegit del sol i de la pluja, i lluny de les fonts de calor.

• I un penell, que construirem nosaltresmateixos, com el que mostra el dibuixsuperior. El farem amb filferro, una ampolla gran de plàstic tallada i un suport amb els punts cardinals per saber d’on ve el vent.

2. Prenem les dades. Hem d’anotar diàriamentcinc dades: la temperatura a primera i a última hora del matí, la direcció del vent i la intensitat (en calma, fluix, moderat o fort), i la nuvolositat (cel clar, poc ennuvolat, ennuvolat, molt ennuvolat, tapat o plujós).

3. Elaborem una taula. Anotem aquests valors, durant un mes com a mínim, en una taula, de la qual podrem obtenir unes quantes conclusions.

4. Estudiem les dades. Observa la taula de la dreta, obtinguda durant la primera meitat del mes de novembre, i compara’n les dades per poder-la interpretar.

18. Hi ha alguna relació entre les temperatures i la direcció del vent? Quin vent és el que està associat a les temperatures més baixes?

19. Quin és l’estat del cel quan les temperatures són més baixes?

20. Quina direcció del vent està associada amb l’arribada de la pluja a Catalunya? Com són les temperatures quan plou? Són les més baixes?

ACTIVITATS

135

DiaTemp.9.00 h(°C)

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

18

17

18

16

17

16

15

13

10

9

8

2

3

6

10

Temp.14.00 h

(°C)

25

26

28

20

19

19

16

18

15

13

16

14

13

15

15

Direcciódel vent

Oest

Oest

Sud-oest

Sud

Sud

Sud

Nord-oest

Nord-oest

Nord

Nord

Nord

Nord-oest

Oest

Intensitat

Fluix

Fluix

En calma

En calma

Moderat

Moderat

Moderat

Fluix

Fluix

Moderat

Fluix

Moderat

Fort

Fluix

Fluix

Cel

Ennuvolat

Clar

Poc ennuvolat

Poc ennuvolat

Molt ennuvolat

Plujós

Plujós

Tapat

Poc ennuvolat

Poc ennuvolat

Clar

Clar

Clar

Poc ennuvolat

Molt ennuvolat

O

S E

N

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 135

Page 136: Naturals 1ESO

136

21. ●● Quan es puja al cim de l’Everest, cal portarbombones d’oxigen. Per què?

22. ●● Hi ha altres planetes del sistema solar que tinguin atmosfera? Quins? Es pot dir que tinguin aire? Raona la resposta.

23. ● Escriu el nom dels cinc gasos principals que componen l’aire. Indica la proporció de cada un, el seu origen i si intervé en algun procés important.

24. ●● L’ozó és un gas poc abundant però fonamental. Explica per escrit la importància que té aquest gas i indica on resulta beneficiós i on és perjudicial.

25. ●● Fes el dibuix d’un hivernacle. Explica el procés per mitjà del qual es pot acumular aire calent a l’interior dels hivernacles i defineix l’efecte d’hivernacle natural de la Terra.

26. ●●● Tenint en compte que l’aire calent s’expandeix i que l’aire fred es contreu, explica per què sobre els pols la tropopausa se situa a uns 9.000 metres d’altitud, mentre que sobrel’equador arriba a situar-se a més de 15.000 metresd’altitud.

27. ●● L’Estació Espacial Internacional (ISS) orbita la Terra a una altitud d’uns 600 km. Creus que els astronautes noten a bord algun efecte causat per la fricció amb l’aire? Explica la resposta.

28. ●●● La troposfera té un gruix mitjà d’uns 10 km, que és aproximadament la cinquantena part del gruix total de l’atmosfera; de tota manera, conté gairebé tot l’aire. Per què no està repartit l’aire d’una manera uniforme per tot el gruix de l’atmosfera?

29. ● Observa aquest aparell amb la seva pantalla dedades i indica quins dos instruments meteorològicsconté i la informació que aporta cadascun.

Activitats30. ●●● Copia la taula següent i completa-la per explicar

les diferències que hi ha entre l’atmosfera primitiva i l’atmosfera actual.

31. ●● Fixa’t en aquest mapa.

a) On hi ha més possibilitats que hi hagi núvols i precipitacions: a la península Ibèrica o a les illesBritàniques? Quin temps farà a la Península?

b) En quin dels dos llocs és més alta la pressióatmosfèrica?

c) Cap a on és més probable que es desplaci la depressió, cap al centre d’Europa o cap a la península Ibèrica?

d) Copia el mapa i representa amb fletxes la direcció dels vents.

32. ●● Observa la taula de dades, que conté els valors de la pressió atmosfèrica al llarg de diverses hores.

a) La pressió atmosfèrica augmenta o disminueix a mesura que passen les hores?

b) Indica que arriba una depressió o un anticicló?

c) La tendència serà que hi hagi més nuvolositat o menys?

Gas

Concentració (%)Explicació

de la diferènciaAtmosferaprimitiva

Atmosferaactual

Vapor d’aigua

CO2

O2

Ozó

Argó

N2

15

80-90

0

0

1

0

Molt poc

0,03

21

0,05

1

78

Hora

Pressióatmosfèrica

12.00

1.020 hPa

14.00

1.016 hPa

16.00

1.010 hPa

18.00

1.007 hPa

D

A

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 136

Page 137: Naturals 1ESO

137

33. ● Indica quina d’aquestes imatges és un mapameteorològic i quina és un mapa significatiu.

Raona si les dues imatges mostren la mateixa situaciómeteorològica.

34. ● Als deserts, durant la nit la temperatura sol serinferior a zero graus, però no s’hi forma gebre ni rosada. Pots explicar per què?

35. ● D’aquestes set afirmacions, només tres són correctes. Esbrina quines són, escriu-les en el mateix ordre en què estan aquí i obtindràs una explicació de la formació dels núvols.

a) L’aire calent pot contenir més humitat que l’airefred.

b) L’aire fred pot contenir més humitat que l’airecalent.

c) Quan l’aire es refreda, la humitat que conté es condensa i forma gotes petites.

d) Quan l’aire s’escalfa, es forma la rosada sobre els objectes.

e) Quan l’aigua dels núvols es congela, es forma el gebre.

f) Les gotes microscòpiques suspeses en l’aire formen els núvols.

g) Els núvols estan formats per vapor d’aigua.

El mal d’altura i l’entrenament físic en altitud

La composició de l’aire és la mateixa tant al nivell delmar com al cim de la muntanya més alta. Una alenadad’aire conté, aproximadament, quatre parts de nitrogen i una d’oxigen. La diferència és que al nivell del mar l’aire és més dens, i això fa que la quantitat total d’aireque entra als pulmons sigui més gran i, per tant, que la respiració sigui més eficaç.

Les persones que viuen a una gran altitud estanhabituades a respirar aire menys dens. La sangd’aquestes persones conté més glòbuls vermells, quesón les cèl·lules sanguínies que transporten l’oxigen.

Alguns esportistes s’entrenen a grans altituds durantdiverses setmanes. Amb això aconsegueixen augmentarla quantitat de glòbuls vermells de la sang i l’oxigenaciódels músculs. Quan tornen al nivell del mar, tenen una capacitat d’oxigenació més gran i el seu rendimentesportiu augmenta durant uns quants dies, fins que la concentració de glòbuls vermells torna a la normalitat.

36. ●● Explica per què en un lloc a una gran altituduna persona pot sentir marejos, debilitat i fatiga.

37. ●● És cert que l’aire conté menys oxigen a una gran altitud que a nivell del mar? Raona la resposta.

38. ●●● Observa els dos dibuixos, que representenmostres d’aire (A i B) i mostres de sang (1 i 2).

a) Indica quina mostra d’aire s’ha pres al nivell del mar i quina s’ha pres a una gran altitud.

b) Indica quina de les mostres de sang correspon a un esportista que s’ha entrenat a nivell del mari quina correspon a un esportista que s’haentrenat a una determinada altitud.

c) Raona quin esportista obtindria més rendimenten la respiració, l’esportista 1 competint al lloc on l’aire és el de la mostra A o l’esportista 2 en una competició al lloc on la mostra d’aire és la B.

39. ●● Un esportista ha de competir a Munic (518 md’altitud). On diries que li interessa entrenar: a Munic, a Barcelona o a Ciutat de Mèxic, situada a 2.250 m d’altitud?

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

D

A B

A

Molècula de O2 Glòbul vermell

B 1 2

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 137

Page 138: Naturals 1ESO

1 0

24

1 0

16

B

A

1 024

1 0

16

1 016

1 024

1 0

00

1 0

08

1 008

Composiciói estructura

L’atmosfera està composta per aire, que és una mescla de gasos:

• El 78 % de nitrogen, el 21 % d’oxigen i l’1 % d’altres gasos.

• Conté quantitats variables de vapor d’aigua.

Està estructurada en les capes següents:

• Ionosfera: és la capa més externa, i arriba fins als 500 km d’altitud.

• Mesosfera: va des dels 40 fins als 80 km d’altitud.

• Estratosfera: va des dels 10 fins als 40 km d’altitud. Conté l’ozonosfera.

• Troposfera: va des del sòl fins als 10 km d’altitud.

OrigenEls gasos expulsats pels volcans van originar una atmosfera primitiva que va experimentar diversoscanvis: l’aigua va formar la hidrosfera, el CO2 es va utilitzar en la fotosíntesi i va formar roques calcàries, i la fotosíntesi va fer augmentar la quantitat d’oxigen.

Dinàmica

El clima

És l’objecte d’estudi de la meteorologia, que pren dades sobre:

• Temperatura • Pressió • Humitat

• Precipitacions • Vents

Amb aquestes dades es fan prediccions meteorològiques, que es representen per mitjà de:

• Mapes meteorològics • Mapes significatius

L’aire es desplaça des de les zones de més pressió atmosfèrica(anticiclons) cap a les de menys pressió atmosfèrica (depressions).

Quan l’aire es refreda, la humitat que conté es pot condensar o congelar, i formar núvols, rosada, gebre o precipitacions.

• Són els valors mitjans de temperatura i pluviositat al llarg d’un any.

• Es representen per mitjà de climogrames.

L’impactehumà

Les activitats humanes aboquen substàncies a l’atmosfera que provoquen diversos impactes:

• CO2, que produeix l’augment de l’efecte d’hivernacle, fenomen causant del canvi climàtic.

• Gasos CFC, que destrueixen l’ozó de l’estratosfera.

• Òxids de sofre i de nitrogen, que causen la pluja àcida.

• Sutge, que embruta l’aire i perjudica la salut dels éssers vius.

Resum

40. Fes un dibuix esquemàtic de l’atmosfera i representa les diferents capes en què està estructurada: la posició de l’ozonosfera, els límits entre les capes, l’altitud a la qual es troba cadascun dels límits i un resum de les característiques principals de cada capa.

41. Fes un resum en forma de taula amb tres columnes; en la primera columna hi ha d’haver el tipus de contaminant (CO2, òxids de sofre i de nitrogen, gasos CFC i sutge); en la segona columna, l’origen d’aquests contaminants, i en la tercera columna, les conseqüències de cada tipus de contaminació. Pots ampliar la informació amb les diverses maneres de combatre la contaminació.

ACTIVITATS

138

L’A

TM

OS

FE

RA

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 138

Page 139: Naturals 1ESO

139

Viatge d’un naturalistaal voltant del món

EL RACÓ DE LA LECTURA

De tant en tant queia algun xà-fec fort, però els vents secs del sudassecaven ràpidament el terra ies podia després passejar a gust.Un matí va ploure sis hores se-guides i va caure una polzada isis dècimes d’aigua [40,6 mm,que equivalen a 40,6 l/m2]. Quanaquesta tempesta va passar persobre dels boscos que envolten elCorcovado, les gotes d’aigua que

queien sobre aquella multitud in-nombrable de fulles produïen unsoroll molt singular; es podia sen-tir des d’un quart de milla dedistància i s’assemblava al sorollque fa un torrent impetuós.

CHARLES DARWIN, Viatge d’un naturalista

al voltant del món. Diputació de Barcelona

(text adaptat)

El bosc és abundant d’objectesmagnífics, entre els quals no pucdeixar d’admirar les falgueres ar-borescents, poc altes, però d’unfullatge tan verd, tan graciós i tanelegant que encanta. A la tardava ploure a torrents i vaig tenirfred, si bé el termòmetre marca-va 65 graus Fahrenheit (18,3 °C).Quan la pluja va parar, vaig as-sistir a un espectacle curiós: l’e-norme evaporació que es va pro-duir en tota l’extensió del bosc.Aleshores, un vapor blanc, espès,va embolicar els turons fins a l’al-tura de prop de 100 peus [333metres]; aquests vapors s’alcen,com columnes de fum, sobre lesparts del bosc més espesses, i prin-cipalment sobre les valls. He pogut observar moltes vegadesaquest fenomen, degut, jo crec, ala immensa superfície de fullat-ge, escalfat anteriorment pelsraigs del sol. […]Jo m’ocupava molt sovint d’estu-diar els núvols que, arribant dela part del mar, venien, com sidiguéssim, a prendre posició a la part més elevada del Corco-vado. Com quasi totes les mun-tanyes, quan són cobertes en partpels núvols, el Corcovado sem-bla que té una altura molt mésalta que la que realment té, que

són 2.300 peus (690 metres).Mister Daniell, en els seus expe-riments meteorològics, ha fet ob-servar que un núvol, algunes ve-gades, sembla que està fix al cimd’una muntanya mentre el ventcontinua bufant fort. El mateixfenomen es presenta aquí, sotaun aspecte una mica diferent. Enefecte, es veu el núvol doblegar-se i passar ràpidament per sobreel cim, sense que la part fixadaal costat de la muntanya donisenyals ni d’augmentar ni de dis-minuir. El sol es ponia i una suaubrisa del sud, que xocava contrael costat meridional de la roca,pujava enlaire per anar a con-fondre’s amb el corrent d’aire fredsuperior; immediatament els va-pors es condensaven; però aixíque els núvols més lleugers ha-vien passat per sobre del cim i estrobaven subjectes a la influèn-cia de l’atmosfera més calenta dela falda septentrional, es disso-lien de seguida.Durant els mesos de maig i dejuny, principi de l’hivern enaquest país, el clima és deliciós.La temperatura mitjana, deduï-da d’observacions fetes a les noudel matí i a les nou de la nit, noés més que de 72 graus Fahren-heit (22,2 °C).

42. En el text es diu que Darwin té fred a la tarda.Consideres que es troba en una zona freda? Per què?

43. Al final del primer paràgraf del text es diu:«He pogut observar moltes vegades aquestfenomen...». A quin fenomen es refereix?

44. Imagina’t que vols viatjar a les terres que descriuDarwin i et diuen que allà, en aquests moments,és hivern. Quin tipus de roba t’enduries? Per què?

45. Com és possible que després dels xàfecs forts el terra s’assequés ràpidament?

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

Llibres:Lluna i la plujaLLUCIÀ VALLÈS. Edicions BromeraTot comença el dia que, misteriosament, desapareix la pluja.

El vent i les estrellesREINHARD BURGER. Edicions de La MagranaL’Abebe, un noi que és pastor a Dongollo (Etiòpia), té un greu problema: fa molt temps que no plou.

Tu, jo i el medi ambient: respostes a les preguntesbàsiquesTOMÀS MOLINA. TV3 i Editorial PòrticSostenibilitat, medi ambient i canvi climàtic.

En la pantalla:El clima. Documentals de la BBC.L’atmosfera de la Terra. DEIDRA ANNE BAKER. Canvisatmosfèrics, escalfament del planeta, capa d’ozó...

En la xarxa:www.meteocat.comPàgina del Servei Metereològic de la Generalitat de Catalunya. Conté l’Atles Climàtic digital de Catalunya. www.infomet.fcr.esServidor d’informació metereològica del Departament de Meteorologia de la Universitat de Barcelona.

NO T’HO PERDIS

831121 _ 0122-0139.qxd 4/12/06 19:19 Página 139

Page 140: Naturals 1ESO

9 La hidrosfera terrestre

En aquesta unitat…

• Coneixeràs la distribució de l’aigua que formala hidrosfera.

• Aprendràs quines són les propietats de l’aigua, i la importància que té en molts processos.

• Estudiaràs les característiques de l’aigua dels oceans i de les aigües continentals.

• Comprendràs els processos que formen el cicle de l’aigua.

• Trobaràs informació sobre els processos de depuració i potabilització de l’aigua.

• Aprendràs els usos que es fan de l’aigua.

• Coneixeràs quins impactes experimenta la hidrosfera i les mesures que permeten evitar-los.

• Aprendràs les possibles variables que afecten un experiment i com es controlen.

PLA DE TREBALL

Cascades del Nil Blau (Etiòpia).

831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 140

Page 141: Naturals 1ESO

Investigacions recents han demostrat que el Nil, amb6.695 km, és el segon riu més llarg del món. Va serel bressol de la civilització egípcia, una de les mésimportants de la història.

Aquest riu prové de la confluència, al Sudan (Àfricaoriental), del Nil Blanc, que ve d’Uganda, i el Nil Blauprovinent d’Etiòpia.

El 1856, els exploradors Richard Burton i John Spe-ke van iniciar una expedició a la recerca del naixe-ment del Nil Blanc, conegut com «les fonts del Nil».Després de dos anys d’un viatge accidentat, van arri-bar a un llac enorme que van anomenar Tanganyi-ka, però aquest no era l’origen del Nil; Speke va con-tinuar el viatge sol i va arribar a un llac encara mésgran que va anomenar llac Victòria. Es va pensar queaquell era l’origen del Nil, i així ho va comunicar.

Realment, el Nil no neix allà, sinó en unes munta-nyes de la vora, les muntanyes de la Lluna, avui diaconegudes amb el nom de muntanyes Ruwenzori.

Curiosament, 1.700 anys abans de Speke, Ptolemeuhavia indicat que aquestes muntanyes eren el llocmés probable del naixement del Nil.

1. Què és el cicle de l’aigua?

2. Per què és important reduir el consum d’aigua?

3. Coneixes algunes mesures senzilles quepodem adoptar per estalviar aigua?

4. Per què diem que l’aigua dels rius és aiguadolça?

a) Perquè conté sucre en dissolució.

b) Perquè no té sals en dissolució.

c) Perquè la quantitat de sals que porta en dissolució és molt petita.

d) Perquè sol estar contaminada i no éspotable.

RECORDA I RESPON

Busca la respostaQuina propietat física de l’aigua li permetpujar pels vasos conductors dels vegetalsdes del sòl fins a molts metres d’altura?

Richard Burton. John Speke.

831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 141

Page 142: Naturals 1ESO

L’aigua de la Terra

L’aigua és per a tots nosaltres una substància necessària i quotidiana:obrim una aixeta i n’obtenim en abundància, la veiem circular formantels rius i rierols; fins i tot la immensitat del mar ens resulta coneguda.

La distribució de l’aigua

A la superfície terrestre hi ha enormes quantitats d’aigua, i gairebé totaés aigua salada.

L’aigua dolça està repartida de la manera següent:• El 79 % es troba en forma de glaç i de neu a les glaceres i als pols.• El 20 % són aigües subterrànies, que amaren el terreny.• L’1 % restant es troba als llacs, al sòl, a l’atmosfera, als rius i en l’or-

ganisme dels éssers vius.

L’origen de la hidrosfera terrestre

Fa 4.500 milions d’anys a la Terra hi havia una activitat volcànica moltintensa. D’altra banda, el nostre planeta estava sotmès a un bombardeigcontinu d’asteroides i de cometes. Aquests fenòmens van enriquir l’at-mosfera amb diòxid de carboni i vapor d’aigua.

En l’actualitat els volcans del planeta encara expulsen aquests dos gasos al’atmosfera.

A mesura que la Terra es va anar refredant, el vapor d’aigua es va anarcondensant i va precipitar en forma de pluja. L’aigua de la pluja es vaanar acumulant a la superfície i va donar origen a la hidrosfera.

La fotosíntesi va eliminar una gran part del diòxid de carboni; el quequeda produeix l’efecte d’hivernacle natural. Això, juntament amb ladistància que ens separa del Sol, fa que la temperatura mitjana del nostreplaneta sigui de 15 °C, característica que permet que hi hagi aigua enels tres estats:• Aigua sòlida, en forma de glaç i de neu.• Aigua líquida, als mars, als rius i als llacs. També forma els núvols i

és un constituent dels éssers vius.• Aigua en estat gasós, que es troba a l’atmosfera, on constitueix la

humitat de l’aire.

L’aigua de la Terra es distribueix de la manera següent: el 97 % és aigua salada i el 3 % és aigua dolça.

1

142

Distribució de l’aigua a la Terra

1. Imagina’t que tens un rectangle amb 100.000 quadrats petits. Si aquests quadrats representen tota l’aigua de la hidrosfera, esbrina quants corresponen a l’aigua continguda en els éssers vius.

2. Quina relació hi ha entre l’activitat volcànica i la hidrosfera?

ACTIVITATS

Total d’aiguaal planeta

Total d’aigua dolça

Total d’aigua dolçasuperficial

Aigua marina, 97 %

Aigua dolça, 3 %

Glaç, 79 %

Aigüessubterrànies, 20 %

Aigua dolçasuperficial, 1 %

Als llacs, 50 %

Al sòl, 38 %

A l’atmosfera, 10 %

Als rius, 1 %

En els éssers vius, 1 %

831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 142

Page 143: Naturals 1ESO

143

L’aigua en els altres planetes rocosos

El procés que es va produir a la Terra també va tenir lloc en els altresplanetes rocosos, però el resultat va ser diferent en cadascun.• Mercuri és un planeta petit. L’escassa gravetat que té no pot retenir

els gasos; això fa que no hi hagi ni atmosfera ni aigua a la superfície.• Venus sí que manté la seva atmosfera d’origen volcànic, però amb

una gran quantitat de diòxid de carboni. Això produeix un efected’hivernacle tan intens que la temperatura a la superfície és de gaire-bé 500 °C, raó per la qual no té aigua líquida. El vapor d’aigua, quanes combina amb els gasos de sofre d’origen volcànic, forma núvolsmolt densos d’àcid sulfúric.

• Mart és petit, amb una gravetat de menys de la meitat que la terres-tre i a poc a poc ha anat perdent l’atmosfera, que actualment és molttènue. Té rastres que podrien haver estat causats per la presènciad’aigua líquida superficial en el passat, però avui dia la que queda estroba en forma de glaç als pols i al subsòl.

Les propietats de l’aigua

Les propietats extraordinàries de l’aigua fan que intervingui en moltsprocessos que tenen lloc a la superfície terrestre i que sigui fonamentalper als éssers vius.

3. Com afecta la hidrosfera el fet que hi hagi diòxid de carboni a l’atmosfera? Ha passat el mateix en els altres planetes rocosos?

4. Busca en els conceptes clau el significat dels termes següents:dissolvent, evaporació, dilatació i adherència.

5. Explica què passaria si l’aigua no fos una substància tan adherent.

ACTIVITATS

Propietat Processos a la superfície terrestre Processos relacionats amb els éssers vius

És un dissolvent molt eficaç

Dissol minerals de l’escorça terrestre. Arrossega les sals dissoltes fins al mar. Quan s’evapora, fa que les sals dissoltes es dipositin.

Serveix com a mitjà de transport a l’interior dels organismes. És el principal component dels fluids orgànics: la sang,la limfa, la saliva, els sucs digestius...

Absorbeix una granquantitat de calor

Atenua el clima. Els oceans i els mars absorbeixen calor a l’estiu i desprenen calor a l’hivern. Refrigera la superfície terrestre en evaporar-se l’aigua quedesprés formarà els núvols.

Atenua els canvis de temperatura a l’interior dels organismes. És un refrigerant molt eficaç en evaporar-se quan els éssers vius transpiren.

Té una dilatació anòmala

Totes les substàncies es contrauen quan passen de l’estat líquid a l’estat sòlid; en canvi, l’aigua es dilataquan es congela. Això fa que, quan l’aigua es congela a les clivelles de les roques, les roques es trenquin.

Als llacs, als rius i als mars, el glaç sura, de manera que crea una capa superficial glaçada sota la qual hi ha aigua líquida on poden continuar vivint els organismes aquàtics.

És una substànciaadherent

L’aigua s’adhereix molt eficaçment a la majoria de les superfícies, és a dir, les mulla. Això fa que amariles roques i que el sòl, especialment quan és argilós,retingui l’aigua.

L’aigua puja per l’interior dels vasos conductors dels vegetals, i d’aquesta manera fa possible el transport de substàncies per l’interior de les plantes.

Algunes estructures a la superfície de Mart mostren indicis de l’existència d’aigua en el passat.

831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 143

Page 144: Naturals 1ESO

6. Quants quilograms de sulfats hi ha dissolts en 1.000 litresd’aigua de mar?

7. Explica quins gasos aporta al’aigua l’activitat dels éssers viusi per mitjà de quins processos.

8. En quina part de l’oceà hi hamés oxigen dissolt, a prop de la superfície o a les zonesprofundes on no hi arriba la llum? Explica el perquè.

ACTIVITATS

2 L’aigua dels oceans

El mar és per a tots nosaltres una font de diversió i d’activitats esporti-ves. D’altra banda, ens ofereix paisatges d’una gran bellesa i ens pro-porciona recursos molt valuosos, tant pel que fa a l’alimentació com ala indústria.

Característiques de l’aigua dels oceans

L’aigua dels oceans té algunes característiques especials:• És aigua salada. Cada litre conté poc més de trenta-cinc grams de

sals dissoltes.• Conté gasos dissolts, com ara nitrogen, oxigen, diòxid de carboni,

etc., que es dissolen a l’aigua per mitjà de dos processos:– Per l’onatge, que tendeix a mesclar l’aire amb l’aigua.– Per l’activitat dels éssers vius aquàtics. Els organismes fotosintè-

tics produeixen oxigen, i la respiració de tots els éssers vius pro-dueix diòxid de carboni.

• Té una temperatura variable segons la profunditat. A la superfície,el Sol escalfa l’aigua, que es troba a una temperatura més alta que l’ai-gua que hi ha a més fondària. A les zones més profundes, on no arri-ba la llum del Sol, l’aigua es troba entre 4 i �2 °C.

Els moviments de l’aigua dels oceans

• Les onades. Són ones que es produeixen a la superfície de l’aigua acausa de l’acció del vent. Produeixen diversos efectes:– Agiten eficaçment els 50 metres més superficials de l’aigua, i per

això en aquesta zona hi ha molt oxigen dissolt.– Erosionen els penya-segats i formen les platges.– Transporten la sorra i el llot per la costa i mar endins.

• Els corrents marins. Són moviments de masses d’aigua que es des-placen dins els oceans com si fossin autèntics rius oceànics. Són pro-duïts per tres factors diferents:– Vents dominants. En algunes zones els vents van gairebé sempre

en una mateixa direcció i produeixen corrents superficials.– Diferències de temperatura. L’aigua freda propera als pols té

tendència a enfonsar-se, mentre que l’aigua més càlida de les zo-nes equatorials es desplaça per la superfície cap als pols.

– Diferències de salinitat. En alguns llocs es produeix una evapo-ració intensa que fa que augmenti la salinitat de l’aigua. Aquestaaigua és més densa i tendeix a enfonsar-se, i això provoca corrents.

• Les marees. Són pujades i baixades periòdiques de l’aigua del mar,produïdes per l’atracció gravitatòria de la Lluna, i també per la delSol, tot i que en menys intensitat.

L’aigua dels oceans presenta tres tipus de moviments: les onades,els corrents i les marees.

144

Clorurs, 87 %

Altres, 2 % Sulfats, 11 %

Proporció de sals a l’aigua marina

831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 144

Page 145: Naturals 1ESO

145

L’aigua dels continents

Gairebé tota l’aigua que utilitzem habitualment es troba als continents.L’aigua continental té un contingut en sals molt més baix que l’aiguamarina, i per això l’anomenem aigua dolça.

• Els llacs. Són acumulacions d’aigua que ocupen depressions del ter-reny. N’hi ha que són molt grans i profunds, com per exemple el llacVictòria, que és a prop del naixement del Nil.

• Els rius. Són cursos d’aigua permanent. A l’Estat espanyol, el riumés cabalós és l’Ebre, i el més llarg, el Tajo. El més cabalós del mónés l’Amazones, que també és el més llarg amb 7.020 quilòmetres derecorregut.

• Els torrents i les rieres. Són cursos d’aigua que es mantenen secsuna bona part de l’any. A les zones més àrides hi ha rambles, que esmantenen seques durant uns quants anys. En moments de precipita-cions intenses, l’aigua circula per les rambles amb una gran violèn-cia, i això fa que siguin molt perilloses.

• Les aigües subterrànies. Són acumulacions d’aigua que amaren lesroques del subsòl. De vegades poden formar llacs o rius subterranisa les zones on les roques s’han dissolt i han format coves.

• Les zones pantanoses, les maresmes i els aiguamolls. Són llocson el sòl es manté entollat tot l’any. La profunditat de l’aigua enaquests llocs és molt variable. També poden ser d’aigua salada si estroben a prop de la costa.

• Les glaceres. Són acumulacions de glaç. Als pols formen els casquetspolars glacials, i a les muntanyes més altes, les glaceres alpines.

L’aigua dolça es pot trobar en llocs ben diversos: als llacs, rius,torrents i rieres, aigües subterrànies, pantans i glaceres.

3

Les aigües subterrànies tan sols formen llacsi rius a l’interior de coves i galeries.

Els aiguamolls tenen un gran valor ecològic perquè són l’hàbitatde moltes espècies, especialment d’ocells.

Quan les glaceres arriben al mar, es trenquen en fragments que es mantenen surant: els icebergs.

9. Què són les rambles? En quines condicions poden resultar perilloses?

ACTIVITATS

831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 145

Page 146: Naturals 1ESO

146

El cicle de l’aigua

Quan plou, de seguida veiem que l’aigua forma bassals i circula per lasuperfície en petits xaragalls. Quan després surt el sol i fa calor, l’aiguade la pluja no tarda a evaporar-se. Aquests processos constitueixen unapart del cicle que l’aigua duu a terme a la superfície terrestre.

