vii monografies del montseny - uab barcelonaicta.uab.cat/99_recursos/1304080034784.pdf · j. m....

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Territori 18

VII Monografies del MontsenyV

II M

ono

gra

fies

del

Mo

ntse

ny

18

VII Monografies del Montseny

VII Monografies del Montseny

Comunicacions presentades els dies 20 i 21 de novembre de 2008 a la VII Trobada d’Estudiosos del Montseny

Museu de Granollers

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Territori, 18

© Diputació de BarcelonaGener 2011Coordinació: Jordi Hernández, Jordina Grau i Josep MeleroÀrea d’Espais Naturals. Diputació de Barcelona

Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de BarcelonaComposició: Addenda, scclISBN: 978-84-9803-409-7Dipòsit legal: B.40871-2010

La Xarxa de Parcs Naturals posa a l’abast delsciutadans centres d’informació i documentació,itineraris senyalitzats i rutes guiades, museus iexposicions, equipaments pedagògics iculturals, albergs, allotjaments rurals id’acampada, publicacions i estades ambientals,entre d’altres serveis i activitats.

Sumari

Presentació 17

Gestió

D. Guinart i S. Solórzano (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona) «El Pla de conservació del Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera» 21El Plan de conservación del Parque Natural del Montseny, Reserva de la BiosferaMontseny Natural Park Conservation Plan, Biosphere Reserve

G. Mercadal, Ll. Vilar i J. Gesti (Grup de Recerca de Flora i Vegetació. Departament de CiènciesAmbientals. Universitat de Girona)«Els prats de dall del Parc Natural del Montseny. Tipificació, localització i mesures de gestió» 33Los prados de guadaña del Parque Natural del Montseny. Tipificación, localización y medidas de gestiónHay meadows in Montseny Natural Park. Categorisation, location and management measures

S. Sànchez i M. Boada (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals [ICTA]. Universitat Autònoma de Barcelona)«L’apropiació forestal al Montseny: aproximació a l’extracció de faig (Fagus sylvatica) durant el període 1986-1994» 49La apropiación forestal en el Montseny: aproximación a la extracción de haya (Fagus sylvatica)durante el período 1986-1994The appropriation of forest land on Montseny: a look at the extraction of the common beech (Fagus sylvatica) over the period 1986-1994

C. Madruga, J. Plaixats i J. Bartolomé (Grup de Recerca en Remugants. Departament de Ciència Animal i dels Aliments. Universitat Autònoma de Barcelona)«Valoració pastoral i ecològica de les pastures del turó de l’Home i el Matagalls» 55Valoración pastoral y ecológica de los pastos del Turó de l’Home y el MatagallsAssessing the grazing and environmental value of the pastures on the Turó de l’Home and Matagalls

J. Argemí, E. Guillaumes i Ll. Martínez (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona)«Pla tècnic de gestió i millora d’espais agroforestals. Una eina de suport destinada a fomentar la ramaderia extensiva i els valors naturals i paisatgístics dels espais oberts» 65Plan técnico de gestión y mejora de espacios agroforestales. Una herramienta de apoyo destinada a fomentar la ganadería extensiva y los valores naturales y paisajísticos de los espacios abiertosTechnical Plan for the Management and Improvement of Agroforestry Areas. A back-up tool designed to promote extensive livestock farming and the values of the natural environment and the landscape in open spaces

VII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2010 | 7

8 | VII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2010

Resums

L. Espejo (Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Diputació de Barcelona)«Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural del Montseny» 69Plan especial de protección del medio natural y del paisaje del Parque Natural del MontsenySpecial Plan for the Protection of the Natural Environment and the Landscape in Montseny Natural Park

Botànica i vegetació

J. Gomà (L’Observatori de la Conca de la Tordera)«Variabilitat estacional i interanual de les comunitats de diatomees de la conca de la Tordera» 73Variabilidad estacional e interanual de las comunidades de diatomeas de la cuenca del río TorderaSeasonal and interannual variability of diatom communities in the Tordera Basin

L. Guàrdia (Unitat de Botànica. Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia. Facultat de Biociències. Universitat Autònoma de Barcelona) «Coneixement actual dels tricomicets (sensu lato) al Montseny» 81Conocimiento actual de los tricomicetos (sensu lato) en el MontsenyCurrent knowledge of trichomycetes (sensu lato) on the Montseny

M. A. Bonet (Laboratori de Botànica. Universitat de Barcelona)«Etnobotànica i fitonímia. Els noms de les plantes al Montseny» 91Etnobotánica y fitonimia. Los nombres de las plantas en el MontsenyEthnobotany and phytonymy. Catalan plants names of the massif of Montseny

J. M. Panareda (Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional. Universitat deBarcelona) i M. Boccio«Aproximació a la corologia de les plantes vasculars i al paisatge vegetal de la Tordera en el seu tram vallesà» 103Aproximación a la corología de las plantas vasculares y al paisaje vegetal del río Tordera en su tramo vallesanoA look at the chorology of vascular plants and the plant landscape of the River Tordera where it runs through the Vallès county

G. Pié,1 Ll. Vilar1 i S. Sánchez2 (1Grup de Recerca de Flora i Vegetació. Departament de CiènciesAmbientals. Universitat de Girona. 2L’Observatori de la Tordera. Institut de Ciència i TecnologiaAmbientals. Universitat Autònoma de Barcelona)«Estudis corològics de plantes vasculars al Montseny» 115Estudios corológicos de plantas vasculares en el MontsenyChorological studies of vascular plants on the Montseny

L. Caño,1 J. Escarré,2 E. Castells3 i F. X. Sans1 (1Departament de Biologia Vegetal-Botànica.Universitat de Barcelona. 2Centre d’Écologie Fonctionnelle et Évolutive. CNRS, Montpellier. 3Unitat de Toxicologia. Universitat Autònoma de Barcelona)«El potencial invasiu de dues espècies exòtiques (Senecio inaequidens i S. pterophorus) al Parc Natural del Montseny» 119El potencial invasivo de dos especies exóticas (Senecio inaequidens y S. pterophorus) en el Parque Natural del MontsenyThe invasive potential of two exotic species (Senecio inaequidens and S. pterophorus) in Montseny Natural Park

VII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2010 | 9| 9

N. Pérez (Departament de Botànica. Universitat de Barcelona)«Anàlisi de viabilitat poblacional de Saxifraga vayredana, una planta endèmica del ParcNatural del Montseny» 129Análisis de viabilidad poblacional de Saxifraga vayredana, una planta endémica del Parque Natural del MontsenyPopulation viability analysis of Saxifraga vayredana, an endemic plant in Montseny Natural Park

J. M. Panareda1, J. Masnou2 i M. Boccio (1Departament de Geografia Física i Anàlisi GeogràficaRegional. Universitat de Barcelona. 2Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona)«Caracterització biogeogràfica dels arbustos d’afinitat subalpina al Montseny» 143Caracterización biogeográfica de los arbustos de afinidad subalpina en el MontsenyBiogeographical characterisation of shrubs on the Montseny that have an affinity with subalpinespecies

J. M. Panareda,1 J. Masnou2 i M. Boccio (1Departament de Geografia Física i Anàlisi GeogràficaRegional. Universitat de Barcelona. 2Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona)«Caracterització biogeogràfica dels arbres d’afinitat subalpina al Montseny» 155Caracterización biogeográfica de los árboles de afinidad subalpina en el MontsenyBiogeographical characterisation of trees on Montseny that have an affinity with subalpine species

J. Nuet,1 A. Romo-Díez,2,3 M. Salvà-Catarineu3,4 i F. Salvador4 (1Institució Catalana d’Història Natural [ICHN-IEC]. 2Institut Botànic de Barcelona [CSIC-ICUB]. 3Grup de Recerca Biodiversitat i Biosistemàtica Vegetals [GREB]. 4Departament de Geografia Física i AGR. Universitat de Barcelona)«Les fagedes dels turons de Vilarmau i de la Tremoleda, al Montseny» 167Los hayedos de los montes de Vilarmau y de la Tremoleda, en el MontsenyThe beech woods on the Vilarmau and Tremoleda hills, on the Montseny

J. Bartolomé (Departament de Ciència Animal i dels Aliments. Grup de Recerca en Remugants.Universitat Autònoma de Barcelona)«Decreixement de l’activitat ramadera al Montseny: podrem conservar les pastures sense els ramats?» 177Decrecimiento de la actividad ganadera en el Montseny: ¿podremos conservar los pastos sin el ganado?A decline in livestock farming on the Montseny: can we preserve the pastures without the herds?

A. Salvat1 i D. Carrera2 (1Aprèn, Serveis Ambientals. 2Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Diputació de Barcelona)«Pla estratègic de conservació dels hàbitats i la flora a la Xarxa de Parcs Naturals de laDiputació de Barcelona. Resultats per al Parc Natural del Montseny» 183Plan estratégico de conservación de los hábitats y la flora en la Red de Parques Naturales de la Diputación de Barcelona. Resultados para el Parque Natural del MontsenyStrategic Plan for Preserving Habitats and Flora in Barcelona Provincial Council’s Natural ParkNetwork (NPN). Results for Montseny Natural Park

A. Caritat, Ll. Vilar i E. Sala (Grup de Recerca Flora i Vegetació. Departament de Ciències Ambientals. Universitat de Girona)«Evolució i creixement de quatre boscos del Parc Natural del Montseny» 197Evolución y crecimiento de cuatro bosques del Parque Natural del MontsenyEvolution and growth of four woods in Montseny Natural Park


Història i patrimoni cultural

G. Font,1 J. M. Llorens,2 J. Mateu1 i S. Pujadas1 (1Museu Etnològic del Montseny, la Gabella. 2Museu d’Arqueologia de Catalunya, Girona)«L’abandonament del castell de Montsoriu. Segles XVI-XVII. Darreres troballes arqueològiques» 207El abandono del castillo de Montsoriu. Siglos XVI-XVII. Últimos hallazgos arqueológicosThe dereliction of Montsoriu Castle. 16th to 17th centuries. The latest archaeological finds

R. Mitjans i T. Soler (Grup d’Estudis dels Garrofers)«Notícies dels flabiols del Montseny» 217Noticias de los flabiols del MontsenyNews of flabiols from Montseny

N. Tort i J. Mateu1 (1Museu Etnològic del Montseny, la Gabella)«El joc tradicional al rodal d’Arbúcies» 227El juego tradicional en los alrededores de ArbúciesTraditional Games in the Arbúcies Area

Resums

D. Gallardo «Faldes del Montseny. Paisatge i patrimoni a Seva i Sant Esteve de Palautordera» 233Faldas del Montseny. Paisaje y patrimonio en Seva y Sant Esteve de PalautorderaSlopes of Montseny. Landscape and heritage in Seva and Sant Esteve de Palautordera

Antropologia

F. Estrada,1 J. Mateu,2 J. Tura2 i X. Roigé1 (1Grup d’Estudis sobre Família i Parentiu. Departament d’Antropologia. Universitat de Barcelona. 2Museu Etnològic del Montseny, la Gabella)«La memòria fotogràfica dels masos del Montseny: una aproximació des de l’antropologia» 237La memoria fotográfica de las masías del Montseny: una aproximación desde la antropologíaThe photographic memory of the farms on the Montseny: an anthropological approach

Educació ambiental

J. Granados (Facultat de Ciències de l’Educació. Universitat Autònoma de Barcelona)«Un projecte didàctic per als pous de glaç de l’Avencó» 249Un proyecto didáctico para los pozos de hielo del AvencóAn educational project about the ice wells in L’Avencó

R. Maneja, M. Boada i M. Vilahur (Observatori de la Tordera, Institut de Ciència i TecnologiaAmbientals [ICTA]. Universitat Autònoma de Barcelona) «Programa d’educació ambiental, formació i comunicació de l’Observatori de la Tordera» 261Programa de educación ambiental, formación y comunicación de L’Observatori de la TorderaThe Tordera Observatory Environmental Education, Training and Communication Programme


Resums

D. Hoyos i J. Villaronga (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona)«Proposta de millora dels equipaments d’ús públic per a Can Casades i la vall de Santa Fe» 269Propuesta de mejora de los equipamientos de uso público para Can Casades y el valle de Santa FeProposal for the improvement of public amenities in Can Casades and the Santa Fe Valley

B. Fernández-Villacañas i E. Montagud (Serveis Museogràfics i del Patrimoni Signum, scp)«Presentació de la maleta didàctica sobre quiròpters» 271Presentación de la maleta didáctica sobre quirópterosPresentation of the educational briefcase on chiropterans

Medi físic

X. Soler1,2 i N. Pineda1 (1Servei Meteorològic de Catalunya. 2Grup de Climatologia. Universitat de Barcelona)«Característiques de la pluviometria i les tempestes al Parc Natural del Montseny» 275Características de la pluviometría y las tormentas en el Parque Natural del MontsenyCharacteristics of rainfall and storms in Montseny Natural Park

E. Martí,1 D. von Schiller,1 A. Argerich,2 M. Ribot,1 F. Sabater2 i J. Ll. Riera2 (1Grup de Biogeoquímica Fluvial de la Unitat Associada de Limnologia entre el Centre d’Estudis Avançats de Blanes [CSIC] i el Departament d’Ecologia. Universitat de Barcelona. 2Departament d’Ecologia. Universitat deBarcelona)«El batec biogeoquímic de la riera de Santa Fe de Montseny» 287El latido biogeoquímico del arroyo de Santa Fe de MontsenyBiogeochemical patterns in the stream in Santa Fe de Montseny

Fauna

A. Tintó i J. Real (Equip de Biologia de la Conservació. Departament de Biologia Animal. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona)«Aplicació de mesures per evitar l’electrocució d’aus al Parc Natural del Montseny i àrees circumdants» 301Aplicación de medidas para evitar la electrocución de aves en el Parque Natural del Montseny y áreas circundantesApplication of measures to prevent the electrocution of birds in Montseny Natural Park and itsenvirons

M. Comalrena de Sobregrau«Avaluació de l’estat poblacional d’espècies objecte d’aprofitament cinegètic menor» 309Evaluación del estado poblacional de las especies objeto de aprovechamiento cinegético menorEvaluation of population levels of small-game harvest species

J. Fortuny i A. Galobart (Institut Català de Paleontologia. Universitat Autònoma de Barcelona)«Els jaciments paleontològics del Triàsic del Montseny» 325Los yacimientos paleontólogicos del Triásico del MontsenyPalaeontological sites from the Triassic period on Montseny


M. Morante, C. Múrria, M. Rieradevall i N. Prat (Grup FEM Universitat de Barcelona)«Distribució altitudinal de les espècies de la família Baetidae (Insecta: Ephemeroptera) al Parc Natural del Montseny: aproximació morfològica i molecular» 333Distribución altitudinal de las especies de la familia Baetidae (Insecta: Ephemeroptera) en el Parque Natural del Montseny: aproximación morfológica y molecular Altitudinal distribution of species from the Baetidae family (Insecta: Ephemeroptera) in MontsenyNatural Park: a morphological and molecular approach

A. Viñolas, J. Muñoz i J. Soler (Museu de Ciències Naturals de Barcelona)«Biodiversitat de coleòpters al Parc Natural del Montseny com a indicadors de l’estat dels boscos» 345Biodiversidad de coleópteros en el Parque Natural del Montseny como indicadores del estado de los bosquesBiodiversity of coleoptera in Montseny Natural Park as indicators of the state of the forests

F. Amat1 i S. Carranza2 (1Àrea d’Herpetologia. Museu de Granollers, Ciències Naturals. 2Grup de Filogènia Animal i Sistemàtica. Institut de Biologia Evolutiva [CSIC-UPF])«Evidència de melanomes i anormalitats corporals en poblacions naturals de Calotriton arnoldi. Patologia i veterinària» 349Evidencia de melanomas y anormalidades corporales en poblaciones naturales de Calotriton arnoldi. Patología y veterinariaEvidence of melanomas and bodily abnormalities in natural populations of Calotriton arnoldi.Pathology and veterinary science

F. Amat1 i S. Carranza2 (1Àrea d’Herpetologia. Museu de Granollers, Ciències Naturals. 2Grup de Filogènia Animal i Sistemàtica. Institut de Biologia Evolutiva [CSIC-UPF])«Descobrint la diversitat biològica amagada al Montseny. La troballa del seu tritó endèmic, Calotriton arnoldi» 353Descubriendo la diversidad biológica escondida en el Montseny. El descubrimiento de su tritónendémico, Calotriton arnoldiDiscovering the hidden biodiversity on the Montseny. The discovery of the endemic newt, Calotriton arnoldi

F. Amat1 i S. Carranza2 (1Àrea d’Herpetologia. Museu de Granollers, Ciències Naturals. 2Grup deFilogènia Animal i Sistemàtica. Institut de Biologia Evolutiva [CSIC-UPF])«La singular història evolutiva dels tritons de muntanya ibèrics, Calotriton. Genètica i morfologia» 357La singular historia evolutiva de los tritones de montaña ibéricos, Calotriton. Genética y morfologíaThe unusual history of the evolution of Iberian mountain newts, Calotriton. Genetics and morphology

D. Carrera i G. Pié (L’Observatori, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona)«El seguiment d’amfibis de la conca de la Tordera (SACT). Resultats 2002-2008» 361El seguimiento de anfibios de la cuenca del Tordera (SACT). Resultados 2002-2008Monitoring Amphibians in the Tordera Basin (MATB). Results for 2002-2008

A. Ribas,1 F. Amat2 i M. Veciana1 (1Laboratori de Parasitologia. Universitat de Barcelona. 2Museu de Granollers, Ciències Naturals)«Helmints paràsits de Salamandra salamandra al Parc Natural del Montseny» 369Helmintos parásitos de Salamandra salamandra en el Parque Natural del MontsenyHelminth parasites of Salamandra salamandra in Montseny Natural Park


S. Riera«L’alimentació dels tudons (Columba palumbus)» 375La alimentación de las palomas torcaces (Columba palumbus)Diet of the common wood pigeon (Columba palumbus)

S. Herrando i M. Anton (Institut Català d’Ornitologia)«La cartografia ornitològica al Montseny: noves eines i resultats» 379La cartografía ornitológica en el Montseny: nuevas herramientas y resultadosThe ornithological map of Montseny: new tools and results

J. Ribas i I. Torre (Museu de Granollers, Ciències Naturals)«Tendències poblacionals dels ocells nidificants i hivernals del Montseny» 387Tendencias poblacionales de las aves nidificantes e invernales del MontsenyPopulation trends among nesting and wintering birds on Montseny

C. Flaquer,1 R. G. Ràfols,1 X. Puig2 i A. Arrizabalaga1 (1Museu de Granollers, Ciències Naturals.2Galanthus. Estudi i Divulgació del Medi Ambient) «Quiròpters com a bioindicadors. Estudi de les poblacions del Montseny» 403Quirópteros como bioindicadores. Estudio de las poblaciones del MontsenyChiropterans as bioindicators. A study of the populations on the Montseny

G. Mas, G. Conill i A. Noheda1 (càmera) (1Aquatic Films)«Conservació del cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes) al Parc Natural delMontseny» 411Conservación del cangrejo de río ibérico (Austropotamobius pallipes) en el Parque Natural del MontsenyConservation of the freshwater white-clawed crayfish (Austropotamobius pallipes) in Montseny Natural Park

J. Camprodon i D. Guixé (Àrea de Biodiversitat. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya)«La comunitat de ratpenats a les fagedes del Montseny en relació amb la gestió forestal. Comparació amb les fagedes del nord-est de Catalunya» 419La comunidad de murciélagos en los hayedos del Montseny en relación con la gestión forestal. Comparación con los hayedos del nordeste de Cataluña The bat community in the beech woods on the Montseny in relation to forest management.Comparison with the beech woods in north-east Catalonia

L. Freixas1, I. Torre1, L. Baquedano2, N. Torrent2, J. Camprodon3 i A. Arrizabalaga1 (1Museu de Granollers, Ciències Naturals. 2Miranatura, Monitorització Mediambiental. 3Centre Tecnològic Forestal de Catalunya)«Dades sobre el seguiment del liró gris (Glis glis) al Montseny. Primers enregistramentsd’activitat nocturna» 429Datos sobre el seguimiento del lirón gris (Glis glis) en el Montseny. Primeros registros de actividad nocturnaData about the monitoring of the edible dormouse (Glis glis) on the Montseny. First records of nocturnal activity

I. Torre, A. Ribas i A. Arrizabalaga (Museu de Granollers, Ciències Naturals)«Estudi de la comunitat de carnívors del Parc Natural del Montseny mitjançant el trampeig fotogràfic» 435Estudio de la comunidad de carnívoros del Parque Natural del Montseny mediante el trampeofotográficoThe study of the carnivore community in Montseny Natural Park using photographic trapping


Resums

I. Torre1, D. Carrera2, F. Pàramo1 i C. Dalmases2 (1Museu de Granollers, Ciències Naturals. 2Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Diputació de Barcelona)«El Pla estratègic de conservació de la fauna a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputacióde Barcelona. Resultats per al Parc Natural del Montseny» 443Plan estratégico de conservación de la fauna en la Red de Parques Naturales de la Diputación de Barcelona. Resultados para el Parque Natural del MontsenyStrategic Plan for Preserving the Fauna in Barcelona Provincial Council’s Natural Park Network (NPN). Results for Montseny Natural Park

A. Estapé (Estabanell Energia)«Tecnologia per reduir impactes ambientals» 445Tecnología para reducir impactos ambientalesTechnology to reduce environmental impact

M. A. Puig,1 N. Ubero-Pascal2 i A. Thomas3 (1Grup d’Ecologia dels Canvis Ambientals. Departament d’Ecologia Continental. Centre d’Estudis Avançats de Blanes. 2Departament de Zoologia. Universitat de Múrcia. 3Departament d’Hidrobiologia. Universitat Paul Sabatier)«Coneixem totes les espècies d’efemeròpters del Montseny?» 447¿Conocemos todas las especies de efemerópteros del Montseny?Do we know all the species of Ephemeroptera on the Montseny?

R. Campeny,1 Q. Carol,1 M. Fernández1 i D. Villero2 (1Minuartia, Estudis Ambientals. 2CentreTecnològic Forestal de Catalunya)«Seguiment de les poblacions d’amfibis del Parc Natural del Montseny. Resultats 2004-2008» 449Seguimiento de las poblaciones de anfibios del Parque Natural del Montseny. Resultados de 2004 a 2008Monitoring amphibian populations in Montseny Natural Park. Results from 2004 to 2008

J. Jubany, C. Stefanescu i F. Pàramo (Butterfly Monitoring Scheme. Museu de Granollers, Ciències Naturals)«Les migracions altitudinals de Gonepteryx rhamni (Linnaeus, 1758) i G. cleopatra(Linnaeus, 1767) (Lepidoptera: Pieridae) al massís del Montseny» 451Migraciones altitudinales de Gonepteryx rhamni (Linneo, 1758) y G. cleopatra (Linneo, 1767) –Lepidoptera: Pieridae – en el macizo del MontsenyAltitudinal migrations of Gonepteryx rhamni (Linnaeus, 1758) and G. cleopatra (Linnaeus, 1767)(Lepidoptera: Pieridae) on the Montseny Massif

A. Ribas,1,2 I. Torre,2 G. Molina,3 R. Fernández4 i A. Arrizabalaga2 (1Laboratori de Parasitologia.Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona. 2Museu de Granollers, Ciències Naturals.3Departament de Biologia Animal. Universitat de Barcelona. 4Servei de Radiodiagnòstic. Hospital Clínic Universitari de València)«Presència d’un trematode paràsit cranial al toixó (Meles meles) al Parc Natural del Montseny» 453Presencia de un trematodo parásito craneal en el tejón (Meles meles) en el Parque Natural del MontsenyPresence of a cranial trematode parasite in badgers (Meles meles) in Montseny Natural Park


F. Navàs1 i C. Rosell1,2 (1Minuartia, Estudis Ambientals. 2Departament de Biologia Animal [Vertebrats]. Universitat de Barcelona) «Deu anys d’aplicació del Programa de seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) al Parc Natural del Montseny» 455Diez años de aplicación del Programa de seguimiento de las poblaciones de jabalí (Sus scrofa) en el Parque Natural del MontsenyTen years since the launch of the Wild Boar Monitoring Programme (Sus scrofa) in Montseny Natural Park

Llista d’assistents 457

La VII Trobada d’Estudiosos del Montseny va tenirlloc els dies 20 i 21 de novembre de 2008 a la ciu-tat de Granollers coincidint amb l’acabament delsprocés de revisió del Pla especial del Parc Naturaldel Montseny; de fet, l’aprovació definitiva es va ferl’11 de desembre del mateix any i posteriorment esva publicar (DOGC número 5308, de 30 de generde 2009) i va esdevenir vigent. D’aquesta maneraes va cloure un treball que havia durat uns quantsanys i en el qual van participar moltes persones:professionals, institucions i col·lectius amb aporta-cions importants que anaren enriquint el docu-ment, el qual, un cop aprovat, ha de servir perdibuixar el futur del Montseny en els propers anys.

Podem afirmar que la quantitat ingent d’infor -mació continguda en els treballs científics presen-tats a les trobades d’estudiosos anteriors ha ser-vit també a l’hora de confeccionar els documentsque conformen el nou Pla especial. La proposta deles administracions gestores del parc per bastir elmodel de protecció del segle XXI es fonamenta,doncs, en el cabal de coneixements nous ques’aporten bàsicament des dels àmbits de recercade les universitats catalanes.

La trobada d’estudiosos del 2008 va reunir 124persones; s’hi van presentar una quarantena decomunicacions que abastaven molts àmbits deconeixement i s’agruparen en els apartats de ges-tió, botànica i vegetació, història i patrimoni cultu-ral, antropologia, educació ambiental, medi físic ifauna. Una vegada més, es posa de manifest i s’evi -dencia que el massís del Montseny continuaessent objecte preferent d’estudi i recerca, com hoera ja al final del segle XXI.

D’una lectura ràpida del sumari es dedueix quel’entorn i la realitat pot ser estudiada a escalesmolt diverses, tant d’espai com de temps. Trobem

estudis antropològics que donen compte de lamemòria fotogràfica dels masos del Montseny,plans de conservació d’hàbitats, estudis concretsde determinades poblacions de fauna o de flora,projectes didàctics o d’educació am bien tal, entremolts altres. Són estudis fets a base de buidararxius, de consultar mapes o bibliografia, de miraramb telescopi o amb microscopi o de recollirdades i fer anar fulls de càlcul; aquesta multitud detècniques i procediments s’han encaminat a unasola finalitat: conèixer més i millor el nostre entorni posar a disposició de la societat aquests conei-xements per aprendre a gestionar-lo de la millormanera possible.

La trobada d’estudiosos se celebra cada qua-tre anys i serveix per actualitzar l’inventari de tre-balls que es duen a terme i per estar al dia delsavenços que els equips d’investigadors i estudio-sos vinculats a les universitats o a altres institucionsestan fent en les diferents disciplines. És unamanera que té el parc de contribuir a la difusió delconeixement.

Aquest document que us oferim és la publica-ció del resum dels treballs que van ser presentatsa la VII Trobada d’Estudiosos i que s’afegeixen a lallarga llista dels que s’han anat fent al llarg dels anysa les diferents trobades; la major part es troba alscentres de documentació del parc a disposició detotes les persones i institucions interessades.

Des d’aquí no podem fer altra cosa que animarels estudiosos perquè continuïn dedicant esforçosa prosseguir els treballs amb professionalitat i rigor,convençuts que el seu afany reverteix en beneficide la col·lectivitat.

Oficina Tècnica de Parcs NaturalsÀrea d’Espais Naturals


Presentació

Gestió

VII Monografies del Montseny · p. 21-32 · Diputació de Barcelona · 2010 | 21| 21

El Pla de conservaciódel Parc Natural delMontseny, Reserva de la Biosfera

Daniel Guinart i Sònia SolórzanoOficina Tècnica de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona

Abstract

Montseny Natural Park Conservation Plan,Biosphere Reserve The purpose of the Conservation Plan is to define theconservation objectives for the park and draw up anaction plan. To achieve this aim, we will need todetermine the state of conservation and vulnerabili-ty of species, to delimit the habitats of interest andcritical areas of management and development and,finally, to establish conservation priorities.

With this aim in mind, we have established the fourfollowing phases: knowledge acquisition, the inclusionof information on a Geographic Information System(GIS), the evaluation and diagnosis of the state of con-servation, and drawing up the plan.

The planning and execution of the project com-plies with the conservation management quality stan-dards, promoted by EUROPARC Spain.

The Conservation Plan will make it possible togear the overall management of the park towardsconservation, which is the primary objective of theSpecial Plan.

Key wordsConservation Plan, quality standard, natural parkmanagement

Resum

La finalitat del Pla de conservació és definir els objec-tius de conservació del parc i establir un pla d’acció.Per assolir-ho, caldrà determinar l’estat de conser-vació i vulnerabilitat de les espècies, delimitar elshàbitats d’interès i les àrees crítiques de gestió i ex -plotació i, finalment, establir les prioritats de conser-vació.

Amb aquest objectiu, s’han establert les quatrefases següents: l’adquisició de coneixements, la inte-gració de la informació en un sistema d’informaciógeogràfica (SIG), l’avaluació i la diagnosi de l’estat deconservació, i la redacció del pla.

La planificació i l’execució del projecte segueix elsestàndards de qualitat en la gestió per a la conser-vació, promogut per Europarc-Espanya.

El Pla de conservació permetrà orientar la gestióintegral del parc cap a la conservació, primer objec-tiu del Pla especial.

Paraules clauPla de conservació, estàndard de qualitat, gestió delparc natural

Resumen

El Plan de conservación del Parque Naturaldel Montseny, Reserva de la BiosferaLa finalidad del Plan de conservación es definir losobjetivos de conservación del parque y establecer unplan de acción. Para lograrlo, se determinará el esta-do de conservación y vulnerabilidad de las especies,se delimitarán los hábitats de interés y las áreas crí-ticas de gestión y explotación, y finalmente se esta-blecerán las prioridades de conservación.

Para ello, se han establecido las cuatro fasessiguientes: la adquisición de conocimientos, la inte-gración de la información en un sistema de informa-ción geográfica (SIG), la evaluación y el diagnósticodel estado de conservación, y la redacción del plan.

La planificación y ejecución del proyecto estánsiguiendo los estándares de calidad en la gestión parala conservación, promovidos por Europarc-España.

El Plan de conservación permitirá orientar la ges-tión integral del parque hacia la conservación, primerobjetivo del Plan especial.

Palabras clavePlan de conservación, estándar de calidad, gestióndel parque natural


Introducció

El massís del Montseny està situat a la SerraladaPrelitoral Catalana. Administrativament, l’espainatural del Montseny té diverses figures de pro-tecció. L’any 1928 es va crear el Patronat de laMuntanya del Montseny; el 1977 es va disposardel primer Pla especial de protecció; el 1978 vaser declarat reserva de la biosfera del programaMaB de la UNESCO, i el 1987, parc natural perla Llei 12/1989 d’espais naturals protegits. L’any1992 va ser inclòs dins els espais d’interès natu-ral pel Decret 328/1992. Finalment, el 2008 esva aprovar el nou Pla especial de protecció, que vadotar els espais protegits d’una base legal degestió moderna i eficient. El Parc Natural delMontseny, Reserva de la Biosfera (PN-MaB MSY),està gestionat per la Diputació de Barcelona i laDiputació de Girona, amb dos òrgans de partici-pació, el Consell Coordinador i la Comissió Con-sultiva.

L’any 1993 es va endegar el Programa deseguiment de paràmetres ecològics, amb l’objectiud’adquirir informació bàsica sobre la biota del parc,detectar canvis en les poblacions naturals o elsseus hàbitats i determinar-ne les causes. Quinzeanys més tard, gràcies als coneixements acumu-lats i al seguiment de les espècies i els processosecològics més significatius, es disposa d’infor -mació suficient per plantejar-se la redacció d’un plade conservació.

La finalitat d’un pla de conservació hauria de serla definició explícita dels objectius de conservaciói l’establiment d’un pla d’acció que permeti asso-lir-los. Tanmateix, abans caldrà determinar l’estatde conservació i vulnerabilitat de les espècies defauna i flora presents, delimitar els hàbitats d’inte -rès natural i ubicar les àrees crítiques de gestió iexplotació, per establir finalment les prioritats deconservació.

Un cop assolida la fita de redactar el pla, sor-geix un nou repte: l’execució del Pla d’acció.Aquest pla ha d’establir el Pla de conservació, jaque és imprescindible per fer efectiva la gestió perla conservació.

En definitiva, un pla de conservació ha de seruna eina que permeti orientar la gestió integrald’un espai natural o reserva de la biosfera cap ala conservació (primer objectiu de qualsevol espainatural protegit). Aquest pla també ha de facilitarl’explotació d’informació, generada pel Programade seguiment, alhora que ha de plantejar models

o canvis de gestió, en funció de l’avaluació periò-dica dels resultats.

El fet de disposar d’un pla de conservació d’unespai natural i aplicar-lo és una fita pionera i ambi-ciosa. Per assolir-ho, cal tenir informació, disposard’eines per integrar-la i avaluar-la i, finalment, podercoordinar i relacionar les valoracions i els especia-listes per tal d’extreure’n els objectius i definir lesactuacions necessàries per assolir-los. Actual-ment, aquesta conjuntura es dóna al Parc Natu-ral del Montseny, Reserva de la Biosfera.

Valoració crítica de la gestió enconservació al PN-MaB MSY

Conjuntura complexa

El Pla especial de protecció –tant en la versió de1977 com el recentment aprovat del 2008– ésuna reglamentació urbanística que no atorga com-petències administratives en matèria de mediambient als gestors.

La interlocució per a la gestió de l’espai éscomplexa. D’una banda, hi ha dues administra-cions gestores (Diputació de Barcelona i Diputa-ció de Girona) i, de l’altra, el Consell Coordinador,que està format per divuit alcaldes, tres presidentscomarcals, dos representants de la Generalitat deCatalunya i dos representants de les Diputacionsde Barcelona i Girona.

La coordinació tècnica del pla és difícil, proba-blement perquè els tècnics no depenen jeràrqui-cament de la direcció del parc.

L’explotació dels recursos naturals ha estat icontinua essent elevada, i s’ha vist afavorida perl’alta proporció de finca privada (86%).

L’entesa en la gestió diària és complicada, jaque dins el parc viuen 1.100 persones i hi ha impli-cats els ajuntaments de divuit municipis.

La pressió que exerceixen els visitants és moltelevada –superen els 700.000 visitants per any– ies veu afavorida per la proximitat de l’àrea metro-politana i els seus quatre milions d’habitants.

Gestió ambigua

La conservació del parc no està plenament inte-grada en la seva gestió diària, malgrat que hi hahagut una evolució pel que fa al coneixement delmedi natural i el desenvolupament de programes


de restauració i gestió activa. L’aplicació delsconeixements derivats del Pla de seguiment deparàmetres ecològics (PSPE) no és sistemàtica.

A més, els moments de reflexió multidisciplinà-ria envers la conservació són insuficients i és des-tacable la manca de tècnics amb dedicació exclu-siva al parc i la seva dispersió territorial.

D’altra banda, la informació de què es disposaestà dispersada en formats incompatibles, difícils deconsultar o explotar. La informació sobre natura noestà incorporada ni relacionada amb els altresàmbits de gestió del parc (ús públic, obres, mante-niment, xarxa viària, permisos, explotacions...).

Finalment, la gestió proactiva i reactiva estàpoc ponderada per la dificultat d’establir criterisglobals de gestió integrada i concretar objectius deconservació.

Objectius absents

El PSPE ha permès acumular nombrosos conei-xements sobre el medi natural, que fins ara noméss’han utilitzat com a oportunitats o urgències. Lamanca de recursos ha impedit poder analitzar lainformació acumulada; la manca de diagnosiambiental no ha permès definir zones crítiques ivulnerables on cal prioritzar la gestió, i la mancade prioritats de conservació i el desconeixement deles repercussions de determinades activitats hu -manes sobre el medi natural han fet inviable defi-nir objectius clars i avaluables. Sense objectiusno es pot establir una estratègia de conservacióni tampoc el seu seguiment.

El PN-MaB MSY no disposa d’un pla de con-servació que concreti els objectius de conservació,que estableixi la manera d’integrar la conserva-ció amb la gestió, que valori els mitjans necessa-ris per garantir la recuperació o el mantenimentdels hàbitats, comunitats o espècies naturalsautòctones, o que doni prioritat a aquells que sónd’interès local, regional o europeu.

El Pla de conservació, unaoportunitat per millorar la gestióen conservació al PN-MaB MSY

Després de trenta anys de gestió dels espais natu-rals del Montseny, actualment es donen les cir-cumstàncies idònies per elaborar i executar el Plade conservació del Parc Natural del Montseny,

Reserva de la Biosfera (PC MSY). Aquesta conjun-tura ve donada per una sèrie d’oportunitats: • El PN-MaB MSY és un dels primers espaisnaturals protegits de l’Estat espanyol i l’únicareserva de la biosfera (Programa MaB, UNESCO)de Catalunya. L’actual administració responsable del’espai compta amb trenta-cinc anys d’ex pe -riència en la gestió de l’entorn natural del Mont-seny, de manera que és plenament capaç deresoldre les mancances actuals en conservació,que no són per manca d’interès, sinó fruit de lesconjuntures, prioritats i urgències de dècadespassades.• El Programa de seguiment de paràmetres ecolò-gics (PSPE), iniciat a principis de la dècada de 1990com a eina per recopilar informació de base sobrel’entorn natural del Montseny, també ha permèsconèixer la dinàmica i l’evolució, en l’espai i el temps,de determinats tàxons o processos ecològics. ElPSPE ofereix informació abundant sobre l’entornnatural del Montseny, i ha consolidat determinatsprogrames de monitoratge, com el SYLVIA (Esta-cions d’anellament d’ocells d’esforç constant), elSOCC (Seguiment d’ocells comuns de Catalu nya),el PSS (Programa de seguiment de les poblacionsde senglar a Catalunya) o el CBMS (Seguiment deles papallones diürnes a Catalunya). Dins el PSPE,també estan en vies d’estandardització altres pro-grames, com ara el seguiment d’amfibis, ratpenats,coleòpters, peixos, carnívors, espècies cinegèti-ques, el cranc de riu, el tritó del Montseny, flora sin-gular o habitats d’interès.• La informació subministrada pel PSPE i els pro-grames de seguiment establerts avalen la riquesanatural del Montseny i el seu valor de conservació,i en ressalten les tres espècies endèmiques o elsdisset hàbitats, les vuit associacions vegetals i lestrenta-cinc espècies incloses en la Directiva Hàbi-tats Europea.• La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació deBarcelona està elaborant plans de conservaciótemàtics. Malgrat l’àmbit global de tota la xarxa,aquests plans defineixen línies de gestió que sónuna referència molt important que cal tenir encompte a cada un dels espais naturals. Algunsd’aquests plans corroboren la informació ja exis-tent del PN-MaB MSY (com, per exemple, el do -cument estratègic de l’activitat cinegètica, el pro-grama de conservació de les tortugues d’aigua oels manuals d’hàbitats), i n’hi ha d’altres que sónimprescindibles com a punt de referència i infor-mació per a la conservació del Montseny (com el

Pla estratègic de conservació de fauna i el d’hà -bitats d’interès comunitari i flora amenaçada i/oendèmica). • El PN-MaB MSY disposa actualment d’im -portants mitjans logístics i humans. Com a avan-tatges logístics compta amb eines potents degestió de la informació (SITxell i SIGEP), que mal-grat que s’estan desenvolupant a una escala mésbaixa de la necessària per al parc, són una basede refe rència indispensable. També es disposa depersonal suficient amb dedicació exclusiva (untècnic, dotze guardes, set treballadors de mante-niment i cinc persones d’oficina) i dedicació par-cial (onze tècnics i dos guardes) per treballar enl’àmbit de la conservació.• En la legislació sectorial de medi ambient (Lleid’espais naturals, Llei de protecció d’animals, Plad’espais d’interès natural o la Directiva Hàbitats) esfa palesa l’obligatorietat de conservar el patrimo-ni natural del Montseny i promoure la seva gestiócorrecta. En l’àmbit europeu, la Directiva 79/49(relativa a la conservació dels ocells) i la Directiva92/43 (relativa a la conservació dels hàbitats natu-rals i de la fauna i flora silvestre, així com de laXarxa Natura 2000 que s’estableix) impliquen laDiputació de Barcelona i la Diputació de Girona,com a organismes competents en la gestió delPN-MaB MSY, a vetllar per la conservació del patri-moni natural del Montseny (article 11 de la Direc-tiva 92/43), a gestionar-lo (articles 12, 14, 15 i 16de la Directiva 92/43), a donar comptes (articles 17de la Directiva 92/43) i a fomentar la investigacióa l’espai natural (article 18 de la Directiva 92/43).• En l’àmbit local, el nou Pla especial de protecciódel medi físic i el paisatge del Parc Natural delMontseny (PE MSY), que és la seva eina legislati-va i d’ordenació, marca les pautes per a una ges-tió correcta dels recursos naturals. El PE MSY esta-bleix en l’article 2 que un dels objectius del pla ésvetllar per la conservació de la diversitat biològicai dels processos ecològics, així com establir direc-trius per garantir la conservació. A aquest efecte,en l’article 22 es determina que un dels plans degestió del parc serà el Pla de conservació, que hade definir les línies estratègiques i les actuacionsnecessàries per preservar els sistemes naturals apartir del coneixement i l’anàlisi del seu estat actual.El Pla de conservació ha d’especificar els objectiusde conservació, l’estat de conservació favorabledels seus hàbitats, les actuacions per garantir orecuperar el bon estat de conservació i els indica-dors per avaluar la seva dinàmica.

• Els òrgans de participació i gestió del parc (Con-sell de Coordinació i Comissió Consultiva) hanmanifestat reiteradament la necessitat de minimit-zar l’impacte de les activitats humanes sobre elpatrimoni natural i assegurar la compatibilitat del’explotació dels recursos amb la seva conserva-ció. Aquest posicionament i el seu suport al Pla deconservació garanteixen un entorn estable al’empara dels responsables polítics, tant localscom autonòmics.• En l’àmbit estatal, i emparat per la FederacióEspanyola d’Espais Naturals Protegits (Europarc-Espanya), s’està promocionant un programa permillorar la qualitat en la gestió per a la conservació.La participació de l’equip tècnic del Parc Natural delMontseny en el grup de treball que lidera aquestprograma ha afavorit l’aplicació d’aquests estàn-dards de conservació al Montseny, com a provapilot per validar-ne l’eficàcia i per a la futura aplica-ció en altres espais naturals de l’Estat espanyol. Elfet de treballar seguint els protocols establerts perl’estàndard de qualitat dóna rigor i transparència atot el procés d’elaboració d’un pla i afavoreix quesigui executat correctament i assumit per tots elscol·lectius que hi estan implicats.

Inici del projecte

La conservació de la natura (geografia física, fauna,flora i biòtop) és la raó de ser i l’objectiu prioritaride la gestió de qualsevol espai natural protegit.Però en aquests espais –especialment en unareserva de la biosfera, on les activitats humanessón importants– és complex decidir i executarplans d’acció, a causa de la interacció de la socie-tat i dels interessos que hi intervenen. Així doncs,cada vegada és més necessari proveir-se d’einesque permetin donar resposta a les qüestions desostenibilitat, compatibilitat o prioritat que sorgei-xen en la interacció entre els humans i la natura.

Les mancances de gestió envers la conserva-ció del patrimoni natural, així com les oportunitatsque conflueixen actualment en l’àmbit del Mont-seny, han motivat l’inici d’un nou projecte que per-meti disposar d’una eina que millori la gestió enconservació del Parc Natural. Aquest nou projec-te consisteix en la redacció i l’execució del Pla deconservació del Parc Natural del Montseny, Reser-va de la Biosfera (PC MSY).

Alguns dels objectius del PC MSY seran vetllarper l’aplicació de bones pràctiques de gestió en



conservació, establir mecanismes d’avaluació ipromoure accions que tinguin com a objectiu lasalvaguarda i millora del patrimoni natural delMontseny, així com la compatibilitat de l’ús i l’ex -plotació d’aquests recursos amb la conservació.S’haurà d’assumir aquest pla com una eina degestió que integra els diferents àmbits de treball delparc i que el personal, directament o indirecta-ment vinculat al parc, haurà d’incorporar com arecurs i metodologia de treball, en benefici de laseva eficiència i qualitat de resultats.

El PC MSY haurà d’estar explícitament vincu-lat a documents normatius que assegurin la sevaviabilitat a llarg termini, amb capacitat de gestió imitjans. Per aquest motiu, aquest pla haurà d’estarsubordinat al PE MSY, de la mateixa manera queel pla d’acció que se’n derivi ha de ser compati-ble amb els objectius de gestió de l’espai naturalprotegit.

El PC MSY s’ha plantejat seguint els estàn-dards de qualitat en la gestió per a la conservació,promogut per Europarc-Espanya. Aquesta norma

de bones pràctiques és una eina molt vàlida al’hora de planificar, executar i avaluar accions deconservació. El procés comença amb la formula-ció d’objectius generals a llarg termini, segueixamb la identificació de problemes i acaba amb ladefinició d’objectius concrets per determinaraccions i executar-les. Els resultats d’aquestesactuacions han de contribuir a resoldre els proble-mes detectats en la diagnosi i a assolir els objec-tius generals. Tot el procés ha de ser objected’avaluació, i els resultats d’aquesta han de per-metre redefinir objectius i accions en un procés degestió adaptable.

Objectius del Pla de conservació

L’objectiu final de la primera etapa del PC MSY ésredactar el Pla de conservació. Aquest pla ha detenir com a finalitat definir, de manera explícita, elsobjectius de conservació del PN-MaB MSY i esta-blir un pla d’acció que permeti assolir-los. Un cop

Figura 1. Fases del procés de planificació, execució i avaluació del PC MSY, segons els Estàndards de qualitaten la gestió per la conservació - Europarc-Espanya.

–Protegir el patrimoni natural

–Compatibilitzar ús amb conservació

–Integrar tres àmbits de gestió del PN-MaB MSY

Definir objectius concrets per:

–Conservar

–Compatibilitzar l’ús

–Integrar la gestió

Objectius generals

Avaluació

Qualitat en la gestió pera la conservació

Concretar prioritats

Definir: –Pla d’Acció–PSPE

Executar: –Pla d’Acció–PSPE

Objectiusoperatius

Accions

Indicadors

Resultats

Diagnòstic

–Recopilar i analitzar informació

–Delimitar hàbitats (fauna + flora + gea)

–Identificar amenaces i oportunitat

–Diagnosticar estat de conservació

redactat el PC MSY, cal iniciar la segona etapaamb l’execució del pla, que ha de tenir continuï-tat en el futur, essent capaç d’adaptar-se als noustemps i a les revisions periòdiques plantejades enel PC MSY.

Per arribar a les fites esmentades, s’han esta-blert els objectius operatius següents:

Objectius operatius del PC MSY:– Objectiu A. Obtenir i ordenar la informació exis-

tent sobre el patrimoni natural i la seva explo-tació.

– Objectiu B. Determinar l’estat de conservació ivulnerabilitat de les espècies de fauna i flora pre-sents.

– Objectiu C. Delimitar els hàbitats d’interès natu-ral, entenent-los com l’espai que engloba ipermet la interrelació ecològica entre unafauna i una flora concreta d’un lloc determinat.

– Objectiu D. Ubicar les àrees crítiques de ges-tió i/o explotació i determinar-ne l’impacte oproblemàtica.

– Objectiu E. Diagnosticar l’estat de conservaciódel PN-MaB MSY.

– Objectiu F. Establir les prioritats de conservaciódel parc, tant si són espècies concretes, hàbi-tats determinats o processos ecològics claude l’MSY.

– Objectiu G. Concretar objectius de conserva-ció i definir el pla d’acció per assolir-los.

Fases d’execució del Pla deconservació

El mètode previst per tal d’assolir aquests objec-tius operatius a l’hora de redactar el Pla de con-servació i el Pla d’acció, com també l’execució delpla, té en compte dues etapes: l’etapa de redac-ció i la d’execució (fig. 2).

La primera etapa s’estructura en quatre fases:

Fase 1. Pla de seguiment de paràmetresecològics (PSPE) (1991-2008)

Objectiu operatiu del PC MSY: Objectiu A Objectiu de la Fase 1: obtenir informació de

base i establir programes de seguiment. Aquesta primera fase es va iniciar al principi dels

anys noranta del segle passat i serveix per adqui-rir informació de base sobre el medi natural i millo-rar periòdicament el coneixement de la dinàmica de

l’ecosistema i dels processos naturals o hu mansque hi influeixen. Malgrat que el PSPE ha de tenircontinuïtat en el futur, el PC MSY haurà de definirel nou contingut d’aquest programa, els mitjansnecessaris, la seva periodicitat i els indicadors ques’obtindran per valorar-ne els resultats.

Fase 2. Recopilació i integració d’informació(2008-09)

Objectiu operatiu del PC MSY: Objectiu A -Objectiu B.

Objectiu de la Fase 2: generar una base dedades vinculada al SIG del parc integrant informa-ció del patrimoni natural amb la de gestió i explo-tació d’aquest patrimoni.

És imprescindible recopilar tota la informaciógenerada fins al moment (dispersa i en formats poccompatibles) i integrar-la en una base de dadesvinculada a un sistema d’informació geogràfica sies vol afrontar la diagnosi de l’estat de conserva-ció amb objectivitat, rigor, transparència i segure-tat. Disposar d’informació ordenada i integradaserà un primer producte, molt útil per a la gestiódiària del personal del parc, però sobretot perme-trà plantejar correctament la fase d’avaluaciósegüent. Així doncs, caldrà disposar d’aquestainformació ordenada per optimitzar la participaciód’un equip interdisciplinar de professionals i volun-taris, implicats tant en la conservació del patrimo-ni natural del Montseny com en la seva explotaciói gestió.

La integració d’informació existent –en especialla recopilada i generada en els plans de conser-vació sectorials que s’estan elaborant en l’àmbitde la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació deBarcelona– donarà un punt de partida sobre l’estatde conservació i vulnerabilitat de les espècies ipermetrà fer una primera anàlisi del patrimoni natu-ral del parc.

Al final d’aquesta fase, s’establirà un protocolper mantenir la informació actualitzada i disponi-ble per analitzar-la i avaluar-la, la qual cosa perme-trà adaptar el PC MSY als canvis del medi (natu-ral, socioeconòmic, cultural, social o polític) o alsresultats avaluats, i basar les futures iniciatives degestió en informació objectiva i contrastada.Aquesta segona fase també permetrà consolidarel sistema d’informació geogràfica com a einabàsica per integrar tota la informació i posar-la al’abast dels gestors i usuaris del PN-MaB MSY.


Fase 3. Avaluació d’informació i diagnosi de l’estat de conservació (2010)

Objectiu operatiu del PC MSY: Objectiu C -Objectiu D - Objectiu E

Objectiu de la Fase 3: determinar àrees d’in -terès o crítiques i identificar amenaces i oportuni-tats. Diagnosticar l’estat de conservació del Mont-seny.

Cal disposar de la millor informació existent al’hora d’avaluar hipòtesis avalades per evidènciescientífiques. Ara bé, en la pràctica, la informació dis-ponible sol ser insuficient per conèixer totalment totsels hàbitats, els seus tàxons i la seva interacció idinàmica ecològica. Malgrat això, el fet de tenirtota la informació ordenada i integrada al PN-MaBMSY permetrà treballar amb cartografia predictivai analitzar, de manera exhaustiva, tots els coneixe-ments relacionats amb la natura i les variables quepuguin influir en la conservació del patrimoni natu-ral del parc, com, per exemple, l’ex plotació delsrecursos naturals o la socioeconomia local.

La cartografia predictiva ajudarà a establir, ambobjectivitat i rigorositat, l’estat de conservació i lavulnerabilitat dels tàxons i dels hàbitats per al’àmbit del Montseny. També permetrà elaborarmodels predictius que formalitzin explícitament lesrelacions entre elements i processos clau, així comels factors d’amenaça i les oportunitats per actuar.

Disposar d’informació analitzada, provinent delsplans de conservació sectorials de tota la Xarxa deParcs Naturals de la Diputació de Barcelona, ésuna oportunitat molt valuosa que s’ha d’aprofitar.Així doncs, caldrà treballar a una escala més altaper poder situar amb més precisió els tàxonsd’interès dins el Montseny. També caldrà comptaramb la col·laboració i l’opinió d’altres especialis-tes –no implicats en els plans sectorials esmentats,però sí bons coneixedors de l’àmbit del Mont-seny– amb la finalitat d’aprofitar tots els coneixe-ments existents i arribar a una avaluació àmplia-ment consensuada i contrastada.

És necessari comptar amb l’opinió i l’asses -sorament d’experts i científics independents. Peraquest motiu, cal incorporar professionals delsdiferents camps de conservació i d’explotació derecursos naturals a l’equip d’avaluació, en un pro-cés participatiu multidisciplinari de l’àmbit de laconservació, de l’explotació de recursos i delsaspectes socioeconòmics que hi intervenen.

Bona part dels problemes de conservació nosón estrictament biològics, sinó que generalmentestan relacionats amb els sistemes humans i els

seus patrons de comportament, en especial en unmedi tan antròpic com és el Montseny. És essen-cial considerar l’entorn humà i el socioeconòmicsi es vol assegurar l’èxit de les accions de conser-vació. Així doncs, cal una intervenció social en lapresa de decisions i l’establiment de prioritats delPC MSY. En aquesta Fase 3 s’hauran de posar enpràctica eines de participació per tal de consi-derar i comprendre les motivacions dels actorssocials respecte al pla i incorporar-hi el punt devista d’aquests col·lectius.

La informació ordenada, integrada i analitzadaha de fomentar aquest debat multidisciplinari imantenir informats tant les administracions com-petents com els col·lectius i particulars implicats.Alhora, esdevé una oportunitat per divulgar la in -formació i els coneixements de l’entorn naturaldel Montseny en l’àmbit local, natural, científic id’usu a ris del parc. La divulgació i la participaciósocial propiciarà el suport social i possiblementl’assump ció de compromisos, limitacions d’usosi obligacions per part de tots els implicats en laconservació, gestió i ús del patrimoni natural. Perser viable, el futur del PC MSY necessita un ampliconsens; per aquest motiu, en aquesta Fase 3 ésnecessari divulgar la informació i preveure meca-nismes de participació pública.

Fase 4: Redacció del Pla de conservació (2011)

Objectiu operatiu del PC MSY: Objectiu F -Objectiu G

Objectiu de la Fase 4: establir les prioritats deconservació i definir objectius explícits de conser-vació. Elaborar plans d’acció per assolir els objec-tius definits. Concretar indicadors i determinar elprocés d’ avaluació de resultats proposant un nouPSPE.

Un cop finalitzada la Fase 3, amb l’avaluació dela informació i després d’haver identificat els pro-blemes i amenaces, es disposarà de la diagnosi del’estat de conservació del PN-MaB MSY i s’estaràen condicions d’assolir l’objectiu de redactar elPC MSY i el seu Pla d’acció.

El producte més valuós de tot el procés ésestablir prioritats de conservació i definir objectiusexplícits de conservació, elaborats a partird’aquesta priorització. El fet de disposar d’ob -jectius clars contribuirà a ser més rigorosos i trans-parents a l’hora de prendre decisions i a ser méseficients en l’ús dels recursos disponibles, tant


humans com materials. Tenir objectius de con-servació augmenta la credibilitat, tant de la socie-tat com de les institucions responsables de pro-moure la conservació. Si es pot comptar ambaquests objectius, és possible identificar, de mane-ra explícita, els resultats que es volen aconseguiramb l’execució del pla i facilitar el procés d’ava -luació de l’eficàcia de la gestió, en especial, siaquests objectius poden verificar-se amb indica-dors quantificables.

Així doncs, caldrà redactar el PC MSY tenint encompte la seva integració a la gestió quotidianadel parc i als plans sectorials existents, per tald’incre mentar l’eficàcia de les accions de conser-vació i contribuir a l’assoliment dels objectius perals quals va ser declarat el Parc Natural, Reservade la Biosfera.

El Pla d’acció vinculat als problemes detectats,com a producte del PC MSY, ha de ser una einamolt útil per a l’equip gestor del PN-MaB MSY, tantper planificar com per executar i avaluar lesaccions de conservació, que s’haurien de portara terme, en l’àmbit temporal i espacial, amb elsmitjans que definirà el mateix Pla d’acció. Aquest

pla haurà d’identificar els indicadors que perme-tran determinar l’eficàcia de les accions i els can-vis en l’estat de conservació dels objectes que calconservar. S’haurà de dissenyar un nou PSPE pera la recopilació dels indicadors (obtenció de mos-tres, freqüència, estacions de presa de mostres,emmagatzemament de dades, mètodes d’anà -lisi...). Aquest programa haurà d’estar explícita-ment vinculat als objectius de conservació, a lesactivitats que es plantegen i als resultats esperats.Un disseny actualitzat del PSPE assegurarà que esrecopili tan sols la informació necessària, de mane-ra que l’esforç del seguiment sigui viable en termeseconòmics i humans.

El PSPE i els indicadors són imprescindibles pera l’avaluació –de fet, la peça més important de lagestió adaptativa–, ja que aquesta permet deter-minar si les accions s’estan desenvolupant en ladirecció correcta i si contribueixen realment a asso-lir l’objectiu final. Per aquest motiu, cal que lesdades de seguiment s’incorporin al cicle de lagestió, tant per als mecanismes d’avaluació comper garantir el flux d’informació dins l’equip respon-sable i de gestió. S’ha de preveure que aquesta


Figura 2. Etapes i fases del procés d’elaboració i execució del Pla de conservació del PN-MaB MSY.

Objectius generals

AvaluacióObjectiusoperatius

Accions

Resultats

Diagnòstic

PC MSY II2011-2016

PC MSY I2008-2011

–Definir objectius de conservació (PC MSY I)

–Executar Pla d’acció per assolir-los (PC MSY II)

Fase 1 (1991-2008)Pla de seguiment de paràmetres ecològics

Fase 2 (2008-2009)Recopilació i integració d’informació

Fase 3 (2010)Avaluació d’informació idiagnòstic estat conservació

Fase 4 (2011)Redacció del: –Pla de conservació

–Pla d’acció

informació, generada pel PSPE, també es trans-meti als col·lectius relacionats amb el Montseny ia la societat en general, per tal que es valorin elsesforços dedicats a la conservació i es promoguil’educació ambiental.

Estat d’execució de la Fase 2 del PCMSY (gener de 2009)

El PC MSY té un índex predefinit que podria sermodificat tenint en compte l’avaluació que es duràa terme en la Fase 3. En aquesta etapa es treba-llarà en la diagnosi de l’estat de conservació de lafauna, la flora, els hàbitats i els paisatge, i espodrien obrir nous aspectes que no han estat con-siderats fins ara.

Per arribar als objectius de la Fase 2, s’hanagrupat les accions que s’han de dur a terme encinc programes i s’han definit els objectius con-crets que ha d’assolir cada acció, l’activitat ques’ha de dur a terme per assolir-los, els resultatsesperats i els indicadors per a cadascun d’aquestsresultats.

Programes de la Fase 2 (recopilar i integrarinformació)

A. Recopilar i actualitzar informació d’hàbitats,comunitats i espècies vegetals

B. Recopilar i actualitzar informació de tàxonsfaunístics

C. Recopilar i actualitzar informació d’explotacióde recursos clau

D. Integrar informació ecològica / gestió al SIG-MSY

E. Analitzar informació (fase prèvia)

Els tres primers programes de la Fase 2 tenencom a objectiu recopilar i actualitzar informació.Algunes de les accions d’aquests programes con-sisteixen a continuar treballs iniciats i consolidatsels anys anteriors i integrar-los en una base dedades conjunta. Algunes altres s’han replantejatamb la voluntat de modificar alguns criteris per tald’incor porar-les al PC MSY. Finalment, s’han ini-ciat o estructurat novament algunes accions, jasigui pel desconeixement que se’n tenia fins ales-hores, per la voluntat d’actualitzar totalment lapoca o antiga informació de què es disposava oper la necessitat d’iniciar nous mètodes innovadorsa fi d’incor porar-los a les noves eines disponibles,com el SIG.

El quart programa –la integració de la informa-ció a un SIG– s’ha ideat a partir del projecte delPla de conservació, i té com a finalitat centralitzarles dades dels tres programes anteriors, de mane-ra compatible amb la seva explotació mitjançantun SIG. Malgrat que el plantejament d’aquestesaccions és nou, s’aprofita la feina iniciada dosanys enrere, quan es va crear una primera basede dades de fauna i flora (CATARINA, 2007).Paral·lelament, es té molt en compte l’experiènciai l’estructura actual del SITxell (Sistema d’Infor -mació Territorial de la xarxa d’espais lliures de laprovíncia de Barcelona), que gestiona l’OficinaTècnica de Planificació i Acció Territorial de lamateixa Àrea d’Espais Naturals. Per executaraquest programa, s’ha incorporat un nou tècnical parc, que té el suport del responsable delSIGEP (Sistema d’Informació Geogràfic per a laGestió d’Espais Protegits, de la Diputació de Bar-celona).

El cinquè programa està enfocat a iniciar elprocés per avaluar la informació d’aquelles varia-bles o tàxons dels quals es té prou documentacióestructurada. També té en compte una primeravaloració de l’aplicació de noves metodologies,que haurien d’implementar-se en la següent Fase3 per tal de millorar la diagnosi de l’estat de con-servació del Montseny i per a la seva aplicació enel futur PSPE. Per últim, aquest programa preténdetectar els buits d’informació, mancances quehauran d’implementar-se en la fase següent abansde redactar el PC MSY.

Pressupost

Per executar els cinc programes, s’han previstels mitjans econòmics i humans i s’ha definit tantl’estructura de l’equip que ho portarà a termecom les seves responsabilitats. Per tirar enda-vant aquesta Fase 2 del PC MSY, en termes eco-nòmics es disposa, d’una banda, del pressupostanual destinat al PSPE 2008 i al 2009, finançat perla Diputació de Barcelona i la Diputació de Giro-na, i, de l’altra, del 35% de la dedicació laboral delpersonal tècnic i de guarderia implicat en el plad’aquestes dues administracions gestores delPN-MaB MSY. També es compta amb els pres-supostos d’estudis generals de l’Àrea d’EspaisNaturals. En total, les dues administracions ges-tores del PN-MaB MSY assumeixen el 69% delcost de la Fase 2.


Hi ha altres accions incloses dins els treballs iles actuacions previstes per desenvolupar en elconveni de col·laboració entre la Caixa d’Estalvisi Pensions i la Diputació de Barcelona per al des-envolupament del Pla de gestió integral per a laconservació dels sistemes naturals de la Xarxa deParcs Naturals de la Diputació de Barcelona, ja queaquest conveni considera la diagnosi prèvia i laredacció dels plans de gestió anteriors a l’actuació.

Per assumir el 20% restant de les accions pla-nificades en la Fase 2, es va demanar un ajut a laFundación Biodiversidad, que va ser concedit amitjan any 2008, però que no serà efectiu fins queaquesta fase hagi finalitzat. Aquest fet ha motivatel retard en l’execució d’aquestes accions, ja que,en una primera instància, aquestes han de serassumides per la Diputació de Barcelona, i no hanestat iniciades fins al gener de 2009 amb pressu-post d’aquest any.

Organització de treball

La responsabilitat i la direcció del projecte recausobre la direcció del parc, mentre que la coordi-nació de la seva execució correspon als tècnics dela Unitat d’Ús Públic i Educació Ambiental de laDirecció Territorial Nord (DTN) de l’Oficina Tècni-ca de Parcs Naturals. Aquesta coordinació s’havist reforçada amb la incorporació del tècnic deSIG esmentat, que és el responsable d’integrar lainformació disponible en una base de dades. Pera aquesta fase també es disposa de la implicaciódels guardes del parc, ja sigui donant suport aequips externs que executen alguna de les accionso liderant directament alguna acció del primer osegon programa descrits.

A banda dels recursos humans del parc, enl’execució de les accions hi ha implicades divuitentitats, administracions o empreses privades, res-ponsables d’algunes de les accions definides, iuna trentena d’investigadors o tècnics externs. Apart, hi ha una desena d’institucions que tambéestan involucrades directament o indirectament enaquesta fase i que hi col·laboren aportant la sevaexperiència o subministrant informació pròpia.

Primers resultats

• A finals de l’any 2008 s’han lliurat els resultatsd’una tercera part de les accions, resultats que

s’estan incorporant en la base de dades que estàen procés de proves.• S’ha definit i estructurat la base cartogràfica dereferència, en la qual ha de treballar tot el perso-nal intern i extern quan utilitzi o elabori informacióamb SIG. Aquestes bases de referència s’han lliu-rat en format digital i autoexecutable al personalextern implicat en la Fase 2 del PC MSY.• S’ha establert un primer protocol per incorporarnova informació a la base de dades i també lesmetadades mínimes que hauran d’acompanyarobligatòriament les dades.• S’ha fet una primera integració preliminar delsprojectes i resultats de plans d’explotació o d’úsde recursos naturals.• S’han estructurat els diferents informes naturalís-tics del PSPE per tal de ser inclosos en una únicabase de dades, ara com ara en fase de proves. • Ja es comença a disposar de cartografia moltprecisa i a una escala molt alta, com és el cas deles zones de batuda del senglar o el de les àreesde nidificació d’ocells. Aquesta cartografia serà labase del futur treball de cartografia predictiva dela propera Fase 3.

Primeres valoracions

El caràcter transversal de la Fase 2 actual, queconsisteix a recopilar i integrar la informació exis-tent, i la voluntat d’implicar tots els col·lectius quedisposin d’informació d’interès ens ha obligat aconsiderar certs aspectes generals, però alhorafonamentals.

Registre d’actuacions i decisions

Cal deixar constància, de manera sistemàtica, deles decisions preses i dels resultats assolits. Pertreballar de forma rigorosa i avaluable, s’estanregistrant les decisions preses i les actuacions quese’n deriven, i s’estan generant informes periòdicsamb les actuacions realitzades i els resultats par-cials obtinguts.

Periòdicament, s’està informant l’equip tècnicdel parc i la resta de personal implicat (guarderia,administratius i personal de manteniment) del fun-cionament del projecte i dels resultats que es vanassolint.

Es va mantenir una primera reunió amb els res-ponsables externs al parc per parlar de les diver-


ses accions que s’han d’executar en la Fase 2. Esvan explicar les diferents fases del projecte del PCMSY i l’objectiu de cadascuna. Es van aclarir dub-tes i es van agafar diferents compromisos abans definalitzar l’any 2008. Aquests compromisos s’hancomplert amb el lliurament de les bases cartogrà-fiques de referencia de l’MSY a tots els responsa-bles de les accions i programes de la Fase 2.

Marc legal

S’estan identificant els documents legals que esta-bleixen els valors que cal protegir per tal d’incor -porar-los i associar-los als inventaris naturalístics.De fet, els plans de conservació de la fauna i elsd’hàbitat i flora, elaborats per tota la Xarxa deParcs Naturals, s’ha convertit en un documentbàsic i actualitzat molt útil. En la base de dades ques’està generant, s’identifiquen els documents deplanificació, que estableixen objectius de gestióde l’àmbit del Montseny, tant generals de l’espainatural com d’explotació sectorial que afecti elpatrimoni natural.

Capacitat de gestió

La planificació i la redacció del projecte ha estatassumida pel personal tècnic del PN-MaB MSY.Tanmateix, el lideratge i l’execució d’un projected’aquesta envergadura és difícil de compaginaramb la feina que els tècnics ja duen a terme dinsla DTN de l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Peraquest motiu, s’ha considerat imprescindible laincorporació del tècnic ja esmentat (finançat perla Fundación Biodiversidad), amb formació natu-ralística i amb experiència en bases de dades i SIG.Aquest tècnic serà el responsable d’executar leslínies d’actuació marcades per la direcció del parci el seu equip tècnic.

Suport social

Amb l’objectiu d’obrir un procés participatiu enla Fase 3 d’avaluació, s’està ordenant i integrant lainformació amb criteri científic, però alhora funcio-nal, per tal d’oferir la informació a tot l’entorn socialdel parc. Paral·lelament, s’estan identificant elsactors professionals i socials, que tenen una rela-ció directa o indirecta amb el Pla de conservació,

per implicar-los en un futur proper en l’avaluació,la redacció, la implementació i la difusió del PCMSY.

En determinades accions, ja s’ha iniciat el pro-cés de participació, com és el cas de l’activitatcinegètica, fins al punt que s’han organitzat duestrobades amb les societats de caçadors de l’àmbitdel parc. En la trobada celebrada el desembre de2008, ja es van començar a marcar les línies delfutur pla d’acció pel que fa a la gestió sosteniblede la caça.

Comunicació

Actualment, la difusió del PC MSY s’està duent aterme en l’àmbit intern del Montseny (ConsellCoordinador, Comissió Consultiva i Trobadad’Estu diosos), i també mitjançant la publicacióde breus notes de premsa. Quan la Fase 2 hagifinalitzat i es pugui oferir la informació ordenada,caldrà difondre àmpliament el projecte ambl’objectiu de promoure el suport i, en definitiva,l’èxit del Pla de conservació. Perquè sigui eficaç,serà essencial que aquesta primera difusió deresultats es faci de manera sistemàtica i planifica-da, identificant-ne els destinataris, el missatge i lamanera de fer-lo arribar. Caldrà determinar missat-ges clau per arribar a cada destinatari, identificarels millors mitjans de comunicació per difondre elsresultats de la Fase 2 i preveure un mecanismede retroalimentació de la percepció dels destina-taris respecte del pla.

Integració i participació

La base d’aquesta Fase 2 és la integració deprojectes, estudis o equips de recerca que treba-llin en l’àmbit del parc i que tinguin com a objec-tiu de treball l’interès pel PC MSY. Cal animar elsinvestigadors, naturalistes o institucions de recer-ca a participar-hi. S’està compensant aquestaimplicació mitjançant la remuneració econòmi-ca, l’explotació de la informació existent i orde-nada per projectes propis, la relació amb altresequips d’investigació, la inclusió en un equip mul-tidisciplinari de recerca i l’obtenció de suportlogístic del parc.


Referències bibliogràfiques

APRÈN (2008): G18 - Pla estratègic de conser-vació d’hàbitats d’interès comunitari, associacionsvegetals rares i amenaçades, i flora amenaçada i/oendèmica a la Xarxa de Parcs Naturals de la Dipu-tació de Barcelona. Diputació de Barcelona - ObraSocial “La Caixa”.

ÀREA AMBIENTAL (2007): G021 - Programa deconservació dels quiròpters cavernícoles de laXarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barce-lona. Diputació de Barcelona - Obra Social “LaCaixa”.

CATARINA, A. (2007): Desenvolupament d’unaplicatiu per a la gestió de la flora i fauna del ParcNatural del Montseny. Informe intern PN&MaBMSY.

CMP (2004): Open Standards for the Practiceof Conservation. The Conservation Measures Part-nership. Consultable en línia a: <www.conservationmeasures.org/CMP/Library/CMP_Open_Standards_v1.0.pdf>.

CRARC (2008): R022 - Programa de conserva-ció de les tortugues de rierol (Mauremys leprosa)i d’estany (Emys orbicularis) i control de la tortugade florida (Trachemys scripta sp.) i d’altres quelo-nis al·lòctons a la Xarxa de Parcs Naturals de laDiputació de Barcelona. Diputació de Barcelona -Obra Social “La Caixa”.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA; DIPUTACIÓ DE GIRONA

(2008): Pla especial de protecció del medi naturali del paisatge del Parc Natural del Montseny.

EUROPARC-ESPAÑA (2008): Calidad en la gestiónpara la conservación en espacios naturales prote-gidos, estándar de proceso. Madrid: Grupo deConservación de Europarc-España - FundaciónFernando González Bernáldez.

EUROPARC-ESPAÑA (2008): Planificar para gestio-nar los espacios naturales protegidos. Madrid:Fundación Fernando González Bernáldez.

FRACTALIA (2008): G-20 - Document estratègicde l’activitat cinegètica a la Xarxa de Parcs Natu-rals de la Diputació de Barcelona. Diputació deBarcelona - Obra Social “La Caixa”.

IUCN-CMP (2006): Unified Classification ofCon servation Actions. IUCN and the ConservationMeasures Partnership. Consultable en línia a:<www.iucn.org/themes/ssc/sis/classification.htm>.

MUSEU DE GRANOLLERS (2008): Pla estratègic deconservació de la fauna de la Xarxa de Parcs Natu-rals de la Diputació de Barcelona. Diputació deBarcelona - Obra Social “La Caixa”.

RAMÍREZ, L. (2000): Gestión para la conservaciónen espacios naturales protegidos. Plan de Acciónpara los espacios naturales protegidos del Esta-do español. Europarc-España.

SOLÓRZANO, S. (2008): Integració de la informa-ció, de la gestió forestal, agrícola, ramadera i cine-gètica, a una base de dades vinculada al Pla deConservació del Parc Natural-Reserva de la Bios-fera del Montseny.

VICENS, J. (2002): La gestión activa en los parquesnaturales, una asignatura pendiente. Ecosistemas2002/2. Consultable en línia a: <www.aeet.org/ecosistemas/022/opinion3.htm>.


VII Monografies del Montseny · p. 33-48 · Diputació de Barcelona · 2010 | 33

Resum

Els prats de dall (aliança Arrhenatherion) són comu-nitats herbàcies mesohigròfiles seminaturals formadesper un bon nombre d’herbes altes que els humansaprofiten com a farratge natural per al bestiar estabu-lat durant l’hivern. Formen hàbitats de gran valor cul-tural i biològic, on són compatibles l’explotació agrí-cola tradicional i el manteniment d’interessants comu-nitats vegetals i animals. Tanmateix, com que sónpoc rendibles econòmicament, s’han anat abando-nant. Segons les dades de què disposem, al ParcNatural del Montseny resten al voltant de vint-i-tresprats de dall. Presentem la tipificació, la localització il’estat d’aquests prats i indiquem les principals mesu-res i tècniques de gestió bàsiques per mantenir-los irecuperar-los amb l’objectiu de preservar i potenciarla biodiversitat del massís.

Paraules clauParc Natural del Montseny, prats de dall, Gaudinio fra-gilis-Arrhenatheretum elatioris, vegetació herbàciahigròfila, gestió

Abstract

Hay meadows in Montseny Natural Park.Categorisation, location and managementmeasures Hay meadows (Arrhenatherion alliance) are semi-nat-ural meso-hygrophilous grassland communities com-prising a wide variety of tall grasses that humans useas natural fodder for the livestock kept in stablesduring winter. They form habitats of great culturaland biological value, where traditional farming and thepreservation of interesting plant and animal commu-nities are compatible. However, they have graduallybeen abandoned because they are not very cost-effective. According to the data currently available,there are some 23 hay meadows in Montseny NaturalPark. We present the categorisation, location andcondition of these meadows and point out the mainmeasures and basic management techniques nec-essary to maintain them and reclaim them with theaim of preserving and boosting the biodiversity ofthe massif.

Key wordsMontseny Natural Park, hay meadows, Gaudiniofragi lis-Arrhenatheretum elatioris, hygrophilous grass-land, management

Resumen

Los prados de guadaña del Parque Naturaldel Montseny. Tipificación, localización ymedidas de gestiónLos prados de guadaña (alianza Arrhenatherion) soncomunidades herbáceas mesohigrófilas formadas porun buen número de hierbas altas que los humanosaprovechan como forraje natural durante el invierno.Forman hábitats de gran valor cultural y biológico,donde son compatibles la explotación agrícola tradi-cional y el mantenimiento de interesantes comunida-des vegetales y animales. A pesar de ello, como sonpoco rentables económicamente, se han ido abando-nando. Según nuestros datos, en el Parque Natural delMontseny quedan unos veintitrés prados de siega.Presentamos la tipificación, la localización y el estadode estos prados e indicamos las principales medidasy técnicas de gestión básicas para su mantenimien-to y recuperación, para así poder preservar y poten-ciar la biodiversidad del macizo.

Palabras claveParque Natural del Montseny, prados de guadaña,Gaudinio fragilis-Arrhenatheretum elatioris, vegeta-ción herbácea higrófila, gestión

Els prats de dall del Parc Natural delMontseny. Tipificació,localització i mesuresde gestió

Gabriel Mercadal, Lluís Vilar i Josep Gesti Grup de Recerca de Flora i Vegetació,Departament de Ciències Ambientals, Universitat de Girona

Introducció i objectius del treball

Els prats de dall (aliança Arrhenatherion elatioris)són comunitats herbàcies mesohigròfiles formadesper un bon nombre d’herbes altes (entre 60 i 160centímetres) que els humans aprofiten com afarratge natural per al bestiar estabulat durantl’hivern. Així doncs, es tracta d’unes comunitatsseminaturals instaurades i mantingudes pels rama-ders des de ben antic mitjançant una sèrie depràctiques agrícoles com ara el dall, el redall,l’adob, la irrigació i la pastura temporal. L’aplicaciócontinuada durant centenars d’anys d’aquestesaccions ha condicionat de manera molt importantla composició florística dels prats de dall. Ambaixò, n’han resultat afavorides les espècies quetenen sistemes de reproducció vegetativa eficients,les plantes amb aparells subterranis que els ser-veixen de reservoris, les que floreixen i fructifiquenabans de la sega i les que ho fan després (Vigo,1976; Muslera i Ratera, 1991). Tanmateix, aques-tes operacions agrícoles, sovint practicades demanera poc intensa, també han resultat proumoderades amb la vegetació herbàcia per perme-tre que es formessin uns hàbitats de gran valor cul-tural i biològic, on són compatibles l’explotacióagrícola tradicional i el manteniment d’interessantscomunitats vegetals (Mercadal et al., 2006, 2007)i animals (Stefanescu i Miralles, 1999; Montràs,2004; Stefanescu et al., 2005).

Al Montseny, l’ésser humà ha instal·lat els pratsde dall, principalment, al sector oriental del mas-sís, a l’àrea més humida, més rica en cursos hidro-gràfics i en sòls més impermeables, des del baixMontseny (100 metres) fins al límit altitudinal de lescases aïllades de pagès (1.200 metres).1 Per tant,hom pot trobar prats de dall a l’est de l’eix formatper les valls de la riera Major i de l’alta Tordera i desde l’estatge de l’alzinar litoral fins al de la fageda(Mercadal, 2004).

D’ençà els anys seixanta del segle passat, elsprats de dall d’arreu de la regió mediterrània s’hananat abandonant, ja que el seu manteniment resul-tava poc rendible econòmicament (Ilijanic, 1965;

Dubuis i Simonneau, 1968; Klesczewski, 1998;Bethe mont, 1995; Mercadal et al., 2003, 2006,2007; Yahiaouhi, 2005). El Montseny no n’és unaexcepció, i la despoblació que ha sofert el massísels darrers cinquanta anys ha comportat una dis-minució considerable de les activitats agrícoles tra-dicionals. Amb el pas del temps, la massa forestalha anat augmentant en detriment de les formacionsherbàcies lligades directament o indirectament ambla presència humana, fins arribar al punt que avuidia aquestes comunitats obertes es troben en greuperill de desaparició. En cas de seguir aquestadinàmica, la pèrdua d’algunes d’aquestes associa-cions herbàcies, especialment les higròfiles, com-portarà la pèrdua o l’enrariment de diversos tàxonssingulars del massís que requereixen espais oberts.La singularitat d’aquestes comunitats és altíssimai la necessitat de protecció i de manteniment ha deser una de les prioritats del parc.

La finalitat d’aquest treball se centra a tipificar,localitzar, donar a conèixer l’estat i la distribuciódels prats del Montseny i indicar les principalsmesures i tècniques de gestió bàsiques per man-tenir-los i recuperar-los amb l’objectiu de preser-var i potenciar la biodiversitat del massís.

Material i mètodes

L’àrea d’estudi se centra al massís del Montseny,principalment el sector oriental. Per a la localitza-ció i cartografia dels prats de sega, s’han revisatherbaris de les universitats catalanes, publicacionscientífiques, documents històrics i mapes antics,i s’han anotat totes aquelles àrees del Montsenyon hi ha constància d’haver-hi hagut prats de dallen el passat.

Posteriorment, s’han organitzat diverses sortidesde camp per verificar la presència actual dels prats,anotar-ne noves localitats, delimitar-los cartogràfi-cament i fer els següents estudis geobotànics.• Cartografia històrica i actual dels prats de dall:

Revisió dels documents cartogràfics antics devegetació del Dr. Bolòs (1960a, 1960b, 1960c,1983),2 de les citacions bibliogràfiques (Vayreda,1880; Llobet, 1990; Font et al., 2002; Garcia i


1. El sector oriental seria l’àrea principal on s’hauriendesenvolupat àmpliament els prats de dall. No obstantaixò, també se n’han indicat al sector occidental (Llo-bet, 1990; plecs d’herbari d’Antoni i Oriol de Bolòs del’Institut Botànic de Barcelona), damunt gresos silícicsi argiles, vora l’Agustí, Tagamanent, Bellver...

2. Desconeixem la data exacta d’aixecament dels fullsde Sant Feliu de Codines (1960b) i de Blanes (1960c).Malgrat això, els atribuïm a l’any 1960 per la proximitatgeogràfica d’aquests amb el full de Vic, el qual sí queestà datat per l’autor.

Bassi, 2002), plecs d’herbari (BC, BCN i HGI) i deles comunicacions personals dels vilatans del mas-sís. Les dades obtingudes s’han integrat al SIGMiraMon (Pons, 2003) per a la seva anàlisi poste-rior (fig. 1).

Reconeixement de camp de tot l’àmbit i pos-terior digitalització dels resultats sobre la base del’ortofotomapa 1:5.000 (ICC, 2002). Les dadesobtingudes també s’han integrat al SIG (fig. 2).• Anàlisi agronòmica:

Tipologies pradenques. S’han detectat cinctipus de tractaments:– Prat de dall (PD): prat que es dalla un cop o

dos. – Prat de dall-pastura (PDP): prat que es destina

anualment a prat de dall o a pastura en funcióde les necessitats del ramader.

– Prat de dall recuperat (PDR): prat de dall ques’ha tornat a posar en actiu després d’un perí-ode de temps abandonat.

– Prat de dall abandonat (PDA): prat de dall alqual no s’aplica cap mena de tractament pra-denc.

– Prat de dall desaparegut recentment (PDD):prat de dall destruït (llaurat, construït...) a par-tir de l’any 1997.Tècniques agrícoles de manteniment de prats

dalladors: dall, redall, pastura, abonament, sem-bra de plantes farratgeres i irrigació.• Tipificació ecològica i fitosociològica dels pratsde dall del Montseny i de dues comunitats herbà-cies higròfiles afins (Cynosuro cristati - Trifolietumrepentis i Junco-Caricetum punctatae). Per a cadacomunitat, se’n detalla la distribució, la com -posició i l’estructura florística, l’ecologia i la sinta-xonomia.

Per a la denominació dels tàxons, hem seguitla nomenclatura reputada correcta que trobemen la Flora manual dels Països Catalans (Bolòset al., 2005).


Figura 1. Distribució a mitjan segle XX dels prats de dall al massís del Montseny. Les àrees marcades presen-ten un recobriment de prat dallador ≥ 75%.

Límit comarcal Límit del Parc Natural del Montseny Prats de dall

Resultats i discussió

Evolució i estat actual

Les primeres notícies que hem trobat, presumible-ment, sobre la presència de prats de dall al mas-sís del Montseny daten del segle XI (Llorens et al.,1982) i corresponen als prats de la rodalia deBreda. Posteriorment, l’any 1790 (Zamora, 1973)torna a donar indicacions sobre l’existència deprats a Breda i Arbúcies. Ara bé, no és fins a finalsdel segle XIX quan disposem de dades fidedignessobre la presència de prats de dall a l’alt (Vayre-da, 1880) i al baix Montseny (Font et al., 2002).Aleshores, els prats dalladors eren ben comunsvora els poblaments de Breda, Arbúcies, Riells deMontseny, Viladrau i Santa Fe (fig. 1). Fins i tot, endiverses localitats, el seu manteniment es combi-nava amb el cultiu de diverses varietats de pomeso de polls. La seva expansió, des de l’edat mitja-

na, fou motivada per la necessitat d’alimentar,d’una manera econòmica, el bestiar que propor-cionava fems per als monocultius (la pagesia soliadestinar al voltant d’un terç de les terres del masa prades). En alguns casos, això va comportar lacreació de prats en llocs poc adequats, com araàrees de sòls prims, sorrencs i pobres en nutrients,que requerien moltes esmenes agrícoles (cas delsCortals de Bernat). A l’inici del segle XX, la super-fície de prats dalladors també va augmentar per ali-mentar les vaques de les noves granges lleteresque es crearen per assortir de llet les principals ciu-tats properes al massís. Però des de mitjan seglepassat, el Montseny s’ha anat despoblant i el sec-tor ramader pràcticament s’ha extingit, la qualcosa ha suposat la fi d’aquest hàbitat semicultu-ral. Els prats de dall s’han abandonat o s’hanreconvertit en plantacions arbòries (coníferes,pollancres, plataners), en cultius farratgers o enàrees urbanitzades (cas de bona part dels prats


Figura 2. Distribució actual dels prats de dall al massís del Montseny.

Límit comarcal Límit del Parc Natural del Montseny Prats de dall

propers a la vila d’Arbúcies). Actualment, en res-ten ben pocs (fig. 2) i sovint són mantinguts d’unaforma ben precària.

Segons els nostres càlculs, obtinguts mitjan-çant la inclusió de les dades històriques al SIG, elmassís del Montseny disposava vers l’any 1950d’una superfície superior a les 410 hectàrees3 deprat dallador. Actualment, després de diversesbatudes, hem localitzat vint-i-tres prats de dallque ocupen una superfície de 10,6 hectàrees, ésa dir, que solament restaria el 2,6% de la super-fície estimada per a l’any 1950. Som conscientsque hi ha altres prats de dall que no hem arribata localitzar, però la seva superfície deu ser, de bensegur, molt petita, i per tant el percentatge deuvariar molt poc.

Anàlisi agronòmica

L’estat de conservació dels prats de dall del Mont-seny és poc encoratjador, tal com es pot obser-var en la figura 3, ja que dels vint-i-tres prats dedall localitzats actualment, menys de la meitat

(39%) es mantenen en una activitat pròpiad’aquesta comunitat seminatural i un 4% (un prat)es manté mitjançant l’explotació combinada depastura i sega. De la resta, bona part són aban-donats (26%) –o sense cap més activitat que unapastura temporània incapaç de mantenir el prat–o bé, sortosament, es troben en procés de recu-peració (22%) per l’acció de la direcció del ParcNatural (és el cas dels prats del Puig de Sant Mar-çal) o per la de particulars recentment conscien-ciats (fig. 3).4

Actualment, la majoria de pràctiques encara esmantenen, tot i que en proporcions d’ús molt bai-xes (fig. 4). Si abans tots els prats es dallaven,pràctica indispensable per mantenir aquest hàbi-tat, actualment només es dalla el 65,22% de lesprades. L’ús de la resta de pràctiques –imprescin-dibles per al correcte manteniment dels prats,que cap a la dècada de 1950 eren molt comunesi que s’aplicaven a la majoria dels prats– ha bai-xat considerablement avui dia. El redall es prac-tica només al 21,74%, la pastura al 39,13%, la irri-gació al 30,43% i l’adob al 13,04%. La manca dereg i d’adobament ha comportat que molts delsprats que s’instal·laren en sòls pobres i poc pro-funds on antigament creixien alzinars o rouredesseques s’hagin transformat, després de la pèrduad’aques tes dues activitats pradenques, en fenas-sars o falguerars. Si a això s’afegeix que s’han dei-xat de dallar, aquests prats descurats han anatevolucionant cap a la vegetació potencial; primerhauran passat a ser bardisses o landes de góduai, finalment, un altre cop a alzinars, rouredes ofagedes.

Tipificació fitosociològica

Al Montseny, podem distingir dues comunitats dis-tintes de prats dalladors en funció de l’altitud ons’hagin instal·lat: el prat de dall de terra baixa quees desenvolupa des dels 100 metres fins al 800metres, i el prat d’anyol i fromental, una comuni-tat peculiar de prat de dall montà del Montseny,que es troba des del 800 metres fins als 1.200metres.


3. Cal tenir en compte que no hem inclòs, per desco-neixement de la seva existència, els prats de bona partdels masos aïllats del massís.

4. Durant les sortides de camp organitzades per loca-litzar i estudiar prats de dall, hem tingut l’oportunitatd’entrevistar-nos amb diversos propietaris que, enalguns casos, han atès les nostres raons i han tornat amenar els seus prats abandonats.

Figura 3. Tipologia de l’activitat agronòmica dels pratsde dall actuals del Montseny (nombre de prats i per-centatge). PD: prat de dall; PDA: prat de dall abando-nat, PDD: prat de dall desaparegut recentment; PDP:prat de dall-pastura; PDR: prat de dall recuperat.

PDA: 6; 26%PD: 9; 39%

PDR: 5; 22%

PDD: 2; 9%

PDP: 1; 4%

El prat de dall de terra baixa (ass. Gaudiniofragilis - Arrhenatheretum elatioris Br.-Bl. inBr.-Bl., Roussine & Négre 1952)

Es tracta del típic prat de dall de la regió medite-rrània, el que es desenvolupa a les planes i a lesserralades litorals de la mediterrània occidental,des de la Provença fins al Vallès Oriental.

Distribució

Al Montseny, el prat de dall de terra baixa es trobaal sector oriental del massís, des dels 100 metresd’altitud fins als 800 metres. Els humans l’han ins-tal·lat a prop dels rius i les rieres inundables, a leszones humides per mala escorrentia i en qualse-vol àrea, més o menys planera, del massís mitjan-çant l’aportació artificial d’aigua.

Estructura i composició florística

Prat humit alt de 60 centímetres a 160 centíme-tres d’alçada amb el 100% de recobriment. Lesplantes característiques d’aquesta associació pre-sents al Montseny són: la flor de cucut (Lychnisflos-cuculi), el lli de prat (Linum usitatissimumsubsp. angustifolium), la gaudínia (Gaudinia fragi-lis), l’orquídia de prat (Orchis laxiflora subsp. laxi-

flora) i el morro de porcell (Leontodon taraxacoidessubsp. taraxacoides). Altres plantes característi-ques de les unitats superiors i ben comunes sónel gram d’olor (Anthoxamthum odoratum), l’agrella(Rumex acetosa subsp. acetosa), l’holcus llanós(Holcus lanatus) i el botó d’or de prat (Ra nun culusacris susbp. despectus). Aquestes espècies estroben acompanyades per plantes d’alt valor far -ratger, les quals són les que assoleixen el majorrecobriment i donen, alhora, valor agrícola al prat:trèvol de prat (Trifolium pratense), festuca (Festu-ca arundinacea), peu de pardal (Lotus cornicula-tus s.l.), poa comuna (Poa trivialis subsp. trivialis),poa de prat (P. pratensis subsp. pratensis), entred’altres (taula 1).

Tanmateix, la significació més importantd’aquesta comunitat es deu a la seva elevadadiver sitat i singularitat florística (Mercadal et al.,2001, 2007), amb una quarantena llarga de tàxonsen 100 metres quadrats de prat de dall madur,entre els quals podem trobar-hi plantes tan singu-lars com ara la llengua de serp (Ophioglossum vul-gatum), la fonolla petita (Rhinanhtus minor), la lís-tera ovada (Listeria ovata) o altres espèciestípiques d’herbassars i jonqueres higròfiles comara Carex ovalis, C. umbrosa, C. pallescens o Lotuspedunculatus (taula 1). Cal recordar que totes sónplantes higròfiles i/o montanes que poden créixeren clima mediterrani gràcies a l’existència d’aquestsprats humits.


Figura 4. Tècniques pradenques actuals utilitzades als prats de dall del Montseny.

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

Sembra Irrigació

Sí No

Pastura Adob Dall Redall

100,00

0,00

69,57

30,43

60,87

39,13

86,96

13,04

34,78

65,22

78,26

21,74


Taula 1. Inventaris sintètics de l’associació Gaudinio fragilis - Arrhenatheretum elatioris (1) i de la comunitatd’Arrhenatherum elatius i Conopodium majus (2)(N’hem extret les companyes amb freqüència < II. d- espècie diferencial)

Associacions 1 2

Característiques i diferencials de l’associació 1 i de la comunitat 2

Lychnis flos-cuculi V III

Linum usitatissimum subsp. angustifolium IV I

Gaudinia fragilis III -

Orchis laxiflora subsp. laxiflora II -

d1 Carex distans I -

Leontodon taraxacoides subsp. taraxacoides I I

d1 Oenanthe pimpinelloides II -

d2 Veronica chamaedrys I III

Conopodium majus subsp. majus I IV

Vicia cracca subsp. incana I IV

Tragopogon lamottei I III

d2 Rhinanthus minor - IV

d2 Achillea millefolium I V

d2 Carum carvi - II

d2 Narcissus poeticus - I

Característiques de l’aliança (Arrhenatherion elatioris)

Anthoxanthum odoratum V IV

Ranunculus acris subsp. despectus V IV

Rumex acetosa subsp. acetosa III III

Medicago lupulina II -

Leucanthemum vulgare I I

Anthriscus sylvestris subsp. sylvestris - I

Agrostis capillaris subsp. capillaris - I

Bromus commutatus I -

Característiques de l’ordre (Arrhenatheretalia elatioris)

Arrhenatherum elatius subsp. elatius II V

Lathyrus pratensis III IV

Geranium dissectum III II

Trifolium dubium II II

Cynosurus cristatus I II

Bellis perennis II I

Ophioglossum vulgatum I -

Festuca rubra subsp. rubra I -

Característiques de la classe (Molinio-Arrhenatheretea)

Trifolium pratense V V

Dactylis glomerata subsp. glomerata IV IV

Taraxacum gr. officinale III V

Holcus lanatus V III

Lotus corniculatus subsp. corniculatus IV IV

Festuca arundinacea subsp. arundinacea V II

Trifolium repens III III

.../...


Taula 1 (Cont.). Inventaris sintètics de l’associació Gaudinio fragilis - Arrhenatheretum elatioris (1) i de lacomunitat d’Arrhenatherum elatius i Conopodium majus (2)(N’hem extret les companyes amb freqüència < II. d- espècie diferencial)

Associacions 1 2

Bromus hordeaceus subsp. hordeaceus IV II

Mentha suaveolens IV II

Cerastium fontanum subsp. vulgare II III

Ranunculus bulbosus subsp. aleae II III

Poa pratensis subsp. pratensis II III

Poa trivialis subsp. trivialis III II

Ornithogalum umbellatum I III

Prunella vulgaris II II

Galium palustre subsp. palustre II I

Ranunculus repens II I

Juncus effusus I I

Carex ovalis I I

Succisa pratensis I I

Juncus conglomeratus II -

Juncus inflexus II -

Lotus pedunculatus I I

Pulicaria dysenterica I -

Agrostis stolonifera I -

Juncus acutiflorus I -

Danthonia decumbens I -

Scirpus holoschoenus I -

Juncus articulatus I -

Lotus corniculatus subsp. tenuifolius I -

Companyes

Plantago lanceolata V IV

Hypochoeris radicata IV II

Potentilla reptans IV I

Vicia sativa subsp. nigra III IV

Carex caryophyllea III II

Sherardia arvensis III I

Allium vineale II I

Bromus erectus subsp. erectus I II

Campanula rapunculus II I

Carex hirta II I

Carex muricata subsp. divulsa II II

Luzula campestris II IV

Cruciata laevipes II III

Polygala vulgaris subsp. vulgaris I III

Rumex acetosella subsp. angiocarpus I III

Ajuga reptans III -

Cyperus longus III -

Daucus carota subsp. carota III -

Festuca rubra subsp. commutata - III

.../...

Sintaxonomia

Els prats de dall de terra baixa del Montseny per-tanyen a la subassociació holcetosum lanati O.Bolòs 1983, pròpia de les serralades litorals i pre-litorals del nord-est de Catalunya, com ara el mas-sís de les Salines, la serra de l’Albera i el massísdel Corredor-Montnegre. Aquest sintàxon es carac -teritza per diverses espècies higròfiles freqüents enàrees submontanes silíciques: Holcus lanatus,Rumex acetosella subsp. acetosella, Mentha sua-veolens, Juncus conglomeratus, J. acutiflorus iDanthonia decumbens.

El prat de dall montà (comunitatd’Arrhenatherum elatius i Conopodium majus)

Prat de dall montà i acidòfil observat al massís delMontseny. Es tracta d’un prat empobrit d’Arrhena -therion elatioris, on apareixen diversos tàxons delsFestuco-Brometea i dels Querco-Fagetea.

Distribució

Hem observat la comunitat d’Arrhenatherum ela-tius i Conopodium majus al sector oriental del


Taula 1. (Cont.). Inventaris sintètics de l’associació Gaudinio fragilis - Arrhenatheretum elatioris (1) i de lacomunitat d’Arrhenatherum elatius i Conopodium majus (2)(N’hem extret les companyes amb freqüència < II. d- espècie diferencial)

Associacions 1 2

Galium verum subsp. verum II II

Sanguisorba minor II II

Vicia hirsuta II II

Cerastium glomeratum II I

Aristolochia rotunda II -

Vulpia bromoides II -

Equisetum arvense II I

Serapias lingua II I

Carex vulpina subsp. cuprina II -

Vicia sativa subsp. sativa II -

Urtica dioica - III

Petrorhagia prolifera I II

Peucedanum I II

Plantago major I II

Rubus ulmifolius I II

Armeria alliacea subsp. bupleuroides - II

Chaerophyllum temulum - II

Helianthemum nummularium - II

Euphorbia flavicoma subsp. verrucosa - II

Lolium rigidum - II

Phyteuma spicatum subsp. pyrenaicum - II

Stellaria graminea - II

Orchis maculata - II

Prunella grandiflora subsp. pyrenaica - II

Verbascum sinuatum - II

Viola bubanii - II

Procedència dels inventaris

1. Baix Montseny. 28 inventaris inèdits.

2. Alt Montseny. 9 inventaris inèdits.

dionals (Ophioglosso-Arrhenatheretum elatioris,Rhinantho mediterranei - Trisetetum flavescentis),als prats centreeuropeus (Arrhenatheretum elatio-ris) i, encara, al Anthoxantum odoratum - Geraniumsylvaticum grasland britànic. Tots aquests pratscomparteixen diverses espècies constants i carac-terístiques de l’Arrhenatherion elatioris i de les uni-tats superiors, com ara Rhinanthus minor, Ranun-culus acris, Anthoxantum odoratum, Carum carvi,Cerastium fontanum, Dactylis glomerata, Poa tri-vialis, Festuca rubra, Anthriscus sylvestris, Agros-tis capillaris i moltes més, però a la comunitat defromental i anyol manquen les espècies caracte-rístiques de les associacions citades (Geraniumpratense, G. sylvaticum, Heracleum sphondylium,Alopecurus pratensis, Galium mollugo, Campa-nula patula, Crepis biennis, Tragopogon pratensis,etc.), presumiblement perquè es troba relativa-ment aïllat geogràficament dels nuclis principalsd’on poden provenir aquestes plantes de distribu-ció centreeuropea o atlàntica.

Altres comunitats herbàcies d’interèsafins ecològicament als pratsdalladors

Al Montseny podem trobar altres comunitats her-bàcies higròfiles d’elevat interès biològic, ja quecontenen tàxons ben singulars. En són un clarexemple la pastura humida de cua de gos (Cyno-suro-Trifolietum) i la jonquera acidòfila (Junco-Cari-cetum punctatae).

La pastura humida de cua de gos i trevolet(ass. Cynosuro cristati - Trifolietum repentisO. Bolòs [1967] 1983)

Estat actual i distribució

Els pocs prats que es desenvolupen sobre sòlshumits i més o menys profunds pasturats pervaques o xais que encara resten al Montsenycorresponen a la pastura humida de cua de gos itrevolet. Es tracta d’una comunitat herbàcia pocfreqüent al Montseny, ja que el sector ramader hadisminuït molt durant els darrers anys i només laconeixem en punts molt localitzats del massís(Riells de Montseny, Bellver), des de l’estatge del’alzinar muntanyenc (450 metres) fins al de la fage-da (1.100 metres).


massís, entre els 800 metres i els 1.200 metres.En aquesta altitud, els prats de dall no han demenester tanta irrigació i poden mantenir-se, pràc-ticament, gràcies a les precipitacions. La majoriade prats es van instal·lar en planers dins del domi-ni de la roureda o la fageda i se solien regar, perincrementar la producció, mitjançant basses de rego canals que provenien dels cims més alts delMontseny. Al massís, aquest prat de dall és menyscomú que l’anterior, ja que és propi de les zonesaltes poc habitades i escasses de terrenys planers.


Prat humit alt de 50 centímetres a 100 centíme-tres d’alçada amb el 100% de recobriment. Lesplantes característiques i les diferencials d’aquestacomunitat peculiar del Montseny són: l’anyol(Conopodium majus subsp. majus), la garlanda(Vicia cracca subsp. incana), Tragopogon lamot-tei, Veronica chamaedrys, la milfulles (Achillea mille-folium), el comí de prat (Carum carvi) i la fonollapetita (Rhinanthus minor). Altres plantes caracte-rístiques de les unitats superiors i molt comunessón el gram d’olor (Anthoxamthum odoratum), elfromental (Arrhenatheretum elatius subsp. elatius),el dàctil (Dactylis glomerata subsp. glomerata) i laguixa de prat (Lathyrus pratensis).

També hi apareixen tàxons de la classe Festu-co-Brometea (Bromus erectus, Helianthemumnummularium, Carex caryophyllea, Potentilla mon-tana) i de la classe Querco-Fagetea (Conopodiummajus subsp. majus, Ornithogalum pyrenaicum,Phyteuma spicatum, Thalictrum aquilegiifolium),que indiquen la seva distribució altitudinal i els dife-rencia clarament dels prats de terra baixa (taula 1).

En el prat de fromental i anyol també habitenplantes ben singulars al Montseny, com podenser: Stellaria graminea, Narcissus poeticus, Orchismaculata, Ornithogalum pyrenaicum, etc.

Sintaxonomia

Al Montseny, els prats dalladors montans presen-ten una composició florística peculiar que, al’espera d’estudis fitosociològics més exhaustius,anomenem comunitat d’Arrhenatherum elatius iConopodium majus. La comunitat de fromentali anyol s’apropa florísticament i ecològicament alsprats dalladors montans descrits als Pirineus meri-


Prat humit de 60 centímetres a 100 centímetresd’alçada constituït per la majoria de plantes quecreixen als prats de dall, però, en aquest cas, hidominen les espècies resistents al trepig, com arala cua de gos (Cynosurus cristatus), el trevolet (Tri-folium repens), el gram (Cynodon dactylon) i elmargall (Lolium perenne). Per tant, no és estranytrobar-hi plantes singulars que solen créixer alsprats de dall, però, normalment, en menor fre-qüència, ja que la manca d’irrigació es fa notar tanten la biomassa vegetal com en la diversitat deplantes higròfiles. Així i tot, encara hom hi pot tro-bar fàcilment la cua de gos (Cynosurus cristatus)o la seràpia (Serapias lingua), característiques dela comunitat (taula 2).

La jonquera acidòfila (ass. Junco - Caricetumpunctatae O. Bolòs 1959)

Distribució, estructura i composició florística

Una altra comunitat estretament lligada als pratsde dall és la jonquera acidòfila, un herbassar humitalt d’entre 140 i 170 centímetres que bona part del’any es manté entollat de forma natural. Sovint,aquestes jonqueres provenen d’antics prats dalla-dors instaurats en terrenys molt humits que hanestat abandonats (vores de cursos fluvials odepressions de terreny). Les espècies caracterís-tiques són Juncus acutiflorus, J. effusus, Anaga-llis tenella, Carex punctata, C. ovalis, C. pallescens,Mentha aquatica i Lotus pedunculatus, tot i quetambé hi solem trobar altres plantes higròfiles fre-


Taula 2. Cynosuro cristati - Trifolietum repentis

Nre. inv. 1

Altitud (m) 490

Superfície estudiada (m2) 50

Alçada (cm) 100

Recobriment (%) 100

Característiques de l’associació, l’aliança i l’ordre

Cynosurus cristatus 3.3

Linum usitatissimum subsp. angustifolium 2.2

Cynodon dactylon 2.3

Trifolium repens 2.2

Prunella laciniata 1.1

Anthoxanthum odoratum 1.1

Lychnis flos-cuculi 1.1

Sherardia arvensis 1.1

Bellis perennis 1.1

Carex caryophyllea +

Potentilla reptans +

Sanguisorba minor +

Serapias lingua +

Característiques de la classe

Holcus lanatus 1.1

Plantago lanceolata 1.1

Trifolium dubium +

Bromus hordeaceus subsp. hordeaceus +

Lotus corniculatus subsp. tenuifolius +

Mentha suaveolens +

Danthonia decumbens +

Agrostis stolonifera +

.../...

qüents als prats de dall més humits, com ara Hol-cus lanatus, Ranunculus acris o Rumex acetose-lla (taula 3).

La jonquera acidòfila és una comunitat tambéforça escassa al massís, que creix al sector gra-nític del Montseny des dels 425 metres fins als

1.200 metres. Representa l’etapa de transicióentre el prat de dall, mantingut pels humans, i laverneda. La pastura esporàdica que hi hem vist avegades no pot impedir que la jonquera evolucio-ni ràpidament cap a un bosc de verns, i nomésalenteix una mica la successió ecològica.


Taula 2. (Cont.). Cynosuro cristati - Trifolietum repentis

Companyes

Trifolium pratense +

Cyperus longus +

Hypochoeris glabra +

Hypochoeris radicata +

Vicia sativa subsp. nigra +

Trifolium striatum +

Petrorhagia prolifera +

Campanula rapunculus +

Aira caryophyllea subsp. multiculmis +

Quercus ilex subsp. ilex +

Trifolium campestre +

Silene gallica +

Cynosurus echinatus +

Procedència de l’inventari

1. La Selva: Riells de Montseny, pastures vora el Bell-lloc, 31T DG5925.

Taula 3. Junco-Caricetum punctatae

Nre. inv. 1

Altitud (m) 450

Superfície estudiada (m2) 15

Alçada (cm) 160

Recobriment (%) 100

Característiques de l’associació, l’aliança i l’ordre

Juncus effusus 4.4

Juncus acutiflorus 2.2

Lotus pedunculatus 1.2

Mentha aquatica 1.1

Carex ovalis +

Característiques de la classe

Holcus lanatus 1.1

Ranunculus acris subsp. despectus +

Mentha suaveolens +

Lychnis flos-cuculi +

.../...

Propostes de gestió dels prats de dall

Tal com hem vist, els prats de dall i les sevescomunitats afins es troben en un estat molt crític.Cal una postura decidida per part de la direcció delparc per intentar protegir i restaurar aquests hàbi-tats. Ara bé, com que són comunitats semicultu-rals, cal que el parc asseguri el manteniment de lesactivitats agrícoles indispensables per conservar-les. També, s’ha d’intentar aconseguir el maneigde diverses àrees pradenques, ja sigui a partir del’adquisició directa d’algunes finques privades omitjançant l’establiment d’una sèrie d’acords degestió amb diversos propietaris.

Les àrees pradenques susceptibles de serrecuperades

Les àrees pradenques que proposem per a laseva recuperació al Parc Natural del Montsenysón espais prou amplis per garantir la continuïtatd’aquests prats i jonqueres; disposen d’una diver-sitat florística elevada; són fàcilment recuperables;representen el major nombre de comunitats pra-denques, i estan lleugerament separades entreelles per tal de poder actuar com a refugi del majornombre possible de plantes pratícoles del Mont-seny. Aquestes àrees es troben cartografiades de

manera ben detallada a Mercadal (2004) i Merca-dal i Vilar (2008).

Els prats de la riera Major (Viladrau)

Descripció: corresponen a les restes de pratsdalladors que encara es mig mantenen vora lariera Major, o en algun dels seus afluents, al seupas per la vila de Viladrau. Les prades de Viladraucorresponen a prats montans de fromental ianyol. Actualment es troben molt descurats i esmantenen bàsicament gràcies a la pastura ambvaques.

Mesures de gestió: cal racionalitzar la pasturaper tal de no compactar més els sòls i no malme-tre la vegetació pradenca; arranjar els canals dereg per irrigar els prats i establir un regim de dall,i aplicar la resta de tasques agrícoles característi-ques dels prats dalladors, especialment l’abona -ment.

Els prats del Puig de Sant Marçal (Fogars deMontclús)

Descripció: es tracta dels prats (comunitat d’Arrhe -natherum elatius i Conopodium majus) propers al’alberg del Puig, propietat del Parc Natural delMontseny.


Taula 3 (Cont.). Junco-Caricetum punctatae

Rumex acetosa L. subsp. acetosa +

Lathyrus pratensis +

Pulicaria dysenterica 1.1

Cirsium palustre +

Companyes

Cyperus longus 1.1

Lythrum salicaria +

Agrostis stolonifera +

Equisetum arvense +

Galium palustre subsp. palustre +

Ranunculus repens +

Ajuga reptans +

Juncus conglomeratus +

Procedència de l’inventari

1. La Selva: Riells de Montseny, jonquera entre can Joia i can Pelegrí, 31T DG5925.

Mesures de gestió: cal segar la totalitat delsprats, aclarir la vegetació arbòria dels marges iaplicar les pràctiques pradenques adequades perfer-los més diversos.

Els prats de Santa Fe de Montseny (Fogarsde Montclús)

Descripció: ens referim als prats montans de voracan Casades. Bona part dels prats es troben avuidia abandonats: en alguns es van plantar pomeresi uns altres s’han convertit en landes de gódua i enfalguerars. Els prats de Santa Fe són els que es tro-ben a una altitud més elevada del Montseny. Bonapart d’aquests són molt humits i rics en espècieshigròfiles. La seva recuperació ha d’anar encami-nada a instaurar prats de dall montans i mantenirles jonqueres acidòfiles presents (Junco-Carice-tum punctatae) als indrets més humits.

Mesures de gestió: les àrees abandonades hande ser tractades en funció del tipus de vegetació.Pel que fa a les landes de gódua, cal retirar lavegetació llenyosa, irrigar les noves parcel·les iinstaurar un règim de dalla i la resta de tasquesagrícoles típiques dels prats de dall. També es potvalorar la possibilitat de sembrar-hi plantes farrat-geres. Pel que fa als herbassars humits, jonque-res i prats de dall abandonats, convé instaurar unrègim de dalla i la resta de tasques agrícoles típi-ques dels prats de dall. Per als prats més humits,cal arranjar els canals de desguàs. La jonquera aci-dòfila s’ha de segar un cop cada cinc anys per evi-tar la proliferació de verns.

Els prats de Riells de Montseny (Riells i Viabrea)

Descripció: extensa àrea pradenca propera al nucliantic de l’abadia de Riells de Montseny. Està for-mada per una bona varietat de prats: prats de dallde terra baixa higròfils i mesòfils (Gaudinio fragilis -Arrhenatheretum elatioris), pastures de cau de gos(Cynosuro cristati - Trifolietum repentis) i jonque-res acidòfiles (Junco-Caricetum punctatae). Estàconsiderada una de les àrees pradenques mésdiverses del Montseny, ja que es tracta d’una deles àrees més antigues del massís.

Mesures de gestió: cal instaurar el règim dedalla i regar els prats més eixuts. Si hi ha pollan-cres, cal arrancar-los i extreure’n les soques.

El prat del Moré (Arbúcies)

Descripció: es tracta del prat del Moré (Morer),una prat dallador de terra baixa (Gaudinio fragi-lis - Arrhenatheretum elatioris) molt divers i ambplantes molt singulars situat vora la vila d’Arbú -cies.

Mesures de gestió: aquest prat es manté mit-jançant la pastura de xais i la dalla esporàdica dutaa terme pel mateix ramader. Per tal de millorar elprat, cal incrementar la irrigació i segar-ne anual-ment els marges per eliminar-ne el falguerar.

Els prats de Campins

Descripció: són els prats situats entre la Roca Gui-llera i la Ridaura, masos situats sobre Campins. Estracta d’una antiga àrea pradenca que fou moltextensa a mitjan segle passat i que s’ha perdutquasi del tot. Aquesta àrea és interessant pel fetque es tracta d’una àrea de transició on trobemprats de dall de terra baixa i prats de dall montans.

Mesures de gestió: tots els prats necessiten irri-gació i abonament. També hi cal retirar-ne la vege-tació llenyosa i arrancar-ne posteriorment lessoques. Un cop tots els prats tinguin vegetacióherbàcia, han de ser mantinguts mitjançant les tèc-niques pròpies de manteniment de prats de dall.

Tècniques de manteniment i restauració de prats dalladors

A continuació, indiquem les pautes bàsiques quecal seguir per recuperar prats dalladors. Podeuampliar aquesta informació si consulteu els treballssegüents: Abreu (1971), Muslera i Ratera (1991),Martínez et al. (2003), Mercadal (2004), Mannevi-lle et al. (2006) i Mercadal et al. (2006, 2007).

Per convertir una comunitat vegetal en un pratdallador, primer cal conèixer de quina comunitat esparteix. Recuperar un prat de dall a partir d’unfenassar, d’una landa de gódua, d’un conreu decereals o d’una pollancreda és ben diferent, per laqual cosa cal aplicar activitats agrícoles de millo-ra diferents. Així doncs, el més idoni és fer unestudi detallat de cada prat, tenint en compte elsaspectes següents: la comunitat vegetal originà-ria, la flora i la fauna singulars presents, les condi-cions dels principals factors edàfics (pH, conduc-tivitat elèctrica, matèria orgànica, fòsfor, potassi,


nitrats, magnesi, carbonats i textura) i la possibili-tat d’aplicar-hi reg. Així i tot, de manera genèricas’han de seguir els consells següents:

1. Retirar la vegetació llenyosa per evitar l’excésd’ombra al prat i potenciar les zones obertes i benil·luminades.

2. Iniciar el règim de dalla amb una primerasega (o desbrossada) de la vegetació herbàcia. Sies tracta d’un antic conreu, que periòdicamentera llaurat i sembrat, s’hi poden sembrar plantesfarratgeres, al començament de la primavera o dela tardor, per tal d’augmentar el valor agrícolad’aquest nou prat. Un cop el prat estigui esta-blert, cal fer un primer dall a finals de maig mitjanjuliol (en funció de l’altitud) i un de segon d’opcional,el redall, entre octubre i novembre.

3. Irrigar els prats més eixuts.4. Adobar els prats, tret dels que són inun-

dats de forma natural per un rierol o torrent, queja se solen fertilitzar amb els fangs que transpor-ten les aigües.

5. Pasturar, sempre de manera controlada,poc intensa i temporal entre l’agost i el novembre.La pastura substitueix el redall.

Conclusions

Malgrat la seva poca extensió actual, els prats dedall que encara queden al Montseny presenten unagran diversitat i pensem que la seva preservacióés necessària per al manteniment de la biodiver-sitat del massís. La localització precisa dels pratsi les tècniques de manteniment i recuperació quedonem han d’ajudar els tècnics del Parc Naturala preservar i recuperar aquests hàbitats tan singu-lars.

Agraïments

Als doctors Oriol de Bolòs (†) i Josep Carerras, delDepartament de Biologia Vegetal de la Universitatde Barcelona, per facilitar-nos els mapes de vege-tació inèdits del Montseny (fulls 332-Vic, 364-SantFeliu de Codines i 365-Blanes) aixecats vers el1960 pel Dr. Bolòs.

A l’Instituto Nacional de Investigación y Tecno-logía Agraria y Alimentaria (INIA), projecte RF02-024 «Recuperación y uso sostenible de los pradosde siega de las zonas húmedas litorales para suutilización como forraje natural».

Bibliografia

ABREU, J.M. (1971): «Mejoras de pastizales»,dins Instituto de estudios sindicales, sociales ycooperativos (coord.): Manual de la empresa agra-ria (1a ed.). Madrid: Ediciones y PublicacionesPopulares, p. 897-955.

BETHEMONT, J. (1995): «La Camarga, entre elcom promís i els conflictes», dins Esteban, P.(coord.): Actes de les jornades sobre aiguamollslitorals mediterranis. Prat del Llobregat: Ajunta-ment del Prat del Llobregat, p. 89-101.

BOLÒS, O. de (1960a): Mapa de vegetació delfull 332-Vic. E. 1: 50.000. Document cartogràficinèdit. Universitat de Barcelona, Unitat de Botàni-ca, Departament de Biologia Vegetal.

BOLÒS, O. de (1960b): Mapa de vegetació del full364-Sant Feliu de Codines. E. 1: 50.000. Documentcartogràfic inèdit. Universitat de Barcelona, Unitat deBotànica, Departament de Biologia Vegetal.

BOLÒS, O. de (1960c): Mapa de vegetació delfull 365-Blanes. E. 1: 50.000. Document cartogrà-fic inèdit. Universitat de Barcelona, Unitat de Botà-nica, Departament de Biologia Vegetal.

BOLÒS, O. de (1983): La vegetació del Mont-seny. Barcelona: Diputació de Barcelona, Servei deParcs Naturals. Vol. facsímil de 2003, 170 pàgines.

BOLÒS, O. de; VIGO, J.; MASALLES, R.M.; NINOT,J.M. (2005): Flora manual dels Països Catalans.(3ed.). Barcelona: Pòrtic, 1.310 pàgines.

DUBUIS, A.; SIMONNEAU, P. (1968): «Les prairiesà fétuque dans la basse-plaine du Roussillon»,dins Vie et Milieu, 19(2c): 287-302.

FONT, G.; MATEU, J.; PUJADAS, S. (2002): Torde-rades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua alMontseny. Barcelona: Generalitat de Catalunya,Departament de Cultura, 159 pàgines.

GARCIA, A.; BASSI, J. (2002): La Vall de les Pome-res. Temps era temps a Riells i Viabrea. Ajuntamentde Riells i Viabrea, 184 pàgines.

ICC (2002): Ortofotomapa de Catalunya. E.1:5.000. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalu nya.

ILIJANIC, L. (1965): «Recherches phytosociologi-ques et écologiques dans les prairies de l’Arrhena -therion de Lattes (Herault)», dins Acta BotanicaCroatica, XXIV: 47-67.

KLESCZEWSKI, M. (1998): Graslandgesellschaftenim Massif de l’Aigoual (Cevennen, Südfrankreich).Treball de recerca inèdit.

LLOBET, S. 1990: El medi i la vida al Montseny.Granollers: Museu de Granollers - Agrupació Excur -sionista de Granollers, 524 pàgines.


LLORENS, J.M.; MATARÓ, M.; RUEDA, J.M. (1982):Estudi del poblament al segle XI a Sant Feliu de Bui-xalleu, Arbúcies, Breda i Riells. Barcelona: Gene-ralitat de Catalunya i Ajuntament de Sant Feliu deBuixalleu, 96 pàgines.

MANNEVILLE, O.; VERGNE, V.; VILLEPOUX, O.; Groupd’Études des Tourbières (2006): Le monde destourbières et des marais. France, Suisse, Belgique,Luxembourg (2a ed.). Delachaux et Niestlé, 320pàgines.

MARTÍNEZ, A.; PEDROL, N.; ALPERI, J. (2003):Siembra de praderas. Oviedo: Serida, 89 pàgi-nes.

MERCADAL, G. (2004): «Els prats de dall», dinsVilar, L.; Font, J.; Gesti, J.; Mercadal, G.: Interpre-tació del medi físic i natural del Parc Natural delMontseny. Flora i vegetació. Informe inèdit. Univer-sitat de Girona. Extret de: <http://www.diba.es/parcsn/parcs/documentacio.asp?parc=3&m=31&s=193>.

MERCADAL, G.; GESTI, J.; COROMINAS, M.; VILAR,L. (2003): «Los prados de guadaña de la regiónmediterránea de Catalunya», dins Pastos, XXXIII(2):219-232.

MERCADAL, G.; GESTI, J.; VILAR, L. (2007): «Elsprats de dall de l’Empordà, un cultiu tradicional enrecessió», dins Actes del congrés: el paisatge, ele-ment vertebrador de la identitat empordanesa.Institut d’Estudis Empordanesos, 1: 73-86.

MERCADAL, G.; VILAR, L. (2008): Recuperaciódels prats de dall del Parc Natural del Montseny(La Selva-Vallès Oriental-Osona). Informe inèdit.Universitat de Girona.

MERCADAL, G.; VILAR, L.; VIÑAS, X. (2001): «Elsprats de dall de la plana de la Selva, l’últim hàbi-tat per a diverses plantes higròfiles a terra baixa»,dins Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 69: 19-24.

MERCADAL, G.; VILAR, L.; GESTI, J. (2006): «Evo-lució de la vegetació de l’antic estany de Sils (la

Selva) en els darrers 50 anys», dins Butll. Inst. Cat.Hist. Nat. 74: 117-131.

MONTRÀS, T. (2004): Les closes del Parc Natu-ral dels Aiguamolls de l’Empordà: la comunitatd’ocells passeriformes entre els anys 1993 i 1996.Informe inèdit. Parc Natural dels Aiguamolls del’Empordà.

MUSLERA, E.; RATERA, C. (1991): Praderas yforrajes. Producción y aprovechamiento. (2ed.).Madrid: Mundi-Prensa, 674 pàgines.

PONS, X. (2003): MiraMon®, Programa devisualització, consulta i edició de mapes ràsters ivectorials. Barcelona: CREAF, Universitat Autòno-ma de Barcelona.

STEFANESCU, C.; MIRALLES, M. (1999): «Les papa-llones diürnes del Montnegre: primers resultatsdel pla de seguiment de ropalòcers», dins Mono-grafies. II Trobades d’Estudiosos del Montnegre iel Corredor, 27: 77-84.

STEFANESCU, C.; PAÑUELAS, J.; FILELLA, I. (2005):«Les papallones com a bioindicadors dels hàbitatsa Catalunya: l’exemple dels prats de dall i les pas-tures del Parc Natural dels Aiguamolls del’Empordà», dins Butlletí de la Institució Catalanad’Història Natural, 73: 139-162.

VAYREDA, E. (1880): «Excursión botánica alMontseny y Guillerias», dins Crónica Científica III,388-394.

VIGO, J. (1976): L’alta muntanya catalana, florai vegetació (1a ed.). Barcelona: Centre Excursio-nista de Catalunya i Editorial Montblanc-Martin,421 pàgines.

YAHIAOUI, S. (2005): Les territoires et les espa-ces pâtures en Algérie. Groupe de Recherches etd’Études pour le Développement de l’Agri culture Al -gérienne. Consultable en línia a: <www.gredaal.ifran -ce.com> [15 de novembre de 2005].

ZAMORA, F. de (1973): Diario de los viajes hechosen Cataluña. Barcelona: Curial, 511 pàgines.



Resum

Diverses espècies forestals han estat objecte d’ex -plo tació tradicional per tal d’obtenir-ne fusta i den-drocombustibles (llenya i carbó). De totes aquestesespècies, el faig és una de les més significatives.Tanmateix, l’abandonament d’aquestes activitatsforestals extractives és un fet generalitzat a les àreesde muntanya, amb el consegüent increment de lasuperfície forestal.

Les autoritzacions de tala esdevenen la font prin-cipal i estandarditzada a l’hora de fer l’anàlisi histò-rica de l’apropiació dels recursos forestals, si bérepresenten un valor inferior a l’extracció efectivacom a conseqüència de l’exis tència d’escamoteig.

Aquest treball pretén ser una aproximació al’extracció forestal efectiva a partir de l’anàlisi de lesautoritzacions de tala i els registres d’un gestor fores-tal al Montseny.

Paraules clauApropiació forestal, escamoteig, canvi de cobertesdel sòl

Abstract

The appropriation of forest land on Montseny:a look at the extraction of the common beech(Fagus sylvatica) over the period 1986-1994Several tree species have been subjected to tradition-al forestry methods in order to obtain wood andwood fuels (logs and charcoal). The beech is one ofthe most important of these species. However, thegradual decline in these forestry methods to extracttimber has affected all mountain areas with the result-ing expansion of the forest surface.

Felling permits become the main benchmarksource for performing the historic analysis of theappropriation of forest resources, although representa value lower than the effective extraction as a resultof clearance.

This paper seeks to look at the effective extrac-tion of forest land based on the analysis of felling per-mits and the records of the forest manager onMontseny.

Key wordsAppropriation of forest land, clearance, land-coverchange

L’apropiació forestal al Montseny:aproximació al’extracció de faig(Fagus sylvatica)durant el període1986-1994

Sònia Sànchez i Martí Boada Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA),Universitat Autònoma de Barcelona

Resumen

La apropiación forestal en el Montseny:aproximación a la extracción de haya (Fagussylvatica) durante el período 1986-1994Varias especies forestales han sido objeto de explo-tación tradicional para la obtención de madera y den-drocombustibles (leña y carbón). De todas estasespecies, el haya es una de las más significativas.Asimismo, el abandono de estas actividades fores-tales extractivas es un hecho generalizado en áreasde montaña, con el consiguiente incremento desuper ficie forestal.

Las autorizaciones de tala son la fuente principaly estandarizada para el análisis histórico de la apro-piación de los recursos forestales, si bien represen-tan un valor inferior a la extracción efectiva a causade la existencia de escamoteo.

El presente trabajo pretende ser una aproximacióna la extracción forestal efectiva a partir de la compa-ración de las autorizaciones de tala y los registros deun gestor forestal en el Montseny.

Palabras claveApropiación forestal, escamoteo, cambio de cubier-tas del suelo

Introducció

Les primeres etapes del procés d’indus tria litzacióen la primera meitat del segle XX van anar estre-tament lligades als factors ambientals del massísdel Montseny amb la instal·lació de molins, far-gues, serradores i indústries carrosseres. Mésendavant, de les indústries de tints a les primeresfactories químiques, es continuaria obtenint pro-ductes químics a partir de la llenya i la fusta.Aquest període d’expansió de la demanda deproductes forestals va tenir un gran impacte a lescobertes de bosc (segurament fou durant aquestepisodi quan s’assoliren els nivells més alts dereducció i aclarides dels paisatges forestals delMontseny). En la postguerra, i molt particular-ment a partir dels anys seixanta del segle passat,l’agricultura de muntanya i l’economia forestal esvan ensorrar, principalment a causa de la substi-tució dels dendrocombustibles pels combustiblesfòssils, un fet que va acabar desembocant en elprocés de terciarització dels sectors socioeco-nòmics (Boada, 2002).

La forta implantació industrial que es va con-centrar significativament en alguns corredors de laplana de la Tordera, el Congost i el tram final dela riera d’Arbúcies es troba associada a un impor-tant descens de la població als municipis de mun-tanya, amb pèrdues molt significatives del pobla-ment disseminat. Entre els anys 1981 i 2001, lataxa de població ocupada en el sector agrícola vapatir una davallada molt significativa, de l’ordredel 20,11% en l’àmbit del Parc Natural del Mont-seny, i del 30,89% al municipi de Fogars deMontclús. Al parc natural, al llarg d’aquestes duesdècades la indústria i els serveis van créixer demanera paral·lela i van anar absorbint l’ocupació

que marxava del sector primari. Cal remarcar queel 1981 Fogars de Montclús era el tercer munici-pi amb menys ocupació en el sector terciari (13%),mentre que l’any 2001 era el que en tenia més(67,02%) (Campeny et al., 2005).

Pel que fa als sectors econòmics, a partir del’inventari de masos de Fogars de Montclús entreels anys 1959 i 2001 (Barba et al., 2002), es mos-tra clarament que l’any 1959 el 85% dels masoses dedicaven al sector primari, mentre que avui dias’han reconvertit cap a activitats terciàries o bé hanestat abandonats (fig. 1). Aquestes dades indi-quen la tendència cap a la terciarització dels sec-tors socioeconòmics produïda al Montseny al llargde les últimes dècades i evidencien l’aban dona -ment del sector primari davant el creixement delsector serveis i les segones residències.

L’evolució dels sectors productius marcada pelprocés de terciarització al Parc Natural del Mont-seny ha desembocat en un canvi en el paisatge iles formes de vida, i mostra repercussions en elssistemes ecològics i socioeconòmics. El fenomende l’abandonament del sector primari es fa evidenten la davallada de superfície agrícola, la desapa-rició o reconversió cap al sector serveis de masosagroramaders, i, sobretot, en l’augment de lacoberta forestal per la regressió de les activitatsextractives tradicionals. La quantificació del des-cens de l’extracció forestal en aquest context decanvi socioecològic es duu a terme normalmentmitjançant les autoritzacions de tala, si bé és cone-gut que l’extracció efectiva podia superar el volumautoritzat. Era freqüent que la quantitat de fusta illenya extreta fos superior al nombre d’arbresdeclarats en els expedients, ja que la quantitatautoritzada a talar sovint es trobava sotmesa a unaintervenció a dos nivells: d’una banda, per part del


Figura 1. Dues imatges del mas agroramader del Camps a la vall de Santa Fe: a l’esquerra, el mas en plenaactivitat al 1926, a la dreta es mostra l’estat d’abandó en què es troben les ruïnes al 2002. Font: Fons MartíBoada i Roser Maneja.

propietari per superar el nombre de tales respec-te d’allò declarat en la sol·licitud, i, de l’altra, perpart del rematant, que podia evitar el pas per labàscula. Després d’aquest doble escamoteig, esconsidera que la quantitat autoritzada en el permíspot representar un percentatge inferior a la talaefectiva.

Objectiu

Dins aquest context de canvi socioeconòmic i larepercussió d’aquest a les cobertes del sòl, l’ob -jectiu principal d’aquest treball és fer una aproxi-mació a l’extracció efectiva de faig i determinar-neel grau d’escamoteig al Montseny durant el perío -de 1986-1994.

Metodologia

El treball parteix dels registres facilitats per un ges-tor forestal de tres finques al Montseny per alperío de 1986-1994 i que corresponen a les talesefectives. Els registres contenen les notes –presescurosament i de manera sistemàtica–, en les qualsconsta la data d’extracció, la finca explotada, elpes obtingut, l’espècie i el producte (fusta o lle nya),entre altres dades relacionades amb el compradori el preu.

Les dades obtingudes s’han comparat ambles autoritzacions de tala, consultades a l’OficinaComarcal del Vallès Oriental (Departament d’Agri -cultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitatde Catalunya).

El buidat de dades es va fer a principis de l’any2008. S’hi van afegir els resultats de les tres fin-ques i s’hi va considerar únicament el faig, ja queés l’espècie forestal més característica de la zonad’estudi.

Amb tot, la informació obtinguda és heterogè-nia a causa de la diversa naturalesa dels registresi els canvis de model de presa de dades, que haanat variant al llarg del temps. Les dades registra-des s’expressen en quilos, mentre que en les auto-ritzacions de tala les unitats de les dades varien enfunció de si es tracta de pes, volum o bé unitatsen peus. Per tal de fer la comparativa entre amb-dues fonts, s’han uniformitzat les unitats i s’ha presel metre cúbic com a unitat de referència (fig. 2).

La llenya s’expressa en esteris (un esteri corres-pon a la quantitat de llenya que es pot encabir en

un cub de volum aproximat d’un metre cúbic), demanera que avui dia l’esteri equival a un metrecúbic exacte de llenya (Alsina et al., 1990). A par-tir de l’any 1986, en les autoritzacions de tala esva deixar de fer-hi constar l’esteri, que va ser subs-tituït per la tona. A l’hora de transformar les tonesa metres cúbics es pren la densitat del faig, queequival a 0,69 kg/dm3 (Cervera et al., 2004). Perúltim, s’ha emprat un factor de conversió de 0,4per transformar el nombre de peus a metrescúbics. Aquest factor de conversió s’ha obtinguta partir de la mitjana de les equivalències entreaquestes dues unitats, que consten en diversesocasions a les autoritzacions de tala (r2 = 0,76).

Resultats i conclusions

Els resultats de les finques analitzades es mostrenagrupats per anys (fig. 3). S’hi observa que l’apro -piació del faig és força irregular entre els diferentsanys analitzats, si bé l’extracció efectiva superal’extracció autoritzada en tots els casos. Destacael buit corresponent a l’any 1988, en què malgratque no es registrà cap autorització, hi va havertales. També és remarcable l’any 1990, en què lestales efectives van quadruplicar el volum auto -ritzat.

Així, considerant que les tales efectives escorresponen amb la informació aportada pel ges-tor forestal, les autoritzacions de tala per al pe -ríode 1986-1994 en representen únicament el46,25%, és a dir, no arriben a mostrar ni la meitatdel volum de faig que realment s’extreia (fig. 4). Pertant, es conclou que per a aquest període i a lazona d’estudi el grau d’escamoteig en l’extraccióforestal de faig correspon a un 53,75%.


Figura 2. Factors de conversió emprats per transfor-mar les diverses unitats a metres cúbics.

1 tona / 0,69 kg · dm3

1 esteri 1 m3

1 peu de faig × 4


Figura 3. Dades de l’extracció de faig en metres cúbics per al període 1986-1994.

Figura 4. Dades de l’extracció de faig en percentatge anual (a dalt) i mitjanes agrupades segons es tractid’extracció autoritzada o bé d’escamoteig (a baix) per al període 1986-1994.

4.500

4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

100

80

60

40

20

0

1986 1987

Autoritzacions de tala

Ext

racc

ió d

e fa

ig (m

3 )

Ext

racc

ió d

e fa

ig (%

)

Dades del gestor forestal

1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994

1986

53,75%46,25%

1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994

Extracció autoritzada Escamoteig

Agraïments

Aquest estudi forma part d’una tesi doctoral finan-çada per la Fundació AGBAR. El treball no hauriaestat possible sense la informació fornida pel ges-tor forestal així com per la col·laboració del perso-nal de l’Oficina Comarcal del Vallès Oriental.

Bibliografia

ALSINA, C.; GASPAR, F.; MARQUET, L. (1990):Pesos, mides i mesures dels Països Catalans.Barcelona: Curial. 431 pàgines.

BARBA, J.; JUANTO, I.; MANEJA, R.; MIQUEL, S.(2002): Diagnosi ambiental del Parc Natural delMontseny. Canvi Ambiental Global, dins Boada,M.; Rieradevall, J. (dir.). Treball de final de carre-

ra de la Llicenciatura en Ciències Ambientals.Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.Treball inèdit.

BOADA, M. (2002): El Montseny. Cinquanta anysd’evolució dels paisatges. Barcelona: Publicacionsde l’Abadia de Montserrat, «Cavall Bernat». 112pàgines.

CAMPENY, R.; MIRALLES, E.; FERNÁNDEZ, M.; FON-TANILLAS, M. (2007): Pla d’ús públic del Parc Natu-ral del Montseny. Diputació de Barcelona - Dipu-tació de Girona.

CERVERA, T.; FARRIOL, R.; MUÑOZ, A.; RABASCALL,X. (ed.) (2004): Manual de redacció de plans tèc-nics de gestió i millora forestal (PTGMF) i plans sim-ples de gestió forestal (PSGF). Instruccions deredacció i l’inventari forestal. Barcelona: Generali-tat de Catalunya, Departament de Medi Ambienti Habitatge, Centre de la Propietat Forestal.



Resum

Tradicionalment, el Montseny ha estat objecte d’apro -fitament ramader, agrícola i forestal, la qual cosa hatingut un paper decisiu en el modelatge del seu pai-satge. En aquest estudi s’ha caracteritzat la compo-sició botànica i la diversitat de les pastures del turóde l’Home i el Matagalls (per sobre els 1.300 msm).Així mateix, s’ha determinat la producció i la qualitatnutritiva dels prats d’ambdós massissos amb la fina-litat de valorar l’oferta alimentària, el valor pastoral ila seva repercussió sobre el maneig del bestiar. La for-mació vegetal dominant al turó de l’Home és la landade bruguerola, mentre que al Matagalls ho són elsprats secs, els quals representen la formació de mésinterès ramader i també la més diversa. Al turó del’Home, aquests prats presenten una producció her-bàcia més alta que al massís del Matagalls, on la pro-ducció és menor, tot i que tenen més qualitat nutri-tiva.

Paraules clauLandes, prats, diversitat, composició florística, pro-ducció i qualitat nutritiva

Abstract

Assessing the grazing and environmentalvalue of the pastures on the Turó de l’Homeand MatagallsTraditionally, Montseny has been used for grazinglivestock, farming and forestry, and these activitieshave played a decisive role in shaping its landscape.This study defines the botanical composition anddiversity of the pastures on the Turó de l’Home andMatagalls (1,300 m above sea level). It also deter-mines the production and nutritional quality of thefields on both massifs with the aim of assessing thefoods available, the value of grazing land and theirrepercussions on handling livestock. The dominantplant formation on the Turó de l’Home consists ofheather (Calluna vulgaris) moorland, whereas Mata -galls has dry pastures, which are better for grazingas well as being the most diverse. Although the fieldson the Turó de l’Home produce larger amounts ofgrasses than the Matagalls Massif, the grasses onMatagalls have greater nutritional value.

Key wordsMoorland, fields, diversity, floral composition, pro-duction and nutritional quality

Valoració pastoral i ecològica de lespastures del turó del’Home i el Matagalls

Cristina Madruga, Josefina Plaixats i Jordi Bartolomé Grup de Recerca en Remugants, Departament de Ciència Animal i dels Aliments,Universitat Autònoma de Barcelona

Resumen

Valoración pastoral y ecológica de los pastosdel Turó de l’Home y el MatagallsTradicionalmente, el Montseny ha sido objeto deaprovechamiento ganadero, agrícola y forestal, loque ha supuesto un papel decisivo en el modeladode su paisaje. En este estudio se ha caracterizado lacomposición botánica y la diversidad de los pastosdel Turó de l’Home y del Matagalls (por encima de los1.300 msm). Igualmente, se ha determinado la pro-ducción y la calidad nutritiva de los prados de los dosmacizos con el fin de valorar la oferta alimentaria, elvalor pastoral y su repercusión sobre el manejo delganado. La formación vegetal dominante en el Turóde l’Home es la landa de brecina, mientras que en elMatagalls lo son los prados secos, los cuales repre-sentan la formación de mayor interés ganadero y lamás diversa. En el Turó de l’Home estos prados pre-sentan mayor producción herbácea que en el maci-zo del Matagalls, donde la producción es menor aun-que tienen mayor calidad nutritiva.

Palabras claveLandas, prados, diversidad, composición florística,producción y calidad nutritiva

Introducció

Les pastures naturals o seminaturals amb unacàrrega ramadera de baixa o mitjana intensitatpoden proporcionar una diversitat botànica con-siderable, hàbitats per a invertebrats i altres grupsd’animals salvatges, a més de tenir altres funcionssocials i econòmiques (Hopkins i Holz, 2006).Encara que l’objectiu primordial dels sistemes pas-torals sempre ha estat l’abastiment d’aliment peral bestiar per tal d’obtenir productes per al nostreconsum (llet, carn, llana, cuir, etc.), aquestes àreesfan altres funcions també molt importants (Skou-ri i Poissonet, 1990). Les explotacions extensivespoden fer diferents funcions: ser un instrumentamb una bona efectivitat cost-benefici per regularels processos d’invasió de matollar (Casasús et al.,2003; Bartolomé et al., 2005), mantenir la biodi-versitat dels paisatges tradicionals en zones pro-tegides i la seva fauna salvatge; prevenir els focsforestals (Kramer et al., 2003); incrementar lainfiltració hidrològica i la captació de carboni del’at mos fera, i proporcionar a la societat zonesde lleure i descans i una sèrie de productes alimen-taris saludables (Hopkins i Holz, 2006).

Avui dia, la multifuncionalitat dels sistemes agrí-coles tradicionals està extensament reconeguda(Bernués et al., 2005), fins al punt que està crei-xent l’interès en l’ús i la protecció dels recursosagrícoles, sobretot en àrees protegides. La políti-ca agrària comuna (PAC) reconeix el paper fona-mental que duen a terme en l’actualitat els agricul-tors en el desenvolupament rural, incloent-hi lasilvicultura, la biodiversitat, la diversificació del’economia rural i la protecció del medi ambient ales zones rurals. Aquesta idea queda recollida endiversos documents oficial europeus, com aral’Estratègia Europea per la Biodiversitat (EU Com-mission, 1998).

El massís del Montseny és un clar exemple decanvi global. Les condicions cada cop més calo-roses, juntament amb els canvis en els usos delsòl, estan provocant la colonització progressivade les pastures pel matollar (Bartolomé i Plaixats,2004) i el desplaçament de les fagedes cap a leszones més altes de prats subalpins i landes deginebró (Peñuelas i Boada, 2003). En conseqüèn-cia, els recursos pastorals cada cop són mésreduïts, el paisatge més homogeni i la diversitatmenor.

L’objectiu d’aquest estudi ha estat caracteritzari descriure les formacions vegetals vinculades a la

pastura dels massissos del turó de l’Home i elMatagalls (per sobre dels 1.300 msm), per tal deconèixer la composició botànica herbàcia i arbus-tiva i la diversitat actual associada a aquests can-vis en els usos del sòl. També s’ha determinat laproducció herbàcia, la composició química i la qua-litat nutritiva dels prats secs (formació principald’aquests pasturatges), amb la finalitat de valorarl’oferta alimentària, el seu valor pastoral i la sevarepercussió sobre el maneig del bestiar.

Material i mètodes

Catalogació de les diferentsformacions herbàcies i arbustives

La catalogació de les diferents formacions vegetalses va dur a terme durant el mes de juliol de 2006mitjançant uns itineraris de camp marcats sobreles zones d’estudi (Matagalls - turó de l’Home). Esvan seguir uns criteris de classificació en funció dela fisonomia de la comunitat vegetal, considerantl’estrat superior de la vegetació i l’espècie o lesespècies que presenten una cobertura claramentdominant. La nomenclatura taxonòmica seguida enaquest treball es correspon a l’emprada en l’Atlascorològic de la flora vascular dels Països Catalans(Bolòs, 1998). Segons aquesta classificació, esvan determinar cinc formacions vegetals vinculadesa l’activitat ramadera distribuïdes en tots dos mas-sissos de la manera següent:

a) Prat sec. Formació herbàcia típica de sòlspoc profunds i zones pedregoses de les carenes,on el bosc no s’arriba a constituir bé. Ocupen unaextensió petita, on la vegetació rarament superaels 20 centímetres d’alçada. Seguint la nomencla-tura fitocenològica, aquests prats inclouen lesaliances següents: Xerobromion (Helianthemum-Festucetum), Thero-Airion (Airo-Scleranthetum) iSedo-Scleranthion (Sempervivo-Sedetum). Aques-ta formació es troba tant al turó de l’Home com alMatagalls.

b) Landa de bruguerola (brossa) i ginebró. For-mació llenyosa baixa (menys de 50 centímetres),amb un estrat arbustiu que cobreix al voltant del60% de la superfície. Aquesta comunitat estàdominada per la presència de Calluna vulgaris iJuniperus communis ssp. nana. Entre els 1.400 iels 1.600 metres es pot trobar aquesta comunitaten ambdós massissos, sense preferència enl’exposició ni el tipus de sòl. Des del punt de vista


fitocenològic, es correspon a la classe Calluno-Uli-cetea i a la variant Violo-Callunetum amb Junipe-rus communis ssp. nana.

c) Landa mixta de ginestell-bàlec i ginebró. For-mació llenyosa de més d’un metre d’alçada i reco-briment arbustiu superior al 50%, on es combinendiferents espècies arbustives sense una claradominància entre elles (Sarothamnus scoparius,Genista balansae i Juniperus communis). Aquesttipus de formació s’origina generalment com aconseqüència de l’abandó de les activitats agríco-les. Fitocenològicament pertany a la classe delsUlicetalia dins de l’associació Prunello-Sarotham-nus amb Juniperus communis i Genista balansae.Només es troba al Matagalls.

d) Landa de ginebró sobre sòl rocós. Formacióllenyosa on l’estrat arbustiu no supera el 40% dela superfície, format quasi exclusivament per Juni-perus communis ssp. nana sobre pedruscallsd’esquistos. Trobem aquesta unitat vegetal en unazona molt reduïda del vessant sud del massís delMatagalls. Malgrat la manca d’alguns elementscaracterístics, aquesta formació es pot considerardins de la classe Vaccinio-Piceetea i s’apropa al’associació Genisto-Arctostaphyletum.

e) Landa de ginebró. Formació llenyosa boreo -alpina, dominada de manera absoluta per l’espècieJuniperus communis ssp. nana. Dins d’aquestacomunitat, es localitzen estrictament al Montsenyles espècies Cotoneaster integerrimus (cornera) iVaccinium myrtillus (nabiu). Es troba al massís delturó de l’Home i les Agudes entre els 1.600 i els1.700 metres d’altitud a la cara nord. Sempres’estableix sobre sòl silícic-húmic subalpí àcid,sobre la mateixa roca mare, l’esquist silúric (silici).Presenta un matollar dens que cobreix pràctica-ment tota la totalitat del sòl i arriba a una alçadaentre 30 i 60 centímetres. Fitocenològicament,aquesta formació es troba dins de la classe Vac-cinio-Piceetea i correspon a l’associació Genisto-Arctostaphyletum.

Composició florística

Una vegada classificades, les formacions vege-tals es van caracteritzar mitjançant el mètoded’inter cepció lineal. En el cas de l’estrat herbaci,es van fer quatre transsectes de 10 metres delongitud amb intercepció i registre d’espèciescada 10 centímetres (100 punts mostrejats pertranssecte), d’acord amb la metodologia empra-

da per Sebastià (1991) en prats dels Pirineuscatalans. En aquest cas, només es van escollir lesformacions vegetals que presentaven més d’un50% de vegetació herbàcia, els prats secs i lalanda de bruguerola i ginebró, i es va descartarla landa de ginebró, ja que la densitat dels gine-brons és tan alta que resulta poc penetrable peral ramat i, per tant, poc aprofitable. Amb aques-tes dades es va calcular el percentatge d’abun -dància de cada espècie, la densitat de vegetació,el recobriment del sòl i la diversitat segons lariquesa d’espècies i l’índex de Shannon (H’).

Per determinar l’estructura de les espèciesarbustives que es troben en les comunitats vege-tals, es va seguir la metodologia descrita per Cum-mings i Smith (2000). En cada formació vegetalclassificada, es van realitzar quatre transsectes de50 metres de longitud. Per a cada espècie arbus-tiva registrada dins de cada transsecte, se’n vadeterminar la longitud d’intercepció, és a dir, elsegment de longitud del transsecte interceptat pera l’espècie vegetal o la longitud de la projecció delseu fullatge sobre el transsecte en el cas d’espèciesmés arbòries. Amb les dades preses, s’han calcu-lat els percentatges d’abundància per a cada espè-cie arbustiva i la cobertura dels matolls.

Les superfícies de cada formació s’han deter-minat per fotointerpretació d’ortofotografies aèriesde la zona d’estudi (obtingudes a través del catà-leg digital cartogràfic de l’Institut Cartogràfic deCatalunya [ICC]), realitzades el 8 de juliol de 2004,i calculat utilitzant el programa Miramon, versió5.2 (Pons, 2002).

Producció i qualitat nutritiva dels prats secs

Per tal de determinar la producció i la qualitat nutri-tiva dels prats secs, es va dividir l’àrea d’estudi entres zones de mostreig: el turó de l’Home, la partculminal dels prats del Matagalls (per sobre dels1.550 metres) i la part baixa de prats secs delMatagalls (per sota dels 1.550 metres). A cadazona de mostreig es van segar al pic de la prima-vera (finals de juny) quatre superfícies quadradesde 0,25 m2 escollides a l’atzar. El mateix dia derecollida, les mostres es van portar al laboratori i esvan pesar abans i després d’assecar-les a 70 ºCdurant 48 hores. Amb aquest procediment, es vaobtenir la producció en quilograms de matèriaseca per unitat de superfície.


Posteriorment, cada mostra es va homoge-neïtzar fins a passar un sedàs 0,8 mil·límetres dediàmetre de malla i es va procedir a la seva anàli-si química per via humida, determinant que: elcontingut de matèria seca (MS) a 105 ºC durant 48hores, la matèria orgànica (MO) i les cendres (MM)calcinant les mostres a 550 ºC en un forn de mufladurant 4 hores, el contingut de proteïna bruta (PB)mitjançant el mètode Kjeldhal (Nt × 6.25), la fibraneutra detergent (FND) segons el mètode de VanSoest et al. (1991), la fibra àcida detergent (FAD)i la lignina àcida detergent (LAD) seguint el mèto-de de Goering i Van Soest (1970). A partird’aquesta anàlisi de la composició química, es vaestimar el valor nutritiu segons la matèria orgàni-ca digestible (MOD) i el valor energètic expressaten UFL/kg MS, mitjançant equacions de predicciódel sistema INRA (Andrieu et al., 1981).

Finalment, el valor pastoral (VP) es va calcularseguint la metodologia descrita per Gómez-Gar-cía et al. (2002), tenint en compte els valors obtin-guts de producció i composició química. El rangde variació d’aquest índex es troba entre 0 (menysvalor) i 16 (més valor).

Anàlisi estadística

Els resultats obtinguts s’han sotmès a l’anàlisi dela variància (ANOVA) a partir del procediment GLM

del paquet estadístic SAS v.9.1 (Statistical Analy-sis System, 2002-2003). La comparació de mitja-nes es va fer amb el test de comparació múltiplede Tukey.


Caracterització botànica de lesformacions mitjançant l’estudi depresència i abundància d’espècies

En la taula 1 es mostra la síntesis dels resultatsobtinguts de composició botànica de les espèciesherbàcies trobades als transsectes realitzats alsprats secs i les landes de bruguerola i ginebródels massissos del Matagalls i el turó de l’Home.Com es pot observar, els prats secs presenten unnombre més elevat d’espècies respecte de l’estratherbaci de la landa de bruguerola i ginebró. Lesespècies Festuca ovina i F. Rubra (Festuca sp.) sónles dominants per excel·lència en el cas dels pratssecs (37% de recobriment), i la resta d’espèciesno superen el 10% de recobriment. La restad’espècies en ordre d’importància són les delgènere Carex sp. (9,99%), Thymus serphyllum(6,14%), Achillea millefolium (4,05%) i Plantagoholosteum (3,91%). Si mirem els valors de densi-tat d’espècies, en el cas del prat sec trobem unamitjana de 2,06 espècies per punt mostrejat al


Taula 1. Composició botànica i diversitat de l’estrat herbaci de les formacions de prats secs i landa debruguerola i ginebró dels massissos del Matagalls i el turó de l’Home

Prats secs Landa de bruguerola i ginebró

Alçada mitjana (cm) 10,00 7,92

Densitat (ssp/punt) 2,06 1,79

Nre. de taxons (riquesa) 51,00 36,00

Percentatge de gramínies 56,50 47,47

Percentatge de lleguminoses 3,43 3,68

Percentatge d’altres sp. 39,23 47,07

Percentatge sense cobertura vegetal 0,84 4,77

Percentatge de cobertura arbustiva 0,00 72,68

Índex de Shannon-Weaver 2,63 2,28

Espècies dominants (> 3%) Festuca sp. Carex sp.

Carex sp. Festuca sp.

Thymus serpyllum Calluna Vulgaris

Achillea millefolium Thymus serpyllum

Plantago holosteum Plantago holosteum

Galium verum Genista pilosa

transsecte. L’espai sense cobertura herbàcia nosupera l’1% del recobriment total i en generalla superfície herbàcia té una alçada mitjana pro-pera als 10 centímetres (a la primavera). En canvi,la formació de bruguerola i ginebró, Festuca sp.(21,21%) comparteix aquesta dominància amb elgènere Carex sp. (21,96%) i evidentment amb laCalluna vulgaris (17,60%). Tanmateix, la restad’espècies tampoc no superen el 10% de recobri-ment, i les més importants són Thymus serphyllum(7,57%), Plantago holosteum (5,80%) i Genistapilosa (3,34%). En totes dues comunitats des tacala baixa representació de les lleguminoses (< 4%).Pel que fa a la densitat d’espècies, la mitjana ésd’1,79 espècies per punt mostrejat i el percentat-ge de sòl sense cobertura herbàcia és superior queen el cas dels prats secs, ja que representa gaire-

bé el 5%. L’alçada mitjana de la vegetació és de7,92 centímetres.

En termes de diversitat, s’observen diferènciesnotables en la riquesa d’espècies, amb valors mésalts als prats secs respecte de la vegetació herbà-cia de la landa de bruguerola i ginebró, la qual cosacoincideix amb els valors de l’índex de Shannonde 2.63 per al prat sec i per la landa de brugue-rola i ginebró de només 2.28.

Les cobertures de l’estrat arbustiu de les dife-rents formacions vegetals establertes es repre-senten en la figura 1. Com es pot observar, lesespècies arbustives comunes i, per tant, les mésrepresentatives dels massissos del Matagalls i elturó de l’Home són la bruguerola i el ginebró (Callu-na vulgaris i Juniperus communis ssp. nana). Altresespècies amb percentatges importants són el


Figura 1. Percentatges de les cobertures de l’estrat arbustiu de les formacions vegetals vinculades a la pas-tura dels massissos del Matagalls i el turó de l’Home. A: landa de ginebró del turó de l’Home; B: matollar mixtde ginestell-bàlec i ginebró al Matagalls; C: ginebró sobre sòl rocós al Matagalls; D: landa de bruguerola i gine-bró al Matagalls i turó de l’Home.

��

� ��

��

��

��

��

��

� ��

��

��

��

�!��"�#��

"�

#�

��

��

�

��

��

"�

#�

��

��

�

��

�

��

"�

��

�

$��%�&��'(��

A

B C

D

��

��"��

$��%�&��'(��

$��%�&��'(��

Mitjana

ginestell (Sarothamnus scoparius) i la falgueracomuna (Pteridium aquilinum).

Al turó de l’Home, trobem dues formacionsarbustives: la landa de bruguerola i ginebró i la landade ginebró. Aquesta darrera es localitza a la caranord i a la part més alta del Turó i es caracteritzaper ser un matollar molt dens de ginebró (87,4%Juniperus communis ssp. nana), que resulta gai-rebé impenetrable per als animals de pastura(fig. 1A).

Al massís del Matagalls, trobem bàsicament duesformacions arbustives majoritàries: la landa mixtai la landa de bruguerola i ginebró. La landa mixta (fig.1B) es caracteritza per una major diversitat d’es -pècies arbustives sense clara dominància: un 19%de bàlec (Genista balansae) —espècie que caldestacar, ja que no apareix a l’entorn del turó del’Home—, un 19% de ginestell, un 11% de gine-bró i un 12% de falguera. Aquesta formació eslocalitza a la cara sud, a una altitud sobre el nivelldel mar que oscil·la entre els 1.200 i els 1.500metres. La formació de ginebró sobre sòl rocós(fig. 1C) és una unitat vegetal que es presenta enuna zona molt concreta del Matagalls (sota el colletde les Eugues), on el sòl és bàsicament rocós, finsal punt que el ginebró ha estat l’única espèciecapaç de desenvolupar-s’hi amb èxit. La majorpart d’aquesta formació és roca mare (esquistsilúric), i el ginebró només ocupa un 34% de lasuperfície. La landa de bruguerola i ginebró (fig. 1D,Matagalls) es presenta com una formació vegetalen la qual només dominen dues espècies arbus-tives —la bruguerola (21,7%) i el ginebró (45,2%)—i que es troba a una altitud superior a la cara norddel massís. Trobem aquesta formació vegetal enambdós massissos, però al turó de l’Home ocupamolta més superfície i la bruguerola sembla teniruna major cobertura, i s’observa un augment dela presència d’espècies colonitzadores com elginestell o la falguera. Si es considera com a fac-tors de variació l’espècie vegetal i el lloc, el resul-tat de l’ANOVA mostra que no hi ha diferències sig-nificatives entre els dos cims, tot i les diferènciesobservables (model no significatiu; p valor =0,4054), de manera que amb una mateixa unitates pot calcular la mitjana per als percentatgesarbustius, tal com mostra la figura 1D.

Segons els gràfics de distribució de superfí-cies, a la zona del Matagalls (fig. 2) domina bàsi-cament la formació de prat sec, amb una super-fície de 183,3 hectàrees, i de landa mixta, amb unasuperfície total de 210,8 hectàrees, mentre que la

landa de bruguerola i ginebró només cobreix 25hectàrees. En canvi, a la zona del turó de l’Home(fig. 3), la landa de bruguerola i ginebró és la uni-tat de pastura dominant (194 hectàrees), mentreque els prats secs només representen 26 hectà-rees de la superfície de pastura similar a la super-fície que ocupa la landa de ginebró.


Figura 2. Distribució de les superfícies de les forma-cions vegetals dels pasturatges del massís delMatagalls.

Landa de bruguerolai ginebró 5,9%

Prat sec43,5%

Ginebró sobresòl rocós 0,6%

Matollar mixt50%

Total: 421,6 ha

Figura 3. Distribució de les superfícies de les forma-cions vegetals dels pasturatges del turó de l’Home.

Landa de bruguerolai ginebró 79,9%

Prat sec10,7%

Landa deginebró 9,4%

Total: 243,4 ha

Producció i qualitat nutritiva delsprats secs del Matagalls i el turó de l’Home

La taula 2 mostra els resultats obtinguts de pro-ducció, composició química, valor nutritiu i valorpastoral dels prats secs d’ambdós massissos. Laproducció de biomassa per unitat de superfíciedels prats secs a la primavera, moment en què esconsidera que la vegetació està en el punt màximde producció, oscil·la entre els 190 i els 690 qui-lograms de matèria seca per hectàrea. Els resul-tats obtinguts es troben dins dels marges de pro-ducció herbàcia obtinguts als prats secs del pla dela Calma (Bartolomé i Plaixats, 2004). Els pratssecs situats a la carena del turó de l’Home sónels que presenten una major producció, seguitsdels prats situats per sota els 1.550 metres almassís del Matagalls; finalment, els que presentenuna producció més baixa són els prats situats a lazona culminal del Matagalls. Els resultats obtingutsmostren diferències significatives en la produccióherbàcia de les diferents àrees considerades. Lazona del turó de l’Home (grup A) presenta unamajor producció herbàcia que els prats del Mata-galls en conjunt (grup B). Aquesta diferència pot

ser deguda en part al fet que els prats del Mata-galls suporten una pastura més continuada que nopas els del turó de l’Home.

D’altra banda, els resultats de l’anàlisi química deles pastures (expressats en g/kg de MS) mostrenuns valors de proteïna que oscil·len entre els 80 i els100 g/kg MS, la qual cosa indica que es tracta dematèria vegetal de qualitat relativament baixa, peròadient per a l’aprofitament animal. Aquests valors deproteïna són el resultat que la recollida de les mos-tres es va fer en un any sec (2006). L’herba que pre-senta un contingut més elevat en proteïna és la deles dues àrees del Matagalls, que és significativa-ment superior a la de la zona del turó de l’Home.Els valors de fibra (FND i FAD) també presentendiferències significatives entre les zones del turó del’Home i el Matagalls. Els prats del Matagalls pre-senten uns valors de FND i FAD més baixos, la qualcosa es tradueix en uns valors de digestibilitatmajors (UFL i MOD) i, en conseqüència, un millorvalor nutritiu, tot i que no presenta diferències sig-nificatives. Aquest fet es pot explicar perquè el con-tingut de lignina és superior als prats del Matagalls(encara que no de forma significativa).

