WEALM.O....1M11■■•■011•14

Capdepera-Cald‘ Ra a Juliol 1985

CAP VERMELL - 2.

portalet

Diuen els afectats que enguany el turisme no va massa bé i que molts dellits s'hauran quedat buits al final de la temporada. Les estadístiques oficialsvénen a confirmar aquestes impressions i a convidar a la reflexió rigorosasobre , e1 futur de la primera indástria de la nostra terra.

Des del principi de la llibertat de mercat i de la lliure competéncia,hom hauria de convenir en que no es poden posar traves a la creació de novesempreses turístiques ni a l'ampliació de l'oferta. En canvi, des del seny quese'ns suposa, ningó pot negar que és auténticament suicida l'actitud de seguiraugmentant la capacitat hotelera (en totes les seves variants) quan la demandacomença a mostrar simptomes de franca recessió.

Segons aquelles estadístiques a que ens referlem al principi, pareix quela nostra 'és una de les zones de Mallorca que menys se n'ha sentit de la minvade visitants i el retrocés no ha assolit els cims certament alarmants d'altresindrets. I aixd, per qué? Són millors els nostres hotels? Més econdmics? Somnosaltres més simpétics? Es més efectiva la nostra promoció? Ha estat per sort?

Sense ésser especialistes en la matéria i reconeguent que les causes sónsuficientment complexes com per no aventurar conclusions simplistes, si ensatrevim a manifestar que un dels motius que, en bona mesura, contribueixena mantenir un nivell acceptable d'ocupació, és la relativa conservació de bonapart dels espais naturals que conformen el nostre principal atractiu turístic,juntament amb el clima. Aixi ho manifesten, al manco, els professionals ambels que hem parlat del tema.

Si 'aquestes raons -disminució de visitants i naturalesa com a elementd'atracció turística- no fossin suficients per a reconsiderar la necessitatde seguir destruint un patrimoni que és insubstituible, hauríem d'apel.lara necessitats purament ecolégiques, per molt que aquesta expressió (a forçad'ésser utilitzada i encara enarborada per molts de personatges de plomatgedubtós) no sigui sempre entesa en la seva auténtica dimensió.

CAP VERMELL - 3 -

La gent d'aquest poble, els qui hi vArem nèixer i els qui hi viuen i l'es-timen com a seu, els qui no el contemplam com quelcom d'on treure'n un .profit

a curt termini, els qui creim què el futur no passa necessAriament per la totaldestrucció de totes i cada una de les nostres contrades, els qui ens sentimdesplaçats i desterrats en la nostra pròpia terra, deim basta! Amb tot el dretmoral del que estan mancats els venturers i especuladors oportunistes. O ésque l'Ajuntament segueix somiant truites i creguent que és possible aficarseixanta-mil persones dins el terme municipal? Per favor...

PLAÇA DES SITJAR

PRESENTACIO Ja nunciArem el mes passat que haviasortit el disc de l'agrupació "Cas-

ten de Capdepera" i titulat "Dolces tonades". Lapresentació pública va tenir 'lloc el passat dia5, enmig d'una festa en la que hi participarendistints grups de la comarca i "Música Nostra",tot aim) acompanyat de coca i beguda a rompre.El sarau es perllongar fins tard.

MIRALLS Amb la mateixa facilitat que l'Ajunta-ment es dedica a reposar els miralls

dels distints creuers perillosos del poble, n'hiha que es dediquen a rompre'ls, voluntàriamento involuntAriament. Amb la qual cosa, seguimsense miralls.

JARDI Heu vist com ha quedat el jardinet dedavant l'esglèsia de Cala Rajada? Preciós!

Aim) demostra que és Més important el bon gustque les grans despeses i hauria de servir d'exem-ple per a futures zones verdes del poble, quebona falta fan.

'ACAMPADA Un any més, entorn de la setmana deSant Jaume, els nins de Capdepera

i Cala Rajada se'n van d'acampada. Enguany ésSa Duvaia el lloc escollit, i allà, acompanyatsper un estol de monitors, a part de gaudir detranquil.litat i bons aliments., celebraran unesjornades dedicades a les nostres tradicions.Esperam que s'ho passin molt bé.

CENTENARI Si fa poc ens ref eriem al vint-i-cincaniversari de la revista "Bellpuig",

aquesta vegada hem de celebrar amb alegrançael centenari dels companys del diari "Sóller".Si, si, ho heu entés bé, centenari! El centenaride "Cap Vermell" l'hauran de celebrar els nostres

ELECCIONS Recentment, l'associació de la terceraedat de Capdepera, "Ca Nostra", ha

celebrat eleccions. D'elles n'ha sortit elegitpresident l'amo en Tomeu Ferrer "Segó", amb lamateixa il.lusió que si d'un fadri es tracts.Per molts d'anys!

BARBARS Pere) com que l'alegria mai és completaalguns bArbars ja s'han dedicat a arra-

bassar tuies de les sembrades en el dit jardinet.Les tuies s'han sembrat de nou i els responsableshan d'aprendre que hi són per adornar i no perfer malbé. Pere' aixà sols es pot aprendre tenguentjardins i cuidant-los. Alguns, potser els matei-xos, s'han dedicat darrerament a rompre algunsdels arbres de l'autovia. Tot aixó no ha de desa-nimar als responsables municipals, sobretot sino volem que els energumens es creguin que vanbé.

(passa a la pAgina següent)

CAP VERMELL -.4 -

(ve. de la pdgina anterior)

FULLET L'Ajuntament ha editat un fullet a totcolor i amb profusió de fotografies,

dedicat als jardins de Ca'n March i al Castell,excel.lentment presentat. Els comentaris vénenen catalA, castellA, alemany i anglès. Aixi,a primera vista, se'ns ve al cap un dubte; quanparla del Castell, diu: "I des d'allA va enviara Menorca els seus embaixadors exigint la rendid()dels Arabs que l'ocupaven". Pera, qui va serque va enviar els embaixadors a Menorca? Ah! [lis-ten

PINTURA Han aparegut les bases del I Certamende Pintura "Vila de Capdepera" que

convoca l'Ajuntament. Aixi per damunt, destacaremels següents punts: Les obres s'han de presentarentre el 10 de novembre i el 10 de desembre.El primer premi és de 60.000 pessetes (que noés cap cosa de l'altre món). Les obres s'exposarandel 14 al 20 de desembre. Hi haurA un premiespecial per als pintors locals.

FESTES Ja han passat les del Carme, dins l'estilen elles habitual, és adir, forta parti-

cipació* popular i absència de figures. Com anovetat, la missa del dia de la Patrona es vacelebrar en el moll, amb grans assitència i partí-cipació. Com a nota negativa, el mal paper de"Música Nostra", grup que es va presentar a actuarquan ja no era hora. Com a balanç general pensamque el saldo és positiu.

I aquestes són els actes prevists per aSant Roc i Sant Bartomeu:dia 14.- Recital amb Sa Gavella i Amancio Prada.dia 15.- Festival amb Margaluz, Tenendete, Marysol

I Massiel.dia 16.- Focsdia 23.- Cucorba, Exposició Pere Pujol, Viva

la risa amb "Le Bombi".dia 24.- Ball amb Marfil, Toni Frontiera i Voltors

dia 25.- Carreres de cavalls, Teatre amb XescForteza i Focs.

Que tot vagi bé!

LA SALA

• EXTRACTOS DE ACUERDOSDEL

AYUNTAMIENTO PLENO

SESION ORDINARIADEL DIA 5 de junio de 1985:

Se acuerda la concesión de lasexplotaciones temporales en las playas,así ,como la concesión de un mini-tren,para el transporte urbano de tipo turis-tico.

En materia de urbanismo y medioambiente, se aprueba encargar los si-guientes proyectos:

-de contribuciones especialespara la depuradora de Capdepera.-del sendero de las Pitas.-del sendero de las Anf oras.

A petición de la empresa concesio-naria, se aprueba la revisión de preciosde agua potable en Cala Ratjada.

Asimismo, se aprueba la devoluciónde diversas fianzas a contratistasdel Ayuntamiento.

