· web viewcrear arxius de text i formatar-los utilitzant el processador word. incorporar...

Tecnologies ESOProjecte

edebé 1


ÍNDEXI. EL PROJECTE EDUCATIU d’EDEBÉ

1. Preàmbul. Presentació2. Finalitat educativa: educació integral de la persona3. Principis educatius4. La concreció del Projecte educatiu d’Edebé per a l’Educació Secundària

Obligatòria4.1. Per mitjà dels llibres de text4.2. En l’Educació Secundària Obligatòria

II. EL PROJECTE DE LA MATÈRIA DE TECNOLOGIES1. La matèria de Tecnologies

1.1.Finalitat de la matèria1.2.Relació amb les altres matèries

2. Contribució de la matèria de Tecnologies a l’adquisició de les competències bàsiques

2.1.Identificació, treball i avaluació de les competències bàsiques en els nostres textos

3. Valors i ensenyaments transversals3.1. L’educació en valors en la matèria de Tecnologies3.2. Els ensenyaments transversals en la matèria de Tecnologies

4. L’atenció a la diversitat5. Metodologia

5.1. Llibre de l’alumne de Tecnologies5.2. CD de recursos5.3. Carpeta de recursos de Tecnologies5.4. Quadern de Projectes

6. La matèria de Tecnologies i les TIC6.1. Tecnologies de la informació i la comunicació6.2. Tractament de les TIC en la matèria de Tecnologies

7. L’acció tutorial i l’orientació educativa en l’ESO7.1. Objectius de l’acció tutorial i l’orientació educativa7.2. Funcions del tutor en l’ESO7.3. Àmbits d’actuació de l’acció tutorial en l’ESO7.4. L’orientació educativa: components

8. Concreció del currículum de Tecnologies8.1. Competències bàsiques8.2. Objectius8.3. Continguts8.4. Criteris d’avaluació

edebé 2


I. EL PROJECTE EDUCATIU D’EDEBÉ

1. Preàmbul. Presentació

Edebé, amb una llarga tradició editorial en l’àmbit de l’educació, vol donar a conèixer a la comunitat educativa el projecte educatiu que orienta el seu treball i regeix la creació dels seus llibres i d’altres materials formatius.L’editorial s’obre a la nova societat i vol contribuir a donar resposta a les demandes i els reptes que aquesta té plantejats en relació amb:

— La qualitat i l’equitat de l’educació, en una nova societat del coneixement.— La formació de ciutadans compromesos amb valors socials i ètics, capaços de conviure de

manera positiva en la realitat multicultural actual.— La capacitació professional de la joventut i la formació continuada al llarg de tota la vida.— L’enriquiment cultural de la joventut en els espais d’oci i lleure.

En el seu Projecte educatiu, Edebé exposa les seves finalitats formatives, els principis que inspiren la seva producció i la manera com aquests principis s’han concretat en els seus materials didàctics per a les diverses etapes educatives.

El projecte educatiu d’Edebé:— Raó de ser:

Orienta i regeix la tasca editorial. Dóna resposta a les demandes de la

societat.— Apunta a unes finalitats: l’educació integral

de la persona.— Es recolza en uns principis educatius:

educació com a procés de construcció personal, educació personalitzada...

— Es concreta en una vocació de servei a l’educació: Dels joves: en les diverses etapes, amb

diversitat de materials i varietat de suports. Dels educadors: professors, pares…

— Culmina en l’elaboració d’un projecte de vida personal vinculat a valors, que mou a l’acció en la societat.

edebé 3


2. Finalitat educativa: educació integral de la persona

Educació integral: desenvolupament harmònic de totes les dimensions de la persona i incorporació de valors per a la vida.1. Dimensió física i

psicomotriu.— Desenvolupament de les

habilitats físiques: coordinació, equilibri, potència…

— Coneixement i acceptació del propi cos.

— Adquisició d’hàbits de vida saludables.

Valors:— Ajustada autoestima i

consciència autocrítica.— Sentit crític envers els

estereotips socials.— Equilibri ment-cos.

2. Dimensió intel·lectual-cognitiva.

— Enfortiment del pensament, integració dels aprenentatges i utilització en la vida.

— Desenvolupament del llenguatge com a instrument d’aprenentatge i comunicació.

Valors:— Interès per aprendre, esforç

personal, iniciativa…— Autonomia de pensament.

Obertura al canvi.— Llibertat madura i sentit de la

responsabilitat.

3. Dimensió afectivoemocional.

— Desenvolupament de la personalitat.

— Adopció de compromisos en l’àmbit personal i en el social.

— Relació i col·laboració amb els altres.

Valors:— Autoconfiança. Equilibri

emocional. Autoregulació.— Establiment de relacions

afectives sanes.— Bondat, integritat,

coherència…4. Dimensió

sociocultural.— Consciència de

ciutadania.— Respecte i tolerància

envers els altres.— Cooperació en la

construcció d’un món més just.

Valors:— Desenvolupament de

sentiments d’estimació i amistat.— Tolerància i tarannà

democràtic.— Sentit de la justícia i la

solidaritat.— Respecte pel patrimoni

natural i sociocultural.5. Dimensió

eticotranscendent.— Reflexió ètica i

dinamisme espiritual.— Formulació de preguntes

i recerca de respostes.— Obertura a la

transcendència.

Valors:— Interès pel sentit de la vida i

de la història.— Percepció de les aspiracions

més profundes de l’ésser humà.

edebé 4


— Identificació dels grans interrogants sobre la vida i el món.

3. Principis educatius

Principis Descripció Edebé...

1. L’educació és un procés de construcció personal.

— L’alumne/a creix i es construeix com a persona en interacció amb l’entorn, amb els seus iguals, etc.

— L’alumne/a és responsable i protagonista de la construcció del seu coneixement.

— Aprendre exigeix reorganitzar la informació mitjançant una intensa activitat mental.

— Proposa activitats que conviden a la reflexió i a l’aprenentatge estratègic.

— Promou la transferència entre els continguts escolars i la vida real.

— Diversifica el tipus d’activitats, afavoreix el treball en equip, estimula la creativitat, etc.

2. Un procés centrat en la persona de l’alumne/a. Educació personalitzada.

Cada alumne és un ésser únic i diferent, configurat per tres coordenades:a) Individu

alitat. Cada persona és un ésser únic, original i irrepetible.

b) Socialització. Obertura als altres. La persona s’apropia de la cultura i els valors de la seva societat, els analitza i els transforma. Implica el reconeixement de l’altre i de la seva dignitat.

c) Autonomia. Fa lliure i responsable la persona, agent del seu desenvolupament i existència: el porta a elaborar el seu propi projecte de vida.

— Ofereix recursos variats i proposa diferents nivells de dificultat.

— Estimula el desenvolupament de la creativitat i l’originalitat en la resolució dels problemes.

— Acull les diverses sensibilitats i continguts culturals de la societat.

— Proposa activitats que incitin a la comunicació i a l’intercanvi.

— Facilita la formació de judicis personals fonamentats.

— Proporciona les eines per abordar els reptes de la nova societat del coneixement.

3. Un procés orientat. Aprendre amb sentit.

Aprendre amb sentit permet als alumnes:— Ampliar i enriquir els seus

esquemes mentals.— Dotar-los d’una organització

més sòlida.— Descobrir-ne la funcionalitat.

— Proposa metodologies que faciliten el descobriment de les relacions entre els continguts i la seva integració en estructures més àmplies i completes.

— Afavoreix la relació interdisciplinària entre els continguts de les diverses àrees i

edebé 5


— Utilitzar-los en contextos diferents.

— Obtenir una comprensió més clara de la realitat.

matèries.— Presenta els continguts de

manera gradual, partint dels coneixements previs dels alumnes.

4. Un procés compartit. Aprendre amb d’altres.

— Fa referència a la capacitat de l’ésser humà d’aprendre treballant en equip.

— La feina entre iguals aporta enormes possibilitats d’aprenentatge.

— Aprofitar les possibilitats educatives que ofereix l’actual societat, fora del marc estrictament escolar.

— Planteja activitats per treballar en grup.

— Ofereix situacions d’aprenentatge i recursos per a l’aprenentatge cooperatiu.

— Suggereix activitats d’aprenentatge en àmbits extraescolars.

5. L’educador, mediador en el procés d’aprenentatge.

— Actua com a expert en processos d’ensenyament i aprenentatge i promou l’activitat conjunta.

— Exerceix de guia en l’aprenentatge, cedeix de mica en mica el control de l’activitat per tal d’afavorir l’autonomia de l’alumne/a.

— Atén la diversitat.— Intervé com a pont entre família i

escola.

— Ofereix varietat de recursos i materials per al professor/a.

— Convida l’educador/a a estimular les respostes creatives dels seus alumnes.

— Anima el professorat a fomentar la llibertat dels seus alumnes.

edebé 6


4. La concreció del Projecte educatiu d’Edebé per a l’Educació Secundària Obligatòria

4.1. Per mitjà dels llibres de text

Fidel als seus principis educatius, Edebé planifica i elabora els seus llibres de text seguint un rigorós pla que:

— Defineix en un Projecte per a cada etapa del sistema educatiu.— Es concreta i es desplega en les Programacions dels diversos cicles i cursos de cada etapa.— Presenta aquests projectes i programacions complets, però alhora oberts, perquè els

centres i els equips educatius els puguin acomodar, personalitzar i dinamitzar tenint en compte les especificacions del seu Projecte educatiu.

— Té cura de la unitat i la continuïtat dins de cada etapa i en la transició entre etapes.— Concreta, per a cada cicle i per a cada curs, una adaptació didàctica dels principis

educatius de l’editorial, tenint en consideració el desenvolupament evolutiu, les necessitats dels alumnes i les finalitats establertes en el currículum.

Metodologia— Manté sempre un enfocament globalitzador i una relació interdisciplinària entre els

continguts dels diversos dominis d’aprenentatge.— Promou l’aprendre a aprendre i la realització d’aprenentatges amb sentit.— Convida al treball en equip i a aprendre amb els altres.

Continguts— Desenvolupa els continguts de cada matèria segons la seva didàctica específica, enllaçant-

los amb l’entorn dels estudiants i intentant que en descobreixin la funcionalitat.— Integra oportunament en les diverses àrees els continguts transversals (educació moral i

cívica, educació per a la pau, educació mediambiental, etc.).

Atenció a la diversitat— Busca sempre adaptar-se a la majoria dels alumnes, i ofereix recursos per tal d’atendre la

diversitat.

Avaluació— Proporciona criteris i propostes pràctiques per a les diverses modalitats d’avaluació.

Les característiques pròpies dels estudiants de cada etapa exigeixen una aplicació diferenciada d’aquest pla en cadascuna.

edebé 7


Criteris didàcticsEls criteris didàctics que Edebé segueix en la preparació dels materials curriculares per a cada etapa són els següents:

— Augmentar de manera progressiva el nivell d’exigència i, d’aquesta manera, generar situacions d’ensenyament-aprenentatge que plantegin un repte que exigeixi cada cop un grau més elevat de coneixements i estratègies.

— Iniciar els nous aprenentatges assegurant la base dels anteriors.— Insistir en la globalització i la funcionalitat dels aprenentatges perquè esdevinguin cada

cop més significatius.— Desenvolupar en els alumnes formes de raonament adequades a cada moment evolutiu i

introduir-los progressivament en el mètode i el pensament científic.— Privilegiar activitats que promoguin la reflexió crítica sobre el que s’aprèn i com s’aprèn.— Introduir i afavorir el tractament formatiu dels continguts transversals.— Promoure accions en grup i amb altres grups per tal d’aprofundir en les experiències de

socialització.— Afavorir l’expressió clara i precisa del pensament, per mitjà del llenguatge oral i escrit.— Proposar suficients activitats de reforç i d’ampliació.— Donar a l’avaluació un marcat caràcter formatiu, que afavoreixi la presa de consciència

del propi procés d’aprenentatge i que faciliti al professorat la presa de decisions que afavoreixin el major creixement dels seus alumnes. En l’ESO, l’avaluació incorpora el caràcter orientador, amb la finalitat que els alumnes puguin anar preparant les decisions sobre els seus itineraris futurs.

Per tal d’adaptar aquests criteris a les característiques dels alumnes en cada moment evolutiu, Edebé elabora projectes coordinats entre les diverses àrees en els quals inclou la distribució dels continguts que es treballaran en cada etapa, la seva concreció i la seva organització en unitats didàctiques.

4.2. En l’Educació Secundària Obligatòria

Des del punt de vista evolutiu, el període que comprèn l’ESO va lligat a canvis significatius en la persona (en el desenvolupament corporal: pubertat), en l’àmbit cognitiu, en el seu desenvolupament afectiu (interès i noves relacions amb l’altre sexe), en les seves relacions socials (integració en grups i progressiva emancipació de la família) i en el terreny moral (formació dels propis valors que configuraran l’estil de vida com a adult i enfortiran l’autonomia del subjecte).En aquesta etapa, el desenvolupament cognitiu pot progressar cap a formes de pensament més complexes, fet que li obre la possibilitat d’accedir a coneixements que exigeixen una major conceptualització i abstracció. Així mateix, una major possibilitat d’aplicació d’esquemes més centrats en la disciplina científica i en la multicausalitat li permetran resoldre problemes cada cop més complexos.

edebé 8


Tenint en compte aquesta evolució del subjecte i respectant l’estructura curricular de l’etapa, l’editorial proposa una metodologia centrada en la interdisciplinarietat, des d’una perspectiva globalitzadora, que interrelaciona objectius i continguts en totes les àrees de coneixement.En aquesta etapa es manifesta amb més intensitat la diversitat entre l’alumnat. Això posa de manifest l’especial necessitat de materials i propostes de reforç i d’aprofundiment, així com de la diversificació curricular.Els anys de l’ESO acostumen a ser claus per a l’obertura a la relació social i a la implicació en iniciatives de caràcter social. I per mitjà del coneixement social i dels trets de la pròpia personalitat, l’alumne/a va madurant i perfilant el seu projecte de vida, element essencial de l’autonomia personal.Edebé ho aplica en l’elaboració dels seus llibres i materials didàctics per tal d’introduir una major flexibilitat a l’aula i assegurar l’equitat en l’educació garantint una adequada atenció a la diversitat.

edebé 9


II. EL PROJECTE DE LA MATÈRIA DE TECNOLOGIES

1. La matèria de Tecnologies

La tecnologia és el conjunt de processos d’invenció, fabricació i ús d’objectes o artefactes que satisfan determinades necessitats humanes. Aquests processos faciliten les condicions per a una vida més segura, més sana o més comfortable.En l’Educació Secundària Obligatòria l’estudi i l’anàlisi dels diversos processos tecnològics s’enquadra dins de la matèria anomenada Tecnologies. La diferenciació progressiva dels continguts que es dóna a mesura que els alumnen avancen en el seu estudi fa que aquesta matèria integri els continguts de les tecnologies tradicionals i de les TIC al llarg dels tres primers cursos de l’ESO. En quart curs, i d’acord amb el que reflecteix el Reial Decret pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l’Educació Secundària Obligatòria, la matèria es desdoblega en dues matèries optatives: Tecnologia i Informàtica.Així, el nucli formatiu al voltant del qual haurà de girar l’enfocament d’aquesta matèria en l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria serà el desenvolupament de capacitats de disseny, construcció i maneig d’aparells per a un ús prèviament establert, emprant-hi el coneixement de principis, propietats bàsiques dels materials, habilitats constructives, etc.

1.1. Finalitat de la matèria

La gran finalitat d’aquesta matèria serà desenvolupar una educació tecnològica en els alumnes que els permeti d’inserir-se d’una manera crítica en una societat en la qual la tecnologia ocupa un lloc bàsic, valorant-ne la contribució per satisfer determinades necessitats humanes i situant-se davant el desenvolupament tecnològic en una posició en la qual aquest s’orienti cap a una millor qualitat de vida i no cap a un consum desmesurat dels objectes tecnològics.L’ensenyament tecnològic suposa posar en joc una sèrie de components que constitueixen la matèria.

— Un component científic. La ciència i la tecnologia es troben íntimament relacionades.— Un component social i cultural. La tecnologia modifica les condicions de vida i

l’organització social.— Un component tècnic. Posa els alumnes en contacte amb tècniques utilitzades en la vida

laboral i professional.— Un component metodològic. Facilita l’adquisició d’hàbits d’ordre i mètode en l’aplicació

de destreses.— Un component de representació gràfica i verbal. El dibuix i la paraula són bàsics per

comunicar, expressar i avaluar idees i projectes.La matèria de Tecnologies determina un àmbit de coneixements i activitats en l’estudi dels quals convergeixen coneixements de diversa naturalesa i procèdencia. Aquests es relacionen entre ells, circunstancialment, per resoldre un problema concret d’aplicació pràctica i mitjançant un procés, que és específic, d’invenció, fabricació i ús d’objectes o sistemes que contribueixen a la solució

edebé 10


del problema plantejat. I tot dins del marc, més ampli, del desenvolupament integral de la persona i del bé social, amb relació a les condicions en què es desenvolupa la seva vida quotidiana i a la satisfacció de determinades necessitats.La matèria de Tecnologies té el seu centre d’interès en el desenvolupament d’objectes, sistemes i mètodes que permeten la persona desenvolupar-se en el medi que l’envolta, en unes condicions tals que garanteixin una vida més segura i comfortable. En aquest sentit, la comunicació i la informació tenen un rol decisiu en la nostra societat.Innovació i desenvolupament tecnològic acompanyen l’ésser humà a travès dels segles en la seva pròpia evolució, aportant-hi solucions pràctiques als reptes i exigències que deriven, entre d’altres, de noves maneres d’entendre, de manera individual i col·lectiva, la vida i el món.

1.2. Relació amb les altres matèries

El currículum actual té un caràcter integral que aspira, en el seu tram obligatori, a la formació de ciutadans que siguin capaços de participar, de manera crítica i activa, en el si d’una societat en la qual les diverses tecnologies ocupen un espai preeminent. Assumir aquest pressupost implica subministrar als alumnes experiències d’aprenentatge que garanteixin el desenvolupament integral de la seva persona i, per tant, de les seves capacitats intel·lectuals, físiques, socials, afectives, ètiques i morals. Alhora, aquest desenvolupament ha de permetre una visió crítica sobre l’ús i el rol que duen a terme les tecnologies en la nostra societat. El desenvolupament de la matèria de Tecnologia exigeix, doncs, posar en joc coneixements i estratègies procedents de gairebé totes les matèries del currículum.

— Així, els continguts propis de la matèria de Ciències de la Naturalesa i particularment els de la matèria de Física i Química, resulten imprescindibles per comprendre el funcionament dels objectes i els sistemes tècnics.

— Els algoritmes i les estratègies de càlcul de la matèria de Matemàtiques, particularment els que fan referencia a l’àmbit de la mesura, són utilitzats de manera habitual en els processos de construcció.

— Els coneixements de Ciències Socials, Geografia i Història aporten informacions valuoses pel que fa a l’evolució històrica de les diverses tecnologies i de la manera en què les diferents societats han resolt els seus problemes tècnics.

— Els sistemes de representació gràfica, procedents de la matèria d’Educació Visual i Plàstica, faciliten les tasques de disseny i planificació.

— Finalment, les tècniques d’expressió oral i escrita de la matèria de Llengua i Literatura són el vehicle habitual per a la comunicació de projectes i solucions tècniques.

Aquest caràcter interdisciplinari de la matèria de Tecnologies permet el desenvolupament de projectes educatius que impliquen la utilització d’estratègies procedents de les diferents matèries i fa d’aquesta un instrument eficaç per a l’educació integral dels alumnes.

edebé 11


2. Contribució de la matèria de Tecnologies a l’adquisició de les competències bàsiques

Del caràcter de l’Educació Secundària Obligatòria que es pretèn desenvolupar, del seu plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels coneixements adquirits, podem deduir la conveniència de centrar l’aprenentatge dels alumnes en determinades competències bàsiques, enteses com aquelles capacitats que haurà d’haver desenvolupat cada alumne o alumna en acabar l’ensenyament obligatori per poder assolir la seva realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta d’una manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.La identificació de les competències bàsiques que ha de desenvolupar cada matèria de l’etapa no és una llista tancada, alhora que no existeix una relació unívoca entre l’ensenyament d’una matèria i el desenvolupament de determinades competències. Cadascuna de les matèries contribueix al desenvolupament de diverses competències i, al seu torn, cadascuna de les competències bàsiques serà assolida com a conseqüència del treball en diverses matèries. Considerarem vuit àmbits en les competències bàsiques: competència en el coneixement i la interacció amb el món físic; competència social i ciutadana; tractament de la informació i competència digital; competència matemàtica; competència en comunicació lingüística; competència cultural i artística; autonomia i iniciativa personal; i competència per aprendre a aprendre.Les competències pròpies de la matèria de Tecnologies estan estretament vinculades a les competències específiques centrades en conviure i habitar el món, que comprèn la competència en el coneixement i la interacció amb el món, la competència social i ciutadana, i el tractament de la informació i competència digital.

— La matèria de Tecnologies té una incidència directa en l’adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, en canalitzar l’aprenentatge de conceptes i procediments que possibiliten l’anàlisi dels materials d’ús tècnic, és a dir, el seu origen, l’obtenció, la manera de treballar-los i transformar-los i les repercusions de la seva explotació sobre el medi ambient. També les fonts i les formes d’energia presents a l’entorn són objecte d’estudi d’aquesta matèria.

— L’aportació de la matèria de Tecnologies a la competència social i ciutadana es basa en el seu potencial per formar ciutadans crítics davant l’avenç imparable del desenvolupament tecnològic i disposats a participar activament en diverses iniciatives. La formació tecnològica permet prendre consciència de les implicacions i les perspectives de la tècnica i, a partir d’aquest fet, prendre decisions fonamentades amb relació al debat social que generen alguns processos, particularment els que afecten d’una manera determinante la salut, la qualitat de vida o el deteriorament del medi ambient.

— Igualment, la matèria de Tecnologies contribueix al desenvolupament de la competència en el tractament de la informació i competència digital en aplicar les actuals TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) en la recerca, recollida, selecció, processament i presentació de la informació. Aquestes eines són utilitzades pels alumnes per comunicar-se, cercar informació, visualitzar models i maquetes de dispositius

edebé 12


tecnològics, i també en l’obtenció i el tractament de dades, el processament de la informació i l’elaboració i presentació de treballs i informes tècnics.

La matèria de Tecnologies col·labora també en el desenvolupament de la resta de competències bàsiques:

— La competència matemàtica, com ja hem indicat, té una especial rellevància en tot allò que està relacionat amb la mesura i els càlculs que es deriven d’aquestes dades. El llenguatge matemàtic ens permet establir relacions quantitatives entre diferents magnituds, i el coneixement i el domini dels algoritmes de càlcul permet resoldre molts problemes relacionats amb l’àmbit tecnològic.

— La matèria de Tecnologies contribueix també a la competència en comunicació lingüística, ja que exigeix el coneixement i l’ús d’un vocabulari tècnic i específic imprescindible per comprendre i comunicar missatges de tipus tecnològic i per interpretar correctament informacions i documents presents en els mitjans de comunicació, tant audiovisuals com escrits.

— Les diverses tecnologies són, per elles mateixes, manifestacions de la cultura pel fet que expressen el coneixement de la humanitat en àmbits molt diversos. L’estudi de la matèria de Tecnologies contribueix llavors al desenvolupament de la competència cultural i artística, ja que enriqueix l’estudiant amb nous coneixements i desenvolupa la capacitat d’apreciar la bellesa de les estructures i els processos confeccionats per l’ésser humà a partir de l’aplicació dels seus coneixements tecnològics.

— La matèria de Tecnologies contribueix activament a fomentar l’autonomia i iniciativa personal perquè inicia els alumnes en l’anàlisi dels problemes que planteja la vida quotidiana i en la recerca de solucions tècniques, l’aplicació del mètode de projectes, caracteritzat per la identificació del problema, la recerca d’informació, el disseny i l’elecció de la solució més adient, la planificació del treball, la construcció del prototip, l’avaluació del resultat i la divulgació de les conclusions. La matèria afavoreix en els alumnes la formació d’un esperit crític, capaç de questionar dogmes i desafiar prejudicis.

— Els continguts de la matèria de Tecnologies constitueixen una oportunitat per al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre. La construcció del coneixement tecnològic es fa a partir de la contrastació de noves teories i models i la seva integració amb els ja existents, alhora que l’aprenentatge dels alumnes es produeix per la incorporació d’informació que procedeix, en uns casos, de la pròpia experiència, i en d’altres, de mitjans escrits o audiovisuals, que es van integrant en la xarxa cognitiva de cada persona.

2.1. Identificació, treball i avaluació de les competències bàsiques en els nostres llibres

En una primera fase hem procedit a la identificació de les competències bàsiques, dins de cadascun dels àmbits, a partir del currículum de Tecnologies per a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria. El llibre de l’alumne estableix una relació de les competències bàsiques generals del curs i un desplegament d’aquestes per unitats didàctiques. En les pàgines inicials de cada unitat s’indiquen les competències bàsiques que es desenvoluparan en aquesta.

edebé 13


El treball de les competències bàsiques es duu a terme posant l’èmfasi en aquells aprenentatges que es consideren fonamentals per aconseguir una formació integral dels alumnes que els permeti desenvolupar una vida satisfactòria un cop finalitzada l’Educació Secundària Obligatòria. El llibre de l’alumne presenta els continguts fonamentals de la matèria des d’un punt de vista integrador i orientat a l’aplicació dels coneixements adquirits a la vida quotidiana, de manera que el treball de les competències bàsiques es troba implícit en l’exposició dels continguts i en la realització de les activitats del llibre i els materials complementaris. Les fitxes de reforç proposen una sèrie d’activitats orientades a afermar l’adquisició de les competències bàsiques.L’avaluació és l’instrument que permet comprovar si els alumnes han desenvolupat d’una manera satisfactòria aquelles capacitats que han estat tipificades com a bàsiques. Els models oferits en el llibre de l’alumne (avaluació de competències) i en la carpeta de recursos (prova final de competències bàsiques) facilitin aquesta tasca, de manera que tant el professorat com els alumnes poden valorar el progrès en l’adquisició de les competències bàsiques.

edebé 14


3. Valors i ensenyaments transversals

El present Projecte educatiu es planteja com a objectiu fonamental el desenvolupament integral dels alumnes, fet que implica una formació en valors d’acord amb els temps actuals en les diferents matèries de l’etapa i la incorporació en aquestes matèries dels elements educatius bàsics que es troben continguts en els ensenyaments transversals.

3.1. L’educació en valors en la matèria de Tecnologies

L’ensenyament de la matèria de Tecnologies ha de potenciar determinades actituds i hàbits de treball que ajudin els alumnes a apreciar el propòsit de d’aquesta, tenir confiança en la seva habilitat per abordar-la satisfactòriament i desenvolupar-se en d’altres dimensions humanes, com ara autonomia personal, relació interpersonal, capacitat de treball en equip, etc.Alguns valors importants en la matèria de Tecnologies són:

— Confiança en les pròpies capacitats per enfrontar problemes i fer servir les estratègies més adients a cada situació.

— Perseverància i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes tecnològics.— Valoració de la importància de les eines tecnològiques en la recerca i selecció de la

informació, en el tractament de dades, i en la presentació de treballs i informes tècnics.— Disposició a interpretar amb esperit crític la informació de caràcter tècnic oferida pels

mitjans de comunicació i utilització d’aquesta informació per formar-se una opinió pròpia i per argumentar de manera fonamentada sobre els problemes relacionats amb l’impacte social i mediambiental de les diverses tecnologies.

— Valoració de l’aportació de les diverses tecnologies a la satisfacció de les necessitats dels éssers humans i a la millora de les seves condicions de vida respectant sempre la preservació del medi ambient.

— Utilització correcta dels materials, les eines, els estris i les màquines i respecte per les normes de seguretat a l’aula taller.

