xarxa com 14

L’XTVL incrementa les coproduccions amb lestelevisions (p. 16)La xarxa de COMRàdio reivindica lacomunicació local (p. 20)Nova imatge de grup que reforça les identitatsindividuals (p. 21)

LA REVI

STADE

LA

COMUNI

CACIÓ L

OCAL

Núm. 14feb

rer2011

3€

ProfessionalitatProfessionalitatLa ràdio i televisió local davant del repte de seguir les eleccions municipals (p. 06)

Pilar Moreno, Henrique Sanfiz, Manuel Chaparro i Marisa Goñi: “Com a mitjanspúblics, tenim el deure de fer un esforç extra al seguiment de la campanya

electoral” (p. 12)

p. 12entrevista

Pilar Moreno, Henrique Sanfiz, ManuelChaparro i Marisa Goñi: “Com a mitjanspúblics, tenim el deure de fer un esforçextra al seguiment de la campanyaelectoral”

LA REVISTA DE LA COMUNICACIÓ LOCAL febrer 2011 editorial3

Professionalitati pluralisme

crònicap. 06

p. 07

p. 09p. 11

p. 04

p. 05

opinióDolors Comas: “Les televisions públiqueslocals durant la campanya”Enric Sopena: “Un referent de llibertat,pluralisme i democràcia”

reportatgeProfessionalitat. La ràdio i televisió local da-

vant del repte de seguir les eleccions municipals.Óscar Ramos i París: “Eleccionsmunicipals. Un repte per a l’emissoramunicipal de ràdio”Joan Catà: “Ser útils a tots els municipis”Mabel Moreno: “Els mitjans deproximitat, de nou capdavanters”

p. 16

p. 20

p. 21

p. 23

L’XTVL incrementa les coproduccionsamb les televisionsLa xarxa de COMRàdio reivindica lacomunicació localNova imatge de grup que reforça lesidentitats individualsLes emissores municipals, pioneres enintegració

El 22 de maig hi ha eleccions municipals i les ràdios i les televisions localstenen un ampli protagonisme en la informació que generen les formacions políti-

ques que es presenten en les seves respectives localitats. I les ràdios i televisions, gràcies alsseus professionals, són les més preparades per explicar la notícia local de manera més veraçi amb més sensibilitat, ja que disposen de les dades i coneixen el territori i la seva gent moltmés que altres mitjans. Sobretot perquè els periodistes coneixen què passa al seu territori iels protagonistes.

La cobertura informativa d’unes eleccions municipals és un dels treballs més intensos alqual s’enfronten els mitjans públics locals. Aquestes eleccions són un repte i els professio-nals el superen any rere any.

Durant la campanya electoral les ràdios i les televisions locals demostren que sónla millor eina per a fer arribar la informació de les formacions polítiques a la ciutada-

nia. El repte és ser més que mai al costat de l’usuari, de la ciutadania, donant dades i ele-ments que d’altres no podran donar i que són bàsics i fonamentals perquè els electors puguinvotar a consciència i amb llibertat.I des de COMRàdio i la Xarxa de Televisions Locals es tre-balla, com sempre, des de la professionalitat dels seus periodistes. Així, ja fa unes quanteseleccions que s’ha superat la informació en blocs tancats i és des d’aquesta professionalitatque es tracta la informació electoral, sense potenciar ni infravalorar en el temps certes candi-datures i donant entrada a totes les opinions des del pluralisme i la proporcionalitat quemarca la legislació perquè són dos valors els quals la COM i l’XTVL tenen com a referents.

També és cert que aquestes eleccions municipals són un nou repte, bàsicament per a les te-levisions, ja que és el primer cop que seran uns consorcis plurimunicipals, encara quealguns d’ells amb poc rodatge, els encarregats de fer el seguiment de la campanyaelectoral. Però la professionalitat dels gestors d’aquests consorcis és la garantia enquè trobaran cadascun les solucions per garantir una informació plural i proporcionalde tots els municipis. De la mateixa manera que les direccions de les ràdios munici-pals tornaran a estar al capdavant de les iniciatives comunicatives per fer arribar a laciutadania les propostes de les formacions als seus conciutadans.

Consell Editorial: Xavier Casinos,Miquel Bonastre, Marc Melillas,Francesc Triola, Dídac Boza, FèlixOrtega, Jordi Oliveres, ÒscarRamos, Pere Sanz, Vicky Gómez,Núria de José, Mabel Moreno iGabriel Barragán. Director: JordiOliveres. Col·laboradors: DolorsComas, Enric Sopena i Joan Catà.Redacció: MªCarmen Moreno.Assessorament lingüístic: GeorginaCabanes. Publicitat: Xavi Núñez.Fotografia: Joan Roca de Viñals.Disseny, maquetació i portada:Marian Vázquez.Edita: Xarxa Audiovisual Local iAgència de Comunicació Local -Travessera de les Corts, 131-159Recinte Maternitat – PavellóCambó 08028 Barcelona.Impressió: Creacions GràfiquesCanigó.Dipòsit legal: B-15518-2007

LA REVI

STADE

LA

COMUNI

CACIÓ L

OCAL

Núm. 14

febrer

2011

Les opinions publicadesen aquesta revista són

responsabilitat exclusivadels seus autors

www.xarxacom.cat

opinió4

febrer 2011 LA REVISTA DE LA COMUNICACIÓ LOCAL

Les televisions públiques locals tenen una es-pecial rellevància en la cobertura informativa de les

campanyes electorals i aquest paper és especialment impor-tant quan es tracta de les eleccions municipals.

En les properes eleccions es produeix una novetatrespecte a les anteriors campanyes i és que per primera

vegada, bona part de les televisions locals són de caràcter su-pramunicipal, ja que estan organitzades en consorcis queagrupen més d’un municipi. En aquest context, tant la cober-tura informativa de la campanya com l’emissió d’espais gra-tuïts de propaganda electoral presenten unes particularitats iuns problemes nous que caldrà resoldre amb creativitat i ge-nerant consensos entre els diferents actors implicats.

La informació electoral ha de respectar els principis de plura-lisme polític i social, neutralitat, igualtat i proporcionalitat.L’òrgan de govern de l’ens gestor de cada televisió ha d’apro-var el pla de cobertura informativa de la campanya, que incloula previsió d’informació així com d’entrevistes, debats i altresformes de coneixement dels candidats i dels seus programes.La complexitat en aquest cas és que cal tenir present tant lapresència de diferents partits i coalicions que concorren a leseleccions com la presència de diversos municipis. En aquestaspecte la llei vigent no entra en detalls, i caldrà aplicar elsentit comú i les estratègies consensuades. Són els municipisconsorciats els qui han de ser considerats en la cobertura in-formativa, encara que la televisió pugui veure’s a moltes altrespoblacions, ja que són ells els qui han assumit el compromísde tirar endavant una televisió que té com una de les missionsde servei públic el fet de satisfer les necessitats democràti-ques, socials, educatives i culturals dels ciutadans que inte-gren les comunitats locals de referència. És en aquest context

que cal tenir en compte el pluralisme polític existent, tant demanera supramunicipal com dels municipis particulars, itambé cal prendre les decisions de candidats i candidates aentrevistar, debats, etc.

Al nostre país la informació de la campanya en sentit estrictes’ha produït en els anomenats “blocs electorals” que si estanorganitzats a partir de la proporcionalitat pura i l’ordre estricted’aparició dels partits presenten problemes en la qualitat dela informació i conflictivitat entre la professió periodística. Enaquest cas és aconsellable arribar a consensos al territori res-pecte com es concreta la informació de la campanya, donantpresència als diferents partits que concorren a les eleccions iaplicant el criteri de proporcionalitat de manera raonable.Com que a més cal afegir les informacions específiques delsdiferents municipis, potser es pot plantejar que durant lesdues setmanes de campanya es puguin allargar els informa-tius per donar satisfacció a totes les necessitats. Al cap i a lafi, la televisió pública estarà complint amb una de les sevesprincipals missions de servei a la ciutadania. I afegim-hi unaaltra consideració: atesa la naturalesa dels consorcis i el seucaràcter supramunicipal, també sembla aconsellable introduirreferències a les conseqüències de les eleccions municipalsen la composició de consells comarcals i diputacions. Cal dir,finalment, que les divergències respecte als plans de coberturai possibles conflictes que es puguin produir es poden recórrer ala Junta Electoral Provincial, qui ho dirimeix. Pel que fa als es-pais gratuïts de propaganda electoral, la LOREG especifica quehi tenen dret els partits, les federacions o les coalicions quepresentin candidatures en municipis que comprenguin al-menys el 50% de la població de dret de les circumscripcionsincloses en el seu àmbit de difusió. En aquest cas cal aplicar,doncs, el comptatge corresponent als municipis consorciatsper les mateixes raons comentades més amunt.

“La informació electoral ha de respectarels principis de pluralisme polític i social,neutralitat, igualtat i proporcionalitat”

Dolors Comas d’ArgemirConsellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya

Les televisions públiqueslocals durant la campanya

5opinióLA REVISTA DE LA COMUNICACIÓ LOCAL febrer 2011

Les ràdios municipals –impulsades totes ellespels ajuntaments de cada localitat– són, dins l’àmbit

polític, un factor gairebé decisiu durant les campanyeselectorals i, sobretot, a l’hora de l’obertura de les urnes. És unagran responsabilitat periodística, i també cívica, oferir als oientstot allò que connecta directament amb un procés que, en certamanera, acaba democràticament amb el recompte dels vots i elconeixement dels resultats.

Tot això –que és molt fàcil de predicar i força difícil de fer-hoadequadament– dóna la veritable dimensió professional i èticade cadascuna de les emissores de caire local. Perquè, en bonapart, l’elecció d’aquells i aquelles que han de governar cada po-ble o ciutat mitjana de Catalunya i del conjunt de l’Estat –per mi-llorar al màxim possible el nivell de vida i el benestar col·lectiu–depèn dels mitjans de comunicació més pròxims.

Sembla doncs necessari –o sigui, d’evident necessitat–un esforç no sols dels periodistes, sinó dels alcaldes i dels

regidors de cada moment, que intenta fomentar sempre el plura-lisme polític i ideològic. Els mitjans de comunicació locals, espe-cialment els públics, no poden ser –no han de ser de cap ma-nera– els propagandistes de la majoria governant. Ni el flagelldels partits opositors.

La llibertat d’expressió, en tot cas, s’ha de defensar amb fer-mesa. Però la llibertat d’expressió no es pot confondre amb la lli-

bertat dels insults, de les calúmnies, de les injúries i de la infà-mia. Aquesta opció de periodisme groguenc no és residual oanecdòtica. Des de fa anys es va estenent un model d’opinió id’informació molt perillós. Ara com ara, tot indica que els mit-jans de comunicació de pobles i ciutats no gaire grans no cauenafortunadament en la temptació de fer del periodisme un fangar.

Tanmateix, sí que passa sovint que la premsa genèrica–la que inclou premsa tradicional, ràdios, televisions i In-

ternet– es consumeixi habitualment, també en l’àmbit local,com és natural. L’esmentada premsa genèrica està decantadacap a posicions, diguem-ne, més aviat de tipus conservador. Nocal que s’arribi tan lluny com han arribat determinats grups me-diàtics, coneguts per la seva deriva cap a la demagògia sistemà-tica i quotidiana. La veritat és que el desequilibri entre els mis-satges periodístics de dretes i els d’esquerres es nota massa.

S´ha d´aconseguir, per tant, que les emissores municipals siguinun referent de llibertat, pluralisme i democràcia. Ara estem entemps electoral. Ara és l’hora de demostrar que, per damunt delsinteressos legítims dels candidats i candidates que desitgenguanyar els seus contrincants, hi ha unes regles no escrites deltot, però que són molt importants. No és qüestió d’anar amb ellliri a la mà. Però tampoc de manipular deliberadament la reali-tat per tal de vèncer a qualsevol preu. Ha costat massa la demo-cràcia al nostre país com per prostituir-la de mica en mica o ambgran velocitat i sense retorn a la vista.

Enric SopenaDirector d’ELPLURAL.COM

Un referent de llibertat,pluralisme i democràcia

“Els mitjans de comunicació locals, especialment els públics, no podenser –no han de ser de cap manera– els propagandistes de la majoria go-vernant. Ni el flagell dels partits opositors”

febrer 2011LA REVISTA DE LA COMUNICACIÓ LOCALreportatge6

Text: Jordi Oliveres

Tots els mitjans públicslocals, siguin ràdios, televi-

sions i canals d’internet, han detenir en compte una sèrie de premisses.En primer lloc, tenen prohibit emetrepublicitat institucional durant el perí-ode electoral, que és el temps que s’ini-cia el dia de la publicació de la convo-catòria de les eleccions (1 d’abril) i quefinalitza el mateix dia de les votacions(22 de maig).

Així, cal tenir en compte quela publicitat institucional per ràdio

i televisió ha de complir amb els requi-

sits següents: només pot tenir per ob-jecte la informació sobre els serveis pú-blics; no pot promoure ni desenvoluparcampanyes que tinguin com a finalitatdestacar la gestió o els objectius asso-lits pels poders públics; no pot induir aconfusió directa o indirecta amb relacióa elements identificatius de partits polí-tics o de les les campanyes de propa-ganda electoral; finalment, les adminis-tracions només poden fer campanyesde caràcter institucional destinades ainformar la ciutadania sobre la data deles eleccions, el procediment per votar iels requisits i tràmits del vot per correu.A més a més, en aquestes campanyes

no es poden, en cap cas, suggerir ni di-rectament ni indirecta opcions de vot.

La Llei General de la Comunica-ció Audiovisual prohibeix, amb ca-

ràcter general, la publicitat de naturalesapolítica a ràdios i televisions públiques iprivades, llevat dels espais de propa-ganda electoral previstos per la legislacióelectoral. D’aquesta manera, les forma-cions polítiques no poden contractar es-pais de publicitat, però sí que tenen dretals espais cedits de manera gratuïta a lesràdios i televisions públiques en els mu-nicipis on presentin candidatures.