Els processos que tenen lloc en el cicle de l’aigua són els següents:

• Evaporació. És el pas d’aigua líquida a gas (vapor d’aigua). L’aiguapassa de la hidrosfera a l’atmosfera.

• Condensació. És el pas de gas a aigua líquida, i forma la rosada i elsnúvols, que poden produir precipitacions.

• Escolament superficial. És el moviment de l’aigua per la superfícieterrestre, i forma els rierols, els torrents i els rius.

• Infiltració. És la penetració al subsòl de l’aigua de la superfície. Ésmés eficaç com més porós és el sòl.

4

10. En el cicle de l’aigua, l’aigua pot passar de l’atmosfera a la hidrosfera. També pot passar de la biosfera a l’atmosfera? Per mitjà de quin procés?

11. Explica el paper que té el Sol en el cicle de l’aigua.

ACTIVITATS

Emissió de vapord’aigua

Precipitació

Precipitació

Precipitació

Evaporació

Condensacióen forma de núvols

Escolamentsuperficial

Aigua subterrània

Evaporació

Transpiració

Evaporació

Infiltració

Moviment dels núvols

Roquesdel sòl

Aiguasubterrània

831121 _ 0140-0155.qxd 19/12/06 10:21 Página 146

Page 147: Naturals 1ESO

147

L’aigua que necessitem

L’aigua és la substància més abundant en els éssers vius. A més, les per-sones hem d’ingerir entre 1,5 i 2 litres d’aigua al dia per reposar la queperdem a través de la suor, l’orina i la respiració. Aquesta quantitat potser molt més elevada els dies calorosos o quan fem molt exercici físic.

Els usos de l’aigua

L’ús que es fa de l’aigua varia moltíssim d’un país a un altre, i tambéd’unes zones a unes altres.

A l’Estat espanyol, la major part de l’aigua s’utilitza per a l’agricultura.Sol ser aigua no potable, però tot i així és un recurs valuós i car.

Una altra part important es dedica a la indústria, en els processos de laqual també s’utilitza aigua no potable.

La resta de l’aigua que consumim es dedica a ús domèstic. Es tractad’aigua potable usada en l’alimentació, la neteja, etc.

Mesures d’estalvi d’aigua

Cadascú de nosaltres utilitzem diàriament al voltant de 160 litres d’ai-gua potable per beure, cuinar, rentar-nos, fregar els plats i el terra, ren-tar la roba i altres usos. Podem reduir fàcilment aquesta quantitat siadoptem uns quants hàbits adequats, com ara els següents:• Dutxar-nos en comptes de banyar-nos i tancar l’aixeta mentre ens

ensabonem.• Utilitzar el rentavaixella i la rentadora omplint-los bé abans de

posar-los en marxa.• Instal·lar dispositius d’estalvi a la cisterna del vàter.• Tancar l’aixeta mentre ens raspallem les dents.

5

12. Calcula quants quilograms d’aigua hi ha al teu cos.

13. Una manera senzilla de reduir el consum d’aigua és introduiruna ampolla plena d’aigua a la cisterna del vàter. Explica què s’aconsegueix amb aquesta mesura.

ACTIVITATS

Ésser viu Percentatge d’aigua

Alga

Enciam

Medusa

Fetus humà

Persona jove

98 %

93 %

97 %

94 %

65 %

Sistemes de reg

En molts llocs encara s’utilitza un sistema de reg per inundació, que consisteix a inundar el camp de conreu amb l’aigua que circula per una sèquia, establint torns entre els usuaris. És un sistema moltmalversador, ja que l’aigua que necessiten les plantes és tan sols una proporció petitíssima de la que s’aboca al camp.

El sistema de reg d’aspersió no és gaire millor, ja que a l’estius’evapora una quantitat d’aigua enorme, que no humiteja el sòl.

El sistema de reg gota a gota, també anomenat reg localitzat, és, sens dubte, el més avantatjós perquè consumeix poca aigua i cada planta rep la que necessita.

Als llocs que hi ha sistemes de reg d’aspersió es recomana que s’hi instal·li un programador perquè el reg es faci durant la nit.Quin avantatge diries que té aquesta mesura?

A FONS

831121 _ 0140-0155.qxd 19/12/06 10:21 Página 147

Page 148: Naturals 1ESO

148

L’aigua potable

L’aigua que surt de l’aixeta a casa nostra és aigua potable i, per tant, la po-dem beure sense cap risc per a la nostra salut. Aquesta aigua s’ha sotmèsa un procés de potabilització que la fa apta per al consum humà.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’aigua ha de com-plir els requisits següents per ser potable:• No ha de contenir substàncies nocives per a la salut; és a dir, no ha

de contenir contaminants biològics (microbis patògens), ni químics(orgànics o inorgànics), ni radioactius.

• Ha de tenir una proporció determinada de gasos i de sals inorgàni-ques dissoltes.

• Ha de ser incolora o translúcida, inodora i de gust agradable.

6

Les plantes dessalinitzadores permetenobtenir aigua potable a partir de l’aigua del mar.

14. De vegades l’aigua de l’aixeta té un gust lleuger de clor. De totamanera, durant el procés de potabilització l’aigua es declora amb òxid de sofre. En quina fase del procés s’hi torna a afegir clor i amb quina finalitat?

ACTIVITATS

2. Pretractament. Es mescla amb carbó activat, que reté les partícules, i amb ozó, que elimina

els bacteris i virus. S’hi afegeixen, a més,substàncies químiques que eliminen

altres productes dissolts.

5. Bombament i distribució. S’hi afegeix una altra

petita quantitat de clor, queen garanteix la puresa durant

la distribució, i es bombeja als llocs de consum.

Esquema d’una planta potabilitzadora

3. Decantaciói filtració. Es deixa

en repòs perquè els llots es dipositin, i es fa passar per

filtres de sorra molt fina.

4. Cloraciói decloració.

S’hi afegeix clor, que elimina tota mena

d’organismes. A continuació, se’n retira una gran part del clor

utilitzant un òxid de sofre, i ja és a punt per distribuir-la.

1. Captació i desbast. S’agafa l’aigua de les reserves naturals (rius, embassaments, aigüessubterrànies, etc.) i es fa passar per unes reixetes per treure’n les restes de vegetació i sorra.

831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 148

Page 149: Naturals 1ESO

149

La qualitat de l’aigua

Quan ens banyem a la platja, en un embassament o en un riu, cal quesempre siguem prudents, no solament per prevenir accidents, sinótambé per evitar banyar-nos en aigües que poden estar contaminades ique, per tant, poden perjudicar la nostra salut.

La contaminació de l’aigua

La contaminació de l’aigua dels continents i dels mars és un problemamolt greu que té causes diverses, entre les quals destaquen les següents:• Els abocaments de les indústries i de les aigües provinents de granges.• Les aigües residuals dels nuclis urbans.• Els abocaments de vaixells petroliers al mar.• L’ús de fertilitzants i plaguicides en els conreus, que es poden in-

filtrar en el sòl i contaminar els rius i les aigües subterrànies.

Per evitar la contaminació de l’aigua es duu a terme la depuració delsabocaments (industrials, agrícoles, ramaders, urbans, etc.) en plantesdepuradores, que eliminen les substàncies contaminants abans d’abo-car l’aigua als rius o al mar.

El que nosaltres podem fer

Tots podem contribuir a mantenir la hidrosfera neta. Ho podemaconseguir prenent mesures com ara les següents:• No llençar escombraries a la muntanya, als rius, als llacs, als embas-

saments ni a les platges. Les has de guardar en una bossa i llençar-lesen un contenidor.

• No llençar pel desguàs pintures, olis ni dissolvents, que dificultenmolt la depuració de les aigües residuals. T’has d’informar on pots di-positar aquests productes químics perillosos a la població on vius.

• No llençar les piles i bateries a les escombraries. Des d’un abocador,les substàncies contaminants poden anar a parar a un riu. Les has dedur als contenidors especials o deixar-les a les botigues que en venen.

7

La bandera blava europea indica que la qualitat de l’aigua, la neteja de la platja i la recollida de residus són correctes.

Molts animals marins moren ennuegats en ingerir bosses de plàstic o enganxats en plàstics en forma d’anella.

El procés d’una planta depuradora

1. Pretractament i decantació primària. S’eliminen de l’aigua els objectes sòlids de mida gran i l’aigua s’emmagatzema en tancs a l’aire lliure.

2. Tractament biològic. S’hi afegeixen bacteris que consumeixenla matèria orgànica. L’aigua es remena per mesclar-la bé amboxigen, fet que afavoreix l’acció d’aquest tipus de bacteris.

3. Decantació secundària. Se’n separen els llots produïts perl’acció bacteriana. Per acabar, l’aigua es filtra i es desinfectaabans d’abocar-la al riu o al mar.

A FONS

831121 _ 0140-0155.qxd 19/12/06 10:21 Página 149

Page 150: Naturals 1ESO

150

Quan la hidrosfera esdevé una amenaça

Les pluges de la tardor, els rius, el mar i la neu són, normalment, una font de beneficis i de diversió, alhora que els rius,el mar i les muntanyes són llocs de descans on gaudir de la natura. De vegades, però, tant l’aigua de les precipitacions,dels rius i del mar com la neu causen catàstrofes que provoquen pèrdues molt greus, tant humanes com materials.

A FONS

Allaus de neu. Es produeixen quan la neu dipositada en una muntanya es precipita pendent avall de forma violentaper diversos factors, com ara la quantitat i les característiquesde la neu, el pendent de la muntanya i la climatologia. La massa de neu que es desprèn pot assolir velocitats de fins a 200 km/h i s’enduu tot el que troba per on passa fins a arribar a la vall.

Inundacions. Es produeixen quan un riu augmenta de cabal i es desborda. Els conreus, les granges i les construccions que hi ha a les vores del riu resulten molt malmesos. El litoralmediterrani i la costa cantàbrica són propensos a aquestesinundacions en èpoques de pluges fortes, especialment als llocs propers a les desembocadures dels rius.

Pluges torrencials. La gota freda és una situació metereològicatípica del litoral mediterrani al final de l’estiu i a l’inici de la tardor. Es produeix quan l’aire a les capes baixes del’atmosfera és càlid i molt humit, i a la part alta de la troposferaentra una massa d’aire molt fred. Això provoca precipitacionsmolt intenses, que al seu torn produeixen inundacions.

Tsunamis. Són onades gegantines provocades per un terratrèmol produït al fons del mar. Tenen una capacitatdestructiva enorme sobre les poblacions costaneres, i són la causa de la pèrdua de moltes vides humanes. El mes de desembre del 2004, un tsunami va causar la mort de 300.000 persones al sud-est asiàtic. A l’Estat espanyol, el risc de tsunamis es localitza a les illes Canàries.

15. Quines condicions metereològiques són les que determinen la formació d’una gota freda? Quina part de l’Estat espanyol és especialment propensa a la formació de gotes fredes i en quina època de l’any?

16. El Japó és un país format per diverses illes en les quals el risc de terratrèmols és molt elevat. Quin risc afegitpresenten les zones costaneres del Japó? Raona la resposta.

17. Explica per què és perillós caminar pels vessants d’una muntanya quan s’hi ha acumulat una gran quantitat de neu. Hi ha el mateix risc a l’hivern que a la primavera?

ACTIVITATS

831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 150

Page 151: Naturals 1ESO

Ciència a l’abastControl de variables en un experiment. La formació dels núvols

La condensació del vapor en forma de gotes d’aigualíquida origina els núvols. En aquest procés del cicle de l’aigua influeixen diversos factors: la temperatura del’aire, la humitat de l’aire, la pressió atmosfèrica, la presència de partícules de pols a l’atmosfera, etc.

Si volem esbrinar com influeix la temperaturaen la condensació del vapor d’aigua, hem de compararmasses d’aire que es trobin a diferents temperatures però que tinguin idèntics els altres factors.

Aquest procés de mantenir iguals totes les variables i modificar-ne tan sols una es diu control de variablesd’un experiment. L’única variable que canviem és la variable independent; en aquest cas, la temperatura.

A continuació farem un experiment per esbrinar cominflueix la temperatura en l’eficàcia de la condensació.Utilitzarem quatre gots de vidre amb aigua a temperatures diferents i observarem si la humitat de l’aire es condensa a l’exterior dels gots.

1. Damunt d’una taula posem quatre gots de vidreiguals, retolats amb A, B, C i D, i amb un termòmetrea l’interior. Com que els quatre gots estan sobre la mateixa taula i molt a la vora els uns dels altres,podem considerar que l’aire que hi està en contacte és idèntic pel que fa a la pressió atmosfèrica, la densitat, el contingut en humitat, les partícules,etc. És a dir, considerem que totes aquestesvariables són variables controlades.

2. Omplim el got A amb aigua molt calenta; el B, amb aigua a temperatura ambiental; en el Chi posem aigua i tres glaçons, i el D l’omplim de glaçons. És important que els gots estiguin ben secs per la part exterior.

3. Esperem uns vint segons i anotem si s’ha produïtuna condensació a la cara externa de cadascun dels gots.

18. Deixa anar una mica d’alè sobre els gots per aportar aire més humit i observa si augmenta la condensació en algun. Descriu el que passa. Quina de les variables controlades has modificat?

19. Si repeteixes l’experiment amb gots de materials diferents (el got A de plàstic, el B de metall, el C de vidre i el D de ceràmica) i els poses en habitacions diferents, tindria la mateixa validesa l’experiment? Explica el perquè.

ACTIVITATS

151

Got

A

Temperatura

60 °C

Condensació

Sense condensació.

B 18 °C Sense condensació.

C 6 °C Gotes petites.

D 0 °CGotes grosses que rellisquen pel got.

La temperatura del got indicada pel termòmetre és la variable independent. El grau de condensació de la humitat de l’aire depèn de la temperatura, i per això rep el nom de variable dependent.

La resta de les variables (pressió, temps transcorregut,humitat de l’aire, etc.) són iguals per als quatre gots, i per això les considerem variables controlades.

A

60 °C 18 °C 6 °C 0 °C

B C D A B C D

831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 151

Page 152: Naturals 1ESO

152

20. ● Copia aquest diagrama de sectors, que representala distribució de l’aigua dolça de la hidrosfera, i indicaquè representa cada sector.

21. ●● Escriu un resum del que va passar amb la hidrosfera dels quatre planetes interiors: Mercuri, Venus, la Terra i Mart.

22. ● En quins tres estats es troba l’aigua a la superfícieterrestre? Indica què forma l’aigua en cada cas.

23. ●● L’aigua arrossega les sals en dissolució fins al mar, i també transporta substàncies nutritives a la nostra sang.

Quina propietat és la que permet dur a terme aquestsdos fets?

24. ●●● Observa en els dos dibuixos següents com la superfície d’un líquid es corba en el punt de contacte amb un got. Aquest tipus de formas’anomena menisc.

El mercuri és una substància molt poc adherent i, per tant, no mulla les superfícies.

Observa els meniscos de l’aigua i del mercuri i intenta explicar en què es diferencien, i a què és deguda la diferència entre els dos.

25. ●● En un dia calorós, reguem el terra i notem que refresca l’ambient.

A què és degut aquest efecte? Quina relació té amb el fred que sentim quan sortim mullats de l’aigua?

Activitats26. ●● El clima del Baix Camp i del Maresme presenta

menys diferències de temperatura entre l’hivern i l’estiu que el clima de les zones de l’interior, com ara la Noguera o els Pallars.

Quina és la causa d’aquesta diferència? Quinapropietat de l’aigua permet explicar-la?

27. ●● La salinitat de l’aigua del mar és del 3,5 %, o també del 35 ‰.

Explica què significa aquesta dada. Quants grams de sal podem obtenir de l’evaporació de 100 litres d’aigua marina?

28. ●●● Als deserts no plou gairebé mai, però quan hi cau un xàfec, l’aigua quasi no s’infiltra en el sòl,sinó que forma torrents molt impetuosos que produeixen una intensa erosió. Pots explicar per què passa això?

29. ●● Què són els casquets glacials? En què es diferencien de les glaceres alpines?

30. ●● Fixa’t en aquest esquema del cicle de l’aigua.

a) Copia l’esquema i situa al lloc que corresponguicadascun dels fenòmens següents: evaporació,condensació, precipitació, escolament superficial i infiltració.

b) Observa que en el dibuix hi ha un volcà. Quin paper representa l’activitat volcànica respecte de la hidrosfera?

c) Quin paper duen a terme els vegetals en el cicle de l’aigua?

31. ●● Repassa els requisits que ha de tenir l’aiguapotable segons l’OMS. Quins tipus de contaminaciós’hi esmenten?

Aigua. Mercuri.

A

BC

831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 152

Page 153: Naturals 1ESO

153

32. ●●● Una aixeta oberta aboca, normalment, uns 15 litres per minut.

a) Si ens rentem les dents tres vegades al dia i ensdutxem una vegada al dia, calcula quanta aiguapots estalviar si redueixes en cinc minuts el tempsde la dutxa i si tanques l’aixeta durant els dosminuts en què et raspalles les dents cada vegada.

b) Calcula quin percentatge representa aquestaquantitat respecte dels 160 litres diaris queconsumeix una persona de mitjana.

33. ● Quines són les principals fonts de contaminaciórelacionades amb l’activitat humana?

34. ● Omple totalment d’aigua una ampolla petita de plàstic. Tanca-la bé i posa-la al congelador.Segons el tipus de plàstic de què estigui feta,l’ampolla es pot trencar o deformar.

a) Per què passa això?b) Si l’ampolla fos de vidre, què passaria?c) Explica la relació d’aquesta experiència amb el

trencament de roques per la congelació de l’aigua.

35. ●● Llençar una pila gastada a les escombrariessembla un gest inofensiu, però en realitat és unaagressió al medi ambient. Explica quin tipus d’impactecausen les piles que es llencen a les escombraries.

L’ús de l’aigua

Quan fem servir aigua per beure, per cuinar o per regar,aquesta aigua no torna als cursos fluvials d’on s’haobtingut. En aquests casos es diu que s’ha fet un ús consumptiu de l’aigua, perquè s’ha produït unconsum sense retorn. En canvi, quan s’utilitza aigua perfregar, per dutxar-se, per produir energia hidroelèctrica, com a refrigerant en les indústries, etc., l’aigua torna als cursos fluvials, i per això es diu que se n’ha fet un ús no consumptiu.

36. ● Quan usem aigua per rentar la roba o els plats,estem fent un ús consumptiu o no consumptiu de l’aigua?

37. ● L’aigua que s’utilitza en usos no consumptiuspot resultar contaminada o no. Busca en el text anterior un exemple d’ús no consumptiu quecontamini l’aigua i un altre que no la contamini.

38. ● Les plantes depuradores que s’instal·len a les ciutats serveixen per netejar l’aigua traient-li els contaminants abans de retornar-la als rius.

L’aigua que arriba a aquestes plantes ha tingut un ús consumptiu o no consumptiu?

39. ●● A tot l’Estat espanyol, s’utilitza de mitjanaentre el 75 i el 80 % de l’aigua d’ús consumptiu per regar.

Si un any es destinen a usos consumptius 30.500 hm3, quants hm3 s’han dedicat al reg i quants a altres usos?

40. ●● A les grans ciutats, aproximadament el 72 % de l’aigua d’usos consumptius és per al consumhumà i tan sols el 27 % es fa servir per a altres usos.

Compara aquestes dades amb les de la preguntaanterior i explica la diferència entre els dospercentatges.

41. ●●● A Catalunya s’està començant a fer servir aigua de mar dessalada. La dessalinització és el procés que permet obtenir aigua dolça a partir de l’aigua del mar.

On creus que seria més convenient instal·lar plantes dessalinitzadores, a l’Empordà o al Tarragonès? Raona la resposta.

42. ●●● Se sol considerar que, dins dels usosconsumptius, el reg és el que menys afecta el cicle de l’aigua.

Trobes alguna raó per considerar-ho així?

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 153

Page 154: Naturals 1ESO

Distribucióde l’aigua

Mars i oceans: 97 %. Aigua dolça: 3 %, de la qual:

• Glaç de les glaceres: 78 %.

• Aigües subterrànies: 21 %.

• Aigües superficials: 1 %.

Propietatsde l’aigua

• És un bon dissolvent. Serveix com a mitjà de transport a l’interior dels éssers vius.

• Absorbeix una gran quantitat de calor. Atenua les diferències de temperatura en el clima.

• Té una dilatació anòmala quan es congela. El glaç sura.

• És adherent. Amara les roques, queda retinguda al sòl i puja pels vasos conductors de les plantes.

Movimentsde l’aigua

dels oceans

L’aigua dels oceans presenta tres moviments:

• Les onades. Són ones produïdes pel vent. Mesclen la massad’aigua, erosionen els penya-segats i transporten materials.

• Els corrents marins. Són desplaçaments de masses d’aigua produïtsper vents dominants i/o diferències de salinitat i/o temperatura.

• Les marees. Són pujades i baixades de l’aigua produïdes per l’atracció de la Lluna i, en menys intensitat, del Sol.

El ciclede l’aigua

És el conjunt de passos i processos que experimenta l’aigua de la hidrosfera per la superfície terrestre i l’atmosfera.

Els processos que tenen lloc en el cicle de l’aigua són l’evaporació, la condensació, la precipitació, la infiltració i l’escolament superficial.

Úsde l’aigua

A l’Estat espanyol la major part de l’aigua s’utilitza en l’agricultura. També es fa servir en la indústria i per a ús domèstic.

L’aigua es potabilitza a les plantes potabilitzadores, on se sotmet a diversos processos:

• Captació i desbast.

• Pretractament i ozonització.

• Decantació i filtració.

• Cloració i decloració.

• Bombament i distribució.

L’aigua es contamina per:

• Abocaments d’indústries i granges.

• Aigües residuals de nuclis urbans.

• Abocaments de petroli.

• Pesticides i fertilitzants.

Resum

43. Explica què anomenem aigua salada i aigua dolça. Quina proporció d’aquests dos tipus d’aigua hi ha a la hidrosfera? En quines formes es pot trobar l’aigua dolça?

44. Descriu les fases de què consta el procés de depuració d’aigües residuals.

45. Elabora un esquema semblant al del resum de la unitat amb les característiques de l’aigua dels oceans.

ACTIVITATS

154

LA

HID

RO

SF

ER

A

831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 154

Page 155: Naturals 1ESO

155

Sobre l’aigua

EL RACÓ DE LA LECTURA

funditats negres, on un es podreix en el llot. No obstant, és bell quanbrilla amb el sol ixent i quan clapoteja dolçament entre els seus mar-ges coberts de canyissos que murmuren.

»El poeta digué, parlant de l’oceà:

Oh, onades, si en sabeu de llòbregues històries!Onades profundes, temudes per mares agenolladesus les conteu quan pugen les mareesi és això el que us fa aquestes veus desesperadesque teniu, al vespre, quan veniu cap a nosaltres.

»I bé, penso que les històries xiuxiuejades pels canyissos prims ambles seves veuetes tan dolces deuen ser encara més sinistres que els dra-mes llòbrecs contats pels brams de les onades.

»Però ja que em demaneu algun dels meus records, us diré una sin-gular aventura que em va passar ací, ara fa una desena d’anys.

GUY DE MAUPASSANT, La tomba i altres contes d’horror. Brosquil Edicions (text adaptat)

L’últim estiu vaig llogar una caseta de camp a la riba del Sena, adiverses llegües de París, i hi anava a dormir totes les nits. Vaig fer,al cap d’uns dies, la coneixença d’un dels meus veïns, un home detrenta a quaranta anys, que era ben bé el tipus més curiós que maino havia vist. Era un vell canoer, però un canoer de debò, sempreprop de l’aigua, sempre sobre l’aigua, sempre en l’aigua. Devia ha-ver nascut en un canot, i morirà certament en el canotatge final.

Una nit que ens passejàvem per la riba del Sena, li vaig demanar queem contés algunes anècdotes de la seva vida nàutica. I heus ací que immediatament el meu bon home s’anima, es transfigura, esdevéeloqüent, gairebé poeta. Tenia en el cor una gran passió, una passiódevoradora, irresistible: el riu.

–Ah! –em va dir–, quants records tinc d’aquest riu que veieu córreral nostre costat! Vosaltres, habitants de carrers, vosaltres no sabeupas què és el riu. Però escolteu aquesta paraula a un pescador. Per aell, és la cosa misteriosa, profunda, desconeguda, el país dels mirat-ges i de les fantasmagories, on es veuen, de nit, les coses que no són,on se senten sorolls que no es coneixen, on es tremola sense saber elperquè, com si es travessés un cementiri: i és, en efecte, el més sinis-tre dels cementiris, aquell on no es té tomba.

»La terra és limitada per al pescador, i a l’ombra, quan no hi halluna, el riu és il·limitat. Un mariner no sent el mateix per la mar.Sovint és dura i maligna, és veritat, però crida, udola, és lleial, lagran mar; mentre que el riu és silenciós i pèrfid. No brama, flueixsempre sense soroll, i aquest moviment etern de l’aigua que corre ésmés esgarrifós per a mi que no les altes onades de l’oceà.

»Alguns somniadors pretenen que la mar amaga en el seu si immensospaïsos blavosos, on els ofegats roden entre els grans peixos, enmigd’estranys boscos i en grutes de cristall. El riu no té més que pro-

46. Tot i que el canoer parla amb por del riu, en diualguna cosa bonica?

47. El canoer considera que el riu és perillós? Per què?

48. Per què el canoer era un tipus curiós?

49. L’autor utilitza un llenguatge molt poètic en alguns fragments del text. Amb quina finalitat?

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

Llibres:La barca grogaGIUSEPPE BUFALARI. Editorial EdebéNovel·la d’aventures a l’oceà.

El galió de les illes CiesJOSEP LORMAN. Edicions de La GaleraUn grup d’arqueòlegs catalans descobreix un valuós tresor.

El naufragi del ZanzíbarMICHAEL MORPURGO. Edicions de La MagranaA l’illa de Bryher hi arriba un vaixell, el Zanzíbar.

En la pantalla:El viaje del agua. Documentals BBC-El PaísEls recursos naturals. El cicle de l’aigua.

En la xarxa:www.mediambient.gencat.net/aca/ca//aiguamedi/inici.jsp. Pàgina de l’Agència Catalana de l’Aigua.

www.astromia.com/tierraluna/agua/htmPàgina molt completa que inclou un apartat extens sobre la hidrosfera.

NO T’HO PERDIS

831121 _ 0140-0155.qxd 4/12/06 19:18 Página 155

Page 156: Naturals 1ESO

10 Els minerals

En aquesta unitat…

• Aprendràs què són els minerals i quins són els components i les característiques que tenen.

• Diferenciaràs entre la matèria amorfa i la matèria cristal·lina.

• Coneixeràs la classificació dels minerals i els representants més importants de cada grup.

• Reconeixeràs els processos que poden donar origen als minerals.

• Estudiaràs les principals propietats dels minerals.

• Coneixeràs les maneres en què s’extreuen els minerals i els usos que se’n fan.

• Aprendràs a elaborar una taula amb les propietats dels minerals, i així els podràs reconèixer.

PLA DE TREBALL

Diamant.

Diamant Cullinan.

831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 156

Page 157: Naturals 1ESO

El mineral més preuat i valuós que hi ha és, sensdubte, el diamant.

El 25 de gener de 1905, el supervisor d’una mi-na de diamants a Sud-àfrica va veure que una co-sa brillant sobresortia de terra i el va començar aexcavar amb un tallaplomes. Primer li va semblarque era un tros de vidre, però aviat va veure quees tractava d’un diamant enorme de més de migquilogram, exactament 3.106 quirats. Va posar lapedra en una caixa forta i en va informar el pre-sident de la companyia, Sir Thomas Cullinan.

Van portar l’enorme diamant en brut a Johannes-burg per vendre’l, però, durant dos anys, no el vavoler comprar ningú.

La pedra es va conèixer amb el nom de diamantCullinan i al final la van regalar, el 9 de desembrede 1907, al rei Eduard VII en el seuseixanta-sisè aniversari. El rei la va en-viar a Amsterdam perquè la tallessin.Després de sis mesos d’estudiar-la, lavan tallar i en van obtenir 9 gemmesgrans i 96 de més petites, amb unpes total de 1.064 quirats.

El diamant polit més gran que se’n vaobtenir és el Cullinan I, de 530 qui-rats, i és el més gran que existeix finsara. Està encastat al ceptre reial de lesjoies de la corona britànica.

1. Per què creus que els diamants tenen tant valor?

2. Alguns minerals es presenten com a cristalls amb cares planes i formesgeomètriques. Coneixes algun mineral que tingui aquest aspecte?

3. Saps què és un jaciment mineral?

a) Un mineral molt valuós.

b) Una zona de l’escorça on ésespecialment molt abundant un mineral, o més d’un.

c) Un mineral del qual es pot obtenir un producte d’interès industrial, com ara el ferro.

d) El material que podem obtenirprocessant industrialment un mineral.

RECORDA I RESPON

Busca la respostaEl diamant és famós, entre altres coses, perquè és el mineral més dur que hi ha, el mineral que cap altre pot ratllar... O potser sí? Amb què es pot ratllar un diamant?

831121 _ 0156-0169.qxd 19/12/06 10:25 Página 157

Page 158: Naturals 1ESO

158

Els materials de la geosfera

Les pedres que podem agafar de terra tenen un aspecte sòlid i resistent,i algunes són molt dures i força pesants. En aquestes pedres, gairebé lameitat del seu pes és oxigen.

L’oxigen és l’element més abundant a l’escorça terrestre, molt més queel silici, que és el següent pel que fa a l’abundància. En qualsevol rocao mineral podem trobar oxigen formant part de la seva composició quí-mica, i en gairebé tots també hi ha silici.

