educació

portada_qui_som. fh11 4/1/07 18:44 P gina 1

Composici n

C M Y CM MY CY CMY K

Patronat Municipal d’Educació C. La Rasa, 24 www.terrassa.org/educacio 93 780 35 11

Educació

Quan un immigrant arriba al seu punt de destinació, comença a deixar de ser-ho. Més a poc a poc, o més de pressa, l’àntic immigrant acaba perdent la seva condició de persona forastera i se sent a casa.

Perquè gairebé tots venim de fora o som descendents d’algú que en va venir abans. D’ Olesa, de Morella o de Fiñana. De la Franja, de les Garrigues o de Jaén. Del Marroc o de l’ Equador.

I tots hem acabat sent terrassencs. Som fills dels primers immigrants africans que van poblar Vallparadía fa un milió d’anys. I dels ibers, dels romans, dels pobles germànics, dels àrabs, dels jueus, dels francs, de la gent dels Pirineus, dels occitans, dels andalusos, dels gallecs, dels berebers, dels filipins, dels xinesos, dels marroquins…

Aquesta és la història d’ un èxit. La història dels qui ja no recorden que part de la família va venir de fora, la dels que encara recorden com van deixar de ser immigrants o dels qui potser encara no saben que ho deixaran de ser ben aviat.

I també és la història d’ un temps que canvien tan de pressa que, de vegades, ens fan sentor forasters sense moure’ns de casa, en un món que no és ben bé com voldríem, però que podria ser millor.

Salvador Cardús

L’exposició “Qui Som”, ens planteja una realitat molt propera a tots, qui no ha estat o serà immigrant en algun moment de la seva vida?; qui no te algun amic, familiar, veí, que ho és?.

Es una exposició que fa pensar, fa pensar d’ on venim, quin és el nostre present i com podem construir un futur on tots tinguem cabuda. És una exposició a la memòria, als records, que ens fan ser millor persones a partir del coneixement, del descobriment dels altres. És un espai que pretén despertar la curiositat, plantejar-se preguntes i crear la nostra identitat i per tant crear la història.

A partir d’una reflexió de com canvia una ciutat, un poble per la seva gent, de “dins” o de “fora”, podrem arribar a comprendre millor que sentim envers als altres i posar-nos a pell del que creiem que no entenem...però que en el fons és desconeixement.

Per a estimar i respectar és necessari conèixer, aprendre, ningú estima quelcom aliè, desconegut.Creiem que la clau d’ aquesta reflexió està en tots, nens i nenes de totes les edats, avis, àvies, ens ajuda a veure una mica més, del que tenim al costat...una reflexió més calidoscòpica. És en definitiva un projecte que contribueix a la reflexió, però cap a una reflexió positiva, la història d’un èxit.

Aquesta guia va dirigida al professorat, amb la intenció de col.laborar en la seva tasca docent. Preten ajudar a preparar amb els alumnes, la visita posterior a l’exposició Qui som i d’aquesta manera poder produnditzar més sobre el tema. Us donarà informació del contingut de l’exposició i del que es veurà, per així poder elaborar un substrat que us permetrà intensificar i comprendre la temàtica i seguir treballant sobre la matèria a classe.

Creiem que és un tema molt important en aquest moment històric i que val la pena treballar-ho amb tota la dedicació, per que precisament son els infants, els que poden aconseguir en un futur trencar els estereotips i prejudicis, per arribar a ser persones més respectuoses, reflexives i conscients del moment que els ha tocat viure.

En una primera part us donem a conèixer l’ exposició, amb annexos d’ informació general que us poden ajudar a treballar a classe amb els alumnes. Posteriorment proposem una descripció detallada de les activitats entorn de la visita a l’exposicó diferenciant continguts segons els nivells educatius. Per últim describim tota una sèrie de propostes d’activitats, suggerències per treballar abans, durant i després de la visita.

Esperem que aquesta guia serveixi com a tal; Una guia que aporti informació, idees, debat, reflexió, obrint noves possibilitats en el vostre camp de treball.

Us animem a participar i suggerir tot allò que penseu convenient per enriquir aquesta guia!

1

CONSIDERACIONS GENERALS

RECORREGUT PER L’EXPOSICIO

Fonaments argumentalsEntrada i presentació dels nensEl viatge. Migracions humanes. El creixement demogràficEls recordsEls prejudicisDona i immigrantL’ idiomaEls avantpassatsL’habitatgeCloenda: la història d’un èxit

ABANS DE LA VISITA

Material didactic complementariEducacio infantilEducacio PrimariaEducacio Secundaria

DURANT LA VISITA Proposta d’activitatsActivitats conduïdesArticle “Teoria de l’empeltament“ de Salvador Cardús

BIBLIOGRAFIA

INDEX

L’E

XP

OS

ICIÓ

L’EXPOSICIÓ

Fonaments argumentalsEntrada i presentació dels nensEl viatge. Migracions humanes. El creixement demogràfic

Els records Els prejudicis Dona i immigrant L’ idioma Els avantpassats L’habitatge Cloenda: la història d’un èxit

Catalunya és un país d’immigració. Forma part del seu particular model de creixement demogràfic que, com ha explicat la Dra. Anna Cabré, des de fa segles, es basa en un baix creixement vegetatiu -taxes de natalitat baixes- i un elevat saldo migratori.

Terrassa no és una excepció sinó un cas exemplar d’aquest model. Només al segle XX, ha passat de 16.000 a 180.000 habitants. És a dir, ha multiplicat la seva població per gairebé 12, en un procés que, només amb dues excepcions -la Guerra Civil i la crisi econòmica de la segona meitat dels anys setanta- ha estat continuat.

El creixement demogràfic està associat a la idea de progrés. No és que sigui així a tot arreu ni sempre. Hi ha molts tipus de migracions. Però sí que és el nostre cas. Les particulars circumstàncies polítiques, econòmiques i socials de Catalunya han orientat l’experiència migratòria a les necessitats del creixement econòmic industrial, de la construcció i, darrerament, dels serveis.

Tot progrés comporta tensions socials, i la immigració també. En realitat, en tot moviment migratori es combinen experiències de frustració que expliquen l’abandó dels paisatges familiars i expectatives de futur que són acceptades com a desafiaments personals que esperonen l’aventura. L’habitual és que emigrin els millors: els més joves, el més preparats, els més agosarats. Per part dels receptors, es repeteixen les ambigüitats: la immigració és senyal de progrés, i alhora torba els perfils d’un territori que fins llavors hom tenia apamat i, lògicament, inquieta els receptors.

Tanmateix, no som necessàriament immigrants per sempre. La condició d’immigrant és circumstancial i, tan bon punt s’arriba a destinació, s’inicia un procés complex d’incorporació al nou paisatge. L’immigrant ha de fer el dol per la separació d’una terra d’origen que a poc a poc ja no serà la seva, i l’autòcton ha de familiaritzar-se amb un nou paisatge fins que la diferència del foraster es faci invisible.

La nostra història, doncs, no tan sols ens fa retrocedir en el temps sinó que ens expandeix en l’espai. L’ara i aquí nostres són resultat no tan sols d’uns altres temps sinó també d’uns altres llocs. Però tot convergeix en la construcció d’un ara i aquí comuns.

6

FONAMENTS ARGUMENTALS

En aquest sentit, les arrels d’una nació, d’una ciutat, no només van cap endins, sinó cap enllà. La identitat, per tant, no és un fil que ens lliga amb el passat, sinó una teranyina, una xarxa que estableix vincles de lleialtat en el present que es projecten cap al futur, i que afavoreix que siguem reconeguts com a protagonistes de la nostra història.

I tanmateix, no ens hem dit prou a la cara que, d’una manera o altra, tots hem estat immigrants. Per moltes raons que haurem d’explicar, especialment les de caràcter polític, la nostra memòria col·lectiva ha tingut dificultats per fer un lloc d’honor a la immigració que ens ha fet com som. Durant anys, la supervivència com a poble estava lligada a l’obscuritat d’una part important d’allò que érem. O, si més no, això és el que es pensava.

I si tots som immigrants, ningú no n’és. Tots n’hem estat, d’immigrants, no tan sols en el sentit que la immensa majoria té antecessors que un dia es van plantar a Terrassa venint de lluny, sinó que un dels aspectes de la condició moderna és que, sense moure’ns de lloc, tots acabem sent immigrants al nostre propi país. La Terrassa que vam conèixer de petits no té res a veure amb l’actual, per poc que passem de la trentena d’anys.

Acceptar la nostra condició original d’immigrants no és dissoldre’s en el no-res d’un fals cosmopolitisme. Tot el contrari: és reconèixer-nos en la nostra especificitat. No és aprofundir en allò que havíem estat i ens separava, sinó avançar en allò que serem i que ens permetrà universalitzar la nostra particularitat.

7

L’ exposició parteix de la identitat de sis nens i nenes terrassencs que ens submergeixen en la vida dels seus avantpassats. Una història de la qual els infants són el fruit, present i futur d’ una experiència vital i col·lectiva que els lliga a la ciutat.

El primer àmbit està dedicat a la presentació dels perfils humans: l’ Àngel, la Maya, la Mireia, el Samir, la Sara i l’ Unai.

De cada nen coneixerem el seu lloc de procedència, la seva família, el seu entorn, l’edat, ...

Aquestes persones us acompanyaran durant tota l’exposició. Més que ningú, són els terrassencs del segle XXI. El nostre futur és, sobretot, el seu futur.

Com tots els terrassencs i terrassenques, tenen moltes coses en comú.

ENTRADA I PRESENTACIO DELS NENS

ÀngelNascut a Terrassa el novembre del 1999

Els seus pares, la Núria i l’Andrés, també són nascuts a Terrassa. Els avis per part de mare, la Josefa i en José, també eren nascuts a Terrassa.

Els pares de la Josefa (besavis de l’Àngel) eren d’Andalusia.

Els avis per part de pare són terrassencs nascuts a Sevilla.

MayaNascuda a Terrassa el juny del 2000

La mare de la Maya, la Tere, és nascuda a Monterrey, Mèxic. El pare, en Xavier, és nascut a Terrassa. Tots dos es van conèixer a Mèxic D.F., on ell feia la seva tesi doctoral.

