01 presentacion reli1eso catdata.ecasals.net/pdf/24/9788421860410_l33_24.pdf ·...

ESO

J. Aranguren (coord.)M. Á. García MercadoE. Martín

1PROPOSTADIDÀCTICA

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/religio1eso

NOVA

EVANGELI

T-

ZACIÓ

01_PRESENTACION_Reli1ESO_cat.indd 1 07/07/15 16:49

Este libro tiene una versión digital integrada con el libro del alumno en ecasals.net, cuyo ISBN es 978-84-218-5944-5

Coordinació editorial: A. Julià, A. Pardo, M. SáezCoordinació del projecte: J. ArangurenDisseny de la coberta: M. PuigDisseny d’interior: 3.14 Servicios editorialesCorrecció lingüística: S. CasalMaquetació: Nabucodonosor (A. Casado Manso)

© M. A. García Mercado, E. Martín© Editorial Casals, S. A.

Casp, 79 - 08013 Barcelona Tel.: 902 107 007 Fax: 93 265 68 95 editorialcasals.com ecasals.net

Primera edició: juliol 2015ISBN: 978-84-218-6041-0Depósito legal: B-1215-2015Printed in SpainImprès a Forum

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot realitzar amb l’autorització dels seus titulars, tret de les excepcions que preveu la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissió sota cap concepte ni per qualsevol mitjà (electrònic, mecànic, fotocòpia, enregistrament o altres mitjans) sense el permís escrit dels titulars del copyright.

Editorial Casals, fundada en 1870


Índex

1 PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

1.1 projecte de Religió Catòlica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61.2 El material de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111.3 El material per al professor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

2 PROGRAMACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

2.1 Competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202.2 Objectius de l’etapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262.3 Programació del curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 272.4 Programació trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

3 DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Unitat 1. Déu, Creador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Unitat 2. La història d’Israel (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Unitat 3. La història d’Israel (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Unitat 4. El Nou Testament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71Unitat 5. La plenitud de la Revelació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85Unitat 6. Jesucrist, Déu i home veritable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99Unitat 7. Jesús és present en l’Església (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115Unitat 8. Jesús és present en l’Església (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131

4 AVALUACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

4.1 Primer trimestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1504.2 Segon trimestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1534.3 Tercer trimestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1564.4 Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159

5 BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

6 ANNEX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165

Correspondència del CEC, del Compendi del CEC i del Youcat amb les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166


1.1 El projecte de Religió Catòlica

1.2 El material de l’alumne

1.3 El material per al professor

1 PRESENTACIÓ


6

PRESENTACIÓ

1.1 El projecte de Religió Catòlica

El projecte de Religió Catòlica d’Editorial Casals presenta els continguts que prescriu el currículum de la CEE i s’emmarca en l’actual legislació, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l’educació secundària obligatòria i al batxillerat.

Amb la voluntat d’atendre les necessitats i demandes de la societat d’avui i del futur, d’establir les bases per a una formació personal basada en l’autonomia personal que permeti l’aprenentatge al llarg de tota la vida i d’aprendre a participar de manera activa en una societat democràtica, aquest projecte:

◗ S’adapta al programa de digitalització de les aules.◗ Promou el desenvolupament de les competències.◗ Aposta pel talent.◗ Afavoreix l’atenció a la diversitat.◗ Prepara per a una formació integral.

S’adapta al programa de digitalització de les aules

Inclou la metodologia i els recursos necessaris perquè pugui ser utilitzat en el doble format imprès-digi-tal, o bé exclusivament en format digital.

◗ Ofereix uns continguts que utilitzen i tenen com a objectiu el mitjà digital, incloent-hi presentacions PowerPoint, documents, vídeos, etc., a fi de transmetre informació, desenvolupar habilitats i potenciar actituds.

◗ Facilita la realització d’exercicis d’autoavaluació perquè l’alumnat pugui verificar el seu aprenentatge i també pugui ser verificat pel professorat.

◗ Conté recursos o referències a recursos d’Internet per completar la part sistemàtica de l’aprenentatge.

