TÈCNIQUES D’EXPRESSIÓ

ORAL EN LLENGUA

CATALANA

1

TÈCNIQUES D’EXPRESSIÓ ORAL

EN LLENGUA CATALANA

(PRÀCTIQUES I APUNTS DE CLASSE)

ALUMNE/A:

LICENCIATURA: Primer curs de filologia catalana.

PROFESSOR/A: Maria Conca.

CURS: 2008-2009

2

TÈCNIQUES DE L’EXPRESSIÓ ORALEN LLENGUA CATALANAProfessora: Maria ConcaCurs: 2008-2009ÍNDEX DE LES PRÀCTIQUES REALITZADES DURANT EL CURSTEMA 11. Lectura pública d’un manifest (text pautat i preparat)2. Guió de les activitats elegides en grup (p. 9-10 del dossier)TEMA 21. Guió i comentari oral sobre l’article de Joaquim Dolz2. Síntesi sobre la varietat estàndard del català oral (bibliografia, materials deldossier)3. Comentari del documental “ser Joan Fuster” (visionada a classe)4. Activitats realitzades sobre les qüestions de vocabulari5. Guió del discurs breu elegit6. Avaluació de dues conferències a les quals s’haurà assistit durant el cursTEMA 31. Resum i comentari de l’article de Maria Conca2. Resum i comentari de l’article d’Anna Cros i Montserrat Vilà3. Presentació dels arguments utilitzats en les activitats fetes en grup (p. 22 deldossier)4. Preparació de la teua participació en el debat i avaluació del desenvolupamentglobal d’aquestTEMA 41. Planificació del discurs oral triat (gènere, tema, ponent / públic, finalitat, punt devista...)2. Bibliografia i altres fonts de recerca3. Guió de la conferència4. Autoavaluació de la conferència. Adequació al projecte de planificació. Temps de preparació. Selecció i organització de la informació. Tria dels recursos estilístics i dels suports materials. Parts del discurs. Ús de l’estàndard. Cura en els aspectes de l’oralitat. Atenció als criteris de memorització. Temps d’assaig. Situació durant l’emissió del discurs a l’aula. Valoració del resultat5. Avaluacions de les exposicions dels companys i companyes. Cal col·locar-lesper ordre alfabèticNOTA: Aquests treballs s’inclouran, per l’ordre indicat en aquest índex, dins d’unsobre, carpeta o altre tipus d’enquadernació i es lliuraran, com a data límit, el dia de

l’examen final. És molt important la correcció lingüística en tots els textos

3

TEMA 1: ORALITAT I ESCRIPTURA

1. Lectura pública d’un manifest, un fragment literari, un conte, un poema, etc.

9 MAIG 2009 – MANIFEST

Junts podem!

Per TV3 al País Valencià!

El 25 d’Abril per al jovent del País Valencià és una data per refermar conviccions i guanyar el futur, ara que vivim una situació econòmica, social, cultural i política que només pot ser qualificada d’emergència. La crisi econòmica global es veu agreujada en el nostre cas per la fallida del model de país que l’actual Govern valencià ha imposat els darrers anys, la persecució de la llengua i cultura pròpies ha arribat al punt de provocar una contínua regressió en l’ús social del català, i s’ha imposat en les nostres institucions autonòmiques un autoritarisme polític amb profunds dèficits democràtics.

Davant d’aquesta situació, és necessari que les forces de progrés i país impulsem marcs unitaris de col·laboració i treball, amb l’objectiu de revertir socialment i políticament aquest procés de crisi. Des del respecte a la identitat de cada organització, junts podem paralitzar imposicions i fins i tot aconseguir avanços concrets en els nostres àmbits de treball. I en l’assoliment d’aquest objectiu, les organitzacions juvenils del País Valencià podem jugar un paper important i demostrar que és possible amb el nostre exemple.

