1€¦ · web viewaquest curs 2018-19 hem iniciat p3 amb 9 alumnes d’aquestes característiques i...

PROJECTE LINGÜÍSTIC

ESCOLA MONT-ROIG25008789

BALAGUER

1.-INDEX

1.INTRODUCCIÓ.........................................................................................................................................................................03

2.- CONTEXT SÒCIOLINGÜÍSTIC I SOCIOCULTURAL...........................................................................................................06

3.- OFERTA DE LLENGÜES ESTRANGERES.........................................................................................................................18

4.- OBJECTIUS EN RELACIÓ A L’APRENENTATGE I L’ÚS DE LES LLENGÜES.................................................................21

5.- CRITERIS METODOLÒGICS I ORGANITZATIUS PER A L’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES...............................28

6.- RECURSOS I ACCIONS COMPLEMENTÀRIES..................................................................................................................46

7.- COMUNICACIÓ INTERNA I RELACIÓ AMB L’ENTORN.....................................................................................................48

8.- LA QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL DELS DOCENTS ....................................................................................................54

9.- DIFUSIÓ DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE.........................................................................................................55

Projecte Lingüístic de CentreEscola Mont-roig (Balaguer)

2

1.-INTRODUCCIÓ

El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) és un document prescriptiu que forma part del Projecte Educatiu de Centre (PEC) i que recull els aspectes relatius a l’ús i a l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües al centre. El nostre, l’hem elaborat partint, d’una banda de l’anàlisis de la realitat que defineix i caracteritza des del punt de vista socio-lingüístic el centre i de l’altra, de la normativa vigent i dels diferents documents que s’estan generant des del centre. Amb tot, en tractar-se d’un centre relativament nou ens trobem que any rera any hem d’introduir les mesures de reajustament necessàries que ens facilitin assolir, entre altres, l’objectiu d’aconseguir que en acabar l’educació primària els i les nostres alumnes siguin “parlants plurilingües competents” en un marc intercultural. D’acord amb l’article 35.2 de l’Estatut, que regula el sistema educatiu a Catalunya, cal garantir a tota la població escolar, sigui quina sigui la seva llengua habitual en iniciar l’ensenyament, el compliment del deure i l’exercici del dret de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà a més de l’aranès, en el cas de l’Aran. Igualment, l’article 50.6 estableix com a principi rector de les polítiques públiques la garantia de l’ús de la llengua de signes catalana (Llei 17/2010, de 3 de juny). El mateix Estatut d’Autonomis en el seu article 6 estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català i que és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. En el mateix sentit la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, en l’article 20 defineix la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya i de l’ensenyament en tots els seus nivells. Així doncs, des del nostre centre vetllarem, perquè el català, eix vertebrador del projecte educatiu i llengua vehicular de l’escola, s’articuli d’una manera coherent, amb l’ensenyament de les altres llengües, tot establint acords per relacionar les diferents estratègies didàctiques. Aquesta pràctica fonamentada des d’un model plurilingüe implica que totes les llengües, les curriculars i les pròpies, contribueixen a desenvolupar la competència comunicativa de cada alumne/a. D’altra banda serà del tot necessari articular mesures que, més enllà de l’activitat docent, garanteixin la coherència en l’ús de la llengua, en tots els espais i temps escolars.


3

Així doncs, plantegem la redacció d’aquest PLC com un instruments que ens ha de permetre:

Aconseguir fer del català la llengua de relació habitual dins el nostre centre educatiu. Contribuir satisfactòriament a que el nostre alumnat pugui acabar l’escolaritat obligatòria amb un bon domini del català i

del castellà. Fer que els i les alumnes es puguin comunicar en una llengua estrangera. Valorar les llengües d’origen de l’alumnat nouvingut. Desenvolupar la competència audiovisual per esbrinar la influència dels missatges audiovisuals i els seus llenguatges. Fer de l’ús de la llengua un element primordial de cohesió social.


4

MARC NORMATIU

La primera referència normativa als PLC data de l’any 1.993, en la resolució que donava instruccions d’organització i funcionament dels centres docents públics i privats on es deia que “el projecte lingüístic serà l’element del projecte educatiu que recollirà els aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús de les llengües al centre”. Aquesta definició provenia de la legislació vigent en aquesta dècada (aprovació de la Llei 1/1990, Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu – LOGSE que substituïa la LODE – Llei 8/1985 Llei Orgànica del Dret a l’Educació) i diferents Decrets que la desplegaven, així com normatives que desenvolupaven els aspectes lingüístics de la normativa lingüística a Catalunya, tant la general (Llei 7/1983 de normalització lingüística i la posterior Llei 1/1998 de política lingüística) com la pròpia del sistema educatiu (Decret 362/1983 sobre l’aplicació de la Llei 7/1982 a l’àmbit de l’ensenyament no universitari.

Amb tot els refernts més propers els trobem en el propi Estatut d’Autonomia de Ctalunya i i molt especialment de la Llei d’Educació Catalana i la posterior legislació que la desenvolupa. Així doncs sintetitzant la principal normativa en la que es fonamenta aquest projecte és la que segueix:

L’Estatut d’autonomia de Catalunya. La Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística. La LEC (Llei 12/2009, d’educació. Els articles a considerar en relació a la llengua estan continguts al Títol II sobre Règim

Lingüístic del sistema educatiu de Catalunya (Articles 9 a 18).El text consagra el model lingüístic definit a la Llei de política lingüística, que fa del català la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya i dóna la possibilitat al Govern de la Generalitat de fixar el currículum de les hores lingüístiques. Així mateix, la Llei certifica l'objectiu del trilingüisme, amb el domini del català, el castellà i una tercera llengua de la qual l'alumnat haurà de tenir un coneixement suficient al final de l'educació secundària obligatòria.

Les diferents disposicions normatives que despleguen la LEC. Especialment el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia ddels centres educatius.

Altres referents com ara la Llei 17/ 2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana i el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu incusiu i les Instruccions per a l’organització i funcionament dels centres.


5

2.- CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC I SOCIOCULTURAL

2.1.- VALORACIÓ DEL CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC DEL CENTRE I DEL SEU ENTORN

Fa uns quants anys quan es parlava de quina havia de ser l’educació del segle XXI es feia referència a l’avenç cap a una societat anomenada del coneixement i de la informació. És ben cert que ara per ara ja hi estem immersos i és que s’ha donat un canvi tant en el procés de producció com en l’aparició de noves activitats i professions relacionades amb la informació que han comportat canvis importants. L’era de la globalització iniciada el segle passat ha suposat també un augment de processos migratoris i un considerable desenvolupament tecnològic per respondre a la necessitat de traspàs d’informació. I aquests canvis lògicament tenen una traducció en l’àmbit escolar.

L’alumnat i llurs famílies presenten avui, a la nostra escola, una gran diversitat sociolingüística i sociocultural. La majoria de nens i nenes són més conscients que mai de l’existència de múiltiples llengües i assumeixen amb naturalitat que altres companys/es parlin, en l’àmbit familiar, llengües diferents a la seva. En aquest sentit és important treballar des de l’escola per valorar aquesta diversitat com una riquesa i a la vegada veure la llengua pròpia de la nostra nació com una eina facilitadora de l’apropament entre les persones amb independència de la seva cultura, origen, condició sòcio-econòmica, religió o gènere. Per aconseguir-ho però, també hem de conscients que el llenguatge no és en absolut neutre i de vegades reflecteix el classisme i el racisme existents i encara molt més el sexisme i l’androcentrisme. L’ús del masculí dit genèric n’és la manifestació lingüística i desgraciadament és present en tots els àmbits, també sovint en l’escolar. Caldrà per tant fer visibles aquest usos i esmenar-los.

D’altra banda, l’obertura al món, les noves exigències en el nou marc europeu pel que fa a coneixements de llengües i el servei que ens poden fer les noves tecnologies com a mitjans afavoridors de la comunicació i de l’aprenentatge han de ser presents en plantejar els nostres objectius educatius. Uns objectius que s’han d’adreçar a aconseguir que el nostre alumnat assoleixi plenament el domini de les competències bàsiques, tant les més transversals – entre elles la lingüística -, com les més específiques, que li ha de permetre viure i conviure plenament. Cal des de l’escola tenir presents quines són les habilitats que la societat de la informació prioritza, en relació amb l’aprenentage de la llengua, perquè si treballem des del centre educatiu aquestes habilitats estarem donant eines que afavoriran una igualtat d’oportunitats real.


6

LA CIUTAT DE BALAGUER

Balaguer, capital de la comarca de La Noguera, és una ciutat de 16.841 habitants (segons padró de 2018). Entre la ciutadania de Balaguer podem trobar persones originàries de més de 40 nacionalitats diferents. El nou flux migratori provinent de l’estranger comença a partir del nou segle i fa que el percentatge de població estrangera resident a Balaguer es situï aprox. en el 20%. Especialment rellevant és la presència de persones vingudes de Romania i del Marroc. També cal remarcar la presència d’una important comunitat de persones d’ètnia gitana, majoritàriament castellanoparlants.


7


8

Població estrangera per països. 2017 BalaguerFont: Idescat. Padró municipal d'habitants.

Població del país

% respecte el total de la població estrangera al municipi

% respecte el total de la població del país a Catalunya

Població del país

% respecte el total de la població estrangera al municipi

% respecte el total de la població del país a Catalunya

Romania 1.199 34,38 1,35 Equador 16 0,46 0,06Marroc 1.018 29,19 0,49 Egipte 16 0,46 1,13Senegal 408 11,70 2,01 Brasil 15 0,43 0,08Bulgària 131 3,76 1,16 Itàlia 15 0,43 0,03Gàmbia 86 2,47 0,60 Veneçuela 14 0,40 0,11

Colòmbia 64 1,84 0,24 Rússia 14 0,40 0,06

Mali 56 1,61 0,79 República de Moldova 13 0,37 0,29

Xina 47 1,35 0,08 Xile 13 0,37 0,14Ucraïna 33 0,95 0,15 Eslovàquia 12 0,34 0,93

Guinea 32 0,92 0,73 República Dominicana 10 0,29 0,06

Algèria 32 0,92 0,37 Nigèria 9 0,26 0,15Guinea Bissau 31 0,89 4,22 Regne Unit 9 0,26 0,05

Portugal 23 0,66 0,19 França 7 0,20 0,02Ghana 23 0,66 0,40 Bolívia 6 0,17 0,02Índia 22 0,63 0,10 Congo 4 0,11 1,57

Argentina 21 0,60 0,12 Cuba 4 0,11 0,05Pakistan 21 0,60 0,05 Hondures 4 0,11 0,01Polònia 21 0,60 0,21 Resta de països 38 1,09

Total: 3.487


9

https://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=0&geo=mun:250404&nac=d122





































Les activitats econòmiques es basen sobretot en els serveis i amb un cert pes de la industria, menys del sector primari. La construcció que en els darrers anys ocupava una part important de la població i especialment entre la població immigrada ha decaigut en la seva activitat com a conseqüència de la crisi, que afecta molt durament la nostra ciutat amb alts índex de desocupació.