3.2. Els ensenyaments transversals en la matèria de Tecnologies

La presència dels ensenyaments transversals en la matèria de Tecnologies es concreta tant en el tractament conceptual de molts dels continguts com en el desenvolupament de procediments i en les actituds que acompanyen necessàriament el treball en equip, eina fonamental dels processos d’aprenentatge d’aquesta matèria.A continuació, i d’una manera molt breu, presentem quins dels ensenyaments transversals es treballen de manera preferent en la matèria de Tecnologies.

edebé 15


Educació per al consum— Anàlisi de les condicions en què un objecte desenvolupa la seva funció per comprendre la

millor manera de fer-lo servir.— Curiositat i interès per conèixer les aplicacions de les diferents tecnologies en l’entorn

conegut.— Consideració dels valors tècnics, funcionals i estètics dels materials.— Valoració crítica de l’impacte social i mediambiental produit per l’explotació, la

transformació i el rebuig de materials i el possible exhauriment dels recursos.

Educació ambiental— Interès per millorar l’entorn, aprofitant els avantatges del desenvolupament tecnològic.— Proposta de solucions que minimitzen o atenuïn l’impacte mediambiental del

desenvolupament tecnològic, particularment sobre el medi ambient i sobre la salut i la qualitat de vida de les persones.

Educació per a la salut— Coneixement i aplicació de les normes bàsiques de seguretat en el maneig de materials,

eines i màquines.— Participació activa en la consecució d’un lloc de treball ordenat i d’un ambient sa i

agradable.

Educació moral i cívica— Interès i respecte envers les solucions tecnològiques adoptades per d’altres persones i

cultures per resoldre els seus problemes.— Anàlisi crítica davant les conseqüències del desenvolupament tecnològic sobre els valors

morals i culturals vigents, i també sobre l’organització del lleure i les activitats d’oci.

Educació per a la pau— Actitud oberta i flexible en explorar i desenvolupar les pròpies idees.— Acceptació de les idees, els treballs i les solucions dels altres amb esperit tolerant i de

cooperació.— Actitud pacient i perseverant davant les dificultats i els obstacles imprevistos.— Disposició i iniciativa personal per organitzar i participar solidariament en tasques

d’equip.

Educació per a la no-discriminació per raó de sexe— Adquisició de recursos, destreses i habilitats per a la pròpia supervivència i per tenir cura

i ajudar altres persones i incidir en la responsabilitat individual i social, superant estereotips sexuals.

edebé 16


— Reconeixement i valoració de la importància de la divisió del treball i la capacitat de companys i companyes per desenvolupar tasques comunes.

edebé 17


4. L’atenció a la diversitat

L’atenció a la diversitat de nivells, estils i ritmes d’aprenentatge, i d’interessos i capacitats presents a les aules es reflecteix en els nostres materials de diverses maneres:

— Les seqüències d’aprenentatge plantegen l’acostament a nous continguts a travès d’exemples extrets de situacions quotidianes i n’afavoreixen la comprensió i la generalització per mitjà de models, esquemes, plantejament de nous problemes... Amb les activitats d’aprenentatge culmina la xarxa que permetrà els alumnes l’assimilació dels conceptes, els procediments i els valors.

— Els textos expositius i les definicions són especialment acurats perquè tots els alumnes identifiquin les idees essencials i puguin elaborar esquemes per organitzar la informació.

— Els exercicis i activitats estan seqüenciats per nivells de dificultat de manera que facilitin l’adquisició de competències bàsiques a tots els alumnes. Algunes activitats duen una icona amb un d’aquests significats: treball en equip, ús de les TIC, reforç de continguts bàsics, o desenvolupament de continguts d’ampliació.

— Les Pràctiques de taller, proposades al final de cada unitat en els llibres de Tecnologies 1, 2 i 3, i les Pràctiques que es proposen en el llibre de Tecnologia 4, ajuden els alumnes a adquirir destresa en les tasques de tipus procedimental, i els ofereix l’oportunitat de col·laborar amb els seus companys i companyes formant equips de treball i promoure, d’aquesta manera, l’aprenentatge cooperatiu. Així mateix, després de les Activitats de síntesi, oferim algunes activitats de reforç i aprofundiment, categoritzades com a tals, perquè el professor o professora en disposi discrecionalment.

— La Carpeta de recursos compta amb materials específics de reforç i d’aprofundiment. Els primers tenen per finalitat treballar l’aprenentatge dels continguts bàsics i facilitar que tots els alumnes adquireixin les competències bàsiques. Els segons pretenen treballar d’altres continguts relacionats. Aquests materials són oferits en fitxes fotocopiables. En el cas de les fitxes de reforç, en el seu revers s’inclou el solucionari de la fitxa.

— El Quadern de Projectes, que s’ofereix també juntament amb els llibres de Tecnologies 1, 2 i 3, constitueix una eina imprescindible per al desenvolupament de les capacitats dels alumnes amb relació al disseny i la construcció d’objectes tècnics. El professor o professora hi trobarà, a més de projectes desenvolupats pas a pas, un ventall d’altres propostes, graduades de menor a major dificultat, que poden ser presentades als alumnes tenint en compte el seu ritme d’aprenentatge.

edebé 18


5. Metodologia

La metodologia seguida en la matèria es reflecteix en els diferents materials que la integren.

5.1. Llibre de l’alumne de Tecnologies

El llibre de l’alumne de Tecnologies està estructurat en unitats didàctiques. La presentació de la unitat es fa amb una doble pàgina on s’introdueix la unitat a partir d’una fotografia i un text motivador. S’hi relacionen les competències bàsiques que els alumnes hauran d’assolir en la unitat, hi mostrem la manera com s’organitzen els continguts de la unitat i s’hi proposen unes activitats per recordar els continguts previs necessaris per enfrontar la unitat.Els continguts de la unitat es presenten estructurats en apartats i subapartats.En el desenvolupament de la unitat didàctica es plantegen els continguts (sempre que sigui possible) a partir de l’observació de fets o experiències, dels coneixements que els alumnes ja han adquirit, o bé d’allò que els és més proper, per tal d’assentar els coneixements que adquiriran.Mitjançant els textos expositius i les definicions, es presenten, d’una manera clara, concisa i estructurada, els continguts que els alumnes hauran d’interioritzar per tal de desenvolupar les capacitats proposades.En els marges s’inclouen explicacions complementàries. Així mateix, les ampliacions presents en algunes unitats permeten aprofundir en determinats continguts.Les activitats que es proposen al final de cada bloc de continguts serveixen perquè els alumnes posin en pràctica les capacitats adquirides, i els ajudin a consolidar els continguts. Les pàgines finals de la unitat s’organitzen de la manera següent:

— En l’apartat Pràctiques de taller que apareix en els llibres de Tecnologies 1, 2 i 3, es proposen activitats manipulatives que permeten treballar alguns continguts procedimentals presentats en la unitat. Aquestes permeten els alumnes iniciar-se en el maneig d’eines i materials amb la finalitat d’adquirir habilitats que els seran d’utilitat en el desenvolupament dels projectes constructius.

— En les Activitats de síntesis es proposen activitats complementàries a les de la unitat. Aquestes activitats estan agrupades per seccions per tal de facilitar-ne la identificació. L’apartat finalitza sempre amb un esquema o un mapa conceptual incomplet perquè els alumnes duguin a terme la síntesi dels continguts presentats.

— El Vocabulari bàsic recopila tots els termes tècnics nous que s’han utilitzat en la unitat, acompanyats d’una breu definició. Pot resultar d’una gran utilitat i permet al professor o professora treballar les competències lingüístiques d’àmbit tecnològic.

— En l’Avaluació es proposa un conjunt d’activitats, relacionades amb les competències bàsiques enunciades a començament de la unitat, perquè els alumnes puguin comprovar el grau de comprensió dels continguts treballats.

— L’apartat Curiositats pretèn aproximar els alumnes a la realitat tecnològica des d’una perspectiva diversa de la que s’ ha utilitzat en la unitat.

edebé 19


— Finalment, l’apartat Tecnologia a la xarxa convida els alumnes a endinsar-se en la xarxa Internet i descobrir-hi nous aspectes de la realitat tecnològica, bé a partir d’adreces electròniques concretes, o bé mitjançant l’ús de motors de recerca.

En la unitat didàctica es treballen les imatges com un mitjà d’observació i acostament a l’entorn tecnològic. Amb aquesta finalitat es fan servir diferents tipus d’imatges: dibuix ludicoartístic i fotografies, per representar situacions i escenes de l’entorn tecnològic i de la vida quotidiana, i dibuix científic i tècnic, que permet representar d’una manera rigorosa els elements tècnics i de l’entorn que ho precissin. També s’incorporen reproduccions d’imatges d’ordinador i de pàgines web, que faciliten la identificació dels continguts relacionats amb les TIC.A continuació d’algunes unitatas del llibre Tecnologia 4 es proposen una sèrie de Pràctiques que permeten utilitzar simuladors informàtics. Amb aquests és possible muntar circuits elèctrics, electrònics i peeumàtics i reproduir de manera virtual el comportament de molts sistemes tecnològics.

5.2. CD de recursos

S’ofereix també un CD on s’inclouen, entre d’altres, dos recursos que poden resultar d’una gran utilitat.

— Un arxiu d’Imatges on es recullen, classificades per unitats didàctiques, les imatges més significatives del llibre, tant fotografies com dibuixos. Aquestes imatges, a més de poder ser observades a mida gran en la pantalla d’un ordinador, poden ser projectades i utilitzades discrecionalment pel professor o professora.

— Una sèrie de Presentacions, algunes animades, en les quals es mostran tots els continguts procedimentals que es presenten en el llibre i també alguns continguts conceptuals que, pel seu especial interès, poden ser organitzats d’aquesta manera.

Tant les Presentacions com les Imatges, poden ser utilitzades a escala individual pels alumnes en el seu ordinador, o bé projectats per al conjunt de la classe.

5.3. Carpeta de recursos de Tecnologies

La Carpeta de recursos s’estructura en cinc separadors: — El primer conté el Projecte edebé de Tecnologies.— El segon ofereix orientacions metodològiques sobre les unitats didàctiques i recursos per

a l’aula.— El tercer inclou una proposta d’avaluació.— El quart es dedica a les tecnologies de la informació i la comunicació en la matèria de

Tecnologies.— I el cinquè i darrer conté el solucionari de les activitats del llibre de l’alumne.

Aquesta carpeta ofereix al professor o professora una sèrie d’eines que l’ajudaran a organitzar el seu treball en diferents aspectes.

edebé 20


Programació d’aula i orientacions per a la seva aplicació— Els objectius didàctics de la unitat i les competències bàsiques que es desenvoluparan,

juntament amb el temps aproximat de dedicació i la interdisciplinarietat amb altres matèries. També s’indiquen els criteris d’avaluació que caldrà tenir en compte en el moment d’avaluar els alumnes, els ensenyaments transversals que es treballen i els continguts previs necessaris per enfrontar la unitat.

— Els continguts que es desenvoluparan en la unitat, agrupats per apartats i classificats en conceptes, procediments i valors.

— La intenció de les activitats dissenyades per treballar cada contingut i les orientacions didàctiques que serveixen de guia per treballar les pàgines del llibre de l’alumne.

— Una proposta d’avaluació de la unitat, una proposta de treball de les tecnologies de la informació i la comunicació en la unitat i altres propostes d’activitats.

Materials específics per a l’atenció a la diversitat— Fitxes de reforç, en les quals es plantegen activitats destinades als alumnes que tenen

dificultats en l’adquisició dels aprenentatges bàsics. Amb aquestes aconseguiran assolir un grau mínim de consolidació dels continguts. Les fitxes de reforç són fotocopiables i cadascuna incorpora la solució a les activitats en el seu revers.

— Fitxes d’ampliació o de consolidació, on es presenten activitats que donen als alumnes una visió més àmplia i profunda dels continguts i permeten perfeccionar-los. Aquestes fitxes estan destinades a aquells alumnes que tenen més facilitat de comprensió i capacitat de treball.

Recursos per a l’avaluació— Una fitxa per a l’avaluació inicial, amb la qual el professor o professora pot valorar el

grau de coneixement amb què parteixen els alumnes en iniciar el curs corresponent.— Fitxes d’avaluació corresponents a les unitats didàctiques del llibre de l’alumne, on

s’avaluen els objectius per escrit.— Uns indicadors per a l’avaluació contínua, amb els quals el professor o professora pot

realitzar l’avaluació formativa al llarg del curs.— Una prova final de competències bàsiques, amb la qual es poden valorar les capacitats

adquirides en finalitzar cadascun dels cursos. Totes les fitxes d’avaluació són fotocopiables i cadascuna incorpora la solució a les activitats en el seu revers.

SolucionariFinalment, el solucionari inclou la resolució de totes les activitats proposades en el llibre de l’alumne, organitzades per unitats.

edebé 21


5.4. Quadern de Projectes

Com a complement indispensable del treball amb el llibre de l’alumne, juntament amb els llibres de Tecnologies 1, 2 i 3 s’ofereix un Quadern de Projectes on es treballen, d’una manera concreta, tots els objectius i continguts relacionats amb la concepció d’idees tècniques, i el disseny, el desenvolupament i l’avaluació d’aquestes.El Quadern té una primera part en la qual es justifica la utilitat del mètode de projectes i es descriuen les fases de què consta.A continuació, es presenten tres projectes desenvolupats pas a pas. En cadascun oferim l’opció de realitzar-los tal i com es presenten o bé utilitzar-los com una guia per al desenvolupament d’idees originals que els alumnes siguin capaços de generar.Juntament amb aquests projectes, i amb la finalitat d’atendre la diversitat de l’alumnat, al final de cadascun oferim, en una doble pàgina, una sèrie de nous projectes perquè, si el professor o professora ho considera oportú, els utilitzi com a propostes complementàries (o alternatives) al projecte desenvolupat.En la realització dels projectes suggerim als alumnes la utilització de les TIC per a l’elaboració dels documents tècnics necessaris. Tanmateix, al final del Quadern, oferim també una sèrie de plantilles fotocopiables d’aquests documents per si els alumnes o el professorat decideixen elaborar-los de manera manual.

edebé 22


6. La matèria de Tecnologies i les TIC

6.1. Tecnologies de la informació i la comunicació

IntroduccióLes tecnologies de la informació i la comunicació han incidit els darrers anys d’una manera notable i fonamental en la nostra societat en general, i en els nois i noies adolescents en particular. Tanmateix, les tecnologies més recents estan trigant a introduir-se com a recurs educatiu habitual als centres i aules. Un dels objectius establerts per la LOE per a l’Educació Secundària Obligatòria pretén, d’una banda, desenvolupar les destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per tal d’adquirir, amb sentit crític, nous coneixements, i de l’altra, obtenir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació. S’ha de tenir en compte que, per a la societat actual, el coneixement de les TIC és una de les competències bàsiques necessàries, tant com llegir, escriure o comptar.Per assolir aquest doble objectiu, les administracions educatives han fixat com a meta eliminar les barreres que dificulten l’ús de les TIC en l’entorn educatiu, augmentar la confiança en la tecnologia, proporcionar formació al professorat per garantir que s’utilitza de manera adequada i oferir serveis i continguts d’utilitat. Per la seva banda, les administracions pretenen facilitar la comunicació de les famílies amb els centres educatius fent ús de les noves tecnologies i promoure actuacions específiques adreçades a alumnes amb necessitats educatives especials.Finalment, hem d’assenyalar que la introducció de les TIC és i serà un factor determinant per a la motivació dels alumnes, perquè millora els aprenentatges i facilita l’adaptació als diferents ritmes d’aprenentatge, promou un aprenentatge cooperatiu i possibilita el treball en grup, alhora que afavoreix el desenvolupament d’habilitats de recerca i selecció de la informació i millora les competències d’expressió i creativitat. Tot plegat pot contribuir a la reducció del fracàs escolar, sense oblidar la capacitat que té d’oferir recursos educatius o de planificar l’activitat docent.

L’impacte de les TIC en l’educacióLa presència cada cop més gran de les TIC en la nostra societat (en la vida diària, en l’entorn familiar, en el lleure, etc.) fa cada vegada més necessari que els àmbits educatius s’adaptin a la nova realitat integrant les TIC com a font d’informació i en els mètodes d’ensenyament-aprenentatge. La informació i la formació que rebem i que conformen el nostre bagatge cultural ens arriben, en gran part, des de la televisió, la ràdio i Internet, i cada vegada més museus, biblioteques i centres de recursos utilitzen aquestes tecnologies per difondre informació. Cada cop s’aprenen més coses fora de l’escola, per la qual cosa aquesta institució està experimentant la necessitat d’adaptar-se a un entorn i unes demandes diferents. Això obliga a replantejar el paper de l’escola i del professorat, que ja no és l’únic dipositari del coneixement, la manera d’ensenyar i d’aprendre i els mitjans que s’han d’utilitzar per fer-ho. Només integrant nous mitjans en els processos d’ensenyament l’escola serà capaç de respondre a les noves necessitats i podrà, d’aquesta

edebé 23


manera, reprendre el seu protagonisme com a institució orientadora en l’adquisició de coneixements.La utilització a classe de les noves tecnologies va arrencar ja fa força anys amb l’ús del vídeo. També hi havia (i continuen sent noves tecnologies) les diapositives, les transparències, els magnetòfons i els giradiscos, que ens eren molt familiars però que han estat substituïts recentment pel DVD, els recursos multimèdia o l’accés a Internet, per enumerar-ne només uns quants exemples, i que les noves generacions assimilen i dominen de manera natural. Així, doncs, l’escola s’ha d’adaptar actualment als mitjans que s’han popularitzat en els darrers anys.La tasca de professors i professores ja no és únicament afavorir el desenvolupament personal dels estudiants i l’aprenentatge dels continguts previstos en els temaris dels currículums, sinó que han de ser intermediaris entre la cultura, la informació i els estudiants. Hi ha, per tant, una necessitat d’innovar en la pràctica docent. Avui dia el saber ja no és exclusivament en els llibres i els professors, sinó que arriba des de mitjans i canals molt diversos, per la qual cosa el docent haurà d’orientar els alumnes (en grup o de manera individual) en l’accés als canals d’informació, guiar-los en la selecció i anàlisi de la informació, avaluar-los d’acord amb criteris formatius i, sobretot, promoure dinàmiques motivadores. Aquest factor motivador de les TIC i els recursos que proporcionen afavoreix el desenvolupament d’ensenyaments individualitzats per poder atendre la diversitat d’estudiants que hi ha a les aules, per nivells, formació i coneixements previs, i també interessos i necessitats. A més, si el professor/a demostra les seves capacitats i coneixements sobre les TIC i les utilitza, pot motivar i facilitar els aprenentatges en incloure elements audiovisuals molt difícils d’incorporar d’una altra manera.Així, doncs, l’escola del futur (alguns centres ja comencen a disposar de bona part d’aquests equipaments i recursos), per estar al dia tecnològicament, tindrà pissarres digitals a les aules, ordinadors o terminals a la classe, aules específiques d’informàtica, biblioteques dotades d’equips multimèdia i accés a Internet, una intranet i un portal del centre dotat de recursos educatius i enllaços a webs d’interès, i afavorirà entorns comunicatius amb tutories virtuals, videoconferències, comunitats virtuals d’aprenentatge, portafolis virtuals (webs o portals on allotjar documents, treballs, apunts, etc.) i entorns de formació en línia.

Tractament de la informació i competència digital com a competència bàsicaA més de tots els canvis produïts en la societat en els darrers anys, que fan necessària una sòlida formació de base i un aprenentatge continu al llarg de la vida, en els plans d’estudi de les diverses etapes educatives s’ha incorporat la competència digital a fi d’assolir una alfabetització digital bàsica dels estudiants, que es fa cada cop més imprescindible.Aquesta competència consisteix a disposar d’habilitats per cercar, obtenir, seleccionar, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement. Per fer-ho, incorpora diverses habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la transmissió en diferents suports un cop tractada, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. No hem d’oblidar que, per adquirir aquesta competència, no n’hi ha prou amb el coneixement de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), sinó que són imprescindibles certs aspectes de la comunicació lingüística.El tractament està associat a la recerca, la selecció, el registre i l’anàlisi de la informació, utilitzant tècniques i estratègies diverses per accedir-hi segons la font a la qual s’acudeixi i el

edebé 24


suport que s’utilitzi (bé sigui oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia). I per fer-ho, es requereix el domini d’un seguit de llenguatges específics bàsics (des del textual fins als visuals, gràfics i sonors), com també la capacitat d’aplicar en diferents situacions i contextos el coneixement dels diversos tipus i fonts d’informació.El fet de disposar d’informació, però, no produeix de manera automàtica coneixement, ni n’implica un ús adequat. Transformar la informació en coneixement exigeix destreses de raonament per tal d’organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferències i deduccions de diferent nivell de complexitat; en definitiva, comprendre-la i integrar-la en els esquemes previs de coneixement. Significa, també, comunicar la informació i els coneixements adquirits emprant recursos expressius que incorporin no tan sols diferents llenguatges i tècniques específiques, sinó les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació. Així mateix, aquesta competència permet processar i gestionar adequadament la informació, resoldre problemes reals, prendre decisions, treballar en entorns col·laboratius ampliant els entorns de comunicació per tal de participar en comunitats d’aprenentatge formals i informals, i generar produccions responsables i creatives. La competència digital també inclou la utilització dels equipaments i les eines de les tecnologies de la informació i la comunicació, fet que implica manejar estratègies per identificar i resoldre els problemes habituals de software i hardware. Se sosté en l’ús d’ordinadors per obtenir, avaluar, emmagatzemar, produir, presentar i intercanviar informació, i comunicar-se i participar en xarxes de col·laboració a través d’Internet.Les TIC ofereixen als alumnes la possibilitat d’actuar amb destresa i seguretat en la societat de la informació i la comunicació, aprendre al llarg de tota la seva vida i comunicar-se sense les limitacions de les distàncies geogràfiques ni dels horaris rígids dels centres educatius. A més, les poden utilitzar com a eines per organitzar, processar i orientar la informació envers l’aprenentatge, la feina i el lleure.En síntesi, el tractament de la informació i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació impliquen esdevenir una persona autònoma, eficaç, responsable, crítica i reflexiva a l’hora de seleccionar, tractar i utilitzar la informació i les seves fonts, com també les diverses eines tecnològiques. També comporta tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació i les seves fonts en els diversos suports. Per assolir aquests objectius és necessari el paper orientador del professorat.Es poden establir les dimensions següents per agrupar aquestes competències en el currículum escolar: l’ús de sistemes informàtics, el sistema operatiu, l’ús d’Internet, l’ús de programes bàsics i actituds necessàries amb les TIC.L’ús de sistemes informàtics i el sistema operatiu agrupen els coneixements elementals per desenvolupar-se amb habilitat en l’àmbit de les TIC. Amb relació a aquests coneixements, en acabar l’Educació Secundària Obligatòria els joves hauran de ser capaços de:

Distingir els principals elements de hardware i software, la seva denominació, la seva funció, especificacions, etc.

Instal·lar i desinstal·lar programes. Conèixer i utilitzar la terminologia i les funcionalitats bàsiques del sistema operatiu. Guardar, organitzar i recuperar informació en diversos suports.

edebé 25


Fer activitats bàsiques de manteniment del sistema d’un ordinador.L’ús d’Internet comporta l’adquisició de les competències necessàries per aprofitar el que es configura com el principal mitjà d’informació i comunicació en el món actual. En acabar l’Educació Secundària Obligatòria, els joves seran capaços de:

Fer recerques avançades utilitzant filtres amb paraules clau en els cercadors més utilitzats. Recuperar i emmagatzemar informació textual i icònica de diverses pàgines web. Utilitzar de manera habitual el correu electrònic, els fòrums, les plataformes educatives,

etc. Participar amb les eines que ofereix la xarxa en treballs cooperatius i en sistemes de

comunicació grupal. Seleccionar i valorar, amb prudència, la informació obtinguda des del punt de vista de la

seva veracitat, objectivitat, fiabilitat, legalitat i plantejament ètic, identificant i evitant la que sigui inadequada o discriminatòria.

L’ús de software o programes bàsics reuneix les competències indispensables per conèixer i utilitzar els programes que són necessaris per aprofitar amb èxit les possibilitats que ofereix un ordinador: processador de textos, editors gràfics, full de càlcul, bases de dades i programes de presentacions. En acabar l’Educació Secundària Obligatòria, els joves seran capaços de:

Utilitzar processadors de textos per redactar, organitzar, emmagatzemar, imprimir i presentar documents diversos, aprofitant totes les seves eines: tipus de format, inserció d’imatges i gràfics, correctors ortogràfics i gramaticals, etc.

Utilitzar editors gràfics que permetin el retoc fotogràfic o l’edició de dibuixos vectorials. Utilitzar un full de càlcul per fer càlculs senzills, ajustar el tipus de format, organitzar,

emmagatzemar, imprimir i presentar la informació desitjada. Utilitzar una base de dades tant per consultar-la com per introduir-hi dades mitjançant un

formulari senzill i formats adequats. Utilitzar programes que els permetin fer exposicions i presentacions.

Funcions i utilitats de les TIC en educacióL’ús habitual de les TIC en l’entorn educatiu permet establir un seguit de funcions característiques de les quals es deriven una sèrie d’avantatges. Amb relació als alumnes:

— Afavoreixen la iniciativa personal i la presa de decisions. — Faciliten una interacció contínua entre els alumnes i els recursos (ordinador, Internet,

etc.).— Afavoreixen el treball en grup, és a dir, l’aprenentatge cooperatiu, l’intercanvi d’idees i el

desenvolupament de la personalitat. Ofereixen canals de comunicació que faciliten l’intercanvi d’idees i de materials i el treball cooperatiu gràcies al correu electrònic, el xat, les videoconferències, etc.

— Contribueixen a millorar les competències d’expressió i creativitat gràfica, escrita i audiovisual.

Amb relació als processos d’ensenyament-aprenentatge:

edebé 26


— Contribueixen a l’aprenentatge pel fet de ser considerades motivadores i atractives.— Permeten una gran personalització dels processos d’aprenentatge d’acord amb els

diferents ritmes d’adquisició de coneixements i ofereixen la possibilitat de fer autoavaluacions.

— Són altament interdisciplinàries.— Faciliten l’alfabetització digital i audiovisual, tant per ser un mitjà d’aprenentatge com

per l’accés que proporcionen a la informació.— Són més flexibles i no es limiten a l’entorn tradicional de l’aula.— Promouen les habilitats de recerca i selecció de la informació.— Són especialment útils en l’àmbit de les persones amb necessitats especials, ja que

afavoreixen tant el seu aprenentatge com la seva integració.Amb relació als professors i als centres:

— Permeten una major comunicació entre professors i alumnes.— Faciliten l’avaluació i el control de l’aprenentatge dels alumnes, com a eines de

diagnòstic de les capacitats dels estudiants i com a mitjà d’avaluació dels seus coneixements.

— Per al professor/a signifiquen un perfeccionament dels seus coneixements digitals i un procés de formació contínua que millora la seva competència professional paral·lelament a la formació de l’alumnat.

— A més, en l’àmbit dels centres, permeten millorar l’administració i gestió; obren nous canals de comunicació entre el centre, els professors, els pares i els alumnes (web del centre, intranet, correu electrònic, etc.); projecten la imatge del centre escolar, i permeten compartir els recursos educatius creats per estudiants i professors.

Com a eina didàctica i font d’informació:— Faciliten l’accés a informació de tota mena, a múltiples recursos educatius (tant per a

alumnes com per a professors) i a diferents entorns d’aprenentatge, ja que el professor/a no és l’única font de coneixement.

— Com a instruments per processar la informació, permeten crear bases de dades, informes, etc., mitjançant fulls de càlcul, processadors de textos, d’imatges...

— Com a mitjans d’expressió, serveixen per escriure, dibuixar, fer presentacions, crear webs utilitzant diversos software, etc., i possibiliten la visualització de simulacions de diferents tipus gràcies als programes informàtics.

— Són una font d’informació i de recursos gràcies a la premsa, la ràdio, la televisió, Internet, vídeos, DVD, CD-ROM, etc.