Els minerals

Per exemple, el carboni, el calci i l’oxigen es combinen i formen un mi-neral anomenat calcita, en què el 12 % del pes del mineral correspon acarboni; el 40 %, a calci, i el 48 % restant, a oxigen.

Però no tots els minerals tenen oxigen en la composició. Per exemple,el cinabri està compost per sofre i mercuri.

Es coneixen més de tres mil minerals diferents, i cada any se’n desco-breixen entre 20 i 50 de nous, gairebé tots minerals argilosos.

Un mineral ha de presentar les quatre característiques següents:• Ser sòlid. Els líquids i els gasos no són minerals.• Ser natural. Les substàncies creades artificialment als laboratoris no

són minerals.• Tenir un origen inorgànic. Les substàncies produïdes pels éssers vius,

com per exemple el sucre, no són minerals.• Tenir una composició química homogènia. Això vol dir que totes

les parts del mineral han d’estar formades per la mateixa substància.

Els minerals són sòlids formats per la combinació química dels elements que hi ha a l’escorça terrestre. Les roques estanconstituïdes per minerals.

1

ElementsPercentatgeen pes (%)

Oxigen (O)

Silici (Si)

Alumini (Al)

Ferro (Fe)

Calci (Ca)

Sodi (Na)

Potassi (K)

Magnesi (Mg)

Titani (Ti)

Hidrogen (H)

Carboni (C)

47

28

7,9

4,5

3,5

2,5

2,5

2,2

0,40

0,22

0,19

Elements més abundantsde l’escorça terrestre

Gairebé la meitat del pes de la calcitacorrespon a oxigen.

1. Escriu una definició de mineral que contingui les quatre característiques que l’identifiquen.

2. Quina relació hi ha entre els minerals i les roques?

ACTIVITATS

Diamants i mines de llapis

El diamant és carboni pur, format a l’interior terrestre a enormes pressions i temperatures molt altes. El grafit també és carboni pur, però es forma d’una manera bendiferent. La manera en què s’ordena internament el carboni en els dos minerals és diferent, i també ho són les propietats de cada un.

Quan una substància pot donar lloc a minerals diferents, es diu que aquests minerals són formes al·lotròpiques. El diamant i el grafit són formes al·lotròpiques del carboni.

A FONS

El diamant és el mineral més dur que hi ha, mentre que el grafit és tan tou que es desfà quan es frega contra el paper.

831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 158

Page 159: Naturals 1ESO

159

La composició dels minerals

En les imatges de construccions que hi ha a dalt d’aquesta pàgina po-dem veure que l’estructura fabricada en el primer cas està formadaamb peces de formes, mides i colors diferents i mesclades, mentre queen el segon cas totes les peces són iguals.El primer cas representa una mescla de diversos components diferents,mentre que el segon mostra una substància pura formada per un sol ti-pus de component.

Per exemple, el mineral anomenat calcita està compost, únicament, percarbonat de calci.

La composició dels minerals determina algunes de les seves propietats;per exemple, l’òxid de silici, que forma el mineral quars, és més resis-tent al trencament que el sulfat de calci, que forma el guix.

Tots els exemplars d’un mateix mineral tenen les mateixes propietats,perquè, com que estan constituïts únicament per un tipus de substàn-cia, tots els exemplars del món tenen la mateixa composició.

De tota manera, és freqüent que en la composició d’un mineral hi hagidiverses impureses, que poden modificar algunes de les seves propie-tats, com per exemple el color. Llavors diem que aquest mineral té varietats. El quars és un mineral amb moltes varietats.

Minerals amorfs i minerals cristal·litzats

L’aspecte exterior d’un mineral està determinat per la manera en què es disposen els seus components. Segons això, hi ha dos tipus de minerals:• Els minerals amorfs. Són minerals els compo-

nents dels quals estan desordenats, com l’àgata.• Els minerals cristal·litzats. Són minerals els com-

ponents dels quals estan disposats de manera or-denada, fet que produeix una matèria cristal·lina.

Alguns minerals cristal·litzats, encara que no tots, també presenten un aspecte extern amb cares planes, vèrtexs i arestes. Aquests exemplars reben el nom de cristalls.

Els minerals són substàncies pures, en la composició dels qualsintervé un únic tipus de substància.

Quars blanc o de llet.

Quars rosa.

El cristall de roca és quars (òxid de silici) cristal·litzat.

Quars fumat.

L’àgata és quars (òxid de silici) amorf.

831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 159

Page 160: Naturals 1ESO

160

La classificació i l’origen dels minerals

Les pedres de les muntanyes, la grava, els grans de sorra de les platges,alguns materials de construcció, com els maons, o són minerals o estanfets de minerals. Es coneixen milers de minerals diferents, i les sevescombinacions formen una gran diversitat de roques i materials diferents.

La majoria dels minerals contenen els dos elements més abundants a l’es-corça terrestre, l’oxigen i el silici, i es coneixen amb el nom de silicats.

Tots els altres minerals, que no contenen silici en la composició, rebenel nom de no-silicats.

Els silicats

Alguns dels silicats abundants a l’escorça terrestre i que formen part demoltes roques són els següents:• El quars. És el mineral més característic de les roques granítiques.

És molt dur i no s’altera amb l’aigua, cosa que fa que també siguimolt abundant als sediments arenosos dels rius.

• Els feldspats. Formen part de moltes roques de l’escorça terrestre,com el granit i el basalt. El més conegut és el feldspat ortosa.

• Les miques. Són abundants en roques com el granit i els esquists.Les més habituals són la mica blanca o moscovita i la mica negra obiotita.

Els feldspats i les miques s’alteren amb l’aigua i es converteixen en mi-nerals d’argiles.• Els minerals de les argiles. Són els més variats i abundants a la su-

perfície terrestre, ja que molts altres silicats, quan s’alteren, es trans-formen en aquests minerals. Tenen molts usos industrials, com ara lacaolinita, que és blanca i s’utilitza per fer vaixelles, i la montmo-ril·lonita, de colors vermellosos i amb la qual es fan teules i maons.

• L’olivina. Rep aquest nom perquè és de color verd oliva. Abunda almantell terrestre. A l’escorça es troba en les roques volcàniques.

Els silicats són els minerals més abundants tant a la Terra com a tots elsplanetes i satèl·lits que coneixem. A més, són els components dels dosprincipals tipus de roques de l’escorça terrestre: el granit i el basalt.

Els silicats són un grup de minerals que contenen, com a components principals, silici i oxigen.

2

Quars. Colors variats.

Feldspat. Color blanc o rosat.

Moscovita. Color blanc o groguenc, aspecte laminar. Biotita. Color negre, aspecte laminar. Argila. Color variat, aspecte amorf. Olivina. Color verd, cristal·lí.

831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 160

Page 161: Naturals 1ESO

161

Els no-silicats

Tot i que els silicats són els minerals més abundants, també hi ha moltsaltres minerals que no es componen de silici.

En aquest grup s’inclouen, entre d’altres, els següents:

• Els elements natius. En la composició dels elements natius única-ment hi ha un sol element. L’or, la plata, el coure i el sofre es tro-ben en la natura en estat pur com a minerals.

• Els òxids. Estan compostos per oxigen combinat amb un altre ele-ment. L’hematites i l’oligist són òxids de ferro dels quals s’extreuaquest metall.

• Els sulfurs. Estan constituïts per sofre combinat amb un metall.L’esfalerita és sulfur de zinc; el cinabri, sulfur de mercuri, i la galena,sulfur de plom, i d’ells s’obtenen aquests metalls.

• Els sulfats. La fórmula dels sulfats conté sofre, oxigen i un metall.L’epsomita és un sulfat de magnesi que s’usa com a laxant infantil.

• Els carbonats. Contenen carboni, oxigen i un metall. La magnesitaés un carbonat de magnesi. La calcita és carbonat de calci.

• Els halurs. Es componen d’un metall combinat amb clor o amb fluor. L’halita o sal gemma és clorur de sodi. La fluorita és fluorur de calci.

L’origen dels minerals

Perquè es formi un mineral, cal que els seus components es trobin enla quantitat suficient i a una temperatura adequada.

D’altra banda, la formació de matèria cristal·lina, que és la que té elsseus components ordenats, requereix temps (milers d’anys).

Els minerals es poden originar en tres tipus de situacions:

• Dins d’una massa de roca fosa situada a l’interior de l’escorça terres-tre. Així es formen minerals com els feldspats o l’olivina.

• En les roques sòlides sotmeses a altes pressions i temperatures dinsde l’escorça terrestre. En aquestes condicions, hi ha minerals que estransformen en un altre tipus de minerals. Així és com s’origina, perexemple, la moscovita a partir d’alguns minerals de les argiles.

• A la superfície terrestre, a causa de la cristal·lització de substànciesdissoltes en l’aigua. Així es formen el guix i la calcita.

Els no-silicats són un grup de minerals que no contenen silici en la composició.

Or natiu.

Halita. Color blanc o transparent, cristal·lina.

La calcita dipositada per l’aigua que degota a les coves forma les estalactites.

3. Quina diferència hi ha entre els silicats i els no-silicats?

4. El diamant és un mineral format únicament per carboni. A quina classe de minerals pertany?

5. Busca en els conceptes clau el significat dels termes següents: òxid, sulfur, sulfat, carbonat i halur.

ACTIVITATS

831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 161

Page 162: Naturals 1ESO

G FEs ratllen amb l’ungla

162

Les propietats dels minerals

Si comparem diversos exemplars de galena recollits en llocs diferents,veurem que tots tenen la mateixa densitat, la mateixa lluïssor, el mateixcolor, etc. Aquestes propietats estan determinades per la seva composi-ció i per l’estat de cristal·lització en què es troben. Per això podem iden-tificar un mineral observant-ne les propietats.

• El color. És el tipus de llum que reflecteix el mineral quan és il·lu-minat amb llum blanca. De vegades, el color que presenta a les su-perfícies exposades a l’exterior és diferent del de les superfícies queno hi han estat exposades.

• La lluïssor. És la manera en què el mineral reflecteix la llum. Lalluïssor pot ser metàl·lica, si el reflex és semblant al d’una superfíciede metall; vítria, si és semblant al del vidre; greixosa, com el d’unasuperfície untada; mat, si té un aspecte apagat i sense lluïssor; etc.

• La duresa. És la resistència a ser ratllat. El guix es ratlla amb l’ungla,mentre que per ratllar la calcita cal un objecte metàl·lic. El diamantés el mineral més dur i tan sols es ratlla amb un altre diamant.

• El color de la ratlla. És el color del polsim que es produeix quan esratlla un mineral, que no sempre coincideix amb el de la superfíciedel mineral. També es pot veure com el color que deixa si el freguemamb una superfície de porcellana.

• L’exfoliació. És la propietat de fracturar-se en fragments que conser-ven cares planes. La mica s’exfolia en làmines, i la galena, en cubs.

L’escala de Mohs

La duresa dels minerals s’expressa amb un nombre referit a una escalade deu minerals anomenada escala de Mohs, en honor del geòleg ale-many Friedrich Mohs, que la va proposar el 1825.

Cada mineral ratlla tots els que tenen un nombre igual o més baix queell, i és ratllat pels que tenen un nombre igual o més gran que el seu.

Als minerals que no estan en aquesta escala se’ls dóna un nombre in-termedi, expressat en forma decimal. La galena, per exemple, que ratllael guix però que és ratllada per la calcita, té una duresa de 2,5.

3

La pirita té una lluïssor metàl·lica i color grocllautó. De vegades, la superfície de la piritas’enfosqueix a causa de l’oxidació.

L’oligist té la ratlla de color vermell.

La mica s’exfolia fàcilment en làmines.

G F

1. Talc. 2. Guix. 3. Calcita. 4. Fluorita. 5. Apatita. 6. Ortosa.

Es ratllen amb una navalla

G FEs ratllen amb un tros de vidre

831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 162

Page 163: Naturals 1ESO

163

La importància i la utilitat dels minerals

Si observem amb una lupa uns cristalls de sal, hi podrem veure petitscubs amb cares planes que indiquen que és una substància cristal·litza-da. La sal comuna és un mineral que s’anomena halita.

L’halita té una importància i una utilitat molt evidents: forma part de lanostra alimentació. Però hi ha molts altres minerals que també sónmolt importants en la nostra societat pels diversos usos que en fem:

• Obtenció de metalls. El plom s’obté de la galena; el zinc s’obté del’esfalerita, i el mercuri, del cinabri. El ferro s’obté de diversosòxids, com l’hematites i la magnetita.

• Indústries ceràmiques. Els minerals de les argiles s’utilitzen per fa-bricar tota mena de ceràmiques, vaixelles, maons, rajoles, etc.

• Elaboració de materials. El guix i l’escaiola que se n’obté s’utilitzenen la construcció; la calcita s’usa per elaborar ciment; amb el quarses fabrica vidre; etc.

• Joieria. L’or, la plata, el platí i les pedres precioses, com per exem-ple el diamant, el robí, la maragda o el safir, s’utilitzen en joieria.

L’obtenció dels minerals

Els minerals són components de les roques, a l’interior de les quals estroben dispersos. Per exemple, si triturem un quilogram de granit ob-tenim uns 340 g de quars, amb el qual podem fabricar vidre.

Però no sempre cal fer aquesta feina per obtenir un mineral, ja que devegades els minerals es troben en una concentració molt més elevadadel que és habitual. Aleshores es diu que formen un jaciment mineral.

L’explotació d’aquests jaciments es pot fer de diverses maneres:

• Explotacions a cel obert. Quan el jaciment està situat a poca pro-funditat, s’excaven el sòl i les capes de roca fins que s’arriba a la zonaon hi ha el mineral. S’anomenen pedreres quan el que s’extreu sónpedres i materials per a la construcció i les obres públiques.

• Mines. Es duen a terme quan el jaciment està situat a una gran pro-funditat. Presenten túnels, galeries horitzontals i pous verticals quees ramifiquen per arribar a les zones on hi ha el mineral. La feina ales mines és especialment perillosa, i cal apuntalar molt bé les gale-ries per evitar que hi hagi esfondraments.

4

La sal comuna és un mineral format per clorur de sodi.

En les explotacions a cel obert s’hi pot veurela característica excavació estructurada enterrasses.

7. Quars. 8. Topazi. 9. Corindó. 10. Diamant.

G FRatllen el vidre6. Les propietats dels minerals

s’agrupen en: òptiques, que sónles relacionades amb la manerade reflectir la llum, i mecàniques,que són les relacionades amb el comportament del mineraldavant d’una força. Classifica les propietats que hem descritcom a òptiques o mecàniques.

ACTIVITATS

831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 163

Page 164: Naturals 1ESO

164

07. La galena es troba de vegades dins de roques calcàries. En aquest cas concret, quina seria la ganga i quina la mena d’aquesta explotació?

08. Què és un estudi d’impacte ambiental? En quin moment d’una explotació minera es duu a terme?

09. Què és el runam de mina? I una bassa de llots?

10. Explica en què consisteix una reforestació. Coneixes algun lloc on s’hagi dut a terme una reforestació?

ACTIVITATS

Explotacions mineres i impactes ambientals

Les explotacions mineres comporten que s’hagi de fer un gran moviment de terres, i això pot produir impactes greus en el medi ambient.

Per evitar aquests impactes, la llei obliga les empresesque duen a terme l’explotació d’una mina a seguir els passos següents en totes les explotacions mineres:

• Prèviament a l’explotació, han de fer un estudi d’impacte ambiental, en el qual s’estimen quinspoden ser els efectes de l’explotació sobre l’aire, el sòl, les masses d’aigua (rius, llacs...), els éssersvius, incloses les persones, i les propietats.

• Han d’elaborar un projecte d’explotació en el qual s’ha d’especificar no tan sols com es duran a termel’excavació, els moviments de terres, l’extracció del mineral, etc., sinó també quines mesures esprendran per reduir al mínim els impactes previstos i com es tornarà al paisatge un aspecte comparable al que tenia abans de l’explotació, un cop hagi acabat.

Les mesures que es poden adoptar per restaurar el lloc després de l’explotació reben el nom de mesures correctores de l’impacte. Són mesures d’aquest tipus, per exemple, les següents:

– Els líquids contaminants resultants de rentar el mineral, que s’han hagut d’anar acumulant en uns embassaments anomenats basses de llots,s’han d’evacuar fins al lloc on es podran depurar.

– S’han de moure les terres per tornar al paisatge, tant com sigui possible, un aspecte semblant al que tenia abans de l’explotació.

– S’ha de reforestar la zona explotada amb les mateixesespècies vegetals que hi havia abans de l’explotació.

Per acabar, es pot iniciar l’obra segons el pla previst i un cop ha estat aprovat per les autoritats tècniquescorresponents.

A FONS

Els materials s’han de rentar per separar-ne el material útil,anomenat mena, del material sobrant, anomenat ganga.Aquesta acció potcontaminar l’aigua de rius i rierols.

A les explotacions a cel obert es destrueixla coberta vegetal.

La circulació de camions,excavadores i altresvehicles pesants és una font de soroll i de contaminació del’aire, el sòl i l’aigua.

Els materials sobrantsde l’excavaciós’amunteguen i formenenormes runams de mina.

831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 164

Page 165: Naturals 1ESO

165

Ciència a l’abastAnàlisi de resultats. Elaboració d’una taula de dades sobre minerals

Durant les investigacions científiques és freqüent que apleguem moltes dades diferents. Aquesta informació s’ha d’anotar de manera ordenada perquè resulti útil i fàcil de consultar per mitjà d’una taula de dades.

A continuació elaborarem una taula amb els resultats obtinguts en analitzar les propietats d’alguns minerals.

1. Triem els minerals que volem estudiar. En aquest cas, tenimcinabri, sofre natiu, galena, calcita, pirita, guix i quars.

2. Elaborem la taula. Ho fem de la manera següent:

• Posem a la fila superior les característiques que anotarem de cada mineral: nom, color, aspecte, duresa, color de la ratlla.

• L’última cel·la la titulem «Característiques especials», per sivolem anotar alguna propietat del mineral que ens cridi l’atenció i ens serveixi per poder-lo reconèixer.

• Posem en la primera columna el nom dels minerals.

3. Fem les anàlisis de cada mineral. Per exemple, intentem ratllar-loamb l’ungla. Si no es ratlla, provem de fer-ho amb un clau o amb una navalla; si tampoc no es ratlla, ho provem amb un tros de vidre.

4. Emplenem les cel·les. Si no apreciem cap característica especialinteressant, deixem l’última cel·la en blanc.

11. Fes una taula semblant a aquesta. Posa-hi els noms dels minerals que tinguis i completa-la.

12. Si un mineral no es pot ratllar amb el clau, aquest mineral pot ratllar el metall del qual està fet el clau? Fes-ne la prova i explica el resultat.

13. En comptes d’aplegar les dades en una taula, podríem fer una fitxa per a cada mineral. Dissenya com seria una d’aquestes fitxes, amb tots els apartats que consideris necessaris.

ACTIVITATS

Mineral

Cinabri

Color

Vermell

Aspecte

Irregular, nocristal·litzat

Duresa

Es ratlla amb el clau

Color de la ratlla

Vermell

Característiquesespecials

És molt dens

Sofre Groc Irregular Es ratlla amb el clau GrocÉs molt tou i lleuger.

Fa una olor desagradable

Galena Gris foscS’exfolia en cubs.

És molt dens

Calcita Es ratlla amb el clauFa bombolles quan

s’hi tira àcid

Pirita Cubs

Guix Diversos colors Es ratlla amb l’ungla

Quars És molt dur

Guix.

Sofre natiu.

Pirita.

Quars.

Galena.

Cinabri.

Calcita.

831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 165

Page 166: Naturals 1ESO

166

14. ● L’aire de l’atmosfera té el 21 % d’oxigen.

On hi ha més oxigen, a l’aire de l’atmosfera o a les roques de l’escorça terrestre?

15. ● Indica quins dels exemples següents són minerals i quins no ho són. Raona el perquè.

Paper, sal, sucre, fusta, calcita, aigua líquida, cinabri,cera, plàstic i mantega.

16. ● Tots els minerals tenen oxigen en la composició?En coneixes cap que no en tingui?

17. ● De les característiques següents, copia les que no són pròpies dels minerals.

a) És inorgànic.b) És una mescla de dues substàncies.c) Té una composició química homogènia.d) És artificial.e) És natural.f) És matèria orgànica.g) És sòlid.

18. ● De què depenen en gran part les propietats dels minerals? Què són les varietats d’un mineral?

19. ●●● Un glaçó pot tenir cares planes, però no és un cristall.

Has vist mai un cristall de glaç? Com és? Segons això,es pot considerar que el glaç és un mineral?

20. ● L’àgata i el cristall de roca són el mateix mineral,quars, però tenen aspectes i colors molt diferents.

Pots explicar a què són degudes aquestes diferènciespel que fa al color i a la forma externa que presenten?

21. ● Quin és el silicat que té una composició química més senzilla? En quines roques és molt abundant?

22. ●● Indica quins dels objectes següents estanelaborats amb minerals d’argiles.

Rentamans, maó, paper, vidre, teula, bossa de plàstic, gerro de porcellana, plat de ceràmica, escaiola, pintura a l’oli i suro.

23. ● Quin nom reben els minerals que no tenen silici en la composició? Quin criteri se segueix per classificar aquests minerals?

Activitats24. ●●● Les miques són minerals molt abundants

en moltes roques de l’escorça terrestre. Respon les preguntes següents sobre les miques.

a) A quin grup de minerals pertanyen?b) Si són tan abundants en les roques, per què

no abunden als sediments dels rius?c) Quina propietat presenten que es posa de manifest

quan es fracturen?

25. ● La sal comuna és un mineral. Observa una mica de sal amb una lupa i determina si està cristal·litzada i si té cares planes.

A quin grup de minerals pertany? Quin és el nomcientífic d’aquest mineral?

26. ●●● Molts minerals de les argiles s’originen a partir de l’alteració d’altres silicats formats a l’interior de l’escorça terrestre.

També es produeix el procés invers: els minerals de les argiles, quan són sotmesos a les altespressions i temperatures de l’interior de l’escorçaterrestre, es poden transformar en miques i en altressilicats.

Amb aquesta informació, fes un esquema com el que hi ha a continuació i afegeix-hi els noms dels minerals i les explicacions que considerispertinents.

27. ● Copia les dues columnes següents i relaciona-lesper mitjà de fletxes per indicar l’origen de cada tipusde mineral.

Guix •

Miques •

Feldspats •

Calcita •

Olivina •

• Interior d’una massa de rocafosa.

• Altes pressions i temperatures.

• Cristal·lització de substànciesdissoltes en l’aigua.

831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 166

Page 167: Naturals 1ESO

28. ●● Explica per què els minerals formats a la lava que surt per un volcà, i que es refreden bruscament,solen presentar un aspecte amorf, mentre que els que s’han format a l’interior d’una massa de granit, que s’ha refredat lentament durant milers d’anys, tenen un aspecte cristal·litzat.

29. ● La fluorita és un mineral amb una varietat que, quan s’il·lumina amb llum blanca, és de color blaufosc, però si s’il·lumina amb llum ultraviolada té un color groguenc.

Quin és, aleshores, el color de la fluorita? Raona-ho.

30. ●● Busca al teu voltant objectes de lluïssorsdiferents i que es puguin classificar en aquests quatregrups: lluïssor metàl·lica, vítria, greixosa i mat.

31. ● Quina duresa li donaries a un mineral que es potratllar amb el talc?

I quina duresa tindria un mineral que ratllés el talc però que pogués ser ratllat pel guix?

32. ●●● Imagina’t que tens un tros de calcita de colorblanc groguenc i un tros de guix de color vermellós.Intentes ratllar un mineral amb l’altre, i viceversa. En els dos casos obtens una ratlla vermella.

El que veus és el color de la ratlla de la calcita o del guix? Explica el perquè.

33. ●● El guix, igual que la mica, es pot separar en làmines fent servir una navalla.

Quina propietat comparteixen aquests dos minerals?

Les activitats mineres

Les mines subterrànies consten de pous verticals i de galeries horitzontals. En uns pous s’instal·len els ascensors que permeten l’accés dels miners, i en uns altres pous, els sistemes d’evacuació delsmaterials. És a les galeries on els miners duen a termel’extracció de les roques que contenen els minerals.

El treball a les galeries es fa amb martells d’airecomprimit i amb explosius, i és un treball dur i perillós,especialment quan es foraden roques que poden estar fracturades i provocar esfondraments, o roquessaturades d’aigua que poden produir una inundacióràpida de tota la galeria. La inhalació de pols de rocatriturada és molt perjudicial per a la salut, per això els miners han de fer torns de poques hores i han de dur mascaretes especials de protecció.

34. ● Què són els pous i les galeries d’una mina? On es duu a terme l’extracció de la roca que contéel mineral que es vol extreure?

35. ●●● A les mines més profundes es nota un gran augment de la temperatura a causa de la calorinterna de la Terra. Aquest increment sol ser,aproximadament, d’uns dos graus per cada cent metres de profunditat.

Calcula quina temperatura hi deu haver al fons de la mina més profunda, que és a Sud-àfrica i té 3.777 m de fondària.

36. ● Per què és perillós treballar en una minasubterrània? Explica quins són els dos riscosprincipals que tenen els miners i a què són deguts.

37. ●● Explica quines de les tres situacions següents de la feina dels miners són perilloses i el perquè.

a) Foradar roques molt dures.b) Foradar roques fracturades.c) Foradar roques molt profundes.

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

167

831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 167

Page 168: Naturals 1ESO

168

Són sòlids, d’origen natural, inorgànics i de composició química homogènia. Els minerals són els constituents de les roques.

Els elements més abundants a l’escorça terrestre són l’oxigen (47 % del pes de l’escorça) i el silici (28 %).

Els minerals es poden originar en tres tipus de situacions:

• Dins d’una massa de roca fosa, com els feldspats o l’olivina.

• Dins de roques sòlides sotmeses a pressions i temperatures elevades, com les miques.

• A la superfície terrestre, a partir de substàncies dissoltes en l’aigua, com la calcita.

Classificació

• Silicats. Tenen oxigen i silici en la composició. Els més importants són el quars, els feldspats, les miques, els minerals de les argiles i l’olivina.

• No-silicats. Es classifiquen per la composició química en elements natius, òxids, sulfurs, sulfats, carbonats i halurs.

Propietats

• El color. És el tipus de llum que reflecteix un mineral quan és il·luminat amb llum blanca.

• La lluïssor. És la manera de reflectir la llum.

• La duresa. És la resistència que oposa a ser ratllat. Es mesura amb l’escala de Mohs.

• El color de la ratlla. És el color de la pols que es desprèn d’un mineral quan es ratlla.

• L’exfoliació. És la propietat de trencar-se en fragmentsregulars, com ara làmines o cubs.

Usos i obtenció

• Obtenció de metalls i altres elements.

• Fabricació de ceràmiques amb minerals de les argiles.

• Elaboració de diversos materials i objectes.

• Joieria.

Un jaciment mineral és un lloc de l’escorça terrestre on hi hauna gran concentració d’un mineral o de diversos minerals que tenen un interès industrial i l’explotació del qual és rendible. Aquesta explotació es duu a terme per mitjàd’extraccions a cel obert o en mines.

Resum

38. Afegeix a aquest resum un apartat sobre l’impacte ambiental que produeix l’explotació dels minerals i les maneres en què es pot prevenir, disminuir i corregir aquest impacte.

39. Un dels primers minerals que es van utilitzar va ser el sílex per fabricar destrals i altres eines. Com classificariesaquest ús d’un mineral?

40. Escriu un o dos exemples de cada tipus de minerals no-silicats. Posa-hi exemples per a cadascun dels usos dels minerals descrits.

41. Quins són els tres orígens diferents que poden tenir els minerals? Curiosament, les roques també s’originen pels mateixos processos. Llegeix la definició de mineral d’aquest resum i explica per què coincideixen les maneres en què es poden originar els minerals i les roques.

ACTIVITATS

EL

S M

INE

RA

LS

831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 168

Page 169: Naturals 1ESO

169

El metge

EL RACÓ DE LA LECTURA

resultat va ser una fulla amb ungravat de filigrana amb les vo-res d’un color blau fumat. Si l’hagués fet només amb ferro,seria suau i apagada; feta no-més amb el dur acer indi, hau-

ria estat fràgil. Però aquesta es-pasa tenia un tall fi que podiatallar un cabell en l’aire, i eraun arma flexible.

NOAH GORDON, El metge. Ed. Columna-Proa

Sobre un forat poc fondo a terra,Dhan havia construït un forn defoneria: una paret d’argila en-voltada d’una paret més gruixu-da de pedra i fang, tot encaixatamb estaques. Arribava a l’altu-ra de les espatlles d’un home ifeia un pas d’amplada, i es tan-cava en un diàmetre lleugera-ment més estret a dalt per con-centrar la calor i reforçar elsmurs.

En aquest forn Dhan forjava elferro cremant alternativamentcapes de carbó i mineral persa,d’un gruix entre un pèsol i unanou. Al voltant del forn haviacavat una fossa. Assegut a la vo-ra exterior amb els peus a la fos-sa, feia funcionar unes manxesfetes amb la pell d’una cabrasencera i introduïa quantitatsexactament calculades d’aire ala massa roent. Sobre la partmés calenta del foc, el minerales reduïa a trossets de ferro comgotes d’una pluja de metall ques’esllavissaven a través del forni s’ajuntaven al fons en una bar-reja de carbó, escòria i ferro.

