El cnsrell DE CuerLles: HlsrÒnlA I pnoJEcrr o'ús

Ouaderns científics ¡ tècnics de restauració monumental

RESTAURACIÓ I BEUTILITZACIO DEL CASTELL DE CUBELLES

Antoni González Moreno-Navarro

El municipi de cubelles, veí i bressol del de Vilanova i la Geltrú, capital de lacomarca del Garraf, és el més occidental i meridional dels municipis de laprovincia de Barcelona que toquen el mar. El seu nucli histÒric -un caseriu

per tant, d'un edifici urbà -potser no del tot, ja que Cubelles no és urbs, peròen tot cas no és un edifici aillat, i encara menys roquer, sinó rodejatd'edif icacions i vials. El seu aspecte extern també gaudeix d,aquestaambivalència entre el que és urbà i el que és rural, perÒ dins d'uns sòlidsparàmetres d'unitat formal, elegància i sobrietat que li donen l'aparençad'edifici senyorial construrt de nova planta. per això a primera vista és difícildeduir que es tracta, segons les dades conegudes, d'un castell medievaltransformat en època moderna.

El 1989, el marquès d'Alfarràs -el seu últim propietari particular- va vendreel castell a l'Ajuntament de cubelles, i I'edifici va quedar deshabitat idesmoblat. Tres anys més tard. després de fer algunes temptatives dereutilització que per sort no van reeixir, el municipi va demanar ajuda tècnicai econòmica a la Diputació de Barcelona, que, entre altres finalitats té lad'ajudar els ajuntaments del seu territori a conservar el patrimoni monumentalde la seva propietat. El gener de 1993, el servei de patrimoni ArquitectònicLocal (SPAL) de l'ens provincial es va fer càrrec dels estudis i les tasques derestauració.

37

A. González: Restauració i reutilització del castell de Cubelles/ Restauración y reutilización del castillo de Cubelles

Aplicació del mètode SCCM

En la restauració del castell de cubelles, I'SPAL està seguint amb precisió elmètode específic per a la restauració monumental dissenyat des del Servei.

Aquest Mètode SCCM (anomenat així en record de la denominació oriqinaldel Servei), parteix, d'una banda, de la necessitat d'analitzar amb rigor ipragmatisme el monument i les seves circumstàncies abans de definir elsobjectius de les intervencions i els mitjans i els criteris a emprar, i de fer elsprojectes. I d,una altra, parteix d'una triple ¡ s¡multàn¡a consideració delmonument com a document històric (que com a tal ha de ser tractat amb elmàxim rigor científic), com a objecte arquitectÒnic viu (que ha de seguir sent

útil a la col'lectivitat), icom a element significatiu, amb relacionsemblemàtiques i sentimentals amb els usuaris.l

seguint el mètode, el primer treball realitzat amb relació al castell de cubellesva ser l'informe que anomenem prediagnÒstic, que va incloure una primera

cronologia (redactada d'acord amb els documents i les notícies conegutsaleshores), un estudi de les potencialitats arqueològiques (amb una proposta

d'actuació), les anàlisis inicia ls (arquitectò nica, constructiva, historicoartística

-paral'lels tipològics, heràldica, etc.-, historicoconstructiva -sistemes imaterials constructius a través dels documents- i fisicoconstructiva) i unaextensa bibliografia. El prediagnòstic es va completar amb una anàlisi delprograma d'usos proposat per l'Ajuntament i d'una possible adaptació delcastell com a seu de la casa consistorial, i, més endavant, amb un recullbibliogràfic i documental sobre la vida i l'obra de l'arquitecte fra Josep de la

Concepció, protagonista, com veurem, d'un dels episodis més destacats del'evolució arquitectònica de I'immoble.

En la segona etapa, o diagnòstic, i d'acord amb les recomanacions delprediagnòstic, es van emprendre els estudis històrics (en les seves quatre

vessa nts: arqu eològ ica, docu menta l, historicoartística ihisto ricoconstructiva ),i els arquitectÒnics. La investigació arqueològica ha comportat trescampanyes d'excavació; les dues primeres destinades a determinar lescaracterístiques essencials i la seqÜència estratigràfica del subsòl i de lesestructures aèries de I'edifici, i la tercera dirlgida a I'estudi de I'entornimmediat. Juntament amb l'excavació es van portar a terme els habituals

38

estudis concurrents: investigació numismàtica i ceramològica, estudiecoambiental i anàlisi pol'línica (estudi de l'evolució de l'entorn vegetal).

