˘ ˇ ˆ ˙ ˝ ˇ ˛˚ ˜ ˛˘ ˇ - bcn.cat · revista impresa en paper ecològic ecf l’any del...

��

��

��

��

��

��

��

��

��

2 3gener-febrer 2005

Comença un any nou ple de projectes culturals. Un 2005assenyalat al calendari cultural com a Any del Llibre i laLectura. Tres-cents seixanta-cinc dies en què, sota el lema"Més llibres, més lliures", es desenvolupen més de cinc-centes activitats –entre col·loquis, exposicions, fires,festivals, trobades, espectacles, concerts, itineraris i cursos–al voltant de la paraula escrita, i que compten amb laparticipació de centenars de professionals del sector. Enaquesta ocasió especial, Barcelona Cultura ha volgut donarespai a algunes de les diverses veus que conformen el móndel llibre, des dels organitzadors de l'Any fins als lectors,passant pels escriptors i els editors. També ens aturem unmoment, de la mà dels seus comissaris, en dues de lesprimeres cites destacades de l'Any del Llibre: la PrimeraTrobada Europea de Novel·la Negra, que reuneix aBarcelona les principals figures continentals d'aquestgènere, i que vol ser alhora un homenatge a l'escriptorManuel Vázquez Montalbán; i una exposició, "Factoriad'humor Bruguera", una editorial que, al llarg de quatredècades, ens ha fet somriure amb personatges tan familiarscom Carpanta o Zipi i Zape.

Parlem amb el músic alemany Sebastian Weigle, noudirector musical del Liceu, que ens explica els seus plans i projectes per a l'orquestra i el teatre de l'òpera barceloní.Del Liceu, marxem de viatge fins al Canadà per fer el retratde Mont-real, la capital del Quebec, una ciutat amb tres-cents seixanta anys d'història que ha fet de la cultura undels seus principals motors de desenvolupament.

La mostra OVNI 2005 i els Arxius de l'Observatori; ladesena edició de Barnasants, el festival de la cançó d'autorde Barcelona; la nova exposició del Palau de la Virreina,"Cartells de la Guerra, 1936-1939", que reuneix prop dedos-cents cartells procedents de la Fundación PabloIglesias, i una visita a la flamant seu de l'Escola Superior deMúsica de Catalunya (ESMUC), instal·lada des d'aquestcurs al seu emplaçament definitiu de l'Auditori, completenles propostes d'aquest número 19.

Barcelona Cultura us desitja un feliç 2005, ple de llibres i lectures, ple de cultura, en aquest bimestre en què lanostra revista comença el quart any de camí. Moltesgràcies per la vostra companyia!

E D I T O R I A L

Junta de Govern

Ferran MascarellRegidor president de la Comissió deCultura, Educació i Benestar Social

Marina Subirats Vicepresidenta

Carles MartíMaravillas RojoJaume CiuranaTeresa M. FandosÁngeles EstellerXavier BassoRicard MartínezRicard GomàJúlia PérezBlanca BarberoXavier RubertJosep RamonedaCarme Riera

Lluís Salvat Interventor delegat

Oriol Balaguer Director gerent

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla, 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10www.bcn.es/[email protected]

Imatge de la coberta:Barcelona 2005: Any delLlibre i la Lectura

Sumari

Consell de redaccióOriol Balaguer, Jaume Boix, Marta Clari, Xosé Denis, CarlesGiner, Carlos González, Rosa Mach,Toni Mataix, Ferran Mascarell, IsabelMontané, Conxa Rodà, Carles Sala,Vladimir de Semir, Xavier Suñol iJoan Torrella

RedaccióMontse Cabrero

TraduccióRicard Bonmatí i Traducciones Lexic

Coordinació editorialJudit Lara

Producció gràficaPrimer Segona Publicitat

D.L.: B-50591/2001ISSN: 1578-8903Revista impresa en paper ecològic ECF

L’Any del llibre i la Lectura 2005

Sebastian Weigle, director musical del Liceu

OVNI 2005

Cartells de la Guerra

Primera Trobada Europeade Novel·la Negra

Factoria d’humor Bruguera

La ciutat per la ciència

Retrat de Mont-real

Agenda de l’Any del Llibrei la Lectura

Agenda culturalgener-febrer

Agenda cultural del 2005

Barnasants

L’Escola Superior de Músicade Catalunya

Barcelona internacional

Es roda

Novetats editorials

Cultura a Internet

Textos en castellano

English version

Equipaments de l’Any del Llibre i la Lectura

gener-febrer 2005

4

8

10

11

12

13

14

16

18

19

23

24

25

26

28

29

30

31

35

39

Comencem l'Any delLlibre i la LecturaFerran MascarellRegidor president de la Comissió de Cultura,Educació i Benestar Social

La ciutat de Barcelona s'ha for-jat en l'univers del llibre. AquellaBarcelona que el Quixot va visi-tar al segle XVI, amb poc mésde vint-i-cinc mil habitants, ja te-nia entre els seus ciutadans més

actius una bona colla d'impres-sors, llibreters, editors, escriptorsi lectors. I des d'aleshores aques-ta tradició de la nostra ciutat lite-rària continua viva. És indiscutibleque el llibre ha estat el principalcapital cultural de Barcelona, unveritable signe d'identitat.

No és estrany, doncs, que fados anys, el 2002, se'ns acudísde celebrar l'Any del Llibre i laLectura, per commemorar elquart centenari de la publicaciódel Quixot. En primer lloc, per-què Barcelona té una relacióespecial amb el Quixot i, per altrabanda, perquè el llibre ha forjatuna gran indústria editorial queés clau per a la nostra notableprojecció internacional i el fona-ment del capital cultural del país.

Gràcies a moltes persones i entitats que han treballat amb il·lusió i intensitat, comen-cem l'Any del Llibre. Tenim un programa d'unes cinc-centes activitats i comptem amb la par-ticipació de més de dues-centesentitats. Aquest Any serà unabona eina per reforçar el nostresector del llibre, per reforçar elcaràcter cultural de la ciutat, itambé per visibilitzar els lligamsentre la lectura, la cultura i la lli-

bertat de cadascun de nosaltresi de tots com a col·lectivitat.

L'Any del Llibre i laLectura ja és aquíSergio Vila-SanjuánComissari de l’Any del Llibre i la Lectura

L'Any del Llibre i la Lectura jas'està engegant; així que podemdonar un primer cop d'ull al quecontindrà. Es tracta d'un progra-ma molt ampli, des de gransexposicions a trobades, simpo-sis, itineraris literaris, festes ciutadanes i publicacions, quetenen com a centre Barcelona,però que s'estendran territorial-ment també per tot Catalunya.

Organitzat amb la intencióde celebrar la creació escrita,estimular la lectura i consolidarel ric ecosistema del llibre aBarcelona, es planteja tambédifondre la tradició literària i edi-torial de la ciutat amb motiu del quart centenari del Quixot,novel·la que la té com a únicescenari urbà. Així doncs, desdel principi es va plantejar comuna visió molt panoràmica queabastés tota la riquesa que elmón del llibre produeix: des deles manifestacions més populars


a les més exquisides i minorità-ries, des de la dimensió meramentliterària al debat professional quegeneren les diverses professionsque es mouen entorn del llibre,des de la incentivació escolar dela lectura a les noves tecnologiesper a persones amb dificultats devisió, des dels aspectes mera-ment espirituals del llibre als mésdecididament econòmics i d'in-dústria cultural. Sense oblidar ladimensió estètica del llibre i elseu efecte en la pintura, el tea-tre, el cinema, la música, etc.

Literatura catalana, espanyo-la, hispanoamericana, anglesa,polonesa, asiàtica, etc. Novel·lis-tes i assagistes, poetes i crítics.Llibreries i biblioteques. Llibreinfantil i literatura científica, edi-ció d'art i llibre electrònic, visionsdel Quixot i jeroglífics egipcis, iti-neraris de novel·la negra i llibresgastronòmics, lectura dels mís-tics i representacions amb tite-lles, clubs de lectura, escripturad'avantguarda i receptes per ferbest-sellers, etc. Tots tindran laseva cita, del més particular i microscòpic al més universal i còsmic. L'Any del Llibre i laLectura és per a tothom.

"Legato con amore in unvolume, ciò che perl'universo si squaderna"

DanteJaume VallcorbaEditor de Quaderns Crema i Acantilado

Quan, ara fa uns quants mesos,l'Ajuntament de Barcelona emva demanar un parlament per ala presentació pública de l'Anydel Llibre i la Lectura, vaig accep-tar immediatament. Aquesta ini-

ciativa m'ha semblat sempremagnífica, i això per tal com potajudar, conjuntament amb altresprojectes més dilatats en eltemps (algun de veritablementmagnífic, com el de la xarxa debiblioteques), a col·locar el lli-bre i la lectura en el lloc que elspertoca per dret en la cultura i en la seva mateixa concepció.Recordava, en aquell parlament,que Dante, en arribar a la fi delseu viatge d'ultratomba i entre-veure Déu, el va poder percebreen forma de llibre, que unia enun sol volum tots els quadernets(plecs, en diríem avui) dispersosdesenquadernats per l'univers("legato con amore in un volu-me, ciò che per l'universo sisquaderna"). Déu, l'ésser mésalt, tenia ni més ni menys formade llibre! Hi recordava llavorstambé més coses: que el catalàva ser la primera llengua euro-pea (a banda del llatí) que va tra-duir la Divina comèdia, i la granquantitat de vegades que sen'havien fet noves traduccions

fins avui dia, i això mostrava unavoluntat per fer presents les fitesmés altes de la creació humanai de vinculació al món intel·lec-tual, per part de la cultura queté el català com a llengua d'ex-pressió. Un any com aquest, crecque pot ajudar a recordar-nos-ho. I, de pas, a recordar tambéque, sigui en la llengua que sigui,tota la nostra cultura, el nostretriomf per damunt de les adver-sitats més severes, s'ha fet pos-sible des de sempre en la paraulai les seves qualitats. Uns ventsque fa uns quants anys quebufen, ens han fet creure en elretrocés del seu valor, sota l'em-penta aparentment imparablede les virtuts tot just descober-tes de la imatge, una empentaque ha provocat en algú el con-venciment ingenu que "unaimatge val per mil paraules", uneslògan que he sentit repetit enles més variades circumstàncies.Ingenu perquè no conec (ni crecque ningú conegui) cap imatgesignificativa sense una paraula

Barcelona celebra el quart centenari de la publicació del Quixot amb l’Any del Llibre i la Lectura. En aquestes línies hem volgut oferir un espai a les diverses veus que hiparticipen: l’obre Ferran Mascarell, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona;Sergio Vila-Sanjuán, comissari de l’Any, presenta el programa d’activitats; JaumeVallcorba és la veu del món editorial; Carlos Ruiz Zafón, el punt de vista d’un escriptord’èxit de la ciutat, i M. Clara Camps, conductora de clubs de lectura a les biblioteques,és la lectora apassionada.

L'Any del Llibre i la Lectura 2005

Monument al llibre, de Joan Brossa,al passeig de Gràcia

Foto

: ©R

osse

nd C

asan

ova

L’antiga editorial Montaner i Simón, avui Fundació Antoni Tàpies

Foto

: ©R

osse

nd C

asan

ova

que en sustenti la significació.Insistir en aquest valor i mostrar-nos el poder conformador i arti-culador, tant individual comsocial, de la paraula, espero quesigui un dels beneficis més sig-nificatius i duradors de l'any. Tincl'esperança que les múltiplesactivitats programades haurande despertar la curiositat peraquest món silenciós i privat,íntim, de la paraula, en unmoment en què l'externalitza-ció, com a llei universal, semblaensenyorir-se i dominar. Un mónque és conservat curosament iperdurablement en el llibre i lesbiblioteques, públiques i priva-

des. Com a editor, no puc sinófelicitar-me'n.

Barcelona 2005:trobada a la ciutat delsllibresCarlos Ruiz ZafónEscriptor

Dècades abans que sospitésque estava destinat a esdevenirun dels més grans narradors dela història, el jove Miguel deCervantes va arribar a Barce-lona. Molts anys més tard, aca-rat amb les pàgines de la segonapart del Quixot, el mestre hau-ria de recordar l'única ciutat a laqual fa referència pel seu nom i conduir fins a les seves portesun hidalgo i un escuder d'esperitllibresc i fabulador.

D'aleshores ençà, Barcelonaha estat bressol, asil i santuaride mercaders d'idees i de fau-les vinguts d'arreu. Hi ha algu-na cosa als seus racons curullsde llibreries, de bibliotequespúbliques i secretes, d'editors

beneïts i de vegades fenicis, queconvoca narradors i oients de laparaula per tal que facin seva la geografia d'una ciutat obertaa les idees i a les pàgines queles aixopluguen. Els seus arxiushostatgen universos infinits sos-tinguts entre paper i tinta. Lesseves impremtes cada dia donena la llum nous títols que surtena la recerca d'aquell lector des-conegut i desitjat. Literatures iprodigis procedents de mésenllà de l'oceà arriben als carrersde Barcelona a la recerca d'unbocí d'aquells cent anys de glò-ria de Gabo i de tants altres mes-tres que ja formen part deldirectori literari dels carrers de laciutat. Plomes locals i forasteresdeixen de ser estranyes i s'unei-xen per tal de forjar un districtepostal de destí universal, sensecap altra frontera ni escut que lacuriositat de la ment. Com aquellsllibres vells que es resisteixen adesaparèixer, els carrers de Bar-celona es reediten cada dia aforça de passejants i de lectors.

Per tot plegat, per la memò-ria d'aquell passat impregnat dellibres i, sobretot, d'un futur queels necessita, Barcelona vol tor-nar a ser punt de trobada per alectors i escrivents d'arreu delmón. Vol convidar els fugitiusd'arreu a perdre's pels seuscarrers embruixats de literaturaper tal de viure tres-cents sei-xanta-cinc dies de faules i pen-sament. Els seus narradors,editors, lectors, llibreters i llibresdesitgen obrir casa seva alscompanys de tot el planeta pertal d'escriure una pàgina més enla història de la ciutat dels lli-bres, per tal de fer que els seus

carrers arribin a tot arreu i quetot el món arribi als seus carrers.

Barcelona, en temps desoroll i pólvora, vol que la fúriadel diàleg i de la pau faci escla-tar fronteres i prejudicis i que lacita, literària i d'amistat, ens per-meti refer els passos d'escudersi hidalgos sense cap més llançaque les idees i sense cap mésescut que la literatura universal.La cita és aquest 2005, el lloc ésBarcelona, i els barcelonins delscinc continents estem convidatsa aplegar-nos als seus carrers i pàgines tot recordant que, amb un llibre entre mans, totssom ciutadans del món.

Passió per la lecturaM. Clara Camps MartínezConductora de clubs de lectura a lesbiblioteques

Agafo un llibre, l'obro i enceto elcamí que conformen les parau-les que algú ha escrit per a mi,em fonc en un món que en aquellmoment em pertany en exclusi-va, vaig passant les pàgines com

una carícia i tot allò que m'entrapels ulls, m'alimenta. Tanco el lli-bre i sé que m'esperarà, fidelcompany, fins que torni.

Segons m'han dit, vaigaprendre a llegir de molt petitai amb una certa facilitat. Enaquells moments no ho sabia,però havia de començar aviatper no perdre temps, i la veritatés que no he parat des d'ales-hores. Conservo els dos llibresde les meves primeres lectures,que ja em venien d'herència, i em neguitejo quan entro enuna biblioteca i m'adono que noen tindré prou amb una vida per llegir tot el que voldria.

¿Algun altre objecte és ca-paç de provocar odis i passions,complicitats i enemistats, som-riures i tristesa, sinó un llibre?¿Quina activitat es pot fer ensoledat o en companyia, a l'in-terior d'un edifici o en plenanaturalesa, durant el dia o la nit,en veu alta o en silenci, asse-gut, estirat, dempeus i cami-nant, sinó llegir? ¿Quin amicestà disponible a totes hores

per poder-nos refugiar en ell,divertir-nos amb ell, aprendred'ell? Gràcies a la literaturapodem explorar móns inabas-tables, conèixer paratges re-mots, capbussar-nos en tempspassats i futurs, conèixer per-sonatges amb els quals mai nocoincidiríem en la realitat.

La meva existència és incon-cebible sense els llibres. Sócincapaç de sortir de casa senseposar-me'n un a la bossa, o dos.Mai no em falta temps per lle-gir, aprofito qualsevol moment,fins i tot fent cua al súper. Tincrepartits diversos llibres per casaper, en qualsevol moment, allar-gar el braç i agafar-ne un.

Ho confesso, sóc una lectoracompulsiva. Però sé que no esticsola, i que ens anem trobant pelcamí. Per això, en aquest AnyInternacional de la Lectura, espe-ro que siguin moltes més perso-nes les que pugin al carro. Queles que no ho han fet encara des-cobreixin el plaer de la lectura entotes les dimensions. Que trobemper fi la manera que la gent joveno senti la feixuga obligació dellegir, sinó que en tingui realmentganes i en gaudeixi. No podemestimar si no coneixem; aixídoncs, que aquest Any serveixiper donar a conèixer a tothomque els llibres existeixen, queestan al nostre abast, que seranla finestra que ens permeti contemplar altres mons reals iimaginaris, que ens permetrandescobrir sentiments descone-guts, i tots serem còmplices en laimmensa xarxa de les paraules.

Potser llegir no ens fa millors,però ens dóna les eines per ser-ho.

7gener-febrer 20056

Gravat de Gustave Doré querepresenta el Quixot i Sancho Panzadavant Santa Maria del Mar

Foto

: © C

ol·le

cció

Ros

send

Cas

anov

a

“”

Tota la nostra cultura, el nostretriomf per damunt de lesadversitats més severes, s’ha fetpossible des de sempre en laparaula i les seves qualitats

Activitat al Museu de Zoologia

Foto

: ©M

useu

de

Ciè

ncie

s N

atur

als

9gener-febrer 20058

Diuen que, quan li van proposar ser el noudirector musical del Liceu, només va tardartres dies a dir que sí.Bé, tres dies potser és una mica exagerat, però éscert que no m'ho vaig haver de rumiar gaire.Barcelona és una metròpolis increïble, un imant,que atrau un gran públic d'arreu del món. La genti la gastronomia hi són molt especials. Si t'agradael moviment i la gent i, a més, el teatre et vol, ladecisió és fàcil. A més, ara començo a estar enuna edat en què necessites veure més el sol...

Encara que el seu currículum és impressio-nant, és el primer cop que es converteix endirector musical d'un gran centre.Ser "el cap" sempre implica un grau elevat de res-

ponsabilitat. S'ha de saber escoltar quan cal i devegades també s'ha de prendre decisions difícils.És la meva primera posició com a director musi-cal i veig que encara necessito una mica més de temps per guanyar perspectiva general del teatre. També necessito temps per exercitar lapaciència, ja que he comprovat que els rellotgesfuncionen aquí a un altre ritme.

