L’impuls del Papa Francesc

1 febrer 2014

Trobada Arxiprestal de les

parròquies del Poblenou

Parròquia de Sant Fèlix

Barcelona

1

SALUTACIÓ

Dóna la benvinguda a tothom Mn. Francesc Romeu, arxipreste.

Saluda i agraeix a tots els presents la seva assistència. Explica el pla

de la trobada i presenta el ponent convidat, Jesús Renau, jesuïta,

mestre d’espiritualitat, que ha sabut reinterpretar els Exercicis

Espirituals de Sant Ignasi per fer-los accessibles al públic d’avui. Una

persona indicada per parlar-nos del nou impuls que el Papa

Francesc està donant a l’Església.

JESÚS RENAU: L’IMPULS DEL PAPA FRANCESC

El Papa Francesc ha esdevingut un personatge referent a nivell

mundial. En una situació delicada de l’Església ―escàndols

financers, filtració de documents, etc. ― el gest del Papa Benet XVI

ha estat molt valorat. Es normal que hom es retiri quan es fa gran i

manquen forces per superar els problemes. Ha estat molt

intel·ligent.

El conclave per elegir nou Papa també ha estat molt curt. La causa

és que es van celebrar moltes reunions prèvies preparatòries entre

els cardenals. En aquestes trobades es va poder parlar molt sobre

l’Església i la persona idònia que es necessitava en aquests

moments. Aquestes congregacions han estat una novetat.

El Papa Francesc explica que, quan va obtenir els vots necessaris per

ser elegit ―més de dos terços― el cardenal de Brasil, al seu costat,

li anava recordant: «Jorge, recorda’t dels pobres!» Un cop elegit, va

escollir el nom de Francesc, pel pobre d’Assís. Abans d’acceptar el

càrrec va fer un recés: va sortir a una galeria interior, neguitós, va

tancar els ulls i va pregar. Després va sortir amb una gran força i va

signar. Des d’aleshores, aquest impuls no l’ha deixat.

Avui veurem algunes claus d’interpretació del Papa Francesc.

Gestos, escrits, el que fa i no fa... Són claus provisionals, ja que

porta menys d’un any! Però poden apropar-nos més a qui és i per

què actua com ho fa.

2

CLAU 1: SÓC UN PECADOR

El Papa Francesc és argentí, iberoamericà, fill i net d’immigrants, de

classe treballadora. Va viure en una barriada de menestrals, al gran

Buenos Aires. Va assistir a l’escola pública i abans de professar en

l’ordre va fer feines diverses, com qualsevol jove. Una d’aquestes

feines va ser vigilant d’una discoteca. Li agradava i li agrada el

futbol.

La vocació li va venir de ben jove i va entrar al seminari de Buenos

Aires, dirigit pels dominics. Li va passar pel cap entrar en aquest

ordre, i es nota perquè en els seus escrits cita molt Sant Tomàs

d’Aquino. Però finalment va decidir entrar a la Companyia de Jesús.

Ha viscut el context històric complex de l’Argentina: el peronisme,

les dictadures, les crisis... Es defineix a si mateix com una persona

una mica murri, que sap moure’s, però també bastant ingenu. La

síntesi, el que li surt més de dins, més veritable, és aquesta frase:

Sóc un pecador en qui el Senyor ha posat els ulls.

Som pecadors a qui el Senyor ha mirat. Aquesta definició ressona

molt en el cor de tot jesuïta. En una de les congregacions generals

de l’ordre, la definició de jesuïta va ser: «és un pecador a qui el

Senyor dóna una missió».

CLAU 2: EL DÉU DE LA SORPRESA

El Papa és un religiós, sacerdot i jesuïta. Ell explica que va ingressar

a la Companyia de Jesús per tres motius. Un, perquè és molt

missionera. Aquí cal comprendre la rellevància de les reduccions al

Paraguai i la seva empremta. Les reduccions jesuïtes van ser un

fenomen molt notable, van durar més de cent anys i eren

autèntiques repúbliques independents, alternatives a la manera de

fer i viure europea. Formaven una societat diferent. I desconfiaven

de la metròpoli: els espanyols no podien pernoctar-hi! Si avui el

Paraguai té com a llengua co-oficial el guaraní és per la influència

de les reduccions. Allí, tothom havia d’aprendre guaraní i castellà.

