1

XXVPUNTODEENCUENTRO–FESTIVALDEARTESSONORASYMÚSICASELECTROACÚSTICAS:BARCELONA[Versióencatalàmésabaix,Englishversionbellow]Tressesionesdeactividades—6,7y8denoviembrede2018—organizadasporlaAMEE,encolaboraciónconPhonos/UniversitatPompeuFabra,conelapoyodelInstitutoNacionaldelasArtesEscénicasydelaMúsica(INAEM).Laprimerasesión(SalaAranyóa las20.00)presentaun programa de obras multicanal de Ariadna Alsina, Gabriel Brncic, Mercè Capdevila, OriolGraus,PabloFredesyTempeHernández.Lasegundasesión(Sala55.410alas18.30)consisteenunencuentroalcuidadodeMaríaGelpísobrelastécnicaselectroacústicassoviéticascomounaalternativaalahistoriacanónicadeloslaboratoriosnorteamericanosycentroeuropeosdemúsicaelectrónica.Latercerasesión(SalaAranyóalas20.00)consisteenundobleconcierto:porunaparte,unconciertoparaclarineteyacciónacargodeMiquelÀngelMarín,enelqueseestrenan obras de Isaac Diego García, Diana Pérez Custodio y Reyes Oteo; y, por otra, unaimprovisaciónelectroacústicaacargodeWadeMatthews.UniversitatPompeuFabra-CampusdelPoblenou(CarrerdeRocBoronat138,Barcelona).I.ProgramadeobrasparasoportemulticanalMartes,6noviembre.SalaAranyóalas20.00.Entradalibrehastacompletaraforo.QuodlibetXXIV,2012,paraviolas,versiónoctofónica,dedicadaaBárbaraBrncic(17')GabrielBrncic,CarlosGómezDis-Till-Action,2014,electroacústica,versióncuadrafónicaporlaautora*(8')AriadnaAlsinaMetasónica/Cromosónico,2018,electroacústica,versiónoctofónicaporelautor*(10')PabloFredesImpulsoI,2018,electroacústica,versiónoctofónicaporelautor*(4')TempeHernándezZonaRinxolsd'Or,2018,electroacústica,versiónoctofónicaporOriolGraus*(9')MercèCapdevila,RogerCasasConversa,2018,electroacústica,versiónoctofónicaporelautor*(11')OriolGrausRibasGabrielBrncic(n.SantiagodeChile,1942)esuncompositorypedagogodedicadoalamúsicaelectroacústicaylatecnologíamusical,radicadoenBarcelonadesdesuexiliodeBuenosAiresen1974.FuedirectorartísticodellaboratoriodemúsicaelectroacústicaPhonosdeBarcelonadesdesufundaciónen1974,asícomoprofesorasociadoalGabinetedeMúsicaElectroacústicadeCuencadesde1989.EltrabajodeBrncic—propiciandolacreacióndediversoslaboratoriosdeelectrónicae informáticamusicalycomotutordevariasgeneracionesdecompositores—presentauna importanciadeterminanteen lahistoriade lamúsicaelectroacústicaespañola.Enlafacetadecompositor,Quodlibetessuseriedetrabajosmásimportantey longeva—encursodesde1967—sobrelaestructura,laformaylosproblemasdenotacióneinterpretaciónen lamúsica instrumental y electroacústica. Sobreesta versióndeQuodlibetXXIV, Brncic se

2

expresaenlossiguientestérminos:«VariosañosdespuésdelQuodlibetXIIIparagranorquestadecuerdasestrenadoenMadriden1988,tuveelplacerdepodercolaborarconelcompositorCarlosGómezpararealizarunQuodlibetdeviolas,interpretadopormí,quenosematerializóhasta2012,enelqueCarlosGómezseencargódelasgrabaciones.Asusugerencia,ydebidoala particularidad de los instrumentos empleados, contamos con la grabación de una violafrancesa del Siglo XVIII y otra de una viola italiana del Siglo XIX. Ambas constituyen eltranscurso polifónico de la obra. Después de una cuidadosa selección, se conformaron dosgrabacionesquehastaahoradancuentadelaideaydeloscontenidosdeesteQuodlibet».AnalizarlaescrituradelamúsicaelectroacústicaeinstrumentalestambiénlalabordeAriadnaAlsina(n.Figueres,1980),quiendesarrollasuactividadcomocompositoraenparaleloconlainvestigaciónsobrelaescrituradeltiempoenlamúsicamixta(UniversitéParis8,tesisdoctoraldir.porMakisSolomosyAlainBonardi).AlsinahaestudiadoenBarcelonaconGabrielBrnčić,EduardResinayLuisNaon(ESMUC);enParísconJoséManuelLópezLópez,HoracioVaggione,ChristineGroult,HèctorParrayMartinMatalóndesde2011;enelIrcamyenlaHauteÉcoledeMusiquedeGenèveconPascalDusapin,LuisNaón,EricDaubresseyMichaelJarrellen2015-2016.FueademáscoordinadoradelproyectoSonsdeBarcelonaenelMusicTechnologyGroup(UniversitatPompeuFabra).Dis-Till-Action,laobraquepresentaenesteprograma,seinspiraendiferentestécnicasyprocesosutilizadosenladestilacióndelíquidos:mezcla,vapores,puntode ebullición, concentración, componentes volátiles, esencia, presión determinada, cambiosdecomposición,extracción,condensación,recolección...Alsinatransformayderivaestasideasenuna composición con grabaciones enestudiodediferentesobjetos sonoros yde sonidosinstrumentales.PabloFredesesuncompositorchilenoformadodesdeelaño2000enParísconSergioOrtega(ENMPdePantin),ChristineGroult(DEMenmúsicaelectroacústica)yconJoséManuelLópezLópez(París8).Desde2005viveytrabajaenBarcelona,dondecursaelMásterdecomposiciónmusicaly tecnologíasdelsonido (UPF),yposteriormente,ejerceunaactividaddocenteen laUniversitatPompeuFabrayenHangar.DirigeelcicloElSindicatodeAltavocesenPhonos.LaobraMeta sónica/Cromosónico queestrenaenesteprogramapartedeuna reflexiónsobredosconcepcionesopuestasdel tiempo (mecánico/dispersoocontinuo/entrecortado)yentreunplanosonoro(unasuertedevérticeenelquesedebatesonoridadesblandasyduras)yuncanto(entrelointerioryloexterior).Enestaobra,elplanoyelcantoconstituyenlosimpulsossonorosqueFredesdenominacromo. En suspalabras:«Meta sónica:desdealgún límite,enalgúninterior.Cromosónico:cualquierláminasonoraycantanteaquídelante».UnagrabacióndesonidosconcretosprocesadosdigitalmenteconformalapiezaImpulsoI,pre-estrenadaenHangarenunaversiónestereofónica.EstaobradeTempeHernández(n.BuenosAires,1978)partedeltrabajoenelMásterdeArteSonorodelaUB.Hernándezesunartistasonoroquedesarrollasuprácticaen instalacionesyenelmedioaudiovisualgraciasalapoyodelprogramaderesidenciasMediaEstruchydelainstalacióncolectivatituladaInaSilentWay(2018)dentrodelConventodeSantAgustídeBarcelona.HernándezviveenBarcelona,dondetrabaja como intérprete y compositor en colaboración con el grupo de jazz contemporáneoUnexpectedyconelproyectodemúsicaexperimentalPampaNiwe.LapiezaZonaRinxolsd´OrdeMercèCapdevila—encoautoríaconRogerCasas—partedeunareflexiónacercadelaposibilidaddevidainterplanetaria:laexpresiónquedatítuloaestaobra,Goldilocksplanet,designacoloquialmenteenastronomíaunhipotéticoexoplanetaubicadoenlazonahabitabledeunaestrella.Capdevila(n.Barcelona,1946)esartista,formadaenl'escolaMassanadeBarcelonayKunsthandwerkSchulePforzheim,compositoraformadaenPhonos,ytrabajóenelestudiodeAaronCoplandde laUniversidaddeNuevaYorkenQueensCollegecomo compositora invitada (1993-1994). Es una de las fundadoras de AMEE en 1987. Entre

