“INTRODUCCIÓ ALS PRIMERS AUXILIS”

CONCEPTE PRIMERS AUXILIS: PAS

El terme PROTEGIR recull diferents responsabilitats:•La PROTECCIÓ PERSONAL amb: guants de làtex (per evitar contagis amb

contacte amb sang), ulleres, mascaretes, armilla reflectant..... •La SENYALITZACIÓ DEL LLOC de l’accident•L’eliminació de L’AGENT CAUSANT: desconnectar l’electricitat, obrir

finestres en intoxicacions, apagar el foc si es pot.....•L’estabilització en SITUACIONS DE PRECARIETAT: dels vehicles implicats

en l’accident,...

La nostra actuació no servirà de res si no hi ha darrera una atenció continuada (RCP, control d’un xoc...), un equip de SVB o l’espera la seva arribada. Sempre serà necessari ALERTAR i donar informació ràpidament de quina és la situació exacta i de si calen més recursos.

Donarem informació sobre: les dades de la persona que truca, la localització del sinistre, el tipus de sinistre, les persones afectades i les primeres mesures que s’han adoptat.

El temps de resposta i d’arribada a un sinistre és un dels factors condicionants de la morbimortalitat. Per tant, serà summament important l’existència d’un número únic d’avís (112) de fàcil accés a la població que permeti una resposta integral (amb un avís s’activen tots els recursos), simultània i coordinada (tots tenen informació de tots).

Dins del primers auxilis es parla de l’hora DAURADA per fer referència als pics de mortalitat segons la rapidesa en l’actuació dels equips de salvament i l’índex de supervivència dels accidents. Si són atesos abans dels 15 min la supervivència s’estima en un 80%. si el retard és de 30 min la mortalitat ja és del 50% i en casos extrems de manca d’assistència més enllà d’1 hora, només sobreviuen un 10%.

Finalment, quan parlem de SOCÓRRER la nostra responsabilitat derivarà en tranquil·litzar a la víctima i establir les prioritats d’actuació. Farem una valoració primària i donat el cas de trobar-nos amb diverses víctimes haurem de decidir qui precisa una atenció preferent (1r Aturada cardíaca o respiratòria, 2n Hemorràgies greus, Politraumatismes, Xoc,...; 3r Grans cremades, Fractures obertes o Ferides greus i 4t Fractures tancades, Ferides lleus,...)

EXPLORACIÓ DE LA VÍCTIMA

Davant una persona (accidentada o malalta) que necessita ajuda sanitària

SÍMPTOMA és tota manifestació que es refereix el malalt, però que no podem mesurar

(dolor, mareig o nàusees)SIGNE CLÍNIC és tot allò que pot presentar un malalt i que és objectivable per qui l’explora .

caldrà determinar les seves lesions i el seu estat mitjançant una exploració on buscarem quins signes i símptomes presenta.

La VALORACIÓ PRIMÀRIA servirà per identificar amb rapidesa les lesions possiblement mortals més immediates i poder-les tractar amb la màxima prioritat utilitzarà els següents signes vitals:

– CONSCIÈNCIA. Ens agenollarem al costat i li preguntarem: Què em sent? Es troba bé? Què li passa?SI NO CONTESTA: Estímul dolorós i observar la reacció (gemega, obre els ulls, moviments en cara o cap,...)

– RESPIRACIÓ Veure els moviments toràcics o abdominals Escoltar la sortida i entrada de l’aire Sentir l’escalfor del seu alè

– POLS. L’haurem de localitzar , veure possibles sagnats i comprovar el re ompliment capil·lar

La VALORACIÓ SECUNDARIA és un examen ràpid però complert per identificar tantes lesions com sigui possible, passant per totes les parts del cos, observant-les i palpant-les minuciosament. Seguirem els següents passos:– Comprovació neurològica i consciència: Nivell de consciència i estat

de les pupil·les– Comprovació signes vitals: freqüència respiratòria i freqüència

cardíaca– Exploració resta del cos: cap i coll, tòrax i abdomen, extremitats

ERRADES MES FREQÜENTS EN LA VALORACIÓ

Manca de protecció Iniciar les maniobres de SVB sense haver avisat de la situació Les lesions són evolutives, poden haver-hi canvis importants en pocs instants. Els pacients han d’estar sota observació constant La valoració secundària ha de ser completa, no pot deixar-se cap regió del cos per explorarNo valorar completament als pacients a l’espera d’equips de Suport Vital Avançat

