VOLEMTREBALL DIGNE!

Una reflexió sobre què és treball digne i com lluitar per aconseguir-lo

Agraïments: Les fotografies utilitzades en aquesta exposició han estat cedides per la UGT de l’Anoia, Alt Penedès i Garraf procedents de les edi-cions del concurs fotogràfic 1r de maig “els treballs i els oficis”.Les respostes a l’enquesta “Què pensen els delegats sindicals sobre la feina digna?” ha estat possible gràcies a la col·laboració dels pro-fessors de formació sindical i dels delegats de la UGT

Disseny de l’exposició, tríptic i catàleg: Quim MillaCoordinació: Emma IzaolaEdita: Sindicalistes Solidaris-UGT

Treballi en una feina productiva, amb un sou digne, estable, i en unes condicions segures per a la salut.

Gaudeixi de protecció social davant de la malaltia, l’atur i la vellesa.

Pugui estudiar i no treballi fins després dels 16 anys.

Sigui tractat a la feina segons el seu mèrit, sense discriminació per sexe, edat, raça o classe social.

Tingui l’oportunitat de conciliar vida familiar i laboral.

Pugui desenvolupar les seves capacitats, amb opcions de formació permanent.

Gaudeixi dels fruits del diàleg social entre sindicats, govern i patronals.

Imagina un món on tothom...

Aquest seria un món de treball digne, un món que

podria eradicar la pobresa.

Quines organitzacions treballen per impulsar-lo?

Què pots fer tu per contribuir-hi?

Disseny de l’exposició, tríptic i catàleg: Quim MillaCoordinació: Emma IzaolaEdita: Sindicalistes Solidaris-UGT

QUÈ ÉS ELTREBALLDIGNE?

El concepte de treball digne el va formular el 1999 l’Organització Internacio-nal del Treball (OIT), l’única agència de les Nacions Unides tripartida —com-posta per governs, sindicats i patronals— i especialitzada en el reconeixe-ment i l’aplicació de les anomenades ‹‹Normes Internacionals del Treball››.

Aquest concepte, que recull en una sola idea les prioritats de l’OIT, es basa en el reconeixement que el treball és font de:

• dignitat personal• estabilitat familiar• pau a la comunitat• creixement econòmic

Però no qualsevol feina és treball digneL’OIT i el moviment sindical internacional tenen com a prioritat el treball dig-ne, i per tant empenyen perquè aquest objectiu sigui la prioritat de l’agenda

social, econòmica i política dels països i del sistema internacional.

Actualment s’ha aconseguit un consens internacional sobre el fet que el treball productiu, amb condicions dignes, és fonamental

per aconseguir:

• una globalització justa • reduir la pobresa• un desenvolupament equitatiu, inclusiu i sostenible

fotos: José Luis Trinidad Millán · Concepción Alarcón Alfarero · Josep Maria Robert i Reales Carme Porcel Ramon· Josep Comellas Corral

Crear treballPromoure una economia que generi:

· oportunitats d’inversió· iniciativa empresarial· desenvolupament de qualificacions· llocs de treball· formes de vida sostenibles.

Estendre la protecció social Promoure tant la inclusió social com la productivitat:

· garantint condicions de treball segures· amb temps lliure i descans adequats· tenint en compte els valors familiars i socials· amb una retribució en cas de pèrduao reducció dels ingressos· amb accés a una assistència sanitària apropiada.

fotos: Pedro Marcet Baldó · Luis Leandro Serrano · Concepción Alarcón Alfarero

Segons l’OIT, no hi pot haver treball digne al món si no s’assoleixen aquests quatre objectius estratègics:

Garantir els dretsdels treballadors Aconseguir el respecte dels drets dels treballadors:

· llibertat d’associació· llibertat sindical· dret a la negociació col·lectiva, entre d’altres.

Promoure el diàleg social Facilitar la participació d’organitzacions de treballadors i d’ocupadors:

· per elevar la productivitat · evitar els conflictes en el treball· per crear societats cohesionades.

EL CAMÍ CAPAL TREBALL

DIGNE

ALICIA57 anys,

venedora de menjaral carrer a Lima (Perú)

Sabies que al Perú…?· El 80 % treballen en l’economia submergida i, per tant, no tenen drets laborals ni prestacions socials.

