'

\

,

\

, .

ANY .Ill BARCELONA 6 ~DE JULIOL DE 1883,

VERMELL

~--

NUM. i07

..

.t_

' • & .

:; SALUT PÚBLICA :: INTERESSOS POPULARS :: ARTS Y LLETRAS ::

PREUS DE VENT A 2!'> exemplars. . . • . . . . . . . Una pesseta Cada número. . . . . . . . . . . 2 quartos

Surt a llum ab tota re¡(ularitat a lo menos una vegada cada utman,1

HECURSOS DE LA lllSTOnIA

-----APUNTACIONETAS

Ara, que apareix habersc fe t moda lo desocupo en igl csia s y rccl•)rÍas <le tot l'or y plata que semblants llochs dccoran, ,.ue sembla no va a csser mul t i noportü lo de­tl icar una 3puntacioueta his tórica relativa a l a sumpto.

Yaig a r cfcrirme al any 558, ópoca en que regia la Ig lcsia lo criminal assessino del 1rnpa Vigili, lo santissi1n Pelagi I.

Ycus· aquí que lo infolibilíssim perso­natjc, odiat com era ú mort per tot lo po­ble y clero, arriva a tro barse en l'apuro d' ha be r d' a pelar a la h i Jl OC l'P.SÍii de gen e· ros i tat pe ra fcrse poch ó molt s impatich })Cl' alguna causa. .

Los robos en las hu mildí simas casas de Deu cran, allaYoras com ara , ioolt fre­q ücn ts è iucloian im portancia perq ne, esta· clar, las ig·lesias católicas sempre han si­gut lo símbol de la pobresa del con·al de Detlcm.

Y 'l cas més particular consisteix en que sempre resultavan esser 10s mateixos sa­cerdots los autors de tan ca t6licas irregu­laritats.

Y lo m es ... descomunal, e ra també 'l çue los bisbes aixís com lo papa, tenian sempre perfecte coneixemen t dels tals ro­bos y 'Is tal s lladres ... y fins dels llochs a hont anavan a parar Jos tals objectes sense que a nin.g·ú se li remogués la con­-ciencia.

En definitiva, tornant al assumpto in­terromput, resultA que 'l .tal Pelagi, pera

.·

REDACCIÓ Y ADMINISTRACIÓ

6 -RONDA DE LA UNIVERSITAT- 6 8ARCELONA

~ortir garbós ab lo mlmos possible perj u­dici propi de sa proposta generositat, no feu altra cosa que agafar tots aquells sa­grats trastets robats, quin valor e ra in­mens, y distribuirlos e:itre aquellas de las ca~as de Deu que millor li aparegué.

Convé també fer present qu e en lo pre-­cís periodo referit en lo quin los robos d' iglesias estavan ·a tal altura, se feya notar per:- part dels frares un tant desmesurat in tr rés en so bornar als richs s ustrayen llos los dots destinats pera 'Js respectius fills , què fins se vegeren los goberns en la ne­ceJsitat de pendrer midas serias al objecte de coarta r ~emblants abusos.

Ara , dc ixb als aficionats a l calcul per <led uccions his tóric~s, l' estudi de la rela­c ió que poden te nir ' los actuals robos sa­crílechs ab lo ac tual moviment clerical en procur3rse Ja adqu is ició de regalos y ca­ritats per tant Yariats medis; totaixó atesa la íntim a relació que guarda en to tas las demés cosas la Iglesia d'aquell temps ab la d' aYuy.

* San t Silveri, papa martir. Veus' aquí l' historia del martiri d'

aquest sant. Domin,ava una secta a la qu' e ra adiGte

acérrima l' emperadora romana Teodora Augusta y aquesta secta era combatuda ené·rgicament per lo papa Silveri, lo qual habia deposat de sas seus A alguns bisbes adeptes a l~s creensas de la dita Teodora .

Desitjosa aquesta de venjansa, feu fer al llavoras diaco Vigili certas promesas pera 'l cas d' esser ascendit A papa.

Ditas promesas las asseveri Vigili A la

PREUS DE SUSCRIPCIÓ Tot Espanya, rortat i domicili. . . ~ rals trimeatn Pai1Sos de la Unió Postal. . . . . 16 id. ld .

Dona números extraor.liJt.Jr i1 sempre que llo d,,,..,... las circ11rutaJtc1a1

pro tectora ab son juramPnt y succchf com succehí, que Sih·eri fou calumniat y, al seguit, deposat y desterr~t; mentres que per obra d' e ncantament k> jove pr(.ltegit d'Augusta quedava cobert baix lo t~lam pontifici y aclofat en la ,·ui<la poltrona dis­poeta sempre A rebrer ~n so~ brassos als fill s més ambiciossos que la humana rassa produeix.

