¡

Fundador: Lluís Companys =-

Red. i Administració Pelai 56 n ou , , I ~

Telèfons 16407 I 16408

Impremta: Carrer Sardenya, 202

!Jty n &rcelona, 23 de febrer de 1932 Núm. 91 Telè!on 55758

..... ;I ........ IIII ................ lIallIlIlI ............ IIII .. IUII .. IIIIIIIIIIII .......... II ........ JI .... IIII .. II .. II .. IIII .. II~.IIIIIIIIIIIIIIIIEI'¡¡EfI3Z1I1E1I1I1I1B1I1I1IJIlIr.II;a==1311IIDlIlIlIlIlIlIlIlIlIlIlIlIlIi .... III1I1I1I1I1I1I1Ri4i4

DESPRÉS DELS FETS DEL LLOBREGAT prés de l'explosió, es faci funcionar l'extractor de l'aire durant una hora com m1nimum a. raó d'un metJ.·e per segon, o bé a raó de tres metres per segon durant mitja hora, a l'objecte de què no quedi gens de pols ni res­tes de gasos resultants de les explo­sions.

c:ad4d.ia DAVANT DE L'ESTATUT •• a

L'AFER DE LES MINES DE POTASSA DE SURIA Butlletí del temps Els perills del desencant Una lletra de l'alcalde de Súria I que tot el contingut del dictamen que vaig fer i presentar a la DelegacIÓ

L'alcalde de Súria, senyor Jaume fet sempre els poSSibles per tal que Provincial del Consell del Treball d'a~ ojber&, ens va adreçar, fa dies, les l'aigua sigui usdefruitada tots per un questa provincia el dia 19 de juliol 'aartll1es que avui publiquem. No và- igual, tant empleats com obrers. de l'any 1929, va ésser fet i tonamen­~m voler fer-ho abans, per ésser el Quant als pisos, tots estan en bones tat el?- les dades facilitades 1 mani­;astre desig que anés acompanyada condicions; tant és així que hom vol- festaClons fetes pel membre tècnic, ge-1e la resposta del senyor Grau Jaa- dria que la majoria dels de la pobla- rent· de les mines, junt amb les que ~. cló estiguessin amb aquelles condi- varen aportar l'enginyer, metge 1 de­'Diuen així les Q.uartilles de l'alcaJ.- clons. més. pers~mal que hO~ va creure con .. ie de súria: L'afirmació de què a cada pis hi vement mterrogar, l sempre a pre-

Barcelona, 19 de juliol de 1929. - El Vocal tècn1c·mèdic, Càndid Gòmez Armengol.

• • •

Aquesta nit passada hi havia una lluna clara, escenogràfica, teatral. Una lluna de rondalla, com la que veié Hans Cristià Andersen.

A darrera hora, com en un final d'acte, la lluna naufragà rera una cortina de núvols.

Vivim avui les hores gràvides que segueixen a la commoció d'un canvi de règim. La turbulència de l'hora augural-la mitja llum duna albada-­tendeix a difumar els contorns i fa que tot se'us mostri en formes més o menys confuses. Se'ns emporta una torrentada d'esdeveniments. I alguns pObres d'esperit-analfabets o catedrà­tics-uns amb la ingenuïtat de la ig­norància, altres amb la vanitat del "aberut 1 mentider arúspex, omplen l'aire de gemecs i escarafalls i s'es­cruxeixen J)t:rquè les aigüues baixin un xic tèrboles. Enorme descoberta! I com podia éssel altrament? Rom­puts els dics, les aigües baixarien fa­talment tèrboles. Però això és l'anèc­dota. Romputs els dics, les aigües han sa1tat-vet aci la categoria-i el doll Vital flueix immens, abassegador, im­petuós, tresor d'energia que sobreïx vers el demà de dignitat i de gran­desa. Però ...

S'acosta, doncs, el moment en què ens caldrà mostrar al món allò que Catalunya és capaç de fer a l servei del progrés de la humanitat, En què haurem de veure si som o no aptes per a pagar amb el nostre tribut d'inves­tigadors, d'apòstols i de savis el deute que avui tenim contret amb la ciVi­lització, dels avantatges material de la qual ens hem gaudit fins ara en la nostra tista categoria de "poble-xo­fer". En què haurem de veure fins on arriba la nostra capacitat de sa­criflcl per a trobar noves formes de vida cOHectiva que ens acostin un xic més cada. dia vers aquell nou ordre jurídic i social que la humanitat fre­tura, amb el noble afany d'oferir-les com a exemple als nostres germans dels altres pobles d'Espanya i de tots els pobles del món.

Cal fer constar, en honor a la verl~ tat, que en aquest dictam-=n no hi consta el que aquesta explotació mi­nera fa per a combatre l'tw.qul.losto­niasl. En aquella data, no feia res. Avui ... tampoc.