· El 50 % dels peruans que treballen al sector formal (empreses registrades legalment) no tenen contracte. · El 9 % dels treballadors guanyen menys d’1,25 dòlars al dia.

Alicia ven aliments, que ella mateixa elabora, a diferents mer-cats de la ciutat de Lima. Ella sola té cura de dos fills, de 21 i 12 anys, a Lima, mentre el seu marit treballa a la ciutat d’Ica.

Va estudiar per cirurgiana dentista a la Universitat d’Ica i va treballar en diversos centres de salut, però com que volia tenir millors condicions laborals, als 49 anys va emigrar a Lima. A la capital no va trobar feina en el seu sector perquè deien que no tenia l’edat adequada, i va haver de recórrer a l’autoocupació.

Condicions sociolaborals:· Treballa una jornada de 12 hores diàries, inclosos els dies festius.

· No té accés a la Seguretat Social. Si es posa malalta ha de recórrer a la solidaritat dels companys venedors ambulants. El dia que no treballa no té ingressos.

· El seu sector reclama a l’Estat, sense èxit, una assegurança sanitària, ja que paguen impostos (dos soles diaris per l’ús de la via pública).

· Alicia ja té els fills grans, però es queixa que les treballado-res de la venda ambulant amb nens petits no tenen accés a les guarderies.

· Voldria formalitzar la feina i crear una petita empresa, però no ho pot fer perquè no té accés a crèdits.

ALICIA57 anys,

venedora de menjaral carrer a Lima (Perú)

DÈFICITS DETREBALL

DIGNE

HELLEN27 anys,

operària en una maquila tèxtil a Nicaragua

Sabies que a Nicaragua...?· El 80 % de les treballadores de les maqui-les són dones, entre 15 i 25 anys, moltes de les quals són mares solteres amb tres o qua-tre fills.

· Al final de l’any 2011 el Sindicat Nacional de la Indústria de la Maquila impulsarà el primer conveni nacional del sector.

· Més del 70 % dels nicaragüencs treballen en l’economia submergida.

Treballa en una empresa tèxtil de Nicaragua en règim de zona franca que fabrica texans. Un cop acabats, els pantalons es venen a empreses nord-americanes que els etiquetaran amb marques conegudes.

La feina de Hellen: fer l’acabat d’una de les peces dels panta-lons, amb una meta de 600 peces, pel cap baix, al dia.

Condicions sociolaborals:· L’horari d’entrada és a les set del matí, i la sortida, segons l’empresa, és a un quart de sis de la tarda; però gairebé tots els dies surt més tard de les sis.

· Treballa en una sola posició, asseguda tot el dia, amb l’únic dret d’aixecar-se durant mitja hora per esmorzar.

· L’empresa obliga a fer hores extres que després no es re-coneixen com a tals i, per tant, no es paguen com mana la llei. Els treballadors estan obligats a treballar els festius amb l’argument que hi ha comandes urgents.

· L’empresa aprofita els salaris per pressionar els treballadors. Els supervisors de les línies amenacen de reduir el sou quan es reclama un dret, i només paga a temps als qui treballen a l’administració de l’empresa.

· L’assegurança social es descompta cada mes del salari men-sual, però l’empresa no l’abona a la Seguretat Social fins des-prés de tres o quatre mesos.

HELLEN27 anys,

operària en una maquila tèxtil a Nicaragua

DÈFICITS DETREBALL

DIGNE

DAVID38 anys,

informador en un punt d’informació turística de la província de Barcelona

Sabies que a Catalunya…?· Estan aturats gairebé el 42 % dels joves entre 16 i 24 anys.

· L’atur de la població total en edat de treballar és del 18 %.

· El 88% dels treballadors tenen contractes temporals.

DAVID38 anys,

informador en un punt d’informació turística de la província de Barcelona

Fins fa poc, el David informava els turistes en un punt d’informació. Treballava per a una empresa de serveis subcon-tractada per una empresa pública. Amb un contracte per obra i servei va treballar durant dos anys amb una jornada comple-ta, 40 hores setmanals de dilluns a divendres, però li pagaven per hores: hora treballada, hora pagada. Condicions sociolaborals:· Tenia un sou mitjà de 1.100 € en 12 pagues

· El preu de l’hora treballada, una mica més de 6 euros, va ser el mateix durant els dos anys.

