viucornellajuliol2015

- -

www.elginjoledicions.com

NÚM. 95 · juliol '15 [email protected]

L'EQUIP DEL TOMÀQUET IBÈRIC DEL CRUZ IBÉRICO - CUARTA 2.0, A LA RUTA GASTRONÒMICA

- ARTICLES DELS REPRESENTANTS DE L'AJUNTAMENT - SANTIAGO RUSIÑOL AL SABIES QUE...

Gaudeix de l'estiu al Museu Agbar

Una tarda amb... Alejandro ��

VIU CORNELLÀ

Revista gratuïta de societat i cultura

NÚMERO 95, JULIOL DE 2015

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: TONI DELGADO

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E:

L’ESPORT DE L’ESTIU

Hi ha qui espera l’estiu per fer l’esport que no té temps de practicar durant la resta de l’any. Un bon sofà, amb el ventilador (o amb l’aire con-

dicionat per als més afortunats) ben a prop i una beguda fresqueta, i veient les pel·lícules i els capítols de sèries endarrerits des de temps immemorials. O gaudint dels amistosos del teu equip contra rivals amb nom extrava-gant que sembla que només juguin al juliol i a l’agost, les competicions d’atletisme, natació...

L’estiu és temps d’una bona lectura sota un arbre, el para-sol o a la gandula. De viatjar a través de les frases d’un escriptor, del món d’un director de cinema o de fer un viatge real. Però també un dels moments per a iniciar un nou repte personal. Vèncer la vagància, organitzar mi-llor l’agenda i apuntar-se a un gimnàs. A Cornellà tenim un munt de possibilitats: piscina, activitats dirigides com ��

La Merche, cornellanenca d’adopció, no s’hi va apuntar a l’estiu, sinó a l’hivern, just quan va arribar a la ciutat. Li agrada viatjar molt durant les vacances, però confessa que, si pot ser, necessita passar almenys tres o quatre dies en un lloc. Amb aquest panorama “vull relaxar-me. No m’aixeco gaire tard. No hi pot faltar el vermut, un bon dinar i, és clar, la migdiada. Intento sortir una estona a la nit i gaudir d’un sopar. M’encanta escoltar música, conèixer gent...”

Però a ella, sobretot, li agrada moure’s. És molt ac-tiva, inquieta i sempre està formant-se. Té vocació de turista i gairebé exploradora. De fet, fa anys semblava una concursant de reality show: “sortia amb un mapa, tancava els ulls i pintava un punt al mapa amb un bolígraf”. Així començava la seva aventura: “primer tractava d’arribar-hi pel meu propi peu, però si em despistava una mica, li preguntava a qui fos”. Ara, amb la seva parella, van sempre amb mapa. “A mi em continua agradant perdre’m”.

Per a l’Alfred serà el seu primer estiu treballant. Ho farà en un bar, després de superar un període de prova d’un mes. Necessita els diners per a poder tornar-li als seus pares la matrícula de la universitat. Durant la resta de l’any ho farà els caps de setmana: “els amics se’n van a Mallorca, i no m’importa perquè necessito els diners. Segur que, a la meva manera, m’ho passaré bé. A més, no queda massa professional, però pot-ser lligo i tot”. Ai, els amors d’estiu...

ÍNDEX

�� !��"�� #�� $��%&��'��(�� (��(� ��#�� #�� !�� $�� #�� (�� )�� (��*+��%��)�� $ � �� ,�� !��!��)�� # �� Viu Cornellà.

5.Una tarda amb... ALEJANDRO COGOLLO, GOLFISTA EMERGENT

5

VIU

COR

NELL

À

Text i fotos TONI DELGADO

“No sóc dels qui quan algú fa una cosa malament se’n �� gens que et facin el mateix. Així que mai dic res”,

��i veu d’adolescent, pensaria que estic parlant amb algú que, ��!��!"��!��#��$%&��'��()��*��(++-��/��0��!��1��'��2�� !� ��!�!��1��-3��*��

Alejandro i els seus pares, Carlos Cogollo i Sole Castillo, queden amb el periodista del Viu a Cornellà, a la sortida del metro, i junts van en cotxe a Can Cuyàs Golf, l’escola de Sant Feliu. Parlant amb els pares, que han canviat la seva rutina ��)��(�� )�� (� �� sòlids. Els tres m’expliquen els ets i uts del golf, i em fan de-�� )�� 1��

4��'��5�Una càmera aquàtica.

—Et va tocar celebrar-lo fora. Sí, estava jugant en el campionat d’Espanya. Vaig fer el babau a la platja amb altres companys.

47��"��!��5�No... Som competitius, però amics entre nosaltres. 48��*��5�2��%�� 3�� -quil en moments de pressió.

49�� !��:�� !#� �� *�� ;�� #��'��<��5��No, no me’n recordo de res. 4=��!��54� �� )�� )��&�)�� A vegades, si fallava un tir lliure, em posava a plorar [la mare riu]. 4=��1��5Sí, moltes vegades.

4>��!��*��5��Sí. Això t’ho dóna l’experiència.

—Acabes de tornar del Campionat d’Espanya Infantil REALE. Vas ser cinquè. 5�� 6� ��78��77�� 5��(�!��9*�� *8��-��8��:?%�!��'��@+�!��1�'��les fases prèvies”,�� ;��

4��;��"��<legi i treus bones notes... D’on treus l’ordre i l’energia per a ��5�� )�� %�� #�� <�� =�� )��)�� !��)�� 1��arribo a casa, em dutxo, sopo i faig els deures. Acabo tard, a les dotze o la una.

��B�?=��!��*��1��C

Alejandro Cogollo.

una tarda amb...

4$��2��F��'��/��!��'�-sava un camp de golf amb un forat a la sorra, una llauna de ��!��#��!��!��#��He fet alguna cosa similar, però sense tants materials. Ho feia quan era un marrec i la platja estava buida.