Avui, un dia de sol. Algun núvol. però sense importància. 1 un alè de primavera en els ametllers jlorits i en les cabelleres grogues de les mi­moses que sobreixen per damunt les tanques dels jardins.

viuen 7 ó 8 veïns és, també, gratuita, sència vostra i de l'enginyer que acom­puix que a cada pis habitat hi viu panyava la Comissió inspectora. Però una familia amb un promig de cinc com sigui que en el vostre escrit, par­individus _ tirant llarc. leu de l'acta extesa, sols en part 1 d'u-

Tampoc s'hi diu, que mentre es feia la investigació, el governador civil Mi~ lans del Bosch manava a la Comissió inspectora - a petició ve· ~re - que suspengués tot l'actuat fins a nova or­dre, cosa de la qual tampoc féu es­ment en l'escrit que haveu tramès a la premsa. Com tampoc dieu - perquè així convingués als seus interessos o perquè fos soBicitat per la vostra em­presa, especialitzada en treballs soter-

Un barman DEFENSANT LA VERITAT I LA

JUSTICIA

El dia 11 del que cursa, el diputat \ les Corts Constituents senyor Grau, ra explanar una interpeHaci6 al mi­Ïrlstre de la Governació ¡·elativa. als J;:cessOs suara esdevinguts en les ~nques del Llobregat i del or..rdoner. El dIari LA HUMANITAT en la seva edició del dia 12 insereix el text íntegre d'aquella interpeHació .. copiat del "Oiaria de 8esiones"-, en la. qual s'hi aprecien qualques afl.r~ ;nacions gratuïtes i apartades de la reritat,

Quantes cases hi ha a la vila, en na manera gens cavallerosa, 1 sembla les quals els veïns hi viuen en con- que no us recordeu ben bé de tot, dicions més dolentes! vaig a copiar-la sencera per a que el

Segon. L'afirmació de què en el públic pugui judicar del que va fer-se. mes de julio se volvió a declarar otra Després, ja parlarem dels treballs "de h uelga en 8ma, a causa de una re- ~inaire" que feren per a que aquest yerta que tuvieron un capataz y un dictamen fos anuHat ...

Es diu Boada. Treballa, actua, ofi­cia a Canaletes. Té l'americana blan­ca i el somriure de tots els bons bar­mans.

obrero, i que el conflicto duró sels me­ses, despidiendo la Compaèía cincuen­ta y ta.ntos obreros, és completament falsa .

Desde la vaga del mes de maig no

INFORME referent a la higiene del treball de les mines de Potassa de Súria

Arran d'una denúncia recoll1da 1 presentada a la Comissió Permanent de la Delegació Provincial del Consell del

ranis - va recórrer les mines uns tres mesos després de la nostra visita.

Una calba incipient i docta; unes mans àgils, nervioses. Les mans dels barmans són les que s'assemblen més a les de les ballarines. Les castanyo­les dels barmans són les cocteleres: unes castanyoles ultra civilitzades. Les castanyoles del jazz~band han d'es­ser unes magnifiques cocteleres. Aque-. lla embriaguesa que produeix la mú­sica en certs temperaments suprasen­sibles, sols pot aconseguir-se amb una coctelera en juncions d'instrument musical.

No, l'Estatut no tindrà cap v1rtud de sortilegi que pugui concitar cap miracle. L'Estatut ens obrirà. la porta del carni de la dignitat, mitjançant el qual, amb el sacrifici i l'esforç de ca­da u de nosaltres - no pas abans -ens serà possible d'elevar el nivell de vida moral i material de tots els ca­talans. Com ha estat dit, s'acosta l'hora de la veritat, és cert, pels amics qu~ a. Madrid ens han acullit amb El signant, alcalde de la vila de

SUda i militant en el Partit d'Esquer­ra Republicana de Catalunya en vista d'aquelles afirmacions gratuites i ine­xactes, en el referent a Súria, fetes ~ el curs de la seva interpeHació pel senyor Grau, es creu obligat, a honor ~ la. veritat I la justícia a l'ectificar l1gUDes d'aquelles manifestacions i a ~'efecte fa constar: Primer. Que els obrers de la colò­

'lla obrera de Mines de Potassa de Súria, S. A., no són 800, sinó uns 200, .'ssent sols 126 el nombre de famllies iue tenen de surtir-se d'aigua a les fonts públiques, instaHades en nom­bre de quatre en llocs cèntrics i equi­:1Istants; quines fonts ragen sempre ~ue l'aigua arriba als restants veïns de la vila 1 sols deixen de rajar en \'Omptades ocasions i dies d'estiu per motiu de l'eixut, que, aleshores, fa que deixin de tenir aigua, també, des del més alt empleat fins l'últim veí de la poblaci6n. No, és cert, doncs, el !jue afirma el senyor Grau en dir: !'wte solamente. para 800 obreros que dven en este barrio, una (uente pú­Jllea., adonde llega el agua cuando so­:ra de las casas de los empleados.