· Quan l’empresa tancava el punt d’informació per força major (per exemple, una gran nevada o un dia d’eleccions) aquests dies el David no els cobrava. Tampoc no cobrava els tres dies que el punt roman tancat a l’any (Nadal, Cap d’Any i Reis).

· Cobrava el mateix per treballar un dia festiu que un dia labo-rable.

· Al punt d’informació no hi havia un lavabo i havia de fer servir un lavabo públic, la higiene del qual era molt insuficient.

· L’empresa no li va oferir formació en cap moment.

· Fa poc, la seva empresa el va trucar per dir-li que l’endemà no calia que s’incorporés a la feina, ja que el substituirien du-rant sis mesos per una persona procedent d’un pla d’ocupació, que contractaria directament l’empresa pública municipal. Com que no li van garantir que després d’aquests sis mesos el tornarien a contractar, el David va buscar una altra feina.

DÈFICITS DETREBALL

DIGNE

AMB LA GLOBALITZACIÓ, MÉS TREBALLADORS ATURATS I EN FEINES

PRECÀRIES

La causa Un model econòmic...

•queconsidera el treball com una simple mercaderia, en comptes d’una font de dignitat personal, d’estabilitat familiar i de pau per a la comunitat.

•quedestrueix llocs de treball i els reemplaça amb les noves tecnologies.

•quedeslocalitza la producció i provoca que els consu-midors dels béns produïts no sàpiguen res de les condi-cions en què s’han fabricat.

•queafavoreix que el capital especulatiu creixi, en de-triment de l’economia productiva real, ja que és més fà-cil i rendible invertir els diners en productes financers que en empreses productives, amb llocs de treball.

•que defensa que l’intervencionisme estatal ofega ellliure mercat, però que després pressiona l’Estat per-què, amb diners públics, assumeixi els riscos de les in-versions fallides de la banca privada.

il·lustracio: Manel Fontdevila · fotos: Diego Bataller López · Lambert Garcia Garcia Miguel Parreño Méndez· Joan Serrano Zoroa

Els efectes Dels treballadors del món...

· El 6 % no tenen cap feina (més de 200 milions de per-sones).

· Més del 50 % són molt vulnerables, perquè treballen per compte propi o en negocis familiars sense remu-neració i no tenen prestacions socials ni drets laborals (més de 1.500 milions de persones).

· El 39 % són pobres i viuen amb menys de dos dòlars diaris (gairebé 1.200 milions de persones).

L’Organització Internacional del Treball i la Confederació Sindical Internacional pro-posen convertir l’Agenda del Treball Digne (crear treball, protegir els drets dels treba-lladors, estendre la protecció social i pro-moure el diàleg social) en l’element central de les polítiques econòmiques i socials, tant als països del Nord (desenvolupats) com del Sud (empobrits).

QUI PROMOU EL TREBALL DIGNE

AL MÓN?

L’Organització Internacional del Treball (OIT) és l’agència del sistema de les Nacions Unides responsable de l’elaboració i la supervisió de les anomenades ‹‹Normes Inter-nacionals del Treball››.

El seu Programa de Treball Decent pro-mou que els governs dels països en des-envolupament dissenyin, a partir del diàleg social, programes nacionals de treball digne que serveixin per orientar les seves polítiques econòmiques i so-cials i superar els seus dèficits principals en treball digne.

L’OIT desenvolupa aquestes polítiques en col·laboració amb els actors i les prin-cipals institucions del sistema multilate-ral i de l’economia mundial.

La Confederació Sindical Internacional (CSI) és la princi-pal organització sindical internacional que representa els in-teressos dels treballadors i treballadores del món. La CSI es va fundar a Viena el novembre del 2006.

Impulsa campanyes de sensibilització so-bre la importància que les polítiques so-cioeconòmiques tinguin un enfocament de treball digne.

Anualment, prepara la Jornada Mundial pel Treball Decent, el 7 d’octubre, que també se celebra aquí, organitzada pels sindicats catalans.

La UGT en forma part.

• Ocupació i contractació de qualitat. Reduint els nivells de rotació i segmentació del mercat de treball, augmentant la con-tractació indefinida, reduint la contractació temporal i eliminant les situacions de frau i d’abús en la contractació.

• Un sou digne. Preservant el poder adquisitiu o la millora pac-tada inicialment, i amb la campanya ‹‹Posa’t a 1.000. Cap salari per sota››, no signant cap conveni amb salaris inferiors als 1.000 euros.

