xarrada al voltant de la importància dels llibres del registre civil

RESTAURACIÓN DE LIBROS DE REGISTRO RESTAURACIÓN DE LIBROS DE REGISTRO DE SOLLANA

ESTADO INICIALESTADO INICIAL


Pérdida de cintas de cierre

Deterioro del lomo: rotura y desgaste de la piel


Desgaste del papel de la encuadernación y restos deencuadernación y restos de intervenciones

Desgaste de lomo


Suciedad en las esquinas


Desprendimiento de hojas


Manchas Microorganismosa c as

RESTAURACIÓNRESTAURACIÓN

Adh ió d d t ltAdhesión de documentos sueltos


Limpieza en seco


Eli i ió i iEliminación microorganismos


Adh ió h j d didAdhesión hojas desprendidas


Eli i ió i t d l fáEliminación cintas de celofán


I j t d lInjerto de lagunas

ESTADO DE CONSERVACIÓN

ESTADO DE CONSERVACIÓNESTADO DE CONSERVACIÓN

ESTADO DE CONSERVACIÓN

ESTADO FINALESTADO FINAL

Libro de nacimientos.T.16-18


Libro de defunciones.T.26(L12-14)( )


Libro de nacimientos.T.33


Libro de matrimonios.T.1-7


Libro de defunciones.T.30


Libro de defunciones.T.26(L13)( )


Libro de nacimientos.T.31

MUCHAS GRACIAS POR SU ATENCIÓNMUCHAS GRACIAS POR SU ATENCIÓN

ELS LLIBRES DEL REGISTRE CIVIL

Xarrada informativa al voltant de

la importància dels llibres del Registre Civil

del Jutjat de Sollana i la seua restauració

Centre Cultural de Sollana

20 de febrer de 2015

LAURA FORTEA SABATER, REGIDORA DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DE SOLLANA, DÓNA LA BENVINGUDA A L’ACTE:

Quan vaig ser nomenada secretària del Jutjat de Pau de Sollana l'any 2006, vaig prendre contacte per primera vegada amb el Registre Civil. Al poc temps em vaig adonar de l'important que és en la història d'un poble, però malauradament molts dels llibres que formen part del Registre Civil del nostre poble estaven molt deteriorats, i va començar a preocupar-me el fet que si desapareixien aquests llibres desapareixeria una part molt important de la història de Sollana, ja que formen part del nostre patrimoni cultural.

Des d’aquell moment em vaig proposar que s'havien de restaurar i digitalitzar i vaig estar pendent de buscar si eixia alguna subvenció que ens permetera fer aquest treball; però mai arribava cap subvenció a la qual ens poguérem acollir.

L'any 2011, formant part de l'equip de govern del M.I. Ajuntament de Sollana, vaig ser nomenada Regidora de Cultura i vaig pensar «és el moment de trobar la subvenció per als llibres del Registre Civil». I així, junt a l'alcalde, Vicente José Codoñer Senón, començàrem a cridar a la Conselleria de Cultura i a la Diputació de València fins que per fi es va aconseguir el compromís de la Diputació i la subvenció corresponent.

Amb esta subvenció s’han restaurat, l'any 2014, un total de 43 llibres (7 de defuncions, 15 de matrimonis i 21 de naixements). Una restauració molt laboriosa que ha durat uns 13 mesos i que ha sigut realitzada per tècnics especialistes de l'Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat Valenciana. Aquesta restauració ha tingut un cost de 10.049,50 €, dels quals han sigut subvencionats 10.000 € per la Diputació de València i l'Ajuntament de Sollana sols ha hagut d'aportar 49,50 €. A més, per a enguany ja tenim aprovada una altra subvenció de la Diputació, de 6.185 €, per a restaurar altres 65 llibres.

Amb aquesta nova intervenció tindrem restaurats tots els llibres del Registre Civil que estaven més deteriorats. Només ens faltarà poder digitalitzar-los, cosa que pense que també és molt important per al futur; tot i que he de dir que des de l'any 2013 tenim digitalitzats els llibres de naixements, matrimonis i defuncions.

Espere amb tot açò haver contribuït a la conservació del patrimoni cultural de Sollana.