L',estudi documental s'ha basat fonamentalment en I'anàl¡si d'uns documents

dels segles XVl, XVll iXlX, iabasta I'evolució de la propietat, l'ús iles obresde transformació del castell il'evolució urbana de la vila. L'anàlisihistoricoartística tampoc no s'ha Iimitat al castell i ha abastat tot el nucliurbà, ja que paral'lelament a la restauració de l'edifici s'ha portat a termeI'inventari del patrimoni arquitectònic de Cubelles i el corresponent PlaEspecial de Protecció, dirigit per I'arquitecte Lluís Cuspinera Font amb lacol'laboració de la historiadora Núria Pinos.

Pel que f a al castell han t¡ngut un interès molt especial els estudis dels grafits

del segle XVlll que es conserven als murs, ja sigui els de tema naval, els detema costumista o els manuscrits, estudiats respectivament per José MaríaMartínez-Hidalgo Terán, que va ser director del Museu Marítim de laDiputació de Barcelona, i les historiadores María José Sureda i AnnaCastellano. La investigació historicoconstruct¡va ha consistit en la recollidade dades i l'anàlisi material i constructiva dels diferents elements de l'edifici(sistemes de sustentació, tancaments, etc.) i en l'anàlisi de l'evolucióconstructiva a través dels documents escrits d'època moderna.

Els estudis arquitectònics i constructius han tingut dos aspectes: l'anàlisifisicoformal, i l'anàlisi fisicoconstructiva. Pel que fa al primer aspecte, es vaprogramar una recollida exhaustiva de dades (plantes, alçats, seccions,detalls i entorn) per procediments tradic¡onals o mitjançant ortof otogrametria,i la corresponent restitució. Ouant al segon, ha tingut en compte lacaracterització de materials de construcció, I'estudi dels revestimentsexteriors (material i cromàtic) i dels interiors (especialment la base delsgrafits), I'estudi del descens de càrregues en el sistema de sustentació,I'estudi de les bigues de fusta de la coberta i els forjats, l'estudi de leshumitats, la inspecció dels baixants no accessibles mitjançant una càmera devídeo encapsulada i la redacció d'una memòria de síntesi, redactada perl'arquitecte José Luis Gonzélez, catedràtic de Construccions Arquitectòniqueslde la universitat Politècnica de catalunya, institució que ha col'laborat ambl'SPAL en la redacció de la majoria d'aquests estudis.2

Ouaderns científics i tècnics de restauració monumental

El pes de la història

El conjunt d'investigacions històriques realitzades va permetre ratificar lesnotícies que ja es tenìen sobre la histÒria i l'evolució constructiva del'immoble i aportar-ne moltes d'altres, desconegudes o només insinuades finsata.

El resultat ha estat comprovar no només la riquesa de la història del castell,sinó el fet que l'edifici. gairebé intocat des del segle XVll, constituïa undocument insubst¡tuïble de la mentalitat i la tècnica constructiva d'aquellsegle a Catalunya. Aquest fet ha influit lÒgicament en els plantejaments dela restauració ireutilització del castell. De les dades només insinuades finsara, la més significativa fa referència al fet que el castell medieval restauraten època moderna, va ser alçat sobre les restes d'una vil.la romana, que vaocupar possiblement la totalitat de l'actual nucli antic de Cubelles.

Segons els resultats de la recerca dirigida pel doctor Albert López Mullor, elsvestigis més antics trobats corresponen a l'època baixa republicana, cap al'any 1 25 aC. En aquella època, en el territori cossetà, alguns poblats ibèricss'abandonen, experimenten canvis ¡mportants o es romanitzenprogressivament, fenomen coincident amb la fundació d'un conjunt de ciutatsromanes, la qual cosa va provocar la reordenació del territori, amb la fundacióde noves vil'les. Alguns dels elements més importants de la vil.la de Cubellesque han arribat als nostres dies se situen al voltant de l'any 2OO-210, comel conjunt de cisternes de la planta subterrània, associades amb diversesconduccions hidràuliques i paviments d'opus tessellatum. Cap a l'any 360 esvan produir canvis importants a la pars urbana, com la reestructuració del'edifici de les cisternes i I'aixecament d'arcs de mig punt, encara benconservats, que suportarien un pis super¡or, transformacions prÒpies d'unmoment en què moltes residències rurals adquireixen gran importància, endetriment de les urbanes. L'última fase constructiva romana constatadaarqueològicament data aproximadament de I'any 400. L'arqueologia tambécertifica activitat econòmica en el jaciment al llarg del segle Vl i el primerquart del Vll, la qual cosa confirmaria, malgrat la manca de referènciesdocumentals explícites, la teoria de la continu'itat de moltes vil.les romanesfins a la implantació del sistema feudal. En el cas de Cubelles, la vil'la hauria

