TEMA 6 LA CÈL·LULA I i II 1.- Conceptes previs sobre la cèl·lula

1.1.- La teoria cel·lular 1.2. Estructura dels éssers vius 1.3. Forma, grandària i tipus de cèl·lules

2.- Biomolècules 2.1.- Introducció 2.2.- l’Aigua 2.3.- les Proteïnes 2.4.- els Glúcids 2.5.- Els Lípids 2.6.- les Vitamines 2.7.- Sals minerals 2.8.- Els Àcids nucleics 3. Parts d'una cèl·lula 3.1. La membrana cel·lular 3.2. El citoplasma 3.3. Reticle endoplasmàtic (RE) 3.4. Ribosomes 3.5. Reticle endoplasmàtic 3.6. Mitocondris 3.7. Cloroplasts 3.8. Orgànuls vibràtils i motors 3.9. Nucli 3.10. Altres orgànuls

3.11. Diferències entre les cèl·lules

1.- Conceptes previs sobre la cèl·lula

1.1.- La teoria cel·lular

• La primera persona en veure una cèl·lula va ser Robert Hooke, al 1665, durant una observació de suro. Va veure que el suro estava format per moltíssimes foradets semblants a les cel·les d'una bresca d'abelles; per això es considera el descobridor de la cèl·lula. • Dos-cents anys més tard, el biòleg Brown, al 1831, va descobrir el nucli i la resta d'orgànuls. Però fins el 1839 no es va establir el que avui es coneix com la TEORIA CEL·LULAR DELS ÉSSERS VIUS: La cèl·lula és la unitat estructural i funcional de tots els éssers vius. Això vol implica dues coses: - tots els éssers vius estan format per cèl·lules. - tots els éssers vius funcionen gràcies a l'activitat de les seves cèl·lules i qualsevol cosa que vulguin portar a terme ho han de fer les seves cèl·lules. La cèl·lula és la unitat fisiològica de tots els organismes. Això vol dir que qualsevol activitat que fa un organisme la fan les seves cèl·lules. Per exemple, ... - si un organisme necessita oxigen per viure és perquè aquest compost el necessiten les seves cèl·lules. - si un organisme necessita eliminar l'orina és perquè aquesta substància és tòxica per a les seves cèl·lules. - si un organisme és capaç de reproduir-se és a causa que les seves cèl·lules també ho fan. Tota cèl·lula sempre procedeix d'una altra cèl·lula. Antigament, la gent discutia sobre si els organismes es creaven en els llocs sense que intervingués altres organismes; s'anomenava "generació espontània".

1.2. Estructura dels éssers vius Hi ha diversos tipus d'organismes segons el nombre de cèl·lules: • organismes amb una sola cèl·lula → unicel·lulars. De fet, la majoria d'espècies i d'organismes a la Terra són bacteris, és a dir, unicel·lulars. • organismes amb vàries cèl·lules → colònies: quan les cèl·lules poden viure unides a l'org. pluricel·lulars i completament lliures. En són molt pocs, però són importants perquè es creu que és el pas intermedi entre els unicel·lulars i els pluricel·lulars. pluricel·lulars: quan les cèl·lules no poden viure lliures.

La majoria d'organismes pluricel·lulars tenen una enorme quantitat de cèl·lules (per exemple, una persona en té al voltant d'uns quants bilions). Per això, és obvi que s'han d'organitzar. - En primer lloc, les cèl·lules s'agrupen en teixits (4 de bàsics). Aquests, més tard, s’agrupen i formen els òrgans i aquests poden donar lloc a bé a sistemes o aparells. Així tenim ... → teixit: conjunt de cèl·lules molt iguals i amb un origen comú; ex: teixit nerviós (format per unitats de cèl·lules anomenades neurones). Els 4 tipus de teixits bàsics que tenim són: els teixits epitelials, els teixits connectius, els teixits musculars i el teixit nerviós. → òrgan: estructura formada per diversos teixits, tots ells amb una funció específica dins de l'organisme; ex: el cervell, format únicament per teixit nerviós. El cor, format per teixit muscular, nerviós, connectiu, etc. → aparell: conjunt d'òrgans especialitzats en una funció concreta; ex: aparell digestiu (format pels òrgans de l’estómac, l'intestí, el fetge, el pàncreas, etc.) o l'aparell locomotor (ossos, nervis, muscles, aparell locomotor, etc.) → sistema: conjunt d’òrgans que estan formats per un sol tipus de teixit; ex: el sistema nerviós.

