1 . e l c o s f u n c i o n a d i a i n i t · els continguts que es treballen en aquesta unitat...

11UNITAT 1

1. El cos funciona dia i nit

Els continguts que es treballen en aquesta unitat estan relacionats amb els éssers vius unicel·lulars i pluricel·lulars i les seves necessitats vitals.

Els alumnes estudiaran els sistemes i els aparells que formen els éssers humans i, concretament, el siste·ma nerviós com a coordinador de tots. Reflexionaran sobre el que necessiten els éssers vius per viure i conei·xeran les funcions vitals que realitzen. Estudiaran les cèl·lules com a unitats fonamentals de la vida. Apren·dran com són els éssers unicel·lulars i els éssers pluricel·lulars. Descobriran que totes les funcions vitals en l’ésser humà són possibles gràcies a l’acció coordinada de diversos sistemes i aparells. Aprendran quins òr·gans i sistemes intervenen en les funcions de relació, nutrició i reproducció. I, per acabar, analitzaran com es processa la informació gràcies al sistema nerviós.

Aquesta unitat està relacionada amb diverses àrees: amb la de Llengua catalana, ja que els alumnes han d’explicar processos i imatges, llegir diferents tipus de textos, fer treballs d’investigació, entrevistes i recer·ques d’informació, i amb la d’Educació visual i plàstica, ja que han d’expressar el que aprenen utilitzant ma·quetes i models.

Cal que els alumnes participin activament en les converses de classe, que utilitzin un llenguatge com·prensible i que siguin respectuosos amb els altres i amb l’entorn.

12 PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1

OB

JEC

TIU

S D

’APR

ENEN

TATG

ECO

MPE

TÈN

CIES

BÀ

SIQ

UES

CRIT

ERIS

D’A

VALU

ACI

Ó1

23

45

67

8Re

flexi

onar

sobr

e el

que

nec

essit

en e

ls és

sers

viu

s pe

r viu

re.

XX

XX

XEx

plic

ar q

uine

s són

les c

ondi

cion

s nec

essà

ries p

erqu

è hi

hag

i vid

a.

Conè

ixer l

es fu

ncio

ns v

itals

que

real

itzen

els

ésse

rs v

ius.

XX

XRe

laci

onar

l’est

ruct

ura

d’un

éss

er v

iu a

mb

les f

unci

ons q

ue re

alitz

a.

Estu

diar

les c

èl·lu

les c

om a

uni

tats

fona

men

tals

de la

vi

da.

XX

XX

Reco

nèix

er i

expl

icar

la p

resè

ncia

de

cèl·l

ules

com

a in

divi

dus ú

nics

i p

luric

el·lu

lars

.

Iden

tific

ar, l

ocal

itzar

i de

scriu

re le

s pr

inci

pals

cara

cter

ístiq

ues d

e la

cèl

·lula

ani

mal

i ve

geta

l.X

XX

XX

Expl

icar

am

b l’a

juda

de

mod

els c

om só

n le

s cèl

·lule

s ani

mal

s i v

eget

als

i ide

ntifi

car·n

e le

s par

ts i

els o

rgàn

uls.

Apre

ndre

com

són

els é

sser

s uni

cel·l

ular

s i e

ls és

sers

pl

uric

el·lu

lars

.X

XX

XX

Fer o

bser

vaci

ons d

e di

fere

nts p

repa

rats

de

cèl·l

ules

i te

ixits

am

b el

m

icro

scop

i.

Apre

ndre

qui

ns ò

rgan

s i si

stem

es in

terv

enen

en

les

func

ions

de

rela

ció,

nut

rició

i re

prod

ucci

ó.

XX

XX

Iden

tific

ar e

ls pr

inci

pals

òrga

ns d

el c

os h

umà

i les

func

ions

que

re

alitz

en.

Des

cobr

ir qu

e to

tes l

es fu

ncio

ns v

itals

en l’é

sser

hu

mà

són

poss

ible

s grà

cies

a l’

acci

ó co

ordi

nada

de

dive

rsos

sist

emes

i ap

arel

ls.X

XX

XRe

laci

onar

els

òrga

ns i

els a

pare

lls q

ue in

terv

enen

en

cada

una

de

les

func

ions

.

Com

pren

dre

i exp

licar

el s

istem

a ne

rvió

s i e

l seu

fu

ncio

nam

ent a

mb

l’aju

da d

e m

odel

s i e

xper

iènc

ies.

XX

XX

X

Reco

nèix

er e

l sist

ema

nerv

iós c

om e

l coo

rdin

ador

del

bon

fu

ncio

nam

ent d

el c

os e

n ge

nera

l.

Plan

teja

r pre

gunt

es in

vest

igab

les s

obre

el s

istem

a ne

rvió

s.

Anal

itzar

com

es p

roce

ssa

la in

form

ació

grà

cies

al s

istem

a ne

rvió

s.

Clas

sific

ar a

ctes

vol

unta

ris, i

nvol

unta

ris o

refle

xos a

par

tir d

’exem

ples

de

situ

acio

ns re

als.

Estu

diar

les p

arts

i el

func

iona

men

t d’u

na n

euro

na.

XX

Iden

tific

ar le

s par

ts d

’una

neu

rona

i la

func

ió q

ue re

alitz

en.

Valo

rar l

a im

port

ànci

a de

teni

r cur

a de

l sist

ema

nerv

iós p

er m

illor

ar le

s con

dici

ons d

e vi

da.

XX

XX

XRe

conè

ixer

situ

acio

ns p

rope

res r

elac

iona

des a

mb

la sa

lut.

Aplic

ar c

once

ptes

apr

esos

en

situa

cion

s quo

tidia

nes.

XX

XX

Refle

xion

ar, o

pina

r, te

nir c

riter

is pr

opis

en si

tuac

ions

hab

itual

s.

Part

icip

ar e

n pr

ojec

tes c

oope

ratiu

s.X

XX

XPl

anifi

car i

dur

a te

rme

tasq

ues c

oope

rativ

es i

dem

ostr

ar re

spon

sabi

litat

.

Repr

odui

r ora

lmen

t ide

es, o

bser

vaci

ons,

expe

riènc

ies

i inf

orm

acio

ns re

bude

s, fe

nt ú

s del

voc

abul

ari

espe

cífic

treb

alla

t.X

XX

XPa

rtic

ipar

act

ivam

ent e

n le

s con

vers

es d

e cl

asse

i ut

ilitz

ar u

n lle

ngua

tge

com

pren

sible

i el

voc

abul

ari t

reba

llat.

13PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1

CON

TIN

GU

TS

L’EN

TORN

I LA

SEV

A C

ON

SERV

ACI

Ó

– Re

alitz

ació

d’u

n tr

ebal

l d’in

vest

igac

ió a

par

tir d

’una

qüe

stió

relle

vant

, mitj

ança

nt e

l tre

ball

coop

erat

iu i

l’ús d

e le

s TIC

.

EL M

ÓN

DEL

S ÉS

SERS

VIU

S

– O

bser

vaci

ó i d

escr

ipci

ó d’

algu

ns é

sser

s viu

s i d

e la

seva

inte

racc

ió a

mb

el m

edi.

