1 - vicensvives.es€¦ · web viewtercer curs. projecte nou gesmil. valencià: llengua i...

1

Educació Secundària Obligatòria

Tercer Curs

Projecte Nou Gesmil

Valencià: Llengua i Literatura

Comunitat Valenciana

· Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria. Bases legislatives

· Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria. Fonaments teòrics

· Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria. Competències bàsiques

· Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria. Orientacions metodològiques

· Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria. Descripció dels components del Projecte Curricular

· Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria. Atenció a la diversitat

· Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

· Projecte Nou Gesmil: Objectius de Tercer Curs

· Valencià: Llengua i Literatura. Competències Bàsiques de l’Educació Secundària Obligatòria

· Projecte Nou Gesmil: Valencià: Llengua i Literatura. Desenvolupament de les Competències Bàsiques.

· Valencià: Llengua i Literatura. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

· Projecte Nou Gesmil: Valencià: Llengua i Literatura. Objectius del Tercer Curs

· Valencià: Llengua i Literatura. Continguts del Tercer Curs

· Projecte Nou Gesmil: Valencià: Llengua i Literatura. Seqüenciació de Continguts del Tercer Curs

· Valencià: Llengua i Literatura. Criteris d’Avaluació del Tercer Curs

Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria

Bases legislatives

ELEMENTS INTEGRANTS DEL CURRÍCULUM:

· Objectius.

· Competències bàsiques.

· Continguts.

· Mètodes pedagògics.

· Criteris d’avaluació.

FINALITAT:

Assegurar una formació integral dels alumnes que els permeta:

· Adquirir els elements bàsics de la cultura en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic.

· Desenvolupar i consolidar hàbits d'estudi i de treball.

· Preparar-los per a la seua incorporació en estudis posteriors i per a la seua inserció laboral.

· Formar-los per a l'exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.

EDUCACIÓ ORIENTADA A DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

· L’adquisició de les competències bàsiques permet:

•La realització personal.

•L’exercici de la ciutadania activa.

•La incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria.

•El desenvolupament d’un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

· A cada àrea es descriu la manera en que contribueix el desenvolupament de les competències bàsiques.

· Els centres garantiran la incorporació d’una estona diària de lectura, no inferior a trenta minuts, al llarg de tots els cursos de l’etapa.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

· Mecanismes que asseguren una atenció adequada a les característiques individuals de l'alumnat.

•Adaptació i diversificació curricular en funció de les capacitats de l'alumnat.

•Agrupaments flexibles de l'alumnat i ajudes individualitzades.

•

Integració de matèries per reduir el nombre de professors d'un grup.

· Escolarització de l'alumnat d'incorporació tardana o amb mancances en la llengua del centre, en funció de les seues circumstàncies personals.

· Flexibilització de la durada de les etapes educatives en alumnes amb altes capacitats intel·lectuals.

CRITERIS D’AVALUACIÓ:

· L’avaluació serà continua i diferenciada segons les matèries del currículum. Tindrà en compte:

•El progrés de l'alumne en els diferents elements del currículum.

•L'assoliment dels objectius marcats per a cada una de les matèries del currículum.

•L’adquisició de les competències bàsiques.

•La necessitat d’establir mesures de reforç educatiu.

Avaluació de diagnòstic:

· Es realitzarà en finalitzar el Segon Curs de l'Educació Secundària Obligatòria.

· Te caràcter formatiu i orientador.

· Servirà per analitzar els processos d’aprenentatge de cada alumne/a i d’ensenyament de cada centre.

· Comptarà amb programes de reforç perquè l’alumnat assolisca les competències bàsiques.

NIVELLS DE CONFIGURACIÓ:

1. Característiques del currículum estatal

Ensenyaments mínims establerts pel Reial Decret 1631/2006.

2. Currículum Comunitats Autònomes

Determinen:

· El 45% si hi ha llengua oficial pròpia.

· El 35% a les restants.

3. Projecte Curricular de Centre-Programació Curricular de l’Aula

· Adaptació als alumnes i a la seua diversitat.

· Autonomia pedagògica i organització dels Centres.

· Treball en l’equip docent.

· Investigació de la seua pràctica docent.

ORGANITZACIÓ DE LES MATÈRIES:

Les matèries dels cursos primer a tercer de l'Educació Secundària Obligatòria seran:

En tots els cursos:

· Ciències de la Natura.

· Ciències Socials, Geografia i Història.

· Educació Física.

· Castellà: Llengua i Literatura

· Valencià: Llengua i Literatura

· Primera Llengua Estrangera.

· Matemàtiques.

En diferents cursos, segons s'establisca en la distribució horària de les matèries de l'Educació Secundària Obligatòria:

· Educació Plàstica i visual.

· Música.

· Tecnologies.

· Educació per a la ciutadania i els drets humans. Amb especial atenció a la igualtat entre homes i dones. (En un dels tres primers cursos de l'Educació Secundària Obligatòria)

Tots els alumnes hauran de cursar, al quart curs de l'Educació Secundària Obligatòria, les matèries següents:

· Ciències socials, geografia i història.

· Educació eticocívica.

· Educació física.

· Castellà: Llengua i Literatura

· Valencià: Llengua i Literatura

· Matemàtiques.

· Primera llengua estrangera.

Així mateix, hauran de cursar tres matèries, que triaran entre les següents:

· Biologia i geologia.

· Educació plàstica i visual.

· Física i química.

· Informàtica.

· Llatí.

· Música.

· Segona llengua estrangera.

· Tecnologia.

Rebran especial atenció les àrees que tinguen caràcter instrumental per l’adquisició d’altres coneixements. En totes les àrees es treballarà:

•La comprensió lectora.

•L’expressió oral i escrita.

•La comunicació audiovisual.

•Les tecnologies de la informació i la comunicació.

•L’educació en valors.

PROMOCIÓ D’ALUMNES:

· Al final de cada un dels cursos.

· Una vegada superats els objectius de les matèries cursades, quan es tinga avaluació negativa en dues matèries o, excepcionalment, amb tres matèries per decisió del claustre.

· Es destinaran els suports necessaris per recuperar els aprenentatges no assolits.

· Un alumne podrà repetir el mateix curs una sola vegada i dues vegades com a màxim dins la mateixa etapa.

ENSENYAMENT DE RELIGIÓ:

· Oferta obligatòria pels Centres.

· Voluntària per als alumnes, que podran optar entre els ensenyaments de religió catòlica o les de la resta de confessions religioses amb les quals l'Estat haja subscrit acords.