1.3. Forma, grandària i tipus de cèl·lules • La forma és molt variable i és difícil donar idees generals. Els organismes unicel·lulars solen ser de forma esfèrica Les cèl·lules dels organismes pluricel·lulars solen tenir formes molt variades i adaptades a la funció que fan.

• La grandària de les cèl·lules varia molt igual que la forma. Gairebé totes són microscòpiques. La majoria tenen entre 1 i 20 micres (1 micra = 10-6 m). Les més grans són observables a simple vista; per exemple, un ou de gallina és una sola cèl·lula. Alguns nervis tenen fins a 1 metre de llargada.

• Les cèl·lules es poden organitzar de dues maneres: Procariotes: és una cèl·lula molt simplificada, sense nucli ni orgànuls diferenciats. Eucariotes: és la cèl·lula típica de la majoria dels organismes unicel·lulars i pluricel·lulars. Tenen un gran nucli i molts orgànuls diferenciats. Dintre d'aquest grup poden diferenciar dos tipus de cèl·lules: vegetals (amb paret) i animals (sense paret).

2.- Biomolècules 2.1.- Introducció Les cèl·lules , com a entitats vives que són, depenen dels principis immediats, també anomenades biomolècules. Les més importants són: • l’Aigua • les Proteïnes • els Hidrats de carboni • els Lípids

• les Vitamines • les Sals minerals.

2.2.- l’Aigua És el primer component dels aliments i és el més important. És el medi on es realitzen totes les reaccions i processos de l’organisme. Té moltes funcions: - és el medi on es produeixen totes les reaccions. - és el mitjà d’absorció, circulació excreció dels aliments. - lubrifica les articulacions i les vísceres. - regula la temperatura corporal. Diàriament s’haurien d’ingerir uns 2,5 litres d’aigua diàriament; aquesta aportació pot provenir de ...

- de les begudes - l’aigua que hidrata el menjar i - una petita part que ens proporciona quan metabolitzem els aliments.

Aquesta reposició diària d’aigua és deguda a que el nostre cos perd aquest líquid de forma constant. Hi ha vàries vies: - a través de l’orina. És tan important la pèrdua que els rèptils i els ocells la fan sòlida. - per la respiració. Cal recordar quan fa fred que es diu que “surt fum” per la boca (humitat → aigua). - la suor. En ambients calorosos o durant un fort exercici es fa necessari refrigerar el cos i es això es fa transpirant aigua per la pell. - els excrements, etc. 2.3.- les Proteïnes

Les proteïnes són molècules grosses, formades per unitats repetides anomenades aminoàcids. Els elements dels quals n’estan formades són el carboni, l’hidrogen, el nitrogen i l’oxigen, a més

d’altres elements menys abundants: el sofre, fòsfor, el ferro, entre d’altres.

Les funcions de les proteïnes són, entre d’altres: - Funció estructural, com per exemple, les queratines que conformen les ungles, cabells i

banyes. - Funció química: són els enzims. S’encarreguen d’accelerar i controlar moltes de les reaccions del nostre cos.

- Funció hormonal. Moltes proteïnes actuen com a hormones; és a dir, s’encarreguen de transmetre senyals químiques pel cos humà. Alguns exemples són: la insulina, la tiroxina i l’hormona del creixement.

- Funcions defensives. Moltes substàncies importants per al sistema immunitari estan formades per proteïnes, com per exemple, els anticossos i els factor de coagulació.

- Funcions de transport: moltes s’encarreguen de transportar altres molècules, com per

exemple, l’hemoglobina (02), les HDL i LDL (colesterol i altres lípids),

- Funció energètica: en degradar-se donen energia.

- Funció motora: l’actina i la miosina son dues proteïnes imprescindibles perquè la musculatura sigui completament funcional.

