XXX Ral·li de Cotxes Antics

13desembre 2008, núm.

2

Què penseu del fet que s'haiguerecuperat lo futbol després de tantsanys?Tomàs: Jo ho trobo una millora, perquèfee molts anys que no se jugave i hadonat molt ambient al poble. Estavemolt apagat i als nois los va bé perquèse distrauen. Los domenges potser nosabien què fer i ara tenen la tardeempleada. Ara vas pels pobles, veusl'ambient, te distraus...Àlvaro: Lo futbol al poble d'Arnes feefalta. L'ambient dóne goig, i la gent s'hiha volcat i t'ajude.

Estareu contents de ser una part tantimportant del futbol d'Arnes.T: Molt, molt, molt.À: Natres, la gent i los jugadors. Portemmés gent natros a fora del poble, la gentdels atres pobles se quede parada, i l'am-bient és fabulós. I después, un poble de500 habitants que hi haigue cent i picode socis... No s'ho creu ningú.

Suposo que la part que ningú veudel futbol és la faena que feu vatres,que no sempre se valore.T.: Pos mira, preparar lo camp, llimpiarles casetes, anar a buscar les pilotes...À: I quan anem a fora, agafar la segonaequipació, i si fa falta vaig a buscarmedicaments a la farmàcia, lo botiquín,preparo lo de les noies, unflem pilotes,arreglem les coses... Lo primer any not'aclarixes, lo segon ja va millor. Sóndetalls que potser no se veuen, però joentre setmana baixo a ver com estàcontrolat això, ho arreglo una mica...Sempre hi ha faena.

I del futbol femení què en penseu?T: Jo trobo que anirà bastant bé. Primerdien que no trobaríem noies, que no hopodríem aguantar... I tant que se potaguantar. Les jugadores aguantaran. Quepotser l'any que ve ho faran a un atrepuesto... Però a mi m'apareix que no.À: I la festa aquella que vam fer va anarmolt bé, igual que lo torneig de Cunit itot. Jo no havia anat mai així a fora...Haguéssem pogut arribar a semifinals oa la final, però mos ho vam passarbomba.

Pues esperem que lo futbol duromolts anys i que vatres també hiestésseu!T: A vore!À: Natres estarem hasta que s'acabo lofutbol.T: (rient) I si ne vénen uns atres davant iho fan millor, pos mira, avant!À: Jo crec que lo futbol a Arnes conti-nuarà, perquè la junta ne té moltesganes i hi ha harmonia entre los juga-dors. Quan te dóne més faena és quanjugues a casa, i quan vas a fora tamé t'hopasses bé. I ara crios que no havien vistjugar mai a futbol van a la Penya, veuenles fotos dels equips d'abans i preguntenqui ere la gent... Això és molt bonic.

Alba Solé Borrull

EDITAAjuntament d’ArnesRegidoria de Cultura i JoventutPl. de la Vila, 243597 ArnesTel.: 977 435 134Fax: 977 435 606www.arnes.altanet.orgaj.arnes@altanet.org

CONSELL REDACTORAjuntament d’Arnes Alba Solé Borrull Àngel Solé BorrullLaia Samper SamperLluís Sallen MartínMª Carmen Vallès FozMª Pau Ibañez CreixMarta Samper SamperMònica Carbó AriñoNeus Sanromà SamperRaquel Sabaté CarriqueRoberto Sallen MartínRoger Blanc Samper

CORDINACIÓÀngel SoléMarta Samper

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICAAlba Solé Borrull

IMATGE DE PORTADAFrancesc Martínez.

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓexperimentgràfic 977 42 10 13

TIRADA300 exemplars

Aquest exemplar és gratuït. Quedaprohibida la seva venda.

COL·LABORA

NOTAEl Consell Redactor de la revista hadecidit redactar els textos en catalàestàndard o segons els trets lingüísticscaracterístics del nostre català, indistinta-ment. L'ús o no d'aquestes formeslingüístiques, així com les de qualsevolaltra, el tria en cada cas el propi redactor.