• Una jornada laboral decent. Fixant els límits de la jornada setmanal i diària, impulsant la reducció de la jornada laboral, equili-brant l’ús flexible dels temps de treball i de descans.

• Formació com a valor afegit. Avançant en la millora de la formació professional i en l’exercici del dret del treballador a la for-mació.

• Igualtat de tracte i no discriminació. Evitant les discri-minacions per sexe, edat, origen, orientació sexual, discapacitat i malaltia. Procurant la conciliació de la vida personal, familiar i labo-ral amb mesures com la flexibilitat horària o la bossa d’hores.

• Seguretat i salut en el lloc de treball. Amb delegats i delegades de prevenció que treballen per reduir els accidents en el lloc de treball i fan visibles les malalties professionals, perquè avan-ci la prevenció d’aquestes malalties.

L’acció sindical del nostre sindicat, mitjançant la negociació col·lectiva, garanteix a tots els treballadors i treballadores:

LA UGT, PEL TREBALL

DIGNE A CATALUNYA

ENFORTIR LESORGANITZACIONS SINDICALS

· Democratització interna· Incrementar els afiliats i els representants· Plataformes sindicals· Diàleg social

ORGANITZAR ELS TREBALLADORS DEL SECTOR INFORMAL

· Millorar les condicionslaborals· Formació· Integració en sindicats· Suport assistencial

OFERIR FORMACIÓ SINDICAL I OCUPACIONAL

· Legislació laboral· Seguiment dels convenis internacionals de l’OIT· Negociació col·lectiva· Salut laboral· Treball infantil· Formació ocupacional

fotos: Xabier Mikel Laburu · Pep Caballé · Arxiu Sindicalistes Solidàris

SINDICALISTESSOLIDARIS PELTREBALL DIGNE

AL SUD

Som l’instrument de la UGT de Catalunya per a la cooperació internacional.

Mitjançant projectes acompanyem pro-cessos de desenvolupament de sindicats del Sud.

Comptem amb l’estructura territorial i sectorial de la UGT, amb delegats arreu de Catalunya.

ORGANITZAR ELS TREBALLADORS DEL SECTOR INFORMAL

· Millorar les condicionslaborals· Formació· Integració en sindicats· Suport assistencial

FOMENTAR L’ECONOMIA SOCIAL

· Constitució de cooperatives· Accés al treball productiu· Xarxes de treball associat

EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT

· Treball digne· Conèixer les realitats dels països empobrits· Interdependència Nord-Sud· Globalització amb justícia social

JORDI56 anys

comercial en una empresa de magatzem de fusta. Barcelona

Jordi treballa en una empresa d’uns 100 treballadors, ubicada a la província de Barcelona, que emmagatzema fusta i derivats. Fa 16 anys que és delegat sindical de la UGT i 12 anys que és el president del comitè d’empresa. El problema: discriminació salarial a la feina

Era freqüent que a la seva empresa hi hagués de manera estable quatre o cinc treballadors provinents d’una empresa de treball tem-poral (ETT) amb condicions laborals pitjors: un 20 %-30 % menys de sou i l’exigència de compensar el temps dedicat a esmorzar.

La solució: la negociació del conveni sectorial i exigir-ne l’aplicació

En una negociació del conveni sectorial provincial Jordi va acon-seguir que s’aprovés una clàusula per la qual els treballadors con-tractats mitjançant una ETT tindrien les mateixes condicions que els treballadors de plantilla. I ho va aconseguir tres anys abans que s’aprovés la llei que obligava aquesta paritat de condicions.Un cop aprovat el conveni, Jordi va esperar tres mesos i va anar a preguntar als treballadors procedents de l’ETT.si les seves con-dicions havien millorat. Com que continuaven cobrant menys, va comunicar a l’ETT i a la seva empresa que el conveni s’estava incom-plint.

Per esmenar-ho, va proposar a l’empresa que integrés a la plantilla els treballadors de l’ETT, els oferís un contracte indefinit i pagués les diferències salarials no cobrades des de l’aprovació del conveni. L’empresa va acceptar de contractar-los però amb la condició de no haver de pagar els endarreriments. Els treballadors afectats van quedar satisfets.