10

A nivell cultural i associatiu, té un ric teixit social amb prop de dues-centes entitats i associacions culturals o esportives que porten aterme moltes activitats. Hi ha bons equipaments culturals, com ara el Teatre Municipal, que compta amb una programació estable, la Biblioteca Municipal que actua com a important dinamitzadora de la vida cultural de la ciutat, la Ràdio Municipal, l’Escola Municipal de Música, l’Escola Municipal d’Arts Plàstiques i l’Aula Municipal de Dansa. L’Ajuntament gestiona mitjançant l’IMPIC (Institut Municipal de Progrés i Cultura) aquests serveis. Depenen també de l’IMPIC la Llar d’Infants Patufet i la Llar d'Infants Putxinel·lis.A més a més compta amb diferents entitats esportives (Club de Bàsquet, de Futbol, de Tennis, d’Escacs...)i instal·lacions esportives adequades, entre les quals destaca la piscina coberta.


11

Balaguer escolaritza un total d'uns 2000 alumnes d’Educació Infantil i Primària i 1.250 de Secundària, repartits entre els següents centres: Escola Àngel Guimerà, Escola La Noguera, Escola Gaspar de Portolà, Escola Mont-roig i IES Almatà i IES Ciutat de Balaguer de titularitat pública, als que cal afegir l’Escola Pia (0-16) i el Col.legi de Ntra Sra del Carme(0-18) de titularitat privada concertada. Pel que fa als Cicles Formatius i als Programes de Garantia Social cal tenir en compte l’Acadèmia ACSER. Balaguer compta també amb una oferta educativa d’educació especial a través de l’escola Estel i d’una Aula de Formació d’Adults.


12

L’ESCOLA

L’escola Mont-roig comença a funcionar el curs 2007/08. El creixement demogràfic que va experimentar la ciutat de Balaguer en els darrers anys va implicar un augment en la demanda de llocs escolars i per a donar-hi resposta des del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya es va fer una aposta clara per augmentar l’oferta de llocs escolars públics amb la creació d’un centre, que en principi, havia de ser de dues línies, tot i que en l’actualitat s’està redimensionant cap a una línia.

Amb la primera fase de l’edifici construïda, el centre queda ubicat a partir del mes de gener de 2009 en l’espai definitiu. L’espai és una zona de la ciutat en expansió, però una mica allunyat del nucli urbà i la via del tren -que abans de la crisi s’havia de soterrar i que potser d’aquí uns anys canviarà la seva trajectòria i recorrerà la ciutat en una via de circumvalació - constitueix una barrera important. Les perspectives de construir en aquesta zona cases unifamiliars i habitatges de baixa densitat han quedat de moment en no-res, però el fet que tota la ciutat de Balaguer sigui considerada a efectes de preinscripció, zona única, ens permet acollir població de diferents zones i per tant recollir la diversitat de la ciutat, doncs la Comissió d’Escolarització vetlla de manera eficient -si obviem, és clar l’existència d’un centre d’alta complexitat que ja rep pràcticament tot l’alumnat de tipus B-, perquè la diversitat sigui present en tots els centres educatius de la ciutat Val a dir però que el nivell sòcio-econòmic i cultural de la ciutat, atenent al nombre d’alumnes amb NEE de tipus B o C, que escolaritzem és preocupant. Aquest curs 2018-19 hem iniciat P3 amb 9 alumnes d’aquestes característiques i a hores d’ara, el nostre, és un centre de complexitat alta.

Aquesta situació encara va ser més difícil els primers anys de vida de l’escola, especialment els dos primers, doncs la preinscripció no va ser suficient i les vacants acostumaven a omplir-se amb alumnat procedent de l’anomenada matrícula viva. Sovint però en tractar-se d’una escola de recent posada en funcionament l’edat de l’alumnat que arribava no ens permetia disposar d’Aula d’Acollida i això condicionava negativament la seva evolució. A partir del 3r curs vam poder encarrilar la situació però en la darrera preinscripció hem tornat a viure una certa davallada (van quedar dues vacants a P3). Creiem que la precarietat de les instal-lacions de que disposem (tenim tota la primària en barracons) ens condicionen negativament. No obstant les condicions que envolten i determinen la nostra tasca mantenim la vocació de ser un centre obert, acollidor i amb la voluntat d’assolir l’èxit per a tothom.


13

El nivell sòcioeconòmic del nostre alumnat és mitjà i la qualificació laboral de les famílies és molt diversa, essent important el nombre d’alumnat que té algun membre de la família a l’atur . Actualment el centre té una matrícula de 280 alumnes. D’aquest total, a data d’avui, l’alumnat d’origen estranger representa el 27’56 %. Les famílies immigrades són majoritàriament originàries del Marroc i de països de l’est i són les més afectades per la dura realitat socioeconòmica del moment.

2.2.- BAGATGE LINGÜÍSTIC DE L’ALUMNAT I LES SEVES NECESSITATS INDIVIDUALS VINCULADES ALS SEUS RESULTATS ACADÈMICS.

La matrícula del nostre centre varia cada curs escolar, doncs en aquest moment el nostre centre s’està redimensionant cap a escola d’una línia. En l’actualitat comptem amb 350 alumnes. La distribució de l’lumnat en funció de la llengua familiar reflecteix la realitat demogràfica de la ciutat caracteritzada per un percentatge de població d’origen estranger elevat (25’14 %).


TOTAL AQUÍ FORA %P3 23 16 7 30,43%P4 25 21 4 16,00%P5 22 15 7 31,82%1r 27 20 7 25,93%2n 52 37 15 28,85%3r 49 37 12 24,49%4t 51 40 11 21,57%5è 47 38 9 19,15%6è 50 35 15 30,00%TOTAL 346 259 87 25,14%

14


LLENGUA PARLADA A CASA P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è TOTALBàmbara 2 0 0 2 3 0 0 4 0 11Àrab 1 0 5 3 4 6 0 4 1 24Romanès 0 0 2 1 2 0 0 1 2 8Búlgar 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1Amazic 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1Panjabi 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1Anglès 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0Català 7 17 11 16 33 22 23 21 19 169Castellà 7 3 3 3 2 11 4 6 5 44Català i àrab 1 0 0 0 2 0 4 0 0 7Castellà i àrab 0 3 0 0 0 1 2 1 3 10Català i castellà 2 2 1 0 3 6 9 13 10 46Català i romanès 1 0 0 0 1 0 0 0 1 3Català, castellà i àrab 0 0 0 0 0 0 2 0 5 7Bereber 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1Mandinga 0 0 1 0 1 0 0 0 0 2Bàmbara, català i castellà 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1Castellà i romanès 0 0 0 1 0 0 1 0 0 2Ucraïnès 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1Anglès i Twi 0 0 0 0 0 1 0 1 0 2Castellà i Mandinga 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1Català i Halga 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1Indi 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1Bàmbara i castellà 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1Anglès i català 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1Castellà i bereber 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1

TOTAL 23 25 23 27 52 48 48 53 48 15

Per experiència sabem que a mesura que avanci el curs escolar es donarà una millora en el coneixement i l’ús del català per part de l’alumnat nouvingut, gràcies al treball fet al centre des d’una perspectiva d’immersió. Al llarg dels diferents anys de vida de l’escola hem pogut constatar com l’alumnat, que té una llengua materna diferent al català, al cap d’un cert temps comença a utilitzar-lo en tots els àmbits de la vida escolar (pati, menjador, joc lliure…). Tanmateix hem pogut observar que la millora en el coneixement de la llengua afavoreix que l’alumnat ampliï el seu ventall de relacions i que nens i nenes que al principi de curs es relacionaven bàsicament amb aquells amb qui compartien la llengua d’origen, es relacionin, a les acaballes, tant amb aquests com amb la resta del grup-classe en català.

Aquesta situació ens fa valorar la diversitat de llengües presents a la nostra escola com quelcom positiu pel conjunt de la comunitat educativa i conscients que en relació amb l’alumnat nouvingut i les seves famílies, mestres i alumnes actuem com a models lingüístics vetllem per fer un ús correcte de la llengua, tant a nivell oral com escrit.

Crear espais de trobada, dins i fora del temps escolar, que apleguin tant alumnat com famílies (sortides organitzades per l’AMPA, trobada de final de curs i molt especialment la celebració de les festes populars a l’escola…) són bones ocasions per promoure la inclusió de l’alumnat nouvingut, normalitzar l’ús del català i compartir la cultura popular pròpia de la nostra nació.


16

2.3.- COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA DEL PROFESSORAT

Com hem indicat a la introducció el nostre centre en l’actualitat s’està redimensionant cap a escola d’una línia. Això provoca força canvis en el professorat i per tant en les titolacions delmateix. En qualsevol cas, a banda de les titulacions exigides, tant en català com es castellà, cal esmentar que un nombre significatiu de mestres tenen algun curs superior, ja sigui en llengua catalana, aranesa o anglesa.

LLENGUA CATALANA LLENGUA ANGLESANivell C2 – 11 1r, 2n i 3r en llengua anglesa a l’EOI/B1/PET- 6

4t i 5è en llengua anglesa a l’EOI/B2/FIRST - 26è en llengua anglesa a l’EOI/C1/ADVANCE- 2Altres cursos d’EOI - 3

LLENGUA ARANESANivell C1 – 1

LLENGUA FRANCESA –Tres mestres tenen coneixements d’aquesta llengua.

2.4.- PLACES DOCENTS AMB PERFIL PROFESSIONAL DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC

Des què vam iniciar l’escola la metodologia del treball per projectes hi va ser present. Aquesta metodologia que, de vegades, es presenta com a innovadora, té les seves arrels en un passat llunyà, però continua sent molt vàlida per donar respostes a les necessitats que presenta l’educació actual. Ens va semblar que optar per aquesta metodologia ens permetia afavorir la realització d’activitats tant individuals com col·lectives, significatives, relacionades amb l’entorn – que sovint utilitzem per aprofundir en els aprenentatges-, globalitzadores i autènticament educatives, perquè l’aprenentatge és elaborat pel propi alumnat.Una part del treball en llengua anglesa també es desenvolupa en sintonia amb aquesta metologia i així a partir de Cicle Mitjà i durant tot el Cicle Superior una part de la tasca consisteix en aprendre la llengua en el context d’algun dels països en què es parla. En aquest sentit el nostre alumnat no només apren anglès per comunicar-se si no que també fa una aproximació als aspectes socials, culturals, geogràfics... dels següents països:

Per aquest motiu en el seu moment vam demanat una plaça perfilada d’EGI en l’especialitat de llengua anglesa.


