Deivydas JuciusGeorgiana Timofte

Andreea StaicuJesús García

INTENCIÓ COMUNICATIVAINTENCIONALITAT

Jugar amb el llenguatge per tal de crear bellesa o aconseguir un determinat efecte en el receptor.

OBJECTIU Finalitat estètica - Emocionar - Humor - Joc Finalitat didàctica - Memorització de mots Finalitat persuasiva - Informar - Convèncer

FUNCIÓ DEL LLENGUATGE PREDOMINANTPOÈTICA Funció poètica o estètica la forma del missatge es converteix en

l’objectiu de la comunicació. En la funció poètica l’activitat verbal centra l’interès en el mateix

missatge: així passa en la literatura, que es caracteritza per la qualitat artística del missatge que transmet.

La funció poètica no es restringeix només a la poesia, sinó que s’aplica a qualsevol altre gènere literari.

ORATÒRIA Art de convèncer o de persuadir els oients per mitjà de la paraula

parlada.- Funció social es dirigeix al públic, en ocasions a grans audiències. - Premsa - Mitjans audiovisuals

- Funció literària l'atractiu i la bellesa de la paraula són una qualitat desitjable de la comunicació pública.

ESTRUCTURAEstructura molt variable.

ORATÒRIA Exhortació presentació del tema de forma interessant per al

públic.

Narració exposició dels fets que han motivat a l'autor.

Argumentació exposició dels arguments a favor de la posició

de l'autor i refutació dels arguments adversos.

Conclusió resum dels trets més rellevants exposats en el text.

ESTRUCTURA POESIA La forma que adopta l'expressió poètica és el poema. La unitat

bàsica d'un poema és el vers.

El vers és una successió de paraules que ocupen una sola ratlla i són determinades pel nombre de síl·labes , la rima i el ritme.

Els versos es combinen formant estrofes.

Les estructures estròfiques més comunes són les següents: - versos apariats - octava - tercets - dècima - quarts i quartetes - sonet - quinteta

TIPUS DE TEXTOS IL·LUSTRATIUSDISCURS Acte comunicatiu de caràcter oral que va dirigit a un públic. Objectius molt diversos: - Eleccions polítiques - Judici - Felicitació d'aniversari, etc. Els discursos poden tenir tres finalitats: - En el discurs deliberatiu l'orador intervé per proposar la

conveniència de certes decisions. -En el discurs judicial es discuteix sobre fets que han succeït i

sobre la responsabilitat que té qui els ha protagonitzat. - El discurs espectacular serveix per elogiar o per censurar un

assumpte.

TIPUS DE TEXTOS IL·LUSTRATIUSPOESIA

Hi ha molta diversitat de textos poètics.

La poesia va canviant segons l'època, amb l'aparició de nous

gèneres i recursos expressius i la desaparició d'altres.

La llengua se sotmet a les lleis de la mètrica: hi ha un ritme

particular de dicció.

La poesia té un paper molt important el nivell fonètic de la llengua.

Hi ha molts gèneres poètics: - Poesía lírica - Elegia - Ègloga - Oda

TIPUS DE TEXTOS IL·LUSTRATIUSPUBLICITAT

La publicitat és una branca de la comunicació que anuncia productes i serveis.

Finalitat promoure la compra o l´’us de productes i serveis.

L’anunci publicitari és un discurs que pot tenir forma de text o de missatge sonor i visual.

TRETS ESTILÍSTICS Els recursos principals d'aquest tipus de text són les figures retòriques , un conjunt

de recursos expressius mitjançant els quals ens allunyem del llenguatge corrent.

- Figures retòriques que modifiquen la lògica d'un sintagma o oració.

(l'antítesi, la hipèrbole, la ironia, la lítote, la paradoxa, la personificació, etc.)

- Figures retòriques que afecten la sintaxi, l'estructura de la frase.

(el polisíndeton, l'asíndeton, l'enumeració, l'hipèrbaton, el paral·lelisme, etc.)

- Figures retòriques que afecten la semàntica.

(la comparació, la imatge, la metàfora, la metonímia, la sinestèsia, etc.)

- Figures retòriques que actuen sobre la forma externa de les paraules.

(l'al·literació, que és la base dels embarbussaments, la paronomàsia i la rima.)

EXEMPLES

Els texts retòrics solen anar estretament relacionats amb alguna imatge en els espais propagandístics.

Les imatges proporcionen més intensitat a l’hora d’interpretar l’anunci.

En el primer exemple, la boca immòbil amb una corda al costat i el text “Dóna corda al català” fa que entenguem que no ens fem enrere  a l’hora de parlar en català.

EXEMPLESPOEMA 7 DEL PRIMER LLIBRE D’ESTANCESPotser només ets l'ombra rient i fugitivad'un desig obstinat a habitar dins la ment,i t'he cenyit entorn amb carn de pensamenti amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva. Amor, potser el suau sospirar que de tuve a mi, és tan sols la folla ressonançad'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu. No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destíserà allò meu que no mor, que morirà amb mi,-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.

                                Carles Riba, del Primer Llibre Estances

BIBLIOGRAFIA “Blogspot Batxillerat”

http://batxillerat.blogspot.com/2005_08_01_archive.html

“Retòrica” Xavier Laborda

http://www.santcugat.net/laborda/pdf%20r07%20El%20text

%20ret%C3%B2ric.%20Orat%C3%B2ria%20i%20publicitat.pdf

“El text retòric” Escola Tecnos

http://www.xtec.es/~fmota/primer%20batx/retoric.htm

“Retòrica” Viquipèdia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ret%C3%B2rica