064

* ARTA BALLA I CANTABiel Tous, dire çtor musi-

cal de l'Agrupacto ens parladel nou disc que han gravati que estan a punt de presen-tar

(planes 9 i 10)

* MUNICIPALITZACIÓ DELCAMP DE "SES PESQUE-RES"

Repàs als eus inicis i ala seva historia humana iesportiva i a les negocia-cions que estan a punt deconvertir-lo en municipal

(planes 6, 7 1 8)

* UNA XERRADA AMB...AR1. Antònia Serra que ens

parla de l'onzena Trobadade Corals Infantils

(plana 11)

* NOTICIARI

* XERRIM XERRAM

* MES COL.LABORACIONS

* PORTADAReproducció del quadre

ubicat al Santuari Oe SantSalvador del que n'es autorMestre (fil) i que representala Rendicio del Watt de Ma-llorca a Jaume L

E

GARTA

28 MAIG 1988 No. 72 -V EPOCA - ANY XXIX- REVISTA QUINZENAL

sumari

j

CANTEN A LA PRIMAVERA

ARTA. 4 DE JUNY A LES 17 H. A LA PARROQUIA

KI TROBROA OE CORAL/inFnnwriu OE MALLORCA

2 358 BELLPUIG 28 maig 1888

la nostra pinacoteca Miguel Tows

RENDICIO DEL WALI DE MALLORCA

A D. JAUME IAquest bell oli que xucla

amb avidesa la mirada delsqui visiten Sant Salvador,ens mostra molt expressiula capitulació del rei morode Mallorca a Jaume I elConqueridor.

Es Jaume, fill de Pere IId'Arag6 i de Maria de Motpe-ilier nascut rally 1 2 08 i en-trega l'ànima al Creador en127-6 als 68 anys en la ciutatde València. Ens diu Descloten la seva crónica que erauna persona bellissima, unpalm més alt que els altreshomes, ample d'espatIles;de boca gran i adornada dedents blanques com perles;de cabellera daurada i ullsnegres.

I d'ell diu Quadrado: "Pocshomes hi ha haguts tan esti-mats pels seus contempora-nis. Jamai veren els guerrersmês valent capdill, ni les da-mes mês gentil cavaller, niels cavallers mês dadivós se-nyor, ni els subordinats reimés just i humà.

Era destre amb les armes,i impulsor i amant de les lle-tres. Segons resmentat cro-nista, ell mateix escrivia elseu diari.

Aquell infant que als cincanys quedà orfe de pare i queals deu era ja rei, als 21, em-prengué la conquesta de Ma-llorca, posant en aq_uesta llui-ta tot son cor i voluntat pera combatre als mahometans.

Gran fou la ràbia que sentíel rei en Jaume envers del'emir de Mallorca, Abu Yahieel Roschid, quan un dia enlluita, des deis murs de l'Al-mudaina els sarrains llança-ven r:ls cossos dels cristianscaptius sobre els setjadors.Aleshores, el Conqueridor,feu jurament que no sorti-ria de l'illa sense abans haverestirat la barba al moro perhumiliar-lo, mes la seva ca-vallerositat i noblesa, unavegada lo tingué al seu poder,no li deixaren dur a termetal promesa.

El fill del Wali, de 13 anys,fou hoste de Jaume I. Se con-vertí al cristianisme i rebédel seu senyor la vila i castellde Gotor, del regne d'Arag6.

Des de l'any 1213 JaumeI era rei d'Aragó i Catalunyaconquerint als moros Mallor-ca -(1229), Menorca (1232),Valência (1238), Xàtiva (1244)i Dènia (1245), completant-se així la reconquesta de Va-lência. En 1258 signà, el trac-tat de Corbeil; per ell renun-ciava a tot dret mês enllàdels Pirineus (amb l'excepcióde Montpellier), mentre queLluís IX de França renunciavaa la seva sobirania teórica

als comtats de Barcelona iRosselló. Acabà de retreMdrcia en 1266, la qual deix àpel tractat d'Almigra a songendre Anfós X, rei de Cas-tella. En tot i amb això, sem-bla se va equivocar política--ment al dividir els seus reg--nes entre els seus dos fillsPere i Jaume, ja que quedàdesmembrat el regne d'Aragóamb la prompta pèrdua dela força política.

B,. ELLPUIOMNI MI LA 1.1101.11•11 I • v earenemor nim 11.1

26 maig 1968 BELLPUIG 359 3

editorial LO REI EN JAUME

0126 es avui la figura del rei en Jaume I, el Conqueridor? La història ens l'assenyalacom el gran rei forjador de la fesomia de la Corona d'Aragó com a primera potènciade la Mediterreinia medieval. Ell n'inicia el periode de la seva màxima esplendor a partirdels desset anys, amb la dominació de la noblesa, i dels vint-i-un, amb la conquesta deMallorca, contrapunt del desastre de Muret, on mori son pare. Començava aixt el grantemps d'Aragó de finit per alla que "tots els peixos parlaven català". El món era, ales-hores, la Mediterrania.

Conquert Mallorca i la pobla, com diu Muntaner, "ab major franquees e llibertat queciutat que sia al món (...) tota de cata/ans, tots d'honrats llocs e de bo". Amb ell s'iniciaLa història moderna de Mallorca i la seva figura, esdevinguda mítica, continua essentel pal vertebrador d'una personalitat que mai no hauria d'oblidar els seus origens. Lanissaga, la llengua, la fe i la cultura constitueixen el llegat que roman entre nosaltresi ens uneixen amb la resta de territoris d'aquella malaurada Corona. La veneració peraquell monarca és un dels denominadors comuns de tota la comunitat catalanoparlant,com ho és la llengua.

Ramon Muntaner, comentant el perill de la desunió dels reialmes del Casal d'Aragó,originada en el desgraciat testament del gran rei, reprèn de la tradició clàssica "l'exem-ple de la mata de jonc", aquella que té la força que, lligada tota amb una corda ben fort,si la volen arrencar tota a la vegada, ni deu homes, per molt que estirin, no Varrabassa-ran, ni que se n'hi afegeixin més. Però si en llevau la corda, un nin de vuit anys, de joncen jonc, la desfarà que ni un n'hi quedara.