OBSTRUCCIÓ DE LA VIA RESPIRATÒRIA

PRESÈNCIA D’UN COS ESTRANY

OBSTRUCCIÓ VIA AÈREA

AIRE (O2)

CERVELL

PÈRDUA CONCIENCIA

OBSTRUCCIÓ INCOMPLETA (Mínim pas d’aire): Víctima agitada Tos enèrgica i

continuada Soroll al respirar Estat consciència sense

alteracionsACTUACIÓAnimar-lo a tossirNO donar cops a l’esquenaOBSTRUCCIÓ COMPLETAACTUACIÓManiobra de Heimlich (cicles de 6/8 vegades)

SUPORT VITAL BÀSIC

ACCIDENTS MÉS HABITUALS A EDUCACIÓ FÍSICAEn aquest punt farem referència a les lesions més habituals que poden produir-se fent una activitat física i com hem d’actuar correctament per a solucionar-les.LESIONS A LA PELLCONTUSIONS. Acostumen a ser cops que produeixen una inflamació de la pell i normalment hematomes (el típic blau acompanyat d'inflamació). Depenent de com sigui el cop, poden afectar només a la pell, o també al múscul, i fins i tot a l’os.

QUÈ FER? Si només afecta a la pell, normalment es cura sol, però poden millorar i accelerar la cura si apliquem el més aviat possible fred (una bossa amb gel sobre el punt de la contusió). Si també afecta al múscul, el més recomanable és aplicar gel i anar al metge. Si afecta a l'os, el més adient és aplicar fred, immobilitzar i anar al metge.

EROSIONS. És una pèrdua de la capa superficial de la pell (habitualment en diem una rascada). Són lesions agudes i poden ser lleus si són petites o greus si són grans. Solen produir hemorràgia petita i el problema més greu són les infeccions.

QUÈ FER? Encara que sigui lleu, el més important és desinfectar-les bé. El millor desinfectant és l'aigua normal, cal rentar bé la ferida amb aigua i sabó, després aplicar aigua oxigenada (no amb cotó, millor amb una gasa esterilitzada). Encara que l'erosió quedi neta cal saber si estem vacunats contra el tètanus i en cas d'una rascada important cal vacunar-se

FERIDES. Són talls en la continuïtat de la pell, i poden ser: INCISES (produïdes per un element tallant) o CONTUSES (produïdes per un cop que trenca la pell. Molt espectaculars degut a l’aparició de la sang)

QUÈ FER? Depèn de la importància del tall. Si és petit, tant si és incís com si és contús, cal netejar bé (igual que en les erosions) i tancar la ferida amb una "tireta" o amb "gasa i esparadrap". Si és gran cal netejar ràpidament, aixecar el punt de la ferida per sobre de la línia del cor i comprimir per aturar l’hemorràgia, un cop fet això cal traslladar al ferit a un centre sanitari.

COM PODEM PREVENIR AQUESTES LESIONS? Quan fem activitat és molt important:

No portar rellotges, arracades, anells, etc,. o aparells que poden produir ferides.Protegir-se amb genolleres, colzeres, espinilleres, etc.. Portar l'equipament adequat (roba i calçat adient a l'activitat).

LESIONS MUSCULARSLa majoria se les produeix un mateix en fer un esforç massa gran, per sobrecàrrega, etc. També són freqüents les produïdes per cops. Aquestes lesions poden afectar a les diferents parts del múscul: al ventre muscular (són les més freqüents), al tendó o a la inserció.CONTRACTURA. És una contracció excessiva del múscul, si dura poc en el temps s'anomena rampa (calambre) i si dura més s'anomena contractura.

QUÉ FER ? En el cas de que sigui una rampa es pot solucionar estirant el múscul o fent força amb el múscul antagonista. (Per exemple, si tenim una rampa en els bessons podem solucionar-ho de dos maneres: asseguts agafar-nos la punta del peu tirar cap a nosaltres o fent força per aixecar els dits dels peus i tot el peu cap a nosaltres).

