/

p Í^X*

tu-

W5W

"NO PRETENEM CREAR UN PLA ETEBNAMENT VALIDrPER AQUESTA RAO , NO SALTEES CON-IEMPORANIS,A TOT AIZO QUE EXISTSIX, DEBEM DONAEII UNA VALORAClO CRITICA SEPARADA LE COMPROMISOS,Sí EL SENTIT DE QUE LA NGSTRA CRITICA- NO DSU T NI ELS SEUS RESULTATSrNI I AMB ELS PODERS INSTITUITS'

CCNELICTE

K. MARX

CEDOO FONS

A.VILAOOT

?ÜBLICACIO~DE" ÜNIVERSITAI POPULAR (U?) Sector Universitari de PSE Octubre 1967 n.2 2

EDITORIAL

L'historia de la humanitat,ve d o terminada peí quotidiá enfronte-xaent amb la iiaturalesa.Es a dir,per aquesta lluita.expresió de 2.tlac« tivit'it productora del home,encaminada & superar la propia supeá: ta--•.. • -1 me a i físic,per el domini de les geves liéis.

Les relacions(socials o de px»opietat sFRODUCCIO) que la complexi-ereixent de l'activitat productiva va teixint (ccmplexitat fu

cional sorgida amb la divisió del treballj nascudes sobre la basse de determínate nivells de possibilitat material i de instrumentació técnica disponiblea(INFRAESTRUCTURA),donen 11 o o a determinades for­mes d'orgarització de la prodúcelo i distribucic de les riqueses obtingudcs per aquesta (ESTRUCTURA).

Al mateix temps,de la relació de forca en la que els hornos és véu'en sotmesos respecte la natura,determinada' per la corresponeri

vstruetura en una estructura de prcducció concreta,s'en de: per aqueta hornea,una concepeio global del me di físic que els li.i de les relacione amb els altres hornea fins i tot,una menera áetermi-nada d'entcndre's a si mateixos. Aparéixen així ,projecció de 1': :i;> tencia aocial del home en unea eatructures determinades,tota una serie de valora,els culturáissqu© en certa forma.s'autonomitaen -tendeixen a institucionalitzar-se(procés aquest ; ue conforma la

: Ajcondicionant la propia estructura de la que és reí convertir-se amb el temps,en priiaerissim calcificador ix efecte,quan sotál la pressió de noves formes de pro: c-ran la compossició" de la infraestructura fent inevita.1< les relacions de producció(caraetoritzadores de l'es

r acuesta, ció que alt el canvi en tura existe t) i que deuen trevar-sa en inevitable congruencia ai aquella, 3s manifesta oom element ver¿tablement consei"vador que difi-

,-i canvx.

L33 Miterrelacions entre les'. tres .caracteristiquos de infraestruc-" structura y superestructura,' determinan raí m odus_ &Q^_ _p_r_o du c c i ó.

Es donan d'aquesta marera els. xliferents'iaodus ,de producció:primitiu, esclavista,feudal,capitalista.,-"socialista. ' .

En la societat prii^^iva.jla superes.trupturü' iirrperant era simple-ment una visió mágiea i' elemental del món',pur reílexe de. l'activitat cae adora i nómada que en el clan,determinavá el seu viurasei ca9a-dor pintava en 1#.~- cave mes perqué així sería segura la peca.

4mb la dif eren:-laci6 dé la soc?etat en classessraes tard la su­perestructura es "on/crtbix en element justific?.tiu del domini de uiis hom.es sobre altr 3,'., Ja fet-.,elemente supcucsuructurals. caracte-rístios deis anterioi-s modus,di/icultant' l'esquomatitzaciósS.obrev-viuon els canvis revolucionaria que sustitueixen unes estructures

• altres. La revoluciój, s 'explica £ixí,com l'ajust que b ve a resoldre la

lisparitat seguida entre l'evolució de les forces productives i la úc los relacioné de prodúcelo que configuren 1'estructura.Es a dir, en la contradie ci6 entre les formes de producció noves i les re-lacions de produce'ó veller que meara es mantenen del antic modus5 .;&'{.-on.. cal buscar J 3S caus s del fet ..revolucior?.ri„

ÍCÍL

(ve de la plana 17) Interna "cxplotadors" de programes .revolucionaris poden caura

nt en el dogmatisme i 1 ''irrealisme tan si son soviétics esos o patrocinats desde cualsevol recé del món.Avui mes que cal al internacionalisme proletari una actitud autenticament ica que englobi dins IJ'objecfciy. coríiú de la societat sense ;els diferens programes que potenciin una transíormació re-r.aria de les estructures sociopolitiquos irreu del mon.

rovar el nostre propi camí vers aquest pr .., r revolucionar! es tasque que liem arolit i la contribüció objb rjaent más válida la causa del socirlisme.

V C l :

* Qy\ AA-VN©,. -bOwvoVOL . ^ A^ícxx^ M l o tO\íX t A » s o u 9* \t ' k '<AÍ ' £ * So

ÍVw

-i .4

\j 1 SI €>"Vi US^V-AÍ & ¿v i 1

(¡XA, M'ñ

*? «X^MfJ OU ¿ u t « \ / ' « í 0 < ^ U /UCXA S ÍV^V> AjtLj&L'f

M h

ERTÓRN A I'EVOLUCIO HISTÓRICA DBS .,. ,-

:: ACTUALS IHOVOS ^S-^RODUCCWT^liuIB'"."'" .,

.SUPERESTRUCTÜRSS POLITIQUES ,. '

'EL c a p i t a l i s m e i n d u s t r i a l que a p a r t i r de 1760•-come-hga a s e r l a -basse* m a t e r i a l d e t e n : i n a n t d e l i o n o c c i d e n t a l ti^antiforoJítit l e s es t r u c t u r e s de l e s n&ciori'sr . b u r g e s e s , t e n d í des d e l seu i n i c i a r e a -l i t z a r e l m b b i l s . . h i s t o r i e s de l a b u r g e s i a a sce t ideñ t . i i b b i l s que -en l ' o r d r e ecbnbmic e ren e l maxim p r o f i t i r .d ivr 'cual i l a l l i u r e -e x p a n s i 6 . d e '.a i n i c i a t i v a p r i v a d a r e c o l z a n t - s e en una econbmi a de merca t p o r t a d a a l e / e e v a p l e n i t u d i en 1 ' e x p l o t a c i ó . d e l t r e b a l l -(cor-, t r e b a l l á s s a l e r i e t ) p e í c a p i t a l , e x p l o t a d o i d e e l b g i c a i . e n t -j u s t i f i c a d a , j u r id i ca rnen t e s t e b l e r t á i soc ip lbg ica&en- t ' - in s t au rada .

I»1 una banda , f e n i d e l merca t un mecaaisffie autbncm d e ó i s s i u , r e g i t p e r l i é i s p r b p i e s , que p r a v a l e i x e n sobre l a r e a l i t a t humana i n s c r i t a en l e s r e l a c l o n s a o c l a l s de p roducc ió• iTns a l ' e x t r e m de que -l 'home que p r o d u é i x i. •consum queda r e d u i t a l a cond ic io de "cosa" económica, i l l i u r a n t al . mete ix temps uques t mercat deshumani tza t i p r e p o t e n t a l ó$c d ' e g c i s m e s p r i v a t s en competencia l l i u r e , l e s -s o c i e t a t s i n d u s t r i á i s b u r g e s e s e s formen i d e s e n r r o t l l e n com so— c i e t a t s on l ' e c o n o m i c , d i s s o c i a t de t o t a fonsmenta l i t . o t humanis ta i comunit; r i a t e n d e i x a c r e i x e r com a p i . r e l l nutbnom i n v a d i n t t o — t e s l e s e a f e r e s de l a v i d a p r ivada i p u b l i c a d e i s homes i imposait a t o t a r r e u , t n d - r r e r t e rme , e l s i n t e r e s s o s de lf. c l r . s se •econbmi carnent d e t e r m i n a n t , l a b u r g e s i a .

D ' e l t r a banda , l a s e p a r a d o en t o t t e o e i e t a t de re-gim-capi t a l i s t a e n t r e d ' u n c o s t a t e l s p r o p i e t a r i a p r i v i l e g í a t e de i s , c a p i t a l s i i r s truii ients de p r o d u c c i ó , i de l ' a l t r e a i s s imples p r o p l e t a r i s d ' u n a fo rga de t r e b a l l o b l i g a t s a vendre^-se- la ccr-i mercade r í a p e r a p o ­der s u b s i s t i r , l a que l e s reí": c i o n s s o c i a l s de p roducc ió s i-guia -c o n s t i t u t i v a m e n t re l ; . . c ions d ' e x p l o t a c i ó d e l t r e b a l l b e l c a p i t a l -i que l e s s o c i e t a T s b u r g e s e s , d e s e n r r o t l l a n t - s e economicament a -p a r t i r ¿¡. 'aquesta e x p l o t a d o d 'una c l a s s e per a l t r a , s i g u i n e 3 t r u c t u r a l m e n t s o c i e t a t s c l a s s i s t e s . i per t a n t , opossades a l mutual -reconeixement de 1'horneóle- un ^ l a de l l i b e r t a t i i g u a l t a t i a 1 ' -e s t a b l i m e n t de l l a g o s c o m u n i t a r i s a u t e n t i c s i o r g b n i c s en l a v i d a s o c i - 1 . " ' ~~

l a p r i m a d a de 1 'econbmic en l a v ida r e a l de l a s o c i e t a t i 1 ' e s ­t r u c t u r a c l a s s i s t a d ' a q u e s t a comanen docs'-- d e c i s s i v a r . e n t l a d i n a -mica de l e s n a c i o n s b u r g e s e s , marcada p e l s dos f e t s que caracxejt r i t z e n a l . c a p i t a l i s m e i n d u s t r i a l com s i s t ema ecónbmic:

1) l a t e n d b n c i a a l ' e x p a n s i ó permanent .que s ' e x p l i c a d 'una banda-pe r"7Tarl3értellH3l^ i n d u s t r i a l , que a c r e i x i n -c e s s a n t : e n t e l n i v e l l de l e s f o r c e s p r o d u c t i v e s , i d ' a l t r a banda , p e í f e t de que 1 'economía de rnercat, homegene i tzan t a t o t s e l s ho mes en .una ma te ixa c o n d i c i o a b s t r a c t a de v i r t u a l s compradors i V£ n e d o r s de m e r c a d e r i e s , duna a l c a p i t a l i s m e una p o t e n c i a l u n i v e r -s s l i t a t que 1 ' i n c l i n a a desborada t o t s a i s p - r t i e d í r i s i . e s e x t r a -eco nbmies ( r e l i g i o s o s e t i c s , g e o g r á f i c a , c t n i c s t r a d i e i o n a l s ) , — co rengan t j a en l 'a i- i-a n a c i o n a l p e r u n i f i c a r l ' a s p . a i econbnic de cada, p a i s , i n s o . - i n t t o t e s l e s c e l . l u l e s p r o d u c t i v e s e n un t r a m a t -ún i c d * i n t e r d e p e n d e n c i a . L ' e f e c t e d ' a q u e s t a expanaió permanent — d e l c a p i t a l i s m e éa e l d ' a c c e n t u a r cada vegada í á s e l c a r á c t e r s o ­c i a l de l a p r o d u c c i ó , es -.eci a l m d i t amb 1' aoar-1 c i ó de f o r c e s ; r o — d u c t i v e a - r e r r o e a r r l l s , é l e c t r i c i t a t , e n e r g í a c t b r . i c a - que desbor den t 1 ' e s f e r a a c t i v a del p e t i t c a p i t a l i s t a , només p e l e n s e r o ro— du ides i Qonsumidea a enca l a s o c i a l ;

- 2 -

2) e l desordre o i r r ae iona l i t a t de le produccid sn rCam capita­l i s t a , que? deriva gel tez üe que un vob.e ce prodúcelo^tan t ó r t a -jrent o r ien ta t , cor: heii v i s t , en el sen t i t d'una social i tzacid ob ject iva do la prodúcelo, est igui al r~ateix tei.ps abandonat, teb-rica^ent a 1'expontanéitat cega del cercat , i pract icarent a l ca p r ic i deis interessos pr ivats deniaants sn. e l joc de la corpeten c ia , en l loc de. ser p lani f ica t rae: onalient per a posar, aitb sen t i t huma i e l a s t i c i t a t dinámica, la riassa global deis recursos -productius de q¡ue la socie ta t disposa en cada iv;onent al servei -de les necess í ta ts socials (p^ivades i publi qi<es)conscientx/!ent -defi ni des,i~€sfic-cjfie.;!de^».....;-..-.