En Muntaner comença la seva crònica amb el naixement, ja mitificat, del Conqueri-dor. En ell devia pensar quan predicava la unitat dels membres de la dinastia. Per aix6és avui encara oportuna la imatge de /a mata de jonc si l'aplicam a aquella cohesió queencara descobrim i que podem concretar en els llaços culturals i lingastics que ens u-neixen al Principat, al Pais Valencia, al Rosselló. Llaços per sobre o per sota si voleu,d'unes institucions político-administratives pròpies de cada territori. Prop de vuit seglesd'identitat comuna neixen amb la figura, mítica ja, del gran rei, el record del qual esconverti en un dels valors intemporals de la gent mallorquina. Fins i tot la forma de re-ferir-s'hi -el Rei en Jaume- mostra la persistència d'una expressió lingüística de respec-te. També, a les rondaies, al cançoner, hi ha presència del Rei:

Homos de molt de valorper la nostra terra hi hades que la va conquistar

don Jaume el Conqueridor.Provem de demanar a qualsevol dels nostres majors si sap qui era el rei En Jaume i

dira que st, tot i que no sabrei explicar més que ell va ser qui va derrotar "els moros"que, enganxats a la figura del Conqueridor, han esdevengut l'enemic histewic del pais.Aquest "temps dels moros" tan dilatat i imprecis és, justament, el temps sobre el qual.ha planat, victoriós, el gran rei. Ps un present que no passa. Es la nostra identitat.

REVISTA QUINZENALNQ 72 V EPOCA 28 MAIG 1988

REDACCIOI ADMINISTRACIO:

C. Rafel Blanes, 10, 1Q ARTA

Dipòsit legal: P.M. 57-1969.

IMPRIMEIX:Gràfiques LlevantCarrer Ciutat, 55. ARTA.

CONSELL DE REDACCIO: R. Umbert, C. Obrador, G. Bis-querra, B. Lliteras, J. Mayol, S. Massanet, A. Esteva, M.Santandreu, J.Ma Massanet, E. Pins, Ma Gelabert, J.L. Mar-tin.

COL.LABORADORS: G. Bisquerra, A. Genovart, R. Umbert,J. Morey. C. Obrador, P. Xim, M. Santandreu, J. Casellas,M. Tous, A. Gill.

FOTOGRAFIA I DIBUIXOS: G. Bisquerra, R. Umbert, A.Torres i Arxiu.

ADMINISTRACIO: G. Bisquerra, A. Esteva, C. Guerrero.

ECOSecos

ABRIL

NACIMIENTOS

Oía 2 de abril.- Isabel OrtegaSancho. Hija de Joaquin y de

Catalina. C/ Na Caragol.

Día 2.- Marla Tomhs Nicolau.Hija de Juan y de Marfa. C/Taulera, 7.

Día 5.- Sandra Malle Lopez.Hija de Rafael y Tomase. C/

Careta, 12.

Día 10.- Manuel Infante Sureda.Hijo de Manuel y Margarita.C/ Menéndez Pidal, 4.

Día 30.- Juan Antonio GinardJuan. Hijo de Juan José y Bér-bare. C/ Menéndez Pidal, 33.

MATRIMONIOS

Dia 9 de abril.- NicolAs SuredaSansó con Margarita Basile Ber-net.

Die 30.- Kart-Johan Ragnvaldcon Maria Raquel Saiz FernAn-dez.

Día 30.- Gabriel Escarrar Lo-rente con Catalina VillalongaZamora.

DEFUNCIONES

Día 4 de abril.- Bernardo Llo-drA Llins. a) Massot. 67 años.C/ Recta. 6.

Día 13.- Maria Isabel Lop Mar-ti. 81 años. C/ Taulera. 16.

Día 29.- Antònia Gaya Gelabert.a) Mungina. 138 años. C/Pou Nou,13.

Día 30.- Magdalena Sureda Amo-r6s. a) Botera. 79 años. C/Sta. Margarita, 5 8 .

racó d'església

noticiesparroquials

INTEGRACIOA LA COMUNITAT

Avui, dissabte, dia 28,a la Missa de Comunitatde les 9 del vespre de la Pa-rròquia, tindra lloc, ambun senzill però profund sig-ne, la integració dins la co-munitat cristiana d'Artàd'un grup de joves i al.lotesque començaren la primeracomuna fa tres anys. Es perells un dia important i tam-bé per tota la comunitatque s'alegra de debò queavui, malgrat tot, hi hagigent jove igue vulgui seguir

curolla de Jest's. Des d'a-qui enhorabona i ànim!

DIA DEL CORPUSCom cada any, el dia del

Corpus, que enguany escauel dijous dia 2 de juny, hihaura una celebració del'Eucaristia a Sant Salvadora les 7 de l'horabaixa. Des-prés es davallarà en proces-só per les escales fins a laParròquia. Aquest dia que-daran suprimedes les missesde les 6 i de les 9 del vespre.

DIADA DELS MALALTSA LLUC

Com ja hem anat fent desde fa uns anys, també en-guany organitzarem la puja-da a Lluc dels vellets i ma-lalts que vulguin. Serà dis-sabte, dia 4 de juny. Es par-tira de la Plaça Nova a les9 del mati i la tornada estaprevista per mitjan horabai-xa. Els interessats en pren-der-hi part, especialmetmalalts, poden apuntar-seo 136 a la Residência, o béa qualsevol membre del grupd'Acció Social.

TERCER CENTENARIAmb motiu de cumplir- se

el tercer centenari -concre-tament dia 12 de juliol d'en-guany- de la mort de l'ermi-ta Joan de la Concepció Miri Vallès, natural d'Alaró,fundador dels nostres ermi-tans, es celebrarà una Missadia 5 de juny a la Parròquiaa les 12 del mati.

Els ermitans i la Parròquiaconviden a tots a participaren aquesta celebració com-memorativa.

4313o BELLPUIG 28 maig 1988

notícies"ES MESTRE SEGUNDO"El proppassat dia 24 de

maig es compli el 70 aniver-sari de la mort de D. Segun-do Diaz Cordero, "Es mestreSegundo". Nascut a Huerta,provincia de Salamanca,era mestre de l'escola no-cional segona de nins. Exercia Arta durant 22 anys. Casatamb dona Antônia Sulla Ale-gret, nadiva de Salas de Pa-Ilars, Lleida, i, per tant,oncle de dona Josepa SullaRamonit, mare de D. AntoniEsteva Sulla, metge d'inobli-dable memória entre elsartanencs.

Els homes que avui es tro-ben de 80 anys, el recordencom un model de severitati honradesa professional.Suporta mês de 10 anys unamalaltia sense abandonarmai la docència, per a fi-nalment morir de bronquitiscrônica, als 63 anys d'edat,al carrer de Palma ng 27,actualment carrer Major.

CANVI DE CAFETER

El passat diumenge dia22, es va tancar el Bar "SaPlaceta".

Els seus regents, en ToniPicó i la seva esposa, handecidit per motius personalsi de salud, deixar aquestafeina, ja que no podien rebreajuda dels seus fills. Pen')segons ens ha informat s'o-brira altra volta i els nouscafeters seran el matrimoniJaume Genovart, a) Candil,i la seva esposa Antonina,als que desijam sort en lanova feina.

