10-2014.- ple ordinari de 25 de setembre de 2014...1 en dono fe, la secretària, marta portella...
TRANSCRIPT
1
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
Títol Ple ordinari de 25 de setembre de 2014 Núm. Expedient 10/2014 Codi Classificació 1.2.1.1 Assumpte Acta del Ple ordinari de 25 de setembre de 2014
ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TORDERA DE 25 DE SETEMBRE DE 2014 Hora de començament : les 20.00 hores del dia 25 de setembre de 2014 Hora d'acabament: les 21.26 hores del dia 25 de setembre de 2014 Lloc de reunió: Auditori del Teatre Ateneu Clavé. RELACIÓ D’ASSISTENTS: Sr. Joan Carles Garcia Cañizares , alcalde-president- CiU. Sr. Jordi Camó Pons , 1r. tinent d’alcalde, titular de la Ponència d’Acció Social i Promoció Econòmica i regidor delegat d’Atenció Social i Serveis a la Persona, Promoció Econòmica i Ocupació- CiU. Sr. Josep Llorens Muñoz , 2n. tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Coordinació del Govern Municipal i regidor delegat de Mitjans de Comunicació, Cultura i Civisme- CiU. Sra. Maria dels Àngels Cayró Pujol , 3a. tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Serveis Personals i regidora delegada d’Ensenyament, Transports i Festes- CiU. Sra. Rosa Maria Salarichs Barrera , 4a. tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Territori i Sostenibilitat i regidora delegada d’Ordenació del Territori- CiU. Sr. Marçal Vilajeliu Tresserras , 5è. tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Règim Interior i regidor delegat d’Hisenda, Recursos Humans, Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Oficina d’Atenció Ciutadana i Serveis Jurídics- CiU. Sr. Carles Aulet Salvador , regidor delegat d’Obres i Serveis, Pagesia, Mercats i Sostenibilitat- CiU Sra. Sílvia Català Mora , regidora delegada de Seguretat, Via Pública i Esports- CiU. Sra. Eliana Betina Romera Alba , regidora delegada de Participació Ciutadana, Joventut i Sanitat- CiU. Sr. Josep Romaguera Ferrer, regidor- PSC-PM. Sra. Montserrat de Diego Mitjans, regidora- PSC-PM. Sra. Antonia Garcia Martinez, regidora- PSC-PM. Sr. Salvador Domínguez Alonso , regidor- PSC-PM Sr. Jordi Romaguera Restudis , regidor- Esquerra AM Sr. Xavier Martin de Diego, regidor- P.P. Sra. Jessica Asensio Guillén, regidora- P.P.
2
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
Sra. Marta Portella Nogué, secretària. Sra. Ana M. Berzal Mas, interventora-interina. MEMBRES QUE HAN EXCUSAT L’ABSÈNCIA Sr. Xavier Pla Bancells , regidor- Esquerra-AM
TAULA DE CONTINGUT
ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TORDERA DE 25 DE SETEMBRE DE 2014.................. ............................. 1
TAULA DE CONTINGUT ...............................................................................................................2
ÍNDEX D’INTERVENCIONS..........................................................................................................2
ORDRE DEL DIA..............................................................................................................................3
I- PART RESOLUTIVA ...................................................................................................................3 1.- Aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària del Ple de 21 d’agost de 2014..........3 2.- Ratificació del Decret d’Alcaldia núm. 83/2014, de data 23 de gener, per mitjà del qual es desestimen les al· legacions presentades en relació a la imposició d’una sanció per una infracció urbanística molt greu en el marc de l’expedient de protecció de la legalitat urbanística núm. 10/2013............................................................................................................................................3 3.- Moció que presenten els Grups Municipals de CiU i ERC-AM de suport del món local a la convocatòria de consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014..............6 4.- Moció que presenta el Grup Municipal del PSC-PM per a la millora de la protecció als animals domèstics. ........................................................................................................................16
II- PART de CONTROL .................................................................................................................19 5.- Comunicacions.........................................................................................................................19 6.- Precs i preguntes. .....................................................................................................................20
ÍNDEX D’INTERVENCIONS Alcalde 3, 5, 8, 10, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28,
29 Antonia Garcia Martinez.- PSC-PM .................................... 14, 22, 26, 28 Carles Aulet Salvador.- CiU........................................... 18, 23, 24, 25, 28 Jordi Camó Pons.- CiU ..................................................................... 23, 25 Jordi Romaguera Restudis.- Esquerra-AM ............... 5, 8, 14, 18, 20, 24 Josep Llorens Muñoz.- CiU.................................................................... 27 Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM ..................................... 5, 13, 17, 19 Marçal Vilajeliu Tresserras.- CiU.......................................................... 26 Montserrat de Diego Mitjans.- PSC-PM ............................ 14, 21, 25, 28 Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU ....................................................... 5 Salvador Domínguez Alonso.- PSC-PM ............................................... 14
3
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
Sílvia Català Mora.- CiU ................................................................... 25, 26 Xavier Martin de Diego.- P.P ................................................ 5, 12, 18, 20
ORDRE DEL DIA
I- PART RESOLUTIVA
1.- Aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària del Ple de 21 d’agost de 2014. Identificació de l’expedient Títol Ple ordinari de 21 d’agost de 2014 Núm. expedient 9/2014 Codi Classificació 1.2.1.1 Assumpte Acta del Ple ordinari de 21 d’agost de 2014
Alcalde: comencem el ple ordinari del mes de setembre. Abans de tot, excusem l’assistència del regidor Xavier Pla que per qüestions laborals no pot assistir a la sessió. I passaríem a l’ordre del dia que és l’aprovació de l’acta de la sessió ordinària del Ple de 21 d’agost de 2014. L’han tingut els regidors. Hi ha alguna correcció o esmena? Doncs l’aprovem per unanimitat del plenari. Després que l’alcalde declari oberta la reunió ningú no dedueix esmenes ni observacions a l’ acta del Ple ordinari de 21 d’agost de 2014 i esdevé provada per assentiment, de conformitat amb l’establert per l’article 91 del RD 2568/86, de 28 de novembre.
2.- Ratificació del Decret d’Alcaldia núm. 83/2014, de data 23 de gener, per mitjà del qual es desestimen les al·legacions presentades en relació a la imposició d’una sanció per una infracció urbanística molt greu en el marc de l’expedient de protecció de la legalitat urbanística núm. 10/2013. Identificació de l’expedient Títol Expedient de protecció de la legalitat urbanística núm.
10/2013 Regidoria Ordenació del Territori Núm. Expedient Exp. núm. 10/2013 Codi Classificació 6-7-3-3- Expedients protecció legalitat urbanística Assumpte Ratificació Decret Alcaldia núm. 83/2014, de data 23 de
4
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
gener, per mitjà del qual es desestimen les al·legacions presentades en relació a la imposició d’una sanció per una infracció urbanística molt greu
Antecedents 1.- Mitjançant acord del Ple de data 28 de novembre de 2013, es resol el procediment sancionador núm. 10/2013, incoat contra l’empresa Selección y Decoración Materiales Artísticos, SL, per la comissió d’una infracció urbanística molt greu, i s’imposa una sanció per import de 6.000,00 €. 2.- Amb Registre d’Entrada núm. 191, de data 9 de gener de 2014, el Bufete Borrás al·lega falta de legitimació passiva perquè la parcel·la va vendre’s en contracte privat per l’empresa urbanitzadora. 3.- Mitjançant Decret d’Alcaldia núm. 83/2014, de data 23 de gener, es desestimen íntegrament les al·legacions presentades pel Bufete Borrás, en representació de la mercantil Selección y Decoración Materiales Artísticos, SL, en base a l’informe de l’assessor jurídic de disciplina urbanística, Jordi Sais Giralt, de data 20 de gener de 2014. 4.- S’entén que l’escrit presentat amb Registre d’Entrada núm. 191, de data 9 de gener de 2014, pel Bufete Borrás, en representació de la mercantil Selección y Decoración Materiales Artísticos, SL, constitueix un recurs de reposició, el qual s’ha d’interposar davant el mateix òrgan que ha dictat l’acte que s’impugna, que també serà el competent per resoldre el recurs. Per tant, en el present supòsit l’òrgan competent per resoldre el recurs és el Ple de la Corporació, atès que l’acte que s’impugna és també un Acord de Ple, essent, doncs, procedent la ratificació del Decret d’Alcaldia mitjançant un acord de Ple. Fonaments de Dret 1.- D’acord amb l’article 222 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, l’òrgan competent per a la resolució d’un procediment sancionador relatiu a una infracció molt greu és el Ple de l’Ajuntament. 2.- D’acord amb els articles 116.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i 77 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, contra els actes que posin fi a la via administrativa les persones interessades poden interposar recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que els ha dictat.