– Id

entif

icac

ió d

e la

rela

ció

entr

e le

s fun

cion

s vita

ls i l

’estr

uctu

ra d

e le

s cèl

·lule

s.–

Ús d

e di

spos

itius

TIC

per

a l’e

mm

agat

zem

atge

i el

trac

tam

ent d

e le

s obs

erva

cion

s.–

Cerc

a i c

ontr

ast d

’info

rmac

ió e

n di

fere

nts s

upor

ts so

bre

ésse

rs v

ius i

con

dici

ons d

e vi

da.

– Co

mun

icac

ió d

e le

s inf

orm

acio

ns o

btin

gude

s util

itzan

t dife

rent

s lle

ngua

tges

.–

Inte

rès p

er l’o

bser

vaci

ó i l

a ge

nera

ció

de p

regu

ntes

cie

ntífi

ques

, aix

í com

per

la c

onst

rucc

ió d

e re

spos

tes c

oher

ents

am

b el

con

eixe

men

t cie

ntífi

c.

LES

PERS

ON

ES I

LA S

ALU

T

– Id

entif

icac

ió i

just

ifica

ció

de la

visi

ó in

tegr

ada

dels

apar

ells

i els

siste

mes

que

pos

sibili

ten

la re

alitz

ació

de

les f

unci

ons d

el c

os h

umà.

– Id

entif

icac

ió d

e le

s fun

cion

s de

repr

oduc

ció

i rel

ació

en

els é

sser

s hum

ans i

del

s òrg

ans,

els a

pare

lls i

els s

istem

es q

ue h

i int

erve

nen.

– Co

neix

emen

t de

la fi

siolo

gia

i la

mor

folo

gia

del s

istem

a ne

rvió

s.–

Valo

raci

ó po

sitiv

a de

ls hà

bits

d’h

igie

ne i

dels

estil

s de

vida

salu

dabl

es.

– Va

lora

ció

criti

ca d

els c

ompo

rtam

ents

indi

vidu

als q

ue a

fect

en la

salu

t del

s altr

es i

la p

ròpi

a.–

Expr

essió

raon

ada

de le

s val

orac

ions

prò

pies

i co

ntra

st a

mb

les v

alor

acio

ns d

els a

ltres

sobr

e de

cisio

ns q

ue a

favo

reix

en u

n co

mpo

rtam

ent r

espo

nsab

le i

salu

dabl

e.

PERS

ON

ES, C

ULT

URE

S I S

OCI

ETAT

S

– Co

neix

emen

t i u

tilitz

ació

del

s mec

anism

es d

e la

par

ticip

ació

act

iva

i la

coop

erac

ió.

– El

abor

ació

d’u

n es

tudi

sobr

e el

emen

ts c

arac

terís

tics d

e l’e

ntor

n, p

er m

itjà

del t

reba

ll co

oper

atiu

i ut

ilitz

ant d

ifere

nts f

onts

d’in

form

ació

(doc

umen

ts, i

nfor

mac

ions

ora

ls,

mitj

ans d

e co

mun

icac

ió, I

nter

net).

CA

NV

IS I

CON

TIN

UÏT

ATS

EN E

L TE

MPS

– Id

entif

icac

ió d

els c

anvi

s en

les p

erso

nes a

l lla

rg d

el p

rocé

s de

crei

xem

ent. M

ATÈR

IA I

ENER

GIA

– Id

entif

icac

ió d

els d

ifere

nts i

nstr

umen

ts i

obje

ctes

d’ú

s hab

itual

per

a l’o

bser

vaci

ó de

mic

roor

gani

smes

, cèl

·lule

s, et

c.

– Co

nèix

er e

l mic

rosc

opi i

les s

eves

par

ts.

– Ú

s del

mic

rosc

opi p

er a

l’obs

erva

ció

d’al

guns

mic

roor

gani

smes

.

ENTO

RN, T

ECN

OLO

GIA

I SO

CIET

AT

– Ce

rca,

am

b aj

udes

, a In

tern

et. R

econ

eixe

men

t de

les p

àgin

es w

eb.

– D

iscus

sions

i de

bats

en

clim

a de

dià

leg,

man

teni

nt u

na a

ctitu

d de

resp

ecte

i de

com

pren

sió e

nver

s els

altr

es.

– Co

mpr

ensió

i pr

oduc

ció

de m

issat

ges o

rals,

esc

rits i

aud

iovi

sual

s.–

Com

unic

ació

d’in

form

acio

ns i

argu

men

taci

ons p

ròpi

es.

CONTINGUTS

15UNITAT 1

• En les pàgines de presentació de la unitat 1 hi ha una il·lustració d’uns atletes que es llancen des del trampolí d’una piscina. Demaneu als alumnes que comentin què veuen en la il·lustració i, després, que expliquin alguna vivència perso·nal. Cal que cada alumne pugui explicar les diferents activi·tats que fan per mantenir el seu cos en forma.

Després, proposeu·los que llegeixin el títol de la unitat i què esbrinin què significa.

• Demaneu·los que llegeixin la frase del personatge i expli·queu que les cèl·lules són la part més petita del nostre organisme i que en molts casos només poden ser vistes amb un microscopi.

• Comenteu el mapa conceptual dels continguts que es tre·ballen en la unitat i expliqueu com s’organitza la unitat.

• Recordeu als alumnes que cal escoltar les intervencions dels altres, respectar el torn de paraula i utilitzar un to de veu adequat.

Desenvolupament de les activitats

• Els éssers vius i les funcions vitals.• Lectura de la imatge. • Participació activa en interaccions

amb el grup a l’hora d’analitzar una imatge.

• Lectura del mapa conceptual. • Vocabulari específic.

7

Med

i nat

ural

, so

cial

i cu

ltur

al •

Cicle

Sup

erio

r •

5è

UNITAT 1

1. El cos funciona dia i nit

Nut

rici

óRe

laci

óRe

pro

duc

ció

Cèl

·lula

Teix

its

Òrg

ans

Ap

arel

ls Ner

vis

Encè

fal

Cer

vell

Cer

ebel

Med

ul·la

esp

inal

Bulb

raq

uid

i

Org

anis

mes

un

icel

·lula

rsO

rgan

ism

es

plu

rice

l·lul

ars

Ésse

rs v

ius

Func

ions

vit

als

Sist

emes

Sist

ema

nerv

iós

Pàg.

8-9

Notes

16

CONTINGUTS

8 UNITAT 1

Medi natural, social i cultural • Cicle Superior • 5è

➧Els éssers vius i les funcions vitals

1 Completa la frase següent: «Un ésser viu és qualsevol ésser, gran o petit, que tingui

la capacitat de

2 Relaciona cada funció vital amb l’explicació corresponent.

3 Per què l’aigua que brolla d’una font i segueix el seu camí fins al riu i al mar no es

pot considerar un ésser viu?

4 Explica en què consisteix el procés de nutrició dels éssers vius.

• Quina diferència hi ha entre la nutrició dels animals i la de les plantes?

Pàg.

12

• Assegura el futur de les espècies i la vida al nos-

tre planeta.