3

El segon motiu per fer-se jesuïta era la vida de comunitat. Viure en

comunitat com ho fan els membres de la Companyia, amb llibertat,

i abocats cap enfora, cap a la missió, és un regal! I el tercer motiu va

ser el fet que hi havia ordre i disciplina. El Papa Francesc ha rebut

una formació clàssica. Dins la Companyia, ha viscut la transformació

sota el lideratge del P. Arrupe, a qui admirava. Des de molt jove va

ocupar diversos càrrecs. Amb nomes 36 anys el van fer provincial de

l’ordre. Ell confessa que un dels seus pecats aleshores és que va ser

autoritari: prenia decisions ràpides de forma taxativa. Ara, en canvi,

li agrada consultar-ho tot. No és gaire normal que un personatge

de la seva talla reconegui els seus errors.

El cert és que Jorge Bergoglio va ocupar càrrecs en moments difícils

per a la Companyia i per al seu país. Avui es parla de la llista de

Bergoglio, molta gent que ell va ajudar a treure de les presons en

temps de les dictadures. No va denunciar obertament el règim,

però per sota mà va anar fent feina.

En la trobada amb els jesuïtes, el dia 3 de gener passat, el Papa va

parlar de nosaltres, com un més. I va dir: estem cridats a la

humiliació, a viure buidats, no centrats en nosaltres mateixos. El

centre de la Companyia és Jesús. Déu sempre es més gran. Servim

Jesús i Déu, i Déu sempre sorprèn. El Déu de les sorpreses és el

centre de la nostra vida i de l’Església. Si no és així, la Companyia es

desorienta.

Ser jesuïta, per tant, és ser home de pensament incomplert, com

afirmava a la seva entrevista a la revista Civiltà Cattolica. És a dir, un

home de pensament obert, que sempre deixa la porta oberta a la

sorpresa de Déu. Aquesta és la nostra sana, santa i bella inquietud!

El discerniment és el seu instrument de lluita per conèixer el

Senyor i seguir-lo de prop. «No tenir límit per allò gran, però

concentrar-se en allò petit», diu sant Ignasi. En altres paraules,

pensament global, acció local.

«Desconfio de les decisions preses improvisadament, de la primera

decisió... Sol ser un error», continua el Papa en aquesta entrevista.

4

«Cal esperar, valorar internament, prendre’s el temps necessari i

trobar els mitjans oportuns, que no sempre s’identifiquen amb el

que és gran i fort.»

Com el P. Arrupe, que era un home d’oració ―feia mínim dues

hores de pregària cada dia, assegut a terra―, el Papa Francesc se

sosté en la oració. Resar ajuda a prendre les decisions correctes,

diu. Resa l’ofici cada matí, després li agrada fer una estona de

pregària amb els salms, celebra missa a la capella de Santa Marta,

sempre amb gent, i sempre fa una homilia. Resa el Rosari. Al vespre,

el que prefereix: adoració vespertina. Passa una hora davant el

Santíssim. I també diu que prega a les esperes del dentista, i en

moltes altres estones durant el dia.

CLAU 3: UN HOME DE CONSELL I ESCOLTA

Va ser bisbe auxiliar, després arquebisbe i finalment cardenal.

Valora molt les parròquies. Sortia a fer visites. Feia suplències als

rectors de Buenos Aires. Valorava l’amistat entre els capellans.

Tenia un mòbil expressament per atendre només als preveres de la

seva diòcesi. Durant dues hores cada dia, el podien trucar i parlar

amb ell directament. Feia i fa moltes trucades directes, causant

moltes sorpreses!

Vivia amb austeritat, no al palau episcopal, sinó a un pis. Viatjava en

metro, era un home proper al poble. Solia anar a les barriades

perifèriques, predicava al carrer, als parcs. Va tenir un gran paper a

la reunió de bisbes d’Aparecida ―una de les tres grans trobades de

bisbes iberoamericans―. Compartia l’idea d’una Església

compromesa amb la justícia.