Tots els continguts digitals a què es fa referència en el llibre de l’alumne estan disponibles sense neces-sitat de registrar-se al web de recursos didàctics de l’editorial: ecasals.cat

A més, el professor disposa del llibre en format digital, que integra tots els recursos digitals i la proposta didàctica en el context de cada unitat i apartat. El format d’aquest llibre digital està preparat per a una visualització òptima a les pissarres digitals interactives mitjançant projectors i s’adapta també als dife-rents models de tauletes i portàtils usats habitualment a les aules.

Promou el desenvolupament de les competències

El Projecte de Definició i Selecció de Competències (DeSeCo) de l’OCDE va definir el 2003 el concepte de competència com «la capacitat de respondre a demandes complexes i dur a terme tasques diverses de manera adequada». La competència «suposa una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobi-litzen conjuntament per aconseguir una acció eficaç».

Així doncs, el coneixement competencial integra un coneixement de base conceptual: conceptes, prin-cipis, teories, dades i fets (coneixement declaratiu, o saber dir); un coneixement relatiu a les destreses, referides tant a l’acció física observable com a l’acció mental (coneixement procedimental, o saber fer), i un tercer component que té una gran influència social i cultural, i que implica un conjunt d’actituds i valors (saber ser).


El projecte de Religió Catòlica

7

Un projecte basat en competències requereix, per tant, una formació integral de l’alumnat, de manera que, en finalitzar l’etapa acadèmica, sigui capaç de transferir els coneixements adquirits a les noves instàncies que apareguin en l’opció de vida seleccionada. I en aquest sentit, Editorial Casals integra, des d’un caràcter interdisciplinari i transversal, el desenvolupament de les competències del currículum, assenyalades en el llibre de l’alumne amb les icones corresponents:

Comunicació lingüística i audiovisual

Artística i cultural

Tractament de la informació i competència digital

Coneixement i interacció amb el món físic

Aprendre a aprendre

Autonomia i iniciativa personal

Social i ciutadana

Les competències es desenvolupen, així mateix, en la programació d’àrea i es relacionen amb els con-tinguts i els criteris d’avaluació. Es treballen en les activitats d’aprenentatge i de síntesi, així com en la secció «Desenvolupa les teves competències», en què s’inclouen activitats d’aprenentatge integrades que permeten avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència alhora.

Aposta pel talent

La recerca del desenvolupament del talent en l’alumnat té com a finalitat convertir l’educació en el prin-cipal instrument de mobilitat social, ajudar a superar barreres econòmiques i socials i generar aspira-cions i ambicions realitzables per tots.

Tots els estudiants tenen talent, si bé aquest és de naturaleses diferents. La nostra tasca és crear els mecanismes necessaris per reconèixer-los i potenciar-los, i així encarrilar-los cap a unes trajectòries adequades a les seves capacitats, perquè puguin fer realitat les seves aspiracions i es converteixin en rutes que facilitin l’ocupabilitat i estimulin l’esperit emprenedor mitjançant la possibilitat de triar les millors opcions de desenvolupament personal i professional.

Per fer efectiva la possibilitat que cada alumne i alumna desenvolupi al màxim les seves capacitats, Edi-torial Casals fa efectives unes rutes d’aprenentatge avançades i de repte, que estan codificades d’aquesta manera, respectivament: avançades: ; repte: .

L’educació és el motor que promou el benestar d’un país. El nivell educatiu dels ciutadans determina la seva capacitat de competir amb èxit en l’àmbit del panorama internacional i d’encarar els reptes que es plantegin en un futur. Millorar el nivell dels ciutadans en l’àmbit educatiu suposa obrir-los les portes a llocs de treball d’alta qualificació, la qual cosa representa una aposta pel creixement econòmic i per un futur millor.

Afavoreix l’atenció a la diversitat

Tots tenim motivacions i interessos diversos, i ritmes d’aprenentatge diferents, i formem part d’un entorn sociocultural heterogeni. D’altra banda, la nostra societat necessita elaborar un compromís social per oferir igualtat d’oportunitats a tota la ciutadania.

Naturalment, l’entorn educatiu no és aliè a aquesta realitat i l’ampliació de l’edat d’escolarització obliga-tòria, juntament amb l’accés a l’educació de nous grups d’alumnes, fan que el paper de l’educador sigui cada cop més complex. Una de les tasques de l’educador és la de garantir el desenvolupament perso-nal i social dels seus alumnes i vetllar perquè les seves diferències no siguin un impediment.