—Avui s’estrena la pel·lícula Seve. A Anglaterra la van estrenar fa un any. La vaig veure en anglès a la Federació. La van projectar un dia que plovia molt. A Gran >� ��%�� ,�� )��aquí.

4H��'��'"��'��/��5Els Opens [Britànics] que va guanyar, la Ryder en què va ser �� &��5��*??7�:�� *?98�� *?97;� �� 2&� �� )�� jaqueta verda.

48��*��5�2�� !�� &�(�� @�� D�� =�� J�� K�� M�� que es necessitin molts diners per a jugar. Recomanaria a la �� )�� 3�� gent de tot tipus.

48��"��1��5�� *Q� �� ,�� grans, sobretot els privats.

4=��'��'��-J��(++)��'��B�?'��!"��'��1��C��'��5�M��)�� )�� )�� %�� '�� (��3�� al cinema els caps de setmana. Però em compensa estar aquí.

—Anar al cinema era una tradició familiar... Sí... Fa sis anys que no hi vaig.

4K��'��!��!��1��-��3+��K��M��!#��P��#��no sentiu ni la calor. És la pura concentració del joc. Notes que fa calor o fred, però �� D��

4=�� '��Q��&!��'��#��0��R��(�)�� T��cap, visualitzes el vol de la pilota. Si vols que faci drow [amb un suau efecte a l’esquerra], recta, alta, baixa... Quan ho tens clar, �� 4�� 4��!��R��!#�S��P��"��5�Som amics. Fa molts anys que treballem

culturauna tarda amb...

L'entrevistat, al Campionat de Catalunya. Foto: �=$&$��

6

VI

U CO

RNEL

LÀ

L'entrenament. ��Z��&��9\

CÈNTRIC gastrobar Dinars i sopars tots els dies (NO tanquem per vacances)centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

ONA nuit De dimarts a dissabte, sopars. Dissabte, diumenge i festius, dinarsJuliol i agost, no obrim dissabtes i diumenges migdia. Vacances del 9 al 27 d’agost

onanuit.com .com/onanuit @onanuit @onanuit

cultura

Z��&��^\

una tarda amb...

Carlos, Sole i Alejandro.

8

VI

U CO

RNEL

LÀ

Un dels grans reptes del golf.

�� _�� T�� malament abans d’un torneig important, el Felipe sempre m’ha �� D��`��(� �� -"��3�� @�� D��

4��S��!��!��,��)�� (�� +�� d’un cop. Però va sortir i se’n va anar a l’aigua. Em va fotre molt. Estava jugant un mig torneig contra el Felipe i ell, mal-grat deixar-la força lluny, va fer par, i jo, bogey perquè vaig anar a l’aigua i vaig haver de jugar amb penalitat. I en el forat ��k�� (� �� @��8��%��d’això i encara me’n recordo. 4��!�!��R��!��5�� )�� (�� %��M�� - �� 88��)�� ! ��{� ��#�! �� K�� fer-ho molt en el joc dels altres.

4K�1��>��U��!��'��!�� '��5��Fem, sobretot, treball compensatori i estiraments i intentem �� )�� #�� |��-)�� @�� }�#�� Tiger ha tingut tantes lesions pels seus tipus d’entrenaments, molt exagerats. S’ha entrenat amb els marines. [“I es llençava amb paracaigudes”�� “És un killer��=��'��!��=��!��1��R�!��a córrer amb la bossa que porten carregada els marines i #��0��!��!#��(+��*��0��'��C��completa Sole].

48��'��"��!��5Els dilluns al CAR tenim un preparador físic i fem resistència Z D�� =�$� � �� (�� (�"��"��\� �� (�"�� )��J��

48��!��V��!��5�Que no necessita fer físic. Comences a fer-ho quan aspires a )�� ($�� cop. Quan ets un principiant no necessites ni psicologia ni res. M�� !��

48��<��5�M��(��(�� *+�� _�� -re’s la llicència i aprendre les regles. N’hi ha moltíssimes. [?2��0�1��1��#��=��#��R��=��C�� ;�� -par i una altra, repetir el cop. Z��&��*Q\

Infórmate en el 902 333 131

o en las ofi cinas

del grupo Banco Sabadell.

*Impuestos y gastos no incluidos. Consulta la certifi cación energética en solvia.es. Obra en construcción. Las cantidades entregadas a cuenta serán ingresadas en una cuenta en Banco de Sabadell, S.A. y estarán garantizadas por dicha entidad, siguiendo los requisitos establecidos en la Ley 57/1968.

Solvia.es

Tu casa en Coma-rugacon nuestro asesor personal.

Passeig MarítimC/ Jaume BalmesDesde 230.000 €*

cultura

Z��&��9\

una tarda amb...

��#$��D��

10

VI

U CO

RNEL

LÀ

Carlos, Sole i Alejandro.

49��'"��'��5��$��(��M�� -��&�)�� (� ��)�$��

4$�� W��#��#�� '�� '�� 0� �� '�� 1�!� 1�� 0� 1��'��'��R��!��5��$�� (�� menys tothom pega igual.

4S��>��U��1��-#��!��!��!��R5��Ha jugat i guanyat com ha volgut. Ha estat com Michael Jordan en el bàsquet. Sempre que podia guanyar ho feia. És el meu (�� pel camp feia que el rival es cohibís i no rendís al seu nivell. En �)�� )��(��D�� presència.

4��!��'��'��5�� :��;�� #��-��(��{�K�� :��#;�� -�� aconsegueixes guanyar encara que estiguis jugant malament.

4��!��!��R5Quan tinc una estona lliure, jugo a la Play, veig la tele... En ��K�� <��(��(��-res... S’han acabat el col·legi i el campionat d’Espanya que es �� )�� - � ��#� �� :��vaig rebre un parell de correus de Sole, la seva mare: “volem ��!��!#� ��#��"��!��"��K��S��R�=�-��*��P��#�� #�� '��;��>��1*��#��l’agost” i ?��'��'��0��S��R�=��*��P��!��!��!��1��'��=��*��'��2��X(Y��(J��ZC].