Professionalitat. In-certeses. Problemes.Pressions. Legisla-ció. Manca de re-cursos... Aquestessón algunes de lesincògnites que lacomunicació deproximitat estroba davant dela convocatòriade les eleccionsmunicipals del22 de maig. Al-hora, compro-mís amb la in-

f o r m a c i ó ,pluralitat, proximitat, pro-

fessionalitat, precisió, donar veu alsprotagonistes i compliment de la legislació. Són

les dues cares de la mateixa moneda. El 22 de maig hi ha elec-cions municipals a Catalunya i, per primer cop, les ràdios i televisions de

proximitat hauran de fer un seguiment d’unes eleccions amb una nova legislació, laLlei General de la Comunicació Audiovisual, i, alhora, pel que fa a les televisions públiques, amb la im-plantació dels nous canals de TDT plurimunicipals agrupats en consorcis.

Professionalitat

7LA REVISTA DE LA COMUNICACIÓ LOCAL febrer 2011 reportatge

Seguint el fil de les normes marcadesper la legislació audiovisual i electo-ral, la programació dels mitjans decomunicació públics en el períodeelectoral és competència dels òrgansdels respectius mitjans. No hi ha im-

pediments per organitzar i emetre de-bats electorals, tant en mitjans pú-blics com de privats. Això sí, si unmitjà públic emet informació espe-cial o un debat bilateral entre els dosprincipals candidats, haurà de realit-

zar la mateixa transmissió especialentre els candidats del primer i eltercer partit més votar, així com ator-gar l’adequada informació de cam-panya de la resta de partits, seguintla instrucció de la Junta Electoral

L’emissora de ràdio municipal és la que potexplicar millor les notícies que passen al seu

municipi. Sempre he defensat, i seguiré fent-ho, que l’e-missora municipal serà la ràdio que explicarà la notícia lo-cal de manera més veraç. Per què? Doncs perquè disposade totes les dades i coneix altres elements que poden serd’interès, unes dades i uns elements que sovint passendesapercebuts a mitjans supramunicipals.

Per aprofundir en aquesta afirmació, cal fer especial èm-fasi en els professionals que fan la ràdio al municipi. La rà-dio municipal disposa de periodistes que coneixen quèpassa a la seva localitat, la viuen, la pateixen; no només ésla seva feina, el seu municipi és part de la seva vida.

Aquests aspectes de la comunicació local es tor-nen més presents, si això és possible, quan arriben les

eleccions municipals. La cobertura informativa d’uneseleccions municipals és dels treballs informatius més den-sos i intensos als quals s’enfronten les ràdios municipals i,per descomptat, els professionals que hi treballen. Leseleccions al municipi són un repte, amb llums i ombres.

Els periodistes de proximitat treballen cada dia per donar in-formació puntual i suficient als seus conciutadans, i quanparlem d’informació de la política local aquests professio-nals han de mantenir-se al marge de la picabaralla entre for-macions polítiques. Uns partits polítics que, legítimament,intentaran guanyar protagonisme durant els 15 dies de cam-panya electoral. Podríem pensar que en 15 dies no es potcapgirar la intenció de vot dels ciutadans, però en aquestesdues setmanes que dura una campanya electoral hi pot ha-ver un canvi de vot de fins a un 5%, i és per aquest motiuque els partits polítics s’hi poden acabar jugant molt.

Amb aquest escenari l’emissora de ràdio munici-pal ha de jugar fort, clar i net, com ho fa cada dia. Du-

rant la campanya electoral l’emissora demostrarà una altravegada que és la millor eina perquè els ciutadans puguinestar informats. El repte de l’emissora de ràdio és, durantla campanya electoral municipal, estar una vegada més alcostat de l’oient, de l’usuari, del ciutadà, donant totesaquelles dades i elements que d’altres no podran donar ique són bàsics i fonamentals perquè aquests ciutadanspuguin votar a consciència i amb llibertat.

Óscar Ramos i ParísDirector d’Informatius

de COMRàdio

“La cobertura informativa d’unes eleccions municipals és dels treballs infor-matius més densos i intensos als quals s’enfronten les ràdios municipals i,per descomptat, els professionals que hi treballen”

Eleccions municipals. Un repte pera l’emissora municipal de ràdio

Central del 21 de maig de 1993 i del7 de juny de 1994.

Una altra premissa quemarca la legislació és que els mit-

jans públics poden donar coberturainformativa als processos electorals,però ha de garantir la neutralitat infor-mativa d’aquesta informació. Segonsl’article 66 de la llei electoral, “el res-pecte al pluralisme polític i social,així com la neutralitat informativadels mitjans de comunicació de titula-ritat pública en període electoral, se-ran garantits per l’organització delsmateixos mitjans i el seu control pre-vistos en les lleis”. Aquestmateix article conclouque “les decisionsdels òrgans d’ad-ministració delscitats mitjansen el períodeelectorals sónrecurribles da-vant la JuntaElectoral”.

Tot això vol dir quesón les direccions delsmitjans els garants de la neu-tralitat, però si alguna de les candida-tures considera que els seus drets sónbandejats té el dret de cercar la pro-

tecció de la Junta Electoral, que ésl’organisme que regula els conflictes.Malgrat tot, i per primer cop, hi hauriala possibilitat que des de la JuntaElectoral es considerés que en aques-tes eleccions s’avalessin els acordsprevis els quals hagessin arribat elsmitjans de comunicació i les forcespolítiques. I, també per primer cop,les ràdios i televisions privades tambéestan incloses en la normativa, la qualcosa no havia passat fins ara.

Una altra precaució a tenir en compte ésque si un mitjà organitza un debat durantel període electoral ha de comunicar-hocinc dies abans a la Junta Electoral, indi-cant la data, hora d’emissió i les forma-

cions que hi intervenen.

Finalment, cal tenir pre-sent que durant els cincdies previs al de la vota-ció queda prohibida lapublicació, difusió to-tal o parcial o el co-mentari d’enquestes osondejos d’opinió. D’a-

questa manera, com queles eleccions locals seran

el 22 de maig, a partir del17 no es pot fer referència pú-

blica a enquestes d’intenció del vot.

Tot i que, amb les premisses legalsper davant, les ràdios locals i els con-

sorcis de televisió ja tenen preparat,cadascuna d’ells, el seu propi segui-ment. En un principi, si el directord’una emissora municipal pacta ambtots els grups polítics que es presen-ten a la seva localitat com fer el segui-ment, i ho fa sota criteris periodístics,no hi ha d’haver problemes amb lesjuntes electorals de zona. El que s’hade fer, explica Óscar Ramos i París,director d’Informatius de COMRàdio,és “comunicar-ho a totes les parts i ala Junta Electoral”. El problema potsorgir quan algun dels grups que pre-senta la seva llista electoral demanala intervenció de la Junta Electoral.És, llavors, quan aquest organisme decontrol electoral esgrimeix la jurispru-dència generada des de 1977. D’a-questa manera obliga a fer blocs elec-torals seguint el minutatge marcat percedir espais de propaganda electoral.

Entre les més de cent ràdioslocals que funcionen diàriament a

Catalunya, hi ha diverses tipologies.Fermí Riu, director de Ràdio Berga,estima que com que l’emissora no téprou personal per fer un seguiment to-tal de totes les candidatures, el quefarà és cobrir durant els quinze diesde campanya els principals actes detots els partits, mentre que la restad’activitats seran anunciades en unacompleta agenda per ordre d’impor-tància. A més, Ràdio Berga organit-zarà un debat públic “amb tots elscaps de llista” en un centre públic onla ciutadania pot prendre-hi part fentpreguntes per escrit. “A més a més,quan el debat s’acaba, els políticsqueden a la sala a disposició del pú-blic assistent amb l’objectiu de rebresuggeriments, preguntes o aclari-ments”, assegura Riu. Pel que fa a lanit electoral, Ràdio Berga farà un pro-grama especial de seguiment de lesvotacions i dels resultats amb conne-xions en directe.

Òscar Sánchez és el directord’El Prat Ràdio. Des d’aquesta

emissora metropolitana es fa un segui-ment de les presentacions dels diver-sos candidats en les dates prèvies. Du-rant la campanya pròpiament dita, des


“Sónles

direccions delsmitjans elsgarants de laneutralitat”

d’El Prat diferencien tres àmbits, se-gons explica Sánchez. En primer lloc,hi ha els espais gratuïts de propagandaelectoral. Després, hi ha les entrevis-tes a “tots” els caps de llista i, final-ment, en l’informatiu es fa un segui-ment “sense blocs” dels actes de lacampanya, complementat amb unaagenda d’activitats.

Un altre exemple és a la Seud’Urgell. Marta Pujantell, la di-

rectora de la ràdio municipal, explicaque es fa un seguiment informatiu se-guint els blocs de minuts, però matisaque a l’informatiu hi tenen cabuda to-

tes les opcions, “hagin tret representa-ció o no” en les anteriors eleccionsmunicipals. Així mateix, es fan entre-vistes als caps de llista, un debat ambtots els candidats i la jornada de la nitelectoral, davant la manca d’efectiushumans, “gràcies a col·laboradors”, esfan connexions telefòniques des de to-tes les seus electorals. En aquestaocasió, des de la Seu s’aprofitaran elsrecursos que donen les xarxes socials.A més a més, durant la nit electoral,“intentarem donar informació i parlaramb els guanyadors en altres localitatsde la comarca, com Organya, Oliana oColl de Nargó. “Després de la llarga nitelectoral, el dia després farem un pro-

grama especial amb informació actua-litzada de la Seu i totes les localitatsde la comarca”, assenyala Pujantell.Mentre que a la ràdio ja hem vist quecadascuna farà el seguiment del seumunicipi, a les televisions locals hi hacertes diferències. Aquestes eleccionssón les primeres en les quals entren enjoc els consorcis de la TDT. “Al tractar-se de televisions plurimunicipals, pro-voca moltes casuístiques”, explica Ma-bel Moreno, cap d’Informatius de laXarxa de Televisions Locals. Moreno es-pecifica que l’XTVL només “es farà unseguiment de notícies de caire generaldins de la Xarxa de Notícies”. L’objectiués que cada televisió “en faci l’ús que

9reportatgeLA REVISTA DE LA COMUNICACIÓ LOCAL febrer 2011

Com hem d’afrontar la campanya electoral del22-M les televisions locals de titularitat pública com-

partida per diversos municipis a través d’un consorci d’ajunta-ments? Evidentment, atenent les nostres obligacions com a mitjàpúblic, és a dir, facilitant a totes les candidatures els espais gra-tuïts per a propaganda electoral que estableix la llei i garantint elseguiment informatiu de les diverses candidatures a través dedebats, entrevistes i cròniques d’actualitat. Però també, i això ésvital, reflectint la pluralitat del territori, és a dir, sense difuminarla identitat pròpia de cada municipi per molt petit o molt granque sigui perquè l’àmbit de les eleccions és local i no supralocalcom la televisió des de l’encesa digital. Aquest és el repte.

Des d’m1tv, la televisió local de Mataró i el Maresme, l’afronta-rem, pel que fa als espais gratuïts de propaganda electoral, apartir del que estipula la Llei Orgànica del Règim Electoral Gene-

ral (LOREG) que determina la seva distribució en funció delnombre de vots obtinguts a les anteriors eleccions equivalents in’estableix els corresponents barems.

Ara bé, a fi de garantir la pluralitat territorial i l’autono-mia municipal, i sense perjudicar Mataró que té més del

50% de la població de dret del nostre àmbit de programació,m1tv es planteja habilitar, si cal, un temps d’antena suplemen-tari i personalitzat per cadascun dels altres nou municipis delconsorci (el Masnou, Sant Andreu de Llavaneres, Alella, Vilassarde Dalt, Tiana, Teià, Cabrils, Cabrera i Caldes d’Estrac). Així lesseves candidatures també disposarien d’espais gratuïts propis,seguint sempre els barems de la LOREG i comptant amb el pre-ceptiu vistiplau de la Junta Electoral. És la nostra manera de serútils com a televisió local de 10 municipis.

Joan CatàDirector m1tv, la televisiólocal de Mataró i el Maresme

Ser útils a tots els municipis

“Reflectint la pluralitat del territori, és a dir, sense difuminar la identitat pròpia de cadamunicipi per molt petit o molt gran que sigui perquè l’àmbit de les eleccions és local”

més li convingui”. Això sí, l’XTVL faràun programa especial la mateixa nit deldia de les eleccions, amb un segui-ment de les principals candidatures.Moreno és clara quan explica el per-què l’XTVL no pot fer un seguimentde la campanya electoral: “En el casque l’XTVL fes informació de la cam-panya podria arribar a comprometreles televisions locals en el seu còm-put de temps, per la qual cosa el quefarem és posar el material a l’XN ique siguin les televisions les que de-cideixin quin ús en volen fer”.

Un model mixt, de ràdio i te-levisió és RTV L’Hospitalet. Anna

Esteve, la seva directora, explica quefarà servir el mateix criteri a la ràdioque a la televisió i al portal digitalmunicipal. Es tracta d’oferir a la ciu-tadania uns blocs electorals “obertsrespectant la pluralitat” amb el còm-put final de temps. RTV L’Hospitaletfarà entrevistes i reportatges a lesformacions polítiques que van obte-nir representació a les eleccions de2007. Això sí, aquests formats serandiferents per a cada mitjà. La ràdio itelevisió pública de l’Hospitalet noorganitzarà cap debat, però sí que re-transmetrà els debats que sorgeixinde la societat civil hospitalenca.

Des d’m1tv, el seugerent, Joan Catà,

explica que comque es tractad’una televisiócomarcal de laqual formenpart dos con-sorcis, un dedeu ajunta-ments i un altrede set, seguiranels criteris marcatsper la Junta Electo-ral, ja que es tracta delseguiment d’unes eleccions pera 17 municipis. Catà explica quem1tv es regirà per la proporcionalitati que les candidatures amb represen-tació actualment tindran una presèn-cia, mentre que les que no en tenenara en tindran una altra. Així mateix,

des d’m1tv se cediran, seguint la le-gislació, els espais gratuïts de propa-ganda pels grups amb representaciómunicipal seguint els barems quemarca la Junta Electoral.