En obras municipales, se acuerdaque la anchura del camino Son Jaumellsea de 5 metros, se aprueba la amplia-ción del camino Es Murta, •se apruebael pliego de condiciones para las obrasde asfalto de varias calles de Capdeperase encarga el proyecto para el campode deportes y se aprueban las obrasdel tejado del Ayuntamiento.

A propuesta de la Comisión deUrbanismo se aprueba el cambio de lacalle de Sa Tafona Nova, qué en adelantese llamará SAlzinar y la calle AntonioRoig que se llamará Sa Tafona Nova.

Se acuerda contratar a variasmujeres para la limpieza de las depen-dencias municipales.

A petición de varios vecinos del'Municipio se acuerda formar un grupode bomberos voluntarios.

Finalmente es informado el Consis-torio de los contratos para las actua-ciones en las próximas fiestas patro-nales.

CAP VERMELL - 5 -

DURANT EL MES DE JUNY...

Han nascut:

Juan Luis Muñoz Bordoyd'Antonio i Francisca.

Betina Mingorance Díazde José Antonio i Cecilia.

Joan Miguel Sancho Redondode Miguel i M4 Dolores.

Noemi Noch Suredade Manfred i Maria.

Joan Mercant Suredade Joan i Francisca.

Bárbara Esteva Nebotde Bartomeu i Antelnia.

Marcel Unruhde Bernd i Harriet.

Noelia Ramos Mariñod'Antonio i Ester.

Francisco José González Romero •de Francisco i M4 del Pilar.

Han mort:

Pere Fernández OrpiNicolasa Vives SanchoLuis Lindo LaraWalter Jacobson

per quit ?PER QUE no se fa net l'escorxador?

PER QUE desapareix l'equip de basquetsenior femení?

PER QUE en el poble no hi ha més jardinscom el de davant l'esglésiade Cala Rajada?

PER QUE n'hi ha que passen per bonsquan tenen tan mala llet?

414e4

..•••7

•

,-7

treeirnei afuadesd'es Pastor de Son Perdiu.

Aquest pastor, acostumata trescar per sa muntanya,troba cosa molt estranyaquan el fan anar embarcat.Com si s'hagués . engatat,embarcat perd es canteti no es sap aguantar dretni a devora es pal major.A la mar no hi ha pastorsinó un pobre pastoret.

Amb motiu i ocasiódel Carme, concretament,me vaig voler fer es valenti baixar a sa processó.No sé si es perdé es timóo si era d'es-temporalpenó ho vaig passar fatalvegent la mar com botavai a sa barca l'engronsavacom a un paper, ben igual.

L'Ama EN JOAN "COLL", Joan Sancho AlzaMora (1879-1956)

CAPITOL XXVIII

Cala Rajada era una possessióde terra molt dolenta per fer gransi herba per al bestiA i només hi haviadues casetes molt baixes. Amb la cons-trucció del far i la venguda d'aquestagent hi feren algunes casetes de pesca-dors que pareixien més barraques quecases. Destinades més a magatzem dexerxes i ormejos de pescar que a altracosa. Però els senyors de Ca'n Tafonai Ca'n Epifanio hi feren casa de recreo,essent els dos primers que hi anarena passar l'estiu. Totd'una això caminavamolt poc, però com més anava més camina-va, fins a arribar a ser un dels puntsd'estiueig més importants de la nostraIlla.

Ca's Bombu començà amb una casetapetita destinada a taverna, botigade vendre comestibles i casa de mejar-

hi treballadors; la cosa i el movimentcreixia i la casa també s'eixamplavai es feia per amunt fins a dur l'esplen-dor d'avui. Llàstima que no estigaa la vorera de mar, perquè tants dediners acaramullats a poc a poc éslo més fàcil que tornin no res a causade l'hotel nou que s'ha fet fa poca un lloc molt més a propòsit que Ca'sBombu.

Fa uns quants anys, quan els hereusde Ses Rotges feren els plans per urba-nitzar aquesta possessioneta, un senyoranomenat D. Francesc Castellet hi comprauna illeta, hi edificA una gran casaamb moltes cambres, sobretot amb moltesdependències. Aquest senyor mori iel seu hereu ho ha acabat, establint-hi una fonda amb tota la comoditatpossible per a atreure els forasters,amb l'avantatge damunt Ca's Bombu d'es-tar damunt la vorera de mar.

ELL-Lrui_nrisi_ uMATERIALS PER A LA NOSTRA HISTÒRIALA CASA DEL GOVERNADOR

LA CASA DEL GOVERNADOR (I)

La Casa del Governador se va construir,possiblement, a la primera mitat del segle XVIII.A l'any 1789, D. Jeroni de Berard ens deixavaconstancia d'aquest casal, en un senzill planellque hi ha en el seu llibre "Viaje a las Villasde Mallorca".

En aquell segle, el casal devia impressionarals gabellins. El contrast era molt fort perquapareix que les cases de dins el Castell no haviensofert cap tipus de modernització; la manca d'es-pai, la pobresa de medis, la inseguretat i l'aillament impossibilitaven l'evolució. D. Jeroni deBerard ens recorda que les cases que hi haviadins el Castell eren totes "infelices", malpaanes,sense aigua...

. La Casa del Governador remarcava un constrastcultural; representava uns valors culturals propisd'una petita-aristocrAcia; simbolitzava un tipusde vida cómoda, tranquil.la, ociosa i ciutadana.

A mitjan segle, al millorar les condicions

socials, les cases novas que se construien jeeren més onfortables. Aquestes cases no tan solseren més espaioses, cómodes i boniques, sin;que, fins i tot, presentaven detalls decoratiustot imitant als de la Casa del Governador que,al paraixer, va estimular i difondre els nous

valors que representava. Se copiaren, per exempla,les motllures dels ampits de les finestres; avuien dia, encara hi cases de la zona del Castelli una a Vila Roja, que conserven aquest tipusde motllura.

Quell se construeix la Casa del Governador,la manca d'espai no era un greu problema perquahi havia moltes cases abandonades. La qüestióimportant estava en saber can s'aprofitava, conse construia dins aquell espai, un poc més depent-vint metres quadrats.

Els murs i l'espai interior de les antiquescases del Castell s'adaptaven a la forma delrocam i a la pendent de la muntanya; és el pas

de la casa excavada just devora el Portalet.

En el cas que ens interessa, comprovam we jahi ha solaucions tacniques per a resoldre elproblema: la construcció d'una plataforma..

CAP VERMELL

El gabelll havia adquirit experiéncia treba-llant en les ampliacions realitzades a l'esglesie-ta, baix de la direcció, segurament, d'un mestred'obres fora. Una mostra estava en la capellade la Mara de Déu del Roser. La capella se cons-truja banda fora la macada, era l'any 1703. Persalvar el desnivell se construi, primerament,

i des de la part més baixa, un mur fins a l'alturade la construcció antiga. Per a aprofitar l'espaique quedava a l'interior del mur se construiuna volta que després se convertí . en fossera.Damunt la plataforma s'edifica la capella.

El plantejament que se fa en el cas de laCasa del Governador és semblant al de la capelladel Roser, per; el procediment i la técnica són

uns altres. Al peu del casal, a la part del desni-vell, passava un antic carrer. Per a construirel mur de contenció de la nova casa s'aprofitarenles façanes d'unes cases d'aquest carrer, s'eixam-pla el mur parqué la nova casa havia d'essermolt més alta, i se reforça amb unes bones canto-nares de mars. Temps després se torna reforçar

recolzant-hi un nou mur fins a l'altura de les

finestres.

En aquest cas, l'espai que quedava per baix

del nivell de la plataforma s'ompli de trossam.Per que no se va aprofitr aquest espai? Avuiens pareix evident que el desnivell s'aprofitxriaper fer una volta o una cisterna, sempre tan

necessaria a una casa. Cal pensar que el segleXVIII és un temps de transició entre el sistema.antic de construir la casa adaptada al relleui el sistema emprat en el segle XIX d'aprofitarel desnivell del relleu per a construir una voltaO una cisterna.