Altrament, la Companyia té instal-

hi ha hagut cap reclamació obrera a l'Empresa ni s'ha produït cap conflic­te entre aquesta i els seus obrers ni per tal motiu la Companyia no podia demanar la intervenció del senyor Grau ni aquest venir a Súria com no vingué .. ~

Tercer. A Súria no som esclaus Dl . miserables com ve a dir el senyor '. l Grau; a més de la llibertat que tot- ¡ hom té de fer el que 11 sembli, en quelques ocasions, llibertat, potser, mal usada i de l'estalVi local ben remar­cable, hi ha un detall que mentre tira per terra les gratuites afirmacions del ::òenyor. Grau, a nosaltres, suriencs, ens I • honra i és que les mines d'altres con- I ":.rades han vingut copiant gairebé '·empre les bases de treball 1 els jor­uals que Mines de Potassa de Súria,

Després d'això es comprèn tot, fins lue un enginyer del Cos nacional de _\1ines, en fer una visita oficial, prac­tiqués "una inspecclón detenlda y mi­nuciosa." els dies l, 2, 12, 13 t 14 d'a­gost de 1929 no hi pogués trobar, ni amb termòmetres, anemòmetres ni hi­çp-òmetres, malgrat els anàlisis que es diuen fets, les quantitat.s d'oxigen, :mhldrid sulfurós, òxid de carbó i pols mineral, les quals dades demanàvem c:n el nostre dictamen per a trobar la ':ausa productora de què els obrers cai­guessin desmaiats mentre treballaven. !\ què eren deguts aquests accidents ;inó So què el treball, tal com es feia, 'esultaba insà? La causa dels matei­lCOS, a més de la temperatura, la. hu­.r.itat, la pols i el treball penós, era .8 presència en l'aire, de residus tò­;1cs de les explosions de les barrica­ies. Em faig càrrec que un enginyer

Boada és un gran barman. el gran barman de Barcelona, com el de M a­dria ho és Chicote.

Un pinlor Tataret. Ha exposat suara a les

Laietanes. Paisatges d'un verd ten­dre, d'un groc calent, d'un gris deli­cadísstm.

Tataret és un home de tracte agra­dable, discret, efussiu, inteHígent. Amic d'artistes, de músics, de pintors, de cómics. Freqüentador d'escenaris i biblioteques. Esperit selecte.

La demagogia d'alguns i la igno­rància dels més, creà una insensata idea de la República en la ment de les gents senzilles, pobres o riques. En aquestes, sobre els estralls catastrò­f¡cs del canvi (allò que els seus liders qualificaven elegantment de "salt en el buit"). En aquelles, sobre les possi­bilitats immediates de la llostrs. re­volució politica, en un pals devastat 1 exhaurit per set anys de ~ insaciable voracitat dictatorial, on tot està per a edificar, o, si més no, per a recons­truir.

Aquest desencant ha estat temerà­riament aprofitat pels enemics del rè· gim-que són tots els que han vist amenaçats llurs interesos tèrbols o han estat fe"its en llurs absurds pri­vilegis-per a llençar-se a la campa­nya derrotista més vil que s'hagi co­negut, que ni l'austeritat immacula­da de les figures més excelses de la República ha clos els llavis covards que vomitaven la insidia, ni ha de­turat les mans mercenàries que llen­çaven el llot impur. "Quos Deus vult perdere, dementat prius"'. I sr l'en­cegament dels reaccionaris no fos en­cara major que nur malicia, veurien això que és més clar que la llum: que per a fugir del foc es llencen a les brases. Veurien que, en cas de reei­xir, llu .. desatentada conducta sols po­dria conduir a aquest resultat: allu­nyar als obrers· tiels camins legals el" la polít~ca per a llençar-los, perduda la 11-lusl6 suprema, a les convulsions caòtiques de l'extremisme anàrquic que ens· durien a tots a la. ruïna i a la misèria.

\'l.ta uns safareigs destinats exclusiva­:¡en;' "pels habitants cie la .;eva cOló­'!a obrera, amb aigua abundosa i molt ~en InstaHats i situat~.

TinC'. de proclamar ben alt, que la ;ül.J-.;w:.o;ri .... -Ú(.u~ -.... 'Í::. d:._: iI'!::;;·..:.: !::.:.

S. A. té establerts, per a. establir-los, i els altres, en els seus llocs; un cas ben I recent és el de les mines de Cardona on els obrers demanaren se'ls quipa­rés a les condicions en que treballen els obrers de les mines de Súria,

Malgrat que el sotscrit mtliti en l'Es­querra Republicana ae Catalunya, pro­pugnadora, entre altres ideals, dels de I la. virtut 1 la justícia, m'escau fer constar tot el que porto manifestat; per això mateix: per defensar a la . verita 1 la justícia, sigui el que si­gui i com sigui el que les atropell1, és pel que amb la recança de desmentir un correl1gionari, però amb la satis­facció del deure complert q:le dóna trallquiHitat i pau a la consciència dono al públic aquestes lletres. '

~·:na..tI

El diputal senyor Grau Jassans, contesia lletra de l'alcalde de Súria

a la

'LA INTERPEL,LACIO NO ESTA . \CABADA, PIDX QUE ENCARA "VEDA QUELCOM MOLT GREU A

DIR"

terreny al qual es veu que la Compa-· nyia vol portar-me, d'anar a una dis­cussió per mitjà de la premsa. El que penso dir en data molt propera ho diré al Parlament, que és el lloC on

Després de la carta de l'alcald.e de ban de fer-se aquestes denúncies, per .. . 11 a que tot el pafs se n'assabenti. i)W'la, divulgada pel governador civ, -Parla la Companyia de què altres ~a obligada una estona de conversa mines han establert les condicions de