Quant a la informació, des delMaresme se seguirà el criteri mar-

cat per la jurisprudència que emanades de la Junta Electoral, per la qualcosa hi haurà blocs informatius per a

només les candidatures amb repre-sentació, “però respectant la

pluralitat”. Així, malgrat lamancança de recursos

tècnics i humans, escobriran tots els par-tits de tots els ajunta-ments i es farà un de-bat municipi permunicipi “amb els

candidats que ens di-gui la Junta Electoral i

amb el consens delsgrups polítics”, diu Catà.

Un altre exemple de televisió ésTAC12, un consorci que agrupa setmunicipis del Tarragonès. El seu ge-rent, Xavier Abelló, explica que, demoment, a l’hora de tancar aquestaedició, no té el vistiplau del conselld’administració a la seva proposta.

Malgrat tot, el que és ja segur és queTAC12 complirà amb la legislació i ce-dirà espais de propaganda gratuïta a lesformacions polítiques segons el quemarca la normativa.

La previsió és fer primar laproporcionalitat entre les pobla-

cions i els partits que ja van obtenirrepresentació ara fa quatre anys enles darreres eleccions municipals.Una altra de les premisses per lesque es mou TAC12 és que no hihaurà blocs cronometrats diaris, sinóque al final de la campanya es faràun còmput general i, a la vegada,l’ordre de les informacions de cadadia seguiran l’actualitat informativaen la qual la notícia més importantsserà la primera i no es farà seguintun ordre preestablert.

Així mateix, TAC12 propo-sarà fer entrevistes a tots els

candidats de totes les formacionsamb representació municipal actual-ment i, també, fer debats als set mu-nicipis. Finalment, TAC12 farà unprograma especial la nit electoral del22 de maig en el qual s’intentaranfer connexions en directe amb totsset municipis.


Lesràdios i lestelevisions

locals segueixenles directrius dela legislació

Col·legi electoral abans de la votació. Fotografia: Generalitat.

11reportatgeLA REVISTA DE LA COMUNICACIÓ LOCAL febrer 2011

Abordar la cobertura d’unes eleccionsmunicipals és, per a qualsevol mitjà de comu-

nicació, un repte apassionant. Perquè es tracta possi-blement de la màxima expressió de la funció de serveipúblic que desenvolupen -en el cas que ens ocupa- lestelevisions de proximitat, i perquè és durant els quinzeintensos dies de campanya quan poden demostrar quecap altre mitjà és capaç de fer arribar al ciutadà ambmés coneixement i amb tots els seus matisos aquestainformació.

Però el seguiment electoral suposa també un maldecapper als gestors i per als professionals d’aquestes empre-ses per l’aplicació d’uns blocs que estrenyen fins a l’ex-tenuació la possibilitat d’aplicar el més mínim criteriperiodístic a la seva feina. Per si amb això no n’hi ha-gués prou, el mapa de la TDT que hauria d’haver posatordre en el complicat paisatge comunicatiu català no hafet sinó afegir més llenya al foc. Molts mitjans abans lo-cals han passat a cobrir un àmbit comarcal i, en alguncas, supracomarcal. Amb si fa no fa els mateixos recur-sos i en plena crisi econòmica.

Tot i la creixent professionalització del sector, aningú se li escapa que cap d’aquestes televisions

pot abastar el volum de notícies que genera l’atapeïdaagenda dels partits en campanya. Ho sabien ja abans deles autonòmiques i ho pateixen ara, amb la preocupacióde qui es troba sap enmig d’una cruïlla sense senyalit-zar. Per això, es busquen solucions. Imaginatives... ono. Perquè la reflexió, no ens enganyem, no és nova.

Les televisions podrien decidir, com ja s’ha fet en alguncas, a quins partits i municipis es dóna prioritat cada diade campanya, respectant la pluralitat i la proporcionalitat

en el global del seguiment. També podrien cobrir els dife-rents municipis a raó d’un per dia o, fins i tot, sumar elsresultats dels partits amb representació a tot l’àmbit decobertura i fer-ne una mitjana per repartir temps.

Cap d’aquestes propostes resol tots els problemes. ¿Quès’hauria de fer amb els municipis que tot i formar partdels consorcis no hi participen de manera activa? ¿Quinseguiment es faria d’aquelles formacions independentssovint molt arrelades en localitats petites i fins i tot ambrepresentació als consistoris? Una campanya plantejadaen termes globals, a tot el territori, segurament les dei-xaria fora de joc, i no seria un reflex fidedigne de la rea-litat local.

A la cruïlla on es trobem només s’albira unasortida possible: la del canvi. S’agraeix en aquest

sentit la convocatòria del Consell de l’Audiovisual deCatalunya, que el passat 14 de febrer va aplegar infor-madors, polítics i reguladors en una taula de treball.Tots ells, actors conscients de la contradicció a què hande fer front, i més després que la recent reforma de laLlei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG)hagi restringit encara més les possibilitats dels mitjans.

El canvi passaria perquè, amb el beneplàcit dels partitsi amb renúncies per part de tothom, les televisions tin-guessin un mínim marge per aplicar algunes de les op-cions abans esmentades, o potser d’altres. Caldrà veurefins a quin punt això serà possible. També, si les granscorporacions tindran l’atreviment necessari per anarmés enllà de la queixa a què ens han acostumat o si se-ran els mitjans de proximitat amb els seus planteja-ments modestos però agosarats els que se situïn de noua l’avantguarda. Com gairebé sempre.

Mabel MorenoDirectora d’Informatius

de l’XTVL

“Abordar la cobertura d’unes eleccions municipals és, per a qualsevol mitjàde comunicació, un repte apassionant”

Els mitjans de proximitat, de nou capdavanters?

febrer 2011 LA REVISTA DE LA COMUNICACIÓ LOCALentrevista12

Les eleccions municipals són una prova de foc per a les emissores municipals. És el moment en què han de posartots els seus recursos per informar la ciutadania de les propostes de les formacions polítiques que es presenten a cada

municipi. En aquesta entrevista us volem presentar les experiències d’altres organitzacions de ràdio i televisió d’Espanya de compreparen i fan les seves eleccions. Pilar Moreno és la directora d’Aldaia Ràdio i impulsora de la Xarxa d’Emissores MunicipalsValencianes. A més, a València s’ajunten les eleccions municipals amb les autonòmiques, per la qual cosa la seva experiència ésdiferent a Andalusia o Galícia, que com Catalunya només tenen eleccions locals. D’aquesta manera, Manuel Chaparro, directord’Emisoras Municipales Andaluzas (EMA), i Henrique Sanfiz, director d’Emisoras Municipales Gallegas (Emuga), també donen laseva visió de com afrontar el seguiment de les eleccions municipals des del seus territoris. Encara hi ha una altra experiència. Enaquest cas, Marisa Goñi, directora general de Ràdio Televisió de Mallorca (RTVM), posa en qüestió la feina de seguir leseleccions locals, al Consell Insular i al Parlament de les Illes Balears.

Text: J.O.

QüestionariQüestionariQüestionariQüestionari

QüestionariQüestionariQüestionariQüestionari

“Com a mitjans públics, tenim el deurede fer un esforç extra al seguiment dela campanya electoral”

1. Quines són les premisses amb què organitzeu la campanya electoral de les municipals en

el vostre àmbit d’actuació?

2. La legislació electoral us obliga a elaborar la informació d’acord amb blocs electorals?

3. Quan arriba una campanya electoral, teniu tots els recursos tècnics i humans a la vostra

disposició?

4. Creieu que quan arriben les eleccions hi ha pressions dels partits polítics cap a la vostra feina?

5. Els partits polítics pretenen tenir més control a la informació quan arriben les eleccions?

6. En el cas de consorcis plurimunicipals, com organitzeu la informació al tractar-se de

realitats ben diferents?

Pilar MorenoDirectora d’Aldaia Ràdio (València)

1. Òbviament des del compromís amb lainformació. Sempre ho fem, però en tempselectoral, més que mai. Donem lainformació precisa, amb la veu delsprotagonistes, contrastant les afirmacions,amb les opinions des de tots els punts devista... Obrim, en definitiva, espaiinformatiu a totes les formacions

polítiques que es presenten, donant mésatenció, com dicta la llei, a les que tenenactualment representació al consistori.Intentem que la nostra emissora siga unespai obert, conscient, positiu i dialogantde la democràcia. Que els polítics tinguenels micròfons com un espai d’encontreamb el ciutadà. Per això, convidem els

13entrevistaLA REVISTA DE LA COMUNICACIÓ LOCAL febrer 2011

partits a enregistrar als nostres estudis laseua publicitat electoral i els oferim tantespais d’entrevistes com un debat general.Fins ara, sempre ha sigut possible.

2. Encara que, fins ara, no hi ha hagutcap pressió ni cronòmetre respecte alstemps i les formes, coneixem la legislació irepartim la informació dels partits perrepresentació consistorial. A més, obriml’espai obligatori per a publicitat electoralamb els percentatges que ens marca laJunta Electoral Provincial.

3. Aldaia Ràdio compleix quasi deu anysen antena i hem possibilitat a la nostraaudiència cada període electoral que s’haproduït al llarg d’aquest temps: comicismunicipals, autonòmics, estatals,europeus, referèndums... Ha estat moltgratificant i la millor decisió per fidelitzarl’audiència. Ningú abans no els haviadonat la informació del seu poble,d’Aldaia, fins la creació de l’emissoramunicipal. Lògicament, amb el pas deltemps, la ràdio ha anat creixent enrecursos humans i també en recursostècnics i per tal de fer possible la coberturaens hem adaptat a allò que hem tingut en

cada moment. Però actualment, fer ràdioen directe és molt fàcil, sols disposantd’un telèfon mòbil és possible unaconnexió des de qualsevol punt.Inicialment començàrem amb una unitatmòbil casolana amb què connectàvem pertelèfon analògic, després va guanyarterreny el telèfon mòbil i, ara combinemles connexions amb el sistema 3G, viaInternet. En aquesta emissora municipalsommolt ambiciosos i per a fer possible laràdio tal com està estructurada caldriacomptar amb més recursos humans, noobstant això, no podem queixar-nos, soml’emissora municipal valenciana amb méspersonal però també una de les deprojecció més gran.

4. Sent el mitjà ambmés audiència de laciutat i, sabent tots, que sempre tenim elsmicròfons oberts, d’un temps a esta part sí

que percebem més atenció i fiscalització.És complicat mostrar-nos com un mitjàpúblic sense que l’oposició vulga.

5. La fiscalització és més gran, sensdubte. Últimament la ràdio és tema deconversa als plenaris municipals i a lesxarxes socials.

6. En àmbit polític, els consorcisplurimunicipals, com pot ser laMancomunitat de l’Horta Sud, se centranomés a la informació institucional.Professionalment, el nostre consorci de laXarxa d’Emissores Municipals Valencianestracta també d’obrir canals ambentrevistes i debats en àmbit autonòmicperquè els candidats puguen expressar-sea les emissores més properes, en xarxa.Quan s’ha plantejat no hi ha hagutproblemes d’organització a la Xarxa.

Henrique SanfizDirector d’Emisoras Municipales Gallegas

1. D’acord amb la Llei Orgànica dePublicitat Electoral a les emissoresmunicipals, la Junta Electoral Provincialcomunica a cada emissora municipal elrepartiment del temps que correspon acada candidatura per als espais

electorals gratuïts. Tot i això, fem unseguiment informatiu de la campanyaamb un bloc d’informació electoral en elqual es reparteix el temps entre lescandidatures que van obtenirrepresentació els anteriors comicis.

2. La legislació i la Junta Electoral nomésestableixen elsminutats dels espais gratuïts.

3. No. Sempre ens agradaria tenir-nemés per poder fer el seguiment de lacampanya amb molts més recursos.

4. Els partits polítics intensifiquenel seu treball a la campanya i,lògicament, estan més sensibles aqualsevol informació favorable ocontrària.

5. Creiem que en campanyaprecisem més cura en tot el nostretreball. D’aquesta manera podemextremar la cautela per assolir laimparcialitat i el respecte alpluralisme.

6. Donem absoluta preferència a lainformació local de cadascun delsnostres municipis. En aquestmoment és el factor de principalinterès informatiu.

“Som molt ambiciosos i per a fer possible laràdio tal com està estructurada caldriacomptar amb més recursos humans”

“Creiem que en campanya precisemmés cura en tot el nostre treball”

febrer 2011 LA REVISTA DE LA COMUNICACIÓ LOCALentrevista14

Manuel ChaparroDirector d’Emisoras Municipales Andaluzas (EMA)

1. L’obligació d’EMARTV és la de facilitarel debat polític a les seves emissions per atota la Comunitat Autònoma a través de laseva programació a Onda Local Andalucía.Es recullen també les opinions dels

col·lectius socials i traslladem els seusinteressos als partits polítics per veure compoden reflectir aquestes demandes alsseus programes electorals. A les nostresassociades (106) els recomanem quesegueixin la mateixa estratègia localment.

2. El comportament de les junteselectorals és, a vegades, capriciós icuriosament no sempre segueixen les

mateixes directrius. El que és normal ésque comuniquin a les emissoresl’assignació d’espais gratuïts ambl’assignació exacta de temps. No hi ha unanormativa pel tractament informatiu de lacampanya. El mitjà autonòmic sols aplicaun escalat de temps. La nostrarecomanació ésmantenir un equilibri, peròha de primar l’interès informatiu i garantirque s’escoltin totes les veus.