I de moment, com s'està desenvolupant el tre-ball amb l'Orquestra del Liceu?És impressionantment harmònica i disciplinada,els músics estan molt oberts a tots els meus sug-geriments. Encara que es tracti d'innovar, és evi-dent que volen fer-ho! Això és una de lesexperiències més gratificats per a un director d'or-

Entrevista:

Sebastian WeigleLa temporada 2004-2005 és la primera amb Sebastian Weigle com a director musical

del Liceu. Weigle (Berlín, 1961) ha dirigit orquestres com la Simfònica de Berlín, la Simfònica d’Hamburg o la NHK de Tòquio i ha treballat en escenaris tan

prestigiosos com el Metropolitan o l’Òpera de Sidney. Entre els títols que ha portat a l’escenari hi ha Tannhäuser, El barber de Sevilla o Elektra, i el passat

mes de setembre va obrir temporada al Liceu amb Boris Godunov.

questra. Els primers resultats ja han estat forçareeixits, però hi insisteixo: tot just acabem decomençar.

Ha dit que vol potenciar les òperes eslaves i alemanyes.El repertori alemany ja té una llarga tradició enaquesta ciutat. En temps de Wagner, Barcelonaera considerada una ciutat wagneriana. En aquestsentit, vull tirar endavant una tradició que existeixi que està molt ben arrelada. També pel que fa aMozart vull seguir amb l'evolució que sortosament–hauria pogut ser diferent– s'ha anat perfilant desde la reconstrucció del Liceu.

I a més de Wagner i Mozart?Vull avançar també cap al segle XX. Pel que fa alrepertori eslau, vull intentar donar-li el pes queentenc que li correspon, al costat del repertori ita-lià i alemany. Crec que la reacció del públic i dela crítica a Boris Godunov ja ens ha donat la raóen aquest sentit.

Abans de ser director musical, durant la temporada 2000-2001, vostè va debutar alLiceu amb La flauta màgica. Quin record enguarda?Va ser com sol passar quan una persona salta direc-tament de l'avió al fossat sense haver fet cap assaigni conèixer la musicalitat ni les reaccions dels can-tants, dels músics, del cor, i sense conèixer ni l'es-cenari ni l'acústica. Va ser una vetllada d'allò mésestimulant. La missió en moments com aquests ésfer. La vetllada va transcórrer rapidíssimament. Nohi va haver temps per a distraccions i m'ho vaigpassar bé.

Ara que ja ha fet diverses actuacions, comvalora l'acústica del nou Liceu?Com que no coneixia l'antic Liceu, no puc com-parar. Ara bé, sí que puc dir que el Liceu actualem sembla preciós: per mi és un dels teatres mésbonics del món. No obstant això, com tot teatred'òpera, el Liceu ha de lluitar contra els paranysde l'acústica, especialment quan hi entra en jocla tècnica. Penso estar-ne molt pendent per inten-tar obtenir sempre els millors resultats.

En alguns casos, la música de l'orquestra perdprotagonisme enfront de la direcció escèni-ca. Què pensa fer per contrarestar-ho?Hi ha casos flagrants, és cert, i comença a serhora de retrobar-nos amb la música: Prima lamusica! Massa sovint ens trobem davant d'es-deveniments i no davant d'allò que ha de serabans que res: música. Al cantant se li ha depoder donar l'oportunitat d'explicar l'obra desde la seva perspectiva personal i artística. Peraixò, és evident que necessitem l'ajuda delsdirectors d'escena. Pot estar bé transportarl'acció d'una òpera a un altre temps, mésactual. D'acord. Ara bé, transformar una obrafins al punt que quedi irrecognoscible, em sem-bla un escàndol. No vull haver de llegir-me untractat de dramatúrgia de vint planes per poderseguir una òpera. A això, cal sumar-hi massasovint la lluita per encabir els cantants en unesescenografies complicadíssimes, enmig de lesquals se suposa que ells hi han de dur a termeactes artístics heroics perquè la vetllada siguiun èxit!

Quina solució hi ha?Jo sempre intento fer una trobada amb el direc-tor d'escena abans d'iniciar la producció, per tald'evitar tota mena de malentesos i per assegu-rar-me d'engegar un desenvolupament conjuntde l'obra.

Diu que vol fer de l'Orquestra del Liceu una deles millors del món. Falta molt per arribar-hi?El camí és l'objectiu. I no deixarem de fer aquestcamí.“ ”

Barcelona és una metròpolis increïble, un imant,que atrau un gran públic d’arreu del món

“”

Transformar una òperafins al punt que quediirrecognoscible, emsembla un escàndol

Foto

: Ant

oni B

ofill

11gener-febrer 200510

Els inicis d'OVNI es troben el 1992, amb la cre-ació de l'Associació de Vídeo La 12 Visual, queva donar lloc, entre d'altres, a la Mostra de VídeoIndependent & Fenòmens Interactius, que es vacelebrar per primer cop a l'aleshores tancatMetrònom, i ja posteriorment i de forma regular,cada any i mig, al Centre de Cultura Contem-porània de Barcelona.

Més tard, el 1998, els Arxius de l'Observatorineixen amb la voluntat de crear un fons de con-sulta de lliure accés públic i permanent, amb l'objectiu d'intentar trencar una dinàmica de bana-lització de la cultura que tendeix a convertir-la enuna mera successió d'espectacles. Els Arxius del'Observatori tenen un caràcter intencional i te-màtic; pretenen facilitar una crítica de la culturacontemporània utilitzant diferents estratègies:videoart, documental independent i arqueologiadels mass media.

El Arxius recullen tota una constel·lació de tre-balls dispars, el denominador comú dels quals ésla lliure expressió i reflexió sobre les pors i elsplaers individuals i col·lectius; tot construint enconjunt una visió multifacètica, com a milers depetits ulls que aprofundeixen i exploren el nostremón o n'anuncien altres possibilitats. Un discursen què els principals valors són l'heterogeneïtat,la contradicció i la subjectivitat, des de les qualses realitza, i que constitueix, per si mateix, unrevulsiu a la clonació i repetició dels mass mediacorporatius.

Al llarg dels anys, el seu caràcter temàtic hafet de les successives edicions una lectura, un par-ticular registre dels somnis i malsons de la nostraèpoca. Així, hem pogut observar que l'espectrede preocupacions s'anava concentrant progressi-vament, partint d'un ventall molt ampli en els pri-mers OVNI (1993-1996), fins a centrar-se en temescada cop més específics: "Identitat versus massmedia" (1997-1998), "Comunitats" (2000), "Glo-balització" (2002), "Post Sept 11" (2003), i, en lapresent edició, "Resistències".

Actualment, els Arxius, de lliure accés públic, estroben consultables al CCCB, i incorporen aproxi-madament uns mil cent treballs (videoart, docu-mental independent i arqueologia mediàtica),digitalitzats en format DVD i subtitulat. Els diversostemes que s’hi poden trobar són, entre d'altres: anti-globalització, enginyeria social, migració i fronte-res, turisme colonial, visions de ciència ficció, mónindígena, islam, rituals i trànsits, representacions dela mort i arxius de somnis; Palestina, l'Iraq, l'Afga-nistan, l'Argentina, Veneçuela, Bolívia, Zapatisme,pensament islàmic radical, nous anarquismes, etc.

El proper projecte d'OVNI en què ja es treba-lla actualment vol possibilitar la consulta delsArxius en línia a través d'Internet, com també lacreació d'un grup de recerca permanent i d'unaedició regular de DVD.

L’última setmana de gener arriba una nova edició de lamostra OVNI, l’Observatori de Vídeo No Identificat, que sotael lema “Resistències” exhibeix vídeos procedents de diversospaïsos que reflecteixen situacions de conflicte i interès inter-nacional, com ara l’ocupació de l’Iraq o la franja de Gaza.

OVNI 2005 i Arxius de

l'Observatori

*El cartellisme va teniruna època d'especial flo-rida en els anys trenta aEuropa com a mitjà pertransmetre missatges iidees, com també les ten-dències artístiques delmoment. A Espanya, ambla proclamació de la Se-gona República, un au-tèntic exèrcit de pintors,dibuixants, dissenyadors i grafistes al servei de lacausa republicana va apos-tar per un cartellisme d'a-vantguarda que va adquirirun valor excepcional. Elsartistes van seguir la sendade la cartellística de laPrimera Guerra Mundial,tot acreixent l'efectivitatdels missatges i recorrenta la imaginació per ampliarels motius tradicionals:allistament, cautela davant l'espionatge enemic,símbols polítics, etc., però també crides a l'edu-cació i a la higiene, i advertiment davant els abu-sos que proliferen en les situacions de guerra.

La Fundación Pablo Iglesias, a la seva seu de laUniversitat d'Alcalá de Henares, conserva més dedos mil cartells de propaganda que s'han convertiten un testimoniatge extraordinari del cartellismerepublicà. Dels fons d'aquesta col·lecció s'han selec-

cionat per ser exhibits propde dos-cents cartells deprocedència diversa: PartitSocialista Obrer Espanyol,Unió General de Treballa-dors, Partit Comunista d'Es-panya, Joventuts SocialistesUnificades, Esquerra Repu-blicana, Confederació Na-cional del Treball, FederacióAnarquista Ibèrica, així comalguns ministeris del Go-vern republicà i diversesorganitzacions del períodeque van tenir la seva pròpiaimatge.

Els cartells seleccio-nats il·lustren els valorsrepublicans que tant elGovern espanyol com lesorganitzacions polítiques,sindicals i socials del perí-ode van defensar contra larevolta franquista. Així ma-

teix, mostren un autèntic art d'avantguarda. Ésper a molts un cas excepcional de fusió entreavantguarda política i avantguarda artística.

Alguns dels autors dels cartells exposats sónanònims, però també trobem autors coneguts,d'entre els quals podem esmentar, per la singu-laritat dels seus treballs, Maurici Amster, Bagaría,Ballester, José Bardasano, Cañavate, José Espert,José Renau, Tono, etc.

Procedent de la Fundación Pablo Iglesias, el Palau de la Virreina acull una exposiciódel cartellisme republicà i de la guerra civil espanyola. Es tracta d’un testimoniextraordinari de la força de les idees i els missatges que movien els seus artistes, comtambé de la sensibilitat d’avantguarda d’aquell moment polític i estètic.

Cartells de la Guerra

OVNI 2005 "Resistències"Del 25 al 30 de gener al CCCB (Montalegre, 5) • www.desorg.org

Imatge del cartell OVNI2005: by Alain Kugel

"Cartells de la Guerra 1936-1939. Col·lecció Fundación PabloIglesias". Fins el 20 de febrer al Palau de la Virreina (la Rambla, 99)

* Fragments del text d'Alfonso Guerra, ex-ministre i president de laFundación Pablo Iglesias, per al catàleg de l'exposició

J. Bardasano. Madrid, 1937. PCE. Madrid.Secretaría de Agit-Prop. Col·lecció FundaciónPablo Iglesias.

12

Eren uns còmics en els quals els protagonisteseren gent del carrer i les seves desventures tenienlloc a la llar o a l'oficina. La seva manca de sort ala vida era compartida per milers de lectors delfinal dels anys quaranta i els anys cinquanta. Primerva ser Carpanta, un afamat que somniava cruspir-se un pollatre rostit, com a reflex de les penúriesde la postguerra immediata. Aquest personatgeva aparèixer a la revista Pulgarcito el 1947, quanles cartilles de racionament i les restriccions en elsproductes de primera necessitat eren generalitza-des per a la gran majoria dels ciutadans.

Els bessons Zipi y Zape, també obra de JoséEscobar, pertanyen a la mateixa època. En aquestcas, són un parell de trapelles que no fan altra cosaque malifetes a l'escola. Les seves gran habilitatssón treure zeros als estudis i trencar vidres quanjuguen a pilota al carrer. Les Gilda són germanes,però no pas bessones. La veritat és que no tenengaires coses en comú. Leovigilda és prima, escèp-tica i tirànica, mentre que Hermenegilda és gras-soneta, romàntica i submisa. Manuel Vázquez vadonar una visió molt amarga en el fons de les rela-cions fraternals.

Els personatges de Bruguera es van adaptarals canvis dels temps. L'editorial va saber oferir encada moment les historietes que demanava elpúblic. Si a la postguerra immediata el menjar eral'objectiu, a partir de mitjan anys cinquanta veiemque les preocupacions en són unes altres. Don Pío,obra de José Peñarroya, és una bona persona i desgraciat com no n'hi ha d'altre: viu presoner de les lletres que li manquen per pagar de la ren-tadora, del televisior o de l'utilitari.

Als anys seixanta, triomfen amb Bruguera sèriescom ara Mortadelo y Filemón, de Francisco Ibáñez,

o Anacleto, agente secreto,de Manuel Vázquez, quesón una paròdia del gène-re d'espies, tan de modaarran de les pel·lícules deJames Bond. També els seixanta ens mostren el conflicte generacional delsadolescents amb personat-ges de Roberto Segura comLily, una noia a qui li agra-da anar a guateques i que cada dos per tres li dema-na el cotxe o diners al seu pare per sortir.

Bruguera va editar un munt de revistes, des dela mítica Pulgarcito, passant pel DDT, Din Dan o TíoVivo, fins a arribar a les publicacions que portavenla capçalera dels seus protagonistes com araMortadelo, Zipi y Zape o Lily. Aquestes revistes erenplenes d'humor gràcies l'enginy d'uns excepcionalsdibuixants i guionistes, que van crear historietes llar-gues i curtes amb personatges nascuts per espifiar-la. El llegat de l'humor made in Bruguera ha anatmés enllà de la pervivència d'algun dels seus còmicsmés populars com Mortadelo y Filemón. Guionistesi realitzadors de cinema i televisió actuals han mamatun humor que avui es pot apreciar a la pantalla enpel·lícules com ara La comunidad o sèries com Aquíno hay quien viva, Siete vidas o Manos a la obra. ElBruguera way of life basat en la feina mal feta, elmalentès i la frustració del desig és viu.

Jaume Vidal i Carles SantamariaComissaris de l'exposició

Carpanta, Las Hermanas Gilda, Mortadelo y Filemón, Don Pío o El Reportero Tribuletesón algunes de les estrelles de les historietes de l’Editorial Bruguera que durant quatredècades van omplir un munt de revistes amb pàgines d’humor. Emmarcada dins l’Any delLlibre i la Lectura, aquesta exposició explica com un segell editorial va desenvolupar unestil d’humor molt propi sobre la vida quotidiana.

Factoria d'humor Bruguera

"Factoria d’humor Bruguera"Del 20 de gener al 17 d'abril al CCCB (Montalegre, 5)

13gener-febrer 2005

Dashiell Hammet, Raymond Chandler, ChesterHimes, Jim Thompson… Entre el 1930 i el 1970,els grans autors de novel·la negra van ser majori-tàriament nord-americans. Però a partir dels anyssetanta altres noms i altres maneres de narrar vananar fent-se un lloc en el gènere negre del vellcontinent. A partir d'aquesta dècada, Europa vaexperimentar un fort renaixement de la novel·lanegra, un fenomen del qual Manuel VázquezMontalbán, amb el seu detectiu Pepe Carvalho,va ser pioner gràcies a la publicació d'obres comTatuaje l'any 1974. A partir d'aquest moment, ambun continent trasbalsat per les tensions de la Guerra Freda i la fi de les dictadures portuguesa,espanyola i grega, es produeix una explosió de laliteratura de tema criminal a tota l'Europa occi-dental, Espanya inclosa. Com ha escrit el filòlegalemany Albrecht Buschmann, la història de lanovel·la negra espanyola comença amb un mortimportant: el general Franco. Amb ell desapareixl'aparell de censura que feia impossible la publi-cació de novel·les com les de Francisco GonzálezLedesma i altres escriptors negrocriminals endu-rits en els westerns de quiosc. Avui, cada vegadasón més els lectors i narradors que descobreixenen aquest gènere un mitjà eficaç per saber quisom, per reconèixer la identitat d'una societat sot-mesa a forts canvis i per situar-nos amb actualitaten les coordenades sociopolítiques d'un país. Ambels títols negres dels darrers trenta anys, un lec-tor atent aconseguirà aprofundir en la històriaespanyola contemporània i en els enormes can-vis de costums esdevinguts al país. I això mateixpassa amb les novel·les d'altres narratives negrescontinentals, com ara la grega –Petros Márkaris–,la italiana –Andrea Camilleri– o la francesa –JeanClaude Izzo, ja mort, o Thierry Jonquet.

En ple debat sobre la Constitució Europea, elsciutadans anhelen i reivindiquen que la construc-ció de la Unió es faci des de la base. I la novel·lanegra ha servit, a Europa com enlloc, com unaeina crítica per a l'anàlisi d'una realitat que, demanera encara més accentuada després de la cai-guda del Bloc Socialista i la proclamada fi de lesideologies [sic], condueix els lectors a una redefi-nició de les prioritats socials i a constants relectu-res dels problemes ciutadans.

La novel·la negra europea està farcida de pecu-liaritats: des de la barreja amb el fantàstic quepractica la portuguesa Filipa Melo, fins al realis-me de secció de successos de Juan Madrid; de lapunyent vitalitat d'autors escocesos com IanRankin o Val McDermid, a l'arrelament de la nord-americana Donna Leon a Itàlia i la seva adaptacióa formes d'escriptura negra que Petros Márkarisdefiniria com plenament mediterrànies. A l'est,Alexandra Marínina o Joanna Chmieleswka for-men part d'una eclosió relacionada amb les novesformes d'activitat delictiva de la regió. Al nord,una altra tradició encarnada per Henning Mankell,K.O. Dahl o Karin Fossum conrea el gènere d'unamanera sòbria i reflexiva. De tota aquesta riquesai disparitat creativa continental podrem fer-nosressò, autors i lectors, en el marc d'aquesta PrimeraTrobada Europeu de Novel·la Negra, que, com laciutat de Barcelona, té vocació universal.

David BarbaCoordinador de la Trobada

La Primera Trobada Europea de Novel·la Negra portarà aBarcelona escriptors internacionals per parlar del gènere.David Barba reflexiona, en aquest article, sobre la novel·la negracom a eina social per a la construcció de la identitat europea.

Novel·la negra

Primera Trobada Europea de Novel·la Negra. Homenatge a Manuel Vázquez MontalbánDel 20 al 22 de gener al CCCB i a les biblioteques de Barcelona

Manuel Vázquez Montalbán

Foto

: © M

igue

l R. C

abot


Poques vegades hem pogutsentir aquestes afirmacions enuna àgora política com és el plemunicipal d'una ciutat. I menys,que totes les ideologies políti-ques representades en l'hemici-cle coincidissin a fer ressaltar laimportància que una ciutat donisuport de forma clara i contun-dent a la promoció de la cultu-ra científica fins al punt deconstituir una línia estratègicadel govern municipal. Això és elque va passar en el ple munici-pal ordinari de Barcelona delmes de novembre quan el regi-dor de Cultura, Ferran Mascarell,va presentar la mesura de go-vern "La ciutat per la ciència".