Utilitzava molt els mitjans de comunicació. Guardava simpatia amb

el Cardenal Martini, de Milan, tot i els seus tarannàs diferents. En

l’elecció de Benet, quan Martini era un possible papable, va

expressar que tenia Parkinson i que aniria a més; si algú el volia

votar a ell, millor que votés a Jorge Mario Bergoglio. I Bergoglio,

veient que aplegava vots, va dir obertament que no volia ser Papa, i

que millor es posaven tots d’acord, i van elegir Benet XVI. Això són

5

informacions que han transcendit anys després, i és un fet

extraordinari.

Va ser un arquebisbe actiu, compromès amb la societat i crític amb

els governs. Tenia sis bisbes auxiliars i es reunien cada quinze dies.

Li agraden els consells. Consulta molt, deixa espai per a preguntes i

respostes. Sap escoltar. «Escoltar m’ha ajudat molt a prendre

decisions». Creu en els consistoris i en els sínodes, com a veritables

consultes.

El sínode de la família que es celebrarà és un signe: s’han enviat

qüestionaris a totes les parròquies, per saber què opinen els fidels,

els capellans, les facultats, els bisbes... tothom. Tots estem convidats

a participar-hi. La idea és que el Sínode decideixi.

CLAU 4: ELS POBRES

El Papa fa gestos. Convida gent senzilla a trobades amb polítics i

governants. «Desitjo una Església pobra i per als pobres». El dijous

sant, va rentar els peus a dotze nois i noies de la presó. Va anar a

Lampedusa per parlar de l’escàndol dels immigrants morts davant

les platges. La seva actitud vers els pobres no és nova, li ve de lluny.

El Papa Francesc parla des de l coneixement real de la pobresa. Diu:

«Cal un contacte real amb els pobres. Conèixer per experiència la

realitat». Si no, correm el risc de ser abstractes, ideòlegs i

fonamentalistes. Sobre la pobresa, hi ha qui es guanya molt bé la

vida parlant dels pobres...

CLAU 5: LA MISERICÒRDIA DE DÉU

Déu totpoderós és una expressió teològica, però que ha estat

fonament de molt imperialisme. El Papa Francesc diu: totpoderós en

la misericòrdia, Déu tot-misericòrdia. Si no, fora un Déu arbitrari,

capriciós. Déu és poderós en misericòrdia. Aquesta convicció neix

dels Exercicis Espirituals i de l’experiència d’un Déu proper, un Déu

que es fa un de nosaltres.

6

La fe neix d’un trobament amb Jesús, diu el Papa. Les conversions

es donen per experiències de trobada, no n’hi ha cap que sigui per

una deducció metafísica. Déu toca el cor i dóna direcció i sentit a

l’existència.

L’Església, per la seva banda, ha de guarir ferides i donar escalf al

cor. En l’entrevista a Civitlà Cattolica diu: «Veig l’Església com un

hospital de campanya després d’una batalla. Què n’és d’inútil

demanar-li a un ferit si té el colesterol alt, o el sucre! Primer, cal

guarir les ferides. Després vindrà la resta. Guarir ferides... I cal

començar per allò més elemental».

CLAU 6: LA RENOVACIÓ DE L’ESGLÉSIA

La renúncia de Benet XVI va ser un gran testimoni, així com les

congregacions prèvies al conclave. Els cardenals sabien bé qui

elegien. Calia una renovació. I calia descobrir una Església plena

d’alegria. Com volem evangelitzar si fem cara de funeral?, pregunta

el Papa. Cal una revitalització del Concili Vaticà II, un retorn a

l’evangeli. «Somio una Església Mare i Pastora. Els ministres han

de ser misericordiosos, fer-se càrrec de les persones, com el bon

samarità que renta, neteja i consola el proïsme. Això és evangeli

pur. Déu és més gran que el pecat. Les reformes organitzatives i

estructurals són secundàries, venen després.» (Entrevista a Civiltà

Cattolica).

CLAU 7: VISIÓ DE LA SOCIETAT

La seva visió és molt crítica, arran de la seva experiència episcopal.

No és assistencialista. És crític amb els governs i amb els mercats,

que «escapen a tot control democràtic». Sap molt bé que el nivell

on es prenen les grans decisions mundials no és el democràtic, sinó

el dels mercats. I això destrueix persones i el millor de nosaltres

mateixos.