• Els éssers vius reben informació i busquen solu-

cions que els permeten adaptar-se al medi on

han de viure.

• Els éssers vius obtenen l’energia que necessiten

per viure mitjançant l’alimentació i la respiració.

Funció de relació •

Funció de nutrició •

Funció de reproducció •

néixer, créixer, reproduir-se i morir.

Perquè l’aigua no realitza les tres funcions vitals: nutrició,

relació i reproducció.

Els animals s’alimenten d’altres éssers vius; en canvi, les plantes fabriquen el seu propi aliment amb les substàncies que absorbeixen del sòl.

Consisteix a transformar els aliments que mengen i l’aire que

respiren per obtenir l’energia que necessiten per a les seves ac-

tivitats vitals.

• Pregunteu als alumnes què significa l’expressió estar viu i què necessiten els éssers vius per viure i propo·seu·los que expliquin què saben del cicle de la vida i de les funcions vitals.

1 • Demaneu als alumnes que completin la frase. Després, llegiu·la i entre tots comenteu les respostes. Proposeu·los que parlin sobre els fets naturals de néixer i morir, la necessitat de les espècies de perpe·tuar·se, el seu desenvolupament i la manera com es relacionen amb l’entorn.

2 • Els alumnes han de relacionar les funcions vitals amb les explicacions que ajuden a definir·les. Feu que els alumnes s’adonin de la importància de cada una d’aquestes funcions.

3 • Parleu de les condicions que necessiten els éssers vius per viure i pregunteu als alumnes si l’aigua té vida. Comenteu que l’aire i l’aigua són elements inanimats, sense els quals, però, no podríem viure.

4 • Abans de fer l’activitat, repasseu en què consisteix el procés de nutrició i quines diferències hi ha entre el dels animals i el de les plantes. Demaneu·los que ho expliquin amb les seves paraules.


UNITAT 1

• Els éssers vius.• Les funcions vitals.• Procés de nutrició dels éssers vius.• Lectura de la imatge. • Aplicació de conceptes apresos en

situacions quotidianes. • Participació activa en

les converses.

Pàg.

12

• Observar fotografies, paisatges na·turals, ciutats… i buscar elements que tinguin vida i elements que no en tinguin.

Activitats complementàries

CONTINGUTS

9UNITAT 1

Med

i nat

ural

, so

cial

i cu

ltur

al •

Cicle

Sup

erio

r •

5è

5 Explica per què les plantes del desert són gruixudes i l’ós acumula reserves de greix

en el cos per hibernar.

6 Digues amb quina funció vital dels éssers vius es pot relacionar cada exemple.

Funció vital

Un gira-sol que s’orienta sempre cap a la llum del Sol.

Una vaca que pastura.

Una gallina que pon ous fecundats.

Una persona que menja un entrepà.

Un organisme que elimina residus.

Una nena que pensa i estudia.

Un ésser viu que neix.

Al desert hi ha poca aigua; per això, les plantes en retenen a l’in-

terior per poder sobreviure. L’ós acumula greix per poder pas-

sar els mesos més freds sense menjar ni beure.

Relació

Nutrició

Reproducció

Nutrició

Nutrició

Relació

Reproducció

• Funcions vitals dels éssers vius.• Funció de relació dels éssers vius.• Lectura de la imatge.• Participació activa en interaccions


• Comenteu als alumnes com es relacionen els éssers vius amb el medi i com es relacionen amb altres éssers vius del seu entorn.

5 • Demaneu als alumnes que observin les imatges de les plantes del desert i de la hibernació d’un ós. Comenteu entre tots per què les plantes del desert són gruixudes i per què l’ós acumula reser·ves de greix al cos i digueu·los que escriguin les conclusions individualment.

6 • Proposeu als alumnes que llegeixin les frases atentament per comprendre·les bé. Després, di·gueu·los que escriguin en la taula la funció vital relacionada amb cada una de les situacions descrites. Corregiu conjuntament l’activitat i demaneu·los que justifiquin les respostes.


17UNITAT 1

Pàg.

12

• Expressar situacions en què es pu·guin observar formes de relacio·nar·se amb altres éssers vius del seu entorn, com, per exemple, l’associa·cionisme de les formigues…

• Mostrar una galeria d’imatges en què hi hagi animals i plantes en dife·rents hàbitats i fer la descripció escri·ta o oral de com es relacionen amb el seu entorn.


18

CONTINGUTS

10 UNITAT 1


➧La cèl·lula, base de la vida

7 Raona i explica el significat d’aquesta frase:

Les cèl·lules són la base de la vida.

8 Completa la frase següent amb les paraules adequades:

Els éssers vius són formats per que realitzen les tres

funcions vitals: es , es

i es .

9 Dibuixa una cèl·lula i indica on són

la membrana, el citoplasma i el nucli.

Després, escriu quines són les caracte-

rístiques principals d’aquests compo-

nents bàsics de la cèl·lula.

Membrana:

Citoplasma:

Nucli:

10 Cerca informació sobre les funcions que té la membrana d’una cèl·lula i explica

què et sembla que passaria si les cèl·lules no en tinguessin.

Pàg.

14

Els éssers vius estan formats per cèl·lules que són les unitats

més petites que realitzen les funcions vitals.

cèl·lules

És la part externa de la cèl·lula.

És el líquid gelatinós que hi ha a dins de la membrana

i duu a terme les funcions vitals.

Conté el material genètic de la cèl·lula.

La membrana protegeix l’interior de la cèl·lula. Sense la mem-brana podrien escapar-se de la cèl·lula substàncies que li són necessàries o entrar-hi substàncies perjudicials.

nodreixen

reprodueixen

relacionen

Activitat gràfica.

UNITAT 1

• La cèl·lula, base de la vida.• Parts de la cèl·lula.• Vocabulari específic.• Lectura de la imatge.• Participació activa en interaccions


• Interès i respecte pel fet artístic.

7 • Feu la lectura conjunta de la frase i inicieu un diàleg perquè els alumnes expressin allò que els inspira. Ajudeu·los a ser concrets. Després, els alumnes han de redactar amb les seves paraules la definició del concepte cèl·lula.

8 • Els alumnes han de completar la frase inacabada i han d’identificar quines són les funcions que realitzen les cèl·lules com a éssers vius.

9 • Proposeu als alumnes que abans de fer l’activitat consultin el llibre de coneixements. Primer han d’observar la representació de la cèl·lula i com estan distribuïdes les seves parts. A continuació, proposeu·los que llegeixin les característiques de la membrana, el citoplasma i el nucli. Final·ment, els alumnes han de fer el dibuix de la cèl·lula i han d’explicar individualment el que han après de les seves parts.

10 • Els alumnes han de buscar a la biblioteca, a Internet o en altres fonts quines són les funcions que té la membrana d’una cèl·lula. Feu la lectura conjunta dels resultats obtinguts i proposeu·los que comentin i raonin què passaria en el cas que la cèl·lula no tingués membrana. Finalment, han d’escriure les conclusions.


Pàg.

14

• Per ampliar la informació, podeu consultar la pàgina web següent: www.edu365.cat/aulanet/naturale-sa (Enciclopèdia de la naturalesa. Secció de MICROMÓN. Cèl·lula animal i vegetal).