Els resultats de composició química de la vege-tació expressats com a oferta alimentària en kg/ha


Taula 2. Producció, composició química, valor nutritiu i valor pastoral de l’herba dels prats secs delMatagalls i el turó de l’Home

Turó de l’Home Matagalls > 1.550 m Matagalls < 1.550 m

Producció (kg/ha MS) 687,15 ± 139,22 192,00 ± 29,12 403,80 ± 41,79

A B B

Composició química MS 678,61 ± 36,11 631,67 ± 42,72 574,79 ± 5,48

(g/kg MS) MM 66,13 ± 5,23 66,20 ± 2,69 71,05 ± 5,53

PB 83,58 ± 2,45 94,25 ± 0,38 98,95 ± 5,80

A B B

FND 584,23 ± 10,66 523,40 ± 11,94 496,83 ± 4,72

A B B

FAD 303,95 ± 3,72 296,65 ± 3,25 285,50 ± 4,27

A B B

LAD 49,15 ± 3,79 69,30 ± 7,47 69,50 ± 7,21

Valor nutritiu UFL

/kg MS 0,71 ± 0,00 0,72 ± 0,00 0,72 ± 0,01

MOD

g/kg MS 552,21 ± 2,49 557,69 ± 1,96 560,19 ± 3,68

Valor pastoral (VP) 1,32 ± 0,06 1,25 ± 0,06 1,25 ± 0,06

Valors = mitjana ± error estàndard

(dades no presentades) indiquen que els pratssubalpins del turó de l’Home, tot i presentar unamenor qualitat nutritiva, presenten una oferta alimen-tària superior a causa de la major producció.

El valor pastoral (VP) s’ha calculat utilitzant elsresultats de producció i composició química (taula2). Els prats subalpins del turó de l’Home presen-ten un valor pastoral més elevat que les dues àreesde prats del Matagalls, on en tots dos casos elvalor pastoral és de 1,25. Tot i això, l’anàlisi esta-dística demostra que no hi ha diferències signifi-catives entre les diferents àrees seleccionades.Els valors obtinguts són baixos, però es trobendins de la mitjana d’aquests tipus de comunitatsvegetals (Gómez-García et al., 2002).

Conclusions

Quant a disponibilitat herbàcia, les formacionsmés representatives i les de més interès ramadersón els prats secs i la landa de bruguerola i gine-bró. Al Matagalls, els prats secs són la formaciómés extensa (183 hectàrees), mentre que en elcas del turó de l’Home, els prats secs represen-ten una formació discontínua i limitada a la zonamés culminal de la carenes (26 hectàrees) i lalanda de bruguerola és la formació dominant (195hectàrees).

Els prats secs, que són pasturats tot l’any, pre-senten més nombre, densitat d’espècies i diver-sitat que la vegetació herbàcia de la landa de bru-guerola i ginebró. L’espècie més abundant és laFestuca ovina, mentre que en la landa de brugue-rola i ginebró l’estrat herbaci està dominat conjun-tament per F. ovina i Carex sp.

A les cotes baixes de la landa de bruguerola iginebró, s’observa la presència d’espècies colo-nitzadores com el ginestell i la falguera, conse-qüència de la transformació d’antics camps agrí-coles en pastures. Aquest procés no és gensbeneficiós, ja que es perd el seu valor ecològic,pastoral, i, a més, incrementa la biomassa llenyo-sa. En aquest sentit, s’aconsella gestionar (des-brossar o cremar) i incrementar la pastura enaquestes zones.

El matollar mixt de ginestell-bàlec i ginebró ésuna formació amb poc interès per al bestiar, jaque la disponibilitat herbàcia és mínima. D’altrabanda, la landa de ginebró al turó de l’Home ésuna formació exclusiva molt reduïda dins del ParcNatural del Montseny, per la qual cosa es consi-

dera de gran valor ecològic. La cobertura herbà-cia és molt important, però escassament aprofita-ble pel ramat, ja que els ginebrons dificulten l’accésa l’estrat herbaci.

Amb relació a la producció i qualitat de la vege-tació, s’ha de tenir en compte l’efecte dels factorsclimàtics, ja que la primavera de l’any 2006 va serextremadament seca. Tot i això, les principal con-clusions que s’extreuen de les anàlisis de l’herbadels prats secs és que la producció herbàciad’aquests prats, tot i presentar valors baixos, ésmolt superior al turó de l’Home que al Matagalls.Aquesta diferència pot ser deguda en part al fetque la pressió del bestiar als prats subalpins delMatagalls és superior a la pressió que suporten elsprats del turó de l’Home. La composició químicade l’herba dels prats secs indica que es tractad’un aliment de qualitat acceptable. Al massís delMatagalls, l’herba dels prats presenta una millorqualitat nutritiva, però menys valor d’oferta ali-mentària que al turó de l’Home.

Agraïments

Aquest estudi es va dur a terme gràcies al suportdel Parc Natural del Montseny i el Servei de ParcsNaturals de la Diputació de Barcelona. Agraïmtambé la col·laboració de Lídia Morgui i de RogerPortolà.

Bibliografia

ANDRIEU, J.; DEMARQUILLY, C.; WEGAT-LITRE, E.(1981): Prévision de la valeur nutritive des alimentsdes rumiants, dins Demarquilly, C. (ed.) Versalles:INRA, 580 pàgines.

BARTOLOMÉ, J.; PLAIXATS, J. (2004): «Perspecti-ves of heathland-pastures in the Montseny Natu-ral Park, Spain», dins Cahiers Options Méditerra-néennes, 62: 307-310.

BARTOLOMÉ, J.; PLAIXATS, J.; FANLO, R.; BOADA, M.(2005): «Conservation of Isolated Atlantic Heath-lands in the Mediterranean Region: Effects of Land-Use Changes in the Montseny Biosphere Reser-ve (Spain)», dins Biological Conservation, 122, 1:81-88.

BERNUÉS, A.; RIEDEL, J.L.; ASENSIO, M.Á.; BLAN-CO, M.; SANZ, A.; REVILLA, R.; CASASÚS, I. (2005):«An integrate approach to studyng the role of gra-zing livestock systems in the conservation of ran-


gelands in a protected natural park (Sierra deGuara, Spain)», dins Livestock Production Sci -ence, 96: 75-85.

BOLÓS, O. (1998): Atlas corològic de la floravascular dels Països Catalans. Barcelona: Institutd’Estudis Catalans: Orca, vol. I-II.

CASASÚS, I.; BERNUÉS, A.; SANZ, A.; RIEDEL, J.L.;REVILLA, R. (2003): Utilization of Mediterraneanforest pastures by suckler cows: animal perfor-mance and impact on vegetation dynamics. Ani-mal Production and Natural Resources Utilisationin the Mediterranean. Mountain Areas. Ioannina,Grècia: XII symp. HSAP-FAO (5-7 de juny de2003), p. 65.

CUMMINGS, J.; SMITH, D. (2000): «The line-inter-cept method: A tool for introductory plant ecologylaboratories», dins Tested studies for laboratoryteaching, 22: 234-246.

GOERING, H.K.; VAN SOEST, P.J. (1970): Foragefiber anlysis (apparatus, reagents procedures andsome aplications). Washinton, D.C: ARS, USDA,Agricultural Handbook, núm. 379.

GÓMEZ-GARCÍA, D.; GARCÍA-GONZÁLEZ, R.; MARI-NAS, A.; ALDEZABAL, A. (2002): An eco-pastoralindex for evaluating Pyrenean mountain grass-lands. European Grassland Federation. La Roche-lle, França: Proc. 19th General Meeting EGF, p.922-923.

HOPKINS, A.; HOLZ, B. (2006): «Grasslands foragriculture and nature conservation: production,

quality and multi-funcionality», dins AgronomyResearch, 4:1: 3-20.

KRAMER, K.; GROEN, T.A.; VAN WIEREN, S.E.(2003): «The interacting effects of ungulates andfire on forest dynamics: an analysis using the modelFORSPACE. Forest», dins Ecology and Manage-ment, 181: 205-222.

PEÑUELAS, J.; BOADA, M. (2003): «A global change-induced biome shift in Montseny mountains (NESpain)», dins Global Change Biology, 9: 131-140.

PONS, X. (2002): MiraMon. Sistema d’InformacióGeogràfica i software de Teledetecció. Bellaterra:Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Fores-tals, CREAF, ISBN 84-931323-4-9.

SAS INSTITUTE INC. (2002-2003): SAS V 9.1.Cary, Carolina del Nord, EUA.

SEBASTIÀ, M.T. (1991): Els prats alpins prepiri-nencs i els factors ambientals. Tesi doctoral. Bar-celona: Facultat de Biologia de la Universitat deBarcelona, 353 pàg.

SKOURI, M.; POISSONET, J. (1990): «Grasslandsin multiple land use: soil conservation, environ-mental protection, etc.», Proceedings of the XVIInternational Grasslands Congress, 4-11 octubrede 1989, Niça, França, 3: 1835-1840.

VAN SOEST, P.J.; ROBERTSON J.B.; LEWIS, B.A.(1991): «Methods for Dietary Fiber, Neutral Deter-gent Fiber, and Nonstarch Polysaccharides in Rela-tion to Animal Nutrition», dins Journal Dairy Scien-ce, 74: 3583-3597.


VII Monografies del Montseny · p. 65 · Diputació de Barcelona · 2010 | 65| 65

Resum

El despoblament i l’abandonament de l’activitat agrí-cola i ramadera al massís del Montseny ha estat laprincipal causa de pèrdua de biodiversitat paisatgís-tica.

L’objectiu d’aquesta comunicació és presentarun model de pla tècnic de gestió i millora dels espaisagroforestals (PTGMEA), com una eina tècnica deplanificació de l’activitat agropecuària a nivell de finca(l’Agustí, finca del Pla de la Calma de titularitat públi-ca). Aquest model ha de poder ser d’aplicació aaltres finques per poder assolir a la vegada altresobjectius de protecció de patrimoni cultural, instau-rar mesures per a la protecció de la fauna i de la flora,i fins i tot, aspectes relacionats amb l’ús social.

Paraules clauPIGMEA, espais agroforestals, paisatge, Pla de laCalma

Abstract

Technical Plan for the Management andImprovement of Agroforestry Areas. A back-uptool designed to promote extensive livestockfarming and the values of the naturalenvironment and the landscape in open spacesThe fall in population and the decline in agriculture andlivestock farming on The Montseny Massif has beenthe main cause of the loss of biodiversity on the land-scape.

The aim of this paper is to present a blueprint fora Technical Plan for the Management and Improve -ment of Agroforestry Areas (TPMIAA), as a tool for theplanning of agricultural and livestock activities on afarm estate (Agustí, on the publicly owned Pla de laCalma farm estate). This model must be applied toother estates in order to attain other objectivesdesigned to protect our cultural heritage, to introducemeasures to protect the flora and fauna and aspectsrelated to social use.

Key wordsTPMIAA, agroforestry areas, landscape, Pla de laCalma

Pla tècnic de gestió i millora d’espaisagroforestals. Unaeina de suportdestinada a fomentarla ramaderia extensivai els valors naturals ipaisatgístics delsespais oberts

J. Argemí, E. Guillaumes i Ll. MartínezOficina Tècnica de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona

Resumen

Plan técnico de gestión y mejora de espaciosagroforestales. Una herramienta de apoyodestinada a fomentar la ganadería extensiva y los valores naturales y paisajísticos de losespacios abiertosLa despoblación y el abandono de la actividad agrí-cola y ganadera en el macizo del Montseny ha sidola principal causa de la pérdida de biodiversidad pai-sajística.

El objetivo de esta comunicación es presentar unmodelo de plan técnico de gestión y mejora de losespacios agroforestales (PTGMEA), como herramien-ta técnica de planificación de la actividad agropecua-ria a escala de finca (L’Agustí, finca del Pla de laCalma de titularidad pública). Este modelo tiene quepoder aplicarse a otras fincas para alcanzar al mismotiempo otros objetivos de protección del patrimoniocultural, instaurar medidas para la protección de lafauna y la flora e, incluso, aspectos relacionados conel uso social.

Palabras clavePTGMEA, espacios agroforestales, paisaje, Pla de laCalma

Resums

VII Monografies del Montseny · p. 69 · Diputació de Barcelona · 2010 | 69| 69

Resum

El Pla especial ha estat l’instrument d’ordenació delParc del Montseny durant més de trenta anys degestió. La seva revisió dóna resposta a les noves cir-cumstàncies socials i econòmiques i alhora adaptael seu contingut a les nombroses disposicions legalsaprovades al llarg d’aquest temps.

Aquest Pla especial és el fruit d’un ampli con-sens i proposa un nou escenari territorial basat en eltractament racional del territori i en l’apro fitamentordenat dels seus recursos per tal de donar impulseconòmic i social a la població del parc.

Aquesta revisió ha constituït una gran oportunitatper resoldre les disfuncions del pla vigent sorgides alllarg d’aquests anys de gestió. L’experiència en lagestió, la diagnosi i el seguiment del medi natural isocioeconòmic han estat els principals punts de par-tida.

Paraules clauPla de protecció, gestió del medi natural

Abstract

Special Plan for the Protection of the NaturalEnvironment and the Landscape in MontsenyNatural Park The Special Plan has governed the management ofMontseny Park for more than 30 years. It has beenrevised in response to the new social and econom-ic circumstances while adapting its contents to thenumerous legal regulations that have been approvedover this period.

The Special Plan is the result of a broad consen-sus and proposes a new territorial scenario based onthe rational treatment of the territory and the ordereduse of its resources in order to give economic andsocial impetus to populating the park.

This revision has provided a great opportunity toresolve the shortcomings of the plan in force thathave emerged throughout these years of manage-ment. Experience in management, diagnosis and mon-itoring the natural and socio-economic environmentwere the main starting points.

Key wordsProtection plan, natural environment management

Pla especial deprotecció del medinatural i del paisatgedel Parc Natural delMontseny

Ligia EspejoOficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial,Diputació de Barcelona

Resumen

Plan especial de protección del medio naturaly del paisaje del Parque Natural del MontsenyEl plan especial ha sido el instrumento de ordena-ción del Parque del Montseny durante más de trein-ta años de gestión. Su revisión da respuesta a lasnuevas circunstancias sociales y económicas y, almismo tiempo, adapta su contenido a las numero-sas disposiciones legales aprobadas a lo largo deeste periodo.

Este plan especial, fruto de un amplio consenso,propone un nuevo proyecto territorial basado en eltratamiento racional del territorio y en el aprovecha-miento ordenado de sus recursos para dar un impul-so económico y social a la población del parque.

Esta revisión ha supuesto una gran oportunidadpara resolver las disfunciones del plan vigente surgi-das a lo largo de estos años de gestión. La experien-cia en la gestión, la diagnosis y el seguimiento delmedio natural y socioeconómico han sido los princi-pales puntos de partida.

Palabras clavePlan de protección, gestión del medio natural

Botànica i vegetació


Abstract

Seasonal and interannual variability of diatomcommunities in the Tordera BasinThe study of benthic diatoms in the Tordera Basinover the past seven years has revealed that the com-position and relative abundance of the communitiescan be highly variable. Natural populations show acertain resistance to change – the objective of everyorganism is to remain in one place for as long as pos-sible – however numerous environmental and bioticfactors affect the persistence of organisms and causevariations in the composition and structure of com-munities. We used the Bray-Curtis Similarity Index tomeasure the variability of the communities over timeand in order to find out about the stability of the com-munities in the Tordera Basin and the intervening fac-tors. We also analysed the seasonal and interannu-al variability for the same season of the year.

Key wordsDiatoms, stability, Tordera

Variabilitat estacional i interanual de lescomunitats dediatomees de la concade la Tordera

Joan GomàL’Observatori de la Conca de la Tordera

Resum

L’estudi de les diatomees bentòniques de la concade la Tordera els darrers set anys ha mostrat com lacomposició i l’abundància relativa de les espècies deles comunitats pot ser molt variable. Les poblacionsnaturals mostren una certa resistència als canvis–l’objectiu de tot organisme és romandre el màximde temps possible en un indret–, però els nombro-sos factors ambientals i biòtics afecten la persistèn-cia dels organismes i fan variar la composició il’estructura de les comunitats. Amb l’objectiu deconèixer l’estabilitat de les comunitats de la conca dela Tordera i els factors que hi intervenen, s’ha empratl’Índex de similaritat de Bray-Curtis per mesurar lavariabilitat en el temps de les comunitats. S’ha ana-litzat la variabilitat estacional i la interanual per a unamateixa estació de l’any.

Paraules clauDiatomees, estabilitat, Tordera

Resumen

Variabilidad estacional e interanual de lascomunidades de diatomeas de la cuenca delrío TorderaEl estudio de las diatomeas bentónicas de la cuen-ca del Tordera en los últimos siete años ha mostra-do cómo la composición y la abundancia relativa delas especies de las comunidades puede ser muyvariable. Las poblaciones naturales presentan unacierta resistencia a los cambios –el objetivo de cual-quier organismo es perpetuarse el máximo tiempoposible en un lugar–, pero los múltiples factoresambientales y bióticos afectan la persistencia de losorganismos y hacen variar la composición y estruc-tura de las comunidades. Con el objetivo de cono-cer la estabilidad de las comunidades de la cuencadel Tordera y los factores que intervienen, se ha uti-lizado el índice de similaridad de Bray-Curtis paramedir la variabilidad en el tiempo de las comunida-des. Se ha analizado la variabilidad estacional y lainteranual para una misma estación del año.

Palabras claveDiatomeas, estabilidad, Tordera

Introducció

La composició i l’abundància relativa de les espè-cies de les comunitats de diatomees de la concade la Tordera es van descriure en un treball presen-tat en la IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre-Corredor (Gomà, 2004). El seguiment de l’estudi alllarg de vuit anys ha mostrat que les poblacionsde diatomees poden variar força i que no ho fan dela mateixa manera en tots els punts estudiats de laconca (Gomà, 2008). Les poblacions naturals mos-tren una certa persistència i resistència als canvis;de fet, l’objectiu màxim de qualsevol organisme ésperdurar el màxim de temps possible en un indret,és a dir, tenir una estabilitat al llarg del temps (Pimm,1984). Ara bé, quan les condicions canvien, el seudesenvolupament es pot veure afectat, i podendisminuir la seva presència o bé desaparèixer.Aquesta situació queda reflectida en la composi-ció específica de les comunitats, que canviarà enel temps. És precisament aquesta variabilitat tem-poral l’objectiu del nostre estudi.

Per tal de conèixer les localitats que comptenamb les comunitats més estables i les comunitatsque varien amb el temps, hem establert una mesu-ra de la variabilitat de les comunitats. Aquestamesura d’estabilitat de les comunitats la confron-tarem amb els factors que creiem que influeixen enla seva variabilitat.

Segons la bibliografia, hi ha un clar factor induc-tor de variabilitat en sistemes aquàtics: l’eutròfia(Pérez-Fuentetaja, 1996; Persson et al., 2001). Així,com més nutrients conté l’aigua del riu en un punt,més probable és que les comunitats que hi tro-bem siguin més canviants, i a la inversa, que a leslocalitats on les aigües del riu són oligotròfiquesles poblacions de diatomees s’assemblin al llargdel temps.

El cabal és un altre factor causant d’inestabilitata les comunitats de diatomees. L’increment decabal comporta una pertorbació mecànica a lacomunitat que afectarà diferencialment les espè-cies que la componen (Cambra i Gomà, 1996). Perdescomptat, la manca d’aigua és la pertorbaciómàxima, la qual comporta la desaparició de lacomunitat, però els efectes de l’assecament sobrel’estabilitat de les comunitats és difícil de mesurar,precisament per la manca de poblacions per mos-trejar i comparar amb les precedents o posteriorsen el temps.

Per contra, la diversitat és considerada un fac-tor estabilitzador de les comunitats naturals (Valo-

ne i Hoffman, 2003; Cottingham et al., 2001). Aixídoncs, esperaríem que les poblacions que tin-guessin una diversitat més elevada patissin menyscanvis en el temps.

Finalment, també compararem la variabilitat deles poblacions de diatomees amb els valors d’uníndex de qualitat, l’índex de pol·luosensibilitat (IPS)de Coste (Coste, dins Cemagref, 1982), i prendremaquest índex com una variable indicadora de laqualitat global de l’aigua (Gomà, 2008). En aquestsentit, esperaríem que la relació entre l’índex il’estabilitat de les comunitats fos similar a la delsfosfats –com menys qualitat, menys estabilitat–, jaque un valor baix de l’IPS indica una pertorbaciómés alta del medi.

La terminologia emprada en aquest manuscritserà tant variabilitat com estabilitat i similaritat entrecomunitats. Òbviament, variabilitat és el contrarid’estabilitat i similaritat, que són equivalents.

Mètodes

La mesura triada per mostrar la variabilitat en eltemps entre comunitats és l’índex de similaritat deBray-Curtis (Bray-Curtis, 1957), que presenta l’ex -pressió:

on nik és l’abundància de l’espècie k en el tempsinicial, i njk és l’abundància de la mateixa espècieen el temps final.

Aquest índex compara les semblances entreambdós inventaris a partir de l’abundància decada tàxon. Aquest mètric és emprat habitual-ment per comparar similaritats entre comunitatsde rius (Hawkins i Norris, 2000): valors elevats del’índex indiquen una semblança alta entre elsinventaris, i, per tant, estabilitat de la comunitatdurant el període que els separa, mentre que valorsbaixos indiquen grans diferències entre les comu-nitats comparades. L’índex de similaritat de Bray-Curtis s’ha calculat per a tres variabilitats diferents(fig. 1). Una variabilitat és l’estacional, és a dir, lavariabilitat de les comunitats entre la primavera il’estiu, que s’ha demostrat és prou important(Gomà, 2004), i s’ha calculat per a cada parellad’inventaris d’estiu i primavera d’un mateix any id’una mateixa localitat. La variabilitat anual s’ha


BCij = ∑(nik + njk)

nik – njk,

mesurat de dues maneres: una mirant la similitudentre anys consecutius –anomenada interanual– il’altra, a partir de la similitud de cada any respec-te de la comunitat inicial, que és la primera mos-trejada per a aquest estudi: per a la primavera lesde l’any 2001 i per a l’estiu les de l’any 2002. Entots dos casos, s’ha calculat la similaritat entreparelles d’inventaris d’una mateixa localitat, ques’han separat per estació de l’any (estiu o prima-vera). El nombre de punts obtinguts no ha estat elde totes les localitats en tots els períodes, ja quecada localitat seca eliminava la possibilitat d’acon -seguir un valor de similaritat.

Els valors de similaritat obtinguts els correla-cionem amb els valors del paràmetre ambientalde la primera data dels dos períodes comparatsper a la variabilitat estacional i la interanual, ja queconsiderem que aquest valor afectarà la comu-nitat i no pas el valor de la data final. Per a la varia-bilitat respecte de la comunitat inicial, l’hem com-parat amb els valors del darrer any, ja queòbviament l’altre valor seria sempre el mateix, eldel mostreig inicial.

Resultats

Les mitjanes dels valors de similaritat estacionala la conca de la Tordera es mostren en les figu-res 2.1. Els inventaris que menys van variar entrela primavera i l’estiu van ser els de la capçalerade la Tordera (fig. 2.1a), els punts mitjans de lariera d’Arbúcies (fig. 2.1b) i els de la riera de Fui-rosos i de Breda (fig. 2.1c). El punt E29 de la Tor-dera té un valor elevat de similaritat, però noméses basa en un any. Les comunitats que més van

canviar entre la primavera i l’estiu van ser les dela Tordera, entre Sant Esteve de Palautordera iSant Celoni, juntament amb les rieres de Vall-gorguina i Santa Coloma (el punt E2 només dis-posa de dades d’un any). Pel que fa a la variabi-litat anual, tant la referida a canvis entre anysconsecutius (fig. 2.2) com la referida a la comu-nitat inicial (fig. 2.3), no mostra cap patró definit.S’observen valors més elevats de similaritat a lacapçalera de la Tordera i de la riera d’Arbúcies,però varia segons l’època de l’any –sovint a la pri-mavera és més baix. Al tram mitjà de la Torderai en algunes rieres, com Breda i Santa Coloma,semblen tenir valors baixos. Però de nou és forçavariable entre estacions de l’any.

A la riera d’Arbúcies, disposem de valors elevatsde similaritat quan comparem anys consecutius,però obtenim un perfil diferent quan ens fixem en lavariabilitat respecte de la comunitat inicial. Hi hauna elevada variància en els resultats, com es potobservar pels elevats valors d’error estàndard. Amés, quan aquests són baixos, la variància coinci-deix moltes vegades amb localitats on hi ha poquesdades perquè el punt era sec en algun dels anys,de manera que no es podia calcular la similaritat.

Si bé sembla que a les localitats de la concaque solen tenir aigües poc pol·luents les mitjanesde l’índex de similaritat són més elevades –entre40 i 60–, a les localitats més afectades no passende 40. Podem constatar que no hi ha un patró clara l’espai a la conca pel que fa a la variabilitat en eltemps de les comunitats de diatomees, ja siguiestacional o anual, la qual cosa ens duu a plante-jar-nos la relació que hi ha entre la variabilitat deles comunitats i els factors descrits en la intro-ducció.


Figura 1. Esquema de la tria de les parelles d’in ven taris per al càlcul de les similaritats mitjançant Bray-Curtis.

Similaritat estacional

Similaritat interanual

Similaritat a comunitat inicial


Figura 2. Valors mitjans i error estàndard per a tots els anys de mostreig dels valors de similitud de Bray-Curtisentre inventaris d’un mateix any (primavera i estiu): variació estacional (1), per a parelles d’inventaris d’anysconsecutius per a una mateixa estació; variació interanual (2), entre l’inventari inicial i els dels anys següentsmostrejats per a una mateixa estació, i variació respecte de la comunitat inicial (3): per a la Tordera (a), la rierad’Arbúcies (b) i les rieres afluents (c). Gris fluix = estiu; gris fort = primavera.

1

a

b

c

E0

60

50

40

30

20

10

0

60

50

40

30

20

10

0

60

50

40

30

20

10

0

E1 E2 E3 E4 E5 E6 E7 E9 E29 E12 E15

E22 E24 E26 E28

E31 E32 E33 E27

E30

E17 E20

2

a

b

c

E0

60

50

40

30

20

10

0

60

50

40

30

20

10

0

60

50

40

30

20

10

0

E1 E2 E3 E4 E5 E6 E7 E9 E29 E12 E15

E22 E24 E26 E28

E27 E33 E32 E31

E30

E17 E20

3

a

b

c

T0

60

50

40

30

20

10

0

60

50

40

30

20

10

0

60

50

40

30

20

10

0

T1 T2 T3 T4 T5 T6 T7 T9 T29 T12 T15

T22 T24 T26 T28

T31 T32 T33 T27

T30

T17 T20

Factors

La correlació dels valors de similaritat estacionalamb la concentració de fosfats mostra una relacióunimodal. Les comunitats de diatomees són mésestables entre estacions en concentracions moltbaixes i molt altes de fosfats, i són molt canviantsentre la primavera i l’estiu en concentracions mit-janes de fosfats (fig. 3a). Quan correlacionem lessimilaritats anuals –tant la interanual com la relati-va a la comunitat inicial–, obtenim una relació sem-blant (fig. 3a). En aquesta relació veiem que envalors baixos de fosfats les comunitats poden pre-sentar tot el rang de similaritat i que, a mesura quela concentració de fosfats augmenta, el rang desimilaritat es va reduint cap a comunitats mésvariables, fins al punt que quan hi ha concentra-cions de fosfats elevades, les poblacions sempremostren una variabilitat interanual elevada.

Amb el cabal, la relació obtinguda amb les tressimilaritats és logarítmica, de manera que commés alt és el cabal, més inestabilitat presenta lacomunitat, i com menys cabal, més estabilitat, sibé en cabals baixos també trobem comunitatsvariables. Aquesta relació és més feble en les simi-laritats anuals (fig. 3c). La correlació dels valors de

Bray-Curtis amb l’IPS no presenta cap patró pera cap de les tres similaritats. Tan sols la similaritatrespecte de la comunitat inicial segueix una ten-dència similar a la del fòsfor i en valors baixos dequalitat les comunitats sempre presenten unavariabilitat elevada respecte de la seva comunitatinicial (fig. 3b). Podríem dir que la diversitat mos-tra una relació unimodal amb l’estabilitat, ja que lescomunitats que partien d’una diversitat molt baixao molt alta eren més variables en el temps. Tan-mateix, la relació és feble, en el sentit que unadiversitat mitjana no assegurava l’estabilitat (fig.3d). En totes tres similaritats, el patró amb relacióa la diversitat és molt semblant.

Discussió

La variabilitat estacional de les comunitats de dia-tomees sembla lligada bàsicament a l’eutròfia(representada pels fosfats) i al cabal del riu. Estracta d’un fet lògic, ja que aquestes dues varia-bles són les que més varien entre la primavera il’estiu, el cabal pateix la reducció estival i, en con-seqüència, la quantitat de nutrients en l’aiguas’incrementa per concentració. I aquesta situació


Figura 3. Relació dels valors de l’índex de similaritat de Bray-Curtis amb la concentració de fosfats (μg/L) (a),l’índex IPS (b), el cabal (L/s) (c) i la diversitat (bits/ind) (d). Rengle superior: similaritat estacional; rengle cen-tral: similaritat anual; rengle inferior: similaritat a la comunitat inicial.

-0,1 0,4 0,9 1,4

0,0 0,5 1,0 1,5

0 0,5 1 21,5

0 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000

0 1.000 2.000 3.000 4.000

5 10 15 20

0 5 10 15 20

0 5 10 15 20

100908070605040302010

0

100908070605040302010

0

100908070605040302010

0

100908070605040302010

0

100908070605040302010

0

100908070605040302010

0

100908070605040302010

0

100908070605040302010

0

100908070605040302010

0

100908070605040302010

0

100908070605040302010

0

100908070605040302010

0

a b c d

0 1 2 3 4

0 1 2 3 4 5

0 1 2 3 4

es reflecteix amb canvis en la composició i l’abun -dància relativa de les espècies entre una època il’altra. Ara bé, aquesta variabilitat estacional téuna relació diferent amb les dues variables. El fòs-for presenta una relació unimodal. Les comunitatsoligotròfiques i les eutròfiques són més establesentre la primavera i l’estiu, perquè el nombred’espècies adaptades a aquestes condicions ésbaix, de manera que es redueix la competència.Quan la concentració de nutrients és mitjana, enstrobem entre dos camps: d’una banda, hi ha nom-broses espècies que tenen la capacitat de viure enaquests nivells de nutrients i, per tant, la compe-tència és important i, de l’altra, els desplaçamentsd’unes espècies per d’altres són més habituals (Til-man, 1977). També la condició de mesotròfia ensi mateixa és més inestable que les d’oligotròfia ieutròfia, en què les concentracions de fòsfor sónmés estables en el temps. Aquesta inestabilitatimplica fluctuacions que actuaran com a petitespertorbacions sobre la comunitat, on d’entre lesnombroses espècies que competeixen unes pren-dran avantatge de la nova condició, fins que unanova variació de nutrients les desafavoreixi perunes altres.

El cabal també és un factor desestabilitzantclar que té efectes a partir d’un cert llindar, commostra la relació logarítmica, a partir del qual lescomunitats mai no són estables. L’efecte mecànicque exerceix el cabal sobre les comunitats, bé perla força de l’aigua o bé per les partícules arrosse-gades, introdueix una pertorbació prou gran quepot fer canviar la composició de les comunitats dediatomees. Aquesta relació del cabal amb l’esta -bilitat de les comunitats també es dóna en l’escalaanual, però d’una manera més feble, probable-ment a causa de la diferència de temps entre lesmostres comparades. Tanmateix, sembla que elllindar és constant per a les tres similaritats i sesitua sobre els 500 L/s. Per sobre d’aquest valor,les comunitats no són capaces de mantenir-seestables en el temps.

L’efecte de l’eutròfia sobre l’estabilitat anual noés igual que sobre l’estacional. De fet, no presen-ta relació. Només mostra com l’increment del’eutròfia implica la impossibilitat de tenir comuni-tats estables. En valors elevats de fosfats, mai notrobem comunitats estables; per contra, en nivellsbaixos trobem tot el rang: des de comunitats esta-bles fins a d’altres de molt variables. Aquest fetindica que hi intervé un altre factor que fa variar lacomposició de la comunitat.

Pel que fa a la diversitat, a la qual s’atorga apriori un paper estabilitzador (Valone et al., 2003),no és així en el nostre cas. Quan hi ha més diver-sitats, no s’assoleixen els valors màxims de simi-laritat, sinó que s’assoleixen amb valors interme-dis de diversitat, entre 2 i 3. Però el fet d’estarestructurada amb una diversitat mitjana tampoc noconfereix estabilitat a la comunitat, ja que enaquests mateixos valors mitjans de diversitat hi hacomunitats amb valors molt baixos de similaritat.De nou, un altre factor fa variar la comunitat, inde-pendentment de la seva diversitat. La manca dediversitat sí que confereix menys estabilitat a lescomunitats (Cottingham et al., 2001). Aquestarelació s’ha donat en totes tres estabilitats estudia-des, tant per l’estacional com les anuals, la qualcosa li dóna consistència.

S’ha triat l’IPS com una variable que dóna unaidea de pertorbació global; es tracta d’un avalua-dor integrat de l’estat de totes les variables queafecten el desenvolupament de les diatomees, jaque es calcula en base a l’autoecologia de lacomunitat de diatomees. La manca de relacióentre la qualitat de l’aigua segons l’índex i la varia-bilitat de les comunitats indica que no es tractad’una variable que l’afecti, un fet que sorprèn, jaque una variable com el fòsfor, indicadora d’eu -tròfia, és un dels factors que més fan variar l’IPS(Agència Catalana de l’Aigua 2003, Gomà et al.,2004); esperaríem com a mínim una relació sem-blant a aquest factor. La distància en el tempsentre els valors de l’IPS i els de la comunitat finalde les parelles de comunitats en què s’ha calcu-lat la similaritat, sobretot en el cas de les similari-tats anuals, pot explicar la falta de relació.

Les relacions febles entre P i IPS amb les varia-bilitats anuals poden ser degudes a la distànciaentre els valors de les variables i les comunitats.S’hauria de dissenyar un experiment destinat aconèixer millor la variabilitat i les causes: fer unseguiment mensual de les comunitats i de les va -riables ambientals per disposar de dades de varia-bilitat en períodes de temps més curts i dades deles variables més properes en el temps en lescomunitats inicials i finals.

Tornant al cabal, es tracta segurament d’unade les variables més importants en l’estabilitat deles comunitats per al cas concret de la Tordera,ja que és una conca on la dinàmica del cabal estàmolt lligada a les precipitacions i on el cabalpateix fortes variacions –des de la manca totald’aigua a grans avingudes, les famoses tordera-


des–. L’assecament del llit del riu és evidentmentla pertorbació més gran que pot patir la comuni-tat de diatomees, ja que implica la seva desapa-rició. Veure quin és l’efecte de l’assecamentsobre l’estabilitat de les poblacions de diatome-es, com aquestes se sobreposen i es recuperende l’im pacte que suposa i quina és la capacitat derecuperació de les comunitats davant l’asse ca -ment són aspectes interessants que cal estudiar,però que probablement requereixen el dissenyd’un experiment destinat a descobrir aquestaqüestió.

Conclusions

No s’ha trobat cap relació clara entre la variabili-tat de les comunitats de diatomees i la seva dis-tribució en l’espai de les localitats estudiades a laconca. No hi ha cap factor que presenti una corre-lació ben definida amb l’estabilitat de les comuni-tats, però hi ha condicions en què mai no trobemuna comunitat estable: P elevat, cabal elevat i di -ver sitat baixa.

Les relacions trobades no s’ajusten exacta-ment a les esperades per la bibliografia (fig. 4), toti que tret de l’IPS tots tenen una tendència simi-lar a l’esperat. S’acompleix pel que fa a les con-dicions en què les variables impliquen una mancad’estabilitat (P i cabal elevats i baixa diversitat),però no a l’inrevés, on el rang de variació del’estabilitat és molt elevat. Aquest fet indica quecap de les variables no és definitiva a l’hora deregular l’estabilitat de les comunitats i que proba-blement és la combinació entre variables el que ladetermina.

Bibliografia

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (2003): Anàlisi dela viabilitat i proposta d’indicadors fitobentònicsde la qualitat de l’aigua per als cursos fluvials deCatalunya. Aplicació de la Directiva marc en Polí-tica d’Aigües de la Unió Europea (2000/60/CE).Generalitat de Catalunya, Departament de MediAmbient, Agència Catalana de l’Aigua.

BRAY, J.R.; CURTIS, J.T. (1957): «An ordination ofthe upland forest communities of southern Wis-consin», dins Ecological Monographs, 27: 325-349.

CAMBRA, J.; GOMÀ, J. (1996): «Flood effects onalgal biodiversity in a Mediterranean river», dinsLagascalia, 18: 395-409.

CEMAGREF (1982): Étude des méthodes biologi-gues quantitatives d’appréciation de la qualité deseaux. Rapport Division Qualité des Eaux Lyon -Agence de l’Eau Rhône-Méditerranée-Corse, Pie-rre-Benite, 28 pàgines.

COTTINGHAM, K.L; BROWN, B.L.; LENNON, J.T.(2001): «Biodiversity may regulate the temporalvariability of ecological systems», dins EcologyLetters, 4: 72-85.

GOMÀ, J. (2004): «Les diatomees bentòniquesde la Tordera: diversitat i utilització com a indica-dores de la qualitat biològica de l’aigua», dins IVTrobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor.Diputació de Barcelona, p. 37-45.

GOMÀ, J. (2008): «Les comunitats de diatome-es de la conca de la Tordera», dins Boada, M.:Mayo, S.; Maneja, R.: Els sistemes socioecològicsde la Tordera. Barcelona: Institució Catalanad’Història Natural, p. 275-302.

HAWKINS, C.P.; NORRIS, R.H. (2000): «Landsca-


Figura 4. Relacions esperades segons la bibliografia entre l’estabilitat de les comunitats de diatomees i qua-tre variables: fosfats, Índex de qualitat de l’aigua segons les diatomees (IPS), cabal i diversitat (H’).

FosfatsE

stab

ilitat

IPS Cabal H’


NILSSON, P.A.; NYSTRÖM, P.; ROMARE, P.; TRANVIK, L.(2001): «Effects of enrichment on simple aquaticFood webs», dins American Naturalist, 157: 654-669.

PIMM, S.l. (1984): «The complexity and stabilityof ecosystems», dins Nature, 307: 321-326.

VALONE, T.J.; HOFFMAN, C.D. (2003): «Populationstability is higher in more diverse annual plant com-munities», dins Ecology letters, 6: 90-95.

pe classifications: aquatic biota and bioassess-ments», dins Journal of North America Bentholo-gic Society, 19: 367-369.

PÉREZ-FUENTETAJA, A.; MCQUEEN, D.J.; DEMERS,E. (1996): «Stability of oligotrophic and eutrophicplanktonic communities after disturbances by fish»,dins Oikos, 75: 98-110.

PERSSON, A.; HANSSON, L-A.; BRÖNMARK, C.;LUNDBERG, P.; PETTERSSON, L.B.; GREENBERG, L.;

Resumen

Conocimiento actual de los tricomicetos(sensu lato) en el MontsenyLos tricomicetos son un grupo ecológico de hongosy protozoos que habitan en el tracto intestinal devarios grupos de artrópodos. Su conocimiento enCata luña es limitado, como sucede en gran parte deEuropa. En el presente estudio aportamos un catá-logo de los tricomicetos actualmente conocidos enel Montseny: veinticuatro especies, diecinueve delas cuales son Harpellales, una es Asellarial, dos sonEccrinales y dos más Amoebidiales. La diversidaddocumentada en este macizo es muy elevada –si secompara con el total de especies peninsulares–, acausa de la diversidad de hábitats y hospedantespotenciales, así como su singularidad biogeográfica.En este sentido, es presumible encontrar más espe-cies, posiblemente taxones nuevos como ya ha suce-dido anteriormente.

Palabras claveArtrópodos, diversidad, hongos, protozoos, simbio-sis

Coneixement actualdels tricomicets(sensu lato) alMontseny

Laia Guàrdia Unitat de Botànica, Departament de BiologiaAnimal, Biologia Vegetal i Ecologia, Facultat deBiociències, Universitat Autònoma de Barcelona,Cerdanyola del Vallès

Abstract

Current knowledge of trichomycetes (sensulato) on the MontsenyTrichomycetes are an ecological group of fungi andprotozoa that inhabit the intestinal tract of a varietyof groups of arthropods. Knowledge about them islimited in Catalonia and most regions of Europe. Thispaper includes a catalogue of the trichomycetesknown to exist today on the Montseny Massif: 24species, 19 of which are Harpellales, one Asellarial,two Eccrinales and two Amoebidiales. Montseny hasa very wide variety of trichomycetes – if we compareit with the total number of known species on theIberian Peninsula – due to the diversity of habitats andpotential hosts to be found there, together with itsbiogeographical uniqueness. This means we canexpect to find even more species, possibly new taxa,as has occurred on a number of occasions.

Key words Arthropods, diversity, fungi, protozoa, symbiosis

Resum

Els tricomicets són un grup ecològic de fongs i pro-tozous que habiten en el tracte intestinal de diversosgrups d’artròpodes. El seu coneixement a Catalunyaés limitat, com succeeix en la majoria de regionseuropees. En aquest treball aportem un catàleg delstricomicets coneguts avui dia al massís del Montseny:vint-i-quatre espècies, dinou de les quals sónHarpel·lals, una és Asel·larial, dues són Eccrinals idues més Amoebidials. La diversitat trobada alMontseny és molt elevada –si es compara amb eltotal d’espècies conegudes a la península ibèrica–per la diversitat d’hàbitats i hostes potencials que hipodem trobar, a més de la seva singularitat biogeo-gràfica. En aquest sentit, cal esperar trobar-hi enca-ra moltes més espècies, possiblement tàxons nous,com ja ha succeït en diverses ocasions.

Paraules clauArtròpodes, diversitat, fongs, protozous, simbiosi


Introdució

Disposem de poca informació del que succeeix al’interior del tracte digestiu de les larves d’insectesaquàtiques o d’isòpodes o d’altres artròpodes.Es tracta d’un indret inhòspit, que tanmateix resul-ta un nínxol ecològic perfecte per a molts organis-mes, alguns dels quals són simbionts, com arabacteris, protists, nematodes (metazous) i fongs,que desenvolupen un rol particular en el sistemadigestiu dels seus hostes (Lichtwardt et al., 2001;Dexter Dyer, 2002; Cafaro, 2005; Nardi et al.,2006). Alguns d’aquests endosimbionts han evo-lucionat de forma paral·lela, a causa de les cons-triccions ecològiques que imposa l’entorn: l’espaireduït, el cicle de mudes de l’hoste o les condicionsfísiques i químiques de l’entorn, entre d’altres. Totaixò ha perfilat una morfologia convergent: fila-mentosa, ramificada o no, amb elements per fixar-se a les parets internes de l’intestí i un sistema dereproducció mitjançant espores sexuals o ase-xuals altament especialitzades. Els organismesque comparteixen aquestes característiques s’en -globen en el grup ecològic dels tricomicets, que és,de fet, polifilètic (Benny i O’Donnel, 2000; Cafaro,2005). Per aquest motiu, aquest conglomerat desimbionts no gaudeix actualment d’una categoriataxonòmica pròpia (d’aquí que usem el terme ambt minúscula), sinó que inclou dos ordres fúngics(Harpel·lals i Asel·larials: Zigomicots, Kickxellomy-cotins) (Hibbet et al., 2007) i dos de protistes(Amoe bidials i Eccrinals: Mesomycetozoea) (Bennyi O’Donnel, 2000; Cafaro, 2005). La relació queestableixen amb els seus hostes varia des delmutualisme (Horn i Lichtwardt, 1981) fins al més rarparasitisme (Sweeney, 1981), tot i que la més habi-tual és el comensalisme (Lichtwardt, 1986). Fixatsa les parets internes de l’intestí mitjà o posteriord’artròpodes no depredadors, aprofiten les partí-cules d’aliment que travessen l’intestí en direccióa l’anus. Alguns Harpel·lals residents de dípterstenen la capacitat de formar cists ovàrics en feme-lles adultes, de manera que actuen com a parà-sits (Moss i Descals, 1986)

Actualment, hi ha molts pocs grups d’inves -tigadors dedicats a l’estudi dels tricomicets –totsestablerts al nou món–; de fet, després d’una acti-vitat important a França fins a la segona meitat delsegle passat, a Europa només queda en actiu elnostre reduït equip a la Universitat Autònoma deBarcelona. Les nostres investigacions s’han cen-trat preferentment en la península ibèrica, i més

concretament a la seva àrea més septentrional ioriental. En aquest entorn, el massís del Montsenyha estat un lloc clàssic pels pioners de la recercade tricomicets (Santamaria i Girbal, 1998), fins alpunt que s’hi han descrit espècies i fins i tot gène-res nous per a la ciència. En aquest treball propo-sem fer un repàs del coneixement actual que tenimdels tricomicets en aquest massís, que ha resul-tat ser molt enriquidor i sovint sorprenent. El pre-sentem en forma de catàleg, en el qual incloeminformació de caire ecològic i els comentaris per-tinents sobre cadascuna de les espècies. I hoacompanyem de les il·lustracions i els gràficscorresponents per fer més entenedors els resultatspresentats.

Material i mètodes

Les dades incorporades en aquest treball prove-nen de mostrejos que es van fer a partir de l’any2000 per a la realització d’una tesi doctoral (Trico-micets ibèrics; LGV).

L’estudi de fongs entomopatògens, i simbiontsd’artròpodes en general, requereix una metodolo-gia de treball molt especialitzada, propera a la quepoden utilitzar els entomòlegs, si més no en lesfases d’estudi que suposen l’obtenció i la iden-tificació del substrat dels hostes. En aquesta pri-mera fase, la metodologia varia segons si esrecol·lecten hostes aquàtics, per als quals s’hand’utilitzar tècniques pròximes a la limnologia, obé d’artròpodes terrestres. En el primer cas, es fanservir xarxes aquàtiques de malla fina per captarles espècies nedadores i les que es troben a lazona intersticial i es remou suaument el substrat,les roques i la vegetació. Es traspassa el contin-gut de la xarxa a unes safates, on se seleccionenels hostes. Aquests es col·loquen en recipients obosses estanques per transportar-los, refrigeratsdins una nevera portàtil, fins al laboratori on seranestudiats. Per als hostes d’Asel·larials i Eccrinals(bàsicament isòpodes marins, dulciaqüícoles iterrestres i altres crustacis, miriàpodes i quilòpo-des), especialment en els terrestres, s’usen pincestoves i un aspirador entomològic. Un cop al labo-ratori, s’extreuen els inquilins de l’intestí de l’hoste,fent una dissecció amb l’ajuda de pinces ultrafinesi agulles d’entomologia o similars, sota una lupabinocular. Els simbionts aïllats s’observen poste-riorment al microscopi òptic. Un cop han estatestudiades sense fixar el material viu, les prepara-


cions microscòpiques es conserven amb lactofe-nol blau cotó, que s’afegeix per infiltració. Elscobreobjectes se segellen amb laca d’ungles osimilar. Els hostes es conserven en alcohol 70%per a una identificació posterior.

Resultats. Catàleg detricomicets del Montseny

O. Harpellales

Harpella melusinae Léger i Duboscq, 1929

Barcelona: Fogars de Montclús, Santa Fe delMontseny, riera de Santa Fe, DG52, leg. L. Guàr-dia i S. Santamaria, 27-jun-00. Riells, riu Breda,DG52, leg. L. Guàrdia, 16-ago-00. Gualba, riera deGualba, DG52, , leg. L. Guàrdia, 30-oct-00; ídem,12-mar-01; ídem, 31-ago-01. Campins, torrent deCampins, DG51, en, leg. L. Guàrdia, 23-gen-02.Girona: Espinelves, Mas Joan, riera Major, DG53,leg. L. Guàrdia, 10-jul-00.

Espècie que es troba fixada a la matriu peritrò-fica del mesodeu de larves de Simuliidae (moquesnegres). És molt comuna, de distribució pràcti-cament cosmopolita. Té un tal·lus no ramificat, lleu-ment arquejat o corbat. Les tricòspores són allar-gades, cilíndriques, de quasi erectes a cargolades,en nombre de dos a vint de (60-)90-155 × 4-10μm, sense collaret, i amb diversos (normalmentquatre) apèndixs difícils d’observar.

Lancisporomyces vernalis Santam., 1997

Barcelona: el Brull, la Castanya, riera de la Casta -nya, 31T DG42, leg. L. Guàrdia, 31-oct-00. Gual-ba, riera de Can Dança, 31T DG52, leg. L. Guàr-dia i S. Santamaria, 28-març-01. Campins, riera deCampins, 31T DG51, leg. L. Guàrdia, 23-gen-02.Girona: Viladrau, afluent de la riera Major (font delFerro), 31T DG53, leg. L. Guàrdia, 23-gen-02;ídem, 2-jul-02; ídem, riera Major, 31T DG43, leg.L. Guàrdia, 11-març-03.

Fixats a la membrana interna del proctodeu delarves de Nemoura i Protonemura (Nemouridae) iCapnia (Capniidae). El gènere fou descrit a partirde material trobat en un torrent temporal del Mont-seny (Barcelona) (Santamaria, 1997). Posterior-ment, s’ha trobat en altres indrets peninsulars, onés molt comú. S’han descrit altres espècies del

mateix gènere al Canadà (Strongman i White,2006). El tret més distintiu del gènere són les zigòs-pores còniques, peculiars per la llargada inusualque tenen (65-80[-120] μm). El tal·lus és profusa-ment ramificat, té un eix principal clar, fixat dorsi-ventralment al budell mitjançant una filera o duesde petits holdfasts. Les tricòspores són llargamentovoides (19-)30-47(-70) × (3,5-)4-5,5(-10) μm itenen dos apèndixs disposats en hèlix dins lacèl·lula generativa.

Legeriomyces ramosus Léger i Gauthier, 1972

Barcelona: Fogars de Montclús, Santa Fe delMontseny, riera de Santa Fe, 31T DG52, leg. L.Guàrdia, 13-des-01. Girona: Viladrau, riera Major,31T DG43, leg. L. Guàrdia, 10-feb-03; ídem, leg.L. Guàrdia i S. Santamaria, 20-març-04.

Fixat a la membrana interna del proctodeu delarves pertanyents a les famílies Baetidae, Siphlo-nuridae i, rarament, Ephemerellidae i Heptagenii-dae (Ephemeroptera). Fou descrit originalment enrius alpins francesos, retrobat al massís del Néou-vielle, als Pirineus francesos (Manier, 1962). Moss(1979) el cita a Anglaterra. Tot i que està mésàmpliament distribuït per Europa, L. ramosus haestat trobat puntualment als Estats Units (Whisler,1963). Presenta unes tricòspores d’ovatoel·líp -tiques a obpiriformes, de (18-)35-40(-45) × (5-)7(-9) μm, amb dos apèndixs sovint desiguals, sensecollaret. Les zigòspores són típicament bicòni-ques de (40-)60(-86) × 10-12,5 μm, amb un colla-ret de 16-25 × 6-10 μm, amb apèndix. Es tractad’una Harpel·lal molt comuna dins Baetids a l’àreadel Montseny.

Orphella catalaunica Santam. i Girbal, 1998

Barcelona: Gualba de Dalt, riera de Gualba, 31TDG52, leg. L. Guàrdia, 3-oct-00; ídem, 30-oct-00;ídem, 28-nov-00; ídem, 17-oct-01; ídem, 29-oct-01; ídem, 7-nov-01. Fogars de Montclús, Santa Fedel Montseny, riera de Santa Fe, 31T DG52, leg.L. Guàrdia, 13-des-01; ídem, 27-ago-02.

Fixats a la membrana interna del proctodeu delarves de Leuctridae (Plecoptera). Tal·lus madurssovint exherts per l’obertura anal. Aquesta espè-cie fou descrita inicialment a partir de materialrecol·lectat exclusivament al Montseny, a Santa Fe(Santamaria i Girbal, 1998). Posteriorment, es va


trobar en nombroses localitats peninsulars. Des-taquem la descoberta de zigòpores semihelicoides(Valle i Santamaria, 2005), també observades alMontseny. Es tracta d’una espècie fàcil de distin-gir per la forma recta de les tricòspores (56-66 ×5,4-7,5 μm).

Orphella coronata Léger i Gauthier, 1931

Barcelona: Gualba de Dalt, riera de Gualba, 31TDG52, leg. L. Guàrdia, 17-oct-01 [Tr1068]. Fogarsde Montclús, Santa Fe del Montseny, riera deSanta Fe, 31T DG52, leg. L. Guàrdia, 25-oct-01[Tr1079].

Tal·lus fixats a la regió posterior de la membra-na interna del proctodeu de larves de Nemouridae(Nemoura i Protonemura), rarament en Capniidae(Capnia). Tal·lus madurs que sovint sobresurten perl’obertura anal. Es van trobar les primeres mostresibèriques al Montseny (Santamaria i Girbal, 1998),i anteriorment l’espècie només havia estat citadade França. Es caracteritza per la presència de tri-còspores arquejades, amb una corda d’arc de35-48 μm i 6-7,2 μm d’amplada.

Orphella helicospora Santam. i Girbal, 1998

Barcelona: Gualba de Dalt, riera de Gualba, 31TDG52, leg. L. Guàrdia, 3-oct-00; ídem, 30-oct-00;ídem, 28-nov-00; ídem, 30-ago-01; ídem, 17-oct-01; ídem, 29-oct-01; ídem, 7-nov-10. El Brull,Fogars de Montclús, Santa Fe del Montseny, rierade Santa Fe, 31T DG52, leg. L. Guàrdia, 13-des-01; ídem, 28-ago-02; ídem, font de Passavets, 31TDG52, leg. L. Guàrdia, 23-gen-02; 2-jul-02. Girona:el Brull, la Castanya, riera de la Castanya, 31TDG42, leg. L. Guàrdia, 3-oct-00. Viladrau, rieraMajor, 31T DG43, leg. L. Guàrdia, 11-feb-03. Osor,riera d’Osor, 31T DG54, leg. L. Guàrdia, 11-feb-03.

Tal·lus fixats a la regió posterior de la membra-na interna del proctodeu de larves de Nemouridaei Leuctridae, rarament en Capniidae (Plecoptera).Tal·lus madurs que sovint sobresurten perl’obertura anal. Aquesta espècie sovint també ésdescrita originalment de la riera de Gualba a SantaFe del Montseny (Santamaria i Girbal, 1998). Pre-senta tricòspores helicoïdals amb un diàmetreextern de l’espiral d’11-17 μm, i 3,5-4,5 μmd’amplada. En destaquen algunes mostres reco-llides a la riera de Santa Fe del Montseny (Tr1183),

amb un tal·lus de mida desmesurada, amb crei-xement bidireccional i amb formació de tricòspo-res a partir de branques fèrtils localitzades a labase del tal·lus de manera gens habitual.

Pennella angustispora Lichtw., 1972

Girona: el Brull, la Castanya, riera de la Castanya,31T DG42, leg. L. Guàrdia i S. Santamaria, 3-oct-00.

Fixat a la membrana interna del proctodeu delarves de Simuliidae (Diptera). Es tracta de l’únicaespècie d’aquest gènere trobada en territori penin-sular. És un gènere rar, ja que només s’ha localit-zat en una localitat del Montseny i s’ha trobat unsol tal·lus en un únic individu hoste. S’han realit-zat mostrejos posteriors a la mateixa localitat,sense resultats positius. Presenta tricòspores cilin-dricoclaviformes (50-73 × 2,5-3,5 μm) i base ate-nuada i simple envoltada de material mucilaginós.Pennella angustispora havia estat citada anterior-ment als Estats Units (Lichtwardt, 1972) i al Japó(Dang, 1979), de manera que aquesta fou la pri-mera observació de l’espècie a Europa.

Simuliomyces microsporus Lichtw., 1972

Barcelona: Gualba de Dalt, riera de Gualba, 31TCG52, leg. L. Guàrdia, 30-oct-00; ídem, 12-març-01. Salo, riera de Matamargó, 31T CG83, leg. L.Guàrdia, 15-mar-01. Campins, riera de Campins,31T DG51, leg. L. Guàrdia, 23-gen-02. Girona:Riells, riera de Breda, 31T DG52, leg. L. Guàrdia,16-ago-00.

Fixats a la membrana interna del proctodeu delarves de Simuliidae (Diptera), o bé damunt deltal·lus d’altres fongs tricomicets com, per exem-ple, Genistellospora homothallica o Paramoebi-dium spp. Es tracta d’una espècie freqüent enl’àmbit estudiat (Girbal i Santamaria, 1998; Valle,2007) i ha estat citada diverses vegades als EstatsUnits, on també és molt comuna (Lichtwardt,1972, 1986); al Canadà (Lichtwardt et al., 2001b)i a l’Amèrica del Sud (Lichtwardt, 1986, 1997;Lichtwardt i Williams, 1990; Lichtwardt i Arenas,1996; Lichtwardt et al., 1999). Presenta unes tri-còspores petites elongatoel·líptiques, de (16,5-)18-27(-36) × 3,5-4,5(-5) μm, i zigòspores de 30-38 ×6,5-8 μm, amb un zigosporòfor globós de 12-13× 9-10 μm aproximadament.


Smittium brevisporum L.G. Valle i Santam.,2004

Barcelona: Fogars de Montclús; Santa Fe delMontseny, riera de Santa Fe, a prop de la font dePassavets, leg. L. Guàrdia i S. Santamaria, 3-oct-00, leg. L. Guàrdia, 25-oct-01; idem, 7-nov-01.

Fixats a la membrana interna del proctodeu delarves de Chironomidae Orthocladiinae (Cricotopussp. i altres). Aquesta espècie fou descrita a partirde material trobat al Montseny i als Pirineus (Vallei Santamaria, 2004). No està àmpliament distribuï-da, sinó que segueix un patró discontinu, i estàassociada a zones de muntanya ben conservades.Creix de forma considerable dins del budell i faagregats densos on sovint s’observen els àpexshifals corbats. Presenta tricòspores el·lipsoïdals, de(9-)12-14,5(-19) × 2-2,5 μm.

Smittium bulbosporophorus L.G. Valle iSantam., 2004

Barcelona: Fogars de Montclús; Santa Fe del Mont-seny, riera de Santa Fe, a prop de la font de Pas-savets, leg. L. Guàrdia, 25-oct-01, 7-nov-01. Mont-seny; riu Tordera, leg. L. Guàrdia, 13-feb-02.

Fixats a la membrana interna del proctodeu delarves de Chironomidae Orthocladiinae. Es tractad’una espècie descrita també a partir de materialrecopilat al massís del Montseny, a l’àrea de SantaFe, i també es localitza a l’Empordà i Biscaia, toti que no és massa comuna. Es caracteritza per lamorfologia globosa de l’àpex del zigosporòfor i elcollaret. Presenta tricòspores d’obo va toel·lip -soïdals a àmpliament el·lipsoïdals, de (9-)12-14,5(-18) × 3,5-5,5 μm, amb un collaret de 1,5-3 μm.

Smittium culicis Manier, 1970

• Orphella culicis Tuzet i Manier, 1947a, nom. nud.• Rubetella culicis Tuzet, Rioux i Manier, 1961,nom. nud.

Barcelona: Viladrau; riera de Collpregon, leg. L.Guàrdia, 23-gen-02.

Fixats a la membrana interna del proctodeu delarves de Culicidae. Smittium culicis és una espè-cie citada amb freqüència (França, Tunísia [Manieret al., 1964], Canadà, Nova Zelanda i Estats Units[Lichtwardt, 1986]). Presenta un rang de mides

molt ampli. Gràcies al material trobat al Montsenyen Eukiefferiella es descriu per primera vegada lapresència de zigòspores en aquesta espècie (Vallei Santamaria, 2004). Presenta tricòspores el·lip -soïdals, de (17-)20-25,5 × 4-6 μm, amb un colla-ret de 4-7,5 μm. Les zigòspores són bicòniques,de 47-55 × 11-12 μm, amb un collaret de 4,5-8 ×3,5-5,5 mm.

Smittium culisetae Lichtw., 1964

• Smittium inopinatum Manier, 1970b • Rubetella inopinata Manier, Rioux i Whisler, 1961,nom. inval.

Barcelona: Gualba, riera de Can Dança, leg. S.Santamaria i J. Girbal. 13-abr-1996

Fixats a la membrana interna del proctodeu delarves de Culicidae. En petit dipòsit de plàsticamb aigua de pluja. Àmpliament distribuïda (EstatsUnits, Brasil, Argentina, Austràlia, Nova Zelanda,França, Japó, etc; Lichtwardt, 1986). La primeracitació ibèrica de l’espècie procedeix del Mont-seny, en larves de quironòmids (Santamaria i Gir-bal, 1997), tot i que el més habituals són larves deCulicidae i, rarament en Simuliidae ( Lichtwardt,1986). Presenta tricòspores elongatoovoides,de 14-17,5 × 2,5-4 μm, amb un collaret curt de 1-2 × 2 μm.

Smittium hecatei L.G. Valle i Santam., 2004

Barcelona: Gualba; Gualba de Baix, riera de Gual-ba, tram final, leg. L. Guàrdia i S. Santamaria, 28-març-01.

Fixat a la membrana interna del proctodeu deChironomidae Diamesinae Orthocladiinae (Crico-topus spp.). Espècie descrita a partir de materialtrobat al Montseny i Moià. Ha estat citada poste-riorment a la Xina (Strongman i Xu, 2006). Presen-ta tricòspores dimòrfiques, subcilíndriques o elon-gatoel·líptiques, amb un rang de mides extens,forma (a) de 14,5-24 × 2,5-3, amb un collaret de1,5-2,5 × 2-2,5 μm; espores (b) de 30-37(-49) ×3,5-5,5 μm, amb un collaret de 3,5-6 × 3,5 μm.

Smittium simulii Lichtw., 1964

• Rubetella simulii Manier, 1963


Barcelona: el Brull; Montseny, la Castanya, riera dela Castanya, leg. L. Guàrdia, 3-oct-00.

Fixat a la membrana interna del proctodeu delarves de Chironomidae, Simuliidae i Culicidae.Aquesta espècie és relativament freqüent i espot considerar cosmopolita, malgrat que aquí haestat trobada amb menys freqüència de l’es pe -rada. Hem observat aquesta espècie en quironò-mids al Montseny, però en altres localitats penin-sulars ha estat observada en culícids i simúlids.Presenta tricòspores llargament el·lipsoïdals, de(19-)23-27 × 5-5,5 μm, amb un collaret de (1,5-)2-3(3,5) × 2-3 μm.

Stachylina penetralis Lichtw., 1984

Girona: Viladrau, afluent de la riera Major, font delFerro, 31T DG53, leg. L. Guàrdia, 23-gen-02.

Fixada a la matriu peritròfica de larves de qui-ronòmids (dípters). El gènere Stachylina és undels més diversificats i de tractament complexper l’escassetat de caràcters. L’espècie aquítractada ha estat trobada en altres punts d’Eu -ropa (França, Suïssa) i al Japó (Lichtwardt, 1986).A la Península, s’ha localitzat en diverses locali-tats, tot i que no és molt comuna (Valle, 2004,2007). Aquesta espècie mostra una cèl·lula basalbulbosa que penetra la matriu peritròfica. Les tri-còspores són ovatoel·lipsoïdals 33-42(-46) × (7-)8-11 μm.

Stachylina prolifica Lichtw., Kobayasi i Indoh,1987

Barcelona: Fogars de Montclús; Santa Fe delMontseny, a prop de la font de Passavets, 31TDG52, leg. L. Guàrdia, 25-oct-01. Gualba de Dalt,riera de Gualba, parc del RACC, 31T DG52, leg.L. Guàrdia, 7-nov-01.

En la matriu peritròfica (mesodeu) de larves deChironomidae Diamesiinae i Orthocladiinae (Dipte-ra). Stachylina prolifica fou descrita al Japó, enChironomus sp. (Chironomidae). Destaca la granvariabilitat en la longitud dels tal·lus, ja que mos-tra de quatre fins a cinquanta cèl·lules generatives(Lichtwardt et al., 1987). En les nostres mostresdominen aquells espècimens que produeixen unmínim de vint tricòspores el·lipsoïdals (23,5-38 ×4-6 μm), molt atapeïdes per la poca llargada de lescèl·lules generatives.

Stipella vigilans Léger i Gauthier, 1932

Girona: Espinelves, Mas Joan, riera Major, 31TDG53, leg. L. Guàrdia, 10-jul-00; ídem, 13-jul-00.

Fixats a la membrana interna del proctodeu delarves de Simuliidae. L’espècie fou descrita a par-tir de simúlids recol·lectats als Alps francesos,citada també d’Anglaterra (Moss, 1970). Presen-ta tricòspores estretes, cilíndriques, de 41-58,5 ×2,5-4 μm, rectes o lleugerament corbades, ambtres apèndixs, filiformes o petaloides. Zigòsporesde 62-82 × 12,5-16 μm, amb un collaret de 20-30 × 9-15 μm. Tot i ser una espècie poc freqüent,tampoc no és rara.

Tectimyces leptophlebiidarum L.G. Valle i Santam., 2002

Barcelona: Montseny, riu Tordera, 31T DG42, leg.L. Guàrdia, 13-feb-00. Fogars de Montclús, SantaFe del Montseny, riera de Santa Fe (font de Pas-savets), 31T DG52, leg. L. Guàrdia i S. Santama-ria, 5-març-02. Girona: Viladrau, riera Major, 31TDG43, leg. L. Guàrdia, 11-feb-03. Osor, riera d’Osor,31T DG54, leg. L. Guàrdia, 3-març-03.

Fixats a la membrana interna del proctodeu delarves de Habroleptoides confusa (Leptophlebii-dae, Ephemeroptera). El gènere Tectimyces foudescrit en part gràcies al material trobat al Mont-seny (vide T. robustus). L’espècie aquí comentadaés freqüent als rius del Montseny i a altres locali-tats mostrejades catalanes i peninsulars. El gène-re es caracteritza per un peculiar tal·lus de ramifi-cació desorganitzada i una cèl·lula basal sovintloulada i de morfologia complexa. Les tricòsporessón ovatoel·lipsoïdals, de 45-52 × 10,5-12,5 μm;les zigòspores, bicòniques, 41-47 × 6-8 μm.

Tectimyces robustus L.G. Valle i Santam., 2002

Barcelona: Fogars de Montclús, Santa Fe delMontseny, riera de Santa Fe (font de Passavets),31T DG52, leg. L. Guàrdia i S. Santamaria, 5-març-02. La Castanya, torrent de la Castanya.

Fixats a la membrana interna del proctodeu delarves de Habroleptoides confusa (Leptophlebii-dae, Ephemeroptera). Descrita a partir de materialrecol·lectat del Montseny; de fet no s’ha trobatencara en cap altra localitat fora d’aquest massís,la qual cosa fa pensar en un possible endemisme.


Presenta un tal·lus robust disposat més o menysen umbel·la, amb tricòspores obovatoel·lipsoïdals,de (33-)38-40(-44) × 9-11 μm, amb un collaretmolt curt, de 1,5-2 μm.

O. Asellariales

Asellaria saezii L.G. Valle, 2006

Barcelona: el Brull, la Castanya, a prop de la rierade la Castanya (Parc Natural del Montseny), 31TDG52, leg. L. Guàrdia i S. Santamaria, 3-oct-00;ídem, 28-nov-00; ídem, leg. M. Cafaro, L. Guàr-dia i S. Santamaria, 28-ago-2002.

Fixats a la cutícula interna del proctodeu del’isòpode Trichoniscus pusillus Brand (Oniscidae),trobat en un talús molt humit a prop d’un cursd’aigua. Espècie descrita a partir de materialrecol·lectat al Montseny. No s’ha observat pos-teriorment en altres localitats. Presenta unacèl·lula basal de 60-75 × 17-20 μm, amb la por-ció més basal eixamplada i perforada al centre,molt característica. Forma artròspores cilíndri-ques, lleument convexes i amb l’àpex truncat, de(17-)30(-48) × (3.5-)5(-7) μm. Les artròspores ger-minen a través d’un porus lateroapical.

O. Eccrinales (Mesomycetozoea)

Enterobryus leptoiuli Manier, 1970

• Enterobryus leptoiluli Manier, Ann. Sci. Nat. Bot.Paris 11:71. 1950 [nom. inval.]

Barcelona: el Brull, la Castanya, vores de la rierade la Castanya, Montseny, 31T DG42, leg. L. Guàr-dia, 3-oct-00 [Tr0331-0334]; ídem, 18-des-00[Tr0437].

A la membrana interna del proctodeu de Lep-toiulus sp. i altres Iulidae (Diplopoda), terrestres.Espècie descrita a França. És una espècie relati-vament freqüent en milpeus, hostes també moltabundants al Montseny, tot i que també ha estatlocalitzada en altres localitats ibèriques.

Parataeniella dilatata Poisson, 1929

• Parataeniella binucleata Poisson, Arch. Zool.Exp. Gén., 69:207. 1929.

• Parataeniella intermedia Poisson, Arch. Zool.Exp. Gén., 69:204. 1929.

Girona: el Brull, la Castanya, riera de la Castanya,31T DG42, leg. L. Guàrdia i S. Santamaria, 3-oct-00 [Tr0373].

En la membrana interna del proctodeu d’isò -podes terrestres Oniscidae (Armadillo spp. i Tricho-niscus sp.). Parataeniella dilatata ha estat localit-zada també a França (Poisson, 1929; Manier,1950) Alemanya (Scheer, 1976) i els Estats Units(Lichtwardt, 1986). Un tret diferencial d’aquestaespècie és la presència d’esporan giòspores se -cun dàries relativament llargues i cilíndriques (figu-res 164a, 165.1) i d’espores uni nucleades a dinsel tal·lus. L’espècimen recol·lectat a la Casta nya(Tr0373) en Trichoniscus té unes característiquesuna mica diferents respecte de la resta de mate-rial estudiat de Parataeniella.

O. Amoebidiales (Mesomycetozoea)

Paramoebidium Léger i Duboscq, 1929

S’han trobat diverses espècies del gènere Para-moebidium al massís del Montseny, en diversoshostes, principalment larves d’insectes aquàtics(els plecòpters, els efemeròpters i els dípters sónels més habituals). Es caracteritzen per presen-tar tal·lus holocàrpics formadors d’amebes quees poden ecistar (cistòspores) i que es dispersenal medi aquàtic per infestar nous hostes quangerminen. Entre les espècies trobades destaquen:P. curvum (Lichtwardt, a Dang i Lichtwardt, 1979)en dípters, P. inflexum (Léger i Duboscq, 1929) enple còpters nemúrids i diverses espècies no iden-tificades.

Discussió

El massís del Montseny és un lloc privilegiat pera l’estudi dels tricomicets, sigui per la seva singu-laritat biogeogràfica, que el converteix en una illaeurosiberiana a la Mediterrània, sigui per la diver-sitat d’hàbitats que hi trobem o pels artròpodesque acull o, simplement, per haver estat intensi-vament estudiat perquè és a prop de la UniversitatAutònoma de Barcelona, on tenim el laboratori. Deles vint-i-quatre espècies que citem en aquesttreball, dinou corresponen a l’ordre més diversificat,


les Harpel·lals, i representen el 41% de les Har-pel·lals conegudes a la península ibèrica i lesBalears (Valle, 2007). Fins ara només s’ha trobatuna sola espècie d’Asellariales, però de segurque en falten més per descobrir. De totes mane-res, les Asellariales són un grup petit que inclounomés catorze espècies; a la Península només sen’han citat quatre espècies (Valle, 2006). D’Eccri -nales, a la Península només se’n coneixen qua-tre, i d’aquestes, dues es troben al Montseny.Destaquem no solament la diversitat de les espè-cies que hi ha al massís, sinó també la seva sin-gularitat: dos gèneres que foren descrits a partirde material recol·lectat al Montseny (Lancispo-romyces i Tectimyces) i nou espècies (L. vernalis,T. robutus, T. leptophlebiidarum, Smittium bul-bosporophorus, S. brevisporum, S. hecatei, Or -phella catalaunica, O. helicospora i Asellaria sae-zii). Hem d’apuntar que actualment estem fent elseguiment d’un altre possible nou gènere a lazona de Gualba, en leuctrids. En aquest espaitambé s’han registrat les primeres citacions penin-sulars de diverses espècies, com és el cas de Sti-pella vigilans, Pennella angustispora o St. pene-tralis. Algunes de les espècies que hem descobertal Montseny de moment no s’han localitzat enllocmés, com és el cas peculiar de Tectimyces robus-tus, una espècie molt singular que només conei-xem de la Castanya i la font de Passavets. Con-siderem que és necessari un estudi més acuratper establir la diversitat de tricomicets al Mont-seny, sobretot per la potencialitat de trobar-hinoves espècies per a la ciència. Esperem qued’aquí a pocs anys puguem aportar noves dadessobre aquests organismes tan interessants, fruitde milions d’anys de coevolució amb els seusinseparables companys artròpodes.

Bibliografia

BENNY, G.L.; O’DONNELL, K. (2000): «Amoebi-dium parasiticum is a protozoan, not a Trichomy-cete», dins Mycologia, 92: 1133-1137.

CAFARO, M.J. (2005): «Eccrinales (Trichomyce-tes) are not fungi, but a clade of protists at the earlydivergence of animals and fungi», dins Mol. Phylo-genet. Evol., 35: 21-34.

DANG, S. (1979): Electron-microscope studieson the holdfast structure of some Trichomycetes.Master of Arts Thesis. Universitat de Kansas:Lawrence, 78 pàgines.

DANG, S.; LICHTWARDT, R.W. (1979): «Fine struc-ture of Paramoebidium (Trichomycetes) and a newspecies with viruslike particles», dins AmericanJournal of Botany, 66: 1093-1104.

DEXTER, B. (2002): «Termite hindgut symbionts»,dins Symbiosis: Seckbach, J. (ed.): Mechanismsand models systems. Holanda: Kluwer AcademicPublishers, p. 703-713.

HIBBET, D.S.; BINDER, M.; BISCHOFF, J.F.; BLACK-WELL, M.; CANNON, P.F.; ERIKSSON, O.E.; HUHNDORF,S., et al. (2007): «A higher-level phylogenetic clas-sification of the Fungi», dins Mycological Re search,122: 509-547.

HORN, B.; LICHTWARDT, R.W (1981): «Studies onthe nutritional relationship of larval Aedes aegypti(Diptera: Culicidae) with Smittium culisetae (Tri-chomycetes)», dins Mycologia, 73: 724-740.

LEGER, L.; DUBOSCQ, O. (1929): «L’évolution desParamoebidium, nouveau genre d’Eccrinides,parasite des larves aquatiques d’Insectes», dinsComps. Rend. Hebds. Aca.d Sci. Paris, 189: 75-77.

LICHTWARDT, R.W. (1972): «Undescribed gene-ra and species of Harpellales (Trichomycetes) fromthe guts of aquatic insects», dins Mycologia, 64:167-197.

LICHTWARDT, R.W. (1986): The Trichomycetes:fungal associates of arthropods. Nova York:Spring er-Verlag, 343 pàgines.

LICHTWARDT, R.W. (1997): «Costa Rican gut fungi(Trichomycetes) infecting lotic insect larvae», dinsRevista de Biología Tropical, 45: 1339-1383.

LICHTWARDT, R.W.; ARENAS, J. (1996): «Trichomy-cetes in aquatic insects from southern Chile», dinsMycologia, 88: 844-857.

LICHTWARDT, R.W.; CAFARO, M.J.; WHITE, M.M.(2001): The Trichomycetes fungal associates ofarthropods. Monografia consultable a Internet a:<http://www.nhm.ku.edu/fungi>.

LICHTWARDT, R.W.; KOBAYASI, Y.; INDOH, H. (1987):«Trichomycetes of Japan», dins Transactions of theMycological Society of Japan, 28: 359-412.

LICHTWARDT, R.W.; WHITE, M.M.; CAFARO, M.J.;MISRA, J.K. (1999): «Fungi associated with passa-lid beetles and their mites», dins Mycologia, 91:694-702.

LICHTWARDT, R.W.; WILLIAMS, M.C. (1990): «Tri-chomycete gut fungi in Australian aquatic larvae»,dins Canadian Journal of Botany, 68: 1057-1074.

NARDI, J.B.; BEE, C.M.; MILLER, L.A.; NGUYEN,N.H.; SUH, S.O.; BLACKWELL, M. (2006): «Commu-nities of microbes that inhabit the changing hind-


gut landscape of a subsocial beetl», dins Arthro-pod Struct & Develop., 35: 57-68.

MANIER. J.F. (1962): «Présence de Trichomycè-tes dans le rectum des larves d’Éphémères destorrents du Massif du Néouvieille (Hautes-Pyréné-es)», dins Bulletin de la Société d’Histoire Nature-lle de Toulouse, 97: 241-254.

MANIER, J.F. (1970): «Trichomycètes de Fran-cee», dins Annales des Sciences Naturelles Bota-nique, Paris, 12:10: 565-672.

MANIER, J.F.; RIOUX, J.A.; JUMINER, B. (1964):«Présence en Tunisie de deux Trichomycètes para-sites de larves de Culicides», dins Archives del’Institut Pasteur de Tunis, 41: 147-152.

MOSS, S.T. (1970): «Trichomycetes inhabitingthe digestive tract of Simulium equinum larvae»,dins Transactions of the British Mycological So -ciety, 54: 1-13.

MOSS, S.T. (1979): «Commensalism of the Tri-chomycete», dins Lekh R. Batra (ed.): Insect-fun-gus Symbiosis: Nutrition, Mutualism, and Com-mensalism. Allanheld, Osmun and Co, Montclair,p. 175-227.

Moss, S.T.; Descals, E. (1986): «A previouslyundescribed stage in the life cycle of Harpellales(Trichomycetes)», dins Mycologia, 78: 213-222.

SANTAMARIA, S. (1997): «Lancisporomyces, anew genus of Trichomycetes with lance-shapedzygospores», dins Mycologia, 89: 639-642.

SANTAMARIA, S.; GIRBAL, J. (1997): «Contribu-ción al conocimiento de los Trichomycetes (Fungi,Zygomycotina) ibéricos», dins Anales del JardínBotánico de Madrid, 55: p. 219-223.

SANTAMARIA, S.; GIRBAL, J. (1998): «Two newspecies of Orphella from Spain», dins MycologicalResearch, 102: 174-178.

SCHEER, D. (1976): «Parataeniella mercieri (Pois-

son) (Trichomycetes, Eccrinales) und ihre Wirte inder Deutschen Demokratischen Republik», dinsArchiv für Protistenkunde, 118: 202-208.

STRONGMAN, D.B.; WHITE, M.M. (2006): «Newspecies of Lancisporomyces, Orphella, and Para-moebidium, endosymbionts of stonefly nymphsfrom stream in Nova Scotia, Canada», dins Cana-dian Journal of Botany, 84: 1478-1495.

STRONGMAN, D.B.; XU, S. (2006): «Trichomyce-tes from China and the description of three newSmittium species», dins Mycologia, 98: 479-487.

SWEENEY, A.W. (1981): «Fungal pathogens ofmosquito larvae», dins E.W. DAVIDSON (ed.): Patho-genesis of Invertebrate Microbial Diseases. Toto-wa, Nova Jersey: Allanheld, Osmun & Co., p. 403-424.

VALLE, L.G. (2004): Tricomicets ibèrics. TesiDoctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

VALLE, LG. (2006): «Asellariales (Trichomycetes)from the Iberian Peninsula», dins Fungal Diversity,21: 167-179.

VALLE, L.G. (2007): «New species and summaryof Iberian Harpellales», dins Mycologia, 99; 442-455.

VALLE, L.G.; SANTAMARIA, S. (2002): «Tectimyces,a new genus of Harpellales on mayfly nymphs(Leptophlebiidae) in Spain», dins MycologicalResearch, 106: 841-847.

VALLE, L.G.; SANTAMARIA, S. (2004): «The genusSmittium (Trichomycetes, Harpellales) in the IberianPeninsula», dins Mycologia, 96: 682-700.

VALLE, L.G.; SANTAMARIA, S. (2005): «Zygospo-res as evidence of sexual reproduction in the genusOrphella», dins Mycologia, 97: 1335-1347.

WHISLER, H.C. (1963): «Observations on somenew and unusual Enterophilous Phycomycetes»,dins Canadian Journal of Botany, 41: 887-900.



Resum

En aquest treball presentem part dels resultats d’unestudi etnobotànic del Montseny realitzat en el marcde la línia de recerca en etnobotànica catalana delLaboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia dela Universitat de Barcelona.

Un aspecte interessant de l’etnobotànica ésl’estudi de la fitonímia popular. La manera d’anome -nar els vegetals varia notablement entre les dife-rents àrees d’un domini lingüístic i fins pot haver-hidiferències remarcables entre zones ben properes.Al Mont seny hem trobat, per a moltes plantes, deno-minacions distintes en els diferents vessants delmassís, depenent de l’afinitat de la parla de cadalocalitat amb la de les comarques veïnes.

A banda de comentar la informació global sobrefitònims aplegada en la nostra recerca, analitzemalguns casos particularment interessants relacionatsamb els noms populars de les plantes al Montseny.

Paraules clauEtnobotànica, Montseny, fitonímia, noms popularsde plantes, cultura popular

Abstract

Ethnobotany and phytonymy. Catalan plantsnames of the massif of MontsenyIn this paper we present some of the results of anethnobotanical study carried out in the massif ofMont seny, in the frame of a wider research project onCatalan ethnobotany (Laboratory of Botany, Schoolof Pharmacy, University of Barcelona).

The study of popular phytonymy is an interestingaspect of ethnobotany. The way of naming plantsvaries remarkably between the different areas of a lin-guistic domain and there can even be outstanding dif-ferences between areas that are close together. Wehave found various names for many plants on the dif-ferent sides of the massif, depending on the similar-ities between the way people speak in each town andthe way they speak in the neighbouring regions.

In addition to commenting on the overall informa-tion about phytonyms gathered in our research, wealso analysed a number of particularly interestingcases associated with the popular Catalan plantnames in Montseny.

Key words Ethnobotany, Montseny, phytonymy, popular namesof plants, popular culture

Etnobotànica ifitonímia. Els noms de les plantes alMontseny

M. Àngels Bonet Laboratori de Botànica, Universitat de Barcelona

Resumen

Etnobotánica y fitonimia. Los nombres de lasplantas en el MontsenyEn el siguiente trabajo presentamos parte de los resul-tados de un estudio etnobotánico del Montseny rea-lizado en el marco de la línea de investigación en etno-botánica catalana del Laboratorio de Botánica de laFacultad de Farmacia de la Universitat de Barcelona.

Un aspecto interesante de la etnobotánica es elestudio de la fitonimia popular. La forma de designarlos vegetales varía notablemente entre diferentesáreas de un dominio lingüístico e incluso puede haberdeferencias remarcables entre zonas bastante pró-ximas. Hemos encontrado, para muchas plantas,denominaciones distintas en las diferentes vertientesdel macizo, dependiendo de la afinidad del habla decada localidad con la de las comarcas vecinas.

Además de comentar la información global sobrefitónimos recogida, analizamos algunos casos parti-cularmente interesantes relacionados con los nom-bres populares de las plantas en el Montseny.

Palabras claveEtnobotánica, Montseny, fitonimia, nombres popula-res de plantas, cultura popular

Objectius i metodologia

L’etnobotànica és una ciència interdisciplinària –acavall entre les ciències naturals i les cièncieshumanístiques (Barrau, 1971)– que s’ocupa d’es -tu diar els coneixements que les persones d’undeterminat grup social tenen del seu entorn vege-tal. Quan es duu a terme una recerca etnobotàni-ca en un territori concret, el principal objectiu ésl’estudi i la catalogació dels usos tradicionals deles plantes a la zona considerada. La recopilacióde la informació es fa mitjançant un treball decamp basat en entrevistes a persones del paísque anomenem informants, els quals ens faciliteninformació sobre les aplicacions tradicionals deles plantes en aquell territori. Gràcies a aquests tre-balls etnobotànics, tenim accés a una part nogens negligible de la cultura tradicional: la culturarelacionada amb el món de les plantes. La cata-logació i divulgació d’aquesta informació preténevitar –o si més no retardar– l’oblit definitiu d’unespràctiques ancestrals que la societat urbana actualha bescantat completament. Es tracta d’unsconeixements transmesos gairebé exclusivamentper via oral, cosa que els fa especialment vulne-rables. D’aquí la urgència de dur a terme estudisd’aquesta mena a les zones on encara hi ha per-sones capaces de transmetre una informacióque en gran part continua essent útil avui dia, i que–amb tota probabilitat– continuarà essent-ho enel futur.

Un aspecte interessant de l’etnobotànica ésl’estudi de la fitonímia popular, és a dir, la recopi-lació i l’anàlisi dels noms populars. En aquest arti-cle, presentem part dels resultats –els que fanreferència als noms de les plantes– d’un estudietnobotànic del Montseny realitzat en el marc dela línia de recerca en etnobotànica catalana delLaboratori de Botànica de la Facultat de Farmà-cia de la Universitat de Barcelona. Aquest treball,dirigit pels professors Joan Vallès i Cèsar Blanché,va ser presentat com a tesi de doctorat (Bonet,2001a) i posteriorment ha estat publicat de mane-ra gairebé íntegra (Bonet i Vallès, 2006).

La manera d’anomenar els vegetals –igual compassa amb el lèxic d’altres àmbits, com ara el delsanimals o el de les eines agrícoles, per posar-ne unparell d’exemples– varia notablement entre les dife-rents àrees d’un domini lingüístic, i fins i tot pothaver-hi diferències remarcables entre zones benproperes. En el cas del Montseny, hem trobat, pera moltes plantes, denominacions distintes en els

diferents vessants del massís, depenent de l’afinitatde la parla de cada localitat amb la de les comar-ques veïnes. En publicacions prèvies hem tractat,juntament amb altres autors, alguns aspectes dela fitonímia del Montseny (Bonet, 2001b; Gutiérrezet al., 1997; Vallès et al., 2005). En aquest article,comentem la informació sobre fitònims aplegada enla nostra recerca i analitzem alguns casos particu-larment interessants relacionats amb els nomspopulars de les plantes al Montseny.


Nombre de plantes útils i nombre de nomspopulars de les plantes

A través de les converses mantingudes amb 180informants del Montseny ens van ser esmenta-des 584 espècies botàniques, de les quals 513tenen o han tingut, en un passat no massa llunyà,alguna aplicació popular al massís. Per denominaraquests tàxons, les persones entrevistades van ferservir 1.027 noms (no s’han considerat separada-ment les denominacions que només difereixen pelnombre –singular o plural–).

Per valorar el grau de coneixements i l’ús quela gent fa de la flora del territori es calcula l’ano -menat índex d’etnobotanicitat (Portères, 1970).Aquest índex s’obté dividint el nombre d’espèciesusades pel nombre total d’espècies que constituei-xen la flora de la zona considerada, i multiplicantper 100 aquest valor. Per al Montseny, les 513espècies usades (de les quals cal descomptar-ne165 que corresponen a espècies al·lòctones), ambrelació als aproximadament 1.500 tàxons que téla flora vascular del massís, donen per a aquestíndex un valor del 23,2%, el qual es pot conside-rar força elevat si es compara amb els d’altreszones estudiades.

De manera similar a l’índex d’etnobotanicitat, espot definir un índex consistent a dividir el nombrede plantes d’un territori per a les quals s’ha loca-litzat algun fitònim pel nombre d’espècies de laseva flora (i multiplicar la xifra obtinguda per 100si es vol donar el resultat en percentatge). Aques-ta relació, que ha estat anomenada índex d’etno -fitonímia (Agelet, 1999; Bonet et al., 1999), expres-sa la proporció de plantes de la flora d’un llocgeogràfic determinat que reben nom popular.Aquest índex és un bon indicador de la vitalitatd’un dialecte o parlar determinat i també un testi-


moni de la relació que una societat humana téamb les plantes. Com ha assenyalat Vallès (1996),quan es perden els noms de les plantes és bensegur que en les regions en qüestió ja s’ha perduttot el coneixement de les seves propietats i usos.En la nostra recerca hem trobat que l’índexd’etnofitonímia al Montseny és de 0,28. Així doncs,podem afirmar que el 28% de les espècies vege-tals del Montseny reben noms populars. Les deno-minacions per a espècies sense ús arriben al 4%.

Es pot definir, encara, un índex de diversitat lin-güística en la fitonímia, obtingut dividint el nombrede fitònims pel nombre de tàxons que designen.Aquest quocient expressa la riquesa lingüística enles denominacions dels vegetals d’una zona, inde-pendentment de la magnitud de la seva flora. Commés alts siguin els índexs d’etnofitonímia i de diver-sitat lingüística en la fitonímia, més elevat és elgrau de relació entre la societat humana i el mónvegetal, atès que un percentatge alt de plantesnominades i una gran varietat de noms per a refe-rir-s’hi impliquen una estreta vinculació entre lespersones i els vegetals que les envolten.

Grau de novetat en la fitonímia popular del Montseny

Per tal d’establir el grau de novetat en la nomen-clatura popular de les plantes al territori estudiat,hem comparat els noms que els nostres infor-mants han dit amb els recollits per Masclans (1981)i amb els que consten en la base de dades sobrenoms catalans de plantes d’un projecte de recer-ca sobre fitònims coordinat pel Laboratori de Botà-

nica de la Facultat de Farmàcia i el Centre de Ter-minologia TERMCAT (Vallès, 2009). En aquestabase de dades, s’hi apleguen els noms contingutsen més de dues-centes obres botàniques espe-cialitzades a més dels citats per Masclans (1981)i per la segona edició del Diccionari de la llenguacatalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2). Elnombre de denominacions de plantes faneròga-mes recollides, incloent-hi les variants i els neolo-gismes, supera les 30.000, referides a uns 6.000tàxons de flora vascular. Hem trobat un total de446 noms no documentats, entenent com a talsels que no apareixen en els repertoris consideratso els que hi són consignats però aplicats a untàxon diferent. Alguns d’aquests noms també hanestat recollits per Gutiérrez (1994, 2000) al Mont-seny i per Selga (1998) a les Guilleries. D’altrabanda, per a algunes espècies el nom enregistratés una variant d’algun nom ja documentat prèvia-ment.

Un indicador útil a l’hora de fer comparacionssobre l’originalitat dels noms recollits és l’índexNND/P (Muntané, 1991), resultat de dividir el nom-bre de noms no documentats pel de plantes cita-des. Aquest índex és indicatiu del nivell de nove-tat en la fitonímia popular d’una zona. El seu valor,en el cas del Montseny, és de 0,76, i pot conside-rar-se força elevat si es compara amb els valorsobtinguts en altres territoris estudiats des delmateix punt de vista.

En la taula 1 resumim els resultats numèricsrelatius als noms populars de plantes en diferentszones estudiades des del punt de vista etnobotà-nic. En establir comparacions, cal tenir en comp-te que alguns dels treballs que s’hi citen, com els


Taula 1. Nombre d’espècies (P), de noms populars (N), de noms no documentats (NND) i de noms nodocumentats respecte del nombre total de plantes (NND/P) en diferents estudis etnobotànics

Zona estudiada P N NND NND/P

Província de Castelló (Mulet, 1991) 365 1.793 1.330 3,64

Cerdanya (Muntané, 1991, 2002) 290 480 164 0,57

Vall del Tenes (Bonet, 1991, 1993) 209 252 35 0,17

Segarra (Raja, 1995) 142 201 18 0,13

Guilleries (Selga, 1998) 226 335 80 0,35

Pallars (Agelet, 1999, 2008) 529 1.004 683 1,29

Catalunya septentrional (Muntané, 2005) 225 513 170 0,76

Alta vall del Ter (Rigat et al., 2006) 312 454 66 0,21

Alt Empordà (Parada, 2007) 523 1.015 533 1,02

Gallecs (Bonet et al., 2008) 272 369 48 0,18

Montseny (dades pròpies) 584 1.027 446 0,76

de Mulet (1991) i Muntané (1991, 2002, 2005), hanemprat únicament el llibre de Masclans (1981)com a obra de referència per establir la novetatdels fitònims. El fet d’haver accedit a un corpus debuidatge molt més gran (cal dir que a la base dedades hi ha gairebé el triple de noms que en l’obrade Masclans) fa que el nombre de 446 noms nodocumentats que hem trobat al Montseny puguiser considerat particularment alt.

Algunes de les denominacions de plantes reco-llides al Montseny destaquen pel fet de ser pocconegudes o si més no poc usades en les publi-cacions botàniques especialitzades, com passaamb Rubia peregrina, més sovint designada en elsllibres com a roja o rogeta, quan els noms mésestesos entre la gent del país són els d’herbaremuguera i herba de remuc. El mateix passa ambHieracium gr. pilosella, designada habitualmentamb el nom de pelosella, mentre que el seu nompopular al Montseny és herba cancera –denomi-nació que, de fet, figura tant en el Diccionari cata-là-valencià-balear d’Alcover-Moll (DCVB) com enel recull de Masclans–, o amb Calluna vulgaris,espècie abundantíssima a bona part del massís,que no és anomenada bruguerola (tal com cons-ta en la majoria de publicacions) sinó brossa (obronsa), denominacions que tanmateix tambérecull Masclans. Semblantment, Quercus suber,l’alzina surera, al Montseny és designada amb elnom de suro (filant molt prim, un informant deGualba, Josep Teixidor, reserva el nom d’alzinasu rera per a l’híbrid Quercus × morisii –conegut enaltres llocs amb el nom de surolí– i utilitza suroen el mateix sentit que la resta d’informants, és adir, per anomenar Q. suber). En tenim un altreexemple en Prunus lusitanica –arbre de distribu-ció restringida a algunes fondalades humides delMontseny– designat sovint amb els noms de llo-rer-cirer silvestre o llorer-cirer de Portugal i per alqual hem recollit el nom de llorer bord, denomina-ció que Masclans també recull, provinent de lesGuilleries.

En la taula 2 hem agrupat alguns noms nodocumentats que considerem rellevants pel fetque designen espècies per a les quals fins almoment –si atenem a la bibliografia revisada– nos’havia recollit cap denominació, o bé perquè elsnoms consignats al Montseny s’allunyen consi-derablement de les formes normatives o les mésesteses en el domini lingüístic. Per a cada espè-cie, s’indica el nom científic, la denominació (odenominacions) que figuren en el DIEC2, les deno-

minacions recollides en l’obra de Masclans (1981)i les que hem recollit al Montseny. Els noms nodocu mentats prèviament per a aquell tàxons’assenyalen amb un asterisc.

Una aplicació interessant dels noms no docu-mentats és la possibilitat de promoure’n l’ús perdesignar espècies vegetals que fins ara no teniendenominació en català o, si en tenien, no era d’arrelpopular sinó culta, és a dir, creada per especialis-tes a partir de la catalanització d’un nom científic.És el cas, per exemple, de Thalictrum aquilegifolium,per a la qual només es trobava documentat talictreaquilegifoli, i que al Montseny ens han designatamb els noms de campaneres i mataboires.

Algunes consideracions dialectològiquesentorn dels fitònims montsenyencs

La zona que estudiem es troba situada de ple dinsl’àrea de l’anomenat català oriental, un dels dosgrans blocs en què, en l’actual divisió dialectal, esvertebra la llengua catalana (oriental i occidental).Aquesta divisió es basa en la pronúncia de lesvocals àtones (a/e, o/u), pronunciades «més fos-ques i menys netes» a la banda oriental. Dins elcatalà oriental es distingeixen quatre dialectes (ros-sellonès o català septentrional, central, balear ialguerès). Dins el català central es consideren cincsubdialectes (septentrional de transició, salat, xipe-lla, barceloní i tarragoní) (Veny, 1982). El parlar delMontseny i rodalia es troba situat dins l’àrea del dia-lecte central. Un dels trets més característics delcatalà central és el fenomen fonètic de la ioditza-ció –actualment en regressió– que afecta lescomarques d’Osona, el Baix Empordà, el VallèsOriental, el Maresme, la Selva i el Gironès. La iodit-zació o ‘ieisme’ consisteix a pronunciar [y] o [j] elresultat de l’evolució dels grups llatins C’L, G’L, LYde mots com OCULU, REGULA, PALIA (ui, ull, reia,rella, paia, palla) enfront de la [λ] provinent del llatí-LL- (gall, GALLUS). És una particularitat del cata-là central i del balear. És fàcil de trobar en la llen-gua parlada, i concretament en el camp de la fito-nímia popular, nombrosos exemples que il·lustrenaquest fenomen. Hem detectat que moltes de lespersones del Montseny entrevistades diuen:casca[i], marga[i], fono[i], bàlsam de ta[i], bàlsam defu[y]a, po[y]a, po[y]ancre, morro de coní, coniets,cuscunia/casconia. En canvi, no se sol fer ieismeen els mots següents: boll, pimpinella, ginestell,gatell, vinagrella, rosella, paradella.



Taula 2. Noms de plantes del Montseny inèdits (*) o poc documentats. Comparació amb els noms recollits al Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) i al recull de noms de plantes de Masclans (1981)

Nom científic, família botànica i núm. de plec Denominacions Denominacions Denominacionsd’herbari (BCN) al DIEC2 a Masclans (1981) recollides al Montseny

Adiantum capillus-venerisL. (polipodiàcies)BCN 52582

Artemisia verlotiorum Lamotte (asteràcies)BCN 32249

Asplenium adiantum-nigrum L. ssp. onopteris(L.) Heufl. (polipodiàcies) BCN 32186

Campanula rotundifolia L.ssp. rotundifolia(campanulàcies)BCN 56000

Carlina acanthifolia All. ssp.cynara (Pourr. ex Duby)Arcang. (asteràcies) BCN 56001

Centaurea pectinata L. ssp.pectinata (asteràcies) BCN 43498

Cistus laurifolius L.(cistàcies) BCN 32173

Colutea arborescens L.ssp. gallica Browicz(fabàcies) BCN 56002

Cynara cardunculus L.(asteràcies) BCN 56003

falzia, capil·lera,falguerola, falzia de pou,falzilla

-

falzia negra, capil·leranegra, falzia de bosc

-

carlina cínara

-

estepa de muntanya,argentí, bordiol

espantallops, esclafidor

herbacol, presonera,card, card coler, cardcomú, card d’herba, card de formatjar,cardigot, cardolera colera, herba carxofera,herba presonera

falzia, falzia de pou,falzilla, fatzilla, falzija,faldia, «farzia», falguerola,capil·lera, herba capil·lera,herba de font, herbabreuca

donzell bord

falzia negra, capil·leranegra, falzia (o falzilla) debosc

campaneta de fullarodona, repunxó de fullarodona, campànularotundifòlia

carlina, carlina cínara,cardina, cardamella

-

estepa de muntanya,guàrdol, bordiol, argentí,estepó, estepa negra,estepa borda

espantallops, esclafidors

herba-col, presó,presonera, preonera,colera, herba colera,herba presonera, herbade formatjar, card, card de formatjar, cardformatger, card coler, cardd’herba, herba de card,herba carxofera, cardbord, escarxofera borda,carxofera borda,

*herba malmasia,*malmasia

*herba del colesterol

*cama negra, *fogueraborda, *foguera de lacama negra, *herbacancera, *herba felera

*salsufragi, *salsufràgia

*carolina / carolines,*carlinassa

*barbassa, *caps de nina,*escabiosa de bosc,*herba de l’àcid úric,*herba del sucre, *herbarapinyada, *herba*tronquera, *travalera,*travarada

*búfies, *bufins

*pleps

*presora (a més de cardot,herbacol, herba coler ipresonera)

.../...


Taula 2. Noms de plantes del Montseny inèdits (*) o poc documentats. Comparació amb els noms recollits al Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) i al recull de noms de plantes de Masclans (1981) (Cont.)


Dorycnium hirsutum (L.)Ser. in DC. (fabàcies) BCN 56004

Erica arborea L. (ericàcies)BCN 56005

Helianthus tuberosus L.(asteràcies) BCN 46069

Inula graveolens (L.) Desf.(asteràcies) BCN 56007

Iris germanica L. (iridàcies)BCN 24429

Jasione montana L.(campanulàcies) BCN 56008

Lunaria annua L. ssp.annua (brassicàcies) BCN 56009

Osmunda regalis L.(osmundàcies) BCN 26649

Pistacia lentiscus L.(anacardiàcies) BCN 32141

Polygala calcarea F.W.Schultz (poligalàcies) BCN 56010

botja peluda

bruc boal, bruc arbori,bruc de pipes, brucmascle

nyàmera, patata de canyaolivardó

olivardó

lliri blau, garitjol blau,gínjol, lliri morat, sort

-

setins, flor de plata, florde seda, llunària, herbade plata, monedes,pessetes

falguera de rei, falgueragran, osmunda

llentiscle, llampedona,llentiscla, llentisclera,mata

-

carxofera d’espina,cardolera, escardassa,cardigot

botja peluda, herba de lesmorenes, gafarró, herbadel pastor, herba de santAntoni, herba de setge,cantamissa, herba negra,herba de les set sagnies,coronella

bruc, bruc boal, brucboual, bruc de bou, brucarbori, bruc de pipes,bruc de soques, brucmascle, dinada

nyàmera, nyama, patacapetorrera, pataca de pala,patata de canya

olivardó, olivardeta

lliri blau, lliri morat, grejol,burjol, garitjol blau, ginjolblau, gínjol blau,

jasíone (per a totes lesespècies del gènere)

setins, herba de plata, florde plata, flor de lluna,llunària, flor de seda,pessetes, monedes

falguera de rei, falgueragran, osmunda

mata, llentiscle, matot(peu masculí), mata decabrit, mata vera, mataroja, mata mosquera,llentisc, llentiscle,llentisclera, matallentisclera, llentriscle,mata llentiscla, rendiscle,matissa, llampedona,llampredut

polígala calcària

*herba morenera, *herbapeluda, *poteta de gat

*bruc bouer, *bruc vertader(a més de bruc)

nyàmeres, *ramons,*setembres

*herba pansera

lliris, lliris blaus, lliris deSant Antoni, lliris delsmarges, *sords

*herba de l’alegria

flor de plata, flor de seda,*fulla de plata, herba deplata, *medalles del papa,*planta dels diners, *plata

*foguera de riera

mat, mata, *triquell

*angelets, *herba blava

.../...

Riera (1993) s’ha ocupat d’estudiar la parla delMoianès, comarca natural que limita amb el Lluça-nès, el pla de Bages, la plana de Vic i el Vallès, moltpropera a la nostra zona d’estudi. No és d’estranyar,per tant, que els trets característics del parlar de Moiàsiguin semblants als dels nostres informants, espe-cialment als del vessant osonenc i vallesà del Mont-seny. Trobem coincidències remarcables en tots els

aspectes fonètics analitzats per Riera, entre els qualsel de la iodització que acabem de comentar.

Un altre dels fenòmens fonètics que analitzaRiera és el de les equivalències acústiques. Estracta de canvis deguts a confusió entre fonemesd’afinitat acústica o articulatòria, que es caracte-ritzen pel fet de realitzar la substitució d’un so perun altre de manera sobtada, i que no obeeixen a


Taula 2. Noms de plantes del Montseny inèdits (*) o poc documentats. Comparació amb els noms recollits al Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) i al recull de noms de plantes de Masclans (1981) (Cont.)


Polygala vulgaris(poligalàcies) BCN 32137

Prunella grandiflora (L.)Scholler ssp. pyrenaica(Gren. & Godr.) A. & O.Bolòs (lamiàcies) BCN 56011

Salix alba L. ssp. alba(salicàcies) BCN 56012

Salix elaeagnos Scop. ssp.angustifolia (Cariot) Rech. F. (salicàcies) BCN 56013

Salix fragilis L. (salicàcies)BCN 26769

Stachys recta L. (lamiàcies)BCN 56015

Tanacetum parthenium L.(asteràcies) BCN 25431

Thalictrum aquilegifolium L.(ranunculàcies) BCN 56016

Valerianella locusta (L.)Laterr. (valerianàcies) BCN 56017

Vigna unguiculata (L.) Walp.(fabàcies) BCN 32119

-

prunel·la de muntanya,prunel·la de flor gran,herba de la prunella,herba del traïdor, prunella

salze blanc, vimetera

sarga, salanca, salenca,sarguer, sarguera, verga,vim

vimetera, vimenera,vimera

Herba de Sant Antoni

-

-

herba dels canonges,canonge, dolceta,margarideta

fesolet, caragirat, fesolí(llavor)

polígala vulgar, herba dela cria, herba de la tos,herba prima

prunel·la de flor gran,prunel·la de muntanya,herba del traïdor, herbade la prunella,

salze, salze blanc, saule,saula

sarga, sarguer, sarguera,sargués, sarguessos,salanca, salanca negra,verga, verguera, sàlic,saliguera

vimetera, vimenera,vimera

herba de sant Antoni,herba de la feridura,bàlsam de cérvol

-

talictre aquilegifoli

herba dels canonges,canonges, dolceta,margarideta, margaridoia

fesolet, fesoler, fesolera,fesoler menut, monget,caragirat, banyolí, guixó,guixonera

*desinflamatòria, *herbadesinfeccionera, *herbainflamacionera, *herba delsprats

*herba de la mel, *herbade mel, *herba mel, *herbamelera, *herba melosa,*mel, *meliques, *xuclamel

*sàlic, saula, saule

*sàlix, verga, *vergatera

*vímecs, vimeguera,vimenera, vímet / vímets

*feridora, herba de SantAntoni, *herba feridora

*camamilla purganta,*camamilla amargant,*camamilla borda,*camamilla de Sòria,*botonets

*campaneres, *mataboires

dolcetes, *enciam de laMare de Déu, *enciametsde la Mare de Déu,margaridoies, *marietes

*escorxatites, fesol menut

lleis lingüístiques d’evolució gradual. Entre elsexemples que se’n donen –que també hem trobatal Montseny– hi ha diversos noms de plantes: llec-só, per lletsó; vímec, per vímet (i, lògicament, elderivat vimeguera, per vimetera; al Montsenytenim, a més, la variant vimenera, amb un topò-nim probablement relacionat, els Vimeners); bar-maió, per barballó. Respecte d’aquest darrer fitò-nim, al Montseny hem recollit tant espígol combarballó (aplicats a Lavandula latifolia).

Particularment interessant del treball sobre laparla de Moià a què ens estem referint és l’apartatdedicat al lèxic, en què l’autor dóna una llista deformes no estàndard, és a dir, que no figuren enel Diccionari general de la llengua catalana dePompeu Fabra (DGLC), entre les quals molts nomsde plantes, alguns d’ells no documentats. A con-tinuació, presentem els noms de plantes no nor-matius esmentats per Riera i els comparem ambels que ens han estat citats al Montseny per alsmateixos tàxons. Per a cada espècie, anotem lainformació que recullen diversos diccionaris: Dic-cionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll (DCVB),Diccionari etimològic i complementari de la llenguacatalana de Coromines (DECat), DIEC2, i en l’obrade Masclans (1981). A més, hi fem constar lesdenominacions corresponents al Montseny (dadesprocedents tant de la nostra recerca com d’altrestreballs i publicacions).

Auradella (Ceterach officinarum)

Tal com indica Riera, aquesta forma no figura enel DCVB, però sí a Masclans (1981), s.v. daurade-lla. Al Montseny hem enregistrat per a aquestafalguera la forma normativa dauradella i les variantsauradella, auladella i uradella (a banda d’altresdenominacions com herba de la febre i herba deparet). Dauradella és la forma que recullen Llensa(1944) a Hostalric, i Ariet (1915) a Viladrau.

Créixem (Rorippa nasturtium-aquaticum)

El DCVB (s.v. créixens) enregistra la variant for-mal créixems, igual que el DECat. Masclans(1981), créixem, al Vallès, però el considera s.v.creixen/créixens. A l’Atlas lingüístic de Catalunyade Griera (ALC) hi figura gréixols (a Vic) i créixems(a Sant Hilari Sacalm, Centelles i Castellterçol). AlMontseny recollírem també la forma créixem, a

més de les variants créixems, gréixem, gréixemsi gréixols. Ariet (1915) enregistra créixams; Llensa(1944), créixens. Per a Apium nodiflorum, espècieque sol compartir hàbitat amb l’anterior, recollírempràcticament els mateixos noms, a més dels d’àpitbord, créixem bord i créixem de bou.

Escàcia (Robinia pseudacacia)

Aquesta forma no és recollida en cap dels diccio-naris consultats. Tal com indica Riera, es tractad’una variant formal vulgar de la forma estàndardacàcia. Masclans la recull de localitats i comarquesdiverses: l’Urgell, el Baix Empordà, el Baix Llobre-gat i la Selva (concretament, de Sant Feliu de Bui-xalleu). Nosaltres l’hem sentida en diverses loca-litats del Montseny i creiem que tant escàcia comla variant escàrcia són formes comunes a bonapart del Vallès (molt usuals, per exemple, a la Valldel Tenes).

Escarxofer bord (Cynara cardunculus)

Aquesta denominació no figura en el DGLC –tam-poc en el DIEC2–, ni en el DECat ni en l’obra deMasclans, que sí que recull, en canvi, carxoferaborda i escarxofera borda. Cap d’aquestes deno-minacions no les hem enregistrat al Montseny, onla manera més comuna d’anomenar aquesta plan-ta –habitualment utilitzada per a fer mató– és pre-sora, forma que només hem trobat documentadaen l’ALC (que el dóna per a la localitat de Blanes),si bé Masclans recull les formes presó i presone-ra. Altres denominacions documentades al Mont-seny per a C. cardunculus són les de cardot, her-bacol, herba coler i també presonera (taula 2).

Herba ramona (Agrimonia eupatoria)

Aquest mot figura en el llibre de Riera com a nodocumentat, ja que no consta en cap de les obreslexicogràfiques preses com a referència ni tampocen el llibre de Masclans. Poguérem sentir aques-ta denominació a Castellterçol (Moianès) (Bonet,1991, 1993), però no al Montseny, on la planta repdiverses denominacions, però cap que recordi lad’herba ramona. Oriol de Bolòs el recull, també delMoianès, en el seu arxiu personal de noms popu-lars de plantes. Segurament es tracta d’una homo-


nimització d’agrimònia –amb caiguda del segmentinicial– amb el nom femení de ramona (un procéssemblant al canvi de carlina per carolina quemencionem més avall). Retrobem una variantd’aquesta curiosa denominació (herba de la ramo-na) a la comarca del Baix Maestrat, concretamenta la localitat del Bellestar (Mulet, 1991).

Herba ranera

Segons Riera, es tracta d’una «espècie d’herbaque no podem identificar». Creiem que pot trac-tar-se de la cariofil·làcia Herniaria glabra o algunaespècie afí, per tal com Selga (1998) recollí per aaquesta planta el nom d’herba renària a les Gui-lleries. Ens ho fa pensar també la informació quedóna de la planta l’informant de Moià que ha estatla base del treball de Riera al qual ens estem refe-rint: «L’herba ranera fa una fulla petita com la florde saüquer, no és blanca, que és rossa; es fa apla de terra i serveix per al mal de ventre». AlMontseny aquesta espècie rep diversos noms,entre els quals herba arenària, herba granària iherba de cent en grana, i l’ús medicinal esmentatper l’informant de Moià coincideix amb un delsusos de la planta al massís del Montseny.

Herba remuguera (Rubia peregrina)

Al Moianès pronunciat ‘rumaguera’ –indica Riera–,com passa també sovint al Montseny (on el mateixnom s’aplica també, abusivament, a Galium apa-rine). Masclans (1981) consigna el nom, però elsupedita a roja, que al Montseny és del tot inusual.Anàlogament, el DIEC2 recull herba remugueras.v. rogeta. Llensa (1944), a Hostalric, consignaroja i atrapamosques; Ariet (1915) no l’enregistraa Viladrau. Els noms més usats pels nostres infor-mants per a designar aquesta planta són herba deremuc i herba remuguera, tot i que també ens endigueren algun altre (taula 2). Gutiérrez (1994,2000) enregistra al Montseny, igual que nosaltres,la denominació herba de remuc.

Mallerenquera (Amelanchier ovalis)

Es tracta d’un mot no documentat prèviamentque forma part de l’idiolecte de l’informant deMoià estudiat per Riera. El DIEC2 recull la forma

mallenquera. Nosaltres hem recollit, al sectorponentí del Montseny i també a la serra de Bertí,la variant mallerenguera. Llensa (1944) no l’enre -gistra, perquè l’espècie no és present a la zonad’Hostalric, i Ariet (1915), a Viladrau, consigna elnom de pumarola.

Salabruga (Calluna vulgaris)

És un altre dels mots de l’idiolecte del parlant deMoià que no figura en el diccionari normatiu de Fa -bra ni en el DIEC2, però sí en el DCVB (referit aaquesta mateixa espècie) i al DECat (s.v. bruc, peròesmentant també C. vulgaris). A Masclans (1981)apareixen salabruga, brossa i bronsa sota l’epígrafde bruguerola. La forma salabruga no l’hem sen-tida al Montseny, però sí a la serra de Bertí, zonamolt propera al Moianès (Francesc Pujol, com.pers.), encara que aplicat a una altra ericàcia,Erica scoparia, que també és denominada bruga.Al Montseny, el nom amb què es designa Callu-na vulgaris és brossa (amb la variant bronsa), encontraposició amb bruguerola, denominació moltdifosa a través de publicacions, però que la gentdel país no usa. Llensa (1944) i Gutiérrez (1994,2000) també recullen brossa per referir-se a aques-ta espècie.

Consideracions finals

En estudiar la fitonímia del Montseny es constatal’existència d’una gran riquesa lèxica en aquestcamp de la cultura popular. Cal destacar el fetque s’hagin pogut recollir noms per a espècies quefins ara no en tenien (Centurea pectinata ssp. pec-tinata, Tanacetum parthenium), o per a les qualsexistien només neologismes cultes (Campanularotundifolia ssp. rotundifolia, Jasione montana,Polygala calcarea, Thalictrum aquilegifolium). Elfet que hi hagi plantes amb usos (medicinals od’altra mena) originals del massís pot ser una deles causes de l’existència d’algunes d’aquestesdenominacions (és ben sabut que sovint el nomreflecteix l’ús popular que té la planta en qüestió).Així, el nom d’herba del colesterol (aplicat a Arte-misia verlotiorum) o el d’herba pansera (per a Inulagraveolens) fan clarament referència a l’ús que esfa de la primera espècie per al tractament delcolesterol i de la segona per a conservar –escal-dant-los en un decuit de la planta– els raïms en


forma de pansa. Casos ben similars són els del’herba de l’alegria (Jasione montana), usada peral tractament de l’enaiguament infantil; de l’herbainflamacionera (anomenada també desinflamatò-ria, herba desinfeccionera i herba dels prats, Poly-gala vulgaris), útil per a combatre les inflamacions,i de l’herba feridora (Stachys recta), la qual s’utilitzaen medicina popular al Montseny per a la preven-ció dels atacs de feridura.

D’altra banda, de ben segur que alguns nomsoriginals es deuen al fet que designen espècies dedistribució reduïda o molt localitzada al territori. Éslògic que els endemismes i altres plantes rares oescasses rebin nom popular únicament a la zonaon creixen espontàniament. El cas més emble-màtic del Montseny és el de l’herba de Sant Segi-mon (Saxifraga vayredana), designada amb aquestnom de ben segur perquè aquest endemisme esfa a les roques que envolten el santuari del mateixnom, sobre Viladrau. Un altre exemple de plantade distribució força localitzada és el ja esmentat deCentaurea pectinata ssp. pectinata, espècie abun-dant al Montseny silici, però amb àmbit de distri-bució geogràfica força reduït en el conjunt del terri-tori català. Els informants que entrevistàremconeixen bé aquesta planta, l’usen amb finalitatsmedicinals diverses i l’anomenen de deu maneresdiferents (taula 2). Per a la mateixa planta, Parada(2007) ha enregistrat, a l’Alt Empordà, el nom decaps burro, denominació que allà s’aplica a diver-ses espècies del gènere.

Encara tenim un grup de plantes que rebennoms que no hem trobat documentats i que cri-den l’atenció perquè tenen un significat poc clar:búfies i bufins (per a Cistus laurifolius), sords (apli-cat a Iris germanica), triquell (per a Pistacia lentis-cus) o escorxatites (per a Vigna unguiculata). Pera la primera, el nom podria fer referència a la formade bufa (o bufeta) que pren el fruit en càpsula deles plantes del gènere Cistus (les estepes). Pelque fa al nom recollit per a I. germanica, el DIEC2recull sort, si bé nosaltres no enregistràrem sortsinó «sords», a Seva, potser relacionat amb el fetque en alguns llocs del Vallès hi havia la creença queaquests lliris no es podien olorar perquè feien tor-nar sord (Maria Galobart, com. pers.). Respecte dela denominació triquell (referida a P. lentiscus), queuna informant de Gualba ens digué que es diu alpoble de Figaró, Coromines, al DECat, apuntaque potser deriva del grecollatí callitrichum, i afe-geix que és propi de l’alt Vallès: «Nom de l’arbusttambé conegut per mata o sigui una mena de

llentiscle (Aiguafreda, 1935)». D’altra banda, elDCVB recull la denominació triquet, referida a «unocell de pas a Mallorca, que té el cap blau, l’es -quena negra i la panxa blanca, i s’alimenta decucs i de llentrisca (Llucmajor)». Desconeixemcompletament si la denominació triquell no podriatenir també relació amb entriquell, embalum,paquet, estri que forma part d’una càrrega. Pelque fa a la denominació escorxatites, que ensdigué una informant d’Hostalric, aplicada a la fabà-cia V. unguiculata, deu fer referència a la semblan-ça de la tavella que fa la planta amb l’òrgan sexualmasculí.

Finalment, alguns dels noms recollits, tot i serinèdits, són variants d’altres denominacions jadocumentades prèviament (per al mateix tàxon oper a un altre de diferent). És el cas de carolines,en lloc de carlines, per a Carlina acanthifolia ssp.cynara, bruc bouer, en comptes de bruc de bou,per a Erica arborea, o vergatera (i no verguera) pera Salix elaeagnos ssp. angustifolia.

Agraïments

El nostre agraïment a tota les persones del Mont-seny que ens van fornir la informació de based’aquest treball. Els volem agrair, de manera moltespecial, el fet de mantenir viva la cultura populardel massís. A Joan Vallès i Cèsar Blanché, direc-tors del treball de recerca del qual ha derivataquest article, agraïm la seva dedicació i el seumestratge. Regraciem també Pep Vicens per l’ajutprestat en la determinació d’espècies botàniques,Esperança Carrió per l’ajuda puntual en la com-pleció de la bibliografia, Carles Riera per les obser-vacions fetes en el text preliminar i Joan CarlesVillalonga per la revisió final del text i pels interes-sants suggeriments que hi ha fet.

Bibliografia

AGELET, A. (1999): Estudis d’Etnobotànica far-macèutica al Pallars. Tesi Doctoral. Barcelona: Uni-versitat de Barcelona, Facultat de Farmàcia, 2.616pàgines.

AGELET, A. (2008): Plantes medicinals delPallars. Olot: Impremta Aubert, 757 pàgines.

ALC = GRIERA, A. (1923-1964): Atlas lingüísticde Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Cata-lans, Abadia de Sant Cugat del Vallès.


ARIET, A. (1915): Topografia mèdica de Vila-drau. Barcelona: Reial Acadèmia de Medicina iCirurgia de Barcelona, 220 pàgines.

BARRAU, J. (1971): «L’Ethnobotanique au carre-four des sciences naturelles et des scienceshumaines», dins Bulletin de la Société Botaniquede France, 118: 237-248.

BONET, M.À. (1991): Estudis etnobotànics a laVall del Tenes (Vallès Oriental). Tesi de llicenciatu-ra. Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat deFarmàcia, 264 pàgines.

BONET, M.À. (1993): Etnobotànica de la Vall delTenes (Vallès Oriental). Barcelona: Publicacions del’Abadia de Montserrat i Ajuntament de Bellpuig,«Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú»,4, 459 pàgines.

BONET, M.À. (2001a): Estudi etnobotànic delMontseny. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat deBarcelona, Facultat de Farmàcia, 1.629 pàgines.

BONET, M.À. (2001b): «Noms de vegetals en latoponímia del Montseny», dins Amindola, Revistade l’Alt Vallès, 46: 15-17.

BONET, M.À.; VALLÈS, J. (2006). Plantes, remeisi cultura popular del Montseny. Etnobotànica d’unareserva de la biosfera. Figueres i Granollers: BrauEdicions i Museu de Granollers-Ciències Naturals,771 pàgines.

BONET, M.À.; ROLDÁN, M.; CAMPRUBÍ, J.; VALLÈS,J. (2008): Etnobotànica de Gallecs. Plantes i cul-tura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Cen-tre d’Estudis Molletans, 308 pàgines.

DCVB = ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. (1930-1968): Diccionari català-valencià-balear. Palma deMallorca: Ed. Moll, 10 volums.

DECat = COROMINES, J. (1980-1991): Diccio-nari etimològic i complementari de la llengua cata-lana. Barcelona: Curial i “la Caixa”, 9 volums.

DGLC = FABRA, P. (1977): Diccionari general dela llengua catalana. Barcelona: Edhasa (7a ed.),1.787 pàgines.

DIEC2 = Diccionari de la llengua catalana(2007): Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (2a.ed.) 1.762 pàgines.

GUTIÉRREZ, C. (1994): Recerca etnobotànica alMontseny. Barcelona: Centre de Promoció de laCultura Popular i Tradicional Catalana, Generalitatde Catalunya, Departament de Cultura. Documentinèdit.

GUTIÉRREZ, C. (2000): «Sobre la designaciód’alguns animals i vegetals al Montseny i la roda-lia», dins La Sitja del Llop, 20: 3-6.

GUTIÉRREZ, C.; BONET, M.À.; VALLÈS, J. (1997):

«Aportacions etnobotàniques en el camp de la lin-güística. Els noms de les plantes al Montseny»,dins Cahiers de l’Université de Perpignan, 24:75-86.

LLENSA DE GELCÉN, S. (1944): «Inventario razo-nado de la Flora de Hostalrich y su comarca»,dins Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas ySuperior de Agricultura y de los Servicios Técnicosde Agricultura, 4 (1-4): 121-290.

MASCLANS, F. (1981): Els noms de les plantes alsPaïsos Catalans. Granollers i Barcelona: CentreExcursionista de Catalunya i Montblanc-Martín,290 pàgines.

MULET, Ll. (1991): Estudio etnobotánico de laprovincia de Castellón. Castelló de la Plana: Dipu-tació de Castelló, 596 pàgines.

MUNTANÉ, J. (1991): Aportació al coneixementde l’etnobotànica de la Cerdanya. Tesi doctoral.Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat deFarmàcia, 1.220 pàgines.

MUNTANÉ, J. (2002): Tresor de la saviesa popu-lar de les herbes, remeis i creences de Cerdanyadel temps antic. Puigcerdà: Institut d’Estudis Cere-tans (2a ed. ampliada), 488 pàgines.

MUNTANÉ, J. (2005): Etnobotànica, etnofarmà-cia i tradicions populars de la Catalunya septen-trional (Capcir, Cerdanya i Conflent). Tesi doctoral.Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat deFarmàcia (doctorat en Biologia), 1.282 pàgines.

PARADA, M. (2007): Estudi etnobotànic de l’AltEmpordà. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat deBarcelona, Facultat de Farmàcia, 1.456 pàgines.

PORTÈRES, R. (1970): Cours d’Ethno-botaniqueet Ethno-zoologie (1969-1970). Volume I. Etno-botanique générale. París: Muséum National d’His -toire Naturelle (Laboratoire d’Ethno-botaniqueet Ethno-zoologie), Faculté des Lettres (Institutd’Ethno logie).

RIERA, C. (1993): Caracterització de l’idiolected’un parlant de Moià. Barcelona: Ed. Claret, 176pàgines.

RIGAT, M., GARNATGE, T. i VALLÈS, J. (2006): Plan-tes i gent. Estudi etnobotànic de l’Alta Vall del Ter.Ripoll: Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès,634 pàgines.

SELGA, A. (1998): Estudis etnobotànics a lesGuilleries. Tesi de llicenciatura. Barcelona: Uni-versitat de Barcelona, Facultat de Farmàcia, 346pàgines.

VALLÈS, J. (1996): «Los nombres de las plantas:método y objetivo en etnobotánica», dins Mono-grafías del Jardín Botánico de Córdoba, 3: 7-14.


VALLÈS, J. (dir.). Noms de plantes [consultableen línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Termi-nologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia):<http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/index.html>

VALLÈS, J.; AGELET, A.; BONET, M.À.; GARNATJE,T.; MUNTANÉ, J.; PARADA, M.; RAJA, D.; RIGAT, M.;SELGA, A. (2005): «Algunes qüestions entorn de la

fitonímia i els aspectes lingüístics de l’etno -botànica», dins Estudis de llengua i Literatura Cata-lanes, núm. 51; pàg. 273-293. Miscel·lània JoanVeny, 5; Barcelona: Publicacions de l’Abadia deMontserrat.

VENY, J. (1982): Els parlars catalans. Síntesi dedialectologia. Palma de Mallorca: Editorial Moll (3aed. corregida i augmentada), 176 pàgines.



Resum

En aquest treball s’analitza la distribució de les plan-tes vasculars i el paisatge vegetal en el sector de laTordera que travessa la Depressió Prelitoral Catala-na. Respecte de la corologia, es presenten els resul-tats mitjançant perfils longitudinals, es pren com aunitat cartogràfica de referència un tram d’un quilò-metre lineal del curs del riu, i s’interpreten les dadesobtingudes per tal de conèixer els factors que hancondicionat la seva presència i abundància. Respec-te del paisatge vegetal, s’ofereixen els trets més sig-nificatius del mateix sector amb la indicació dels pro-cessos que hi intervenen, en especial el paper quehan jugat les activitats humanes al llarg de la histò-ria. En general, el curs actual del riu té una llera ampladeguda a la poca cohesió dels materials que traves-sa. Els processos d’erosió amb el retrocés de pen-yes i de marges al·luvials en episodis de crescudessón freqüents.

Paraules clauCorologia, paisatge de ribera, perfil longitudinal,Tordera

Abstract

A look at the chorology of vascular plants and the plant landscape of the River Torderawhere it runs through the Vallès county This paper analyses the distribution of vascular plantsand the plant landscape along a stretch of the RiverTordera that runs through the Catalan PrecoastalBasin. As far as the chorology is concerned, theresults are shown through longitudinal profiles, tak-ing as a cartographic unit of reference a stretch of theriver covering a linear kilometre, and the data obtainedhave been interpreted in order to find out which fac-tors conditioned their presence and abundance. Withregard to the plant landscape, we have included themost significant features of the same sector and indi-cated the processes involved, particularly the role ofhuman activities throughout history. Generally speak-ing, the river bed is wide due to the scant cohesionof the materials it passes over. The processes of ero-sion frequently cause boulders and alluvial banks toshift back at times of high water.

Key wordsChorology, riverside landscape, longitudinal profile,Tordera

Aproximació a lacorologia de lesplantes vasculars i al paisatge vegetalde la Tordera en el seutram vallesà

Josep M. Panareda1 i Maravillas Boccio1Departament de Geografia Física i AnàlisiGeogràfica Regional. Universitat de Barcelona

Resumen

Aproximación a la corología de las plantasvasculares y al paisaje vegetal del río Torderaen su tramo vallesanoEn este trabajo se analiza la distribución de las plan-tas vasculares y el paisaje del río Tordera en el sec-tor que atraviesa la Depresión Prelitoral Catalana.Respecto a la corología, se presentan los resultadosmediante perfiles longitudinales; se toma como uni-dad cartográfica de referencia un tramo de un kiló-metro lineal del curso del río, y se interpretan losdatos obtenidos con el fin de conocer los factoresque han condicionado su presencia y abundancia. Enlo concerniente al paisaje de ribera, se ofrecen losrasgos más significativos del mismo sector con laindicación de los procesos que intervienen, en espe-cial el papel que han jugado las actividades huma-nas a lo largo de la historia. En general, el cursoactual del río tiene un lecho ancho, debido a la esca-sa cohesión de los materiales. Los procesos de ero-sión con el retroceso de peñas y de márgenes alu-viales en episodios de crecidas son frecuentes.

Palabras claveCorología, paisaje de ribera, perfil longitudinal, Tordera

Introducció

Seguint la metodologia emprada en treballs ante-riors, s’ha estudiat la distribució de les plantesvasculars i del paisatge vegetal de la Tordera en elseu tram vallesà, entre la sortida del riu del mas-sís del Montseny, a prop de can Cornell, fins al’aiguabarreig amb la riera de Vallgorguina. Ja fatemps que publicàrem els resultats obtinguts en eltram entre l’aiguabarreig amb la riera de Vallgor-guina i la desembocadura (Panareda, Pintó iRomo, 2001), i recentment ho férem del tram entreels aiguabarreigs de les rieres de Vallgorguina idel Pertegàs (Panareda i Boccio, en premsa). Méscomplets són els estudis corològics en el Foix(Panareda, Casulleras i Romo, 2005; Romo, Pana-reda i Casulleras, 2005). Els darrers anys ens hemdedicat de nou a la Tordera, per tal de disposard’un estudi més complet de la corologia de lesplantes de ribera.

Malgrat ser nombrosos els estudis sobre lavegetació i la flora de ribera, són escassos elsdedicats a la cartografia corològica de detall i quevagin més enllà d’explicacions genèriques. Noméscom a referència, citem alguns dels treballs quemés s’acosten a la nostra perspectiva en l’estudidel paisatge i de les plantes de ribera (Apan, Rainei Paterson, 2002; Décamps, Fortuné, Gazelle iPautou, 1988; Farley, Masters i Engle, 2002;Greco i Plant, 2003; Maekawa i Nakagoshi, 1997;Malanson, 1995). Els treballs citats són per alsautors una referència important, sobretot per laperspectiva històrica en la interpretació del paisat-ge actual de ribera. Existeixen bibliografia i altresdocuments emprats per les administracions públi-ques que contenen pautes i protocols en les pre-ses, l’anàlisi i la interpretació de dades, però laseva presentació es deixa per a un treball poste-rior, ja que tenen una finalitat diferent de la d’aquestestudi.

La comunicació té per objectiu presentar lametodologia i els resultats d’una recerca centra-da, d’una banda, en l’estudi de la distribució de lesplantes de ribera i, de l’altra, en la dinàmica i l’evo -lució del paisatge de ribera de la Tordera. Aquestestudi està integrat en un programa de recercasobre l’«evolució del paisatge mediterrani de ribe-ra» de l’Institut d’Estudis Catalans (Panareda,2008). L’eix de la recerca és entendre fins a quinpunt la flora, la vegetació i el conjunt del paisatgede ribera han estat condicionats per la presènciai les activitats humanes. Interessa sobretot com-

prendre i interpretar el paisatge des d’una perspec-tiva històrica i la seva evolució amb relació a lesdiferents estratègies de les poblacions humanesque han aprofitat els recursos riberencs al llargdel temps. De fet, es parteix de la hipòtesi que noés possible interpretar el paisatge actual senseconsiderar l’acció humana com un factor principalen la seva construcció.

Metodologia

El programa general de la nostra recerca es basaen tres nivells d’anàlisi i d’interpretació: el d’orga -nismes, el de comunitats i el de paisatges.

Pel que fa als organismes, el treball se centra,d’una banda, en la identificació i la distribució de lesplantes vasculars pròpies de les riberes i, de l’altra,en la interpretació de la presència, absència iabundància d’aquestes plantes en cada indret otrams dels rius mediterranis. Es consideren totesles plantes pròpies de les riberes i les que, senseser-ne exclusives, hi tenen una presència signifi-cativa.

Les dades corològiques es prenen d’una mane-ra semblant com es duu a terme en altres territo-ris i que ha estat exposada en diverses publica-cions (Panareda, 1996 i 2000). La diferència mésimportant és la unitat de referència cartogràfica.Mentre en àmbits territorials generals es pren elquadrat 1 × 1 km derivat de la retícula utm, en elsestudis corològics dels rius emprem l’espai fluvialal llarg d’1 km lineal del curs d’un riu. Cal indicarque van iniciar l’estudi corològic de la Tordera pre-nent com a unitat cartogràfica de referència elquadrat utm i d’aquesta manera vam presentar elsresultats en la primera publicació (Panareda, Pintoi Romo, 2001), encara que aviat ens vam adonardels seus inconvenients, en especial en l’esta -bliment d’unitats de referència no comparables; hihavia quadrats amb una superfície fluvial moltminsa, mentre que d’altres podien constituir pràc-ticament tot el quadrat d’1 km2. En el moment pre-sent prenem les dades a partir de l’espai fluvial quehi ha al llarg d’un quilòmetre seguint la línia cen-tral de la franja de ribera.

El curs principal de la Tordera ha estat dividit en63 trams d’1 km de longitud, des de la capçaleraal cim de les Agudes fins a la desembocadura (fig.1). Com a mostra, es presenten perfils longitudi-nals amb la representació de cinc tàxons quecorresponen a diferents models de distribució (fig.


2, 4, 5, 6 i 7). Com a exemple de referència, s’hiinclou el mapa corològic del vern del conjunt delMontseny, la qual cosa permet comparar-lo ambel perfil de la figura 2 i entendre la diferència entreambdós sistemes de representació (fig. 3). Delsector estudiat, entre els trams 16 i el 27, ambdósinclosos, s’ofereix una mostra significativa de lapresència i de l’abundància de vint tàxons de ribe-ra (fig. 8).

Pel que fa a les comunitats, s’han realitzatinventaris fitosociològics al llarg de la ribera de laTordera. La informació resultant és extensa i seràpresentada en futures publicacions.

Quant a paisatges, l’estudi s’ha centrat a tipifi-car les diferents unitats de paisatges i representar-les gràficament mitjançant perfils. En aquesta comu-nicació només s’ofereix una mostra significativadels resultats: un perfil concret, en el qual es repre-


Figura 1. Mapa del curs principal de la Tordera amb la indicació dels seixanta-tres trams en què s’ha dividitper a la recollida de dades i representació corològica. La figura indica el sector del qual es presenten dadesmés detallades en aquesta comunicació.

Figura 2. Perfil longitudinal de la Tordera amb la representació de la distribució del vern (Alnus glutinosa).

1.700

m

1.500

0100

10 20 30

Trams km

40 50 600

500

1.000

senten els paisatges en un sector de penyes (fig. 9),i dos perfils de síntesi, en els quals es mostra el pai-satge que hi ha hagut els darrers segles i el paisat-ge que hi haurà d’aquí a unes dècades si l’evoluciósegueix les pautes actuals (fig. 10).

Resultats

Dels resultats obtinguts, presentem una mostrasignificativa del conjunt del programa de recercaaplicat al conjunt de la Tordera i uns exemples delsector transversal al Vallès. Es concreta en perfilslongitudinals amb la representació corològica dediferents espècies i en perfils de paisatges amb laindicació de paisatges significatius.

Representació corològica

La representació corològica damunt un perfil longi-tudinal permet obtenir una visió força precisa de la

distribució dels diferents tàxons; el lector poc ave-sat podrà comprendre sense gaires dificultats elssectors on es localitza una espècie concreta. Coma mostra, es presenten cinc perfils, els quals corres-ponen a models corològics diferents. A causa de leslimitacions d’espai d’edició i de la claredat gràfica,s’ha preferit oferir només la informació de presèn-cia, sense indicar-ne el grau d’abun dància. En canvi,s’ha incorporat el grau d’abun dància en la figuraamb les dades de vint espècies del sector trans-versal al Vallès (fig. 8).

El vern (Alnus glutinosa) és una espècie presentpràcticament a tots els trams, tot i que des de SantCeloni fins a la desembocadura és actualmentmés aviat escàs. En canvi, és relativament abun-dant aigües amunt de Sant Celoni, en especialals trams de l’interior del Montseny, on hi ha bonestirades de vernedes denses. Els darrers anys, elvern ha anat reconquerint indrets d’on havia des-aparegut feia més o menys temps. Amb l’abandódels espais fluvials, el vern va recuperant territorifins a formar bones vernedes al sector vallesà. Si


Figura 3. Mapa corològic del vern (Alnus glutinosa) al Montseny.

la tendència segueix com fins ara, d’aquí a poquesdècades hi haurà franges importants de vernedaben desenvolupada al Vallès. Ara bé, la urbanitza-ció dels entorns fins arran mateix del curs del riuo la canalització del llit fluvial podrien alterar aquestprocés de regeneració (fig. 2).

Amb vista a poder comparar els dos sistemes derepresentació corològica, s’adjunta el mapa del vernal Montseny amb quadrats d’1 × 1 km. Tot i que elmapa no es pot considerar enllestit, mostra com atendència general una distribució més densa a lameitat oriental del massís i la seva presència condi-cionada a la xarxa fluvial, ja que el vern és sobretotpresent on hi ha aigua corrent permanent (fig. 3). Caltenir present que malgrat que un quadrat continguifragments de verneda densa, la presència globaldins el quadrat és simplement de «localitzat».Només es considera «freqüent» quan en el quadrathi ha un tram llarg de riu amb una verneda moltseguida o en els quadrats hi ha altres ambientsamb verneda, com ara fonts o sectors àmpliamententollats on el vern és present de manera notable.

El faig (Fagus sylvatica) no és una espècie arbò-ria significativament de ribera, però ha estat inclo-sa en aquesta sèrie de perfils corològics per la sevapresència en cotes baixes seguint el fons de lesvalls, dins el bosc de ribera o en indrets amb unambient permanentment humit. Rieres com lamateixa Tordera, la de Riells, la d’Arbúcies, la de Vall-fornès o de la Picamena, per citar-ne només les méssignificatives, allotgen peus de faigs en indrets onl’entorn és d’alzinar, en cotes que ronden sovint els

500 metres; excepcionalment, n’hem observat a370 metres a la mateixa Tordera (fig. 4). L’exempledel faig no és pas únic; hi ha altres espècies més omenys comunes a la fageda i pròpies d’aquestdomini que també descendeixen cap a cotes bai-xes, i encara de més inferiors de les indicades pelfaig, com poden ser Anemone nemorosa, Carda-mine heptaphylla, Helleborus viridis o Oxalis aceto-sella.

L’aloc (Vitex agnus-castus) és un arbret propi deles riberes i rambles termòfiles amb clima d’hiverntemperat. Es localitza amb certa abundor a les rie-res i rierals del Maresme i penetra de manera moltescadussera pel Vallès i la Selva. Es troba a lesriberes de la Tordera i sovint als marges propersal riu. L’hem vist a les proximitats de la Torderaentre Sant Celoni i Hostalric, però sempre demanera aïllada i amb pocs exemplars. Aigües avallno l’hem advertit a la Tordera, però sí als rierals quehi van a parar. És molt probable que hi hagi exem-plars dispersos a la ribera del tram final de la Tor-dera, malgrat la urbanització del territori i altresintervencions. Els pocs exemplars d’aloc es trobenen una situació força precària, tant pel clima freddel fons de la depressió Prelitoral com per les acti-vitats actuals. A més, als trams on la vegetaciónatural es regenera (verneda, salzeda, freixeneda,roureda i fins i tot alzinar), l’aloc hi té les de per-dre, ja que no pot suportar l’ombra del bosc. Noés estrany que els exemplars actuals es trobin enespais sense bosc i més o menys allunyats delcurs del riu, sovint als marges propers (fig. 5).


Figura 4. Perfil longitudinal de la Tordera amb la representació de la distribució del faig (Fagus sylvatica).

1.700

m

1.500

0100

10 20 30

Trams km

40 50 600

500

1.000

La falguera de rei (Osmunda regalis) és unaautèntica planta de ribera pròpia de les vernedesi d’altres boscos de ribera amb ambient semprehumit. Aquesta planta és preferentment atlàntica,però es fa també en indrets humits d’altres regions.A la ribera de la Tordera és raríssima, com tambéals seus afluents. És coneguda des d’antic la sevapresència a la riera de Gualba i fa uns anys la vamlocalitzar a la Tordera, als trams propers a la Lla-vina, com també en alguns dels seus afluentspròxims, com la riera de la Castanya. La seva pre-

sència a la Tordera té una gran importància bio -geogràfica i mostra com els indrets més feréstecsconstitueixen un refugi biològic per a diverses plan-tes. En moments de fort aprofitament del medi, lafalguera de rei es va refugiar als estrets, gorgs iroquissers dels fondals. Actualment, pot ampliar laseva àrea de distribució, però xoca amb les novesestratègies d’ocupació del territori i molt probable-ment restarà de nou reclosa en aquests refugis.Així doncs, cal que aquests refugis naturals esmantinguin amb la seva funció de protecció (fig. 6).


Figura 5. Perfil longitudinal de la Tordera amb la representació de la distribució de l’aloc (Vitex agnus-castus).

1.700

m

1.500

0100

10 20 30

Trams km

40 50 600

500

1.000

Figura 6. Perfil longitudinal de la Tordera amb la representació de la distribució de la falguera de rei (Osmundaregalis).

1.700

m

1.500

0100

10 20 30

Trams km

40 50 600

500

1.000

El cascall marí (Glaucium flavum) fa poc que haestat localitzat més amunt de Sant Celoni fins a ladesembocadura. És una planta típica de les plat-ges amb còdols, però penetra terra endins seguintels codolars dels rius, en especial on l’aigua contéun nivell elevat de sals. Un exemple molt clar és alLlobregat, on el cascall marí és relativament abun-dant a partir de l’àrea de les mines de sal (Sallent,el Bages). Un fet semblant succeeix a la majoriadels rius, on els components salins són notablesa causa dels abocaments urbans i industrials. Hohem pogut constatar a tots els rius estudiats, comel Foix i el Congost-Besòs, només per citar-neuns exemples. De fet, es tracta d’una caracterís-tica dels rius actuals les aigües dels quals conte-nen un nivell de sals força superior al que elscorrespondria només si es tinguessin en compteels factors naturals (fig. 7). Una altra espècie quesegueix el mateix model de distribució és Tamarixafricana, que també es localitza fins tot el cursmitjà de la Tordera. Ambdues espècies mantindranen el futur la seva presència a la Tordera, i fins i totpot ser que s’estenguin una mica més aigüesamunt. No cal cap intervenció, ni per eradicar-lesni per afavorir-les, ja que el nivell de concentracionssalines en condicionarà la presència i l’abundància;alhora aquestes plantes són prou bioindicadoresperquè siguin objecte d’un seguiment sistemàtic.

Al sector on la Tordera és transversal a laDepressió Prelitoral, el paisatge, les comunitatsvegetals i la presència i abundància de les plantestenen unes característiques pròpies que són reflec-

tides en les tres figures següents. En la primera esmostra la distribució de vint plantes amb la indica-ció del grau de presència, com a tàxon localitzat(cercle petit), tàxon freqüent (cercle mitjà) o tàxonabundant (cercle gros) (fig. 8). Les dades represen-tades corresponen a les obtingudes durant lesprospeccions realitzades a l’inici de l’estiu del 2008.

Tal com s’ha indicat anteriorment, el vern (Alnusglutinosa) és relativament freqüent en aquest sec-tor, i es detecta una progressió notable cap a unaregeneració de la verneda amb un augment de lesplantes associades. Si es vol que aquesta tendèn-cia continuï, cal vetllar perquè la ribera disposi del’espai necessari, evitar la construcció de margescimentats o la reducció de l’amplada del llit lliure delriu, deixar que els meandres actuals es mantinguini respectar les variacions que esdevinguin com aresultat de les revingudes o torderades.

L’angèlica (Angelica sylvestris) és escassa enaquest sector, però té una presència significativaque cal valorar com a molt positiva, sobretot si esté en compte que se n’ha registrat un augment elsdarrers anys. Un fet semblant succeeix amb Carexpendula, localment abundant.

L’ortiga borda (Lamium flexuosum) és relativa-ment abundant, en especial allà on hi ha replans imarges terrosos humits.

Els salzes tenen una presència constant al llargdel sector. Salix alba és especialment present aSant Celoni i també aigües avall d’aquesta pobla-ció; en canvi, és escàs aigües amunt. Salix purpu-rea és rar i molt localitzat, com ho és en el conjunt


Figura 7. Perfil longitudinal de la Tordera amb la representació de la distribució del cascall marí (Glaucium fla-vum).

1.700

m

1.500

0100

10 20 30

Trams km

40 50 600

500

1.000


Figura 8. Representació de la distribució de vint tàxons al tram transversal de la Tordera al Vallès.

de la Tordera, molt rar aigües amunt del sector estu-diat i escàs aigües avall. Salix atrocinerea és presenta tots els trams, però enlloc n’hem localitzat grupsnotables; en canvi, sí que s’ha localitzat en algun soto vall lateral. Salix elaeagnos també és escàs, excep-te aigües amunt de Sant Esteve de Palautordera, onés freqüent en alguns trams; temps enrere haviaestat relativament freqüent a bona part del sector,on era aprofitada per a cistelleria.

Els arbres plantats han tingut i tenen un paperdestacat en el paisatge de ribera d’aquest indret.La robínia (Robinia pseudoacacia) és l’arbre mésabundant a tot el sector. En el seu moment fouplantat per fixar talussos i penyes i per a aprofita-ments forestals diversos. Actualment constitueixpoblacions denses als marges de la ribera i ocupaalgunes planes al·luvials baixes. Els darrers anyss’ha constatat un augment de les poblacions derobínia i actualment no és clara la seva dinàmicaamb relació a la regeneració de la verneda i la frei-xeneda. El plàtan (Platanus orientalis) també ésforça abundant en plantacions monoespecífiques,les quals són objecte de tallades periòdiques.

La canya (Arundo donax) ha tingut històrica-ment un lloc destacat a les lleres i els marges delrius, ja que ha estat objecte d’aprofitaments diver-sos en l’agricultura, la cistelleria i la construcció.Molts d’aquests aprofitaments han perdut impor-tància o han desaparegut del tot, de manera quehi ha pocs indrets on les canyes es tallin anualment,condició indispensable si es vol tenir un canyar enbon estat per al seu aprofitament. Hi ha encarapoblacions de canyes arreu de les riberes, peròmoltes han desaparegut a causa de l’extensió delbosc de ribera, de les torderades que les han arren-cat i desfet –i que posteriorment no han estat afa-vorides– i per la reducció de l’espai fluvial.

Els helòfits, com Apium nodiflorum, Rorippanasturtium-aquaticum, Veronica anagallis-arven-sis, Typha latifolia, Typha angustifolia i Alisma plan-tago-aquatica, són en general cada dia més nom-brosos i ocupen més superfície. Aquest és un delscanvis més notables en el paisatge de ribera durantels darrers anys la causa del qual cal cercar-la a lesdepuradores. Fins fa pocs anys, la Tordera regis-trava uns estiatges més o menys llargs, de mane-ra que la llera restava totalment seca durant mesos.En aquestes condicions, els helòfits quedavenreclosos a les vores d’alguns gorgs o a prop de lesfonts que rajaven tot l’any, o almenys deixaven elssòls propers ben humits. Ara les depuradores dei-xen anar aigua al riu amb regularitat, de manera que

fins i tot els estius més secs circula superficialmentun rajolí d’aigua que permet no solament la subsis-tència de molts helòfits, sinó que aquests s’es -tenguin àmpliament per la llera. Aquest fet és espe-cialment important en els helòfits que tenen unaforta activitat vegetativa a l’estiu. Es localitzen fàcil-ment denses poblacions de Veronica anagallis-aquatica o Rorippa nasturtium-aquaticum, o grupsde Typha sp. i de Callitriche sp. A partir del puntd’abocament de l’aigua de la depuradora es for-men grans masses d’helòfits i d’altres herbes quenecessiten una certa humitat per desenvolupar-se. Al cap d’un tros, quan part de l’aigua s’ha infil-trat o evaporat, aquesta franja d’herbes ufanoseses va estrenyent, fins que desapareix. Però abansque això succeeixi o una mica aigües avall hi ha unabocament d’una altra depuradora, la qual cosadóna lloc a un nou paisatge verd. Aquest fet es potobservar molt clarament a la depuradora de SantaMaria de Palautordera.

Alhora, aquest ambient de corrent superficialpermanent afavoreix l’establiment de plantes arbò-ries, de manera que els darrers anys també hanaugmentat algunes poblacions de salzes i d’altresarbres de ribera, com el vern. El resultat és unaregeneració més ràpida del bosc de ribera.

Finalment, cal fer esment de la presència dediverses plantes al·lòctones en el paisatge de ribe-ra. Algunes són ben visibles per les seves flors,com és el cas de la nyàmera (Helianthus tubero-sus), originària de l’Amèrica del Nord i cultivadapels seus tubercles comestibles i com a plantaornamental, que a la darreria de l’estiu adornamoltes lleres amb els seus capítols grossos decolor groc. Un fet semblant succeeix amb Buddle-ja davidii, un arbust originari de la Xina que s’hanaturalitzat a partir d’exemplars cultivats com aplantes ornamentals. Aquest arbust té unes paní-cules terminals cilíndriques i denses, compostesde nombroses flors violàcies, que es fa a les lleresi els marges humits propers.

En aquest grup cal considerar nombroses her-bes que troben espai lliure i nutrients a les lleres ique constitueixen formacions herbàcies densesi altes; en són un bon exemple diverses herbes dela família de les compostes, com ara Bidens fron-dosa, B. aurea, B. tripartita, Ambrosia coronopifo-lia i Xanthium echinatum, a més d’altres herbestambé abundants arreu, com les plantes delsgèneres Chenopodium i Amaranthus. La llista deles plantes al·lòctones que troben un lloc a les lle-res és ben llarga.


Representació de paisatges

El paisatge s’ha representat en dues figures quemostren l’organització espacial mitjançant perfils.Primer es presenta un perfil efectuat al costat dela Fàbrica de Paper de Santa Maria de Palautor-dera. Es tracta d’un perfil ben representatiu delsector, on hi ha penyes que es reactiven perma-nentment amb esllavissades i despreniments i dife-rents nivells de dipòsits al·luvials, l’un al damunt dela mateixa penya i d’altres en posicions inferiors;el paisatge vegetal també hi és ben diferenciat,amb alzinars i pinedes de pi pinyer als nivells supe-riors i plantacions de plàtans, robínies i pollancresals inferiors (fig. 9).

En segon lloc s’ofereix una síntesi dels paisat-ges passats i futurs de les riberes de la Tordera alVallès. En el perfil superior (fig. 10.a) es mostra elpaisatge que hi ha hagut durant moltes dècades,amb un aprofitament intensiu de tots els ambientsper a l’agricultura i la ramaderia. L’aprofitament

forestal era escàs i molt específic, amb planta-cions d’arbres als marges i vores de camins. Ambl’abandó recent, el conjunt del paisatge ha anatregenerant-se amb comunitats i estructures mésproperes a una situació natural. Si la tendènciaactual segueix igual, d’aquí a ben poc el paisatgede ribera de la Tordera serà com es representa enel perfil inferior (fig. 10.b), amb un predomini de pai-satges forestals, molt heterogenis i variables ambrelació a les riuades, les quals mantindran obertala franja per on circula l’aigua.

Conclusions

Els paisatges de ribera són per ells mateixos diver-sos i variables en el temps i l’espai. Tanmateix, lasegona meitat del segle XX ha estat un moment degrans transformacions socioeconòmiques que hamotivat canvis en les estratègies, els aprofitamentsi els recursos naturals. I les riberes són espais rics


Figura 9. Perfil del paisatge de la Tordera a prop de la Fàbrica de Paper (Santa Maria de Palautordera).1. Curs permanent d’aigua amb vegetació dominada per helòfits.2. Llera només coberta d’aigua en moments de crescudes amb vegetació herbàcia de caràcter ruderal.3. Peu de penya amb acumulació de materials procedents d’un despreniment o una esllavissada amb restesde vegetació del sector caigut, colonitzat inicialment per una bardissa; aquest material serà endut en la pri-mera torderada.4. Nivell al·luvial amb bosc mixt d’alzines i pins.5. Marge de la llera colonitzada per una bardissa densa coberta amb oms i robínies.6. Nivell al·luvial inferior amb herbeis i bardisses i plantada amb pollancres i plàtans.

en recursos, per la qual cosa els seus aprofita-ments han estat importants per a tots els grups depersones que hi han viscut a prop. El paisatgeestudiat de la Tordera es troba experimentant ungran canvi en el moment present, i el seu estudi

és d’un gran interès. Sabem una mica com era elpaisatge de fa unes dècades o segles, coneixemforça com és el paisatge actual i com funciona,però no és gens fàcil esbrinar com evolucionarà elpaisatge de ribera, sobretot per la dificultat de


Figura 10. Perfils de síntesi dels paisatges passats (a) i actuals (b) de la Tordera al sector transversal al Vallès.1. Llera del riu directament condicionada per la dinàmica natural del règim fluvial natural amb torderades i perío -des d’estiatge: comunitats d’helòfits en indrets inundats i vernedes i salzedes (1); paisatge vegetal molt hete-rogeni i variable al llarg de l’any i d’un any a l’altre, amb predomini de sargars i canyars (1’).2. Marges de la llera i petites depressions humides, inundades en moments de crescudes: bosc caducifoli mixtde salzes, gatells, freixes, verns i oms (2); canyars, bardisses i herbeis pasturats (2’).3. Plana al·luvial inferior: bosc caducifoli mixt de freixes i oms, amb fragments de robínies, pollancres i plàtansd’antigues plantacions (3); conreus (3’).4. Marges abruptes entre diferents nivells al·luvials: bosc mixt de roures i alzines amb alguns indrets de penya(4); bosc sovint esclarissat de roures i alzines, bardisses i herbeis amb franges de penya (4’).5. Marges suaus inferiors: bosc mixt de roures, oms i alzines (5); herbeis segats i pasturats i bardisses (5’). 6. Replà al·luvial mitjà: bosc de roures i alzines (6); conreus amb algun arbre aïllat i herbeis al marges (6’).7. Nivell al·luvial superior: conreus, restes d’antigues masies en runes o restaurades per a usos residencials ifragment de bosc mixt d’alzines, roures i pins (7); masia voltada de conreus (7’).8. Nivell al·luvial superior: conreus i fragments de bosc d’alzines, pins i roures (8); vinya (8’).

copsar com seran els aprofitaments en el futur. Hiha una manca de coneixement de les relacionsentre la dinàmica natural de ribera i les activitatshumanes. El gran interrogant és com evoluciona-rà el paisatge de ribera amb els tipus d’apro fi -tament actual.

Del que estem convençuts és de la gran impor-tància del paisatge de ribera en el món mediterra-ni cada vegada més urbanitzat, per la seva flora ifauna, per l’aigua com a recurs humà i natural, i pelconjunt del paisatge. Cal abandonar la concepcióque es té del riu com un espai marginal on es potabocar de tot o com aquell indret a què es reco-rre quan es vol justificar que es deixa sense urba-nitzar un mínim d’espai verd. I també cal deixar debanda la idea que els espais fluvials són nomésespais d’oci i bonics. Els paisatges de ribera cons-titueixen un dels elements fonamentals del nostrepaisatge i cal tenir-ne molta cura perquè disposinde l’espai mínim per desenvolupar-se amb tota laseva complexitat i del temps necessari per rege-nerar-se dels impactes seculars.

Des del punt de vista de la recerca, cal fer unseguiment de les poblacions vegetals i de la sevaevolució. Sobretot cal prendre consciència queels espais de ribera tenen una dinàmica molt prò-pia, amb episodis d’estiatge i d’altres de crescu-des, les quals sovint es presenten com a catastrò-fiques ja que els humans tendim a oblidar-les.Aquests fenòmens excepcionals són part intrínse-ca de la dinàmica fluvial i del paisatge que se’nderiva, i sense aquests fenòmens el paisatge seriaben diferent. Cal saber deixar que les crescudes,ifins i tot les inundacions, facin la seva feina; peraixò cal assignar al riu l’espai que li pertoca i nomanllevar-li, tal com s’ha fet fins ara.

Bibliografia

APAN, A.A.; RAINE, S.R.; PATERSON, M.S. (2002):«Mapping and analysis of changes in the riparianlandscape structure of the Lockyer Valley Catch-ment, Queensland, Australia», dins Landscapeand Urban Planning, 59 (1): 43-57.

DÉCAMPS, H.; FORTUNÉ, M.; GAZELLE, F.; PAUTOU,G. (1988): «Historical influence of man on the ripa-rian dynamics of a fluvial landscape», dins Lands-cape Ecology, 1 (3): 163-173.

FARLEY, S.C.; MASTERS, R.E.; ENGLE, D.M. (2002):«Riparian Landscape Change in Central Oklahoma(1872-1991», dins Proc. Oklahoma Academy ofScience, 82: 57-71.

GRECO, S.E.; PLANT, R.E. (2003): «Temporalmapping of riparian landscape change on theSacramento river, miles 196-218, California, USA»,dins Landscape Research, 28 (4): 405-426.

MAEKAWA, M.; NAKAGOSHI, N. (1997): «Riparianlandscape changes over a period of 46 years, onthe Azusa River in Central Japan», dins Landsca-pe and Urban Planning, 37: 37-43.

MALANSON, G.P. (1995): Riparian Landscapes.Cambridge: Studies in Ecology, 306 pàgines.

PANAREDA, J.M. (2008): Evolució del paisatgemediterrani de ribera. Barcelona: Institut d’EstudisCatalans, 51 pàgines.

PANAREDA, J.M. (1991): El Montseny. Vic: EumoEditorial, 175 pàgines.

PANAREDA, J.M. (1996): «Cartografía de la vege-tación», dins Serie Geográfica, 6: 11-34.

PANAREDA, J.M. (2000): «Cartografía y represen-tación fitogeográfica», dins Metodología y prácti-ca de la biogeografía. Barcelona: Ediciones delSerbal, p. 273-316.

PANAREDA, J.M. (2006): A propòsit de les rela-cions biològiques entre el Montseny i el Montme-gre. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

PANAREDA, J.M.; BOCCIO, M. (2007): «Flora i pai-satge vegetal de la costa del Maresme», dins Atza-vara, 15: 165-174.

PANAREDA, J.M.; BOCCIO, M. (en premsa): «Elpaisatge vegetal de la Tordera entre les rieres deVallgorguina i del Pertegàs», dins V Trobada d’Es -tudiosos del Parc del Montnegre i el Corredor,2007. Barcelona: Diputació de Barcelona.

PANAREDA, J.M.; CASULLERAS, G.; ROMO, À.M.(2005): «Metodologia per a l’estudi de la distribu-ció i evolució de la flora i vegetació de la ribera delFoix», dins Monografies, 40: 131-138.

Panareda, J.M.; Pintó, J.: Romo, À.M. (2001):«Factors en la distribució de les plantes vascularsen el llit de la Tordera», dins Monografies, 32: 111-118.

ROMO, À.M.; PANAREDA, J.M.; CASULLERAS, G.(2005): «Els murtars de la ribera del Foix», dinsMonografies, 40: 139-146.



Resum

En aquest treball es donen a conèixer diversesnovetats florístiques per al massís del Montseny i espresenta el projecte de localització actual de les es -pècies singulars que creixen als cims del Mont seny(Matagalls, Agudes i turó de l’Home). Aquest projec-te té com a objectiu principal elaborar una base dedades en què s’indiqui amb precisió la distribucióactual de les espècies de plantes vasculars rares iinteressants dels cims del Montseny. D’aques tesespècies, cal prioritzar-ne la conservació, per a laqual cosa és indispensable conèixer-ne la distribu-ció actual.