Tota dos f e t s , coexictint i interpenetrant—se, ¡¡arjifesten. la con xradiccid fonanentel entre d'una part e l carácter 3Ócial ii.lidE" de l a prodúcelo en regiD cap i t a l i s t a (cap^"31T cT"ea*r ñ n s i t o t , i- contra els par t iculers interessos a l l á rg plagdel capitalisxne- ' la basse ¿material pess ibi l i tadora d'una soci a l i tz^ció racional -deis recursos mondials) i d'.altra par t , el ca.-acter privat de la propietat deis r:e;is da prodúcelo (quan pfc'l-con tralri, aquests r:e_' a is son 3er.pre ocjectivaj::en.t, en re.^ici capi ta l is ta , ' i:edis de pro duccid soc ia l s ) , i es aquesta contradice!.d la oue ;:ani festant-se *'ji3tc_-icar.:ent a través da l'expansi.ó si stex:atica i perx^anent d ' ­una produccid anárquica, dona e?- seú especific" cerac ter contra— d ic te r i i coníTictual a la dinanica del -capitalisne i de re t ruc -al desenvolupaii-ent de lea. .soxsietats ibdus/triais buréeses, que ¿s troben.sot^eses perüanentEent, ene;-ra que a^b in te . iu t ta t , exten-sid i per iod íc i ta t var iab les , " a : la corrosió* de dos ferioYcns t i — p i e s ; • '-•..-.. • . . J , . ' ' H J . ' ; . ' .['''••• .-

a) los c r i s i s econbmques a que don^n l l ó c ; e l s áescqul l ibr is en-eí proces de croixement cap i t a l i s t a creduits gel .carácter ahar§-

-qúi-G de la prodúcelo i,que arroseguen conjunturas de superpreduc CÍO' i de deserpleo compatibles aL.b el-subconsun en bens" estrene i efe d 'arpies sectors de l a p o b l a e i ó , anb la no sati s facei ó de necea-si t a t s socials (p. ex: cultura, vivenda, seni ta t ) entant nc re— sulten rentables des d'una perspectiva cap i t a l i s t a , i arnb l ' u t i -l i t zae id r e s t r i c t i va de les Torces producti.ves spcial;,ents disp£ ni bles per a r_antenir e ls preus de ::ioríoooli ; •

b) les c r i s i s soc ia l s , d* ir.eiden.c~ a directa en 1' econbrrjc i pro-voüEdes .pe-r les reivindi cacions obreres de Solaris x és a l t s , " r e -duccid de Ta jornada de t r e l a l l i huxiañi.tzacip 'deis nbtodes de -prodúcelo, i que tenint que expressar-se füreqe.akent en termes -d'aecid de classes donat e l , ca rác te r c láss i s ta de la socie ta t — bur-gesa, no fan sind s.anifostar en ;.„1 foris lia' pro tes ta natural -i tenác/ de la ferca de trebalí»" en ian-t "que-r¿i.litat hunana, con t ra la seva eoníicid de cercad-éri a deshw:.anix..z.ada a que e l capi­tal!, orve cbjectivacerit la té reduida.

¿3 dones tota aquesta olataforiia confl ietual i contradictoria -la que condiciona rt:rtax!.:;rit ül desenvolupaL-ent "uiHtbric de les -socie te ts burgeses occidentals, que en ,:rau ~¡ és o reriys e l eva t , -E ri'tee vea o renys irxtens, en funcid de la forr.-a par t icu la r en- , que cada una d ' e l l e s passa del ¿..ode de produceié Teudel a l capi­t a l i s t a ' i en'furxcid ta;.bé de les seves car; :cteris t iques etniq.ues f is iques i cul turá is han se;sait to tes una coil3e:'blant trajectojit en tant s1 integraran en un r^vteix x.oviü.ent de c iv i l i t zec id que,— intercoL,unieant-les entre s i , procurava una perspectiva cuiifica-dora a lea dessigi^alta ts de déssnrrotllar ent entre e l l e s .

LA ^ 5 3 TJ I.A LTIÜ'3 00l~r ZTT'GIA

La fase i n i c i a l d'aqueet proces h i s t o r i e , ccj. pres? sntre 1775 i -'.'30 aproxii..ad£r.ent, es ¿e-rineix en l 'ordre econbx.hc oeí creixe-

- 3 -

r.ent de l a pe t i t a i n d u s t r i a ' e n u n i t a t s de producció autbnoihes i -d ispersos c o e x i s t i n t ai:b c e r t s res idus del rodé de producció p r ¿ • c a p i t a l i s t a , especialioent un fo r t sec to r a r t i s - na l , creixer..ent -i n i c i a l , doi inont per la•p leni tud_de l a l l i u r e ce;, patencia genera l i t z a d a entre capitalismo- ind iv idua l i ;-cr l e s eondicions inhuna ne-s de*1 'explotació d'un p r o l e t a r i a t i n d u s t r i a l encara en.briona-r i , enmascarada baix l a pre tosa l l i b c r t a t cont rac tua l entre capi_ t a l .i t r e b a l l en l ee re lac iona . fie reduce' 6. ""' •;

Ambdós fenbi?;ens feren poss ib ies pe í fe t de que lee s o c i e t a t s bur geses s ' e s t r u c t u r a r e n en f e r i e s pol i t iques l l i b e r a l 3 que, d 'una-banda, e s t a b l i n t 1 'aytcnoaia dol^LÓñ eeonbric respecte a l ' g s t a t liiiJ taven l a funció d 'aques t a p ro t eg i r l a p rop ie t a t privada i -l a l l i b e r t a t i n d u s t r i a l i comercial , i d ' a l t r a banda,-. donat que -per la seva p r i r a c i a na tu ra l en lea s o c i e t a t s buígeseSj l ' e c o n o -ciq de ten ina l a substancia r e a l de la vida hur.ana, cor abana — her v i s t , perr .ot ien a la burges ia , r i t j a n c a n t d i sc r i i infacion3 — c l a s s i s t e s ten l i 'eXercici del d re t3 p o l i t i c s que vinculaven aqiK9B d r e t s a l a p r o p i e t a t de bens o de funciona s o c i a l s , impedir l ' a e cés r e a l de l e s masaes p o p u l a r s e n "creixei.ent a la vida pt ibl ica-1 fer que...la democracia p o l i t i c a I l i b e r a l - t i n g u e s .un. ear£>c ter pu rár.ent forr .a l , medi£titzad"a~"pel" poder econbmic.••-• •-•'• •-— •

oocislment, aquesta primera fase de l e s societats-; burgeses e s t a -marcada per dues l i n i e s tendenciala que porten v e r s : 1) l a : 'erma ció d 'un p r o l e t a r i a t i n d u s t r i a l , que en aquest per iode , a causa-de la' seva d i s p e r s i c geo g-;~ ü c a i r e l a t i u ' p e s q u a n t i t a t i u en l a -3 0 c i e t a t , no te encara opor tun i t a t de preñare conseiencia c o i . -l e c t i v a cero c lasec de f in ida ; /2 ) l a suprer. acia econbmica, p o l í t i ­ca i s o c i a l de 1& ;ren bur.-usía,a expenses ec ao3s del prc 1 e ta— r i a t ne ixen t , sino també de la p e ü t á i ar.it ja búígesia ( i n f e r í ' a aquel la en c a p i t a l i ea i n g r e s o s ) , sobre la c iasse deis g rans -p r o p i e t a r i s agra r i s (mancada de 2-' ac t i vi t a t productiva i acrr,ula dora de r iquesa de la gran burgesia} i Í C S enc<ra sobre e l s es%-t r a t s o grupa a c c i a i s v i n c u l a t s a l an t i c tJOáe de producció -pages s i a pobre, artisamfcs inde.:.eniont3 que preñen en :ran pa^t e l ca ­ri, de l a p r o l - l e t a r i t z e c i Ó .

D' a l t r a banda cal r e l l i g a r t o t e s aqüestes perspec t ivas econbfi'l— ques, pol i t i ques i s o c i a l s amb un fenbmen general a t e t e s l e s s£ c i e t a t s i n d u s t r i á i s burlesco dur.ant l a seva fase primera: 1' expsn sió del sentiment i de le idea nacional , ben i mnife Díí;da R~~grTve3 de l e s cenvulsíons que remouen l 'Ccei . lent en aquest per iede i — f ins 1i:4og i que supe ren t l a aova fcaameh.tació' en e l n a c i o n a l i s -me' d i n b s t i c , tendeixen a bassa; en ta r - se en e l coiiecpttr de cemutri t a t nac iona l , entesa cor i n t eg rac ió v e l u n t a r i s t a deis i nd iv idus -que forjen un poblé , i buscant la e-va e n c e r a n d o , cor. nació so-birat ia , en 1'gis t a t nac ional . Aquest nou s e n t i t del nocional i sirio, y inou la t a l de sen r ro t l l a^en t de le-3 nací ons burgeses , s e r v i , en-t an t que fenbmen peico-gsocial de resonancia popular, per a camas cara r l ' a b s e n c i a de l l e c o s comuni t a r i s r e a l a ' i au ten t ica en aoves t e s Raciona i e l ca rác t e r c lass i s ta de l e s -seves ;-s t ruc ture s , prel f e t de que el r.i te d'una cu; uni t-,t n*.cíonel t r ascend in t idealmcnfe i aiectiv;-:rent el procos econblcicps".ciál r e a l , con t r ibu í 8 i u s t i f i e a r i consol idar i ' eo : ructura d1 explotació de 1'goL.e per "Prlo^ Lie e r b i i a de t o t a "secie t - t i n d u e . r i a l b u r ' e e a . • • • - 1 ^ • • ' » - . - I I I . I ,1 O . ^ ^ . , . , ! , — • — . 1 — « I ' 1 ^ 1 1 - ^ . 1 — — •. • — . — •• - I I — — - . I I . .M..I , . J i ^ . I I • •

Afegim, per a f i n i r , que, continuaixt e l preces c u l t u r a l obert — per l 'huianiaiae rodern a t ravés d'un sebe r c i en t i f i c t end in t a - ' ex .endre e l ccn=ixe:.ent i .'ic^.ini de l ' h c r e sc'BYe e l 'r;.ón m a t e r i a l , i d 'un seber f^Ioebfic t :n:Jint ' donar 3 etg>ceta eventura hur.ana a p a r t i r de l ' e s f c r c ; utbncr l¿ 1. reo i a d i v i d u a l , un s ^ n t i t , — preces en e l que s 'e: p c l t a .:! peas reirt dwi .oc^t ic aorg i t de l a --rvolució _ : --nceser., l a dinfeidLca soc iocu l tu re l de ]es s o c i e t a t s -

burgeses "en if- seva etapa i n i c i a l eet^ dor^nrda per dos fenbj eas c..-r-. e t e r i o t i e s s

a) l ' a l t g r au de ¿--.aevyolup .neat de l e s ci unc ios f í s i g u e s i rx^tu­r á i s i e l v a l o r s o c i a l que a q u e s t o s p r c á í e n - p o l f e t de l a seva -c r e i x e n t a p l i c a c i ó u t i l i t a r i a , t o t e l qu8X--fajf.entava un x . a t e r i a -l israe o p t i l l s t a - a p o i a t en l a t e o r i a d e l p r e g r é a , q u e v e l a en a- -que'st d a r r e r . l ' i n s t r u u e a t xdtjancant e l q u a l , a t r a v e á de 1 d e s e n -r r o t l l a n e n t de l a i ^ e i o n a l i t " - t hurr.aaa, e s r e s o l d r i e a p r o g r e s s i v a r;.ent e l s c o n f l i c t e s 1 l e s c o a t r a d i e e o n s dé l a , y l d a h i s t b r i c a ; a -q u e s t a t e n d e n c i a i a q u e s t a c o r r e n t d ' o p i n i d t e n d i r i e n a a a n t e n i r se i a r e f o r e z a r - s e aona t e l c a r á c t e r e x i n e n t u e n t t e c n i a da l e 3 -s o c i e t a t s b ar.ge se s , o. en a l t r e s t e n e s , donada l a c o r r é l a c i ó n a ­t u r a l e n t r e e l p rogrs ' s d ; lee< c i e n c i e s i~ les¿" tecaj q u e s i e l de-ai i irIQtllai;ent .del ' cap-i t a i i a ra I n d u s t r i a l , qae hay i a as donar a l -desenvcluparúent" d ' a q u e l l e s una base s o c i a l cada vegada r.és s b l i -d a , f o r t a i ampia.

b ) e l predox-ini d e i s s i s tex-ea f i l o s b f i c s i econba-ica d e l l l i b e - . r&l i s iue , que v o l i e n c o n c i l i a r ea una s í n t e s i i c - co l cg i ea l a c o n - -Tra f l i4cc ió e n t r e d 'una p a r t , l a d o c t r i n e l a i c a d e l d r e t n a t u r a l -i de l a ir'oral huí a n i s t a , e l a b o r a b a t e b r i c a : e a t a p a r t i r d e l r a — c i o a a l i a r t e i d e a l i s t a , 3 de 1 ' a i t r a , - un r ó n - h á s t b r i c e o a e r e t - s i ­do- l e s s o c i e t a t s i n d u s t r i á i s bu rges . e s - d e f i a i t per l a l l u i t a des p i a d a d a e n t r e egoisiaes i n d i v i d u á i s . á f i r a a a t q u e . - 1 ' e s p e c u l a d o 7 d e a l i s t a d e l a r a e ftixaana a u t o s u f i c i e n t , sensé n e c c - s s i t a t ' d /apoiar se en cap r e a l i t a t t r a s c e n d e n t i iadepeadent¡_.eat de l ' e s p e r i b n — c i a c a n v i a n t de l x en l i i s t b r i c o s o c i a l , p o á i a fo r r r . u l . l a r y . e r i t a t s -u n i v o r s a l s , i p r o c : a r a r t a a b é i ' a r r e ni a- na . tú ra l e n t r e e l s i n t e r e acá. I n d i v i d ú a l a d e i x a t a en l l i b e r t a t i l a t e o r i a de que l ' e g o i s -•n:e c i v i l i t z a t de l ' a o a o eeqnojaicus é s 3 a b a s s e .-¿'una e.corio¿ia — conivorre- a i s i a t e r o a o s g e n e r á i s de l a s o c i e t a t , e l 11 i be r a l i o: o-s ' a" i r r .ava COK, i d e o l o g í a n a t u r a l , ¿ s p o n t b n i a , d e l i.óTTe de v i d a -burgk-s-."""" : ~~^~- ~"~~ -