Contacte: revistarnerol@yahoo.es

l'Àlvaro Prades i Tomàs Pitarque,són de lluny los millors fitxatgesque ha fet lo Club Esportiu Arnes. Com tot a la vida, lo futbol té una partque no se veu, sense la qual los equips no podrien tirar endavant: preparar elcamp, tenir a punt el material i les equipacions, netejar los vestidors... Alnostre poble, ells són los encarregats de dur a terme totes aquestes tasques.

l’arna

Sumari-L’Arna 2-Informació municipal 3-Una batuda al Port d’Arnes 4 i 5-Equip femeni CE Arnes 6 i 7-Flora d’Arnes, Resseguint la paraula,Recordem el 1947 8

-D’olla en olla per Arnes,Carrer Major 9-Imatges d’Arnes 10-Un dia inesborrable,

Còmic 11-Contraportada 12

3

ALGUNS PROJECTES QUE S'EXECU-TARAN AQUEST 2009:

1.- En la primera fase d'arranjamentdels carrers, les obres començaran pelcarrer Onze de Setembre i SantaMadrona. Es tracta d'una obra impor-tant i, al mateix temps, força molestapels veïns afectats; des de l'Ajuntamentposarem tot el nostre empeny perquèsigui el menys perjudicial possible,però som conscients de la necessitatd'una reforma que de ben segur enspermetrà estar tranquils quant a sub-ministraments durant una bona collad'anys.

2.- Projecte de senyalització desd'Arnes fins la Via Verda. L'objectiu éscomunicar perfectament el nostrepoble amb aquesta ruta turística. Per atal fí, s'acondicionarà el camí i el pasdel riu i s'instal·laran seients i paeres.

3.- Millores a l'Ullal de Banyetes. Estracta de fer una petita tanca al riuAlgars per tal de frenar l'aigua a l'alça-da de l'Ullal.

4.- Condicionament de la zonaesportiva i piscines. Es tracta d'un pro-jecte nou, subvencionat al 100% pelGovern de Madrid, que tracta d'arran-jar tota la zona esportiva municipal.Amb aquest objectiu, el projecte pre-veu arreglar els talussos, posar cimental costat de la pista esportiva, renovarles tanques, canviar les fustes de lespiscines i millorar l'estat de la gespa deles piscines.

També es finalitzaran les graderiesdel camp de futbol, en les que ja s'hanfet millores gràcies a una subvenció dela Diputació de Tarragona i de laCaixa.

informació municipal

Projecte final de les graderies del camp de les Valletes.

4

Tres o quatre cops a l'any, l'autoritat delParc Natural del Port dóna permís alscaçadors d'Arnes per fer una batuda deljabalí dins el seu territori. Es tracta, permolts motius, de jornades especials: hi vamés gent, (teòricament) hi ha més caça, ia més són en dissabte. Aquest passat mesd'octubre, per un cop, vam voler acom-panyar-los per compartir amb els lectorsl'experiència d'una batuda.

El punt de trobada és el bar Bonaire, atrenc d'alba. Quan arribem, una dotzenallarga de caçadors s'hi ha aplegat abansque nosaltres, entre ells els dos guardesdels Ports que controlaran la batuda(avui són Juanjo de Luterio i XavierAgut d'Horta). És el moment del cafèamb llet, del carajillo i de la casqueta:com gairebé sempre es parla del temps ialtres afers. Cada caçador emplena icomprova la documentació amb els dosguardes, mentre la resta van arribantamb comptagotes. La nit anterior, lamajoria d'ells s'havia trobat ja al Casalper repartir els passos, que indiquen laposició de cada caçador.

A mesura que es va enllestint, s'organ-itzen els vehicles segons la posició decaça de cadascú, i els més matinersemprenen el camí. La majoria passaràencara per casa un cop més per recollirles armes, i alguns també els gossos.Sortim en dues direccions: pel Toll delVidre cap als Mas de Pau els barre-jadors, encarregats d'aixecar els jabalísamb els gossos; cap al Coll de Xertó laresta, uns quants centenars de metresper sobre del primer, i on s'arribadibuixant un cercle des del poble exac-tament en la direcció contrària (per lacarretera d'Horta i el Mas de laFranqueta, ben passada l'entrada de lasenda que mena al Pimpoll i Terranyes).

Gairebé una hora després, arribem alfinal del camí i deixem el cotxe. Hemrecorregut uns quinze quilòmetres, lamajor part per ruta forestal: hem creuatel coll de Miralles i el Coll de Safrà, ambunes vistes magnífiques sobre les Valls ila plana que segueix a les muntanyes.Després de les últimes indicacions,recorrem a peu la darrera part del tra-jecte, per senda primer i, després, bosc através. Pel camí els caçadors es vanrepartint fins que ens quedem sols.