3. Pel que fa a la xarxa OLA, existeix uncontacte permanent amb la seu delspartits per mantenir una agenda

d’activitats actualitzada. L’objectiu éspoder recollir les declaracions d’interèsmés global en el context andalús. Lamajoria de les emissores es veuenapurades per seguir correctament l’àmpliaactivitat política, sobretot als municipisamb una població superior als 25.000habitants. Per a les emissores significa unaexagerada sobrecàrrega de treball i pocavaloració de l’esforç.

4. A la xarxa OLA ens aprecien. El margede llibertat és total i ens remetem al nostrellibre d’estil per mantenir l’objectivitat idesfer qualsevol dubte. La pressió es fasentir més en àmbit local. Seria convenienttreballar per aconseguir més culturademocràtica en la classe política, que noacaba de veure els mitjans públics localscom a mitjans de la ciutadania. En moltscasos, fins i tot, segueixen pensant quesón instruments al seu servei. Elsprogressos fets en aquest sentit no espoden menysprear i el treball en xarxa através d’OLA ha tingut una influència moltpositiva per això.

5. És normal. Una altra cosa és que elsmitjans siguem capaços de resistiraquesta pressió. En aquest sentitinsisteixo en la necessitat d’avançar encultura democràtica. És necessarireunir un catàleg de bones pràctiques idonar-lo a conèixer entre els nostresajuntaments.

6. L’únic consorci plurimunicipal quepugui ser considerat com a tal és EMARTV i els seu servei de distribució deprogrames OLA. La nostra orientació ésser mitjancers entre la societat civil i elspartits polítics, recollir les propostesgenerals i contribuir en un debat quegeneri participació.

“El marge de llibertat és total i ens remetemal nostre llibre d’estil per mantenir

l’objectivitat i desfer qualsevol dubte”

Marisa GoñiDirectora general de Ràdio Televisió de Mallorca (RTVM)

1. Proximitat i pluralitat. Com a mitjàpúblic insular, complementari del’autonòmic, a més del seguiment decampanya al Consell de Mallorca i alParlament de les Illes Balears, volemdonar màxima visibilitat a lesdiferents candidatures dels 53ciutats, pobles i viles de l’illa. Jatreballem en la confecció d’un

microespai, on els ciutadansconeixeran totes les opcionspolítiques del seu poble. Tambétreballem la idea de donar cabuda ales veus de la societat organitzadacom a referents de la comunitat que,tal com passa durant la resta del’any, també tenen coses a dir davantuns comicis. Tenim una visió ampla

del fet polític, que va més enllà de lafigura dels partits.

15entrevistaLA REVISTA DE LA COMUNICACIÓ LOCAL febrer 2011

2. L’article 66 de la LOREG regula lainformació electoral als mitjans públics idiu que “el respeto al pluralismo políticoy social, así como la neutralidadinformativa de los medios decomunicación de titularidad pública enperíodo electoral, serán garantizados porla organización de dichos medios”.Malgrat la preponderància del criteriperiodístic que emana de l’esperit de lallei, molts jutges i polítics de les forcesmajoritàries persisteixen a aplicar elcrono a la informació: minuts en funcióde vots a les passades eleccions, fórmulaestablerta pels espais de propagandagratuïta. Ràdio i Televisió de Mallorcasempre ha defensat el criteri periodístic,que evidentment també inclou larepresentativitat, i ha tingut diversesexperiències amb les resolucions de lesjuntes electorals.

Davant les reclamacions del PP, a lesautonòmiques i municipals del 2007 esva resoldre que, donar el mateix temps ales entrevistes dels candidats i col·locarla de la força més votada més a prop de lajornada electoral i la de la menys votadael dia més allunyat, encaixa amb lanormativa vigent i queda garantida lapluralitat política i social. A les europeesde 2009, per contra, es va considerar queels majoritaris havien de tenir més temps.Ho vàrem salvar fent totes les entrevistes

de 20 minuts i donant una emissió delsminoritaris i tres dels majoritaris.

3. Com a mitjans públics, tenim eldeure de fer un esforç extra al seguimentde la campanya electoral perquè laciutadania pugui conèixer totes lesopcions i exercir el dret al vot ambplenitud. S’activa al màxim la xarxa decorresponsalies disseminades pelspobles i les redaccions d’informatius esreorganitzen per crear equips deseguiment als diferents partits i esreforcen, en la mesura de lespossibilitats econòmiques, per garantirtambé la cobertura d’altres realitatsinformatives. Determinats esdevenimentsobliguen a desplegar mitjans tècnicsamb més intensitat.

4. La relació entre periodisme i políticamai no és fàcil i menys en campanyaelectoral. Són dies de molts nervis en quègent quemoltes vegades no té ni idea de lacomplexitat del món audiovisual veuperversitats darrere de cada pla o tall de

veu. També et trobes mitjans públics iprivats que actuen com a autèntiquesterminals polítiques. Una de les pràctiquesque proliferen darrerament són elscontinguts elaborats pels mateixos partits.La precarietat duu molts mitjans a ferservir aquestes imatges i declaracions,generant continguts més propers a lapropaganda que a la informació.

5. Al consell d’administració de Ràdio iTelevisió de Mallorca, tots els partits, llevatdel PP que vol l’aplicació del ‘crono-vot’,han donat fins ara suport a la coberturainformativa electoral fonamentada en elcriteri periodístic. Evidentment, aquestmodel de confiança al criteri professionalexigeix unes direccions independents iunes redaccions formades i amb garantieslaborals.

6. A Mallorca no tenim aquest supòsit,però sí la complicació de fer seguiment auna triple elecció: el Parlament, elConsell (govern de l’illa) i el municipi,amb un cens de 53 municipis.

“Com a mitjans públics, tenim el deure de fer unesforç extra al seguiment de la campanya electo-ral perquè la ciutadania pugui conèixer totes lesopcions i exercir el dret al vot amb plenitud”

LA REVI

STADE

LA

COMUNI

CACIÓ L

OCAL

B U T L L E TA D E S U B S C R I P C I Ó

Adreça:

Població: Codi postal:

Empresa:

Telèfon: Correu electrònic:

Nom i cognoms:

Xec bancari nominatiu a ACL

Data:_____________________Signatura:

Rebut bancariNúmero de compte: _____ / _____ / ___ / ____________

FORMA DE PAGAMENT

NIF:

SUBSCRIPCIÓ ANUAL: 12 euros (IVA inclòs) - 4 números

Xarxa Audiovisual Local(XAL) i Agència de

Comunicació Local (ACL)Travessera de les Corts,

131-159Recinte Maternitat

Pavelló CambóCP. 08028 - Barcelona

www.xarxacom.cat

La recessió econòmica quees va iniciar a principi de l'any

2008 ha compromès substancialment lasostenibilitat d’una Televisió Digital Ter-restre que ha comportat un nombre mésgran de canals enmig d’una transformaciógeneralitzada del sector. Aquesta realitat,sustentada, en principi, per una afluènciade més recursos al sistema televisiu, s’hainvertit. El present s’està definint per latensió contrària, cap a la concentració il’especialització dels projectes. Aquestatendència també ha tingut els seusefectes en la programació de les televi-sions locals.

La producció de l’XTVL

En els gairebé 12 anys d’his-tòria de la nostra entitat, hem

superat diverses etapes que enshan portat a la consolidació d’unaoferta programàtica de qualitat,d’acord amb les capacitats pròpiesdel sector i els seus interessos.Aquesta política de producció au-diovisual no ha estat improvisadani casual. Forma part d’una estra-tègia fixada des dels orígens del’XTVL, que ha volgut jugar un pa-per vertebrador de la producció deles mateixes televisions locals en elterritori.

La programació que configurava ini-cialment l’oferta de l’XTVL era el re-sultat de l’intercanvi i d’una inci-pient coproducció entre televisionslocals. Entre 2005 i 2008, però, po-dem observar un increment progres-siu de producció de productores in-dependents, que ha arribat a superarel 33% del total anual distribuït.D’altra banda, el volum de projectesaudiovisuals avaluats a la comissióde continguts de l’XTVL provenia en

un 80% de les productores. A partirde 2008 les televisions locals tornena prendre la iniciativa en la propostade projectes i en la reivindicació d’unpaper més actiu en la programacióparticipada de l’XTVL. En consonàn-cia amb aquest fet, i davant l’incre-ment d’operadors i d’una competènciamés gran en l’oferta televisiva, l’interèsde les televisions locals rau més quemai en la major identificació dels con-tinguts amb els espectadors del seu

àmbit d’actuació. Per aquesta raó, latendència de l’XTVL en els últims anysha estat potenciar coproduccions entreles mateixes televisions, cercant contin-guts que, per la seva transversalitat, in-teressen a la majoria d’operadors man-tenint un clar enfocament local.

El 2010, l’XTVL ha distribuït untotal de 102 programes (culturals,

divulgatius o d’entreteniment) i 17 decontinguts informatius. Això representa

en temps, un total de 1.217 hores d'es-pais informatius (55%) i 1.013 horesde programes (45%). En total 2.230hores.

Distribució geogràfica

Però més enllà de les grans xi-fres, el més important és destacar

la coherència d’un model de produc-

ció sostenible i ajustat a la realitatdel mateix sector. Aquest model nonomés abasta de continguts, sinóque reforça i amplifica el paper decadascuna de les televisions locals.L’objectiu és doble: aprofitar les ca-pacitats productives de les mateixestelevisions i afavorir la descentralit-zació dels continguts per, en conse-qüència, assolir una major identifica-ció dels espectadors amb elsprogrames emesos per les televisionslocals.

febrer 2011 LA REVISTA DE LA COMUNICACIÓ LOCALcrònica16

L’XTVL incrementa lescoproduccions amb les televisions

Text: Marc Melillas

Programes1.01345%

Informatius1.21755%

Temps per macrogèneres (hores produïdes)

Notícies d’esports aportades per les TV / 2010

17crònicaLA REVISTA DE LA COMUNICACIÓ LOCAL febrer 2011

No és estrany, doncs, la tendènciacreixent de les televisions locals aparticipar en els continguts que dià-riament mou la redacció d’Informa-tius pel servei XN d’una banda, i delsinformatius diaris Al dia i Esports enXarxa de l’altra. En aquesta tendèn-

cia hi ha contribuït decisivament laimplementació, a totes les televi-sions, de la xarxa de contribució perIP (xip/tv), que facilita l’aportació decontinguts d’una manera més efi-cient per part de les televisions a laredacció de l’XTVL. També hi ha con-

tribuït clarament l’aplicació del pro-tocol general de la XAL, que articulales condicions dels serveis. El 2010les televisions de l’XTVL van aportarun total de 7.056 notícies (44,1%)de les 16.000 que va distribuir elservei de continguts informatius XN.

Notícies aportades per les TV / 2010

100

200

300

400

500

600

700

800

900

782

308 296

220210 209175

111 101 97 93 90 89 72 5942 39 37 34 32 19 19 16 14 8 8 7 7 5 5 4 3 3 2 2 2 2 2 1 1 1 1

Bar

celo

naTV

Llei

daTe

levi

sió

Tele

visi

óL’

Hos

pita

let

TAC

12

Tele

visi

óB

adal

ona

TVG

iron

a

VOTV

-Va

llès

Ori

enta

lTel

evis

ió

Can

alB

lau

TV-

Mar

icel

TV

Gav

àTe

levi

sió

El9

TV

m1

tv

Can

alTe

rras

saVa

llès

Can

alR

eus

TV

ETV

-Ll

obre

gat

TV

TVM

Tele

visi

óde

Man

resa

Pen

edès

TV

Olo

tTV

Can

alC

atal

àG

iron

aP

la

TVC

osta

Bra

va

RTV

A(A

ndor

ra)

Pir

ineu

sTV

TVde

Mal

lorc

a

San

tC

ugat

TV-

Vallè

s1

Vallè

sVi

sió

Ebr

eTV

Tele

visi

óde

laC

onca

Men

orca

TV

Tele

visi

óde

lBes

òs

Tele

visi

óde

lRip

ollè

s

Tele

lvis

ióE

lVen

drel

l

TVE

ElP

rat

TV

TVB

lane

s

Can

alN

ord

Figu

eres

Nor

d

Ses

rovi

res

TV1

0

Tele

visi

óde

lBer

gued

à

TVC

ambr

ils

Can

al1

0E

mpo

rdà

Can

alC

atal

àB

erga

Tele

visi

óVa

ndel

lòs

TVE

ïvis

saFo

rmen

tera

557

Bar

celo

naTV

100

200

300

400

500

600

82 81 80 66 65 61 54 51 51 44 30 25 22 21 16 11 8 7 6 5 4 4 3 3 3 2 1 1 1 1 1 1

TVG

iron

a

Can

alTe

rras

saVa

llès

Llei

daTe

levi

sió

Tele

visi

óL’

Hos

pita

let

Tele

visi

óB

adal

ona

Can

alR

eus

TV

VOTV

-Va

llès

Ori

enta

lTel

evis

ió

Can

alB

lau

-M

aric

elTV

TAC

12

El9

TV

Gav

àTe

levi

sió

TV3

TVM

Tele

visi

óde

Man

resa

m1

tv

Vallè

sVi

sió

TVC

osta

Bra

va

Olo

tTV

TVE

RTV

A(A

ndor

ra)

Mal

lorc

a

ETV

-Ll

obre

gat

TV

TVB

lane

s

Can

alC

atal

àG

iron

aP

la

Can

alN

ord

Figu

eres

Pen

edès

TV

TVde

Mal

lorc

a

Men

orca

TV

Pir

ineu

sTV

San

tC

ugat

TV

Tele

visi

óde

lBes

òs

Tele

visi

óde

lRip

ollè

s

Tele

visi

óE

lVen

drel

l


D’aquestes notícies, 4.596 (65,1%)han estat utilitzades als informatiusdiaris Al Dia i Esports en Xarxa. Unclar exemple de la coproducció i laparticipació entre televisions lo-cals.

Pel que fa a la resta de pro-gramació, la participació en la

programació sindicada d’emissióen cadena i la programació sindi-cada de lliure emissió, l’aportacióde les televisions és igualment im-portant. Els ens productors ambels que més producció conjuntas'ha fet estan formats per televi-sions adherides com Barcelona TV,TV l'Hospitalet.