ELS LLIBRES D’ACTES DEL REGISTRE CIVIL DEL JUTJAT DE PAU DE SOLLANA, UN PATRIMONI DOCUMENTAL IMPORTANTÍSSIM DIGNE DE CONSERVACIÓ I DIFUSSIÓ

Per Joan Ferrús Vanaclocha , president del Col·lectiu Ullal

El 18 de juny de 1998, es publicava al DOCV, la llei 4/1998 d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià, segons el preàmbul de la qual, definia el PATRIMONI CULTURAL VALENCIÀ, com un dels principals senyals d’identitat del poble valencià i el testimoni de la seua contribució a la cultura universal. Els béns que l’integren, constitueixen un llegat patrimonial d’inapreciable valor, la conservació i enriquiment del qual, correspon a tots els valencians i, especialment, a les institucions i als poders públics que el representen.

Aquesta llei – continua dient- té com a objecte, la protecció, la conservació, la difusió, el foment, la investigació i l’acreixement del patrimoni cultural valencià, per això mateix, la Llei tracta en primer lloc, de fomentar l’estima general del patrimoni cultural a través de l’educació i la informació, a més de promoure l’interés dels propietaris dels béns en la conservació, restauració i rehabilitació d’aquests a través de mesures concretes.

Però quins són els béns que s’integren dins la llei? El patrimoni cultural valencià -diu la llei- , està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic i paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra naturalesa existent al territori de la Comunitat Valenciana, o que, trobant-se fora d’aquest, siguen especialment representatius de la història i la cultura valenciana.

Així que els béns documentals, en aquest cas tots els volums que integren l’arxiu del Registre Civil ubicat al despatx del Jutjat de Pau de Sollana, són, segons aquesta llei, no solament dignes de ser custodiats i conservats, com s’ha fet fins ara, sinó també reparats i rehabilitats, i això mateix és el que ha fet el nostre ajuntament a través d’una subvenció de la Diputació de València que ha permès restaurar aquells volums considerats més deteriorats i necessitats d’una urgent intervenció. Una subvenció que, convindria dir, ha estat tramitada pel departament de Cultura i que gràcies a l’interés posat per aquest departament municipal en la correcta instrucció de l’expedient, ha pogut ser finalment executada.

La realització d’un treball que estic fent ja fa temps sobre els noms dels carrers de Sollana i la seua evolució al llarg dels anys, em va dur fa uns mesos, a investigar la documentació existent a l’Arxiu del Registre Civil de Sollana, el qual aprofite per dir que consta de tres seccions: naixements, matrimonis i defuncions, sent la més important de les tres la de naixements, ja que la inscripció del naixement en el Registre és el centre de la vida jurídica d’una persona. Doncs bé, l’actual Registre Civil a Espanya, començà l’1 de gener de 1871, a propòsit de l’entrada en vigor de la Llei Provisional 2/1870 del 17 de juny, segons la qual, s’exigia a tots els municipis la creació d’un Registre Civil on haurien d’inscriure’s les dades referents a l’estat civil de tots els espanyols: naixements, matrimonis i defuncions, al marge de les seues creences, és per això que el primer llibre de cada secció comença a partir de l’1 de gener de 1871.

L’actual arxiu del Registre Civil de Sollana, està format per: 38 volums de naixements, 20 volums de matrimonis i 27 volums de defuncions, que van tots des de l’1 de gener de 1871 a la data actual del 2015. Els volums més antics estan constituïts a la vegada per diversos llibres, així per exemple el primer volum de defuncions amb la inscripció nº 8 al seu llom, està format a la vegada per 6 llibres cosits i en cada llibre un nombre indeterminat d’actes.

Aquests volums o toms, es troben en un armari arxivador ubicat en el despatx del Jutjat de Pau de Sollana, en la planta baixa de les oficines administratives de l’Ajuntament. Els més antics són manuscrits i la resta ja impresos, enquadernats a l’holandesa amb llom de pell. Actualment, és Jutgessa de Pau de Sollana Vicenta Cañada Rubio i secretària del Jutjat Laura Fortea Sabater, que atenen la petició de consultes dues dies a la setmana en horari específic dimarts i divendres.

