AMIGUES DE VERITAT

Fa molt de temps, una princesa, que vivia en una torre on no podia sortir. Un dia des de la seva finestra, va veure a una altre princesa i li va preguntar si voldria venir a prendre un cafè.

Hola jo em dic Valentina, i

tu?

Hola, jo em dic Isona ! Què fas en

aquesta torre?

Les dues princeses prenent-se un cafè i coneixent-se millor

Els meus pares, els reis, no em

deixen gaudir de estar al carrer

fins que no trobi un príncep

Però, sinó surts no el trobaràs!!

Ja ho sé!

I si ens escapem i

anem a buscar un príncep?

I així ho van fer, es van escapar per anar a trobar al príncep de la Isona.

Mira, un estanc amb una granota!

Fes-li un petó!!!

Sííí!!!

Quan van arribar al poble, tothom les mirava. Van trobar un estanc amb una granota.

La Isona li està fent un petó i… va aparèixer un príncep!!!

Oh, un príncep!!

Que sigui la última vegada

que t’envàs sense el meu permís,

d’acord?Però mare, ja

tinc un príncep!!

Ni peros, ni mares, un

moment, has dit un príncep?

Quan la Isona, va arribar a la torre, la seva mare estava molt enfadada.

Estic molt contenta amb tu!!

Gràcies mare!!

Així que la reina ho va entendre tot

I tot gràcies a la meva nova

amiga, la Lara!

No, gràcies a tu per haver tingut aquest

dia

5 mesos més tard, l’Arnau, el príncep i la Isona es van casar i van convidar a tota la família i a la Valentina.