Té gust per la natura. A la carta Evangelii Gaudium, en el capítulo

52 i següents, analitza el món actual i els seus reptes. Diu no a una

7

economia de l’exclusió. No a la idolatria dels diners. No al diner que

governa i no serveix.

En les relacions humanes, el Papa Francesc és cordial, proper,

comprensiu. Li agrada la conversa, té la iniciativa per comunicar-

se... Té més de 4,6 milions d’amics a Facebook. Sovint se salta el

protocol. Té grans amistats, entre elles, un líder jueu argentí. És bon

comunicador, i molt lliure. No és postís, es mostra tal com raja!

Aquestes són algunes claus per comprendre millor el nostre Papa,

en podríem dir moltes més! Però són suficients per engrescar-nos a

seguir aquest impuls de renovació eclesial.

PREGUNTES I RESPOSTES

―Què vol dir que el Papa rebé una formació clàssica? Pel que fa a les

noves conversions que es donen avui, reben aquesta formació?

RESPOSTA

Per formació clàssica entenem l’estudi dels clàssics antics, grecs i llatins.

És la formació que va rebre el Papa i jo mateix. Conté grans valors i crec

que la nostra societat tornarà a redescobrir-los. A Alemanya continuen

estudiant grec i llatí, això és un èxit. La ment necessita matemàtiques, grec

i llatí per exercitar-se bé. Això ajuda molt. Pel que fa a la vida espiritutal,

l’examen de conciència i el discerniment ajuden i orienten la vida vers

Déu.

La segona pregunta és més difícil de

respondre. Els joves convertits avui estan molt

trencats, en general. Senten que la seva vida

no té sentit. Les dones, generalment, tenen

bones amistats I parlen d’això. Els homes ho

passen més sols. Però també és cert que les

ferides, de vegades, són els forats per on

passa la llum.

―La reforma de la Cúria, les estructures, són canvis importants que

el Papa ha d’afrontar. Ho està fent? Com podem ajudar en això els

laics?

8

RESPOSTA

Sí, el Papa Francesc està reformant la Cúria des del primer moment, en

que va fer nomenaments de cardenals nous. Té un consell nou.

En tot això cal escoltar molt. El que mana ha

d’escoltar, si no, no toca de peus a terra. En

uns consells que el Papa donà als bisbes de

llatinoamérica, els deia: el que vulgui manar,

mai ha de ser superior! El qui vulgui fer

carrera, res de càrrecs. Cal que els dirigents

siguin amics dels pobres.

Pel que fa als laics, aquesta és la nostra època.

―El Papa, com a jesuita, es va dedicar a la docència en algun

moment?

RESPOSTA

No ho sé del cert, però imagino que sí.

[Sí, el Papa va exercir com a professor entre 1964 y 1966. Va ensenyar

literatura i psicologia a dos col·legis de Buenos Aires.]

Veure biografia a la Wikipedia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_(papa)

En la seva entrevista a Civiltà Cattolica parla de la seva experiència com a

professor de literatura i un breu contacte que va tenir amb l’escriptor

Borges (pàgina 23):

http://www.razonyfe.org/images/stories/Entrevista_al_papa_Francisco.pdf

9

3 TESTIMONIS

ÀNGELS ANOLL – PATRIARCA ABRAHAM

Ens explica la seva experiència com a voluntària a la presó de dones

de Wad-Ras. Un grup de voluntaris, amb l’acompanyament de Mn.

Jesús Roy, mercedari, van a visitar les preses. Fan activitats diverses,

des d’alfabetització, petites celebracions, acompanyar els fillets de

les recloses a escola…

Àngels explica l’impacte d’aquesta preciosa experiència i els

sentiments que li desvetllen aquestes dones, que pateixen

problemes diversos. La meitat gairebé són immigrants, enxampades

per traficar droga ―no per consumir-la―. Escapaven de situacions

difícils al seu país i pràcticament en arribar a Espanya han anat

directament al a presó. Moltes d’aquestes noies són creients.