estat reconvertida en castrum per adaptar-la a la nova situació econòmica isocial creada per l'expansió del sistema f eudal, aprof itant f ins i totestructures arquitectòniques antigues.

La documentació escrita d'època medieval referent al nostre castell tambéés molt escassa. El primer document que cita el terme de Cubelles és del'any 977, quan ja devia existir el castell (els murs d'opus spicatum trobatssemblen confirmar-ho), tot i que aquest no és anomenat per primera vegadafins al 1O42.També es coneix l'ordre de la reina Violant (esposa de Joan l),dictada el 1 388. que obligava tots els habitants de la jurisdicció quereparessin els murs de l'edifici i el fossat. Però la història més singular delcastell, si més no la que més ha influit en la determinació dels criteris de larestauració, comença el 1459, quan el castell va perdre la titularitat reial endonar-lo Joan ll, amb totes les propietats annexes, a Joan Brígit Boscà,ciutadà de Barcelona, com a premi a la seva fidelitat. La barbacana estavadestruTda (i la torre cilíndrica del segle Xlll, possiblement arruïnada) i lafortificació havia perdut la seva funció defensiva, i havia esdevingut mas, onresidien els masovers dedicats a l'explotació agrícola de la finca. Un nét deBoscà va donar el castell com a dot a la seva esposa, Violant d'Almogàver,que en va ser pr.opietària entre el 1492 i el 1519, any de la seva mort.Aleshores el castell va passar com a herència a un f ill de Violant, Joan Boscàid'Almogàver, nascut a Barcelona entre el 1487 i el 1492 (no se sap delcert), que no és sinó el poeta més conegut com a Juan Boscán, les obres encastellà del qual (un autèntic manifest renaixentista, segons les cròniques),juntament amb les del seu amic Garcilaso de la Vega, van ser publicades perprimera vegada el 1543, un any després de la seva mort a Barcelona. Ja el1527, Boscà -que en els últims anys de la seva vida adoptà el cognommatern i signava com a Joan d'Almogàver, olim [abans] Boscà-s'autotitulava "senyor del castell de Cubelles". El dia de Sant Joan de 1535va signar un document amb els mestres de cases Pere Bosch i Antoni Lorda(document que hem pogut conèixer), amb l'objectiu de fer un seguit dereÏormes que af ectarien bona part de la fàbrica, i que serien realitzades entree|1535ie|1536.

El 1572Ia propietat va ser adquirida per la duquessa lsabel de Cardona, ipassaria després al seu f ill, Lluís d'lcart. Un seu descendent, Carles de Llupià

39

A. González: Bestauració i reutilització del castell de Cubelles/ Restauración y reutilización del castillo de Cubelles

ide Vilanova (vidu de Cecília d'lcart, besnéta de Lluís), mort el 1695, vapromoure, entre 1673 i1675, l'última reforma de l'immoble - el qual vaadquirir l'aspecte que ha conservat fins als nostfes dies- iva fer col'locar elseu escut sobre la porta principal. El projecte va ser encomanat a fra Josepde la Concepció, el frare carmelita de nom Josep Ferrer i sobrenom elTracista, nascut a Valls el 1626 i mort a Nules (Castelló) el 1689. Es potserel millor arquitecte del barroc català del segle XVll i algunes de les sevesobres són el magnífic campanar de I'església de Sant Antoni de Vilanova i laGeltrú, el desaparegut Palau del Virrei, a Barcelona, i l'església de San José,al carrer Alcalá de Madrid, encara bella malgrat la seva negror actual. Comha demostrat la historiadora Raquel Lacuesta, la reforma promoguda per deLlupià va comportar modificar part de l'obra feta en temps de Boscà, aixícom la construcció d'un cos d'edifici nou i la redistribució d'envans ¡ sostres,i la uniformització de façanes i cobertes.