3

1985 y 1989 realizó una serie de conciertos-espectáculo de música electroacústica y rayosláserconelcompositorOriolGrausRibas.OriolGraus(n.Barcelona,1957)estudiócomposiciónconGabrielBrnciceinformáticamusicalconLuisCallejoenPhonos.AligualqueCapdevilayelpropioBrncic,esmiembrofundadordelaAMEE.FormópartedelgrupodemúsicatradicionalLahiez.HatrabajadoconelarquitectoSergiLópez-Gradoenunaseriedeproyectosmusicalesenfocadosalacreacióndepaisajessonorosurbanos, entre ellos Camins d'aigua. Su trabajo presenta el interés por aplicar a la músicainstrumentalciertastécnicascompositivaspropiasde laelectrónica.DentrodeesteprogramaestrenalapiezaConversa,delaquesedice:«Elhombrenoescapazdesaber,apesardetodosu conocimiento. Qué es lo que dice la lluvia cuando cae sobre las hojas de los árboles, ocuandosusgotasgolpeanenloscristalesdelaventana.Nopuedesabertampocoloquelabrisaestádiciendoalasfloresdeloscampos.Peroelcorazóndelhombrepuedesentir,ycaptarelsignificadodeestos sonidosquehacen vibrar sus sentimientos.Alma ynaturaleza conversanjuntas, mientras el hombre se queda sin palabras y perplejo» (Kalilh Gibran). Muy especialagradecimientoaPilarSubiràyaWadeMatthewsporlalecturadeltextoenestaobra.PresentanelprogramaÁngelFaraldo,Anne-FrançoiseRaskinyVíctorAguadoMachuca.EstaactividadformapartetambiéndelosConciertsPhonos.Colabora:ElSindicatodeAltavoces.II.Laelectroacústicasoviéticaalamparodelatécnica.MaríaGelpíMiércoles,7noviembre.Sala55.410alas18.30.Entradalibrehastacompletaraforo.EncuentroacargodeMaríaGelpíquerelacionaelescenariosociopolíticodelaRusiasoviéticaconelnacimientodelaelectroacústica,comopartedelplanestataldeindustrializaciónenlaprimeramitaddelsigloXX.Estarelaciónponedemanifiestoquelaaplicacióndelaelectrónicaenlamúsicatuvoquerealizarseengranmedidaalejadadelcontextoartísticoyalamparodelatécnica ingenieril,enmuchasocasionesenrelacióndirectaconla industriade laradioyelcine.Atendiendoaestascircunstancias, lapresentacióndeMaríaGelpí ilustrael roldecisivoqueloslaboratoriosdecaptaciónyescuchadelaURSSdesempeñaroneneldesarrollotécnicodelaexperimentaciónmusicalelectroacústica.Enelencuentro seestudian lasmanifestacionesartísticasy losartefactosdiseñadosenestecontexto,yseexponendiversasaportacionescomoelVibroexponatordeBorisYankovsky,lostrabajosdeAvraámov,quiendesarrollólateoríadelultracromatismoenLacienciamusicalpor

veniresunanuevaeradelahistoriadelamúsicayestrenólaSinfoníadelassirenas(1922),olosdeYankovsky,quienescribióelensayoSíntesisacústicadeloscoloresmusicales(inédito).Tambiénsepresenta lacontribucióndeSholpo,quienanticipóladescripcióndelsintetizadordeMurzinensuensayoElenemigode lamúsicade1917ypatentóen1927unaparatoquellamaríamelógrafo,asícomoladeVértov,quien,despuésdedesistirensusexperimentosconlavoz,realizólosprimerosregistrosdesonidosobreelterrenodemaquinariaindustrialconelequipodegrabacióncinematográficaqueShorinhabíadiseñadoparapoderrodarEntusiasmo

(1931),loquepuedeconsiderarseunantecedentedelamúsicaconcretadePierreSchaeffer.EsterecorridonosolamenteofreceunaimagendelosdesarrolloscreativosespecíficosquesealcanzaronenlaURSSdesdeelámbitoabordado,sinoquetambiénsubrayalaimportanciadeloslaboratoriosdeelectrónicaparaeldesarrollodeltrabajoconelsonidoylaescuchaenlasprácticasartísticasexperimentales,situándosefueradelahistoriacanónicadelosestudiosde