· No computarà per optar a beques.

· El Centre establirà les formes més adequades de proporcionar l'atenció educativa adequada als alumnes que opten per no cursar ensenyaments de religió.


Fonaments teòrics

El Projecte Curricular Nou Gesmil -Vicens Vives- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1631/2006 del Ministeri d'Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria, i en el Decret 112/2007 de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, de 20 de juliol, pel qual s'estableix el Currículum de l'Educació Secundària Obligatòria per aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d'ensenyament-aprenentatge comprensiu que s'emmarca dins el paradigma de l'educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l'adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l'OCDE, l'informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l'ensenyament és facilitar l'aprenentatge dels xics i les xiques, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s'entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s'indica en l'informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l'educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els xics i les xiques a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixen un projecte de vida satisfactori; c) assoleixen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d'èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d'un individu varien d'una situació a una altra i d'un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d'habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d'assolir una acció eficaç.

Ésser competent, des d'aquest punt de vista, significa que l'alumne és capaç d'activar i utilitzar els coneixements que té davant d'un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l'aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d'aquestes premisses és possible l'aplicació d'un dels eixos fonamentals del Projecte Curricular Nou Gesmil -Vicens Vives- per al Tercer Curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s'enfronta (Bruer, 1993).

L'eficàcia d'aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s'assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, el Projecte Curricular Nou Gesmil -Vicens Vives- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d'un plantejament integrador i orientat a l'aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l'aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les diferents matèries de l'Educació Secundària Obligatòria, és global i s'adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l'alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials del nostre Projecte Curricular Nou Gesmil -Vicens Vives- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques tan properes i atractives per a l'alumnat.

L'aplicació o el desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria en àmbits com Internet, l'ús de suports informàtic o l'anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, es constitueixen com un element gratificant i motivador i, al mateix temps, com un aprenentatge imprescindible per a l'adaptació de l'alumnat a futures incorporacions en diferents àmbits acadèmics o laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d'uns continguts que, a causa de l'especial importància que tenen en la nostra societat, han d'impregnar moltes de les activitats d'aprenentatge i l'interés per fomentar la capacitat de l'alumne per regular el seu propi procés d'aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l'actual Projecte Curricular Nou Gesmil -Vicens Vives- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria.


Competències bàsiques

Les competències bàsiques

Les competències bàsiques són els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d’haver desenvolupat l’alumne en finalitzar l’ensenyament obligatori per assolir la seua realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea, s’estableixen huit competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística

Aquesta competència fa referència a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

2. Competència matemàtica

Consisteix en l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les seues operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

És l’habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els generats per l’acció humana, de manera que es possibilita la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i a la preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta d’éssers vius.

4. Tractament de la informació i competència digital

Consisteix a disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la seua transmissió en diferents suports, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

5. Competència social i ciutadana

Fa possible comprendre la realitat social en què vivim, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir a millorar-la. Integra coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, escollir com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.

6. Competència cultural i artística

Suposa conéixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de plaer i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.

7. Competència per aprendre a aprendre

Consisteix a disposar d’habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge i ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats.

8. Autonomia i iniciativa personal

Aquesta competència fa referència a l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement d’un mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, de calcular riscos i d’afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre dels errors i d’assumir riscos.

El desenvolupament de les competències bàsiques

El treball en les àrees i les matèries del currículum, a fi de contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques, s’ha de complementar amb diverses mesures organitzatives i funcionals:

· L’organització i el funcionament dels centres i la participació de l’alumnat.

· L’ús de metodologies i recursos didàctics determinats.

· L’acció tutorial permanent.

· La planificació de les activitats complementàries i extraescolars.

L’avaluació de les competències bàsiques

L’avaluació de les competències es realitzarà a través dels punts següents:

· El desenvolupament de la matèria.

· El reconeixement de la pròpia competència bàsica.

· El nivell d’aptitud assolit en cadascuna de les huit competències:

•El domini de la llengua oral i escrita en múltiples contextos

Expressar pensaments, emocions, vivències i opinions; donar coherència i cohesió al discurs; gaudir escoltant, dialogant, llegint o expressant-se de manera oral i escrita.

•L’ús espontani de raonaments matemàtics

Conéixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics en situacions reals o simulades de la vida quotidiana, i posar en pràctica processos de raonament que conduïsquen a la solució dels problemes, a l’obtenció d’informació o a la presa de decisions.

•L’ús responsable del medi ambient i dels recursos naturals

Ésser conscient de la influència que té la presència humana en l’espai i de les modificacions que introdueix, adoptant una actitud crítica en l’observació de la realitat i en l’anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, així com uns hàbits de consum responsable en la vida quotidiana.

•L’autonomia i l’eficàcia en el tractament crític de la informació

Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per organitzar i processar la informació, i resoldre problemes reals de manera eficient, mostrant una actitud crítica i reflexiva.

•La participació social i la valoració de la democràcia

Exercir activament i responsable els drets i els deures de la ciutadania, valorant les diferències i reconeixent la igualtat de drets entre diferents col·lectius, especialment, entre homes i dones.

•La capacitat d’expressar-se artísticament i gaudir fent-ho

Desenvolupar la iniciativa, la imaginació i la creativitat per realitzar creacions pròpies; conéixer les diferents manifestacions culturals i artístiques; interessar-se per la conservació del patrimoni.

•El control de les pròpies capacitats d’aprenentatge

Ésser conscient del que se sap i del que cal aprendre; conéixer les pròpies potencialitats i mancances, aprofitant les primeres i buscant motivació i voluntat per superar les segones.

•La capacitat d’escollir i tirar endavant projectes individuals o col·lectius

Marcar-se objectius, planificar, mantenir la motivació, prendre decisions, actuar, autoavaluar-se, extraure conclusions, aprendre dels errors, valorar les possibilitats de millora, etc.


Orientacions metodològiques

En el marc del seu Projecte Curricular, els centres han de precisar, a cada curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament del Projecte Curricular de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de cercar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.


Descripció dels components del Projecte Curricular

El Projecte Curricular Nou Gesmil -Vicens Vives- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria de la matèria Valencià: Llengua i Literatura comprén els materials següents:

1. Llibre de l'Alumne

El Llibre de l'Alumne consta de 9 unitats temàtiques a través de les quals es desenvolupen els continguts del Tercer Curs d'Educació Secundària Obligatòria de la matèria Valencià: Llengua i Literatura.