—Quan tens uns dies per a tu et sents buit per estar sempre ��5�No, perquè segueixo entrenant-me. No puc perdre el to, però �� #� ��

4��!��R5�Quan comences, et posen una pilota a terra i et demanen que ��)�� T’ho fan fer durant uns mesos.

4=��"!��\��;��(+-J��Hi ha gent a qui li importa molt la tècnica i n’està a favor, i �� )�� (� �� d’habilitat i no volien que fos olímpic. §

12

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia

Text I foto TONI DELGADO

“Et sembla bé si abans de l’entrevista fem la foto amb l’equip? Sense ells res d’això hauria estat possible”, proposa el Manuel Cruz, responsable de Cruz Ibéri-

co. S’ajunten l’Adrián, la Dulce, la Montse, la Mari, l’Arianne i el mateix Manuel. “No, jo prefereixo no sortir”, diu el Die-go. “Falta en Javier, que avui no ha pogut venir”, continua el Manuel minuts abans de rebre el diploma a la Millor Tapa del Quinto Tapa Cornellà de 2015 pel seu tomàquet ibèric.

—Primer de tot, a més de felicitar-te, t’he de preguntar on posaràs la menció com a guanyador a la porta.Tornarem a retolar el vidre. Sempre hi ha espai per als premis, i el diploma el posarem aquí. Tinc calculat que n’hi caben sis.

—De tots els elements que té el tomàquet ibèric, quin creus que ha estat més decisiu perquè la gent l’hagi triat com a millor tapa?Home, el tomàquet. És una genialitat. És un pa molt elaborat i suau. Els quatre formatges i el gaspatxo no deixen de ser una guarnició. El més valuós és que les tapes han estat idèntiques i això és gràcies a la precisió i el treball de l’equip.

—La suavitat és el que més ha destacat qui l’ha tastat?Sí. La gent agraeix que no s’hagi de mastegar molt. A més, és molt agradable al paladar. Se’t desfà a la boca.

—Què és el millor que t’han dit de la tapa?L’originalitat i el gaspatxo, que ha estat un exitàs. Hi havia qui parlava més del gaspatxo que de la tapa.

—Què estaves fent quan et van dir que havies guanyat?Treballant, atenent a la gent. La veritat és que aquest any era dels que menys m’ho esperava. El nivell encara era més alt.

—Quines tapes veies com a grans competidores?El capritx de cireres [del Baix, del Fusió Gastrobar], que és molt original, o el trampantojo de xurros de xocolata del Cuarta 2.0. Eren tapes molt guanyadores. Nosaltres hem comptat amb un equip de vuit persones que ha fet un gran treball.

—L’experiència és un valor afegit. Cada any n’agafes més, i ja calcules, més o menys, quantes ��&�� )�� bé i no hem tingut cap sobresalt.

—Ja estàs preparant noves tapes per al proper Quinto Tapa? Sí. Sempre treballo i experimento a partir de quatre o cinc ide-

es. Part de les meves vacances les dedico a fer rutes de tapes, a comparar, a observar... Vaig agafant matisos.

—Què representa per a Cruz Ibérico haver guanyat les tres edicions del Quinto Tapa de Cornellà? És un impuls per a implicar-nos encara més en la següent edi-ció. Un al·licient per a fer millor les coses.

—Us dóna més llibertat? Us ajuda a poder ser més atrevits? � �(� �� #�� "��necessària per a provar coses que [en altres circumstàncies] no t’atreviries a fer.

—També us ho permet el públic. Sí. Sempre has de pensar en ells quan fas una tapa, saber què li agradarà a la immensa majoria, i descartar certs productes.

—Com ara... Per al tomàquet ibèric no n’he descartat cap. Normalment tinc bastant clars quins productes agraden més perquè estic en contacte amb la gent tot el dia. Els fas tastar i els preguntes escolta, t’agrada això? I això altre?�� -lar i trobar la tapa adequada. §

L’equip de l’èxit del

tomàquet ibèric del Cruz Ibérico

gastronomia

La Dulce, l'Adrián, el Manuel, l'Arianne, la Montse i la Mari.

14

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia

(passa a la pàgina 16)

Text I fotos TONI DELGADO

Són dos quarts de cinc de la tarda i el Fernando Carballo comença a muntar la terrassa de Cuarta 2.0. Me’l trobo ajupit a terra, envoltat de cadires

i taules apilades, i distribuint les caixes de les begudes: “disculpa’m, ja veus el panorama. Estic per tu en 20 mi-nuts”.

�� # �� Herr Pep, l’exhaustiva obra de Martí Perarnau sobre Guardiola, amb qui va conviure durant el seu primer any al Bayern de Mu-nic. Llegint sota els arbres de l’avinguda del Parc et sents com si estiguessis en l’indret més recòndit i silenciós.

La passió i l’inconformisme d’en Pep Guardiola em recor-den al Fernando, metòdic i ordenat. Construeix el seu discurs com si s’estigués fent un esquema mental: “un bar comporta molta responsabilitat, hores extra i una actitud exemplar amb els clients, que es mereixen educació, respecte i un producte de qualitat”.

—Molts cops el problema és que et sents massa observat pels ��5�� )�� arribeu al punt intermig per no ser pesats? —li dic. —N’has d’estar molt pendent, però fer-ho amb tacte. Sempre pregunto abans de retirar un plat —respon el Fernando. Mai � ��&�� $��3�� fer soroll quan serveixes. Si véns a la Cuarta 2.0, viuràs una experiència tranquil·la. Per això, per exemple, vam deixar de tenir diana i futbolí i vam posar sofàs. Volem que et prenguis unes tapes, un còctel...

ELS GINTÒNICS O un bon gintònic. Després m’ensenyarà a preparar-ne un:

“hi ha molta gent que em pregunta Nando, què has portat últimament? No pots deixar de millorar. En tenim una tren-tena”.