Els avis paterns, en Lorenzo i la Margarita, són tots dos nascuts a Cartagena, Múrcia, i viuen a Terrassa des de fa més de 50 anys.

Els avis materns viuen tots dos a San Luis Potosí, Mèxic.

8

UnaiNascut a Terrassa l’octubre de 2000

Els seus pares, la Vicky i en Paco, també han nascut a Terrassa. Els pares de la Vicky, en Teófilo i la Mari Cruz, són tots dos nascuts a Peñalba del Castro, Burgos. Van venir a Terrassa el 1963. Al poble, encara hi viu l’àvia.

La mare d’en Paco, la Paquita, és d’Alcalá la Real, Jaén. El pare, en Juan, és d’Alba, Almeria. En Juan va arribar a Terrassa el 1961. La Paquita, el 1955.

SaraNascuda el 1997 a la Xina

La Neus i el Santi, els pares de la Sara, són nascuts a Terrassa. Tres dels avis de la Sara són nascuts fora de Terrassa. El Pare del Santi, en Benigno, va néixer a Villalquite, un poble de León, i viu a Terrassa des de 1953.

La mare de la Neus va néixer a El Genovès, a València i va venir a Terrassa l’any 1948. El pare de la Neus va néixer a Torrent de Cinca, a Osca.

SamirNascut a Terrassa el 2003

La mare del Samir, la Warda, és nascuda a Terrassa. Els seus pares hi van arribar ara fa trenta anys, procedents del Marroc.

L’avi d’en Samir va arribar a Terrassa fa setze anys.

De mica en mica va anar portant la seva família. La seva dona i el seu fill Ahmed, el pare d’en Samir, van venir ara fa nou anys.

MireiaNascuda a Terrassa el 1998

Els seus pares, l’Imma i en Pere, també han nascut a Terrassa, com els avis materns, en Josep i la Remei, i els avis paterns, la Maria Teresa i en Miquel.

Si anem més enrere, veurem molts ascendents nascuts a Terrassa, però també molts altres que han vingut de fora: de Mura, de Vinaròs, de Peralta d’Alcolea, de Monzón, de València, de Lugo, del Ferrol.

9

• Conceptes sobre el significat d’immigració, continent, nació, país, comunitat, etc.• Moviments migratoris a Terrassa.• Origen de procedència de la immigració a Terrassa

• Coses en comú d’aquests sis nens i nenes• D’on vens, d’on ets i on estàs• L’ origen dels teus pares, avis i oncles.• Tens algun company que vingui de molt lluny?• Creus que un idioma, uns costums, un color ens fan diferents?• Com seria Terrassa sense haver tingut mai immigració?

Aquests sis nens tenen moltes coses en comú.

Tots sis tenen un germà o una germana petita, tots els pares i meres, amb una excepció, treballen. Tots parlen bé el català, llevat d’una de les mares, que esta estudiant. De les sis famílies, però, només una utilitza el català com a llengua familiar. Quatre , barregen el català i el castellà, i la darrere, utilitza l’àrab.

L’origen més comú entre els avis és Andalusia. I tots els que van venir, d’entrada, es van instal·lar a Ca n’Anglada.

Terrassa és una ciutat que ens els darrers cent anys ha viscut diversos episodis migratoris que han transformat totalment la societat i que malgrat les dificultats, es pot dir que l’ experiència de convivència i cohesió social ha esdevingut tot un èxit fins avui.

L’humanitat, des dels temps més remots, ha buscat noves terres, nous llocs on instal·lar-se. L’àmbit reflexiona sobre les grans migracions i presenta a Terrassa, i Catalunya, com a ciutat i com país que ha basat el seu creixement en aquesta aportació continua de persones nascudes en altres indrets.

Es treballen aquests conceptes des de diferents soports:

Estadístic: Quants terrassencs han nascut fora de Terrassa?, Quants catalans han nascut fora de Catalunya?, Quants europeus han vingut de fora d’ Europa?.

Audiovisual: Amb testimonis de persones que ens expliquen les tres formes diferents d’ arribar a Terrassa: El naixement, l’ adopció i el viatge.

Conceptes

Reflexiona sobre...

Dades d’interès

EL VIATGE. MIGRACIONS HUMANES

10

• Les migracions del món. Causes i tipus• Països de tradició migratòria• La immigració a Catalunya i a Terrassa. Tots terrassencs, la cultura comuna que ens fa

lleials a una mateixa ciutat.• Formes d’arribar: tren, vaixell, avió.• Declaració dels Drets Humans (1948)

• Declaració dels Drets Humans (1948)1. Tota persona té dret a circular i escollir el seu lloc de residència a l’interior d’un Estat. 2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

• Els interessos personals son comuns per tots, vinguem d’ on vinguem?• Per que el ésser humà necessita moure’s?

• L’Homo Sapiens va néixer a l’Àfrica i des de allí es va escampar per tot el món, ara fa 60.000 anys. La investigació genètica permetrà ben aviat reconstruir l’itinerari de l’espècie. Però totes les dades confirmem que en aquesta primera onada es va arribar fins a Austràlia.

• Fa 45.000 anys hi va haver una segona onada migratòria que es va escampar per orient, fins als territoris que avui ocupen la Xina.

• Fa 35.000 anys, i després de travessar grans zones glaçades, van arribar a Europa i , per l’est, a Sibèria.

• Finalment, fa 15.000 anys, sembla ser que un grup de persones molt petit va travessar els gels de l’Àrtic i va passar al continent americà.

• Es calcula que el 2005, a tot el món hi havia més de 190 milions de persones que no vivien a l’estat on havien nascut. Això vol dir una de cada 35 persones. I aixo sense comptar tots els que emigren dins de les fronteres d’un mateix estat però amb creences i cultures diferents.

• El que passa és que la migració es reparteix de manera molt desigual. El 75% de immigrants viu en un 12% dels diferents estats.

• Els estats amb més immigració són els Estats Units, Rússia i Alemanya. Els que tenen més emigrants són la Xina, L’Índia, i les Filipines.

• Països com Catalunya tradicionalment han tingut una molt continuada i nombrosa immigració, mentre que moltes regions espanyoles han estat, de sempre pobles emigrants, com és el cas dels gallecs.

• A Catalunya , els immigrants empadronats a principis del 2005 eren prop del 12%.

Conceptes

Reflexiona sobre...

Per saber-ne més...

11

El tren va arribar a Terrassa ara fa cent cinquanta anys i ha estat, el mitjà de transport més característic de les migracions espanyoles del segle XX.

Els primers cinquanta anys del segle XX, Terrassa va guanyar 41.624 habitants: 6337 corresponen al creixement vegetatiu (fills dels habitants de la ciutat), mentre que 35.287 són persones arribades d’arreu de Catalunya, i també del País Valencià, Múrcia, Aragó i Andalusia.Entre 1950 i 2001, el creixement és de 121.087 nous habitants, dels quals 61.435 van venir de fora (50,7%) i 59.652 van néixer a Terrassa.

L’any 2004 el saldo migratori a Terrassa (la diferencia entre entrades de habitants i sortides dels propis habitants) va ser de 4.482 habitants.

Fotografia extreta de l’exposició

Evolució del saldo migratori acumulat i del creixement natural acumulat per Terrassa (segle XX)

Dades d’interès

12

Evolució del creixement total, el creixement vegetatiu i el saldo migratori per Terrassa (segle XX)

Període Creixement total

Creixement vegetatiu

Creixement vegetatiu sobre el creixement total

Saldo migratori

Saldo migratori sobre el creixement total

2001-2005 16.006 2.890 18 % 13.116 82 %1996-2001 14.363 1.029 7,2% 13.334 92,8%1991-1995 3.781 1.697 44,9% 2.084 55,1%1986-1990 2.293 2.625 114,5% -332 -14,5%1981-1985 4.170 4.461 107% -291 -7%1976-1980 -6.319 9.243 146,3% -15.562 -246,3%1971-1975 22.982 12.920 56,2% 10.062 43,8%1966-1970 20.775 11.408 54,9% 9.367 45,1%1961-1965 25.688 7.631 29,7% 18.057 70,3%1956-1960 17.785 5.461 30,7% 12.324 69,3%1951-1955 15.569 3.177 20,4% 12.392 79,6%1946-1950 7.557 1.945 25,7% 5.612 74,3%1941-1945 6.242 392 6,3% 5.850 93,7%1936-1940 -1649 -496 30,1% -1.153 -69,9%1931-1935 6.755 1.328 19,7% 5.427 80,3%1926-1930 4.548 1.084 23,8% 3.464 76,2%1921-1925 4.895 1.289 26,3% 3.606 73,7%1911-1920 7.853 583 7,4% 7.270 92,6%1900-1910 5.457 1.120 20,5% 4.337 79,5%

Elaboració pròpia a partir de xifres de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, l’Institut Nacional d’Estadística, el Centre d’Estudis Demogràfics i el Servei d’Estadística de l’Ajuntament de Terrassa.

Per més informació actualitzada sobre dades estadístiques cal consultar la pàgina de l’ Ajuntament de Terrassa: http://www.terrassa.org/laciutat/xifres/xifres.htm


13

Els records formen part de la memòria personal i, per tant, configuren la memòria col·lectiva. Les ciutats són, en bona part, els records de la gent que hi viu. Estem fets de records nostres i dels altres. Venen del passat i arriben de tot el món.

Ningú que pensi una mica en la seva pròpia família pot creure que tots els terrassencs venim de Terrassa, o tots els catalans de Catalunya! Catalunya fa molts segles que rep població de molts altres llocs. El que és comú és el territori que compartim i les formes de vida que anem fent per conviure-hi de manera civilitzada i pròspera. En aquest àmbit, es desenvolupen els records dels familiars del sis nens, són records que tots tenim i podem sentir-nos-hi identificats.


Els records dels terrassencs:

• El record del país d’origen• El record de la casa• El record de l’ escola• El record d’ una altra manera de viure

• El passat dels teus avantpassats i les anècdotes que t’expliquen.