Paraules clauMontseny, corologia, plantes vasculars

Abstract

Chorological studies of vascular plants on the MontsenyThis paper highlights a number of new flower speciesfound on the Montseny Massif and presents the pro-ject showing the current location of the unique spe-cies that grow on the peaks of Montseny (Matagalls,Agudes and Turó de l’Home). The main objective ofthe project is to create a database that will accura-tely show the current distribution of the species of rareand interesting vascular plants on the peaks ofMontseny. The conservation of these species is apriority and this is why it is essential to have knowled-ge on their current distribution.

Key wordsMontseny, chorology, vascular plants

Estudis corològics de plantes vascularsal Montseny

Gerard Pié,1 Lluís Vilar1 i Sònia Sánchez2

1Grup de Recerca de Flora i Vegetació,Departament de Ciències Ambientals, Universitat de Girona2L’Observatori de la Tordera, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona

Resumen

Estudios corológicos de plantas vascularesen el MontsenyMediante este trabajo damos a conocer varias nove-dades florísticas para el macizo del Montseny y pre-sentamos el proyecto de localización actual de lasespecies singulares que crecen en las cumbres delMontseny (Matagalls, Agudes y Turó de l’Home).Este proyecto tiene como objetivo principal elaboraruna base de datos en que se indique con precisiónla distribución actual de las especies de plantas vas-culares raras e interesantes de las cumbres delMontseny. De estas especies es necesario priorizarsu conservación, para lo cual es indispensable cono-cer su distribución actual.

Palabras claveMontseny, corología, plantas vasculares

Introducció

Tot i que la flora vascular del Montseny és molt benconeguda, la informació corològica de què es dis-posa es troba sovint dispersa en publicacions ques’han acumulat des dels primers botànics que vanestudiar el massís, i sovint també es tracta decitacions poc precises. Ambdós aspectes supo-sen un inconvenient a l’hora de conèixer la distri-bució d’un tàxon al detall pensant en la seva ges-tió i protecció.

Ja l’any 2001, un de nosaltres (Gerard Pié) vainiciar una sèrie de treballs inclosos dins del Pla deseguiment de paràmetres ecològics del Parc Natu-ral del Montseny relacionats amb la descripció i elseguiment de determinades espècies de flora (Gen-tiana lutea, Ophioglossum azoricum, Prunus lusita-nica, entre d’altres). La finalitat d’aquests segui -ments era poder informar de la distribució concretad’aquestes espècies de flora i, en certs casos,ana litzar-ne els impactes que els podien causarcertes activitats antròpiques.

Tota la informació generada en aquests estu-dis ha anat dirigida sobretot als gestors del parc,ja que són els encarregats de dur a terme o regu-lar bona part de les actuacions realitzades dinsl’espai natural protegit. El coneixement exacte dela distribució de les espècies singulars i de distri-bució limitada és necessari perquè aquests puguintenir en compte els impactes sobre les espèciesde flora.

Com s’ha dit, en l’actualitat es disposa de moltainformació sobre la distribució geogràfica de lamajoria d’espècies vegetals que creixen al Mont-seny i a la seva rodalia, ja que ha estat un massíshistòricament molt estudiat. Tanmateix, aquestainformació és sovint imprecisa i dispersa, de mane-ra que accedir-hi pot ser una tasca difícil.

En aquest sentit, des de la direcció del ParcNatural del Montseny s’ha projectat elaborar,durant l’any 2009, una base de dades de les espè-cies de flora considerades d’interès dels cims mésalts del Montseny, per tal de tenir situades lespoblacions d’aquestes plantes amb una precisióprou bona com perquè sigui informació útil per ala gestió del territori. L’estudi se centrarà als cimsdel Matagalls, el turó de l’Home i les Agudes, jaque és aquí on es troben moltes plantes conside-rades d’interès, ja sigui perquè són rares al mas-sís o a les terres catalanes en general. La llista deplantes vasculars que cal incloure es basarà en elscriteris seguits per Vilar i Pié (2007).

L’elaboració d’aquesta base de dades consta-rà d’una primera fase de buidat bibliogràfic per tald’obtenir totes les citacions que s’han fet fins almoment dels cims del Montseny, tot i que moltade la informació d’una certa antiguitat no és gaireprecisa. En aquests casos, i en una segona fase,el treball de camp haurà d’aportar informació pertal d’augmentar la precisió d’aquestes citacions i,si és el cas, per afegir noves localitats que puguintrobar-se.

La limitació de la base de dades a una llista con-creta d’espècies i només d’una zona molt concre-ta del Montseny es deu al fet que les distribucionsde cadascun dels tàxons considerats es revisaransobre el terreny, la qual cosa implica un volum defeina molt considerable. Seria impossible abordaraquesta tasca volent abraçar la totalitat del mas-sís i d’espècies vegetals que s’hi troben.

Noves citacions

A continuació, es presenten diverses novetats flo-rístiques del massís que hem trobat durant elsdarrers anys. Tot i que la majoria ja s’havien des-crit anteriorment al mateix lloc, la seva localitat erapoc precisa o no existia cap informació recent dela seva presència. Algunes de les espècies, con-cretament Botrychium lunaria, Cystopteris fragilis,Gymnocarpium dryopteris, Rosa pimpinellifolia iMinuartia laricifolia ssp. diomedis s’inclouran en labase de dades de flora d’interès present als cimsdel Montseny que s’elaborarà l’any 2009: • Anogramma leptophylla (L.) Link. S’ha trobat atres localitats diferents: al talús d’un camp prop deMosqueroles, 350 metres (DG 5419); a prop decan Vilorda (Montseny), al marge d’un camí, 680metres (DG 4725); a Sant Roc (Fogars de Mont-clús), 370 metres, també en un marge de camí(DG5022).• Botrychium lunaria (L.) Swartz. Citada anteriormenta les Agudes i el Matagalls, ha aparegut a la Calma,en antigues feixes de conreu, a prop del collet deTerrús (DG 4426). Tot i que és una planta difícil delocalitzar a causa de les seves petites dimensions,sembla que les poblacions són molt reduïdes, ja quese n’han trobat tan sols tres peus.• Chenopodium polyspermum L. Localitzada alpas de la Tordera per Sant Esteve de Palautorde-ra, a 370 metres (DG 5219).• Cystopteris fragilis (L.) Bernh. Havia estat citadaen la dècada de 1980 per diversos autors al Puig-


sacarbassa, entre d’altres llocs. N’hem retrobattres peus aïllats en aquest mateix indret, a la caraobaga (DG 5326).• Epipactis microphylla (Ehrh.) Swartz. Citada perprimera vegada al Montseny per Meritxell Maimól’any 2004. Afegim a aquesta citació un peu tro-bat l’any 1998 a la Calma, entre el Cafè i els corralsd’en Parera (DG 4325).• Equisetum hyemale L. Citada anteriorment a lavall de Gualba (riera de Gualba), hi afegim les tro-bades al voltant de Riells, concretament al torrentde les Oliveretes a 570 metres (DG 5824) i al sot decal Gat, a 560 metres (DG 5825). Són poblacionsdestacables per l’alçada on es troben, ja que eslocalitzen per sota dels 600 metres.• Galium scabrum L. N’hem localitzat centenars depeus al turó de Montsoriu (DG 6226). Es trobenescampats al vessant est, entre els 300 metres i els400 metres d’altitud. Aquesta població és prope-ra a citacions anteriors (Riells).• Glechoma hederacea L. Ha estat localitzada a lariera d’Arbúcies, a uns 400 metres d’altitud, aprop del Molí de les Pipes (DG 5730), i tambéa Santa Maria de Palautordera, sota la Font Mar-tina (DG 5316), a 200 metres. Vayreda l’havia cita-da a l’inici del segle XX a Montsoriu, i Llensa en ladècada de 1940 a Fogars de Tordera, però desd’ençà no havia tornat a ser citada. • Gymnocarpium dryopteris (L.) Newm. Aquestafalguera va ser citada a les Agudes per Claverol’any 1994. Ara l’hem trobada de forma molt pun-tual sobre el pla de Puigllobí, a uns 1.200 md’altitud (DG 5427).• Lycium chinense Mill. Aquesta solanàcia provi-nent de Xina ha aparegut a la ribera esquerra delriu Tordera, aigües amunt de les Llobateres (DG6619).• Osmunda regalis L. Ha estat localitzada al cursprincipal de la Tordera, des dels 365 metres als765 metres, on creix amb abundància. Tambéapareix puntualment a la riera de la Bascona i dela Castanya. Curiosament, aquesta espectacularfalguera està generosament citada a diversosafluents de la Tordera, principalment a la riera deBreda i de Gualba, però fins ara no havia estatcitada al curs principal, tot i que alguns exemplarses troben en zones de fàcil accés (DG 42). Lamajor part de la població de falguera reial estroba concentrada entre els 410 metres i els 430metres, on també creix esporàdicament algunpeu de faig.• Parentucellia viscosa (L.) Caruel. Trobada a la

vorada del camí de Santa Magdalena, a Mosque-roles, 400 metres (DG 5320).• Polygonum orientale L. Aquesta poligonàcia pro-vinent de l’est d’Àsia ha estat localitzada a la llerasorrenca de la riera d’Arbúcies, a prop del Molí den’Horta, a 180 metres (DG 6326).• Rosa pimpinellifolia L. Abundant a les zonesculminals de les Agudes i del Puigsacarbassaentre els 1.650 metres i els 1.700 metres (DG5326).• Minuartia laricifolia (L.) Schinz et Tell ssp. diome-dis (Br.-Bl.) Mattf. Ha estat localitzada de formaabundant a les Agudes i el Puigsacarbassa, majo-ritàriament en relleixos de roca de zones assole-llades, entre els 1.650 metres i els 1.700 metres(DG5326).• Physalis philadelphica Lam. Aquesta solanàciaprovinent d’Amèrica del Nord ha estat localitzadaa Santa Maria de Palautordera, enmig d’un campde blat de moro, a 200 metres (DG 5316).• Senecio viscosus L. Se n’ha trobat un peu arrande camí al pla d’Àligues (Arbúcies), a uns 900metres aproximadament (DG 5131).

Agraïments

Hem d’agrair el suport i el finançament rebut pelParc Natural del Montseny, la Diputació de Barce-lona i L’Observatori de la Tordera. L’elaboració dela base de dades durant l’any 2009 es podrà mate-rialitzar gràcies a la subvenció de la Diputació deGirona i el Parc Natural del Montseny.

Bibliografia

BOLÒS, O. de; VIGO, J.; MASALLES, R.; NINOT,J.M. (1990): Flora manual dels Països Catalans.Barcelona: Editorial Pòrtic,«Conèixer la Natura»,1.244 pàgines.

BOLÒS, O. de (1983): La vegetació del Mont-seny. Barcelona: Diputació de Barcelona, Servei deParcs Naturals, 170 pàgines.

GUTIÉRREZ, C. (1999): «Novetats a la flora vas-cular del Montseny», dins III i IV Trobades d’Estu -diosos del Montseny. Barcelona: Diputació deBarcelona, Servei de Parcs Naturals, p. 23-25.

LLENSA, S. (1945): «Inventario razonado de laFlora de Hostalrich y su comarca», dins Anuales dela Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agri-cultura, vol. V: p. 120-290.


VILAR, L.; PIÉ, G. (2007): Localització d’hàbitatsd’interès comunitari, associacions vegetals raresi amenaçades, i flora i/o endèmica al Parc Natural

del Montseny. Barcelona: Diputació de Barcelona,Servei de Parcs Naturals, 60 pàgines.



Resum

Senecio inaequidens i S. pterophorus són dues espè-cies al·lòctones que envaeixen diversos hàbitats delParc Natural del Montseny. A fi d’avaluar la sevacapacitat d’invasió al parc, es va realitzar un trasplan-tament de plàntules en prats de pastura, brolles i alzi-nars. Els resultats mostren que qualsevol dels hàbi-tats estudiats pot ser envaït, però cal que aquestshàbitats hagin estat pertorbats. Ara bé, el prat ésl’hàbitat on la fecunditat dels individus és més eleva-da. La competència amb la vegetació autòctona limi-ta l’establiment d’ambdues invasives quan la germi-nació es produeix a la primavera, però la germinacióa la tardor afavoreix la invasió. Recomanem la vigi-lància de brolles i prats durant els períodes plujososi el seguiment de S. pterophorus, atesa la seva intro-ducció recent.

Paraules clauInvasió, Senecio inaequidens, Senecio pterophorus,Montseny, comunitats mediterrànies, pertorbació,disponibilitat d’aigua

Abstract

The invasive potential of two exotic species(Senecio inaequidens and S. pterophorus) inMontseny Natural Park Senecio inaequidens and S. pterophorus are twoallochthonous species that invade a number of habi-tats in Montseny Natural Park. In order to evaluatetheir invasive capacity in the park, we transplantedplantules in meadows, thickets and oak groves. Theresults showed that any of the habitats studied couldbe invaded, but these habitats must have been dis-turbed for this to happen. The meadow is the habi-tat where the fertility of individuals is greater.Competition with the native plantlife restricts theestablishment of the two invasive plant species whengermination occurs in spring. Germination in theautumn favours invasion. We recommend keepingthickets and meadows under observation during rainyperiods and monitoring S. pterophorus, due to itsrecent introduction.

Key words Invasion, Senecio inaequidens, Senecio pterophorus,Montseny, Mediterranean communities, disturbance,availability of water

El potencial invasiu de dues espèciesexòtiques (Senecioinaequidens iS. pterophorus) alParc Natural delMontseny

Lidia Caño,1 Josep Escarré,2 Eva Castells,3

i Francesc Xavier Sans1

1Departament de Biologia Vegetal (Unitat deBotànica), Universitat de Barcelona.2Centre d’Écologie Fonctionnelle et Évolutive,CNRS, Montpeller.3Unitat de Toxicologia, Universitat Autònoma de Barcelona

Resumen

El potencial invasivo de dos especies exóticas(Senecio inaequidens y S. pterophorus) en elParque Natural del MontsenySenecio inaequidens y S. pterophorus son dosespecies alóctonas que invaden hábitats en el Par-que Natural del Montseny. Para evaluar su capacidadde invasión en el parque, se realizó un transplante deplántulas en prados de pasto, matorrales y encina-res. Cuando no hay perturbación, la supervivencia enel encinar es casi nula, mientras que el matorral esel hábitat más susceptible de ser invadido. El prado,sin embargo, es el hábitat donde la fecundidad de losindividuos es mayor. La competencia con la vegeta-ción autóctona limita el establecimiento cuando lagerminación tiene lugar en primavera, pero la germi-nación en otoño favorece la invasión. Recomenda-mos la vigilancia de matorrales y prados durante losperíodos lluviosos y el seguimiento de S. pteropho-rus, dada su reciente introducción.

Palabras claveInvasión, Senecio inaequidens, Senecio pterophorus,Montseny, comunidades mediterráneas, perturba-ción, disponibilidad de agua

Introducció

La introducció voluntària o accidental en una novaàrea d’espècies que provenen de regions geogrà-ficament allunyades és un fenomen global que potdesencadenar processos d’invasió. Malgrat queels hàbitats pertorbats pels humans allotgen lamajor part de plantes introduïdes, les invasionsals hàbitats naturals poden tenir conseqüènciesnegatives sobre les comunitats vegetals natives(Miller i Gorchov, 2004; Wearne i Morgan, 2004) irepresenten una de les principals amenaces a lesàrees protegides (Ervin, 2003).

Senecio inaequidens DC. i Senecio pteropho-rus DC. són dues espècies llenyoses originàriesde Sud-àfrica que van ser introduïdes a Europa demanera accidental. Ambdues espècies colonitzenprincipalment hàbitats ruderals, però també habi-ten, i fins i tot coexisteixen, en pastures, brollesi boscos esclerofil·les de Catalunya. S. inaequi-dens, que està extensament distribuïda a Euro-pa des de fa més de trenta anys, provoca proble-mes principalment a les pastures, ja que el bestiarl’evita a causa del seu contingut en alcaloidestòxics (Röder et al., 1981). A més de suposar unrisc per a la biodiversitat de les pastures, aques-ta espècie comporta importants pèrdues econò-miques (López i Maillet, 1998). La introducció deS. pterophorus al continent europeu és mésrecent i la seva distribució es limita a Catalunya,on forma denses poblacions principalment a lesvores dels rius (Pino et al., 2000). Mentre que esdisposa d’un bon coneixement de la capacitatinvasiva de S. inaequidens i dels seus efectessobre els hàbitats envaïts, la informació sobrel’ecologia de S. pterophorus és encara escassa(Pino et al., 2000; Garcia-Serrano et al., 2004;Chamorro et al., 2006) i planteja el repte d’avaluarde forma precoç les conseqüències de la sevarecent introducció.

Senecio inaequidens es va trobar per primeravegada al Parc Natural del Montseny (PNM) en ladècada de 1990, mentre que l’establiment de S.pterophorus és més recent. Ambdues espècies estroben actualment en expansió al PNM. Els ras-treigs preliminars en l’àmbit del PNM i àrees veï-nes revelen que les dues espècies s’estableixenprincipalment a les vores de les pistes forestals iformen petites poblacions més o menys aïllades enhàbitats pertorbats. Tot i que s’han trobat individusaïllats a les clarianes dels alzinars, no s’ha trobatcap individu a les fagedes ni al seu voltant, la qual

cosa suggereix que pot haver-hi un límit altitudinalper a les dues espècies al PNM.

Els darrers anys s’han dut a terme diversosestudis en condicions controlades (hivernacles icamps experimentals) a la Universitat de Barcelo-na amb l’objectiu d’avaluar la capacitat d’invasió deles dues espècies i entendre el paper que tenen elsdiversos factors ambientals (pertorbacions locals,competència, disponibilitat d’aigua, etc.) sobrel’establiment i la reproducció dels individus. Elsestudis realitzats mostren que les dues espèciessón poc competitives, però la disponibilitat d’aiguaincrementa la seva capacitat competitiva ambrelació a les espècies natives (Sans et al., 2004;Garcia-Serrano et al., 2005). Pel que fa a les dife-rències entre les dues espècies, els estudis prece-dents mostren que el potencial invasiu de S. inae-quidens és més gran que el de S. pterophorus. Elsindividus de S. inaequidens s’estableixen en diver-ses condicions ambientals, mentre que l’esta bli -ment dels individus de S. pterophorus queda limi-tat quan disminueix la disponibilitat d’aigua (Sanset al., 2004; Garcia-Serrano et al., 2007).

Els estudis en condicions controlades no per-meten conèixer la importància dels paràmetresdemogràfics (supervivència, fertilitat i fecunditat)sobre l’èxit de la invasió en els hàbitats naturals.Per aquest motiu, en aquest treball presentem elsprincipals resultats d’un experiment dut a terme encomunitats naturals al PNM (Caño et al., 2007),assenyalem els principals trets ecològics de S.inaequidens i S. pterophorus que poden explicarel seu potencial invasiu i aportem recomanacionsper a la gestió d’ambdues espècies. Per avaluarel potencial invasiu d’ambdues espècies amb rela-ció a les característiques dels hàbitats, vam simu-lar la colonització al PNM mitjançant el trasplanta-ment in situ de plàntules de S. inaequidens i S.pterophorus en pastures, brolles i alzinars. Tambévam eliminar localment la vegetació resident (simu-lant una pertorbació) amb l’objectiu de determinarl’efecte de la vegetació nativa sobre les invasives.A més, per tal d’avaluar l’efecte de la disponibili-tat hídrica durant les fases més sensibles del ciclede la planta (l’establiment de plàntules), vam fer eltrasplantament dos cops, un a la primavera i l’altrea la tardor, períodes naturals de germinaciód’ambdues espècies en condicions naturals.

En aquest estudi plantegem les qüestionssegüents:• La capacitat invasiva de S. inaequidens i S. pte-rophorus varia en funció del tipus d’hàbitat?


• La pertorbació i la disponibilitat d’aigua afectenl’establiment i, en conseqüència, la capacitat inva-siva de les dues espècies exòtiques? • Quines són les diferències entre les dues espè-cies?• Quines implicacions per a la gestió de S. inae-quidens i S. pterophorus als espais naturals esdesprenen dels resultats d’aquest estudi i delsestudis previs?

Material i mètodes

Espècies estudiades

En aquest estudi s’avalua la capacitat d’invasió dedues espècies del gènere Senecio, S. inaequi-dens DC. i S. pterophorus DC. (Asteraceae). Elgènere Senecio és un dels gèneres més cosmo-polites i sovint associat a ambients pertorbats.Comprèn moltes espècies considerades invasi-ves o males herbes (Randall, 2001).

Senecio inaequidens és una mata llenyosa a labase, originària de les zones muntanyoses de l’estdel sud d’Àfrica. S. inaequidens ha envaït diversoshàbitats ruderals tant al sud d’Àfrica com a Aus-tràlia i l’Amèrica del Sud. Va ser introduïda a Euro-pa a finals del segle XIX (Ernst, 1998) amb els inter-canvis comercials associats a la indústria de lallana. Les primeres citacions europees daten de1890, però les poblacions de S. inaequidens vanexperimentar una important expansió a partir dela dècada de 1970, quan l’espècie va estendre laseva àrea de distribució per l’Europa occidental finsa arribar a l’àrea mediterrània. A la península Ibè-rica ha estat citada al País Basc (Aseginolaza et al.,1984, citat a Casasayas-Fornell, 1989), i a Cata-lunya es coneix des de la segona meitat dels anysvuitanta del segle passat (Casasayas-Fornell,1990). A l’àrea d’introducció colonitza principal-ment marges viaris, de carreteres i de pistes fores-tals a través de les quals accedeix a les pastures,on ocasiona problemes ja que és tòxica per albestiar (Cotrell et al., 1998).

Senecio pterophorus DC. és una mata llenyo-sa que procedeix de la regió de Transkei, de laRepública de Sud-àfrica. Aquesta espècie ha estatintroduïda a Austràlia (Scott i Delfosse, 1992) iforma part de la llista d’espècies en quarantena,ja que afecta negativament la productivitat agríco-la i competeix amb les espècies natives en comu-nitats naturals (Parsons i Cuthbertson, 1992). A

Europa ha estat citada a Anglaterra (Stace, 1997)i a Catalunya (Pino et al., 2000), on forma pobla-cions denses i persistents a les vores dels rius i ahàbitats pertorbats per l’ésser humà. També colo-nitza les vores de les pistes forestals, i alguns indi-vidus aïllats poden penetrar ocasionalment alsboscos i les brolles esclarissades (Pino et al.,2000).

Àrees d’experimentació

L’experiment de trasplantament de plàntules alPNM s’ha dut a terme en àrees on S. inaequidensi S. pterophorus ja eren presents. L’experiment esva realitzar des de març de 2003 fins a novembrede 2004 a l’àrea de Vallforners, situada entre 600i 700 msm (UTM 31T, DG 4421). Es van escollirtres tipus d’hàbitat d’estructura i composició espe-cífica diferents que formen part d’un mateix gra-dient de successió: pastures denses dominadesper herbàcies vivaces, com ara Cynodon dactylon,Convolvulus arvensis i Rumex pulcher, i amb diver-ses anuals com són Vulpia bromoides, V. muralisi Bromus sterilis; brolles constituïdes principalmentper Cistus salvifolius, on també eren presentsarbustos com ara Erica arborea, Lavandula stoe-chas, Thymus vulgaris i Sorothamnus scoparius;alzinars de Quercus ilex subsp. ilex molt ombrívolsamb un sotabosc pràcticament inexistent, ric enfullaraca.

Germinació de plàntules

L’octubre de 2002 es van recol·lectar llavors dequinze individus en poblacions naturals de S. inae-quidens que colonitzaven pastures al costat de lacarretera de la Vajol i Maçanet de Cabrenys (UTM31T, DG89), i en poblacions de S. pterophorus a lesvores del riu Ripoll (UTM 31T, DF2895). Les llavorses van assecar i es van posar a germinar el febrerde 2003 per al trasplantament de primavera, i elsetembre de 2003 per al trasplantament de tardoren una barreja de sorra i turba en un hivernacle encondicions òptimes (20 °C i fotoperíode natural).

Trasplantament de primavera

Per al trasplantament de plàntules durant la pri-mavera es van seleccionar cinc àrees (blocs) a


cada tipus d’hàbitat (pastura, brolla i alzinar) i acada bloc es van establir quatre parcel·les d’1 m× 1 m:• Primera parcel·la: se’n va eliminar la vegetaciómitjançant una pertorbació local (P) (en el casdel bosc, les parcel·les pertorbades correspo-nen a clarianes naturals del bosc per simular per-torbacions que afecten la capçada) i es va regarperiòdicament (addició d’aigua, A), ja que l’aiguaes considera un factor limitant per a l’es ta blimentde les plàntules durant la primavera: tractamentP/A.• Segona parcel·la: pertorbada però no regada pertal de disposar d’un control que ens permeti ava-luar l’efecte de l’addició d’aigua a les parcel·lesregades: tractament P/NA. • Tercera parcel·la: no pertorbada (se’n manté lavegetació) (NP) i regada (A): tractament NP/A.• Quarta parcel·la: no pertorbada i no regada:tractament: NP/NA.

El mes de març de 2003 es van trasplantarnou plàntules de S. inaequidens a cada parcel·laamb una distància constant entre elles de 0,5metres amb l’objectiu de minimitzar la competèn-cia intraespecífica.

Trasplantament de tardor

L’octubre de 2003 (després de la recol·lecció deles plantes de l’experiment de primavera) vamseleccionar en cada tipus d’hàbitat quatre delscinc blocs utilitzats en l’experiment de primave-ra. A cada bloc es van establir quatre parcel·lesd’1 m × 1 m:• Primera parcel·la: pertorbada (P), on vam tras-plantar plàntules de S. inaequidens. • Segona parcel·la: pertorbada (P), on vam tras-plantar plàntules de S. pterophorus.• Tercera parcel·la: no pertorbada (NP) i amb plàn-tules de S. inaequidens.• Quarta parcel·la: no pertorbada (NP) i amb plàn-tules de S. pterophorus.

El tractament de rec es va eliminar, perquè vamconsiderar que l’aigua no és un factor limitant pera l’establiment durant la tardor.

L’octubre de 2003 es van trasplantar a cadaparcel·la nou plàntules de S. inaequidens (seguintel mateix protocol que a la primavera) i cinc plàn-tules de S. pterophorus (a causa del baix percen-tatge de germinació d’aquesta espècie a l’hiver -nacle).

Mostreig i anàlisi de les dades

La supervivència i la floració de cada una de lesplantes trasplantades es va registrar cada duessetmanes fins a la fi del període de floració (octu-bre de 2003, per a l’experiment de primavera, inovembre de 2004 per a l’experiment de tardor).Per minimitzar l’impacte de la dispersió acciden-tal, les plantes es van recol·lectar després de la flo-ració i abans de la fructificació. El nombre de capí-tols per planta es va quantificar en el moment dela recol·lecció. Al final de l’experiment es vanrecol·lectar tots els individus que romanien en estatvegetatiu.

Se’n va analitzar la supervivència mitjançant laproporció de plàntules trasplantades que vasobreviure fins a la fi dels experiments. La flora-ció es va estimar mitjançant la proporció de plan-tes supervivents que van florir durant l’expe -riment. L’efecte de l’hàbitat, la pertorbació i el reces va analitzar mitjançant l’anàlisi de la variància(cross-nested ANOVA). La comparació de lesmitjanes es va dur a terme amb el procedimentdels mínims quadrats (Least-square means, LSmeans).

Resultats

Supervivència

Els resultats mostren que la supervivència de lesplantes va ser semblant a tots els hàbitats (LSmeans P > 0,05) quan les parcel·les són pertor-bades (P) (fig. 1). En canvi, la supervivència va sersignificativament més gran a la brolla que alsaltres hàbitats (LS means, P < 0,05) quan no hiha pertorbació (NP). De fet, la supervivència a labrolla no va variar entre les parcel·les P i les par-cel·les NP (LS means P > 0,05), mentre que lacompetència amb la vegetació establerta va afec-tar negativament la supervivència a les parcel·lesNP amb relació a les parcel·les P al prat i al bosc(fig. 1).

En l’experiment de primavera, l’addició d’aiguano va afectar la supervivència de S. inaequidens(F1,33 = 0,31, P > 0,05) i la major mortalitat es varegistrar durant els mesos d’estiu. En l’expe -riment de tardor, la supervivència de les duesespècies no va diferir (F1,27 = 1,50, P > 0,05) (fig.1). Pel que fa a S. inaequidens, la supervivènciaen tots els hàbitats i tractaments en general va ser


superior quan les plantes es van trasplantar a latardor (F1,56 = 93,23, P < 0,0001). Mentre que ala pastura no va sobreviure cap planta a l’ex pe -riment de primavera, la supervivència en aquesthàbitat a l’expe ri ment de tardor va ser del 50%(fig. 1).

Floració

Només dos individus de S. inaequidens van flo-rir quan les plantes es van establir a la primave-ra i no hi va haver pertorbació (NP). En canvi, lafloració va ser superior a les parcel·les pertorba-des (P): el 100% de les plantes van florir a la pas-tura (fig. 2). La capacitat reproductiva, estima-da mitjançant la producció de capítols, enl’ex periment de primavera també va ser mésgran a la pastura (fig. 3), encara que les diferèn-cies entre hàbitats no van ser significatives (F2,12

= 2,16, P > 0,05). L’addició d’aigua a l’expe -riment de primavera no va afectar la produccióde capítols de S. inaequidens (F1,6 = 3,23, P >0,05).

La pertorbació a la tardor també va ser neces-sària per a la floració de S. pterophorus i de S.inaequidens a la pastura al bosc. La pastura vaser l’hàbitat on es va registrar el percentatgemés alt d’individus florits i la producció més altade capítols de S. inaequidens, tant a les par-cel·les pertorbades com a les no pertorbades. Encanvi, la floració de S. pterophorus es va con-centrar a les parcel·les no pertorbades (LSmeans P < 0,05) (fig. 3). La comparació entre lesdues espècies permet constatar que el percen-tatge de floració de S. inaequidens va ser supe-rior al de S. pterophorus (F1,18 = 73,88, P < 0,001)(fig. 2).

La comparació entre els experiments de pri-mavera i de tardor reflecteix que la reproduccióde S. inaequidens no va variar mentre que lareproducció va ser més gran a la tardor (el 100%de les plantes van florir a la pastura) que a la pri-mavera (cap planta va florir a la pastura). De lamateixa manera, la producció de capítols de S.inaequidens a la pastura va ser més alta quan lesplantes es van establir a la tardor (F1,55 = 3,07, P= 0,08) (fig. 3).


Figura 1. Supervivència de Senecio inaequidens al final de l’experiment de primavera (octubre de 2003) (a) ide S. inaequidens i S. pterophorus al final de l’experiment de tardor (novembre de 2004) (b) en tres hàbitats enfunció de la presència (P) o absència (NP) de pertorbació i de l’addició (A) o no-addició (NA) d’aigua. Les colum-nes corresponen a les mitjanes ± error estàndard dels blocs.

a) Exp. de primavera b) Exp. de tardor

P

100

80

60

40

20

0100

80

60

40

20

0NP

A NA

Prat

Sup

ervi

vènc

ia (%

)

Sup

ervi

vènc

ia (%

)

Prat

A NA

Brolla

Brolla

A NA

Bosc

Bosc

S. inaequidens S. inaequidens

S. pterophorus


Figura 2. Percentatge de plantes supervivents de S. inaequidens que va florir durant l’experiment de prima-vera (a) i de S. inaequidens i S. pterophorus que va florir durant l’experiment de tardor (b) amb relació a la pre-sència (P) i l’absència (NP) de pertorbació i l’addició (A) i no-addició (NA) d’aigua en tres hàbitats. En l’experimentde primavera, la floració a les parcel·les NP no hi és representada, ja que només dues plantes de S. inaequi-dens van florir a la brolla. Les columnes corresponen a les mitjanes ± error estàndard dels blocs.


P

100

80

60

40

20

0

100

80

60

40

20

0NP

A NA

Prat

Pla

ntes

que

flor

eixe

n (%

)

Pla

ntes

que

flor

eixe

n (%

)

Prat

A NA

Brolla

Brolla

A NA

Bosc

Bosc


S. pterophorus

Figura 3. Producció de capítols per planta de S. inaequidens que va florir durant la primavera (a) i per plantade S. inaequidens i S. pterophorus que va florir durant la tardor (b) amb relació a la presència (P) i l’absència(NP) de pertorbació i de l’addició (A) i no-addició (NA) d’aigua en tres hàbitats. En l’experiment de primavera,la floració a les parcel·les NP no hi és representada, ja que només dues plantes de S. inaequidens van florir a labrolla. Les columnes corresponen a les mitjanes ± error estàndard dels blocs.


P

200

150

100

50

0 200

150

100

50

0NP

A NA

Prat

Cap

itols

per

pla

nta

Cap

itols

per

pla

nta

Prat

A NA

Brolla

Brolla

A NA

Bosc

Bosc


S. pterophorus

Discussió i conclusions

La capacitat invasiva de S.inaequidens i S. pterophorus varia en funció del tipus d’hàbitat?

Els resultats revelen que la capacitat d’esta -bliment i reproducció de S. inaequidens i de S. pte-rophorus és limitada en absència de pertorbacióa qualsevol dels hàbitats estudiats.

L’alzinar va ser l’hàbitat més resistent a la inva-sió. Durant les primeres setmanes després deltrasplantament es va registrar una alta mortalitata causa de l’activitat dels senglars i l’efecte de lafullaraca. Aquesta darrera pot tenir un efecte nega-tiu al cobrir les plàntules o atreure els herbívors,però també pot tenir un efecte positiu al mantenirla humitat del sòl (Facelli, 1994). Malgrat aquestafacilitació, es va registrar un segon pic de morta-litat durant els mesos de sequera. Això s’explicaperquè les plantes no poden tolerar els dos estres-sos a la vegada: la sequera i l’ombra (Holmgren etal., 1997). A més, cap de les plantes que es vanestablir al sotabosc va florir.

La brolla és l’hàbitat on la supervivència és mésgran. L’elevat reclutament a les brolles suggereixque aquestes poden ser susceptibles de ser envaï-des, fins i tot quan no hi ha pertorbació. A més, labrolla va ser l’únic hàbitat on van florir individus enabsència de pertorbació durant la primavera. Lesmates i els arbustos poden protegir les plàntules dela sequera i de les baixes temperatures (Pugnaireet al., 1996; Holmgren et al., 1997) i, en conseqüèn-cia, facilitar la supervivència. A més, la vegetació nolimita la radiació que arriba a les plàntules establer-tes (entre el 30% i el 40% de la radiació total).L’efecte positiu de la vegetació establerta sobre lagerminació de S. inaequidens i S. pterophorustambé ha estat observat per Garcia-Serrano et al.,(2004) i Sans et al., (2004). En ambients mediterra-nis, la importància de les brolles per al reclutamentde plàntules ha estat assenyalada per diversosautors (Callaway i Davis, 1998; Lloret et al., 2005).En aquest sentit, la presència de brolles pot exer-cir un paper clau en el procés d’invasió de lescomunitats naturals en clima mediterrani.

La competència subterrània per l’aigua pot limi-tar la invasió de les dues espècies estudiades a lespastures perennes durant els períodes de seque-ra. Aquest fet pot explicar la mortalitat de totes lesplantes trasplantades a la primavera a les par-cel·les no pertorbades d’aquest hàbitat. Tanma-

teix, quan l’establiment es produeix a la tardor, el50% de les plantes que creixen a les parcel·les nopertorbades va sobreviure fins a arribar a la midacrítica que els va permetre afrontar la sequera esti-val. Tant en l’experiment de primavera com en elde tardor, ambdues espècies van assolir el màximcreixement i èxit reproductiu a les pastures, pro-bablement a causa de l’efecte de la llum acumu-lada que arriba a nivell del sòl en aquest hàbitat(Jutila i Grace, 2002). L’èxit reproductiu és el fac-tor que afecta la disponibilitat de llavors per alreclutament futur i, per tant, incideix sobre la per-sistència local de la població i la seva expansiógeogràfica. En aquest sentit, malgrat que les bro-lles són els hàbitats que més afavoreixen el reclu-tament, les pastures són els hàbitats més sus-ceptibles de ser envaïts a curt termini.

La pertorbació modifica la respostade cada espècie en els diferentshàbitats?

Malgrat que les interaccions entre les espèciesexòtiques i la vegetació establerta determinen l’èxitd’invasió, els resultats mostren que qualsevol delshàbitats estudiats pot ser envaït per les dues espè-cies després de ser pertorbats. A més, l’absènciade competència amb la vegetació és necessàriaper assegurar la reproducció durant el primer anyde vida dels individus a l’experiment de primave-ra. Per tant, els ambients pertorbats són més sus-ceptibles de ser envaïts. Els nostres resultats tambésuggereixen que les pertorbacions locals que creïnmicrohàbitats favorables per a la germinació dinsde les pastures poden provocar una invasió sil’establiment es produeix durant la tardor, fins i toten absència de pertorbacions que modifiquin elrecobriment de la vegetació establerta.

Capacitat invasiva de cada espècie

El cicle més curt i ràpid de S. inaequidens respec-te de S. pterophorus explica la major proporciód’individus de S. inaequidens que floreixen el primerany de creixement. Aquests resultats coincideixenamb els obtinguts per Sans et al., (2004) en condi-cions controlades i suggereixen que el comporta-ment més invasiu de S. inaequidens és a causa delperíode prereproductiu més curt. A més, S. inaequi-dens va mostrar una resposta més plàstica que S.


pterophorus. La germinació esglaonada al llarg deltemps d’aquesta espècie també pot afavorir la colo-nització d’ambients amb recursos variables tempo-ralment (Ernst, 1998; López-García i Maillet, 2005).

En el cas de S. pterophorus, l’èxit de la inva-sió depèn d’altres factors. Malgrat que les restric -cions hídriques limiten la germinació i l’establi mentd’aquesta espècie (Garcia-Serrano et al., 2004;Sans et al., 2004), l’aprofitament eficient d’aiguaquan està disponible li confereix una gran plastici-tat, la qual li permet augmentar la seva capacitatcompetitiva (Sans et al., 2004; Caño et al., 2008).A més, el cicle vital de S. pterophorus és més llargi els individus fèrtils assoleixen mides més grans queen el cas de S. inaequidens. El llarg període de flo-ració i l’elevada producció de llavors a les poblacionsnaturals també pot conferir un gran potencial inva-siu a S. pterophorus (Chamorro et al., 2006). Aquestfet suggereix que S. pterophorus pot aprofitar lespetites pertorbacions locals i la disponibilitat derecursos durant els períodes plujosos per produiruna invasió significativa de les pastures.

En el nostre estudi vam avaluar l’establiment apartir del trasplantament de plàntules en condicionsnaturals, però per estimar amb més precisió lacapacitat invasiva de cada espècie cal conèixertambé la capacitat d’establiment de les plàntulesa partir de la germinació de les llavors in situ. Gar-cia-Serrano et al. (2004) van avaluar la germinaciói l’establiment de S. inaequidens i S. pterophorusmitjançant un experiment de sembra en diversescomunitats naturals. Aquest estudi revela que uncert grau de pertorbació és necessari per a la ger-minació de les dues espècies en herbassars tero-fítics, pastures perennes i brolles, mentre quel’establiment de les plàntules in situ només es pro-dueix als hàbitats més oberts (herbassars terofítics)amb bona disponibilitat d’aigua. A més, en aquestshàbitats la taxa de germinació de S. pterophorusva ser menor que la de S. inaequidens. Els resul-tats obtinguts per Garcia-Serrano et al. (2004)suggereixen que els resultats d’aquest estudipoden haver sobreestimat la capacitat d’invasió deles dues espècies, particularment en el cas de S.pterophorus.

Implicacions per a la gestió dels espais naturals

La gestió dels espais naturals orientada a contro-lar la invasió de S. inaequidens i S. pterophorus

ha d’integrar els coneixements sobre la interacciód’ambdues espècies amb les comunitats sus-ceptibles de ser envaïdes. El potencial invasiu deS. inaequidens i S. pterophorus és limitat per lacompetència que exerceix la vegetació natural.L’ab sència de sòl nu a les pastures i la reduccióde lluminositat al sotabosc dels alzinars limital’esta bliment d’ambdues espècies. Tanmateix, lesbrolles esclarissades poden constituir hàbitatsfavorables per al reclutament i la floració de S.inaequidens.

La susceptibilitat dels hàbitats davant la inva-sió de S. inaequidens i S. pterophorus augmen-ta amb la pertorbació. Les pertorbacions cons-titueixen el principal factor que permet l’entradai l’expansió de les invasives a les àrees protegi-des (Jesson et al., 2000). En aquest sentit, lespistes forestals (hàbitats periòdicament pertor-bats) del PNM són la principal via d’entradad’aquestes espècies. Per tant, la gestió s’had’orientar cap a la reducció de les àrees pertor-bades amb l’objectiu de minimitzar l’establimentd’ambdues espècies. No obstant això, en el pro-cés de la invasió juguen un paper important tantles pertorbacions antropogèniques (per exem-ple, la construcció de pistes, l’afluència de visi-tants, la sobrepastura, els cultius, etc.) com lespertorbacions associades a la dinàmica naturaldels ecosistemes (per exemple, els incendis,l’activitat animal, etc.).

Els nostres resultats també donen suport a lahipòtesi que l’augment en la disponibilitat de recur-sos (per exemple, l’aigua) promou la invasió (Daviset al., 2000; Lambrinos, 2002). Ambdues espèciesincrementen la seva capacitat competitiva quan hiha una bona disponibilitat hídrica. Ara bé, l’efectede la disponibilitat hídrica sobre el procés d’esta -bliment varia en funció de l’espècie: S. inaequidensmanté la capacitat d’establiment en condicionsde restriccions hídriques, mentre que S. ptero-phorus depèn molt més de l’aigua. Per tant, la im -portància de les precipitacions en sistemes medi-terranis podria implicar diferents respostes de lesespècies en funció de la variabilitat de les condi-cions climàtiques.

Recentment, Gurvich et al. (2005) van propo-sar que les diferències en un atribut biològic podenafavorir que les espècies exòtiques puguin utilitzarels recursos que no són aprofitats per les espèciesresidents. En aquest sentit, les dues espècies delgènere Senecio concentren la floració principal-ment durant la tardor, a diferència de la majoria de


les espècies natives de les comunitats estudiades.Per tant, suggerim que l’ajustament de la fenolo-gia (germinació, establiment i floració) als períodesde disponibilitat hídrica (per exemple, la tardor) i lamajor eficiència en l’ús d’aigua amb relació a lesespècies natives es pot considerar un atribut quepot afavorir la invasió d’espècies exòtiques en lescomunitats vegetals mediterrànies.

La identificació dels mecanismes clau que afa-voreixen la invasió en un cas particular és útil perals gestors locals. Una de les principals conclu-sions del nostre estudi és la recomanació desupervisar les brolles obertes i les pastures durantels períodes plujosos, particularment la tardor,parant una atenció especial a S. pterophorus, laqual es troba actualment en expansió i la sevacapacitat invasiva ha estat avaluada de maneraprecoç en aquest estudi.

Bibliografia

CALLAWAY, R.M.; DAVIS, F.W. (1998): «Recruit-ment of Quercus agrifolia in central California: Theimportance of shrub-dominated patches», dinsJournal of Vegetation Science, 9: 647-656.

CAÑO, L.; ESCARRÉ, J.; SANS, F.X. (2007): «Fac-tors affecting the invasion success of Senecio inae-quidens and S. pterophorus in Mediterranean plantcommunities», dins Journal of Vegetation Science,18: 281-288.

CAÑO, L.; ESCARRÉ, J.; FLECK, I.; BLANCO-MORE-NO, J.M.; SANS, F.X. (2008): «Increased fitness andplasticity of an invasive species in its introducedrange: a study using Senecio pterophorus», dinsJournal of Ecology, 96: 468-476.

CASASAYAS-FORNELL, T. (1989): La flora al·lòctonade Catalunya. Catàleg raonat de les plantes vas-culars exòtiques que creixen sense cultiu al NE dela Península Ibèrica. Tesi doctoral. Barcelona: Uni-versitat de Barcelona.

CASASAYAS-FORNELL, T. (1990): «Widespreadadventive plants in Catalonia», dins di Castr, F.;Hansen, A.J.; Debussche, M. (eds.): BiologicalInvasions in Europe and the Mediterranean Basin.Londres: Kluwer Academic Publishers, p. 85-104.

CHAMORRO, L.; CABALLERO, B.; BLANCO-MORE-NO, J.M.; CAÑO, L.; GARCÍA-SERRANO, H.; MASALLES,R.M.; SANS, F.X. (2006): «Ecología y distribución deSenecio pterophorus (Compositae) en la Penínsu-la Ibérica», dins Anales del Jardín Botánico deMadrid, 63: 55-62.

COTRELL, V.; MANGEOT, A.; MAILLET, J. (1998):«Mécanismes de l’invasion par Senecio inaequi-dens sur le territoire de Nohèdes (PyrénéesOrientales)», dins 6th Mediterranean SymposiumE.W.R.S. ENSAM (eds. J. Maillet), Montpellier: p.41-42.

DAVIS, M.A.; GRIME, J.P.; THOMPSON, K. (2000):«Fluctuating resources in plant communities: Ageneral theory of invasibility», dins Journal of Eco-logy, 88: 528-534.

ERNST, W.H.O. (1998): «Invasion, dispersal andecology of the South African neophyte Senecioinaequidens in The Netherlands: From wool aliento railway and road alien», dins Acta BotanicaNeerlandica, 47: 131-151.

ERVIN, J. (2003): «Rapid assessment of protec-ted area management effectiveness in four coun-tries», dins Bioscience, 53: 833-841.

FACELLI, J.M. (1994): «Multiple indirect effects ofplant litter affect the establishment of woody see-dlings in old fields», dins Ecology, 75: 1727-1735.

GARCÍA-SERRANO, H.; ESCARRÉ, J.; SANS, F.X.(2004): «Factors that limit the emergence and esta-blishment of the related aliens Senecio inaequidensand S. pterophorus and the native S. malacitanusin Mediterranean climate», dins Canadian Journalof Botany, 82: 1346-1355.

GARCIA-SERRANO, H.; ESCARRE, J.; GARNIER, E.;SANS, F.X. (2005): «A comparative growth analysisbetween alien invader and native Senecio specieswith distinct distribution ranges», dins Ecoscience,12: 35-43.

GARCIA-SERRANO, H.; SANS, F.X.; ESCARRÉ, J.(2007): «Interspecific competition between alienand native congeneric species», dins Acta Oeco-logica, 31: 69-78.

GURVICH, D.E.; TECCO, P.A.; DÍAZ, S. (2005):«Plant invasions in undisturbed ecosystems: Thetriggering attribute approach», dins Journal ofVegetation Science, 16: 723-728.

HOLMGREN, M.; SCHEFFER, M.; HUSTON, M.A.(1997): «The interplay of facilitation and competi-tion in plant communities», dins Ecology, 78: 1966-1975.

JESSON, L.; KELLY, D.; SPARROW, A. (2000): «Theimportance of dispersal, disturbance, and compe-tition for exotic plant invasions in Arthur’s PassNational Park, New Zealand», dins New ZealandJournal of Botany, 38: 451-468.

JUTILA, H.M.; GRACE, J.B. (2002): «Effects ofdisturbance on germination and seedling establish -ment in a coastal prairie grassland: A test of the


competitive release hypothesis», Journal of Eco-logy, 90: 291-302.

LAMBRINOS, J.G. (2002): «The variable invasivesuccess of Cortaderia species in a complex lands-cape», dins Ecology, 83: 518-529.

LLORET, F.; PEÑUELAS, J.; ESTIARTE, M. (2005):«Effects of vegetation canopy and climate on seed -ling establishment in Mediterranean shrubland»,dins Journal of Vegetation Science, 16: 67-76.

LÓPEZ, J.; MAILLET, J. (1998): «Impact des per-turbations sur l’installation d’une espèce enva-hissante, Senecio inaequidens», dins 6th Medite-rranean Symposium. E.W.R.S. ENSAM (eds.).Mont pellier: p. 47-48.

LÓPEZ-GARCÍA, M.C.; MAILLET, J. (2005): «Biolo-gical characteristics of an invasive south Africanspecies», dins Biological Invasions, 7: 181-194.

MILLER, K.E.; GORCHOV, D.L. (2004): «The inva-sive shrub, Lonicera maackii , reduces growth andfecundity of perennial forest herbs», dins Oecolo-gia, 139: 359-375.

PARSONS, W.T.; CUTHBERTSON, E.G. (1992):Noxious weeds of Australia. Melbourne: InkataPress.

PINO, J.; AFAN, I.; SANS, F.X.; GUTIERREZ, C.(2000): «Senecio pterophorus DC., a new alienspecies in the European mainland», dins Anales delJardin Botanico de Madrid, 58: 188-189.

PUGNAIRE, F.I.; HAASE, P.; PUIGDEFÀBREGAS, J.;

CUETO, M., CLARK, S.C.; INCOLL, L.D. (1996): «Faci-litation and succession under the canopy of a legu-minous shrub, Retama sphaerocarpa, in a semi-arid environment in south-east Spain», dins Oiko,76: 455-464.

RANDALL, R. (2001): A Global Compendium ofWeeds. Department of Agriculture of WesternAustralia (AgWest) & Hawaiian Ecosystems atRisk Project (HEAR). Consultable en línia a:<www.hear.org/gcw>.

RÖDER, E.; WIEDENFELD, H.; STENGL. P. (1981):«Die Pyrrolizidinalkaloide Senecionin und Retrorsinaus Senecio inaequidens», dins Planta Medica,41: 412-413.

SANS, F.X.; GARCÍA-SERRANO, H.; AFAN, I. (2004):«Life-history traits of alien and native Senecio spe-cies in the Mediterranean region», dins Acta Eco-logica, 26: 167-178.

SCOTT, J.K.; DELFOSSE, E.S. (1992): «SouthernAfrican plants naturalized in Australia. A review ofweed status and biological control potential», dinsPlant Protection Quarterly, 7: 70-80.

STACE, C. (1997): New Flora of the British Isles.Cambridge: Cambridge University Press.

WEARNE, L.J.; MORGAN, J.W. (2004): «Commu-nity-level changes in subalpine vegetation follow -ing invasion by the non-native shrub Cytisus sco-parius», dins Journal of Vegetation Science, 15:595-604.



Resum

Les plantes endèmiques són vulnerables a l’extinciócom a resultat de la intervenció humana i el canvi cli-màtic (Marrero-Gómez et al., 2007). En aquest tre-ball s’utilitza la modelització demogràfica per tal deconèixer la viabilitat poblacional de la planta peren-ne Saxifraga vayredana L. Els paràmetres demogrà-fics (supervivència, creixement i fecunditat), d’un pe -ríode de tres anys, es van organitzar en matrius deprojecció per etapes per tal de determinar la taxa fini-ta de creixement poblacional (λ) i les etapes críti-ques del cicle de vida de l’espècie i predir així la futu-ra dinàmica de la població.

La taxa de creixement poblacional no ha estat maisignificativament diferent de la unitat durant el pe ríoded’estudi, la qual cosa suggereix que aquestes pobla-cions de Saxifraga vayredana es troben en un bonestat de conservació i presenten un creixementpoblacional positiu.

Paraules clauλ, demografia, anàlisi de viabilitat poblacional

Abstract

Population viability analysis of Saxifragavayredana, an endemic plant in MontsenyNatural Park Endemic plants are at risk of becoming extinct as aresult of human intervention and climate change(Marrero-Gómez et al., 2007). This paper used demo-graphic modelling in order to discover the populationviability of the perennial plant Saxifraga vayredana L.The demographic parameters (survival, growth andfertility), over a three-year period, were organised instage-projection matrices in order to determine thefinite population-growth rate (λ) and the critical stagesin the life cycle of the species and thereby predict thedynamic future of the population.

The population-growth rate has never been sig-nificantly different from the unit during the period ofstudy. This would suggest that these populations ofSaxifraga vayredana are in a good state of conser-vation and show positive population growth.

Key wordsλ, demographics, population viability analysis

Anàlisi de viabilitatpoblacional deSaxifraga vayredana,una planta endèmicadel Parc Natural delMontseny

Nora Pérez Departament de Botànica, Universitat de Barcelona

Resumen

Análisis de viabilidad poblacional de Saxifragavayredana, una planta endémica del ParqueNatural del MontsenyLas plantas endémicas son vulnerables a la extincióncomo resultado de la intervención humana y el cam-bio climático (Marrero-Gómez et al., 2007). En estetrabajo se emplea la modelización demográfica paraesclarecer la viabilidad poblacional de la planta peren-ne Saxifraga vayredana L. Los parámetros demográ-ficos (supervivencia, crecimiento y fecundidad), de unperíodo de tres años, se organizaron en matrices deproyección por etapas para determinar la tasa finitade crecimiento poblacional (λ) y las etapas críticas enel ciclo de vida de la especie y predecir así la futuradinámica de la población.

La tasa de crecimiento poblacional nunca fue sig-nificativamente diferente de la unidad durante el pe -ríodo de estudio, lo que sugiere que estas poblacio-nes de Saxifraga vayredana se encuentran en buenestado de conservación ya que presentan un creci-miento poblacional positivo.

Palabras claveλ, demografía, análisis de viabilidad poblacional

Introducción

Los elevados niveles de especies endémicas sonuna de las características más significativa de losclimas de alta montaña mediterránea (Väre et al.,2003). Una de las principales tareas en la conser-vación de la flora es proteger de la extinción aque-llas especies de plantas que se encuentran enpeligro. De algún modo, todas las plantas se en -frentan al peligro de extinción por varias causas,como, por ejemplo, la destrucción y fragmentaciónde su hábitat, el desplazamiento o la hibridación conespecies exóticas invasoras, el cambio climático,etc. (Oostermeijer, 2003). Las plantas raras sonparticularmente sensibles a estas amenazas por sudistribución restringida y el bajo número de pobla-ciones e individuos que presentan (Goodman,1987; Menges, 1991).

Cualquier población de plantas es dinámica: seestablece, permanece durante un tiempo, y final-mente se extingue (García e Iriondo, 2002). Lademografía permite describir la realidad de lapoblación de forma objetiva, pero además es unaherramienta que sirve para medir la trascendenciade distintos factores en términos de consecuen-cias futuras (García, 2002). Entender los mecanis-mos que dictan la dinámica poblacional y su varia-bilidad temporal es, por lo tanto, esencial paraestimar las probabilidades de extinción en lasespecies amenazadas (Schemske et al., 1994;Menges, 2000).

Los análisis de viabilidad poblacional (PVA) sonampliamente aplicados en la biología de la conser-vación en la predicción de los riesgos de extinciónde especies (o poblaciones) amenazadas, median-te la aportación de información de la historia devida actual y proyectándola utilizando simulacionesestocásticas en ordenador. A su vez, los PVA soncomúnmente usados de una manera comparati-va para evaluar la efectividad de las diferentesopciones de gestión (Brook et al., 2000).

Se examinó la dinámica poblacional de Saxifra-ga vayredana L., una especie con una singularhistoria vital y, presumiblemente, afectada por elcalentamiento global al tratarse de una especieorófila. Está incluida en el anexo IV de la Directivade Hábitats –especies animales y vegetales deinterés comunitario que requieren una protecciónestricta– y en el anexo 2 del Catálogo de floraamenazada de Cataluña –especies catalogadascomo vulnerables– (Departament de Medi Ambienti Habitatge, 2008).

Se recogieron parámetros descriptivos (estruc-tura poblacional y éxito reproductivo) de tres pobla-ciones a distinta altitud. Durante el desarrollo delestudio se obtuvieron datos en tres momentosseparados en el tiempo por el intervalo de un año(julio de 2006, junio de 2007 y junio de 2008).También se establecieron matrices de modelospoblacionales para explorar las cuestiones si -guientes: (1) Influencia de la altitud en la dinámi-ca poblacional. (2) ¿Está la población en declive?(3) Cuáles son los parámetros de la historia vital(su pervivencia, crecimiento y fecundidad) queafectan en mayor o menor medida al crecimientopoblacional. (4) Cuáles son las características clavepara la persistencia de esta especie. (5) En quémedida los factores de amenaza y las acciones degestión (aumento en los reclutamientos) puedenafectar la viabilidad poblacional a largo plazo.

Material y métodos

La planta y su hábitat

A través de una breve revisión corológica obser-vamos que se trata de una especie endémica,con una única localización en el mundo, la altamontaña del macizo del Montseny (Font et al.).

Saxifraga vayredana L. (Fam. Saxifragaceae) esuna planta en roseta, siempre verde, perenne, den-samente pulvinular, viscosa, con glándulas inmer-sas y sésiles que le confieren un fuerte olor balsá-mico en verano (Vargas, 1997). Las rosetas estánmás o menos postradas y crecen expandiéndoseprincipalmente a lo ancho. Se localiza en pedrega-les y fisuras de roquedos silíceos entre los(600)700-1.550(1.700) metros en el macizo delMontseny, ligada a ambientes rocosos (vegetacióncasmófita). Tiene híbridos descritos con Saxifragageranioides (S. × cadevallii Luizet i Soulié, 1913) ySaxifraga genesiana (S. × cadevallii Luizet i Soulié,1913), con la cual convive (Folch, 2002).

Parámetros demográficos

Se establecieron tres parcelas a distinta altitud: • (1): 1.360 msm (1 × 7 m). La cobertura de laespecie en la parcela es aproximadamente de un20-30%. Orientación nordeste. Pendiente 28º. • (2): 1.047 msm (2 × 7 m). La cobertura de laespecie es de 50-60%. Esta parcela se encuen-


tra en un entorno caracterizado por un bosque dehayas (Fagus sylvatica). Orientación norte. Pen-diente 25º. • (3): 754 msm (2 × 7 m). La cobertura de Saxi-fraga vayredana es del 70%. Orientación sudoes-te. Pendiente 40º.

Se recogieron parámetros demográficos (es -tructura poblacional y éxito reproductivo) sobre257 plantas cartografiadas y marcadas individual-mente entre los años 2006, 2007 y 2008. Losparámetros y su variación entre población, año yambiente son la base para la modelización de laviabilidad de la población de Saxifraga vayredana.

En cada individuo se observó el estado dedesarrollo, el estado fenológico, el diámetromayor, el diámetro menor y el número de flores.Debido a la morfología de esta especie, calcula-mos el área de un individuo (tamaño) a partir dela superficie de una elipse definida por la ecua-ción A = π ·a ·b, siendo a y b el radio mayor ymenor respectivamente. Un gran número de ejem-plares se ven afectados por la muerte de algunasde sus partes. Con el objetivo de reflejar esta pér-dida de biomasa y tamaño en nuestro estudio, semidió a su vez la superficie seca. En la estimación

del tamaño de los individuos se emplearon losparámetros diámetro mayor, diámetro menor ysuperficie seca, obteniendo un valor de superficiereal, valor que resulta de la diferencia entre eltamaño total y el área seca que presenta cada indi-viduo.

La estimación del número de flores se realizócontando directamente el número de flores exis-tentes en cada ejemplar. Sin embargo, en los indi-viduos de mayor tamaño, aquellos que presenta-ban más de cien flores, se utilizó un métodoalternativo. Se elaboraron cuadrados de 4 × 4 cmy se situaron al azar diez veces sobre cada indivi-duo, lo que permitió estimar el número de flores(relacionamos el área de los cuadrados con elárea total del individuo).

Por otro lado se contabilizó el número de plán-tulas. Debido a la dificultad que encierra el estu-dio de las plántulas, estas se estimaron mediantedos métodos: por un lado, establecemos comoplántulas aquellos individuos que presentan diáme-tros menores a un centímetro. Por otro, se conta-bilizaron las plántulas que aparecían en cuadradosde muestreo de 50 × 50 cm, situados al azar enla parcela, pero recogiendo el 30% de la superfi-cie de la zona de estudio (parcelas), es decir ochocuadrados.

Test de germinación

Estudiamos la respuesta de germinación con elobjetivo de introducir estos resultados en nuestromodelo demográfico y así evaluar el efecto de unposible aumento de las temperaturas sobre lademografía de las poblaciones estudiadas.

Se recogieron flores polinizadas directamente dela planta madre. Las semillas se almacenaron enviales de plástico en una nevera a 4 ºC y en oscu-ridad durante varios meses (5-6 meses, período devernalización), hasta que la prueba fue llevada acabo. La respuesta de germinación se obtuvo bajoun fotoperíodo de dieciséis horas de luz por ochohoras de oscuridad a cuatro regímenes constan-tes de temperatura (10, 15, 20 y 25 ºC).

Cálculo de la fecundidad

Las estimaciones de la fecundidad para la cons-trucción de las matrices de transición requierenconsiderar el número de plántulas que son resul-


Foto 1. Parcela experimental de Saxifraga vayredanaen el Parque Natural del Montseny. Autora: NoraPérez.

tado de la reproducción anterior. Aunque la pre-sencia de un banco de semillas de Saxifraga vay-redana es bastante segura, no somos conscien-tes de ningún dato de supervivencia in situ.Asumimos que el número de plántulas estimadasen un año es el resultado de la reproducción delaño anterior.

Las semillas fueron recogidas directamente dela planta madre (dos individuos) durante el perío-do de fructificación (mes de julio) de una poblaciónsituada a 1.047 msm, correspondiente a la parce-la 2 de nuestro estudio (parcela control). A travésde la recolección de flores, se obtuvo un valorpromedio del número de semillas por flor. Estevalor sirvió para obtener un índice de fecundidadper cápita de los individuos reproductores (multi-plicamos el número de semillas por flor por elnúmero de flores totales en cada individuo).

Este valor de fecundidad se calculó de acuer-do a Caswell 2001: 173. Se llama reproducciónanónima y es el resultado de multiplicar la propor-ción de semillas producidas por clase de edad «i»en el año t por el número total de nuevas plántu-las en el año t+1 dividido por el sumatorio delnúmero de individuos en cada clase por la propor-ción de semillas producidas en cada clase:

Establecimiento de las clases de edad

Se examinó el tamaño de los individuos y suestado reproductor para encontrar un criteriobiológico con el cual estructurar la población enun número de clases numéricamente equilibrado(evitando tamaños de muestra pequeños) y bio-lógicamente homogéneo. Se eligió el área de laplanta (tamaño) como variable explicativa de losparámetros vitales supervivencia, crecimiento yproducción.

Con el programa Statistica llevamos a cabouna técnica de agrupación no jerárquica con elobjetivo de identificar grupos homogéneos. Unavez determinado el número de grupos, se trata derepartir las observaciones entre dichos grupos(técnica k-means). Se establecieron cuatro clases:(1) plántulas; (2) individuos con un tamaño mayora 0,7854 cm2 y menor a 267,35 cm2; (3) individuos

con un tamaño mayor a 267,35 cm2 y menor oigual a 821,18 cm2; y (4) individuos con un tama-ño mayor a 821,18 cm2.

Análisis de la viabilidad poblacional

Demografía descriptiva

Se utilizaron modelos de matrices de transiciónbasados en los parámetros demográficos descri-tos arriba para explorar la viabilidad poblacional decada una de las poblaciones individuales (parce-las), así como de la especie en su conjunto pobla-cional.

Para los tres años de estudio se elaborarondos matrices de Lefkovitch 4 × 4 (basadas entamaños) reuniendo los índices de fecundidad ysupervivencia para cada clase en cada una de lasparcelas de estudio.

El valor propio dominante de la matriz de pro-yección es equivalente a la tasa finita de crecimien-to poblacional (λ) en la distribución estable deestados (Dinnétz i Nilsson, 2002). El análisis, apartir de la matriz de proyección y mediante lahoja de cálculo electrónica Pop-Tools para Excel

(Hood, 2002), también genera la distribución esta-ble de estados de cada matriz de proyecciónanual, así como las sensibilidades y elasticidadesde λ y el valor reproductivo de cada clase.

A su vez se elaboraron dos matrices de Lefko-vitch 4 × 4 reuniendo los datos demográficos reco-gidos en las tres áreas de estudio para observarel estado de la especie en su conjunto pobla -cional.

Las variaciones en el índice de crecimiento dela población dada por la variación en parámetrosdemográficos son cruciales para entender la per-sistencia de la población (Goodman, 1987b). Seemplearon modelos de simulación para proyectarel crecimiento poblacional de Saxifraga vayreda-na a diez y cuarenta años. Proyectar la poblaciónno es ni más ni menos que observar como varíaen el tiempo el número de individuos por clase o enla población total.


fertilidad clase «i» = prop. semillas clase «i» · n.º total plántulas en año (t+1)

prop. semillas clase «i» · individuos en clase «i» en año t∑i

Finalmente, se modeló la dinámica demográficade las tres poblaciones estudiadas añadiendo varia-bilidad al modelo y observando el rango de va -riación en las tres parcelas. Se realizó una pro-yección a cuarenta años eligiendo al azar cadapoblación, pero siempre en la misma proporción1:1:1. De esta manera se pretende observar cuan-to de diferentes son las tres poblaciones, es decir,si existe un efecto de la altitud sobre la dinámicapoblacional en las áreas de estudio.

Demografía predictiva

A través de los resultados obtenidos en el test degerminación se pretende observar el efecto de unposible aumento de las temperaturas en la demo-grafía de la especie. Para ello se construyeronnuevamente matrices de Lefkovitch, en esta oca-sión 5 × 5, incluyendo una nueva clase, la clasesemillas. Se construyeron un total de diez matri-ces Lefkovitch para cada una de las tres áreas deestudio y se llevó a cabo nuevamente un análisisde viabilidad poblacional.

En este punto del estudio tuvimos que asumirque el número de plántulas estimadas en un añoes el resultado de la reproducción del año ante-rior. A partir de aquí podemos estimar el númerode semillas disponibles para la germinación encada una de las poblaciones y obtener así undato de germinación en campo (plántulas obser-vadas en el año t+1/número de semillas disponi-bles en el año t). Por otro lado, para introducir losefectos del calentamiento global sobre las tasasde germinación de la forma más realista posibleen nuestro modelo, se realizaron los siguientescálculos: tenemos un valor de germinación expe-rimental, obtenido a partir del test de germinaciónen las cámaras de crecimiento, y un valor de ger-minación teórico, que resulta de dividir el dato degerminación en campo entre 0,555 (media de lasproporciones de germinación experimentales adistintas temperaturas). El valor resultante de mul-tiplicar el dato de germinación experimental por eldato de germinación teórico es una estimación dela proporción de semillas que germinarían conéxito (paso de la clase semillas a la clase plán tulas)bajo las diferentes condiciones térmicas estudia-das.

Se modeló la variabilidad ambiental analizandolas tres poblaciones separadamente. Para introdu-cir estocasticidad en el modelo se generaron pro-

yecciones empleando alternativamente las distin-tas matrices de Lefkovitch disponibles en la pro-yección, partiendo de un vector inicial que corres-ponde a la media de la distribución de estadosobservada para los tres años de estudio. A partirdel conocimiento de las condiciones naturales,podemos asignar las matrices de probabilidad adistintos años de variación ambiental, en nuestrocaso relacionada con la disponibilidad de agua. Deesta forma, convenimos que las transiciones2006/2007 y 2007/2008 responden a dos tipos desituaciones ambientales: años normales y secos,respectivamente. El desarrollo del modelo esto-cástico se realizó adoptando la premisa de quelos años normales son más frecuentes (70% de losaños) que los años secos (30% de los años) a lolargo de las series temporales. Las interaccionesse desarrollaron para cuarenta años y se realiza-ron mil réplicas para cada simulación.

Resultados

Estructura poblacional

La estructura de estados observada no difiere sig-nificativamente entre las poblaciones en el año2006 (α = 0,05; χ2= 7,34; p – valor = 0,290; gra-dos de libertad = 6). Sin embargo, sí encontramosdiferencias significativas en la estructura de esta-dos entre las tres poblaciones para el año 2007(α = 0,05; χ2= 13,47; p – valor = 0,036; grados delibertad = 6) y el año 2008 (α = 0,05; χ2= 18,51;p – valor = 0,005; grados de libertad = 6). Por otrolado, tomando la media de las proporciones deindividuos en cada clase de estados de las trespoblaciones para los años 2006, 2007 y 2008, ladistribución de clases observada no varía signi-ficativamente de un año a otro (χ2= 11,348;p – valor = 0,078; g.l. = 6).

Las plántulas y los individuos de menor tama-ño (clase 1 y clase 2) resultaron ser los más abun-dantes en las tres poblaciones, mientras que laproporción de las plantas de mayor tamaño fuemenor.

Demografía descriptiva

El índice medio de supervivencia para plántulas delas tres poblaciones es de un 10,26% (± 4,62%;n = 6), mientras que los índices para las clases 2,


3 y 4 variaron entre el 81,81% y el 100%. Bajo con-diciones no cambiantes, λ (tasa finita de creci-miento poblacional) es una medida de la viabilidadde la población. Para los tres años de estudio losvalores de λ fueron 1,08435734, 1,05104372 y1,01560787 (poblaciones 1, 2 y 3 respectivamen-te). Estos valores indican un tamaño poblacionalestable si las condiciones continuaran siendo lasmismas. Esto significa que, sin tener en cuenta losefectos de la estocasticidad, la población tiendea mantener su tamaño estable o crecer ligera-mente.

Un segundo producto de la matriz de transiciónes la distribución estable de la población. La tabla1 muestra esta distribución junto con los valoresreales obtenidos para cada población durante elperíodo 2006-2008. En ella se puede apreciarcomo las tres poblaciones presentan una distribu-ción próxima a la distribución estable.

El análisis de elasticidades (tablas 2a, 2b y 2c)muestra que los valores más altos se correspon-

den con los valores de supervivencia, y más con-cretamente, con los valores de permanencia encada clase. Es decir, la tendencia poblacional esaltamente vulnerable a factores que incidan sobrelas tasas de supervivencia de los individuos, espe-cialmente las de los individuos más grandes. Porel contrario, los valores de elasticidades correspon-dientes a las fecundidades son muy bajos, por loque las variaciones en la respuesta reproductiva delos individuos no inciden de una manera rápida enla dinámica de las poblaciones.

Al proyectar el crecimiento poblacional a diezaños se observa, para las tres parcelas, fluctua-ciones en el número de individuos. A partir de losdiez años estas proyecciones alcanzan la distri-bución estable y las poblaciones crecen exponen-cialmente, verificando los valores de λ mayoresque 1 (fig. 1).

Los modelos de dinámica demográfica (fig. 2)muestran que existen diferencias significativas enla dinámica de las tres poblaciones estudiadas.


Tabla 1. Distribución estable (frecuencias) de las poblaciones de estudio de Saxifraga vayredana en elParque Natural del Montseny y valores reales (frecuencias) obtenidos durante el período 2006-2008

Clases Población 1 Distribución Población 2 Distribución Población 3 Distribución estable estable estable

I 39,14 30,4 42,77 51,9 48,36 57,5

II 48,01 57,1 33,22 21,1 31,09 23,3

III 4,21 5,1 14,72 16,5 11,72 10,0

IV 7,56 7,3 6,89 10,5 6,17 9,2

Tabla 2a. Matriz de elasticidades en la población 1 de Saxifraga vayredana en el Parque Natural delMontseny correspondiente al período 2006-2008

Clase 1 Clase 2 Clase 3 Clase 4

Clase 1 0 0,00429503 0,00876616 0,02809277

Clase 2 0,04115396 0,50918664 0,00778298 0

Clase 3 0 0,04464191 0,09005263 0

Clase 4 0 0 0,02809277 0,23793513

Tabla 2b. Matriz de elasticidades en la población 2 de Saxifraga vayredana en el Parque Natural delMontseny correspondiente al período 2006-2008


Clase 1 0 0,00170565 0,01488201 0,02023574

Clase 2 0,0368234 0,12919686 0,00168623 0

Clase 3 0 0,03680398 0,28144818 0,00796526

Clase 4 0 0 0,028201 0,44105168


Tabla 2c. Matriz de elasticidades en la población 3 de Saxifraga vayredana en el Parque Natural delMontseny correspondiente al período 2006-2008


Clase 1 0 0,00202157 0,00885927 0,03760076

Clase 2 0,0484816 0,25788004 0,02334215 0,01161537

Clase 3 0 0,06416009 0,1542902 0

Clase 4 0 0,01725746 0,03195867 0,3425328

Figura 1. Proyección demográfica a cuarenta años de las poblaciones 1, 2 y 3 del Parque Natural del Montsenyde Saxifraga vayredana.

Figura 2. Proyección a cuarenta años del crecimiento poblacional a partir de los resultados obtenidos en eltest de Monte Carlo.

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

1 11 21 31 41 Tiempo (años)

Intervalo de confianzainferior

Intervalo de confianzasuperior

Población 1

Población 2

Población 3

4.500

4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

1 11 21 31 41 Tiempo (años)

Población 1

Población 2

Población 3

Mientras que la población 1 se encuentra entre losintervalos de confianza, las poblaciones 2 y 3 apa-recen por debajo del intervalo de confianza menor,es decir, dichas poblaciones son significativamen-te menores de lo esperado, o, dicho de otro modo,sus proyecciones son significativamente más bajasque las de la población 1. Por tanto, las poblacio-nes a más baja altitud tienden a tener un creci-miento más moderado.

Demografía predictiva

La respuesta de germinación bajo cuatro regíme-nes constantes de temperatura se muestra en lafigura 3.

Las expectativas para este análisis, basándonosen los análisis de viabilidad poblacional e introdu-ciendo variabilidad en la proporción de semillasgerminadas, eran observar una disminución en losvalores de λ a medida que aumenta la temperatu-ra (tabla 3). Para todos los casos los valores de λson positivos (mayores que 1), lo que significa queel tamaño poblacional es estable o crece ligera-mente bajo estas condiciones. Esto se correspon-de con los bajos valores de elasticidad registradospara la fecundidad en los análisis descriptivos y conel hecho de que las semillas son una clase refugio,capaz de amortiguar la dinámica demográfica deuna especie frente a condiciones ambientales cam-

biantes. Sin embargo, a medida que aumenta latemperatura, la tasa finita de crecimiento poblacio-nal disminuye, lo que significa que realmente exis-te un efecto de la temperatura sobre la viabilidadpoblacional.

En este nuevo modelo, en el que se incluyó laclase semillas, las distribuciones estables de esta-dos para las tres poblaciones se desvían de suspatrones de distribución obtenidos en los aparta-dos anteriores. Esta desviación se debe principal-mente a la alta tasa de mortalidad de las semillas(n = 3, media = 99,40% ± 0,545).

La supervivencia y el crecimiento de los indivi-duos de mayor tamaño (clase 4) en las poblacio-nes 1 y 3 mostraron el máximo valor de elastici-dad en los cinco modelos determinísticos (entre el79% y el 99%), mientras que en la población 2 elmáximo valor de elasticidad recae en la supervi-vencia y el crecimiento de los individuos de laclase 3 (entre el 58% y el 59,3%). Los análisis pre-dictivos muestran que la tasa de crecimiento de lastres poblaciones de estudio son más sensibles almantenimiento, crecimiento o reducción de losindividuos establecidos que al reclutamiento desemillas o plántulas. Es decir, la tendencia pobla-cional es especialmente vulnerable a factores queincidan sobre las tasas de supervivencia y creci-miento de los individuos, y más concretamente delos individuos de mayor tamaño. En cambio, lafecundidad muestra elasticidades más bajas.


Figura 3. Proporción de germinación de semillas de Saxifraga vayredana en cámaras de crecimiento bajo cua-tro regímenes constantes de temperatura.

100

80

60

40

20

0

10 °C 15 °C 20 °C 25 °C

Por

cent

aje

de

germ

inac

ión

Estocasticidad ambiental

El valor de los modelos estocásticos reside enproporcionar información valiosa para explorar ycomparar la respuesta de una población antediferentes grados de variabilidad ambiental. Estu-diamos la tendencia de las poblaciones introdu-ciendo variabilidad relacionada con la disponibi-lidad de agua (años normales y años secos). Losmodelos de estocasticidad ambiental (figuras 4,5 y 6), con un nivel de confianza del 95%, mues-tran para las tres parcelas un crecimiento positi-vo, lo que nos indica que las poblaciones de Saxi-fraga vayredana se mantienen estables en eltiempo. Sin embargo, los resultados obtenidos secorresponden únicamente a tres años de estudio,por lo que la tendencia de las poblaciones sólo espredecible a corto plazo.

Discusión

Saxifraga vayredana es uno de los casos de vidalarga en hierbas perennes y la estabilidad de lapoblación, y su dinámica demográfica parece seruna característica común a las especies que apa-recen en hábitats con condiciones adversas parael crecimiento (Morris i Doak, 1998; Picó i Riba,2002). Los resultados muestran qué rasgos de lahistoria vital explican el éxito en la persistencia deesta especie especialista de un medio tan deter-minado, siendo clave la supervivencia de los indi-viduos reproductores para el mantenimiento de laspoblaciones.

La estructura de la población de S. vayredanaparece equilibrada y próxima a la distribución esta-ble de estados, dando lugar a una distribución detamaños similar a la típica J invertida de la mayoría


Tabla 3. Tasa de crecimiento finita para las tres poblaciones de Saxifraga vayredana en campo y bajodiferentes regímenes de temperatura

Población 1 Población 2 Población 3

Campo 1,00739221 1,00044647 1,00155213

10 ºC 1,0101617 1,00065026 1,00223365

15 ºC 1,00995454 1,00063431 1,00218086

20 ºC 1,00744942 1,0002258 1,00156567

25 ºC 1,00092753 1,00004846 1,00017272

Figura 4. Proyección a cuarenta años de la tendencia de la población 1 de Saxifraga vayredana a partir de losresultados obtenidos en el test de Monte Carlo.

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

1 11 21 31 41 Tiempo (años)

Mean



de las especies herbáceas (Silvertown et al., 1996).Por otro lado, la dinámica poblacional de esta espe-cie es similar a la de las hierbas perennes de vidalarga estudiadas por Silvertown y Franco (1993).Para comparar la dinámica poblacional de especiesde plantas, estos autores resumieron las elasticida-des de las transiciones en tres categorías, creci-

miento positivo (G), stasis y regresión (L), y produc-ción de semillas y reclutamiento (F). Se trata de unahierba iterópara de espacios abiertos, ya que losvalores de elasticidad para la supervivencia fueronmás elevados que los valores para el crecimiento,y los valores de elasticidad para la reproducción fue-ron bastante bajos (Silvertown et al., 1993).



4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

1 11 21 31 41 Tiempo (años)

Mean


2.000

2.500

1.000

1.500

500

0

1 11 21 31 41 Tiempo (años)

Mean





Para todos los modelos estudiados en estetrabajo, los valores de λ fueron mayores que 1,por lo que las poblaciones se mantienen estableso crecen ligeramente bajo las condiciones produ-cidas en los años 2006, 2007 y 2008. Aun así,es conveniente señalar que los resultados obte-nidos corresponden únicamente a tres años deestudio y, en consecuencia, la aplicación de losmodelos no recoge toda la variabilidad posibleque se produce en el medio, aún más tratándo-se de un ambiente mediterráneo, caracterizadopor una alta incertidumbre de sus condiciones cli-máticas.

La elasticidad indica la sensibilidad relativa deλ a cambios en una transición particular de la his-toria de vida; sin embargo, esto no indica la sen-sibilidad relativa de esas transiciones a perturba-ciones ambientales. Por esta razón es pocoprobable que únicamente los valores de las elas-ticidades puedan ser guías completamente fia-bles para desarrollar medidas de conservación(Silvertown, Franco i Menges, 1996). Los análisisde elasticidad de datos demográficos son útiles,pero deben interpretarse con cautela. En una po -blación en crecimiento, como ocurre en las pobla-ciones de nuestra área de estudio, los análisis deelasticidad pueden indicar las etapas de la histo-ria de vida más importantes para sostener estecrecimiento (Silvertown, Franco i Menges, 1996).Los análisis de elasticidad de las poblaciones deSaxifraga vayredana muestran que su tasa finita decrecimiento poblacional sería más sensible a varia-ciones en las tasas de supervivencia y crecimien-to de los individuos que a variaciones en los valo-res de fecundidad (reproducción sexual). Para lostres años de estudio, Saxifraga vayredana pre-sentó unos valores de λ mayores que 1, pero ladinámica poblacional en este caso parece serindependiente del reclutamiento, como predijeronlos análisis de elasticidad, seguramente debido aque se trata de una especie de crecimiento princi-palmente modular. Sin embargo, podríamos pensarque en años desfavorables para el crecimiento delos individuos, este reclutamiento de nuevos indi-viduos (plántulas) será determinante en la persis-tencia de la especie.

En cuanto al efecto de un posible calentamien-to global sobre la dinámica poblacional, pareceque el aumento de las temperaturas tiene un fuer-te efecto sobre las tasas de germinación. Sinembargo, para todos los casos, los valores de λson positivos (mayores que 1), lo que significa que

el tamaño poblacional es estable o crece ligera-mente bajo estas condiciones. No obstante, amedida que aumenta la temperatura, la tasa fini-ta de crecimiento poblacional disminuye. Esto sig-nifica que realmente existe un efecto de la tempe-ratura sobre la viabilidad poblacional. El efecto deun posible aumento de las temperaturas sólo fuemedido en la transición semilla-plántula y, a pesarde haber observado un efecto sobre los valores deλ, puede ocurrir que este fenómeno afecte deforma más significativa a otros parámetros demo-gráficos, como puede ser la supervivencia (reduc-ción + stasis) de los individuos, provocando unadisminución en el tamaño de éstos como conse-cuencia de un aumento en la pérdida de biomasa(aumento de la superficie seca). Al tratarse de unaespecie de crecimiento principalmente modular,los individuos adultos no mueren directamente,sino que van perdiendo biomasa y pasan de lasclases de tamaños mayores a las clases de indi-viduos de menor tamaño.

Las condiciones ambientales no permanecenconstantes, y, por tanto, se pueden producir varia-ciones en los valores de λ en el tiempo. Los mode-los de estocasticidad ambiental que incorporanvariabilidad relacionada con la disponibilidad deagua (años normales y secos) mostraron un cre-cimiento positivo de las poblaciones. Una de lascaracterísticas más remarcables de la dinámicapoblacional de Saxifraga vayredana parece ser suestabilidad, con tasas de crecimiento poblacionalcercanas al equilibrio bajo estocasticidad ambien-tal. Sin embargo, Saxifraga vayredana es un ende-mismo con una distribución restringida a la altamontaña del macizo del Montseny, lo que la con-vierte en una especie rara y, por tanto, vulnerablepor su condición biológica.

A partir de nuestros resultados y de las obser-vaciones en campo, consideramos que las ame-nazas potenciales a las que está expuesta laespecie son la desaparición de los espacios abier-tos en los que se desarrolla como consecuenciadel abandono de los tratamientos forestales, larecolección de individuos por parte de coleccio-nistas, así como por sus propiedades medicina-les. A su vez, puede resultar afectada localmen-te por el pisoteo por parte de excursionistas. Sinembargo, se encuentra en un parque natural queasí mismo es reserva de la biosfera, por lo que laszonas en las que se localizan las poblaciones dela especie se encuentran en buen estado de con-servación.


Conclusiones

Tres conclusiones fundamentales se obtienen deeste estudio. Primero, la tasa finita de crecimien-to poblacional resultó ser positiva (mayor que 1)para todos los modelos estudiados, por lo que laspoblaciones se mantienen estables o crecen lige-ramente bajo las condiciones producidas en losaños de estudio. Segundo, la viabilidad futura deSaxifraga vayredana recae en la supervivenciade los individuos de mayor tamaño, es decir, lasetapas más importantes para sostener el creci-miento observado fueron las clases 3 y 4. No obs-tante, el reclutamiento de nuevos individuos resul-ta indispensable en el mantenimiento futuro de laspoblaciones a pesar de que sus valores de elas-ticidad resultasen ser muy bajos. Tercero, losefectos del cambio climático no parecieron tenerconsecuencias devastadoras en la viabilidadpoblacional de Saxifraga vayredana; sin embargo,sólo se estudió dicho efecto sobre la transiciónsemilla-plántulas. Consideramos que se deberíadar continuidad a este estudio y testar los efectosdel calentamiento global sobre otras etapas delciclo de vida de la especie y, más concretamen-te, sobre las etapas que resultaron ser determinan-tes en el mantenimiento del crecimiento pobla-cional.

La información descrita en este estudio nosproporciona una base para evaluar la viabilidadpoblacional de la especie, así como el éxito en lasmedidas de conservación y las estrategias de ges-tión. La estrategia de gestión más adecuada seríaaquella en la que se mantuviese la supervivenciade los individuos establecidos tan alta como seaposible (evitando cualquier daño no natural) y almismo tiempo aumentando las posibilidades degerminación y reclutamiento.

Finalmente se propone continuar los estudiosiniciados en este trabajo y recoger así una mayorvariabilidad del medio. Para estudios posteriorescreemos conveniente hacer siembras en campo,de esta forma se podrían realizar monitorizacio-nes de las plántulas y observar el comportamien-to real de una clase tan compleja. Por otro lado,se deberían llevar a cabo estudios para conocercon detalle la biología reproductiva de la especiee incorporar la reproducción vegetativa en losanálisis de viabilidad poblacional.

Bibliografía

BROOK, B.W.; BURGAM, M.A.; FRANKHAM, R.(2000): «Differences and congruencies betweenPVA packages: the importance of sex ratio for pre-dictions of extinction risk», en Conservation Eco logy,4 (6). Consultable en línea en: <www.consecol.org/vol4/iss1/art6>.

CASWELL, H. (2001): Matrix population models:construction, analysis, and interpretation (2a ed.).Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates.

DINNÉTZ, P.; NILSSON. T. (2002): «Population via-bility analysis of Saxifraga cotyledon, a perennialplant with semelparous rosettes», en Plant Eco-logy, 159: 61-71.

DIPUTACIÓN DE BARCELONA (2004): Parc Naturaldel Montseny, Memoria 2004. Barcelona: Xarxa deParcs Naturals, Diputación de Barcelona.

DIPUTACIÓN DE BARCELONA (2006): Parc Natural delMontseny. Consultable en línea en: <www.diba.es/parcsn/montseny/montseny.htm>.

FOLCH, C.G. (2002): Corología de los endemis-mos pertenecientes al género Saxifraga L. de lapenínsula Ibérica e islas Baleares. Trabajo de Inves-tigación Tutelado Tercer Ciclo. Madrid: UniversidadAutónoma de Madrid.

FONT, X.; CÁCERES, M. de; QUADRADA, R.V.; NAVA-RRO, A.: Barcelona: Banc de Dades de Biodiversi-tat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Uni-versitat de Barcelona. Consultable en línea en:<http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html>.

GARCÍA, M.B. (2002): «Interés de los estudiosdemográficos en la conservación. Catalogaciónde especies amenazadas», en Bañares, A. (ed.):Biología de la conservación de plantas amenaza-das. Madrid: Organismo Autónomo de ParquesNaturales, pp. 17-25.

GARCÍA, M.B.; IRIONDO, J.M. (2002): «Modelosmatriciales de proyección poblacional», en BAÑA-RES, A. (ed.): Biología de la conservación de plan-tas amenazadas. Madrid: Organismo Autónomode Parques Naturales, pp. 45-54.

GOODMAN, D. (1987b): «The demography ofchance extinction, en M.E. (ed.): Viable populationsfor conservation. Cambridge, Reino Unido: Cam-bridge University Press, pp. 11-34.

HOOD, G. (2002): Poptools v. 2.4. Consultableen línea en: <www.cse.csiro.au/CDG/poptools>.

MARRERO-GÓMEZ, M.V.; GERARD, J.; OOSTERMEI-JER, B.; CARQUÉ-ÁLAMO, E.; BAÑARES-BAUDET, A.(2007): «Population viability of the narrow endemic


Helianthemum juliae (CISTACEAE) in relation toclimate variability», en Biological Conservation,136: 552-562.

MENGES, E.S. (1991): «The applications of mini-mum viable population theorynto plants», en Falk,D.A.; Holsinger, K.E. (ed.): Genetics and conser-vation of rare plants. Nueva York: Oxford Univer-sity Press, pp. 45-61.

MENGES, E.S. (2000): «Population viability analy-sis in plants: challenges and opportunities», enTrends in Ecology & Evolution, 15: 51-56.

MORRIS, W.F.; DOAK, D.F. (1998): «Life history ofthe log-lived gynodioecious cushion plant Sileneacaulis (Caryophyllaceae), inferred from size-basedpopulation projection matrices», en American Jour-nal of Botany, 86: 63-78.

OOSTERMEIJER, J.G.B. (2003): «Threats to rareplants persistence», en Brigham, A.C.; Schwartz,M.W. (ed.): Population viability in plants, conserva-tion, management, and modelling of rare plants.Springer, Berlín, pp. 17-58.

PICÓ, X.; RIBA, M. (2002): «Regional-scaledemography of Ramonda myconi: remnant popu-lation dynamics in a preglacial relict species», enPlant Ecology, 161: 1-13.

SCHEMSKE, D.W.; HUSBAND, B.C.; RUCKELSHAUS,M.H.; GOODWILLIE, C.; PARKER, I.M.; BISHOP, J.G.(1994): «Evaluating approaches to the conserva-tion of rare and endangered plants», en Ecology,75: 584-606.

SILVERTOWN, J.; FRANCO, M.; PISANTY, I.; MENDO-ZA, A. (1993): «Comparative plant demography:relative importance of life-cycle components tothe finite rate of increase in woody and herba -ceous perennials», en Journal of Ecology, 81: 465-476.

SILVERTOWN, J.; FRANCO, M.; MENGES, E. (1996):«Interpretation of elasticity matrices as an aid tothe management of plant populations for conser-vation», en Conservation Biology, 10 (2): 591-597.

VÄRE, H.; LAMPINEN, C.; HUMPHRIES, C.; WILLIAMS,P. (2003): «Taxonomic diversity of vascular plantsin the European alpine areas», en Nagy, L. et al.(ed.): Alpine biodiversity in Europe. Ecological stu-dies, vol, 167. Nueva York: Springer, Berlin Heidel-berg, pp. 133-148.

VARGAS, P. (1997): Género Saxifraga. Flora Ibé-rica, vol. V. Madrid: Real Jardín Botánico, CSIC, 5:161-162



Resum

En el Montseny hi ha matollars on dominen les matessubalpines, localitzades per damunt dels 1.600 me -tres d’altitud, i en aquesta comunicació se n’estudiala distribució, la densitat i la dinàmica observades alllarg de les darreres dècades. Aquests arbustos tenensignificacions biogeogràfiques diverses. Uns són méso menys estrictament subalpins, com ara Coto -neaster integerrimus, Juniperus communis subsp.alpina, Lonicera nigra, Rosa dumalis subsp. vosagia-ca, Rosa villosa i Vaccinium myrtillus, i la seva àreade distribució es redueix a l’estatge subalpí o poc sen’allunyen. D’altres, són presents a l’estatge subal-pí, però es troben distribuïts àmpliament en nivellsinferiors, i són considerats més aviat tàxons euro -siberians, com és el cas de Genista balansae i Ribesalpinum.

Paraules clauCorologia, Cotoneaster integerrimus, estatge subal-pí, Genista balansae subsp. europaea, Juniperuscommunis subsp. alpina, Lonicera nigra, Montseny,refugi biològic, Ribes alpinum

Abstract

Biogeographical characterisation of shrubson the Montseny that have an affinity withsubalpine speciesThere are areas of scrubland on Montseny wheresubalpine shrubs are the predominant species at1,600 metres above sea level. This paper studiestheir distribution, density and dynamics over the pastfew decades. These shrubs are biogeographicallysignificant on a number of levels. Some of them aremore or less strictly subalpine, such as Cotoneasterintegerrimus, Juniperus communis subsp. alpina,Lonicera nigra, Rosa dumalis subsp. vosagiaca, Rosavillosa and Vaccinium myrtillus, and their area of dis-tribution is restricted to the subalpine belt or just ashort distance away. Others can be found in the sub-alpine belt but are widely distributed at lower levels,and are considered to be Euro-Siberian taxa, as is thecase of Genista balansae and Ribes alpinum.

Key words Chorology, Cotoneaster integerrimus, subalpine belt,Genista balansae subsp. europaea, Juniperus com-munis subsp. alpina, Lonicera nigra, Montseny, bio-logical refuge, Ribes alpinum

Caracteritzacióbiogeogràfica delsarbustos d’afinitatsubalpina al Montseny

Josep M. Panareda,1 Josep Masnou2

i Maravillas Boccio1Departament de Geografia Física i AnàlisiGeogràfica Regional. Universitat de Barcelona.2Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació deBarcelona

Resumen

Caracterización biogeográfica de los arbustosde afinidad subalpina en el MontsenyEn el Montseny existen matorrales con dominio dearbustos subalpinos, localizados por encima de los1.600 metros de altitud, y en esta comunicación seestudia su distribución, densidad y dinámica observa-das a lo largo de las últimas décadas. Dichos arbus-tos tienen significación biogeográfica diversa. Unosson más o menos estrictamente subalpinos, como esel caso de Cotoneaster integerrimus, Juniperus com-munis subsp. alpina, Lonicera nigra, Rosa dumalissubsp. vosagiaca, Rosa villosa y Vaccinium myrtillus,y su área de distribución se reduce al piso subalpinoo poco se alejan de él. Otros arbustos están presen-tes en el piso subalpino, pero se encuentran amplia-mente distribuidos en niveles inferiores y son conside-rados taxones eurosiberianos, como, por ejemplo,Genista balansae y Ribes alpinum, entre otros.

Palabras claveCorología, Cotoneaster integerrimus, piso subalpino,Genista balansae subsp. europaea, Juniperus com-munis subsp. alpina, Lonicera nigra, Montseny, refu-gio biológico, Ribes alpinum

Introducció

El Montseny conté als vessants superiors diversesplantes d’afinitat subalpina a causa del clima actuali com a conseqüència de l’herència paleoclimàti-ca. Entre aquestes plantes hi ha diversos arbus-tos que tenen una presència més aviat escassa ique els darrers anys han patit modificacions en lesseves poblacions a causa dels canvis en els usosi en les condicions climàtiques.

No és fàcil esbrinar la distribució i l’evolucióque han sofert els darrers segles amb relació aaquests dos factors. Tampoc no és clar quin seràel seu futur en aquest massís, en especial pel quefa al canvi climàtic. De tota manera, és manifestala gran importància dels processos actuals derivatsdels canvis d’usos i de cobertures sobre lespoblacions vegetals. Moltes manifestacions en elscanvis poblacionals, sovint interpretats com a con -seqüència del canvi climàtic actual, cal que siguinconsiderades més aviat com a resultat de lesmodificacions provocades directament o indirec-tament per les activitats humanes.

Per tal de disposar d’una millor informació,s’ofereix l’estat actual dels arbustos d’afinitat sub-alpina o d’aquells que tenen una presència signi-ficativa en l’estatge subalpí. Se n’estudia la distri-bució, la densitat i la dinàmica observades al llargde les darreres dècades. Les dades i les ideesd’aquesta comunicació han estat obtingudes i ela-borades al llarg de tres dècades per dos delsautors, que han recorregut bona part dels raconsdel Montseny cercant-hi plantes i anotant-ne lalocalització, l’estat i l’abundància en els seus qua-derns. Cada un dels autors hi ha fet una aproxi-mació diferent: un com a geògraf que intenta com-prendre l’estructura, la dinàmica i l’evolució delpaisatge; l’altre com a pagès i guarda del parcnatural que té la il·lusió d’entendre i fer entendreallò que els sentits perceben, i la darrera com a far-macèutica, descobrint els usos i els aprofitamentsde les plantes i alhora expressant la realitat perce-buda mitjançant mapes, perfils i dibuixos.

Alguns resultats parcials d’aquestes recerquesja han estat publicats o be s’exposaren en la tesidoctoral d’un dels autors (Panareda, 1978). Haarribat el moment de poder oferir resultats elabo-rats i que mostren de manera força ajustada la dis-tribució de moltes plantes significatives i bioindica-dores del Montseny.

En una altra comunicació presentada en lamateixa trobada d’estudiosos es tracta la distri-

bució dels arbres d’afinitat subalpina. Els aspec-tes comuns a ambdues exposicions només sónexposats en una de sola. Les consideracionsgenerals han estat incloses en la comunicaciósobre els arbres (Panareda, Masnou i Boccio, enpremsa).

Metodologia

La metodologia del treball ha estat exposada entreballs anteriors (Panareda, 1996 i 2000), i haestat amplament comentada en la comunicació jaindicada (Panareda, Masnou i Boccio, en premsa).

De manera resumida, la metodologia es con-creta en les fases de treball següents:• Consulta de treballs previs i a herbaris. Sónnombroses les referències bibliogràfiques sobrela flora del Montseny, les més antigues de lesquals sovint només assenyalen la localització«Montseny».• Treball de camp, que es duu a terme des del’any 1973. L’extensió del Montseny, que té unaàrea d’estudi de 567 quilòmetres quadrats, exi-geix un llarg temps de prospeccions.• Entrada de les dades obtingudes en una basede dades. Al llarg dels anys de recerca, s’ha can-viat tant el sistema de representació com les tèc-niques d’emmagatzematge, des de fitxes per atàxons i per a indrets fins a les bases de dadesamb suport informàtic. Avui dia, s’utilitza el pro-grama Acces. Inicialment, s’elaboraren mapesde punts i taques, tot i que en l’actualitat es prencom a referència l’àrea d’un quadrat d’1 × 1 kmde costat, derivat de les coordenades utm.• Anàlisi, tractament i interpretació de les dades.• Redacció dels textos amb els resultats i con-clusions.• Elaboració i obtenció de mapes, diagrames itaules.• Discussió i redacció de criteris i pautes de ges-tió territorial, en especial de l’àmbit del parc natu-ral.

Els mapes corològics del Montseny ques’adjunten expressen les dades obtingues pelsautors. Es considera que un document d’aquestescaracterístiques mai no és definitiu, ja que per mésque s’hagi recorregut molts indrets del Montseny,mai no es detecta tot. A més, la flora i el paisatgenatural no són permanents, de manera que algunsexemplars poden desaparèixer per causes diver-ses, mentre que uns altres poden fer-se presents


en racons on fins aleshores no hi eren. Algunsmapes són força complets, malgrat que sabemque sempre es podran trobar nous quadrats pera totes les espècies. També som conscients queen alguns mapes encara manca informació perconsiderar-los enllestits; aquests és el cas delsmapes del bàlec o del saüc racemós, que, malgratque la tendència de la seva distribució és forçaclara, caldrà completar-los prospectant amb mésdeteniment altres quadrats, on poden tenir unapresència més o menys escassa.

Ben diferent és la confecció dels mapes coro-lògics de Catalunya. Aquests han estat elaboratsa partir de fonts diverses, en especial del Banc deDades de Biodiversitat de Catalunya (Font, 2008).En aquests mapes s’han fet alguns canvis en elsquadrats que corresponen al Montseny, ja que enalguns casos s’han afegit nous punts de presèn-cia que fins ara no hi constaven.

Resultats

La primera part dels resultats es dedica al plante-jament de diverses qüestions relacionades ambl’estatge subalpí i a les plantes subalpines. La pri-mera pregunta és si al Montseny hi ha un estatgesubalpí. La resposta és molt clara: no n’hi ha.

El que sí que hi ha són diverses plantes típica-ment subalpines, sobretot arbustos i herbes. Mésescassos són els arbres.

Cal preguntar-se si en algun moment hi hahagut al Montseny un estatge subalpí ben definit.És difícil respondre a aquesta qüestió, ja que man-quen dades que permetin esbrinar el suficient lahistòria biogeogràfica del massís. En temps forçareculats, amb un clima molt més fred, sens dubteque hi havia una vegetació ben diferent, però seriamolt agosarat parlar d’ambient subalpí tal comara el concebem. Caldria estudiar com era el pai-satge vegetal del Montseny abans de l’expansió dela fageda, i d’això només fa uns pocs milersd’anys. Però el que és segur és que al Montsenyhi ha actualment un conjunt significatiu de plantesde caràcter subalpí.

Fóra interessant saber com era la vegetacióculminant del Montseny durant l’anomenada peti-ta edat glacial, que tingué lloc entre els segles XVI

i XVIII, i fins i tot fins mitjan segle XIX. Fou l’època delsaprofitaments de la neu que es guardava als pousque encara es poden descobrir als vessants supe-riors del massís o dels pous de glaç de la terra

baixa i muntanya mitjana, que també són història.Ara no fa tant fred ni neva tant. Però, com era ales-hores el paisatge culminant del Montseny?

Per entendre la flora i la vegetació, cal conside-rar molt especialment l’ocupació humana i els sis-temes d’aprofitament dels recursos naturals. Con-cretament, fa uns pocs segles els nivells superiorsdel Montseny eren molt més desforestats que ara,però això no es pot explicar només per les condi-cions naturals. Ja s’ha parlat de l’aprofitament dela neu, per al qual calia disposar d’un espai netd’arbres per assolir gruixos de neu. D’altra banda,els vessants superiors del Montseny eren sectorsimportants de pastures a l’estiu, per la qual cosatambé calia desforestar i afavorir les formacionsherbàcies. El foc controlat, de mata en mata o enpetits sectors i en dies calmosos era el sistemamés emprat per a la gestió de les pastures.

Respecte de les condicions naturals, cal anarmés enllà de la consideració de l’altitud. Cal tenirmolt present que el nivell culminant del Montsenyes troba a unes cotes que als Pirineus correspo-nen a la franja inferior de l’estatge subalpí. Però elMontseny no té la massa dels Pirineus i el seu nivellculminant és dominat per carenes i per vessantsamb fort pendent. Aquest fet implica una influèn-cia més gran del vent i també una influència climà-tica mediterrània marítima, que alhora s’ha de rela-cionar amb l’activitat humana. La regeneració del’ambient subalpí montsenyenc és molt difícil permanca de paisatges subalpins propers, per l’efectede carena, per la proximitat del mar, pel climamediterrani de l’entorn i per la forta intervenciósecular antròpica.

Els paisatges del Montseny que ara es consi-deren de gran valor paisatgístic i natural són enrealitat molt antropitzats. L’estructura de les fage-des i de les avetedes actuals té una relació direc-ta amb els sistemes d’aprofitament forestal; lesperxades són simplement plantacions, i les landesi altres matollars de la Calma i dels vessants solellsfins al Matagalls i el turó de l’Home són resultatdirecte dels aprofitaments ramaders i de les arti-gues.

Ara s’observa com la massa de la fageda vaascendint espontàniament fins a les carenes i elscims del Montseny: òbviament és resultat delscanvis en els aprofitaments forestals i ramaders. Lapregunta que sorgeix és si aquest procés de rege-neració del bosc al nivell culminant és derivatnomés del canvi d’estratègia en els aprofitamentso si bé hi ha altres raons. Es parla molt del canvi


climàtic, fins al punt que hi ha persones que prio-ritzen aquest fenomen per explicar l’ascensióactual de la fageda. S’ha indicat el període fred defa uns pocs segles i també que ara vivim una fased’escalfament. El repte dels estudiosos és conèi-xer la importància dels diferents factors en la dinà-mica actual de la vegetació i destriar ben claramentla influència de cadascun d’aquests.

Per tot plegat és difícil separar les conseqüèn-cies dels factors naturals dels antròpics, que jas’han considerat en altres treballs (Bolòs, 1983;Llobet, 1947; Panareda, 1991). En aquesta comu-nicació s’intenta aportar informació sobre l’estatactual dels arbustos amb afinitats subalpines, indi-car-ne la distribució, l’abundància, l’ecologia,l’estat en què es troben les seves poblacions i laprevisió respecte de l’evolució futura. Alhoras’indica si cal efectuar alguna acció per part delsgestors del Parc Natural del Montseny i de laReserva de la Biosfera.

Les plantes que cal considerar tenen significa-cions biogeogràfiques diverses. Unes són més omenys estrictament subalpines, com Cotoneasterintegerrimus, Juniperus communis subsp. alpina,Lonicera nigra, Rosa villosa i Vaccinium myrtillus,i la seva àrea de distribució es redueix a l’estatgesubalpí o poc se n’allunyen. D’altres són presentsa l’estatge subalpí dels Pirineus, però es trobenàmpliament distribuïdes en nivells inferiors i esconsideren més aviat eurosiberianes, com, perexemple, Amelanchier ovalis, Arctostaphylos uva-ursi, Calluna vulgaris, Genista balansae subsp.europaea, Ribes alpinum, Rosa dumalis subsp.vosagiaca, Rosa pimpinellifolia subsp. pimpinelli-folia, Rosa rubiginosa, Rubus idaeus o Sambucusracemosa.

El ginebró (Juniperus communis subsp. alpina)és l’arbust subalpí més estès al nivell culminant delMontseny. En l’actualitat és abundant a partir dels1.600 metres d’altitud, sobretot als vessants mésobacs i menys inclinats, fins al punt que és la matadominant en aquest paisatge. S’adapta bé enaquest indret molt afectat pel vent, el fred i la neui arrela bé als esqueis, malgrat que sol deixarespais oberts a les roques més inclinades. Tradi-cionalment, ha estat cremat per afavorir les pas-tures, però aquesta pràctica és prohibida en elPla especial del Parc Natural i no es porta a termedes de la darreria de la dècada de 1970, la qualcosa ha afavorit que augmentés la seva cobertu-ra. La seva presència té una gran importància pera la resta de la vegetació, ja que sota el brancam

reptant i entortolligat es poden refugiar altres vege-tals que germinen i es desenvolupen amb mésfacilitat, protegits dels embats del vent, i també dela boca dels animals. Amb el cessament de les cre-mes, s’observa que ha augmentat la germinaciód’arbres (faig, blada, moixera, grèvol, teix) prote-gits pel brancam dels ginebrons, i també el seudesenvolupament posterior. Per aquesta raó, men-tre que per una banda el ginebró es veu afavoritper la reducció dels ramats i per la prohibició deles cremes, de l’altre va reduint-se sota l’ombradels arbres que inicialment li han ofert protecció,en especial el faig. És fàcil observar mates deginebró mortes sota els faigs, els quals colonitzenprogressivament vessant amunt, fins a assolir lacarena. Malgrat tot, les poblacions no perillen, demanera que no cal cap actuació especial. En casque la progressió de la fageda segueixi envaint elmatollar de ginebró, aquest restarà als esqueis icingles, on la fageda sempre deixarà clarianes quemai no podrà ocupar. En realitat, el ginebró ocupaactualment una superfície extensa i constitueixpoblacions més denses i grans que les que licorresponen de manera natural, per la qual cosano cal preocupar-se si amb el temps es reclou alsesqueis. El ginebró ha estat localitzat als quadratsde 10 × 10 km DG42, 43 i 52, entre els 1.150metres i els 1.700 metres d’altitud. La seva den-sitat és molt elevada per damunt dels 1.600 metresi redueix força la seva presència entre els 1.500metres i els 1.600 metres; per sota d’aquestacota, es fa cada vegada més rar, i només es loca-litza a les cotes inferiors indicades i es refugia enalguna carena rocosa o en algun esquei isolat.

La cornera (Cotoneaster integerrimus) és unamata relativament freqüent al matollar de ginebró,on creix protegida sota el seu brancatge. Tot i això,també es fa en solitari als esqueis i cingles. Comque és més aviat petita, sovint és poc vistosa, demanera que passa desapercebuda als excursionis-tes. Sembla que la seva població s’ha vist afavori-da per la disminució del pasturatge i per la prohi-bició de les cremes. Cal considerar que la poblacióactual es troba en un màxim possible, i fins i tot perdamunt del que ho estaria en una situació natural.És molt probable que la població de cornera aug-menti encara una mica més, però si segueix la pro-gressió de la fageda, s’iniciarà aviat una disminu-ció d’exemplars, tal com s’ha indicat en el cas delginebró. Semblantment, no cal preocupar-se peraquesta possible disminució, ja que la cornera res-tarà segura arrelada als rocams, en especial als



Figura 2. Mapa de distribució de Cotoneaster intege-rrimus a Catalunya.

obacs. La cornera ha estat localitzada en els qua-drats de 10 × 10 km DG42, 43 i 52, entre els 1.500metres i els 1.700 metres d’altitud, descendint moltexcepcionalment a cotes inferiors; s’ha trobat finsals 1.125 metres, arrelada en un esquei obac (fig.1). S’adjunta també el mapa de Catalunya, on esposa en evidència la importància biogeogràficad’aquest tàxon al Montseny (fig. 2).

El xuclamel negre (Lonicera nigra) és una espè-cie que es fa a l’estatge subalpí dels Pirineus i des-cendeix a la part superior de l’estatge montà. AlMontseny és raríssim i només han estat localitzatsuns pocs peus en esqueis ombrívols, a punt de serengolits per l’ombra del faig. Alguns exemplars jahan mort i d’altres es troben força malmesos permanca de llum. El fet de trobar-se en un pendentfort i damunt d’esqueis fa que l’ombra del faig nohi arribi de sobte i que durant un cert temps restiun ambient de mitja ombra. Per tot plegat, es trac-ta d’una espècie en greu perill d’extinció a causade la progressió del faig. Cal tenir present el nom-

Figura 1. Mapa de distribució de Cotoneaster integerrimus al Montseny.

m1.6001.200

800400

0

Abundant

Freqüent

Localitzat

bre molt baix d’individus vius al Montseny. El xucla-mel negre ha estat localitzat en el quadrat de 10 ×10 km DG 52, i només s’ha observat en un sol qua-

drat d’1 × 1 km, sobre els 1.350 metres d’altitud(fig. 3). Cal esperar que restin alguns altres peus alscingles que envolten els cims més alts del massísi que permetin la seva subsistència al Montseny. Perentendre el valor biogeogràfic d’aquesta poblacióal Montseny s’adjunta el mapa de Catalunya (fig. 4).

El roser pomífer (Rosa villosa) és un dels rosersmés característics dels vessants superiors delMontseny i és fàcil de reconèixer perquè té elreceptacle fructífer cobert de petits agullons i elssèpals erectes. Als Pirineus es fa a la franja que hiha entre el nivell inferior de l’estatge subalpí i elsuperior de l’estatge montà. Al Montseny és pre-sent al Matagalls, al turó de l’Home i les Agudes,i de manera especial als entorns d’aquest darrer,les bardisses i enmig dels matollars i landes, enca-ra que també sovint es refugia en indrets rocosos.El roser pomífer és escàs, tot i que no és exces-sivament rar. Es troba en força bon estat, i noméscal témer per la progressió de la fageda, ja queaquest roser necessita força llum per subsistir.

Alguns exemplars ja han desaparegut a l’ombra delfaig, de manera que cal estar molt atents a aques-ta dinàmica. El roser pomífer ha estat localitzat en


Figura 4. Mapa de distribució de Lonicera nigra aCatalunya.

Figura 3. Mapa de distribució de Lonicera nigraal Montseny.

m1.6001.200

800400

0

Abundant

Freqüent

Localitzat

els quadrats de 10 × 10 km DG42, 43 i 52, entre els1.450 metres i els 1.680 metres d’altitud.

Als vessants superiors del Montseny hi ha altresrosers, com el roser glauc (Rosa dumalis subsp.vosagiaca), el roser rubiginós (Rosa rubiginosa) i elroser espinosíssim (Rosa pimpinellifolia subsp.pimpinellifolia). Els dos primers tenen una distribu-ció general semblant al roser pomífer, a l’estatgemontà i el nivell inferior de l’estatge subalpí, i unapresència escassa al Montseny; el roser rubigi-nós pot trobar-se a cotes més baixes i el roserespinosíssim té una distribució general més àmpliai penetra de ple en l’estatge montà (al Montsenyés relativament escàs).

El nabiu (Vaccinium myrtillus) és una mata peti-ta amb fulles caduques que creix als boscos imatollars subalpins dels Pirineus damunt sòlsàcids i penetra al nivell superior de l’estatge montà,en especial a les fagedes. Al Montseny és mésaviat escàs; es troba als matollars de ginebró iprats culminants, en especial als indrets més hu -mits i descendeix a les fagedes humides dels ves-


Figura 5. Mapa de distribució de Vaccinium myrtillus al Montseny.

m1.6001.200

800400

0

Abundant

Freqüent

Localitzat

Figura 6. Mapa de distribució de Vaccinium myrtillusa Catalunya.

sants més ombrívols; localment és abundant. Elnabiu ha estat localitzat en els quadrats de 10 ×10 km DG42, 43 i 52, entre els 1.450 metres i els1.685 metres d’altitud; excepcionalment descen-deix més en algun sot; s’ha trobat fins als 900metres (obaga de Morou) (fig. 5). Per entendre elvalor biogeogràfic d’aquesta població al Mont-seny, s’adjunta el mapa de Catalunya (fig. 6).

La boixerola (Arctostaphylos uva-ursi) és unarbust reptant que creix en nombroses munta -nyes, des de les mediterrànies, com el Mont-seny, Montserrat, muntanyes de Prades i ports deBeseit, fins a les pirinenques, on abunda alsestatges montà i subalpí. Al Montseny és raríssi-ma i només s’observa als Castellets i en algunsesqueis propers. Malgrat la seva escassetat, erauna mata molt coneguda per la gent dels poblesveïns per les seves propietats diürètiques. Hi haun nombre reduït de mates, de manera que calevitar que se n’arreplegui massa i efectuar-neuna vigilància discreta regularment. La boixerolaha estat localitzada en el quadrat de 10 × 10 km

DG 52, entre els 1.450 metres i els 1.600 metresd’altitud (fig. 7).

La bruguerola (Calluna vulgaris) és una matamolt abundant al Montseny que es troba des delsturons de la plana del Vallès fins ben al cim delMatagalls, el turó de l’Home i les Agudes; des deles brolles mediterrànies fins als matollars subal-pins, i fins i tot penetra una mica en l’estatge alpídels Pirineus. Al nivell culminant del Montseny ésabundant a les landes de bruguerola, on és laplanta dominant i més característica, i als matollarsde ginebró, especialment als solells, on pot serabundant i fins i tot dominant. És una planta queviu damunt sòls àcids, per la qual cosa no creixdamunt roques calcàries, excepte si els sòls hanestat descalcificats, com succeeix a Aiguafreda, onés abundant damunt relleus planers amb terresdescalcificades. La bruguerola és una de les plan-tes més esteses i abundants del Montseny i haestat localitzada en els quadrats de 10 × 10 kmDG31, 32, 33, 41, 42, 43, 51, 52, 53, 61, 62 i 63,des dels nivells més baixos fins als cims més alts.


Figura 7. Mapa de distribució de Arctostaphylos uva-ursi al Montseny.

m1.6001.200

800400

0

Abundant

Freqüent

Localitzat

El bàlec (Genista balansae subsp. europaea) ésuna mata amb aspecte de ginesta que no solsuperar el metre d’alçària i té un brancatge densi grisenc. Viu damunt terres àcides, seques ipobres, i és molt abundant a les landes i matollarspirinencs. La seva presència al Montseny és moltsignificativa, i ocupa de manera natural carenes,colls i esqueis assolellats. Amb la destrucció delbosc i l’erosió del sòl, el bàlec s’ha estès als so -lells damunt sòls prims, i de manera especial alssolells del Matagalls, on abunda en l’espai entreel cim del Matagalls, coll Formic, font Pomareta,Matagalls Xic i Sant Segimon. Hi ha testimonisantics de la seva abundor en aquests solells delMatagalls, però les darreres dècades sembla quehi hagi augmentat la densitat de bàlecs a causade l’abandó de les cremes i del pasturatge.Aquestes poblacions denses contrasten ambl’escassetat de bàlecs als vessants del cantó deles Agudes i del turó de l’Home. El bàlec ha estatlocalitzat en els quadrats de 10 × 10 km DG42,

43 i 52, des dels 810 metres fins als 1.700 metres,i és més abundant entre els 1.150 metres i els1.600 metres (fig. 8). Per entendre el valor bioge-


Figura 9. Mapa de distribució de Genista balansae aCatalunya.

Figura 8. Mapa de distribució de Genista balansae alMontseny.

m1.6001.200

800400

0

Abundant

Freqüent

Localitzat

ogràfic d’aquesta població al Montseny, s’adjuntael mapa de Catalunya (fig. 9).

La cirerola (Ribes alpinum) és un arbust de fruitscomestibles que pot superar el metre d’alçària. AlsPirineus viu als estatges montà i subalpí (cal con-siderar-la una planta eurosiberiana que penetra al’estatge subalpí). Al Montseny és especialment rara les clarianes de la fageda i als matollars culmi-nants i moltes de les seves poblacions es localit-zen en pedregueres ombrívoles, és a dir, en indretson fa cert temps que no hi havia bosc. Però la pro-gressió de la fageda colonitzant pedregueres i altresclarianes provoca que la cirerola vagi sucumbint demanera molt clara, fins al punt que s’ha observatpoblacions molt malmeses perquè han quedat migtapades pel brancatge de faigs. Es té constànciade peus detectats fa unes dècades dels quals noqueda rastre, només una fageda densa. La cirero-la és una planta en perill d’extinció al Montseny, demanera que cal actuar amb rapidesa si se’n vol evi-tar la desaparició tallant periòdicament uns pocs

faigs, per exemple; excepcionalment s’ha trobatcireroles al marge d’un alzinar. Aquest arbust haestat localitzat en els quadrats de 10 × 10 km


Figura 11. Mapa de distribució de Ribes alpinum aCatalunya.

Figura 10. Mapa de distribució de Ribes alpinum alMontseny.

m1.6001.200

800400

0

Abundant

Freqüent

Localitzat

DG42, 43, 52 i 53, des dels 1.030 metres fins als1.650 metres d’altitud; per sota dels 1.230 metresés molt localitzada (fig. 10). Per entendre el valorbiogeogràfic d’aquesta població al Montseny,s’adjunta el mapa de Catalunya (fig. 11).

La gerdera (Rubus idaeus) és una planta delgrup dels esbarzers, tot i que presenta un aspec-te arbustiu, que es fa a les clarianes dels boscoshumits dels estatges montà i subalpí dels Piri-neus. Al Montseny és relativament freqüent a lesclarianes en l’estatge de la fageda i excepcional-ment descendeix a les clarianes de les rouredes.Localment pot ser abundant, com al fons de lavall de Santa Fe i en alguns còrrecs que baixende les Agudes i del Matagalls. Amb la progressióde la fageda, és perceptible el retrocés de la ger-dera, malgrat que encara hi restin poblacionsnotables. Actualment no és una espècie en perilld’extinció i no necessita cap intervenció per afa-vorir-la, però potser sí en un futur no gaire llun-yà, si la fageda segueix la seva progressió actual.La gerdera ha estat localitzada en els quadrats de

10 × 10 km DG42, 43, 52 i 53, entre els 900metres i els 1.680 metres. Se n’ha trobat unapetita població a 880 metres.

El saüc racemós (Sambucus racemosa) és unarbret o un arbust alt que semblantment a la ger-dera es fa també a les clarianes dels boscoshumits dels estatges montà i subalpí dels Pirineus.Al Montseny és ben aviat rar i, com la gerdera, estroba en una fase de regressió a causa del’expansió del faig; la diferència és que hi ha pobla-cions notables de gerdera, però no de saüc race-mós. De manera natural creixeria a les clarianesderivades de les pedregueres i esqueis ombrívols,dels despreniments de roques i caigudes d’arbres.Ara es localitza en antigues artigues i pastures,sobretot si són en fondals, que es van tapant ambla regeneració de la fageda (hi ha molts indrets ons’ha constatat aquest retrocés). Com a espaisnous, el saüc racemós aprofita les clarianes de lestallades del bosc i sobretot els marges de les pis-tes forestals; també es troba en algunes antiguespedreres. És una espècie amb una forta reducció


Figura 12. Mapa de distribució de Sambucus racemosa al Montseny.

m1.6001.200

800400

0

Abundant

Freqüent

Localitzat

en el nombre de poblacions, la qual cosa dema-na un estudi i una intervenció abans que siguimassa tard. El saüc racemós ha estat localitzat enels quadrats de 10 × 10 km DG42, 43, 52 i 53,entre els 1.000 metres i els 1.650 metres. En cotesinferiors és rar, tot i que se n’ha trobat un exem-plar en un fondal a 760 metres (fig. 12).

La mallerenguera (Amelanchier ovalis), conegu-da fora del Montseny com a corner, és un arbustalt que se sol conèixer de les formacions arbusti-ves altes del domini de les rouredes i a vegadesdels alzinars calcícoles humits. Per això sovint sor-prèn la seva presència com a espècie rupícola quepenja dels cingles i esqueis dels vessants superiorsdel Montseny, com les Agudes, cims del Matagallsi roques de Sant Segimon, només per posar-ne unsexemples. És un arbust que sol presentar-se moltramificat des de la base i pot assolir entre un metrei dos metres d’alçària. Es fa especialment als ves-sants calcaris de l’oest i nord-oest del Montseny,on localment és força abundant. En el nivell culmi-nant no és gaire freqüent, però és percep ambcerta facilitat perquè es desenvolupa a les roques,de les quals penja, i pren un aspecte ben particu-lar, per la llargària de les tiges, les quals formengrups més o menys densos que surten d’unamateixa base; arriba fins al cim de les Agudes. Lamallerenguera ha estat localitzada en els quadratsde 10 × 10 km DG31, 32, 33, 41, 42, 43 i 52, entreels 260 metres i els 1.670 metres.

Conclusions

En el nivell culminant del Montseny hi ha uns mato-llars de característiques clarament subalpines,amb una composició florística notable de plantesd’afinitat subalpina. Moltes són estrictament sub-alpines, però d’altres, malgrat que siguin ben pre-sents a l’estatge subalpí, tenen una distribuciómolt més àmplia. El tret més significatiu de moltesd’aquestes comunitats i plantes és que han estatafavorides per l’activitat humana secular, en espe-cial al desforestar els vessants superiors del Mont-seny. Actualment, aquesta tendència ha canviatcom a conseqüència de la forta reducció de lesactivitats tradicionals i la gestió de la muntanya

com a Parc Natural, Reserva de la Biosfera. Ara lafageda va recuperant de manera natural el territo-ri que li és propi i les comunitats subalpines vanperdent espai, ja que no suporten la competènciadels faigs i altres arbres.

En general, cal estar atent a aquest procés deregeneració de la fageda i de retrocés de les comu-nitats i plantes subalpines, ja que algunes d’aquestesplantes poden reduir molt les seves poblacions finsal punt d’extingir-se del massís. Abans de qualsevolintervenció, cal tenir molt clar què es vol del paisat-ge i de la vegetació del nivell culminant. La interven-ció en molts casos ha de reduir-se a la tala d’un od’uns pocs exemplars de faig.

Bibliografia

BOLÒS, O. de (1983): La vegetació del Mont-seny. Barcelona: Diputació de Barcelona, 170pàgines.

FONT, X. (2008): Mòdul Flora i Vegetació. Bancde dades de Biodiversitat de Catalunya. Barcelona:Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.Consultable en línia a: <http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html>.

LLOBET, S. (1947): El medio y la vida en el Mont-seny. Barcelona: CSIC, 518 pàgines + mapa esca-la 1:40.000.

PANAREDA, J.M. (1978): L’estructura i la dinàmi-ca del paisatge actual del Montseny: els impacteshumans sobre els sistemes naturals. Tesi docto-ral (inèdita). Barcelona: Universitat de Barcelona,568 pàgines.


PANAREDA, J.M. (1996): «Cartografía de la vege-tación», dins Serie Geográfica, 6: 11-34.

PANAREDA, J.M. (2000): «Cartografía y represen-tación fitogeográfica», dins Metodología y prácti-ca de la Biogeografía. Barcelona: Ediciones delSerbal, p. 273-316.

PANAREDA, J.M.; MASNOU, J.; BOCCIO, M. (enpremsa): «Caracterització biogeogràfica dels arbresd’afinitat subalpina al Montseny», dins VII Troba-da d’Estudiosos del Parc Natural del Montseny,2008. Barcelona: Diputació de Barcelona.



Resum

Al Montseny no hi ha boscos estrictament subal-pins, però sí que hi podem trobar diversos arbresd’afinitat subalpina dels quals s’estudia la història, ladistribució actual, el paper que juguen en el paisat-ge, l’estat i l’evolució. Sorbus aucuparia és l’únicarbre espontani estrictament subalpí. Pinus mugosubsp. uncinata és un arbre subalpí que ha estatplantat a prop del turó de l’Home. Abies alba, propidels nivells inferiors de l’es tatge subalpí més frescalsi humits, més aviat eurosiberià, és un arbre esponta-ni al Montseny, on forma algunes masses denses. Hiha arbres espontanis que es troben en l’estatge sub-alpí, però són més aviat eurosiberians, com és elcas de Sorbus aria, Salix caprea i Betula pendula.Alguns altres són clarament introduïts o han estatmolt afavorits, com Pinus sylvestris, Picea abiessubsp. abies i Larix decidua.

Paraules clauAbies alba, corologia, estatge subalpí, Montseny,refugi biològic, Sorbus aucuparia

Abstract

Biogeographical characterisation of trees onMontseny that have an affinity with subalpinespecies Montseny doesn’t have subalpine woodland in thestrict sense of the word. However there are a num-ber of trees that have an affinity with subalpine speciesand we have studied their history, current distribution,the role they play in the landscape, condition andevolution. Sorbus aucuparia is the only strictly sub-alpine tree that grows spontaneously. Pinus mugosubsp. uncinata is a subalpine tree that has beenplanted near the Turó de l’Home. Abies alba, whichis characteristic of the cooler and damper lower lev-els of the subalpine belt, is more of a Euro-Siberianspecies, and grows spontaneously on Montseny indense clumps. There are spontaneous trees on thesubalpine belt, but these are more Euro-Siberian, asis the case of Sorbus aria, Salix caprea and Betulapendula. It is clear that others have been introducedto the area or have been favoured, like Pinus sylvestris,Picea abies subsp. abies and Larix decidua.

Key wordsAbies alba, chorology, subalpine belt, Montseny, bio-logical refuge, Sorbus aucuparia

Caracteritzacióbiogeogràfica delsarbres d’afinitatsubalpina al Montseny

Josep M. Panareda,1 Josep Masnou2

i Maravillas Boccio 1Departament de Geografia Física i AnàlisiGeogràfica Regional. Universitat de Barcelona.2Oficina de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

Resumen

Caracterización biogeográfica de los árbolesde afinidad subalpina en el MontsenyEn el Montseny no existen bosques estrictamentesubalpinos, pero en cambio sí que existen variosárboles con afinidades subalpinas, de los cuales seestudia su historia, su distribución actual, el papel quetienen en el paisaje, su estado actual y su evolución.Sorbus aucuparia es el único árbol espontáneoestrictamente subalpino. Pinus mugo subsp. uncina-ta es un árbol subalpino plantado cerca del Turó del’Home. Abies alba, propio de los niveles inferiores delpiso subalpino más frescos y húmedos, pero decaracterísticas eurosiberianas, es un árbol espontá-neo en el Montseny, donde forma algunas masasdensas. Existen árboles espontáneos presentes enel piso subalpino que son claramente eurosiberianos,como Sorbus aria, Salix caprea y Betula pendula.Otros han sido claramente introducidos o muy favo-recidos, como es el caso de Pinus sylvestris, Piceaabies subsp. abies y Larix decidua.

Palabras claveAbies alba, corología, Montseny, piso subalpino, refu-gio biológico, Sorbus aucuparia

Introducció

Al llarg dels darrers trenta-cinc anys els autorsd’aquest estudi han estat estudiant la flora i lavegetació del Montseny, i sempre els ha sorprèsla gran riquesa del seu paisatge vegetal. Cal recor-dar que Bolòs, que va fer una explicació precisa iextensa de la seva vegetació (Bolòs, 1983), va serun dels autors que va elaborar un primer catàlegde les plantes vasculars (Bolòs, Nuet i Panareda,1986).

Cada un dels autors hi ha fet una aproximaciódiferent: un com a geògraf que intenta compren-dre l’estructura, la dinàmica i l’evolució del paisat-ge (Panareda, 1979 i 1991); un altre com a pagèsi guarda del parc natural que té la il·lusió d’enten -dre i fer entendre allò que els sentits perceben, iuna darrera com a farmacèutica que descobreixels usos i els aprofitaments de les plantes i quealhora expressa la realitat percebuda mitjançantmapes, perfils i dibuixos.

El visitant se sorprèn que en tant poc espai espugui trobar des de màquies i boscos de fulla per-sistent d’arboços, alzines i suros, fins a extensesfagedes pròpies de les muntanyes més humidessituades més cap al nord. Per completar la sevariquesa, encara resta un paisatge ben original, elconstituït a les carenes i vessants culminants delmassís, on el bosc el va colonitzant de mica enmica, però on encara podem trobar una flora iuna vegetació totalment diferents de la resta delMontseny: matollars nans i reptants de ginebró icomunitats de roca que només creixen en aquestscims. Dins d’aquests matollars o al seu costat, hicreixen espontàniament, o afavorits, alguns arbresque són propis de l’alta muntanya, com la moixe-ra de guilla i l’avet.

Des d’aquesta perspectiva, i com a resultatdels més de trenta anys d’observacions i estudisde dos dels autors, es presenten els resultats delstreballs realitzats en la part alta del massís delMontseny, de tot allò que han anat anotant en elsquaderns i fitxes de camp i del que guarden bengravat en la ment.

Ho fan amb l’objectiu d’oferir el nivell culmi-nant del Montseny, i, per fer-ho, s’han centrat enels arbres que tenen una afinitat subalpina, és a dir,que són propis de l’estatge subalpí. Al Montsenyno hi ha estatge subalpí ni tampoc boscos subal-pins, però sí que hi creixen arbres, i sobretot arbus-tos i herbes, que són clarament subalpins, i d’altresque, malgrat que no en són gaire característics,

s’hi fan amb certa freqüència. Com a document dereferència, es presenta un mapa de distribuciód’alguns dels arbres comentats i s’analitza el paperque juguen al paisatge, el seu estat actual i la sevaevolució futura. En una altra comunicació presen-tada en aquesta mateixa jornada, s’analitzen elsmateixos aspectes aplicats als arbustos amb afi-nitats subalpina (Panareda, Masnou i Boccio, enpremsa).

Metodologia

La metodologia emprada ha estat exposada endiversos treballs anteriors, però normalment s’hafet de manera abreujada. Ara es presenten lesdiferents fases de la metodologia amb els resultatsja obtinguts al llarg de tres dècades de publica-cions. Tot plegat constitueix un cos extens d’ideesi dades biogeogràfiques del Montseny i d’altresindrets propers. L’objectiu final és aconseguirentendre la distribució actual dels tàxons, esbrinar,fins on es pugui, la seva història amb relació alpaleoclima, la paleobiogeografia, les condicionsedàfiques i climàtiques actuals i, especialment, lamanera com les activitats humanes han condicio-nat la presència, l’expansió o la disminució de lespoblacions vegetals (Panareda, 1996 i 2000).

Com a documents de referència, s’utilitza elmapa corològic de cada tàxon a partir de la uni-tat mínima d’1 × 1 km de costat, que en la pràc-tica és el quadrat resultant de la retícula utm. Almassís del Montseny es treballa en una superfícierectangular que engloba la totalitat del massís i, pertant, la del Parc Natural del Montseny. El rectan-gle emprat fa 27 × 21 km, amb una superfícietotal de 567 km2 (vegeu els mapes dels arbres pre-sentats). A vegades, s’han publicat mapes delconjunt del massís, però en altres ocasions nomésun sector del Montseny, com l’entorn d’Aigua freda,les Agudes o la Calma.

Semblantment, s’ha treballat en altres territoris,com el Parc del Montnegre i el Corredor (Panare-da i Boccio, en premsa a), la muntanya de Mont-serrat (Nuet i Panareda, 1991-93; Panareda i Nuet,1993-94) i la vall de Núria (Panareda, Salvà i Romo,2005). També es va participar en projectes de car-tografia corològica d’altres indrets, com el delta del’Ebre (Panareda, Carbó, Alemany i Torallas, 1997),Sant Llorenç del Munt (Pintó i Panareda, 1995), elmassís de Begur (Pintó, Panareda, Mas i Carbó,1997) i diversos sectors del litoral, com el Mares-


me (Panareda i Boccio, 2007) i l’Hospitalet del’Infant (Carretero i Panareda, 2008).

A vegades s’ha utilitzat una representació enperfil, seguint un transsecte, com el que es va fera les muntanyes del Garraf (Panareda i Romo,2000) o l’Albera (Feliu, Panareda, Romo i Salvà,2005), o en altres estudis, amb transsectes a esca-la més detallats (Panareda, Sans i Romo, 2005).El perfil corològic s’ha emprat de manera especialper a la representació corològica de les plantes alllarg del perfil longitudinal d’un riu, com és el casdel Foix (Panareda, Casulleras i Romo, 2005), elCongost (Panareda, 2008) i la Tordera (Panareda,Pintó i Romo, 2001; Panareda i Boccio, en prem-sa b). Una explicació més detallada d’aquests per-fils longitudinals aplicats a la Tordera s’exposa enuna altra comunicació presentada en aquestamateixa trobada (Panareda i Boccio, en premsa c).Pel que fa als perfils longitudinals fluvials, normal-ment s’empra de referència el quilòmetre linealdel curs del riu.

En els mapes corològics s’anota tres graus depresència: tàxon localitzat, freqüent i abundant. Estracta d’un mètode semiquantitatiu que permetobtenir resultats notables amb poc esforç.

Es considera que un tàxon és localitzat quansimplement és present o rar en el conjunt del qua-drat. és a dir, es localitza amb dificultat o noméses troba en un nombre baix d’individus. Només ésabundant localment en comunitats que ocupenespais reduïts, com a les roques o a les riberes, lle-vat que aquests ambients tinguin una extensiónotable en el quadrat.

Un tàxon és freqüent quan la seva presència esdetecta amb facilitat a gairebé tot el quadrat i pre-senta un nombre d’individus notable, almenys enalguns indrets.

Finalment, un tàxon és abundant quan ésàmpliament representat o bé dominant a gairebétot el quadrat o presenta poblacions nombrosesen una part ben considerable d’aquest.

En algunes ocasions s’ha plantejat emprar cincgraus de presència, que es concretarien en tresde semblants als exposats anteriorment i en dos denous, que representarien presències extremes. Enaquest cas, els graus de presència serien: rar,localitzat, freqüent, abundant i dominant. Ara bé,aquests cinc nivells mai no s’han utilitzat, ja queencaririen molt la feina, en especial a l’hora dediscriminar entre rar i escàs. En la pràctica, si elque es pretén obtenir són resultats fiables, el graurar comportaria tanta feina o més que la resta del

conjunt del treball de camp. Així doncs, només espoden aplicar aquests cinc graus de presència enespais i tàxons molt concrets. Per aquest motiu,els autors són conscients de la importància il’aportació corològica que aquesta informaciócomportaria, però el cost és excessivament elevatper dur-lo a terme de manera generalitzada.

Un cop es tenen clars els objectius de la recer-ca, cal dur a terme el treball de camp sistemàtic,recórrer tots els quadrats en diferents èpoquesde l’any i resseguir tots els ambients existents.Aquesta tasca exigeix força temps i només es potdur a terme per a sectors o tàxons concrets, lle-vat que es disposi d’un equip nombrós i proutemps per dedicar-s’hi. Com que els 567 qua-drats del Montseny són molt nombrosos i, sinomés es consideren els dies de camp, es neces-siten molts anys per fer aquesta feina, aquestatasca s’ha anat fent a poc a poc i amb el temps iels recursos disponibles. Així, s’han anat publi-cant els resultats també de mica en mica: els pri-mers resultats sistematitzats es van publicar el1983 (Panareda i Nuet, 1983) i la resta s’han anatpublicant fins al moment present, en què les dadesdisponibles permeten obtenir mapes prou signifi-catius, com els que s’ofereixen en les tres comu-nicacions que es presenten en aquesta trobada.

Les dades de camp es prenen en fitxes prepa-rades per tal que el recull d’observacions es facide la manera més ràpida i senzilla possible i evitierrors, tant en el camp com en les fases posteriors.Sempre que es pot, es recorre un mateix quadratfins a completar-ne la prospecció en els diferentsambients que conté. Sobre la marxa, s’anoten elstàxons identificats i se’n fa una valoració prèvia dela presència. Al final del recorregut per un quadrat,s’efectua una parada per repassar les anotacionsi es posa el grau de presència que es consideraglobal per al quadrat. Sovint no és possible fer elrecorregut seguit per a un mateix quadrat a causadel relleu, les tanques o altres dificultats. Alesho-res, quan se surt del quadrat, cal aturar-se i valo-rar la presència a partir del que s’ha prospectat.En un mapa o una ortofoto s’anota sempre el re -cor regut per tal de repassar posteriorment el tre-ball de camp i valorar-ne els resultats, i si cal tor-nar-hi.

Quan s’identifica un individu del qual es creuque la seva presència té una importància biogeo-gràfica, s’anota l’indret concret on ha estat loca-litzat en el mapa o ortofoto i s’indiquen les coor-denades utm de més detall.


En cas de dubte en la identificació d’un tàxon,se’n pren una mostra per a un estudi posterior.

La persona que ha realitzat el treball de campés l’encarregada de revisar les dades de camp,que posteriorment s’introdueixen en una base dedades Acces (el programa utilitzat per emmagat-zemar-les, tractar-les de diferents maneres i rela-cionar-les amb dades d’altres bases de dades). Enaquesta base de dades s’anota, com a mínim, elnom del tàxon, la cota, el grau de presència i el diad’observació en el camp.

Malgrat que es trobi arreu del quadrat i aquesttingui un desnivell de diversos centenars demetres, tan sols es considera una cota per a cadaquadrat i s’anota la cota de l’indret on s’ha obser-vat el tàxon per primera vegada en el camp.Només es fa una excepció amb els tàxons que enun quadrat concret puguin trobar-se en una cotaextrema, la més baixa o la més alta. Aquest és elcas del faig i de les altres plantes dels nivells supe-riors, per als quals, en els nivells inferiors de la sevaàrea de distribució, s’anota sempre la cota mésbaixa on han estat localitzats. De manera sem-blant, si es tracta d’un tàxon que es troba en el seulímit superior, s’anota la cota més alta localitzadadins un quadrat.

Amb les dades entrades, es fan diversos trac-taments i correlacions que permetin conèixer ràpi-dament, per exemple, la seva amplitud altitudinalo simplement elaborar un mapa de la seva distri-bució. Igualment, es poden obtenir valoracionsglobals d’un territori amb relació a les seves afini-tats ecològiques o amb els tipus biològics.

A partir de les dades obtingudes i de l’anàlisi iinterpretació d’aquestes, es plantegen criteris degestió territorial, en especial en l’àmbit del parcnatural.

Els mapes corològics del Montseny que s’ad -junten expressen les dades obtingudes pels autorsfins al moment present. Es considera que un docu-ment d’aquestes característiques mai no és defi-nitiu, ja que encara que s’hagi recorregut moltsindrets del Montseny, mai no es pot detectar tot.A més, la flora i el paisatge natural canvien cons-tantment i alguns exemplars poden desaparèixerper causes diverses, mentre que alguns altrespoden créixer en racons on fins aleshores no hohavien fet. Alguns dels mapes presentats són forçacomplets, malgrat que se sap que sempre espodran trobar nous quadrats per a totes les espè-cies. Els autors també són conscients que algunsmapes encara no es poden considerar enllestits

del tot; aquests és el cas del mapa de la moixera,que malgrat que la tendència de la seva distribu-ció és ben clara, caldrà completar-lo en les cotesinferiors, on té una presència molt escassa.

Ben diferent és la confecció dels mapes coro-lògics de Catalunya que s’adjunten, els quals hanestat elaborats a partir de fonts diverses, entre lesquals destaca el Banc de Dades de Biodiversitatde Catalunya (Font, 2008). En aquests mapess’han introduït alguns canvis en els quadrats quecorresponen al Montseny, ja que en alguns casoss’han afegit nous punts de presència que fins arano hi constaven.

Resultats

En una altra comunicació presentada en aquestatrobada d’estudiosos s’ha plantejat la realitat sub-alpina al Montseny i s’ha arribat a la conclusió quea dia d’avui no hi ha estatge subalpí en aquestmassís. En aquesta comunicació s’aporta informa-ció sobre l’estat actual dels arbres amb afinitatssubalpines i se n’indica la distribució, l’abundància,l’ecologia, l’estat en què es troben les seves pobla-cions i la previsió respecte de l’evolució futura.Alhora s’apunta si cal que els gestors del ParcNatural i de la Reserva de la Biosfera del Montsenyduguin a terme alguna acció (Panareda, Masnoui Boccio, en premsa).

La moixera de guilla (Sorbus aucuparia) és l’únicarbre espontani i natural del Montseny que potconsiderar-se estrictament subalpí. És escàs isempre es troba aïllat o constituint grups ambpocs individus. Es localitza sobretot en pedregue-res i esqueis. Creix als vessants obacs superiorsde les Agudes - turó de l’Home, on és relativamentmés freqüent. L’individu situat en la cota més baixaha estat observat a l’obaga del Morou, a 1.050metres d’altitud; es tracta d’un exemplar d’unaalçada mitjana que està arrelat enmig d’un esqueigranític. Aquest arbre no es fa en fageda densa o,si s’hi fa, hi viu amb dificultats, ja que necessitallum. Malgrat el nombre escàs d’exemplars, laseva supervivència al Montseny no perilla si esmantenen les condicions climàtiques i d’apro -fitament forestal actuals. Malgrat tot, és convenientque en qualsevol intervenció forestal o d’arran -jament de pistes i camins es prenguin totes lesprecaucions necessàries per evitar l’eliminaciód’individus aïllats. En tot cas, caldria recomanarl’eliminació d’algun faig als indrets on la moixera


de guilla corre el risc de sucumbir sota l’ombra dela fageda. La moixera de guilla ha estat localitza-da en els quadrats de 10 × 10 km DG42, 43 i 52,entre els 1.050 metres i els 1.670 metres d’altitud(fig. 1). Es considera útil incloure el mapa de Cata-lunya per tal de poder valorar la importància de laseva presència al Montseny (fig. 2).

El pi negre (Pinus mugo subsp. uncinata) tambéés un arbre subalpí; de fet, és el més significatiu iabundant en el conjunt de l’estatge subalpí delsPirineus. Les poblacions del Montseny, als ves-sants superiors entre el turó de l’Home i el dePaletreques, com també altres exemplars aïllats,són resultat de plantacions recents. Pel fet d’haverestat plantat en el nivell culminant damunt de landade bruguerola, matollar de ginebró o pastures, lapresència del pi negre és notòria i ben visible desde molts indrets, fins al punt que la massa actualés ben identificable des de la plana del Vallès i eslocalitza ran de la pista que permet ascendir ambcotxe fins ben a prop del turó de l’Home. Les

poblacions montsenyenques de pi negre han estatmolt afectades per la processionària els darrersanys. Es discuteix l’encert i la conveniència


Figura 2. Mapa de distribució de Sorbus aucuparia aCatalunya.

Figura 1. Mapa de distribució de Sorbus aucuparia alMontseny.

m1.6001.200

800400

0

Abundant

Freqüent

Localitzat

d’aquesta repoblació, ja que es tracta d’un arbredel qual no es té testimoni de la seva naturalitat;la plaga de processionària pot ser el resultatd’aquesta actuació poc encertada. Si es té enconsideració l’escalfament climàtic, encara es famés evident que es tracta d’un anacronisme. El pinegre és una planta exòtica al Montseny i hi sub-sistirà amb dificultat, mentre que els arbres propisde l’indret de la plantació són el faig, el grèvol, lamoixera, la blada i la moixera de guilla, entred’altres. És possible que se’n trobi algun peu aïllaten algun altre indret culminant del Montseny, peròsempre haurà estat resultat d’una sembra o unaplantació particular. El pi negre ha estat localitzaten el quadrat de 10 × 10 km DG52, entre els1.510 metres i els 1.610 metres d’altitud (fig. 3).

L’avet (Abies alba) és un arbre característic delsnivells inferiors de l’estatge subalpí més frescals ihumits, però descendeix al nivell superior de lafageda, on normalment constitueix masses mixtes;és considerat més aviat com un tàxon eurosibe-rià. Es tracta d’un arbre espontani al Montseny,

encara que l’estructura dels boscos monoespecí-fics d’avet tenen una clara relació amb els siste-mes d’aprofitament. Hi ha dues masses princi-pals d’avets al massís: a les obagues del turó d’enPaletreques o turó Gros, coneguda com l’avetedade Passavets, i del Matagalls, a la baga de coll Pre-gon. Es poden trobar avets esparsos a les oba-gues per damunt dels 1.300 metres, encara quelocalment hi ha peus aïllats a cotes inferiors, com,per exemple, a la capçalera de la riera de Vallfor-nès. L’aveteda de Passavets és la més extensa iconeguda, ja que es troba a la vall de Santa Fe, lamés visitada del massís; a més, el camí senya-litzat de Santa Fe al turó de l’Home passa peraquest bosc d’avets. La densitat de l’aveteda i elslímits ben nítids amb la fageda, com ja s’ha indi-cat, són resultat directe del sistema d’aprofitamentforestal (un bosc monoespecífic dóna arbresmés rectes i amb menys brancam i, per tant, de mésvalor econòmic). De manera natural hi hauria unapoblació considerable d’avets als vessants obacssuperiors del Montseny, però formarien un bosc


Figura 3. Mapa de distribució de Pinus mugo subsp. uncinata al Montseny.

m1.6001.200

800400

0

Abundant

Freqüent

Localitzat

mixt amb el faig. La mateixa dinàmica natural con-dicionaria una distribució variable en el temps il’espai. Es parla molt de la dificultat regenerativade l’avet, ja que actualment en les condicionsdominants de bosc dens de faig és realment difí-cil que les llavors d’avet germinin. S’ha constatatque, si a prop hi ha avets que fructifiquin, l’any pos-terior a una tallada de faigs germina un nombre ele-vat de llavors d’avets amb nombroses plàntules alsclars oberts per la tallada. A mesura que la fage-da es va tancant, les plàntules van morint, i al capde pocs anys resten tan sols uns quants peus,sobretot allà on encara penetra una mica de llum,sigui per la presència d’un esquei o d’un camí, siguiperquè la clariana costa de tancar-se. I aquestspocs avets són els que amb el pas del temps des-taquen pel color i l’alçada enmig de la fageda.L’avet ha estat localitzat en els quadrats de 10 ×10 km DG42 i 52, entre els 1.020 metres i els1.660 metres d’altitud (fig. 4), tot i que se n’han tro-bat peus plantats en cotes inferiors. Es considera

útil incloure el mapa de Catalunya per tal de podervalorar la importància de la seva presència al Mont-seny (fig. 5).


Figura 5. Mapa de distribució de Abies alba aCatalunya.

Figura 4. Mapa de distribució de Abies alba alMontseny.

m1.6001.200

800400

0

Abundant

Freqüent

Localitzat

Altres espècies arbòries que es troben enl’estatge subalpí dels Pirineus i que són més aviateurosiberianes també creixen de manera espon-tània al Montseny i assoleixen els vessants culmi-nants del massís. És el cas de la moixera (Sorbusaria), el gatsaule (Salix caprea), el bedoll (Betulapendula) i el pi roig (Pinus sylvestris).

La moixera és força abundant als vessantssuperiors del massís, en especial en pedregars,esqueis i cingles, fins ben bé el cim. En algunsindrets esclarissats de l’estatge de la fageda potser localment freqüent, com a l’entorn del pla deMorrals, entre Fontmartina i puig Sesolles. És pre-sent en clarianes de les rouredes i també als alzi-nars, on sempre es troba aïllat i localitzat als indretsmés frescals i humits. És fàcilment identificableper les fulles amples i tomentoses al revers d’ungroc daurat que crida l’atenció durant la tardor. Lamoixera ha estat localitzada en els quadrats de 10× 10 km DG31, 32, 41, 42, 43, 52 i 53, entre els380 metres i els 1.670 metres d’altitud, tot i queés significativament present a partir dels 650

metres (fig. 6). Cal considerar el mapa presentatcom a inacabat, ja que no hi ha cap dubte quepoden localitzar-se peus de moixera en diversosquadrats entre les cotes 500-800, que de momentno han estat prou prospectats.

El gatzaule és molt rar i es localitza en fondalso indrets ombrejats, però al Montseny no sol tro-bar-se en els nivells superiors. S’estableix a les bar-disses de les clarianes dels boscos caducifolishumits, sobretot en fondals. Ha estat localitzat enels quadrats de 10 × 10 km DG42, 43, 52, 53 i 62,entre els 500 metres i els 1.280 metres d’altitud.

També trobem exemplars espontanis de bedoll,però molt probablement es tracta de descendentsde peus plantats. La naturalitat del bedoll al Mont-seny és una qüestió difícil de resoldre amb elsconeixements actuals, sobretot perquè es té cons-tància de plantacions antigues, que ben bé podenser la font de les llavors que han germinat, perexemple, als cingles de les Agudes o als esqueisdel Parany. A més, solen créixer peus espontanisen indrets propers a exemplars grans que sense


Figura 6. Mapa de distribució de Sorbus aria al Montseny.

m1.6001.200

800400

0

Abundant

Freqüent

Localitzat

cap mena de dubte han estat introduïts. Tanma-teix, trobem citacions antigues que fan referènciaa exemplars de bedolls en diferents indrets delMontseny. No hi ha exemplars grans que puguinconsiderar-se espontanis, i els que han sorgit demanera natural són força joves. És possible quefos espontàniament rar i que gairebé tots els exem-plars fossin aprofitats. El bedoll ha estat localitzaten els quadrats de 10 × 10 km DG42, 52 i 53,entre els 800 metres i els 1.670 metres d’altitud(fig. 7). En el mapa s’han inclòs localitzacions depeus que molt probablement són plantats, peròque es desenvolupen sense dificultat en l’ambienton creixen i que han donat lloc a peus joves enindrets propers. Caldrà fer un seguiment d’aquestsbedolls, sens dubte subespontanis.

El pi roig és un arbre relativament abundant alMontseny, en especial al sector nord-oest. Trobemextenses pinedes de pi roig entre Seva i la RieraMajor, sobretot des de la carretera de Seva-Vila-drau i el Matagalls Xic (sector de Trillons i Sobre-via). Les pinedes s’estenen cap a la plana de Vic

i cap al Congost. Es tracta de pinedes històriques,però que sovint han estat considerades claramentafavorides. A la resta del Montseny hi ha pobla-cions de pi roig que corresponen a plantacionsrelativament recents, sobretot en antigues arti-gues dels estatges de les rouredes i de la fageda.També han estat plantats peus de pi roig de mane-ra dispersa, la qual cosa explica que actualmentes localitzin exemplars arreu dels vessants mit-jans i superiors del massís. És freqüent trobar peusde pi roig ben afectats per la processionària. Engeneral es pot dir que el pi roig ha estat un arbremolt afavorit per a l’aprofitament forestal i queactualment ocupa una extensió notable. Ha estatlocalitzat en els quadrats de 10 × 10 km DG31, 32,33, 41, 42, 43, 52 i 53 entre els 400 metres i els1.580 metres d’altitud. Se’n pot localitzar peusaïllats en cotes superiors i també en cotes inferiors(en aquest darrer cas, plantats en jardins i torres).

Caldria considerar encara altres arbres propisde l’alta muntanya i que han estat plantats enantics conreus i artigues, com és el cas de la pícea


Figura 7. Mapa de distribució de Betula pendula al Montseny.

m1.6001.200

800400

0

Abundant

Freqüent

Localitzat

(Picea albies subsp. abies) i el làrix (Larix decidua).La pícea es troba amb certa freqüència en repo-blacions i també en jardins d’arreu, però és méspresent cap al nord del massís, on el clima ésmés frescal. El làrix és un arbre més rar, ja quepoques vegades ha estat emprat en repoblacionsforestals.

Conclusions

El Montseny conté elements florístics subalpinsen el nivell culminant, però de cap manera es potparlar d’un estatge subalpí. Només hi ha un solarbre espontani que pugui considerar-se estricta-ment subalpí: la moixera de guilla. Els altres arbres,comuns en els nivells inferiors de l’estatge subal-pí, cal considerar-los més aviat eurosiberians, finsi tot l’avet. En tot cas, cal tenir en compte la impor-tància biogeogràfica de tots els arbres comentatsen aquesta comunicació en una muntanya situa-da dins el territori mediterrani.

En general, no cal elaborar cap pla específic perprotegir aquests arbres; només cal tenir presentque es troben en un límit de la seva àrea de dis-tribució i que competeixen amb altres arbres euro-siberians que, com que es troben en el seuambient, solen tenir més avantatges. Sovint elsarbres amb afinitats subalpines només poden sub-sistir si es refugien en ambients marginals, com ésel cas dels esqueis, les pedregueres, els fondalso indrets molt arrecerats, i les seves poblacionssolen estar compostes d’un nombre relativamentreduït d’exemplars, excepte l’avet, que ha estatforestalment afavorit en alguns indrets. Només caltenir la precaució de no malmetre aquests pocsexemplars existents i atenuar puntualment la com-petència d’altres arbres, en especial del faig.

Bibliografia

BOLÒS, O. de (1983): La vegetació del Mont-seny. Barcelona: Diputació de Barcelona, 170pàgines.

BOLÒS, O. de; NUET, J.; PANAREDA, J.M. (1986):«Flora vascular del Montseny», dins El Patrimonibiològic del Montseny. Catàlegs de Flora i Fauna,1. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 41-92.

CARRETERO, J.M.; PANAREDA, J.M. (2008): «Meto-dología para el estudio de la dinámica de la vege-tación a gran escala. Su aplicación al espacio lito-

ral potegido del Hospitalet de l’Infant (Tarragona)»,dins Avances en Biogeografía, Madrid: Ministeriode Educación y Ciencia / Universidad Complu-tense de Madrid, p. 361-366.

FELIU, P.; PANAREDA, J.M.; ROMO, À.M.; SALVÀ, M.(2005): «Transect de végétation du Puig Neulós(Sierra de l’Albera, Pyrénées Orientales)», dinsBulletin de la Société d’Histoire Naturelle de Tou-louse, 141 (2): 183-187.

FONT, X. (2008): Mòdul Flora i Vegetació. Banc deDades de Biodiversitat de Catalunya. Barcelona:Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.Consultable en línia a: <http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html>.

NUET, J.; PANAREDA, J.M. (1991-93): La flora deMontserrat. Barcelona: Publicacions de l’Abadiade Montserrat. 3 vols.: I (1991) 341 pàgines; II(1992) 311 pàgines; III (1993) 205 pàgines.

PANAREDA, J.M. (2008): Evolució del paisatgemediterrani de ribera. Barcelona: Institut d’EstudisCatalans, 51 pàgines.

PANAREDA, J.M. (1978): L’estructura i la dinàmi-ca del paisatge actual del Montseny: els impacteshumans sobre els sistemes naturals. Tesi docto-ral (inèdita). Barcelona: Universitat de Barcelona.568 pàgines.


PANAREDA, J.M. (1996): «Cartografía de la Vege-tación», dins Serie Geográfica, 6: 11-34. Alcalá deHenares.

PANAREDA, J.M. (2000): «Cartografía y represen-tación fitogeográfica», dins Metodología y prácti-ca de la Biogeografía. Barcelona: Ediciones delSerbal, p. 273-316.

PANAREDA, J.M; BOCCIO, M. (2007): «Flora i pai-satge vegetal de la costa del Maresme», dins Atza-vara, 15: 165-174.

PANAREDA, J.M.; BOCCIO, M. (en premsa a): «Sig-nificació biogeogràfica de la flora vascular delMontnegre i el Corredor», dins V Trobada d’Estu -diosos del Parc del Montnegre i el Corredor, 2007.Barcelona: Diputació de Barcelona.

PANAREDA, J.M.; BOCCIO, M. (en premsa b): «Elpaisatge vegetal de la Tordera entre les rieres deVallgorguina i del Pertegàs», dins V Trobadad’Estu diosos del Parc del Montnegre i el Corredor,2007. Barcelona: Diputació de Barcelona.

PANAREDA, J.M.; BOCCIO, M. (en premsa c):«Aproximació a la corologia de les plantes vascu-lars i al paisatge vegetal de la Tordera en el seutram vallesà», dins VII Trobada d’Estudiosos del


Parc Natural del Montseny, 2008. Barcelona: Dipu-tació de Barcelona.

PANAREDA, J.M.; MASNOU, J.; BOCCIO, M. (enpremsa): «Caracterització biogeogràfica delsarbustos d’afinitat subalpina al Montseny», dins VIITrobada d’Estudiosos del Parc Natural del Mont-seny, 2008. Barcelona: Diputació de Barcelona.

PANAREDA, J.M.; CARBÓ, S.; ALEMANY, F.; TORA-LLAS, J. (1997): «Cartografía corológica del delta delEbro. Planteamiento y primeros resultados», dinsActas XV Congreso de Geógrafos Españoles (San-tiago de Compostela, 15-19 septiembre 1997):dinámica litoral. Santiago de Compostela, vol. I, p.169-180.

PANAREDA, J.M.; CASULLERAS, G.; ROMO, À.M.(2005): «Metodologia per a l’estudi de la distribu-ció i evolució de la flora i vegetació de la ribera delFoix», dins Monografies, 40: 131-138.

PANAREDA, J.M.; NUET, J. (1983): «La cartogra-fia de la flora del Montseny en reticle UTM d’1 kmde costat: plantejament i primers resultats», dinsCollectanea Botanica, 14: 489-499.

PANAREDA, J.M.; NUET, J. (1993-94): «Tipologíay cartografía corológicas de Montserrat (Cordille-ra Prelitoral Catalana)», dins Revista de Geografía,27-28: 33-58.

PANAREDA, J.M.; PINTÓ, J.; ROMO, À.M. (2001):

«Factors en la distribució de les plantes vasculars enel llit de la Tordera», dins Monografies, 32: 111-118.

PANAREDA, J.M.; ROMO, À.M. (2000): «Les varia-cions espacials de les plantes i la vegetació entrecala Ginesta i el pic del Martel», dins Monografies,30: 17-21.

PANAREDA, J.M.; SALVÀ, M.; ROMO, À.M. (2005):«Cartografía corológica de las plantas monta-nas y subalpinas del Valle de Nuria (Pirineos Orien -tales)», dins Revista de Geografia, 4 (2a època):75-91.

PANAREDA, J.M.; SANS, J.; ROMO, À.M. (2005):«Metodologia per a l’estudi de la dinàmica vege-tal en espais reduïts: la seva aplicació a les bas-ses de Can Domoni», dins I Trobada d’Estudiososdel Delta del Llobregat. El paisatge i el medi natu-ral. Sant Boi de Llobregat, p. 116-124.

PINTÓ, J.; PANAREDA, J.M. (1995): Memòria delmapa de la vegetació de Sant Llorenç del Munt.Terrassa: Aster. Memòria: 168 pàgines. Mapaescala 1:25.000.

PINTÓ, J.; PANAREDA, J.M.; MAS, R.; CARBÓ, S.(1997): «Evolución del paisaje dunar en el macizode Begur (Costa Brava)», dins Actas XV Congresode Geógrafos Españoles (Santiago de Composte-la, 15-19 septiembre 1997): dinámica litoral. San-tiago de Compostela, vol. I, p. 221-234.



Resum

El treball següent descriu, seguint el mètode sigma-tista, i fa una anàlisi florística, estructural i dinàmicade les fagedes dels turons de Vilarmau i de laTremoleda, al nord del massís del Montseny, alsmunicipis de Viladrau (Osona) i Arbúcies (la Selva),que es troben separades de l’àrea contínua de fage-da situada a la part central del massís.

La seva composició florística permet incloure lesfagedes estudiades en el Luzulo nivae-Fagetumsylvaticae, una fageda florísticament molt pobra, prò-pia dels sòls oligotròfics àcids.