En aquesta línea, denunciem el tancament dels repetidors de TV3 de les comarques de l’Alacantí, la Costera i la Ribera Alta per part del Govern valencià, i la seua intenció de tancar també la resta de repetidors, així com el càstig econòmic imposat a Acció Cultural del País Valencià amb multes injustes i desproporcionades, mentre el Govern central mira cap a una altra banda. I junts anunciem la nostra decisió de col·laborar en la campanya d’Iniciativa Legislativa Popular que per una “Televisió sense Fronteres” començarà ben aviat, amb l’objectiu d’aconseguir la plena legalització de TV3 al País Valencià, i el respecte a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

“Junts podem” és una afirmació de confiança en el futur i en la possibilitat de posar les bases per iniciar un nou cicle social i polític favorable a les polítiques de país i progrés. Un pas

4

endavant fet amb generositat avui pel jovent que té una primera expressió en la manifestació que junts convoquem el 9 de maig a València, i que ha de continuar amb un compromís de futur pel País Valencià.

2. Síntesi de les activitats elegides en grup (p.9-10 del dossier)

2.2.Trieu una notícia, reportatge o article breu. Cada membre del grup llegeix el text que ha triat i tot seguit el resumeix oralment. La resta del grup jutjarà els següents aspectes:

-L’articulació.

-La pronunciació.

-L’ordre i la claredat de l’exposició.

-El contingut (el resum oral ha de contenir les dades fonamentals del text).

Cadascun dels membres del grup, hem buscat una notícia en el periòdic, i per ordre, hem anat llegint la notícia triada. Després d’haver-la llegit, hem fet un xicotet resum de la notícia. La resta de companys del grup, han hagut d’avaluar la lectura i resum que ha fet el company que llegia la notícia, centrant-se especialment amb l’oralitat i les característiques d’aquesta.

Jo he triat una notícia sobre l’equip d’handbol femení de la Universitat de València, i pel que fa a la valoració dels meus companys de grup, la meua lectura ha estat mancada de correcta articulació, ja que en molts moments, he llegit tan ràpid que no s’entenia el què llegia.

2.3. Trieu lliurement un joc o un esport. Durant uns minuts, i amb ajut de notes, elaboreu el pla a seguir per tal d’explicar-lo després oralment a la resta de companys.

Per elaborar el pla, podeu guiar-vos pels punts següents, d’acord amb el joc o esports triats:

Lloc en què es juga. Posició dels jugadors. Material necessari.

5

Identitat dels jugadors (edat) i el seu nombre. Com comença. Finalitat del joc o esport i desenvolupament. Resultat. Lèxic i fraseologia específics.

El grup, ha triat per explicar l’esport del futbol australià. Aquest és el resultat del nostre treball:

EL FUTBOL AUSTRALIÀ

El futbol australià és un esport molt paregut al rugby, practicat per equips de divuit jugadors. Cada equip està format per diferents línies, encara que totes poden fer de tot: hi ha tres “full-forwards”, tres “half-forwards”, tres centres, tres “half-backs” i tres jugadors que formen el que es coneix com el “ruck”, que compren dos “followers” i un “rover”.

Pel que fa al lloc i material, el camp és ovalat, i les seues dimensions són més grans que les d’un camp de futbol reglamentari. La pilota és un poc més llarga i pesada que la del rugby.

El partit consta de quatre parts de vint-i-cinc minuts cadascuna i està controlat per un àrbritre de camp, dos de porteria i dos de línia.

L’objectiu del joc és marcar gols i “behinds”: es marca un gol pegant-li una patada a la pilota i passant-la entre els dos pòsters centrals (separats 6, 4 metres); i un “behind” s’aconsegueix quan la pilota passa per un pòster central i un del fons, situat a cada costat del central.

En resum, cada jugador està marcat per un contrari per evitar que aquest agafe la pilota. Les habilitats per a practicar aquest esport són les patades llargues i precises, i atrapar la pilota i passar-la a un company per l’aire, habilitats que fan que aquest siga un esport ràpid, emocionant i sovint, prou dur.