• El record del teu últim viatge

• Com es transformen les ciutats

A principis del segle XX, molts pagesos d’arreu de Catalunya, però també del País Valencià i de l’ Aragó, van venir a Terrassa atrets per la indústria. Pensem sempre en l’impacte que pot tenir una persona que va a viure d’un país a un altre, d’una cultura a una altra. Però imaginem-nos una persona que torna a la ciutat on va néixer 40 anys més tard, la trobarà igual?

Conceptes

Reflexiona sobre...


ELS RECORDS

14

A través d’ unes vitrines interactives se’ns permet descobrir, d’ una manera lúdica i imaginativa, les noves formes de racisme, els estereotips a partir dels quals classifiquem els grups humans, el sistema de prejudicis, i els rumors, innocents o mal intencionats, relacionats amb la immigració.

Vitrines

• Com són els italians?• Estereotips i prejudicis• Digue’m d’on véns i et diré com ets• Tots cabem al mateix pot?• Als japonesos, els conec d’una hora lluny...• Terrassa, mala raça. Sabadell, mala pell.• Els alemanys són cap quadrats.• Aquesta exposició, que digui el que vulgui. La veritat és que els alemanys són cap quadrats

• Diuen que Einstein era alemany, però no és veritat. Per això no era cap quadrat!”• Tu fas cara de ser de...• Mira quina cara de dolenta!• El vint-i-cinc de desembre Fum, fum, fum, ha nascut un minyonet...ros i blanquet, ros i blanquet• Per què les nines només eren rosses?• Junts o separats?

Rumors

Nº 1: “Als magrebins els hi regalen els cotxets per a nadons”Nº 2: “Als immigrants d’origen africà els hi donen pisos de protecció oficial”Nº 3: “L’ajuntament no cobra impostos als comerços regentats per immigrants”Nº 4: “L’ajuntament abona els tiquets de compra dels bolquers pels nens dels sud-americans”Nº 5: “Els immigrants s’emporten totes les beques- menjador escolars”Nº 6: “Acabarem tots parlant en castellà”

• Els estereotips• Els prejudicis• Els rumors• El racisme

• Què és el que fa que tinguem estereotips ?• Per què es corren rumors?• Algú sap algun rumor?

Conceptes

Reflexiona sobre...

ELS PREJUDICIS

15

Els estereotips

Són això: una caricatura, una simplificació tan exagerada de la realitat que l’acaba falsificant, i que fem servir per classificar les persones.

La paraula estereotip ve d’un procediment d’impressió, denominat estereotípia, que consisteix a reproduir a partir d’un motlle. Tenim un motlle (els terrassencs són treballadors, els andalusos són simpàtics, els castellans nobles, els bascos atrevits) que ens permet ajustar-hi qualsevol persona que pertanyi a aquell grup.

Estereotips i prejudicis

Els estereotips són una de les causes dels prejudicis. És a dir, dels judicis previs que ens fem de les coses sense conèixer-les bé. Els estereotips ens estalvien feina de pensar i de conèixer de prop els que considerem diferents perquè no són “dels nostres”.

Però els estereotips tenen un problema: ens proporcionen una imatge deformada de la realitat, a vegades exageradament positiva, a vegades exageradament negativa: són els prejudicis. Per això tots tenim la necessitat, i l’obligació, de revisar els propis prejudicis en benefici de la convivència.

La idea que cada estat del món aplega persones amb uns trets característics similars entre ells i diferents als de les persones d’altres estats, és un dels estereotips més estesos i que si mai va tenir alguna justificació, cada vegada és més fals.

El que és un fet general és que a tot el món els estats solen acollir realitats culturals, socials i lingüístiques molt diverses. De manera que el passaport de les persones ens diu ben poc de com són, què pensen, què parlen i quines tradicions tenen.

És difícil renunciar als estereotips. Perquè demana un esforç. Un canvi d’actitud.

4 Per treballar els estereotips: Vitrina 5. “Als japonesos, els conec d’una hora lluny” Conte de Pere Calders


16

Rumor

Generalment, els rumors neixen d’un malentès que s’exagera, i ja el tenim circulant a gran velocitat.

Idea falsa: que els immigrants es beneficien d’ajuts socials que no tenen la resta de ciutadans.

La única cosa certa és les persones que han vingut de fora contribueixen econòmicament a mantenir els sistemes escolar, de salut pública i d’assistència social del nostre país. I, naturalment, també se’n beneficien. Com tothom.Una altra cosa és que se’ls apliqui el mateix criteri que a tothom i, si tenen una pitjor situació econòmica o tenen més fills, pot ser que passin al davant dels que fa més anys que viuen al país. Però llavors és una qüestió de justícia.

El millor antídot dels rumors és la informació. I la realitat és que els ajuntaments concedeixen les beques menjador a partir d’un barem que només té en compte el nombre de fills, el tipus de família (monoparental o infant en acolliment), els ingressos, la situació laboral dels responsables de l’alumne, les despeses per habitatge i la situació concreta de l’infant ( desestructuració familiar, abandó, etc.). I no rés més.

4 Per treballar els Rumors: Vitrines 10 a 15. Sis rumors

El racisme

És una ideologia totalment desacreditada per la ciència. No és que no hi hagi diferències entre races, és que científicament no es pot sostenir que hi hagin races humanes diferents!

4 Per treballar el Racisme: Vitrines 18,19,20

17

En aquest àmbit s’analitza la historia de la immigració femenina i la situació de les noves terrassenques.

L’àmbit esta dividit en diferents temes que es poden treballar de forma independent:

A partir de fotografies d’època, audiovisuals, i testimonis personals podem arribar a comprendre el paper de la dona en els diferents moments de l’història de Terrassa.

• Las dones i la industrialització a Terrassa• Evolució del rol de la dona a la família.• Funcions de les dones immigrants.• El món laboral i les dones.

• Les feines de la llar• Els càrrecs de responsabilitat dins del món laboral.• Dones treballadores.

A) Quadre de La teixidora, Joan Planella, 1882.

A partir d’ aquest quadre es pot reflexionar de com vivien les dones treballadores a principis del segle passat a Terrassa. La indústria tèxtil, el treball de les nenes, las condicions laborals.

B) Amb les dones immigrants també viatgen sentiments, pensaments i creences

“Immigrar no és només canviar de país. Amb les persones també viatgen les idees, els sentiments i les creences. I també els costums i les maneres de veure el món que són considerats propis del país d’origen i, en particular, de cadascun dels gèneres. Fa cinquanta anys, les dones que arribaven a Terrassa d’arreu d’Espanya també havien d’aprendre a tractar amb un sistema de valors ben diferent del d’origen. I fa cent anys, passava el mateix amb les noies que, des dels pobles de pagès, baixaven a una ciutat industrial, plena de nous reptes, de situacions desconegudes i que, probablement, els seus familiars fins i tot consideraven moralment perilloses. Per això podem dir que els homes i les dones de Terrassa també som fills d’aquests canvis de mentalitat que amb tant d’esforç han hagut de fer les dones que han immigrat. “

DONA I IMMIGRANT

Conceptes

Reflexiona sobre...


18

C) Dues generacions de terrassenques dels anys seixanta: mentre les més grans conservaven les seves tradicions, les més joves s’incorporaven al món modern d’aleshores.

En aquest apartat hi ha fotografies de les tradicions i la modernitat.


D) Les dones i l’estil de vida del país d’acollida.

“En el cas de les dones que arriben pel fet d’haver de seguir la migració laboral dels marits, en algunes circumstàncies, d’entrada reprodueixen els models d’organització familiar de la societat d’origen, en què la dona tendeix a quedar circumscrita només a l’àmbit domèstic. En alguns casos, això crea una situació d’aïllament que dificulta l’aprenentatge de la llengua o l’establiment d’un teixit de relacions estable i, en definitiva, el contacte amb els estils de vida del nou país. De vegades, però, l’efecte és el contrari i el contacte més directe amb l’escola o amb el veïnat, sobretot quan hi ha fills, explica que siguin les dones les que s’anticipen en la comprensió dels estils de vida del lloc de destinació.

Totes aquestes dificultats d’adaptació mútua, amb el temps, se solen superar. Tothom aprèn de tothom i l’important és que hi hagi un intercanvi respectuós de relacions, que se superin els recels i que es trobin les regles que facin possible la convivència. De vegades, l’acomodació no es fa en una sola generació, és clar. Des de la vida aïllada en una casa de pagès a muntanya fins a la complexitat de les regles de convivència que organitzen la vida en una gran ciutat industrial i de serveis com és ara Terrassa, hi ha un llarg camí que per recórrer sencer han calgut ben bé dues o tres generacions.

E) Dona i immigrant

Terrassa ha estat, des de final del segle XIX i fins als anys 60 del segle XX, una ciutat d’acollida per a moltes dones immigrants que han estat atretes pels llocs de treball que generava la indústria tèxtil. Una indústria que, al contrari d’altres tipus de treball, com la metal·lúrgia o la mineria, afavoria aquesta incorporació del treball femení. Altres van ser atretes pel servei domèstic a les llars de les incipients classes mitjanes que creava la industrialització.

Actualment, el col·lectiu de dones que immigren és tan heterogeni com les societats de les quals formen part. Cal saber mirar aquesta realitat sense simplificar-la, entenent que les situacions són diverses i que els estereotips enganyen.

19

Per entendre a fons aquesta diversitat de circumstàncies, el millor es conèixer els testimonis personals. És a dir, escoltar unes històries de vida que esdevenen úniques i particulars i que donen compte de les pors i les il·lusions, de les dificultats i dels èxits que acompanyen cada projecte de progrés personal.

F) Per què emigren les dones?Les raons que porten una dona a prendre la decisió d’emigrar són molt diverses i de vegades confuses fins i tot per qui la pren. Hi ha dimensions personals i determinants socials que es combinen de manera complexa i que no admeten simplificacions fàcils. Però sí que es poden buscar causes que hi poden ser presents en proporcions diverses:

• La immigració com a canal de subsistència per la família que s’ha quedat al país d’origen

Molt sovint els enviaments de diners que efectua la dona immigrant suposen la principal font d’ingressos de la seva família, en el sentit més ampli, que viu en el lloc d’origen.