NOVA OBERTURAA l'hora de tancar la pre-

sent edició, ens informenque el dijous dia 26 hauratengut Hoc l'inauguracióde fa nova Cafeteria MANIXBURGER, on abans s'anome-nava el Cafè Manix.

Sembla que ara restaràcom a mig restaurant, ofe-rint al palic un gran assor-tit de plats combinats.

ALTRA RE-APERTURAEl Bar [War, també obrirà

les portes a mitja setmanaentrant, com a Bar-Restau-rant on s'hi serviran des detapes variades als plats mêssabrosos de la nostra cuina.

BELLPUIG desitja tantals propietaris com als nousregents un gran encert enla nova tasca a emprendre.

L'HI HA ARRIBAT S'HORA

A la fi, el MOPU, s'ha de-cidit arreglar el troç de ca-rretera des del quarter finsal creuer de "Sa Torre".

Sembla que de tantes ve-gades d'anar a dur aigua...lagerra s'ha trencada. Era benhora, sobretot devers es BarTalaiot hi havia cada clot...A veure si també ordenenel creuer del quarter quebé ho necessita.

SALVEM ELS DARRERSVELLMARINSI

CONFERENCIA I VIDEOA NA BATLESSA

Dia 3 de Juny

28 maig 19138 BELLPUIG 361 5

UNCIO DE MALALTSDemà diumenge, dia 29,

les persones que tenen mésde 75 anys o que estiguinseriosament malaltes re-bran el sagrament de la Un-ció dels Malalts. Poc a pocha anat calant la idea degue aquest sagrament noes pel moment de morir-se, sin() per gaudir de la se-renitat, la pau i l'esperançaels darrers anys de la vida.A principis de setmana eren15 els inscrits per rebre laSanta Unció.

MAIG PLOGUERDiuen que el temps ve

capgirat i possiblement siguiveritat. Mentre el febreri el març varen ser més avi-at uns mesos secs, aguestmaig s'ha mostrat esplendiden pluges, pluges que sónbeneficioses pels arbres icisternes, però perjudicialspels sembrats i certes horta-lisses. Dilluns passat a partirdel migdia altra vegada vaploure intensament per loque hi torna haver bona saó.

ACTIVITATS D'ÉSGLESIAEl passat dissabte, dia

21, un grup de jovenells ijovenelles que participenhabitualment a la catequesi,acompanyats d'algunes per-sones majors, s'ajuntarenal grup d'Artà per anar totsplegats d'excursió a Villade Cabrera a la que donarenla volta en barca. Com éscostum en aquests tipusd'actes, l'alegria, el bon hu-mor i l'amistat anaren uni-des durant la jornada a laque va acompanyar un solesplendent de maig que aca-bà de confitar l'excursió.

PRESENTATS A LACOMUNITAT PARROQUIAL

Per aquest dissabte, a lamissa de les 9 del vesprede la parròquia d'Artà, estàprevist que els joves i al.lo-tes que ban fet el camí dela comuna des de fa tresanys -un procés catequèticunit a la vivència i compro--mis quotidià- siguin presen-tats a la comunitat parro-quial per tal que aquestaels accepti al seu interiorcom a persones adultes enla fe i amb ganes de seguirfent camí. Es la primeravegada que es realitza unacte d'aquest tipus. De laComunitat Parroquial dela Colônia seran presentatsdos membres que han fetaquest procés. Aquest actesenzill i joiós• a Ia vegada,sera una passa més dins elcreixement de l'Esglésiad'Artà i la Colônia i una no-va ocasió per estrènyer en-cara més els llaços entreles dues parròquies.

CRON iccrARTANENC

A. Gili

(Continuació i darrer)

Any 1244

Dia 10 de maig.- Convenientre el prior i restans reli-giosos de Bellpuig d'Arta. iFerrer de Banyeres sobre ladonació a aquest feta_pel pri-or de Bellpuig Fra Pere deNas de l'alqueria de Banyeresi dues parts del Raf al Adda-ya, en el terme d'Artà.

Firmen l'acta Fra • Ramonde Fraga, prior de Bellpuig,Fra P. Cellanarii, Fra Bernatde Gerp, prior d'Artà, FraR. d'AIberola, Fra G. desQuer, Fra G. de Sallent, FraA. de Pont, Fra Tomas, FraP. de Moix6 i Fra A.Ciuve-ler?. Són presents P. Pascual,R. de Bages, Bernardi Terras-sa i P. de Pardines.

Any 1246

Dia 21 de març.- Bernat Es-panyol ven a Fra Tomas, priorde Bellpuig, un sarraí negre,per nom Bibi, pel preu d'onzeMures melgoreses.

Fra Tomas ven a Bernat Es-panyol un sarrai blanc, pernom Orner, pel preu de 140sous de la mateixa moneda.

Any 1247

Dia 3 de juny.- Ramon Pas-cual, Joan Personada i Perede Monts() es divideixen tresmolins que tenen a Arta. Perede Montsó i Joan de Persona-da els adquireixen juntamentamb Maimó.

Ramon Pascual rep per laseva banda el moll del migi Pere de Monts() i Joan dePersonada els molins d'amunt.

Dia 4 de gener.- Pere deMontsó ven ai seu germa Gui-llem de Monts6 dos casalsde molins, situats en el termed'Artà, en la vall de Garbeli-ent en el Rafal Polenci (des-pres Torre de Canyamel).Els molins molen de l'aiguaamb la qual molen els mainsde Pere Pascual i els molinsque foren de Berenuer Per-sonada. Un casal s anomenade Fonte i l'altre de Rocha.

Any 1249

Dia 7 de maig.- Ferrer deBanyeres fa testament. Mar-massors: la seva esposa i Perede Cerqueda, el seu gendre.

■.

de la colôniaA. Genovart

HOTEL-APARTAMENTOS- RESTAURANTE

MINI GOLFCANYAMEL

Artanense: TU LOCAL!

6 362 BELLPUIG 20 maig 1980

report atge

SES PESQUERES:Davant la imminent muilicipalit:a4 del camp de futbol de "Ses Pemueres", BELL-

PUIG ha volgut fer un repas a la historia per refrescar un poc la memoria dels nostreslectors i ajudar-los a situar en el seu degut lloc persones i esdeveniments que el ferenpossible.

Hem acudit a persones tan quglificade,9 com en Jaume Casellas que ens fa un pocd'historia dels inicis i inauguracio. Ïambe hem, volgut sentir de s viva veu j'expèrienciad'alguns paisans que alla ht trebaklaren. I tombe hem fet un repas al proces seguit desd'aquell 11 de .maig de 1945 en que es va decidir Ia compra fins a les negociacions duitesa terme perque el camp passi a ser municipal.