2.4. Descriu oralment un objecte, persona, una acció o fet. Els quiescolten, que no poden veure l’objecte, la persona, l’acció o el fet, hauran d’identificar-lo. Qui descriu no pot dir en cap moment el nom de l’objecte, la persona, l’acció o el fet, s’ha de limitar a descriure’n els trets més rellevants, de manera ordenada i clara. El primer que ho endevinde passa a ocupar el lloc de qui escrivia.

Cadascun dels membres del grup hem escollit un concepte per descriure i sense dir quin era aquest concepte, hem descrit les principals característiques d’aquest perquè la resta de companys, pogueren endevinar de quin concepte es tractava. El concepte que més ens ha

6

costat d’endevinar, ha estat “l’esperança”, ja que és una idea abstracta i molt difícil de descriure.

2.6. Expliqueu:

Una anècdota o fet curiós, personal o d’algun amic familiar.

Per explicar una anècdota s’ha de tindre ben clar primer, quina serà aquesta anècdota. Hem de pensar la situació passada que serà narrada. Després buscarem les paraules adequades i tindre en compte el vocabulari que s’emprarà, perquè el nostre receptor, puga entendre allò què volem contar. També haurem de pensar si farem la narració de manera cronològica o fent una retrospecció (flashback). També haurem de posar atenció comunicativa per atraure l’atenció dels oients. Per últim, haurem de pensar la manera adequada d’ordenar els fets transcorreguts en l’anècdota, perquè l’anècdota que volem contar tinga coherència i estiga ben cohesionada, perquè resulte fàcil d’entendre per al nostre públic.

TEMA 2. ELS GÈNERES ORALS PÚBLICS

7

1. Guió i comentari oral sobre l’article de Joaquim Dolz.

L’ENSENYAMENT DE L’ORAL FORMAL: ELS GÈNERES ORALS PÚBLICS.

Aquest article de Joaquim Dolz intenta establir un model didàctic general de l’ensenyament oral que va des de l’escola fins a les universitats.

Dolz explica la poca atenció que existeix en l’ensenyament de la llengua oral, i que es necessari canviar aquesta situació. Per aquest canvi, Dolz comenta que és imprescindible aclarir quin serà “l’objecte d’ensenyament i d’aprenentatge en relació als usos orals de la llengua durant el període d’ensenyament obligatori”. Aquest objecte ha de ser coherent dins les capacitats de l’alumnat, i ha d’estar centrat en les necessitats socials de la llengua oral en la vida pública i professional.

Dolz se centra especialment en l’ensenyament de la llengua oral a València, ja que l’alumnat ha d’aprendre a expressar-se en dues llengües, català i castellà.

Per solucionar el problema en l’ensenyament, ens proposa una reorganització sistemàtica de l’ensenyament a tot nivell oral, col·loquial i formal. Per explicar millor aquesta reorganització, divideix l’article en quatre punts a tractar.

Primerament, ens parla de l’oral formal, especialment de la importància que té l’ensenyament de l’oral formal front a l’oral col·loquial, ja que el formal es produeix diàriament en moments de la vida professional i personal. Ens explica que caldria definir què és l’oral formal i la relació d’aquest tipus de parla oral amb els gèneres orals públics.

Seguidament, l’autor ens parla de deu principis bàsics per organitzar l’ensenyament oral. Entre aquests deu principis, Dolz parla de la necessitat de treballar distintes situacions de comunicació oral i de la importància de tractar en les correccions les normes de l’oral, com poden ser l’entonació o l’articulació. També explica altres punts com per exemple la interacció entre les modalitats orals i escrites de la llengua, la necessitat d’un ensenyament sistemàtic, els gèneres formals i públics com a prioritat, la diversificació de les activitats encarregades de l’aprenentatge o la progressió de la llengua oral segons cada nivell o cicle.

Un altre punt interessant a tractar per Joaquim Dolz, és el model didàctic dels distints gèneres orals, i opina que s’han de treballar distintes situacions per aconseguir un correcte ensenyament.