El Fernando està molt satisfet amb la forma de ser i el com-�� #� �� “delicates-sen”. Des que van obrir fa un any i tres mesos han volgut diferenciar-se de la competència: “no podem tenir una carta de tapes i entrepans”. Van comprar una vaixella nova i poc després la van substituir per pissarres: “que les taules siguin #��H��!�� V��!��Mengem per la vista”.

“UN MICROCLIMA” Tenen hamburgueses (de porc, vedella, bou i poltre) de 200

grams i amb mollete d’Antequera, o el twist de gambes: “té

un gust espectacular i està emplatat amb salsa tàrtara”. Propostes que es gaudeixen més en un entorn com aquest, sota els arbres, en “un microclima. És un tresor com els sa-quets de formatge de cabra amb pebrots, amb compota de tomàquet i fulla de menta, presentats en una cullera blanca d’argila”.

Cuarta 2.0, el secret

és l’inconformisme

ruta gastronòmica

El Fernando, a la terrassa de Cuarta 2.0.

És quan parla de la seva dona, la Yolan-da: “tot això és gràcies a ella. Sense la Yolanda tot s’en-fonsaria. És el meu suport i jo, el seu. És la dona de la meva vida”.

—Ostres, Fernando, m’estic sentint la Isabel Gemio a Lo que necesitas es amor... [riem]. —La Yolanda és la meva mitja taronja. Fa 13 anys que som parella i parlem sobre el mínim detall del negoci.

L’APOSTA DE COCA-COLACap dels dos deixa de formar-se: “t’has d’adaptar als gustos

de la gent i saber què prepares i què compres. Per això anem nosaltres mateixos a les parades del Mercat de Sant Ildefons a comprar poltre, bou, botifarra de foie...” Coca-Cola ha apos-tat per ells perquè realitzin “un curs per a preparar còctels ex-clusius”. A Cornellà només l’elaboraran ells: “aviat farem un esdeveniment a la Cuarta 2.0 amb aquesta marca”.

El Fernando està molt agraït al Quinto Tapa, que els ha donat a conèixer a més gent. Uns quants s’han convertit en ��

—Fernando, com se’t va ocórrer el trampantojo de xurros amb xocolata?—Va ser entre la meva dona i jo. Vam anar pensant en diverses opcions. Al principi posàvem la base a la fregidora i no tenia �� (�"��)��)�� $��*�^QQ� � � #� �� $� ��)��(��)��)��D��#�-ros de debò. La resposta va ser molt bona. Érem sis treballant. Una noia em va demanar uns xurros amb xocolata com aquells i es va sorprendre pel gust.

EL MILLOR CAMBRER DEL QUINTO TAPACom a bon cambrer, el millor del Quinto Tapa de Cornellà

segons els quintotaperos, sap si al client li agraden o no els plats per la seva cara i gestos. I sap com tractar el client: “si el veus disgustat, no li facis bromes. Es tracta d’anticipar-te als fets”.

NOVES IDEES I NOUS PRODUCTES Ara, des que gestionen Cuarta 2.0, “dormim com troncs.

Quan estàvem a l’altre local era just el contrari. Això sí, no ens relaxem mai. Sempre estem pensant noves idees i bus-cant nous productes. Volem sorprendre. És el que et deia abans, es tracta d’oferir una experiència”.

Després d’uns tres quarts d’hora de conversa, és l’hora de les fotos. “Nando, t’has afaitat?”, li diu un client a la ter-

rassa. “Mira com somriu!”, li comenta un altre. Es nota que se l’estimen. En l’altra imatge no podia faltar “la meva mitja taronja”, la Yolanda, amb qui s’asseu a la zona de sofàs de Cuarta 2.0. §

16

V

IU C

ORNE

LLÀ

culturaruta gastronòmica

(ve de la pàgina 14)

El Fernando i la Yolanda, a la zona de sofàs.

CUARTA 2.0Avinguda del Parc, 45Cornellà de LlobregatTelèfon 93 106 40 07

Facebook /barcuarta2.0

gastronomiamuseu agbar

Text TONI DELGADO

Què hi ha darrere de les acti-vitats del Museu Agbar de les Aigües per als casals

d’estiu? Quins criteris estableixen els organitzadors per a triar-les? Aquestes i algunes preguntes més són les que respon l’Esther López, responsable d’activitats del Museu.

—Com comencem a discórrer? Quan plantegem una activitat per als casals d’estiu, en aquest cas una nova com Xip-Xap!, pretenem que sigui lúdi-ca, distesa, refrescant i educativa. Hi treballem valors com el respecte a l’ai-gua i la convivència amb els companys, però volem fomentar la curiositat pel que ens envolta. També hem renovat la ludoteca d’aigua, que fa anys que orga-nitzem.

—També voleu sorprendre. Pretenem que, de sobte, vegis alguna cosa que no t’havies plantejat mai i que, per exemple, només es pugui fer amb aigua. Les propostes són àgils i intuïtives. Apostem pels grups petits perquè la nostra intenció és que els nens siguin els veritables protagonistes de l’activitat, puguin jugar amb els ma-terials i interactuïn amb els companys. Amb grups de cinc és més fàcil acon-seguir-ho.

—L’escenari dels jocs és molt estiuenc. El Museu té aquest jardí gran i fantàs- � � )�� -rant la resta de l’any. És el lloc ideal per a jugar amb l’aigua, esquitxar-te i no preocupar-te de què estàs mullant. Els ingredients que t’he comentat i alguns més els posem en una olla, que reme-��(�� "��-nir propostes per als grups dels casals d’estiu. Poden ser de cinc nens com de 60. També has de tenir en compte les diferències d’edat entre uns i altres i, per tant, l’activitat s’haurà d’adaptar

a aquestes circumstàncies. Les acti-vitats per a nens de tres i 11 anys no són gens fàcils de dissenyar. És més fàcil pensar les d’entre tres i sis. Si als grans els dones el pes del grup, es pre-ocupen pels petits i els agrada molt. Un �� )��proveïdors que treballin amb materials com ens agrada a nosaltres. És l’únic camí per anar polint el producte que volem. —Un producte que no deixa de ser una espècie d’aventura divertida amb l’ob-jectiu d’aprendre valors i actituds. Podríem fer una guerra d’aigua, que ara vindria molt de gust, però no és el nostre estil. No volem llençar d’aquesta mane-ra l’aigua. En fomentem l’ús responsa-ble. Sí que podem fer quatre esquitxa-des i jugar amb aigua. Amb l’aigua pots fer música amb un xilofon, pintar, saber el teu pes en una balança gegant... Ju-gar et crea curiositat.