5
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
Per això, el Ple de la Corporació, podria adoptar els següents,
ACORDS: Primer .- Ratificar el Decret d’Alcaldia núm. 83/2014, de data 23 de gener, per mitjà del qual es desestimen les al·legacions presentades en relació a la imposició d’una sanció per una infracció urbanística molt greu en el marc de l’expedient de protecció de la legalitat urbanística núm. 10/2013, còpia del qual s’adjunta com a Annex al present acord. Segon.- Notificar el present acord a la persona interessada, així com a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, en el termini màxim de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la seva adopció. Alcalde: té la paraula la regidora d’Urbanisme. Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: bona tarda a tothom. El que fem en aquest punt és simplement ratificar un decret en què es resolien unes al·legacions d’una infracció urbanística que es va passar pel ple per la seva gravetat i l’òrgan competent per aprovar-ho és el ple i per això ho ratifiquem. Alcalde: gràcies, regidora. Intervencions d’en Xavi Martín del Partit Popular? Xavier Martin de Diego.- P.P: bona nit a tothom. Hi votarem a favor. Alcalde: gràcies. Per part d’Esquerra Republicana, en Jordi Romaguera. Jordi Romaguera Restudis.- Esquerra-AM: bona nit. Nosaltres també ratifiquem el Decret i hi votarem a favor. Alcalde: i per part del PSC, en Josep Romaguera... Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: bona nit a tothom. Ja varem aprovar tots els grups que s’apliqués la sanció i les al·legacions. Pel que ens ha comentat la regidora i segons l’informe del tècnic, no aporten res de nou i per tant també hi votarem a favor. Alcalde: d’acord? Doncs en no haver-hi vots contraris, ho aprovaríem per unanimitat Sotmesa la proposta a votació és aprovada per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa
6
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Carles Aulet Salvador, Sílvia Català Mora i Eliana Betina Romera Alba, de CiU; dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, del senyor Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM, i dels senyors Xavier Martín de Diego i Jessica Asensio Guillén, del P.P.
3.- Moció que presenten els Grups Municipals de CiU i ERC-AM de suport del món local a la convocatòria de consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014. Identificació de l’expedient Títol Moció de suport del món local a la convocatòria de
consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014
Regidoria Grups municipals de CiU i ERC-AM Codi Classificació 1.2.1.4 Assumpte Proposta de moció
Antecedents
Com qualsevol altre poble del món, els catalans i catalanes tenim el dret a decidir el nostre futur en llibertat, un dret que està reconegut en els principals tractats internacionals. Un futur que s’emmiralla en un cultura, una llengua i unes tradicions pròpies avalades per segles i segles d’història que s’estronquen ara fa 300 anys, amb la Guerra de Successió, i amb els Decrets de Nova Planta que aboleixen les constitucions catalanes i les institucions pròpies. Aquest any 2014, també coincideix amb el centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya com a expressió institucional de la nostra voluntat d’autogovern, i amb el setanta-cinquè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, fet que va comportar la supressió de la Generalitat, l’exili republicà, l’inici de la dictadura i d’una cruel repressió, que va tenir una expressió especialment brutal en el posterior assassinat del president Companys. Enguany celebrem 5 anys de la primera consulta popular a Arenys de Munt, un fet que ens va fer adonar que aquesta via era possible, i que va evidenciar que hi havia molts catalans i catalanes que estàvem disposats a tirar endavant i a mobilitzar-nos per demostrar la voluntat majoritària del poble català de voler decidir el futur votant. La sentència del Tribunal
7
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
Constitucional anul·lant part de l’articulat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, aprovat pel nostre Parlament i referendat pel poble de Catalunya, va propiciar la primera manifestació multitudinària de rebuig a l’actitud del govern estatal l’any 2010. De llavors ençà n’han estat moltes més, amb la convocatòria de la societat civil i el suport de la majoria de les forces polítiques del país. Vam omplir Barcelona el 2012, vam travessar Catalunya amb la Via Catalana el 2013 i aquest onze de setembre de 2014 hem tornat a demostrar al món la rellevància i la transcendència del procés construint una V que des de la plaça de les Glòries s’ha estès per tot Barcelona. La mobilització popular i cívica de la ciutadania i les entitats, han exercit de pressió constant per garantir el procés. Una gran majoria social de Catalunya ens ha demostrat en els darrers anys que està a favor de l’autodeterminació dels pobles i que reivindica el dret a decidir i vol exercir-lo per tal de recuperar llibertats perdudes. Un moviment transversal tant a nivell territorial com social i polític perquè es sustenta en l’essència de la democràcia i, per tant, insta al Govern i al Parlament a prendre decisions que representin a la majoria dels catalans i de les catalanes. Davant aquesta reivindicació democràtica, els partits polítics no s’hi poden girar d’esquena. Un moviment social que ha optat per la via pacífica, pel diàleg, per la defensa ferma d'uns objectius polítics clars, i que respon al genuí caràcter català, moderat però ferm en els seus objectius, vinculat a tota una història i tradició de compromís i activisme per la conquesta del seus drets ciutadans, socials i nacionals. Constatem que el procés que viu Catalunya ha de comportar, per a ser creïble i il·lusionant per a la ciutadania, el compromís de totes les forces polítiques d’iniciar una nova etapa del país marcada per la defensa i ampliació de l’estat de benestar, el combat contra l’atur, la pobresa i les desigualtats, i la lluita, sense excuses, ni treva, ni excepcions, contra la corrupció. La Nació Catalana, amb una llengua i una forma de vida pròpies en l’ordre social, econòmic, jurídic i polític té dret a la seva autodeterminació, com qualsevol altra nació. Aquest dret és un principi fonamental dels Drets Humans i està recollit en la Carta de les Nacions Unides, així com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. El Parlament de Catalunya acaba d’aprovar per una majoria àmplia i transversal de les forces parlamentàries la Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, després d’haver seguit totes les passes que la legislació actual determina. Aquesta llei ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries i dóna empara legal a la consulta sobre el futur polític de Catalunya.