— Possibiliten nous escenaris formatius gràcies als entorns virtuals d’aprenentatge.

edebé 27


Principals eines TIC i utilitat didàcticaEn les noves tecnologies hi tenen cabuda des de la utilització de les diapositives i el vídeo fins a la visualització de presentacions i el treball amb recursos multimèdia, passant per la recerca i la selecció d’informació a Internet, la utilització de fulls de càlcul i processadors de textos i el desenvolupament d’una pàgina web per un grup d’alumnes com a exercici veritablement complex de treball amb les TIC. Convé recordar aquí què significa multimèdia. Un material multimèdia acostuma a combinar, com a mínim, uns quants dels elements següents: text, imatges fixes, imatges amb moviment i àudio. Si l’usuari pot controlar el temps en què es presentaran certs elements o determinar valors d’algunes variables, serem davant d’un material multimèdia interactiu. Si en l’estructura hi apareixen elements relacionats a través dels quals l’usuari pot navegar, triant l’ordre o la seqüència, parlarem aleshores d’hipermèdia (combinació d’hipertext i multimèdia).S’ha de pensar que les noves tecnologies han popularitzat una nova forma de lectura, la dels hipertextos (textos no lineals, textos interactius), integrats per múltiples elements (imatges estàtiques o dinàmiques, àudio, vídeo, etc.). Les pàgines web són la màxima expressió d’aquest nou mitjà.Així, doncs, les principals eines TIC disponibles i alguns exemples de les seves utilitats concretes són:

— Ús de processadors de textos per redactar; revisar l’ortografia; fer resums; afegir títols, imatges, hipervincles, gràfics i esquemes senzills, etc.

— Usos senzills dels fulls de càlcul per organitzar la informació (dades) i presentar-la, de vegades, de manera gràfica.

— Utilització d’eines simples de programes de disseny gràfic. — Usos simples de bases de dades. — Utilització de programes de correu electrònic. — Usos i opcions bàsiques dels navegadors.

Accés també a notícies de premsa (premsa digital) per tal d’establir comparacions, recollir informació actualitzada, accedir a hemeroteques, etc., o per a recerques bibliogràfiques.

Ús de cercadors. Extracció d’informació (enllaços) a partir dels directoris de cada cercador. Ús dels recursos per a termes clau en recerques simples i avançades. Creació de llistes de favorits, amb l’organització corresponent, i seguiment i

actualització de la informació de les diverses URL consultades.— Ús d’enciclopèdies virtuals (CD i www). — Ús de perifèrics: escàner, impressora, etc. — Posada en pràctica de videoconferències, xats, etc.— Usos senzills de programes de presentació (PowerPoint o similars): treballs multimèdia,

presentacions creatives de textos, esquemes o diapositives. — Edició de pàgines web. Poden tenir, per exemple, les finalitats següents:

Web del centre escolar.

edebé 28


Web de l’equip docent o de professors de manera individual. Web de l’assignatura i com a centre de recursos. Espais de tutoria virtual. Fòrums i comunitats virtuals. Web dels alumnes. Web de cada classe. Web d’una excursió o un viatge. Web d’una obra de teatre, llibre, pel·lícula. Web de projectes col·laboratius. Web de projectes dels alumnes. Web de revistes (del centre, de la matèria de Matemàtiques...). Web de debats. Web per a webquest, caceres de tresors, etc.

InternetLa xarxa que anomenem Internet conté una enorme quantitat d’informació. El tractament, però, de la informació de la xarxa presenta certs inconvenients: la dispersió, la manca d’un mètode de recerca, l’excés d’informació o la informació merament superficial i la descontextualització dels continguts en la majoria de casos. Gran part de la informació abocada a la xarxa és de qualitat dubtosa pel fet de no estar contrastada, per simple, per simular rigor científic o simplement perquè està mal escrita. Cal sumar-hi la volatilitat de les dades, és a dir, que de vegades la informació roman accessible durant poc temps, els portals deixen de funcionar o els enllaços (links) ja no ens redirigeixen cap a la informació esperada. Per això, la seva utilització com a eina d’aprenentatge presenta un seguit de dificultats, començant pel fet que els alumnes no solen contrastar prou bé la informació que han trobat. Tanmateix, malgrat les dificultats assenyalades, Internet facilita, en l’àmbit educatiu, una major atenció a la diversitat i la presa en consideració de la multiculturalitat. Les seves possibilitats van més enllà de ser un mitjà i un canal de comunicació i informació. Internet aporta, a més, perspectives múltiples de la informació, diferents de les que pot proporcionar un llibre de text. El seu veritable potencial es manifestarà quan professors, alumnes i administracions i gestors educatius treballin conjuntament la manera d’oferir activitats d’ensenyament i aprenentatge amb la intenció de fomentar la comunicació entre professors, pares i alumnes mitjançant la intranet i la web del centre, més enllà de les limitacions dels horaris de classe, amb tutories, fòrums i comunitats educatives virtuals.Un aspecte recurrent és proporcionar enllaços per obtenir nous recursos i informació d’Internet, i és per això que és totalment indispensable desenvolupar activitats d’aprenentatge basades en la xarxa. Així, doncs, un dels objectius és assolir competències en el maneig de la informació (CMI), especialment útils per la gran quantitat d’informació present a Internet. És en aquest aspecte on es planteja l’opció de desenvolupar propostes d’activitats webquest.

edebé 29


Les webquest (WQ)El 1995, el professor Bernie Dodge, de la Universitat de San Diego (EUA), va dissenyar el que, explicat de manera senzilla, seria un model d’ensenyament a través d’Internet.Una definició més àmplia és que les webquest són activitats guiades d’aprenentatge enfocades a la investigació, generalment en grup, que a partir d’unes tasques previstes promouran l’anàlisi de la informació i també la seva organització, reelaboració, síntesi i comunicació final.En una webquest es promou un ús de la World Wide Web de manera controlada. Un dels avantatges en aquest sentit és que evita la pèrdua de temps que comporta la recerca a la xarxa de la informació i se centra en el seu tractament. Aquest maneig de la informació implica, per tant, una tasca d’anàlisi.Una webquest ha de ser una tasca ben definida, amb aportació de recursos, i en què s’indiquin clarament els objectius que es volen assolir. Mitjançant les webquest, el model de competències que hem assenyalat abans s’assoleix per mitjà dels elements següents: definició del treball, estratègies per cercar la informació, localització i accés a la informació, ús de les dades obtingudes i síntesi i avaluació del procés.La durada d’una activitat webquest és molt variable. Hi ha propostes a curt termini, que poden ser d’una setmana, i a més llarg termini, com, per exemple, d’un mes. Localitzar la informació pot requerir tres sessions i la seva anàlisi, d’una setmana a un mes. Principals característiques de les webquest com a activitat:

— Poden ser individuals o grupals, amb la qual cosa l’aprenentatge és cooperatiu.— Poden estar enfocades a una única matèria o ser interdisciplinàries (s’ha de recordar que

bona part de la informació del web pot estar en anglès, francès o altres idiomes).— Afavoreixen la motivació per a l’ús de les TIC i la creació d’escenaris de treball simulats.— Es poden enfocar a la investigació, però impliquen l’anàlisi, síntesi i avaluació de la

informació. Així, doncs, es desenvolupen diverses capacitats, com ara la investigació, el pensament crític, la creativitat, la presa de decisions, etc.

— Ajuden el professor/a a planejar i estructurar els processos d’aprenentatge. Un cop proposada l’activitat, el professor/a deixa de ser protagonista i gairebé única font de coneixement (juntament amb el llibre de text) i passa a exercir de guia d’uns grups d’alumnes presumiblement més motivats per la tasca i l’entorn d’aprenentatge.

— Un cop elaborades, es poden revisar i actualitzar fàcilment segons els currículums i les aportacions dels estudiants mateixos.

— Poden comportar una certa atenció a la diversitat, ja que faciliten la integració dels alumnes en els grups i afavoreixen que s’ajudin entre ells al llarg dels processos.

— Contribueixen a fomentar les CMI, és a dir, un conjunt d’habilitats en l’ús de la informació obtinguda fonamentalment d’Internet. La webquest orienta l’alumne/a en la utilització de la informació i evita la pèrdua de temps que comporta el fet de localitzar-la. Completa, d’aquesta manera, el simple i típic recurs de consulta del web, sense proposar res més que una adreça o enllaç per tal d’ampliar, per exemple, continguts

— Confereixen interdependència als alumnes si l’activitat és grupal, però al mateix temps responsabilitats individuals dins del grup (per la tasca específica) i pel que fa al conjunt

edebé 30


(en què tots es veuen implicats). També comporta una millora de l’eficàcia de l’alumne/a en la tasca que fa a mesura que avança el procés.

Parts d’una webquest1. IntroduccióProporciona la informació bàsica.Ha de despertar l’interès i mostrar també el que més és atractiu de l’activitat.

2. TascaÉs la descripció formal del que cal fer al final de la webquest, en què s’estableix una meta i el seu enfocament. Pot ser on-line o off-line. Una webquest pot culminar, per exemple:

— En un informe o document escrit.— En una exposició verbal acompanyada o no d’una presentació multimèdia.— En un vídeo.— En una pàgina web amb el resultat.

Al seu torn, les tasques es poden presentar en diferents formats. Els principals (la taxonomia de les tasques) són:

— De repetició. Són les més fàcils. Estrictament, no és una WQ. Gairebé es limita al típic exercici de tallar i enganxar la informació de la web. Ha d’anar més enllà i combinar-se amb una altra.

— De recopilació. Es recopila informació de diverses fonts i se li dóna un format comú.— De misteri. Funciona molt bé en unes determinades àrees. S’elabora una endevinalla o

misteri que cal resoldre, però que ha d’acabar en una síntesi.— De tipus periodístic. Els alumnes es converteixen en reporters. Implica objectivitat,

contrastació de fonts i eliminació de prejudicis en l’elaboració de la informació, tal com ho faria un periodista.

— De disseny. Demana fixar un pla o projecte, que ha de tenir, perquè sigui vàlid, limitacions reals.

— De caràcter científic. Impliquen l’aplicació del mètode científic: establiment d’hipòtesis, comprovació i, finalment, descripció dels resultats.

— D’emissió de judicis. Sobre temes que cal valorar i que impliquen la presa de decisions.— De caràcter analític. Per tal d’establir relacions de causa-efecte, similituds i diferències,

etc.— De producció creativa. De caràcter més artístic i creatiu.— D’autoconeixement. Per tal d’afavorir un major coneixement d’un mateix.— De persuasió. Per tal d’assolir com a meta la influència en les opinions dels que no estan

d’acord sobre un tema determinat.— De construcció de consens. Acomodar o acostar punts de vista en temes que generen

controvèrsia.

edebé 31


3. ProcésDescriu els passos que cal seguir amb els enllaços que s’han de consultar. Les tasques es poden dividir, al seu torn, en subtasques que descriguin els papers o rols que han de desenvolupar els estudiants dins del grup. Pel que fa als enllaços, en les propostes més senzilles se subministren els webs que contenen la informació, però en les més complexes es proporcionen únicament els llocs bàsics i són els alumnes els que n’han de cercar d’altres. No s’ha de passar per alt que Internet és una xarxa d’ordinadors, però també ho és de persones, que es poden implicar, oferir-se i participar en la recerca o aportació d’informació.

4. RecursosProporciona la llista de webs localitzats. Pot ser que no tots els recursos siguin a Internet. La majoria s’esmenten habitualment en la part de procés. De vegades es poden aportar diagrames o mapes conceptuals per tal de guiar les tasques encomanades.

5. AvaluacióPot haver-hi una plantilla d’avaluació, procés en el qual cal involucrar els estudiants. Els objectius han de ser clars i amb relació a les tasques.

6. ConclusióResumeix l’experiència i estimula la reflexió. Els estudiants poden fer suggeriments per millorar la webquest, fet que permet renovar-la i adaptar les noves propostes.

Les miniquestSón una versió reduïda de les webquest. Preparar-ne una requereix menys temps atès que la seva realització està prevista en el transcurs d’una sola sessió. Consta només de tres passos: escenari, tasca i producte. De la mateixa manera que les webquest, poden ser grupals o individuals.Tipus:

— De descobriment. A l’inici d’una unitat.— D’exploració. Durant la unitat. Per tal d’aprendre i assolir uns continguts.— De culminació. En acabar. Requereix, per tant, uns coneixements de base.

Estan formades per:— Escenari. Estableix el context real per a la resolució del problema o qüestió que es

planteja.— Tasca. Preguntes dissenyades per adquirir la informació. Molt estructurada, amb adreces

de llocs específics del web.— Producte. Descriu el que els estudiants han de fer per respondre a la qüestió o al

problema real plantejat. Hauria de tenir alguna mena d’avaluació del procés. A més, ha de contenir una síntesi, com a forma de construcció de coneixement.

edebé 32


Les caceres de tresors (treasure hunts)També reben el nom de caceres de coneixements o knowledge hunt. Una cacera de tresors (per ser una informació valuosa, un «tresor» sobre el qual construïm un determinat coneixement) és una activitat semblant a les webquest, però amb una estructura diferent. Es tractaria d’un treball pràctic, individual o grupal, basat en un qüestionari i centrat en un únic tema.A partir d’una llista no gaire extensa de preguntes, es proporcionen un seguit de recursos en línia que els alumnes han de consultar per tal de respondre i resoldre els interrogants plantejats. Lògicament, la proposta d’activitat pot ser lliurada en paper i no cal accedir-hi necessàriament a través del suport digital.A diferència de les webquest, les caceres de tresors tenen poques preguntes i relativament escassos recursos, ja que es plantegen com una activitat per a una classe o com una tasca per fer a casa, amb la intenció d’introduir un tema o treballar amb molta més profunditat un contingut concret.L’estructura d’una cacera pot ser la d’una llista de qüestions la resposta de les quals està en el vincle que es proporciona. Una estructura una mica més complexa es basaria en l’esquema següent: una introducció, una llista de preguntes, una de recursos on trobar la informació i, finalment, una gran pregunta, la resposta de la qual engloba i serveix de conclusió a les anteriors. També s’hi pot incloure una proposta de la manera com es farà l’avaluació.Un dels seus objectius, comú també a la webquest, és evitar la pèrdua de temps en la recerca de la informació a Internet i que, a més, el contingut sigui l’adequat segons els desitjos del docent.És imprescindible que la manera de fer les preguntes i els enllaços de la informació seleccionada afavoreixi la comprensió dels textos i desenvolupi la capacitat de recerca de continguts.També es pot plantejar l’activitat a la inversa, és a dir, que siguin els alumnes els que preparin una cacera i el qüestionari, per així ser avaluats per les preguntes fetes i la qualitat dels recursos proposats.

Activitats del tipus Hot PotatoesLes patates calentes o Hot Potatoes són un paquet de software (desenvolupat per la Universitat de Victòria) pensat per a la realització d’activitats d’avaluació senzilla que s’executen per mitjà d’un navegador i que són publicades en llenguatge html. L’ús per part del docent i de les institucions educatives és gratuït. També ofereix la possibilitat d’allotjar les activitats en línia si l’usuari està registrat i permet accedir-hi sense restriccions.Els diversos generadors permetran crear activitats diverses, com ara fer mots encreuats, omplir buits i camps, crear qüestionaris de resposta múltiple, fer exercicis de coincidències, ordenar oracions o crear una pantalla des de la qual es pugui accedir a totes les propostes.El software accepta també fer un càlcul del percentatge d’encerts o d’errors, fet que permet disposar d’una qualificació precisa de l’alumne o alumna.

Les weblocs i els fotolocsLes weblocs o bitàcoles són pàgines personals senzilles, de format periodístic, els continguts de les quals són la suma d’un seguit de textos consecutius, com els quaderns de bitàcola dels

edebé 33


vaixells, on s’anoten diàriament els esdeveniments més rellevants. Els textos solen estar vinculats a un tema en particular, a l’estil d’una publicació temàtica.Les weblocs o blocs es publiquen amb una certa regularitat i l’ordre dels articles no s’altera. Hi ha blocs de tota mena de temes, també d’educació, i la seva creació és molt senzilla, ja que n’hi ha prou de disposar d’un editor. En els fotolocs la imatge té més rellevància que el text, per la qual cosa contenen fonamentalment imatges amb els comentaris respectius.

La pissarra digital o electrònicaUn ordinador, els seus perifèrics (escàner, altaveus, impressora, webcam, etc.), un projector, una pantalla i un accés de banda ampla a Internet constitueixen el que anomenem pissarra digital. La versió més simple és la que està constituïda per un projector i un ordinador. Aquest nou recurs educatiu exigeix un replantejament de l’activitat docent i dels materials didàctics, i demana nous rols al professorat. És el més eficaç de tots, ja que permet superar els problemes tècnics i informàtics que es produeixen a l’aula d’informàtica.La utilització d’aquest recurs permet dinamitzar didàcticament l’ensenyament tradicional, mitjançant presentacions i connexions puntuals a Internet, i adaptar-se als diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes i a les seves necessitats amb més rapidesa i versatilitat. A més, per ell mateix, l’entorn és molt més motivador. És una font d’entrada de l’actualitat i la cultura de tot el món.A continuació enumerarem algunes de les possibilitats que ens ofereix la pissarra digital com a recurs educatiu:

— Suport a les explicacions del professorat. El professor/a pot il·lustrar les explicacions amb la pissarra digital. Les eines habituals solen ser presentacions en PowerPoint, accés a pàgines web, animacions, gràfics, arxius multimèdia, simulacions, etc.

— Activitats i recursos per a l’atenció i el tractament de la diversitat. La pissarra permet accedir a una gran quantitat de recursos que afavoreixen una atenció individualitzada dels alumnes en funció dels seus interessos. Així, doncs, pot orientar-se envers activitats obligatòries o voluntàries, individuals o grupals, autocorrectives, de reforç o d’ampliació, etc.

— Exposicions públiques dels alumnes. Els estudiants poden cercar materials i recursos per presentar als companys quan el professor/a ho indiqui. Això, mitjançant el seguiment del professor/a, permet desenvolupar activitats de recerca i selecció d’informació, elaboració d’informes i la seva presentació corresponent, etc. Pot servir de repàs de tot el que s’ha après.

— Presentació de treballs efectuats pel grup de classe. Poden ser treballs col·laboratius i ser presentats en format multimèdia o com a pàgines web. L’exposició permet desenvolupar habilitats comunicatives i facilita l’aprenentatge i el repàs.

— Suport en els debats i ús conjunt pel professor/a i els estudiants. La informació localitzada i presentada permet sustentar les idees i argumentacions; per tant, la pissarra digital afavoreix la interacció a l’aula. Les aportacions es poden recollir en un editor de textos i ser analitzades i revisades paral·lelament.

edebé 34


— Espai informàtic. Disposar de l’equipament, ordinador i perifèrics, possibilita digitalitzar, imprimir, etc., i permet una gestió immediata de les necessitats de professors i alumnes.

— Premsa digital i diversitat idiomàtica. L’accés a la premsa digital és una opció interessant per iniciar-se en un tema d’actualitat sobre el qual podem argumentar, debatre, contrastar o ampliar la informació. També es pot consultar la premsa estrangera, amb la qual cosa, a més, s’afavoreix la pràctica d’idiomes i la diversitat multicultural ja present a les aules.

— Videoconferències i comunicacions col·lectives en línia, per tal de comunicar-se amb altres grups d’alumnes, professors o altres persones per correu, xat o videoconferència de qualsevol lloc del món.

— Realització d’exercicis i altres treballs col·laboratius. Es poden projectar activitats multimèdia interactives des de suports en línia o des de disc i organitzar-ne la realització col·lectiva.

— Correcció col·lectiva d’exercicis a classe. La pissarra fa molt útil dur a terme aquesta tasca de correcció, que permet i afavoreix la intervenció del grup per a la resolució de dubtes. També pot servir per a la posada en comú de la correcció d’exercicis, comentaris de textos, etc.

— Preguntes no previstes. En qualsevol moment és possible accedir a Internet per cercar-hi la informació necessària i comentar-la de manera conjunta.

— La pissarra digital és com una pissarra convencional. Amb un processador de textos i altres programes (dibuix, gràfics, etc.), es pot utilitzar la pissarra per mostrar allò que el professor/a consideri convenient en aquell moment, com en una pissarra convencional. A més, es pot guardar i imprimir la informació exposada, que pot ser recuperada en qualsevol moment, com, per exemple, per recordar el que es va explicar en una altra sessió. També es pot enviar per correu (per exemple als alumnes, a aquells que no van poder assistir a classe, etc.) i permet usos de fonts tipogràfiques diferents i de colors. Comporta una presa d’apunts col·lectiva.

— Síntesis conjuntes. Sobre qualsevol tema es pot fer un treball de síntesi a l’aula fent-hi participar els estudiants per aportar les seves idees mentre n’anoten les conclusions en un processador de textos.

— Per al tractament de la multiculturalitat a l’aula. L’alumnat estranger pot cercar a Internet informació sobre els seus llocs d’origen i presentar-la de la manera que es consideri més convenient.

— Aprenentatges sobre programes informàtics. La pissarra digital facilita l’aprenentatge de programes si és utilitzada a l’aula d’informàtica.

— Pissarra digital i intranet del centre. La intranet del centre es pot constituir en un banc de materials elaborats per professors i alumnes que pot ser consultat, i contenir, per exemple, un índex dels recursos que es poden trobar a Internet

— Pissarra digital, webcam i escàner. Una webcam pròpia o un escàner permeten digitalitzar i mostrar en qualsevol moment qualsevol document. Des de les webcams accessibles des d’Internet es pot visualitzar qualsevol lloc del món i comprendre, per exemple, de manera directa els fusos horaris del planeta.

edebé 35


ConclusionsLa societat de la informació en general i les noves tecnologies en particular estan incidint en tots els àmbits del sistema educatiu. És per això que l’alfabetització digital es considera una de les competències bàsiques que han d’adquirir els alumnes.El tractament de la informació i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació són avui dia una part fonamental del procés d’ensenyament-aprenentatge. Dominar l’accés a la informació és un aspecte bàsic de l’aprenentatge, tant a l’escola com fora. A més, proporciona les eines necessàries per aprendre a aprendre (per ser capaços de processar informació cada cop més abundant i complexa) i per fer-ho d’una manera autònoma. El coneixement de les TIC ha de capacitar els alumnes per gestionar adequadament la informació, prendre decisions, resoldre problemes reals, treballar la informació en entorns col·laboratius i generar produccions o materials de manera creativa.

6.2. Tractament de les TIC en la matèria de Tecnologies

Utilització de les TIC en TecnologiesEn la matèria de Tecnologies els alumnes manegen informació de caràcter textual i matemàtic, la qual cosa exigeix utilitzar sistemes informàtics que li permetin d’accedir a informació rellevant, confeccionar documents tècnics, fer càlculs, elaborar taules, representar gràfics, etc. Concretament necessitarà:

• Fer servir Internet per a la recerca d’informació relativa a continguts de tipus conceptual o a desenvolupaments tecnològics actuals, seleccionant-hi les diverses fonts en funció de la seva fiabilitat o rigorositat.

• Utilitzar eines com ara els processadors de text, els fulls de càlcul, els programes de disseny gràfic i els programes de presentacions per a la confecció i edició de documents i informes tècnics.

• Utilitzar el correu electrònic, els fòrums, blocs i xats per tal d’intercanviar informació rellevant i comentaris al voltant dels continguts d’aprenentatge i dels projectes tècnics que hauran de dur a terme.

És necessari aprofitar al màxim les possibilitats que ens ofereixen les TIC per a l’obtenció, el processament i la transmissió de la informació. Hi remarcarem alguns dels principals avantatges de la seva utilització.

— Realització de tasques d’una manera ràpida, còmoda i eficient.— Accés ràpid a una gran quantitat d’informació.— Realització d’activitats interactives.— Desenvolupament de la iniciativa i de les capacitats dels alumnes.— Aprenentatge a partir dels propis errors.— Cooperació i treball en equip.— Alt nivell d’interdisciplinarietat.— Motivació dels alumnes.— Flexibilitat horària.

edebé 36


Tot això permet que el alumnes, en acabar la seva escolarització obligatòria, estiguin capacitats per a l’ús de sistemes informàtics, d’Internet i de programes bàsics.

Presència de les TIC en el llibre de l’alumneL’ús de les TIC ha de formar part del treball diari dels alumnes de Secundària en qualsevol de les matèries que cursen. En el llibre de Tecnologies, en concret, es proposen una sèrie d’activitats de recerca d’informació en moltes de les quals s’ofereix, fins i tot, l’adreça web a la qual poden accedir. A més, dintre de l’apartat Tecnologia a la xarxa, es proposen una sèrie d’activitats endreçades a resoldre petites questions relacionades amb els continguts treballats en cada unitat.

Ús de programes informàticsEn els darrers anys la introducció de l’ordinador en tots els àmbits de la nostra vida ha estat molt ràpida. Per aquesta raó, l’ús de programes informàtics en l’ensenyament cal considerar-lo com un recurs més per a l’aprenentatge.Podem diferenciar entre programes informàtics de caràcter general i aquells que són específics de la matèria.Dintre del primer grupo hi trobem:

— Processadors de textos.— Fulls de càlcul.— Programes de disseny gràfic.— Bases de dades.— Programes de presentacions.

Cal tenir en compte que el coneixement de les TIC forma part del desenvolupament curricular obligatori dels alumnes dintre de la matèria de Tecnologies. Aquest estudi ha d’estar acompanyat d’aplicacions perquè els alumnes tinguin ocasió de posar en pràctica els coneixements adquirits.Són molt nombroses les pàgines web d’Internet que contenen informació rellevant per als alumnes. A continuació, referenciem algunes de les més significatives.

