01er_parcial_2013_2014
TRANSCRIPT
7/23/2019 01er_parcial_2013_2014
http://slidepdf.com/reader/full/01erparcial20132014 1/5
1er PARCIAL BIOQUÍMICA i BIOLOGIA MOLECULAR
CURS 13‐14, 14/1/14 Tipus d’examen A
1. Quina de les següents proteïnes es classifica com fibrosa amb funció estructural: a.
Albúmina. b. Col∙lagen. c.
Hemoglobina. d. Insulina. e. Les propostes b i c són correctes.
2. Considerem que una proteïna presenta estructura quaternària si: a. Té ponts disulfur. b. Es pot desnaturalitzar. c. La seva seqüència d’aminoàcids inclou els 20 proteics. d. Requereix de un cofactor per ser funcional. e. Cap de les propostes anteriors és correcta.
3. En relació als lípids és correcta l’afirmació: a.
Alguns contenen àcids grassos units per enllaç amida. b. El colesterol és un esterol que es troba de manera
abundant en les membranes plasmàtiques. c. Estan implicats en funcions d'emmagatzematge d'energia. d. Alguns poden presentar càrrega a pH fisiològic. e. Totes les propostes anteriors són correctes.
4. És un procés de regulació de l’activitat enzimàtica irreversible: a. L’activació zimogen. b. L’activació al∙lostèrica. c. La fosforilació. d. La inhibició competitiva. e.
Les propostes a i c són correctes.
5. Si els pKa d’un aminoàcid són: 2.1, 3.9 i 9.8, es pot indicar que es tracta de: a. Lisina. b. Cisteïna. c. Histidina. d. Glutamat. e. Alanina.
6. L’estructura hèlix alfa de les proteïnes: a. S’estabilitza per ponts d’hidrogen intermoleculars. b. Tenen sempre una configuració helicoïdal levògira.
c.
Cada volta de l’hèlix comprèn 3,6 residus d’aminoàcids. d. És l’adoptada per la fibroïna de la seda. e. Les propostes c i d són correctes.
7. Quina de les següents interaccions contribueix en el manteniment de l’estructura primària de les proteïnes: a. Forces hidrofòbiques. b. Interaccions electrostàtiques. c. Ponts d’hidrogen. d. Enllaços covalents. e. Les propostes c i d són correctes.
8. L’estructura hèlix alfa de les proteïnes no s’afavoreix per la presència de l’aminoàcid: a.
Alanina. b. Fenilalanina. c. Prolina. d. Leucina. e. Valina.
9. En relació a l’activitat òptica dels aminoàcids, quina afirmació és correcte: a. Els aminoàcids de les proteïnes naturals normalment són
de la sèrie D‐aminoàcids.
b.
Només hi ha un aminoàcid, la glicina, que presenta dos carbonis asimètrics.
c. L’activitat òptica dels aminoàcids es dona per la presència de carbonis asimètrics.
d. Tots els aminoàcids són òpticament actius. e. Totes les afirmacions anteriors són correctes.
10. El col∙lagen: a.
És ric en l’aminoàcid glicina. b. És ric en l’aminoàcid triptòfan. c. Es considera un coenzim. d. L’estructura secundària majoritària és la conformació beta. e. Les propostes a i b són correctes.
11. En una electroforesi realitzada a pH 7 d’una barreja d’aminoàcids, indica quin aminoàcid es desplaçarà cap a l’ànode: a. Glicina. b. Isoleucina. c. Glutamat. d. Alanina. e.
Prolina.
12. En relació amb l’estructura hèlix alfa en les proteïnes: a. Les cadenes laterals dels aminoàcids estan orientades cap
a l’interior de l’hèlix. b. A continuació d’una regió paral∙lela de l’hèlix alfa sempre
hi segueix una regió antiparal∙lela. c. Hi ha 3.6 aminoàcids per volta d’hèlix de manera que els
aminoàcids que estan allunyats per 6 posicions en la seqüència es troben propers a l’espai.
d. Les presents a l’alfa‐queratina són levògires. e. Totes les propostes anteriors són correctes.