2. Quaderns d'Activitats

El Projecte Curricular Nou Gesmil també inclou Quaderns d'Activitats amb l'objectiu de treballar i reforçar les Competències Bàsiques de la matèria. A més a més, i en combinació amb la resta de materials, constitueixen un instrument per atendre les necessitats individuals de l'alumnat, perquè permeten practicar aquells coneixements que es consideren fonamentals.

3. Guia de Recursos Didàctics

La Guia de Recursos Didàctics conté les següents propostes de desenvolupament dels Temes:

· Un apartat general en el qual s'exposen per a cada Tema:

•Les Competències bàsiques.

•Els Objectius didàctics.

•Els Continguts.

•Els Criteris d'Avaluació.

· La doble pàgina inicial de cada Tema, que conté:

•Les imatges reduïdes del llibre.

•Les orientacions didàctiques.

•Les propostes per a l'Avaluació inicial, contínua i final del tema.

•L'apartat Eduquem en valors, que suggereix idees per treballar els valors a l'aula.

•Les solucions de les activitats.

· Les dobles pàgines restants del tema inclouen:

•Les imatges reduïdes del llibre.

•Les orientacions didàctiques.

•Les competències bàsiques que es treballen a les activitats.

•Diferents recursos didàctics relacionats amb el contingut de la doble pàgina: adreces d'Internet, recursos audiovisuals, bibliografia, etc.

•Les solucions de les activitats.

· Diferents recursos didàctics:

•Activitats de Reforç i d'Ampliació, amb les solucions corresponents.

•Una taula per a la realització de l'Avaluació contínua.

•La prova de l'alumnat, també amb les seues solucions.

•La taula d'activitats per als Criteris d'Avaluació.


Atenció a la diversitat

En el Projecte Curricular Nou Gesmil -Vicens Vives- s’ha tingut en compte el tractament de la diversitat de l’alumnat pel que fa als diferents ritmes d’aprenentatge que desenvolupa cada alumne a l’aula.

S’ha partit de la concepció global de què cada docent ha d’orientar la seua intervenció en funció de la diversitat de formes d’aprenentatge que hi puga haver entre els alumnes.

En els materials del Projecte Curricular Nou Gesmil -Vicens Vives- s’inclou un conjunt d’Activitats de Reforç i d’Ampliació per tal d’oferir, precisament, els recursos bàsics perquè cada professor o professora puga desenvolupar diferents estratègies d’ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguen assolir el desenvolupament màxim de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.


Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

a)Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b)Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal.

c)Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d)Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.

e)Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

f)Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

g)Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

h)Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats.

i)Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.

j)Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k)Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

l)Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.

m)Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a estos.

n)Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.

o)Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

p)Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

Projecte Nou Gesmil

Objectius del Tercer curs

1.Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, valorant críticament les diferències i rebutjant els prejudicis socials, així com qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (a, c)

2.Conèixer i respectar els drets i els deures dels ciutadans, preparant-se per a l'exercici dels primers i per al compliment dels segons. (a)

3.Assimilar hàbits i estratègies de treball autònom i en equip que afavoreixin l'aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual de l'alumnat. (b)

4.Valorar positivament les diferències entre individus rebutjant els prejudicis socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (c,d)

5.Establir relacions afectives amb persones de diferents edats i sexe, superant qualsevol mena de discriminació basada en les característiques personals i socials. (e)

6.Aprendre a gestionar la informació (recerca, selecció i tractament de dades), interpretar-la i valorar-la de manera crítica, i a transmetre-la als altres de manera organitzada i intel·ligible. (f, n)

7.Utilitzar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l'anàlisi de dades i la presentació de treballs i informes. (f)

8.Utilitzar estratègies d'identificació i resolució de problemes en diferents àrees de coneixement, mitjançant l'aplicació del raonament lògic, la formulació i la contrastació d'hipòtesis. (g)

9.Conèixer i valorar críticament el desenvolupament científic i tecnològic que ha tingut lloc al llarg de la història en els diversos camps del saber. (g)

10.Adquirir coneixements bàsics sobre les lleis i els mecanismes que regeixen el funcionament de la natura. (g)

11.Conèixer-se cada vegada més a un mateix amb una imatge positiva, exercir una creixent autonomia personal en l'aprenentatge i cercar un equilibri de les diferents capacitats físiques, intel·lectuals i emocionals amb actitud positiva per l'esforç i la superació de les dificultats. (h)

12.Comprendre i produir missatges orals i escrits en castellà i en valencià. (i)

13.Iniciar-se en l'anàlisi i la interpretació de textos literaris relacionant-los amb el corrent i el gènere literari corresponents. (i)

14.Adquirir una aptitud comunicativa funcional en la llengua o llengües estrangeres objecte d'estudi. (j)

15.Valorar la necessitat de conèixer, protegir i conservar la geografia i el patrimoni artístic, cultural i lingüístic d'Espanya i del món, entenent la diversitat lingüística i cultural com un dret indiscutible dels pobles i dels individus. (k)

16.Comprendre els aspectes bàsics del funcionament del cos humà i desenrotllar actituds i hàbits positius cap a la conservació i la prevenció de la salut individual i col·lectiva (portar una vida sana amb un exercici físic diari, una higiene acurada, una alimentació equilibrada, etc.). (l)

17.Conèixer i respectar els mecanismes i els valors que regeixen la societat i desenrotllar una actitud favorable a conèixer-los i comprendre'ls millor. (m)

18.Desenrotllar hàbits i actituds que afavoreixin el propi desenvolupament individual i la conservació del medi ambient. (n)

19.Saber interpretar, valorar i produir missatges que utilitzin diversos codis artístics, científics i tècnics a fi d'enriquir les possibilitats de comprensió i expressió de manera precisa, creativa i comunicativa. (o)

20.Analitzar de manera crítica els valors contingut en diferents missatges dels mitjans de comunicació audiovisuals i escrits. (p)

Les lletres entre parèntesi (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Secundària Obligatòria al qual fa referència cadascun dels Objectius del Tercer Curs.


Competències bàsiques de l’Educació Secundària Obligatòria

El currículum d'esta matèria, en tindre com a meta el desenrotllament de la capacitat per a interactuar de forma competent per mitjà del llenguatge en les diferents esferes de l'activitat social, contribuïx d'una manera decisiva al desenrotllament de tots els aspectes que conformen la competència en comunicació lingüística. A més, les habilitats i estratègies per a l'ús d'una llengua determinada i la capacitat per a prendre la llengua com a objecte d'observació, encara que s'adquirixen des d'una llengua, es transferixen i apliquen a l'aprenentatge d'altres. Este aprenentatge amplia, al seu torn, esta competència sobre l'ús del llenguatge en general.