No hi ha constància documental ni aparença visual que els successors decarles de Llupià, que van obtenir el títol de marquesos d'Alfarràs a final delsegle XVlll, fessin noves obres. D'aquest segle només es conserva unanovetat: la col'lecció de grafits -manuscrits, de tema naval o de temacostum¡sta- dibuixats amb carbó en les superfícies verticals de moltesestances del castell, i alguns fins i tot en el terra ceràmic. La majoria van serdibuixats el 1 768 per Bonaventura Almirall, un jove de dinou anys,presumiblement fill o parent dels masovers, que potser va ser castigat aromandre al castell per alguna acció que calia reprovar' Amb el temps,Almirall esdevindria una persona respectada (va ocupar el càrrec de síndic del'Ajuntament), sense perdre el seu tarannà impulsiu, que als quaranta-quatreanys el va induir a allistar-se com a voluntari per combatre en la guerradeclarada per França contra Espanya (1 793).

Al llarg dels segles XIX i XX el castell va continuar en mans dels successiusmarquesos d'Alfarràs i va mantenir el caràcter agrícola. A la casa, de fet, hivivien els masovers, que ocupaven la planta baixa, ja que els propietarisnomés anaven de tant en tant. Aquest fet i la manca d'inversions d'aquests,que en devien treure un baix rendiment de la finca, van ser la causa quel'edifici no patís caþ modernilzació al llarg de quasi tres segles i poguésarribar a leS nostres mans amb unes condicions Òptimes per a Ser restaUrat.

40

De totes les recerques realitzades com a aplicació del Mètode SCCM, queens han permès definir aquesta histÒria, es publiquen a continuació, lamemÒria o un resum.

Notes

1. Vegeu GoNzÁLEz MoRENo-NAVARRo, Antoni et al. Com i per a qui lestaurem. Objectius,mètodes idifusió de la restauració monumental Barcelona: Diputació de Barcelona, 1990; iGoNzÁLEz MoRENo- NAVARRo, Antoni: Mètode de la restauració monumental. Barcelona: Diputació

de Barcelona,1998.

2. És previst publicar aquests estudis tècnics i científics en un proPer número de OCTRM.

Quaderns científics i tècnics de restauració monumental

BESTAURACIÓN Y REUTILIZACIÓN DEL CASTILLO DE CUBELLES

Antoni González Moreno-Navarro

El municipio de Cubelles, vecino y cuna del de Vilanova i la Geltrú, capital dela comarca del Garraf, es el más occidental y meridional de los de la provinciade Barcelona que se asoman al mar. Su núcleo histórico -un caserío que aúnconserva una cierta unidad formal y tipológica- se ha ido alejando de la líneade costa, a medida que se ganaban terrenos al mar y se llenaban éstos connuevos ensanches destinados, fundamentalmente, al turismo y la segundaresidencia. Presidiendo ese caserío, junto a la que está a punto de pasar a serla antigua carretera Barcelona-Tarragona, se halla el castillo. Se trata por lotanto de un edificio urbano -quizá no llega a tanto, pof no ser Cubelles urbe,pero en cualquier caso no de un edifício aislado, menos aún roquero, sinorodeado de edificaciones y de viales. Su aspecto externo también goza deesa ambivalencia entre lo urbano y lo rural, pero dentro de unos sólidosparámetros de unidad formal, elegancia y sobriedad que le dan la aparienciade edificio palaciego construido de nueva planta. Es por ello difícil a primeravista deducir que se trate de un castillo medieval transformado en épocamoderna.

En 1989, el marqués de Alfarràs -su último propietario particular- vendió elcastillo al Ayuntamiento de Cubelles, quedando el edificio deshabitado ydesamueblado. Tres años después, tras hacer algunas tentativas dereutilización que por fortuna no cuajaron, el municipio pidió ayuda técnica yeconómica a la Diputación de Barcelona, que, entre otras muchas cosas, paraeso está, para ayudar a los ayuntamientos de su territorio a conservar elpatrimonio monumental de su propiedad. En enero de 1/993, el Servicio dePatrimonio Arquitectónico Local (SPAL) del ente provincial se hizo cargo delos estudios y trabajos de restauración.