La transició de la societat quehem configurat des de la revo-lució industrial cap a una socie-tat basada en el coneixement,de la mà de les tecnologies dela informació i la comunicació,implica una creativa adaptacióde la nostra economia i de lesactivitats productives que ladefineixen. Per a això és indis-pensable tenir una ciutadania nonomés preparada i còmplice,

sinó capaç d'un aprenentatgecontinuat i amb suficient capa-citat crítica perquè no es vegicompromesa la cohesió social.No tan sols es tracta d'evitar laben coneguda fractura digital,sinó de lluitar contra el perilld'una fractura educativa i cultu-ral que els ràpids processos detransformació econòmica i socialpoden comportar. La promocióde la cultura científica i tecnolò-gica és, per tant, una necessitatindissociable d'aquest profundprocés de canvi que s'està pro-duint en la nostra societat.

Ja l'any 2001 es va impulsarel programa "La ciència al carrer"a iniciativa de la Regidoria deCiutat del Coneixement, destinata la difusió de la tasca que duena terme els nostres científics i cien-tífiques, que es va completar el2002 amb el Pla d'acció "Ciènciai societat", promogut des de laComissió Europea després de lescimeres de Lisboa (2000) i deBarcelona (2001) per consolidaruna Europa del coneixement.

Ara, en el marc del Pla estra-tègic del sector cultural que pro-

mou l'Institut de Cultura deBarcelona, s'anuncia l'elabora-ció d'un pla específic per a ladifusió de la cultura científica peral decenni 2005-2015 sota ellema "La ciutat per la ciència",i que s'enquadra, a més, en lesrecomanacions de l'Agenda 21de la Cultura.

El trinomi estratègic formatper la universitat, l'empresa i laciutat serà reforçat, s'aprofun-dirà en la transformació delsactuals centres i museus de cièn-cies de titularitat municipal enel futur Museu d'Història Naturalde Catalunya, es descentralitza-ran accions de difusió culturalcientífica cap als barris permediació de les bibliotequesmunicipals i centres cívics, es tre-ballarà a favor de la promocióde vocacions científiques entreels més joves i en la més granincorporació de les dones a lescarreres científiques i tecnològi-ques, es donarà suport a leslínies estratègiques científiquesi tecnològiques que decideixinles comunitats política i científi-ca –com ara els sectors biomè-

La ciència també és cultura. Cultura humanística, cultura artística i cultura científicaformen part d’una única cultura...

La ciutat per la ciència

dic i aeroespacial–, i s'intentaràconsolidar el fet que Barcelonasigui una autèntica ciutat viverd'idees i de projectes que gene-rin oportunitats per als seus ciu-tadans i ciutadanes en la societatdel coneixement.

Ja s'han engegat col·labora-cions amb universitats, empre-ses, fundacions, institucionsacadèmiques i museístiques,associacions professionals ialtres agents involucrats en larelació entre societat i ciència.

Un primer horitzó és la pro-posta de declarar l'any 2007 coma Any de la Ciència, coincidintamb el centenari de la creacióde l'Institut d'Estudis Catalans.Mentrestant, s'ha publicat la pro-posta de reptes estratègics enel butlletí de l'Associació deComunicació Científica de Ca-talunya, s'ha fet una primera presentació del Pla a científicsmembres de l'Associació per alFoment de les Ciències, algunsdels principals periodistes cien-tífics de la ciutat també coneixenla proposta, rectors i/o vicerec-tors de recerca de les universi-

tats públiques i els responsablesde la Fundació Catalana per laRecerca i la Innovació tenenobert un període de consultesperquè puguin fer-hi les aporta-cions que considerin oportunes,així com naturalment els dosdepartaments polítics autonò-mics relacionats amb la investi-gació i la cultura.

Paral·lelament s'han creatiniciatives que van en la matei-xa direcció: el comissionat deCultura Científica de l'Ajunta-ment de Barcelona treballa ambla Fundació Espanyola de Cièn-cia i Tecnologia per a la consti-tució d'una Xarxa d'AgentsLocals de Cultura Científica; laFundació Catalana per la Recer-ca i la Innovació va constituir, elpassat 5 de novembre, el Con-sell Català de la ComunicacióCientífica. La mateixa Fundació,l'Institut de Cultura de Barcelonai el Departament de Cultura dela Generalitat de Catalunya vananunciar cinc dies després –el10 de novembre, en plenaSetmana de la Ciència 2004– lacreació d'un programa de col·la-boració per a l'impuls de la cultu-ra científica amb un primerobjectiu concret: la creació de

l'Acadèmia Internacional deSocietat i Ciència. Una iniciativasorgida del diàleg "Coneixe-ment científic i diversitat cultu-ral" del Fòrum de les Culturesde Barcelona i que compta ambel suport intel·lectual de la xarxaPublic Communication of Science& Technology, la més importantdel món en el seu gènere, en elcomitè científic de la qual hi harepresentades sensibilitats cultu-rals i científiques dels cinc con-tinents.

Aquestes ambicioses líniesd'actuació són pioneres en unàmbit municipal, i per això el pas-sat mes de novembre els seusresponsables han estat requeritsa presentar els seus contingutsestratègics en el primer seminaripreparatori del Fòrum de lesCultures i del Coneixement de Monterrey 2007, organitzat per la Universitat Autònoma deNuevo León, i en la trobada decoordinació del Fòrum EuropeuCiència i Societat, que convocala Comissió Europea a Brussel·lesper al març del 2005.

Vladimir de SemirComissionat de l’Alcaldia per a la Difusióde la Cultura Científica de l’Institut deCultura de Barcelona

“”

La promoció de la cultura científica i tecnològica ésuna necessitat indissociable d’aquest profund procés de canvi que s’està produint en la nostra societat

“”

Barcelona vol ser una autènticaciutat viver d’idees i de projectes quegenerin oportunitats per als seusciutadans i ciutadanes en lasocietat del coneixement

Museu de Ciències Naturals de laCiutadella: Museu de Zoologia

gener-febrer 200516

La complexitat urbana, habi-tual a Europa, és molt més infre-qüent a Amèrica. Què podem dirde la de Montreal? Sobre les ribesdel riu Sant Llorenç es perfila sem-pre el Vell Mont-real, testimonidels canvis esdevinguts entre1642, data de la fundació de laciutat, i la fi del segle XIX, quan,amb la revolució industrial, elsravals es desenvolupen i la ciutats'estén. El nucli històric, abando-nat, es va escapar de la destruc-ció per ben poc, però finalmentva ser reconegut i rehabilitat apartir dels anys seixanta, èpocaque suposa un punt d'inflexió pera Mont-real i per al Quebec.

La celebració de l'ExposicióUniversal del 1967 va ser el queva revelar veritablement Mont-real als visitants, al món... i alsmont-realencs mateixos. Elsanys següents van estar marcatsper una immigració més nom-brosa i diversificada i per l'ober-tura a les relacions interculturals. La ciutat s'estructurà al voltant del bulevard Saint-Laurent, ambl'est francòfon i l'oest anglòfon,i al llarg del qual es troben lesbotigues del Barri Xinès i de lescomunitats portuguesa, grega,espanyola i de la "Petite Italie".

El Mont-real actual viu unaefervescència cultural importan-tíssima que es manifesta en les formes d'expressió teatrals

i musicals –des de les més tra-dicionals a les més experimen-tals–, en les arts visuals, en laintegració dels nous mitjans, enles arts del carrer, com també enl'establiment de grans institu-cions de difusió i conservació, lacreació de festivals populars(jazz, cançó, cinema, humor) quereuneixen multituds considera-bles als carrers més cèntrics, etc.

A tot això, tanmateix, hi hemd'afegir una dimensió política no negligible, atès que va ser aMont-real on es va crear, el 1999,la Coalició per a la DiversitatCultural, que defensa la culturacom "l'expressió privilegiada dela identitat i de la creativitathumanes en tota la diversitat icom [...] un patrimoni inalienableper al conjunt de la humanitat".

És als barris centrals de la ciu-tat on es troben tres de les qua-tre universitats de Mont-real: laUniversitat del Quebec a Mont-real (UQAM), Concòrdia i McGill,aquesta última, classificada entreles vint-i-cinc millors del món, comtambé les grans escoles, coml'Escola de Tecnologia Superior(ETS). Totes aquestes institucionspassen per una fase d'expansióextraordinària i rehabiliten, enalguns casos, antics immoblesindustrials destinats a l'activitatacadèmica i a acollir estudiantsvinguts d'arreu del món.

També és al centre on la ciu-tat ha experimentat les trans-formacions més significatives:al sud-oest, un antic barri indus-trial ha vist néixer dels erms iels edificis antics la Cité Multi-média (Ciutat Multimèdia), ons'apleguen destacats creadorsd'universos virtuals i d'efectesespecials. D'una no-man's-landentre el Vell Mont-real i el cen-tre de negocis ha emergit recentment el Quartier Interna-tional (Barri Internacional), dedi-cat als intercanvis comercials, alscongressos i a acollir organismesinternacionals. A la part est delcentre de la ciutat, encara des-estructurat pels canvis econòmicsi socials, unes vint-i-vuit mil bu-taques, repartides entre una tren-tena de sales d'espectacles,algunes amb més d'un segled'antiguitat, constituiran d'aquía alguns anys la base del Quartierdes Spectacles (Barri dels Espec-tacles), un sector que vol atreureels mont-realencs i els turistes totpreservant el delicat equilibri quepermet la presència de creadorsde totes les disciplines.

Des de fa uns quinze anys,ha aparegut un nou tipus d'e-quipament cultural, com ara elCentre Canadien d'Architecture(Centre Canadenc d'Arquitec-tura), sota l'impuls de PhillysLambert, Ex-Centris, dedicat al

cinema alternatiu, per iniciativade Daniel Langlois i, molt recent-ment, la Tohu, ciutat de les artsdel circ, instal·lada en un anticabocador d'escombraries grà-cies a l'acció del Cirque du Soleili la comunitat local.

Mont-real, però, sempre es-tà en procés de construcció.L'any 2000, la ciutat va empren-dre un procés destinat a fusio-nar el conjunt de municipalitatsque ocupen l'illa de Mont-real.Per a l'Administració, el repteera clar: la nova ciutat noméspot reeixir amb l'adhesió delsmont-realencs. Així, l'any 2002es va dur a terme una reuniód'alt nivell per tal de definir unobjectiu comú i uns eixos de desenvolupament compar-tits. Per primera vegada, els mitjans culturals van tractar d'i-gual a igual amb els agents econòmics, sindicals, socials icomunitaris. És més, un delsprojectes culturals, el Quartierdes Spectacles (Barri dels Espectacles), que situa la cultura com a impulsora del des-envolupament urbà i econòmic,va ser el que va despertar mésinterès.

La proposta de dotar la ciu-tat d'una política cultural es vaacceptar de manera unànime.Dos anys més tard, el projectede política cultural de Mont-reals'ha presentat públicament per ser sotmès a debat abansde ser aprovat pel consell muni-cipal, que té previst fer-ho a laprimavera del 2005.

Mitjançant aquesta política,Mont-real es proposa:• Facilitar l'accés dels ciutadans

a les arts i a la cultura.

• Enriquir el component cultu-ral en l'àmbit de la vida diària.

• Incrementar i millorar el suporta les arts i als artistes.

• Garantir el futur de les institu-cions i dels grans esdeveni-ments culturals.

• Elaborar un pla de desenvo-lupament dels equipamentsculturals.

• Impulsar la difusió internacio-nal de Mont-real com a metrò-polis cultural.

• Fer que la cultura sigui unacausa comuna.

La cultura ja ha esdevingutel centre de la identitat, de lahistòria i de la cohesió social deMont-real. I, mitjançant aques-ta política, Mont-real afirma laseva voluntat de fer de la cultu-ra un dels principals motors delseu desenvolupament, del seudinamisme econòmic i de la sevafutura prosperitat.

Jean-Robert ChoquetDirector de Desenvolupament Cultural i de la Qualitat de Vida de Mont-real

Mont-real es defineix com a metròpolis cultural. Allò que sens dubte sorprendrà elvisitant quan hi doni el primer cop d’ull són els contrastos, les paradoxes d’aquesta ciutatque, tot i tenir tres-cents seixanta anys, sempre està en projecte.

Retrat de Mont-real

L'activitat cultural a Mont-real

Despesa: 3.000 milions d'euros

Llocs de treball: 90.000

Nombre anual de visitants: 2.000.000

Mont-real canalitza, sobretot als barris centrals, el 80% de la crea-ció i producció culturals del Quebec.

www.culturemontreal.cawww2.ville.montreal.qc.ca/maisons/SiteTemporaire/temporaire.html

17

Gener i febrera BarcelonaAquesta selecció recull unamostra de les activitats culturalsmés destacades organitzadesper l'Institut de Cultura deBarcelona o altres entitats.Informació exhaustiva ipermanentment actualitzada a Internet:

www.bcn.es/culturawww.bcn.es/canalcultura

Curt Ficcions 2005

Una de lesmillorsseleccions delpaís decurtmetratgesespanyols deproducciórecent.

Del 20 de gener al 15 de marçals cinemes Icària YelmoCineplex (Salvador Espriu, 61)Cloenda i lliurament de premis,el 15 de març al Teatre Mercatde les Flors

Cultura 2000.Secuencias IV

Espectacle d'imatges urbanes,una trobada del cinema amb ladansa i el teatre.

Del 25 al 30 de gener al TeatreMercat de les Flors (Lleida, 59)

AUDIOVISUAL

Blush

La dansa deWimVandekeybus &Última Vez.

Del 13 al 16 de gener al TeatreMercat de les Flors, Sala MAC

Dalidance

De Ramon Oller. Visió del móndalinià a partir dels quatre telonsque Dalí va crear per a tresespectacles de dansa durant elsanys quaranta: Bacanal,Laberinto i Tristán el Loco.

Del 10 al 13 de febrer al TeatreMercat de les Flors, Sala MAC

Near life experience

Última creaciódel coreògrafAngelinPreljocaj ambmúsica d'Air.

Del 24 al 27 de febrer al TeatreMercat de les Flors - Sala MAC

DANSA

"Obres mestres delromànic. Escultures dela vall de Boí"

Talles i elements del Davallamentd'Erill la Vall.

Del 18 de gener al 20 de marçal Museu Nacional d'Art deCatalunya (MNAC) (PalauNacional - parc de Montjuïc)

"El somni del'audiència: TheresaHak Kyung Cha"

Retrospectiva que mostra perprimera vegada a l'Estatespanyol el treball poètic iconceptual de l'artista coreano-americana.

Del 28 de gener al 10 d'abril a la Fundació Tàpies (Aragó, 255)

"Robert Frank.Storylines"

Dues-centes setanta obresd'aquest reconegut fotògraf,amb un estil propi de granimpacte en el llenguatgefotogràfic de la postguerra.

Destaquen les seves sèries de"Londres" (1951-52) i "Gal·les"(1953). Els seus comissaris sónVicente Todolí (director de la TateModern de Londres) i PhilipBrookman.

Del 9 de febrer al 8 de maig alMACBA (pl. dels Àngels, 1)

"París i elssurrealistes"

Exposició amb pintures,escultures, fotografies, objectestrobats, pel·lícules i documentsdiversos... a l'entorn del món i elpensament del surrealisme.

Del 17 de febrer al 22 de maigal CCCB (Montalegre, 5)

EXPOS IC IONS


Les Barcelones de VázquezMontalbán

Cicle en homenatgea l'autor en les sevesfacetes de poeta,novel·lista,gastrònom operiodista, des del'escenari històric iliterari ciutadà que va escollir.Durant el mes de gener a diversesbiblioteques

"Arquitectes del llibre: Jou,Pla i Plana"

Exposició sobre les habilitatsd'aquests artistes catalans que vanconrear l'art de crear llibres com aobjectes únics amb una tècnicaexcel·lent i una sensibilitat artísticaextraordinària. Del 13 de gener al 28 de febrer alMuseu d'Història de Catalunya(pl. Pau Vila, 3)

La Barcelona de Carvalho

Itinerari que segueix els passos deldetectiu Pepe Carvalho per laciutat.Del 22 de gener al 25 de juny,organitzat pel Consorci deBiblioteques de Barcelona(www.bcn.es/biblioteques)

Les veus de Don Quixot,Concerts Simfònics al Palau

George Philipp Teleman: Don Quixot.Richard Strauss: Don Quixot.

Dia 5 de febrer al Palau de laMúsica (Sant Francesc de Paula, 2)

Visions del Quixot

Inauguració de l'Any Internacional delLlibre i la Lectura amb un espectacleque presenta obres musicals de temaquixotesc de Vivancos, Teleman, Raveli Falla, combinades amb la projecciód'ombres.Dies 26 i 27 de gener a l'Auditori(Lepant, 150)

Tràfic d'escriptures

Cicle de tres conferències que acullel diàleg entre llibreters, traductors iescriptors francesos i catalans.Dies 3, 10 i 17 de febrer a l'InstitutFrancès (Moià, 8)

"Una mirada al món"

Exposició de fotografies de NationalGeographic i llibres de viatges.De l'1 al 27 de febrer a laFundación del Círculo de Lectores(Princesa, 52)

Sota quarantena, novestendències de la narrativacatalana

Trobada sobre la narrativa catalanaactual entre escriptors i crítics.Dies 3 i 4 de febrer a la BibliotecaFort Pienc (Ribes, 12-14)

Simposi Terenci Moix

Trobada a la memòria d'aquestescriptor català, amb figures comNúria Espert, Enric Majó, VenturaPons, Quim Monzó, etc.Dies 4 i 5 de febrer a la Residènciad'Investigadors (CSIC) (Hospital, 64)

"El món de Terenci"

Del 4 al 20 de febrer a laResidència d'Investigadors

23a Setmana del Llibre enCatalà

Del 25 de febrer al 5 de març a lesDrassanes Reials (av. Drassanes, s/n)

"Llibres i cinema, una passióconstant"

Cicle sobre la relació entre el text i la imatge cinematogràfica, i queposa atenció sobre un seguit de films que ens acosten al fet literari.Durant tot el mes de febrer a diferents biblioteques de Barcelona(www.bcn.es/biblioteques)

GENER I FEBRER www.any l l i b re2005 .bcn .e s

Durant els tres cents seixanta-cinc dies del 2005es portaran a terme grans exposicions i congressosespecialitzats, rutes literàries i col·loquis, lectures

poètiques i actuacions teatrals, simposis i festes detota mena. Aquí us presentem una selecció de lesactivitats més destacades del gener i el febrer.