En l’últim punt, l’autor parla de la contradicció de l’ensenyament de l’expressió en situació oral, i explica les diferents formes d’abordar la didàctica i gèneres orals a l’escola, per dir que la ficció és una de les condicions més efectives per a un aprenentatge efectiu, ja que els alumnes fan com si els jocs escolars foren situacions reals de comunicació. A més, conclou dient que presentar els gèneres escolars com a pròxims als gèneres de referència és un punt clau i important per a les millores didàctiques necessàries

8

2. Síntesi sobre la varietat estàndard del català oral (bibliografia, materials del dossier).

L’ institut d’estudis catalans ha cregut necessari la creació d’una estandardització de la llengua catalana, és a dir, la formació d’un model supradialectal de la llengua catalana per poder dinamitzar -la i unificar-la, ja que es veu perjudicada greument per la creació de mecanismes que tenen com a objectiu l’ intent de crear una deserció i un trencament lingüístic. L’ IEC, se centra especialment en el paper de la llengua dins dels mitjans de comunicació audiovisuals, i la necessitat de l’estandardització lingüística en aquest camp, concretament pel que fa a la llengua oral.

Es parla d’una normalització que tinga els suficients criteris per a adaptar la llengua a les exigències de la comunicació audiovisual. Per poder dur a terme aquesta normalització, és important una conscienciació social i institucional, així com la creació d’unes normes que tinguen com a finalitat crear un model estàndard del català, i que respecten a tots els models dialectals del català. Per aquest motiu, l’ institut, parla d’uns principis generals.

Aquests principis generals atenen als distints dialectes, i busquen la composició d’unes normes que siguen favorables per tot catalanoparlant, és a dir, que la normalització que es pretén desenvolupar, tinga suficients elements comuns i diferents alternatives acceptades, en funció de les grans varietats territorials del català per no crear cap conflicte.

Perquè siga efectiu aquesta voluntat, parlarem d’un alt grau de flexibilitat de l’estàndard oral. Aquesta flexibilitat, es demostra en uns quants aspectes.

El primer d’aquests aspectes es l’opció que té el locutor de dirigir-se a un públic de qualsevol territori catalanoparlant amb trets característics del seu dialecte. Però perquè aquests trets es puguen manifestar correctament, cal tenir en compte el prestigi literari d’aquests, i que siguen trets diferents i característics, però a l’hora, comprensibles pel públic.

Un altre dels aspectes seria la distinció enter els registres formals dels col·loquial. La varietat estàndard correspon a un tipus de registre lògic i elaborat, que puga ser utilitzat en qualsevol situació lingüística, tant en situacions formals, com en situacions on la espontaneïtat siga el tret característic.

L’últim aspecte que es tracta, és que aquesta flexibilitat, té unes restriccions. Cal esmenar que no es poden barrejar trets fonètics i morfològics de parla occidental, amb altres de parla oriental, cal ser coherent en aquest aspecte.

L’ institut d’ estudis catalans també explica que tret lingüístic que es produïsca en almenys dos dels cinc dialectes territorials, serà també propi de l’àmbit d’ús general. Únicament es consideraran trets d’un àmbit d’ús restringit aquelles característiques que estiguen desproveïdes de prestigi.

9

3. Comentari del documental “ser Joan Fuster” (visionada a classe).

Característiques de la parla dels participants en el documental:

Lluís Llach: Fonètica correcta dins l’estàndard. Moltes inflacions de la veu, am moments poètics.

Veïna de Joan Fuster: Alt grau d’espontaneïtat. Situació i ambient molt col·loquial. Utilitza fins i tot algun castellanisme com “rebelde”.

Joan Fuster: Accent aplicat a l’accent barceloní, ja que l’entrevista és per a la televisió de Barcelona. Però al mateix temps, accent de Sueca marcat i molt treballat. Utilitza una morfologia verbal que no està molt definida si és oriental o occidental. Accent molt català. Ritme molt acompassat.