17

3.- OFERTA DE LLENGÜES ESTRANGERES

3.1.- PRIMERA LLENGUA ESTRANGERA

L’anglès és la llengua estrangera que s’imparteix a la nostra escola. Aquestà àrea és impartida per mestres especialistes.La llengua anglesa que s’inicia a P5, es tracta de forma oral i de manera progressiva es va introduint tant a nivell oral com escrit, de manera que en finalitzar l’Educació Primària els alumnes siguin capaços de comunicar-se tant oral com per escrit, no només en temes personals sinó també en situacions d’aprenentatge.

A Educació Infantil i Cicle Inicial s’utilitza una metodologia bàsicament lúdica i comunicativa, com és el métode Artigal. El mètode està basat en contes senzills i significatius per als alumnes on ells hi participen de forma activa. Els story-tellings són contes escenificats de manera col.lectiva i compten amb diverses activitats per ajudar a interioritzar aquests contes i la llengua anglesa: cançons, murals, llibres, jocs, treballs de retallar i enganxar o petits teatres amb personatges autoadhesius. Cada una d’aquestes activitats esdevé una nova oportunitat de reviure els contes en anglès i, d’aquesta manera, adquirir la llengua.La mateixa dinàmica s’aplica a CI on es comença amb l’aplicació del mètode Artigal i s’acaba amb el projecte d’un conte en llengua anglesa: Els alumnes elegeixen conjuntament un conte de llengua anglesa i s’aplica la metodologia dels story-telling. A CI també s’introdueix la realització del repte d’art en llengua anglesa. L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en llengua anglesa s’introdueix al segon curs del cicle inicial.

A CM es consolida l’aprenentatge de petits textos i l’escriptura de frases així com de la competència oral. S’introdueix una sessió setmanal de treball per racons i es continua amb la realització del repte d’art en llengua anglesa.

A CS es continua amb el treball de CM i es posa especial èmfasi a la millora de l’expressió escrita, després del resultats de les competències bàsiques els darrers cursos. Un cop cada 15 dies es treballa amb mig grup classe, per aprofundir amb l’expressió escrita i expressió oral. Els textos escrits són variats i apropiats a l’edat i al nivell dels estudiants (històries, descripcions, cartes, missatges, diàlegs, receptes....)


18

Per facilitar la lectura comprensiva es dóna a l’alumnat estratègies de lectura per identificar la idea principal, localitzar la informació específica, predir i deduir.

L’escriptura en llengua anglesa requereix molta pràctica i per això s’entén que l’alumnat necessita una raó per escriure. Es proposen tasques interessants pels alumnes i es comparteixen els objectius i criteris de correcció per tal que estiguin involucrats en aquest procés.En el treball de racons es treballa les següents competències: Competència oral, expressió escrita, comprensió escrita i la competència literària. Es fan grups de 3, 4 o 5 alumnes depenent de cada grup classe alumnes i cada setmana han de passar per un racó diferent. Els racons són: el racó de l’expressió escrita, el racó del listening, el racó del vocabulari, el racó de l’expressió oral, el racó del nombres i el racó musical i poètic.Per tal d’aprofundir en el coneixement de la cultura, festes, tradicions dels diferents països de llengua anglesa, cada curs a partir de CM es treballa el projecte d’un país:3r : Anglaterra, 4rt: Irlanda, 5è: Austràlia, 6è: Estats Units.

Organització horària:

Al llarg de l’etapa d’educació primària fem les hores establertes al Decret Curricular de 2009 - L’horari d’aquesta àrea queda distribuït de la següent manera:

AP5: una hora setmanal realitzada en una única sessió.A CI: 1 hora i 30’ per setmana distribuïdes en dues sessions. Una de les sessions es fa amb la meitat del grup-classe.A CM: 2 hores distribuïdes en dues sessions setmanals.A CM: 2 hores i 30’ distribuïdes en tres sessions. Una de les sessions es fa amb la meitat del grup-classe.


19

3.2.- SEGONES LLENGÜES ESTRANGERES, INCLOSES LES NO CURRICULARS.

El nostre centre no s’ha plantejat oferir una segona llengua estrangera. De moment tampoc no hem previst la realització de classes de la llengua d’origen del nostre alumnat en horari extraescolar. De tota manera procurem tenir present la diversitat de llengües i utilitzar-la per treballar la vessant plurilingüe i intercultural del currículum.

3.3.- ACTIVITATS EXTRAESCOLARS D’APRENENTATGE DE LLENGÜES I CULTURES ADDICIONALS.

Des del tercer any de vida de l’escola es va establir la realització de l’activitat extraescolar de llengua anglesa. Aquest curs existeixen quatre grups de nivell distribuïts de la següent manera:

Anglès I (1grup: P3 i P4).Anglès II (P5).Anglès III (2 grups. 1r i 2n).Anglès IV (3r, 4t, 5è i 6è).

Aquesta activitat extraescolar es desenvolupa un dia a la setmana en acabar l’horari de tarda. La seva durada és d’una hora i trenta minuts. L’organització d’aquesta activitat extraescolar és assumida per l’AMPA i realitzada mitjançant la contractació de professorat titulat i especialista en la matèria. S’utilitza llibre com a material de suport.


20

4.- OBJECTIUS EN RELACIÓ A L’APRENENTATGE I L’ÚS DE LES LLENGÜES

4.1.- EL PAPER DE LA LLENGUA CATALANA, COM A EIX VERTEBRADOR D’UN PROJECTE EDUCATIU PLURILINGÜE

Sense posar en qüestió la immersió lingüística com a metodologia per a garantir el coneixement de les llengües oficials a Catalunya, immersos com estem en una societat globalitzada, cal aconseguir que el nostre alumnat avanci en el coneixement del major nombre de llengües possibles, la qual cosa li permetrà interactuar en contextos lingüístics i culturals cada cop més complexos i esdevenir plurilingüe. Ser plurilingüe no vol dir dominar a la perfecció un gran nombre de llengües, sinó adquirir l’habilitat d’utilitzar més d’una varietat lingüística amb diferents graus de coneixement i per a diferents propòsits.

Desvetllar la consciència plurilingüe facilita el respecte a la diferència i la tolerància vers aquelles llengües nouvingudes i per tant també per a les diferents persones que les parlen. Implica també prendre consciència que l’objectiu del domini de qualsevol llengua comporta satisfer la necessitat de comunicar-se i que aquesta és una tasca que pot i ha de fer-se al llarg de la vida.

En aquest context, aquest model d’educació plurilingüe i intercultural es concreta, en el nostre centre, en els següents objectius:

1.- Proporcionar a l’alumnat una competència plurilingüe i intercultural que garanteixi, en acabar l’educació obligatòria, un bon domini de les llengües oficials, català i castellà i un grau de competència suficient en llengua anglesa, així com la capacitat de conviure en una societat multilingüe i intercultural.

2.- Reforçar el paper de la llengua catalana com a llengua de referència del sistema educatiu i potenciar-ne l’ús per part de l’alumnat.


21

3.- Capacitar l’alumnat per utilitzar totes les llengües del seu repertori individual per al gaudi i la creació estètica, per a l’anàlisi crítica i l’acció social a través del llenguatge, i per actuar de manera ètica i responsable en qüestions d’impotància local o global.

4.- Desenvolupar en l’alumnat la capacitat d’utilitzar la seva competència plurilingüe per processar informació vehiculada en diferents llengües amb l’objectiu de construir coneixement nou.

5.- Fer presents en els centres les llengües i cultures de l’alumnat d’origene estranger, afavorir-ne el reconeixement, destacar-ne el valor cultural i econòmic, i promoure’n la integració educativa.

6.- Despertar en l’alumnat la curiositat per altres llengües i cultures, proporcionar-los coneixements sobre com són i com funcionen i afavorir la seva autonomia per aprendre-les al llarg de la vida.


22

4.2.- ELS CRITERIS PER A L’ENSENYAMENT I L’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES, TANT LES CURRICULARS COM LES NO CURRICULARS, EN ELS ESPAIS D’EDUCACIÓ FORMAL I NO FORMAL, I ELS USOS LINGÜÍSTICS EN EL CENTRE.

Per implementar correctament una educació plurilingüe de manera satisfactòria cal optar per un enfocament global. Es tracta que l’alumnat pugui posar en pràctica de manera integrada els coneixements adquirits, les aptituds i els trets de la personalitat que els permeten resoldre situacions diverses i utilitzar-los en contextos i situacions diferents i acumulant aprenentatge al llarg de la vida.

Així doncs, per treballar les llengües des d’una dimensió plurilingüeu i competencial cal aprendre les llengües no per acumular coneixement, sinó per aprendre a utilitzar-les com a eina per comunicar, aprendre, crear i reflexionar sobre els problemes que es presenten i les pròpies necessitats.

Des d’aquest punt de vista l’aprenentatge d’una llengua ha de ser significatiu i pràctic i treballar-se des d’un enfocament comunicatiu i textual que:

.- Proposi tasques d’aprenentatge autèntiques, és a dir, emmarcades en situacions comunicatives iguals o semblants a les de la vida fora de l’escola. L’ensenyament de les llengües s’ha de basar en l´ús. En aquest sentit el treball a partir de tipologies textuals, que és el que utilitzem a l’escola, esdevé idoni perquè les tipologies textuals són resultat de la necessitat de comunicar-nos en diferents àmbits i per respondre a diferents necessitats.

.- Impliqui la realització d’activitats d’aprenentatge integrades en unitats complexes (projectes orals, de lectura, d’escriptura) i que exigeixin el treball cooperatiu i l’autoavaluació.

.- Que faciliti l’aprenentatge i l’ús de la llengua oferint diferents formes de representació de la informació i aprofitant les tecnologies de la informació i la comunicació.


23

.- Que plantegi un treball de les llengües en tota la seva complexitat, des de totes les habilitats i rendibilitzant els esforços d’aprenentatge per evitar repetir els continguts comuns con són les funcions, les tipologies textuals o els gèneres. Cal promocionar espais de reflexió metalingüística per reforçar tant l’aprenentatge de la pròpia llengua com la de les llengües que s’aprenen amb l’objectiu de fer visibles semblances i diferències que ajudin a fer transferències entres les llengües. En un sentit similar és interessant aprofitar el potencial didàctic d’activitats de transllenguatge com ara la lectura de textos en una llengua i el debat en una altra. D’altra banda és molt important reconèixer i respectar les identitats cultural i socials de l’alumnat, acceptar el bagatge que porten i saber-lo incorporar en les activitats d’aprenentatge. El reconeixement simbòlic de la llengua familiar és una manera de respectar la identitat lingüística de l’alumnat i afavorir el manteniment de la llengua familiar ajuda a l’aprenentatge de la L2.

Cal tenir present que les activitats lingüístiques s’encaminen a reforçar competències clau, les pròpies de l’àmbit lingüístic i també aquelles que desenvolupen competències de pensament i personals.