.unb el diputat a Corts senyor Grau treball de les de Súria ... Jassans, per tal d'escoltru· dels seus :laVis l'opinió que aquella li merei- -Això no és cert. La primera vaga na. El senyor Grau Jassans, amable- que hi va haver a Suria, els obrers fe­ment t té l tr· t ren solament reclamacions referents a. tori. ' es so me a nos e In erroga- dotació d'aigua, mesures higièniques, -Per quins motlus, com i quan và- No demanaren ni una pesseta més de

'eu anar a Súria. per primera vegada? jornal, ni una hora menys de treball. -La primera vegada que vaig anar En canvi, quan la vaga de Cardona,

~ Súria. va ésser el mes de maig de els obrers demanaren solament millo-.. 'any passat, essent jo secretari del res materials, No té res que veure, governador civil de mrccIona, càrrec doncs, una cosa. amb l'altra. ~ue allavors desempen'yava el senyor -Què opineu de l'actitud de l'al-UUis Companys, amb motiu d'haver-se calde de Suria en aquest afer? 1eclarat en vaga els obrers de les mi- -En primer lloc, jo he estat el pri­les de Potassa d'aquella població. Vaig mer sorprès, encara que no del tot, :.nir la sort de poder solucionar el con- perquè el dia abans de la meva in­;ucte a les quaranta-vuit hores. tervenció al Parlament, el meu amic -:En qUines circumstàncies vàreu Selvas em va trametre. de part de

oneixer l'alcalde de Súria? l'alcalde de Súria el prec de què no -L'alcalde de Súria el vaig conèixer parlés de l'afer de la fàbrica Bertran,

'11 aqu~l1a data, en anar a l'Ajunta- i em va estranyar doblement perquè ;lent amb el meu amic, el diputat a jo tinc al meu poder una lletra de dit ,~, .senyor Selvas. El vàrem tro- alcalde, adreçada a Carles Esplà, sots­~ar plorant, espantat de la magnitud secretari de Governació, en la qual ~el conflicte. Va llançar-se en braços després d'insistir en la denúncia. que ~ l'antic Selvas, i va relatar-nos, lla- ja li havia fet personalment quan .1lrers de les mines de potassa de Súria, el senyor Esplà era governadol' civil ~ors, tot el malament que estaven els de Barcelona, li demanava l'aplicació Ci\ I>OC que guanyaven i les dolentes de la llei de Defensa de la Repúbli­~~nbdicions higièniques en que estaven. ca, als tres fabricants que impedien .~ re aquest darrer extrem, va iusts- el funcionament de dita fàbrica i U' força, pel fet d'ésser metge. que se'ls imposés la penyora corresÍ>o­-Quina conseqüència en vàreu treu- nent.

. ~ d'aquella primera visita a Súria? L'alcalde de Suria estava. present 1 -La impressió que allavors en vaig va sentir els comentaris que els obrers

":'eUre Va ésser del tot, ratificada en i nosaltres feiem sobre les mines, sen­a. segona visita que hi he fet quan se que tingués cap paraula de des-1& darrera vaga i la meva Impressió mentiment. l, més tard, en aparèixer

estat reflexada fldelment en la a LA HUMANITAT els articles infor­~a darrera intervenció parlamen- matlus que va escrIure el periOdista ~ Capdevila, en quals articles es parla u ",!"Uè opineu de les manifestacions del mateix que jo vaig denunciar al ,e 'Mines de Potasa de Suria, S. A." Parlament, l'alcalde de Súria no va ·a fet a la premsa? tlfi ¡ I hi f l " -Que aquestes manifestacIons fetes i~a o~j:;c?g, n va er a meS pe-

<¿ris l'Empresa no desmenteixen, en el L'actitud de l'alcalde de Súria no Part' el contingut del meu discurs al és gens clara, per quant pertany al , ament. En elles, diuen que hi han Partit d'Esquerra Republicana de Ca­~tre fonts per a cent vint-i-sis fa- talunya, i en lloc de dirigir-se, sl te­'iu E'S. El cert és que a les cases on nia alguna queixa afer, al Directori . en aquestes famntes no hi ha. ai- del mateix, o al nostre venerable pre­:. L'empresa. no diu que les v1ven- sident Francesc Macià, va adreçar-se ~ no tenen comunes, I que aquestes al governador ciVil per a portar-U la 1tlngn al mIg del carrer 1 n'bi ha, se~ lletra que dita autoritat ha fet públl­iaxnru. ens digueren, una per cada tres ca... La seva conducta com militant

es. d'un partit politic, no és pas del tot j~feI que respecta a la segona part correcte. ie COmUnicat de l'Empresa, he de dir Tot palesa, doncs, que l'alcalde de Nl'r en el número 87 de LA HUMA- Súria està. en molt bones, en excel­entT, va. ésser publicat un aclarl- lents relacions amb la Companyia ... ' " en els següents termes; El senyor Grau Jassans, s'acomiadà '.lo~ la interpeHació qu~ sobre l'Alt de nosaltres, amb les següens parau­l'au e~at féu al Parlament, Josep les:

IQ. 1 ,assans, cal aclarir una cosa: -Aquesta interpellacl6 meva no es-e <Oiario ete Sesiones" diu: "En tà pas acabada, puix que tinc un altre

1ra rn~s de ju1io se volvló a declarar cosa més greu, molt greu, a dir, 1 que ~ hauelga en Suria", en lloc de Su- no he dit per raons que alguna auto­Per ¡de dir Cardona". ritat barcelonina no desconeix. Al seu

a tra banda, jo no acudiré al dia en parlaré ...