8

PRESENTACIÓ

L’adequada resposta educativa a tots els alumnes es concep a partir del principi d’inclusió, entenent que únicament d’aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots, s’afavoreix l’equitat i es con-tribueix a una cohesió social més gran. L’atenció a la diversitat és una necessitat que comprèn totes les etapes educatives i tots els alumnes. És a dir, es tracta de veure la diversitat de l’alumnat com un prin-cipi i no com una mesura que correspon a les necessitats d’uns pocs.

Partint d’aquesta proposta, el projecte de Religió Catòlica d’Editorial Casals es basa en la potenciació de les capacitats individuals i es fonamenten, metodològicament, en la motivació dels alumnes. Així, doncs, cada unitat didàctica inclou material de reforç i d’ampliació, activitats de consolidació i d’avaluació que permetran al professorat atendre les necessitats específiques de la seva aula.

Els estudiants amb problemes de rendiment han de disposar d’uns programes específics que millorin les seves possibilitats de continuar en el sistema.

Prepara per a una formació integral

El nou projecte de Religió Catòlica d’Editorial Casals pretén el desenvolupament de la capacitat trans-cendent de l’alumne, facilitant-li una proposta de sentit últim per a la seva vida i il·luminant el fonament d’aquells valors comuns que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària.

Els textos escolars de Religió Catòlica per a l’ESO responen a les característiques següents:

◗ Són motivadors per als alumnes, ja que responen a les inquietuds i interrogants que solen platejar-se en aquestes edats.

◗ Les activitats es van intercalant en els continguts, la qual cosa facilita el treball personal i grupal dels alumnes i l’aprenentatge per reflexió i indagació. La seva finalitat es desenvolupar capacitats: pensar, raonar, argumentar, solucionar, consultar fonts, llegir i comentar textos bíblics, dialogar i treballar en equip, solucionar casos de la vida real, observar i interpretar gràfics, mapes i il·lustracions, i memoritzar conceptes clau.

◗ S’adapten a la diversitat de l’alumnat, tenint en compte els seus diferents ritmes d’aprenentatge i els seus interessos.

◗ Faciliten l’avaluació inicial, continua i final dels aprenentatges dels alumnes.◗ Donen importància a la memorització dels conceptes bàsics i al domini del vocabulari bàsic de l’àrea.◗ Es dóna una especial atenció al diàleg entre fe i cultura.

Orientacions metodològiques

1 L’àrea de Religió Catòlica té unes característiques pròpies que la identifiquen. Són aquestes:

a) Exposició del nucli essencial del missatge cristià des de la fe de l’Església catòlica.

b) Diàleg obert i respectuós amb els altres camps del saber, per aconseguir una síntesi entre la fe i la cultura.

c) Obertura a la transcendència, per això s’ofereix un conjunt de valors i actituds, i un sentit de la vida.

d) Un ensenyament relacionat amb les altres àrees d’aprenentatge i que coopera en la consecució plena dels objectius generals de l’etapa educativa.

2 És necessari conèixer bé les característiques psicològiques dels alumnes d’educació secundària. L’àrea de Religió Catòlica ha de tenir molt en compte aquestes característiques i els canvis que afecten la visió del món religiós dels estudiants. La preadolescència i l’adolescència són moments d’inquietud davant el sentit de la vida. Si en l’etapa infantil el nen s’obria al món religiós d’una manera més bé afectiva, ara comença a fer-ho de forma més racional. És també una etapa de crisi en la conducta religiosa, ja que l’adolescent tendeix a trencar amb el seu passat infantil i a rebutjar tota autoritat que entengui com quelcom que se li imposa, sense l’acceptació que se’n deriva del prestigi que ell reco-neix i admet


El projecte de Religió Catòlica

9

En els dos primer cursos de l’ESO (12-14 anys) els alumnes tendeixen a identificar-se amb alguns models que susciten la seva admiració. Els grans personatges bíblics i de l’Església, sobretot el mateix Jesucrist, encarna les normes, els valors i les actituds bàsiques del cristianisme.