L'explicació que consider més encartadadel per qué aquest casal no té cisterna estaen que el governador va privatitzar en beneficipropi la cisterna del Castell. En el segle passat,el petit terrat on hi ha la cisterna estava tancatde paret (segons l'Arxiduc). Una regata verticalque hi ha en el mur de la capella que tanca elterrat, i a l'altura del darrer escaló, demostraque el terrat se tancava aMb una porta (1).

A Part de la ben escollida situació delcasal, des d'on se domina un ample paisatge,és important remarcar alguns aspectes de la faça-na.

En el segle XVIII, quan la vida és més rela-xada i segura, començaren les cases de senyorsa presentar canvis, Una innovació consistia en

orientar la façana principal en direcció al sol.En són un exemple, entre molts, les cases de

Sos Sastres, Son Jaumell i Sa Mesquida. Aquestcanvi va anar acompanyat d'un augment de tamanyde portals i finestres. Com que les activitatseren mes casolanes, així com la vida més refinadai allunyada del treball físic, se requeria llumdins la casa. Per altra part, era tot un simbolde poder.

Per qué la Casa del Governador no té lafaçana principal orientada perpendicularmenta la traject;ria del sol? Tal vegada, l'explica-ció estria en que es tengué que adaptar a un

sistema urbanístic (carrers i cases), i tambéal desnivell.

Un altre canvi a destacar de la façana dega's Governador és la col.locació del portalI les finestres d'acord amb les lleis de simetria.En el centre de la façana hi ha el Portal d'arcallindanat de 2'55 x 1'37 metres; damunt l'arc,una sobreclau¡ i a continuació una finestra;a Cada banda del portal, respectant l'alturai la distancia, una finestra de 1'20 x 0'80 me -

tres. La façana acaba amb una cornisa.

La façana de la casa pagesa, en contraposicióa la de la casa senyora, era bastant irregularen quant a la col.locació dels elements (portalsi finestres), per la senzilla rae) de que aquesta

creixia segons les necessitats del pagés 1 del'espai disponible.

La Casa del Governador es de dos aiguavessos.L'aiguavés és cada part. de teulada entre dues

parets mestres paral.leles que suporten l'embiga-

da. Una casa 'amb dos aiguavessos també era, en

aquell temps, una novetat, ja que les cases delpoble no en tenien més que un.

Antigament, qualsevol -cosa una mica útilera aprofitada. La pobresa de medis justificava

tot un procés de devastació que, per altra part,se donava per tot arreu. En el -cas que estudian,

els murs exteriors estan construits amb pedrenyde mars, o sigui, el mateix material empraten les antigues cases que, com era natural, servi-ren de pedrera. Abans he comentat que, fins itot, s'aprofitaren trossos de mur; hi ha provesa la mateixa façana principal. També s'utilitza

. tot un marc de portal.

(1) Revisada la documentació utilitzada en elllibret "El Castell de Capdepera", he localitzat

%un error, pagina 58, on diu que "davant Ca's

Governador hi havia un aljub". No hi havia talaljUb, sinó un lledoner.

PEP TERRASSA

MONÒLEG AMB L'ESTEL DE L'AUBA CAP VERMELL - 8 -

L'ENRAMADA

Avui, Estel, vull parlar-te desdel record.

Un record sense ferides.Sense cicatrius.Un record ple de joia, ple d'imat-

ges irrepetibles.Festiu. Plaent.Record on el protagonista és el

Pi.Aquest arbre que amb tanta prodiga-

litat ens regala la natura.Com un do.Com una deixa.SI, Estel, vull parlar-te de temps

enrera, de quan ens servíem del ramatgedel pi per a ombrejar-nos el corral.

Ombra fresca i perfumada.Olor intens a resina.A pineda esponerosa.A muntanya.Enramada del corral!A la seva ombra creixien, verds

I ufanosos, els cossiols de fulles.I les carnoses beOnies.La decorativa fácsia, de flors

violades.L'alfabega.Les formes airoses de l'esparrague-

ra.L'humil gerani.L'exatica horténsia.El bellveure...Tota la vida de l'estiu transcorria

sota l'enramada.Era com un pal.li casola, refres-

cant i agombolador.Ens lliurava de l'estretor de

les quatre parets.Ens dilatava 1 'horitz6 escafit

, de la cuina.Ens eixamplava el sospir.Sota l'entreteixit de branques

posAvem taula. Dinávem a la fresca,mentre el sol queia a portadores, fentcruixir les pinyes.

I a les nits era aixopluc contrala humitat de la serena.

Sota seu, la vetllada transcorriafresquivola i assossegada.

La Vida estava plena de manques.De privacions.De ferides.Per3 sota l'enramada tot semblava

més lleuger, més bo de dur.

El mal era més aconhortat.Per la festiVitat del Corpus era

el temps d'esbrancar els pins per aengirgolar l'enramada.

De prop o de lluny, Corpus peljuny.

El sol bat a les totes.L'aire es fa ardent.Maduren les collites.Llambregen les cireres entre les

fulles.El rossinyol omple de cant els

horabaixes.Assagen volada les primeres butze-

tes.La festa del Corpus també tenia

al pi com a protagonista.Era l'ornament.que.donava vistosi-

tat a la festa.I perfum.El poble s'engalanava de festa.S'enjoiava.Es disfressava de natura.

L'espai urba, avergonyit del seu.ésser de pedra i ciment, es vestiade bosc.

Amb verd de bosc.Amb flaire de bosc.Amb ombra de bosc.Amb somriure de bosc.Els carrers per on transcorria

la processó omplien llurs fa canes debranques de pi.

Les branques més llargues.Més ufanes.Més esponeroses.Collides al •coster més arrecerat.Al comellar més oMbrivol.Al gual d'una torrentera.Ana on el pi creixia amb més

pompositat.Donava gust passar-hi pels carrers.Agranats i regats de fresc.Nets com una patena.Endomassats de verd.Perfumats per l'efluvi de les

branques.I dels cossiols d'assutzenes.I clavellines.I la fragancia subtil del gessamí.El Corpus era una festa seriosa.Sense bullanga.Es commemorava la institució de

la Eucaristia.

CAP VERMELL - 9 -

Una festa per a l'estrena delvestit nou.

De les sabates d'estiu.Passava la processó.Sota el pal.li de domas blanc,

el rector portava la Custódia amb elSantíssim Sagrament.

La gent, al seu pas, s'agenollavareverent.

Després, se tornava a la xerrada.Al diAleg a cau d'orella:"Mira-la a na Margalida, no n'es-

trena, no, de vestit nou! No sé perqué tenen tants de doblers".

"N'Antemia, quina lluentor devestit! Segur que du posat el dinarde la setmana. No menjam pera... ensortir al carrer..."

Eren les xafarderes de sempre.Ningó fa res bé per elles."Mira, a ca'n Miguel no van a

missa, pera han posat les branquesmés grosses i han tret els cossiolsmés estufats".

Tampoc ningá fa res per a lesbeates de sempre.

Transcorria la tarda. Llenegavael sol cap al ponent.

La processó pujava la costa empina-

da d'en Cápet.La gent cantava.Dos nins s'encalgaven entre les

branques.Les tombaven sobre els cossiols.La madona esqueinava, amenaçant-

los.Els nins li feien jutipiris.Tornava la calma al carrer.Les branques de pi s'entraven

fins al corral.Sobre l'embigat.Una contra l'altra.Amb parsimdnia.Calia posar-hi cura en no fer

clarianes.Donar-li la mateixa espessura

per tot, per tal que l'ombra fos homogé-nia.

I així quedava feta l'enramada.Fresca.Perfumada.Com una glopada de frescor sota

el solstici de l'estiu.Oh, enramada de corral!

JOAN RAIJuny 85

• Aquet-me.6, "Cap VeAme..ei" ha M vi,s4-ta1t "Ca No,stAa", ei ciag de -eaTeAceiLa Edat de CapdepeAa. Haven C.4 ; it, Azaerz-bnient, eieccionA d'acmd amgeLs not. .eAtatabs de i'clociació, ht ' igui, que Za notAa gent majoA. mani/o -6

-td a tiLav.4 d'aqueste pagine3 Le2,jem cilitaie 4. inquietut.s. Am Ua hempaat an eAtona mo..et agAadagle, pwilajiniA deL /utuA. que dei pa,sat. I aixdé. tot un .6imptoma.