Esperqm haver fet un poc de llum damunt la hist6ria de "Ses Pesqueres" i a /a vegadafer justicia envers aquelles persones que generosa i desinteressadament contribuirena fer-lo realitat.

DE PARROQUIAL A MUNICIPAL LLARG CAW

Ses Pesqueres és un topò-nim que ja apareix en undocument de l'any 1459, pertant és un nom medieval.Aquest nom deriva de quêera un lloc comunal on s'hiembassava l'aigua i on espodien pescar anguiles i al-tres peixos d'aigua dolça.

Han passat exactament43 anys (11 de maig de 1945)des de què l'Institut Catdlicd'Artà, erigit per DecretEpiscopal dia 11 de desem-bre de 1940, va nomenaruna comissió per comprarSes Pesqueres. Aquesta co-missió estava formada perD. Jaume Solivellas i D.Bartomeu Alzina. Val la pe--na transcriure literalmentpart d'aquella acta històrica:... en vistas de que se con--

sidera urgente la habilita-ción de un campo de depor-tes y dada cuenta de queentre las fincas cercanasa la población la que reunemás condiciones es la deno-minada "Ses Pesqueres" deDña. Margarita Sancho Ne--bot, se acordó encargar ala mentada comisión reali-zar las gestiones oportunaspara su adquisición, siempreque sea a un precio razona-ble, bien a base de adquirirsolo el trozo necesario, biencomprando toda la fincay revendiendo después elterreno sobrante".I aixi es va fer. L'Institut

Catòlic adquiri tota la finca,pel preu d.e 45.374'55 ptes.;designant-nç una extensiode 6.000 ITV- per a camp defutbol. El que restava fouvenut pel preu de 30.500ptes. Igualment foren venutsels ametlers per 2.000 ptes.i es tengueren uns donatiusde 9.500 ptes.

Això és el que consta alllibre oficial. Pere), sabemque qui va "fer el ferrer"va ser dona Joana Aina San --cho, perquè la propietariade Ses Pesqueres no la vol--

gué vendre sinó permutaramb una altra finca rústicai aqui; dona Joana Aina oferii dona per a aquesta permu-ta la seva finca anomenadaSa Costa, de Sant Salvador.Cal aqui fer esment especiald'aquesta gran senyora que,amb la seva generositat en-vers la Parròquia i els al-tres, demostrada amb tantesbones obres i donacions iamb un gran desig de quedarsempre en l'anonimat, vafer possible obres tan gransi importants com Ses Pes--queres, Casa d'Exercicis,casa del c/ R. Blanes, etc.Volem des d'aqui fer justiciai fer públic reconeixementde tant gran amor i desinte-rês.

Seguint les sessions delllibre d'Actes del Conselld'Administració de l'InstitutCatòlic d'Artà podem veureles diverses passes donadesa partir d'aquella decisióinicial:

* En sessió del 4 de generde 1948 es dóna compte ala Junta que D. Joan Vicensha fet efectiu el "saldo" quedevia per la compra de laterra sobrant de Ses Pesque--res i que s'ha començat anivellar el terreny destinata camp de futbol.

* En sessió de 25 de juliolde 1955 es tracta de la con-veniência de comprar unsolar d'uns 64 niL per a l'edi-ficació de les casetes delnou camp de futbol, efec-tuant-se la compra el ma-teix dia 25.

* En la sessió del 27 d'a-gost de 1955 consta que lainauguració del nou campde Ses Pesqueres fou dia31 de juliol de 1955.

Per altra banda, dia 1 desetembre de 1969 la Parrò-quia i l'Ajuntament firmarenun contracte d'arrendamentdel camp per una duracióde 25 anys i_pel preu simbò-lic de 5.000 ptes. anuals.Aquest contracte s'ha man--tingut fins el dia d'avui.

Durant aquests quasi 33anys des de la inauguraciódel camp molts han estatels esdeveniments esportiusi sobretot futbolistics ques'hi han duit a terme.

Perd, una de les dificul-tats que sempre, i sobretotdarrerament, s'ha anat ac-centuant ha estat la necessi-tat de dotar d'uns serveisde casetes vestidors, gradesi cobertura de les mateixes,construccions que no podiafinançar la Parròquia i que

28 maig 1088 BELLPUIG 383 7

reportatge

43 ANYS D'HISTbRIAl'Ajuntament i el Club havi-en de realitzar dins un ter-reny que no era de la sevapropietat. Per altra banda,aconseguir subvencions of

es feia dificultós deguta no poder presentar, perpart de l'Ajuntament, elsdocuments acreditatius de'la propietat del camp.

Ha estat sobre tot peraquestes raons que, des defa ja una série d'anys, s'haintentat trobar una sortidaal problema, cercant mane--res perquè el camp fos mu-nicipal.

Diverses han estat lesformes projectades per dur-ho a terme. Pere), semprehan sorgit dificultats.

En principi es va creure,per part de l'equip parro--quial, que el millor era do--nar el camp al poble a tra--vés de l'Ajuntament, teninten compte la gran i generosacontribució que el poble ha--via tingut en la restauracióde la teulada de la Parrò-quia. Però el Bisbat de Ma-llorca, a través del Conselld'Adrninistració Diocesana,troba que hi hauria d'haver

una contrapartida per partde l'Ajuntament a fi de nodonar la sensació davantles entitats oficials de Ma-llorca que l'Església per unapart regala, però per l'altrademana ajudes i subvencionsper-accions socials..

Així ide), es va donar lasegüent passa que era cer-car la manera de dur a ter--me aquesta contrapartida.Es va pensar que 1 Ajunta-ment es podria comprometrea adecentar i arreglar SaClota. Així es tindria unHoc més digne perquè elsinfants hi poguessin jugari seria també en bé del po--ble. Pere) la ubicació ciellloc (massa obert al nord),el previsible cost excessiui et fet que s'estàs pensanten un nucli poliesportiu entorn de l'Institut, deixarenaparcat el tema.

Darrerament, la contra-partida s'ha convertit envenda", amb el compromis

per part del Bisbat i la Pa-rròquia que els 5.000.000de ptes. 9ue s'obtindran esdediquin integrament a larestauració i conservació

de l'edifici del Centre So--cial, antiga seu de l'InstitutCatoilic. Així aquests doblerses quedaran al poble permillorar un dels edificis méscèntrics, lloc obert de reu--nions per a tots, no just par-roquials (catequesi) i de cul--te (capelleta) sin() per a al-tres institucions (Contrariesde S'Endavallament i St.Antoni, etc.) i altres finssocials i culturals (mittings,conferències al saló d'actes,etc.).

El Bisbat ha recollit i re-colzat la iniciativa del Con-seil Parroquial donant-lisuport i autoritzant la vendadel camp de futbol invertintel seu import en milloresa l'esmentat edifici.