Locutor: Fonètica impecable, L’alcalde de Sueca: Parla de coses més familiars i quotidianes, i per tant, empra

col·loquialismes, però emprant un estàndard adequat.

Documental on es poden veure els diferents tipus de modalitat, així com distintes formes de pronúncia, articulació, entonació, etc., no totes correctes pel que fa a una correcta oralitat.

4. Activitats realitzades sobre les qüestions de vocabulari.

4.1. Relaciona els elements de cada columna unint-los amb una fletxa.

1)Narratiu:

Gènere: reportarge, carta personal, conte, editorial. Registre: literari. Àmbit d’ús: literari, acadèmic.

2)Descriptiu:

Gènere: notícia, reportatge, pamflet, anunci, invitació a una festa, denúncia, noticiari. Registre: periodístic, científic. Àmbit d’ús: mitjans de comunicació.

3)Expositiu:

Gènere: notícia, reportatge, carta personal, conferència, examen oral, apunts de classe, lliçó magistral, recurs, denúncia, instància, assemblea, noticiari.

Registre: periodístic, jurídic, polític. Àmbit d’ús: acadèmic, mitjans de comunicació.

4)Argumentatiu:

Gènere: notícia, reportatge, pamflet, anunci, denúncia, assemblea.

10

Registre: periodístic, literari, polític. Àmbit d’ús: relacions interp., mitjans de comunicació.

5)Conversacional:

Gènere: invitació a una festa, conversa de cafè. Registre: col·loquial. Àmbit d’ús: relacions interpr.

6)Retòric:

Gènere: poema, proverbi. Registre: literari. Àmbit d’ús: literari.

4.2. Oracions.

El carrer on viu Cristina, ja és accessible. Li he enviat un correu al professor perquè m’aclarisca uns dubtes. Als afores del poble, trobem el polígon industrial. El grup de música que més m’agrada, s’anomena Dover. S’ha ajornat l’examen per a dijous pròxim. Aquells pilars es recolzen en el mur de la casa. Apresseu-vos, si no voleu arribar tard a la festa. Aquell avió va aterrar amb dues hores de retard. Estudia i escolta música alhora, així no farà res de profit. L’anàlisi sanguini, diu que tens anèmia. L’avió aterrarà a l’aeroport de Barcelona a les cinc. Estic totalment a favor, amb la nova llei d’avortament. En aquesta assignatura farem un examen bianual. Ha de fer-se uns prova mèdica bimensual. Lorena ha perdut la seua càmera nova. Aquest dissabte, al meu poble, se celebrarà la tradicional cursa de San Silvestre. Un camió i un cotxe van col·lidir en la carretera que va a Gandia. Aquestes dades no m’ajuden per poder resoldre el cas. Ja hem preparat la falca de l’empresa per a la ràdio. El veredicte, de moment és desconegut. En l’intermedi de la pel·lícula, aniré al servici. Els llums enlluernaven al públic. Hem de contribuir tots a la protecció del medi ambient. Al calaix de baix de tot, trobaràs les medecines. El número de la casa era el vint. Aquest producte innovador donarà molt per parlar. M’han ofert un treballet per a l’estiu. Han passat quatre mesos i encara no ha pogut oblidar la mort del seu amic.