- En pAimeA /Joc vo's d.ellyinaAlem que/e.64.0 an poc de hi/stdAiaCiug, una mica do /ze,sum de 'o que haeistat /Lno aAa.

MADO CATBOLA.- Fa uns anys D. Gabriel (Pérez)va promopre aix;. Jo trobava que per noltrosanava bé. Quan va demanar gent que s'interessásjo vaig sser la primera que vaig aixecar lama. Jo veia que per noltros era un benefici.Jo ja tenc setanta-nou anys i és a ca nostra

•que he d'estar, i aqua es ca nostra. Jo ja nodeman més. He fet tot quant he sabut, aixi queper jo, massa bé tot.

- PeiLd com vo-s powireu en contacteamg ia gent i con.segaiirea aqueo oca?

MADO CATEOLA.- Juntament amb D. Gabriel i SorIsabel començaren a fer gestions perquá ens cedis-sin el local i també la gent jove se posá encontacte amb l'Ajuntament. Amb el local ja teniemun ca nostra i llavors pénsárem que li haviemde dir. Jo vaig dir que "Ca Nostra", perquá allábaix es diu "Sol Naixent" i, en tot cas, aquíhavia d'esser "Sol Ponent". "Ca Nostra" és canostra, i nOltros els vells és a ca nostra quehem d'estar.

- Què va/Leu /e/1 de,sp/zs d'inaagu/La/1ee iocai?

MADO CATEOLA.- Férem una exposició de fotografiesantiques que cercárem per tot el poble i aix8va tenir molt d'áxit. Després férem una festaper a tot el poble i convidArem a l'Ajuntamentque sempre mos ha donat lo que li hem demanat.

MARGALIDA RACONA.- Al principi no anava moltbé i nombrárem unes comissions de joves i vells.En férem d'economia, d'activitats, de neteja,de malalts, una d'anar a l'Ajuntament, i totesestan formades per vells i joves. Aixi ja comerçrem a fer festetes entre noltros, cantávem iballávem, i aix; és el fonament del Club. N'hihavia que volien el capellá i la monja, i altresno, pero ells foren els que mos donaren força

? •ei que estan amb noltros. Aquí s un Club que

es neutral, no té color politic, religiós nide res, tots estam plegats, admetem tothom, jovesi vells. Ara hem fet els estatuts i ha sortituna junta. Aixi que té la paraula el president.

L'AMO EN TOMEU SEGÓ.- Primer se va nombrar unagestora per lo dels estatuts. Aquesta gestoraera per tres mesos i.quan acaba aquest tempses torna a parlar dels estatus i per majoriasortí que s'havien de fer. Després hi va havereleccions sortirem: jo can a president, enToni Pascual can a vice-president, en GuillemFullana.com a secretari, en Damiá Cassellas cana tresorer. Ara té la paraula el secretari.

GUILLEM FULLANA.- T'ates aquestes criatures quehan montat el Club s'han convertit en pedestalsd'aquesta causa. Després de tot aquest tempsla directiva ha estat bastant apreciada per tots.Pentura en quinze o vint dies tendrem lo delsestatuts estigui completament arreglat i se puguidonar oficialitat a tota la documentació quehi ha fins al present i no tendrem problemesde cap classe. D'aquesta manera me pareix queanirá bastant bé. No es tracta de cap sistemacomercial, és gratuIt, els socis no ha de pawmentres sigui possible. Aqui no hi ha mercadersde cap classe, tots lluitam per la mateixa causa,sense discutir. Avui, que és la primera entrevistaque tenim podem manifestar que al donar -nos aconeixer a l'autoritat civil local mos han rebut

amb tota amabilitat i mos han prams la sevaajuda sempre que poguessin. Crec que si la cosano s'espenya duu un bon cami. Aquí hi ha retos ,

descans, riure i respecte per a tothom.

- PCM-6212 un poc cLeL6 pfLoje.cLe.4 gagtenia en maAxa det p/Log_feineA.

L'AMO EN TOMEU SEG6.- Ara, per Sant Hartcmeu,confiam fer una festa per a tot el poble. Encarano está hen organitzada per; ja l'organitzarem.Després de totes aquestes coses que pensad fer

de festes estam fent gestions per conseguir unaresidáncia. Noltros la tenim sol.licitada, la

tenim demanada a l'Ajuntament, que mos contestaráun dia, per; aquestes coses no se poden arreglaren un dia: De moment tenim esperances per; nopodem passar s'arada davant es bou. Aquestes

coses han d'anar poc a poc.

GUILLEM FULLANA.- Per muntar aquesta residáncia,un dels problemes és l'econ;mic, per; les perspec-

tives que tenim son bones i creim que tot es

podra solventar.

DAMI1, D'ES FORN. - Els doblers que noltros tenim

són en el banc, ben guardats. Quan els hágim

de menester és bo de fer treure'ls. Ara de moment

encara no estam ben organitzats. De moment, do-

blers en tenim pocs, per; també hem de dir que

tenim pocs "gastos", perquè si hem fet una tLmbola

o una rifa no hem hagut de gastar ja que tothom

ha participat, tot el poble mos ha ajudat. També

hem rebut donatius de molta gent del poble i

,també tenim el caixonet on pasan els doblers

quan venim a beure...

Ara, per acabar, cantArem una cançó molt

antiga que va dur a Capdepera un militar que

era d'Inca. D'aix; fa més de setanta anys. Aquestacançó la cantárem a l'amo En Tameu Segó el dia

que va sortir president:

"Adios Capdepera hermosa,adiós pueblo inseparable,

te quiero més que a mi vida,te quiero más'que a mi madre.

Y de veras de lo digoque si tuviera dineroa la puerta de la sala

con oro y perlas pondría un letrerodiciendo: Eres Capdepera

la más hermosa del mundo entero".

4que4t ei gon humoA. que 'te- gnu a"Ca Not/La". vegadeis ho hemdit deJs de "Cap Ve/Lmeii",dei pogie eJstan donant an exempiede gane- -o de viime i de quepeA. etts void/zien moitó de joveA. Amtaquet .e6peA4i. e--e-s hem tiLogat ame.aquet epet deixam. Que i'aiegiLiamai /aiti a -ea caw de -ea not/la gentge-aft!

ENTREVISTES 'CAP VERMELL - 11 -CAP VERMELL - 10 -

ELS PENSADORS CAP VERMELL - 12 -

OR7Eq4 ÇASSE7 (i 2)

Que penAava Oatega de La /igoAo/ia?

En ei daízaea númeao de "Cap 1/v..4.-17221i" vaig anuncia/z que taactaaia ag-gurm apecte/s dei penAament oateguia.DeApaiA he penAat que oeLa miA coa-venien noméA taactaa-ne un, a /i deno aliaagaa-me maisAa, poAant a paovaLa paciencia dei iectoa.

Diai une paaauieA Aogae ei quepenAava Oatega de La /iioAo/ia. Eino/stae penAadoa va E.c./zia/Le moitezpdgineA /30.122. La /iioo/ia. Si vaiLa expaeAió, diae que Oatega va /iioAe

an moit damunt La /igoo/ia.

A Oatega, que eAtimava paaauieAcoaaecteA, no ii agaodava gen-o ei nomde /iioAo/ia. Ei taogava poc elegant

mancat d'autenticitat. Ei nom veatadeade La /iio?so/ia i/s "aietheia", - quetaadua doi gaec voi dia veaitat,tigació.