Arribem al pas, finalment! Les vistessón esplèndides: asseguts sobre unaroca, d'esquena a Terranyes i uns cente-nars de metres per sobre d'un afilat cre-stall, contemplem als nostres peus elpopular Mas de Pau, al naixement del'Algars, amb alguns cotxes, els barre-jadors i els gossos, petitíssims tots ells; itambé el moletó del Mas de Pau, labanda de les Faixes de Lino, i una micamés enllà el barranc de les Valls, Penya-Galera, lo Molló, el Barranc de Banyetesi els de Beseit, i alguns pobles també, iles xemeneies d'Andorra...

Avui es caça el Mas de Pau, més els deLlosero i Sallén, tots ells al límit amb el

terme de Beseit. Els caçadors dibuixendues línies: una que tanca tot el riu perla banda de Beseit, del mas de Damianfins l'Estret, i una altra de la Clapissa i laFaixa de Borràs al Coll de Monfort, al'espera. A meitat del coll, nosaltresestem al Collet dels Bots, al Pujador dela Rama: hem elegit aquest lloc precisa-ment perquè ens permetrà tenir unavisió privilegiada dels moviments delscaçadors.

De seguida, la cosa es posa en marxa.Els gossos entren per baix, pel riu, quanla gent està a la seva posició. Hi ha tresllocs per on pujar: pel Mas de Llosero,per la Faixa i per l'Estret i la Foradada.Cobreixen aquestes vies, amb els gossos,

Reportatge

Acabats el dinar i la sobretaula, demanem al grup al com-plet que surtin fora per fer-nos una foto. Mentre es situen,Lluís Borrull apunta: “D'això ne podríeu parlar a la revista”.

Una batuda al Port d'ArnesUna batuda al Port d'Arnes

5

Reportatge

Joaquim Julve, Francisco Julve i ErnestoBoldó. Fan tant soroll com poden, ambl'objectiu d'enviar els jabalís cap als pas-sos on els caçadors esperen.

Poc després, un soroll ens posa en aler-ta. Als nostres peus, uns cinc metres persota, una cabra enfila majestuosa per lesescarpades roques, desafiant la llei de lagravetat. Fuig, segurament, de l'enrenoui l'amenaça humana, i desapareix en unno-res de la nostra visió. És l'animal -viuo mort- que veurem més a prop en totel dia, però aleshores encara no hosabem…

* * *

A les dotze i mitja passades, els exten-uats barrejadors es troben amb els pas-sos, i la cacera es dóna per acabada. S'hadisparat poc, i no s'ha abatut cap peça.

Com és lògic, predomina la decepció.Emprenem el camí de tornada.

Ara els caçadors, amb els vehicles, hade desfer de nou els quinze quilòmetresfins a Arnes, i després els dotze que vandel poble al refugi del Mas de Damian(que és on dinarem), molt a prop delMas de Pau. A penes un quilòmetre odos separen un punt de l'altre, però nohi ha cap camí que permeti que els cotx-es hi arribin sense fer tota la volta.Nosaltres optem per fer el trajecte a peuamb Julve: en vint minuts ens reunimamb Blanquet al Mas de Pau, desprésd'una agradable passejada senda avall, idos minuts més tard hem arribat al nos-tre destí.

De nou, toca esperar. Ara, però, hi hamenjar, beure, foc i refugi: es parla de lacaça i de moltes coses més, i l'ambient vapujant de to. Força estona després, la resta

va arribant i troben les brases al punt…Podeu imaginar com va seguir la cosa.

Acabats el dinar i la sobretaula,demanem al grup al complet que surtinfora per fer-nos una foto. Mentre essituen, Lluís Borrull apunta: “D'això nepodríeu parlar a la revista”.

Dit i fet…

Finalment, arribem al poble benavançada la tarde. Si s'hagués caçat,encara hauríem de deixar les peces almatadero d'Horta, i després reunir-nosel dilluns per esquarterar-les i repartir lacarn entre els participants. No és així,però queda la sensació d'haver gauditd'un dia que esperem poder repetir.Gràcies, caçadors!!