Quant als programes, les te-levisions amb un pes més im-

portant en la programació són:Barcelona Televisió, Televisió del’Hospitalet, Televisió de Bada-lona, Canal Terrassa Vallès, CanalBlau Maricel TV, Penedès TV, El 9

TV i Canal Reus. No obstant això, i comes pot veure al quadre “aproximació al

cost per minut” (pàg.19), la participacióen la programació està molt atomitzada.

Juvenil0,3%

Nous formats2,1% Cinema

4,7%

Cultural7,7%

Divulgatiu13,8%

Documental2,1%

Entreteniment8,7%

Infantil5,6%

Informatiu54,6%

% de temps per gènere

Participació en la programació


Les produccions per gènere

Els informatius són el gènere ambun pes més gran en la programació de

les televisions de proximitat i acabenconstituint la columna vertebral de lesgraelles d’aquestes televisions. En segonlloc, trobem els continguts de caràcterdivulgatiu, debats i entrevistes, que esconverteixen en una extensió de l’estruc-tura informativa per a rendibilitzar elscontinguts produïts per la redacció. L’en-treteniment, els continguts infantils, laficció i els nous formats, solen quedar,en la majoria dels casos, com un comple-ment de les graelles locals i que cobrei-xen habitualment amb l’oferta de les es-tructures de sindicació. El pes de laprogramació de l’XTVL l’any 2010 vaquedar repartit de la següent manera, talcom es veu en el quadre de % de tempsper gènere.

La producció per costos

L’adequació de la XAL a la reali-tat del sector local també s’ha acon-

seguit pel manteniment d’una política

de costos per a la producció, intentantgarantir la seva sostenibilitat i evitantdistorsions inflacionistes resultat de lanostra actuació. Al 2010 el cost delsprogrames no informatius s'ha situat en46,63€ per minut. Aquest cost per mi-nut és substancialment inferior al del2009, gràcies a mesures de reducció decostos aplicades en programes de gène-res com el cultural, el divulgatiu, el do-cumental, l’infantil i, també, en el casdels nous formats

L’audiència de les televisions locals

Però tot aquest esforç de pro-ducció, al final, només té un objec-

tiu: oferir una bona programació alsciutadans i, alhora, que aquests tro-bin a la seva televisió de proximitatels continguts que hi busquen. Enaquest sentit, la dades del Baròmetrela Comunicació i la Cultura confir-men que el 2010 l’audiència de latelevisió local va créixer gairebé un 9%.

Aquesta xifra suposa que unes350.000 persones miren diàriament latelevisió local del territori on pertanyen.

No obstant això, els canvis del sectori els nous hàbits d’accés a la infor-mació i l’entreteniment ens obliguena adaptar-nos als nous entorns. Peraquesta raó, hem d’aprofundir enl’explotació dels nostres continguts,aprofitant les oportunitats tecnològi-ques.

Aquesta va ser la raó que ens va ani-mar a posar en marxa el xip/tv, unaplataforma que facilita als ciutadansl’accés a la programació de la sevatelevisió de proximitat a qualsevolhora del dia i des de qualsevol lloc.

El xip/tv ha tancat el seu pri-mer any de servei amb una imple-

mentació gradual i progressiva, d’a-cord a les realitats de les diferentstelevisions, que ha portat com a re-sultat un balanç molt positiu: 18 te-levisions utilitzen la plataforma, laqual cosa representa l’atenció cen-trada en més de 100 municipis d’ar-reu del territori i més d’un milió devídeos vistos.

Aproximació al cost per minut (€) per cada gènere / 2010

+info a: www.xiptv.cat

La xarxa de COMRàdio vareivindicar el paper de la ràdio

municipal i els seus professionals a fa-vor de la comunicació de proximitat.

COMRàdio juntament amb uncentenar de ràdios locals, va emetre

el passat 24 de gener al migdia un pro-grama especial des del Col·legi de Pe-riodistes que va finalitzar amb la lec-tura d’un manifest elaboratconjuntament amb les emissores queformen part de la seva xarxa i en elqual es defensa “el paper de la ràdiomunicipal com a servei públic de qua-litat, en què la comunicació de proxi-mitat és important i necessària per ga-rantir el dret a la informació, fomentarla participació ciutadana, afavorir lapluralitat democràtica defensar la llen-gua i la cultura catalana i la integraciódels nouvinguts”.

El manifest, que va ser llegit perl’actriu Àngels Bassas, aposta per-

què “les ràdios locals tinguin professio-nals suficients i estiguin dotades de re-cursos econòmics i tècnics necessarisper desenvolupar la seva tasca amb lamàxima qualitat”. Després de recordarque “la comunicació local continuasent una realitat viva”, el document alfinal assegura que “no hi ha futur sensecomunicació, i no hi haurà comunicaciósense proximitat. Reivindiquem el nos-tre paper social i exercim el nostre lide-ratge”.

El programa presentat per JordiDuran, va destacar el paper de la rà-

dio municipal com a garant de la infor-mació de proximitat i la participacióciutadana. L’especial va comptar ambla presència de Francesc Triola, directorgeneral de COMRàdio; Franc Famadas,director de Ràdio Ciutat de Badalona i

Sònia Gasulla, directora de Ràdio SantEsteve Sesrovires. Triola va assegurarque les emissores municipals “garan-teixen l’accés als mitjans a col·lec-tius que normalment no troben espaien mitjans d’abast autonòmic o esta-tal”. Famades va explicar que “unagran part d’emissores municipals te-nen un sentit absolutament profes-sional per explicar què passa al cos-tat de casa” i en la mateixa líniaGasulla va insistir que es necessita“la gent del poble per oferir la infor-mació més propera i ells necessitenconèixer què passa al seu voltant”.

El paper de la ràdio municipalen situacions d’emergència també

va ser un dels temes centrals del pro-grama especial. El gerent del Con-sorci de Comunicació Local, MiquelBonastre, va explicar que la ràdio lo-cal garanteix “la immediatesa i laproximitat que exigeix una situaciód’emergència”. El director de RàdioPuig-reig, Josep Genescà, va recordarl’important paper que va jugar la rà-dio en els aiguats que van afectar elBerguedà l’any 1982 i el directord’El Prat Ràdio, Òscar Sánchez, vainsistir en la voluntat de “servei pú-blic” que assumeixen les emissoresmunicipals.

El programa també va comptaramb la participació del Consorci

per la Normalització Lingüística. Laseva cap de Comunicació, Mercè Ro-magosa, va incidir en la importanttasca que realitza la ràdio local en lanormalització lingüística i va posarcom a exemple l’Onescat, el curs decatalà de ràdio per a nouvinguts.


+info a: http://ves.cat/aw5L

La xarxa de COMRàdioreivindica la comunicació local

Olga Vallejo i Jordi Duran.

Franc Famadas.

Josep Genescà.

Àngels Bassas.

Programa especial des del Col·legi de Periodistes de Catalunya emès per un centenar d'emissores municipals.

El grup dels mitjans de proxi-mitat format per COMRàdio, la

Xarxa de Televisions Locals i lamalla.cat te-nen, des del passat mes de gener, un logotipque identifica el seu compromís amb elsoients, espectadors, lectors i amb elsmitjanslocals. Aquesta nova imatge, però, no substi-tueix els actuals logotips, sinó que els acom-panya i d’aquesta manera, identifica les mar-ques com a part del mateix grup.

Dissenyat per Marian Vázquez,aquest nou logotip pretén donar una

imatge d’unitat i que, alhora, faci visi-ble el treball conjunt, de col·laboració, iles sinergies que existeixen entre les 3empreses, sense perdre la identitat prò-pia de cada marca.

El logotip es va dissenyar partint dequatre principis: 1- singularitat medià-tica (cada marca té la seva pròpia iden-titat); 2- reforç per a la unió corpora-tiva; 3- perdurabilitat en el temps; 4-possibilitat d’aplicacions multimèdia.

Estèticament els logotips de les tresmarques són molt diferents. Per això, esva haver d’apostar per una forma total-ment diferent: la rodona. El cercle és laforma perfecta, comença i acaba, peròcom que les marques s’interrelacionenentre elles, es trenca amb una punta defletxa. I és que les marques s’assenya-len les unes amb les altres.

Aquesta forma bàsica té volum(cada marca per si mateixa és plena) i

el color corporatiu d’una de les 3 empreses(vermell COMRàdio, blau lamalla.cat i ne-gre XTVL), cosa que permet que aquestaicona resultant acompanyi els 3 logos ori-ginals en la seva versió plana.

El resultat: una imatge molt méscomplexa, però que funciona per laseva modernitat i que permet, a més,una aplicació més enllà del paper.

I és que aquesta és una icona amb mo-bilitat: pot destacar una de les marquesper sobre de les altres segons els inte-ressos. Es tracta de passar la marca enqüestió a primer pla.


+info a: www.xarxacom.cat/evolucionatural.html

Nova imatge de grup que reforçales identitats individuals

Models amb una marca destacada


Trencar els mites que afec-ten la publicitat radiofònica lo-

cal i donar les claus per dotar de mésqualitat uns missatges excessivament in-formatius que no potencien la imaginació,han estat els principals objectius del dar-rer cicle de formació de l’Aula de COMRà-dio que sota el títol Creativitat i publicitatradiofònica es va desenvolupar entre el31 de gener i el 15 de març de 2011. Elscontinguts d’aquest curs els han impartitprofessors i investigadors del Grup de Re-cerca en Publicitat i Comunicació Radio-fònica Publiradio, amb el qual el passat17 de desembre COMRàdio va signar unconveni de col·laboració i de transferèn-cia de coneixement. Aquest grup estàadscrit al Departament de ComunicacióAudiovisual i Publicitat II de la UAB.

Al llarg de la primera sessió, laprofessora Anna Fajula va parlar del

concepte de creativitat i va transmetreals assistents com aquesta es pot conver-tir en una eina de treball. La creativitatpermet oferir noves perspectives, nouspunts de vista, noves combinacions i,per tant, és la que possibilita diferen-ciar els productes, els serveis o les ins-titucions a través de la seva comunica-ció, ja que els conferiex un valor afegit.Un altre dels objectius d’aquesta pri-mera sessió va ser desterrar algunes deles creences, comunament acceptades,de la publicitat local i la ràdio, com araaquelles que fan referència a la mancade possibilitats creatives del mitjà oque elements com el pressupost o la ti-pologia d’anunciants locals no perme-ten ser creatius.

Entenent que al marc dels ecosistemescomunicatius petits ens trobem davantcasuístiques molt concretes i que eltemps sol ser un condicionant clau enla creació de peces publicitàries, es va

explicar el mètode delbrainstorming com a tècnicade generació d’idees i el brí-fing creatiu com a instru-ment per a la sistematitza-ció estratègica de les idees.També es va parlar de dife-rents possibilitats de donarforma a la idea que va mésenllà de l’estil humorístic ode l’informatiu. La sessió vaconcloure amb un repàs ales preguntes més freqüentsal voltant de la normativa que cal teniren compte per a la creació de peces pu-blicitàries sonores, especialment totaaquella que fa referència a la utilitzacióde la música. Abans de finalitzar es vadestacar el fet que tots els elements delllenguatge radiofònic han d’ajudar aconstruir el concepte que volem trans-metre, per la qual cosa, no és vàlida,per exemple, la utilització de qualsevolmúsica ni de qualsevol efecte.

Aquesta afirmació és, justament, laque va presidir la segona classe, en la

qual el professor Juan José Perona vaexposar els trets més importants que,pel que fa a l’ús de les possibilitats co-municatives i expressives del llenguatgepropi d’aquest mitjà, defineixen la pu-blicitat radiofònica al nostre país. Ambl’objectiu d’aprofundir en l’ús creatiudel so, Perona va exemplificar comtransformar les idees en peces publici-tàries atractives i força allunyades deles rutines que imperen a la ràdio actual.

El curs es va completar amb dues sessionspràctiques en què, assessorats pels profes-sors Armand Balsebre i Mª Luz Barbeito,els assistents -més d’una trentena- vantenir l’oportunitat d’experimentar ambnous estils i noves formes de transmis-sió dels continguts publicitaris sonors.

Actualment, Publiradio, reconegut perla Generalitat de Catalunya com a grupde recerca emergent, porta a terme unainvestigació subvencionada pel Minis-teri de Ciència i Tecnologia sobre lasono-esfera digital com a nou entorn derecepció de missatges sonors entre elsjoves. Estudi dels hàbits d’escolta peral desenvolupament de nous formats depublicitat institucional. A més, Publira-dio disposa d’un web d’innovació do-cent on es pot entrar lliurement(www.publiradio.net) i, entre altres fun-cionalitats, els internautes poden acce-dir a una fonoteca que recull nombrosesinsercions publicitàries radiofòniques oals resultats de les recerques portades aterme pel seu personal investigador.

Amb aquest nou cicle impartitper Publiradio, es completen els cur-

sos adreçats a quatre dels perfils méscomuns a les emissores municipals dela xarxa de COMRàdio: direcció, redac-tors, tècnics i creatius publicitaris. Mésde 100 professionals han assistit alsanteriors cicles organitzats per l’Aula deformació dirigida pel periodista EnricSopena. Aquesta aula de formació ésuna línia de servei adreçada a les emis-sores municipals que ofereix als seustreballadors i professionals formaciópermanent.

L’Aula de COMRàdio obrenous camins creatius per a lapublicitat radiofònica local

Text: Juan José Perona

Imatge de la sessió La idea sonora.

“Els companys del programaAlmohajïr van convidar la presi-

denta de l’associació de veïns que haviaconvocat la manifestació. Junts van feruna crida als veïns perquè hi participes-sin. Va ser una iniciativa d’ells, no va serla direcció qui els ho va demanar”.Aquest és un fragment d’una conversa enquè el director de Ràdio Salt, Jofre Ferrer,explicava com havien viscut a l’emissoraels fets que durant uns dies han estat por-tada als mitjans de comunicació d’abastnacional.