Pea a Oatega, La /iioAo/iaun /sagea deciAiu, va ag /onA de ie/3co/se/3 donant aa6 dei que diu. Ei /iidAolno e/3 pot taeuae co/se de La mdniga.Oatega, moit expae.mivam_e_nt, diu queLa /iioAo/ia "heaoime

A4ueAta concepció de La 4-e0Ao/iaentaoaca. amg La taadició. La immenAamajoaia degA /iid/so/A coincideixenen que La un Aagea deciAiu.A La paeguata de Ai La /iio/so/ia iA

ciencia o no, .0Atega ce-opon ten ciartiiampdnt que no, que La /ii(mo/ia

éJs ateiz AigoAU pertd no é cancia. Le3cdlancieA, diu 0/dega, iftucten un apectede La . aeaLitat, . en canvi La /i&Ao/ia/3'en/aonta a La azaiitat. Le-o ciincie/3no van ai fono de Le-o coAeA, i en canvi,La /iicmo/ia va /inA ai fono de -eaazaiitat, o a, manco ho intenta. Amgaixd, Oatega no voi deApaeciaa La

/si26 Aituaa en ei Leoc.coaaeAponenta La ciencia i a La /iioAo/ia. •

Oatega tamgi ié cica que La /iioo-/ia no Aeaveix pea n.o ti cap /ina-iitat paactica. Pend aixe no ve, diaquo La /igoAo/ia no /sigui inteae/s/santAinó tot e, cpatizani. La /iioAo/iaeA tan inteaeAAant que i/3 un /i eaAi mateixa, La /iioAo/ia vai id penapen eLia muteixa, té no aaaiga maia La veaiiat compieta.

I. jo, qud per -s a.ei quo diu Ortega?•

En un puni . no eAtic d'acoAd,• que me pace-ix-que La Aaoo4a va/La pena pen ella mut eixa peno' .tamáéha d'apunaA moii .eizioamen.t, a mi-Ego/Laí7.ei món. Pen aitaa pa/i, hiz.Lkicamenl,La /iioAo/ia ha' coataiguit a taanA-/oamaa ei món, a ve gade-o pen té i avegacLeo pen mai, peno' La /ii(mo/iano é/3 41nd/enáiva.

4N7ONI RIII70R7

HEM FET AQUEST NÚMERO:

Joan NebotMari-Germa MelisJoana ColomMaria VivesBiel PérezPep TerrassaLlucia Sirer1■P Antònia NadalJaume FusterColoma MayolManuel López

Bolleti de l'Obra Cultural BalearCapdepera-Cala RajadaJULIOL - 1985Carrer d'ES Port, 43 - CAPIElalkDipòsit legal: P.M. 497/80Imprimeix: Apóstol y Civilizador, Petra.

Toni RiutortBàrbara FlaquerAni Muñoz

Els articles publicats en aquesta revistaexpressen Lnicament 1' opinió dels seus autors.

El moli de sang CAP VERMELL - 13 -

El padrí havia pres la determinacióaquella nit.

- Els al.lots no menjaran moixmentres jo tengui llebres dins lesmans - digué.

I és que aleshores, l'Estat -si és que es pot dir estat a aquelladictadura - havia requisat i posatprecintes a tots els molins del terme,i fora terme. Els conradors eren obli-gats a declarar el blat que sembraveni a entregar el que collien. A canvi,mitjançant una cartilla de racionament,rebien un poc de farina de blat demoro que, més que farina, pareixiaserradis. Això era el moix que, paro-diant el vell refrany, havia dit elpadrí.

Aquella nit ho decidí: faríemun molí de sang.

En principi quedàrem una micaastorats, no albiràvem molt bé quépodia ser un molí de sang. Ell ensho explicà.

- Hi ha diferents tipus de molins:el de vent, el d'aigua i el de sang.El de vent es diu així perquè és elvent, la força del vent, qui empenyles veles i fa girar les moles. L'altreés l'aigua la força motriu que el moui• ••

- El de sang el mou la sang -va judicar el cosí petit.

- Sí - contesté el padri.

I ens quedárem més astorats encara,pensant d'on trauriem tanta sang perfer girar aquella rodota tan grossaque havíem vist al molí d'aigua deNa Means.

- Se diu de sang perqué és mogutper les bísties, com una sínia, donantvoltes sense minva. Per() al nostremolí . el mourem nosaltres, una estonacada un.

Aquella nit ens costé dormir-nos.La idea de veure'ns enganxats a unaperxa, com un mul, ens turmentava.No podia allunyar el record del cavallde Ca'n Patró donant voltes a la sínia,amb la collera posada i els ulls tapatsamb les cucales, voltant sense fi.

Devia ser, esgotador. I aquella suada.I l'esbart de mosques empipadores arra-pades a la pell... Era inquietant.

El padri havia rumiat la ideallargament. Res escapava a la planifica-ció que mentalment havia teixit. In'era conscient del risc. El molí seriacontra llei. Seria un molí clandestí.Però això no ens assustava. A casaens haviem fet destres en dandestini-tats. Tot ens ho havien prohibit. Finsi tot menjar-nos el blat que havíemsuat. Assenyat i circumspecte, el padríassaonava curós la curolla del molí.Pega per pega s'estudiava el muntatgei l'emplaçament. Calia fer-lo .a unlloc recerat de mirades sobretot,ensordidor, que apaivegAs el sorollde les moles al rodar. Va decidir-sepor muntar-lo a un racó de la voltasoterrAnia que servia d'estable a lamula roja. Allí, al no emprar-lo, l'ama-garíem sota dues xAvegues de palla.

Les dues moles velles que teníemal corral, que feia anys que la padrinaemprava per a posar-hi els cossiols,adobades de fresc, ens servirien peral molí. La més prima, i ja un poccrivellada, seria la sotana, ben sujec-tada al trespol, .i la més gruixadaseria l'alta, la que es fa 'rodar. L'amoen Lleonard, expert en el maneig delmartell i l'escarpra, si ho volia fer- i volgué fer-ho - les picaria pera cairar-les de nou.

Record el diumenge que l'amo enLleonard vengué per adobar les moles.Aquell tac-tac característic del martellpicant a l'escarpra sembla que encarael sent. A cada cop saltava una petitaesquerda de la pedra. Una rera l'altra,la mola perdé el color terrós que teniai es quedé amb aquell gris particularde la pedra viva. Fou com si a lesmoles les hi haguessin rentat el rostre.Quedaren com a noves de trinca. L'amoen Lleonard havia fet la feina ambl'amorossitat i mestria de l'escultorquan afaiçona una estàtua.

Duguérem dues rodes dentades queengranaven molt bé - eren d'una sínia

(passa a la página següent)

CAP VERNELL.7 14 -

(ve de la página anterior)

de caixons - que fariem servir pera transmetre la força i la rotaciódes del mànec a la mola alta. La tramujala férem amb quatre posts de pi, ambles eines i el banc de fuster que elpadrí tenia al sostre. Als pocs diestot estava arranjat per al muntatge.Una nit anàrem per feina.

L'oncle Miguel, que era picapdrerd'ofici, enllestí el basament amb quatrepeces de marès gruixat posades de pla.A sobre hi clava, ben encimentada,la mola sotana. Fou una feina curosa,per tal de donar-li l'horitzontalitaten totes direccions. El nivell treballaforça. En poc temps el molí queda en-llestit, a punt per a l'estrena justque passas el temps prudencial pera l'enfortiment del ciment.

Arriba el moment de la prova defi-nitiva. El padrí buida una senallade blat dins la tramuja. El meu cosíi jo ens hi aferrarem força al manee..Fou feixuc rompre la inèrcia, peròla mola alta dona la volta sobre l'eix.I una altra. I una altra, de volta.Prest sortí el rajolí escafit de farina.

Però el treball era esgotador.L'exercici de donar voltes al mànecprodt&—una pèrdua de forces. L'empé-nyer o estirar, segons el costat queestaves respecte del sentit de rotació,et deixava exhaust, extenuat. Per ficomprenguérem tota la drmatica realitatque s'amagava rera aquell nom de molíde sang. Poc a poc hi deixarem la nos-tra.

Però tot l'esgotament es transformaen joia quan, al mati, lapadrina, deles entranyes calentes del forn, ambla pala ampla, tregué el primer pa.Era un pa gros, estufat, colrat perl'acció de l'ardentor del forn, crive-llat... Tota la casa queda amaradaamb l'olor de pa calent, de pa tendre,de pa acabat de fer. Berenarem de paamb oli.

I Un s'anadona de que valia lapena l'esforç de la molta per a gaudirdel goig de la berenada.

ES XORIC DE SON XONAJuny 85

4

LLOCS DE VENDA:

- Fls dos estancs de Capdepera.

- LlibrerialL'Ctit.