—Et quedes a les sessions? M’agrada fer-ho. Avui vèiem que algun material s’havia trencat. Potser no era prou resistent. Has de desenvolupar activitats molt boniques, però tenint en compte que, potser, el material s’ha de muntar i desmuntar cada dia, estar a la intempèrie, passar per les mans de 100 nens durant cada jornada. Ha de ser ��)�� -gades treballar amb aigua és complicat.

—Has vist alguna escena divertida? �� #�� impacta molt com surt de disparat el coet d’aigua. Una altra activitat en què parlem de les emocions, un aspecte que també ens agrada. Hi ha un moment en què els preguntem de quin color és la seva emoció. Amb uns tints d’aigua els surten uns colors súper bonics. És un moment màgic perquè crec que no s’es-peren aquestes tonalitats. Després els ho expliquen als pares. §

Esther López: “Podríem fer una

guerra d’aigua, però no és el nostre estil”

Una imatge de la ludoteca d'aigua del Museu Agbar.

18

VI

U CO

RNEL

LÀ

En primer lloc, volem felicitar al conjunt de la ciuta-dania que va participar en les eleccions municipals, contribuint amb el seu vot a reforçar la democrà-

cia: gràcies a les 34.987 persones! I, especialment agraïm el suport majoritari a la nostra candidatura socialista encapça-lada per Antonio Balmón, amb 13.416 vots.

Ara, seguim! I què farem? Continuar promovent ac-cions sota una única bandera, la de defensar la dig-nitat de les persones. Així que, sense perdre ni un minut, hem impulsat mesures relacionades amb la protecció social de la infància i les famílies vulnera-bles, l’educació, la reactivació econòmica i la trans-parència.

Les detallo:370 nens i nenes en situació de vulnerabilitat, aquest

mes d’agost, podran gaudir d’un casal d’activitats lúdiques amb l’objectiu de garantir un àpat. Posarem en marxa el Fons d’Habitatge Social amb 40 pisos i també el Fons Social d’Estudis Universitaris perquè els fills i filles dels treballadors puguin estudiar. Contractarem, amb un nou pla local d’ocu-pació, 100 persones de forma temporal, crearem l’Oficina de Transparència, ampliem les ajudes de “Quota Zero” a iniciatives econòmiques i donarem la possibilitat de fraccio-nar els impostos en 12 mensualitats. Farem una prova pilot d’aparcament de zona verda al Pedró i tornarem a impulsar un nou Acord Social contra la crisi. Aquestes són les nostres prioritats.

Ja sabeu, ens veiem per la ciutat!

19

VI

U CO

RNEL

LÀ

34.987 gràcies, seguim!Emília Briones MatamalesPortaveu del PSC de Cornellà Tinenta d’Alcalde d’Innovació Urbana i Presidència

El darrer dijous 2 de juliol es va celebrar el ple d’or-ganització del nou ajuntament. Va ser un ple al qual va assistir molta gent que ha recuperat la il-

lusió després de les eleccions municipals, i per això vam exi-gir que els plens es retransmetin per internet i que es facin en un espai més gran i còmode, però un cop més Balmón no va sentir res.

Malgrat la pèrdua de la majoria absoluta del PSC i l’en-trada de nous grups polítics, tot continua igual. Gràcies al suport del PSC, ICV-EUiA i el PP, es van aprovar unes retribu-cions astronòmiques: alcalde, 71.604,40€; tinents d’alcalde, entre 58.180,76 i 64.892,58; portaveus, 18.359,96€. A més, es va triplicar la dotació als grups municipals, arribant als 1.500€ mensuals per grup. Nosaltres, d’una manera clara, diem que la política no és una professió, sinó un servei al poble, per això el límit que proposem és de 3 SMI mensuals (1.945,80€).

També denunciem les delegacions al govern de qüesti-ons com les contractacions de fins a 2.000.000€ o concessi-ons que no excedeixin el 15% del pressupost. Gràcies al PSC i ICV-EUiA, aquestes competències del ple ara quedaran lluny del debat polític i públic.

Una tercera qüestió és el manteniment de la majoria del PSC en òrgans com l’Àrea Metropolitana (AMB) o Pro-cornellà, quan l’ha perduda al ple. PSC, C’s i ICV-EUiA van atorgar al PSC 3 representants de 3 en el primer cas i –PSC i C’s– 7 de 13 en el segon, lluny de criteris de proporcio-nalitat.

No dubteu que ho denunciarem igual dins i fora del ple!

La política no és una professió, sinó un servei al pobleÁngel Camacho HervásRegidor representant de Cornellà en Comú-Crida per Cornellà

20

VI

U CO

RNEL

LÀ

ACTIVITAT GRATUÏTA

Activitat per a famíliesamb infants de 3 a 12 anys

Ctra. de Sant Boi, 4-608940, Cornellà de Llobregatwww.museudelesaigues.cat Com arribar-hi:

MetroL5 Cornellà centre

TrambaixT1 i T2 Les Aigües

FGCL8 Cornellà Riera

Bus67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues

Aquest estiu torna la ludoteca d'aigua al Museu Agbar de les Aigües! Del 6 de juny al 2 d'agost i de l’1 al 13 de setembreGaudiu un any més d'un espai on les famílies podreu jugar lliurement, fer curses sorpre-nents, sons amb aigua o bombolles gegants.

Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobriu tot un ventall de jocs entretinguts que podreu fer amb només una mica de xipolleig.

Consulteu tots els horaris al web www.museudelesaigues.cat

Moltes gràcies. Gràcies a totes i a tots els que và-reu participar en les passades eleccions del 24 de maig, en un dia ple de democràcia, i especials

gràcies als ciutadans i ciutadanes que han dipositat la con-fiança en Ciutadans (C’s) per a poder obtenir tres regidors a l’Ajuntament: en Jorge García Mulet, en Daniel Martínez Rodríguez i l’Anna-Clara Martínez Fernández. Tres regidors que us representen i que, en tot moment, treballaran per vetllar pels vostres interessos, pel vostre benestar i atendran les vostres peticions.

Transparència, govern obert, diàleg amb els ciutadans i les entitats, participació ciutadana i atenció als col·lectius més desfavorits són alguns dels nostres objectius que al llarg d’aquests quatre anys tindrem presents per tal d’oferir respostes sensates i fites realitzables. Volem fer de Cornellà una ciutat segura, cívica, intercultural, respectuosa envers els seus ciutadans i on els joves i les persones grans hi tin-guin cabuda, i no permetrem que el clientelisme o la cor-rupció s’instaurin en les institucions públiques.

Finalment, som conscients que l’actual composició del consistori, on hi ha representades sis forces polítiques sense que cap d’elles tingui la majoria, implicarà un diàleg, un res-pecte i una bona entesa durant tota la legislatura. Per tant, volem estendre una mà a tots els grups per tal de trobar el consens en aquells temes que siguin prioritaris per als nos-tres veïns i veïnes.

Restem a la vostra disposició en tot [email protected]

22

VI

U CO

RNEL

LÀ

Ciutadans (C’s), al servei de CornellàAnna-Clara Martínez FernándezRegidora del grup municipal de Ciutadans

Iniciem un nou mandat municipal i des d’ERC Cornellà ho fem amb il·lusió renovada i cares noves. Després de quatre anys sense presència institucional, a les elecci-

ons del passat 24 de maig vam obtenir 3208 vots que van representar dos regidors al plenari: el Francesc Sànchez i jo mateixa. Tant ell com jo, ens hem agafat aquesta nova etapa amb molta empenta i intentarem fer-ho tan bé com sabrem i ser dignes de la confiança que se’ns ha donat. A més, s’obre davant nostre un període d’esperança perquè després de més de 30 anys, el partit majoritari, el PSC, ha perdut la majoria absoluta a l’Ajuntament. I això hauria de permetre, més tard o més d’hora, que les decisions políti-ques hagin de ser compartides i, per tant, esdevinguin més plurals i democràtiques.

Creiem en un altre model de ciutat i de govern. Defensa-rem un Ajuntament obert, transparent i amb els comptes clars, on la ciutadania, mitjançant consultes, pugui decidir sobre temes estratègics. La lluita contra l’atur i la precarietat laboral seran prioritaris. Treballarem per un Cornellà soste-nible, equilibrat urbanísticament i amb zones verdes; prou d’especulació urbanística. És necessari un Ajuntament que defensi el Patrimoni històric, artístic i arquitectònic de la ciu-tat. I no podem permetre’ns tenir un Ajuntament que no estigui implicat en la República Catalana. Volem un Ajun-tament Republicà, emprenedor, cohesionat i sostenible i treballarem per fer-lo possible, posant-nos a disposició de la ciutadania.

Canvis, il·lusions i esperancesRaquel Albiol i GilabertPortaveu Grup Municipal ERC-AM Cornellà

23

VIU

COR

NELL

À

Ja s’han celebrat els primers plenaris de l’Ajuntament. El PSC manté l’Alcaldia, en minoria, i els nous grups ja han “estrenat” la seva veu. ICV-EUiA seguim, com els darrers 4 anys, en la

nostra Oposició Constructiva. Ni hem governat el darrer man-dat ni ho fem aquest. Segons sembla, cal esvair dubtes.

La nostra oposició estarà basada en el rigor, la valentia, les propos-tes i el diàleg. Creiem que les persones que ens van votar volen que defensem una proposta 100% de Cornellà, de gent de Cornellà i per Cornellà.

El nostre lema és “Cap Protesta sense Proposta”, per això hem co-mençat el mandat fent propostes:

�� més debat públic.

��Pa, Feina i Sostre per tothom: Pla de rescat social i seguir amb l’Acord Social per lluitar contra els desnonaments i contra la pobresa, també l’energètica i la Infantil.

��"��#$�

��&��'��#$�

��*��$

��Una Cornellà Educadora: nou Pacte local per la Infància i pac-te per l’accés de tothom a l’educació, la cultura i l’esport.

��+��/��<��$�

��Pla de futur per ProCornellà, no “barallar-nos” per cadires al Consell. Volem debatre què fem amb peces claus per Cornellà com Can Bagueria, Can Maragall, la Fira, el cinema Pisa o l’antic edifici de l’Institut Gaudí de la Construcció.

��Volem un Ajuntament més obert: Pla de Mandat i un nou �'��=��>��Kques i el seguiment de la despesa municipal.

Cornellà va decidir que vol un Ajuntament més d’esquer-res, amb més polítiques socials i més diàleg. Per fer-ho pot comptar amb el Grup Municipal de l’Esquerra Plural, d’ICV-EUIA. Ni altres grups municipals ni cap persona trobarà la nostra porta tan-cada.