Almohajïr és un programa que fal’associació saltenca Almohajiren Al-

magareba. L’entitat es dedica a fer clas-ses d’àrab a nois i noies, fills de nouvin-guts, que tenen com a llengua habitualel català. No és l’única entitat vincu-lada al col·lectiu d’origen magribí quefa el programa a l’emissora; Salt desons el fa l’associació de magribinssense fronteres i aviat estrenaran Unsalt al món, que faran joves acabatsd’arribar a Catalunya i que vol ser unpunt de trobada que alhora serveixi permillorar l’aprenentatge de la llengua.

A Salt fa deu anys que les personesnouvingudes fan un programa a la ràdiopública. De fet, les emissores munici-pals han estat pioneres en aquest sen-tit. A les programacions queda reflec-tida, millor que a cap altre mitjà decomunicació, la diversitat d’orígens quehi ha als carrers de cada poble o ciutat.

A Badalona han fet l’aposta de tenir unmagazín diari de dues hores destinat afomentar la integració. Es diu Ninesrusses i ha estat premiat per l’Observa-tori de la Diversitat del CAC. El dis-sabte al matí, els ciutadans de Rubí po-den escoltar Som solidaris. El programaaplega diferents espais realitzats perentitats solidàries. Destaquen Caña cu-bana que fa el casal catalanocubà José

Martí i La voz de botijas, realitzat pelcol·lectiu uruguaià.

La majoria dels programes cen-trats en l’activitat dels catalans d’o-

rigen magribí estan fets per entitats lo-cals. A Arenys de Mar, la KhadijaAragrib, presidenta de l’associació dedones marroquines, condueix Mediter-rània, un espai que té l’objectiu de fo-mentar la integració a través de l’inter-canvi cultural. Una iniciativa semblanta la que porta a terme l’associació AlOuahda, de Mataró, amb el programaPer tot el món que fan quinzenalment al’emissora municipal de la ciutat. A To-relló, des d’aquesta temporada, la co-munitat musulmana, amb la col·labora-ció de l’Ajuntament, fa mensualment latertúlia Fusió de civilitzacions. Aquestsprogrames utilitzen el català com allengua vehicular. En algun cas, com aSalt, si algú intervé en un altre idiomael conductor fa la traducció. Un cas pe-

culiar és el Djiké, l’espai que fa la co-munitat mauritana a Ràdio Mollet. Par-len en soninké de l’actualitat social ipolítica de Mauritània i també ofereixenmúsica africana.

Brisas de los aires és una entitat de Mo-llet que promou el folklore de Xile i téun programa a la ràdio des d’on parlende l’actualitat del seu país. Diversitat,dones, convivència i multiculturalitat,tractats des d’una perspectiva de gè-nere són els eixos del Barreja’t amb mide Ràdio Cubelles.

Actualitat i música

L’estiu passat Ràdio Calella ce-lebrava els 30 anys amb una festa

arran de platja. Un dels protagonistesva ser el locutor d’origen equatorià Was-hington Zambrano. Miscel·lània, el pro-grama que presenta a la ràdio del muni-cipi, s’ha fet conegut per les moltes


Les emissores municipals,pioneres en integració

Text: Núria de José

Sala de Control de Ràdio Salt. Fotografia: Ràdio Salt.


trucades que rep tant d’oients autòc-tons com de nouvinguts. Per Nadal,des de Molins de Rei, en Carles López,un paraguaià catalanoparlant que faanys que viu a la ciutat, ens explicavacom es viuen les festes a diversos paï-sos llatinoamericans. El nom del pro-grama que presenta, Una finestraoberta al món, descriu clarament el seupropòsit: “una manera d’acostar i apro-par la diversitat cultural de la vila alsoients”.

Molts llatinoamericans ens acosten lamúsica dels seus països des de diversesemissores. Hi ha exemples com el bada-loní Picadillo, Somos Latinos i Con sa-bor a mi tierra de Cunit o Un canto deamistad de Ràdio Sant Boi, que des defa anys també es pot escoltar per Latin-com.

Experiències

Hi ha programes, com Vaga-bundo de Ràdio Malgrat o el Cinc

cantons d’Arenys, en què els ciutadansvinguts d’altres llocs expliquen la sevaexperiència.

La cultura i la societat indopaquistane-ses també tenen un espai de divulgacióa les emissores municipals. En el casde Badalona, hi ha el Git sangit que fanciutadans d’aquest origen que habitual-ment resideixen a Barcelona.

També hi ha persones vingudes d’altrespaïsos que col·laboren amb les emisso-res municipals sense fer espais especí-ficament destinats a la seva comunitatd’origen com l’Alberto que presenta Da-capo a Ràdio Cornellà.

La integració per mitjà del co-neixement entre autòctons i nouvin-

guts és una constant a gairebé totes lespropostes encara que siguin molt dife-

rents en continguts i formats. La divul-gació del coneixement i l’ús del catalàtambé és un factor important i ha estatel motor de propostes concretes coml’espai Collita pròpia de Ràdio Sant Vi-cenç dels Horts o l’Onescat, el primercurs de català per ràdio dirigit a perso-nes nouvingudes, que va tenir l’origen aSalt i que posteriorment COMRàdio i elCPNL van posar a disposició de la restad’emissores mitjançant la Sindicada.

Les ràdios municipals, pioneres en la integració. Fotografia: Ràdio Salt.


COMRàdio participa en un projecteamb emissores d’Itàlia i Bulgària

Itàlia, Bulgària i Espanya participenen un projecte europeu d’educació a la sobi-rania alimentària i per un consum responsa-ble. D’aquesta manera, Radio Popolare d’Ità-lia, Za Zemiata de Bulgària i COMRàdiod’Espanya són les encarregades de difondreaquest projecte europeu amb la preparacióde 20 programes de ràdio que tractin de 20temes específics a partir de la temàtica ge-neral de l’educació a la sobirania alimentà-ria i per un consum responsable.

La producció es fa de manera autò-noma per cada país amb la finalitat decrear consciència sobre l’autonomia ali-mentària. COMRàdio se situa, ambaquest acord, en un referent europeu enla divulgació dels temes de caire públici social.

Todor Slavov, en representació de ZaZemiata; Marco Di Puma, de Radio Po-polare, i Francesc Triola, de COMRàdio,van acordar aprofundir en altres vies decol·laboració per a la difusió de progra-mes d’interès comú.

Aquest protocol es va establir du-rant la reunió que es va fer a Milà elpassat mes de gener durant les jornadespreparatòries del projecte de la Comis-sió Europea De la seguretat alimentàriaa la sobirania alimentària. Aquest pro-grama dirigeix ciutadania i autoritats lo-cals a seguir un nou paradigma europeuper reduir la fam la món i pretén aug-mentar la consciència sobre la sobira-nia alimentària entre els ciutadans d'I-tàlia, Espanya i Bulgària.

Instal·lacions de Ràdio Popolare aMilà, emissora amb la qualCOMRàdio i Za Zemiata col·laborenen un projecte europeu.

lamalla.cat, el diari digital de lainformació de la Xarxa Audiovisual Lo-cal, i el grup Economia Digital han ini-ciat BriefingDigital, unes trobades in-formatives periòdiques obertes alpúblic per les quals passaran empresa-ris i professionals rellevants de l'àmbitde l'economia i del món empresarial.Cada sessió s'estructura en dues parts,una en què el convidat fa la seva inter-venció i una altra amb les preguntes i

diàlegs del ponent amb els assistentspresencials i virtuals via Twitter. Elconseller delegat d’Inmobiliaria Colo-nial, Pere Viñolas, va ser el primerconvidat de BriefingDigital el passatdilluns 24 de gener. Totes les trobadeses poden seguir a través dels webs delamalla.cat i Economia Digital. A més,els continguts es poden trobar en elscanals de Twitter utilitzant el hashtag#briefingdigital.

El convidat previst per al mes demarç ha estat el recentment escollitpresident de la patronal espanyolaCEOE, el barceloní Juan Rosell. Brie-fingDigital és la primera iniciativa con-junta de la Xarxa Audiovisual Local iEconomia Digital, que enguany hanarribat a un acord de col·laboració pertal d’impulsar projectes conjunts al'àmbit multimèdia, la producció audio-visual i les conferències.

Teleespectadors Associats de Ca-talunya (TAC) ha premiat en els XVI Pre-mis Zapping dues ofertes de la televisiólocal. En l’apartat al millor informatiu,reportatge i documental de la televisó lo-cal, el guanyador ha estat l’informatiu Enparal·lel, de Sesrovires TV 10, que formapart de la XAL, i que es va imposar a Lesnotícies de les 10 de BTV, i Espais de lamemòria, presentat per Comunicàlia.

Així mateix, el programa BandaSonora, coproduït per BTV i la Xarxa deTelevisions Locals, es va emportar elpremi al divulgatiu cultural de televisiólocal. Els altres dos finalistes van serCarrers, presentat per la XAL, i la pro-ducció d’Olot TV I... per què?

A més a més, el director del programad’esports de COMRàdio Que has di-nat?, Sergi Mas, va quedar finalista enl’apartat d’actor pel seu paper del pre-sident José Montilla del Polònia deTV3.

Els Premis Zapping són els únicsque s’atorguen a Catalunya. A diferèn-

cia d’altres, els Zapping premien laqualitat dels programes sense fixar-seen les audiències.

Els socis de TAC són els que escullenels finalistes de cada categoria i un ju-rat decideix el guanyador.

Teleespectadors Associats de Ca-talunya és una associació sense ànimde lucre, integrada per més de 17.000persones. El seu objectiu, obert a totala ciutadania, és col·laborar en la mi-llora de l’oci audiovisual, fent-se ressòde la veu dels usuaris.


Premi dels espectadors a unprograma de Sesrovires TV

Neix BriefingDigital

Els responsables de l’informatiu En paral·lel de Sesrovires TV 10 van recollir elPremi Zapping.


La Diputació de Lleida ha conceditel Premi Turístic Pica d’Estats en la cate-goria de ràdio al reportatge L'Univers delMontsec del programa Eureka! de COMRà-dio.

El premi, que enguany ha arribat ala XXII edició, és un referent del perio-disme turístic d’àmbit estatal i premiaels treballs que se centren en els aspec-tes turístics de les comarques deLleida. El jurat està format per presti-giosos professionals del món de la co-municació com Enric Frigola, JosepCuní, Lluís Foix, Ramon Font, Anto-nio Franco, Josep Lluís Cadena, Ma-riano Palacín, Josep Ramon Ribé iÀngel Vidal.

El reportatge guardonat estàcentrat a l’observatori delMontsec, un dels millorsllocs de Catalunya per obser-var el cel. Des del Centred’Observació de l’Univers,Eureka! va explicar què veiaper un telescopi i va traslla-dar als oients l’experiènciad’estar en un planetari ex-cepcional, l’Ull del Montsec,una instal·lació multimèdiaamb una cúpula mòbil quepermet observar el cel directament,lluny de la contaminació lumínica.

Eureka! és un programa dedicat a la di-vulgació científica i tecnològica que

COMRàdio emet els dissabtes i diumen-ges, d’11 a 14 hores. L’espai el dirigeixi presenta Mònica López i l’equip estàformat per Pere Figuerola, Núria Jar iIona Casadevall.

La sèrie Tu mateix, emesa dinsel programa Denominació d’Origen(DO) de l’XTVL, ha estat seleccionadaper a la projecció dins la conferènciasobre televisió pública de qualitat In-put 2011.

Input (International Public Te-levision) és l’únic esdeveniment in-ternacional que se centra específi-cament en la projecció i el debat deprogrames innovadors i de qualitatproduïts per televisions públiquesde tot el món. El certamen se cele-bra aquest any a Seül (Corea delSud) entre el 9 i el 12 de maig. Tumateix és un projecte de nou formatde 7 capítols de 12 minuts cadas-cun coproduït entre la XAL i els rea-litzadors Pau Ortiz i Sergio Roldán.

Tu mateix és una aposta mini-malista, que experimenta amb elllenguatge audiovisual, per parlarde la família. Es va difondre a travésde l’XTVL durant la temporada de

primavera de 2010. L’XTVL ja va te-nir participació a l’Input 2007 a Lu-gano (Suïssa), a través de Paraules alVent, de la productora Yomeloguiso,un projecte emès també dins de lareserva de nous creadors Denomina-ció d’Origen (DO).

La sèrie ‘Tu mateix’,seleccionada a l’Input2011

Fotogrames de Tu mateix, emesadins del programa DO de l’XTVL.

El programa ‘Eureka!’ guanya el PremiPica d’Estats de la Diputació de Lleida

El conseller delegat deTwitter, Dick Costolo, va confirmara l’explorador del programa Extra-radi, Albert Cuesta, que Twitter(@twitter.com) es posarà en con-tacte amb ell per iniciar la traduc-ció de la popular xarxa al català.

Cuesta ho va explicar en di-recte al programa el 15 de febrerdes del World Mobile Congress,que es va fer a Barcelona el pas-sat mes de febrer. Cuesta, perio-dista especialitzat en tecnologiespersonals, va iniciar una cam-panya que compta amb més de3.500 adhesions i, finalment, varebre una resposta afirmativa del’empresa, tot i que la traducciól’hauran de fer els usuaris.

Twitter, en català

+info a: www.xtvl.tv/tumateix

+info a: www.wearedo.tvA finals de gener va arren-car la nova temporada d'hivern

del programa Denominació d’Origen (DO)de l’XTVL amb sis projectes audiovisuals.