Com Silveri habia sigut deposat per mera in triga y no per causa~ j ustificadas que poguessen probarse, se li an lici p:i, al des t i tuirlo, la promesa de quf', ~i de las diligencias qne 's practicar'ian r esultava ignoccn t, ademés <l' esser restituït en 1J0n e levadíssim puesto, recobraria ah vP.ntat­jas tots los honors y autoritat que disfru­tés avants del desterro.

Y en aix6 s'alimentava la P"rennc febre . de l intrús successor.

Per a lliurarse, donchs, de tals apuros y poguer dormir tranquil ¿cóm arreglarhot

)lolt se nzilla la idea: cambiar de punt al desterrat enviantlo a un terreno pitjor ahont lo dolent del clima y la falta total d'aliments, poguessen acabar ab sa vida com mes aviat millor.

Mes, habentse fet aixís, y com resultés que, a pesar de tot, no moria ab la pressa desitjada iqué dirian que ideA lo infalible y san tissim pontífice Vigili t

¡Ah r de segur, lectots amichs, que si fossen eatólichs ja hi hauria!' caygut ••.

Donch& ide4 lo fer escanyar al infelfs Silveri.

Y van escanyarlo. Digueume ara si no 's mereixia aquest

home la corona del martiri.

"

Tant exemplar era la vida qu' obscrvaYa ' l clero en lo si g l e v1, que arri va a fersc prec i~a clc tot punt la r0unió <l'un concili quo (l'>Sf.S lllla mica a ratll a Ó. n' aquells ardents !i li s desos parrs .

l>it concili, que tingué lloch a Toledo, co11tc·n~a u11 capíto l per lo quin se pri \'aba, aix í-; al s Li~Les com al "" d emé~ clergues, de t:iw ·e1· pvl·licamenl ab sas donas y 111a ­

/m · al,') noys 1zaiJ·ents d' unions ilcr¡ lth110s, lo q 11:.. I dt'l.Jia, per lo Yisl, succehir molt so,;i n t en aquells temps <lel csplend01· cle­rical.

Eu qua nt al prc$ent, cert es que snbsis­trix c1>m {t ll cy lo segon d' aquestos dos f•xtrc ms, si Li'! ab la <l iforc ncia d' esser lo },ras la i eh lo q u in se n' ha hagut d' cnca r­r Pµ:11 ~ l"'l'O 110 passa aixís ab lo primer, pu ig <Jll<' cada ca pell à té Ja absoluta lli­li l'rt al do viurcr púlJli camcnt ao sa major­clona. :l la q ne, ademó , pot repudiar lo d i :t <J u o l i don µ:a l a gana .

*

C1i11c•µ 11<la corn k•ni rn Ja hi s toria do cri­nw11 8. dt• Pio JX. al quin se an:\\·a a beati­fka1. p<'l' C<'l' t que 11 0 lli ha motiuR pera '111 1' S<' 'ns t'ï\:->'-<lll estranya novas noticias ci t• l'lll<'l lals d<' cn p de 80S múlli pl<'s a nte­l't' s:'nr~ . . \i ·ds, d on ch g, no ~orprcndran a ls }('dors de L.\ THA~IO:\TANA las qu' anóm a do 11a r dt• I pn pa Esteve 111.

Fon consrig rat l' :1ny"7t>8 . Jn ang-ur:i son ~mp·at cün·p~ h ft•nt trcurer lo ulls y ta­llar la lll1 11gua <l un Li ·Lc per lo sol delic te tl' laab<1 r t·~tat a mi d i del aulccetlc·nt papa, d <' ixa11tln <lespn.,s morir de t'am (' 11 u11 ca­lal>osso.

~lan ~\ arrancar los ulls a un altre bisbe ' l<'nllo rn orir tambê en una presó.

l\Ia n~t lligar :i un ca ball y arrossegar per los carrers de Roma al antipapa Constantí, son com peti llor a la seu pon tific ia; l i feu traurer després los ulls, y veyent que al segücn t dia, ha ben tlo deixat abandonat ab aquolls cruels dolors, encara respirava, lo feu trasporlar a un monastir.

Al h\ permancsqué faltat de tot au si l i fins q tH' lo feu tr~ u rer pera presentar lo à un conc i l i ah on t, despré~ de dedicarli las més odiosas diíanrncions li fe1i arrancar la llellt-?'Ua devant de tots los bisbes reunits.