Durant els següents cursos d l’ESO (14-16 anys) creix la capacitat racionalitzadora de l’adolescent. En aquesta situació, és possible que sorgeixin dubtes de fe i que la religió s’interpreti en clau d’ètica. El nostre projecte ha de procurar estar molt atent a aquestes característiques de l’adolescent a l’hora de presentar els diversos continguts. Per una part, hem tingut en compte els seus centres d’interès i, d’altra banda, hem procurat presentar els continguts amb rigor científic, donant una resposta ben fona-mentada als dubtes i inquietuds que es plantegen en aquestes edats.

3 Els principals criteris metodològics que hem seguit són els següents:

a) Partir de l’experiència de l’alumne. L’estudiant té un conjunt d’experiències i d’idees sobre la rea-litat que l’envolta que s’han de fer servir com a punt de partida per als seus nous aprenentatges i coneixements. Se l’ajudarà a reflexionar sobre diverses situacions de caire personal, familiar i social, de manera que aquestes experiències li permetin assolir una millor comprensió de la Bona Notícia de Jesús. Connectar amb l’experiència de l’alumne desperta en ell l’interès, cosa que és de gran importància en els anys de l’educació secundària obligatòria. A més, això facilitarà el caràcter sig-nificatiu dels aprenentatges.

b) Concedir importància a l’activitat de l’estudiant. Això s’aconsegueix suscitant i afavorint l’exercici de les seves facultats i de les seves capacitats, tant individuals com grupals, cosa que contribueix a un aprenentatge significatiu i, alhora, dinàmic. El treball en grup, utilitzat adequadament, afavo-reix el desenvolupament de la dimensió social de l’alumnat. El treball en petit o gran grup ofereix àmplies possibilitats de participació efectiva de tots, i afavoreix l’intercanvi d’idees, la motivació i el fet que uns aprenguin dels altres. En ocasions, els grups es podran organitzar com equips esta-bles; d’altres, serà preferible improvisar treballs per parelles o utilitzant qualsevol altre sistema d’agrupació senzilla i funcional.

c) Atendre el fet que els alumnes són diferents entre si. En el procés educatiu cal procurar que cada estudiant assoleixi el seu màxim desenvolupament personal i exerciti realment les seves capacitats. Per aconseguir-ho, cal adaptar els ensenyaments i les activitats a les possibilitats, les necessitats i els interessos de cadascú. És indubtable que el treball individual, ben programat, facilita considerablement que cada estudiant desenvolupi les seves capacitats i segueixi el ritme d’aprenentatge que millor s’adeqüi a les seves circumstàncies personals.

d) Aplicar estratègies d’indagació. Es tracta d’estimular l’estudiant perquè realitzi unes activitats de recerca que poden ser molt variades: localitzar textos de la Bíblia; consultar una enciclopèdia o un diccionari; buscar una determinada informació en un llibre d’història, de ciències o d’art; fer una enquesta o aplicar un qüestionari... La recollida d’informació i la seva posterior classificació i orga-nització constitueixen un mitjà molt adequat per a l’aprenentatge significatiu en aquesta etapa, ja que aquestes estratègies posen l’alumne davant de fets, en certa manera, problemàtics, sobre els quals s’han d’aplicar reflexivament els conceptes, els procediments i les competències que el pro-fessor hagi previst.

e) Fomentar la creativitat i l’expressió personal de l’alumnat. La formació religiosa no només ha d’oferir un coneixement rigorós del missatge cristià, sinó que també ha de servir d’ajuda als alum-nes en l’elaboració de judicis personals i per expressar de manera personal i lliure la seva visió cristiana de la vida.

f) Utilitzar diverses tècniques d’ensenyament (pluralisme metodològic). Els alumnes aprenen millor quan el professor utilitza diverses tècniques d’ensenyament i aprenentatge i les combina adequadament. A vegades serà una breu explicació del docent; d’altres, la reflexió i el diàleg a partir de la lectura d’un text de la Bíblia o el comentari d’un text del Magisteri de l’Església; l’observació d’unes il·lustracions significatives; la valoració crítica de determinats fets amb una dimensió ètica; el judici sobre informacions que apareixen en els mitjans de comunicació; un exer-cici d’expressió verbal; la recerca de passatges dels textos evangèlics; un debat o una taula rodo-