Àlgebra de Booleelectronred.iespana.es/alg_boole.htmwww.telefonica.net/web2/lasmatematicasdemario/álgebra/Boole/AlgBoole.htmr-luis.xbot.es/edigital/ed05.html

Arquitecturawww.arquitectura.com/arquitectura/inter/perfiles/calatrava/calatrava.aspwww.portalmundos.com/mundoarte/biografia/calatrava.htmwww.arqhys.com/calatrava-santiago.html

edebé 37

http://www.arqhys.com/calatrava-santiago.html

http://www.portalmundos.com/mundoarte/biografia/calatrava.htm

http://www.arquitectura.com/arquitectura/inter/perfiles/calatrava/calatrava.asp

http://r-luis.xbot.es/edigital/ed05.html

http://www.telefonica.net/web2/lasmatematicasdemario/%87lgebra/Boole/AlgBoole.htm

http://electronred.iespana.es/alg_boole.htm


Automatismes i dispositius de controlwww.alegsa.com.ar/Dic/piezoelectricidad.phpwww.rodmanintl.com/fotocelula.htmwww.adosa.es.fotocelula.htmwww.ifm-electronic.ua/ifmes/news/news_6qxaln.htmwww.ehu.es/acustica/espanol/electricidad(transes/transes.html

Comunicacionswww.mediatico.com/es/radio/europe/espana/emisoras/www.eternidad2.com/RADIO.HTMwww.portalmix.com/tv/televisiones.shtmlwww.tvlocal.com/www.televisiondigital.es/Terrestre/www.portalciencia.net/tdt/

Desenvolupament tecnològicoliba.uoc.edu/aureum/es/s03/index2_xilo.htmlwww.sapiensman.com/old_trainswww.iberdrola.es/fundiber/PDF/lasluces.pdfwww.mec.es/mnct/exposicion/ciencias-experimentales/calor.htmlwww.xtec.es/recursos/flash/galeria/naturals/maq_vapor/fgonza12pro.swf

Disseny gràfic

www.uv.es/~buso/escher/index_es.htmlwww.epdlp.com/pintor.php?id=245www.psicoactiva.com/curios/escher/escher.htmwww.psicoactiva.com/curios/escher/escher.htmwww.arrakis.es/~sysifus/escher.htmlwww.ctv.es/USERS/vrd20www.monografias.com/trabajos26/dibujo-tecnico/dibujo-tecnico.shtmlwww.arqhys.com/dibujo-materiales-equipos.htmlwww.dibujotecnico.com/saladeestudios/teoria/normalizacion/Escalas/Escalas.aspwww.educacionplastica.net/MenuDie.htmw3.cnice.mec.es/recursos/bachillerato/tecnologia/manual/pptiva/intro.htm

edebé 38

http://w3.cnice.mec.es/recursos/bachillerato/tecnologia/manual/pptiva/intro.htm

http://www.educacionplastica.net/MenuDie.htm

http://www.dibujotecnico.com/saladeestudios/teoria/normalizacion/Escalas/Escalas.asp

http://www.arqhys.com/dibujo-materiales-equipos.html

http://www.monografias.com/trabajos26/dibujo-tecnico/dibujo-tecnico.shtml

http://www.ctv.es/USERS/vrd20

http://www.arrakis.es/~sysifus/escher.html

http://www.psicoactiva.com/curios/escher/escher.htm


http://www.epdlp.com/pintor.php?id=245

http://www.uv.es/~buso/escher/index_es.html

http://www.xtec.es/recursos/flash/galeria/naturals/maq_vapor/fgonza12pro.swf

http://www.mec.es/mnct/exposicion/ciencias-experimentales/calor.html

http://www.iberdrola.es/fundiber/PDF/lasluces.pdf

http://www.sapiensman.com/old_trains

http://oliba.uoc.edu/aureum/es/s03/index2_xilo.html

http://www.portalciencia.net/tdt/

http://www.televisiondigital.es/Terrestre/

http://www.tvlocal.com/

http://www.portalmix.com/tv/televisiones.shtml

http://www.eternidad2.com/RADIO.HTM

http://www.mediatico.com/es/radio/europe/espana/emisoras/

http://www.ehu.es/acustica/espanol/electricidad(transes/transes.html

http://www.ifm-electronic.ua/ifmes/news/news_6qxaln.htm

http://www.adosa.es.fotocelula.htm/

http://www.rodmanintl.com/fotocelula.htm

http://www.alegsa.com.ar/Dic/piezoelectricidad.php


adobe-photoshop.softonic.com/www.softonic.com/s/freehandwww.aulafacil.com/freehand/temario.htm

Ecologia i medi ambientwww.buenosdiasplaneta.orgpersonesenaccion.com/reciclajedeplastico/http://www.monografias.com/trabajos16/reciclaje-residuos/reciclaje-residuos.shtmlwww.portalplanetasedna.com.ar/deforestacion.htmeuropa.eu/scadplus/leg/es/lvb/l28060.htm revista.consumer.es/web/es/20010901/medioambiente/www.minambiente.gov.co/viceministerios/ambiente/ozono/generalidades.htmw3.cnice.mec.es/recursos/secundaria/naturales/desertización/www.greenfacts.org/es/desertificacion/www.infoagro.com/abonos/compostaje.htmwww.coit.eswww.prodiversitas.bioetica.org/doc89.htmwww.flora.org/sustain/Espanol-/WCED.shtmlozone.unep.org/spanish/Ratification_status/evolution_of_mp.shtmlarchivo.greenpeace.org/Clima/Prokioto.htm

Electricitat i electromagnetismewww.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/història.htmlwww.acenor.cl/acenor/pag.gral/documentos/Història_Electricidad.htmadigital.pntic.mec.es/~aramo/circu/circu.htmroble.cnice.mecd.es/ecuf0000/can2005_02/index.htmwww.asifunciona.com/electrotecnia/af_circuit/af_circuit_1.htmmuseovirtual.csic.es/salas/magnetismo/mag10.htmwww.asifunciona.com/electrotecnia/ke_electromag/ke_electromag_3.htmwww.madrimasd.org/cienciaysociedad/taller/fisica/electromagnetismo/default.aspwww.fisicarecreativa.com/index.htmwww.exatecno.net/ampliacion/rele/rele.swfcentros4.pntic.mec.es/~garcil2/index.htmlwww.phy6.org/earthmag/Mdmglist.htmwww.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/història.htmlwww.unesa.net/unesa/html/programaeducativo/experienciasmilcaras.htm

edebé 39

http://www.unesa.net/unesa/html/programaeducativo/experienciasmilcaras.htm

http://www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/historia.html

http://www.phy6.org/earthmag/Mdmglist.htm

http://centros4.pntic.mec.es/~garcil2/index.html

http://www.exatecno.net/ampliacion/rele/rele.swf

http://www.fisicarecreativa.com/index.htm

http://www.madrimasd.org/cienciaysociedad/taller/fisica/electromagnetismo/default.asp

http://www.asifunciona.com/electrotecnia/ke_electromag/ke_electromag_3.htm

http://museovirtual.csic.es/salas/magnetismo/mag10.htm

http://www.asifunciona.com/electrotecnia/af_circuito/af_circuito_1.htm

http://roble.cnice.mecd.es/ecuf0000/can2005_02/index.htm

http://adigital.pntic.mec.es/~aramo/circu/circu.htm

http://www.acenor.cl/acenor/pag.gral/documentos/Historia_Electricidad.htm

http://www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/historia.html

http://archivo.greenpeace.org/Clima/Prokioto.htm

http://ozone.unep.org/spanish/Ratification_status/evolution_of_mp.shtml

http://www.flora.org/sustain/Espanol-/WCED.shtml

http://www.prodiversitas.bioetica.org/doc89.htm

http://www.coit.es/

http://www.infoagro.com/abonos/compostaje.htm

http://www.greenfacts.org/es/desertificacion/

http://w3.cnice.mec.es/recursos/secundaria/naturales/desertizaci%97n/

http://www.minambiente.gov.co/viceministerios/ambiente/ozono/generalidades.htm

http://revista.consumer.es/web/es/20010901/medioambiente/

http://europa.eu/scadplus/leg/es/lvb/l28060.htm

http://www.portalplanetasedna.com.ar/deforestacion.htm

http://www.monografias.com/trabajos16/reciclaje-residuos/reciclaje-residuos.shtml

http://personesenaccion.com/reciclajedeplastico/

http://www.buenosdiasplaneta.org/

http://www.aulafacil.com/freehand/temario.htm

http://www.softonic.com/s/freehand

http://adobe-photoshop.softonic.com/


Electrònicawww.forosdeelectronica.com/tutoriales/historia.htmwww.forosdeelectronica.com/projectes/www.apac-eureka.org/revista/Volumen2/Numero_2_1/Garc%EDa_Carmona_2005.pdfwww.ifent.org/lecciones/zener/default.aspwww.unicrom.com/tut_transistor_como_switch.aspeureka.ya.com/elektron/tutoriales/montajecircuits.htm

Energia i combustibleswww.monografias.com/trabajos/petro/petro.shtmlwww.energias-renovables.com/paginas/index.aspwww.earthday.net/footprint/index.asp

Estructureswww.educaciontecnologica.cl/esfuerzos_que.htm w3.cnice.mec.es/recursos/bachillerato/tecnologia/manual/estruct/intro.htmhwww.cac.es/www.azc.uam.mx/teateoremas/torre%20de%20collserola.htmlwww.fotomadrid.com/verMonografico/21fotografias-sevilla.com/alamillo.phpwww.arquitectura.com/arquitectura/inter/perfiles/calatrava/calatrava.aspwww.portalmundos.com/mundoarte/biografia/calatrava.htmwww.arqhys.com/calatrava-santiago.html

Habitatgewww.mviv.es/eswww.mityc.es/www.domoticaviva.com/demo.htmwww.habitatge-bioclimatica.com/www.geocities.com/ResearchTriangle/Facility/8776/habitat.aq.upm.es/boletin/n14/afcel.html

edebé 40

http://habitat.aq.upm.es/boletin/n14/afcel.html

http://www.geocities.com/ResearchTriangle/Facility/8776/

http://www.vivienda-bioclimatica.com/

http://www.domoticaviva.com/demo.htm

http://www.mityc.es/

http://www.mviv.es/es

http://www.arqhys.com/calatrava-santiago.html

http://www.portalmundos.com/mundoarte/biografia/calatrava.htm

http://www.arquitectura.com/arquitectura/inter/perfiles/calatrava/calatrava.asp

http://fotografias-sevilla.com/alamillo.php

http://www.fotomadrid.com/verMonografico/21

http://www.azc.uam.mx/teateoremas/torre%20de%20collserola.html

http://www.cac.es/

http://w3.cnice.mec.es/recursos/bachillerato/tecnologia/manual/estruct/intro.htm

http://www.educaciontecnologica.cl/esfuerzos_que.htm%20

http://www.earthday.net/footprint/index.asp

http://www.energias-renovables.com/paginas/index.asp

http://www.monografias.com/trabajos/petro/petro.shtml

http://eureka.ya.com/elektron/tutoriales/montajecircuitos.htm

http://www.unicrom.com/tut_transistor_como_switch.asp

http://www.ifent.org/lecciones/zener/default.asp

http://www.apac-eureka.org/revista/Volumen2/Numero_2_1/Garc%EDa_Carmona_2005.pdf

http://www.forosdeelectronica.com/proyectos/

http://www.forosdeelectronica.com/tutoriales/historia.htm


Història de la tecnologiawww.educar.org/inventos/ www.markspatents.com/historia_inv/his0.htmwww.edenorchicos.com.ar/edenorchicosweb/paginas/historia.htmwww.mupe.org/elect/histo.htmlperso.wanadoo.es/princesasofia/alumnos/inventos/inventos/index.htm

Hot Potatoeswww.educa.madrid.org/portal/c/portal/layout?p_l_id=10970.55&c=an

Informació generalwww.idescat.net/www.ine.eses.wikipedia.org/wiki/Wikipediaenciclopedia.us

Informàticawww.monografias.com/trabajos14/histcomput/histcomput.shtml www.monografias.com/trabajos/perifericos/perifericos.shtmlwww.microsoft.com/spain/windows/default.mspxwww.linux-es.org/principal

Màquines i operadorswww.gratisweb.com/profeasorey/operadors_mecanicos.htmconcurso.cnice.mec.es/cnice2006/material107/www.educaciontecnologica.cl/software.htmhttp://www.todomotors.cl/mecanica/el_motor.htmhttp://www.asifunciona.com/mecanica/af_motor_gasolina/af_motor_gasolina_1.htmhttp://fisicarecreativa.net/inventos/tema06.htmlwww.artelatino.com/QuienFue/Leonardo/Leonardo.aspwww.revistaiberica.com/con_nombre_propio/leonardo_da_vinci.htmwww.geocities.com/mcdepicciotto2001/bicicleta.html www.aviacionulm.com/leonardo.htmlwww.monografias.com/trabajos35/torno/torno.shtml

edebé 41

http://www.monografias.com/trabajos35/torno/torno.shtml

http://www.aviacionulm.com/leonardo.html

http://www.geocities.com/mcdepicciotto2001/bicicleta.html

http://www.revistaiberica.com/con_nombre_propio/leonardo_da_vinci.htm

http://www.artelatino.com/QuienFue/Leonardo/Leonardo.asp

http://fisicarecreativa.net/inventos/tema06.html

http://www.asifunciona.com/mecanica/af_motor_gasolina/af_motor_gasolina_1.htm

http://www.todomotores.cl/mecanica/el_motor.htm

http://www.educaciontecnologica.cl/software.htm

http://concurso.cnice.mec.es/cnice2006/material107/

http://www.gratisweb.com/profeasorey/operadores_mecanicos.htm

http://www.linux-es.org/principal

http://www.microsoft.com/spain/windows/default.mspx

http://www.monografias.com/trabajos/perifericos/perifericos.shtml

http://www.monografias.com/trabajos14/histcomput/histcomput.shtml

http://enciclopedia.us./

http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia

http://www.ine.es/

http://www.idescat.net/

http://www.educa.madrid.org/portal/c/portal/layout?p_l_id=10970.55&c=an

http://perso.wanadoo.es/princesasofia/alumnos/inventos/inventos/index.htm

http://www.mupe.org/elect/histo.html

http://www.edenorchicos.com.ar/edenorchicosweb/paginas/historia.htm

http://www.markspatents.com/historia_inv/his0.htm

http://www.educar.org/inventos/


Materials i processoswww.bricopage.com/tiposfusta.htmwww.rajoda.com/glosarifustes.htm infomadera.net/madera www.bricolajeyhogar.com/eineswww.bricotodo.com/www.bricopage.com/ceines.htmbancoimagenes.cnice.mec.es/www.manualidadesybellasartes.com/www.bricolajeyhogar.com/manualidades/clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=1035www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/eines/index.htmwww.utp.edu.co/~publio17/tecno.upc.es/c1/tema-07/metalls/metalls.htmwww.geocities.com/CapeCanaveral/Hall/2575/www.greenfacts.org/es/mercurio/index.htmwww.solomantenimiento.com/m_termicos-acero.htmwww.monografias.com/trabajos5/plasti/plasti.shtmlwww.monografias.com/trabajos35/materiales-construccion/materiales-construccion.shtmlwww.arqhys.com/arquitectura/hormigon-tipos.htmlwww.xtec.es/aulatec/plastics.pdfsistemas.itlp.edu.mx/tutoriales/materiales/index.htmwww.bricopage.com/diodos.htmlwww.arqhys.com/arquitectura/acero-clasificacion.htmlwww.vibrocom.com/productos/historia.htmwww.ona-electroerosion.com/esp/news/news11.htmlwww.anser.com.ar/electroerosion.htmwww.metalunivers.com/eventos/congressos/isemxiii/schumacher.htmwww.barrorodado.com.ar/articulos/pieza_alfareria.php

Pissarra digitaldewey.uab.es/pmarques/pizarra.htmintranet.sigmat.com/enlacesdimwww.pizarradigital2005-2006.blogspot.com/

edebé 42

http://www.pizarradigital2005-2006.blogspot.com/

http://intranet.sigmat.com/enlacesdim

http://dewey.uab.es/pmarques/pizarra.htm

http://www.barrorodado.com.ar/articulos/pieza_alfareria.php

http://www.metalunivers.com/eventos/congressos/isemxiii/schumacher.htm

http://www.anser.com.ar/electroerosion.htm

http://www.ona-electroerosion.com/esp/news/news11.html

http://www.vibrocom.com/productos/historia.htm

http://www.arqhys.com/arquitectura/acero-clasificacion.html

http://www.bricopage.com/diodos.html

http://sistemas.itlp.edu.mx/tutoriales/materiales/index.htm

http://www.xtec.es/aulatec/plastics.pdf

http://www.arqhys.com/arquitectura/hormigon-tipos.html

http://www.monografias.com/trabajos35/materiales-construccion/materiales-construccion.shtml

http://www.monografias.com/trabajos5/plasti/plasti.shtml

http://www.solomantenimiento.com/m_termicos-acero.htm

http://www.greenfacts.org/es/mercurio/index.htm

http://www.geocities.com/CapeCanaveral/Hall/2575/

http://tecno.upc.es/c1/tema-07/metalls/metalls.htm

http://www.utp.edu.co/~publio17/

http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/eines/index.htm

http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=1035

http://www.bricolajeyhogar.com/manualidades/

http://www.manualidadesybellasartes.com/


http://www.bricopage.com/cherramientas.htm

http://www.bricotodo.com/

http://www.bricolajeyhogar.com/herramientas

http://infomadera.net/madera

http://www.rajoda.com/glosarifustes.htm

http://www.bricopage.com/tiposmadera.htm


Portals i motors de recercawww.google.eses.yahoo.comes.altavista.comes.msn.comwww.noxtrum.com

Producció d’energia elèctricawww.unesa.net/unesa/html/sabereinvestigar/mapas/centralestermicas.htmwaste.ideal.es/nuclear.htmwww.inza.com/ainoa/espana.htmwww.infoeolica.com/parques.htmlwww.din.upm.es/centrales/centrales2.htmlwww.csn.es/plantillas/index.jsp

Recursos per a l’aula de tecnologiawww.aptc.net/www.aptcv.orgwww.xtec.net/cdec/www.xtec.net/aulatec/

Recursos informàticsweb.jet.es/mircwww.pirch.com.www.tucows.com.www.secmas.gua.net/user/help/leccionweb.html microsoft-netmeeting.softonic.com/ie/1005filemaker-pro-8-5.softonic.com/www.icrfast.com/lv/group/view/kl39469/Microsoft_PowerPoint_Viewer_2007.htm

Robòticawww.monografias.com/trabajos6/larobo/larobo.shtmlwww.roboticspot.com/spot/asifue/his2004a.htmlwww.roboticspot.com/spot/artic.shtml?newspage=robotsindustrials

edebé 43

http://www.roboticspot.com/spot/artic.shtml?newspage=robotsindustriales

http://www.roboticspot.com/spot/asifue/his2004a.html

http://www.monografias.com/trabajos6/larobo/larobo.shtml

http://www.icrfast.com/lv/group/view/kl39469/Microsoft_PowerPoint_Viewer_2007.htm

http://filemaker-pro-8-5.softonic.com/

http://microsoft-netmeeting.softonic.com/ie/1005

http://www.secmas.gua.net/user/help/leccionweb.html

http://www.tucows.com/

http://www.pirch.com/

http://web.jet.es/mirc

http://www.xtec.net/aulatec/

http://www.xtec.net/cdec/

http://www.aptcv.org/

http://www.aptc.net/

http://www.csn.es/plantillas/index.jsp

http://www.din.upm.es/centrales/centrales2.html

http://www.infoeolica.com/parques.html

http://www.inza.com/ainoa/espana.htm

http://waste.ideal.es/nuclear.htm

http://www.unesa.net/unesa/html/sabereinvestigar/mapas/centralestermicas.htm

http://www.noxtrum.com/

http://es.msn.com/

http://es.altavista.com/

http://es.yahoo.com/

http://www.google.es/


Seguretat en el treballwww.elergonomista.com/www.sprl.upv.es/IOP_PM_37.htm#punto6

Simuladorswww.crocodile-clips.com/spanish/index.htmwww.edisonlab.com/EDEMOS.HTMwww.interactiv.com/edu/edudemostu.htmlwww.microcode.com/www.mit.edu/people/ara/ds.htmlwww.research-systems.com/easysim/easysim.htmwww.festo-didactic.com/int-es/servicios/software/all/fluidsim-3.6.pneumatics.htm

Transportwww.monografias.com/trabajos13/automomo/automomo.shtml www.vehiculoclasico.es/cat/historia/hist_sp/inicis.htmwww.todotrenes.com/Historia/Historia.aspwww.trensim.com/galeria/www.navymar.com/TipoBuques.htmelaviadorsv.110mb.com/tipos-de-aviones.htm

Webquest i caceres de tresorswww.webquest.org/www.eduteka.org/webquest.php3www.webquestcat.org/webquest.sdsu.edu/webquest.htmlwww.aula21.net/cfievalladolid2.net/webquest/common/index.phpedutec.rediris.es/Revelec2/revelec16/adell.htm

edebé 44

http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec16/adell.htm

http://www.aula21.net/

http://webquest.sdsu.edu/webquest.html

http://www.webquestcat.org/

http://www.eduteka.org/webquest.php3

http://www.webquest.org/

http://elaviadorsv.110mb.com/tipos-de-aviones.htm

http://www.navymar.com/TipoBuques.htm

http://www.trensim.com/galeria/

http://www.todotrenes.com/Historia/Historia.asp

http://www.vehiculoclasico.es/cat/historia/hist_sp/inicis.htm

http://www.monografias.com/trabajos13/automomo/automomo.shtml

http://www.festo-didactic.com/int-es/servicios/software/all/fluidsim-3.6.pneumatics.htm

http://www.research-systems.com/easysim/easysim.htm

http://www.mit.edu/people/ara/ds.html

http://www.microcode.com/

http://www.interactiv.com/edu/edudemostu.html

http://www.edisonlab.com/EDEMOS.HTM

http://www.crocodile-clips.com/spanish/index.htm

http://www.sprl.upv.es/IOP_PM_37.htm#punto6

http://www.elergonomista.com/


Edebé interactivaLa proposta digital d’Edebé és un complement i suport a la tasca del professor en què el docent continua sent l’eix de referència i fa que les TIC es puguin incorporar de la mà del llibre de text. És, evidentment, un material integrat amb el currículum i molt fàcil d’usar sense que calga disposar de coneixements informàtics específics.El material d’Edebé és projectable, permet un estil d’ensenyament expositiu, permet mantenir el control de l’aula, té una utilitat didàctica i innovadora, i aporta continuïtat amb la resta de les TIC. A més, afavoreix l’atenció a la diversitat, la interdisciplinarietat i permet incorporar i actualitzar continguts de forma visualment atractiva. També permet preparar les classes de forma integral pel fet que estan enllaçats tots els recursos.Es tracta d’una versió digital del llibre de l’alumne amb un sistema d’hipervincles i de menús de navegació que permet accedir a tota una sèrie de recursos afegits:

— Altres pàgines del mateix llibre de l’alumne.— Guia del professor.— Programació d’aula.— Projectes d’etapa.— Tests interactius.— Generador d’avaluacions.— Enllaços a recursos d’Internet.— Presentacions. — Animacions.— Activitats de recerca, tractament i síntesi de la informació tipus caceres del tresor.— Quaderns d’exercicis.

Altres avantatges d’aquest llibre o pissarra digital que hem de considerar són:— Presenta a partir del propi llibre els recursos integrats amb els continguts, les activitats i la

il·lustració.— Fomenta la confiança i la seguretat de professor i alumnes, ja que el punt de partida és el

seu mateix llibre de text.— És el professor qui decideix la utilització que donarà al producte segons les

característiques dels alumnes o del temps disponible: més magistral (només projecta i destaca) o més dinàmica (accedeix als recursos a voluntat).

— La seva manipulació no requereix formació i és tremendament intuïtiva.— Pot ser actualitzable on line

edebé 45


7. Acció tutorial i orientació educativa en l’ESO

L’educació no es redueix a una mera instrucció, sinó que consisteix en una atenció individualitzada de la persona. L’acció tutorial i l’orientació atenen al caràcter personalitzat de l’educació.Aquest caràcter personalitzat és reconegut per la LOE, quan afirma:

L’orientació educativa i professional dels estudiants, com a mitjà necessari per a la consecució d’una formació personalitzada, que propiciï una educació integral en coneixements, destreses i valors..

D’altra banda, en l’article 26 afirma que la tutoria personal dels alumnes i l’orientació educativa, psicopedagògica i professional han de constituir un element fonamental en l’ESO.Per tal d’afavorir una educació integral, l’acció tutorial en l’Educació Secundària Obligatòria s’entén com el conjunt d’accions educatives que contribueixen:

— Al desenvolupament personal dels alumnes.— A la preocupació per les seves circumstàncies personals.— A la personalització dels processos d’ensenyament i aprenentatge. — A la seva orientació escolar, acadèmica i professional.— Al suport davant la presa de decisions sobre el seu futur.— Al desenvolupament d’una dinàmica positiva en el grup classe.— A la implicació de l’alumnat en la dinàmica del centre.— Al fet que les experiències escolars i extraescolars puguin ser integrades, i es converteixin

en elements de referència de projectes de vida cada cop més autònoms.Tot plegat amb la finalitat de potenciar en els alumnes la seva maduresa, autonomia i presa de decisions coherents i responsables, de manera que tots aconsegueixin un millor creixement personal i una integració social més eficaç.

7.1. Objectius de l’acció tutorial i l’orientació educativa

— Subratllar els aspectes orientadors de l’educació.— Adequar les propostes educatives a les necessitats particulars dels alumnes.— Prevenir les dificultats d’aprenentatge.— Contribuir a l’adequada relació i interacció entre els diversos components de la comunitat

educativa, fonamentalment professors, alumnes i les seves famílies, i també a la relació del centre amb l’entorn social i cultural.

Entesa d’aquesta manera, l’acció tutorial en l’ESO és responsabilitat de tots els professors que intervenen en un mateix grup i aglutina totes les actuacions que tenen lloc en el centre educatiu, des de les pròpies del tutor/a a les actuacions dels professionals i les organitzacions que intervenen fonamentalment en un mateix grup.

edebé 46


7.2. Funcions del tutor de l’ESO

— Efectuar el seguiment global dels processos d’aprenentatge dels alumnes.— Vetllar per l’adquisició progressiva de les competències bàsiques dels alumnes, i per la

coordinació de tot el professorat implicat.— Orientar els alumnes per configurar el seu currículum personal, de manera que doni

resposta als seus interessos i necessitats.— Coordinar el procés d’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes i l’adopció

de les decisions relatives a la promoció dels alumnes d’un curs a un altre.— Vetllar per la coherència de l’acció tutorial amb els continguts relatius a l’Educació per al

Desenvolupament Personal i la Ciutadania al llarg de l’etapa.— Fomentar en el grup d’alumnes el desenvolupament d’actituds participatives, la inserció

en l’entorn sociocultural i natural i l’educació en valors, complementant la tasca realitzada en les diverses matèries.

— Afavorir l’autoestima personal dels alumnes i ajudar-los en la superació dels fracassos durant el procés d’aprenentatge i les dificultats de qualsevol altra mena.

— Contribuir a desenvolupar línies comunes d’acció amb els altres tutors.— Contribuir a les relacions fluides amb els pares i mares d’alumnes, informar-los de tot

allò que afecta l’educació dels seus fills i facilitar la connexió entre centre i famílies.— Fer de mediador en les situacions de conflicte entre alumnes i professors i informar les

famílies.— Establir relació amb les institucions que col·laboren en els processos d’escolarització i

atenció educativa als alumnes que procedeixen de contextos socials i culturals diversos.

7.3. Àmbits d’actuació de l’acció tutorial en l’ESO

— Orientació acadèmica, personal i professional de l’alumnat.— Cohesió i dinamització del grup classe.— Coordinació de l’activitat educativa entre els diversos membres dels equips docents.— Comunicació del centre amb les famílies dels alumnes.— Col·laboració en aspectes organitzatius del centre.

7.4. L’orientació educativa: components

Educació com a orientació per a la vida.— Preparació per a la vida.— Maduració de la personalitat i concreció del camí en la vida.— Aprenentatges funcionals.— Entroncar la funció socialitzadora amb el desenvolupament personal.

edebé 47


Assessorament sobre camins diferents.— Acompanyar els processos de decisió dels alumnes.— Avaluar capacitats i orientar respecte de les possibilitats de futur més interessants.

Educació de la capacitat per prendre decisions.— Implica tot el professorat.— Especialment important en l’adolescència.

Educació sobre el propi procés educatiu.— Desenvolupament de les estratègies de regulació i control del propi aprenentatge.— Coneixement al voltant del propi coneixement: metacognició.— Tècniques i estratègies d’aprenentatge: aprendre a aprendre.

edebé 48


8. Concreció del currículum de Tecnologies

8.1. Competències bàsiques

Primer curs

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic— Reconèixer l’origen de diversos materials que utilitzem habitualment.— Identificar les propietats d’alguns materials que els fan especialment aptes per a diversos

usos tècnics.— Valorar la utilitat de la fusta com a material d’ús tècnic i reconèixer-ne les múltiples

aplicacions.— Identificar les propietats dels metalls que els fan especialment aptes per a diversos usos

tècnics.— Distingir metalls fèrrics i no fèrrics i els seus corresponents aliatges en objectes d’ús

quotidià.— Identificar les propietats dels plàstics com a materials d’ús tècnic i distingir entre els

plàstics termoestables i els plàstics termoplàstics.— Identificar les eines i els estris més habituals per al treball amb fusta, amb metalls i amb

plàstics.— Dur a terme operacions de conformació, mecanització i unió de fusta, metalls i plàstics.— Identificar els principals materials emprats en la construcció i reconèixer-ne les principals

aplicacions.— Reconèixer la utilitat d’alguns instruments bàsics de dibuix.— Identificar diversos tipus d’estructures i descriure’n les funcions que desenvolupen.— Conèixer els esforços a què està sotmesa una estructura i els efectes que hi produeixen.— Enumerar els materials amb què estan confeccionats els elements d’una estructura.— Fer servir les eines adequadament i utilitzar-les amb precaució.

Competència matemàtica— Interpretar i confeccionar dibuixos a escala.

Competència en comunicació lingüística— Utilitzar tècniques bàsiques de representació, com ara l’esbós i el croquis, per tal

d’expressar plàsticament idees.— Descriure els procediments que cal seguir per confeccionar un esbós i un croquis.— Expressar idees tècniques mitjançant diferents sistemes de representació gràfica.

edebé 49


— Representar objectes i elements utilitzant el sistema dièdric i els principals tipus de perspectiva: cavallera i isomètrica.