La restauració, ha estat realitzada per tècnics especialistes de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Bens Culturals de la Generalitat Valenciana (IVAC+R) sota la direcció tècnica de Gemma Mª Contreras Zamorano, institució dirigida des del 2005 per la Catedràtica de Belles Arts del Departament de Conservació i Restauració de la Facultat de Belles Arts de la UPV Carmen Pérez García, i, ha tingut una durada de quasi catorze mesos ( 08.06.2013 al 25.07.2014). Ha suposat un cost de 10.049’50€, dels quals 10.000€ se n’ha fet càrrec la Diputació de València a través d’una subvenció i l’Ajuntament ha posat la resta, és a dir 49’50€.

I quin ha estat el procés d’intervenció? En què ha consistit? Així, a grans trets, podem dir que els volums i llibres intervinguts, un total de 43 (7 de defuncions, 15 de matrimonis i 21 de naixements), presentaven de forma

general desgast en els cantons i bordes, brutícia superficial, esquinçaments o desgarraments en els lloms, manques de suport (alguns llibres no tenien ni llom, els faltava una part, o tenien el llom desfigurat), microorganismes en el cos dels llibres, és a dir, insectes que han fet perforacions en algunes pàgines, suport debilitat (deformacions o desgast en tapes), exfoliació, taques d’humitat, antigues intervencions que calia revisar, etc, ... Així el procés d’intervenció dels tècnics ha estat pel que fa al cos dels llibres: neteja en sec, eliminació de plecs i arrugues, reparacions en el cos dels llibres restaurats, adhesió d’alguns documents solts, eliminació de cintes de cel·lo, procedents d’antigues intervencions, etc... i pel que fa a l’enquadernació: reforç de cobertes, consolidació i encolament del llom, així com també altres intervencions de caràcter més tècnic i específic. És clar que no s’ha pogut intervenir en la totalitat de volums deteriorats existents a l’arxiu, cosa que confiem puga ser factible en un futur pròxim.

.....................

Fins ací, l’informe tècnic de la restauració, recordem però, que la Llei de Patrimoni Cultural a què fèiem referència al començament d’aquest article, parlava també que cal fomentar l’estima general del patrimoni cultural a través de l’educació i la informació, fins i tot diu que entre els seus objectes està la investigació i la difusió, i ací és on voldria jo afegir unes paraules a més de les ja exposades.

La conservació dels documents que integren aquest arxiu, a més de necessària perquè ho mana la llei, és importantíssima, de fet, en els diversos moments que m’he acostat al Registre per a investigar sobre el treball que estic fent, les visites de veïnes i veïns per sol·licitar informació i dades al Registre ha estat una constant: certificats de defuncions, de naixements, de fes de vida i estat, iniciació d’expedients de matrimonis civils, així com també la recollida de documentació civil i penal, etc, són els temes habitualment més sol·licitats, però també aquests llibres conservats, alguns d’ells ara restaurats, són importantíssims perquè són els documents més antics de què disposem actualment a Sollana, recordem que les actes plenàries de l’Ajuntament, comencen a partir de febrer de 1932 ja que com sabem, o hauríem de saber tots, durant la Segona República, la nit del 26 de gener de 1932, es va produir una insurrecció anarquista proclamant-se la revolució social a Sollana, sent assaltat l’Ajuntament, fet que va acabar amb la crema en una foguera a la Plaça Major de tota la documentació existent a l’Arxiu Municipal, perdent-se documentació d’incalculable valor per a la història de Sollana: llibres d’actes municipals, expedients, còpies de la carta pobla, etc...

D’altra banda, tampoc conservem l’arxiu religiós perquè malauradament després d’haver-se iniciat la guerra civil espanyola el 18 de juliol de 1936, quatre dies després, el 22 del mateix mes, festivitat de Santa Maria Magdalena, patrona de Sollana, va ser assaltada la parròquia i la casa abadia amb la conseqüent desfeta de l’arxiu parroquial amb tots els pergamins i lligalls, així com els Llibre sacramentals o “Quinque libri” (Baptisme, Comunió, Confirmacions, Matrimonis i Defuncions) els quals ens hagueren permès conèixer amb major detall el nostre passat, així com l’origen i l’ascendència de les famílies que vivien a Sollana, una font d’informació immensa, ja que el seu inici, data del segle XVI, quan el Concili de Trento, va establir de forma obligatòria que els rectors de les esglésies, dugueren i conservaren els llibres de registre que calgueren per a la constància de l’exercici del seu ministeri, i ho feren per controlar la població que era catòlica i diferenciar-la exactament dels protestants formats pel Luteranisme, els quals s’havien estès per bona part d’Europa. A Espanya, començà a aplicar-se a partir d’un decret de Felip II del 12 de juliol de 1564.