10

PRESENTACIÓ

na; una entrevista a un expert, etc. Són també imprescindibles els recursos de caràcter digital. El docent haurà d’utilitzar aquesta diversitat de tècniques sense perdre de vista els objectius que pretén en cada cas.

g) Concedir importància al llenguatge i al vocabulari religiós bàsic. La lectura i l’escriptura poden convertir-se en activitats purament mecàniques quan l’adolescent, desconeixent els termes que llegeix i escriu, fa que aquestes tasques perdin el seu sentit i el seu valor formatiu. Interessa que, en cada un dels cicles, l’alumne aprengui el significat d’un seguit de paraules que formen la base de l’aprenentatge significatiu. Aquests termes han d’estar curosament seleccionats i seran objecte de consideració i d’estudi a través de diverses activitats (comprensió lectora, definició de concep-tes, etc.). És molt convenient que el docent estigui ben coordinat amb el de Llengua per utilitzar les tècniques més adequades. També és interessant comptar amb una bona selecció de lectures a la biblioteca de l’aula.

h) Donar importància a la memòria. Potser en les darreres dècades, la memòria s’ha devaluat en alguns ambients. Malgrat això, tal com ensenya Joan Pau II, «una certa memorització de les parau-les de Jesús, de passatges bíblics importants, dels deu Manaments, de fórmules de professió de fe, d’algunes oracions essencials, de nocions clau de la doctrina, és una veritable necessitat [...] La fe i la pietat no brollen en els espais desèrtics d’una catequesi sense memòria» (Exh. Ap. Cateche-si tradendae, n.55). És evident que la memòria té un paper important en l’educació secundària per a l’adquisició i la fixació de conceptes clau del missatge cristià.

i) Establir les bases per a un diàleg amb la realitat cultural en una doble dimensió. En primer lloc, s’ha de donar a conèixer als joves la influència mútua entre el fet religiós i la cultura occidental; després, se’ls ha d’ajudar a jutjar i a valorar els fets culturals (idees, actituds, comportaments, etc.) a la llum de la fe. En aquest sentit, és important destacar la importància de la interdisciplinarietat, relacionant els coneixements que van adquirir en les classes de Religió Catòlica amb els que apre-nen en altres àrees curriculars. Es tracta d’una disciplina «entre» les altres i «amb» les altres. No pot ser una matèria a part, sinó que ha d’estar íntimament relacionat amb les altres àrees. D’aquí la importància d’entrar en contacte amb la cultura concreta de l’alumnat, en un diàleg obert, crític i respectuós amb els altres camps del saber i amb les altres confessions religioses. La llum de la fe ha d’il·luminar els sabers que es refereixen a l’home, a la vida, al món i a la forma d’organitzar la societat humana. D’altra banda, les altres àrees curriculars poden ajudar notablement a analitzar i completar determinants supòsits i continguts de l’ensenyament religiós des dels seus respectius punts de vista.

j) Impartir la classe de Religió Catòlica en un clima que faciliti la llibertat de l’alumne. I això, no només pel que fa a un possible pluralisme religiós de l’alumnat, sinó per imperatiu evangèlic: el coneixement de la fe s’ofereix no s’imposa. En el diàleg educatiu amb els estudiants, el docent té ocasió de donar testimoni que en la fe cristiana ha trobat la resposta a les seves preguntes, als grans interrogants existencials.

k) Transmetre un ensenyament específicament religiós. L’aproximació a la realitat de l’adolescent i a les seves experiències humanes, la conveniència d’oferir un ensenyament interdisciplinari i la mateixa metodologia activa amb la qual s’imparteix, no poden dur a un reduccionisme en la trans-missió del missatge cristià. Aquest ha de presentar-se de manera clara i inequívoca, de manera que l’alumnat vagi adquirint una visió completa de la religió catòlica i dels principals conceptes i acti-tuds del missatge cristià.