Dhan havia segellat amb argi-la un forat de descàrrega i arael va obrir per arrossegar-hiaquesta barreja. Després la varefinar amb forts cops de mar-tell que exigien un nou escalfa-ment periòdic al forn. La majorpart del ferro del mineral es con-

vertia en escòria i restes, però elque quedava reduït feia una bo-na quantitat de ferro forjat.Però era tou, va explicar a Robper mitjà de Harsha. Les barresd’acer indi portades de Kau-sambi pels elefants eren molt du-res. En va fondre unes quantesen un gresol i després va apagarel foc. Quan es va refredar, l’a-cer era extremadament fràgil iel va trencar i el va clavar en tros-sos de ferro forjat.Després, suant entre les enclu-ses, molls, cisells, punxons i mar-tells, l’esquifit indi mostrava unsbíceps semblants a serps mentrebarrejava els metalls suaus idurs. Va forjar i soldar moltescapes de ferro i acer, martelle-jant com un posseït, retorçant itallant, superposant, plegant lafulla i tornant a donar cops demartell una i altra vegada, bar-rejant els metalls com un cera-mista que modela l’argila o unadona que pasta pa.Tot mirant-lo, Rob va ser cons-cient que no podria aprendremai les complexitats, l’habilitati la necessària subtilesa dels fer-rers indis passada de genera-ció a generació; però va acon-seguir comprendre tot el procésfent un devessall de preguntes.

Dhan va fer una simitarra i vatrempar l’arma en sutge humi-tejat amb vinagre de poncem; el

42. Quins components integraven la massa roent?

43. De quina manera aconsegueix Dhan fer que les simitarres siguin més flexibles?

44. Com es canvia el color i es fan dibuixos en les simitarres?

45. Imagina’t que has de construir un bon ganivet.Què faries servir per fabricar-lo: ferro, coure, acer o alumini? Per què?

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

Llibres:La pedra màgicaMIQUEL FAÑANÀS I SERRALLONGA. Editorial CruïllaÉs possible que un diamant mundialment famós es puguiconvertir en una pedra màgica a la Barcelona postolímpica?

1.001 dades sobre roques i mineralsSUE FULLER. Editorial MolinoEnciclopèdia il·lustrada de butxaca amb centenars de dades sobre roques, minerals i mineralogia.

En la pantalla:Món mineral en 2D i 3D (CD-ROM)JOAN ASTOR VIGNAU. Estereo FundationMoltes fotografies de minerals que es poden veure en 2 o 3 dimensions.

En la xarxa:www.losminerales.comPàgina molt completa sobre minerals.

NO T’HO PERDIS

831121 _ 0156-0169.qxd 4/12/06 19:20 Página 169

Page 170: Naturals 1ESO

11 Les roques

En aquesta unitat…

• Comprendràs la relació que hi ha entre els minerals i les roques.

• Aprendràs a identificar i a reconèixer les roques principals.

• Estudiaràs com es formen les roques.

• Coneixeràs els processos que formen el cicle de les roques.

• Aprendràs els principals usos que es fan d’aquests materials tan importants.

• Aprendràs els passos que cal seguir per analitzar els resultats d’un experiment de simulació sobre la formació d’una roca.

PLA DE TREBALL

Las Médulas (Lleó).

831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 170

Page 171: Naturals 1ESO

Els romans, durant els segles I i II dC, van transformarl’entorn natural de Las Médulas (Lleó) en una ex-

plotació minera, de la qual van extreure entre4.500 i 5.000 quilograms d’or.

Es tractava d’un jaciment d’or de més de15 milions d’anys d’antiguitat, en el qualel mineral d’or es trobava escampat enpetites partícules en els gresos formatsa partir de l’acumulació de graves, sor-res i argiles provinents de l’erosió de

les formacions rocoses de l’entorn.

Els romans van extreure l’or utilitzant unsistema que van anomenar ruina montium

(esfondrament de les muntanyes).

Aquest sistema consistia a excavar túnels verticals i ho-ritzontals paral·lels al pendent d’un talús per desprésomplir-los d’aigua. La pressió de l’aigua provocava l’es-fondrament d’enormes allaus en la roca que conteniael mineral d’or. Posteriorment, es rentava el materialenderrocat per obtenir-ne aquest metall tan valuós.

1. El sistema que van utilitzar els romans per extreureor a Las Médulas era apropiat en un sòl de gresos.Creus que s’hauria pogut fer servir en un terrenygranític? I en un de calcari?

2. De què estan formades les roques?

3. Totes les roques són sòlides, o n’hi ha alguna que sigui líquida a temperatura ambiental?

4. Coneixes alguns dels usos que es fan habitualmentde roques com ara el granit o el marbre?

RECORDA I RESPON

Fresc romà i arracada d’or.

Busca la respostaQuin tipus de roca és el gres del qual els romansvan extreure or a Las Médulas? Quin és l’origend’aquesta roca?

831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 171

Page 172: Naturals 1ESO

172

Les roques estan formades per minerals

Les roques són materials de construcció molt valorats perquè són resis-tents i decoratives. També s’utilitzen per fer bancs als jardins, vorades ales voreres, taulells de cuina i per a moltes altres aplicacions.

En algunes d’aquestes roques podem apreciar a ull nu els minerals queles componen. En d’altres, com per exemple el basalt o la calcària, elsminerals són tan petits que no es poden veure sense un microscopi.

Si els minerals són resistents al trencament i estan units fortament, elresultat és una roca molt dura, com el granit o el basalt. Si els mineralssón fràgils, com els minerals de les argiles o el guix, i estan units moltdèbilment, la roca que en resulta és tova i deformable.

Els tipus de roques

Hi ha roques formades per diversos minerals diferents, com és el cas delgranit. També hi ha roques formades per un sol tipus de mineral, comara el guix; en aquest cas s’anomenen roques monominerals.

Els tres tipus de situacions o ambients geològics en què es poden for-mar els minerals són els mateixos en què s’originen les roques. Segonsel procés de formació que han seguit, les roques es poden classificar en:

• Roques sedimentàries. Són les formades per l’acumulació i la com-pactació de sediments, com ara argiles, llots, sorres o pedres.

• Roques ígnies o magmàtiques. Són les originades pel refredamentdel magma, una massa de roca fosa procedent del mantell terrestre.

• Roques metamòrfiques. Són les formades pels canvis que, provocatsper altes pressions i temperatures, i sense alterar l’estat sòlid, es pro-dueixen en els minerals que formen les roques de l’interior de l’escorça.

Les roques estan formades per grans de minerals units entre si. Si tots els grans són del mateix mineral, diem que és una rocamonomineral. Hi ha tres tipus de roques: les sedimentàries, les ígnies i les metamòrfiques.

1

Mineral Roca

Montmoril·lonita Argilamontmorinol·lítica

Guix Guix

Sal gemma(halita) Sal

Calcita Calcària

Quars Quarsita

Algunes roques monominerals

Les roques estan formades per minerals unitsentre si. El granit és una roca en la qual espoden veure els components que la formen.

1. Escriu una classificació raonada dels tres tipus de roques.

ACTIVITATS

El quars i la quarsita

El quars és un mineral, mentre que la quarsita és una roca constituïdaúnicament per cristalls de quars. La quarsita està formada per molts fragments de quars (mineral) units. Normalment, aquests fragments són tan petits que no es distingeixen a ull nu, però amb un microscopipetrogràfic, que posa de manifest els cristalls, s’hi aprecien petits mineralsencaixats i units entre si.

Imagina’t un grapat de sorra formada per grans de quars. Si els grans minerals es compactessin i quedessin units, què en resultaria, una quarsita o un quars? Explica el perquè.

A FONS

Cristallsde quars

831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 172

Page 173: Naturals 1ESO

173

Les roques sedimentàries

Als talussos de les carreteres, als penya-segats i als vessants d’algunesmuntanyes, hi podem veure roques que estan disposades en capes degruixos i colors diversos, i també de consistències diferents.

Segons l’origen, hi ha quatre tipus de roques sedimentàries:

• Roques detrítiques. Són les formades per fragments de diferents mi-nerals i roques preexistents units entre si.

• Roques calcàries. Són les formades, bàsicament, pel mineral calcita.• Roques evaporítiques. Són roques monominerals. S’originen per la

precipitació de sals quan s’evapora l’aigua en què estan dissoltes.• Roques orgàniques. Són les que es formen per l’acumulació de ma-

tèria orgànica, com la fusta i altres restes. Són el carbó i el petroli.

La formació de les roques sedimentàries detrítiques

La formació de les roques sedimentàries detrítiques comença amb l’ero-sió de les roques que formen el sòl, i el transport, l’acumulació i la sedi-mentació dels materials erosionats.

Les roques sedimentàries solen presentar una disposició en capes,que reben el nom d’estrats.

Una vegada els materials s’han acumulat, es produeixen dos processos:

• La compactació. El pes dels materials que es van dipositant damuntdel sediment comprimeix tots els components que el formen. Elsminerals d’argila, els grans de sorra i els còdols s’encaixen els unsamb els altres, i l’aire i l’aigua que hi ha entre ells es van eliminant.

• La cimentació. L’aigua continguda en el sediment dissol alguns mi-nerals i els torna a dipositar, fet que adhereix entre si tots els compo-nents com si fos ciment.

Després d’aquests processos, el sediment es transforma en una roca sedi-mentària, i les capes de sediments es converteixen en estrats de roques.

2

Sovint, els estrats de roques sedimentàriesestan plegats.

2. Quins són els dos processosque transformen un sedimenttou i amarat d’aigua en una rocasedimentària?

ACTIVITATS

Després d’una pluja intensa, els rius arrosseguen llot, argila, sorra i pedres fins a les zones més baixes del relleu.

Les conques sedimentàries són zones baixes de la superfície o del fons del mar, on el sòl s’enfonsa lentament.

A les conques sedimentàries

s’acumulen els sediments en capes successives.L’enfonsament del sòl

permet que s’acumulin moltes capes de sediments, que formaran estrats de roques sedimentàries.

831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 173

Page 174: Naturals 1ESO

174

La formació de les roques sedimentàries calcàries

El component majoritari de les roques calcàries és el mineral calcita,però també solen presentar petites quantitats d’argiles i d’altres mine-rals. Les roques calcàries poden tenir dos orígens diferents:• L’acumulació de closques, conquilles i esquelets d’éssers vius com-

plets o de fragments d’éssers vius. Els mol·luscs, els coralls i fins i totalguns éssers vius unicel·lulars tenen una closca de calcita.

• La precipitació de carbonat de calci a partir de l’aigua que el portaen dissolució, tal com passa amb les estalactites i les tosques calcàries.

La formació de les roques sedimentàries evaporítiques

En llocs on el clima és sec i calorós, i a més hi ha extensions d’aigua sa-lada, com els aiguamolls i les llacunes costaneres, l’evaporació intensade l’aigua fa que els minerals dissolts precipitin. Aquesta precipitacióforma, principalment, dues roques: • El guix. Constituït per l’acumulació de cristalls del mineral guix.• La sal. Originada per l’acumulació de cristalls del mineral halita.

La formació de les roques sedimentàries orgàniques

L’acumulació de matèria orgànica origina dues roques sedimentàriesorgàniques diferents:• El carbó. Prové de l’acumulació de matèria vegetal, que queda en-

terrada i sotmesa a altes pressions i temperatures. És una roca que esforma en ambients continentals, com ara als boscos.

• El petroli. S’origina per l’acumulació de partícules microscòpiquesde matèria orgànica procedents del plàncton marí. Aquestes partí-cules impregnen els sediments argilosos i, en quedar enterrades, lapressió i la temperatura canvien la seva composició i produeixen unamescla negrosa de gasos, líquids i sòlids, que constitueix el petroli.

A les llacunes d’aigua salada els minerals precipiten i originen roques evaporítiques.

3. Busca en els conceptes clau el significat de precipitació.

ACTIVITATS

La formació del carbó

El carbó vegetal es produeix industrialment utilitzantfusta d’alzina, que s’escalfa en un forn sense oxigen per evitar que cremi. Quan la fusta s’escalfa d’aquestamanera, perd tota l’aigua i gairebé tot l’oxigen que la componen, fet que la converteix en un material molt ric en carboni i que, quan crema,desprèn molta calor; és a dir, la fusta d’alzina es carbonitza.

Fa uns 300 milions d’anys, on actualment és Astúries, hi havia zonespantanoses molt extenses i properes al mar. El clima càlid va permetreque s’hi desenvolupés una vegetació exuberant de falgueres de gransdimensions. Les restes d’aquells vegetals van quedar soterrades i, a mesura que s’hi anaven superposant sediments nous, es van anarenfonsant. Això va determinar la carbonització de les restes vegetals i va originar els jaciments de carbó al nord de l’Estat espanyol.

A FONS

831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 174

Page 175: Naturals 1ESO

175

El reconeixement de roques sedimentàries

Les roques sedimentàries són fàcils de reconèixer, ja que cada tipus deroca té unes propietats molt característiques i un aspecte molt diferentdels altres.

RO

QU

ES S

EDIM

ENT

ÀR

IES

Form

ades

per

la c

ompa

ctac

ió i

la c

imen

taci

ó de

sed

imen

ts

Org

àniq

ues

Evap

oríti

ques

Cal

càri

esR

eacc

ione

n am

b el

s àc

ids

fent

un

bom

bolle

ig

Det

rítiq

ues

ConglomeratFormat per fragments de roca, sobretot còdols, entre els quals hi pot haver grans de sorra.

GresCompost per petits grans de sorra. Quan es rasca, se’n poden desprendre alguns.

ArgilaConstituïda per argila compactada. Pot presentar colors diferents. Quan es mulla fa olor de terra humida.

Calcàriabioclàstica

Formada per l’acumulació de closques d’éssers vius.Poden ser fragments grans (fòssils), o molt petits,distingibles únicament amb una lupa.

Tosques calcàries:travertins iestalactites

i estalagmites Originats per la precipitació de carbonat de calcidissolt en aigua.

Marga

Formats per l’acumulació de minerals precipitats a partir de l’aigua amb sals dissoltes.

El guix es ratlla amb l’ungla.

És molt abundant. Té un aspecte terrós per la barreja d’argilesamb el carbonat de calci.

Els travertins són lleugers i porosos. Les estalactites iles estalagmites són llises i compactes.

La sal té gust salat.

Guix

Sal

Carbó

Petroli

Originat per l’acumulació de matèria vegetal enterrada en un medi continental. És de color negre. Taca les mans i el paper.

Format per l’acumulació d’argila amb molta matèria orgànica en un medi marí. És un líquid espès de color negre.

831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 175

Page 176: Naturals 1ESO

Les roques ígnies

Podem comprovar fàcilment que la cera es pot fondre quan s’escalfa itornar-se a solidificar si es deixa refredar. Passa el mateix amb les ro-ques a l’interior de l’escorça terrestre, en zones on la temperatura ésmolt alta. A mesura que els diversos minerals que componen una rocaes van fonent, la roca passa de l’estat sòlid a l’estat líquid.

La roca fosa conté gasos dissolts. Els més abundants són el vapor d’ai-gua i el diòxid de carboni.

Una vegada format el magma a l’interior de l’escorça, es poden produirdos processos diferents, que donaran lloc a dos tipus de roques ígnies:

• Roques plutòniques. Es formen quan el magma es manté a una cer-ta profunditat i es va refredant lentament al llarg de milers d’anys.

• Roques volcàniques. S’originen quan el magma surt a la superfícieen una erupció volcànica. Els gasos del magma escapen i la roca fosasense gasos, anomenada lava, es refreda molt de pressa.

La mescla de roca fosa i gasos rep el nom de magma. Les roques que es formen quan el magma se solidifica són les roques ígnies, també anomenades magmàtiques.

3

4. Explica breument la diferènciaque hi ha entre les roquesvolcàniques i les roquesplutòniques. Quines tenen elsminerals més ben cristal·litzats?

5. Quina roca s’origina quan la lava es refreda tan de pressaque la majoria dels gasosqueden atrapats formantbombolles a l’interior de la roca?

6. Explica la diferència que hi haentre el magma i la lava.

ACTIVITATS

RO

QU

ES ÍG

NIE

S O

MA

GM

ÀT

IQU

ESFo

rmad

es p

er la

sol

idifi

caci

ó de

l mag

ma

Vol

càni

ques

Sol

idifi

cade

s br

usca

men

t a l’

exte

rior

.A

spec

te h

omog

eni,

no c

rist

al·lí

.

Plu

tòni

ques

Sol

idifi

cade

s le

ntam

ent a

l’in

teri

or.

Min

eral

s cr

ista

l·litz

ats

i rec

onei

xibl

es.

GranitFormat per quars, feldspat i mica, que pot ser blanca(moscovita) o negra (biotita). És la roca més abundant a l’escorça continental.

SienitaComposta per feldspat de color rosat i mica negra(biotita). No té quars.

PegmatitaFormada per grans cristalls de quars i feldspat, i cristalls més petits de mica i altres minerals.

BasaltColor fosc o negre. És pesant i dura. De vegades conté cristalls d’olivina. També pot presentar forats.

Pedra toscaColors molt variats: blanc, verd, vermellós, negre. Pesa ben poc, fins i tot sura a l’aigua. És molt esponjosa, ja que és l’escuma de la lava.

Color negre. Sembla un fragment de vidre, fins i tot les vores poden tallar.

Obsidiana

176

831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 176

Page 177: Naturals 1ESO

177

Les roques metamòrfiques

L’argila és una roca sedimentària que pot contenir una gran quantitatd’aigua, fet que li dóna una consistència molt plàstica, però si la coemal forn es torna rígida i resistent. Què li passa quan es cou?

Quan se sotmet una roca a altes pressions i temperatures sense ques’arribi a fondre, els minerals que la componen experimenten un seguitde canvis que fan que es formi una nova roca diferent de l’anterior.

Segons l’aspecte extern que presenten, les roques metamòrfiques espoden classificar en dos tipus:

• Roques laminars. Durant el metamorfisme, alguns minerals de lesargiles originen cristalls de mica blanca i negra que són laminars.Sovint, aquestes roques se separen en làmines quan es trenquen.

• Roques cristal·lines. No presenten làmines i són homogènies. Estrenquen de manera irregular sense separar-se en làmines.

El metamorfisme és el conjunt dels canvis estructurals queexperimenta una roca sotmesa a altes pressions i temperatures. El resultat d’aquests canvis és una roca metamòrfica.

4R

OQ

UES

MET

AM

ÒR

FIQ

UES

Han

est

at s

otm

eses

a a

ltes

tem

pera

ture

s i p

ress

ions

sen

se a

rrib

ar a

fond

re’s

.

Cri

stal

·line

sEs

tren

quen

de

man

era

irre

gula

r.La

min

ars

Se

sepa

ren

en là

min

es q

uan

es tr

enqu

en.

Se separa bé en làmines fines. Té colors variats, tot i que el més habitual és el negre. La seva superfície té una lleugera lluïssor per la presència de cristalls de mica molt menuts.

Presenta làmines deformades. S’hi aprecia l’abundància de mica perquè brilla. Pot tenir altres minerals, com ara granats, quars, etc.

Presenta bandes deformades i irregulars. S’hi aprecien cristalls, de mida mitjana o gran, de feldspat.

Es forma pel metamorfisme de roques calcàries. Té colors variats i pot presentar vetes de diferentstonalitats. Quan s’hi aboca un àcid, com ara vinagre o àcid clorhídric, reacciona fent un bombolleig de CO2.

Està formada quasi exclusivament per quars. Té colors variats, sovint vermell o rosat. És extremament dura i resistent. No reacciona amb els àcids.

Quarsita

Marbre

Gneis

Esquist

Pissarra o llicorella

831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 177

Page 178: Naturals 1ESO

178

El cicle de les roques

El vidre que dipositem als contenidors per reciclar es tritura i es fonper elaborar nous envasos, que es poden usar i tornar a reciclar moltesvegades més.

Amb les roques passa una cosa semblant. A la superfície terrestre lesroques es desgasten i es converteixen en sediments, i a l’interior de l’es-corça experimenten processos que les canvien d’aspecte, raó per la qualuns tipus de roques es poden convertir en altres de diferents.

S’anomena cicle de les roques el conjunt de processos que experimenten les roques i els sediments a la superfície i a l’interior de l’escorça terrestre.

5

7. Si observem un còdol provinent d’un conglomerat, veiem que estàfet de quarsita, una roca metamòrfica que, abans d’experimentar el metamorfisme, era una roca sedimentària anomenada gres. Pots explicar la història d’aquest còdol del conglomerat i com ha estat sotmès als processos del cicle de les roques?

8. Identifica sobre l’esquema del cicle de les roques les zones onl’escorça s’està enfonsant i les zones on s’està aixecant. En quina deles zones predomina l’acumulació de sediments i en quina l’erosió?

Els processos del cicle de les roques

Els materials es trenquen i es disgreguen a causa de l’erosió. Per exemple, a les zones més fredes, l’aiguas’infiltra en les clivelles de les roques i, quan es congela,augmenta de volum i fa que la roca es trenqui. Quan els fragments de roca són transportats,

per exemple pels rius, reben molts cops i es redueixen a fragments cada vegada més petits.

L’enfonsament de la superfície terrestre afavoreix l’acumulació de capes desediments.

El pes de les capes

de sediments, els transforma en roques sedimentàries.

Les elevades temperatures poden produir la fusió de les roques, i originar magmes que,posteriorment, podran formarroques ígnies.

Les forces que comprimeixen l’escorça terrestre i les elevades temperatures produeixen el metamorfisme que dóna lloc a les roques metamòrfiques.

ACTIVITATS

831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 178

Page 179: Naturals 1ESO

179

Els usos de les roques

Si observem els edificis d’un carrer, veurem que la majoria estan cons-truïts o decorats amb roques o productes que s’obtenen a partir de ro-ques. Des de l’antiguitat hem fet diversos usos de les roques:

• Materials de construcció. Les roques com el granit, la calcària, lapissarra, etc. són resistents, decoratives i bons aïllants tèrmics. Aixòfa que s’utilitzin directament per fer parets i teulades, o com a pri-mera matèria per elaborar diversos materials, com ara els següents: – Ciment. S’obté a partir de la mescla de calcària i algunes argiles.– Guix i escaiola. S’obtenen de la roca guix.– Materials ceràmics, com ara teules, maons, sanitaris, etc. S’obte-

nen de les argiles.• Usos ornamentals. Per fer escultures, taules, mobiliari urbà, tau-

lells de cuina, etc. El marbre és una roca idònia per a aquests usosperquè és fàcil de treballar, i polit té una lluïssor molt vistosa.

• Recipients. Bols, plates, gerres, etc. es modelen amb argila que, uncop decorada, envernissada i cuita és molt resistent.

• Combustibles. El carbó, el petroli i els seus derivats, com les gasoli-nes, els gasolis, el gas, etc., s’utilitzen per al transport, la calefacció,les indústries i la producció d’electricitat.

• Indústria química. Per a l’elaboració de plàstics, pintures, fertilit-zants, fibres sintètiques i altres productes obtinguts del petroli.

6

9. Probablement, la roca que aprofitem més avui dia és el petroli. Fes una llista de tots els productes que puguis esmentar ques’obtenen a partir d’aquestaroca orgànica.

ACTIVITATS

Moltes estàtues i figures es fan amb marbre.

Les argiles es fan servir perelaborar materials ceràmics.

A les refineries s’obtenencombustibles del petroli.

Els plàstics també són derivatsdel petroli.

Stonehenge està fet, bàsicament, per blocs de gres.

L’aqüeducte de Segòvia estàconstruït amb 20.400 blocs de granit.

Molts edificis estan construïts o decorats amb roques o ambderivats de roques.

El formigó, el vidre i els metalls són materials que s’obtenen de les roques.

831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 179

Page 180: Naturals 1ESO

180

10. Descriu com es produeix un fòssil a partir de les restes d’un animal o d’un vegetal, i fes-ne dibuixos explicatius.Explica de la mateixa manera com es formen els fòssils d’empremtes d’animals.

11. A la serra d’Atapuerca (Burgos) s’han trobat fòssils d’éssers humans primitius. Per què es consideren tan valuoses aquestes restes?

ACTIVITATS

Els fòssils

Les roques sedimentàries de vegades tenen restes o empremtes d’éssers vius que van viure en el passat i que van quedar inclosos en la roca quan es vancompactar i cimentar els sediments que la van formar.Les restes i empremtes d’éssers vius són els fòssils.

Els fòssils proporcionen informació molt valuosa sobreels éssers vius d’altres èpoques i sobre la història de la vida al nostre planeta, ja que permeten conèixeranimals i vegetals extingits, i també fan possiblereconstruir la història evolutiva de les espècies.

Els fòssils de conquilles, closques,esquelets i fulles o troncs de vegetals es van formar quan les restes d’aquestséssers van caure en un lloc on s’estavenacumulant sediments. En quedarenterrats, van experimentar els mateixos processos que vantransformar el sediment en roca, i els seus components orgànics vanser substituïts per minerals. Aquestprocés s’anomena fossilització.

Un altre tipus de fòssils són les empremtesd’animals que van quedar impreses en unsediment tou. Quan el sediment es va cobrird’altres materials i després es va endurir, les empremtes van formar part de la rocasedimentària. El sediment que les va recobrirconté el motlle en relleu de les empremtes.

A FONS

Els ammonits eren mol·luscs marins que van viure durant l’era mesozoica.

Trilobits.

Priscacara.Dactylioceras.

Ophiopetra.

Fulles de Carya.

Els fòssils d’Archaeopteryx ens permetenconèixer el parentiu que hi ha entre els dinosaures i els ocells actuals.

Els fòssils de fulles i de troncs enspermeten saber com eren les plantes de les quals es va formar el carbó.

831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 180

Page 181: Naturals 1ESO

181

Ciència a l’abastAnàlisi de resultats. Simulació de la formació de roques ígnies

En el treball científic l’experimentació aporta, sovint,nombroses dades que cal interpretar de maneraadequada.

A continuació farem un experiment per establir la relació que hi ha entre la velocitat amb què es formen els cristalls d’una roca i la mida dels cristalls.

1. Preparem una dissolució. En un vas petit de precipitats posem una mica d’aigua temperada i hi afegim sulfat de coure en pols. N’hi hem deposar prou quantitat perquè, després de remenarbé la mescla, al fons quedi una mica de pols sensedissoldre. Així, la dissolució estarà saturada.

2. Preparem una cristal·lització lenta. Posem en una placa de Petri una petita quantitat de la dissolució i la deixem destapada a temperatura ambiental. Esperem dos o tres diesfins que tota la dissolució s’hagi evaporat.

3. Fem una cristal·lització ràpida. Aboquem amb un comptagotes una petita quantitat de dissolucióen una altra placa de Petri. A continuació, hi afegimacetona amb un altre comptagotes. L’acetonas’evapora de pressa i fa que l’aigua s’evapori, de manera que es força la formació ràpida decristalls de sulfat de coure.

4. Analitzem els resultats. Els cristalls obtinguts per mitjà de l’evaporació lenta es poden apreciar a ull nu i tenen formes geomètriques. En canvi, els que s’han format ràpidament són petits i irregulars.

5. Obtenim conclusions. Tot i que l’evaporació és unprocés característic d’algunes roques sedimentàries,els resultats que hem obtingut són comparables alque passa durant la formació de roques plutòniquesi volcàniques. Els podem expressar en forma de taula:

12. Explica la relació que hi ha entre la velocitat de cristal·lització del sulfat de coure i la mida dels cristalls.

13. Si fas bullir la dissolució en el vas de precipitats fins que s’evapori, es produeix una cristal·lització encara més brusca. El resultat és una pasta blava en què no s’aprecia cap cristall i l’aspecte de la qual recorda el de la pedra tosca. Pots explicar aquesta semblança?

ACTIVITATS

ExperimentEvaporació

durantdiversos dies.

Evaporació ràpidaamb acetona.

ResultatCristalls gransi geomètrics.

Cristalls petitsi irregulars.

Rocaígnia

Roca plutònica.Refredament lent.

Roca volcànica.Refredament brusc.

ResultatCristalls visibles

a ull nu.No s’hi aprecien

cristalls.

Cristal·litzaciólenta

Labo

rato

riN

atur

a

Cristal·litzacióràpida

Cristal·lització lenta Cristal·lització ràpida

Aigua

Acetona

Sulfat de coure

831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 181

Page 182: Naturals 1ESO

182

14. ●● El mineral halita és la sal comuna (clorur de sodi)i la roca anomenada sal és una roca monomineralformada pel mineral halita. Tant el mineral com la roca tenen el mateix nom.

Podries dir algun criteri que servís per diferenciar la roca del mineral?

15. ● L’argila i el granit són roques. Explica per què la primera és una roca tova i fràgil, mentre que la segona és una roca resistent i dura.

16. ● Observa les dues roques de les fotografies, una és marbre i l’altra és granit. Indica quina és cadascuna i quina és una roca monomineral.

17. ● Tan sols hi ha un tipus de roques que pot cremar.Quines són i per què presenten aquesta propietat?

18. ●●● Hi pot haver una roca detrítica formada per granit que sigui una roca ígnia? Pensa-ho i raona la resposta.

19. ● Explica quina és la diferència fonamental que hi haentre l’origen d’una roca metamòrfica i el d’una rocaígnia.

20. ● Amb les dades de les taules descriptives de les roques d’aquesta unitat, elabora una claudicotòmica per poder-les identificar.

21. ●● El marbre és una roca metamòrfica formada pel mineral calcita.

És una roca monomineral o no? Explica quina és la diferència entre la calcita i el marbre. Com podríem distingir els components de la roca?

22. ●● S’anomena litificació (del grec, ‘transformació en roca’) el procés que transforma els sediments enroques sedimentàries.

Explica quins són els dos processos fonamentals que componen la litificació.

23. ● Què és el metamorfisme? Quins són els dos factorsque produeixen el metamorfisme? Com s’anomenenles roques resultants d’aquest procés?

Activitats24. ●●● En algunes conques sedimentàries, en mars

poc fondos, s’han acumulat centenars i fins i totmilers de metres de gruix de capes de sediments, tot i que la fondària de l’aigua no superava algunesdesenes de metres.

Copia l’esquema següent, que representa l’origen de les roques detrítiques, i explica amb rètols què és el que permet que s’acumuli un gruix tan enorme d’estrats.

25. ●●● Observant els estrats de roques sedimentàries,sovint és possible esbrinar quin tipus de clima hi havia en la mateixa zona en el passat.