8
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
El president de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Artur Mas convoca a la ciutadania de Catalunya per la consulta del dia 9 de novembre de 2014, una consulta que hem demanat i que ens hem compromès a tirar endavant els ajuntaments catalans de forma reiterada. Els ajuntaments garantirem la llibertat individual i el procés democràtic, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer possible la celebració de la consulta de forma coordinada amb el departament competent del govern de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, fem una crida a la ciutadania a participar-hi de manera activa, cívica i pacífica. Per tot això, el Ple de la Corporació, a proposta dels Grups Municipals de CiU i ERC-AM, podria adoptar els següents,
ACORDS: Primer.- Mostrar el suport a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014, per decidir lliurement el futur de Catalunya dins l’exercici dels nostres drets democràtics i prendre el compromís de l’Ajuntament de Tordera amb la realització de la mateixa, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer-la possible, fent una crida a la participació. Segon.- Donar ple suport al president i al govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als partits polítics que donen suport a la convocatòria i a la materialització de la consulta del 9 de novembre dins el marc legal que és la Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, aprovada pel Parlament de Catalunya, ja que respon a la voluntat majoritària del poble català i dels seus representants. Tercer.- Comunicar aquest acord en el període de 5 dies des de la seva aprovació al president de la Generalitat de Catalunya i a la presidenta del Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris. També a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) que ho trametran de forma conjunta al president del Govern Espanyol, al president del Congrés dels Diputats, al secretari general de les Nacions Unides, al president del Parlament Europeu, al president del Consell de la UE i al president de la Comissió Europea. Alcalde: com a ponent, primer té la paraula el regidor Jordi Romaguera. Jordi Romaguera Restudis.- Esquerra-AM: una de les persones més importants del món en les últimes hores ha comentat que les grans nacions no haurien de poder intimidar les petites, ni impedir decidir sobre el seu futur. No està en el context d’Espanya, sinó que està en el context de
9
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
Rússia i Ucraïna, però això ho ha dit el president dels Estats Units, Barack Obama, en el congrés de Nacions Unides. Com deia un gran filòsof, tot canvia, tot flueix; i en els últims segles s’han independitzat molts països. Hi ha una llista llarga, per exemple del Regne d’Espanya, durant els segles XVII, XVIII, XIX i XX, podríem citar Portugal, Flandes, Nàpols, Paraguai, Argentina, Chile, Colombia, Costa Rica, Guatemala, Perú, Bolívia, Cuba, Filipines, Puerto Rico, Marroc, Guinea Equatorial, el Sàhara Occidental, Mèxic, Panamà, Veneçuela... s’han independitzat i no ha passat res, al contrari, no han volgut tornar a formar part del Regne d’Espanya o de l’Estat espanyol. Com comentava abans, el món està format per diversos pobles i races. El món és un, i hem de conviure i s’ha d’estructurar com es cregui convenient i qui ho ha de decidir són les persones que conviuen als territoris i no són les lleis que ens ho han d’impedir. La constitució del 1978, la que es comenta que va ser votada en referèndum, ja té molts anys. Poca gent d’aquí va poder tenir l’oportunitat de votar-la, i més que una carta de llibertats des d’ERC l’entenem cada vegada més com un codi penal que impedeix cada vegada més expressar el que creu la ciutadania. És una prohibició a una carta de llibertats. I entrant una mica en la història recent del nostre país, recordem que tots els intents que ha fet Catalunya per encaixar amb l’Estat espanyol, per tenir una convivència cada vegada millor, com va ser amb l’Estatut de Catalunya, una Llei orgànica aprovada per una gran majoria al Parlament de Catalunya i després ratificada en un referèndum pel poble de Catalunya, aquest Estatut va ser trinxat pel Tribunal Constitucional; un tribunal format per 12 persones que decideixen el futur del país. Així de senzill. La gent es va enfadant i el juliol del 2010 vam sortir al carrer –la primera gran manifestació-, i també el setembre del 2012 i ja no continuo perquè la resta la tenim tots molt present... Ha arribat el moment de poder decidir en un referèndum d’autodeterminació, en una consulta popular que el govern de la Generalitat, juntament amb els grups parlamentaris que li donen suport, convocarà aquest cap de setmana. Des d’ERC hem tingut clar des de fa molts anys que la independència és el que necessita Catalunya per deslliurar-se de molts obstacles i per créixer com a país, en qualitat, en coneixement, en infraestructures, millorant els aeroports en comunicacions, mobilitat... Si realment volem créixer, necessitem deslliurar-nos d’un estat que ens posa obstacles dia rere dia. Només comentar que demanem als grups socialista i del PP que s’ho repensin i que no votin en contra d’aquesta moció, perquè simplement posem el futur de Catalunya en mans de Catalunya. És una analogia del
10
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
referèndum que va fer-se aquesta setmana passada a Escòcia -era un dels lemes: “posem en mans dels escocesos el futur d’Escòcia”- i demanem el mateix: “que es posi en mans dels catalans el futur de Catalunya”. Demanem també els grups del Partit Popular i del Partit Socialista que s’ho repensin i votin favorablement aquesta moció. I com a grup municipal ens oferim a col·laborar en tot el que faci falta perquè el 9 de novembre es pugui desenvolupar en el nostre poble la consulta amb total normalitat. Alcalde: gràcies, regidor. En aquest cas, en nom de CiU intervindré jo també com a ponent i després passarem la paraula a la resta de grups. Portem una moció que és un acord de Ple, que es porta com a proposta de moció per poder-la incorporar en el Plenari d’avui. Es presenta per dues raons. En primer lloc, perquè el Parlament de Catalunya, representant dels ciutadans de Catalunya, va decidir aprovar en seu parlamentària un acord que ens ha de portar a una consulta i s’ha de sentir recolzat pels municipis. El Parlament de Catalunya, com a representant dels ciutadans, ha de sentir que li fan costat, com també el president de la Generalitat, que aquests dies signarà a partir de la Llei de consultes referendàries del Parlament de Catalunya el Decret per poder realitzar la consulta. Aquesta és una raó. I l’altra raó és que l’Associació de Municipis per la Independència, de la qual en formem part, i l’ACM han acordat un text perquè tots els municipis puguin portar al seu Plenari aquest acord amb la voluntat que els ajuntaments posin la infraestructura necessària perquè la consulta sigui una realitat, i ho sigui des d’aquesta acció que sempre hem procurat els municipis a l’hora de fer consultes. Estem parlant d’una consulta no referendària, consultiva, per voler saber què pensen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya sobre el que estem vivint i què volen per al seu futur. Només volem saber els ciutadans què pensen la totalitat dels ciutadans que lliurament vulguin anar a votar, si volen que Catalunya sigui un estat, si volen que sigui un estat independent o si no volen ni cosa ni l’altra, o volen que sigui un estat i no independent de l’Estat espanyol. Aquesta pregunta té una gran quantitat de possibilitats i només cal respondre-la des de la visió democràtica dels ciutadans. La veritat és que els últims mesos i els últims anys estem vivint una revolució moderna, no és res més que una revolució. Les revolucions sempre emanen de la gent, sempre són els ciutadans que es mouen des del carrer per aconseguir els seus anhels, de manera revolucionària. En aquest cas és moderna, participativa i festiva, però no deixa de ser reivindicativa; s’ha demostrat en vàries manifestacions i acords que s’han produït al llarg dels temps a les nostres institucions. És evident que les eleccions, les consultes, les legitima el poble. De vegades no és tant el que la llei marca com la legitimació que es pugui aconseguir. Totes les coses
11
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
canvien, parteixen d’alguns que les demanen i els canvis sempre van acompanyats d’alguna cosa, que són els ciutadans que ho legitimen. El poble de Catalunya ha demostrat que vol votar en vàries ocasions, ho hem repetit moltes vegades, i sembla que el govern de l’Estat espanyol i el Parlament espanyol han decidit que no votem i que faran el possible perquè no votem, emparant-se en una constitució que encara no sabem si prohibeix o no votar. Ho he dit algunes vegades i ho repeteixo avui des d’aquest Plenari a l’hora de posar-nos al servei dels ciutadans dels ajuntaments. La democràcia i l’estat de dret es fonamenta en tres pilars imprescindibles: el Parlament, el poder parlamentari, que és el que fa les lleis; el poder executiu, que és el govern i el poder judicial, que és la justícia lliure. Avui ens trobem amb què el poder legislatiu –el Congrés dels Diputats- i el poder executiu – el govern de l’Estat- ja han decidit el que dirà el poder judicial, abans que el Tribunal Constitucional tingui la possibilitat de dir si aquesta llei és constitucional o no; ja han decidit que no ho és, ja ho han dit públicament i això és una perversió absoluta. És una perversió de l’estat de dret. No pot decidir el poder legislatiu i el poder executiu el que la justícia ha de decidir. És molt greu, perquè entre altres coses la Constitució diu coses com que els magistrats del Tribunal Constitucional han de ser independents i inviolables. Seria una paradoxa, però és que potser trobarem una gran paradoxa, i és que el propi Tribunal Constitucional sigui inconstitucional, perquè si el que s’està dient des de la pròpia llei, des del propi Tribunal Constitucional és que ha de ser independent i ja l’executiu espanyol està decidint el que decidirà el Tribunal, estem creant una espiral que no té sortida en absolut. Per tant, tranquil·litat al govern, que no creguin que tenen el poder absolut; que defensin l’estat democràtic i que el defensin bé; que no prenguin decisions abans d’hora, que no manipulin res. Donar la raó al Parlament de Catalunya perquè es va escollir pels ciutadans de Catalunya; fer costat al President de la Generalitat amb un mandat que emana del poble, perquè emana del Parlament de Catalunya, i demanem al municipi –en aquest cas intervinc com a portaveu de CiU- que posi tot el suport necessari perquè el dia 9 de novembre es pugui celebrar una consulta consultiva. Volem votar; volem consultar la gent i a partir d’allà decidirem de quina manera procedirem en aquest país. La veritat és que les enquestes ens diuen que més del 75% de les persones de Catalunya volen votar i votants de tots els partits polítics ens diuen que acceptaran els resultats de la consulta. Si això no és posar-ho fàcil, què serà posar-ho fàcil. A través d’aquesta moció ens unim a més de 400 municipis en aquest moment i senzillament donem el suport necessari per poder preguntar a la gent. Aquesta és la voluntat d’aquesta moció i si l’aprovem és el compromís d’aquest plenari, per tant de l’Ajuntament i del poble de Tordera.