Pensam que aixi quedacompletada una etapa desuplencia en matéria espor-tiva que l'Església, mitjan-çant l'Institut Catòlic, harealitzat a Arta i a la vega-da s'inverteix a l'edifici delCentre el mateix que -sal-vant naturalment les distan--cies- inverti un dia en elcamp de futbol.

R. Umbert

■•••■

LA VEU D'ALGUNS QUE HI TREBALLAREN

Hem anat parlant amb diferentes personesdel poble que poguessin tenir relaci6 o querecordassin les primeres passes per acondi-cionar el camp de Ses Pesqueres per a lapractica del futbol.

Ens posérem en contacte amb D. SebastiéMiralles, vicari que fou de la nostra parra-quia per aquell temps i que sabem cert quefou un dels més entusiastes impulsors deque el camp anés envant. Per() fins a l'actua-litat no hem pogut treureli res al.legant es-tar saturat d'ocupacions. Llamentant perdrel'opini6 d'aquest personate, hem acudit aaltres persones que tambe prengueren partals principis de Ses Pesqueres.

El camp va ser tancat de formigá tot elseu voltant, a les ordres del picapedrer d'a-quell temps mestre Antoni "Garameu". Ambell hi ajudaren els ara mestres en JaumeCaballero, en Francesc "Massetes" i en Joan"Gurries", els dos primers grans aficionatsal futbol i que han estat molt bons directiusno fa gaire anys. Aixca esdevenia els anys1946-47. Despres de quedar vallat va quedaroblidat un grapat d'anys, fins que un altrepersonatge ens conta com va ser que s'acon-dicioné per poder jugar al futbol.

Aquesta persona és en Toni Espinosa. elqual ens conta el següent: ..." Va passar queun bon dia, alertats que D. Llorenç Lliteras,EPD., aleshores rector d'Arté, tenia la in-tenci6 d'instal.lar a Ses Pesqueres unes por-teries de bésquet, es vicari Miralles i jo elférem desistir de tal prop6sit, al.legant queel camp hauria de ser pel futbol. Ens con-

testé que bé, pera que féssim via perquèels picapedrers tenien ordres de començarel sen derné. Noltros dos, de bon mad. , ana-rem al camp amb una xapa per horn, i co-mençarem a cavar i ,a xermar. Foren les pri-meres passes, despres aconseguírem que elsestudiants s'unissin i poc a poc ho feren mal-tes persones del poble. Dugueren "escom-bros" i eines i d'aquesta manera anérem om-plint el desnivell que hi havia de mig campavall.

Aixf s'acabé el terreny de joc i poc tempsdesprés s'inaugura el camp, concretamentel 31 de juliol de 1955.

Aleshores vérem aconseguir fer un equipde jugadors locals, record en Rafel "Cirera",en Biel de Sa Curia Vella i també en Bernatde Sa Botigueta, entre altres. L'equip sano-mena "Les"Les Aquiles". Un bon dia en Manuel

8384 BELLPUIG 28 maig 1988

reportatge

Platel. EPD, deman6 a D. LLorenç per durel futbol d'es Cós a Ses Pesqueres. Es rectorem dona carta blanca per negociar-ho. Aixíformàrem directiva jo de president i en Pla-tel de secretari, fins que me'n vaig anar aviure un any a Ciutat. Llavors el club passadel Centre a Ca'n Matemales".

En Toni Espinosa segueix contant ..." Eltrui de l'economia el duien els al.lots estu-diants. Acabats els partits, es duia la taqui-lla al Centre, i amb el recaptat i qualquedonatiu del senyor dets Olors i del Marques,féiem front a les despeses del camp. Tothompagava per entrar al futbol, .4 a més es paga-va un extra per poder seure als padrissos,clar que era poc, pero tot ajudava. Els que

quasi mai pagaven eren els al.lotets petits.que quedovezs defora i una vegada cornençatel partit els feiem entrar".

Aixó és el que hem pogut recollir referental començament de .1a "vida futbolística"o més ben dit de les primeres passes quees donaren per poder començar la practicadel futbol al camp de Ses Pesqueres, i queavui, amb bon encert, passarà al'Ajuntament d'Artà, quedant com a patri-moni del poble. Es vera que les funcions se-ran les mateixes, ja que de fet és el ppbleel qui l'ha disfrutat malgrat fos de l'Esglesia.Esperem que les passes d'ara endavant siguintan bones i tan desinteressades com ho fo-ren als principis de l'acondicionament dela finca.

G. Bisquerra

ANTE UN NUEVO CAPITULOLas sufridas generaciones

de la post-guerra, necesita-das de olvidar y ávidas denuevos ideales e ilusiones,fueron, en su momento, ter-renos propicios para anidarel fervor futbolístico queinundaba nuestra isla al con-juro de los éxitos legenda-rios del Constancia y des-pués del Mallorca. Arta noestuvo ajena de este cli-ma y participó asimismodel "boom".

"Sa Clota", con sus redu-cidas dimensiones, se habiaquedado pequeña para alber-gar a la muchachada queen masa acudia a la citade aquellos atardeceres,mientras que el bonachónde "D. Gabriel s'Asdoro",aprovechaba tan favorablecoyuntura para aplicar susterapias de apostolado. Eneste interregno, "Doña Jua-naina Sancho", dama pia-dosa y de gran aprecio,consciente de Ia problemáti-ca de la juventud, tomb ladecisión de regalar a la Pa-rroquia unas tierras paraque la grey infantil y juvenilartanense pudiera practicardeporte y recrear sus horaslibres y de ocio.

Diversas razones y cir-cunstancias aparcaron lapuesta €tn marcha del pro-yecto, si bien, se consideróoportuno, proceder al cerca-do del recinto con el produc-to de los terrenos remanen-tes.

A principios de 1955 yante los crecientes e insis-tentes rumores de la inmi-nente desviación de la ca-rretera de Arta a Capdepe-ra, lo que conllevaba la am--putacion del campo "Es'Cós", terreno de juego delclub local, la directiva delArtá encabezada por su pre--

sidente don Antonio Adro-ver, inició conversacionescon el Ecónomo LorenzoLliteras, encaminadas a rea-nudar las obras de construc-ción de un nuevo campo defútbol y acceder a su usoen régimen de alquiler. Lasgestiones resultaron positi-vas y el 3 de julio de estemismo año, con un Arta-Descardazar, se dió el ce-rrojazo definitivo al recor-dado y entrañable "Es Cós".