Si observes que sobre uns estrats de carbó hi ha uns estrats de guix, què podries deduir sobre la manera en què va canviar el clima en aquella zona fa milions d’anys?

26. ●●● Les roques calcàries més abundants són les formades per l’acumulació de closques i altresrestes orgàniques.

A l’Estat espanyol hi ha grans gruixos de calcàries. Els geòlegs atribueixen el seu origen a èpoques en què gairebé tota la Península estava coberta per un mar càlid ple de vida. Raona si aquestainterpretació té lògica.

27. ●● En moltes zones de la península Ibèrica, com a Castella-la Manxa, Madrid, Aragó, Catalunya,Castella i Lleó, Andalusia, etc., hi ha grans gruixos de guixos, formats fa uns 20 milions d’anys.

Quin clima hi devia haver a la península Ibèrica en aquella època?

28. ●●● La mica és un mineral molt típic del metamorfisme, i la mida dels seus cristallsaugmenta amb la intensitat del procés metamòrfic al qual ha estat sotmesa una roca.

Segons això, quina roca et sembla que ha estatsotmesa a un metamorfisme més intens, la pissarra o l’esquist? Per què?

A B

831121 _ 0170-0185.qxd 19/12/06 10:30 Página 182

Page 183: Naturals 1ESO

29. ●● En algunes zones de Catalunya es construeixencases de pedra utilitzant blocs per a les parets i llosesper a la teulada. Molt sovint, les roques que es fanservir són la pissarra i la quarsita.

Quina de les dues es farà servir per a les parets i quina per a la teulada? Raona la resposta.

30. ● En una erupció volcànica s’aboca una granquantitat de gasos a l’atmosfera.

De quins gasos es tracta i d’on provenen? La roca fosaque surt del cràter i que baixa pels vessants formantrius incandescents no és magma. Què és? Quina diferència hi ha entre la roca fosa que surt del cràter i el magma de l’interior de l’escorça?

31. ●● La lupa binocular és un instrument que ens permet observar augmentats els materialsopacs, ja que la llum no ha de travessar la preparació com en el microscopi. Així podem veure la textura de les roques i identificar-ne els components.

a) Explica quines diferències aprecies quan observes un gres i una argila.

b) En quina de les roques anteriors pots diferenciar-ne els components?

c) Observa altres roques, com perexemple un travertí, un granit i una calcària bioclàstica, i fes unadescripció breu de les observacions que fas.

Combustibles fòssils i impacte ambiental

El carbó i el petroli són roques sedimentàries de lacombustió de les quals s’obté energia. La gran demandad’energia fa que el consum d’aquests combustiblessigui molt accelerat. Això produeix diversos impactesambientals, dels quals destaquen els dos següents:

• L’extracció i el transport dels dos combustibles fanque es deteriorin els paisatges, i sovint s’aboquenaccidentalment grans quantitats de petroli al mar.

• La combustió d’aquestes roques emet a l’atmosferagrans quantitats de diòxid de carboni. Això fa queaugmentin l’efecte d’hivernacle i les temperatures, que són els causants del canvi climàtic.

32. ● Per què diem que el carbó i el petroli sóncombustibles fòssils? Per què els classifiquemtambé dins de les roques sedimentàriesorgàniques? Explica les diferències que hi ha entre la formació del carbó i la del petroli.

33. ● Què és el canvi climàtic? Tria la respostacorrecta i raona l’elecció.

a) L’augment de CO2 a l’atmosfera.b) La producció descontrolada de CO2

per l’activitat humana.c) L’augment de la temperatura de l’atmosfera

terrestre.d) La contaminació que es produeix a causa

del consum de combustibles fòssils.

34. ● Observa l’esquema superior, que represental’efecte d’hivernacle natural, i respon raonadament les preguntes.

a) La llum solar, en realitat, no escalfa l’aire.D’on prové la calor que queda retinguda a l’atmosfera?

b) De quina manera l’activitat humana pot feraugmentar l’efecte d’hivernacle?

c) Quina relació hi ha entre l’augment de l’efected’hivernacle i el canvi climàtic?

d) Les plantes, les algues i alguns bacteris utilitzenel CO2 atmosfèric, i fan que en disminueixi la quantitat a l’aire. Per mitjà de quin procésutilitzen el CO2 i quina finalitat té aquest procés per als éssers vius que el duen a terme?

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

183

Acumulació de CO2

a l’atmosfera

Producció de CO2

Combustió

Llum solar

El terra emet calorEl terra s’escalfa

El CO2 de l’atmosfera retéla calor, que, per tant,

no es perd a l’espai

831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 183

Page 184: Naturals 1ESO

184

Les roques estan formades per agregats de minerals. Si en la composició de les roquesnomés intervé un tipus de mineral, s’anomenen monominerals.

Segons el procés de formació que han tingut, les roques es poden classificar en:

• Sedimentàries. Estan formades per l’acumulació i la compactació de sediments.

• Ígnies o magmàtiques. Són les originades a partir del refredament del magma.

• Metamòrfiques. Estan formades per l’alteració de roques preexistents.

El cicle de les roques és el conjunt de processos que experimenten les roques i els sediments a la superfície i a l’interior de l’escorça terrestre.

Alguns dels principals usos de les roques són: com a materials de construcció, per a usos ornamentals, com a recipients, combustibles, en la indústria química, etc.

Sedimentàries

Solen presentar una disposició en capes, anomenades estrats.

Poden ser:

• Detrítiques. Estan formades per fragments de diferentsminerals i roques units entre si. Conglomerat, gres i argila.

• Calcàries. Estan constituïdes, fonamentalment, per calcita. Calcària bioclàstica, tosques calcàries i marga.

• Evaporítiques. Són roques monominerals originades per la precipitació de sals quan s’evapora l’aigua en què estaven dissoltes. Guix i sal.

• Orgàniques. Estan formades per l’acumulació de matèriaorgànica. Carbó i petroli.

Resum

35. Quina és la principal característica de cada tipus de roca i què la diferencia clarament dels altres tipus?

36. Copia les dues columnes següents i relaciona-les per mitjà de fletxes per tenir un resum de les principalscaracterístiques de les roques metamòrfiques.

Es trenca en làmines fines • • MarbreTé cristalls visibles de mica • • Pissarra

Té cristalls visibles de feldspat • • EsquistReacciona amb els àcids fent un bombolleig • • Quarsita

És extremament dura, no reacciona amb els àcids • • Gneis

ACTIVITATS

Ígnies omagmàtiques

El magma del qual provenen és una mescla de roques foses i gasos.

Poden ser:

• Plutòniques. Són les que s’han solidificat lentament a una certa profunditat. Presenten minerals cristal·litzats i reconeixibles. Granit, sienita i pegmatita.

• Volcàniques. Són les que s’han solidificat bruscament a l’exterior. Tenen un aspecte homogeni, no cristal·lí. Basalt, pedra tosca i obsidiana.

Metamòrfiques

El metamorfisme és el conjunt de canvis produïts en les roques sòlides per altes pressions i temperatures.

Poden ser:

• Laminars. Se separen en làmines. Pissarra, esquist i gneis.

• Cristal·lines. Es trenquen irregularment. Marbre i quarsita.

LE

S R

OQ

UE

S

831121 _ 0170-0185.qxd 19/12/06 10:30 Página 184

Page 185: Naturals 1ESO

185

Els refugis de pedra

EL RACÓ DE LA LECTURA

Els alts penya-segats de la zona havien estat, feia molt, el fons d’unmar antic. Les closques calcàries dels crustacis que havien viscut enaquell mar, s’havien anat amuntegant al fons i, finalment, s’havienconvertit en carbonat de calci: en pedra calcària. Durant certs pe-ríodes de temps, per una sèrie de raons, algunes d’aquestes closquesdipositades havien creat gruixudes capes de pedra calcària que erenmés dures que les altres. Quan la terra s’havia mogut i havia deixatexposat el fons marí, aquest s’havia convertit en penya-segats, i elsprocessos de desgast del vent i de l’aigua havien retallat més fàcil-ment la pedra més tova i havien obert espais profunds que havienanat deixant lleixes de pedra més dura entremig.

Encara que els penya-segats també estaven atapeïts de coves, comera normal en el cas de la pedra calcària, aquestes formacions insòli-tes en forma de lleixa creaven recers de pedra que representaven unshabitatges excepcionalment bons i es feien servir des de feia molts mi-lers d’anys. [...]

En Jondalar es va aixecar, es va acostar a la seva bossa i va tornarde seguida amb una bosseta senzilla de pell lligada a un tros de cor-dill per poder-la dur penjada al coll, tot i que no semblava que mai s’hagués utilitzat així. La va obrir i en va agafar dos objectesamb la mà. Un era un trosset d’ocre roig. L’altre semblava una peçapetita i esmolada d’una roca grisa i corrent en forma de piràmideaplanada. Però quan la va aixecar i en va posar al descobert la partde baix, hi va haver exclamacions de sorpresa. Aquella cara teniauna fina capa d’òpal blau blanquinós, que resplendia amb uns po-tents reflexos vermellosos.

–Era allà, recordant en Thonolan, i aquesta pedra va rodolar delmunt i em va caure als peus –va explicar en Jondalar–. L’Ayla vadir que me la posés a l’amulet –aquesta bosseta– i la portés a casa.No sé què significa, però és com... és com si l’esperit d’en Thonolanhi estigués connectat.

Va passar la pedra a la Zelandoni. Els altres no semblaven tenir ga-nes de tocar-la, i en Joharran fins i tot va tenir una esgarrifança,com va observar l’Ayla. La dona se la va mirar atentament, pertenir temps de pensar i rumiar el que havia de dir.

JEAN M. AUEL, Els refugis de pedra. Editorial Maeva (text adaptat)

37. Amb quin material s’havia format la pedracalcària que havia originat les roques de la zona descrita en el text?

38. Ordena les paraules següents per indicar com es van formar les coves: la terra s’obre,crustacis, coves, dipòsit de closques, penya-segats, mar i erosió.

39. Com creus que era el clima de la zona descrita,molt fred, temperat o molt calorós? Què t’ho fapensar, això?

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

Llibres:L’espant sense nomXAVIER BERTRAN . Edicions Baula La vida d’una ciutat al costat d’un volcà.

Una pedra al ronyóANNA OLLÉ I GERMÁN ÁLVAREZ. Eumo EditorialNovel·la d’aventures per entendre les roques.

Els fòssils: a la recerca del temps perdutJORDI AGUSTÍ. Edicions de La MagranaAssaig científic sobre l’estudi dels fòssils.

En la pantalla:Geologia II (VHS). Fundació Serveis de Cultura PopularDocumental de cinc capítols sobre l’estructura i la composició de la Terra.

En la xarxa:web.usal.es/~epavila/webrocas/rockini.htmlMoltes fotografies per al reconeixement de roques.

www.paleoportal.org/Pàgina dedicada a l’estudi dels fòssils (en anglès).

NO T’HO PERDIS

831121 _ 0170-0185.qxd 4/12/06 19:24 Página 185

Page 186: Naturals 1ESO

12 La matèria i lesseves propietats

En aquesta unitat…

• Coneixeràs quines són les propietats de la matèria.

• Reconeixeràs les magnituds fonamentalsmés habituals: la longitud, la massa, el temps i la temperatura.

• Reconeixeràs algunes magnitudsderivades, com la superfície, el volum i la densitat.

• Aprendràs a fer mesures i a expressar-lescorrectament.

• Comprendràs la necessitat de definir un sistema internacional d’unitats.

• Coneixeràs les unitats d’ús més comú.

• Aprendràs a fer canvis d’unitats.

• Aprendràs els passos que cal seguir per fer una representació gràfica.

PLA DE TREBALL

Alguns ingredients per fer unes postres.

831121 _ 0186-0201.qxd 4/12/06 19:24 Página 186

Page 187: Naturals 1ESO

«Es piquen bé al morterquatre unces d’avellanes tor-

rades, es tiren juntament ambmitja lliura de sucre en dos petri-cons de llet i es deixen bullir unabona estona.

A part es fa una crema amb sis ro-vells d’ou, mitja lliura de sucre, unpolsim de sal, una cullerada de fari-na i tres petricons de llet. Quan es co-mença a espessir, es treu del foc i esdeixa refredar. Després s’ajunta ambla llet en què han bullit les avellanes,que s’haurà colat. Es munten bé lesclares, es barreja tot bé i es tira a la ge-ladora.Per col·locar els gelats a les copes s’had’usar una cullera de fusta.»

Aquest text, que hem adaptat a la l’or-tografia actual, correspon a una re-cepta del llibre Art de ben menjar, publicat l’any 1923 a Barcelona, perelaborar un gelat d’avellanes.Tot i que avui no fem servir lliures niunces per mesurar la massa, ni petri-cons per mesurar el volum, antigamentl’ús d’aquestes uni-tats, i d’altres comel quintar, el quartào el porró, era molthabitual. Avui hi ha un sistemainternacional d’u-nitats que compar-teixen gairebé totsels països.

1. Esmenta algunes substàncies que coneguis.On es troben en la natura?

2. Quina unitat de mesura utilitzem actualmentper mesurar la massa? I per mesurar el volum?

3. Quin instrument faries servir per mesurar la longitud dels costats del pati del teu centreescolar? En quines unitats en donaries el resultat?

4. Què et donaria més idea de les gransdimensions del pati?a) Mesurar-ne la longitud d’un costat.b) Calcular-ne la superfície.

RECORDA I RESPON

Busca la respostaQuina magnitud pots mesurar amb una proveta?

831121 _ 0186-0201.qxd 4/12/06 19:24 Página 187

Page 188: Naturals 1ESO

188

L’aire és matèria

L’aire és un gas incolor i no el podem veure. Malgrat això, l’aire té massa i ocupa un espai; per tant, l’aire és matèria.

Això ho podem comprovar d’una manera ben senzilla. Lliguem dosglobus inflats a les puntes d’una barra de fusta i subjectem la barra pel centre amb un cordill, de manera que quedi equilibrada. Si punxem un dels globus, comprovarem que el conjunt es desequilibra. Això passa perquè el globus inflat conté aire i, per tant, té una massa més gran que la del globus punxat.

A FONS

La matèria

Tot el que ens envolta i podem percebre amb els sentits està format dematèria. El llibre que ara llegeixes, el llapis amb què escrius, l’aiguaque beus i l’aire que respires són matèria.

Les propietats generals

La matèria és tot el que té massa i ocupa un espai, és a dir, té volum.

Aquestes característiques, la massa i el volum, són comunes a tota lamatèria i ens serveixen per definir-la. Per aquesta raó, les anomenempropietats generals de la matèria.

Les propietats específiques

Cada cos pot estar constituït per diferents classes de matèria que ano-menem substàncies. Per exemple, en un llapis és fàcil observar que hiha dues substàncies diferents: el grafit, que en forma la mina, i la fusta,que en forma la coberta.

Per diferenciar unes substàncies d’unes altres, cal conèixer les qualitatsque les caracteritzen, com per exemple el color, l’olor, el gust, l’estat fí-sic, la densitat, si deixen passar la llum, etc.

Les propietats que ens permeten distingir unes substàncies de les altres s’anomenen propietats específiques.

La utilitat dels materials depèn de les sevespropietats.

1. Quines són les propietatsgenerals de la matèria? Per què reben aquest nom?

2. Esmenta tres propietatsespecífiques de la matèria.

3. Explica per què l’aire és matèria,encara que no el poguem veure.

4. Busca en els conceptes clau el terme substància.

ACTIVITATS

1

Fusta

Grafit

831121 _ 0186-0201.qxd 4/12/06 19:24 Página 188

Page 189: Naturals 1ESO

189

5. Què és una magnitud física?

6. Com s’expressa el resultat d’una mesura? Què s’anomenaquantitat i què s’anomena unitat?

7. Mesura la longitud i l’ampladad’aquest llibre i expressa’n el resultat en centímetres. En quines unitats hauràsd’expressar les mesures si has de fer servir el SI?

ACTIVITATS

La mesura

Si volem descriure un objecte, com ara la taula sobre la qual estem tre-ballant, cal que ens fixem en les propietats que el caracteritzen i que sónespecífiques de l’objecte en qüestió: l’altura que té, la superfície per tre-ballar, el material de què està fet, la comoditat que proporciona, etc.

Les magnituds físiques

La majoria de les propietats que descriuen la taula, com ara l’altura o lasuperfície, les podem mesurar. Per fer-ho, utilitzem un patró amb elqual les comparem i un instrument de mesura adequat.

Per contra, no hi ha cap patró ni cap instrument que mesuri propietatscom ara la comoditat que ofereix la taula a l’hora de treballar o si ésgaire bonica. La comoditat o la bellesa no són magnituds.

Per mesurar la longitud de la taula, el primer que hem de fer és escolliruna unitat adequada. Podria ser la longitud d’un regle, la del palmell de la mà, la d’un llapis, etc. A continuació, comparem la longitud de lataula amb la longitud de la unitat escollida. La quantitat de vegades quees repeteix la unitat representa el valor de la mesura.

El resultat s’expressa per mitjà d’una quantitat seguida de la unitat tria-da. La quantitat representa el nombre de vegades que es repeteix la unitat.

Les magnituds fonamentals i les derivades

Hi ha algunes magnituds, com ara la longitud, la massa i el temps, que esdeterminen per mitjà d’una mesura directa. Aquestes magnituds s’anome-nen magnituds fonamentals, són independents entre si i s’han triat perexpressar les altres per mitjà de combinacions matemàtiques entre elles.

Les magnituds que s’expressen per mitjà de la combinació matemàticade les magnituds fonamentals s’anomenen magnituds derivades. Perexemple, la velocitat s’obté dividint una longitud, el desplaçament, en-tre el temps utilitzat a recórrer-lo.

El sistema internacional d’unitats

Per fer la mesura d’una magnitud disposem d’una gran diversitat d’uni-tats. Però per poder comparar el que mesurem, és important que tot-hom fem servir les mateixes unitats. Per això hi ha un sistema interna-cional d’unitats (SI) que assigna a cada magnitud fonamental una unitatde mesura.

Totes les propietats que podem mesurar, és a dir, quantificar,s’anomenen magnituds.

2

Quan fem una mesura, la quantitat que obtenim pot variar si utilitzem unitats diferents. Per exemple, la mesura de la taula del dibuix pot ser de tres llapis o de 4 pams.

Principals magnituds fonamentals

Magnitud

Unitat

Símbol

Longitud

metre

m

Massa

quilogram

kg

Temps

segon

s

Temperatura

kelvin

K

831121 _ 0186-0201.qxd 4/12/06 19:24 Página 189

Page 190: Naturals 1ESO

190

La longitud

Quan determinem la nostra alçada, la distància que hi ha entre el cen-tre escolar i casa nostra, la distància que separa la Terra del Sol o, fins itot, la mida d’una cèl·lula, estem mesurant longituds.

La longitud és la distància que hi ha entre dos punts, i probablementés la magnitud que mesurem més sovint.

La mesura de la longitud

Per mesurar una longitud podem fer servir una cinta mètrica, fabricadaamb un material que no s’estiri, i en la qual hi hagi marcada la distàn-cia que correspon a un metre. Al seu torn, aquesta distància està divi-dida en parts iguals, que equivalen a unitats més petites que el metre.

Molt sovint hem de mesurar longituds molt grans o molt petites, i peraixò fem servir unitats més grans o més petites que el metre, anomena-des múltiples o submúltiples del metre, respectivament.

Canvis d’unitats

Una mateixa mesura es pot expressar amb unitats diferents. Quan escanvien unitats, la quantitat que representa la mesura varia, i per aixòla calculem en funció de l’equivalència que hi ha entre les dues unitats.

Quan fem aquests càlculs, fem un canvi d’unitats. Per exemple:

• Sabem que l’alçada d’en Joan és 1,67 m. Si volem expressar aquestamesura en centímetres, el primer que hem de saber és l’equivalènciaentre totes dues unitats i, a continuació, aplicar-la:Equivalència: 1 m � 100 cmResultat: 1,67 m � 1,67 � 100 cm � 167 cm

• Sabem que el diàmetre aproximat d’una moneda de dos euros és de2,5 cm. Quant mesura el diàmetre expressat en metres?Equivalència: 1 cm � 0,01 mResultat: 2,5 cm � 2,5 � 0,01 m � 0,025 m

La longitud és una magnitud fonamental. La unitat de longitud en el sistema internacional d’unitats és el metre (m).

3

Encara que actualment no s’utilitza, a l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures de Sèvres, prop de París, es conserva una barra de platí i iridi que va servir com a patró per definir el metre com a unitat de longitud.

08. Quan s’expressa una mesura,les unitats no acaben en punt ni s’hi afegeix una s al final per al plural. Quines de lesmesures de longitud següentsestan expressades de maneraincorrecta i per què?

a) 5 Km d) 56 mb) 2 mm. e) 4 Hm.c) 17 cms f) 23 km

09. Expressa en metres aquesteslongituds.

a) 25 mm c) 1,2 kmb) 5,3 dam d) 5 000 �m

10. Un cable té una longitud de 2 hm. Expressa aquestamagnitud en les unitatssegüents:

a) km c) dmb) m d) dam

ACTIVITATS

Unitat i símbol Equivalència en metres

Quilòmetre (km)

Hectòmetre (hm)

Decàmetre (dam)

Metre (m)

Decímetre (dm)

Centímetre (cm)

Mil·límetre (mm)

Micròmetre (�m)

1.000 m

100 m

10 m

1 m

0,1 m

0,01 m

0,001 m

0,000001 m

Múltiples i submúltiples del metre

831121 _ 0186-0201.qxd 4/12/06 19:24 Página 190

Page 191: Naturals 1ESO

191

La superfície

Si ens hem de fer una idea de les dimensions del pati del nostre centreescolar, no n’hi ha prou que en mesurem la longitud, sinó que hauremde calcular la superfície que té.

Anomenem superfície la magnitud que expressa l’extensió d’un cos endues dimensions, la llargada i l’amplada.

La mesura de la superfície

Quan volem conèixer la superfície d’un cos, hem de fer mesures delongitud i relacionar-les per mitjà d’una determinada equació matemà-tica que depèn de la forma que té el cos:

• Objectes de forma regular. Per calcular-ne la superfície utilitzeml’equació matemàtica que correspon a la forma que té l’objecte.

• Objectes circulars. Si l’objecte té forma circular, la superfície es cal-cula multiplicant el nombre � pel valor del radi al quadrat.

• Objectes de forma irregular. En podem calcular la superfície des-component la figura en formes més o menys regulars. Calculem lessuperfícies de cada una de les figures i les sumem.

• Aquest sistema ens dóna un valor aproximat de la superfície, i peraixò diem que és una estimació.

La superfície és una magnitud derivada de la longitud. La unitat de superfície en el sistema internacional és el metre quadrat (m2).

4

La superfície de les ales d’una papallona es pot estimar descomponent-lesen figures regulars.

11. Quina és la unitat de superfícieen el sistema internacional d’unitats?

12. Quines fórmules matemàtiquesens permeten calcular la superfície de les figuressegüents?

a) Quadrat.b) Rectangle.c) Triangle.d) Rombe.e) Cercle.

13. La superfície és una magnitudfonamental o derivada?

ACTIVITATS

Unitat i símbol Equivalència en metres quadrats

Quilòmetre quadrat (km2)

Hectòmetre quadrat (hm2)

Decàmetre quadrat (dam2)

Metre quadrat (m2)

Decímetre quadrat (dm2)

Centímetre quadrat (cm2)

Mil·límetre quadrat (mm2)

1.000.000 m2

10.000 m2

100 m2

1 m2

0,01 m2

0,0001 m2

0,000001 m2

Múltiples i submúltiples del metre quadrat

G

FA

ltura

G F

G F

Base

Radi

Superfície � � · r2

Superfície ��base ·

2altura�

831121 _ 0186-0201.qxd 4/12/06 19:24 Página 191

Page 192: Naturals 1ESO

14. Quines diferències hi ha entreel volum d’un cos i la capacitatque té?

15. Quina capacitat en ml té un recipient el volum del qual és de 2 dm3?

ACTIVITATS

192

El volum

Per fer-nos una idea real de les dimensions totals d’un objecte, ens caluna magnitud que ens informi de l’espai que ocupa. Aquesta magnitudés el volum.

El volum és una magnitud que mesura l’espai que ocupa un cos.

La mesura del volum

Per conèixer el volum d’un cos s’utilitzen mètodes diferents depenentde l’estat en què es troba i de la forma que té.

• Sòlids de forma regular. Per calcular-ne el volum s’utilitza l’equa-ció matemàtica corresponent a la forma de l’objecte. Per exemple,per saber el volum d’una caixa, se n’ha de mesurar la longitud de lestres dimensions i multiplicar-les.

• Sòlids de forma irregular. Per saber-ne el volum s’han de submer-gir en una proveta graduada amb aigua i mesurar el volum d’aiguaque desplacen.

• Líquids. Per mesurar-ne el volum es fan servir recipients graduats,com ara les provetes.

• Gasos. S’utilitzen recipients graduats invertits i es mesura el volumd’aigua que desplacen.

La capacitat

De vegades, quan volem expressar el volum d’un líquid, l’identifiquemamb la capacitat del recipient que el conté.

La unitat de capacitat és el litre (l), que equival al volum d’un cub d’1 dmd’aresta. Per exemple, una botella que pot contenir un litre de llet, diemque té una capacitat d’1 l i un volum d’1 dm3.

El volum és una magnitud derivada de la longitud. La unitat de volum en el sistema internacional és el metre cúbic (m3).

5

Volum Capacitat

1 km3 1.000.000.000 kl

1 hm3 1.000.000 kl

1 dam3 1.000 kl

1 m3 1.000 l

1 dm3 1 l

1 cm3 1 ml

1 mm3 0,001 ml

Equivalències entre el volum i la capacitat

Unitati símbol

Equivalènciaen litres

Quilolitre (kl) 1.000 l

Hectolitre (hl) 100 l

Decalitre (dal) 10 l

Litre (l) 1 l

Decilitre (dl) 0,1 l

Centilitre (cl) 0,01 l

Mil·lilitre (ml) 0,001 l

Múltiples i submúltiples del litre

Mesura del volum d’un gas.

Mesura del volum d’un objecte irregular.

Volumde l’objecte

Volumdel gas

Volum inicial

Volum final

G F

G F

Unitati símbol

Equivalència en metres cúbics

Quilòmetre cúbic (km3) 1.000.000.000 m3

Hectòmetre cúbic (hm3) 1.000.000 m3

Decàmetre cúbic (dam3) 1.000 m3

Metre cúbic (m3) 1 m3

Decímetre cúbic (dm3) 0,001 m3

Centímetre cúbic (cm3) 0,000001 m3

Mil·límetre cúbic (mm3) 0,000000001 m3

Múltiples i submúltiples del metre cúbic

831121 _ 0186-0201.qxd 4/12/06 19:24 Página 192

Page 193: Naturals 1ESO

193

La massa

Quan mesurem la quantitat d’un producte sòlid, utilitzem el quilo-gram, i si es tracta d’un líquid, fem servir el litre, encara que totes duesmagnituds es refereixen a propietats diferents.

La mesura de la massa

L’instrument que utilitzem per mesurar la massa s’anomena balança.Hi ha diferents tipus de balances que s’usen per fer mesures diverses.

En les balances tradicionals mesurem la massa comparant-la amb unaaltra massa patró, que rep el nom de pes. Per fer-ho, col·loquem el cosque volem mesurar en un dels plats (A), hi anem afegint pesos en l’al-tre plat (B) fins que equilibrem els dos plats (C) i, per acabar, noméscal sumar els pesos del plat per saber la massa del cos.

La massa és una magnitud fonamental i mesura la quantitat de matèria que té un cos. La unitat de massa en el sistemainternacional és el quilogram (kg).

6

Unitat i símbol Equivalència en quilograms

Tona (t)

Quilogram (kg)

Hectogram (hg)

Decagram (dag)

Gram (g)

Decigram (dg)

Centigram (cg)

Mil·ligram (mg)

1.000 kg

1 kg

0,1 kg

0,01 kg

0,001 kg

0,0001 kg

0,00001 kg

0,000001 kg

Múltiples i submúltiples del quilogram

16. És el mateix la massa que el volum?

17. A quants grams equivalen dos quilograms?

ACTIVITATS

Aquesta balança electrònica mesura masses d’una centèsima de gram.

A l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures de Sèvres es conserva el patró del quilogramcom a unitat de massa.

A B C

831121 _ 0186-0201.qxd 4/12/06 19:24 Página 193

Page 194: Naturals 1ESO

194

La densitat

Si mesclem oli i aigua en un recipient, podem comprovar que l’oli esmanté damunt de l’aigua. L’explicació d’aquest fet és que l’oli és menysdens que l’aigua, i per això hi sura.

Per comprendre el significat d’això, podem mesurar la massa de dos reci-pients d’un litre de capacitat, un ple d’oli i l’altre ple d’aigua. Quan hofem, comprovarem que la massa del recipient amb oli és més petita que ladel recipient ple d’aigua.

Aquesta propietat de les substànciesestà relacionada amb una magnitudque anomenem densitat. La densi-tat relaciona la massa que té un cosamb el volum que ocupa.

Així doncs, la densitat d’un cos és laquantitat de matèria que té el cos enrelació amb l’espai que ocupa.

Densitat �

Quan afirmem que l’aigua és més densa que l’oli estem dient que, en elmateix volum, l’aigua té més quantitat de matèria que l’oli.

La densitat és una propietat específica de la matèria que serveix per di-ferenciar unes substàncies de les altres.

La mesura de la densitat

Per calcular la densitat d’un cos, en mesurem la massa i el volum i despréshi apliquem la fórmula de la densitat dividint la massa entre el volum.

La densitat i la flotabilitat

Quan veiem un vaixell navegar pel mar, sovint ens preguntem com éspossible que el vaixell suri si està construït amb un material que és mésdens que l’aigua. Un cos sòlid sura en un líquid si té una densitat me-nor que la del líquid. Ara bé, es tracta de la densitat total del cos, és adir, la seva massa dividida entre el volum total que ocupa. En aquestpunt és molt important la forma del cos per aconseguir ocupar un granvolum que determini una densitat prou baixa.