També en aquella fatídica data, es perderen els documents i llibres de l’arxiu municipal que s’havien salvat en 1932 i amb ells tota la interessantíssima informació que podien oferir-nos per conèixer la vida i història del nostre poble.

Altre document antic que. afortunadament es conserva a l’Arxiu Municipal, és el padró d’habitants de 1930, el qual, segons he pogut saber, se salvà de la foguera perquè no estava en el mateix lloc on estaven els anteriors per estar actualitzant-se aquell any el padró.

Així doncs, la documentació més antiga que conservem a Sollana és del 1871, és a dir, de fa 144 anys, quasi segle i mig de vida.

I què podem trobar en aquests llibres vells des del punt de vista de la investigació? Primer que res, informació de primera mà sobre els nostres avantpassats: pares, avis, besavis, rebesavis, quan nasqueren, quan faltaren, quan es casaren, fills de tal i qual, néts per línia paterna i materna de tal i qual, en definitiva, documentació de primera mà per configurar el particular arbre genealògic de cada sollaner o sollanera.

Però també ens proporcionen altra informació secundària, com per exemple, en el cas de naixements, on vivia tant el declarant, com la dóna, on havia nascut el xiquet o xiqueta inscrit, així com també el domicili dels ascendents o dels testimonis, així he pogut verificar i contrastar els noms dels carrers de Sollana del darrer quart del segle XIX, és a dir a partir de 1871, noms que ja

sabia per cert per altres fonts, quasi en la seua totalitat. Així per exemple, en el llibre nº 1 d’inscripcions de naixements de l’any 1871, apareixen els següents carrers:

Carrer de Barracam, Buenavista (ara, Avinguda de la Ribera Baixa), Buenos Aires (ara carrer de Dalt), Calvari, Carda, Cavallers (ara Mingarro), del Convent (ara avinguda de López Ibor), de l’Ensenyança (ara del Dr. Vera Verdú), del Forn, de l’Hort (ara del Duc d’Híjar), de l’Horta (ara carrer Fantasmes), de Pechí (ara del doctor Ridaura), Sant Josep, Sueca, de València (ara del Dr. López Ibor), Plaça de Basco (ara de Fermí Gonzalo Morón), Plaça Major.... Fins i tot, carrers que encara no he situat en la Sollana actual, com el Carrer de la Figuera.

Òbviament tots apareixen transcrits en castellà: Calle Barracas, Caballeros, Huerto, Huerta, Calvario, etc.... però mireu com alguns han mantingut la seua denominació 144 anys després: Barracam, Calvari, Carda, Forn, de Sant Josep, Sueca, Plaça Major.....

Altres detalls menors però també curiossíssims són els noms dels inscrits, o del declarants o de les seues dones: la primera xiqueta inscrita en naixements és Ramona Aparisi Martínez que va nàixer el 2 de gener de 1871 filla de Salvador Aparici (natural de Bellreguard) i Magdalena Martínez (natural de la Vall de Tavernes); en altra acta, es diu que la xiqueta inscrita és filla de Mariana Vila Moya (natural de Sollana); un altra inscrita, filla de Magdalena Farinós Segarra, natural de Sollana (amb el nom de la nostra patrona); una inscripció de naixement del 17 de gener de 1871 figura com Amparados Llorens Ramírez que desgraciadament, cosa bastant freqüent en l’època, va morir al mes següent (per cert, germana d’un avantpassat meu, Concepción Llorens Ramírez, la meua besàvia); o Mª Dolores Sebastiana Carbonell y Ribes, una xiqueta que va nàixer el 20 de gener de 1871 i li posaren també el nom del Sant del dia, Sant Sebastià, antic patró de Sollana), o Vicenta Blaya de Santa Teresa y Baixauli, que va nàixer el 3 de febrer d’aquell any, festivitat de Sant Blai; o Dorotea Plàcida Diego González que va nàixer el 7 de febrer de 1871; o una mare anomenada Sebastiana Llopis y Belda. I fixeu-vos que tot són noms de dones, encara que també hi ha alguns noms d’homes d’ús actualment infreqüent com Carmelo París i March (26.Feb.1871), Romano Ortega y Esparza (27.Abr.1871), Nemesio Escrivà Alfonso (23.Oct.1871). I així, moltíssims més, encara que els noms més curiosos, poc habituals en la nostra època, pertanyen a noms de dones.