24

VI

U CO

RNEL

LÀ

Comença una nova etapa a CornellàArnau Funes Portaveu del grup municipal ICV-EUIA-l'Esquerra plural

al parc de la Serp de 15:30a 20h

a l'hospitalet de llobregat

a 5 minuts de rambla de la Marina

organitza: Amb el suport:

Divendres 22 de maig,

19 de juny i 17 de juliol

Sin duda, la UE no pasa por sus mejores momentos. El virus populista recorre Europa. En algunos países se disfraza de intolerancia nacionalista (Frente Nacional en Francia,

WXY&� �� W�� [��\� �� ]$� ^�� enmascara de “nueva” izquierda radical, que en realidad no es más que el viejo comunismo fracasado de toda la vida (Syriza en Grecia).

En España, padecemos los dos. Por un lado, tenemos el popu-lismo nacionalista catalán que apuesta el todo o nada a la inde-pendencia de Cataluña. Parece que con ella hasta las enferme-dades incurables serán cosa del pasado. El paraíso en la tierra. Y, por otro lado, sufrimos el populismo de izquierda en su versión más sectaria, la versión que nos ofrecen los asesores del régimen chavista venezolano.

En ambos casos, a estos populismos se suma gente de buena fe que se dice a sí misma que no tiene nada que perder y que, por tanto, apostando por ellos, podrán ver luz al final del túnel. Error. La historia nos demuestra lo contrario. Que al final son las personas más desfavorecidas las que más pierden siempre cuan-do estos populistas se hacen con el poder o bien llevan a cabo sus objetivos políticos.

No me darán el premio al político más moderno por decir que en las salidas de las crisis económicas no hay atajos. No hay so-luciones milagrosas ni pócimas mágicas. Desgraciadamente, hay sacrificios y esfuerzos que hacer, especialmente si éstos se retra-saron en el tiempo como en el caso de España por culpa del ir-��&�'^��`��$�&�� le pese, los resultados están ahí. Los países que hicieron los sacri-ficios necesarios, como Irlanda, Portugal o España, hoy crecen y crean empleo, especialmente nuestro país. Las políticas con-trarias, por ejemplo, en Grecia, llevan a los pensionistas a hacer colas frente a los cajeros de los bancos. Como dije antes, al final las víctimas de estos demagogos de la palabra son las personas más vulnerables de nuestra sociedad y qué duda cabe que estos desahogos electorales, como sociedad avanzada y democrática, no nos los podemos permitir, y para evitarlos, sin duda, el mejor antídoto es el Partido Popular.

26

VI

U CO

RNEL

LÀ

Populismo de izquierda o �� pagan los más vulnerablesDaniel Serrano. Portavoz PP Ayuntamiento Cornellà y Diputado Congreso

sabies que ...?entreteniments

HORITZONTALS: 1. Una tafaneria: com és que demanem tantes coses per ella? El mànec de la paella / 2. Respiri �� !� "�� #�� #�� $�� cap deutor de déu, però de dir sí que ��%��$��!�&��*�� +�� ;��<�� %�� ;�� ;�� !�=��>��$��F��K��#��Q��W��;�!�X��#��Y��Z��!�[��\��+��]��!�^��_��#��$�� !�`��]��>��Q��W��!�k{��>�� +�� <��|��!�kk��\��;��}�� +��W��!�k~��]��W�� Z� !� k"�� W��_��

VERTICALS: 1. Blanca de clepsa, com ��_��}��+��;��!�~�� *��Q�� \��|� !� "�� $� �� _�� W�� ;��!�&��#��WF��!�=��%��$��W�� ]�W�� \��!�X��>��Z��F��+��\��K��W�� Z� �� !� [��$�� W��+��%�� !�^��\��%��$��!�`��]��>��!�k{��*��+��tament, les tietes franceses? Com que ��;��!� kk�� _�� W�� W�� W��!�k~��\��;��;��;��

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

sabies que...

La inquietud de Santiago Rusiñol

sabies que...

Text TONI DELGADO

“Eren els glacis el tal paisatge, els glacis de la Ciutadella. Era un prat sense arbres i amb her-

ba curta, trepitjada, plana, premsada �� !��!��!��-��!��!��!�-nició, d’afusellament i guerra urbana. [...] un rengle d’espitlleres rònegues plenes de bocins de pedrassa; al cos-tat, els fossos, clapejats d’escardots i ortigues, d’herba seca i aigua enllota-da; a sobre, la cortina de muralles de color de terra de plom [...] Aquell par-que militar quasi no n’era, de paisatge. Els infants hi anaven, i l’Estevet els seguia, perquè no en tenien d’altre on anar, però no podia ser esbargiment un lloc que en fugien els aucells i que les ordenances de la guerra no hi deixaven créixer els arbres ni hi estava perme-sa l’ombra”. Aquí jugava el petit Esteve, protagonista de L’auca del Senyor Este-ve, un retrat dels defectes i virtuts de la burgesia catalana de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931), dra-maturg, escriptor i pintor.

Orfe de molt petit, Santiago Rusiñol pertanyia a una família acomodada de-dicada a la manufactura tèxtil i va ser criat per Jaume. Un avi patern molt es-tricte que volia que continués amb el negoci familiar. Però a Santiago li agra-dava pintar i es va inscriure en secret a l’Acadèmia Moragues i a l’Escola de Llotja. Amb 17 anys va exposar el primer quadre al Museu de Girona; i amb 22 va participar en la inauguració de la nova Sala Parés, el principal aparador de la seva obra pictòrica.

Als 20 va començar a escriure, amb la natura i la seva futura dona, Lluïsa Denís, com a excuses. La relació, però, no va funcionar. Sí que van tenir molta acceptació les seves col·laboracions amb La Vanguardia, com la volta a Ca-talunya, i amb carro, que va fer amb el seu amic il·lustrador i pintor Ramon Ca-sas, i de la qual ens queden divertides

anècdotes amb paisatges i personatges singulars.