13. Les xaperones moleculars: a. Són lípids de membrana que eviten el plegament
incorrecte de proteïnes. b. Són proteïnes que faciliten la degradació d’altres
proteïnes. c. Són proteïnes que faciliten el plegament d’altres
proteïnes.
d. Formen agregats supramoleculars estables amb altres proteïnes i lípids.
e. Les propostes a i c són correctes.
14. Quin dels següents compostos no es considera un monosacàrid derivat: a. Desoxisucre. b. Aminosucre. c. Alditol. d. Fructosa. e. Àcid glucurònic.
15. El complex format per glucosaminoglucans i proteïna es coneix
amb el nom de: a. Heteropolisacàrid. b. Glucoproteïna. c. Homopolisacàrid. d. Proteglucà. e. Les propostes a i d són correctes.
7/23/2019 01er_parcial_2013_2014
http://slidepdf.com/reader/full/01erparcial20132014 2/5
16. Quin dels següents polisacàrids no és un homopolisacàrid: a. Amilosa. b. Condroïtina. c. Glucogen. d. Amilopectina. e.
Celulosa.
17. L’amilopectina i el glucogen es diferencien en que: a. El primer és un homopolisacàrid i el segon un
heteropolisacàrid.
b.
El primer està format per glucosa i el segon per glucosamina.
c. El primer està menys ramificat que el segon. d. En el primer l’enllaç característic és del tipus α(1‐4),
mentre que en el segon tenint α(1‐4) i α(1‐6). e. Cap de les propostes anteriors és correcta.
18. Els glucosaminoglucans: a.
Són polisacàrids estructurals que formen gran part de la matriu extracel∙lular.
b. Freqüentment es presenten units a un nucli de proteïna. c. Poden contenir la presència de residus de sulfat. d. Presenten una elevada densitat de càrrega negativa.
e.
Totes
les
propostes
anteriors
són
correctes.
19. Indica quina és la resposta correcta: a.
La ribosa és una cetosa de 5 àtoms de carboni. b. Les hexoses en solució aquosa estan majoritàriament en
forma ciclada. c. S’anomena mutarrotació la propietat que tenen alguns
monosacàrids d’interconvertir les seves configuracions D i L.
d. La ribosa i la glucosa són anòmers entre si. e. Les propostes b i c són correctes.
20. En relació als àcids grassos, indica quina afirmació és correcta: a. Són amfipàtics, amb una cadena carbonada polar i un grup
àcid apolar. b. Acostumen a tenir un nombre parell d'àtoms de carboni. c.
Els àcids grassos saturats contenen dobles enllaços. d. Les propostes a i b són correctes. e. Cap de les propostes anteriors és correcta.
21. Respecte els triglicèrids: a. Estan formats per 3 glicerols. b. Són molècules amfipàtiques. c. Són bons agents emulsionants de greixos de la dieta. d. En general són molècules carregades negativament a pH
fisiològic. e. Cap de les propostes anteriors és correcta.
22. En relació a les ceres: a.
Són solubles en aigua. b. Es formen per la unió d’un àcid gras amb un carbohidrat. c. Es formen per la unió d’un àcid gras amb una amida. d. Es formen per la unió de dos àcids grassos. e. Cap de les propostes anteriors és correcta.
23. En relació als eicosanoides indica quina afirmació és FALSA: a. Són derivats d’àcid gras poliinsaturat de vint àtoms de
carboni. b. La majoria deriven de l’àcid araquidònic. c. Tenen una gran importància com a molècules senyal
d’acció local.
d.
Es descriuen tres grups generals: prostaglandines, tromboxans i araquidònics.
e. Estan relacionats amb un gran nombre d’accions fisiològiques.