La importància del domini de la llengua per la construcció del coneixement esdevé un element essencial per assolir l’èxit educatiu i contribuir d’aquesta manera a garantir l’equitat, la inclusió social i la qualitat educativa.


24

4.3.- ELS ASPECTES D’ORGANITZACIÓ I DE GESTIÓ QUE TINGUIN REPERCUSSIONS METODOLÒGIQUES I LINGÜÍSTIQUES

El tractament integrat de les llengües (TIL) i el tractament de les llengües amb continguts (TILC) ens permeten traballar les llengües des d’aquesta perspectiva global. A banda cal tenir present el treball de les competències interculturals, la intercomprensió i les activitats de sensibilització i d’obertura a altres cultures com elements importants per construir aquesta essència plurilingüe.

El TIL és una proposta basada en l’enfocament comunicatiu de l’ensenyament de les llengües i aplicable en situacions d’aprenentatge en què coexisteixen diferents llengües. Aquesta proposat es fonamenta en tres disciplines: la psicolingüística que recorda que totes les llengües s’aprenen a través de la interacció i a partir d’estratègies d’adquisició d’aprenentatges semblants; la sociolingüística que presenta la llengua com un producte social i posa de manifest els aspectes comuns que poden ser analitzats a totes les llengües i la lingüística del text que posa en evidència que molts aspectes en relació a l’estructura, l’organització de la informació, els tipus de text... són comuns a totes les llengües.

Aquest enfocament promou també un aspecte molt important com és la reflexió metalingüística conscient per part de l’alumnat, la qual cos afavoreix un aprenentatge profund.

En el nostre centre hem optat per treballar bona part dels continguts curriculars de les àrees lingüístiques, especialment català i castellà, mitjançant les tipologies textuals. El treball es fa de forma global, doncs de manera alternativa es van plantejar els diferents gèneres a treballar amb un model català o castellà i es va desenvolupant l’aprenentatge en ambdues llengües de manera paral.lela. Sempre es fa referència als aspectes comuns d’ambdues llengües per poder avançar en el desenvolupament tant de català com de castellà i fent explícits els mecanismes de transferència lingüística.

Així doncs tant els objectius d’aprenentatge com les activitats d’aprenentatge i les d’avaluació segueixen la mateixa estructura. Els instruments d’avaluació que utilitzem són els mateixos per ambdues àrees.


25

El TILC és una proposta orientada a ensenyar de manera integrada llengua i contingut. S’utilitza aquest concepte per referir-se a qualsevol situació educativa en què una llengua addicional i, per tant, poc present i poc usada en el context, s’utilitza per ensenyar i aprendre continguts diferents dels propis de l’assignatura de llengua.

Quan és la llengua estrangera la que es presenta com a mitjà per ensenyar continguts aquesta proposta metodològica s’anomena AICLE. Aquesta proposta és molt vàlida quan la llengua estrangera objecte d’estudi és poc o gens utilitzada en el context social, de manera, que l’alumnat augmenta les hores de contacte amb la llengua. A les classes AICLE la llengua s’utilitza amb un propòsit real, autèntic i per tant és molt més significatiu per a l’alumnat. Aquesta metodologia permet:

.- Desenvolupar capacitats de comunicació intercultural.

.- Preparar l’alumnat per a la internacionalització.

.- Millorar la competència general en llengua estrangera.

.- Desenvolupar la competència comunicativa oral.

.- Diversificar els mètodes i les estratègies de l’aula.

.- Incrementar la motivació de l’alumnat.

En el nostre centre a partir de Cicle Inicial i en el marc del Treball per Reptes, desenvolupem un repte, el d’Art amb aquesta metodologia. El treball per reptes es va plantejar a la nostra escola quan vam veure la necessitat de donar continuïtat a la metodologia emprada a l’Educació Infantil, però també sentint la necessitat de donar resposta a un currículum més acotat, com és el de l’educació primària. Per aquest motiu vam posar en marxa aquesta estratègia metodològica que ens permet preservar algunes de les millors qualitats del treball per Ambients, i alhora desenvolupar els aspectes curriculars decretats. Efectivament en el treball per Reptes l’alumnat continua tenint una paper actiu i es continua fomentant el treball en equip i internivells, doncs els reptes estan dissenyats per Cicles. Inspirats en el treball per ambients, en l’aplicació del mètode científic a l’aula, i en les pautes que fonamenten l’aprenentatge basat en problemes va néixer la idea dels reptes.

A l’inici del repte el professorat planteja preguntes/reptes als nens i les nenes que han d’anar resolent al llarg de la setmana posant en funcionament habilitats diverses que els han de permetre avançar en l’assoliment de les competències. La ràtio en aquesta activitat es situa en 15 alumnes.Com a mestres aplicar aquesta metodologia ens permet aprofundir en el treball de les competències que marca el currículum i molts d’aquells aspectes anomenats transversals. Cal destacar d’aquesta metodologia el paper orientador del professorat i la riquesa de les relacions que s’estableixen entre l’alumnat de tot el cicle que es relaciona en un mateix temps i espai.


26

D’entre els reptes que hem dissenyat dos treballen aspectes relacionats amb l’àrea de l’educació visual i plàstica – Repte d’Art i Repte d’Expressió- un en l’àrea de ciències – Repte d’Experimentació- un en l’àrea de llengua – Repte de Comunicació i un en l’àrea de matemàtiques- Repte matemàtic.


27

5.- CRITERIS METODOLÒGICS I ORGANITZATIUS PER A L’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES

APRENENTATGE COMPETENCIAL DE LLENGÜES

Comunicació oral, lectura i escriptura: estratègies transversals per a l’adquisició de la competència comunicativa i lingüística global.

Les competències de l’àmbit lingüístic fan referència a la utilització del llenguatge com a instrument per interpretar i comprendre la realitat mitjançant textos orals i escrits, per comunicar-se de forma oral i escrita i per organitzar i autoregular el pensament, les emocions i la conducta. Això implica tenir capacitat per llegir, escoltar, analitzar, admetre opinions diferents i expressar-se adequadament. Al final de l’educació primària l’alumnat ha d’haver desenvolupat les competències comunicatives i lingüístiques que facin possible que, tant personalment com socialment, sigui capaç d’actuar i reeixir en el seu entorn i construir els fonaments de la ciutadania i del coneixement, i així poder afrontar els reptes de la societat plural, multilingüe i multicultural.

El treball de la llengua des d’aquesta perspectiva competencial ens permet desenvolupar les competències establertes en el Currículum prescriptiu tant per català com per castellà i en un nivell inferior en llengua estrangera.

Competència 1: Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars en diferents formats i suports.

Competència 2: Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació, interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la complexitat del text i el propòsit de la lectura.

Competència 3: Utilitzar per comprendre un text, l’estructura i el format de cada gènere textual i el component semàntic de les paraules i de les estructures morfosintàctiques més habituals.

Competència 4: Aplicar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement propi.


28

Competència 5: Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa i el destinatari.

Competència 6: Produir textos de tipologies diverses amb un lèxic i estructura que s’adeqüin al tipus de text, a les intencions i al destinatari.

Competència 7: Revisar el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal en funció de la situació comunicativa.

Competència 8: Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars).

Competència 9: Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comunicativa.

Competència 10: Interactuar en situacions on intervé més d’un interlocutor, utilitzant estratègies que afavoreixin la comunicació oral.

Competència 11: Llegir fragments i obres i conèixer alguns autors i autores significatius de la literatura catalana, castellana i universal.

Competència 12: Crear textos amb recursos literaris per expressar sentiments, realitats i ficcions.

Competència 13: Ser conscient de la pertinença a la comunitat lingüística i cultural catalana, i mostrar interès per l’ús de la llengua catalana.

Competència 14: Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural de Catalunya, l’estat espanyol, d’Europa i del món.

Partim del treball de tres grans aspectes com són la llengua oral, la lectura i l’escriptura. Cal posar de manifest que són tres eixos que s’entrellacen i especialment la lectura i l’escriptura evolucionen paral·lelament.


29

La llengua oral

Saber escoltar i saber parlar bé són qualitats imprescindibles per poder desenvolupar unes bones relacions personals i socials. El centre dóna gran importància al treball de la llengua oral entre l’alumnat. Aquesta dimensió ens serveix per introduir al 1r curs de primària la llengua castellana.

A l’Educació Infantil utilitzem la llengua oral en tots els contextos d’ensenyament i d’aprenentatge, de forma significativa i globalitzada. Hi ha un bon tractament de l’oralitat pel que fa a la llengua i d’aquesta manera afavorim les competències comunicatives del nostre alumnat. Algunes de les estratègies més específiques que utilitzem són:

.- El treball diari que fem de les “rutines” (dir-nos bon dia, passar llista, observar el temps...) afavoreix en l’alumnat l’adquisició de vocabulari i estructures comunicatives específiques i li dóna seguretat a l’hora d’expressar-se..- El treball i memorització de dites, poemes, endevinalles, embarbus saments,.cançons... a banda d’ampliar vocabulari, aquestes manifestacions de llenguatge popular, permeten apropar l’alumnat a les tradicions i la cultura del país..- El treball de la llengua oral dins de la metodologia del treball per ambients a l’educació Infantil..- L’explicació de contes i l’expressió oral a través de la lectura d’imatges. L’expressió dels sentiments a partir del treball de contes que propicïen l’educació emocional..- Les converses en gran grup, eina essencial en el treball per projectes..- La presentació dels projectes treballats a les famílies..- El treball del programa de Filosofia 3-18. Aquest programa és una proposta educativa per a l’educació infantil,

primària i secundària que vol desenvolupar les habilitats de pensament dels i de les estudiants amb l’objectiu d’aconseguir que pensin millor per si mateixos des d’una perspectiva democràtica. En el desenvolupament de les sessions hi té molta importància el paper de la llengua oral, ja que sovint es parteix d’un conte, d’un joc o d’una obra d’art per estimular la conversa que té lloc entre tot l’alumnat a partir d’unes normes establertes (pensar abans de parlar, dir el que pensem, escoltar l’altre/a, respectar l’altre/a, aixecar la mà per parlar i procurar passar-nos-ho bé). L’aplicació d’aquest programa ens permet fer un treball molt interessant de traducció i de relació no només entre la llengua oral i l’escrita, sino també entre la llengua oral i altres àres d’expressió artística : el llenguatge plàstic, el llenguatge corporal i el llenguatge musical.

.- L’estona de comiat. Espai diari que permet en acabar les sessions de tarda verbalitzar els sentiments que tenim aquell dia, els aprenentatges que hem fet…


30

A banda, utilitzem les noves tecnologies com a eina de suport per ensenyar i aprendre el català a nivell oral (jocs de vocabulari, visionat de contes i/o pel.lícules, cançons...).