12
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
Ara té la paraula en Xavier Martín, del PP. Xavier Martin de Diego.- P.P: el que se’ns exposa és que des del plenari de l’Ajuntament es doni suport a una consulta que serà convocada en un parell o tres de dies i si volen donar-hi suport, estan en el seu dret, però nosaltres hi votarem en contra. L’article 122 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya permet fer consultes, però dins les competències de la pròpia Generalitat –moltes vegades vostès també ho emparen en una suposada sobirania del poble català-, però és evident, i no cal ser magistrat del Tribunal Constitucional que en tot cas serà qui acabarà decidint si es pot fer la consulta o no per interpretar l’article 1 de la Constitució i veure clarament que la sobirania correspon a tot el poble espanyol. En tot cas, hi ha mecanismes per poder fer la consulta de forma legal. Ara comentava el regidor d’ERC que el cas escocès té una base diferent, però s’ha arribat a un acord entre els dos governs per fer la consulta i no tenen cap impediment legal perquè s’impedeixi. En qualsevol cas sempre es pot iniciar un procés de reforma constitucional i si s’aconsegueix canviar la Constitució – potser el Partit Socialista hi dóna suport- i poden aconseguir canviar-ho, es podrà dur a terme la consulta en el marc de la legalitat. Com els deia, des del nostre punt de vista això no entra. Vostès volen fer una consulta emparant-se en la legitimitat. Això és interpretable, però en tot cas ens hem de cenyir a la legalitat, a les lleis. Queda bastant clar que la consulta no es farà –vostès ho saben perfectament- i hauran de veure com donen solució a la frustració que es viurà. I en cas que d’aquí al dia 9 el Tribunal Constitucional digués que d’acord i hi hagués un acord amb el govern espanyol - cosa que dubto- i que s’acabés celebrant aquesta consulta, no ho podem comparar ni molt menys amb el cas escocès, on hi ha hagut una campanya per al “sí” i per al “no”, i aquí hi ha una campanya per al “sí” que no s’acaba d’argumentar, perquè no se sap quin estat volen crear ni com pensen tirar-lo endavant, si fins i tot estem escoltant veus que quan es pregunta com funcionaria aquest estat, no se sap ben bé. Hauríem de partir amb uns 60.000 milions d’euros que la Generalitat ja té de deutes i això s’hauria de sumar a la part proporcional de deute espanyol. On es finançarien? On començarien? ... fins i tot em sembla que l’Anna Simó va dir que podria ser que els primers mesos hi hauria funcionaris i pensionistes que s’haurien d’esperar. Si aquest és l’Estat que vostès volen construir, doncs és una mica complicat. En tot cas, d’això ja en parlaríem si hi hagués campanya per al “sí” i per al “no”. Sembla bastant evident que el govern estatal té clar la postura a adoptar com a govern, però quan es convoqui aquesta consulta serà el Tribunal Constitucional qui decidirà si es tira endavant o no. Jo estic
13
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
convençut que no. Per tant, a partir d’aquí crec que no hi hauria gaire més a parlar. Alcalde: gràcies, regidor. Per part del Partit Socialista, en Josep Romaguera. Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: gràcies. Ja avanço d’entrada que cada vegada que hem parlat d’aquests temes hem donat llibertat de vot i així serà. Per tant, també demano a l’alcalde que un cop hagi fet la meva explicació, si algun company meu es vol explicar, doncs que també l’autoritzi. Avui es porta al Ple una moció de suport a una consulta que a hores d’ara encara no ha estat convocada. Suposem que la convocaran, però d’entrada no s’ha fet. És cert i sóc ferm partidari del dret a decidir. Hi crec, i penso que la gent ha de poder decidir el que cregui. Bé, és cert que a aquest moviment que ha sorgit de la ciutadania, hi ha partits que han pujat al carro. No tinc cap dubte d’ERC, doncs sempre han defensat la independència de Catalunya, però sí que hi ha altres partits com Convergència que segons el meu entendre han pujat al carro i ara es troben en una determinada situació. Tampoc tinc cap dubte que la llei que s’ha aprovat al Parlament de Catalunya penso que el Tribunal Constitucional no hi trobarà res per tombar-la. Crec que la llei és totalment constitucional, altra cosa és si dintre les competències d’aquesta llei hi té cabuda la pregunta que es fa. Això ja seran els juristes els qui hauran de dir la seva. Jo no posaré pals a les rodes perquè es consulti la gent el dia 9 de novembre, si és que s’acaba convocant, però començo a estar cansat, i espero que hi hagi la votació el dia 9, perquè el nostre govern es pugui dedicar a governar Catalunya en serio i no esmerci tants d’esforços en aquest tema, perquè mentre hem estat parlant de la consulta – ja em sembla bé que es parli- s’han anat prenent decisions que han quedat tapades, doncs ha estat el govern de les retallades, ajudats per altres partits que ara també estan pel tema de la independència, mentre s’han aplicat les retallades que han cregut oportunes sense cap mena d’impunitat i no ha passat res, i ni se n’ha parlat pràcticament. Avanço que el meu vot serà d’abstenció; no posaré cap impediment perquè es celebri la consulta, però m’hagués agradat que s’hagués fet bé, que es votés “sí “o “no” com s’ha fet a Escòcia. Vull pensar que serà una consulta com diu la llei, consultiva i prou. El govern en pot fer cas o no, no pot ser referendària en cap moment, i de la manera com s’ha articulat la pregunta no sabem com es comptarà ni com s’aplicarà. Per tant, tinc una sèrie de dubtes que no em deixen votar la moció a favor, però com que jo vull anar
14
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
a votar el dia 9 de novembre, o quan es convoqui, tampoc hi posaré impediments. No sé si algun company vol fer alguna intervenció... Alcalde: endavant la Montse de Diego. Montserrat de Diego Mitjans.- PSC-PM: donat que tenim llibertat de vot, votaré favorablement la moció. Estic pel dret a decidir i estic d’acord en què el poble de Catalunya pugui votar el dia 9. Abans de tot s’ha de ser demòcrata i la gent ha demostrat infinites vegades, a través de les manifestacions i dels diferents actes que s’han fet, que es vol votar. El partit que està a la Generalitat ho portava en el seu programa i es normal que ara vulgui pressionar a Madrid perquè es pugui fer aquesta votació. S’ha aprovat una llei de consultes no referendàries que entenc que és constitucional, és legal i que ens empara perquè ho puguem fer i, per tant, hi estic a favor. Alcalde: gràcies, regidora. La Toñi Garcia? Antonia Garcia Martinez.- PSC-PM: bona nit. Jo també estic d’acord amb el dret a decidir i que tothom lliurament pugui decidir el que vol, a Catalunya o a qualsevol indret d’Espanya. Però crec que quan una persona va a votar, ho ha de fer amb totes les garanties i ara no sabem si es podrà celebrar o no, si traurem les urnes o no... La gent no té clar ni el que podrà fer ni el que haurà de fer i per aquestes raons el meu vot serà que no. Salvador Domínguez Alonso.- PSC-PM: Bona nit. Hem hagut d’esperar 300 anys per muntar aquest sidral i crec que els nostres polítics, els nostres dirigents no estan a l’alçada del que esperàvem i, per tant, no puc donar suport a la moció. Alcalde: molt bé. Hi ha un torn de rèplica per part dels ponents. Si vol intervenir en Jordi Romaguera ... Jordi Romaguera Restudis.- Esquerra-AM: només dues coses. En relació als comentaris del regidor del PP sobre la dirigent d’Esquerra Anna Simó, les estadístiques diuen una cosa i és molt clara: sí que és veritat que el PIB pot baixar al mig any següent o any següent, clarament, però llavors puja i es recupera a partir de l’any i això ho explica molt bé un llibre d’en Martí Anglada, el qual li recomano, que es diu Tres vies cap a la independència. Explica que els països que s’han independitzat potser sí que tenen un petit sotrac, és normal, s’han de reorganitzar una altra vegada, però tot sigui per sortir d’aquest pou on estem posats i que no ens deixa tirar endavant.