— Descriure operacions de conformació, mecanització, unió i acabament d’objectes de fusta, de metall i de plàstic.

Tractament de la informació i competència digital— Identificar els elements components d’un ordinador i conèixer-ne la funció dins del

sistema.— Diferenciar els tipus de programes que componen el software d’un sistema informàtic.— Emprar l’entorn Windows i reconèixer-ne la utilitat i la senzillesa d’ús.— Dur a terme tasques senzilles de manteniment del sistema operatiu.— Crear arxius de text i formatar-los utilitzant el processador Word.— Incorporar imatges i altres quadres de text a un document.— Obrir, tancar, modificar i recuperar arxius de text en format Word.— Obtenir una còpia en suport paper d’un document de Word.— Emprar els programes de disseny gràfic per representar objectes, i valorar-ne la utilitat

enfront les tècniques de traçament manual.— Utilitzar de manera eficient sistemes de connexió d’equips informàtics diferents entre ells

i els seus perifèrics.

Competència social i ciutadana— Prendre consciència dels problemes mediambientals derivats del rebuig de plàstics.— Reconèixer la importància i la utilitat de la informàtica per a moltes activitats de la vida

quotidiana.

Competència cultural i artística— Valorar i apreciar la bellesa estètica i la funcionalitat d’algunes estructures singulars.

Autonomia i iniciativa personal— Utilitzar el paper i el cartró en diferents aplicacions tècniques tenint en compte les seves

propietats.— Dur a terme operacions de conformació, de mecanització, d’unió i d’acabament

d’objectes de fusta i de metall.— Detectar els riscos per a la salut del maneig d’eines i la realització de processos, i també

adoptar precaucions per pal·liar-los.— Obtenir xapa metàl·lica a partir d’objectes i envasos rebujats per emprar-la per a altres

usos.— Confeccionar estructures estables i resistents als esforços.

edebé 50


— Muntar circuits elèctrics senzills en corrent continu seleccionant prèviament els operadors necessaris.

Competència per aprendre a aprendre— Conèixer la perillositat d’alguns productes químics que s’empren en els processos de

pintada i envernissada.— Valorar la importància de confeccionar els dibuixos tècnics amb rigorositat, precisió i

claredat.— Valorar la utilitat del processador de textos i utilitzar-lo habitualment per presentar

treballs escolars.

edebé 51


Segon curs

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic— Distingir fonts i formes d’energia presents en la natura i utilitzar-les d’una manera

eficient.— Reconèixer i distingir les indústries d’extracció, de transformació i de distribució de

productes energètics.— Conèixer l’origen del corrent elèctric i la seva relació amb l’estructura de l’àtom.— Distingir entre corrent continu i corrent altern.— Identificar operadors elèctrics, reconèixer-ne els símbols normalitzats i classificar-los

segons la funció que desenvolupen dins del circuit.— Interpretar les característiques tècniques dels dispositius elèctrics.— Conèixer i explicar el funcionament dels operadors electromagnètics més habituals en el

nostre entorn.— Identificar les eines i els estris més habituals que s’empren en treballs elèctrics.

Competència matemàtica— Reconèixer les principals magnituds elèctriques i les unitats en què es mesuren, i també

calcular-les fent servir la llei d’Ohm.— Fer càlculs amb magnituds elèctriques.

Competència en comunicació lingüística— Dibuixar esquemes elèctrics de circuits que incloguin diferents tipus d’operadors i que

estiguin muntats de manera diferent (en sèrie, en paral·lel o en sèrie-paral·lel).— Descriure i dur a terme connexions d’operadors elèctrics en circuits senzills amb

seguretat i eficiència.— Conèixer i explicar el fonament científic del funcionament dels diferents tipus de centrals

elèctriques que existeixen en l’actualitat.

Tractament de la informació i competència digital— Utilitzar de manera eficient sistemes de connexió d’equips informàtics diferents entre ells

i amb els seus perifèrics.— Utilitzar recursos convencionals i TIC per comunicar el resultat d’un projecte tècnic.— Generar presentacions en PowerPoint utilitzant tant recursos propis com els que ofereix

l’aplicació.

Competència social i ciutadana— Valorar críticament el procés d’obtenció dels diferents productes energètics en funció del

seu impacte mediambiental.

edebé 52


— Valorar la necessitat d’utilitzar l’energia de manera racional i adoptar hàbits d’estalvi energètic en el nostre entorn.

Autonomia i iniciativa personal— Detectar els riscos per a la salut del maneig d’eines i la realització de processos, i també

adoptar precaucions per paliar-los.— Muntar circuits elèctrics en corrent continu i altern seleccionant prèviament els operadors

necessaris.— Comprovar circuits elèctrics utilitzant eines i tècniques adients.

Competència per aprendre a aprendre— Conèixer els perills que comporta la manipulació de dispositius elèctrics i prendre

mesures per evitar-los.— Detectar els riscos per a la salut derivats del treball amb components elèctrics i amb

eines.— Obtenir i intercanviar informació a travès de la xarxa internet fent servir diferents

recursos, com ara navegadors, motors de recerca, portals i correu electrònic.— Reconèixer la utilitat d’alguns serveis telemàtics presents en la nostra societat.

edebé 53


Tercer curs

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic— Conèixer els esforços a què està sotmesa una estructura i els efectes que hi produeixen.— Reconèixer la funció dels diversos operadors acumuladors i mecànics que s’empren

habitualment en els sistemes tecnològics. Identificar aquests operadors en objectes de l’entorn i comprendre’n el funcionament.

— Conèixer el funcionament i les aplicacions de diferents tipus de motors.— Reconèixer les característiques i els paràmetres que identifiquen les ones, els diferents

tipus de senyals i els suports emprats en les telecomunicacions.— Identificar els trets diferencials dels principals sistemes de telecomunicació i utilitzar-los

aprofitant al màxim les seves prestacions.— Identificar els principals agents contaminants i classificar-los segons si es tracta de sòlids,

líquids, gasosos o d’un altre tipus (radiacions, emissions, etc.).

Competència matemàtica— Fer càlculs senzills relacionats amb la transmissió de moviments per diferents

mecanismes.

Competència en comunicació lingüística— Cercar informació en diferents fonts, organitzar-la i seleccionar la més adient per resoldre

un problema tecnològic.— Confeccionar informes tècnics on es descrigui el procés seguit per resoldre un problema

tecnològic.

Tractament de la informació i competència digital— Utilitzar el full de càlcul per confeccionar taules de dades i aplicar-hi els diversos

recursos i opcions que ofereix.— Inserir fórmules i funcions en una cel·la del full de càlcul i fer-les extensives a altres

cel·les.— Representar les dades d’una taula en forma de gràfic utilitzant l’Asistente para gráficos

de què disposa el full de càlcul.— Crear bases de dades planes i relacionals a partir de sèries de dades.— Utilitzar programes de gestió per obtenir informació rellevant de bases de dades

elaborades prèviament.

Competència social i ciutadana— Identificar problemes tècnics i proposar solucions concretes per resoldre’ls.— Valorar críticament l’ús i l’abús dels mitjans i els sistemes de comunicació i emprar-los

de manera racional.

edebé 54


— Identificar les principals agressions al medi ambient provocades per les activitats humanes.

— Prendre consciència dels riscos que comporta l’exhauriment de les primeres matèries.— Valorar la necessitat i la utilitat de reciclar materials.— Reconèixer la necessitat de posar en marxa tecnologies correctores que facilitin la

consecució d’un desenvolupament sostenible.— Adoptar una actitud decidida en defensa del desenvolupament sostenible i de les

tecnologies correctores que el poden fer possible.— Valorar les iniciatives internacionals endreçades a protegir el medi ambient i a prevenir el

canvi climàtic.

Competència cultural i artística— Apreciar la bellesa dels paratges naturals i adoptar actituds decidides en defensar-los

davant les agressions mediambientals.

Autonomia i iniciativa personal— Planificar i construir la solució escollida per resoldre un problema tècnic, respectant les

normes d’ús i seguretat en el maneig d’eines, màquines i equips.

Competència per aprendre a aprendre— Verificar la idoneïtat de la solució construida i valorar críticament el desenvolupament

del treball, tant individualment com en equip.

edebé 55


Quart curs

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic— Identificar les característiques de les instal·lacions domèstiques, el seu funcionament i la

manera de mantenir-les.— Distingir els operadors electrònics per les característiques tècniques i per la funció que

acompleixen a l’interior d’un circuit.— Interpretar els valors dels paràmetres que figuren en la descripció tècnica d’un component

electrònic.— Identificar les característiques tècniques i les aplicacions de diferents dispositius

d’entrada de senyals en els sistemes electrònics.— Descriure el funcionament de diferents dispositius de sortida de senyals i les aplicacions

de cadascun.— Reconèixer l’estructura i la importància dels circuits integrats com a dispositius de procés

de qualsevol sistema electrònic.— Identificar els diferents components que s’insereixen en la placa base d’un ordinador i

assenyalar-ne la funció.— Identificar els materials, les eines, els estris i les màquines que s’empren en la construcció

d’un habitatge.— Valorar la utilitat de l’amplificador operacional en el disseny de diferents circuits

elementals.— Valorar la utilitat de diferents fluids de treball a escala industrial i seleccionar els més

adients per a aplicacions concretes en funció de les seves propietats.

Competència matemàtica— Interpretar els termes de les factures de consum que presenten les diferents empreses de

subministrament de productes energètics.— Confeccionar taules de veritat a partir de funcions lògiques elementals i combinacions

senzilles d’aquestes.

Competència en comunicació lingüística— Descriure el funcionament d’un sistema automàtic, si en coneixem els elements

components.— Valorar la importància de les xarxes de comunicació i utilitzar-les de manera eficient per

transmetre i compartir informació.

Tractament de la informació i competència digital— Utilitzar ordinadors per controlar processos senzills, elaborant prèviament un programa

que els governi.

edebé 56


— Interpretar esquemes de circuits pneumàtics i hidràulics i descriure’n el funcionament i les aplicacions.

— Identificar i diferenciar senyals analògics i digitals.— Valorar la importància dels sistemes digitals a l’hora d’adquirir, transmetre i interpretar

dades.— Identificar el fonament dels sistemes que utilitza un ordinador en els programes de

disseny gràfic.

Competència social i ciutadana— Conèixer els trets de les principals etapes de la història de la tecnologia— Identificar algunes fites de la història de la tecnologia i reconèixer l’aportació de

cadascuna a la millora de les condicions de vida de les personas.— Valorar positivament l’evolució dels objectes al llarg de la història gràcies a la

tecnologia.— Reconèixer la utilitat dels serveis que rep un habitatge i la necessitat que acompleixi unes

normes mínimes d’habitabilitat.

Competència cultural i artística— Utilitzar amb agilitat i sentit artístic alguns programes de disseny gràfic habituals en els

ordinadors domèstics.— Valorar la importància dels dibuixos clars i precisos com a mitjà de transmissió

d’informació tècnica.

Autonomia i iniciativa personal— Utilitzar els materials i les eines adients en processos de manteniment senzill d’un

habitatge.— Valorar la utilitat dels sistemes de control intel·ligent de les instal·lacions domèstiques.

Competència per aprendre a aprendre— Reflexionar sobre els propis errors amb relació a l’anàlisi, la representació i la

construcció de sistemes i dispositius tecnològics.

edebé 57


8.2. Objectius

Primer curs

1. Concebre la tecnologia com a un conjunt de coneixements operatius de diferents àrees del coneixement destinats a cobrir determindes necessitats de les persones individualment o col·lectivament.1.1. Identificar i distingir els principals materials d’ús tècnic segons l’origen.1.2. Descriure les característiques de la fusta i els seus derivats com a materials d’ús tècnic.1.3. Descriure les característiques dels metalls i els aliatges com a materials d’ús tècnic.1.4. Reconèixer les propietats físiques i mecàniques dels plàstics, i classificar-los segons el

seu comportament davant la calor.1.5. Conèixer les tècniques de mecanització, d’unió i d’acabament que s’apliquen al treball

amb fusta, als metalls i els seus aliatges, i als plàstics.1.6. Identificar les eines, els estris i les màquines eina més usuals en les operacions sobre

fusta, metall i plàstic, i manejar-les amb soltesa, respectant les normes d’ús i seguretat.1.7. Conèixer les característiques de les pàgines web i dels programes que permeten

accedir-hi i localitzar-les a la xarxa.

2. Relacionar la tecnologia amb els factors que caracteritzen el desenvolupament econòmic i social i cercar propostes solidàries i sostenibles.2.1. Valorar la utilitat de la tecnologia en el desenvolupament econòmic i social.2.2. Manifestar interès pel reciclatge dels materials.

3. Analitzar materials, objectes i sistemes tècnics per comprendre’n el funcionament, conèixer-ne els elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor manera d’utilitzar-los i controlar-los, i entendre les raons que en condicionen el disseny i la construcció.3.1. Reconèixer i classificar estructures segons el seu tipus.3.2. Identificar esforços i classificar-los segons l’efecte que produeixen.3.3. Analitzar les condicions d’estabilitat d’una estructura.3.4. Reconèixer materials i recursos constructius emprats en diferents estructures.

4. Projectar i construir objectes i sistemes tècnics senzills aplicant, amb autonomia i creativitat, el procés tecnològic: seleccionar i elaborar la documentació pertinent, dissenyar i construir objectes o sistemes que resolguin el problema plantejat i avaluar-ne la idoneïtat.4.1. Analitzar diferents problemes tecnològics i proposar solucions adients a les seves

característiques.4.2. Cercar informació rellevant en diferents fonts per resoldre problemes.4.3. Elaborar un pla de treball per executar un projecte tècnic.

edebé 58


4.4. Desenvolupar processos de construcció seguint un ordre marcat prèviament en un pla de treball.

4.5. Utilitzar eines, estris i màquines respectant les normes bàsiques de seguretat.

5. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, raonar-ne la viabilitat, i utilitzar els recursos gràfics i informàtics, la simbologia i la terminologia adients per fer-ho.5.1. Identificar les característiques dels instruments i els suports de dibuix més habituals.5.2. Confeccionar esbossos d’objectes senzills.5.3. Identificar les vistes principals d’un objecte.5.4. Representar objectes i idees tècniques mitjançant croquis acotats, respectant els criteris

de normalització.5.5. Identificar els recursos materials i les tècniques més habituals en la representació

gràfica d’objectes tècnics.5.6. Valorar la utilitat de la representació gràfica a escala.5.7. Confeccionar documents tècnics, tant per desenvolupar un projecte tècnic com per

divulgar-ne el resultat.

6. Treballar de manera autònoma, responsable i creativa en la presa de decisions, en l’execució de tasques i en la recerca de solucions, i mostrar una actitud dialogant i de respecte vers el treball en equip.6.1. Aportar idees en el si d’un equip de treball i respectar les dels altres.6.2. Avaluar els resultats d’un determinat pla de treball, la feina personal i la de la resta de

l’equip.

7. Utilitzar els diferents dispositius TIC i l’internet com a eines de treball habitual i gestionar, correctament i amb seguretat, la informació, els sistemes operatius i els programes informàtics adients per a la resolució d’un problema concret o per a la reproducció i el disseny d’objectes o processos. 7.1. Conèixer l’origen i la història de la informàtica.7.2. Valorar la utilitat de l’ordinador com a eina de treball.7.3. Distingir hardware i software en un ordinador.7.4. Utilitzar l’entorn Windows.7.5. Conèixer les característiques i les aplicacions dels processadors de textos.7.6. Utilitzar el processador de textos Word per generar documents on s’hi incloguin

imatges.7.7. Valorar la utilitat dels processadors de textos com a eines adients per a la gestió i la

transmissió d’informació.

edebé 59


8. Utilitzar els serveis telemàtics adequats com a resposta a les necessitats relacionades amb la formació, l’oci, la inserció laboral, l’administració, la salut o el comerç. Valorar fins a quin punt cobreixen les necessitats i si ho fan d’una manera apropiada.8.1. Utilitzar recursos procedents de les TIC per obtenir i comunicar informació, i també

per elaborar documents de tipus tècnic.

9. Valorar de manera crítica els avenços tecnològics, la seva influència en el medi ambient, la salut i el benestar individual i col·lectiu en la societat en general.9.1. Valorar la utilitat dels processos de reciclatge.9.2. Reconèixer l’impacte mediambiental de l’explotació de la fusta i del rebuig i

l’eliminació de metalls i plàstics.

edebé 60


Segon curs

1. Concebre la tecnologia com a un conjunt de coneixements operatius de diferents àrees del coneixement destinats a cobrir determindes necessitats de les persones individualment o col·lectivament.1.1. Identificar eines per a treballs elèctrics.1.2. Conèixer i aplicar tècniques de connexió d’operadors elèctrics.1.3. Dur a terme muntatges de circuits i comprovar-ne el funcionament.1.4. Respectar les normes de seguretat en el maneig d’operadors i circuits elèctrics.1.5. Conèixer les característiques de les pàgines web i dels programes que permeten

accedir-hi i localitzar-les a la xarxa.

2. Relacionar la tecnologia amb els factors que caracteritzen el desenvolupament econòmic i social i cercar propostes solidàries i sostenibles.2.1. Valorar la utilitat de la tecnologia en el desenvolupament econòmic i social.2.2. Manifestar interès per pal·liar l’impacte mediambiental dels processos energètics.2.3. Adoptar actituds d’estalvi energètic.

3. Analitzar materials, objectes i sistemes tècnics per comprendre’n el funcionament, conèixer-ne els elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor manera d’utilitzar-los i controlar-los, i entendre les raons que en condicionen el disseny i la construcció.3.1. Reconèixer les característiques del corrent elèctric i distingir entre corrent continu i

corrent altern.3.2. Identificar i distingir els operadors bàsics que s’empren en circuits elèctrics de corrent

continu de baix voltatge i les seves aplicacions.3.3. Conèixer la manera com funciona un circuit elèctric.3.4. Identificar les principals magnituds elèctriques, les unitats en què es mesuren i les

relacions matemàtiques que s’estableixen entre elles.3.5. Reconèixer els operadors electromagnètics més habituals en els aparells i dispositius

d’ús quotidià.3.6. Conèixer els riscos per a la salut de les descàrregues elèctriques.

4. Projectar i construir objectes i sistemes tècnics senzills aplicant, amb autonomia i creativitat, el procés tecnològic: seleccionar i elaborar la documentació pertinent, dissenyar i construir objectes o sistemes que resolguin el problema plantejat i avaluar-ne la idoneïtat.4.1. Analitzar diferents problemes tecnològics i proposar solucions adients a les seves

característiques.4.2. Cercar informació rellevant en diferents fonts per resoldre problemes.4.3. Elaborar un pla de treball per executar un projecte tècnic.

edebé 61


4.4. Desenvolupar processos de construcció seguint un ordre prèviament marcat en un pla de treball.

4.5. Utilitzar eines, estris i màquines respectant les normes bàsiques de seguretat.

5. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, raonar-ne la viabilitat, i utilitzar els recursos gràfics i informàtics, la simbologia i la terminologia adients per fer-ho.5.1. Confeccionar documents tècnics, tant en el context del desenvolupament d’un projecte

tècnic com per divulgar-ne el resultat.

6. Treballar de manera autònoma, responsable i creativa en la presa de decisions, en l’execució de tasques i en la recerca de solucions, i mostrar una actitud dialogant i de respecte vers el treball en equip.6.1. Aportar idees en el si d’un equip de treball i respectar les dels altres.6.2. Avaluar els resultats d’un determinat pla de treball, i també la feina personal i la de la

resta de l’equip.

7. Utilitzar els diferents dispositius TIC i internet com a eines de treball habituals i gestionar, correctament i amb seguretat, la informació, els sistemes operatius i els programes informàtics adients per a la resolució d’un problema concret o per a la reproducció i el disseny d’objectes o de processos.7.1. Generar presentacions de diapositives que incloguin textos i imatges utilitzant els

recursos propis del software.7.2. Utilitzar recursos procedents de les TIC per obtenir i comunicar informació, i també

per elaborar documents de tipus tècnic.

8. Utilitzar els serveis telemàtics adequats com a resposta a les necessitats relacionades amb la formació, l’oci, la inserció laboral, l’administració, la salut o el comerç. Valorar fins a quin punt cobreixen les necessitats i si ho fan d’una manera apropiada.8.1. Valorar la utilitat del correu electrònic.8.2. Conèixer algunes aplicacions telemàtiques i utilitzar-les de manera racional, respectant

les normes i convencions lingüístiques i ètiques.

9. Valorar críticament els avenços tecnològics, la seva influència en el medi ambient, la salut i el benestar individual i col·lectiu en la societat en general.9.1. Valorar la utilitat dels processos de reciclatge.9.2. Justificar la utilitat de diferents tecnologies correctores per assolir una gestió eficient

dels recursos energètics.9.3. Identificar les transformacions que experimenten les formes d’energia que

proporcionen les diverses fonts.9.4. Localitzar indústries d’extracció, de transformació i de distribució de productes

energètics en l’entorn i descriure’n la funció.

edebé 62


9.5. Identificar les transformacions que experimenten les formes d’energia que proporcionen les diverses fonts.

9.6. Reconèixer les característiques i el funcionament de les centrals de producció elèctrica més habituals en el nostre entorn.

9.7. Justificar les transformacions que experimenta l’energia elèctrica quan es transporta i es distribueix.

edebé 63


Tercer curs

1. Concebre la tecnologia com a un conjunt de coneixements operatius de diferents àrees del coneixement destinats a cobrir determindes necessitats de les persones individualment o col·lectivament.1.1. Confeccionar objectes i sistemes tècnics, en el context del desenvolupament d’un

projecte tecnològic, respectant les normes d’ús i seguretat de materials, eines, estris i màquines.

2. Relacionar la tecnologia amb els factors que caracteritzen el desenvolupament econòmic i social i cercar propostes solidàries i sostenibles.2.1. Analitzar les causes de les principals agressions al medi ambient de les activitats

humanes.2.2. Proposar el desenvolupament de tecnologies correctores que propiciïn un

desenvolupament sostenible.2.3. Adoptar actituds d’estalvi energètic.

3. Analitzar materials, objectes i sistemes tècnics per comprendre’n el funcionament, conèixer-ne els elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor manera d’utilitzar-los i controlar-los, i entendre les raons que en condicionen el disseny i la construcció.3.1. Identificar instruments de mesura i utilitzar-los amb precisió.3.2. Identificar les característiques de les ones electromagnètiques i reconèixer-ne la

distribució en l’espai radioelèctric.

4. Projectar i construir objectes i sistemes tècnics senzills aplicant, amb autonomia i creativitat, el procés tecnològic: seleccionar i elaborar la documentació pertinent, dissenyar i construir objectes o sistemes que resolguin el problema plantejat i avaluar-ne la idoneïtat.4.1. Identificar i definir un problema tècnic, cercar informació per resoldre’l, dissenyar

diverses solucions i triar la que s’ajusti millor a les condicions del problema.4.2. Planificar la construcció d’un objecte tècnic i dur-la a terme seguint un mètode ordenat

de treball i respectant les normes d’ús i de seguretat d’eines i màquines.4.3. Avaluar el producte obtingut, el procés seguit i el treball en equip, i corregir els errors

que es puguin detectar.

5. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, raonar-ne la viabilitat, i utilitzar els recursos gràfics i informàtics, la simbologia i la terminologia adients per fer-ho.5.1. Redactar una memòria escrita per comunicar el resultat d’un projecte tècnic.

edebé 64


6. Treballar de manera autònoma, responsable i creativa en la presa de decisions, en l’execució de tasques i en la recerca de solucions, i mostrar una actitud dialogant i de respecte vers el treball en equip.6.1. Aportar idees en el si d’un equip de treball i respectar les dels altres.6.2. Avaluar els resultats d’un determinat pla de treball, la tasca personal i la de la resta de

l’equip.

7. Utilitzar els diferents dispositius TIC i internet com a eines de treball habituals i gestionar, de manera correcta i amb seguretat, la informació, els sistemes operatius i els programes informàtics adients per a la resolució d’un problema concret o per a la reproducció i el disseny d’objectes o processos.7.1. Familiaritzar-se amb els elements bàsics d’un full de càlcul i amb el procés de

configuració i inserció de dades.7.2. Utilitzar fórmules aritmètiques i funcions predefinides del full de càlcul per fer-hi

càlculs numèrics.7.3. Generar gràfics a partir de les dades contingudes en un full de càlcul utilitzant

l’Asistente para gràfics.7.4. Distingir els elements fonamentals d’una base de dades i diferenciar entre bases de

dades planes i relacionals.7.5. Emprar amb agilitat recursos informàtics per representar objectes tècnics.

8. Utilitzar els serveis telemàtics adequats com a resposta a les necessitats relacionades amb la formació, l’oci, la inserció laboral, l’administració, la salut o el comerç, valorant fins a quin punt cobreixen les necessitats i si ho fan d’una forma apropiada.8.1. Reconèixer els avantatges que proporcionen els gestors de bases de dades respecte dels

fitxers i arxius convencionals i valorar-ne la utilitat.

9. Valorar críticament els avenços tecnològics, la seva influència en el medi ambient, la salut i el benestar individual i col·lectiu en la societat en general.9.1. Reconèixer la necessitat d’una correcta gestió energètica per garantir la qualitat de

vida i el desenvolupament sostenible.9.2. Analitzar les causes i els efectes de l’exhauriment de les primeres matèries.9.3. Justificar la utilitat de diferents tecnologies correctores per assolir un

desenvolupament sostenible.9.4. Reconèixer els senyals i els suports més habituals que utilitzen els sistemes de

telecomunicació.9.5. Conèixer els trets característics dels sistemes de telecomunicació en temps real:

telefonia, ràdio i televisió.

edebé 65


Quart curs

1. Concebre la tecnologia com a un conjunt de coneixements operatius de diferents àrees del coneixement destinats a cobrir determindes necessitats de les persones individualment o col·lectivament.1.1. Confeccionar objectes i sistemes tècnics, en el context del desenvolupament d’un

projecte tecnològic i respectar les normes d’ús i seguretat de materials, eines, estris i màquines.

1.2. Construir maquetes i models a escala per tal d’avaluar idees o simular-ne el funcionament.

1.3. Preveure els riscos potencials i els recursos necessaris per a una execució segura de les tasques components d’un procés de treball.

1.4. Conèixer i aplicar la reglementació oficial i les normes de manteniment, seguretat i higiene en el maneig de màquines eina.

1.5. Realitzar operacions tecnològiques complexes adoptar les disposicions necessàries per desenvolupar el treball en condicions de salut i seguretat.

2. Relacionar la tecnologia amb els factors que caracteritzen el desenvolupament econòmic i social i cercar propostes solidàries i sostenibles.2.1. Valorar positivament les aplicacions de les tecnologies de la informació i la

comunicació per facilitar l’accés i la transferència d’informació.2.2. Mostrar disposició a intervenir activament per millorar les condicions de vida de la

col·lectivitat.2.3. Proposar solucions alternatives que minimitzin l’impacte mediambiental del

desenvolupament tecnològic en determinats àmbits concrets.2.4. Valorar críticament les aportacions i els costos socials de la innovació tecnològica en

l’àmbit del treball.2.5. Analitzar críticament les conseqüències del desenvolupament tecnològic sobre els

valors morals i culturals.

3. Analitzar materials, objectes i sistemes tècnics per comprendre’n el funcionament, conèixer-ne els elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor manera d’utilitzar-los i controlar-los, i entendre les raons que en condicionen el disseny i la construcció.3.1. Avaluar un objecte o un sistema des del punt de vista tècnic i funcional, i també la

seva eficàcia per resoldre el problema plantejat.3.2. Analitzar les condicions en què un objecte desenvolupa la seva funció per comprendre

la millor manera d’utilitzar-lo.3.3. Determinar les raons que han intervingut en el disseny i la construcció d’un objecte.3.4. Analitzar les implicacions que l’objecte pot tenir en l’entorn.

edebé 66


3.5. Identificar i distingir els operadors electrònics bàsics en un circuit: resistències, condensadors, diodes, transistors i resistències depenents.