INAUGURACIONEl último dia de julio con

la inauguración de "Ses Pes-queres', se abria un nuevocapitulo de la historia de-portiva de nuestro pueblo.Jorge Vicens, fiel notariode la información escritade aquellos años, escribíaen el diario "Baleares": "...tuvo lugar la bendición delnuevo campo de deportes"Ses Pesqueres", sus grade-rios e instalacions, por elM.R.D. Lorenzo Lliteras,Ecónomo Arcipreste. Segui-damente a los arcordes delHimno Nacional fue izadala Bandera Pontificia a cuyosolemne acto siguió un dis-paro de cohetes y una espec-tacular suelta de globos ypalomas. Ocupaban los gra-derios de preferencia, odor-nados y exquisitamente en-galanados con la BanderaNacional, todas las autori-dades locales.

Seguidamente saltaronal nuevo terreno de juegolos equipos C.D. Manacorde Tercera Nacional y elC.D. Arta, de Primera Re-gional, los cuales ofrecieronal numeroso público un par-tido competidisimo y exce-lentemente jugado, que ter--minó con la victoria visitan-te_por 2-1. Previamente dossenoritas, acompañadas por

el presidente del C.D. Artà,don Antonio Adrover, hicie-ron entrega de sendos ramosde flores a los capitanesde ambos equipos. Al finaldel partido y entre calurososaplausos fue entregado alcapitán del Manacor, el ar-tístico trofeo donado por"Cristalería Isleña" de Ma-nacor, que a la vez fue rega--lado galantemente al clublocal.

La afición artanense, per--catada por los singularesesfuerzos realizados parapoder llevar a término estaexcelente obra que deporti-vamente constituirá un or-gullo para el pueblo, afluyóinsospechadamente al actoinaugural de "Ses Pesque-res", tributando entusiasti-camente sus aplausos y subeneplácito".

EPILOGOAl carecer de ayudas ofi-

ciales, el recinto deportivose fue degradando y quedan-do estancado y, solo graciasa la buena disposición delos aficionados y ayudas es--porádicas de algun mecenas,se pudieron conservar y me-jorar unas instalacions quecon el paso de los años sehan venido quedando arcai--cas y obsoletas. Entre estasmejoras, cabe citar la cons-trucción de la tribuna cu-bierta, fruto del amor propiode un pueblo que no se resi-gnó a verse abatido por unoselementos atmosféricos ad-versos.

Volvamos la página y dis-pongámonos a vivir un nuevoacto. "Ses Pesqueres" estanecesitado de más amor,mimo y cariño. Un nuevoamanecer debe surgir sobreeste recinto. Renovarse omorir.

Jaime Casellas F.

28 maig 1988 BELLPUIG 365 9

entrevistaR. Umbert

"ARTA

BALLA I CANTA"

primer disc

Grup de cantaires i sona-dors de l'Agrupaciei "Artàballa i canta' que han gravat

el disc.

"Arta Balla i Dante. després de molts d'anys de treball amb les danses i tonades del nostrepoble. ha cregut °port'', donar a conaixer una part del seu quefer. Hem intentat que aquesta edi-ció fos Feel a les cançons de festa i feina que la gent de per la vila coneix i estima , i queels que han hagut de deixar les nostres contrades guarden amb delicadesa i melanconia. El discque teniu amb les vostres mans 6flicament pretgn sser una aportació m‘s a la tasca de conservari potenciar els nostres signes d'identitat. I esperant que com a tal sigui escoltat. el dedicama tote aquella gent que. amb el seu treball i esforç de cada dia. esta contribuint a l'arrela-ment cultural de la nostra comunitat'.

Amb aquestes hermoses paraules escrites a la contraportada del disc i amb una portada -elpoble des de Sant Salvador- on el protagonisme el pren el mateix poble en lloc de l'Agrupació.Artà Balla i Canta presenta cançons. balls i tonades amb una caire prgpiament artanenc.

Suposa sens dubte per a l'Agrupaci6 i pel poble en general una fita important assolida ambesforç i dedicació després de 14 anys de camf. Camf que començà el seu demble un dia de maigde l'any 1974 per iniciativa de na Maria Genovart. Molt prest la iniciativa fou recolzada perun gran nombre de persones joves i de més edat que volgué unir-se a aquella aventura que avuiha esdevingut una esperançadora realitWt. Aquesta realitat avui té aquest nom i llinatges: 430socis. 14 sonadors. 41 balladors i bailadores. 80 alumnes de l'escola de ball. 38 persones ma-jors que aprenen les nostres danses i nombrosos admiradors i col.laboradors. L'Agrupació Fun-ciona d'una forma totalment democrgtice j. malgrat hi hagi una junta directiva que és la res-ponsable de les decisions, la majoria d'acords es prenen mitjançant la votació dels balladorsi sonadora. L'agrupaci6 es regeix per uns estatuts aprovats en assemblea general i autoritzatspel Govern Civil.

Davant el proper esdeveniment de la presentaci6 del seu primer disc -esperem que en seguei-xin d'altres- i davant la importância del fist per ésser la primera vegada que es grava el nos-tre folklore . BELLPUIG he volgut mantenir una conversa amb en Biel Tous. Director musical del'Agrupació i director i animador de la gravaci6 del disc.

Amb tota cordialitat i en nom de l'Agrupació. en Biel ha satisfet la nostra sana curiositat.

BELLPUIG.- Com vos vaacudir la idea de gravar undisc?BIEL TOUS.- No hi ha dubteque és una cosa que il.lusio-na i ja fa temps que ho ana-vem parlant. Malgrat detot d'una fos un projecteuna mica utòpic, a poc apoc va anar prenent consis-tència fins que arriba.,e serun repte que, amb l'esforçde tots, hem pogut lograr.B.- Quines passes donàreuper aconseguir la gravaci6del disc?B.T.- S'ha hagut de fer feinaen dos sentits: a) aspectestècnis, h) preparació delgrup. En quant al primer,hem d'agrair a en JeroniFito que ens posas en con-tacte amb en Toni Fernán-

dez d'Estudis Digitals. Apartir d'aquells momentstot va ser concertar visitesde cara a la gravaci6. Lapreparaci6 del grup ha estatforta i constant de tal ma-nera que no començaremla gravaci6 fins que esta-rem, nosaltres i el técnicde so, convençuts dels resul-tats.B.- Qué suposa per a l'Agru-pació aquesta fita tan Im-portant?B.T.- Per Arta balla i canta,és una meta lograda i al ma-teix temps una partida capa nous objectius. Es una me-ta perque hem arribat a unpunt que no fa molt era solsun somni. Pere) també teniml'obligaci6 de seguir treba-liant 1, all() que fins fa poc

era un projecte ara ens hade servir de propulsor capa altres fites.B.- Explica'ns un poc el pro-cés actual de gravaci6 d'undisc.B.T.- En primer Hoc és ne-cessari que tothom tenguiclar el seu paper. Cada ins-trument ha de tenir perfec--tament escrit i sabut el seurepertori. Es comença ambla gravaci6 d'una "base" deveu i acompanyament queúnicament serveix d'orienta-ció. Aquesta primera grava-ció sera el que sentira pelsauriculars cada un dels so---nadors quan gravi el seu ins-trument. La gravaci6 es faper "pistes" o sigui per grupsd'instruments. I finalment

Portada del disc d"Artà balla i canta".