15
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
També voldria remarcar que som una generació que no té por i volem anar endavant. Estem disposats a moltes coses perquè se celebri la consulta i poder votar i farem una campanya permanent perquè la gent pugi decidir el futur de Catalunya. Alcalde: molt breument, perquè penso que tothom ha posicionat la seva manera de veure-ho i entendre-ho i d’acceptar o no la moció. Penso que és tan senzill que tornar-ho a repetir és incidir molt, però ho repetiré: el que s’està demanant no és el vot favorable o desfavorable, això seria perfecte. Si estiguéssim en campanya a favor o en contra de la independència i mantenir-nos a l’estatus actual, que és l’Estat espanyol, no estaríem discutint en el plenari si l’Ajuntament hi col·labora amb la seva infraestructura o no hi col·labora, sinó que senzillament no estaríem en el plenari parlant d’això, simplement estaríem al carrer uns i altres fent campanya a favor del “si” o del “no”. Això seria normal en qualsevol país, on el consens i el diàleg formessin part del seu ADN. Sembla ser que l’Estat espanyol no és així i que la sol·licitud d’un territori que té una història i uns anhels no es pot atendre i per tant avui estem discutim si ens deixen votar –que ja és greu-, si votem o no votem. Aquesta és la posició de l’Estat espanyol respecte d’un territori que té una història, una cultura... que vol decidir. Aquesta és la posició. Ja discutirem moltes coses si arriba el cas: com repartim el dèficit, com ordenem el nou territori, la nova nació catalana... ho haurem de discutir, però primer hem de saber què vol la gent. Si no podem saber què vol la gent, difícilment podrem actuar. Tot el que sigui fer-ho d’una altra manera és “imposar”. L’Estat espanyol imposa el que vol a Catalunya. Els catalans no volem imposar res, demanem votar; i si no votem d’una manera, votarem d’una altra. És una evidència. Estem demanant això i només això. De cap manera avui, en aquesta taula de sessions, estem parlant d’altres coses; ja parlarem de la situació econòmica que ha trobat aquest país fa tres anys quan CiU va arribar al govern, de quins crèdits tenim d’uns temps concrets de govern a la Generalitat, de quina manera s’han hagut de resoldre situacions per no enfonsar l’economia... Ja parlarem de tot això en un altre plenari... Són figues d’un altre paner. Estem parlant del dret a decidir i d’una consulta. Si hem d’entrar en altres temes, hi podem entrar, però no en aquesta moció. En tot cas, era per aclarir el que estem fent avui en aquest plenari, com a municipi i com a municipi integrat a l’Associació de Municipis per la Independència i a l’Associació Catalana de Municipis i, per tant, era la nostra obligació portar aquest acord al Plenari. Veient el resultat de les intervencions, aprovaríem la moció per onze vots a favor, dels regidors de CiU, un d’ERC-AM i un de la regidora Montse de Diego del PSC-PM; una abstenció del regidor Josep Romaguera del PSC-PM, i quatre vots en contra, dels regidors del PP i dels dos regidors del PSC-PM, de l’Antonia Garcia i d’en Salvador Domínguez.
16
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
Sotmesa la proposta a votació és aprovada per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Carles Aulet Salvador, Sílvia Català Mora i Eliana Betina Romera Alba, de CiU, de la senyora Montserrat de Diego Mitjans, del PSC-PM, i del senyor Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM, l’abstenció del senyor Josep Romaguera Ferrer, del PSC-PM, i els vots en contra dels senyors Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, i dels senyors Xavier Martín de Diego i Jessica Asensio Guillén, del P.P.
4.- Moció que presenta el Grup Municipal del PSC-PM per a la millora de la protecció als animals domèstics. Identificació de l’expedient Títol Moció per a la millora de la protecció als animals
domèstics Regidoria Grup municipal del PSC-PM Codi Classificació 1.2.1.7 Assumpte Proposta de moció
Antecedents
Tot i que Tordera disposa d’un Reglament per a la tinença d’animals domèstics, a més d’un acord amb el Consell Comarcal del Maresme per a la recollida d’animals perduts o abandonats, veiem que no només no es compleix el Reglament municipal, sinó que cada cop hi a més nombre d’animals, especialment gossos i gats, que estan malvivint als carrers, tant del nucli urbà com de les urbanitzacions. En alguns llocs corren gossos abandonats en manades; també hi ha colònies de gats descontrolades vivint a prop dels contenidors d’escombraries; tenim problemes de seguretat vial perquè els animals creuen carreteres i carrers sense control, amb la desagradable visió d’animals atropellats, però per si no n’hi hagués prou amb el que ja hem esmentat, ens trobem amb què alguna persona ha començat a repartir verí per diferents indrets del poble i voltants, amb el perill que suposa per a les criatures, persones indigents o animals domèstics que, tot i anar lligats, poden menjar el que es troben al terra. L’origen del problema està en l’actitud incívica de persones que no s’estimen els animals, però l’Ajuntament té la responsabilitat de posar-hi solucions. Si tots estem d’acord en què Tordera ha de ser un poble de
17
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
primer nivell en civisme, hem de treballar tots per millorar la protecció que donem als animals que conviuen amb nosaltres. Per tot això que hem exposat, el Ple de la corporació, a proposta del Grup Municipal del PSC-PM, podria adoptar els següents,
ACORDS:
Primer.- La creació d’una mesa de treball que inclogui l’Ajuntament, un representant de cada partit, un representant dels veterinaris de Tordera i representants de les associacions animalistes de Tordera, i que les reunions siguin obertes a l’assistència de qualsevol persona del nostre poble interessada pel benestar animal. Segon.- Els objectius de la mesa seran:
• Millorar els mitjans i els procediments d’atenció als animals perduts o abandonats per part del personal de l’Ajuntament.
• Supervisar el compliment de les normatives municipals. • Portar a terme campanyes educatives i de conscienciació de la
tinença responsable d’animals domèstics. • Fomentar i col·laborar amb les associacions de defensa dels
animals i la natura de Tordera. • Fer campanyes de vacunació i d’identificació (xipat) dels animals
domèstics, com també de l’adopció d’animals i/o apadrinament o qualsevol altre, fruït de l’acord dels membres de la mesa.
Alcalde: passem la paraula al regidor Josep Romaguera que defensarà la moció. Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: és una moció molt senzilla. Tenim una ordenança municipal d’animals. Si tots fóssim cívics, no discutiríem aquestes coses, però tot i l’ordenança és difícil aplicar-la, i cada cop hi ha més animals domèstics que els deixen lliures, potser no tant al centre però sí a les urbanitzacions, i com que corren lliurament van a menjar als contenidors i provoquen molèsties a tots els veïns. Ens poden dir que creem moltes meses, però les meses es creen i es poden convocar o no. Per tant, demanem de crear una mesa que estigui formada per regidors, professionals com els veterinaris, agrupacions animalistes de Tordera, com també gent que estigui interessada en el tema i els tècnics que designi l’Ajuntament, perquè pensem que en una mesa on hi hagi aquesta gent podem treure algunes conclusions, a banda que el compromís serà més públic i estarem potser més obligats a complir-los i que cadascú pugui aportar solucions per arreglar aquesta problemàtica que tenim. Alcalde: gràcies. Intervencions d’en Xavi Martín del PP?
18
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
Xavier Martin de Diego.- P.P: compartim plenament la moció i hi votarem a favor. Quan es va presentar aquesta moció, vam fer arribar un parell d’aportacions al PSC per si les podien incloure i ens van dir que no, però hi votarem a favor. Les aportacions anaven en el sentit de què l’Ajuntament fa una aportació important a la gossera comarcal– uns 60.000 € pressupostats- i com que hi ha més abandonaments al llarg de l’any, al cap de l’any aquesta quantitat acaba pujant més i creiem que s’hauria d’estudiar en aquesta mesa que aquestes sancions que ja s’estan imposant per evitar maltractaments, abandonaments, ets... que també es tirés per aquí perquè a vegades la gent només n’aprèn per la via de la sanció. El PSC va considerar de no incloure-ho a la moció i nosaltres, en el supòsit que es convoqui aquesta mesa, seguirem insistint en aquest tema. Tot i així, com que compartim plenament la moció, hi votarem a favor. Alcalde: en Jordi Romaguera per ERC. Jordi Romaguera Restudis.- Esquerra-AM: destacar tres coses... Bàsicament el que comentava el regidor del PP... Què comporta la irresponsabilitat de la gent que abandona gossos? Quan algú abandona gossos comporta que l’Ajuntament hagi de pagar 60.000 € al Consell Comarcal, més 6.000 € per recollida d’animal enguany. El cost de la irresponsabilitat de la gent que no sap cuidar els seus animals no pot recaure sobre tota la població. Hem de buscar una implicació social, de tot el teixit col·lectiu i associatiu i de tots els veïns de Tordera per corregir aquestes males praxis de la gent que abandona els animals al carrer i amb un sistema més eficient que es pot treballar en aquesta mesa que es constituirà. Hauríem d’intentar disminuir el cost de l’Ajuntament en aquest tema, amb l’objectiu de no pagar per als errors, sinó d’evitar que es cometi aquest error. Intentar buscar el sistema més eficient i la implicació de la majoria de la societat perquè no es produeixin aquests abandonaments. Votarem a favor. Alcalde: gràcies, regidor. En Carles Aulet per CiU... Carles Aulet Salvador.- CiU: voldria explicar que des de l’equip de govern i també els tècnics municipals hi estem treballant moltíssim. Tenim actualment un cens de 860 gossos i molts de gats. Incidim també en la conducta de la gent. En el que portem d’any, s’han obert 41 expedients a gent que maltractava als animals o no els portava lligats o feien necessitats on no tocava, i la Policia també hi està treballant. Estem discutint aquests 60.000 €, però d’alguna manera aquesta quantitat correspon a la quantitat d’animals que tenim a Tordera. En ser el municipi més gran del Maresme i amb la seva extensió, amb el mercat, amb molts gossos de cacera, hi ha molta feina i s’està fent molta feina. Es fan campanyes, s’aprofiten
19
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
subvencions de la Generalitat, tant per fer campanyes com per disminuir-ne el cost. No tenim cap inconvenient en crear aquesta mesa, però potser podríem matisar-ho una mica i, com a mínim, qui volgués assistir hauria de fer una instància o enviar un correu manifestant la seva voluntat i demanar-ho. De centres veterinaris n’hi ha tres i ens haurem de posar d’acord amb ells perquè designin un representant, o quant a les associacions haurien de ser associacions legalment constituïdes. Hauríem de concretar aquests temes perquè la mesa fos seriosa i poguéssim fer feina. Alcalde: En Josep Romaguera? Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: agraeixo als grups el seu suport a la moció. En cap cas no hem dit que no s’estigui fent res, però creiem que amb la mesa es podrà fer quelcom més. Agraïm les propostes del PP, però vam dir que no les incloíem perquè si es constituïa la mesa, les inclouríem en el seu marc i, el que decidíssim entre tots, és el que es faria. No hem discutit l’import que paguem al Consell Comarcal. Entenem que és el que haurem de pagar perquè és el que ens correspon, ens agradi o no. Creiem que sí que es fan campanyes de conscienciació i que s’actua a nivell policial, però la idea és que pugui entrar-hi més gent i es pugui fer alguna cosa més. Les entitats animalistes si no estan legalment constituïdes, possiblement podrien entrar com a persones amb un interès especial, i si hi ha tres veterinaris i volen venir tots, penso que no hi ha d’haver problema. Haurem de parlar-hi evidentment. Primer haurem de constituir la mesa, començar a treballar i a partir d’aquí acabar convidant a tota la gent que vulgui participar-hi. Crec que de tot això en podem parlar i no hi ha d’haver problema. Alcalde: doncs aprovaríem la moció per unanimitat del ple. Sotmesa la proposta a votació és aprovada per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Carles Aulet Salvador, Sílvia Català Mora i Eliana Betina Romera Alba, de CiU; dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, del senyor Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM, i dels senyors Xavier Martín de Diego i Jessica Asensio Guillén, del P.P.