ür¿ aquea t s e n t i t v a l a. d i r que t.c.'t e l l l a r g d ' a g u e s t p r i m e r p e — r i o d e de l e s • s o c i c t a t s i n d u s t r i á i s b u r g e e e s . , l a dinarcíca s o c i o -c u l t u r a l d ' a q u e s t a s t e n d i r i a ' p róg re s s ivax e n t a d e s v c t l l a r e l x d -t e ¿ e l l l i b e r a l i s a o ,, a a a a r r e y e l a n t e l seu c a r á c t e r d ' i d e a l i s r - e a b s t r r e t e i a l a vegada ¿ ' ' i d e o l o g í a bu rge i i a , i a jgu p e r dos e a - -r i n s :

1) s o c i o l b g i c a r e n t , a .¡aesura que e l p r o c o s eccnbj i c e s o c i a l o b i e c -t i u de l e s s c c i o t a t s i n d u s t r i á i s b u r g a s e s aprcjfiuadia l ' a b i s x e e_a t r e l a i d e o l o g í a I l i b e r a l que v o l i a e x p l i c a r l a f o n a de v i d a — b u r g e s a , i l a r e ; : l i ¿ . t v iva d ' a q u e s t a v i d a b u r g e s a , gue ¿es;.en— t c i x e s t r i d e n t r . e n t ¿a-aa a t g e t e ó r i c a que d ' e l l a e l a b o r a "j&%~ l l i b e r a l i c a e .

2) c u l t u r a l ; a a t , a a b l ' e - p a r i c i ó ja dea de p r i n c i p a s d e l s e g l e "Zt$L_. de ¿es "ele: eat 's de r u p t u r a e 1 e l s i de l a d ina j . ica a r c c i c c a l t u r a ! de l e s o o e i e t a t s b u r g a d o s : l á c r i t i c a hago l i a n a de l a aoe i c a b s ­t r a c t a de l l i b c r t a t , p r o p i a ¿ea ' i l i b e r a l ! s a e , T ¿ e l / i t e ¿e l ' j a d i v i d u a l i s i e s u b j e c t i v i s t a i aenae p e r s p e c t i v a C l i i s t b r i o a , c r i t i ­ca gue, 3a-ase- sor t i - r - e c l a ^ ' r e - s e c i a l de l*a cr?á t u r a b u r g e s a , o b r e -Í e s p o r t e s a t o t a une c o r r e n t ¿e pansa;, e a t c e n t r a l s n l a deaúnáe de l a di s soc iae ic" <:nire p e a s a a e a t i r e a l i t a t gue ca;a c t e r i t z e a l l l i b e r a l i a r ñ e i ta; .bé de ¿ e s c e n t r a d ! c c i o n s de l e a a c c i e t a t s b u r -g e s e s ; en s-gón l l o c , l a fó'n s l i t z a c i á ¿leí a a n u a i a n t s e c i a l s u s -c i t a t p e r l a fe rx-cntac io i d e b l c g i c ^ ge l a ¿ e y e l u c i e ^ r r a c e s a , qje dona l l o c a l e s d i v e r s o s c o r r e a t a c"ei s o c i a l i s j e . una i e l t r a l i n i a de n e n s a r e n t h a v i e n de jucjeí un i r p o r t a n t pape» ea l 1 e t a p e -s ^ i e n t d e l d e e e n r r c t l " c,;..jat ¿e l a e i v i l i i z a c i á i n d u s t r i a l e a p i t a l i s t a , p e í gue e s r e f e r e i á i a ~±Í: seva e s t r u c t u r a i di a f i n c a c u l t u r a l s .

- 5 -ZL P..S.A CA'-'T¿p7.T3 " : 13'1 Í:C^CPCII3

acuesta segonl fose, que cofrenea s i s voitárifs de. 1 i, 30 i arriba -fino" 1914 afcü l ' e a c l a í de 1-a prime-re guerra , o radial, enmarca un -prodigios moviment d'^xoanaió ¿el cap i ta l i s re indus t r ia l , especial, ment pcteaciat per T' ap- r i e l é , en lee dtrrores-decenios del so¿le­pas sa i , de 1* e l ec t r i c i ta t i o el motor d'exolceió, ; OVÍLent que por ta apr.reliada „a correlat iva expansió .ondial de les grana n-:-cions "bureases ccciuor.tals. Fosat '.aix el signe* de I"?.-" ,,,ra:r producció i:e-canitsada i de la concentrado inriustrial (que a:: b e l f enbren' d.e la la proIeTaritzacid en les ^ra'ns c iuta ts procura a la classe obrera la basae oTTjcctlva per a la seva prc-3a de conacifcncia col . lec t iva) aqueat periode ecel . ierñ la concentració i cpntralit7?.'ció del ca— p i t a l ¡3 obre lá base del deoer^rctllafer.t 'de Too /T'-no se ¿Te t a t a 6 -nbnj,b. e*s» de. la creíxént i-mportancía ¿«1 capi ta l bancari i del seu-:dei¿iJii;4iobr<?n£j^^ de t e t s -dos ar,b l ' apar ic ió del cap i talisr.o. financiar.', "qua independitzrnt-se del procos de prodúcelo indus t r ia l prcpia'ment di t reres al joc-defen:inant d'uñ mereai eapécula t iu desvalora, i asse-jurant-so e l -control deis socters clau de l'econoi-.i'a, esdevé cada vegada más — furtament-el : otor r ea l orientador del creixenent econbnic de l e s -societata indus t r iá i s 'capi tal!a tea.

ds desenrrotl la ¿ lai el procos de tranafcr.-^-ci ó del capitalismo de l l i u r e competencia en capitalismo de r;.oncpolÍ3, proass que rcspbn -tant a les ezigenciss del c. eixenent tecnolbgic de les forcea pro­ductivas, con por la dinámica de les l l u i t e s entre cap i ta l i s tas in dependente, resa l tes tü.íb 1» eliminado o absorció deis ; és-febles -polo vés for ts i aj.b fussions voluntarias que afavoreixen la c e n ­centració .

-Solidaria d'acuest proejo aón els fénc-mjns düTs"h.*cirn;:li smes oco-nomics i ¿a 1'i; porialiar.e cap i t a l i s t a . 51 desenrrotíhlareht deis -ñ-..cionalismes econbmicas permet al capitalisme monopolista do cada pa is , sobre la base de . 1 ' i den t i f i cado deis seus interesaos ai.b — els intera?sslS.s nacioáals, dominar l ' apa re l l po l i t i c do l'üSatat per a assogurai-se 1 'explotado en exclussiva del mercat in te r io r i la máxima penetrado possible en ais meroats ea:ran;-ors t fe-nt aixi — que "les l l u i t e s entre capí ta l i SJ.OS accionéis aparo.:'uin coi antago­nis tas entre naciens, i aease que aixb impideixj que d ' a l t r a banda en el seu mevirent d*expansió el capitalisme financier i monbpolis ta tenáeixí en tot el possible a la conat-i tució de truais i Partels internacicnals per a millor controlar el mercat roncía l .

Corol. lari i culi..i.nació d'aquest preces const i tut iu del c ap i t a l i s ­me do j.enopolis i del -üeie^rrotlla, .ent deis .m.cieiialisnes eccab- -/ l e s , a travos del qual s'havia afirmVit la supremacía indus t r ia l -d' ¿Inglaterra, fou 1* i rper i a l iare econUpip, ai:b 1' expansió colonia-l i s t a de lea grana petonciea cccidentala durant les t res dM'reroa decades del segle XlX, . expansió que eirmiarcara -malgrat invocar a l -t res laotivacions patr ibt iquea, culturáis i fins i tot e sp i r i t ua l s -l'expanaió i desenrrotllaraent deis grans raonopolis acib 1' apertura-de nous Eiercats aubordinats en els t e r r i t o r i s colonials, i que acá ba practicament a f ináis de segle arab la r e p a r t i d o del món éntre­les grans nacions europeas i el nove imporialiscic deis U5A, aques"t nos inc l lna t rals r.etodes do penetrado indirecta quo no pas a la -po l í t i ca d'ocupació t e r r i t o r i a l sonso per QO renunciar a e l la en -les situacions cr i t iques en les seves zones d ' influencia.

Cal assenyalar 1' importancia his tbr ica de 1 ' i rpe r ia l i s t e oconbr;á.e-en l a dinámica del capitalismo indus t r ia l , en tant foren &ls more-cata colonials d ' irportació-exportació els que, vinculant-se a 1 ' -clevat índex efe progressivi tat técnica i a la forta expansió domo-grnfic.a que durant aquest periodo caractoritzaron tambo el uón oc­cidental,- poss ib i l i ta ren el passatge des del capitalismo de l l iu re competencia al capitalismo do monopolis i aaseguraron la continui-

-,••--.• - 6 -

t a t del cr. ixement econbmic deis paisaos indus t r i á i s c ap i t a l i s t e s inerce a is prof i t s c o l o n i a l s i a 1' acumul.lacio de capi ta l deriva­da d ' e l l s . D1 a l tira banda, i . p e l fet dé que l 'auge cap i t a l i s t a de-gut a aquests prof i t s colonials permete l 'e levació del n ive l l de vida i de los condicions de t r eba l l deis p ro le t a r i a t s metrbpoli-t an t s , l ' iriperialisme econbmic contribuí tambe a afavorir l1 in te gració re la t iva de la classe obrera en-los socie ta ts burgeses, i per t an t , a donar e s t a b i l i t a t a l ' e s t ruc tu ra social d'aqüestes -soc ie ta t s . Zn- aquest darrer aspeóte, e l procds poli t icosí ieial se gueix, durant aquesta segona etapa del capital isne indus t r i a i , . . -la l i n i a marcada per t r es fenbmens essencials :

a) l 'un i f icac ió deis interesaos de lea grana cíasaea propietarias induTtrials i agraria» vlnculats a l desenrrotllament dsl capita~ lisrie com capitalismo de monopolis, e l quál .porta d'altjfe banda-a que la gran burgesia dir igent renunci de fet al l l iberal isme e ccnbmic t c t i conservant, en cenvi, l ' e s t ruc tu ra po l i t i ca par la­mentaria d~ l ' E s t a t , fent que d'aquesta manera s'accenuint enca­ra mes les contradicciones derivades del divorci entre 1»econbmic

- i e l pol i+ic , caracter is t iques del capitalismej

b) la pro se de conscifencia del p ro l é t a r i a t , qu<. les masses adqui reixen cada vegada amb más claretiT" mesura que s ' in tens i f i ca ,1 ' i ndus t r i a l i t zac ió , consciencia que s' enf o rté'ix amb la so l i da r i - -t a t viscuda en les l l u i t e s reivindica t í yes espantanies i que s'o_ r ien ta ja des d'un principa vera una perspectiva internacionfelis ta de la so l ida r i t a t obrera; aquesta presa de consolenola del -"" p ro le ta r i a t com classe explotada ds un procea natural que eadeiyfl fenbmen seciolbgic revolucionar! quantroba una basae ideológica sustentado: L e n l e s corrents de pensament soc ia l i s t a que s,'obren pas en aque"di"a época, i especialment e-n la c r i t i c a marxistá de -Ineconomía cap i t a l i s t a i de lea formes sociocultyrale de l e s BO~ cié ta ta l l i b e r a l s burgeses, acabant-ser pro jectar-ee organicameifc en la r e a l i t a t social a través del sindicalismo i deis p a r t i t s -

po l i t i c s C'ircrs;

c) la degradaciónacel.lerada de les condiciona de vida i de-l1eg ta tu t sociaT de les claaseá aitges1 p recapi ta l i s tea -pet i tB pro- -p i e t a r i s r i l á i s , ar t isans independents» pe t i t é comereiante-, mo-viment que s'acorapanya del neixement de noves cíasetes mitges en­gendradas 3Í desenrotllament del carácter social de l a produc— ció capita i s t a : burocracia i ndus t r i a l , agenta técnica, interme­d ia r i a , re- resentantB de 1» ampliat c i rcu i t de prodúcete i d i s t r i bució, professionals l l i u r e s vinculáis a l creixement del cap i ta -lisme i n d u s t r i a l , a l ta burocracia e s t a t a l , etc.pe la convergen­cia d ' a q u s t b dos moviments és deriva, más que no pas un t ipus -nou de CLL '= mitja, un conglomerat o agregat de categories so— c iá i s Bénse íxomogeneitat en les se^es a r re l s t radicionals ni e s -t i l s de vida, que per aquesta seva heterogeneitat apareix, a d i ­ferencia do la gran burgesia i del p ro l e t a r i a s , com grup sociolb gicament indef ini t i inver tebrat , inoapac de jugar un paper i n - -depondent ^n la dinámica soc ia l .