- Llibreria Cala Rajada

- Llibreria L'Alborada

- Llibreria ES Mbllet

El calaix d'un savi

CAP VERMELL - 15 . -

Doncs bé, en un ribell ple d'aigua,encara que aquesta aigua no sigui dela font de Na Taconera sinó senzillamentaigua de l'aixeta de casa, desprésd'haver-hi ficat les botelles correspo-nents, hi tiren un tros de sofre bensencer.

El vi s'anirà refrescant per mo-ments, amb l'avantatge de que despréspoden fer servir el sofre per qualsevolaltre 6s dom6stic (si és que en saben;i si no esperau atentament aquestsarticles i vos ne diré).

Podeu aplicar-ho a qualsevol líquido salid mengívol als que volgue minvar

. la temperatura. Es molt recomanableper a acampades amb gent exigent, -excur-sions on no hi ha font o cases on nohi ha gelera. Provau-ho!

La majoria de ciències i pacianciesque sortiran s'han trobades a calixospolsosos, yells matalassos i amagatsracons empedrats. Aplegats per unsquants amics, tots cientifics de recone-gut prestigi, ens hem decidit publicar-les al CAP VERMELL per lo molt quehan pregat i perquè sabem -de les ganesi el desig amb que els lectors ho espe-rAveu.

Obrim, doncs, una nova secció,que vol donar-vos savis consells per"anar fent" en aquesta vall de bastonsi garrotades. A vegades seran fórmulesdomastiques, altres, receptes culinA-ries, cures fAcils, experiències delbon viure o distraccions casolanesque a un moment de la histaria contri-buiren al progués de la humanitat.

Recomanam als amables i ignorantslectors l'estudi conscieciós de lesfórmules prescrites en els presentsarticles, advertint, per aixd i depassada, que a més de no respondrede les avenes que pugui haver-hi,no garentim els resultats dels procedi-ments ni la seva eficAcia; encara quehi creim a ulls clucs.

Atenció, que comeng .am:

REFRESCAR EL VI SENSE AIGUA FRESCA NI GEL

Aquest remei va pels incrèclulstomassets. Es 6s habitual durant

l'estiu, estació en que, segons lesestadístiques, sol fer més calor.

COM ARRUIXAR LES MOSQUES DE LA CARN

. Sabut és que les mosques no deixenconservar la carn crua i altres alimentsen bones condicions higiènico-sanità-ries; fins i tot arriben a criar-hicucs. Per lliurar-se'n d'elleS, deles mosques, la prActica dom4sticaaconsella cubrir els áliments amb subs-tancies com farina, sal i, més darrera-ment, se tapa amb teles o plastics.

Nosaltres proposam un mètode méscamode i senzill: Deixar la carn bendescuberta damunt un lloc fresc i noposar-hi davora més que dos o tresbocinets de ceba crua.

Es provat que les mosques fugencom uns mals esperits. Hi va res jugat?.

COM SE TALLA EL VIDRE

De la mateixa manera que tallamun tros de roba o de paper al nostregust, podem sempre que volguem, tallarun tros de vidre sense necessitat deldiamant: Amb unes senzilles i ordinariesestisores.

El secret d'aquesta experianciaextraordinAria consisteix en tenir, -

mentres se fa l'operació, el vidre,les estisores i les mans dins d'unpoal ple d'aigua. El vidre es tallaràamb tota facilitat en linees recteso curves sense trencar-se ni escabotar-

(passa a la pina següent)

CAP VERMELL . -'16 -

(ve de la página anterior)

se de cap banda.

Aix,c5 es degut a que l'aigua fadesaparéixer les vibracions de lesestisores i del tros de vidre. Si deixamsortir fora de l'aigua el més petitboci de vidre o d'estisores, les vibra-cions bastarien per fer-mos quedarmalament.

Podem tallar, aixi mateix, elvidre quan és prim amb les estisoresi sense necesitat d'introduir les mansdins l'aigua: Cubrint bé el vidre ambtires de paper solidament enganxadesI col.locades en totes direccions.Aquestes tiretes destrueixen tambéles vibracions i privaran que el vidrese trenqui.

El procediment del poal d'aiguaés per aix6 el més segur i el mésd'executar.

BON TEMPS O MAL TEMPS

Per tots aquests pescadors de

peix-roquer que no van més enllé delfaro i que mai saben si diumenge farébon tdmps; per tots aquests i per quiho vulgui provar, va aquest consell:

Dissabte vespre, fent un voltio una volteta, se donen el luxe d'anara prendre un café a qualsevol bar.Quan tenen la tassa davant, procurenbocar el sucre sense remenar el líquidI voran pujar unes bimbolles a la super-ficie. Si aquestes formen com una massaescumosa estacionant-se en mig de latassa, senyal de BON TEMPS. Si la brome-ra s'escampa i eixampla en forma decercle o se dirigeix tota plegada capun deis costats, senyal de PLUJA. Isi l'escuma se conserva al mig de latassa pera sense dilatar-se ni esten-dre's, TEMPS VARIABLE.

Facin la prova d'aquest barcimetresi vos pronostica un dia esplèndid

vagin a pescar. I me convidin.

EREP.

(El secreto de la canalización)

Habla un pequeño pueblo en la isla, quetodas las mañanas se desperezaba a la sombrade las piedras de un viejo castillo. Sus habitan-tes vivian y crecian bajo la mirada vigilantede unos ojos pétreos y benevolentes. Era gentesencilla, de esa que no va haciendo mucho ruidopor la vida.

También tenia, como casi todos los pueblos,un loco, Nemesio. Asi se llamaba ese señor mayor,tocado con una vieja visera de pana verde y unachaquetilla de punto gris. Nemesio no habla nacido

en el pueblo; llegó a él con su esposa hace tantotiempo que nadie lo recordaba. El destino quisoque no tuvieran descendencia y, al morir su mujer,quedó solo.

La soledad y los largos paseos fueron encor -

vando su espalda y llenando su rostro de arrugas.También fue perdiendo en poco tiempo el oldo.

Lo que no perdió fue su sentido del humor. Se

pasaba el dia haciendo bromas y, como no olalos reproches de los vecinos, segula haciéndolas.A veces, se ponla una enorme nariz de plástico?

e iba a la salida deasustar a los niños.tirándole Por' detrásvolvia le tiraban delhasta hartarse.

Nemesio iba viviendo gracias a, la ,ayuda

de algunas vecinas que le limpiaban la ropa yatendian sus escasas necesidades.

Pero el tiempo no pasa en balde y un dia

le dió al bueno de Nemesio por morirse. Despacio,muy tranquilo, como en un sueño profuhdo. A ratosse despertaba y decia alguna frase graciosa.

Poco antes de dormirse: definitivamente,

abrió bien los dos ojos y dijo que en el pueblohabla enterrado un tesoro. Luego sonrió., puso

cara de niño, - cerró suavemente los ojos y sequedó quieto. Los presentes se miraron entreellos y comentaron lo que acababan de oir. Unos

la escuela con el fin deAl poco rato, los tenladel jersey, y cuando seotro lado, y juntos reian

CAP VERMELL - 17 -

decian que era otra broma, otros, los más realis-tas, opinaban:

- Si, bueno, pero por si acaso...

Al final imperó la sensatez y lo achacarona la falta de riego del difunto. Todos marcharona sus casas.

Al dia siguiente amaneció como siempre.El viejo castillo fue recogiendo sus sombraspor la ladera extendidas igual que redes a laluz de la luna. Nadie habla dicho que iba a serun dia diferente. Pero si, habla algo distinto,se notaba Más movimiento. Picos y palas ibande aqui para allá encima de los hoMbres.

La noticia de la muerte de Nemesio se hablaextendido rápidamente. Los vecinos lo hablanhablado a la noche, en la casa, y por una raracoincidencia no ajena al común egoismo del corazónhumano, casi todos hablan tomado parecida inicia-'tiva.

Al principio se esforzaban en disimular,

pero al darse cuenta de que el de enfrente estabaen la misma tarea, cambiaron su sigilo por el,acierto de hundir el pico en el lugar exacto.