S'aprén a parlar i a escoltar i a llegir i a escriure, per a la interacció comunicativa, però també per a adquirir nous coneixements: el llenguatge, a més d'instrument de comunicació, és un mitjà de representació del món i està en la base del pensament i del coneixement. L'accés al saber i a la construcció de coneixements per mitjà del llenguatge es relaciona directament amb la competència bàsica d'aprendre a aprendre. Així mateix, els continguts de reflexió sobre la llengua arrepleguen un conjunt de sabers conceptuals (metallenguatge gramatical) i procedimentals (capacitat per a analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats per mitjà de l'ús conscient d’uns certs mecanismes gramaticals, substituir elements de l'enunciat per altres gramaticalment equivalents, usar diferents esquemes sintàctics per a expressar una mateixa idea, diagnosticar errors i reparar-los, etc.) que s'adquirixen en relació amb les activitats de comprensió i composició de textos i que es reutilitzen per a optimitzar l'aprenentatge lingüístic, és a dir, per a aprendre a aprendre llengua.

D'altra banda, aprendre a usar la llengua és també contribuir al desenrotllament de l’autonomia i la iniciativa personal. S’aprén a analitzar i a resoldre problemes, traçar plans i iniciar processos de decisió, ja que una de les funcions del llenguatge és regular i orientar la nostra pròpia activitat. Per això, l'adquisició d'habilitats lingüístiques contribuïx a progressar en la iniciativa personal i en la regulació de la pròpia activitat amb progressiva autonomia.

La matèria contribuïx al tractament de la informació i competència digital ja que té, com una de les seues metes, proporcionar coneixements i destreses per a buscar i seleccionar informació rellevant d'acord amb diferents necessitats, així com per a reutilitzar-la en la producció de textos orals i escrits propis. Buscar i seleccionar moltes d'estes informacions requerirà, per exemple, l'ús adequat de biblioteques i l'aprofitament de la tecnologies de la informació i la comunicació. La realització guiada d'estes busques constituirà un mitjà per a desenrotllar de la competència digital. A això contribuïx també el fet que el currículum incloga l'ús de suports electrònics en la composició de textos, de manera que s’aborden més eficaçment algunes operacions que intervenen en el procés d'escriptura (planificació, execució del text, revisió…) i que constituïxen un dels continguts bàsics d'esta matèria. També poden contribuir al desenrotllament d'esta competència l'ús en esta matèria dels nous mitjans de comunicació digitals que impliquen un ús social i col·laboratiu de l'escriptura i dels coneixements.

L'aprenentatge de la llengua concebut com a desenrotllament de la competència comunicativa contribuïx decisivament a desenrotllar la competència social i ciutadana, entesa com un conjunt d'habilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el respecte i l'enteniment entre les persones. En efecte, aprendre llengua és aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que estos transmeten i a aproximar-se a altres realitats. D'altra banda, l'educació lingüística té un component estretament vinculat a esta competència: la constatació de la varietat dels usos de la llengua i de la diversitat lingüística, i la valoració de totes les llengües com igualment aptes per a exercir les funcions de comunicació i de representació. També s’aporta des de la matèria a esta competència en la mesura que s'analitzen els modes per mitjà dels quals el llenguatge transmet i sanciona prejuís i imatges estereotipades del món, amb l'objecte de contribuir a l'eradicació dels usos discriminatoris del llenguatge.

Dins d'esta matèria, la lectura, interpretació i valoració de les obres literàries contribuïxen de manera rellevant al desenrotllament d'una competència artística i cultural, entesa com a aproximació a un patrimoni literari i a uns temes recurrents que són expressió de preocupacions essencials del ser humà. La seua aportació serà més rellevant en tant que es relacione la valoració de les manifestacions literàries amb altres manifestacions artístiques, com la música, la pintura o el cine. També es contribuïx a esta competència procurant que el món social de la literatura (autors, crítics, accés a biblioteques, llibreries, catàlegs o la presència d’allò literari en la premsa) adquirisca sentit per a l'alumnat.

Projecte Nou Gesmil: Valencià: Llengua i Literatura

Desenvolupament de les competències bàsiques

1.

Competència en comunicació lingüística

· Interactuar de manera competent en les diferents esferes de la vida social.

· Augmentar l'ús del llenguatge en general.

· Emprar mecanismes de predicció i comprensió textuals en la lectura i anàlisi de textos.

· Reconèixer tipologies literàries diverses i emprar-les a l’hora de fer les nostres creacions.

· Conèixer tècniques i mecanismes lingüístics que permeten l’ampliació del vocabulari i la relació entre elles de paraules ja conegudes.

· Treballar normes ortogràfiques que permeten la millora de l’escriptura de paraules.

2. Competència per aprendre a aprendre

· Representar el món per mitjà del llenguatge.

· Buscar determinats elements, característiques o informacions en un text.

· Repassar continguts abans de tractar-ne de nous.

· Comprendre i compondre textos com a mitjà per a optimitzar l'aprenentatge lingüístic.

· Relacionar la llengua amb altres realitats que ens envolten.

· Descobrir estructures comunes a tots els textos periodístics i detectar-les sempre que es presentin.

· Tenir present la importància i la utilitat de la concordança a l’hora d’interpretar les relacions que estableixen les paraules entre elles.

· Practicar la tècnica de l’anàlisi sintàctica com a mitjà per a descobrir les estructures de les frases.

3. Autonomia i iniciativa personal

· Analitzar i resoldre problemes, traçar plans i emprendre processos de decisió.

· Reflexionar sobre experiències personals i expressar-les lingüísticament.

· Buscar diaris per tal de trobar-hi la informació o les opinions que ens interessen.

· Buscar l’aparellatge tècnic que ens permetrà elaborar anuncis, programes de ràdio i de televisió.

4. Tractament de la informació i competència digital

· Proporcionar coneixements i destreses per a la recerca d'informació rellevant.

· Adquirir habilitats per a la reutilització de la informació en la producció de textos orals i escrits propis.

· Emprar de manera social i col·laborativa els nous mitjans de comunicació digital.

· Descobrir les característiques que ha de presentar un missatge perquè es pugui considerar text.