Aquests t ros fenbmens tendencials enmarquen i a la vegada condi­cionen un a l t r e fot d'brdre propiament poli t i c : 1' aixamplament «* de la bas.. „ representativa de la democracia I l i b e r a l , i n i c i a t a-p a r t i r de~ r.f-jans del segle passat amb la progressiva abol ició, '•• en e l s d i v j u o s pciasos europeus,. de les trabes c l a s s i s t e s popu-l a r s , i que pren to ta la aova forca amb l ' i n so rc ió de p a r t i t s po l i t i c s obrera en e l mecanisiae parlamentari I l i b e r a l ja durant — les darre r. deoados del scglo. Cal ossenyalar que 1'esmentada -extensió i¿lf dreta po l i t i ce a les masaos papulars tingué per a-e l l c s non..'s que una limitada significació prbetica, ja que. s i bé la democraoir. I l i b e r a l aixampla la seva basse representat iva, ho feu senso c .^i/iar en res e l seu ospecific contingut burgbs^cn —

tant .l'-exercici deis ro fe r i t s drets quantitativament a l largats q í quedáy'a aonstitütivapicnt subordinat al nanteninents do 1 'estruc­

tura econbmica capit-alista d'explotació, i per tant al respecte-del poder econbnic de la burgesia doninaht, do manera que- aques­ta pogu'ÓB recorrer habitualnenfral ..sabotatge i nediati tzacio de-la vida parlanentaria, i . a -les', rogrosslons poli t iques quan aques ta deixava veure la po.ssibdIi't'at d'una an^naga per al s tatus quo: de .la sccie ta t ,burgesa . . •;;* ••

Fo'u^dones d encera tij;zaci ó puranent quantitativa de 1 'estructura-política" lTTb^raTTa~~qlIé~^^ estable deis -p a r t i t s obrers representat ius , col .laboració que perllcngava en-e l pía poli t i c Üa tendencia del sindicalismo obrer (excepte e l -de Franja, I t a l i a i Espanya, preponderantment revolucionar!) a -integrar íes nasses obreras en les societats burges.es,,. suberdi— na&t la seva accio de classe al ritme de desenrrotllaméht''..t.e cnic i econbmic del capi ta l i sne , . Tots.^os fen6wns confirxiaven i- aproí fundien la divisio ja.cxisten/t en -el ..movinerit obrer entre "les — dues fra/ccions-principáis - l a re;v:olu'cionári"a,;: anb un sector d 'o-rientáci¿. illirbe-rtaria i anarquista-í-un a l tro.. d' orientació comu­n i s t a marxista» i la ref ormi sta,; o / se cialdenoc.rata-en que, havia é desembocat e l preces de víncülació de la ferga 'sociológica 'del -p ro l e t a r i a t amb la p lu ra l i t a t . de. corrents del pensenent. soel-alis t a . S'áccentua aixi l a decadencia del priinitju internacioñallsr'-e prole tari , , decadencia que l ' a c t i t u d nacionalista deis pa r t i t s : o<-brers reforjáis tes davant la guerra del 14 (actitud, que irijs.tr aval­la seva integracid en les respectivos societats n^.cicnals burge­ses) acaba de plante jar de: mane;ra esclatant i a la Revolución rus sa de 1917 don?, un nou'seht.i,t. '

En e l scu aspe-cte foriEnental, aquesta incorporació de les nasses populars organitzad63 en-rl 'estructura social burgesa té" un carSc t e rapb igu ja q_üe si . d'una bjanda representava un factor d'estabi_ litz-ació de I3 di ta es t ruc tura , d ' a l t r a banda insería en lo necb nicapoli t ica del l l ibe ra l i sne c lass ic , regida per grups d'interés sos locáis , ideolbgies" o corporatius burgesos, uns a l t r e s -grups-^" que con els p a r t i t s obrers, plsntejaven una.'reivindicació d' ordis c lass i s ta oposada a la burgesia, nialgrst col.labore§»ln anb e l l a . S'instaurava aixi en la dinámica de íes socie^&ts burgeses la cen tradiccic entre lo pa r t i c ipado (encara fes ;nediatitzada) de les nasses ep1'estructura po l í t i ca en Deciden t., no feia sino re f l e -xar la docliriaclc rea l del l l i be ra l i sne .po l i t l c con superestruc­tura de les societa ts burgeses, provocada peí passatge al capita l isne de ncnbpolis i la consegüent renuncia de fet per part de ? la gran burgesia al ve l l l l ibera l i sne econbnic prepi al capita— lisne de l l i u r e competencia generalitzada, del qu&l havia e s t a t -expressió po l í t i ca adequada la democracia I l i b e r a l .

Vinculada a aquest procí's i a l inenta t - lo , la. dinámica sociocultu r a l d'aquest periode aedentúa en les societats burgeses e ls dós-fenbmens ja indicats en acabar 1'etapa anterior:

a) el divorci entre la tasca abstracta del pensament. burgos I l i ­beral i la ..roalitat concreta del non h i s to r i e , divorci que s'o—• r ienta cada vegada mes vers Jlh.subjoctivisme idea l i s ta que refu- ; sa la r e a l i t a t con i n i n t e l i g i b l e , ..Ellunyant-se, a nesur'a que -es-' r ea l i t za la transfernació del capitalismo- doTllfura eonpetencia-en capitalismo de nenopolis, de l'humanisme idea l i s ta i raciona­l i s t a , fonamenteder de la cultura primitiva;

b) l 'uxpansió progresiva, especialmente a pa r t i r de mitjans del -sogle XIX, de les diverses corrents. de pensament soci a l i s t a 1 . de la scfca penetració en la conacibncia de les nasses obreras,' anb-l 'afirmació con forga cul tural destacada, de l ' a n a l i s i c ien t i f ic i la c r i t i ca scciclbgica del. marxismo sobre el capitp.lisme i les

s o c i e t a t s l l i b e r a l s b u r g e s e s , a n a l i s i i c r i t i c a que a p o i a n t - s c en o l m a t e r i a l i s m o f i l o s b f i c , c r ea un hunan i sne s o c i a l t e n d i n t a in*-t e r p r o t a r i o r i e n t a r l a l l u i t a do l a cl-asse o b r e r a c o n t r a e l node de v i d a i l e s e s t r u c t u r e s s o c i a l s c a p i t e l i s t e s ,

Pros 'egul a i x i e l p r o c é s de descomposició* de l a c u l t u r a b u r g e s a en t a n t que i n s t r u n e n t e x p l i c a t i u í . s i g n i f i c a d o r de 1 ' a v e n t u r a huma­na en e l món i en t a n t també* que eos d o t a t d ' úna c e r t a ; u n i t a t b a -s s i c a - e l r a c i o n a l i s m e . i d e a l i s t a - m a l g r a t e l seu p l u r a l i s m e . . D ' u -na banda 1 ' e s p e c u l a c i ó i n t e l . l e c t u a l , i n c a p a c de r e q o l d r e l e s cen t r a d i c c i o n s e n t r e e l p r o c á s ob j e g t i u de l a c i v i l i t z a c i ó i n d u s t r i a l c a p i t a l i s t a i l ' i d e o l o g i a I l i b e r a l que v o l i a s e r v i r - l i de ba se r a c i o n a l humaniat .a^-busoa r e f u g i en a c t i t u d s i n t e l e c t u a l i p o s s i e i m s f i l ó s b f í g u § s q u e , . e v a d i n t - s e de I n e x p e r i e n c i a humana c o n c r e t a , -— eauen c hé en e l confornisme s o c i a l ( f i l o s o f í a p r o f e s s o r a l ) i buro_ c r a t i t z a d a ) c b£ en l a c r i t i c a r omán t i ca i n i h i l i s t a que r o d u i d a -a p l a n t e j o s purament. i d e a l i s t e s í mancada d e s t e t a . p e r s p e c t i v a s o ­c i o l ó g i c a , f o m a i t e n - l a confuss ia-ehTr i? e l s p r o b l e n e s e s s e n c i a l s -de l ' e s p e r i t huma, i e l s que n o r i a son p r o b l e n e s humans cont ingente i h i s t o r i e s , confussieVque a s p v i n t t r a n s f e r í a a l n i v e l l d' un 'pes simisme o. f a t a l i s m o m e t a f i s i e l e s , s i n p l o s c o n t r & d i c c i p n s ¿ ' o r d r e h i s t o r i e , d ' a r r e l s s o c i a l s i ecpnbniqu -s concrc'te.J5, prbp!ies de -~ l e s s o c i e t a t s . . c a p í t e l i - s - t e s , i que~"lhsblübles a l n i v e l l d e l capita_ l i s n e i de l a seva i d e o l o g í a l l i b e r c l , no ho son pas f a t a l m e n t — í e s d ' a l t r e s p o s s i b l e s p e r s p e c t i v a s h u n a n i s t e s .

D ' a l t r a banda i s u p e r a n t c u l t u r a l n e n t a l e s c o r r e n t s l l i b e r t a r i e s d e l s o c i a l i s m o (que a r r e . l aven l e s s e v e s • u t e p i e s en l ' e s s e n c i a ma-t e i x a de 1 • humanisme b u r g o s ? - l a f e ~ é h ' l a r ao 4 en l a l l i b e r t a t au tbnomes de l ' i n d i v i d u ) , e l marxisme : r e l l i g a \ 1 seu a n a l i s i c i e n t T f i e 1 l a seva c r i t i c a s c c i o l b g i c a de. l a r e a l i t a t a una m e t a f i s i c a m a t e r i a l i s t a ..que ..feia de l ' h o m e u x r s e r abso lu t amen t s o c i a l i p e r -t a n t "naneat de t o t a s u b j e c t i v i t a t p r o p i a , i aques t f e t n a r c a f o r t a n e n t l ' e v c l u c i ó de, la . c r i s i s de l a c u l t u r a b u r g e s a , en t a n t aqie_s t á t e n d i a s u p e r a r l e s p r o p i e s c o n t r a d i c c i c n s amb una r e a c c i á , que v o l i a ser,, d ' á f i r n a c i ó ^ - d e l a / l l i b e - r t t i t ' i n d i v i d u a l amena'c&.da, do na ñ e r a que l a c r i s i do l a c u l t u r a bu rgesa ané*s c o n f i g u r a n t - s e e n t o r n d ' u n a o p o s s i c i o ' r a d i c a l e n t r e d ' u n a banda , 1 ' e f i r m a c i ó de l e s exi_ g b n c i e s p r o p i e s de l a d i n e n s i d s o c i a l de l 'home h i s t b r i eament e.n-c a r n a t , i de l ' a l t r a l a de fensa de l a s u b j e c t i v i t a t d e . l ' h c m e , — p l a n t e i g que e s r a d i c a l i t z a mt5s. e n c a r a p e í f e t de que a q u e s t a d e ­f e n s a de l a sub j e c t i v i t a t prenguc's en e l s s eus n á s a l t s expún^n t s un s e n t i t i n d i v i d u a l i s t a i á r i s t o c r e t i c ( p e r e x . ; 1 1 ' i n d i v i d u a -l i t z a c i d b i o l b g i c a de Nic tzche . o 1 ' i n d l v i d u a l i s n e e s p i r i t u a l i s t a -T" .'; r,'"""'carnat de Kie rkogaa rd j q u e - p e r l a s e v a manca, de. reali-sme -h i s t o r i e ro- 'sultaven i n p o t e n t s p e r ^ ' s u p e r a r e l p l a n t e i g ' n a r x i s t a -de l ' h u m a n i s n c s o c i a l i n t e g r a n t l e s s eves e x i g L n c i e s v a l i d e s i . d i

s e u s e l e n e n t s p o s i t u s en une nova s í n t e s i c u l t u r a l s o c i o l b g i e a m e n t o p e r a n t .