Key Project Freelances ens pre-senta Rest, un projecte en què 12 cre-

adors ens traslladen al món dels somnis.Camille Zonca ens transporta a la sèrie deciència-ficció Projecte Oracle en la qualuna altra realitat, Eden Corp, controla laciutat a través d'una tecnologia exclusiva isecreta.En un futur també remot s'ubica laproposta d’animacióDiari de l'Últim Homeen què Balthar, l'últim ésser humà, revisa através de les seves notes la història de l'U-nivers. Coproduïda entre Gusano Films iSeñal Colombia, aquesta sèrie va obtenir el

Premi MAC Nous Formats 2010 i va parti-cipar a l’Animac Mentors l'any 2010.

La càmera enamorada tornaaquest 2011 amb una ficció molt

propera al documental Tu i jo i tots elsanimals del bosc que explica com unanoia amb un lleuger trastorn de persona-

litat passa uns dies en un càmping delPirineu acompanyada d'un amic. D’altrabanda, la productora El Cangrejo proposaun viatge a El poble del costat seguint lahistòria d’en Roger, que decideix aban-donar per sempre la gran ciutat i em-prendre un nou camí en bicicleta.

Finalment, DO potencia el for-mat Concerts Privats amb la incor-

poració de públic a les actuacions i en-registraments. Com en temporadesanteriors, la productora Miniature és laresponsable del fil conductor WE AREDO, un club de ments inquietes i ober-tes que dóna força a la comunitat denous creadors.

‘Dynamo Effect’, nouprograma de COMRàdio


L’XTVL acull una nova temporada de DO

+info a: www.xiptv.cat/do

www.facebook.com/wearedo

http://twitter.com/wearedo

COMRàdio ha emès entre el 31de gener i l’11 de març el nou pro-grama Dynamo Effect, una produccióde l’Asociación de Emisoras Municipa-les de Andalucía de Radio y Televisión(EMA-RTV), que tracta temes relacio-nats amb la sostenibilitat mediambien-tal i l’eficiència energètica.

A Dynamo Effect es parla, en-tre altres matèries, de canvi climà-tic, alimentació i agricultura, llarssostenibles, climatització, electrici-tat neta, consum energètic sosteni-ble, reciclatge i reutilització, i mobi-litat intel·ligent.

La sèrie, de 30 capítols, s’hapogut escoltar a la programació La-

tincom de la freqüència d’ona mit-jana (882) de dilluns a divendres,entre dos quarts de vuit i les vuit delvespre. Aquest programa forma partd’un projecte europeu en què hanparticipat 300 emissores que pro-dueixen 210 programes que s’eme-ten en emissores de proximitatd’Àustria, França, Alemanya, Hon-gria, Irlanda, Itàlia i Espanya.

L’objectiu de Dynamo Effect és re-duir l’escletxa que existeix entre elsdiferents països europeus en matè-ria d’eficiència energètica intel·li-gent i de mobilitat sostenible, a mésde facilitar l’intercanvi de bonespractiques entre tots aquests païsoseuropeus.

+info a: www.wearedo.tv/bloc

Peluts és el nou programaa les tardes de dimecres per di-

vulgar la problemàtica dels animals decompanyia abandonats (gossos i gats).Amb la col·laboració de la Societat

Protectora d'Animals de Mataró promoul'adopció i la tinença responsable.

El programa combina una en-trevista amb un expert o un mem-

bre d'una entitat relacionada amb laprotecció dels animals, dependèn-cies veterinàries i llars de famíliesadoptants.

Cada dimecres a les 7 del ves-pre, l'espai de 25 minuts de durada

presenta un animal que vol ser donat enadopció i que serà present al plató pertal que els espectadors el puguin conèi-xer. També des de Peluts s'ofereixen

consells pràctics per poder tenir curade les nostres mascotes.

Peluts és una producció del’XTVL i m1tv amb la col·laboració

de la Societat Protectora d'Animalsde Mataró (SPAM). L’origen d’aquestprograma està en un del mateix nomque també va sorgir de la SocietatProtectora d’Animals de Mataró, elqual s’emet per Mataró Ràdio i estàdisponible a la plataforma Sindicadade COMRàdio.

L’Ajuntament de Sant JoanDespí i la XAL van acordar l’ad-

hesió de l’Ajuntament al xip/tv, la plata-forma de distribució per internet de con-tinguts audiovisuals sota demanda.

L’acord, signat per Marc Meli-llas, director general de la XAL, i

Antonio Poveda, alcalde de Sant JoanDespí, ha permès la posada en funcio-nament de despi.tv, una finestra audio-visual oberta a l’activitat social del mu-nicipi. El nou canal que vaincrementant la seva oferta de vídeos iprogrames, posa imatges als principalsesdeveniments socials de la ciutat. Elcanal despi.tv s’estructura en diferentsprogrames: inicialment, Despí Notícies,amb l’actualitat municipal; Ciutat Mo-dernista, amb la difusió del patrimoni; iLa ciutat que m’estimo, amb la promo-ció de Sant Joan Despí.

El canal, que des de la seva apa-rició ja compta amb més de 6.000

vídeos vistos, busca dinamitzar la vidasocial, cultural, econòmica i esportivadel municipi. Precisament durant lespassades festes de Nadal, el nou canal

IP va posar en marxa un programa perseguir les activitats específiques de laciutat. Amb despi.tv són 15 els canalslocals allotjats a xip/tv. A banda dels ca-nals locals, la plataforma posa a dispo-sició dels usuaris tres canals temàtics:

un d'infantil, un d'esports i un tercer decultura i nous formats. La plataformaestà assolint una acceptació molt bonaentre l’audiència.

Sant Joan Despí s’incorpora al xip/tv

‘Peluts’, el nou programa d’animals de l’XTVL


+info a: www.xtvlblocs.cat/peluts

Marc Melillas, director general de la XAL, i Antonio Poveda, alcalde de Sant JoanDespí, van signar el conveni.

+info a: www.despi.tv

Miralls de dones és una minisèrie documental sobre les aportacions socials de les do-nes en diferents àmbits. Es tracta d’una coprodicció entre l’Àrea d’Igualtat i Ciutadaniade la Diputació de Barcelona i la Xarxa Audiovisual Local, realitzada per Judit Porta.L’acte de presentació va ser presidit per la diputada d’Igualtat i Ciutadania de la Dipu-tació de Barcelona, Imma Moraleda, i hi van participar algunes de les protagonistes delprograma, que es va estrenar el passat 14de gener a l’XTVL. La sèrie, estructuradaen 13 capítols, retrata dones actuals quedestaquen en algun àmbit professional ique s’emmirallen en una dona del passat.Cada capítol enllaça la vida de dues do-nes, unides per l’exercici de la mateixaprofessió, però pertanyents a diferents es-pais i èpoques. Es tracta, en definitiva,d’establir analogismes entre les dificultatsi les fites assolides per dues dones en mo-ments temporals diferents, una mena demirall històric a través del qual es pot con-cloure l’avenç important però no definitiude la dona fins avui dia. Entre les dones que participen a la sèrie hi ha l’actriu Rosa No-vell, que evoca la figura de Margarita Xirgu; l’escriptora Montserrat Abelló, al costat deM. Aurèlia Campmany; la periodista Àngels Barceló amb Carme Karr o la política CarmeChacón, que rememora el llegat de Frederica Montseny. www.xtvl.tv/mirallsdedones

febrer 2011 LA REVISTA DE LA COMUNICACIÓ LOCALapunts30

Solsona FMs’adhereix al CCL

L’Ajuntament de Solsona vaaprovar la incorporació al Con-sorci de Comunicació Local,amb la qual cosa Solsona FMs’adhereix a COMRàdio. El prin-cipal motiu és l’assessoramentque ofereix, encara que es vanestudiar altres possibilitats, peròes va optar per COMRàdio per-què “ofereix un ventall més am-pli de serveis de manera comple-tament gratuïta”, segons vadestacar la regidora de Comuni-cació, Clara Agut, que és la re-presentant municipal al CCL. Apartir d’ara, Solsona FM potemetre la programació de COM-Ràdio i intercanviar contingutsamb la resta de ràdios de laxarxa mitjançant la plataformaSindicada i l’emissora solsoninaesdevé una corresponsalia deCOMRàdio.

Portal de Nadalde lamalla.cat

lamalla.cat va tenir actiu unportal destinat al Nadal, en elqual hi havia una representacióvirtual de les fires que omplenpobles i ciutats. En aquest es-pecial, petits i grans van poderoptar a guanyar regals amb laparticipació en jocs i concursos.El portal va permetre felicitarles festes amb postals virtuals icompartir opinions i suggeri-ments. S’hi van incloure contin-guts divulgatius i jocs sobre lestradicions, la gastronomia i l’u-nivers de Nadal. Tot plegat apartir d’una passejada virtualentre diferents parades, unquiosc, una xurreria, uns cava-llets infantils i altres elementsd’animació. Un dels elementscentrals del portal va ser unpessebre de caganers protago-nitzat per personatges que vanser notícia el 2010.

Arrenca la nova temporada de ‘Ciutadella’

Amb la represa de l’activitat al Parlament desprésde les eleccions del 28 de novembre, el mes de ge-ner va arrencar la nova temporada del programad’informació parlamentària Ciutadella(www.xtvl.tv/ciutadella). L’espai, coproduït per laXarxa de Televisions Locals i Catalana de TelevisióLocal (CTL), incorpora noves seccions i renova elseu bloc. A més, s’incorpora a les xarxes socialsamb una nova finestra a Twitter (@CiutadellaTV)

per seguir les interioritats del Parlament. També es pot veure a través de la plata-forma del xip/tv. El programa està dirigit per Toni Hervàs i Marina Fernàndez.

‘Miralls de dones’, un documental sobre lesaportacions socials de dones

‘Batega’, un programa de salut

Batega és un programa sobre salut quecombina reportatges elaborats per lestelevisions adherides a l’XTVL, entrevis-tes a professionals i pacients i, també,consells amb voluntat didàctica. Ba-tega (www.xiptv.cat/batega) tracta elstemes d’una manera fàcil, gràfica i útil,descobreix les instal·lacions hospitalà-ries i de recerca en matèria de salut a Catalunya i apropa la tasca que fan i elsserveis que s’ofereixen a la ciutadania. Batega és coproduït per la Xarxa de Tele-visions Locals i la TV L’Hospitalet i presentat per Esther Castanardo.

31apuntsLA REVISTA DE LA COMUNICACIÓ LOCAL febrer 2011

Borrassà posa en marxa uncanal de televisió local per

Internet al web de l’Ajuntament

L’Ajuntament de Borrassà ha posat en marxa un nou canalinformatiu per millorar la informació amb els veïns i dispo-sar d’un arxiu de vídeos dels actes més rellevants que esduen a terme al poble. Es tracta del canal Borrassà TV, ques’ha inserit en el lloc web de l’Ajuntament i té accés gratuït.El projecte es fa conjuntament amb Tramuntana TV, ques’encarrega d’enregistrar les imatges i gestionar el canal te-levisiu. Aquest model de televisió local per internet va rebreel Premi Carles Rahola de Comunicació Local que atorga laDiputació i el Col·legi de Periodistes de Girona.

Mor ÀlexAguiló, exdirectorde Ràdio Arenys

‘TotsxTots’, des d’Estrasburg

Àlex Aguiló va morir el passatdia de Reis als 61 anys. Aguilóva desenvolupar gran part dela seva carrera professionalcom a agent de duanes i co-mercial de telecomunicacions.També era un gran afeccionata la fotografia i la música. El1979 ja va formar part delsprimers equips de col·labora-dors de Ràdio Arenys i va serun dels col·laboradors i dina-mitzadors més importants du-rant els primers anys d'arren-cada d’aquesta emissora, unade les primeres . Així, va parti-cipar tant en l'aspecte tècniccom en la producció de progra-mes musicals i, finalment, vaassumir la direcció de l'emis-sora municipal l'any 1994.

El programa TotsxTots, que presenta Ramon Company, es va emetre el passat mes de desem-bre des de la seu del Parlament europeu a Estrasburg, el mateix dia de l'entrega del premi Sà-kharov 2010 al dissident cubà Guillermo Fariñas. El programa va comptar amb un debat en-tre els eurodiputats Raimon Obiols (PSC), Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) iRaül Romeva (ICV-EUiA). Un altre aspecte que es va tractar va ser el cas Wilileaks i es va do-nar a conèixer la tasca de l'Oficina Europea de la Diputació de Barcelona, la del portaveu i di-rector del Parlament europeu i les experiències viscudes pels traductors i els assistents delseuroparlamentaris. Finalment, es farà una tertúlia amb eurodiputats d’altres països.

Aldaia Ràdio obté la llicènciaprovisional de la Generalitat

valenciana

El redactor de COMRàdio David Collantes va ser expulsatdel Marroc per la seva condició de periodista, quan era devacances a Marràqueix. Les autoritats marroquines li vandenegar l’accès al país i el van obligar a embarcar en un volde retorn a Barcelona. Segons va explicar el mateix Collan-tes a l’arribar a Barcelona, “a l’aeroport de Marràqueix emvan dir que com a periodista espanyol no podia entrar alMarroc”. COMRàdio es va posar en contacte amb el Minis-teri d'Afers Exteriors espanyol, que va assegurar que faria les gestions oportu-nes per esbrinar els fets i realitzar els contactes diplomàtics que calguessin.

La producció au-diovisual catalana,igual que l’any an-terior, ha actuatcom a dinamitza-dora de l’activitatdel sector audiovi-sual i és un delssegments que s’hamantingut en posi-tiu en l’ocupació

de platós al Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa. En to-tal, 62 produccions audiovisuals s’han gestionat amb èxit el2010 des del Parc Audiovisual de Catalunya. En qualsevolcas, es tracta d’una gestió de rodatges lleugerament superiora la realitzada durant el 2009, ja que s’han arribat a les 62produccions respecte a les 60 de 2009. La producció dellargmetratges que és un dels principals motors del sector au-diovisual i, que fa temps que ocupa les instal·lacions del ParcAudiovisual, ha estat encapçalada aquest 2011 per les pel·lí-cules. El comportament més positiu de 2010 ha estat gràciesal sector publicitari, ja que ha augmentat la xifra de l’any an-terior fins a 15 produccions publicitàries, moltes d’elles per acampanyes internacionals i mundials.