· Descobrir en un text la importància dels connectors a l’hora de relacionar idees i presentar-les de manera intel·ligible.

· Relacionar llenguatge visual i verbal en la interpretació de programes de televisió.

5. Competència social i ciutadana

· Relacionar-se lingüísticament amb altres persones i conviure-hi.

· Comprendre els altres i aproximar-se a altres realitats lingüístiques i culturals

· Valorar totes les llengües com a igualment aptes per a exercir les funcions de comunicació i de representació.

· Eradicar els usos discriminatoris del llenguatge, detectant prejudicis i imatges estereotipades del món.

· Relacionar les llengües amb les societats en què es parlen, i veure’n les interrelacions.

· Veure en la llengua un mitjà en el qual s’expressa una cosmovisió particular que perdura en el decurs dels segles.

· Reconèixer la relació que manté la llengua amb la societat: casos de conflicte lingüístic, bilingüisme i multilingüisme.

6. Competència artística i cultural

· Aproximar-se al patrimoni literari i als seus temes recurrents.

· Apreciar manifestacions artístiques com la música, la pintura o el cinema.

· Crear textos de diversa tipologia expressant-hi els continguts que ens semblin més interessants.


Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l'activitat social i cultural.

2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos contextos de l'activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta.

3. Utilitzar la llengua oral en l'activitat social i cultural de manera adequada a les distintes funcions i situacions de comunicació, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.

4. Reconéixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals, per mitjà dels quals es produïx la comunicació amb les institucions públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.

5. Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir nous coneixements, així com per a buscar, seleccionar i processar informació de manera eficaç en l'activitat escolar i per a redactar textos propis de l'àmbit acadèmic.

6. Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i cultural d'Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llengües en contacte en les comunitats bilingües.

7. Apreciar les possibilitats extraordinàries que oferix el castellà com a llengua comuna per a totes les espanyoles i tots els espanyols i per a les ciutadanes i els ciutadans dels països de parla castellana, com a vehicle de comunicació i vertebració d'una de les comunitats culturals més importants del món.

8. Conéixer les diferents manifestacions i varietats del castellà, derivades de la seua expansió per Espanya i Amèrica, i valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de l'idioma.

9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d'identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l'entorn i accedir al patrimoni cultural propi.

10. Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen juís de valor i prejuís classistes, racistes o sexistes.

11. Apreciar les possibilitats que oferix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració.

12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.

13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció, tant en valencià com en castellà.

14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal.

15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l'experiència individual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals.

16. Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. Conéixer les obres i els fragments representatius de les literatures de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

17. Interpretar i utilitzar la lectura i l'escriptura com a fonts de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l'edat.

18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l'aplicació de les noves tecnologies.

19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents.


Objectius del Tercer Curs

1. Conèixer les característiques estructurals dels diversos tipus de text, detectant la finalitat a què està adscrit cadascun d’ells, i les situacions per a les quals són escaients. (1)

2. Comprendre i analitzar textos de caràcter narratiu, descriptiu, explicatiu, argumentatiu, conversacional i directiu. (1)

3. Comprendre i analitzar textos periodístics, publicitaris, jurídics i administratius. (1)

4.Fer servir la llengua per a expressar-se de manera coherent i adequada en les diverses situacions comunicatives que planteja l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees i per a controlar la conducta de cadascú. (2)

5.Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les diferents situacions i funcions, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació. (2)

6. Valorar el llenguatge i la seva concreció en la llengua com a mitjà de comunicació, adquisició de coneixements i comprensió de la realitat. (3)

7. Identificar les idees essencials d’un text de qualsevol tipus i les relacions que s’estableixen entre elles en l’interior del text, tot establint l’estructura del text. (4)

8. Fer servir les llengües que es treballen a l’escola com a vehicle per a l’adquisició de nous coneixements i aprofundiment en els que ja es tenen, i també per a buscar informació de tota mena i processar-la adequadament. (5)

9.Tenir presents les situacions que plantegen els fenòmens de bilingüisme i multilingüisme, i tractar-les adequadament amb vista a la protecció de les llengües. (6)

10.Ser conscients de la necessitat de normalitzar el valencià en tots els àmbits en què no ho està, valorant la riquesa que comporta conèixer la llengua pròpia en què s’expressa la nostra comunitat cultural i lingüística. (9)

11.Analitzar críticament els diferents usos socials de les llengües per a detectar i evitar la utilització d’estereotips lingüístics que comportin judicis de valor i prejudicis de tota mena, especialment classistes, racistes o sexistes. (10)

12. Distingir entre els diversos nivells d’estudi de la llengua, i les regles que són aplicables a cadascun, usant-les amb precisió i coneixement. (10)

13.Valorar la diversitat de la societat actual, a la Comunitat Valenciana, a l’Estat espanyol i al món, i identificar la varietat de llengües com una de les seves manifestacions més evidents i, a la vegada, enriquidores. (10)

14.Valorar el valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, tenint present el patrimoni cultural que representa i les possibilitats comunicatives i expressives de què disposa. (11)

15. Conèixer els elements que formen el sistema lingüístic, fent referència especialment als aspectes formals i funcionals. (12)

16.Conèixer la realitat plurilingüe de la Comunitat Valenciana, valorant a la vegada les aportacions de diverses llengües i cultures a la realitat valenciana contemporània. (12)

17. Emetre judicis personals raonats en relació amb els textos, discutint allò en què no estem d’acord i argumentant les causes de la nostra opinió. (13)

18. Aplicar els coneixements lingüístics a la interpretació i a la producció de textos orals i escrits. (13)

19.Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’us de les llengües i participar activament en el control i avaluació del propi aprenentatge i el dels altres. (13)

20. Conèixer els trets principals que caracteritzen els diversos gèneres i períodes de la literatura des dels inicis fins a l’actualitat. (14)

21. Interpretar textos literaris i relacionar-los amb l’estructura del gènere al qual pertanyen, tenint en compte diferències d’estil i de contingut que poden ser degudes a l’època en què s’han escrit. (14)

22. Tenir present el patrimoni literari, format al llarg dels segles, com a mitjà d’expressió de les cultures i element transmissor de l’experiència humana. (15)

23. Conèixer autors i obres més representatius de la literatura de la Comunitat Valenciana, interpretant-los a la claror de les tècniques de lectura literària que es presenten. (16)

24. Produir textos d’intenció literària prenent com a model textos analitzats a classe i seguint les pautes de creació de textos que es presenten. (17)

25. Emprar autònomament estratègies d’organització per al treball individual o de grup i tècniques d’estudi, investigació i recollida de dades com la consulta de diccionaris i enciclopèdies, el maneig i la creació de fitxes i fitxers, el subratllat de textos, la confecció d’esquemes i resums, i també iniciar-se en el coneixement de recursos per a l’aprenentatge i l’estudi que ofereixen les noves tecnologies (especialment Internet). (18)

26.Conèixer l’estructura dels mitjans de comunicació social, les seves classes, el llenguatge que fan servir i les tipologies de programes, i saber-los valorar sempre amb esperit crític i amb la voluntat de treure’n informació. (19)

Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Valencià: Llengua i Literatura al qual es refereix cadascun dels objectius del Tercer Curs.