La diferència de densitats entre un líquid i un sòlid que hi sura rep elnom de flotabilitat, i és la qualitat que han de tenir, per exemple, elsvaixells per poder surar al mar.

La flotabilitat també es dóna entre dos líquids que no siguin miscibles.

La densitat és una magnitud derivada de la massa i del volum. En el sistema internacional, la densitat es mesura en kg/m3, tot i que també és molt comú utilitzar g/cm3.

massa

volum

7

18. Defineix què és la densitat.Quin tipus de magnitud és?

19. Quina substància és mésdensa, el plom o el mercuri? Com ho podem comprovar?

20. De les substàncies que hi ha en la taula de densitats, quinessuren a l’aigua i quines no?Per què?

ACTIVITATS

Substància Densitat (kg/m3)

Aigua 1.000

Oli 900

Gasolina 700

Plom 11.300

Ferro 7.900

Mercuri 13.500

Densitats d’algunes substàncies

La massa d’un litre d’oli és de 900 g. La massa d’un litre d’aigua és de 1.000 g.

831121 _ 0186-0201.qxd 4/12/06 19:24 Página 194

Page 195: Naturals 1ESO

195

Altres magnituds fonamentals

A més de la longitud i de la massa hi ha altres magnituds fonamentals,com per exemple la temperatura i el temps.

La temperatura

Quan toquem un tros de gel, diem que està fred. I si toquem una bom-beta que ha estat encesa, diem que està calenta. Aquesta sensació defred o calor que percebem a través del sentit del tacte correspon a latemperatura dels cossos.

Però la sensació que denominem com a fred o calor depèn de moltsfactors. Per exemple, quan ens tirem a la piscina després d’haver estat aple sol, l’aigua ens sembla més freda que si hem estat a l’ombra.

La temperatura d’un cos està relacionada amb la quantitat de calor quepot cedir o absorbir. Així, quan posem en contacte dos cossos que es tro-ben a temperatures diferents, el més calent cedeix calor al més fred finsque les temperatures dels dos s’igualen. En això es basen els instrumentsque ens permeten mesurar la temperatura dels cossos, els termòmetres.

La unitat de temperatura en el sistema internacional és el kelvin (K),tot i que generalment utilitzem l’escala de graus Celsius (°C).

El temps

Totes les persones percebem el pas del temps i som capaces de mesu-rar-lo amb més o menys facilitat. Encara que no tinguem cap rellotge,gairebé tots notem quan la classe deu estar a punt d’acabar.

També podem determinar la durada del dia o de la nit si ens fixem enla posició del Sol i de la Lluna.

Tot i que no és senzill de definir, podem dir que el temps és una mag-nitud que mesura el transcurs dels esdeveniments. La unitat de mesuradel temps en el sistema internacional és el segon (s).

També fem servir altres unitats per mesurar el temps, entre les qualsdestaquen les següents:

• El minut. Interval de temps equivalent a 60 segons. El seu símbol ésmin.

• L’hora. Interval de temps equivalent a 60 minuts. El seu símbol és h.

• El dia. Interval de temps equivalent a 24 hores. Correspon, aproxi-madament, al temps que tarda la Terra a fer una volta completa so-bre si mateixa en el moviment de rotació.

• L’any. Interval de temps equivalent a 365 dies. Correspon, aproxi-madament, al temps que tarda la Terra a fer una volta completa al vol-tant del Sol en el moviment de translació.

• El segle. Interval de temps equivalent a 100 anys.

La temperatura és una magnitud que ens permet mesurar l’estattèrmic d’un cos i que està relacionada amb el seu estat intern.

8

21. Amb quin instrument es mesura la temperatura?

22. Converteix les temperaturessegüents a l’escala Celsius.

a) 285 Kb) 290 Kc) 254 K

23. Esmenta dues unitats de mesura del temps.

ACTIVITATS

Per passar la temperatura de l’escala Celsiusa l’escala kelvin, s’ha de sumar 273 als grausCelsius.

°C

100

0

�273

373

273

0

K

831121 _ 0186-0201.qxd 4/12/06 19:24 Página 195

Page 196: Naturals 1ESO

196

L’error en les mesures

Si mesurem diverses vegades la longitud d’una taula, de ben segur que no obtindrem exactament el mateixvalor en cada mesura.

Això no significa, però, que ens hàgim equivocat. És un fet habitual que sol passar quan es duen a terme mesures experimentals.

Després de fer tres mesures d’una mateixa magnitud,per calcular el valor més exacte de la mesura se sumenels tres resultats i es divideix entre 3.

� �13,8� � 0,60 m

0,59 � 0,61 � 0,60���

3

Els errors en les mesures són deguts al fet que ni els instruments de mesura són perfectes ni els nostres sentits són infal·libles.

Per compensar aquests errors podem repetir la mesura diverses vegades i calcular la mitjanaaritmètica de totes les mesures.

Els aparells de mesura

És important triar l’instrument de mesura més adient a l’objecte que es vol mesurar.

No seria convenient, per exemple, utilitzar un regle d’un metre per mesurar la longitud d’un camp de basquetbol. Tampoc no seria adequat utilitzar un regle d’un metre per mesurar el gruix d’un clau.

Com més sensibilitat i precisió té un aparell de mesura,més exacta és la mesura que fa.

Anomenem sensibilitat d’un aparell la mesura més petita que podem fer amb l’aparell. Per exemple, la sensibilitat d’un regle graduat en mil·límetres és més gran que la d’un altre regle graduat en centímetres.

Tot i que les tres balances de les fotografies mesuren la mateixamagnitud física (la massa), cadascuna té una sensibilitat diferent.

La de sota és més sensible, ja que és capaç de mesurar fins a dècimes de gram.

A FONS

24. Com es compensen els errors quan es prenen mesures?

25. Què és la sensibilitat d’un aparell de mesura? Quin cronòmetre és més sensible, un que mesura dècimes de segon o un altre que mesura mil·lèsimes de segon?

ACTIVITATS

0,59 m 0,61 m 0,60 m

831121 _ 0186-0201.qxd 4/12/06 19:24 Página 196

Page 197: Naturals 1ESO

197

Ciència a l’abastAnàlisi de resultats. Representacions gràfiques

Les representacions gràfiques ens permeten analitzarles dades obtingudes en un experiment i veure la relació que hi ha entre dues variables determinades.

A partir d’una gràficapodem relacionar dues magnituds i veure com varia l’una en funció de l’altra.

Quan escalfem una determinada massa d’aigua, sabem que augmentarà detemperatura, però de quina manera ho farà?

Per esbrinar-ho hem escalfat un vas de precipitats amb 500 ml d’aigua, i n’hem mesurat la temperaura de l’aigua a intervals de temps de 2 minuts.

1. Dibuixem els eixos de coordenades sobre un paper mil·limetrat. A l’eix d’abscisses(horitzontal) marquem els intervals de valors del temps, i a l’eix d’ordenades (vertical), els de la temperatura. La mida de les divisions no ha de ser necessàriament igual en els dos eixos, sinó que la triem en funció de les dades de la taula.

2. Marquem els punts de la gràfica. Unim cada valordel temps amb el corresponent a la temperaturaque hem registrat en la taula.

3. Tracem la gràfica. Dibuixem una línia amb un regleunint tots els punts. Si algun punt no coincideix,hem d’aproximar la línia al màxim possible a tots els punts.

Per dibuixar la gràfica corresponent a aquestes dades,seguim els passos següents:

26. Descriu la gràfica anterior. A què creus que pot ser degut el tram horitzontal del començament? I el del final?

27. Fes la mateixa experiència que acabem de descriure però amb 300 ml d’aigua. Remena constantment l’aiguaperquè la temperatura sigui homogènia. Mesura la temperatura cada dos minuts, fes una taula i representa les dades en una gràfica. Compara la gràfica amb l’obtinguda per a 500 ml. Hi ha cap diferència? La quantitatd’aigua influeix en la velocitat d’escalfament de l’aigua?

ACTIVITATS

Temps (min) Temperatura (°C)

00 018

01 018

03 032

05 046

07 060

09 074

11 088

13 100

15 100

100

80

60

40

20

00 1 3 5 7 9 11 13 15

Tem

per

atu

ra (°

C)

Temps (min)

Termòmetre

Aigua

831121 _ 0186-0201.qxd 4/12/06 19:24 Página 197

Page 198: Naturals 1ESO

198

28. ● Esmenta tres materials d’ús comú i alguna propietat de cadascun que faci referència a la utilitatque té.

29. ●● En alguns països, com ara a la Gran Bretanya, encara no utilitzen el sistema internacional d’unitats, sinó un sistema d’unitats propi. Per exemple, mesuren la distància en milles (una milla equival a 1,609 quilòmetres).

L’aeroport de Heathrow està situat a 16 milles delcentre de Londres. L’aeroport de Girona-Costa Bravaestà a 12 quilòmetres de Girona.

Quin dels dos aeroports està més lluny de la ciutat corresponent?

30. ● Mesura la superfície d’un foli i expressa’n el resultat en unitats del sistema internacional.

31. ●● Calcula el volum i la superfície de totes les parets i el terra d’una piscina que té 10 m de llargada, 4 m d’amplada i 2 m de fondària.

32. ●●● Com podem mesurar el gruix de cadascun dels fulls d’aquest llibre?

33. ● Indica quin múltiple o submúltiple del metre fariesservir per fer cada mesura.

34. ● Expressa en metres aquestes longituds.

a) 26 cm b) 240 mm c) 4,5 km d) 26,2 hm

35. ●● Imagina’t que al teu barri volen construir un nou centre escolar amb un pati de 2,5 hectàrees(una hectàrea equival a 10.000 m2).

La directora vol que hi hagi un camp de futbol de 100 metres de llargada per 100 metres d’amplada,una pista de basquetbol de 18 metres de llargada per 15 metres d’amplada, i una pista de tennis de 23,77 metres de llargada per 8,23 metres d’amplada.

Creus que hi haurà prou superfície per fer les tresinstal·lacions?

Activitats36. ●● El volum d’un cos és de 3,4 cm3. Quina capacitat

té en litres?

37. ●● Volem omplir un bidó de 10 l de capacitat afegint-hi aigua amb ampolles de 250 ml. Quantesampolles necessitarem per omplir el bidó?

38. ●●● Una coneguda marca d’aigua mineral s’anunciacom L’aigua més lleugera, i per posar-hi èmfasi el fabricant també vol que l’envàs sigui al més lleugerpossible. Pot triar entre quatre tipus de plàsticsdiferents, que tenen densitats també diferents:

PET (d � 1.330 kg/m3) PVC (d � 1.380 kg/m3)

PS (d � 1.050 kg/m3) PE (d � 950 kg/m3)

Quina massa de material necessitarà en cada cas si per fabricar una ampolla de 1.500 cm3 de capacitatcal un volum de 30 cm3? Quin material és el més idoniperquè l’ampolla també sigui «la més lleugera»?

39. ● Indica quin aparell faries servir per fer les mesuresindicades en la taula.

40. ● Copia la taula i completa-la aplicant-hi la fórmula de la densitat.

41. ● Expressa en centímetres aquestes mesures.

a) 320 mm c) 25 dm e) 1,4 hm

b) 3,5 m d) 2 km f) 8 µm

Mesura Múltiple o submúltiple del metre

Distància de Girona a Lleida

Diàmetre del cap d’un clau

Longitud d’un bolígraf

Longitud de l’aula

Mesura

Temps que tarda un atleta en una cursa

Temperatura de l’aigua en una banyera

Massa d’un sac de patates

Aparell de mesura

Substància Massa(kg)

Volum(m3)

Densitat(kg/m3)

Fusta de cedre

Aigua

Plom

Or

Plata

Quars

Mercuri

Alumini

Alcohol de 96°

57.000

22.600

21.000

5.200

54.400

5.400

100

1

2

3

2

2

4

2

1

570

1.000

19.300

800

831121 _ 0186-0201.qxd 4/12/06 19:24 Página 198

Page 199: Naturals 1ESO

42. ●● Si mesclem aigua amb gasolina, se separenen dues capes. Quin líquid quedarà a dalt?

Sabem que la densitat de l’aigua és de 1.000 kg/m3,i la de la gasolina, de 700 kg/m3.

43. ●● Calcula el volum d’un clau de ferro que té una massa de 20 g.

Sabem que la densitat del ferro és de 7.900 kg/m3.

44. ● Sabent que les dues substàncies del dibuix tenen el mateix volum, quina és més densa? Per què?

45. ●●● Calcula la densitat de l’oli d’oliva sabent que un bidó de 3 l d’oli té una massa de 2,7 kg.

46. ● S’ha mesurat la massa d’una cadena d’or, i per equilibrar la balança s’han utilitzat els pesossegüents: un de 100 g, dos d’1 g i un de 500 mg.

Quina massa té la cadena d’or? Expressa el resultatd’aquesta mesura en grams i en mil·ligrams.

47. ●● Una capsa de galetes d’1 kg costa tres euros i una de 250 g costa un euro.

Quantes vegades és més gran la capsa gran que lapetita? Quant estalviaries si et compressis la capsagran en comptes de la mateixa quantitat en capsespetites?

48. ●● Quan un vaixell petrolier té un accident, la càrrega que porta s’aboca al mar.

Sabent que la densitat del petroli és més petita que la de l’aigua, creus que el petroli hi surarà o que s’hi enfonsarà? Esmenta les conseqüències que té per al medi ambient un desastre com aquest.

La mesura i la història

Els egipcis, cap a l’any 3000 aC, per mesurar els campsde conreu utilitzaven la longitud de les seves passes.Civilitzacions posteriors feien servir unitats de mesuraque prenien com a referència el cos humà: el peu, el colze, el dit polze... Aquests sistemes resultavenpràctics, però no eren gaire exactes.

L’any 1600 Galileu va utilitzar un patró de mesura moltenginyós. Va observar a la catedral de Pisa que, quans’encenien els canelobres dels llums, tots es quedavenbalancejant una estona. Galileu va mesurar el temps del moviment de balanceig dels llums comptant el nombre de batecs del seu pols.

Els primers instruments de mesura que es van fer servir,com el rellotge de sol, la balança i el regle, s’han anatperfeccionant al llarg dels segles.

49. ● Indica totes les unitats de mesura que figuren en el text.

50. ● Enumera tots els instruments de mesura que s’esmenten en el text. Quines magnitudspodem mesurar amb aquests instruments?

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

199

AB

51. ●● Quant temps ha passat desque els egipcis mesuraven els camps fins que Galileu va mesurar el balanceig dels llums de la catedral de Pisa? I fins ara?

52. ●●● Si considerem que cada passa egípcia era de 0,75 m, a quantes passes està Figueres de Reus, si la distància és de 234 km?

53. ●● Si mesures la longitud de la taula utilitzant el peu, el polze o el colze (mesura de l’avantbraç),amb quin obtindràs una quantitat més gran?

54. ●● Si el pols d’una persona és d’un batec per segon, quantes vegades bategarà el cor en una hora?

831121 _ 0186-0201.qxd 4/12/06 19:24 Página 199

Page 200: Naturals 1ESO

200

Propietats

És matèria tot el que té massa i ocupa un espai (té volum).

Les propietats de la matèria poden ser:

• Generals. Són comunes a tota la matèria. Són les següents:

• – La massa.

• – El volum.

• Específiques. Són diferents d’unes substàncies a les altres.

Magnitudsfonamentals

Són magnituds independents entre si, que s’han escollit per expressar les altres magnituds mitjançant combinacionsmatemàtiques entre elles.

Destaquen les magnituds fonamentals següents:

• La longitud. És la distància entre dos punts. La unitat de longitud en el sistema internacional és el metre (m).

• La massa. És la quantitat de matèria que té un cos. La unitat de massa en el sistema internacional és el quilogram (kg).

• La temperatura. Indica l’estat tèrmic d’un cos. La unitat de temperatura en el sistema internacional és el kelvin (K).

• El temps. Mesura el transcurs dels esdeveniments. La unitatde temps en el sistema internacional és el segon (s).

Magnitudsderivades

Són les que s’expressen mitjançant la combinació matemàticade magnituds fonamentals.

Destaquen les magnituds derivades següents:

• La superfície. És l’extensió d’un cos en dues dimensions. Launitat de superfície en el sistema internacional és el metrequadrat (m2).

• El volum. És l’espai que ocupa un cos. La unitat de volum en el sistema internacional és el metre cúbic (m3).

• La densitat. És la relació entre la massa d’un cos i el volumque ocupa. La unitat de densitat en el sistema internacionalés el quilogram per metre cúbic (kg/m3).

Resum

55. Copia la taula següent i completa-la.

56. Quines de les magnituds fonamentals també són propietats generals de la matèria?

57. Explica el procediment que faries servir per determinar la densitat d’un cilindre de fusta.

58. Indica tres magnituds derivades, amb la unitat corresponent de cadascuna en el sistema internacional d’unitats.

59. Esmenta els submúltiples del quilogram i l’equivalència de cadascun en kg.

ACTIVITATS

Unitat

Símbol

LongitudMagnitud Massa Temps Temperatura Superfície Volum Densitat

LA

MA

RIA

831121 _ 0186-0201.qxd 4/12/06 19:24 Página 200

Page 201: Naturals 1ESO

201

La naturalesa dels cossos

EL RACÓ DE LA LECTURA

cats amb or, ja que tindrienla curiosa propietat de man-tenir-se al fons. Per tant, a l’hora de redactar els seustractats sobre els cossos pe-sants i lleugers haurien hagut

de tenir en compte aquest fe-nomen, i concloure que totsels cossos en general són lleu-gers i tenen la virtut naturalde pujar, llevat de l’or, que esprecipita en el mercuri.

Fa molt de temps, quan en-cara no se sospitava que exis-tia l’atmosfera i Newton en-cara no havia formulat la lleide la gravitació, els cossos dela natura es classificaven endos grups: en cossos pesantsque es precipitaven a la terrai en cossos lleugers que sem-pre pujaven, de manera queemergien en qualsevol am-bient on es trobaven. L’any300 aC, el filòsof grec Aristò-til va escriure el següent: «Esconsidera pesant l’objecte queté tendència a anar cap avall;i es considera lleuger l’objec-te que té tendència a anar capamunt».Va ser el matemàtic i físic ita-lià Evangelista Torricelli, in-ventor del baròmetre, qui varebatre d’una manera forçaenginyosa aquesta teoria. Hova fer mitjançant la històriaque expliquem tot seguit.Fa molt de temps, al fons delmar vivien les cinquanta be-lles filles de Nereu, el vell ho-me del mar, i de la seva es-posa, Doris. Les Nereides onimfes del mar, perquè aixíera com s’anomenaven les fi-lles de Nereu, muntaven endofins i altres animals marins,que les ajudaven a pujar a lasuperfície a prestar auxili alsmariners i als viatgers.

Un dia, les Nereides van de-cidir instal·lar una acadèmiaen la profunditat de l’oceà perimpartir cursos de física alshabitants del mar. Durant lesclasses, s’explicaven els fona-ments d’aquesta assignaturade la mateixa manera quenosaltres, els éssers humans,habitants de l’oceà d’aire, hosolem fer a les nostres esco-les. Les Nereides mostravenque entre tots els objectes queutilitzaven sota l’aigua, n’hihavia uns que baixaven, men-tre que d’altres pujaven. Lla-vors, les nimfes, sense pensargaire com es comportarien elsmateixos objectes si es tro-bessin en altres medis, vandeduir de manera terminantque hi ha cossos, com perexemple la terra, les pedres iels metalls, que són pesants,ja que baixen al fons; i qued’altres, com l’aire, la cera i lamajoria de les plantes, sónlleugers, perquè pugen cap ala superfície de l’aigua. Cal preguntar-se què passariasi les Nereides visquessin enun mar enorme de mercuri,en comptes d’un profundoceà d’aigua. Per poder guar-dar tots els materials, els hau-rien de lligar a terra perquèno pugessin a la superfície,tots llevat dels objectes fabri-

Llibres:Per què les coses són com sónANTONI LLORET I ORRIOLS. Edicions de La Magrana Obra de caràcter divulgatiu sobre la matèria, les seves propietats i les seves magnituds.

Esas exasperantes medidasKJARTAN POSKITT. Editorial MolinoLlibre molt amè sobre les mesures.

El CronomòbilPERE VERDAGUER. Edicions 62 Novel·la d’aventures sobre viatges en el temps.

En la xarxa:www.megaconverter.com/Mega2/index.htmlConvertidor de tota mena d’unitats (en anglès).

ticat.ua.es/AFcocatala/unidades/unidades/unidades.htmPàgina sobre les unitats del sistema internacional.

www.cem.esPàgina del Centre Espanyol de Metrologia, amb molta informació sobre magnituds i unitats.

www.bipm.org/en/siOficina Internacional de Pesos i Mesures (en anglès).

NO T’HO PERDIS

60. Quina teoria sobre la naturalesa dels cossos va rebatre Torricelli?

61. Com hauria classificat Aristòtil un tros d’una planta, com un cos lleuger o pesant? Per què?

62. Les Nereides pensaven que els cossos es divideixen en pesants i lleugers? Explica la resposta.

63. Com classificaven les Nereides el tros d’una planta, com un cos lleuger o pesant?Per què?

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

831121 _ 0186-0201.qxd 4/12/06 19:24 Página 201

Page 202: Naturals 1ESO

13 La diversitat de la matèria

En aquesta unitat…

• Identificaràs les diverses formes en què es potpresentar la matèria.

• Diferenciaràs els estats de la matèria i els canvis d’estat.

• Coneixeràs les condicions en què unasubstància pot canviar d’estat.

• Reconeixeràs la diferència que hi ha entre una mescla i una substància pura, i entre un element i un compost.

• Aprendràs alguns mètodes per separar els components d’una mescla.

• Coneixeràs les característiques dels principalsmaterials artificials de la nostra època.

• Comprendràs la necessitat de reciclar els residus.

• Aprendràs a interpretar i a comunicar els resultats d’un experiment mitjançantl’elaboració d’un informe científic.

PLA DE TREBALL

Iceberg.

831121 _ 0202-0217.qxd 4/12/06 19:27 Página 202

Page 203: Naturals 1ESO

Un iceberg és una massa de glaç que esdesprèn de les glaceres polars i queda a laderiva als mars empès pels corrents marins.De vegades, els icebergs poden arribar a assolir dimensions enormes.

A l’Àrtic és freqüent trobar-hi icebergs d’uns200 m de longitud i 150 m d’altura. Tan solsa Grenlàndia es desprenen al voltant d’uns8.000 icebergs cada any, fet que representaun gran perill per als vaixells.

El 14 d’abril de 1912, el Titanic, el vaixellmés gran que s’havia construït fins alesho-res, va xocar contra un iceberg de 60 m d’al-tura. Com a conseqüència del xoc, es va obriruna esquerda al buc i el vaixell es va enfon-sar en poc més de tres hores.

1. Els icebergs, com les glaceres de les qualsprovenen, són masses de glaç.

a) De quina substància està format el glaç?b) En quin estat físic es troba?c) És possible trobar aquesta substància

en altres estats físics diferents?

2. És possible que una substància canviï d’estat? De quina manera?

3. L’aigua del mar està formada per una solasubstància o per diverses substàncies? I l’aigua que bevem?

RECORDA I RESPON

Busca la respostaQuè significa que l’aigua s’evapora?

831121 _ 0202-0217.qxd 4/12/06 19:27 Página 203

Page 204: Naturals 1ESO

204

Els estats de la matèria

L’aspecte que presenta la matèria que ens envolta és molt divers. Perexemple, les roques són sòlides, l’aigua dels rius i del mar és líquida, il’aire de l’atmosfera és una mescla de gasos.

Característiques dels sòlids

A més de les roques, molts dels objectes que utilitzem habitualment sónsòlids. Les principals característiques dels sòlids són les següents:• Tenen una forma pròpia. Per deformar-los hi hem d’aplicar una força.• Tenen un volum fix, tot i que pot augmentar lleugerament (es po-

den dilatar) amb la calor, i disminuir si els refredem.

Característiques dels líquids

A diferència dels sòlids, els líquids s’han de mantenir continguts en re-cipients per les raons següents:• No tenen una forma pròpia. S’adapten a la forma del recipient.• Tenen un volum fix, tot i que, igual que els sòlids, es dilaten amb la

calor.• Poden fluir. Si no estan continguts en un recipient, llisquen.

Característiques dels gasos

La majoria dels gasos no es poden veure, però a vegades és fàcil identi-ficar-los, com per exemple per l’olor. Les principals característiques són:• No tenen una forma pròpia i poden fluir igual que els líquids.• No tenen un volum fix. S’expandeixen i ocupen tot l’espai possible,

encara que poden ser continguts en qualsevol recipient, ja que espoden comprimir reduint de volum.

Les diferents formes en què es pot presentar la matèria rebenel nom d’estats físics. Hi ha tres estats físics: sòlid, líquid i gasós.

1

Característiques fonamentals dels tres estats

Estat físic Forma Volum

Sòlid

Líquid

Gasós

Manté la forma original si no s’hi exerceixcap força.

Té un volum fix, tot i que augmenta una mica quan s’escalfa i disminueix quan es refreda.

No té una forma pròpia. S’adapta al recipient que el conté.

Té un volum fix, tot i que augmenta una mica quan s’escalfa i disminueix quan es refreda.

No té una forma pròpia. S’adapta al recipient que el conté.

No té un volum fix. S’expandeix i ocupa tot l’espai possible.

831121 _ 0202-0217.qxd 4/12/06 19:27 Página 204

Page 205: Naturals 1ESO

205

1. Quines són les propietats dels sòlids, els líquids i els gasos?

2. Busca en els conceptes clau el significat dels termes model i fluir.

3. Segons la teoria cinètica, per què poden fluir els líquids i els gasos?

ACTIVITATS

La matèria està formada per partícules

Per explicar els diferents estats de la matèria i les seves propietats, lacomunitat científica ha creat un model que representa com es compor-ta la matèria per dins. Aquest model es basa en dues idees que consti-tueixen l’anomenada teoria cinètica:• La matèria està formada per partícules petites.• Les partícules que formen la matèria es mouen contínuament.

Diferents estats de la mateixa matèria

Cada substància es troba en la natura en un estat físic determinat. Perexemple, el carbó és sòlid, el diòxid de carboni és gasós i el mercuri éslíquid. Però hi ha substàncies, com ara l’aigua, que es poden presentaren els tres estats.

Altres materials són, normalment, sòlids, però en determinades condi-cions poden passar a l’estat líquid. Per exemple, el ferro es fon als altsforns i esdevé líquid, i les roques es poden trobar en estat líquid enunes condicions determinades, tal com passa, per exemple, en la lavadels volcans.

Els estats de la matèria segons la teoria cinètica

Sòlid Líquid Gasós

En els sòlids, les partícules estanunides molt fortament imolt juntes. Quan es mouen,no canvien de posició, tan sols poden vibrar;és a dir, es poden moure lleugerament peròno canvien de posició relativa.

Les partícules delsgasos no estan unides,es troben més separadesque les dels líquids i es podenmoure lliurement. Per això els gasos notenen una forma pròpia i ocupen tot l’espaidisponible.

Les partícules delslíquids estan menysunides, més separades i menys ordenades que les dels sòlids. Es poden desplaçar lesunes sobre les altres, i això permet que els líquids puguin canviar de forma i fluir.

831121 _ 0202-0217.qxd 4/12/06 19:27 Página 205

Page 206: Naturals 1ESO

206

Els canvis d’estat

L’estat físic en què es presenta una substància depèn de les condicionsen què es troba, principalment de la temperatura, i també de la pressió.Si la temperatura canvia, una substància pot passar d’un estat físic a unaltre; en aquest cas, diem que s’ha produït un canvi d’estat.

De sòlid a líquid, i viceversa

Quan escalfem una determinada quantitat de gel, l’augmentem de tem-peratura i, al cap d’un cert temps, es converteix en líquid.

La temperatura a la qual es produeix el canvi d’estat de sòlid a líquids’anomena temperatura de fusió o punt de fusió.

El glaç es fon a 0 °C. Durant el canvi d’estat la temperatura no augmen-ta, encara que s’hi continuï proporcionant calor.

De líquid a gasós, i viceversa

Si escalfem aigua líquida, al cap d’una estona veiem que hi comencen ahaver bombolles; és a dir, l’aigua comença a bullir i passa a l’estat ga-sós. L’ebullició de l’aigua té lloc a una temperatura constant de 100 °Ci afecta totes les partícules del líquid al mateix temps.

La temperatura a la qual bull una substància s’anomena temperatura d’ebullició o punt d’ebullició, i es manté constant durant el canvi d’estat.

Tots els líquids passen a estat gasós a qualsevol temperatura, tot i quealguns ho fan amb més facilitat que d’altres. Aquest pas s’anomena evaporació, i només afecta les partícules de la superfície lliure del líquid.

El pas d’un líquid a gas s’anomena vaporització i es pot produirde dues maneres: per ebullició o per evaporació. El procés invers, és a dir, el pas de gas a líquid, s’anomena condensació.

El procés per mitjà del qual un sòlid passa a l’estat líquid s’anomena fusió. El procés invers s’anomena solidificació. La temperatura de fusió i la temperatura de solidificació d’una mateixa substància són iguals.

2

Fusió Vaporització

Solidificació Condensació

4 Quin nom rep el canvi d’estatinvers a la fusió?

5 Explica en què consisteix la vaporització. Quina diferènciahi ha entre l’evaporació i l’ebullició?

ACTIVITATS

831121 _ 0202-0217.qxd 4/12/06 19:27 Página 206

Page 207: Naturals 1ESO

207

De sòlid a gasós, i viceversa

Els ambientadors sòlids es converteixen a poc a poc en gas. Aquest pasdirecte de sòlid a gasós s’anomena sublimació, i és un canvi d’estat pocfreqüent en la natura.