Aplicación del método SCCM

En la restauración del Castillo de Cubelles, el SPAL está siguiendo conprecisión el método específico para la restauración monumental diseñadodesde el servicio.l EsTe Mètode SCCM (nombrado así en recuerdo de ladenominación original del Servicio) se basa, por una parte, en la necesidadde analizar con rigor y pragmatismo el monumento y sus circunstancias antesde proyectar la intervención. Y, por otra parte, en una triple y simultáneaconsideración del monumento como documento histórico (que como tal hade ser tratado con el máximo rigor científico), como objeto arquitectónicovivo (que ha de seguir siendo útil a la colectividad), y como elementosignificativo (con relaciones emblemáticas y sentimentales con sus usuariosl.De acuerdo con estos principios, el SPAL realiza, por medio de equipospluridisciplinarios, los estudios de carácter histórico y técnico previos a ladefinición de los objetivos de las intervenciones.

Siguiendo el método, el primer trabajo que se realizó en relación al castillo deCubelles fué el informe que denominamos Prediagnóstico, que incluyó unaprimera cronología (redactada en base a los documentos y noticias entoncesya conocidos), un estudio de las potencialidades arqueológicas (con unapropuesta de actuación), los análisis iniciales (arquitectónico, constructivo,histórico-artístico Iparalelos tipológ icos, herád ica, etc.], histórico_constructivolsistemas y materiales construct¡vos a través de los documentosl y físico-constructivo) y una extensa bibliografía. El prediagnóstico se completó conun análisis del programa de usos propuesto por el Ayuntamiento y de unaposible adaptación del castillo como sede de la casa-consistorial, y, másadelante, con una recopilación bibliográfica y documental sobre la vida y laobra del arquitecto Fra Josep de la Concepció. protagonista. como veremos,de uno de los episodios más destacados de la evolución arquitectónica delinmueble.

En la segunda etapa o Diagnóstico, y de acuerdo con las recomendacionesdel prediagnóstico, se acometieron los estudios históricos (en sus cuatrovertientes: arqueológica, documental, histórico-artística e histórico-constructiva), y los arquitectónicos. La investigación arqueológica hacomportado tres campañas de excavación, las dos primeras destinadas a

41

A. González: Restauració i reutilització del castell de Cubelles/ Restaurac¡ón y reutilización del castillo de Cubelles

determinar las características esenciales y la secuencia estratigráfica delsubsuelo y de las estructuras aéreas del edificio, y la tercera dirigida alestudio del entorno inmediato. Junto a la excavación se realizaron losestudios concurrentes: investigación numismática y ceramológica, estudioecoambiental y análisis polínico (estudio de la evoluciÓn del entorno vegetal).

El estudio documental se ha basado fundamentalmente en el análisis de unosdocumentos de los siglos XVl, XVll y XlX, y ha abarcado la evolución de lapropiedad, el uso y las obras de transformación del castillo y la evoluciónurbana de la villa. El análisis histórico-artístico tampoco se ha limitado alcastillo y alcanzó a todo el casco urbano, ya que paralelamente a larestauración del edif icio se ha realizado el inventario del patrimonioarquitectónico de Cubelles y el correspondiente Plan Especial de protección,dirigido por el arquitecto Lluís Cuspinera Font con la colaboración de lahistoriadora Núria Pinos. En cuanto al castillo han tenido un interés muyespecial los estudios de los grafitos del siglo XVlll que se conservan en susmuros, tanto los de tema naval, los de tema costumbrista o los manuscritos,estudiados respect¡vamente por José María Martínez-Hidalgo Terán, quefuera director del Museo Marítimo de la Diputación de Barcelona, y lashistoriadoras María José Sureda y Anna Castellano. La investigaciónhistórico-constructiva ha consistido en la toma de datos y el análisis materialy constructivo de los dif erentes elementos del edif icio (sistemas desustentac¡ón, cerramientos, etc.) y en el análisis de la evolución constructivaa través de los documentos escritos de época moderna.