• L’oportunitat de promoció personal

Sobretot en casos de dones solteres o sense càrregues familiars que prenen la decisió d’abandonar el seu país d’origen, el motiu principal del trasllat es troba en la promoció personal, compaginada, en molts casos, amb l’ajuda econòmica a la família que s’ha quedat. Es tracta de dones joves amb un nivell d’estudis mitjà o alt per les quals la possibilitat d’emprendre el viatge significa trencar amb el seu espai tradicional i de la societat d’origen, de vegades rebutjant matrimonis de conveniència, per intentar dissenyar un itinerari propi en una nova societat.

• Els processos de reagrupament familiar

Impliquen els casos de noies joves o de dones casades que el pares o marits han emigrat primer i han assentat unes condicions mínimes per iniciar l’arribada de la resta de la família.

G) Mares i fills

Tradicionalment, la mare ha servit de referent afectiu per als fills i les filles. La llengua amb la qual es tenien vincles emocionals, per tant, era la llengua d’origen de la mare. Ara bé, el fenomen ha tendit a capgirar-se, i ara són els fills i filles petits de les dones immigrades, nascuts o no a Catalunya, els que juguen un paper fonamental en la incorporació de les seves mares a la vida social.

En efecte, l’aprenentatge o el contacte amb la llengua catalana que proporciona l’escolarització dels fills i les filles, les diferents activitats culturals realitzades a l’escola o el mateix funcionament dels centres educatius, amb reunions de pares o tutories, es converteixen en una porta oberta a una major interacció entre mares immigrades amb altres mares de l’escola i amb els mateixos mestres. Això és així perquè bàsicament és la mare, i no el pare, qui respon les demandes escolars dels seus fills a l’escola.

20

Quan es diu que a Terrassa gairebé tothom sap el castellà i el català, i els parla, s’estan simplificant les coses.

A Terrassa es parlen, probablement, més de 25 llengües diferents, tal com podem deduir pel país de naixement dels terrassencs actuals. En aquest àmbit, es parla de la diversitat lingüística de la ciutat, i del repte de l’aprenentatge de la llengua.

Un vídeo ens mostra que els fills en edat escolar introdueixen els seus pares o avis en l’aprenentatge i la integració.


• La importància de la llengua.• Les llengües que es parlen a Terrassa.• Historia del català

• El futur del català• Quina llengua parlem a casa? I a la escola? I al pati? I amb els amics?• Que diu el nou Estatut de Catalunya.

Què parlem a Terrassa

A Terrassa es parlen, probablement, més de 25 llengües diferents, tal com podem deduir pel país de naixement dels terrassencs actuals. I el normal, per a la majoria, és parlar-ne més de dues, de llengües.

Conceptes

Reflexiona sobre...


IDIOMA

21

Possibles llengües d’ús segons procedència dels nouvinguts

País de naixement Nombre de persones

Percentatge sobre el total d’estrangers

Possibles llengües

Marroc 6.143 43% Àrab, berber, francèsEquador 1.684 11,8% Castellà, quítxuaArgentina 893 6,3% CastellàColòmbia 754 5,3% Castellà, txibtxa, arawak, quítxua, caribFrança 659 4,6% FrancèsRepública Dominicana 416 2,9% CastellàSenegal 368 2,6% Francès, wòlof, fulbeXina 251 1,8% XinèsAlemanya 248 1,7% AlemanyPerú 246 1,7% Castellà, quítxua, aimaraCuba 242 1,7% CastellàXile 221 1,5% Castellà, maputxeBrasil 175 1,2% PortuguèsUruguai 147 1% CastellàVeneçuela 144 1% Castellà, llengües caribsRomania 127 0,9% Romanès, hongarès i alemanyAltres nacionalitats 1.561 10,9%

Total població estrangera 14.279 100%Total de població 185.636 -

Elaboració pròpia a partir de les dades del Padró d’habitants, facilitades per l’Ajuntament de Terrassa (Servei de Sistemes d’Informació) referides a l’any 2002. Anuari Estadístic de Terrassa de 2003.

Si ho comparem amb el 2004, la xifra total de població estrangera ( fora d’ Espanya) augmenta a 21.364 habitants.

Les dues llengües dels terrassencs

Des del mateix principi de la dictadura, però sobretot a partir dels anys cinquanta, amb el creixement econòmic accelerat que es va conèixer amb el nom de “desarrollismo”, es produeix una arribada important d’immigrants castellanoparlants a la ciutat. En ben poc temps, el castellà esdevé majoritari als barris on es concentra la nova població terrassenca, i es creen zones impermeables al català.

En aquella situació de prohibicions, amenaces i pors, és impossible que els nous terrassencs que arribaven tinguessin gaire oportunitats ni per descobrir que el català era la llengua de la ciutat ni, encara menys, d’usar-lo i aprendre’l.

El català és prohibit a l’escola. Probablement, la fàbrica és un dels pocs espais de relació social on els nous treballadors i treballadores encara poden sentir-lo parlar quan surten dels barris on viuen. Però no es pot escoltar a la ràdio ni al cinema, no es pot llegir als diaris, s’usa poc a les consultes de la Seguretat Social i és impossible d’usar-lo a l’Administració.

22

Donades les circumstàncies, no és estrany que els usos de les dues llengües presents a la ciutat servissin de vehicle i pretext per expressar altres menes de conflictes socials per causes de les quals, individualment, la majoria dels terrassencs no n’eren pas responsables.


El 1963, Joaquim Maluquer i Sostres publica la seva tesi doctoral, L’assimilation des immigrés en Catalogne. Maluquer analitza la situació dels immigrants a una fàbrica tèxtil de Terrassa i dedica un apartat de l’enquesta a conèixer la situació del català entre els seus 186 treballadors, 139 nascuts fora de Terrassa i 47 a la ciutat.

Segons l’estudi, l’edat d’arribada i la durada de la seva estada a Catalunya són determinants en l’ús de la llengua catalana. Així, la mitjana d’edat en el moment de l’arribada a Catalunya per aquells que parlen correctament el català és de 8 anys i 7 mesos, mentre que la mitjana d’edat per als que el parlen amb dificultats o no el parlen és de 24 anys i 2 mesos. Pel que fa al temps d’estada al país, la mitjana de temps varia entre 29 anys i 7 mesos per als que parlen correctament català, i 5 anys i 2 mesos per als que ignoren la llengua catalana completament. És a dir, les persones que arriben a una edat més primerenca al país tenien menys problemes per adoptar la llengua catalana. I amb el pas del temps, hi ha un percentatge d’aquests immigrants que tot i que hagin arribat a una edat més adulta arriben a parlar el català. Tanmateix, el gruix dels enquestats es troba entre aquells que comprenen el català però no el parlen i aquells que no el parlen i el comprenen malament. Així, només el 30% dels treballadors immigrats d’aquesta fàbrica parlaven el català tot i que fos malament, mentre que un 20% ni tan sols l’entenia. L’altre estudi de referència és el que va fer l’ISPA a mitjan anys seixanta, i que ens mostra aquesta nova realitat de l’aïllament lingüístic de la immigració durant els anys de la dictadura.

Llengua que usen, normalment, per origen els terrassencs no nascuts a Catalunya, en percentatges (1967)

Castellà Català No contesta TotalAndalusia, Múrcia i Extremadura 80,6 5,5 13,9 165València, Balears i Aragó 42,1 39,4 18,5 38Resta d’Espanya 82,3 8,8 8,4 34Altres - - - 2Total 74,5 11,7 13,8 239

Instituto de Sociología y Pastoral Aplicadas (1967): Estudio socioeconómico y de planificación de servicios sociales. Barcelona, ISPA.

23

Llengua que usen, normalment, segons els anys de residència els terrassencs no nascuts a Catalunya, en percentatges (1967)

Castellà Català No contesta TotalDe 2 a 7 anys 83,3 4,1 12,6 72De 8 a 17 anys 83,2 6,3 10,5 95De 18 a 27 anys 67,6 16,2 16,2 43Més de 27 anys 29,6 44,5 25,9 27No consta - - - 2Total 74,5 11,7 13,8 239

Instituto de Sociología y Pastoral Aplicadas (1967): Estudio socioeconómico y de planificación de servicios sociales. Barcelona, ISPA.

La llengua

El català sempre ha estat una llengua d’integració. Parlar-lo és l’expressió més clara de la voluntat de ser català i el camí més directe per ser reconegut com a tal. En ben poques generacions, moltes persones han adoptat el català com a llengua pròpia. Mai a la història no hi havia hagut tanta gent que sabés parlar el català. I ara no hi ha raons per dubtar de la capacitat d’integració que té la llengua del país. Precisament ara que l’ensenyament és en català? Precisament ara que el català és més reconegut que mai com a llengua de ciència i de cultura?

Evolució en el coneixement del català entre 1986 i 2001

Any L’entenen El parlen El llegeixen L’escriuen No l’entenen2001 94% 70% 71% 48% 6%1996 93% 69% 66% 42% 7%1991 92% 60% 62% 35% 8%1986 88% 55% 54% 28% 12%

Padró d’habitants, facilitat per l’Ajuntament de Terrassa. Anuari Estadístic de Terrassa 2003.Per més informació actualitzada sobre dades estadístiques cal consultar la pàgina de l’ Ajuntament de Terrassa: www.terrassa.org/laciutat/xifres/xifres.htm

24

ELS AVANTPASSATS

Tots som immigrants o venim d’ algú que en algun moment va arribar a Terrassa. És el moment de recordar, que tots algun dia, tant els qui vam venir del Pallars com els qui vam venir de Huelva, també vam arribar amb altres records, altres costums, altres idees, altres maneres de parlar i altres maneres de viure. Catalunya fa molts segles que rep població de altres llocs. El que és comú és el territori que compartim i les formes de vida que anem fent per conviure-hi i coneixe’ns.

En aquesta part de l’exposició, els visitants poden crear i teixir el gran arbre dels terrassencs mitjançant un programa informàtic. Alhora també s’enregistren opinions per tal de conservar la nostra memòria històrica.