Altre detall que m’ha cridat l’atenció és la mobilitat dels domiciliats a Sollana per aquells anys, vull dir que molts eren naturals de Sollana però altres, els

declarants o les dones o els ascendents eren de pobles molt variats com: Bellreguard, la Vall de Tavernes, Benifaió d’Espioca, Albal, Alfafar, Cotes de Xàtiva, Sellent, Càrcer Genovés, Real de Gandia, Xàtiva, Real de Montroi, Moixent, Beneixida, Masssamagrell, Almoines, Paterna, Castelló de Xàtiva, Alzira, etc.... el que em fa pensar que molta gent d’aquestes poblacions s’havia desplaçat a la nostra per buscar faena i unes millors condicions de vida i treball.

Un tema que em resulta també curiós és el lloc on ha nascut la criatura, que no sempre és en el casc urbà, podent ser també en una casa de camp, bastant freqüent en l’època que estem parlant quan el terme de Sollana estava ple de casetes habitades, i també de barraques, així es constata que un xiquet (Juan Miguel Zanón López) va nàixer el 24.06.1871 en la Casa del Pontazgo, valencianitzada pel poble com Pontasgo, que per extensió, ha donat nom a la Sèquia del Pontasgo, (antigament del Regall), un altre xiquet va nàixer en la Casa de Camp de Lluís Blat, una xiqueta en la Barraca del Turisà, al Romaní, o el cas de Brigida Rodrigo Farinós que va nàixer el 15 Març de 1871 a la Barraca de Blaver. Curiosament també, alguns declarants afirmen viure en “el edificio convento que fue de mercedarios” enderrocat en el 1959, on està ubicat ara el Centre d’Higiene i unes vivendes abans per a funcionaris, actualment seus d’associacions locals.

Pel que fa a les feines que tenien els declarants, la majoria eren jornalers i llauradors i pel que fa a la dona, aquell clàssic afegitó sexista que s’utilitzava freqüentment “que es hija del declarante y de su mujer, dedicada a las ocupaciones propias de su sexo”, totalment inadequat en la nostra època.

Finalment altre detall curiós és que molt freqüentment un dels dos testimonis que verifica la inscripció recau en l’agutzil del poble que era en l’any 1871 José Gómez Catalina, natural de Sollana que vivia en el Carrer de l’Ensenyança nº 1, sent l’altre testimoni habitual el de Francisco Mompó Mompó, natural de Benifaió d’Espioca i de professió, obrer (“albañil”). També ens permet conéixer el nom de Jutge Municipal que era: Vicente Vila Chirivella i el del secretari que era Vicente Gay Salelles.

Com veieu, aquests documents donen per a molts estudis i investigacions, i això que només els he parlat del primer any de registre de naixements, estudis que esperem puguen vore algun dia la llum i arribar a tots vostès; així que el treball de restauració fet pels tècnics de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Bens Culturals de la Generalitat Valenciana (IVACOR), a instàncies de l’Ajuntament de Sollana, pense que ha esta un gran encert i anime a la corporació municipal, a la present i a les que vinguen, a

continuar treballant pel nostre patrimoni, perquè tenim un gran patrimoni cultural, artístic, històric, etnològic, natural i documental, el qual, tot en el seu conjunt, representa el senyal d’identitat del nostre poble, un llegat d’inapreciable valor heretat dels nostres avantpassats i que a nosaltres com a valencians i especialment a les nostres institucions ens cal, com dèiem al principi, no solament conservar i enriquir sinó també, i molt especialment, divulgar i difondre perquè com tots sabem, o hauríem de saber, allò que coneixem ho estimem i apreciem molt més que allò que desconeixem.

xarrada al voltant de la importància dels llibres del registre civil

Documents