Es poden utilitzar com a font energètica, però en casos extrems ja que aporten molt poca energia

per kg de proteïna. (4000 cal per gram). Solen proporcionar tan sols un 10 % de l’energia que necessita un organisme.

Es distingeixen 22 aminoàcids imprescindibles per a l’home, dels quals...

- només 12 els pot sintetitzar en el seu cos a partir d’altres molècules → aa no essencials. - els altres 10 els ha d’incorporar a través dels aliments. → aa essencials.

Les proteïnes es consideren completes si en una sola molècula de proteïna hi ha tots els 22

aminoàcids imprescindibles. Per exemple... les proteïnes animals proporcionen proteïnes completes, llevat de la gelatina (on manca l’aa triptòfan). los proteïnes vegetals solen ser incompletes ja que els manca algun dels aa essencials. Per ex. les proteïnes dels cereals els falta lisina; les lleguminoses els falta cisteïna i metionina. Però si es combinen adequadament pot resultar ser una alimentació completa des del punt de vista proteic.

L'estructura de les proteïnes és complexa. Poden arribar a tenir... Estructura primària: és la seqüència dels diferents Aa. Estructura secundària: consisteix en el replegament espontani de la cadena d'Aa. Ho sol haver dos

tipus d'estructures secundàries: en forma d'hèlix i en forma de làmina.

Estructura terciària: consisteix en el replegament de l'estructura secundària. Estructura quaternària: és la unió de diferents estructures terciàries independents per formar una

estructura encara més complex.

Les proteïnes es DESNATURALITZEN per l'efecte de la temperatura i l'acidesa. LA desnaturalització consisteix en la destrucció reversible o irreversible de les seves diferents estructures. Si les condicions de temperatura o pH són molt severes la desnaturalizació és irreversible. Exemples de desnaturalització de proteïnes es produeixen amb la clar dels ous quan es fa un ou ferrat. També quan les dones es fan la "permanent", ja que el que es persegueix és que la proteïna del cabell es trenqui parcialment i es creïn nous enllaços i quedi formant rinxols. També és molt important que els nens no els pugi gaire la febre perquè una temperatura superior a 40º ja comença a desnaturalitzar les proteïnes del cos humà i podria arribar a desnaturalitzar tantes proteïnes que podaria en perill la vida del nadó.

2.4.- els Glúcids

També s’anomenen Hidrats de carboni.

Són els responsables de la major part de l’energia que aportar una dieta; s’aconsella que han de representar un 60 % de les calories d’una dieta.

Els glúcids poden ser:

• Monosacàrids: Estan formats per una única molècula de glúcid. Ex: Glucosa: es troba en la nostra sang i quasi totes les cèl·lules obtenen l’energia d’aquesta

molècula. Fructosa: és el glúcid que es troba en el raïm. Quan en mengem la convertim en glucosa. • Disacàrids: Estan formats per dues molècules de glúcids. Ex: Sacarosa: és el sucre utilitzat en pastisseria i a la cuina. Es troba en quasi totes les fruites i verdures;: sobretot en la canya de sucre. Lactosa: és el disacàrid més habitual en la llet dels mamífers. Maltosa: està formada per dues molècules de glucosa. És el glúcid responsable de la formació de l’alcohol de les begudes. • Polisacàrids: formats per unitats de monosacàrids repetides moltes vegades. Es poden classificar en digeribles i no digeribles. Els digeribles es transformen en monosacàrids i, per tant, són aprofitables des del punt de vista nutritiu. El més importants són:

Midó: Polisacàrid de reserva dels vegetals. En porten en grans quantitats, les patates, etc. Glicogen: és el polisacàrid de reserva dels animals. S’emmagatzemen en el fetge i en els músculs.

Els indigeribles no es transformen en monosacàrids i, per tant, no són aprofitables des del punt de vista nutritiu; però són beneficiosos per a una bona evacuació intestinal.

Cel·lulosa: és el polisacàrid estructural dels vegetals; és a dir, forma part de les parets cel·lulars i és el responsable que els vegetals siguin durs.