Conduhit <le nou als calabossos, morí al cap de pochs dias.

.A un sacerdot, després d' aplicarli un cruel y Yergonyós c~stich li teu arrencar los ulls y tallar la llengua sometentlo des­prés a un torment consistent en anarlo punxant ab ferros ruents, lo qual martiri feu con tinuar - fins bon rato després de morta la víctima.

Dos ignocents foren acusats, per una malavolensa, de conspirar contra son P.On-

• l

bflcat. Al un li arrenca 'Is ulls~ de quals resul­

tas morí als tres dias; l'altre lo feu esca­nyar. Als pochs dias sapigué Esteve la ig­nocencia de sas dnas víclimas.

LA TRAMONTANA

Després d' aquestos, molts mes foren los crims que cometé la ei tada criminal san­tetat; mes creyent haber allargat tant re­pugnant r1laci6 lo sufi cient pera que puga eGser cone uda la mena de tant sants va­rons, la ospén gustós per avuy vostre afectíssim 1

.

ELÉCTRI CII

L.\ cqNFESSIO D' UN n ITANO

-Fill m eu, di¡?as. r es no temi~. repassa he 'Is manament.s:-aixís <leya a n' un gitano aixerit parc confés. - l<'r¡ncament, 1,0 goso a <lirho. - Di as senRc cumplimcn ts, que l c r mi, com si }1 0 <liguesRiR a la mes sorda paret. - Dond1s pare, mi~ aparlarmc d' aquell manament, scté ... -¡Vetaquí: ' l t'ci- corrc r l' UDf.Cl& vos distingeix fa molt temps! ¡Vaja fill! ¿Cúm va Ít' ' l roho'! -:Era m jo y uu company me u que feya temps qu e tcniam moltas gana <lc fe un kch. l'cro. parc, sc n e claus, vc1 t.é sah que no·:, fa re~, y estant ne molt c-ncalmat. all6 <l' esquilar gol'sl'ts ... ¿Cóm se fa'? ¿Cóm "e rcmc1111'! ¡lles! recorre ü ne ·¡ ta lent; som vigilia <lc ~a<la l , nada, d ond1!L. pcn-.at y frt. Ui h~n pagcsas a la Llambla nh galli--d '-indi", co11ill=-... ht', uouchs l1º1, n oy, l'as c·om c¡ ui <'Ompn y al cst:l atT\'~lat :, (h- pr.:u pai;so j o y <'ia,·o nna nwrma :·l n' n<¡t1t•lla que ú tu 't \'l' Ill ,

411c al scntirso la castanya. natura l, llH' p1•rRq;-11c ix, y lu ah alh'¡ r111c ,.,1mpral1a -<. t' e n "ª" c·om ~i 110 fos t'l'S

y dc111;'l ah las no'-lra" lhrnas. ja qu e l':> ~ada l. !'1' fa ·1 tcrl1. Vam po ar la c·n. a e n pl'lictien junts au at¡ucll ('\1lllpany llll'll. y per gran fortuna nostn' robarem tres r onillotQ. Aque t rouo ~i mi ·m dcsrctlla, y jlare, no se 'l que fr r, y \ Ïnch pcrquc m' acons~· lli ja que vost.é tan t hi cntcnt. ·-¡Fill meu, nada. no t' cspnntic:! que tot auó nn·eglurt'.·m. Ja que tu rn fe a11t1c!>t robo, hastant desca rat ver c<·rt, lo qu<' jo a tu l' aconsello, com lL ministre de Deu, es qu' arrcpent it de-l tot y sens perdre gayr<' temps fossis un bon !'UCI ifi<'i <lc 1ls avñns dits conillets. - Parc, cscvltim una mLca, los t·onills rohats son tres que 'Is hem dl' paga a meytat entre jo y 'l meu parent; y qu' un y mitj sols me 'n loCtl c r ccb qu' bo com1w 11<lni molt bt' . P er lCl t ant pare de i· tinima, perdonat qut:><laré veig si ab un conill d l• ·Ls mes grossos faig un sacrifici :i Deu. -Justa fill, mes tu no ignora~ que sent jo un ministre <l' ell esta be 4ue a mj l' ent n•guis y per tu jo 1· hi faré. -Esta bé, sobre l' altar major, ja, pare confés, l ' hi posat &\"ans de vi ndre. -¿No m' enganyas?

-¡No p er cer t! -¡Oh fill meu! absolt ja queda.s y escolta lo que 't diré: no hi fa res que robis molt si 't ve l' arrepentiment.

Lo gitano ab alegria 1orti d' allí llaugeret. Lo company ja l' esperava a la porta bó y rihent. Lo capella desseguida se 'n va anar sem perdre temps, a recollí aquell conill com qui diu baixat del cel.

Y •egent ah desconsol que de palla e~ba plé,

~. Núm. 10¡

ab Jos ulls fh::lls l'n l' ayrc va dir fent lo dt'c:entés: -¡Senyó ' l qu t· bau fet a rny ia pots pensar si 'm snb greu! ¡Oh, senyor, qu' estas de pega, t' ban donat un bon miq14tll

Artur Gu.ucn

--·~. -:v:~.n~~~~.1-.i..;.. ... ' f"- '-'"';rZ:. .:;r - - -~ - ~rrr· ~ 7-, ?-~~ ::----.- ~ <'l l • ,

l ·~:f-r-·,~::v.- E-:N T ;\ o --A 3.s~"º ~· i,_ ·1H~ ,/¡-' ,., . '· . ~a. ~., , . :~ : ~~yJ:__~, .. ¿¿~:.¿~ 4;:;~J:J'/~_:

-:

La huelga de Sabadell continúa del ma-teix modo, si bé pot dirse que tendeix lt pend re un camí mes fa\'orable al obrer, puig sabém quo 'l congrês comarcal catala de traballadors, tJUe ha ting ntlloch ~Reu ~ ,

s'ha ocupat de la 'cil ada hnclga y ha acor­dat donarh i tot ~0 11 :\poyo mora-! y nrn­terial.

Ad em és se sab q ne 'Is petits industrials se van donant complr• dJ la amagad1 d'ou que 'Is han fet los llops g rossos do la in­dustria, y nò esp<'!·a n mes que un, moment oportú pera trenca r lo pacte que ara Ycn­hcn feren en mal hora d<' coaligarse <'On­

tra ·1 obrer ". Si tinguessem de fi csa rnos en u·n paper

que ab Jo títol de 11 nue->l»os conciudadmws han donat a la publicitat los µ-remis indus­trial ", fa lta no nws que un g ruix. de pes­seta pera que a Sabadel l hi arribi ·1 judici final sino torn aE ~t trahalla r los ohrersablas ma tei xas conc! i e i on s do a m n ~ . que segons lo pa ¡w r alndit fcyan la fel icitat de tot­hom. · ¡Com que cap del s firm an ts deuri a traba llar las onz<' hor-as ni molt m<'.•nos, ja ho crcch que pc1· ells allú era la fclkitat!

P<'ro ·pm q uc ' Is obrers ja s' han tet cà rrcch de que de lo quo 's tracta e~ de adormi1'los, 'escollau com qui sent ploure los can ls de la si ren a burgesa, y sas 11~­g rimas de cocodrill no li fa n mes efecte que si una criatura <lemanés la lluna.

¡Avant y fora! es son lf~ ma, y abell arri­bara n al logro desos desitjos A despitd' es­plotadors, hi pócritas, y demés gen t de Ja conciencia ab aixamplas.

** ... .. .. Los pares de la pa tria estant ofegantse

per Mad ri t <lo calor, segons di u h en los p'3 r iódichs mi u isterials, y tenen la abne­gaci6 tle continuar discutint los pressu­posts.

Aixó ray; que ho deixin corre; Amí ·m te seuse cuydado <1ue hi hagen 6 no fets los pressuposts.

Per altre part, tots los que traballém, per calor que sentim, continuém fentho sens darnos cap tono de abnegació.

Y aixó que la feyna deura ser, per lleu­gera que resulti, molt mes pesada que la dels parcs de la patria.

'** .. ... Se 'ns ha presentat una coinissió de la

societat obrera que sosté una huelga en la fabrica Olivella de aquesta ciutat, pregant­nos fessem constar que 'l paro ha sigut provocat per lo següent:

«Fa molt temps q lie las traballadoras de -dita fabrica venian queixantse de que 'Is dissaptes, en lloch de pagarlos la setma­nada a dos quarts de cinch, com es natural

'.

C

,

l \

f

'

J

\ ,

J

•

J

l

• ..

-

'

'

,

\

N6m. 107

y 's fa en tots los establiments fabrils, per obra) gracia del senyor fabricant no se 'Is hi donava la setmanada fins a dos quarts de set, las set 6 dos cttarts de vuyt. Adem~s, y aix6 es lo mes grave, per

qualsevol tontería se retardava 'l pago de pessas acabadas y per lo comú tiravan a xexanta dos 6 xexanta tres metros pessas que no mes debian ten irne quaranta set y pe r tal se la s pagava, puig no s' anyadia un céntim pe 'Is quinze 6 setze me tros que hi ha bia de mes.

Aix6 moli va la h uelga de traballadoras que avuy e nca ra se sosté ab gran energía per part del obrers .»

Fins aquí la comissió. Nosa l tres dra sols <lcLém :rnyadir que a ixó de allargar las pessas indegudament, ja no es es;>lolar; aix6 es fer una cosa que ' l códich ho pena y envia SOS autors a presiri.

** .. ,,. ,,.,,.

¡¡Lo eó l era, lo cólera !! Ve us' aq uí u na de las parau las qu e co­

men sa a ferse corre ab una insistencia y una por a l mateix temps que no estranya­ríam que ja algú se sentís ah mals do ven­tre del s usto.

La veritat siga dita, encara n9 n' hi ha per tan t, si bé tampoch podém cantar vic­toria .

Lo terribl e hoste, partidari de las ram­pas, se pass('ja feut de las scvas per tot lo canal de Sucz, y co m nosa ltres te nim mol­tas comu nicacions ab aquell punt a con­scc uenc ia de nostras posossions del Assia, vetaquí l'alarma, que no pot pas dirse que siga infundada .

No ca l dir si 'ns alegr:niam J e no tenir de veu rens las caras ab aquell mal.

Casi proferiria que tornós a gobernar en CAnovas ... vintiquatre ho ras.

** ....... Se uiu que a conseqüencia de las calors

los carlins se remouhen. ¡Lo llas! ¡lu llas! Ara podria aprofitarse

'l gran invent del senyor Rius y Taulet. ' ** •• Jf+

Pregunta un periód ich: -«iPot saberse lo que pot tocar sens

perill un periodista1 -Sí, senyor; la guitarra.» Donchs ftns en aix6 pot haberhi sos dis­

tingos. Si en la guitarra hi toca la marxa real

ó la Pi tita, porser puga ferho impunement. Ara , si s' embolica en Marsellesas, Gari­

baldis y altres del mateix color, ja estA fresch.

Ni la guitarra podrA tocar per temor A la lley de imprenta.·

Aquesta no mes deixa tocar lo dos.

•*

Per la frontera francesa se diu que 'Is carlins se agitan.

Ho comprénch. Després de tants robos de iglesias ja hi deu haber diners per pól­vora.

LA TRAMONTANA

Una cosa, no obstant, me consola, y es ~ la guerra que 's fan ab los me tissos.

Men tres ells a b ells se mossegui n podêm ·1

estar tranquils nosaltres.

...... Di u h en de )lad ri t que 'l m in is tre d' Hi­

senda y 'l senyor Abasca l, l' ex-a rca lue. han tin g ut un xoq ue d' a ll6 mes fort.

Caratsus, ara donchs e tableixo los se­güents símils:

-¿En qu é se semblan lo mini stre d' Hi­senda y l' ex-arçalde de )ladrit ab lo carri l de Sarria?

-En qu e xocan. •

-iY en qu é se sem blan las conseqiien -cias dels tals xoques?

- E n que ' l susto sempre es pe' l públich.

Se diu .qu e es molt difícil la sortida del mini~teri del sen yor Romero Giron, perq ue un dia va tenir la oportunita t de sa ber agafarse per bon puesto.

¡Diantre! iPer ah ont se agafaría? ~titxa dotzena de botcllas de Xampany

al que ho endevini de un modo que siga publicable.

., . •• ••

Copio de u na correspondcncin do Pa ris:

«La causa seguirla contra el marqu1\s de Rays, por su empresa de colonizacion de Port-llre tou, se ha vis to ayer anto cl tribu­nal de Policía correccional.

Entre las acusaciones del fi sca l hay u na que denuncia la muerte de :mo cm ig rantes en la travesía y a bordo del v:tpor Jndia, y otra, la ven ta por acciones de i00,000 hec tareas de Ja colonia, cuando los terre­nos de toda la isla no comprcnden mas que 7,000 hectareas de extension.»

Se veu que. aquest piadós timador te nia una barra a tota proba en materia de fer veure Ja r,adrina al que 's confiava a sas católicasy apostólicas intencions.

Un grillet me sembla que li estaria molt bé e n aquesta vida a cambi dels infelissos que ha fet anar a gosar de l' altra.

Pe ' Is aficionats a com pa racions escribim los següents datos :

Lo gobernador de Valencia posa una multa de 600 pessetas a un subjecte que ha tallat y s' ha emportat 400 pins dels boscos del Estat. Es a dir, que pe ' l talla­dor, aixó ha vingut A ser com si hag ués comprat los pins a G rals cada un, que no resul tan pas cars.

En cambi l' Audiencia de Valladolit, p~r robo de DOS QUARTOS, condemna a Un jove A dos anys y quatre mesos de presiri.

Y aném cantant las excelencias de fa j usticia igual per tothom.

Llegeixo: ** ......

«El lunes debió verse en el Consejo Su­premo de Guerra y Marina una causa no­table por m4s de una circunstancia. Se trata de exigir la responiabilidad al Con­sejo de Guerra y al auditor que sentencia­ron A pena éapital, que fué ejecutada, A un rico comerciante de Puerto-Príncipe, por

..

Pag.• 3

sospechas de qu e tenia tratos con los in surrectos, y segun luego pareció no debia haber pruebas ba tan te~ para tan extre­ma do rigor, ó se proced i,) con gran lige­reza,' cuando el Consej o ~u premo ha man­dado formar causa a l o~ Qll " tomnron parte en la sentencia.»

De motlo, que la ~rgu reta t <l els espanyols j a a r ri ba fi n s a l p u n t de q u e a un l o f u se-11 in y l ucgo resulti que no tenia culpa.

¡Ja ' t dich j o qu 0 es t ··m 1le sort!

LO FO "'S.\ R DE ~l ' .\ Y~IL\

l llrott:uh1 ''ioleta..

.\ <lnlt 1\· una,, t'l'a V 1 !l mi t j d' U li'- (''IC'OJI<;

~lc pedra- y loroll:ts y e ·ltn rq y c,1•ard11ts. hi ha una ~rnn llosa que lapn un hm-, clot,

, , eol•"rla dt• m11l' L ·

1, cl<' holnis y pok .l •

¡A1¡uc1x:i lloc;:i, (fun. -. t r0t•11tt) t't1h1·t' i:< l' Lcrru l•'•' 1.le 111 nh u 1. •11'.

.\ l cnp •'1• la p1 dr:1. plantada 1 11lr1· hl'n<'y l'e hi\ tlllll~l:l\'\'I ,' de fu:-ta una <'reu 'hont paran fn.•c::1,,.fl.., ll1·nc::a11t ,·iu~ xiull'l e;

fatítli<·a' ,·,¡¡, a~

' "l\·t' tlla111 In 1·11 •w11. Tril)ta 111lol11d.t

cl1• \'t' r <'1111d11l 1w r m' t•st i m atia. ¡Tothom 11' dol!

(J u1111 ve l ' all111rada y ·J ~ol ah "º" rai¡.{ ... , las ólirn'l l'u:,!• 'n i.· hi par:rn pardals, 1¡ u' t·srla t a 11 joyoso<i all·gr<><; c:a11t\lr'! y ~ol jamay <l t• ixan l>Oll po hrt • fos.,.ar.

Cantali , au, lwll:i. cansó d' amor ií la donn·lla cur de mon 1•111'.

~enzillas YÍ•>h·tas hi brotan a ~rrops ' Iu' omplt•na11 d' ar11mn l' ayret d t• l· <'ntorn, puig d1•uhe11 compt•mh··· que dintre aqudl dot jeu muda y g'.l'lnda J' auror~ <l' nmor .

tlrótalii violeta p r r tot cnnton'I qui• nia 11i1ll'ta s1m1riu al fon ...

Quan cauhcn lai¡ fulla!, quan \ 'C la tardor, jo a b l lagrimas rego la t erra del \'olt, y així, a la brotada de fullas y flors de hermosu violetas n' hi faig gran ª'lorn.

Erau modesta com eixa flor a b dol y en festa, cor de mon cor!

Y quan se n' acabi lo fruyt d' eojeodrar y bermosas violeta& ja no hi brotin pu. Jo encara conaeno la que 'm vaa donar al hort de ta cua un dia de Man ...

Per adorarte, may d' eixa flor ha de mancarte cor de mon cor!

_J

,

·~~·,4~~~//1·:,;~ ...... ~"~~<rP~?':I) : / _,,r .. ;----"<-- ~ "4...- , ""; ) , .... "';'7.,,ií,~ ·;:~'.; / - ~/4·· .. , ~ ,: - . ' /, , , ·-, .. ,

,., ~ . ·- ./~ ,,, , ~ . ; 'iu...... .. · . .. 1ps · . r;·H ,\ \ . ..;\ l ... i E l\ / 1•· ... '• ,,.

. .'"\_... ~ - l l l bh! - ,,. ' ,, l 1 l .1

.li • rta::r'n-'- 1 • 1·~~ ,-:L.I'I:'° .k-"w •~· .. 1 _ ..... ~ t _ ~ . _ • •

Ja diu lo ditxo que quan Deu tanca una porta sompre n'obra un' altra.

Així s mateix nos ha passat als barcelo­nins en Cf!,r-catoliqueria.

Lo bisbe suplent dona la bola a La. Ves-1Xl, y encara no fa 'Is '.últims badallR tan relligiós colega . com n' apa reix un altre no ménos piadós y reverent, contantnos cada miracle capas de conrertir al home més cmpedernit.

De aq uesta manera crcch que to de aga­farse la propagancia católica: ah la mira­clograf la. Aquesta ciencia que avuy deixa tan convensut a tothom, esta deatinada A produhir graus frnyts per la gracia del Esperit Sant.

Lo nou periódich porta per títol Bandera católica, y es orlodoxo pur sang.

Li desitjém molts anys de vida y molta aygua beneyta al sed fi ch colega , ! fi de que puga rentarsc miraculosament lo cer­vell de tants heretjcs com avuy se la cam­pan per aquest mon de Deu.

No só si vostés estaran cnterats de que tenia de "Venir a Barcelona lo que fou bisbe de Santander, aquell mateix que va esco­municar la prempsa lliberal de aquella població.

Vctaq uí donchs, que quan ja LA TRA~ON­TANA feya salivera pensant que ab un bisbe de tals condicions fora fücil alcansar al­guna excomunicassioneta y 'l que 's fés propaganda per las iglesias a favor del nostre periódich, se reben ara unas altras uoticias dihent que s' ha cambiat de opi­nió y que no 'ns envian lo tr.-1 pastor pe 'l r emat de Cristo.

Francament, ho sento. Si ' ls cns~nats, 6 més ben dit, los mi­

trats no 's cuydan de fer un xic h de propa­ganda per la prempsa llibera l, excomu­nican lla , y tirau lla trona ª'·all , cstóm ¡)erduts.

Entre còlC'ra y fusionis tas à ningú que­dara uu quarto. y no 's Y<'tHlran pcri<J­dichs.

Per l' amor de Deu , en,.¡ h in un bisbe ben intolera nt que fossi 'l favor d. exco­municar a tort y a dret, y si LA TRAMO~­TANA te la sort, como es poblable, <le ser l a primera, promet regalar a son excomu­nicador una mitra de pasta de garrofas,,alJ incrustacions de aufals y adoruos de blat de moro, primorosament colocada on un morralet de llana en forma d' estuig.

A veure d' entre 'ls periód ichs lliberals qui promet més d'una excomunió.

Un 'reverent francés, mestre d' una es­cola, esta processat per atropellos a sis noys, y per haber abusat de la ignocencia de altres deu.

Pero senyor, aq u estas reverendas cafre­ríàs, ¡quin. se acat aran'

'

LA TRAMONTANA

Aviat donar~n més feyna als tribunals los ensotanats . '!Ue un exérci t de Panxa­Amples.

... .. Copiém de El Cencer·ro:

«Los hermanitos Miguel Sanchez y Fran­cisco Mateos Gago, ambo~ de ofir,io presbí­teros se han liado en tan sotanesca polé­mica, que tiemblo por las beatas que se · hallen en estado interesante. llermanitos: cuando se acaben las razones, manosa los trabucos, y firme: que a noso tros no nos duele.

En conti cndas sacristanas es un sistema muy cuco, a falta de otras razones meler mano a los trab.ucos.»

«Dice un periód ico bilbaiuo que un car­pintero de nallarta sa lió como de costum­bre a trabaj ar, y que, por curiosidad \ 'Ol­

vió a su casa de improviso. Algo extraño encontrada al lado de su bonita esposa, cuando al poco rato los .faroles conducian preso a un vene,·able sugeto. ¡Venerable! Pues no cantes m~s Filornena ... sacristan tenemos; y si no, ya lo veran ustedes .

Vene~able y es goloso ... ya te veo de llegar, iquién me apuesta un solideo a que hay aquí un sacristan 1 »

• «Una ig lesia, la do Hoyo do Pinares, se ha incend ia<lo no sal vandose del siniestro ni los santos ni las alhajas. iOuién sabe si el incendio habr1 ovitado una limpiaura1 Por lo dem~s , sienuo las im~genes, sagra­das, no me explico se quemeu lo mismo que cualquier simple tarugo de madera.

Se quemaron las efigies: las alhajas se perdi cron , y el sac ris tan no parece ... aquí debe haber misterio.»

«tPensaban ustedes que eran bromas d'e fray Liberto1 Puos sepan que un. reverendo .uamado el padre Leocadio ha sido scn ten­ciado a traba.ios forzados por violad01· y asesino. iEh? iDecian usle<les algo?»

«Segun agcgura la Sue¡;a Alian:a, son muchas las sacrislías en que celebrau con· cili:1bulos nocturnos los hcrmanitos alcor­noqueños . ¡Y(\nga de ahí. sacristancs! ¡Ca­ra pe! ¡Pues poquita gana que ticuc Fray LiLcrlo de encontrarse tra s de una mata con el trabuco en una mano y el Santo Cri~to en la olra! ¡Yenga de ahí!»

· També del mateix trempat periódich co-l piém la següent oració:

«Padre nuestro tupecino , que estas en el l comedero, santificado sea tu tupé, véngate hahora que puedes, y bAgase tu voluntad que el resultarlo ya lo veremos luego. El fiscal nuestro de cada dia, danosle hoy y enchirona nuestros escritores, que nos­otros cuando podamos empatillaremos ~ nuestros delatores. Amen.> .

Ndm. 107

EPIGRA~IAS

Parlant d' un noy molt mandr6s fill seu, lo senyor Ricart ex clamava al> tó enfadós: -¡Aixo sí qu' C!I \'crgonyós! ¡¡Sempre S<' m' aixeca tart!!

Tocant lo pianh•ta .\lt'ix certa part a la Leonor Ta dirli ellll ah mal humor: -¡Sempre 'm toeas lo mateix!

Esperant si li \'<'11ia un recado la )faria va troh1trla ·1 s1.' 11 promt"s y no bahentli ,·ingut rei; va dirli t' ll:-~laria ... ¡¡lt<'i!! ¿,que no t' lia \'ingut ulló?

Un prot1.·~~or d ' un col·legi dr no,·n~ molt afamat m' t•xplica\a un xich <.'rt·mat: -¡A una s1.•nyort'ta .. . ,·egi, res d1.•l qt11.• t•nsenyo li ha 1.•ntrat!

Lo prind pnl d' un!\ AgPn<·ia d<' moltR <·orrc~porul1•nria, tant si '11 rn•u com si no 's creu, diu qu' adml'l (H.•r tot arn•u.

Al senyor Quim l' altre dia de~pré1 d' una malaltia que va salvanie pl•r eort, al• molt iotcrés la tia l' hi <ligut'.•:-1\1' a)(•graria, 'lCn~·or Quim, qu' nnés hcn fort.

P&PBT DBL Cil&lt.

XARADA

La.q vocals t!'nen la 1m·ma y IJtf/0'1<• es c·on"onaut; la solfa fa la trrura :-· 1non 1·or lo l<• totfll.

•• ... . .. LOGOGfUFO NU~IÉRICH

l 2 a 4 il.-Nom d1· dona. l 2 4 f>.-1,o!l forners ne ~astan.

l :t 3.-~om d ' !tome. J 2.-Nnm d' home.

J . ABCILÓ

SOLUCIONS A LAS CAOOnIAS ORL NÚllERO PASSAT

XA.BADA:- \ Ï-ln--.t•·CR.

GEROOLÍJ.' 1<·11:- ('om mes rwgra ~s la nit ffi{•nos a' hi n•u.

Tipografia L A ACADE'.\IU .• Rond.& de la UnhersièaJ, 6. Barcdoaa

BmLIOTECA DEL PROLETARI ( .\ PHEl" DE COST)

ESTUDIOS · FILOSOFICO-SOCIALES (2.n volum)

Conté las materias següents

Estudios fl.losó/lco-!u>ciales sobre la familia. -Apuntes de Estadística 11nfrersal. -¿Qué es Ana'rqi1fa?-La cuesJ!:_on polltica.

Se publica aquesta Biblioteca en elegants tornets de mes de 200 planas al preu de 30 céntims de pesseta l'exemplar, y :i ral pre­n.entne de 50 per amunt.

Se venen y 's cuida de son envío ea aquesta Administració.

'

,

l

'

j

\

l