A Nivell d’Educació Primària mantenim el treball en relació a la llengua oral i afavorim la creació d’espais que ens permetin adquirir les següents competències:

Les converses a l’aula constitueixen una eina bàsica d’aprenentatge, en totes les matèries, però especialment en el desenvolupament del treball per projectes que en l’etapa de l’educació primària ens serveixen per treballar els continguts curriculars de l’àrea de coneixement del medi natural i social i alhora fer un treball transversal de la llengua catalana. Altres estratègies que utilitzem són:

.- La realització d’un treball monogràfic que s’exposa davant de tot l’alumnat de primària per part de l’alumnat de CS.

.- L’exposició oral davant de les famílies del treball per projectes al llarg de tota la primària.

.- Petites exposicions a nivell oral que es realitzen davant de la classe.

.- El treball en els Reptes i molt especialment en el Repte d'Expressió i el de Comunicació (Elaboració d’un programa de ràdio amb l’alumnat de 3r i en general el Repte de Comunicació a CS)

.- El treball del programa de Filosofia 3-18. Aquest programa és una proposta educativa per a l’educació infantil, primària i secundària que vol desenvolupar les habilitats de pensament dels i de les estudiants amb l’objectiu d’aconseguir que pensin millor per si mateixos des d’una perspectiva democràtica. En el desenvolupament de les sessions hi té molta importància el paper de la llengua oral, ja que sovint es parteix d’un conte, d’un joc o d’una obra d’art per estimular la conversa que té lloc entre tot l’alumnat a partir d’unes normes establertes (pensar abans de parlar, dir el que pensem, escoltar l’altre/a, respectar l’altre/a, aixecar la mà per parlar i procurar passar-nos-ho bé). L’aplicació d’aquest programa ens permet fer un treball molt interessant de traducció i de relació no només entre la llengua oral i l’escrita, sino també entre la llengua oral i altres àres d’expressió artística : el llenguatge plàstic, el llenguatge corporal i el llenguatge musical.

.- L’estona de comiat. Espai diari que permet en acabar les sessions de tarda verbalitzar els sentiments que tenim aquell dia, els aprenentatges que hem fet…


31

Tanmateix en la planificació de qualsevol activitat educativa tenim present la relació recíproca que es dóna entre la llengua oral i l’escrita. Partint de la creació de situacions comunicatives provocades amb la intenció d’ampliar el vocabulari de l’alumnat i donar-li a conèixer les estructures linguístiques en les que es basa la nostra llengua, fem la traslació de la llengua oral a l’escrita a partir de paraules sorgides de les situacions comunicatives proposades. De vegades però, és a la inversa i a partir d’una paraula escrita intentem deduir-ne el significat, ajudats pel context i pels aprenentatges que l’alumnat té assolits en relació a la llengua. A mesura que avancem pels camins de l’educació primària la relació entre llengua oral i escrita es fa cada cop més evident i si bé en un principi es treballa a partir de l'ortografia natural ben aviat aprendre a escriure correctament esdevé una prioritat.

La lectura i l’escriptura

Saber llegir i saber escriure

Cal entendre la lectura com el domini d’un conjunt d’estratègies que permeten l’alumnat comprendre els textos i emprar-los per accedir a la informació, reflexionar-hi i generar coneixement i aprenentatge significatiu. La comprensió lectora és la capacitat d’una persona per entendre, valorar i emprar textos escrits, per assolir objectius personals, desenvolupar el propi coneixement i potenciar-lo, i per participar en la societat. Per tant, un bon lector ha de saber llegir, llegir per aprendre i llegir per gust. L’altra cara de la moneda és la llengua escrita. Aquesta a la nostra escola hi és present des de l’inici de l’escolarització al centre, però aquest no és evidentment el primer contacte de l’alumnat amb aquesta. Abans d’entrar a l’escola l’alumnat ja ha tingut relació amb la llengua escrita a través de l’àmbit familiar, la llar d’infants, el propi carrer..... L’alumnat no parteix de zero en la construcció d’aquests aprenentatges i per tant cal tenir molt present el seu bagatge i partir d’aquest, tot desenvolupant una proposta de treball que sigui funcional i per tant significativa. La nostra opció metodològica parteix d’un enfocament constructivista i per tant fa seus els principis d’aquest enfocament (facilitar l’opcionalitat d’elecció, la diversificació curricular i l’ajut pedagògic, partir dels interessos de l’alumnat, facilitar la interacció, propiciar la participació, partir dels coneixements previs, propiciar material diversificat...)

A l’etapa de l’educació primària la llengua escrita es basa en el treball de tipologies textuals i es treballa també en el repte de Comunicació que tenim establert a tots els cicles.


32

A Educació Infantil introduïm l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura com dos dos processos estretament relacionats que des d’una visió constructivista de l’aprenentatge tenen una finalitat comuna: la construcció i la interpretació dels significats. Cal transmetre a l’alumnat el veritable valor funcional de saber llegar i escriure, el qual no és cap altre que comunicar-se i interactuar amb l’entorn. La lectoescriptura no és una activitat més de l’escola, sinó el “pal de paller” a l’entorn del qual es construeixen els significats. És un procés complex que va molt més enllà de desxifrar un codi i que necessita un treball previ per dominar una sèrie d’habilitats per entrar en el ple aprenentatge de la llengua escrita (expressió oral, psicomotricitat fina, consciencia fonológica, joc simbòlic…).

Tal com han posat de manifest Teberosky i Ferreiro, l’alumnat arriba a l’escola amb un ampli bagatge de coneixements sobre la llengua, sabent imitar l’acte de llegar i escriure, sabent que té una funcionalitat. Els i les docents hem d’aprofitar aquest bagatge per tal d’acompanyar-los en el camí d’aprenentatge de la lecoescriptura, el qual no és un procés arbitrari, sinó que segueix diverses etapes consecutives que el porten a la fita final.

A l’escola hem fet l’opció de fer una aprenentatge de la lectoescriptura utilitzant el mètode global. Es denomina mètode global perquè l’alumnat aprèn a llegar des del principi, partint de la identificació i del reconeixement de conjunts, de les frases i paraules que sorgeixen espontàniament a través del diàleg. Per tant, aquest tipus de mètode parteix de les unitats lingüístiques amb significat, En els mètodes globals és característic l’estudi d’estructures complexes significatives (frases, paraules…) per a què al final del procés l’alume/a sigui capaç de conèixer i distingir els elements més simples (síl·labes, lletres…) mitjançant les successives descomposicions analítiques que va efectuant de les estructures complexes.

El que té importància en aquest mètode és conèixer les inquietud, motivacions i interessos de l’alumnat, per tal de proporcionar-los-hi activitats d’aprenentatge que parteixin dels contexts i de les situacions més significatives per a ells. Per aquest motiu la llengua, tant oral com escrita, és present en tot allò que treballem i tenim cura de treballar-la sempre correctament, esdevenint així un instrument de comunicació. Ens sembla essencial explicar l’objectiu d’allò que anem a fer i que l’alumnat conegui que la finalitat última de tot aquest procés és aprendre a llegar i a escriure.


33

A P3 comencem el procés d’aprenentatge a partir del nom propi i el dels companys/es. A poc a poc es va ampliant a noms significatius i propers. (personatges de contes, dites, paraules relacionades amb el projecte…). Es treballa la lectoescriptura a partir de les rutines reconeixent el nom dels companys/es, els dies de la setmana, el nom dels ambients…Es treballa la lectoescriptura en el treball per projectes, en el treball de la biblioteca i en qualsevol àrea que ho permeti en un moment donat (música, matemàtiques, plàstica…) També es dedica una sessió setmanal al treball de diferents tipologies textuals i llenguatge popular (dites, poemes, endevinalles…). Aquest treball cobrarà una gran importància a l’educació primària donat que les tipologies textuals esdevenen una manera d’organitzar els continguts de l’àrea de llengua des d’un enfocament comunicatiu.

A P4 es continua treballant de la mateixa manera i a l’entorn dels mateixos aspestes però es comença a treballar la consciència fonológica i s’inicia la correspondencia so/grafia.

A P5 provoquem situacions perquè l’alumnat comenci a desxifrar el codi i conegui el funcionament de la mecànica lectora treballant des d’allò significatiu.

Es procura que l’alumnat llegeixi de manera diària. Per això el centre ha elaborat un dossier de lectura que respon als interessos dels nens i nenes i que s’adapta a l’alumnat tenint en compte diferents graus de dificultat. Es treballa la comprensió lectora a partir de la realització de preguntes en realció al text.Cal tenir en compte però que a l’educació infantil l’expressió oral té un pes molt important i és el punt de partida essencial per tal que els nens i nenes desenvolupin un bon procés lectoescriptor.


EDUCACIÓ INFANTILTEXTOS RETÒRICS Rodolins, dites, embarbussaments, endevinalles,

poemes, llistes.TEXTOS NARRATIUS Contes col·lectius.TEXTOS INSTRUCTIUS

Receptari, llistes, notes a l’agenda.

TEXTOS CONVERSACIONALS

Receptari, llistes, dramatitzacions i cançons a l’àrea de música.

TEXTOS EXPOSITIUS

Es treballa a nivell de projecte quan es prepara l’exposició. És competència informacional lligada a la competència lectora.

TEXTOS PREDICTIUS

Es treballen a nivell de lectura.

34

TREBALL DE LECTURA I COMPRENSIÓ LECTORA

Quan arribem a l’etapa d’educació primària, la lectura esdevé un eix essencial on es vertebraran els futurs aprenentatges. Cada matí destinarem una mitja hora a la lectura silenciosa. Els nens i nenes escolliran el conte de la biblioteca d’aula que més els agradi i podran llegir-lo silenciosament al seu ritme i sense presses, fomentant així el gust per la lectura. Aquest treball s’inicia a primer i continuarà a tota la primària. A 1r es substitueixen algunes d’aquestes sessions per un treball específic de desenvolupament de la lectura, el programa Binding. Aquest programa, que ha impulsat la Universitat de Barcelona i en què participen deu univesitats, a Màlaga, els Estats Units, el Canadà i Xile. Aquest mètode ja s'està implantant en una vintena d'escoles i pràcticament tots els alumnes se n'acaben sortint en pocs mesos.El "Binding" funciona a base d'exemples i repeticions per entrenar la capacitat lectora. Serveix tant per a la dislèxia com per a altres dificultats a l'hora de llegir.L’alumnat amb més dificultats disposa de 4 sessions setmanals personalitzades de treball a casa. La resta de l’alumnat en fa una de seguiment. Habitualment s’emporten una lectura a casa tant a 1r com a 2n i se’n fa un treball de comprensió lectora.