L’anàlisi revela que dins les fagedes estudiadesencara resten tàxons que són testimonis d’un esta-di preforestal. Aquest fet fa entendre que aquestesfagedes es troben en recuperació i expansió, si mésno des de la segona meitat del segle XX.

Paraules clauMontseny, vegetació, fageda, Luzulo nivae-Fagetumsylvaticae, dinàmica, SIG

Abstract

The beech woods on the Vilarmau andTremoleda hills, on the MontsenyThe following paper uses the sigmatist method todescribe and make a dynamic analysis of the floraand structure of the beech woods on the Vilarmau andTremoleda hills, on the northern slopes of the Mont -seny Ridge, in the municipalities of Viladrau (Osona)and Arbúcies (La Selva), which are separate fromthe continuous area of beech wood in the central partof the massif.

Their floral composition makes it possible toinclude the beech woods studied in the Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae, a type of beech wood that hasfew understorey plants, a characteristic of acidic olig-otrophic soils.

The analysis reveals that, inside the beech woods,there are still taxa that bear witness to a pre-foreststage. This leads us to understand that these beechwoods have been recovering and expanding, at leastsince the second half of the 20th century.

Key wordsMontseny, vegetation, beech wood, Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae, dynamic, GIS

Les fagedes delsturons de Vilarmau i de la Tremoleda, al Montseny

Josep Nuet,1 Àngel Romo-Díez,2,3 MontserratSalvà-Catarineu3,4 i Ferran Salvador4

1Institució Catalana d’Història Natural (ICHN-IEC). 2Institut Botànic de Barcelona (CSIC-ICUB).3Grup de Recerca Biodiversitat i BiosistemàticaVegetals (GREB).4Departament de Geografia Física i AGR,Universitat de Barcelona

Resumen

Los hayedos de los montes de Vilarmau y dela Tremoleda, en el MontsenyEl presente trabajo pretende ser una descripción,siguiendo el método sigmatista, y un análisis florísti-co, estructural y dinámico de los hayedos de losmontes de Vilarmau y de la Tremoleda, al norte delmacizo del Montseny, en los municipios de Viladrau(Osona) y Arbúcies (la Selva), que se encuentranseparados del área continua de hayedo situada enla parte central del macizo.

Su composición florística permite incluir los haye-dos estudiados en el Luzulo nivae-Fagetum sylvati-cae, un hayedo florísticamente muy pobre, propio delos suelos oligotróficos ácidos.

El análisis revela que, en los hayedos estudiados,aún quedan taxones que son testigos de un estadiopreforestal. Este hecho indica que estos hayedos seencuentran en recuperación y expansión, al menosdesde la segunda mitad del siglo XX.

Palabras claveMontseny, vegetación, hayedo, Luzulo nivae-Fage -tum sylvaticae, dinámica, SIG

Els estudis sobre les fagedesdel Montseny

Els estudis fitosociològics sobre les fagedes delMontseny no són gaire abundants.

Majoritàriament els devem a Oriol de Bolòs,que va fer la tesi doctoral sobre la vegetació delMontseny i la defensà l’any 1950 a la Facultat deCiències de la Universitat de Madrid, aleshoresencara l’única universitat de tot l’estat espanyolque podia concedir el títol de doctor. Molts anysmés tard, un resum d’aquesta tesi va ser publica-da pel Servei de Parcs de la Diputació de Barce-lona (Bolòs, 1983) i reeditada, en facsímil, el 2003.Tanmateix, el Dr. Bolòs havia publicat altres treballsamb dades sobre les fagedes del Montseny(Bolòs, 1948, 1957).

L’altre botànic que estudià les fagedes delMontseny, i que en va publicar els resultats, fouGuy Lapraz, professor del Lycée Français de Bar-celona. Aquest estudiós també va escriure unatesi doctoral sobre la vegetació de Barcelona i elsmassissos del seu entorn (Collserola, el Garraf,Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Bertí, el Mont-seny i la serra de Marina), que publicà amb el títol

de Recherches phytosociologiques en Catalog-ne, en diferents parts, en la revista CollectaneaBotanica de l’Institut Botànic de Barcelona (Lapraz,1962-1976).

A part d’aquests dos botànics, només hanpublicat alguns inventaris més de les fagedes delMontseny Nuet i Panareda (1980), Panareda i Nuet(1987) i Panareda, Rosell i Nuet (1981).

Val a dir que gran part dels inventaris de fage-des del Montseny d’Oriol de Bolòs i Guy Laprazsón fets a l’àrea de Santa Fe de Montseny i del’obaga de Passavets (fig. 2).

Objectiu de l’estudi

L’objectiu d’aquest estudi és descriure les fagedesdel Montseny que es troben més al nord (Pana-reda, Salvà-Catarineu i Nuet, 2004; Salvà, Panare-da i Nuet, 2004) i separades de l’àrea contínua dela fageda situada al nucli central del massís (fig. 1i 2). Alhora, també pretén analitzar-ne l’estructura,la composició florística i dinàmica i veure quinessimilituds o diferències tenen amb les del centre delmassís.


Figura 1. Mapa de l’extensió de les fagedes al Parc Natural del Montseny (Panareda, Salvà-Catarineu i Nuet,2004).

Mètodes

Per a la descripció i la caracterització de les fage-des estudiades, fem servir el mètode de l’escolageobotànica de la Station Internationale Geobota-nique Mediterranéenne et Alpine (SIGMA), funda-da per Josias Braun-Blanquet, també conegutcom a mètode sigmatista (Braun-Blanquet, 1979).

Hem fet nou inventaris de la fageda en diferentsaltituds i exposicions, els hem tabulat (taula 1) ihem calculat el grau de presència dels tàxons.

Els resultats que hem obtingut són compara-bles als treballs anteriors d’Oriol de Bolòs i de GuyLapraz, que utilitzaren el mateix mètode.

Per a la tabulació i l’anàlisi de les taules, hemfet servir el programari VegAna (Font, 2008), unpaquet integrat de programes destinat a la gestiói l’anàlisi de dades d’origen ecològic en general imolt especialment de vegetació. Ha estat desen-volupat a la Unitat de Botànica del Departamentde Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelonaper un equip dirigit per Xavier Font. En aquest pro-

jecte, un dels components del nostre grup (JN) hicol·labora de forma desinteressada com a Beta-Testing.

Per acabar, cal precisar que hem adoptat lanomenclatura dels tàxons que proposa Bolòs et al.(2005).

El medi físic

Els turons de Vilarmau i de la Tremoleda estansituats a les carenes que fan de partió entre elsmunicipis de Viladrau (Osona) i d’Arbúcies (la Selva).

Tenen una altitud discreta (Vilarmau 1.074,3metres i la Tremoleda 1.160,8 metres), amb unsvessants solells i obacs ben contrastats, tot i queel relleu d’aquestes muntanyes, de rocam tanantic, és relativament suau i arrodonit per l’erosió(fig. 3).

Les coordenades UTM 31N (ED50) del turó dela Tremoleda són 451248,4631435 i les del turóde Vilarmau, 452322, 4631797.


Figura 2. Mapa de l’extensió de les fagedes al Parc Natural del Montseny (Panareda, Salvà-Catarineu i Nuet,2004) i els inventaris de fagedes publicats (Bolòs, 1948, 1957, 1983; Lapraz, 1966; Nuet i Panareda, 1980;Panareda i Nuet, 1987; Panareda, Rosell i Nuet, 1981). El requadre emmarca les fagedes dels turons de Vilar -mau i de la Tremoleda i els punts inventariats en aquest treball.


Taula 1. Fagedes dels turons de Vilarmau i de la Tremoleda, al Montseny

Número d’inventari 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Sint.

Altitud (msm) 962 965 945 995 1.045 1.046 1.045 1.075 1.145

Exposició W W WNW N SW E W N N

Inclinació (º) pla 14 16 20 20 20 22 22 20

Estrat arbori recobr. (%) 95 95 100 100 100 100 100 100 95

Estrat arbori alçària (m) 8-12 7-10 12-15 8-10 5-7 10-15 (4)5-7 6-10 6-8

Estrat arbustiu recobr. (%) 10 5 1 2 35 0 15 5 -

Estrat arbustiu alçària (m) 1-2 0,5 0,1 0,1-1 0,7-2 - 1-2 0,5-1,5 -

Estrat herbaci recobr. (%) 5 5 - 1 10 5 2 5 -

Estrat herbaci alçària (m) 0,05 0,1 0,1 - 0,1 0,5 0,5 0,1 0,5

Estrat muscinal recobr. (%) - 1 - 2 5 2 - 1 -

Estrat muscinal alçària (m) - - - - - - - - -

Plantes característiques de l’aliança Fagion sylvaticae (Luquet) R. Tx. et Diem. 1936

Fagus sylvatica L. 5.4 4.4 5.5 5.5 4.4 4.4 5.4 4.5 4.4 V

Fagus sylvatica L. . . . pl . . . . . I

Plantes característiques de l’ordre Fagetalia sylvaticae Pawlowski 1928

Ilex aquifolium L. 1.2 1.2 +pl 2.2 + + + 1.1 + V

Potentilla sterilis (L,) Garcke + . . . . . . + . II

Moehringia trinervia (L.) Clairville . . . . . . . + (+) II

Stellaria holostea L. + . . . . . . . . I

Plantes característiques de l’ordre Prunetalia spinosae R. Tx. 1952

Crataegus monogyna Jacq. . + . . . . . +º + II

Clematis vitalba L. . . . . . . . + . I

Prunus spinosa L. ssp. spinosa . . . . . . . +m . I

Rubus cf. caesius . . . . + . . . . I

Rosa sp. . . . . . . . +m . I

Plantes característiques de la classe Querco-Fagetea Br.-Bl. et Vlieger 1937

Quercus petraea (Matt.) Liebl. . + . . . . + + 1.1 III

Lonicera xylosteum L. + . . . . . . . . I

Plantes de les landes i dels espais oberts

Rubus sp. . +º . + . + + +m (+) IV

Juniperus communis L. ssp. communis . +º . . + . +º + +m III

Erica arborea L. . +º . . 2.2 . 2.2º . . II

Calluna vulgaris (L.) Hull . . . . . . + . . I

Sarothamnus scoparius (L.) Wimm. ex Koch ssp. scoparius . . . . . . . +m . I

Plantes acidòfiles

Pteridium aquilinum (L.) Kuhn + + +pl + 1.2 + + . (+) V

Deschampsia flexuosa (L.) Trin. + + . . . . + . . II

Teucrium scorodonia L. + + . . . . + . . II

Stachys officinalis (L.) Trevisan + (+) . . . . . . . II

Veronica officinalis L. + . . . . . . . . I

.../...

A l’àrea d’estudi, el rocam és homogeni, formatper granits tardohercinians (Carbonífer-Permià) for-tament diaclasats i meteoritzats, característics del’extrem nord-oriental del Montseny i de bona partde les Guilleries. Enmig, hi sovintegen les estretesintrusions filonianes formades per granòfirs, micro-granits i aplites. Tot plegat dóna un caràcter marca-dament àcid al substrat i als sòls d’aquesta àrea(ICC-IGC, 2006).

Climàticament, aquestes muntanyes són lafrontera entre el clima mediterrani marítim, dels

llocs més enlairats del Montseny, i el clima medi-terrani de tendència continental, de la plana de Vic.

La precipitació mitjana anual se situa perdamunt dels 800 mil·límetres, i s’acosta als 900o 1.000 als punts més elevats, i presenta unamarcada estacionalitat i una forta irregularitatinteranual. Les estacions de màxima precipitaciósón la tardor i la primavera, mentre que l’estiu ésl’estació més seca. Aquest sector septentrionaldel Montseny es beneficia de la humitat i la pre-cipitació encoberta procedent de les boires fre-


Taula 1. Fagedes dels turons de Vilarmau i de la Tremoleda, al Montseny (Cont.)

Número d’inventari 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Sint.

Companyes

Quercus ilex L. ssp. ilex 1.1 1.2 + . 1.1 +º 1.2º 1.1º +m V

Fraxinus excelsior L. +pl + (+)pl +pl . + + + + V

Castanea sativa Mill. . (+) +pl . . + + 1.1 . III

Quercus pubescens Willd. + 1.1 . . . . + 2.1 + III

Hedera helix L. + 1.2 + . . + . . . III

Populus tremula L. . . . . . 2.2 . . + II

Rubia peregrina L. ssp. peregrina + . . . . . + . . II

Vincetoxicum hirundinaria Medic. ssp. intermedium (Loret et Barr.) Markgraf . . . . . . + . (+) II

Polygonatum odoratum (Mill.) Druce . . . . . . + . . I

Quercus pubescens × petraea . (+) . . . . . . . I

Galium pumilum Murray ssp. pinetorum (Ehrend.) Vigo + . . . . . . . . I

Lathyrus sp. + . . . . . . . . I

Viola sp. . . . + . . . . . I

º plantes amb mala vitalitat per l’ombra dels caducifolism plantes mortespl plàntules que envaeixen l’indret

Procedència dels inventaris:

1. Osona: Viladrau, pla de la Cuaranya, 31T DG5232, 09/09/2008 [ref. n04572].

2. Osona: Viladrau, pla de la Cuaranya, 31T DG5232, 09/09/2008 [ref. n04573]. Dades associades: soques de faigs viusd’entre 0,14 i 0,21 metres de diàmetre. Fageda jove de rebrots de soca.

3. Osona: Viladrau, pla de la Cuaranya, 31T DG5232, 09/09/2008 [ref. n04574]. Dades associades: soques de faigs viusd’entre 0,2 i 0,3 metres de diàmetre. Fullaraca de 0,1 metres de gruix.

4. Osona: Viladrau, a l’est de la font de l’Aranyó, 31T DG5232, 09/09/2008 [ref. n04575]. Dades associades: soques de faigsvius d’entre 0,2 i 0,6 metres de diàmetre.

5. La Selva: Arbúcies, collet al nord del turó de Vilarmau, 31T DG5231, 09/09/2008 [ref. n04576].

6. La Selva: Arbúcies, collet al nord del turó de Vilarmau, 31T DG5231, 09/09/2008 [ref. n04577]. Dades associades: soquesde faigs vius d’entre 0,07 i 0,25(0,3) metres de diàmetre. Soques de trèmols d’entre 0,25 i 0,3 metres de diàmetre.

7. La Selva: Arbúcies, al nord-oest del turó de Vilarmau, 31T DG5231, 09/09/2008 [ref. n04578]. Dades associades: soquesde faigs vius d’entre 0,02 i 0,1(0,25) metres de diàmetre.

8. Osona: Viladrau, vessant nord del turó de la Tremoleda, 31T DG5131, 09/09/2008 [ref. n04579]. Dades associades: soquesde faigs vius d’entre (0,05)0,15 i 0,2 metres de diàmetre.

9. Osona: Viladrau, vessant nord del turó de la Tremoleda, 31T DG5131, 09/09/2008 [ref. n04580].

qüents a la plana de Vic i també de les boires oro-gràfiques que es condensen al llarg de la carenaque separa la conca de la riera Major de lad’Arbúcies.

La neu, sense ser rara, només hi és ocasionali de curta durada. En aquest sector, la tempera-tura mitjana anual se situa entorn dels 12 ºC. Lesglaçades hivernals poden ser freqüents, però nogaire intenses ni persistents (Ninyerola, Pons iRoure, 2004).

Les fagedes dels turons de Vilarmau i de la Tre-moleda, força separades de l’àrea contínua de lesfagedes del nucli del massís del Montseny, estroben en contacte amb altres tipus de vegetacióben diferents: al sud, amb els alzinars que cobrei-xen la capçalera de la vall de Lliors; a l’oest, tambéamb alzinars i rouredes de la vall de Viladrau; alnord, amb les rouredes i plantacions de coníferesque entapissen la capçalera de la vall d’Espinelves,tributària de la riera Major i, a l’est, amb els alzi-

nars, les rouredes i els boscos caducifolis mixtosde la vall de Cerdans.

Anàlisi florística

Si analitzem els inventaris de les fagedes delsturons de Vilarmau i de la Tremoleda (taula 1),podem ressaltar-ne alguns aspectes:

Els llocs inventariats presenten un bosc amb unpredomini absolut del faig (Fagus sylvatica), ambun recobriment de l’espai que oscil·la entre el 80%i el 100%, que correspon a valors de 4 i 5 sobre5, de l’escala de quantitat que figura en la taula.

D’altra banda, l’escala de sociabilitat presentaaixí mateix graus elevats, valors de 4 i 5 sobre 5,que reflecteixen la disposició en poblacions con-tínues o gairebé contínues.

La combinació dels dos paràmetres quantitat isociabilitat ens dóna valors de 4,4 i 5,5, la qual


Figura 3. El turó de Vilarmau vist des de la carretera de Santa Fe a Sant Marçal. Les fagedes se situen alsplans superiors de la carena i l’obaga. Els vessants solells del turó que veiem en la fotografia són cobertsd’alzinar. Al Sot de la Fessa, que veiem a l’esquerra de la fotografia, hi ha alguns claps de fageda en plenaexposició sud. Darrere el turó de Vilarmau es veuen les boires d’inversió tèrmica de la plana de Vic i, al fons,els cims nevats del Pirineu. Foto: J. Nuet Badia, 9-11-2008.

cosa significa que estem tractant boscos densos,continus i tancats (fig. 4).

El nombre de tàxons de cada inventari és baix,entre sis i tretze. En algun inventari arriba a divuit.

El sotabosc és gairebé inexistent. La cobertu-ra arbustiva i herbàcia oscil·la entre l’1% i el 10%i amb valors d’abundància de simple presència (+).Tot això indica que els boscos que hem inventa-riat són uns boscos caducifolis de faig de capça-des força altes, densos i ombrívols a l’interior peròbuits de sotabosc, que a l’Europa oriental hanestat denominats Fagetum nudum.

Si analitzem l’espectre biogeogràfic, d’acordamb els grups corològics que assignen Bolòs et al.(2005) integrats en el programari VegAna (taula 2),veurem que hi ha un predomini absolut dels tàxonseurosiberians, en un sentit ampli (87,08%). D’altrabanda, encara és present una influència mediterrà-nia atribuïble a la baixa altitud de les muntanyes ia la proximitat de l’àrea climàcica de l’alzinar.

De tota manera, aquestes xifres són força sem-blants a les xifres mitjanes donades per Bolòs(1983) (taula 2) per a les fagedes homònimes delconjunt del Montseny.

Si fem el mateix amb l’assignació de les formesvitals dels tàxons, d’acord també amb els criterisde Bolòs et al. (2005) integrats en l’esmentat pro-gramari (taula 3), observem que el predominicorrespon als faneròfits (58,05%), mentre que elsaltres grups de formes vitals tenen uns percentat-ges molt més reduïts.

En aquest aspecte, els valors obtinguts perBolòs (1983) difereixen molt dels que presentem,en dos grups: els faneròfits i el hemicriptòfits.Observem que les nostres xifres i les de Bolòs(1983) són pràcticament invertides. Hem de con-siderar la baixa xifra d’hemicriptòfits de les fage-des dels turons de Vilarmau i de la Tremoleda(19,35%) com un indicador de fagedes moltpobres que encara estan en plena evolució. Encanvi, el valor elevat obtingut en els faneròfits(58,05%) és conseqüència de la presènciad’arbres, com ara Fraxinus excelsior, Populus tre-mula, Quercus pubescens, Quercus ilex ssp. ilex,i d’arbustos de les bardisses i les landes, proce-dents d’etapes evolutives de la vegetació anteriorsa la fageda.

Figura 4. L’interior de la fageda al pla de la Cuaranya, que correspon a l’inventari número 1. Com es pot veure,es tracta d’una fageda (Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae) força densa, però amb el sotabosc buit. Foto: J. NuetBadia, 9-11-2008.


Anàlisi fitosociològica

Les fagedes dels turons de Vilarmau i de la Tremo-leda es caracteritzen per la pobresa extrema deplantes i l’absència d’algunes de les espècies prò-pies de l’aliança Fagion, com Luzula nivea, Mycelismuralis o Prenanthes purpurea, el baix recobrimentde tàxons propis de l’ordre Fagetalia sylvaticae, comStellaria holostea, i l’absència d’Anemone nemoro-sa, Mercurialis perennis o Poa nemoralis.

En canvi, són més abundants tàxons com Ilexaquifolium, més comú als boscos ombrívols delMontseny, i Potentilla sterilis, una planta rara en elconjunt del massís (Bolòs, Nuet i Panareda, 1983).

Aquestes fagedes també són molt pobres entàxons de la classe Querco-Fagetea, ja que himanquen Ajuga reptans, Aquilegia vulgaris ssp.vulgaris, Anemone hepatica, Conopodium majus

ssp. majus, Cruciata glabra, Daphne laureola,Euphorbia amygdaloides ssp. amygdaloides,Geranium robertianum ssp. robertianum, Hellebo-rus foetidus, Stachys sylvatica i Vicia sepium, totsells comuns a altres fagedes més septentrionals.També hi manquen tàxons d’ambients més ombrí-vols i de sòls més profunds, com Lathyrus linifo-lius. L’extensió del faig és perceptible en la malavitalitat de moltes plantes pròpies dels indretsoberts i dels matollars de vorada arbustiva debosc, com Crataegus monogyna i Prunus spino-sa, i la presència de nombrosos tàxons morts deplantes pròpies de les landes i dels prats de pas-tura, com ara Juniperus communis ssp. commu-nis i Erica arborea. Finalment hem de remarcarl’existència de tàxons de marcat caràcter termòfilo d’ambients més secs, com Quercus pubescens,Quercus ilex ssp. ilex i Rubia peregrina, tots ells


Taula 2. Percentatge dels principals elements corològics en el conjunt de tàxons de les fagedes dels turonsde Vilarmau i de la Tremoleda i en les del conjunt del Montseny

Luzulo-Fagetum Luzulo-FagetumVilarmau i la Tremoleda Montseny (Bolòs, 1983)

Plantes eurosiberianes s. l. 87,08 86,00

Plantes lateatlàntiques 6,45 16,66

Plantes eurosiberianes 45,16 38,88

Plantes lateeurosiberianes 25,80 12,90

Plantes submediterrànies 9,67 5,55

Plantes mediterrànies s. l. 6,44 3,00

Plantes mediterrànies 3,22 -

Plantes latemediterrànies 3,22 -

Plantes pluriregionals 6,45 11,00

Taula 3. Percentatge de les principals formes vitals en el conjunt de tàxons de les fagedes dels turons deVilarmau i de la Tremoleda i en les del conjunt del Montseny

Luzulo-Fagetum Luzulo-FagetumVilarmau i la Tremoleda Montseny (Bolòs, 1983)

Macrofaneròfits 32,25 3,80

Nanofaneròfits 12,90 9,60

Faneròfits 12,90 3,80

Camèfits 12,90 11,40

Hemicriptòfits 19,35 59,40

Geòfits 6,46 7,60

Teròfits 3,22 3,80

absents a les fagedes més ombrívoles del nuclicentral del Montseny però que trobem aquí per laproximitat de l’àrea climàcica de l’alzinar.

Totes aquestes característiques expressadesanteriorment ens indiquen que les fagedes delsturons de Vilarmau i de la Tremoleda pertanyen ala fageda amb descàmpsia flexuosa (Luzulo nive-ae-Fagetum sylvaticae [Suspl.] Br.-Bl. 1952).

Anàlisi de la dinàmica de lavegetació

A més d’aquestes característiques gràcies a lesquals podem classificar la comunitat, en la taula 1s’observen altres aspectes que ens permetendeduir la dinàmica de la vegetació en aquestesfagedes.

A la fageda dels turons de Vilarmau i de la Tre-moleda, és notable la presència de moltes plan-tes pròpies de comunitats vegetals arbustives:landes, bardisses i matollars de la vorada del bosc,que ara es troben dins la fageda, vegetant ambmala vitalitat (º) o bé totalment mortes (m).

Aquesta presència de plantes de comunitatsarbustives no climàciques ens indica que les fage-des que hem estudiat es troben en ple procésd’expansió i han envaït les comunitats arbustivesdel voltant. Els arbustos són el testimoni d’etapesanteriors de la vegetació, en una evolució vers lavegetació climàcica que serà, sense cap mena dedubte, forestal i caducifòlia. Ara totes les plantesarbustives pròpies de les landes (Sarothamnusscoparius ssp. scoparius, Juniperus communisssp. communis, Erica arborea) i dels matollars mar-ginals del bosc (Prunus spinosa, Crataegusmonogyna ssp. monogyna), no pròpies de la fage-da, van morint per manca de llum.

En aquest sentit la pervivència d’espècies aci-dòfiles i heliòfiles és indicadora d’aquests proces-sos de colonització pel faig dels ambients oberts,coberts de matolls.

També és remarcable el paper que fan elsarbres pioners, com Populus tremula i Fraxinusexcelsior, en el procés de recolonització dels mato-llars vers les comunitats forestals.

Finalment cal remarcar el notable conjunt deplantes acidòfiles (Deschampsia flexuosa, Pteri-dium aquilinum, Stachys officinalis, Teucrium sco-rodonia, Veronica officinalis) que inclouen aques-tes fagedes, cosa que pot denotar una acidificaciónotable del sòl, que les etapes més madures de

la fageda poden equilibrar una mica amb la apor-tació de virosta.

Les fagedes dels turons deVilarmau i de la Tremoleda en el conjunt de les fagedes delMontseny

Ja s’ha ponderat extensament la pobresa de lamajoria de les fagedes del Montseny. Moltes espè-cies de les fagedes de l’Europa mitjana, encarapresents a Collsacabra (Nuet i Morell, 2005), comAllium ursinum, Arum maculatum, Lamium galeob-dolon, Scilla lilio-hyacinthus o Pulmonaria affinis, noes troben al Montseny.

El conjunt d’inventaris de la fageda dels turonsde Vilarmau i de la Tremoleda pertany a la fagedaamb descàmpsia flexuosa (Luzulo nivae-Fagetumsylvaticae), però presenta la particularitat que, enconjunt, són fagedes més riques de plantes per-què inclouen tàxons que no en són propis.

El fet d’estar en un extrem del Montseny i vol-tades per vegetació pertanyent a una altre regióbiogeogràfica, que en molts casos ha envaït, faque tinguin una composició florística una micadiferent, amb més biodiversitat, tot i que mantin-guin els caràcters essencials de la fageda ambdescàmpsia flexuosa.

Conclusions

Les fagedes dels turons de Vilarmau i de la Tremo-leda pertanyen a la fageda amb descàmpsia fle-xuosa (Luzulo niveae-Fagetum sylvaticae [Suspl.1942] Br.-Bl. 1952), que és la fageda dels sòlssilicis dominant al massís del Montseny.

La presència a l’interior de les fagedes de tàxonspropis de les landes, les bardisses i la vorada arbus-tiva del bosc amb mala vitalitat o morts indica queel faig envaeix aquestes comunitats, les quals nopoden resistir l’avanç del bosc caducifoli.

Les fagedes inventariades es troben en ple pro-cés d’expansió i en evolució vers la vegetació cli-màcica, que serà de tipus nemoral i caducifòlia.

Bibliografia

BOLÒS, O. de (1957): «Datos sobre la vegetaciónde la vertiente septentrional de los Pirineos: obser-


vaciones acerca de la zonación altitudinal en el vallede Aran», dins Collectanea Botanica, 5: 465-513.

BOLÒS, O. de (1983): La vegetació del Mont-seny. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei deParcs Naturals, 170 pàgines + 1 mapa a escala1:50.000.

BOLÒS, O. de; NUET, J., PANAREDA, J.M. (1986):Flora vascular del Montseny, dins Terradas, J.;Miralles, J.: El patrimoni biològic del Montseny.Catàlegs de Flora i Fauna, 1: 41-92. Barcelona:Diputació de Barcelona. 171 pàgines.

BOLÒS, O. de; VIGO, J.; MASALLES, R.M.; NINOT,J.M. (2005): Flora manual dels Països Catalans (3aed). Barcelona: Editorial Barcino, 1.310 pàgines.

BRAUN-BLANQUET, J. (1979): Fitosociología.Bases para el estudio de las comunidades vege-tales. Madrid: Editorial Blume, 820 pàgines.

ICC-IGC (2006): Mapa geològic comarcal deCatalunya 1:50.000. 24 Osona. Barcelona: Genera-litat de Catalunya. ICC. IGC. DMAH, 1 mapa plegat.

LAPRAZ, G. (1962-1976): «Recherches phytoso-ciologiques en Catalogne», dins Collectanea Bota-nica, 6(1-2): 49-171; 6(4): 545-607; 8: 5-61; 9: 77-181; 10: 205-27.

LLOBET, S. (1947): El medio y la vida en el Mont-seny. Barcelona: CSIC, Instituto Juan SebastiánElcano, Estación de Estudios Pirenaicos, 518 pàgi-nes + 1 mapa.

NUET, J.; MORELL, À. (2005): «Scillo lilio-hyacin-thi-Fagetum sylvaticae, a la muntanya d’Aiats (Coll-sacabra)», dins Butlletí de la Institució Catalanad’Història Natural, 73: 21-33.

NUET, J.; PANAREDA, J.M. (1980): «El teix (Taxusbaccata) a dues muntanyes catalanes: Montseny iMontserrat», dins Acta Grup Autònom Manresa,de la Institució Catalana d’Història Natural, 2: 63-73.

PANAREDA, J.M.; NUET, J. (1987): «Els avets deVallfornés (Montseny, Vallès Oriental)», dins XXXIIIAssemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Museu deGranollers, Centre d’Estudis de l’Associació Cul-tural, p. 199-207.

PANAREDA, J.M., ROSELL, A.; NUET, J. (1981):«Una mullera amb esfagnes al Montseny», dinsButlletí de la Institució Catalana d’Història Natural,46 (Sec. Bot., 4): p. 147-154.

PANAREDA, J.M.; SALVÀ-CATARINEU, M.; NUET, J.(2004): Mapa de vegetació del Parc Natural delMontseny. Barcelona: Diputació de Barcelona.Servei de Parcs Naturals, 49 pàgines + CD.

SALVÀ-CATARINEU, M.; PANAREDA, J.M.; NUET, J.(2004): «El análisis a gran escala y las nuevas tec-nologías: una nueva interpretación geográfica delespacio para la gestión territorial», dins ScriptaNova, VIII: 170. Disponible en línia a:<http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-170-16.htm>.

Recursos i programaris en línia

FONT, X. (20-11-2008): Mòdul flora i vegetació.Banc de dades de biodiversitat de Catalunya.Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelo-na. Disponible a: <http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html>.

ICC (20-11-2008): Base topogràfica 1:5.000,295-104, Cerdans. Barcelona: Generalitat deCatalunya. ICC. Format SID.

NINYEROLA, M.; PONS, X.; ROURE, J.M. (2004):Atlas climàtic digital de Catalunya. UniversitatAutònoma de Barcelona, Departament de Geo-grafia, Unitat de Botànica. Disponible a:<http://magno.uab.es/atles-climatic/>.



Resum

El treball següent presenta les dades del cens rama-der del Montseny de l’any 2006. Aquestes dadess’han comparat amb les publicades l’any 2000 (35ramats) i en períodes anteriors. Una quarta partdels ramats han plegat o han disminuït les sevesdimensions. Pel que fa al nombre de caps, i a dife-rència del que s’observava l’any 2000, també hi haun fort decreixement. Tant el bestiar oví com elcabrum han reduït els seus efectius en un 35% i40%, respectivament. L’únic que augmenta és elboví (un 16%), encara que com a conseqüèncianomés de l’aparició d’una nova explotació. Si aques-ta tendència continua, és previsible que en pocsanys no quedin ramats als cims del Montseny.

Paraules clauOví, boví, cabrum, parc natural

Abstract

A decline in livestock farming on theMontseny: can we preserve the pastureswithout the herds?The following paper presents the figures of the 2006Montseny livestock census. These figures have beencompared with those published in the year 2000 (35herds) and in earlier periods. One quarter of the herdshave left the area or have decreased in size. Therewas a sharp decrease in the numbers of heads of live-stock, unlike the situation observed in 2000. Numbersof sheep and goats have declined by 35% and 40%,respectively. Cattle are the only livestock to show anincrease in numbers (16%), although this is only dueto the creation of a new farm. If this trend continues,there is likely to be no livestock left on the peaks ofMontseny in a few years.

Key wordsSheep, cows, goats, natural park

Decreixement del’activitat ramadera alMontseny: podremconservar les pasturessense els ramats?

Jordi Bartolomé Departament de Ciència Animal i dels Aliments,Grup de Recerca en Remugants, UniversitatAutònoma de Barcelona

Resumen

Decrecimiento de la actividad ganadera en elMontseny: ¿podremos conservar los pastossin el ganado?El siguiente trabajo presenta los datos del censoganadero del Montseny del año 2006. Estos datosse han comparado con los publicados en el año2000 (35 rebaños) y en períodos anteriores. Unacuarta parte de los rebaños han desaparecido o handisminuido su tamaño. En lo referente al número decabezas, y a diferencia de lo que se observaba en elaño 2000, también hay un fuerte decrecimiento.Tanto el ganado ovino como el caprino han reduci-do sus efectivos en un 35% y 40%, respectivamen-te. El único en aumentar ha sido el bovino (un 16%),aunque esto sólo es debido a la aparición de unanueva explotación. De continuar con esta tendencia,es previsible que en pocos años no queden rebañosen las cumbres del Montseny.

Palabras claveOvino, bovino, caprino, parque natural

Introducció

Al llarg del temps, la gestió de les pastures haproduït paisatges en els quals el manteniment delshàbitats i de les comunitats associades només éssostenible mitjançant la continuïtat de l’activitatramadera (Bignal i McCracken, 1993). El mante-niment d’aquestes activitats tradicionals pot seruna bona estratègia per conservar la biodiversitatd’un indret (Hanson i Fogelfors, 2000) i també unabona eina per al control de riscos ambientals, comsón els incendis forestals (Botelho, 1999).

El Parc Natural del Montseny presenta ecosis-temes pastorals de gran interès biològic peròamenaçats pels canvis d’usos del sòl que s’hanproduït els darrers anys (Boada, 2001). En aquestsentit, els canvis d’usos a l’altiplà de la Calma,com el conreu de patates durant la dècada de1960 i el seu posterior abandonament, juntamentamb la prohibició de les cremes controlades pera la millora de pastures, han portat a una reduc-ció de les landes de brossa (Calluna vulgaris L.)durant les darreres dècades (Bartolomé et al.,2004). També la substitució del foc com a eina decontrol de la bruga (Erica scoparia L.) per estas-sades periòdiques ha derivat en una forta colonit-zació de pastures per part d’aquest matoll (Bar-tolomé et al., 2005). D’aquesta manera, l’altiplàesdevé cada cop més una formació llenyosa onels ramats s’han de concentrar a les petites cla-pes de bona pastura, les quals han adquirit uncaràcter relicte.

Un fenomen semblant s’està produint al turóde l’Home, on la colonització per coníferes al·lòc -tones, procedents de plantacions veïnes esta-blertes en la dècada de 1960, està amenaçantles pastures subalpines (Bartolomé et al., 2008).A més, cal afegir l’efecte del turisme massiu,que comporta l’erosió de les zones més freqüen-tades i condueix a notables esforços per part del’òrgan gestor del parc encaminats a la recupera-ció de pastures degradades (Madruga et al.,2007).

Si a tot això hi afegim la tendència a la baixa dela ramaderia de muntanya en països desenvolu-pats, es fa evident que la preservació dels ecosis-temes pastorals en zones protegides com el ParcNatural del Montseny hauria de ser una tasca prio-ritària. Per aquesta raó, l’objectiu d’aquest treballés proporcionar les dades actuals de la situació delsector dins el parc, sobretot pel que fa a la tendèn-cia del cens ramader els darrers anys.

Material i mètodes

Durant l’any 2006 es van recollir dades de lesexplotacions ramaderes extensives del massís delMontseny. Es va emprar una enquesta semiestruc-turada similar a la utilitzada en estudis anteriorssobre caracterització d’explotacions (Bartoloméet al., 2002). L’enquesta es va realitzar in situ,durant una entrevista mantinguda amb cadascundels propietaris. Van ser enquestats tots aquellsque disposen de pastures dins el parc natural i lesutilitzen de forma permanent o periòdica. No esvan considerar aquelles explotacions que mante-nen un romanent petit de bestiar (< 20 ovelles ocabres i/o < 3 vaques), atès que la majoriad’aquests es troben a punt de cessar l’activitat omantenen els animals per simple afició o vocació.

En aquest treball s’ha extret i sintetitzat la infor-mació referent a les dimensions del ramat, el tipusde bestiar, la superfície disponible per pasturar il’edat del propietari. Aquestes dades en concrets’han revisat durant l’any 2008 a fi de presentar lainformació actualitzada.

Per tal de comparar l’ús ramader actual amb eld’altres períodes de la història de la muntanya,s’han revisat algunes publicacions de caràcter his-tòric i geogràfic, les quals permeten aproximar elnombre de ramats i la quantitat de bestiar enmoments tan diferents com són l’època medieval(Oliver, 2003), principis del segle XIX (Pladevall,1986) i la primera meitat del segle XX (Llobet, 1947).

Amb la finalitat de comparar l’evolució del censramader del Montseny amb la del conjunt del paísi amb la de les comarques montsenyenques(Osona, Selva i Vallès Oriental) s’ha consultat labase de dades de l’Institut d’Estadística de Cata-lunya (www.idescat.cat/) i s’han calculat les ten-dències per a cada tipus de bestiar des de l’any2000 fins al 2007.


L’evolució de la cabanya ramadera al llarg de la his-tòria és una valuosa informació a l’hora de deter-minar la capacitat de càrrega ramadera del terri-tori. Quan aquesta activitat ha perdurat durantsegles i l’ecosistema pastoral s’ha mantingut,resulta evident que els humans han aconseguit unequilibri entre la producció i l’explotació dels recur-sos naturals. Per aquesta raó, la gestió actual deles pastures requereix del coneixement del seu


passat. Aquesta informació no sempre està al’abast, però en el cas del Montseny, afortunada-ment, disposem d’alguns estudis que ens hanpermès aproximar-nos a la realitat del sector endiferents moments històrics.

La taula 1 mostra una estimació del nombrede bestiar menor (ovelles i cabres) a l’altiplà dela Calma al segle XIII, als emprius del Matagalls aprincipis del segle XIX i al conjunt del massísdurant la dècada de 1940. S’observa que durantl’època medieval hi havia un nombre elevat deramats de dimensions petites (< 30 caps). És unmoment en què la muntanya s’està recolonitzanti la distribució dels assentaments, les masies,perduraran en molts casos fins avui. Aquestspetits ramats ens indiquen que l’agroecosistemaera d’auto suficiència, amb un domini del paisat-ge forestal, camps al voltant de les masies perabastir les necessitats de la família i pastures al’altiplà. Els ramats no podien ser massa grans sihavien de romandre tot l’any dins la propietat. Amés del bestiar menor, cada masia acostumavaa disposar de dos o tres caps de boví, algund’equí i alguns porcs. Amb tot, la càrrega rama-dera de la Calma (< 0,5 caps de bestiar menor/ha)no seria més elevada que l’actual, però si molt mésatomitzada.

A principis del segle XIX, segurament l’activitatramadera es trobava en el seu màxim desenvolu-pament, després de segles d’activitat forestal quehauria permès ampliar la zona de pastures. Enaquell moment, als cims del Matagalls hi pastura-rien set ramats de dimensions molt més grans(taula 1) en règim d’emprius (ús comunal). Lacàrrega ramadera estimada per a aquest indret enaquell moment seria de 4,1 caps de bestiarmenor/ha. Aquesta és la més elevada de la qualtenim notícia a les pastures del Montseny, tot ique segurament el període de pastura es limitavaals mesos estivals. És molt probable que en aquellmoment els cims de les Agudes - turó de l’Home

es trobessin sota un ús similar. Així ho testimonia-ria la recent troballa d’un assentament d’empriversals vessants de les Agudes, que fins al segle XIX

hauria concentrat vuit o nou ramats (Masnou iClopés, 2008).

A mitjan segle XX l’activitat ramadera tradicio-nal ja anava de baixa (Llobet, 1947), però el nom-bre de bestiar menor encara superava els 11.000caps en el conjunt de la muntanya (taula 1) ambuna densitat estimada per l’autor de 0,2 caps/ha.El que sorprèn d’aquell moment és el cens deboví, que arribava a 9.200 animals. Cal dir, però,que aleshores el bestiar boví es trobava majorità-riament estabulat per a la producció de llet.

Durant el segle passat l’activitat ramadera haanat davallant progressivament tant al Montsenycom a la resta del país, si bé és cert que en el casdel Montseny la disminució del nombre de ramatses compensava amb un increment del nombre debestiar per ramat, de manera que la càrrega rama-dera s’ha mantingut similar fins a les acaballes desegle (Bartolomé et al., 2002).

En l’actualitat el decreixement continua a nivellde Catalunya per als tres tipus de bestiar que escrien en extensiu (fig. 1). Durant els primers setanys del segle XXI la cabanya ramadera bovina hadisminuït en un 16% i la d’oví i cabrum, en un30% i 13% respectivament. A les comarques del’entorn del Montseny, l’oví ha disminuït en la matei-xa proporció que al conjunt del país, però el bovíi el cabrum ho han fet en un 35% i 40%, respec-tivament.

Dins el Parc Natural del Montseny el decreixe-ment del bestiar oví encara és més pronunciat(taula 2), ja que arriba al 36%; el cabrum segueixla mateixa tendència comarcal, i el boví, en canvi,ha augmentat un 17%. Aquest increment del bovís’ha d’analitzar amb compte, ja que es deu a lainstal·lació d’una única explotació nova al territorique compta amb setanta vaques, aproximada-ment.


Taula 1. Ramats i nombre de bestiar menor (ovelles i cabres) en diferents moments de la història del massísdel Montseny

Lloc i període Nombre de ramats Nombre d’animals per ramat Total oví-cabrum

La Calma, segle XIII ≈ 15 23 345

Matagalls, segle XIX 7 185 1.292

Montseny, dècada de 1940 85 60-200 ≈ 11.000*

* Caldria afegir-hi unes 4.000 ovelles transhumants que hi passarien l’hivern.

Taula elaborada a partir dels treballs d’Oliver (2003), Pladevall (1986) i Llobet (1947).

La mateixa taula 2 mostra que una tercerapart de les explotacions censades l’any 2000han plegat. En aquests moments, als cims de lesAgudes - turó de l’Home només hi pastura unramat i al Matagalls, dos. A la Calma en quedenquatre, un de boví i tres d’oví-cabrum. Aqueststres totalitzen prop de mil caps de bestiar menor,la meitat del que hi havia fa només vint anys

(Bartolomé i Franch, 1989). La superfície pastu-rada també ha disminuït de forma dràstica, demanera que actualment quasi dues terceresparts del parc estarien sense pasturar de formaregular. Un altra dada alarmant per a la continuï-tat d’aquesta activitat és l’increment de l’edatmitjana del ramader, situada ara en cinquanta-sis anys.


Figura 1. Tendències del cens ramader de bestiar boví de carn, oví i cabrum des de l’any 2000 fins al 2007 a Catalunya i a les comarques de l’entorn del Montseny (Osona, Selva i Vallès Oriental).

Catalunya Osona - Selva - Vallés Oriental

Boví de carn

Cabrum

Oví

8075706560555045403530

70

65

60

55

50

45

40

35

30

Any

Mile

rs d

e ca

ps

Rz = 0,7116

Rz = 0,8464

Rz = 0,4829

Rz = 0,202

Rz = 7608Rz = 0,7819

Any

800750700650600550500450400350300

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

120

100

80

60

40

20

02000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Finalment, cal comentar que tots els ramadersenquestats són conscients del paper que juguenen la conservació dels valors naturals de la mun-tanya, però cap d’ells s’ha mostrat satisfet ambl’Administració (Generalitat i Diputacions). Totscoincideixen en el fet que desenvolupar aquestaactivitat dins el parc natural els comporta mésinconvenients que avantatges.

Conclusions

Les dades obtingudes mostren que si es manté latendència actual d’aquí a quinze anys no queda-ria cap ramat al Montseny.

Atès que els ecosistemes pastorals del Mont-seny s’han mantingut durant segles, que l’activitatramadera és multifuncional (per exemple, amb unpaper destacat en la prevenció d’incendis) i que elseu patrimoni biològic és d’interès públic, és impe-ratiu que l’Administració engegui una políticad’estímul que en garanteixi la continuïtat.

Agraïments

El més sincer agraïment a Minerva Campos, JoanFranch, Lluís López, Lidia Quevedo, Gemma Riu,Alba Roquer, Íngrid Salazar i Sònia Sànchez per laseva col·laboració.

Bibliografia

BARTOLOMÉ, J.; BOADA, M.; SAURÍ, D.; SÁNCHEZ,S.; PLAIXATS, J. (2008): «Conifer dispersion on sub-alpine pastures in northeastern Spain: characteris-tics and implications for rangeland management»,dins Rangeland Ecology and Management, 61:218-225.

BARTOLOMÉ, J.; FRANCH, J. (1989): «Els siste-

mes de pasturatge al Pla de la Calma», dins II Tro-bada d’Estudiosos del Montseny. Diputació deBarcelona. Monografies, 18, p. 73-78.

BARTOLOMÉ, J.; LÓPEZ, Z.G.; BRONCANO, M.J.;PLAIXATS, J. (2005): «Grassland colonization by Ericascoparia (L.) in the Montseny Biosphere Reserve(Spain) after land-use changes», dins Agriculture,Ecosystems & Environment, 111: p. 253-260.

BARTOLOMÉ, J.; MILÁN, M.J.; PLAIXATS, J. (2002):«Caracterització estructural de les explotacions deramaderia extensiva al Parc Natural del Mont-seny», dins V Trobada d’Estudiosos del Mont-seny. Diputació de Barcelona. Monografies, 33,p. 145-150.

BARTOLOMÉ, J.; PLAIXATS, J.; FANLO, R.; BOADA, M.(2004): «Conservation of Isolated Atlantic Heath-lands in the Mediterranean Region: Effects of Land-Use Changes in the Montseny Biosphere Reserve(Spain)», dins Biological Conservation, 122(1):81-88.

BIGNAL, E.; MCCRACKEN, D. (1993): «Nature con-servation and pastoral farming in the Britishuplands», dins British Wildlife, 4(6): 367-376.

BOADA, M. (2001): Manifestacions del canvi glo-bal al Montseny. Tesi doctoral. Universitat Autòno-ma de Barcelona, 430 pàgines.

BOTELHO, H. (1999): «Vegetation control andmanagement», dins Eftichidis, G., Balabanis, P.,Ghazi, A. (eds.): Wildfire management. Brussel·les:Comissió Europea, p. 93-102.

HANSON, M.; FOGELFORS, H. (2000): «Manage-ment of a semi-natural grassland: results from a15-year-old experiment in Southern Sweden», dinsJ. Veg. Sci., 11 (1): 31-38.

LLOBET, S. (1947): El Medi i la Vida al Montseny.Barcelona: CSIC, 477 pàgines.

MADRUGA, C.; BARTOLOMÉ, J.; PLAIXATS, J. (2007):«Assaig de diferents mètodes de revegetació enpastures subalpines del turó de l’Home (Parc Natu-ral del Montseny)», dins Actes del V congrés de laInstitució Catalana d’Estudis Agraris.

Taula 2. Evolució de l’activitat ramadera extensiva al Parc Natural del Montseny a principis del segle XXI

Any 2000 Any 2008 Increment (%)

Nombre d’explotacions 35 23 –34

Oví (nombre de caps) 7.819 4.984 –36

Cabrum (nombre de caps) 957 583 –39

Boví (nombre de caps) 454 530 17

Superficie pasturada (hectàrees) 21.738 12.504 –42

Edat del titular (anys) 52 56 8


MASNOU, J.; CLOPÉS, C. (2008): «Troballa d’unassentament d’emprivers», dins Monografies delMontseny, 23: 245-250.

OLIVER, J. (2003): Tagamanent a l’Edat Mitjana.Senyors, pagesos i paisatge al Montseny occi-

dental (segles X-XV). Ajuntament de Tagamanent,190 pàgines.

PLADEVALL, A. (1986): «Un cas curiós de condo-mini en el Montseny», dins Monografies del Mont-seny, 1: 167-181.



Resum

Els objectius principals del pla són determinar i prio-ritzar els elements vegetals d’interès de conservaciói gestió, simplificar l’accés dels gestors a la informa-ció, detectar les mancances en conservació, millo-rar la coordinació i l’eficàcia en la gestió del conjuntde la XPN i establir un pla d’actuació i avaluació peral període 2009-2014.

A l’article es comenten els principals resultats pelque fa a diagnosi i propostes d’estudi, gestió i con-servació dels elements vegetals d’interès presents alParc Natural del Montseny. Entre aquests elementsdestaquen aquells que són prioritaris en el conjunt dela XPN, els quals comprenen 15 espècies de floravascular, 33 hàbitats amenaçats i 11 espècies exò-tiques invasores.

Paraules clauPla estratègic, conservació dels hàbitats, conserva-ció de flora, flora invasora

Abstract

Strategic Plan for Preserving Habitats andFlora in Barcelona Provincial Council’s NaturalPark Network (NPN). Results for MontsenyNatural ParkThe main objectives of the plan are to identify and pri-oritise the preservation and management of plantsof interest, to make it easier for managers to accessinformation, to detect shortcomings in conservation,to improve the coordination and efficiency in the man-agement of the NPN across the board, and to estab-lish an action and evaluation plan for the 2009-2014period.

The article discusses the main results of the diag-nosis and study, management and conservation pro-posals for plants of interest in Montseny Natural Park.Among these elements we highlight those that are apriority throughout the NPN, and include 15 speciesof vascular flora, 33 threatened habitats and 11 exot-ic invasive species.

Key words Strategic plan, preservation of habitats, preservationof flora, invasive flora

Pla estratègic deconservació delshàbitats i la flora a la Xarxa de ParcsNaturals de laDiputació deBarcelona. Resultatsper al Parc Natural del Montseny

Andreu Salvat1 i David Carrera2

1Aprèn, Serveis Ambientals.2Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial,Diputació de Barcelona

Resumen

Plan estratégico de conservación de loshábitats y la flora en la Red de ParquesNaturales de la Diputación de Barcelona.Resultados para el Parque Natural delMontsenyLos principales objetivos del plan son determinar ypriorizar los elementos vegetales de interés de con-servación y gestión, simplificar el acceso de los ges-tores a la información, mejorar la coordinación y efi-cacia en la gestión del conjunto de la Red y estable-cer un plan de gestión y evaluación del mismo parael período 2009-2014.

En este trabajo se comentan los principales resul-tados por lo que respecta a la diagnosis y a las pro-puestas de estudio y gestión de los elementos vege-tales de interés del Parque Natural del Montseny.Entre estos elementos destacan aquellos que sonprioritarios en el conjunto de la Red, y que compren-den 15 especies de flora vascular, 33 hábitats ame-nazados y 11 especies exóticas invasoras.

Palabras clavePlan estratégico, conservación de los hábitats, con-servación de flora, flora invasora

Introducció

L’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Bar-celona gestiona, de manera directa o a través deconsorcis, una xarxa de dotze espais naturals quecompten amb plans especials de protecció pro-moguts per la Diputació, plantilles de personal pera cada parc, uns serveis centrals i òrgans degestió en col·laboració amb els ajuntaments. Dosd’aquests espais tenen també la consideracióde parcs naturals segons la Llei d’espais natu-rals de Catalunya, declarats per decret de la Gene-ralitat de Catalunya, i tots coincideixen, en la sevatotalitat o en part, amb espais d’interès natural,d’acord amb el Decret 328/1992 d’aprovació delPla d’es pais d’interès natural.

Un dels objectius reconeguts pels plans espe-cials de protecció de la xarxa i per la legislaciód’espais naturals és la protecció, i si cal restau-ració, del medi natural, per tal de mantenir lescaracterístiques, la diversitat i la singularitat delsecosistemes. La flora i els hàbitats són elementsdestacats del patrimoni natural, sobre els qualss’han iniciat plans, projectes i actuacions a diver-sos espais de la xarxa els darrers anys.

Malgrat aquest fet, es fa palès que: la comple-xitat de la diversitat d’hàbitats, vegetació i flora pre-sents a la xarxa en dificulta la gestió; la inversiódirecta en actuacions per a la conservació dels ele-ments vegetals d’interès de conservació és enca-ra insuficient; hi ha diferències importants en eldesenvolupament d’estratègies de conservacióentre espais; són necessàries actuacions coordi-nades a nivell de la xarxa amb un establiment deprioritats per a les quals cal definir un calendari; i,en darrer lloc, la Diputació de Barcelona té una res-ponsabilitat elevada com a gestora d’un percen-tatge elevat dels Llocs d’Interès Comunitari (LIC)integrats a la Xarxa Natura 2000 de la província.Moltes d’aquestes problemàtiques es poden ferextensives al conjunt d’espais naturals protegits deCatalunya, que recentment han estat objected’una avaluació global (Mallarach i Comas, 2008).

Tot plegat fa indispensable un document deplanificació que catalogui els elements d’interèspatrimonial i que constitueixi un marc de referèn-cia per a les actuacions que cal fer a mig termini.Com a referència prèvia en l’àmbit de la planifica-ció estratègica de la conservació de la diversitatvegetal, es va aprofitar l’experiència del Parc Natu-ral de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Salvat,2005).

L’elaboració del Pla estratègic de conserva-ció dels hàbitats i la flora s’ha dut a terme en elmarc del conveni subscrit entre l’Obra Social “LaCaixa” i la Diputació de Barcelona, entre els anys2006 i 2008.

Objectius del pla estratègic

El Pla estratègic té els objectius següents:• Determinar i valorar l’estat dels elements vege-tals d’interès de conservació a la Xarxa de ParcsNaturals de la Diputació de Barcelona (tàxons deflora vascular, hàbitats, associacions vegetals ilocalitats d’elevada diversitat florística) i tambéd’aquells tàxons potencialment invasors.• Simplificar l’accés dels gestors i tècnics a lainformació de referència i facilitar l’elaboraciód’informes destinats tant a ús intern com a la divul-gació externa.• Detectar les mancances en conservació del patri-moni natural, facilitant-ne la correcció i contribuinta un major equilibri territorial de la xarxa.• Millorar la coordinació i la unificació de criteris enla política de gestió i conservació de la biodiversi-tat de la xarxa.• Determinar les actuacions prioritàries, segonsurgència i oportunitat, i establir mecanismes peravaluar-les.

Metodologia

El protocol de treball del projecte es descriu deforma detallada en un altre article (Salvat i Carre-ra, en premsa). A grans trets, ha constat de lesfases següents (fig. 1):

1. Definició d’aspectes previs del treball, enti-tats de patrimoni i tractament de les dades. Enaquesta fase es va establir que els hàbitats Cori-ne serien les unitats bàsiques tant pel que fa ala interpretació com a la gestió del medi a causadels diversos avantatges que això suposa.També es va decidir que els tesaurus de treballserien els de les bases de dades públiques. Peral tractament de la informació, es va crear unabase de dades que en el futur pugui ser aprofi-tada pel SIG de gestió de la Xarxa de ParcsNaturals (XPN), amb informació completa sobreles entitats de patrimoni (referències, avaluacióa la XPN, actuacions...).

2. Recollida exhaustiva de documentació refe-


rent a l’estat i distribució a la XPN de les entitatsd’interès de conservació. Pel que fa al Parc Natu-ral del Montseny, s’ha comptat amb la participacióde Daniel Guinart i Cinta Pérez, de la Diputació deBarcelona, i dels investigadors i naturalistes CèsarGutiérrez, Josep Maria Panareda, Gerard Pié i LluísVilar.

3. Recopilació de diversa informació estratègi-ca general (legislativa, llistes vermelles, estudis,informes...) associada a les entitats d’interès deconservació.

4. Identificació de les entitats d’interès de con-servació prioritàries i de les espècies de flora exò-tiques prioritàries de la XPN. El criteri bàsic consi-derat per dur-la a terme és el nivell d’amenaça i laresponsabilitat de conservació sobre cada entitatde patrimoni que li correspon a la XPN de la Dipu-tació de Barcelona respecte del conjunt de Cata-lunya.

5. Avaluació de les entitats de gestió prioritàries(espècies i hàbitats Corine amenaçats i espèciesexòtiques invasores. A la figura 2 es mostra unexemple de fitxa d’avaluació d’una espècie exòti-ca invasora prioritària a la XPN.

6. Establiment del programa d’actuacions delPla estratègic.

Resultats. Dades generals

Entre els principals resultats del projecte s’ha esta-blert una llista d’entitats de gestió prioritària a laXPN, que comprèn cinquanta-tres tàxons de floraautòctons, divuit tàxons exòtics invasors i seixan-ta-cinc hàbitats Corine. També es disposa d’unabase de dades amb tota la informació referent aaquestes entitats (interès de conservació, avalua-ció a la XPN, actuacions relacionades...), la qualconté, el desembre de 2008, 249 referènciesdocumentals. D’acord amb els objectius del pro-jecte, a partir de les dades recollides es van poderestablir les principals mancances en conservaciódel patrimoni natural de la xarxa.

El pla d’actuació del Pla estratègic, que esplan teja per al període 2009-2014, proposa unconjunt de més de 120 actuacions per tal decorregir aquestes mancances i poder intervenirde forma prioritzada i coordinada sobre cada una deles entitats d’interès de gestió. Comprèn actua-cions genèriques per al conjunt de la XPN i actua-cions específiques per a cada un dels espaisnaturals protegits, les quals es presenten a con-tinuació de forma resumida.

Figura 1. Protocol bàsic de treball del projecte.

• Flora• AVRA• HIC• Corine• Loc. interès florístic

• Legislació• Llistes vermelles• Raresa• Interès biogeogràfic• Indicadora d’hàbitats

• Recerca• Protecció legal• Gestió• Divulgació• Estat de conservació

Identificació de les entitats de patrimoni

Interès de conservació:priorització de les ENTPAT

Programa d’actuació (genèric i específic)

Flora invasora

Avaluació a la XPN de lesentitats prioritàries



Figura 2. Exemple de fitxa d’avaluació d’una espècie exòtica invasora prioritària a la Xarxa de Parcs Naturalsextreta a partir de la base de dades del projecte.

Actuacions proposades per alconjunt de la Xarxa de ParcsNaturals de la Diputació deBarcelona (2009-2014)

En un altre article (Salvat i Carrera, en premsa), es faun resum ampli de les línies genèriques del Pla estra-tègic, les quals, com és obvi, també són d’aplicacióal Parc Natural del Montseny. Aquesta llista és pro-visional i correspon a la proposta dels autors del tre-ball. Resta pendent la seva revisió i aprovació defi-nitiva a càrrec dels serveis tècnics de l’Àrea d’EspaisNaturals de la Diputació de Barcelona. A granstrets les línies genèriques són les següents:

Recerca

• Garantir l’actualització de les dades i un nivell deconeixement suficient de totes les entitats d’interèsde conservació.

Gestió de la informació

• Fer accessible i d’ús habitual per al conjunt detècnics de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputa-

ció de Barcelona la base de dades d’aquest Plaestratègic.• Millorar la formació i documentació disponible pera una gestió correcta de les Entitats d’Interès deConservació.• Divulgar el Pla estratègic a la població local.

Conservació i gestió del medi

• Vetllar per la condicionalitat ambiental en elsprogrames de subvencions dels parcs.• Establir plans de conservació o recuperació iavaluació de les entitats d’interès de conserva-ció.

Normativa i altres eines administratives

• Garantir una aplicació transversal de les direc-trius del Pla estratègic en el marc de la XPN, inclo-sa la prevenció pel que fa a l’ús d’espècies i varie-tats exòtiques invasores.• Tramitació de la sol·licitud d’inclusió en catà-legs de flora protegida i en llistes vermellesdels tàxons prioritaris que acompleixin els requi -sits.


Taula 1. Llista d’espècies de flora d’interès de conservació prioritari a la Xarxa de Parcs Naturals presents alParc Natural del Montseny

Decret de Amb un 40% o més protecció de la distribució

Amenaçada de flora Molt rara a a Catalunya dins Llista d’espècies a Catalunya del DMAH Catalunya els ENP de la XPN

Cardamine amporitana NT

Carex grioletii NT X X X

Galium scabrum VU X X X

Geranium lanuginosum EN X X X

Hieracium cavanillesianum X

Hypericum pulchrum NT X X

Lathraea squamaria X

Melampyrum catalaunicum NT X

Potentilla montana X X

Prunus lusitanica VU X X

Saxifraga genesiana NT X X X

Saxifraga vayredana X X

Spiranthes aestivalis X

Viola bubanii X X

Viola suavis ssp. catalonica X X

Resultats per al Parc natural del Montseny

Els principals resultats pel que fa al Parc Naturaldel Montseny es mostren en les taules 1, 2 i 3 ien l’anàlisi DAFO que es presenta a continuació.Amb relació a la flora, la llista d’espècies d’interèsde conservació prioritari a la XPN (taula 1) com-prèn quinze tàxons. Pot sorprendre el fet que enaquesta llista no es consideri cap dels tàxons denotable interès local que tenen localitats isoladesals cims del Montseny, però cal tenir en compteque el Pla estratègic ha prioritzat aquells elements

sobre els quals la Diputació de Barcelona té unaespecial responsabilitat de conservació a nivellde tot Catalunya. Així doncs, els elements boreo -alpins relictes són considerats d’interès local, dela mateixa manera que ho són tots els tàxonsprotegits per l’annex 2 del nou Pla especial queno es troben entre els quinze prioritaris al conjuntde la XPN.

Pel que fa als hàbitats Corine, s’han localitzattrenta-tres dels hàbitats Corine d’interès de con-servació prioritari a la XPN (taula 2). A aquesta llis-ta, cal afegir-hi els que són d’interès de conser-vació local, que comprendria aquells protegits pel


Taula 2. Llista d’hàbitats Corine d’interès de conservació prioritari a la Xarxa de Parcs Naturals al ParcNatural del Montseny

Hàbitats de distribució, ecologia

Llista d’hàbitats HIC o estatus incert

22.3414 Pradells terofítics de petites serranes..., de sòls temporalment humits de terra baixa X

22.3417 Comunitats amb Anagallis tenella..., de vores de rierolets i de mulladius, de contrades mediterrànies X

22.422 Comunitats submerses d’herbes petites o mitjanes..., d’aigües dolces estagnants X

22.441 Poblaments submersos d’asprelles (Chara spp.), de basses i estanys d’aigües carbonàtiques X

24.43 Comunitats submerses..., de corrents d’aigua mesotròfics X X

24.44 Comunitats submerses..., de corrents d’aigua eutròfics X X

32.335+ Estepars de Cistus ladanifer, silicícoles, d’indrets secs de terra baixa X

34.511 Llistonars amb teròfits, calcícoles, de terra baixa Xx

34.634 Prats sabanoides d’albellatge X

35.124+ Prats acidòfils i mesòfils, amb Agrostis capillaris i Potentilla montana, de l’estatge montà del Montseny

35.125+ Prats acidòfils i mesòfils, amb Festuca Antennaria..., de la zona culminal del Montseny X

35.23 Comunitats de Corynephorus canescens, de sòls arenosos de l’estatge montà X

36.317+ Prats silicícoles i mesòfils, amb dominància de Deschampsia...i Festuca gautieri, de les canals obagues de la zona culminal del Montseny X

37.26+ Herbassars anb cua de cavall... i càrexs..., de fons de còrrecs i sóls xops, al territori catalanídic X

38.112 Prats amb Cynosurus cristatus, mesòfils, intensament pasturats

38.23 Prats dalladors amb fromental dels estatges submontà i montà X

38.24+ Prats dalladors, generalment amb Gaudinia fragilis, de la terra baixa plujosa X

41.2A+ Boscos de Quercus petraea, mesohigròfils, dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques X

.../...

nou Pla especial, la resta d’HIC no prioritaris i elshàbitats naturals o seminaturals de superfíciereduïda al parc.

Finalment, la llista d’espècies exòtiques invaso-res prioritàries a la XPN i citades al Parc Natural delMontseny (taula 3) comprèn deu espècies de pre-sència segura i quatre espècies que caldria con-firmar com a naturalitzades.

Tota aquesta informació ha estat entrada a labase de dades del Pla estratègic.

Avaluació de la conservació de la diversitat vegetal al ParcNatural del Montseny

Una síntesi de l’anàlisi DAFO sobre l’estat de con -servació i la gestió de les entitats d’interès decon servació vegetal del Parc Natural del Montsenyés la següent:

Debilitats

• Les bases de dades naturalistes del parc noestaven estandarditzades fins fa ben poc.• Manca informació sobre algunes espècies i hàbi-tats Corine considerats entitats d’interès de conser-vació prioritàries a la XPN, i no hi ha estudis deta-llats sobre la presència i distribució de flora exòticainvasora, ni es disposa d’un pla de control.• La inversió directa efectuada pel parc en con-servació i millora de les entitats d’interès de con-servació i en control de les espècies exòtiquesinvasores correspon a una part reduïda del pres-supost anual.• Manca documentació de gestió aplicada perpoder actuar de forma adequada cap a les enti-tats d’interès de gestió, i hi ha dificultats metodo-lògiques per poder actuar en la conservació de lesentitats d’interès de conservació prioritàries quedepenen del manteniment d’espais oberts.• Hi ha dificultats competencials o de coordinació


Taula 2. Llista d’hàbitats Corine d’interès de conservació prioritari a la Xarxa de Parcs Naturals al ParcNatural del Montseny (Cont.)

Hàbitats de distribució, ecologia

Llista d’hàbitats HIC o estatus incert

41.714 Boscos de roures (Quercus pubescens, Q. cerrioides), sovint amb alzines, de terra baixa

41.774 Boscos de roure africà (Quercus canariensis), dels territoris catalanídic septentrional i olositànic X X

42.132 Avetoses del territori de les fagedes, acidòfiles

42.A75 Teixedes ibèriques Xx

44.128+ Gatelledes..., de fons de barrancs i depressions, amb sòl xop, al territori catalanídic X

44.316+ Vernedes amb Carex remota Xx X

44.3431+ Vernedes amb Circaea lutetiana, de l’estatge montà... Xx

44.3432+ Vernedes amb ortiga morta de la terra baixa plujosa i de l’estatge submontà Xx

44.515+ Lloredes o vernedes amb llor (Laurus nobilis), de la terra baixa catalana Xx X

44.6111+ Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la muntanya mitjana) X X

44.62 Omedes de terra baixa X X

44.637+ Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa X X

44.812 Alocars, de les rieres i rambles... X X

54.112 Comunitats fontinals sovint dominades per cardàmines d’aigües blanes, sovint ombrejades... X

54.4243 Poblaments d’esfagnes, residuals, de territoris extrapirinencs X

Xx: HIC prioritari.

interadministrativa per tal de garantir que les acti-vitats forestals que es desenvolupen a l’interiordel parc es duen a terme segons els ob jectiusestablerts en el Pla especial.• El nivell de formació en conservació de la diver-sitat vegetal del personal que executa treballs almedi natural (neteges forestals, treballs agrícoles,jardineria...) sovint és insuficient a l’hora de mini-mitzar els possibles impactes d’aquests treballs ioptimitzar-ne els beneficis ambientals.

Amenaces

• La pèrdua d’espais oberts associats al declivi del’activitat agrícola i ramadera extensives amenaçaels hàbitats i espècies que en depenen. En con-cret els prats de dall estan pràcticament extingitsal massís.• El risc d’incendi forestal amenaça els hàbitatsforestals madurs a les zones amb predomini de lavegetació mediterrània, especialment a causa dela continuïtat de la masses forestals.• Hi ha diversos cursos d’aigua de cabal migratafectats per captacions, la qual cosa pot provo-car en moments de sequera greus afeccions alshàbitats i les espècies que en depenen. També

projectes de construcció i ampliació d’infraes -tructures ame nacen els hàbitats de ribera de la valldel Congost.• El canvi climàtic pot afectar greument un bonnombre dels elements vegetals de caràcter boreo -alpí protegits pel nou Pla especial.• Moltes de les entitats d’interès de conservacióes troben localitzades a la Calma, a l’entorn deSanta Fe i a zones culminals del massís, on tambées concentra la pressió antròpica.• Les plantacions vegetals, tant amb finalitats orna-mentals com ambientals, poden suposar la intro-ducció d’espècies exòtiques invasores i de varietatsinadequades de les espècies autòctones.

Fortaleses

• Hi ha un bon coneixement de la diversitat vege-tal a càrrec d’estudiosos i naturalistes locals, i unaavaluació del conjunt de la flora i la vegetació delparc i de la seva gestió (Vilar et al, 2004), i altrestreballs més específics.• El parc ha desenvolupat aplicacions informàti-ques per a la gestió de dades naturalistes.• Per tal de minimitzar el risc i les afeccions delsincendis forestals, cada any es desenvolupa un

Taula 3. Llista d’espècies exòtiques invasores prioritàries a la Xarxa de Parcs Naturals presents al ParcNatural del Montseny

Eradicació Eradicació 10 sp. urgent recomanable Atles invasores prioritàries Criteri

a Espanya a Espanya d’Espanya a la Garrotxa expertLlista d’espècies (Capdevila, 2006) (Capdevila, 2006) (Sanz, 2004) (Oliver, 2006) local

Acacia dealbatax X X

Acer negundo X X

Ailanthus altissima X X X X

Araujia sericiferax X X

Arundo donax X X X

Boussingaultia cordifolia X X

Buddleja davidii X X X X

Cortaderia selloana X X X

Ligustrum lucidumx X X

Lonicera japonica X X

Parthenocissus quinquefolia X X

Phytolacca americana X

Robinia pseudoacacia X X

Senecio inaequidens X X X

Tradescantia fluminensisx X X

x Espècies de les quals no s’ha recollit cap citació concreta, tot i que se sospita la seva naturalització al Parc Natural del Montseny.


pla de vigilància i prevenció d’incendis de granabast.• En els darrers anys s’estan executant diversosprojectes de recuperació i manteniment d’es paisoberts a la Calma i altres localitats, i l’any 2009 espreveu endegar la recuperació de prats de dall.• El nou Pla especial té en compte la protecció debona part de les entitats d’interès de conservacióvegetal detectades fins al moment.• L’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Bar-celona disposa de recursos humans, tècnics imaterials importants que permeten una actuacióintegrada i completa sobre el medi natural, inclòsel desplegament del programa d’actuacions delPla estratègic.

Oportunitats

• Els documents recollits per a la redacció de laproposta de nou Pla especial contenen abundantinformació sobre les entitats d’interès de gestió, laqual pot ser aprofitada per completar la base dedades del Pla estratègic.• El desenvolupament del Pla de conservació delParc Natural del Montseny representa una opor-tunitat important per millorar la incidència de la ges-tió del parc sobre les entitats d’interès de conser-vació i les espècies exòtiques prioritàries definidesen el Pla estratègic, i més atès que té en comptela unificació de les bases de dades naturalistes delparc.• La incorporació de la condicionalitat ambientalals programes de subvenció anuals de la Diputa-ció de Barcelona pot incrementar la intervenciódirecta sobre les entitats de gestió prioritària.• La implantació de la Xarxa Natura 2000 inclouactuacions de foment i ajuts per a la gestió delshàbitats, per a mesures agroambientals (interes-sants per a la gestió d’espais oberts) i per aaccions de seguiment. El Contracte Global d’Ex -plotació, promogut pel Departament d’Agri cul tura,Alimentació i Acció Rural, també suposa una opor-tunitat en aquest sentit.• L’entorn dels espais naturals protegits és moltadequat per a la promoció de l’agricultura i laramaderia extensiva ecològica o integrada, la qualcosa pot incidir positivament en la conservació imillora dels hàbitats i la flora d’interès associadaals espais oberts.• La col·laboració amb els ajuntaments és unabona estratègia per consolidar els resultats obtin-

guts en les actuacions de conservació i milloradel medi, i al seu torn, la Custòdia del Territori ofe-reix interessants oportunitats d’intervenir en unterritori on predomina la propietat privada.

Actuacions proposades en elmarc del Pla estratègic per alParc Natural del Montseny(2009-2014)

De la mateixa manera que les actuacions genè-riques per al conjunt de la XPN, la llista d’actua -cions per al Parc Natural del Montseny es presen-ta amb caràcter provisional i correspon a laproposta dels autors del treball. Resta pendentla seva revisió i aprovació definitiva a càrrec delsserveis tècnics de l’Àrea d’Espais Naturals de laDiputació de Barcelona.

Recerca

• Localització i avaluació de les poblacions detàxons d’Interès de Conservació Prioritaris a laXPN insuficientment coneguts i presents al ParcNatural del Montseny.

Objectiu principal: Cardamine amporitana (= Car -damine amara ssp. olotensis), Carex grioletii, Galiumscabrum, Geranium lanuginosum, Lathraea squama-ria, Melampyrum catalaunicum, Ophioglossum azo -ricum, Saxifraga genesiana i Spiranthes aestivalis.

Observacions. Cal replantejar el pla de segui-ment d’espècies de flora per tal d’assolir un bonconeixement d’aquests tàxons.

• Estudi taxonòmic i corològic de l’endemismeHieracium cavanillesianum.

• Cartografia i avaluació d’hàbitats Corine d’in -terès de conservació prioritaris a la XPN insufi-cientment coneguts i presents al Mont seny.

Objectiu principal: consulteu la taula 2.

• Cartografia i avaluació de les espècies exòti-ques invasores prioritàries a la XPN presents alMontseny.

Objectiu principal: consulteu la taula 3.

• Cartografia dels tàxons i hàbitats no prioritaris ala XPN però d’interès local i protegits al nou Plaespecial.


Observacions. Resulten especialment interes-sants els tàxons finícoles que presenten pobla-cions isolades a la zona culminal del massís. Enaquest sector s’està duent a terme un estudi espe-cífic, presentat a la VII Trobada d’Estudiosos delMontseny (Pié, Vilar i Sànchez).

Conservació i gestió del medi

• Pla de recuperació de prats de dall al MontsenyObjectiu principal: 38.23 (prats dalladors... de

l’estatge montà); 38.24+ (prats dalladors... de laterra baixa plujosa).

Observacions. Les zones més adequades eslocalitzen a Santa Fe, Campins i Riells (Vilar et al.,2004). Pel que fa a Santa Fe, l’actuació ha decomprendre accions específiques amb relació alconjunt d’hàbitats d’interès presents. Per a l’any2009, es preveu executar les primeres actuacionsde recuperació de prats de dall en el marc delsprojectes finançats per l’Obra Social “La Caixa”.

• Conservació de la vegetació higròfila al Coll den’Orri

Objectiu principal: 22.3414 (pradells terofítics depetites serranes...).

Observacions. Aquest hàbitat es fa en regallsdels marges de la carretera, la qual cosa el con-verteix en molt vulnerable.

• Pla de manteniment del cabal ecològic en cur-sos d’aigua amb risc d’assecada estival

Objectiu principal: 44.3432+ (vernedes... de laterra baixa...).

Objectiu secundari: 37.26+ (herbassars ambcua de cavall...); 44.128 (gatelledes...).

Observacions. Es prioritzarà els cursos d’aiguaamb presència de verneda, com ara les rieres deMartinet, de Vallcàrquera, de Vallforners, etc. Lesactuacions poden comprendre la gestió de cap-tacions superficials o subterrànies, la reducció del’evapotranspiració de les plantacions llenyoses imasses forestals de la conca, les aportacions pun-tuals de recursos externs en moments de secadaexcepcional, etc.

• Programa de control i eradicació d’espècies exò-tiques invasores en capçaleres fluvials i localitatsd’especial interès ecològic del Montseny

Objectiu principal: Ailanthus altissima, Buddle-ja davidii.

Observacions. En una primera fase es priorit-zarà l’eradicació de Buddleja davidii de la capça-lera de la Tordera, d’Ailanthus altissima de la rierade Vallcàrquera i trams adjacents del riu Congosti dels marges de carreteres i vies de comunicacióa l’interior del parc i de les plantacions de conífe-res exòtiques i/o no pròpies del Montseny al sec-tor culminal del massís.

• Pla de conservació i millora de la diversitat vege-tal a Santa Fe del Montseny

Objectiu principal: 35.124+ (prats... amb Poten-tilla montana... del Montseny); 38.112 (prats ambCynosurus cristatus...); 38.23 (prats dalladors...de l’estatge montà); 54.112 (comunitats fontinalssovint dominades per cardàmines...); 54.4243+(poblaments d’esfagnes, residuals...).

Objectiu secundari: 22.3417 (comunitats ambAnagallis tenella…); 37.22 (jonqueres de Juncusacutiflorus, acidòfiles...); Drosera rotundifolia, Equi-setum hyemale, Orchis majalis, Stellaria graminea,Viola bubanii.

Observacions. L’àmbit del projecte ha de com-prendre el conjunt d’espais oberts i zones humi-des d’aquest sector, que segons diversos estudisés un dels indrets amb més interès botànic de laXPN. Els treballs inclourien la recuperació de pratsde dall (vegeu l’actuació específica), l’estassadaselectiva de zones humides per evitar-ne l’em -boscament, l’ordenació de l’ús públic, negocia-cions amb propietaris i arrendataris, etc.

Gestió de la informació

• Compatibilitzar la base de dades de flora delParc Natural del Montseny amb la base de dadesdel Pla estratègic per garantir l’actualització recí-proca de les dades sobre les entitats d’interès degestió.

Normativa i altres eines administratives

• Coordinar els diversos aspectes considerats pelPla de conservació del Parc Natural del Montsenyi pel Pla estratègic (bases de dades, priorització,gestió i seguiment d’actuacions...).• Compatibilitzar els projectes de recuperació igestió d’espais oberts que es desenvolupen alsprats culminals de la Calma, al Matagalls i a lesAgudes - turó de l’Home amb el Pla estratègic, per


tal de garantir la protecció i millora de les entitatsvegetals de conservació prioritària a la XPN pre-sents en aquests sectors.

Objectiu principal: 35.125+ (prats... amb Fes-tuca nigrescens, Antennaria dioica... de la zonaculminal del Montseny); 35.124+ (prats... ambPotentilla montana, de l’estatge montà del Mont-seny); 35.23 (comunitats de Corynephorus canes-cens...); 36.317+ (prats amb Deschampsia flexuo-sa i Festuca gautieri, de canals obagues de lazona culminal del Montseny); 38.112 (prats ambCynosurus cristatus...); Ophioglossum azoricum.

Objectiu secundari: 22.3414 (pradells terofíticsde petites serranes...); 22.3417 (comunitats ambAnagallis tenella… de vores de rierolets i de mulla-dius); 22.422 (comunitats submerses... d’aigüesdolces estagnants); 22.441 (poblaments deChara...).

Bibliografia

ANDREU, L.; MACIAS, M.; PLANELL, O. (2001): Pri-mera aproximació a l’estat ecològic de l’avetosade Passavets. Parc Natural del Montseny. Informeinèdit.

AYMERICH, P. (2008): Cartografia d’àrees sensi-bles per a flora amenaçada de l’àmbit del SITxell.Barcelona: Diputació de Barcelona. Informe inèdit.

BOLÒS, O. de (1983): La vegetació del Mont-seny. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei deParcs Naturals.

BOLÒS, O. de; NUET, J.; PANAREDA, J.M. (1986):El patrimoni biològic del Montseny. Catàlegs deflora i fauna, 1. Barcelona: Diputació de Barcelona.

CAPDEVILA, L.; IGLESIAS, A.; ORUETA, J.F.; ZILLET-TI, B. (2006): Especies exóticas invasoras: diagnós-tico y bases para la prevención y el manejo.Madrid: Organismo Autónomo de Parques Nacio-nales, Ministerio de Medio Ambiente.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA; DIPUTACIÓ DE GIRONA

(2008): Pla especial de protecció del medi físic i delpaisatge del Parc del Montseny. Text refós norma-tiva. Annex 2. Llistat d’hàbitats i espècies protegi-des. Consultable a: <http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p03d169.pdf>.

ESPELTA, J.M. (1994): Estudi de la dinàmicaforestal de l’avetosa de Passavets. Informe inèditsobre les estades de recerca a l’alberg El Puig.

ESPELTA, J.M. (1997): Estudi de la dinàmicaforestal de l’avetosa de Passavets. Informe inèditsobre les estades de recerca a l’alberg El Puig.

ESPELTA, J.M. (2002): Seguiment i monitoreig del’estat de conservació de les poblacions de teix illorer cirer al massís del Montseny. Informe inèditsobre les estades de recerca a l’alberg El Puig.

ESPELTA, J.M. (2002): «Seguiment de l’estat deconservació de les poblacions de teix (Taxus bac-cata) al Massís del Montseny», dins Memòria anualde gestió del Parc Natural del Montseny 2002.

ESPELTA, J.M.; RODRIGO, A. (2003): «Seguimentde l’estat de conservació de les poblacions deteix (Taxus baccata) al Massís del Montseny: estatdel rodal del coll del Vent (turó de l’Home)», dinsMemòria anual de gestió del Parc Natural delMontseny 2003.

GARCIA, J. (1989): «La lloreda (Osmundo-Lau-retum), un bosc de ribera del Montseny», Mono-grafies, 18: 109-111.

GUTIÉRREZ, C. (1999): «Novetats a la flora vas-cular del Montseny», Monografies, 27.

MALLARACH, J.M.; COMAS, E. (ed.) (2008): Pro-tegits, de fet o de dret: primera avaluació del sis-tema d’espais naturals protegits de Catalunya.Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural,col·lecció Treballs, 15.

OLIVER, X. (2006): «Les 10 plantes invasoresmés perilloses a la Garrotxa», dins La llista negrade les plantes invasores de la Garrotxa. Informeinèdit. Consultable a: <http://ichngarrotxa.iec.cat/ichngarrotxa>.

PANAREDA, J.M. (2005): «Novetats florístiquesal Montseny des del 1986», Monografies, 41. Con-sultable a: <http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p03d135.pdf>.

PANAREDA, J.M.; ROSELL, A.; NUET, J. (1981):«Una mullera amb esfagnes al Montseny», Butlle-tí de la Institució Catalana d’Història Natural, 46:147-154.

PIÉ, G. (2001-2006): Informe sobre el pla deseguiment d’espècies vegetals al Parc Natural delMontseny. Sis informes inèdits.

PIÉ, G. (2004): «Estudi de la distribució de Pru-nus lusitanica a la regió de Riells», dins VI Troba-da d’Estudiosos del Montseny. Diputació de Bar-celona; 67-70.

PIÉ, G. (2005): «Anàlisi de la vegetació ripària alcurs alt de la Tordera», Monografies, 41. Consul-table a: <http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p03d137.pdf>.

PIÉ, G. (2005): «Estudi de la distribució de Prunuslusitanica a la regió de Riells», Monografies, 41. Con-sultable a: <http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p03d136.pdf>.


SALOM, A. (2003): Aplicatiu per la gestió de lesdades del pla de seguiment dels paràmetres eco-lògics. Espècies vegetals. Parc Natural del Mont-seny. Informe inèdit.

SALVAT, A. (2005): «Consideracions sobre la pro-tecció de la diversitat vegetal als espais naturals pro-tegits de Catalunya: el cas del Parc Natural de laZona Volcànica de la Garrotxa», Butlletí de la Insti-tució Catalana d’Història Natural, 73: 163-181.

SALVAT, A.; CARRERA, D. (en premsa): «Pla estra-tègic de conservació dels hàbitats i la flora a laXarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Bar-celona. resultats pel Parc del Foix», II Trobadad’Estudiosos del Foix. Diputació de Barcelona.

SÀNCHEZ, S.; PIÉ, G. (2008): «Anàlisi de ladiversitat i la qualitat de la vegetació de ribera ala Tordera i a la riera d’Arbúcies», dins Boada, M.;Mayo, S.; Maneja, R. (coords.): Els sistemessocioecològics de la conca de la Tordera. Bar-celona: Institució Catalana d’Història Natural.

SANZ, M.; DANA, E.; SOBRINO, E. (2004): Atlas delas plantas alóctonas invasoras en Espanya.Madrid: Dirección General para la Biodiversidad.

VIGO, J.; CARRERAS, J.; FERRÈ, A. (edició) (2005-2008): Manual dels hàbitats de Catalunya: catà-leg deIs hàbitats naturals reconeguts en el terri-tori català d'acord amb els criteris establerts pelCORINE Biotopes Manual de la Unió Europea.Vol. I-VIII. Departament de Medi Ambient i Habi-tatge.

VILAR, LL.; FONT, J.; GESTÍ, J.; MERCADAL, G.(2004): Interpretació del medi físic i natural delParc Natural del Montseny. Flora i vegetació. Dipu-tació de Barcelona. Informe inèdit. Consultable a:<http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p03d190.pdf>.

VILAR, LL.; GESTI, J.; CAMPOS, M.; FONT, J. (2002):«Cartografia de la vegetació de les reserves natu-rals qualificades del Puig i Sant Marçal (Parc Natu-ral del Montseny)», dins Monografies, 33.

VILAR, LL.; PIÉ, G. (2007): Localització d’hàbitatsd’interès comunitari, associacions vegetals raresi amenaçades i flora amenaçada i/o endèmica alParc Natural del Montseny. Diputació de Barcelo-na. Informe inèdit.



Resum

L’article següent pretén ser un estudi a llarg terminique ajudi a analitzar l’evolució cap a la maduresa dequatre boscos del Parc Natural del Montseny que noseran sotmesos a explotació els propers anys.

A les parcel·les estudiades s’han instal·lat tram-pes per a la recollida mensual de virosta i dendròme-tres manuals i digitals per tal de mesurar el creixementradial dels arbres.

Els primers resultats del creixement mostren quela fageda presenta una increment sostingut en elperíode estudiat, amb creixements a la primavera imanteniment a l’estiu i tardor. A la roureda i l’alzinar,en canvi, al llarg de l’any 2007 la majoria dels arbresestudiats van tenir un decreixement de la mida radialdels troncs, fet que atribuïm al fort episodi de seque-ra que es va viure aquell any i també l’anterior. Aixídoncs, es demostraria que la fageda viu a llocs mésfavorables.

Paraules clauQuercus ilex, Quercus pubescens, Fagus sylvatica,creixement radial, virosta

Abstract

Evolution and growth of four woods inMontseny Natural Park The following article aims to provide a long-termstudy that will help to analyse the evolution towardsmaturity of four areas of woodland in MontsenyNatural Park that will not be subject to felling over thecoming years.

We fitted traps in the forest stands studied to gath-er fallen leaves every month as well as manual and dig-ital dendrometers to measure radial tree growth.

The first growth results revealed that the beechwood shows sustained growth over the period stud-ied, with a growth spurt in spring and steady growthin summer and autumn. However, in oak and holmoak groves, most of the trees studied throughout2007 showed a decrease in the radial measurementof the trunks, which can be attributed to the long dryspell during that year and the previous one. This alsoproved that the beech woods were located in themost favourable spots.

Key words Quercus ilex, Quercus pubescens, Fagus sylvatica,radial growth, fallen leaves

Evolució i creixementde quatre boscos delParc Natural delMontseny

Antònia Caritat, Lluís Vilar i Enric SalaGrup de Recerca Flora i Vegetació, Departamentde Ciències Ambientals, Facultat de Ciències,Universitat de Girona

Resumen

Evolución y crecimiento de cuatro bosquesdel Parque Natural del MontsenyEl siguiente artículo pretende ser un estudio a largoplazo que ayude a analizar la evolución de cuatro bos-ques del Parque Natural del Montseny que no seránsometidos a explotación en los próximos años. En lasparcelas estudiadas se han instalado trampas para larecogida mensual de hojarasca y dendrómetros conel fin de medir el crecimiento radial de los árboles. Losprimeros resultados muestran que el hayedo presen-ta un incremento sostenido en el período estudiado,con crecimientos destacados en primavera y mante-nimiento en verano y otoño. En cambio, en el roble-dal y el encinar a lo largo del año 2007 la mayoría delos árboles estudiados tuvieron un decrecimiento radialde los troncos, que atribuimos al fuerte episodio desequía que se registró aquel año y también el anterior.Así pues, se demostraría que el hayedo vive en luga-res más favorables.

Palabras claveQuercus ilex, Quercus pubescens, Fagus sylvatica,crecimiento radial, hojarasca

Introducció

El grau de naturalitat d’un ecosistema corresponal grau de similitud amb l’ecosistema que es tro-baria en un lloc determinat si no hi hagués hagutcap pertorbació antròpica (Gilg, 2004). L’anàlisid’un ecosistema forestal a partir del moment enquè es deixa evolucionar de manera natural impli-ca l’anàlisi de la seva successió ecològica cap ala seva maduresa. Segons Margalef (1997), lasuccessió és un procés d’autoorganització durantel qual la biomassa s’incrementa mentre dismi-nueix el quocient entre la producció primària netai la biomassa, i també s’incrementa el nombred’es pècies, el reciclatge intern de nutrients i la lon-gitud de les cadenes tròfiques. En conjunt, elsmecanismes d’homeòstasi es tornen més efectiusgràcies a la major longevitat dels organismes.D’altra banda, les variacions climàtiques tenenun efecte directe sobre els meristemes implicatsen el creixement dels productors primaris, i l’anàlisi

dels seus efectes ens pot permetre conèixer elmecanisme d’adaptació de les diferents espèciesen cada zona.

Des de l’any 2006 es porta a terme un estu-di de quatre boscos del Parc Natural del Mont-seny gràcies a un acord entre la Diputació deGirona, els propietaris corresponents i la Univer-sitat de Girona. L’objectiu d’aquest acord és ana-litzar l’evolució al llarg del temps d’aquests eco-sistemes a partir dels fluxos de matèria orgànicai el creixement de la sureda del Polell, de la fage-da del coll de Te i de la roureda de roure de fullagran i de l’alzinar muntanyenc de Marmolers. Enaquest article es presenten els resultats obtingutsfins al moment.

Àrea d’estudi

En anteriors informes elaborats al Parc Natural delMontseny ja es van descriure les parcel·les expe-


Figura 1. Situació de les parcel·les experimentals de fageda (F-1, F-2 i F-3) al coll de Te amb les coordenades utm.

4559 4560 4561 4562 4563

46267

46268

46269

46270

46271

rimentals de sureda del Polell (Caritat et al., 2002,2005).

La fageda està situada al peu del vessant delturó del Maçaners, passat la font del coll de Te iabans d’arribar a la font del Prat, a tocar del coll deTe. A la zona experimental de fageda del coll de Tees van marcar tres parcel·les quadrades de 400metres quadrats, situades en un vessant orientata l’est d’un pendent al voltant del 25% sobre unsubstrat de granodiorita a una alçada aproximadade 1.050 metres (fig. 1).

La roureda de la reserva de Marmolers se situaal costa de la Feixa Llarga, al vessant sud-oest delturó de Marmolers o Murgolers de substrat grano-diorític amb un pendent del 20% a uns 850 metres.L’alzinar del turó de Marmolers se situa a tocar dela roureda de la reserva, just a l’altre vessant, a

Metodologia

A la fageda del Coll de Té es van delimitar a finalsde la primavera de 2006 tres parcel·les experi-mentals de 400 metres quadrats. A la roureda i al’alzinar de Marmolers es van marcar per triplicatparcel·les circulars de deu metres de radi a cadabosc a la tardor de 2006. A la sureda del Polell escontinua amb el seguiment iniciat l’any 1995.

A cada parcel·la experimental s’avaluen parà-metres forestals, florístics. D’altra banda, s’avalual’índex de maduresa seguint el mètode proposatper Joan Montserrat al Parc Natural de la Garrot-xa (2005). Quan es va iniciar l’estudi, a la suredadel Polell es van col·locar set trampes còniques decaiguda de virosta d’una superfície de 0,25 metresquadrats a cada parcel·la. A la fageda del Coll de


Figura 2. Situació de les parcel·les experimentals de roureda (R-1, R-2 i R-3) i d’alzinar (A-1, A-2 i A-3) aMarmolers amb les coordenades utm.

4572 4573 4574 4575 4576

46270

46271

46272

46273

46274

l’altre costat del torrent. Aquesta zona experimen-tal d’alzinar es troba orientada al sud-est amb unpendent al voltant del 25%. A cada bosc es vandelimitar tres parcel·les circulars d’un radi de deumetres (fig. 2).

Te, a la roureda i a l’alzinar de la Feixa Llarga deMarmolers es van col·locar sis trampes de viros-ta a cada parcel·la l’estiu de 2006.

Els guardes de la Diputació de Barcelona recu-llen el contingut de cada trampa al principi de

cada mes . Les mostres es porten al laboratori delgrup de Recerca de Flora i Vegetació de la Univer-sitat de Girona, on les analitzen i les assequen al’estufa durant 24 hores a 75 ºC per tal que s’eva -pori tota l’aigua. Posteriorment, se separa la viros-ta i se’n pesen cinc fraccions: fulles, flors, glans,branquillons i miscel·lània. Les produccions de lesdiferents fraccions es relacionen amb dades climà-tiques de les estacions més properes a cada zonad’estudi.

El maig de 2007 es van col·locar cinc dendrò-metres de cinta a cada una de les parcel·les de lafageda del coll de Te per fer un seguiment men-sual del creixement radial dels arbres. A principisdel mes de juny de 2007 es van instal·lar a la rou-reda i l’alzinar. L’any 2008 s’ha instal·lat un dendrò-metre electrònic a cada bosc. Aquests aparellsregistren de manera contínua el creixement d’unarbre tipus (fig. 3).


Estructura florística

Fageda de coll de Te

La fageda del coll de Te és un bosc de faig típicdel Montseny, de sòls oligotròfics, dita fageda ambdescàmpsia (Luzulo niveae-Fagetum), molt pobraflorísticament i on el faig domina totalment tant al’estrat arbori com a l’arbustiu (fig. 4). L’explicaciód’aquest fet l’hem de buscar en la forta ombra quegenera el dens estrat arbori format, com ja s’ha dit,pel faig (el grèvol que també pot fer-se entremig delfaig és absent en aquestes parcel·les). La mitja dot-zena de plantes vasculars que trobem en aques-ta fageda no arriba a la meitat de les que trobemals altres boscos estudiats, la roureda i l’alzinar, laqual cosa ens indica la poca diversitat florísticad’aquest tipus de bosc.

Aquestes fagedes es coneixen a Europa ambel nom de Fagetum nudum. La seva pobresa seriaconseqüència, d’una banda, de l’ombra intensadels arbres i, de l’altra, de la sequedat estival dela part superior del sòl, a causa de la transpiracióintensa del faig, que comporta un sistema d’arrelssuperficial intens que acaba dessecant fortamentel terra, de manera que no queda aigua disponi-ble per a les herbes que arrelen a poca profun-ditat.


Figura 3. Dendròmetre electrònic ala roureda de Marmolers.

Figura 4. Estructura dels estrats de vegetació de lafageda del coll de Te.

Una vegada obtingudes les dades, se’n fauna anàlisi estadística amb l’ajut del programaSPPS. Els mapes estan georeferenciats i es pre-senten en formats Miramon compatibles ambArc-View.

Tanmateix, és possible que hi hagi un tercerfactor que explicaria l’aspecte de la fageda i laseva pobresa florística: l’explotació forestal delbosc, que durant segles hauria afavorit el faig en

Fagus sylvatica 1 espèciearbori

3 espèciesherbaci

1 espèciearbustiu

detriment de les altes espècies arbòries que hidevien créixer, probablement roures. L’edat sem-blant dels arbres i la història de l’explotació de lafinca (com. pers. Sr. Garolera) així ens ho fan pen-sar. I qui sap si fins i tot antigament no havia estatuna zona conreada, ja que es troba molt a prop dela zona del coll de Te.

Roureda de Marmolers

La roureda de la reserva de Marmolers corres-pon a un bosc explotat des d’antic i cremat arafa entre vint-i-cinc i trenta anys. Així doncs, estracta d’un bosc d’arbres joves amb la dinàmi-ca típica d’aquests casos, és a dir, amb un nom-bre elevat d’arbres per hectàrea i amb una ele-vada mortalitat dels arbres petits i joves menysvigorosos.

Es tracta d’una roureda de roure de fulla gran,bosc de roure de fulla gran amb escorodònia(Lathyro-Quercetum petraeae [Teucrio-Querce-tum petraeae]), la roureda típica de l’estatge montàdel Montseny. Hom creu que ocuparia l’espaisituat entre l’alzinar de terra baixa i la fageda deles zones més enlairades, just on les condicionsd’humitat són més favorables que no les exis-tents a la zona basal, però no tan humides ni tanfredes com les del domini de la fageda. Molt explo-tades des d’antic, probablement les rouredesdeurien ocupar antigament més extensió que nopas en l’actualitat, de manera que avui dia nomésqueden uns pocs retalls ben conservats com elsd’aquesta reserva.

La característica principal de les parcel·les queestudiem a Marmolers és l’elevadíssima diversitatexistent, tant a nivell de flora vascular i de fongscom de grups faunístics. Pensem que el motiudeu ser que la zona sempre ha estat un bosc deroures, potser explotat intensament, però semprecom a roureda, la qual cosa ajuda a mantenir ladiversitat del bosc.

L’estrat arbori és dominat pel roure que mai fauna capçada molt densa, de manera que sem-pre arriba prou llum al sotabosc, la qual cosapermet el desenvolupament d’un sotabosc her-baci ric amb espècies característiques de boscoscaducifolis. En canvi, l’estrat arbustiu és poc des-envolupat i només s’hi poden observar individusesparsos i amb mala vitalitat d’arç blanc (Cratae-gus monogyna), ginestell (Sarothamnus scopa-rius) o xuclamel (Lonicera peryclimenum) (fig. 5).

Tanmateix, caldria estudiar si aquest fet és pro-ducte de l’acció humana secular o bé és carac-terística d’aquest tipus de bosc; esperem que lacontinuïtat del nostre estudi pugui aportar mésinformació.

Alzinar de Marmolers

L’alzinar de Marmolers correspon a un bosc explo-tat, de manera que no hi ha arbres massa grans,tot i que l’explotació no ha estat gaire severa elsdarrers anys, per la qual cosa creixen nombrososroures enmig de les alzines. D’altra banda, comque al bosc creixen espècies característiques dela roureda, de ben segur que aquest alzinar anti-gament era una roureda. Així doncs, les dades ques’obtinguin seran de gran interès per confirmaraquesta hipòtesi. Igualment, pensem que seranmolt útils a l’hora d’observar les diferències enl’evolució d’un bosc perennifoli com l’alzinar i la delbosc caducifoli de la roureda, ja que les condicionsambientals en què creixen aquests dos tipus debosc són molt semblants.

Es tracta d’un alzinar típic de l’estatge montàdel Montseny (l’alzinar muntanyenc [Asplenio-Quercetum ilicis (Quercetum mediterraneo-monta-num)] (fig. 6). Com que creix en zones enlairades,aquest bosc d’alzines té una composició diferentde l’alzinar de terra baixa, ja que hi manquen lesespècies mediterrànies que en són característi-ques, generalment termòfiles, per a les quals aaquesta alçada ja hi fa massa fred i l’ambient noels és propici.


Figura 5. Estructura dels estrats de vegetació de laroureda de Marmolers.

22 espèciesherbaci

10 espèciesarbustiu

2 espèciesarbori Quercus petrae

Castanea sativa

La roureda de roure de fulla gran

Producció de virosta

A la sureda del Polell disposem d’una sèrie molt llar-ga de caiguda mensual de virosta. La produccióanual mitjana entre els anys 1995 i 2007 va ser de468 g/m2, similar a la d’altres boscos perennifolismediterranis de precipitació relativament alta. Lesfraccions principals de la virosta són les fulles, querepresenten el 56% del total, seguit de les glans(18%) i els branquillons (17%). La producció de

glans dels anys 2001 i 2004 va ser gairebé nouvegades superior a la dels anys anteriors i, per tant,constitueixen anyades. En general, els diversoscomponents de la fullaraca es correlacionen amb elritme intern de cada espècie i amb el clima. A lafageda del coll de Te i la roureda de Marmolers, lamàxima caiguda de fulles es va produir el mes denovembre, amb valors que han superat els 250 g/m2.Durant l’any 2007, es va registrar una abundantproducció de fages, que va representar el 20% deltotal de la virosta que va caure, sobretot el mes desetembre. A diferència de la fageda, a la roureda lacaiguda de fulles del mes de desembre és elevada(més de 80 g/m2). Tant a la fageda com a la roure-da s’observa un pic de caiguda de fulles el mes defebrer que es pot atribuir a factors climàtics. La cai-guda de glans a la roureda de Marmolers durantl’any 2007 representa només un 1% del total. Lesdades de caiguda de virosta a l’alzinar de Marmo-lers durant l’any 2007 indiquen que les fulles repre-senten un percentatge menor (54%) que a la fage-da o a la roureda, i, en canvi, el percentatge debranquillons (16%) és més elevat, com és habitualals ecosistemes mediterranis. Les glans represen-ten el 15% del total de virosta. Es pot apreciar quehi ha dos períodes importants de caiguda de viros-ta: un entre els mesos de maig i juliol, quan cauenmajoritàriament les fulles d’alzina, i l’altre, al novem-bre, quan cauen les fulles dels roures i faigs.


Figura 6. Estructura dels estrats de vegetació del’alzinar de Marmolers.

19 espèciesherbaci

8 espèciesarbustiu

2 espèciesarbori Quercus ilex

Castanea sativa

Alzinar muntanyenc

Figura 7. Caiguda mensual de diferents fraccions de virosta a la roureda de Marmolers registrada entre els mesosde novembre de 2006 i el desembre de 2007.

160

140

120

100

80

60

40

20

0N D G F M A M J J A S O N D

2006 2007

Virosta. Roureda de Marmolers (R-1)

Fulles Branquillons Flors Glans Miscel·lània

Creixement radial

A partir de la col·locació dels dendròmetres debanda a la fageda del coll de Te la primavera del2007, es va poder apreciar un creixement relativa-ment intens d’alguns arbres dominants. En canvi,

altres arbres no registraven creixement fins a lespluges de la primavera de 2008. Les plugesd’aquesta època, que han coincidit amb l’inici delperíode d’activitat fotosintètica, han incrementatnotablement el creixement dels arbres. Les mesu-res amb el dendròmetre electrònic han registrat

Figura 8. Producció total comparada de les diferents fraccions de virosta registrada l’any 2007 als quatre bos-cos estudiats del Montseny.

500

450

400

350

300

250

200

150

100

50

0

Fulles Branquillons Flors Fruits Miscel·lània

Sureda Fageda Roureda Alzinar

g/m

2

Figura 9. Variació del perímetre d’arbres tipus a la fageda del coll de Te i a la roureda i l’alzinar de Marmolersmesurada amb dendròmetre electrònic i amb una freqüència de mitja hora de gener al juny de 2008.

Fageda Roureda Alzinar

22/1/08

2,52

1,51

0,50

-0,5-1

-1,5-2

-2,5-3

-3,5-4

-4,5-5

4/2/08 17/2/08 1/3/08 14/3/08 27/3/08 9/4/08 22/4/08 5/5/08 18/5/08 31/5/08 13/6/08 26/6/08


amb més precisió aquest increment. A la rouredai l’alzinar de Marmolers, van ser notoris els creixe-ments radials negatius. Cal tenir present quel’escorça de les quercínies és més porosa i can-via molt segons l’estat hídric. Sembla que lasequera del 2007 i principis del 2008 va fer que elsroures experimentessin un encongiment del troncque s’ha pogut recuperar en part a la segona partde la primavera de 2008. El registre del creixementradial a l’alzinar i la roureda presenta tres oscil·la -cions importants: la primera és de decreixement,la segona d’estabilitat i la tercera de recuperaciógradual del creixement.

La roureda de Marmolers presenta una grandensitat d’arbres –bàsicament roures de fulla gran,però també hi ha alguns castanyers i alzines. Aquestbosc es troba en un moment de la successió en quèles capçades dels arbres dominants van ocupantbona part de l’espai disponible i la densitat va dis-minuint a mesura que es moren els arbres suprimits.El seguiment de l’evolució de l’estructura al llarg deltemps ens ha de permetre conèixer de maneradetallada els processos d’ocupació d’espai de cadaarbre i l’establiment dels peus dominants que dona-ran l’estructura futura del bosc.

Conclusions

Els primers resultats del creixement mostren quela fageda presenta un increment sostingut en elperíode estudiat, amb creixements a la primaverai manteniment a l’estiu i tardor. En canvi, al llarg del’any 2007 a la roureda i l’alzinar la majoria delsarbres estudiats van patir un decreixement de lamida radial dels troncs, la qual cosa es pot atribuirals forts episodis de sequera que es van viureaquell any i l’anterior. L’arribada de les pluges a laprimavera de 2008 va capgirar aquesta tendència,i enguany els arbres d’aquests boscos han expe-rimentat un creixement radial positiu. Així doncs,es demostraria que la fageda viu a llocs més favo-rables i pateix menys en anys secs. En tots elscasos, després d’una pluja es detecta un creixe-ment ràpid. Aquest fet també pot ser corroboratper les dades de producció de fruits, ja que durantl’any 2007 es va registrar una abundant produc-ció de fages, que va representar el 20% del totalde la virosta i que van caure sobretot el mes desetembre, mentre que la caiguda de glans a la rou-reda va representar tan sols l’1% del total de lavirosta. L’anàlisi d’aquestes dades ens ha de per-

metre conèixer amb detall com evolucionen aquestsboscos del Montseny amb relació als factorsambientals que determinen el seu futur.

Agraïments

Aquest estudi ha estat possible gràcies a la Dipu-tació de Girona. Volem agrair la col·laboració delsguardes forestals de la Diputació de Barcelona i detotes les persones o entitats que han fet possiblel’obtenció dels resultats.

Bibliografia

BOLÒS, O. de (1983): La vegetació del Mont-seny. Barcelona: Diputació de Barcelona, Servei deParcs Naturals.

BOLÒS, O. de (1986): La significació de la dis-tribució geogràfica de la flora del Montseny. Bar-celona: Ciencia, 50.

BOLÒS, O. de (1986): Consideracions sobre laflora del Montseny. Memorias de la Real Acade-mia. Ci. Barcelona, 46.

BOLÒS, O. de; VIGO, J. (1984-2001): Flora delsPaïsos Catalans. Barcelona: Editorial Barcino.

CARITAT, A.; VILAR, L.V. (2002): «Caiguda de viros-ta en una sureda del Polell», dins Trobadad’Estudiosos del Montseny Monografies, 33. Bar-celona: Diputació de Barcelona.

CARITAT A.; GARCIA, E.; LAPEÑA R.; VILAR, L.(2006): «Litter production in a Quercus suber forestof Montseny (NE Spain) and its relationship tometeorological conditions», dins Annals Forest.Science 63: 791-800.

GILG, O. (2004): Forêt à caractère naturel.Caractéristiques, conservation et suivi. Montpeller:GIP ATEN, 97 pàgines.

MARGALEF, R. (1974): Ecología. Barcelona: Edi-ciones Omega.

MARGALEF, R. (1997): «Our biosphere», dinsExcellence in Ecology, 10. Oldendorf/Luhe: Eco-logy Institute.

MONTSERRAT, J.; AGELET, T. (2005): Catàleg delsboscos madurs de la comarca de la Garrotxa.Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural.

TERRADES, J.; MIRALLES, J. (eds.) (1986): El patri-moni biològic del Montseny, catàlegs de flora ifauna. Barcelona: Diputació de Barcelona.

TERRADAS J. (2001): Ecología de la vegetación.Barcelona: Ediciones Omega.


Història i patrimoni natural

VII Trobada d’Estudiosos del Parc del Montseny · p. 207-215 · Diputació de Barcelona · 2010 | 207| 207

Abstract

The dereliction of Montsoriu Castle. 16th to17th centuries. The latest archaeological finds This article describes the historical and architecturalevolution of Montsoriu Castle in its later Gothic peri-od, in the 15th century, and examines the intrinsicrelationship between the castle and the affairs of thefamily of the Viscounts of Cabrera, whose fiefdom thiswas. The deterioration of the castle is evident in thearchaeological levels dating from the 16th and 17thcenturies, when Montsoriu was finally abandoned asa strategic military point. The article ends with thelatest architectural find consisting of more than 400pieces of crockery from the castle, which includesceramic and non-ceramic pieces and dates from thelast phase of occupation of the castle.

Key wordsMedieval archaeology, military architecture, castles,medieval history, modern history, the Catalonian CivilWar, medieval ceramics, historic figures

L’abandonament delcastell de Montsoriu.Segles XVI-XVII.Darreres troballesarqueològiques

Gemma Font,1 Josep M. Llorens,2 JoaquimMateu1 i Sandra Pujadas1

1Museu Etnològic del Montseny, la Gabella.2Museu d’Arqueologia de Catalunya

Resum

En aquest article es presenta l’evolució històrica iarquitectònica del castell de Montsoriu en la sevadarrera etapa gòtica, al segle XV, i s’incideix en la rela-ció intrínseca del castell amb els afers de la famíliavescomtal de Cabrera, de la qual fou el cap i casal.El deteriorament del castell es fa palès en els nivellsarqueològics corresponents als segles XVI i XVII,moment en el qual s’abandonà definitivament Mont -soriu com a punt estratègic militar. Finalment, es pre-senta la darrera troballa arqueològica de la vaixelladel castell, que correspon a un fons de materialsceràmics i no ceràmics format per més de 400 objec-tes corresponents a la darrera fase d’ocupació delcastell.

Paraules clauArqueologia medieval, arquitectura militar, castells,història medieval, història Moderna, Guerra CivilCatalana, ceràmica medieval, personatges històrics

Resumen

El abandono del castillo de Montsoriu. SiglosXVI-XVII. Últimos hallazgos arqueológicosEn este artículo se presenta la evolución histórica yarquitectónica del castillo de Montsoriu en su últimaetapa gótica, el siglo XV, y se hace hincapié en la rela-ción intrínseca del castillo com los asuntos de la fami-lia de los vizcondes de Cabrera, de los cuales fuecasa señorial. El deterioro del castillo se hace eviden-te en los niveles arqueológicos correspondientes a lossiglos XVI y XVII, momento en el cual se abandona defi-nitivamente Montsoriu como enclave estratégico mili-tar. Finalmente, se presenta el último hallazgo arqueo-lógico de la vajilla del castillo, que corresponde a unfondo de materiales cerámicos y no cerámicos for-mado por más de 400 objetos pertenecientes a laúltima fase de ocupación del castillo.

Palabras claveArqueología medieval, arquitectura militar, castillos,historia medieval, historia moderna, Guerra Civil cata-lana, cerámica medieval, personajes históricos

Introducció

Des del Museu Etnològic del Montseny ja fa mésde quinze anys que es treballa en la recuperacióhistòrica i arqueològica del castell de Montsoriu.Els resultats arqueològics han permès establirdiverses fases constructives d’ocupació, reformesi abandonament, sistematitzar tota la informació iconfirmar el castell de Montsoriu com el millorcastell d’època gòtica de Catalunya.

La darrera etapa gòtica de Montsoriu. El segle XV

Montsoriu experimentà a partir del segle XV unprocés d’abandonament arran de l’allunyamentde la família vescomtal dels Cabrera, que quedàreflectit en un progressiu deteriorament de lesseves edificacions.

L’allunyament dels Cabrera s’originà amb Ber-nat IV Bernardí (1352-1423), que un cop restituït

el seu patrimoni a la fi de la Guerra Civil, inter-vingué en la conquesta de Sicília l’any 1392.L’infant Martí li atorgà en recompensa el comtatde Modica, després d’haver estat confiscat alsChiaramonte. El comtat de Modica va esdeve-nir a partir d’aleshores el nou punt neuràlgic delsinteressos econòmics i polítics de la família. Ber-nat IV de Cabrera, capità general de Sicília i almi-rall de l’illa (1392-1400) pretenia obtenir el títol devirrei de Sicília casant-se amb la reina Blanca,vídua de Martí el Jove, fet que l’enfrontà amb elrei Alfons.

El nou comtat comprenia més de 10.000 vas-salls i un seguit de ports estratègics, com perexemple el port de Pozzallo, des del qual es podienexportar 3,112.68 tones de gra l’any i on Bernar-dí féu construir la coneguda Torre Cabrera.

L’hereu de Bernardí, Bernat V Joan, heretà totsels títols del seu pare, esdevingué un dels gransbarons de Catalunya, presidí el braç militar al Par-lament de Barcelona i assistí a les corts de Torto-sa (1442-43). Pel que fa als afers del vescomtat,

208 | VII Trobada d’Estudiosos del Parc del Montseny · Diputació de Barcelona · 2010

Fotografia 1. Castell de Montsoriu. Autor: J. Camps (2004).

fou la seva esposa Violant de Prades qui exercí elpaper de lloctinent en el govern d’aquestes terres,fins al punt que establí la seva residència a Blanesentre els anys 1425 i 1428, un pas lògic dinsl’articulació via marítima de les relacions entre elvescomtat i Sicília. Des d’aleshores, la funció resi-dencial del castell de Montsoriu com a cap i casaldels Cabrera es va perdre i va provocar de retrucl’abandonament progressiu de les estances delcastell a partir d’aquest darrer moment, en l’inicide l’edat moderna.

L’altra funció del castell, la de fortalesa militarinexpugnable, també s’esvaí al llarg de la mateixacentúria, com a conseqüència del desenvolupa-ment de les noves tècniques militars (ús del’artilleria). Malgrat tot, la seva importància estra-tègica com a talaia i punt d’enllaç visual del terri-tori féu que continués sent emprat militarment finsben entrat el segle XIX.

Així, encara en la segona meitat de segle XV,Montsoriu era una poderosa fortalesa en bon estat,dotada d’una petita guarnició, però que ja haviaperdut la categoria d’enclavament militar de primerordre. Probablement també en el primer quartd’aquest mateix segle (1425-1428) es feren sen-tir en les estructures del castell els danys ocasio-nats pels terratrèmols de la sèrie olotina, que tantafectaren el territori de la vall d’Arbúcies. En aques-ta època, es dugueren a terme algunes obres demanteniment, com ara l’aixecament d’un segonpis a les habitacions del recinte sobirà i una actua-ció d’emergència per salvar la sala gòtica, peròtambé aparegueren alguns símptomes d’aban -donament del castell, com, per exemple, l’oblite -ració d’un dipòsit d’aigua al recinte sobirà.

Aquest període històric, a cavall entre la fi del’etapa medieval i l’inici de l’edat moderna, vemarcat pel complex conflicte de la Guerra CivilCatalana (1462-1472), en el transcurs de la qualuna sèrie de documents fan referència a Montso-riu, i indirectament ens informen d’aspectes inte-ressants de l’estat del castell, com ara la quanti-tat de soldats que formaven la dotació del castello l’estat en què es trobaven les seves estructures.En el con flicte, Bernat Joan de Cabrera se situà enel bàndol del rei amb la missió de defensar desdels castells d’Hostalric i Montsoriu la zona delcorredor entre les ciutats de Barcelona i Girona,on es trobava la reina, de l’atac del comte dePallars, missió que no pogué acomplir. Els doscastells passaren ben aviat a les mans del Princi-pat (1462), i el vescomte fou fet presoner.

El 1463 el castell devia estar en bon estat, finsal punt que el rei el considerà un enclavament mili-tar que calia recuperar: «[...] ates que la Magestatdel Senyor Rey benaventuradament regnant, espresencialment en lo Principat e los castells deHostalrich e do Montsoriu son forces tals que dig-nament deuen star en mans e poder de sa Alte-sa, fou deliberat e conclòs que los dits castells sienliurats al dit Senyor Rey, e daciavant stiguen adespeses de la sua cort e no del dit General»(Bofarull, 1858, 19).

D’altra banda, la dotació militar del castell al’inici de la guerra era pràcticament inexistent: el23 de juliol de 1462, el comte de Pallars escriviaa la Diputació: «[...] E seríem de parer provehis-seu en haver lo castell de Montsoriu al qual noestan sino dos o tres homens segons som cer-tificats» (Bofarull, 1858, 209). L’any 1463 hi haviadestacats deu homes al castell de Montsoriu:«Fou feta deliberació e conclusió que sien ana-dits quatre homens a peu fiables per custodia delcastell de Montsoriu ab lo stipendi acostumatdar als altres companyons destinats a la dita cus-todia e despeses del General, així que ab los sisque ja hi eren sien X companyons» (Coll, 1994,44).

No obstant això, el paper de Montsoriu enaquesta guerra quedà relegat a un segon terme.I finalment, després de passar per diferents mans,el castell fou restituït el 1481 a Anna de Cabrera,casada amb l’almirall castellà Fadrique Enríquez,i el 1515 passà juntament amb el vescomtat alnebot del seu marit, Luis Enríquez. A partir d’aquestmoment els vescomtes del nou llinatge no van serpresents a les terres del vescomtat i la gestió esti-gué a les mans dels seus delegats o procuradorsgenerals. Finalment, a causa de l’endeu tamentconstant dels Enríquez de Cabrera, el vescomtatfou venut a partir de 1566 i adquirit per la casaMontcada-Aitona, i així va romandre fins a l’extincióde les jurisdiccions senyorials.

L’abandonament de Montsoriucom a enclavament militar.Segles XVI-XVII

Tant la documentació com el registre arqueològicmostren que a partir del segle XVI, i sobretot al llargde la primera meitat del segle XVII, s’inicia unllarg procés de deteriorament físic del castell, origi -nat sens dubte a partir del darrer quart del segle XV

VII Trobada d’Estudiosos del Parc del Montseny · Diputació de Barcelona · 2010 | 209| 209

amb l’allunyament dels vescomtes de les sevesterres i del castell.

Malgrat tot, encara és efectiva l’ocupació docu-mentada arqueològicament de Montsoriu a l’inicidel segle XVI en algunes de les estances del cas-tell pel cos de guàrdia del pati d’armes. Aquestaocupació és confirmada per la documentació exis-tent, en la qual s’esmenta l’existència d’un capitào guarda al llarg de la primera meitat de segle XVI,el qual havia de disposar d’una habitació al cas-tell i a qui s’havia arrendat l’explotació de la gla delbosc de Montsoriu.

Més endavant, ja a finals del segle XVI, el docu-ment de venda i posterior presa de possessió delvescomtat de Cabrera de 1570 indica que Mont-soriu, tot i haver iniciat el seu procés d’enrunament,encara devia mantenir en un relatiu bon estat el seuperímetre de muralles, així com les portes d’accésfermades. Els procuradors del comte d’AitonaPere Aimeric i Geroni Pasqual, van pujar a Mont-soriu amb un serraller i els porters reials per pren-dre possessió de la fortalesa. Com que en aquellsmoments, el guarda del castell vivia a Hostalric(AHH-ADM, 1570, 135), actuaren de la manerasegüent: «[...] lo dit que Pedro de Bellista es cas-tellà del dit castell de Monseriu, y que era en la pre-sent vila y que lan fet fer anar y no lan trobat ni aell ni a sa muller, que acostumen destar en la pre-sent vila, segons ne fa relacio Joan Bru porter realquels havia cercat... i ates que dita porta esta tan-cada (la del castell) y que nomes hi ha tocat i cri-dat: obriu al Rey, ningú respongué [...] feu obrir ditaporta per lo serraller ab clau de compte, com millory ab menos dany se puga, et i així predits JoanRibes, serraller, Joan Millars i Joan Bru portersreials, no podent obrir la tancadura per esser laporta fermada y altrament fou fet forat baix, y rom-puda la pedra del llindar de dita porta per dit se -nyor alguatzil, mana entrar dins dit castell dits por-ters y serraller qui essent dins acabaren de obrirdita porta cum minor danno quo fuerit potest».

El castellà i el guarda de Montsoriu foren revo-cats i se’n nomenaren uns de nous de la confian-ça del comte d’Aitona: «[...] ates que el dit alguat-zil real per encontro de dites tres reals executoriesdel dit castell li a posat en possessió lo dit Ill.Comte de Aytona o sos procurador, y per aquelles estat revocat de castellar o guarda del dit cas-tell, y denou es estat creat en castella del ditcastell mossen Miquel de Cartella donzell y per loc-tinent de aquell o guarda del dit castell MiquelFuster habitant en lo mas de Orri...».

D’altra banda, una altra dada significativa sobreel procés de deteriorament de les estructures delcastell a finals del segle XVI prové de l’Arxiu Dioce-sà de Girona, on es conserva la llicència de 1588de trasllat del benefici de la capella de Sant Peredel castell de Montsoriu a Hostalric, atès l’estat ruï-nós de la capella (ADG, 1588).

Finalment, en el memorial de Jaume de Mont-cada, sobre les necessitats de reparació dels cas-tells de Montsoriu, Palafolls i Anglès podem llegir:«[...] el de Monseliu le fuy a ver, el qual andaderuiendose, y para repararse conforme han dicholos oficiales que le han visto se hauria de gastar mily quinientos o dos mil escudos, lo que convengapara gora seria procurar de adovar los canales dela cisterna, que estan en algunas partes rotas, yreparar todos los texados y corredores, que l’aguacomo llueve se puede recoger en la cisterna oque vaia fuera, que no gaste la casa, y para estereparo solo hise subir alla officiales y dixeron quepara esso her menester quinientos o seis çientosescudos» (AHH.ADM, 1590, 446).

Dels documents anteriors es dedueix l’estat dedegradació del castell de Montsoriu a partir deldarrer quart del segle XVI, fruit de la falta de man-teniment i de l’abandonament de les estances alllarg d’un període de temps continuat. Es pot inter-pretar que el deteriorament afectava bàsicamentles cobertes de teula de la zona del pati d’armesi sobretot el sistema de canalitzacions d’aigua idesguàs de la cisterna central. L’abandonamentgeneral de les estructures d’habitació del castelldevia fer que fos pràcticament irrecuperable, jaque les obres de restauració no es dugueren aterme mai.

Les troballes i les dades arqueològiques tambéreafirmen aquest final de segle XVI com l’època del’inici de l’abandonament de moltes de les estan-ces del castell, que es manifestà sobretot al llargdel segle següent, amb la consegüent fase d’ender -rocament d’algunes de les estructures.

No obstant això, encara a mitjan segle XVII

alguns espais restaven en ús, com les cuines, on esdocumenta arqueològicament la construcció d’unforn de pa. Cal relacionar aquesta ocupació d’unade les sales més ben conservades del pati ambuna breu citació que trobem en l’arxiu parroquiald’Arbúcies, on es conserva l’assentament delbateig de Miquel Costa, el 15 d’octubre de 1629,on es pot llegir: «Miquel Costa fill de Joan Costa iAntiga Blanch els quals habitaven en el castell deMontsoriu».


Altres documents apunten al progressiu ender -rocament del castell, unes ruïnes que s’anavendibuixant dalt del turó ara ja deshabitat de Mont-soriu. Així, el 1624 el terme o vegueria del castellde Montsoriu passà per compra a la família Sarrie-ra, comtes de Solterra. En el document de com-pra es diu que Joan de Sarriera compra a Gastóde Montcada: «[...] totum illud castrum de Monso-riu situm in Vicaria de Gerunda nunc pro maiorisparte dirutum et deshabitatum...» (Coll, 1994).

Així doncs, l’ocupació del castell a partir delsegle XVI és de tipus discontinu, sovint vinculat aperíodes de bandolerisme, a causa del procésd’aïllament i enrunament del castell. Només algu-nes zones continuaren funcionant, canviant i adap-tant la seva funcionalitat als diferents residentsque hi habitaren al llarg del temps (guardians,masovers, pastors...). Aquesta situació continuàdurant el segle XVII i previsiblement a principis delsegle XVIII, moment en què els marquesos d’Aitonas’entrocaren matrimonialment amb els ducs deMedinaceli, a partir de 1722.

A partir d’aquell moment les notícies conegu-des del castell fan referència a ocupacions espo-ràdiques relacionades amb esdeveniments bèl·lics.Un moment clau fou l’ocupació puntual de les ruï-nes com a refugi i enclavament estratègic per al’exèrcit francès. L’estiu de 1809, les tropes napo-leòniques ocuparen Arbúcies i el castell de Mont-soriu i assetjaren Hostalric. El rector de Campinsens en dóna notícia: «Sr. Esteve Pagés, Coman-dante. El enemigo està dividido en varios campa-mentos, de los cuales uno es en Arbúcias y otroen el castillo de Montsoliu, de donde hace diaria-mente sus correrías en los lugares de Riells, Breday San Feliu; y hasta llegó cuatro dias ha a lasimmediaciones de Sta. Fe. Algo se ha reprimido suosadia por la insurrección de los somatenes deestos pueblos. Sin embargo, nunca ha desistidodel bloqueo de Hostalric cuyas hogueras del ene-migo se divisan todas las noches en Gaserans,Remiñó, Colfurmí, Massanas y Grions. [...] JuanCervós, cura párroco de Campins, 9 de febrero de1810» (Portals, 1996)

Finalment, està documentada l‘ocupació delcastell per part d’una companyia de la milícianacional en el decurs de la primera guerra carlina,entre els anys 1833 i 1840, tal com va succeirtambé a Blanes o Farners. Probablement, enaquest moment la torre de l’Homenatge s’habilitàcom a torre de telegrafia òptica, que formaria partde l’enllaç: Hostalric, Sant Jordi de Maçanet, Cas-


tell de Montsoriu i una darrera no identificada (Bus-cató, 2006).

Entre els soldats destacats a Montsoriu hi haviaPau Piferrer, reconegut literat romàntic, que trobàa les ruïnes de Montsoriu un escenari ideal per ala seva novel·la El castillo de Montsoriu, en la qualdeixà descripcions com aquesta: «[...] Ocupa lacima un vasto castillo gótico del cual subsisten aunalgunos lienzos de muro con dos torrecillas, alpaso que una completa desolación confunde enlas habitaciones interiores columnas derribadas,corredores en pié y arcos góticos que se dibujanen la atmósfera de resplandor de luna, como elpuente aéreo de misteriosas apariciones» (Pife-rrer, 1888).

A finals del segle XIX i principis del XX foren elsexcursionistes i viatgers els qui quedaren fascinatsper l’encant d’unes ruïnes plenes de misteri. Entreaquests, cal destacar Ramon Aràbia (Aràbia,1881), que plasmà per escrit com ningú l’aurèolade misteri de Montsoriu: «Quan se arriba a dalt yper entre los pilots de pedra y los punxosos esbar-zers se penetra en aquellas estancias solitarias yobertas als quatre vents, quan se véhuen aquellsgótichs finestrals sense l’ayrosa columneta, aque-lles altias voltas enderrocadas, aquellas espayosassitjas vuydas y respirant un baf sepulcral: l’animase encobreix de dol y se sent com una anyoran-sa de patria. Afortunadament, una sola miradadefora las murallas reconforta l’esperit: la esplen-dent riera d’Arbucias, las hermosas planas de

Fotografia 2. Gravat de Julio Serra (1890) (Tarrés,2002).


Breda y de Tordera, lo immens costellám del Mont-seny y las humils montanyas que á sos peus radianper tot Catalunya, ara com avans viuen forta yrobusta vida. La obra humana tan superbiosa sedesfá com pols, l’obra de Deu persisteix, immu-table á través dels sigles. Mentres ell sia, no’ns fal-tará patria may».

La troballa de la vaixella del castell

La campanya d’excavacions arqueològiques rea-litzada el 2007 va tenir lloc en el segon recinte delcastell, conegut com a pati d’armes, en una zonaque entre els segles XIV i XVI estava destinada a laguàrdia del castell. Aquest sector, format per dife-rents edificis, entre els quals s’inclouen magat-zems, la latrina, la torre i la bestorre de defensa,la cisterna i el cos de guàrdia del castell pròpia-ment dit, se situa entre l’entrada principal del cas-tell i la capella gòtica, bastida entre els anys 1347i 1348.

Un dels elements arquitectònics més desta-cats és la bestorre, construïda en l’ampliació delrecinte durant els segle XII i XIII i reforçada en el

XIV, als peus de la qual se situa una cisternad’aigua.

Fou en el transcurs dels treballs d’excavacióarqueològica de l’interior de la cisterna de la bes-torre on aparegué un important conjunt de mate-rials d’època tardomedieval. Seguint el procésarqueològic, un cop retirades les restes d’ender -rocaments i abocaments de pedres de final delsegles XIX i XX, es documentà el vessador d’aigüessituat a l’interior de la cisterna, que permetial’entrada de les aigües de pluja provinents de lacanalització ceràmica i del safareig superior. Final-ment, aparegueren dos estrats molt rics ambmaterials arqueològics corresponents als segles XV

i XVI, i que foren abocats de manera puntual dinsla cisterna. L’abocament es va produir quan la cis-terna ja no estava en funcionament, ja que a des-sota de l’estratigrafia d’abocament aparegué unacapa de llims dipositats.

A una fondària aproximada de 4,30 metres desde la boca superior de la cisterna es localitzà elpaviment de morter de calç tipus signinum querecobreix el basament final de la cisterna, i que estroba en bon estat de conservació. Es tracta delmateix tipus d’arrebossat de morter, anomenathidràulic, que recobreix les parets laterals de

Fotografia 3. Bestorre del sector E. Autor: MEMGA.

l’estructura. Cal destacar també que la part supe-rior de la coberta es troba construïda en voltad’encanyissat.

La recuperació, al llarg de l’excavació de la cis-terna inferior de la bestorre, de més de 400 objec-tes ceràmics i no ceràmics, ha permès documen-tar un conjunt excepcional de parament de taulai de cuina del castell de Montsoriu. Fragments dela vida quotidiana que foren abocats en un únicmoment al final del segle XVI a l’interior d’aquestacisterna.

El conjunt d’objectes està format per la vaixe-lla del castell (plats, escudelles, servidores, sitres,copes de vidre...), els atuells de cuina (olles, cober-tores, greixeres, greixoneres, bugaders, tupins,bacins, ganivet...), a més d’altres objectes de vidrei metall i centenars de restes de fauna.

Aquest conjunt de materials està format per unacinquantena de serveis de taula –o el que és elmateix, el parament de la taula per servir el menjara cinquanta comensals–, els objectes emprats a lacuina del castell i els magatzems (més de seixantaolles, greixeres, greixoneres, gibrells, gerres d’oli...),objectes de vidre (copes, gerres, setrills), i objectesquotidians (flabiols, daus, denes de corall...) imetàl·lics (llàntia, didal, sivelles, ganivets, falç...).

L’estudi preliminar dels materials ceràmics per-met determinar que la vaixella de taula de Mont-soriu procedia en la seva major part de tallers bar-celonins, que produïen la típica pisa decorada enblau. També és remarcable la importació d’algunespeces, tant de centres productors valencians(Paterna i Manises), així com dels tallers de Mon-telupo (la Toscana-Itàlia), caracteritzats aquestesdarrers per unes produccions policromes moltapreciades a l’època.

És també realment extraordinari el conjunt derecipients de cuina, bàsicament olles de cuitareductora o terrissa negra, però també la notablepresència de peces de cuita oxidant i vidrat deplom, semblants a les que segles més tard gene-ralitzaran les terrisseries de Breda i que avui enca-ra podem veure en algunes cases de pagès.

Un conjunt de gran rellevància és el format pelsobjectes de vidre, amb més de trenta objectesdiferenciats. Una dada especialment significativa,ja que és molt inusual localitzar peces de vidred’aquesta època i en l’estat de conservació d’algundels exemples trobats a Montsoriu.

L’excepcionalitat de la troballa és el gran nom-bre d’objectes i la seva diversitat, tant de proce-dències com funcional. A més a més, el fet que


Fotografia 4. Presentació dels objectes recuperats. Autor: MEMGA.

una part important d’aquestes peces es llences-sin quan encara podien estar perfectament en ús–ja que molts atuells estaven sencers en elmoment que es van abocar–, i el fet que aquestabocament fos fruit de l’acció d’un moment con-cret, confereixen a aquest fons unes característi-ques molt excepcionals i el defineixen com una deles troballes més espectaculars localitzades aCatalunya corresponents al segle XVI.

Conclusions

En aquest treball hem analitzat el bast períoded’abandonament del castell de Montsoriu des definals del segle XVI i al llarg de tot el segle XVII, a tra-vés de la documentació. L’arqueologia confirmaaquest procés de deteriorament de les estructu-res del castell al llarg d’aquestes centúries. Enaquest context, la troballa del parament de taulai dels nombrosos materials de la vida quotidianadel castell, que segurament es trobaven en ús enla darrera fase d’ocupació de Montsoriu, es potrelacionar amb el procés d’abandonament defini-tiu que va patir el castell en el darrer quart delsegle XVI.

Des d’una perspectiva històrica, la troballa espot vincular a la venda del vescomtat de Cabreraper part dels darrers vescomtes del llinatge Enrí-quez de Cabrera, quan Luis Enríquez de Cabrera,duc de Medina de Rioseco, comte de Modica ivescomte de Cabrera i Bas, va vendre a carta degràcia el vescomtat a la família del comte d’Aitona-Cardona, venda que es produí entre els anys 1570i 1590. Justament l’any 1570, el procurador delvescomte Luis Enríquez de Cabrera manà al guar-da del castell que tragués tots els béns del castella causa de la propera presa de possessió del cas-tell per part del capità nomenat per Aitona: «[...] D.Lluis Enríquez de Cabrera dins duc de Medina deRioseco, comte de Modica y vescomte de Cabre-ra y Bas, dades en Barcelona a deu del mes demarç proper passat, fent manament a Pedro deBellista a sert castella o guarda del castell de Mont-seriu per lo dit Ill. Don Luys Enriques de Cabreraeo a Antoni [...] habitant en dit castell que dins tresdies primer vinents buyden y enamen lo dit cas-tell, attes que el dit alguatzil real per encontro dedites tres reals executories del dit castell li a posaten possessió lo dit Ill. Comte de Aytona o sos pro-curador, y per aquell es estat revocat de castellaro guarda del dit castell [...]».

Així doncs, hipotèticament podríem relacionaraquest abocament de la vaixella i parament do -mèstic del castell, que ja hem esmentat que es vadur a terme de forma puntual i en un espai detemps concret, amb aquest moment històric d’eva -cuació i canvi de propietaris, quan algú va pren-dre la decisió d’abocar en una cisterna, ja inutilit-zada, la major part dels objectes que durantgairebé cent anys havien format part de la vaixe-lla, i també de la cuina i magatzems del castell, enús pels darrers habitants i senyors del llinatgeCabrera a Montsoriu.

Bibliografia

ARÀBIA, R. (1881): «Al Montseny», dins Anuari del’Associació d’Excursions Catalana. Barcelona:Associació d’Excursions Catalana.

ARXIU HISTÒRIC HOSTALRIC: Copia autentica deposesión de los Vizcondados de Cabrera y Bas,sus Baylias, parroquias, castillos y lugares toma-da en nombre del Sr. Francisco de Montcada,conde de Aytona. Còpia digitalitzada de l’ArxiuDucal Medinacelli R 994, L-26/4 a L-26/9, p. 135.

ARXIU HISTÒRIC HOSTALRIC: Memorial del Sr. DonJaime de Montcada nº 13. Còpia digitalitzada del’Arxiu Ducal Medinacelli Rotlle 1008, L-37/2, p. 446.

ARXIU DIOCESÀ DE GIRONA: Llibre V-298, F. 137v. BOFARULL, P. (1858): Levantamiento y guerra de

Catalunña en tiempo de don Juan II.: Documen-tos relativos á aquellos... Vols. XXIII (editat perManuel de Bofarull y de Sartorio).

BUSCATÓ, Ll. (2006): «Exèrcit i control del terri-tori. Hostalric i la telegrafia òptica a Catalunya»,dins Quaderns de la Selva, 18, Centre d’EstudisSelvatans.

COLL, J. (1994): El castell de Montsoriu. Breda:Ajuntament de Breda.

COMA, V. (1952): Jaume Ferrer de Blanes y eldescubrimiento de América. Barcelona: ImprentaOrtega.

FONT, G.; MATEU, J.; PUJADAS, S.; RUEDA, J.M.;TURA, J. (2000): El castell de Montsoriu. SantaColoma de Farners: Consell Comarcal de la Selva.

PORTALS, J. (1996): «Arbúcies, vila de pas, iFogars, lloc de refugi a la Guerra del Francés», dinsMonografies del Montseny, 11, Viladrau: Amicsdel Montseny.

PIFERRER, P. (1888): «El castillo de Montsoliu»,dins Revista de Girona, XIX. Girona: Diputació deGirona.


SOBREQUÉS, S. (1982): «El cas de Bernat deCabrera. L’interregne vist des de Sicília»,dins ElCompromís de Casp i la noblesa catalana (2a edi-ció). Barcelona: Curial Edicions Catalanes, Biblio-teca de Cultura Catalana, 8.

TARRÉS, J. (2002): Un viatge per les Guilleries iel Montseny. Visió actual del recorregut pioner fetl’any 1890 per Juli Serra. Barcelona: Rafael Dal-mau Editor.



Resum

La comunicació glossa els estudis en curs sobre dosjocs d’instruments localitzats darrerament al Mont -seny.

El primer, fruit de les excavacions al castell deMontsoriu, són dues flautes d’os trobades en unabocament datat cap a 1570. L’altre es deu al civis-me de Domènec Plademunt, que ens ha permèsestudiar els flabiols dels seus avis.

Els flabiols de Montsoriu són dues flautes de con-ducte intern fetes amb tíbies de be. Es coneix nomésuna peça comparable quant a tècnica constructiva ia datació.

Els flabiols del senyor Plademunt són cinc, i per-tanyien als flabiolaires coneguts pels Pops de Gase -rans. Corresponen als tres models de flabiols d’Ar -búcies, coneguts fins ara sols per notícies orals, iobren perspectives per interpretar pràctiques musi-cals populars fins avui malcompreses, si no desco-negudes.

Paraules clauFlabiolaire, organologia, flautes d’os

Abstract

News of flabiols from MontsenyThis paper summarises current studies on two setsof instruments recently found in Montseny.

The first comprises two bone flutes found in a pitdated c. 1570 during the archaeological dig at Mont -soriu Castle. The second is due to the civic-minded-ness of Mr Domènec Plademunt, who has allowed usto study the flabiols of his grandparents.

The flabiols of Montsoriu are two duct flutes madeof sheep tibiae. There is only one other survivingpiece which is comparable in terms of constructivetechnique and date.

Mr Plademunt’s collection consists of five flabiols,and they belonged to the flabiol players known asPops de Gaserans. They correspond to three mod-els of flabiols from Arbúcies, known of only by word-of-mouth until now, and they open up perspectivesfor interpreting popular musical practices that havebeen misinterpreted, or at least unknown, until today.

Key wordsFlabiol player, organology, bone flutes

Notícies dels flabiolsdel Montseny

Rafel Mitjans i Teresa SolerGrup d’Estudi dels Garrofers

Resumen

Noticias de los flabiols del MontsenyLa comunicación glosa los estudios en curso sobredos juegos de instrumentos localizados reciente-mente en el Montseny.

El primero, procedente de las excavaciones en elcastillo de Montsoriu, son dos flautas de hueso loca-lizadas en un vertido datado hacia 1570. El segun-do se debe al civismo de Domènec Plademunt, quiennos ha permitido estudiar los flabiols de sus abuelos.

Los flabiols de Montsoriu son dos flautas de con-ducto interno hechas de tibias de oveja. Por ahorase conoce sólo una pieza comparable en cuanto atécnica constructiva y datación.

Los flabiols del señor Plademunt son cinco, y per-tenecieron a los flabiolaires llamados Pops de Gase -rans. Corresponden a los tres modelos de flabiols deArbúcies, conocidos hasta ahora sólo por noticiasorales, y abren perspectivas para interpretar prácti-cas musicales populares hasta hoy mal comprendi-das, si no desconocidas.

Palabras claveFlabiolaire, organología, flautas de hueso

A les jornades de 2004 vam parlar de la pre -sència secular de les flautes de construcció oid’ús popular al Montseny;1 després de vint anysde recerques, aquesta terra ens proporcionaencara sorpreses, i el que avui presentem són elsestudis en curs sobre dos jocs d’instruments ques’hi han localitzat darrerament. D’entrada, l’únicnexe entre aquests jocs és la localització terri to -rial; a aquest, però, s’hi afegeix la voluntat d’en -tendre i d’explicar aquest territori i la vida de laseva gent. Això és el que permet que, en una ins -titució de referència com el Museu Etnològic delMontseny-Arbúcies (MEMGA), es puguin recolliri posar en relació les aportacions de ciutadansparticulars com Domènec Plademunt o nosaltresmateixos, i aquesta és la raó perquè siguem aquíavui.

Els flabiols de Montsoriu

Com ens acaben d’explicar suara,2 a les acaballesde la campanya d’excavacions de l’estiu de 2007,dirigida pels arqueòlegs del Museu Etnològic delMontseny al castell de Montsoriu (Arbúcies-SantFeliu de Buixalleu), es van localitzar, a l’interior dela cisterna de la bestorre E del pati d’armes, mésde 400 objectes ceràmics i no ceràmics, que hanpermès documentar un conjunt excepcional deparament de taula i de cuina del castell de Mont -soriu. S’hi van trobar una cinquantena de serveisde taula de bona qualitat i molt sencers, objectesde vidre, a més del que sembla ser l’equipamentcomplet d’atuells de terrissa d’una gran cuina,alguns estris metàl·lics, restes de queviures,etcètera. I també dues flautes d’os, els únicsobjectes musicals trobats fins ara al castell; en úsde l’accepció polisèmica del mot, les anomenemels flabiols de Montsoriu.

Tot i que algunes de les ceràmiques són delsdarrers anys del segle XV, la majoria corresponenal primer terç del XVI, això és, a la darrera èpocad’esplendor del castell. Resulta evident que totaquest material va ser abocat a la cisterna en elmateix moment. Això degué succeir durant laprimavera de 1570, quan, durant el llarg procés pelqual el comte d’Aitona va executar les vendes acarta de gràcia del de Cabrera, el venedor fouemplaçat a buidar el castell de Montsoriu en tres

dies; el 14 d’abril del mateix any, el comprador jahavia pres possessió del castell.

Què feien aquestes dues flautes d’os amb totala terrissa del castell, no ho sabem. Sols, que forentrobades entremig dels atuells de ceràmica mésfina i de vidre, o sigui, de les peces que devienpassar directament del tinell a la cisterna.

Les flautes són fetes de tíbies de be. Tot i quesegur que al segle XVI es matava el bestiar méspujat que no avui (no aconseguim trobar ossosd’aquesta mida per poder-ne fer rèpliques!), en lesnombroses restes de queviures trobades a lacisterna no hi ha quasi cap tíbia de be més grossaque aquestes; potser a la taula dels senyorsmenjaven només carns tendres. I, com si nopoguessin disposar d’altres ossos, els cons truc -tors van tenir interès a aprofitar-ne tota la llargada,cosa que dóna als instruments un aspecte enga -nyosament primitiu.

Els ossos són polits, i els forats molt ben fetsa broca. Els trencavents i les finestres, en canvi,podrien ser fets per abrasió o amb una punta deganivet. Es podria pensar que la traça a barrinar(i l’utillatge necessari per fer-ho) té a veure ambla manufactura de daus d’os de què s’han trobatrestes al castell.

Anomenarem les flautes A i B. A és la més curta; fa 158 mm de llargada i pre-

senta sis forats al davant i un al darrere. Els foratssón fets amb una broca de 3 mm, bàsicamentcilíndrics però amb un lleuger eixamplament exte-rior fins els 5-5,5 mm. La finestra té forma de D,amb el trencavents semicircular.

B fa 168,5 mm de llarg, amb sis forats al davanti cap al darrere. Els forats són com els d’A però de2 mm, que s’eixamplen a l’exterior fins els 2,5-3mm. La finestra té forma d’espitllera i el trencaventsés quasi recte.

La disposició dels forats és molt semblant entotes dues flautes: dues sèries de tres forats igualsi equidistants lleugerament espaiades entre elsforats tercer i quart. El forat de sota d’A és entreel primer i el segon de sobre.

Les flautes han aparegut destapades, és a dir,sense llengüeta.3 No disposem encara d’anàlisisde laboratori que ens puguin assegurar si aques-tes flautes en portaven (de fusta, de suro o d’algunapasta com ara cera o resina) o si es tractava del


1. MITJANS i SOLER, 2005, 181-184.

2. FONT i ALTRES, 2010, 207-215.

3. Llengüeta: peça que obtura parcialment l’extremproximal de l’instrument i forma, amb les paretsd’aquest, el pas de l’aire cap a la finestra i el trenca-vents.

tipus conegut com a tongue-duct.4 La nostraimpressió és que devien ser tapades, perquè lacavitat és massa estreta i fonda per poder ficar-hiel llavi i la llengua.

Flautes de sis forats al davant, amb forat aldarrere o sense , són conegudes arreu i des de laprehistòria. Però no hem trobat pràcticament capreferència a instruments semblants als de Mont-soriu, encara menys de l’època a què s’atri -bueixen.

Al catàleg de CRANE (1972) —pendent d’ac tua -lit zació però exhaustiu en el seu moment— hi hauna quarantena d’exemplars fets de tíbies de be,o de 15-17 cm de llargada, o de més de cinc foratsentre sobre i sota, però només un que mostri ladisposició de forats dels de Montsoriu.5 D’altrabanda, les flautes catalanes populars de sis foratsconegudes presenten sempre uns forats moltmés grossos per a diàmetres de tub semblants (apart que no n’hi ha d’os); com respecte del catà-

leg de Crane, és més fàcil trobar tal disposició deforats en certs instruments d’inxa, com els anome-nats gralls de pastor.6

Una peça extraordinària, l’arigot de Lokeren(Flandes Oriental, 1608),7 és, que coneguem, l’únicinstrument comparable per època i tecnologia. Noés pas la mateixa mena de flauta que les de Mont-soriu; més aviat correspon a la descripció d’ARBEAU

[1596:17] dels millors arigots, amb quatre forats aldavant i dos al darrere, fets sovint amb tíbies.Però, deixant de banda les virolles de plata (era elpresent d’uns prínceps!), el treball de l’os és elmateix que en les flautes de Montsoriu: la finestra


A A

B B

4. Tongue-duct flute: flauta el conducte intern de la qualel forma l’intèrpret amb el llavi inferior i la llengua.

5. 4213.085, procedent de Kalmar (Småland, Suècia).CRANE, 1972, 35.

6. Produïts a les torneries de la vall del Ges, estiguerenen ús fins als anys cinquanta del segle passat.

7. Brussel·les, Museu dels Instruments de Música,número d’inventari M1048. Vam poder només veure’l,però no examinar-lo; el Catàleg Mahillon del MIMn’explica que és una rèplica del que el 1608 ofrenarenels arxiducs Albert i Isabel a la Sint-Sebastiaangilde deLokeren, que és fet d’una tíbia de be, que mesura15,4 cm, les virolles de plata del qual porten gravatsla data del present i els noms dels oficials de la milíciad’aquell any. Podem afegir que els seus constructorsvan aprofitar menys de la meitat de l’os: el be havia deser grossíssim.

Figura 1. A dalt, exemplar «A», davant (esquerra) i darrere (dreta). A baix, exemplar «B», davant (esquerra) i darrere (dreta). Fotos: MEMGA.

en forma de D, com en els exemplars medievals,i els forats barrinats amb broca. Com dèiem,l’aspecte primitiu dels flabiols de Montsoriu ésenganyós: prop de quaranta anys després del bui-dat del castell, instruments d’os de factura sem-blant als que ens ocupen gaudien encara d’usosprestigiats (en aquest cas, militars) en zonesd’Europa molt més avançades i pròsperes que laCatalunya del cinc-cents.

Però, mentre que és fàcil tirar una línia que,passant per l’arigot de Lokeren, vagi d’alguns delsexemplars medievals de Crane als flageolets fran-cesos (i, potser, als flabiols catalans), les flautes deMontsoriu no semblen pas adequades als usosmilitars que descriu Arbeau: la distància entre foratsés tan petita que calen uns dits molt prims perpoder-los accionar, a més que la mida de les fines-tres no permetria el gran volum de so necessari.

Es podria pensar, doncs, que eren instrumentsd’ús infantil. Però no n’estem gens convençuts: lesrèpliques aproximades que hem aconseguit ferd’A semblen produir, obrint els forats d’un en un,8

una escala cromàtica estranyament precisa.9 Estractava d’alguna mena de diapasons?

L’única certesa que tenim, per ara, és que esvan trobar barrejades amb les millors peces deltinell del castell, i no amb els atuells de la cuina nidel rebost. Tant si les flautes havien estat instru-ments militars, com joguines, com estris de músic,quan el castell es va vendre feia temps que no hihavia ni soldats, ni criatures, ni músics. I, en l’estatactual dels nostres coneixements, fa de mal creu-re que fossin cap mena de flauta popular.

Ara com ara, és poc probable que els flabiolsde Montsoriu representin, respecte dels instru-ments de l’època, un conjunt semblant al quesuposen les ceràmiques amb què es van trobar;però el seu coneixement i difusió pot contribuir areinterpretar moltes peces oblidades en els dipò-sits de troballes arquològiques.

Els flabiols dels Pops

Els Pops de Gaserans

Cal Pop és una masia de Gaserans (terme municipalde Sant Feliu de Buixalleu) on visqueren durant

molts anys els flabiolaires de la família Plademunt.Per aquesta raó, aquests músics eren conegutspels Nois del cal Pop o els Pops de Gaserans.Probablement s’hi refereixi el nom de Germansde Gaserans amb què alguns testimonis de lazona identifiquen una cobla de flabiolaires.

Els Pops foren, inicialment, els germansflabiolaires Jaume Plademunt Clos (abans de1875-1957) i Pere Plademunt Clos (c.1876-1956).En Pere (Peret de cal Pop) va romandre fadrí. EnJaume va tenir quatre fills, dos dels quals (en Perei en Josep, Pepito), van ser també flabiolaires.

Malgrat que havíem tingut notícies que havientocat, junts, tots quatre, sembla clar que laformació ordinària eren dos flabiols i, algunesvegades, tres.

En Jaume feia de pagès, a cal Pop. En Pere vafer de traginer durant la major part de la seva vida;era un home d’una força física extraordinària —ellsol carregava una portadora de raïm dalt delcarro— i d’un tarannà bonhomiós i dreturer. Teniatambé uns grans dots musicals; amb el flabiol«feia el primer; d’això n’hi havia molt pocs i era moltapreciat».10 L’OCPC recollí la notícia que el 1928[els Pops] «estaven en plena hegemonia».11

De les ocasions d’actuació dels Pops no ensabem gaire coses: havien tocat, evidentment, aGaserans i als pobles veïns com Riells; tocaventambé per la Muntanya de Baix12 i en algunsindrets de Marina; havien acompanyat el ball degitanes de Breda (i potser el de Sant Celoni)…Sembla que, almenys després de la guerra,solament en Jaume hauria continuat tocant, iencara només per acompanyar en «Borina deMassanes13 quan venia a Gaserans pel Tirabou,que hi tocaven el tirabou, l’espolsada i, després,ball del dia»;14 tanmateix, els Pops gaudiren d’unafama tan perdurable que encara avui és recordadapels que els havien sentits, d’Arbúcies a SantCeloni. Sens dubte que, com altres flabiolaires del’època, treballaven arreu fins a unes dues horesde camí de casa, i al llarg de la via del tren. Se’ns


8. Evidentment, no sabem pas com es digitaven quanestaven en ús.

9. Sobre la~435 Hz: sol#, la, si♭, si, do, do#, re, mi♭.

10. Testimoni de Domènec Plademunt, n. 1933.

11. OCPC-VIII, p. 230.

12. Les serres que separen el Maresme del Vallès i laSelva.

13. Martí Estol Clos (c. 1877-1965), Borina de Massa-nes, Ametller de Massanes, Estol de Massanes. Vg.MITJANS i SOLER, 1993, 51-58.

14. Domènec Plademunt.

excusarà d’entrar en més detalls de la pràctica del’antic ofici de flabiolaire a la zona.15

Els instruments dels Pops

Els flabiols dels Pops són cinc, les parelles II-III i IV-V i un exemplar força diferent dels altres quatre, I.En un d’ells, IV, hi ha gravat «1897|Nº1|Arbucias».Domènec Plademunt diu que aquests eren tots elsflabiols que tenien. Cadascun dels músics tenia elseu bombo, que no s’ha conservat, com tampocles manetes.

Com tots els flabiols d’Arbúcies, cadascundels cinc presenta singularitats de construcció od’acabat. Tanmateix, els flabiols de les duesparelles són de factura molt semblant. Pels anysdels músics (i la data gravada en un dels flabiols,independentment del que aquesta data signifiqui),

per certs detalls de fabricació i per les sevesexcel·lents prestacions, algun d’aquests instru -ments —si no tots— podrien ser obra d’en Crousde Lliors (Francesc Vallicrosa Bové, 1860-1907),que fou el constructor d’Arbúcies més apreciatpels flabiolaires professionals del seu temps.L’exemplar parelló, tot i la identitat bàsica derecursos tècnics, sembla fet d’unes altres mans o,almenys, des d’una comprensió diferent de l’ins -trument.16

El flabiols dels Pops són una mostra tanrepresentativa dels instruments d’Arbúcies, queper ells mateixos bastarien per atestar l’existènciad’una tradició constructiva plenament desen -volupada i singular. Estalviarem aquí la descripciódetallada de cadascun17 i n’explicarem sols lescaracterístiques generals, que són igualment les dela tradició constructiva d’Arbúcies.

Capplà, la forma del cos entre cònica i afuada,la fusta vermellosa, les tres grans virolles dellautó, els forats grossos i desiguals, el trenca -vents resolt sovint amb una làmina de metall,l’escut al forat del dit gros, i altres detalls, unitsa un so ple en tota l’extensió útil de l’ins trument,configuren uns flabiols fàcilment identificables aprimer cop d’ull.

La fusta vermellosa, que els forasters tendeixena considerar ginjoler, és, segons els testimonismés autoritzats,18 cama de bruc, és a dir, treta delstroncs d’uns brucs gruixudíssims «que ja no se’nfan». D’aquestes cames (subproducte de l’extrac -ció de soques per a pipes)19 n’aprofitaven la partvermellosa propera al cor i poc més; els anellsque es veuen en algunes testes de flabiolsasseguren que, certament, havien de ser troncsd’almenys 15 cm de corona.


FlabiolMalgrat la polisèmia antiga del mot («instru-ment que es bufa»), avui es tendeix a espe-cialitzar flabiol com a nom de la flauta ambconducte intern que té la particularitat depoder-se tocar amb una sola mà, de la quals’utilitzen tots cinc dits per tapar altrestants forats, tres a sobre i dos a sota del’instrument. Quan es toca amb una solamà, el flabiolaire pot emprar l’altra per tocaral mateix temps un tambor o altre instru-ment de percussió. El flabiol pot igualmenttocar-se amb totes dues mans; llavors esfan servir tots els forats que tingui, i la per-cussió la porta un altre músic. Es creu que la formació {flauta+tambor} to-cats per un mateix músic és una creaciópaneuropea del segle XIII, i que s’inicià ambinstruments semblants al flabiol, substituïtsa partir del XIV per les flautes de tres forats,actualment molt més esteses. Proba ble -ment ja des d’abans del segle XVII, el flabiolcatalà (i baleàric) seria l’única persistènciade les primeres flautes-amb-tambor.

Per a més detalls, vegeu Mitjans i Soler, 2001, especialment les pàgines 61 a 77.

15. Vg. MITJANS i SOLER, 2005,181-184.

16. Si no és fet del mateix Crous, aquest flabiol podriaser obra de Francesc Garolera Mercader el Noi (1879-1935), un altre constructor d’Arbúcies conegut i quenomés feia primeres i segones. Però se’ns fa difíciladmetre que pugui ser contemporani dels altres i noanterior. (L’Andreu Serra Callicó Való (c.1882-1956), eldarrer constructor d’Arbúcies, que s’hauria posat a ferflabiols cap al 1913, ja només va fabricar segones.

17. Vg. MITJANS, RAFEL i SOLER, TERESA: «Els flabiols delsPops de Gaserans». Dins Col·loquis del flabiol 2008.Arbúcies, edicions de l’Ajuntament (2009).

18. Quirze Perich, Silvestre Masó, Joan Clapés, les fillesd’en Való Maria i Lola, etc.

19. Es veu que, per aconseguir que la soca es fes mésgrossa, n’aclarien tots els llucs fins a deixar-ne nomésun. (Quim Mateu, Arbúcies, comunicació oral).

Les virolles són de planxa de llautó molt prima(0,2-0,3 mm).20 Amb una planxa semblant, potserun pèl més gruixuda, de llautó o d’aram, es feienalguns trencavents i l’escut que protegeix (i, sovint,empetiteix) el forat del dit gros.

Les virolles són, habitualment, tres: una quecobreix el cap fins a la finestra, una altra que vade l’arrencada del trencavents fins a sobre delforat del dit gros, i una tercera que passa entreels forats 2 i 3 i arriba fins baix (anomenada avegades camal, mitena o mitjó). Les virolles sónfetes de planxa blegada, tancada amb uns plecscarac terístics, i assegurades al seu lloc per uneslínies de punts més o menys petits repicats a lesseves vores. Aquesta tecnologia no és exclusivadels flabiols, ni d’Arbúcies: hem vist instrumentsd’altres tradicions i mànecs d’eines envirollatsaixí.

Alguns exemplars, com el de Vicenç Clapésque hi ha al MEMGA, o un dels de Pere Ripoll, enlloc de la gran virolla de baix porten una sèried’anells, fets amb el mateix sistema i disposatsentre els forats.

A banda d’evitar les esquerdes, aquest quasirecobriment de metall té la propietat de donar also del flabiol una consistència que només ambfusta necessitaria uns gruixos de paret encara

més pronunciats que els 3-5 mm que ja solenarribar a tenir.21

L’escut, generalment un retall de metall qua -drangular22 situat entre la virolla del mig i la debaix, se sobreposa al forat 1 per protegir-lo del’ungla del dit gros. Sovint, el forat no hi estàretallat, com és habitual en l’acabat inicial delsflabiols d’Arbúcies, sinó que queda empetitit peruna concavitat que forma el mateix escut. Enalguns exemplars, com el de Perich (Museu deMataró), l’escut ha estat eliminat, però hi queda uncanut de metall per ajustar el forat.23

La planxa del trencavents (quan és resolt així) ila de l’escut se subjecten amb claus, generalmentmolt petits.

La perforació interior és bàsicament cilíndrica,amb uns diàmetres que oscil·len entre 12 i 13 mm.Els caps són foradats amb broques un xic méspetites. El pas de l’aire sol ser més ample que laperforació del cap, i es talla en el gruix del sostre;habitualment, els caps no es treballen en obert (elfabiol V dels Pops n’és una excepció). Les llen -güetes són enformades (U o Ω invertida) i d’unafusta potser diferent, però no gaire més clara nitova que la del cos de l’instrument.


20. Abans i tot de l’establiment de les indústries carros-seres a Arbúcies, hi havia a la vila una farga d’aram onels constructors podien fàcilment abastir-se de lami-nats com aquest. (Quim Mateu, Arbúcies, comunicacióoral).

21. Comunicació oral del flabiolaire i constructor deflabiols Lluís Perereda (Sant Feliu de Codines).

22. El flabiol V n’és una excepció.

23. Aquests canuts no traspassen mai a l’interior; no estracta, doncs, de trencasalives.

Figura 2. Les tres menes de flabiols d’Arbúcies. Foto: Joan-Miquel Labrador.

Les finestres són molt amples (9,5-11,5 mm) ialtes (5-6 mm). El trencavents passa molt fondo is’eixampla a mesura que surt de la finestra. Lesgaltes del trencavents són lleugerament inclinades.Sovint, el diàmetre exterior màxim de l’instrumentse situa, precisament, entre els indrets on arrencael trencavents i on s’acaben les galtes; d’aquí vel’aspecte afuat que tenen molts flabiols d’Arbúcies.