• El passat i el present• D’on venim, història

• Intenta fer un arbre genealògic de la teva família. • D’on vénen nostres famílies?• Ens agrada viure en aquest lloc?• A on ens agradaria anar-nos?• La importància de conèixer altres cultures.• La importància d’aprendre dels altres.• Els canvis de les ciutats.

Les persones necessitem que els altres ens reconeguin, i d’això en diem tenir una identitat. És el que ens permet formar part del grup que ens reconeix. Així doncs, la identitat no la portem a sobre en néixer, sinó que ens la donen, d’entrada, el lloc i la família on hem nascut. I després, amb el temps, l’acabem de fer segons les circumstàncies.


Conceptes

Reflexiona sobre...

25

Saber qui som, doncs, és cosa de dos: del que volem nosaltres i del que ens deixen ser els altres. I tant la comunitat que ens acull com les persones que arriben d’una altra terra poden estar més o menys obertes a reconèixer-se les unes a les altres.

Ara bé: reconèixer-se no sempre és fàcil. Cal acostar o fer compatibles els costums, cal parlar –i aprendre– una mateixa llengua per entendre’s, i uns i altres han d’estar disposats a aprendre coses noves. Això demana temps, i, de vegades, que passin dues o tres generacions. Sempre ha estat així.


Venim cada vegada de més lluny

L’any 1910, Terrassa tenia 22.679 habitants i només la meitat hi havien nascut. En aquells temps, els nous terrassencs venien de molt a prop, però no podem oblidar que no hi havia els mateixos mitjans de transport i que el lluny i l’a prop eren molt diferents d’ara.

Origen dels terrassencs a l’any 1910

Regió de naixement Habitants Percentatge sobre el total

Terrassa 12.530 55,2%Àrea d’influència de Terrassa 2.456 10,8%Barcelona ciutat 907 4%Resta de Catalunya 5.207 23%Resta dels Països Catalans 574 2,5%Aragó 605 2,7%Andalusia i Múrcia 23 0,1%Resta d’Espanya 189 0,8%Estranger 45 0,2%Sense dades de província 144 0,6%Població total 22.679 100%

Els terrassencs del segle XX, Lunwerg i Diari de Terrassa, 2005

El 1965, amb 117.922 persones, el percentatge de nascuts a Terrassa és molt més reduït, i ha crescut molt el percentatge de terrassencs vinguts de fora de Catalunya.

26

Origen dels terrassencs a l’any 1965

Regió de naixement Habitants Percentatge sobre el totalTerrassa 46.815 39,7%Àrea d’influència de Terrassa 2.736 2,3%Barcelona ciutat 3.561 3%Resta de Catalunya 9.174 7,8%Resta dels Països Catalans 2.123 1,8%Aragó 3.915 3,3%Andalusia i Múrcia 39.622 33,6%Resta d’Espanya 9.080 7,7%Estranger 731 0,6%Sense dades de província 165 0,1%Població total 117.922 100%


Des de final dels anys vuitanta, els nous terrassencs vénen de més lluny. Si l’any 1999 els terrassencs d’origen estranger eren 2,25%, actualment passen del 10%.

Principals països d’origen dels terrassencs nascuts a l’estranger (2002)

País de naixement Habitants Percentatge sobre el total d’estrangers

Marroc 6.143 43%Equador 1.684 11,8%Argentina 893 6,3%Colòmbia 754 5,3%França 659 4,6%República Dominicana 416 2,9%Senegal 368 2,6%Xina 251 1,8%Alemanya 248 1,7%Perú 246 1,7%Cuba 242 1,7%Xile 221 1,5%Brasil 175 1,2%Uruguai 147 1%Veneçuela 144 1%Romania 127 0,9%Altres nacionalitats 1.561 10,9%Total de població estrangera 14.279 100%Total de població 185.636 -


En l’any 2004, d’un total de 196.053 habitants , el 48% son nascuts a Terrassa, el 15,5% de la resta de Catalunya, el 25% de la resta d’Espanya, i el 11,5% estrangers de fora d’Espanya.

27

L’allotjament és una de les primeres necessitats de la persona nouvinguda. A Terrassa, però, durant tot el segle passat i fins la darrera dècada, hi va haver una greu mancança d’habitatges que va comportar moltes penalitats al conjunt dels terrassencs i, encara més, als últims que arribaven.

Els testimonis que ens han quedat de principi de segle assenyalen amb molta cruesa els problemes d’insalubritat, d’amuntegament i de condicions d‘habitabilitat indignes per un gran nombre de terrassencs, i que tardarien molt a resoldre’s.

El visitant podrà entrar en un espai dominant per fotografies de gran format que evoquen l’ambient de les cases precàries dels anys 60 del segle passat, amb testimonis de veïns de Terrassa.

• L’Evolució de les cases a Terrassa.• Tipus de cases.• Els barris i la seva història.

• Com vivim ara?• Quan costa una casa?• El dret a l’habitatge digne.• Els barris de la nostra ciutat.• La pressió Immobiliària.• Terrassa avui.

L’habitatge

A Terrassa, durant tot el segle passat i fins la darrera dècada, hi va haver una greu mancança d’habitatges que va comportar moltes penalitats al conjunt dels terrassencs i, encara més, als últims que arribaven.

Les cases tenien grans problemes d’insalubritat, d’amuntegament i de condicions d‘habitabilitat indignes per un gran nombre de terrassencs, i que tardarien molt a resoldre’s. És cert que hi va haver iniciatives tant públiques com privades molt lloables, però sempre van arribar tard i foren clarament insuficients, donada la magnitud del problema. El cas de la construcció de les anomenades “cases barates” de primers de segle ja va ser un pedaç, de manera que el barraquisme a Terrassa ja és un fet el primer terç del segle XX.

Un punt de partida mal resolt i l’arribada massiva de nous terrassencs durant les dècades centrals del franquisme, però, van crear barris sencers de barraques i, fins i tot, hi ha testimonis d’allotjaments en coves.

Conceptes

Reflexiona sobre...


L’HABITATGE

28

La primera gran resposta a aquest drama va ser la construcció precipitada de grans blocs d’habitatges, però pràcticament sense serveis ni criteris urbanístics. Això va acabar de desequilibrar la ciutat, ara convertida en un agregat de barris desconnectats del nucli de la ciutat.


A final dels anys setanta, amb l’arribada de la democràcia, l’increment de recursos municipals i unes polítiques que van prioritzar la seva acció en els barris més degradats, es va iniciar l’extraordinària tasca de rehabilitació i d’integració urbanística que faria possible la cohesió entre nous i vells terrassencs.

A principi dels anys noranta, la urbanització planificada de noves zones d’expansió ha servit per resoldre definitivament la manca d’habitatge a Terrassa. A més, ha facilitat un creixement ordenat de la ciutat i s’ha convertit en un “factor crida” per a una nova immigració interior, provenint de ciutats de l’entorn, però també de població extracomunitària. El 2005 Terrassa assolia la xifra mítica de 200.000 habitants.

1892.-“(…) numerosísimas familias viven realquiladas y hacinadas en modestas viviendas, sufriendo toda índole de molestias y privaciones, la falta de ventilación y de higiene, y de ahí que exista dentro de Terrassa un constante peligro para la moralidad y la salud pública.”La Comarca, 1892.

1914.-“El Estado, para evitar en lo posible la escasez de viviendas que viene observando en los centros urbanos, ha dictado leyes y reglamentos de casas baratas que faciliten la construcción de las mismas y proporcionen no despreciables beneficios, por cuyos motivos unos cuantos obreros abnegados que atesoran la laudable virtud del ahorro, han constituido la cooperativa La Constructora de los Amigos, cuyo fin es la construcción de casas baratas.” (…) “Los obreros satisfarán una módica cuota a la semana, con lo cual se consigue que se acostumbre el obrero al ahorro y le aparte, además, de vicios que le degradan, y por último se le proporciona el goce de una vivienda cómoda.” (…) “Cada familia llegará muy pronto a ser su propietario, que es lo ideal.” Memòria d’una promoció de cases barates, 1914. Arxiu Històric de la Ciutat de Terrassa.

Testimonis per treballar a classe

29

1952.-“A los lados del torrente hay muchas edificaciones y las viviendas están ocupadas por gran número de familias, y el torrente, como ya hemos dicho, es un serio peligro para los habitantes de aquella barriada.” (…) “Las aguas que discurren por el mismo en una gran extensión producen nauseabundos olores, miasmas, mosquitos y unos pequeños gusanos que se esparcen por doquier e invaden las casas próximas.” Comunicat municipal, d’abril de 1954, sobre una visita al Torrent de Can Boada del Pi. Arxiu Històric de la Ciutat

de Terrassa.

1956.-“Entraves de lloguer en una barraca mentre no et podies fer una casa. (…) Jo vaig viure a les Arenes en dues habitacions separades per una cortina on dormien els meus pares i les meves germanes.”Antonio Florido, entrevistat pel Diari de Terrassa l’abril de 2004.


30

La visita es tanca amb un audiovisual que presenta la relació entre l’èxit de la integració i l’ esforç col·lectiu que ha permès relligar els barris, convertir-los en ciutat, i dotar-los de bons equipaments i serveis .

Sortim de l’exposició amb la reflexió final de la historia d’un èxit, un èxit que depèn de tots, dels que estem i dels que arriben, de la voluntat col·lectiva de fer una ciutat en que tots siguin terrassencs independentment del lloc de procedència, amb la esperança que , ben aviat, els que acaben d’arribar també facin de Terrassa casa seva.

CLOENDA: HISTÒRIA D’UN ÈXIT

31

AB

AN

S D

E L

A V

ISIT

A

ABANS DE LA VISITA

Material didàctic complementariEducació infantilEducació PrimàriaEducació Secundària

El rerafons de tota exposició té, fonamentalment, com a intenció una tasca de comunicació i formació. Aquest aprenentatge pot veure’s millorat si el visitant, en aquest cas l’infant i el jove, pot preparar abans la visita i si després pot reforçar el que ha vist amb activitats pensades per a fer a l’aula.