RELLPUIG 28 maig 1888

es fa la mescla, obtenintel resultat del treball demoltes d'hores de feina. Ara1)6, malgrat la técnica siguimolt perfecta, finicamentpoleix i depura el so, no famiracles.B.- Quins instruments i veushi han pres part?B.T.- Des d'un primer mo-ment teniem ben clar queel disc l'havia de gravar Ar-ta balla i canta, sense ajudesd'altra gent, i aixi ha estat,per això crec que n'esteimtan orgullosos. Aquests sónels cantaires i sonadors quehi han pres part:Veus: Jaume DanCis, MariaGenovart, Maria Ginart,Magdalena Palou, MagdalenaSanxo, Biel Tous.Bandúrries: Biel C arri 6,Margalida Casellas, BeatriuGili.Llaüts: Magdalena Fuster,Virginia Munoz.Baix: Joan Fuster.Flauta: Biel Tous.Guitarra: Maria Ginart.Guitarró: Jaume Dands.Violl: Vicenç Sancristóbal.Veu solista: Magdalena Pa-lou.Arranjaments i Direcció:Biel Tous.B.- Quines cançons compo-sen el disc i per què heu fetaquesta selecció concreta?B.T. Aquest és un punt im-portant ja que nosaltres va-rem voler fer una gravacióque de qualque manera re-presentas una mica al nostrepoble. Cintes i Discs de ball1 cançons mallorquines segu-rament en trobarem molts,però cintes i discs de SantAntoni de Padua, de SantAntoni Abat i de sa nostraximbomba... Hi ha que dirque quan gravarem aquestestonades pensavem tambéamb tots aquells artanencsque viven enfora del seupoble i que amb aquesta au--dició es podran sentir unamica més - prop de tots nasal--tres.B.-- Quants de discs i casset-tes posai-eu a la venda?B.T.- Hem de tenir en comp-te que la bestreta econômi-ca és prou important perun grup com el- nostre. Fapoc comprarem un local iara ens -hem embarcat enaquesta aventura, per aixòens convé ésser prudents.Per tant, en un principi,llançarem 1.000 cintes i

discs, per-6 tenim pensatfer una segona edicio ambels doblers que treguem dela venda de la primera.B.- Estau satisfets de la vos-tra feina?B.T.- Creim que hem fetrealment el que voliem, iaixò ens satisfà. També sa-bem prou bé que el materialque oferim esta fet a cons-ciència i amb molt de tre-ball i il.lusió i crec que elresultat de tot això no potésser negatiu. De totes ma-neres no som Cmicament no--saltres els qui ho hem devalorar.B.- Sabem que teniu progra-mada una festa de presenta-ci6 del disc. Ens podries de-tallar un poc aquesta festa?B.T.- La festa tenim pensatque tengui una mica de va-riat. Hi haurà una presenta--ció que correrà a carrecd'en Miguel Mestre i Geno-vart. Seguidament demos-tració de ball per part delsnostres balladors i a conti-nuació es posaran a la vendales cintes i els discs. La tes-ta acabara amb ball obertper a tot horn. Si no hi hacontratemps tenim pensatque dita presentació siguiel dissabte, dia 4 de juny,a les 10 del vespre a la Pla-

ça Nova. Des d'aqui aproftarn per convidar el poblea participar-hi.B.- I finalment, sortint unpoc del tema monogràficque ens ocupa, quins plansté ragrupació de cara alfutur?B.T.- Arta balla i canta,per ara no té intenció, i harebutjat ofertes molt temp-tadores, de convertir-se enuna agrupació semi-profes-sional. Unicament som ungrup de persones amb unaafecció comú a la qual dedi-cam esforç i treball. Creimque la comercialització abu-siva del ball i cant mallorquiens duria cap a una desvir-tualitzaci6 progressiva imanca d'identitat.

El nostre projecte segueixéssent la conservacia deles positures tradicionalsdel ball mallorqui a la co-marca d'Artà, evitant de-mostracions que, a vegades,sem més pròpies d'And-alusiaque de les nostres pròpiescontrades. Esteim a favorde les tonades i cançons an-tigues, a les quals se'ls potactualitzar i musicar ambels elements melòdics i rit-mics que tenim avui, perdno canviar ni despersonalit-z ar.

BELLPUIG agraeix aquestes paraules i desitja a l'Agrupació Arta Balla i Canta tote casted'éxits. sempre encaminats com a darrera meta a conservar i transmetre amb tota la seva puresael nostre folklore: balls, tonades i cancans. Hem escoltat part d'aquest disc i podem assegurarque els qui estimen la nostra música disfrutaran de debò.

Enhorabonal Qua ben prest poguem parlar de noves edicions... o -per qué no?- d'un nou disc.

28 maig 1988 BELLPUIG 367 11

una xerrada arnb Climent Obrador

N/1?- ANTONIA SERRA GELABERTdamunt l'XI ena

Trobada de Corals

Infantils de MallorcaAmb motiu de l' mena Trobada de . Corals Infantils de Mallorca,

BELLPUIG s'ha traslladat a la casa de Maria Antemia Serra, profes-sora titulada de piano, per parlar-ne un poc. Recordem que Na Ma-ria Antânia és la fundadora i responsable des de fa II anys del'actual "Orfeó Infantil Artanenc" juntament. des de fa 2 anys,amb Na Magdalena Palou i Na Margalida Casellas.

BELLPUIG.- Com sorgeixla idea de fer Trobades?Ma ANTONIA.- El movimentde les trobades infantils vasorgir durant el transcursdel I Curset de Cant Coral,que aquest estiu farà 12anys, on un parell de parti-cipants ens reunírem perparlar com podríem poten-ciar el cant coral dels nins.La millor de les propostesva ésser preparar un pro-grama comú i cantar-lo perla primavera tots plegats.No sablem on però el primerpas ja s'havia donat.B.- On es va fer la la troba-da?M.A.- La primera trobadava ésser a Sant Jordi i, il.lu-sionats per la llavor sembra-da, prepararem el programadels altres anys. Per cele-brar el cinquè aniversaricantaren la cantata "L'Au-cell daurat' de FredericMompou i pel desè la canta-ta "El rei tutup" de BaltasarBibiloni. Enguany el temaés "La primavera1 . Les can-çons i els poemas tenen a-quest tema com a motiud'inspiració.B.- Fent història, des dequan Artà té Coral Infantil

ha participat en totes lestrobades?