Sembla que l’acabat inicial dels flabiols d’Ar -búcies és que els forats siguin ben rodons iperfectament retallats a les virolles; de fet és així enla majoria dels exemplars que coneixem. Tanmateix,hi ha flabiols que han estat manipulats —com elsdels Pops—, generalment augmentant la midad’alguns forats (sovint, pel llarg). Es pot es pecular siaquestes modificacions les hi feien els mateixosflabiolaires (els constructors, potser, haurien poguteixamplar els forats deixant-los rodons i ben retallats),però realment ignorem en quin moment i qui feiaaquestes manipulacions: potser s’hi feien per afinarels flabiols de nou en nou, o potser per agermanaral màxim els instruments que havien de tocarplegats, o potser es tractava d’augmentar-ne elvolum o altres prestacions sonores.

Tots aquests flabiols fan una escala24 moltsemblant.25 En realitat, els de cada parella la fan

pràcticament idèntica, i les dues parelles van pràc -ticament en paral·lel. Els dos flabiols de cadascunade les parelles s’adiuen ad mira ble ment; és evidentque van ser escollits (oi manipulats) a consciènciaper poder tocar plegats. La parella II-IlI està en fa#;la parella IV-V, en fa.

El parelló I s’adiu amb els flabiols II i III (està enfa#), però l’escala que dóna a una mà és lleu -gerament diferent; a dues mans, com ens ha estatdit que es tocava sempre, aquestes dife rènciesdisminueixen moltíssim.

A tots els flabiols, el FA (1, 2, 3, 4) sona en unaposició intermèdia entre natural i diesi, tant al’octava greu com a l’aguda.

24. Parlarem de notes, d’escales i de tons, en una sim-plificació que ens estalvia la complexa terminologia

necessària per anomenar amb propietat el repartimentintervàlic dels sons produït per aquests flabiols.

Ens mantindrem en la convenció catalana que conside-ra el flabiol un instrument transpositor, la tònica del qualsona en la posició DO (1, 4, 5) entre altres. Les mesu-racions s’han fet sobre la~440Hz.

Escriurem en minúscules negretes els sons reals; enMAJÚSCULES RODONES el nom de la nota en la trans-posició habitual a Catalunya, que ens serveix tambéper anomenar les posicions de dits; quan calgui deta-llar aquestes darreres, donarem entre parèntesis elsforats que es tapen per produir-les.

25. Hem utilitzat les posicions més comunes entre el REde baix de tot i el LA’. Per al flabiol I, hem pres enconsideració posicions a dues mans.

Figura 3. Resultats sonors

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0re

Temperada Flabiol I Flabiol II

mi fa sol la si do’ re’ mi’ fa’ sol’ la’

Flabiol III Flabiol IV Flabiol V


Prenent el SOL (1, 2, 3) com a nota central dereferència, en tots aquests flabiols el LA és alt,digitat (1, 2, 4) i encara més si es digita (1, 2). ElDO’ queda lleugerament alt. El RE’ queda baix sies fa amb una mà (4, 5); a dues mans (1/2, 2, 3,4, 5, 6, 7), manté l’afinació relativa al SOL. El SIestà a una distància de semitò respecte del DO enels flabiols II, III, IV, V; en el flabiol I, la distància ésuna mica més gran.

Aquests comportaments dels diferents grausde l’escala els havíem detectat fa anys en elsnombrosos flabiols «de segona» que havíem pogutexaminar aleshores, com explicàrem a Músics deflabiol i bombo;26 ara podem generalitzar-los a totsels models de flabiols d’Arbúcies. Malgrat tota laliteratura que insisteix en el caràcter desafinatdels flabiols populars, la regularitat de l’escala delsflabiols d’Arbúcies és aclaparadora. Encara queno disposem de cap interpretació de per què uti -litzaven aquesta i no altra, segur que no és casual:els flabiols dels Pops que, com alguns altres, forenmanipulats a consciència, emeten la mateixasuccessió de sons que trobem en els exemplarsintocats.

De tot això es desprèn que en el joc dels Popshi ha els tres models de flabiols d’Arbúcies quese’ns havia explicat que s’hi fabricaven (primeres ode primera, segones o de segona i terceres o detercera),27 de llargades i gruixos diferents, i de resul -tats sonors també diferents. I que tots tres modelseren utilitzats en la interpretació professional.

La parella IV-V difícilment hauria pogut tocar ambels altres flabiols del joc, però coincideix de midesi de resultats sonors amb els nombrosos flabiolsd’Arbúcies que se’ns havia assegurat que eren «desegona» (Perich, Clapés, Silvestre Masó, Pere Ripoll,etcètera). Això voldria dir que el «No 1» que un d’ellsporta gravat no significa flabiol de primera.

El flabiol parelló I correspon exactament a lesdescripcions que teníem dels primeres: és «mésgruixut» o «més gros que els altres», realment t’«hiescanyes bufant» però, en compensació, el resultatsonor és d’una potència impressionant; i cal «moureels dits diferent» per poder tocar amb flabiols d’altramena, en aquest cas amb la parella II-III.

Els dos flabiols restants, II i III, són terceres.Malgrat que corresponen només parcialmentamb les notícies orals que en teníem, la com -paració de mides entre l’únic flabiol de terceraidentificat amb certesa fins ara i els dels Pops enspermet d’afir mar-ho. D’altra banda, quin sentittindria un ins trument de qualitat professionalinapte per a l’ús professional? Ve aquí a tombexplicar que la intensitat del so dels cinc flabiolsdels Pops, mesurada amb un sonòmetre, éspràcticament la mateixa: apro ximadament entre88 i 98 dB.28 Però és evident que el primera sesent molt més que els altres, i que els tercerestenen un so més prim que cap dels altres dosmodels. Un so més prim, que no vol dir tant depoca intensitat com pobre d’harmònics i d’altresqualitats del so.

I una darrera constatació a partir dels Pops: nosols hi ha flabiols d’Arbúcies fets per ser tocats adues mans, sinó que aquesta pràctica existí alRodal d’Arbúcies d’una manera diferent al quefins ara se’n sabia, tant en matèria d’acoblamentscom de repartiment de les veus. La fotografia deSant Celoni (Corpus de 1927)29 i les notíciesproporcionades per Domènec Plademunt il·lustrenuna pràctica instrumental altrament desconeguda:un flabiol a dues mans (que fa el primer, aquí enJaume Plademunt) i un altre amb bombo (que fael segon, aquí l’Ametller de Massanes); el qui feiael primer no portava bombo.


Figura 4. Virolla del flabiol IV. Foto: Joan-MiquelLabrador.

26. MITJANS i SOLER, 1993, 68-70.

27. Que cal no confondre amb les tres veus dels flabio-laires d’Arbúcies, primer, segon i baix, anomenadessempre en masculí.

28. Tant mesurant el mateix so (al voltant del do) comla mateixa posició de dits (SOL: 1, 2, 3). «Aproximada-ment», perquè uns instruments tan llargament desusatspresenten poca estabilitat en el so.

29. Segons LAGLERA, 1998, 187, i ABRIL i DEUMAL,1999,18-20. Els gegants haurien estat manllevats o llo-gats fora.

Voldríem acabar felicitant el senyor DomènecPlademunt per haver conservat aquest patrimoni iagrair-li la confiança que ens ha fet i la paciència queens ha tingut. És clar que calen estudiosos que larecullin, però la recuperació de qualsevol memòriapopular és, abans de res, un gest cívic delsdipositaris dels records, i Domènec Plade muntn’ha donat un alt exemple. Moltes gràcies!

Bibliografia

ABRIL, J.M.; i DEUMAL, J. (1999): Els gegants deSant Celoni. Sant Celoni: Colla de Geganters iGrallers - Ajuntament de Sant Celoni, 85 pàgines.

ARBEAU, T. (1596): Orchesographie, Lengres1596. Edició facsímil. Ginebra: Minkoff Reprint,1972, 104 pàgines.

CRANE, F. (1972): Extant Medieval Musical Ins-truments. Iowa City: University of Iowa Press, 105pàgines.

FONT, G.; LLORENS, J.M.; MATEU, J.; PUJADAS, S.(2010): «L’abandonament del castell de Montsoriu.Segles XVI-XVII. Darreres troballes arqueològiques»,dins VII Monografies del Montseny. Barcelona:Diputació de Barcelona. (Documents de Treball.Territori; 18)

FUGAROLAS, J. (2000): Gaserans, anys 50: talcom érem. Vida, treball i tradicions d’un poble depagès. Edició de Jaume Fugarolas Masó i Palahí,A.G. ISBN 84-7706-052-5, 366 pàgines.

LAGLERA, A. (1998): Gegants del Vallès Oriental.Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental,239 pàgines.

MITJANS, R.; SOLER,T. (1993): Músics de flabioli bombo. Els flabiolaires del rodal d’Arbúcies. Bar-celona: Alta Fulla, 188 pàgines.

MITJANS, R.; SOLER, T. (2001): El flabiol dels fla-biolaires. Barcelona: Alta Fulla, 133 pàgines.

MITJANS, R.; SOLER, T. (2005): «Els flabiolai-res del Montseny», dins VI Trobada d’Estu -diosos del Montseny-Comunicacions presenta-des el dia 18 de novembre de 2004 al CentreCívic de Breda. Barcelona: Diputació de Bar -celona, Àrea d’Es pais Naturals, desembre de2005, 220 pàgines.

MITJANS, R.; SOLER, T. (2009): «Els flabiols delsPops de Gaserans», dins Col·loquis del flabiol2008. Arbúcies: Edicions de l’Ajuntament.

OCPC VIII (1998): Obra del Cançoner Popular deCatalunya. Materials. Vol. VIII: Memòries de mis-sions de recerca per Joan Just-Josep Roma; JoanAmades; Baltasar Samper, a cura de Josep Mas-sot i Muntaner. Barcelona: Edicions de l’Abadia deMontserrat, 416 pàgines.


Figura 5. Sant Celoni 1927. Foto: Miquel BellvehíGerris.


Resum

En aquest article es presenta el projecte El joc tradi-cional al rodal d’Arbúcies, editat l’any 2006 pel MuseuEtnològic del Montseny, la Gabella, d’Arbúcies, enversió DVD, que permet una gran interactivitat ambels continguts. El projecte es va iniciar l’any 2003 comun treball de camp per a la recuperació de diversesformes de jocs tradicionals de la vila d’Arbúcies.En la primera fase del treball es van organitzar unadesena de tertúlies, amb la consegüent elaboració defitxes individuals de persones, jocs, joguines, can-çons, llocs... El resultat de les diverses fases de tre-ball foren l’enregistrament de les tertúlies i conversesamb un total de quinze homes i tretze dones, nas-cuts entre el 1902 i el 1940, i l’elaboració d’un totalde 412 fitxes de jocs i 201 de joguines.

Paraules clauJoc, joguines, etnologia, lleure, activitats tradicionals

Abstract

Traditional Games in the Arbúcies AreaThis article presents the project Traditional Gamesin the Arbúcies Area, released on DVD in 2006 bythe Montseny Museum of Ethnology (La Gabella,Arbú cies), which features extensive interactive con-tent. The initiative began in 2003 as a fieldworkproject to recover different types of traditional gamesin the town of Arbúcies. The first phase consistedof the organisation of approximately 10 encounterswith the townspeople which resulted in the creationof individual files listing the people, games, toys,songs, places and so on. The different phases result-ed in the recording of the encounters and conver-sations with 15 men and 13 women born between1902 and 1940, and the creation of 412 files listinggames and 201 files listing toys.

Key words Game, toys, ethnology, recreation, traditional activi-ties

El joc tradicional al rodal d’Arbúcies

Núria Tort i Joaquim Mateu1

1Museu Etnològic del Montseny, la Gabella

Resumen

El juego tradicional en los alrededores de ArbúciesEn el presente artículo se presenta el proyecto El joctradicional al rodal d’Arbúcies, cuya edición final pre-sentó el Museu Etnològic del Montseny, la Gabella,de Arbúcies, en el año 2006 en versión DVD, que per-mite una gran interactividad con los contenidos. Elproyecto se inició en el año 2003 como un trabajo decampo para la recuperación de varias formas de jue-gos tradicionales de la villa de Arbúcies. En la prime-ra fase del trabajo se realizaron una decena de entre-vistas y la consiguiente elaboración de fichas indivi-duales de personas, juegos, juguetes, canciones,lugares... Mediante dichas entrevistas se registraronconversaciones con un total de quince hombres ytrece mujeres, nacidos entre 1902 y 1940, y la ela-boración de un total de 412 fichas de juegos y 201de juguetes.

Palabras claveJuegos, juguetes, etnología, actividades tradiciona-les

A finals de l’any 2006, el Museu Etnològic delMontseny, la Gabella, d’Arbúcies, presentà l’ediciódel DVD El joc tradicional al rodal d’Arbúcies. Estracta d’un DVD interactiu coordinat per Núria Tort,en què es fa un recull dels més de 300 jocs i jogui-nes de caire tradicional recollits al llarg del projec-te de recerca coordinat pel mateix museu.

Aquest projecte s’inicià l’any 1993, amb un tre-ball de recuperació del joc i el lleure tradicionals ala vila d’Arbúcies. El projecte fou inclòs dins elsprogrames intergeneracionals promoguts per laFundació «la Caixa». Així, sota la direcció del MuseuEtnològic del Montseny, la Gabella (MEMGA), i lacol·laboració de l’Associació de Jubilats i Pensio-nistes d’Arbúcies, començà una tasca que ja desdels seus inicis superava a bastament l’àmbitestrictament patrimonial i entrava en el camp dela dinamització social. En el projecte es van invo-lucrar tot un seguit de persones interessades enel tema, les quals tingueren l’assesso rament delsantropòlegs Xavier Medina i Ricard Sànchez.

Els antecedents d’aquest projecte cal trobar-losen un treball universitari de pedagogia terapèuti-ca i orientació sobre una recerca de jocs anticsd’Arbúcies, realitzat l’any 1982 per Núria Tort, i queconsistia en un recull dels jocs d’infantesa d’unageneració anterior a la del 1900-1940.

Durant el procés de l’estudi hi ha hagut diferentsgrups de treball. El primer i més ampli –aquest grupva recollir el material oral– va ser coordinat perJosep Manel Rueda amb la col·laboració de Jor-dina Medalla, Carme Torelló, Concepció Riera,Joan Illa, Tomàs Moré, Núria Tort, Josep MariaBosch i tota la junta i l’Associació de Jubilats, quehi va participar amb entusiasme i sense estalviar-hiesforços.

En aquesta fase es van organitzar les tertúliesamb més d’una trentena de persones. Aquestestertúlies s’estructuraven en grups d’homes i donesper separat, sempre que era possible, i els entre-vistadors eren també del mateix gènere per facili-tar-ne la complicitat. Es van organitzar tertúliesd’una sola persona fins a quatre com a màxim,perquè quatre ja era un nombre difícil, per evitarque es donessin dues converses alhora. S’enre -gistrava tota la tertúlia, s’obria fitxa de tots els ter-tulians que hi havien participat, de la tertúlia i deles incidències que s’hi donaven.

En acabat, es feia la transcripció literal de totala conversa. Més endavant es començava a redac-tar fitxes individuals de persones entrevistades,de jocs, de joguines, de cantarelles, d’agrupa cions,

de llocs... Al llarg d’aquestes tertúlies s’entre -vistaren un total de quinze homes i tretze dones,nascuts entre els anys 1902 i 1940, tant de vilacom de pagès, i s’elaboraren un total de 412 fit-xes de jocs i 201 de joguines.

A més del recull de jocs i joguines, es posàatenció en tot un seguit d’informació sobre elsinformants que pogués posar en context les infor-macions que donaven. Així, es documentà mitjan-çant una fitxa personal, la procedència dels entre-vistats, el nombre de germans i germanes, elsmoments en què es jugava cada joc (estació del’any, festa assenyalada...), la feina dels informantsi dels seus pares i l’escolarització, així com la pro-cedència dels pares dels informants.

En aquest sentit, es pogueren extreure conclu-sions interessants, com ara que a pagès el joc eraentre la germanor, grans i petits junts, mentre quea la vila es jugava més amb la mainada de la matei-xa edat; que en determinades festivitats, com arala matança del porc o la castanyada, jugaven juntsgrans i petits, o bé que els informants que havienanat amb mestres de sequer no anaven a estudini jugaven de maig a novembre, ja que a pagèssempre hi havia feina i la canalla també havia departicipar-hi. Per això l’enginy dels grans era impor-tant. Així, per exemple, a l’hora d’es pellofar el blatde moro, aquesta tasca passava de ser una feinaa una diversió des del moment que s’entrava enuna competició per veure qui trobava l’espiga ver-mella; l’afortunat guanyador plegava d’espellofar ipodia fer la torronada de casta nyes que es men-javen tots plegats. O quan l’adult veia que es feiamassa feixuga la feina del camp, el pare els ensen-yava a recitar el Parenostre petit, per distreure’ls,però sense parar la tasca.

Una altra dada que cal considerar és que, grà-cies a les entrevistes, es va poder comprovar que


moltes vegades el mateix nom designa jocs dife-rents, o que jocs diferents es diuen igual, i que hiha nombroses variants per a cada joc o joguina.De fet, el joc és una cosa viva i adaptable que esjuga diferent segons sigui a pagès o a la vila, ungrup o un altre, deu anys abans o deu anys des-prés: cada grup en fa l’ús i les adaptacions que liconvé.

Aquest procés de recerca va permetre registraruna gran varietat de jocs infantils i que es podendividir en diferents grups:• Jocs estructurats o maneres de jugar per dis-treure’s. Fem una distinció entre el que és un jocestructurat en normes, penyores, punts, uncomençament i un final: El cordill, Camallera enporta..., i el que és una manera de jugar perentretenir-se com és: La ridorta, Pescar... Aixídoncs, qualsevol cosa és un motiu per esdeve-nir un joc, en aquest cas una planta d’enfiladissaa tall de liana o la riera.• Jocs de nenes. Es tracta d’un seguit de jocs quetransmeten el rol femení de tradició, d’obe diència,del paper de la dona amb l’únic objectiu de saberportar una casa, casar-se i ser mare: Sota, sotacambra, Fer coudinetes...• Jocs de nens. Aquests jocs són els encarregatsde fer veure el rol masculí de força i competició:Batre’s, Guerres de carrers, Saltar i parar...• Jocs verbals. Es tracta del joc femení més ela-borat, ja que les nenes posen l’habilitat verbal entots els jocs on pot intervenir: Parlar amb la P, Apendre i a deixar, El soldadet quan va venir de laguerra, El joc dels disbrats... Davant d’una bara-lla, allà on els nens passarien a Fer batusses, lesnenes hi posarien una cantarella: No t’estic amiga,Lletja, fumada...• Jocs comuns. Hi juguen barrejats o per separat,però pertanyen als dos gèneres, grans i petits:Castells de nous, Arrencar cebes... • Jocs de fons religiós. Són jocs que transmetenla por a l’infern i als conceptes que la religió dema-nava a l’època: A cintes, Cel-Infern...• Jocs relacionats amb el curs de l’any. Es tractade jocs tenen relació amb diades de festa, com lapasqua i el carnestoltes: Cantar camalleres, El tiofresco...• Jocs de tria. Corresponen a les diverses mane-res de triar que feien servir per fer equips o percomençar el joc, o si et deixaven jugar o no: Unaplata d’enciam, cresta mallestra (per a nenes),Net-brut (per a nens)... Preis i senassos (per alsdos gèneres).

• Jocs de grup. Eren jocs en què es necessitavauna bona colla per a jugar-hi: El cavall fort, Jugara la riera, El bèlit, Puput...• Jocs individuals. En aquest cas, el joc s’esdevéentre el nen i la joguina: Correpinyes, El petador,La nou roncant...• Jocs de falda. Per jugar-hi, és necessària la par-ticipació d’una persona gran que dirigeixi el joc; esdóna sobretot en els més petits: La sardana del’avellana, Arri, arri, tatanet, Les campanes de canBlanc...• Jocs d’imitació. Quan els petits no fan sinó imi-tar el que fan els grans: Jugar a pares i a mares,Els oficis de Barcelona...• Jocs de cantarella. Aquí la cantarella forma partimportant del procés del joc: Punyet que troc,Passar el mocador, A la barrejada...• Jocs o malifetes. Formen part del divertiment ola manera d’entretenir-se de l’etapa infantil, peròno deixen de ser entremaliadures: Pedregar gos-sos, Fer veure que trenques vidres, Travar portes...

I encara es podrien fer més classificacions: jocsde corda, jocs de bala, jocs de palet, jocs depedretes, jocs d’interior i d’exterior, jocs de cartes,jocs de poble i de pagès, jocs de pilota, jocs depenyores, jocs de cucanya... tot i que n’hi ha quees podrien incloure en més d’un apartat, com ésel cas de Nyam-nyam peres, que pot ser un jocd’exterior, de grup, de cantarella, d’habilitat... Uncop vistos tots els aspectes, s’hi fa palès el paperdel joc com a fet cultural, com a transmissor de latradició i com a procés d’aprenentatge del móndels adults i de socialització.

L’any 1994, per tal d’ensenyar a la societat unapart de la feina feta, es va organitzar una exposi-ció al Museu Etnològic del Montseny sobre elsjocs antics d’Arbúcies. Un segon element decomunicació va consistir que els grups d’avis iàvies voluntaris anessin a l’escola a ensenyar jocsantics a la mainada del poble. Posteriorment,també se n’organitzaren diferents sessions al’esplai municipal. La interacció dels nens amb elsavis al pati escolar, aprenent a compartir uns jocsja gairebé oblidats, fou una experiència inoblida-ble. En paraules dels entrevistats, va ser una de lesparts més agraïdes de la seva participació, fins alpunt que més d’un va dir que l’havia emocionatentrar de nou en una escola, sentir-ne l’olor i veurecom aquella colla de mainada els escoltava ambil·lusió.

D’aquestes sessions, se’n van fer filmacionsen vídeo que també s’han utilitzat per a la millor


Bibliografia

MASSÓ, C.; SORIANO, S.; TORT, N. (1982): Recer-ca sobre jocs antics a Arbúcies (inèdit).

PUJADAS, S.; TORT, N. (2007): «El joc i el lleure tra-dicionals a Arbúcies (1900-1940)», dins Recerca ipatrimoni etnològic: els jocs tradicionals. Horta deSant Joan: Institut Ramon Muntaner, p. 52-58: fot.

TORT, N. (1995): «El joc i el lleure tradicionalsa Arbúcies, 1900-1940», dins Aixa, Revista delMuseu Etnològic del Montseny, la Gabella, 7.

TORT, N.; CABALLÉ, P. (2007): El joc tradicionalal rodal d’Arbúcies. DVD. Arbúcies: Museu Etno-lògic del Montseny.

TORT, N.; TURA, J. (2008): «El joc tradicional alrodal d’Arbúcies», dins Recerca i patrimoni etnolò-gic 2007. Els jocs tradicionals i les noves tecnolo-gies. Horta de Sant Joan: Institut Ramon Muntaner.


entesa en l’animació del jocs. A més a més, d’aquíen van sortir un gruix de jocs que no s’havienrecollit a les tertúlies ni en el treball anterior, i quetambé s’expliquen en el DVD.

Finalment, a causa de la gran quantitat d’infor -mació aplegada al llarg dels anys, es va optar perfer una edició que permetés la interactivitat ambels diferents continguts. D’aquí va néixer el DVD Eljoc tradicional al rodal d’Arbúcies. Aquest DVDpreparat per a l’ordinador està estructurat en tresentrades generals: jocs, que ofereix el nom, ladescripció, la possibilitat d’escoltar-ne un frag-ment de l’explicació i veure’n una fotografia, unvídeo...; joguines, que conté la descripció, elmaterial, la manera de confeccionar-la, la fotogra-fia..., i, finalment, tertulians, que recull la informa-ció de les persones que han assistit a les sessionsi les seves dades, fotografies, veus...

Resums

VII Trobada d’Estudiosos del Parc del Montseny · p. 233 · Diputació de Barcelona · 2010 | 233| 233

Resum

Entre la visió del Montseny com a unitat paisatgísti-ca de Catalunya i l’observació de les desconnexionsexistents entre les faldes i els vessants d’aquestmassís, es contrasten dos espais: Seva, porta delMontseny des de les planes d’Osona, i Sant Estevede Palautordera, falda del Montseny a la plana valle-sana prelitoral. Per a tots dos casos, s’agrupen elselements paisatgístics més destacats i atorguen pro-tagonisme als elements de caràcter antròpic queprovoquen la percepció de paisatges històrics alMontseny i són motiu d’itineraris de turisme cultural.

Paraules clauSeva, Sant Esteve de Palautordera, paisatge histò-ric

Abstract

Slopes of Montseny. Landscape and heritagein Seva and Sant Esteve de PalautorderaThere are two contrasting spaces between the viewsof Montseny as a landscape unit in Catalonia and theobservation of the existing disconnections betweenthe slopes and sides of this massif: Seva, the gate-way to Montseny from the plains of Osona, and SantEsteve de Palautordera, the slope of Montseny on theprecoastal plain of the Vallès. In both cases, theybring together the most prominent landscape ele-ments and highlight anthropic elements that triggerthe perception of historic landscapes in Montsenyand are featured on cultural tourism trails.

Key wordsSeva, Sant Esteve de Palautordera, historic land-scape

Faldes del Montseny.Paisatge i patrimoni a Seva i Sant Estevede Palautordera

David Gallardo

Resumen

Faldas del Montseny. Paisaje y patrimonio enSeva y Sant Esteve de PalautorderaEntre la visión del Montseny como unidad paisajísti-ca de Cataluña y la observación de las desconexio-nes existentes entre las faldas y las laderas de estemacizo, contrastan dos espacios: Seva, puerta delMontseny desde las llanuras de Osona, y Sant Estevede Palautordera, falda del Montseny en la llanura delVallès prelitoral. En ambos casos, se agrupan loselementos paisajísticos más destacados y se otorgaprotagonismo a los elementos de carácter antrópi-co que provocan la percepción de paisajes históricosen el Montseny y son motivo de itinerarios de turis-mo cultural.

Palabras claveSeva, Sant Esteve de Palautordera, paisaje histórico

Antropologia


Resum

L’objectiu d’aquesta comunicació és contribuir a lacomprensió de la imatge dels masos del Montsenyque reflecteixen les fotografies realitzades durant laprimera meitat del segle XX. Les fotografies són unafont excepcional per estudiar el passat i les transfor-macions del paisatge, dels masos i de la vida delsseus habitants, però no són la realitat, sinó una repre-sentació d’aquesta que depèn de la mirada del fotò-graf. Per comprendre el contingut d’una fotografia caltenir en compte qui era el fotògraf, a qui anava adre-çada i amb quina finalitat va ser feta. En aquestespàgines mostrarem com visitants, excursionistes,fotògrafs professionals, investigadors i aficionatslocals retrataren el Montseny i contribuïren a crear unaimatge determinada dels seus masos i la seva gent.

Paraules clauAntropologia visual, fotografia, memòria, masos,Montseny, 1900-1950

Abstract

The photographic memory of the farms on theMontseny: an anthropological approach The aim of this paper is to contribute to the under-standing of the image of the farms on the Montsenyreflected in photos taken during the first half of the20th century. Photographs are an exceptional sourcefor studying the past and the transformations of thelandscape, the farms and the lives of their inhabitants,but they do not show the reality. Instead they are arepresentation of something that depends on thephotographer’s gaze. In order to understand the con-tents of a photograph you need to take into accountwho the photographer was, who the photographwas intended for and its purpose. These pages showhow visitors, hikers, professional photographers,researchers and amateur photographers from thearea portrayed Montseny and helped create a spe-cific image of its farms and people.

Key words Visual anthropology, photography, memory, farms,Montseny, 1900-1950

La memòriafotogràfica delsmasos del Montseny:una aproximació desde l’antropologia

Ferran Estrada,1 Joaquim Mateu,2 Jordi Tura2

i Xavier Roigé1

1Grup d’Estudis sobre Família i Parentiu,Departament d’Antropologia, Universitat deBarcelona.2Museu Etnològic del Montseny, la Gabella

Resumen

La memoria fotográfica de las masías delMontseny: una aproximación desde laantropologíaEl objetivo de esta comunicación es contribuir a lacomprensión de la imagen de las masías del Mont -seny que reflejan las fotografías realizadas durante laprimera mitad del siglo XX. Las fotografías son unafuente excepcional para estudiar el pasado y lastransformaciones del paisaje, los caseríos y la vida desus habitantes. Sin embargo, no son la realidad si nouna representación de ésta que depende de la mira-da del fotógrafo. Para comprender una fotografíadebe tenerse en cuenta quién fue el fotógrafo, aquién iba dirigida y con qué finalidad se hizo. En laspáginas siguientes mostraremos cómo visitantes,excursionistas, fotógrafos profesionales, investiga-dores y aficionados locales retrataron el Montseny ycontribuyeron a crear una imagen determinada desus masías y su gente.

Palabras claveAntropología visual, fotografía, memoria, masías,Montseny, 1900-1950

L’any vint-i-quatre van passar uns alemanys... Enpassaven molts d’alemanys per aquí caminant,gent de Barcelona, excursionistes. Doncs guarda-va les vaques, i van passar i em van fer una foto-grafia. Jo, ja et dic, tenia nou anys. I em van fer unafotografia i al cap de pocs dies va arribar aquellacarta, amb una fotografia a dins. I em van escriu-re: Molts records dels teus amics alemanys. Peròen català, eh? (Home, nascut l’any 1915, pagès,Montseny).

Presentació

Un dels trets característics del Montseny és elgran nombre de masos que hi ha dispersos arreudel massís, que constitueixen la base del seupoblament i han donat forma al paisatge des defa segles. El mas és una forma d’adaptació almedi, una institució social que vincula una famíliaamb un patrimoni i configura un sistema específicd’organitzar la producció. A més de les dimensionseconòmica i familiar, el mas també té altres ves-sants: l’arquitectònic, el sociojurídic i el simbòlic.Es tracta d’una institució que identifica i situasocialment les persones com a membres d’unmas i els confereix uns drets polítics i jurídics i unadimensió moral i ideològica. Avui, les profundestransformacions de la societat rural catalana i delMontseny han fet que el mas hagi sofert importantscanvis i hagi perdut força com a forma d’orga -nització social. Amb tot, els masos continuen tenintuna gran importància simbòlica, paisatgística isocial al Montseny, per la qual cosa conèixer el seupassat ens ajuda a entendre tant la nostra histò-ria com el nostre present.

En aquestes pàgines presentem els primersresultats d’un treball sobre la imatge dels masosdel Montseny i de la seva gent que reflecteixen lesfotografies preses des de finals del segle XIX finsa la dècada de 1950, i que s’inscriu dins d’un pro-jecte de recerca més ampli sobre el mas com ainstitució al Montseny que venim desenvolupantdes de l’any 2001.1 A banda de posar de mani-


fest el valor documental de les fotografies, l’ob -jectiu que perseguim amb aquesta comunicacióés contribuir a fer conèixer i comprendre aquestaimatge.

La invenció de la fotografia a mitjan segle XIX vaampliar substancialment les possibilitats d’obteniri conservar una imatge del passat que, fins ales-hores, provenia de les descripcions literàries, lesreconstruccions dels historiadors a partir delsdocuments, els relats orals i els treballs dels artis-tes. El cost econòmic de la pintura, l’escultura, eldibuix i les arts aplicades condicionava els ele-ments que es representaven i feia que només fos-sin a l’abast de les classes benestants. La tècni-ca fotogràfica va permetre enregistrar els fets mésimportants, però sobretot va fer visible elementstan diversos com els paisatges o les cases, la vidaquotidiana, el treball, les festes i els rituals familiars.

Les fotografies antigues s’han convertit en unafont excepcional per comprendre millor el passat,la vida dels homes i les dones, i els canvis socialsi culturals succeïts al Montseny. Si s’observa aten-tament les fotografies, s’obté una informacióexcel·lent sobre el paisatge i l’arquitectura, sobreels treballs al camp, al bosc o amb els animals. Lesimatges també mostren les pautes culturals i lesrelacions socials que caracteritzaven la vida alsmasos i la diversitat de la vida domèstica. Els mem-bres de la família que hi surten retratats, la seva dis-posició i les activitats que desenvolupen permetencopsar els límits del parentiu, els rols d’home idona a les famílies i la distribució de les tasquesdomèstiques. Altres retrats fan evidents les diferèn-cies socials entre els amos i els masovers, entre elspropietaris i els treballadors del bosc, entre els visi-tants i els habitants del Montseny. Igualment, espoden apreciar detalls com la religiositat, l’alimen -tació o la vida quotidiana i, fins i tot, intuir les emo-cions, les complicitats entre les persones o el con-text dramàtic en què vivien moltes famílies en funcióde les circumstàncies de cada moment.

Tanmateix, aquestes fotografies antigues tambésón importants per dos altres motius. El primer,perquè en el seu moment van contribuir a crear

1. Aquest projecte de recerca l’estem desenvolupantdes de l’any 2001 investigadors del Museu Etnològic delMontseny d’Arbúcies, del Grup d’Estudis sobre Famí-lia i Parentiu del Departament d’Antropologia de la Uni-versitat de Barcelona, i del Taller del Patrimoni Arquitec-tònic de la Universitat Politècnica de Catalunya. Part delsresultats obtinguts fins ara han estat publicats en dife-rents textos: Estrada i Roigé (2004, 2006, 2006b) i

Roigé i Estrada (2008). Hem treballat amb més de 500imatges provinents de fons molt diversos, des d’arxiuspúblics (Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu del MuseuEtnològic del Montseny, Arxiu Municipal de Granollers,Biblioteca de Catalunya), arxius d’institucions i funda-cions privades (Centre Excursionista de Catalunya, ArxiuMas, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya) fins aarxius particulars.

una imatge del Montseny que va ser fonamentalper a la seva conversió en un pol d’atracció de visi-tants, excursionistes i estiuejants. Els fotògrafsesdevingueren intermediaris entre el món delsmasos i els habitants de les ciutats i van contribuird’aquesta manera a la formació d’una imatgedeterminada del Montseny i de la pagesia que hivivia. I, el segon, perquè aquesta imatge que con-tribuïren a crear els fotògrafs ha arribat fins avui itambé influeix en la manera com el passat és per-cebut des del present.

La procedència de lesfotografies

Les fotografies no són la realitat, sinó una repre-sentació d’aquesta, i allò que mostren depèn dela mirada del fotògraf. Per això, per comprendreels continguts de les imatges cal tenir en comp-te qui era el fotògraf i en quin context i amb quinafinalitat varen ser fetes. A Catalunya, fins als anyscinquanta i seixanta del segle XX, la fotografia noera a l’abast de tothom, i els fotògrafs eren o béprofessionals o bé aficionats a la fotografia pro-vinents molts d’ells de la burgesia urbana o de lapoblació benestant de les viles. Viatgers, excur-sionistes, fotògrafs professionals, reporters grà-fics, investigadors i aficionats locals han deixat un

llegat fotogràfic molt divers sobre el Montseny, elsseus paisatges i els seus masos.

Excursionistes, estiuejants i visitants

Els fotògrafs viatgers, estiuejants i excursionistesde final del segle XIX, i sobretot els aficionats deles primeres dècades del segle XX, van registrara les seves plaques un munt d’imatges que enspermeten imaginar com era l’entorn geogràfic delMontseny i la vida als masos en aquella època.Les seves fotografies reflecteixen els paisatges,l’arquitectura, les persones, les festes i tradicions,els treballs i la vida quotidiana.

L’excursionisme català va néixer el 1876 ambl’Associació Catalanista d’Excursions Científiques(ACEC), que el 1891 esdevingué el Centre Excur-sionista de Catalunya (CEC). Influenciat pels idealsromàntics de la Renaixença i pel positivisme,l’excursionisme emprengué una autèntica croadaper –tal com assenyalaven els estatus fundacionalsde l’ACEC– «recórrer el territori català per conèi-xer, estudiar i conservar tot el que ofereixin denotable la natura, la història, l’art i la literatura entotes les seves manifestacions, així com els cos-tums, característiques i les tradicions populars delpaís». L’expansió de l’excursionisme comportàuna passió per descobrir el país i els indrets més

Fotografia 1. Dona amb infants almas Sobrevia (Seva). Autor des-conegut. Fons: Museu Etnològicdel Montseny, la Gabella,Arbúcies.


diversos, sobretot a la muntanya, i la fotografia esconvertí en un mitjà per captar i documentar lariquesa arquitectònica i natural del territori català.Amb la idea que Catalunya estava amenaçada, lavoluntat de plasmar en imatges els diferents raconsdel país fou un dels objectius prioritaris dels excur-sionistes, que les van convertir en publicacions ien postals que posaren èmfasi en el paisatge i elsmonuments (Ferrer, 2003, 103). Sempre, en totcas, la mirada sobre el Montseny estava condicio-nada per la idea que els canvis socials i econòmicsestaven deixant enrere una forma de vida que caliapreservar amb les fotografies.

L’excursionisme va interessar-se ben aviat pelMontseny, sobretot per la seva proximitat a Bar-celona i pel seu caràcter simbòlic. L’excursionismetindria una gran importància per a la redescober-ta del massís, perquè mitjançant les seves fotogra-fies i els seus relats el posaria a l’abast de l’interèsde molta més gent. El Montseny seria la munta -nya per excel·lència dels primers excursionistes, ones feren les primeres travesses, es practicaren elsprimers esports de neu i s’organitzaren els pri-mers campaments. L’excursionisme va comportartambé que un bon nombre d’escriptors fessin delMontseny objecte de la seva obra i l’exalcessinamb la seva poesia –Mossèn Cinto Verdaguer,Guerau de Liost, Josep Pijoan, Josep Carner, entred’altres– o amb novel·les rurals.

El prestigi paisatgístic del Montseny va suposartambé l’arribada dels estiuejants i els turistes, ques’interessaren pel massís per la influència del’excursionisme, però també pel desenvolupamentd’una classe burgesa que practicava l’estiueig ique féu de poblacions com Viladrau, la Garriga oArbúcies importants centres de vacances durantel darrer quart del segle XIX. Hi contribuïren tambéles recomanacions higienistes que demanavencanvi d’aires i estades en viles amb pràctiquestermals. Formant part d’aquella nova visió turísti-ca del Montseny, hi trobem també propietaris demasos (o descendents d’aquests) que hi deixarende viure permanentment i només hi residien tem-poralment. Tot plegat va fer que als pobles de lesplanes hi arribessin importants colònies turísti-ques.

L’excursionisme i l’estiueig també eren activitatsd’oci. Per això, juntament amb fotografies decaràcter documental, en trobem d’altres que mos-tren els visitants practicant algun esport o enmoments de lleure, així com la seva interaccióamb el territori i els habitants dels masos. Són

fotos fetes per al seu ús privat, que buscaven fixarel record de persones, llocs i fets, a l’hora que ser-vien de testimoni per certificar que s’havia estat«allí» i havia passat «allò». En aquestes imatges, lespersones hi apareixen practicant algun esport, pelcamí o en arribar al cim de la muntanya, a l’ermitao a la font destí de la seva excursió. En altrescasos, l’excursionista es retrata al costat d’unhome que llaura un camp amb un parell de bous,al davant de la porta de la masia on l’han acollit perpassar-hi la nit, o bé fa veure que ajuda el pagèsa carregar una carreta de fems davant l’esguardburleta dels companys que observen l’escena adistància.

Moltes d’aquestes imatges, com també suc -ceeix en les que feren els reporters gràfics i els edi-tors de postals, són fruit d’una mirada estereoti-pada que buscava copsar una escena pintoresca,o l’exotisme, l’autenticitat i l’arcaisme que per alshabitants de la ciutat representaven els pagesos iels masos. Es tracta d’imatges fetes per fotògrafsde procedència urbana i destinades al consumd’un públic urbà més ampli. En aquest sentit, hihavia alguns fets i elements que eren consideratsmés autèntics o pintorescos i apareixen de mane-ra reiterada en les fotografies: la masia amb l’erai els pallers, un parell de bous llaurant o estirant unacarreta, la mestressa donant menjar a l’aviram alpati de la masia, la batuda amb animals... Ara bé,a més de la idea que del món dels masos i lamuntanya tenien els visitants i que representavenen les seves fotografies, les imatges també mos-tren el contrast i la distància social existent entrela burgesia urbana i els pagesos de la muntanyaper mitjà de la indumentària, les activitats i, fins itot, la manera de posar-se davant la càmera de lespersones retratades.

La procedència de les fotografies d’excursio -nistes, viatgers i estiuejants és molt variada, ja quedes del darrer quart del segle XIX el Montseny haviaesdevingut un important focus d’atracció tantd’estiuejants com d’excursionistes, però entreaquestes imatges destaquen les realitzades pelssocis del Centre Excursionista de Catalunya en lesseves excursions pel Montseny durant les prime-res dècades del segle XX. Molts d’aquests socistambé contribuïren amb les seves obres a l’estudide la masia catalana del qual parlarem a continua-ció. Una part d’aquestes fotografies es conservena l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista deCatalunya, però també entre els fons d’institucionscom ara la Biblioteca de Catalunya o l’Institut


d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Altres foto-grafies provenen d’arxius familiars d’excursionistesi d’estiuejants, i d’arxius patrimonials d’algunsmasos. En aquest darrer cas, són imatges que elsvisitants feien a la gent dels masos i que més tardels les feien arribar personalment o per correu.

Investigadors

Des del segle XIX, el Montseny es convertí tambéen l’escenari de les recerques de geòlegs, botà-nics, zoòlegs, historiadors i historiadors de l’art. Elprincipal objectiu de les fotografies disparades peraquests investigadors, que recullen una miradamés precisa i de gran riquesa, va ser il·lustrar idocumentar el seu objecte d’estudis, com és elcas de les fotografies de Salvador Llobet (1898-1991) publicades el 1947 en El hombre y el medioen el Montseny. Les imatges d’aquesta recerca,que a més del mateix Llobet van ser fetes per P.Deffontaines, J. Font Falgas J. Dachs, i P. Fort,constitueixen una col·lecció molt valuosa sobreels masos, els pobles i els paisatges del Montseny,però també sobre l’agricultura, la ramaderia i lagent del massís.

Una recerca que ens ha deixat un bon nombrede fotografies i que conserva el Centre Excursio-nista de Catalunya fou l’estudi sobre la masiacatalana, impulsat sota el patrocini de Rafel Pat-xot i Jubert (1872-1964). Els treballs s’iniciaren alCentre Excursionista de Catalunya l’any 1923,sota la direcció de l’arquitecte olotí Josep Danési Torras (1895-1955). L’objectiu de la recerca erapublicar una gran obra sobre les nombrosesdimensions de la masia –arquitectura, mobiliari,indumentària i comportament humà i social–, peròaquesta tasca quedà interrompuda l’any 1936. Eltema preferent de les més de 7.000 imatges queinclou el fons és l’arquitectura, però també s’himostren les feines al camp i la vida del mas, aixícom vistes i detalls de pobles catalans. Entre elsautors de la documentació gràfica de l’Estudi –uncentenar de fotògrafs i una trentena de dibui-xants–, hi ha destacades personalitats de l’àmbitcultural i excursionista de l’època: Josep M. Batis-ta i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras,Juli Soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Fran-cesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió iBalaguer, etc.

Els treballs de documentació gràfica realitzatsdes de l’Arxiu Mas per Adolf Mas i Ginestà (1861-

1936), pel seu fill Pelai Mas i Castañeda (1891-1954) i d’altres col·laboradors (Almató, Suñé) sónuna de les altres fonts de fotografies sobre elsmasos del Montseny. Encara que les seves foto-grafies no estaven lligades específicament a la re -cerca científica i es correspondrien més a la tascadels reporters gràfics, l’exhaustivitat en la reco-llida i el rigor en la documentació i sistematitza-ció van fer que les seves fotografies fossin utilit-zades en treballs científics. A més, l’any 1909Adolf Mas rebé l’encàrrec de l’Institut d’EstudisCatalans per fer l’Inventari Iconogràfic de Cata-lunya, que constituí una base important del seuarxiu. Tot i que l’objectiu principal era documen-tar sistemàticament monuments, ruïnes arqueo-lògiques i obres d’art, les fotografies que ferentambé constitueixen un testimoni gràfic del pai-satge, les gents i la vida quotidiana de la prime-ra meitat del segle XX.

Altres fotògrafs que cercaven documentar larealitat canviant de les primeres dècades delsegle XX eren etnògrafs i folkloristes, com perexemple Joan Amades (1890-1959), Tomàs Carre-ras i Artau (1879-1954), Josep Maria Batista i Roca(1895-1978), o metges com Antoni Ariet (1872-1951), metge de Viladrau i autor de la Topografíamédica de Viladrau, publicada l’any 1915.

L’interès dels científics pel Montseny tambécontribuí a la descoberta de les seves possibilitatspedagògiques com a gran aula de natura o labo-ratori, que ja van assenyalar Ignasi de Sagarra iPius Font i Quer en el seu projecte del Parc Natu-ral del Montseny dels anys 1921 i 1922, respecti-vament (Boada, 2005).

Reporters gràfics i postals

Un altre grup important de fotògrafs que contribuï-ren a crear i difondre la imatge del Montseny forenels reporters gràfics que fotografiaren el Montsenyamb l’objectiu d’il·lustrar revistes i publicacionsil·lustrades i imprimir sèries de postals, també peral públic urbà. El costum d’enviar postals ambfotografies s’inicià a l’estat espanyol el 1892, peròno es generalitzà fins a principis del segle XX, coma felicitacions personals, motiu d’amistat o recordde viatges. Fou a partir de l’any 1905, quan es vapermetre escriure el text a l’anvers (fins llavorscalia escriure al davant i reservar el darrere per al’adreça), que la postal va viure anys de prosperi-tat, fins al punt que es va convertir en el mitjà de


comunicació més popular. Res quedava fora del’atenció de les postals, des de monuments i pai-satges fins a aspectes de la vida quotidiana, ves-tits regionals, nus, parelles romàntiques, fauna,automòbils o ferrocarrils. L’expansió del turismei de la publicitat va contribuir a la popularitzaciód’aquest mitjà, la qual cosa permeté la realitza-ció d’un gran nombre de fotografies que desprésde ser enviades acostumaven a guardar-se.

El Montseny no va girar la cara als fotògrafs depostals. El fet que fos un destí privilegiat per aexcursionistes i estiuejants des del darrer quartdel segle XIX contribuí al fet que els seus paisatgesi pobles surtin en les postals des de gairebé elsseus inicis a Catalunya. Les postals editades delMontseny representen temes molt variats: vistesgenerals dels pobles, monuments i edificis singu-lars com les esglésies, els anomenats «tipuspopulars», paisatges i els indrets –pobles, carrersi places, masos, ermites, fonts, cims, ponts, rius,hotels i xalets– més emblemàtics i que atreien mésl’atenció dels visitants o que podien servir peril·lustrar algun reportatge.

Entre les col·leccions de postals sobre el Mont-seny, en trobem de firmades per alguns dels fotò-grafs més prestigiosos. Així, Lucien Roisin Besnard

(1876-1942), d’origen francès però instal·lat a Bar-celona des de l’any 1897 i considerat com una deles figures clau de la fotografies de postals d’arreud’Espanya, prengué un bon nombre de fotografiessobre paratges, masos i pobles del Montseny. Elseu fons està dipositat a l’Arxiu Històric Fotogrà-fic de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya.També trobem fotografies del Montseny d’AdolfZerkowitz (1884-1972), fotògraf d’origen vienèsque va arribar a Catalunya durant la Primera Guer -ra Mundial, molt innovador i que va obtenir vistesde muntanyes des de pics o llocs arriscats, com-binant la seva tasca de fotògraf amb l’afició pelmuntanyisme. Entre molts d’altres, també editarenpostals del Montseny el fotògraf Santiago Carre-ras Oliver (1846-1960), el fons del qual es troba al’Arxiu Municipal de Mataró, la impremta de lavídua de Lluís Tasso, Fergui, l’impressor Àngel Tol-drà Viazo (1867-1956) –A.T.V.–, que tenia unaestamperia al carrer Canuda de Barcelona i varecórrer Catalunya durant les dues primeres dèca-des del segle XX acompanyat d’un fotògraf fent lesfotografies que després venia com a postals a laseva botiga, i que reuní en el seu catàleg mésd’un centenar d’imatges dels municipis del Mont-seny. El mateix sistema d’encarregar a fotògrafs


Fotografia 2. Postal de Ca n’Auleda (Sant Esteve de Palautordera). Autor desconegut. Museu Etnològic delMontseny, la Gabella, Arbúcies.

professionals que fessin les fotografies per a lespostals l’utilitzà l’editor Josep Thomas (1853-1910), qui creà la Fototípia Thomas el 1880, ons’imprimiren postals de pràcticament tots elstemes que podien ser reproduïts en targetes pos-tals.

Fotografies de família

A diferència de les fotografies dels excursionistesi dels reporters gràfics, les imatges de principis delsegle XX que trobem en els fons familiars són, enla seva majoria, retrats i escenes dels momentsimportants de la vida familiar, com, per exemple,un casament. Són fotografies fetes per a l’ús delsfotografiats i dels seus familiars. En aquest sen-tit, els fons fotogràfics familiars ofereixen unesimatges del Montseny que serveixen de contra-punt a la visió més estereotipada dels estiuejantsi excursionistes i dels fotògrafs de postals. Ambtot, de vegades, les fotografies reprodueixen lesmateixes escenes que s’havien vist a les postalsi que ja s’havien convertit en l’estàndard que caliafotografiar.

La fotografia va entrar ben aviat a les cases depagès. Els propietaris dels masos més acomodatsvan trobar en els retrats una forma de preservar elsentit de continuïtat de la casa, ja que la fotogra-fia els permetia posar rostre a aquells que havienfet l’esforç de continuar-la (Ferrer, 2003). En elmón rural, el retrat va esdevenir un instrumentmés per reforçar la dimensió simbòlica i la identi-tat de la casa i per recordar a les generacionsfutures i als visitants els seus membres, així comles relacions de parentiu i les relacions socials a tra-vés de les persones que hi sortien fotografiades.

Durant les primeres dècades del segle XX, espe-cialment a partir dels anys vint, la fotografia vapopularitzar-se per l’augment d’estudis fotogràficsa les poblacions més grans com ara Vic, Grano-llers o Sant Celoni, per la proliferació de fotògrafsambulants –que recorrien aplecs, fires i festesmajors, o es desplaçaven fins als masos per cap-tar escenes i grups familiars més amplis en platósimprovisats–, i per les innovacions tècniques quevan abaratir i simplificar la pràctica fotogràficaamateur. Atesa la importància que s’atribuïa a lafotografia, només feta de tant en tant, els perso-natges apareixen vestits amb les seves millorsvestimentes i una actitud cerimonial, ferms, ambles mans al costat o agafades al davant i mirant

frontalment la càmera. La fotografia va tenir unaàmplia difusió i, al mateix temps, efectes interes-sants a les cases. Per primera vegada, una pobla-ció àmplia podia veure’s representada i, encaramés important, conservar la memòria dels mo -ments i dels avantpassats i mantenir el record dela solidaritat del grup fraternal un cop dispersat.Com a suport del sentiment, la irrupció de la foto-grafia modificà la visió de les edats de la vida, lavivència del temps, i va difondre el sentimentd’importància d’un mateix i va democratitzar lavaloració del reconeixement social (Corbin, 1989,432).

En molts masos, algunes fotografies erenemmarcades o posades en llocs preferents de lasala, i mostraven als visitants una particular gale-ria dels familiars i dels casaments de la casa. Alsmasos amb una posició econòmica més alta,influenciats per l’estil de vida burgès, les fotogra-fies adquirien un valor decoratiu, sovint ampliadesi emmarcades, a la sala principal. Però la majorpart de les fotografies no eren exposades i erenconservades en una caixeta o més endavant en elsàlbums familiars, i l’acte de mirar-les es convertiaen un acte de transmissió de la història del mas ide les relacions de parentiu als més menuts.

Un gènere particular de la fotografia familiar elconstitueix la relacionada amb els rituals familiars,en especial respecte al matrimoni. El costum de ferfotografies dels casaments va introduir-se a prin-cipis del XX, però no va generalitzar-se fins als anysvint. Primer, els nuvis es desplaçaven als estudisfotogràfics, però a poc a poc es generalitzà elretrat a l’església o a un dels masos, no només dels


Fotografia 3. Retrat a l’entrada del mas. Mas de laVall d’Arbúcies. Autor desconegut. Museu Etnològicdel Montseny, la Gabella, Arbúcies.

nuvis sinó del conjunt dels assistents. L’acte de ferla fotografia de noces esdevingué des de llavorsun element més del ritual, «l’acompanyament obli-gat de les grans cerimònies de la vida familiar icol·lectiva, que va permetre eternitzar i solemnit-zar aquests moments culminants de la vida social»,a l’hora que el retrat es convertia en un sociogra-ma on apareixien reflectides les relacions dels con-traents (Bourdieu i Bourdieu, 1965). Com remar-ca Segalen (1972, 115), les fotos de casament ensaporten una informació considerable sobre el grupreunit en un punt geogràfic precís, per a una oca-sió donada i en un moment de temps qualificablepel context econòmic, demogràfic i social. La foto-grafia permet descobrir l’estructura de parentiu iles relacions de tipus econòmic o cultural, ja que através d’aquesta s’expressava l’aliança. Les foto-grafies de baptismes i de primeres comunions noes generalitzaren fins molt més tard, ja que aquestsrituals no tenien durant la primera meitat del segleXX la importància que assoliren posteriorment.

Tant els retrats com les fotografies de ritualsfamiliars eren realitzades en la seva majoria perprofessionals i tenien la finalitat de ser mostrats al’altra gent. Per aquest motiu, es recollien sobre-tot els moments importants i la part pública de lavida familiar i reflectien la imatge que es volia donara la resta de la gent. En aquest sentit, no tot erafotografiable, i altres aspectes més íntims i del diaa dia dels masos restaven fora de l’objectiu delfotògraf. Però a mesura que la fotografia s’anavaposant a l’abast d’un nombre més gran de perso-nes i era feta pels mateixos protagonistes, fer unafotografia esdevingué un acte més privat (Rouillé,1990, 5-6), i les imatges passaren a reflectir situa-cions habituals de la vida quotidiana i privada, demanera que l’actitud de les persones retratadesdavant la càmera es va tornar més informal. Ambtot, no va ser fins a la segona meitat del segle XX

que la pràctica de la fotografia va deixar de serconsiderada com una activitat de «senyors» iestiuejants lligada a l’oci i al consum frívol i, pertant, fora dels esquemes culturals de la pagesia onl’estalvi i el treball eren valors predominants (Bour-dieu i Bourdieu, 1965).

Conclusions

Les fotografies ens ofereixen una excel·lent infor-mació etnogràfica sobre les pautes culturals i lesrelacions socials que caracteritzen la vida als

masos i la diversitat de la vida domèstica. Ara bé,com ja hem assenyalat, les fotografies no són unavisió absolutament real. Primer, perquè la seva ésuna visió feta a través de la mirada subjectiva delsulls del fotògraf, és a dir, la seva manera de veureel Montseny, els masos i els seus habitants. Lesimatges ens mostren un espai retallat, una fines-tra des d’on es contempla una realitat ja passada,seleccionada més per la tècnica que capta l’es -deveniment que per l’esdeveniment en ell mateix(Díaz Barrado, 1996). La fotografia produeix unahibernació microtemporal de manera que «en unafoto, res pot ser precisat com a anterior o poste-rior, ja que tot s’instal·la en una espècie de tempszero» (Zunzunegui, 1995, 135). Cada fotografiaés el resultat d’una elecció de l’operador que supo-sa un punt de vista òptic –l’enqua drament–, per-sonal –li agrada al fotògraf– i ideològic –els temesque es tria fotografiar i la composició de l’escena–(Lara, 2005). Així doncs, la fotografia no és la rea-litat, sinó una de les moltes maneres per represen-tar-la (Ramírez, 1997, 158). Però, en segon lloc,perquè el que veiem a les fotografies està condi-cionat per la manera com se situen els personat-ges que hi surten. Excepte en les fotografiesespontànies, quan els personatges se situendavant la càmera, en un context en què la fotogra-fia no tenia la quotidianitat actual, ho fan de mane-ra forçada, tal com volen passar a la posterioritato els indica el fotògraf, sovint amb els seus millorsvestits, reproduint les jerarquies socials de gène-re i edat (per exemple, home dret i dona assegu-da o en segon terme).

Aquests dos aspectes han de fer mirar la foto-grafia amb una certa prudència. Com assenyalaBurke (2001), en la fotografia rural de principis delsegle XX feta pels fotògrafs de procedència urba-na i no pagesa, s’hi pot apreciar un cert aire nos-tàlgic, una atenció que se centra a destacar elsaspectes de la vida rural considerats «tradicio-nals» o «típics». Així, per exemple, trobem fotogra-fies d’escenes com ara una batuda amb animalso un parell de bous llaurant, però on no apareixeneines modernes; o retrats de persones amb ves-tits antics, o de masos més senyorials i antics enlloc d’altres de més senzills o transformats. Aixídoncs, les fotografies són una barreja del real i del’ideal. La fotografia té una certa funció identitària,ja que aporta una informació visual que un docu-ment textual no oferiria, en mostrar-nos uns testi-monis visuals que difícilment poden ser expressatsper la paraula. Són un document històric polisè-


mic, subjecte a nombroses interpretacions en fun-ció de la persona que el contempla (Lara, 2005,5). Les imatges han d’interpretar-se a partir delcontext cultural en què es desenvolupen, i s’hande tenir en compte els seus aspectes iconogràfics(allò que hi apareix), narratius (el que s’explica),estètics (la fotografia com a representació artísti-ca) i científics (la informació sobre les pràctiquessocials, econòmiques i culturals que ens ofereix).

En un text anterior –El mas al Montseny. Lamemòria oral–, hem explicat com es construeixuna interpretació del passat a través dels relatsorals. Les fotografies, aquesta «memòria fotogrà-fica», no s’han d’entendre com un record més omenys nostàlgic de les famílies i les generacionsdels masos, recolzat pel blanc i negre que ens elfa oposar al present en colors, sinó com una deles mirades possibles sobre el passat. Les fotogra-fies ens mostren una altra visió del passat, cons-trueixen una altra memòria, la dels fotògrafs, peròtambé la de les persones que immortalitzaren enun instant una visió del seu present. A diferènciadels relats orals, explicacions del passat a partir delpresent, les fotografies ens permeten un viatgeen el temps i ens mostren en dècimes de segonuna condensació de personatges, paisatges,arquitectures, relacions familiars i socials. Però lamemòria oral i la memòria gràfica no són contra-dictòries, sinó tot el contrari. Fotografia i records’il·luminen mútuament i ens ofereixen una visiómés detallada i viscuda del passat. En definitiva,observant aquestes imatges i escoltant les parau-les de la gent, el passat se’ns fa proper i ens per-met conèixer molt millor el Montseny i els masos.

Bibliografia

ALBESA, C. (1990): Postals del Montseny. Bar-celona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

ALBESA, C. (ed.) (2005): La descoberta delMontseny. Barcelona: Fundació Albertis - Lun-werg Editors.

ARIET, A. (1915): Topografía médica de Viladrau(Montseny). Barcelona: Fidel Giró.

BIBLIOTECA DE CATALUNYA (2006): Fons fotogrà-fic Salvany. Barcelona: Biblioteca de Catalunya.Consultable en línia a: <www.bnc.cat/digital/salvany/index.html> [11 d’abril de 2008].

BOADA, M. (2005): «Introducció», dins Albesa, C.(ed.): La descoberta del Montseny. Barcelona:Fundació Albertis - Lunwerg Editors, p. 11-17.

BOFILL, R.; ZAMORA, J.E. (2005): «Els inicis del’estiueig a Viladrau», dins Monografies del Mont-seny, 20: 49-78.

BOIX, E. (2000): Catàleg de postal antiga deViladrau (Girona), 1901-1960. [Document en línia]:<http://cerclecartofilcatalunya.com/pviladrau/>[1 de setembre de 2008].

BOIX, E.; GUSTEMS, J. (2008): Catalunya centanys enrere. Recull de 4.321 targetes postals anti-gues. Barcelona: AUSA.

BOURDIEU, P.; BOURDIEU, M.C. (1965): «Le pay-san et la photographie», dins Revue française desociologie, 6(2): 164-174.

BURKE, P. (2001): Visto y no visto. El uso de laimagen como documento histórico. Barcelona:Crítica.

CORBIN, A. (1989): «Entre bastidores», dinsAriés, Ph.; Duby, G. (dir.): Historia de la vida priva-da, IV. De la Revolución francesa a la primera Gue-rra Mundial. Madrid: Taurus, p. 419-622.

DÍAZ BARRADO, M.P. (1996): «La fotografía y losnuevos soportes para la información», dins Ayer,24: 147-172.

DÍAZ BARRADO, M.P. (1998): «Historia del Tiem-po Presente y nuevos soportes para la informa-ción», dins Cuadernos de Historia Contemporánea20: 41-60.

ESTRADA, F.; ROIGÉ, X. (2004): «De l’ahir a l’avui:continuïtats i canvis en els masos del Montseny»,dins Ponències: anuari del Centre d’Estudis deGranollers 2003. Granollers, p. 27-66.

ESTRADA, F.; ROIGÉ, X. (2006): «Un mundo queha desaparecido. La (re)construcción del pasadoy el presente en las masías del Montseny», dins Fri-golé, J.; Roigé, X. (coord.): Globalización y locali-dad. Perspectiva etnográfica. Barcelona: Publica-cions i Edicions de la Universitat de Barcelona,p. 179-206.

ESTRADA, F.; ROIGÉ, X. (2006b): «Propietaris,masovers i bosquerols», dins Residencia, relacio-nes contractuales y transmisión de la propiedaden el sistema de masía del Montseny (S. XVIII-XX)», dins Chacón, F.; Roigé, X. (ed.): Familias ypoderes. Granada: Universitat de Granada, p.239-255.

FERRER, Ll. (2003): Masies de Catalunya. Man-resa: Fundació Caixa Manresa - Angle editorial.

FERRER, Ll. (2002): La vida rural a Catalunya.Barcelona: Angle editorial.

GAUTRAND, J.C. (1990): «Un siècle de photo defamille», dins Photos de famille. París: La Villette,p. 77-81.


INSTITUT D’ESTUDIS FOTOGRÀFICS DE CATALUNYA

(s.d.): Col·lecció Merletti. Barcelona: Institutd’Estudis Fotogràfics. Consultable en línia a:<www.iefc.es/documentacio/arxiu_fons_merletti.php> [1 de setembre de 2008].


(s.d.): Col·lecció Monteys. Barcelona: Institutd’Estudis Fotogràfics. Consultable en línia a:<www.iefc.es/documentacio/arxiu_fons_monteys.php> [1 de setembre de 2008].


(s.d.) Col·lecció Roisin. Barcelona: Institut d’EstudisFotogràfics. Consultable en línia a: <www.iefc.es/documentacio/arxiu_fons_roisin.php> [1 de se -tembre de 2008].

JEZEQUEL, H. (1995): «La photographie dans lafête foraine», dins Ethnologie Française, XXV(4):687-695.

LARA, E. (2005): «La fotografía como documen-to histórico-artístico y etnográfico: una epistemo-logía», dins Revista de Antropología Experimental,5, Text 10. Consultable en línia a: <www.ujaen.es/huesped/rae/articulos2005/lara2005.pdf> [1 desetembre de 008].

LLOBET, S. (1990): [1947] El medi i la vida alMontseny. Estudi geogràfic. Granollers: Museu deGranollers.

LÓPEZ, P. (1992): Las fuentes de la memoria II.Fotografía y sociedad en España, 1900-1939.

Madrid: Ministeri de Cultura, Direcció General deBelles Arts i Arxius - Lunwerg Editores.

LÓPEZ, P. (1996): Las fuentes de la memoria III.Fotografía y sociedad en la España de Franco. Madrid;Barcelona: Ministeri de Cultura - Lunwerg Editores.

PARER, P. (2002): «El fons fotogràfic de la nissa-ga dels Merletti: mig segle de fotoperiodisme»,dins Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis His-tòrics, 14: 113-130.

RAMÍREZ, J.A. (1997): Medios de masas e His-toria del Arte. Madrid: Cátedra.

ROIGÉ, X.; ESTRADA, F. (2008): El mas al Mont-seny. La memòria oral. Barcelona: Generalitat deCatalunya, Departament de Cultura.

ROUILLÉ, A. (1990): «Clichés de la vie privée.Parcours à la lisière de l’intime», dins AA.VV. Pho-tos de famille. París: La Villette, p. 5-9.

SEGALEN, M. (1972): Nuptialité et alliance: lechoix du conjoint dans une commune de l’Eure.París: Maisonneuve.

TARRÉS, J. ; RAMS, E. (2002): Un viatge per lesGuilleries i el Montseny. Visió actual del recorregutpioner fet l’any 1890 per Juli Serra. Barcelona:Rafael Dalmau.

ZELICH, C; FULLANA, P. (2005): Camins de Mar.Fotografies de les Illes Balears a l’Arxiu Mas, 1913-1928. Barcelona: Fundació «la Caixa».

ZUNZUNEGUI, S. (1995): Pensar la imagen.Madrid: Cátedra - Universidad del País Vasco.


Educació ambiental


Resum

Aquest projecte didàctic forma part de la museïtza-ció dels pous de glaç de l’Avencó i constitueix unamanera de donar visibilitat a l’acció educativa delmunicipi, perquè és des del territori i els seus llocsmés característics que cal emprendre les estratègieseducatives. Els materials didàctics que es presentenen aquest projecte estan orientats a l’edu cació primà-ria. S’hi exposen dues propostes diferents: una peral cicle inicial i una altra per al cicle mitjà. El valor i l’úseducatiu dels pous de glaç de l’Avencó rau en el valorpatrimonial propi dels pous de glaç i en el seu encla-vament geogràfic i ecològic. Així, les activitats d’en -senyament-aprenentatge plantejades esdevenenuna eina útil per interpretar les relacions actuals dela societat amb el seu entorn i també la maneracom les persones han anat fent ús del territori i l’hanentès tant a ell com als seus recursos al llarg de lahistòria.

Paraules clauPous de glaç, patrimoni cultural i natural, didàctica deles ciències socials

Abstract

An educational project about the ice wells inL’AvencóThis educational project is part of an initiative that hasconverted the ice wells in L’Avencó into a visitorattraction and museum and is a way of lending vis-ibility to the town’s educational activities. This isbecause educational strategies are more effective ifthey are undertaken in the area and in its most char-acteristic places. The educational materials includedin this project are geared to primary education. Thereare two types of display: one for early-primary andone for middle-primary school pupils. The education-al value and use of the ice wells in L’Avencó lies in theheritage values of the ice wells themselves and theirgeographical and ecological location. This meansthat the proposed teaching-learning activities becomea useful tool in order to interpret the current relation-ship between society and its surroundings and theway in which people have used the land and under-stood it and its resources throughout history.

Key words Ice wells, cultural and natural heritage, social sci-ence teaching

Un projecte didàcticper als pous de glaçde l’Avencó

Jesús Granados Facultat de Ciències de l’Educació, UniversitatAutònoma de Barcelona

Resumen

Un proyecto didáctico para los pozos de hielodel AvencóEste proyecto didáctico forma parte de la museiza-ción de los pozos de hielo del Avencó y constituyeuna forma de hacer visible la acción educativa delmunicipio, ya que es desde el territorio y sus lugaresmás característicos que hay que llevar a cabo lasestrategias educativas. Los materiales didácticosque se presentan en este proyecto están orientadosa la educación primaria y tienen en cuenta dos pro-puestas distintas: una dirigida al ciclo inicial y otra alciclo medio. El valor y el uso educativo de los pozosde hielo del Avencó radican en el valor patrimonial delos propios pozos de hielo y en su enclave geográfi-co y ecológico. Así, las actividades de enseñanza yaprendizaje que se han planteado son una herra-mienta útil de interpretación de las relaciones actua-les de la sociedad con su entorno y también decómo las personas han ido haciendo uso y hanentendido el territorio y sus recursos a lo largo de lahistoria.

Palabras clavePozos de hielo, patrimonio cultural y natural, didác-tica de las ciencias sociales

Introducció

El projecte didàctic sobre els pous de glaç del’Avencó i el seu entorn va ser possible gràcies al’encàrrec de l’Ajuntament de Tagamanent i laDiputació de Barcelona. El fet que les administra-cions locals s’interessin i apostin per l’educació ésimportant. Fins fa poc temps, la tasca d’educares considerava restringida a les escoles i a lesfamílies, però d’un temps ençà, aquesta respon-sabilitat s’ha ampliat a altres sectors de la socie-tat i s’ha constatat el paper del municipi com aeducador dels seus ciutadans. Cada membre dela comunitat esdevé part de l’educació de tots elsque en formem part: tots som educadors amb lesnostres accions i tot ens educa. El municipi és unagent i motor d’accions educatives i determina,amb la participació ciutadana, els valors educatiusque han de definir el municipi. La ciutat educado-ra s’ha d’entendre com una extensió efectiva deldret fonamental a l’educació. Ha d’oferir, ambgenerositat, tot el seu potencial educatiu i afavo-rir un aprenentatge permanent per enriquir elsseus habitants individualment i per compartir-hosocialment i de forma solidària. Considera quequalsevol ciutat disposa d’incomptables possibi-litats educadores que, si les desenvolupa, conso-lidarà una personalitat pròpia i inserida al país ones troba. Entenem el projecte de museïtzació delspous de glaç de l’Avencó com una manera dedonar visibilitat a aquesta acció educativa delmunicipi. És des del territori i els seus llocs més

característics que cal emprendre les estratègieseducatives, en estreta proximitat amb les perso-nes i amb el mateix territori, com a plataforma deles activitats.

Aquest projecte didàctic està orientat a l’edu -cació formal, i més concretament a l’educació pri-mària, per la qual cosa s’han establert dues pro-postes diferents: una per al cicle inicial i una altraper al cicle mitjà. Les activitats d’ense nyament-aprenentatge plantejades obeeixen a l’educacióper al desenvolupament sostenible, ja que treba-llen les relacions entre el medi ambient, la socie-tat i l’economia. Per tant, esdevenen una eina útilper interpretar les relacions actuals de la societatamb el seu entorn i la manera com les personeshan anat fent ús del territori i l’han entès tant a ellcom als seus recursos al llarg de la història.

Els continguts d’aquest projecte didàctic esdistribueixen en quatre apartats diferenciats. • La primera part explica el valor i l’ús educatiu delspous de glaç de l’Avencó i el seu entorn. S’hiadjunten dos documents: un sobre els aspectesgeogràfics i ecològics de la riera de l’Avencó i unaltre sobre el valor patrimonial dels pous de glaçde l’Avencó i el procés de formació del glaç. Laintenció d’aquests dos documents és dotar d’unscontinguts conceptuals útils per al professorat i elsguies-educadors en la seva formació i documen-tació respecte del territori i la temàtica d’estudi queens ocupa.• La segona part tracta d’emmarcar els materialsdidàctics dels pous de glaç de l’Avencó dins


Figura 1. Els pous de glaç de l’Avencó: patrimoni cultural i element educatiu.

Decisió Administració local

FinançamentEina

(per entendre el passat)Divulgació

Conservació Vestigis

Museïtzació

l’actual currículum d’educació primària. De formageneral, es defineixen les finalitats educatives delsmaterials proposats i s’esmenten les metodologiesd’ensenyament-aprenentatge que es volen poten-ciar. • La tercera part presenta els materials didàctics,tant els dossiers de treball dels alumnes com lesguies didàctiques per al professorat i els guiesdel conjunt patrimonial dels pous de glaç del’Avencó. • L’informe conclou amb una darrera part ambrecursos didàctics, bibliografia i adreces elec -tròniques d’interès. Tanmateix, s’inclou un annexfotogràfic que ha de servir com a suport didàctica l’hora de fer el recorregut pels pous de glaç.

El valor i l’ús educatiu dels pousde glaç de l’Avencó

Els pous de glaç de l’Avencó i el seu entorn natu-ral privilegiat tenen un valor i un ús educatiu poten-cial molt grans:• D’una banda, la riera de l’Avencó s’inscriu dinsel Parc Natural del Montseny, un entorn natural pri-vilegiat que cal conèixer, gaudir i tenir-ne cura. Ésimportant conèixer el territori per esti mar-lo i iden-tificar-s’hi. Per això, cal apropar d’una maneraafectiva la població i la comunitat escolar al terri-tori, per tal de promoure la conservació i la valo-ració del patrimoni com a capital natural que s’had’utilitzar d’una manera eficient en pro del desen-volupament sostenible.• De l’altra, tenir pous de glaç és un aspecte queidentifica el territori i li dóna identitat, perquè no totsels pobles en podien tenir a causa de les sevescaracterístiques geogràfiques. Els pous de glaçsignifiquen més de tres-cents anys d’història alvoltant de la creació del gel o glaç de forma arte-sanal. Aquest conjunt patrimonial ens ajuda areconstruir un ofici perdut i tot el que comporta-va: la manera com es feia el glaç, la gent que ocu-pava, les eines que es feien servir i les infraestruc-tures necessàries per a la seva fabricació itransport. Tot això ens ajuda a crear una vincula-ció amb les formes de vida del passat, les tecno-logies i les tècniques antigues i ens permet com-parar-les amb la nostra vida actual. En definitiva,constitueix una eina per entendre la nostra socie-tat local com a resultat de la nostra història pas-sada i ens ha de servir per viure el present totpensant i imaginant el futur des d’una perspecti-

va crítica. Perquè cal avançar sense oblidar d’onvenim.

L’enclavament geogràfic i ecològic de la riera de l’Avencó

La riera de l’Avencó és un afluent del riu Congostque té una longitud de 14,2 quilòmetres. La rierai tota la seva conca (amb una superfície de 35 km2)està situada al vessant occidental del massís delMontseny. Al tram baix de l’Avencó, la llera de lariera està pràcticament canalitzada a causa del seualt grau d’humanització (s’hi poden trobar lesdarreres urbanitzacions d’Aiguafreda). Si fem unaullada des del molí de l’Avencó al relleu que ensenvolta, ens adonarem que tenim un conjunt deturons d’entre 600 i 700 metres d’alçada ques’alineen d’oest a est i que formen el serrat de Pla-nelles, el turó de la Roureda, el Pujal i la serraMadrona. A part d’actuar com a carenes i límit dela conca de l’Avencó pel sud, i com a conseqüèn-cia de la seva orientació, aquests turons provo-quen que el vessant que desguassa a l’Avencósigui obac, de manera que rep poca insolació i ésombrívol, humit i fred. La localització dels pous deglaç en aquest indret es va deure més a aquest fetque no pas a la disponibilitat d’aigua.

L’erosió que ha anat excavant la riera del’Avencó ha donat lloc a escarpaments o cingle-res allí on l’aigua ha trobat materials durs, i pen-dents suaus on ha trobat materials tous com lesargiles. El tipus de paisatge resultant és conegutamb el nom de relleu en costa, ja que alternamaterials durs i tous i va configurant cingleres peruna banda i pendents suaus a continuació. Po -dríem dir que l’espadat que trobem avui cobert peralzines al costat dels pous de glaç no són res mésque una part de la mateixa estructura dels cinglesde Bertí.

L’aigua de la riera de l’Avencó presenta unaalta qualitat fisicoquímica: l’índex de qualitat (qui-misme global) té un valor en tot el seu recorregutde 5, la qual cosa equival al grau de natural. Peraquest motiu, es tracta d’aigües de munta nya demolta qualitat. Les aigües tenen una mineralitza-ció baixa o molt baixa i una composició bicarbo-natada càlcica o magnesicocàlcica dominant. Amés, són aigües oligotròfiques, ja que tenen pocsnutrients.

La vegetació de l’Avencó presenta un estat deconservació força bo, excepte en l’últim tram. En


el tram superior, s’hi troben camps de conreuabandonats en bon estat de regeneració cap a lavegetació de ribera (suposen un 5%). El bosc deribera, que ocupa un 15% del territori, és jove, peròté un índex de riquesa 7 (en una escala de 0 a 10,en la qual es té en compte el grau de raresa i laseva ocupació al territori a partir de la quantitat oel recobriment de cada espècie). El bosc mediter -rani, principalment alzinars i rouredes, ocupa laresta del territori i arriba en molts indrets fins a propde la ribera.

A la part baixa de la riera, la urbanització hacontribuït al fet que no hi hagi un bosc de riberaconsolidat i que creixi una àmplia varietat d’es -pècies d’arbres, dels quals no hi ha cap espèciedominant, distribuïts irregularment i que sobre-viuen en un espai reduït. En altres indrets s’ha afa-vorit l’extensió de diferents comunitats vegetals desubstitució. Així, els indrets molt oberts i pocombrívols són colonitzats per les bardisses, men-tre que en ambients més frescals i ombrívols, s’hidesenvolupen les comunitats d’ortiga i évol i elsgrans herbeis de rapalassa. Al molí de l’Avencó tro-bem un bosc de ribera no consolidat. Les princi-pals espècies vegetals presents es recullen en elquadre 1:

Quadre 1. Les principals espècies vegetals deribera al molí de l’Avencó

Arbres: vern (Alnus glutinosa), freixe de fulla gran (Fraxi-nus excelsior), robínia (Robinia pseudoacacia), pollancre(Populus nigra), om (Ulmus minor), lledoner (Celtis austra-lis) i freixe de fulla petita. El lledoner i la robínia són espè-cies introduïdes i són considerades al·lòctones.

Arbustos: vidalba (Clematis vitalba), arç blanc (Cratae-gus monogyna), esbarzer (Rubus sp.) i saüc (Sambucusnigra).

Les condicions dels vessants amb pendentmolt abrupte no són favorables per al desenvolu-pament del bosc de ribera. El seu lloc és ocupatpel bosc mediterrani autòcton, que a la nostrazona inclou tant els alzinars del Quercenion iliciscom les rouredes del Quercenion pubescentis.

L’alzinar que trobem al molí de l’Avencó comp-ta amb alzines velles ben conservades. A la zonade pícnic s’ha eliminat el sotabosc, però si ensacostem a la paret rocosa, veurem que es tractad’un bosc ric en arbustos i lianes, amb molta acti-vitat i d’aspecte selvàtic. Es tracta d’un alzinaramb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale), dela subassociació viburnetosum lantanae, rica en

espècies de roureda calcícola. Les principals espè-cies vegetals presents es poden consultar en elquadre 2:

Quadre 2. Principals espècies vegetals a l’alzinarde l’Avencó

Arbres: alzina (Quercus ilex), roure de fulla gran (Quercuspetraea), boix (buxus) que creix amb una alçada gran. (Elboix és una espècie que viu preferentment en indretsfrescos i sobre terrenys calcaris.)

Arbustos: galzeran (Ruscus aculeatus), esbarzers (Ru-bus ulmifolius) als camins, tintorell (Daphne mezereum),esparreguera (Asparagus acutifolius), aladern (alaternus),etc.

Lianes: heura (Hedera helix), arítjol (Smilax aspera), vidal-ba (Clematis vitalba), vidiella (Clematis flammula), lliga-bosc (Lonicera periclymenum), etc.

També cal destacar la presència abundant d’ortigues, fal-gueres i molsa, que cobreixen el sòl i el rocam de lazona.

Pel que fa a la fauna, hi ha inventariades vint-i-quatre espècies que nidifiquen al llarg de la rieragràcies a la bona qualitat de l’aigua i les disposi-cions de diferents nínxols per a la reproducció. Deles aus fluvials presents amb un màxim interès, endestaquen la merla d’aigua (que només es troba enun altre indret de la conca) i el blauet, més ubiqüis-ta. També s’hi troben vint-i-sis espècies d’odonats(libèl·lules), d’entre les quals destaca la presènciad’Oxygastra curtisi, espècie de libèl·lula estricta-ment protegida a Europa.

Les dues característiques ecològiques princi-pals de la riera de l’Avencó són les següents:• La funció de corredor biològic. La riera del’Avencó és un corredor que fa de frontera i alho-ra actua com a connector dels sistemes adja-cents. Es tracta d’un corredor biològic per a nom-broses espècies, tant d’ocells com de mamífers iamfibis. Els ecosistemes de ribera ben conser-vats, és a dir, amb bona cobertura i estructuravegetals, constitueixen elements essencials deconnectivitat entre els sistemes naturals, ja que elséssers vius no queden aïllats per barreres artificialsi se n’afavoreix la dispersió.• La biodiversitat. Dins els diferents cursos fluvialsdel massís del Montseny, la riera de l’Avencó ésun espai de diversitat de flora i fauna. Els factorsque intervenen a nivell local en la biodiversitatsón: la geomorfologia de la llera, el quimisme del’aigua, la presència o absència de bosc de ribe-ra, els usos del sòl i el grau d’humanització, entred’altres.


El valor patrimonial dels pous de glaç

Els pous de glaç de l’Avencó tenen més de tres-cents anys d’història. El conjunt patrimonial, ambles infraestructures que es conserven, ens recor-da un ofici perdut, que consistia a fer glaç demanera artesanal. Els majors centres d’interèsrelacionats amb la producció del glaç són: elsusos del glaç, les condicions geogràfiques, elprocés d’obtenció del glaç, les característiquesdels pous, l’empouament, el desempouament i elnegoci del glaç.

En el passat, el glaç servia principalment per aaquests tres usos: • La conservació d’aliments (sobretot el peix i lacarn).• L’ús terapèutic, per preservar de malalties, coma anestèsic en operacions i antiinflamatori, per ferbaixar la febre, etc.• L’ús gastronòmic, per refredar begudes, fabricargelats, congelar líquids, etc.

Els factors geogràfics que feien possible la pro-ducció del glaç eren l’aigua, el fred i les comuni-cacions. Les temperatures baixes i les nevadesque es donaven a l’Avencó permetien la formaciódel glaç. Fa tres segles, feia més fred i nevava

més que en l’actualitat. A més, hem d’afegir queels pous estan situats al fons d’una vall, en un ves-sant obac, on durant l’hivern les hores de radia-ció solar són escasses i les temperatures, per tant,molt baixes. Els mesos més freds eren de novem-bre a febrer; per això la campanya començava afinals de novembre i durava fins a la diada de SantAntoni Abat (el 17 de gener) o finals de gener. Enaquell moment, el glaç ja havia d’estar format,tallat i empouat.

D’altra banda, l’abastiment d’aigua era possi-ble perquè l’Avencó era una riera neta amb uncabal gran i regular. El procés per obtenir el glaçcomençava a les rescloses, d’on es conduïa l’aiguaen la mesura necessària i a una velocitat adequa-da per al rec cap a les basses, on començaria elprocés de glaçada.

Les eines que es feien servir a les basses erenels martells i les maces, els motlles de fusta, lesserres (primer de fusta i posteriorment de metall)i els ganxos. Les persones que es dedicaven atallar el glaç eren els serradors.

Els pous són unes estructures cilíndriques,cobertes amb una volta semiesfèrica que arrencadel terra i amb les parets folrades de pedra seca.S’accedeix a l’interior per unes petites portes o


Figura 2. Imatges del procés d’obtenció del glaç.

obertures; per una d’aquestes hi entraven els tre-balladors i, per l’altra, s’introduïa i s’extreia el glaç.Totes les obertures estan protegides del sol perbranques o altres materials per tal que la tempe-ratura de l’interior del pou no augmenti i, d’aquestamanera, no es fongui el glaç. Al fons del pou, nor-malment hi ha un conducte que serveix per a des-guassar l’aigua que s’ha fos.

La figura 3 mostra la forma del Pou Gran del’Avencó, que va ser construït entre els anys 1701i 1754. Consta de tres obertures; a sol ixent estroba la porta per carregar el glaç; a ponent, hi hala porta per descarregar-lo, vorejada per uns pilarsverticals que servien, possiblement, per encarar elcarro que havia d’endur-se el glaç, i la terceraobertura, situada a la banda de migdia, segura-ment servia per airejar l’interior del pou durant elstreballs de càrrega. Aquest pou va estar actiu finsals anys 1930.

Els materials didàctics. Laproposta didàctica

La proposta de seqüència didàctica pretén serinterdisciplinària, ja que analitza el món del glaç enel passat, tenint en compte aspectes de les cièn-cies naturals i les ciències socials conjuntament.De fet, l’Àrea de Coneixement del Medi de l’edu -cació primària ja es té en compte des d’aquestpunt de vista integrat o globalitzat. L’Àrea deConeixement del Medi Natural, Social i Cultural técom a objectiu que els alumnes comprenguinmillor la societat i el món d’avui i puguin accedir-hi amb maduresa i responsabilitat. Al llarg del’educació primària els alumnes han de progressaren la comprensió de l’espai i el temps i la sevarepresentació: han d’adquirir nocions geogràfi-

ques, històriques i socials, la noció de causalitat,la comprensió de fenòmens en els quals interve-nen moltes causes, etc. Aquesta proposta didàc-tica contribueix a la consecució d’aquests apre-nentatges.

Aquesta proposta didàctica segueix les teoriesconstructivistes de l’aprenentatge. El constructivis-me parteix del fet que l’alumne és capaç de fer iaprendre, en un moment determinat, depenent tantde l’estadi de desenvolupament operatori en què estroba com del conjunt de coneixements que haconstruït en les seves experiències prèviesd’apre nentatge. El constructivisme també creu enl’apre nen tatge significatiu. Per tal que l’aprenen -tatge sigui significatiu, el contingut ha de poderser assimilable i ha de ser motivador perquèl’alumne tingui una actitud favorable per al’aprenentatge. A més, és important que l’alumnepugui relacionar el que aprèn amb el que ja sap.La significativitat de l’aprenentatge està molt direc-tament vinculada a la seva funcionalitat, de mane-ra que l’alumne pugui relacionar aquest amb laseva vida quotidiana i els futurs aprenentatges.

La importància de les sortides i el treball de camp

Les sortides de treball relacionades amb el conei-xement del medi natural, social i cultural hand’esdevenir una aula situada fora de l’aula prò-piament dia, on l’alumne observi i actuï per conèi-xer, de manera que l’aula a l’escola ha d’esde -venir el lloc on valori i sistematitzi el que ha aprèsa fora. En aquest sentit, s’ha de considerar tanimportant el fet d’apropar l’entorn, com el dereconduir els descobriments i les adquisicionsque s’hagin efectuat. Per aquest motiu, les se -


Figura 3. El PouGran.

qüències didàctiques plantejades incorporenunes activitats prèvies i unes de posteriors per fera l’aula abans i després de la sortida als pous deglaç de l’Avencó. A més, les activitats que cal ferdurant el treball de camp han de significar un veri-table diàleg de l’alumnat amb l’entorn i, també, hande plantejar que l’ex periència es visqui de mane-ra col·lectiva.

La metodologia de treball proposada està orien-tada a potenciar l’observació, l’experimentació i larecerca. Amb aquest objectiu, es desenvoluparanles habilitats següents:• Observació directa de la realitat a l’aire lliure o enmuseus, etc.• Observació d’imatges diverses, dibuixos, etc.• Comprensió de documents escrits senzills, comara relats per a nens.• Formulació de preguntes i recerca contínua derespostes.• Dramatització de situacions, jocs de simulació ide rol.• Treball en mapes i plànols com al damuntd’aquests.• Indagació històrica senzilla.

En efectuar l’observació directa, cal que es tin-gui en compte com s’estructura aquesta observa-ció. Per aquest motiu, el monitor o la monitora hade donar pautes d’observació concretes, demanera que l’alumne, prèviament a l’observació,sàpiga què ha d’observar i com ha de fer-ho;també s’ha de potenciar l’anàlisi crítica de la infor-mació obtinguda. El monitor disposarà d’aquestespautes en la guia didàctica.

Els materials didàctics del cicle inicial

Durant el cicle inicial de l’educació primària, elsnens i les nenes consoliden la seva identitat icomencen a tenir consciència de les seves capa-citats i les seves limitacions i a percebre la sevasituació en el medi. Parteixen d’una percepcióegocèntrica de l’espai i, a poc a poc, van accep-tant la seva pròpia posició respecte dels altres i lesnormes de la societat. És precisament en aquestpunt on els hem d’ajudar a desenvolupar un domi-ni espacial.

En aquesta etapa els nens i les nenes dirigei-xen la seva curiositat cap a l’aprenentatge deconeixements sobre la vida dels animals i els pro-cessos de la vida. Pel que fa a l’aprenentatge dela història, les recents aportacions d’autors com

Calvani i Kiera Egan han demostrat que, a partirdels sis anys, els alumnes poden entendre la his-tòria si s’explica d’una manera adequada. Així,Calvani proposa dividir la història en blocs concep-tuals (com per exemple: el moment d’avui, el mónquan els pares eren petits, l’època quan els aviseren petits, les primeres fàbriques, l’època delscastells, etc.). Per la seva banda, Kieran Egan pro-posa que l’important és plantejar la història comun relat que contingui una seqüència ordenadadels fets. D’aquesta manera, els alumnes aprenentambé a comunicar de manera ordenada els fets.Tenint en compte aquestes diferents visions i pro-postes, s’ha plantejat la seqüència didàctica apartir d’un conte: L’Oxy, la Neus i els pous de glaçde l’Avencó. Els personatges –una libèl·lula i unanena de l’edat dels alumnes– constitueixen el filconductor i el motiu pel qual s’introdueix la fabri-cació del gel o glaç. S’ha escollit la libèl·lula Oxy-gastra curtisi per dues raons: la primera, perquèels nens i les nenes d’aquestes edats són més pro-pers a la natura i els éssers vius i s’hi identifiquen,de manera que hi ha un acostament emocional;d’altra banda, es vol incidir d’una manera indirec-ta en la importància de la biodiversitat de la rierade l’Avencó i en el coneixement d’espècies autòc-tones.

Mitjançant aquesta unitat didàctica, volem quel’alumnat comprengui els efectes que les tempe-ratures baixes exerceixen sobre els canvis d’estatde l’aigua i sobre la conservació dels aliments.Així mateix, pretenem que sàpiga reproduir un relatsenzill sobre la producció del glaç a l’Avencó en elpassat.

Així doncs, els principals objectius d’aprenen -tatge són els que recull el quadre 3:

Quadre 3. Objectius d’aprenentatge per al cicleinicial

Objectius

• Observar els canvis d’estat de l’aigua a partir delfred.

• Conèixer el procés de producció del glaç en el pas-sat a partir de l’observació sobre el terreny dels pousde glaç i de fotografies històriques.

• Reproduir relats i històries senzilles.

A continuació, en el quadre 4, s’enumeren elsprincipals continguts procedimentals, conceptualsi actitudinals que es treballen en aquesta unitatdidàctica.



Figura 4. Els dibuixosdel conte L’Oxy, la Neusi els pous de glaç del’Avencó (els dibuixossón obra de JosepSolé).

Quadre 4. Continguts procedimentals, conceptualsi actitudinals

Procediments

• Utilització de les nocions espacials (esquerra-dreta, adalt - a baix, al costat de, més a la vora de, més enllà,etc.) per localitzar objectes i persones i indicar direc-cions.

• Recollida de dades de l’entorn a partir dels sentits.

• Plantejament de preguntes sobre fets de la vida quoti-diana en el passat.

• Observació d’imatges per conèixer el passat.

• Utilització de la noció de successió en el procés deproducció del glaç.

• Confecció de maquetes que reprodueixin l’espai delspous de glaç de l’Avencó. Reproducció memorísticad’informacions referides a fets de l’entorn.

• Utilització de diferents nocions relacionades amb elpresent i el passat.

Conceptes

• Elements que componen el paisatge fluvial de l’Avencó:muntanya, riu, bosc de ribera, alzinar, etc.

• Els canvis en el medi físic: el fred. El canvi en l’aigua:estat líquid i sòlid.

• El treball en el passat: els oficis, les eines i els mitjansde transport relacionats amb la producció del glaç.

• Els pous de glaç de l’Avencó: característiques i fun-cions.

• Aportacions del progrés de la tècnica a la salut i a lamillora de la qualitat de vida.

Valors i actituds

• Respecte pel patrimoni cultural i el medi ambient.

• Desig de saber i satisfer la curiositat.

• Participació activa en els jocs i activitats.

• Interès per conèixer la realitat que ens envolta.

Es demana als guies que treballin d’una mane-ra molt específica amb els alumnes de cicle inicial:han de fer el recorregut pels pous de glaç del’Avencó a partir de l’explicació del conte L’Oxy, laNeus i els pous de glaç de l’Avencó. Com que elsalumnes necessiten un seguiment i una orientaciómés continuats, l’estratègia didàctica consisteix acaptar l’atenció total dels nens a partir d’estímulsconstants. Per aquest motiu, la teatralització de lesexplicacions es considera bàsica i apropiada permotivar els nens i les nenes i fer de l’experiènciade la visita als pous de glaç tota una aventura.

El recorregut s’ha dividit en cinc parades; encada una s’explica una part del conte i s’il·lustraamb elements de l’entorn i fotografies històriques

(els pòsters fotogràfics). A més a més, s’hi realit-zen activitats específiques.

Els materials didàctics del cicle mitjà

En aquest cicle, els alumnes van desenvolupantcomportaments que manifesten la curiositatintel·lectual, l’acceptació de la necessitat d’obser -var característiques de la realitat i d’altres que faci-liten l’apropament al món de la ciència. Tot això ésafavorit pel desenvolupament de la capacitatd’organització i tractament de dades sobre la rea-litat, la qual cosa els facilita la comprensió progres-siva d’aquesta realitat.

L’adquisició de les nocions bàsiques sobrel’espai i el temps és afavorida per les possibilitatsde representació que en el transcurs de l’etapa vandesenvolupant. L’adquisició del coneixement del’espai s’inicia en forma de vivències i evolucionacap a un coneixement més abstracte de l’espairepresentat i mesurable. Pel que fa al coneixe-ment de la història, l’interès dels alumnes se cen-tra en l’emmagatzematge i la classificació de lainformació. A aquesta edat, ja són capaços d’uti -litzar correctament totes les unitats de mesura deltemps i, especialment, del segle. També són capa-ços d’entendre el concepte de successió i repro-duir correctament les diferents fases en l’evoluciód’un fet o en l’elaboració d’un producte.

La unitat didàctica proposada per al cicle mitjàobeeix a tots aquests aspectes esmentats; és peraixò que posa un major èmfasi en el procés defabricació del glaç, com a ordre d’aparició dels fets(temps de successió).

Mitjançant aquesta unitat didàctica es preténque l’alumnat entengui com les característiquesfisicogeogràfiques del territori determinaven leseconomies en el passat i van fer possible el des-envolupament d’unes tecnologies, com ara lafabricació del glaç a l’Avencó. Una altra finalitat pera l’alumnat és que comprengui el procés de fabri-cació del gel o glaç i que el sàpiga reproduir correc-tament.

Els principals objectius d’aprenentatge per aaquesta etapa es reprodueixen en el quadre 5.

Quadre 5. Objectius d’aprenentatge per al ciclemitjà

Objectius

• Conèixer i comprendre el procés de producció delglaç en el passat a partir de l’observació sobre el ter -


reny dels pous de glaç i de la lectura de fotografies his-tòriques.

• Reproduir de forma escrita el procés de formació delglaç.

• Conèixer les condicions de vida del passat i valorarels avenços tecnològics actuals.

En el quadre 6, s’enumeren els principals con-tinguts procedimentals, conceptuals i actitudinalsque es treballen en aquesta unitat didàctica.

Quadre 6. Continguts procedimentals, conceptualsi actitudinals

Procediments

• Orientació espacial: utilització dels punts cardinals ide la brúixola. Indicar direccions a partir de la posiciódel sol i, en particular, les direccions de ponent i lle-vant.

• Plantejament de preguntes sobre fets de la vida quo-tidiana en el passat.

• Interpretació de plànols senzills i localitzaciód’elements en un itinerari.

• Reconeixement de determinats elements del paisat-ge de la riera de l’Avencó a partir de l’observació directa.

• Identificació de processos de successió i canvi enl’evolució de la producció del glaç.

• Observació d’imatges per conèixer el passat.

• Classificació de conjunts de fotografies per conèixerla correcta successió en la fabricació del glaç.

• Reconeixement de la vida quotidiana en el passat iimaginació de les condicions de vida en altres mo-ments de la història (sense electricitat, neveres, etc.).

• Escolta de testimonis personals per obtenir informa-cions sobre la conservació dels aliments en el passatrecent.

• Descripció escrita de fenòmens observats.

• Utilització del termòmetre.

Conceptes

• Les característiques i els elements que componen elpaisatge fluvial de l’Avencó: muntanya, riu, bosc de ri-bera, alzinar, etc.

• La producció de glaç: una activitat econòmica singu-lar a Tagamanent. El procés de fabricació, els oficisvinculats, les eines emprades, etc.

• La conservació dels aliments.

• Aportacions del progrés de la tècnica a la salut i a lamillora de la qualitat de vida.

Valors i actituds

• Respecte i defensa del patrimoni cultural i el mediambient.

• Interès per conèixer les formes de vida del passat.

• Reflexió sobre la influència del medi en l’activitat hu-mana.

• Participació activa en els jocs i les activitats.

• Interès per conèixer la realitat que ens envolta.

Es demana als guies que treballin d’una mane-ra diferent amb l’alumnat del cicle mitjà d’edu -cació primària respecte dels del cicle inicial, jaque han de fer el recorregut pels pous de glaç del’Avencó a partir de l’explicació ordenada delprocés de fabricació del glaç. La missió delsguies consisteix a captar l’atenció total dels nensi les nenes a partir d’estímuls constants per guiarl’observació. Així, tenint en compte l’estratègiadidàctica que s’ha cregut més oportuna, a l’inicide la visita els guies reparteixen un pòster o unafotografia diferent a cada alumne o parellad’estudiants amb l’objectiu que les identifiquindurant l’explicació, la qual cosa els dóna unaresponsabilitat durant el procés d’aprenentatgei els obliga a estar atents.

Bibliografia

ARBUÉS, C.; OLIVER, J. (1999): Estudi etnohistò-ric dels pous de glaç de l’Avencó, Barcelona: Ajun-tament de Tagamanent - Diputació de Barcelona.

BERNAD, F. (1991): «Els pous de glaç del’Avencó» dins I Jornades d’Arqueologia Industrialde Catalunya.

BERTRAN, M. (1994): «Estructura i estratigrafiadel massís del Montseny», dins Monografies delMontseny, 9: 211-248. Barcelona: Amics del Mont -seny.

BOLÒS, O. de (1983): La vegetació del Mont-seny. Barcelona: Diputació de Barcelona.

BOLÒS, O. de (2001): Flora dels Països Catalans.Barcelona: Editorial Barcino.

CARCELLER, F.; IGLESIAS, V. (coord.) (1999): Estu-di de la biodiversitat a la conca del Besòs. Barce-lona: Consorci per a la Defensa de la Conca del RiuBesòs.

GRANADOS, J. (1995): «Les fonts naturals i laconca de l’Alt Congost» dins Analecta d’històriagarriguenca, 3: 13-19. Barcelona: Centre d’EstudisGarriguenc.

IGLESIAS, V. (coord.) (2001): La Conca del Besòs,espai vital. Barcelona: Consorci per a la Defensadel Besòs.

OLIVER, J. (2003): Tagamanent a l’edat mitjana:Barcelona: Ajuntament de Tagamanent.

PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 fonts del Montseny imolts indrets per descobrir. Barcelona: Farell Editors.


PANAREDA, J.M.; SALVÀ, M.; NUET, J. (2003):Mapa de vegetació del Parc Natural del Mont-seny. Barcelona: Diputació de Barcelona

SALVÀ, M.; PANAREDA, J.M.; NUET, J. (2002):«Cartografia de l’ús del sòl i de la vegetació d’Aigua -freda (Montseny, Serralada Prelitoral Catalana)»,dins Monografies, 33: 169-174. Barcelona: Dipu-tació de Barcelona.

SERRA, M. (1997): Els pous de glaç d’Avencó.Aiguafreda: Ajuntament d’Aiguafreda, «TemesAigua fredencs».

SUREDA, V. (dir.) (2001): «La qualitat ecològica delLlobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera», dins Estu-dis de la qualitat ecològica dels rius, 9. Barcelona:Diputació de Barcelona.

VIVES, E. (2004): Tagamanent, col·lecció d’imat -ges i records. Barcelona: Viena Edicions.

TROYER, V. de; VAN GENECHTEN, H. (2005): Heri-tage in the classroom. A practical manual forteach ers. Garant, Anvers (Bèlgica) i Apeldoorn(Holanda).



Resum

L’Observatori de la Tordera és un projecte regionalde monitoratge d’indicadors de l’estat socioecolò-gic de la conca del riu Tordera. El projecte és pionerquant a l’estudi interdisciplinari d’una conca hidro-gràfica, al procés d’incorporació del coneixementempíric més enllà de la ciència «normal» i en el des-envolupament d’un programa propi d’edu cacióambiental, formació i comunicació.

Des de l’any 2004, l’objectiu del Programa d’edu -cació ambiental, formació i comunicació de l’Obser -vatori és fer transcendir l’activitat del projecte i difon-dre’n els resultats obtinguts en tots els àmbits socials.També pretén promoure processos d’aprenentatgesocial contextualitzats ambientalment i institucional apartir d’experiències i dels coneixements dels agentsde la conca i, en particular, dels resultats obtinguts deforma contínua.

Paraules clauEstat socioecològic, educació ambiental, formació,comunicació, aprenentatge social

Abstract

The Tordera Observatory EnvironmentalEducation, Training and CommunicationProgramme The Tordera Observatory is a regional project createdto monitor indicators of the socio-ecological conditionof the River Tordera basin. This is a pioneering projectin terms of the interdisciplinary study of a hydrograph-ic basin, the process of assimilating empirical knowl-edge beyond the “normal” science and in the devel-opment of its own Environmental Education, Trainingand Communication Programme.

Since 2004, the aim of the Observatory’s Environ -mental Education, Training and Communication Pro -gramme has been to bring the project and its activ-ities to a wider audience and disseminate its resultsto all social spheres. The programme also seeks topromote environmentally contextualised social andinstitutional learning processes based on experiencesand knowledge of the agents in the basin and, in par-ticular, the results obtained on a continuous basis.

Key words Socio-ecological condition, environmental education,training, communication, social learning

Programa d’educacióambiental, formació i comunicació del’Observatori de laTordera

Roser Maneja, Martí Boada i Marc VilahurObservatori de la Tordera, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), UniversitatAutònoma de Barcelona

Resumen

Programa de educación ambiental, formacióny comunicación de L’Observatori de la TorderaL’Observatori de la Tordera es un proyecto regional demonitorización de indicadores del estado socioecoló-gico de la cuenca del río Tordera. El proyecto es pio-nero en cuanto al estudio interdisciplinario de unacuenca hidrográfica, al proceso de incorporación delconocimiento empírico más allá de la ciencia «normal»y en el desarrollo de un programa de educaciónambiental, formación y comunicación propio.

Desde el año 2004, el objetivo del Programa deeducación ambiental, formación y comunicacióndel Observatorio es hacer trascender la actividad delproyecto y difundir los resultados obtenidos en todoslos ámbitos sociales. El Programa pretende promo-ver procesos de aprendizaje social contextualizadosambientalmente e institucionalmente a partir de expe-riencias y de los conocimientos de los agentes de lacuenca y, en particular, de los resultados obtenidosde forma continua.

Palabras claveEstado socioecológico, educación ambiental, for-mación, comunicación, aprendizaje social

Introducció

L’Observatori de la Tordera és un projecte que es vainiciar l’any 1996 impulsat per l’Agència Catalana del’Aigua (ACA), l’Ajuntament de Sant Celoni i l’Institutde Ciència i Tecnologia Ambientals de la UniversitatAutònoma de Barcelona (ICTA-UAB) amb l’ objec-tiu de definir indicadors de l’estat dels ecosistemesfluvials de la conca del riu Tordera, al nord-est deCatalunya, i fer-ne el seguiment a llarg termini.

Durant el mateix any 1996, es van iniciar els tre-balls de seguiment en tres línies biològiques(macroinvertebrats, avifauna i vegetació), i actual-ment s’han consolidat més d’una desena de líniesbiològiques, hidrològiques, educatives i socials.En paral·lel, també s’ha anat consolidant el suportde diverses administracions locals (Ajuntamentsd’Arbúcies i Hostalric) i regionals (Consell Comar-cal de la Selva) al projecte.

Objectius

Els principals objectius del projecte són: definir unampli programa de monitoratge a llarg termini dela qualitat del medi fluvial a partir de paràmetresbiològics, hidrològics i socials; fer seguimentsespecífics de la biodiversitat en espais d’interès;desenvolupar un sistema d’emmagatzematge dedades que permeti l’anàlisi i la connexió amb altresbases de dades; avaluar les mesures de gestió iassessorar projectes que afectin l’espai fluvial;col·laborar en la implementació de la DirectivaMarc de l’Aigua, i desenvolupar un programad’edu cació ambiental, formació i comunicació quetradueixi els resultats del projecte a la ciutada-nia i fomenti processos de participació local id’aprenentatge social.

Àmbit d’estudi

La conca del riu Tordera, amb una superfície de864 km2, es caracteritza globalment per una grandiversitat de paisatges, amb un predomini gene-ralitzat de cobertes forestals, una de les més den-ses del país (Boada, 2008). Presenta un mosaic decomunitats vegetals, de corologia boreoalpina,eurosiberiana i mediterrània que li confereix unabiodiversitat considerable.

El curs principal del riu, amb una longitud de 61quilòmetres, transcorre en el seu tram alt entre dos

espais naturals protegits: el Montseny, catalogatcom a Reserva de la Biosfera, i el Montnegre-Corredor. La població en aquest tram del riu viu deforma dispersa en petits nuclis.

Al seu tram mitjà, la Tordera transcorre per uncorredor d’infraestructures, el qual concentra unaimportant indústria química i farmacèutica. Al seuúltim tram, el riu travessa zones agrícoles i zonesdedicades al turisme intensiu.

La diversitat de pressions i impactes generenimportants conflictes socioecològics en la gestiódels recursos hídrics. Per aquest motiu, des del’any 2004, L’Observatori de la Tordera va crear elseu propi programa d’educació ambiental i comu-nicació sota el nom de PROECA (Programa d’edu -cació ambiental, formació i comunicació) amb laprincipal finalitat de transcendir i difondre els resul-tats obtinguts en les diferents línies de recerca delprojecte en tots els àmbits socials.

El PROECA pretén promoure processos d’apre -nentatge social a partir de les experiències i elsconeixements dels agents de la conca i, en parti-cular, dels resultats obtinguts de forma contínua endiferents àmbits socials:• En l’àmbit ciutadà: pretén donar a conèixer elsvalors del patrimoni natural i el seu estat de con-servació, a més de les pràctiques de gestió i elsusos històrics socials de l’aigua. • En l’àmbit científic: pretén intercanviar i difondrela metodologia utilitzada en l’anàlisi d’indi cadors,així com en la de les dades, amb la finalitatd’establir un model de monitoratge d’indi cadorssocioecològics exportable a altres conques medi-terrànies.• En l’àmbit governamental: pretén adaptar lainformació obtinguda per potenciar-ne la utilitaten la planificació i la gestió territorial, promovent elsvalors i les visions de la gestió integrada i sosteni-ble dels recursos hídrics en la presa de decisions.

D’aquesta manera, es promou un procés con-textualitzat ambientalment i institucional que per-met aprendre a gestionar nous continguts i nouslímits de participació en l’àmbit de la planificacióhídrica (Cazorla, 2008).

El programa d’educacióambiental, formació icomunicació de l’Observatori

El programa s’alimenta, d’una banda, de larecerca interdisciplinària que estudia les manifes-


tacions de canvi global a partir de l’anàlisi dediferents línies de recerca i, de l’altra, es comple-menta amb les aportacions del coneixementempíric popular o tradicional aportat per la gentdel territori.

Investigació interdisciplinària sobreles manifestacions del canvi global

Amb l’objectiu de donar a conèixer l’estat i l’evo -lució dels ecosistemes fluvials a llarg termini i elsimpactes de les activitats humanes sobreaquests, el model de l’Observatori proposa estu-diar diferents línies de recerca, fins a un totald’onze, amb metodologies d’anàlisi i seguimentpròpies: macroinvertebrats, amfibis, diatomees,vegetació de ribera, ictiofauna, avifauna, hidro -geologia, mamífers aquàtics, dimensió social,sistemes d’informació geogràfica i educació am -biental.

Els resultats d’aquesta recerca aporten unconjunt d’indicadors de qualitat que, mitjançantun sistema integrat de seguiment de l’estatsocioecològic, permet disposar de valoracionsestrictes al voltant de les tendències i les mani-festacions de l’anomenat canvi global (Urgell iMiralles, 2008).

Coneixement empíric popular

Una de les conseqüències més rellevants de ladenominada crisi ambiental correspon a l’impactecultural que aquesta ha generat, entès com la pèr-dua accelerada de la memòria tradicional, és a dir,dels sabers tradicionals acumulats durant almenysdeu mil anys com a resultat de la interacció entrela societat humana i la natural. El saber local fareferència a tot un ventall de coneixements decaràcter empíric transmesos oralment que sónpropis de les formes no industrials d’apropiació dela natura (Toledo, 2004).

Aquest model equipara el coneixement cientí-fic amb l’empíric popular, amb la voluntat de reva-lorar els sabers premoderns dels agents del terri-tori (agricultors, pescadors, ramaders, caçadors,recol·lectors), encara que no de forma nostàlgicaen evocar temps pretèrits millors, sinó com a sis-temes cognitius vigents i adaptables a les condi-cions de canvi actuals.

Programa d’educació ambiental,formació i comunicació

L’estructura d’aquest programa es divideix en tresgrans blocs. El primer fa referència a l’educacióambiental; el segon, a la formació; i el darrer, a lacomunicació.

Educació ambiental

Les estratègies d’educació ambiental desenvolu-pades s’estructuren en funció del seu àmbitd’acció: • Educació formal. Comprèn un conjunt d’acti -vitats educatives, bàsicament adreçades a unpúblic escolar, relacionades amb el programa aca-dèmic. Una de les principals línies d’actuació eneducació formal correspon a la del disseny dematerials pedagògics adaptats als diferents nivellseducatius, des de l’educació inicial fins a batxille-rat passant per l’educació primària i secundària.També formen part de l’educació formal el suporti l’assessorament que ofereix l’Observatori en rela-ció a la realització de diferents projectes disse -nyats des del centre educatiu (crèdits de síntesi desecundària o projectes de recerca de batxillerat).

A tall d’exemple, des del projecte de L’Obser -vatori de la Tordera i mitjançant el seu programa«Observa!» es pretén aproximar l’estudi dels en -torns fluvials a l’àmbit escolar utilitzant l’expo sicióitinerant Tornem a la Tordera com a recurs edu-catiu. A més, s’han desenvolupat un conjunt d’ac -tivitats destinades als alumnes de les escoles delsmunicipis de la conca adaptades segons el nivelleducatiu. L’activitat consta bàsicament d’una visi-ta guiada a l’exposició acompanyada d’un qua-dern d’activitats que complementa els contingutsde l’exposició. Aquest quadern conté una sèrie depropostes didàctiques per treballar els contingutsabans i després de la visita.

A més de l’exposició, el programa constad’altres activitats, com són les sortides guiades pelriu. Amb aquestes sortides es pretén donar aconèixer el patrimoni socioecològic associat altram de riu més pròxim al centre educatiu. Aques-ta línia d’educació ambiental en l’àmbit formal escomplementa amb l’elaboració de materials edu-catius adaptats al nivell educatiu de cadascuna deles línies d’investigació del projecte.• Educació no formal. Dins l’educació no formals’inclouen aquelles accions i activitats educatives


que es realitzen fora de l’aula i que estan adreça-des a un públic ampli i divers. La varietat i tipolo-gies d’activitats que es poden realitzar és cadavegada més diversa, però l’objectiu comú és donara conèixer a la ciutadania el patrimoni socioeco-lògic de l’ecosistema fluvial. Solament mitjançantel coneixement dels valors naturals i culturals asso-ciats a aquests ecosistemes es podran plantejar ifomentar processos de participació i de presa dedecisions, atès que és necessari el coneixementd’aquests valors per poder desenvolupar amb èxitpropostes de conservació i de gestió. L’educacióambiental s’ha convertit en una bona eina perposar en valor el patrimoni fluvial i fer que la ciu-tadania aprengui a estimar-lo, a respectar-lo i aparticipar de la seva conservació i gestió.

Per al cas del projecte de L’Observatori de laTordera, aquesta estratègia d’educació inclou unavisita guiada pels panells divulgatius que integrenl’exposició itinerant Tornem a la Tordera. Mitjançantaquesta visita, es pretén transmetre un missatgeque s’allunya del que sol succeir en alguns discur-sos ambientals, ja que es posa especial èmfasi enla relació entre els humans i la naturalesa que alllarg de la història ha anat modelant el paisatgeactual de la conca fins a transformar-la en el pai-satge que coneixem actualment.

Una segona estratègia d’educació ambiental enl’àmbit no formal correspon a l’organització desessions participatives temàtiques. Així, coincidintamb la instal·lació de l’exposició en algun delsmunicipis de la conca, s’organitzen sessions par-ticipatives temàtiques de caràcter divulgatiu enquè es tracten aspectes relacionats amb l’estatambiental de la conca i de la gestió dels recursoshídrics. En cada sessió es conviden, com a mínim,quatre persones: un representant polític de l’Admi -nistració local; un expert local que, a partir del seuconeixement tradicional, mostri el patrimoni sociali ambiental del municipi en qüestió amb relació alsrecursos hídrics, així com de les pràctiques prò-pies de gestió de l’aigua, i, finalment, el director iun investigador del projecte, la intervenció delsquals pretén acostar alguns dels resultats obtin-guts en la investigació de forma clara, entenedo-ra i sintètica. És important tenir en compte que pera cada municipi es defineix una temàtica especí-fica que cal tractar, d’acord amb el contextambiental i institucional de cada un, la qual cosaimplica un major acostament a les problemàtiquesdel municipi relacionades amb l’aigua i, en conse-qüència, pot assegurar una participació més alta.

Finalment, des del projecte s’organitzen sorti-des de camp al cap de setmana en les qualss’utilitza el medi natural com a recurs educatiu.Aquestes sortides pel riu, igual que succeeix ambles sessions temàtiques participatives, estan dis-senyades específicament per a cada municipi enqüestió i, sumat al fet que es desenvolupen en unespai obert i en un context agradable, potencienl’interès, l’aprenentatge i la participació dels par-ticipants. • Educació informal. Dins d’aquest àmbit, lesestratègies d’educació estan adreçades a tots elspúblics i es duen a terme a través dels mitjans decomunicació. L’educació informal està relaciona-da amb les estratègies de difusió que es desen-volupen des de la línia de comunicació.

Formació

A banda de les activitats descrites, orientades a unpúblic general, el model inclou una línia estratègi-ca orientada a la formació per a la investigació apli-cada. La implementació d’una estratègia de forma-ció adreçada als futurs professionals de la recerca,de la conservació i de la gestió dels ecosistemesfluvials és imprescindible per donar continuïtat alsestudis realitzats i per ampliar la recerca en aquestcamp.

En el cas concret del projecte de L’Observatoride la Tordera, d’una banda es tracta de formarfuturs professionals en l’àmbit de les ciènciesambientals –concretament pel que fa a la gestióintegrada de l’entorn fluvial– i, de l’altra, de pro-moure l’intercanvi metodològic i el debat entre elsprofessionals científics i tècnics relacionats amb lagestió de l’aigua per abordar les problemàtiqueshídriques des d’una perspectiva interdisciplinària.

Com a part dels programes acadèmics a nivellde llicenciatura i doctorat de ciències ambientals dela Universitat Autònoma de Barcelona, a més d’unsseminaris de caràcter puntual, cada any s’impar -teixen assignatures relacionades amb les línies detreball que es desenvolupen des del projecte: • Llicenciatura. Es tracta d’una assignatura deprojectes de ciències ambientals que s’imparteixl’últim any de llicenciatura. Es dediquen diversessessions a conèixer el projecte així com les meto-dologies aplicades. • Pràctiques de llicenciatura. Recentment s’hanincorporat les pràctiques en aquest àmbit forma-tiu del projecte amb l’objectiu de donar cobertu-


ra a la demanda sorgida de l’assignatura de pràc-tiques professionals en ciències ambientals. Elsalumnes d’últim any de llicenciatura desenvolu-pen les seves pràctiques professionals en el pro-jecte centrant la seva col·laboració en una de lesseves línies d’investigació.• Programa de doctorat. En una de les assigna-tures del programa de doctorat en ciènciesambientals que ofereix l’Institut de Ciència i Tec-nologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autò-noma de Barcelona, s’imparteix una sessió queconsta d’una part teòrica i d’una altra que com-prèn pràctiques de camp per al coneixement deles tècniques utilitzades en l’estudi i seguimentd’indicadors socioecològics dins la conca fluvial.

Comunicació

Aquest bloc es presenta com a suport a la tascad’informació i educació ambiental i com a comple-ment a les activitats presencials abans descritesalhora que permet reforçar l’impacte social gràciesals mitjans de comunicació.

Amb relació al plantejament que es desenvolu-pa des del projecte de L’Observatori de la Torde-ra, la comunicació científica s’estructura en duesparts: • Difusió. Es tracta d’una eina imprescindible perdonar a conèixer els avenços del projecte, així comper exposar els resultats de la recerca que s’estàportant a terme en l’àmbit social. Amb aquestobjectiu, des del projecte s’han desenvolupat dife-rents materials de difusió en funció del tipus depúblic a què van dirigits. En són exemples: la crea -ció d’una pàgina web, l’elaboració de materials dedifusió (tríptics informatius, cartells, fulls de mà oflyers i pòsters) i l’elaboració d’un audiovisual que

mostra de forma clara i divulgativa el treball quedesenvolupa l’equip d’investigadors del projecte. La presència de l’Observatori en diferents mitjansde comunicació (ràdio, televisió, premsa), d’àmbitlocal i regional, contribueix a potenciar-ne l’estra -tègia de difusió. • Comunicació científica. Dins l’àmbit de la comu-nicació científica, i mitjançant la participació delprojecte en congressos i seminaris, nacionals iinternacionals, es fomenta la creació de xarxesd’intercanvi d’informació, així com la connexióentre diferents projectes de recerca. A més, lacomunicació científica també inclou la publicaciód’articles científics en revistes d’impacte i la rea-lització de publicacions científiques.

Bibliografia

BOADA, M. (2008): «Unitats de paisatge diferen-ciades: els cursos de la Tordera», dins Boada, M.;Mayo, S.; Maneja, R. (cur.): Els sistemes socioeco-lògics de la conca de la Tordera. Barcelona: Insti-tució Catalana d’Història Natural, p. 43-54.

CAZORLA, X. (2008): «L’Observatori de la Torde-ra. Perspectiva d’una iniciativa interdisciplinària»,dins Boada, M.; Mayo, S.; Maneja, R. (cur.): Els sis-temes socioecològics de la conca de la Tordera.Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural,p. 189-203.

TOLEDO, V. (2004): «La memoria tradicional: laimportancia agro-ecológica de los saberes loca-les», dins L’Ecologiste, 14: 30-34.

URGELL, A.; MIRALLES, M. (2008): «Metodologia deseguiment de l’estat socioecològic», dins Boada,M.; Mayo, S.; Maneja, R. (cur.): Els sis temes socio -ecològics de la conca de la Tordera. Barcelona:Institució Catalana d’Història Natural, p. 213-232.


Resums


Resum

S’han tractat tres blocs temàtics diferents. En el pri-mer s’aborda l’adequació del centre d’informació i delrecinte i l’aixopluc. En el segon bloc, es tenen encompte els treballs de millora de l’entorn paisatgísticde la vall de Santa Fe i dels elements arquitectònicsi patrimonials. El tercer bloc parla de la diversificaciódels serveis turístics que es poden oferir des de SantaFe i des del parc en general. Primerament es propo-sa la confecció d’una xarxa d’itineraris senyalitzats ala vall i l’oferta d’excursions guiades setmanals id’activitats d’educació ambiental. En segon lloc,s’esbossa l’establiment d’un servei de transport públicamb autobusos i microbusos per tot el parc natural.Finalment, es proposa generar paquets turístics, com-binant l’accés amb autobús i les activitats i excursionsesmentades, i la creació d’una central de reserves quecoordini tota aquesta oferta.

Paraules clauCan Casades, vall de Santa Fe, centre d’informació

Abstract

Proposal for the improvement of publicamenities in Can Casades and the Santa FeValleyThe paper deals with three different thematic blocks.The first addresses the refurbishment of the informa-tion centre, the building and shelter. The secondblock takes into account the work required to improvethe landscape of the Santa Fe Valley and the archi-tectural and heritage elements. The third block talksabout the diversification of the tourist services thatSanta Fe and the park can offer. First, we propose thecreation of a network of signposted trails in the val-ley and a series of weekly guided excursions andenvironmental education activities. Secondly, we out-line the creation of a public transport service withbuses and microbuses serving the entire park. Finally,we propose tourist packages, combining access bybus with the above-mentioned activities and excur-sions, and the creation of a booking centre to coor-dinate them.

Key wordsCan Casades, Santa Fe Valley, information centre

Proposta de milloradels equipaments d’ús públic per a Can Casades i la vallde Santa Fe

Damià Hoyos i Jordi VillarongaOficina Tècnica de Parcs Naturals, Diputació deBarcelona

Resumen

Propuesta de mejora de los equipamientos de uso público para Can Casades y el valle deSanta FeSe han tratado tres bloques temáticos distintos. Enel primero se aborda la adecuación tanto del centrode información como del recinto y del refugio. En elsegundo bloque se tienen en cuenta los trabajos demejora del entorno paisajístico del valle de Santa Fey de sus elementos arquitectónicos y patrimoniales.En el tercero se habla de la diversificación de losservicios turísticos que se pueden ofrecer en SantaFe y en el parque en general. En primer lugar se pro-pone la creación de una red de itinerarios señaliza-dos en el valle y la oferta de excursiones guiadassemanales y actividades de educación ambiental.En segundo lugar, se esboza el establecimiento deun servicio de transporte público en autobuses ymicrobuses por todo el parque natural. Por último, sepropone generar paquetes turísticos, combinando elacceso en autobús y las actividades y excursionesmencionadas, así como la creación de una central dereservas que coordine toda esta oferta.

Palabras claveCan Casades, valle de Santa Fe, centro de información


Resum

El Museu de Granollers, Ciències Naturals ha elabo-rat aquesta maleta didàctica amb l’objectiu de posara l’abast dels centres educatius i de lleure un conjuntd’informació i recursos per facilitar l’estudi dels rat-penats.

La maleta conté els elements següents:Un ratpenat de peluix que acompanya un conte

per als més petits.Tres fitxes amb treballs manuals.Vuit fitxes sobre coneixements (falsos mites, bio-

logia, ecologia...).Dos detectors d’ultrasons amb un petit manual

d’instruccions i tríptics de difusió.A partir de gener de 2009 aquesta maleta estarà

a la disposició de les escoles i altres centres en prés-tec gratuït i comptarà amb l’assessorament de l’equipde recerca de ratpenats.

Paraules clauMuseu de Granollers, Ciències Naturals, ratpenat

Abstract

Presentation of the educational briefcase onchiropterans The Granollers Museum of Natural Science has pro-duced this educational briefcase with the aim of pro-viding educational and recreational centres with infor-mation and resources to encourage the study ofbats.

The briefcase contains the following elements:A bat cuddly toy accompanied by a storybook for

little children.Three activity cards.Eight knowledge cards (false myths, biology, ecol-

ogy...).Two ultrasound detectors with a small instruction

manual and leaflets.From January 2009, schools and other centres

can loan the briefcase free of charge and receiveadvice from the bat research team.

Key words Granollers Museum, natural sciences, bat

Presentació de lamaleta didàcticasobre quiròpters

Belén Fernández-Villacañas i Èlia Montagud Serveis Museogràfics i del Patrimoni Signum, scp

Resumen

Presentación de la maleta didáctica sobrequirópterosEl Museo de Ciencias Naturales de Granollers haelaborado esta maleta didáctica con el objeto deponer al alcance de los centros educativos y de ocioun conjunto de información y recursos para facilitarel estudio de los murciélagos.

La maleta contiene los siguientes elementos:Un murciélago de peluche con un cuento para los

más pequeños.Tres fichas de trabajos manuales.Ocho fichas sobre conocimientos (falsos mitos,

biología, ecología, etc.).Dos detectores de ultrasonidos con un pequeño

manual de instrucciones y trípticos de difusión.A partir de enero de 2009, esta maleta estará a

disposición de los colegios y otros centros median-te préstamo gratuito y se contará con el asesora-miento del equipo de investigación sobre murciéla-gos.

Palabras claveMuseo de Ciencias Naturales de Granollers, murcié-lago

Medi físic


Resum

La presència d’un relleu complex i heterogeni con-diciona notablement el comportament de la preci-pitació al Montseny. Els valors anuals oscil·len engeneral entre els 700 mm i els 1.200 mm, amb unòptim pluviomètric situat entorn de 1.100 metresd’al titud. Les precipitacions més abundants s’en -registren durant la tardor i l’hivern, i les més escas-ses, depenent del sector, a la primavera o l’estiu.D’altra banda, l’activitat elèctrica al Montseny es potqualificar de moderada-alta en el context català,amb un màxim a l’agost dels dies de tempesta i unmàxim al setembre del nombre de llamps. La dis-tribució espacial dels llamps al Montseny és forçaregular, tot i que s’observen alguns patrons a esca-la mensual.

Paraules clauPrecipitació, llamps, tempestes, distribució espacial,Montseny

Abstract

Characteristics of rainfall and storms inMontseny Natural Park The complex and varied relief of the park is one of themain conditioning factors of precipitation patternson Montseny. Annual rainfall values generally fluctu-ate between 700 mm and 1,200 mm, with maximumprecipitation levels recorded about 1,100 metresabove sea level. The most abundant rainfall is record-ed during the autumn and winter, and the lowest inspring or summer, depending on the area. Electricalactivity on Montseny can be termed moderate tohigh in comparison with other areas of Catalonia,with the greatest number of stormy days registeredin August and maximum lightning activity in Septem-ber. The spatial distribution of lightning flashes onMontseny is very regular although some monthly pat-terns are also observed.

Key words Precipitation, lightning, storms, spatial distribution,Montseny

Característiques de la pluviometria i les tempestes al ParcNatural del Montseny

Xavier Soler1,2 i Nicolau Pineda1

1Servei Meteorològic de Catalunya. 2Grup de Climatologia, Universitat de Barcelona

Resumen

Características de la pluviometría y lastormentas en el Parque Natural del MontsenyLa presencia de un relieve complejo y heterogéneocondiciona notablemente el comportamiento de laprecipitación en el Montseny. Los valores anualesoscilan en general entre los 700 y los 1.200 mm conun óptimo pluviométrico situado alrededor de los1.100 metros de altitud. Las precipitaciones másabundantes se registran durante el otoño y el invier-no, y las más escasas en la primavera y el verano, enfunción del sector. Por otro lado, la actividad eléctri-ca en el Montseny se puede calificar de moderada-alta dentro del ámbito catalán, con un máximo enagosto de los días de tormenta y un máximo en sep-tiembre de la cantidad de rayos. La distribución espa-cial de los rayos en el Montseny es bastante regular,aunque se observan algunos patrones a escala men-sual.

Palabras clavePrecipitación, rayos, tormentas, distribución espacial,Montseny

Introducció

El Parc Natural del Montseny, situat a l’extremnord-est de la península ibèrica, forma part deldomini climàtic mediterrani que s’exposa intermi-tentment a la influència de masses d’aire atlànti-ques pròpies dels climes freds i humits del nord ialhora a masses d’aire seques i càlides proce-dents de latituds subtropicals. Aquestes dinàmi-ques són les responsables de l’estacionalitat i lesvariacions pluviomètriques anuals que es veuenaccentuades i modificades per les particularitatstopogràfiques del Montseny. Aquesta influènciadel relleu, el fort gradient altitudinal i la variadaorientació de vessants matisen els trets climàticsmediterranis i generen al mateix temps una nota-ble diversitat pluviomètrica al Montseny.

Malgrat la llarga tradició científica existent alparc, són relativament pocs els estudis exclusiva-ment climatològics realitzats fins ara, per la qualcosa hem de retrocedir fins a principis del seglepassat per trobar una de les primeres referènciesestrictament meteorològiques al Montseny (Fon-serè, 1933). Posteriorment, diferents autors (Bal-cells, 1964; Martín, 1986, 1992; Panareda, 1991,entre d’altres), han publicat diferents articles ocapítols de llibres referents a aspectes climatolò-gics del parc.

Aquest estudi determina algunes de les princi-pals característiques pluviomètriques a escalaanual, estacional, mensual i diària, que posen demanifest les diferències espacials de la precipita-ció al Montseny, però sobretot l’elevada variabili-tat anual i l’alta irregularitat pluviomètrica diària.D’altra banda, també es determinarà per primercop les característiques espacials i temporals detempestes al Montseny, mitjançant l’anàlisi delsregistres de llamps caiguts al parc. Finalment, espresenta una comparativa amb altres espais d’in -terès natural existents a Catalunya.

Metodologia

Punts d’observació. Origen de lesdades

L’anàlisi de la pluviometria ha estat precedida peruna consulta exhaustiva de les sèries meteorolò-giques existents al Montseny i el seu àmbit d’in -fluència. La procedència de les dades és moltheterogènia i en alguns casos s’ha contactat direc-

tament amb l’observador (quan això no ha estatpossible, el Servei Meteorològic de Catalunya iel Centre meteorològic territorial de l’Agència Esta-tal de Meteorologia ens han facilitat les dadessol·lici tades). A diferència d’alguns estudis realit-zats fins ara, en aquesta ocasió també es comp-ta amb les sèries pluviomètriques que generen lesestacions meteorològiques procedents de l’Agèn -cia Catalana de l’Aigua i la Diputació de Barcelo-na que es troben situades dins el parc natural.

Pel que fa a les dades de tempestes, el ServeiMeteorològic de Catalunya disposa d’una xarxa dedetecció de descàrregues elèctriques atmosfèri-ques (XDDE) que detecta tant les radiacions debaixa freqüència (LF, Low Frequency) que generenles descàrregues núvol-terra, com les radiacionsd’alta freqüència (VHF, Very High Frequency) queemeten les descàrregues núvol-núvol. Aquestaxarxa es va inaugurar l’abril de 2003 i permet, atemps real, detectar les tempestes i pronosticar-nela trajectòria. Gràcies a les dades que genera aquestsistema, s’ha pogut realitzar un primer estudi sobrela distribució temporal i espacial dels llamps (núvol-terra) al Montseny per al període 2004-2007.

Qualitat de les sèries meteorològiques

Les característiques de les sèries meteorològi-ques són molt diverses a causa de la pluralitat deles bases de dades consultades. De les divuitestacions meteorològiques utilitzades, nou tenenresolució diària i nou mensual, i en funció del parà-metre que es vol estudiar, s’han emprat unes sèriespluviomètriques en detriment d’altres. Respecte dela qualitat, moltes de les sèries de pluja presentendiscontinuïtats que en molts casos s’han pogutcorregir mitjançant l’ajustament d’una recta deregressió entre dues estacions meteorològiquesque presenten un elevat grau de correlació, ambun nivell de confiança del 95% (Fisher). Per poderaplicar aquest procediment amb coherència, hemtingut en compte tres aspectes bàsics: primer, laproximitat de les estacions que es vol correlacio-nar; segon, l’existència d’un període comú mínimde deu d’anys i finalment un coeficient de corre-lació de r ≥ 0,5 a escala diària i r ≥ 0,7 a escalamensual i anual.

Pel que fa a qualitat de les dades de llamps, laXDDE gaudeix d’una eficiència nominal, quesegons el fabricant és del 90% (es detecten noude cada deu llamps núvol-terra). La campanya de


mesures de camp elèctric portada a terme per laUPC (Montanyà, 2006) situa el nivell d’eficiènciareal del sistema al voltant del 87% i, per tant, calconsiderar que el sistema de l’SMC té uns nivellsd’eficiencia elevats.

Homogeneïtat de les sèriesmeteorològiques

Seguint la pràctica àmpliament estesa en climato-logia, s’han aplicat finalment els tests d’homo -geneïtat de Von Neumann i Thom a les sèries ins-trumentals amb l’objectiu de determinar el caràcteraleatori simple d’aquestes sèries. Pràcticament, latotalitat de les sèries han resultat homogènies,però quan no ha estat així, s’ha decidit treballarnomés amb les dades que han passat els dostests satisfactòriament.

Resultats

Aproximació a la realitat pluviomètricadel Montseny

La precipitació mitjana anual al Montseny es carac-teritza per l’elevada diversitat, malgrat les relatives

dimensions reduïdes del parc. La presència d’unrelleu complex i heterogeni, un notable gradientaltitudinal i la proximitat al mar Mediterrani condi-cionen la distribució de la precipitació en el nos-tre àmbit d’estudi. La disparitat de les caracterís-tiques de les sèries meteorològiques disponiblesens ha obligat a reduir el període d’estudi en bene-fici de la seva homogeneïtat, de manera que lesquantitats de precipitacions mitjanes anuals, esta-cionals i mensuals estan referenciades al període1992-2007.

En el mapa de precipitació anual (fig. 1) s’ob -serva en general que la pluviometria augmentaamb l’altitud, la qual afavoreix el procés de refre-dament de l’aire per ascens i la condensació delvapor d’aigua. Tanmateix, no sempre les precipi-tacions més importants s’enregistren a les cotesmés elevades, ja que hi pot haver un nivell altitu-dinal de precipitació màxima per damunt del qualles pluges poden minvar, ja que l’aire massa fredté menys capacitat per contenir vapor d’aigua i ésincapaç d’aportar prou precipitació. Aquest és elcas del Montseny, on l’òptim pluviomètric altitudi-nal s’enregistra a la vall de Santa Fe i al sector deSant Marçal (entorn de 1.100 metres d’altitud),amb quantitats que oscil·len entre els 1.100 i 1.200litres/m², mentre que a les cotes més elevades delparc (turó de l’Home, 1.712 metres) les precipita-


Figura 1. Precipitació mitjana anual (1992-2007) al Parc Natural del Montseny.

els mesos d’estiu al Montseny respecte del seuentorn respon a la formació i arribada de tempes-tes que en aquesta època de l’any són relativa-ment freqüents. A escala mensual, cal destacarque els mesos de setembre i octubre són els mésplujosos a tot el parc, seguits del desembre i elgener, la qual cosa confirma l’hivern com a màximsecundari de precipitació. Ara bé, entre aquestsvalors mitjans queden amagades algunes diferèn-cies espacials importants; és el cas del mes degener, en què s’enregistren més precipitacions alvessant nord del Montseny que al vessant sud.Així, durant aquest mes i per al període 1994-2006 es van recollir de mitjana 116 litres/m² a lavall de Santa Fe, 120 litres/m² a Sant Marçal - elPuig i només 66 litres/m² al sector del Tagamanent.En canvi, el juliol és amb diferència el mes més secde tot l’any a pràcticament tot el parc (de mitjanarepresenta poc més del 4,5% de la pluja anual),seguit a molta distància del febrer. En ambdóscasos l’origen és l’estabilització atmosfèrica aescala sinòptica, que inhibeix els processos con-vectius a l’estiu i evita l’arribada i la generació depertorbacions al pic de l’hivern.

Un càlcul bàsic per avaluar la persistència de lapluja consisteix a determinar el nombre de diesseguits amb precipitació. Es calcula fent el recomp-te de les dates amb precipitació superior o igual a0,1 mm (dies plujosos); després aquestes datess’agrupen en funció de la seva durada màxima.D’aquesta manera, es pot determinar la durada de


cions oscil·len al voltant dels 900 litres/m² anuals.Aquesta diferència de més de 300 litres/m² enpoc més de 600 metres representa un gradient (apartir dels 1.200 metres d’altitud) de 50 litres/m²de reducció cada 100 metres d’ascens.

En canvi, les precipitacions més escassess’enregistren a les cotes més baixes del parc, ambvalors entre els 700 i els 800 mm anuals, tot i queal sector sud-oest del parc (Vallcàrquera, Figaró isectors deprimits a l’entorn del Tagamanent), lesquantitats poden ser puntualment inferiors.

El regim pluviomètric estacional permet conèi-xer les fluctuacions de la precipitació al llarg del’any. Per calcular-lo, se sumen les precipitacionsdels tres mesos de cada estació, i posteriormentse n’ordenen els resultats de més gran a méspetit. El règim que predomina al Montseny és unacombinació entre l’THPE i l’THEP (taula 1), la qualcosa es tradueix que l’estació més plujosa és ambdiferència la tardor, que de mitjana aporta un 33%de la precipitació anual, seguida de l’hivern, ambprop del 25% del total.

En canvi, durant la primavera i l’estiu les preci-pitacions són lleugerament inferiors, tot i que con-tribueixen amb el 20% de la pluja anual. Aquestspercentatges són modestos en el context del parc,però no ho són tant si els comparem amb elsvalors que s’assoleixen en algunes poblacionscos taneres del Maresme i la Selva, on l’estiunomés aporta el 15% de la precipitació total anual.Aquest lleuger increment de la precipitació durant

Taula 1. Règim pluviomètric estacional d’algunes sèries meteorològiques. Quantitats en percentatges

Primavera Estiu Tardor Hivern Règim pluviomètric

Hostalets de Balenyà 21,9 26,8 30,8 20,4 THPE

Sant Celoni 18,6 20,3 35,6 25,5 THEP

Cànoves 20,9 23,8 33,1 22,2 TEHP

Sant Feliu Buixalleu 18,7 21,9 33,6 25,9 THEP

Arbúcies - el Roquer 22,0 17,5 32,2 28,3 THPE

Santa Maria de Palautordera 20,9 19,8 34,3 25,0 THPE

Breda 18,5 23,8 30,9 26,9 THEP

Gualba 21,6 21,8 32,5 24,1 THEP

Tagamanent 21,1 17,9 34,0 27,0 THPE

Can Lleonart - Fogars de Montclús 23,1 16,4 33,4 27,1 THPE

Sant Marçal - el Puig 21,8 17,6 31,8 28,8 THPE

Arbúcies - el Mataró - Cerdans 19,2 19,4 34,1 27,3 THEP

Arbúcies - la Cortinoia 20,8 17,7 34,0 27,5 THPE

Vallcàrquera Figaró Montmany 18,9 19,0 35,6 26,5 THEP

Sant Pere de Vilamajor - mas Joan 19,6 20,6 33,7 26,1 THEP

les tongades plujoses, però també el percentatgede precipitació que aporta cada tipus de tongada.La qualitat de les sèries pluviomètriques al Mont-seny només ens ha permès fer aquest càlcul ambla sèrie meteorològica d’Arbúcies, que probable-ment és representativa d’una àmplia àrea del ves-sant nord del parc. La durada màxima d’una ratxaplujosa en aquest sector del Montseny és de deudies seguits plovent, però les tongades de pluja denomés un dia són les més nombroses, la qualcosa es tradueix en el fet que la majoria d’episodisplujosos s’allarguen com a màxim vint-i-quatrehores i representen entre el 60% i el 70% delsepisodis de pluja totals (fig. 2). Aquest percentat-ge és encara més alt (entorn del 90%) si tenim encompte les tongades de dos i tres dies. Aixòdemostra que, en general, els episodis de pluja alvessant nord del Montseny s’allarguen un, dos otres dies i que la resta de ratxes plujoses sónpoc nombroses. A més, la quantitat de pluja queaporten aquestes tongades de fins a tres diesseguits amb precipitació equivalen a més del80% de la pluja total.

Les tempestes

Distribució mensual

L’activitat elèctrica al Montseny es pot qualificar demoderada-alta dins del context català. La mitjana

anual de dies de tempesta al Parc Natural delMontseny és de trenta dies i es concentra bàsica-ment en els mesos de juny, juliol i agost amb valorsmitjans de 4,8, 4,3 i 5,8 dies respectivament (fig.3). Durant aquests tres mesos s’enregistra el 50%del total anual de dies de tempesta, la qual cosaconfirma la temporada d’estiu com la més favora-ble per al desenvolupament de les tempestes, unpercentatge que augmenta fins al 85% si el pe ríodes’amplia d’abril a octubre. En canvi, l’activitat tem-pestuosa durant els mesos més freds és moltreduïda o pràcticament nul·la.

Pel que fa al nombre de llamps, el mes ambmés activitat per al període 2004-2007 és l’agost,amb una mitjana de 250 llamps, cosa que represen-ta el 34% del total de llamps que s’enregistrenanualment al Montseny, un percentatge que s’elevafins al 70% si considerem el període comprès entrejuliol i setembre. La figura 4 mostra per a cada anyanalitzat el pes notable dels mesos de primavera iestiu en el percentatge anual de llamps, un fet pre-sent per a cadascun dels quatre anys estudiats.Això demostra que el fenomen és persistent en eltemps i no amaga la presència d’un episodi moltactiu que podria representar un pes excessiu en elsvalors mitjans del període de llamps analitzat. Elperíode novembre-març es presenta agrupat, per-què la majoria dels mesos d’aquest interval repre-senten quantitats percentuals poc significatives.

Si comparem el període de tres mesos ambmés dies de tempesta (juny, juliol i agost) amb el

Figura 2. Tongades plujoses (nombre de dies seguits amb precipitació) a Arbúcies.

65,5

34,1

22,6

29,4

18,1

6,82,9

7,9

1,44,5

0,52,9

0,21,1 0,21,3 0,0 0,0 0,1 0,6

1 dia 2 dies 3 dies 4 dies 5 dies 6 dies 7 dies 8 dies 9 dies 10 dies

Durada de les tongades plujoses

70

60

50

40

30

20

10

0

Per

cent

atge

Percentatge de cada tongada plujosa Percentatge de pluja que aporta cada tongada


període amb més llamps (juliol, agost i setembre),s’observa un mes de desplaçament. Aquest des-plaçament temporal dels llamps respecte dels diesde tempesta és conseqüència probablement de lafinalització de l’estiu i, amb ell, de les condicionsfavorables a la convecció diürna present durantmolts dies durant l’agost. El desplaçament tempo-

ral dels llamps respecte dels dies de tempesta ésconseqüència de la finalització de l’estiu i de lescondicions favorables per a la convecció diürnapresent durant molts dies del mes d’agost (fig. 5).En canvi, al setembre s’inicia la tardor i les condi-cions sinòptiques són més favorables a l’arribadai generació de pertorbacions, que fan augmentar


Figura 4. Percentatge de nombre de llamps per any i mes al Montseny (2004-2007).

2007

2006

2005

2004

Any

s

0%

Percentatge (%)

Abril

10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Nov.-Març

Figura 3. Mitjana de dies de tempesta (2004-2007) al Parc Natural del Montseny.

Gen

7,0

6,0

5,0

4,0

3,0

2,0

1,0

0,0Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

l’activitat elèctrica al Montseny en forma de nom-bre de llamps, però no en nombre de dies. És peraixò que el setembre és el mes amb un nombremés elevat de llamps per tempesta (52,2), tot i quedurant l’agost s’enregistren més dies de tempes-ta (taula 2). En canvi, la menor activitat corresponde nou als mesos d’hivern, en què a més de regis-trar pocs dies de tempesta, el nombre de llampstambé és molt poc significatiu. El cas del febrer éssimptomàtic, ja que no hi ha cap llamp ni captempesta enregistrats, si bé aquest resultat estroba notablement condicionat pel limitat períoded’anys analitzat.

Distribució espacial

A escala anual, els llamps al Montseny presentenen general una distribució força regular. En la figu-ra 6 es pot observar que a les zones més depri-mides de la vall de la Tordera l’activitat elèctrica peral període estudiat és lleugerament menor que alseu entorn, tot i que en general no s’observa lapresència d’ombres importants. En canvi, si que

s’hi aprecien dues zones amb un cert augment dela densitat del nombre de llamps. En primer lloc,hi ha una àrea al nord-oest del Matagalls ambregistres elevats de llamps, que pot respondre, abanda de les pròpies tempestes que neixen enaquest sector, a l’arribada de les nombroses tem-

Figura 5. Comparativa dies de tempesta - nombre de llamps (%) al Montseny (2004-2007).

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Per

cent

atge

Gen

Mesos

Percentatge de dies de tempesta Percentatge de nombre de llamps

Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des


Figura 6. Localització dels llamps núvol-terra alParc Natural del Montseny (2004-2007). Divisió perconques hidrogràfiques.

Taula 2. Nombre de llamps per dia de tempesta. Període 2004-2007

Gen. Feb. Març Abr. Maig Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.

Mitjana 3,0 0 8,5 7,5 15,4 13,0 19,6 44,2 52,2 19,7 6,0 1,0

pestes que es generen al nord de la comarcad’Osona i la Selva i que en el seu recorregut nord-sud afecten sovint aquest sector del Montseny.I, en segon lloc, aquesta major activitat es potexplicar gràcies als fronts atlàntics associats adepressions que en el transcurs del seu recorre-gut d’oest a est per Catalunya es presenten lleu-gerament més actius al sector del Matagalls. Final-ment, també s’observa una segona àrea amb mésactivitat elèctrica al sud de la Calma, un sector quesegurament es veu més afavorit en situacions decomponent sud i est.

Així com per al conjunt de l’any no es detec-ten diferències en la distribució espacial, enl’anàlisi mensual sí que s’observen diferènciesnotables (figura 7). Durant els mesos de maig ijuny, sembla que l’activitat elèctrica es concen-tra sobretot a cotes baixes i mitjanes del nord ioest del parc; al mateix temps també s’observauna notable absència de llamps als sectors méselevats del turó de l’Home i les Agudes. Ambl’arribada del pic de l’estiu, l’activitat augmentade forma important i la seva distribució geogràfi-ca esdevé molt regular, tret d’alguna ombra pun-tual al sud de Sant Marçal, on el nombre de llampsés força escàs. La singularitat del mes de setem-bre es troba en l’elevada densitat de llamps al suddel parc, sobretot al triangle format per Aiguafre-da - Cànoves - la Garriga, si es compara amb laresta del parc. Finalment, durant l’oc tubre el nom-bre de llamps es redueix i de nou s’ob serva unapauta que es repeteix durant els mesos de maigi juny: la densitat més elevada de llamps semblaregistrar-se sobretot a les cotes més baixes delparc.

En aquest sentit, també s’ha volgut classificarel nombre de llamps per diferents trams d’altitud(taula 3). Més de la meitat dels llamps s’enregistrenentre els 500 i els 1.000 metres d’altitud, i propd’un de cada quatre s’observen a cotes superiorsals 1.000 metres. En canvi, a cotes baixes s’en -registra menys activitat tempestuosa i només unde cada deu llamps cau per sota dels 500 metres.

Si reduïm l’interval a 100 metres, ens adonem queel tram comprès entre els 700 metres i els 800metres és on s’enregistra més llamps, amb prop del16% del total. En general, totes aquestes dadessemblen confirmar un nombre més elevat dellamps a cotes baixes durant els mesos ambmenys activitat elèctrica.

Evolució horària

L’evolució horària (T. U.) dels llamps al Montsenyse gueix en general un patró marcat per un màximd’ac tivitat durant les hores centrals de la jorna-da i un mínim durant la nit i part de la matinada.En la figura 8 s’ha representat l’evolució horàriadels llamps al Montseny desglossada per acadascun dels quatre anys analitzats. En gene-ral, s’observa una constant que es repeteix pera cada any: un màxim d’activitat al voltant de les14.00 hores que s’inicia aproximadament a par-tir de les 11.00 hores i que s’estén fins a les19.00 hores, i una reducció progressiva de l’ac -tivitat a partir d’aquesta hora fins a desaparèixeral final de la jornada. En canvi, durant la matina-da l’activitat elèctrica és poc important en gene-ral, però puntualment arriba a ser moderada.Aquesta petita dualitat respon a l’existència dediferents episodis amb moderada activitat elèc-trica que s’enregistren a determinades hores dela matinada i durant anys concrets. La duradalimitada de la sèrie utilitzada no ens permet con-firmar l’existència d’un màxim horari matinal i


Figura 7. Distribució espacial dels llamps. Període 2004-2007.

Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre

Taula 3. Freqüència dels llamps segons l’altitud.Període 2004-2007

Trams d’altitud (m) Freqüència (%)

0-500 13,4

501-1.000 61,5

> 1.001 25,1

només amb vista al futur l’ampliació del períoded’estudi determinarà si aquest fet és puntual opertany a un patró ben establert.

Comparativa amb altres espais d’interèsnatural

Finalment, s’ha volgut fer una comparativa reduï-da amb altres espais d’interès natural de dimen-sions similars presents a Catalunya però que nopertanyen al mateix àmbit que el Montseny. Aques-ta comparativa ens permetrà establir diferentspatrons en el comportament del llamps. La den-sitat de llamps al Parc Natural del Montseny és de2,5 llamps per quilòmetre quadrat i any –un valorsimilar als 2,6 llamps del Parc d’Aigüestortes, lleu-gerament inferior als 3,0 llamps de l’Alta Garrotxai moderadament superior als dos de les Gavarres ia l’1,6 de Prades-Montsant (taula 4). La mitjanadels dies de tempesta per any és de trenta, nomésper sota dels trenta-cinc de l’Alta Garrotxa i elsquaranta d’Aigüestortes.

En la figura 9 es pot observar com l’activitat alscinc espais és pràcticament nul·la durant l’èpocafreda de l’any, concretament entre els mesos denovembre i febrer. A partir dels mesos de març iabril, s’inicia una lleugera activitat elèctrica alsespais situats al prelitoral i prepirineu català –Mont-

seny, Prades-Montsant i l’Alta Garrotxa– com aconseqüència de l’inici de la presència de condi-cions atmosfèriques necessàries per a la formacióde tempestes en aquests sectors d’altitud mode-rada. En canvi, durant aquests dos mesos les con-dicions atmosfèriques al Parc d’Aigües tortes esregeixen encara per l’estabilitat amb força neu al sòlque inhibeix en certa manera els processos con-vectius. Durant el mes de maig i sobretot durant eljuny, aquestes condicions inicials d’es tabilitat des-apareixen i la zona del Pirineu occidental passa aser la més favorable, amb diferència, a la formacióde tempestes. Al pic de l’estiu –juliol i agost–, elsingredients per a la generació dels llamps són pre-sents a diferents àmbits de Catalu nya, com hodemostren els elevats percentatges presents a totsels parcs analitzats. És important destacar l’en -darrerit màxim mensual de les Ga varres i Prades -Montsant, situats dins l’àmbit litoral respecte de laresta de parcs, i la prolongació destacada del’activitat elèctrica durant els mesos de tardor. Aixòés conseqüència, probablement, de l’augment del’activitat elèctrica sobre el mar, que acaba afectantles zones costaneres, i, per defecte, els parcs citatsi situats en aquest sector. La manca de factorsfavorables a la formació de tempestes durant l’estiui les altituds modestes són els elements bàsicsque determinen l’activitat reduïda de les Gavarresdurant els mesos de juny i juliol.


Figura 8. Percentatge de llamps per tram horari i any durant el període 2004-2007 al Parc Natural delMontseny.

2004 2005 2006 2007

0

75

65

55

45

35

25

15

5

-5

Per

cent

atge

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hores (T. U.)

L’evolució horària de l’activitat elèctrica entreels cinc espais escollits presenta certes simili-tuds (fig. 10), però alhora també s’hi observenalgunes diferències notables. En general, l’ac -tivitat més important s’inicia a partir de les 11.00hores, amb màxims principals durant les horescentrals de la jornada –per exemple, a l’Alta

Garrotxa s’enregistra a les 13.00 hores i a lesGavarres, sobre les 14.00 hores–. En canvi, alParc d’Aigüestortes l’activitat màxima es des-plaça cap a les 17.00 hores, amb un màximsecundari al voltant de les 20.00 hores, que pottenir l’origen en l’arribada de les tempestes quees generen a l’Aragó i que posteriorment arriben


Figura 10. Percentatge del nombre de llamps per trams horaris (2004-2007).

25

20

15

10

5

0

Per

cent

atge

de

llam

ps

Montseny Aigüestortes Alta Garrotxa Gavarres Prades-Montsant

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Hores (T. U.)

Figura 9. Percentatge de llamps mensual a cinc espais d’interès natural de Catalunya (2004-2007).

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Per

cent

atge

Montseny Aigüestortes Alta Garrotxa Gavarres Prades-Montsant

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

Mesos

a aquest sector del Pirineu. Per últim, cal desta-car el màxim que es produeix durant la matina-da i que correspon a les Gavarres, que probable-ment té origen en interaccions entre el marMediterrani i l’orografia litoral.

Conclusions

A continuació exposem d’una manera molt resu-mida les principals directrius pluviomètriques alMontseny:• La precipitació anual al Montseny oscil·la engeneral entre els 700 litres/m² i els 1.200 litres/m²,amb un òptim pluviomètric altitudinal situat a la vallde Santa Fe i al sector de Sant Marçal, al voltantdels 1.100 metres d’altitud i amb valors de preci-pitació propers als 1.200 litres/m².• Les precipitacions més escasses s’enre gistrena les cotes més baixes del parc, amb valors infe-riors als 700 mm anuals al sector sud-oest delMontseny (Vallcàrquera, Figaró i sectors deprimitsa l’entorn del Tagamanent).• El règim pluviomètric més generalitzat és unacombinació entre THPE i THEP, amb un percen-tatge moderat de precipitació estiuenca situatentorn del 20%, el qual modera, segons els sec-tors, el període d’aridesa de l’estiu.• Els mesos més secs de l’any en el conjunt delparc són, per aquest ordre, juliol, març i febrer.Pel que fa a les característiques més destacadesde l’activitat elèctrica al Montseny, cal destacar lessegüents:

• El nombre més elevat de dies de tempesta alMontseny s’enregistra entre els mesos de juny iagost, i el nombre més elevat de llamps, entre elsmesos de juliol i setembre.• Durant el mes de setembre les tempestes sónmés intenses, amb una mitjana de 52,2 llamps percada dia de tempesta.• La distribució geogràfica dels llamps al Montsenyés força regular, tot i que s’observa un cert aug-ment de la densitat de llamps al nord-oest delMatagalls i al sud de la Calma.• La distribució espacial a escala mensual (maig-octubre) revela un nombre més elevat de llamps acotes baixes durant els mesos amb menys activi-tat elèctrica.• L’activitat horària de les tempestes s’inicia gene-ralment a partir de les 11.00 hores i presenta unmàxim d’activitat entorn de les 14.00 hores.

Bibliografia

GÁZQUEZ, A. (2004): «Alguns trets sobre el climadel Montseny», dins Monografies del Montseny,19: 209-219.

MARTÍN-VIDE, J. (1982): Característiques clima-tològiques de la precipitació a la franja costeramediterrània de la península ibérica (tesi doctoral).4 volums. Barcelona: Universitat de Barcelona,Departament de Geografia.

MARTÍN-VIDE, J.; MORENO, M.C. (1996): «El Mont-negre: extrem sud de la dorsal pluviomètrica meri-diana de Catalunya», dins I Trobada d’Estudiosos


Taula 4. Taula resum d’algunes característiques estadístiques dels llamps NT (núvol/terra) a cinc espaisd’interès natural

Superfície Dies de tempesta Nombre de llamps NT Densitat Mitjana Mín. Màx. Mitjana Min Max NT/

km2 2004-2007 (any) (any) 2004-2007 (any) (any) km2 any

Montseny 29.595 30 25 32 746 509 1.272 2,5(2007) (2004) (2004) (2006)

Aigüestortes 46.769 40 25 50 1.235 415 2.145 2,6(2007) (2006) (2007) (2006)

Alta Garrotxa 33.849 35 28 41 1.005 597 1.571 3(2007) (2005) (2004) (2006)

Gavarres 29.252 23 17 34 594 319 1.313 2(2004) (2005) (2007) (2006)

Prades-Montsant 32.612 25 21 28 520 163 913 1,6(2005 i 2007) (2004 i 2006) (2007) (2006)

del Montnegre, Barcelona: Diputació de Barcelo-na, p. 43-45.

MONTANYÀ, J.; PINEDA, N., et al.(2006): «Experi-mental evaluation of the Catalan Lightning Detec-tion Network», dins 19th International LightningDetection Conference. Tucson, Arizona (EUA).

PANAREDA, J.M. (1979): «Aportació a l’estudi delclima del Montseny», dins Acta geológica hispá-nica, 14: 524-528.

PANAREDA, J.M., et al. (1984): «Notes sobre labioclimatologia del Turó de l’Home», dins Qua-derns de la Selva, 1: 43-54. XXVIII. AssembleaIntercomarcal d’Estudiosos, Santa Coloma deFarners.

PANAREDA, J.M. (1991): El Montseny: visió geo-gràfica. Vic: Eumo Editorial,«Descoberta», 2, 175pàgines.

PASCUAL, R. (2006): «Tempestes al Pirineu cata-là. Estiu 2006», dins Penell, 22: 17-23.

PASCUAL, R., et al. (2004): «Convective storminitiation in central Catalonia», dins Third Europe-an Conference on Radar Meteorology (ERAD).

Institucions subministradoresd’informació

Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat deCatalunya.

AEMET. Agència Estatal de Meteorologia. Dele-gació territorial a Catalunya.

Servei Meteorològic de Catalunya. Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat deCatalunya (www.meteo.cat).

Parc Natural del Montseny. Xarxa de ParcsNaturals de la Diputació de Barcelona.

Cartografia

BAYÉS, C.; SOLER, X. et al. (2002): «Termopluvio-metria», dins Cartografia temàtica de les terresgironines, 18. Girona: Diputació de Girona - Uni-versitat de Girona.

CLAVERO, P.; MARTIN-VIDE, J.; RASO, J.M. (2003):Atles climàtic de Catalunya. Barcelona: InstitutCartogràfic de Catalunya - Departament de MediAmbient.



Resum

Aquest estudi mostra el batec de la riera de Santa Fede Montseny en relació amb la seva capacitat deretenció de nitrogen (N) i fòsfor (P). En concret,l’estudi examina la variabilitat temporal d’aquestacapacitat i com aquesta rep la influència de factorsambientals (règim hidrològic i tèrmic). Els resultatsdels dos primers anys d’estudi (2004-2006) mos-tren que la riera de Santa Fe té una elevada eficièn-cia de retenció de nitrogen i fòsfor, tot i que exhibeixuna considerable variabilitat temporal. Ambdósnutrients mostren patrons de variació temporal simi-lars i clarament influenciats pel cabal. L’eficiència deretenció disminueix en incrementar el cabal. Quan espondera l’eficiència per la variació de cabal, s’observaque la màxima retenció es produeix en moments demàxima entrada d’energia a l’ecosistema, bé sigui enforma de matèria orgànica (tardor) o d’energia solar(primavera).

Paraules clauRiu, retenció de nutrients, nitrogen, fòsfor, variaciótemporal

Abstract

Biogeochemical patterns in the stream inSanta Fe de MontsenyThis study shows the biogeochemical patterns in thestream in Santa Fe de Montseny in relation to itscapacity to retain nitrogen (N) and phosphorous (P).More specifically, the study looks at the seasonalvariability of this capacity and the way it receives theinfluence of environmental factors (hydrological andthermal regime). The results of the first two years ofstudy (2004-2006) show that the stream in Santa Fehas high efficiency levels in the retention of nitrogenand phosphorous, although it does reveal consider-able seasonal variability. Both nutrients show similarseasonal variation patterns which are clearly influ-enced by the water flow. Retention efficiency decreas-es as the water flow increases. When we considerefficiency due to the variation in water flow we seethat the maximum retention takes place at timeswhen there is the greatest flow of energy into theecosystem, either in the form of organic material(autumn) or solar energy (spring).