24. Els lípids són molècules heterogènies de les que es pot afirmar que: a. La esfingomielina és un fosfoglicèrid. b. La ceramida és un component dels triglicèrids. c. Els glucolípids son fosfoglicèrids formats per un àcid gras i
un alcohol de cadena llarga. d. Les prostaglandines són eicosanoides derivats de l’àcid
araquidònic. e. Les propostes a i d són correctes.
25.
Els inhibidors de tipus competitius indueixen modificacions en la reacció catalitzada per l’enzim que consisteix en: a. Disminueixen tant la Vmàx com la Km. b. No modifiquen la Vmàx. c. No modifiquen la Km. d. Augmenten tant Km com la Vmàx. e. Augmenten la Vmàx.
26.
En relació a la retroinhibició (feed‐back): a. L’inhibidor actua sobre l’últim enzim del procés anabòlic. b. Es produeix quan el primer substrat d’una seqüencia
metabòlica inhibeix a l’últim enzim de la seqüència. c. Es produeix generalment quan el producte final d’una
seqüència
anabòlica
inhibeix
un
dels
primers
enzims
de
la
seqüència. d. Generalment té lloc en els últims enzims d’una seqüència
metabòlica. e. Cap de les propostes anteriors és correcta.
27. En relació als enzims: a. Acceleren la velocitat de la reacció que catalitzen perquè
desplacen el seu equilibri químic. b. Són proteïnes que sempre tenen estructura quaternària. c. Modifiquen les constants de Michaelis i Menten i de
Lineweaver‐Burk de la reacció que catalitzen. d. La Km es pot considerar com una mesura de la seva
afinitat pel substrat.
e.
Totes les propostes anteriors són correctes.
28.
En relació als enzims, quin dels següents enunciats és el correcte?: a. La Vmàx d’una reacció enzimàtica és directament
proporcional a la concentració d’enzim. b. Augmenten l’energia d’activació de l’estat de transició. c. A concentracions de substrat molt inferior a la Km, la
velocitat de la reacció és inversament proporcional a la concentració de substrat.
d. La Vmàx és una mesura de la seva afinitat pel substrat. e. Cap de les propostes anteriors és correcta.
29.
En
relació
als
inhibidors
d’enzims
es
pot
afirmar
que:
a. Els competitius són inhibidors de tipus irreversible. b.
Els no competitius no afecten el valor de Km ni de Vmàx. c. Els competitius s’uneixen al centre actiu de l’enzim. d. Els no competitius tant s’uneixen a l’enzim lliure com al
centre actiu de l’enzim. e. Les propostes a i c són correctes.
30. El paràmetre cinètic de kcat/Km proporciona una mesura de la propietat d'un enzim: a. Eficiència catalítica. b. Concentració. c. Velocitat de difusió. d. Afinitat d'unió al substrat.
e.
Número de recanvi.
7/23/2019 01er_parcial_2013_2014
http://slidepdf.com/reader/full/01erparcial20132014 3/5
31. En relació als enzims, indica la resposta correcta: a. Alguns enzims pertanyen al grup dels lípids. b. Actuen sempre unint‐se al substrat per l’ió metàl∙lic que
conten. c. Catalitzen exclusivament reaccions irreversibles. d.
Alteren l’equilibri de la reacció en la que participen. e. Cap de les propostes anteriors és correcta.
32. En relació als enzims al∙lostèrics, indica la proposta correcta: a. La modulació té lloc per modificació covalent de la
molècula enzimàtica. b. Els moduladors al∙lostèrics s’uneixen al lloc regulador de
l’enzim de forma reversible. c. Els moduladors al∙lostèrics sempre disminueixen la
capacitat catalítica dels enzims. d. Els moduladors al∙lostèrics sempre augmenten la capacitat
catalítica dels enzims. e. Cap de les propostes anteriors és correcta.