Les activitats anteriors i posteriors a la visita permetran integrar l’ exposició, l’escola i la família en el desenvolupament d’un treball conjunt; una tasca que resultarà atractiva i instructiva. Us presentem unes propostes adreçades a cadascun dels cicles formatius per a qui estan pensades les visites escolars a l’exposició. Són activitats que es poden treballar a l’aula i que no necessiten d’uns coneixements previs específics. El que pretenen és començar a introduir els conceptes a treballar i sensibilitzar als alumnes sobre el tema en qüestió.

També podreu trobar una bateria de propostes generals on podreu escollir i adaptar aquelles que considereu oportunes.

EDUCACIÓ INFANTIL

Explicar als nens i nenes què faran:

On anirem?

Es tracta d’una introducció que permet donar als infants informació bàsica del lloc que visitaran i del que faran en aquest espai. Al mateix temps el docent podrà esbrinar el coneixement previ que els seus alumnes tenen sobre la matèria.

Les preguntes, respostes i interrogants que posarem en comú des d’un principi, provocaran i motivaran als nens per tal d’ introduir-los de ple en el tema.

• Què és un museu• Què és una exposició• De què parla la exposició Qui som• Heu anat a un Museu?

De què parlarem?

Proposem treballar els conceptes de ciutat, viatge i mitjans de transport. Tots tres són importants per millorar la comprensió de la visita a l’exposició. També introduirem els conceptes d’igual/diferent tot relacionant-los amb la seva experiència personal.

MATERIAL DIDÀCTIC COMPLEMENTARI

34

1. CONCEPTE DE CIUTAT/ POBLE

Saber que tothom hem nascut en una ciutat o poble, que n’hi ha molts i que aquests poden ser molt diferents i estar molt separats entre ells, és important per a poder adquirir millor els continguts de l’exposició.

• On has nascut?• D’on son els teus pares?• Com es diu la ciutat on vius?• Algú sap noms de ciutats o pobles?• Com vestia la gent? Com era el seu menjar? i la roba?• Coneixeu algú d’un altre país?

Els nens i nenes protagonistes de l’exposició

En educació infantil, podem treballar a partir de l’àmbit 1, els nens protagonistes de l’exposició: l’Àngel, la Maya, la Mireia, el Samir, la Sara i L’Unai. Cadascú d’aquests nens té una historia que el relaciona amb altres països, altres cultures. A través d’ells podem conèixer aspectes relacionats amb la seva família, amb el lloc d’ origen, com van arribar a Terrassa, quant de temps fa que hi són...

Accions possibles

a.- Marcar en un mapa (infantil), només per a tenir una idea de les dimensions del món, el país del nen i la seva família.b.- Parlar sobre el que sabem d’ aquests països.c.- Algú coneix aquests països? Menjar, llengua, clima, costums, etc.

2. EL CONCEPTE DE VIATGE

Saber què és fer un viatge, que n’hi ha de llargs i de curts, tenir en compte que per marxar necessitem una sèrie d’equipaments que ens ajudaran a fer aquest viatge.

2.1.- Preparar una maleta.

Els nens i nenes a partir d’una sèrie de dibuixos posen dins d’un sobre de paper ( que representant una maleta) el que s’endurien si marxessin de viatge.

• Què necessitarien: roba, joguines, llibres, música,...• I si ens anem molts dies?• I si al lloc on anem fa molt de fred, o molta calor?• I si hem d’ estar-nos-hi molt de temps?

Els nens i nenes poden pintar el sobre com si fos una maleta i posar-li el seu nom.Els dibuixos poden estar a la guia.

35

3. ELS MITJANS DE TRANSPORT

Aprendre i reconèixer quins son els mitjans de transport i saber amb quins podem fer viatges i amb quins no: cotxe, tren, autobús, avió, vaixell...També es poden treballar les distàncies entre ciutats o indrets, així com les dificultats que podem trobar a l’ hora fer un viatge llarg.

3.1.- Quin soroll fan

La mestra fa sonar un soroll d’un mitjà de transport i els nens i nenes han de reconèixer-lo (els sons poden estar enregistrats en un apartat del portal web d’educació i els mestres els poden descarregar-los fàcilment).

3.2.- Per on es mouen

En un mural on trobem pintats els diferents medis per on van els mitjans de transport (aire, aigua, carretera, parc infantil...) els alumnes hi enganxen el mitjà de transport que ells han dibuixat i pintat.

4. DIFERENTS PERÒ IGUALS!

4.1- Treballar el concepte i significat de “ser diferents”

A partir de fotos de revistes, llibres, etc., els nens i nenes, busquen persones de diferents llocs del món que entre si, siguin molt diferents.

• Alt /baix• Prim/ gras• Blanc/de color• Cabell llis/ arrissat• Etc.

4.2- Tots som iguals!

A partir de les diferències reflexionem :

• Tenim els mateixos deures i drets: a estudiar, a la salut, a un habitatge digne, a ser feliços, a que ens estimin, al treballar., a menjar,...• Els acords son molt importants, tenim moltes coses en comú, hem de compartir el que tenim.

36

37

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

On anirem?

Proposem dedicar un temps a la classe per a parlar de la sortida que es farà:

Es tracta d’ una introducció que permet donar als infants, la informació bàsica del lloc que visitaran i del que faran en aquest espai. Al mateix temps el docent pot esbrinar el coneixement previ que els seus alumnes tenen sobre la matèria. Les preguntes, respostes i interrogants que posarem en comú des de un principi, provocaran i motivaran als nens per tal d’ introduir-los de ple en el tema.

• Què es un museu? Com es diu el museu on anem? Hi heu anat?• Abans de ser un museu què era?• Què és una exposició? I una exposició temporal?• Què és “Qui som”?

La informació sobre aquestes preguntes i altres es pot trobar a la guia.

De què parlarem?

Es tracta d’introduir conceptes necessaris per aconseguir aprofitar millor la visita. Fer veure que a la classe, al barri, a la ciutat i fins i tot a la nostra família no tothom ha nascut al mateix lloc.

• A quina ciutat heu nascut?• D’on són els vostres pares?• Coneixeu algú que sigui d’un altre país?, un cantant, un esportista? De quin país? Què en saps del seu país?• De quins països son els companys de classe?• Som tan diferents?• Què tenim tots en comú?• Si féssiu un viatge, on us agradaria anar?

1. QUÈ ÉS UN ARBRE GENEALÒGIC?

Cada nen i nena de la classe ha de fer l’arbre genealògic de la seva família. Per això han de dissenyar una fitxa i omplir-la preguntant a la seva família, i també han de portar fotos de la seva família. Un cop la fitxa estigui acabada, es dibuixa l’arbre i es pot penjar a la classe.

Preguntes possibles a la fitxa: nom dels pares, avis i besavis. On va néixer? Per què van venir a Terrassa? Amb què van venir?

Un cop fets els arbres es pot fer reflexionar sobre el resultat:

• De quants països diferents son els nens i nenes de la classe?• Hi ha algú que tota la seva família (pares, avis, besavis) hagi nascut a Terrassa? Quants?• Quins són els motius que els ha portat a viure a Terrassa?• Els que no han nascut a Terrassa, volen quedar-se per sempre? Per què?• Per què les ciutats canvien?, això és una novetat o ha passat sempre a la història?

• Quins moviments migratoris coneixes?

38

2. ELS PREJUDICIS

Es divideix la classe en sis grups i es reparteix un parell de fotografies de diferents nens i nenes d’arreu del món. Cada grup s’inventa la història dels nens o nenes i les ha d’explicar a la resta de la classe. Pot ser que hagin fotografies repetides entre alguns dels grups.

Les històries poden incloure aspectes com on viuen, què els agrada menjar, si fa fred o calor al seu país, si tenen diners i quina moneda fn servir, on treballen els seus pares, què volen ser quan sigui gran, com van vestits, com es diverteixen, si fan vacances, quina música els agrada,...etc.

L’activitat està pensada per treballar “els prejudicis”, per això les fotografies dels infants s’han de triar apropiadament, per exemple hi pot haver la fotografia d’un nen oriental que podria ser l’emperador de la Xina.

3. FEM MURALS

Els alumnes faran un treball de camp preguntant a familiars, professors, veïns. Quines són les nacionalitats que hi ha a la nostra ciutat, al barri, a l’escola, a classe.

Es divideix la classe en petits grups. Cadascun ha de treballar una nacionalitat dels nens i nenes de la classe o del barri..

Quins són els aliments més habituals en aquest país? Quins són els invents més importants ( pólvora, el regadiu...) que s’hi han fet? Quins són els productes que més es coneixen? És interessant que la recollida d’informació es pugui fer en gran part de manera visual ( amb fotografies, dibuixos, objectes...etc.)

Després la classe ha d’elaborar un mural que representi tots els països tractats, per així poder observar les diferents riqueses de cada país.

Amb aquesta activitat es pretén tractar la multiculturalitat i veure com tots els països tenen aspectes que cal destacar, com aquests afecten els afecten i com en són de necessaris per al bon funcionament dels altres.

39

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

4

Les activitats que proposem intenten motivar a reflexionar sobre la immigració a través de la pròpia realitat. Facilitar als alumnes les eines necessàries per ser crítics i a formar-se la seva pròpia visió.

• Fer comentaris sobre articles de diaris que estiguin relacionats amb el tema. Exemple: Article de Salvador Cardús “Teoria i pràctica de l’empeltament“, pàgina 38.

• Triar una noticia sobre immigració i veure com és tractada en els diferents diaris.

• Comentar les lleis que regeixen la immigració a l’Estat espanyol i a l’Estatut de Catalunya. Comentar amb els alumnes quines modificarien.

• Llegir alguns articles de la “Declaració dels Drets Humans” i analitzar-los en clau local: s’acompleixen? Per què? Què podem fer nosaltres?

• Fer entrevistes a membres de la família, que expliquin les seves experiències envers el tema.

• Buscar informació dels grans moviments migratoris al món. Treballar les causes que els han motivat.

1. INVESTIGUEM SOBRE LA IMMIGRACIÓ

Fer una recerca en el barri de la gent que hi viu i com es relacionen. Els alumnes han de buscar informació sobre botigues, associacions i col·lectius que hagi al barri on viuen.