Vulgarment, s’anomena fibra vegetal. Explica la diferència entre l'absorció dels glúcids senzills (els monosacàrids) i els glúcids complexos (com els polisacàrids) i la relació que hi ha amb la probabilitat de patir diabetis. 2.5.- Els Lípids De lípids n’hi ha de molt tipus i fan moltes funcions segons del tipus de molècula que parlem. Però els lípids que són interessants des del punt de vista de l’alimentació són els àcids grassos. Els àcids grassos es poden diferenciar, entre altres mètodes, per si són:

saturats: són àcids grassos que es degraden completament i es transformen íntegrament en energia en forma de calories.

es troben bàsicament en els animals. són sòlids a temperatura ambient. vulgarment s’anomenen greixos. ex: el greix del pernil salat. insaturats i poliinsaturats: són àcids grassos que es no es poden degradar completament i per això

no es poden transformar totalment en energia en forma de calories. es troben bàsicament en els vegetals. són líquids a temperatura ambient. vulgarment s’anomenen olis. ex: l’oli d’oliva, el de gira-sol, etc.

Existeixen altres lípids que són molt importants per a la nostra supervivència i benestar.

El colesterol: És un lípid molt important per al funcionament de les cèl·lules però que presenta efectes negatius

quan els nivells d’aquest lípid són massa alts. Quan els nivells de colesterol són elevats a la sang, aquesta molècula tendeix a acumular-se a les parets de les venes i artèries provocant una disminució de la circulació sanguínia i u ¡n risc d’obstrucció del sistema circulatori.

Tos els àcids grassos afecten en més o menys grau als nivells de colesterol a la sang. El àcids grassos saturats tendeixen a fer augmentar la quantitat de colesterol a la sang. El àcids grassos insaturats no influeixen en la quantitat de colesterol a la sang. El àcids grassos poliinsaturats tendeixen a fer disminuir la quantitat de colesterol a la sang.

Per tant, el més important per a la salut del colesterol és tenir una dieta equilibrada d’àcids grassos.

Funcions dels lípids:

- formen una capa protectora sobre la nostra superfície de la pell que ens protegeix contra els agents externs. - per aïllar-nos del fred, ja que forma una capa protectora - permet la fertilitat de la dona. - protegeix contra el desgast mecànic d’alguns òrgans, com ara el cor. Altres lípids: TERPENS: són molècules petites responsables de la majoria d'olors dels vegetals. ESTEROIDES: com la testosterona i la progesterona. es formen a partir del colesterol. CERES: com la de les abelles o les que recobreixen el conducte extern de les orelles fins el timpà. 2.6.- les Vitamines

Les vitamines són substàncies orgàniques complexes que han d’estar ala dieta en quantitats molt petites en comparació amb els altres nutrients.

Són essencials perquè els teixits no poden sintetitzar-los o si ho fan és en quantitats molt petites que no arriben a satisfer les necessitats humanes.

Es degraden i perden la seva funcionalitat molt ràpidament per efecte de la llum o d’altres factors externs.

No aporten energia.

La classificació més habitual i comuna entre les vitamines és tenint en compte la seva solubilitat; és a dir si es dissolen en aigua o en líquids com l’oli. Aquesta solubilitat condiciona com les vitamines actuen, com s’emmagatzemen i la seva possible toxicitat. Així tenim: vitamines hidrosolubles: Penetren lliurament dins l’organisme

S’eliminen per via urinària. No s’emmagatzemen en el cos.

Vitamina C: Funció: Funciona com a substància antioxidant i contribueix a la formació del teixit connectiu. Font: els cítrics, els tomàquets, la fruita, la verdura i les hortalisses en general.

Deficiència: provoca l’escorbut→ el mal del pirates. Els símptomes es localitzen en les articulacions i genives. i la caiguda de les dents. Toxicitat: no en presenta. Vitamina B: Es classifiquen en diversos tipus segons el tipus de molècula i funció que realitzen; així hi ha la vit. B1, B2, B3, B5, B6, B9 i la B12.

Funció: Font: la vitmaina B2 es troba a la llet però el contacte amb la llum la destrueix, per això tots els

envasos de llet són opacs. Deficiència: Segons el tipus de vitamina que falti ens podem trobar en diverses malalties molt

diferents. Així existeix, per exemple... • la manca de vit. B1 produeix el beri-beri: es tracta de problemes en el sistema nerviós de les

extremitats i sol estar acompanyada de debilitat muscular. La primera vegada es va detectar en algunes poblacions d’Àsia on la dieta es basava únicament en arròs sense pellofa. També se sol produir en persones velles que tenen problemes d’absorció i no mengen dietes adequades.