Continguts del Tercer Curs

Bloc 1. Comunicació

· Els mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio i la televisió (gèneres informatius).

· Mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa. Utilització de la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua de l’emisor quan el receptor no comprén el missatge original.

1a. Estructures formals del text

· Estructures narratives (conte, novel·la, notícia, crònica, reportatge, etc.).

· Estructures descriptives (descripció científica, literària, etc.).

· Estructures conversacionals i dialogades (entrevista, enquesta, teatre, etc.).

· Estructures expositives i explicatives (exposició oral, esquemes, resums, mapes conceptuals, projectes, informes, documentals, convocatòries, reglaments, actes, etc.).

1b. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar

· Comprensió de textos procedents dels mitjans de comunicació audiovisual, com ara reportatges i entrevistes.

· Comprensió de textos orals utilitzats en l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l'obtenció d'informacions dels mitjans de comunicació en informatius, documentals, reportatges o entrevistes.

· Exposició de la informació treta d'un mitjà de comunicació sobre un tema d'actualitat, respectant les normes que regixen la interacció oral.

· Explicacions orals senzilles de forma ordenada i clara, prèviament preparades, sobre fets d'actualitat social, política o cultural, que siguen d'interés per a l'alumnat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.

· Intervenció activa en situacions de comunicació pròpies de l'àmbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d’organitzar l'activitat, en l'aportació d'informacions útils per al treball en comú i en l'exposició d'informes sobre les tasques realitzades.

· Coneixement de les diferències entre usos orals informals i formals de la llengua; consciència de les situacions comunicatives en què resulta adequat cada ús.

· Actitud de cooperació i de respecte en situacions d'aprenentatge compartit.

· Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l'intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia.

· Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix.

1c. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits

· Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara convocatòries i ordes del dia, actes de reunions i reglaments.

· Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, reconeixent les diferències entre informació i opinió en cròniques, reportatges i entrevistes.

· Comprensió de textos de l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d'informació.

· Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.

1d. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits

· Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara participació en fòrums, diaris personals, reglaments o circulars.

· Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, com ara reportatges o entrevistes, destinats a un suport escrit o digital, a àudio o a vídeo.

· Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l'àmbit acadèmic, especialment textos expositius i explicatius elaborats a partir de la informació obtinguda i organitzada per mitjà d'esquemes, mapes conceptuals i resums, així com elaboració de projectes i informes sobre tasques i aprenentatges.

· Interés per la composició escrita com a font d'informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.

Bloc 2. Llengua i societat

· Origen i evolució del valencià.

· Breu introducció a la història de les llengües constitucionals.

· El bilingüisme: característiques generals. Situació actual de la Comunitat Valenciana.

· Els fenòmens de contacte de llengües.

· Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus d'usos funcionals i vehicle necessari de cultura.

· Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana.

· Incorporació del valencià en tots els àmbits d'ús de la llengua i per a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística.

· Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d'altres llengües.

· Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.

· Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant d'estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.

· Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s'aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d'altres països, societats i cultures.

Bloc 3. Coneixement de la llengua

3a. Fonètica i ortografia

· Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (II).

· Particularitats de l'accentuació (monosíl·labs, paraules compostes, interrogatius i exclamatius). L'accentuació diacrítica.

· Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.

3b. Norma culta de la llengua

· Identificació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l'ús de la llengua en distints àmbits socials, i valoració de la importància d'usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situació comunicativa.

· Qüestions morfològiques i sintàctiques: el substantiu, l'adjectiu. Combinació de pronoms personals àtons (I).

· El verb. Les perífrasis verbals.

· Les preposicions. Les conjuncions.

· Lectura en veu alta: diàlegs. La funció expressiva de les pauses en el vers i la prosa.

· Lèxic: neologismes.

3c. Gramàtica

· Categories i funcions. Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules, així com coneixement dels procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria.

· Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als valors aspectuals de les perífrasis verbals.

· Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa.

· Reconeixement i ús dels significats contextuals que poden adquirir les modalitats de l'oració i la perífrasi verbal de caràcter modal.

· Identificació i ús de les variacions (fórmules de confiança i de cortesia) que adopten les formes díctiques en relació amb la situació.

· Identificació i ús reflexiu de connectors textuals, amb especial atenció als distributius, d'orde, de contrast, d’explicació i de causa, i dels mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics, especialment les nominalitzacions i els hiperònims de significat abstracte com fenomen, element o característica.

· Comparació dels diferents comportaments sintàctics d'un mateix verb en algunes de les seues accepcions; identificació del subjecte i dels diferents complements verbals, incloent en estes funcions les que tenen forma oracional (subordinades substantives, adjectives i adverbials), i ús de la terminologia sintàctica necessària en les activitats: enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oració activa i oració passiva; oració transitiva i intransitiva; complement directe, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut; oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials.

· L'oració composta: coordinació i subordinació.

· Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment per mitjà de la transformació d'oracions independents, coordinades o juxtaposades, en subordinades adverbials o en oracions subordinades per mitjà de les quals s'expressen diferents relacions lògiques: causals, consecutives, condicionals i concessives.

· Coneixement de les funcions sintàctiques característiques de les classes de paraules i anàlisi de la seua forma (flexió, afixos...), especialment pel que fa als aspectes relacionats amb la normativa.

3d. Lèxic

· Processos fonamentals de la formació de paraules: derivació i composició.

· Significat i sentit. Camps semàntics i associatius. Famílies lèxiques. El canvi semàntic.

Bloc 4. Educació literària

· Desenrotllament de l'autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i de coneixement d'altres temps i cultures.

· Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental.

· Lectura d'obres o fragments adequats a l'edat i relacionades amb els períodes estudiats.

· Composició de textos d'intenció literària i elaboració de treballs senzills sobre lectures.

· Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com moderna.

· Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d'animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l'hàbit lector, formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l'experiència lectora.

· Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la literatura des de l'Edat Mitjana fins al segle XVIII i aproximació a alguns autors i obres rellevants.

· Lectura comentada i recitació de poemes, comparació del tractament de certs temes recurrents en distints períodes literaris; valoració de la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics en el poema.

· Lectura comentada de relats; observar la transformació de la narrativa des de les primeres produccions literàries medievals a la narració moderna en prosa, i de l'heroi al personatge de novel·la.

· Lectura comentada i dramatitzada d'obres teatrals breus i fragments representatius del teatre anterior al segle XIX, tot reconeixent algunes característiques temàtiques i formals.

· La literatura medieval. Característiques generals.

· La lírica. La poesia trobadoresca.

· La prosa. Les cròniques.

· El teatre. El Misteri d'Elx.

· El Segle d'Or. Característiques generals.

· La lírica. Ausiàs March.

· La prosa humanista.

· La novel·la. Tirant lo Blanch.

· Roís de Corella.

· La literatura de l'Edat Moderna. Renaixement, Manierisme i Barroc. Joan de Timoneda, Joaquim Aierdi i Lluís Galiana.

Bloc 5. Tècniques de treball

· Tècniques per a buscar informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CDROM, DVD, Internet, etc.).

· Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa.

· Comprensió de textos de l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d'informació.

· Utilització autònoma de les biblioteques (del centre, de l'entorn i virtuals) i de les tecnologies de la informació i la comunicació de manera autònoma per a la localització, selecció i organització d'informació.

· Ús autònom de diccionaris i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital.

· Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (III).

· Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).


Seqüenciació de Continguts: Tercer Curs

1. Notícia, crònica i reportatge

Lectura i comprensió

•La irresistible atracció del fred.

Comprensió lectora i vocabulari

Mitjans de comunicació

El periodisme. Notícia, crònica i reportatge

1.Els mitjans de comunicació.

2.La premsa.

3.Els gèneres periodístics.

4.La notícia.

5.La crònica.

6.El reportatge.

Tècniques de treball / creació de textos

Crònica: Vint anys són pocs

1.Introducció.

2.Anàlisi de la crònica.

Tipologia textual

L’adequació

1.Què és un text?

2.L’adequació i el context

Morfosintaxi

El sintagma nominal

1.Categories gramaticals, sintagmes i funcions.

2.El sintagma nominal i els seus constituents.

3.L’ordre dels constituents en el sintagma nominal.

Fonètica i ortografia / Lèxic

•Sons i grafies. La síl·laba. Apostrofació i contracció

1.Els sons

2.Les grafies

3.Els fonemes

4.La síl·laba

5.Apostrofació i contracció

Repàs

•Mitjans de comunicació. Gramàtica

2. Entrevista. Gèneres d’opinió


•D’ací a vint anys haurem trobat vida intel·ligent.

•Cartes dels lectors.



Entrevista. Gèneres d’opinió

1.L’entrevista.

2.Els gèneres d’opinió.


Entrevista: Escriure és enamorar-se de les paraules

1.L’actitud de l’entrevistador.

2.Les preguntes.

3.Altres aspectes.

Tipologia textual

La coherència i la cohesió.

Correcció gramatical

1.La coherència

2.La cohesió

3.Correcció gramatical

Morfosintaxi

El sintagma nominal

1.Funcions sintàctiques del sintagma nominal.


•Les vocals

1.Els sons vocàlics

2.Els diftongs

3.L’accent i la dièresi

Repàs


3. Ràdio i televisió


•La nit que va atemorir Amèrica

•Els diaris personals.



Ràdio i televisió

1.La ràdio.

2.La televisió.


El guió radiofònic

1.Tipus de guions.

2.Què és una escaleta?

Tipologia textual

Tipus de textos

1.Text oral i text escrit

2.El text expositiu

3.El text argumentatiu

4.El text instructiu

5.El text descriptiu

6.L’enquesta

Morfosintaxi

El sintagma verbal. El verb

1.El sintagma verbal. El verb.

2.Classes sintàctiques de verbs.

3.Perífrasis verbals.


•Les consonants (I)

1.Els sons consonàntics

2.Les grafies p/b, t/d, c/g

Repàs


4. La literatura. Els trobadors i Ramon Llull


•Ez yeu am (Jo estimo) de Reina de Mallorques.


Literatura

La literatura. El comentari de text

1.La literatura.

2.El comentari d’un text literari.

Els orígens. Els trobadors. Ramon Llull

1.Els orígens de la nostra llengua

2.Els trobadors

3.Ramon Llull


Fragment d’un text de Ramon Llull: Llibre de les bèsties

1.Introducció i anàlisi del text

2.Estructura

3.Els personatges

4.L’apòleg de Na Renard

Tipologia textual

El text literari

1.Canvi del significat dels mots: denotació i connotació

2.La forma dels mots.

Morfosintaxi

L’oració simple

1.Subjecte i predicat.

2.El predicat nominal.

3.Ús dels verbs ser i estar.


•Les consonants (II)

1.Les grafies j/g i els dígrafs tj/tg

2.La grafia x

3.Els dígrafs tx/ig

4.Les grafies b/v

5.Les grafies z/s/c/ç i la grafia ss

Repàs

•Literatura. Gramàtica

5. Les quatre grans cròniques


•Pere IV castiga els caps de la Unió.


Literatura

Les quatre grans cròniques

1.Les cançons de gesta i les cròniques

2.Les quatre grans cròniques

3.Les cançons de gesta i les cròniques a l’Europa medieval


Fragment de la crònica de Jaume I: Llibre dels fets

1.Introducció i anàlisi del text

Tipologia textual

Classes de textos literaris

1.Text líric

2.Text narratiu

3.Text dialogat: teatre

Morfosintaxi

El predicat verbal. Els complements del verb. L’adverbi

1.El predicat verbal. Els complements del verb.

2.L’adverbi


Les consonants (III)

1.La grafia r.

2.La grafia rr.

3.Les grafies m/n.

Repàs


6. Prosa i poesia del segle XIV. L’humanisme


•Disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda.


Literatura

Prosa i poesia del segle XIV. L’Humanisme

1.La prosa del segle XIV

2.L’Humanisme

3.L’Humanisme a la Corona d’Aragó

4.La poesia del segle XIV.