~ontestant a «Mina s de Potasa de Suri a, S. A.», so­l:e clertes manifestacions publicades a la :premsa

ca del 19 d'aquest mes, sots el títol «Los ultimos sucesos del Llobregat y el Cardoner»

o entengui en higiene del treball, pe­l r) no que vosaltres ens volgueu fer , ;¡ ::Fure el contrari.

Pintava, peró es guardava les pin-tures. Molts preguntaven: '-Què és aquest senyor? -Pintor. ~ . ')ieu que la conclusió d'aquest en~

·; ... "lyer en quant a la ventilació de les !lines de potassa, a aquella època, res­"lonia al que disposava el reglament e policia minaire, encara que no dieu te quina data. No pot ésser que dit eglament estigui d'acord amb l'ae­ació ni amb la ventuació d'aquestes

ruïnes, tal com dieu, si estaven aque­les tal com les vàrem ceure quan

GRAU JASSANS

'!'!'~~~!J ~l di'" 5 de l'aC't.ral manifes­tant que a les mines de potassa de Súria. el treball que es realitza a l'ex­treure el mineral després de l'explOSIÓ de les barrinades, no era higiènic, la Comissió Permanent va prendre l'a­cord de designar una comissió com­posta d'un vocal patró, un altre obrer i el tècnic que sotscriu, perquè es tras­lladessin a aquelles mines, la qual ges­tió portaren a cap el dia 10 del cor­rent al matí, comprovant-se, segons manifestacions del senyor enginyer, que havien ocorregut casos de desva­neixement en els obrers que treballen a les galeries, el mineral de les quals s'extreu mitjançant l'explosió de bar­rinades, tenint de retirar els obrers accidentats del lloc on treballaven. Els mateixos obrers manifestaren que al­gun dia n'havien retirat fins cinc d'o­obrers que havien caigut sense conei­xement.

Afortunadament, mentre durà. la vi­sita, no vàrem tenir ocasió de veure cap accident: en canVi vàrem observar i sentir els efectes de la polsaguera i una calor molt intensa que obligaven els obrers a tapar-se les vies respira ­tòries amb un mocador i treballar no­més amb pantalons. Funcionant l'ex­tractor d'aire a r a6 d'un rn. per segon a 377 m. de profonditat, 45 minuts des­prés de l'explosió de les barrinades, es respirava una atmosfera angoixo­sa i plena de pols. Dos minuts des­prés, vaig notar que respirava amb molta dificultat veient-me obligat a separar-me uns quants metres d'a­quella atmosfera gens higiènica. Vaig soUicitar l'anàlisi de l'aire, tempera­tura i la higrometria dels llocs de tre­ball. No pogueren facilitar-me l'anà­lisi de l'aire perquè mal s'havia prac­ticat. Quant a la temperatura i la hi­grometria em varen dir que probable­ment era d'uns 25 graus.

RESULTANT

Que el treball de la mina és penós: Que aquell es realitza a 377 m. de

profonditat; Que el mineral és extret pel sistema

de barrinades; Que l'atmosfera que es fonna en els

llocs d'explosió de les barrinades, als 45 minuts de produïda l'explosió, con~ té molta pols;

Que en el lloc de les explOSiOns és on sofreixen els desvaneixements els obrers que per aquest motiu han d'és­ser retirats;

Que per entrar 1 sortir de la. mina només hi ha un pou;

.es visitàrem junt amb vosaltres i la Comissió inspectora. Cas d'ésser així caldria demanar la immed1ata dero~ gació d'un reglament t.·ue autoritza tal enormitat. Però segurament en aquest Reglament que invoquen, ha d'haver-hi QUf'lcom r;IM-t-1Ut als pous que ha de tenir tota explotació mi­nera, puix que la vostra sols en té un. Senyor ministre de Fomen.t: pot consentir-se que una' explotació mi­nera com la de Súria funcion1-amb un sol pou? -

Ara bé, senyors de les "Minas'" des­prés de l'exposat, tota persona que si­gui tècnica es convencerà que les vos­tres mines són explotades amb tota

-Ah! Suara Tataret ha exposat a les Ga­

leries Laietanes. Des d'ara ja serà, oficialment, el que jins ara no era sinó entre un grup, més o menys nom­brós, d'amics: un pintor intet.ligent, sensíble, per$onal.

Un llibre Aquella bestiola monàrquica, aquell

pobre diable, aquell doctor Albiñana de trista memòria.-al qual la Repú­blica no ha castigat com mereixia­ha pnblicat un llibre. No s'ha propo­sat altra cosa q¡te !nsuztar la .Rep"Ú­blica. 1 publica el seu retrat entre rei­xes, menjant, treballant, en paiama. El doctor Albiñana deu estar atacat

n.arcisisme. Cosa que, si ha llegit al professor Freud, no el deu tran­quiz.litzar gaire .