Els objectius són aprofundir i conèixer els estereotips més comuns que hi ha sobre els immigrants, poder-los contrastar amb la visió dels mateixos immigrants: què en pensen ells tenen sobre aquests estereotips?

També es vol reconèixer els valors positius que tenen les persones d’altres cultures, que els ajuden i poden veure’s reforçats en situacions de conflicte. A continuació han d’elaborar un breu informe amb preguntes com les següents:

• En quina ciutat heu nascut?

• D’on són els teus pares? Algú de la vostra família ha viscut algun cop fora del país? A quin país o països? Per quins motius?

• On? Durant quant de temps? En què treballaven?

• Coneixeu algú d’un altre país? D’on és?

• Saps per què ha vingut? En què treballa?

• Sabeu quants alumnes d’altres països, o que els seus pares siguin d’un altre país, hi ha a l’ escola ? D’on són?

• Quin país o països t’agradaria visitar? Per què?

• Recordeu algun cantant estranger? Quin és el que més t’agrada? D’on es? Què sabeu d’aquest país?

• Quines avantatges creus que tenen les persones que són autòctones? Quins avantatges creieu que tenen les persones que han vingut de fora?

• Hi ha discriminació positiva amb els immigrants? Per què?

40

• Creieu que les persones autòctones coneixen i comprenen les cultures que vénen de fora? Com les podrien conèixer millor? Creus que serviria d’alguna cosa això?

• Quins son els drets dels immigrants i els de les persones d’ aquí?

• Reflexió: Tots tenim els mateixos deures i drets.

Un cop tenen recollida tota la informació, la posen en comú. La presentació de cada recerca i treball de camp es pot fer amb suports com ara un àlbum fotogràfic, diari digital, un programa de ràdio, una conferència, l’elaboració d’un còmic, un diari biogràfic...

2. POSEM-LOS VEU

Escollir algunes imatges del llibre: “Vamos a reirnos en serio del racismo” Editorial Presencia Gitana, Madrid, 1993.

El docent divideix la classe en grups, cada grup observa un parell d’imatges i estableix un diàleg amb les següents pautes:

• Heu sentit algun cop comentaris semblants pel carrer, a l’escola, en pel·lícules.....

• Quina és la vostra opinió? En què us baseu per pensar així. Potser en comentaris de gent propera que coneixeu, en opinions que surten a la televisió, en llibres que heu llegit, en viatges que heu realitzat lluny de casa, en experiències indirectes o directes...?

• Quins valors tenen els protagonistes? Us agraden aquest valors? Son positius o negatius?

• Creieu que en situacions difícils s’acostuma a competir o a cooperar?

A continuació es posen en comú de les reflexions que han fet els grups. S’inicia un diàleg col·lectiu en que l’alumnat entén què són els estereotips, de quina manera ens deixem influir per ells, si corresponen o no a la realitat actual, quins valors poden sorgir en situacions extremes depenent de la cultura d’on vinguem i si són comparables a les nostres pròpies reaccions davant les mateixes situacions.

41

Article de Salvador Cardús “Teoria i pràctica de l’empeltament“

DU

RA

NT

LA

VIS

ITA

DURANT LA VISITA

Proposta d’activitatsActivitats conduïdes

44

i

PROPOSTA D’ACTIVITATS

La visita a l’exposició es pot fer de dues maneres diferents:

Visita lliure: podeu preparar la visita amb les propostes d’activitats i contingut del dossier educatiu i posteriorment fer la reserva per visitar l’exposició per lliure amb el grup escolar.

Visita conduïda: un grup de monitors especialitzats condueixen el recorregut per l’exposició amb una activitat específica per a cada nivell educatiu.

L’activitat escolar està pensada per als diferents nivells:

1. Educació infantil (P4-P5) i cicle inicial de primària2. Cicle mitjà i superior de primària3. Educació secundària

L’activitat segueix el currículum escolar establert pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Queda inclosa dins l’Àrea de coneixement del medi: social i cultural. Els continguts i procediments, de fets i d’actituds són diferents per a cadascun dels cicles.

L’objectiu de la visita és fer veure i entendre al grup escolar què vol dir ser immigrant, que els nens i nenes puguin entendre el procés que està vivint la ciutat com un procés normal de canvi, com un moment en la història per poder tenir una visió crítica del que estem vivint en aquest moment i del que podem fer nosaltres com a individus.

• Apropar a l’alumnat a les diferents cultures que conviuen a Terrassa.• Potenciar actituds de respecte, convivència i solidaritat envers els altres.• Sensibilitzar i informar dels diferents moments migratoris que hi ha hagut al llarg de la

història de Terrassa.• Donar eines que permetin reflexionar i resoldre conflictes entre cultures.• Comprendre que tots som iguals en drets i obligacions.

INFORMACIÓ I RESERVES

Visita conduïda

Cicle Dia Horari PreuEI Dt de 10 a 12 h GratuïtEP Dj de 10 a 13 h GratuïtES Dv de 10 a 13 h Gratuït Visita lliureDe dimarts a divendres en horari per convenir, gratuït.

Caps de setmanaDiumenges a les 12 h, visita teatralitzada. Públic familiar.

LlocMuseu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Rambla d’Egara 270, Terrassa

Totes les visites requereixen reserva prèvia

i45

4

ACTIVITATS CONDUÏDES

“L’aventura de la Marieta i el misteri del sol de colors”

Teatre de titelles i passeig per l’exposició.

A qui s’adreça: alumnes de P4, P5 i cicle inicial de primària

Objectius• Aprendre que hi ha diferents formes de casa, de menjar, de viure.• Introduir la diferència com un fet habitual.• Reconèixer les coses que ens fan iguals.• Valorar i respectar els altres i als acords entre tots.

Proposta

L’activitat consta, en principi, de dues parts centrals:

A) Taller en què els nens i nenes, a partir de contes guiats per un personatge teatral (un titella), poden desenvolupar en primera persona el significat de casa, viatge, llengua, tot relacionant-lo amb les seves vivències.

B) Recorregut per diferents àmbits de l’exposició on es pugui reflexionar sobre el que s’ha treballat en el taller.

La rateta Marieta serveix de fil conductor per explicar contes de països diferents (els més representatius a la nostra ciutat). A cada conte la rateta els deixa uns trossos de sol per pintar-los del color del conte, cada conte representa un país, un color i una cultura.

L’objectiu final és confeccionar un mural del món a la escola amb un sol que estigui format per tots els països.

“Cada lloc és un món!”

Visita teatralitzada i passeig per l’exposició.

A qui s’adreça: alumnes de cicle mitjà i superior d’educació primària.

Objectius• Conèixer els motius que fan que canviï una ciutat.• Reconèixer i valorar la identitat cultural de l’altre.• Reconèixer la nova realitat sorgida entre cultures diverses.• Comprendre que tots som iguals en drets i obligacions.• Valorar la capacitat d’adaptació a l’altre, d’acomodació a altres realitats culturals.

46

PropostaRecorregut per l’exposició de la mà de diferents personatges relacionats amb la immigració que explicaran com viuen, què els passa i què pensen, i que a poc a poc compondran un mosaic que facilita la comprensió de la seva situació social. L’objectiu final és que els nens i les nenes aprenguin les bases de les dinàmiques de les poblacions, els moviments, la comunicació, els conflictes… per tenir una visió més global del que passa actualment.

El que pretenem amb aquest tipus de recorregut és captar l’atenció constant dels nens i la seva reflexió. Que surtin de la visita amb preguntes i dubtes que no s’haguessin pogut formular abans d’entrar-hi; amb motivació per un tema que fins al moment els era desconegut o bé en tenien una altra visió.

“I tu… qui ets?”

Joc de rol i passeig per l’exposició.

A qui s’adreça: alumnes d’educació secundària.

Objectius• Conèixer la realitat de la immigració a Terrassa de primera mà.• Reconèixer i valorar la identitat cultural de l’altre.• Reconèixer la nova realitat sorgida entre cultures diverses.• Comprendre que tots som iguals en drets i obligacions.• Valorar la capacitat d’adaptació a l’altre, d’acomodació a altres realitats culturals.• Comprendre la història de Terrassa.

PropostaA) Recorregut per l’exposició tractada com un veritable passeig per la història dels personatges, en lloc d’una visita tradicional.

B) Joc de rol en què cada participant rep un perfil de personatge (immigrant magribí, nadiu a qui no li agraden els immigrants, integrant d’una ONG...). Es plantegen situacions teatrals relacionades amb aspectes sobre la immigració i els alumnes han de representar la situació en relació amb el rol que els ha tocat.

L’objectiu final és que els joves parlin de les seves necessitats, del que senten i del que pensen i que reflexionin sobre la seva actitud, el que ells poden fer i el que s’està fent a la ciutat.

BIB

LIO

GR

AFI

A

BIBLIOGRAFIA

CARDUS, SALVADOR. Col·leccionable, Els terrassencs del segle XX. Immigració, identitat i canvi. Coord. Ed. Lunwerg i Diari de Terrassa. Barcelona, 2005.

CARDUS, SALVADOR. Ben educats. Defensa útil de les convencions, el civisme i l’autoritat. Ed. La Campana. Barcelona, 2003.

BARDAVIO NOVI, A.; EEK FARRAN, M. Viatge d’anada amb o sense tornada, Un. Poblacions i Migracions al Món. Ed. Casal del Mestre, Sta. Coloma Gramenet, 1995.

SEGLERS ÀLEX. La immigració a Catalunya explicada als joves. Ed. Pòrtic, 2001.

GARCIA, MARGARITA. Jo no sóc racista, però...Justificant la discriminació. Intermón Oxfam, 2002.

AUBARELL, G.; NICOLAU, A.; ROS, A. Immigració i qüestió nacional. Ed. Mediterrània, 2004.

ROQUE, Mª ANGELS. Dona i migració a la Mediterrània occidental. Ed. Proa. Barcelona,1999.

MERNISSI, FATEMA. Un libro para la paz. Ed. Aleph, 2004

CRESPO, RAFAEL; CARMONA, LUISA; LOPKWOOD, MIKE. Racismo ¿qué tiene que ver eso conmigo? Ed. Centre de Documentació SOS Racisme. Barcelona.