LA PHIHSRA GUEKRA IIOÑDIAL *'•

Aquest complexe de t e n d e n c i a s dominants - econbmiques , p o l i t i q u e s , s o c i a l , c u l t u r á i s - con f igu reva j a e l panorama de l a c i v i l i t z a c i é i n d u s t r i a l c a p i t a l i s t a en comencar e l n o s t r e s e g l e i fou l a seva d inámica l a que p o r t b v o r s l ' c s c l a t de l a p r i n e r a g u e r r a mond ia l , en 1914-* a t r a v é s d ' u n a t r a j e c t o r i a c a r a c t o r i t z a d a :

a ) p e r l a d inámica e x p a n s i c n i s t a p r o p i a d e l c a p i t a l i s m o de nonopo l i s i d ' o l i g a r q u i e s f i n a n c i e r o s , q u e una vegada e s g o t a d a l ' e x p a n -s i ó c o l o n i a l , d e r i v a en l a l l u i t e aguda' e n t r e e l s . d i v e r s o s g rups c a p i t a l i s t e s a l a conques t a d ' u n n e r c a t j a l i n i t a t j

b.) p e r l a p r e g r e s s i ó d e l n a c i o n a l i s m o (com s e n t i m e n t p o p u l a r . q u e -f e i a p o s s i b l e n c v i l i . t z a r l e s masses a l s e r v e i de l e s e n p r e s e s c a ­p i t a l i s t e s anagsd-es b a i x e l s t e n e s de l a 'grande sa . n a c i o n a l ) i d e l

m i l i t a r i s m e ( e s d e v i n g u t fo rga 'autónoma amb una dinámica expans iva p r o p i a bassaiaentada en e l s s cus l l i g a m s amb c l s g r an monopolis i n d u s t r i a l s a rmamen t i s t e s i en l a seva func ió económica d i n s l e s ' — s o c i e t a t s c a p i t a l i s t e s , en t a n t l e s de spese s m i l i t a r s c r e i x e n t s -r e p r e s e n t a v e n j a a l e s h o r e s un f o r t e lement compensador r e s p e c t e -a l subeonsum s o c i a l ;

c) p e r l a dinámica de l a d e s s i g u p l t a t de d e s e n t r o t l l a r e n t de les_. . d i v e r s e s n a c i o n s c a p i t a l i s t e s que s i en te rmes g l o b a l s r e p r e s e n ­t a un focus permanent de t e n s i c n s , .es plasma a c o n t i n u a c i ó de 1 ' expans ib c o l o n i a l i s t a en l ' a p e r i c i ó * de noves g rans p o t e n c i e s F r a n g a , Alemanya, E s t a t s U n i t s - amb p o s s i b i l i t a t s j a d ' a r r a v a t a r a I n g l a t e r r a l a supremacia i n d u s t r i a l que f i a s l l a v o r s h a v i a t i n g u t .

Foren a q u e s t s e l emen t s e l s que e s s e n c i a l m e n t c r e a r e n e l proce*s de d e s e i n t e g r a c i ó d 'una Europa p o l i t i c a m e n t e q u i l i b r a d a enca ra qobre 1»armadura d e l que h a v i a e s t a t l e c r i s t i a n d a d , armadura £a a r c a i ­c a . ! p r e c a r i a en l ' e t a p a d e l cap i t a l isme de g r a n s monopol i s , c r e a ­dora de t e n s i o n s i c o n t r a d i c c i o n s p r o g r e s s i v a m e n t mds f o r t e s e n ­t r e l e s d i v e r s e s for i . í :c ions n a c i o n a l s . P róce s de d e s i n t e g r a c i ó — que a t r sv ' é s de v a r i a d e s o p o s s i c i o n s e n t r e Alemanya-? r anga, A l e -manya-Rúss ia , A lemanya-Angla te r ra , desemboca en l a g u e r r a d e l 14 amb l ' e n f r e n t a m e n t de dues c o a l i c c i o n s , r e s o l t en 1918 amb 1 ' a— p l a s t a m e n t d e l pode r alemany i l a r e p a r t i d o d e l s eu imper i co ló n i a l e n t r e e l s v e n c e d o r s - e s p e c i a l m e n t I n g l a t e r r a i Fr"anga-, 1 ' -e l i m i n a c i ó de 1 ' i m p e r i a u s t r o h t m g a r , 1 ' a f i r m a c i ó d e i s E s t a t s Un i t s com p o t e n c i a l a mes f o r t a econbndcament d e l non en quan t a c r e e d o ­r a d e l b loc a l i a t t r i u n f a d o r , i í ' ina lment , e l fenbmen de l a Revo-l u c i ó r u s a de ^917 que comengant 1 ' e x p e r i e n c i a de b a s t i r l a prime r a s o c i e t a t s o c i a l i s t a de l a h i s t e r i a , a p a r t a v a a Rása la d e l mó*n c api t a l i s t a i n d u s t r i a l .

LA REVOLUCIO RUSSA DE 1917

Aquesta p r imera e x p e r i e n c i a s o c i a l i s t a , amb l a fornaci<5 de l a — URSS, fou e l p r imer fenbmen d ' a u t e n t i c a r u p t u r a e s t r u c t u r a l de -l a d inámica de l a c i v i l i t z a c i ó " i n d u s t r i a l c a p i t a l i s t a , e x p e r i e n -c i a que cond i c ionada h i s t b r i c a m e n t p e r l ' a i ' l l a m c n t de R u s s i a , en c e r c l a d a p e i m<5n c a p i t a l i s t a , i s o c i o l b g i c a n e n t p e í f o t do r ^ a l i t z a r - s e en un p a i s en s i tuació* de s u b d c s e n r r o t l l a m c n t econbmic t e n d í a c r e a r un model s o c i a l que t o t i e s t a r i n s p i r a t i i n fo rma t p e í pensament m a r x i s t a , en pee correspondí: - . a i s esquemes a n t i c i p a d o r s t r a g a t s p e l s p e n s a d o r s s o c i a l i s t e s d e l s e g l e XIX i que e s ¥ bassamentava en l a p r i m a c i a donada a i s f a e t o r s v o l u n t s r i s t c s ( l a -c a p a c i t a t c r e a d o r a d ' u n a minor i a r e v o l u c i o n a r i a ) s o b r e " l e s c o n d i -c i o n s o b j e c t i v e s que Llarx h a v i a i n d i c a t com p r b p i e s de l , p a s s a t g e a l s o c i a l i s m e ( f o r t d e s e n r r o t l l a m e n t i n d u s t r i a l , dens p r o l e t a - -r i a t amb c l a r a c o n s c i o n c i a de c l a s s e ) , e l emen t s o b j e c t i u s que n o -mes a s s o l i e n en l a Rúss ia de 1917 un n i v c l l r u d i m e n t a r i .

Aques ts cond ic ionamen t s h i s t b r i c - s o c i o l b g í c s i 1 'esncn. tada t e n ­d e n c i a v o l u n t a r í s t a a que donaron l l o c , f e r e n que 1 ' e x p e r i e n c i a -s o v i b t i c a , c e n t r a d a des de l p r i n c i p i en r e a l i t z a r 1 ' a c u n u l . l a c i o de c a p i t a l n e c e s s a r i a ( i de l a que d i s p o s s a v e n j a l e s g rans p o t e n c i e s c a p i t a l i s t e s i n d u s t r i a l i t z a d e s ) pe r a f e r p r b g r e s s i v a l a s o ­c i e t a t russa, s ' apoiejp^lh o t e a n t e r p r e t a c i ó j a cob ina d e l pensament marxis:%&• 1 ~ni ais-pe " 1 ' e s t c l i n l s i e e e r a c t e r i z a a a pe r l a concepc ió de l a t e o r i a i l a d i r e c c i ó r o v o l u c i o n a r i e s com p r i v i l e g i d ' un a p a r e l l d e s p ^ c i a l i s t e s i de l a d i c t a d u r a d e l p r o l e t a r i a t sobro l a b u r g e -s i a com d i c t a d u r a d ' u n p a r t i t ün i c sobre t o t a l a s o c i e t a t i n c l u i ­dos l e s masses p r o l c T a r i e 3 . Aquesta basse i d e o l b g i c a "uoT"s tc l in i - s -me, r e l l i g a d a a l ' i m p e r a t i u t b e n i c de c r e a r 1 ' a c u m u l . l a c l ó p r i m i ­t i v a iu c a p i t a l i l e i n f r a e s t r u c t u r a i n d u s t r i a l i r . p r c o c i n d i o l e —

-10-per a fer marxar la nova societat, marea l'evolucio de 1 'experiencia soviética en el sentit d'una perdua de l'humanisme proletari-marxista reemplacat per a.un. simple sistema de transformadons ob3actives de -1'economía. Fenbmens que -en el pía sociolbgic s'encarnaren, en el neixament d 'una burocracia política con casta dirigent del paia' i d'una pedagogia to­talitaria, que sustittiis la dialéctica oberta del marxisme, en el que es refereix a estructura ideológica de la vida social. '.'.;_ ;|- -.-:;-L'experiencia marxista soviética tingue una directa influencia en la dinámica inmediata de les societats industriáis burgeses, en primer -lloc, revlgoritzant les corrents comunistes del moviment obrer en els paissos capitalistes (a costa, especialment, de.les altrea corrents -revolucionarles, de caire llibertari) i-accentuant aiximés encara la aeva-oposició a ie.s; corrents reformistes, i consecut-ivament,: en aegdn lloc,. donant una nova orientado a 1'internadóñálisme proletari, que quasi reduit a un simple formul.lisme burocratic on el seu planteig -reformista a causa del fracás deis partits aoclaldembcratea davant la guerra del 14, apareix ara en el sentit de supeditar tots els m o v i — ments obrers de. signe comunista ais interesaos de la URSS," fet aquest, que al postposar'les condic.ions objactives per la revolució* en cada -pais ais imperatius de la política exterior soviética, jugá obj-ectiva ment cóm a factor contrarrevdlucionari aí costat. del capitalisme i n ­ternacional. _... Amb tot, "de"manera directa o..;indirecta provoca un enfortime'nt de l'ac-tivitat de les masses popularé-, es relliga al fenbmeñ de l'activitat de la crisi- econbmic-á en els paissos capitalistes ja. quasi a 1 'eñdema de la pau, desprea' d'una. breu-'atapa d'expandó exigida per la restau­rado: del potencial econbmíc 'de struit per..-la guerra. El fet de-..que"a-questá; restaurada económica capitalista es realiizbs accentuant la— mecanització i racionalització*. industriáis, per a compensar aixi'elsa feotes de l'alca de salaria fruit de les reiviñdicacions obreras,' tin gué* per conseqüencia, en relantir-se .el ritme d'expansió, l'aparició de 1'inseguretat laboral i 1'atur forcos de grans-'proporciona' en els. paissos capitalistes, especialment en aquella manya- deaenrrotllats in dustrialment o-más fortament derrótate per la guerra,'iniciantse un -; nou procos de deteriorado social que mantingué en peü" la sensibilit-zació reiyindicativa de les masses assalariades, perb sense arribar a udficar- en' una perspectiva política revolucionaria al moviment obrer, que continua dividit en dues grans corrents oposadea irremediablement.

Afegim d'altra banda, que incrementant la concentrado i centralitza-ció del poder.econbmiCj en mans-deis grans monopoliza- i lea oligar quiea financéres internacional a, el desenrrotllemeirb- -capitalista ac-cel.lerá.la proletarització de les classes mitges i 1'empobriment de la petita burgesia, víctimas directes de l'inflaccio derivada de la -guerra i de 1'expansionisme monopolista, que veuen amb-inquietud i re pentinament desapardxer la ceva autonomia econbmica i degradarse in-cessantment el seu eatatut social. Eou aquest procés desintegrador ac' centuat.- el .que feu de les classes mitges i de la petita burgesia la — basse. social más forta del feixisme, que repreaenta un nou fenbmen de . ruptura en la dinámica de lea societats burgeaeso EL FEIXISI&E- . :-. El feixisme, que s'encarna primerament en 1'Italia de 192 , desprós -en Alemanya amb 1 'adveniment d'Hitler en 1933 i finalment en el nos— tre pais a partir de la sublevado militar de' 1936, i que malgrat ofe rir en cada cas certa caracters específics, respbn a unea basses eco-nbmicosocials, ídeolbgiques i psicolbgiques comuns a totes trea expe-rie'nciea.

- 1 1 -

¿1 feixisr.e, cor.» ja heii. insinuat , troba la aeve principal ba3se-sociolb^iea i tarüá cls seus auclis pro; atoro, an el cenglorerat betero^eni cons t i tu í t pea ley. cíaseos leitjos i Da pat i ta burga— sia sot: fses a un preces de dejreá&pto' per l'oxpansic' deis ; o:no-polis i del capítallar e -financiar, experiencia que les incl ina -vera Una situació de dcaeontent i rosent i ient centra e l gran oa-rlTiiLl3i"J de : onopoiis i especialeent centra al lb que en c-11 h i -ha de CCSJ epolitisree expan3Íonistas experiencia que a causa de -la referida heteropeneitat ca jee ter ís t ica d'aquesta es t íe ta in ­termediaria entre ais dos ox'treas -,;rt.n bur e s i a i prcletar ia t— de 1' estructura c laso is ta , i que fa que iii manqui eñ e l la una -coasciencia de classe corad, el3 porta -r: prendre en estat l a t en t -pctituds an t i cap i t a l i s t e s de., caire rcaccicnari. en tarré, lluny de plante jar-se una supeaació de les" cóntradiceicns ¿el capitaliai .e de íonepc l i s % a ¡.partir de-; 1 a dina-mi ca social r e a l , tendoixen a-refu^iar—oe en* l1 ideal d'un retorh al, capitalisme ^prieritiu de — l l i u re competencia, o, en e l cas d ' e s t r a t s su.pervxvents del re— gire feudal de produccic en 1'alte-e ideal d'un retern a le3 veles fbrmul.le^s d'enquadrarent corporativa , sipne d' e s t a b i l i t a t , s i , -pcí:o~í tar.1 é d' estañeaeent.