Any del Llibre i laLectura 2005

I du ran t to t l ' any. . .

"Vine a fer un cafè amb..."

Espai de trobada amb els prota-gonistes del món del llibre: autors,llibreters, crítics, periodistes,traductors, editors i agents. Diàriament, a la BibliotecaFrancesca Bonnemaison (Sant Pere més baix, 7)

Tirant lo Blanc

Espectacle de titelles per a infantssobre les peripècies de Tirant perEuropa i la Mediterrània.Del gener al desembre a diversesbiblioteques

Aveugle Voix,1975, performance, Foto: Trip Callaghan


"Sert, mig segle d'arquitectura 1928-1979"

Passejant entre dibuixos, fotografies i altresestímuls visuals, podem comprendre elsprojectes, agrupats per temes, segons els seususos públics i socials del més internacional delsarquitectes catalans del segle XX.

Del 25 de febrer al 15 de maig a la Fundació Joan Miró (parc de Montjuïc, s/n)

Encara es poden veure...

"El laboratori de la joieria 1940-1990" Fins el 23 de gener al MuseuTèxtil i d'Indumentària (Montcada, 12-14)

"Divo Augusto". La descoberta d'un temple romà a Croàcia. Fins el 30 de gener al Saló del Tinell - Museu d'Història de la Ciutat (pl. del Rei, s/n)

"La dona. Metamorfosi de la modernitat". Fins el 6 de febrer a laFundació Joan Miró (parc de Montjuïc, s/n)

"Magnelli, entre el cubisme i el futurisme". Fins el 6 de febrer al MuseuPicasso (Montcada, 15-23)

"Li Zhensheng. Un fotògraf xinès a la Revolució Cultural". Fins el 6 de febrer a CaixaForum

"Georges Rouault (1871-1958)". Fins el 13 de febrer al CentreCultural Caixa Catalunya, la Pedrera (Provença, 261-265)

"Cartells de la Guerra 1936-1939. Col·lecció Fundación PabloIglesias" i "Vuelo de ángel" de Valentín Vallhorat. Fins el 20 de febreral Palau de la Virreina (la Rambla, 99)

"Vito Hannibal Acconci Studio". Fins el 20 de febrer al MACBA (pl. dels Àngels, 1)

"Imatges del cos. El Museu, interpretat per Robert Wilson". La relacióentre diferents cultures precolombines a través d'obres vinculadesamb el cos. Fins el 27 de febrer al Museu Barbier-Mueller d'ArtPrecolombí (Montcada, 12-14)

"Rodin: la revolució de l'escultura. De Camille Claudel a Giacometti".Fins el 27 de febrer a CaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6-8)

"Entre Orient i Occident". Fins el 3 d'abril al Museu de Ceràmica (av. Diagonal, 686)

"¡Abajo las murallas!" 150 aniversari de l'enderrocament de lesmuralles de Barcelona. Fins el 16 d’octubre al Museu d'Història dela Ciutat (pl. del Rei, s/n)

Carnaval

Al crit de "Percarnaval tots'hi val", lagresca i lesdisfressesenvaeixen,

com cada any, els carrers i lesplaces de la ciutat en aquestatradicional festa d'hivern –cadavegada més intercultural– deBarcelona. La celebració del2005 seguirà el cicle següent:Arribada d'en Carnestoltes,Dijous Gras, 3 de febrer, almercat del Clot. Rues dels barris,dissabte 5 de febrer. La ruageneral, diumenge 6 de febrer(sortida a l'av. de la Reina MariaCristina, ctra. d'Hostafrancs i ctra.de Sants fins al carrer Arizala).Festa de lliurament de premis,dimarts 8 de febrer al centre cívicCotxeres de Sants. Enterramentde la sardina, Dimecres deCendra, 9 de febrer al mercatd'Horta.

Del 3 al 9 de febrer a diversosespais de la ciutat

Festes de Santa Eulàlia

La FestaMajord'hivern deBarcelonaens ofereixl'oportunitatd'omplir elscarrers totcantant iballant ambles corals i

les agrupacions musicals, elbestiari popular, els gegants dela ciutat i la gegantona Laia.Enguany se celebrarà perprimera vegada un pregó - festainfantil amb la participaciód'agrupacions corals, el dia 11de febrer a les 18.30 hores al plade la Seu (catedral).

De l'11 al 13 de febrer adiversos espais de la ciutat

FESTES

R.E.M. + artistaconvidat

Presentació del nou disc AroundThe Sun

9 de gener al Palau Sant Jordi(pg. Olímpic, 5-7)

Barnasants

Cicle de concerts de cantautors.

Del 27 de gener al 20 de marçal centre cívic Cotxeres deSants (Sants, 79-83)

“Autors francesos iitalians coetanis”, ciclede concerts de laBanda Municipal deBarcelona

9 de gener: Director: Josep Mut.Obres de Saint-Saëns, A. Adams,M. Ravel, Rossini i O. Respigi. 16de gener: Director: JerzySalwarowski. Obres de F. Suppé,A. Khatxaturian i G. Bizet

Dies 9 i 16 de gener al Casinol'Aliança del Poblenou (rambla del Poblenou, 42)

Hendricks, Hager,MMoozzaarrtt,, MMaahhlleerr,Temporada OBC

Director: Leopold Hager, soprano:Barbara Hendricks. Obres de: Haydn,Mozart i Mahler.

Del 14 al 16 de gener al'Auditori (Lepant, 150)

La Segona Simfonia deBrahms, TemporadaOBC

Obres d’Homs, Bartók i Brahms.

Del 21 al 23 de gener al'Auditori

Chamber Orchestra ofEurope i Maria JoãoPires, Ibercàmera

Director Eummanuel Krivine. Obresde Chopin i Beethoven.

25 de gener a l’Auditori (Lepant, 150)

Jazz simfònic ambMichel Camilo,Temporada OBC

El pianista Michel Camilo interpretaobres de Bernstein i d'AlbertGarcia Demestres.

Del 28 al 30 de gener al'Auditori

70è aniversari ArvöPart, Festival deMúsiquesContemporànies

Orquestra Simfònica de Barcelonai Nacional de Catalunya (OBC).Director: Vasily Petrenko; violí:Ángel Jesús García. Obres de:Prokofiev, Arvö Part, Charles,Xostakòvitx.

Dia 9 de febrer a l'Auditori

Mendelssohn perJoshua Bell,Temporada OBCDirector: Ernest Martínez Izquier-do; violí: Joshua Bell. Obres de:Ligeti, Mendelssohn i Sibelius.

Del 25 al 27 de febrer al'Auditori

C là s s i c a

Òpera a l G ranTea t re de l L i ceu

Il corsaro, deGiuseppe Verdi

Llibret de Francesco MariaPiave basat en el poema "The Corsair" de Byron. MarcoGuidarini, direcció musical.José Cura, Susan Neves,Marina Mestxeriakova i d'altres.

Del 31 de gener al 6 defebrer

Parsifal, de RichardWagner

Llibret i música de RichardWagner. Sebastian Weigle,direcció musical; NikolausLehnhoff, direcció d'escena;Raimund Bauer, escenografia.Amb Plácido Domingo.

Del 28 de gener al 14 defebrer

MÚSICA

Foto

: Arx

iu d

e l’A

udit

ori


Moda BarcelonaPassarel·la Gaudí

Presentació de les novetats delsmillors creadors de modainternacional.

Del 31 de gener al 3 de febreral recinte Montjuïc 1 de la Firade Barcelona

Fira d'Art id'Antiguitats deBarcelona

Exposició de peces dels seglesXVI a XVIII de suport a la lectura.

Del 5 al 12 de febrer del 2005a la Fira de Barcelona (av. Reina Maria Cristina, s/n)

Lliurament dels PremisCiutat de Barcelona

Premis a les aportacions culturalsi científiques més destacadesproduïdes a Barcelona l'any2004.

11 de febrer al Saló de Cent,Ajuntament de Barcelona (pl. Sant Jaume, s/n)

MÉS CULTURA

Us avancem una selecció deles activitats culturals que Bar-celona ofereix aquest 2005 quejust encetem, una tria, doncs, deles moltes possibles que desta-

ca les novetats i aquí deixa debanda l'oferta estable de la ciu-tat, com la setmana de poesiaal maig, el Sónar al juny o el festival Grec de l'estiu. L'edició

en paper es pot trobar a les oficines d'informació de l'Ajun-tament i la digital s'ofereix a la web del Canal Cultura(www.bcn.es/canalcultura).

AgendaCultural de Barcelona 2005Nora (Casa de Nines)

D'HenrikIbsen.Direcció:ThomasOstermeier.

Schaubühne am Lehniner Platz(Alemanya)

Dies 8 i 9 de gener al TeatreLliure - Sala Fabià Puigserver(pl. Margarida Xirgu, s/n)

Ets aquí?

Direcció: Javier Daulte. Amb JoelJoan. Comèdia en què unaparella va a viure en un pishabitat per un home invisible.

Del 14 de gener al 20 de febreral Teatre Romea (Hospital, 51)

Una història en quatreparts

Dramatúrgia i direcció: CarolLópez

Del 19 al 23 de gener al TeatreLliure - Espai Lliure (pl.Margarida Xirgu, s/n)

Bloody Mess

A càrrec de ForcedEntertainment. Primera visita dela companyia britànica aBarcelona.

Del 21 al 23 de gener al TeatreMercat de les Flors (Lleida, 59)

Les tres germanes

El clàssic de Txèkhov en versióde Narcís Comadira i dirigit perAriel Garcia Valdés.

Del 27 de gener al 20 de marçal Teatre Nacional de Catalunya(pl. de les Arts, 1)

Les portes del cel

A càrrec de Cia. La Invenció.Autor i director: Josep PerePeiró. Companyia mixta formadaper actors marroquins i catalansque porta a escena una reflexiósobre la por, la ràbia i la crueltathumanes.

Del 3 al 6 de febrer al TeatreMercat de les Flors - Sala MAC

Ròmul El Gran

De Friedrich Dürrenmatt.Direcció: Carles Alfaro. Ròmul, eldarrer emperador de l'Imperiromà, s'ho ha pres amb calma,mentre cria gallines davant laindignació i l'estupefacció delsseus súbdits.

Del 3 al 27 de febrer al TeatreNacional de Catalunya

Rotten

Col·lectiu Iglooo. A càrrecd'Álvaro Uña i Daniel Fernández,deixebles de Marcel·lí Antúnez.L'espectacle presenta la unió denoves tecnologies iperformances en unamanifestació única.

Del 16 al 20 de febrer al TeatreMercat de les Flors

TEATRE

GENER-FEBRER

(vegeu les pàgines centrals: 19-22)

MARÇ

"Turner i Venècia"Un centenar d'obres de l'artistaprocedents de les col·leccions de la Tate Britain.De l'1 de març al 5 de juny aCaixaForum

"Desacuerdos. Sobre art, polítiques i esfera pública a l'Estat espanyol"Exposició sobre l'art a l'Estat espanyoldes dels anys setanta.Del 4 de març al 29 de maig alMACBA

"Quixots", Any del Llibre i laLecturaExposició de gravats i dibuixos dediversos artistes sobre el Quixot:Hogarth, Doré, Daumier, Picasso, Dalí, Ponç, Saura, etc.Del 7 de març al 12 de juny al Centre Cultural Caixa Catalunya, la Pedrera

ABRIL

"Tràcia, tresors d'un altre món"Mostra sobre les sorprenents troballesarqueològiques que han posat llumsobre un poble singular i moltdesconegut, els tracis. Del 15 d'abril al 30 de juliol a CaixaForum

FuenteovejunaUn poble unit contra la tirania, la prepotència i la injustícia, una obra de teatre clàssic de Lope deVega que continua sentsorprenentment vigent avui.Del 21 d'abril al 12 de juny al TNC

MAIG

La meua filla sóc joEstrena absoluta d'aquesta òpera ambllibret i música de Carles Santos.Del 19 al 29 de maig al Teatre Lliure -Sala Fabià Puigserver

"Occident vist des d'Orient"Mostra que ens apropa a la producciócultural oriental, i específicament delmón islàmic.Del 23 de maig al 25 de setembre alCCCB

JUNY

"Borrador" i "Wonderland", Any delLlibre i la LecturaExposicions de fotografia. La primera, deGerardo Súter a partir d'idees sobrel'atzar de Borges i Mallarmé, i la segona,d'Abelardo Morell que recorren la històriadel llibre, l'escriptura, les biblioteques,etc. Inclou conferències de NicholsonBaker, Juan María García i Màrius Serra.De l'1 de juny al 30 de setembre alPalau de la Virreina

JULIOL-AGOST

Bodas de sangre i La leyenda La Compañía Andaluza de Danzapresenta dues coreografies d'AntonioGades i José Antonio Rodríguez,respectivament, basades en obres deFederico García Lorca.Del 3 al 7 d'agost al Gran Teatre delLiceu

SETEMBRE

"Literatures de l'exili", Any del Llibrei la LecturaRecorregut per la literatura catalana gene-rada a l'exili (1939-1975), centrat espe-cialment en les vivències dels escriptors iel reflex de la situació en la seva obra.Del 26 de setembre al 8 de gener del2006 al CCCB

"Perich"Un recorregut per l'obra d'una de lesgrans figures de l'humor gràfic delnostre país.Del setembre al novembre al Palau de la Virreina

Kosmopolis '05, Any del Llibre i la Lectura Celebració extraordinària deKosmopolis.Del setembre al desembre al CCCB

OCTUBRE

Festa al Cel de BarcelonaLa festa dels estels, globus,ultralleugers i acrobàcies aèries.Dies 1 i 2 d'octubre a les platges de Barcelona (Bogatell i Nova Icària)També Saló de l'Aeronàutica, del 3 al 9 d'octubre al recinte Fòrum

"Tàpies Terres"Ceràmica d'Antoni Tàpies.De l'octubre del 2005 al gener del2006 al Museu de Ceràmica

L'Alternativa - Festival de CinemaIndependent de BarcelonaUn referent a Europa que promou els creadors audiovisuals mésinnovadors.Al novembre al CCCB, l'InstitutFrancès, la Sala Apolo, l'FNAC i altres espais

NOVEMBRE-DESEMBRE

"Contracultura"Els escenaris, els esdeveniments i elsprotagonistes de la contracultura aCatalunya a través de formats diversos(fotografies, retrats, llibres, revistes,música i vídeos). Del desembre del 2005 al febrer del2006 al Palau de la Virreina


Han passat els anys, 121 concerts, moltapaciència i, sobretot, grans dosis de complicitat,fins que Barnasants ha arribat a ser qualificat peralguns mitjans de comunicació com el "festivald'hivern de la ciutat". Des d'aquella primera edi-ció del 1996, han passat pel festival músics cata-lans de llarga trajectòria com Albert Pla, JoanIsaac, Francesc Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet,Manel Camp o Gerard Quintana, entre d'altres.

Barnasants celebra ara la seva desena edició.I ho fa programant una quarantena de concerts.Durant dos mesos, del dijous 27 de gener al diu-menge 20 de març, Barcelona torna a ser el puntde referència musical per als amants de la cançód'autor, un gènere que es manté vigent al margede les modes passatgeres i que compta amb unpúblic sempre fidel. Al llarg d'aquestes vuit setmanes, pujaran als diferents escenaris deBarnasants, entre d'altres, noms tan coneguts delpanorama musical com Òscar Briz, Miquel Gil,Franca Masu, Manolo Tena, Pep Sala, Javier Krahe,Luis Pastor, Quimi Portet, Mercedes Ferrer, TotiSoler, Turnez & Sesé, etc. Juntament amb elsespais habituals del centre cívic Cotxeres de Sants,Barnasants s'escampa per la ciutat i programatambé actuacions a l'Espai, Harlem Jazz Club, SalaVivaldi i Luz de Gas, i incorpora per primera vega-da un espai de luxe, el Palau de la Música Catalana,

on Pep Sala presenta el seu nou disc. L'últim capde setmana de febrer, Gerard Quintana i LluísLlach són els protagonistes de sengles grans con-certs en el marc del Barcelona Teatre Musical, alPalau d'Esports. La representació internacionalcompta amb figures de la música d'autor com elportuguès João Afonso, el napolità Peppe Barra,el cubà Karel García o l'uruguaià Jorge Drexler.

La varietat d'escenaris, estils, cultures i genera-cions està del tot garantida en la programació d'a-quest desè Barnasants, un festival que pretén fer-seun lloc entre altres propostes culturals de caracte-rístiques similars que es presenten a Europa, comara el festival de la cançó d'autor de la ciutat occi-tana de Montpeller o el festival italià Tenco, l'alter-nativa al comercial festival de San Remo, que premiael treball de cantautors d'arreu del món.

Pere CampsDirector del festival

El 1996 va començar, a les Cotxeres de Sants, un cicle integrat per nou concerts dedicat especialmenta un gènere, la cançó d’autor. El festival ha anat creixent en edat i dimensió, fins a arribarals quaranta concerts que ara presenta per celebrar els seus deu anys de trajectòria.

Barnasants, desena edició

L'Esmuc és fruit de l'acord, a Barcelona, entrel'Ajuntament i la Generalitat per donar el millorsuport possible a l'educació i formació superiordel professional de la música. Aquest "millorsuport" és més realitat que mai des d'aquest cursacadèmic 2004-2005, en el qual l'Esmuc està a laseva seu definitiva: l'edifici de l'Auditori.

L'Esmuc planteja un model de músic amb unescaracterístiques que passen tant per la voluntat dedonar resposta al mercat de la música ja cristal·lit-zat, com per oferir perfils professionals polivalentsi flexibles capaços d'adaptar-se en àrees en què,encara, no hi ha gaire tradició laboral. Els diferentscamps en què es forma el músic a l'Escola són:música antiga, clàssica i contemporània, tradicio-nal, musicologia, jazz i moderna, pedagogia dela música, promoció i gestió de la música, sono-logia, i teoria de la música i la composició. Tot enconjunt dóna a la formació rebuda un potencialpropi de les acreditacions acadèmiques superiorsen música europees i internacionals, com tambéun fort component d'innovació. En aquest quartcurs de funcionament s'estan desplegant projec-tes de recerca que conformaran referents pionersen el camp del músic professional.

Quan acabi aquest curs sortirà la seva prime-ra promoció de titulats en música en les diferentsespecialitats. Es produirà així l'inici del que podrí-em dir-ne el retorn cíclic dels esforços fets per lasocietat catalana en forma de beneficis culturals i formatius producte de l'activitat professional del músic en els diversos camps als quals l'Escoladedica la seva tasca docent. Es completarà la tascade servei públic encarregada a l'Escola Superiorde Música de Catalunya des del moment de laseva fundació. Amb els estudiants actuals i elsfuturs, aquesta tasca continua.