Key words River, nutrient retention, nitrogen, phosphorous, sea-sonal variation

El batec biogeoquímicde la riera de Santa Fede Montseny

Eugènia Martí,1 Daniel von Schiller,1 AlbaArgerich,2 Miquel Ribot,1 Francesc Sabater2

i Joan Lluís Riera2

Grup de Biogeoquímica Fluvial de la UnitatAssociada de Limnologia entre el Centre d’EstudisAvançats de Blanes (CSIC) i el Departamentd’Ecologia (Universitat de Barcelona)1Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC).2Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona

Resumen

El latido biogeoquímico del arroyo de SantaFe de Montseny Este estudio muestra el latido del arroyo de Santa Fede Montseny en relación con su capacidad de reten-ción de nitrógeno (N) y fósforo (P). En concreto, elestudio examina la variabilidad temporal de estacapacidad y cómo está influenciada por factoresambientales (régimen hidrológico y térmico). Losresultados de los dos primeros años de estudio(2004-2006) muestran que el arroyo de Santa Fetiene una elevada eficiencia de retención de nitróge-no y fósforo, a pesar de exhibir una considerablevariabilidad temporal. Ambos nutrientes muestranpatrones de variación similares y claramente influen-ciados por el caudal. La eficiencia es menor a mayorcaudal. Cuando se pondera la eficiencia por la varia-ción de caudal, se observa una mayor retención enmomentos de mayor entrada de energía al arroyo,bien sea en forma de materia orgánica (otoño) o deenergía solar (primavera).

Palabras claveRío, retención de nutrientes, nitrógeno, fósforo, varia-ción temporal

Introducció

El concepte d’espiral de nutrients, que descriu lainteracció entre els processos de captació i trans -port de nutrients en ecosistemes fluvials i que vaser introduït fa tres dècades per Webster i Patten(1979), ha contribuït significativament a incremen-tar el coneixement de la dinàmica de nu trients enrius. Aquest marc conceptual ha per mès eviden-ciar que els rius de capçalera són llocs clau per ala transformació i la retenció dels nutrients quereben de la conca adjacent (Alexander et al., 2000;Peterson et al., 2001). Aquesta elevada capacitatbiogeoquímica és en gran part determinada perl’activitat de les comunitats microbianes que esdesenvolupen a la llera dels rius i alhora per la ràpi-da transferència dels nutrients assimilats als nivellssuperiors de la xarxa tròfica.

Actualment, hi ha molts estudis que han utilit-zat el context de l’espiral de nutrients per exami-nar la variació espacial en la retenció de nutrientsentre diferents rius i els factors que en controlenaquesta variabilitat (Ensign i Doyle, 2006). No obs-tant això, tot i que els rius són ecosistemes moltdinàmics (Ward, 1989; Palmer i Poff, 1997), hi hamolts pocs estudis que s’hagin centrat a avaluarels patrons de variació temporal dins d’un mateixriu i els factors que els determinen. A més, elsestudis existents adreçats a examinar la variaciótemporal en la retenció de nutrients estan limitatsa períodes iguals o inferiors a un any (Martí i Saba-ter, 1996; Simon et al., 2005). Aquest fet limita lesconclusions que es poden derivar pel que fa apatrons estacionals, ja que aquests no es podenverificar si no es disposa de dades per a períodessuperiors a un any. A més, cal esperar que laretenció de nutrients pugui variar no solamententre estacions, sinó també entre anys, especial-ment en regions àrides i semiàrides, on es dónauna gran variabilitat interanual de les condicionsmeteorològiques (Gasith i Resh, 1999).

Els factors climàtics exerceixen una graninfluència sobre la variabilitat en les condicionsambientals dels ecosistemes fluvials, bé siguimitjançant canvis graduals associats al règim tèr-mic o mitjançant canvis abruptes associats alrègim hidrològic. La combinació d’aquests pro-cessos determina un patró de variació temporalde les condicions ambientals característic per acada riu que pot variar en funció de la regió bio-climàtica i la geologia de la conca (Hynes, 1975).En resposta a aquests canvis ambientals, les

comunitats fluvials, responsables de la retenció itransformació de nutrients, també varien en eltemps (Minshall, 1978; Bott i Kaplan, 1985; Fran-coeour et al., 1999). Per tant, cal esperar queaquests canvis quedin alhora reflectits en patronsde variació temporal en la retenció de nutrients i,d’aquesta manera, determinin el batec biogeo-químic dels rius.

A causa d’aquest dinamisme intrínsec delsrius, és important incrementar el nostre coneixe-ment sobre la variació temporal en la retenció denutrients en aquests ecosistemes. Aquesta infor-mació ha de permetre: en primer lloc, determinarels factors que influeixen en la capacitat de reten-ció de nutrients dels rius; en segon lloc, millorarels models de dinàmica de nutrients en rius aescales espacials i temporals més grans (Ensigni Doyle, 2006; Wollheim et al., 2006); en tercerlloc, avaluar la utilitat de condicions de referènciacom a eines de gestió (Nijboer et al., 2004), i, final-ment, millorar les prediccions de l’efecte del canviclimàtic en la capacitat de retenció de nutrientsdels rius.

L’objectiu d’aquest estudi, que s’ha dut a termea la riera de Santa Fe del Montseny, és examinarels patrons de variació temporal de la capacitat deretenció de nutrients (nitrogen i fòsfor) a llarg ter-mini, i la influència de factors ambientals (règimhidrològic i tèrmic, i disponibilitat de nutrients)sobre aquesta resposta funcional. El fet que lariera de Santa Fe del Montseny estigui situadadins del Parc Natural del Montseny i que, per tant,els efectes directes de l’activitat humana sobreaquesta siguin mínims, juntament amb la sevalocalització geogràfica, fan que aquesta riera siguiun lloc excepcional per examinar els possiblesefectes del canvi climàtic sobre la dinàmica denutrients en rius.

Metodologia

Lloc d’estudi

L’estudi s’ha dut a terme a la riera de Santa Fe delMontseny (2º 27’ 40’’ E, 41º 46’ 34’’ N) en un tramrepresentatiu del riu de 140 metres situat aigüesamunt de l’hostal de l’Avet Blau, dins del ParcNatural del Montseny. Aquest tram es troba a1.136 metres per sobre del nivell del mar, drenauna conca de 2,6 km2 i té un pendent de 0,094m/m. El substrat de la llera del riu està format per


roques (25%), còdols (47%), graves (21%) i algu-nes acumulacions de sorres. La vegetació de lariba de la riera està dominada per faig (Fagussylvatica), amb alguns peus de saüc (Sambucusnigra) i de freixe (Fraxinus excelsior), i té un estratherbaci pràcticament nul. Les capçades d’aquestsarbres cobreixen totalment l’amplada de la llera dela riera.

Tot i que aquest estudi té un plantejament decontinuïtat a llarg termini, aquí es presenten elsresultats corresponents als mostrejos dels dos pri-mers anys hidrològics (de setembre de 2004 aagost de 2006). Els responsables del Parc delMontseny ens van cedir les dades meteorològi-ques diàries mesurades a Can Lleonart per carac-teritzar aquest període. Els dos anys hidrològicsvan presentar un règim de precipitacions similar,amb dies amb precipitació concentrats a principisde tardor (agost, setembre i octubre) i durant la pri-mavera, i períodes amb poca precipitació registratsdurant l’hivern i l’estiu. De totes maneres, la quan-titat de precipitació va ser diferent per als dosanys: el primer any, la precipitació registrada va serde 825 L/m2 i va estar concentrada en noranta-undies; el segon any, aquest valor va ser de 1.159L/m2 en noranta-quatre dies. El rang observat detemperatures també va variar entre els dos anys.Durant el període 2004-2005, l’oscil·lació tèrmicava ser més àmplia (entre -14 ºC i 33 ºC) que durantel període 2005-2006 (entre -9 ºC i 29 ºC).

Mostreig de camp i anàlisi de les mostres

Durant el període d’estudi es va mostrejar el riucada quinze dies per mesurar la temperatura del’aigua, el cabal i les concentracions de fòsforreactiu soluble (FRS) i de nitrogen inorgànic dissolten forma de nitrat (N-NO3) i d’amoni (N-NH4).Aquestes dades (n = 49) es van utilitzar per carac-teritzar la variació temporal dels paràmetresambientals de la riera que potencialment podeninfluir en la retenció de nutrients.

Per mesurar la retenció de nutrients al riu esvan realitzar addicions de fosfat (en forma deNa(H2PO4)·2H2O) i amoni (en forma de NH4Cl)de curta durada i a flux constant al tram experi-mental seguint la metodologia proposada perWebster i Valett (2006). Juntament amb els nu -trients, també s’afegia clorur (en forma de NaCl) ales addicions com a traçador conservatiu. Aques-

tes addicions es van realitzar mensualment durantel període d’estudi; per tant, es disposa de dadesper a un total de vint-i-cinc addicions. Ateses leslimitacions metodològiques, les addicions es van rea-litzar en condicions de cabal estable i es van evitarles condicions de pluges i crescudes del riu. Amés, durant la tardor de 2004 (d’octubre a de -sembre) es van fer addicions més sovint (cadasetmana) per tal d’examinar amb detall l’efectede l’entrada de fulles al tram sobre la retenció denutrients. Durant aquest període, hi va haver unacrescuda del cabal, després de la qual es va incre-mentar la freqüència de mostreig (cada tres dies)per tal d’avaluar l’efecte combinat de l’entrada defulles i la recuperació del riu després de la crescu-da. Totes les addicions es van iniciar cap a les onzedel matí i van durar entre una i quatre hores, depe-nent del cabal.

Les addicions consisteixen a injectar una solu-ció amb les sals de nutrients i de clorur a l’inici deltram de riu a flux constant utilitzant una bombaperistàltica. Al final del tram, es col·loca un con -duc tímetre que emmagatzema les dades deconductivitat automàticament cada cinc se gonsi que permet seguir l’evolució de la solució addi-cionada. Abans de l’addició, es recullen mostresd’aigua i es mesura la conductivitat (com a mesu-ra indirecta de la concentració de clorur) a vuitpunts al llarg del tram. Un cop la conductivitats’ha estabilitzat al final del tram, cosa que indicaque la solució s’ha barrejat homogèniament a totel tram, es tornen a recollir mostres d’aigua i esmesura la conductivitat als vuit punts de mostreig.La concentració de nutrients resultant al riu ha desuposar un increment relativament baix amb rela-ció a les concentracions basals per tal de copsarla resposta del riu en les condicions ambientalsnaturals. Per això, la concentració de la solució iel flux de la bomba s’ajustaven en cada addició perresultar en increments inferiors a quatre vegadesla concentració basal. Les mostres d’aigua es vanfiltrar directament al camp (filtres de fibra de vidrede 0,7 μm de diàmetre de porus) i es van trans-portar refrigerades fins al laboratori per a la pos-terior anàlisi de la concentració de FRS, N-NH4, iN-NO3. Les concentracions d’aquests nutrients esvan analitzar amb autoanalitzadors Bran+Luebbe(TRAACS 2000 per a les mostres de FRS i N-NO3,i Skalar per a les mostres de N-NH4) utilitzant elsmètodes colorimètrics descrits a APHA (1995).

Juntament amb les addicions, es va mesurar latemperatura de l’aigua i l’amplada del riu. Aques-


ta darrera s’estimava com la mitjana dels valorsmesurats a cada punt de mostreig al llarg del tram.A més, durant els mostreigs intensius de la tardorde 2004, també es van agafar mostres de fullara-ca del riu per tal d’estimar la quantitat de fulles acu-mulades al tram d’estudi (Argerich et al., 2008).

Càlcul i anàlisi de dades

Per a cada mostreig, el cabal es va calcular a par-tir d’un balanç de masses utilitzant les corbes deconductivitat obtingudes en les addicions seguintel mètode proposat a Gordon et al. (2004).

Per estimar la retenció de nutrients es van ferservir dos paràmetres: la distància de captació (Sw,m) i la velocitat de captació (Vf, mm/min). Aquestsparàmetres es van calcular a partir de les dadesobtingudes en les addicions. La Sw es defineix comla distància que recorre una molècula de nutriental llarg del riu abans de ser captada pels organis-mes de la llera del riu o bé ser retinguda per pro-cessos físics (adsorció) o químics (precipitació).Aquesta distància mesura l’eficiència de retenció denutrients que té el riu; així, distàncies curtes indi-quen una major eficiència que distàncies llargues(Newbold et al., 1981). La Sw es calcula a partir del’invers negatiu de la taxa longitudinal de captació.Aquesta taxa és la pendent de la regressió entre larelació nutrient:conductivitat mesurada durantl’addició a cada punt de mostreig (corregida pelsvalors basals i transformada en logaritme neperià)i la distància de cada punt de mostreig al puntd’addició. La Vf es calcula dividint el cabal especí-fic (cabal:amplada del riu) per la Sw. Per tant, la Vf

corregeix la Sw per a variacions de cabal i és un indi-cador de la demanda de nutrients relativa a la con-centració d’aquests al riu (Hall et al., 2002).

Per examinar la relació entre la variació delsparàmetres ambientals i els paràmetres de reten-ció de nutrients, es van utilitzar regressions lineals.També es van utilitzar correlacions de Pearson perexaminar si la variació dels diferents paràmetresambientals o bé de la retenció dels dos nutrientsmostrava patrons similars. Finalment, es va ferservir un T-test per comparar els valors de reten-ció entre els dos nutrients. En els casos necessa-ris, les dades es van transformar logarítmicamentper tal d’assolir les assumpcions de les anàlisisestadístiques. Totes aquestes anàlisis es van feramb l’ajut del programa Statistica 6.0 (Statsoft,Tulsa, Oklahoma, EUA).

Resultats

Paràmetres ambientals

Durant el període d’estudi, la temperatura del’aigua va variar entre 3,1 ºC i 15,9 ºC, mentre queel cabal va variar entre 1,6 L/s i 148,8 L/s (taula 1).La variació temporal de la temperatura de l’aiguai del cabal mostraren un clar patró estacional (fig.1). Ambdós paràmetres estaven significativamentcorrelacionats (r = -0,62, p < 0,001, n = 49). Tot ique el cabal de la riera va ser permanent duranttot l’estudi, aquest tendia a ser relativament baixdes de finals de primavera fins a principis de tar-dor, coincidint amb les temperatures més altes;mentre que el cabal era més elevat durant la tar-dor i l’hivern, coincidint amb temperatures més bai-xes. Aquest patró va ser molt més marcat durantel segon any d’estudi, en el qual hi va haver diver-ses crescudes considerables (fig. 1).

Les concentracions de nutrients van ser relati-vament baixes durant tot el període d’estudi (tau -


Taula 1. Mitjana (± error estàndard), mínim i màxim dels diferents paràmetres ambientals mesurats quinzenalmentdurant els dos any hidrològics (setembre de 2004 - setembre de 2006, n = 49) a la riera de Santa Fe del Montseny.FRS: fòsfor reactiu soluble, NID: nitrogen inorgànic dissolt total (N-NO3 + N-NH4). La relació NID:FRS està expres -sada en mols dels dos elements.

Paràmetre Mitjana ± EE Mín.-Màx.

Temperatura 9,3 ± 0,5 3,1-15,9

Cabal (L/s) 15,9 ± 3,6 1,6-148,8

FRS (μg P/L) 13 ± 1 1-34

N-NO3 (μg N/L) 129 ± 11 12-321

N-NH4 (μg N/L) 10 ± 1 2-35

NID:FRS 40,8 ± 6,0 6,5-170,7

la 1, fig. 1). La concentració de FRS va variar entre1 μg P/L i 34 μg P/L (taula 1) i va mostrar un patróestacional molt marcat que va ser consistent entreels dos anys (fig. 1). La concentració de N-NO3 va

variar entre 12 μg N/L i 321 μg N/L (taula 1) i vamostrar el mateix patró temporal que per al FRS(fig. 1). De fet, les concentracions d’ambdós nu -trients estaven significativament correlacionades

Figura 1. Variació temporal de la temperatura de l’aigua, el cabal i les concentracions de fòsfor reactiu solu-ble, nitrat i amoni a la riera de Santa Fe durant el període d’estudi.


181614121086420

Tem

per

atur

a (°

C)

160140120100806040200

Cab

al (L

/s)

350

300

250

200

150

100

50

0

Nitr

at (μ

g N

/L)

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Am

oni (

μg N

/L)

4035302520151050

Fòsf

or R

eac.

Sol

.( μ

g N

/L)

sep

2004 2005 2006

nov feb mai ago nov feb mai ago


Figura 2. Variació temporal de la distància (A i B) i de la velocitat (C i D) de captació de nutrients per al fosfat(cercles foscos) i l’amoni (cercles clars). Els panells A i C mostren les dades mensuals per als dos anys hidro lò -gics estudiats. Els panells B i D mostren les dades de l’estudi intensiu (freqüència de mostreig ≤ 1 setmana)realitzat durant la tardor de l’any 2004. La fletxa dels panells B i D indica el moment de la crescuda de la riera.

1.800

1.600

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200

0

Dis

tànc

ia d

e ca

pta

ció

(m)

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200

0

Dis

tànc

ia d

e ca

pta

ció

(m)

sep 04

1 oct 16 oct 31 oct 15 nov 30 nov 15 dic 30 dic

nov 04 feb 05 mai 05 ago 05 nov 05 feb 06 mai 06 ago 06

A

BCrescuda

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Velo

cita

t d

e ca

pta

ció

(mm

/min

)

12

10

8

6

4

2

0

Velo

cita

t d

e ca

pta

ció

(mm

/min

)

sep 04

1 oct 16 oct 31 oct 15 nov 30 nov 15 dic 30 dic

nov 04 feb 05 mai 05 ago 05 nov 05 feb 06 mai 06 ago 06

C

DCrescuda

Amoni

Fosfat

(r = 0,55, p < 0,001, n = 49). Les concentracionsde FRS i de N-NO3 s’incrementaven gradualmentdes de l’hivern fins a finals d’estiu i després dis-minuïen de la tardor a l’hivern. La variació tem-poral d’ambdós nutrients està positivamentcorrelacionada amb la temperatura de l’aigua(FRS: r = 0,72, p < 0,001, i N-NO3: r = 0,73, p < 0,001; n = 49) i negativament amb el cabal(FRS: r = -0,71, p < 0,001, i N-NO3: r = -0,27, p = 0,065; n = 49). La concentració de N-NH4 vacontribuir en menys del 13% al nitrogen inorgànicdissolt total (NID). La concentració de N-NH4 vavariar entre 2 μg N/L i 35 μg N/L (taula 1), i, contrà-riament als altres dos nutrients, no va mostrar cappatró estacional (fig. 1). La relació molar entre el NIDi el FRS va variar dos ordres de magnitud (taula 1)i va mostrar un patró estacional invers a l’observatper al FRS i per al N-NO3. El valor mitjà d’aquestarelació (40,8 ± 6,0) està per sobre de setze, la qualcosa suggereix que la riera pot estar potencialmentlimitada per la disponibilitat de fòsfor.

Retenció de nutrients

La distància mitjana de captació de nutrients (Sw)per al període d’estudi va ser relativament curta,

de l’ordre de centenars de metres per a ambdósnutrients. Tot i això, hi ha diferències significatives(T-test, p < 0,001) entre els dos nutrients. El valormitjà de la Sw per al N-NH4 (96,4 ± 19,3 m) va ser4,6 vegades més curt que el valor mitjà de la Sw

per al FRS (406,4 ± 81,3 m). A més, en totes lesdates, els valors de la Sw per al N-NH4 van ser mésbaixos que els valors per al FRS. Es va observaruna notable variabilitat temporal en la Sw d’ambdósnutrients (fig. 2). La Sw per al FRS va variar entre97 i 1557 m, mentre que la Sw pel N-NH4 va variarentre 19 i 618 m. La variació temporal de la Sw pera ambdós nutrients estava significativament corre-lacionada (r = 0,72, p < 0,001, n = 25). Tot i queno s’observà un patró estacional clar, la Sw tendiaa ser més elevada durant la tardor i l’hivern, espe-cialment el segon any, coincidint amb les condi-cions de cabal més elevat. De fet, la variació de laSw estava positivament relacionada amb el cabalper a ambdós nutrients (fig. 3).

Les dades del mostreig intensiu durant la tar-dor de 2004 corroboren l’efecte del cabal sobrela Sw. Durant el període d’acumulació de fulles ala llera del riu provinents de la vegetació de ribe-ra i en condicions de baix cabal, els valors de Sw

per a ambdós nutrients es trobaven en el rangbaix de la variació observada durant els dos anys


Figura 3. (A): relació entre l’eficiència de captació (Sw) i el cabal per al fosfat (cercles foscos) i per a l’amoni(cercles clars); (B): relació entre la velocitat de captació (Vf) del fosfat i la temperatura de l’aigua. La relacióper a l’amoni no era significativa. Els gràfics mostren les equacions i els resultats estadístics de les regres-sions.

A B

10.000

1.000

100

0

Dis

tànc

ia d

e ca

pta

ció

(m)

10

1

0,1

Velo

cita

t d

e ca

pta

ció

(mm

/min

)

NH4+

Sw fosfat = 49,73 Q0,79

r2 = 0,49p < 0,001

Sw amoni = 9,27 Q0,85

r2 = 0,47p < 0,001

Vf fosfat = 1,161 · 10 -0,028 T

r2 = 0,23p = 0,018

FRS

1 10 100

Cabal (L/s) Temperatura (°C)

0 5 10 15 20

(fig. 2). No obstant això, la Sw es va incrementar6,7 i 8,0 vegades per al FRS i per al N-NH4, res-pectivament, després de la crescuda que va tenirlloc a principis de desembre (amb un cabal de 124L/s) i que va rentar el 65% de les fulles acumula-des al tram. Així i tot, després de la riuada, les Sw

per al FRS i per al N-NH4 es van anar escurçantgradualment fins a assolir els valors previs a lariuada en menys de vint-i-dos dies i quaranta-setdies, respectivament (fig. 2), tot i que per aques-tes dates el cabal es mantenia més elevat queabans de la riuada.

Els resultats referents a la demanda de nutrients(Vf) van mostrar patrons similars als obtinguts ambla Sw. La Vf per al FRS va variar entre 0,2 mm/mini 1,4 mm/min i per al N-NH4 va variar entre 0,7mm/min i 11,5 mm/min (fig. 2). De mitjana, la Vf peral N-NH4 va ser 4,9 vegades més elevada que laVf per al FRS, tot i que la variació temporal per aambdós nutrients estava significativament corre-lacionada (r = 0,46, p = 0,022, n = 25). Com quela Vf corregeix la Sw per a variacions en el cabal,es va utilitzar aquest paràmetre per examinar lesrelacions amb la temperatura de l’aigua i amb laconcentració de nutrients. Els resultats d’aquestes

anàlisis van mostrar que només hi havia una rela-ció significativa negativa entre la Vf per al FRS i latemperatura de l’aigua (fig. 3). A més, no hi haviacap relació significativa entre la Vf d’ambdósnutrients i les concentracions de nutrients a l’aigua.

Finalment, les dades de Vf obtingudes durantel mostreig intensiu de la tardor del 2004 tambévan evidenciar l’efecte de la crescuda sobre lacapacitat de retenció de la riera (fig. 2). La Vf pera ambdós nutrients va disminuir després de lacrescuda. No obstant això, els valors van anaraugmentant gradualment fins a assolir valors simi-lars als d’abans de la crescuda a mesura que elcabal disminuïa i que les fulles es tornaven a acu-mular a la llera del riu. De fet, la variació de la Vf,

tant per al FRS com per al N-NH4 després de lacrescuda estava positivament relacionada ambl’acumulació de fulles a la llera del riu (fig. 4).

Discussió

Els resultats d’aquest estudi mostren que el fòs-for i el nitrogen (en forma d’amoni) inorgànics dis-solts recorren pocs centenars de metres abans no


Figura 3. Relació entre la velocitat de captació (Vf) del fosfat (cercles negres) i de l’amoni (cercles blancs) il’acumulació de fulles a la llera del riu. Les dades corresponen al període de després de la crescuda durantla tardor de l’any 2004. El gràfic mostra les equacions i els resultats estadístics de les regressions per aambdós nutrients.

3,0

2,5

2,0

1,5

1,0

0,5

0

Velo

cita

t d

e ca

pta

ció

(mm

/min

)

Amoni Fosfat

Fulles (g/m2)

0 50 100 150 200 250 300

Vf amoni = 0,0045 Fulles + 0,82r2 = 0,46

Vf amoni = 0,0022 Fulles + 0,36r2 = 0,57

són retinguts a la llera de la riera de Santa Fe delMontseny. Això evidencia l’elevada eficiència deretenció de nutrients d’aquesta riera i concordaamb el que s’ha observat per a altres rieres decapçalera (Ensign i Doyle, 2006). No obstant això,la riera mostra una major eficiència de retenció pera l’amoni que per al fòsfor. Aquests resultats sónsimilars als obtinguts a la Riera Major, un afluent delriu Ter amb característiques geomorfològiques simi-lars a les de la riera de Santa Fe (Martí i Sabater,1996; Butturini i Sabater, 1999). Aquests autorsargumenten que aquesta diferència podria serdeguda a una major diversitat de processos biòticsassociats a la retenció de l’amoni (assimilació, nitri-ficació, adsorció) que a la retenció del fosfat (assi-milació). Aquesta diferència pot ser especialmentrellevant en rius que drenen conques silíciques,com la riera de Santa Fe, on la coprecipitació abiò-tica de fosfat amb carbonat de calci és un procésde retenció poc probable. Altres autors també hantrobat aquest patró, com, per exemple, Simon etal. (2005) en rius de Nova Zelanda. Això no obstant,altres estudis mostren resultats inversos, com és elcas de Martí i Sabater (1996) a la riera de la Sola-na (afluent del Ter que drena una conca amb geo-logia calcària) o de Hanafi et al. (2006) en un riud’Austràlia; o bé no mostren diferències entre elsdos nutrients (Hoellein et al., 2007). Possiblement,aquestes diferències entre estudis podrien serdegudes a les característiques litològiques de cadariera i la seva conca, al tipus de substrat de la lleradel riu, a les diferències de nu trients potencialmentlimitants i a les comunitats desenvolupades encadascun dels rius.

Tot i l’elevada eficiència en la retenció de nu -trients, els resultats mostren que la riera de SantaFe presenta una considerable variabilitat temporalen aquesta resposta funcional. Aquest fet posa enevidència l’elevat dinamisme biogeoquímic de lariera. Tal com suggereixen McClain et al. (2003),podem observar que a la riera hi ha momentsanomenats moments calents sensu (McClain et al.,2003), en què la retenció de nutrients és mésimportant que en d’altres. Durant aquests mo -ments calents, la influència dels processos biogeo -químics sobre el transport de nutrients és eleva-da; mentre que en uns altres, aquesta influència ésmenor i domina l’exportació de nutrients aigüesavall. El fet de disposar de dades de dos anyshidrològics permet observar que l’alternançad’aquests moments presenta una certa regularitattemporal. Així, els moments menys eficients en la

retenció de nutrients es troben bàsicament asso-ciats a períodes amb cabals basals elevats. Durantel període d’estudi, aquests períodes van ser mésfreqüents durant el segon any. Aquest patró tem-poral és comú per a ambdós nutrients, la qualcosa suggereix que la retenció d’ambdós nutrientses troba en certa manera influenciada pels matei-xos factors o mecanismes. Aquest fet també s’haobservat en alguns estudis (Martí i Sabater, 1996;Butturini i Sabater, 1998; Simon et al., 2005), peròcontrasta amb d’altres (Sabater et al., 2000; Hana-fi et al., 2006; von Schiller et al., 2008). Tot i això,el nombre d’estudis és encara massa escàs perpoder identificar algun patró general entre rius quepermeti explicar aquests resultats contrastats.

Les variables ambientals mostren clars patronsestacionals, de manera que s’observa la mateixaregularitat anual en els dos anys estudiats. Tot iaixò, aquesta estacionalitat no es veu claramenttransferida al patró temporal de la retenció denutrients. Probablement, tal com indiquen lesregressions obtingudes, el patró temporal bio -geoquímic és producte de les condicions ambien-tals precedents i de la interacció entre els diver-sos factors ambientals. A més, hem pogutobservar que la influència relativa d’aquests fac-tors ambientals pot variar segons el període del’any considerat. Així, veiem que el cabal és unfactor determinant en l’eficiència de retenció denutrients, sobretot en els períodes humits. Commés cabal, l’eficiència és menor. Aquest fet tambés’ha observat en la majoria d’estudis previs (But-turini i Sabater, 1998; Peterson et al., 2001; Woll-heim et al., 2001). Aquests autors suggereixenque quan hi ha cabals elevats disminueix la inter-acció entre la columna d’aigua i les comunitats dela llera del riu responsables de processar elsnutrients i que, per tant, l’eficiència de retenció denutrients és menor. D’altra banda, els resultatsobtinguts durant la tardor de 2004 permeten sug-gerir que l’increment de cabal, sobretot durant lescrescudes, també comporta una pertorbació delsistema que accentuaria l’efecte negatiu del cabalsobre la retenció de nutrients. Per exemple, lacrescuda de la tardor de 2004 va eliminar quasitotes les fulles acumulades a la llera del riu junta-ment amb les comunitats microbianes que hiestan associades, de manera que va disminuir eltemps de residència de l’aigua i probablementl’activitat biològica del tram (Argerich et al., 2008).L’entrada de fulles posterior a la crescuda, junta-ment amb una reducció del cabal, va afavorir la


ràpida recuperació de la capacitat de retenció denutrients de l’ecosistema (reflectida en un incre-ment tant de l’eficiència com de la demanda denutrients). Un efecte similar de les crescudessobre la retenció de nutrients s’ha observat en unriu d’Arizona (EUA, Martí et al., 1997). No obstantaixò, la ràpida recuperació biogeoquímica del riuen aquest cas anava associada al desenvolupa-ment de les comunitats algals afavorit pel fet quela vegetació de ribera no cobreix la llera del riu, demanera que la llum no és un factor limitant per aaquests organismes.

A partir de les dades de la demanda de nu -trients per eliminar l’efecte del cabal sobre l’efi -ciència de retenció, els resultats de les regressionsindiquen que la temperatura també té un efectedeterminant sobre la retenció de nutrients, enparticular per al fosfat. No obstant això, la relacióobtinguda és contraria a la que s’esperaria si hihagués un efecte directe de la temperatura sobrel’activitat fisiològica de les comunitats microbianes(DeNicola, 1996). La demanda per al fòsfor dis-minueix a mesura que s’incrementa la tempera-tura de l’aigua. Tanmateix, val a dir que a la rierade Santa Fe els períodes amb temperatures mésbaixes coincideixen amb els moments de màxi-ma entrada d’energia a l’ecosistema, ja sigui enforma de matèria orgànica al·lòctona (durant elperíode de caiguda de les fulles dels faigs) o enforma d’energia solar (quan tota la vegetació dela riba, caducifòlia en la seva totalitat, ha perdutles fulles). Aquest fet hauria d’afavorir l’activitattant dels organismes autotròfics com heterotrò-fics de la riera i, per tant, augmentar la demandade nutrients. Això ha estat demostrat per altresautors (Mulholland et al., 1985; Webster i Meyer,1997; Hoellein et al., 2007) i els resultats obtingutsen el mostreig intensiu de la tardor de l’any 2004donen suport a aquesta hipòtesi. D’altra banda,tot i no haver-hi una relació significativa entre lademanda de nutrients i la disponibilitat d’aquestsa l’aigua, s’observa que la demanda de fòsformés elevada coincideix amb els períodes de con-centracions de fòsfor reactiu soluble més baixesi amb una temperatura menor. Aquesta baixa dis-ponibilitat de fosfat durant aquest període contri-buiria també a incrementar la demanda per aaquest element.

Val a dir que aquest és l’únic estudi elaboratfins al moment que ha examinat la variabilitattemporal de la retenció de nutrients amb fre-qüència mensual considerant dos anys hidrolò-

gics. Altres estudis que pretenien examinar lavariació temporal s’han limitat a mostreigs anuals.Aquest fet ens ha permès observar amb mésdetall l’existència d’una certa regularitat estacio-nal en la resposta biogeoquímica de la riera i delsfactors que la determinen, així com observar unacerta variabilitat interanual. El nostre objectiu ésmantenir aquest seguiment a llarg termini per talde poder corroborar els patrons estacionalsobservats, examinar patrons de variabilitat inter-anual i avaluar si aquests segueixen alguna ten-dència a llarg termini associada a possibles varia-cions climàtiques.

Conclusions

La riera de Santa Fe té una elevada capacitat deretenció tant de nitrogen com de fòsfor inorgànicdissolt. No obstant això, hi ha una variabilitat tem-poral considerable, associada a variacions tant decabal com de temperatura, i que es caracteritzaper moments d’elevada eficiència de retenció(amb clara rellevància biogeoquímica) i altres demés laxes (dominats per l’exportació de nutrients).Aquesta temporalitat mostra un cert patró esta-cional, però calen dades a més llarg termini percorroborar aquesta regularitat. Finalment, l’estudimostra que el batec biogeoquímic de la riera deSanta Fe és susceptible als canvis climàtics, quepoden modificar el règim de les crescudes i la sevamagnitud, el règim d’entrada d’energia a l’eco -sistema com també la interacció entre aquestsdos factors.

Agraïments

Aquest estudi ha estat possible gràcies al suporteconòmic rebut per la Unió Europea mitjançant elprojecte EUROLIMPACS (ref: GOCE-CT-2003-505540, <www.eurolimpacs.ucl.ac.uk>) i pel Mi -nisteri d’Educació i Ciència mitjançant els projec-tes RENITRAC (ref: REN2002-03592/HID) i NICON(ref: CGL2005-07362-C02). Durant la realització del’estudi, D. von Schiller va estar finançat per unabeca I3P del Consell Superior d’InvestigacionsCientífiques (CSIC). Els autors voldrien agrair a ladirecció del Parc Natural del Montseny el suportrebut en tot moment, que ha garantit l’accés a lazona d’estudi i l’ús de les dades meteorològiquesrecollides a l’estació de Can Lleonart.


Bibliografia

ALEXANDER, R.B.; SMITH, R.A.; SCHWARZ, G.E.(2000): «Effects of stream channel size on the deli-very of nitrogen to the Gulf of Mexico», dins Nature,403: 758-761.

APHA (1995): Standard methods for the exami-nation of water and wastewater (19a ed.) Ameri-can Public Health Association.

ARGERICH, A.; MARTÍ, E.; SABATER, F.; RIBOT, M.;vON SCHILLER, D.; RIERA, J.L. (2008): «Combinedeffects of leaf litter inputs and a flood on nutrientretention in a Mediterranean mountain streamduring fall», dins Limnol Oceanogr, 53: 631-641.

BOTT, T.L.; KAPLAN, L.A. (1985): «Bacterial bio-mass, metabolic state, and activity in stream sedi-ments: relation to environmental variables and mul-tiple assay comparisons», dins Appl EnvironMicrobiol, 50: 508-522.

BUTTURINI, A.; SABATER, F. (1998): «Ammoniumand phosphate retention in a Mediterranean stream:hydrological versus temperature control», dins CanJ Fish Aquat Sci, 55: 1938-1945.

BUTTURINI, A.; SABATER, F. (1999): «Importance oftransient storage zones for ammonium and phos-phate retention in a sandybottom Mediterraneanstream», dins Freshw Biol, 41: 593-603.

DENICOLA, D.M. (1996): «Periphyton responsesto temperature at different ecological levels», dinsStevenson, R.J.; Bothwell, M.L.; Lowe, R.L. (ed.):Algal ecology. San Diego, EUA: Academic Press,p. 149-181.

ENSIGN, S.H.; DOYLE, M.W. (2006): «Nutrientspiraling in streams and river networks», dins JGeophys Res, 111:G04009. doi:10.1029/2005JG000114.

FRANCOEUR, S.N.; BIGGS, B.J.; SMITH, R.A.; LOWE,R.L. (1999): «Nutrient limitation of algal biomassaccrual in streams: seasonal patterns and a com-parison of methods», dins J North Am BentholSoc, 18: 242-260.

GASITH, A.; RESH, V.H. (1999): «Streams in Medi-terranean climate regions: abiotic influences andbiotic responses to predictable seasonal events»,dins Annu Rev Ecol Syst, 30: 51-81.

GORDON, N.D.; MCMAHON, T.A.; FINLAYSON, B.L.;GIPPEL, C.J.; NATHAN, R.J. (2004): Stream hydro-logy: an introduction for ecologists. West Sussex(Regne Unit): Wiley, p. 429.

HALL, R.O.; BERNHARDT, E.S.; LIKENS, G.E.(2002): «Relating nutrient uptake with transient

storage in forested mountain streams», dins Lim-nol Oceanogr, 47: 255-265.

HANAFI, S.; GRACE, M.R.; HART, B.T. (2006): «Cannutrient spiraling be used to detect seasonalnutrient uptake in a forested stream?», dins WaterAir Soil Pollut Focus, 6: 403-411.

HOELLEIN, T.J.; TANK, J.L.; ROSI-MARSHALL, E.J.;ENTREKIN, S.A.; LAMBERTI, G.A. (2007): «Controls onspatial and temporal variation of nutrient uptake inthree Michigan headwater streams», dins LimnolOceanogr, 52: 1964-1977.

HYNES, H.B.N. (1975): «The stream and itsvalley», dins Verhandlungen der InternationaleVereinigung für Theoretische und AngewandteLimnologie, 19: 1-15.

MARTÍ, E.; GRIMM, N.B.; FISHER, S.G. (1997):«Pre- and post-flood retention efficiency of nitro-gen in a Sonoran Desert stream», dins J North AmBenthol Soc, 16: 805-819.

MARTÍ, E.; SABATER, F. (1996): «High variability intemporal and spatial nutrient retention in Mediter -ranean streams», dins Ecology, 77: 854-869.

MCCLAIN, M.E.; BOYER, E.W.; DENT, C.L.; GER-GEL, S.E.; GRIMM, N.B.; GROFFMAN, P.M.; HART,S.C.; HARVEY, J.W.; JOHNSTON, C.A.; MAYORGA, E.;MCDOWELL, W.H.; PINAY, G. (2003): «Biogeochemi-cal hot spots and hot moments at the interface ofterrestrial and aquatic ecosystems», dins Eco -systems, 6: 301-312.

MINSHALL, G.W. (1978): «Autotrophy in streamecosystems», dins BioScience 28: 767-771.

MULHOLLAND, P.J.; NEWBOLD, J.D.; ELWOOD, J.W.;FERREN, L.A.; WEBSTER, J.R. (1985): «Phosphorusspiralling in a woodland stream: seasonal varia-tions», dins Ecology, 66: 1012-1023.

NEWBOLD, J.D.; ELWOOD, J.W.; O’NEILL, R.V.; VAN

WINKLE, W. (1981): «Measuring nutrient spiralling instreams», dins Can J Fish Aquat Sci, 38: 860-863.

NIJBOER, R.C.; JOHNSON, R.K.; VERDONSCHOT,P.F.M.; SOMMERHÄUSER, M.; BUFFAGNI, A. (2004):«Establishing reference conditions for Europeanstreams», dins Hydrobiologia, 516: 91-105.

PALMER, M.A.; POFF, N.L. (1997): «The influ enceof environmental heterogeneity on patterns andprocesses in streams», dins J North Am BentholSoc, 16: 169-173.

PETERSON, B.J.; WOLLHEIM, W.M.; MULHOLLAND,P.J.; WEBSTER, J.R.; MEYER, J.L.; TANK, J.L.; MARTÍ,E.; BOWDEN, W.B.; VALETT, H.M.; HERSHEY, A.E.;MCDOWELL, W.H.; DODDS, W.K.; HAMILTON, S.K.;GREGORY, S.V.; MORRAL, D.D. (2001): «Control of


nitrogen export from watersheds by headwaterstreams», dins Science, 292: 86-90.

SABATER, F.; BUTTURINI, A.; MARTÍ, E.; MUÑOZ, I.;ROMANÍ, A.; WRAY, J.; SABATER, S. (2000): «Effectsof riparian vegetation removal on nutrient retentionin a Mediterranean stream», dins J North Am Ben-thol Soc, 19: 609-620.

SIMON, K.S.; TOWNSEND, C.R.; BIGGS, B.J.; BOW-DEN, W.D. (2005): «Temporal variation of N and Puptake in 2 New Zealand streams», dins J NorthAm Benthol Soc, 24: 1-18.

vON SCHILLER, D.; MARTÍ, E.; RIERA, J.; RIBOT, M.;ARGERICH, A.; FONOLLÀ, P.; SABATER, F. (2008): «Inter-annual, annual and seasonal variation of P and Nretention in a perennial and an intermittent stream»,dins Ecosystems, 11: 670-687.

WARD, J.V. (1989): «The four-dimensional na tureof lotic ecosystems», dins J North Am BentholSoc, 8: 2-8.

WEBSTER, J.R.; MEYER, J.L. (1997): «Organicmatter budgets for streams: a synthesis», dins

Webster J.R.; Meyer, J.L. (ed.): «Stream organicmatter budgets», dins J North Am Benthol Soc 16:141-161.

WEBSTER, J.R.; PATTEN, B.C. (1979): «Effects ofwatershed perturbation on stream potassium andcalcium dynamics», dins Ecol Monogr, 49: 51-72.

WEBSTER, J.R.; VALETT, H.M. (2006): «Solutedynamics», dins Hauer, F.R.; Lamberti, G.A. (ed.):Methods in stream ecology. San Diego (EUA):Academic Press, p. 169-185.

WOLLHEIM, W.M.; PETERSON, B.J.; DEEGAN, L.A.;HOBBIE, J.E.; HOOKER, B.; BOWDEN, W.D.; EDWARD-SON, K.J.; ARSCOTT, D.B.; HERSHEY, A.E.; FINLAY, S.(2001): «Influence of stream size on ammoniumand suspended particulate nitrogen processing»,dins Limnol Oceanogr, 46: 1-13.

WOLLHEIM, W.M.; VOROSMARTY, C.J.; PETERSON,B.J.; SEITZINGER, S.P.; HOPKINSON, C.S. (2006):«Relationship between river size and nutrientremoval», dins Geophys Res Lett, 33: L06410.doi:10.1029/2006GL025845.



Resum

L’electrocució en línies elèctriques és una de les prin-cipals causes de mortalitat de moltes espècies d’auspresents al Parc Natural del Montseny. Per aquestaraó, s’ha realitzat un estudi per determinar el riscd’electrocució dels suports elèctrics presents enaquesta àrea. La metodologia emprada ha permèsprioritzar la correcció dels suports de major riscd’elec trocució per a les aus, mitjançant l’aplicació demesures correctores adequades per a cada suport.Les correccions s’han revisat a posteriori per avaluar-ne la correcta aplicació. Aquest sistema ha permèsoptimitzar esforços per reduir la mortalitat d’aus i lesinversions econòmiques que la companyia Estabanelly Pahisa Energia S.A. ha realitzat en correccions.

Paraules clauAus, conservació, electrocució, espècies amenaça-des, línies elèctriques, Montseny, rapinyaires

Abstract

Application of measures to prevent the elec-trocution of birds in Montseny Natural Parkand its environs Electrocution from power lines and pylons is one ofthe main causes of death among many bird speciesin Montseny Natural Park. This is why a study hasbeen performed to ascertain the risks of electrocu-tion from power lines and pylons in this area. Themethodology used made it a priority to insulate thosecables and pylons that posed the greatest risk ofelectrocution to birds, by applying the suitable cor-rective measures for each power line. The powerlines and pylons were inspected subsequently toassess whether the corrective measures had beenapplied correctly. This system has made it possibleto optimise efforts in order to reduce the death rateamong birds and the financial investments made bythe company Estabanell y Pahisa Energia S.A. tomake the power lines and pylons safe.

Key wordsBirds, conservation, electrocution, endangeredspecies, power lines, Montseny, birds of prey

Aplicació de mesuresper evitar l’electrocuciód’aus al Parc Naturaldel Montseny i àreescircumdants

Albert Tintó i Joan RealEquip de Biologia de la Conservació, Departamentde Biologia Animal, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona

Resumen

Aplicación de medidas para evitar laelectrocución de aves en el Parque Naturaldel Montseny y áreas circundantesLa electrocución en tendidos eléctricos es una de lasprincipales causas de mortalidad de muchas especiesde aves presentes en el Parque Natural del Montseny.Por este motivo, se ha realizado un estudio paradeterminar el riesgo de electrocución de los soporteseléctricos presentes en esta área. La metodologíautilizada ha permitido priorizar la corrección de lossoportes que tienen un mayor riesgo de electrocuciónpara las aves, mediante la aplicación de las medidascorrectoras más adecuadas para cada tipo de sopor-te. Las correcciones se han revisado a posteriori paraevaluar su correcta aplicación. Este sistema ha per-mitido optimizar los esfuerzos en la reducción de lamortalidad de aves y en las inversiones económicasque la compañía Estabanell y Pahisa Energia S.A. harealizado en correcciones.

Palabras claveAves, conservación, electrocución, especies ame-nazadas, tendidos eléctricos, Montseny, rapaces

Introducció

L’electrocució en línies elèctriques de distribució ésuna de les principals causes de mortalitat de mol-tes espècies d’aus amenaçades presents a Cata-lunya (Mañosa, 2001). El nombre d’aus electrocu-tades ha augmentat espectacularment durant ladarrera dècada, fet que ha coincidit amb la ins-tal·lació d’un gran nombre de noves línies elèctri-ques, o amb la remodelació de les existents,emprant tipus de suports molt perillosos per a lesaus (Real, 1997; Real, 2001). L’electrocució afec-ta un gran nombre d’aus protegides, i sobretotespècies amenaçades, com l’àliga perdiguera(Hieraaetus fasciatus) (Directives de protecció deles aus més amenaçades de la Unió Europea79/409/CEE i 91/244/CEE) (Tucker, 1994), espè-cie de la qual és responsable del 65% de la mor-talitat adulta de la població catalana (Real, 2001).A més a més, l’electrocució és la causa de nom-brosos talls en el subministrament de corrent elèc-tric, i en determinades ocasions, també pot origi-nar incendis forestals (Ferrer, 1999).

Una de les àrees on s’ha detectat que l’elec -trocució afecta de forma més negativa la poblacióde rapinyaires i altres espècies amenaçades en elsdarrers anys és el sector prelitoral de la provínciade Barcelona, que inclou els parcs naturals deSant Llorenç del Munt, Montseny i les àrees cir-cumdants (Real, 1997; Tintó, 2001; Tintó, 2003).Per tal de solucionar aquesta problemàtica deconservació s’han portat a terme diferents conve-nis de col·laboració entre la Diputació de Barce-lona, la Universitat de Barcelona i diferents com-panyies elèctriques (Fecsa-Endesa, Estabanell yPahisa Energia S.A. i Electra Caldense S.A.). En elsplans de treball aplicats, l’equip de recerca de laUniversitat de Barcelona ha realitzat estudis perdeterminar el risc d’electrocució dels suports elèc-trics presents a l’àrea de treball, mitjançant l’apli -cació d’un model estadístic predictiu (Tintó, 2001;Tintó, 2005). Els resultats obtinguts han permèsestablir una priorització de correcció dels suportssegons el seu risc d’elec trocució per a les aus. Enuna segona etapa s’ha determinat els sistemesde correcció més adequats per a cada tipologia desuport perillós; que les companyies elèctriquess’han encarregat d’aplicar posteriorment. Final-ment s’ha portat a terme una revisió de les correc-cions realitzades per tal d’avaluar si han estat apli-cades correctament. Aquest sistema de treballestà adreçat a optimitzar els esforços de conser-

vació en la reducció de la mortalitat d’aus perelectrocució, així com les inversions econòmiquesque les companyies elèctriques realitzen en lesaccions de correcció i millora de les seves línies dedistribució. En aquest treball es presenten els resul-tats obtinguts en el primer any d’aplicació decorreccions en suports elèctrics de la companyiaEstabanell y Pahisa Energia S.A., situats al ParcNatural del Montseny i àrees circumdants del VallèsOriental i Osona.

Àrea d’estudi i metodologia

Aquest treball s’ha portat a terme en una àrea queinclou el Parc Natural del Montseny i àrees envol-tants del sud de la plana de Vic, vall del Congost,Cingles de Bertí i sector nord-oest de la plana delVallès Oriental (fig. 1).

En aquesta àrea s’han cartografiat trenta-noutrams de línies de distribució de corrent elèctricpropietat de l’empresa Estabanell y Pahisa Ener-gia S.A., amb voltatges de 13-15, 25 i 66 kV. Laprospecció s’ha portat a terme en dues fases.La primera es va realitzar entre els anys 2005 i2006, i va incloure un total de 996 suports situatsdins dels límits del parc natural més l’àrea envol-tant del nord-oest inclosa dins de la comarcad’Osona. La segona etapa s’ha portat a termeentre els anys 2007 i 2008, i ha inclòs 505 suportssituats als sectors de plana del Vallès Oriental quelimiten amb la part sud-oest del parc natural. Enaquestes prospeccions s’ha caracteritzat cadas-cun dels suports d’acord amb les seves carac-terístiques electrotècniques, el tipus d’hàbitat cir-cumdant i les diferents espècies d’aus presentsa l’àrea. A més a més, s’han fet visites a peu desuport a una mostra d’un 20% dels suports pertal de detectar la presència de cadàvers d’auselectrocutades. Les restes trobades han estatretirades per tal de verificar-ne a posteriori lacausa de la mort i determinar l’espècie i, quan erapossible, el sexe i l’edat de l’exemplar. Amb totaaquesta informació s’ha calculat el risc d’elec -trocució per a les aus de cadascun dels suportsa partir d’un model estadístic predictiu (Mañosa,2001; Tintó, 2001). Per facilitar les futures tas-ques de correcció de la companyia, els suportshan estat classificats en quatre categories dife-rents de prioritat de correcció: urgent, imprescin-dible, opcional i innecessària (Tintó, 2005). Ambtotes aquestes dades s’ha pogut calcular les


taxes de mortalitat (cadàvers/suport) i estimar elpercentatge de mortalitat atribuïble als suportsinclosos en cadascuna de les diferents catego-ries de prioritat de correcció.

A partir d’aquesta informació la companyiaelèctrica va iniciar les tasques de correcció delstrams de línies on es trobava una major proporcióde suports inclosos dins les categories de màxi-ma prioritat de correcció (urgent i imprescindible)que havien estat inventariats en la primera fase deprospecció (2005-2006). Al llarg de l’any 2007 esvan portar a terme 253 actuacions de correcció.Els sistemes de correcció emprats estaven inclo-sos en quatre categories de tipologies principals(fig. 2): eliminació: suports eliminats o desconnec-tats permanentment; canvi de model: substitucióde tot el suport per un nou model segur o bé apli-cació de modificacions puntuals en elements de

la creueta per transformar-lo en segur per a lesaus; aïllament: recobriment dels elements con-ductors del suport amb materials aïllants, i canvide model i aïllament: modificació del model desuport present abans juntament amb aïllamentd’elements conductors.

Les revisions dels suports corregits s’han por-tat a terme entre el mes de desembre de 2007 iel mes d’abril de 2008, sempre entre sis i dotzemesos després de l’aplicació de les correccions.En les visites, s’han fotografiat i inspeccionatvisualment les mesures correctores. D’aquestamanera s’ha determinat les tipologies de correc-ció utilitzades i l’estat de correcció dels suports. Amés, s’ha buscat la presència de cadàvers o res-tes d’aus electrocutades a sota els suports. Perdeterminar si les correccions realitzades s’havienaplicat de manera adequada per reduir el risc

Figura 1. Àrea d’estudi del treball.


d’electrocució de les aus, s’ha tingut en compteque tots els possibles punts del suport on poguésreposar una au quedessin sempre a una distànciamínima superior a 1,2 metres de qualsevol elementconductor del suport no aïllat. En funció d’aquestcriteri, s’han valorat com a adequades les correc-cions aplicades correctament i que eliminaventotalment o contribuïen a reduir de manera signi-ficativa el risc d’electrocució per a les aus. En fun-ció de la durabilitat de la correcció, s’han diferen-ciat dues subcategories: adequades definitives,si la seva efectivitat per reduir el risc d’electrocucióno disminueix al llarg del temps, i adequades nodefinitives, quan els sistemes o materials empratses consideren efectius per reduir el risc d’elec -trocució a curt termini, però no es disposa de sufi-cients garanties que la seva eficàcia es mantinguia llarg termini. Finalment, les correccions mal apli-cades que no eliminen significativament el riscd’electrocució per a les aus han estat valoradescom a inadequades.


El nombre total de suports caracteritzats ha estatde 1.501. Els resultats obtinguts han permèsdetectar 112 suports (7,5% del total) inclosos dinsla categoria de màxima prioritat de correcció,urgent. En segon lloc, s’ha atorgat una prioritat decorrecció imprescindible a 222 suports (14,8%del total). Els suports catalogats com de correc-ció opcional han estat 244 (16,2% del total). I final-ment els 923 suports restants (61,5% del total) hanquedat inclosos dins la categoria de correccióinnecessària.

La localització d’aus electrocutades s’ha por-tat a terme en una mostra de 625 suports, un41,6% del total de suports inventariats. En aquestseguiment, s’han trobat vint-i-tres cadàvers enonze suports diferents, la qual cosa indica queun 1,8% dels suports prospectats presentavaalmenys una mort per electrocució, o bé que s’hatrobat la mitjana d’un cadàver per aproximadamentcada vint-i-set suports prospectats. El nombremàxim de cadàvers trobats en un suport ha estatsis, en tres suports s’han trobat tres cadàvers i enun suport dos cadàvers. En funció de les carac-terístiques de les restes trobades, s’ha estimatque cinc (21,7%) de les electrocucions s’havienproduït en un període inferior a un mes des de lavisita al suport; dotze (52,2%) entre un i sis mesos

abans de la visita, i els sis restants (26,1%) en unperíode superior als sis mesos. En sis dels cadà-vers trobats s’han pogut apreciar indicis de preda-ció per mamífers carnívors. Aquest fet fa pensarque les xifres reals d’electrocucions que s’estanproduint a l’àrea d’estudi puguin ser lleugeramentsuperiors a les detectades, ja que segurament nos’ha trobat una fracció dels cadàvers d’aus elec-trocutades a causa de l’actuació de carnívors queels han fet desaparèixer de sota els suports, talcom s’ha pogut comprovar en altres estudis espe-cífics (Ferrer, 1999; Bevanger, 1994).

Les vint-i-tres aus que s’han trobat electrocu-tades pertanyien a onze espècies diferents, de lesquals sis són espècies protegides de rapinyaires:cinc tórtores turques (Streptopelia decaocto), tresgarses (Pica pica), tres tudons (Columba palum-bus), tres estornells vulgars (Sturnus vulgaris), dosducs (Bubo bubo), dos gamarussos (Strix aluco),una àliga marcenca (Circaetus gallicus), un aligot(Buteo buteo), un astor (Accipiter gentilis), un xori-guer comú (Falco tinnunculus) i un gaig (Garrulusglandarius).

D’aquests vint-i-tres cadàvers, quinze s’hantrobat en suports de prioritat de correcció urgent,set en suports de prioritat de correcció imprescin-dible i un en els suports de prioritat de correccióopcional. Les taxes de mortalitat corresponents acadascuna d’aquestes categories han estat de0,134 cadàvers per suport per a la prioritat urgent,0,032 cadàvers per suport per a la prioritat im -prescindible i 0,004 cadàvers per suport per a laprioritat opcional. Aquestes dades indiquen que al’àrea d’estudi els suports de prioritat de correc-ció urgent ocasionen quatre vegades més morta-litat per electrocució que els de prioritat de correc-ció imprescindible, i que a la vegada aquest últimssón responsables de vuit vegades més mortalitatper electrocució que els de prioritat de correccióopcional. La correcció d’aquesta darrera catego-ria de suports, tot i que es considera molt menysprioritària, és també recomanable, ja que d’aquestamanera s’evita totalment el risc de possibles elec-trocucions d’espècies protegides amb un elevatvalor de conservació.

S’ha pogut constatar que tots els suports ons’han trobat aus electrocutades es trobaven a lesàrees obertes lleugerament humanitzades situadesfora dels límits del Parc Natural del Montseny.Aquest fet pot ser degut al fet que aquestes àreesamb vegetació arbustiva (brolles i garrigues), enmolts casos originades per l’acció d’incendis fores-


s’ha emprat tipologies de models que es consi-deren molt segures per a les aus. De les setanta-dues correccions adequades no definitives, vint-i-una (29,2%) corresponien a canvis de modelamb modificacions a la creueta del suport, de lesquals cal acabar d’avaluar-ne l’efectivitat; trenta-set (51,4%) han estat actuacions on únicaments’ha emprat aïllament de parts conductores, i lescatorze restants (19,4%) corresponien a canvis demodel i aïllament.

En les prospeccions realitzades als suportscorregits, únicament s’ha trobat el cadàver d’unagarsa (Pica pica) electrocutada en un suport ambuna correcció per aïllament que havia estat valora-da com a inadequada. No s’ha trobat cap cadàverd’aus electrocutades als suports prospectats ambcorreccions valorades com a adequades. Tot i aixíno es pot afirmar encara que les mesures aplicadeshagin contribuït a reduir de manera significativa lamortalitat per electrocució a l’àrea d’estudi. Perpoder validar aquesta hipòtesi es considera neces-sari disposar de més dades provinents de futursseguiments dels suports corregits.

Conclusions

Una de les conclusions principals que es desprènd’aquest treball és que la mortalitat d’aus per elec-trocució en línies de distribució es concentra prin-cipalment en un petit percentatge de suports quepresenten unes característiques tècniques, d’hàbi -tat i d’ubicació al territori molt determinades. Lesdades obtingudes en el treball permeten corrobo-rar resultats similars obtinguts en altres estudisrealitzats anteriorment en el sector prelitoral de la

tals, o amb presència de conreus de caire exten-siu, presenten una major abundància d’alimentper a moltes de les espècies d’aus que s’han tro-bat electrocutades. A més a més, la menor den-sitat d’arbres fa que els suports elèctrics siguin uti-litzats com a posadors per a les aus amb majorfreqüència que a les àrees boscoses, més abun-dants a l’interior del parc natural. Aquest fet posade manifest la gran importància que tenen per ala fauna en general els espais naturals no prote-gits per la llei, que es troben situats al voltant delsparcs naturals.

Dels 253 suports intervinguts a tota l’àread’estudi, noranta-dos (36,4%) s’han eliminat prin-cipalment per soterrament de les línies: a seixan-ta-set (26,5%) s’ha aplicat un canvi de model persubstitució o modificacions puntuals del suportsense aïllament: seixanta-tres (24,9%) han estatcorregits únicament per aïllament, i a trenta-un(12,2%) s’ha aplicat un canvi de model i aïlla-ment. Pel que fa a la valoració de les correccionsrealitzades, cent vuitanta-set (73,9%) han estatconsiderades com a adequades. D’aquestes, dis-set (9,1%) s’han realitzat en suports de prioritat decorrecció urgent; seixanta-quatre (34,2%) ensuports de prioritat de correcció imprescindible,quaranta-dues (22,5%) en suports de prioritatopcional i les seixanta-quatre restants (34,2%)han estat suports de prioritat de correcció inne-cessària presents en trams de línia que han estatsoterrats, eliminats o totalment remodelats. Encent quinze suports (61,5%) les correccions ade-quades han estat considerades definitives.Aquests casos han correspost a totes les actua-cions on s’han eliminat suports o a vint-i-tres deles correccions per canvi de model, en les quals

Figura 2. Principals sistemes de correcció aplicats: A) eliminació: suport a partir del qual se soterra la línia;B) canvi de model: suport amb travessers en aspa, un dels models més segur per a les aus; C) aïllament:recobriment de tots els cables conductors del suport amb fundes de silicona; D) canvi de model i aïllament:desplaçament lateral i aïllament amb funda de silicona del pont de la fase central.


A B C D

la Diputació de Barcelona, així com la col·laboracióde diversos naturalistes i biòlegs del Departa-ment de Biologia Animal de la Universitat de Bar-celona i del personal de la Fundació Miquel Torres.També vol destacar la dedicació i l’interès mostratper l’empresa Estabanell y Pahisa Energia S.A. al’hora de portar a terme les tasques de correcciódels suports perillosos per a les aus.

Bibliografia

AVIAN POWER LINE INTERACTION COMMITTEE (2006):Suggested practices for raptor protection onpower lines: the state of the art in 2006. Washing-ton D.C. (EUA): Edisons Electric Institute, 178 pàgi-nes.

BEVANGER, K. (1994): «Bird interactions with util -ity structures: collision and electrocution, causesand mitigation measures», dins Ibis, 136: 412-425.

FERRER, M.; JANSS, G. (1999): Birds and powerlines. Madrid: Editorial Quercus, 234 pàgines.

JANSS, G.; FERRER, M. (1999): «Mitigation of rap-tor electrocution on steel power poles», dins Wild -life Society Bulletin, 27: 263-273.

MAÑOSA, S. (2001): «Strategies to identify dan-gerous electricity pylons for birds», dins Biodiver-sity and conservation, 10: 1997-2012.

REAL, J.; MAÑOSA, S. (1997): «Demography andConservation of Western european Bonelli’s EagleHieraaetus fasciatus populations», dins BiologicalConservation, 79: 59-66.

REAL, J.; GRANDE, J.M.; MAÑOSA, S.; SÁNCHEZ-ZAPATA, J.A. (2001): «Geographic variation of thecauses of death of Bonelli’s eagle Hieraaetus fas-ciatus in Spain», dins Bird Study, 48: 221-228.

TINTÓ, A.; REAL, J.; MAÑOSA, S. (2001): «Avalua-ció del risc d’electrocució d’aus en línies elèctri-ques situades a Sant Llorenç del Munt i rodalies»,dins V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç delMunt i l’Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona,Monografies, 35: 129-133.

TINTÓ, A.; REAL, J. (2003): Aplicación de medi-das para mitigar la electrocución del águila perdi-cera en Cataluña. Jornadas nacionales de líneaseléctricas y conservación de aves en espaciosnaturales protegidos. Múrcia, Sierra de Espuña, p.13-14.

TINTÓ, A.; REAL, J.; MAÑOSA, S. (2005): «A clas-sification method of power lines to prevent forestfires caused by bird electrocution», dins II Interna-


província de Barcelona. Per aquest motiu, es con-sidera que la metodologia de treball emprada espot aplicar perfectament per detectar de maneraprecisa els suports més perillosos per a les aus enaltres àrees amb ecosistemes mediterranis decaracterístiques similars.

Pel que fa al primer any d’aplicació de mesu-res correctores per part de la companyia elèctri-ca, cal considerar les actuacions realitzades coma positives, ja que el percentatge de correccionsvalorades com a adequades ha assolit valorssuperiors al 70% i més del 60% d’aquestes corres-ponia a sistemes de correcció considerats com adefinitius. Aquests resultats han estat possiblesgràcies al treball multidisciplinari que s’ha portat aterme entre tècnics de la companyia elèctrica iinvestigadors de la Universitat de Barcelona. Peraquest motiu, es considera que aquest tipusd’experiència de col·laboració entre administra-cions públiques que gestionen espais naturals,companyies elèctriques, organismes públics derecerca i fundacions implicades en la conservacióde la biodiversitat representa una eina molt valuo-sa a l’hora de corregir amb la major eficiència pos-sible els suports elèctrics que impliquen realmentun risc d’electrocució per a les aus, i d’aquestamanera, reduir de manera important les despe-ses econòmiques que representa per a les em -pre ses elèctriques l’aplicació de mesures correc-tores antielectrocució.

Amb vista als propers anys, es considera neces-sari continuar la correcció dels suports de priori-tat de correcció urgent i imprescindible presentsa l’àrea d’estudi, així com els suports intervingutsl’any 2007 que s’ha considerat que havien estatcorregits de manera inadequada. També es reco-mana prioritzar l’aplicació de mesures correctoresconsiderades definitives i continuar la recerca denous mètodes antielectrocució que puguin sermés eficaços que els utilitzats actualment. Final-ment també es creu necessari fer un seguimentregular de les mesures correctores aplicadesdurant els propers anys per tal de poder determi-nar amb certesa l’efecte de les correccions apli-cades en la reducció de la mortalitat per electro-cució a l’àrea d’estudi.

Agraïments

L’Equip de Biologia de la Conservació agraeix moltsincerament el suport rebut del Servei de Parcs de

tional Conference on prevention strategies of firesof Southern Europe. Consultable en línia a:<www.ctfc.es/confeinfor/articles/posters/PAPER%20TINTÓ.pdf>. Barcelona.

TUCKER, G.M.; HEATH, M.F. (1994): Birds in Eu -rope: their conservation status. Cambridge (RegneUnit): BirdLife International. BirdLife ConservationSeries, 3.364 pàgines.



Resum

Dins el Programa de gestió cinegètica del ParcNatural del Montseny - Caça Menor es plantejà de -terminar l’estat de les poblacions d’espècies objec-tes d’aprofitament cinegètic menor.

A fi de conèixer la seva dinàmica poblacional, esva dissenyar un programa de censos adequat a lescaracterístiques ecològiques del Montseny, als recur-sos humans i al material disponible.

Les zones objecte d’aquests primers censos enbanda esdevenen la Calma i el Matagalls.

Paral·lelament, es duu a terme una revisió biblio-gràfica per recopilar informació sobre valoracionsprèvies de les poblacions de fauna objecte del’aprofitament cinegètic.

Aquest conjunt d’informació ens permet indicartendències de les poblacions salvatges, així comvaloracions dels possibles topalls per a la recupera-ció de les poblacions.

Paraules clauCinegètica, Montseny, censos, caça menor

Abstract

Evaluation of population levels of small-gameharvest speciesAs part of the Montseny Natural Park Hunting Man-agement – Small-Game Programme we set out todetermine the population levels of small-game harvestspecies.

In order to ascertain their population dynamics, wedesigned a programme of censuses tailored to theecological characteristics of Montseny, humanresources and available material.

These initial censuses focused on two areas: LaCalma and El Matagalls.

At the same time, we carried out a bibliographicreview to compile information about previous evalu-ations of populations of game-harvest fauna.

This set of information enabled us to identify trendsin wild populations, as well as to assess the possi-ble limits in recovering the populations.

Key words Game harvest, Montseny, censuses, small game

Avaluació de l’estatpoblacionald’espècies objected’aprofitamentcinegètic menor

Marc Comalrena de Sobregrau

Resumen

Evaluación del estado poblacional de lasespecies objeto de aprovechamientocinegético menorEn el Programa de Gestión Cinegética del ParqueNatural del Montseny - Caza Menor, se plantea deter -minar el estado de las poblaciones de especies obje-to de aprovechamiento cinegético menor.

Para conocer la dinámica poblacional, se diseñóun programa de censos adecuado a las caracterís-ticas ecológicas del Montseny, los recursos humanosy los materiales disponibles.

La zona objeto de los primeros censos en bandason La Calma y el Matagalls.

Paralelamente se lleva a cabo una revisión biblio-gráfica para recopilar información sobre valoracionesprevias de las poblaciones de fauna salvaje objeto deaprovechamiento cinegético.

Este conjunto de información nos permite indicartendencias de las poblaciones salvajes, así comovaloraciones de los posibles impedimentos para larecuperación de estas poblaciones.

Palabras claveCinegética, Montseny, censos, caza menor

Objectius previs

Tal com s’exposà en la proposta d’actuacions dinsel Programa de gestió cinegètica del Parc Naturaldel Montseny - Caça Menor, els censos tenencom a objectiu determinar els estats de les pobla-cions d’espècies de caça menor.

Per dur a terme l’avaluació del seu estat i fer unseguiment de l’abundància de les diferents espè-cies a fi de conèixer-ne la dinàmica poblacional,s’ha dissenyat un programa de censos adequat ales característiques ecològiques del Montseny, elsrecursos humans i el material disponible.

Antecedents

L’estat de les poblacions objecte d’aprofitamentcinegètic menor, que alhora coincideixen ambespècies cabdals de la cadena tròfica, han estatobjecte de control per part dels gestors del parcdes de fa anys.

La informació recollida durant els diferents pe -ríodes permet extreure informació tant de lespoblacions com dels mètodes emprats.

Les tasques de cens dutes a terme fins al mo -ment són les següents:– Censos en banda, 1994-1998 (Miño, À.).– Transsectes amb vehicle, 1996-1997 (Miño, À.).– Transsectes a peu, 2002-2007 (Vaca, A.,

Ustrell, C.).

Censos en banda, 1994-1998

En aquest cas, es disposà únicament de les ano-tacions dels censos, sense cap tipus de tracta-ment de les dades. Tot i tractar-se d’un cens enbanda, es coneixia la situació dels animals, fruit deles converses amb pastors, guardes, agents ruralsi caçadors. Aquest fet implicava una pressió dife-

rent al llarg del recorregut, ja que el coneixementde l’emplaçament dels individus donava lloc a larecerca.

A causa de les anotacions sobre l’execuciódels censos, es poden donar per vàlids els valorsdel període 1994-1996. Els valors de la primave-ra de 1997 han estat reduïts, ja que s’hi haviaincorporat animals que no es van observar el diadel cens, sinó que se’n tenia coneixement. Calanotar que el cens en el període 1994-1996 esva fer en dos dies consecutius i que, per tant,queda l’opció que es repetís l’observació d’algunexemplar.

El cens de tardor de 1997 no és del tot fiablea causa del baix nombre d’individus observats,ja que aquest és clarament inferior a la resta delsanys, i coincideix amb l’inici del cens amb vehi-cle. A partir de l’any 1998, el cens de batuda, sirealment es va fer, és clarament inconsistent iimplica animals observats en diferents dies, perdiferents persones i sense la seva localitzacióexacta.

El cens batia una superfície 350 hectàrees,determinades per quadrícules de 500 × 500, i esrecorrien 11,346 quilòmetres.

En la taula 1 es pot observar que les poblacionses van mantenir estables en el període 1994-1996,que es van trobar unes densitats postreproducto-res que giren al voltant de deu perdius per cadacent hectàrees i que les densitats prereproducto-res van oscil·lar entre les 0,4 i les 0,51 perdius percada cent hectàrees.

Transsectes amb vehicle, 1996-1997

Els transsectes es van realitzar com a activitatscorresponents al servei social substitutori. Se’nvan organitzar de setmanals a la sortida del sol,que discorrien entre el pla de l’Ase Mort i puigDrau i suposaven una distància de 5,781 quilòme-


Taula 1. Resum de censos de la Calma per al període 1994-1996

Període Data de cens Nombre d’exemplars Densitat (perdius/ha)

Primavera de 1994 16/17-05 14 0,04

Tardor de 1994 27/28-09 47 0,134

Primavera de 1995 10/15-03 18 0,051

Tardor de 1995 04/05-10 32 0,091

Primavera de 1996 14/15- 5 15 0,043

Tardor de 1996 09/10-10 32 0,091

D’altra banda, cal anotar que quasi la totalitatde resultats positius es va donar a les zones on hihavia gàbies d’alliberament, la qual cosa ja ésprou dubtosa. Igualment no es disposa de lesdates en què es van produir aquests alliberaments,de manera que no es pot valorar si eren animalsfruits de les repoblacions.

Per últim, la distància dels recorreguts és baixa,cosa que implica un valor estadístic dels resultatsmenor, se sobrevaloren les jornades reeixides iaugmenta el risc de jornades amb resultats baixoso nuls. Alhora, un nombre més elevat d’albira -ments no comporta l’increment de la pressió derecerca (valors de n superiors).

Els valors mitjans resultants de 0,36 perdiusper quilòmetre no es poden considerar en capcas rellevants o definitoris de la realitat existental Parc del Montseny. En la taula 3, on s’hanagrupat les observacions, podem detectar àreesdel parc on es coneix l’existència continuadad’exem plars de perdiu (Alectoris rufa) i on no esdetecta cap exemplar a través dels transsectesa peu.

Metodologia

En els documents de propostes es plantejava lapossibilitat de dur a terme censos amb vehicles obatudes. A causa de la dimensió, relativamentreduïda, de les zones aptes per a la perdiu (Alec-toris rufa) i de la densitat de camins en aquesteszones, no s’ha considerat oportú dur a termetranssectes amb vehicles com a eina bàsica, jaque els resultats serien esbiaixats.


tres, que es recorrien a una velocitat mitjana teò-rica no superior als vuit quilòmetres per hora.

Els valors que es poden consultar en la taula 2són el resultat del tractament de les dades, de lesquals s’han eliminat les possibles repeticions.

Els valors del coeficient de variació remarquenla inconsistència de les dades, per la qual cosa cal-drà ser força prudents a l’hora d’emprar els valorsresultants de 0,8 conills per cada deu quilòmetresi de 0,54 perdius per cada deu quilòmetres.

Tanmateix, les dades recollides permeten situarnuclis de poblacions, alhora que manifesten unamanca d’observacions total d’exemplars de llebre(Lepus europaeus).

Transsectes a peu amb reclam sonor.Període 2002-2007

En aquest cas, es tingueren en compte els trans-sectes duts a terme en el període 2002–2007,que coincidien amb les zones de treball planteja-des actualment. Cal considerar que els transsec-tes es van fer a peu i a velocitats baixes.

Es va detectar una falta de consistència en lesdades, fruit de la dispersió de l’esforç. Ocupa-ven molts espais sense definir clarament uns es -pais concrets de valoració, a partir dels quals espot extrapolar a hàbitats de característiquessimilars.

Aquestes actuacions tan disperses denotenuna clara voluntat de prospecció de la realitat dela diversitat d’hàbitats presents al parc. La mancade repeticions en els anys de les mateixes zonesdesvirtua la utilitat de la tasca realitzada, ja que esfa difícil extrapolar les dades per avaluar l’estat deles poblacions.

Taula 2. Resum de transsectes amb vehicle (1996-1997)

Velocitat IKA conill IKA perdiuNombre de Distància mitjana

Període repeticions (N) (km) (km/h) n/km δ CV n/km δ CV

Tardor de 1996 (fins al 21/12) 11 5,781 7,52 0,02 0,05 3,32 0,22 0,38 1,72

Hivern de 1996 a 1997(22/12–21/3) 10 5,781 7,71 0,00 0,00 0,00 0,10 0,17 1,61

Primavera de 1997 (22/3-21/6) 11 5,781 7,65 0,06 0,16 2,54 0,06 0,14 2,22

Estiu de 1997(22/6-21/9) 9 5,781 7,44 0,23 0,19 0,84 0,00 0,00 0,00

Tardor de 1997 (22/9-21/12) 7 5,781 7,41 0,17 0,17 1,00 0,00 0,00 0,00

Censos en banda

Per aquest motiu, s’optà per fer cens en banda,conegut també per cens amb batuda, amb suportde gossos de mostra, separació entre batedors devint metres i avançant les ales per evitar possiblesretrocessos d’individus.

Es van plantejar dues zones diferents de mos-treig: la Calma, amb una superfície d’hàbitatsoberts de 1.399,53 hectàrees, i el Matagalls, ambuna superfície de 855 hectàrees.

Es van identificar els recorreguts exteriors i esva tenir en compte que es pretenia mostrejar unasuperfície superior al 10% del total de cada àrea.

Es van determinar dues mans que recorrien leszones de mostreig sense previ coneixement del’existència o no d’individus; s’anotaren les obser-vacions d’animals, excrements i marques troba-des, i se n’identificà l’espècie i, sempre que fospossible, el sexe i l’edat.

El cens prereproductor es va dur a terme el dia16 d’abril de 2008. Es comptà amb la col·laboracióde guardes de diferents parcs de la Diputació deBarcelona, personal del Parc del Montseny, per-sonal del SSTT de Medi Ambient i caçadors tantde les societats de caçadors locals com de l’Asso -ciació de Becaders d’Osona.

El cens postreproductor es va fer el dia 9d’agost. Novament, es convocà a tots els assis-tents al primer cens, en el qual també van partici-par caçadors tant locals com forans, que dema-naren participar-hi fruit de la bona rebuda i difusióque tingué la jornada prereproductora. En la taula4 es poden consultar les dades referents a lesseves execucions.

Resultat i discusions

Cens prereproducció

De les dades obtingudes, cal determinar quines espoden considerar de diferents individus i quines calanotar-les a un de sol. Aquesta selecció es fa enfunció de les distàncies d’observació de les res-tes. D’aquest tractament de les dades, se n’extreuun nombre real d’animals observats i, per tant,una densitat observada i un nombre d’animalsprobables, i la consegüent densitat estimada.

Per a qualsevol valoració comparativa, calemprar els valors observats, entenent els valors


Taula 3. Resum de transsectes a peu amb reclamsonor (2003-2007)

Període Localització reproductor n IKA

Bassau Pre 2003 1 0

El Clot Pre 2003 5 0,39

El Clot Post 2003 3 0

El Clot Pre 2004 2 0

El Clot Post 2005 1 0

El Clot Post 2005 1 0,49

Xixa-Bellit Post 2003 2 0

Xixa-Bellit Pre 2007 1 0

L’Agustí Post 2002 2 0

L’Agustí Pre 2003 1 1,82

L’Agustí Post 2003 4 0

Turó de l’Home Post 2007 1 0

Samon Post 2007 1 0,54

Pla de la Calma Post 2007 1 0

Matagalls Post 2007 2 0

Taula 4. Dades del cens del 16 d’abril de 2008

Prereproducció PostreproduccióLa Calma Matagalls La Calma Matagalls

Persones 20 13 17 17

Gossos 8 6 10 8

Hora d’inici 07:48 08:46 06:51 07:25

Hora de finalització 11:47 12:59 11:05 11:45

Temps aturat 10’ 30’ 40’ ?

Distància exterior 9,553 km 7,401 km 8,614 km 7,115 km

Àrea batuda 191,57 ha 231,57 ha 168,18 ha 235,70 ha

Percentatge de superfície 13,7 27,1 12,0 27,5

Nota: la distància exterior és la recorreguda pel batedor perimetral.


estimats com un màxim, fruit de l’observació desenyals o altres indicis, sense poder donar certe-sa de l’existència de diferents individus. La taula5 mostra els valors finals del cens prereproductorde 2008.

Les figures 1 i 2 indiquen la distribució de lesobservacions del cens, i hi ha anotats numèrica-ment els animals observats. En aquestes mateixesfigures podem observar zones amb buits de regis-tre. En el cens de la Calma, el buit de registres esdeu a una desestructuració de la mà que no varecórrer la secció de la zona dels pous. El buit deregistres al Matagalls probablement és degut a lacirculació de visitants per la ruta d’accés al Mata-galls des de Collformic.

Cens postreproducció

A l’hora de fer el cens, cal tenir en compte la pre-sència d’individus joves, de manera que la valora-ció de les densitats haurà d’observar les distribu-cions d’edats.

L’edat dels polls, al voltant dels vint-i-un dies,tant dels exemplars observats en el cens com delsobservats a la tarda, determina un període d’eclosióal voltant de la tercera setmana de juliol, tot i queaquesta és més tardana al massís del Matagalls.

Perdiu (Alectoris rufa)

En el període prereproductor, la majoria de lesobservacions pertanyen a animals aparellats o ani-mals que salten en un interval molt curt de temps,clarament associat a parelles, tal com correspona l’inici de la primavera.

A les dues zones s’intueixen patrons de com-portament dels animals; els individus s’acumulena la zona de la Calma en caps de serra i carenes,espais relativament oberts encara de vegetació, idefugen les zones més tancades ocupades perbruc (Erica arborea) i ginesteres (Spartium jun-ceum). Els individus de perdiu al massís del Mata-galls sembla que s’acumulen principalment a lazona nord, menys transitada per persones i ambmés possibilitat d’alimentar-se en el període dereproducció. Com que es tracta del primer censque es duu a terme en aquest massís, no es podenextreure conclusions sobre la dinàmica concreta dela població resident, tot i que oralment els caçadorslocals afirmen que aquesta ha disminuït.

La pressió cinegètica a què és sotmesa lapoblació de perdiu, tant al Matagalls com a laCalma, és gairebé nul·la i es restringeix a unparell de jornades l’any a la zona del Matagalls,igual que a la zona de la Calma, que es troba limi-tada a dos dies l’any als vedats gestionats per la

Societat de Caçadors El Congost per decisiópròpia, i no duen a terme captures a la resta devedats que hi conflueixen.

En el decurs del cens que es va realitzar ala Calma, es va trobar una perdiu a la zona de la

Taula 5. Resum del cens prereproductor (2008)

La Calma (191,57 ha)

Observats Densitat observada Probables Densitat estimada

Perdiu 14 0,073 16 0,084

Conill 1 0,005 19 0,099

Llebre 0 0,000 6 0,031

Gorjablanc 0 0,000 2 0,010

Matagalls (231,57 ha)


Perdiu 13 0,056 18 0,078

Conill 0 0,000 4 0,017

Llebre 0 0,000 11 0,048

En la taula 6 es poden consultar els resultats delcens postreproducció; en les figures 3 i 4, la dis-tribució, i en la darrera d’aquestes dues també lagrafia dels resultats de la taula 7, que mostral’evolució de les poblacions.


Figura 1. Agrupació d’observacions del cens en banda, la Calma, 16 d’abril de 2008.

Perdiu

Conill

Llebre

Tudó

Gorjablanc

Àrea batuda


Fig

ura

2.A

grup

ació

d’o

bse

rvac

ions

del

cen

s en

ban

da,

Mat

agal

ls, 1

6 d

’ab

ril d

e 20

08.

Per

diu

Con

ill

Lleb

re

Tud

ó

Gui

neu

Gor

jab

lanc

Sen

glar

Esp

erve

r

Àre

a b

atud

a


Figura 3. Agrupació d’observacions del cens en banda, la Calma, 9 d’agost de 2008.

Perdiu

Conill

Llebre

Àrea batuda


Fig

ura

4.A

grup

ació

d’o

bse

rvac

ions

del

cen

s en

ban

da,

Mat

agal

ls, 9

d’a

gost

de

2008

.

Per

diu

Lleb

re

Gui

neu

Gor

jab

lanc

Sen

glar

Xor

igue

r

Àre

a b

atud

a

Casanova del Bellit amb un pèssim estat de salut;els intestins li sortien a través de la cloaca i notenia capacitat de fugida. Aquest individu corres-ponia a un dels exemplars alliberats des del tan-cat de l’Agustí el dia 4 d’abril. La seva disseccióva aportar informació rellevant sobre el seu estati la seva capacitat d’adaptació. Es tractava d’unmascle jove, d’ecotip industrial, amb caràctersd’hibridació diluïts a través de la selecció en gran-ja, cobert de paparres (en tenia més de quaran-ta) i que havia iniciat un procés d’adaptació quees denotava en el desenvolupament del cor,l’estómac i el cec.

Respecte del cens postreproductor, cal ano-tar com a punt de partida que aquest ha estatexecutat en dates massa primerenques. Aquestfet ha implicat trobar-se individus excessivamentjoves, la qual cosa no és l’actuació més propíciaper a la seva subsistència, de manera que dismi-nueix la possibilitat d’observació a causa delreduït radi de moviments dels exemplars a aques-tes edats.

La captura accidental d’un d’aquests polls perpart d’un gos va permetre determinar-ne ambexactitud l’edat. Es tractava d’un poll mascle dedinou dies, al qual es va detectar al pap un dípter,una pota de llagosta, una aranya, llavors de Bro-mus, llavors de Poa, llavors probablement d’Ama -ranthus i llavors poligonals de dos mil·lí metres; i alpedrer es trobaren restes de potes i fibres d’insectei llavors de Bromus.

Tot i l’observació d’alguns rastres en els inicisdel cens de la Calma, bàsicament es van detec-tar els individus a partir del pla del Vilar i el pla d’enXixa, on trobem zones amb poca cobertura de fal-guera comuna (Pteridium aquilinum), que a finalsd’estiu presenta la seva màxima exuberància icrea un estrat important que impedeix la circula-ció d’animals en sentit vertical i dificulta de formaconsiderable el desplaçament terrestre.

La presència d’exemplars adults aparellatssense polls fa pensar en la pèrdua d’exemplarsjoves o d’ous. Cal tenir en compte la meteorolo-gia de l’any, que ha provocat la disminució de


Taula 6. Resum del cens postreproducció (2008)

La Calma (168,18 ha)


Perdiu 20 0,119 21 0,125

7 + 13 (1/3)

Conill 0 0,000 16 0,095

Llebre 4 0,024 10 0,059

Tudó 1 0,006 1 0,006

Senglar 0 0,000 2 0,012

Guineu 0 0,000 1 0,006

Gorjablanc 0 0,000 1 0,006

Esparver 1 0,006 1 0,006

Matagalls (235,7 ha)


Perdiu 18 0,076 19 0,081

10 + 8 (1/4)

Conill 0 0,000 0 0,000

Llebre 1 0,000 13 0,055

Senglar 3 0,013 3 0,013

1 + 2 (1/8)

Guineu 0 0,000 1 0,004

Gorjablanc 0 0,000 1 0,004

Xoriguer 1 0,004 1 0,004

Notes: s’entén per a 1/3 o 1/4 polls que mantenen aquesta proporció de mida respecte de l’animal adult.

l’èxit reproductor de l’any 2008 en moltes espè-cies d’aus, tot i que cal atendre els possibles efec-tes de predadors habituals, així com de predadorsoportunistes, com pot ser el cas del senglar i ani-mals que s’haguessin tornat salvatges.

A causa de la manca de dades d’altres tempo-rades, no és possible determinar de forma certaels efectes de les condicions meteorològiquesamb relació a la presència de parelles sense des-cendència.

Durant el cens postreproductor, s’observa unapresència important de formigues i llagostes (Ana-cridium aegyptium). Aquests animals són essen-cials per al desenvolupament dels exemplars infan-tils, i la seva absència és determinant per a lasubsistència de polls de perdiu.

La mateixa tarda, durant una circulació perzones no batudes, es van observar al pla d’enXixa cinc (1/3) perdius que no s’havien detectat enel cens i que no poden considerar-s’hi, tot i quecal anotar-les.

La raó d’edat de la població de la Calma (RE =juvenils/adults) resulta de 2,57, si tenim en compteque en aquest càlcul s’han considerat els pollsobservats a la tarda. D’aquest valor, se’n pot con-cloure un èxit reproductor moderat, si tenim presentque per a aquesta època es consideren òptimsvalors superiors a 3. L’obtenció d’aquest valor en elseu context denota fracàs reproductor a causa dela mortalitat de polls els primers dies de vida per pre-dació o per predació sobre els ous als nius.

En el cens del Matagalls s’observa una dismi-nució del volum d’observacions, i els valors finals,tal com es pot comparar en la taula 7, són supe-riors als observats en el període prereproductor. Ladisminució de rastres és parcialment justificableper la disminució de la mobilitat dels animals en elsperíodes inicials postreproductors.

Novament, es denota un buit important d’ob -servacions que coincideix amb la ruta d’ascens alMatagalls provinent de Collformic. En aquest cas,l’observació de gran quantitat d’excur sionistes,més de quaranta, i de gossos sense lligar, un

mínim de vuit, influeix clarament en la distribuciódels animals. El fet que no es registrin observa-cions de restes implica un desplaçament delsanimals no puntual, ja que es tracta de cap desetmana, sinó fixa, i suposa en la pràctica unareducció de la superfície útil per als exemplars deperdiu del massís del Matagalls.

La raó d’edat de la població del Matagalls(RE = juvenils/adults) resulta de 0,8. Aquest valorde raó d’edat inferior a 1 indica greus problemesi un declivi de la població, per la qual cosa sónnecessàries mesures urgents, ja que es pot veurecompromesa la renovació de la població per indi-vidus joves, de manera que l’any que ve la pobla-ció de segur que serà inferior a l’actual. Cal anotarque la manca d’individus joves és conseqüènciade la predació de polls i ous, no de les capturescinegètiques, ja que els dos censos es duguerena terme en períodes de veda.

Conill (Oryctolagus cuniculus)

L’observació directa de conills es pot considerarquasi nul·la en els dos censos que s’han dut aterme. Tot i això, se’n van poder observar rastresal llarg dels recorreguts dels cens.

Com es pot observar en les figures 1 i 3, la sevadistribució, lluny de ser regular, es restringeix a puntsdeterminats on s’observen restes que denoten lapresència d’un nucli de població de nombre inde-terminat. Per tant, es tracta d’una distribució dis-contínua, amb una població fragmentada queactua segons el sistema de metapoblacions. Larepetició del cens de postreproducció, a les zoneson se sobreposa amb el dut a terme en el de pre-reproducció, no indica una correlació entre elsalbiraments de rastre, la qual cosa pot fer pensarque han estat passats per alt en un dels dos cen-sos o que alguns d’aquests, observats en el censprereproductor, han disminuït de forma dràsticacom a conseqüència de l’efecte combinat demalalties i predació.


Taula 7. Resum de les densitats certes dels censos de 2008 (animals/100 ha)

Prereproductor Postreproductor Postreproducció / Prereproducció

Perdiu (la Calma) 7,31 11,89202045 1,627253113

Conill (la Calma) 0,52 0 0

Llebre (la Calma) 0,00 2,378404091

Perdiu (Matagalls) 5,61 7,636826474 1,360353774

Les densitats probables a la Calma en tots dosperíodes són més elevades que al massís delMatagalls, la qual cosa està relacionada directa-ment amb el tipus d’orografia, la vegetació i lesalçades de les dues àrees.

Al massís del Matagalls, els individus semblenconcentrar-se exclusivament a la zona del pla dela Barraca, i la resta de l’espai és ocupat per la lle-bre. En el cens postreproducció no es van obser-var restes de conill.

A causa de la manca de dades sobre la pobla-ció de conills, no es podia avaluar l’estat prerepro-ductor d’aquesta. Calia veure quin era el compor-tament de la població un cop superats els mesosestivals, quan l’afectació de mixomatosi i de pneu-mònia hemorràgica vírica (NHV) es desenvolupaamb més virulència, ja que aquesta dada determi-nava els efectius disponibles per encarar elsegüent cicle reproductor. La situació meteoro-lògica que es registrà en els dos primers quadri-mestres de 2008, amb falta de precipitació elsmesos de juliol i agost, no van afavorir el desen-volupament de les citades malalties, i en el mo -ment del cens postreproducció la població pre-sentava un estat òptim.

Les dades obtingudes indiquen un estat d’altavulnerabilitat en la població de conills, fins al puntque la seva viabilitat futura no és segura si nos’apliquen mesures de control de malalties i depredadors.

Llebre (Lepus europaeus)

L’observació directa de la llebre va ser nul·la enel cens prereproductor. Tot i això, se’n van poderobservar rastres al llarg dels recorreguts dels cen-sos. Cal anotar que, segons comentaris dels par-ticipants al cens del Matagalls, no es va anotar latotalitat de mostres de llebre que es van trobar.Aquest fet fa suposar una població superior de lle-bre, tot i que no es pot assegurar per manca dedades.

Per contra, durant el cens postreproductor,efectuat el 9 d’agost, es van observar un total decinc exemplars a la zona de la Calma.

Els resultats de densitat probable de llebre enel període prereproductor són relativament bai-xos, si els comparem amb la informació verbalque assegura l’existència d’una població importantd’aquest lagomorf. Cal anotar que les llebres esdesplacen des dels cims d’ambdós massissoscap a les faldes d’aquests a la primavera i queretornen a les zones altes després de parir i quanels llebrots estan desenvolupats.

Transsectes amb vehicle, 2008

A fi de treure el màxim rendiment a les jornades decamp del Programa de gestió cinegètica del ParcNatural del Montseny - Caça Menor, s’anotaren lesobservacions fetes als recorreguts de retorn des


Figura 5. Densitats certes obtingudes a partir dels censos de 2008.

12

10

8

6

4

2

-1

Perdiu, la Calma Conill, la Calma Perdiu, Matagalls

Pre-reproductiu Post-reproductiu

Període

Llebre, la Calma

indi

vidu

s /

100

ha

de l’Agustí fins a Collformic. Els transsectes esdugueren a terme majoritàriament al vespre, tot ique també se’n van fer a primera hora del matí.

Els resultats dels transsectes es relacionen enla taula 8. Per al càlcul de l’IKA mitjana final, s’hatingut en compte tant els transsectes amb obser-vació com aquells que no en tenen.

Tot i l’augment de les observacions respected’altres transsectes, es manté un CV elevat en lamajoria de les espècies que treu consistència alsvalors obtinguts. Les dades obtingudes reafirmenles observacions anotades anteriorment respectede les diferents espècies i permeten establir cer-tes comparacions entre ambdós mètodes (fig. 6).

Conclusions

S’ha dissenyat un pla de censos i un mètode ade-quat per avaluar la densitat de les espècies decaça menor al Parc del Montseny. La propostapresentada té com a objectiu la millora de les uni-tats comptades. Dels diferents mètodes empratsen les dues darreres dècades per estimar l’abun -dància d’espècies de caça menor, el que ha apor-tat els millors resultats correspon al de batudes decens (cens en banda). Per aquest motiu, es creuoportú estandarditzar la metodologia i mantenir-laen un futur per obtenir sèries de dades fiables icomparables.


Figura 6. Comparació de densitats obtingudes (2008).

0

0,02

0,04

0,06

0,08

0,10

0,12

0,14

0,16

Conill Perdiu Llebre Gorjablanc

Densitat certa Densitat estimada Densitat sobre base de transsecte

Ani

mal

s/ha

Taula 8. Resum dels transsectes de l’any 2008

Jornades amb observació Jornades sense observació

Conill 6 1

Perdiu 3 4

Llebre 2 5

Gorjablanc 5

Repeticions Distància total IKAEspècie (N) (km) n/km δ Cv

Perdiu 7 100,74 0,188 3,94 1,45

Conill 7 100,74 0,297 3,15 0,73

Llebre 7 100,74 0,049 1,25 1,75

Gorjablanc 7 100,74 0,020 0,49 1,70

S’ha desenvolupat amb èxit tasques de dimen-sió social per tal d’implicar la guarderia, els caça-dors i els diferents ens de l’Administració en lacoresponsabilitat de gestió de les espècies decaça menor.

Les estimacions de l’abundància mostren quela població de caça menor s’ha mantingut estableen baixes densitats la darrera dècada als hàbitatsmés propicis del parc. Sens dubte, aquest fet esdeu a la política d’autorestricció de l’aprofitamentcinegètic per part dels caçadors. D’aquesta mane-ra, els excedents poblacionals anuals són consu-mits únicament pels predadors.

Tant per les dades recollides en el procés decens com per les entrevistes realitzades als pas-tors de la Calma, s’ha comprovat la gran disper-sió de les perdius de repoblació, la seva escassao nul·la supervivència i una problemàtica alarmantd’infestació de paràsits un cop els animals són alli-berats al medi. Aquests paràsits influeixen deforma important en la transmissió de malalties adiferents espècies de caça menor.

Cal suposar que, a causa d’una millor adapta-ció al medi i, per tant, a un millor estat de salut, lespoblacions autòctones poden patir de forma méslleu la infestació de paràsits, però certament elsefectes no els seran innocus.

S’evidencia l’existència d’un problema greu deparàsits externs per a les aus. Aquest fet es potresoldre si es duen a terme controls sanitaris a lacabana ramadera que pastura al parc.

Propostes futures

Cens al Montseny

La valoració dels estats poblacionals cal que esfonamenti en el coneixement continu i estandar-ditzat d’aquesta valoració.

Cal tenir present que el cens en banda és útilen espècies com la perdiu o la llebre, però que enel cas del conill sovint només rebrem informació dela presència dels caus i no podrem deduir direc-tament densitats que siguin vàlides.

Es proposa fer dues repeticions anuals per acada una de les zones de treball, que actualmentsón: la Calma i el Matagalls. Tanmateix, cal conside-rar que aquesta activitat també s’haurà de dur aterme al massís de les Agudes - turó de l’Home.

Vista l’excel·lent resposta en forma de col·la -boració dels col·lectius de caçadors, el grup de tre-

ball actual de caça menor entén com a essencialel manteniment de la relació amb aquest col·lectiuper a l’execució dels censos, no només per laseva aportació als efectius de gossos, sinó perfomentar la relació entre els col·lectius implicats enla gestió cinegètica del parc, millorar la coneixen-ça i la col·laboració entre ells, creant els ambientsapropiats per fonamentar els programes de cores-ponsabilitat que hom pretén implantar. L’àpat pos-terior al cens permet conversar, comunicar-se i,finalment, exposar i discutir els resultats del censanterior, així com les diferents mesures de gestióimplantades en el període entre els dos censos.

Control de paràsits als ramats quepasturen al Parc Natural del Montseny

Cal assumir com a projecte essencial el control deparàsits al parc, ja que són vectors de nombrosesmalalties que afecten les poblacions de caçamenor.

El grup de treball de caça menor entén que elmodel aplicat per la Reserva nacional de caçadels ports Tortosa i Beseit en el control de la bru-cel·losi, que assumeix el cost de la vacunació delsanimals domèstics que poden afectar les pobla-cions de cabra salvatge, és un model que calseguir. S’ha d’assumir el cost del producte i lamaquinària en els casos d’aplicació tòpica, i en elcas d’administració de producte intramuscular,cal plantejar la interactuació amb el personal vete-rinari dels grups de sanejament.

Control de predadors

Cal controlar especialment les mesopredadores,mitjançant l’actuació directa a fi de reduir especial-ment les pèrdues d’exemplars juvenils i alhora lapredació sobre nius i caus.

Cal que el control de predadors s’entengui is’executi com una reducció de les poblacionsd’aquells predadors que, a causa d’un excés enels seus efectius, imposen una pressió sobre lespreses –espècies d’aprofitament cinegètic menor–que no els permet incrementar els seus efectiusreproductors l’any següent. Això implica un conei-xement acurat de les densitats de predadors exis-tents al Montseny.

D’aquesta manera, l’increment de les pobla-cions de les espècies presa implicarà la possibili-


tat de mantenir de forma sostenible les futurespoblacions de predadors autòctons. Quant alspredadors d’origen domèstic que s’han tornat sal-vatges o al·lòctons, serà necessari establir siste-mes d’eradicació a fi d’assegurar la subsistènciade les espècies autòctones, ja que els suposenuna competència.

Control de la successió natural

La disminució dels hàbitats oberts al Montseny, enla seva majoria espais altament antropitzats, comes denota amb la declaració de Reserva de laBiosfera de tipus MAP, es deu a la modificaciódels usos d’aquests espais. Així doncs, cal actuaren la recuperació d’hàbitats productius per a lasustentació de la fauna salvatge relacionada ambespais oberts i evitar el col·lapse d’aquests siste-mes i la pèrdua de biodiversitat que se’n deriva.

Consolidació del programa de gestiócinegètica al Montseny

L’esforç de sensibilització dut a terme fins ara a lesdiferents Societats de Caçadors del Montseny no

té sentit sense la consolidació del programa degestió.

Els habitants del medi rural del Montseny, aixícom un col·lectiu que fa ús dels recursos en unade les activitats més tradicionals, han rebut ambmolt bona predisposició les propostes i actua-cions iniciades. Per primer cop des de la creaciódel parc, aquesta activitat sobre espècies tradicio-nals, quasi desapareguda al parc per la rarefaccióde les poblacions de caça menor, s’ha vist apun-talada en el sentit d’avaluar de forma participatival’abundància de les poblacions silvestres al llarg dediferents hàbitats i els ha dotat de dades objecti-ves per tal que puguin prendre decisions amb cri-teris sòlids.

Un cop aconseguida la confiança amb el parc,és d’una importància cabdal que aquesta no esperdi per tal de seguir guanyant la seva col·la -boració, imprescindible per a la recuperació deles poblacions de fauna objecte de l’aprofi tamentcinegètic. Aquesta tasca no és senzilla, ni s’acon -segueix amb programes d’actuació a curt termi-ni. És imprescindible que el parc disposi d’un pro-jecte a llarg termini amb capacitat per transformarla davallada de les poblacions de caça menor enuna recuperació que en garanteixi la viabilitat i l’ússostenible.



Resum

Els vertebrats del Triàsic a Catalunya es concentrenen pocs jaciments, principalment dels sectors delMontseny i de Montral-Alcover (Tarragona). Al mas-sís del Montseny els afloraments tenen una edat deTriàsic mitjà. En fàcies Buntsandstein i Muschelkalks’han recuperat restes de peixos, amfibis i rèptils.A l’àrea del pla de la Calma i zones limítrofes elsjaciments adquireixen un valor més alt: se n’han do -cumentat abundants petjades (icnites) de tetràpodes,restes fòssils de flora i invertebrats i una importantlocalitat que ha aportat centenars de restes assigna-des, majoritàriament, a un amfibi de tipus capitosàu-rid, a més d’altres amfibis i rèptils. Des de l’any 2008,s’han reprès les actuacions paleontològiques alMontseny (amb noves excavacions i prospeccions)en el marc d’un projecte d’investigació dels vertebratsdel Triàsic de Catalunya.

Paraules clauTriàsic, Montseny, vertebrats, peixos, amfibis, rèptils,icnites

Abstract

Palaeontological sites from the Triassic periodon MontsenyTriassic vertebrates in Catalonia are concentrated ona few sites, mainly in parts of Montseny and Montral-Alcover (Tarragona). The outcrops on the MontsenyMassif date from the mid-Triassic period. We haverecovered the remains of fish, amphibians and rep-tiles from the Buntsandstein and Muschelkalk facies.In the area of the Pla de la Calma and its neighbour-ing areas the sites have a greater value: abundantfootprints (ichnites) of tetrapods and the fossil remainsof flora and invertebrates have been documentedand an important site has been found containinghundreds of remains which are mostly attributed toa capitosaurid-type amphibian, as well as otheramphibians and reptiles. Palaeontological digs onMontseny resumed in 2008 (with new excavationsand searches) as part of a research project on Triassicinvertebrates in Catalonia.

Key words Triassic, Montseny, vertebrates, fish, amphibians,reptiles, ichnites

Els jacimentspaleontològics delTriàsic del Montseny

Josep Fortuny i Àngel GalobartInstitut Català de Paleontologia, UniversitatAutònoma de Barcelona

Resumen

Los yacimientos paleontólogicos del Triásicodel MontsenyLos vertebrados del Triásico en Cataluña se con-centran en unos pocos yacimientos, principalmenteen los sectores del Montseny y de Montral-Alcover(Tarragona). En el macizo del Montseny los aflora-mientos tienen una edad de Triásico Medio. En faciesBuntsandstein y Muschelkalk se han recuperado res-tos de peces, anfibios y reptiles. En el área del pla dela Calma, y zonas limítrofes, los yacimientos adquie-ren un mayor valor: se conocen abundantes pisadas(icnitas) de tetrápodos, restos fósiles de flora e inver-tebrados y una importante localidad donde se hanrecuperado centenares de restos asignados, mayo-ritariamente, a un anfibio de tipo capitosauroideo,además de otros anfibios y reptiles. Desde el año2008 se han retomado las actuaciones paleontoló-gicas (con nuevas excavaciones y prospecciones) enel marco de un proyecto de investigación de los ver-tebrados del Triásico de Cataluña.

Palabras claveTriásico, Montseny, vertebrados, peces, anfibios, rep-tiles, icnitas

Introducció

El Triàsic, amb una edat compresa entre els 250 iels 200 milions d’anys, va marcar l’inici del Meso-zoic. S’encetà, així, un període en què la vida vacomençar a superar la regressió provocada per laimportant extinció que es va donar al final del Per-mià i que va suposar la pitjor de les cinc gransextincions, més fins i tot que la que més tard va pro-vocar l’extinció dels dinosaures al final del Cretaci.

La fauna vertebrada triàsica estava dominadaper amfibis i rèptils, amb una diversificació de lavida després de l’extinció permotriàsica i l’aparicióde nous grups faunístics que van omplir els nínxolsecològics, desocupats per la gran extinció.

Paleobiogràficament, el món triàsic era moltdiferent de l’actual. Un sol continent, Pangea,agrupava les masses continentals de la terra, idurant aquest període, el supercontinent comen-çà a dividir-se en dos grans blocs de continents:Lauràsia i Gondwana.

En aquest context, el que ara coneixem com lapenínsula ibèrica es trobava, a principis del Triàsic,en contacte amb les actuals regions nord-africa-nes i amb el continent nord-americà. Al finald’aquest període, la península ibèrica se separà delcontinent africà i mantingué el contacte amb elcontinent nord-americà.

Aquesta àrea coincideix amb el límit occiden-tal del geosinclinal del Tethys, que va mantenir àm -plies zones emergides de les aigües marines, que

conservaren els alts relleus de les roques del Pale-ozoic i també conques on es van anar dipositantels materials transportats pels rius, originats de lameteorització d’aquests massissos paleozoics(Calvet i Marzo, 1994).

Pel que fa a la fauna, els vertebrats triàsics esconeixen bé a partir dels grans afloraments loca-litzats a la regió siberiana i també al sud d’Àfrica(Karoo Basin), on s’han pogut establir importantscorrelacions estratigràfiques i biocronològiques detota la seqüència permotriàsica.

A la península ibèrica, és destacable la rique-sa dels jaciments d’origen marí, en què són espe-cialment notables els exemplars fòssils de peixosi també de rèptils marins de tipus sauropterigis(notosaures, lariosàurids i placodòntids) recupe-rats, per exemple, al Triàsic mitjà de Montral, Alco-ver i el Pinetell (Sanz, 1980; Sanz et al., 1993; Car-tanyà, 1999).

Pel que fa al Triàsic continental a la penínsulaibèrica, els jaciments són escassos. Entre aquestscal destacar el jaciment d’Algarve, a Portugal(Witzmann i Gassner, 2008), com també els jaci-ments del sector del Montseny i del sector d’Ole -sa - riera de Sant Jaume (Almela i Llopis, 1947,Gaete et al. 1994, Galindo com. pers.).

A Catalunya, el Triàsic del Montseny i les sevesàrees limítrofes es caracteritza per la presènciade fàcies Buntsandstein i Muschelkalk, comtambé per una important extensió paleozoicadatada com a Cambrordovicià–Ordovicià amb


Figura 1. Mapa geològic del sector del Montseny.Modificat del mapa del’Institut Geològic deCatalunya. Escala 1:50.000.

Plistocè-Holocè

Paleoncè-Eocè

Facies BuntsandsteinTriàsic inferior-mig

Facies Muschelkalk migTriàsic mig

Facies Muschelkalk inf.Triàsic mig-superior

Facies Muschelkalk sup.Triàsic mig-superior

Carbonífer-Permià

Silurià-Devonià-Carbonífer

Metamorfosi durant el Carbonífer-Permià

Cambroordivicià-Ordivicià

intercalacions de capes silúriques i devonianes(Julivert i Duran, 1990) (fig. 1). En aquest treballfem una revisió dels jaciments triàsics que handonat restes fòssils de fauna de vertebrats i quees troben al massís del Montseny, actualitzem lesdades sobre aquests jaciments i donem a conèi-xer una nova localitat (taula 1).

Materials i mètodes

La informació que es presenta en aquest estudi ésuna revisió de les dades aportades per les diver-ses localitats amb restes de vertebrats, a partir dela recerca bibliogràfica (Llopis-Lladó, 1942; Bauzá-Rullán, 1954; Sanz, 1980; Calzada, 1987; Gaeteet al., 1993; Fortuny, 2008). També, durant l’any2008, s’han revisat els exemplars fòssils de lescol·leccions paleontològiques de l’Institut Català dePaleontologia, del Museu de Geologia de Barce-lona, del Museu Geològic del Seminari Conciliar deBarcelona i del Museu de Ciències Naturals LaTela, de Granollers.

Al Montseny, es coneixen un total de sis aflo-raments amb restes directes i indirectes de ver-tebrats fòssils del Triàsic. Aquests jaciments esdistribueixen entre els termes municipals de Taga -manent, Aiguafreda i Centelles, i es troben tant enfàcies del tipus Buntsandstein com en Muschelkalk(fig. 1). Cal destacar que al Montseny es coneixenaltres afloraments triàsics, on s’han recuperat res-tes vegetals i d’invertebrats (Calzada, 1987; Llo-pis-Lladó, 1942), com és el cas de les localitats decollet de Sant Martí i cantera Can Cruells, ambduesa la població de Tagamanent, en fàcies Bunt-sandstein, i altres punts mostrejats a Centelles iAiguafreda.

Finalment, a les localitats de Serra de l’Arca i dela Móra, s’hi han recuperat tant restes de verte-brats com de vegetals.

Resultats

Gorg Negre (Centelles)

Descobert l’any 1933, al terme municipal de Cen-telles i situat pròxim a la riera de Vallossera, a labase del Muschelkalk, aquest jaciment s’inter -preta com una zona de plataforma marina que esformà durant l’Anisià (estatge amb una edat com-presa entre els 245 i els 237 milions d’anys). Lesprimeres restes foren recol·lectades per JosepFernández Villalta i Noel Llopis Lladó, juntamentamb altra fauna invertebrada, durant el transcursd’un estudi geològic de la vall del Congost i quefou publicat per primera vegada per Noel LlopisLladó l’any 1942, que va assignar els peixos fòs-sils a Girelepis albertii, G. quenstedt, Crenilepissandbergeri, Colobodus varius i Acrodus latera-lis (fig. 2).

Posteriorment, aquesta fauna fou revisada(Bauzá-Rullán, 1954) i es va assignar a Hybodus,Crenilepis («Crenilepsis») sandbergeri, Gyrolepis cf.albertii, Gyrolepis cf. quenstedti i Colobodus cf. va -rians.

Actualment, aquestes restes –totes elles enestat fragmentari– es troben dipositades al MuseuGeològic de Barcelona (sigles: Col·lecció Villalta2912 /V2, 2913/V4, V3, V4007, V5).

Les actuals obres d’ampliació de la carreteraC-17 entre Centelles i Hostalets han afectat elsma teixos nivells on es van recuperar les primeresrestes fòssils, per la qual cosa s’haurà d’avaluar


Taula 1. Localitats on s’han recuperat restes directes i indirectes de vertebrats fòssils al sector delMontseny. Les referències citen la presència de restes de vertebrats i no indiquen necessàriament la primerareferència del jaciment

Localitat Facies Referències

Gorg Negre - Centelles Muschelkalk Llopis-Lladó, 1942, Bauzá-Rullán,1954

Serra de l’Arca - Aiguafreda Muschelkalk Sanz, 1980

Tagamanent - El Brull Buntsandstein Calzada, 1987

Cantera de Can Parera - Tagamanent Buntsandstein Calzada, 1985 (comunicació personal)

La Móra - Tagamanent Buntsandstein Gaete et al., 1993

Carretera C-17 entre el Figaró i Tagamanent Buntsandstein Nova localitat

l’impacte que aquesta infraestructura viària ha tin-gut en aquest aflorament.

Les faunes ictiològiques del Triàsic a la penín-sula ibèrica són extremadament escasses. Noméstres importants afloraments del Muschelkalk pro-venen també del nord-est peninsular: del Konser -vat-Lager stätten de Montral-Alcover, del Pinetell id’Odèn. A les dues primeres localitats es tractad’aflo raments del Ladinià superior de tipus marí,mentre que la darrera localitat conté sediments delLadinià-Carnià (Poyato-Ariza et al., 1999; Cartan-yà, 1999).

Serra de l’Arca (Aiguafreda)

La Serra de l’Arca és una localitat arqueològicaconeguda principalment pel seu valor patrimonial ihistòric. En destaca la casa, que li dóna nom, actual-ment enrunada, i els dòlmens de finals del Neolític.

En aquest indret s’han recuperat restes fòssilsde vegetals i d’un vertebrat a les fàcies Muschel-kalk. Aquestes restes es troben actualment dipo-sitades al Museu Geològic del Seminari Conciliarde Barcelona (sigla: MGSB 10098). La resta devertebrat s’ha assignat a un paquipleurosaure(Sanz, 1980). És l’única resta coneguda d’aquestgrup de rèptils marins, compresos dins del grupsdels sauropterigis, al sector del Montseny, tot ique són força coneguts a la península en diversosjaciments (Sanz, 1980; Bardet et al., 2008). Estracta d’una llesca de sorrenca amb signes evi-dents de meteorització on es poden observar res-tes de vèrtebres i costelles amb tres regions des-


articulades: una primera regió amb nombrososarcs neurals, una segona regió amb restes seria-des de l’esquelet axial i un tercer sector, ons’observen costelles i centres vertebrals.

Tagamanent - el Brull i corral de CanParera (Tagamanent)

En l’àrea limítrofa entre Tagamanent i el Brull, enel seu extrem més septentrional, Joan Viader valocalitzar, durant els anys 1984 i 1985, un nivell fos-silífer, en fàcies Buntsandstein, amb icnites detetràpodes.

Aquest nivell ha lliurat, en un molt bon estatde conservació, motlles i contramotlles d’icnitesassig nades als icnogèneres Chirotherium i Rhyn -cho sauroides (Calzada, 1987), que actualment estroben dipositades al Museu Geològic del Semina-ri Conciliar de Barcelona (sigles: MGSB 41380,41382, 41386, 41388, 41392 i 42229) (fig. 3).

Tot i la dificultat per datar aquestes restes, pro-cedeixen de l’Anisià inferior-mitjà tal com indiquenels estudis palinològics i estratigràfics (Solé, DePorta et al., 1987; Calvet i Maro, 1994).

Anys després, en una àrea pròxima conegudacom a corral de Can Parera, es va localitzar paleo -sòls amb nombroses icnites de tetròpodes assig-nades tentativament a rèptils i amfibis.

Jaciment de la Móra

L’any 1989 es va localitzar una llosa de pedrasorrenca que contenia un esquelet parcial d’un

Figura 2. Resta fòssil trobada al Gorg Negre(Centelles), assignada al gènere fòssil Crenilepsis.En destaquen les escates perfectament conserva-des a la part esquerra de la fotografia.

Figura 3. Icnita de tetràpode recuperada al límitmunicipal entre Tagamanent i el Brull, assignada al’icnogènere Chirotherium.

amfibi de tipus capitosàurid al pla de la Calma, ala zona coneguda com la Móra, pertanyent a lesfàcies Buntsandstein (amb una datació palinològi-ca d’Anisià). El jaciment es troba a catorze metresaproximadament del contacte, discordant, ambel Paleozoic, datat a partir d’un jaciment de bra-quiòpodes (González i De Gibert, 1992) d’aquestamateixa zona. Aquesta discordança entre l’Ordo -vicià i el Triàsic constitueix la base de la dificultata l’hora de datar aquest jaciment, ja que es perdgran part de la sèrie estratigràfica i es fa molt difí-cil situar els estrats fossilífers en el seu context cro-nològic.

Foren dos excursionistes, Emili Ramon i PereFont, els qui localitzaren la llosa i els qui, posterior-ment, amb la col·laboració del conservador delMuseu de Ciències Naturals de Granollers, AntoniArrizabalaga, van localitzar un nivell fossilífer enuna zona pròxima on s’havia trobat la primera llosa.Aquestes troballes foren notificades a l’Institut dePaleontologia de Sabadell «Miquel Crusafont», i eljuny de 1990 Àngel Galobart, Rodrigo Gaete, XavierRos i Jordi Palomar varen realitzar una primeraintervenció paleontològica a aquesta localitat.

En conjunt, es van recuperar centenars d’ossospostcranials i cranials (fig. 4) assignats majoritària-ment a un amfibi capitosàurid i diverses restespertanyents a amfibis i rèptils (Gaete et al., 1993).En una visita posterior, l’any 1996, i amb l’objectiud’estudiar la sedimentologia del sediment, el Dr.Carles de Santisteban va localitzar unes icnitesen una zona propera al jaciment amb ossos.

Els treballs de preparació de les restes fòssilsincloses a la sorrenca varen ser molt dificultosos,ja que els ossos eren molt fràgils. La gran quanti-tat de material recuperat a la primera excavació,juntament amb la lentitud dels treballs de prepa-ració, van influir en gran mesura en el fet quedurant més de divuit anys no s’hagi fet cap novainter venció paleontològica.

Tanmateix, amb la introducció de noves meto-dologies i tècniques virtuals, com ara l’ús de tomo-grafies axials computaritzades i el tractamentd’imatges en tres dimensions, recentment s’hanpogut estudiar els materials des d’un nou punt devista, la qual cosa ha permès considerar que elsfòssils d’un dels amfibis presents al jacimentcorresponen a un nou gènere de capitosaure,actualment en publicació (Fortuny et al., 2008).Davant d’aquesta constatació, i per tal de recollirmés informació sobre els tàxons presents enaquesta localitat, es va dur a terme una nova cam-

panya d’excavacions durant la primera quinzenadel mes de juliol de 2008.

Totes les restes recuperades en aquestes inter-vencions es troben dipositades a l’Institut Catalàde Paleontologia (sigles correlacionades LM 1-106 i plaques A–Z) i al Museu de Ciències Natu-rals La Tela, de Granollers (amb la sigla MGCN.9.754).

Actualment, a la península tan sols es coneixentres localitats amb restes d’aquest tipus d’amfibis(Witzmann i Gassner, 2008), la més important deles quals és la del Montseny.

Localitat a la carretera C-17

Arran de les obres de reforma de la carretera C-17,que uneix les poblacions del Figaró i Tagamanent,els desmunts que tenien lloc al municipi d’aquestdarrer terme municipal van deixar a la vista sedi-ments que corresponen a la part més baixa de lesfàcies Buntsandstein, i que eren susceptibles decontenir restes fòssils.

A instàncies del Servei d’Arqueologia i Paleon-tologia, es va dur a terme un control paleontolò-gic en el mes de setembre de 2008, durant el quales van recuperar unes poques restes de vertebratsen un estat de preservació pèssim. Arran d’aquestcontrol, es van proposar mesures de control periò-dic per si apareixien noves restes a mesura queavançaven les obres. Les primeres restes localit-zades es troben actualment en un dipòsit provisio-nal a l’Institut Català de Paleontologia.

Conclusions

El sector del Montseny ha aportat una importantdiversitat de vertebrats del Triàsic d’ambients con-


Figura 4. Fragment cranial de l’amfibi de tipus capi-tosàurid recuperat al jaciment de la Móra.

tinentals i marins amb un total de sis localitats co -negudes. L’estat de preservació dels materials ésbona en la majoria de les localitats. Els aflora-ments del Triàsic de la península són escassos, iel cas del Montseny és un cas poc usual per ladiversitat de vertebrats recuperats. Aquest fet plan-teja la necessitat de controlar les zones on aflorenles fàcies Buntsandstein i Muschelkalk pels pos-sibles jaciments que s’hi puguin localitzar, especial-ment si aquests es troben en zones amb actua-cions de tipus arquitectònic o viari.

Cal destacar que les intervencions paleontolò-giques en aquest sector han estat escasses, peròque la diversitat de troballes és molt elevada i queaquestes indiquen que el potencial d’aquest sec-tor del Montseny és alt.

Per aquest motiu, l’Institut Català de Paleonto-logia ha engegat un projecte d’investigació delsafloraments de vertebrats del Triàsic de Catalun-ya que ha de permetre localitzar més afloramentsi fòssils a tot el territori català, i especialment al sec-tor del Montseny.

Des d’una altra perspectiva, un dels principalsproblemes per al posterior estudi dels vertebratsfòssils es troba en la datació dels jaciments; elsestudis realitzats fins a l’actualitat (Virgili, 1958;Solé de Porta et al., 1987; Calvet i Ramon, 1987)han aportat informació principalment de tipus pali-nològic i han permès establir els estatges, peròamb una important carència d’estudis de tipusmagnetoestratigràfic.

Agraïments

Els autors volen agrair a Antoni Arrizabalaga,Sebastià Calzada, Julio Gómez-Alba i JaumeGallemí, conservadors dels museus revisats, l’accésa aquestes col·leccions.

Igualment, agraïm l’ajuda de Màriam Ben-Araben la creació de figures i revisió del manuscrit i atots els excavadors i personal tècnic, sense elsquals el material fòssil no hauria pogut ser recupe-rat i estudiat.

Bibliografia

ALMELA, A.; LLOPIS-LLADÓ, N. (1947): Explica-ción al Mapa Geológico de España a escala1:50.000. Hoja núm. 392. Sabadell. Madrid: Ins-tituto Geológico y Minero de España,106 pàgines.

BARDET, N.; PEREDA-SUBERDIOLA, X.; RUIZ-OME-ÑACA, J.I. (2008): «Mesozoic marine reptiles fromthe Iberian Peninsula», dins Geo-Temas, 10:1245-1248.

BAUZÁ-RULLÁN, J. (1954): «Contribuciones alconocimiento de la Ictiología fósil de España. Lospeces triásicos de Gorg Negre de Centelles», dinsBoletín de la Real Sociedad Española de HistoriaNatural (Tomo homenaje a E. Hernández-Pache-co): 97-103.

CALVET, F.; MARZO, M. (1994): «El Triásico de lasCordilleras Costerocatalanas: estratigrafía, sedi-mentología y análisis secuencial», dins Excursionesdel III Coloquio Estratigráfico y Paleogeográficodel Permico y Triásico de España. Cuenca: A.Arche, 53 pàgines.

CALVET, F.; RAMON, X. (1987): «Estratigrafía, sedi-mentología y diagénesis del Muschelkalk inferior delos Catalanides», dins Cuadernos de Geología Ibé-rica, 11: 141-169.

CALZADA, S. (1987): «Niveles fosilíferos de lafácies Buntsandstein (Trias) en el sector norte delas Catalanides», dins Cuadernos de Geología Ibé-rica, 11: 256-271.

CARTANYÀ, J. (1999): «An overview of the Mid-dle Triassic actinopterygians from Alcover, Mont-ral and El Pinetell (Catalonia, Spain)», dins Arratia,G.; Schultze, H.P. (ed.): Mesozoic fishes 2-Syste-matics and the fossil record. Munic: Verlag Pfeil, p.535-551.

DINARÈS-TURELL, J.; DÍEZ, J.B.; REY, D.; ARNAL, I.(2005): «“Buntsandstein” magnetostratigraphy andbiostratigraphic reappraisal from eastern Iberia:Early and Middle Triassic stage boundary defini-tions throught correlation to Tethyan sections»,dins Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeo -ecology, 229: p. 158-177.

FORTUNY, J. (2008): Reconstrucció digital delcrani de l’estereospòndil capitosàurid del jacimentde la Móra (pla de la Calma, Barcelona). Treball derecerca Tutelat. Programa de Doctorat «Ciènciesde la Terra» (2006-2008). Barcelona: Facultat deGeologia, Universitat de Barcelona, 53 pàgines.

GAETE, R.; GALOBART, À.; ROS, X. (1993): «Prime-ra noticia del hallazgo de un Parotosaurus (Capi-tosauridae, Amphibia) en el Triásico inferior delMacizo del Montseny», dins Treballs del Museu deGeologia de Barcelona, 3: 61-66.

GAETE, R.; GALOBART, À.; PALOMAR, J.; MARZO, M.(1994): «Hallazgo de Parotosuchus sp. (Amphi-bia, Temnospondyli) en las facies Buntsandsteindel Pla de la Calma (Cordilleras Costeras Catala-


nas): Resultados preliminares», dins Geogaceta,16: 61-63.

GONZÁLEZ, J.L.; DE GIBERT, J.M. (1992): «Bra-quiópodos y otra fauna asociada del Ordovícicosuperior de Aiguafreda (Montseny): consideracio-nes tafonómicas y paleoecológicas», dins InstitutCatalà de Mineralogia, Gemmologia i Paleontolo-gia, 8: 31-36.

JULIVERT, M.; DURAN, H. (1990): «Paleozoic stra-tigraphy of the Central and Northern part of theCatalonian Coastal Ranges (NE Spain)», dins ActaGeológica Hispánica, 25(1/2): 3-12.

LLOPIS-LLADÓ, N. (1942): Estudio geológico delValle del Congost, Instituto Geológico Topográfico.Barcelona: Diputació de Barcelona, 102 pàgines.

POYATO-ARIZA, F.J.; BUSCALIONI, A.D.; CARTANYÀ, J.(1999): «The Mesozoic record of osteichthyan fishesfrom Spain», dins Arratia, G.; Schultze, H.P. (ed.):Mesozoic Fishes 2: Systematics and Fossil Record.Munic: Verlag Dr. Friedrich Pfeil, p. 505-533.

SANZ, J.L. (1980): Los notosaurios españoles,análisis filogenético y sistemático de los sauropte-rigios triásicos. Tesi doctoral. Madrid: UniversidadComplutense de Madrid, 442 pàgines.

SANZ, J.L.; ALAFONT, L.S.; MORATALLA, J.J.(1993): «Triassic reptiles faunas from Spain», dinsPaleontologia Lombarda della Società Italiana diScienze Naturali e del Museo Civico di Storia Natu-rale di Milano, 2: 153-165.

SOLÉ DE PORTA, N.; CALVET, F.; TORRENTÓ, L.(1987): «Análisis palinológico del Triásico de lasCatalánides (NE España)», dins Cuadernos deGeología Ibérica, 11: 237-254.

VIRGILI, C. (1958): El Triásico de las Catalánides.Madrid: Boletín del Instituto Geológico y Minero deEspaña 69, 856 pàgines.

WITZMANN, F.; GASSNER, T. (2008): «Metopo-saurid and mastodonsaurid stereospondyls fromthe Triassic-Jurassic boundary of Portugal», dinsAlcheringa, 32: 37-51.



Abstract

Altitudinal distribution of species from theBaetidae family (Insecta: Ephemeroptera) inMontseny Natural Park: a morphological andmolecular approach The basins of the Besòs, Tordera and Ter rivers orig-inate in Montseny Natural Park. They are separatedby mountains that attain heights of up to 1,700 m.This mountain system has a pronounced altitudinalgradient that could act as a barrier to the dispersalof aquatic insects. In order to ascertain whether thisis a significant factor, we studied the compositionand altitudinal distribution of species from the Baeti-dae family. The use of molecular techniques enabledus to estimate the dispersal of adults, and to discov-er the role of the massif as a geographical barrier.

Key wordBaetidae, mtDNA, dispersal, altitudinal distribution,Montseny

Distribució altitudinalde les espècies de la família Baetidae (Insecta:Ephemeroptera) alParc Natural delMontseny: aproximaciómorfològica i molecular

M. Morante, C. Múrria, M. Rieradevall i N. PratGrup FEM, Universitat de Barcelona

Resum

Al Parc Natural del Montseny s’originen les conquesdels rius Besòs, Tordera i Ter, les quals estan sepa-rades per muntanyes d’altituds de fins 1.700 m. Enaquest sistema muntanyós s’hi troba un marcat gra-dient altitudinal que podria actuar com a barrera enla dispersió dels insectes aquàtics. Per conèixer siaquest fet es significatiu s’ha estudiat la composiciói distribució en altitud de les espècies de la famíliaBaetidae. L’ús de tècniques moleculars ha permès feruna estimació la dispersió dels adults, i conèixer elpaper del massís com a barrera geogràfica.

Paraules clauBaetidae, ADNmt, dispersió, distribució altitudinal,Montseny

Resumen

Distribución altitudinal de las especies de lafamilia Baetidae (Insecta: Ephemeroptera) enel Parque Natural del Montseny: aproximaciónmorfológica y molecular En el Parque Natural del Montseny se originan diver-sas cuencas de los ríos Besòs, Tordera y Ter queestán separadas entre sí por montañas de altitudeshasta 1.700 metros. En este sistema montañosoencontramos un gradiente altitudinal importante quepodría actuar como barrera en la dispersión de losinsectos acuáticos. Para comprobarlo se ha estudia-do la composición y distribución en altitud de lasespecies de la familia Baetidae. El uso de técnicasmoleculares ha permitido hacer una estimación sobrela dispersión de los adultos, y conocer el papel delmacizo como barrera geográfica.

Palabras claveBaetidae, ADNmt, dispersión, distribución altitudi-nal, Montseny

Introducció

La distribució dels invertebrats aquàtics estàgovernada per nombrosos factors que actuen adiferents escales (Malquvist, 2002), entre els qualsels factors ambientals i els factors històrics podenser limitants en la distribució de qualsevol taxó, jasigui actuant en els processos demogràfics comen la capacitat de dispersió (Avise, 2004).

Entendre la capacitat i l’efectivitat de la mobi-litat dels organismes és un objectiu importanttant per a l’ecologia bàsica com per a la biologiade la conservació. Els estudis de dispersió hanagafat una nova empenta amb la utilització recentde mètodes genètics que, mitjançant l’ús de mar-cadors moleculars, permeten estimar el movi -ment i quantificar de manera més acurada ladistri bu ció de les espècies (Monaghan, 2002;Hughes, 2003a; Schulteis, 2005). Una dispersióàmplia de les poblacions d’una espècie compor-tarà nivells de diferenciació genètica baixos, men-tre que si hi ha limitacions en la dispersió, perbarreres geogràfiques o bé per la capacitat de dis-persió del tàxon, la diferenciació genètica tendiràa ser elevada (Slatkin, 1985).

Els mecanismes de dispersió dels insectesaquàtics poden ser passius o actius. En el cas queens interessa, els efimeròpters, la dispersió es rea-litza de forma activa mitjançant la fase adulta aèria,amb la qual poden recórrer distàncies de vol pro-peres als dos quilòmetres (Hersey, 1993), tot i laseva curta durada (hores o pocs dies) (Bilton,2001). L’ordre Ephemeroptera presenta una àmpliadistribució geogràfica, fins al punt que se n’han tro-bat en la majoria d’hàbitats d’aigua dolça, a excep-ció de l’Antàrtida, l’alt Àrtic i petites illes oceàniques(Brittain, 1982). En l’actualitat comprenen un totalde vint-i-sis famílies (Sauter, 1992), entre les qualsdestaca la família Baetidae per la seva gran diver-sitat d’espècies i àmplia distribució.

Ateses les característiques ambientals del ParcNatural del Montseny, aquest és un lloc idoni perdur a terme els objectius de l’estudi. En concret,ens interessa el fet que les aigües drenen cap atres conques hidrogràfiques diferents, que es tro-ben, en general, en bon estat ecològic (Bonada,1999; Prat, 2006). Per tant, la dispersió per la viaaquàtica (la de les larves) es fa en tres rius amb elsseus afluents diferents. D’altra banda, l’orografiaabrupta amb un marcat gradient altitudinal potconstituir una possible barrera en la dispersió delsadults.

Estudis previs de distribució i dispersió en altresgrups d’insectes aquàtics de la zona (els tricòp-ters), i els resultat obtinguts tant pel que fa per aescales grans —per exemple, a la conca mediter -rània (Bonada, en premsa)— mitjanes —per exem-ple, diverses conques catalanes (Múrria, inèdit)—han estat encoratjadors i han aportat una bonainformació per entendre una mica més l’ecologiai la història evolutiva d’aquestes espècies.

Els nostres objectius consisteixen, en primerlloc, a conèixer la composició d’espècies de lafamília Baetidae a les tres conques del parc, permitjà d’identificacions morfològiques, i la seva dis-tribució altitudinal. D’altra banda, mitjançant l’úsde tècniques moleculars, basades en l’anàlisi del’ADN mitocondrial, es pretén estudiar la distri-bució de la variació genètica i analitzar-ne l’he -tero geneïtat per a una estimació sobre la disper-sió dels adults entre les conques, i conèixer, així,el paper del massís com a barrera geogràfica enel vol d’aquest grup d’insectes.

Material i mètodes

Àrea d’estudi i punts de mostreig

El massís del Montseny, tot i estar emplaçat a laregió mediterrània, té la particularitat d’integraren un espai d’aproximadament 30.000 hectàre-es les tres regions biogeogràfiques de l’Europaoccidental: fins als 900 metres, la regió mediterrà-nia; fins als 1.600 metres, la regió centreeuropea,i a més de 1.600 metres, la regió boreoalpina(Boada, 1997). Tota aquesta varietat de climes,ambients i espècies fa del Montseny un gran re -servori genètic amb un elevat interès des del puntde vista de la conservació (Soler, 2003). El fet deser declarat parc natural ha permès preservar unestat de qualitat elevat dels seus ecosistemes. Enparticular, la seva xarxa hidrogràfica, força rica icomplexa atesa l’orografia del massís, es troba enun bon estat ecològic (Bonada, 1999), de mane-ra que les seves rieres es poden considerar unareferència, ja que no presenten alteracions impor-tants per efecte de qualsevol tipus d’intervencióantropogènica.

L’orografia del terreny és abrupte i potencial-ment pot suposar una barrera per a la dispersióaèria de les espècies estudiades. Presenta unelevat gradient altitudinal que afecta de manerasimilar les tres conques hidrogràfiques principals


del massís del Montseny. La conca de la Torde-ra recull les aigües del vessant oriental. Al nordles aigües drenen cap a la subconca de la rieraMajor, que més endavant arribarà a la conca delTer. I al vessant occidental i meridional del parc,les aigües circulen fins a desembocar a la concadel Besòs.

El disseny de la distribució dels punts de mos-treig s’ha realitzat de manera que totes les esta-cions estiguessin en localitats de bon o molt bonestat ecològic (condicions de referència) i que tin-guessin una representació important de la famíliaBaetidae en la comunitat de macroinvertebrats.Per a tal fi, s’ha consultat la informació prèvia dequè es disposava de la base de dades del projec-te ECOBILL (Prat, 2006) i d’altres estudis (Bona-da, 1999). Després s’ha investigat que les tresconques fluvials del massís estiguessin represen-tades i que les estacions es distribuïssin altitudi-

nalment en tres intervals: zones baixes (< 500 me -tres), zones mitjanes (entre 500 metres i 1.000metres) i zones altes (< 1.000 metres).

En total, es van establir vint-i-una localitatsrepartides de manera desigual entre les tres con-ques atesa la seva diferent superfície, pel caràc-ter temporal d’alguns cursos d’aigua i per motiusde logística i accessibilitat (fig. 1). En la taula 1 espresenta la llista de localitats, amb el seu codi,conca i subconca, la toponímia i les dades d’altitudsobre el nivell del mar i localització (coordenadesutm), així com la data de recol·lecció del materialde larves d’efímeres.

De manera complementària, i per poder teniruna població de contrast amb les de Baetis alpi-nus del Parc Natural del Montseny, es va re -col·lectar material en quatre localitats ben allunya-des del Montseny, a la conca del riu Valira (riuSegre, Pirineu d’Andorra).


Figura 1. Mapa de situació de les localitats de mostreig de larves d’efimeròpters de la família Baetidaeal Parc Natural del Montseny (2007).

Treball de camp

Per a la captura de larves de les diferents espèciesdels efimeròpters de la família Baetidae, a cadariera es va realitzar un mostreig multihàbitat, ambxarxa de 250 μm de llum de malla. De tota la mos-tra recollida es van seleccionar i recol·lectar nomésels exemplars de la família Baetidae que es vanobservar entre la resta de macroinvertebrats. Totsels exemplars es van conservar en alcohol abso-lut per poder fer ús d’algunes parts dels individusen l’aplicació de tècniques moleculars.

Identificació morfològica

Cada individu es va disseccionar en parts: unesper a la identificació basada en el reconeixement

morfològic i les altres per a l’anàlisi molecular. Eltòrax es va conservar en alcohol absolut per tal depoder fer les anàlisis genètiques.

Per a la identificació taxonòmica a nivell d’es -pècie, les parts rellevants per al reconeixementmorfològic (el cap, l’abdomen i les potes) delsdiferents individus es van sotmetre primer al trac-tament amb hidròxid de potassi al 10% durantquinze mi nuts a 85 ºC, per tal d’eliminar-ne la res-tes de matèria orgànica i millorar l’observaciódels trets morfològics. Després, se’n va eliminarl’hidròxid de potassi i es van rentar amb aiguadestil·lada (cinc minuts a 85 ºC). A continuació,cada peça es va deshidratar mitjançant banys suc-cessius en etanol 70 ºC durant cinc minuts iposteriorment etanol 96 ºC durant deu minuts.Finalment, es va procedir al muntatge de les pre-paracions microscòpiques, utilitzant com a medi


Taula 1. Relació de localitats mostrejades (codi i toponímia), característiques fisiogràfiques (conca,subconca, altitud i coordenades utm) i data de recol·lecció de larves de baètids al Parc Natural delMontseny i al riu Valira (Pirineu d’Andorra)

Altitud Data de Codi Conca Subconca Topònim (msnm) utm X utm Y recol·lecció

ToB1 Tordera Tordera riera de la Bessa 1.013 447.666,00 4.627.302,50 10/05/2007

ToB3 Tordera Tordera Tordera 1.060 451.891,50 4.628.243,00 10/05/2007

Rigrós Tordera riera d’Arbúcies el Rigrós 1.055 451.254,30 4.628.661,00 20/05/2007

Passavets Tordera Tordera riera de Passavets 1.206 454.522,00 4.625.774,50 20/05/2007

ToB6a Tordera Tordera riera de Siuret 708 452.865,50 4.622.880,00 26/05/2007

ToB6b Tordera Tordera riera de Siuret 696 453.396,00 4.622.657,00 26/05/2007

ToB12 Tordera riera d’Arbúcies Sot de Lliors 715 452.364,50 4.630.590,50 20/05/2007

ToB2 Tordera Tordera Tordera 733 450.869,00 4.626.238,00 10/05/2007

ToB9 Tordera riera d’Arbúcies riera de Riells 489 459.754,00 4.625.967,00 20/05/2007

ToB7 Tordera riera d’Arbúcies riera de les Truites 430 457.210,80 4.629.644,00 20/05/2007

ToB8 Tordera riera d’Arbúcies riera d’Arbúcies 425 455.721,50 4.630.825,00 20/05/2007

ToB11 Tordera riera d’Arbúcies riera d’Arbúcies 550 455.195,80 4.630.228,50 20/05/2007

Llavina Tordera Tordera riera de la Castanya 460 448.218,30 4.624.970,90 10/05/2007

P.M. Tordera Tordera Tordera 397 449.246,80 4.623.563,90 20/05/2007

TeB1 Ter Riera Major torrent de Collpregon 1.242 449.563,50 4.629.281,90 03/06/2007

TeB4 Ter Riera Major torrent de Rentadors 1.293 446.683,80 4.629.051,40 03/06/2007

TeB2 Ter Riera Major riera de l’Erola 800 447.278,00 4.631.967,40 03/06/2007

B29 Besòs Congost riera de Picamena 1.125 445.898,50 4.628.321,40 10/05/2007

B7 Besòs Mogent riera de Cànoves 420 448.978,50 4.617.125,40 10/05/2007

B35 Besòs Congost riera de Vallcàrquera 448 440.308,50 4.625.916,40 10/05/2007

CS Valira Valira nord riu de Montaner 1.680 529.662,78 25.353,60 01/06/2008

R Valira Valira nord riu de Rialb 1.780 535.608,28 36.602,65 01/06/2008

VS Valira Valira nord riu del Sorteny 1.900 536.182,78 36.008,65 01/06/2008

AR Valira Valira nord riu de Tristaina 1.850 532.357,28 37.123,65 01/06/2008

de muntatge Euparal. Cada individu es disposà enun portaobjectes en el qual es col·locaven trescobreobjectes que contenien respectivament:d’una banda, el pronot i els tres parells de potes:de l’altra, el cap i les diferents peces de l’aparellbucal i, finalment, l’abdomen. En aquest darrers’obser varen les característiques de les tergitesabdominals, les brànquies, els filaments caudalsi les plaques paraproctals. La identificació taxo-nòmica a nivell d’espècie es va dur a terme utilit-zant principalment els treballs de Müller-Liebenau(1969), Belfiore (1983), Puig (1983) i Elliott (1988).

Anàlisi molecular

Per a l’estudi de la variabilitat genètica de lespoblacions de les diferents espècies, es van pro-cessar un total de vuitanta-nou individus, delsquals trenta-tres eren de l’espècie Baetis alpinusi cinquanta-sis, Baetis rhodani.

Atesa l’elevada sensibilitat de l’ADN mitocon-drial a qualsevol limitació en el flux genètic entrepoblacions (Machado, 2003; Hughes, 2003b), esva escollir aquest material per dur a terme aquestestudi. El protocol aplicat constava de quatrefases: extracció d’ADN, reacció en cadena de lapolimerasa (PCR), purificació i seqüenciació.

L’extracció d’ADN es va dur a terme seguint elprotocol fenol:cloroform. A continuació, per ampli-ficar un fragment de 545 parells de bases del genmitocondrial citocrom oxidasa I (COI) es van utilit-zar els encebadors LCO1490 i HCO2198, disse -nyats per Folmer (1994). No obstant això, cal des-tacar que per a l’espècie Baetis rhodani, elsencebadors LCOI i HCOI no van ser efectius enmolts dels individus, possiblement per la presèn-cia de mutacions a nivell de la regió d’unió entrela seqüència i l’encebador. Per tant, es van haverd’utilitzar dos altres encebadors, J i N, dissenyatsper Simon (1994). En aquest cas, el fragmentamplificat del gen mitocondrial citocrom oxidasa c(COI) era de 495 parells de bases.

La reacció en cadena de la polimerasa (PCR)es duia a terme amb un volum final de 25 μl i con-tenia 5 μl Buffer PCR, 2 μl MgCl2, 1 μl dNTPs, 1 μlde cada primer (10 μM), 0,1 μl Taq Polymerasa,13,9 μl ddH2O i 1 μl DNA. Els cicles aplicats a lareacció en cadena de la polimerasa (PCR) foren uncicle a 94 ºC durant cinc minuts (fase de desna-turalització inicial), trenta-cinc cicles a 42 ºC durantun minut (fase d’alineament), 94 ºC durant quaran-

ta segons (fase de desnaturalització ) i 72 ºC durantun minut (fase d’extensió). Finalment, es va dur aterme un cicle a 72 ºC durant cinc minuts (fased’extensió final) i es vam aplicar 4 ºC per a la con-servació de la mostra.

Els productes de la PCR van ser purificats ambNH4OAc, ETOH 100% i 70% per tal d’eliminar res-tes de material genètic no necessari, i van serseqüenciats en les dues direccions de lectura dela cadena (5’-3’ i 3’-5’) utilitzant el producte BigDye Terminator ver. 3.1.

Preparació de les seqüències per ales anàlisis estadístiques

Per poder dur a terme les anàlisis estadístiques, enprimer lloc es van editar i alinear les seqüències mit-jançant els programes StadenPackage© i Bioedit©.A continuació, es van calcular les diferències genè-tiques entre les poblacions utilitzant l’anàlisi devariància molecular (AMOVA) mitjançant el progra-ma Arlequin©. Amb l’objectiu de detectar una pos-sible estructura genètica poblacional, es van esta-blir tres nivells jeràrquics en els quals es trobadistribuïda la variabilitat genètica: entre poblacions(FST), entre poblacions dins el grup (FSC) i entregrups, on cada grup correspon a una de les tresconques principals del parc (FCT). L’anàlisi propor-ciona el percentatge i la significació de la variabili-tat explicat per a cada nivell jeràrquic (Vera, 2006).

També es va utilitzar el programa Arlequin v.3.1,que permet fer l’anàlisi de poblacions aparellades(population pairwise analysis) i comparar les pobla-cions de forma aparellada per tal d’obtenir un valorde significació, mitjançant processos de permuta-ció no paramètrics (Excoffier, 1992) a fi de poderacceptar si hi ha alguna diferenciació genèticaentre aquestes.

D’altra banda, amb el programa DNASP(Rozas, 2008) es va calcular el paràmetre Dxy, elqual mesura el nombre de diferències nucleotídi-ques entre les seqüències que s’han de compa-rar per obtenir les divergències genètiques entregrups.

Amb la finalitat de comprovar si entre les pobla-cions es produïa aïllament per distància geogràfi-ca (IBD), s’ha comparat si entre les poblacions hiha correlació entre la matriu de distància genèticai la de distància geogràfica, mitjançant el Test deMantel (Mantel, 1967). En cas d’aïllament, s’espe -raria que hi hagués una correlació positiva entre la


distància geogràfica i la distància genètica entre lespoblacions (Slatkin, 1993). La distància geogràfi-ca entre les poblacions s’ha calculat com a distàn-cia lineal aèria més curta (en quilòmetres) entre elspunts de mostreig.

Resultats

Biodiversitat de la família Baetidae al massís del Montseny

Un total de 555 individus de la família Baetidae vanser recol·lectats entre les vint-i-una localitats repar-tides entre les tres conques i identificats taxonò-micament a nivell d’espècie mitjançant prepara-cions microscòpiques. Es va obtenir un màxim detres espècies del gènere Baetis —Baetis alpinus(Pictet, 1843), Baetis rhodani (Pictet, 1843), Bae-tis melanonyx (Pictet, 1843)— i una espècie delgènere Alainites —Alainites muticus (Waltz i Mac-Cafferty, 1994).

Distribució en alçada de les espèciesde la família Baetidae al Montseny

En el mapa corresponent a la figura 2 es mostrala composició i l’abundància d’espècies per a

cada punt de mostreig a les tres conques i tambéla seva distribució en altitud, en els tres intervalsdefinits: zones baixes (< 500 metres), zones mit-janes (500 - 1.000 metres) i zones altes (> 1.000metres).

Els resultats obtinguts mostren que B. alpinusés l’espècie dominant a més de 1.000 metresd’altitud, mentre que B. rhodani segueix un patróinvers i domina a cotes inferiors a 500 metres.Ambdues espècies són les més abundants, ambun 36% i un 50% d’individus, respectivament, enel conjunt de les tres conques.

Per la seva banda, B. melanonyx i A. muticuspresenten menors abundàncies absolutes i rela-tives, amb un 4% i un 10%, respectivament.Ambdues espècies presenten un ampli rang dedistribució i actuen com a espècies acompa -nyants de B. alpinus i B. rhodani (fig. 3). Mentreque A. muticus és present a les tres conques, B.melanonyx només s’ha trobat a la conca de laTordera. Malgrat la seva restringida distribució alparc, la seva presència constitueix una nova citarespecte d’estudis anteriors (Puig, 1984; Bona-da, 1999).

Cal remarcar que als punts mostrejats s’ha tro-bat un màxim de tres espècies coexistint. Habitual-ment, B. alpinus i/o B. rhodani, amb una de lesdues espècies acompanyants, B. melanonyx o A.muticus.


Figura 2. Mapa de distribucióen alçada de les espècies dela família Baetidae.Valor 1: igual o menys de 10individus trobats per punt demostreig.Valor 2: d’11 a 20 individustrobats per punt de mostreig.Valor 3: de 21 a 30 individustrobats per punt de mostreig.Valor 4: més de 30 individustrobats per punt de mostreig.

Anàlisi de la variabilitat genètica de les poblacions de B. alpinus i B.rhodani al Parc Natural del Montseny

Els estudis de variabilitat genètica s’han dut aterme només amb les poblacions de B. alpinus iB. rhodani, i no s’han tingut en compte les pobla-cions de B. melanonyx i A. muticus a causa delbaix nombre d’individus trobats.

Baetis alpinus

Les anàlisi de les seqüències dels individus del’espècie B. alpinus inclouen els punts de mostreigdel Parc del Montseny més significatius en abun-dància de B. alpinus (fig. 2), així com aquells uti-litzats com a element de comparació extern (riuValira), el conjunt dels quals han mostrat l’exis -tència de quatre haplotips (taula 2).

Les poblacions de B. alpinus al Montseny mos-tren una baixa diversitat haplotídica, amb doshaplotips —H1 i H2— presents a les tres con-ques. A la conca de la Tordera, l’haplotip H1 esde-vé dominant, amb un 73%; en canvi, a la concadel Ter, succeeix de forma inversa: l’haplotip H2 hiés present en el 80% de la població estudiada. Ala conca del Besòs, ambdós haplotips es trobenen les mateixes proporcions (taula 2). No obstant

això, cal destacar que els resultats obtingutscorresponen a un volum mostral de trenta-tresindividus, els quals fan inferència a la possiblediversitat haplotípica real.

A més a més, es van comparar les poblacionsdel Montseny amb una població dels Pirineusandor rans per tal de comprovar si la variabilitatgenètica trobada al Montseny era similar a la d’unapoblació més llunyana, on s’observa que l’haplotipH1, amb una abundància del 22%, és compartitamb les poblacions del Montseny, mentre que elshaplotips H3 i H4, es troben només a la poblacióde referència externa (riu Valira, Andorra) en un67% i 11%, respectivament, i on no s’ha trobatl’haplotip H2.

Per poder estimar la diferenciació genèticaentre les poblacions del Montseny i les andorra-

Figura 3. Distribució en alçada de la família Baetidae al Parc Natural del Montseny.

180

160

140

120

100

80

60

40

20

0

B. alpinus

Abu

ndàn

cia

(indi

vidu

s)

B. rhodani B. melanonyx A. muticus

> 1.000 1.000 - 500 < 500

Altitud (m)


Taula 2. Diversitat haplotípica (expressada enpercentatge) de B. alpinus a les coques del massísdel Montseny (Tordera, Ter i Besòs) i al riu Valira(Andorra)

Percentatge Tordera Ter Besòs Valira

H1 73 20 50 22

H2 27 80 50

H3 67

H4 11

nes, es van calcular els índexs estadístics F (FCT,FSC, FST). En l’anàlisi, el valor de Fst obtingut vademostrar que sí que hi ha diferències genètiquessignificatives entre aquestes (Fst = 0,426, p-valor =0,000) (taula 3).

D’altra banda, l’anàlisi de poblacions aparella-des va corroborar que la població andorrana ésdiferent de les del Montseny i al mateix temps varevelar que no hi havia diferències significativesentre les poblacions del Montseny, de manera queel conjunt de localitats estudiades del Montseny espodria considerar com una sola població de B.alpinus (taula 4).

Baetis rhodani

Per dur a terme l’estudi genètic de les poblacionsde B. rhodani, es van seleccionar dos punts demostreig de cada conca com a poblacions. S’hihan trobat tretze haplotips distribuïts de forma nohomogènia entre les tres conques, la qual cosaindica que les poblacions de B. rhodani mostrenuna diversitat haplotípica superior a la detectadaper a les poblacions de B. alpinus del Montseny.

L’haplotip H1 és el més freqüent i és present ala majoria de les poblacions, mentre que l’haplotipH6 és el més abundant. D’altra banda, s’han tro-bat haplotips compartits entre les tres conques(H1, H5, H6 i H10), i també s’han trobat haplotipsexclusius per a una sola conca, com són l’H7 il’H12 a la conca del Besòs, l’H3 i l’H9 a la concadel Ter i, finalment, l’H8 i l’H11 a la conca de la Tor-dera. Per tant, tal com es mostra en la taula 5, hiha heterogeneïtat genètica a cada població.

En l’anàlisi detallada de les diferències entre elshaplotips, s’observa l’existència de dos grups bendiferenciats, als quals se’ls ha anomenat B. rhoda-ni 1 —format pels haplotips de l’H1 a l’H8— i B.rhodani 2, que conté els haplotips de l’H9 a l’H13.Aquest resultat s’ha corroborat amb l’ela boració del’arbre filogenètic basat en el mètode del veí mésproper (neighbour-joining method) (fig. 4).

Per tal d’aprofundir en la diferenciació genèti-ca entre aquests dos grups, es va calcular la diver-gència genètica (Dxy), (Nei, 1987) entre aquests ies va obtenir un valor del 12,59%. Si es té encompte que valors similars han estat interpretatscom a indicadors d’espècies críptiques tant a B.rhodani (Williams, 2006) com en altres tàxons(Buckley, 2001), podem considerar aquest resul-tat com un indicador que en el nostre cas es trac-ta d’espècies diferents. Per completar l’anàlisi,també es va calcular l’índex estadístic FST i es vaobtenir un valor de 0,92, valor molt proper a 1. Aixòindica que hi ha diferències genètiques suficientsque fan pensar que no hi ha flux genètic entre elsdos grups. No obstant això, com que no es vapoder apreciar fins al moment diferències morfo-lògiques entre B. rhodani 1 i B. rhodani 2, es con-siderarien espècies críptiques del complex d’espè -cies que resulta ser B. rhodani.

Les diferències genètiques trobades entre B. rho -dani 1 i B. rhodani 2 van permetre separar un grupde l’altre, i es va optar per no usar els dos grupsen anàlisis estadístiques posteriors. L’ele vadadivergència entre les seqüències d’aquestes espè-cies críptiques podria aportar interferències esta-dístiques que restessin robustesa en l’estudi dediferenciació genètica de les poblacions entre con-ques. Per tot això, l’estudi es va dur a terme ambel grup més abundant, B. rhodani 1.

Tal com ja s’ha indicat en la taula 5, les pobla-cions de B. rhodani 1 són genèticament hetero-


Taula 3. Anàlisi de la variància molecular (AMOVA) per a B. alpinus

Font de variació Percentatge de variància Índexs de fixació p-valor

Entre grups 37,46 FCT = 0,374 0,265

Entre poblacions dins de grups 5,24 FSC = 0,083 0,069

Entre poblacions 57,31 FST = 0,426 * 0,000

Els grups corresponen, d’una banda, a les poblacions del Montseny i, de l’altra, a les d’Andorra. *Significatiu a p-valor < 0,05.

Taula 4. Matriu de significació dels p-valors per al’índex Fst en la comparació entre conqueshidrogràfiques

Tordera Ter Besòs Valira

Tordera – – +

Ter – – +

Besòs – – +

Valira + + +

Significatiu (+), no significatiu (–) per a p-valor < 0,05.

cions de cada conca amb un 33% de variància,i, finalment, entre conques ens dóna una variàn-cia mínima (0,59%), que es pot justificar accep-tant que les conques no actuen de barreresgeogràfiques en la dispersió de les femellesadultes.

gènies. La interpretació dels resultats obtingutsamb l’anàlisi de variància molecular (AMOVA)(taula 6) es pot explicar si s’accepta que cadapoblació és genèticament heterogènia amb unavariància genètica del 66%; aquesta heteroge-neïtat es manté, en gran part, entre les pobla-

Figura 4. Arbre filogenètic basat en el mètode del veí més proper (NJ, neighbour-joining method).


Taula 5. Diversitat haplotípica (expressada en percentatge) de B. rhodani al Parc Natural del Montseny

Conca del Besòs Conca del Ter Conca de la TorderaPercentatge B7a B35 TeB2 TeB4 Llavina ToB8

Hap1 22 17 26 14 10

Hap2 12 29 10

Hap3 12

Hap4 14 29

Hap5 14 12 14 20

Hap6 58 66 10

Hap7 56

Hap8 10

Hap9 26

Hap10 14 17 12 20

Hap11 10

Hap12 11

Hap13 11 14 10

D’altra banda, el test de Mantel va indicar queno hi havia correlació entre la distància genètica ila distància geogràfica (r = 0,05, p-valor = 0,57),de manera que segons aquestes dades cappoblació no es troba aïllada.

Discussió

Els resultats obtinguts pel que fa la distribució deles larves de la família Baetidae al Parc Natural delMontseny han confirmat la importància de l’altituden la distribució de l’espècie B. alpinus, espèciedominant a més de 1.000 metres, i de l’espècie B.rhodani, dominant a menys de 500 metres a lestres conques estudiades. Els resultats són similarsa treballs previs duts a terme en altres localitza-cions geogràfiques; per exemple, Vidal i Membie-la (1993), en els seus estudis a la província deLleó, i de Puig (1984), a les conques catalanes. Ésben conegut que B. alpinus té preferència per lesparts altes dels rius i els naixements de cursosd’aigua (Müller, 1969), mentre que B. rhodani pre-fereix les zones de baixa altitud, com ja va apun-tar Alba-Tercedor (1984) en els seus estudis a Sie-rra Nevada, en els quals destaca un paral·lelismeentre l’abundància d’individus d’aquesta espèciei l’altitud.

B. melanonyx és una nova cita per al parc, onla diversitat d’hàbitats que presenta el Montsenyconstitueix un bon entorn per a la seva presència,tal com es demostra en el treball de Müller (1969),en el qual descriu els hàbitats adients per a aques-ta espècie i es pot apreciar la coincidència de con-dicions amb els punts de mostreig estudiats. S’hatrobat B. melanonyx coexistint amb B. alpinus i B.rhodani, però no s’ha trobat amb A. muticus.

Les poblacions de B. alpinus estudiades alMontseny han presentat una baixa diversitatd’haplotips: tan sols dos. Els resultats obtingutshan mostrat que no hi ha diferències genètiquesentre les poblacions del Montseny: aquestes sóngenèticament homogènies, de manera que con-firma que les femelles adultes poden volar d’una

conca a una altra, i que per tant hi ha un flux genè-tic entre les seves poblacions (Schmidt, 1995;Hughes, 2000). En altres estudis amb diferentsfamílies d’insectes aquàtics (Finn, 2006a, 2006b;Múrria i Hughes, 2008; Múrria, inèdit) també s’hareportat una baixa diversitat haplotípica i unahomogeneïtat genètica entre les poblacions decapçalera dins una mateixa serralada. Possible-ment, les espècies de capçalera adaptades a alti-tuds superiors podrien dispersar-se més fàcilment,i es reduiria l’efecte de barreres geogràfiques, demanera que trobaríem un flux genètic més alt entrepoblacions.

Pel que fa a la comparació amb una poblaciómés llunyana, els resultats s’ajusten als esperats.Als rius del Pirineu, B. alpinus mostra altres haplo-tips com a predominants, a més a més de mos-trar diferències genètiques significatives entre elsdos sistemes muntanyosos, la qual cosa indicaque no hi ha connexió entre ells a causa de la dis-tància geogràfica que els separa (Monaghan,2001).

A diferència de les poblacions de B. alpinus, lespoblacions de B. rhodani són genèticament mésheterogènies, fins al punt que aquesta heteroge-neïtat es troba a totes les conques amb els haplo-tips més abundants.

Els resultats obtinguts pel test de Mantel con-firmen que no hi ha poblacions aïllades i que, pertant, les femelles adultes es poden dispersar d’unaconca a l’altra. Per aquest motiu, ni la distànciageogràfica entre les poblacions ni els límits entreles conques hidrogràfiques actuen com a barreraen la dispersió efectiva per a B. rhodani 1. Aixídoncs, no és estrany trobar similituds genètiquesen punts amb distàncies geogràfiques de catorzequilòmetres, malgrat que les distàncies de volmàximes reportades per Baetis han estat tan solsde dos quilòmetres (Hersey, 1997). Els resultatsobtinguts possiblement podrien explicar-se mitjan-çant una dispersió successiva, en què les feme-lles vagin colonitzant petits trams de la complexaxarxa hidrogràfica del Montseny fins a cobrir lesdistàncies reportades.


Taula 6. Anàlisi de la variància molecular (AMOVA) per a B. rhodani 1

Font de variació Percentatge de variància Índexs de fixació p-valor

Entre conques 0,59 FCT = 0,059 0,495

Entre poblacions dins de conca 33,15 FSC = 0,333* 0,000

Entre poblacions 66,25 FST = 0,337* 0,000

*p-valor < 0,05

D’altra banda, tot i que les conques hidrogrà-fiques no actuïn com a barrera en la dispersió, caldestacar que l’elevada heterogeneïtat genèticatrobada en les poblacions podria provenir de fac-tors històrics o locals, com ja s’ha demostrat pera altres insectes (Hughes, 1999; Schuletheis, 2002),els quals no s’han tractat en aquest treball, peròque donen pas a noves qüestions que cal resol-dre en possibles futurs estudis del Parc Natural delMontseny.

Bibliografia

ALBA-TERCEDOR, J. (1984): «Ecología, distribu-ción y ciclos de desarrollo de efemerópteros deSierra Nevada (Granada, España). II: Baetidae(Insecta, Ephemeroptera)», dins Limnética, 1: 243-246.