4

radioylaboratoriosdemúsicaelectrónicanorteamericanosycentroeuropeoscreadosdesdeelfinaldelaSegundaGuerraMundial.PresentanelencuentroRamóndelBueyCañasyVíctorAguadoMachuca.EstaactividadformapartetambiéndelaprogramaciónanualdelasJornadesObertesdePhonos.III.ConciertodobleJueves,8noviembre.SalaAranyóalas20.00.Entradalibrehastacompletaraforo.Parte1Programadeobrasparaclarineteyacción.ConciertodeMiquelÀngelMarínLosratones,2017,paraclarineteyacción*(6')ReyesOteoJekyll&Hyde.Versión3,2017,paraclarinetesopranoyclarinetebajo*(10')DianaPérezCustodioSujeto,2017,paraclarinetista-performer*(10')IsaacDiegoGarcíaLa pieza de Reyes Oteo (n. Sevilla, 1982) está basada en cuatro poemas de Juan GabrielJiménezCebrián,pertenecientesa su libroNaturalezasvivas. LaobradeOteo se soportaenunapartituradividida—amododeLaDivinaComedia—encantos,ennúmerodetres,coneldoblelenguaje:musicalytextual,uncontracantoyunacoda.Laestructuraestámarcadaporel hilo conductor de las melodías, si bien dejando al intérprete espacios precisos a laimprovisaciónsobrelasmismas,alarespiraciónmusical,ademásdelrecitadodelostextos.Enelcontracantoquelassigue,elclarinetistarealizaunaimprovisaciónsobrelastresmelodíasyfinalizaconunmultifónico,sinpermitirelsilencio.(NotasdeRosarioF.Cartes.)DianaPérezCustodio(n.Cádiz,1970)nosofrecelassiguientespalabrasdeR.L.StevensonenElextrañocasodelDr.JekyllyMr.Hydecomointroducciónasupieza:«Díatrasdíaydesdelasdosdimensionesdemiinteligencia,lamoralylaintelectual,mefuiacercandoasícadavezmásaesaverdadporcuyoparcialdescubrimientohesidocondenadoatanhorriblenaufragio:queelhombrenoesverdaderamenteuno,sinoverdaderamentedos.Digodos,porqueelestadoactualdemiconocimientonomepermiteirmásallá.Otrosseguirán,otroslegaránmáslejosqueyoenelrecorridodeesasmismaslíneas;yyomeaventuroaconjeturarquealapostrese sabrá que el hombre es una mera sociedad de múltiples habitantes, incongruentes eindependientesentresí».Sujeto, laobradeIsaacDiegoGarcía(n.Madrid,1978),reflexionaacercade la inmersióndel«yo»enelordensimbólico.Elintérprete-performerquedaconstituido,demanerametafórica,comosujeto(«sujetado»)enrelacióncontodos«losotros».Laprimerarelaciónentresujetoyobjetoquedaconstatadapor lapresenciadedosclarinetes,que lodefinencomoclarinetista(como músico). El siguiente «otro» lo forman las partituras transparentes, que juegan unadoblefunción:porunaparte,tantosureflejoenelcristalcomolamiradadelpúblicoatravésdelapartitura, lodefinencomocuerpo(comoperformer,comoun«yoconstituido»atravésdelaimagen,delamirada).Porloquerespectaalaaparentecomplejidaddelaescritura(con

5

todossusnivelesderepresentación),elsujetonopuedeescapardelaescritura(elsignificanteenunsentidoamplio)comotampocopuedeescapardelsonidoqueloenvuelve(delasala,delpúblico,etc.).Estematerialsonoro,proyectadohaciadentrodeltriánguloeseltercer«otro».MiquelÀngelMarín(n.LaCava-Deltebre,1966).Músicodeformaciónacadémica:ConservatoriMunicipaldeBarcelona(JuliPanyella)yHochschulefürMusikKarlsruhe,Alemanya(WolfgangMeyer);practicatantolamúsicaderepertorioclásicocomolaimprovisaciónlibreylacreaciónmusical(acciónmusical,poesía,performance,clarinetepreparado,vídeo).Entre2005y2016impulsóycoordinóelfestivaldeartesexperimentalesBouesia,eneldeltadelEbro.DestacarsuscolaboracionesconCarlesHacMor,EsterXargayyLlorençBarber,endiversosproyectospoéticosymusicales.HapublicadoloslibrosLoclarinetésl'aixada(Emboscall,2007)yMúsica

ésenxamparmosques(Arola,2011).Parte2Iamseeking,improvisacioneselectroacústicasdeWadeMatthewsWadeMatthews:Síntesisdigitalymanipulacióndegrabacionesdecampoentiemporeal.Desusimprovisaciones,WadeMatthews(n.LaChapèlle-SaintMesmin,1955)comenta:«Crearmúsicaenelmomentoyenellugaressiempreundesafío,yhacerloconunordenadorportátil—unatecnologíaquepocoonadasepareceanuestroconceptotradicionaldeloquepuedeser un instrumento musical— no lo hace más fácil. Pero centrarse en esas dificultades esasignarlealartistaomúsicounpapeldemalabaristao funámbulo,cuando loquerealmenteimportaesloquecreaycómovivimosesacreacióncomoexperienciapersonal»En la libre improvisación electroacústica,Matthews vive el aquí y ahora con una intensidadquecrececonlaposibilidaddecompartirloconunpúblicoqueayudaadefinirelmomentoyellugar. Así, los oyentes no solo comparten la experiencia de la música sino que, con supresenciaysuatención,influyendirectamenteenelprocesodecreación.Elresultadoesunamúsicahechaaquíyahora,unamúsicaquesondealasposibilidadesdelmomentoydellugaryquenopidemenosdelosoyentes.¿Cómovaaserelconcierto?Nolosabemostodavía,sólosabemosquenoserácomoelanterior,nielpróximo.PresentalasesiónAnne-FrançoiseRaskinyÁngelFaraldo.EstaactividadformapartetambiéndelaprogramaciónanualdelosConciertsPhonos.*Estrenoabsoluto.