Després de nou anys d'espera, Aldaia Ràdio 98.2 FMha rebut la resolució de l’adjudicació provisional dela llicència amb el dial 98.6 FM. L’any 2000, com aembrió de l’actual projecte radiofònic, l’Ajuntamentd’Aldaia va demanar a la Generalitat valenciana lallicència per a la prestació del servei de comunicacióaudiovisual radiofònica. Des d'aleshores, i a punt decomplir gairebé 10 anys emetent en proves i les rei-terades peticions encara no l’havien obtingut.

El Parc Audiovisual deTerrassa consolida l’ocupació

dels platós durant 2010

El Marroc veta l’entrada a unperiodista de COMRàdio


Ràdio SantSadurní reforça elslligams amb la COM

Des del mes de gener Ràdio SantSadurní ha fet un pas més en elseu acord d’adhesió a la Xarxad’Emissores Locals i ha introduïten la seva programació descon-nexions diàries amb COMRàdioen la franja de matí, tal com pre-veu l’acord pres per l’Ajunta-ment de Sant Sadurní. Aquestadecisió permet a l’emissora mu-nicipal anoienca no noméscomptar amb la programació ha-bitual, sinó també accedir i com-partir serveis, recursos i contin-guts gràcies a la Sindicada ambla resta d’emissores locals públi-ques que formen part d’aquestaxarxa de ràdios municipals. Així,l’emissora reforça la seva graellai concentra la programació prò-pia en la franja de tarda i vesprei els caps de setmana.

Torneig solidari ‘XS-Esports’

‘Bicicleta, cullera, poma’, rep el Gaudí i el Goya

Per tercer any consecutiu, la Xarxa de Televisions Lo-cals i el Futbol Sala Femení Castelldefels van organit-zar durant el cap de setmana del 8 i 9 de gener el tor-neig solidari XS-Esports de futbol sala femení. Aquestesdeveniment serveix per recollir material esportiu ididàctic per ajudar els nens d’El Salvador a través del’ONG Estudiants i Mestres Multidisciplinar per a laCooperació Internacional. El torneig es va disputar alpoliesportiu municipal Can Roca de Castelldefels.XS-Esports està conduït per Dani Pajuelo i es potveure els dissabtes i els diumenges a les 15 hores.

Palamós i Sant Hilari,s’incorporen al Consorci de

Comunicació Local

La mort de Josep Catalan trasbalsaRàdio Silenci

El passat 24 de febrer va morir Josep Catalan als 50 anys.Abans del traspàs, Catalan estava ingressat a l’Hospital Clí-nic de Barcelona pendent d’un transplantament de cor. Du-rant molt anys, Catalan va ser l’home del temps a GranollersTV i a Ràdio 7 Vallès i també havia fet substitucions a TVE aCatalunya. A banda, Catalan va destacar per la seva impli-cació en diverses entitats de la Garriga, on vivia des de feiamolts anys. Fins al seu traspàs, Catalan era membre delconsell consultiu de l’Organisme Autònom de Mitjans deComunicació de la Garriga, doncs havia participat activa-ment a l’emissora municipal de la Garriga, Ràdio Silenci.

El documental Bicicleta, cullera, poma, dirigit per Carles Bosch, i coproduït entre Cro-mosoma, TV3, TVE i la Xarxa de Televisions Locals, ha rebut diversos guardons cinema-togràfics en l’apartat de documental. Concretament, s’ha de destacar l’obtenció delPremi Gaudí, que concedeix l’Acadèmia Catalana del Cinema, i el Premi Goya, que dónal’Acadèmia del Cine. Bicicleta, cullera, poma és un documental centrat en la malaltiad’Alzheimer que pateix, entre d’altres, l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall,qui és protagonista de la cinta, juntament amb la seva família. Els fons recaptats, tantdel film com dels llibres sobre la pel·lícula, es destinen a la fundació que lluita contraaquesta malaltia i que està presidida pel mateix Maragall.

Homenatge a Xavier Vinader

La Facultat de Comunicació Blanquerna-UniversitatRamon Llull va homenatjar el passat 8 de febrer elperiodista Xavier Vinader, col·laborador de COMRà-dio. Hi van intervenir el degà de la Facultat de Co-municació, Miquel Tresserras; el director del Centred’Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la Re-pública de la UB, Antoni Segura; l’autor del llibreXavier Vinader i Sánchez: periodisme i compromís,Jaume Busqué; el periodista Jordi Évole, i el mateixXavier Vinader.

Les emissores municipals de Palamós, Ràdio Palamós 107.5FM (el Baix Empordà), i Sant Hilari Sacalm, Ràdio San Hilari107.3 FM (la Selva), han formalitzat la seva adhesió al Con-sorci de Comunicació Local (CCL). Dirigides respectivamentper Manel Cerdàn i Jordi Bartomeus, ambdues ràdios repre-senten realitats municipals ben diverses, tant de territori comde població. Els dos directors valoren molt positivament lesdiferents línies de serveis que els ofereix el CCL, així com lespossibilitats que els obre la programació Sindicada que laCOM ofereix a tots els seus adherits.

33apuntsLA REVISTA DE LA COMUNICACIÓ LOCAL febrer 2011

John Sinclair,entrevistat a la COM

Triola a la tertúliadel CSIC

Ana Ruiz dirigeix undocumental

El mític John Sinclair va visitarel passat 18 de febrer L’altracara de la lluna, un programa deCOMRàdio dirigit i presentat perNando Caballero. Aquesta ésuna ocasió molt especial, primerperquè Sinclair és una icona delmoviment contracultural delsEstats Units de Richard Nixon i,segon, perquè són molt poques imolt escollides les entrevistesque ha ofert l’artista als mitjansde comunicació.

La redactora del serveis informatius deCOMRàdio Ana Ruiz és la directora del do-cumental L’Institut, en el qual es fa una crò-nica sentimental d’un centre públic d’en-senyament mitjà, concretament de l’InstitutRubió i Ors de Sant Boi de Llobregat, on ellava estudiar.

Dídac Boza debat sobre xarxes socials

La Xarxa de Televisions Locals va estrenar elgener Family Travel, un programa que acostaals teleespectadors les darreres tendènciesculturals i d'oci que es poden fer en famíliaarreu de Catalunya. Family Travel (www.peti-taxarxa.cat/familytravel) és una coproduccióde l’XTVL i la productora BeNéCé. Cada pro-

grama té 25 minuts de durada i s’estructura a partir d'un reportatge central so-bre una activitat cultural pensada per fer en família. Uns clips d'animació pro-tagonitzats, entre d’altres, per Baba i Non enllacen les diferents propostes.

Olot TV produeix un clip deTeràpia de Shock

Coincidint amb el llançament del nou treball del grup Teràpiade Shock, Olot Televisió ha produït el videoclip Tota la nit. Lacançó dóna nom, precisament, a la darrera producció del con-junt garrotxí. El rodatge es va fer a diversos indrets d’Olot percontribuir a la promoció de la ciutat i una de les protagonistesdel videoclip és una jove olotina, Anaïs Murlà, que actua de filconductor. El videoclip es pot veure durant la programaciód’Olot Televisió i també per internet a l’apartat OTV a la cartadel web www.olot.tv.

Josep M. Carbonell,degà de la Blanquerna

Josep M. Carbonell és el nou degà de la Facultat de Comunica-ció Blanquerna de la Universitat Ramon Llull en substitució deMiquel Tresserras, degà des de la creació de la facultat el1994. Carbonell assumirà el càrrec el mes d’abril. Abans d’o-cupar el càrrec de professor i doctor de la Facultat Blanquerna,va ser conseller i president del Consell de l’Audiovisual de Ca-talunya (CAC), membre de la comissió executiva de l’Institutde Ciències Polítiques i Socials (ICPS), diputat al Parlamentde Catalunya pel PSC, i director (1986-1995) de gabinet delpresident de la Diputació de Barcelona, entre d’altres.

El director de lamalla.cat, Dídac Boza, va ser un delsponents del 8è Seminari de Comunicació Pública, or-ganitzat per l’associació Comunicació Pública, que esva fer a Cornellà el passat 24 de febrer. Amb el títol In-novació a la comunicació pública: tecnologies per a unmillor servei, Boza va participar en la taula sobre lesrealitats innovadores en comunicació a la xarxa. Junta-ment amb Boza, van intervenir Quino Fernández; di-rector d’Interactius de Whats’on, Sergio Cortés; conse-ller delegat de Cink, i Cristina Ribas, professora dePeriodisme de la UPF.

El director general de COMRà-dio, Francesc Triola, va ser undels ponents de la jornada Deldret d’accés i de participació alsmitjans de comunicació audiovi-sual, organitzada per la Residèn-cia d’Investigadors CSIC i la Fa-tec, amb la col·laboració delFòrum d’Entitats i personesusuàries de l’audiovisual i elCAC. Va ser el conseller del CACEsteve Orriols qui va presentar elfòrum i a la tertúlia en què va in-tervenir Triola també hi havia lacap de responsabilitat social deTV3, Esther Fernández, la perio-dista de TVE Marisol Soto iLaura Bergés, de l’Assembleaper la Comunicació Social.També van intervenir María JoséSolé, Magdalena Sellés, CarmeMayugo i Maribel Rodríguez.

‘Family Travel’, proposta cultural pera les famílies

El director del programaQue has dinat? de COMRàdio,Sergi Mas, va ser investit el pas-sat mes de febrer confrare d’ho-nor del cargol al tradicional actede Can Soteras de Barcelona.Mas, que també retransmet elspartits de l’Espanyol, compaginala feina a COMRàdio amb lad’actor al programa Polònia deTV3. A la vegada que Mas era in-

vestit confrare d’honor, també rebien el mateix reconeixementl’actor José Corbacho, la vedet Lita Claver, l’humorista Godoy, l’ex-capità del Barça d’handbol David Barrufet, l’actor Pere Ponce o lamodel Martina Klein. La reina del cargol 2011 és la nadadora Mi-reia Belmonte, mentre que la cargolina d’or és Mónica Randall i elconfrare d’honor és el locutor Luis del Olmo.


El programa Eureka! de COMRàdio, dirigitper Mònica López, va fer el programa en directe desdel Zoo de Barcelona coincidint amb la celebraciódel Posa’t la gorra, la festa organitzada perl’Afanoc.

El programa Extraradi, dirigit i presentat perOlga Vallejo, ha emès una sèrie de reportatgessobre el procés de recuperació d’Oriol Bach, de 42anys i que a finals de 2009 va patir un accident demoto que el va deixar en cadira de rodes per unalesió medul·lar. Des del mes de febrer és a l’InstitutGuttmann, on li ensenyen a viure amb la sevadiscapacitat. Per altra banda, Extraradi té un còctelamb el seu nom gràcies a la creació de FabioSáenz.

Maneres de Viure, el programa de COMRàdioque dirigeix Jordi Sacristan, ha emès una entrevistaamb l’abat de Montserrat, Josep M. Soler. Laconversa es va enregistrar a les instal·lacions delMonestir de Montserrat.

Sergi Mas i l’equip del Que has dinat? han fetel programa aquestes últimes setmanes des deValls en commemoració de les Festes Decennals dela Mare de Déu de la Candela i des de Blanes ambmotiu de la inauguració d’un nou pavelló esportiuen aquesta localitat.

El redactors d’esports de COMRàdio EduardCabré, Sergi Mas i Jordi Pons han participat en latertúlia esportiva de Papiol FM (101.2), l’emissoramunicipal de la localitat del Baix Llobregat. Latertúlia s’engloba dins del programa esportiu101.2 Esports.

Pau Garcia-Milà, director i presentador delprograma Empenta de COMRàdio, és l’autor delllibre Está todo por hacer, que compte amb unpròleg de Felip de Borbó, príncep d’Astúries, i unepíleg de Felipe González, expresident del Governespanyol. Garcia-Milà ja ha estat distingit ambprestigiosos premis com el Príncep d’Astúries i elPremi Nacional de Comunicacions.

La col·laboradora d’El Dia a la COM MeritxellFalgueras ha estat escollida sommelier de l’any perla prestigiosa revista Esquire. La publicació haconsiderat que Falgueras comunica els seusconeixement vinícoles de manera diferent, méspropera i menys purista.

El programa de televisió El món a lesmans, una mini sèrie documental produïda perl’Àrea d’Igualtat de la Diputació de Barcelona il’XTVL, ha rebut el premi a la Diversitat enl’audiovisual concedit per la Mesa per laDiversitat del CAC.

Més...

El periodista deCOMRàdio i sotsdirec-tor del programa Tots xtots, Siscu Baiges, haestat guardonat amb elpremi a la trajectòriaprofessional de la XVIIedició dels Premis alsMitjans de Comunica-ció del Consell Munici-pal de Benestar Socialde Barcelona. Aquestguardó li va ser entre-gat al Saló de Cent del’Ajuntament de Barce-lona. El jurat va reco-nèixer la trajectòria professional del periodista, “implicat amb elscol·lectius més necessitats”, i va destacar “la persistència per latransparència i el periodisme crític, però positiu” del guardonat.En recollir el premi, Siscu Baiges va assegurar: “Em continuenmolestant les injustícies i les discriminacions, m’il·lusionen lesrevoltes del Magrib contra els dictadors, m’indigna el control dela política que fan els mercats financers. Mentre el cos aguanticontinuaré posant les energies a la defensa d’aquestes causes”.Baiges és llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. Hatreballat en premsa, televisió i internet, però on més actiu ha estatés a la ràdio. En premsa, ha estat redactor de les revistes L’Horade Catalunya, El Món i El Triangle i del Diari de Barcelona, en elqual es va especialitzar en reportatges i en informació local. A latelevisió, ha participat en diferents programes i espais de debats ia internet, ha col·laborat en diversos webs, com SICOM.

Sergi Mas, confraredel cargol

Barcelona premia latrajectòria de Siscu Baiges

xarxa com 14

Documents