II- PART de CONTROL
5.- Comunicacions.
20
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
Es dóna compte al Ple dels acords de la Junta de Govern Local i de les resolucions de l’Alcaldia dictades des de l’última sessió ordinària del Ple. Alcalde: no n’hi ha cap que s’hagi de comunicar al plenari, però vull aprofitar per agrair la presència dels membres de l’ANC que ens acompanyen en el Ple, entenc que està relacionat amb la moció que hem aprovat abans i crec que és de justícia que com a mínim la gent que ens escolta sàpiga que ens acompanyen membres de l’ANC.
6.- Precs i preguntes. Alcalde: ara passem al sisè punt que són els precs i preguntes. Comencem pel regidor Xavier Martín. Xavier Martin de Diego.- P.P: començaré amb un prec: - Al carrer Murillo el paviment està força desgastat i en algunes parts la
vorera està trencada -hem adjuntat algunes fotografies per demostrar-ho. Ens han comentat que a principis de setembre un home hi va topar i va caure. Suposo que no en tenen constància, a nosaltres ens ho han dit. En qualsevol cas no es va fer mal, però podria haver estat pitjor. Demanem que, si més no, aquestes actuacions més urgents es duguin a terme per evitar nous incidents.
I finalment tres preguntes: - El Consell Comarcal ha anunciat que canviarà el model de gestió del
CAAD Maresme per reduir el que aporten els municipis. Es coneix quina quantitat podrà estalviar Tordera gràcies a aquest canvi?
- Quan es va contractar el personal shopper per a la Shopping Night, Es
van mirar més pressupostos? En cas afirmatiu, Quants i per quines quantitats?. Hem vist la factura i el preu de l’hora era de 110 €, més IVA, a banda dels desplaçaments. Nosaltres hem estat mirant i hi ha diferents pressupostos d’altres professionals del sector força més barats i per tant volem saber si això es va tenir en compte.
- Aquesta setmana passada es va anunciar que la Generalitat està preparant un decret per regular els mercats municipals. Es té alguna informació sobre com podria afectar això al mercat de Tordera?
Alcalde: gràcies, regidor. En Jordi Romaguera? Jordi Romaguera Restudis.- Esquerra-AM: primer de tot demanar disculpes per haver entrat en tant poca antelació les preguntes. Tenim una pregunta i un prec:
21
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
- El registre d’entrada 9.248 comunica la revocació total de la
subvenció concedida a l’ampliació del sistema general d’aigua potable de la urbanització Niàgara Parc (núm. d’obra 2006/557 del PUOSC 2004-2007), amb un valor de 211.683 €. Voldríem saber per què hem perdut una subvenció tant important. Voldríem que ens donéssiu detalls i el motiu pel qual no s’ha presentat la documentació que es demanava, si s’ha cobrat la subvenció i s’ha retornat, o si s’han executat o no les obres de la qual no s’ha presentat documentació... una mica que ens expliqueu el què ha passat....
- El carrer Roncesvalles de Sant Andreu presenta un estat molt deficient en el tram final. Aquesta situació ha provocat diferents caigudes i per aquest motiu demanem que siguin solucionades les deficiències d’urbanització.
Alcalde: gràcies, regidor. La Montse de Diego? Montserrat de Diego Mitjans.- PSC-PM: hem confeccionat entre dues regidores els precs i preguntes. Jo faré els meus i després la Toñi també intervindrà. Començaré per les preguntes:
- És possible fer una revisió de la senyalització dels passos de vianants? És correcte tal i com està actualment?. Observem que els passos de vianants que són elevats sí que tenen el senyal de trànsit que informa que a pocs metres s’acosta un pas, però en el cas dels que estan pintats en el propi pis del carrer no existeix aquest senyal. Els vehicles han de circular a una velocitat moderada, tal i com marca la normativa –evidentment enmig del nucli urbà han d’anar a menys velocitat-, però moltes vegades el conductor troba el pas de vianants de forma bastant sobtada i no està senyalitzat uns metres abans. Voldríem saber si això és correcte o es pot millorar.
- ¿Hi ha alguna possibilitat de que tot el carrer Sant Ramon –des de la
Peixateria Canals-Carbó – i el carrer Dr. Trueta puguin ser d’ús exclusiu per a vianants, és a dir, que no hi passin cotxes?. Actualment aquests carrers són preferents per als vianants, però no està tallada la circulació als vehicles i entre els veïns hi ha preocupació en aquest sentit, donat que principalment el carrer Dr. Trueta és un carrer molt estret i sense voreres i just quan surts de casa ja et trobes el cotxe pràcticament a sobre perquè el carrer és molt estret –els vehicles hi passen molt de pressa. També és preocupant, i fins i tot molt perillós, per la important quantitat de
22
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
criatures usuàries dels diferents centres de formació extraescolar que hi ha en aquests carrers, les quals es concentren sobretot a la tarda, a partir de les 17.00 hores, a l’hora d’entrar i sortir a/de les classes. Entenem que precisament és molt més fàcil per als pares portar les criatures a aquests centres de formació amb el cotxe, però, Es podria trobar una solució satisfactòria per a tothom?
El prec que jo vaig fer és el següent:
- Preguem que es faci la neteja dels forats que estan tapats amb reixa
de ferro, per on passa el clavegueram, que hi ha en alguns carrers de la població, ja que actualment els forats estan molt bruts i plens de deixalles amb la corresponent proliferació de mosquits i altres bitxos, doncs necessàriament hi ha d’haver una mica d’aigua. Ens consta que els veïns ja s’han queixat a l’Ajuntament, però en principi no s’ha solucionat el problema.
Alcalde: té la paraula l’Antonia Garcia. Antonia Garcia Martinez.- PSC-PM:
- Voldríem saber si totes les urbanitzacions disposen de plans d’evacuació i si aquests plans d’evacuació són públics per tal que els veïns n’estiguin informats.
- Alguns veïns ens han fet arribar les seves queixes de què no els
arriba la carta en via voluntària dels diferents impostos, però el que els sorprèn és que la carta, amb el corresponent recàrrec, sí que els arriba tenint la mateixa adreça. Quan han preguntat a l’Oficina de Recaptació, els han respòs que ho han de domiciliar. Creiem que tothom té dret a pagar de la manera que vulgui i demanem a l’equip de govern que actuïn perquè això deixi de passar al nostre municipi.