Javier DuqueCap del Departament de PedagogiaEscola Superior de Música de Catalunya

L’educació, com a qüestió fonamental i complexa que és, requereix molts recursos. L’educacióde la música també. A l’oferta que la ciutat de Barcelona ja té en aquest àmbit, el setembredel 2001 s’hi va afegir un recurs nou: l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc).

L'Escola Superior de Música de Catalunya a l’Auditori

Barnasants. Del 27 de gener al 20 de març • www.barnasants.com

Un nou públic per a la música

Durant els darrers anys, el ciutadans deBarcelona han vist que els grans equipamentsdedicats a la música s'han obert a un nou públicque, de manera entusiasta, ha fet créixer elsespectadors de la música clàssica: els infants,amb les seves famílies els caps de setmana, iamb les escoles els dies feiners. La FundacióLa Caixa ha estat una de les entitats pioneres.

El Gran Teatre del Liceu ofereix el progra-ma "El petit Liceu" amb la idea de facilitarun accés planer al ric món de l'òpera.(www.liceubarcelona.com).

L'Auditori, amb un ampli repertori de con-certs en familia, s'adreça a la descoberta delmón estètic i sonor dels instruments musicals(www.auditori.org) d’una banda, i a la peda-gogia musical des dels cicles d’EducacióInfantil fins al Batxillerat, de l’altra.

El Palau de la Música Catalana ha afegit al’oferta de concerts escolars un sorprenenttaller espectacle que ha gosat adreçar-se anadons de fins a dotze mesos (www.palaumu-sica.org).

“”

Barcelona torna a ser elpunt de referènciamusical per als amantsde la cançó d’autor

Gerard Quintana

Públic familiar a l’Auditori

Foto

: Ass

ump

ta B

urg

ues

27gener-febrer 2005

La celebració del Fòrum Espanya-Xina ha reu-nit a Barcelona més de cinc-cents participants detots dos països, entre els quals el ministre d'AfersExteriors i Cooperació, Miguel Ángel Moratinos,i el vicepresident d'Afers Econòmics de laRepública Popular de la Xina, Zeng Peiyan. ElFòrum s'ha centrat en les possibilitats de coope-ració entre la Xina i Espanya en iniciatives econò-miques, socials, culturals, científiques i esportives.

El ministre de Cultura de la República deCroàcia, Bozo Biskupic, ha inaugurat, al Museud'Història de la Ciutat, l'exposició "Divo Augusto",que presenta gran part de les restes d'un templededicat a August, descobert el 1995, a l'antigaciutat croata de Narona.

L'escriptor libanès Amin Maalouf ha presentata Barcelona el seu darrer llibre, Orígens, editat perLa Campana i Alianza, en el qual traça un recorre-gut d'un segle a través de la seva saga familiar, queviatja des del Líban fins a la Cuba del segle XIX.

El fotògraf xinès Li Zhensheng ha inaugurat aCaixaForum una exposició sobre la seva obra, queretrata l'impacte de la Revolució Cultural viscudaa la Xina entre el 1966 i el 1976.

Howard Rheingold, un dels pensadors mésimportants de l'era digital, ha participat al festivalArt Futura al Mercat de les Flors. El seu missatge,adreçat bàsicament als joves, els convida a viurel'ambient i la vida de les ciutats: "Molts de vostèspassen molt de temps al ciberespai, però és a larealitat física on han d'anar per trobar coses."

El pianista Keith Jarrett ha ofert un concertexcepcional en solitari a Barcelona, fet que no esproduïa des de feia vint-i-tres anys. Jarrett, queactua habitualment amb el seu trio, ha ofert úni-cament a Europa dos altres solos a les ciutats deRoma i Viena.

El professor Roy Ascott, de les universitats dePlymouth i UCLA, ha estat el protagonista de laconferència inaugural del cicle "La tercera cultu-ra: art, ciència i tecnologia", organitzat per laUniversitat Oberta de Catalunya amb l'objectiud'incidir en el procés de convergència i difusió deles idees tecnocientífiques a través de les dife-rents manifestacions artístiques.

John Pawson, arquitecte i creador de lesbotigues Calvin Klein de Nova York, Londres,París i Seül, ha participat en unes jornades sobredisseny i materials organitzades per BarcelonaCentre de Disseny al CCCB. Pawson ha valoratles sensacions que li provoca la nostra ciutat com"un sentiment de confort que es troba en la cul-tura, i en l'arquitectura i l'urbanisme que se'nderiven. És una cultura que sap gaudir de la vidai les coses boniques".

El politòleg italià ToniNegri, un dels fundadorsdel Partit Comunista d'Ità-lia, ha visitat Barcelona,convidat per la FundacióLa Caixa, per comentar elseu pensament polític utòpic reflectit en els seusúltims llibres Imperio (Paidós) i Multitud (Debate).

El fotògraf alemany Michael Martin ha assis-tit a la inauguració de l'exposició de les seves fo-tografies de deserts. La mostra, exhibida a laFundación Círculo de Lectores, presenta una se-lecció de seixanta-vuit imatges que el fotògraf i geògraf alemany ha fet per tots els deserts delmón al llarg de cinc anys.

El britànic John Gray, professor de Pensamenteuropeu a la London School of Economics, ha visi-tat la nostra ciutat per participar en un cicle deconferències en què ha dissertat sobre la torturaen el món actual.

26

Barcelona...Han visitat

La cultura catalana a Mèxic

L'escriptor barceloní JuanGoytisolo ha rebut el premi JuanRulfo dins de l'acte inaugural dela 18a edició de la Feria Inter-nacional del Libro de Guada-lajara (Mèxic), la més importanten llengua castellana i la sego-na del món, després de la deFrankfurt. Aquest any la firamexicana ha estat dedicada aCatalunya i, en el seu marc, s'hapresentat també el programa de l'Any del Llibre i la LecturaBarcelona 2005. En el decurs dela fira, José Trinidad Padilla, rec-tor de la Universitat de Jalisco,ha anunciat que en la seva prò-xima edició el premi Juan Rulfos'obrirà a una altra llengua ibè-rica: el català. La celebració dela Feria 2004 ha estat precedi-da per una exposició retrospec-tiva dedicada a Antoni Tàpies,al museu de Zapopan.

Eurociutats a BarcelonaDes d'aquest mes de gener

i durant dos anys, Barcelona presideix el Comitè Culturad'Eurociutats, de manera quepotenciarà l'impuls de la ciutata les xarxes culturals internacio-nals i refermarà el compromís deBarcelona amb la cooperaciócultural europea i amb el des-plegament de l'Agenda 21 dela Cultura. El març vinent tindràlloc a Barcelona la reunió delComitè Cultura d'Eurociutats,que girarà al voltant del temadel llibre i la lectura, amb motiu

de l'Any del Llibre, i que coinci-dirà amb la conferència final de projecte d'Eurocult 21(www.eurocult21.org).

Bones pràctiques de"Ciència i ciutat"

Aquest mes de març, la Co-missió Europea convoca a Brus-sel·les el primer Fòrum Europeusobre Ciència i Societat per fer un balanç i establir novesprioritats pel que fa a les activi-tats derivades del Pla d'acció"Ciència i societat". En aquestfòrum es presentaran les millorsiniciatives referents a la promo-ció i difusió de la cultura i lacomunicació científiques. Entreles trenta iniciatives selecciona-des com a exemple de bonapràctica, l'única espanyola és elprograma "Ciència i ciutat" quel'Ajuntament de Barcelona des-envolupa des del 2002 i que esconcreta en el Pla "Ciutat perla ciència".

Premis TelecitiesL'Ajuntament de Barcelona

ha rebut dos dels quatre guar-dons atorgats per la xarxa deciutats europees Telecities a pro-jectes duts a terme pels governslocals en favor de la promocióde la societat del coneixement.En concret, l'espai Noves Ocu-pacions Porta 22 ha estat pre-miat en la categoria eLearningand eInclusion (iniciatives de for-mació i ocupació) i el servei delweb municipal La Carpeta delCiutadà ha rebut el guardó de

Reengineering (a projectes dereenginyeria i modernització delservei públic).

Un Grammy per a l'OBCL'Orquestra Simfònica de

Barcelona i Nacional de Cata-lunya ha estat guardonada ambel Grammy Llatí 2004 al milloràlbum de música clàssica pel seutreball sobre les obres deGeorges Bizet Carmen Simpho-ny, enregistrat a l'Auditori deBarcelona pel director JoséSerebrier. En aquesta mateixaedició dels Premis Grammy,l'OBC ha estat també nomina-da en el capítol de millor àlbumde cantautor pel disc SerratSimfónico.

Fòrum Europeu deMúsiques del Món

Carles Sala, director d'AccióCultural de l'Institut de Culturade Barcelona, ha estat escollitcom a membre del comitè exe-cutiu de l'European Forum, unaentitat que aplega uns cinquan-ta festivals europeus de músi-ques del món i que té la sevaseu a la ciutat belga d'Anvers.

Barcelona al món

Guadalajara a debat al Saló deLectura del 15/12/04. Per l’esquerra:E.Vila-Matas, X.Rubert de Ventós,B. Mesquida i E.Manzano.

Foto

: Jor

di C

odin

a


Trenta-quatre llargmetratges a BarcelonaDurant el darrer trimestre del 2004, Barcelona haacollit la preproducció i rodatge de cinc nous llarg-metratges. Mago Productions ha filmat la pel·lícu-la La isla de Toth, i la productora Mediapro haconclòs el rodatge d'Amor en defensa propia, l'ò-pera prima de Rafa Russo, on han col·laborat dife-rents serveis municipals com ara Parcs i Jardins,el Districte de Sarrià - Sant Gervasi, Via Pública i Guàrdia Urbana, juntament amb la Diputació de Barcelona i la Direcció de Joventut de laGeneralitat. La tercera producció cinematogràfi-ca, De las Cenizas (Vorvik), de Jet Films i AzaleaProducciones, ha portat a Barcelona cares comAmparo Larrañaga, María Valverde i FernandoGuillén-Cuervo i actors catalans com RamonMadaula, Àlex Brendemühl o Roger Pera.Barcelona Plató ha col·laborat estretament ambaquest equip que va escollir, entre altres localit-zacions, els voltants de l'edifici Fòrum, el JardíBotànic i els parcs de la Ciutadella i Vil·la Amèlia.Per a la televisió, s'ha col·laborat en el rodatgede Perfecta pell (Rent a Skin), una coproduccióamb Itàlia dirigida per Lydia Zimmermann, i en lapreproducció del film Maria i Assou. Amb aquests,ja són trenta-quatre els llargmetratges de cinemai televisió amb què l'any passat va col·laborarBarcelona Plató Film.

L'EMAV i Barcelona PlatóAl llarg del 2004, els estudiants de l'EscolaMunicipal d'Audiovisuals (EMAV) han participaten nombrosos rodatges a la ciutat. La informaciói assessorament que Barcelona Plató els ha ofertés bàsica per a aquests joves que comencen laseva carrera i que seran els futurs professionalsde la indústria local.

L'experiència de Barcelona, a TenerifeBarcelona Plató ha fet una conferència davant delstècnics municipals i el sector audiovisual de lesCanàries. La Tenerife Film Commission ha escollit

Barcelona Plató per ser la film commission mésactiva de les vint-i-una que hi ha actualment a totl'Estat. Barcelona Plató hi ha explicat l'experièn-cia de creació i actual funcionament d'aquesta ofi-cina barcelonina, que, des de la seva creació l'any1996, ha multiplicat per deu la seva activitat.

Festa del cinema europeuBarcelona s'ha convertit, el passat desembre, enla capital del cinema europeu. La 17a edició delsPremis de l'Acadèmia Europea de Cinema no tansols ha reunit a la ciutat actors i directors tan cone-guts com Wim Wenders, Liv Ullman, Bruno Ganzo Theo Angelopoulos, sinó que, per unes hores,ha convertit la plaça de Catalunya en un plató onels ciutadans han pogut fer d'actors i viure l'ex-periència de protagonitzar una pel·lícula. El Centrede Convencions Internacional del Fòrum ha aco-llit la gala dels Premis i ha comptat amb la pre-sència de més de mil cinc-cents convidats. Contrala pared, del realitzador alemany d'origen turcFatih Akin, ha guanyat el premi a la millor pel·lícu-la, mentre que el de millor director ha estat per aAlejandro Amenábar, per Mar adentro, un filmrodat parcialment a la nostra ciutat i que va comp-tar amb el suport de Barcelona Plató.

Es roda! Novetatseditorials

Carteles de la Guerra 1936-1939.Col·lecció Fundación Pablo Iglesias

Catàleg de l'exposició que espresenta al Palau de la Virreina finsal febrer del 2005. El cartell delbàndol republicà està consideratper molts un cas excepcional defusió entre avantguarda política iavantguarda artística: la guerra civilva donar un important impuls a la

creació dels autors gràfics, tant per reforçar lapropaganda política com per difondre idees ipreceptes. Textos d'Alfonso Guerra, Gabriel Jackson iEnric Satué, entre d'altres. Editat en castellà perLunwerg, la Fundación Pablo Iglesias i el Círculo deBellas Artes. 157 pàgines.

Magnelli. Entre el cubisme i elfuturisme

Catàleg de l'exposició que, fins al 6de febrer del 2005, ha acollit elMuseu Picasso de les obres queMagnelli realitzà entre el 1914 i el1918, un període marcat pelcontacte de l'artista amb elsfuturistes italians i amb Picasso.

Textos de M. Teresa Ocaña, Jean-Louis Andral, DanielAbadie i Giovanni Lista. Publicació del Musée Picasso- Antibes (Antíbol), i del Museu Picasso (Institut deCultura de Barcelona), en coedició amb Hazan. Edicióbilingüe català-castellà, i francès. 174 pàgines.

Vuelo de Ángel. Valentín VallhonratCatàleg de l'exposició que fins el20 de febrer del 2005 ha tingutlloc a l'espai Xavier Miserachsdedicat a la fotografia. Vallhonratreflexiona sobre com hemconstruït la nostra visiócol·lectiva dels monuments

emblemàtics de diverses cultures, com la fotografiadocumenta la realitat i la canvia, i com construïm ipreservem el patrimoni cultural. Edició trilingüe encatalà, castellà i anglès de Lunwerg Editores i l'Institutde Cultura de Barcelona. 78 pàgines.

Looking further, thinking throughProjecte d'intercanvi d'exposicionsd'artistes joves entre les ciutats deBarcelona i Reykjavík. D'una banda,sota aquest títol, una jove i vigorosageneració d'artistes catalans(Antonio Ortega, Carles Congost,Daniel Chust Peters, Ignasi Aballí,

Mabel Palacín, Martí Anson i Tere Recarens) vanexposar els seus treballs a Reykjavík Art Museum atKjarvalsstaoir; d'altra banda, el treball d'artistesislandesos es van presentar a la Capella de l'AnticHospital de Barcelona. Tots dos grups tenen en comúla necessitat d'explorar les actituds envers als seusentorns culturals i geogràfics. Edició en islandès,anglès, català i castellà. 62 pàgines.

Can Saladrigas, 146 anys després.Memòria d'una fàbrica

Estudi de la història d'un delsconjunts industrials més antics i demés extensió que es conserven aBarcelona. És un dels referents mésimportants de la indústria tèxtilemergent durant el segle XIX al

Poblenou, i també de les diferents generacionsd'homes i dones que hi van treballar. Avui, en vies deremodelació, ha d'esdevenir un gran equipament dereferència del districte. Textos de Montserrat Sintes.Editat pel districte de Sant Martí de l'Ajuntament deBarcelona. 119 pàgines.

Josep Comas i Solà. Astrònom i divulgador

El llibre mostra la personalitatcientífica i divulgadora d'aquestgran home de ciència i màximreferent de l'astronomia catalana delsegle passat, amb reconeixementmundial. Va desenvolupar la sevaobra dins la Reial Acadèmia deCiències i Arts de Barcelona i com a

director de l'Observatori Fabra, que, inaugurat el1904, commemora aquest any, i amb aquestapublicació, el centenari de la seva fundació. Textosd'Antoni Roca, Josep M. Oliver i Josep Batlló, entred'altres. Editat en català per l'Ajuntament deBarcelona. 188 pàgines.

www.bcn.es/publicacions

Set de rodatge instal·lat al Jardí Botànic a Montjuïc peral rodatge de Las cenizas.


Página 4El Año del Libro y la Lectura 2005

Barcelona celebra elcuarto centenario de lapublicación del Quijotecon el Año del Libro yen estas líneas hemosquerido ofrecer unespacio a las diversasvoces que participan

en este 2005 de libros y lectura: lo abreFerran Mascarell, regidor de Culturadel Ajuntament de Barcelona; SergioVila-Sanjuán, comisario del Año, pre-senta el programa de actividades;Jaume Vallcorba es la voz del mundoeditorial; Carlos Ruiz Zafón, el puntode vista de un escritor de éxito de laciudad, y Maria Clara Camps, conduc-tora de clubes de lectura en las biblio-tecas, es la lectora apasionada.Empezamos el Año del Libro y la LecturaFerran MascarellLa ciudad de Barcelona se ha forjado enel universo del libro. Aquella Barcelonaque don Quijote visitó en el siglo XVI,con poco más de veinticinco mil habitan-tes, ya tenía entre sus ciudadanos másactivos una buena cantidad de impreso-res, libreros, editores, escritores y lecto-res. Y desde entonces esta tradición denuestra ciudad literaria continúa viva. Esindiscutible que el libro ha sido el prin-cipal capital cultural de Barcelona, un ver-dadero signo de identidad.No es extraño, pues, que hace dosaños, en 2002, se nos ocurriera cele-brar el Año del Libro y la Lectura, paraconmemorar el cuarto centenario de lapublicación del Quijote. En primerlugar, porque Barcelona tiene una rela-ción especial con el Quijote y, por otraparte, porque el libro ha forjado unagran industria editorial que es llave paranuestra notable proyección internacio-nal y el fundamento del capital cultu-ral del país.Gracias a muchas personas y entidadesque han trabajado con ilusión e inten-sidad, empezamos el Año del Libro. Te-nemos un programa de unas quinientasactividades y contamos con la participa-ción de más de doscientas entidades.Este Año será una buena herramientapara reforzar nuestro sector del libro, parareforzar el carácter cultural de la ciudad,y también para visibilitzar los vínculosentre la lectura, la cultura y la libertad decada uno de nosotros y de todos comocolectividad.