Los estudios arquitectónicos y constructivos han tenido dos aspectos: elanálisis físico-formal, y el análisis físico-constructivo. En cuanto al primerose programó una exhaust¡va toma de datos (plantas, alzados, secclones,detalles y entorno) por procedimientos tradicionales o mediante orto-fotogrametría, y la correspondiente restitución. El segundo ha contempladola caracterización de materiales de construcción, el estudio de losrevestimientos exteriores (material y cromático) y de los interiores(especialmente la base de los grafitos), el estudio de descenso de cargas enel sistema sustentante, el estudio de las vigas de madera de la cubierta y losforjados, el estudio de las humedades, la inspección de los bajantes noaccesibles mediante cámara de vídeo encapsulada y la redacción de una

42

memoria de síntes¡s, redactada por el arquitecto José Luis González,catedrático de Construcciones Arquitectón¡cas I de la Universidad PolitécnicaCataluña, institución que ha colaborado con el SPAL en la realización de lamayor parte de estos estudios.2

El peso de la historia

El conjunto de investigaciones históricas realizadas permitió ratificar lasnoticias que ya se poseían sobre la historia y evoluc¡ón constructiva delinmueble y aportar muchas otras, desconocidas o sólo insinuadas hastaahora. El resultado fue comprobar tanto la riqueza de la historia del castillocomo que el edif icio, prácticamente intocado desde el siglo XVlll, constituíaun documento insustituible de la mentalidad y la técnica constructuiva delsiglo XVll en Cataluña). Este hecho ha inf luido lógicamente en losplanteamientos de la restauración y reutilización del castillo.

De los datos hasta ahora sólo insinuados que han sido comprobados, el mássignificativo hace referencìa a que el castillo medieval remozado y restauradpen época moderna, fue levantado sobre los restos de una villa romana, queocupó posiblemente la totalidad del actual nucleo antiguo de Cubelles. Segúnlos resultados de la investigación dirigida por el doctor Alberto López Mullor,los vestigios más ant¡guos de esta villa hallados corresponden a la épocabajo-republicana, hacia el año 125 aC. En aquella época, en el territor¡ocosetano, algunos poblados ibéricos se abandonan o suf ren cambiosimportantes o se românizan paulatinamente, fenómeno coincldente con laf undación de un conjunto de ciudades romanas, lo que provocó lareordenación del territorio, con la fundación de nuevas villas.

De hacia el año 2OO-21 0 datan algunos de los elementos más importantesde la villa de Cubelles llegados a nuestros días, como el conjunto de cisternasde la planta subterránea, asociadas con diversas conducciones hidráulicas ypavimentos de opus tessellatum. Hacia el año 360 se produjeron cambiosimportantes en la pars urbanai como la reestructuración del edificio de lascisternas y el levantamiento de arcos de medìo punto, bien conservados aún,que soportarían un piso superior, transformaciones propias de un momento

Ouaderns científics i tècnics de restauració monumental

en que muchas residencias rurales alcanzan gran importancia, en detrimentode las urbanas. La última f ase constructiva romana constatadaarqueológicamente data aproximadamente del año 400. La arqueologíacertifica también actividad económica en el yacimiento a lo largo del siglo Vlly el primer cuarto del Vll. lo que confirmaría, a pesar de la falta dereferencias documentales explícitas, la teoría de la continuidad de muchasvilas romanas hasta la implantación del sistema feudal. En el caso deCubelles, la villa habría sido reconvertida en castrum para adaptarla a lanueva situación económica y social creada por la extensión del sistemafeudal, aprovechando incluso estructuras arquitectónicas antiguas.

La documentación escrita de época medieval referida a nuestro castillotambién es muy escasa. El primer documento que c¡ta el término de Cubelleses del año 977, cuando ya debía de existir el castillo (los muros de opusspicatum parecen confirmarlo), aunque éste no es citado por primera vezhasta 1O42.También se conoce la orden de la reina Violant (esposa de Joanll, dictada en 1388, que obligaba atodos los habitantes de la jurisdicción quereparasen los muros del edificio y del foso.

Pero la historia más singular del castillo, o al menos la que más ha influidoen la detern.ìinación de los criterios de la restauración, empieza en 1459,cuando el castillo perdió su titularidad real al donarlo Joan ll, con todas suspropiedades anejas, como premio a su fidelidad, a Juan Brígido Boscà,ciudadano de Barcelona. La barbacana estaba destruida (y arruinadaposiblemente la torre cilíndrica del siglo Xlll) y la fortificación había perdidosu función defensiva, habiéndose convertido en casa de labranza, en la queresidían los colonos, dedicados a la explotación agrícola de la finca. Un nietode Boscán dió el castillo como dote a su esposa, Violant d'Almogàver, quelo poseyó entre 1 492y 1519, año de su muerte. En 1519 el castillo pasó porherencia a un hijo de Violant, Joan Boscà d'Almogàver, nacido en Barcelonaentre 1 487 y 1492 lno se sabe con certeza), que no es otro que el poetamás conocido como Juan Boscán, cuyas obras en castellano (un auténticomanifiesto renacentista, según las crónicas), junto a las de su amigoGarcilaso de la Vega, fueron publicadas por primera vez en 1543, un añodespués de su muerte en Barcelona. Ya en 'l 527, Boscà -que en los últimosaños de su vida adoptó el apellido materno y f irmaba como Joan