Un altre llibre cura per a treure'n el nmximum de Aq1."X:st el signa aquell miserable profit amb el mínimum de cost, i pre- d'El Cabanero Audaz, al qual Carles ocupant-vos ben poc - si és que us en Esplà demostrà d'una manera contun­preocupeu - d'aquells que a costes del dent que no era audaç ni cavaller. ;;cu esforç i del seu sofriment fac1l1- Aquest llibre, en .un aparador, està ;en la vostra prosperitat. Heu de creu- al cQStat del d'Albiñana. re que els que treballen a les vostres 1 hem Oit aquest comentan, en boca .nines consideren com una sort de d'un senyor que esguardava els dos fer-ho i que és un afortunat el forçat llibres: que es veu en la necessitat de dema- -Quina bessonada per a l'Hospici!

nar-vo~ un lloc en elles, per a treure'n, 1---------------­cada dIa, un grapat de calderllla, com són '10.50 pessetes al fous dels pous i galeries i 8 pessetes a la superficie, a canvI d'un treball pesat i perillós, esgotador, amb temperatures de 25 graus, posicions violentes, aire poc ven­tilat que conté substàncies tòxiques 1 carregat de partícules de mineral, on, a cada instant que passa hi deixa un xic de la seva saJ.ut. Com a premi, té la antraoosis, la pneunocomiosis i l'a­nemia, precursora de la tisi. Hi ha qui creu que donant unes pessetes, a so de platets i bombo, al Patronat contra la tuberculosI. o a la Creu Roja, o a qualsevulga altra organitzaciÓ bcnè­fica, ja han complert el seu deure.

Crec qu~da palesat que el metge tècnic de la D. P. del C. del T. no acompanyava a ningú - com afirmeu - si no que formava part d'una Co­missió inspectora composta. de sis pel'­sones. Passa el mateix aTflb la vostra tenica en quant a la cubicació, puix que parleu de 48.000 metres quadrats i han d'ésser cúbics; i referent a què "l'extractor funciona a raó d'un me­tre per segon ", us equivoqueu puix que tota persona tècnica sap i entén

-Ja. ho sap que, per haver estat re R

gidor amb la dictadura, l'inhabiliten per deu anys?

-M'és igual. Jo ja ,·aig habillta.r-me per ,oint!

perfectament el que vol dir... ----.. ----------Gairebé totes Ics acusacions que les

mines de potassa de Súria, pot fer con­tra el senyor Farran-Ors, per la de­núncia que aquest senyor féu contra elles, 1 que motivà la inspecció, no li faran mé3 que un honor, car resta de- 1 mostrat palesament el just 1 el cert Predicar amb 'exemple del denunciat, i en el llibre de' visites hi ha de constar encara quelcom més Tota la premsa catalan.l ha inserit del que no denuncià. dies passats una exten.sa n.ota la qual,

Els homes de la U. S. C, venim as­senyalant el perill des dels dies de la campanya electoral prerevolucionària. No tota la cnlpa-és de les dretes i la respon:5abilitat del que passà s es­tén també a altres camps, Les mas­ses, aquí com a tot arreu, desgracia­dament, s'alimenten d'idees simples. Volen oir frases clares i contundents, promeses çle benestar immediat. Aquell que més barata, és a dir, amb el me­nor sa<:rifici, els prometi la felicitat (per qUImèrica. i absurda que sigui la seva promesa), tindrà sempre les ma­jors probabilitats d'ésser cregut per la majoria inconscient dels pobres que treballen i sofreixen. Sobretot, si sap cridar molt i té la veu forta. El poble pateix de sempre. I com tots els que sofreixen malalties cròniques, desitja ésser enganyat. Confia amb les panacees. Somnia amb el miracle. Adora el mite. Espera el Messias.

I la República, per a les masses in­cultes, era tot això: panacea, mira­cle. mite i Messias. No és gens d'es­tranyar aix1 que tants pobres d'es-perit es sentin avui defraudats I des­enganyats. No hi ha res tan amarb com el desencant que segueix sempre a l'assoliment d'una illusió desmesu­rada cobejada massa temps.

I bé; avui sabem ja el trasbals pro­duït a tota.la República pel fatal des­encís i coneixem la mesura del dany inferit al patrimoni comú 1 a la col­lectivitat social. Però a Catalunya po­den produir-se encara desencants nous, dels quals poden derivar-se'n mals majors. Estem abocats a l'aprovació d.:!l nostre Estatut econòmi{:, expressió unànime de la voluntat dE 1 poble ca­talà i s'imposa una veu sincera a tots els homes que sentin la 7esponsabili­tat de l'hora, per tal d'evitar que la satisfacció de la illusió I)uprema no dugui aparellat el suprem desengany. Cal dir, donc~ clarament - si fins ara no s'ha repetit prou .- que l'Es­tatut no és ni pot ésser cap panacea, cap miracle, cap fórmula màgica sus­ceptible de convertir Ca'·.alunya, de cop i volta, en la tera de Xauxa i de fer. ploguda del cel, la fllicitat dels catalans. Amb el reconeixement de la nostra llibertat col1ectiva, l'Estatut se­rà, simplement <i orb haurà d'ésser el que no vegi la immensitat de la conquesta), la consagració del trànsit de la nostra miserable condició de vas­salls del Borbó a la suprema cate­goria de ciutadans lliures d'una Re­pública democràtica. Breu: la nostra carta de ciutadania en el món de la cultura i de la civilització, del Qual :fins ara (a desPTat de la meri­tiss;ma contribució de les penyes de l'Ateneu), hem Viscut una mica als a.fores.