El Año del Libro y la Lectura ya está aquíSergio Vila-SanjuánEl Año del Libro y la Lectura está arran-cando; así que podemos echar un primervistazo a lo que contendrá. Se trata de un programa muy amplio desde grandes exposiciones a encuentros, sim-posios, itinerarios literarios, fiestas ciu-dadanas y publicaciones, que tienencomo centro Barcelona, pero que seextenderán territorialmente también portoda Cataluña.Organizado con la intención de celebrarla creación escrita, estimular la lectura yconsolidar el rico ecosistema del libro enBarcelona, se plantea también difundir latradición literaria y editorial de la ciudadcon motivo del cuarto centenario delQuijote, novela que la tiene como únicoescenario urbano. Así pues, desde el prin-cipio se planteó como una visión muypanorámica que abarcara toda la rique-za que el mundo del libro produce: desdelas manifestaciones más populares a lasmás exquisitas y minoritarias, desde ladimensión puramente literaria al debateprofesional que generan las distintas pro-fesiones que se mueven en torno al libro,desde la incentivación escolar de la lec-tura a las nuevas tecnologías para perso-nas con dificultades de visión, desde losaspectos puramente espirituales del libroa los más decididamente económicos yde industria cultural. Sin olvidar la dimen-sión estética del libro y su efecto en lapintura, el teatro, el cine, la música, etc.Literatura catalana, española, hispanoame-ricana, inglesa, polaca, asiática, etc.Novelistas y ensayistas, poetas y críticos.Librerías y bibliotecas. Libro infantil y lite-ratura científica, edición de arte y libro elec-trónico, visiones del Quijote y jeroglíficosegipcios, itinerarios de novela negra y librosgastronómicos, lectura de los místicos yrepresentaciones con títeres, clubes de lec-tura, escritura de vanguardia y recetas parahacer best-sellers, etc. Todos tendrán sucita, de lo más particular y microscópico alo más universal y cósmico. El Año del Libroy la Lectura es para todos."Legato con amore in un volume, ciòche per l'universo si squaderna"(Dante) Jaume VallcorbaCuando, hace unos meses, el Ajuntamentde Barcelona me pidió un parlamentopara la presentación pública del Año delLibro y la Lectura, acepté inmediatamen-te. Esta iniciativa me ha parecido siem-pre magnífica, y esto por el hecho de quepuede ayudar, conjuntamente con otrosproyectos más dilatados en el tiempo(alguno verdaderamente magnífico,como el de la red de bibliotecas), a colo-car el libro y la lectura en el lugar que lescorresponde por derecho en la cultura yen su misma concepción. Recordaba, enaquel parlamento, que Dante, al llegaral final de su viaje de ultratumba y entre-ver a Dios, lo pudo percibir en forma de

libro, que unía en un solo volumen todoslos cuadernillos (pliegues, diríamos hoy)dispersos desencuadernados por el uni-verso ("legato con amore in un volume,ciò che por l'universo si squaderna").Dios, el ser más alto, ¡tenía nada más ynada menos forma de libro! Recordabaentonces también más cosas: que el cata-lán fue la primera lengua europea (a partedel latín) que tradujo la Divina comedia,y la gran cantidad de veces que se habí-an hecho nuevas traducciones hasta hoydía, y ello mostraba una voluntad porhacer presente los hitos más altos de lacreación humana y de vinculación almundo intelectual, por parte de la cultu-ra que tiene el catalán como lengua deexpresión. Un año como éste, creo quepuede ayudar a recordárnoslo. Y, depaso, a recordar también que, sea en lalengua que sea, toda nuestra cultura,nuestro triunfo por encima de las adver-sidades más severas, se ha hecho posi-ble desde siempre en la palabra y suscualidades. Unos vientos que hace variosaños que soplan, nos han hecho creer enel retroceso de su valor, bajo el empujeaparentemente imparable de las virtu-des apenas descubiertas de la imagen,un empujón que ha provocado en alguienel convencimiento ingenuo que "unaimagen vale por mil palabras", un eslo-gan que he oído repetido en las más varia-das circunstancias. Ingenuo porque noconozco (ni creo que nadie conozca) nin-guna imagen significativa sin una palabraque sustente la significación. Insistir eneste valor y mostrarnos el poder confor-mador y articulador, tanto individual comosocial, de la palabra, espero que sea unode los beneficios más significativos y dura-deros del Año. Tengo la esperanza de quelas múltiples actividades programadastendrán que despertar la curiosidad porese mundo silencioso y privado, íntimo,de la palabra, en un momento en que laexternalización, como ley universal, pare-ce adueñarse y dominar. Un mundo quees conservado cuidadosamente y perdu-rablemente en el libro y las bibliotecas,públicas y privadas. Como editor, nopuedo sino felicitarme. Barcelona 2005: encuentro en la ciu-dad de los libros Carlos Ruiz ZafónDécadas antes de que sospechara queestaba destinado a convertirse en unode los más grandes narradores de la his-toria, el joven Miguel de Cervantes llegóa Barcelona. Muchos años más tarde,encarado con las páginas de la segundaparte del Quijote, el maestro tendría querecordar la única ciudad a la que hacereferencia por su nombre y conducir hastasus puertas a un hidalgo y un escuderode espíritu libresco y fabulador. Desde entonces, Barcelona ha sido cuna,asilo y santuario de mercaderes de ideasy de fábulas venidos de todas partes. Hayalgo en sus rincones rebosantes de libre-

Textos en castellano

Clickcultura

Any del Llibre i la Lecturawww.anyllibre2005.bcn.es

Web oficial de l'Any del Llibre i la Lectura, quecomença al gener del 2005. Es pot accedir a tota laprogramació actualitzada, que proposa un ampli ivariadíssim ventall de propostes per a tothom.Conferències, exposicions, itineraris literaris,presentacions de llibres, congressos, tallers i totamena d'activitats entorn del món del llibre, elsescriptors i la lectura.

Museu d'Història de Catalunyawww.mhcat.net

El Museu d'Història de Catalunya estrena nova seuvirtual. Aquesta remodelació ha estat conseqüènciade l'aposta del museu a favor de les tecnologies de lainformació amb la creació de nous recursos permotivar i ampliar la seva audiència. A més de lainformació bàsica, ofereix una visita virtual, materialsinteractius, articles de recerca i recursos didàctics pera professionals, amb la intenció d'oferir experiènciescomplementàries que el visitant pot obtenir amb lavisita presencial.

Institut d'Estudis Catalanswww.iecat.net

El centenari Institut d'Estudis Catalans ha inauguratnova web. La principal novetat consisteix en un apartaton es presenten les revistes publicades per aquestainstitució, les seves cinc seccions i les vint-i-tressocietats científiques associades. En aquesta primerafase del projecte, els usuaris poden accedir de maneralliure i gratuïta a 112 números de trenta-sis revistes desde l'any 1999 fins al 2003. Entre els projectes de futur,es preveu anar digitalitzant i posant a Internet la restade publicacions periòdiques de l'IEC.

Fòrum Europeu Ciència i SocietatComissió Europeahttp://europa.eu.int/comm/research/science-society/index_en.html

En aquest web es pot consultar tota mena dedocumentació sobre el primer Fòrum Europeu sobreCiència i Societat que convoca la Comissió Europea elproper mes de març. Una de les millors iniciatives (bestpractices) amb relació a la promoció i la difusió de lacultura i la comunicació científica és el programaCiència i Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona i que esconcreta en el Pla ciutat per la ciència.

Catalunya des dels tròpics. Les lletres catalanes a l'exili a Mèxicwww.uoc.edu/lletra/exili/cat/index.html

Aquest web és una antològica dels escriptorscatalans que van viure el seu exili a Mèxic i s'hapenjat a la xarxa amb motiu de la Fira Internacionaldel Llibre de Guadalajara. S'hi pot trobar unacompleta biografia dels principals autors, a mésd'una important quantitat d'informació relacionadaamb la seva obra. És una iniciativa de Lletra, espaivirtual de literatura catalana, i s'emmarca dins elsiniciatives de l'Any del Llibre i la Lectura.


rías, de bibliotecas públicas y secretas,de editores benditos y a veces fenicios,que convoca a narradores y oyentes dela palabra con el fin de que hagan suyala geografía de una ciudad abierta a lasideas y a las páginas que las cobijan. Susarchivos albergan universos infinitos sos-tenidos entre papel y tinta. Sus impren-tas cada día dan a luz nuevos títulos quesalen a la búsqueda de aquel lector des-conocido y deseado. Literaturas y prodi-gios procedentes de más allá del océanollegan a las calles de Barcelona a la bús-queda de un trozo de aquellos cien añosde gloria de Gabo y de tantos otros maes-tros que ya forman parte del directorioliterario de las calles de la ciudad. Plumaslocales y forasteras dejan de ser extra-ñas y se unen para así forjar un distritopostal de destino universal, sin ningunaotra frontera ni escudo que la curiosidadde la mente. Como aquellos libros vie-jos que se resisten a desaparecer, lascalles de Barcelona se reeditan cada díaa base de paseantes y de lectores.Por todo ello, por la memoria de aquelpasado impregnado de libros y, sobretodo, de un futuro que los necesita,Barcelona quiere volver a ser punto deencuentro para lectores y escribientes decualquier parte del mundo. Quiere invi-tar a los fugitivos de todas partes a per-derse por sus calles embrujadas deliteratura para así vivir trescientos sesen-ta y cinco días de fábulas y pensamien-to. Sus narradores, editores, lectores,libreros y libros desean abrir su casa a loscompañeros de todo el planeta para así escribir una página más en la historiade la ciudad de los libros, para así hacerque sus calles lleguen a todas partes yque todo el mundo llegue a sus calles.Barcelona, en tiempos de ruido y pólvo-ra, quiere que la furia del diálogo y de lapaz haga estallar fronteras y prejuicios y que la cita, literaria y de amistad, nospermita rehacer los pasos de escuderose hidalgos sin más lanza que las ideas y sin más escudo que la literatura uni-versal. La cita es este 2005, el lugar esBarcelona, y los barceloneses de los cincocontinentes estamos invitados a reunir-nos en sus calles y páginas recordandoque, con un libro entre manos, todossomos ciudadanos del mundo.Pasión por la lectura M. Clara Camps MartínezCojo un libro, lo abro y comienzo el cami-no que conforman las palabras quealguien ha escrito para mí, me fundo enun mundo que en aquel momento mepertenece en exclusiva, voy pasando laspáginas como una caricia y todo aquelloque me entra por los ojos, me alimenta.Cierro el libro y sé que me esperará, fielcompañero, hasta que vuelva. Según me han dicho, aprendí a leer demuy pequeña y con una cierta facilidad.En aquellos momentos no lo sabía, perotenía que empezar pronto para no perder

tiempo, y la verdad es que no he paradodesde entonces. Conservo los dos librosde mis primeras lecturas, que ya me vení-an de herencia, y me pongo nerviosa cuan-do entro en una biblioteca y me doy cuentade que no tendré bastante con una vidapara leer todo lo que querría. ¿Algún otro objeto es capaz de provocarodios y pasiones, complicidades y ene-mistades, sonrisas y tristeza, sino un libro?¿Qué actividad puede hacerse en sole-dad o en compañía, en el interior de unedificio o en plena naturaleza, durante eldía o la noche, en voz alta o en silencio,sentado, estirado, de pie y andando, sinoleer? ¿Qué amigo está disponible a todashoras para podernos refugiar en él, diver-tirnos con él, aprender de él? Gracias a laliteratura podemos explorar mundos inal-canzables, conocer parajes remotos, zam-bullirnos en tiempos pasados y futuros,conocer personajes con los cuales nuncacoincidiríamos en la realidad. Mi existencia es inconcebible sin loslibros. Soy incapaz de salir de casa sinponerme uno en el bolso, o dos. Nuncame falta tiempo para leer, aprovechocualquier momento, incluso haciendocola en el súper. Tengo repartidos varioslibros por casa para, en cualquier momen-to, alargar el brazo y coger uno.Lo confieso, soy una lectora compulsiva.Pero sé que no estoy sola, y que nos vamosencontrando por el camino. Por esto, eneste Año Internacional de la Lectura, espe-ro que sean muchas más personas las quesuban al carro. Que las que no lo han hechoaún, descubran el placer de la lectura entodas las dimensiones. Que encontremosal fin la manera de que la gente joven nosienta la abrumadora obligación de leer,sino que tenga realmente ganas de hacer-lo y disfrute haciéndolo. No podemosamar si no conocemos; así pues, que esteaño sirva para dar a conocer a todo elmundo que los libros existen, que estána nuestro alcance, que serán la ventanapara asomarnos a otros mundos reales eimaginarios, que nos permitirán descubrirsentimientos desconocidos, y todos sere-mos cómplices en la inmensa red de laspalabras.Quizás leer no nos haga mejores, peronos da las herramientas para serlo.

Página 12Novela negra

El Primer Encuentro Eu-ropeo de Novela Negraes una de las nuevas acti-vidades del Año del Libroy la Lectura. Traerá a Bar-celona a escritores inter-nacionales y creará unespacio para el debate

sobre la figura del detective Carvalhoy la lectura de escritores policíacos.David Barba reflexiona, en este artícu-lo, sobre la novela negra como herra-

mienta social para la construcción dela identidad europea.Dashiell Hammet, Raymond Chandler,Chester Himes, Jim Thompson… Entreel 1930 y el 1970, los grandes autores denovela negra fueron mayoritariamenteestadounidenses. Pero a partir de losaños setenta otros nombres y otras mane-ras de narrar fueron haciéndose un lugaren el género negro del viejo continente.A partir de esta década, Europa experi-mentó un fuerte renacer de la novelanegra, un fenómeno del que ManuelVázquez Montalbán, con su detectivePepe Carvalho, fue pionero gracias a lapublicación de obras como Tatuaje en1974. A partir de este momento, con uncontinente sacudido por las tensiones dela guerra fría y el fin de las dictadurasportuguesa, española y griega, se pro-duce una explosión de la literatura detema criminal en toda Europa occiden-tal, España incluida. Como ha escrito elfilólogo alemán Albrecht Buschmann, lahistoria de la novela negra españolacomienza con un muerto importante: elgeneral Franco. Con él desaparece elaparato de censura que hacía imposiblela publicación de novelas como las deFrancisco González Ledesma y otrosescritores negrocriminales curtidos en loswesterns de kiosco. Hoy, cada vez sonmás los lectores y narradores que descu-bren en este género un medio eficaz parasaber quiénes somos, para reconocer laidentidad de una sociedad sometida afuertes cambios y para situarnos conactualidad en las coordenadas sociopo-líticas de un país. Con los títulos negrosde los últimos treinta años, un lector aten-to logrará profundizar en la historia espa-ñola contemporánea y en los enormescambios de costumbres acontecidos enel país. Y esto mismo ocurre con las nove-las de otras narrativas negras continen-tales, como la griega –Petros Márkaris–,la italiana –Andrea Camilleri– o la fran-cesa –Jean Claude Izzo, ya fallecido, oThierry Jonquet. En pleno debate sobre la ConstituciónEuropea, los ciudadanos anhelan y rei-vindican que la construcción de la Uniónse realice desde la base. Y la novela negraha servido, en Europa como en ningúnotro lugar, como una herramienta críticapara el análisis de una realidad que, demanera aún más acusada tras la caída delBloque Socialista y el proclamado fin delas ideologías [sic], conduce los lectoresa una redefinición de las prioridadessociales y a constantes relecturas de losproblemas ciudadanos. La novela negra europea está plagadade peculiaridades: desde la mezcla conel fantástico que practica la portuguesaFilipa Melo, hasta el realismo de secciónde sucesos de Juan Madrid; de la des-garradora vitalidad de autores escoce-ses como Ian Rankin o Val McDermid, alarraigo de la norteamericana Donna Leon

en Italia y su adaptación a formas de escri-tura negra que Petros Márkaris definiríacomo plenamente mediterráneas. En eleste, Alexandra Marínina o JoannaChmieleswka forman parte de una eclo-sión relacionada con las nuevas formasde actividad delictiva de la región. En elnorte, otra tradición encarnada porHenning Mankell, K.O. Dahl o KarinFossum cultiva el género de una mane-ra sobria y reflexiva. De toda esta rique-za y disparidad creativa continentalpodremos hacernos eco, autores y lec-tores, en el marco de este PrimerEncuentro Europeo de Novela Negra,que, como la ciudad de Barcelona, tienevocación universal.David Barba, coordinador del Encuentro

Página 14La ciudad por la ciencia

La ciencia también es cul-tura. Cultura humanísti-ca, cultura artística ycultura científica formanparte de una única cultu-ra...