3.6. Identificar les parts o components d’un robot i descriure’n el funcionament.

4. Projectar i construir objectes i sistemes tècnics senzills aplicant, amb autonomia i creativitat, el procés tecnològic: seleccionar i elaborar la documentació pertinent, dissenyar i construir objectes o sistemes que resolguin el problema plantejat i avaluar-ne la idoneïtat.4.1.Identificar necessitats existents i avaluar les pròpies possibilitats per resoldre-les amb

mitjans tècnics i cercar solucions creatives i ajustades a les pròpies necessitats.4.2. Cercar informació en un document disponible i valorar-la en funció de la seva utilitat

per al projecte.4.3. Accedir a les fonts d’informació en forma indexada, establir-hi associacions d’idees,

reconèixer i diferenciar les facetes diverses del problema que requereixen informacions o dades específiques.

4.4. Triar materials i tècniques de treball per a l’execució d’un projecte amb criteris d’eficàcia, seguretat i economia.

4.5. Establir unes instruccions de disseny on s’especifiquin les característiques que haurà de reunir la solució.

4.6. Establir una seqüència ordenada d’operacions, quantificar els recursos humans, tècnics i materials necessaris i estimar el temps necessari per dur-les a terme.

4.7. Emprendre les gestions necessàries per aconseguir els recursos i organitzar-ne l’aplicació en l’execució del projecte.

5. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, raonar-ne la viabilitat, i utilitzar els recursos gràfics i informàtics, la simbologia i la terminologia adients per fer-ho.5.1. Anticipar i visualitzar idees tècniques durant l’elaboració d’un projecte, utilitzar la

representació gràfica per explorar-ne amb detall els aspectes anatòmics i formals, i discutir-ne la viabilitat tècnica.

5.2. Resoldre problemes de traçament mitjançant l’ús de plantilles o d’altres ajudes mecàniques, electròniques o informàtiques.

5.3. Incorporar, en els plànols de fabricació i en la presentació d’informes tècnics, figures delineades amb instruments, materials i tècniques procedents del disseny gràfic, utilitzant el color, l’èmfasi en la línia i la trama per millorar-ne la presentació.

5.4. Conèixer i utilitzar d’altres recursos gràfics (fotografies, transparències) per expressar i comunicar les idees.

5.5. Esquematitzar instal·lacions i dispositius, i representar processos en forma de diagrama.

5.6. Manifestar gust per l’ordre, la proporció i l’equilibri en la presentació de dibuixos tècnics.

edebé 67


6. Treballar de manera autònoma, responsable i creativa en la presa de decisions, en l’execució de tasques i en la recerca de solucions, i mostrar una actitud dialogant i de respecte vers el treball en equip.6.1. Adoptar una actitud equilibrada entre el desig d’immediatesa i la necessitat d’actuar

amb mètode.6.2. Adoptar una actitud pacient i perseverant davant les dificultats i els entrebancs

imprevistos.6.3. Confiar en la pròpia capacitat per consumar una obra ben feta.

7. Utilitzar els diferents dispositius TIC i internet com a eines de treball habitual i gestionar, correctament i amb seguretat, la informació, els sistemes operatius i els programes informàtics adients per a la resolució d’un problema concret o per a la reproducció i el disseny d’objectes o de processos.7.1. Utilitzar programes navegadors per localitzar informació en pàgines web d’adreça

coneguda.7.2. Utilitzar motors de recerca per localitzar pàgines web a partir d’una paraula clau.7.3. Confeccionar resums, esquemes i quadres sinòptics de la informació obtinguda en

diferents suports (pàgines web, enciclopèdies virtuals, bases de dades, etc.).

8. Utilitzar els serveis telemàtics adequats com a resposta a les necessitats relacionades amb la formació, l’oci, la inserció laboral, l’administració, la salut o el comerç, valorant fins a quin punt cobreixen les necessitats i si ho fan d’una forma apropiada.

8.1. Participar en xats de caràcter científic o tecnològic.8.2. Valorar la utilitat de les videoconferències.

9. Valorar críticament els avenços tecnològics, la seva influència en el medi ambient, la salut i el benestar individual i col·lectiu en la societat en general.9.1. Estudiar les necessitats humanes i la seva satisfacció material des d’una perspectiva

històrica. 9.2. Prendre decisions argumentades utilitzant els coneixements previs científics i tècnics,

procedents d’altres àrees.9.3. Resoldre els problemes de càlcul que es presenten en el disseny i la realització d’un

projecte tècnic, utilitzant les equacions, les fórmules i els algoritmes apresos en altres àrees, i també els programes informàtics de fulls de càlcul.

9.4. Mostrar interès i respecte envers les solucions tecnològiques adoptades per d’altres persones i cultures per resoldre els seus problemes i les seves necessitats.

9.5. Analitzar i valorar positivament els avantatges del desenvolupament tecnològic en àmbits com ara l’eficàcia, l’economia de costos i la seguretat en el treball.

9.6. Identificar sistemes automàtics en l’entorn i reconèixer-ne la utilitat en la resolució de determinats problemes tecnològics.

edebé 68


8.3. Continguts

Primer curs

Bloc 1. La tecnologia i el procés tecnològic. Eines i materials de tecnologia

Reconeixement i anàlisi d’eines i màquines pròpies de l’entorn tecnològic: utilització, manteniment i normes de seguretat.

1. Classificació de les tècniques de treball.2. Treball amb fusta: operacions prèvies.

2.1. Mesurament: instruments i tècniques de mesurament.2.2. Traçament: instruments i tècniques de traçament.2.3. Subjecció del material: estris de subjecció (caragol de banc, serjants i mordassa).

3. Tècniques de fabricació.3.1. Doblegament.

— Eines: alicates universals.— Com hem de doblegar materials amb les alicates.

3.2. Tallament.— Eines: tisores, cúter i alicates universals.— Com hem de tallar amb les tisores.— Com hem de tallar amb el cúter.— Com hem de tallar amb les alicates.

3.3. Serradura.— Eines: xerracs i serres de vogir.— Tècnica de serradura amb el xerrac: normes d’ús i seguretat.— Tècnica de serradura amb la serra de vogir: normes d’ús i seguretat.

3.4. Llimada.— Eines: llimes i raspes.— Tècnica de la llimada.

3.5. Ribotada.— Eines: ribots i garlopa.— Tècnica de la ribotada manual.

3.6. Talla.— Eines: formons i gúbies.— Tècnica de la talla amb formó.

3.7. Trepatge.— Eines: barrina, filaberquí i trepant manual.

edebé 69


— Tècnica del trepatge manual.4. Tècniques d’unió.

4.1. Encolada.— Diferents tipus de coles i gomes d’enganxar.— Utilització de coles i gomes d’enganxar: normes d’ús i seguretat.

4.2. Clavament.— Eines i estris de clavament.— Recursos per al clavament.

4.3. Engalzada.— Tipus d’acoblaments.— Tècnica de l’engalzada: eines i estris.

4.4. Cargolament.— Eines i estris de cargolament.— Unió amb tirafons.— Unió amb caragol i femella.

5. Tècniques d’acabament.5.1. Poliment.

— Estris: paper de vidre i fregall metàl·lic.— Tècnica del poliment: normes de seguretat.

5.2. Pintada i envernissada.— Tipus de pintures i vernissos.— Estris de pintura.— Tècnica de la pintada.— Tècnica de l’envernissada.— Consells de neteja.

6. Treball amb metalls.6.1. Operacions prèvies: mesurament i traçament.

— El peu de rei.— Utilització correcta del peu de rei per obtenir mesures de precisió.

6.2. Conformació: doblegament.— Com hem de doblegar metalls

6.3. Mecanització: tallament.— Utilització d’eines de tallament: tisores de xapa, tallatubs, etc.— Com hem de tallar metalls.

6.4. Mecanització: serradura.— Utilització de la serra d’arc per serrar metalls.

6.5. Mecanització: llimada.6.6. Mecanització: trepatge.

edebé 70


— Trepatge amb màquina eina.6.7. Unió.

— Cargolament.— Reblada: utilització de les tenalles de reblar.— Encolada.

6.8. Acabament.— Pintada.

7. Treball amb plàstics.7.1. Operacions prèvies: mesurament i traçament.7.2. Subjecció del material.7.3. Conformació: plegament i doblegament.

— Utilització de la plegadora de plàstic.— Utilització de la doblegadora de plàstic.— Obtenció de formes arrodonides.

7.4. Mecanització: tallament i serradura.— Tallament amb tisores.— Tallament amb cúter.— Serradura.— Utilització de la talladora de porexpan.

7.5. Mecanització: trepatge.7.6. Unió: encolada.7.7. Unió: cargolament.7.8. Processos d’acabament.

Anàlisi de les propietats i dels usos dels diferents materials tècnics i deducció de les seves aplicacions a partir de l’observació i anàlisi de diferents objectes.

8. Els materials: origen i classificació.8.1. Materials naturals.

— D’origen mineral.— D’origen vegetal.— D’origen animal.

8.2. Materials transformats.9. Propietats dels materials.

9.1. Propietats físiques.— Densitat.— Conductivitat elèctrica i tèrmica.— Punt de fusió.

edebé 71


9.2. Propietats mecàniques.— Elasticitat.— Tenacitat.— Duresa.

10. La fusta.10.1. Origen de la fusta.10.2. Propietats de la fusta.

— Propietats físiques.— Propietats mecàniques.

10.3. Preparació de la fusta.— Procés d’assecatge.

10.4. Tipus de fustes.— Fustes naturals: pi, faig, roure, noguera…— Taulers manufacturats: aglomerat, contraplacat, de fibra…

10.5. Formes comercials de la fusta.— Fustes naturals: taules.— Taulers manufacturats; taulers de dimensions normalitzades.— Altres formats: llistons, motllures i xapes.

11. Derivats de la fusta: paper i cartró.11.1. Propietats del paper i el cartró.11.2. Tipus de paper i cartró.11.3. Fabricació de paper i cartró.

12. Els plàstics.12.1. Concepte i estructura.

— Monòmers i polímers.12.2. Origen i propietats.

— Origen: animal, vegetal i mineral.— Propietats físiques i mecàniques.

12.3. Cronologia del plàstic.12.4. Classificació dels plàstics.

— Plàstics termoestables.— Plàstics termoplàstics.

13. Els materials de construcció.13.1. Materials naturals.

— Materials petris: tipus, propietats i utilització.— Materials orgànics: tipus, propietats i utilització.

13.2. Materials transformats.— Productes ceràmics: tipus, propietats i utilització.

edebé 72


— Derivats del vidre: tipus, propietats i utilització.— Aglomerants, morters i formigons.

Utilització d’instruments de representació gràfica aplicant acotacions, escales i sistemes de representació normalitzats per representar objectes.

14. Instruments de dibuix.14.1. Llapis de grafit.14.2. Llapis de colors.14.3. Retoladors.14.4. Altres instruments.

— Portamines.— Goma d’esborrar.— Maquineta.

14.5. El regle, el cartabó i l’escaire.— Construccions bàsiques amb aquests instruments.

14.6. Suport per dibuixar: tipus de papers.14.7. Normalització: norma DIN.

15. Sistemes de representació.15.1. Sistema dièdric.

— Vistes.— Sistema Europeu de disposició de vistes.— Distribució de les vistes sobre el paper.

15.2. La perspectiva cavallera.— Característiques.— El coeficient de reducció aplicat a l’eix Y.— Procés de treball.

15.3. La perspectiva axonomètrica.— Tipus: isomètrica, dimètrica i trimètrica.— El coeficient de reducció en la perspectiva isomètrica.— Procés de treball.

16. Escales.16.1. Concepte d’escala.16.2. Tipus d’escales.

— De reducció.— Natural.— D’ampliació.

16.3. Recursos per dibuixar a escala.

edebé 73


— Escalímetres.— Escales gràfiques.

16.4. Càlculs numèrics.17. Programes de disseny gràfic.

17.1. Sistema bitmap.— Programes que utilitzen aquest sistema.

17.2. Sistema vectorial.— Programes que utilitzen aquest sistema.

17.3. L’aplicació de dibuix de Word.

Valoració de la necessitat de fer un ús responsable dels materials i contemplació del possible estalvi, reutilització i reciclatge d’aquests materials.

18. Reciclatge de materials.18.1. El vidre.18.2. El plàstic.18.3. El paper i el cartró.18.4. Els metalls.

19. Impacte mediambiental de l’explotació de la fusta.19.1. Desforestació.19.2. Contaminació de les aigües.

20. Rebuig, recuperació i eliminació de metalls.20.1. Metalls reciclables: metalls fèrrics, alumini, metalls preciosos…20.2. Metalls perillosos: cadmi, plom i mercuri.

21. Reutilització de metalls.22. Els plàstics i el medi ambient: tractament.

22.1. Dipòsit en abocadors.22.2. Incineració controlada.22.3. Reciclatge.

Valoració de la necessitat d’utilitzar les eines i tècniques adients per treballar amb cada material seguint les normes de seguretat.

23. Normes de seguretat.23.1. Seguretat en l’ús d’eines manuals.

— Elements de seguretat: guants, màscara, ulleres protectores…23.2. Seguretat en el desenvolupament de tècniques de treball.23.3. Seguretat en l’ús de màquines eina.

edebé 74


Bloc 2. Disseny i construcció d’objectes

Disseny i construcció d’un objecte senzill, escollir els materials i les eines adients i representar-lo aplicant els sistemes de representació tractats.

1. Construcció d’objectes senzills segons les etapes del mètode de projectes.1.1. Plantejament del problema: especificació de les condicions inicials.1.2. Recerca d’informació: ús de recursos orals, escrits i de les TIC.1.3. Disseny i elecció: elaboració d’esbossos i croquis acotats de la solució triada.1.4. Planificació: previsió de materials, eines i estris.1.5. Construcció de l’objecte.1.6. Avaluació: de l’objecte, del procés que s’ha seguit i del treball de cada membre de

l’equip.1.7. Divulgació: elaboració de l’informe tècnic.

Obvservació d’objectes quotidians de construcció simple per tal d’identificar-ne els elements estructurals i els esforços a què estan sotmesos.

2. Esforços.2.1. Tipus d’esforços.

— Tracció.— Compressió.— Flexió.— Torsió.— Cisallament.

3. Estructures.3.1. Funcions d’una estructura.3.2. Tipus d’estructures.

— Estructures massives.— Estructures laminars.— Estructures de barres. — Estructures penjades.

3.3. Estructures de barres: elements.3.4. Equilibri d’una estructura.

— Equilibri estable: condicions.— Equilibri inestable.

3.5. Estructures estables i resistents.— Triangulació.

edebé 75


— Ús de perfils metàl·lics.3.6. Sistemes per augmentar l’estabilitat.

4. Estructures singulars.4.1. La Torre de Collserola.4.2. La Porta d’Europa.4.3. El Palau de les Arts.4.4. El pont de l’Alamillo.

Disseny i construcció d’estructures senzilles aplicades a un objecte per millorar-ne la resistència als esforços.

5. Construcció d’estructures.5.1. Construcció d’estructures massives.5.2. Construcció d’estructures laminars.5.3. Construcció d’estructures de barres.5.4. Construcció d’estructures penjades.

Disseny i construcció de circuits elèctrics bàsics aplicats a objectes de construcció pròpia.

6. Utilització de circuits elèctrics senzills en el context del desenvolupament d’un projecte tècnic.

Utilització de simuladors per comprovar el funcionament dels circuits elèctrics.

7. Comprovació dels circuits elèctrics inserits en estructures en el context del desenvolupament d’un projecte tècnic.

Utilització de simuladors d’estructures per determinar, a nivell bàsic, esforços i estabilitat.

8. Anàlisi del comportament d’una estructura davant els esforços.8.1. Modificació de la secció dels elements de suport.8.2. Modificació dels materials.8.3. Modificació de la intensitat i el tipus d’esforç.

edebé 76


Bloc 3. Les TIC com a eina per a la integració i la comunicació de la informació

Utilització, funcionament i anàlisi dels diferents dispositius TIC que aporten o recullen informació mitjançant l’ordinador: càmeres, dispositius de memòria, PDA, telèfons mòbils i interconnexió entre ordinadors.

1. La informàtica.1.1. Formes de tractar la informació.1.2. Etapes en el tractament automàtic de la informació.

— Tractament manual.— Tractament mecànic.— Tractament automàtic.

2. L’ordinador i els seus components.2.1. El hardware.

— La CPU o unitat central de procés: components.— Els perifèrics: d’entrada, de sortida i d’entrada/sortida.

2.2. El software. — El software del sistema operatiu.— Els llenguatges de programació.— Els programes d’aplicació.

Utilització de sistemes operatius per emmagatzemar, organitzar i recuperar la informació de suports físics o virtuals.

3. El sistema operatiu Windows.3.1. Organització de l’escriptori de Windows.

— Les finestres: desplaçament, ajustament, ocultació, restauració i tancament.— Els perifèrics: d’entrada, de sortida i d’entrada/sortida.

3.2. Organització de la informació: unitats de disc, carpetes i arxius.— Selecció de la unitat de disc.— Recerca d’una carpeta o d’un arxiu.— Creació de carpetes.— Modificació de carpetes.— Creació d’accessos directes.

3.3. Programes accessoris. — WordPad.— Paint.— Calculadora.

edebé 77


— Llibreta d’adreces.— Bloc de notes.

3.4. Manteniment del sistema operatiu.

Utilització de programes per a la creació, edició, millora i presentació de la documentació i els traballs elaborats.

4. Processadors de textos.4.1. El processador de textos Word.4.2. Creació d’un document de text.

— Formatació del text.— Creació, modificació i formatació de taules.— Inserció d’imatges i quadres de text.

4.3. Modificació d’un document de text.— Opcions del menú Edición.— Opcions del menú Eines.

edebé 78


Segon curs

Bloc 1. Electricitat

Reconeixement de la funció dels elements d’un circuit elèctric i de la simbologia: generadors, conductors, receptors i aparells de comandament.

1. Operadors elèctrics en corrent continu.1.1. Generadors.1.2. Conductors.1.3. Receptors.1.4. Elements de connexió.1.5. Elements de protecció.1.6. Elements de control.

2. Un circuit elemental.2.1. Control de circuits: circuit obert i circuit tancat.

3. Tipus de circuits.3.1. Connexions en sèrie.3.2. Connexions en paral·lel.3.3. Connexions sèrie-paral·lel.

4. Representació de circuits.4.1. Símbols elèctrics.4.2. Esquemes elèctrics. Procés de confecció.4.3. Exemples de circuits senzills.

Caracterització del corrent elèctric altern i continu, identificació dels efectes del corrent elèctric: llum, calor, moviment, magnetisme.

5. El corrent elèctric.5.1. Tipus: corrent continu i corrent altern.5.2. El corrent altern.

— Fonament: electromagnetisme.— Característiques: moviment ondulatori.

5.3. Esquemes elèctrics.— Esquemes multifilars.— Esquemes unifilars.— Simbologia de components elèctrics.

5.4. Transformació del corrent elèctric en llum i en calor. — Làmpades d’incandescència, tubs fluorescents, resistències, etc.

edebé 79


— Aplicacions a objectes d’ús quotidià: planxes, calentadors, torradores…6. Electromagnetisme.

6.1. Fonament teòric.6.2. L’electroimant.6.3. Aplicacions en dispositius de l’entorn.

— Transformadors. Relació de transformació.— Relés.— Timbres i brunzidors.— Fonts d’alimentació.— Magnetotèrmics i diferencials.

Anàlisi dels principals processos de generació d’electricitat a partir de diferents fonts d’energia. Valoració de la utilització d’energies renovables per a la generació d’electricitat. Reconeixement experimental de motors elèctrics.

7. Producció d’energia elèctrica.7.1. Concepte de central elèctrica.7.2. Tipus de centrals.7.3. Elements d’una central.

— Turbines.— Alternadors.— Transformadors.

8. Centrals elèctriques convencionals.8.1. Centrals tèrmiques.

— Estructura.— Cicle de funcionament.— Recursos per optimitzar el rendiment energètic.— Avantatges i inconvenients.

8.2. Centrals nuclears.— Estructura.— Cicle de funcionament.— Tipus: PWR i BWR.— Avantatges i inconvenients.

8.3. Centrals hidroelèctriques.— Estructura.— Seqüència lineal de funcionament.— Recursos per aprofitar l’energia produïda.— Avantatges i inconvenients.

edebé 80


9. Centrals elèctriques alternatives.9.1. Centrals eòliques.

— Estructura.— Funcionament.— Condicions mínimes per generar energia eòlica.— Avantatges i inconvenients.

9.2. Centrals fotovoltaiques.— Estructura.— Funcionament: diferència amb les altres centrals.— Aplicacions actuals.— Avantatges i inconvenients.

9.3. Altres tipus de centrals.— Centrals mareomotrius.— Centrals onamotrius.— Centrals hidrotèrmiques.— Centrals geotèrmiques.— Centrals heliotèrmiques.

9.4. L’energia de la biomassa. Aprofitament.10. Xarxa de transport i distribució.11. Anàlisi experimental de màquines elèctriques.

11.1. El motor de corrent continu.— Elements.— Funcionament.

11.2. La dinamo.— Elements.— Funcionament.

11.3. L’alternador.— Elements.— Funcionament.

Mesura de les magnituds elèctriques bàsiques en un circuit: tensió elèctrica, intensitat i resistèn-cia.

12. Magnituds elèctriques.12.1. Càrrega i intensitat elèctriques.

— Concepte, magnituds i unitats.12.2. Diferència de potencial.

— Concepte, magnituds i unitats.

edebé 81


12.3. Resistència elèctrica.— Concepte, magnituds i unitats.

12.4. La llei d’Ohm.12.5. Energia elèctrica.

— Concepte, magnituds i unitats.— El quilowatt hora, unitat de consum d’energia elèctrica.

12.6. Potència elèctrica.— Concepte, magnituds i unitats.

13. Mesura de magnituds.13.1. Amperímetres, voltímetres i òhmetres.

— Formes de connexió.13.2. El polímetre.

— Utilització.

Disseny i construcció de circuits elèctrics senzills amb elements físics per respondre a les neces-sitats de l’habitatge i altres entorns, i amb programes de simulació per estudiar els efectes produïts pels canvis d’algunes de les variables.

14. Eines i estris per a l’electricitat.15. Connexió d’operadors elèctrics.

15.1. Connexió entre conductors.— Procediment de treball: la regleta de connexió.

15.2. Connexions d’altres operadors.— Connexió d’un portapiles.— Connexió d’un portalàmpades.— Connexió d’una clavilla o una base d’endoll.— Connexió d’un element de control.

15.3. Soldadura tova.— Tècnica de la soldadura tova.

16. Muntatge de circuits.16.1. Connexió directa entre operadors.16.2. Muntatge modular.16.3. Altres muntatges: inversor del sentit de gir.

17. Comprovació de circuits.17.1. El comprovador de continuïtat.

18. Protecció de circuits.18.1. Els fusibles.

— Intensitat nominal i intensitat de trencament.

edebé 82


Bloc 2. Processos i transformacions tecnològiques en la vida quotidiana

Caracterització de l’obtenció de les primeres matèries.

1. Les primeres matèries: obtenció.1.1. Primeres matèries d’origen mineral: mines, canteres i pous.1.2. Primeres matèries d’origen vegetal: conreus, pastures i boscos.1.3. Primeres matèries d’origen animal: ramaderia, caça i pesca.

Reconeixement de la transformació industrial de les primeres matèries en productes elaborats. Identificació de tècniques utilitzades en els processos de transformació de productes elaborats.

2. Fonts d’energia.2.1. Concepte.2.2. Classificació.

— Fonts renovables: avantatges i inconvenients.— Fonts no renovables: avantatges i inconvenients.

2.3. Formes d’energia. Energies primàries.— Principi de conservació de l’energia.— Transformacions de les energies primàries en energia útil.

3. Indústries energètiques.3.1. Indústries d’extracció energètica.

— Estudis previs a l’explotació.— Les mines de carbó: característiques i procés de treball.— Les plataformes d’extracció de petroli: característiques i procés de treball.

3.2. Indústries de transformació energètica.— Obtenció de combustibles.— Tipus i varietats de carbons.— Destil·lació fraccionada del petroli: productes que se n’obtenen.— Producció d’energia elèctrica.

3.3. Indústries de distribució.— Transport de combustible: mitjans de transport.— Transport d’energia elèctrica: xarxa d’alta tensió.

3.4. Impacte mediambiental de l’energia.— Construcció d’instal·lacions d’extracció i centrals de producció.— Emissions de residus sòlids, líquids i gasosos.— El problema de l’emmagatzematge dels residus nuclears.

4. Gestió dels recursos energètics.

edebé 83


4.1. Tecnologies correctores.— Reducció de la contaminació.— Tractament dels residus.— Transport i desplaçament.

5. El taller de fusteria.5.1. Serrada.

— Màquines eina: serra circular portàtil, serra de vogir, màquines fixes.5.2. Ribotada.

— Màquines eina: ribot elèctric portàtil, màquina d’obrar.5.3. Trepatge.

— Màquines eina: trepant de columna, trepant portàtil.5.4. Tornejament.

— Màquines eina: el torn.— Eines de tornejament: ganivetes.— Operacions de tornejament.

5.5. Fresatge.— Màquines eina: fresadora, tupí.— Eines de fresatge: freses.

5.6. Poliment.— Màquines eina: polidora fixa, polidores portàtils.

6. Metal·lúrgia.6.1. Conformació per emmotllament.6.2. Conformació per forja.6.3. Conformació per estampació.

— Estampació en fred.— Estampació en calent.

6.4. Conformació per laminatge.— Laminatge en fred.— Laminatge en calent.

6.5. Soldadura— Soldadura heterogènia.— Soldadura homogènia.

6.6. Procediments d’acabament.— Pintada.— Niquelatge i cromatge.— Esmaltada.

7. Conformació de plàstics.

edebé 84


Identificació d’accions relacionades amb la comercialització de productes: embalatge, etiquetatge, manipulació i transport. Valoració del consum responsable.

8. L’empresa.8.1. Tipus d’empreses.

— Segons els objectius.— Segons el tamany.— Segons la propietat del capital.— Segons l’àmbit d’actuació.— Segons el sector de producció.— Segons la forma jurídica.

8.2. Procés de creació d’una empresa.9. El mercat.

9.1. La disponibilitat de béns.— Béns de producció.— Béns de consum.

9.2. L’intercanvi de béns.— L’oferta de béns en el mercat.— La demanda de béns en el mercat.

9.3. La comercialització.— Definició del producte.— Planificació de la distribució.— Serveis complementaris.

9.4. La publicitat.— Les campanyes publicitàries.

Anàlisi d’un procés industrial proper.

10. Anàlisi de l’entorn productiu.10.1. Els objectius d’investigació.10.2. La informació necessària.

Contrastació de similituds i diferències entre processos tecnològics.

11. La producció de béns.11.1. Artesania i indústria.11.2. Processos artesanals i industrials

edebé 85


Valoració dels canvis en les necessitats humanes.

12. El desenvolupament tecnològic.12.1. Finalitat de la tecnologia.12.2. La tecnologia, una resposta a les necessitats humanes.

— Alimentació.— Habitatge.— Energia.— Transport.— Comunicacions.— Vestit.

12.3. L’entorn tecnològic.13. Els objectes quotidians: anàlisi.

13.1. Anàlisi anatòmica.13.2. Anàlisi funcional.13.3. Anàlisi tècnica.

Bloc 3. L’ordinador com a mitjà d’informació i de comunicació

Ús d’internet: interpretació de la terminologia, l’estructura i el funcionament. Utilització de l’ordinador com a mitjà de comunicació individual i en grup: correu electrònic, fòrum, xat i videoconferència.

1. La xarxa de xarxes: internet.1.1. Estructura: clients i servidors.1.2. Condicions de connexió.1.3. Terminologia específica: adreça IP, protocol TCP/IP, etc.1.4. Breu història d’internet.

2. El correu electrònic.2.1. L’adreça de correu electrònic.2.2. Programes de gestió de correu electrònic: Outlook Express.2.3. Funcionament del correu electrònic.