paraules cordials, de lt:. sinceritat de les quals no tenim dret a dubtar. Però s'acosta també l'hora de la veritat per lació. Cap fórmula, cap home, ca;; a nosaltres, és a dir. l'hora de rCi. ¡. Déu no podrà salvar-nos. ·1(ichte ho digué ~ixi a la nació Aleml'.nya. No­més ens podem salvar nosaltres ma­teixos, amb la nostra voluntat de su­peració. I pensem que mai cap nova forma de vida superior no s'ha pogut instaurar entre els homes sense la doble gestació conjunta de la fe i del sacrificl. sense un periode d'evoluci6 històrica "a través d'un llarg 'mal­estar".

Amb la repercusió que la crisi univer­sal té en la nostra modesta economia. i atès el fet de què, amb l'estructura unitària de la Republica Espanyola, els serveis que es traspassin a la Ge­neralitat no produïren cap estalvi en les de.:pcses de l'organització central (que els catalans haurem de contri­buir proporcionalment a mantenir) l'assignació integra a la Generalitat d'aquel·les partides que l'Estat tingués d'esmerçar fi Catalunya en l~ presta­ció dels dits serveis, no permet cap engrescament excessiu ni pot donar lloc a cap o¡Jtimisme massa falaguer. El nostre pressupost global, per a tots els serveis, quedarà segurament mol" per dessota, per exemple, de la quan­titat que Holanda esmerça únicament pels serveis d'instrucció publica. Cal tenir present que el nostre "of life" és molt inferior al de tots els pobles que gravitem amb L 1m propia en el món de la cultura. Cal recordar, també, que els anys darrers enb han portat una forta reculada, puix que la majoria dels poble'!s de Catalunya, des de l'any 1914, cap aquesta part, no han aug­mentat gairebé llurs pressupl"'stos mu­nicipals. La qual cosa vol dir que llur nivell de vida coHectiva - ja aleshores netament de tipus infraeuropeu -ha devallat en la mateixa proporciÓ qae ho ha fet la capacitat adquisiti .. va de la unitat monetària. I cal nc) oblidar, finalment, aquesta veritat ele .. mental: que la civilització i la cuItu ... ra són delicades escències que s'han de saber pagar cares.

Fa anys que ho de:a. adreçat-me a la nostra joventut: De poc servei .. xen en l'hora declssi va de l'actuació els 11rics entusiasmes, les efusions cor .. dials, les fórmules grandieloqüents 1 les belles vaguetats utplques. L'hora. d'ara és d'una gravetat immensa. No oblidéssim pas que hi ha encara una. cosa mes gran que el guanyar la 111-bertat :1 és l'ésser dignes del conser­var-Ie.: Per això és tan plena de sen ... tit la profunda exclamació del sabi: "Oh legislador, no em donguis lleil; per al poble. Dona'm un poble per a les lleis".

RAFAEL CAMPALANS

---------------------------Que la cubicació de les galeries és d'uns 48.000 metres cúbics.

Que l'extractor de l'aire funciona a raó d'un metre per segon;

Malgrat el senyor president, Milans encapçalada així: EscOltr;u, vos!, con­del Bosch, que féu tot quant li fou pos- ststia en una eloqüer..t i raonada eri­sible, per a que quedés anullat aquest da que fa la benenè'"ita Associació fet, la Comissió Permanent estigué Protectora de l'Ense1Y.~nça Catalana satisfeta d'aquesta actuació i mal- a tots els bons catc..la:.s que encara grat tots els fets i els propòsits del no figuren a les sev,!s histes. senyor President, la delegació provin- Jo voldria sum.ar l:1 meva veu, mo- entitat -noiítIC' a, a'M" preponderant, cial del Consell del treball de Barce desta peró ben intendonat":.a, a la tas- ~- ........ Dijous, "La Humanitat" comen,

çarà a publicar la primera plan_ dedicada a TEA TRES, MUSICA i LLIBRES

-Que no s'ha ver1f1cat l'anàlls1 de l'aire del lloc on es treballa.

CONSIDERANT

Que el lloc d'on han estat retirats els obrers amb desvane1xement t:s el de les explosions;

Que la causa d'aquells accidents opi­no que n'és l'atmosfera deficient;

Que per tal de poder afirmar aquest extrem és indispensable practicar un anàllsi d'aquesta atmosfera que deter­mini el tant per cent de metano, ox1~ gen, anh1drid sulfurós, òx1d de car­bono I pols en mollècules i llur d1à­metre per metre quadrat. Temperatura i higrometria.

lona, va co pl" amb el seu d ure - ca d'intensificació del ~·et\ proselitis- vaig cuitar a jer que no manqués en m ..... e . lloc visible el reM~t cartell que tots fé I rim

me que. tracta de jer ia Protectora. "' ...... , No en va es u a pera inspec- Fora el" meu anhel com ¡llaure els de- coneixem i abans d'abandonar la pre-

ció en aquestes mines, fins a l'últim lt t t t 'h sidència vaig fer constar al. meu tes-ó j f sigs, que mo a en amen m an es-rec , a que segons mani estacions que tat expressats, de qu.è ;0 secundi. des- tament el desig que l'entêt,lt s'hi as-féu el senyor membre tècnic gerent, d 'ó 1 saciés, com no dubto qu. ha fet ,·a ... t h tat l'' . 'aquesta secct, et CClmpanya que ...... aques a a es UnIca comIssió que pensa dur a terme la catalanisstma I, tanmateix, jo no estic inscrit a les ha baixat fins el fons de la mina. institució. Però em trobo amb que llistes de la Protp.ctorQ... J.