Poema de Jordi de Sant Jordi: Presoner

1.Introducció

2.Anàlisi del text

3.Mètrica

Llengua i societat

Sociologia de la llengua

1.Funció social de la llengua

2.Comunitat lingüística

Morfosintaxi

Pronoms febles i pronominalització

1.Els pronoms febles.

2.La pronominalització.


•Les consonants (IV)

1.La grafial i les grafies ll, tl i tll

2.La grafia l·l

3.La grafia h

Repàs


7. La poesia del segle XV


•Veles e Vents d’Ausiàs March

•Plant d’amor, de Joan Roís de Corella


Literatura

La poesia del segle XV

1.L’esplendor de la poesia en el segle XV.

2.Els poetes cultes del segle XV

3.L’Escola Satírica Valenciana


Poema d’Ausiàs March: Quins tan segurs consells vas encerclant

1.Introducció

2.Versificació

3.Figures retòriques

Tipologia textual / Llengua i societat

Relacions entre comunitats lingüístiques

1.Conflicte lingüístic

2.Bilingüisme

3.Normativització i normalització

Morfosintaxi

L’oració composta (I)

1.L’oració composta: classes

2.Les oracions juxtaposades.

3.Les oracions coordinades.


•Formació de mots

1.Derivació

2.Composició

Repàs


8. La prosa del segle XV. La literatura renaixentista


•La gran batalla campal contra els turcs, de Joanot Martorell.



La prosa del segle XV. La literatura renaixentista

1.La prosa del segle XV

2.Llibres de cavalleria i novel·les cavalleresques

3.La Decadència

4.El Renaixement

5.La nostra literatura del Renaixement


Fragment d’una novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa

1.Introducció i anàlisi del text.

2.L’amor cortés

3.El tòpic de l’amor a primera vista

4.Conclusió


Llengües en contacte

1.Els estats plurilingües

2.Substitució lingüística

Morfosintaxi

L’oració composta (II)

1.Les oracions subordinades.


•Significat dels mots (I)

1.Polisèmia i homonímia

2.Neologismes, locucions, frases fetes i refranys

Repàs


9. La literatura dels segles XVII i XVIII


•El barber i el dimoni, de Fra Joan Àngel Serra



La literatura dels segles XVII i XVIII

1.El segle XVII. El Barroc

2.El segle XVIII. Il·lustració i Neoclassicisme

3.Literatura popular i literatura tradicional


Poema de Francesc Vicent Garcia: A una hermosa dama...

1.Introducció.

2.Anàlisi del text.

3.Conclusió


Límits i varietats de la llengua

1.El territori de la llengua: origen i evolució

2.Les varietats lingüístiques

Morfosintaxi

L’ordre dels elements de l’oració

1.L’ordre dels mots.

2.La concordança.


•Significat dels mots (II)

1.Sinonímia i antonímia

2.Camps semàntics

3.Família lèxica

Repàs



Criteris d’Avaluació del Tercer Curs

1. Captar les idees essencials de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització i reproduir el contingut en textos escrits.

2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l'ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos propis d'este curs.

3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.

4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d'ús de la llengua, especialment a l'àmbit acadèmic com a vehicle d'aprenentatge.

5. Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa. Utilitzar la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua de l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original.

6. Entendre instruccions i normes donades oralment; extraure idees generals i informacions específiques de reportatges i entrevistes; seguir el desenrotllament de presentacions breus relacionades amb temes acadèmics i plasmar-ho en forma d'esquema i resum.

7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits narratius, descriptius i dialogats, de diferent tipus (incloent-hi els propis de la premsa escrita) i distint nivell de formalització; identificar-ne les intencions; diferenciar les idees principals i secundàries; reconéixer-hi possibles incoherències o ambigüitats en el contingut; aportar una opinió personal.

8. Fer explicacions orals senzilles sobre fets d'actualitat social, política o cultural, que siguen d'interés per a l'alumnat, de manera ordenada, ajustant-se a un pla o guió previ, amb l'ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació; adequar el tema a la situació comunicativa; mantindre l'atenció del receptor

9. Elaborar el resum d'una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut; reflectir els principals arguments i punts de vista dels participants.

10. Extraure i contrastar informacions concretes i identificar el propòsit en els textos escrits més usats per a actuar com a membres de la societat; seguir instruccions en àmbits públics i en processos d'aprenentatge d’una certa complexitat; inferir el tema general i els temes secundaris; distingir com s'organitza la informació.

11. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius i dialogats) en suport de paper i digital; adequar el registre a la situació comunicativa; utilitzar-ne l’estructura organitzativa per a ordenar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica, amb un vocabulari ric i variat; respectar els criteris de correcció gramatical, ortogràfica i tipogràfica. Valorar la importància de planificar i revisar el text.

12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d'elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.

13. Comprendre l'origen i evolució del castellà i del valencià, identificar i localitzar els fenòmens de contacte entre les distintes llengües constitucionals i conéixer les característiques fonamentals del bilingüisme.

14. Conéixer la diversitat lingüística d'Europa, d'Espanya i de la Comunitat Valenciana; valorar esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes.

15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics del valencià i del castellà, per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccions diverses.

16. Conéixer la terminologia lingüística necessària per a la reflexió sobre l'ús.

17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera progressivament autònoma.

18. Exposar una opinió sobre la lectura personal d'una obra completa, adequada a l'edat i relacionada amb els períodes literaris estudiats; avaluar l'estructura i l'ús dels elements del gènere, l'ús del llenguatge i el punt de vista de l'autor; situar bàsicament el sentit de l'obra en relació amb el seu context i amb la pròpia experiència.

19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant la presència de certs temes recurrents, el valor simbòlic del llenguatge poètic i l'evolució dels gèneres, de les formes literàries i dels estils.

20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen, i les autores i els autors més rellevants de la història de la literatura; fer un treball personal d'informació i de síntesi, o d'imitació i recreació, en suport de paper i digital.

21 .Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat. Reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Utilitzar estos coneixements en la producció de textos d'intenció literària.

22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constituïxen un referent clau en la història de la literatura fins al segle XVIII –incloent-hi els de les llengües constitucionals- i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.

23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d'informació tant en suports tradicionals (per mitjà de l’ús d'índexs, de fitxes i d’altres sistemes de classificació de fonts), com els que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs senzills d'investigació. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).

24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

25. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a elaborar i difondre informacions i opinions.

30

31

1 - vicensvives.es€¦ · web viewtercer curs. projecte nou gesmil. valencià: llengua i...

Documents