6

[VersióencatalàtraduïdaperMariaGelpí]XXVPUNTODEENCUENTRO–FESTIVALD'ARTSSONORESIMÚSIQUESELECTROACÚSTIQUES:BARCELONATres sessions d'activitats —6, 7 i 8 de novembre de 2018— organitzades per l'AMEE, encol·laboracióambPhonos/UniversitatPompeuFabra,ambelsuportdel'InstitutoNacionaldelasArtesEscénicasydelaMúsica(INAEM).Laprimerasessió(salaAranyóales20.00)presentaunprogramad'obresmulticanald'AriadnaAlsina,GabrielBrncic,MercèCapdevila,OriolGraus,PabloFredesiTempeHernández.Lasegonasessió(sala55.410ales18.30)consisteixenunatrobada a càrrec deMaria Gelpí sobre les tècniques electroacústiques soviètiques com unaalternativaa lahistòriacanònicadels laboratorisnord-americansicentreeuropeusdemúsicaelectrònica. La tercera sessió (sala Aranyó a les 20.00) consisteix en un doble concert: d'unabanda,s'estrenenobresd'IsaacDiegoGarcía,DianaPérezCustodioiReyesOteoenunconcertperaclarinetiaccióacàrrecdeMiquelÀngelMarín;i,d'altrabanda,WadeMatthewsrealitzauna improvisacióelectroacústica.UniversitatPompeuFabra-CampusdelPoblenou (CarrerdeRocBoronat138,Barcelona).I.Programad'obrespersuportmulticanalDimarts,6denovembre.SalaAranyóales20.00.Entradalliurefinsacompletaraforament.QuodlibetXXIV,2012,paravioles,versióoctofònica,dedicadaaBárbaraBrncic(17')GabrielBrncic,CarlosGómezDis-Till-Action,2014,electroacústica,versiócuadrafònicaperl'autora*(8')AriadnaAlsinaMetasónica/Cromosónico,2018,electroacústica,versióoctofònicaperl'autor*(10')PabloFredesImpulsoI,2018,electroacústica,versióoctofònicaperl'autor*(4')TempeHernándezZonaRinxolsd'Or,2018,electroacústica,versióoctofònicaperOriolGraus*(9')MercèCapdevila,RogerCasasConversa,2018,electroacústica,versióoctofònicaperl'autor*(11')OriolGrausRibasGabriel Brncic (n. Santiago de Xile, 1942) és un compositor i pedagog dedicat a la músicaelectroacústicailatecnologiamusical,radicataBarcelonadesdelseuexilideBuenosAiresal1974.VaserdirectorartísticdellaboratoridemúsicaelectroacústicaPhonosdeBarcelonadesdelasevafundacióal1974,aixícomtambéprofessorassociatalGME-Cuencadesdel1989.EltreballdeBrncic—propiciant lacreaciódenombrosos laboratorisd'electrònica i informàticamusical i com a tutor de diverses generacions de compositors— presenta una importànciadeterminantenlahistòriadelamúsicaelectroacústicaespanyola.Enlafacetadecompositor,Quodlibetéslasevasèriedetreballsmésimportantidilatada—encursdesdel1967—sobrel'estructura, la forma i els problemes de notació i interpretació en lamúsica instrumental ielectroacústica. Sobre la versió deQuodlibet XXIV Brncic s'expressa en els següents termes:

7

«DiversosanysdesprésdelQuodlibetXIIIperagranorquestradecordesestrenataMadridal1988, vaig tenir la idea de realitzar unQuodlibet de violes interpretat permi, que no es vamaterialitzarfinsel2012.ElcompositorCarlosGómezesvaencarregardelsenregistraments.Segonslasevarecomanació,iacausadelaparticularitatdelsinstrumentsemprats,comptemamb l'enregistrament d'una viola francesa del Segle XVIII i una altra d'una viola italiana delSegleXIX.Ambduespartsconstitueixeneltranscurspolifònicdel'obra.Desprésd'unaacuradaselecció,esvanconformardosenregistramentsquefinsaraadonendelaideadelscontingutsd'aquestQuodlibet».Analitzar l'escripturade lamúsicaelectroacústica i instrumental és també la tascad'AriadnaAlsina (n. Figueres, 1980), qui desenvolupa la seva activitat com a compositora en paral·lelamblarecercasobrel'escripturadeltempsenlamúsicamixta(UniversitéParis8,tesidoctoraldir. PerMakis Solomos i Alain Bonardi). Alsina ha estudiat a Barcelona amb Gabriel Brncic,EduardResinaiLuisNaon(ESMUC);aParísambJoséManuelLópezLópez,HoracioVaggione,ChristineGroult,HéctorParraiMartinMatalóndesdel2011;enl'Ircamienl'HauteÉcoledeMusiquedeGenèveambPascalDusapin,LuisNaón,EricDaubresse iMichael Jarrellal2015-2016.VaseraméscoordinadoradelprojecteSonsdeBarcelonaenelMusicTechnologyGroup(UniversitatPompeuFabra).Dis-Till-Action, l'obraquepresentaenaquestprograma,s'inspiraendiferents tècniques iprocessosutilitzatsen ladestil·lacióde líquids:barreja,vapors,puntd'ebullició,concentració,componentsvolàtils,essència,pressiódeterminada,extracció,canvisde composició, condensació... Alsina transforma i deriva aquestes idees en una composicióambenregistramentsenestudidediferentsobjectessonorsidesonsinstrumentals.PabloFredesésuncompositorxilèformatdesdel'any2000aParísambSergioOrtega(ENMPdePantin),ChristineGroult (DEMenmúsicaelectroacústica) iambJoséManuelLópezLópez(París8).Desdel2005viu i treballaaBarcelona,oncursaelMàsterdecomposiciómusical itecnologies del so (UPF), i posteriorment, exerceix una activitat docent en la UniversitatPompeuFabra ienHangar.DirigeixelcicleElSindicatodeAltavocesenPhonos.L'obraMetasónica/Cromo sónico que estrena en aquest programa parteix d'una reflexió sobre duesconcepcionsoposadesdeltemps(mecànic/dispersocontinu/entretallat) ientreunplasonor(unasortdevèrtexenelqualesdebatensonoritatstovesidures) iuncant (entrel'interior il'exterior). En aquesta obra, el pla i el cant constitueixen els impulsos sonors que Fredesdenomina cromo. En les seves paraules: «Meta sónica: des d'algun límit, en algun interior.Cromosónico:qualsevollàminasonoraicantantaquídavant».Unenregistramentdesonsconcretsprocessatsdigitalmentconforma lapeça Impulso I,pre-estrenada a Hangar en una versió estereofònica. Aquesta obra de Tempe Hernández (n.Buenos Aires, 1978) parteix del treball de Màster d'Arte Sonoro de l'UB. Hernández és unartistasonorquedesenvolupalasevapràcticaeninstal·lacionsienelmitjàaudiovisualgràciesalsuportdelprogramaderesidènciesMediaEstruchidelainstal·laciócol·lectivatituladaInaSilentWay(2018)dinselConventdeSantAgustídeBarcelona.HernándezviuaBarcelonaontreballa com a intèrpret i compositor en col·laboració amb el grup de jazz contemporaniUnexpectediambelprojectedemúsicaexperimentalPampaNiwe.LapeçaZonaRinxolsd´OrdeMercèCapdevila—coautoriaambRogerCasas—parteixd'unareflexiósobrelapossibilitatdevidainterplanetària:l'expressióquedónatítolaaquestaobra,Goldilocks planet, designa col·loquialment en astronomia un hipotètic exoplaneta situat a lazona habitable d'un estel. Capdevila (n. Barcelona, 1946) és una artista formada a l’escolaMassanadeBarcelonaialKunsthandwerkSchulePforzheim.CompositoraformadaenPhonos,vatreballaral'estudid'AaronCoplanddelaUniversitatdeNovaYork,enQueensCollege,comacompositoraconvidada(1993-1994).Ésunadelesfundadoresd'AMEEal1987.Entreel1985