Pàgina 14

Llibre de coneixements

Aquesta activitat permet

identificar el nom de les parts

de la cèl·lula animal o vegetal.

www

19UNITAT 1

CONTINGUTS

11UNITAT 1

Med

i nat

ural

, so

cial

i cu

ltur

al •

Cicle

Sup

erio

r •

5è

11 Observa les semblances i les diferències que hi ha entre una cèl·lula animal i una

cèl·lula vegetal i completa la taula marcant amb una ✗ la columna que correspongui.

12 Explica per què les plantes són consistents i s’aguanten dretes.

Cèl·lula animal Cèl·lula vegetal

Té ribosomes.

Té mitocondris.

Té nucli.

Té membrana.

Té citoplasma.

Té paret vegetal.

Té cloroplast.

Té un vacúol que ocupa gairebé tota

la cèl·lula.

Perquè estan formades per cèl·lules vegetals, les quals estan en-

voltades per una paret cel·lular que és dura, forta i consistent.

xxxx

x

xxxx

x

x

x

x

Pàg.

14 • Semblances i diferències entre cèl·lules animals i vegetals.

• Vocabulari específic.• Lectura de la imatge.• Participació activa a l’hora d’analitzar

una imatge.

11 • Observeu juntament amb els alumes els dibuixos que representen la cèl·lula animal i la vegetal. Expli·queu·los quines diferències i quines semblances te·nen. Després, els alumnes han de completar indivi·dualment la taula. La podeu corregir entre tots.

12 • Llegiu l’enunciat i proposeu als alumnes que contes·tin la pregunta. A partir de les respostes, insistiu en les diferències estructurals i funcionals de les cèl·lules animals i vegetals i expliqueu·los l’existència de la paret cel·lular.


Notes

• Treballar les activitats JCLIC sobre la cèl·lula (clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3083). Aquest projecte, creat per Joan Verdaguer i An·drés, ha estat possible gràcies a una llicència per estudis concedi·da pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 3926 de 16/07/03). L’adreça web és la següent: clic.xtec.cat/projects/medinat6/jclic/celula6/celula6.jclic.zip


20 UNITAT 1

• Realitzar amb plastilina o fang una cèl·lula animal i una cèl·lula vege·tal, amb les seves parts de dife·rents colors.


• Cèl·lules animals i vegetals.• Orgànuls cel·lulars.• Vocabulari específic.• Participació activa en interaccions

amb el grup.

CONTINGUTS

12 UNITAT 1


C P Z V A C U O L B E A

I L A Z I N R G Q Q M P

L X O Y I O I I H S R X

U A S R J Q L K A E E B

O M S D O C G L R O D I

L O C Z U P P U T E G K

F S U N K O L W P W L P

Q O Y A T E Y A V O J F

N B M I I O A R S C P L

S I C Z Q F J H W T X N

P R T O I H M D S V H E

W M E M B R A N A S A J

13 Marca amb una ✗ les afirmacions que són certes.

Les cèl·lules són la unitat més petita dels éssers vius.

L’aigua és un ésser viu perquè es mou.

Els éssers pluricel·lulars són formats per moltes cèl·lules.

El citoplasma és un material molt dur i rígid en què hi ha orgànuls.

Les cèl·lules realitzen totes les funcions vitals: es nodreixen, es reprodueixen i es

relacionen.

Totes les cèl·lules vegetals tenen cloroplast, que conté clorofil·la.

Les cèl·lules no es poden reproduir.

14 Cerca en la sopa de lletres aquestes parts cel·lulars: citoplasma, cloroplast, mem-

brana, nucli, ribosoma i vacúol.

x

x

x

x

Pàg.

14

13 • Llegiu les frases entre tots i resoleu els dubtes que puguin sorgir. A continuació, els alumnes han de dir quines afirmacions són certes i han de comentar les errades de les frases que no ho són.

14 • Demaneu als alumnes que busquin en la sopa de lletres el nom de les diferents parts d’una cèl·lula. Després, comenteu entre tots les característiques i les funcions de cada una de les parts i dels orgànuls identificats en la sopa.


Notes

21UNITAT 1

• Fer l’observació d’algun preparat cel·lular amb un microscopi.

• Consultar la pàgina web següent: www.edu365.cat/aulanet/comfun-cionen (Com funcionen les coses. Microscopi).

• Consultar el funcionament del mi·croscopi en la pàgina web se·güent: recursos.encicloabierta.org/enciclomedia/cnaturales/enc_cn_microscopio/index.html


• El microscopi.• Tipus de microscopis.• Cerca d’informació.• Vocabulari específic.• Aplicació de conceptes apresos en

situacions quotidianes.• Escolta atenta de testimonis personals. • Participació activa en les

converses. • Interès i respecte pel fet artístic.

CONTINGUTS

15 • Pregunteu als alumnes quins coneixements previs tenen dels microscopis, si mai n’han vist cap i si sa·ben quins tipus de microscopis hi ha. Després, de·maneu·los que busquin informació sobre el micros·copi i la seva utilitat. A continuació, demaneu·los que valorin raonadament la importància d’aquest instrument.

Per resoldre la tercera de les preguntes, digueu·los que busquin quines diferències hi ha entre un mi·croscopi electrònic i un d’òptic.

Quant a la quarta pregunta, proposeu·los que facin servir el sentit comú i recordeu·los la gran diversitat cel·lular que hi ha.

Finalment, han de buscar la imatge d’un microscopi, enganxar·la i marcar·hi les parts més importants.


13UNITAT 1

Med

i nat

ural

, so

cial

i cu

ltur

al •

Cicle

Sup

erio

r •

5è

15 Busca informació i respon a les preguntes següents:

• Què és un microscopi?

• Creus que és un instrument important? Per què?

• Quina diferència hi ha entre els microscopis electrònics i els òptics?

• Es necessita un microscopi per observar qualsevol tipus de cèl·lula? Per què?

• Busca una imatge d’un microscopi, enganxa-la i marca-hi les parts més importants.

Si no en trobes cap imatge, el pots dibuixar.

És un aparell que ens ajuda a veure i observar els elements més

petits molt amplificats.

El microscopi ens permet fer avenços importants en camps com

la medicina o la biologia.

Els microscopis electrònics ens permeten obtenir imatges d’ob-

jectes molt més petits que els microscopis òptics.

No. La gran majoria de cèl·lules només són visibles amb el mi-

croscopi, però hi ha cèl·lules grans, com els ous, que es poden

observar a ull nu.

Activitat gràfica.

Pàg.

14

Notes

22 UNITAT 1

• Buscar fotografies d’éssers unicel·lulars i classificar·les segons siguin protozous, bacteris, fongs… i fer un mural.


• Éssers unicel·lulars i pluricel·lulars. • Els microscopis.• Vocabulari específic.• Participació activa en les converses de

grup. • Treball d’investigació i observació.• Interès i respecte pel fet artístic.