JORDI56 anys

comercial en una empresa de magatzem de fusta. Barcelona

REIVINDICACIONSLABORALS

Treballa carregant materials, de paleta i de fuster. És delegat del Sindicato Único de Trabajadores de la Construcción y Similares (Suntracs). Actualment treballa en les obres d’ampliació del Canal de Panamà, adjudicades a un grup constructor que està liderat per l’empresa espanyola Sacyr Vallehermoso. En aquestes obres treba-llen 3.000 persones i representen per al grup constructor més de 2.000 milions d’euros.

Camilo treballa 48 hores setmanals i, a més, sovint ha de fer hores extres i treballar festius, perquè amb un sou d’uns 384 € (entre 500 i 550 dòlars) no arriba sempre a final de mes. El problema: el càlcul de les hores treballades i la seguretat

L’empresa no calculava bé el nombre d’hores extres i les treballades en dies festius, i estava pagant menys als treballadors. Aquests van exigir el pagament de tot el que faltava des de l’inici de l’obra. A més, hi havia un altre problema molt greu: dos treballadors havien mort per manca de mesures de seguretat.

La solució: la vaga

Com que l’empresa es negava a dialogar, els treballadors van decidir de fer vaga en les obres del Canal del sector del Carib. La policia va acordonar les obres i va arrestar un grup dels que feien vaga, entre ells el Camilo, als quals se’ls va obrir expedients. També van detenir diversos dirigents sindicals. Aquesta vaga va coincidir amb una llui-ta popular contra una llei acabada d’aprovar (la Llei ‹‹30››, batejada com ‹‹ley chorizo››) que anul·lava el dret de vaga. La revolta popu-lar, durament reprimida i amb un resultat de 10 treballadors morts i centenars de ferits, va ser tan dura que va aconseguir de derogar la Llei. Mentrestant, els treballadors del Canal, després de set dies seguits de vaga, van arribar a un acord amb el grup constructor.

CAMILO35 anys

ajudant d’obra en l’ampliació delCanal de Panamà

REIVINDICACIONSLABORALS

GINA52 anys,

auxiliar de geriatria en una residència de Barcelona

La Gina és auxiliar de geriatria en el torn nocturn de la residència Sanitas Les Corts des de fa 4 anys. I des de fa 2 anys és delegada sindical de la UGT i presidenta del comitè d’empresa. Sanitas Les Corts és una gran residència per a la tercera edat, amb 190 treballadors (el 98 % són dones) i 308 places.

El problema: no es complien les ràtios de treballadores per nombre d’usuaris i els treballadors no podien agafar un mes sencer de vacances.

Segons el conveni, durant el dia hi ha d’haver una auxiliar de geriatria per cada 10 residents, i durant la nit, una per cada 35 residents. Però aquesta ràtio no es complia perquè sovint faltaven auxiliars que estaven de baixa i que no avisaven immediatament l’empresa, fins i tot hi havia hagut casos d’absentisme pur. Aquesta manca de personal augmentava la càrrega de feina de les que estaven treballant. A més, la direcció no permetia a les treballadores d’acumular les vacances durant un mes sencer, cosa que im-pedia a la majoria, que són llatinoamericanes, de rendibilitzar el cost del viatge als països d’origen.

La solució: una negociació positiva entre el comitè d’empresa i la direcció i un diàleg constant entre els representants sindicals i els treballadors.

Es va exigir a les supervisores d’estar molt alerta per avisar dels casos d’absentisme, i es va iniciar un procés de diàleg per conscienciar les treba-lladores que en cas de baixa s’ha d’avisar immediatament, per poder reor-ganitzar els recursos humans.

També es va poder aconseguir que les treballadores agafessin les vacances durant un mes sencer, distribuïdes durant tot l’any, per evitar l’acumulació durant els mesos de juliol i agost.

Aquestes millores han estat possibles gràcies al fet que la Gina s’ha guanyat la confiança dels seus companys i companyes. Ara es dedica en exclusiva a la representació sindical i el seu mòbil està disponible nit i dia per atendre les trucades de tots els companys que ho necessitin.

GINA52 anys,

auxiliar de geriatria en una residència de Barcelona

REIVINDICACIONSLABORALS

Sou adequat a les funcions realitzades i suficient per viure.

22,3

Respecte del treballador: no patir discriminació, abusos de poder o assetjament.