8

iel1989va realitzarunasèriedeconcerts-espectacledemúsicaelectroacústica i rajos làserambelcompositorOriolGraus.Oriol Graus (n. Barcelona, 1957) va estudiar composició amb Gabriel Brncic i informàticamusicalambLuisCallejoaPhonos.IgualqueCapdevilaielpropiBrncic,ésmembrefundadordel'AMEE.VaformarpartdelgrupdemúsicatradicionalLahiez.Hatreballatambl'arquitecteSergiLópez-Gradoenunasèriedeprojectesmusicalsenfocatsalacreaciódepaisatgessonorsurbans, entre ells Camins d'aigua. El seu treball mostra interès per aplicar a la músicainstrumental certes tècniques compositives pròpies de l'electrònica.Dins d'aquest programaestrena la peçaConversa, de la qual es diu: «L'home no és capaç de saber, amb tot el seuconeixement,quèéselquediulaplujaquancausobrelesfullesdelsarbres,oquanlessevesgotescolpegenenelsvidresdelafinestra.Malgratquenosapelquelabrisaestàdientalesflorsdelscamps,elcordel'homepotsentir,icaptarelsignificatd'aquestssonsquefanvibrarelsseussentiments.Lasaviesaeternasovintparlaenunllenguatgemisteriós.Ànimainaturaconversen juntes, mentre l'home es queda sense paraules i perplex» (Khalil Gibran). MoltespecialagraïmentalaPilarSubiràiaWadeMatthewsperlalecturadeltextenaquestaobra.Presenten aquest programaÁngel Faraldo,Anne-FrançoiseRaskin i VíctorAguadoMachuca.L'activitatformaparttambédelsConciertsPhonos.Col·labora:ElSindicatodeAltavoces.II.L'electroacústicasovièticaalrefugidelatècnica.MariaGelpí.Dimecres,7denovembre.Sala55.410ales18.30.Entradalliurefinsacompletaraforament.TrobadaacàrrecdeMariaGelpíquerelacional'escenarisociopolíticdelaRússiasovièticaambelnaixementde l'electroacústica, comapartdelplaestatal d'industrialitzacióen laprimerameitat del segle XX. Aquesta relació posa de manifest que l'aplicació de l'electrònica en lamúsicavahaverdedesenvolupar-seengranmesuraallunyadadelcontextartísticialaguardadelatècnicaingenieril,enmoltesocasionsenrelaciódirectaambla indústriadelaràdioielcinema.Atenentaquestescircumstàncies,lapresentaciódeMariaGelpíil·lustraelroldecisiuqueelslaboratorisdecaptacióiescoltadelaURSSvanexercireneldesenvolupamenttècnicdel'experimentaciómusicalelectroacústica.En la trobada s'estudien lesmanifestacions artístiques i els artefactes dissenyats en aquestcontext i s'exposen diverses aportacions com el Vibroexponator de Boris Yankovsky, elstreballsdeAvraámov,quivadesenvolupar lateoriadelultracromatismeaLaciènciamusicalper venir ésunanovaerade lahistòriade lamúsica i vaestrenar laSimfoniade les sirenes(1922),oelsdeYankovsky,quivaescriurel'assaigSíntesiacústicadelscolorsmusicals(inèdit).TambéespresentalacontribuciódeSholpo,quivaanticiparladescripciódelsintetitzadordeMurzinalseuassaigL'enemicde lamúsicade1917ivapatentaren1927unaparelldenomMelògrafo,aixícomladeVértov,qui,desprésdedesistirenelsseusexperimentsamblaveu,va realitzarelsprimers registresdesosobreel terrenydemaquinària industrialamb l'equipd'enregistrament cinematogràfic que Shorin havia dissenyat per poder rodar Entusiasme(1931),laqualcosapotconsiderar-seunantecedentdelamúsicaconcretadePierreSchaeffer.Aquestrecorregutnosolamentofereixunaimatgedelsdesenvolupamentscreatiusespecíficsqueesvanaconseguiral'URSSdesdel'àmbitabordat,sinóquetambésubratllalaimportànciadels laboratoris d'electrònicaper al desenvolupamentdel treball ambel so i l'escolta en lespràctiquesartístiquesexperimentals,situant-seforadelahistòriacanònicadelsestudisderadi

9

ilaboratorisdemúsicaelectrònicanord-americansicentre-europeuscreatsdesdelfinaldelaSegonaGuerraMundial.PresentenlatrobadaRamóndelBueyCañasiVíctorAguadoMachuca.AquestaactivitatformaparttambédelaprogramacióanualdelesJornadesObertesdePhonos.III.ConcertdobleDijous,8denovembre.SalaAranyóales20.00.Entradalliurefinsacompletaraforament.Part1Programad'obresperaclarinetiacció.ConcertdeMiguelÀngelMarínLosratones,2017,peraclarinetiacció*(6')ReyesOteoJekyll&Hyde.Versión3,2017,peraclarinetsopranoiclarinetbaix*(10')DianaPérezCustodioSujeto,2017,perclarinetista-performer*(10')IsaacDiegoGarcíaLa peça de Reyes Oteo (n. Sevilla, 1982) està basada en quatre poemes de Juan GabrielJiménezCebrián,delseullibreNaturalezasvivas.L'obrad'Oteoprenelsoportd'unapartituradividida —a manera de la Divina Comèdia— en cants, en nombre de tres, amb el doblellenguatge: musical i textual, un contracant i una coda. L'estructura està marcada pel filconductor de lesmelodies, si bé es deixa a l'intèrpret espais precisos per a la improvisaciósobrelesmateixes,alarespiraciómusical,amésdelrecitatdelstextos.Alcontracantquelessegueix, el clarinetista realitza una improvisació sobre les tres melodies i finalitza amb unmultifónic,sensepermetreelsilenci.(NotesdeRosarioF.Cartes.).DianaPérezCustodio (n.Cádiz,1970)ensofereix les següentsparaulesdeR. L. StevensonaL'estranycasdelDr.JekylliMr.Hydecomaintroduccióalasevapeça:«Diarerediaidesdelesduesdimensionsdelamevaintel·ligència,lamoralilaintel·lectual,emvaiganaracostantaixícadavegadamésaaquestaveritatpelparcialdescobrimentdelaqualheestatcondemnata tanhorriblenaufragi:que l'homenoésveritablementun, sinóveritablementdos.Dicdos,perquè l'estat actual del meu coneixement no em permet anar més enllà. Uns altrescontinuaran,unsaltresarribaranmésllunyquejoenelrecorregutd'aquestesmateixeslínies;ijo m'atreveixo a conjecturar que fet i fet se sabrà que l'home és una mera societat demúltipleshabitants,incongruentsiindependentsentresi».Sujeto,l'obrad'IsaacDiegoGarcía(n.Madrid,1978),reflexionasobrelaimmersiódel«jo»enl'ordresimbòlic.L'intèrpret-performerquedaconstituït,demanerametafòrica,comasubjecte(«subjectat») en relació amb tots «els altres». La primera relació entre subjecte i objectequedaconstatadaperlapresènciadedosclarinets,queeldefineixencomclarinetista(comamúsic). El següent «un altre» ho formen les partitures transparents, que juguen una doblefunció: d'una banda, tant el seu reflex en el vidre com la mirada del públic a través de lapartitura, el defineixen com a cos (com a performer, com un «jo constituït» a través de laimatge, de lamirada). Pel que fa a l'aparent complexitat de l'escriptura (amb tots els seus