CONTINGUTS

16 • Per grups, proposeu als alumnes que portin a classe un ou dur de gallina, un ou de guatlla cru, un plat de plàstic i tisores o ganivet amb punta per tal de poder fer l’observació. Expliqueu que l’ou és una cèl·lula gegant i procureu mostrar·ne cada una de les parts. Els alumnes han de dibui·xar cada una de les parts observades de l’ou dur i de l’ou cru i escriure’n el nom. Finalment, han d’explicar amb les seves paraules com és la closca de l’ou vista amb el microscopi després d’ha·ver·la observada directament.

Després de fer l’activitat, expliqueu als alumnes que hi ha diferents tipus d’éssers unicel·lulars i que només són visibles amb el microscopi.


14 UNITAT 1


16 L’ou de gallina és una cèl·lula gegant. Observa un ou amb detall i explica’n

les parts.

• La membrana és la .

• El citoplasma és la .

• El nucli és el .

• Dibuixa un ou i escriu-ne el nom de les parts.

• Amb l’ajuda d’un microscopi, observa la closca de l’ou i explica què has observat.

closca

clara

rovell

Activitat gràfica.

La closca és porosa, com una esponja. N’hi ha que són blanques

i n’hi ha que són rosses.

Pàg.

14

Notes

23UNITAT 1

• Entrar en la web www.xtec.cat/~jgil/microscopi.htm i llegir la informació sobre mostres i preparats de cèl·lules i teixits.

• Veure el vídeo El pa que s’hi dóna (www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27424).


• Éssers pluricel·lulars.• Aparells, sistemes, òrgans, teixits,

cèl·lules, funció.• Els llevats.• Vocabulari específic.• Lectura de la imatge.• Cerca d’informació.• Participació activa en interaccions


CONTINGUTS

17 • Llegiu les paraules de l’exercici i pregunteu als alumnes si les coneixen. Després, feu que completin les frases. Finalment, llegiu entre tots el text i aclariu els possibles dubtes. Proposeu·los que s’aprenguin el text.

18 • Proposeu als alumnes que observin amb deteni·ment les imatges dels teixits animals i vegetals i que diguin quin creuen que correspon a cada cas. Dema·neu·los que individualment justifiquin la resposta.

19 • Parleu dels llevats i de com són d’importants en l’ela·boració de molts dels productes de consum habitual en la nostra vida. Proposeu als alumnes que llegeixin l’enunciat de l’exercici i que diguin què saben del tema. Després, individualment, cada alumne ha de resoldre l’activitat.

20 • Demaneu als alumnes que busquin informació del procés d’elaboració del pa i dels pastissos i que in·tentin esbrinar què passaria en cas que no s’utilitzés llevat en el procés d’elaboració.


15UNITAT 1

Med

i nat

ural

, so

cial

i cu

ltur

al •

Cicle

Sup

erio

r •

5è

17 Completa el text següent amb la paraula adequada en cada cas:

aparell / sistema / teixits / cèl·lules / funció / òrgan

En els éssers pluricel·lulars, les que fan la mateixa funció

s’agrupen i formen . La unió de diversos teixits origina un

. El conjunt d’òrgans formats per un sol teixit dóna lloc a un

i el conjunt d’òrgans o sistemes d’òrgans formats per diver-

sos teixits, a un . Els sistemes i els aparells es coordinen per

realitzar les funcions vitals. Per exemple, el sistema muscular i el sistema ossi formen

l’aparell locomotor, que intervé en la de relació.

18 Observa les il·lustracions i digues en cada cas quin d’aquests teixits correspon a

un animal i quin correspon a un vegetal. Explica el perquè.

19 El llevat és un organisme unicel·lular i és molt present en la nostra vida diària.

Marca amb una ✗ els productes que necessiten el llevat per poder ser elaborats:

Pa Cervesa Paper Vi Roba

20 Què passaria si en l’elaboració del pa o dels pastissos no s’utilitzés el llevat?

b a

El llevat proporciona al pa el volum i l’esponjositat caracterís-

tics. Sense llevat, el pa seria més pla i espès.

cèl·lulesteixits

òrgansistema

aparell

funció

La il·lustració a correspon a un teixit animal i la il·lustració b a un de vegetal. En el teixit vegetal, les parets cel·lulars són rígides i tenen forma geomètrica.

x x x

Pàg.

14

Notes

24 UNITAT 1

• Consultar la web www.juntadean-dalucia.es/averroes/manuelperez/udidacticas/udanatomia/index.php per ampliar la informació so·bre el cos humà.

• Conèixer l’Enciclopèdia del cos humà (www.edu365.cat/aulanet/coshuma).


• L’ésser humà: aparells i sistemes.• Vocabulari específic.• Aplicació de conceptes apresos en

situacions quotidianes. • Participació en les converses

col·lectives.

CONTINGUTS

21 • Repasseu amb els alumnes tot el que saben sobre les funcions vitals i pregunteu·los quins òr·gans, aparells i sistemes formen part del cos humà.

A continuació, llegiu les accions proposades i parleu entre tots dels òrgans, aparells o sistemes que intervenen en aquestes accions i de les funcions que hi estan relacionades.

Demaneu·los que completin la taula individualment, corregiu·la entre tots i contrasteu les res·postes.

22 • Demaneu als alumnes que recordin quins sistemes i òrgans intervenen en la funció de relació. Expliqueu·los que en aquesta unitat estudiaran el sistema nerviós i feu una petita introducció de la seva implicació en el conjunt de les funcions vitals.

23 • Repasseu oralment quins són els aparells que intervenen en la funció de nutrició i quin paper fan. A continuació, els alumnes han de fer l’exercici individualment.


16 UNITAT 1


Pàg.

16 ➧L’ésser humà: sistemes i aparells

21 Completa la taula següent:

22 Quins sistemes i òrgans intervenen en la funció de relació?

23 Escriu quins aparells intervenen en la nutrició i quina funció fan.

Aparell :

.

Aparell :

.

Aparell :

.

Aparell :

.

AccióÒrgan, aparell o

sistema que hi intervéFunció vital que

hi està relacionada

Jugo a corda a l’hora de l’esbarjo.

Observo una escultura.

Inspiro i expiro aire.

La meva veïna ha tingut una filla.

Escolto la ràdio.

Menjo un gelat.

Vaig al lavabo a orinar.

Sistema locomotor

circulatori La sang transporta els nutrients

i l’oxigen fins a les cèl·lules i recull les substàncies de rebuig

digestiu És l’encarregat de transformar

els aliments en nutrients, que més tard passaran a la sang

respiratori Agafa l’oxigen de l’aire i expulsa a

l’exterior el diòxid de carboni.

excretor Els residus que produeixen les

cèl·lules van a la sang i són expulsats mitjançant l’orina i la suor

Relació

Òrgan de la vista Relació

Aparell respiratori Nutrició

Aparell sexual Reproducció

Òrgan de l’oïda Relació

Òrgan del gust Nutrició

Aparell excretor Nutrició

L’aparell locomotor, el sistema nerviós i els òrgans dels sentits.

Pàg.

16

25UNITAT 1

• Explicar per escrit altres situacions que hagin sorgit fent l’activitat en les quals quedin paleses les respostes del sistema nerviós a estímuls externs o interns del propi cos.