11

La guàrdia civil senyala amb una llanterna que estan fent un control de drogues. El trànsit d’aquest matí per la carretera era fluid. A dos dies de l’examen, encara no ha estudiat. Es trobava en una boda quan va començar a sentir-se malament. Aniré a la casa de Xavier per veure com quedem amb el regal. Aquest llibre és apropiat a nivell d’ESO. De tant en tant em fume algun cigarret. Cadascú farà la seua part del treball. A causa del mal de panxa, no podrà eixir durant tot el cap de setmana. D’acord amb les normes, està totalment prohibit menjar xiclet a classe. Té un xalet a la vora de la mar. Ahir al matí va ploure tant que no vaig poder eixir a comprar el pa. He quedat am Raül per dinar demà al migdia. Ahir a la nit, vam eixir a sopar al restaurant del seu oncle Miquel. Sa mare és una dona molt grossa, en canvi, la filla menuda és molt flaqueta. De moment, no pensen tindre fills. Pel que fa a la gent que està suspesa, la recuperació serà el dia quinze de juny. Està molt constipada, de manera que no eixirà amb vosaltres. Per acabar, ens menjarem un pastís de xocolata com a les postres. Pels volts de les sis de la vesprada, em vaig assabentar de la mala notícia. Aniràs al viatge, sempre i quan les teues notes siguen bones. Tal com us vaig dir, estic esperant una xiqueta hindú. És tan alt com son pare.

5. Guió del discurs breu elegit.

Discurs festiu d’aniversari.

Hui és un dia molt especial, i em pense, que també molt esperat. La teua majoria d’edat, la teua llibertat, penses, i amb la cara plena d’alegria, bufaràs amb entusiasme divuit ciris en el teu honor, en honor als teu divuit anyets. Durant el temps que fa que et conec, hem viscut moments inoblidables, irrepetibles, i m’has demostrat ser una persona alegre, simpàtica i tolerant, però sobretot m’has demostrat la teua amistat. M’has escoltat, m’has aconsellat, i en tot el que has pogut, m’has ajudat.

Per tots aquests motius, voldria donar-te les gràcies, gràcies per ser com eres i per aquests divuit anys, i demanar un desig: veure’t complir amb la mateixa careta d’il·lusió molts anys més.

Moltíssimes felicitats!!!!

12

6. Avaluació de dues conferències a les quals s’haurà assistit durant el curs.

6.1 Conferència de Montserrat Vilà (avaluació)

Conferenciant / conferenciants: Montserrat Vilà.

Tema: El discurs oral formal.

Finalitat: Explicar les tècniques adequades per a un correcte discurs oral formal.

Contingut: Què és un discurs oral formal, tècniques adequades, coses a evitar en la pronúnciació d’un discurs oral, exemples de discursos orals, etc.

Recursos estilístics:

Suports materials: Presentació power point.

Intenta explicar la possible preparació que ha fet el conferenciant: La conferenciant, haurà adequat la seua exposició cap a un públic estudiant universitari. A més, ha buscat la manera perquè tot el públic participe i contribuïsca en la conferencia.

Hi ha hagut adequació de cadascun dels aspectos al receptor? Sí

S’ha acurat el registre oral estàndard? Sí

Aspectes de l’oralitat:

Volum: correcte Entonació: correcta

Velocitat: correcta Respiració: correcta

Articulacio: correcta Silencis: correcte

S’ha ajustat al temps previst? Si

Altres observacions: Conferència molt interessant, participativa i entretinguda. La conferenciant s’ha guanyat el públic.

13

TEMA 3. LA RETÒRICA CLÀSSICA I L’ORATÒRIA

MODERNA

1.Resum i comentari de l’article de Maria Conca.

LES UNITATS FRASEOLÒGIQUES EN EL DISCURS ARGUMENTATIU.

2.Resum i comentari de l’article d’Anna Cros i Montserrat Vilà.

LA DISCUSSIÓ ORAL: ARGUMENTS I FAL·LÀCIES.

En aquest article Cros i Vilà proposen un model didàctic per ensenyar les distintes estratègies argumentatives en el discurs oral, en l’educació secundària. Aquesta proposta és important perquè els alumnes puguen arribar a conèixer la validesa dels arguments, i les fal·làcies que es creen en la parla oral, sobretot quan s’intenta persuadir o convèncer.