Les millors fonts de vit. B1 són les llavors, el blat, els llegums i la carn magra. • la manca de vit. B3 produeix la pel·lagra: produeix diarrea, inflamació de la pell i demència. La millor font de vit. B3 són els fruits secs, la carn i els llegums. • la manca de vit. B12 produeix l’anèmia perniciosa. Sol produir-se en edats avançades i cal tenir una

predisposició genètica. Cal menjar fetge, ronyons ous i formatge.

Toxicitat: No en presenten. vitamines liposolubles: Penetren lliurament dins l’organisme

S’eliminen per via urinària. S’emmagatzemen en el cos i com a conseqüència les vitamines A i D poden arribar a ser tòxiques. Vitamina A: Font: Es troba en el fetge dels animals, el rovell d’ou, el greix de la llet, els olis de del peix i en alguns vegetals verds o taronges. Deficiència: En casos molt concrets porta a la ceguesa nocturna, si la deficiència és molt severa porta a produir-se problemes a la pell, infeccions respiratòries, afecta la còrnia i acaba produïnt ceguesa irreversible. Passa, de forma habitual, en els animals que viuen a l’interior de les coves on l’aliment sempre els arriba en mal estat (amb les vitamines destruïdes). Toxicitat: S’acumula en el teixit adipós donant-li un color grogós i pot resultar tòxica. Vitamina D: Funció: Regula la fixació de calci als ossos. Font: Es troba en la llet, el peix i el rovell d’ou; encara en la majoria dels casos s’aconsegueix gràcies a la acció de la llet sobre la pell. Deficiència: provoca la malaltia del raquitisme: consisteix en una manca d’absorció de calci pels ossos i les dents. Toxicitat: Pot arribar a presentar una certa toxicitat per acumulació de calci en òrgans com els ronyons, el cor pulmons, etc. Vitamina E: Funció: té una funció antioxidant. Font: Es troba en els olis vegetals sense refinar i en el fetge dels animals. Vitamina K: Funció: ajuda que a què la coagulació de la sang es produeixi de forma correcta. Font: Els bacteris del nostre intestí en produeixen i nosaltres l’aprofitem, encara que es pot obtenir en algunes verdures. Cal tenir en compte que la preparació d’aliments pot portar a la destrucció de les vitamines que hi ha en els aliments. Si la Ta és massa alta o la cocció es fa en grans quantitats d’aigua es poden perdre la major part de les vitamines dels aliments. La majoria de vitamines s’han d’obtenir de productes més o menys frescos ja que es degraden molt ràpidament. 2.7.- Els Minerals

No aporten energia.

Els minerals formen part de la nostra dieta en una petitíssima fracció dels nostres teixits (només un 4% aproximadament), però tenen una gran importància en:

- la formació de determinades estructures rígides: els ossos i les dents, - molts processos vitals regulant la quantitat d’aigua a l0’interior del cos, - permeten la transmissió dels senyals nerviosos per les neurones, - la contracció muscular,

EL FÒSFOR: Està relacionat en multituds de processos importants. Funcions: Forma part de la molècula d’ADN (la que porta la informació genètica) Està relacionat amb la molècula que transporta l’energia per l’interior del cos (l’ATP) Forma part de l’estructura dels ossos i de les dents. Els adults n’haurien de prendre almenys uns 800 mg al fia. És abundant en els refrescos de cols, els cereals i especialment a la carn i altres aliments rics en proteïnes. EL CALCI: Funcions: Constitueix una part de l’estructura dental i òssia. Participa en els impulsos nerviosos i en la coagulació de la sang. Es necessiten uns 800 mg /dia quan les persones no tenen cap requeriment especial (lactància, creixement, embaràs, etc.). Els principals aliments que en porten són la llet i els seus derivats, el marisc, i el peix. EL MAGNESI: Funció: També forma part de l’estructura òssia i pot substituir en part al calci dels ossos. Permet que moltes reaccions del cos es produeixin amb normalitat. Es recomana una ingestió d’uns mg per dia. Els aliments principals aliments on es troba són les nous, el cacau, els cereals i les llavors. EL SOFRE, EL POTASSI I EL SODI: Funcions: són els principals ions que regulen la pressió del interior del cos. El sodi regula la coagulació de la sang. Se’n recomana una dosi de 2-2,5 g per dia. El potassi procedeix de la fruita, verdura, carn i la llet. El clor i el sodi provenen bàsicament de a sal comuna que ingerim o amb la que condimentem els aliments. EL FERRO: És important per la seva participació en el transport de l’oxigen a la sang (forma part de l’hemoglobina de la sang.) La falta de ferro en l’alimentació provoca l’anèmia. Les principals fonts alimentàries del ferro són els aliments d’origen animal.