10

nivellsderepresentació),elsubjectenopotescapardel'escriptura(elsignificantenunsentitampli) com tampoc pot escapar del so que ho envolta (de la sala, del públic, etc.). Aquestmaterialsonor,projectatcapadinsdeltriangleéseltercer«altre».MiquelÀngelMarín (n.LaCava-Deltebre,1966).Músicde formacióacadèmica:ConservatoriMunicipaldeBarcelona(JuliPanyella) iHochschulefürMusikKarlsruhe,Alemanya(WolfgangMeyer); practica tant la música de repertori clàssic com la improvisació lliure i la creaciómusical(acciómusical,poesia,performance,clarinetpreparat,vídeo).Del'any2005al2016vaimpulsaricoordinarelfestivald'artsexperimentalsBouesia,eneldeltadel'Ebre.Destacarlessevescol·laboracionsambCarlesHacMor,EsterXargayiLlorençBarber,endiversosprojectespoètics imusicals.Hapublicatels llibresLoclarinetés l'aixada (Emboscall,2007) iMúsicaésenxamparmosques(Arola,2011).Part2Iamseeking,improvisacionselectroacústiquesdeWadeMatthewsWadeMatthews:Síntesidigitalimanipulaciód'enregistramentsdecampentempsreal.De les seves improvisacions,WadeMatthews (n. LaChapelle-SaintMesmin, 1955) comenta:«Crearmúsicaenelmomentienelllocéssempreundesafiament,ifer-hoambunordinadorportàtil—unatecnologiaquepocogenss'assemblaalnostreconceptetradicionaldelquepotser un instrument musical— no ho fa més fàcil. Però centrar-se en aquestes dificultats ésassignaral'artistaomúsicunpaperdemalabaristaofunàmbul,quanelquerealmentimportaéselquecreaicomvivimaquestacreaciócomaexperiènciapersonal».Enlalliureimprovisacióelectroacústica,Matthewsviul'aquíiaraambunaintensitatquecreixamblapossibilitatdecompartir-hoambunpúblicqueajudaadefinirelmomentiellloc.Així,elsoientsnonoméscomparteixenl'experiènciadelamúsicasinóque,amblasevapresènciailasevaatenció,influeixendirectamentenelprocésdecreació.Elresultatésunamúsicafetaaquí i ara, unamúsica que sondeja les possibilitats delmoment i del lloc i que no demanamenysdelsoients.Comseràelconcert?Nohosabemencara,noméssabemquenoseràcoml'anterior,nielproper.PresentenlasessióAnne-FrançoiseRaskiniÁngelFaraldo.AquestaactivitatformaparttambédelaprogramacióanualdelsConciertsPhonos.*Estrenaabsoluta.

11

[EnglishversiontranslatebyWadeMatthews]25th"PUNTODEENCUENTRO"–FESTIVALOFSOUNDARTANDELECTROACOUSTICMUSIC:BARCELONAThreeactivitysessions—November6,7and8,2018—organizedbytheAMEEincollaborationwithPhonos/UniversitatPompeuFabraandthesupportoftheSpanishNationalInstituteforthePerformingArtsandMusic (INAEM).The first session (SalaAranyóat8p.m.)presentsaprogramofmulti-channelworksbyAriadnaAlsina,GabrielBrncic,MercèCapdevila,OriolGraus,PabloFredesandTempeHernández.Thesecond(Sala55.410at6:30p.m.)isapresentationbyMaríaGelpíaboutSovietelectroacoustictechniquesasanalternativetothecanonicalhistoryofNorth-AmericanandCentral-Europeanelectronicmusiclaboratories.Thethirdsession(SalaAranyóat8p.m.)consistsofadoubleconcert:first,aconcertforclarinetandactioninwhichMiguel ÀngelMarín will premier works by Isaac D. García, Diana Pérez-Custodio and ReyesOteo;andsecond,anelectroacoustic improvisationbyWadeMatthews.UniversitatPompeuFabra-CampusdelPoblenou(CarrerdeRocBoronat138,Barcelona).I.ProgramofMulti-ChannelWorksTuesday,November6.SalaAranyóat8p.m.Freeentranceuntilfull.QuodlibetXXIV,2012,forviolas,octophonicversion,dedicatedtoBárbaraBrncic(17')GabrielBrncic&CarlosGómezDis-Till-Action,2012,electroacousticquadraphonicversionbythecomposer*(8')AriadnaAlsinaMetasónica/Cromosónico,2018,electroacousticoctophonicversionbythecomposer*(10')PabloFredesImpulsoI,2018,electroacousticoctophonicversionbythecomposer*(4')TempeHernándezZonaRinxolsd’Or,2018,electroacousticoctophonicversionbyOriolGraus*(9')MercèCapdevila&RogerCasasConversa,2018,electroacousticoctophonicversionbythecomposer*(11')OriolGraus-RibasGabrielBrncic(b.1942SantiagodeChile)isacomposerandteacherofelectroacousticmusicandmusicaltechnology living inBarcelonasincehisexile fromBuenosAires in1974.HewasartisticdirectorofthePhonoselectroacousticmusiclaboratoryinBarcelonasinceitsfoundingin1974,aswellasassociateprofessorattheCabinetofElectroacousticMusicinCuenca,since1989.Brncic'sworktofosterthecreationofvariouselectronicandcomputer-musiclaboratoriesandastheteacherofvariousgenerationsofcomposershasplayedadeterminantroleinthehistoryofSpanishelectroacousticmusic.Asacomposer,hehasbeenworkingonhisQuodlibetseriessince1967toaddressthestructureandformofinstrumentalandelectroacousticmusicand itschallenges intheareaofnotationandperformance.AboutversionofQuodlibetXXIVBrncicobserved:"SeveralyearsafterQuodlibetXIIIforlargestringorchestra,whichpremieredinMadridin1988,IdecidedtomakeaQuodlibetforviolasandplayitmyself.Itdidnottake