• El sistema nerviós.• Vocabulari específic.• Lectura de la imatge.• Aplicació de conceptes apresos en

situacions quotidianes. • Participació activa en interaccions


CONTINGUTS

24 • Observeu conjuntament amb els alumnes les imat·ges i expliqueu que el sistema nerviós rep les infor·macions tant de l’exterior com del propi cos. Comen·teu quina seria la resposta correcta en cada vinyeta, feu les observacions pertinents i resoleu els possi·bles dubtes. Després, els alumnes han de fer l’exercici individualment.


17UNITAT 1

Med

i nat

ural

, so

cial

i cu

ltur

al •

Cicle

Sup

erio

r •

5è

➧El sistema nerviós

24 Escriu a sota de cada una de les accions següents si és una resposta del sistema

nerviós a un estímul extern o si és un funcionament intern del cos.

Pàg.

18

Fer circular la sang. Digerir els aliments.

Tapar-se les orelles. Rentar-se les dents.

Emocionar-se. Xerrar amb algú.

Resposta a un

estímul extern.

Funcionament

intern del cos.

Funcionament

intern del cos.

Resposta a un

estímul extern.

Funcionament

intern del cos.

Resposta a un

estímul extern.

Pàg.

18

Notes

26 UNITAT 1

• Veure el vídeo La informàtica i la natura (www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23357).

• Veure el vídeo Les xarxes neuronals (www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16889).


• El sistema nerviós com un ordinador.• Neurones. Les seves parts.• Vocabulari específic.• Aplicació de conceptes apresos en

situacions quotidianes.• Comprensió lectora. • Participació activa en les

converses.

CONTINGUTS

25 • Proposeu als alumnes que llegeixin el text entre tots. Animeu·los perquè expliquin les semblan·ces entre les parts i el funcionament d’un ordinador i del sistema nerviós humà. Per tal de con duir la conversa, pregunteu als alumnes quina és la base del funcionament d’ambdós sistemes i, a partir de les respostes, anoteu a la pissarra les semblances que aniran sortint per poder contex·tualitzar o resumir els resultats.

26 • Els alumnes han d’explicar amb les seves paraules què són les neurones i per a què serveixen.

27 • Els alumnes han d’escriure el nom de les diferents parts d’una neurona en el lloc corresponent.


18 UNITAT 1


25 El nostre sistema nerviós és com l’ordinador o el sistema intel·ligent del nostre

cos. El sistema nerviós capta la informació a través dels sentits, els centres nerviosos la

processen i donen una resposta. Fes anar el teu sistema intel·ligent i busca semblances

entre les parts de l’ordinador i el funcionament del sistema nerviós.

26 Què són les neurones?

27 Escriu el nom de les parts d’una neurona que hi ha assenyalades en el dibuix.

Els ordinadors capten la informació a través del teclat, el ratolí i els suports externs (CD, DVD, llapis electrònic, etc.). El sistema operatiu i els programes processen la informació i les respostes són emeses mitjançant la pantalla, la impressora o els altaveus.

Són les cèl·lules que constitueixen el sistema nerviós. Consten

d’un nucli i de diverses ramificacions en forma de fils.

Dendrites

Cos cel·lular

Nucli

Axó

Pàg.

18

Notes

27UNITAT 1

• Representar amb mímica el fun·cionament del sistema nerviós. Uns alumnes són les neurones, uns altres són el cervell, uns ter·cers són els nervis…


• Parts de la neurona.• Els centres nerviosos i els nervis.• L’encèfal.• Vocabulari específic.• Interès i respecte pel fet artístic.

CONTINGUTS

• Pregunteu als alumnes quantes neurones creuen que pot tenir el cervell humà aproximadament. Després que hagin contestat, digueu·los que el cervell humà té 100.000 milions de neurones. A con·tinuació, animeu·los perquè entre tots expliquin què saben de les neurones.

28 • Expliqueu als alumnes que les neurones formen una xarxa important de comunicacions en el conjunt del sistema nerviós. Demaneu·los que expliquin amb les seves paraules quina funció fan els axons i les dendrites en les neurones.

29 • Plantegeu als alumnes preguntes com aquestes: Quines són les parts del sistema nerviós? Quina informació s’elabora en els centres nerviosos? Quina és la funció dels nervis? Com es diu la part de l’esquelet que protegeix l’encèfal?

Individualment, els alumnes han d’explicar què saben del sistema nerviós i com estan relaciona·des les diferents parts.

30 • Expliqueu als alumnes el funcionament de l’encèfal i, després, demaneu·los que ho expliquin amb les seves paraules. A continuació, han de fer el dibuix de l’encèfal i escriure·hi el nom de les diferents parts.


19UNITAT 1

Med

i nat

ural

, so

cial

i cu

ltur

al •

Cicle

Sup

erio

r •

5è

28 Explica quina funció fan els axons i les dendrites en les neurones.

29 Respon a les preguntes següents:

• Quines són les parts que formen el sistema nerviós?

• Quina mena d’informació s’elabora en els centres nerviosos?

• Quina és la funció dels nervis?

• Quina part de l’esquelet protegeix l’encèfal?

30 Explica quina és la funció principal de l’encèfal. Després, dibuixa’l i assenyala-hi

les parts que el componen.

A través de les dendrites i de l’axó, cada neurona estableix rela-

ció amb altres neurones. D’aquesta manera es forma una gran

xarxa que transmet la informació.

Els centres nerviosos: l’encèfal, la medul·la espinal i els nervis.

En els centres nerviosos s’elaboren les respostes que són trans-

meses als músculs i a altres òrgans dels cos.

És l’encarregat de dirigir el

funcionament del nostre cos.

Està format pel cervell,

el cerebel i el bulb raquidi.

El crani.

Connecten els centres nerviosos amb els sentits i altres parts de l’organisme. Coordinen les accions del cos i fan de transmissors de la informació.

Activitat gràfica.

Pàg.

18

28 UNITAT 1

• Per grups, fer amb plastilina, paper maixé o qualsevol material reciclat un crani, amb un cervell, un bulb raquidi i un cerebel, i una columna vertebral, amb la medul·la espinal. Utilitzar models per fer la forma de cada una de les parts.


• Funcionament de cada una de les parts del sistema nerviós.

• Vocabulari específic.• Aplicació de conceptes apresos en


amb el grup.

CONTINGUTS

31 • Els alumnes han de relacionar les parts del sistema nerviós amb la funció que desenvolupen. Feu la lectura comprensiva i conjunta de les definicions i proposeu·los que s’imaginin en cada cas en què consisteix la seva tasca. Procureu que s’adonin de la importància de cada una de les parts en el conjunt del funcionament del cos humà.

32 • Parleu de la medul·la espinal com l’altre centre nerviós de gran importància en el conjunt de tot el sistema nerviós (a banda de l’encèfal) i pregunteu als alumnes què saben del seu funciona·ment. Cal que responguin individualment la pregunta.

33 • Recordeu amb els alumnes quines són les funcions de l’esquelet. Parleu de com són els ossos que protegeixen la medul·la espinal i de les diferències dels ossos segons la part que han de protegir, compareu els ossos plans del crani amb els ossos curts i articulats que formen la columna vertebral.