2.8.- Els Àcids nucleics Els àcids nucleics són molècules molt complexes que tenen diferents funcions. No aporten mai energia. Els àcids nucleics més importants són: ADN i els diferents ARNs. El primer és l'encarregat d'emmagatzemar la informació genètica. Els segons (ARNs) estan relacionats amb la transmissió de les instruccions de l'ADN. ATP: és la molècula que emmagatzema l'energia química del organismes.

diferents tipus d'ADN molècula d'ATP

ARN de transferència

3. Parts d'una cèl·lula 3.1. La membrana cel·lular • És una capa o embolcall que limita exteriorment a les cèl·lules. Aquesta capa no aïlla la cèl·lula sinó que permet un intercanvi de matèria i energia entre la cèl·lula i l’exterior, ja que sinó no podria desenvolupar-se l’activitat vital a la cèl·lula. • Transport: algunes substàncies les deix passar passivament: aigua, ions, etc. les substàncies grans passen a través de transportadors especials. • Grandària: és una capa molt prima: 0,7 µ • En els vegetals, a més de la membrana plasmàtica, està envoltada per una capa molt gruixuda i dura anomenada paret. Aquesta estructura presenta una sèrie de porus (punteadures) que permeten el pas de les substàncies a través d’aquesta paret.

• Proteïnes: n’hi ha d’intrínseques (travessen la membrana) i d’extrínseques (només ala superfície de la membrana). Tenen funcions molt diverses: transportadors, canals, receptors d’hormones, etc.

• Fosfolípids: són la base de l’estructura de la membrana. És una estructura que actua com un líquid i la seva estructura de doble capa es deu a les seves característiques bipolars (amb càrrega positiva i negativa simultàniament).

• Colesterol: molècula poc abundant que es troba entre els fosfolípids i que dóna estabilitat a la membrana.

• Glúcids (oligosacàrids, glucolípids, etc.): es troben, sempre, a la part externa de la membrana i tenen la funció de marcadors cel·lulars.

3.2. El citoplasma • És la part interna continguda per la membrana. • Està constituït per una substància líquida, d’aspecte viscós. • És on es situen la majoria dels orgànuls cel·lulars. 3.3. Reticle endoplasmàtic (RE) • Esta format per una gran xarxa de cavitats i cisternes rodejada d’una membrana igual que la membrana citoplasmàtica. • Forma: és molt variada; la majoria de vegades són aplanats, o en forma de tubs ramificats. • Aquesta membrana és una continuació, cap a l’interior de la cèl·lula, de la membrana citoplasmàtica exterior, que arriba fins el nucli. • Tipus:

RE. llis: quan sobre la seva superfície no presenta cap granulació (sense ribosomes). Generalment té forma de cisterna aplanada.

RE. rugós: quan presenta ribosomes. Té forma, generalment, tubular. • Funció: recollir les proteïnes fabricades, envasar-les i transportar-les fins un altre orgànul: l’aparell de Golgi.