LEVIN,LEAH ( Il·lustracions de Plantu). Derechos humanos: preguntas y respuestas. Ed. UNESCO. Bilbao, 1999.

BESALÚ, XAVIER; CLIMENT, TERESA. Construint identitats: espais i processos de socialització dels joves d’origen immigrat. Ed. Mediterrània. Barcelona, 2004.

MESA, MANUELA; ZÚÑIGA NIEVES; CABEZUDO, ALICIA; HATCHER, RICHARD; REVILLA, FIDEL. Educar para la ciudadanía y la participación: de lo local a lo global. Ed. CIE-FUHEM. Madrid, 2003.

FUNDACIÓ PER LA PAU - INTERMÓN (1995). Un programa pedagògic per a la tolerància. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Material multimèdia.

GREM (Grup de Recerca en Educació Moral). L’interculturalisme en el currículum. El racisme. Rosa Sensat. Dossiers Rosa Sensat. Barcelona, 1991.

INTERMON OXFAM. Ho he fet per divertir-me. Intermón. Barcelona, 1989.

MOVIBAIX. Ciutadans del món. Sant Feliu de Llobregat, 1992. Multimèdia.

GENERALITAT DE CATALUNYA. Connecta amb Catalunya: guia d’acollida. Secretaria per a la Immigració. Barcelona, 2002.

MORENO, CARMEN. ¿Racismo en las imágenes? Un método para el análisis de imágenes fotográficas. Ed. Sodepaz.

Vamos a reírnos muy en serio del racismo. Ed. Presencia Gitana. Madrid, 1993.

Llibres de Teoria

Material de suport del professorat

48

RIPOLL, ORIOL. Juga amb nosaltres. Més de 100 jocs d’arreu del món. Ed. Molino, 2001.

CAÑADELL, R. La interculturalitat. Eumo. Senderi. Vic, 1994.

Per una Educació Intercultural - Sodepau. Visquem la diversitat. Barcelona, 1995.

CASALARI, M. El Tercer Món al teu centre. I tu, què en penses?. Món-3. Barcelona, 1990.

DE DIOS, JUAN. Cuadernos de educación multiétnica. Ed. Popular- JCI. Madrid, 1993.

ALFARO, ROSA MARIA. Atlas de las religiones. Ed. Icaria, 2003.

RUBIO, EDUARDO. El mundo hoy. Ed. Lunwerg, 2004.

www.entrecultures.org/04_calidos/04_sanduk.htm

ceipdrassanes.ravalnet.org/webquest/immigracio/proces.htm

www.xtec.es/aulanet/ud/socials/cultures/alumnat.htm

www.sodepaz.org

www.intermonoxfam.org

www.pangea.org/edualter

www.pangea.org/~carlesc/contes/porta.htm

www.fbofill.org/entrecultures

www.cnice.mecd.es/interculturanet

www.xtec.es/recursos/cultura/contes.htm

www.cnice.mecd.es/recursos2/inmigrantes

www.acoge.org/documentos.htm

miqd.iespana.es/index.htm

www.gencat.es/ense/depart/acollida.htm

Un franco, catorce pesetas. Retrat dels emigrants espanyols en els anys seixanta.Direcció: Carlos IglesiasEspanya, 2006

Habana Blues. Pel·lícula cubana en què es parla de la situació del país a través de la història d’uns músics.Direcció: Benito ZambranoEspanya-Cuba-França, 2005

Webs generals

49

Filmografia

Ghosts. Història de 23 immigrants xinesos ofegats a la costa d’Anglaterra el 2004.Direcció: Nick BromfieldAnglaterra, 2006

Saïd. Realitat de la societat marroquí actual.Direcció: Lorenzo SolerEspanya, 1998

Poniente. Realitat de la societat marroquí actual.Direcció: Chus GuitiérrezEspanya, 2003

Ali Zaoua, príncipe de Casablanca. Retrat de la diversitat en la societat actual.Marroc/França, 2002

Flores de otro mundo. Un poble de Guadalajara rep la visita d’una caravana de dones. Retrat de 6 històries segons les circumstàncies personals de cada relació i persona.Direcció: Iziar BollaínEspanya, 1999

Ojos negros. Documental sobre un grup de músics gitanos de Barcelona. Direcció: Massimiliano VanaEspanya, 2005 Extranjeras. Documental sobre dones immigrants a Espanya i guia didàctica per treballar a l’aula.Guió i direcció: Helena TabernaEspanya, 2003

Balseros. Documental sobre l’arribada d’immigrants cubans per mar.Director: Carles Bosch , Josep M. DomènechEspanya, 2002

La tierra prometida. Curtmetratge sobre la reforma agrària del govern de Brasil.Direcció: Susana Collantes y Antonio Palomares Espanya-Brasil

Todos os llamáis Mohamed. Curtmetratge.Direcció: Maximiliano LemckeUn dia en el Raval. Documental realitzat pel col·lectiu d’immigrants del casal d’infants del Raval d’entre 15 i 18 anys.

Quiero ser como Beckam. Vida d’una adolescent hindú a qui agrada el futbol.Director: Gurinder ChadhaAnglaterra- Alemanya, 2002

Bibliografia per cicles educatius

Educació infantil

MARTIN, CARME; RICART, FRANCESC; VILA, ALFONS. Contes d’arreu del món. Columna, 1995. Servei d’Ensenyament del Català, Ajuntament de Manresa

LÓPEZ, GUILLERMO. El llibre dels contes del món.

50

SINGH, RINA. El bosque de los cuentos. 2004.

DAMON, EMMA. Cada casa es diferente. Ed. Beascoa, 2005.

DALY, NIKI. Donde está Jamela. Ed. Intermon Oxfam, 2005.

PAMEL, FRAN. Monstruos. Ed. Intermon Oxfam, 2004.

LAGO, JOSÉ ANTONIO; BERASATEGUI, MARTIN. Cuentos para chuparse los dedos. Ed. CIE-FUHEM. Madrid, 2005.

LAGO, JOSÉ ANTONIO. Cuentos diferentes para niños iguales. Ed. CIE-FUHEM. Madrid, 2004.

CAPDEVILA, CARLES; CAPDEVILA, ROSER. Les Tres Bessones fan les paus. Ed. Icaria. Barcelona, 2001.

CAPDEVILA, ROSER. Les Tres Bessones i la volta al Món en 3 pantalons. Ed. Icaria. Barcelona, 2004.

ANDERSON, RACHEL. Els seus millors amics. Ed. Alfaguara. 2000.

ASHLEY, BERNARD. La Sara... l’estimen el doble. Ed. Intermon Oxfam, 2002. BALDÓ, ESTER; GIL, ROSA; SOLIVA, MARIA. La xiufèn viu a la Xina. Ed. Barcanova. Barcelona, 2003.

COMELLES, SALVADOR. Sis contes per a regal. Caixa d’ estalvis de Terrassa. Terrassa, 1989. HERNÁNDEZ RIPOLL, J.M.. Cuentos de todos los colores. Ed. RBA. Barcelona, 2004.

ROCA, NÚRIA. Nens i nenes del món. Ed. Molino, 2001.

RUBIO, GABRIELA. Estrany, jo?. Ed. Alfaguara, 2003.

Educació primària

LAGO, JOSÉ ANTONIO. Roma Paramici (Cuentos gitanos). Ed. CIE-FUHEM. Madrid, 2003.

BARBER, ANTONIO; HESS, PAUL. Contes amagats de l’Europa de l’est. Ed. Blume, 2003.

MARTÍNEZ, J. Colección de cuentos sobre Quique y Mumbi. Ed. Akal. Madrid,1994. Multimèdia.

TAHAR, BEN JALLOU. Traducció de BIGORRA, LOURDES. L’escola buida. Ed, La Magrana. Barcelona, 2003.

PUJOL, ESTEVE; GONZÁLEZ, INÉS LUZ. Valores para la convivencia. Ed. Parramon, 2002.

BRAVO, J.A. El islam explicado a los niños. Ed. Oniro, 2003.

HOLLYER, BEATRICE. Traducció de MARFÀ, MARTA. Bon dia, món! Ed. Intermon Oxfam, 1999. VV.TT. Si el mundo fuera una aldea de 100 personas. Ed. El Aleph Editores, 2003. UWE, OMMER. Famílies d’arreu del món. Cruïlla, 2002.

DIVERSOS AUTORS. Dime cosas de tu país. Ed. Parramon, 2004.

RODRI, JORDI. El nostre món. Diferències nord-sud. Ed. Grup estudis pedagògics, 2002.

51

Educació secundària

ARREY, FRANCESC; BASTIDA, ANNA; CASAS, CARME; LLORENTE, ROSER; TRIBÓ, GEMMA. Lejos de casa. Las migraciones contemporáneas. Ed. Intermón, Barcelona, 1999. Col. Unidades Didácticas de Secundaria.

HESSE, HERMANN. Traducció de SCHOLZ, VICTOR. El viaje a Oriente. Ed. Oniro, 1997.

MARGARIT, MERITXELL. Jean-Paul no és francès. Ed. Mediterrania. Barcelona, 2001.

MOYA, BIENVE. Il·legals. Ed. Marfil, 2001.

SIERRA I FABRA, JORDI. La pell de la memòria. Ed. Baula, 2003.

TORTAJADA, ANNA. Nahid, la meva germana afganesa. Ed. Barcanova. Barcelona, 2002.

MORENO I ROGER, ROSA. Les 100 grans meravelles del món. Ed. Molino, 2001.

ELLIS, DEBORAH. El pa de la guerra. Ed. Ibaizabal, 2003.

DEBRAY, REGIS. Traducció de CRESPO SERRAT, MANUEL. El civismo explicado a mi hija. Ed. El Aleph Editores, 2000.

52

portada_qui_som. fh11 4/1/07 18:44 P gina 1

Composici n

C M Y CM MY CY CMY K

Patronat Municipal d’Educació C. La Rasa, 24 www.terrassa.org/educacio 93 780 35 11

Educació

educació

Documents