Projectant aquestas actit\ds l a t en t s , nanct des de rea l i s re social en forres de; .ap:bpjiquos que unien el llenpuatge propi del pensa— :. ent social revoíúeionari a les tea.dicicns ideolt^iques de les -anticues classe3 di r ipents , el feixisme les inteprb en el mito -exacerbat del nacionalismo i de l ' J a t a t nacional (de signe i i p e -t i a l i s t a ro; e ntic en I t a l i a , rac is te en Aieíanya, unit&rista cas t e l lk en Bspanya), ente que efe ;ant 2 a problemática económico- -social real ai.ib 1« ij.pee-" t i u idea l i s ta d'un dstet nacional ¡'bsolut i trascenPont, voiiu tebrien; ent rescidre aquella RE, b fbieul . les (cerporativieme i t r - l ib , nácionel3ocialis;..e alo: nny, nacicaclsin-dicaii3:-..¿ espae.yoi) que re fluxaat 1' anticapi ta l l sea "no,va t iu i — reaecionari de les eleaaed r l t^eo , pretonient posar ¡entre p¿..:-on"fe s i s la i l u i t a d'una imaginaria nació hemopenica centre Ü] gran -capitalisme cosmopolita. Plan te i .g de pura mixtifi $:c + ó * coe des­peres hf-trien de coi.prever- ai arpa:, ent les .meteixes classes :.it.pes-supostionades per la dealagc¿i£ fe ix i s ta , a : esura que el desen— rrotllament deis re;;i :s foixis tes ant revelant, a;.b e l prc¿:r¿s -de la . conce-n-óraci¿ indust r ia l i finaneere i ..el rof-rcament de les posicions "Tel" pran capital i d.e ITo feudal i ta ts a-.prarie3,el ca— r?:crer puraeent :..i !;olb^ic da les preteses "r^vclucicns nr cicnals" f e ix i s t e s . ,

/iquest oarKoter sul"ordinfit i nc pea revolucionari del fedxis;. e -reapeéte al preces cap i t a l i s t a , s ' a r re la je en el fet de' que e l -sc-u trior f feu, poss i t lc no:,-5e cue :. i t jnneant l a seva d ionea ai b el ,¡ran capi ta l i lea classes c enser^ aderes (pran industr ia , ol i : equia financera, feudalísi-.e aprc-ri, estaaents r j l i t a r i ecle —

s i a s t i c deoili/;;.ts del pobló), que si en principi veieren aeb in quietud la dci acopia social del f e ix i s : e , bou aviat trobhren en-e l l 1* instru? ent ...ée adequat per u vbncer, riere* a la a ix t i f ieae ció i- a la violencia ea1.rclli.;ades, ais : ovij ents de i.i.a3ses au--tl até carea t revolucie naris que ¿n ccnco.ntexte de c r i s i •.c::tó:..ica i de te r ior ' c ió sociol apar.;ixien coa tueenaca real i crcixent per a les clesses explotadores i reaccionarias. üfa.'pLn que d' a l t r á -banda ccratribuí a l 'advenirent d^ls fcixiSLes t-- . l>é la di vi sai ó-del ; oyi. ent obrer i 3a seva i anca de lapluressa i _doCÍsi¿ p"oTi~ti núes, i.puadLrant ¿ anifcs tes en 1' i.nca: ¿c i ta t del '.pjfcleta r i n t i t a -iiaTpur a donar fon.es sociolb ;uiques a la cenjuntura revclucio-;iaria deis anys 1'319-2c, en 1» error, de la social del oerbeia ale, a na vcle-nt inteprar t i e^cis..e oa la . eebnicn po l í t i ca l l i b e r a l . T en les vacilecions de lea ferces populara espariycleq per c donar a la s.per.a República, cor. tasca, la revclueíó" aoci'al autentica^ que exip-ia la r e a l i t a t del pa í s , en l loc de p e r s i s t i r pn un ñoc-de l l ibera l i s : . e poli t i c ja histérica:; ent inoperant i que no podia

- 1 2 -•

fer sino obrir les portea 2 una aventura fc ix ia ta , tont LÍB 1-tent en quant pedia cca.ptar ja de sortida arb l 'ajuda deis feixisi-ea — ale;...cuy3 I i i a l i b .

Relligant aquesta' 'c'Oe'plexa fcaaae sociolbgica a. c e l nacional! se.e -to ta l i t f . r i que l i serbia da resort usicolb;;ic, el fe ixisré nrer.— gu<5 forrea i r .s t i tucienals concretes epciant-se en una rís;tic.a d e ~ I'hoi ;c providencial, que s i tua t en un pía superior al de la p rupia doctrina, pegue" s jus t i f icar 1' i r r a e i c n a l i s t a t d Vaquéate i a l a ve-gadñ aéaégürar la cchesió i estefci l i tat del confie: erat heterogeni de. forces socials contradictoriea que feien pcssible 1'experiencia f e ix i s t a . ;

Aquesta prania aixi.uná' fonacentHeió" caris... á t ica i quedava sota.esa al princlpi deterrinant del coeanaaent r n s t i c , que confería al r e -gi,.' fe ix is ta una terbcla reli'giosit.: t , de;:^ de fijáb 1'usura del — tenps en un r i t u a l convencional que ;ere.et al Cap intangible , en-t.ait que Ver b ene' "fña t7~ de 1 a verit•. t ?o 1 itiea, j u s t i f i ca r to t s e2s ce; prcaises tác t ica a que es' veu c-bli'.at el rehiren per a poder -scbreviux'e, co; prca..i sos que esborrant éla h i tes de., egbgics funde— cionals . r o 3 tren -crda vegada : éa cdfiv:r.ent el carácter verdader -de l'-^str.t fe ix is ta cor. inatrur.ent funcional al serve! del gran -capi t a l l a re i de les .ol igárquica del diner i Je la t é r ra .

Cal, final: .ont, in tegrar , e l fenb: en dele feixisí es e.i la proble-L.btica ac ció cu l tura l de la- eivilit.&acic indus t r ia l cap i t a l i s t a — posterior a le primera guerra rondial i que esta :.¿afeaba: a^d'una banda, per la c r i s i o deprecleció ecral re 1'ideología i -les ins t i tuc iens l l i r e r a l s , batudas de delt alfa i x al 11 erg de qua tre an^ís de contonea baix la pressió deis n; cionnlisaos exac^r: .."te, que denb 116c a un cert esc.pt.i cisr.e ros.octe a les 'Con es doj cera t i aues , sceiali ent propa.jat de ; anea-a a; pía : e-rcb' a ls .progresscs-

dis de cor unxe&ci-o de r.asaes i que trobb el seu ié*s a l t ex U C J . O

aonent intel . lc-ctuel en el l l ib ro '.'La: decadencia, d* Opcideivfc" de -Spengxc, verdaaera s ln tes i del eesi; isi.e c r í t i c bprges, que tir,— r\ú gran resab en les é l i t e s cul turá is europeos ¿que dtvant una — perspectiva apocalíptica entera a lu decadencia deis valora racio nals de la cultura occi ea t a l , prepesava per tota selució el r£— torn a is valora de la tér ra i de l a sang, j- 'exaltació deis l lanos p r i i a r i s i deis doterainis. es bi.cTb"~lcs i racialsfj refusant en- -

rentar-se ai.V, la r e a l i t a t h is tbr icc social d' una c iv i l i t zac ió in ­dus t r i a l de -.ansas a la recerca d'una nova crientació de la cultu ra. njustada a . e r a cativos real;.ent de: ocrbti ques, del to t opesa-des al r.andarinat á r i s t ec ru t i c del ve l l cu l tura l i s re .burges;

b) d ' a l t r a banda, per 1' orientació. dord nant en el ¡.ensaacnt bur— gbs a p a r t i r je de 1918 ver 3 el plante janeat aguditzat de le cen-tradicció entre rao i r .a l i t ' - . t , entre i l i b e r t a t de l ' ind iv idu alas t ráe te i fe ta l ia re del social cencret, entre la di..unaic paiuolb-gica i le di:.ensió scciclbgics de l'Iice.e, en terrea d1 ceoaicio ra di cal entre l'hri/.e aiztenLic i Ir. vida quet-j..liana concreta, Crien­tació que ,. a ni f estant-se a: "ee coréente exi s teucir . l is tes alei.a— nes ,i franceses céntima aerea de Fietzche i de aierkegaard, ten— deix a de o e ¡abo car en una cencaació de 1'hcr.o ce: s^r a r b i t r a r i a -..ent itijeers en unr. si frunció IilstbrJca que nc eot racional; ent un­te ndre ni de; inar, i quu er a " s s o l i r ' l a seve au ten t í c i t a t es ¥-veu obli,;at a trencar tota ele Haces que e l ll.i -uen a. .b la vida: quetidiana de lee re; l i te . t3 sac iá i s , conaiderade co: vida de pea*-ai r.enyspreable, epoaade < la vida de l ' e e e e r i t i per tant ce?, e-xistfencia inantbnt ;ca j i n in t e l i g ib l e .

Gerrinant en e l si d'aqesta probla: utica 3ociocultural , e l feixia : e significa una reepesta mítica a aquest du: l i sae r íg id entre- i s exigencies critiqué-o de la r e a l i t t histbriccsibcial objectiva i — l 'exietbncia autentica de i'iice.e entesa coi eaperi t a l l ibc ra t de -

:'v". :1-*¡ yfPMBfWB 'A--

- 1 3 -l a r e a l i t a t cuotidiana, que en el feas no felá sino plantonar en els seus lfieits extrens ol rcfús de le rao cen instruaent ordena dor de la aelrció entre hoee (hoee se ti fea a un heritzó h ia tbr ic^ deterainat) i 1 ón (rcncOnfi uaaet hi átbrica; ent coi. c iv i l i t zac io cap i t a l i s t a en c r i 3 i ) , i e l recurs a 1»intuí ció, a l ' i n s t i n t , a-laerocitf con ¿ñiques,fonts per a construir una noció'„de l 'horc -.".utea,ac con hca.c*" e i l l a t , sclica r i 1 an t i soc ia l . DI 121x13. e no-feu sino" eoaplet;ar a'quust re fus de la rao i de 1» ebjoct iv i ta t .— a. la une. idcelc£ia deci.clbgicar.ent rell igada ais elej enta reels de la c r i s i -depresaió econb,ica, dotcriür;:ció social , subversió la tent de jgs calasscs ;i . t . ;es, ina^dureaa pol í t ica del prole t a r i a t , inquietud sense horitzó de lea- cestas Iradiciónala reaccienáries, por del ;jr n caaitalia;.^. a 1'a.-enaca potencial del p ro le ta r i a t - , derivsnt aquell rcfús de la •rao' veas l1 afir;, •-.ció de e i tes irra— cionals, oa.ocionals, i i i ia t int ivis te s; raga, nació id-cali taada,-Idstat a i s t i c , scstinputa per un cuite patolbaic a le violencia h heroica que per a : o l t s hozas rapr. oontava una for: a d 'o: ; . l i r el bul i que Ir de prad; cid i ¡Jeniartfcic1 siete; ática de la vida quoti diana, entesa cea. existencia inaut&ntica i sonso valor, crcava -en l ' aabient scc iecul tura l .

ds en aquest sen t i t que hor. pot 3ir que el feixisi e es una res— posta ideclbgica a í t i c a , falsa i en aaraer feriee apravant l a c r i s i —a !"• agonisne de la cultura fcurgesa, voleo dir que en- aqusflt-sen t i t , -oren les correnta de pensaz.ent burabs dorinanta després de 1 a 18 los que, refusant cmrc inhuieh to t condicioha;,'.ent h i s tb r i c i social de l'ho.ao i pcstulant un fata l i s i e aristocr- t i c de la -cultura epesada al : en de les troniques i de lus relacions so c i á i s , que reduid 1?- Yida autentica de 1'hoa.e a una lectura soli t--::ri.". i iascli-i - r i a cel p e t i t evangalí proís de la ceriscibncia irr edividunl, ebriroh Tas portes a lea .leco] cries rustiques del feis?» xisee, que haurien de acstrar-ae aol t eficaces par a donar la ;.a xi: a eerfeccio teenocratica i burocrática a la violacir de la -— his to r i a real i concreta deis hcies i al retorn a una barbarie -p r i a i t iva en l 'o rdre cu l tu ra l .