TREBALL D’EXPRESSIÓ ESCRITA

El cicle inicial és el moment de consolidar l’aprenentatge de la lectoescriptura. Es considera de gran importància realizar molt acuradament un treball de frase, perquè l’alumnat aprengui a escriure de manera estructurada. Cal tenir en compte que per anar de la paraula al text, s’ha de passar per la frase. La metodologia emprada per treballar la frase fa especial incidència en el treball col·lectiu del grup-classe. Algunes de les activitats que realitzem són les següents:

- Reflexió a l’entorn de si el conjunt de paraules triades són o no d’una frase, explicar què és una frase…


35

- Diferenciar entre paraules que tenen significat i altres que no en tenen.- Diferenciar entre paraules curtes i llargues.- Treballar el nombre de paraules que té la frase…- Aprendre a fer frases a partir d’elements motivadors, tal i com espot veure en el següent exemple.

També són de gran importància les activitats realitzades en petit grup; per exemple, confecció de frases de manera col·lectivaEn general cal considerar les activitats realitzades en grup com a activitats d’aprenentatge i les realitzades més endavant de manera individual com activitats d’avaluació. Entre aquestes hi podem trobar les següents: realitzar activitats de memorització - escriure a la pissarra, memoritzar, fer lectura individual…; realitzar activitats individuals completant textos amb paraules que hem esborrat i cal endevinar; canviar una paraula d’una frase, escriure una frase en relació a un tema o bé a partir d’una pregunta, ordenar paraules per formar frases… fer dictats de frases preparades (quines paraules difícils hi ha... r final, rr, ss...)

També es començaran a treballar els aspectes ortogràfics. D’altra banda, les tipologies textuals que treballem a nivell de cicle inicial són les següents:

1r: Textos retòrics: Rodolins/ Endevinalles I Poemes col•lectius i individuals.Textos narratius: Contes col·lectius. 2n: Textos retòrics: Poemes. Textos descriptius: Personatges.Textos narratius: Fets i vivències I Contes col·lectius.

Es treballen altres tipologies textuals com ara, textos instructius: notes (Quan escaigui per a millorar l’ús de l’Agenda); Receptes.- Quan fem panellets, mones, en l’activitat d’hort... ; Llistats; Textos expositius: s treballa a nivell de medi quan es prepara l’exposició

A Cicle Mitjà incidim especialment en la comprensió i organització de la informació. Es continua treballant de forma diària la lectura. A mesura que anem avançant en l’etapa, es continua amb el treball de les tipologies textuals. Les que treballem a cicle mitjà són les següents:


A banda del treball diari de la lectura es fa un treball sistemàtic de textos competencials a tot el cicle.


36


- Es realitza un dictat setmanal, que els alumnes hauran hagut de preparar a casa.- Dossier de treball d’ortografia i gramàtica relacionats amb els dictats a preparar.- Realització setmanal de textos escrits amb temàtiques diverses escollides pels propis alumnes al inici de curs, seguint les pautes donades.

3r: Textos descriptius: paisatges i personatges.Textos narratius: Fets i vivències I contes individuals.

4t: Textos retòrica: Poemes. Textos descriptius: paisatges i personatges.Textos narratius: Fets i vivències I Biografia.Textos argumentatius. Opinió.


Es poden treballar les llistes a nivell esporàdic i quan sigui funcional.

A Cicle Superior incidim especialment en la comprensió i organització de la informació. Es continua treballant de forma diària la lectura. A mesura que anem avançant en l’etapa, es continua amb el treball de les tipologies textuals. Les que treballem a cicle mitjà són les següents:


37


- Durant 30’ per sessió es realitzarà lectura i lectures del dossier de textos competencials amb comprensió lectora ( TOT EL CURS )- Setmanalment es realitza la lectura oral a l’aula dels textos escrits d’un parell o tres alumnes de l’aula i la resta mitjançant una rúbrica també els valoren.- Activitats de modelatge d’activitats d’avaluació de Competències Bàsiques.


- Es realitza un dictat setmanal, que els alumnes hauran hagut de preparar a casa.- Dossier de treball d’ortografia i gramàtica relacionats amb els dictats a preparar.- Realització setmanal de textos escrits amb temàtiques diverses escollides pels propis alumnes al inici de curs, seguint les pautes donades.- Realització del dossier de la tipologia textual que correspongui a cada trimestre:

5è: Textos descriptiusTextos poètics i textos narratius ( la carta )Textos narratius i modelatge de les proves diagnòstiques antigues 6è:Textos conversacionals (el còmic) i textos argumentatius ( articles d’opinió i notícies) Textos poètics i textos descriptius Textos narratius ( el diari personal)


Al Repte de comunicació es fa un treball importantíssim en relació a la llengua. S’hi treballen les següents tipologies textuals.

TEXTOS CONVERSACIONALS: Entrevista. (Si s’escau).


38

TEXTOS ARGUMENTATIUS: Espai de Recomanacions i d’Opinió.

TEXTOS NARRATIUS: Notícies; Reportatge.

Al Repte d’Expressió es fa un treball de TEXTOS CONVERSACIONALS, això és dramatitzacions i cançons.

Al Repte d’Art es fa un treball d’un TEXT NARRATIU com és la Biografial

Llegir per aprendre

Llegir per aprendre implica adquirir informació, cercar-la i tractar-la, per estudiar, per seguir instruccions, per desenvolupar el pensament.. utilitzant recursos com les TIC i la Biblioteca escolar. Un dels objectius que ens marquem com escola ha de ser preparar el nostre alumnat per tal que pugui desenvolupar- se en la societat de la informació dotant-lo de recursos per aprendre al llarg de la vida i adquirir i generar nou coneixement i per això és important aplicar un model a l’educació primària per a desenvolupar la competència en l’accés i ús de la informació que permeti l’aprenentatge de conceptes, tècniques, estratègies, mètodes, hàbits i valors específics d’aquesta matèria.

El treball de la competència informacional al nostre centre està estructurat a partir d’activitats que poden respondre a objectius diferents en funció del nivell. En qualsevol cas es treballa de manera intensiva a l’inici de curs amb l’objectiu d’aprofundir en aquest aspecte de manera que els coneixements adquirits puguin ser aplicats al llarg del curs quan desenvolupem el treball per projectes, els mongràfics, els reptes o la recerca a la Biblioteca.

A Educació Infantil:

En l’activitat d’inici de curs..- Visita a la Biblioteca de l’escola i explicació i/o recordatori de les normes.

Al llarg del curs:.- Aprofitant la recerca que es fa en el treball per projectes, presentar una infografia adaptada al nivell sobre on es pot trobar la informació i fer-ne un mural. Parlar sobre els llocs on podem trobar informació.


39

.- Iniciar-se en la recerca per Internet i anar treballant al llarg de l’etapa cerques puntuals al Google i aprendre a usar PARAULA/ES CLAU per a realitzar-les.

A Cicle inicial

En l’activitat d’inici de curs..- Una sessió de descoberta de la biblioteca.- Una sessió pràctica de cerca a la biblioteca (“Cacera del tresor” )

. - Una sessió: activitat “DESCOBRIM EL PARANY”

Al llarg del curs..- Anar treballant al llarg de l’etapa cerques puntuals al Google i aprendre a usar PARAULA/ES CLAU per a realitzar-les.Aprofundir-hi quan es faci recerca per treballar els projectes o el repte de Comunicació..-Confegir un mural a l’aula on s’expliciten les diferents fonts, suports... on podem trobar la informació.

A Cicle Mitjà

En l’activitat d’inici de curs:.- Preguntar a l’alumnat on podem trobar la informació (llocs i documents) i fer un cartell conjunt amb icones, per a que sigui visible a l’aula (ús de portàtils)..- Visita a la Bibiloteca perquè l’alumnat es fixi en com està organitzada la biblioteca i el mestre/a explica com funciona el codi CDU.


40

Per grups, es reparteixen diferents tipus de llibres (enciclopèdies, diccionaris, llibres de coneixement, atles, novel•les, revistes, etc) i l’alumnat ho col•loca al prestatge corresponent, segons el codi..- El professorat aporta diferents formats de revistes (escolars, GROC), diaris (Segre, Comarques), tríptics (Agenda mensual de Balaguer), altres díptics. Distribuïm a l’alumnat en grups de 4-5 i repartim els mateixos formats a cada grup. Per grups, se’ls demana que omplin una fitxa escrita. .- L’alumnat estarà col•locat per parelles.El professorat anirà fent de guia de cadascuna de les cerques d’informació.(A tenir en compte: NAVEGADOR Google Chrome – CERCADOR Google - PARAULA CLAU (no cal frase ben estructurada, no cal posar accents, ajudes per anar filtrant el tema: primària, per a nens, cicle mitjà)Al llarg del curs:.- Anar treballant al llarg de l’etapa cerques puntuals al Google i aprendre a usar PARAULA/ES CLAU per a realitzar-les. Aprofundir-hi quan es faci recerca per treballar els projectes o el repte de Comunicació..- Confegir un mural a l’aula on s’expliciten les diferents fonts, suports... on podem trobar la informació.A Cicle SuperiorEn l’activitat d’inici de curs..- Realitzarem un petita introducció tot donant a conèixer la competència informacional i les seves fases..- Introducció fitxa per l’alumnat i explicació d’aquesta..- Dividirem el grup classe , en petits grups de cinc, i els assignarem el tema i el producte amb el què presentaran el resultat final.(maqueta, exposició, text i mural).- A partir de dels textos resoldran unes preguntes i subratllat de paraules claus ..- Buscar en diferents formats informació addicional al tema a treballar. .- I completar la fitxa amb les informacions trobades..- Cada equip revisarà amb el/la mestre/a les funcions que cada membre haurà de fer durant l’exposició. I presentació davant el grup. El/la mestre/a anotarà en la graella d’avaluació el que cregui oportú de les presentacions.

Al llarg del curs:

.- Anar treballant al llarg de l’etapa cerques puntuals al Google i aprendre a usar PARAULA/ES CLAU per a realitzar-les. Aprofundir-hi quan es faci recerca per treballar els projectes o el repte de Comunicació..- Confegir un mural a l’aula on s’expliciten les diferents fonts, suports... on podem trobar la informació.


41

El treball de la competència informacional està molt lligat, encra que no de manera exclusiva a l’ús de les TAC. A l’escola i durant l’etapa d’Educació Infantil treballem les noves tecnologies mitjançant una estona setmanal de treball. Quan l’alumnat participa d’aquestes sessions realitza activitats en llengua catalana. Quan s’utilitzen les TAC com a suport per a la recerca d’informació també es prioritza la informació en llengua catalana. Al Cicle Inicial també es disposa d'una estona setmanal per treballar les TAC i es reforcen els aprenentatges tant en el Treball del Repte de Comunicació com en el Treball per Projectes. Les activitats són en català i es prioritza la recerca d'informació en la nostra llengua. Als Cicles Mitjà i Superior les TAC són un recurs que afavoreix l'aprenentatge o una eina de suport al mateix. No hi ha dins de l'horari una dedicació setmanal específica. Es treballa en l'àmbit dels Projectes i dels Reptes, especialment el de Comunicació, i sempre que es creu convenient. La producció audiovisual també es fa en català.