AVISE, J.C. (2004): Molecular markers, naturalhistory, and evolution (2a edició). Sunderland:Sinauer Associates, Inc.

BELFIORE, C. (1983): Efemerotteri (Ephemerop-tera). Guide per il reconoscimento dell specie ani-mali delle aque interne italiane. Núm. 24. Verona:Consiglio Nazionale delle Ricerche. Collana delProgetto Finalizato «Promozione della Qualitàdell’Ambiente!» AQ/1/201. Museo Civico di StoriaNaturale di Verona, 113 pàgines.

BILTON, D.T., FREELAND, J.R., OKAMURA, B. (2001):«Dispersal in Freshwater Invertebrates», dinsAnnual Review of Ecology and Systematics, 32:81-109.

BOADA, M. (1997): «La descoberta del perigla-cialisme al Montseny. Una aportació viva de Sal-vador Llobet al coneixement de la geografiaambiental del massís», dins Documents d’AnàlisiGeogràfica, 30: 139-148.

BONADA, N.; MUNNÉ, A.; RIERADEVALL, M.; PRAT,N. (1999): L’estat ecologic dels rius del Montseny.Elaboració d’un manual metodològic pel seuseguiment. Barcelona: Departament d’Ecologia,Universitat de Barcelona.

BONADA, N.: «Using community and populationapproaches to understand how contemporary andhistorical factors have shaped species distributionin river ecosystems» [en procés de correcció].

BRITTAIN, J.E. (1982): «Biology of mayflies», dinsAnnual Review of Entomology, 27: 119-47.

BUCKLEY, T.R.; SIMON, C.; CHAMBERS, G.K.(2001): «Phylogeography of the New Zealand Cica-da Maoricicada campbelli based on a mitochon-

drial DNA sequences: ascient clades associatedwith cenozoic environmental change», dins Evolu-tion, 55: 1395-1407.

ELLIOTT, J.M.; HUMPESCH, U.; MACAN, T. (1988):Larvae of the British ephemeroptera. A key withecological notes. Freshwater Biological Assoacia-tion Scientific Publication, 49.

EXCOFFIER, L. (1992): Arlequin v. 3.1. Manual.FINN, D.S.; THEOBALD, D.M.; BLACK, W.C.; POFF,

L.N. (2006a): «Spatial population genetic struc-ture and limited dispersal in a Rocky Mountainalpine stream insect», dins Molecular Ecology, 15:3553-3566.

FINN, D.S.; ADLER, P.H. (2006b): «Populationgenetic structure of a rare high-elevation black-fly,Metacnephia coloradensis, occupying Coloradolake outlet streams», dins Freshwater Biology,51(12): 2240-2251.

FOLMER, O.; BLACK, M.; HOEH, W.; LUTZ R.; VRI-JENHOEK, R. (1994): «DNA primers for amplificationof mithocondrial cytocrome c oxidase subunit Ifrom diverse metazoan invertebrates», dins Mole-cular Marine Biology and Biotechnology, 3, p. 294-299.

HERSEY, A.E.; PASTOR, J.; PETERSON, B.J.; KLING,G.W. (1993): «Stable isotopes resolve the driftparadox for Baetis mayflies in an Artic river», dinsEcology, 74: 2315- 2325.

HUGHES, J.M.; MATHER, P.B.; SHELDON, A.; ALLEN-DORF, F. (1999): «Genetic structure of the stonefly,Yoraperla brevis, populations: the extent of geneflow among adjacent montane streams», dinsFresh water Biology, 41: 63-72.

HUGHES, J.M.; BUNN, S.; CLEARLY, C.; HURDWO-ORD, D. (2000): «A hierichal analysis of the geneticstructure of an aquatic insect Bungona (Baetidae:Ephemeroptera)», dins Heredity, 85: 561-570.

HUGHES, J.M.; HILLYER, M.; BUNN, S. (2003a):«Small-scale patterns of genetic variation in themayfly Bungona narilla (Ephemeroptera: Baetidae)in rainforest streams, south-east Queensland»,dins Freshwater Biology, 48: 709-717.

HUGHES, J.M.; MATHER, P.B.; HILLYER, M.J.; CLE-ARY, C.; PECKARSKY, B. (2003b): «Genetic struc turein a montane mayfly Baetis bicaudatus (Epheme-roptera: Baetidae), from the Rocky Mountains,Colorado», dins Freshwater Biology, 48: 2149-2162.

MACHADO, C.A.; HEY, J. (2003): «The study ofstructured populations. New hope for a difficultand divided science», dins Genetics, Nature Re -views, 4: 535-543.


MALQUVIST, B. (2002): «Aquatic invertebrates inriverine landscapes», dins Freshwater Biology, 47:679-694.

MANTEL, N. (1967): «The detection of diseaseclustering and a generalizes regression approach»,dins Cancer Research, 27: 209-220.

MONAGHAN, M.; SPAAK, P.; ROBINSON, C.; WARD,J.V. (2001): «Genetic differentiation of Baetis alpi-nus Pictet (Ephemeroptera : Baetidae) in fragment -ed alpine streams», dins Heredity, 85: 395-403.

MONAGHAN, M.; SPAAK, P.; ROBINSON, C.; WARD,J.V. (2002): «Population genetic structure of 3alpine stream insects: influences of gene flow,demographics, and habitat fragmentation», dinsJournal of North American Benthological Society,21(1): 114-131.

MÜLLER-LIEBENAU, I. (1969): Revision der euro-paischen Arten der gattung Baetis Leach, 1815(Insecta, Ephemeroptera). Gewässer und Abwäs-ser. Alemanya: 48/49, p. 1-214.

MÚRRIA, C.; HUGHES, J.M. (2008): «Cyclic habi-tat displacements during Pleistocene glaciationshave induced independent evolution of Taisimiapalpate populations (Trichoptera: Tasimiidae) inisolated subtropical rain forest patches», dins Jour-nal of biogeography, 35: 1727-1737.

MÚRRIA, C.; BONADA, N.; RIBERA, C.; PRAT, N.(inèdit): «High population turnover at regional scaleshallows the survival of a caddisfly in temporarystreams».

NEI, M. (1987): Molecular evolutionary gene-tics. Nova York: Columbia University Press.

PRAT, N.; FORTUÑO, P.; MORANTE, M.; RIERADEVALL,M. (2006): Qualitat ecològica dels rius de la pro-víncia de Barcelona. Informe 2006. Barcelona:Diputació de Barcelona. Consultable en línia a:<www.diba.cat/parcsn/qualitatrius>.

PUIG, M.À. (1983): Efemerópteros y plecópterosde los ríos catalanes. Parte 3. Claves de génerosy especies de efemerópteros: 271-324. Tesi doc-toral. Barcelona: Universidad de Barcelona, 582pàgines.

PUIG, M.À. (1984): Ecología de los efemerópte-ros y plecópteros en las cuencas catalanas. Tesidoctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 582pàgines.

ROZAS, J.; LIBRADO, P.; SÁNCHEZ-DELBARRIO, J.C.;MESSEGUER, X.; ROZAS, R. (2008): DNASP, DNASequence Polymorphism vs. 4.05.3. Manual. Bar-celona: Universitat de Barcelona.

SAUTER, W. (1992): Ephemeroptera. Friburg:Insecta helvetica Fauna, 74 pàgines.

SCHMIDT, S.; HUGHES, J.M.; BUNN, S. (1995):«Gene flow among conspecific populations of Bae-tis sp. (Ephemeroptera): Adult flight and larval drift»,dins Journal of North American BenthologicalSociety, 14: 147-157.

SCHULTHEIS, A.; WEIGT, L.A.; HENDRICKS, A.C.(2002): «Gene flow, dispersal, and nested cladeanalysis among populations of the stonefly Pelto-perla tarteri in the southern Appalchians», dinsMolecular Ecology, 11: 317-327.

SCHULTHEIS, A.; HUGHES, J.M. (2005): «Spatialpatterns of genetic structure among populations ofa stone-cased caddis (Trichoptera: Tasimiidae) insouth-east Queensland, Australia», dins Freshawa-ter Biology, 50: 2002-2010.

SIMON, C.; FRATI F.; BECKENBACH, A.; CRESPI, B.;LIU, H.; FLOOK P. (1994): «Evolution, weighting, andphylogenetic utility of mitochondrial gene sequen-ces and a compilation of conserved polymerasechain reaction “primers”», dins Annals of Entomo-logy Society, 87: 651-701.

SLATKIN, M. (1985): «Gene flow in natural popu-lations», dins Annual Review of Ecology and Syste-matics, 16: 393-430.

SLATKIN, M. (1993): «Isolation by distance inequilibrium and nonequilibrium populations», dinsEvolution, 7: 264-279.

SOLER, M.; CARRERA, E.; CORTINA, A.; GARCIA,E.; GRAU, M. (2003): Diagnosi ambiental de la bio-diversitat del Montseny. Barcelona: Diputació deBarcelona, pàgines 75-82.

VERA, M. (2006): Estudio de las variacionesespaciales y temporales de la diversidad genéticaen la trucha común, Salmo trutta, en ríos de lapeninsula Ibérica. Tesi doctoral. Girona: Universi-tat de Girona.

VIDAL, M.; MEMBIELA, P. (1993): «Algunos facto-res abióticos de distribución de los efemerópterosy plecópteros (insecta) en las sierras Segundera,Cabrera y Teleno (NW península Ibérica)», dinsLimnetica, 9: 99-106.

WILLIAMS, H.; ORMEROD, J.; BRUFORD, M.W.(2006): «Molecular systematics and phylogeo-graphy of the cryptic species complex Baetis rho-dani (Ephmeroptera, Baetidae)», dins MolecularPhylogenetics and Evolution, 40: 370-382.



Resum

S’ha realitzat una campanya de recol·lecció de co -leòpters en l’àmbit del Parc Natural del Montseny desdel mes d’abril fins a finals de setembre amb l’objectiud’obtenir un grup d’espècies bioindicadores de lamaduresa dels boscos.

S’ha treballat en quatre models de bosc caracte-rístics del parc i també en altres dos models de formatestimonial per la seva menor importància en lamassa forestal d’aquest.

Així mateix, després del seu estudi, amb els exem-plars recol·lectats s’està elaborant un nou catàleg debiodiversitat de coleòpters en l’àrea del parc. El pri-mer ja té una antiguitat de vint-i-dos anys i no éscomplet. L’actual, a causa de la sistemàtica i meto-dologia de recol·lecció, aportarà moltes novetats, nosolament per a l’àrea d’estudi, sinó també per aCatalunya i la península ibèrica.

Paraules clauColeòptera, bioindicadors, biodiversitat, boscosmadurs, Parc Natural del Montseny

Abstract

Biodiversity of coleoptera in Montseny NaturalPark as indicators of the state of the forests A campaign was implemented to collect coleopterain and around Montseny Natural Park from April to theend of September in order to obtain a group ofspecies that were bioindicators of the maturity of theforests.

We worked on four models of forest characteris-tic to the park and looked at two other models butnot in as much depth as they were less important tothe forest mass.

After studying the examples collected we haveproduced a new catalogue on the biodiversity ofcoleoptera in the area of the park. The first one wascompiled 22 years ago and is incomplete. As a resultof the collection system and methodology used, thenew catalogue will bring a great deal of new informa-tion, not just to the area studied, but also to Catalo-nia and the Iberian Peninsula.

Key words Coleopteran, bioindicators, biodiversity, matureforests, Montseny Natural Park

Biodiversitat decoleòpters al ParcNatural del Montsenycom a indicadors del’estat dels boscos

Amador Viñolas, Josep Muñoz i Joaquim SolerMuseu de Ciències Naturals de Barcelona,Col·lecció d’artròpodes

Resumen

Biodiversidad de coleópteros en el ParqueNatural del Montseny como indicadores delestado de los bosquesSe ha realizado una campaña de recolección decoleópteros en el ámbito del Parque Natural delMontseny desde el mes de abril hasta finales de sep-tiembre, con el objetivo de obtener un grupo deespecies bioindicadoras de la madurez de los bos-ques.

Se ha trabajado en cuatro modelos de bosquecaracterísticos del parque y también en otros dosmodelos de forma testimonial por su menor impor-tancia en la masa forestal del mismo.

Asimismo, tras su estudio, con los ejemplaresrecolectados se está realizando un nuevo catálogode biodiversidad de coleópteros en el área del par-que. El primero ya tiene una antigüedad de veintidósaños y no está completo. El actual, debido a la sis-temática y metodología de recolección, aportarámuchas novedades, no sólo para el área de estudio,sino también para Cataluña y la península ibérica.

Palabras claveColeóptera, bioindicadores, biodiversidad, bosquesmaduros, Parque Natural del Montseny

Introducció

Amb el projecte Biodiversitat de coleòpters alParc Natural del Montseny com a indicadors del’estat dels boscos es pretén localitzar un grupd’espècies de coleòpters que es pugui utilitzarcom a bioindicador de l’estat de salut i de madu-resa dels boscos. Modernament, s’han fet nom-brosos treballs sobre el paper dels insectes (Dajoz,2000) en el desenvolupament i la conservaciódels boscos, i s’ha demostrat la seva importàn-cia en el medi.

Durant sis mesos, s’ha dut a terme una cam-panya sistemàtica de recol·lecció de coleòpters al’àrea del parc natural amb l’ús de diversos mitjansde trampeig, perquè amb el seu estudi es puguiobtenir el grup d’espècies bioindicadores de l’estatdel bosc.

Últimament s’han realitzat diversos treballssobre la biodiversitat de coleòpters i la seva inter -relació amb la vegetació als parcs naturals deCatalunya: Viñolas i Masó (2008), del Parc Natu-ral del Cadí-Moixeró, i Santos et al. (2008), delParc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.El primer va ser el del Parc Nacional d’Aigües -tortes i Estany de Sant Maurici (Español i Viño-las, 1992), el qual només se centrava en la bio-diversitat.

Amb l’estudi dels exemplars capturats tambées pretén elaborar un nou catàleg comentat debiodiversitat de coleòpters del parc natural, ja queel primer i únic existent data de 1986 (Terrades iMiralles), el qual se centra en un grup reduït defamílies a causa d’una sèrie de problemes que s’hiindiquen.

Parcel·les d’estudi

En la primera quinzena d’abril es van seleccionarles parcel·les d’estudi, les quals haurien de reunir lescaracterístiques següents:

1. El bosc hauria de ser el més homogeni pos-sible a nivell específic de l’arbratge.

2. La mitjana de l’arbratge hauria de ser d’unaedat elevada.

3. El bosc hauria de presentar un estat demaduresa aparent i acceptable.

4. L’activitat humana que s’hi dugués a termehauria de ser nul·la o mínima.

5. L’accés a les parcel·les d’estudi hauria de serfactible amb els aparells de recol·lecció.

Finalment, i encara que no complien totalmentels paràmetres requerits, es van seleccionar cator-ze parcel·les, amb sis models diferents d’arbratgei amb tres rèpliques en quatre dels models, distri-buïdes de la manera següent:

Tres parcel·les de fageda, localitzades als ter-mes d’Arbúcies, Fogars de Montclús i Riells i Via-brea.• Tres parcel·les d’alzinar, localitzades als termesde Montseny, Fogars de Montclús i Riells i Via-brea.• Tres parcel·les de roureda, localitzades als ter-mes de Viladrau, Montseny i Arbúcies.• Tres parcel·les de bosc de ribera, localitzades alstermes de Montseny, el Brull i Riells i Viabrea.• Una parcel·la d’avetosa, localitzada al terme deFogars de Montclús.• Una parcel·la de castanyeda, localitzada al termede Viladrau.

Els resultats obtinguts a totes les parcel·les hanestat bons, si es tenen en compte certs paràme-tres distorsionadors, que seran comentats enl’apartat de resultats. Encara que per a l’estudi del’any 2009 tres d’aquestes parcel·les hauran de sersubstituïdes: dues a causa d’una manipulacióhumana excessiva i una altra per l’alta presènciade senglars, amb totes les conseqüències queaixò implica.

Metodologia de recol·lecció

Per tal d’obtenir uns resultats fiables i estadísti-cament correctes, es dissenyà un sistema derecol·lecció que fos senzill i al mateix temps eficaç,i que també cobrís tant com fos possible l’àreaestudiada en tots els seus nivells. Com ja és cone-gut, hi ha un grup prou nombrós de coleòptersque no són atrets per cap tipus específic de pa -rany, per la qual cosa es van complementar lescaptures d’aquests amb recol·leccions efectuadesamb mànega entomològica per als florícols i amà amb aspirador per als xilòfags, micetòfags, etc.A causa de les males condicions meteorològiquesdurant tot el període d’estudi —pluja i baixes tem-peratures—, no es van poder col·locar les trampesnocturnes de llum UV.

A cada parcel·la es van col·locar els elementsde mostreig següents:

1. Sis paranys aeris amb atraient líquid i col·lo -cats entre el brancatge dels arbres a diferentsnivells.


2. Sis paranys de caiguda amb conservantlíquid, distribuïts per la parcel·la.

3. Quatre paranys de Berlése in situ amb con -servant líquid i proveïts de càpsules amb atraient,distribuïts pel subsòl de la parcel·la.

Aquests paranys se substituïen i es revisavenquinzenalment.

En l’època idònia, la recol·lecció es va comple-mentar amb paranys aeris de carronya i també enels de Berlése in situ es van emprar dos tipusd’atraient, peix i formatge, encara que amb unresultat molt semblant entre les dues. Durant totel període, el Berlése in situ es va complementaramb Berlése de laboratori, elaborat amb el produc-te obtingut a les parcel·les per mitjà del concen-trador Winkler.

Metodologia d’estudi

En primer lloc, els exemplars capturats se sepa-ren per famílies i gèneres i es conserven en reci-pients amb alcohol de 70º. Després ve la prepa-ració entomològica; d’una fracció d’exemplars decada una de les espècies, se n’extreu l’òrgancopulador masculí, si l’espècie ho requereix per ala seva determinació, i a continuació se’n fa ladeterminació sistemàtica. Una vegada finalitzatl’estudi dels exemplars, aquests són dipositats alMuseu de Ciències Naturals de Barcelona.

Per a la sistemàtica a nivell superior, se segueixl’ordenació de Lawrence i Newton (1995). A nivellespecífic, les nombroses faunes ibèriques exis-tents, així com un gran nombre de treballs a nivellde grup, gènere o només específic. Els exemplarspertanyents a grups i famílies poc o gens estudiatsa la península ibèrica es preparen en la seva tota-litat, i una vegada finalitzat el treball s’envien alsdiferents especialistes europeus per a la sevadeterminació.

Per als càlculs i la relació de les espècies bio -indicadores amb la massa forestal existent al parcs’emprarà l’Inventari Ecològic i Forestal de Cata-lunya (Gracia, 2000a-b, 2001a-b).

Les dades específiques així obtingudes es pas-sen a un full de càlcul, en què també consten ladata de recol·lecció, el número i tipus de parany,les dades topogràfiques sobre la seva localització,el tipus d’alimentació de la larva i de l’adult, laclassificació com a bioindicador i les incidències decaptura si escau.

Resultats

En aquest moment, s’han estudiat les tres cinque-nes parts dels exemplars capturats i s’ha revisat laresta a nivell de grup, per la qual cosa ja es pot feruna diagnosi amb una precisió prou acceptabledels resultats obtinguts en aquesta campanya.

Entomològicament, els resultats són franca-ment bons: s’han determinat tres-centes duesespècies, moltes de les quals són noves per alparc, per a Catalunya o per a la península ibèrica.L’interès d’aquestes espècies ha generat la publi-cació de dos treballs (Viñolas et al., 2008a-b) in’hi ha un tercer en curs.

Biològicament, la fauna del sòl presenta unnivell molt bo, amb una gran riquesa en elementsdepredadors, detritícs i micetòfags, i s’hi localitzauna part molt gran de les novetats faunístiques.

Per una sèrie de problemàtiques, tant naturals(climatologia del període d’estudi) com humanes(desbrossat de camins, sendes i en ocasions par-cel·les senceres), la fauna relacionada amb la vege-tació ha estat menys bona.

De les espècies que depenen dels arbres peral seu desenvolupament, només han estat accep-tables les captures de les que viuen de les fulleso de petites branques. Les captures de les espè-cies que necessiten branques molt gruixudes otroncs i un període llarg de temps per al seu des-envolupament, entre les quals hi ha les espèciesque poden servir com a bioindicadors primaris,han estat pràcticament nul·les.

Conclusions

A partir dels estudis realitzats amb els exemplarsrecol·lectats i les observacions efectuades direc-tament a les parcel·les durant el període de mos-treig, i tenint sempre en compte el factor negatiude la climatologia, es pot afirmar el següent sobrela biodiversitat :

1. La fauna del sòl és molt rica i variada en es -pècies i aporta nombroses novetats.

2. La fauna que es troba sobre la vegetació ésla normal a la zona i és la més perjudicada per laclimatologia.

3. La fauna de l’arbratge presenta varietat espe-cífica, però presenta un nombre escàs d’individus.

4. Els bioindicadors secundaris estan benrepresentats específicament, no en nombre d’indi -vidus.


5. Els bioindicadors primaris són pràcticamentnuls.

La problemàtica de la falta de bioindicadorsprimaris i l’escàs nombre d’individus dels secun-daris s’ha d’atribuir segurament a una sèried’actuacions, gens afortunades, en el manteni-ment i l’explotació dels boscos del parc natural:

1. No es localitzen arbres veritablement vells acausa de l’explotació forestal.

2. La presència d’arbres morts o abatuts ésquasi inexistent.

3. La fusta del bosc es retira constantment, laqual cosa impedeix el creixement dels bioindica-dors.

4. Un desbrossat incontrolat dels camins i lesclarianes de bosc afecta la fauna de la vegetació.

5. Hi ha una abundància excessiva i, per tant,molt problemàtica de senglars.

6. Hi ha una presència notable de gossos aban-donats.

Per tot el que s’ha exposat, creiem que s’hauriade reflexionar sobre les actuacions que s’hand’efectuar per mantenir els boscos i preservar i vet-llar pel bon desenvolupament de la biodiversitatdels insectes al Parc Natural del Montseny.

Agraïments

Donem el nostre agraïment a Joana Barber, direc-tora, i a Daniel Guinart i Narcís Vicens, biòlegs, delParc Natural del Montseny, així com a la restadel personal, les facilitats ofertes per al desenvo-lupament de les nostres tasques adients al projec-te. També volem agrair a Glòria Masó i SandraValentín del Museu de Ciències Naturals de Bar-celona les facilitats ofertes en la consulta de lescol·leccions i biblioteca del centre.

Bibliografia

DAJOZ, R. (2000): Entomología forestal: losinsectos y el bosque. Papel y diversidad de losinsectos en el medio forestal. Madrid: EditorialMundi-Prensa, 560 pàgines.

ESPAÑOL, F.; VIÑOLAS, A. (1992): Coleòpters delParc Nacional d’Aigüestortes i Estany de SantMaurici. Generalitat de Catalunya, Departamentd’Agricultura Ramaderia i Pesca, 48 pàgines.

GRACIA, C. (2000 a): Inventari ecològic i fores-tal de Catalunya. Regió Forestal V. Bellaterra: Cen-tre de Recerca i Aplicacions Forestal, CREAF, 90pàgines + mapa.

GRACIA, C. (2000 b): Inventari ecològic i fores-tal de Catalunya. Regió Forestal IV. Bellaterra: Cen-tre de Recerca i Aplicacions Forestal, CREAF, 108pàgines + mapa.

GRACIA, C. (2001 a): Inventari ecològic i fores-tal de Catalunya. Regió Forestal II. Bellaterra: Cen-tre de Recerca i Aplicacions Forestal, CREAF, 96pàgines + mapa.

GRACIA, C. (2001 b): Inventari ecològic i fores-tal de Catalunya. Regió Forestal III. Bellaterra: Cen-tre de Recerca i Aplicacions Forestal, CREAF, 143pàgines + mapa.

LAWRENCE, J.F.; NEWTON, A.F. Jr. (1995): «Fami-lies and subfamilies of coleoptera (with selectedgenera, notes, references and data on family-groupnames)», dins Pakaluk, J.; Ślipiński, A.S. (ed.):Byology, Phylogeny, and Classification of Coleop-tera. Papers Celebrating the 80th Birthday of RoyA. Crowson. Varsòvia: Muzeum i Instytut ZoologiiPAN. Reimprès amb el permís de: PublicacionesEspeciales No. 3. Zapopan, Jalisco, Mèxic. 779-1006 + 48 pàgines.

SANTOS, X.; MATEOS, E.; VIÑOLAS, A. (2008):«Resposta dels coleòpters de vegetació als incen-dis forestal i als posteriorstractaments postincen-di dins del Parc Natural de Sant Llorençdel Munti l’Obac», dins Butlletí de la Societat Catalanad’Història Natural, 74.

TERRADES, J.; MIRALLES, J. (1986): El patrimonibiològic del Montseny. Catàlegs de flora i fauna, 1.Barcelona: Diputació de Barcelona, Servei deParcs Naturals, 155 pàgines + taules.

VIÑOLAS, A.; MASÓ, G. (2008): Biodiversitat decoleòpters en el Parc Natural del Cadí-Moixeró.Generalitat de Catalunya, Departament de MediAmbient i Habitatge, Parc Natural del Cadí-Moixe-ró, 153 pàgines (en premsa).

VIÑOLAS, A.; MUÑOZ, J.; SOLER, Q. (2008a): «Noveso interessants citacions de coleòpters per la penín-sula Ibèrica (Coleoptera) recol·lectats al Parc Natu-ral del Montseny», dins Orsis, 23.

VIÑOLAS, A.; MUÑOZ, J.; SOLER, Q. (2008b):«Noves o interessants citacions de coleòpters peral Parc Natural del Montseny i per a Catalunya(Coleoptera) (2a nota)», dins Butlletí de la SocietatCatalana d’Història Natural, 74.



Resum

S’ha investigat la naturalesa i la freqüència d’anor -malitats corporals en poblacions de tritó del Mont -seny (Calotriton arnoldi). Les anàlisis histològiquesindiquen la presència d’anomalies cutànies que espoden considerar melanomes en el 27% d’exemplarsd’una població. Tanmateix, la incidència es limita a lapell i no a òrgans interns. Les malformacions es -quelètiques s’han trobat en les extremitats, i fre-qüentment es tracta de polidactília. La causad’aquestes problemàtiques podria ser algun tipusdesconegut de degradació ambiental.

Paraules clauMelanoma, Calotriton arnoldi, malformacions corpo-rals

Abstract

Evidence of melanomas and bodilyabnormalities in natural populations ofCalotriton arnoldi. Pathology and veterinaryscience Research was carried out into the nature and frequen-cy of bodily abnormalities in populations of theMontseny brook newt (Calotriton arnoldi). Histologicalanalyses indicate that the presence of cutaneousabnormalities could be considered melanomas in27% of the population. However, their impact isrestricted to the skin and not the internal organs.Skeletal malformations have been found on theirextremities, and these are frequently cases of poly-dactyly. These problems could be caused by anunknown type of environmental degradation.

Key words Melanoma, Calotriton arnoldi, bodily malformations

Evidència demelanomes ianormalitats corporalsen poblacions naturalsde Calotriton arnoldi.Patologia i veterinària

Fèlix Amat1 i Salvador Carranza2

1Àrea d’Herpetologia, Museu de Granollers,Ciències Naturals.2Grup de Filogènia Animal i Sistemàtica, Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Resumen

Evidencia de melanomas y anormalidadescorporales en poblaciones naturales deCalotriton arnoldi. Patología y veterinariaSe han investigado las características y la frecuenciade anormalidades corporales en poblaciones de tri-tón del Montseny (Calotriton arnoldi). Los análisishistológicos indican la presencia de anomalías cutá-neas que se pueden considerar melanomas en el27% de ejemplares de una población. Asimismo, laincidencia se limita a la piel y no a los órganos inter-nos. Las malformaciones esqueléticas se han encon-trado en las extremidades, y frecuentemente se tratade polidactilia. La causa de estas problemáticaspodría ser algún tipo desconocido de degradaciónambiental.

Palabras claveMelanoma, Calotriton arnoldi, malformaciones corpo-rales

Introducció

La presència de severes malformacions corporalsa les poblacions d’amfibis és un fet inquietant, ques’ha atribuït a diversos factors, com el parasitis-me, la degradació ambiental o l’augment de laradiació UVB (Johnson et al., 1999; Ankley et al.,2000). En l’actualitat, els programes de conserva-ció per a espècies d’amfibis amenaçades inclouenel mostreig de malalties emergents, entre les qualshi ha les anomalies corporals. Aquestes poden serindicadores d’algun tipus de degradació enl’hàbitat de les espècies, però també en certes cir-cumstàncies poden provocar una disminució dela viabilitat de les poblacions. La descoberta deltritó del Montseny (Carranza i Amat, 2005) va fernecessari, d’acord amb el seu delicat estat deconservació, engegar un estudi sobre la salut deles seves poblacions. Com a resultat d’aquestestudi, hem obtingut informació rellevant sobre laprevalença de diversos tipus d’anormalitats cor-porals.

Material i mètodes

Sobre el conjunt de les set poblacions conegu-des de Calotriton arnoldi, s’ha efectuat un mos-treig intensiu de tres d’aquestes poblacions queha consistit a examinar exemplars i registrar elnombre i característiques de les anomalies cor-porals detectades. Tanmateix, per tal de validar lesdades de camp es va fer la biòpsia d’un exemplar.Paral·lelament, es van prendre dades ambientals

relacionades amb l’estat de conservació del bosci diverses mesures fisicoquímiques de qualitat del’aigua.

Resultats

El resultat més important d’aquest estudi és latroballa de melanomes en el 27% dels individusd’una població i en un individu en una segonapoblació. Exteriorment, es poden detectar com aberrugues negroses d’un diàmetre superior com-près entre un mil·límetre i els quatre mil·límetres,histològicament confirmades per la proliferació demelanòcits. Tanmateix, no sembla que afectinòrgans interns. El nombre de melanomes per indi-vidu afectat oscil·la entre deu i un, sense que hihagi diferències sexuals, tot i que afecten única-ment els adults.

S’han trobat també malformacions a les extre-mitats en una freqüència del 5% al 3,8% en les trespoblacions investigades, la més abundant de lesquals ha estat la polidactília i sense que estiguicorrelacionada amb el sexe i la mida corporal delsindividus.

Conclusions

La presència de melanomes en poblacions natu-rals d’amfibis és un fenomen força rar en amfibisi del qual hi ha poca bibliografia (Zavanella i Arias,1982; Hiller et al., 2005). En un dels casos cone-guts, el de la salamandra gegant (Cryptobranchus


Foto 1. Imatge d’un tritódel Montseny mostrantdues berrugues cutàniesformades per la prolifera-ció incontrolada de mela-nomes.

alleganiensis), la problemàtica està claramentrelacionada amb la contaminació que pateixen lesrieres habitades per l’espècie. D’altra banda, les

malformacions relacionades amb les extremitatssemblen que són més abundants que les troba-des en poblacions d’amfibis en hàbitats ben con-servats.

L’existència d’aquestes problemàtiques en eltritó del Monsteny podria estar relacionada ambl’alteració dels hàbitats. No obstant això, les anà-lisis fisicoquímiques realitzades no han detectatres d’estrany. Com a causes potencials quemereixen ser investigades es poden citarl’augment de la temperatura, la baixa variabilitatgenètica de les poblacions o l’augment de laradiació UVB.

Agraïments

Volem agrair a l’Àrea d’Espais Naturals de laDiputació de Barcelona i al Departament deMedi Ambient el finançament del projecte d’es -tudi del tritó del Montseny i els permisos corres-ponents.

Bibliografia

ANKLEY, G.T.; DIAMOND, S.A.; TIETGE, J.E. (2002):«Assessment of the risk of solar ultraviolet radia-tion to amphibians. I. Dose-dependent inductionof hindlimb malformations in the northern leopard


Foto 3. Exemplar mascle que ha sofert una amputació de I’extremitat superior. Els urdodels tenen la capaci-tat de regenerar completament extremitats exactament iguals a les que tenien.

Foto 2. Un exemple de malformacions en les pobla-cions salvatges de tritó del Montseny. Visió ventrald’un individu que presenta a I’extremitat superioresquerra una mà únicament amb tres dits, que són,a més, molt més curts del normal.

frog (Rana pipiens)», dins Environmental Scienceand Technology, 36: 2853-2858.

CARRANZA, S.; AMAT, F. (2005): «Taxonomy, bio-geography and evolution of Euproctus (Amphibia:Salamandridae), with the resurrection of the genusCalotriton and the description of a new endemicspecies from the Iberian Peninsula», dins Zoologi-cal Journal of the Linnean Society, 145: 555-582.

HILER, W.R.; WHEELER, B.A.; TRAUTH, S.E. (2005):«Abnormalities in the Ozark hellbender (Crypto-branchus alleganiensis bishopi) in Arkansas: a

comparison between two rivers with a historicalperspective», dins Journal of Arkansas Academyof Sciences, 59: 88-94.

JOHNSON, P.T.J.; LUNDE, K.B.; RITCHIE, E.G.; LAU-NER, A.E. (1999): «The effect of trematode infectionon amphibian limb development and survivor ship»,dins Science, 284: 802-804.

ZAVANELLA, T.; ARIAS, E. (1982): Chromosomevariation in two populations of the crested newt,Triturus cristatus carnifex, with different melanomaincidence. Cytobios, 34 (134): 75-82.


Foto 4. La freqüència de lesions traumàtiques com amputacions en els adults és força inusual, però en elcas de les larves a causa del seu comportament amagadís, és difícil de quantificar.


Resum

La descripció d’un nou vertebrat endèmic és el suc-cés científic més espectacular i remarcable alMontseny des de la fundació del parc natural l’any1987. La descoberta de les primeres poblacions vatenir lloc el 1979 i dos anys després es van consi-derar aquestes poblacions com les més meridio-nals de tritó dels Pirineus (Euproctus asper). L’any2001 es va iniciar un programa d’estudi de l’estatusde conservació i es van trobar noves poblacionsgeogràficament separades. La posterior investigacióde les característiques genètiques i morfològiquesd’aquestes poblacions amb relació a la resta d’Eu -proctus asper va revelar diferències molt importantsi va elevar-les a l’estatus d’espècie.

Paraules clauTaxonomia, Calotriton arnoldi, descobriment d’espè -cies, herpetologia històrica

Abstract

Discovering the hidden biodiversity on theMontseny. The discovery of the endemicnewt, Calotriton arnoldiThe description of a new endemic vertebrate is themost spectacular and outstanding scientific eventon the Montseny since the natural park was found-ed in 1987. The first newt populations were discoveredin 1979 and two years later they were consideredto be the most southerly newt species in the Pyre-nees (Euproctus asper). In the year 2001, a study pro-gramme was launched to look at levels of conser-vation and resulted in the identification of newgeographically separate populations. Subsequentresearch into the genetic and morphological charac-teristics of these populations in relation to the otherexamples of Euproctus asper revealed highly impor-tant differences and gave them species status.

Key words Taxonomy, Calotriton arnoldi, species discovery, his-toric herpetology

Descobrint ladiversitat biològicaamagada al Montseny.La troballa del seutritó endèmic,Calotriton arnoldi


1Àrea d’Herpetologia, Museu de Granollers,Granollers.2Grup de Filogènia Animal i Sistemàtica, Institut deBiologia Evolutiva (CSIC-UPF), Barcelona

Resumen

Descubriendo la diversidad biológicaescondida en el Montseny. El descubrimientode su tritón endémico, Calotriton arnoldiLa descripción de un nuevo vertebrado endémico esel suceso científico más espectacular y remarcableen el Montseny desde la fundación del parque natu-ral en 1987. El descubrimiento de las primeras pobla-ciones tuvo lugar en 1979 y dos años después estaspoblaciones se consideraron como las más meridio-nales de tritón pirenaico (Euproctus asper). En 2001se inició un programa para estudiar su estatus deconservación y se encontraron nuevas poblacionesgeográficamente separadas. La posterior investiga-ción de sus características genéticas y morfológicasen relación con el resto de Euproctus asper revelódiferencias muy importantes y se elevaron a estatusespecífico.

Palabras claveTaxonomía, Calotriton arnoldi, descubrimento deespecies, herpetología histórica

Introducció

Darrere de cada descoberta científica hi ha totauna història. La del tritó del Montseny va comen-çar amb la troballa de les primeres poblacions dela futura espècie el 1978 per part del meteoròlegdel turó de l’Home. Aquesta persona va comuni-car la descoberta a en Martí Boada, naturalista igeògraf que va classificar aquestes poblacionscom a tritó pirinenc (aleshores classificat com aEuproctus asper) (Nicol, 1990). Evidentment, quanes troben individus d’una espècie, per defecte estendeix a classificar-los dins una espècie prees-tablerta i no a pensar que puguin pertànyer a unade nova. Com que l’espècie més similar era l’es -pècie pirinenca, es van assimilar les noves pobla-cions a Euproctus asper. Aquesta decisió taxonò-mica va ser compartida pels primers biòlegs queles van investigar (Montori i Campeny, 1991). Noobstant això, les poblacions del Montseny erenmolt interessants en el context del tritó pirinenc.En primer lloc, constituïen el límit meridional de ladistribució de l’espècie i es trobaven en una àreaclimàtica que per la seva mediterraneïtat era sin-gular, si tenim en compte els requeriments fisio-lògics de l’espècie. En segon lloc, les poblacionsdel Montseny estan aïllades trenta quilòmetres deles més properes de l’espècie pirinenca, si béaquest fet no era conegut aleshores, atès els

defectes de prospecció de la distribució d’Eu -proc tus asper. La distància de separació entre elstritons pirinencs i els del Montseny pot semblarmolt poc important, però si es considera l’es -cassa capacitat de dispersió que presenten moltsamfibis, podia ser significativa. En tercer lloc i deforma important, les poblacions del Montsenypresentaven unes característiques morfològiquesdiferents de les de l’eix pirinenc (Montori i Cam-peny, 1991).

La descoberta de l’espècie

L’any 2001, la direcció tècnica del parc natural vacreure oportú incloure dins del Pla de seguiment deparàmetres ecològics els dos amfibis més significa-tius del Montseny: la granota roja (Rana tempora-ria) i les poblacions de tritó de torrent consideradesdins l’espècie Euproctus asper. Això va permetreampliar la distribució de l’espècie amb noves pobla-cions. La principal conseqüència va ser constatarque les particularitats de mida i coloració corporalamb relació a les poblacions pirinenques es man-tenien en totes les poblacions del Montseny. Alho-ra, un dels autors d’aquesta comunicació (S.Carranza) va analitzar una mostra de les pobla-cions del Montseny en el marc d’un estudi sobrel’evolució dels tritons europeus i va trobar impor-


Foto 1. Un tritó del Montseny (Calotriton amoldi) de les poblacions orientals de I’espècie, les primeres quevan ser descobertes a la dècada de 1980.

tants diferències respecte d’una mostra petitad’exemplars pirinencs. Aquest fet ens va posarsobre la pista del que podia ser una nova espèciei va obrir una línia de recerca multidisciplinària a nivellgenètic, morfològic i osteològic. Com a resultat,després de tres anys de treballs, al final les troba-lles van ser publicades en la revista Zoological Jour-nal of the Linnean Society (Carranza i Amat, 2005).Les conseqüències van ser canvis taxonòmics pelque fa al gènere, incloent-hi els tritons de muntan-ya ibèrics en un gènere que havia restat en desús:Calotriton. Tanmateix, els resultats indicaven unahistòria evolutiva que feia descartar una hipòtesi bio-geogràfica que lligava la diversificació dels tritons deCòrsega i Sardenya (mantinguts en el gènereEuproctus) amb els ibèrics (ara Calotriton). El mésimportant, però, va ser la consideració de les pobla-cions de tritons de muntanya que habiten el Mont-seny com una nova espècie: el tritó del Montseny(Calotriton arnoldi). Es tractava d’una espècie quecomplia els estàndards genètics per al seu reconei-xement, però, de forma més important, presenta-va suficient nivell de diferenciació morfològica quela permetia ser identificada perfectament.

Conclusions

El tritó del Montseny és l’únic vertebrat endèmicde Catalunya i, lògicament, del Montseny. Finsara, els endemismes coneguts al Montseny ereninvertebrats i una planta, l’herba de Sant Segi-mon (Saxifraga vayrediana). La seva existència ésuna mostra de com, a causa de la seva situació

geogràfica privilegiada, el massís del Montseny escomporta com una illa biogeogràfica. A més, lesdades evolutives de què es disposa (Carranza iAmat, 2005) indiquen que l’espècie ha sobre -viscut més d’un milió d’anys aïllada al massís. Aixídoncs, la seva simple presència atorga un valormés alt a la singularitat del Montseny en termes debiodiversitat, a nivell europeu. Tot i que sembla sor-prenent que pugui existir una espècie d’amfibi queconcentra tota la seva població mundial en unespai geogràfic tan reduït, aquest fet es dónatambé en altres espècies d’amfibis europeus(Stuart et al., 2009).

Les característiques ecològiques de l’espèciesintetitzen alhora els dos elements naturals méscaracterístics del Montseny: l’aigua i el bosc.Sense l’existència de medis aquàtics d’aigüesnetes i oxigenades i de boscos madurs i ben con-servats, la persistència del tritó del Montseny noserà possible. Sens dubte, el tritó del Montseny ésl’espècie emblema d’aquest massís i representaperfectament la natura d’aquest territori.

Malauradament, la seva distribució geogràficatan petita dins el massís i la seva elevada especia-lització ecològica fan que les seves poblacions estrobin en un estat de conservació força precari. Lasupervivència de l’espècie és un repte inesperatper als responsables del parc natural, que supo-sa a més buscar una forma raonable de gestionarels seus dos recursos més valuosos, com ja s’hadit abans: l’aigua i el bosc. Per fer-ho possible, calinvestigar la seva biologia, ja per ella mateixa prou


Foto 2. Una de les primeres imatges del tritó delMontseny publicades pel parc natural en un delsseus pòsters sobre la fauna deIs ecosistemes delmassís.

Foto 3. Espècimen dipositat a la col·lecció delMuseu de Ciències Naturals de la Ciutadella, Museude Zoologia de Barcelona, a la dècada de 1980 ique va ser designat per ser I’holotip de I’espècie.

interessant des d’un punt de vista científic, peròespecialment amb l’objectiu d’obtenir informacióútil per tal de dissenyar un pla de conservació.

Agraïments

Volem agrair a l’Àrea d’Espais Naturals de la Dipu-tació de Barcelona i al Departament de MediAmbient el finançament del projecte d’estudi deltritó del Montseny i els corresponents permisos.

Bibliografia

CARRANZA, S.; AMAT, F. (2005): «Taxonomy, bio-geography and evolution of Euproctus (Amphibia:

Salamandridae), with the resurrection of thegenus Calotriton and the description of a newendemic species from the Iberian Peninsula»,dins Zoological Journal of the Linnean Society,145: 555-582.

MONTORI, A.; CAMPENY, R. (1991): «Situaciónactual de las poblaciones de tritón pirenaico,Euproctus asper, en el macizo del Montseny»,dins Boletín de la Asociación Herpetológica Espa-ñola, 2: 10-12.

NICOL, A. (1990): L’Euprocte des Pyrenees,Arudy, France, 174 pàgines.

SIMON, N.; STUART, M.; HOFFMANN, J.S.; CHAN-SON, N.A.; COX, R.J.; BERRIDGE, P.; RAMANI, B.;YOUNG, E. (2009): Threatened Amphibians of theWorld. Lynx Editions, 788 pàgines.



Resum

En aquest estudi s’analitza l’estructura genètica deles poblacions de tritó del Montseny (Calotriton arnol-di) mitjançant marcadors mitocondrials (citocrom b)i nuclears (RAG-1) i es compara amb Calotriton asper.S’han estudiat també els patrons de coloració entrepoblacions del tritó del Montseny. Calotriton arnoldipresenta una major divergència genètica interpobla-cional a nivell mitocondrial entre els dos grans cladesseparats per la Tordera. El gen RAG-1 dóna suporta la manca d’introgressió entre les dues espècies i auna estructura similar geogràfica a la revelada pelmitocondrial. Els resultats morfològics també sóncongruents amb la genètica. Les poblacions orien-tals estan habitades per adults que sovint tenentaques de color groc pàl·lid. Els mascles de les pobla-cions occidentals tenen el musell blanquinós.

Paraules clauGenètica poblacional, Calotriton arnoldi, genètica dela conservació, història evolutiva

Abstract

The unusual history of the evolution of Iberianmountain newts, Calotriton. Genetics andmorphology This study analyses the genetic structure of popula-tions of the Montseny brook newt (Calotriton arnol-di) using mitochondrial markers (cytochrome b) andnuclear markers (RAG-1) and compares them withCalotriton asper. We also studied coloration patternsamong populations of the Montseny brook newt.Calotriton arnoldi shows greater interpopulationalgenetic divergence at mitochondrial level between thetwo large clades separated by the River Tordera. TheRAG-1 gene supports the lack of introgressionbetween the two species and a similar geographicalstructure to the one shown by the mitochondrialmarker. The morphological results are consistent withthe genetics. The eastern populations consist ofadults who often have pale yellow spots. The malesin the western populations have a whitish snout.

Key words Population genetics, Calotriton arnoldi, conservationgenetics, evolutionary history

La singular històriaevolutiva dels tritonsde muntanya ibèrics,Calotriton. Genètica i morfologia


1Àrea d’Herpetologia, Museu de Granollers,Ciències Naturals.2Grup de Filogènia Animal i Sistemàtica, Institut deBiologia Evolutiva (CSIC-UPF), Barcelona

Resumen

La singular historia evolutiva de los tritonesde montaña ibéricos, Calotriton. Genética ymorfologíaEn este estudio se analiza la estructura genética delas poblaciones de tritón del Montseny (Calotritonarnoldi) mediante marcadores mitocondriales (cito-cromo b) y nucleares (RAG-1), y se compara conCalotriton asper. Se han estudiado también los patro-nes de coloración entre las poblaciones del tritóndel Montseny. Calotriton arnoldi presenta una mayordivergencia genética interpoblacional a nivel mito-condrial entre los dos grandes clados separados porel Tordera. El gen RAG-1 apoya la falta de introgre-sión entre las dos especies y una estructura geográ-fica similar a la revelada por el mitocondrial. Losresultados morfológicos también son congruentescon la genética. Las poblaciones orientales estánhabitadas por adultos que con frecuencia presentanmanchas de color amarillo pálido. Los machos de laspoblaciones occidentales tienen el hocico blanque-cino.

Palabras claveGenética poblacional, Calotriton arnoldi, genética dela conservación, historia evolutiva

Introducció

Els estudis genètics han esdevingut clau en elsprogrames de conservació d’espècies amenaça-des (Richard, 2003). La mateixa descoberta deltritó del Montseny va ser parcialment possible apartir de les investigacions genètiques que van ferCarranza i Amat l’any 2005. Aquest fet va conduira investigar si en el conjunt de la distribució deltritó del Montseny hi ha variabilitat genètica i siaquesta és uniforme o presenta algun tipusd’estructura geogràfica. D’altra banda, en aquesttipus d’estu dis cal tenir un punt de referència,

atès que els nivells de variabilitat genètica diferei-xen força d’un grup animal a un altre. Per aques-ta raó, s’ha utilitzat l’espècie germana del tritódel Montseny, el tritó pirinenc (Calotriton asper) perestablir-ne comparacions. També és remarcablela gran diferència de mida entre les distribucionsd’ambdues espècies i si les dades genètiquespoden explicar les causes d’aquesta diferència. Abanda d’aquest fet, sembla que hi ha una certavariabilitat morfològica entre les poblacions del’espècie; per tant, és interessant saber si aquestfet té cap relació amb la possible estructura genè-tica de l’espècie.


Foto 1. La diferenciació morfológica que s’observa entre les poblacions de Calotriton amoldi occidentals (aI’esquerra) i les orientals (a la dreta) s’evidencia des de les larves desenvolupades (a baix), els immadurs (almig) i els adults (a dalt).

Material i mètodes

Les dades genètiques utilitzades han consistit enl’amplificació i seqüenciació de fragments del genmitocondrial citocrom b i del nuclear RAG-1 (pro-teïna activadora de la recombinació). La mostramitocondrial correspon a 343 individus de C. arnol-di i setanta-cinc individus de C. asper, provinents depoblacions que abasten la totalitat de distribuciód’ambdues espècies. La mostra nuclear correspona quatre individus de tritó pirinenc i a dos del Mont-seny. Per poder establir el temps de divergènciaentre poblacions, s’ha utilitzat un rellotge molecu-lar basat en espècies de la família dels salamàndridsa la qual pertanyen també els Calotriton (Carranzai Amat, 2005). Tanmateix, s’han analitzat els patronsde coloració de 163 individus C. arnoldi mostrejatsen tot l’àmbit de distribució de l’espècie.

Resultats

ADN mitocondrial

Els dos Calotriton presenten una estructura geo-gràfica de la variabilitat genètica, però d’una exten-sió geogràfica i un valor qualitatiu diferents. Els dosnuclis poblacionals de C. arnoldi separats a lesdues bandes de la Tordera mostren variants mito-condrials (sis haplotips) diferents. Les poblacionsorientals en presenten cinc, un dels quals és forçamés freqüent que els altres. La divergència mitja-na entre els dos nuclis poblacionals, segons elrellotge molecular, es pot datar en 125.000 anys.En el cas de Calotriton asper, el nombre d’haplo -tips és superior (13), però si considerem l’extensiógeogràfica, la variabilitat per distància geogràficaen C. arnoldi és més alta. Hi ha una certa restric-ció geogràfica en la distribució d’aquests haplotips,tot i que hi ha poblacions constituïdes per la barre-ja d’aquests. Les diferències entre els haplotipsmés divergents és inferior a 50.000 anys.

ADN nuclear

Els resultats obtinguts a partir del gen RAG-1 sónforça més limitats, tot i que en essència són simi-lars als mitocondrials. No hi ha al·lels compartitsentre les dues espècies, i alhora es detecta certadivergència entre els dos nuclis poblacionals detritó del Montseny.

Morfologia

Els patrons de coloració de les poblacions de tritódel Montseny mostren clares diferències que sóncongruents amb els resultats genètics. Els tritonsadults de les poblacions orientals presenten endeterminats casos taques de color groc pàl·lid,especialment als costats de la cua, que en algunss’estenen a gran part del dors. En les poblacionsoccidentals, els adults mai no en tenen, i de formaconsiderable els mascles sempre presenten lavora del musell blanquinosa.

Conclusions

Els tritons del gènere Calotriton comparteixen unancestre comú de fa un milió i mig d’anys, tot i que,des de la seva separació, les dues espècies des-cendents han desenvolupat dues històries evolu-tives diferents. Calotriton arnoldi ha sobreviscut


Foto 2. Dos exemples d’anomalies de la coloració ales poblacions occidentals de tritó del Montseny. Adalt, un mascle que presenta una expansió de lapigmentació argentada a tot el dors. A baix un indi-vidu immadur amb una coloració molt més clara,una línia dorsal força marcada i algunes taques gro-gues, fet que constituiex I’única excepció a la dife-renciació morfològica entre els dos nuclis de distri-bució de Calotriton amoldi.

durant els períodes glacials restringit dins el Mont-seny i s’ha dividit en dos grups morfològics i genè-tics de poblacions fa 125.000 anys, probablementper algun succés vicariant desconegut. Al contra-ri, el tritó pirinenc sembla haver sobreviscut elsdarrers màxims glacials a l’interior de valls prepi-rinenques encarades al sud i s’ha expandit pelsPirineus durant episodis interglacials. Com a resul-tat, durant aquest darrer període (entre 15.000 i5.000 anys) la migració de tritons i el contactepostglacial han evitat l’aïllament genètic entre lespoblacions.

Les diferències morfològiques i genètiquesentre els dos nuclis poblacionals de Calotritonarnoldi poden ser importants a nivell taxonòmic.Ara bé, també ho són a l’hora de dissenyar el plade conservació i de dur a terme el projecte de criaen captivitat per tal de preservar aquest procésevolutiu.

Agraïments

Volem agrair a l’Àrea d’Espais Naturals de la Dipu-tació de Barcelona i al Departament de MediAmbient el finançament rebut per al projected’estudi del tritó del Montseny i els permisoscorresponents.

Bibliografia

CARRANZA, S.; AMAT, F. (2005): «Taxonomy, bio-geography and evolution of Euproctus (Amphibia:Salamandridae), with the resurrection of the genusCalotriton and the description of a new endemicspecies from the Iberian Peninsula», dins Zoologi-cal Journal of the Linnean Society, 145: 555-582.

RICHARD, F. (2003): «Genetics and ConservationBiology», dins Comptes Rendus Biologies, 326:S22-S29.



Resum

El projecte de Seguiment d’amfibis de la conca dela Tordera (SACT) és una línia de recerca integradaa L’Observatori (ICTA-UAB). Després de set anysde funcionament, el SACT comença a proporcionarnombrosa informació estandarditzada sobre un as -pecte poc estudiat des del punt de vista ibèric: ladinàmica poblacional de les comunitats d’amfibisd’ecosistemes riberencs. Es perfilen com a principalsespècies indicadores de referència per als cursos flu-vials Salamandra salamandra, Bufo bufo, Alytes obs-tetricans i Pelophylax perezi, mentre que Epidaleacalamita i Hyla meridionalis ho són per a les massesd’aigua secundàries. El seguiment complementari depunts d’alta diversitat d’amfibis aporta dades sobrela situació de la riquesa d’espècies amb un abastmés ampli que el fluvial.

Paraules clauAmfibis, seguiment, cens de cants, espècies indica-dores, Salamandra, Alytes, Bufo, Epidalea, Hyla,Pelophylax

Abstract

Monitoring Amphibians in the Tordera Basin(MATB). Results for 2002-2008The project Monitoring Amphibians in the TorderaBasin (MATB) is a line of research carried out by theObservatory (Institute of Environmental Science andTechnology - Autonomous University of Barcelona).Seven years since it launched, the MATB is beginningto provide extensive standardised information abouta seldom-studied aspect of the Iberian Peninsula:the population dynamics of communities of amphib-ians in riverside ecosystems. The project outlines themain benchmark species to be found along the river:Salamandra salamandra, Bufo bufo, Alytes obstetri-cans and Pelophylax perezi. Epidalea calamita andHyla meridionalis are the main species in secondarywater masses. The complementary monitoring ofareas with a wide diversity of amphibians providesinformation about the wealth of species and is widerin scope than those to be found along the river.

Key words Amphibians, monitoring, birdsong census, indicatorspecies, Salamandra, Alytes, Bufo, Epidalea, Hyla,Pelophylax

El seguiment d’amfibis de la concade la Tordera (SACT).Resultats 2002-2008

David Carrera i Gerard PiéL’Observatori, Institut de Ciència i TecnologiaAmbientals, Universitat Autònoma de Barcelona

Resumen

El seguimiento de anfibios de la cuenca delTordera (SACT). Resultados 2002-2008El proyecto de Seguimiento de Anfibios de la Cuencadel río Tordera (SACT) es una línea de investigaciónintegrada en el Observatorio (ICTA-UAB). Después desiete años de funcionamiento, el SACT empieza aproporcionar información estandarizada cuantiosasobre un aspecto poco estudiado a nivel ibérico: ladinámica poblacional de las comunidades de anfibiosde ecosistemas ribereños. Se perfilan como princi-pales especies indicadoras de referencia para loscursos fluviales Salamandra salamandra, Bufo bufo,Alytes obstetricans y Pelophylax perezi, mientras queEpidalea calamita y Hyla meridionalis lo son para lasmasas de agua secundarias. El seguimiento comple-mentario de puntos de alta diversidad de anfibiosaporta datos sobre la situación de la riqueza de espe-cies con una visión más amplia que la red fluvial.

Palabras claveAnfibios, seguimiento, censo de cantos, especiesindicadoras, Salamandra, Alytes, Bufo, Epidalea, Hyla,Pelophylax

Introducció

El Seguiment d’amfibis de la conca de la Tordera(SACT) és un projecte adscrit a L’Observatori de laTordera. Es tracta d’una iniciativa que sorgí per defi-nir indicadors de l’estat del medi natural i social(socioecològics) de la conca de la Tordera i fer-neel seguiment a partir de l’avaluació del nivell de sos-tenibilitat dels recursos hídrics presents i la difusiódels valors de patrimoni natural i cultural associatsa la conca (més informació i relació d’institucionspromotores a <www.observatoririutordera.org>).En aquest context, el paper dels amfibis a les xar-xes tròfiques riberenques fa que es tracti d’ungrup molt adequat a l’hora de complementar elseguiment dels altres grups biològics que s’estàduent a terme des de L’Observatori i, al seu torn,la comparació amb l’evolució dels altres grupsbiològics i altres paràmetres ambientals, com arala qualitat fisicoquímica de l’aigua i el règim hidro-lògic, serà de gran ajut per tipificar el paper bioin-dicador de les espècies d’amfibis més comunesde la conca.

L’objectiu general del SACT és avaluar l’evo -lució de la qualitat ambiental d’una part aprecia-ble de la conca del riu de la Tordera mitjançant elseguiment de les poblacions d’amfibis associadesals cursos fluvials i zones humides veïnes. Tanma-teix, se’n deriven els següents objectius específics:• Obtenir informació abundant i diversa sobre labiologia de les diferents espècies (fenologia, úsde l’espai, preferències d’hàbitat, etc.).• Comprendre la dinàmica de les comunitatsd’amfibis d’un sistema fluvial.• Caracteritzar el paper bioindicador de les prin-cipals espècies d’amfibis.• Establir índexs d’estat ecològic sobre la base deles comunitats d’amfibis.

Metodologia

Atesa la síntesi de la metodologia del SACT feta aCarrera i Pié (en premsa), i que una exposició mésexhaustiva dels aspectes detallats d’aquesta estàrecollida a Carrera i Villero (2008), aquí només escomentarà de forma succinta. Després d’un anyde proves pilot, la primavera de 2003 s’inicià elseguiment dels amfibis emprant la metodologiaestandarditzada als set trams del curs principal delriu Tordera, i la primavera de 2005, es van incor-porar tres trams de la riera d’Arbúcies. El mateix

any, s’inicià el seguiment de cinc punts d’alta diver-sitat d’amfibis fora de la Tordera i la riera d’Arbúciesamb la finalitat de complementar el seguimentestàndard principal, ja que aquests punts aporteninformació d’hàbitats d’importància per a la repro-ducció dels amfibis de la conca de fora dels doscursos fluvials estudiats, i sobre espècies que hi sónrares o absents. Tots aquests mostrejos exposatscontinuen indefinidament. Les dues metodologiesemprades per a la recollida de dades s’apli quen denit, amb periodicitat mensual de març a juny, i són,o bé el cens de cants, o bé la recerca directa queanomenem mostreig exhaustiu. A cada tram, enfunció de la tipologia fluvial i dels resultats delsmostrejos preliminars, s’aplica un dels dos mèto-des seleccionats. Així, repartits als deu trams ounitats de seguiment definits per L’Observatori, hiha sis sèries de punts d’escolta i quatre transsec-tes de mètode exhaustiu. A més, per als puntsd’alta diversitat s’empra també el mostreig exhaus-tiu resseguint el perímetre de la massa d’aigua. Laubicació d’aquestes sèries, transsectes i puntsd’alta diversitat es mostra en el mapa 1.

Resultats

Pel mateix motiu exposat en l’apartat metodolò-gic, aquest apartat se centrarà en l’objectiu prin-cipal del seguiment, que són les variacions en ladistribució i l’abundància dels amfibis estudiats mésrepresentatius al llarg del temps, i s’obviaran lainformació obtinguda des de l’inici del projectesobre les preferències d’hàbitat reproductor i la dis-tribució pel territori del conjunt de les espèciesdetectades, i es remetrà el lector a les obres ja refe-renciades per a aquesta informació.

Al riu de la Tordera es poden començar a obser-var certes pautes en l’evolució de les comunitatsd’amfibis, ja que es disposa d’una sèrie de segui-ment de sis anys, o fins i tot, als trams 0 i 4, de set,atès que són zones prospectades amb la meto-dologia estàndard en les proves pilot, de maneraque es disposa de dades des de l’any 2002. Acontinuació, s’exposen sintèticament els princi-pals resultats per als diferents àmbits del riu foca-litzats sobre les sis espècies més detectades, a lesquals s’atribueix una fiabilitat més alta com a indi-cadores. Al tram 0, localitzat al curs alt de la Tor-dera, es realitza un transsecte de mostreig exhaus-tiu al llarg de 440 metres lineals de riu, on, peravaluar l’estat de les poblacions, s’empren les


dades referents a adults de les dues espèciesdetectades: el gripau comú (Bufo bufo) i la sala-mandra (Salamandra salamandra). Es tracta deltram estudiat menys ric en espècies, la qual cosasembla deguda al tipus d’ambient; per contra,concentra les millors poblacions d’aquestes duesespècies. Per a S. salamandra, la tendència delsadults reproductors en els mostrejos primaveralstendeix a augmentar, però cal prendre aquestesdades amb cautela per dos motius: les baixesdensitats amb què apareix aquesta espècie fanque el biaix en les deteccions pugui ser elevat, i,com s’ha comprovat al llarg de visites a l’octubreentre el 2002 i el 2004, la presència de reproduc-tors en aquest mes pot ser igual o superior a lesquatre prospeccions primaverals (fig. 1). En el casde B. bufo, inicialment s’observa una alternançaentre anys consecutius en la pujada i baixadad’exem plars, per acabar disminuint dos anys se -guits (fig. 2). La tendència a la disminució d’aquestapoblació, aparentment la millor d’aquest anur enl’àmbit estudiat, no s’observa amb aquesta magni-

tud a cap dels tres trams de la riera d’Arbúcies, ontambé se segueix l’espècie des de l’any 2005. Comque no s’han detectat canvis paisatgístics ni altresalteracions ambientals rellevants, es llancen hipòte-sis si podria estar motivada pels hiverns secs delsdarrers anys i l’empit jorament associat a la dispo-nibilitat de llocs de posta adequats.

Als cursos mitjà i baix de la Tordera, centreml’atenció en la variació anual de la presència de lesquatre espècies que hi són dominants. Les dadess’analitzen al conjunt dels quaranta punts d’escoltasituats en aquests cursos i sense distingir entretrams (figura 3 i taula 1). Si comparem les dadesdels darrers tres anys amb la resta del període deseguiment, les dues espècies més lligades al cursfluvial, especialment el tòtil (Alytes obstetricans) ien menor mesura la granota verda (Pelophylaxperezi), mostren una recuperació de la seva distri-bució al llarg del riu. La notable avançada l’any2008 —el màxim de la sèrie— del gripau corredor(Epidalea calamita), anur oportunista vinculat apunts d’aigua de curta durada, és deguda al fet

Mapa 1. Ubicació dels transsectes de mostreig exhaustiu (TME), les sèries de punts d’escolta (SPE) i elspunts d’alta diversitat d’amfibis (PAD).


que torna a detectar-se pel cant com en els anys2002 i 2004 al tram 4 i en quatre punts d’escoltade dos trams on era inèdita la seva contribució a

l’índex de presència, el 2 i el 3. De fet, ja es teniaconstància visual de la seva presència en baixesdensitats, i sembla que les pluges torrencials tar-


Figura 1. Evolució de la població reproductora primaveral de Salamandra salamandra al transsecte exhaus-tiu del tram 0 durant el període 2002-2008. Resultats aplicant un índex quilomètric d’abundància (IQA, nom-bre d’exemplars per quilòmetre).

26

24

22

20

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

IQA

2002

Any

2003 2004 2005 2006 2007 2008

5 5

22

7

16

27

Figura 2. Evolució de la població reproductora de Bufo bufo al transsecte exhaustiu del tram 0 durant el pe ríode2002-2008. Resultats aplicant un índex quilomètric d’abundància (IQA, nombre d’exemplars per quilòmetre).

450

400

350

300

250

200

150

100

50

0

IQA

2002

Any

2003 2004 2005 2006 2007 2008

402

136

107

270

114

243

64

mació disponible, el fet més destacable és l’ele vadavariabilitat interanual en la presència de les espè-cies reproductores dels cinc punts d’alta diversitat.Concretament, aquests són els següents (mapa 1):una bassa d’una antiga extracció d’àrids associa-da a la plana al·luvial de la Tordera a l’alçada de laBatllòria (PAD 1); una petita represa a la capçalerade la riera d’Arbúcies situada dins el Parc Naturaldel Montseny (PAD 2); i, situats a l’Espai d’InterèsNatural de Roureda de Tordera i entorn proper, unpetit tram de rierol (PAD 3), una petita bassa origi-nada per una extracció d’àrids (PAD 4) i els aigua-molls associats al sotabosc d’una roureda de roure

danes d’enguany n’han afavorit la reproducciómassiva. La reineta (Hyla meridionalis), que reque-reix punts d’aigua secundaris amb un hidroperío-de de durada mitjana, ha disminuït de forma nota-ble, malgrat que no ha assolit cap any el valormés baix de la sèrie (el 2003); en alguns sectors,sembla associat als efectes de la disminució delnivell freàtic provocat per episodis de sequera a lesbasses de cria d’aquesta espècie.

En el cas de la riera d’Arbúcies i els punts d’altadiversitat, disposar únicament de quatre anys demonitoratge no permet valorar l’existència de ten-dències definides de les poblacions. Amb la infor-

Figura 3. Evolució de la presència primaveral de les quatre espècies més abundants als quaranta puntsd’escolta del curs principal de la Tordera al llarg del període 2003-2008.

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Per

cent

atge

de

punt

s am

b pr

esèn

cia

Alytesobstetricans

2003 2004 2005 2006

Epidaleacalamita

Hylameridionalis

Pelophylaxperezi

2007 2008


Taula 1. Presència primaveral de les quatre espècies més abundants als quaranta punts d’escolta del cursprincipal de la Tordera entre els anys 2006 i 2008. La tendència en la distribució dels mascles amb activitatreproductora és només orientativa, ja que s’ha tingut en compte el valor de cada any respecte de la mitjanadel període

Mitjana per Percentatge Percentatge Percentatgeal període de presència Tendència de presència Tendència de presència Tendència

Espècie 2003-2008 (2006) (2006) (2007) (2007) (2008) (2008)

A. obstetricans 55% 38% �� 58% — 60% �

E. calamita 29% 28% — 33% — 40% ��

H. meridionalis 42% 40% — 33% � 35% ��

P. perezi 84% 88% — 90% � 85% —

�� gran augment (≥ 10%), � lleuger augment (< 10% i ≥ 5%), — estable (< 5% i > –5%), � lleugera disminució (≤ –5% i> –10%), �� gran disminució (≤ –10%)

pènol (Quercus robur) (PAD 5). En la taula 2 esmostra la distribució dels anurs i urodels detectatsals cinc punts d’alta diversitat d’amfibis des del’inici dels treballs preliminars l’any 2001 fins al’actualitat, així com els resultats del darrer any demostreig. Amb vuit de les dotze espècies a prioridetectables en l’àmbit estudiat, l’any 2007 ha estatel més baix dels anys de seguiment estandardit-zat en el paràmetre de riquesa global d’espècies(RAsp). No obstant que la diferència és baixa res-pecte dels altres anys, en la taula 3 s’observa quea tots els punts menys un, es van detectar menysespècies que l’any 2006, i en concret els PAD 1,4 i 5 resultaren notablement afectats per episodisde sequera. El 2008, aquest fenomen de seque-ra s’ha repetit de forma preocupant al PAD 5 i pot

haver influït en els baixos nivells d’inundació delsPAD 3 i 4; tanmateix, als dos darrers punts, els epi-sodis intermitents de pol·lució orgànica i la intro-ducció de peixos, respectivament, semblen estarimplicats en la disminució progressiva d’espèciesdetectades. Si es compara amb la informació del’any 2005, es fa palès el declivi alarmant en espè-cies detectades d’aquest sector de la conca. Percontra, si bé algun any no s’ha pogut tancar el ciclereproductiu de les espècies, no s’ha repetit deforma tan aguda la sequera de l’aqüífer que afec-tà l’any 2005 el PAD 1. El PAD 2 sembla el mésestable en riquesa, si bé numèricament s’ha detec-tat el descens numèric d’adults d’algunes espè-cies arran de la introducció i aparent consolidacióde truita (Salmo trutta).


Taula 3. Variació en el nombre d’espècies detectades a cada punt d’alta diversitat (PAD) des de l’any 2005 idel valor del paràmetre «Riquesa específica d’amfibis als PAD» (RAsp)

Any PAD 1 PAD 2 PAD 3 PAD 4 PAD 5 RAsp

2005 0 5 4 4 5 9

2006 4 6 3 3 3 9

2007 3 6 2 2 0 8

2008 4 6 1 1 0 9

Taula 2. Espècies detectades a cada punt d’alta diversitat (PAD) al llarg de tots els mostrejos del SACT. Les creus indiquen les espècies més detectades l’any 2008

Espècies detectades PAD 1 PAD 2 PAD 3 PAD 4 PAD 5 Nombre de PAD

Salamandra salamandra X X 5

Lissotriton helveticus 1

Triturus marmoratus X 2

Alytes obstetricans X 4

Discoglossus pictus 2

Pelobates cultripes X 1

Pelodytes punctatus 1

Bufo bufo X 4

Epidalea calamita X 1

Hyla meridionalis X X 4

Pelophylax perezi X X 4

Rana temporaria X 1

Total d’espècies 6 7 6 5 6

contribució relativa en l’estructura de la comuni-tat d’amfibis.

Com a dades preliminars del seguiment, s’ob -serva que els darrers anys, en termes generals, elscursos mitjà i baix del riu de la Tordera s’estanrecuperant de les primaveres eixutes entre elsanys 2004 i 2006. Com a part negativa, és desta-cable el declivi preocupant de B. bufo al sectorestudiat del curs alt de la Tordera, i les amenaceso degradació constatada, depenent dels casos,que planen sobre els cinc punts d’alta diversitatmonitoritzats.

Bibliografia

CARRERA, D.; PIÉ, G. (en premsa): «El seguimentd’amfibis de la conca de la Tordera (SACT)», dinsI Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serrala-da Litoral Central. Diputació de Barcelona.

CARRERA, D.; VILLERO, D. (2008): «Els amfibis dela conca de la Tordera», dins Boada, M.; Mayo, S.;Maneja, R. (coord.): Els sistemes socioecològicsde la conca de la Tordera. Barcelona: InstitucióCatalana d’Història Natural, p. 375-410.

DROEGE, S.: A heuristic approach to validatingmonitoring programs based on count indices(Damn the statisticians, full speed ahead). USGSPatuxent Wildlife Research Center. Consultableen línia: 8 de desembre de 2004.

GREEN, D. (2003): «The ecology of extinction:population fluctuation and decline in amphibians»,dins Biological Conservation, 111: 331-343.

PECHMANN, J.H.K.; WILBUR, H.M. (1994): «Putt -ing declining amphibian populations in perspecti-ve: natural fluctuations and human impacts», dinsHerpetologica, 50 (1): 65-84.

PECHMANN, J.H.K.; SCOTT, D.E.; SEMLITSCH, R.D.;CALDWELL, J.P.; VITT, L.J.; GIBBONS, J.W. (1991):«Declining amphibian populations: the problem ofseparating human impacts from natural fluctua-tions», dins Science, 253 (5022): 892-895.


Conclusions

A nivell general, els set anys de realització delSACT i d’estudis complementaris associats hanaportat una gran quantitat de dades de tipus eco-lògic i biològic sobre els amfibis d’aquesta conca,als quals cal sumar els estudis pretèrits i actualsd’altres grups de recerca herpetològica. Ara bé,la contribució principal d’aquest treball ve dona-da pel fet de focalitzar l’atenció en les comunitatsd’amfibis de dos cursos fluvials de mida mitjana ila seva dinàmica poblacional al llarg del temps, jaque aquest ha estat un aspecte poc estudiat delsamfibis ibèrics.

La integració del SACT en el projecte de l’Ob -servatori facilitarà la interpretació dels resultatsgràcies al seguiment paral·lel d’una completa bate-ria de paràmetres dels ecosistemes fluvials queinteraccionen amb els amfibis, entre els quals des-taquen la hidrologia i la vegetació. Aquest fet ésuna oportunitat per establir el paper bioindicadordels amfibis en l’àmbit d’estudi mitjançant l’esta -bliment de les causes que condicionen les varia-cions en l’estructura de les comunitats d’amfibis,si bé aquesta inferència es veu dificultada per lesinèrcies poblacionals i la complexitat de les inter-accions dins l’ecosistema. Com és el cas, aixònomés es pot solucionar amb sèries d’anys llar-gues i múltiples espais mostrejats. En aquest sen-tit, per observar tendències significatives en amfi-bis, es considera convenient disposar d’una llargasèrie de registres —entre cinc i deu anys com amínim— perquè les fluctuacions naturals a curttermini puguin emmascarar els canvis poblacio-nals significatius que es manifesten en períodestemporals més llargs (Pechmann et al., 1991;Pechmann i Wilbur, 1994; Green, 2003; Droege,en línia).

Arribat a un nivell de coneixements suficient,el seguiment amb finalitats indicadores s’hauràde centrar en l’anàlisi de l’estat de les espèciesconsiderades bones bioindicadores i de la seva


Resum

Si es té en compte l’àmplia distribució de la salaman-dra comuna a Europa, els estudis helmintològics sónmolt escassos. Així doncs, es presenten les prime-res dades de paràsits de Salamandra salamandra alnord de la península ibèrica.

En aquest treball s’ha procedit a l’estudi helmin-tològic de cinquanta-un individus atropellats, i s’handetectat un total de tres espècies: el trematodeBrachycoelium salamandrae (Frölich, 1789) i elsnematodes Oxysomatium brevicaudatum (Zeder,1800) i Rhabdias bufonis (Schrank, 1788).

Les tres espècies detectades, exclusives d’am -fibis, són noves citacions per als urodels al ParcNatural del Montseny. També se cita per primer copa nivell mundial el gènere Rhabdias com a paràsit deSalamandra sp. L’alta prevalença del trematode B.salamandrae (43%) indica que l’hoste intermediari(mol·lusc terrestre) té un paper rellevant en la dietad’aquest amfibi.

Paraules clauSalamandra, helmints, paràsit, nematode, tremato-de

Abstract

Helminth parasites of Salamandra salamandrain Montseny Natural Park Although the common salamander is widespreadthroughout Europe, there are very few helmintholog-ical studies of the species. This paper presents thefirst data about parasites of Salamandra salamandrain the north of the Iberian Peninsula.

We carried out a helminthological study of 51individuals that had been run over, and detectedthree species: the trematode Brachycoelium sala-mandrae (Frölich, 1789), the nematodes Oxyso-matium brevicaudatum (Zeder, 1800), and Rhabdiasbufonis (Schrank, 1788).

The species detected were solely found in amphib-ians and are new citations for urodeles in MontsenyNatural Park. This is also the first study in the worldto cite the genus Rhabdias as a parasite of Salaman-dra sp. The high prevalence of the trematode B. sala-mandrae (43%) indicates that the intermediate host(land snail) plays an important role in the diet of thisamphibian.

Key words Salamandra, helminths, parasite, nematode, trema-tode

Helmints paràsits de Salamandrasalamandra al ParcNatural del Montseny

Alexis Ribas,1 Fèlix Amat2 i Marina Veciana1

1Laboratori de Parasitologia, Universitat de Barcelona.2 Museu de Granollers, Ciències Naturals

Resumen

Helmintos parásitos de Salamandrasalamandra en el Parque Natural del MontsenyAunque la distribución de la salamandra en Europaes muy amplia, los estudios helmintológicos son muyescasos. En el presente trabajo, se presentan por pri-mera vez datos de parásitos de Salamandra sala-mandra en el norte de la península ibérica.

Se ha realizado el estudio helmintológico a partirde cincuenta y un individuos atropellados, y se handetectado tres especies: el trematodo Brachycoeliumsalamandrae (Frölich, 1789) y los nematodos Oxy -somatium brevicaudatum (Zeder, 1800) y Rhabdiasbufonis (Schrank, 1788).

Las tres especies detectadas, exclusivas de an -fibios, son nuevas citas para el Parque Natural delMont seny. Además se cita por primera vez a nivelmundial el género Rhabdias como parásito pulmonarde Salamandra sp. La alta prevalencia del trematodoB. salamandrae (43%) indica que el huésped inter-mediario (molusco terrestre) tiene un papel relevan-te en la dieta de este anfibio.

Palabras claveSalamandra, helmintos, parásitos, nematodo, tre-matodo

Introducció

Els helmints paràsits de mamífers han estat i sónintensament estudiats al Parc Natural del Mont-seny (Miquel et al., 1994; Gouy de Bellocq et al.,2007). En canvi, les úniques dades en amfibiscorresponen a Rana temporaria (L. 1758) (Nava-rro et al., 1986). L’objectiu d’aquest estudi és ini-ciar l’estudi dels helmints d’urodels al Parc Natu-ral del Montseny, on no se’n coneix cap dada.

Hi ha sis espècies del gènere Salamandra(Arnold, 2002) repartides per Europa (quatre espè-cies), el nord Àfrica (1) i Àsia (1). De totes aques-tes, els estudis estan limitats a S. salamandra (L.1758), probablement perquè presenta una distribu-ció més àmplia, però en general els estudis decaire helmintològic són escassos. La recopilació dedades bibliogràfiques en aquest treball ha permèsdeterminar un espectre de dotze espècies (taula1), de les quals, si bé a priori sembla un nombrerelativament alt, només dues espècies tenen una

distribució àmplia: el nematode Oxysomatium bre-vicaudatum (Zeder, 1800) i el trematode Brachy-coelium salamandrae (Frölich, 1789). Les altreses pècies tenen una presència molt puntual, in -cloent-hi els parasitismes accidentals.

Material i mètodes

Els exemplars estudiats de S. salamandra corres-ponen a individus trobats atropellats i que alhoraestaven poc malmesos, és a dir, que havien mortles darreres hores i no tenien les vísceres aixa -fades.

De tots els individus recol·lectats, cinquanta-unacomplien els dos requisits anteriors (un exemplarde Bigues i Riells, dos de Sant Iscle de Vallalta iquaranta-vuit del Parc Natural del Montseny). Totesaquestes recol·leccions es van realitzar entre l’any2000 i el 2008. Aquests individus van ser conser-vats per congelació (-20 ºC) o en alcohol fins al


Taula 1. Estudis previs a tota l’àrea de distribució de l’amfibi estudiat

Andalusia Alemanya Polònia Ex-Txecoslovaquia Romania Suïssa

N ? 29 25 ? 16 93

Acantocèfals

Acanthocephalus anthuris (Dujardin, 1845) +

Echinorhynchus haeruca(Rudolphi, 1808) +

Pomphorhynchus laevis(Zoega in Muller, 1776) +

Nematodes

Aplectana acuminata (Schrank, 1788) +

Dorylaimus parasiticus (Navarro, Guerrero, Pérez-Mellado i Lluch, 1995) +

Oxysomatium brevicaudatum (Zeder, 1800) + + +

Oswaldocuzia filiformis (Goeze, 1782 i Travassos, 1917) + +

Trematodes

Brachycoelium salamandrae (Frölich, 1789) + + +

Euryhelmis squamula (Rudolphi, 1819) +

Haematoloechus carbonelli (Lluch, Navarro i Pérez-Soler, 1991) +

Leptophallus sp (Lühe, 1909) + L

Opisthioglype ranae (Frölich, 1791) +

N: nombre d’individus estudiats; L: larves (S. salamandra actua com a hoste intermediari); Andalusia: Lluch et al. (1987, 1991),Navarro et al. (1995); Alemanya: Veith i Erpelding (1995); Polònia: Bertman (1986); ex-Txecoslovàquia: Vojtek (1989); Romania:Cӑpuše (1967), i Suïssa: André (1912)

moment de la seva dissecció. Un cop desconge-lats o retirats de l’alcohol se’n van disseccionar elshostes i es va separar cadascuna de les vísceresi dels òrgans que calia estudiar per fer-ne l’ex -tracció i recomptar els paràsits trobats. Aquestaoperació es va realitzar sota lupa binocular.

Els helmints extrets van ser conservats en alco-hol de 70º fins al moment del seu muntatge i iden-tificació.

Els trematodes es van tenyir amb carmí borà-cic. Posteriorment es van deshidratar mitjançantuna cadena alcohòlica i se’n va fer el muntatgedefinitiu entre porta i cobreobjectes amb bàlsamde Canadà. A continuació, es van observar almicroscopi i se’n van prendre les mides per tald’iden tificar-los com a espècie.

En el cas dels nematodes es va fer un mun-tatge amb glicerina-gelatina entre porta i cobre-objectes. L’observació al microscopi i la presa demides va permetre fer-ne la identificació com aespècie.


Es van analitzar un total de cinquanta-un exem-plars de Salamandra salamandra del Parc Natu-ral del Montseny i els resultats generals van ser latroballa d’una espècie de trematode: Brachycoe-lium salamandrae (Frölich, 1789), de microhàbitatintestinal, i dues espècies de nematode —Oxyso-matium brevicaudatum (Zeder, 1800), de microhàbitat cecal, i Rhabdias bufonis (Schrank, 1788),

de microhàbitat pulmonar—. Les dues primeresespècies són les més comunes arreu d’Europa,fins i tot en els estudis previs realitzats a la penín-sula ibèrica.

Referent als cicles vitals dels helmints detectats,podem fer una sèrie de consideracions. Pel que faa l’únic trematode detectat, els seus dos hostesintermediaris són mol·luscs terrestres, com ha estatdemostrat en altres espècies del gènere (Jordan iByrd, 1967; Cheng, 1960). Encara que desconei-xem quins mol·luscos en són els responsables alParc Natural del Montseny, si tenim en comptel’elevada prevalença detectada del paràsit, aquestshan de tenir una certa importància en la dieta del’amfibi. La prevalença d’un 43,14% registrada enel nostre estudi és inferior a la detectada a Suïssa(amb un 70,9%), però superior als estudis de Roma-nia (amb un 31,25%) i amb un valor semblant al44,60% de Polònia (taula 3).

Així doncs, si considerem la prevalença i el fetque en el cicle de vida d’aquest trematode és obli-gada la presència d’un mol·lusc terrestre queactuarà com a hoste intermediari, s’evidencia laimportància de la ingesta de mol·luscs a la zonaestudiada.

Si tenim present els diferents estudis, s’observauna variació en els rangs d’intensitat fins a seixan-ta-un individus a Suïssa, mentre que en el nostreestudi hem arribat a un màxim de dinou individusi uns escassos tres individus a Polònia. Unes inten-sitats elevades podrien causar una obstrucció enel tracte intestinal, la qual cosa no succeeix alMontseny.


Taula 2. Mesures de Brachycoelium salamandrae (Frölich, 1789) obtingudes en aquest estudi amb relació ales dades conegudes (en mil·límetres)

Polònia Romania Montseny

Longitud total 3,960-5,040 3,539-5,229 No mesurada

Amplada màxima 0,900-1,206 0,941-2,218 No mesurada

Ventosa oral 0,261-0,306 × 0,252-0,315 0,216-0,265 × 0,216-0,301 0,247-0,288 × 0,278 × 0,350

Amplada de la faringe 0,090-0,100 No mesurada No mesurada

Longitud de la faringe 0,234-0,315 No mesurada 0,103 × 0,123

Ventosa ventral 0,216-0,254 × 0,225-0,260 No mesurada No mesurada

Ovari 0,189-0,270 × 0,171-0,216 0,180-0,337 × 0,156-0,216 0,092-0,206 × 0,103-0,288

Testicle dret 0,198-0,288 × 0,180-0,243 0,156-0,301 × 0,156-0,349 0,123-0,226 × 0,082-0,175

Testicle esquerre 0,189-0,279 × 0,175-0,220 0,180-0,253 × 0,168-0,329 0,123-0,216 × 0,133-0,236

Llargada dels ous 0,036-0,046 0,040-0,043 0,039-0,051

Amplada dels ous 0,027-0,036 0,029-0,031 0,020-0,039

Les dades mètriques dels exemplars de B.salamandrae se solapen amb els estudis previs(taula 2).

Pel que fa als nematodes del cec, aqueststenen un cicle directe, en el qual les femelles adul-tes ponen els ous que seran alliberats al medi iingerits accidentalment per un altre hoste. Pertant, la densitat d’hostes pot ser decisiva per a latransmissió d’aquest nematode.

En aquest estudi es descriu per primer cop elgènere Rhabdias sp. com a paràsit del gènereSalamandra, un paràsit comú en anurs, peròescàs en salamandres i serps (Bursey et al.,2003). Goater i Ward (1992) demostraren l’efectenegatiu d’aquest paràsit en el creixement i lasupervivència del gripau comú (Bufo bufo L.1758), la qual cosa suposa un efecte negatiu perals amfibis al Parc Natural del Montseny. Aquestnematode presenta un cicle biològic més com-plex, que pot ser directe, per penetració cutàniadel paràsit, o bé indirecte, mitjançant ingestiód’un mol·lusc terrestre que actuaria com a hosteintermediari. La reproducció sexual al sòl es veuafavorida per les condicions d’humitat presentsal Montseny, la qual cosa podria ser la causa dela presència d’aquest nematode en aquest parcnatural.

Les tres espècies detectades, exclusivesd’amfibis, són noves cites per als urodels del ParcNatural del Montseny. Estudis futurs en altres amfi-bis d’aquest parc serien necessaris per ampliar elsconeixements dels helmints paràsits d’aquestazona.

Agraïments

Volem expressar el nostre agraïment a Carles Fla-quer, Lídia Freixas, Joana Colomer i Dolors Rodrí-guez pels materials aportats per a la realitzaciód’aquest estudi.

Bibliografia

ANDRÉ, E. (1912): «Recherches parasitolo giquessur les Amphibiens de la Suisse», dins Revue Suis-se de Zoologie, 20 (7): 471-485.

ARNOLD, E.N. (2002): A field guide to the rep tilesand amphibians of Britain and Europe. Londres:Harper Collins, 288 pàgines.

BERTMAN, M. (1986): «Brachycoelium salama-drae (Frölich, 1789) (Trematoda, Brachycoeliidae)u salamandry plamisstej-Salamandra salamandraL.», dins Wiadmosci Parazytologiczne, XXXII (2):174-175.

BURSEY, C.R.; GOLDBERG, S.R.; TELFORD, S.R.(2003): «Rhabdias anolis n. sp. (Nematodea: Rhab-diasidae) from the lizard, Anolis frenatus (Sauria:Polychrotidae), from Panama», dins Journal ofParasitology, 89 (1): 113-117.

CAPUS, E, I. (1967): «Contributions à l’étude del’helminthofaune parasite de la Salamandra salaman -dra L. de la Roumanie», dins Travaux du muséumd’Histoire natural «Grigore Antipa», VII: 65-69.

CHENG, T.C. (1960): «The life cycle of Brachyco-elium obesum Nicoll, 1914, with a discussion of thesystematic status of the trematode family Brachy-coelidae Johnston 1912», dins Journal of Parasi-tology, 46: 464-472.

GOATER, C.P.; WARD P.I. (1992): «Negativeeffects of Rhabdias bufonis (Nematoda) on thegrowth and survival of toads (Bufo bufo)», dinsOecologia, 89: 161-165.

GOUY DE BELLOCQ, J.; RIBAS, A.; CASANOVA, J.C.;MORAND, S. (2007): «Inmunocompetence and hel-minth community of the white-toothed shrew, Cro-cidura russula in Montseny Natural Park, Spain»,dins European Journal Of Wildlife Research, 53 (4):315-320.

JORDAN, H.E.; BYRD, E.E. (1967): «The life cycleof Brachycoelium mesorchium Byrd, 1937 (Tre-matoda: Digenea: Brachycoeliinae)», dins Zeits-chrift fur Parasiterkunde, 29: 61-84.


Taula 3. Prevalences (P%), intensitats mitjanes (IM) i rangs d’intensitat de les diferents espècies paràsites

Prevalença (P%) Intensitat mitja (IM) Rang d’intensitat

Trematoda

Brachycoelium salamandrae 43,14% 6,40 (1-19)

Nematoda

Oxysomatium brevicaudatum 31,37% 3,25 (1-10)

Rhabdias bufonis 5,88% 8 (4-15)

LLUCH, J.; ROCA, V.; NAVARRO, P.; MAS, S. (1987):Helmintofauna de los herpetos ibéricos: estadoactual de los conocimientos, consideraciones eco-lógicas y estimaciones corológicas. Mamíferos yHelmintos. Volumen homenaje al Prof. Dr. Her-man Kahmann. Barcelona: Ketres, 338 pàgines.

LLUCH, J.; NAVARRO, P., PÉREZ-SOLER, P. (1991):«Haematoloechus carbonelli sp. n. (Haematoloe-chinae: Plagiorchiata) un nouveau trématode para-site d’amphibiens de la péninsule ibérique», dinsRevue Suisse de Zoologie, 98(2): 255-260.

MIQUEL, J.; TORRES, J.; CASANOVA, J.C.; FELIU, C.(1994): Helmints paràsits de carnívors silvestres deCatalunya. Particularitats de les faunes del Mont-seny. Granollers: Museu de Granollers, Treballsdel MDG/CCNN, núm. 3, 166 pàgines.

NAVARRO, P.; HORNERO, M.J.; MONTORI, A.; LLUCH,J. (1986): «Primeros datos sobre la helmintofaunade Rana temporaria Linnaeus, 1758 (Amphibia,

Ranidae) en el macizo del Montseny y las estriba-ciones del prepirineo catalán», dins II Reunió Gene-ral de la Societat Catalana d’Ictiologia i Herpeto-logia (SCIH). Benicàssim: (de l’1 al 3 de setembrede 1986), p. 81.

NAVARRO, P.; GUERRERO, F.; PÉREZ-MELLADO, V.;LLUCH, J. (1995): «Description of a new species:Dorylaimus parasiticus, a parasite of amphibiansin the Iberian Peninsula (Nematoda: Dorylaimida)»,dins Journal of Zoology. Proceedings of the Zoo-logical Society of London, 237: 169-177.

VEITH, M.; ERPELDING, G. (1995): «Presence ofPomphorhynchus laevis in Salamandra salaman-dra», dins Journal of Helminthology, 69: 267-268.

VOJTEK, J. (1989): «The present situation of theresearch into the stages of development of trema-todes in Czechoslovakia», dins Scripta FacultatisScientiarum Naturalium Universitatis PurkynianaeBrunensis (Brno), 19(9): 339-352.



Resum

Els darrers quaranta-cinc anys s’ha examinat el con-tingut dels paps d’alguns milers de tudons i s’haestablert una comparativa entre l’alimentació delstudons del Montseny-Montnegre i els del Segrià - Plad’Urgell.

Paraules clauColumba palumbus, alimentació

Abstract

Diet of the common wood pigeon (Columbapalumbus)Over the last 45 years, the contents of thousands ofwood pigeons’ crops have been examined and thediet of wood pigeons on Montseny-Montnegre com-pared with the diet of those in Segrià - Pla d’Urgell.

Key wordsColumba palumbus, diet

L’alimentació dels tudons (Columbapalumbus)

Salvador Riera

Resumen

La alimentación de las palomas torcaces(Columba palumbus)En los últimos cuarenta y cinco años se ha examina-do el contenido de los buches de algunos miles depalomas torcaces y se ha establecido una compa-rativa entre la alimentación de las palomas torcacesdel Montseny-Montnegre frente a las del Segrià - Plad’Urgell.

Palabras claveColumba palumbus, alimentación

Introducció

El tudó (Columba palumbus) és una de les espè-cies cinegètiques a les quals es dedica més tempsentre les diferents modalitats de caça.

Una de les bases per a l’èxit de la seva caceraés conèixer tan bé com sigui possible —això passatambé, òbviament, amb les altres espècies— elsseus costums etològics, és a dir, on s’ajoquen, ons’assoleien, on sojornen, on s’arre ceren els dies devent, on van a menjar i, sobretot, què mengen.

Objectius

A banda de fer aquestes observacions mentre espractica la caça del tudó —o millor, els dies pre-vis a la partida—, a l’hora d’esmocar-los, sempreés aconsellable fixar-nos curosament en el queporten al pap, de manera que segons l’indret onhan estat caçats, l’hora, l’estació, el temps que fa,etc., es poden extreure deduccions que seranmolt profitoses de cara a establir l’estratègia decaça per a jornades venidores. Tanmateix, és evi-dentment que no mengen el mateix els tudonsdel Montseny i del Montnegre que els tudons delSegrià o del Pla d’Urgell.

A partir de l’experiència que he anat acumulanten caceres realitzades en aquests dos hàbitatstan diferents, a continuació compararé la base ali-mentària del colúmbid que he pogut constatar.

Observacions constatades

Als vessants vallesans del Montseny i el Mont -negre, la diversitat dels ecosistemes muntanyencs—amb boscos de faig (Fagus selvatica), casta -nyedes (Castanea sativa), alzinars (Quercus ilex),suredes (Quercus suber), juntament amb pinedesde pi pinyer (Pinus pinea), reductes de pi bord(Pinus halepensis), de pi insigne (Pinus radiata) i depinastre (Pinus pinaster), i boscos mixtos queaquestes espècies configuren, amb el seu carac-terístic i a voltes prou atepeït sotabosc, i també lesmasies amb les seves feixes que fan el paisatgearbori discontinu— configura un hàbitat prou idoniper a l’establiment del tudó. Ara bé, les densitatsd’aquests establiments no tenen res a veure ambles que avui dia es poden trobar a les comarqueslleidatanes esmentades. En aquest sentit, vullremarcar que no m’estic referint a les poblacions

humanitzades de tudons de les ondulacions valle-sanes centrals, que sí que són copioses i queestan augmentant.

En aquests indrets del Montseny i el Montne-gre, la base de l’alimentació dels tudons són lafaja i les glans de roure, alzina o surera, les qualsma duren en aquest ordre durant la tardor i l’hi -vern. En aquesta època, aquestes aus tambémengen lledons (Celtis australis), heurons (Hede-ra helix) —només si la gla escasseja— i la flor del’arboç (Arbutus unedo). Curiosament, mai no hetrobat en cap pap ni una sola cirera d’arboç ni capcastanya, tot i que també n’hi ha de petites endeterminades perxades, sobretot els anys desequera. A les rouredes de les parts culminals, ontant m’agrada caçar-hi, també he trobat paps ambcontingut gairebé exclusiu de cecídies (Cynipsquercusfolii), que es fan a l’envés de les fulles delsroures africans (Quercus canariensis).

A la primavera i l’estiu, els tudons surten a lesfeixes de les poques masies actives o baixen alsconreus de les fondalades cercant-hi el blat (Tritiumsativum), la civada (Avena sativa), l’ordi (Hordeumvulgare) i altres gramínies, o lleguminoses com elsfesols menuts (Phaseolus vulgaris) i els tapissots(Lathyrus ochrus). Quan n’és el temps, tampoc nodesdenyen baies ni fruites com les cireres (Cera-sus avium), les maduixes (Fragaria vesca), el raïm(Vitis vinifera), les figues (Ficus carica), els ramellsde saüquer (Sambucus nigra), les escopetasses oraïm de moro (Phytolacca americana) i els lledons(Celtis australis).

A la primavera, quan van més justos de men-jar, els tudons també s’alimenten —que no al pap,ja que és temps de veda— de borrons de roure,prunera (Prunus domestica) i, més comunament,de flor d’acàcia (Robinia pseudo-acacia). Tambésota la fullaraca del bosc, encara troben alguna glaque ha aguantat la descomposició. Aquestes glans—sobretot d’alzina— són un recurs tròfic fins almes d’agost.

També els agraden els pinyons —cosa no gaireconeguda—, sobretot els de pinastre, que se’lsempassen sencers. Sovint voregen els torrentscercant-hi escapçar els brins tendrals de l’herbafresca i abeurar-se al captard.

En canvi, al Segrià i al Pla d’Urgell l’hàbitat ésben diferent. Aquí dominen els conreus de ce -reals, d’alfals (Medicago sativa), de pomes (Pirusmalus), de peres (Pirus comunis), de préssecs(Pirus persica), de nectarines (Prunus persica var.nectarina), de cireres, de raïms, etc., i també de


halepensis) i a la vora d’alguns canals o basses dereg, alguns peus de pollancres (Populus nigra).Aquests, juntament amb els pins blancs, són gai-rebé els únics arbres que podem trobar en aques-tes planes agrícoles.

girasols (Heliantus annus) i blat de moro (Zeamays). Més puntualment, hi ha altres plantacions,com les de mill (Panicum mileacium), pèsols (Pisumsativum), altres lleguminoses, etc. Intercalats entreels cultius, trobem bosquets de pi bord (Pinus

Taula 1. L’alimentació dels tudons (Columba palumbus)

Montseny-Montnegre Segrià - Pla d’UrgellIngesta Primavera Estiu Tardor Hivern Primavera Estiu Tardor Hivern

Blat x x x x

Civada x x x x

Ordi x x x x

Gla de roure x x

Gla d’alzina x x x x

Gla de suro x x

Blat de moro x x x

Lledons x

Heurons x

Faja x x

Flor d’arboç x x

Cecídies x

Pinyons x x x x

Fesols menuts x

Tapissots x x

Raïms x x x x

Figues x x x x

Raïms de sauquer x x

Escopetasses x x

Borrons de roure x

Borrons de prunera x x

Flor d’acàcia x

Aquenis de gira-sol x x x x

Cargolins x x x x

Mill

Pèsols x x

Molt Important Important Rarament


Aquí, l’alimentació fonamental són els cerealsd’estiu —blat, ordi i civada—, els aquenis de gira-sol i el blat de moro. Els fruiters aporten molt poca la dieta dels tudons, llevat de les cireres, el raïm—molt localitzat a Raimat— i les figues dels arbresque encara que no siguin en forma de plantació estroben en alguns marges. Ocasionalment, he tro-bat en el pap d’alguna d’aquestes aus algun car-golí (Theba pisana).

El blat de moro no el comencen a consumir finsa l’octubre, quan s’inicia el temps de la recol·lecció.Els pocs rostolls de blat de moro que no són estri-pats per a la sembra immediata de cereal d’estiuels proporcionen aliment durant l’hivern i, fins i tot,part de la primavera.

Així doncs, a l’estiu i la tardor troben aquí elmàxim d’aliment, mentre que al Montseny i alMontnegre la disposició més alta d’aliment esdóna a la tardor i l’hivern.

Conclusions

Els canvis socioambientals a les dues àrees com-parades són decisius per entendre la densitat del’espècie.

Mentre la despoblació de les masies dissemi-nades ja ha provocat una dràstica disminució delstudons al bosc els últims quaranta anys, arapodrien començar a perillar, per una altra circums-tància, les encara reeixides poblacions lleidata-nes. En efecte, en aquestes darreres, malgrat laquantitat de gra que hi ha als camps, la diversitatde recursos no és tan gran com a les comarquesbarcelonines, ja que la dieta possible és menysvariada.

El perill rau en l’explotació cada vegada mésintensiva de la terra per obtenir-ne dues collitesl’any —ja queden lluny els guarets—. La prolife-ració d’infraestructures i equipaments hidràulicsha fet augmentar notòriament els regadius quepermenten regar gira-sols i panís, els quals ne -cessiten molta aigua. També el preu dels cerealsd’estiu, del blat de moro i de les pipes, a causadel seu ús com a precursors del bioetanol, animaels pagesos a treballar immediatament la terraun cop han collit un cultiu per tal de plantar-ne unaltre. Així, cada vegada hi ha més finques ondesprés del blat es planta blat de moro o pipesi, en acabat, una altra vegada blat, amb la qualcosa els tudons no tenen temps de beneficiar-sedels rostolls.



Resum

El Parc Natural del Montseny i l’Institut Català d’Orni -tologia (ICO) van impulsar el passat 2007 una sèriede treballs encaminats a disposar, en un futur proper,d’un recull detallat de la distribució i abundància deles diferents espècies d’ocells nidificants en aquestmassís. L’experiència acumulada per l’ICO indicaclarament que per maximitzar les possibilitats d’acon -seguir una bona cartografia ornitològica de detallcalen els elements següents: un disseny del treball decamp que permeti maximitzar la representació espa-cial i ecològica amb els recursos disponibles; unametodologia ben estandarditzada i una aproximacióestadística que permeti elaborar models que predi-guin la distribució de l’espècie més enllà de les uni-tats prospectades. Aquest article mostra alguns delsresultats obtinguts en el marc d’aquesta nova carto-grafia ornitològica del Montseny.

Paraules clauMontseny, ocells, atles, distribució, modelització

Abstract

The ornithological map of Montseny: newtools and results In 2007, Montseny Natural Park and the CatalanInstitute of Ornithology (ICO) embarked on a series ofprojects to produce, in the near future, a detailedcompendium of the distribution and numbers of nest-ing birds on the massif. The experience accumulat-ed by the ICO clearly indicates that, in order to max-imise the possibilities of achieving an accurate anddetailed ornithological map, the following elementsare required: effective fieldwork design that will allowus to maximise the spatial and ecological represen-tation with the available resources; a highly standard-ised methodology and a statistical approach that willenable us to draw up models that will predict the dis-tribution of the species beyond the units in the sur-vey. This article shows some of the results obtainedfrom this new ornithological cartography of Montseny.

Key words Montseny, birds, atlas, distribution, modelling

La cartografiaornitològica alMontseny: noveseines i resultats

Sergi Herrando i Marc AntonInstitut Català d’Ornitologia

Resumen

La cartografía ornitológica en el Montseny:nuevas herramientas y resultadosEl Parque Natural del Montseny y el Instituto Catalánde Ornitologia (ICO) impulsaron el pasado 2007 unaserie de trabajos encaminados a disponer, en unfuturo próximo, de una recopilación detallada de ladistribución y abundancia de las distintas especies deaves reproductoras en este macizo. La experienciaacumulada por el ICO indica claramente que paramaximizar las posibilidades de obtener una buenacartografía ornitológica de detalle son necesarios undiseño del trabajo de campo que permita maximizarla representación espacial y ecológica con los recur-sos disponibles, una metodología bien estandariza-da y una aproximación estadística que permita ela-borar modelos que predigan la distribución de laespecie más allá de las unidades prospectadas. Esteartículo muestra algunos de los resultados obtenidosen el marco de esta nueva cartografía ornitológica delMontseny.

Palabras claveMontseny, aves, atlas, distribución, modelización

Introducció

Gràcies a una tradició ornitològica important, elMontseny és un parc natural amb singularitatsornitològiques ben conegudes des de fa temps(Ribas, 2000). La publicació més actualitzada dela distribució dels ocells del Montseny és proba-blement l’Atles dels ocells nidificants de Catalu nya1999-2002 (Estrada et al. 2004). Tanmateix, laresolució d’aquest treball resulta insuficient perabordar la problemàtica de la seva conservació auna escala més local, i en aquest sentit, es pot afir-mar que el grau de coneixement de la distribuciód’aquestes espècies al Parc Natural del Montsenyés encara incomplet. Per aquest motiu, el ParcNatural del Montseny i l’Institut Català d’Ornitologia(ICO) van impulsar l’any 2007 una sèrie de treballsencaminats a disposar d’un recull més detallat dela distribució i abundància de les diferents espè-cies d’ocells nidificants en aquest massís. Aqueststreballs es van organitzar en tres etapes: la prime-ra etapa es va focalitzar en la cartografia de les ausrapinyaires diürnes al parc (mostreig realitzat laprimavera de 2007, finançat per la Diputació deBarcelona); la segona es va centrar en la distribu-ció dels ocells nocturns (mostreig realitzat l’hiverni la primavera de l’any 2008, finançat per la Dipu-tació de Girona), i la tercera ha tingut com a objec-tiu elaborar mapes dels ocells comuns del parc(mostreig realitzat la primavera de l’any 2008, finan-çat per la Diputació de Barcelona).

Aquests tres estudis tenen com a objectiucomú millorar el coneixement sobre les àrees dedistribució d’aquests ocells al Parc Natural delMontseny, cosa que ha de permetre als seus ges-tors prendre decisions oportunes de cara a pro-tegir aquest patrimoni natural. No obstant això, caltenir present que aquest treball no pretén resoldredefinitivament els grans buits de coneixement queactualment es tenen quant a la distribució delsocells comuns en aquest espai natural, però sídonar un ferm pas endavant en la determinaciódels principals patrons espacials en la distribuciód’aquestes espècies.

Metodologia

Hi ha dues aproximacions metodològiques bàsi-ques per fer un estudi de la distribució d’ocells comel que aquí es planteja. Una primera consisteix acensar tots els quadrats d’un reticle de mida prou

gran per tal de mostrejar-los tots, si tenim encompte un esforç determinat. En el cas del Mont-seny, es podria optar per mostrejar quadrats de,per exemple, 5 × 5 km. La segona opció consis-teix a adoptar tècniques de modelització de la dis-tribució a partir d’una mostra de prospeccions decamp degudament seleccionada dins un reticlemolt més petit. S’ha optat per aquesta segonaopció, en la qual l’Institut Català d’Ornitologia hi haacumulat certa experiència d’ençà de la publica-ció de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya1999-2002 (Estrada et al., 2004). Un dels gransavantatges d’aquesta aproximació és que s’obtéuna informació molt detallada aconseguida per unmateix esforç amb relació a la cobertura de tots elsquadrats de mida més gran.

En aquesta aproximació metodològica ésessencial fer un mostratge adequat del territoriobjecte d’estudi a partir d’un reticle de coordena-des de referència. En aquest estudi es va optar perla malla utm (Universal Transversal de Mercator)1 × 1 km com a quadrícula bàsica per plantejar elmostratge, ja que el parc conté 364 quadratsd’aquestes dimensions.

Ocells comuns

En el cas del mostratge d’ocells comuns se’n vafer un d’aleatori de vuitanta-cinc quadrats, un 23%del total (fig. 1). La selecció de quadrats es varealitzar seguint les pautes establertes per Busta-mante i Seoane, 2004.

En cadascuna d’aquestes vuitanta-cinc unitatsde mostratge es va fer un transsecte d’un quilò-metre de longitud amb dues seccions consecu-tives de cinc-cents metres cadascuna. El proto-col de mostratge de cada transsecte és idèntical del SOCC en la modalitat de SOCC ampliat(Seguiment d’ocells comuns a Catalunya, consul-table en línia a <www.ornitologia.org/monitoratge/socc.htm>), del qual formen part onze unitats d’unquilòmetre. Cada unitat d’un quilòmetre lineal esva censar dues vegades durant la temporada denidificació. El primer cens de primavera es va ferdins el període comprès entre el 15 d’abril i el 15de maig, mentre que el segon es va fer entre el15 de maig i el 15 de juny. La raó de fer dos cen-sos durant el període reproductor i separar-los endos períodes diferents té el seu origen en la neces-sitat d’adaptar els períodes de cens als momentsde màxima activitat dels reproductors primerencs


(sedentaris i migradors presaharians) i reproduc-tors tardans (transsaharians). El màxim nombred’ocells detectats entre els dos censos de cada iti-nerari d’un quilòmetre es va considerar el millorestimador de l’abundància de l’espècie (Juliard etal., 2006).

Ocells nocturns

En el cas del mostratge d’ocells nocturns, se’n vafer un d’aleatori de vuitanta quadrats. En cadas-cuna d’aquestes vuitanta unitats de mostratge,dos ornitòlegs experimentats hi van cercar un bonpunt d’escolta, des del qual es van dur a terme trescensos: un primer en el període comprès entre l’1gener i el 28 de febrer (període a); un segon en elperíode comprès entre l’1 març i el 30 d’abril (pe -ríode b) i un tercer en el període que va de l’1 demaig al 30 de juny (període c). Aquesta subdivisiódel mostratge en tres períodes es va fer per tald’ajustar-se millor a les corbes de detecció dediferents espècies d’ocells nocturns. Cada censva durar deu minuts i es va fer en condicions me -

teo rològiques bones (sense vent ni pluja) i senseutilitzar reclams. El primer cens es va iniciar quin-ze minuts després de la posta de sol i el darrer vaacabar com a molt tard dues hores després, apro-ximadament.

Rapinyaires diürns

En el cas del mostratge d’ocells nocturns es va ferun mostratge aleatori de vuitanta quadrats. Encadascuna d’aquestes vuitanta unitats de mostrat-ge, dos ornitòlegs experimentats hi van cercar unbon punt d’observació amb l’ajuda dels guardesdel parc, des del qual es van dur a terme dos cen-sos d’una hora i mitja cada un: el primer entre el15 d’abril i el 15 de maig i el segon entre el 15 demaig i el 15 de juny. Aquesta subdivisió del mos-tratge en dos períodes es va fer per tal d’ajustar-se millor a les corbes de detecció de diferents es -pècies de rapinyaires, tot i que érem conscientsque ja era tard per maximitzar l’eficiència del mos-tratge en algunes espècies, sobretot en el cas del’astor.

Figura 1. Localització dels vuitanta-cinc quadrats utm 1 × 1 mostrejats en el mostratge d’ocells comuns del ParcNatural del Montseny. Els altres dos mostrejos específics (aus rapinyaires diürnes i ocells nocturns) mostren petitesvariacions respecte d’aquesta selecció de quadrats.


Anàlisi estadística

Amb l’objectiu de predir la distribució de les espè-cies en sectors no mostrejats es va dur a termeuna modelització estadística a partir de la mostraobtinguda. Aquesta modelització es va fer utilit-zant el programari Maxent, el qual construeixmodels estadístics a partir de les relacions demàxima entropia entre les dades de presènciad’una espècie i les variables ambientals disponi-bles per a la zona que es vol cartografiar (Phillips etal., 2006). A banda de requerir dades sobre la pre -sència dels ocells, el desenvolupament d’aquestsmodels depèn de la disponibilitat de dades am -bientals adequades i de bona qualitat. Afortuna-dament, durant els darrers anys diferents institu-cions catalanes han dut a terme un gran esforçper generar bases de dades digitals de gran qua-litat, amb informació de tipus ambiental a tot elterritori. En aquest treball, s’ha utilitzat cinquantad’aquestes variables, que van des de l’activitatfotosintètica fins al pendent, passant per la cober-tura de les fagedes o la distància a les carreteressecundàries.

En la generació d’aquests models es va utilit-zar una avaluació creuada de les dades per tal dequantificar d’una manera consistent l’eficàcia pre-dictiva dels models (Guisan i Zimmermann, 2000).Aquest procediment va consistir a dividir les dades(mostratges en quadrats utm 1 × 1) en dos grupsdiferents, amb un primer grup anomenat de cali-bració que va incloure el 70% dels quadrats i unsegon grup d’avaluació amb el restant 30%. Lesdades de calibració es van utilitzar per generar elsmodels de nínxol ecològic i les d’avaluació, permesurar quantitativament fins a quin punt lesprediccions d’aquests models s’ajustaven ambobservacions independents no utilitzades per ge -nerar-los. Com a norma general, es van generarmodels per a aquelles espècies amb més de deuregistres.

Sovint els resultats dels models probabilísticss’avaluen a partir dels valors d’AUC (de l’anglès,area under the curve), una mesura adequada dela bondat predictiva i la capacitat discriminatòriad’un model que varia en general entre 0,5 (clas-sificació purament aleatòria) i 1 (discriminacióperfecta de les categories identificades). Es vaobtenir l’AUC per a cada model realitzat amb elpro gramari Maxent (Phillips et al., 2006). D’acordamb la literatura, es pot classificar la capacitatpredictiva dels models d’acord amb el valor d’AUC

calculat sobre les dades d’avaluació de la mane-ra següent: dolenta (0,5-0,7), acceptable (0,7-0,8),bona (0,8-0,9) i excel·lent (0,9-1). Un cop es vanhaver calibrat i avaluat els models basats en el nín-xol ecològic de les espècies, es van extrapolar alsquadrats utm 1 × 1 que no havien estat estudiatsperò dels quals es disposava d’informació ambien-tal. Per fer aquest procés es van projectar elsmodels a tot Catalunya mitjançant la utilitzaciód’un sistema d’informació geogràfic (GIS, Arc-View 3.2). Els mapes raster inicials van tenir unamida de cel·la d’1 × 1 km. Posteriorment es vareclassificar cada píxel a una resolució de cinc-cents metres i un suavitzat que va consistir a atri-buir a cada píxel el valor mitjà de cada un dels seusveïns immediats. La realització d’aquest suavitzatassumeix que la probabilitat d’aparició d’una espè-cie varia linealment entre dos punts, fet que sem-bla una assumpció vàlida si tenim en comptel’escala espacial de treball. Els mapes finals ambuna resolució de cinc-cents metres mesuren laprobabilitat d’aparició estimada de cada espècie(entre 0 i 1) en una unitat de 500 × 500 m del terri-tori.

Resultats

Es va detectar un total de noranta-quatre espèciesnidificants, de les quals cinquanta-dues amb unnombre de localitzacions suficient per poder inten-tar fer models Maxent (taula 1). D’aquestes, es vapoder generar mapes de distribució contínua entrenta-nou casos, els quals van tenir un AUC mitjàde 0,820, és a dir, que en mitjana la fiabilitatd’aquests trenta-nou models és bona. En aquestarticle se’n recullen dos exemples (figures 2 i 3).

Discussió

Aquest estudi s’ha fonamentat en la prospecciód’un nombre suficient de quadrats utm 1 × 1 kmper modelitzar la distribució de les espècies en elconjunt del Parc Natural del Montseny. La limita-ció a entre vuitanta i vuitanta-cinc quadrats obe-eix sobretot a la impossibilitat de cobrir de formasistemàtica una major part del territori amb elsrecursos disponibles. És evident que l’aproximacióutilitzada ha deixat sense cobrir una part moltdestacada dels 364 quadrats que té l’àmbit delParc Natural del Montseny i que els mapes obtin-



.../...

Taula 1. Valors d’AUC i fiabilitat dels models Maxent per a les cinquanta-dues espècies per a les quals elnombre de localitzacions dins de mostratge estandarditzat va ser >10

Espècie AUC avaluació Fiabilitat del model

Pernis apivorus 0,914 excel·lent

Circaetus gallicus 0,866 bona

Accipiter gentilis 0,935 excel·lent

Accipiter nisus 0,855 bona

Buteo buteo 0,858 bona

Falco tinnunculus 0,985 excel·lent

Columba palumbus 0,722 acceptable

Otus scops 0,733 acceptable

Strix aluco 0,729 acceptable

Caprimulgus europaeus - dolenta

Cuculus canorus - dolenta

Apus apus - dolenta

Picot verd - dolenta

Picot garser gros - dolenta

Lullula arborea 0,966 excel·lent

Hirundo rustica 0,814 bona

Motacilla alba - dolenta

Troglodytes troglodytes - dolenta

Prunella modularis 0,814 bona

Erithacus rubecula - dolenta

Luscinia megarhynchos 0,855 bona

Saxicola torquatus 0,842 bona

Turdus merula - dolenta

Turdus philomelos 0,77 acceptable

Turdus viscivorus 0,834 bona

Sylvia atricapilla 0,708 acceptable

Sylvia borin 0,823 bona

Sylvia undata 0,944 excel·lent

Sylvia cantillans 0,777 acceptable

Sylvia melanocephala 0,894 bona

Phylloscopus bonelli 0,743 acceptable

Phylloscopus collybita 0,743 acceptable

Regulus ignicapilla 0,699 acceptable

Aegithalos caudatus 0,733 acceptable

Parus cristatus - dolenta

Parus ater 0,741 acceptable

Parus caeruleus 0,723 acceptable

Parus major 0,702 acceptable

Sitta europaea 0,807 bona

Certhia brachydactyla 0,716 acceptable

Oriolus oriolus 0,921 excel·lent

Garrulus glandarius - dolenta

Corvus corone 0,951 excel·lent

Corvus corax 0,886 bona

s’han pres les dades i s’ha fet la modelització, nopresenten cap patró ecològic clar que permetidiferenciar àrees amb menors o majors probabi-litats d’aparició.

Per tant, tot i l’innegable avenç que aquesttreball pot suposar en el coneixement de les dis-tribucions dels ocells comuns que nidifiquen alMontseny, no es pot oblidar la importància d’en -carar un mostratge tan extens i sistemàtic del’àrea d’estudi com sigui possible. Les distribu-cions obtingudes a partir de tècniques de mode-lització tenen avantatges molt grans, com ara unamajor independència dels biaixos de camp (loca-lització, observador, meteorologia, fenologia, etc.),però sovint deixen incomplets alguns detallsimportants per als gestors i planificadors de lanatura, com ara la distribució d’espècies escas-ses (Gibbons et al., 2007).


guts serien més acurats si en propers anys espogués repetir l’experiència i mostrejar un majornombre de quadrats. De les noranta-quatre espè-cies detectades, només trenta-nou (41%) hangenerat dades que hagin permès realitzar modelsde distribució mínimament fiables. Les espèciesque no han tingut prou dades per generar elsmodels han estat majoritàriament habitants delsespais oberts. Aquests ambients al Montseny sónmolt escassos i només els trobem als prats imatollars culminals o a la perifèria del parc pròxi-ma als nuclis cultivats de les planes del Vallès, laSelva o Osona; per tant, les poblacions d’ocellsque hi viuen són localitzades i de petita entitatnumèrica. A més, els models no han resultat proubons per a una sèrie d’espècies forestals amb unadistribució molt àmplia al parc, com la merla, elpinsà comú o el pit-roig, ja que, a l’escala a què

Passer domesticus 0,871 bona

Fringilla coelebs - dolenta

Serinus serinus 0,742 acceptable

Carduelis chloris 0,736 acceptable

Carduelis carduelis 0,866 bona

Carduelis cannabina 0,939 excel·lent

Emberiza cirlus - dolenta

Emberiza cia - dolenta

Figura 2. Localització del tallarol capnegre Sylvia melanocephala durant el mostratge de camp (esquerra) i modeld’abundància (dreta). En aquest model, l’escala de color mostra la probabilitat d’aparició de l’espècie, entre 0 (grisclar) i 1 (gris fosc).

Taula 1. Valors d’AUC i fiabilitat dels models MAXENT per a les cinquanta-dues espècies per a les quals elnombre de localitzacions dins de mostratge estandarditzat va ser >10 (Cont.)

Espècie AUC avaluació Fiabilitat del model

Agraïments

Aquest treball no hauria estat possible sense laimplicació i la determinació d’en Daniel Guinart,biòleg del Parc Natural del Montseny. El finança-ment ha provingut de la Diputació de Barcelona ila Diputació de Girona. Donem molt especialmentles gràcies a totes aquelles persones que han tre-ballat en les seves fases: Lluís Brotons, Magda Pla,Anna Dalmau, Carles Martorell, Montse Raurell,Rafael Gonzàlez, Roger Sanmartí, Albert Petit,Anna Dalmau, Gabriel Gargallo, Rafel Vilà, JoanaColomer i Vittorio Pedrocchi.

Bibliografia

BUSTAMANTE, J.; SEOANE, J. (2004): «Predictingthe distribution of four species of raptors (Aves:Accipitridae) in southern Spain: statistical modelswork better than existing maps», dins J. Biogeo,31: 295-306.

ESTRADA, J.; PEDROCCHI, V.; BROTONS, L.;HERRANDO, S. (ed.) (2004): Atles dels ocells nidifi-cants de Catalunya 1999-2002. Bellaterra:ICO/Lynx Edicions.

GIBBONS, D.W.; DONALD, P.F.; BAUER, H.G.; FOR-NASARI, L.; DAWSON, I.K. (2007): «Mapping avian dis-tributions: the evolution of bird atlases», dins BirdStudy, 54: 324-334.

GUISAN, A.; ZIMMERMANN, N.E. (2000): «Predic-tive habitat distribution models in ecology», dinsEcological Modelling, 135: 147-186.

JULIARD, R.; CLAVEL, J.; DEVICTOR, V.; JIGUET, F.;COUVET, D. (2006): «Spatial segregation of special -ist and generalist in bird communities», dins Eco-logy Letters, 9: 1237-1244.

PHILLIPS, S.J.; ANDERSON, R.P.; SCHAPIRE, R.E.(2006): «Maximum entropy modeling of speciesgeographic distributions», dins Ecological Model -ling, 190: 231-259.

RIBAS, J. (2000): Els ocells del Vallès Oriental.Bellaterra: Lynx Edicions.

Figura 3. Localització de la griva Turdus viscivorus durant el mostratge de camp (esquerra) i model d’abundància(dreta). En aquest model, l’escala de color mostra la probabilitat d’aparició de l’espècie, entre 0 (gris clar) i 1 (grisfosc).



Resum

Des de l’any 1984 fins a dia d’avui, de les cent vintespècies d’ocells nidificants detectades al massísdel Montseny i els seus entorns immediats, set handesaparegut i vint-i-vuit han patit marcades tendèn-cies recessives; per contra, tres espècies han colo-nitzat l’àrea d’estudi i vint-i-quatre han presentatincrements poblacionals. Pel que fa als poblamentshivernals, de les noranta-nou espècies considera-des de presència hivernal regular, una s’ha de con-siderar desapareguda i vint-i-cinc han presentat ten-dències recessives, mentre que vint-i-quatre han pre-sentat increments poblacionals.

Es va testar la relació entre les espècies que mani-festen una determinada tendència poblacional ambel seu caràcter fenològic, el seu caràcter biogeogrà-fic i amb els tipus d’hàbitat que ocupen. L’únic resul-tat estadísticament significatiu ha estat la relació ambel caràcter fenològic de les espècies nidificants.

Paraules clauOcells, Montseny, tendències poblacionals

Abstract

Population trends among nesting andwintering birds on Montseny Since 1984, seven of the 120 species of nestingbirds detected on the Montseny Massif and its imme-diate surroundings have disappeared and 27 haveshown a marked decline; however, three specieshave colonised the area under research and 24 haveshown an increase in population. With regard to win-ter populations, one of the 99 regular winter speciesis thought to have disappeared and 25 have showna marked decline, whereas 24 have shown an increasein population.

We tested the relationship between the speciesthat showed a clear population trend with their phe-nological character, biological character and type ofhabitat. The only statistically significant result wasthe relationship with the phenological character of thenesting species.

Key wordsBirds, Montseny, population trends

Tendènciespoblacionals delsocells nidificants i hivernals delMontseny

Josep Ribas i Ignasi TorreMuseu de Granollers, Ciències Naturals

Resumen

Tendencias poblacionales de las avesnidificantes e invernales del MontsenyDesde el año 1984 hasta el día de hoy, de las cien-to veinte especies de aves nidificantes detectadas enel macizo del Montseny y sus entornos inmediatos,siete han desaparecido y veintiocho han sufrido mar-cadas tendencias recesivas; por contra, tres espe-cies han colonizado el área de estudio y veinticuatrohan presentado incrementos poblacionales. En loque concierne a las poblaciones invernales, de lasnoventa y nueve especies consideradas como depresencia invernal regular, una hay que considerarladesaparecida y veinticinco han presentado tenden-cias recesivas, mientras que veinticuatro han pre-sentado incrementos poblacionales. Se testó la relación entre las especies que manifies-tan una determinada tendencia poblacional con sucarácter fenológico, su carácter biogeográfico y conlos tipos de hábitat que ocupan. El único resultadoestadísticamente significativo ha sido la relación conel carácter fenológico de las especies nidificantes.

Palabras claveAves, Montseny, tendencias poblacionales

Introducció

Des de l’any 1984 al massís del Montseny i alsentorns immediats s’ha dut a terme una línia d’es -tudis de camp encaminats a dotar el Servei deParcs Naturals de la Diputació de Barcelona de labase d’informació sobre el patrimoni avifaunísticdel massís necessària per establir programes degestió orientats cap a la salvaguarda i l’enriquimentdels seus valors faunístics.

El seguiment dels poblaments avifaunístics delParc Natural del Montseny, observatori de la bios-fera de la Unesco, té un interès intrínsec com abase per a la conservació de la seva riquesa avi-faunística. Tanmateix, també té un interès que ex -cedeix l’àmbit del massís, especialment perquè estracta d’una àrea de contacte entre les regions bio-geogràfiques mediterrània i eurosiberiana, la qualcosa la converteix en una zona altament idònia pera l’observació dels efectes del canvi climàtic sobreles poblacions dels diferents tàxons.

En l’actualitat es disposa d’una detallada infor-mació sobre la constitució, distribució i abundàn-cia de l’entorn de les dues-centes espècies d’ocellsdetectades dins l’àmbit del parc natural i dels seusentorns immediats (Rocamora, 1983; Boada, 1986;Ribas, 1994, 1995, 2000; Baucells et al., 1998).L’objectiu d’aquesta comunicació és exposar lestendències poblacionals detectades en el decursdels darrers vint-i-cinc anys a l’avifauna nidificant ihivernal d’aquesta regió.

Durant els vint-i-cinc anys d’estudi, les pobla-cions avifaunístiques del massís i els seus entornshan presentat una variabilitat elevada. De les centvint espècies de nidificants regulars: trenta-cinchan presentat tendències recessives, vint-i-settendències expansives i cinquanta-vuit no presen-ten una tendència clarament definida. De les centespècies que integren l’avifauna hivernal regular:vint-i-sis han presentat tendències negatives i vint-i-quatre de positives, mentre que les cinquantarestants no han presentat una tendència definida.

Aquesta variabilitat ens porta a instar el Ser-vei de Parcs Naturals de la Diputació de Barce-lona a endegar un pla de seguiment de les pobla-cions avifaunístiques del massís, per tal d’esbrinarles causes dels canvis poblacionals, determinarquines espècies presenten canvis associats a ladinàmica interna de l’àrea d’estudi, elaborar me -sures de gestió per a la salvaguarda de les espè-cies amenaçades i avaluar els efectes de les me -sures de gestió dutes a terme.

Metodologia

Espècies considerades

Es tracten totes les espècies nidificants o hiver-nants que s’han trobat en llibertat dins l’àrea pros-pectada, incloses les espècies al·lòctones. Tanma-teix, en el cas de les poblacions hivernals, hi havint-i-set espècies rares o de presència ocasionalde les quals no ha estat possible aclarir quina ésla seva tendència.

Àrea d’estudi

L’àrea d’estudi abasta una superfície de 650 km2

i comprèn tot el massís del Montseny i una consi-derable extensió d’àrees properes.

Període d’estudi

La informació sobre la qual es fonamenta l’estudisón dades de camp recollides des de l’any 1984fins a l’actualitat. En aquest període es diferencientres fases. La primera abasta des de l’any 1984fins a l’abril de 1990; el seu l’objectiu principal eradeterminar la constitució específica de l’àread’estudi, i la informació recollida estava organitza-da en quadrícules utm de 5 × 5 km. La segonaabasta des de maig de 1990 fins al juliol de 1997;el seu objectiu era assolir aproximacions a la dis-tribució geogràfica de les diferents espècies a par-tir de quadrícules utm d’1 × 1 km. La tercera esva iniciar el novembre de 1996 i es prolonga finsa l’actualitat; els seus objectius principals sónaconseguir avaluacions poblacionals i desenvolu-par mètodes de seguiment poblacional.

Cal esmentar que les dades de les dues prime-res fases permeten determinar la tendència de lesespècies que actualment són rares o de recentaparició, però el gruix de la informació d’aquestestudi prové dels dotze anys que abasta la terce-ra fase.

Treball de camp

El treball de camp de l’estudi quantitatiu realitzatdes de novembre de 1996 fins a l’actualitat esbasa en censos de quadrícules d’1 × 1 km. Aquestmètode permet avaluar densitat per a espècies


que solen presentar densitats d’entre 1 i 50 pare-lles/km2 i en algunes espècies colonials (pardals,estornells, oreneta cuablanca). A l’hivern ha estatemprat per a la majoria de les espècies associa-des als espais oberts i per a algunes espèciesforestals de baixa densitat. Tanmateix, aquestmètode no és útil ni per a espècies forestals d’ele -vada densitat, que s’estan avaluant per índexspuntuals d’abundància, ni per a les espècies escas-ses o molt localitzades, les quals requereixen cen-sos específics. Per a les espècies forestals treba-llades per índexs puntuals, a causa de diferentscanvis metodològics realitzats durant el períoded’estudi, les dades disponibles no permeten com-paracions fiables dels seus canvis de densitats i,en conseqüència, en aquesta comunicació enslimitem a analitzar-ne les tendències distribucionalsa partir de la seva presència/absència en quadrí-cules d’1 × 1 km.

Les quadrícules de la mostra han estat escollidesper sorteig estratificat en quadrícules de 5 × 5 km.El mostreig està organitzat en voltes de vint-i-cincquadrícules d’1 × 1 km, una per a cadascuna de lesvint-i-cint quadrícules de 5 × 5 km que integrenl’àrea d’estudi. La prospecció d’una quadrícula esduu a terme al matí, des de l’alba, amb una duradad’entre tres hores i mitja i cinc hores. Per avaluar lespoblacions d’ocells nocturns, associada amb laprospecció diürna, es duu a terme una prospecciónocturna-vespertina d’una hora de durada.

En l’avaluació de les poblacions nidificants,bona part de les dades són transformades enparelles nidificants sota el supòsit que un masclecanor equival a una parella; les observacions defamílies i en alguns casos d’exemplars isolatstambé són transformables en parelles.

Anàlisi de dades

La determinació de les tendències poblacionals enel període 1984-2008 es basa en la comparaciódels resultats assolits durant tot aquest període.Atès que durant aquest període les metodologiesde treball de camp han estat diferents, noméss’esmenten les tendències d’aquelles espèciesque han manifestat canvis d’una magnitud sufi-cient per fer-los indubtables.

La determinació de les tendències poblacionalsd’una espècie durant els darrers dotze anys (desetembre de 1997 a juliol de 2008) es va dur aterme mitjançant dos mètodes. El primer es basa


en la comparació de la presència en quadrículesd’1 × 1 km i el segon en la comparació de la den-sitat absoluta. Per a la comparació de la presèn-cia en quadrícules d’1 × 1, s’ha utilitzat l’anàlisi decorrelació i l’anàlisi de contingència i s’han d’agru -par les dades en dos sexennis. Per a la compara-ció de la densitat, s’ha utilitzat l’anàlisi de corre-lació i la prova U de Mann-Whitney que agrupa lesdades en dos sexennis.

Resultats

Les poblacions de les espècies nidificants quehan presentat una tendència poblacional claradurant els darrers vint-i-cinc anys s’exposen en lataula 1 i les hivernals, en la taula 2. Els resultats pera les poblacions nidificants de l’estudi quantitatius’exposen en la taula 3 i el de les poblacions hiver-nals, en la taula 4.

Avifauna nidificant

Període 1984-2008

Totes les espècies d’ocells nidificants amb tendèn-cies detectades (desaparegudes, recessives, expan-sives i colonitzadores) són llistades en la taula 1.

Tendències recessives

De les cent vint espècies nidificants: set han des-aparegut i vint-i-vuit han presentat clares tendèn-cies recessives. Han desaparegut espècies comara el martinet menut, la becada, la terrerola vul-gar, la piula dels arbres, el còlit ros, el balquer i eltallarol emmascarat. Les darreres dades de lamajoria d’aquestes espècies provenen de la dèca-da de 1980, excepte la piula dels arbres, que vadesaparèixer al llindar de l’any 2000.

Actualment, es poden considerar en el llindar dela desaparició: el botxí, el capsigrany i la gralla.Durant els darrers vint-i-cinc anys, han patit dava-llades superiors al 50% de la població com a mínimdeu espècies, de les quals cinc presenten avuidia poblacions relictes (xixella, òliba, colltort, còlitgris, merla roquera) i cinc, tot i que encara presen-ten poblacions significatives, es troben en contí-nua davallada (tallareta vulgar, papamosques gris,escorxador, pinsà borroner i cruixidell).

Tendències expansives

De les cent vint espècies detectades com a nidi-ficants en l’àrea d’estudi, tres són de colonitzaciórecent i vint han presentat clares tendències posi-tives.

Des de 1984 fins a l’actualitat només es té cons-tància de la colonització de dues espècies: la tór-

tora turca i l’exòtic bec de corall senegalès. Tanma-teix, a finals dels anys setanta del segle passat i prin-cipi dels vuitanta van colonitzar l’àrea d’estudil’estornell negre i l’estornell vulgar. També hi ha cita-cions recents en època de nidificació del picotnegre, però encara no se n’ha pogut constatar cla-rament la nidificació. Altres espècies de les quals noés clar si han colonitzat l’àrea en temps recents


Taula 1. Tendències de les espècies nidificants entre 1984 i 2008

Nom comú Nom científic Nom comú Nom científic

Desaparegudes

Martinet menut Ixobrychus minutus

Becada Scolopax rusticola

Terrerola vulgar Calandrella brachydactyla

Piula dels arbres Anthus trivialis

Balquer Acrocephalus arundinaceus

Tallarol emmascarat Sylvia hortensis

Còlit ros Oenanthe hispanica

Recessives

Perdiu Alectoris rufa

Guatlla Coturnix coturnix

Polla d’aigua Gallinula chloropus

Corriol petit Charadrius dubius

Xixella Columba oenas

Tórtora Streptopelia turtur

Òliba Tyto alba

Mussol Athene noctua

Gamarús Strix aluco

Colltort Jynx torquilla

Picot verd Picus viridis

Alosa Alauda arvensis

Bitxac Saxicola torquatus

Còlit gris Oenanthe oenanthe

Merla roquera Monticola saxatilis

Tallarol gros Sylvia borin

Tallareta vulgar Sylvia communis

Papamosques gris Muscicapa striata

Mallerenga d’aigua Parus palustris

Escorxador Lanius collurio

Botxí Lanius meridionalis

Capsigrany Lanius senator

Garsa Pica pica

Gralla Corvus monedula

Trencapinyes Loxia curvirostra

Pinsà borroner Pyrrhula pyrrhula

Gratapalles Emberiza cirlus

Cruixidell Emberiza calandra

Colonitzadores

Tórtora turca Streptopelia decaocto

Picot negre Dryocopus martius

Bec de corall senegalès Estrilda astrild

Expansives

Ànec de collverd Anas platyrhynchos

Faisà Phasianus colchicus

Cabusset Tachybaptus ruficollis

Aligot Buteo buteo

Xoriguer Falco tinnunculus

Falcó pelegrí Falco peregrinus

Blauet Alcedo atthis

Abellerol Merops apiaster

Picot garser gros Dendrocopus major

Picot garser petit Dendrocopus minor

Cotoliu Lullula arborea

Pardal de bardissa Prunella modularis

Rossinyol Luscinia megarhynchos

Cotxa fumada Phoenicurus ochruros

Merla blava Monticola solitarius

Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta

Mosquiter groc petit Philloscopus collybita

Pica-soques blau Sitta europaea

Raspinell Certhia brachydactyla

Cornella Corvus corone

Estornell vulgar Sturnus vulgaris

Estornell negre Sturnus unicolor

Cadernera Carduelis carduelis

Durbec Coccothraustes coccothraustes

són el picot garser petit i el durbec. Les primerescitacions recollides del picot garser petit durantl’estudi són del 1997, però hi ha citacions poc cla-res de la seva presència al massís de la dècada de1970 i principi de la dècada de 1980 (Muntaner etal., 1983; Boada, 1986). El durbec es va trobar perprimer cop a la vall d’Arbúcies l’any 1991, però nose sap si ja hi era present amb anterioritat.

A més dels casos suara esmentats, amb relacióals anys 1980 han manifestat increments poblacio-

nals superiors al 50% de la població: ànec collverd,xoriguer, falcó pelegrí, picot garser gros i cornella.

Període 1997-2008

Els canvis de la superfície ocupada i de la mida dela població de les espècies d’ocells nidificantsamb tendències detectades es poden consultar enla taula 2.


Taula 2. Canvis en la superfície ocupada i en la mida poblacional de les espècies nidificants entre 1997 i 2008 (*p < 0,05; ms: marginalment significatiu)

Canvi d’àrea Significació Canvi Significació Nom comú Nom científic de distribució (%) estadística poblacional (%) estadística

Ànec collverd Anas platyrhynchos 25 54

Perdiu Alectoris rufa -52 * -64 *

Guatlla Coturnix coturnix -82 * -89 *

Faisà Phasianus colchicus 1 -28


Martinet menut Ixobrychus minutus

Aligot vesper Pernis apivorus -36

Àliga marcenca Circaetus gallicus -60 *

Astor Accipiter gentilis -32

Esparver Accipiter nisus 0

Aligot Buteo buteo -26 -29

Xoriguer Falco tinnunculus -29 -29

Falcó mostatxut Falco subbuteo 134 134

Falcó pelegrí Falco peregrinus 134 134

Polla d’aigua Gallinula chloropus -39 -34

Corriol menut Charadrius dubius 82 4

Becada Scolopax rusticola

Colom roquer Columba livia 99 280


Tudó Columba palumbus -2 -1

Tórtora turca Streptopelia decaocto 130 * 861 *

Tórtora vulgar Streptopelia turtur -9 -33 *

Cucut Cuculus canorus 17 10

Òliba Tyto alba -23 -23

Xot Otus scops 34 36

Duc Bubo bubo

Mussol Athene noctua -44 ms -34

Gamarús Strix aluco -35 -19 ms

Mussol banyut Asio otus

Enganyapastor Caprimulgus europaeus -2 11

Siboc Caprimulgus ruficollis

Ballester Apus melba 7

.../...


Taula 2. Canvis en la superfície ocupada i en la mida poblacional de les espècies nidificants entre 1997 i 2008 (*p < 0,05; ms: marginalment significatiu) (Cont.)


Falciot negre Apus apus 41

Blauet Alcedo atthis 20 20

Abellerol Merops apiaster 4 -37

Puput Upupa epops 4 13

Colltort Jynx torquilla -77 -81

Picot verd Picus viridis -11 -24 ms


Picot garser gros Dendrocopus major 45 * 100 *

Picot garser petit Dendrocopus minor 235 235

Terrerola vulgar Calandrella brachydactyla

Cogullada vulgar Galerida cristata 46 35

Cotoliu Lullula arborea -5 -13

Alosa Alauda arvensis 21 8

Roquerol Ptyonoprogne rupestris -76 -82

Oreneta vulgar Hirundo rustica -10 7

Oreneta cuablanca Delichon urbicum 92 146

Trobat Anthus campestris 25 0

Piula dels arbres Anthus trivialis

Grasset de muntanya Anthus spinoletta

Cuereta torrentera Motacilla cinerea -44 -34

Cuereta blanca Motacilla alba 20 41

Merla d’aigua Cinclus cinclus 35 51

Cargolet Troglodytes troglodytes 0

Pardal de badissa Prunella modularis 41 153

Pit-roig Erithacus rubecula 0

Rossinyol Luscinia megarhynchos 17 36 *

Cotxa fumada Phoenicurus ochruros 147 65 ms

Cotxa cuaroja Phoenicurus phoenicurus

Bitxac Saxicola torquatus -27 -47 *

Còlit gris Oenanthe oenanthe

Còlit ros Oenanthe hispanica

Merla roquera Monticola saxatilis


Merla Turdus merula 0

Tord Turdus philomelos -1 9

Griva Turdus viscivorus -14 -3

Rossinyol bord Cettia cetti -18 -30

Trist Cisticola juncidis -3 -45

Balquer Acrocephalus arundinaceus

Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta 31 19

Tallarol de casquet Sylvia atricapilla 0

Tallarol gros Sylvia borin -28

Tallarol emmascarat Sylvia hortensis

.../...

Taula 2. Canvis en la superfície ocupada i en la mida poblacional de les espècies nidificants entre 1997 i 2008 (*p < 0,05; ms: marginalment significatiu) (Cont.)


Tallareta vulgar Sylvia communis -60 * -68 ms

Tallareta cuallarga Sylvia undata 6 3

Tallarol de garriga Sylvia cantillans -11

Tallarol capnegre Sylvia melanocephala -9

Mosquiter pàl·lid Philloscopus bonelli -10 -15

Mosquiter comú Philloscopus collybita -6 -31

Reietó Regulus regulus -39 -60

Bruel Regulus ignicapilla -1

Papamosques gris Muscicapa striata -48 -59

Mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus -2

Mallerenga d’aigua Parus palustris -70 * -50 ms

Mallerenga emplomallada Parus cristatus 4

Mallerenga petita Parus ater -8

Mallerenga blava Parus caeruleus 0

Mallerenga carbonera Parus major 0

Pica-soques blau Sitta europaea 40 * 62 *

Raspinel Certhia brachydactyla 6 *

Oriol Oriolus oriolus 18 20

Escorxador Lanius collurio -64 -8


Capsigrany Lanius senator -46 -46

Gaig Garrulus glandarius 0

Garsa Pica pica -20 * -2


Cornella Corvus corone -40 -40

Corb Corvus corax -28 -28

Estornell vulgar Sturnus vulgaris 10 75


Pardal comú Passer domesticus -2 19

Pardal xàrrec Passer montanus 11 86

Pardal roquer Petronia petronia -39 1


Pinsà Fringilla coelebs 2 8

Gafarró Serinus serinus -1 -8

Llucareta Serinus citrinella

Verdum Carduelis chloris -2 8

Cadernera Carduelis carduelis 14 48 *

Passerell Carduelis cannabina 76 98

Trencapinyes Loxia curvirostra

Pinsà borroner Pyrrhula pyrrhula -60 ms -33

Durbec Coccothraustes coccothraustes

Gratapalles Emberiza cirlus -12 -27 *

.../...


De les cent espècies classificades com aocells comuns en què s’han pogut realitzar testscomparatius de la seva presència en quadrículesd’1 × 1 km, seixanta han donat tendència nega-tiva; quatre, zero i trenta-sis, tendència positiva.De les setanta-tres espècies comunes en quès’han realitzat tests comparatius de densitat,trenta-set donen tendència negativa i trenta-sispositiva.

Tendències recessives estadísticamentsignificatives

De les setanta-tres espècies en què s’ha testat elscanvis de densitat, sis donen tendències reces-sives estadísticament significatives (perdiu, guat-lla, tórtora vulgar, bitxac, trencapinyes i cruixidell)i cinc marginalment significatives (xixella, gama rús,picot verd, mallerenga d’aigua i gratapalles). De lescent espècies en què s’ha testat els canvis en elnombre de quadrícules 1 × 1 km ocupades, vuitdonen retraccions de l’àrea de distribució (perdiu,guatlla, merla blava, tallareta vulgar, mallerengad’aigua, garsa, trencapinyes i cruixidell) i tres mar-ginalment significatives (àliga marcenca, mussol ipinsà borroner).

Cal dir que els resultats per a dues espèciess’han de prendre amb cautela; es tracta de la dis -minució de l’àrea de distribució de la merla blava ide l’àliga marcenca. En el cas de la merla blava,espècie de distribució molt localitzada, es potrelacionar amb efectes aleatoris del mostreig. Enel cas de l’àliga marcenca, estudis distribucio-nals realitzats recentment donen una poblaciósimilar a la del primer sexenni de prospecció.

Quan es comparen les tendències poblacionalsi les distribucionals, s’observa que de les setzeespècies de les quals es disposa tant de dadesde distribució com d’abundància, sis presentenrecessions significatives o marginalment significa-tives tant en distribució com en abundància (per-

diu, guatlla, tallareta vulgar, mallerenga d’aigua,trencapinyes i cruixidell), sis només presenten dis-minucions poblacionals (xixella, tórtora vulgar,gamarús, bitxac, gratapalles) i quatre només pre-senten disminucions de l’àrea de distribució (mus-sol, merla blava, garsa i pinsà borroner).

Tendències expansives estadísticamentsignificatives

De les setanta-tres espècies en què s’ha testat elscanvis de densitat, quatre donen tendènciesexpansives estadísticament significatives (tórtoraturca, picot garser gros, rossinyol i cadernera) idues marginalment significatives (cotxa fumadai pica-soques blau). De les cent espècies en quès’ha testat els canvis en el nombre de quadrícu-les 1 × 1 km ocupades, quatre donen expansionssignificatives (tórtora turca, picot garser gros, pica-soques blau i raspinell).

Quan es comparen les tendències poblacio-nals i les distribucionals, s’observa que de les sisespècies de les quals es disposa tant de dades dedistribució com de densitat, tres presenten expan-sions significatives o marginalment significativestant en la distribució com en la abundància (tórto-ra turca, picot garser gros i pica-soques blau) i tresnomés presenten increments poblacionals (ros-sinyol, cotxa fumada i cadernera).

Avifauna hivernal

Període 1984-2008

Totes les espècies d’ocells hivernants amb tendèn-cies detectades (desaparegudes, recessives, ex -pansives i colonitzadores) es poden consultar enla taula 3.


Taula 2. Canvis en la superfície ocupada i en la mida poblacional de les espècies nidificants entre 1997 i 2008 (Cont.)


Sit negre Emberiza cia -9 -17

Hortolà Emberiza hortulana

Cruixidell Emberiza calandra -55 -68 *

Tendències recessives

De les cent espècies considerades com a hiver-nants regulars, vint-i-cinc han presentat clares ten-dències recessives i una s’ha de considerar des-apareguda. L’elevada mobilitat i variabilitat entretemporades de l’avifauna hivernal comporta lapresència d’espècies d’aparició esporàdica, la qualcosa fa que sigui dificultós parlar d’espècies des-aparegudes, si bé a l’àrea d’estudi no hi ha dadeshivernals recents de la gavina riallera, que en ladècada de 1980 era freqüent a l’entorn de la Tor-dera al baix Montseny. A més, de la segona mei-tat de la dècada de l’any 2000, tampoc no hi hadades de la gralla, fet associat a la desaparició deles colònies de nidificació del baix Montseny.

Durant els darrers vint-i-cinc anys han patitdavallades superiors al 50% de la població hiver-nal quatre espècies (gavià argentat, xixella, òliba icruixidell). La disminució dels gavians està relacio-nada amb la desaparició dels antics abocadors dedeixalles, mentre que en les tres espècies restantsla seva disminució està, en bona part, relacionadaamb la disminució de la població reproductora.

Tendències expansives

De les cent espècies considerades com a hiver-nants regulars, quatre són d’aparició recent i vint-i-una han presentat clares tendències expansives.Des de 1984 fins a l’actualitat, han regularitzat la


Taula 3. Tendències de les poblacions hivernals de 1984/85 a 2007/08

Nom comú Nom científic Nom comú Nom científic

Desaparegudes

Gavina riallera Larus ridibundus

Recessives

Perdiu Alectoris rufa

Polla d’aigua Gallinula chloropus

Fredeluga Vanellus vanellus

Becadell Gallinago gallinago

Gavià fosc Larus fuscus

Gavià argentat Larus michahellis

Òliba Tyto alba

Alosa Alauda arvensis

Titella Anthus pratensis

Grasset de muntanya Anthus spinoletta

Cuereta torrentera Motacilla cinerea

Cercavores Prunella collaris

Tord Turdus philomelos

Tord ala-roig Turdus iliacus

Rossinyol bord Cettia cetti

Tallareta cuallarga Sylvia undata

Mallerenga d’aigua Parus palustris


Garsa Pica pica


Cadernera Carduelis carduelis

Pinsà borroner Pyrrhula pyrrhula

Verderola Emberiza citrinella

Sit negre Emberiza cia


Colonitzadores

Corbmarí gros Phalacrocorax carbo

Tórtora turca Streptopelia decaocto



Expansives

Ànec de collverd Anas platyrhynchos

Esplugabous Bubulcus ibis

Bernat pescaire Ardea cinerea

Arpella pàl·lida Circus cyaneus

Astor Accipiter gentilis

Esparver Accipiter nisus

Aligot Buteo buteo

Xoriguer Falco tinnunculus

Falcó pelegrí Falco peregrinus

Blauet Alcedo atthis

Picot garser gros Dendrocopus major

Picot garser petit Dendrocopus minor

Cotoliu Lullula arborea


Griva cerdana Turdus pilaris

Tallarol capnegre Sylvia melanocephala

Pica-soques blau Sitta europaea

Cornella Corvus corone

Corb Corvus corax

Estornell vulgar Sturnus vulgaris


seva presència hivernal tres espècies (corb marígros, bernat pescaire i esplugabous). També hi hadades recents de martinet blanc i fotja, tot i queencara és aviat per conèixer-ne l‘evolució futura.Altres espècies de les quals actualment es tenendades hivernals associades a la presència depoblaments reproductors són la tórtora turca, elpicot negre, el picot garser petit, l’estornell negrei el bec de corall senegalès.

Amb relació als anys vuitanta del segle passathan manifestat increments poblacionals superiorsal 50% de la població cinc espècies (ànec collverd,xoriguer, falcó pelegrí, picot garser gros, cornellai corb). Aquestes expansions estan bàsicamentrelacionades amb l’augment de la població nidifi-cant, excepte en el cas del corb, que s’ha vist afa-vorit per l’establiment d’una planta de compostat-ge a Centelles.

Període comprès entre els anys 1996-1997 i 2007-2008

De les vuitanta-tres espècies classificables d’ocellscomuns en què s’ha pogut realitzar tests compa-

ratius de presència/absència en quadrícules d’1 ×1 km: cinquanta-tres han donat tendència negati-va, dues han donat zero i vint-i-vuit han donat ten-dència positiva. De les setanta-una espècies comu-nes en què s’han realitzat tests comparatiusd’abundància, quaranta-dues han donat tendèncianegativa i vint-i-nou, tendència positiva. Els canvisde la superfície ocupada i de la mida de la pobla-ció de les espècies d’ocells hivernants amb tendèn-cies detectades es troben recollits en la taula 4.

Tendències recessives estadísticamentsignificatives

De les vuitanta-tres espècies en què s’ha testat elscanvis de densitat, quinze donen tendènciesrecessives (esparver, aligot, titella, cuereta torren-tera, cercavores, tord, tord ala-roig, rossinyol bord,botxí, verdum, cadernera, pinsà borroner, durbec,sit negre i cruixidell) i tres marginalment significa-tives (bitxac, tallareta cuallarga i llucareta). Calesmentar que el durbec i la llucareta són espèciesd’aparició irregular i que, per tant, aquests resul-tats s’han de prendre amb cautela.


Taula 4. Tendències de les poblacions hivernals de 1996/97 a 2007/08 (* p < 0,05; ms: marginalmentsignificatiu)


Ànec de collverd Anas platyrhynchos -16 34

Perdiu Alectoris rufa -27 -29

Faisà Phasianus colchicus 111 5


Corbmarí gros Phalacrocorax carbo -16 -16

Esplugabous Bubulcus ibis

Bernat pescaire Ardea cinerea 68 * -16

Arpella pàl·lida Circus cyaneus

Astor Accipiter gentilis 82 * 56 *

Esparver Accipiter nisus -34 * -30 *

Aligot Buteo buteo -36 ms -32 ms

Xoriguer Falco tinnunculus -28 -28

Falcó pelegrí Falco peregrinus 68 153

Polla d’aigua Gallinula chloropus -33 -72

Fredeluga Vanellus vanellus

Becadell Gallinago gallinago 68 153

Becada Scolopax rusticola -52 -47

Xivita Tringa ochropus

.../...

.../...

Taula 4. Tendències de les poblacions hivernals de 1996/97 a 2007/08 (* p < 0,05; ms: marginalmentsignificatiu) (Cont.)


Gavina riallera Larus ridibundus

Gavià fosc Larus fuscus

Gavià argentat Larus michahellis * *

Colom roquer Columba livia -24 -85


Tudó Columba palumbus -1 -4

Tórtora turca Streptopelia decaocto 321 * 784 *

Òliba Tyto alba

Duc Bubo bubo

Mussol Athene noctua -16 42

Gamarús Strix aluco -5 -27

Mussol banyut Asio otus

Blauet Alcedo atthis 5 5

Picot verd Picus viridis 3 -8

Picot garser gros Dendrocopus major 62 * 103 *

Picot garser petit Dendrocopus minor -16 -16

Cogullada Galerida cristata 44 83

Cotoliu Lullula arborea -3 72 *

Alosa Alauda arvensis 4 -15

Roquerol Ptyonoprogne rupestris -16 219

Titella Anthus pratensis -20 * -31 *

Grasset de muntanya Anthus spinoletta 12 26

Cuereta torrentera Motacilla cinerea -5 -20 *

Cuereta blanca Motacilla alba 4 13

Merla d’aigua Cinclus cinclus 237 68

Cargolet Troglodytes troglodytes 0

Pardal de bardissa Prunella modularis -5 -18

Cercavores Prunella collaris -86 * -39 *

Pit-roig Erithacus rubecula 0

Cotxa fumada Phoenicurus ochruros -2 -13

Bitxac Saxicola torquatus -8 -29

Merla blava Monticola solitarius -58 -16

Merla de pit blanc Turdus torquatus -72 -96

Merla Turdus merula -1

Griva cerdana Turdus pilaris 40 1.360

Tord Turdus philomelos -17 * -27 *

Tord ala-roig Turdus iliacus -52 ms -82 *

Griva Turdus viscivorus -10 -13

Rossinyol bord Cettia cetti -38 * -41 *

Trist Cisticola juncidis -20 -19

Tallarol de casquet Sylvia atricapilla -7 -17

Tallareta cuallarga Sylvia undata -34 -38 *

Tallarol capnegre Sylvia melanocephala -11 *


De les noranta-vuit espècies en què s’ha tes-tat els canvis en el nombre de quadrícules 1 × 1 kmocupades, dotze donen retraccions de l’àrea de

distribució (esparver, aligot, titella, cercavores, tord,tord ala-roig, rossinyol bord, tallarol capnegre,botxí, cadernera, pinsà borroner i cruixidell).


Taula 4. Tendències de les poblacions hivernals de 1996/97 a 2007/08 (* p < 0,05; ms: marginalmentsignificatiu) (Cont.)


Mosquiter comú Philloscopus collybita 10 -3

Reietó Regulus regulus -27 -34

Bruel Regulus ignicapilla -2

Mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus -6

Mallerenga d’aigua Parus palustris -30 15 *

Mallerenga emplomallada Parus cristatus 2

Mallerenga petita Parus ater -7

Mallerenga blava Parus caeruleus -1

Mallerenga carbonera Parus major 0

Pica-soques blau Sitta europaea 42 * 69

Raspinell Certhia brachydactyla 4

Botxí Lanius meridionalis -79 * -74 *

Gaig Garrulus glandarius -1

Garsa Pica pica 23 18


Cornella Corvus corone 20 * 32

Corb Corvus corax 40 * 84

Estornell vulgar Sturnus vulgaris 35 142 *

Estornell negre Sturnus unicolor 68 321

Pardal comú Passer domesticus 9 35

Pardal xàrrec Passer montanus 21 27

Pardal roquer Petronia petronia


Pinsà Fringilla coelebs -2 -5

Pinsà mec Fringilla montifringilla -6 -38

Gafarró Serinus serinus -14 -40

Llucareta Serinus citrinella

Verdum Carduelis chloris -11 -30

Cadernera Carduelis carduelis -12 * -18

Lluer Carduelis spinus -7 33

Passerell Carduelis cannabina -9 -65

Trencapinyes Loxia curvirostra -64 -71

Pinsà borroner Pyrrhula pyrrhula -32 * -52 *

Durbec Coccothraustes coccothraustes -58 -67 *

Verderola Emberiza citrinella 321 * 1.795 ms

Gratapalles Emberiza cirlus -11 5

Sit negre Emberiza cia -26 -21 *

Repicatalons Emberiza schoeniclus 18 30


Quan es comparen les tendències poblacio-nals i les distribucionals, s’observa que de lesdivuit espècies de les quals es disposa tant dedades de distribució com d’abundància, deu pre-senten recessions significatives o marginalmentsignificatives tant en distribució com en abundàn-cia (esparver, aligot, titella, cercavores, tord comú,tord ala-roig, rossinyol bord, botxí, pinsà borroneri gratapalles), set només presenten disminucionspoblacionals (cuereta torrentera, bitxac, tallaretacuallarga, llucareta, verdum, durbec i sit negre) iuna només presenta disminució de l’àrea de dis-tribució (cadernera).

Tendències expansives estadísticamentsignificatives

De les vuitanta-tres espècies en què s’ha testat elscanvis de densitat set donen tendències positives(astor, gavià argentat, tórtora turca, picot garsergros, cotoliu, pica-soques blau, estornell vulgar) iuna marginalment significativa (verderola). De lesnoranta-vuit espècies en què s’ha testat els can-vis en el nombre de quadrícules 1 × 1 km ocupa-des, nou donen expansions significatives de l’àreade distribució (bernat pescaire, astor, gavià argen-tat, tórtora turca, picot garser gros, pica-soquesblau, cornella, corb i verderola).

Quan comparem les tendències poblacionalsamb les distribucionals, s’observa que de les onzeespècies de les quals es disposa tant de dades dedistribució com d’abundància, set presentenexpansions significatives o marginalment significa-tives tant en distribució com en abundància (astor,gavià argentat, tórtora turca, picot garser gros,pica-soques blau i gratapalles), set només presen-ten augments poblacionals (cotoliu i estornell vul-gar) i dos només presenten increment de l’àrea dedistribució (corb i cornella).

Discussió

Les dades recollides durant els darrers vint-i-cincanys indiquen que l’avifauna del massís ha dismi-nuït lleugerament en el nombre d’espècies pre-sents, però de manera considerable en la mida deles seves poblacions. A l’hora d’esbrinar els fac-tors que poden haver motivat aquesta disminució,cal tenir en consideració que la caiguda poblacio-nal detectada en bona part de les espècies durant

la darrera dècada, parcialment, pot ser productede factors conjunturals, ja que una sèrie d’hivernsfreds (2001-2002, 2004-2005, 2005-2006 i 2007-2008) i primaveres poc plujoses (2003, 2006 i2007) sembla que ha provocat una disminució enla supervivència i en la productivitat de la majoriade les nostres espècies residents.

Cal destacar que hi ha un cert nombre d’es -pècies que durant el període 1997-2008 han pre-sentat la tendència contrària a la manifestadadurant el període 1984-2008. El cas més represen-tatiu d’aquest fet són algunes espècies de rapi -nyaires diürns (esparver, aligot, xoriguer), que vanpresentar increments poblacionals considerablesen la dècada de 1990, però que en la de l’any 2000han patit una lleugera disminució, encara que lespoblacions actuals són notablement superiors a lesque presentaven en els anys vuitanta del seglepassat. El cas contrari el presenten les poblacionshivernals del gavià argentat i de la verderola, ja queambdues espècies han patit una forta disminuciópoblacional amb relació als anys vuitanta del seglexx, però increments significatius en els darrersdotze anys. En el cas del gavià argentat, el seurecent augment està relacionat amb la major tar-dança en què són enterrades les deixalles del’abocador de Santa Maria de Palautordera. En elcas de la verderola el recent increment està rela-cionat amb una sèrie d’hiverns freds.

Altrament, les tendències observades dinsl’àmbit d’estudi, tot i que en general coincideixenamb les observades dins el conjunt català (Estra-da et al., 2004; Anton, 2008), també presentencertes discordances. Els casos més destacablesserien el del balquer i el del tallarol emmascarat,espècies desaparegudes de l’àrea d’estudi que enl’àmbit català presenten tendència expansiva.

Quan intentem aclarir els factors que expliquenla disminució sistemàtica de la nostra avifauna,trobem que les especies de nidificants estivalshan patit un major nombre de processos recessiusque les espècies residents, a l’hora que la majo-ria d’espècies que han presentat expansionscorresponen a espècies residents. Aquest fet posade manifest que actualment les espècies de migra-dors transsaharians presenten greus problemes desubsistència derivats de processos de degradacióambiental del seus quarters d’hivernada africans,fet esmentat per a un bon nombre d’espècies esti-vals dins l’àmbit europeu, i especialment per aaquelles que tenen els seus quarters d’hivernadaal Sahel (Tucker i Heath, 1994).