ás aquesta aetelxa problemática sociocultural i les abana espan­tadas tendencias de depr vacj ó econcaica i ieterioracid 'social -les que si d'una banda, co; herí v i a t , preparen el ea:.i a;:leo a— venturas f s i x i s t e s , de l ' a l t r a , condicionen tarbl l 'avclució de-totes es l pafasos cap i t a l i s t a s a p a r t i r do 1918; evolució que es earac tcr í tza a escala internacional per la.palpable declinació -en peneral d.^aurepa i par t icu l ' racnt d' añada tar ja , I correlat iva aent, per l 'aupe espectacular deis Ü3¿ co: priaer paia del . ón e capital ista. , i en 1«interior de cada nació europea, pea una r.ul-t io l icac ió de vapucs i coafl lctes socials derivados de }a dejirc-ci^ció deis SÍ-lar i s ebrers i deis conse-püents feabí ens de aubcon suai i que aanifeaten pública: ent el discrbdit ..ccentuat da la d£ ; acracia p¡-.rla:. ent;-ria i deis seus principia, i:.a.otents davant -Ir: depr;-.daeic aei cliac socia l .

j^pareixen tárete durant' aguest? stapa in : e l i a t a a-1.£, postauerra -e l s pri vera brota da revolte c .atr ^ls i. ;a-.ris celonl ais (Jm, la té r ra té que codir terrsny'-en ln ínñía, iip^pte, ühic sudafricana

-els privilegia-Oecldéntals ea .Ciña son ta.l.é batuts en tot la l i .-nia; en el Iaarroc, Tunissia, Tibia noaés la violencia pet frenar els . cvi. ents de res is tencia colonial is ta e tc . ) i s i be, reeu- -r r i n t al ternativa: ent e la Üplce.aeia sbrdida i a la ferc-a de les araes, las mcions cólonial is tes europeas /n t , aen encara la 'aeva do. in-.cié, no arriven a frenar de cap genera el preces de desin-te.:;racij5intv..rn. d ' Sur opa , : eai f e 3 "ant' c . ia ve.,ada re s a^udarent i l e s centraaiccidns derivado a da la a i nía ic:- del ccpital isae fi— nancer de . enaaolis i de la dfcssicualtat de Sesearlo t i l a; ent deis diverses naciür;!:lis:.es econbaics cap i t a l i s t e s . .íquestes contra— diceions i la pressió atcai-.ent de I* i i p e r i a l i s : e eceibeic i f i -nance.r nordea. a r i c t , ' que desinteresant-sc de la s-r t pol í t ica d"

-H-Jaropa, explota el caxii la seva ccndició d'acredora respecte Ble sl ' tres peTscs capi ' a l i s t e s recolzant-se en una eol í t ica düxncra r i -:p da i proteccionista, p e t e n finali. ent a la aran, c r i s i econbiaica -deis.anys 30, iniciada en eis USA ¡;recisarent i propagada d'inaediat á to t s e l s paisé's capital?; ste3 c'c jeotiv? : ent subordináis.

n A TV ¿ 7

Aquasta rr¡.a c r i s i estructural Sel • en cap i t a l i s t a , :.anifcsta prac­t ica: .ent la fi deis nacionalismos econbr.ics autbnfcias i 1'i nt car depon dbncia cfcjec^iva existont entre- totes los nacicns burpeses en l ' e t o

'pa de ¿escr,±i?ctliarent del gran capí ta l i s i e de lenopoi is . DTaltra -banda, la c r i s i i e.ai /esta tat bé* de ;. enera esclatant l f a l t prau de -deseo:, gesi ci ó l e í capi t e l i s t e en taát nc trebb a l t r a ; sacra de re—-se ldre les aevas contradi ccions que 1*intervoneió drást ica de ! r 3 s -t-ct en la ¿esiió de la vida eceabaica, quu fou el ca: i e s eo l l i t per Hecsselvet ar i ol seu "I?ew Doal" de 1933» priaora experiencia se- -r losa de diri. plsi e es ta ta l en un pais cap i ta l i s ta altra ent desen- -r r o t l l a t que perr.eté aturar la c^risi', e s t ab i l i t z a r les es t ructures-econb: icesooiais cap i t a l i s t a s i posar les basses -d'tuaa neva expan ­sió cap i t a l i s t a , soluci6 que es prepara en i..é*s a l t o bsix arau a l -reste de les nacions "bur^eses ce cid en t a i s .

Coincidí aqussía.4ran c r i s i capí í:alista- deis anys 29-33 •'-"b 1® con-solidació del leiEisne italifc COJ„ ^stat t c t a l l tp i ' i r i vid i nació ex paasicnista (guer ra 'd ' áb is in ia ) , i -aabTpltres- aosafan.brens .que ha— vicn de juaar íer taaent en la posterior dinar4ca de la c iv i l i t zac ió indus t r ia l c ap i t a l i s t a :

a) ul frácas definí t iu de la República*.-de V/ei; ;.r ale; ana, que vin— •;uc a ser un "test" oxpreseiu -leí iracas de la cci.ocracia I l i b e r a l ? en tant que tf'ta.a ^clitn ja í.pc'tont iavont la c r i s i leí cap i ta l i s i e en un pais en les serves ccntradiccions asselien carretera aputs a -csv.sa d'una~ autor: i n P s conjuntura ¿conoaicosóci a l , .Craba.3 que deser_ bocant en 1* advenir .ent del nacisae n i t l a r i a , ecreixenta; quantitati-""" va: ent i -. qvali tetiva; ent '„1 003 cel fonbr.cn "eixista en la r e a l i t a t h is tbr ica ¿.él. Occiloat cap i ta l i s t a ; '

b) la "hepe: -ala prot^essiva deis s te l inla ; es en la IJR53, iaposerat-se soeielb a o;., ent a Toe al tros lúes ccrlents bassiqu.e3 del . a r x i s -1-és-leniri a. a: la tro. ¡[ti ata i l e bu-jarin* s ta , i que iceclbaieaj ont representa una violente acceatuacio" de les t e s i s l en in i s tas de la -pr i . acia de t.'apar.ell diripent vclxuvic sobre l 'expantanoitat bu:..a-na rea l del procos h.i.stbricos.cclal, que el s t e l i n i s : e projecta en -el s e a t i t de ¡eüvilepiar c¡ *a ve.pda 16a l'eccnbrJLc a costa del so­c ia l i de sacr i f icar radi cal...ent l ' a sp i rac ió de les aasees a la ll_i be r t a t , ncavi de 1'huü.anisn¡e : arpis ta , a una r i . i d a su_ i s s ió a loa-circunstancies in terpre tóles p ; r la Lurcchcia obrera que l i spesant -del ronopoli i¿eolbgic, tendie a Per del pensa;.c-nt aarxis ta i de la seva d ia léc t ica c r i t i c a , un reper tor i de d'-a;;aes abstractos, adaptas i :..c¿j f i ca t s en funció i a r.esura deis otjc;ctius prbet ics d^cidi ts -a cada ror.ent per la ai noria ;!iripcnt.

Aquest procos he.yer.bni c del s t a l i n i s i c té ais seas ; o¡ ents-claus — en eis anyr 23-27, ía.b Ip'g.li: inació le la corrent tre-- i s t a , a con tinu.-:.ció de" iracas de Ta revoiució prole tar ia ale. aña" que cenvor— t ia en i l . l u e l r i a 1'esr ; .:•;'.nc a en una revoiució covunista europea en que es bassaj ...ntava la teoria tro" ' i s t a da la rovoluciu per.,anent; i ea segón 11c c, en e l anys 29-30, a;l. 1'eli;. inació je le" corrent -bujar inis t . , una vegada qt?e la d sfeta de la revoiució xinesa de — 1927 aañifesta a u l l s v i s t a lvoxtrer: a i l la j ent de la U";1S3 i l*a:ene ca la tont r;| upa guerra, fenbaen que afovorl la tendb-nciastaliniana-a l ' m d u s t aiar i tz .cío . 1 cc l . l ec t rv i t aac io de 1» agricultura acel.le— radas, enf, ent de la te-: ria. bujar iaieta de 1' eJj ficaoió lenta i hu-r..ena del saciaiisi 'e en la TJP33'. Troces aquest que cula.inh arb e l s -grans orce --i 3--3 i "puraues" deis anys 37-39, que pe rae te ren a la co

.-1.5- ' r r e n t s t a l i n i s t a a f i a n z a r d e f i n í t ivament l a seva hegemonía c p o i a n t s e -en e l c l ima i n t e r n a c i o n a l de g u e r r a inminen t d e r i v a n t de l ' e x p a n s i o — nisme h i t l e r i a i de l e s . c o n t r a d i c c i o n s de l b loc c a p i t s l i s t e , i que — p r o c u r a J u s t i f i c a c ' i d ps í cc & J c i o l o g i c a . a l ' e l i m i n a c i ó d e i s n u c l i s b o l -x a v i c s que pe r q ü e s t i o n s de purisme i d e e l o g i e podien o b s t u c u l i t z a r ües maniobres d i p l o m a t i q u e s o p o r t u n i s t a s - p e r e x . e l p a c t e germanosovie t ic m i t j a n c a n t l e s q u a l s l a URSS i n t e n t a r í a d i v i d i r a i s seus p o t e n c i á i s -e n b n r c s . . . A p a r t i r d ' a q u e s t s t r e s e i e r r en t s o fenbmens - s o c i e t a t s l l i b e r a l s b u r -g é s c s en c r i s i , s o c i e t a t s o v i é t i c a en p i e d e s e n r r o t l l a m e n t i n d u s t r i a l p l a n i f i c a t , s o c i e t a t s f e i s i s t e s e m p o r t a d e s p e r 1 'a fany d ' e x p a n s i ó - , -a i s que s ' a f a g e i x e n 1* a i l l a c i o n i s i n e p o l i t i c d e i s USA i e l m i l i t a r i s m e i m p e r i a l i s t a d un JapO adhe ' r i t a l b l o c f e i x i s t a . e s d e s e n t r r o t l l a l a -d inámica h i s t b r i c a r i c a en c o n t r a d i . ' ; i o n s (nac ions c a p i t a l i s t e s - U R S S ; URSS^feixismes-nacions c a p i t a l i s t e s ) que desemboca en l a segona guesa mondia l c r i s t a l i t z a n t - s e d e f i n i t i v a m e n t com l l u i t a . e n t r e una a l i a n c a -t a c t i c a URSS-nacions c a p i t a l i s t e s i e l b l o c de l e s p o t e n c i e s f e i x i s t e s I ¿3 d i n s d ' a q u e s t a dinámica i n t e r n a c i o n a l d e i s anys 30 on c a l s i t u a r e l fenbmen m i l i t a r - f e i x i s t a e s p a n y o l , v e r d a d e r ^ t e s f h i s t b r i c que mos-t r t d ' u n a b a n d a , l ' e x p a n s i o n i s m e t a n t d e l f e i x i s m e s (a juda d e c i s s i v a -d ' i l emanya i I t a l i a a l franquismo)com de l a URSS(l iquidació f í s i c a d e l POUIvl que p r e s e n t a v a 1 ' a l t e r n a t i v a s o c i a l i s t a i u t i l i t z a c i ó d e l PCE i -d e l PSUC p e r impooar a Espanya una p o l í t i c a de l l u i t a p e r l a^democra­c i a b u r g e s a : E l "Fron t Popu la r" . ; en e l fo rnamen ta l , i dén t i ca a l ' a c t u a l -de " R e c o n c i l i a c i ó Nac iona l " adoptada s o t a e l s i m p e r a t i u s de l a 8oexis_ t e i c i a P a c í f i c a J i d a l t r a b a n d a , 1 ambigüe ta t c r í t i c a de l e s democra-C Í J S c a p i t a l i s t a s , q u e p a r a l i t z a d e s p e r l a doble por a l a UKüS i a i s -Te"rxismes, i sense cap p o s s i c i ó c o n s t r u c t i v a que o p o s a r - l i s , a c a b e n p e r af_;vorir a a q u e s t s d a r r e r s amg una n o - i n t e r v e n c i d que r ^ p r e s e n t a v a — un:, i n t e r v e n c i ó r e a l en favor d e l regim f r a n q u i s t a .

CC"30LIDACI0 PE BLOCS I TERCER KON

I - segona g u e r r a m o n d i a l - d e l 39 -45 ,en acaba r amb 1 ' a p l a s t a m e n t de 4 -le:: p o t e n c i e s f e i x i s t e s p e í b loc a l i a t , o b r í pas a una nova fa se de l a d inámica da l a c i v i l i t z a c i ó i n d u s t r i a l c a p i t a l i s t a , e n t a n t e l r e t o r n -a l a pau r a d i c a l i t z a f a t a l m e n t l e s t e n s i o n s i n t e r n a c i o n a l s en una op_o s s í c i ó a l a l l um d e l d i a e n t r e :

a )e l 'una b a n d a , l a URSS que s o r t i a de l a g u e r r a moralnent e n f o r t i d a • p e í f o rmidab l e i d e c i s s i u pape r que h a v i a j u g a t en l a d e r r o t a d e l — n a z i s m e , m o s t r a n t a i x í e l fo rmidab le p r o g r ó s t e c n i c o - e c o n b n i c d o l pa i s , i també m a t e r i a l m e n t r e f o r c a d a mere l a l a seva p r e s e n c i a i d e o l b -¿ica i f í s i c a de f r o n t e x a s e n f o r a , que f r u c t i f i c a en l a c r e a c i ó dun

- 1~o c , , á e p a l s s o s s o c i a l i s t e s en 1 'Europa O r i e n t a l , a m p l i a t amb l ' a p a .-'• i c i o de l a Xina comunis ta , b l o c que o b j e c t i v a m e n t « r e d u i n t l a seva "^ria d^expans ió , mi nava l a p o t e n c i a l i t a t económica i p o l í t i c a d e l -:.J.n c a p i t a l i s t a en t a n t e l s pa i ' s sos a r a e s t r u c t u r a t s en rbgims i n t i

•- ,r.ament e m p a r e n t a t s amb e l de l a URSS, es p r o j e c t b v e n i n t e r n a c i o n a l -, - jn t com abso lu t amen t s u b o r d i n a t s a o l l s ;

b ) r i ' a l t r a banda , e l món c a p i t a l i s t a d e . l e s n a c i o n s o c c i d o n t a l s j á r a ­mos p a r t i c u l a r m e n t s e n s i b l e s a l a s o l i d a r i t a t d ' i n t e r e s a o s b a s i c s

e n t r e e l l s , p o s a d e s endemós b a i x l a r e c t e r i a p ú b l i c a i e v i d e n t d e i s U S A , i n d i s c u t i b l e desde l ' iacmerit' en que fou solament l a p o t e n c i a l i t a t cconbmica no rdamer i cana—per e x . P í a I . Icrshal l— l a que f eu p o s s i b l e -í a r e c o n s t r u c c i ó econbmica de 1 'Europa c a p i t a l i s t a de l a p o s t g u e r r a i amb e l l a , l a e s t a b i l i t z a c i ó d ' u n e s e s t r u c t u r e s s o c i a l s ' b u r g e s e s -1 ie sense a q u e s t a u r g e n t i n j e c c i ó de p o t e n c i a l i t a t m a t e r i a l , es vei_ . a, c r í t i c a m e n t amenagsdes , t a n t más quant e l comenc de l a p o s t g u e ­r r a , h a v i a d e i x a t e n d e v i n a t , en l a me; ;oria de l e s n a c i o n s b u r g e s e s y l"'amenaga p o t e n c i a l de r e n o v a c i ó i r u p t u r a s o c i a l , p r o v i n e n t en - -•¡-an p a r t de l e s a s p i r a c i o n s nascudes en e l s móviments p o p u l a r s d e -

l a S e s i s t b n c i a ,

L ' c j o s i c i ó e n t r e a q u e s t s dos b l o c s s o c i o - c u l t u r a l s , cada un d e i s q u a l s t e n d e i x a p r o j e c t a r - s e en in s t rumc .n t ac ions p o l i t i q u e s , econb

í e s , i l j i,'3 3 -O?