Neus Sanromà, Raquel Sabaté,Àngel Solé.

t d'Arnest d'Arnes

Equip femení CE ARNES

6

El CE ARNES es el primer campió de la lliga femenina deles Terres de l'Ebre. L'equip dirigit per Roger Blanc, SergiSolé i Àngel Solé s'ha mostrat intractable durant tota la tem-porada, guanyant tots el partits de la lliga (10), marcant 30gols i encaixant-ne sols 8. El nostre equip, l'únic terraltí a lacompetició, ha basat la seva victòria en la solidesa defensivai l'eficàcia de la seva davantera Andrea Cuello, que ha fet 15gols.

L'equip està format per 11 jugadores locals (Alba, Míriam,Meri, M. Rosa, Sílvia, Noelia, Carolina, Andrea, Sònia, Sarai Merlin), tres de Vall-de-roures (Rocío, Mari i Marian), dosde Gandesa (Anna A. i Anna M.) i dos de Bot (Úrsula iAndrea). Les arneroles s'han mostrat molt ben posicionadestota la lliga, i aquesta ha estat la clau per no perdre cap par-tit i superar tots els seus rivals ebrencs (La Cava, La Sénia,Amposta, Camarles i l'Olímpic Mora d'Ebre). Sens dubte,no ha estat un camí de roses per les nostres: la lliga ha estatforça igualada, tot i que amb l'esforç i la il·lusió que esreflexen en el vestuari femení les coses han estat molt mésfàcils.

Volem destacar des d'aquestes línies la celebració del dia 7 defebrer, ja que l'entitat va viure un dia inesborrable, la consecu-ció de la lliga crec que es un premi, una recompensa per l'es-forç d'unes jugadores, un club i un poble que viu el futbold'una forma especial ... així que ENHORABONA A TOTS ITOTES!!!

Roger Blanc Samper

LA LLIGA JA ES NOSTRA!

Equip femení CE ARNES

7

Fotografíes: Francesc Martínez (calventeret.com).

8

resseguint la paraula

recordem... el 1971

Per a este número deixarem descansaruns dies els noms de lloc del nostre termeper seguir amb altres mots, les paraules decada dia, les que utilitzem al forn, al bar, alcarrer, les que ens fan riure i les que ensfan plorar, les paraules que ens fan enam-orar i les que ens fan odiar, les que volemsentir i les que no...I no podríemcomençar amb cap altra paraula que nofos la mateixa PARAULA.

El terme paraula el trobem ja documen-tat al segle XII a les Homilies d'Organyà(un dels primers textos en llengua cata-lana). Sabem que el llatí tardà va agafar laparaula parabola del grec parabolé, amb elsignificat de “comparació, al·legoria,paràbola evangèlica”, i que de “compara-ció, frase, dita d'algú” va passar a significar“mot”.

Per al diccionari de l'Institut d'EstudisCatalans, paraula és allò que és dit, mot entant que serveix per expressar el pensa-ment.

I com que justament és el pensamentallò que ens distingeix d'un gat o d'un gos,les paraules les mesurarem, les xiuxiue-jarem, les cridarem, les reflexionarem,també les personificarem i les farem afec-tuoses, cordials, sentides, sinceres, fàcilsperò també grolleres, falses, agressives...Sovint una veu amable i sincera és molt

més terapèutica que qualsevol medica-ment i pel contrari un paraula agressivaens pot submergir en la més profundamalaltia.

I és que, així com hi ha qui diu que “somel que mengem”, també podem afegir que“som paraules”, per això tractem lesparaules amb respecte, perquè servint-med'una frase del gran escriptor-filòsof-teò-leg... mallorquí Ramon Llull: “La paraulaés l'arma més poderosa”.

En estos moments en què totes les noti-cies que ens arriben són sobre guerres,terrorisme o violència de gènere hauríemde pensar que les paraules pertanyen adues parts d'un diàleg i que quant homescolta atentament és quant hi ha voluntatde trobada. En els mots ens hi trobem, iper este motiu ens uneixen, ens porten a l'intercanvi, a la relació, i així és com ensfan veure, sentir i créixer.

Acabo amb dos dites sobre la paraula:“El bou per la banya i l'home per la

paraula”“Paraula i pedra solta, no tenen volta”Reflexionem-hi i si voleu PARLEM-NE!1.M. Fonts i Rius. Cartas de Población y

Franquícia. Vol. I. Pàg. 264, doc. 1912.VARIS. Primeres Jornades d’Estudi sobre

la Terra Alta. La Baralluga. 1994Carme Vallés Foz

El 1971 és un any molt recordat permolts argentins, ja que és l'any en què vamorir l'esposa del president Peron, EvaDuarte, coneguda mundialment comEvita.