- El local de Terra Brava continua tancat. Voldríem saber com està
aquest tema, a banda del fet que s’hagi llogat com a bar i que ara fa ja aproximadament dos mesos que està tancat. Ens interessa saber si aquest edifici continua essent local social i si els veïns que ho requereixin podrien fer-ne ús per a activitats de la comunitat.
- El passat ple del mes de juny vam preguntar sobre el tema de
seguretat en el tren. L’alcalde va respondre dient que el dia 2 de juliol tindria una reunió amb el responsable de la zona i que es tractaria no només de seguretat, sinó també de la concessió del bar de l’estació. Voldríem saber com està aquesta concessió i quines mesures s’han pres respecte de la seguretat.
23
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
També faré dos precs:
- Voldríem recordar a l’equip de govern que posi en pràctica la transparència que l’Ajuntament ha de tenir amb els seus ciutadans i respongui totes les instàncies, ja que ens consta que no s’està fent.
- Preguem que l’Ajuntament requereixi a Aqualia que no divulgui les
dades dels seus clients de forma automatitzada a les seves diferents empreses. Molta gent no ha rebut ni la carta on es dóna l’opció a negar-s’hi, i d’altres l’han rebut fora del termini que s’indica en aquest escrit. Creiem que tot i que no és il·legal, sí que va contra tota ètica i més tractant-se d’una empresa concessionària d’un servei públic imprescindible com és el subministrament d’aigua. Gràcies.
Alcalde: gràcies. Hauríem acabat aquí els precs i preguntes, i anirem a respondre-les els diferents regidors. La primera era un prec del Partit Popular en relació al carrer Murillo. El regidor Carles Aulet... Carles Aulet Salvador.- CiU: és cert que a la vorera hi ha un rajol aixecat i en els propers dies ho arreglarem. Alcalde: la següent era ja una pregunta sobre el CAAD del Maresme i els canvis que es proposen. Carles Aulet Salvador.- CiU: el Consell Comarcal està a punt de treure el CAAD Maresme de nou a concurs i es podran fer més serveis per abaratir el cost, però fins que s’hagi fet el concurs no sabrem si es podrà rebaixar alguna cosa. Primer cal eixugar el dèficit –l’any passat va ser d’uns 50.000 €- i si s’aconsegueix rebaixar el dèficit, es podrà reduir proporcionalment en els ajuntaments. Fins que no es faci el concurs, no se sabrà res. Alcalde: la següent qüestió fa referència al Shopping Night. El regidor Jordi Camó ho contestarà. Jordi Camó Pons.- CiU: bona nit. És un acte del programa del comerç al carrer del 9 d’agost i aquest any hi havia un nou format i els actes que van organitzar-se, que aquest era un d’ells, van organitzar-se amb molta pressa i possiblement no es disposava de prou temps per demanar pressupostos de tots els actes, doncs ho vam aprovar per Junta de Govern Local el 4 d’agost i els actes es feien el dia 9. Per dir-ho d’alguna manera no es va demanar cap altre pressupost. L’import era de 666 euros i tampoc era molt important com per haver de demanar altres pressupostos per poder comparar-los. Es va decidir aquest directament.
24
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
Alcalde: la següent qüestió fa referència a un Decret per regular els mercats municipals. En Carles Aulet... Carles Aulet Salvador.- CiU: la Generalitat porta temps treballant amb els gremis de marxants per intentar unificar els reglaments dels diferents municipis que fan servir per intentar regular els mercats no sedentaris. També va sortir un reglament europeu i aquest reglament que perfila la Generalitat, i que sortirà en els propers dies, és per actualitzar-ho. Una de les coses és que quan una persona deixa de fer mercat es permetrà també transmetre-ho a un parent de 2n grau – fins ara es permetia només a un parent de 1r grau-, i que les llicències no seran anuals, sinó de 15 anys renovables. D’alguna manera no ha d’afectar amb res al mercat de Tordera. És per donar més cobertura als professionals del mercat. Alcalde: gràcies, regidor. Passem a les preguntes d’ERC. La primera fa referència a una subvenció de 211.000 € del PUOSC 2004-2007, que s’ha renunciat o no s’ha utilitzat. En tot cas, la contestaré jo directament. Aquesta subvenció anava lligada a un projecte de portada d’aigua i de planta potabilitzadora a la zona de can Buscà. Es va fer un projecte inicial que preveia que la planta potabilitzadora s’ubiqués a can Buscà i que les captacions d’aigua fossin a la zona de can Buscà, la qual cosa suposava que es fes una canonada, però el projecte va decaure i ja no havíem de fer la canonada. En aquell moment érem conscients de que això no es faria. L’Ajuntament va pactar un romanent del PUOSC per asfaltar camins que aproximadament coincideix amb la mateixa quantitat. Com que va decaure aquest projecte, no vam fer un canvi de destí i ho vam pactar directament amb el secretari general d’aquell moment i el que vam aconseguir és un romanent del PUOSC per asfaltar camins. Aquest és el motiu. Jordi Romaguera Restudis.- Esquerra-AM: o sigui, que quan es va decidir no fer les canonades, No es va renunciar directament a la subvenció, sinó que es va deixar fer el procés i ha arribat fins al dia d’avui que encara estaven reclamant documentació? És així? Alcalde: el projecte va decaure. Vam parlar-ho de paraula amb el secretari general d’aquell moment i vam parlar de com podríem recuperar aquells diners per al municipi, amb un romanent que el podríem reclamar, i que l’estem utilitzant ara, però el projecte va decaure i aquest és el motiu real. El següent és un prec del regidor Jordi Romaguera sobre el carrer Roncesvalles. El regidor Carles Aulet...
25
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
Carles Aulet Salvador.- CiU: Aquest tram de carrer està dins l’àmbit de Ponent, on les obres van quedar a mitges i ara amb una subvenció de la Diputació podrem solucionar-ho i acabar-ho perquè els veïns no tinguin problemes en aquella zona. Alcalde: passem a les preguntes que ha fet la Montse de Diego. La primera fa referència als passos de vianants. La regidora Sílvia Català... Sílvia Català Mora.- CiU: bona tarda a tothom. La primera pregunta que em fa és si és possible fer una revisió de la senyalització dels passos de vianants. La resposta és que sí, que cal. La següent és si és correcte tal i com està actualment; també, sí, tot és millorable. Només perquè se’n faci una idea, de passos elevats en tenim 142. En principi, i la norma general és que tots els passos elevats tinguin doble senyalització, evidentment la horitzontal, pintada al terra, però la vertical que és la que reforça aquesta horitzontal, normalment n’hi ha dues: la que anuncia que hi ha un pas elevat i la que anuncia que hi ha un pas de vianants. Per norma, els passos elevats estan així. La resta, els que no són elevats en principi hi ha d’haver la senyalització verticalment, no és obligatòria, però en principi n’hi ha d’haver. En farem una revisió. Contínuament ho anem revisant i mai acabem perquè n’hi ha molts. Farem aquest estudi, a l’ hora que els anirem millorant. Alcalde: la següent qüestió de la Montse de Diego és sobre la zona de vianants als carrers Sant Ramon/Dr. Trueta. Ho contesta el regidor Jordi Camó. Jordi Camó Pons.- CiU: Quan es va instal·lar la zona de vianants del nucli històric es va consultar amb els veïns i comerciants de la zona, des de la peixateria, perquè semblava que era una àrea susceptible. Quan es va decidir posar el mecanisme que hi ha de control del sistema, com que hi ha les pilones, es va decidir fer la inversió en el lloc on ho tenim, davant de ca l’Iborra, perquè en aquell moment es va creure fer-ho d’aquesta manera. Sí que en el Clavé hi ha moguda, però és més dels pares o avis que deixen els nens que arriben i marxen amb el cotxe, però és complicat. No obstant, tot es pot estudiar. Montserrat de Diego Mitjans.- PSC-PM: no només és en el Teatre Clavé, també hi ha l’acadèmia d’idiomes que també origina el mateix problema. No sé si podria ser una opció tancar el carrer i a les cinc obrir-lo, doncs també hi ha les campanyes de teatre que es fan per a les escoles als matins i aniria bé, ja que igualment l’han de tancar quan les fan i quan
26
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
estem en època escolar és continu. No sé si això suposaria molt de problema per al teatre i l’escola d’idiomes. Això és una proposta. Alcalde: d’acord, gràcies. Passem als precs i preguntes de la regidora Toñi Garcia. Fa una primera pregunta al voltant dels plans d’evacuacions a les urbanitzacions. La regidora Sílvia Català? Sílvia Català Mora.- CiU: em diuen que fa aproximadament uns 4 o 5 anys es va repartir aquests plans d’evacuació casa per casa. Evidentment aquest document és públic i està a l’abast de tothom. Però dir-li que aquest any 2014, juntament amb la Diputació, s’ha fet un pla nou per a totes les urbanitzacions i ara està en procés d’homologació per la Generalitat. Farem el mateix un cop estigui homologat: repartir-lo a tothom. Segurament convocarem als presidents perquè també s’ha de fer la implantació, és a dir, explicar a tothom què cal fer en cas d’emergència. Alcalde: la següent pregunta fa referència als impostos no domiciliats. En Marçal Vilajeliu? Marçal Vilajeliu Tresserras.- CiU: bona nit. Evidentment, si un no vol, no cal domiciliar. La notificació de les taxes i dels tributs ordinaris no es fa individualment, llevat que sigui la primera vegada que es donen d’alta al padró, sinó que s’envia genèricament a tots els contribuents a primers d’anys el calendari fiscal que és on es marca la data del període voluntari de cada impost. S’ha de tenir cura de guardar el calendari fiscal i d’anar a l’Organisme dintre de les dates que toquen. Si passada la data en voluntària no s’ha pagat l’impost o la taxa, sí que rebrà individualment l’executiva. Antonia Garcia Martinez.- PSC-PM: una pregunta: llavors, Només arriba el calendari fiscal, no la carta...? Marçal Vilajeliu Tresserras.- CiU: només arriba el calendari fiscal. La carta arribaria només si és la primera vegada que aquell contribuent es dóna d’alta en aquella taxa o en aquell impost. Que sigui la primera vegada... Antonia Garcia Martinez.- PSC-PM: i una altra pregunta: Sabem si arriba a tothom el calendari fiscal? Marçal Vilajeliu Tresserras.- CiU: hauria d’arribar a tothom . Si en algun lloc hi ha alguna deficiència, s’ha de dir perquè genèricament ha d’arribar a tots els contribuents. Si hi hagués alguna deficiència, s’hauria de corregir... està clar....