El gust per llegir

I finalment llegir per gust. El gust per llegir l’entenem com l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, la formació del gust personal i El desig lector propi. És important fomentar la lectura sistemàtica en qualsevol suport, aprenent a reflexionar sobre el què s’ha llegit, sabent-ho explicar mitjançant evidències orals o escrites i sabent-ho compartir. Per tant l’hàbit lector ajuda a desenvolupar unes capacitats de raonament i reflexió. Per aquest motiu s’han creat espais espais o activitats que motivaven a la lectura: les biblioteques d’aula, la biblioteca, el servei de préstec, els Autors a les Aules, la marató de contes per Sant Jordi, l’espai diari de lectura.El gust per llegir implica que s’hagi assolit un bon nivell de competència lectora, la possibilitat de fer una lectura en llibertat i que el centre promogui i faciliti contextos lectors. Les activitats proposades en aquest eix són:

LECTURA AUTÒNOMA

.- Lectura silenciosa diària: L’alumnat de Primària tenen dins de l’horari lectiu 30’ (de 9.00 a 9.30) per a la lectura autònoma i silenciosa diària ja sigui d’un llibre triat lliurement o proposat des del centre. Els i les mestres, en algunes ocasions, fan de model. El llibre el pot portar l’alumnat o triar-lo de la biblioteca d’aula. Les biblioteques d’aula es nodreixen del fons de la Biblioteca o de llibres cedits per la Biblioteca Municipal.


42

.- Préstec organitzat de llibres a la biblioteca: L’alumnat de l’escola té a l’abast, a la biblioteca del centre, un fons bibliogràfic força variat i de diferents tipologies. L’alumnat de P5 i tot el de primària disposen del servei de préstec on, lliurement, poden agafar el document que prefereixin i llegir-lo. Dins del pressupost de l’escola hi ha una partida econòmica per anar ampliant i/o renovant el fons bibliogràfic.

.- Bibliopati: L’activitat consisteix en deixar a l’abast de l’alumnat material imprès, llibres, revistes… que poden llegir, si els ve de gust, durant l’estona d’esbarjo. La donen un seguit de pistes que ens poden orientar a l’hora de triar-ne un o un altre. A la biblioteca d’aula hi haurà escrita una base d’orientació que especificarà els passos realització d’aquesta activitat està lligada a l’existència d’unes condicions meteorològiques adients.

En aquestes tres activitats es realitza un treball de tenir cura i respecte dels documents de la biblioteca..- M’agradarà?: Aquesta activitat es desenvolupa a l’inici de cada curs de primària durant una sessió i simplement pretén fer adonar l’alumnat de que els llibres ens a seguir per a triar.

.- Vols llegir-me? Des de la biblioteca escolar es té previst realitzar un mínim d’una bibliografia per cicle cada curs escolar. Es procurarà orientar l’alumnat en la lectura de llibres de qualitat.

.- Vols anar-hi? Fer difusió de les activitats relacionades amb la lectura que es fan a nivell municipal, comarcal… i animar a la participació.

LECTURA AL VOLTANT DE LES ÀREES:

.- Recomanacions: A través del bloc de la biblioteca i del portal Epèrgam s’ofereixen als alumnes diferents recomanacions o propostes de lectura relacionades amb un tema concret..- Exposicions: En el marc de la Biblioteca Escolar s’organitzen exposicions temàtiques a l’entorn d’una celebració o d’un tema concre


43

LECTURA GUIADA:

.- Programació de la lectura d’obres literàries de 2n. fins a 6è

2n: .- La Moli i la Doli..- El Caragol Fredolic. .- Les joguines imaginàries.

3r .- La masia encantada..- El guix màgic del iaio Joan.- El libro de la selva.-La isla del tesoro

4t .- El diari d’en Marcel..- El zoo d’en Pitus.- Peter Pan.- Cuentos de Navidad.- La vuelta al mundo en 80 días.- Las aventuras de Tom Sawyer

5è .- Ets prou llesta, Nyumbú?.- Yo, Elvis Riboldi.- El secret del casalot encatat

6è .- En Bernat detectiu el els catorze biberons.- El día que aprendí a domar araña.- Jan Plata. La crida dels pirates

LECTURA COMPARTIDA

.- Lectura per part del professorat. Un mínim de dos cops per setmana es llegirà un petit conte a l’alumnat. A nivell d’infantil podrà ser qualsevol conte de la biblioteca d’aula. Durant el curs, els llibres que les famílies regalen a l’escola formaran part de la biblioteca de cada aula i seran uns dels que es llegiran. A nivell de Cicle Inicial es podrà fer la lectura d’algun poema, algun conte amb missatge… A partir de Cicle MItjà i Cicle Superior es farà una selecció de contes que ajuden a reflexionar (Saint


44

Exupéry/ Anthony de Mello/ Khalil Gibran…). S’alternarà la lectura amb notícies de premsa especialment triades amb la intenció de fer reflexionar a l’entorn de valors..- Maletes viatgeres: A P3 es realitza l’activitat de les Maletes Viatgeres. Cada aula de P3 disposa d’una maleta que conté llibres infantils, llibres per a les famílies, articles interessants i recomanacions, i també una petita llibreta on es recullen les experiències de les famílies..- Apadrinament lector: Apadrinament lector entre els infants de 5è i P5..- Visites d’autors/es: L’escola vetllarà per participar cada any en l’activitat AUTORS A LES AULES. En cas que no hi puguem accedir mirarem de programar una activitat similar. .- Recomanacions: Promoure la participació de l’alumnat més gran (CM i CS) en l’espai de recomanacions del bloc de la biblioteca, així com en el butlletí informatiu que es reparteix trimestralment en paper..- Celebració de Sant Jordi: Promoure l’explicació de contes durant la Diada de Sant Jordi, emprant diferents suports per part de les famílies o bé de l’alumnat més gran (dramatització). Celebrar la diada de Sant Jordi sortint a visitar les diferents parades i adquirint un llibre per a l’aula.

6.- RECURSOS I ACCIONS COMPLEMENTÀRIES

Amb l’alumnat nouvingut s’utilitza sempre el català. A nivell d'educació Infantil no realitzem accions específiques, si de cas, fem un acompanyament més individualitzat per assegurar la comprensió o bé explicacions individualitzades per assegurar-


45

nos que l’alumnat va comprenent allò que es fa a l’aula, però som partidàries que l’alumnat realitzi el procés d’adaptació dins de l’aula. Amb tot hem establert una estratègia consistent en el reforç del llenguatge oral mitjançant grups de conversa.Aquest grups estan establerts a nivell de P3 i de P4. A P3 hi intervenen tres professionals i a P4, dues donat que l’alumnat ja té més estratègies d’expressió oral i per tant es pot treballar amb un grup més nombrós.

Per tal d’atendre la diversitat de l’aula i els diferents ritmes d’aprenentatge i sobretot per tal de poder oferir una atenció en determinats moments, més individualitzada, a l’etapa de l’Educació Infantil hem trobat en la metodologia del treball per ambients i en el Treball per projectes una bones estratègies de treball. Sobretot, en el treball per ambients, el/la mestre/a pot incidir i acompanyar en la parla aquell alumnat nouvingut que no coneix la llengua. La persona adulta i els companys més grans li serveixen de model d’aprenentatge en un context de parla quotidiana per a l’adquisició de la nova llengua.

Per l'alumnat d'educació primària no ha estat fins aquest curs que hem disposat de mitja dotació d’aula d’Acollida. Fins aquest curs la mestra d'Educació especial amb una àmplia experiència com a tutora d'Aula d'Acollida ha orientat el tractament d’aquest alumnat i hi treballa aspectes de vocabulari per accelerar el domini de la llengua i facilitar el seguiment del treball a l’aula ordinària. Aquesta mateixa professional és la Coordinadora LIC del centreAquests agrupaments són flexibles i poden compartir amb alumnes de diferents nivells, si s’escau. En total tenim 5 sessions on alumnat des de primer fins a segon s’organitzen en grups de conversa per tal de facilitar-los les eines més adequades per tenir una expressió oral adequada i que els ajudi en el seu dia a dia.Aquests grups de conversa van especialment adreçats a l’alumnat nouvingut o que malgrat estar escolaritzar al centre més enllà dels 24 mesos que li atorguen la categoria de nouvingut té dificultats en l’adquisició de la llengua.

Com hem dit anteriorment aquest curs hem estat dotats amb mitja dedicació d’Aula d’Acollida per millorar el treball en llengües d’aquell alumnat i en l’actualitat estem redissenyant el Pla de Treball, si bé, s’adreça bàsicament a fer grups internivells per treballar la llengua. Paral·lelament valorem l’adaptació del currículum a les necessitats immediates d'aprenentatge dels alumnes nouvinguts i dels alumnes de procedència estrangera en general, per si cal elaborar un pla de suport individualitzat i l'aplicació de les mesures, actuacions i suports que s'hi ha planificat. L'avaluació dels processos


46

d'aprenentatge d'aquests alumnes s'ha de dur a terme amb relació als objectius del seu pla de suport individualitzat i a les adaptacions que s'hagin fet del currículum.La mestra d’acollida també intervé dins l’aula, sobretot a cicle superior per tal d’ajudar fonamentalment amb aspectes relacionats amb la comprensió lectora, expressió escrita, vocabulari

7.- COMUNICACIÓ INTERNA I RELACIÓ AMB L’ENTORN


47

7.1.- ESTRATÈGIES I MECANISMES PREVISTOS PER GARANTIR L’ÚS DEL CATALÀ COM A LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE NORMALMENT EMPRADA EN L’ACTIVITAT DOCENT

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, serà utilitzat normalment com a llengua vehicular d’ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes de la Comunitat Educativa: activitats orals i escrites de l’alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d’aprenentatge i d’avaluació. La retolació dels espais del centre és en llengua catalana, llengua de referència del sistema educatiu. La presència d'altres llengües en l'espai físic del centre (parets, rètols, etc.) es circumscriu a les produccions dels alumnes.

La selecció del material i els llibres de text es fa atenent a criteris de continuïtat durant tota l’etapa. Es seleccionen els materials més adients en funció de les estratègies metodològiques emprades i quan es tracti de materials escrits es prioritza que siguin en català. Utilitzem quaderns de treball en les àrees de llengua catalana i matemàtiques que estan redactats en llengua catalana. També utilitzem material imprès en l'àrea de llengua anglesa que lògicament estan redactat en anglès. Elaborem molt material propi per treballar les diferents àrees que normalment serà en català, llevat del propi de l’àrea de llengua castellana. Val a dir que en el treball per projectes i especialment com a resposta a la recerca d’informació, s’acostuma a treballar textos tant en català com en castellà.