— Emissió de missatges.— Recepció de missatges.

3. Telemàtica.3.1. Concepte i aplicacions.3.2. Fòrums.

edebé 86


— Procés de participació en un fòrum virtual.3.3. Blocs.

— Concepte.— Accés.

3.4. Els xats.— Pàgines web que permeten participar en un xat.— Programes exclusius per participar en un xat.

3.5. Videoconferències.

Utilització d’eines i aplicacions per a la cerca, la descàrrega, l’intercanvi i la publicació d’informació. Actitud crítica i responsable de la propietat i distribució dels programes i de la informació.

4. La World Wide Web.4.1. Programes navegadors.4.2. Motors de recerca.4.3. Portals.

5. El software a la xarxa.5.1. Tipus: software lliure i software sotmès a llicència d’ús.5.2. Accés al software.

— Actitud davant l’ús i l’abús del software a la xarxa.

Selecció de la informació obtinguda per mitjans telemàtics tenint en compte la seva autoria, fiabilitat i finalitat.

6. Anàlisi crítica dels continguts obtinguts de pàgines web.

Utilització i gestió de recursos compartits mitjançant xarxes locals.

7. Comunicació entre ordinadors.7.1. Tipus de xarxes.

— Xarxes locals (LAN).— Xarxes d’àrea extensa (WAN).— Xarxes sense fil (WLAN).

7.2. Transmissió sense fil.— Transmissió per infrarojos.— Transmissió per radiofreqüència. Tecnologia Bluetooth.

7.3. Connexió amb fil.

edebé 87


— Ports sèrie i paral·lel.— Connexions USB i FireWire.— Targetes de xarxa.

7.4. Cables de connexió.— Cables de coure.— Fibra òptica.

8. Intercanvi d’informació a travès de xarxes locals.

Utilització d’entorns virtuals d’aprenentatge.

9. Comunitats i aules virtuals. .9.1. Característiques i utilitats.

Ús d’instruments de presentació de la informació. Creació i exposició de presentacions dels treballs individuals i de grup.

10. Programes de presentacions.10.1. PowerPoint.

— Configuració d’una diapositiva.— Creació de noves diapositives.— Finalització del document.

edebé 88


Tercer curs

Bloc 1. Màquines, mecanismes i estructures

Caracterització dels diferents tipus d’esforços que pot patir un material mitjançant l’observació. 1. Esforços.

1.1. Tipus d’esforços.— Tracció.— Compressió.— Flexió.— Torsió.— Cisallament.

Anàlisi d’objectes quotidians i de construccions simples per tal d’utilitzar-ne els elements estructurals i els esforços als quals estan sotmesos.

2. Estructures.2.1. Funcions d’una estructura.2.2. Tipus d’estructures.

— Estructures massives.— Estructures laminars.— Estructures de barres.— Estructures penjades.

2.3. Estructures de barres: elements.2.4. Equilibri d’una estructura.

— Equilibri estable: condicions.— Equilibri inestable.

2.5. Estructures estables i resistents.— Triangulació.— Ús de perfils metàl·lics.

2.6. Sistemes per augmentar l’estabilitat.3. Estructures singulars.

Caracterització de les màquines tèrmiques. Valoració de l’ús de combustibles tradicionals i alternatius i del seu impacte en el medi.

4. Motors.

edebé 89


4.1. La màquina de vapor.— Estructura.— Funcionament de la caixa de distribució.

4.2. La turbina de vapor.— Estructura i funcionament.

4.3. El motor de combustió interna.— Estructura.— Cicle de funcionament d’un motor de combustió.— Tipus de motors.

4.4. El motor de reacció.— Estructura i funcionament.

4.5. El motor elèctric.— Estructura i funcionament.

5. Tecnologia i transport.5.1. Funcions del transport.5.2. Història dels mitjans de transport.

— Transport terrestre.— Navegació.— Transport aeri.

6. El transport en l’actualitat.6.1. El transport per carretera.6.2. El tranmsport per ferrocarril.6.3. El transport marítim i fluvial.6.4. El transport aeri.6.5. Infraestructures.

— Infraestructures del transport terrestre: autovies, autopistes…— Infraestructures del transport per ferrocarril: via fèrria, estacions…— Infraestructures del transport marítim i fluvial: ports, terminals de contenidors…— Infraestructures del transpor aeri: aeroports.

6.6. Repercusions mediambientals del transport.— Construcció d’infraestructures: destrucció del paisatge.— Ús de combustibles fòssils: contaminació.

7. El desenvolupament tecnològic.7.1. Trets diferencials.

— Abans de la Revolució Industrial.— Després de la Revolució Industrial.

7.2. Agressions al medi ambient.8. El problema de l’exhauriment de les primeres matèries.

edebé 90


8.1. Els incendis forestals.8.2. La tala d’arbres.8.3. L’extracció de recursos minerals.8.4. La caça i la pesca massives.8.5. Les activitats ramaderes.

9. El problema de la contaminació.9.1. Les fonts de contaminació.9.2. Els agents contaminants.

— Classificació.9.3. La contaminació del sòl.9.4. La contaminació de l’aigua.

— Impacte tèrmic.— Impacte físic.— Impacte químic.

9.5. La contaminació atmosfèrica.— La pluja àcida.— L’efecte hivernacle.— La destrucció de la capa d’ozó.— El smog.

9.6. Els residus sòlids i el seu tractament.9.7. La contaminació acústica.9.8. La contaminació per radiacions.

1. Nuclears.2. Electromagnètiques.

10. Desenvolupament sostenible.10.1. Tecnologies correctores.

— Regeneració del sòl.— Cura de l’aigua.— Neteja de l’atmosfera.— Tractament dels residus.— Respecte per la biodiversitat.— Estalvi energètic.

10.2. Iniciatives davant el canvi climàtic.— Actuacions internacionals: el protocol de Kioto.— Organismes i institucions: públiques i privades.

Reconeixement de mecanismes emprats per a la transmissió i transformació del moviment i anàlisi de la seva funció en diferents màquines.

edebé 91


11. Introducció als operadors.11.1. Concepte d’operador tecnològic.11.2. Classificació dels operadors.

12. Operadors acumuladors.12.1. Molla, làmina elàstica i volant d’inèrcia.

13. Operadors mecànics.13.1. La manovella, la biela i el cigonyal.13.2. Les palanques.

— Concepte de palanca.— Llei general de la palanca.— Gèneres de palanques.

13.3. La roda.13.4. La lleva.

— La roda excèntrica, un cas concret de lleva.14. Transmissió de moviments.

14.1. Sistemes de politges.— Politges fixes i polispasts.— Relació de transmissió: càlcul.

14.2. Engranatges cilíndrics i cònics.— Funcionament.— Relació de transmissió: càlcul.

14.3. Mecanisme pinyó-cremallera.— Funcionament.

14.4. Mecanisme caragol sense fi-corona.— Funcionament.— Relació de transmissió: càlcul.

14.5. Rodes de friccionament.— Tipus de rodes.— Relació de transmissió: càlcul.

14.6. Altres mecanismes de transmissió de moviments.— Trinquet.— Junta de cardan.

15. Altres operadors tecnològics: elèctrics i electrònics, pneumàtics i hidràulics

Utilització de simuladors per reproduir i entendre el funcionament de mecanismes i determinar-ne els esforços i l’estabilitat d’estructures.

edebé 92


16. Utilització de programes informàtics que simulin el funcionament dels principals operadors i mecanismes de transmissió dels moviments estudiats.

Disseny, desenvolupament i avaluació de projectes que incloguin mecanismes i associació de mecanismes per realitzar una funció determinada.

17. Utilització d’operadors simples i mecanismes de transmissió i transformació de moviments en projectes tecnològics senzills.

Bloc 2. Els projectes tecnològics

Identificació de problemes tecnològics i de les fases del procés de recerca de solucions.

1. El mètode de projectes.1.1. La resolució de problemes tècnics.1.2. Etapes del mètode de projectes.

— Identificació del problema.— Recerca d’informació.— Disseny i elecció: utilització d’esbossos, croquis i vistes per representar idees

tècniques.— Planificació.— Construcció.— Avaluació.— Divulgació.

Caracterització dels elements del projecte tecnològic: utilitat i funcionalitat de l’objecte o procés; relació de materials, eines i maquinari necessari; estudi econòmic del projecte; planificació del procés de realització; avaluació del resultat; elaboració de la memòria.

2. Documents d’un projecte tècnic.2.1. Etapa de recerca d’informació.

— Resums de la informació obtinguda de diferents fonts.— Citacions bibliogràfiques de la bibliografia consultada.— Fitxes d’anàlisi anatòmica, funcional i tècnica d’objectes ja construïts.

2.2. Etapa de disseny.— Esbossos i croquis d’idees creatives.— Vistes i perspectives de la solució escollida.— Esquemes i plànols.

edebé 93


2.3. Etapa de planificació.— Llistat de materials, eines i estris.— Factures i rebuts de materials adquirits.— Full de planificació.— Seqüència d’operacions.

2.4. Etapa de construcció.— Diari tècnic.— Fitxes d’eines.

2.5. Etapa d’avaluació.— Fitxa d’autoavaluació.— Fitxes d’avaluació dels companys d’equip.— Fitxa d’avaluació de l’objecte construit.

2.6. Etapa de divulgació.— Informe tècnic.

Construcció d’un objecte o màquina que integri les fases d’un projecte tècnic.

3. Fase tècnica del projecte constructiu.3.1. Disseny i elecció.

— Elaboració d’esbossos i croquis de diferents idees.— Selecció de la més adient.— Confecció dels plànols tècnics necessaris per a la construcció.

3.2. Planificació.— Previsió de materials, eines i estris necessaris.— Elaboració de la seqüència d’operacions i de tants fulls de planificació com

operacions s’hi hagin descrit.3.3. Construcció.

— Realització del prototipus segons els plànols tècnics elaborats i seguiment de les instruccions dels fulls de planificació corresponents.

Ús d’aplicacions informàtiques per a la cerca d’informació, la resolució de problemes i la presentació de la memòria.

4. Concepte de full de càlcul.5. El full de càlcul Excel.

5.1. Conceptes bàsics.5.2. Confecció d’un full de càlcul.

— Introducció de dades.

edebé 94


— Modificació de dades: opcions dels menús de l’aplicació.— Disseny formal del full.

5.3. Fórmules i funcions.— Inserció de fórmules aritmètiques.— Utilització de referències absolutes i relatives.— Utilització de funcions predefinides.

5.4. Gràfics.— Creació d’un gràfic utilitzant l’Asistente para gràfics.— Formatació d’un gràfic.— Modificació de les dades d’un gràfic.— Impressió en suport paper.

6. Organització de la informació.6.1. Fitxes i arxius convencionals.

— Tipus de fitxes.— Tipus d’arxius.

7. Gestors de bases de dades.7.1. El programa Microsoft Access.7.2. Creació d’una base de dades.

— Obrir l’arxiu.— Crear una taula.— Introduir dades en la taula.— Crear noves taules.— Establir relacions entre taules.

7.3. Prestacions d’una base de dades.— Modificar les dades d’una taula.— Ordenar dades.— Fer consultes.— Utilitzar formularis.— Elaborar informes.

8. Utilització d’eines informàtiques en el desenvolupament d’un projecte.8.1. Per a la confecció d’esquemes i plànols tècnics: programes de disseny gràfic.8.2. Per a la redacció de l’informe tècnic: processador de textos.8.3. Per al càlcul de gastos i estructures: full de càlcul.8.4. Per a la presentació final: programa de presentacions.

Utilització de la simbologia i el llenguatge tècnic adient.

edebé 95


9. Ús del llenguatge tècnic i dels símbols normalitzats en la confecció de documents, plànols, dibuixos i esquemes d’un projecte tècnic.

Valoració de l’estalvi de material: reciclatge, reutilització i economització.

10. Utilització de material reciclat o procedent d’altres activitats manipulatives en l’execució d’un projecte tècnic.

Aplicacions i normes de seguretat i d’ús en la utilització de màquines, eines i espais.

11. L’aula taller.11.1. Zones en què es divideix.

— Aula.— Taller.— Magatzem.

11.2. Organització d’eines.— Eines manuals.— Màquines eina.

11.3. Organització de materials.12. Seguretat a l’aula taller

12.1. Factors de risc.— Factors tècnics.— Factors humans.

12.2. Normes de seguretat.— Seguretat en l’ús d’eines manuals.— Seguretat en l’ús de màquines eina.— Seguretat en la manipulació de materials.

Bloc 3. Les comunicacions

Anàlisi de les comunicacions alàmbriques i inalàmbriques: telefonia, ràdio, sistemes de posicionament global, ordinador i televisió. Reflexió sobre el seu ús responsable. 1. La comunicació.

1.1. Concepte de comunicació.1.2. El circuit de telecomunicació: elements.

2. Les ones.2.1. Concepte d’ona.

edebé 96


2.2. Paràmetres característics d’una ona.2.3. Ones sonores.

— Qualitats del so.2.4. Ones electromagnètiques.2.5. L’espai radioelèctric.

— Banda d’ona llarga.— Banda d’ona mitjana.— Banda de VHF: televisió i freqüència modulada.— Bandes d’UHF: televisió.— Bandes de telefonia mòbil.

3. Senyals i suports.3.1. Suport sense fil: l’atmosfera.

— Reflexió de les ones de baixa i mitjana freqüència a la ionosfera.— Necessitat de repetidors i satèl·lits per a les ones d’alta freqüència.

3.2. Suports amb fil.— Cable convencional.— Cable coaxial.— Fibra òptica.

4. Telecomunicació en temps real.4.1. El telègraf.

— Funcionament.— El codi Morse.

4.2. El telèfon.— Història del telèfon.— Procés d’establiment de la comunicació telefònica.— Telefonia fixa i telefonia mòbil.— Serveis telefònics: fax, contestador automàtic, altres…

4.3. La ràdio.— Història de la ràdio.— Procés d’emissió i recepció d’ones de ràdio.— Modulació en amplitud (AM) i modulació en freqüència (FM).

4.4. La televisió.— Història de la televisió.— Procés d’emissió i recepció d’imatges.— Tecnologia dels receptors: CRT i TFT.— La televisió d’alta definició: característiques.— La televisió digital terrestre (TDT).

edebé 97


Creació i edició de pàgines web per a la publicació de treballs individuals i de grup.

5. Elaboració de pàgines web.5.1. Crear el lloc web d’una pàgina.5.2. Definir-ne les propietats.5.3. Inserir-hi el text.5.4. Inserir-hi imatges.5.5. Establir enllaços amb altres pàgines web,5.6. Organitzar la pàgina web en marcs.

Exposició oral de treballs individuals i de grup utilitzant l’ordinador com a mitjà de comunicació en un espai real o virtual.

6. L’exposició oral.6.1. Característiques.6.2. Recursos.

— Murals.— Transparències.— Diapositives.— Programes de presentacions mitjançant l’ordinador.

edebé 98


Quart curs (optativa)

Bloc 1. L’habitatge

Anàlisi dels elements que condicionen el disseny d’un habitatge: situació, característiques bàsiques, necessitats dels usuaris, estètica.1. El projecte de construcció.

1.1.Etapa imaginativa.1.2.Etapa gràfica.

— Els plànols del projecte.1.3.Etapa documental.

2. Recursos utilitzats en construcció.2.1.Recursos materials.2.2.Recursos humans i tècnics.

— Oficis i professions.— Maquinària i energia.— Eines i estris.

3. El procés de construcció.3.1.Preparació del terreny.3.2.Execució de l’estructura.3.3.Tancament de l’edifici.3.4.Acabament interior.

Caracterització del protocol d’accés a un habitatge: tràmits per a la compra o el lloguer, condicions d’habitabilitat, accés als serveis.4. Habitatge i qualitat de vida.

4.1.Espai habitable.— Condicions mínimes d’habitabilitat.

4.2.Tipus d’habitatges.4.3.Serveis.4.4.Urbanisme.

— Calificació del sòl.— El Pla General d’Ordenació Urbana.

Anàlisi dels components que configuren les instal·lacions d’un habitatge, utilització de la simbologia corresponent i reconeixament de la normativa de seguretat. 5. La instal·lació elèctrica d’un habitatge.

5.1. Elements de seguretat i control.

edebé 99


— El comptador.— L’interruptor de control de potència o ICP.— L’interruptor diferencial o ID.— Els petits interruptors automàtics o PIA.

5.2. Grau d’electrificació.— Circuits en electrificació bàsica.— Circuits en electrificació elevada.

5.1.Esquemes elèctrics.— Esquema general unifilar.— Esquema sobre el plànol de planta.

5.2. Conductors.5.3. Normes d’instal·lació.

6. La instal·lació d’aigua.6.1.Circuit de distribució.6.2.Circuit d’evacuació.6.3.El cicle integral de l’aigua.

7. La instal·lació de gas.7.1. Subministrament de gas canalitzat.7.2. Subministrament mitjançant bombonrs.

Identificació del cost dels serveis bàsics.8. Factures de consum.

8.1. La factura de la llum.8.2. La factura de l’aigua.8.3. La factura del gas.8.4. El cost del gas envasat.

Reconeixement de les tècniques bàsiques i dels materials de manteniment i reparació d’un habitatge. Aplicació de tècniques de manteniment i reparació en situacions concretes. Valoració dels avantatges de l’ús de nous materials en els habitatges. Mesures de seguretat en l’habitatge.9. El manteniment d’un habitatge.

9.1. Manteniment dels elements estructurals.9.2. Manteniment de les instal·lacions.

10. Materials, eines i estris d’ús habitual en el manteniment d’un habitatge.11. Mesures de seguretat.

11.1. En els elements estructurals.11.2. En les instal·lacions.11.3. La normativa oficial de seguretat als habitatges.

edebé 100


Valoració d’estratègies d’estalvi energètic i d’aigua als habitatges: arquitectura bioclimàtica i domòtica.12. La gestió energètica.

12.1. Concepte.12.2. Actituds d’estalvi energètic i d’aigua.

— En l’ús de calefacció i l’aire condicionat.— En la selecció d’electrodomèstics de màxima eficiència energètica.— En els sistemes d’enllumenat.

13. Introducció a la domòtica.

Bloc 2. Electrònica, pneumàtica i hidràulica

Anàlisi de circuits electrònics analògics i digitals senzills, reconeixament dels seus components bàsics, la seva simbologia i el seu funcionament. Realització de càlculs. 1. Components electrònics.

1.1.Resistències.— Utilitat de las resistències.

1.2.Condensadors.— Funcionament d’un condensador.

1.3.Bobines.— Funcionament d’una bobina.

1.4.Díodes.1.5.Transistors.1.6.Resistències dependents.1.7.Circuits integrats.

2. Conceptes bàsics en electrònica.2.1. Guany.2.2. Impedància.

— Impedància d’entrada.— Impedància de sortida.

2.3. Resposta amb la freqüència.2.4. Realimentació: tipus.

3. Amplificador operacional.3.1. Circuits bàsics.

— Circuit inversor.— Circuit no inversor.

edebé 101


— Circuit sumador.4. Sistemes electrònics.

4.1. Fonts d’alimentació.4.2. Dispositius d’entrada.

— Interruptors.— Polsadors.— Resistències dependents: LDR, varistors i termistors.

4.3. Dispositius de sortida.— Timbres.— Brunzidors.— Brunzidors piezoelèctrics.— Relés: principi de funcionament.— LED: principi de funcionament.— Visualitzadors o displays: principi de funcionament.

4.4. Dispositius de procés.— Circuits integrats: funcions i classes.— Tècniques bàsiques de construcció de circuits integrats.

Caracterització d’aplicacions de l’electrònica a processos tècnics i aparells. 5. Tipus de senyals.

5.1.Senyals analògics.5.2.Senyals digitals.

— Senyals binaris elementals.— Senyals binaris codificats.

6. Adquisició i transmissió de dades.7. Funcions lògiques.

7.1. Taules de veritat.— Construcció d’una taula de veritat.

7.1.Funcions elementals.— Funció AND o Y.— Funció OR o O.— Funció NOT o NO.— Funció NAND o NO Y.— Funció NOR o NO O.— Funció Orex u O exclusiva.

8. Circuits lògics.8.1. Circuits combinacionals.8.2. Circuits seqüencials: biestables

edebé 102


Anàlisi i descripció dels components dels sistemes pneumàtics i hidràulics i dels seus principis de funcionament. 9. Pneumàtica.

9.1. Concepte i unitats de pressió.9.2. Llei de Boyle-Mariotte.

10. El circuit pneumàtic.10.1. Compressors.10.2. Canonades de distribució.10.3. Elements de treball: cilindres.10.4. Elements de control i comandament: vàlvules.10.5. Altres elements auxiliars.10.6. Representació simbòlica.

11. Hidràulica.11.1. Principi de Pascal.11.2. El circuit hidràulic.

Aplicacions de la pneumàtica i la hidràulica a la indùstria i altres entorns tècnics.12. Fluids.

12.1. Combustibles gasosos.12.2. Combustibles líquids.

— Derivats del petroli.— Biocombustibles: el bioetanol.

12.3. Fluids de treball.— Refrigerants.— Lubrificants.

Ús de simuladors per analitzar el funcionament de circuits electrònics i dissenyar circuits pneumàtics i hidràulics.13. Utilització de programes informàtics que simulin el funcionament de circuits electrònics

elementals per tal d’analitzar-los.14. Utilització de programes informàtics per dissenyar circuits pneumàtics i hudràulics emprant-

hi la simbologia adient.

Disseny i muntatge de circuits electrònics i pneumàtics que realitzin una funció determinada.15. Muntatge de circuits electrònics i utilització de components pneumàtics en el context del

desenvolupament de projectes tecnològics.

edebé 103


Bloc 3. Control i automatització

Anàlisi dels diferents elements de control: sensors, actuadors i dispositius de comandament.

1. Transductors de presència.1.1.Detectors de proximitat inductius.

— Principi de funcionament.1.2.Detectors de proximitat capacitius.

— Principi de funcionament.1.3.Detectors de infrarojos.

2. Transductors de moviment.2.1.Potenciòmetres.2.2.Encoders.

— Encoders incrementals.— Encoders absoluts.

3. Transductors de pressió.4. Transductors de temperatura.

4.1. Termoparells.4.2. Termistors.4.3. Termoresistències de platí.

5. Fotocèl·lules.5.1. Funcionament.5.2. Aplicacions.5.3. Precaucions en l’ús de fotocèl·lules.

6. Comparadors.6.1. Pont de potenciòmetres.6.2. Comparadors electrònics.

7. Reguladors.7.1. Control tot/res.7.2. Regulador proporcional.

8. Actuadors.8.1. Motors pas a pas.

— Motors pas a pas unipolars.— Motors pas a pas bipolars.

Anàlisi de sistemes automàtics: components i funcionament.9. Automatismes.

9.1. Sistemes automàtics.

edebé 104


— Sistemes en llaç obert.— Sistemes en llaç tancat.

9.2. Elements components.— Controladors.— Actuadors.— Sensors.

Aplicació de la tecnologia de control a les instal·lacions dels habitatges i a la indústria.10. Automatismes en les instal·lacions domèstiques. Exemples11. Automatismes en la indústria. Exemples.

Disseny, planificació i construcció de sistemes automàtics. Ús de l’ordinador com a element de programació i control.12. L’ordinador personal.

12.1. Components físics.— La placa base.— La memòria RAM.— La disquetera.— El disc dur.— Els lectors/enregistradors de CD i DVD.— Les targetes.— La font d’alimentació.

13. L’ordinador com a sistema de control.13.1. Control en llaç obert.13.2. Control en llaç tancat.

14. Llenguatges de programació.14.1. Llenguatge BASIC.14.2. Llenguatge COBOL.14.3. Llenguatges tipus script.

Ús de simuladors informàtics per comprendre el funcionament de sistemes automàtics i fer-ne el disseny.15. Utilització de programes informàtics que simulin el funcionament de sistemes automàtics

elementals per tal d’analitzar-los i dissenyar-ne de nous.

Màquines automàtiques i robots: automatismes. Arquitrectura d’un robot, Elements mecànics i elèctrics per al seu moviment.16. Robòtica.

edebé 105


16.1. Concepte de robot.16.2. Operadors d’un robot.

— Operadors mecànics.— Operadors elèctrics.— Operadors electrònics.

16.3. Funcionament d’un robot.— Unitat mecànica.— Unitat de control.— Unitat de programació.— Cablejat.

16.4. Lleis de la robòtica.

Disseny, construcció i programació de robots.17. Disseny, construcció i programació de robots en el context del desenvolupament de projectes

tecnològics.

Valoració de la incidència de l’automatització en el desenvolupament tecnològic al llarg de la història.18. Les grans etapes del desenvolupament tecnològic.

18.1. La revolució neolítica.18.2. La revolució industrial.18.3. L’acceleració tecnològica del segle XX.

— Els electrodomèstics.19. Fites en la història de la tecnologia.

19.1. La roda.19.2. L’arada.19.3. La impremta.

— Tècniques d’impressió.19.4. La màquina de vapor.

— Antecedents.— La màquina de Watt.— Evolució de la màquina de vapor.

19.5. L’electricitat.19.6. El xip.

edebé 106


8.4. Criteris d’avaluació

Primer curs

1. Conèixer i utilitzar les eines i màquines emprades en el taller i descriure les propietats dels diferents materials tècnics que les componen, relacionant-les amb les seves aplicacions, les seves evolució i les seves tècniques de treball.1.1. Enumerar els principals materials d’ús tècnic i classificar-los, segons l’origen, en

naturals i transformats.1.2. Justificar la necessitat de classificar i reciclar determinats materials d’ús quotidià i

distingir els diferents tipus de contenidors que es fan servir per recollir-los.1.3. Conèixer les propietats dels materials d’ús tècnic, definir-les i classificar-les segons si

es tracta de propietats físiques o de propietats mecàniques.1.4. Reconèixer les propietats del paper, del cartró, de la fusta, dels metalls i dels seus

aliatges, i dels plàstics com a materials d’ús tècnic, i classificar-les segons si es tracta de propietats físiques o propietats mecàniques.

1.5. Diferenciar les tècniques de treball sobre materials segons si es tracta d’operacions prèvies, tècniques de fabricació o tècniques d’acabament.

1.6. Identificar les eines i els estris habituals que s’empren a cadascuna de les operacions de mesurament, de traçament, de subjecció del material, de conformació, de mecanització, d’unió i d’acabament sobre paper i cartró, fusta, metalls i plàstics.

1.7. Dur a terme operacions de conformació, de mecanització, d’unió i d’acabament sobre fusta, metalls, plàstics i altres materials empunyant les eines amb decisió i respectant les normes d’ús i seguretat.

1.8. Respectar les normes bàsiques d’higiene, d’ordre i de seguretat en el treball a l’aula taller.

1.9. Actuar de manera responsable en el maneig de les màquines eina.

2. Utilitzar correctament la representació gràfica per descriure objectes i processos, aplicar correctament la normalització i la simbologia, i utilitzar eines informàtiques i instruments de dibuix.2.1. Identificar diferents estris de dibuix i reconèixer-ne la utilitat.2.2. Conèixer diferents tipus de papers que s’empren com a suport per dibuixar i utilitzar-

los atenent les característiques de cada tipus de dibuix.2.3. Definir correctament un esbós, reconèixer-ne les característiques i confeccionar

esbossos creatius d’idees tècniques.2.4. Obtenir les vistes d’un objecte senzill i distribuir-les correctament sobre el paper

segons el Sistema Europeu.2.5. Reconèixer elements normalitzats que s’utilitzen per acotar la representació gràfica

d’un objecte tècnic i emprar-los habitualment.

edebé 107


2.6. Valorar la utilitat del croquis acotat i confeccionar-lo correctament, respectant la normalització.

2.7. Conèixer les característiques tècniques dels dibuixos en perspectiva cavallera i en perspectiva isomètrica i dur a terme representacions d’objectes amb aquestes tècniques.

2.8. Emprar l’aplicació de dibuix de Word i altres programes de disseny gràfic per confeccionar dibuixos amb l’ajut de l’ordinador.