El material de l’alumne

11

1.2 El material de l’alumne

Aquest projecte parteix de la premissa d’augmentar al màxim les virtuts del llibre imprès i, al mateix temps, les virtuts del mitjà digital. Per això el material de l’alumne consta del llibre de l’alumne en format imprès i un conjunt de recursos digitals accessibles a ecasals.cat.

El llibre de l’alumne en format imprès: estructura i característiques

Introducció a la unitat

◗ Presenta unes qüestions («Interpretem») que, a partir d’un vídeo, faciliten el diàleg sobre el tema de la unitat. Les il·lustracions permeten introduir els continguts a partir de les fonts bíbliques.

Desenvolupament de la unitat

◗ Conté el desenvolupament teòric del tema amb imatges i elements iconogràfics per reforçar l’explicació, juntament amb activitats d’aprenentatge per consolidar els continguts estudiats i desenvolupar les competències.

◗ En els laterals d’aquestes pàgines s’adjunta molta informació complementària.


12

PRESENTACIÓ

Fe i vida

◗ Testimonis que exemplifiquen la fe viscuda.◗ Activitats que fomenten el desenvolupament

de les competències.

Fe i cultura

◗ Textos que possibiliten el diàleg entre la fe i la cultura.

◗ Activitats que fomenten el desenvolupament de les competències.

Síntesi

◗ Síntesi dels principals continguts de la unitat per facilitar que els alumnes puguis distingir-los, relacionar-los i recordar-los.

Activitats

◗ Activitats pensades per al repàs i l’avaluació de la unitat.


El material de l’alumne

13

Recursos digitals de l’alumne

Tots els continguts digitals als quals es fa referència en el llibre de l’alumne estan disponibles sense necessitat de registrar-se al web de recursos didàctics de l’editorial: ecasals.cat.

Els recursos del llibre Religió Catòlica es troben en l’adreça: ecasals.cat/religio1eso.

Es pot accedir als recursos de dues maneres, directament al web (en línia) o descarregats a l’ordinador (fora de línia).

Per accedir-hi en línia, toca l’opció Recursos de l’alumne en línia.

Per accedir-hi fora de línia, toca l’opció Recursos de l’alumne fora de línia. Es descarregarà un arxiu comprimit en format zip al teu ordinador. Un cop descomprimit, pots accedir a tots els recursos sense necessitat de més connexió a Internet. Pots copiar tots els recursos a un DVD de dades si ho creus con-venient.

Els recursos estan organitzats per unitats i apartats, i estan senyalats amb les mateixes icones que el llibre imprès.

Vídeo Enllaç Document en pdf

Document en Word

Imatge

Els vídeos, àudios i interactius estan codificats en els formats més recents que optimitzen la qualitat i redueixen la taxa de transferència. Els enllaços a llocs web externs sempre fan referència a webs con-trastats i amb garanties de continuïtat.


14

PRESENTACIÓ

El llibre de l’alumne en format digital

Hi ha una versió digital del llibre de l’alumne a la qual s’accedeix mitjançant l’adquisició d’una llicència. Té les característiques següents:

◗ El format de paginació és idèntic al de la versió impresa per augmentar al màxim la convivència dels dos formats.

◗ Tots els recursos digitals es troben en el context de cada pàgina.

◗ Els tests d’autoavaluació poden ser resolts digitalment en línia.

(Nota: les funcions poden variar segons el dispositiu i la capacitat de connexió a Internet.)


El material per al professor

15

1.3 El material per al professor

Proposta didàctica en format imprès

La proposta didàctica per al professor conté:

Programacions

◗ Competències.◗ Programació de curs.◗ Programació trimestral.

Guia didàctica per a cada unitat

◗ Competències: contribució de la unitat a l’adquisició de les competències.◗ Recursos digitals: relació de recursos digitals de la unitat.◗ Programació d’aula i orientacions didàctiques.◗ Avaluació.◗ Solucionari (del llibre de l’alumne i de la proposta didàctica).

Avaluacions trimestrals

◗ Avaluació del primer trimestre.◗ Avaluació del segon trimestre.◗ Avaluació del tercer trimestre. ◗ Solucionari de les avaluacions.

Bibliografia


01 presentacion reli1eso catdata.ecasals.net/pdf/24/9788421860410_l33_24.pdf ·...

Documents