3.4. Aparell de Golgi • Està format per un conjunt de vesícules en forma de disc i aplanades que s’agrupen en piles de tres o quatre. La vesícula més externa sol presenta moltes vesícules petites que es formen per gemmació. • La membrana no presenta ribosomes. • Hi ha qui creu que l’AG és una part especialitzada del RE. • Funció: envia les proteïnes, fabricades pels ribosomes i envasades pel RE, cap a l’exterior de la cèl·lula. Video del funcionament de l’aparell de golgi: http://www.youtube.com/watch?v=rvfvRgk0MfA

3.5. Ribosomes

• Estan format per ARN (àcid desoxi...) • La majoria dels ribosomes es troben lliures pel citoplasma, però alguns es concentren sobre el RE, originant el RE. rugós. • Es poden presentar junts (en forma de rosari) formant el que s’anomena poliribosomes. • La seva importància radica en què són els encarregats de traduir els missatges de l'ADN a proteïnes.

3.6. Mitocondris • Són orgànuls de cèl·lules vegetals com animals. • Forma: són grànuls més a menys allargats de 2-3 µ de grandària. • Estan formats per dues membranes (interna i externa). L’externa és llisa i la interna està fortament invaginada formant les crestes mitocondrials. • En el seu interior hi ha ADN i ARN. • Funció: En el seu interior es produeix el procés d’obtenció d’energia; concretament, en la membrana interior o crestes mitocondrials. A aquest procés se n’hi diu: respiració cel·lular.

• En el seu interior es fabriquen petites quantitats de proteïnes, necessàries per al seu funcionament.

3.7. Cloroplasts

• Es troben només en les cèl·lules vegetals. • Forma: pot ser molt variada, però en general és ovalada. • Grandària: 5-10 µ de diàmetre. • Estructura: Estan formats per dues membranes cel·lulars:

l’exterior és llisa i l’interior: forma moltes invaginacions que donen lloc a dos estructures:

lamel·les: són llargues i molt planes grana: són planes, curtes i agrupades de tres en tres. Estan connectades, entre elles, per les lamel·les

• En l’interior també hi ha ADN i ARN. • Funció: es realitza la fotosíntesi. També es pot realitzar la síntesi d’algunes proteïnes que

necessita el cloroplast (gràcies a la presència d’ARN i ADN)

3.8. Orgànuls vibràtils i motors

• Estan representats pels cilis i els flagels. Tenen la mateixa estructura interna, i la seva diferència

rau en l’aspecte exterior. Cilis: són curts però nombrosos. Flagel: són llarg i poc nombrosos (normalment un).

3.9. Nucli

El nucli és la zona més destacada de la cèl·lula. La seva posició habitual és central; algunes vegades pot trobar-se en la perifèria.

És l’element més important i transcendental ja que és el director de quasi bé totes les funcions de la cèl·lula i és el portador de tota la funció per a les cèl·lules descendents.

Si eliminem el nucli d’una cèl·lula i només deixem el citoplasma → la cèl·lula mora al cap de pocs dies.

Si es divideix, artificialment, una cèl·lula en dos fragments un amb nucli i l’altre sense; només sobreviu el fragment amb nucli.

Forma: normalment és esfèric, però ‘hi ha de el·líptics, arronyonats, etc. Grandària: varia bastant (5-10 µm). Nombre: la major part de les cèl·lules en tenen un, però ‘hi ha que en tenen molts. El nucli està format per dues parts: A − Membrana nuclear: és una doble membrana que comunica amb el RE. Aquesta

membrana no tanca tot el nucli sinó que hi ha una gran quantitat de porus que comuniquen amb el citoplasma.

B − Cromosomes o cromatina: La cromatina és el nom que rep la molècula d’ADN

completament relaxada. Per cromosoma s’entén a la forma que adopta l’enrotllament de la cromatina. Els cromosomes només són visibles quan la cèl·lula està en fase de divisió.

3.10. Altres orgànuls

El centríol

:

Els vacúols:

3.11. Diferències entre les cèl·lules

CÈL·LULA EUCARIOTA C. PROCARIOTA cèl·lula animal cèl·lula vegetal

− Paret cel·lular Paret cel·lular

Citoplasma Citoplasma (amb material genètic)

Membrana cel·lular Membrana cel·lular Ribosomes (lliures i units al REr) Ribosomes (lliures)

Reticle endoplasmàtic − Aparell de Golgi −

Lisosomes − Vacúols petits Vacúols grans −

Mitocondris − − Cloroplasts −

Centríol − − Nucli (amb material genètic) −

Exercicis: 7, 8.