d'Almogàver, olim lanlesl Boscà- se autotitulaba "señor del castillo deCubelles". El día de san Juan de 1535 firmó un documento con los maestrosde casas Pere Bosch y Antoni Lorda (documento que hemos podido conocer),con objeto de realizar una serie de reformas que afectarían a buena parte dela fábrica, que serían realizadas entre 1535 y 1536.

En 1572 la propiedad fue adquirida por la duquesa lsabel de Cardona,pasando de ésta a su hijo, Lluís d'lcart. Un descendiente de éste. Carles deLlupià y de Vilanova (viudo de Cecília d'lcart, biznieta de Lluís), fallecido en1695, promovería entre 1673 y 1675 la última reforma del inmueble -queadquirió asíel aspecto que ha conservado hasta nuestros dÍas- e hizo colocarsu escudo sobre la puerta principal. El proyecto fue encargado a Fra Josepde la Concepción, el f raile carmelita de nombre Josep Ferrer y sobrenombreEl Tracista, nacido en Valls, en 1626 y muerto en Nules en 1689, quizá elmejor arquitecto del barroco catalán del siglo XVll (obras suyas sonr porejemplo, el magnífico campanario de la iglesia de Sant Antoni de Vilanova ila Geltrú, el desaparecido palacio del Virrey, en Barcelona, y la lglesia de SanJosé, en la calle Alcalá de Madrid, bella aún a pesar de su negrura actual).Como ha demostrado la historiadora Raquel Lacuesta, la reforma promovidapor de Llupià supuso modificar parte de la obra hecha en tiempo de Boscà,así como la construcción de un cuerpo de edif icio nuevo y la redistribuciónde tabiques y techos, y la uniformación de fachadas y cubiertas.

No existe constancia documental ni apariencia visual de que los sucesoresde Carles de Llupià, que alcanzaron el título de marqueses de Alfarràs afinales del siglo XVlll, hicieran nuevas obras. De ese siglo sólo se conservauna novedad: la colección de grafitos -manuscritos, de tema naval o de temacostumbrista- dibujados a carbón en las superficies verticales de muchasestancias del castillo, algunos incluso en el suelo cerámico. Fueron en sumayor parte dibujados en 1768 por Bonaventura Almirall, un mozo de 19años, presumiblemente hijo o pariente de los colonos, quizá castigado apermanecer en el castillo por alguna acc¡ón que mereció ser reprobada. Conel tiempo, Almirall sería persona respetada (ocupó el cargo de síndico delAyuntamiento), sin perder su carácter impulsivo, el que le indujo, a los 44años, a alistarse como voluntario para combatir en la guerra declarada porFrancia contra España (1 793).

43

A. González: Bestauració i reutilització del castell de Cubelles/ Restauración y reutilización del castillo de Cubelles

A lo largo de los siglos XIX y XX el castillo, que continuÓ en manos de lossucesivos marqueses de Alfarràs, mantuvo su carácter agrícola' En la casavivían sólo los colonos -que ocupaban la planta baja-, ya que los propietarios

sólo acudían de vez en cuando. Esta circunstancia y la falta de inversionesde los propietarios, que debían sacar un bajo rendimiento de la finca, fueronla causa de que el edificio no sufriera ninguna modernización a lo largo decasi tres siglos y pudiera llegar a nuestras manos en unas condicionedóptimas para ser restaurado.

De todas las investigaciones realizadas como aplicación del Mètode SCCMque nos han permitido definir esta historia, se publican a continuación lamemofla o un resumen.

Notas

1. Ved, González Moreno-Navarro. Antoni, et altrii, Cómo y para quién restauramos. Objetivos,

métodos y difusión de la restauración monumental. Diputación de Barcelona, Barcelona, 1990,

yGonzález, Antoni, Métododelarestauraciónmonumental. Diputac¡ónde Barcelona, Barcelona.

1 998.

2. Está prevista la publicación de estos estudios técnicos y científicos en un próximo número de

OCTRM.

44

El Castell de Cubelles: Història i projecte d'ús