Pocas veces hemos podido oír estas afir-maciones en un ágora política como esel pleno municipal de una ciudad. Ymenos, que todas las ideologías políti-cas representadas en el hemiciclo coin-cidieran en resaltar la importancia de queuna ciudad apoye de forma clara y con-tundente la promoción de la cultura cien-tífica hasta el punto de constituir una líneaestratégica del gobierno municipal. Estoes lo que ocurrió en el pleno municipalordinario de Barcelona del mes denoviembre al presentar el concejal deCultura, Ferran Mascarell, la medida degobierno "La ciudad por la ciencia".La transición de la sociedad que hemosconfigurado desde la revolución indus-trial hacia una sociedad basada en elconocimiento, de la mano de las tecno-logías de la información y la comunica-ción, implica una creativa adaptación denuestra economía y de las actividadesproductivas que la definen. Para ello esindispensable contar con una ciudada-nía no sólo preparada y cómplice, sinocapaz de un aprendizaje continuado ycon suficiente capacidad crítica para queno se vea comprometida la cohesiónsocial. No sólo se trata de evitar la bienconocida fractura digital, sino de lucharcontra el peligro de una fractura educa-tiva y cultural que los rápidos procesosde transformación económica y socialpueden comportar. La promoción de lacultura científica y tecnológica es, por lotanto, una necesidad indisociable de esteprofundo proceso de cambio que se estáproduciendo en nuestra sociedad.Ya en 2001 se impulsó el programa "Laciencia en la calle" a iniciativa de laConcejalía de Ciudad del Conocimiento,destinado a la difusión de la labor que

realizan nuestros científicos y científicas,que se complementó en el 2002 con elPlan de acción "Ciencia y sociedad",promovido desde la Comisión Europeatras las cumbres de Lisboa (2000) y deBarcelona (2001) para consolidar unaEuropa del conocimiento.Ahora, en el marco del Plan estratégicodel sector cultural que promueve elInstitut de Cultura de Barcelona, se anun-cia la elaboración de un plan específicopara la difusión de la cultura científicapara el decenio 2005-2015 bajo el lema"La ciudad por la ciencia", y que seencuadra además en las recomendacio-nes de la Agenda 21 de la Cultura. El trinomio estratégico formado por la uni-versidad, la empresa y la ciudad será refor-zado, se profundizará en la transformaciónde los actuales centros y museos de cien-cias de titularidad municipal en el futuroMuseu d'Història Natural de Catalunya,se descentralizarán acciones de difusióncultural científica hacia los barrios pormediación de las bibliotecas municipalesy centros cívicos, se trabajará a favor dela promoción de vocaciones científicasentre los más jóvenes y en la mayor incor-poración de las mujeres a las carreras cien-tíficas y tecnológicas, se apoyarán laslíneas estratégicas científicas y tecnológi-cas que decidan las comunidades políti-ca y científica –como por ejemplo lossectores biomédico y aeroespacial–, y seintentará consolidar que Barcelona seauna auténtica ciudad vivero de ideas y deproyectos que generen oportunidadespara sus ciudadanos y ciudadanas en lasociedad del conocimiento.Ya se han puesto en marcha colaboracio-nes con universidades, empresas, funda-ciones, instituciones académicas ymuseísticas, asociaciones profesionalesy otros agentes involucrados en la rela-ción entre sociedad y ciencia.Un primer horizonte es la propuesta dedeclarar el año 2007 como Año de laCiencia, coincidiendo con el centenariode la creación del Institut d'EstudisCatalans. Mientras tanto, se ha publica-do la propuesta de retos estratégicos enel boletín de la Associació de Comu-nicació Científica de Catalunya, se ha rea-lizado una primera presentación del Plana científicos miembros de la Associacióper al Foment de les Ciències, algunosde los principales periodistas científicosde la ciudad también conocen la pro-puesta, rectores y/o vicerectores deinvestigación de las universidades públi-cas y los responsables de la FundacióCatalana per la Recerca i la Innovació tie-nen abierto un período de consultas paraque puedan realizar las aportaciones queconsideren oportunas, así como natural-mente los dos departamentos políticosautonómicos relacionados con la inves-tigación y la cultura.En paralelo, se han creado iniciativas quevan en la misma dirección: el comisiona-

do de Cultura Científica del Ajuntamentde Barcelona trabaja con la FundaciónEspañola de Ciencia y Tecnología para laconstitución de una Red de AgentesLocales de Cultura Científica; la FundacióCatalana per la Recerca i la Innovació cons-tituyó, el pasado 5 de noviembre, elConsell Català de la Comunicació Cien-tífica. La misma Fundació, el Institut deCultura de Barcelona y el Departamentode Cultura de la Generalitat de Catalunyaanunciaron cinco días después –el 10 denoviembre, en plena Semana de la Ciencia2004– la creación de un programa de cola-boración para el impulso de la cultura cien-tífica con un primer objetivo concreto: lacreación de la Academia Internacional deSociedad y Ciencia. Una iniciativa surgi-da del diálogo "Conocimiento científicoy diversidad cultural" del Fórum de lasCulturas de Barcelona y que cuenta conel apoyo intelectual de la red PublicCommunication of Science & Technology,la más importante del mundo en su géne-ro, en cuyo comité científico están repre-sentadas sensibilidades culturales ycientíficas de los cinco continentes.Estas ambiciosas líneas de actuación sonpioneras en un ámbito municipal, y porello el pasado mes de noviembre sus res-ponsables han sido requeridos a presen-tar sus contenidos estratégicos en elprimer seminario preparatorio del Fórumde las Culturas y del Conocimiento deMonterrey 2007, organizado por laUniversidad Autónoma de Nuevo León,y en el encuentro de coordinación delForo Europeo Ciencia y Sociedad, queconvoca la Comisión Europea en Bruselaspara marzo de 2005.Vladimir de SemirComisionado de la Alcaldía para laDifusión de la Cultura Científica delInstitut de Cultura de Barcelona

Página 16Montreal, metrópolis cultural: ya unarealidad, siempre un proyecto

Aquello que sin du-da sorprenderá alvisitante cuando déel primer vistazo a Montreal son loscontrastes, las pa-

radojas de esta ciudad, que, aun tenien-do 360 años, siempre está en proyecto.La complejidad urbana, corriente enEuropa, es mucho más infrecuente en América. ¿Qué podemos decir de lade Montreal? Sobre las orillas del río San Lorenzo se perfila siempre el ViejoMontreal, testigo de los cambios acon-tecidos entre 1642, fecha de la funda-ción de la ciudad, y finales del siglo XIX,cuando, con la revolución industrial, losarrabales se desarrollan y la ciudad seextiende. El núcleo histórico, abandona-do, se escapó de la destrucción por bienpoco, pero finalmente fue reconocido y

The Year of the Book and Reading2005

To celebrate the 400thanniversary of the publication of Don Qui-xote, Barcelona hasdeclared 2005 the Yearof the Book and Rea-ding, with a programmeof activities to encour-

age writing, promote reading and pro-vide a boost to the world of publishing.With this is mind, we're dedicating aspace to the many different voices thatwill participate in this Year of the Book2005: Ferran Mascarell, the CityCouncil's councillor for culture, opens-the year; Sergio Vila-Sanjuán, the com-missioner of the Year of the Book andReading, presents the programme ofactivities; Jaume Vallcorba is repre-senting the publishing world, CarlosRuiz speaks as one of the city's writersand Mª Clara Camps, who organisesthe reading clubs at the city's publiclibraries, speaks for the city's passion-ate readers. The Year of the Book and ReadingbeginsFerran MascarellThe city of Barcelona was forged in theUniverse of Books. The Barcelona visit-ed by Don Quixote in the 16th century,with a population barely over 25,000,already included amongst its most activecitizens a good collection of printers,booksellers, publishers, writers and readers. And from that time to the pres-ent, this tradition remains alive in our lit-erary city. Books have unarguably beenthe principal cultural capital of Barcelona,a true sign of its identity.It's not surprising then that two years ago,in 2002, we decided to celebrate the Yearof the Book and Reading to commemo-rate four hundred years since the publi-cation of Don Quixote, firstly becauseBarcelona has a special relationship withDon Quixote, and also because the bookhas generated a major publishing indus-try that is central to our strong interna-tional presence and the promotion ofCatalonia's cultural capital. Thanks to the many individuals andorganisations who have worked withenergy and dedication, the Year of theBook is about to begin, with a programmeof around 500 activities and over 200 par-ticipating organisations. This year will be

a good tool with which to strengthen ourbook industry, a good tool with which toreinforce the cultural nature of the cityand focus on the links between reading,culture and the freedom of each of us asindividuals and all of us a group.The Year of the Book and Reading isalready hereSergio Vila-SanjuánAs the Year of the Book and Reading getsinto gear, we can begin to look at whatit has in store. There is an extensive pro-gramme of more than 500 activities rang-ing from major exhibitions to conferences,symposia, literary itineraries, public festi-vals and publications. The city of Barcelonawill be the main focus, but events will takeplace all over Catalonia.The main aims of the year are to celebratewritten expression, stimulate the desireto read and consolidate Barcelona's richliterary ecosystem, but the organiserswould also like to raise public awarenessabout the city's literary and publishinghistory in commemoration of the 400thanniversary of Don Quixote, which usedBarcelona as its only urban setting. Fromthe start, the idea was to provide apanoramic vision that encompassedeverything that is enriched by the worldof books: from popular fiction to the mostsublime and niche manifestations, fromthe strictly literary to specialist discus-sions generated by the different profes-sions that exist around books, fromreading incentives for school children tonew technologies for visually impairedpeople, from the purely spiritual to eco-nomic aspects and the cultural industry.Without forgetting the aesthetic dimen-sion of books and their influence on paint-ing, theatre, cinema, music....Catalan, Spanish, Hispanic, English,Polish and Asiatic literature, to name afew. Novelists and essayists, poets andcritics. Libraries and bookshops.Children's books and scientific literature,art books and e-books, visions of DonQuixote and Egyptian hieroglyphics,cookbooks and itineraries of sites relatedto detective novels, avant-garde writingand how to write your own bestseller....they will all have their place, from the mostspecific and microscopic to the most uni-versal and cosmic. The Year of the Bookand Reading is for everybody."Legato con amore in un volume, ciòche per l'universo si squaderna" (Dante)Jaume VallcorbaWhen Barcelona City Council asked mea few months ago to prepare a speechfor the public launch of the Year of theBook and Reading I accepted immedi-ately. I think this is a fantastic initiative,because of the way it can help, togetherwith other longer-term projects (some,like the library network, truly magnifi-cent), to place books and reading in theirrightful places within culture and withinthe idea of culture itself. In that speech I

reminded people of how Dante, on arriv-ing at the end of his journey from beyondthe grave and glimpsing God, describeda book that brought together into a single volume all the unbound fragmentsscattered throughout the universe ("lega-to con amore in un volume, ciò che perl'universo si squaderna"). God, the high-est being, took the form of nothing moreand nothing less than a book! I alsoreminded listeners of other things: howthe first European language into whichthe Divine Comedy was translated (apartfrom Latin) was Catalan, and the fact thatmany new translations have been maderight up to the present, and how thisshows a desire for the presence of thehighest achievements of human creativi-ty and links to the intellectual world tocontinue in a culture that uses Catalan asits language of expression. I think a yearlike this can serve to remind us of thesethings. And, on the way, it can also remindus that, whatever the language, all of ourculture, our triumph over the greatestadversities, have always been possiblethrough the word and its qualities. Windsthat have been blowing for some yearshave made us think that their value isreceding, in the face of the apparentlyunstoppable advance of the newly discovered virtues of the image. Thisadvance that has provoked in some thenaive belief that "an image is worth athousand words", a slogan that I've heardrepeated in many different situations. Itis naive because I don't know of anyimage (and I don't think anybody does)that is meaningful without words to sup-port its meaning. To insist on this valueand remind ourselves of the creative andarticulating power, individually andsocially, of the word: I hope this will beone of the most important and lastingbenefits of the year. I hope that the manyactivities planned will awaken curiosityfor these silent and private, intimateworlds of words, at a time when exter-nalisation, like a universal law, seems torule and dominate. Worlds that are curi-ously and lastingly conserved in booksand libraries, public and private. As apublisher, I can't help congratulatingmyself.Barcelona 2005: coming together inthe city of booksCarlos Ruiz ZafónDecades before he could have guessedthat he was destined to become one ofhistory's greatest writers, the youngMiguel de Cervantes arrived in Barce-lona. Many years later, in the pages ofthe second part of Don Quixote, the mas-ter looked back to the only city that hementions by name, and took a knight andhis bookish and imaginative squire to thedoors of Barcelona.From then up to the present, Barcelonahas been a cradle, refuge and sanctuaryto merchants of ideas and stories from


rehabilitado a partir de los años sesen-ta, época que supone un punto de infle-xión para Montreal y para el Quebec.Aquel período, denominado de "revolu-ción tranquila", marca la entrada en lamodernidad tras siglos de dominaciónreligiosa. Dio lugar a un estado demo-crático, unos sistemas públicos de edu-cación y de sanidad... permitiendoconservar varios cientos de iglesias, cató-licas y protestantes, mucho menos fre-cuentadas que antes, suntuosos vestigiosdesperdigados sobre el territorio queconstituyen un patrimonio arquitectóni-co y cultural único en América.La "revolución tranquila" también des-pertó la creatividad de los quebequeses,primeramente en canción, en produccióntelevisiva y en cine, y más tarde en todaslas artes, desde la danza contemporáneahasta el multimedia, y desde el circo hastael diseño.Pero la celebración de la ExposiciónUniversal de 1967 en Montreal, bajo ellema "Tierra de los hombres", fue lo quereveló verdaderamente Montreal a losvisitantes, al mundo... y a los propiosmontrealenses.Los años siguientes estuvieron marcadospor una inmigración más numerosa y di-versificada y –a medida que la comunidadfrancófona, minoritaria en Canadá, gana-ba confianza– por la apertura a las rela-ciones interculturales, especialmente enMontreal, principal punto de entrada yestablecimiento de los inmigrantes en elQuebec. Esta realidad se inscribe en laestructura de la ciudad, donde el este fran-cófono y el oeste anglófono se definencon relación al bulevar Saint-Laurent, unavía que sube desde el puerto atravesan-do Montreal y a lo largo de la cual, aúnhoy, se encuentran las tiendas del BarrioChino y de las comunidades portuguesa,griega, española y de la "Petite Italie".Desde la distancia se comprende que,liberados de pronto de un pasado desumisión, aislamiento y alienación cultu-ral, los ciudadanos de Montreal sintieranhambre de creación, un hambre que nose ha saciado en los últimos cuarentaaños: las formas de expresión teatralesy musicales, desde las más tradicionalesa las más experimentales, las artes visua-les en toda la diversidad, la integraciónde los nuevos medios, las artes de la calle,así como también el establecimiento degrandes instituciones de difusión y con-servación, y la creación de festivalespopulares (jazz, canción, cine y humor),que reúnen, casi a lo largo de todo elaño, multitudes considerables en las ca-lles más céntricas, son algunas de lasmanifestaciones de esta efervescenciacultural que define el Montreal actual.A todo esto, aun así, hemos de añadirleuna dimensión política no despreciable,dado que fue en Montreal donde se creó,en 1999, la Coalición para la DiversidadCultural, que defiende la cultura como "la

expresión privilegiada de la identidad yde la creatividad humanas en toda la diver-sidad y como [...] un patrimonio inaliena-ble para el conjunto de la humanidad".Cada año, la actividad cultural montrea-lense genera más de tres mil millones deeuros en gastos brutos, sostiene noven-ta mil puestos de trabajo y atrae a dosmillones de visitantes. Montreal canalizaaproximadamente el 80% de la creacióny de la producción culturales del Quebec,esencialmente en los barrios centralesde la ciudad.Es en uno de estos barrios donde seencuentran tres de las cuatro universida-des de Montreal: la Universidad delQuebec en Montreal (UQAM), Concordiay McGill –esta última, clasificada entrelas veinticinco mejores del mundo–, asícomo también las grandes escuelas,como por ejemplo la Escuela de Tec-nología Superior (ERES). La Universidaddel Quebec en Montreal se alza sobrelas vertientes del Mont Royal, cuya masaverde hace juego con la de los rascacie-los del centro. Todas estas institucionespasan por una fase de expansión extraor-dinaria y rehabilitan, en algunos casos,antiguos inmuebles industriales destina-dos a la actividad académica y a acogera estudiantes venidos de todo el mundo.También es en el centro donde la ciudadha experimentado las transformacionesmás significativas: en el suroeste, un anti-guo barrio industrial ha visto nacer de lospáramos y los edificios antiguos la CitéMultimédia (Ciudad Multimedia), dondese reúnen destacados creadores de uni-versos virtuales y de efectos especiales.De una no-man's-land entre el ViejoMontreal y el centro de negocios haemergido recientemente el QuartierInternational (Barrio Internacional), dedi-cado a los intercambios comerciales, alos congresos y a acoger organismosinternacionales. En la parte este del centro de la ciudad, todavía desestruc-turado por los cambios económicos ysociales, unas veintiocho mil butacas,repartidas entre una treintena de salasde espectáculos, algunas con más de unsiglo de antigüedad, constituirán dentrode varios años la base del Quartier desSpectacles (Barrio de los Espectáculos),un sector que quiere atraer a los montre-alenses y los turistas preservando el deli-cado equilibrio que permite la presenciade creadores de todas las disciplinas.Desde hace unos quince años, ha apa-recido un nuevo tipo de equipamientocultural, como el Centre Canadiend'Architecture (Centro Canadiense deArquitectura), bajo el impulso de PhillysLambert, Ex-Centris, dedicado al cinealternativo, por iniciativa de DanielLanglois, y, muy recientemente, la Tohu,ciudad de las artes del circo, instaladaen un antiguo vertedero de basuras gra-cias a la acción del Cirque du Soleil y lacomunidad local.

Montreal, sin embargo, siempre está enproceso de construcción. En el año 2000,la ciudad emprendió un proceso desti-nado a fusionar el conjunto de munici-palidades que ocupan la isla de Montreal.Para la Administración, el reto era claro:la nueva ciudad sólo puede salir adelan-te con la adhesión de los montrealenses.Así, en el año 2002 se celebró una reu-nión de alto nivel a fin de definir un obje-tivo común y unos ejes de desarrollocompartidos. Por primera vez, los mediosculturales trataron de igual a igual conlos agentes económicos, sindicales,sociales y comunitarios. Es más, uno delos proyectos culturales, el Quartier desSpectacles, que sitúa la cultura comoimpulsora del desarrollo urbano y eco-nómico, fue el que despertó más interés.La propuesta de dotar la ciudad de unapolítica cultural se aceptó de modo uná-nime. Dos años más tarde, el proyectode política cultural de Montreal se ha pre-sentado públicamente para ser someti-do a debate antes de su aprobación porel consejo municipal, prevista para la pri-mavera de 2005.Mediante esta política, Montreal se pro-pone:- Facilitar el acceso de los ciudadanos a

las artes y la cultura.- Enriquecer el componente cultural en

el ámbito de la vida diaria. - Incrementar y mejorar el apoyo a las

artes y los artistas.- Garantizar el futuro de las instituciones

y de los grandes acontecimientos cul-turales.

- Elaborar un plan de desarrollo de losequipamientos culturales.

- Impulsar la difusión internacional deMontreal como metrópolis cultural.

- Hacer que la cultura sea una causacomún.