2.9. Valorar la utilitat dels programes de disseny i mostrar interès per utilitzar-los de manera eficient.

3. Seguir correctament les fases del procés tecnològic en el disseny i en la construcció d’un objecte senzill, utilitzar les eines i màquines correctament, respectar les normes de seguretat i triar els materials adients per fer-ne un ús sostenible.3.1. Justificar la necessitat d’utilitzar un mètode ordenat per resoldre problemes tècnics.3.2. Identificar les etapes del mètode de projectes i justificar les operacions que es porten a

terme en cadascuna.3.3. Elaborar un pla de treball per executar un projecte tècnic.3.4. Desenvolupar processos de construcció seguint un ordre marcat prèviament en un pla

de treball.3.5. Utilitzar eines, estris i màquines i respectar-ne les normes bàsiques de seguretat.3.6. Reconèixer les característiques dels principals taulers manufacturats i valorar-ne la

utilitat com a substitutius de la fusta natural.3.7. Assenyalar les repercusions mediambientals de l’explotació i de la transformació de la

fusta, del paper i del cartró i enumerar alguna mesura per pal·liar-les.3.8. Emprar, sempre que sigui possible, materials reciclats o reutilitzar-ne d’altres en el

desenvolupament de projectes tecnològics.

4. Identificar els esforços a què és sotmesa una estructura i els elements que la componen, observar el models teòrics i els exemples de l’entorn per fer-ho.4.1. Identificar les funcions d’una estructura.4.2. Distingir diferents tipus d’estructures segons les seves característiques tècniques.4.3. Reconèixer els elements que componen una estructura de barres i assenyalar-ne la

funció.4.4. Identificar els diferents tipus d’esforços que han de suportar les estructures.4.5. Justificar l’estabilitat d’una estructura segons la posició del seu centre de gravetat i les

dimensions de la seva base.

5. Dissenyar i construir estructures senzilles, tant de forma real com mitjançant simuladors gràfics, aplicades a objectes quotidians.5.1. Valorar la utilitat dels perfils metàl·lics en la construcció d’estructures.

edebé 108


5.2. Reconèixer la triangulació com un procediment útil per garantir l’estabilitat d’una estructura i enumerar d’altres procediments que s’empren amb aquesta mateixa finalitat.

5.3. Construir estructures estables i resistents als esforços fent servir materials de rebuig.5.4. Descriure els materials i les tècniques que s’empren en la construcció de diferents

tipus d’estructures.5.5. Valorar la bellesa plàstica i funcional d’algunes estructures singulars presents en

l’entorn.

6. Dissenyar i construir circuits elèctrics bàsics que formin part d’un objecte de construcció pròpia o del grup.6.1. Emprar materials de rebuig per confeccionar circuits elementals en el context del

desenvolupament d’un projecte tecnològic.

7. Conèixer i utilitzar els diferents dispositius TIC per tal de realitzar transferència de dades.7.1. Enumerar els elements components del hardware d’un ordinador, localitzar-los

físicament i assenyalar-ne les funcions respectives.7.2. Descriure les característiques dels diferents programes lògics que constitueixen el

software d’un ordinador.

8. Gestionar la informació lògicament, utilitzar amb agilitat programes i aplicacions informàtiques i realitzar-ne la instal·lació i el manteniment.8.1. Reconèixer les característiques generals de l’entorn Windows i dur a terme operacions

elementals de gestió de l’arxiu Escriptori.8.2. Conèixer i utilitzar amb agilitat els diferents programes accessoris que incorpora el

sistema operatiu Windows.8.3. Generar còpies de seguretat durant el treball informàtic aprofitant els recursos del

software del sistema.8.4. Aplicar programes antivirus periòdicament abans de dur a terme tasques de treball

amb l’ordinador.

9. Comunicar de forma oral i escrita els treballs quotidians i els projectes realitzats ,itjançantutilitzant eines informàrtiques que integrin diferents mitjans de presentació.9.1. Identificar els elements que apareixen en la pàgina principal del processador de textos

Word.9.2. Crear documents de text i formatar-los amb els recursos del menú Formato.9.3. Confeccionar taules i modificar-ne el format amb els recursos del menú Tabla.9.4. Inserir en un document diferents elements (imatges, quadres de text, arxius, passis de

pàgina) amb els recursos del menú Insertar.9.5. Modificar un document amb les diferents opcions dels menús Edición i Eines.

edebé 109


9.6. Tancar documents, corregir-los ortogràficament, configurar-los i imprimir-los amb les diferents opcions que ofereix l’aplicació.

edebé 110


Segon curs

1. Comprendre i descriure el funcionament de circuits elèctrics bàsics i les seves aplicacions a sistemes tècnics senzills. Dissenyar i construir circuits elèctrics bàsics tant amb components com mitjançant l’ús de simuladors. Integrar aquests circuits de baixa tensió a joguines, objectes de construcció pròpia i maquetes d’habitatges.1.1. Identificar els principals operadors elèctrics i classificar-los segons la seva funció a

dins del circuit.1.2. Reconèixer i distingir els receptors que transformen l’energia elèctrica en llum i en

calor.1.3. Explicar el corrent elèctric a partir de l’estructura atòmica de la matèria.1.4. Distingir entre corrent continu i corrent altern.1.5. Diferenciar les connexions en sèrie de les connexions en paral·lel i explicar les

característiques de les magnituds elèctriques en cada tipus de circuit.1.6. Conèixer els símbols normalitzats dels operadors elèctrics i utilitzar-los per

confeccionar esquemes de circuits elèctrics elementals.1.7. Interpretar esquemes de circuits de baix voltatge en corrent continu.1.8. Identificar les eines i els estris que s’empren en treballs elèctrics i destacar-ne les

característiques diferencials respecte de les que es fan servir en altres treballs.1.9. Distingir conceptualment entre unions de conductors i connexió d’operadors.1.10. Dur a terme unions de conductors i connexions d’operadors en un circuit amb

seguretat.1.11. Garantir la seguretat de les connexions efectuades.1.12. Utilitzar amb seguretat i precisió la soldadura tova per unir conductors i connectar

operadors.1.13. Muntar circuits a partir del seu esquema elèctric.1.14. Comprovar la continuïtat d’un circuit i la conductivitat de diferents materials.1.15. Respectar les normes d’ús i seguretat en la utilització del soldador elèctric.1.16. Conèixer els factors de risc associats a una descàrrega elèctrica, els elements de

protecció que utilitzen les xarxes i dispositius elèctrics, i les normes de seguretat que cal respectar en realitzar treballs elèctrics.

2. Descriure el procés de generació d’electricitat a partir de diferents fonts d’energia i el de l’obtenció de moviment a partir de l’electricitat. Valorar la necessitat d’un consum racional d’energia a la vida quotidiana i la utilització d’estratègies adients per aconseguir-ho.2.1. Reconèixer les característiques que diferencien el corrent altern del corrent continu.2.2. Relacionar les fonts d’energia amb les instal·lacions que permeten obtenir energia

elèctrica.2.3. Identificar i distingir la turbina, l’alternador i el transformador, i explicar-ne la funció

en una central elèctrica.

edebé 111


2.4. Explicar la manera com es transporta i es distribueix l’energia elèctrica des de la central fins als llocs de consum

2.5. Descriure el funcionament de diferents models de centrals elèctriques.2.6. Enumerar avantatges i inconvenients dels diferents tipus de centrals elèctriques.2.7. Enumerar diferents tipus de centrals que aprofiten recursos no convencionals per

generar energia elèctrica i assenyalar-ne els avantatges i els inconvenients.2.8. Confeccionar i interpretar esquemes de circuits elèctrics proveïts d’operadors

electromagnètics.2.9. Descriure el funcionament de motors i generadors elèctrics.2.10. Enumerar actituds d’estalvi energètic que es poden adoptar en l’entorn proper.

3. Comprendre els efectes i les interrelacions de les magnituds elèctriques bàsiques i realitzar mesures de manera experimental.3.1. Conèixer les magnituds elèctriques i les unitats en què es mesuren. Establir-hi

relacions quantitatives a partir de la seva definició o de la llei d’Ohm.3.2. Resoldre problemes de càlcul relacionats amb els paràmetres elèctrics d’operadors, de

dispositius i de màquines presents a l’entorn.3.3. Obtenir mesures de magnituds elèctriques utilitzant el polímetre o altres instruments

específics de mesura (amperímetres, voltímetres, òhmmetres…)

4. Valorar la importància de l’electricitat en la resolució de problemes i en el desenvolupament tecnològic.4.1. Identificar operadors electromagnètics en objectes i sistemes d’ús quotidià i valorar-ne

la utilitat.4.2. Analitzar l’impacte mediambiental dels processos de producció i distribució d’energia

elèctrica.

5. Reconèixer els diferents processos, tècniques i transformacions industrials aplicades a les primeres matèries fins a convertir-se en productes elaborats a l’abast del consumidor. Analitzar el procés industrial d’un producte característic de la zona.5.1. Explicar la funció que desenvolupen les indústries d’extracció, de transformació i de

distribució energètica.5.2. Identificar els elements i les instal·lacions de les explotacions energètiques.5.3. Relacionar els productes energètics amb els sistemes de distribució que s’utilitzen per

dur-los fins al consumidor.5.4. Justificar la importància d’una gestió de l’energia correcta i valorar les tecnologies

correctores que s’empren per aconseguir-la.5.5. Enumerar processos industrials relacionats amb el tractament de la fusta, dels metalls i

dels plàstics i descriure’n les característiques.5.6. Comparar la producció industrial i l’artesanal en el procés de fabricació d’un

determinat material o objecte.

edebé 112


5.7. Analitzar, a partir d’un conjunt d’informacions pertinents, el context productiu i professional de l’entorn proper i la seva evolució al llarg del temps.

6. Valorar la necessitat d’una compra i un consum responsable dels productes.6.1. Realitzar balanços econòmics senzills relacionant la qualitat d’un producte amb el seu

cost i amb el preu en el mercat.6.2. Reflexionar al voltant de les conseqüències personals d’un consum descontrolat.6.3. Analitzar críticament els continguts de les campanyes publicitàries.

7. Utilitzar internet correctament per comunicar-se, cercar, descarregar, intercanviar i publicar informació, i també conèixer-ne el funcionament, l’estructura i la terminologia.7.1. Utilitzar els recursos informàtics (navegadors, motors de recerca i portals) de manera

eficient per localitzar informació rellevant a la xarxa.7.2. Publicar pàgines web amb continguts relacionats amb el treball en l’àrea de

Tecnologies.7.3. Accedir a pàgines web publicades per altres companys i companyes per tal de

localitzar informació rellevant de qualsevol projecte constructiu.7.4. Utilitzar el correu electrònic per enviar i rebre missatges.7.5. Valorar la utilitat dels serveis telemàtics, reconèixer-ne la utilitat i emprar-los

correctament.7.6.Participar en xats, blocs i fòrums respectant les normes bàsiques de l’ètica i la

convivència.

8. Valorar la propietat intel·lectual pel que fa a l’ús i la difusió de la informació i de programes accesibles mitjançant internet.8.1. Distingir entre software lliure i software sotmès a drets de propietat.8.2.Conèixer les normes legals que regeixen l’ús del software que es distribueix a internet.8.3. Utilitzar el software que ofereix la xarxa respectant els drets de propietat intel·lectual.

9. Compartir correctament els recursos tant de xarxes d’ordinadors com de comunitats virtuals i valorar la necessitat de col·laborar en la construcció compartida del coneixement.9.1.Explicar les característiques tècniques d’una xarxa d’ordinadors d’àrea local.

9.2.Identificar els elements que permeten que els ordinadors es connectin entre ells.

9.3. Conèixer i valorar les diferents tecnologies que s’empren en les xarxes sense fil: infrarojos i radiofreqüència.

9.4.Transferir informació (documents de text, imatges…) d’uns ordinadors a als altres amb la xarxa d’àrea local.

9.5.Descriure les característiques de les xarxes intranet.

edebé 113


9.6.Analitzar els avantatges i els inconvenients d’aquest tipus de xarxes i assenyalar les precaucions bàsiques que cal tenir en compte per a la protecció de dades.

10. Crear i presentar informació mitjançant eines informàtiques i entorns multimèdia.10.1. Identificar els elements bàsics de la pantalla principal del programa PowerPoint i

utilitzar-los de manera adient per tal de generar presentacions.10.2. Manifestar interès per generar presentacions en PowerPoint, dur-les a terme amb gust

artístic i gestionar el programa de software de manera eficient.

edebé 114


Tercer curs

1. Dissenyar i construir estructures que formin part d’un projecte tecnològic, tenint en compte aspectes dels materials: rigidesa, lleugeresa, flexibilitat.1.1. Construir estructures estables i resistents als esforços fent servir materials de rebuig en

el context del desenvolupament d’un projecte tecnològic. 2. Reconèixer la font i el tipus d’energia que permet el funcionament de diferents mecanismes i

màquines. Cercar estratègies d’estalvi energètic.2.1. Distingir entre fonts d’energia i formes d’energia.2.2. Classificar les fonts d’energia en renovables i no renovables.2.3. Explicar per què l’explotació massiva de recursos, tant minerals com forestals,

constitueix una agressió al medi ambient i assenyalar les causes i les conseqüències de cada forma d’explotació.

2.4. Enumerar tots els agents contaminants i classificar-los segons si es tracta de contaminants sòlids, líquids, gasosos o d’altres tipus, indicant-ne la procedència de cadascun.

2.5. Descriure els tipus d’impacte que pateix l’aigua com a conseqüència dels agents contaminants i quines accions concretes es poden dur a terme per tenir-ne cura.

2.6. Mostrar sensibilitat envers els efectes provocats per les activitats que produeixen l’exhauriment de les primeres matèries i adoptar una actitud decidida en defensa de l’aire, l’aigua i el sòl davant l’acció dels agents contaminants.

2.7. Utilitzar els contenidors de recollida selectiva de residus per facilitar-ne el posterior tractament i reciclatge.

2.8. Adoptar hàbits d’estalvi energètic.2.9. Manifestar una actitud crítica davant els organismes o països reticents a la signatura de

convenis internacionals que promouen la defensa del medi ambient i la consecució d’un desenvolupament sostenible.

3. Comprendre i descriure el funcionament i l’aplicació dels diferents mecanismes de transmissió i transformació del moviment a partir de l’anàlisi i de l’observació d’aquests emcanismes en diferents màquines.3.1. Identificar i classificar operadors tecnològics segons si són acumuladors, mecànics o

d’altres tipus.3.2. Conèixer la utilitat i les aplicacions tècniques de diferents operadors mecànics.3.3. Reconèixer operadors mecànics en objectes de l’entorn i descriure’n el funcionament.3.4. Fer càlculs de la relació de transmissió d’un sistema mecànic i dels seus paràmetres, a

partir de la relació de transmissió.3.5. Identificar i distingir diferents tipus de motors: els seus elements components i el seu

funcionament general.

edebé 115


3.6. Descriure el funcionament de la màquina de vapor i la funció de la caixa de distribució dins de la màquina..

3.7. Descriure el cicle de funcionament d’un motor de combustió.

4. Dissenyar, construir i simular sistemes de mecanismes que realitzin una funció determinada dins d’un projecte tecnològic.4.1. Confeccionar mecanismes de transmissió de moviments que responguin a

especificacions donades.

5. Resoldre i identificar problemes tecnològics i proposar una solució que ha de passar per la recerca d’informació, el disseny, la planificació, el desenvolupament i l’avaluació d’aquesta solució.5.1. Identificar i definir problemes tècnics.5.2. Cercar informació rellevant en diferents fonts i sintetitzar-la utilitzant els recursos

adients.5.3. Reconèixer els inconvenients dels sistemes convencionals d’arxiu i valorar els

avantatges dels gestors de bases de dades respecte als sistemes convencionals.5.4. Conèixer el procés que cal seguir per crear una base de dades, i dur-lo a terme.5.5. Utilitzar correctament els recursos del sistema (consultes, formularis, informes) per

obtenir i sol·licitar informació d’una base de dades ja confeccionada.5.6. Generar idees creatives per tal de solucionar un problema tècnic i representar-les

utilitzant recursos propis del dibuix tècnic i del disseny gràfic.5.7. Planificar la construcció d’un objecte utilitzant els documents tècnics necessaris.5.8. Avaluar el resultat i el desenvolupament d’un procés constructiu, d’aquest i el treball

propi i el dels altres membres de l’equip.

6. Construir un objecte i establir un pla de treball organitzat que permeti arribar a una solució correcta tenint en compte criteris d’estalvi de recursos i respecte pel medi ambient i seguir les normes de seguretat de treball amb eines i materials.6.1. Construir un objecte respectant les normes d’ús i seguretat d’eines, màquines i

materials.

7. Publicar els treballs personals i de grup en format web.7.1. Publicar pàgines web amb continguts relacionats amb el treball en l’àrea de

Tecnologies.7.2. Accedir a pàgines web publicadas per altres companys i companyes per localitzar

informació rellevant de qualsevol projecte constructiu.7.3. Presentar els resultats d’un projecte de resolució d’un problema tècnic utilitzant

diferents mitjans, de manera particular, l’informe tècnic.7.4. Identificar els elements components d’un full de càlcul.

edebé 116


7.5. Transferir dades al full de càlcul i modificar-lo perquè s’ajusti a les dimensions de la informació que conté.

7.6. Modificar la informació continguda en un full de càlcul, tant en el contingut com en el format.

7.7. Fer càlculs amb els recursos que ofereix el full de càlcul.7.8. Confeccionar gràfics a partir de les dades d’un full de càlcul, utilitzant l’Asistente para

gràfics.7.9. Modificar el format de les taules i els gràfics tant de manera manual com amb els

recursos del programa.7.10. Obtenir còpia de fulls de càlcul i gràfics en suport paper.

8. Utilitzar correctament la simbologia i el llenguatge tècnic.8.1. Utilitzar la simbologia elèctrica en esquemes de circuits.8.2. Utilitzar el llenguatge tècnic i el vocabulari específic en la descripció de dispositius,

màquines i processos.

9. Conèixer el funcionament bàsic dels principals tipus de comunicació a distància i reflexionar sobre el seu ús i abús.9.1. Identificar els elements components de qualsevol circuit de telecomunicació.9.2. Enumerar i definir els paràmetres que caracteritzen una ona transversal.9.3. Localitzar freqüències d’emissores de ràdio i televisió i les de la telefonia mòbil en les

diferents bandas que componen l’espai radioelèctric.9.4. Justificar les característiques i la utilitat dels diferents suports amb fil que s’empren en

els sistemes de telecomunicació.9.5. Conèixer, a grans trets, la història dels principals sistemes de telecomunicació:

telègraf, telèfon, ràdio i televisió.9.6. Utilitzar emissors i receptors de telefonia, ràdio i televisió de manera eficient.9.7. Descriure el procés de transferència d’informació que es duu a terme a travès de

qualsevol dels sistemes de telecomunicació habituals.9.8. Valorar els avenços tecnològics aplicats a la telefonia, la ràdio i la televisió i adoptar

una actitud crítica i responsable respecta del seu abús.9.9. Conèixer les prestacions dels telèfons mòbils d’última generació i utilitzar-los

correctament.9.10. Adoptar una actitud crítica davant l’abús de la telefonia mòbil i mostrar sensibilitat

envers els riscos per a la salut de l’ús d’aquests dispositius.

edebé 117


Quart curs

1. Comprendre el procés d’accés i les característiques bàsiques dels habitatges. Reconeixement i valoració de l’evolució tecnològica als habitatges.1.1.Identificar i distingir diferents tipus d’habitatges.

1.2.Explicar el protocol d’accés a un habitatge.

1.3.Enumerar els serveis bàsics que rep qualsevol habitatge.

1.4.Descriure, a grans trets, les característiques dels habitatges intel·ligents i enumerar alguns dels dispositius que són capaços de controlar.

2. Descriure i identificar els elements de les diferents instal·lacions domèstiques per comprendre’n el funcionament, el cost d’ utilitzar-los, i també les mesures de seguretat que cal contemplar.2.1.Identificar els circuits de subministrament elèctric, d’aigua, i de gas i els principals

operadors que hi incorporen.

2.2.Representar els circuits de les instal·lacions d’un habitatge i interpretar els codis que s’hi empren.

2.3.Reproduir, a escala d’aula taller, alguns circuits senzills de subministrament d’energia elèctrica, d’aigua o de gas.

2.4.Interpretar factures i rebuts de subministrament d’aigua, de gas i d’electricitat a l’habitatge.

2.5.Conèixer i respectar les mesures de seguretat en l’ús de les instal·lacions de l’habitatge i de l’aula taller.

3. Realitzar activitats de manteniment i reparacions bàsiques a partir d’un exemple real.3.1 Mantenir en bones condicions els elements estructurals de l’aula taller fent servir estris i

articles de pintura.

3.2 Localitzar una avaria senzilla en la xarxa de subministrament elèctric i reparar-la.

3.3 Adquirir el costum de ventilar bé les habitacions si es produís de fuita de gas.

3.4 Dur a terme tasques bàsiques de manteniment de la instal·lació de subministrament d’aigua.

4. Proposar estratègies d’estalvi d’energia i aigua a les llars i també d’automatització aplicada a casos reals o simulats.4.1.Esmentar hàbits d’estalvi d’energia elèctrica i d’aigua en el comportament quotidià.

edebé 118


5. Descriure el funcionament i l’aplicació de circuits electrònics bàsics.5.1. Identificar els operadors electrònics bàsics i distingir entre components passius i

components semiconductors.5.2. Descriure el funcionament i les aplicacions dels diodes i els transistors.5.3.Identificar interruptors, pulsadors, resistències que depenen de la llum, termistors i

varistors en diferents sistemes reals i assenyalar-ne les característiques i la manera de funcionar.

5.4.Identificar brunzidors, relés, LED, visualitzadors, senyalitzadors i actuadors en diferents sistemes reals i assenyalar-ne les característiques i la manera de funcionar.

5.5.Localitzar la situació dels microprocessadors en sistemes electrònics reals i descriure’n la funció en el conjunt del sistema.

5.6. Interpretar diagrames de flux que descriguin el funcionament de sistemes electrònics.5.7. Identificar, a simple vista, components electrònics comercials.

6. Realitzar operacions lògiques emprant l’àlgebra de Boole, relacionar els plantejaments lògics amb els processos tècnics i resoldre mitjançant portes lògiques problemes tecnològics senzills.6.1. Confeccionar i interpretar taules de veritat basades en l’àlgebra de Boole.

6.2. Interpretar el comportament d’un circuit elèctric o electrònic en termes de l’àlgebra de Boole.

6.3. Muntar sistemes electrònics que incorporin portes lògiques i dispositius d’entrada, de sortida i de procés a partir d’un diagrama de blocs i dels esquemes electrònics corresponents.

7. Analitzar i descriure els components de sistemes pneumàtics i hidràulics i identificar-ne les aplicacions a sistemes de l’entorn.7.1.Identificar els principals operadors pneumàtics i hidràulics.

7.2.Localitzar, en aparells, dispositius i sistemes de l’entorn, mecanismes que funcionin gràcies a sistemes hidràulics o pneumàtics.

7.3.Enumerar aplicacions de la hidràulica i la pneumàtica en l’entorn conegut.

8. Dissenyar i construir circuits electrònics i pneumàtics senzills amb components que compleixin una determinada funció en un mecanisme o màquina mitjançant simuladors.8.1. Confeccionar i interpretar esquemes electrònics.8.2. Muntar circuits electrònics senzills en els quals hi intervingui, com a mínim, un

component semiconductor.8.3. Confeccionar circuits impressos de manera ordenada i metòdica com a resposta a una

finalitat predeterminada.8.4.Identificar els símbols dels principals operadors pneumàtics i hidràulics.

edebé 119


8.5.Confeccionar i interpretar esquemes de circuits pneumàtics i hidràulics.8.6.Muntar dispositius senzills a l’aula taller on s’hi integrin sistemes pneumàtics o hidràulics.

9. Analitzar els diferents elements de control de sistemes automàtics i descriuren’n el funcionament i les aplicacions.9.1.Identificar sistemes automàtics en objectes de l’entorn.9.2.Localitzar els components bàsics d’un sistema automàtic i descriure’n el funcionament.9.3.Representar sistemes automàtics en diagrames de flux.9.4.Explicar, a partir de l’anàlisi de dos diagrames de flux, la diferència entre un sistema

automàtic en llaç obert i un altre en llaç tancat i posar un exemple de dispositiu de cada tipus.

9.5.Conèixer i descriure el funcionament i les aplicacions de diferents sistemes automàtics en la vida quotidiana.

9.6.Descriure la funció dels controladors, els sensors i els actuadors en un sistema de control.

10. Dissenyar i construir sistemes automàtics i robot,. utilitzar les eines informàtiques adients per programar-los, i aplicar-los a sistemes tècnics quotidians.10.1Muntar sistemes automàtics senzills que reprodeixin el funcionament d’objectes reals.10.2Enumerar els diferents tipus de sensors que pot incorporar un robot i descriure’n la funció

i el tipus d’informació que aporta cadascun.10.3Descriure el funcionament d’un ordinador com a dispositiu de realimentació d’un sistema

automàtic.10.4Descriure les característiques dels llenguatges de programació COBOL i BASIC.10.5Confeccionar programes senzills amb els llenguatges de programació COBOL i BASIC.10.6Interpretar diagrames de blocs que representin programes de control.10.7Confeccionar programes de control senzills realimentat on hi intervingui un únic sensor.10.8Interpretar programes de control de robots i modificar-los perquè incorporin noves

realimentacions en funció dels sensors disponibles.10.9Dissenyar un robot senzill que incorpori sensors, planificar-ne la construcció, dur-la a

terme i avaluar-ne el funcionament.

11. Materialitzar un projecte tècnic, individual o en grup, integrador de les tecnologies treballades, elaborar-ne la memòria tècnica en suport informàtic i realitzar-ne l’exposició en públic i amb suport multimèdia.11.1. Identificar i definir un problema tècnic la resolució del qual estigui relacionada amb

les tecnologies electrònica, pneumàtica o hidràulica.11.2. Cercar informació rellevant, aprofitant els recursos que ofereix la xarxa internet, i

sintetitzar-la de manera adient (esquemes, resums, quadres sinòptics…).

edebé 120


11.3. Generar idees creatives per solucionar el problema tècnic plantejat i representar-les mitjançant croquis acotats i dibuixos en perspectiva, realitzats amb un programa de disseny gràfic.

11.4. Planificar la construcció de l’objecte o del sistema dissenyat i elaborar-ne els documents tècnics necessaris: seqüència d’operacions i fulls de procés de cada seqüència.

11.5. Construir l’objecte o el sistema dissenyat i respectar les normes d’ús i seguretat en el maneig d’eines, màquines i materials. Elaborar el diari tècnic durant el procés de construcció.

11.6. Avaluar el resultat i el desenvolupament del procés constructiu, així com també el treball propi i el de la resta de membres de l’equip.

11.7. Elaborar la memòria o l’informe tècnic mitjançant un processador de textos i incloure-hi els documents generats al llarg del desenvolupament del projecte.

11.8. Presentar els resultats del projecte mitjançant una exposició oral utilitzant recursos multimèdia.

12. Relacionar els factors que poden permetre que les noves tecnologies millorin el procés de producció: aplicació de la informàtica, substitució d’eines per la robòtica amb disminució de riscos i millora de l’eficàcia.12.1.Enumerar els canvis tecnològics que va supondre la Revolució Neolítica.

12.2.Justificar la transformació tècnica, social i econòmica motivada per la Revolució Industrial.

12.3.Descriure les característiques més destacades de l’acceleració tecnològica del segle XX: informàtica, robòtica, microelectrònica…

12.4.Explicar els canvis i avenços que va suposar l’aparició de diferents dispositius tecnològics que constitueixen veritables fites de la història: la roda, l’arada, la impremta, la màquina de vapor, l’electricitat, l’energia nuclear, el xip, etc.

12.5.Descriure l’evolució experimentada per diferents objectes d’ús quotidià: rentadores, planxes, automòbils, telèfons, receptors de ràdio i televisió…

edebé 121