Bahrein s'independitzà del Regne Unit ies van fundar les organitzacions Metgessense Fronteres i Greenpeace.

John Lennon va publicar l'àlbum“Imagine” i Marvin Gaye edità “What´sGoing On”. Als cinemes es van estrenarpel·lícules com “La naranja mecánica” o “Muerte en Venécia”; una de les actrius méscotitzades era Brigitte Bardot.

Aquell any va sortir a la venda el primer microprocessador comercial, l´Intel 4004, iels EUA van llançar a l'espai la missió Apol·lo 14.

A Arnes, per festes, es feia ball a la Plaça Catalunya fins la mitjanit i després contin-uava al frontó. A la plaça hi va tocar el grup Dallas, i ho feien damunt d'un remolque.Al poble hi havia dos bars, un a cada plaça: el del Centro a la Plaça Catalunya -on araestà la Caixa de Tarragona- i el de Ximo a la Plaça de la Vila, als baixos del'Ajuntament. En aquell temps la gent sortia molt al bar en dies de cada dia, i els diu-menges hi havia molt costum d'anar a fer el vermut i prendre alguna tapa .

Al nostre poble es van casar en José Mª Miralles i la Glòria Bel, en David Benaiges ila Teresa Mª Ramón, l´Àngel Muñoz i l´Antonia Solé i en José Luis Asens i la TeresaSegura.

Van nàixer en Sergi Tornè, l´Antonio Palanques, la Cristina Villagrasa i l'ElenaVillagrasa.

Marta Samper Samper

la florad’Arnes

La matissa (Pistacia lentiscus) és unarbust (rarament arbret) que no solsuperar els 1'5m d'alçada. Viu enmàquies, brolles i carrascars aclaritsde la part baixa del nostre territori.La seua escorça té una característicaolor a raïna. Les seues fulles sónallargades i els seus fruits en formade drupa comencen sent negres, perpassar a ser rojos quan estan madurs.Floreix a la primavera i fructifica a latardor.Una de les seues virtuts es troba en laraïna, que s'obté dels exemplarsarboris, i té importants propietats enodontologia (enforteix les genives,millora el mal alé...). També se'npoden fer infusions amb les bran-ques i les fulles, que ajuden a pre-venir les infeccions i les hemorràgiesen intervencions de boca.A més es considera que aquesta plan-ta és diürètica, astringent, baixa latensió, alleugereix el reuma i desin-fecta (informació extreta del llibreLes plantes del Port I).En temps d'escasetat dels fruis se'nfeia oli per al consum humà, tambéper als cresols. Com també semblaque repeleix les puces, els pastorsl'usaven per fer-se el jaç.En el nostre territori però, donat quetradicionalment se'n a fet molt ús,sobretot, de la fusta per fer carbó, jaque és un excelent combustible,quasi no es troben exemplars arboris.

Mª Pau Ibañez Creix

La matissa (Pistacia lentiscus)

9

carrer de...¿Qui ha anat alguna vegada a una població, sigui un poble o

una ciutat, i no hi ha trobat un carrer Major? La veritat és quesón pocs els llocs que no tenen un carrer que porti aquestnom. I el cert és que, històricament, aquest carrer és un delsllocs amb més activitat comercial d'un nucli urbà. A Arnes nopodia ser d'un altra manera. Si partim des del carrer delsDolors cap amunt trobaríem, si encara hi fossin tots elsestabliments, una perruqueria (Àngela Samper), una barberia(casa Benages), una botiga de roba (casa Gronsa), un cafè i,més tard, una serreria (casa Sebastià), la casa del telèfon i unabotiga de roba (casa el secretari), una carnisseria (casa laFlorencia), un forn de pa (antigament de Ramon de Damiáni actualment de Joaquim Miralles), una ferreteria (casa Múria),una barberia (casa Nofre), una carnisseria (casa Colet) i, per

últim, una taberna (casa Manso).Veritat que n'hi havien?.

Al carrer Major també hi són algunesde les cases més antigues del poble,com casa Boira, casa Roc, casa Bellidoi casa Pepet. Arribant a la placeta hihavia, antigament, la presó que desprésde la guerra civil l'Ajuntament va ven-dre a casa Llopis. Al final del carrer ens trobem amb el castell.

El carrer Major del nostre poble és, en definitiva, un carrerple d'històries per explicar.

Nota: demano disculpes per si falta alguna dada o bé algunnom és incorrecte.