34 • Abans de fer les dues activitats següents, recordeu als alumnes els coneixements apresos en les activitats anteriors. Digueu·los que pensin quin òrgan del sistema nerviós és el responsable de processar la informació o de donar una resposta.

35 • Proposeu als alumnes que llegeixin entre tots el text i que pensin quins òrgans del sistema ner·viós són els responsables dels processos implicats.


20 UNITAT 1


31 Relaciona cada frase amb la part del sistema nerviós corresponent.

És on es processen les informacions rebudes

i es donen respostes voluntàries.

És el responsable de coordinar les ordres rebudes

des del cervell i de mantenir l’equilibri del cos.

Regula les funcions involuntàries i automàtiques

com ara la respiració, els batecs del cor, la digestió…

32 Quina és la funció de la medul·la espinal?

33 Quins ossos de l’esquelet protegeixen la medul·la espinal?

34 Quan un fet t’emociona, quin òrgan del sistema nerviós provoca aquesta respos-

ta en el teu organisme?

35 Quina alteració del sistema nerviós creus que s’ha produït en una persona que ha

perdut la mobilitat d’una part del cos?

• Bulb raquidi

• Cerebel

• Cervell

•

•

•

Connecta l’encèfal amb els nervis i transmet a les diferents parts

del cos la informació que prové de l’encèfal.

La columna vertebral.

El responsable de les emocions i dels sentiments és el cervell.

Una afectació o malaltia al cerebel.

Pàg.

18

29UNITAT 1

• Fer una petita fitxa de la droga que hagi tocat a cada grup que inclo·gui quin tipus de dependència provoca i quina mena de tracta·ment cal seguir per desintoxi·car·se.


• Acte voluntari, involuntari i reflex.• Higiene i salut del sistema nerviós.• Vocabulari específic.• Aplicació de conceptes apresos en


amb el grup.

CONTINGUTS

36 • Demaneu·los que llegeixin l’enunciat i que raonin entre tots de quin tipus d’acte es tracta: voluntari, involuntari o reflex. Després, els alumnes han d’om·plir la taula individualment.

37 • Parleu amb els alumnes de quines són les condicions saludables per mantenir el sistema nerviós i la con·veniència de tenir·ne cura. Després, llegiu les frases per assegurar·vos que les han entès i, finalment, de·maneu·los que facin l’activitat individualment.

38 • Pregunteu als alumnes el significat de la paraula de·pendència i de les seves implicacions. Inicieu un dià·leg i recolliu les experiències que aportin els alum·nes. Proposeu·los que busquin més informació sobre la dependència que provoquen les drogues. Finalment, feu una posada en comú. Els alumnes han d’escriure les conclusions en el dossier.


Pàgina 20 Llibre de coneixements

L’objectiu d’aquesta activitat és saber si diverses respostes del sistema nerviós són actes

voluntaris, involuntaris o reflexos.

www

21UNITAT 1

Pàg.

20 ➧Funcionament del sistema nerviós

36 Classifica aquestes activitats en voluntàries, involuntàries o reflexes. Marca amb

una ✗ la casella adequada.

Acte

Voluntari Involuntari Reflex

Retirem el dit quan ens punxem.

Xutem una pilota.

Respirem.

Acostem el menjar a la boca amb una forquilla.

Ens apartem d’una espurna de foc.

Ens aixequem del llit.

Fem els deures.

Ens batega el cor.

37 Marca amb una ✗ les accions que són saludables per al nostre sistema nerviós.

Dormir com a mínim vuit hores diàries.

Estudiar en un ambient relaxat i sense soroll.

Fer activitats físiques de manera continuada.

Estudiar sense parar i no descansar en tot el dia per treure molt bons resultats.

Alternar estones de treball amb estones de lleure.

38 Investiga i explica què vol dir que les drogues creen dependència.

Med

i nat

ural

, so

cial

i cu

ltur

al •

Cicle

Sup

erio

r •

5è

Vol dir que creen la necessitat de continuar consumint-ne.

Per perdre l’hàbit cal passar per un procés de desintoxicació

i comptar amb ajuda mèdica.

x

x

x

x

xx

x

x

xx

x

Pàg.

20

30 UNITAT 1

• L’objectiu d’aquesta pàgina és fer un repàs dels contin·guts més rellevants de la unitat. Demaneu als alumnes que expliquin què han après, quins continguts els han interessat més, que cerquin imatges que acompanyin les seves opinions i que siguin respectuosos amb els com·panys i les companyes.


22 UNITAT 1

T’HO EXPLICO.


Escriu les idees o les informacions d’aquesta unitat que has trobat més interessants i

que t’agradaria poder recordar. Dibuixa-les o busca imatges que les representin i en-

ganxa-les.

Activitat oberta.

Notes

31UNITAT 1

• Els éssers vius i les funcions vitals.• La cèl·lula, base de la vida. • L’ésser humà: aparells i sistemes. • El sistema nerviós.• Aplicació dels continguts apresos a la

vida quotidiana.

CONTINGUTS

• Els objectius de les activitats d’avaluació són millorar l’aprenentatge dels alumnes i poder observar si han assolit els objectius de la unitat. Doneu una pauta abans del treball individual: lectura i compren·sió dels enunciats, explicació del vocabulari, resposta oral si els alumnes tenen dificultats de lectoes·criptura… Heu de resoldre qualsevol dubte que sorgeixi a l’hora de respondre.

El temps per fer les activitats ha de ser flexible perquè pugueu atendre tot l’alumnat.

Els resultats obtinguts, juntament amb les diferents anotacions i observacions que hàgiu anat fent, us permetran saber com va avançant cada alumne i quin és l’ajut individual que necessita.

1 • Els alumnes han de completar les frases en què es defineixen els continguts treballats en la unitat. El resultat serà una mena de resum de la unitat.

2 • El alumnes han d’explicar què vol dir que una persona està nerviosa.

3 • Els alumnes han de dir quins tipus de cèl·lules coneixen i han d’anomenar les parts d’una cèl·lula.


23UNITAT 1

Med

i nat

ural

, so

cial

i cu

ltur

al •

Cicle

Sup

erio

r •

5è

1 Omple els buits de les frases amb les paraules adequades.

• Els éssers vius són formats per i realitzen les tres funcions vitals:

es , es i es .

• Els éssers vius estan organitzats en cèl·lules, teixits, òrgans,

aparells o sistemes que, coordinats entre si, realitzen algunes de les funcions vitals.

• En l’ésser humà, les funcions vitals no serien possibles sense l’acció coordinada de

diversos i .

• Per controlar totes les activitats del cos, el sistema rep informa-

cions, tant del nostre entorn com del nostre cos, i elabora respostes.

• Les cèl·lules nervioses són les .

• Els formen una xarxa per tot el cos a través de la qual es trans-

met la informació.

• El sistema nerviós rep la informació a través dels sentits i respon amb activitats

, i .

2 Què creus que vol dir que una persona està nerviosa?

3 Pensa i respon a les preguntes següents:

• Quins grans tipus de cèl·lula hi ha?

• Quines són les parts principals d’una cèl·lula?