Es vetlla perquè tots els documents del centre tinguin en compte els criteris d’utilització d’un llenguatge, oral, escrit o gràfic, no sexista ni androcèntric. Es vetlla, perquè la documentació que es trameti des de l’escola tingui un redactat no sexista. D’ençà la constitució del Consell Escolar del Centre es va nomenar una persona per impulsar mesures afavoridores de la igualtat real entre homes i dones. A nivell d’aula es té molta cura d’adreçar-nos a l’alumnat sense excloure ningú per raons de gènere.

7.2.- ESTRATÈGIES I MECANISMES PREVISTOS PER GARANTIR L’ÚS HABITUAL DEL CATALÀ EN LES ACTIVITATS ADMINISTRATIVES I EN LES COMUNICACIONS ORALS O ESCRITES ENTRE EL CENTRE I L’ENTORN.


48

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’Administració educativa i és la llengua de relació en les activitats que el centre escolar realitza amb el seu entorn.L’escola Mont-roig empra el català en les comunicacions internes (actes, comunicats amb les famílies, informes...) i en la relació amb el Departament, l’Ajuntament, el Consell Comarcal i altres institucions i empreses amb les que té relació. També s’utilitza la llengua catalana en les comunicacions i notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català. Aquella documentació que hagi de tenir efectes en l’àmbit de l’Administració de l’Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català serà bilingüe, en català i en castellà

La difusió de les activitats que realitza el centre es fa a través dels mitjans de caràcter local i comarcal que utilitzen el català com a llengua de difusió. El centre disposa també d’una pàgina web i de diferents blogs que utilitzen el català.

7.3.- ESTRATÈGIES I ACCIONS PREVISTES PER GARANTIR UNA ATENCIÓ PERSONALITZADA A LES FAMÍLIES QUE HO REQUEREIXIN.


49

Es vetlla perquè totes les professionals del centre s’adrecin en català a les famílies de tot l’alumnat. En aquells casos en què la comprensió de la llengua per part de les famílies nouvingudes no sigui viable es procura que altres famílies actuïn com a traductores. Sempre utilitzem la llengua catalana com a llengua de relació amb les famílies, no com una imposició, sinó com una invitació a participar de la mateixa i a aprendre-la amb la intenció de normalitzar i estendre el seu ús. Expliquem a les famílies que en cas de no entendre alguna cosa poden adreçar-se al professorat o a secretaria on se'ls informa abastament i de grat del contingut de les informacions. S’empra el castellà, si cal, així com l’anglès o el francès.

Utilitzem l’ús de suports audiovisuals a les reunions per afavorir la comprensió i sempre que cal fem petites reunions per explicar el sentit d’algunes celebracions tradicionals a l’escola. Els informes i les circulars a les famílies són en llengua catalana.

En el curs escolar en què s’inicia el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors d’alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula i d’acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua. Val a dir que quan ens trobem amb algun alumne/a que només entén el castellà ja sigui perquè prové d’Amèrica Llatina o de qualsevol altra comunitat de l’estat ens hi adrecem en aquesta llengua com una estratègia més de personalització de l’aprenentatge, si ho veiem necessari, fent compatible la pertinença al grup-classe amb l’especificitat de la seva situació.

7.4.- ACCIONS ESCOLARS DE DINAMITZACIÓ LINGÜÍSTICA I COMUNICATIVA QUE ES DURAN A TERME PER INCREMENTAR EL DOMINI I L’ÚS DE LES LLENGÜES.


50

Amb la voluntat de millora la cohesió escolar del nostre centre i facilitar la vinculació de les famílies que no coneixen el català , el nostre centre imparteix cursos de català per a persones nouvingudes. Per tal de realitzar aquests cursos comptem emb el suport i assessorament del Servei de català del Consell Comarcal de la Noguera. Aquest curs, que ja arriba a la tercera edició, enguany és impartit per dues mares de l’escola. Es realitza en sessions setmanals de desembre a maig en horari escolar per tal de facilitar l’assistència. La coordinadora ELIC del centre en fa el seguiment.

7.5.- DETERMINAR LES LLENGÜES EMPRADES EN LES ACTIVITATS NO DOCENTS I ELS PROTOCOLS PER TRASLLADAR ALS PROFESSIONALS ENCARREGATS DE LA GESTIÓ D’AQUESTES ACTIVITATS (MENJADOR


51

ESCOLAR, ACTIVITATS EXTRAESCOLARS, ETC.) ELS USOS LINGÜÍSTICS DE L’ESCOLA I EL SEU VALOR EDUCATIU.

El català és la llengua utilitzada en el dia a dia de la vida del centre i per tant traspassa l’àmbit de l’aula i de les sales de reunions per fer-se present en aquells temps i espais que conformen el conjunt de la vida del centre, activitats extraescolars, activitats complementàries (sempre i quan no es programin per a treballar alguna altra llengua), menjador escolar, servei d’acollida...

En l’organització i la realització de les activitats extraescolars els i les responsables d’aquestes activitats s’adrecen sempre en català a l’alumnat i vetllen perquè la comunicació entre l’alumnat sigui en català. A l’inici de la realització de les activitats extraescolars es fa una reunió amb les persones responsables de l’organització/gestió de les diferents activitats i se’ls trasllada el Pla d’acollida que hauran de compartir amb les persones directament responsables. En ell s’hi fa explícita que la llengua catalana és vehicular a la nostra escola.

El centre organitza també els serveis d’acollida i de menjador. A l’inici del curs escolar es parla amb les persones encarregades del mateix i se’ls explica que la llengua habitual amb la qual es produeix la comunicació és el català. En el cas del servei de menjador s’ha establert a P3 un registre de seguiment individual i diari elaborat en català, així com un informe quatrimestral elaborat també en català per tots els nivells. Les circulars i/o comunicacions que genera la prestació d’aquests serveis sempre s’elaboren en català. Malgrat la gestió d’aquests serveis correspon a l’AMPA, la direcció del centre hi dóna suport organitzatiu, la qual cosa li permet, entre altres coses, vetllar per l’ús de la llengua. En l’àmbit del menjador escolar es mantindrà una reunió trimestral entre les monitores de menjador, la representant de l’empresa i l’equip directiu. En aquestes reunions de valoració es recordarà, si s’escau, els aspectes relatius a l’ús de la llengua catalana en aquest espai.


52

7.4.- ESTRATÈGIES PREVISTES PER RECONÈIXER I PROMOURE L’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES FAMILIARS DE L’ALUMNAT D’ORIGEN ESTRANGER I LA VALORACIÓ DEL BAGATGE LINGÜÍSTIC I CULTURAL DIFERENCIAT QUE APORTEN AL CENTRE ESCOLAR: MECANISMES PER A LA INCORPORACIÓ D’AQUESTES LLENGÜES A L’ÀMBIT ESCOLAR I ADAPTACIÓ, SI CAL, DE LA COMUNICACIÓ DEL CENTRE AMB LES FAMÍLIES.

A banda de fer una bona acollida a l’alumnat mirem d’acollir també la família i establir els mecanismes i els suports necessaris per fer-los coneixedors de l’estructura del sistema educatiu del nostre país, de la nostra cultura i de la nostra llengua amb el suport dels materials elaborats des de la coordinació LIC del Servei Educatiu. Des del Departament d’Educació des d’on s’han elaborat unes circulars informatives que s’han traduït a diferents llengües i que són un instrument útil per introduir les famílies nouvingudes en les característiques del sistema educatiu català.

La visibilitat i el reconeixement de les llengües vinculades als orígens familiars de l'alumnat estranger i especialment la seva cultura es fa present en la realització d’activitats de centre a les quals se les convida.

.- Elaboració de dolços típics dels llocs d’origen per compartir en alguna festa.

.- Realització de tallers per mostrar.nos alguns aspectes culturals (cerimònia del te al Repte d’Emprenedoria, Contes de transmissió oral, explicació dels llocs d’origen).- Valoració i reconeixement de les llengües d’origen en el marc de la realització del taller de català per a famílies.


53

8.- LA QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL DELS DOCENTS

L’organització de l’escola Mont-roig prioritza que el professorat tutor imparteixi totes les àrees a l’alumnat, exceptuant aquelles que són pròpies de l’especialitat. Per tant la mateixa persona imparteix àrees lingüístiques i àrees que no ho són estrictament parlant. Tant a l’etapa de l’educació Infantil com de l'educació primària i pel caràcter globalitzador que pensem ha de tenir el procés d’ensenyament/aprenentatge, el treball de la llengua és inherent a totes les àrees. La voluntat de l’equip docent és que l’alumnat assoleixi un bon domini de l’expressió i la comprensió de la llengua catalana i de la llengua castellana al llarg de l'escolaritat, perquè entenem que el domini de la llengua afavoreix la competència comunicativa i que el treball d’aquesta competència és inherent a les diferents àrees curriculars. Sentim com una responsabilitat compartida la realització d'aquesta tasca i apliquem a l’aula metodologies que estimulen l’expressió oral i escrita tant a les hores de llengua catalana com en la resta. El treball de la llengua és un treball que tot el professorat té assumit com a propi, hom és conscient de l’ús professional que fa de la llengua i que és un model lingüístic de referència per a l’alumnat.

Es destina una part de les reunions de Cicle i de Claustre a reflexionar sobre com treballem la llengua, a valorar els resultats del nostre alumnat i a buscar i aplicar estratègies per millorar-los. De manera puntual demanem l’assessorament del Coordinador LIC adscrit al nostre Servei Educatiu. En l’actualitat hem traslladat a l’equip de gestió, integrat per l’equip directiu i lescoordinadores de cicle, la responsabilitat de fer les primeres propostes en el treball sobre llengua que estem realitzant al centre i que posteriorment es debat al Cile per acabr sent valorat a nivell de Claustre.

Tanmateix i per alinear l’ús de metodologies en totes les llengües que es treballen al centre en el seu moment vam optar per perfilar una plaça EGI en l’especialitat de llengua anglesa.

També disposem de tres mestres formats en gestió de Biblioteques escolars i diferents mestres, integrants de la Comissió de Biblioteca, amb coneixements sobre aquest aspecte.


54

9.- DIFUSIÓ DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Com ja hem dit anteriorment el centre té elaborada una pàgina web i diferents blogs. La pàgina està elaborada en català i permet la comunicació amb tota la comunitat educativa. El present document està penjat en aquest espai.Tanmateix es realitza de forma anual una Jornada de Portes Obertes, coincidint amb el període de preinscripció, que serveix per donar a conèixer el Projecte educatiu del Centre i el PLC que en forma part. A banda s’edita un díptic que conté la informació més substancial en relació al tractament de les llengües.


55

1€¦ · web viewaquest curs 2018-19 hem iniciat p3 amb 9 alumnes d’aquestes característiques i...

Documents