Laia Samper Samper

La nostra recepta: Fesols, patata i carxofera INGREDIENTS: -Carxofera.-Ossos de corretja (espinada del porc).-Fesols.-Cansalada (un tallet per persona).-Botifarra de ceba (una per persona).-Patates.

d’olla en olla per Arnes

El carrer Major

Per: Antonia Albesa

ELABORACIÓ:

En aquesta ocasió hem anat a casade l'Antònia Albesa, que ens explicaràcom elaborar un dels plats més arrelatsa les nostres terres i, a la vegada, undels més suculents: “Fesols, patata icarxofera”.

En primer lloc, es trossegen lescarxoferes i es fan perbullir en solitarija que l'aigua que desprenen pot seramarga i convé no coure-la amb laresta del guisat. Una vegada cuita, esreserva. A continuació, en una cassolaes posen a bullir els ossos de la corret-ja juntament amb els fesols; convé fer-ho a foc ben lent. Quan el procés decocció ja està molt avançat, s'hi afegeixla cansalada i les botifarres de ceba(una per comensal). Posteriorment, s'hiagregarà la patata pelada i trossejada,així com la carxofera que havíem reser-vat. Ho deixarem a foc lent fins queconstatem que tot queda ben cuit i quetorna a fer xup-xup.

Qui així ho vulgui, pot fregir un allen una paella i afegir-hi l'oli resultant.Però, compte! És un plat molt calòric ino massa recomanat per dieteslleugeres! Ara bé, poca gent es pot resi-stir al seu sabor... Bon profit!

EL TRUC:És aconsellable que els fesols es

coguin a foc molt lent. Per dur aterme aquest procés, quan estan amitja cocció se'ls “esglaia”, és a dir, estalla el primer bull tirant un raigd'aigua freda. D'aquesta manera, s'atu-rarà la cocció perquè posteriormenttorni a començar el bull. Aquestapràctica té la finalitat d'aconseguir queels fesols quedin ben cuits.

SABIES QUE… El cultiu i el consum de la carx-

ofera que ha utilitzat l'Antònia perelaborar aquest plat té un llarg recor-regut històric. Ja a les antigues tombesegípcies hi havia gravats que represen-taven aquesta planta. Així mateix, elsgrecs i els romans van ser grans con-sumidors de carxofera, ja que conside-raven que posseïa importants propi-etats afrodisíaques.

Actualment, els països de la ConcaMediterrània concentren el 90% de laproducció mundial de carxofes; entreells, Espanya és el segon productormundial després d'Itàlia. Tot i així,aquesta planta també es pot trobar aaltres enclavaments geogràfics com,per exemple, Amèrica Llatina. És

tanta la seva popularitat que PabloNeruda va dedicar-li una de les sevesOdas Elementales; fou la cèlebre Odaa la Alcachofa (des d'aquí us reco-manem aquesta suculenta lectura...).

EL VI:Aquest plat el podem maridar amb

Ilercavonia 2008. És 100% Garnatxablanca. Es tracta d'un vi blanc moltpeculiar, ja que fan una maceraciópelicular (maceració del most i lesseves pells) de 36 hores, que dónamolta untuositat al vi. Quan bevem elvi, aconseguirem que ens refresqui laboca amb els seus aromes tropicals(pinya, mango, maracuyà) i ensdeixarà la boca fresca (sabor a menta)per poder tornar a gaudir del plat. Deben segur que us agradarà, salut! (Virecomanat per Anna ComaladaMonmany).

Mònica Carbó Ariño.

10

Antonio Lleonart, exagutzil d'Arnes -en dosperíodes- des de 1955, ens ha fet arribar aquestesimatges del seu àlbum familiar, que ens mostren elnostre poble a meitats del segle passat. Es tracta detres postals: les més antigues daten de desembre del1954, mentre que la de la barana de la Plaça de laVila va ser timbrada exactament deu anys després.Com a curiositat, a la foto de l'església la veleta delcampanar apareix tombada per l'impacte d'unllamp.