15,3

Respecte de la jornada establerta: flexibilitat per poder conciliar la vida personal, familiar i laboral.

14,8Salut laboral i prevenció de riscos laborals.

12,5

Companyonia i bon ambient entre les persones.

8,3

Bona organització i distribució de les càrregues de treball.

7,2

Amb oportunitats de formació. 6,5

Reconeixement del treball realitzat i oportunitats de promoció. 4,9

Respecte de la jornada establerta: flexibilitat per poder conciliar la vida personal, familiar i laboral. 4,2

Compliment legal de l’Estatut i del conveni col·lectiu.3,9

Sou adequat a les funcions realitzades i suficient per viure.

22,5

Respecte del treballador: no patir discriminació, abusos de poder o assetjament.

10,2

Respecte de la jornada establerta: flexibilitat per poder conciliar la vida personal, familiar i laboral.

15,8Salut laboral i prevenció

de riscos laborals.8,7

Companyonia i bon ambient entre les persones.

7,1

Bona organització i distribució de les càrregues de treball.

9,2

Oportunitats de formació. 6,1

Reconeixement del treball realitzat i oportunitats de promoció. 8,1

Comunicació fluïda entre empresa i treballadors i participació d’aquests en les decisions. 6,6 Estabilitat en la contractació.5,6

Quines condicions té una feina digna?

Hem fet una enquesta a 110 delegats mentre feien cursos de formació sindical a la UGT de Catalunya. Els delegats treballen a diversos sectors professionals (administració pública, comerç, hoteleria, oficines, siderometal·lúrgia, agroalimentària, neteja, etc.)Aquestes són les seves respostes, ordenades per or-dre de preferència.

Què pensen els delegats sindicals sobre la feina digna?

Alguna d’aquestes condicions falta en la teva feina actual?

Vigilant que s’apliqui l’Estatut dels Treballadors o el conveni col·lectiu.

25,7Supervisant i aplicant la

prevenció de riscos laborals.21,7

Dialogant amb la direcció. 10,7

Formant-me en les funcions i els drets laborals i sindicals.

9,4

Dialogant, assessorant i conscienciant els meus companys.

32,4

Complint els meus deures com a treballador.27,3Col·laborant amb els meus companys i aportant com-

panyonia.

15,2

Participant en les manifestacions al carrer.

15,2

Formant-me en les funcions i els drets laborals i sindicals.

12,1w

Formant-me per millorar professionalment.

30,3

Com estàs contribuint perquè hi hagi més feina digna?

Com a representant sindical:

Com a treballador:

Sindicalistes Solidaris - UGTRambla Santa Mònica, 10, primera planta08002 BarcelonaTel: 93 412 13 27www.sindicalistessolidaris.org

Amb el suport de:

Barcelona Solidària

Condicions de treball digne No es compleix

1.-El teu salari et permet arribar a final de mes?

2.-Et sents realitzat i útil a la teva feina?

3.-Tens un contracte indefinit?

4.-A la teva feina, et donen oportunitats de formació?

5.-Es compleixen les mesures de seguretat per preservar la teva salut?

6.-Si ets assalariat/da, l’empresa paga l’aportació a la Seguretat Social de manera correcta?

7.-A la teva empresa es respecten els drets sindicals?

8.-Coneixes el teu Conveni Sectorial i/o l’Estatut dels Treballadors?

9.-La teva jornada et permet conciliar la vida familiar i laboral?

10.-L’empresa discrimina per raó d’edat, sexe o raça?

Com és la teva feina?Posa una creu en les condicions que NO es compleixen a la teva feina.

T’ha interessat aquesta exposició?Posa una creu, segons sigui la resposta, a les caselles: “Si, No, No ho sé”.Pots escriure un comentari.

Si No No ho sé El teu comentari

1.-T’ha interessat aquesta exposició?

2.-L’exposició t’ha suggerit alguna idea per dignificar la feina a la teva empresa?

I tu què?

Si vols fer-nos arribar la teva resposta retalla aquesta pàgina i envia-la a Sindicalistes Solidàris: Rambla Santa Mònica, 10, primera planta · 08002 Barcelona

Sindicalistes Solidaris - UGTRambla Santa Mònica, 10, primera planta08002 BarcelonaTel: 93 412 13 27www.sindicalistessolidaris.org

Amb el suport de:

Barcelona Solidària