12

shapeuntil2012,whenIhadthepleasureofcollaboratingwithcomposerCarlosGómez,whohandled the recordings. At his suggestion, and due to the peculiarities of the instrumentsemployed,wemaderecordingsofan18th-centuryFrenchviolaanda19th-centuryItalianone.Both parts constitute thework's polyphonic discourse. After a careful selection process,weestablishedtworecordingsthatconveytheideaandcontentsofthisQuodlibet."AnalyzingthewritingofelectroacousticandinstrumentalmusicisalsothejobofAriadnaAlsina(b.1980Figueres),whocombinesworkasacomposerwithresearchintothewritingoftimeinmixedmusic(UniversitéParis8,doctoraldissertationdir.byMakisSolomosandAlainBonardi).AlsinastudiedinBarcelonawithGabrielBrncic,EduardResinaandLuisNaon(ESMUC);inPariswith JoséManuel López López,HoracioVaggione, ChristineGroult,Hèctor Parra andMartinMatalónsince2011;atIrcamandtheHauteÉcoledeMusiquedeGenèvewithPascalDusapin,LuisNaón,EricDaubresseandMichaelJarrellin2015-2016.ShealsocoordinatedtheSonsdeBarcelonaprojectattheMusicTechnologyGroup(UniversitatPompeuFabra).Dis-Till-Actionisinspiredbydifferenttechniquesandprocessesusedinthedistillationofliquids:mixture,steam,boiling point, concentration, volatile components, essence, determinedpressure, changes incomposition,extraction,condensation...Alsina'spieceincorporatestheseideasthroughstudiorecordingsofobjectsandinstruments.PabloFredes isaChileancomposertrained inParissince2000withSergioOrtega(ENMPdePantin),ChristineGroult (DEM inelectroacousticmusic)and JoséManuel LópezLópez (Paris8).Hehasbeen livingandworking inBarcelona since2005,whereheobtainedhisMaster'sdegree in musical composition and sound technologies (UPF). He has since taught at theUniversitatPompeuFabraandHangar.HedirectstheconcertcycleElSindicatodeAltavocesatPhonos.Metasónica/Cromosónico,whichhepremiersinthepresentprogram,stemsfromareflectionontwoopposingconceptsoftime(mechanical/disperseandcontinuous/interrupted)and the contrast between a sonic plane (a sort of vertex in which soft and hard sonoritiesinteract)andacanto(betweeninternalandexternal).Inthepresentwork,theplaneandthecantoconstitutethesonicimpulsesthatFredescallscromo.Asheputsit:"Metasónica:fromsomelimit,insomeinterior.cromosónico:anysheetofsoundandsingerherebeforeus."ArecordingofdigitallyprocessedconcrètesoundsmakesupImpulsoI,pre-premieredatHangar(Barcelona)inastereoversion.ThispiecebyTempeHernández(b.1978BuenosAires)stemsforhisworkintheUB'sMasterofsoundArtprogram.Hernándezisasoundartistworkingwithinstallations and audiovisual media, thanks to the support of the MediaEstruch residencyprogramandthecollectiveinstallation,InaSilentWay(2018)attheConventofSanAgustíinBarcelona.HelivesinBarcelona,whereheworksasaperformerandcomposer,collaboratingwiththecontemporaryjazzgroup,Unexpected,andwiththeexperimentalmusicgroupPampaNiwe.Capdevila'spiece,ZonaRinxolsd'Or—co-createdwithRogerCasas—stemsfromareflectiononthepossibilityofinterplanetarylife.ItstitleisdrawnfromthetermGoldilocksplanet,whichisastronomy'scolloquialwayofreferringtoahypotheticalexoplanet locatedatan inhabitabledistance from a star. Mercè Capdevila (b. 1946 Barcelona) is an artist educated in l’escolaMassanaBarcelonaandKunsthandwerkSchulePforzheim,electroacousticmusicianeducatedinPhonosBarcelonaandworked in the studyofAaronCopland from theUniversityofNewYorkatQueensCollegeasaguestcomposer(1993-1994).SheisoneofthefoundersofAMEE(SpanishAssociationforElectroacousticMusicandSoundArt)in1987.Between1985and1989,shecollaboratedwithcomposerOriolGraus-Ribasonaseriesofconcertsthatcombinedlasersandelectroacousticmusic.

13

OriolGraus(b.1957Barcelona)studiedcompositionwithGabrielBrncicandcomputermusicwithLuisCallejoinPhonos.LikeCapdevilayandBrncic,heisafoundingmemberoftheAMEE.Hewasalsopartofthetraditionalmusicgroup,Lahiez.GraushasworkedwitharchitectSergiLópez-Gradoonaseriesofmusicalprojectsdesignedtocreateurbansoundscapes, includingCaminsd'aigua.Hisworkreflectsinterestinapplyingcertaincompositionaltechniquesdrawnfrom electronics to instrumental music. About Conversa, the work he presents here, Grausobserves:"Manwithhisunderstandingcannotknowwhattherainissayingwhenitfallsupontheleavesofthetreesorwhenittapsatthewindowpanes.Hecannotknowwhatthebreezeissayingtotheflowersinthefields.ButtheHeartofMancanfeelandgraspthemeaningofthesesoundsthatplayuponhisfeelings.EternalWisdomoftenspeakstohiminamysteriouslanguage;SoulandNatureconversetogether,whileManstandsspeechlessandbewildered."(KhalilGibran).VeryspecialthankstoPilarSubiràandWadeMatthewsforreadingthetextinthiswork.Theprogramwill bepresentedbyÁngel Faraldo,Anne-FrançoiseRaskin andVíctorAguado-Machuca.ItisalsopartoftheannualprogramofthePhonosConcerts,incollaborationwithElSindicatodeAltavoces.II.SovietElectroacousticsintheworldoftechnology.PresentationbyMaríaGelpíWednesday,November7.Sala55.410at6:30p.m.Freeentranceuntilfull.Inthispresentation,MaríaGelpílinksthesocio-politicalsettingofSovietRussiatothebirthofelectroacousticpracticeaspartofastateplanforindustrializationduringthefirsthalfofthe20th century. This relation reveals that the application of electronics to music took placelargely outside the context of art, and was developed instead in the field of engineeringtechnology—ofteninrelationwiththeradioandfilmindustry.Inlightofthesecircumstances,MaríaGelpí'spresentationbringsoutthedecisiveroleplayedbySovietrecordingandlisteninglaboratoriesintheexperimentationandtechnicaldevelopmentofelectroacousticmusic.Theartisticmanifestationsanddevicesdesignedinthatcontextwillbestudiedhere,includingavarietyofelementssuchasBorisYankovsky'svibroexponator,theworksofAvraámov,whodevelopedthetheoryofultrachromatisminhisTheMusicalScienceoftheFutureisaNewEra