Imatges d’Arnes

‘Lo racó del lector’ és un espai obert a tothom qui vulgue contribuir a fer de la nostra revista larevista de tots. Envieu les vostres suggerències, crítiques, comentaris, propostes, imatges,dibuixos, puntualitzacions o altres a revistarnerol@yahoo.es, o per escrit a l’Ajuntament.L’arnerol@ en publicarà els més interessants. Els textos seran preferiblement breus (unes deulínies) o bé articles complets, relacionats amb la societat i cultura d’Arnes, i hauran d’anar acom-panyats del nom i l’edat del/s signant/s. L’arnerol@ se reserve lo dret de resumir-los si així hocreu convenient, sense alterar l’essència del missatge, així com de no publicar aquells escrits oimatges que puguin resultar ofensius. Esperem la vostra col·laboració!

espai obert a tothom

El nostre poble a meitats del segle passat

11

Còmic

El 27 de desembre de 2008 estaràmarcat en roig per sempre a lahistòria del CE Arnes, ja que va serel dia en què el nostre equip femeníes va enfrentar al totpoderós FCBarcelona. El Torneig benèfic deCunit va ser l'escenari escollit perque les nostres s'enfrontessin ambrivals de primer nivell.

La jornada va començar aviat: ales set del matí, un autobús amb 14 jugadores i una cinquante-na de seguidors reafirmaven la passió i la il·lusió amb la que esviu el futbol al nostre municipi. A les 9:30 la comitiva arribavaal municipal de Cunit, on primerament les nostres s'enfrontarenal CF Pardinyes de Lleida (1ª Divisió Nacional). Les arnerolesvan mostrar un gran nivell i sols en la segona part les lleidatanesvan poder superar la solidesa defensiva del nostre equip, acon-seguint superar per dos cops la porteria de Sílvia.

Les dotze era l'hora escollida pel partit amb el Barça(Superlliga Femenina). La il·lusió i el nerviosisme s'apoderavende les nostres jugadores i la foto per la posteritat semprequedarà en el record dels nostres aficionats. Desprès del proto-

col·lari canvi de banderins i altresobjectes entregats per les cules,començava el partit, i la primeraocasió va ser per les postres en laque Mari, no va superar per escassoscentímetres la porteria de les blau-granes. A partir d'aquí aquestes novan donar opcions i amb bon joc iprofunditat per les bandes van ano-tar fins 5 gols en la derrota mésdolça de les arneroles.

Desprès d'un molt bon dinar, les nostres jugaven l'últim partitdel dia. El rival era el CD La Floresta de Tarragona, de lamateixa categoria que les nostres, però amb ja cinc anys d'ex-periència. El cansament va fer aparició en les jugadores i en unpartit menys vistós, però molt emocionant, les tarragoninessuperaren a les arneroles per 3 a 2 en l'últim sospir.

Al finalitzar la jornada, el CE Arnes acabava en setena posiciói amb un record inesborrable de la jornada viscuda. L'equip vaestar a molt bon nivell, i l'afició com sempre de 10!!!

Roger Blanc Samper

UNA DIA INESBORRABLEUNA DIA INESBORRABLE

L’equip femení CE Arnes

“Caçar estire molt”

“Caçar és molt engrescador, però a vegadestambé dóne digustos. S'emplee molt temps quesovint fa falta per a altres coses, però als quemos agrade, primer passe la cacera per davantde coses que poden ser més urgents. És una afi-ció que estire molt!“

Francisco Ramon Bel 1932 és un delscaçadors més veterans d'Arnes. Això sí,a diferència dels temps actuals, el nostreamic va començar caçant durant moltsanys sense escopeta, com molts altresfeien en temps passats. “Recordo perfecta-ment la primera que em vaig comprar. Ja eragran, perquè quan la guerra mos van regirar lacasa tres vegades i mon pare no volia ni sentirparlar d'armes. Quan era jove, a parar rateresper als tords, moixonets, i anar fent! Llavors, siun anava a parar rateres i es trobave amb algú,la llei era deixar el lloc i marxar a un altre queno estigués ocupat.”

Igual com molts altres del nostrepoble, quan Francisco tenia molt pocsanys ja ficava rateres per agafarmoixonets: “Això llavors se feie al carrer,quan nevave.” Un dels companys de cac-era habituals era l'oncle Serraller:“Anàvem molt al mussol: n'agafàvem molts,fins a 13 o 14 en una nit!, i eren molt bons.Ara n'hi ha molt pocs.”