A L’Avenç va publicar els seus primers escrits teatrals. No trigaria gaire a publi-car-ne obres, com L’alegria que passa, El jardí abandonat o Cigales i formigues, amb les cigales com a artistes i les for-migues com a la societat avorrida. Amb Llibertat! ampliarà els destinataris del seu treball, cada cop més incisiu; amb Els Jocs Florals de Canprosa es guanya-rà l’enemistat dels sectors catalanistes conservadors; a L’heroi, retirat per por a represàlies, critica la política colonial espanyola; i La lletja es va suspendre per les reaccions de part del públic, tant dels obrers com dels burgesos. El seu últim gran èxit teatral fou una versió dra-màtica i menys sarcàstica de L’auca del Senyor Esteve.

En el seu primer article a La Vanguar-dia, del 25 d’agost de 1888, Santiago Rusiñol defensava una idea que acaba-ria desenvolupant després: “Deben for-marse museos [...] á todo trance, pero �� 1�� <��R�� se almacenen las antigüedades por el solo orgullo egoísta de enriquecerlos; sino seguro refugio donde encuentren abrigo á las inclemencias de los hom-bres y del tiempo los objetos […] donde cobijarse después de la triste, larga y panosa peregrinación de tantos si-

glos”. El 1892, després de tornar d’un viatge a Itàlia, va comprar dues casetes de pescadors a Sitges, i hi va fer cons-truir una casa-estudi a l’arquitecte Fran-cesc Rogent.

La planta baixa es va destinar a ha-bitatge i al primer pis hi va repartir la col·lecció de ferro forjat que havia reunit durant la seva joventut. Eren les prime-res peces del seu particular museu, que entre ell i els seus amics van batejar com Cau Ferrat i que fou l’epicentre del modernisme entre 1893 i 1899. Santia-go Rusiñol hi organitzava contínues acti-vitats amb escriptors, músics i artistes. El 1984 hi va col·locar dos grecos, sent un dels primers padrins d’un artista des-conegut en aquell moment.

Convertit en museu públic el 1933, Cau Ferrat conserva l’esperit artístic del seu fundador. Disposa de col·leccions d’art antic reunides per Santiago Ru-siñol (ceràmica, vidre, pintura, forja, escultura, arqueologia i mobiliari) i art modern (escultura, pintura i dibuix). Conté una bona part de l’obra plàstica de Rusiñol, i treballs de Ramon Casas, Picasso, Pichot o Pau Gargallo.

Juntament amb Ramon Casas, San-tiago Rusiñol fou un dels promotors de la inauguració de la cerveseria i cabaret Els Quatre Gats, espai habitual dels ar-tistes modernistes. §

30

VI

U CO

RN

ELLÀ

CNL de Cornellà de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7

08940 Cornellà de LlobregatTel. 93 475 07 86

a.e. [email protected]://www.cpnl.cat/cornella

cnl

Novetats abans de l’estiu

Ja ha arribat l’estiu. La calor, les ganes de prendre’s les coses més relaxadament, les vacances (per a qui en pugui fer)... i la necessitat d’anar tancant carpetes de

feines començades i d’embastar-ne de noves.

Tot i que la campanya de la renda ja s’ha acabat, comencem per la publicació al portal Ubterm dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona del �� Aquest �� ++� �� )�� (��part de la docència d’aquesta matèria i pretén ser una eina de suport i acompanyament per a alumnes i estudiosos d’aquest camp, i també un instrument de normalització molt útil per a les empreses dedicades a aquest àmbit. Els termes estan entrats �� &�� &�� en català o en castellà, segons la visulització seleccionada.

En un altre àmbit, el Departament de Justícia ha impulsat una campanya de difusió del �� que s’adreça, en primer lloc, al per-sonal d’aquest departament, i que també és accessible a la ciutadania en general. Al mateix espai web on hi ha el manual s’ha publicat la primera d’una sèrie (de publicació quinzenal) de 10 bones pràctiques relacionades amb el català a la justí-cia. També s’ha incorporat al web del Dep. de Justícia la �� !"��#��, amb l’oferta de serveis d’aquest departament pel que fa a la llengua. Tot ple-gat complementa la Campanya En català, també és de llei promoguda per la DGPL i adreçada, principalment, a la ciuta-dania, amb l’objectiu d’informar que el català és una llengua plenament vàlida a l’hora d’adreçar-se als òrgans i empreses del món de la justícia.

Una altra novetat a la xarxa és Espai web de toponímia ca-talana, l’espai de la Comissió de Toponímia, òrgan d’assesso-�� #� �D�� topònims de Catalunya. En aquest espai s’hi recull informació sobre toponímia catalana amb l’objectiu de difondre-la entre la ciutadania. Municipis i Govern de la Generalitat tenen la com-petència per a la determinació dels topònims, que s’ha de fer d’acord amb la normativa general de la llengua establerta per l’Institut d’Estudis Catalans.

I per a qui pugui (i vulgui), una de les darreres “App de la set-mana” és Booking (booking.com) una aplicació gratuïta que permet buscar, reservar i gestionar reserves d’allotjament.

Una última informació: la setmana del 14 de setembre tin-drà lloc el procés d’inscripció als cursos de català que orga-�� |��M��&��)��(�� Roger de Llúria, i sobre els quals podeu trobar més informació al web.

I el desig que passeu un molt bon estiu, sense oblidar que “Una llengua no es perd perquè no l’aprenguin els que no la saben, sinó perquè deixen de parlar-la els que la coneixen” (J.A. Artze) i que, per tant, la llengua no fa vacances. §

31

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

Serà fresca i divertida, una edició es-pecial perquè us emporteu a la plat-ja, la llegiu entre becaina i becaina; la feu servir de visera per buscar els nens que es diverteixen a la piscina; o que la fullegeu mentre espereu algú asseguts en una terrasseta amb una canya ben fresqueta.

La propera edició és perquè la tra-ieu a passejar, que abandoni el seu lloc reservat en la taula de la cuina o al costat de bidet i ocupi un racó privilegiat en el cistell de la platja, al costat de la crema solar i de la to-vallola. Perquè la propera edició dels Vius es diu Viu l’Estiu!

BON ESTIU,BONA LECTURA

BON ESTIU,BONA LECTURA LECTURA

viucornellajuliol2015

Documents