33. Un enzim amb una Km baixa indica que: a. Presenta poca afinitat pel substrat. b. Presenta una alta afinitat pel substrat. c. La seva velocitat màxima és baixa.
d.
La
seva
velocitat
màxima
és
alta.
e. La constant d’equilibri de la reacció que catalitza s’aproxima a la unitat.
34. L’ATPasa depenen de NA+/K
+:
a. Realitza un transport actiu primari. b. Realitza un cotransport simport de NA+/K+. c. Realitza un transport elèctricament neutre. d.
Les propostes a i c són correctes. e. Totes les propostes anteriors són correctes.
35. En relació a les membranes biològiques: a. L’eliminació de les proteïnes integrals de membrana no
afecta la seva funcionalitat.
b.
El transport passiu requereix d’un gradient de concentració.
c.
La composició en lípids no afecta la seva fluïdesa. d. Els sistemes de transport actiu primari funcionen gràcies a
l’existència d’un gradient de concentració. e. Cap de les propostes anteriors són correctes.
36. En relació a les proteïnes de membranes biològiques, indica quina afirmació és correcta: a. El moviment transversal (flip‐flop) d’una proteïna en la
membrana està afavorit termodinàmicament. b. El domini transmembrana conté principalment residus
d’aminoàcids hidrofòbics.
c.
Les
proteïnes
es
distribueixen
simètricament
en
la
membrana. d.
Les proteïnes es mantenen en la membrana només per unions covalents.
e. Les propostes a i b són correctes.
37. Els glicerofosfolípids i esfingolípids de les membranes: a. Tots contenen fòsfor. b. Tots són amfipàtics. c. Estan presents en les membranes en quantitats iguals. d. Tots contenen un o més monosacàrids. e. Cap de les propostes anteriors és correcte.
38. Quin dels següents compostos és un glucosaminoglucà?:
a.
Col∙lagen. b. Àcid hialurònic. c. Glucogen. d. Peptidoglicà. e. Les propostes b i d són correctes.
39. A la part proteica de l’enzim s’anomena: a. Coenzim. b. Isoenzim. c. Holoenzim. d. Apoenzim. e.
Proenzim.
40. Indica quina de les següents molècules no deriva del colesterol: a. Àcids biliars. b. Aldosterona.
c.
Cortisol. d. Vitamina D. e. Vitamina E.
41. Los quimiorganotrofos: a. Utilizan azúcares como fuente de E. b. Utilizan la luz como fuente de E. c. Utilizan CO2 como fuente de C. d.
Utilizan ATP como fuente de poder reductor. e. c y d son ciertas.
42. En la composición molecular del cuerpo humano hay: a. Un 18% de proteínas y un 10% de ADN.
b.
Un
70%
de
proteínas
y
un
5%
de
iones
inorgánicos.
c. Un 5% de lípidos y un 1% de ADN. d. Un 5% de proteínas y un 70% de agua. e.
c y d son ciertas.
43. En la secuenciación de ADN se utiliza: a. dNTPs b. ddNDPs c.
Endonucleasas de restricción d. Flurocromos. e. a y d son ciertas.
44. Una endonucleasa de restricción de clase II reconoce: a. Secuencias cohesivas.
b.
Secuencias palindrómicas. c. Secuencias simétricas. d.
Secuencias de ADN repetitivo. e. Secuencias con extremos romos.
45. La PCR: a. Utiliza ddNTPs. b. Utiliza primers. c. Sirve para secuenciar cualquier ADN. d. Utiliza una telomerasa insensible a la temperatura. e. Utiliza el factor de Klenow como polimerasa.
46. La cromatografía de intercambio iónico:
a.
Separa
proteínas
por
el
ratio
carga/tamaño.
b. Sólo se aplica a proteínas. c.
Separa proteínas por su pI. d. Utiliza fuerzas débiles. e. Separa la globina mediante una matriz covalente con
hemo.