27
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
Alcalde: la següent qüestió fa referència al local de Terra Brava. El regidor Josep Llorens... Josep Llorens Muñoz.- CiU: els locals socials en general d’associacions de veïns estan habitualment regentats per associacions concretes que porten l’activitat del dia a dia i a vegades complementats perquè hi ha un servei de bar. A Terra Brava en el seu moment hi havia dues associacions, però no feien una activitat continuada i es va decidir cedir l’espai per a bar i que es pogués utilitzar per les associacions puntualment per fer-hi activitats, assemblees ... i així continua essent avui. És cert que el bar està tancat per uns problemes de connexió amb el llum, que sembla que es van resoldre, però no es va solucionar del tot bé i potser la persona que el regentava el deixarà i s’hauria de fer un concurs o consensuar-ho amb les associacions. Aquesta persona, malgrat no tingui el bar obert, està a disposició si aquestes entitats encara hi continuen fent activitat o l’han d’utilitzar per poder accedir al local, perquè més que bar és un espai social. En aquest sentit no hi hauria d’haver cap problema. Ens consta que les entitats no fan activitat; si en fessin, cap problema, i si hi hagués un grup de persones que necessitessin el local, es fa la petició i evidentment estaria obert als veïns quan fes falta. Alcalde: la següent pregunta a la seguretat en el tren i a la concessió del bar de l’estació la contestaré jo mateix: el 2 de juliol vam tenir reunió amb el representant de zona i en traiem dos resultats respecte d’aquestes qüestions. La seguretat interna del tren no varia en els diferents trams, sinó que és la mateixa. Per tant, no hi ha d’haver diferència malgrat tinguem la sensació que hi haguessin més problemes en aquest tram. Des del plenari que en vam parlar fins ara, que hem anat fent el seguiment, no hem tingut constància de cap altra incidència en aquest sentit. Quant a la concessió del bar, ens va demanar si hi havia interessats a optar a la concessió i si fos així que els remetéssim a ells directament perquè estarien fins i tot disposats a pactar de la manera que es faria la concessió. Això és el que hem fet, però encara no hi ha hagut resposta. Ens van dir que estaven disposats a negociar la concessió i que pogués ser amb altres horaris o sistema. Hem enviat diferents ciutadans a RENFE, però no tenim resposta. Sabem que han presentat documentació, que n’han parlat però encara no hi ha hagut concessió del bar. La següent qüestió ja era un prec que fa referència a les instàncies. També li contesto jo. Hi ha varis tipus d’instàncies que es contesten o no, o que no es contesten per escrit, o que es donen per contestades perquè hem fet el que demana la instància. Tenim un dèficit, precisament l’altre dia en parlàvem dintre del funcionament de l’Ajuntament, a l’hora de contestar-les totes. Proposava que es contestessin totes encara que no fos de forma exhaustiva, és a dir, que no es contestés la instància si no calia, però que
28
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
es digués que se’n pren nota d’aquella necessitat. Moltes vegades passa que el ciutadà o l’entitat demana una qüestió a l’Ajuntament, l’Ajuntament fa el que s’ha demanat i ja no es contesta la instància perquè es dóna per fet que si ja s’ha atès la instància, no cal contestar-ho. Sabem que alguns ciutadans això no els sembla bé i en tenim constància. Per tant, hem de buscar un sistema que permeti una resolució. Evidentment hi ha instàncies que són contestables, que se’n pren nota o simplement dir que l’has rebut. A vegades es demanen coses incontestables, amb la quantitat que n’arriben, n’hi ha que són molt serioses i d’altres que no en són gens. Estem buscant el mecanisme, però moltes vegades succeeix això, que ho donem per contestat perquè hem fet el que es demana. Antonia Garcia Martinez.- PSC-PM: I quan es demana informació sobre una documentació? Perquè la constància de la relació d’instàncies que tinc són sobretot de demanada de documentació que no han estat contestades, i algunes són del mes de novembre... Alcalde: és que no disposo ara de la informació... Antonia Garcia Martinez.- PSC-PM: jo li passaré la relació de les instàncies i així m’explica per què no s’han contestat.... Alcalde: segurament té una contestació tècnica que no li sé respondre ara... M’he saltat un prec de la regidora Montse de Diego que feia referència a les reixes del clavegueram. Ho contestarà el regidor Aulet. Carles Aulet Salvador.- CiU: aquest any hi ha hagut més problemes de mosquits que altres anys i de cara a l’any vinent buscarem un sistema per regular-ho i fer un tractament per evitar-ho. Hem fet tractaments, però no els suficients per eradicar-ho. Montserrat de Diego Mitjans.- PSC-PM: també convindria netejar els forats, perquè la gent passa i hi tira coses i com que hi ha aigua genera més brutícia. Ara ve l’hivern i no n’hi haurà tants, però s’hauria de tenir en compte perquè estan tots els forats plens de deixalles. Carles Aulet Salvador.- CiU: però encara que sigui aigua neta, en una setmana neixen els mosquits i aquest any ha sigut molt exagerat. Ho tindrem en compte. Alcalde: i un últim prec que feia la regidora Toñi Garcia referent a les dades d’Aqualia. Carles Aulet Salvador.- CiU: opino el mateix que vostè. No estem d’acord amb el que van fer. No tothom ho va rebre i, quan ho vam advertir,
29
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
els vam dir que paressin i que no enviessin propaganda, perquè no ens van demanar permís. És una empresa concessionària i no pot enviar propaganda d’empreses filials o amigues i a més que el consumidor hagi d’escriure en un termini de 15 dies perquè no els arribi aquesta informació. Ens hi vam negar i els vam dir que ho retiressin. Alcalde: amb aquest prec acabaríem el torn de precs i preguntes. No havent-hi res mes s’aixeca la sessió. Bona nit a tothom. L’alcalde-president aixeca la sessió de la qual, com a secretària de la corporació, estenc aquesta acta. La secretària, Vist-i-plau, L’alcalde-president, Marta Portella Nogué Joan Carles García Cañizares
30
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
ANNEX
A L’ACORD NÚM.2 DE L’ACTA DEL PLE DE 25 DE SETEMBR E DE 2014
2.- Ratificació del Decret d’Alcaldia núm. 83/2014, de data 23 de gener, per mitjà del qual es desestimen les al·legacions presentades en relació a la imposició d’una sanció per una infracció urbanística molt greu en el marc de l’expedient de protecció de la legalitat urbanística núm. 10/2013.
31
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
32
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
33
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
34
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
35
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é
36
En
don
o f
e, l
a s
ecre
tàri
a,
Mart
a P
ort
ella
Nogu
é