Expliquen que l’argumentació sorgeix a partir d’una controvèrsia o d’un tema que crea polèmica i opinions diferents. Des de l’escola, els alumnes no reben la necessària educació que els puga aconseguir els seus objectius comunicatius i argumentatius i no se’ls ensenya a com reaccionar front a una discussió oral. És important que aquesta situació que es viu, canvie mitjançant una nova didàctica dirigida a l’aprenentatge d’un llenguatge oral argumentatiu, eficaç i correcte en una discussió oral.

Vilà i Cros, proposen en l’article una forma d’ensenyar als alumnes un conjunt d’estratègies argumentatives aplicades al discurs oral. Aquestes estratègies es basen en el reconeixement i anàlisi de diferents tipus d’arguments i fal·làcies que apareixen per tot arreu.

Aquestes tècniques didàctiques que ens proposen plantegen dos objectius clars: que els estudiants siguen capaços de planificar i de produir un correcte discurs argumentatiu i que reconeguen les fal·làcies per poder realitzar una contraargumentació.

Vilà i Cros, proposen una sèrie d’exercicis destinats a treballar aquests dos objectius, l’argumentació i la fal·làcia.

14

3.Presentació dels arguments utilitzats en les activitats fetes en grup (pàgina 22 del dossier).

3.1. Vas a una festa. Veus una persona que t’atrau i decideixes iniciar-hi un contacte. En quina llengua li parles? Et contesta en castellà i detectes certs prejudicis lingüístics, però malgrat tot penses que paga la pena convèncer-la i inicies una estratègia persuassiva. Quina?

En primer lloc, em dirigiria cap a aquesta persona en català. Tot i veure que és castellanoparlant, seguiria parlant-li en català, i en el moment en què em demostrara els seus prejudicis lingüístics, iniciaria una estratègia argumentativa i persuassiva, amb un to conciliador, ja que aquesta persona m’atrau moltíssim. Intentaria dir-li que té el dret i deure de parlar en català en qualsevol territori dels Països Catalans, ja que, per exemple, quan els catalans anem a Madrid, hem de parlar en castellà, ens agrade o no. Li diria que ha de deixar els seus prejudicis lingüístics de costat, i entendre que els Països Catalans són un territori de parla catalana, encara que la llengua castellana, s’haja oficialitzat, tot i la contrarietat de molts catalanoparlants. Si després d’haver intentat convèncer a aquesta persona, segueix amb prejudicis cap al català, deixaria estar la meua tècnica persuassiva i decidiria no seguir parlant amb ella, ja que una persona amb pensaments contraris a la llengua que jo parle no m’agrada gens, per molt que em puga atraure.

3.2.Tens un familiar que acaba de tenir un fill. Aquesta persona és catalanoparlant però la seua parella no. No tenen clar quina llengua parlaran al xiquet. Quina estratègia seguiràs per convèncer-los que han de parlar català al seu fill?

Intentaria convèncer-los perquè li parlen al seu fill en català, ja que si ens trobem en un territori dels Països Catalans, és inútil voler fer que el nen parle en una altra llengua diferent a la pròpia del territori on es troben, i que de segur que si es trobaren en Anglaterra, no debatrien si parlar al xiquet en anglès, o en una altra llengua diferent. A més, els diria als pares que una educació en català és molt important, no tan sols pel que suposa a nivell cultural, sinó també perquè utilitzar una llengua diferent a la que es parla en un territori determinat, és símptoma de desintegració.

3.3. Assisteixes a classe d’anglès per primera vegada. Hi ha un descans de 10 minuts i sents que tothom parla espanyol. Com et comportes?

15

Jo em dirigiria cap a la gent en català, la meua llengua. Si veig que els meus companys de la classe d’anglès m’entenen amb aquesta llengua, encara que ells es dirigisquen a mi amb castellà, jo continuaria parlant-los en català, però si per contra, aquests no m’entenen amb el català perquè no coneixen la llengua, utilitzaria una altra llengua que tots dos coneguerem, com l’anglès o el castellà.