La cultura ya se ha convertido en el cen-tro de la identidad, de la historia y de lacohesión social de Montreal. Y, median-te esta política, Montreal afirma su volun-tad de hacer de la cultura uno de losprincipales motores de su desarrollo, desu dinamismo económico y de su futuraprosperidad.Jean-Robert ChoquetDirector de Desarrollo Cultural y deCalidad de Vida de Montreal

English version


all around. Many things can be found inits nooks and crannies overflowing withbookshops, public and secret libraries,and blessed publishers, inviting story-tellers and listeners to create their owngeography of a city open to ideas andthe pages in which they shelter. The city'sarchives are home to infinite universessustained by paper and ink. Its printersgive birth daily to new books looking fortheir unknown and desired readers.Literature and wonders from beyond theoceans arrive on the streets of Barcelonain search a piece of the hundred years ofglory of Gabo and many other mastersthat are now part of the literary roll callof the city's streets. Local and foreignpens are no longer strangers, comingtogether to create a postal code with auniversal vocation, without any bordersor shields other than the curiosity of themind. Like those old books that refuse todisappear, the streets of Barcelona arerewritten each day through its strollersand readers.In memory of this past filled with books,and, specially, for a future that needsthem, Barcelona is preparing to onceagain become a meeting place for read-ers and writers from all around the world.Fugitives from all over are invited to losethemselves in its streets under the spellof literature, and to live 365 days of stories and thought. The city's writers,publishers, readers, bookshop ownersand books open their home to their col-leagues from all over the planet in orderto write one more page in the history ofthe city of books, so that its streets canreach the entire world, and the wholeworld can reach its streets.Barcelona, in times of noise and gun-powder, wants the energy of dialogueand peace to break through borders andprejudices. This year, a date for literatureand friendship, will allow us to retracethe steps of squires and knights with ideasas our only lance and universal literatureas our shield. The date is 2005, the placeis Barcelona, and Barcelona citizens fromthe five continents are invited to cometogether in its streets and pages, know-ing that, with a book in our hands, we'reall citizens of the world.A Passion for ReadingMa. Clara Camps MartínezI pick up a book, open it, and start on thejourney marked out by words that some-body has written for me, I enter a worldthat for that moment belongs only to me,I turn the pages like a caress, and every-thing that enters through my eyes nour-ishes me. I close the book and know thatit will wait for me, loyal companion, untilI return.I've been told that I learnt to read whenI was very small and with certain ease. Iwasn't aware of it then, but I had to startearly in order not to lose time, and thetruth is that I haven't stopped since. I still

own the first two books I ever read, whichI had inherited, and it still upsets me towalk into a library and realise that onelife will never be enough to read every-thing I'd like to.Is there an object capable of provokinghate and passion, complicity and enmity,smiles and sadness, other than a book?What can you do alone or in company,inside a building or out in the open, inthe daytime or at night, out loud or silent-ly, sitting or lying, standing or walking,other than read? What other friend isavailable at any time of the day or nightto offer you shelter, to have fun with, tolearn from? Thanks to literature we canexplore endless worlds, visit remoteplaces, submerge ourselves in the pastor the future, meet characters who wewould never come across in real life.A life without books is inconceivable tome. I'm unable to leave the house with-out slipping one, or two, into my bag. Inever have no time to read, I take advan-tage of any moment, even the supermar-ket queue. I have books all over the houseso that at any moment I can stretch outmy arm and find one.I confess, I'm a compulsive reader. But Iknow I'm not alone, and that we find eachother along the road. This is why, in thisinternational year of reading, I hope manymore people join us. I hope that thosewho haven't already, discover the pleas-ure of reading in all its dimensions. Thatwe finally find a way to stop young people feeling that they have to read,and start really wanting to and enjoyingit. We can't love what we don't know, soI hope this year makes people aware of allthe books that exist, within reach, that canbe a window into other real and imagin-ary worlds and allow us to discover newfeelings, and that we all willingly becomepart of this immense network of words. Perhaps reading doesn't make us bet-ter, but it gives us the tools that makeit possible.

Page 12Crime Fiction

First European Meetingon Crime Fiction is one ofthe new events plannedfor the Year of the Bookand Reading. The confer-ence will bring interna-tional writers to Barcelonaand provide a discussion

space focussing on the figure of thedetective Carvalho and ways of readingdetective novels. In this article, DavidBarba reflects on detective fiction as asocial tool for constructing Europeanidentity.Dashiell Hammet, Raymond Chandler,Chester Himes, Jim Thompson…Between 1930 and 1970, most of thegreat hard-boiled detective fiction writ-

ers were North American. But in the1970s, new names and different narra-tive styles began to make space for them-selves in the hard-boiled genre of the oldworld, and Europe began to experiencea strong revival of the hard-boiled genre.One of the pioneers of this phenomenonwas Manuel Vázquez Montalbán with hisdetective Pepe Carvalho in books suchas Tatuaje, published in 1974. From thismoment, in the context of a continentshaken by cold war tensions and the endof dictatorships in Portugal, Spain andGreece, crime fiction took off through-out Europe, including Spain. As theGerman Albrecht Buschmann has writ-ten, the story of hard-boiled detectivefiction in Spain starts with an importantcorpse: General Franco. His death led tothe removal of the censorship mechani-sms that had made it impossible to publish novels by Francisco GonzálezLedesma and other hard-boiled crimewriters inspired by pulp westerns. Today,more and more readers and writers arefinding the genre to be an effective me-dium for exploring who we are, recog-nising the identity of a society undergoingmajor changes, and identifying our placewithin socio-political coordinates. Byreading hard-boiled fiction published inthe last 30 years, thoughtful readers cangain a deeper understanding of contem-porary Spanish history and the way tra-ditions have radically changed in thiscountry. This is also the case with novelsfrom other European hard-boiled detec-tive fiction traditions, such as the Greek– Petros Márkais –, Italian – AndreaCamilleri – or French – the late JeanClaude Izzo and Thierry Jonquet. In the midst of debate about the EuropeanConstitution, citizens are claiming the rightfor a Union constructed from the bottomup. In Europe more than anywhere else,the detective novel has served as a criti-cal tool for understanding a reality that,even more than the fall of the SocialistBlock and the supposed end of ideologies(sic), is leading readers to redefine socialpriorities and constant rereadings of theproblems of citizens.European hard-boiled detective fictionis full of peculiarities: from Portuguesewriter Filipa Melo's fusion with the fan-tasy genre to Juan Madrid's crime reportsections; from the brutal vitality ofScottish writers such as Ian Rankin or ValMcDermid to US writer Donna Leon'sinfluence in Italy and the adaptation tonarrative styles that Petros Márkariswould define as deeply Mediterranean.In the East, Alexandra Marínina andJoanna Chmieleswka are part of a revivallinked to the new forms of criminal activ-ity in the region. In the North, a differenttradition represented by writers such asHenning Mankell, K.O. Dahl and KariFossun, takes a more sober and reflec-tive approach to the genre. All of the rich-

ness and diversity will allow us to reflect,write and read within the framework ofthis First European Hard-boiled FictionConference, which, like Barcelona itself,has a universal vocation.David Barba, Conference co-ordinator.

Page 14The city for science

Science is culture too.Humanistic culture, artis-tic culture and scientificculture are part of a sin-gle culture...It's rare to hear these ideasstated in a political sphere

such as a city council. And it's rarer stillfor all the different political ideologiesrepresented to agree in emphasising theimportance of a city's clear and decisivesupport for promoting scientific culture,to the point of adopting this as one ofthe city council's strategic plans. But thisis what happened at the Barcelona CityCouncil in November, when the council-lor for culture, Ferran Mascarell, present-ed "the city for science" as a councilaction.The social transition that has been tak-ing shape since the industrial revolutionhas taken us towards a knowledge-basedsociety. This transition goes hand in handwith new information and communica-tion technologies and requires us to creatively adapt our economy and pro-ductive activities. For this, it is essentialto rely on citizens that are not just trainedand positive but who are also able to con-tinue learning and have the critical capac-ity to support social cohesion. It's not justa matter of avoiding the much discusseddigital divide, we also need to resist therisk of the educational and cultural dividethat could result from the rapid transfor-mation of the economy and society ingeneral. Promoting scientific and tech-nological culture is, therefore, a necess-ity that is inseparable from the profoundprocess of change affecting our society.In 2001 the "science on the streets" pro-gram was already implemented, as an in-itiative of the council for the City ofKnowledge, with the aim of raising aware-ness of the work carried out by our scien-tists. This was complemented in 2002with the "Science and Society" Plan forAction promoted by the European Unionfollowing summits in Lisbon (2000) andBarcelona (2001) to consolidate theEurope of Knowledge.Now, within the framework of the CulturalSector's Strategic Plan promoted by theInstitut de Cultura de Barcelona (ICUB),a specific plan is being launched to raiseawareness of scientific culture over the ten year period 2005-2015 under themotto "The City for Science". This planalso fits into the framework of the rec-ommendations of Agenda 21 for Culture.

The result will be a strengthening of thestrategic triangle formed by universities,companies and the city, further stepstowards the transformation of existingpublic science museums and centres intothe planned Museum of Natural Historyof Catalonia, decentralisation of scien-tific cultural awareness activities to dif-ferent areas through the city's publiclibraries and civic centres and activitiesto promote scientific vocations in chil-dren and increased participation ofwomen in scientific and technologicalcareers. The scientific and technologicalstrategies selected by the political andscientific communities –such as biomed-icine and aerospace– will also be sup-ported, and there will be an attempt toconsolidate Barcelona as a true hotbedcity for ideas and projects that generateopportunities for its citizens in the know-ledge society.Collaborations have already begun withuniversities, companies, foundations,academic institutions and museums, pro-fessional associations and other partieslinked to the relationship between so-ciety and science.The first goal on the horizon is a proposalto declare 2007 as the Year of Science, to coincide with the centenary of the cre-ation of the Institut d'Estudis Catalans.Meanwhile, the proposed strategic chal-lenges have been published in theAssociació Catalana de ComunicacióCientífica's newsletter, the plan has beenpresented to scientists belonging to theAsociación para el Fomento de las Ciencias(association for promoting science), someof the city's main science journalists areaware of the plan, there is a consultationperiod to receive suggestions from publicuniversity research chancellors and/or vice-chancellors, the Fundació Catalana per laRecerca i la Innovació (Catalan Researchand Development Foundation), and ofcourse, from the autonomous govern-ment's political departments linked toresearch and culture.At the same time, other initiatives withsimilar aims have been set up: BarcelonaCity Council's Commissioner for ScientificCulture is working with the FundaciónEspañola de Ciencia y Tecnología to setup a network of local scientific cultureagents, and the Fundació Catalana per laRecerca i la Innovació founded on the 5thof November the Catalan Council forScientific Communication. Five days later–on November 10, in the middle ofScience Week 2004– the foundation,Institut de Cultura and the Generalitat deCatalunya's Department of Culture,announced a new collaboration pro-gramme to boost scientific culture, andits first concrete aim: to create anInternational Academy of Society andScience. This initiative arose from the"Scientific Knowledge and CulturalDiversity" dialogue at the Barcelona

Forum of Cultures and has the intellectu-al support of the Public Communicationof Science and Technology network, themost important of its kind in the world,which represents the scientific and cultur-al sensibilities of the five continents.These ambitious plans for action arebeing pioneered at a city level, which iswhy the team responsible for develop-ing them was invited to present theirstrategic contents last November at thefirst preparatory seminar of the Forum ofCultures and Knowledge in Monterrey2007, organised by the UniversidadAutónoma de Nuevo León, and at thecoordinators meeting for the EuropeanForum for Science and Society, organ-ised by the European Union in Brusselsfor March 2005.Vladimir de SemirCommissioner of the Mayor's depart-ment for Dissemination of ScientificCulture of the Institut de Cultura deBarcelona.

Page 16Montreal, cultural metropolis: now areality, always a plan

What usually sur-prises visitors thefirst time they layeyes on Montrealare its contrasts, theparadoxes of this

city that has been around for 360 yearsbut is a constant work in progress.Urban complexity, common all overEurope, is much less frequent in America.What can be said about Montreal's? Overthe banks of the St Lawrence river, OldMontreal is always visible, a reminder ofthe changes that took place between thebirth of the city in 1642 and the end ofthe 19th century, when the industrial rev-olution led to the expansion of the city.The subsequently abandoned historiccity centre just barely escaped destruc-tion, but its value was finally recognisedand a period of renovation began in the1960's, a period that marked a turningpoint for Montreal and Quebec.This period, called the "quiet revolu-tion" marked the city's entry into themodern world following centuries of reli-gious dominance. It led to the creationof a democratic state, public educationand health systems... while allowing hun-dreds of catholic and protestant church-es, no longer well-attended, to beconserved, splendid remains scatteredthrough the city creating a cultural andarchitectural heritage that is unique inAmerica.The "quiet revolution" also awakenedthe creativity of Quebec's citizens, firstin song, television production and cine-ma, and later in all areas of the arts, fromcontemporary dance to multimedia, from the circus to design.


But it was the 1967 Universal and Inter-national Exhibition in Montreal, with thetheme "Man and his World", that allowedvisitors, the world, and Montreal's citi-zens themselves to truly discover the city.The years that followed brought higherand more diverse immigration - as theFrancophone community, a minority inCanada, gained confidence. This led toan opening up to intercultural relations,specially in Montreal, which was the mainpoint of entry and settlement forQuebec's immigrants. This new situationwas mapped onto the structure of thecity, Francophones to the east, Anglo-phones to the west, separated by boule-vard Saint-Laurent, which travels up fromthe port and crosses Montreal. Along thisboulevard you can still find the shops ofChina Town and the Portuguese, Greek,Spanish and "little Italy" communities.In retrospect its easy to understand how,freed from a past of submission, isolationand cultural alienation, the citizens ofMontreal felt hungry for creation, ahunger that has not been sated in the lastforty years: theatre and music, from themost traditional to the most experimen-tal, all kinds of visual arts, the integrationof new media and street art, as well asthe creation of major cultural institutionsfor exhibiting and conserving art andpopular festivals (jazz, song, cinema,comedy) that bring multitudes to the citycentre throughout the year, these aresome of the manifestations of the cultur-al energy that defines Montreal.There is also an important political dimen-sion, illustrated by the fact that the Coa-lition for Cultural Diversity was created inMontreal in 1999, to defend culture as "theparamount expression of human creativi-ty and identity in all their diversity and aninalienable heritage of all humanity".Each year, cultural activity in Montrealgenerates a turnover of than three mil-lion euros, sustains more than 90,000 jobsand attracts two million visitors. Around80 per cent of Quebec's cultural produc-tion is channelled into Montreal, mainlyin the city's central areas.One of these central areas is also hometo three of Montreal's universities: theUniversity of Quebec at Montreal(UQAM), Concordia and McGill, which isclassed among the world's top 25 uni-versities, as well as large colleges suchas the École de technologie supérieure(ETS). The Universtiy of Montreal is builton the slopes of Mont Royal, the greenarea that plays against the skyscrapers inthe city centre. All of these institutionsare undergoing a phase of extraordinaryexpansion and in some cases they aretaking over old industrial buildings andreconditioning them for academic activ-ities or as accommodation for studentsfrom all over the world. The city centre has also been the site ofthe most important changes: in an indus-

trial area in the south east, old and aban-doned buildings have been transformedinto the Cité Multimédia (MultimediaCity), where talented creators of virtualuniverses and special effects congregate.The Quartier International has recentlyemerged from a no man's land betweenOld Montreal and the business district,turned into an area designed for com-mercial exchanges, conferences and theoffices international organisations. In the eastern part of the city, which is stillunstructured due the economic andsocial changes, there are some 280,000seats distributed over thirty theatres,some over a hundred years old. Thesewill soon form the basis of the futureQuartier des Spectacles, a promisingindustry that aims to attract locals andtourists while preserving the delicateequilibrium that allows the presence ofcreators from all disciplines.In the last fifteen years or so, new kindsof cultural facilities have also appeared,such as the Canadian Centre for Archi-tecture under the guidance of PhyllisLambert, Ex Centris, an initiative of DanielLanglois dedicated to alternative cinema,and the very recent Toho, city of circusarts, which was able to install itself on thesite of an abandoned rubbish tips thanksto the support of Cirque Soleil and thelocal community.Montreal is a permanent work in progress.In the year 2000, the city embarked on aprocess that aims to merge the munici-palities that make up the island ofMontreal. For the government, the chal-lenge was clear: the new city can only besuccessful by engaging its citizens, andso in 2002 an executive-level meetingwas held in order to define a sharedobjective and focus. For the first time,cultural bodies were able to talk as equalswith economic, trade union, social andcommunity groups. And one of the cul-tural projects, the Quartier des spec-tacles, which uses culture as the forcebehind urban and economic develop-ment, was the one that awakened themost interest.The proposal to create a cultural policyfor the city was accepted unanimously.Two years later, the Montreal cultural pol-icy project was presented to the publicfor debate before approval by the citycouncil, planned for spring 2005.Through this policy, Montreal plans to:• Encourage citizen access to art and

culture.• Enrich the role of culture in daily life• Increase and improve support for artists

and the arts.• Ensure the future of major cultural

events and institutions.• Create a development plan for cultural

installations.• Promote Montreal as a cultural metrop-

olis internationally.• Make culture into a common goal.

Culture has already become the centreof Montreal's identity, history and socialcohesion. Through this policy, Montrealis confirming its desire to transform cul-ture into one of the chief motors behindits growth, economic force and futureprosperity.Jean-Robert ChoquetCultural Development and Life QualityManager

L'AuditoriLepant, 150Tel. 93 247 93 00www.auditori.org

Biblioteca BonnemaisonSant Pere més baix, 7Tel. 93 268 01 07www.bcn.es/biblioteques

Biblioteca de CatalunyaHospital, 56Tel. 93 270 23 00www.cervantesvirtual.com/portal/bc

Biblioteca El Carmel - Juan MarséMurtra, 135-145Tel. 93 407 28 70 www.bcn.es/biblioteques

Biblioteca Fort PiencRibes, 14Tel. 93 265 24 35www.bcn.es/biblioteques

Biblioteca Guinardó - MercèRodoredaCamèlies, 76-80Tel. 93 435 31 70www.bcn.es/biblioteques

Biblioteca Ignasi Iglésias - Can FabraSegre, 24-32Tel. 93 360 05 50www.bcn.es/biblioteques

CaixaForumAv. Marqués de Comillas, 6-8Tel. 93 476 86 00www.fundacio.lacaixa.es

Casa ÀsiaAv. Diagonal, 373Tel. 93 668 03 27www.casaasia.org

Centre Cultural Caixa Catalunya, la Pedrera Provença, 261-265Tel. 93 484 59 00www.caixacat.es/cccc

Centre de CulturaContemporània de Barcelona (CCCB)Montalegre, 5Tel. 93 306 41 00www.cccb.org

Cercle de LectorsPrincesa, 52Tel. 93 319 26 51www.circulo.es

Drassanes ReialsAv. Drassanes, 1Tel. 93 342 99 20 www.diba.es/mmaritim

Institut Alemany GoetheInstitutManso, 24-28Tel. 93 292 60 06www.goethe.de/barcelona

Institut FrancèsMoià, 8Tel. 93 567 77 77www.institutfrances.org

Institut Italià de CulturaPtge. Méndez Vigo, 5Tel. 93 487 53 06www.iicbarcellona.com

Museu d'Història de CatalunyaPl. Pau Vila, 3Tel. 93 225 47 00www.mhcat.net

Museu d'Història de la CiutatPl. del Rei, s/nTel. 93 315 11 11www.museuhistoria.bcn.es

Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)Palau Nacional Parc de Montjuïc.Tel. 93 622 03 75www.mnac.es

Museu PicassoMontcada, 15-23Tel. 93 319 63 10www.museupicasso.bcn.es

Palau de la VirreinaLa Rambla, 99Tel. 93 316 10 00www.bcn.es/virreinaexposicions

Residència d'Investigadors(CSIC)Hospital, 64Tel. 93 443 27 59www.residencia-investigadors.es

Teatre Mercat de les FlorsLleida, 59Tel. 93 426 18 75www.bcn.es/mercatflors

Teatre Nacional de CatalunyaPl. de les Arts, 1Tel. 93 306 57 00www.tnc.es

Equipamentsde l’Any delLlibre i laLectura.Selecciówww.anyllibre2005.bcn.es

��

��

��

��

��

��

��

��

��

˘ ˇ ˆ ˙ ˝ ˇ ˛˚ ˜ ˛˘ ˇ - bcn.cat · revista impresa en paper ecològic ecf l’any del...

Documents