;O::L&ON. e tc .-rco. .a: L * t - c- C i^/O*.

i l i ' l -i .G •'• ^ C

Liciál to -¡¿t Co: Ti, p a c t e do

¡roble*, á t i c a ,v i a fcér-

ní ic icn ax a e - n e s ;ci 'os 9 p l anee :. catin.;ud£ Í-S d' e q u a s t l i . uní CÍ ;.es"

¡n t e r ; e s de Guerra r r e d a x — er l 1 e q u i l i l r i de l t e r r e x -

d e r i v a t de l c a r á c t e r nv v u i . I d ina d* aquesi c e n d e ñ t a l , P a p a r i c !

. c i t a r e o a J c x f i c i n n e r e n t a un?; \ u e r r a re ; • r o t l e : b t i c a c a l s i t a a r un fer ib., en nou i

.6 d e l :ree: :o:. í r u i t de l vip.o: .*«

o r e s ae qu< ;ZLCÍ o fl expcrxencx; x n t r e i:, po •• J . J L < - <-

i r t i r de . ¡ H 5 » -Ü xa s-.: -'ona q u e r v a 0".dT

ne i p l a s r . e e i ó de 1¡: dee-t o l i s t a - h e v i a p r e c i p i t a l ¿e l e r e v o l t s , cels n o b l e s

. d ^ n c i í 3 0 o r p o s i c i ó de l ' C c c i d e r / u r a e x ó o s i c o l b r i c a i s o c i o c e l

i n i t z a t í . v e r i a t e l s e u aj ; S -

a c c e s a x o a i ' 3 . e n c í a c i IAG.I sol i r a n i a pc 1 i t i c s

Áouest fo: GV n t de ,ro; c c i ó i i i s t b r i c a d e i s ó o l l í lO! . l i fc-ersnt-sc a u v L-Í a : l o ic a sb i ! ¡encía x j l o t í c -

c.o] o ni a l : :;e una na. O J C U L i V !

X v^— -L C d o e n g d * a b r i l de 1 9 5 5 , que d ' a o u e s t s r o b l e s , i i a l r a t l a s eva a c u s a d a h e t e r o g s n e i t a t ,

. n i t . r i a a: .b l a r e u n i ó de E a a - -

.ir s a de c o r . s c i ' £ n e i a , p e r p n r t -

0 ' . t i v a c u n t u x t t í t ÍT" m t o - r e s s o s en e^ pXa c a u i a l , . a i n s e l fcituir u n r r u p c& ^ c t e r ; l c ciue i n i i

: d i ni ¿ner a

t i e s t e r x ' i

c a a e • i ¡ •uer r X'CCií l a G

de i x r e c t a i 6 ; i r x s c o l e ;

p o s s i b i l i t a t . a i s esdevin¡-ml

a v> ^

uexx d e c i s s x v a r s i t u a l a l a vedada cond ic iona -desenvoluea: e n t d ' a q u e s t a';-^in poftlos s o c i r a n t s .

¡01 ' ^ J P ^ T A L I S I I S

n e s t u nc i o r e t e ;

:ondialitaació ^ • í , i . - . i

í tE ¡ueix auto;

s i n o e O O v* i - „ .i CJ

f o r t ce á t i c a . Ix.ent.

n t

•ue l e o r evoxuc ions

j .^ . .1 .a i :y; .c 1 : ón cep i seva t o t e a n t , accer . t a i s d e i s :

^ t ica h i s t b r i c a do. po tenc ies t u n a s e s no se j a. e;it en a r :

í ' iali t a t ¿cenb: i n s i a sev D t ' V Ü o

• les de

soabj i C 0; i .ent r e l l i ¿ S'j a r r e t i l ' " i n t e r e s a o s d< ci ons bur,,f j e s que .jlt ] ' e s t n c t u r a ; f tf.

t JÜISOS qu

l o r . e c s t i c a

xcoc de

xe n

•1 R : l i s c;; s ce:

. c e i a l t e t ! t de

-i.x: ¡1 J ón c; t a n t t . : ; i iestes - e n func i ;

i s t a - i.cn.j.e~xen a l seu c t e ­re»

t eco no; J. c sev íxpansió CUJ • r- or . T- a b e s s e

i t o r d j n a r 3o3 ecene; i e s noc d e s e n r r o t l ] es -coi l e : ¡obles c o l r n i a l s - a 1--

• t i n d u ¿ J O . a o Ul

. i t z a ; rroi ;

..xca

t e r r i

le l e s sc>, ;s es L t i t a l i s t e a ¡ I t s e n t en e l s e n t i t d^ f e r c

.a s f u n c i o n á i s c r o d u c t o r s ;c;rx: a i so: v i l e c : i en i n v e r t i r ¡ r o f i t o s a , e n t e l :

c 3 enta de oís proáuits peí plus-vi or c¡

A l a H u í . P a q u e a t s ccnt¿vdicci<5 « r c a r a c t e r i s t i c e de l e c i v i l i t r i a c i é i n d u s t r i a l papi* tBl le ta en e l seu a c t u a l :..o; en t do c r i s i a e s c a l a —

• o,; di a l - e l veu re e l s e n t i t de l n t o c o l o n i a l i si. e c a p i t a l i s t a d e l — n o s t r e t e i . s , eme 6 p c i e n t * s e cr é l c o n t r o l e x e r c i t : e l s g r e n s true;:s

'-•:-..: : a l d'¿ L r i : n : e s .¿-t ; . . 'aes ( d e l que p r i i ordñ al«- -e n t deoeñon l s pa'fac"s o u b d e r e n r r o t l l a t s ) i r e cu r r a n t a l s o s t ^ n i — e n t de ••:.•' v; r a s s ;- : ,vi ls en a q u e s t e p e t s s a s ^ o si c a l , i n p p r ~

se

1 O t ^ . - '

;ex*- l e s . F.r-. j r ' ) l e a , n r e t . ' n s u i r

u_ .. d o! .i. ne..-. L c re n t í ;b le i

a l t r a bandea a p l a n s e s t r a t o ; ! e s d' a juda' ni.nt l ' e x o l o t a c i d colon:1 a l i s t e xxxjs

c o n b r i c ¡CVí en ;osa sobra i LuClpr.::.e 3 .

v,re e e s ae c~. e3 x£

De r.añera n i f e s t e l t

, i t 3 c , - . : ue s t neocclc,;.i al isine e a p i t a l i s t e d ' ^ v u i c o n t r a d i o c i ons i n t e r n e s "el cap i - te l i sme f i n e n c e r .

n c - o l i s a t r a v é s c« l e s l l u i t e s 3br:"i P'S i e l e e n f u e t e s i e n i e n t e¡ i a s c a ^ e t !

0J a-

l^ues c o l e a n e" j^pa e n t r e l e s a a c i o n s b u r ^ e s e s c n t o r n lev? f . u d e s son a ^ 3 c t . . n e i a l s d ' i i i f l u b n c i t !CC!

-17-t o t dins un procés en el qual destaca, encapgalant el bloc de poten­cies imperial istes i reemplagant en el l loc preeminent que jugaren -en el passat les ve l les nacions europees , la pol í t ica expaneionista— deis USA, representativa del capital isne nés avaneat? que s'asscgura a p a r t i r de la segona Guerra Mundial, no sois el doxaini de les noyes nacions emancipades del "Tercer Ivlon" per la integració/m la dinámica del capitalismo internacional de les burgesies nacionals sorgides -del procés descolonitzador . (integració* segons el model previament -consolidat en America del Sud), sino tambe, possicions d'r.vantatge — de cara a 1'explotaciu deis propis r;.ercats de les restants nacions -imp^r ia l i s tes , objectivament subordinades a is nonopolis ianquis.

Aquesta explotado ianqui sobre la resta del non anomenat "lliure" (actualnent ,e l 50$ de les riqueses de la Terra están controlades pels EEUU, que representen e l 6<fc. de la població mundial), topa d'irr"*: r..ediat amo la mateixa existencia i pronocio his tór ica deis poblés —*• subdesenvolupats. Els moviments nacionalistes d'aquests paíssos, — descobreixen ben aviat en l 'imperialisme ianqui el^principal enerac— Ja no sera,cor.: en e l passat , la burgesia ^integrada al joc ir.iperial.is_ ta ) , l'hegemonitsadora de la l l u i t a nacional , Els moviments d'inde— pendencia craquéete s nacions preñen un carácter marcadament anticapi t a l i s t a» Dir igi ts per les respecttves classes treballadores, passen-a enfort i r les forces que l lu i t en per la Revolució Socialista Kundri.

Ilentrestant, izncapag per a l t r e s meáis de frenar 1' avanc popular,-l ' imperialisme, expressió de la c r i s i actual del món cap i t a l i s t a , só t mes al esclat incessant de les seves proyies contradiccions, s'entre_ ga a l desplegament de la seva estrategia de violencia; al bastiment-de bases mil i tara arreu del món i al finangament d'expedicions mi l i ­tar s llumy de la metrópoli.

Aquesta po l i t i ca del imperialisme ianqui, concretada en aquests -moments en la bru ta l agressió 1 genocidi de que es objecte el poble-del Viet-Nam, demostra claríssimament la inviabi.litat., per suic ida , -del manteniment d'una po l í t i ca de "Coexistencia' Pacífica" perqué jua tament "en període d'exploaBió tecnolbgica, és evident que no es possi ble 'congelar ' la re lsció de forces. Un sisteme >té de desarrol lar -se-a costa de l ' a l t r e . No és possible viure al costat deis Estats Units s^nse haberli obligat per la forga, mitjansant la creeció de noves -relacions de forees, a renunciar a la seva pretensió de dominar e l -món", en aquest sen t i t s'expressa la Organització latino-Americana -de Sol idar i ta t reunida a Cuba, i¡-, declara: "Si els pobles se saben— unir .íactuar per derrotar a is Estats Units en Viet-Nam, s ' ev i ta rá -la guerra general. Per aixb, a l t res fronts, a l t r e s Vietnams deuran -obrir-se per dispersar les forces deis Estats Units i obligar-los a-re t roeedir ."

En darrer t eme , deis moviments revolució naris en cada país del -món dependra el trovar les formes adecusdes per a combatre victorio— sament=el imperialisme, contribuint d' aquesta forma a la causa de la E e v o l u c i ó firundial.Mov/imcnt r evo luc iona r i s que deuren, en t á t momenfc, ajustaiv B a -, ~t :n~anális iscient ' l f ic de la yea.ii tat hist6r}c£v 'Í¿goyuntur»l. i:nvl?,;.;.cju¡g opilan,

.. ' .Avtii Ir. c o n t r r d i c c i ó forces p roduc t ives - ro l ac ions do p roducc i ' es s i t ú a , -B n i v e l l p l a n e t a r i . L ' imperial ismo es la fase super ior del d a s a r r o t l l o capí.

t a l i s t a . Pero la l l u i t a de C IESSCS, f r u i t d ' aques te con t r ad i cc ió , adopta diferan t a s formes segons los c a r a c t e r i s t i q u e s pecu l in r s de los bases economiques en quo és desenuülupa . En d e f i n i t i v a la respos ta a p l a n t c j a r en fron 1 ' imper ia l i smo, -s i be pren dimonció mundial, deu. c e r a c t e r i t z r r - s s per una armonitzacio de l e s d i f e r e b t e s estratr.-gios nac iona l s , desde l e s adoptados peí p r o l e t o r i p t . dr.ls pa'ise sos n o o c n p i t a l i s t c e s f i n s l ' u t i l i t z a r i o par I r l l u i t a a n t i - i a n q u i a2í sud-es t asía t i oc . $SEG A LA PRIMERA PULÍA)