També es pot produir el procés invers, de gasós a sòlid, tal com passaen la formació de flocs de neu. Per distingir els dos processos, el pas degasós a sòlid s’anomena sublimació regressiva.

Les temperatures de fusió i d’ebullició:propietats específiques

Cada substància té unes temperatures de fusió i d’ebullició característi-ques, i per aquesta raó podem utilitzar els valors d’aquestes temperatu-res per distingir unes substàncies de les altres; és a dir, les temperaturesde fusió i d’ebullició són propietats específiques de la matèria perquèens permeten identificar-la.

Els canvis d’estat i la teoria cinètica

La teoria cinètica també ens permet explicar els canvis d’estat.

• Quan un sòlid s’escalfa, les partícules que el formen adquireixenmés energia i es mouen més ràpidament, fins que llisquen les unessobre les altres i el sòlid es transforma en líquid.

• Si continuem escalfant el líquid, arriba un moment en què les partí-cules que el formen estan tan separades que s’escapen les unes de lesaltres i es transformen en gas, de manera que es barregen amb les par-tícules de l’aire.

• A la superfície lliure dels líquids, sempre hi ha alguna partícula quepot tenir prou energia per escapar-se, sigui quin sigui el valor de latemperatura; aquesta és la raó per la qual els líquids es poden evapo-rar a qualsevol temperatura.

Substància

Aigua

Alcohol

Ferro

Mercuri

Temperaturade fusió (°C)

0

�117

1.539

�38

Temperaturad’ebullició (°C)

100

78

3.000

357

6. Quina diferència hi ha entre unapropietat general de la matèria i una propietat específica?

7. En l’esquema de l’esquerra hi ha passos que es representen per mitjà de fletxes vermelles i d’altres amb fletxes blaves.Quins corresponen a canvisproduïts per un augment de la temperatura i quins per unadisminució de la temperatura?

ACTIVITATS

Sublimació

Sublimació regressiva

Fusió

VaporitzacióCondensacióSolidifi

cació

Líquid

Sòlid Gasós

Sublimació del iode.

831121 _ 0202-0217.qxd 4/12/06 19:27 Página 207

Page 208: Naturals 1ESO

208

Les mescles

Si ens fixem en la matèria que ens envolta, veurem que, a més de l’estatfísic (sòlid, líquid o gasós), l’aspecte extern que presenta mostra di-ferències que ens permeten fer una classificació diferent.

Per exemple, en una roca de granit s’aprecien a ull nu parts molt dife-renciades que tenen un color, una lluïssor i una textura diferents.

Per contra, si observem un got d’aigua de mar, veurem que presenta unaspecte uniforme i no podrem distingir a ull nu els diversos compo-nents que la formen.

Mescles homogènies i heterogènies

La major part de la matèria que ens envolta està formada per la mesclade diverses substàncies.

Quan no podem distingir a ull nu les diverses substàncies que les for-men, parlem de mescles homogènies, com és el cas de l’aigua del mar.

En canvi, quan podem distingir a ull nu les substàncies que les compo-nen, parlem de mescles heterogènies, com per exemple el granit.

Les mescles homogènies, que també reben el nom de dissolucions, enla natura se solen produir entre una substància líquida, que general-ment és aigua, i una altra que pot ser sòlida, líquida o gasosa. Sónexemples de dissolucions el vi, l’aigua mineral, l’aigua de colònia, etc.

Les dissolucions més senzilles estan formades per dos components:

• El dissolvent. És el component que es troba en més quantitat enuna dissolució. El millor dissolvent que existeix és l’aigua.

• El solut. És el component minoritari d’una dissolució.

La matèria que presenta un aspecte uniforme s’anomenahomogènia. La que presenta un aspecte no uniforme, i en podem distingir parts diferents, s’anomena heterogènia.

També són mescles homogènies sòlides els aliatges, que són el resultatde la mescla de diversos metalls entre si o amb altres substàncies. Sónaliatges el llautó, l’acer inoxidable, el bronze, etc.

Els gasos també poden formar mescles homogènies, com per exemple l’aire.

3

Si hi podem veure parts diferents, la matèria és heterogènia. Si no hi veiemparts diferents, la matèria és homogènia. El granit, per exemple, és heterogeni.

L’acer amb què estan fets els claus és una mescla homogènia de ferro i carboni.

DissolventSolut

Dissolució

831121 _ 0202-0217.qxd 4/12/06 19:27 Página 208

Page 209: Naturals 1ESO

209

Separació dels components d’una mescla

En una mescla, cada un dels components que la formen conserva lesseves propietats. Quan volem separar aquests components, podem uti-litzar alguna propietat que sigui diferent per a cadascun.

Les principals propietats específiques en què es basen els mètodes deseparació dels components de les mescles són la densitat, el punt defusió i el punt d’ebullició.

Altres propietats específiques que tenen una aplicació en la separaciódels components d’una mescla, tot i que són menys rellevants que lesanteriors, són la mida de les partícules (garbellant podem separar, perexemple, les més grosses de les més petites), l’atracció magnètica(amb un imant podem separar els components que són atrets dels queno ho són) i la solubilitat en aigua (intentant solubilitzar en aigua po-dem separar el component soluble del que no ho és).

08. Explica quins són elscomponents d’una dissolució.

09. Quin tipus de mescla és unabarreja d’oli i aigua? Quinapropietat permet separar l’olide l’aigua per decantació?

10. Si tenim diversos líquidsmesclats en una dissolució,quin sistema faries servir perseparar-los en recipientsdiferents? Explica el procés i la propietat en què et bases.

ACTIVITATS

Alguns mètodes de separació de mescles

Per separar les llimadures de ferro d’una mescla, podem fer servir la propietatque té el ferro de poder ser atret per un imant.

La filtració serveix per separar un sòlidmesclat amb un líquid en el qual no éssoluble. El filtre deixa passar el líquid i reté les partícules sòlides més grosses.

Serveix per separar dos o més líquids solubles entre si. Amb un aparell de destil·lació, es fa bullir la mescla i es condensen els vapors que es produeixen. Els components se separen segons la temperatura d’ebullició de cadascun.

La decantació s’utilitza per separarlíquids de densitats diferents que no són solubles entre si. L’embut de decantació en regula la separació.

Podem separar una dissolució d’un sòlid en un líquid, com per exemple sal i aigua, si deixem que el líquid s’evapori.

Paperde filtre

Matràs

Mescla

Tubrefrigerant

Recol·lector

Embut dedecantació

Filtració Decantació

Destil·lació

831121 _ 0202-0217.qxd 4/12/06 19:27 Página 209

Page 210: Naturals 1ESO

Canvis físics i canvis químics

Quan l’aigua es congela o quan passa a vapor, continua sent aigua. En un canvid’estat, no es modifica la naturalesa de les substàncies. Els canvis en què novaria la naturalesa de les substàncies s’anomenen canvis físics.

Quan mesclem aigua i sal per formar una dissolució, o quan les separem, tambéfem un canvi físic.

En canvi, si el ferro d’una llauna s’oxida, se n’obté una substància diferent, l’òxidde ferro, que no és atret pels imants. Els canvis en què s’obtenen substànciesdiferents s’anomenen canvis químics.

Quan separem l’aigua en hidrogen i oxigen, fem un canvi físic o un canvi químic?

A FONS

210

Les substàncies pures. Compostos i elements

Una substància pura és la que té unes propietats específiques com arala densitat, les temperatures de fusió i d’ebullició, la conductivitat elèc-trica (facilitat que ofereix al pas d’un corrent elèctric), etc., que la ca-racteritzen i que serveixen per diferenciar-la d’altres substàncies.

Els compostos químics

No totes les substàncies són del mateix tipus. Algunes, com l’aigua o lasal, es poden descompondre en altres substàncies més simples utilit-zant mètodes adequats.

Per exemple, l’aigua (H2O) és un compost químic perquè, si hi apli-quem electricitat, la podem descompondre en oxigen i hidrogen, quetenen propietats diferents del compost que formen quan es combinen.L’aigua és líquida, mentre que l’oxigen i l’hidrogen són gasosos.

Els elements químics

L’oxigen i l’hidrogen que s’obtenen quan es descompon l’aigua no espoden descompondre, al seu torn, en cap altra substància.

Actualment es coneixen més de cent elements químics en la natura. Al-guns elements es troben com a substàncies pures aïllades, mentre qued’altres es troben formant part de substàncies compostes. En un com-post químic, els elements que el formen sempre es combinen en pro-porcions exactes.

Les substàncies que no es poden descompondre en altres de méssenzilles s’anomenen substàncies simples o elements químics.

Les substàncies pures que es poden descompondre en altres de més senzilles per mètodes químics s’anomenen substànciescompostes o compostos químics.

4

L’aigua és un compost format perhidrogen i oxigen en una proporció de 2:1. Quan es descompon s’obté el doble d’hidrogen que d’oxigen.

Hidrogen Oxigen

Aigua

831121 _ 0202-0217.qxd 4/12/06 19:27 Página 210

Page 211: Naturals 1ESO

11. En un compost, els elements sempre es combinen en proporcions exactes. Es pot dir el mateix en el cas de les mescles? Per què?

12. Per què les mescles no tenen propietats específiques i, en canvi, els compostos i els elements sí que en tenen?

13. D’on s’obtenen la majoria dels plàstics?

14. Quines de les propietats de la fibra de carboni fan que s’utilitzi en la fabricació d’una bicicleta?

ACTIVITATS

211

Materials del segle XXI

Molts dels materials que utilitzem habitualment, com per exemple elplàstic o el niló, no es troben en la natura, són materials sintètics.Aquest tipus de materials s’obtenen per mitjà de transformacions quí-miques a partir de materials naturals.

• Els plàstics són uns dels materials que més utilitza la societat actual,ja que són presents en les nostres activitats més freqüents.S’anomenen plàstics una gran varietat de substàncies que, majorità-riament, s’obtenen a partir del petroli. Els plàstics són materials moltútils per fabricar tota mena d’objectes gràcies a les seves propietats:– Són materials molt lleugers, però alhora molt resistents davant del

trencament i el desgast.– Són impermeables a l’aigua.– No experimenten modificacions químiques davant de moltes subs-

tàncies. No s’oxiden ni es podreixen, i això fa que siguin materialsmolt higiènics.

– Es poden modelar fàcilment amb la calor.– Són bons aïllants tèrmics i elèctrics.

• El vidre és un material molt dur, però alhora molt fràgil. És transpa-rent i aïllant de l’electricitat i de la calor. A més, no reacciona ambgairebé cap substància i alguns tipus de vidre són molt resistents alscanvis bruscos de temperatura i als trencaments.

• La fibra de vidre és un material fibrós que s’obté fent passar el vidrefos a través d’una peça amb forats molt fins. És un bon aïllant tèrmic,és molt modelable i no s’oxida, característiques que la fan molt adientper fabricar embarcacions o carrosseries de vehicles.

• La fibra òptica es fabrica a partir de la fibra de vidre i és capaç deconduir la llum. Es fa servir en telecomunicacions per elaborar ca-bles de telèfon, ordinadors, etc.

• La fibra de carboni és un material fabricat amb plàstics reforçatsamb carboni. És una fibra molt resistent, elàstica i lleugera. S’utilitzaen la indústria automobilística i per fabricar material esportiu, comara bicicletes, raquetes de tennis, cascos protectors, etc.

5

Actualment es fabriquen pantalles flexiblesamb materials plàstics, que tenen aplicacionsmolt diverses.

La fibra òptica permet transmetre una granquantitat d’informació a una velocitat altíssima.

831121 _ 0202-0217.qxd 4/12/06 19:27 Página 211

Page 212: Naturals 1ESO

212

Els residus i el reciclatge

Com a conseqüència de les nostres activitats quotidianes, produïm re-sidus constantment. En generem a casa nostra i als comerços, i consti-tueixen els residus sòlids urbans.

El desenvolupament de l’activitat industrial i el nostre model de socie-tat basada en el consum fan que cada vegada la quantitat de residusque generem sigui més gran, amb l’augment consegüent dels proble-mes mediambientals que se’n deriven i de la despesa econòmica quecomporta el tractament de les deixalles.

Mesures individuals

Cadascú de nosaltres podem posar en pràctica un seguit de mesuresper reduir la quantitat de residus que generem. Algunes es concretenen el que es coneix amb el nom de mètode de «les tres erres»:

• Reduir el consum. Ho podem aconseguir si evitem comprar pro-ductes innecessaris, si no consumim productes d’un sol ús ni els quees comercialitzen amb embalatges excessius.

• Reutilitzar els productes que poden tenir un nou ús. Per exemple,tornar a fer servir les bosses de plàstic o el paper escrit per una cara.

• Reciclar els residus. El paper, el cartró, el vidre, el metall de les llau-nes, el plàstic, etc., són exemples de materials que, amb un tracta-ment adequat, es poden tornar a utilitzar com a primera matèria perelaborar nous objectes.

6

Procés de tractament de residus sòlids urbans

Plàstics, 7 % Metalls, 8 % Diversos, 10 % Vidre, 10 %

Matèria orgànica, 30 % Paper, 25 % Tèxtils, 10 %

Consumdomèstic

Processamenti manufactura

Recollida d’escombrariesTransport

Processos de reciclatge

Incineració

Primeres matèries

VidrePaperMetallPlàsticCompost

Abocador

Residusperillosos

Separaciód’escombraries

Composició de residus sòlids urbans

831121 _ 0202-0217.qxd 4/12/06 19:27 Página 212

Page 213: Naturals 1ESO

213

Ciència a l’abastInterpretació de resultats d’un experiment. Elaboració d’un informe científic

15. Les substàncies pures tenen una fórmula química; la de l’aigua, per exemple, és H2O. Davant dels resultats de l’experiment, creus que es pot escriure la fórmula de la cera d’una espelma?

16. Fes un dibuix detallat del muntatge experimental i elabora l’informe científic corresponent.

17. De què creus que depèn que un material com la cera tingui un interval de temperatures de fusió més o menys ampli?

ACTIVITATS

Alguns experiments científics proporcionen un resultatque condueix a una conclusió inequívoca. Altres, en canvi, s’han d’interpretar, i la interpretació pot serdiscutible. Tot seguit plantegem un problema del qualpodem obtenir una solució per mitjà d’un experimentsenzill que ens portarà a una conclusió immediata.

La nostra pregunta és: què és la cera, una substànciasimple o una mescla de diverses substàncies?

Per respondre-la, compararem el comportament de la cera amb el d’una substància que coneixem bé: l’aigua. Les substàncies simples tenen una temperaturade fusió determinada, mentre que les mesclespresenten un interval de temperatures de fusió.

1. Comprovem que la fusió de l’aigua es duu a terme a una temperatura concreta.

• Posem un vas de precipitats gran amb una micad’aigua a foc suau. Hi introduïm un got petit ambgel picat i un termòmetre.

• Anotem la temperatura quan comença la fusió del gel i quan ja està pràcticament tot el gel fos.

2. Repetim el procés anterior, però ara posem al gotpetit trossets de cera en comptes de gel picat.Anotem la temperatura quan la cera es comença a fondre i quan està gairebé fosa del tot.

3. Comparem les dades que hem obtingut.

L’aigua té una temperatura de fusió concreta, i això és una característica de les substànciespures. La cera, en canvi, es fon al llarg d’un intervalde temperatures.

4. Interpretem els resultats de l’experiment.

L’aigua és una substància pura, com ja sabíem,però la cera, tot i que presenta un aspectehomogeni, és una mescla de diverses substàncies,ja que sol contenir mescles de parafina i vaselina.

La fase final d’una investigació científica és elaborar un informe per comunicar els resultats obtinguts i exposar les conclusions a les quals s’ha arribat.L’informe científic ha de ser breu i concís.

5. Elaborem l’informe. Ha de constar d’aquestes parts:• Títol i autor (o autors) de l’informe. Pot servir

de portada, ha de ser curt i s’hi ha de poderidentificar clarament el contingut de l’experiment.

• Objectius de l’experiment. Plantegem el problema i formulem la hipòtesi de treball.

• Introducció. Es tracta de recopilar informació de llibres, revistes, etc. sobre el tema del’experiment.

• Metodologia utilitzada. En el nostre exemple, es tracta d’explicar els punts 1 i 2.

• Resultats i conclusions. En el nostre exemple, es tracta d’explicar els punts 3 i 4.

• Bibliografia. Per acabar, fem una relació de totesles fonts d’informació que hem utilitzat: llibres,revistes, adreces d’Internet, etc.

Termòmetre

BanymariaCera

SubstànciaTemperatura

a l’inici de la fusióTemperatura

al final de la fusió

Aigua 0 °C 0 °C

Cera 42 °C 58 °C

831121 _ 0202-0217.qxd 19/12/06 10:29 Página 213

Page 214: Naturals 1ESO

214

18. ● Si rentem un got i deixem que s’escorri, al cap d’un temps comprovarem que s’ha assecat.

Què ha passat amb l’aigua que contenia? S’assecarà més bé en una habitació freda o en una de més càlida? Per què? Quin nom rep el procés que s’ha produït?

19. ●● Quan traiem un got fred de la nevera i el deixem damuntd’una taula, observem que al cap d’una estona està mullatper fora.

D’on ve l’aigua de la superfíciedel got? Com s’anomena el procés que s’ha produït?

20. ●●● Quan obrim una ampolla de perfum en un lloctancat, en podem apreciar l’olor a tota l’habitació,encara que ens trobem a una determinada distànciade l’ampolla.

Per què creus que es pot sentir l’olor del perfum a total’habitació? Quin fenomen es produeix? Explica el fetque se senti l’olor dels perfums a distància aplicant la teoria cinètica.

21. ● Copia la taula següent i completa-la explicant les propietats característiques de cada estat físic de la matèria.

22. ●● Posem un pot amb aigua a escalfar sobre una placa elèctrica i observem que la temperatura de l’aigua augmenta a mesura que passa el temps fins que comença a bullir.

Com sabem que ha començat a bullir? Quina temperatura tindrà l’aigua en aquest moment? Si continuem escalfant l’aigua, n’augmentarà més la temperatura? On va a parar l’aigua que desapareixdel pot?

23. ● Copia les oracions següents i completa-les.

a) El pas de sòlid a líquid s’anomena...b) El pas de gas a líquid s’anomena...c) El pas de líquid a gas s’anomena...d) El pas de líquid a sòlid s’anomena...

Activitats24. ● Dels elements indicats en el dibuix següent,

identifica quin és el dissolvent, quin és el solut i quina és la dissolució.

25. ●● Explica quin procediment faries servir per separarels components d’aquestes mescles.

a) Aigua i sucre.b) Aigua, sorra i sal.c) Gasolina i aigua.

26. ●●● A l’hivern s’acostuma a posar sal damunt les carreteres abans o després que hagi nevat.

Per a què es fa, això?

27. ●●● El butà que hi ha en una bombona es troba en estat líquid però, quan surt de la bombona, es troba en estat gasós.

Busca informació per explicar a què és degut aquestcanvi d’estat.

28. ●● Indica si els canvis següents són físics o químics.

a) Si cremem un tros de paper, n’obtenim cendres.b) Si deixem un metall a la intempèrie, s’oxida. c) Si estenem la roba al sol, s’asseca.d) Quan la lava es refreda, esdevé roca sòlida.

29. ●● Aconsegueix l’etiqueta d’una ampolla d’aiguamineral i fes aquestes activitats.

a) Escriu la composició de l’aigua que conté l’ampolla.

b) Digues si es tracta d’una substància pura o d’una mescla.

c) Si és una mescla, digues si és homogènia o heterogènia.

30. ● Totes les substàncies es poden trobar en els tresestats físics si es donen les condicions adequades.Investiga-ho i respon les preguntes.

a) Es pot trobar ferro en estat líquid a la Terra?b) S’hi pot trobar aigua en estat gasós?

Forma Volum Poden fluir

Sòlids

Líquids

Gasos

A

B

C

831121 _ 0202-0217.qxd 4/12/06 19:27 Página 214

Page 215: Naturals 1ESO

31. ●● Copia la taula següent i completa-la marcant ambuna X la casella que correspongui.

32. ●● Un recipient és ple d’aire. Dibuixa com t’imagines que estan disposades les partícules a l’interior del recipient. Representa les partícules com si fossin boles petites.

Ara imagina’t que traiem la meitat de l’aire d’aquestrecipient. Representa el que queda dins del recipient.

33. ●● Els envasos bric estan fabricats amb diversescapes de cartró i de polietilè. El material que està en contacte amb el líquid sempre és el polietilè. És un plàstic lleuger que es pot modelar i formarcapes molt primes que impedeixen el pas de l’aire, la humitat i els bacteris. El cartró s’hi afegeix per donar consistència a l’envàs.

a) Quina propietat del polietilè el fa apte per a la conservació d’aliments?

b) Què creus que passaria si l’envàs fos únicament de cartró?

L’enigma de les claus

L’Helena i en Joan estan passejant per la platja i es troben damunt la sorra unes claus totalmentrovellades. Les agafen i les observen amb atenció.

–Mira, Joan! –diu l’Helena–. Fixa’t quin aspecte tenenaquestes claus! A classe ens han explicat que hi haclaus que estan fetes de ferro, però les noves no tenenaquest color marró ni aquest aspecte.

–Tens raó –diu en Joan–. He sentit dir que les coses de ferro es rovellen fàcilment, sobretot si hi ha moltahumitat, com aquí, a la platja.

–Si rasquem una mica les claus... mira! –diu l’Helena–.Deu ser el mateix que li ha passat al mirall aquest matídesprés de dutxar-me, que s’ha omplert de petites gotesd’aigua.

–Llavors –diu en Joan–, creus que el ferro, quan es rovella, canvia d’estat?

34. ●● Què ha descobert l’Helena quan ha rascat les claus?

35. ● Què significa que a la platja hi ha molta humitat?

36. ●● Creus que el ferro i la capa de color marró que hi ha a sobre de les claus són la mateixasubstància? Per què?

37. ●● Quin fenomen s’ha produït en el mirall de l’Helena?

38. ●● Indica quines de les afirmacions següents són falses i explica el perquè.

a) El ferro i l’òxid de ferro són la mateixasubstància.

b) Quan el ferro es rovella es produeix un canvi físic.c) L’òxid de ferro és una mescla formada per oxigen

i ferro.

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

Mesclahomogènia

Mesclaheterogènia

Substància pura

Aiguade mar

Granit

Sorra i aigua

Oxigen

Aire

Ferro

Lletamb cacau

Aigua

215

831121 _ 0202-0217.qxd 4/12/06 19:27 Página 215

Page 216: Naturals 1ESO

216

Els estats físics

La matèria es pot trobar en tres estats diferents:

• Sòlid. Té una forma i un volum fixos.

• Líquid. Té una forma variable i un volum fix. Pot fluir.

• Gasós. Té una forma i un volum variables. Pot fluir.

Es poden produir passos d’un estat a un altre si es varien les condicions, principalment la temperatura.

La teoria cinètica explica les característiques i les propietats de cada estat, i també els canvis d’un estat a un altre, per mitjàd’un model de partícules en moviment.

L’aspecte

Segons l’aspecte extern, la matèria es pot classificar en:

• Heterogènia. Presenta un aspecte no uniforme. S’hi poden distingir diverses parts.

• Homogènia. Presenta un aspecte uniforme. No s’hi distingeixen parts diferents.

Les mescles

La major part de la matèria que ens envolta està formada per la mescla de diverses substàncies.

Els components d’una mescla es poden separar per mitjà de mètodes diferents, com ara la filtració, la decantació i la destil·lació.

Les dissolucions són mescles homogènies de dues o méssubstàncies. Estan formades pels components següents:

• El dissolvent. És el component que es troba en mésproporció.

• El solut. És el component que es troba en menys proporció.

Les substànciespures

Tenen propietats específiques que les identifiquen. Poden serde dos tipus:

• Compostos químics. Es poden descompondre en altressubstàncies més senzilles per mitjà de mètodes químics.

• Elements químics. No es poden descompondre en altressubstàncies més senzilles.

Resum

39. Fes un dibuix esquemàtic de diversos procediments de separació de mescles i explica en quina propietat es basa cadascun.

40. Copia l’esquema dels canvis d’estat. Pinta cada fletxa segons si requereix que hi hagi un augment de la temperatura o una disminució de la temperatura perquè es produeixi el canvi.

ACTIVITATS

LA

DIV

ER

SIT

AT

DE

LA

MA

RIA

Sòlid

Líquid

Gasós

Fusió

Solidific

ació

Sublimació

Sublimació regressiva

Vaporització

Condensació

F

FG

FG

G

831121 _ 0202-0217.qxd 4/12/06 19:27 Página 216

Page 217: Naturals 1ESO

217

La fabricació de cavorita

EL RACÓ DE LA LECTURAal·legava en contra que el car-bó era una substància de me-na metàl·lica o mineral, i a mésell era el cuiner. Però en Spar-gus insistia que en Gibbs s’en-carregués del carbó, justamentperquè era ebenista i, com tot-hom sap, el carbó és llenya fòs-sil. En conseqüència de tot ple-gat, en Gibbs va deixar d’omplirel forn i ningú més no es va en-

carregar de fer-ho. En Cavor,per la seva banda, estava tanabsort en unes interessants qües-tions referents a una màquinavoladora de cavorita (sense te-nir en compte la resistència del’aire i un o dos altres punts),que no es va adonar que les co-ses anaven malament.

H. G. WELLS, Els primers homes a la Lluna. Editorial Empúries

L’objectiu de la recerca del se-nyor Cavor era una substànciaque havia de ser «opaca»[...] a«totes les formes d’energia ra-diant». Em va fer comprendreque l’«energia radiant» eraquelcom de semblant a la llumo a la calor, o a aquells raigsRöntgen dels que tant s’haviaparlat feia aproximadament unany, o a les ones elèctriques deMarconi, o a la gravitació. Emva explicar que totes aquestescoses irradien des de centres iactuen a distància damunt elscossos, i d’aquí ve el termed’«energia radiant». Ara bé,gairebé totes les substàncies sónopaques a una forma o altrad’energia radiant. El vidre, perexemple, deixa passar comple-tament la llum, però molt menysla calor, i per això serveix demampara; l’alum deixa passarla llum, però impedeix totalmentel pas a la calor. [...]

Per a aquesta història n’hi haprou amb dir que el senyor Ca-vor creia que podria ser capaçde fabricar aquesta possiblesubstància opaca a la gravita-ció mitjançant un complicataliatge de metalls i d’una cosanova –un nou element, m’ima-gino– anomenat, crec, heli, queli enviaven de Londres en gerres

hermètiques. Era, certament,quelcom de molt gasós i tènue.[...]

Però els temors d’en Cavor so-bre la fabricació efectiva de lasubstància no tenien fonaments.El 14 d’octubre de 1899 vàremtenir a les mans la increïblesubstància.

El curiós del cas és que fou perpura casualitat, quan el senyorCavor menys s’ho pensava. Ha-via fos conjuntament un certnombre de metalls i algunes al-tres coses –m’agradaria tant sa-ber aquests detalls, ara!–, i te-nia la intenció de deixar lamescla durant una setmana idesprés fer-la refredar lentament.Si no ho havia calculat mala-ment, la darrera fase de la com-binació tindria lloc quan el ma-terial baixés a una temperaturade 60 graus Fahrenheit. Peròpassava que, sense que en Ca-vor ho sapigués, hi havia di-vergències sobre el mantenimentdel forn. En Gibbs, que fins ales-hores n’havia estat l’encarregat,tot d’un plegat havia intentat detraspassar aquesta responsabi-litat a l’exjardiner, amb l’excu-sa que el carbó era terra perquèes treia de la terra, i per tant noentrava en la jurisdicció d’unebenista. En canvi, l’exjardiner

41. Quines coses eren energia radiant, segons el senyor Cavor?

42. Com pensava el senyor Cavor fabricar aquestasubstància anomenada cavorita? Fes-ne un resum breu.

43. La història del senyor Cavor, et sembla que és un conte, una invenció o un fet que realment va passar? Explica què en penses.

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

Llibres:

Negraneu amb gasFRANCESC VIDAL I PEDRO HERNÁNDEZ. Eumo EditorialNarració d’aventures que tenen a veure amb la matèria en els tres estats, la dilatació i molts altres conceptes relacionats amb l’estudi de la matèria.

La química desde el aguaCARLOS PALACIOS I ALTRES. Taller ArquímedesConjunt d’experiències sobre dissolucions, separació de substàncies, mescles, etc.

En la pantalla:

Estats de la matèria (VHS). MICHAEL COCKER Yorkshire TV. Fundació Serveis de Cultura Popular Sobre la matèria i els canvis d’estat.

En la xarxa:www.ciencianet.comPàgina amb curiositats sobre la ciència.

www.research.ibm.com/disciplines/materials_science.shtml. Sobre la investigació de nous materials (en anglès).

NO T’HO PERDIS

831121 _ 0202-0217.qxd 19/12/06 10:29 Página 217

Page 218: Naturals 1ESO

Conceptes clau

AnticiclóMassa d’aire en què la pressió atmos-fèrica és més alta que al seu voltant.

Any llumDistància que recorre la llum en un any.Equival a uns 9,5 bilions de quilòme-tres.

AràcnidsGrup d’artròpodes que tenen un parellde quelícers, un parell de pedipalps,quatre parells de potes i no tenen an-tenes, com l’aranya i l’escorpí.

ArtròpodesGrup d’animals invertebrats que es-tan recoberts d’un exosquelet i que te-nen el cos segmentat i proveït de potesarticulades, com l’escarabat, l’aranya oel cranc. Del grec, árthron: articulat, ipodós: peu.

AsteroideCos sòlid, generalment rocós o me-tàl·lic, de petites dimensions que es tro-ba a l’espai i que orbita al voltant delSol.

AstreQualsevol objecte natural que es trobaa l’espai i que emet, absorbeix o re-flecteix llum, de manera que es pot cap-tar per mitjà d’un instrument d’obser-vació.

