1 el comerÇ internacional

EL COMERÇ INTERNACIONAL1

En aquest tema veurem els apartats següents:

1. El comerç internacional

2. El proteccionisme

3. El lliure comerç

4. La balança de pagaments

5. Mercat de divises

6. Els sistemes monetaris internacionals


1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals

Origen del comerç

Actualment, com en l’antiguitat, la raó que justifica la necessitat de comerciar

amb altres països és l’obtenció de béns i serveis de què no disposa el país propi.

Aquesta carència o la seva escassetat té l’origen en els factors següents:

Els costos de producció interns del país.

La demanda del país.


Diferències entre comerç internacional i exterior



Especialització i avantatge comparatiu

La teoria de l’avantatge comparatiu il·lustra que els països intenten especialitzar-se en la producció d’aquells béns i serveis que poden intercanviar de manera més eficient en el mercat internacional.



Cas pràctic 1

Imagina que a Espanya s’elaboren 8 peces de ceràmica o 2 camises per cada hora de treball, mentre que a França es fabriquen 3 peces o 1 camisa en el mateix temps.

1. Determina en quin bé o servei convé que s’especialitzin ambdós països, identificant el cost d’oportunitat per a cada producte i per a cada país, si no hi hagués comerç exterior.

2. Detalla els avantatges que reporta l’especialització. 3. Representa gràficament la frontera de possibilitats de producció de França amb

comerç exterior i sense.

? Preguntes



Cas pràctic 1 - Solució

1. Als països els convé especialitzar-se en la producció d’aquells béns i serveis en què tinguin més avantatge comparatiu. Per saber si són les camises o les peces de ceràmica els productes que reporten més avantatge comparatiu, recorrerrem al concepte de cost d’oportunitat explicat en la Unitat 1. A Espanya, un treballador obté 8 peces de ceràmica o 2 camises. Això significa que per cada camisa que es produeix es deixen d’obtenir 4 peces de ceràmica. Per tant, sense comerç exterior, a Espanya s’intercanvia una camisa per 4 peces de ceràmica. A França, un treballador produeix 3 peces de ceràmica o 1 camisa. En aquest cas, per cada camisa que es produeix es deixen de fer 3 peces de ceràmica. Sense comerç internacional, a França s’intercanvia una camisa per un terç de peça de ceràmica.




2. Amb el comerç exterior, tots sortiran guanyant si Espanya s’especialitza en ceràmica i França, en camises. A Espanya n’hi ha prou amb lliurar a França 3 peces de ceràmica per obtenir 1 camisa, mentre que en el seu propi territori ha de lliurar-ne 4. Alhora, França també es beneficia d’aquesta situació, perquè produïnt 2 camises pot comerciar-ne 1 amb Espanya i obtenir a canvi 4 peces de ceràmica.

3. En la taula pots veure com millora la frontera de possibilitats de producció de França gràcies al comerç exterior.




2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals

Objectius de les mesures proteccionistes

Ob

ject

ius

de

les

me

sure

s p

rote

ccio

nis

tes

Protecció d’indústries estratègiques per a l’interès públic.

Foment de la industrialització i la creació d’ocupació.

Desenvolupament d’indústries emergents.

Recaptació de diners (via aranzels).


Mesures per frenar les importacions

Gravar amb impostos les importacions.

Fixar quotes o contingents limitats de

productes estrangers.

Establir polítiques comercials i industrials que

afavoreixin les indústries nacionals.

Crear barreres no aranzelàries (traves

administratives).




Aranzels específics i ad valorem




La Relació Real d’Intercanvi (RRI)

Per saber si la RRI ha millorat o empitjorat en un determinat període, es

compara la variació del preu dels productes que s’importen amb la variació

del preu dels que s’exporten.

La RRI és la posició relativa d’un país enfront

d’aquells altres amb què comercia.




Cas pràctic 2 i solució

Suposant que el valor de les importacions i les exportacions de Xile i Brasil sigui el que veus a la taula, calcula la Relació Real d’Intercanvi (RRI).




Què és el lliure comerç?

Lliure comerç

Absència de barreres comercials entre els països

Lliure competència entre empreses a nivellinternacional




1. El comerç internacional2. El proteccionisme

3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals

Arguments a favor del lliure comerç

Més eficiència dels recursos productius

Increment i foment de la competència

Més varietat i quantitat de béns i serveis

Èxit d’economies d’escala


El preu d’una tassa de cafè

1. El comerç internacional2. El proteccionisme

3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals


Què és la balança de pagaments?

1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç

4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals

Per registrar les exportacions i les importacions d’un país amb la resta del món s’utilitza un document anomenat balança de pagaments:

La balança de pagaments és un document comptable que registra les transaccions econòmiques dutes a terme entre els residents d’un país i els de la resta del món durant un període de temps determinat, normalment un any.


Tècnica de la partida doble

Com altres documents de contingut econòmic, es refereix a un determinat període de temps. S’utilitza a l’hora d’anotar les transaccions.