3.4. Enfront de ta casa s’ha instal·lat una parella d’immigrants. Intentes ser amable amb ells. Com els parles?

Em dirigisc cap a ells en català, ja que és la llengua del territori,llengua que si encara no coneixen, deuran d’aprendre per a la seua correcta integració. Possiblement, aquesta parella no entedran la meua llengua, però tot i això, els parlaré amb català i intentaré que m’entenguen amb gestos, perquè vagen adquirint coneixements de vocabulari català, per exemple, els saludaré amb un “hola, com va?”, i mitjançant gestos, com un moviment amb la mà, o alçant el dit gros, faré perquè m’entenguen. Tot i això, si s’ha de parlar d’un assumpte estrictament necessari, els parlaria en una llengua amb què em puguen entendre.

3.5. T’has mudat de casa i et convoquen a una reunió de veïns. La convocatòria és en castellà. Quan hi arribes, tothom parla en aquesta llengua. Què fas? Quina estratègia segueixes?

Parlaré en català encara que la convocatòria siga en castellà. Si veig que tots parlen en castellà, jo seguiré parlant-los en català. Els demanaria per favor que realitzaren la intervenció en català. Si la seua resposta fóra negativa, ho deixaria estar en un primer moment, ja que no vull guanyar-me l’enemistat dels veïns en la primera reunió. Si després d’un temps, i després d’haver-los coneguts, me n’adone que jo sóc l’única persona de parla catalana, seguiria anant a les intervencions en castellà, tot i participar en català. Però si per contra, som molts veïns que parlem en català, exigiria el dret i l’obligació de convocar les reunions en català, ja que ens trobem en un territori català, i per tan, ningú pot negar-nos aquesta llengua.

3.6. Se t’ha espatllat la rentadora. Truques per telèfon perquè vinguen a arreglar-la. Et trobes amb un contestador automàtic que et diu que deixes l’encàrrec. Què fas?

Deixaré l’encàrrec en català, tant si el contestador automàtic utilitza aquesta llengua, com si n’utilitza una altra diferent. Si no obtinc resposta, trucaré a un altra empresa que em puga arreglar la rentadora.

16

3.7. Saps que el català és la dinovena llengua d’Internet. Tindrà això alguna repercussió important en el nostre futur? Argumenta-ho.

Sí, és clar que tindrà alguna repercussió en el nostre futur. La presència d’una llengua dins de la xarxa, és símbol d’innovació i d’evolució. El català és la dinovena llengua d’Internet, la qual cosa indica que està present dins les noves tecnologies, tecnologies que augmentaran en el futur. Per tant, podem dir que el català obtindrà major presència en els mitjans tecnològics en el futur, ja que obtindre aquesta posició entre totes les llengües del món, és símptoma d’augurar un futur favorable pel que fa a l’ús del català.

4. Preparació de la teua participació en el debat i avaluació del desenvolupament global d’aquest.

Tema a debatre: Quin és el correcte anomenament de la llengua, català o valencià?

Posició en el debat: A favor de l’anomenament de la llengua com a català.

Idees per al debat:

L’anomenament de català de la llengua, demostra unificació entre els territoris dels Països Catalans, ja que les distintes distincions que es poden fer a partir dels dialectes existents, contribuirien a una fragmentació de la unitat lingüística

17

TEMA 4. EL DISCURS ORAL

1.Planificació del discurs oral triat (gènere, tema, ponent/públic, finalitat, punt de vista...)

2.Bibliografia i altres fonts de recerca.

3. Guió de la conferència.

4. Autoavaluació de la conferència.

Adequació al projecte de planificació.

Temps de preparació.

Selecció i organització de la informació.

Tria dels recursos estilístics i suports materials.

Parts del discurs.

Ús de l’estàndard.

Cura en els aspectes de l’oralitat.

Atenció als criteris de memorització.

18

Temps d’assaig.

Situació durant l’emissió del discurs a l’aula.

Valoració del resultat

5. Avaluacions de les exposicions dels companys i companyes. Cal col·locar-les per ordre alfabètic.

19

20