Que està en un estat d’excitació nerviosa; és a dir, que és inquiet

o impacient.

Hi dos grans tipus de cèl·lules: les animals i les vegetals.

La membrana cel·lular, el citoplasma, el nucli i els orgànuls

cel·lulars.

cèl·lules nodreixen relacionen

pluricel·lulars

aparells sistemesnerviós

neurones

nervis

voluntàries involuntàries reflexos

reprodueixen

Notes

32 UNITAT 1

• L’ésser humà: aparells i sistemes. • El sistema nerviós.• Aplicació dels continguts apresos a la

vida quotidiana.

CONTINGUTS

4 • Els alumnes han d’escriure els aparells que interve·nen en la funció de nutrició dels éssers humans.

5 • Els alumnes han de fer la descripció d’un dels apa·rells esmentats en l’activitat anterior.

6 • Els alumnes han de completar unes frases amb unes paraules donades per tal de definir el funcionament del sistema nerviós.

7 • Els alumnes han de llegir la frase proposada, expli·car·ne el significat i relacionar·la amb tot allò que han estudiat en la unitat.

8 • Els alumnes han d’explicar les diferències entre la re·producció sexual i la reproducció asexual.


24 UNITAT 1


4 Escriu el nom dels aparells que intervenen en la funció de nutrició.

5 Tria un dels aparells de l’activitat anterior i descriu-lo detalladament.

6 Completa les frases amb aquestes paraules: nervis, coordinar, centres nerviosos, mús-

culs, neurones i respostes.

• La funció del sistema nerviós és la de totes les activitats

del cos.

• El sistema nerviós és format pels i els

.

• Les cèl·lules que formen el sistema nerviós s’anomenen .

• En els centres nerviosos s’elaboren les que són enviades

als i als altres òrgans del cos.

7 Llegeix amb atenció aquesta afirmació i explica què en penses: «Si no ens pogués-

sim reproduir, la vida a la Terra s’acabaria».

8 Explica quina diferència hi ha entre la reproducció sexual i la reproducció asexual.

Els aparells digestiu, respiratori, excretor i circulatori.

Activitat oberta.

La reproducció sexual es dóna quan s’uneixen una cèl·lula re-

productora femenina i una altra de masculina de dos éssers vius.

La reproducció asexual, en canvi, esdevé quan el nou ésser viu

sorgeix d’una part d’un altre ésser viu.

Activitat oberta.

coordinar

centres nerviosos

neuronesrespostes

músculs

nervisNotes

• Els objectius d’aquest apartat són que els alumnes s’ado·nin dels continguts que han après i dels que no han as·solit, que avaluïn el seu procés d’aprenentatge, la seva evolució individual, el seu interès per millorar i l’esforç que han fet per progressar.

Com que l’avaluació dels processos d’aprenentatge ha de ser contínua i global, cal que tingueu en compte el progrés de cada alumne, el treball fet a classe i l’interès i l’esforç per progressar i millorar.

L’apartat «Com ho he fet» us donarà una visió del treball i de l’aprenentatge de cada alumne.

Una vegada acabada la unitat, cal que entre tots feu una valoració per veure si s’han aconseguit els objectius i que reforceu els aspectes que convingui.


Notes

33UNITAT 1

26 UNITAT 1

REFL

EXIO

NO I

APRE

NC


3 Què m’ajuda a aprendre? Penso i responc:

• Parlar sobre la importància que té el treball en equip dels òrgans i els sistemes del nostre cos per poder dur a terme les funcions vitals m’ha ajudat a saber que

.• Reflexionar sobre el que he après del món de les cèl·lules m’ha ajudat a entendre

.• Saber que hi ha moltes classes diferents d’éssers vius, però que tots neixen, creixen, es reprodueixen i moren m’ha ajudat a aprendre que

.• Compartir amb els mestres i amb els companys el coneixement sobre el funciona-ment del sistema nerviós m’ha ajudat a entendre que

.• Crec que el que em servirà més de tot el que he après és

.

Activitat oberta.

25UNITAT 1

REFLEXIONO I APRENC

Med

i nat

ural

, so

cial

i cu

ltur

al •

Cicle

Sup

erio

r •

5è

COM HO HE FET?

1 Omple el quadre següent:

2 Omple el quadre següent:

Sí No Què puc millorar?

Entenc les explicacions

de la mestra o el mestre.

Sé explicar el que

he après.

Presento la feina neta,

endreçada i ben estruc-

turada.

Participo en les feines

proposades.

Per poder resoldre correctament una activitat, cal que tinguis en

compte els punts següents:

– Comprendre què et demanen.– Parlar-ne amb els companys i les companyes.

– Pensar si alguna vegada has fet una activitat que s’hi assembli.

– Mirar de trobar la resposta adequada.

Recorda

Sí No Observacions

Sé reconèixer la cèl·lula com a unitat

fonamental de la vida.

Sé diferenciar les funcions vitals dels

éssers vius.

He après quins òrgans i sistemes inter-

venen en les funcions vitals.

Sé explicar com es processa la informa-

ció gràcies al sistema nerviós.

He reflexionat sobre la importància

que tenen les funcions vitals, sobretot

la de relació, respecte al medi que ens

envolta.

Sé distingir entre actes voluntaris,

involuntaris i reflexos.

Activitat oberta.

Activitat oberta.

UNITAT 1

• Al final de la unitat es proposa un petit projecte interdis·ciplinari perquè els alumnes puguin posar en pràctica tot el que han après i, a més, puguin demostrar quines són les seves competències bàsiques.

En aquesta unitat els alumnes s’han d’organitzar i repartir les tasques per fer una reproducció de tres aparells del cos humà. Després, cada grup ha de mostrar i explicar a la resta de la classe la seva feina. També ha d’explicar oral·ment la relació de l’aparell triat amb el conjunt del fun·cionament del cos humà.


23UNITAT 1

Si relaciones entre si aquests aparells, descobriràs tres dels aparells que intervenen en

la funció de nutrició.

Un cop hàgiu reproduït els tres aparells, per grups busqueu-ne informació i elaboreu

un mural per penjar-lo a la classe. Indiqueu-hi el nom de totes les parts.

22 UNITAT 1

SOM-HI!Entre tota la classe, organitzeu-vos i repartiu-vos la feina per fer una reproducció com més semblant millor de tres aparells del cos humà.

Cada grup és l’encarregat de reproduir un aparell. Observeu bé les imatges dels apa-rells digestiu, respiratori i excretor que hi ha en la pàgina 17, repartiu-vos el material i poseu mà a l’obra. Després, cada grup mostrarà a la resta de la classe l’aparell que ha elaborat i explicarà quina funció fa, com funciona, de quines parts és format, per a què serveix, quina relació té amb els altres aparells que han fet els altres grups i altres aspec-tes interessants de comentar.

Material que necessiteu

• Plastilina

• Palletes de refresc

• Filferro

• Cartró

• Caixes de cartró

• Llana

• Pintures a l’aigua

• Vernís escolar

• Paper de transparència (acetat)

34

Notes

1 . e l c o s f u n c i o n a d i a i n i t · els continguts que es treballen en aquesta unitat...

Documents