Quien más y quien menos, todos recordabanesa piedra cerca del pozo que siempre habla tenidoun extraño sonido a hueco, o aquella esquinade la huerta que apareció removida una mañanahace ya dos otoños, o ei viejo canalón que desbor-daba agua como si tuviese atravesado algo dentroque le impidiera tragar... y lo asociaron conlo dicho por Nemesio. .

A media mañana apareció una excavadora din-gida por empleados municipales y como un granmonstruo . empezó a arañar la cara de la plaza .mayor del pueblo y luego siguió por las callesprincipales.

En pocas horas el pueblo presentaba un aspec-to insólito. Las calles, las plazas y caminosestaban con la tripa abierta. Habla más trincherasque en toda una guerra. El viejo castillo serestregaba una y otra vez los ojos y no sallade su asombro viendo lo que estaba sucediendoa sus pies.

Al atardecer, la gente s e . fue reuniendo

de forma espontánea en la plaza, poéo a poco.Comentaron, en corrillos, lo 'que hablan encontra-

do: cantidad de trastos que creian definitiva -

mente perdidos. Pero ninguno de ellos se pareciaa un tesoro. Xiscu, el dueño del bar, trajo unospequeños trozos de algo que podia haber sidouna estatua. Se dieron cuenta que encajaban yempezaron a armar el rompecabezas. El grupo fueviendo con gran sorpresa y el aliento contenido

como aquello tomaba forma.

Nadie se lo podia creer! Una vez puestoel último trozo, ahi estaba Nemesio guiñándolesel ojo y sonriéndoles burlonamente desde lo altodel pedestal.

Catalina, la panadera, que estaba cepillando

la chaqueta del difunto, encontró en uno de susbolsillos algo que explicaba lo del tesoro. Eraun recibo de la luz escrito por detrás que leyóa todos y que decia: "Tontos más que tontos,os gasto bromas hasta después de muerto. Tomarosla vida con humor si queréis vivir muchos años!

Este era el tesoro.0

Se oyo algun que otro juramento pero, en?su mayoria, la gente reacciono bien.

Entonces, el alcalde tomó la palabra y,preocupado por el prestigio del pueblo entrelos de las cercanlas, propuso:

- Abiertas ya las zanjas, se aprovecharánpara canalizar el agua y llevarla a las casas,que buena falta hace.

Esa seria la explicación oficial al lamenta-

ble aspecto del pueblo. Todos hablaban de lalección que hablan recibido de Nemesio..Y comoprueba de reconocimiento alguien propuso quese levantara un monumento con la estatua de Neme-sio' en la plaza mayor y, debajo, un rótulo quediria: "Al Ilustre vecino D. Nemesio Rocaforte,'que fue quien más contribuyó con su imaginacióny humor a la traida . de agua corriente a estemunicipio". La propuesta fue aprobada por unanimi-dad con gran alegría y regocijo.

'Cuando pasé por el pueblo, en Diciembre

del 84, todavia estaban las zanjas abiertas yya hablan empezado a enterrar grandes tubos.A mis preguntas sobre el aspecto del pueblo,todos me dieron la versión oficial. Bueno, todosno, hubo un vecino que me contó la historia que

os relato. NO estoy seguro de que sea verdaderapues estábamos alrededor de un fuego bajo, conel casco vacio de una botella bebida a medias.

Tampoco me importa su veracidad, a mi megusta porque es más bella. Además, la tarde queparti, después de una inolvidable semana en laregión, tuve la impresión, por un instante, queel viejo castillo me guiñaba un ojo de maneracómplice. Aunque enseguida descubri que el sol,en su alocada huida, habla quedado atrapado fugaz-mente en una de las ventanas del castillo.

RAFAEL F. UNGILPortugalete

(Vizcaya)

Des del Castell amb amor CAP VERMELL *-- 18 -

Eztic mig empaadaiat. La caloaem guanya. Ne tomgaaia davall un pivuit diez, zene /ea Diuen queeLs tazgaliodoaz ezpanyolz donen pocaendiment. Nazza que en donen! Amgaciveótez tempeautuaez éz un maacleque ningú /aci /eina. o qui z'hoaga/en miLloa zón elz de l'Adrain.iztaaci6(Centaal, Autondmica i local), queduaant aqueztz mezoz no en /oten nigaot. I aixd que tenen aiae acondic2o-nat.

La maneaa d'empaznyaa em pit dximque Lenzn eL5 potiticz dvaant i'hivean,zozpit que ha anat maduaant l'eztiu.7oaa de ia paezzió de£3 dezpatxoz,ia gent ptíLiLca apao/ita la canículapea a maquinaa nouz zizteme de toatuaapzicoldgica (i de l'aitaa). Demo deia platja, el xalet, l'apaíztamentietc., ets aezponzaglez centaals, autond-micz lo calo eztudien com mantenia-noz a aetxa: 07/IN, Meacat comí, zeguae-tat impoztz, exaccionz, ileiz,decaetz, oadaez, zancion,avizoz, comunicatz, expedentz, aequeai-mentz, declaaacionz amenacez, paevi-zionz, pactez, acoad.z, en/aontamenbs,d2zzenz2onz, auptuaez...Davantque enz vé a damunt peamonentment,elz zoidatz aazzoz no poden /ea mézque paaaa fa xugazcoda de quazevolmaneaa. az .tenen acolionatz.

/nz-iz.t.ezc. Bona paat de fal'eztaatigia pea 4A-noz 4.n. gonda

z'..i.nven.ta da/tan-t. -Vez-tia, caeiz-voz-ho!

Re/lexio zenze mailcia. Una paatdei que pagam a l'Ajuntament va, idgica-ment, a invRAzionz. D'aqueztezzionz, una paat /se dgz.tirta a 4e/weizpnlicz amg elz que miiionaa la qualitatde vd4o. Exemple: z'aaaegia fa piaçacielo Naa2neaz, - pea a ezplai de totznozaltaez, peno' ze deztina a úz paivatamg ei que geneaaa nouz 2ngaezzoz•peaa deztinaa- loo a caeaa nouz ezpaiz

com ei Pazze2g Naallim, queen gona me-ouaa ze dezt2na-a ú paivatamg el que geneaaa nouz ingíz,ezzo,s peaa de"stinaa-ioz a caeaa - nouz ezpaizpliglic's que Ze de,3Lina/lan a (1/5 imj_pcd.amg el que geneaaa nouz ingizezzoz• pea a deztinaa-io4 a caeaa nouz ezpuiA

púgiicz que deztinaaan...Amg laquai 6oza epa4.,s que hauaiende taz zoL3 zón d'unz poco, pea moltque aixd zigui Legal i pea mole queaixe gene-ti Lenaiciz. Pen qui necez olia

'ezpaiz que no podem ut-Latzaa? Ez aque'st41.11A dezi2 de la Placa cielo Pinz?

Elo nomgaozoz "an-o" d'aqueztazecció ze dezezpeaen cada vegada que,pea motiuz d'ezpa2, no pot apane'-ixenla meya coi.iatoAcició, com ei me-o paz--oat. o ho cLic alz coMpanyz que /an"Cap Veameii", que no deixin do puglicaa

meuz ezca-az, que la 4.eviz.ta ise'nzent . 2 que moll,s de .oa enLpLo.tio ploaena iiagaima viva quan &Laca a /altaala meya ploma dgii.

'La dizminució impoatant di i'agu-incia tua2zi2ca d'aquezt any no paa2.43ce-o-oen ogztacie pea a seguia /enttot quant ez poza.p.a davant delz Ludo-nitzodoaz. I qui ja zagizen place-o?I qui zi la natuaaleza duu cam2 d'ezzeaquelcom que zoLs expliquen lagaPAde text? I qui oi elz que vinen zóncoda vegada menyz L empaé m&s deenga-nyatz pea la -o uf aztinadade pinaaz pea ciment? I qui zi e, diade demd ha do venia ei Soichaga deLoan a 4A la aeconveazió tualtica

.i de pagan entae imtz ét's genellAd'aquezt palo? La qüeztió éz /ea deztao-zza. Ah! quin gaan invent, el tua2zme!