Altres factors causals dels canvis poblacionalses troben en factors de caire climatològic, i enespecial aquells associats a l’augment global dela temperatura (Huntley et al., 2007). A l’àread’estudi, tot i no ser estadísticament significatius,és palès que les espècies eurosiberianes, tant nidi-ficants com hivernants, tenen més problemes deconservació: de les disset espècies nidificants,deu presenten tendència recessiva, i de les onzeespècies hivernals, cinc presenten tendència nega-tiva. No obstant això, les espècies pròpies d’am -bients mediterranis no han manifestat incrementsgaire considerables.

A escala local, els principals factors reguladorsde l’avifauna estan relacionats amb la diversitatd’usos del sòl (Pino et al., 2000). En l’àmbit d’es -tudi els principals canvis en els usos del sòl durantles darreres dècades han estat la disminució de lasuperfície de conreus i pastures, en favor de lessuperfícies forestal i urbana. Això implicaria unadisminució de les espècies associades als medisagroramaders, fet que és apreciable en l’avifaunanidificant, ja que de les seixanta-dues espèciespròpies d’aquest hàbitat, vint-i-dues presententendència negativa i només nou de positiva. Encanvi, no és tan evident en els poblaments hiver-nals: de les cinquanta espècies associades a con-reus i pastures, quinze presenten tendències nega-tives i deu, d’expansives. Altrament l’augment dela superfície boscosa hauria d’afavorir l’augmentde les espècies forestals, fet que no és gaire mani-fest, ja que de les seixanta-tres espècies nidifi-cants associades a aquest medi, catorze han dis-minuït i tretze han augmentat, mentre que de lescinquanta-una espècies amb poblacions hiver-nals, cinc han disminuït i nou han augmentat.

Des de la perspectiva de la conservació delpatrimoni avifaunístic, cal emfatitzar que la majo-ria de processos recessius detectats no obeeixena factors interns en l’àmbit d’estudi, sinó queobeeixen a fenòmens que actuen a una escalageogràfica més gran. Aquest fet implica que lesmesures de gestió ambiental orientades cap a lasalvaguarda de les nostres espècies recessivespoden no assolir els resultats desitjats. Tanma-teix, ja que bona part de les espècies recessivessón pròpies de conreus i pasturatges, la mesuramés rellevant per a la conservació del patrimoniavifaunístic del parc seria la conservació de la sevasuperfície i la diversitat de medis agroramaders.

Finalment, l’elevada variabilitat temporal deles poblacions avifaunístiques de l’àrea d’estudi,

on la meitat de les espècies presents ha manifes-tat tendències poblacionals clares en els darrersvint-i-cinc anys, posa de manifest la importànciad’es tablir programes de seguiment poblacionalper tal d’avaluar l’estat de salut de les nostrespoblacions. Exemples de seguiments poblacio-nals són els desenvolupats per l’EBCC a nivelleuropeu (www.ebcc.info), la SEO a l’Estat espa nyol(www.seo.org), el CRBPO a França (www2.mnhn.fr/crbpo) i l’ICO a Catalunya (www.ornitologia.org).En l’àmbit d’estudi cal esmentar el seguiment deles aus del curs de la Tordera (Estrada, 2000;Badosa, 2008).

Bibliografia

ANTON, M. (2007): Anuari d’ornitologia de Cata-lunya. 2007. Barcelona: Institut Català d’Orni -tologia.

BADOSA, E. (2008): «Les aus de la Tordera i laRiera d’Arbúcies», dins Els sistemes socioecolò-gics de la conca de la Tordera. Institució Catala-na d’Història Natural.

BAUCELLS, J.; CAMPRODON, J.; ORDEIX, M. (1998):La fauna vertebrada d’Osona. Barcelona: LynxEdicions.

BOADA, M. (1986): «Vertebrats del Montseny»,dins El patrimoni biològic del Montseny. Barcelo-na: Diputació de Barcelona, p. 151-155.

ESTRADA, J. (2000): «Els ocells de la Tordera»,dins Boada, M.; Miralles, M.; Rubio, M.; Carrera,D.; Estrada, J.; Jubany, J.; Mimó, N.; Piquè. D.;Sáez, D.: L’Observatori: estació de seguiment dela conca de la Tordera (1999). Sant Celoni: Agèn-cia Catalana de l’Aigua, Centre d’Estudis Ambien-tals de la UAB i Ajuntament de Sant Celoni. Infor-me inèdit.

ESTRADA, J.; PEDROCCHI, V.; BROTONS, L.;HERRANDO, S. (2004): Atles dels ocells nidificantsde Catalunya 1999-2002. Barcelona: Institut Cata-là d’Ornitologia / Lynx Edicions.

HUNTLEY, B.; GREEN, R.E.; COLLIGHAM, Y.C.;WILLIS, S.G. (2007): A Climatic Atlas of EuropeanBreeding Birds. Barcelona: Durham University.RSPB i Lynx Edicions.

MUNTANER, J.; FERRER, X.; MARTÍNEZ-VILALTA, A.(1983): Atles dels ocells nidificants a Catalunya iAndorra. Barcelona: Ketres Editora.

PINO, J.; RODÀ, F.; RIBAS, J.; PONS, X. (2000):«Landscape structure and bird species richness:implications for conservation in rural areas bet ween


natural parks», dins Landscape and Urban Plan-ning, 49: 35-48.

RIBAS, J. (1994): Mapes de distribució dels ocellsnidificants del Montseny. Barcelona: Servei de ParcsNaturals de la Diputació de Barcelona. Inèdit.

RIBAS, J. (1995): Mapes de distribució delsocells hivernants del Montseny. Barcelona: Ser-vei de Parcs Naturals de la Diputació de Barce-lona. Inèdit.

RIBAS, J. (2000): Els ocells del Vallès Oriental.Barcelona: Lynx Edicions.

ROCAMORA, G. (1983): Quelques aspects éco-logiques concernant à l’avifaune nicheuse du mas-sif du Montseny. Tesina de postgrau. Montpeller:Universitat de Montpeller.

TUCKER, G.M.; HEATH M.F. (1994): Birds in Euro-pe: their conservation status. Cambridge: BirdLi-fe International.



Resum

Al Montseny, s’hi han trobat vint-i-una espècies dequiròpters de les quals una depèn dels ecosistemesriparis, el ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii), i cincsón forestals estrictes, com, per exemple, el ratpe-nat de bigotis petit (Myotis alcathoe).

Els resultats dels estudis realitzats entre els anys2000 i 2008 han servit per confirmar la preocupantsituació de les espècies forestals.

El seguiment de quiròpters aquàtics (QuiroRius) hadonat els primers resultats, i la riera Major i la Llavinahan resultat els ecosistemes riparis més ben preser-vats dels estudiats (Arbúcies, Tordera i Congost).Enguany, també s’ha iniciat un seguiment per a qui-ròpters forestals i generalistes (Multiespecífic), i esmanté el seguiment de refugis de cavernícoles.

Paraules clauRatpenats, quiròpters, hàbitat, bioindicadors, conser-vació, Montseny

Abstract

Chiropterans as bioindicators. A study of thepopulations on the MontsenyTwenty-one species of chiropterans have been foundon the Montseny. One of them relies on riperian sys-tems – Daubenton’s bat (Myotis daubentonii) – andfive are strictly forest-dwelling, such as the whiskeredbat (Myotis alcathoe).

The results of the studies performed between theyears 2000 and 2008 have confirmed the worryingsituation of forest species.

The monitoring of water beetles (QuiroRius pro-gramme) has given its first results, and the streams– the Riera Major and La Llavina – were the best-pre-served riparian ecosystems of those studied (Ar -búcies, Tordera and Congost). This year, we launcheda monitoring programme for forest and generalistbeetles (Multiespecífic), and we continued with themonitoring of cave-dwelling beetles.

Key wordsBats, chiropterans, habitat, bioindicators, conserva-tion, Montseny

Quiròpters com abioindicadors. Estudide les poblacions delMontseny

Carles Flaquer,1 Ruth G. Ràfols,1 Xavier Puig2

i Antoni Arrizabalaga1

1Museu de Granollers Ciències Naturals.2Galanthus. Estudi i Divulgació del Medi Ambient

Resumen

Quirópteros como bioindicadores. Estudio delas poblaciones del MontsenyEn el Montseny se han citado veintiuna especies dequirópteros, una de las cuales depende de los eco-sistemas riparios, el murciélago de agua (Myotis dau-bentonii), y cinco son forestales estrictas, como elmurciélago de bigotes pequeño (Myotis alcathoe).

Los resultados de los estudios realizados entre losaños 2000 y 2008 han servido para confirmar la preo -cupante situación de las especies forestales.

El seguimiento de quirópteros acuáticos (Quiro -Rius) ha dado los primeros resultados, y la RieraMajor y la Llavina han sido los ecosistemas ripariosmejor preservados de los estudiados (Arbúcies,Tordera y Congost). Este año también se ha iniciadoun seguimiento de quirópteros forestales y genera-listas (Multiespecífico), y se mantiene el seguimientode refugios de cavernícolas.

Palabras claveMurciélagos, quirópteros, hábitat, bioindicadores,conservación, Montseny

Introducció

Malgrat que són mamífers, els quiròpters han estatanimals oblidats a Catalunya durant molt de temps(Flaquer et al., 2004). Durant la dècada de 1990,la manca d’inventaris en hàbitat havia provocat queno s’haguessin citat totes les espècies presents alterritori, i el desconeixement d’ús de l’hàbitat, queno hi hagués polítiques de conservació. Actual-ment a Catalunya ja hi ha citades vint-i-vuit espè-cies de quiròpters (encara que hi ha dubtes sobrela presència d’alguna d’aquestes). Segons l’hàbitatque utilitzen, trobem espècies forestals, aquàtiquesi ubiqüistes; i, segons el refugi, n’hi ha de fissu-rícoles, cavernícoles i forestals (Flaquer et al.,2007b).

El Parc Natural del Montseny ha estat un delsprimers espais naturals de Catalunya a donar con-tinuïtat al seguiment de les seves poblacions dequiròpters. Des de l’any 1999 fins enguany s’hiestan fent diversos estudis per tal de conservarhàbitats i refugis d’aquest grup animal (Flaquer etal., 2005a). Gran part d’aquests esforços han estatdirigits a estudiar els animals en els seus hàbitatsde caça, de manera que s’ha pogut trobar novesespècies, com el ratpenat de bigotis petit (Myotisalcathoe), que mai abans no havia estat trobat aCatalunya.

A banda de l’inventari, durant els darrers anysd’estudi també s’han iniciat plans de seguimentper conèixer les variacions de poblacions de qui-ròpters a mitjà i llarg termini. Així, al Montsenyactualment s’està aplicant el seguiment de refugis,el programa de seguiment de quiròpters aquàticsQuiroRius (Flaquer i Puig, 2008) i el seguimentMultiespecífic, centrat a conèixer l’activitat quirop-terològica en general (Puig, 2008).

L’article pretén mostrar el grau de coneixementque actualment es té de la fauna quiropterològicadel Montseny i la importància d’aquesta a l’hora deconèixer l’estat de conservació dels hàbitats.

Material i mètodes

A l’hora d’inventariar els quiròpters d’un espainatural, és necessari combinar metodologies diver-ses, ja que cadascuna d’aquestes presenta perseparat biaixos de mostreig (Kuenzi i Morrison,1998; O’farrell i Gannon, 1999; Flaquer et al.,2007b). Des de l’any 1999 fins enguany els estu-dis de quiròpters del Parc Natural del Montseny

s’han realitzat combinant metodologies: la inspec-ció de refugis i caixes, la col·locació de xarxes iparanys d’arpa i l’anàlisi dels sons d’alta freqüèn-cia (Flaquer et al., 2002, 2005a).

Entre els anys 2001 i 2008, s’han realitzat alMontseny cinquanta-tres sessions de capturadurant les quals s’han col·locat més de 700 metresde xarxes i vint-i-cinc paranys d’arpa; i l’any 2008es van col·locar dos reclams per quiròpters fores-tals (Hill i Greenaway, 2005). Entre els anys 2003i 2006, també es van realitzar quaranta-tres esta-cions d’escolta de deu minuts amb detectorsd’ultrasons (Flaquer et al., 2005a).

Seguiment de quiròpters aquàticsQuiroRius

Aquest monitoratge és l’adaptació del que es vadur a terme al Regne Unit (Walsh et al., 2001) ies basa en el recompte de passades de quiròp-ters aquàtics durant quaranta minuts en quatreestacions situades dins un tram d’un quilòmetrede riu. Els observadors només necessiten una loti un detector heterodí per comptar cadascuna deles passades en vol que fan els animals pel seupunt d’escolta. El seguiment, del qual es fan duesrèpliques, es fa durant l’agost (Flaquer i Puig,2008). Cada tres anys, els investigadors organit-zen una campanya d’esforç de captura (amb xar-xes i paranys d’arpa) per veure quines espèciess’hi troben i fer un balanç de la seva abundànciarelativa. Des de l’any 2007, i en col·laboracióamb L’Observatori de la Tordera, al Montsenys’està fent el seguiment de cinc trams de rius: laLlavina, Riera Major, Arbúcies, el Figaró i Hostal-ric (fig. 1).

Seguiment de refugis de cavernícoles

Entre els anys 1999 i 2007 s’han realitzat noran-ta-una inspeccions de refugis (cavitats o masos)del Montseny. Les inspeccions s’han basat en elrecompte aproximat d’individus a partir de visum,fotografia digital o recompte a la sortida del refu-gi (Puig, 2008). En tot cas, s’ha evitat la capturaen massa dels individus a la sortida del refugi.Atesa l’afectació observada en alguns individus(nafres, ferides, etc.), s’ha evitat anellar cap indi-vidu en espera de provar noves tècniques demarcatge.


Divulgació i sensibilització

Per tal de fomentar la participació ciutadana i incre-mentar el coneixement sobre aquest grup animal,cada any s’han organitzat xerrades (Viladrau, Espi-nelves, etc.). L’any 2007 es va organitzar la Nit delsRatpenats a Sant Celoni, la qual constava d’unespectacle infantil a càrrec de la companyia Quèquè; un taller de manualitats, en el qual cada neni nena construïa el seu propi ratpenat de cartró illana; xerrades divulgatives, i una sortida noctur-na per poder escoltar els quiròpters mitjançantdetectors d’ultrasons.

Resultats

Després de la troballa de M. alcathoe l’any 2006 i lade M. bechsteinii el 2008, ja són vint-i-una les es -pècies de quiròpters citades al Montseny, les qualsrepresenten un 81% de les presents a Catalunya(taula 1). Entre els anys 2001 i 2008 s’han captu-rat 158 animals mentre es trobaven al seu hàbitato al voltant de refugis. D’aquests, el 65,74% erenmascles i la resta, femelles (de les quals el 45,71%

mostraven evidències de cria). Així doncs, fins almoment només es pot assegurar que al Montsenycrien cinc espècies de quiròpters, les quals repre-senten un 24% de les espècies citades (taula 1).La resta d’espècies presenten poblacions defemelles de pas o mascles residents (per exemple,N. leisleri i M. schreibersii).

De totes les espècies citades, només unadepèn dels ecosistemes riparis, el ratpenat d’aigua(Myotis daubentonii), mentre que unes altres cincsón forestals estrictes: el ratpenat de bigotis petit(M. alcathoe), el ratpenat de Bechstein (M. bechs-teinii), el nòctul petit (Nyctalus leisleri), la ratapi -nyada pipistrel·la de Nathusius (Pipistrellus nathu-sii) i l’orellut septentrional (Plecotus auritus).

De les espècies de les quals s’ha pogut confir-mar la cria, en destaca el ratpenat de ferradurapetita (Rhinolophus hipposideros), del qual esconeixen cinc refugis de cria, tots ells en casesabandonades o en golfes de cases habitades.L’altra espècie cavernícola que cria al parc és el rat-penat d’orelles dentades (M. emarginatus), de laqual no s’ha trobat cap refugi.

Tal com es comenta a Flaquer et al. (2007b), lacapacitat per detectar les espècies varia molt


Figura 1. Recompte de passades de M. daubentonii (no es té constància de presència de M. capaccinii) peltotal d’estacions realitzades en les dues sessions anuals a cada tram (n = 8) i percentatge d’aparició de M.daubentonii en el total d’estacions per tram (anys 2007 i 2008).

250

200

150

100

50

0

Arb

úcie

s 07

Arb

úcie

s 08

Rie

ra M

ajor

07

Rie

ra M

ajor

08

Figa

ró 0

7

Figa

ró 0

8

Hos

talri

c 07

Hos

talri

c 08

La L

lavi

na 0

7

La L

lavi

na 0

870

60

50

40

30

20

10

0

Nom

bre

tot

al d

e co

ntac

tes

Per

cent

atge

d’a

par

ició

en

esta

cion

s

Nombre de contactes total Percentatge d’aparició

segons el mètode d’estudi utilitzat (fig. 2). Al Mont-seny, quan s’han inspeccionant refugis, s’han tro-bat més espècies cavernícoles, de les quals M.schreibersii i R. hipposideros han estat les més benrepresentades, la primera de pas pel parc i lasegona criant-hi. Les estacions amb detectorshan tingut més abundància d’espècies fissuríco-les, sobretot del gènere Pipistrellus, tot i que tambéd’espècies aquàtiques (bàsicament a causa de lapresència d’estacions al costat del riu). Finalment,tot i la seva baixa eficiència, les captures amb xar-xes i arpes han permès recopilar informació d’ungran ventall d’espècies, encara que en baixes quan -titats. En aquest cas, P. Pipistrellus també ha estatl’espècie més capturada, seguida de M. schreiber-sii (una cavernícola) —a causa de la presènciad’estacions a prop de cavitats— i de M. dauben-tonii (una d’aquàtica) —a causa de l’esforç realit-zat en rius.

L’ús de paranys en hàbitat ha permès capturarel 84% de les espècies identificades durantl’estudi, mentre que l’anàlisi d’ultrasons, el 58%, ila inspecció de refugis, el 32%.

Respecte de les dades obtingudes mitjançantel programa QuiroRius, els trams de la Riera Majori de la Llavina han estat els que han mostrat mésactivitat, mentre que la Tordera a l’alçada d’Hos -talric ha donat totalment negatiu, i, sorprenent-ment, a Arbúcies s’ha produït una davallada l’any2008 (fig. 1).

Malgrat que és difícil avaluar el resultat de lesjornades de divulgació i sensibilització, a la Nitdels Ratpenats hi van assistir més d’un centenarde persones, i les xerrades que anualment s’hananat organitzant han aplegat entre vint i cinquan-ta persones.

Discussió

Malgrat la presència de noves tecnologies, l’estudidels quiròpters segueix essent complex i, tot i sermolt eficient (Flaquer et al., 2007b), la identifica-ció acústica no dóna una certesa absoluta de lapresència d’algunes espècies (Ahlén i Baagoe,1999; Obrist et al., 2004; Russo i Jones, 2003). Per


Taula 1. Llista d’espècies trobades al Parc Natural del Montseny

Número Espècie Nom comú Cria Mèt. id.

1 Rhinolophus ferrumequinum Ratpenat de ferradura gran C/D

2 Rhinolophus hipposideros Ratpenat de ferradura petit Sí C/D

3 Rhinolophus euryale* Ratpenat de ferradura mediterrani B

4 Myotis myotis* Ratpenat rater gros B

5 Myotis emarginatus Ratpenat d'orelles dentades Sí C

6 Myotis escalerae/msp1 Ratpenat de doble serrell C

7 Myotis daubentonii Ratpenat d’aigua Sí C

8 Myotis alcathoe Ratpenat de bigotis petit C

9 Myotis bechsteinii Ratpenat de Bechstein C

10 Pipistrellus pipistrellus Pipistrel·la comuna Sí C/D

11 Pipistrellus pygmaeus Pipistrel·la nana C/D

12 Pipistrellus kuhlii Pipistrel·la de vores clares C/D

13 Pipistrellus nathusii*** Pipistrel·la de Nathusius B/C

14 Hypsugo savii Ratpenat muntanyenc Sí C/D

15 Nyctalus noctula/lasiopterus** Nòctul gros D

16 Nyctalus leisleri Nòctul petit C/D

17 Eptesicus serotinus Ratpenat dels graners C/D

18 Plecotus auritus Orellut daurat C

19 Plecotus austriacus Orellut gris C

20 Miniopterus schreibersii Ratpenat de cova C

21 Tadarida teniotis Ratpenat cuallarg D

Mètode d’identificació (Mèt. id.): D: detectors; C: captures o cadàvers. *Balcells (1954). **Els senyals acústics d’aquestes espècies es confonen i cal capturar-ne algun individu *** Balcells i David Guixé, en persona (2007)

aquest fet, per tal de completar inventaris i asso-lir plans de conservació adients, cal com binarmetodologies d’estudi (Flaquer et al., 2007b).Aquesta combinació de tècniques d’estudi ha per-mès que entre els anys 2000 i 2008, s’hagi citatal Montseny disset espècies, que sumades a lescitacions bibliogràfiques donen un total de vint-i-una espècies (taula 1).

L’enorme riquesa que representa una llista tanàmplia d’espècies pot ser enganyosa si ens fixemen la fenologia d’aquestes espècies, ja que nomésuna quarta part crien al territori, mentre que demoltes d’aquestes només s’ha capturat algunmascle aïllat. Un exemple de l’equívoc al qualens pot portar la llista és la presència de diver-ses espècies forestals estrictes (M. alcathoe, M.bechsteinii, N. leisleri, P. nathusii i P. auritus). Capd’aquestes espècies no ha mostrat evidències decria al Montseny (taula 1). A més, entre les espè-cies forestals, s’hi troba a faltar una de les méscomunes a Catalunya, el ratpenat de bosc (Bar-

bastella barbastellus), la qual, igual que les altres,necessita arbres vells amb moltes cavitats o escor-ces gruixudes per refugiar-s’hi (Flaquer et al.,2007c; Russo et al., 2004). Malgrat que no esdescarta poder trobar colònies de cria d’algunesd’aquestes espècies, després de tants anysd’estudi queda clar que les poblacions de quiròp-ters forestals del Montseny es troben en una situa-ció molt preocupant. Aquesta situació pot ser bàsi-cament deguda a la manca de boscos madursque ofereixin refugi, unida a la manca de roca cal-cària que pugui oferir refugis alternatius.

Com que es tracta d’un massís silícic, el Mont-seny tampoc no ofereix cavitats naturals per aquiròpters cavernícoles i les espècies troglòfilescitades (M. schreibersii, R. ferrumequinum, R.hippo sideros, R. euryale, M. emarginatus i M. myo-tis ) o hi estan de pas o crien en edificacions huma-nes. És per aquest motiu que les colònies de criad’aquestes espècies són molt vulnerables, demanera que cal realitzar-ne seguiments i prendre

Figura 2. Nombre de passades/espècie o grup acústic identificades amb detector en el total d’estacions (n = 43; anys 2003-2006); nombre total de captures/espècie durant el total de les sessions de captura (n = 53;anys 2001-2008) i nombre màxim d’individus/espècie recomptats en el total de les inspeccions a refugis (n = 91; anys 1999-2007). Rfe: R. ferrumequinum; Rhi: R. hipposideros; Mb: Myotis Bechsteinii; Mda: M.daubentonii; Mca: Myotis capaccinii; Mal: M. alcathoe; Mes: M. escalerai; Mem: M. emarginatus; Msc:Miniopterus schreibersii; Ppy: P. pygmaeus; Ppi: P. pipistrellus; Pku: P. kuhlii; Pna: P. nathusii; Hsa: H. Savii;Ese: E. Serotinus; Pau: P. auritus; Pas: P. austriacus; Nno: N. noctula; Nla: N. lasiopterus; Tte: T. Teniotis.


200

150

100

50

0

Rfe

Rhi

Mb

e

Md

a

Md

a/M

ca Mal

Msp

1/M

es

Mem

Pp

i/Msc Pip

Pp

y

Pip

/Pyg

Pku

Pku

/Pna

Hsa

Ese

Ese

/Nle

Pau

Pas

Ple

ssp

.

Nle

Nno

/Nla

Msc Tle

400

350

300

250

200

150

100

50

0

Rec

omp

te d

e ca

ptu

res

i det

ecto

rs

Rec

omp

te in

div

idua

l en

refu

gis

Captures Detectors Refugis

mesures protectores, com així s’està fent durantel procés de reforma de les futures oficines delParc a can Patxot, on s’ha arribat a comptar vui-tanta femelles i cries de R. hipposideros.

Atesa la necessitat d’obtenir dades a mitjà illarg termini que permetin fer un seguiment i unaavaluació de l’estat de les poblacions de quiròp-ters del Montseny, des de l’any 2006 s’ha comen-çat a aplicar al Montseny un programa de segui-ment de quiròpters aquàtics del qual es tenen lesprimeres dades. Tot i pertànyer a un període breui inicial, aquestes dades mostren que dels cinctrams de riu estudiats, els dos amb més activitatde quiròpters aquàtics són els que, a priori, es tro-ben en zones més ben preservades (tot i que cal-dria estudiar-ne tots els factors). D’altra banda,en dos anys d’estudi a la riera d’Arbúcies, s’hi haconstatat una davallada important d’activitat (fig.1) que podria atribuir-se a algun abocament (durantla campanya de captura de l’any 2008, els inves-tigadors van detectar un color i una olor estranysde l’aigua i no es va capturar cap individu). Lapoblació de la riera d’Arbúcies podria haver-sedesplaçat cap a la Riera Major, on durant el 2008hi ha hagut un important increment d’activitat (fig.1). En tot cas, calen dades de més anys i de mésllocs per començar a treure’n conclusions.

Per tal de tenir un seguiment de gran part dela resta d’espècies, durant l’any 2008 s’ha iniciatun seguiment multiespecífic, el qual se centra bàsi-cament en la realització de dotze estacions d’es -colta en aproximadament 2,7 quilòmetres detranssecte (Puig, 2008). Els transsectes escollits estroben al coll de Te i a la riera de Riells, i actualmentse n’està analitzant les dades.

Finalment, cal esmentar que en el cas delsestudis de quiròpters, no s’ha descuidat la sensi-bilització i divulgació. Avui dia, la gent del Montsenyja no troba estrany que s’estudiïn aquests animalsi, fins i tot, s’interessen per l’estat del petit ratpe-nat de bigotis.

Agraïments

Aquest treball no s’hauria pogut dur a terme senseel suport i el finançament del Servei de Parcs de laDiputació de Barcelona. Així mateix, volem agrairla col·laboració de tot el personal del parc i espe-cialment del cos de guardes i de Cinta Pérez iDaniel Guinart. Així mateix, volem agrair també aL’Observatori de la Tordera, sobretot al Sergi Tra-

vessa, la seva tasca de suport per dur a terme elQuiroRius.

Bibliografia

AHLÉN, I; BAAGOE, H. (1999): «Use of ultrasounddetectors for bat studies in Europe: experiencesfrom field identifications, surveys and monitoring»,dins Acta Chiropterologica, 1(2): 137-150.

FLAQUER, C.; ARRIZABALAGA, A. (2002): «Identifi-cació acústica de quiròpters al Parc Natural delMontseny (sector Conca del Besòs)», dins V Tro-bada d’Estudiosos del Montseny. Monografies,33: 59-62.

FLAQUER, C.; JARILLO, R.; ARRIZABALAGA, A.(2004): «Contribución al conocimiento de la distri-bución de la fauna quiropterológica de Cataluña»,dins Galemys, 16(2): 39-55.

FLAQUER, C.; TORRE, I.; ARRIZABALAGA, A. (2005a):«Inventari de la fauna quiropterològica del ParcNatural del Montseny com a eina de gestió delterritori», dins VI Trobada d’Estudiosos del Mont-seny. Monografies, 41: p. 123-127.

FLAQUER, C.; TORRE, I.; ARRIZABALAGA, A. (2007b):«Comparison of sampling methods for inventory ofbat communities», dins Journal of Mammalogy, 88(2): 526-533.

FLAQUER, C.; TORRE, I.; ARRIZABALAGA, A. (2007c):«Selección de refugios, gestión forestal y conser-vación de los quirópteros forestales», dins Cam-prodon, J.; Plana, E. (ed.): Conservación de la bio-diversidad y gestión forestal: su aplicación en lafauna vertebrada. Barcelona: Universitat de Barce-lona.

FLAQUER, C.; PUIG, X. (2008): Projecte QuiroRius:seguiment de quiròpters aquàtics com a indicadordels ecosistemes fluvials de Catalunya. Consulta -ble en línia a: <www.museugranollersciencies.org/quiropters; www.asgalanthus.org/CAST/recerca_ratpenats.php>.

HILL, D.A.; GREENAWAY, F. (2005): «Effectivenessof an acoustic lure for surveying bats in Britishwoodlands», dins Mammal Review, 35(1): 116-122.

KUENZI, A; MORRISSON, M. (1998): «Detection ofbats by mist nets and ultrasonic sensors», dins Wil-dlife Society Bulletin, 26(2): 307-311.

OBRIST, M.; BOESCH, R.; FLÜCKIGER, P. (2004):«Variability in echolocation call design of 26 Swissbat species: consequences, limits and options forautomated field identification with a synergetic pat-


mined by acoustic surveys: conservation implica-tions», dins Ecography, 26: 197-209.

RUSSO, D.; CISTRONE, L.; GONES, J.; MAZZOLENI,S. (2004): «Roost selection by barbastelle bats(Barbastella barbastellus, Chiroptera : Vespertilio-nidae) in beech woodlands of central Italy: conse-quences for conservation», dins Biological Conser-vation, 117(1): 73-81.

WALSH, A.; CATTO, C.; HUTSON, T.; RACEY, P.;RICHARDSON, P.; LANGTON, S. (2001): «The UK’sNational Bat Monitoring Programme, Final Report2001», dins The Bat Conservation Trust & Depart-ment for Environment, Food & Rural Affairs.


tern recognition approach», dins Mammalia, 68(4):307-322.

O’FARRELL, M.; GANNON, W. (1999): «A compa-rison of acoustic versus capture techniques forthe inventory of bats», dins Journal of Mammalogy,80: 24-30.

PUIG, X. (2008): Propuesta de protocolos parael monitoreo de murciélagos en España. Ministe-rio de Medio Ambiente y Sociedad Española parala Conservación y Estudio de los Mamíferos. Con-sultable en línia a: <www.asgalanthus.org/CAST/recerca_ratpenats.php> (SECEM). 72 pàgines.

RUSSO, D.; JONES, G. (2003): «Use of foraginghabitat by bats in a Mediterranean area deter -


Resum

Durant l’any 2008 es van dur a terme diverses acti-vitats destinades a aprofundir en el coneixement delcranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes) i en laseva conservació al Parc Natural del Montseny.Mitjançant prospeccions, se’n van localitzar quatrepoblacions i es va determinar que el grau de viabili-tat era alt en dues, mitjà-alt en una i baix en l’altra.

D’altra banda, també es van localitzar espècies decranc invasores, concretament dues poblacionsde cranc senyal (Pacifastacus leniusculus) i dues decranc americà (Procambarus clarkii). En dues d’aques -tes poblacions es va dur a terme una prova pilotd’eli minació per minimitzar els efectes adversos queles espècies invasores poden provocar al cranc ibè-ric i el seu hàbitat.

Paraules clauCranc de riu, Austropotamobius pallipes, Pacifasta -cus leniusculus, Procambarus clarkii, viabilitat pobla-cional, eliminació d’espècies invasores

Abstract

Conservation of the freshwater white-clawedcrayfish (Austropotamobius pallipes) inMontseny Natural Park During 2008, we performed a number of interventionsto further our knowledge of the freshwater white-clawed crayfish (Austropotamobius pallipes) and itsconservation in Montseny Natural Park. Four popu-lations were located through surveys and the degreeof viability was shown to be high in two of them,medium to high in one and low in the other.

We also found invasive crayfish species, morespecifically two populations of signal crayfish(Pacifastacus leniusculus) and two populations ofred crayfish (Procambarus clarkii). A pilot eliminationtest was carried out on two of these populations inorder to minimise the adverse effects that invasivespecies can have on the freshwater white-clawedcrayfish and its habitat.

Key wordsFreshwater crayfish, Austropotamobius pallipes,Pacifastacus leniusculus, Procambarus clarkii, pop-ulation viability, elimination of invasive species

Conservació del cranc de riu ibèric(Austropotamobiuspallipes) al ParcNatural del Montseny

Guillem Mas i Gregori Conill

Resumen

Conservación del cangrejo de río ibérico(Austropotamobius pallipes) en el ParqueNatural del MontsenyDurante el año 2008 se llevaron a cabo varias acti-vidades destinadas a profundizar en el conocimien-to del cangrejo de río ibérico (Austropotamobiuspallipes) en el Parque Natural del Montseny y en suconservación. Mediante prospecciones y censosse localizaron cuatro poblaciones y se determinó suvia bilidad: alta en dos, media-alta en una y baja enla restante.

Por otro lado, también se localizaron especies decangrejos invasores, concretamente dos poblacionesde cangrejo señal (Pacifastacus leniusculus) y dos decangrejo americano (Procambarus clarkii). Dos de estaspoblaciones se caracterizaron y se llevó a cabo unaprueba piloto de eliminación para minimizar los efec-tos adversos que las especies invasoras pueden pro-vocar en el cangrejo ibérico y su hábitat.

Palabras claveCangrejo de río, Austropotamobius pallipes, Paci -fastacus leniusculus, Procambarus clarkii, viabilidadpoblacional, eliminación de especies invasoras

Introducció

El cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes)és una espècie autòctona de crustaci d’aiguadolça que fins a la dècada de 1970 era present abona part dels cursos fluvials del nostre país. Pelque fa a la península ibèrica, a mitjan segle pas-sat suposava una important activitat econòmica;juntament amb aquest mercat, van sorgir astaci-factories on, amb l’objectiu d’augmentar la pro-ductivitat, van iniciar la producció d’espècies exò-tiques: el cranc roig americà (Procambarus clarkii)i el cranc senyal (Pacifastacus leniusculus). Aques-tes dues espècies americanes tenen un creixe-ment més alt, un metabolisme més elevat i alho-ra són més actives i agressives. Les fugues delscentres de producció i les posteriors transloca-cions van provocar l’expansió de les espèciesal·lòctones, portadores al seu temps d’una espè-cie d’oomicet: l’Aphanomyces astaci, que provo-ca l’afanomicosi, una epizoòtia que el sistemaimmunitari de les espècies de cranc americanessón capaces de frenar mitjançant la melanitzacióde les hifes del fong, però que en el cas de lesespècies europees i del cranc ibèric, mancades demecanismes específics per frenar la infecció, resul-ta mortal en el cent per cent dels casos.

A aquesta malaurada situació, s’hi ha de sumarla notable pèrdua de qualitat ecològica i biològicadels sistemes fluvials —ja sigui per episodis decontaminació aguda o difusa d’origen urbà, indus-trial o agrícola-ramader; la sobreexplotació delsrecursos hídrics, tant fluvials com dels aqüífersmitjançant extraccions legals o il·legals; l’alteraciói homogeneïtzació de l’hàbitat, fruit de l’activitathumana, que provoca en moltes ocasions la col-matació per sediments i matèria orgànica, i lasobreexplotació de les poblacions i el furtivisme—,que han portat a una reducció dràstica de lespoblacions de cranc de riu ibèric. Els nuclis de po -blació que han resistit els brots d’afanomicosi i laresta de problemàtiques han estat sovint aquellsque han quedat aïllats, afavorits per una relativabaixa connectivitat amb cursos fluvials d’entitat,amb presència de dics naturals o artificials i detrams secs, situats a certa distància de nuclisurbans, industrials o agrícoles i de complicadaaccessibilitat.

La Unió Internacional de Conservació de laNatura (UICN) cita el cranc ibèric en el LlibreVermell com a espècie rara i vulnerable, quetambé està inclosa com a espècie protegida dins

l’Annex III del Conveni de Berna. Actualment,podem considerar-la localment extingida a mol-tes regions.

Antecedents

Les actuacions desenvolupades en el marc delprojecte són la continuïtat dels estudis realitzatssobre el cranc de riu al Parc Natural del Montseny(a partit d’ara PNM) per Ustrell i Vaca entre els anys1998 i 2007. Durant aquest període, s’ha consta-tat un declivi del nombre de poblacions conegu-des dins del parc, que entre els anys 1998 i 2001van passar de set a dues poblacions.

Actualment, el Departament de Medi Ambienti Habitatge de la Generalitat de Catalunya estàtreballant en el pla de conservació del cranc de riuibèric, però fins a dia d’avui no ha vist la llum.

Objectius

Els objectius del projecte de conservació del crancde riu ibèric al PNM són conèixer, conservar i afa-vorir les poblacions que es troben dins del parc.Els objectius metodològics es divideixen en qua-tre línies d’actuació:

1. Localització de poblacions de cranc de riuautòcton.

2. Determinació de la viabilitat de les pobla-cions.

3. Detecció de poblacions d’espècies de crancde riu exòtic.

4. Eliminació de les poblacions d’espècies decranc de riu exòtic.

En última instància, la informació i les expe-riències desenvolupades han de servir per elabo-rar un pla de conservació del cranc de riu ibèricespecífic per al PNM.

Metodologia

La metodologia emprada s’estructura també en leslínies d’actuació:

Localització de les poblacions

La localització de les poblacions, tant de cranc ibè-ric com de les espècies invasores, es va desenvo-


lupar mitjançant prospeccions puntuals o de tramsdels cursos fluvials de longitud variable segonsles característiques dels trams, que tant podien serdiürnes com nocturnes. Atesa la fenologia del’espècie, d’hàbits crepusculars i nocturns, ladetectabilitat del cranc ibèric és més alta de nit,però una cerca activa a ple dia en hàbitats idonistambé és eficaç en certes èpoques de l’any (entreabril i setembre), ja que si hi ha presència d’in -dividus és habitual trobar exúvies, fruit de lesmudes que han de realitzar en els períodes decreixement. D’altra banda, en poblacions estruc-turades i fruit de la competència intraespecífica esdóna una zonació temporal de l’activitat, en laqual dominen els individus de mida superior leshores de foscor, de manera que els més joves esveuen obligats a desenvolupar la seva activitatdurant el dia. En localitzacions molt concretes,com ara gorgs profunds o embassaments, on lacerca activa és complicada o impossible, s’utilitzaun sistema passiu de trampeig mitjançant nansesde malla metàl·lica. La malla metàl·lica utilitzadadisposa d’una llum quadrada de cinc mil·límetres;les nanses són de forma cilíndrica i mesuren cin-quanta centímetres de longitud i vint-i-cinc centí-metres de diàmetre i ambdós extrems conclouenamb cons que s’obren a l’interior de la nansa ambun forat de tres centímetres. La instal·lació de lesnanses a les zones de mostreig s’efectua a últimahora de llum del dia i es retiren a primera hora delmatí per tal de minimitzar les captures d’espèciesd’activitat diürna, essencialment la serp d’aigua(Natrix maura).

Les prospeccions es van realitzar, d’una banda,als trams amb històrics de presència de crancibèric; d’una altra, a trams fluvials de les zonesd’alta potencialitat de presència de cranc ibèric(conques calcàries i per sota dels 1.000 metressobre el nivell del mar) (Ustrell i Vaca) i, per últim,aleatòriament.

Tot i que quan es defineixen les característiquesde l’hàbitat del cranc ibèric s’apunta la necessi-tat de conques calcàries i de marcada alcalinitat,no es va voler prioritzar a priori els punts de pros-pecció per la naturalesa calcària o silícica de lesconques, ja que tant a les Guilleries com dins elmateix PNM han viscut durant dècades pobla-cions de cranc ibèric en conques silíciques (dadespròpies). Per contra, sí que es va donar moltaimportància a la caracterització dels trams de riudes del punt de vista de presència o absènciad’aigua, atès que els efectes de les assecades


són dràstics per a la supervivència dels crancs, ia fi i efecte de millorar la planificació de futurescampanyes de prospeccions i l’elaboració del plade conservació.

Determinació de la viabilitat de les poblacions

Quan es tenia coneixement o es localitzava unanova població, es procedia a fer-ne el cens, ambl’objectiu de conèixer els valors de certes varia-bles per poder determinar la viabilitat de la pobla-ció (Montserrat i Torres, 2004). A partir de l’es -tructura d’edat, sex-ràtio i la densitat d’individusen trams de cent metres, s’obtenia una valoracióde la viabilitat. Els censos eren nocturns, de ma -nera que calia utilitzar fonts de llum artificials.Enguany es van emprar dues metodologies decens diferents. Una és la utilitzada per Ustrell iVaca durant el període 1998-2007 en l’estudi delcranc de riu ibèric al PNM; l’altra és la utilitzadapel Grup d’Estudi del Cranc de Riu Ibèric a Cata-lunya, que recopila informació de les poblacionsde cranc de riu a tot Catalunya (Montserrat iTorres). Aquesta segona metodologia resultamenys invasiva, però alhora les dades obtingudespresenten menys definició, ja que és marcada-ment visual. Per fer la comparació, al mateix tramde dues poblacions es van fer censos seguint lesdues metodologies.

Les prospeccions realitzades també van ser-vir per recopilar dades de les característiques deles conques fluvials, i es va donar més importàn-cia a la presència o absència d’aigua, i d’un cabalmínim que asseguri el manteniment de gorgs ambaigua durant els mesos més secs de l’any. Tambées van tenir en compte la qualitat i heterogeneï-tat de l’hàbitat i el grau d’aïllament i la distànciade les problemàtiques i possibles impactes perdeterminar zones aptes per suportar futures repo-blacions.

Detecció de poblacions d’espècies de crancde riu exòtic

Pel que fa a les espècies invasores, una vegadalocalitzades les poblacions, aquestes es van carac-teritzar i delimitar en l’espai mitjançant prospec-cions.

Eliminació de les poblacions d’espècies de cranc de riu exòtic

Finalment, es va dur a terme una prova pilot perdesgastar les poblacions de crancs de riu exòticsmitjançant captures massives manuals, trampeigamb nanses i pesca elèctrica, que va implicar lacoordinació de diverses organitzacions i cossos deguarderia (guardes i tècnics del PNM, guardes itècnics de l’Espai Natural de Guilleries-Savassona,Agents Rurals d’Osona i Grup d’Estudi del Crancde Riu a Catalunya).

Es van definir indicadors que permetessin valo-rar l’eficàcia de les actuacions realitzades: d’unabanda, l’evolució espacial de les poblacions, i, del’altra, en nombre de captures per mostrejador ihora o eficiència de captura. Es va desestimar lautilització de la variable densitat atesa la localitza-ció i les característiques de les poblacions i elsrecursos de personal.

Cal apuntar de manera molt remarcada quel’amenaça més important i mortal per al cranc deriu ibèric són els brots d’afanomicosi. Aquestsbrots poden venir provocats pel contacte ambcrancs exòtics infectats o per l’arribada d’esporesa les poblacions de cranc ibèric. Aquesta arriba-da pot ser produïda per l’acció humana si, desprésd’estar en contacte amb espores del fong (con-ques amb espècies exòtiques), es visiten conquesamb cranc ibèric amb el mateix material, humit isense desinfectar. Aquestes circumstàncies podenser produïdes per activitats molt diverses, desd’activitats lúdiques o esportives com ara la pescao el descens de barrancs, fins a científiques comés el cas d’estudis de qualitat biològica o els matei-xos censos de cranc.

En el nostre cas hem utilitzat diferents equipsper a les diverses activitats, i qualsevol intervencióals cursos fluvials va precedida d’un protocol dedesinfecció de tot el material utilitzat mitjançanthipoclorit sòdic (lleixiu). Les botes i badejadors, ila resta de material, utilitzats per visitar els cursosfluvials on hi ha cranc de riu ibèric són d’ús exclu-siu per a aquests (no es visiten diferents conquesen una mateixa jornada amb el mateix equipa-ment). Un cop utilitzat, el material es deixa asse-car, i un cop sec es desinfecta.

Si per algun motiu determinat s’han de fer pros -peccions i actuacions amb espècies invasores, sem-pre es visiten les espècies exòtiques en darrer lloc.

En fer les prospeccions de trams (ja siguinnous o prospectats anteriorment), s’aplica ambseveritat el protocol de desinfecció, ja que el fet

que no s’hagi detectat cap cranc ibèric no signi-fica que no hi siguin presents o que n’hi hagi entrams inferiors.

Les nanses utilitzades per al control d’espèciesinvasores són d’ús exclusiu per a aquesta finali-tat i en cap cas no són utilitzades per fer prospec-cions.

Resultats

Localització de les poblacions

Es van realitzar trenta-vuit prospeccions en cursosfluvials dins del PNM i es van localitzar quatrepoblacions de cranc ibèric. Fins l’any 2007 se’nconeixien únicament dues, però val a dir que lesdues noves poblacions detectades enguany cor -responen a conques amb històrics de presènciade cranc de riu i on feia anys que no es localitza-ven individus i, per tant, s’havien considerat des-aparegudes.

Determinació de la viabilitat de lespoblacions

Els censos realitzats a les respectives poblacionsvan permetre determinar-ne el grau de viabilitat iels possibles impactes que poden patir (taula 1).

Les poblacions 1 i 2 presenten una viabilitat alta,amb un màxim valor de densitat i una estructurad’edats i proporció de sexes no òptim però sufi-cient per assegurar-ne la continuïtat.

Per últim, la població 3 presenta una viabilitatbaixa, ja que s’han localitzat molt pocs individus.Cal dir que es tracta del reducte d’una poblacióque l’any 2003 va patir un important impacte queva provocar una dràstica disminució dels seusefectius.

La població 4 presenta una viabilitat mitjana-alta, i correspon a una població considerada des-apareguda i localitzada aquest any en un tram supe-rior al que s’havia prospectat en anys precedents.

Detecció de poblacions d’espècies de crancde riu exòtic

De la mateixa manera es van localitzar quatrepoblacions de cranc de riu exòtic, dues de crancsenyal (Riera Major i a la riera de Cànoves) i duesde cranc roig americà (al Congost i a l’em bassa -


ment de Molí Espatllat, a la riera d’Espinzella), quetot i que no es troben estrictament dins els límitsdel parc, sí que es consideren dins l’àrea d’in -fluència i, per tant, una amenaça per als ecosiste-mes aquàtics i per al cranc ibèric.

De les quatre poblacions, se’n van caracterit-zar dues: la de Molí Espatllat i la de Riera Major.Es van elaborar documents específics per a cadas-cuna d’elles amb informació d’interès tant per al’Administració com per als diversos participantsa les actuacions d’eliminació.

Eliminació de les poblacions d’espècies de cranc de riu exòtic

Una vegada caracteritzades les poblacionsd’espècies invasores i elaborats els documentsinformatius, es va dissenyar un protocol per a lesactuacions, l’inici de les quals va ser precedit per

un període de processos administratius. Finalment,la primera quinzena d’octubre de l’any 2008 es vadesenvolupar una prova pilot que va resultar satis-factòria des del punt de vista de coordinació i dedesenvolupament sobre el terreny, però poc eficientdes del punt de vista de les captures, atès que perla fenologia de les dues espècies de cranc invasor,que en aquesta època de l’any ja han reduït moltla seva activitat i les femelles, ja fecundades i ambous, s’enterren al substrat. L’experiència va serviren tot cas per definir l’operatiu per controlar aques-tes dues poblacions, el qual es reactivarà a partirdel març de l’any 2009.

Conclusions

Un augment de l’esforç de prospeccions i una líniade col·laboració amb diversos cossos i col·lectiusha permès detectar noves poblacions.


Taula 1. Resultats dels censos de les poblacions de cranc de riu ibèric al Parc Natural del Montseny i elsseus impactes

Població 1 Població 2 Població 3 Població 4

Densitat

Nre. de crancs per tram 137 58 7 40

Valor densitat * 4 4 1 3

Sex-ràtio

Mascles 53 17 4 15

Femelles 73 22 3 16

Sex-ràtio 0,73 0,77 1,33 0,94

Valor sex-ràtio * 3 2 1 2

Estructura d’edats

< 3 2 11 0 19

3 - 6 89 40 2 9

> 6 46 7 5 11

Valor estructura d’edats* 3 2 1 3

Grau de viabilitat alt alt baix mitjà-alt

Impactes

Falta de cabal sí sí

Presència de crancs exòtics sí sí

Captacions d’aigua sí

Contaminació d’aigua sí

Accions furtives possible

Repoblacions piscícoles sí

Presència de bestiar sí

* Els valors de densitat, sex-ràtio i estructura d’edats, així com el grau de viabilitat, han estat definits a partir del protocol pro-posat per Montserrat (2004).

En el futur, s’emprarà una metodologia de censo una altra segons les circumstàncies i caracte-rístiques dels trams i l’època de l’any en què esrealitzin, tenint en compte que durant els mesosde tardor, per exemple, la llera del riu s’omple dematerial vegetal provinent del bosc de ribera i elsboscos adjacents, de manera que es prioritzasempre la menys invasiva.

Es justifica la utilització d’ambdues metodolo-gies, atès que es preveu fer un seguiment periò-dic de les poblacions durant tot l’any.

Queden poques poblacions de cranc de riuibèric, les quals estan concentrades en trams moltconcrets i aïllades les unes de les altres. Aquestfet provoca la impossibilitat que l’espècie s’ex -pan deixi de manera natural si no s’imple mentenmesures de gestió hidràulica que donin com aresultat un augment de la connectivitat interna deles conques subsidiàries on es localitzen lespoblacions i es mantingui l’aïllament amb els cur-sos principals, on es localitzen les espècies inva-sores.

La probabilitat de desaparició és elevada percontactes amb espècies invasores o per proces-sos estocàstics com ara períodes de sequerasevera, episodis de contaminació aguda o peraccions furtives.

L’eliminació de les poblacions de cranc invasorés complicada i costosa. Són espècies que estanen expansió i aquest procés es veu afavorit pertranslocacions voluntàries i involuntàries.

Consideracions per al futur delcranc ibèric al Montseny

Per preservar el cranc ibèric del Montseny sónnecessàries les accions següents:• Despertar la voluntat de l’Administració per con-servar l’espècie.• Iniciar projectes de repoblació en zones contro-lades, encara que abans cal fer un estudi genètica nivell de poblacions i construir o establir conve-nis amb astacifactories per mantenir una reservagenètica i produir individus per nodrir els proces-sos de repoblació.• Tenir un coneixement i un control de les ex -traccions d’aigua i mantenir un esforç constantd’eliminació per desgastar i controlar les pobla-cions de cranc exòtic.• Monitoritzar les zones de transició entre lespoblacions de crancs exòtics i cranc ibèric.

Agraïments

Volem agrair a Daniel Guinart i Cinta Pérez (tècnicsdel Parc Natural de Montseny) i Iguazel Pac (tèc-nic de l’Espai Natural Guilleries-Savassona) la sevaconfiança i col·laboració; i també a la guarderia delParc Natural del Montseny, la guarderia de l’EspaiNatural Guilleries-Savassona, a Jaume Reig i QuimDalmau i a tot el cos d’agents rurals la seva col·la -boració; a Andreu Salvat, les seves citacions, i aÀlex Noeda, les filmacions realitzades.

Bibliografia

CANO, E.; JIMÉNEZ, A. (2002): «Efecto de trespesticidas sobre la mortalidad diferencial interse-xual de Procambarus clarkii (Girard, 1852) (Deca-poda, Cambaridae)», dins Zool. Baetica, 13/14:145-153,

CARRANZA, S.; ROCA, J. LL. (2007): Caracteritza-ció genètica de les poblacions de cranc de riuAustropotamobius pallipes i treballs genètic previsde nàiades. Departament de Medi Ambient i Habi-tatge de la Generalitat de Catalunya.

EDGERTON, B.F.; EVANS, L.H.; STEPHENS, F.J.;OVERSTREET, R.M. (2002): «Review of freshwatercrayfish diseases and commensal organism», dinsAquaculture 2002, 206, 1-2 (137 p.) (18 p. 1/4): 57-135.

EUROPEAN COMMUNITY DIRECTIVE ON THE CONSER-VATION OF NATURAL HABITATS AND OF WILD FAUNA AND

FLORA (92/43/EEC): Second Report by the UnitedKingdom under Article 17 on the implementationof the Directive from January 2001 to December2006. Conservation status assessment for Spe-cies: S1092 - Austropotamobius pallipes – White-clawed crayfish.

GALLAGHER, M.B.; DICK, J.T.A.; ELWOOD, R.W.(2005): «Riverine habitat requirements of the white-clawed crayfish, Autropotamobius pallipes», dinsBiology and environment: proceedings of the RoyalIrish Academy, 106b, 1: 1-8.

GIL-SÁNCHEZ, J.M.; ALBA-TERCEDOR, J. (2006):«The decline of the endangered populations of thenative freshwatercrayfish (Austropotamobius palli-pes) in southern Spain: it is possible to avoidextinc-tion?», dins Hydrobiologia, 559: 113-122.

GIL-SÁNCHEZ, J.M.; ALBA-TERCEDOR, J. (2002):«Ecology of the native and introduced crayfishesAustropotamobius pallipes and Procambarus clar-kii in southern Spain and implications for conser-


vation of the native species», dins Biological Con-servation, 105: 75-80.

MARÇAL, A. (2003): «Food choice by the intro-duced crayfish Procambarus clarkii», dins Ann.Zool. Fennici, 40: 517-528.

MONTSERRAT, J. (2004): Seguiment de lespoblacions de cranc de riu autòcton (Austropo-tamobius pallipes) i de cranc roig americà (Pro-cambarus clarkii) a la conca alta dels rius Fluviài Brugent.

OIE (Organització Mundial de Sanitat Animal)(2006): Manual de pruebas de diagnóstico para losanimales acuáticos 2006, p. 479-487.

ROYO, F.; GIRONÉS, O.; BLAS, I. de.; DIÉGUEZ, J.;MÚZQUIZ, J.L. (2002): «Influencia de la edad en lasusceptibilidad a la afanomicosis del cangrejoseñal Pacifastacus leniusculus (Dana, 1852)», dinsBol. Inst. Esp. Oceanog.r, 18 (1-4): 195-198.

UICN (UNIÓ INTERNACIONAL DE CONSERVACIÓ DE LA

NATURA) (2008): Red list 2008.



Resum

L’any 2006 es va iniciar un estudi de les poblacionsde quiròpters en fagedes del Montseny dins un pro-jecte d’estudi de la relació dels quiròpters amb la ges-tió forestal a les fagedes del nord-est català.

S’ha determinat un total de deu espècies. L’abun -dància i la riquesa específica estan associades al’estructura forestal, la temperatura i la disponibilitattròfica. S’ha observat un gradient d’activitat de qui-ròpters significativament superior a les fagedesmadures respecte de les fagedes relativament jovesi les de rebrot. De les vuitanta-set caixes refugi, hanestat ocupades un total de quaranta en dos anys,sobretot a les fagedes de rebrot, una taxa d’ocupaciórelativament elevada. El 95% dels refugis els hanocupat nòctuls petits.

Paraules clauQuiròpters, gestió forestal, conservació, fagedes

Abstract

The bat community in the beech woods on theMontseny in relation to forest management.Comparison with the beech woods in north-east CataloniaIn 2006, we embarked on a study of bat populationsin the beech woods on Montseny as part of a studyof the links between chiropterans and forest manage-ment in the beech woods in north-east Catalonia.

We found ten species in all. The abundance andspecific richness were associated with forest structure,temperature and trophic availability. We observed asignificantly higher activity gradient among chiropter-ans in mature beech woods in comparison with rel-atively young beech woods and resprouting woods.Forty of the 87 roosting boxes have been occupiedover a two-year period, particularly in resproutingbeech woods, a relatively high occupation rate. Smallnoctule bats occupied 95% of the boxes.

Key wordsChiropterans, forest management, conservation,beech woods

La comunitat deratpenats a lesfagedes del Montsenyen relació amb lagestió forestal.Comparació amb lesfagedes del nord-estde Catalunya

Jordi Camprodon i David GuixéÀrea de Biodiversitat, Centre Tecnològic Forestalde Catalunya

Resumen

La comunidad de murciélagos en los hayedosdel Montseny en relación con la gestiónforestal. Comparación con los hayedos delnordeste de CataluñaEn el año 2006 se inició un estudio de las poblacio-nes de quirópteros en hayedos del Montseny, den-tro de un proyecto de estudio de la relación de losmurciélagos con la gestión forestal en los hayedos delnoreste catalán.

Se determinó un total de diez especies. La abun-dancia y riqueza específica se asoció con la estruc-tura forestal, la temperatura y la disponibilidad trófi-ca. Se observó un gradiente de actividad de quiróp-teros significativamente superior en los hayedosmaduros con respecto a los hayedos relativamentejóvenes y los de rebrote. De los ochenta y siete refu-gios fueron ocupados un total de cuarenta en dosaños, especialmente en los hayedos de rebrote, unatasa de ocupación relativamente elevada. El 95% delos refugios fueron ocupados por nóctulos pequeños.

Palabras claveQuirópteros, gestión forestal, conservación, hayedos

Introducció

Les ratapinyades forestals són el grup faunísticvertebrat més desconegut a Catalunya i al conjuntibèric. Els boscos són hàbitats importants per a lesratapinyades, especialment per a les espèciesestrictament forestals que depenen de la riquesai abundància de recursos tròfics i de la presènciade refugis que proporcionen aquests ecosiste-mes. La diversitat de quiròpters forestals pot estarinfluïda per la disponibilitat de cavitats naturals il’heterogeneïtat estructural de l’hàbitat (Kunz,1982). Pel seu valor patrimonial i l’estatus de pro-tecció, les fagedes del Montseny són un marcideal per emprendre estudis de biologia i conser-vació dels quiròpters forestals. Malgrat que, engeneral, les fagedes del Montseny no són un boscestructuralment madur, la gestió orientada a laconservació dels seus valors naturals permetemprendre mesures de protecció amb vista aadaptar la gestió als requeriments d’aquest grupde mamífers.

Podem trobar precedents en el coneixementdel poblament de quiròpters als boscos del Mont-seny, la qual cosa fa que actualment es comptiamb una bona informació d’aquest grup de mamí-fers al parc natural (Flaquer i Arrizabalaga, 1999;Flaquer et al., 2004, 2005a, 2005b, 2005c).

L’any 2006 es van seleccionar algunes fagedesdel Parc Natural del Montseny dins un marc mésampli d’estudi de la relació dels quiròpters amb lagestió forestal a escala catalana, projecte encarre-gat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.Aquest projecte pretén analitzar el poblament dequiròpters amb relació a l’estructura forestal; peraixò, es va mostrejar simultàniament diferents loca-litats de fageda de Catalunya. L’estudi ha de per-metre comparar el poblament de quiròpters delMontseny amb altres estructures de fageda, méso menys madures o heterogènies en composicióvegetal d’altres indrets de Catalunya. A més, lametodologia ha combinat la realització d’estacionsd’ecolo calització amb la revisió de caixes refugi is’han relacionat els resultats amb la caracteritza-ció de l’estructura forestal.

Material i mètodes

L’activitat de quiròpters s’ha determinat mitjan-çant l’anàlisi dels enregistraments realitzats ambdetectors d’ultrasons Pettersson (D950 i 240X) el

juny i l’octubre de 2006 i el juny de 2007. En elconjunt de fagedes catalanes s’han efectuat untotal de 675 estacions d’escolta de gravació dedeu minuts de durada: 495 estacions el 2006 (312a l’estiu i 183 a la tardor) i 180 estacions a l’estiude 2007. Al Montseny s’han dut a terme 132 esta-cions l’estiu de 2006, setanta-dues la tardor de2006 i setanta-dues l’estiu de 2007, repartides aparts iguals entre l’interior del bosc i els llindars defageda amb pastures i conreus adjacents (Cam-prodon i Guixé, 2006, 2007).

A fi d’evitar disponibilitats baixes d’insectes i,per tant, d’activitat quiropterològica (Russo i Jones,2003), totes les estacions s’han realitzat en con-dicions meteorològiques favorables (sense pluja,fort vent o temperatures per sota de 10 ºC). Elssons s’han analitzat amb el programa BatsoundReal-player 1.3.1 (Pettersson, 1999). Les identifi-cacions es basen en el tipus de pols d’ecolocació(FM, FM-CF o CF), en la freqüència de màximaenergia, la durada dels polsos i la durada delsintervals entre polsos; i en alguns casos en la iden-tificació de cants socials (Ahlén, 1989; Russ,1999). La metodologia utilitzada per a la correctaidentificació d’espècies s’ha basat en la compa-rativa amb diverses referències bibliogràfiques(Donald i West, 1989; Russ et al., 1998; Vaughanet al., 1997; Ahlén i Baagoe, 1999; Parsons iJones, 2000; Pfalzer i Khusch, 2003; Obrist et al.,2004; Preatoni et al., 2005; Siemers i Swift, 2006).També s’han comparat els senyals acústics ambels patrons propis que han de formar part d’unafonoteca catalana (Flaquer et al., 2004). En cas dedubte, només s’han considerat grups o parellesacústiques.

El juny de 2006 es van emplaçar vuitanta-setcaixes refugi en fagedes del Montseny distribuïdestambé entre l’interior i les vores del bosc, en grupsde tres caixes separats cinquanta metres aproxi-madament. Es distribuïen de la manera següent:vint-i-set unitats a les fagedes i espais oberts con -tigus del vessant oest de les Agudes, vint-i-seta Collsefarreres, vint-i-una al voltant de l’estanyde Santa Fe i dotze a coll de Te. Les caixes són defusta de pi sense tractar amb ranura inferior de doscentímetres aproximadament i obertura lateral decontrol. La càmera interior fa uns vint-i-cinc cen-tímetres d’alt per catorze centímetres d’ample. Espengen mitjançant un ganxo d’acer repenjades altronc i s’inspeccionen baixant-les mitjançant unaperxa especial (Camprodon i Guixé, 2006). Prèvia-ment a la realització d’aquest estudi, l’any 1999 es


van instal·lar seixanta caixes especials per a pàridmodel GACO 2000 (Baucells et al., 2003), cin-quanta caixes per a raspinell comú i cinquanta pera pica-soques blau (models modificats de Bolund,1987), algunes de les quals han estat ocupades perquiròpters. Les caixes de pàrid tenen un forat detres centímetres de diàmetre i es pengen ambganxo d’acer d’una branca. Les caixes de raspinelltenen un forat lateral de dos centímetres aproxima-dament i les de pica-soques un forat frontal dequatre centímetres. Aquests dos models es pen-gen amb ganxo d’una branca repenjats al tronc.

Les variables d’estructura forestal de cadafageda (densitat i distribució diametral de l’arbrat,estratificació de la vegetació, barreja d’espèciesarbòries, fusta morta, densitat de cavitats, etc.)s’han seleccionat a partir dels inventaris realitzatsen els anys previs a l’estudi (Camprodon, 2003).Les fagedes mostrejades al Montseny són bàsi-cament estructures de rebrot (FD) o en conversióa bosc alt, amb escassos arbres grans i poquescavitats en arbre, excepte la petita fageda regu-lar de coll de Te al Montseny, d’estructura forçamadura i amb major nombre de cavitats en tronci fusta morta en peu. Els resultats obtinguts alMontseny es comparen amb altres fagedes delnord-est de Catalunya (Prepirineu i Sistema Trans-versal), algunes amb estructura similar o una micamés desenvolupades en grandària de l’arbrat (FA)(serres de Bellmunt, Curull i Llancers) i altres cla-rament d’arbrat madur i sense aprofitamentsrecents (FM) (fageda de Gresolet i fageda de laGrevolosa). La fageda de coll de Te correspondriaa la categoria de fustal madur gestionat per aaprofitament de la fusta (FMG), similar a la mos-trejada a la baga de Milany.

S’ha utilitzat l’anàlisi de la variància i el test deTukey (Sokal i Rohlf, 1995) per analitzar les dife-rències entre tipus estructurals d’hàbitat i el nom-bre mitjà de contactes per espècie i estació i lariquesa en espècies. Per determinar les relacionsentre l’activitat de quiròpters i determinades varia-bles ambientals s’han utilitzat els models gene-rals de regressió (MGR) (McCullagh i Nelder,1989). Com a variables ambientals, s’han utilitzatels factors obtinguts de l’anàlisi de componentsprincipals (ACP), el qual ha permès de reduir eltotal de variables estructurals de l’hàbitat en unasèrie de factors independents, sense pèrduasubstancial d’informació. Per als diferents tracta -ments estadístics, s’ha utilitzat el programa Sta-tistica versió 7.0.

Resultats principals

S’han determinat un total de deu espècies (38,4%del total d’espècies citades a Catalunya), toteselles protegides i amb un cert grau d’amenaça(taula 1): ratpenat petit de ferradura (Rhinolophushipposideros), ratpenat petit de bigotis (Myotisalcathoe), ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus),ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhlii), ratapi -nyada nana (Pipistrellus pygmaeus), ratpenat deNathusius (Pipistrellus nathusii), ratpenat munta -nyenc (Hypsugo savii), ratpenat dels graners (Epte-sicus serotinus), ratpenat cuallarg (Tadarida tenio-tis), ratpenat nòctul petit (Nyctalus leisleri). Alhora,es compta amb diversos registres associats agrups acústics de moment indissociables: Pleco-tus sp. i Myotis sp.

L’espècie amb més registres, comptant llindari interior de bosc, ha estat la ratapinyada nana(Pipistrellus pygmaeus) (45,7% dels contactes),seguida del ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus)amb el 33,4% dels contactes de quiròpters ana-litzats (fig. 1) i, amb un nombre molt menor deregistres (5,1%), el ratpenat de vores clares (Pipis-trellus kuhlii). De la resta d’espècies, el ratpenatdels graners (Eptesicus serotinus), el nòctul petit(Nyctalus leisleri), el ratpenat cuallarg (Tadaridateniotis) i els grups acústics Plecotus sp. i Myotissp., se n’ha obtingut escassos contactes, demanera que en total només sumen el 15,7% delsregistres (fig. 1).

Del conjunt de fagedes mostrejades a Catalu nya,les del Montseny, les fagedes de rebrot del Mont-seny (corresponen a la tipologia FD), han estat leslocalitats amb una freqüència d’activitat menor; encanvi, les fagedes madures o estructuralment mésheterogènies (amb mescla d’arbrat i sotabosc)obtenen una mitjana d’activitat superior (fig. 2). Aixídoncs, s’estableixen mitjanes significativament dife-rents entre les fagedes estructuralment madures iles fagedes més joves i amb estructura de rebrot(F = 4,75, p < 0,05). Amb la mateixa tendència hofa la riquesa d’espècies, que tendeix a disminuiramb la pèrdua de maduresa del bosc, sobretot pelque fa a l’interior més que al llindar. És relativamentelevada a l’interior de les fagedes madures i míni-ma a les de rebrot, amb diferències significatives (F= 9,85, p < 0,001) (fig. 3). Les mitjanes d’activitatentre l’estiu i la tardor a les fagedes del Montsenyhan estat similars, a diferència d’altres localitats defageda més madura i heterogènia, on les mitjanesestivals han estat superiors en conjunt.


Al comparar l’abundància relativa de les espè-cies amb més contactes (gènere Pipistrellus) entreels diferents sectors estudiats, s’ha observat queel ratpenat comú (P. pipistrellus) i el ratpenat devores clares (P. kuhlii) són més abundants a lesfagedes del Prepirineu situades latitudinalmentmés al nord que les del Montseny. En canvi, la rata-

pinyada nana (P. pygmaeus) és més freqüent a lesfagedes del Montseny, més properes al litoral cata-là (fig. 4).

Els models generals de regressió han associatel conjunt de variables de maduresa resumides enun factor independent definit per l’ACP (densitatd’arbres > 45 cm de classe diamètrica, el diàme-


Figura 1. Percentatge de contactes de quiròpter a les fagedes del Montseny (estius de 2006 i 2007).

Plecotus sp. 0,68%

Hinolophus hipposideros / R. euryale 0,34%

Tadarida teniotis 1,71%Eptesicus serotinus 1,71%Hypsugo savii 2,05%Myotis sp. 1,02%Nyctalus leisleri 4,10%

Nyctalus leisleri / Eptesicusserotinus 4,10%

Pipistrellus khulii 5,12%

Pipistrellus pipistrellus 33,45%

Pipistrellus pigmaeus 45,73%

Taula 1. Categories de conservació dels quiròpters segons la diagnosi del Catálago Nacional de EspeciesAmenazadas (Ministeri de Medi Ambient, 1990), la llista vermella dels mamífers d’Espanya de la SECEM del2007 i de la IUCN del 2006

Nom científic Nom comú CNEA1990 LR SECEM 2007 IUCN 2006

Eptesicus serotinus Ratpenat dels graners DI LC LR/lc

Hypsugo savii Ratpenat muntanyenc DI NT LR/lc

Myotis alcathoe Ratpenat petit de bigotis DD

Nyctalus leisleri Ratpenat nòctul petit NT LR/nt

Nyctalus noctula Ratpenat nòctul mitjà NT VU B1ab(iii); D1 LR/lc

Pipistrellus kuhlii Ratpenat de vores clares DI LC LC

Pipistrellus nathusii Ratpenat de Nathusius DI NT LR/lc

Pipistrellus pipistrellus Ratpenat comú LC LC

Pipistrellus pygmaeus Ratapinyada nana LC

Plecotus auritus Ratpenat orellut septentrional VU NT LR/lc

Plecotus austriacus Ratpenat gris DI NT LR/lc

Rhinolophus hipposideros Ratpenat petit de ferradura VU NT LC

Tadarida teniotis Ratpenat cuallarg DI NT LR/lc

EN: en perill; VU: vulnerable; NT: quasi amenaçada; DI: dades insuficients; LR: preocupació menor.

Figura 2. Mitjana de contactes per estació (estius de 2006 i 2007), segons els models estructurals de bosc.FM: fagedes madures sense intervenció; FMM: fustals madurs en gestió, FA: fagedes aclarides; FD: fagedesdefectives. No s’hi inclou la fageda d’en Jordà, que no va ser mostrejada l’estiu de 2007.


30

25

20

15

10

5

0

-5

-10

Mitj

ana

de

cont

acte

s

FM FMG FA FD

Llindar Interior

Figura 3. Mitjana de riquesa d’espècies per estació (estius de 2006 i 2007), segons els models estructuralsde bosc. FM: fagedes madures sense intervenció; FMM: fustals madurs en gestió; FA: fagedes aclarides;FD: fagedes defectives. No s’hi inclou la fageda d’en Jordà, que no va ser mostrejada l’estiu de 2007.

7

6

5

4

3

2

1

0

-1

Riq

uesa

d’e

spèc

ies

FM FMG FA FD

Llindar Interior

tre mitjà del tronc, la conformació de l’arbrat i elvolum de fusta morta) als ratpenats especialistesforestals (gremi Nyctalus sp. i Barbastella barbas-tella), així com també als generalistes Pipistrelluskhuli i Myotis escalerae/M. sp. 1.

La taxa d’ocupació de caixes refugi de quiròp-ter els anys 2006 i 2007 a les fagedes del Mont-seny ha estat relativament elevada (48,7%). Lataxa màxima anual ha estat del 25%. De la restade fagedes catalanes, només la fageda d’enJordà ha mostrat un percentatge més alt, un31%; es tracta d’una mitjana clarament superiora les altres fagedes que compten amb una majordisponibilitat de cavitats en arbre aptes com arefugis naturals. A les fagedes madures l’ocu -pació ha estat únicament d’un 2%. Quasi totesles ocupacions corresponen al nòctul petit (Nyc -talus leisleri) (fig. 5). A les caixes per a ocell tambés’han registrat diverses ocupacions d’aquestaespècie (caixes per a pàrid, raspinell i pica-soques) i d’un Pipistrellus pigmaeus en caixa deraspinell. En el cas del nòctul petit l’ocupacióde caixes s’ha registrat des de la segona quin-zena del mes d’abril a finals de juny per part delsmascles, i durant l’època d’apa rellament (setem-bre i octubre), tant per mascles com femelles, for-

mant habitualment harems. L’ocupació de caixesniu per a pàrid ha estat molt escassa. Així, demés de 150 caixes per a pàrid instal·lades endiferents estructures de fageda, només un 1%han estat ocupades per quiròpters estacional-ment (durant la tardor). Les caixes per a pica-soques han estat ocupades molt ocasionalment,encara menys sovint que les de pàrid. En canvi,és interessant remarcar que les petites caixes


Figura 5. Nòctuls petits (Nyctalus leisleri) en caixarefugi. Foto: D. Guixé.

Figura 4. Comparació entre el percentatge de contactes obtinguts de les diverses espècies del gènerePipistrellus i grups acústics al Montseny i a les fagedes del Prepirineu.

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Per

cent

atge

Montseny Prepirineu

Pipistrellus pipistrellus

Pipispitrelluspygmaeus

Pipistrellus pipistrellus/pygmaeus

Pipistrellus khulii

per a raspinell han estat força ocupades per nòc-tuls petits, sobretot a la tardor, als dos anys dela seva instal·lació.

A part d’aquestes dades, destaca la probableocupació d’una caixa de pàrid per part d’un mas-cle de nòctul mitjà (Nyctalus noctula), el juny del’any 2000 (fig. 8). Amb anterioritat, al mes de maig,s’havia revisat la mateixa caixa i no hi havia cap ras-tre de quiròpter. Després de la manipulació perfotografiar-lo, l’animal va abandonar la caixa.

Discussió

La riquesa d’espècies de ratpenats al Montsenyés considerable. Cal destacar la segona citaciódel ratpenat petit de bigotis (Myotis alcathoe) peral Montseny i tercera per a Catalunya (fig. 6) i delratpenat de Nathusius (Pipistrellus nathusii), ambcomptades citacions històriques en boscosd’aquest sector (Flaquer et al., 2004).

S’observa un nombre de registres totals signi-ficativament baix a la major part de localitats mos-trejades (de rebrot), en comparació de la majorabundància de quiròpters en estructures mésmadures o heterogènies, com la fageda de coll de


Te del Montseny o les fagedes prepirinenques,que es pot atribuir a dues variables bàsiques: enprimer lloc, a la densitat de cavitats en arbre, és adir, a la disponibilitat de refugis diürns adequats,associada a arbres grans i vells i a arbres secs enpeu, on solen haver-hi nius vells excavats perpicot; en segon lloc, a la major disponibilitat trò-fica a les fagedes madures o a una major hetero-geneïtat vegetal, que permet una major disponibi-litat de preses (Kusch i Idelberger, 2005; Kusch etal., 2005). En el mateix sentit, l’associació delsquiròpters especialistes forestals amb el factormaduresa en els models de regressió es pot inter-pretar com una selecció de boscos madurs on tro-ben més disponibilitat de refugis (cavitats en arbre)i, probablement també, una major quantitat derecursos tròfics.

La major part de les fagedes del Montseny sónde rebrot, amb diversos tanys per soca i ambescassetat d’arbres grossos, amb diàmetres nor-mals que superin els quaranta-cinc o cinquantacentímetres. Per tant, no disposen actualment degaires arbres amb cavitats prou pregones i fosquesque serveixin com a refugi per als ratpenats. Lespoques cavitats adequades es localitzen als troncsmés gruixuts i que han sofert alguna ferida pertrencament d’una branca. Aquesta ferida s’ha des-compost i ha originat una cavitat natural, com espot observar en algun faig gros del fustal madur decoll de Te (fig. 7). L’altra tipologia de cavitat aptaper a ratpenats són els nius vells de picot, la majo-ria dels quals es localitzen en troncs grossos secso decrèpits en peu.

La variació en el percentatge dels registresobtinguts del ratpenat comú (P. pipistrellus) i elratpenat de vores clares (P. kuhlii) en contrast ambla ratapinyada nana (P. pygmaeus) pot ser degu-da principalment a diferències biogeogràfiques, jaque la ratapinyada nana sembla ser més abundanten àrees meridionals i de menor altitud que el rat-penat comú, més freqüent en àrees d’interior imés altes (Guardiola dins Palomo et al., 2007). Elratpenat de vores clares és més freqüent en àreesmeridionals, càlides i de menys altitud (Vernier iBogdanowicz, dins Mitchell-Jones, 1999; Goiti iGarin dins Palomo et al., 2007), i, per tant, defuigde les masses frescals massa tancades del Mont-seny, ja que és citada com una espècie associa-da a ambients més aviat oberts (Goiti i Garin dinsPalomo et al., 2007).

La major taxa d’ocupació a les fagedes derebrot del Montseny i a la fageda d’en Jordà res-

Figura 6. Ratpenat petit de bigotis (Myotis alcathoe)capturat a coll de Te el juliol de 2008. Foto: D. Guixé.

pecte de les estructures de bosc més maduresavala la hipòtesi de l’entrada d’un gran contingentmigrant centreeuropeu, ja que en època de cria tansols es troben alguns mascles a les caixes is’observen més contactes en boscos amb mésdisponibilitat de cavitats naturals (fig. 7). De fet, alsratpenats, els costa refiar-se dels refugis artificials(Benzal, 1990; Ciechanowski, 2005; López et al.,2007). Per aquesta raó, la taxa d’ocu pació de lescaixes és baixa els dos primers anys i s’incre -menta a partir del tercer. La baixa acceptació deles caixes de pàrid pot explicar-se pel seu empla-çament penjat de branca i exposat al vaivé pelvent i la seva entrada frontal poc apta per a qui-ròpters. Les caixes de pica-soques tampoc notenen una obertura adequada i, alhora, són moltespaioses, de manera que potser no agradenmassa als ratpenats. Alhora, la competència ambocells que ocupen aquestes caixes amb assiduï-tat per a criar i dormir, probablement dissuadeixels quiròpters. En canvi, les caixes per a raspinellsemblen ser adequades per a ratpenats. La sevamida petita, l’obertura discreta lateral i propera altronc i menor acceptació per part dels ocellss’insinuen com a elements favorables per al’acceptació per part de quiròpters de mida peti-ta i mitjana.


Figura 7. Cavitat natural en faig ocupada per ratpe-nats a coll de Te. Octubre de 2006. Foto: D. Guixé.

La citació probable de nòctul mitjà (fig. 8) es vafer amb força anterioritat a la realització d’aquestestudi i no es disposa de dades biomètriques quepuguin confirmar-la. No obstant això, l’existènciad’una imatge de l’individu permet comparar la lon-gitud de l’avantbraç amb elements de referènciaque apareixen en la mateixa imatge, com són ladimensió de la caixa i l’amplada del dit polze quesosté l’ala estesa de l’animal. La comparació dedimensions suggereix que es tracta d’un nòctulmitjà, ja que s’obté una longitud de l’avantbraçd’entre 52,3 i 52,7 mil·límetres, clarament fora delsrangs extrems descrits per a les altres dues espè-cies de nòctul (Nyctalus leisleri i Nyctalus lasiop-terus). L’excepcionalitat de la citació, que seria laprimera per a Catalunya (Palomo et al., 2007), faque s’hagi de prendre amb prudència, tenint encompte que no s’ha repetit cap altre indici des del’any 2000, malgrat el control anual de les caixesper a ocell i la posterior instal·lació de caixes pera quiròpter, l’any 2006.

Per afavorir la presència de quiròpters forestalsa les fagedes del Montseny es recomana incre-mentar la densitat d’arbres grans i vells que puguingenerar cavitats. Igualment, durant els aprofita-ments forestals, seria bo respectar els peus quepresentin bones cavitats (per exemple, de picot ode cicatriu per caiguda de branca), escassos enel conjunt de les fagedes del massís. A manca decavitats naturals, és indicada la col·locació de cai-xes refugi especialment dissenyades per a qui-ròpter o una adaptació de les petites caixes per araspinell.

Agraïments

Volem expressar el nostre agraïment a Carles Fla-quer i Alexis Ribas (Museu de Granollers) i XavierPuig (Galanthus) per la seva participació tècnica enla realització de l’estudi. A Judith de Lanuza, Guimda Fonseca, Martí Camprodon, Pep Salvanyà,Fermí Sort i Jaume Soler Zurita per acompanyar-nos en el treball de camp. A Jordi Ruiz-Olmo(Direcció General de Medi Natural, Generalitat deCatalunya) pel seu suport per a la realitzaciód’aquest estudi des del Servei de Protecció deFauna. A Joana Barber (Parc Natural del Mont-seny) pel seu suport logístic. Dediquem aquestarticle als companys de l’Àrea de Biodiversitat(CTFC) i del Museu de Granollers pel seu suport icol·laboració en tot moment. Aquest projecte s’ha

realitzat gràcies al finançament de la DireccióGeneral de Boscos i Biodiversitat del Departa-ment de Medi Ambient de la Generalitat de Cata-lunya, emmarcat en el programa de conservacióde la biodiversitat en relació amb la gestió fores-tal (Biosilva) en conveni amb el Centre TecnològicForestal de Catalunya.

Bibliografia

AHLÉN, I. (1989): European Bat Sounds. Esto-colm: Naturkydds Föreningen.

AHLÉN, I.; BAAGOE, H.J. (1999): «Use of ultra-sound detectors for bat studies in Europe: expe-riences from field identification, surveys, and moni-toring», dins Acta Chiropterologica, 1 (2): 137-150.

BAUCELLS, J.; CAMPRODON, J.; CERDEIRA, J.; VILA,P. (2003): Cajas nido y comederos. Guía de lascajas nido y comederos para las aves y otros ver-tebrados. Barcelona: Lynx Edicions.

BENZAL, J. (1990): «El uso de cajas anideraspara aves por murgielagos forestales», dins Eco-logía, 4: 207-212.

BOLUND, L. (1987: Nest boxes for the birds ofBritain and Europe. Londres: Sainsbury Publish -ing Ltd.

CAMPRODON, J. (2003): Estructura dels bos-cos i gestió forestal al nord-est ibèric: efecte sobrela composició, abundància i conservació delsocells. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat deBarcelona.

CAMPRODON, J.; GUIXÉ, D. (2006): Projectes defauna forestal. Conservació de fauna i gestió fores-tal. Projecte Biosilva. Memòria 2006. Centre Tec-

nològic Forestal de Catalunya i Departament deMedi Ambient de la Generalitat de Catalunya.Inédit.

CAMPRODON, J.; GUIXÉ, D. (2007): Ecologia i con-servació dels quiròpters forestals en funció de laqualitat i la gestió dels hàbitats. Solsona i Barce-lona: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya iDepartament de Medi Ambient de la Generalitat deCatalunya. Inèdit.

CAMPRODON, J.; GUIXÉ, D.; FLAQUER, C. (2009):«Efecto de la gestión forestal sobre los quirópte-ros en hayedos de Cataluña», dins Galemys, 21:195-215.

CIECHANOWSKI, M. (2005): «Utilization of artificialshelters by bats (Chiroptera) in three different typesof forest», dins Folia Zoologica, 54(1-2): 31-37.

DONALD, W.T.; WEST, S.D. (1989): SamplingMethods for bats. USDA Forest Service PacificNorthwest Research Station.

FLAQUER C.; ARRIZABALAGA. A. (1999): Cavitatsd’interès faunístic pel grup dels quiròpters al ParcNatural del Montseny. Informe encarregat pel ParcNatural del Montseny.

FLAQUER, C.; JARILLO, R.; ARRIZABALAGA, A.(2004): «Contribución al conocimiento de la distri-bución de la fauna quiropterológica de Cataluña»,dins Galemys, 16 (2): 39-55.

FLAQUER, C.; TORRE, I.; RÀFOLS, G.; ARRIZABALA-GA, A. (2005a): Estudi de quiròpters al Parc Natu-ral del Montseny: aplicació de mesures de segui-ment i conservació. Any 2005. Informe encarregatpel Parc Natural del Montseny.

FLAQUER, C.; TORRE, I.; ARRIZABALAGA, A. (2005b):«Inventari de la fauna quiropterològica del ParcNatural del Montseny com a eina de gestió del


Figura 8. Exemplar de Nyctaluscf. noctula capturat en una caixaniu per a mallerenga el juny del’any 2000. Foto: J. Camprodon.

territori», dins VI Trobada d’Estudiosos del Mont-seny. Barcelona: Diputació de Barcelona.

FLAQUER, C.; TORRE, I.; ARRIZABALAGA, A. (2005c):Inventari i estat de les poblacions de quiròpters dela Conca de la Tordera. Informe inèdit.

KUNZ, T.H. (1982): «Roosting ecology», dinsKunz. T.H. (ed.): Ecology of bats. Nova York: Ple-num press, p. 1-55.

KUSCH, J.; GOEDERT, C.; MEYER, M. (2005):«Effects of patch type and food specialisations onfine spatial scale community patterns of nocturnalforest associated Lepidoptera», dins J. Res. Lepid.,38: 67-77.

KUSCH, J.; IDELBERGER, S. (2005): «Spatial andtemporal variability of bat foraging in a westernEuropean low mountain range forest», dins Mam-malia, 69 (1): 21-33.

LÓPEZ, M.; AMENGUAL, B.; SERRA-COBO, J.(2007): «Noves dades dels estudis quiropterològicsrealitzats al Parc Natural de Sant Llorenç del Munti l’Obac», dins VI Trobada d’Estudiosos de SantLlorenç del Munt i l’Obac. Barcelona: Diputació deBarcelona, p. 125-128.

MCCULLAGH, P.; NELDER, J.A. (1989): Genera lizedLineal Models (2a edició). Londres: Chapman &Hall, 511 pàgines.

MITCHELL-JONES, A.J.; AMORI, G.; BOGDANOWICZ,W.; KRYSTUFEK, B.; REIJNDERS, P.J.H.; SPITZENBER-GER, F.; STUBBE, M.; THISSEN, J.B.M.; VOLRALÍK, V.;ZIMA, J. (1999): The Atlas of European Mammals.T i AD Poyser Natural History. Academic Press.

OBRIST, M.; BOESCH, R.; FLÜCKIGER, P. (2004):«Variability in echolocation call design of 26 Swissbat species: consequences, limits and options forautomated field identification with a synergetic pat-tern recognition approach», dins Mammalia, 68 (4).

PALOMO, L.J.; GISBERT, J.; BLANCO, J.C. (ed.)(2007): Atlas y libro rojo de los mamíferos terres-

tres de España. Madrid: MIMAM, Grupo TRAGSA,SECEM, SECEMU.

PARSONS, S.; JONES, G. (2000): «Acoustic iden-tification of twelve species of echolocating bat bydiscrimant function analysis and artificial neuralnetworks», dins The Journal of Experimental Biol -ogy, 203: 2641-2656.

PETTERSSON, L. (1999): Batsound. Real-timespectrogram sound analysis software for Windows95. Uppsala (Suècia): Pettersson Elektronik AB.

PFALZER, G.; KUSCH, J. (2003): «Structure andvariability of bat social calls:implications for speci-ficity and individual recognition», dins J. Zool.Lond., 261: 21-33.

PREATONI, D.G.; NODARI, M.; CHIRICHELLA, R.; TOSI,G.; WAUTERS, L.; MAARTINOLI, A. (2005): «Identifyingbats from time-expanded recording of search calls:comparing classification methods», dins Journal ofWildlife Management, 69(4): 1601-1614.

RUSS, J.K.; O’NEIL, L.; MONTGOMERY, W.I. (1998):«Nathusius’pipistrelle bats (Pipistrellus nathusii,Keyserling y Blasius 1839) breeding in Irland», dinsJ. Zool. Lond., 245: 345-349.

RUSS, J.K. (1999): The Bats of Britain and Ire-land. Echolocation Calls, Sound Analysis, and Spe-cies Identification. Alana Ecology Books.

SIEMERS, B.M.; SWIFT, S. (2006): «Differences insensory ecology contribute to resource partiotingin the bats Myotis bechsteinii and Myotis nattere-ri (Chiroptera: Vespertilionitae)», dins Behav. Ecol.Sociobiol., 59: 373-380.

SOKAL, R.R.; ROHLF, F.J. (1995): Biometry. NovaYork: Freeman, 887 pàgines

VAUGHAN, N.; GARETH, J.; HARRIS, S. (1997):«Ha b itat use by bats (Chiroptera) asssessed bymeans of a broad-band acoustic method», dinsJournal of Applied Ecology, 34: 716-730.



Resum

Es presenten els resultats del programa de seguimentde l’ocupació de caixes niu pel liró gris al Montseny.Aquest programa va ser iniciat l’any 2007 amb ladiposició de 20 caixes niu especialment dissenyadesper a petits mamífers arborícoles. L’any 2007 la taxad’ocupació va ser d’un 20% (4/20) i el 2008 va aug-mentar fins el 25% (5/20). Respecte a nius de cria,podem dir que en ambdós anys, de les cinc caixescol·locades a Sant Marçal, només dues han estat uti-litzades per criar, amb una mitjana de 5,5 cries perniu el 2007 i de 7,5 cries per niu el 2008. El liró grissol ocupar les caixes a les acaballes d’estiu per criari les abandonen al final de tardor, moment en el qualels individus es dispersen per buscar un lloc perhivernar.

Paraules clauLiró gris, Glis glis, boscos caducifolis, monitorització

Abstract

Data about the monitoring of the edibledormouse (Glis glis) on the Montseny. Firstrecords of nocturnal activity This paper presents the results of the monitoring pro-gramme of nestboxes for edible dormice on theMontseny. This programme began in 2007 with 20specially designed boxes for small tree-dwellingmammals being placed around the park. In 2007, theoccupation rate was 20% (4/20) and in 2008 itincreased by up to 25% (5/20). With regard to boxesused by dormice for rearing their young, we can saythat in both years, only two of the five boxes placedin Sant Marçal have been used for rearing, with anaverage of 5.5 baby dormice per nest in 2007 and 7.5in 2008. The edible dormouse usually occupies theboxes in late summer to rear its young and leavesthem at the end of autumn when individuals dispersein search of a place to hibernate.

Key wordsEdible dormouse, Glis glis, deciduous forest, moni-toring

Dades sobre elseguiment del liró gris (Glis glis) alMontseny. Primersenregistramentsd’activitat nocturna

Lídia Freixas,1 Ignasi Torre,1 LeonardoBaquedano,2 Noe Torrent,2 Jordi Camprodon3

i Antoni Arrizabalaga1

1Museu de Granollers, Ciències Naturals.2Miranatura, Monitorització Mediambiental.3Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Resumen

Datos sobre el seguimiento del lirón gris (Glisglis) en el Montseny. Primeros registros deactividad nocturnaSe presentan los resultados del programa de segui-miento del lirón gris mediante cajas nido en elMontseny. Este programa fue iniciado en el año 2007con la colocación de 20 cajas nido especialmentediseñadas para pequeños mamíferos arborícolas. Enel año 2007 la tasa de ocupación fue de un 20%(4/20) y en 2008 aumentó hasta el 25% (5/20). Conrespecto a nidos de cría, podemos decir que enambos años, de las cinco cajas colocadas en SantMarçal, sólo dos han sido utilizadas para criar, conuna media de 5,5 crías por nido en 2007 y de 7,5crías por nido en 2008. El lirón gris suele ocupar lascajas a finales de verano para criar y las abandona afinales de otoño.

Palabras claveLirón gris, Glis glis, bosques caducifolios, monitori-zación

Introducció

El liró gris (Glis glis) és un rosegador arborícola quees troba en tota mena de boscos caducifolis delsector nord de la península ibèrica. La seva pre-sència s’acostuma a associar amb boscos madursi ben conservats, on s’alimenta de fruita seca(fages, avellanes, etc.) i hiberna en cavitats natu-rals dels arbres o al terra (Castién, 2002). Lespoblacions ibèriques es consideren quasi amena-çades (Castién, 2002), en part per la baixa dispo-nibilitat de cavitats naturals com a conseqüènciade l’explotació intensa dels boscos fins mitjansegle XX.

Els boscos catalans han sofert una explotacióintensa al llarg de dècades passades (Camprodon,2003), i aquest fet ha condicionat que la majoriade boscos es trobin actualment en fases primeren-ques de la successió forestal, amb arbres relativa-ment joves. La formació de cavitats als troncs estroba correlacionada amb l’edat dels arbres (Cam-prodon, 2003), de manera que els boscos d’arbresjoves són deficitaris en cavitats, i consegüent-ment, en refugis per als petits mamífers forestals.

La col·locació de caixes niu permet contrares-tar el dèficit en cavitats dels boscos i facilita l’estudide la biologia i l’ecologia de les poblacions derosegadors arborícoles com el liró gris (Juskaitis,2000; Schlund et al., 2002; Burgess et al., 2003;Krystufek et al., 2003).

La presència del liró gris al Montseny ja eraconeguda a les primeries del segle XX, quan va sercitada per Cabrera (1908) a Sant Esteve dePalautordera (Arrizabalaga et al., 1986). Posterior-ment, se n’han obtingut noves localitats mitjan-çant el trampeig en viu i l’anàlisi de la dieta de lageneta (Arrizabalaga et al., 1986), la qual cosa hapermès confirmar que aquesta espècie es trobaàmpliament distribuïda al Montseny. D’altrabanda, recentment la revisió de caixes niu per aocells ha permès comprovar que els lirons accep-ten de molt bon grat aquestes caixes per criar(Camprodon et al., 2007). Després del programade col·locació i seguiment de caixes niu endegatal Montnegre l’any 2004 —on es va confirmar lagran utilitat que tenen aquestes caixes per conèi-xer aspectes diversos de la biologia i l’ecologiadels lirons i per potenciar-ne la reproducció—, esva decidir iniciar paral·lelament el mateix progra-ma l’any 2007 al Montseny i el 2008 a les Guille-ries i el principat d’Andorra. A més a més, ambla incorporació de noves tècniques, com, per

exemple, la monitorització de les caixes niu mit-jançant càmeres de videovigilància nocturna,podem obtenir dades complementàries i imatgesreals d’una espècie poc estudiada i força desco-neguda. Així doncs, tota la informació que s’estàrecollint contribuirà a la conservació de les pobla-cions de liró gris més meridionals de la penínsu-la ibèrica.

En aquest treball donem a conèixer els resul-tats del programa de seguiment de caixes niu pera petits mamífers arborícoles iniciat l’any 2007 alParc Natural del Montseny.

Material i mètodes

A l’inici de l’any 2007 (13-03-2007) es van dis-posar vint caixes de fusta (quatre grups de cinc)especials per a petits mamífers arborícoles aquatre sectors del Montseny coberts per arbrescaducifolis (rouredes, fagedes, castanyedes iavellanedes). Aquestes caixes es van fixar alsarbres mitjançant filferro subjecte al tronc perdos claus, a una alçada aproximada de tresmetres (la part superior de la caixa es pot obrirper tal de facilitar la inspecció del seu contingut).La situació de cada caixa es va marcar amb l’ajutd’un GPS. Aquestes caixes, que vam dissenyarnosaltres mateixos, tenen el forat d’entrada a labanda del tronc a fi d’evitar una ocupació exces-siva per part dels ocells. Les caixes han estatconstruïdes pel fuster que fa les feines del parci han estat subvencionades per la Diputació deBarcelona.

Les revisions de les caixes es van realitzardurant els mesos de setembre i octubre, coincidintamb el període de reproducció de l’espècie. Elsexemplars es van capturar i marcar amb transpon-ders per tal de facilitar-ne la posterior localització.Es van col·locar els individus en bosses de tela perpesar-los (pesola), sexar-los i determinar-ne la con-dició reproductiva. Posteriorment, se’ls va marcaramb una grapa numerada a l’orella (ear-tagg,National Band and Tag Co., USA) i es van retor-nar a la caixa. Es van dipositar les cries en unabossa de tela i es van pesar i sexar. La data de nai-xement es va calcular tenint en compte que lataxa mitjana de creixement de les cries és d’1,9g/dia i assumint que en néixer pesen 1,5 grams(Burgess et al., 2003; Langer, 2002).

La taxa d’ocupació de caixes es va calcularmitjançant el percentatge d’ocupació (Juskaitis,


2000), comptant els signes o evidències d’ocupa -ció tant directes (exemplars) com indirectes (niusde fullaraca, excrements).

Per a la realització de la prova pilot respecte dela monitorització de les caixes niu mitjançant càme-res de videovigilància nocturna, vam escollir unacaixa on hi hagués niu de cria —en aquest cas,una caixa de la localitat de Sant Marçal— i vamcol·locar-hi al davant una càmera Sony IP varifo-cal, de resolució 520 línies, que va estar gravanttota la nit. Des de l’alberg de recerca del Puig (onestàvem allotjats), mitjançant el portàtil amb con-nexió wi-fi vam poder veure i enregistrar en direc-te el que passava en cada moment.

Resultats

Durant la revisió realitzada el setembre de l’any2007, solament es va detectar la presència de lirógris en una de les quatre localitats: la font Bonade Sant Marçal. En aquesta localitat es va trobaruna taxa d’ocupació del 80% de les caixes (4/5),un fet que evidencia la necessitat de cavitats arti-ficials i la rapidesa amb què les ocupen els lirons.Dues de les caixes estaven ocupades per feme-lles amb cries i les altres dues, per masclesadults. L’any 2008, el nombre de localitats ocu-pades va augmentar, ja que a més de Sant Mar-çal, on la taxa d’ocupació va ser del 100% (5/5),també es van detectar evidències d’ocupació(nius fullaraca i excrements) en caixes del Puig,amb una taxa del 40% (2/5). Tanmateix, l’any2008 la taxa de cria es continuava centrant a lalocalitat de Sant Marçal, on de les cinc caixesocupades se’n van utilitzar només dues per criar.La mitjana de cries per niu va ser de 5,5 l’any2007 i 7,5 l’any 2008.

Les poblacions de liró gris del Montseny que estroben a una major altitud presenten el seu perío-de de naixement una setmana abans que lespoblacions del Montnegre, de menys alçada.

Respecte de l’organització social i el compor-tament d’aquest petit glírid, podem afirmar quepresenta principalment els patrons màximsd’ac tivitat durant el crepuscle i la nit, que pos-seeix una gran agilitat per moure’s per les bran-ques dels arbres on viu i que en el moment delpart les femelles poden agrupar-se i dur a terme,d’aquesta manera, parts compartits i intercan-vi de cries.

Discussió

Els petits mamífers arborícoles, com el liró gris,són difícilment capturables mitjançant els mèto-des tradicionals de trampeig pel fet que raresvegades es desplacen pel terra (Jurczyszyn, 1995).Malgrat l’existència d’altres mètodes de cens (perexemple, compteig de crits —Jurczyszyn, 1995—i captures en tubs de plàstic —Burgess et al.,2003—), el seguiment de l’ocupació de caixes niuha estat l’opció més utilitzada per estudiar la dinà-mica de la població i la reproducció del liró gris aEuropa (Juskaitis, 2000; Schlund et al., 2002; Bur-gess et al., 2003; Krystufek et al., 2003). Aquestmètode, iniciat l’any 2004 al Montnegre i, poste-riorment, el 2007 al Montseny, està donant unsresultats altament satisfactoris.

En general, la distribució de les poblacions deliró gris sembla mostrar una gran variació espacial(entre localitats) i temporal (variació interanual enuna mateixa localitat). A Catalunya, la freqüènciamàxima d’ocupació de caixes per individus adultsse situa en el 35% al Montnegre-Corredor (enperío des previs a la reproducció), en el 42% a lafageda de la Grevolosa (Camprodon et al., 2007)i en un 35% l’any 2008 al Montseny en plenareproducció. A Europa s’han documentat taxesd’ocupació de caixes niu molt elevades (fins al80% a Croàcia —Turtovic et al., 1996 dins Krystu-fek et al., 2003—) i grans variacions interanuals enla taxa d’ocupació en una mateixa localitat (Krystu-fek et al., 2003). Les diferències en la taxad’ocupació entre anys són generalment atribuï-des a canvis en l’èxit reproductor (Burgess et al.,2003; Krystufek et al., 2003), que es troba estre-tament lligat a la collita de fruita seca de l’hivernanterior (fages, glans —Schlund et al., 2002—).

El període d’ocupació de les caixes semblaendarrerir-se a l’àrea d’estudi amb relació al’Europa central. Així doncs, al Montnegre-Corre-dor, els primers individus ocupen les caixes el juliol,mentre que els individus de poblacions més sep-tentrionals ho fan al final de maig o al principi dejuny (Juskaitis, 1999; Schlund et al., 2002). Demanera equivalent, l’ocupació de les caixes fina-litza l’octubre a l’Europa central i s’allarga fins alfinal de novembre als nostres boscos.

Sembla que les caixes no s’utilitzen per hiber-nar —un fet ja conegut en la literatura científica ique ha pogut ser corroborat al Montseny—, jaque al final de la tardor, quan les cries i els adultshan assolit les reserves necessàries per passar


l’hivern, es dispersen i busquen un nou refugi, jasigui en una cavitat natural (arbres o al terra), enmurs de pedra o en edificacions, on la tempera-tura es mantingui poc variable i puguin hibernar.

Els naixements es produeixen una mica mésaviat a la zona d’estudi del Montseny (a finald’agost —Arrizabalaga et al., 2008—) i a l’Europacentral (agost: Anglaterra —Burgess et al., 2003—i Eslovènia —Krystufek et al., 2003—) respecte delMontnegre (mitjan setembre), segurament per unaadaptació del cicle biològic d’aquesta espècie a lescondicions ambientals degudes a l’alçada. Pertant, les poblacions establertes a menys alçadapresenten un període de naixement més tardà (jaque el fred arriba més tard) que poblacions quehabiten en zones de més altitud respecte del nivelldel mar.

Un dels punts destacables d’aquest treball ésla monitorització de les caixes niu mitjançant càme-res de videovigilància nocturna per tal de captarimatges d’una espècie molt difícil d’observar demanera salvatge i també amb la finalitat d’obtenirinformació per poder establir patrons d’activitat ide comportament sobre aquest glírid poc conegut.

La població de liró gris present al massís delMontseny seria la més pròxima (a uns deu quilò-metres en línia recta) a la població del Montnegre,la qual es troba virtualment aïllada, i si tenim encompte el retrocés observat als boscos caducifo-lis del Montnegre els darrers anys (si es comparaen els mapes d’usos del sòl dels anys 1987 i2002), aquesta població més meridional de lapenínsula ibèrica apunta a un futur preocupant.

L’única possibilitat de connexió entre aquestesdues poblacions seria a través dels boscos cadu-cifolis de ribera de la Tordera i els seus afluents, toti que la possible connectivitat ecològica de lespoblacions de liró gris via boscos de ribera de laconca de la Tordera s’hauria d’investigar en unfutur proper. Així doncs, la protecció de l’espai flu-vial de la Tordera és indispensable per manteniruna mínima possibilitat de connexió entre aquestsdos grans espais naturals, ja que és l’únic sectorde la conca que encara ofereix boscos de riberarelativament ben conservats (Torre et al., 2008).Malgrat tot, les dades disponibles recollides fins ara(poc nombroses i molt agregades) suggereixen quela població de liró gris del Montnegre seria especial-ment vulnerable davant el canvi ambiental global(canvi climàtic i d’usos del sòl, Boada, 2001) segui-da de la del Montseny. Les poblacions ibèriquesd’aquesta espècie es cataloguen com a «gairebé

amenaçades» (Castién, 2002), la qual cosa dónaencara més rellevància al seguiment de les pobla-cions situades al límit més meridional de distribució,com serien les poblacions presents al Montseny i alMontnegre.

Així doncs, creiem que els propers anys serà deltot necessari aprofundir el coneixement d’aquestainteressant espècie, mantenint i estenent el segui-ment en curs a altres sectors i utilitzant altres tèc-niques complementàries, com ara el radiosegui-ment, que ens permetin conèixer amb més detallles peculiaritats de la biologia i ecologia de lapoblació de liró gris als nostres boscos. Un delsaspectes principals que cal investigar és el possi-ble paper dels boscos de ribera com a connectorsecològics per al liró gris i per a altres poblacionsde petits mamífers de requeriments eurosiberians.

A més a més, la utilització de caixes niu nos’ha de veure com una mesura per garantir la con-servació d’aquest petit rosegador, sinó com unaalternativa a curt termini per a la seva conserva-ció en àrees que, com en el cas de Catalunya, acausa de la forta explotació forestal, presentenuna mancança d’arbres vells, els quals, gràcies ales seves cavitats, són necessaris per poder aco-llir aquesta espècie. Per tant, amb una políticaforestal encaminada a la conservació de boscosmadurs n’hi hauria prou per conservar aquesta ialtres espècies que necessiten les cavitats natu-rals per viure.

Agraïments

A la Diputació de Barcelona, al Servei de ParcsNaturals, al Parc Natural del Montseny, al ServeiTècnic del Parc Natural i al seu cos de guardes pelseu interès en el seguiment dels lirons i pel seusuport econòmic i logístic. També volem agrair lacol·laboració d’Alexis Ribas i de Pep Salvanyà.

Bibliografia

ARRIZABALAGA, A.; MONTAGUD, E.; GOSÀLBEZ, J.(1986): Introducció a la Biologia i Zoogeografiadels petits mamífers (insectívors i rosegadors) delMontseny (Catalunya). CIRIT, Generalitat de Cata-lunya.

ARRIZABALAGA, A.; RIBAS, A.: TORRE, I. (2008):Seguiment de les poblacions de liró Gris (Glis glis)a les caixes niu del Parc Natural del Montseny


(2007). Barcelona: Diputació de Barcelona, 14pàgines. Inèdit.

BOADA, M. (2001): Manifestacions del canviambiental global al Montseny. Tesi doctoral. Uni-versitat Autònoma de Barcelona.

BURGESS, M.; MORRIS., P.; BRIGHT, P. (2003):«Population dynamics of the edible dormouse (Glisglis)», dins Acta Zoologica Academiae ScientarumHungaricae, 49(1): 27-31.

CAMPRODON, J. (2003): Estructura dels boscosi gestió forestal al nord-est ibèric: efecte sobre lacomposició, abundància i conservació dels ocells.Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 294 pàgi-nes.

CAMPRODON, J.; TORRE, I.; SALVANYÀ, J.; FLAQUER,C.; RIBAS, A.,; ARRIZABALAGA, A. (2007): «Ocupacióny reproducción del lirón gris (Glis glis, Linnaeus1766) en nidales artificiales en bosques caducifo-lios catalanes», dins Galemys, 18 (NE): 129-138.

CASTIÉN, E. (2002): «Lirón gris Glis glis Linnaeus,1766», dins Palomo, L.J.; Gisbert, J. (ed.): Atlas delos mamíferos terrestres de España. DirecciónGeneral de Conservación de la Naturaleza -SECEM - SECEMU, p. 400-403.

KRYSTUFEK, B.; HUDOKLIN, A.; PAVLIN, D. (2003):

«Population biology of the edible dormouse Glisglis in a mixed montane forest in central Sloveniaover three years», dins Acta Zoologica AcademiaeScientarum Hungaricae, 49(1): 85-97.

JURCZYSZYN, M. (1995): «Population density ofMyoxus glis (L.) in some forest biotops», dinsHystrix, 6 (1-2): 265-271.

JUSKAITIS, R. (2000): «Abundance dynamicsof common dormouse (Muscardinus avellana-rius), fat dormouse (Glis glis) and yellow-neckedmouse (Apodemus flavicollis) derived from nest -box occupation», dins Folia Theriologica Estoni-ca, 5: 42-50.

LANGER, P. (2002): «The digestive tract and lifehistory of small mammals», dins Mammal Review,32: 107-131.

SCHLUND, W.; SCHARFE, F.; GANZHORN, J.U.(2002): «Long-term comparison of food availabilityand reproduction in the edible dormouse (Glisglis)», dins Mammalian Biology, 67: 219-232.

TORRE, I.; FLAQUER, C.; RIBAS, A.; ARRIZABALAGA,A. (2008): «Els mamífers de la conca de la Torde-ra», dins Boada, M.; Mayo, S.; Maneja, R. (ed.): Elssistemes socioecològics de la Tordera. ICHN, p.459-490.



Resum

Entre els anys 2004 i 2007 es va realitzar un mos-treig bastant exhaustiu de la superfície del ParcNatural del Montseny disposant equips de fotogra-fia amb sensor de moviment en 234 utm d’1 quilò-metre quadrat.

Es van prendre 1.387 fotografies de carnívors deset espècies. L’espècie més fotografiada va ser lafagina (Martes foina), amb 800 imatges i localitzadaen noranta unitats de mostra (um 38,4%), seguida dela geneta (Genetta genetta), amb 330 fotografies itrenta-vuit um (16,2%), la guineu (Vulpes vulpes),amb 108 fotografies i vint-i-vuit um (11,9%), el teixó(Meles meles), amb quatre fotos i un um (1,3%) i elvisó americà (Neovison vison), amb una fotografia iun um (0,4%). Entre les espècies domèstiques des-taca el gat (Felis catus), amb 101 fotografies i dissetum (7,3%), i el gos (Canis familiaris), amb quaranta-tres fotos i dotze um (5,1%).

Paraules clauCarnívors, Montseny, distribució, altitud

Abstract

The study of the carnivore community inMontseny Natural Park using photographictrapping Between 2004 and 2007 a fairly exhaustive survey ofthe area of Montseny Natural Park was carried outusing photographic equipment with a motion sensorwithin a 1 x 1 km UTM grid.

We took 1,387 photographs of seven carnivo-rous species. The most photographed species wasthe beech marten (Martes foina), with 800 imagesobtained and located in 90 sample units (SU 38.4%),followed by the common genet (Genetta genetta),with 330 photographs and 38 SU (16,2%), the red fox(Vulpes vulpes), with 108 photographs and 28 SU(11.9%), the badger (Meles meles), with four photosand one SU (0.4%). Among the domestic species wehighlight the cat (Felis catus), with 101 photographsand 17 SU (7.3%), and the dog (Canis familiaris),with 43 photos and 12 SU (5.1%).

Key wordsCarnivores, Montseny, distribution, altitude

Estudi de la comunitatde carnívors del ParcNatural del Montsenymitjançant el trampeigfotogràfic

Ignasi Torre, Alexis Ribas i Antoni ArrizabalagaMuseu de Granollers, Ciències Naturals

Resumen

Estudio de la comunidad de carnívoros delParque Natural del Montseny mediante eltrampeo fotográficoEntre los años 2004 y 2007 se realizó un muestreobastante exhaustivo de la superficie del ParqueNatural del Montseny, disponiendo equipos de foto-grafía con sensor de movimiento en 234 utm de unkilómetro cuadrado.

Se realizaron 1.387 fotografías de carnívoros desiete especies. La especie más fotografiada fue lagarduña (Martes foina), con 800 imágenes y locali-zada en noventa unidades de muestra (um 38,4%),seguida de la gineta (Genetta genetta), con 330 foto-grafías y treinta y ocho um (16,2%), el zorro (Vulpesvulpes), con 108 fotografías y veintiocho um (11,9%),el tejón (Meles meles), con cuatro fotos y tres um(1,3%), y el visón americano (Neovison vison), conuna foto y un um (0,4%). Entre las especies domés-ticas destaca el gato (Felis catus), con 101 fotogra-fías y diecisiete um (7,3%), y el perro (Canis familia-ris), con cuarenta y tres fotografías y doce um (5,1%).

Palabras claveCarnívoros, Montseny, distribución, altitud

Introducció

Els petits i mitjans carnívors juguen un paper degran importància en els processos ecològics delsecosistemes on viuen (ex.: dispersió de llavors,Herrera, 1989, etc.). Així doncs, influeixen enl’estructura i reflecteixen el vigor dels nivells tròficsdels quals depenen, de manera que són conside-rats indicadors de l’estat de conservació dels eco-sistemes (Zielinski i Kucera, 1995; Ruiz-Olmo iLópez-Martín, 2001). No obstant això, l’estudi deles comunitats de carnívors (ex.: la distribució,composició i abundància de les espècies que lesintegren) és una tasca complicada a causa delcaràcter reservat i elusiu de la majoria d’espècies.Per això, s’han descrit una sèrie de tècniquesd’estudi, en uns casos basades en observacionsdirectes dels individus en el mitjà (ex.: transsectesnocturns, fototrampeig), i en altres casos, basadesen els rastres deixats per les diferents espècies(ex.: empremtes, excrements, caus, etc.). Lesdues tècniques (directes i indirectes) presentenavantatges i inconvenients, i cal combinar-lesmoltes vegades per obtenir un reflex més apro-ximat de la composició de les comunitats de car-nívors (Gil-Sánchez, et al., 2001; Ruiz-Olmo iLópez-Martín, 2001).

L’ús de tècniques fotogràfiques amb l’objectiud’obtenir informació dels carnívors als seus hàbi-tats és possiblement tan antiga com la fotografianaturalista (Pla et al., 2000). No obstant això,aquestes aproximacions a l’estudi dels carnívors(i dels grans mamífers en general) no s’han popu-laritzat fins fa pocs anys, coincidint amb l’auto -matització de les càmeres fotogràfiques (Pla etal., 2000). El trampeig fotogràfic és extremadamentútil no solament per a la identificació d’es pèciesconflictives (gènere Martes, Raspall et al., 1996),sinó també per a la identificació dels individus,com és el cas de la geneta Genetta genetta (Plaet al., 2000), ja que permeten identificar els dife-rents exemplars en funció del dibuix del seu pelat-ge. Així doncs, aquest mètode es considera undels més interessants per a l’estudi dels carní-vors, ja que no cal capturar exemplars ni s’alterasignificativament el seu comportament.

Material i mètodes

Un dels objectius d’aquest estudi ha estat mape-jar la distribució dels carnívors al parc natural en

quadrícules utm d’1 × 1 km, i, per tant, en cadasessió o campanya de trampeig es van disposarels equips fotogràfics a un hàbitat determinatdins d’una quadrícula diferent durant dues nitsconsecutives, període mínim i suficient per a ladetecció de la geneta i altres carnívors (Pla et al.,2000). Després de realitzar proves amb tempsd’ex posició superiors (quatre nits, vegeu Torre etal., 2005, inèdit), s’ha decidit que dues nits és untemps suficient per obtenir el 85% de les detec-cions de carnívors comuns. Els diferents hàbitatspresents al parc natural han estat mostrejats,sempre que ha estat possible, amb relació a laseva disponibilitat. Entre els anys 2004 i 2007 esva fer un mostreig bastant exhaustiu de la super-fície del Parc Natural del Montseny i es van dis-posar equips de fotografia amb sensor de movi-ment en 234 utm d’1 km2 (unitats mostrals, um,78% de la superfície del parc), durant dues nitsconsecutives. Es van situar equips als hàbitatscaracterístics del parc en un gradient altitudinalde 1.465 metres (entre els 165 i els 1.630 msm).

Com a unitat de mostreig es va utilitzar la qua-drícula utm d’1 km2 (Virgós et al., 2001), superfí-cie suficientment gran per acollir individus de lesespècies amb una probabilitat de captura mésgran (genetes i fagines, Ruiz-Olmo i López-Martín,2001; Virgós et al., 2001; Camps I Llimona, 2004).Aquesta unitat estàndard es va seleccionar tambétenint en compte els criteris de simplicitat, compa-rabilitat i facilitat d’aplicació utilitzant els mapesdisponibles (Zielinski et al., 1995). S’ha realitzat unmostreig relativament homogeni (a causa del’orografia i la dificultat d’accés en algun cas) is’ha disposat un reticle d’estacions de mostreigamb una equidistància d’un quilòmetre sobre granpart de la superfície del parc natural (Foresman iPearson, 1998; Moruzzi et al., 2002). D’aquestamanera, s’ha obtingut una mostra altament repre-sentativa dels hàbitats i rangs d’altitud presents enl’àrea d’estudi.

Malgrat que alguns autors recomanen la realit-zació de mostreigs hivernals en estudis ambparanys fotogràfics, es va evitar mostrejar durantl’hivern per tal de reduir les interferències delscaçadors i els seus gossos, i també els efectesdels boletaires. Igualment, es va evitar el mostreigestival, ja que tant la calor com la presènciad’insectes pot afectar el funcionament de la barre-ra d’infraroigs (Raspall et al., 1996). Les càmereses van disposar sempre entre setmana i en dieslaborables per tal d’evitar la captura fotogràfica de


les mascotes dels nombrosos visitants del parcnatural.


Aquest treball presenta els resultats globals sobrel’estudi de la distribució dels carnívors al Parc Natu-ral del Montseny mitjançant la utilització del trampeigfotogràfic, entre els anys 2004 i 2007. Des de l’inicide l’estudi l’any 2004 s’ha prospectat un total de277 punts corresponents a 234 unitats mostrals(quadrícules utm d’1 km2) dins del Parc Natural delMontseny. No s’ha pogut prospectar tota la super-fície del parc pel fet que en molts casos s’ha hagutde repetir certes quadrícules perquè el dispositiu decaptura fotogràfica ha funcionat malament. No obs-tant això, el nombre de quadrícules mostrejadesrepresenta el 69% del total i el 78% de la superfíciedel parc natural.

Es van prendre 1.387 fotografies de carnívorsde set espècies (cinc de salvatges i dues dedomèstiques o assilvestrades). L’espècie més foto-grafiada va ser la fagina (Martes foina) (fig. 1), amb800 imatges i localitzada en noranta unitats demostra (38,4%), seguida de la geneta (Genettagenetta) (fig. 2), amb 330 fotografies i trenta-vuitum (16,2%), la guineu (Vulpes vulpes) (fig. 3), amb108 fotos i vint-i-vuit um (11,9%), el teixó (Melesmeles), amb quatre fotografies i tres um (1,3%), iel visó americà (Neovison vison), amb una fotogra-fia i un um (0,4%). Entre les espècies domèstiquesdestaca el gat (Felis catus), amb 101 fotos i dis-set um (7,3%), i el gos (Canis familiaris), amb qua-ranta-tres fotos i dotze um (5,1%).

La geneta es va detectar entre els 175 i els

1.206 msm, però no es va localitzar a les zones cul-minals del Montseny. La seva probabilitat d’aparicióva ser màxima entre els 200 i els 600 msm, tot i quedisminuïa progressivament amb l’altitud. La faginava ser localitzada entre els 175 i els 1.630 msm,i va mostrar un patró bimodal, amb màxims enl’interval 200-400 i disminuint progressivament finsals 1.200 msm, i un increment entre els 1.200 i leszones culminals. La guineu va ser detectada entreels 302 i els 1.318 msm, amb màxims entre els 600i els 800 metres i disminuint cap als dos extremsdel gradient altitudinal.

Els estudis sobre carnívors realitzats fins al’elaboració d’aquest treball se centren preferent-ment a l’entorn dels espais naturals protegits delMontseny i el Montnegre-Corredor, on és d’interèsper als gestors el coneixement de la fauna. Entreels estudis de carnívors realitzats recentment alMontseny destaquen els de Minuartia (2000-2002),que utilitza transsectes de rastres, i els del Museu


Figura 1. Distribució dels contactes fotogràfics defagina (Martes foina) al Montseny.

Figura 2. Distribució dels contactes fotogràfics degeneta (Genetta genetta) al Montseny.

Figura 3. Distribució dels contactes fotogràfics deguineu (Vulpes vulpes) al Montseny.

de Granollers (2005-2007), que utilitza el tram-peig fotogràfic. Aquests dos equips han aportatmitjançant metodologies diferents informaciósobre la distribució i l’abundància dels carnívorsals parcs naturals del Montseny i el Montnegre-Corredor. Igualment, resulta molt interessant lacontribució de Ruiz-Olmo (1990 a i b), que ana-litza les causes de mortalitat d’origen antròpicdels carnívors.

Al Montseny, la fagina presenta un patród’abundància decreixent amb l’altitud, semblant alde la geneta, si bé no tan pronunciat com el vivè-rrid (Torre et al., 2007). Així doncs, la probabilitatde captura disminueix significativament ambl’altitud, però les dades de trampeig fotogràficrecollides enguany ens han permès obtenir foto-grafies de fagines a les Agudes i al turó de l’Home,fet que confirma els resultats bibliogràfics i lamanca de limitació altitudinal. Curiosament, aques-tes dues citacions han estat recollides en tarteresenvoltades per matollars de ginebró.

Al Montseny, la presència de la geneta ha estatcomprovada a les Agudes (Ruiz-Olmo i López-Martín, 1995), la qual cosa segurament es potconsiderar excepcional. Així doncs, el trampeigfotogràfic ha permès localitzar la geneta en altitudsmoderades (fins a 1.152 metres, fageda, Torre etal., 2007), i la localització de latrines fins als 1.200metres pot donar a entendre que la geneta pujauna mica per sobre del límit altitudinal conegut al’Espanya central (Virgós et al., 2001). No obstantaixò, és clara i molt significativa la tendència a ladisminució de la presència de la geneta ambl’altitud al Montseny (Torre et al., 2007), un fetque permet establir amb claredat els requerimentstermòfils d’aquesta espècie. Al Montseny, la gene-ta sembla que és significativament més freqüenten l’interval altitudinal entre els 400 i els 600metres que en altituds inferiors i superiors. Aquestsresultats coincideixen plenament amb el que esconeix al Montnegre, on la geneta sembla que ésmés freqüent en l’interval 300-600 metres queen altituds inferiors i superiors (Torre et al., 2003).Al Montnegre. la geneta sembla evitar les zonesculminals (700 metres), cobertes per rouredes icastanyedes, ambients ocupats principalment perla fagina (Torre i Arrizabalaga, 2003; Torre et al.,2003).

Els estudis amb seguiment de rastres realitzatsper Minuartia (Rosell et al., 2000; Bécares et al.,2001, 2002; Bécares i Villero, 2001, 2002) semblenindicar que la guineu és una espècie ubiqüista i fre-

qüent en la majoria dels ambients del Montseny iel Montnegre-Corredor. La tècnica del trampeigfotogràfic sembla infravalorar la presència de laguineu a l’àrea d’estudi, segurament per la descon-fiança que mostra la guineu envers elements rela-cionats amb la presència dels humans, els qualsl’han perseguit secularment per tal d’exterminar-la(Ruiz-Olmo et al., 1990). En aquest sentit és signi-ficatiu que les guineus cauen molt poc sovint alsparanys i ceps disposats pels caçadors (23%segons Ruiz-Olmo, 1990 b), a diferència del quepassa amb genetes i fagines. Sembla clar que peraconseguir captures fotogràfiques de guineus, elsdispositius utilitzats han de ser molt discrets i nohan de fer soroll per tal d’evitar la desconfiança deles guineus. La utilització recent per part del Museude Granollers de càmeres digitals per a la capturaremota amb sensors de moviment integrats sem-bla haver incrementat les captures de guineu ambrelació a estudis anteriors en què s’utilitzavenequips fotogràfics més rudimentaris (Torre et al.,2007).

Agraïments

Volem mostrar el nostre agraïment a la Cinta Pérezi el Daniel Guinart, tècnics del Parc Natural delMontseny, pel seu interès en el coneixement delscarnívors, i a la Diputació de Barcelona pel seusuport logístic i econòmic.

Bibliografia

BÉCARES, J.; VILLERO, D. (2002): Seguiment deles poblacions de carnívors del Parc Natural delMontseny. 2001. Diputació de Barcelona, 53 pàgi-nes.

BÉCARES, J.; VILLERO, D. (2002): Seguiment deles poblacions de carnívors del Parc Natural delMontnegre i el Corredor. 2002. Diputació de Bar-celona, 53 pàgines.

BÉCARES, J.; VILLERO, D.; PASQUINA, A.; COLOMER,T.; ROSELL, C. (2001): Seguiment de les pobla-cions de carnívors del Parc Natural del Montseny.2001. Diputació de Barcelona: 43 pàgines.

CAMPS, D.; LLIMONA, F. (2004): «Space use ofcommon genets Geneta genetta in a Mediterra -nean habitat of northeastern Spain: differencesbetween sexes and seasons», dins Acta Theriolo-gica, 49: 491-502.


FORESMAN K.R.; PEARSON, D.E. (1999): «Activitypatterns of American Martens, Martes americana,Snowshoe Hares, Lepus americanus, and RedSquirrels, Tamiasciurus hudsonicus, in westcentralMontana», dins Canadian Field Naturalist, 113:386-389.

GIL-SÁNCHEZ , J.M.; MOLEÓN, M.; MOLINO, F.M.;VALENZUELA, G. (2001): «Distribución de los mamí-feros carnívoros en la provincia de Granada», dinsGalemys, 13 (NE): 37-46.

HERRERA, C.M. (1989): «Frugivory and seed dis-persal by carnivorous mammals, and associatedfruit characteristics, in undisturbed mediterraneanhabitats», dins Oikos, 55: 250-262.

MORUZZI, T.L.; FULLER, T.K.; DEGRAAF, R.M.;BROOKS, R.T.; LI, W. (2002): «Assessing remotelytriggered cameras for surveying carnivore distri-bution», dins Wildlife Society Bulletin, 30: 380-386.

PLA, A.; LLIMONA, F.; RASPALL, A.; CAMPS, D.(2000): «Aplicació de les tècniques de trampeigfotogràfic i fotoidentificació a l’estudi poblacionalde la geneta (Genetta genetta L.) al Parc de Coll-serola», dins I Jornades sobre la recerca en els sis-temes naturals de Collserola: aplicacions a la ges-tió del Parc, p. 127-131.

RASPALL, A.; COMAS, L.; MATEU, M. (1996):«Trampeo fotográfico del género Martes en el Par-que Nacional de Aigüestortes i Estany de SantMaurici (Lleida)», dins Doñana Acta Vertebrata, 23:291-296.

ROSELL, C.; PASQUINA, A.; CAMPENY, R.; COLOMER,T.; VILLERO, D. (2000): Seguiment de les pobla-cions de carnívors del Parc Natural del Montnegrei el Corredor. 2000, Diputació de Barcelona, 36pàgines.

RUIZ-OLMO, J. (1990 a): «Dades sobre les cau-ses de mortalitat dels carnívors (Mammalia) alsmassissos del Montseny i del Montnegre i lesseves rodalies», dins II Trobada d’Estudiosos delMontseny, p. 21-23.

RUIZ-OLMO, J. (1990 b): «Noves dades sobre lescauses de mortalitat d’origen antròpic dels carní-

vors al Vallès Oriental», dins El Medi Natural delVallès, Annals del CEEM, 3: 156-158.

RUIZ-OLMO, J.; LÓPEZ-MARTÍN, J.M. (1995):«Geneta o gat mesquer», dins Ruiz-Olmo, J.; Agui-lar, A. (ed.): Els grans mamífers de Catalunya iAndorra. Barcelona: Lynx Edicions, p. 118-123.

RUIZ-OLMO, J.; LÓPEZ-MARTÍN, J.M. (2001):«Relaciones y estrategias ecológicas de los peque-ños y medianos carnívoros forestales», dins Cam-prodon, J.; Plana, E. (ed.): Conservación de la bio-diversidad y gestión forestal: su aplicación en lafauna vertebrada. Barcelona: Edicions de la Uni-versitat de Barcelona, p. 397-414.

TORRE, I.; ARRIZABALAGA, A.; FLAQUER, C. (2003):«Estudio de la distribución y abundancia de car-nívoros en el Parque Natural del Montnegre-Corre-dor mediante trampeo fotográfico», dins Galemys,15 (1): 31-44.

TORRE, I.; RIBAS, A.; ARRIZABALAGA, A. (2005,inèdit): Estudi de la comunitat de carnívors delParc natural del Montseny mitjançant l’ús del tram-peig fotogràfic (2004). Barcelona: Diputació deBarcelona, 54 pàgines.

TORRE, I.; RIBAS, A.; ARRIZABALAGA, A. (2007):Estudi de la comunitat de carnívors del Parc natu-ral del Montseny mitjançant l’ús del trampeig foto-gràfic (2006). Barcelona: Diputació de Barcelona,62 pàgines. Inèdit.

VIRGÓS, E.; ROMERO, T.; MANGAS, J.G. (2001):«Factors depermining “gaps” in the distribution ofa small carnivore, the common genet (Genettagenetta), in central Spain», dins Can. J. Zool., 79:1544-1551.

ZIELINSKI, W.J.; KUCERA, T.E. (ed.) (1995): Ame-rican Marten, Fisher, Lynx and Wolverine: Surveymethods for their detection. USDA Forest ServiceGeneral Technical Report PSW GTR-157.

ZIELINSKI, W.J.; KUCERA, T.E.; HALFPENNY, J.C.(1995): «Definition and distribution of sample units»,dins American Marten, Fisher, Lynx and Wolveri-ne: Survey methods for their detection. USDAForest Service General Technical Report PSWGTR-157.


Resums


Resum

Per tal d’endegar estratègies de conservació de lafauna, és indispensable un document de planificacióque catalogui aquests elements d’interès patrimoniali que constitueixi un marc de referència per a lesactuacions que cal dur a terme a mitjà termini. Peraconseguir aquest objectiu, es va demanar a unadesena d’especialistes en fauna que avaluessinl’estatus de 107 espècies (Entitats de Gestió Prio -ritària, EGP) a la XPN (noranta-set d’autòctones ideu d’exò tiques). Entre els aspectes considerats enl’avaluació, hi destaquen l’estatus legal i d’amenaça,l’interès biogeogràfic i faunístic, la freqüència, lestendències, el coneixement de la distribució i l’eco -logia, i les amenaces que presenten. D’aquestesEGP, al Montseny se n’ha detectat la presència (segu-ra o probable) de cinquanta-quatre, mentre que dinouserien absents de l’àmbit, i quinze tenen estatus des-conegut.

Paraules clauConservació de la fauna, Entitats de Gestió Prioritària

Abstract

Strategic Plan for Preserving the Fauna inBarcelona Provincial Council’s Natural ParkNetwork (NPN). Results for Montseny NaturalParkIn order to undertake fauna-preservation strategies,it is essential to have a planning document that willcatalogue these elements of heritage interest andprovide a frame of reference for the interventions tobe carried out in the mid-term. In order to achieve thisaim, we asked ten fauna specialists to evaluate thestatus of 107 species (Priority Management Bodies,PMB) in the NPN (97 were native species and tenwere exotic). The aspects taken into account duringthe evaluation included the legal and threat status,biogeographical and faunistic interest, frequency,trends, knowledge of distribution and ecology and thethreats they show. The PMB detected the (certain orprobable) presence of 54 such species on Montseny;19 are thought to be absent from the area, and 15are of unknown status.

Key wordsFauna preservation, Priority Management Bodies

El Pla estratègic de conservació de lafauna a la Xarxa deParcs Naturals de la Diputació deBarcelona. Resultatsper al Parc Natural del Montseny

Ignasi Torre1, David Carrera2, Ferran Pàramo1

i Carles Dalmases2

1Museu de Granollers, Ciències Naturals.2Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial,Diputació de Barcelona

Resumen

Plan estratégico de conservación de la fauna en la Red de Parques Naturales de laDiputación de Barcelona. Resultados para elParque Natural del MontsenyA fin de poner en marcha estrategias de conservaciónde la fauna, es indispensable un documento de plani-ficación que catalogue estos elementos de interés patri-monial y que constituya un marco de referencia para lasactuaciones que hay que llevar a cabo a medio plazo.Para alcanzar este objetivo, se solicitó a una dece-na de especialistas en fauna que evaluaran el estatusde 107 especies (Entidades de Gestión Prioritaria oEGP) en la Red de Parques Naturales (97 autóctonasy 10 exóticas). Entre los aspectos considerados en laevaluación destacan el estatus legal y de amenaza,el interés biogeográfico y faunístico, la frecuencia, lastendencias, el conocimiento de su distribución y eco-logía, y las amenazas que presentan. De estas EGP,en el Montseny se ha detectado la presencia (segurao probable) de 54, mientras que 19 estarían ausen-tes del ámbito y 15 tienen estatus desconocido.

Palabras claveConservación de la fauna, Entidades de GestiónPrioritaria


Resum

Estabanell Energia és una empresa que es dedica ala distribució d’energia elèctrica a les comarques delVallès Oriental, Osona i Ripollès. És voluntat seva estaral dia en tots els àmbits, entre ells la protecció delmedi ambient.

De fet, el Brull, un dels municipis on donem ser-vei elèctric, forma part del Parc Natural del Montseny.

L’objecte de la nostra comunicació és presentardues experiències sobre les quals la nostra empre-sa, assessorada per investigadors de la Universitat deBarcelona mitjançant un conveni amb la Diputacióde Barcelona, ha invertit: la instal·lació d’elementstecnològics en les línies aèries d’alta tensió per tald’evitar danys per electrocució a l’avifauna de la zonai la instal·lació d’un cable d’alta tensió i una canona-da d’aigua per a una màquina rotativa contínua a lamateixa rasa obrint, tapant i protegint tot alhora.

Paraules clauEstabanell Energia, energia elèctrica, el Brull

Abstract

Technology to reduce environmental impact Estabanell Energia is a power distribution companythat provides electricity to the counties of the VallèsOriental, Osona and Ripollès. As part of its remit, itseeks to keep up to speed in all areas, including theprotection of the environment.

Indeed, El Brull, one of the towns where we pro-vide energy, is part of Montseny Natural Park.

The aim of our paper is to present two schemesour company has invested in, advised by BarcelonaUniversity and through an agreement with BarcelonaProvincial Council: fitting overhead high-tensioncables with technological elements in order to preventbirds in the area suffering injuries from electrocutionand installing a high-tension cable and water supplyfor a continuously operating rotary machine on thesame site, opening, covering and protecting all ele-ments at the same time.

Key wordsEstabanell Energia, electricity, El Brull

Tecnologia per reduirimpactes ambientals

Albert EstapéEstabanell Energia

Resumen

Tecnología para reducir impactos ambientalesEstabanell Energia es una empresa que se dedica ala distribución de energía eléctrica en las comarcasdel Vallès Oriental, de Osona y del Ripollès. Es suvoluntad estar al día en todos los ámbitos, entre loscuales figura la protección del medio ambiente.

De hecho, El Brull, uno de los municipios dondeprestamos servicio eléctrico, forma parte del ParqueNatural del Montseny.

El objeto de nuestra comunicación es presentardos experiencias en las que ha invertido nuestraempresa, asesorada por investigadores de la Uni -versidad de Barcelona mediante un convenio con laDiputación de Barcelona: instalación de elementostecnológicos en las líneas aéreas de alta tensión paraevitar daños por electrocución en la avifauna de lazona, e instalación de un cable de alta tensión y unatubería de agua para una máquina rotativa continuaen una misma zanja, abriendo, cerrando y prote-giendo a la vez.

Palabras claveEstabanell Energia, energía eléctrica, El Brull


Resum

El darrer any hem començat la revisió de les espè-cies de plecòpters i efemeròpters de la xarxa fluvialdel Parc Natural del Montseny, per tal de comparar-ne la composició i la distribució amb dades prèvies,amb l’objectiu d’esbrinar si l’efecte del canvi climà-tic és ja palès en les poblacions dels macroinverte-brats aquàtics del Montseny, atès a priori l’aïllamentde bona part de les poblacions d’aquests dos ordresd’insectes, així com la sensibilitat de les espècies demuntanya davant l’augment de la temperatura i de lafreqüència i duració de les sequeres.

Com a primer pas, estem revisant la identificaciófeta d’algunes espècies que es podien considerardubtoses, perquè la taxonomia del gènere no esti-gués prou definida o perquè la seva ecologia cone-guda no tingués res a veure amb la distribució tro-bada per aquesta dins la xarxa fluvial.

Paraules clauPlecòpters, efemeròpters, macroinvertebrats aquà-tics

Abstract

Do we know all the species of Ephemeropteraon the Montseny?

Over the past year, we have begun to perform anew survey of the species of Plecoptera and Ephe -meroptera in the Montseny Natural Park river net-work, in order to compare their composition and dis-tribution with previous data and to ascertain whetherthe effect of climate change is evident in populationsof aquatic macroinvertebrates on Mont seny, takinginto account, a priori, the isolation of many of the pop-ulations of the two orders of insects, as well as thesensitivity of mountain species to increases in tem-perature and the frequency and duration of dry spells.

As part of the initial stage, we are reviewing theidentification made of some species that may beconsidered questionable, because the taxonomy ofthe genus was not sufficiently well defined or becauseits known ecology has nothing to do with the distri-bution found within the river network.

Key wordsPlecoptera, Ephemeroptera, aquatic macroinverte-brates

Coneixem totes les espèciesd’efemeròpters del Montseny?

Maria Àngels Puig,1 Nicolás Ubero-Pascal2

i Alain Thomas3

1Grup d’Ecologia dels Canvis Ambientals,Departament d’Ecologia Continental, Centred’Estudis Avançats de Blanes.2Departament de Zoologia, Universitat de Múrcia. 3Departament d’Hidrobiologia, Universitat PaulSabatier, Tolosa de Llenguadoc

Resumen

¿Conocemos todas las especies deefemerópteros del Montseny?En el último año hemos iniciado la revisión de lasespecies de plecópteros y efemerópteros de la redfluvial del Parque Natural del Montseny para compa-rar su composición y distribución con datos previos.El objetivo es averiguar si el efecto del cambio climá-tico ya se manifiesta en las poblaciones de losmacroinvertebrados acuáticos del Montseny, consi-derando a priori el aislamiento de gran parte de laspoblaciones de estos dos órdenes de insectos, asícomo la sensibilidad de las especies de montaña alaumento de la temperatura y de la frecuencia y dura-ción de las sequías.

Como primer paso, estamos revisando la identi-ficación realizada de algunas especies que se po díanconsiderar dudosas, bien porque la taxonomía delgénero no estuviera suficientemente definida, bienporque su ecología conocida no tuviera nada que vercon la distribución hallada en la red fluvial.

Palabras clavePlecópteros, efemerópteros, macroinvertebradosacuáticos


Resum

Des de l’any 2004 i amb periodicitat biennal, es fa unseguiment a llarg termini de les poblacions d’amfibis.L’objectiu principal del seguiment és disposar d’unabase sòlida de coneixement sobre l’estat i l’evolucióde les poblacions d’amfibis que serveixi de suport pera la presa de decisions en la gestió del parc. Lametodologia utilitzada inclou l’enregistrament d’infor -mació sobre les poblacions d’amfibis i sobre els hàbi-tats. El treball de camp es basa en la prospecció men-sual entre gener i desembre de quatre masses d’aigua.

Entre les mesures de gestió que es recomanensobre la base dels resultats obtinguts hi ha la de pre-venir la introducció d’espècies exòtiques i controlari documentar les actuacions realitzades als puntsd’aigua i als seus voltants; així com mantenir l’atenciósobre alguns punts de reproducció que presentenelevats valors de nitrats o d’amoni.

Paraules clauAmfibis, enregistrament d’informació, espècies exò-tiques

Abstract

Monitoring amphibian populations inMontseny Natural Park. Results from 2004 to 2008Since 2004, we have been carrying out a two-year-ly long-term follow up of amphibian populations. Themain aim of the monitoring programme is to provideourselves with a solid knowledge base about thestatus and evolution of amphibian populations that willprovide back-up for the decision-making process inmanaging the park. The methodology used involvedthe recording of information about the amphibianpopulations and their habitats. The fieldwork wasbased on a monthly survey of four water massescarried out from January to December.

The recommended management measures basedon the results obtained include preventing the intro-duction of exotic species and monitoring and docu-menting the interventions carried out at water pointsand their surrounding areas; as well as keeping watchover certain reproduction points that show high nitrateor ammonium values.

Key wordsAmphibians, recording information, exotic species

Seguiment de lespoblacions d’amfibisdel Parc Natural delMontseny. Resultatsdels anys 2004 a 2008

Roser Campeny,1 Quim Carol,1 Marc Fernández1

i Dani Villero2

1Minuartia, Estudis Ambientals.2Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Resumen

Seguimiento de las poblaciones de anfibiosdel Parque Natural del Montseny. Resultadosde 2004 a 2008Desde 2004 y con periodicidad bienal, se realiza unseguimiento a largo plazo de las poblaciones de anfi-bios. El principal objetivo del seguimiento es dispo-ner de una base sólida de conocimientos sobre elestado y la evolución de las poblaciones de anfibiosque sirva de apoyo a la toma de decisiones en la ges-tión del parque. La metodología utilizada incluye elregistro de información sobre las poblaciones deanfibios y sus hábitats. El trabajo de campo se basaen la prospección mensual, entre enero y diciembre,de cuatro masas de agua.

Entre las medidas de gestión que se recomiendana partir de los resultados obtenidos figuran: prevenirla introducción de especies exóticas, controlar ydocumentar las actuaciones realizadas en los pun-tos de agua y sus alrededores, así como mantenerla atención sobre algunos puntos de reproducciónque presentan valores elevados de nitratos o deamonio.

Palabras claveAnfibios, registro de información, especies exóticas


Resum

Aquests ropalòcers passen l’hivern com a adults i,per això, són de les primeres papallones que esveuen en vol al començament d’any. Després de lahibernació, té lloc l’aparellament i l’ovoposició.

Un dels aspectes menys coneguts de la sevaecologia és la seva tendència a fer importants migra-cions altitudinals. En aquesta ponència es presentenels resultats obtinguts de l’estudi d’aquest compor-tament al massís durant vuit anys. En concret, enscentrem en quatre objectius: primer, identificar elsmoviments migratoris altitudinals de les dues espè-cies i explicar-ne les causes i les diferències; segon,analitzar com les condicions meteorològiques extre-mes afecten aquest comportament migratori, tercer,determinar les franges altitudinals de reproducció, i,finalment, resoldre les incerteses sobre el cicle bio-lògic d’aquestes espècies.

Paraules clauRopalòcers, migració reproducció

Abstract

Altitudinal migrations of Gonepteryx rhamni(Linnaeus, 1758) and G. cleopatra (Linnaeus,1767) (Lepidoptera: Pieridae) on the MontsenyMassif These Rhopalocera spend the winter as adults andthis makes them the first butterflies seen in flight atthe beginning of the year. After hibernation they begincoupling and egg-laying.

One of the less well-known aspects of their ecol-ogy is their tendency to make important altitudinalmigrations. This paper sets out the results obtainedfrom the study of these behavioural patterns on themassif over an eight-year period. More specifically, weconcentrate on four aims; the first is to identify the alti-tudinal migratory movements of the two species andexplain their causes and differences; the second is toanalyse how extreme meteorological conditions affectthis migratory behaviour; the third is to determinethe altitudinal reproduction fringes, and, the fourth isto resolve the uncertainties about the biological cycleof these species.

Key wordsRhopalocera, migration, reproduction

Les migracionsaltitudinals deGonepteryx rhamni(Linnaeus, 1758) i G.cleopatra (Linnaeus,1767) (Lepidoptera:Pieridae) al massís del Montseny

Jordi Jubany, Constantí Stefanescu i FerranPàramoButterfly Monitoring Scheme, Museu de GranollersCiències Naturals

Resumen

Migraciones altitudinales de Gonepteryxrhamni (Linneo, 1758) y G. cleopatra (Linneo,1767) – Lepidoptera: Pieridae – en el macizodel MontsenyEstos ropalóceros pasan el invierno como adultos,razón por la que son las primeras mariposas que seven volar a principios de año. Tras la hibernación,tiene lugar el apareamiento y la oviposición.

Uno de los aspectos menos conocidos de suecología es la tendencia a realizar importantes migra-ciones altitudinales. En esta ponencia se presentanlos resultados obtenidos del estudio de este compor-tamiento en el macizo durante ocho años. En con-creto, nos centramos en cuatro objetivos: primero,identificar los movimientos migratorios altitudinales delas dos especies y explicar sus causas y diferencias;segundo, analizar cómo afectan las condicionesmeteorológicas extremas a este comportamientomigratorio; tercero, determinar las franjas altitudina-les de reproducción; por último, resolver las incerti-dumbres en cuanto al ciclo biológico de estas espe-cies.

Palabras claveRopalóceros, migración, reproducción


Resum

En aquest estudi realitzat entre els anys 2006 i 2008s’han analitzat cranis de toixó (Meles meles) per talde determinar la presència del trematode Troglotremaacutum (Troglotrematidae) provinent del parc. Elmaterial analitzat ha consistit en cranis de toixó de lacol·lecció del Museu de Ciències Naturals de Gra -nollers provinents de tot Catalunya. Un segon grupde material correspon a individus congelats que vanser disseccionats a fi de trobar-hi aquest paràsit.

Una altra part de l’estudi ha consistit a aplicartècniques radiològiques per tal de poder estudiaraquestes lesions a l’interior dels cranis, i evitar així ladestrucció d’aquests materials. L’estudi s’ha comple-tat amb la dissecció de material en fresc per tald’observar les lesions internes vistes amb la tomo-grafia i intentar recuperar el paràsit.

Paraules clau

Toixó, trematode, dissecció, tècniques radiològiques

Abstract

Presence of a cranial trematode parasite inbadgers (Meles meles) in Montseny NaturalPark The study performed between 2006 and 2008analysed badger (Meles meles) skulls in order todetermine the presence of the trematode Troglotremaacutum (Troglotrematidae) in the park. We analysedbadger skulls from around Catalonia from the collec-tion of the Granollers Museum of Natural Science. Asecond group of material came from frozen speci-mens that were dissected to find this parasite.

Another part of this study consisted of applyingradiological techniques in order to study these cra-nial lesions and, in so doing, to avoid the destructionof these materials. The study was completed with thedissection of fresh material in order to observe inter-nal lesions seen through tomography and to try andrecover the parasite.

Key words Badger, trematode, dissection, radiological tech-niques

Presència d’untrematode paràsitcranial al toixó (Melesmeles) al Parc Naturaldel Montseny

Alexis Ribas,1,2 Ignasi Torre,2 Guillem Molina,3

Ramon Fernández4 i Antoni Arrizabalaga2

1Laboratori de Parasitologia, Facultat de Farmàcia,Universitat de Barcelona.2Museu de Granollers, Ciències Naturals.3Departament de Biologia Animal, Universitat deBarcelona.4Servei de Radiodiagnòstic, Hospital ClínicUniversitari de València

Resumen

Presencia de un trematodo parásito cranealen el tejón (Meles meles) en el Parque Naturaldel MontsenyEn este estudio, realizado entre 2006 y 2008, se ana-lizaron cráneos de tejón (Meles meles) para determi-nar la presencia del trematodo Troglotrema acutum(Troglotrematidae) procedente del parque. El materialanalizado consistió en cráneos de tejón de la colec-ción del Museo de Ciencias Naturales de Granollers,procedentes de toda Cataluña. Un segundo grupo dematerial corresponde a individuos congelados quefueron diseccionados en busca de este parásito.

Otra parte del estudio consistió en aplicar técni-cas radiológicas para poder estudiar estas lesionesen el interior de los cráneos evitando la destrucciónde los materiales. El estudio se completó con ladisección de material en fresco para observar laslesiones internas vistas con la tomografía e intentarrecuperar el parásito.

Palabras claveTejón, trematodo, disección, técnicas radiológicas


Resum

El Programa s’inicià la temporada 1998-1899 ambl’objectiu principal de conèixer les tendències demo-gràfiques de les poblacions de senglar en una mos-tra d’espais situats en diferents regions de Catalunya,per tal de gestionar-les adequadament.

A principi de temporada es distribueixen els qua-derns d’anotació a les colles de caçadors que par-ticipen en el seguiment i que enregistren les dadesde totes les batudes que realitzen. Les principalsinformacions són la data, l’àrea de caça, el nombrede caçadors, el nombre i les característiques delssenglars morts i el nombre de senglars vistos que nohan estat capturats. Conjuntament, per a totes lescolles de cada espai s’extreuen diversos paràmetres,d’entre els quals destaca l’índex de densitat, ques’utilitza com a indicador de l’evolució demogràficade les poblacions de senglar.

Paraules clauSenglar, caça, índex de densitat

Abstract

Ten years since the launch of the Wild BoarMonitoring Programme (Sus scrofa) inMontseny Natural ParkThe programme launched in the 1998-1899 seasonwith the main aim of discovering the demographictrends among the wild boar populations in a sampleof areas located in different regions of Catalonia, inorder to manage them properly.

At the beginning of the season, we distributednotebooks among the groups of hunters taking partin the monitoring programme who recorded all thedata of the hunts they carried out. The main informa-tion included are the data, the area hunted, the num-ber of hunters, the number and characteristics ofdead boar and the number of boar spotted thatweren’t captured. We obtained several parameters forall the groups in each area, among which we high-light the density index, which was used as an indica-tor of the evolution of the wild boar population.

Key words Wild boar, hunting, density index

Deu anys d’aplicaciódel Programa deseguiment de lespoblacions de senglar(Sus scrofa) al ParcNatural del Montseny

Ferran Navàs1 i Carme Rosell1,2

1Minuartia, Estudis Ambientals.2Departament de Biologia Animal (Vertebrats),Universitat de Barcelona

Resumen

Diez años de aplicación del Programa deseguimiento de las poblaciones de jabalí (Susscrofa) en el Parque Natural del MontsenyEl Programa se inició en la temporada 1998-1999con el objetivo principal de conocer las tendenciasdemográficas de las poblaciones de jabalí en unamuestra de espacios situados en distintas regionesde Cataluña, a fin de gestionarlas adecuadamente.

A principios de temporada se distribuyen los cua-dernos de anotación a las partidas de cazadores queparticipan en el seguimiento y que registran los datosde todas las batidas que realizan. Los principalesdatos son la fecha, el área de caza, el número decazadores, el número y las características de los jaba-líes abatidos, así como el número de jaba líes avista-dos que no han sido capturados. Simultáneamente,para todas las partidas de cada espacio se extraenvarios parámetros, entre los que destaca el índice dedensidad, que se utiliza como indicador de la evolu-ción demográfica de las poblaciones de jabalí.

Palabras claveJabalí, caza, índice de densidad

Llista d’assistents


1. Amat Orriols, Félix Museu de Granollers, Ciències Naturals

2. Aranda, Dani

3. Argemí Relat, Josep Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

4. Arrizabalaga i Blanch, Antoni Museu de Granollers, Ciències Naturals

5. Barber Rosado, Joana Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

6. Barnola Echenique, Pere

7. Batolomé Filella, Jordi Universitat Autònoma de Barcelona

8. Bejarano Manjón, Leonardo Departament Medi Ambient i Habitatge

9. Beltran Masdeu, Albert Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Diputació deBarcelona

10. Bertran Clavera, Ricard Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

11. Bigas Bau, Marc

12. Boccio Serrano, Maravillas

13. Bonan Barfull, Arnau

14. Bonet Galobart, Maria Àngels

15. Bros Catón, Vicenç Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

16. Cahill, Séan Consorci del Parc de Collserola

17. Campañà Ros, Joan Associació d’Amics del Montseny

18. Campeny Valls, Roser Minuartia Estudis Ambientals

19. Camprodon Subirachs, Jordi Centre Tècnic Forestal de Catalunya

20. Caño Pérez, Lídia Universitat de Barcelona

21. Cantarell Aixendri, Cinta

22. Caritat Compte, Antònia Facultat de Ciències, Universitat de Girona

23. Carranza, Salvador

24. Carrera Bonet, David L’Observatori. Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA)

25. Codina Ballús, Marc

26. Colomer Budo, Joana Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

27. Comalrena de Sobregrau, Marc Jesús Nadal - Marc Comalrena de Sobregrau

28. Conill Martínez, Gregori

29. Debouk, Haifa Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

30. Del Cerro Márquez, Irene IRTA

31. Durán Campamá, Carme Gerència de Serveis d’Espais Naturals. Diputació deBarcelona

32. Espejo Arenas, Ligia Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Diputació deBarcelona

33. Espinach Grau, Ramon Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

34. Estapé Vilà, Albert Estabanell Energia, SA

35. Estrada Bonell, Ferran Departament d’Antropologia, Facultat de Geografia i Història.Universitat de Barcelona


36. Fernández Martínez, Marcos

37. Fernández-Villacañas Cuesta, Belén Serveis Museogràfics i del Patrimoni Signum SCP

38. Fidel Colomer, Isabel Escola de Natura del Corredor

39. Flaquer Sánchez, Carles Museu de Granollers, Ciències Naturals

40. Font Valentí, Gemma Museu Etnològic del Montseny, La Gabella

41. Fortuny Terricabras, Josep Institut Català de Paleontologia

42. Francolí, Eva

43. Freixas Mora, Lídia Museu de Granollers, Ciències Naturals

44. G. Ràfols, Ruth Museu de Granollers, Ciències Naturals

45. Galobart Lorente, Àngel Institut Català de Paleontologia

46. García Sellés, Albert

47. Gascón, Lluís

48. Gomà Martínez, Joan Departament d’Ecologia. Universitat de Barcelona

49. Gómez Perarnau, Jesús Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

50. González González, Anna

51. Granados Sànchez, Jesús Universitat Autònoma de Barcelona

52. Grau Serra, Jordina Gerència de Serveis d’Espais Naturals. Diputació deBarcelona

53. Guàrdia Valle, Laia Facultat de Ciències. Universitat Autònoma de Barcelona(UAB)

54. Guillamon, Jaume

55. Guillaumes Cullell, Elisenda Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

56. Guinart Sureda, Daniel Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

57. Hernández Rofa, Jordi Gerència de Serveis d’Espais Naturals. Diputació deBarcelona

58. Herrando Vila, Sergi Institut Català d’Ornitologia

59. Hoyos Marín, Damià Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

60. Jubany Fontanillas, Jordi Museu de Granollers, Ciències Naturals

61. Julià, Montse

62. Llimona Llovet, Francesc Consorci del Parc de Collserola

63. Llimón Masip, Guillem Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

64. Macià Valverde, Francesc Xavier

65. Madruga Andreu, Cristina Universitat Autònoma de Barcelona

66. Malàs, Margarida

67. Marín Morales, Pep

68. Martí Roca, Eugènia Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB - CSIC)

69. Martínez Fernández, Fidel

70. Martínez Guarro, Mateu

71. Martínez Ujaldón, Lluís Diputació de Barcelona

72. Mas Cornet, Guillem


73. Masnou Clopés, Josep Diputació de Barcelona

74. Mateu Gasquet, Joaquim Museu Etnològic del Montseny, La Gabella

75. Matheu de Cortada, Eloisa Alosa, sons de la natura

76. Melero Bellmunt, Josep Gerència de Serveis d’Espais Naturals. Diputació deBarcelona

77. Mercadé López, Arnau

78. Miquel Traveria, Sandra

79. Mitjans Berga, Rafael Grup d’Estudis dels Garrofers

80. Molina Vacas, Guillem Universitat de Barcelona

81. Montagud Blas, Èlia Centre de documentació del Parc Natural del Montseny

82. Montilla, Josep

83. Morante Moret, Mia Grup FEM, Departament d’Ecologia. Universitat de Barcelona

84. Navàs Farré, Ferran Minuartia Estudis Ambientals

85. Noheda Garcia, Àlex Irukandji Aquatic Films, SL

86. Nuet Badia, Josep Institució Catalana d’Història Natural (ICHN-IEC)

87. Ors Córdoba, Pilar

88. Panareda Clopés, Josep M. Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional,Universitat de Barcelona

89. Pannon Pallerolas, Josep Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

90. Paricio García, Sofia Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

91. Pérez Figueras, Cinta Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

92. Pérez García, Nora Universitat de Barcelona

93. Plaixats Boixadera, Josefina Universitat Autònoma de Barcelona

94. Ramon Esquinazi, Anna Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

95. Raspall Campabadal, Alfons Consorci del Parc de Collserola

96. Ribas Salvador, Alexis Laboratori de Parasitologia, Facultat de Farmàcia. Universitatde Barcelona

97. Riera Ibern, Salvador

98. Roca Moncada, Xavi

99. Rodà, Ferran

100. Rodríguez, Dolors Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

101. Rodríguez Cano, Dolors Diputació de Barcelona

102. Romo Díez, Àngel Institut Botànic de Barcelona

103. Salvat Saladrigas, Andreu Apren, Serveis Ambientals

104. Sànchez Mateo, Sònia Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. UniversitatAutònoma de Barcelona

105. Sánchez-Camacho Garcia, Oliver Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

106. Soler Insa, Jordi Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

107. Soler Llobet, Teresa Grup d’Estudis dels Garrofers

108. Soler Roca, Ibèria


109. Soler Temprano, Xavier Servei Meteorològic de Catalunya, Grup de Climatologia.Universitat de Barcelona

110. Solórzano Herrera, Sònia Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

111. Stefanescu Bonet, Constantí Museu de Granollers, Ciències Naturals

112. Terricabres, Judith

113. Tintó Garcia-Moreno, Albert Departament de Biologia Animal. Universitat de Barcelona

114. Torre i Coromines, Ignasi Museu de Granollers, Ciències Naturals

115. Tort Roca, Núria Museu Etnològic del Montseny, La Gabella

116. Veciana Botet, Marina Laboratori de Parasitologia, Facultat de Farmàcia. Universitatde Barcelona

117. Vicens, Narcís Diputació de Girona

118. Vilahur Chiaraviglio, Marc

119. Vilar Sais, Lluís Facultat de Ciències, Universitat de Girona

120. Villaronga Llovera, Jordi Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

121. Viñolas Saborit, Amador Museu de Ciències Naturals de Barcelona

122. Vulart Riera, Agustí Associació d’Amics del Montseny

123. Yuste, Óscar Meles, Aula de Natura

124. Zamorano, Roger Ajuntament d’Arbúcies

Altres publicacions de la sèrie Territori

Documents de Treball

1 Plans d’ordenació forestal en boscos de titularitat municipal

2 VI Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac:Comunicacions presentades el dia 10 de novembre de 2005 al Centre de Cultura de Sant Llorenç Savall

3 Polítiques locals d’habitatge iactuacions en matèria d’activitats

4 Manual de comunicació per a lesoficines locals d’habitatge

5 Models silvícoles en boscos privatsmediterranis

6 Diagnosi ambiental al Parc deCollserola: Projectes de ciènciesambientals. Universitat Autònoma

7 V Trobada d’Estudiosos del Garraf:Comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels

8 Elements per al disseny i la implantació d’una oficina locald’habitatge

9 Guia metodològica per a la redacció de plans locals d’habitatge

10 La planificació de la prevenció contraincendis forestals a la província deBarcelona

11 Plec de prescripcions tècniques delsprojectes d’execució d’edificació:Actualització a la normativa de l’any2009

12 I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de laSerralada Litoral Central. V Trobada

d’Estudiosos del Montnegre i elCorredor

13 Implantació del pas de vianants a lestravesseres urbanes

14 Plec de prescripcions tècniques dels projectes d’urbanització d’espaipúblic urbà

15 Patrimoni públic de sòl i habitatge:Inventari i gestió

16 VII Monografies del Foix

17 El valor de les noves tecnologiesd’informació territorial a l’Administració local

Estudis

2 L’ordenació urbanística: Conceptes,eines i pràctiques

3 Instruments de planificació i gestió de la mobilitat local a Europa

4 Competències en matèria de carreteres de les administracions locals de segon nivell

5 Ciutats en (re)construcció: Necessitats socials, transformació imillora de barris

6 Paisatges en transformació: Intervenció i gestió paisatgístiques

7 Accessibilitat al tren en cadira de rodes: Cap a un estàndardinternacional del gap d’embarcament

8 La política de protecció d’espaisnaturals de la Diputació de Barcelona

Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria

Sèrie_Territori 18

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a millorar la gestió de les polítiques públiques locals.

La Diputació de Barcelona, a través de la Xarxa de Parcs Naturals, gestiona, juntament amb els 100 ajuntaments implicats, dotze espais naturals d’un alt valor paisatgístic, ecològic i cultural.

L’objectiu d’aquesta publicació, adreçada a tècnics, professionals i estudiosos en general, no és altre que fomentar al màxim el coneixement en totes les disciplines que tenen a veure amb aquests espais naturals protegits. Aquest coneixement, traslladat a l’àmbit de la gestió, és una eina d’incalculable valor per garantir l’equilibri territorial i ambiental de la Xarxa de Parcs Naturals.

Comte d’Urgell, 187Edifici del Rellotge, 3r. pis08036 BarcelonaTel. 934 022 428 · Fax 934 022 [email protected]/parcsn

Àrea d’Espais NaturalsXarxa de Parcs Naturals

9 788498 034097

ISBN 978-84-9803-409-7