M.A.- La Coral Infantild'Artà va participar a lessis primeres trobades i des--prés de tres anys d'interrup-ció ens hi tornarem incorpo-rar a la decena.

En la primera etapa, laCoral Infantil d'Artà estavarecolzada pel Col.legi SantBonaventura. Això no exclu-la la participació dels al.lotsdel col.legi Sant Salvador.Ara el suport el tenim dela junta de l'Orfeó Artanencque acollí des de tot d'unaamb molta d'il.lusió la "can-tera" que suposaven aquestsinfants. Es per això que s'a-nomena "Orfeó Infantil Ar-tanenc".

L'Orfeó Infantil es divi-deix n dos grups: el primerel formen 3.4 al.lots de 4a 8 anys i el dirigeixen NaMagdalena Palou i Na Mar-galida Casellas. Ei• segongrup el componen 54 al.lotsde 8 a 15 anys i el dirigescjo personalment.

B.- Si vols, parlem de laTrobada d'enguany:Ma A.- Sí. Puc dir que en-guany mos hem atrevit adur--la a Arta degut a la ma-duresa que ja té l'Orfeó Ar-tanenc i també a la incon-dicional ajuda de la recentconstituida Associació deJoves, "Ilicenciats" en orga-nitzar coses pels infants(recordem els Reis). S'Ajun-tament també ens ha donattotes les facilitats possiblescom també l'equip parro-quial. Moltes tambe han es-tat les dones que han aju-dat en la confecció de lessenalletes que volem donara cada cantaire.

En total són 19 corals quesumen uns 840 al.lots i peragombolar tanta de genthem hagut de menester mai mitja. Des d'aquí vull donarles gracies a tothom espe-rant que tot surti tal comho hem organitzat.

Aixf també ho esperam nosaltres. Molts de sort i que no siguila darrera que organitzeu. Aim!) voldrà dir que n'heu quedat ambganes i que encara hi hauré Orfeó.

saló de bellesa

ESTEL D'AUBAIsabel Solano

Esteticista titulada

Carrer Joan XXIII, 19-1g - Tel. 56 29 50

ARTA (Mallorca)

MaquillatgesNeteja de cutisDepilacionsTractaments facials i corporalsTractaments anticelullticsDrenatge linfatic.

NOVET ATTenim a la seva disposici6:

DEPILACIO ELECTRICA

SE NECESITAVENDEDOR

REPRESENTANTECOCHE PROPIO

Maxima discreciónde no llegar a un acuerdo

MADERAS FULLANAMANACOR

Tel. 55 11 67De 10 a 12 y de 4 a 6

12368 BELLPUIG u maig 1988

. .XERRIM XERRAM...

ESTAM COMPLETAMENTD'ACORD amb moltissimade gent. No hi ha dret es-.couar els coloms per aixlésser mês facil matar-los.Quê pot fer una pobra ausense coa? El mateix queuna barca fora tim6. Volara la ronsa. Els tiradors, per-sones respectabilissimes,no es fan cap favor en esca-betxar animalets indefensos.Abatre colomins mutil.lats,és un trofeu empobrit. Tencper nu que, per tirar al plat,es necessita niés pericia.El mal és que de plats rom-puts no sern pot sopar. Au,escopetaires. No sigueu cornel Comte de Tebas que, finsi tot, li posaven dutxes mò-bils per refrescar el pointer.ELS FUNERALS s'han con-vertit en una fira de vani-tats on hi té lloc tot menysla part espiritual i respec-tuosa. Déu meu, la Parrò-quia pareix un mercat. Unatrobada de mercaders dinsun mercat de Calaf. 0 sigui,tres dones i un mulat Tanun mercat. Cal tenir niésrespecte, sinó pel difunt,al manco per la familia ipel que representa la gran

Casa, senyora i penyora dela nostra fe.

L'ALTRA DIASSA agraná-vern un indret del nostrepoble. Un lloc d'aquells onhi ha una cabina de telèfons.Entra una jovencella a florde setze anys. En un minut,descerní aquesta conversa:"Paco. oh Taco? Som yo,la Chuchi. Com estés? Comte va loor aqui?... Es quejo nie dijo, que queria telefonarte més pronto, perono yudo. ... Con otra ocasiónsire más puntual. Me perdo-no por esta vez, Paco'....No te apuris, que cuandovenerás, aniremos a la mar

Qué si estic negra? Mí-rame. No me vous tan blan-ca? Si no fa sol en este mes,com puc yo tornar negra?... Com, que tú estés negropor España? No pot ser. Sisolo tornam negres les quetienen playas... Escolta, quem'habras engañada ara conlo de tú tornar negro? Aver si en lugar de ser mediorico siras mecânico o carbo-nero. Ja, Ja, Ja. Hasta lavista". Com podeu veure,és un castella digne d'enBergamín.

144-

JA TENIU EL DOCUMENTDEL D.N.I.? Idò 136 estau.Nosaltres prometem fer-lo-mos a Manacor. Aquest sis-tema que s'empra pels po-bles de poca entitat comel nostre, és obsolet i mêsranci que la xuia d'agostposada al sol. Es perden -ho-res de feina i a algunes per-sones que mostren propensióa tenir sang alta, no les afa-voreix gaire això de tantd'esperar. Veient tal genta-da per la Sala, ens veniaa la memória el temps deles "cartilles" de raciona-ment de l'any 40. Mancomal que dilluns passat laPolicia Municipal posa ordreben correctament.

./

race de l'art

MOSTRA

D,ARTESANIA

El passat dia 14 de maigtingue Hoc una mostra deceramiques d'artesania ipeces manufacturades alpropi taller, a la teulerade Can Murtó, a carrec d'enJeroni.

L'èxit acompanya aquestamostra, ja que durant totala tarda fou un seguit degent que ana a visitar-la.

Enhorabona.

RECEPTA CULINÁRIAdel xeff fogo'

Avui los comecocos,se forran d'hacer dinero,per la gent es lo primeroperder greix come locos.Tothom vol estar magretant si mascle com famella,ja les plora la gonella,d'emprar tant el vinagre.Van al Porto Colomo,i fan dietas de buda,lo qués una gran ayudaper deixar tot el Homo.Quedan com fils d'alambre,passant més fam qu'en Cascorro,jo les fotria un mamporro

no de fil d'estambre.Que si tensión altísima,que si sangre brutísima,que si albuminorum.11 ejemplo a seguirelo mos dona en Sarassate,que menja com un soldatesensa res distingire.Pero lo más curioso,es pagar per amagrirse,per esto no falta irseal curander dichoso.Si tornás l'any quaranta!Tot el món s'amagriria.Pos lo q'ara es devoción,llavors era obligación.Moraleja:De porcos sin cebada,no's menja sobrassada.