AtmosferaCapa de gasos que envolta un planeta.L’atmosfera terrestre està formada peraire. Del grec, atmós: vapor, i sphaîra:esfera.

AutòtrofOrganisme que pot produir substàn-cies orgàniques per si mateix utilitzantuna font d’energia, com la llum solar, iprenent del medi substàncies inorgà-niques com l’aigua i les sals minerals.Del grec, autós: un mateix, i trophé: ali-mentació.

iosferaConjunt de tots els éssers vius que ha-biten la Terra. Del grec, bíos: vida, isphaîra: esfera.

B

BiparticióProcés de reproducció pel qual unacèl·lula o un organisme es divideix endues parts.

BípedeAnimal que té dos peus o dues potes.

BivalvesGrup de mol·luscs que no presentenun cap diferenciat, i que tenen un peuaplanat en forma de destral i una con-quilla amb dues valves o peces articu-lades que encaixen l’una en l’altra, comles cloïsses o les escopinyes. Del llatí,bi: dos, i valva: porta.

Bomba volcànicaMassa de lava de grans dimensions llan-çada a l’aire en una erupció volcànica.

aducifoliVegetal que perd les fulles quan co-mença l’estació desfavorable, com elpollancre.

CaliptraEstructura en forma de didal que pro-tegeix l’extrem de les arrels de les plan-tes.

CalzePart exterior de la flor, formada per fu-lles generalment verdes anomenadessèpals.

CàpsidaEmbolcall de proteïnes que envolta elmaterial genètic dels virus.

CarbonatsSals formades per carboni. Deriven del’àcid carbònic.

CarnívorReferit a un animal, que s’alimenta d’al-tres animals, com el lleó o el tigre. Re-ferit a una planta, que a més de ser au-tòtrofa també es nodreix d’insectes, comla dionea. Del llatí, carni: carn, i vorare:devorar.

CarronyaireAnimal que s’alimenta de restes d’ani-mals morts, com el voltor.

C

218

Antera

Calze(sèpals)

dherènciaCapacitat d’un material per enganxar-se a un altre. Aplicat als líquids es re-fereix a la capacitat que tenen per hu-mitejar el recipient que els conté o elsobjectes que hi ha submergits.

ADNSubstància orgànica de la cèl·lula queconté la informació hereditària i que estransmet d’una generació a la següent.

AireMescla de gasos que forma l’atmosferade la Terra.

AlguesGrup de protoctists unicel·lulars o plu-ricel·lulars les cèl·lules dels quals noformen teixits. Viuen a l’aigua i són ca-paços de fer la fotosíntesi.

Anèl·lidsGrup d’animals invertebrats, amb el cosallargat i tou, dividit en segments o enanells, com per exemple el cuc de ter-ra. Del llatí, anellus: anell petit.

AngiospermesGrup de plantes amb flors i llavors tan-cades dins d’un fruit, com la pomera ila rosella. Del grec, aggeîon: vas o re-ceptacle, i spérma: llavor.

AnteraPart de l’estam que conté els grans depol·len.

A

Corol·la (pètals)

831121 _ 0218-0223.qxd 4/12/06 19:01 Página 218

Page 219: Naturals 1ESO

219

CefalòpodesGrup de mol·luscs que tenen el cap en-voltat de tentacles i que generalmentno tenen conquilla, com el pop. Delgrec, kephalé: cap, i podós: peu.

Cendra volcànicaRoca triturada en fragments pe-tits, de la mida de grans de sorra,que surt llançada a l’exterior durantuna erupció volcànica.

CitoplasmaEn una cèl·lula, regió situada entre lamembrana plasmàtica i el nucli, on hiha els diversos orgànuls cel·lulars.

ClimaConjunt de condicions atmosfèriquesque caracteritzen una zona durant unllarg període de temps.

ClitelZona engruixida, com si fos una sellade muntar, relacionada amb la funcióreproductiva, que està al centre del cosde molts anèl·lids, com el cuc de terra.

Clorofil·laSubstància de color verd que utilitzenles plantes, les algues i alguns bacterisautòtrofs per fer la fotosíntesi.

CloroplastOrgànul exclusiu de les cèl·lules vege-tals, on es duu a terme la fotosíntesi.Té un pigment de color verd anome-nat clorofil·la.

Columna magmàticaMagma contingut a la xemeneia volcà-nica que durant una erupció puja capa la superfície, alhora que perd els ga-sos que porta dissolts.

CombustióReacció química en la qual un com-bustible reacciona amb l’oxigen i es pro-dueix un despreniment d’energia quees manifesta habitualment amb una in-candescència o una flama.

Compost químicSubstància pura que es pot descom-pondre en altres substàncies diferentsper mètodes químics.

DiatomeesGrup d’algues microscòpiques i uni-cel·lulars planctòniques, que tenenuna closca silícia amb dues valves demides diferents que encaixen entre si.

DilatacióAugment de volum que experimentauna substància quan s’augmenta detemperatura.

Dimorfisme sexualPresència de dues formes o dos aspec-tes diferents en la forma masculina i fe-menina en els individus d’una espècie,com per exemple en els lleons i elspaons.

DissolucióMescla homogènia que resulta de dis-soldre una o més substàncies en unaaltra, que generalment és un líquid.

DissolventSubstància capaç de contenir-ne unaaltra en proporcions variables, amb laqual forma una mescla homogènia.

bullicióPas de l’estat líquid al gasós a la tem-peratura d’ebullició específica de cadasubstància.

EclipsiSituació que es produeix quan la Llu-na projecta la seva ombra sobre la Ter-ra, o la Terra en projecta la seva sobrela Lluna.

EclípticaPla imaginari sobre el qual la Terra tra-ça la seva òrbita al voltant del Sol.

EmbrióEn els animals, primeres etapes del des-envolupament d’un individu. En lesplantes amb flors, l’esbós de la novaplanta que està contingut en la llavor.

EquinocciMoment de l’any en què la durada deldia i la nit és exactament la mateixa:dotze hores. Del llatí, aequus: igual, inox: nit.

E

ConíferesGrup de plantes gimnospermes, ambflors petites i poc vistoses en forma decon, com els pins i els avets.

CorniDe corn (banya) o amb les caracterís-tiques d’aquest.

Corol·laPart de la flor que protegeix els òrganssexuals, formada per fulles acoloridesi vistoses anomenades pètals.

CriptògamesNom que s’utilitza per designar les plan-tes que no tenen flors, com les molsesi les falgueres. Del grec, kryptós: ama-gat, i gámos: unió.

CristallSubstància sòlida, mineral o orgànica,els components de la qual estan dis-posats ordenadament. Pot mostrar o noun aspecte extern amb cares planes.

CrustacisGrup d’animals artròpodes, gairebé totsmarins, amb dos parells d’antenes alcap i generalment cinc parells de po-tes, com el llagostí o el cranc de riu.

ensitatMagnitud que expressa la relació entrela massa d’un cos, o d’una substància,i el seu volum.

DepressióMassa d’aire en què la pressió atmos-fèrica és més baixa que al seu voltant.

DesgasificacióSeparació del gas dissolt en un líquido amarat en la porositat d’una matèriasòlida.

D

Cefalòpode.

831121 _ 0218-0223.qxd 4/12/06 19:01 Página 219

Page 220: Naturals 1ESO

220

EquinodermsGrup d’animals invertebrats de sime-tria radial coberts per plaques i espi-nes. Es desplacen pel fons del mar grà-cies als múltiples peus ambulacrals quetenen. Per exemple, les estrelles i elseriçons de mar. Del grec, ekhînos: eri-çó, i dérma: pell.

Escala de MohsOrdenació dels minerals segons la se-va duresa. Consta de deu graus nume-rats de l’1 al 10.

EscorçaCapa rocosa més superficial de la Terra,formada bàsicament per granit i basalt.

EspècieConjunt d’individus que provenend’antecessors comuns i que són capa-ços de reproduir-se entre si i de donarlloc a una descendència fèrtil.

EspirilBacteri amb forma espiral.

EstamÒrgan reproductor masculí de la flor,format per un filament que acaba enun engruiximent anomenat antera, ones formen els grans de pol·len.

EstomaPetit porus microscòpic situat al reversde les fulles de les plantes, a través delqual es produeix l’intercanvi de gasosentre la planta i l’exterior.

EucariotaOrganisme les cèl·lules del qual tenenun nucli delimitat per una membrana.Són eucariotes els protozous, les algues,els fongs, els animals i les plantes. Delgrec, eû: bé, i káryon: nucli.

EvaporacióPas de l’estat líquid al gasós a qualse-vol temperatura.

ExcèntricMoviment orbital molt el·líptic, com elque fan els cometes. Òrbita tancada nocircular.

ExosqueletEsquelet extern endurit que propor-ciona protecció i suport, com la cobertaexterna dels artròpodes. Del grec, éxo:fora, i skeletós: dur.

Expel·lirLlançar cap enfora. Expulsar el con-tingut d’un recipient o l’aire dels pul-mons. Llançar gasos, lava i materialssòlids un volcà.

anerògamesNom que s’utilitza per designar lesplantes que tenen flors, com els pins iels ametllers. Del grec, phanerós: visi-ble, i gámos: unió.

FitoplànctonConjunt d’organismes aquàtics que su-ren a l’aigua de llacs i oceans i fan la fo-tosíntesi, com les algues i alguns vege-tals.

FlorEstructura que conté els òrgans repro-ductors de les plantes angiospermes igimnospermes.

Flora intestinalColònies de bacteris que viuen en sim-biosi al tub digestiu de molts animalsvertebrats.

FloriduresGrup de fongs pluricel·lulars de midapetita que es desenvolupen sobre subs-tàncies orgàniques en descomposició.

FluidSubstància que pot fluir, és a dir, llis-car. Són fluids les substàncies en estatlíquid i gasós.

FluirReferit a un líquid o a un gas, córrer olliscar per algun lloc.

F

FotosíntesiProcés de formació de compostos or-gànics a partir de diòxid de carboni, ai-gua i sals minerals, utilizant l’energialluminosa del Sol. Les plantes, les al-gues i alguns bacteris fan la fotosíntesi.

FusióPas de l’estat sòlid al líquid.

àmetaCèl·lula sexual pròpia dels éssers viusamb reproducció sexual. La unió d’ungàmeta masculí i un de femení dónaorigen a la cèl·lula ou o zigot.

GarbellamentProcés de separació dels componentsd’una mescla heterogènia sòlida segonsla mida de les partícules.

GasteròpodesGrup de mol·luscs, la majoria amb con-quilla en forma d’espiral i amb un peugran a la part ventral del cos que els per-met reptar, com els caragols. Del grec,gastér: panxa o estómac, i podós: peu.

GeosferaCapa rocosa del planeta Terra. Com-prèn l’escorça, el mantell i el nucli. Delllatí, gea: terra, i sphaera: esfera.

GerminacióInici del desenvolupament de l’embriód’un vegetal.

GimnospermesGrup de plantes les llavors de les qualsno estan tancades dins d’un fruit, comels pins i els avets. Del grec, gymnós:nu, i spérma: llavor.

alurSubstància pura formada per fluor, clor,brom o iode, i un element metàl·lic.

HerbívorAnimal que s’alimenta de plantes, comles vaques i els cavalls. Del llatí, herba:herba, i vorare: devorar.

HermafroditaOrganisme que té òrgans reproductorsdels dos sexes: masculins i femenins.

H

G

Equinoderm.

831121 _ 0218-0223.qxd 4/12/06 19:01 Página 220

Page 221: Naturals 1ESO

221

HeteròtrofOrganisme que no es pot elaborar l’a-liment i, per això, pren la matèria or-gànica ja elaborada, procedent d’altreséssers vius. Del grec, héteros: altre, i tro-phé: alimentació.

HidrosferaCapa terrestre que comprèn el conjuntde tota l’aigua que hi ha al planeta.

HomeotermAnimal capaç de mantenir la tempera-tura interna del cos constant i inde-pendent de la del medi que l’envolta,com els mamífers. Del grec, hómoios:semblant, i thermós: calent.

mmiscibleSubstància que no es pot mesclar ambuna altra, com l’aigua i l’oli. Del llatí,in: no, i miscibilis: mesclar.

InsectesGrup d’artròpodes que tenen un parelld’antenes, tres parells de potes i gene-ralment un o dos parells d’ales, com lamosca, la papallona i l’escarabat.

apil·liFragments de roca molt petits expul-sats pels volcans en les erupcions.

LarvaEstat immadur que presenten algunsanimals quan han abandonat l’ou, pe-rò amb una estructura molt diferent dela de l’adult.

LavaMagma que ha perdut els gasos que te-nia dissolts. Roca fosa que surt a l’ex-terior per un volcà.

LitosferaCapa rocosa formada per l’escorça ter-restre i una part del mantell.

LlavorEstructura dels vegetals que conté l’em-brió i substàncies de reserva. Quan ger-mina dóna lloc a una nova planta.

LlevatFong unicel·lular. Amb els llevats s’ob-tenen aliments (vi, cervesa, pa...).

L

I

agmaRoca fosa que conté gasos dissolts, so-bretot vapor d’aigua i diòxid de carboni.

MagmatismeProcés de formació de roques ígnies perrefredament del magma. Si el refreda-ment és ràpid es formen roques volcà-niques, com el basalt; si és lent, es for-men roques plutòniques, com el granit.

Magnitud físicaQualsevol propietat dels cossos que po-dem mesurar. Per exemple, la massa,la longitud o la temperatura.

MantellCapa de l’interior terrestre situada en-tre l’escorça i el nucli. Membrana querecobreix el cos de molts mol·luscs.

MareaPujada i baixada del nivell del mar acausa de l’atracció gravitatòria de la Llu-na i del Sol.

Membrana cel·lularLàmina fina que envolta la cèl·lula i laprotegeix. A través seu poden entrar isortir determinades substàncies.

Membrana nuclearEmbolcall que delimita el nucli en lescèl·lules eucariotes. Les cèl·lules pro-cariotes no tenen membrana nuclear.

MesosferaCapa de l’atmosfera terrestre situadaentre l’estratosfera i la ionosfera.

MetamorfismeConjunt de canvis en la composició il’estructura d’una roca com a resultatde les altes pressions i temperatures queexperimenta dins l’escorça terrestre,sense que s’arribi a fondre.

MetamorfosiConjunt de canvis que experimentenmolts animals, des que surten de l’oufins que es converteixen en adults; perexemple, del capgròs a la granota.

MeteorologiaCiència que estudia el comportamentde l’atmosfera i els fenòmens que hi te-

M nen lloc, com els vents, la nuvolositati les precipitacions.

MicroorganismeOrganisme de mida petita que per po-der-lo observar cal un microscopi.

Microorganisme patogenMicroorganisme que pot causar malal-ties en altres éssers vius.

MineralsSòlids formats per la combinació quí-mica dels elements que hi ha a l’escor-ça terrestre. Les roques estan consti-tuïdes per minerals.

MiriàpodesGrup d’artròpodes que tenen dues an-tenes i un cos llarg i dividit en nom-brosos segments. Cada segment té un odos parells de potes, com el centpeuso el milpeus. Del grec myriás: moltnombrós, i podós: peu.

MitocondriOrgànul de les cèl·lules eucariotes ons’obté energia per mitjà de la respira-ció cel·lular.

ModelAbstracció de la realitat que la repre-senta de manera simplificada.

Mol·luscsGrup d’animals invertebrats de cos touno segmentat i dividit en cap, peu imassa visceral, com el caragol, el mus-clo o el pop. Del llatí, molluscus: tou.

imfaEstat de canvi que forma part de la metamorfo-si, en què la larva d’alguns insectes es transforma en adult. També s’anomena crisàlide.

N

Heteròtrof,homeoterm.

831121 _ 0218-0223.qxd 4/12/06 19:01 Página 221

Page 222: Naturals 1ESO

222

NitrogenElement químic gasós i no metàl·lic, in-color, inodor, insípid i transparent.Constitueix gairebé les quatre cinque-nes parts de l’aire. Del grec, nitron: ni-trat, i génos: que produeix.

NodeCada un dels dos punts de l’òrbita lu-nar per on talla l’eclíptica. Quan la Llu-na està en un node i situada en líniarecta amb el Sol i la Terra, es produeixun eclipsi.

NucliEstructura cel·lular formada per unamembrana a l’interior de la qual hi hael material genètic. Part metàl·lica queforma el centre d’un planeta.

NutricióConjunt de processos pels quals un és-ser viu obté les substàncies i l’energiaque necessita per viure.

mnívorReferit a un animal, que s’alimenta tantde plantes com d’animals. Del llatí, om-nis: tot, i vorare: devorar.

ÒrbitaTrajectòria d’un cos que fa un movi-ment de translació al voltant d’un altrecos.

OrgànulEstructura cel·lular capaç de fer fun-cions específiques. Per exemple, els clo-roplasts i els mitocondris.

OvíparAnimal que neix d’un ou que s’obre fo-ra de la mare. Per exemple, els ocells iels insectes.

O

OvovivíparAnimal les cries del qual es desenvo-lupen dins d’ous, però a l’interior delcos de la mare, com algunes serps.

ÒxidSubstància formada per oxigen i un al-tre element.

OxidacióReacció química d’un element amb l’o-xigen en què es forma un òxid.

OxigenElement químic, gasós, incolor, inodor iinsípid que forma part de l’aire i és bà-sic per a la respiració i la combustió. Delgrec, oxys: àcid, i génos: que produeix.

OzóVarietat verinosa del gas oxigen. És es-pecialment abundant a la part alta del’estratosfera, on forma l’ozonosfera,que absorbeix la radiació ultraviolada.

aràsitOrganisme animal o vegetal que viu fo-ra o dins d’un altre, del qual s’alimen-ta i li produeix un perjudici, però sen-se arribar a matar-lo.

PatogenOrganisme capaç de produir malalties,com determinats bacteris, fongs uni-cel·lulars i protozous.

PerennifoliVegetal amb fulles tot l’any, com l’alzina.

PlànctonConjunt d’éssers vius, generalment demida microscòpica, que suren passiva-ment a l’aigua i que són arrossegats pelcorrent.

P

PlanetaCos sòlid, generalment amb un nuclimetàl·lic, que gira al voltant d’un estel.Els planetes de mida petita reben elnom de planetes nans. Del grec, plané-tes: vagabund.

PlàsticsMaterials lleugers, molt resistents altrencament, impermeables a l’aigua ique no reaccionen amb altres substàn-cies. S’obtenen majoritàriament del pe-troli.

Plataforma continentalPart d’un continent coberta pel mar. Ésuna extensió marina poc profunda encomparació amb els fons oceànics.

PlatihelmintsGrup d’animals invertebrats, en formade cuc, de cos pla i forma allargada. Lamajoria són paràsits, com les tènies. Delgrec, platys: pla, i hélmis: cuc.

PoiquilotermAnimal la temperatura corporal del qualés variable i depèn de la del medi ex-terior. Per exemple, els amfibis. Delgrec, poikílos: variat, i thermós: calent.

PrecipitacióEn meteorologia, caiguda d’aigua desdels núvols en forma de pluja, neu o ca-lamarsa. En química, separació d’unasubstància sòlida que estava dissolta enun líquid quan el líquid s’evapora.

ProcariotaOrganisme la cèl·lula del qual no con-té el material genètic tancat en un nu-cli. Els bacteris són organismes pro-cariotes. Del grec pró: abans, i káryon:nucli.

Planeta

Òrbita

Arbre perennifoli.

831121 _ 0218-0223.qxd 4/12/06 19:01 Página 222

Page 223: Naturals 1ESO

223

ProtoctistsRegne que inclou éssers vius ambcèl·lules eucariotes, unicel·lulars o plu-ricel·lulars, sense teixits diferenciats.Els protozous i les algues pertanyen aaquest regne.

ProtozousGrup de protoctists unicel·lulars, denutrició heteròtrofa, que viuen en totsels ambients aquosos. Per exemple, l’a-meba, el parameci i el tripanosoma.

PseudòpodeProlongació transitòria del citoplasmad’algunes cèl·lules, que permeten la lo-comoció o la nutrició cel·lular. Del grec,pseudos: fals, i podós: peu.

PutrefaccióDescomposició que experimenta la ma-tèria orgànica quan està en contacteamb els microorganismes de l’ambient.

uelícerPrimer parell d’apèndixs del cefalotò-rax dels aràcnids, que solen acabar enpinça.

eciclatgeProcés en què els materials de tipus re-sidual es fan novament utilitzables.

RegnePrimera categoria taxonòmica, i mésgeneral, en la qual es classifiquen elséssers vius. Hi ha cinc regnes: les mo-neres, els protoctists, els fongs, les plan-tes i els animals.

ReproduccióConjunt de processos per mitjà delsquals els éssers vius són capaços d’ori-ginar nous organismes.

Respiració cel·lularProcés pel qual totes les cèl·lules de totsels éssers vius obtenen l’energia que ne-cessiten per fer totes les seves funcionsmitjançant la combustió, amb oxigeno sense oxigen, de la matèria orgànica.

RizomaTija subterrània i horitzontal de la qualsurten les arrels.

R

apròfitOrganisme que viu sobre matèria mor-ta o en descomposició. Per exemple,molts fongs i alguns bacteris.

SedimentacióProcés de dipòsit i acumulació de ma-terials, prèviament erosionats, aportatsper l’aigua, pel vent o per altres agents.Aquests materials es transformen gra-dualment en roques sedimentàries.

SimbiontOrganisme que s’associa a un altre és-ser viu per obtenir un benefici mutu.

SolidificacióPas de l’estat líquid al sòlid.

SolsticiDia de l’any en què és més gran la di-ferència en la durada entre el dia i la nit.

SolutComponent que es troba en menys pro-porció en una dissolució.

SublimacióPas de l’estat sòlid al gasós.

Sublimació regressivaPas de l’estat gasós al sòlid.

SubstànciaCada una de les diverses classes de ma-tèria amb propietats fixes i invariablesque serveixen per diferenciar-les.

SulfatSubstància pura formada per sofre, oxi-gen i un metall. El guix és sulfat de calci.

S

SulfurSubstància pura formada pel sofre i unaltre element. Del llatí, sulfur: sofre.

axonomiaCiència encarregada de la classificaciódels éssers vius. Del grec, táxis: ordre,disposició, i nómos: llei.

TranspiracióSortida del líquid contingut en un cosa través dels porus.

nitat astronòmicaDistància que hi ha entre el Sol i la Ter-ra. És, aproximadament, de 150 mi-lions de quilòmetres.

acunaPreparat que conté microorganismesmorts o afeblits d’una determinada ma-laltia i que s’introdueix en un organis-me amb la finalitat de preservar-lo d’a-questa malaltia.

VaporitzacióPas de l’estat líquid al gasós.

VidreMaterial rígid i dur però molt fràgil ques’obté quan una mescla de sorra silíciai potassa, prèviament fosa, es refredamolt ràpidament.

VitaminaSubstància orgànica de naturalesa moltvariada que en petites quantitats és in-dispensable per al desenvolupamentdels éssers vius.

VivíparAnimal de desenvolupament embrio-nari a l’interior del cos de la mare i que,durant aquest desenvolupament, s’a-limenta de la mare. Les cries neixen jadesenvolupades. Els mamífers són vi-vípars.

igotCèl·lula ou procedent de la unió d’unòvul i un espermatozoide. A partir delzigot es desenvolupa un individu.

ZooplànctonPlàncton format per animals petits.

Z

V

U

T

Protozou.

831121 _ 0218-0223.qxd 19/12/06 09:46 Página 223

Page 224: Naturals 1ESO

Es prohibeix, llevat d’excepció prevista per la llei, qualsevol forma de repro-ducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sensel’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels dretsesmentats pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual (articles 270i següents del Codi penal).

© 2007 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica). 08005 BarcelonaPRINTED IN SPAINImprès a Espanya per

ISBN: 84-7918-113-3CP: 831121Dipòsit legal:

Direcció d’art: Josep Crespo

Projecte gràfic:Coberta: CARRIÓ/SÁNCHEZ/LACASTAInteriors: Manel García

Il·lustració: alademoscail·lustració, Digitalartis, Marcel Pérez, Pere Lluís León, Carles Aguilera

Cap del projecte: Rosa MarínCoordinació de la il·lustració: Carles AguileraCap de desenvolupament del projecte: Xavier TejedaDesenvolupament gràfic: Rosa Maria Barriga, Josep Lluís García, Raül de Andrés

Direcció tècnica: Àngel García Encinar

Coordinació tècnica: Francesc MoralConfecció i muntatge: Linocomp, S. L., Lluís González, Miquel Àngel Mora-Gil, Francesc Moral, Jonas NilssonCartografia: Josep Lluís Gil, Betlem Hernández, Josep Manuel Solano, Adolf Vallejo Mapes: Anna Isabel Calvo

Documentació i selecció fotogràfica: Neus Marinas

Fotografies: A. Muller; A. Viñas; Algar; X. Andrés; B. Borrell; R. García; C. Jiménez; C. Roca; C. Sanz; C. Villalba; D. Lezama; D. Sánchez;F. Gracia; F. Ontañón; F. Orte; F. Po; GARCÍA-PELAYO / Juancho; I. Sabater; I. Rovira; J. C. Martínez; J. C. Muñoz / 'Instituto Geológico y Minero de España'; J. I. Medina; J. J. Balbuena; J. Jaime / El nostre agraïment a Sobrina de las Trejas, Medina Sidonia; J. L. G. Grande; J. Latova; J. Lucas; J. M. Borrero; J. M. Barres; J. M. Escudero; J. Montoro; J. V. Resino; KAIBIDE DE CARLOS FOTÓGRAFOS; Krauel; L. M. Iglesias; L. Real; M. G. Vicente; M. Izquierdo; M. San Félix; Michele di Piccione; O. Torres; ORONOZ; P. Anca; P. Esgueva; P. López;Prats i Camps; R. Manent; S. Cid; S. Yaniz; A. G. E. FOTOSTOCK / David Parker, Andrew Syred, Tom Servais, Marevision, John Mead, Dan Suzio, Jim Zipp, Peter Lilja, SciMAT, PIXTAL, SuperStock, SSPL, CNRI, Bruno Morandi, SPL, Claude Nuridsany & Marie Perennou,Science Photo Library, Mauricio-José Schwarz, Detlev Van Ravenswaay, Dr. M. A. Ansary / SPL, Biophoto Associates, SINCLIARSTAMMERS, Herman Eisenbeiss, Susumu Nishinaga, Jerry L. Ferrara, Bartomeu Borrell, Vaughan Fleming, Gianni Tortoli, Science Museum / SSPL, Eye of Science, Stuart Wilson, Peter Scoones, Martin Rugner, Dennis Kunkel, / John Sanford; A.S.A. / Minden Pictures /FOTO NATURA / Winfried Wisniewski, Armin Maywald, Minden Pictures / Shin Yoshino, Flip Nicklin, Norbert Wu; ACI AGENCIA DEFOTOGRAFÍA / Rue des Archives; ACTIVIDADES Y SERVICIOS FOTOGRÁFICOS / J. Latova; COMSTOCK; CONTACTO / AFP / Attila Kisbenedek; CONTIFOTO / François Merlet; CORDON PRESS / PA PHOTO; COVER / POPPERFOTO; COVER / SYGMA / D. Aubert, Dan Bool, F. Soltan, Gianni Giansanti, Hervé Collart-Odinetz,J. J. Grezet, Laura Bosco, S. Vannini; COVER / CORBIS / HistoricalPicture Archive, Zefa / Markus Botzek, William Whitehurst, Lake County Museum, Lester V. Bergman, Zefa / Theo Allofs, Roger Ressmeyer,George D. Lepp, Stephen Frink, Galen Rowell, PoodlesRock, Rob Howard, Hulton-Deutsch Collection, Tim Davis, Bettmann; COVER /Enrique Kalis; DIGITAL BANK; DIGITALVISION; EFE / Prensa Libre / Linares / Jiménez; EFE / M. Martí; EFE / AP PHOTO / I. UNDATEDFILE PHOTO; EFE / SIPA; EFE / SIPA-PRESS / Dirk Heinrich, Edi R. Laffont,F. Durand, Gerald Buthaud, Jorge Núñez, Pall Stefansson,HONOLULU STAR; FOTO ANGELÍN / N. Villaboy; Xurxo Lobato; GETTY IMAGES / Photographer’s Choice / Steve Satushek, NationalGeographic / Joel Sartore, The Image Bank / Joseph Van Os, The Image Bank / Art Wolfe, Pal Hermansen, Steve Noon, Keren Su; HIGHRESPRESS STOCK / AbleStock.com; I. Preysler; JOHN FOXX IMAGES; LOBO PRODUCCIONES / C. Sanz; MELBA AGENCY; MICROS / J. M. BLANCO; NASA / Provided by the SeaWiFS Project, NASA / Goddard Space Flight Center, and ORBIMAGE, NASA, ESA, J. Hesterand A. Loll (Arizona State University), NASA Kennedy Space Center (NASA-KSC); PHOTODISC; SAFI 2000; SCALA GROUP / 1990.Photo Scala, Florence; STOCK PHOTOS / Masterfile / Peter Griffith; STOCKBYTE; BIBLIOTECA NACIONAL, MADRID / LaboratorioBiblioteca Nacional; BUREAU INTERNATIONAL DES POIDS ET MESURES; C. Brito / J. Núñez; cortesia IBM; AMBAIXADA DENORUEGA / NORSK TELEGRAMBYRA’S BILLED- OG KLISJEAVDELINGA / S; INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA;INSTITUTO NACIONAL DE METEOROLOGÍA, MADRID; INSTITUT PASTEUR; KODANSHA; M. Vives; MATTON-BILD; MUSEOARQUEOLÓGICO NACIONAL, MADRID; MUSEO DELLA CIVILTÀ ROMANA, ROMA; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; SHELL; USIS; ARXIU SANTILLANA

831121 _ 0224-0224.qxd 4/12/06 19:04 Página 224