47. La RNM permite: a. Separa las proteínas de una mezcla por resonancia. b. Separa las proteínas por electroforesis. c. Analiza la estructura tridimensional de los péptidos y
proteínas en disolución. d. Analizar la secuencia de aminoácidos en las proteínas. e. Visualiza la estructura cuaternaria de las proteínas
oligoméricas.
7/23/2019 01er_parcial_2013_2014
http://slidepdf.com/reader/full/01erparcial20132014 4/5
48. En la cuantificación de una proteína se utiliza: a. Espectroscopía de rayos X. b. Espectrofotometría de masas. c. Espectroscopía MALDI‐TOF. d. Colorometría. e.
b y d son ciertas.
49. En el descubrimiento del ADN como material hereditario: a. Erwin Chargaff descubre el acoplamiento de bases. b. Avery demuestra la existencia de ADN en bacterias.
c.
F. Miescher descubre la composición del ADN. d. Hershey y Chase lo demuestran en el ADN en los fagos T2. e. Watson y Crick aíslan ADN por primera vez en 1953.
50. En la configuración del ADN B: a. Cada 3,6 pb la doble hélice da un giro completo.
b. La anchura en la doble hélice es de 20 m. c. Hay una vuelta de hélice cada 0,34 nm. d. La distancia entre 2pb vecinas es de 0,24 nm. e. El paso de rosca comprende 10,5 pares de bases.
51. El compuesto electrófilo: a. Cede electrones.
b.
Capta electrones. c. Intercambia protones. d. Busca núcleos ricos en electrones. e. b y d son ciertas.
52. Los nucleótidos: a. Son mensajeros intracelulares. b. Actúan como enzimas. c. Transmiten información biológica. d. Son precursores activados en la biosíntesis. e. a y d son ciertas.
53. En los estudios de Chargaff sobre el ADN: a. [A+G]/[C+T] =1.
b.
[A+G]=[T+U] c. [A+T] = [G+C] d. a y c son ciertas. e. Todas son ciertas.
54. Son oligoelementos presentes en los seres vivos en cantidades menores al 10‐2%: a. Cl, Cu, Se, Fe. b. Co, Cu, Zn, Mn. c. Mg, Zn, Cu, Mn. d. Mg, Al, Fe, Ca. e. Mn, Cl, F, Fe.
55.
Las
moléculas
anfipáticas:
a. En un extremo tienen cargas positivas y en otro negativo. b. Son también anfibólicas en su comportamiento
metabólico. c. Tienen tanto grupos ácidos como básicos. d. Tienen estructuras hidrófobas e hidrófilas en la misma
molécula. e. c y d son ciertas.
56. En la ionización del agua: a. El producto iónico del agua es Kw= 1x10
‐7M
b. En el agua neutra [H+]=1x10‐7M2
c. El producto iónico del agua es Kw= 1x10‐14M2
d. En el agua neutra [H+]=[OH‐] = 2x10‐14M2
e.
En el agua neutra [H+]=1x107M
57. Es un nucleósido de pirimidina: a. Uridina. b. Adenina difosfato. c. Citosina monofosfato. d. Dideoxiguanosina monofosfato. e.
Uracilo.
58. Un paciente muestra una acidosis respiratoria, posiblemente causada por: a. Neumonía.
b.
Enfermedad renal. c. Diarrea. d. Ataque de pánico. e. Vómitos.
59. En la técnica de Western‐Blot la molécula analizada es: a. ADN + ARN. b. ADN. c.
Proteína. d. ARN. e. a, b y d son ciertas.
60. Un array de ADN sirve para:
a.
Determinar
la
función
de
múltiples
proteínas.
b. Amplificar una secuencia específica de ADN. c. Determinar la expresión de multitud de genes a la vez. d.
Organizar los diferentes genes de una célula. e. b y c son ciertas.