Això vol dir que totes les transaccions econòmiques provoquen dos apunts en la balança: un, en la columna d’ingressos (pel valor de la mercaderia, el servei o el que s’hagi rebut), i l’altre, en la columna de pagaments (pel valor dels diners o allò que s’ha lliurat a canvi).




Subbalances

La balança de pagaments es divideix en tres balances més petites o subbalances:

Activitats




Estructura de la balança de pagaments




Cas pràctic 3

L’Anna és espanyola i viu ben a prop de Portugal, on fa les operacions següents durant el mes de maig: a) Cobra 50 € per fer de cangur una nit. b) Compra un disc de música valorat en 20 €. c) Té un compte en un banc portuguès que li rendeix 5 € d’interessos. d) Revèn el disc per 18 € a una amiga portuguesa que hi tenia molt d’interès. L’Anna guarda tots els seus diners en una guardiola. A final de maig les seves reserves de diners són de 53 €.

Tenint en compte aquestes dates:

1. Descriu els fets segons els principis de

la partida doble comptable.

2. Registra els fets conforme a la partida

doble comptable.

3. Registra els fets conforme al format de

la balança de pagaments.

?





1. La tècnica de la partida doble anota tota operació dos cops: d’una banda,

els diners, i de l’altra, el concepte a què correspon l’ingrés o el pagament.

a) L’Anna rep 50 € per prestar els seus serveis com a cangur. La prestació de

serveis es valora en 50 €.

b) L’Anna rep un disc de música valorat en 20 € i paga en efectiu 20 €.

c) L’Anna rep 5 € en concepte d’interessos bancaris, els quals es valoren en

5 €.

d) L’Anna rep 18 € en efectiu pel seu disc de música: es valora en 18 €.





2. Per sistematitzar l’anotació, ja en el segle XV es va convenir que la informació detallada s’organitzaria en dues columnes: els ingressos s’anotarien a l’esquerra i els pagaments, a la dreta. En la columna contrària a l’anotació dels diners s’apunta el concepte amb què es correspon aquest ingrés o pagaments. A més a més, se sintetitza la informació en qüestió i se sumen ambdues columnes per comprovar que el registre és correcte.

Així doncs, primer s’anota en la columna corresponent l’ingrés o el pagament i després, en la columna contrària, el concepte a què obeeix.




3. La informació registrada segons els principis de la partida doble en l’apartat anterior es reordena conforme a la seva naturalesa en les corresponents subbalances de la balança de pagaments. Els diners (€) s’anoten en la balança financera i els diversos conceptes (disc, cangur i interessos) en la balança per compte corrent. Observa que hi ha dues anotacions per cada operació de l’Anna (vuit en total) i que, fins a cert punt, podem comprovar que són correctes, perquè el saldo de la balança és 0. A més a més, assignem a cada operació una lletra entre parèntesis, per comprovar ràpidament que les anotacions es corresponen amb l’operació.





Les divises (moneda estrangera)

1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments

5. El mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals

Dos aspectes a tenir en compte

Convertibilitat de les divises

Comissió per canviar les divises per altres

DIVISES = moneda diferent a la nacional o pròpia d’un país


Tipus de canvi d’una divisa

Tipus de canvi

Tipus de canvi central: fixat oficialment, en la zona euro és competència del BCE.

Tipus de canvi del mercat: fixat lliurement en el mercat de divises.




Apreciació i depreciació d’una divisa

Apreciació

Quan una divisa (així com una mercaderia) és escassa, puja de preu (s’aprecia), bé perquè és molt demandada o bé perquè n’hi ha poca quantitat comparada amb altres divises.

DepreciacióLes divises es deprecien quan són abundants perquè hi ha un excés d’oferta o perquè n’hi ha una gran quantitat en relació amb l’escassa oferta d’altres divises.




Oferta i demanda d’una divisa




Motius de la demanda de divises

Les exportacions o les importacions

La taxa d’inflació

Les previsions d’apreciació o depreciació

L’actuació de les autoritatsmonetàries

El tipus d’interès




Efectes d’una depreciació de l’euro




Els sistemes monetaris

1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. El mercat de divises


Tot i que l’autoritat monetària estableix el tipus de canvi central, després és el lliure joc de l’oferta i la demanda el que determina el valor de cotització de mercat.

Autoritatmonetària

Compra divises

Ven divises

Influeix en el tipus de canvi


Principals sistemes monetaris (segons la intervenció de l’autoritat monetària)

Flotació libre No intervé l’autoritat monetària. El preu es fixa per l’oferta i la demanda de la divisa.

Flotació bruta L’autoritat monetària intervé en el mercat en determinats casos.




FixS’estableix una divisa de referència respecte a la qual es fixa la cotització de la pròpia.

Ajustable Només intervé l’autoritat monetària quan la cotització de la divisa es troba fora d’una banda de topalls mínim i màxim.

Principals sistemes monetaris (segons la intervenció de l’autoritat monetària)

Activitats



1 el comerÇ internacional

Documents