17.07.85. 8'30 A.M. Vaig /ea untomg pel mate L eiz zImptome de aezzacaeaen evidentz. Eiz papeainzvoleiaven.al aitme do la taamunian-eaadei dillun6 de /e-ote o . Bonez •A_AteAl

CAP VERMELL 19 -

.e.nyo/t! Peit mat que aigunis ZeCi.OAZ

i0CaL6 ,vuiguin nega/t i' evidencia dequacom que ha az-eat, ja dA/initli)a-ment, din,s ei coil. de ia gent de iama/t i de moita gent que no .6A de. .iama/L. Bone e.,stez Le-o dei CaAm, ziungoid

Repetec que no zom go peiz AZ/5

que la caioit me guanya.- No nicom he ezcAit aque.sie Ei meu

homenaige .t.i/./..e.nc a camgizeizA,pezcadm4, picapedAeAz, mecanic, muni-ciputs, donez deiA ve.Lo de ne.tejadel:z hotets, pageoJ3, Ligada municipai,dependenteis, tot,saque_M que han de Arc_ Aina a 35 gi-Lau/3a /'om/-/a i han dA pitoduiA cadaméz peizqui hem entAat ai NeAcat Coml.Vizca la civiiització!

CAP Rolg

EL PES ESPECIFIC DE LES CLEPSIDRES EN EL MON EFERVESCENT

La Segona Biennal dels MonoclesFumats ha estat un plom carregat depunyetes del Punhyab. Menys mal quea la sortida alguns dels ponents sestrobaren amb un oasi de pel curt (novull dir que es trobassin amb una vaginaafaitada un mes abants). Hi havia ar-bres, mates, arbusts, ullastres. Iendamés no estaven allà sols. Primerneix l'espant, llavors l'esglai, iel sobressalt és ja la profecia desen-caixada. Sense piular varen fotre-lial camp, desgraciats dels cordons desabates que es rompen a la mitat delcamí.

Tots els aleas es recobren fàcil-ment, però els bocs resten al seu da-vant, com en una ofensa eterna. El•

gest d'un generós pastor d'Extramaduraresol la situació, duguent al seu llocla guarda de bocs remugadors. En aquestmón efervescent no hi cans que mosseguinamb dents a l'estil de l'imperatiucategòric d'Emmanuel Kant, aquell pobred'imaginació reproduYt . dintre de lahistòria. Tampoc hi ha cans que lladrinper la penúria dels cors xapats. Aquestmón efervescent és un zig-zag, i elsbocs es mouen amb la bestiesa mentaldel aquí som jo. Aquest món funcionaper papers transcendentals, iper a altri: vicioses viudes de veteri-naris venecians, nedadors empedreIts.

Unificar les voluntats pot esserfàcil, per igual que la maquinaciódel vici enèsim. I el pastor d'Extrema-dura mai perd el seu somriure de Mefis-tófeles, són les riallotes de l'execu-tador durant el sopar que-li ha oferitla viuda de l'executat a la francesa.El seu devallant està brut com el.d'unporc, el seu morro és brillant de saYm,i la substancia de l'aguiat li fa cara-golins en el galamó.

El pastor sap perfectament quea un dels bocs li agrada molt el raYmmoscatell, i sempre que és humanamentpossible li dóna aquest gust. Cadaany, quan l'estiu acaba i al passarper una vinya sembrada de moscatell,els bocs giren la vista a una velocitatmolt increible, i els seus ulls agafenuna lluentor de bolles• de nacre. Ambun esclafit de dits el pastor d'Extrema-dura dóna permis als bocs per a menjarel raYm. Els bocs són posseYts peruna gola. artificial, i s'afuen alsceps, mentre se'n foten de l'assossecinterior i mengen durant deu decenis,no deixant un sol gra de moscatella la vinya. La humanitat renega delsvermadors en un museu de cera.

Nota bene: no tots els plaerses poden compartir amb tothom, malgratel clani soni millor dintre d'una ribe-lla bruta dels pels del darrer afaitatde Simone de Beauvoir.

MATEU GILI MERCANT

esports En gran mesura, s'ha confirmat

el que vaig dir el mes passar respectede la nova directiva de l'Escolar.Alguns noms no hi eren, per són elsmenys. Aquesta és la composició del'equip responsable de dur a bon portla nau del club verd-i-blanc:

President Joan Vaguer GarauVice-President ler. Gabriel Soler

2n. Pere Brunet Vives3er. Pere Flaquer Flaquer4. Gabriel Flaquer Melis5.Antoni Alcover Femeni -as

Secretari Miguel A. Esteva CastroVice-Secretari Bartomeu Massenet Ll.Tresorer Guillem Esteve BauzaContadors Maties SAchez BauzA

Mateu Garau MoreySecretaris Tacnics Pere Brunet Vives

Jaume Massenet LliterasVocalsCamp i material Pere Massenet Sirer

Jaume Llaneres MasAssessor Comissió Deportiva

Francesc Gambins MéndezPropaganda Jaume Taus FlaquerDelegatsPreferent Bartomeu Fuster Pastor

Pere Brunet VivesJuvenils Llorenç SiquierInfantils Mateu Garau Morey

Miguel Garau AguilóAlevins Jaume Gelabert Vaguer

Bartomeu Mayal SerraBenjamins Gabriel Flaquer Terrassa

SebastiA Pascual Tous3g Regional Bartomeu Terrassa Ferrer

Guillem Danós Servera

Encarregat de camp Juan MartinezMassatgista Pere Vidal Madrid

Com es pot comprovar, es tractad'una llista prou ample i en la que,al paraixer, no s'ha deixat res a l'at-zar. De fet, la nova directiva pareixhaver començat amb ganes i il.lusió,condicions aquestes ben importants.La meta sembla esser la Tercera Divisió,per bé que el camí no será senzill.Altres n'hi ha que deuen pretendr e .

lo mateix: Arta, Pto.Cristo, Cardassar,Andraitx, Cade...

. Qui més qui manco ja sap que enBernet Gelabert és el nou entrenadordel primer equip de l'Escolar. Ve ambl'aurAola d'un treballador serias id'excel.lent persona. L'any passat

CAP VERNELL -'20

va entrenar al Cardassar, començantmolt b j acabant no tan bé. Aquí s'es-pera que sigui n . bons el començamenti el final. Seguirà entrenant als juve-nils en Joan Terrassa, mentre que elsaltres equips encara no tenen confirmatsels responsables respectius.

Crec que també són prou conegutsels jugadors que vénen a reforgar l'e-quip, amb aquella pretensió que apuntavade l'ascens. Destacable és el fitxatged'en Badia, un jugador que no necessitapresentació i que voldrien molts d'e-quips de categoria Superior. Pixí mateixs'han incorporat Mondéjar, Guevarai Bernet Marti, que torna de l'Artà.De l'any passat han renovat prActicamenttots, amb la qual cosa i en principi,se pot dir que es compta amb una planti-lla molt completa. S'ha reforçat lapart devantera, que pareixia esserla més fluixa.

Tot el que queda escrit ve a demos-trar que estam assistint a un nou canvide rumb en la política de l'Escolar.La nova directiva pareix sebre lo quevol i com conseguir-ho. Jo sempre hemanifestat la meva discrepAncia respected'aquest sistema • de fer les coses.En futbol, dos i dos no sempre sónquatre. Ara bé, ja vaig dir el mespassat, i repetesc ara, que no sónmoments per a la critica. Si les cosessurten bé i se consegueixen els objec-tius traçats, enhorabona! Si surtenmalament, a començar de bell nou, comtantes vegades ja s'ha fet.

Mentrestant, el camp segueix sensearreglar. S'arreglarà, diuen. Potser,incl6s, que les obres hagin començatquan rebreu "Cap Vermell", peró elretras és evident i després tot sónpresses i nirvis.

He d'acabar fent justicia á ladirective passada. En un moment vaigdir que el seu propósit era repertirels beneficis entre els jugadors, peraque de beneficis no n'hi hauria. Recti-fic. Beneficis n'hi va haver i algunsjugadors se'n dugueren una bona espipe-llada. Queda dit.

Ah! Me passava per alt. Si totes confirma, el Torneig Capdepera-CalaRajada sera de luxe: Arta, Badia, Mane-cor i Escolar.