En aquest punt, Cisco evoca una nitque havien anat a parar rateres per l'hor-ta dels Mamons. “Vam veure a la GuàrdiaCivil que estaven al Mas de Santa Pau, vamveure les llanternes. Aquell dia, dis-li coincidèn-cia o no, no vam fer res, però ja sabíem quin ereel motiu. Al migdia, vam veure a la parella dela Guàrdia Civil al cafè de Carrereta i sensecap problema los hi vam preguntar per quèhavien agafat les nostres rateres. Mos vamquedar sense les rateres i sense els tords!”

“La caça del conill aquí també ere molt pop-ular, fins que no va haver-hi lo mal del conills”,explica Francisco. “En arribar esta plaga,molts animalets van començar a desaparèixer:la fumada, per exemple, que té un coloret defum i entrava a les casetes de monte. Eren molttontes, igual que lo pic roig, que ere ràpid d'a-gafar. Després se trobaven molts moixons de lacueta blanca, que feien los nius davall dels sar-ments i feien les mateixes accions que la fuma-da; l'únic que canviave ere una mica lo color.És una llàstima...”

Pel que fa al jabalí, Cisco diu que va

passar molt temps fins que va podermatar-ne un: “Ara, perquè n'està ple i tots losnois joves ja n'han matat! La primera vegadaque hi vaig anar no tenia permís ni arma, peròa partir d'allí va començar la meua gran afi-ció.” Ara ja fa quatre anys que no caça:“A la meua edat ja no es pot anar als puestosbons, hi ha d'anar la gent més jove. En cas dematar un animal, ja no se pot treure i llavorscastigues als joves que t'han de vindre a ajudar,més ben dit, l'han de treure ells sense la teuaajuda. Un ha d'entendre que es fa gran.”

Cisco conclou afirmant que la cacera“és tot un món per als que hi tenen afició. Quanes troben dos caçadors, ja no saben parlar de resmés!”

N. Sanromà, R. Sabatè, À. Solé.

FRANCISCO RAMON BEL caçador.

telèfons d’interès

Ajuntament d’Arnes 977 435 134Consultori mèdic 977 435 725Farmàcia 977 435 389CAP de Gandesa 977 420 965Escola pública La Miranda 977 435 467Servei d’ambulàncies 977 503 494Bus Hife 977 119 814Renfe 902 240 202Taxi Arnes 977 435 357Mossos d’esquadra 977 503 685Guàrdia Civil 062Bombers i emergències 112Hospital Verge de la Cinta 977 519 100Hospital Móra d’Ebre 977 401 863

RestaurantsCan Barrina 977 435 137Petit Cabirol 977 435 655

BarsBar Bonaire 977 435 220Casal d’Arnes 977 435 522

Turisme Rural- Hostals-Campings-VilarCal Badat 977 435 386Cal Gorro 977 435 164Hort de Fortunyo 977 435 155La Premsa 977 435 392Les Valletes 977 435 140Lo Celler 977 435 139Lo Corral 977 435 629Lo Port 977 435 090Sant Roc 977 435 155Hostal Can Barrina 977 435 137Càmping els Ports 977 435 560Vilar Rural d’Arnes 977 435 737

Guies turístics i esportsPunt d’Informació del Molí de l’Oli977 435 728Guies del Port 977 435 515Rural Sport d’Arnes 977 435 229Guia de Muntanya 977 435 629

ServeisCaixa Tarragona 977 435 442Construccions Barrina 977 435 028Construccions Ferrer Pallarès 977 435 117Construccions Pallarès Solé Pallarès 977435 392Construccions Sabaté 977 435 688Construccions Viña-Sancho S.L 977 435 518Excavacions Perfecto Sabaté 977 435 298Fusteria Asens SL 977 435 144Perruqueria Amèlia 977 435 380Roba de Casa Pilar 977 435 167Sallen Pintor 977 435 029Taller Mecànic – Ferrer; Eusebi 977 435 211Transports Àngel Muñoz 977 435 118Transvins Muñoz, S.L 977 435 156

ComerçosAlimentació Mª Cinta 977 435 690Carnisseria Julve 977 435 371Casa Foz 977 435 196Celler Clua 977 435 139Carnisseria i queviures Rosa Gil 977 435 188Coop. Agrícola Agrobotiga 977 435 542Agrobotiga Sanromà 977 435 079Forn de Pa Miralles 977 435 135

Productes artesansCasa Pallarès. Espelmes 977 435 517L’Encrusa. Ferro i Forja 977 435 086Marisa Huguet. Teixidora 977 435 629”.

Cisco va caçar durant

molts anys sense escopeta,

com molts altres feien en

temps passats.

12