Per acabe.r dieu: ~'Nos sorprende primer dec resoldre un cas de cons- Inscriviu-m'hi tot se{T'.Lit. si us plau,l que el señor Grau fundamente sus ar- ciència ... Jo, que h.e perdut el compte amics, bons amics, cl?mpanys de quan La desaparició dei tecla gumentos con semejante documenta- de les quotes que plt'lO, no sóc encara, tots plegats érem 10ves!... Tot 1ust dón," No és necesari utilitzar cap mi- pràcticament, soci de ia Protectora ... h.auré acab~t aquest article, una ear- meni de don Anión croscopi ni cap telescopi, per a veure Es un cas inexplicabje que no tro- ta meva anIrà a cercar el 1Jostre aco- -que els fets, per més que es faci sem- bariem cap Freud capaç d'escatir. Jo lliment: Aleshores tindré autoritat ~ d;Orleans pre deixen senyal. Comprenc que tin- sóc tntim amic de Zet majoria dels a convidar als altres a fer el mateu:

I!a~ "s. A. Mlnas de Potasa de Su­~~t ~ defensar.se dels fets que 1I:n. P!'Oe d eUa pesen, pretén utilitzar !file èn ~ent gens seriós. COm sigui ~ dita es manifestacions publicades t qUe r;npresa, se m'aHude!x, lògic -.q SOla e contesti, encara que sigui

per aquesta vellada. ~

La vostra. defensa, senyor de les "M1nas", en el que a ml fa referèn­cia, té tot el caire d'un recurs de pleI­tejador, emprant. solament sofismes l truncant o tergiversant els fets a me­sura del vostre gust. I els fets, sem­pre són els fets.

Sabeu ben bé, puix quo UB consta,

l que l'aire objecte d'anàUsl sigui captat entre mig metre i un metre se­tanta-ctne de la superficte del lloc de treball abans de l'explosiÓ i en reanu~ sar el treball.

CONC'LUSIO

Resumint l'exposat he d'aconsellar que abans de rean\lSal' el treball, des-

gueu la. pretensió de voler fer creure vells catalantstes que governen la Pro- que haure acabat de jer jo. PotSeT a Madrid, 23. - Amb motiu de la des­que les vostres mines, són com una tectora ... He estat sem,pre un propa- Catalunya hi ha mo7ts partidaris de aparició del testament del ~enyor An­mena de paradís o d'institució en con- gandista de la Set 'a 1wció i un ena- la tasca patriòtica de la Protectora, toni d'Orleans. assumpte que tant s'ha tra la tuberculosi, on l'obrer. no pa- morat de les seves dcctrines. He col- que també es mantenen en un ter- parlat en les darreries de la monarqu!:l., teix, ni pot mai arribar a patir de les laborat amb zel i energia als primers reny platònic ... Cal que tots eUs, im- s'ha presentat una qucrella al fisc...! vies respiratòries, ni de cap mena de festivals anomenats d'Infants i Flors mediatament. seçw:rin el meu excm· de la Republica delmmant s'obn pro­malaltia, en fi, que ja. no és possible que hom orgamt<!à, anys enrera, a ple. I que fem, entre tots, sense dts- cediment contra el senyor Monte3 Jo .. demanar ni més sanitat, ni més con- projit d'aquella i qu.e caldria rems· tinció de matissos polítics· n.i de ten- ¡ vf'llar, ex-ministre de Gràcia i Justi-: fort. Per dissort de l'obrer, i vostre. taurar. Sóc un admirador incondicio- àl'nCie-S sOCtals. u.na Associarió Pro- cia: contra el senyor Josep Maria Or ... vós sabeu Que tot això no existeix, ni na! de la persona de Manuel Folgue- tectora de l'Ensen1lança Catclana ben I tega Morejon, ex-president del Tri .. són certes les vostres apreciac1ons. ra i Duran, el patrici abnegat, que faria 1 brn viva, que vmgUJ a donar bunal Suprem; contra el senyor Eze-

Badalona 20-n-1932. ens recorda, al3 del meu temps, les eject,~·.tat, per damunt les llu1tes de quic} Mugarra ex-secretari que fou dels hores heroiques de les lluites ~er Ca- bc..nderÚl. a la unitat espiritual de I ex-Infants donya Beatriu I don Alfons talunya, Gairebé tots els meU$ amiU, Catu1unlla que tots i cada un tan ha-I d~Orlea.ns I contra el senyo:- Lluc Ru-~ Barc.elona i de for.a, en ~6!, $ocis I· vem de desltjar. bla que fou jutge de primera instàD-,a la dte.l_ Quan tia'" presicbr una J. M. FRANCES cia. de Sanlucar de Barrameda.

C. Gòmes Arme .... ol

•