61. Para separar una proteína con carga (+) a pH 7,4 se utilizará: a. Cromatografía de filtración en gel. b.
Cromatografía con intercambiador catiónico. c. Cromatografía de afinidad. d. Gradiente salino a pH 2,5. e. Cromatografía con intercambiador aniónico.
62. En el control de la purificación de una proteína:
a.
El rendimiento (yield ) aumenta en cada proceso. b. La cantidad de proteína se mantiene en el proceso. c.
La actividad total acostumbra a disminuir al final del proceso.
d. La actividad específica de la proteína es menor al final del proceso.
e. El grado de purificación ( fold ) acostumbra a disminuir.
63. En el ELISA: a. Se ioniza la proteína con rayos X. b. Se utilizan anticuerpos monoclonales. c. Se usa radiactividad como marcaje. d. Se ionizan las proteínas con láser.
e.
Se
utiliza
ninhidrina
como
marcador.
64.
En la espectrometría de masas MALDI‐TOF: a. La ionización de los péptidos se hace con laser. b. Se usa para estudiar la estructura de las proteínas. c. Analiza el número de proteínas en la célula. d. TOF hace referencia al estudio de la relación de carga de
cada ion. e. Todas son falsas.
65. La caracterización de la expresión de los genes se puede hacer mediante: a. Western‐blot . b. PCR.
c.
RNA fingerprint. d. Southern‐blot . e. ADN arrays.
7/23/2019 01er_parcial_2013_2014
http://slidepdf.com/reader/full/01erparcial20132014 5/5
66. La electroforesis en campo pulsante: a. Separa ADNs de los ARNs. b. Separa ADNs por su carga. c. Separa ADNs por su tamaño. d. Separa proteínas por su tamaño. e.
Separa proteínas de ADNs.
67. Qué tipo de interacción débil depende en menor medida de la distancia: a. Carga‐dipolo.
b.
Carga‐carga. c. Dipolo‐dipolo inducido. d. Dipolo‐dipolo. e. Enlace de hidrógeno.
68. Son bases pirimidínicas: a. Adenina, Uracilo. b. Citosina, Timidina. c.
Uracilo, Citosina. d. Guanilato, Adenina. e. Uridina, Timidina.
69. En una alcalosis metabólica:
a.
El
sistema
respiratorio
compensa
con
una
disminución
de
la respiración. b. El pH bajará por exceso de bicarbonato. c.
Se puede producir por una crisis nerviosa. d. No existe compensación de ningún tipo. e. Ninguna de las anteriores respuestas es correcta.
70. En el rendimiento de la PCR se cumple que: a.
N= 2n. b. N = 2
n E. c. N=E2n. d. N= No 2
n E.
e. N= No E2n‐1.
71.
Importancia de las interacciones débiles: a. En la mitosis celular y la solubilidad en agua. b.
En las estructuras macromoleculares y la localización celular.
c. En el reconocimiento intercelular y atómico. d. En la estructura celular y la actividad enzimática. e. b y c son ciertas.
72. En la estructura terciaria del ADN: a. La torsión (T) es una medida del grado de
superenrrollamiento. b. ∆L=∆Lko‐Lk. c. ∆L=∆T‐T∆W.
d.
L=T‐
W.
e. Todo es falso, la estructura 3ª sólo existe en las proteínas.
73. Las topoisomerasas de clase II de E.coli : a. Catalizan el corte de 1 cadena de ADN. b. Gastan GTP. c. Catalizan el cambio del Lk. d. No gasta ATP. e. a y c son ciertas.
74. El contacto de la célula con un medio hipotónico provoca: a. Plasmolisis. b. Turgencia. c. Deshidratación de la célula.
d.
Osmosis inversa. e. Diálisis.
75. Una fiebre persistente durante varios días provoca: a. Aumento de pCO2. b. Descenso HCO3
‐. c. Aumento HCO3
‐. d. Descenso pCO2. e.
Disminución del pH sanguíneo.