in the History of Music, and premiered the Symphony of Sirens (1922), and the work ofYankovsky,whoseessayAcousticSynthesisofMusicalColorshasyettobepublished.MentionwillalsobemadeofSholpo,whose1917essay,TheEnemyofMusicforeshadowsthedescriptionofYevgenyMruzin'sANSsynthesizer;oftheMelographpatentedbySholpoin1927,andoftheworksofVertov,whoabandonedhis experimentswith thehuman voice andmade the firstrecordingsofindustrialmachinerywithcinematicrecordingtechnologydesignedbyShorinforthefilmingofEnthusiasm (1931),whichcanbeconsideredaforerunnertoPierreSchaeffer'smusiqueconcrète.Thispresentationnotonlyoffersan imageof thespecificcreativedevelopments in this fieldthattookplaceintheUSSR;italsounderlinestheimportanceofelectroniclaboratoriesforthedevelopment of work with sound and listening in experimental art practices, outside thecanonic history of radio studios and electronic music laboratories in the United States andCentralEuropeafterWorldWarII.RamóndelBuey-CañasandVíctorAguado-Machucawill introduce thisactivity,which is alsopartoftheannualprogrammingofPhonos'sJornadesObertes.

14

III.DoubleConcertThursday,November8.SalaAranyóat8p.m.Freeentranceuntilfull.Part1ProgramofworksforclarinetandactionpremieredbyMiquelÀngelMarínLosratones,2017,forclarinetandaction*(6')ReyesOteoJekyll&Hyde.Versión3,2017,forsopranoandbassclarinets*(10')DianaPérez-CustodioSujeto,2017,forclarinetist-performer*(10')IsaacD.GarcíaLosratones(TheMice),byReyesOteo(b.1982Seville),isbasedonfourpoemsbyJuanGabrielJiménez-Cebrián, fromhisbook,Naturalezasvivas (LivingNatures).Oteo'sworkconsistsofascore divided—like Dante's Divine Comedy—into cantos (three in number) which combinemusicalandtextuallanguages,aswellasacontracantoandacoda.Thestructureusesmelodyas its guiding thread, although the performer is offered precise spaces for improvising onthem, for musical breath and for reciting the texts. In the subsequent contracanto theclarinetist improvises on the three melodies, ending with a multiphonic with no room forsilence.(NotesbyRosarioF.Cartes.)Topresentherpiece,DianaPérez-Custodio(b.1970Cadiz)drewonR.L.Stevenson'sTheStrangeCaseofDr.JekyllandMr.Hyde:"Witheveryday,andfrombothsidesofmyintelligence,themoralandtheintellectual,Ithusdrewsteadilynearertothattruth,bywhosepartialdiscoveryIhavebeendoomedtosuchadreadfulshipwreck:thatmanisnottrulyone,buttrulytwo.Isaytwo,becausethestateofmyownknowledgedoesnotpassbeyondthatpoint.Otherswillfollow, others will outstripme on the same lines; and I hazard the guess thatman will beultimatelyknownforamerepolityofmultifarious,incongruousandindependentdenizens."IsaacD.García's(Madrid,1978)Sujetoreflectsupontheimmersionofthe"self"inthesymbolicorder.Theperformerismetaphoricallyconstitutedasasubject("subjected")inrelationtoall"others." The first relation between subject and object is reflected by the presence of twoclarinetsthatdefinehimasaclarinetist(musician).Thesecond"other"consistsoftransparentscoresthatplayadoublerole:boththeirreflectionintheglassandthepublic'sviewthroughthescoredefinehimasabody(asaperformer,asa"self"constitutedthroughtheimageandthe gaze). With regard to the apparent complexity of the writing (with all its levels ofrepresentation),thesubjectcannotescapefromthewriting(thesignifierinthebroadsense)orfromthesoundthatenvelopshim(thatofthehall,theaudience,etc.).Thissonicmaterial,projectedintothetriangle,isthethird"other."MiquelA.Marín(b.1966LaCava-Deltebre,Catalonia).Academicallytrainedclarinetist:SocietatMusicalEspigad'OrDeltebre(AntoniSebastià),ConservatoriSuperiorMunicipaldeBarcelona(JuliPanyella)andHochschulefürMusikKarlsruhe,Germany(WolfgangMeyer).Hepracticesboth music of the classical repertoire as well as free improvisation and musical creation

15

(musical-artisticperformancesandhappenings,poetryandpoetryaccompaniment,preparedclarinetandmusicalvideoart).From2005to2016,hehasbeencoordinatingtheexperimentalarts festivalBouesia (LaCavaDeltebre,Catalonia).HehasparticularlycollaboratedwithCarlesHacMor, EsterXargayand LlorençBarber, in variouspoetic andmusicalprojects.Hisbookspublished are: Lo clarinet és l'aixada (Emboscall, 2007) andMúsica és enxampar mosques(Arola,2011).Part2Iamseeking,soloelectroacousticimprovisationbyWadeMatthewsWadeMatthews–Digitalsynthesisandreal-timemanipulationoffieldrecordings.Ofhisimprovisations,WadeMatthews(b.1955LaChapèlle-SaintMesmin)observes:"Creatingmusicataspecificmomentandplaceisalwaysachallenge,anddoingsowithalaptopcomputer—atechnologythathaslittleornothingincommonwithourtraditionalconceptofamusicalinstrument—doesnotmakeitanyeasier.Butfocusingonthosedifficultieslikenstheartistormusiciantoasortofjugglerorcircusperformer,whenwhatreallymattersiswhatheorshecreates,andhowweexperiencethatcreationpersonally."Inhisfreeelectroacousticimprovisations,Matthewslivesthehereandnowwithanintensitythatgrowswhenheisabletosharethemwithanaudiencethatis,itself,apartofthemomentand the place. Thus, the listeners not only share the experience of the music; with theirpresence and their attention, they directly influence the process of creation. The result is amusicmadehereandnow,amusicthatsoundsthepossibilitiesofthemomentandplaceandasksnolessofthelistener.Howwillthisconcertbe?Wedon'tknowyet.Weonlyknowthatitwillbeunlikethepreviousandfollowingones.Anne-FrançoiseRaskinandÁngelFaraldowill introducethisactivity,whichisalsopartoftheannualprogrammingofthePhonosConcerts.*Worldpremiere

Organiza/organitza/organizedby:

Conelapoyo/ambelsuportde/partners:

Colaboran/col·laboren/collaborators: