vella quaresma de parròquies ecosolidàries: menys és més!...vella quaresma de parròquies...
TRANSCRIPT
Vella Quaresma de Parròquies EcoSolidàries: menys és més! OBJECTIU | Animar des de la catequesi, l’escola o l’esplai a viure en família la quaresma. Fer descobrir als nois i noies, en primera persona, el sentit dels elements que la caracteritzen: examen de consciencia, pregària, dejuni i l’almoina des de la perspectiva de la conversió ecològica integral. Reconèixer que podem viure amb molt menys i ser més feliços i que hem de “viure més senzillament perquè altres senzillament puguin viure”.
RECURS | Utilitzarem un personatge ben conegut: “la vella quaresma” i les seves cames de més que l’impedeixen caminar. Aquesta velleta s’ha adonat que no és l’única a qui li sobra quelcom que l’impedeix avançar i ha decidit enviar una carta als nois i noies, que cada any l’ajuden retallant les cames que li sobren, perquè s’adonin que també ells han de “retallar” algunes coses per a poder caminar i créixer com a cristians. Per això els convida a desprendre’s de les “cames” que els sobren.
CONTINGUT | Les “cames” que la vella quaresma ens proporciona han d’ajudar-nos a reflexionar sobre el malbaratament alimentari, les deixalles que produïm, el objectes superflus que creiem necessitar, la poca cura amb què fem servir bens tan preuats com són l’aigua i l’energia i l’addicció a les pantalles que no ens deixa temps per a compartir amb els que estimem. Cada “cama” està centrada en un d’aquest aspectes i ens proposa:
I JO, QUÈ FAIG?: Element motivador que introdueix el tema i convida a la reflexió.
PREN CONSCIÈNCIA: Un senzill test que facilita “l’examen de consciència”.
PARLA AMB JESÚS: Una breu pregària.
GEST SOLIDARI: Compartir amb els que ho necessiten allò que tenim, l’almoina.
RETALLA: Una invitació a fer dejuni d’allò que no ens deixa avançar.
COMPARTEIX AMB LA TEVA FAMÍLIA: Propostes per a tota la família.
MATERIAL | En els fulls que segueixen hi trobareu, a més de la carta de la vella quaresma, cinc fulls amb les “cames” i un full amb un joc de taula que correspon a la cama 4 que tracta de l’ús de l’aigua i l’energia. Tot plegat es pot presentar dins un sobre amb cada full-cama plegat en acordió en 4 parts de manera que només es vegi la cama corresponent. Cal tenir en compte que el full-cama 4, sobre l’aigua i l’energia, i el joc que l’acompanya s’han de plegar junts.
PROPOSTA | Fer a la catequesi, l’escola o l’esplai una sessió inicial de presentació* en què s’introdueix el sentit de la quaresma i els elements que la caracteritzen, i es lliura a cada noi/a el sobre amb la carta de la vella quaresma i tot el material. Cada setmana els nois/es treballen amb la família un full-cama; si es fa cada dia un apartat només suposa de 5 a 10 minuts, després retornen el full al grup, on comparteixen el que han viscut a casa i acaben amb el gest simbòlic de retallar la cama del full, que té escrit al darrera allò que volen “retallar” de les seves vides.
*En funció de l’edat dels nois i noies i del temps que s’hi vulgui destinar es pot fer una figura de la “vella quaresma” i fer el ritual de cantar‐li la cançó i tallar‐li una cama cada setmana, però no les tallarem totes, n’hi deixarem dues, just les que necessita per caminar.
Estimats/des,
Com ja sabeu, sóc una vella xaruga que té 7 cames. És difícil caminar amb tantes cames, perquè em fan entrebancar, però cada any m’agrada venir-vos a veure per escoltar les vostres cançons i compartir una estona molt agradable junts.
Us estic molt i molt agraïda que cada any m’ajudeu tallant les cames que em sobren, però ja veieu: d’un any a l’altre em tornen a créixer. Jo crec que és perquè quan tenia la vostra edat no em vaig adonar que creixien i no me’n vaig saber desprendre.
Però això no em passa només a mi. De fet jo diria que hi ha moltes persones que s’entrebanquen, una i una altra vegada, amb allò que els sobre i no els deixa avançar, i el mal és que n’hi se n’adonen. De fet m’ha semblat veure que hi ha nois i noies com vosaltres que ja els comença a passar i estic molt amoïnada perquè veig que tampoc en són gens conscients.
Com que tinc una llarga experiència en això de retallar cames, he estat pensant què es podria fer perquè la cosa no vagi a més i poder-vos ajudar tal com vosaltres m’ajudeu a mi. He decidit passar a l’acció.
Com que les vostres “cames de sobre” no es deixen veure i passen desapercebudes, us en regalo unes que podreu veure i retallar sense problemes. A cada cama hi he posat les instruccions del que s’ha de fer perquè no tornin a créixer.
Cada setmana heu d’agafar una cama i fer el que us proposo. No cal fer-ho tot de cop, és millor fer una cosa cada dia. És important que la vostra família també hi participi, us poden ajudar i potser també poden descobrir com millorar alguna cosa de casa que no acaba de rutllar.
Quan es torni a reunir el grup heu de portar el full per compartir el que heu fet i el que heu descobert. Llavors podreu retallar la cama amb allò que us fa nosa i us n’alliberareu.
Una abraçada molt forta!
LA VELLA QUARESMA
Sab
em q
ue
es m
alb
arat
a ap
roxi
mad
amen
t u
n t
erç
del
s al
imen
ts q
ue
es p
rod
uei
xen
, i
«l’a
limen
t q
ue
es m
alb
arat
a és
co
m s
i es
ro
bés
de
la t
aula
del
po
bre
» (L
s.50
)
Aprèn la cançó i canta‐la a la teva família
http://bit.ly/nomen
jar
Pen
sa: I JO, Q
UÈ FA
IG?
Sab
em q
ue
es m
alb
arat
a ap
roxi
mad
amen
t u
n t
erç
del
s al
imen
ts q
ue
es p
rod
uei
xen
, i
«l’a
limen
t q
ue
es m
alb
arat
a és
co
m s
i es
ro
bés
de
la t
aula
del
po
bre
» (L
s.50
) S
abem
qu
e es
mal
bar
ata
apro
xim
adam
ent
un
ter
ç d
els
alim
ents
qu
e es
pro
du
eixe
n, i
«l
’alim
ent
qu
e es
mal
bar
ata
és c
om
si
es r
ob
és d
e la
tau
la d
el p
ob
re»
(Ls.
50)
Sab
em q
ue
es m
alb
arat
a ap
roxi
mad
amen
t u
n t
erç
del
s al
imen
ts q
ue
es p
rod
uei
xen
, i
«l’a
limen
t q
ue
es m
alb
arat
a és
co
m s
i es
ro
bés
de
la t
aula
del
po
bre
» (L
s.50
) S
abem
qu
e es
mal
bar
ata
apro
xim
adam
ent
un
ter
ç d
els
alim
ents
qu
e es
pro
du
eixe
n, i
«l
’alim
ent
qu
e es
mal
bar
ata
és c
om
si
es r
ob
és d
e la
tau
la d
el p
ob
re»
(Ls.
50)
1
Aprèn la cançó i canta‐la a la teva família
http://bit.ly/nomen
jar
Pen
sa: I JO, Q
UÈ FA
IG?
1 1
PARLA
AMB JESÚS
JESÚ
S, tu estim
es els homes i dones, vells i infants,
que sofreixen la m
isèria de la fam
. Fes créixer en el m
eu cor un sen
timen
t de solidaritat
que m’ajudi a no ser ni golafre, ni llepafils
i a no llen
çar mai m
és m
enjar.
Toca el cor dels homes i dones dels països rics,
perquè tots els teu
s fills
puguin ten
ir sem
pre el necessari per viure.
PREN
CONSCIÈNCIA
Assen
yala les frases que podries haver dit tu:
Ets llepafils?
o
No m
’agrada la fruita
o
La verdura ni veu
re‐la
o
El que no m
’agrada ho deixo al plat
o
Si la fruita està una mica macada no la vull
o
Sóc “ tiquis‐m
iquis” am
b el m
enjar
o
Men
jo de “ capritxets”
o
Només m
enjo el que em ve de gust
o
Quan
una cosa no m
’agrada la llen
ço d’amagat
Ets golafre?
o
M’inflo de dolços i llaminadures
o
Quan
una cosa m
’agrada men
jo fins a reben
tar
o
Si una cosa m
’agrada molt no la comparteixo
o
Estic fart que em
diguin que he de m
enjar més sa
o
M’enfado quan
no puc menjar el que vull
o
Men
jo amb els ulls i acabo llen
çant men
jar
o
Sempre demano als pares coses fora de temporada
o
Em passo el dia “picant” i després no tinc gana
o
Jo m
enjaria sempre pizzes i m
enjar precuinat
o
D’aigua no em vull, sempre bec refrescos
Sab
em q
ue
es m
alb
arat
a ap
roxi
mad
amen
t u
n t
erç
del
s al
imen
ts q
ue
es p
rod
uei
xen
, i
«l’a
limen
t q
ue
es m
alb
arat
a és
co
m s
i es
ro
bés
de
la t
aula
del
po
bre
» (L
s.50
)
Aprèn la cançó i canta‐la a la teva família
http://bit.ly/nomen
jar
Pen
sa: I JO, Q
UÈ FA
IG?
1
RETALLA
Escriu allò
que deixaràs de fer
per no ser llepafils ni golafre:
Què
pod
em fe
r?
Evita
r men
jar m
assa. D
eixar de men
jar una mica abans de quedar tips és m
és sa i ens fa m
és solidaris.
No malgastar m
enjar. Comprar i cuinar només el necessari.
Re
duir el con
sum de carn. És eficaç per red
uir les desigualtats i evitar el canvi clim
àtic.
Evita
r el con
sums inn
ecessaris: d
olços, alcohol, refrescos...
Evita
r el "men
jar e
scom
braries" i els plats precuina
ts. És més sa i estalviem
energia.
Co
nsum
ir alim
ents frescos d
e tempo
rada
. Evitem els conservants i el cost energètic de la conservació i el transport.
Triar p
rodu
ctes de km
0, per evitar llargs recorreguts de transport i reduir la contaminació.
Optar pels prod
uctes ecològics, per evitar productes que enverinen el sòl i l'aigua i deixen residus en
els alim
ents.
Co
mprar produ
ctes de comerç just, que asseguren condicions laborals dignes i lim
iten l’im
pacte ambiental.
COMPARTEIX AMB LA TEV
A FAMÍLIA
FES UN GEST SO
LIDARI
La teva família va m
olt atrafegada i li falten m
ans per a fer‐ho tot.
Tu pots col∙laborar a fer el men
jar, parar i recollir taula, rentar plats o posar‐los al ren
tavaixelles, endreçar la
vaixella quan
ja està neta... I no t’oblidis de ben
eir la taula per donar gràcies a Déu
dels alim
ents que ens dona i
dem
anar que tothom en tingui.
Sabíeu
que
...
L’alim
entació a escala mundial mostra grans desigualtats. Prop de 850 milions de
persones pateixen problemes de
desnutrició. Men
tre una part de la humanitat passa fam
, en
els països més rics creixen les m
alalties relacionades amb
l’obesitat i una mala alim
entació (patologies cardiovasculars, diabetis...) degudes a un consum excessiu d’alim
ents, en
particular el consum de carn, de certs men
jars ràpids i d’alim
ents preparats que fan que un m
unt d'additius quím
ics es colin
al nostre plat (colorants, conservants, potenciadors del sabor, estabilitzants...) o bé articles d’alim
entació de luxe, que són
sovint compres capritxoses (com ara els dolços, el foie gras, el caviar o
els refrescos) que tenen
greus im
plicacions
ambientals i causen danys a la flora i la fauna.
La com
unita
t de les tres RRR
PARLA
AMB JESÚS
JESÚ
S, gràcies per tot el que ens has donat,
ajuda’ns a valorar‐ho, i a tenir‐ne cura
perquè no es faci m
albé.
No volem continuar gen
erant més i més deixalles
sinó treballar junts per tenir un planeta net i habitable.
Et dem
anem
perdó per la nostra deixadesa
que té conseqüèn
cies per nosaltres i pels m
és vulnerables.
Ajuda'ns a tenir coratge per superar els rep
tes que ens
proposem. A
mén
PREN
CONSCIÈNCIA
Assen
yala les frases que podries haver dit tu:
Ets destraler/a?
o
No tinc cura de les meves coses
o
Ho perdo tot
o
Sempre m
’embruto m
olt
o
Vaig atabalat i tot se’m
fa malbé
o
Quan
una cosa es tren
ca una mica, la llenço
o
Quan
escric o dibuixo faig malbé molt paper
o
Això de sep
arar deixalles és massa embolic
o
No m
’hi m
iro de llençar els em
bolcalls al terra
Ets “pere‐punyetes”?
o
No m
’agrada fer servir el paper per dues cares
o
No aguanto les coses de segona mà
o
No m
’agrada gens compartir les meves coses
o
Faig servir “tovalloletes” per netejar‐me
o
Embolico el m
enjar am
b paper d’alumini o
plàstic
o
Sempre bec aigua d’ampolla (de plàstic)
o
Un regal sen
se un bon embolcall no val res
o
Em nego a portar una bossa per anar comprar
o
A les nostres festes fem
servir plats i gots d’un sol ús
o
Un refresc s’ha de veu
re sem
pre amb “canyeta”
Mira el vídeo
amb la teva família
http://bit.ly/tresRRR
Pen
sa: I JO, Q
UÈ FA
IG?
La
Ter
ra, c
asa
no
stra
, sem
bla
co
nve
rtir
-se
cad
a ve
gad
a m
és e
n u
n
imm
ens
dip
òsi
t d
e p
orq
uer
ia. (
Ls
21)
2
RETALLA
Escriu allò
que deixaràs de fer
per no ser ni destraler/a ni
“pere‐punyetes”:
Què
pod
em fe
r?
Redu
ir el con
sum i evita
r sob
retot p
rodu
ctes d’un sol ús: embolcalls, bosses, pots, gots, plats i coberts, canyetes...
Re
butja
r em
balatges in
necessaris. C
omprar més productes a granel, portar sem
pre una bossa quan
anem
a comprar,
optar pels envasos de vidre retornable evitant els d’un sol ús (com els brics o els envasos de plàstic)…
Re
parar els ap
arells que
s’espatllen. Si se’n fa un ús responsable i es reparen
abans de llençar‐los, m
olts objectes es
poden
fer servir durant un llarg període de temps.
Re
utilitzar els objectes i o
ptar pel m
ercat d
e sego
na m
à. M
olts objectes es poden
trobar en bon estat i més econòmics
en botigues de segona mà: roba, m
obles, electrodomèstics, llibres... I els nostres bén
s, després d’usar‐los, tam
bé es
poden
introduir en circuits de venda de segona mà, preferentm
ent a través d’empreses d’economia social o
de
ben
eficèn
cia.
Re
ciclar. Posar en
pràctica la recollida selectiva d’escombraries. Amb poc esforç podem
destinar a reciclatge la m
ajor
part dels nostres residus.
COMPARTEIX AMB LA TEV
A FAMÍLIA
FES UN GEST SO
LIDARI
Segur que a casa tens roba que ja no et poses, joguines que ja no fas servir, llibres de quan
eres més petit...
Parla amb els pares, trieu aquelles coses que ja no us fan servei i porteu
‐les a una en
titat d’economia social i
solidària. Amb aquesta sen
zilla acció ajudaràs altres persones que ho necessiten, les teves coses es podran tornar
a fer servir i reduiràs les deixalles.
Us he
u ad
onat
que...
La capacitat de la natura per a proporcionar‐nos recursos i assim
ilar les nostres deixalles és limitada.
Ampolles, llaunes i brics, bilions de bosses de plàstics, safates i em
bolcalls m
olt sovint innecessaris…
Roba que es canvia am
b
molta més freqüèn
cia que abans i un m
unt de productes d’un sol ús: bolquers, compreses, fulles d’afaitar, coberts, plats,
gots… Aparells amb obsolescèn
cia program
ada: ordinadors, electrodomèstics, impressores, m
òbils… M
obles, paper, m
atèria
orgànica…
Productes tòxics: p
roductes de neteja, cosm
ètics, pintures, insecticides, piles, m
edicam
ents...
La societat d
e consum
s'ha convertit en la so
cietat de les e
scom
braries.
PARLA
AMB JESÚS
Pare dels pobres, ajudeu
‐nos a descobrir
els abandonats i oblidats d’aquesta terra
que tant valen als vostres ulls.
Toqueu
els cors dels qui busquen només beneficis
a costa dels pobres i de la terra.
Ensenyeu‐nos a descobrir el valor de cada cosa
i encoratgeu
‐nos, si us plau, a desprendre’ns del que ten
im
per aconseguir ser cada dia m
és solidaris.
Gràcies perquè esteu amb nosaltres cada dia.
PREN
CONSCIÈNCIA
Assen
yala les frases que podries haver dit tu:
Ets acaparador/a?
o
Tinc l’arm
ari ple de roba i no sé què posar‐me
o
Cada temporada canvio de roba
o
Tinc sabates que quasi no m
’he posat
o
Sempre he de tenir l’últim
del m
ercat
o
M’agrada “fer den
tetes” als altres
o
Tinc tantes joguines que no caben
a l’armari
o
Tinc un m
unt de coses arraconades que no faig servir
o
Tot i que tinc moltes coses sempre en vull més
o
M’agrada fer festes perquè em regalin coses
o
El m
illor regal és el que val m
és diners
o
Hi ha am
ics que només regalen
“merdetes”
o
Quan
no em compren el que vull m’enfado
o
Anar a comprar va bé contra el m
al humor
o
Anar a les gran
superfícies comercials és gen
ial
o
Vull tot el que anuncien a la TV
o
Em fa ràbia que els am
ics tinguin el que jo
vull
o
No deixo les meves coses a ningú
o
No m
’agrada gens haver de compartir
o
Em fa ràbia haver de deixar coses als altres
o
M’enfado m
olt quan
els germ
ans em
toquen
coses
o
Seria feliç si tingués totes les coses del m
ón
Llegeix el conte amb la teva família
http://bit.ly/JordiSalim
a
Pen
sa: I JO, Q
UÈ FA
IG?
Ha
arri
bat
l'h
ora
d'a
ccep
tar
cert
dec
reix
emen
t en
alg
un
es p
arts
del
mó
n a
po
rtan
t re
curs
os
per
qu
è es
pu
gu
i cr
éixe
r sa
nam
ent
en a
ltre
s p
arts
. (L
s. 1
93)
3
RETALLA
Escriu allò
que deixaràs de fer
per no ser acaparador/a :
Què
pod
em fe
r?
Refle
xion
ar aba
ns d
e comprar: Ho necessito? Quin costos med
iambientals i socials té la seva producció? Quina
durabilitat té? Es pot reparar? Quins residus generarà?...
Evita
r les compres com
pulsives, comprar el que sigui estrictamen
t necessari. Rep
arar i reu
tilitzar abans que comprar.
Optar sempre que sigui possible per objectes de segona mà.
Optar per produ
ctes amb valor a
fegit d
’empreses d’economia social i solidària que afavoreixen
col∙lectius vulnerables.
Triar o
bjectes p
rodu
ïts a prop d'on
es viu per evitar llargs recorreguts de transport i reduir la contaminació.
Pregun
tar i inform
ar‐nos per no comprar objectes d'empreses que exploten els treballadors i el m
edi.
Pa
rticipar i col∙lab
orar en campa
nyes i en
titats qu
e treb
allen pe
r als m
és desfavorits: Càritas, M
ans Unides...
COMPARTEIX AMB LA TEV
A FAMÍLIA
FES UN GEST SO
LIDARI
Segur que sovint dem
anes diners o fas guardiola per comprar coses que t’agraden
però que no et fan cap
falta.
Pots donar els diners que val una d’aquestes coses a una en
titat que ajudi a persones que ho necessiten
. Recorda
que han
de ser diners de la teva paga o de la teva guardiola, no s’hi val dem
anar als pares que te’n donin m
és.
Sabíeu
que
el Pap
a Fran
cesc a l’en
cíclica Laud
ato si’ d
iu...
«Com
prar és sempre un
acte moral, i no sols econò
mic». (Ls 206)
Què significa el m
anam
ent «no m
ataràs» quan
«un vint per cent de la població m
undial consumeix recursos en
tal m
esura
que roba a les nacions pobres, i a les futures generacions, el que necessiten per a sobreviure». (Ls 95)
Voldria advertir que no sol haver‐hi consciència clara dels problemes que afecten
particularm
ent els exclosos. Ells són la
major part del planeta, m
ilers de milions de persones. (Ls 49)
Necessitem enfortir la consciència que som una sola fam
ília humana [...], no hi ha espai per a la globalització de la
indiferèn
cia. (Ls 52)
PARLA
AMB JESÚS
Pare del Cel que fas ploure sobre pobres i rics,
et donem
gràcies de tot cor pel bé preuat de l’aigua.
Pare del Cel que fas sortir el sol sobre bons i dolents,
fes que la teva Llum ens guiï i ens il∙lumini sem
pre.
Et dem
anem
Pare la força de voluntat per fer els petits gestos
diaris que posin en valor el bé preuat de l’aigua i l’energia
que necessitem en el nostre dia a dia.
Ajuda’ns Pare a no m
algastar‐les!
PREN
CONSCIÈNCIA
Assen
yala les frases que podries haver dit tu:
Ets malgastador/a?
o
No apago el llum quan
surto d’una habitació
o
De dia estic amb la persiana baixada i el llum encès
o
Deixo el llum encès tota la nit
o
Sovint deixo la TV en m
arxa encara que no la m
iri
o
Obro la finestra am
b la calefacció posada
o
Poso la calefacció ben
alta per no posar‐me un jersei
o
A l’estiu m
’agrada tenir l’aire condicionat “a tope”
o
Prefereixo omplir la banyera enlloc de dutxar‐m
e
o
Em ren
to les mans o les dents amb l’aixeta oberta
o
Obro la aixeta i deixo rajar l’aigua només per jugar‐hi
o
Llen
ço coses al vàter com si fos una paperera
o
Faig servir tovalloletes en
lloc de paper de vàter
o
Tiro de la caden
a del vàter sen
se necessitat
o
Si hi ha una aixeta que degota no en faig cas
o
Si un m
enjar no m
’agrada el llen
ço d’amagat al vàter
o
Llen
ço al vàter restes de pintura i cola que faig servir
o
No m
’agrada anar amb transport públic
o
No vull anar d’un lloc a l’altre cam
inant
o
Sempre procuro que em portin als llocs amb cotxe
Juga en fam
ília al joc de l’escala
Pen
sa: I JO, Q
UÈ FA
IG?
És
mo
lt n
ob
le a
ssu
mir
el
deu
re d
e te
nir
cu
ra d
e la
cre
ació
am
b p
etit
es a
ccio
ns
qu
oti
dia
nes
, co
m r
edu
ir e
l co
ns
um
d’a
igu
a, f
er s
ervi
r tr
ansp
ort
pú
blic
, ap
agar
els
llu
ms
inn
eces
sari
s...
(Ls.
211
) 4 4
RETALLA
Escriu allò
que deixaràs de fer
per no ser malgastador/a :
Què
pod
em fe
r?
Pren
dre mesures per m
inim
itzar el con
sum ene
rgètic: aprofitar al m
àxim
la llum natural i tancar els llums sempre que
no siguin imprescindibles. U
tilitzar bombetes de baix consum i evitar il∙luminacions exagerades. Optar per aparells
elèctrics de baix consum “classe A” i utilitzar‐los de form
a eficient. Fer un bon m
antenim
ent de les instal∙lacions (xarxa
elèctrica, de gas, radiadors…) i dels aparells. Apagar els aparells elèctrics quan
no són estrictam
ent necessaris, inclòs
l’stand
by, quan
no estan
en ús. Evitar escalfar/refred
ar espais innecessàriamen
t i controlar la temperatura
...
Co
ntractar l’electricita
t a una
coo
perativ
a qu
e treb
alli am
b en
ergies re
novables.
Pren
dre mesures per re
duir el con
sum d’aigua
: instal∙lar dispositius per red
uir el cabal d'aigua de les aixetes i el volum
de descàrrega de la cisterna dels vàters. Fer un bon m
antenim
ent de les instal∙lacions i rep
arar les aixetes, cisternes dels
vàters o canonades que perdin aigua. Posar reg gota a gota...
Evita
r la con
taminació de l’aigua
: fer servir productes de neteja ecoresponsables i evitar abocar als lavabos i wc
productes nocius per al m
edi.
Pa
rticipar i col∙lab
orar en campa
nyes i en
titats qu
e treb
allen pe
r la justícia globa
l.
COMPARTEIX AMB LA TEV
A FAMÍLIA
FES UN GEST SO
LIDARI
La teva família ha de treballar molt per pagar les factures de la llum i l’aigua.
Tu pots col∙laborar estant alerta perquè no se’n m
albarati gens: tanca llums que hagin qued
at oberts; avisa si hi
ha un aparell en m
arxa sen
se necessitat; obre bé les finestres perquè entri la llum del dia; si veu
s que hi ha una
aixeta que degota, tanca‐la; abaixa el termòstat de la calefacció si està massa alt...
Sabíeu
que
el Pap
a Fran
cesc a l’en
cíclica Laud
ato si’ d
iu...
El canvi clim
àtic planteja un dels principals desafiamen
ts actuals per a la humanitat. Els pitjors impactes probablemen
t recauran en les pròximes dècades sobre els països en
desen
volupam
ent. M
olts pobres viuen
en llocs particularm
ent afectats
per fen
òmen
s relacionats am
b l’escalfamen
t, i els seu
s mitjans de subsistèn
cia en
dep
enen
[...]. No ten
en recursos que els
permetin adaptar‐se als im
pactes clim
àtics o fer front a situacions catastròfiques, i posseeixen poc accés a serveis socials i a
protecció. (LS 25)
Aquest món té un greu deute social amb els pobres que no ten
en accés a l’aigua potable perquè això és negar‐los el dret a la
vida. Aquest deu
te se salda en
part am
b m
és aportacions econòmiques per a proveir‐los d’aigua neta i sanejam
ent. (LS 30)
PARLA
AMB JESÚS
Pare bo, ajuda'ns a usar la tecnologia am
b m
esura.
Fes que sapiguem
entendre que és una eina, i que sempre
hem
de prioritzar les persones.
Et dem
anem
que el tem
ps de quaresm
a
ens ajudi a m
irar‐nos més als ulls,
ens agafem
més de les mans
i somriguem
de debò,
no només amb emoticones.
PREN
CONSCIÈNCIA
Assen
yala les frases que podries haver dit tu:
Ets “pantalla‐addicte/a”?
o
Cada dia passo hores davant la TV
o
Hi ha program
es de TV que no em puc perdre
o
Prefereixo m
irar la TV que sortir a jugar fora
o
M’enfado quan
em tanquen la TV perquè vagi a jugar
o
Sempre estic pen
dent del m
òbil
o
Si em truquen m
entre m
enjo, m
’aixeco de taula
o
Sense m
òbil no puc pas funcionar
o
Sense estar “connectat” no tindria am
ics
o
Sempre segueixo el que diuen
els “influen
cers”
o
M’agrada fer fotos, pen
jar‐les i que em facin “likes”
o
Quan
arribo a casa em
tanco amb l’ordinador
o
Si em castiguen
sen
se ordinador ni m
òbil em
moro
o
Si em deixessin em passaria el dia jugant a video
jocs
o
Quan
jugo
a l’ordinador/mòbil perdo el m
ón de vista
o
Prefereixo estar davant de la pantalla que am
b amics
o
És m
és fàcil parlar per la xarxa que en persona
o
Ja no convido amics a jugar, juguem
en línia
o
No cal anar d’excursió a la pantalla ja ho veig tot
o
Prefereixo fer esports am
b video
jocs que de veritat
o
Els pares no n’han
de fer res del que faig a la xarxa
o
Els grans són uns pesats ad
vertint‐me dels perills
Desxifra el m
issatge i fes el que dem
ana
D%g+&s @ls @
v%s q+&
t’&xpl%q+%
n q+&
f&%&n &
lls q+@
n t&n%&n l@ t&v@
&d@t
% v%v%
&n s&ns&
p@nt@
ll&s p&rq+&
n#
h% h@v%
@ n% t&l&v%
s#rs, n% m
#b%ls, n%
#rd%n@d#rs, n% t@+l&t&
s, n% r&s d& t#t
@%x#. Q+&
f&%&n p&r &ntr&t&
n%r‐s&
%
p@ss@r‐s’h# b&? C#m
s’h# m+n
t@v&
n p&r
q+&
d@r % tr#b
@r‐s&
? Q+&
h@v%
&n d&
f&r p&r &st@r &n c#nt@
ct& % p@rl@r
q+@
n &st@v&
n ll+n
y...
Pen
sa: I JO, Q
UÈ FA
IG?
Avu
i [.
..] é
s m
olt
dif
ícil
pre
scin
dir
del
s re
curs
os
tecn
olò
gic
s, i
més
dif
ícil
enca
ra é
s fe
r-lo
s se
rvir
sen
se s
er d
om
inat
s p
er la
sev
a lò
gic
a. (
Ls.
108
) 5 5
RETALLA
Escriu allò
que deixaràs de fer
per no convertir‐te en
“pantalla‐addicte/a”:
Què
pod
em fe
r?Invertir el te
mps en allò que
és essencial: la relació amb Déu
, el creixem
ent personal, la relació fam
iliar (parella, fills, avis...),
les am
istats, la cura de la creació, la lluita per la justícia i el bé comú...
Impe
dir qu
e en
s robin el tem
ps. Prendre el “comandam
ent” i lim
itar l’ús del TV
, l’ordinador, el mòbil... a l’estrictam
ent
necessari.
Organ
itzar el tem
ps amb crite
ris de qu
alita
t i v
alor. Evitar caure en un ritme fren
ètic, generar pauses que ens permetin
reflexionar, aprofundir, m
irar la vida am
b seren
itat i trobar l’eq
uilibri personal.
Don
ar te
mps a la
gratuïta
t. Temps per a la contemplació, l’admiració, la lloança, la gratitud, la interiorització, la med
itació...
Temps per pregar i per viure la vida en
plenitud.
Recupe
rar p
ràctique
s senzilles com donar gràcies pel nou dia que comen
ça, a l’hora dels àpats, en cloure el dia...
Compa
rtir el te
mps. Escoltar, acompanyar, fer un servei... I deixar que ens escoltin, ens acompanyin o ens facin un servei.
COMPARTEIX AMB LA TEV
A FAMÍLIA
FES UN GEST SO
LIDARI
Hi ha moltes persones que necessiten que els ded
iquis una mica del teu tem
ps.
Tanca les pantalles i prioritza les relacions de carn i ossos: seu
una estona a parlar am
b els pares, juga amb els
teus germ
ans, surt al parc am
b els amics, passeja una estona am
b els avis, ves a l’excursió del cau, ves a veure un
company que està malalt, ajuda un company a fer els deu
res, fes una abraçada a les persones que estim
es...
Esteu d’acord en
que...
El te
mps és el bé més preua
t que
tenim. C
al prioritzar les relacions personals, la calidesa d'una companyia, la possibilitat de
mirar‐nos als ulls, de caminar junts, de gaudir d’una conversa, de donar‐nos la m
à o de fer‐nos una abraçada.
No es tracta de tornar a l’èp
oca de les cavernes, però sí que és indispen
sable saber limitar l’ús de la tecnologia i recuperar
valors que donen
el veritable sen
tit de la vida. Les novetats tecnològiques són sovint en
lluernadores, ens ofereixen
un m
ón
ple d’estím
uls, però saber‐ne desconnectar ens apropa més a les coses essencials i ens permet captar coses que am
b el cap
davant la pantalla ens passen desapercebudes.
59 58 57Heu oblidat la impressora encesa. Retrocedeix quatre caselles.
56 55Si podeu arribar en transport públic, no agafeu mai el cotxe. Avança dues caselles!
49Feu servir piles recarregables Avança dues caselles!
50 51Obriu la finestra amb la calefacció posada. Cap avall!
52 53No feu servir bombetes de baix consum. Cap avall!
54
48 47 46 45Feu servir una màquina assecadora en comptes d’estendre la roba al sol. Retrocedeix quatre caselles!
44 43Quan obres l’aixeta de casa prens consciència que és un do de Déu i en fas un ús responsa-ble. Avança tres caselles!
37Quan es pon el sol, fas una mirada agraida a Déu per tanta energia rebuda. Puja l’escala!
38 39Teniu la TV en marxa mentre feu els deures.Retrocedeix tres caselles!
40 41Apagueu els llums de les habitacions quan ja no els necessites. Avança una casella.
42
36 35Heu millorat els tancaments de portes i finestres i heu reduit el consum energètic. Avança quatre caselles!
34 33Vas en bicicleta a l’escola. Avança quatre caselles!
32 31A casa reguleu la llum solar amb persianes ajustables Avança tres caselles!
25Aquest cap de setmana heu participat en una plantada d’arbres. Avança quatre caselles!
26 27Prefereixes la banyera a la dutxa. Retrocedeix sis caselles!
28 29Has tancat una aixeta que degotava. Avança tres caselles!
30
24 23 22 21Has llençat una tovalloleta al vàter. Torna avall!
20 19
Heu instal·lat panells solars per escalfar l’aigua de casa. Puja l’escala!
13 S’ha espatllat un llum i l’heu subsituir per un altre de baix consum. Avança dues caselles!
14 15 16 17A l’hivern, poses la calefacció a 30º i vas en màniga curta. Retrocedeix quatre caselles.
18
12 11Organitzeu un sopar solidari per finançar subministra-ments bàsics per les famílies més febles del barri. Puja l’escala!
10 9T’has oblidat l’ordinador encès. Cap avall!
8 7Fa fred. Pregues per les persones a qui els han tallat l’electricitat.Avança tres caselles!
1 SORTIDACamí de l’ecologia
integral, molt atents a l’aigua i l’energia!
2 3Llenceu l’oli de cuinar a la pica en comptes de reciclar-lo. 1 litre d’oli contamina 1000 litres d’aigua! Torna a la casella de sortida.
4 5 6
ANN
EX D
EL F
ULL
4 |
VEL
LA Q
UAR
ESM
A |
L’esc
ala
del m
enys
és
més
| w
ww
.justi
ciai
pau.
org/
ecop
arro
quie
s
60
ARRIBADA