En el cas d'una contractura existeixen diferents solucions, que si s'apliquen conjuntament són més efectives:

ELONGACIONS I TRENCAMENTS. A l’elongació n’hi ha un estirament sense trencament de fibres. Al trencament fibril·lar n’hi ha trencament però només de petites fibres. Al trencament parcial n’hi ha gran part del múscul trencat i, finalment, al trencament total es perd la continuïtat muscular.QUÈ FER? Si fa mal després de fer l'activitat, no molesta al caminar però si amb la palpació... = Aplicarem gel i farem un descans al voltant de 2 - 3 dies

Si es produeix de cop, fa mal i no permet continuar l'activitat esportiva (acostuma a aparèixer un blau i la palpació és molt dolorosa en un punt concret i al seu voltant)

= aplicar gel i una setmana de repòs (també es poden aplicar antiinflamatoris

Si es produeix de cop, i provoca impotència funcional (no pots moure la part afectada), apareix un espai tumefacte (blavós) i a la palpació observem un buit en el punt afectat

* La calor i/o el fred ajuden a descontracturar* El repòs en la part afectada* Estirament suau del múscul afectat* Massatge en la zona afectada* Pomada o spray antiinflamatori

= cal anar al metge, fer repòs entre 1 i 4 mesos, i si és total cal passar pel quiròfan.

Aquestes lesions afecten al ventre muscular i poden ser previngudes. La majoria de vegades són produïdes per:

TENDINITIS. Consisteix en una inflamació del tendó que uneix el múscul a l’ós. Pot produir-se per :

Una mala tècnica esportiva, portar equipament poc adequat (sabatilles) o alteració del metabolisme. Les més comuns es produeixen al colze (colze de tennista), al genoll (tendó rotulià) i al peu (al taló d’Aquiles).

QUÈ FER? Farem repòs, massatges, infiltracions de corticoides, etc. Per prevenir-les són fonamentals:

√ Els estiraments en acabar l’exercici√ Un bon treball de força muscular

FRACTURES. Lesió on es produeix el trencament o la ruptura d’un os. La causa pot ser diversa: cop directe, indirecte, espontani o per arrencament. Generalment, hi haurà un traumatisme previ, dolor important i aparició sobtada, l’afectat haurà notat un cruixit, s’inflamarà amb presencia d’un hematoma, veurem una deformitat o escurçament de l’extremitat, no podrem moure’l i en cas d’obertura serà evident l’ós fracturat i l’hemorràgia.

QUÈ FER? Parlarem amb l’accidentat i davant la sospita actuarem com s’hagués produït, mai el bellugarem, palparem l’extremitat afectada i explorarem per si hi hagués cap més lesió, retirarem anells i rellotges

√fred √ fatiga esportiva√sobrecàrrega muscular √ manca d'escalfament√manca d'estiraments √ manca de descans

abans de la inflamació si és possible, immobilitzarem l’extremitat (mai la reduirem), aplicarem gel i farem el trasllat a un centre sanitari.

CAUSES Cops directes al cap

Cops directes sobre la columna

Accidents en què hi ha una acceleració i desacceleració intensa (accidents trànsit, caigudes de certa alçada (peus, natges) o cabussament en aigües poc fondes

SÍMPTOMESDolor localitzat al punt de la lesióEl dolor pot irradiar-se seguint el trajecte del nervi afectatRigidesa muscular

TAMBÉ ENS POT FER SOSPITAR:Pèrdua sensibilitat extremitats o sensació formigueig Pèrdua de mobilitat o limitació extremitats (paraplegia o tetraplegia) El dolor s’incrementa en moure’s.Incontinència esfíntersDificultat respiratòriaErecció en els homes

ACTUACIÓ Evitar el moviment (actuar sempre com si hagués lesió)No bellugar-lo, dir-li que no es moguiActivar cadena de socorsControlar signes vitalsSi cal SVB moure’l vetllant per mantenir l’eix ap/coll/columnaImmobilitzar eix cap/coll/columna

POSSIBLES COMPLICACIONS: Xoc neurogènic (dolor) Aturada respiratòria

ACCIDENTS TRÀNSIT: Motorista: NO treure

casc Cotxe: NO treure’l del

cotxe

TRAUMATISMES A LA COLUMNA VERTEBRALTRAUMATISMES A LA COLUMNA VERTEBRAL