Les dones espanyoles tenen altres problemes. La majoria són o han

estat consumidores de droga i moltes estan malaltes. En el cas de

les que són mares, de vegades es donen situacions dramàtiques. Els

nens, fins als tres anys, poden estar amb elles. Uns voluntaris els

acompanyen cada dia a la llar d’infants. Molts pares que porten els

nens a la llar no imaginen que una part dels petits que hi van són

fills de recloses!

En definitiva, la majoria de dones provenen d’ambients familiars

desfets, sense educació ni valors que les hagin pogut orientar i

ajudar. Per això és important donar-les un suport anímic, moral i

educatiu en aquesta situació en que es troben.

Hi ha un grup de voluntaris de la parròquia de Patriarca Abraham,

però aquesta tasca és oberta a tots els que vulguin col·laborar.

GENOVEVA MARTÍNEZ – SANT PANCRAÇ

Explica la seva llarga trajectòria com a membre d’un grup de

voluntaris de Sant Pancraç, dedicats a la pastoral de la salut des de

fa molts anys. Van a visitar gent gran, malalta o impedida, a les

seves cases, acompanyant-les a les visites mèdiques, anant a

10

comprar medecines... També van a les residències. En el seu cas, a la

Residència Mutuam, on cada mes es celebra l’eucaristia o la

celebració de la paraula amb un diaca. El personal de la residència

prepara amb cura la missa i les persones grans ho esperen amb

molta il·lusió. Genoveva explica alguns casos entranyables de

persones que han estat acompanyades fins al mateix moment de la

mort, en processos de vellesa o malalties greus. És un apostolat

gratificant i necessari. Com que el grup de voluntaris també va

envellint i fent-se petit, fa una crida a tothom que vulgui sumar-se.

CÀRITAS SANT FÈLIX

Montse de Paz explica què fa el grup de Càritas de Sant Fèlix i per

què ho fa. Caritas és caritat, amor, i aquest amor es tradueix en

obres. Antigament es parlava de les obres de misericòrdia. Donar

de menjar al que té fam és la primera, i això és el que fem a Càritas.

No s’ha de confondre misericòrdia amb paternalisme o mera

compassió. Misericòrdia vol dir cor tendre, cor de mare, que es

compadeix i estima. És una qualitat que ve del mateix cor de Déu.

La misericòrdia està arrelada en el Cristianisme, però ja ve de la

tradició de l’antic Israel ―llegim a la Bíblia, estima el teu veí, tingues

cura de l’orfe, de la viuda... perquè jo, Jahvè, sóc el teu Déu. Déu és

immensament bo i misericordiós, i nosaltres intentem imitar-lo. No

n’hi ha prou amb la justícia, la caritat tot ho engloba, també la

justícia, i és això el que es necessita.

Susi García i Gustavo Martínez, voluntaris de Càritas, exposen el seu

testimoni espontani. Venen per ajudar i se senten molt plens i

feliços de poder ajudar la gent. Agraeixen la col·laboració de totes

les persones que ajuden.

Es passa un power point i es donen xifres: 128 famílies ateses, 294

persones... i més de 8 500 kg d’aliments repartits. Veure on line en

aquest enllaç.

11

LAICS SEGLE XXI

JOSEP M. FOLGUERA

Ens presenta la creació de la xarxa de laics Segle XXI, que neix

després d’un any de reflexió i treball de setanta laics aplegats

entorn de la Universitat Blanquerna.

Què ens mou? La primera motivació és una reflexió sobre els laics

a l’Església, que viu moments no fàcils. La reflexió té dos eixos:

―Cristians en el món.

―Laics en l’Església.

La crisis actual ha portat prop del 24 % de la població catalana al

risc de la pobresa. Nosaltres hi tenim quelcom a dir. No podem ser

espectadors en el món. Cal traslladar la nostra fe a l’entorn. No

podem limitar-nos a generar serveis religiosos cap endins les

nostres comunitats, som cristians en un entorn social.

Quina identitat tenim dins del poble de Déu? Estem inserits en el

món i dialoguem amb el món. La nostra missió ha de ser portar

l’alegria de l’evangeli. Tenim posada l’esperança en el Papa

Francesc.

Volem ser laics responsables i compromesos i participar

activament, influir en la jerarquia per decidir cap on anem.

La fe construeix societats justes, i els laics ens hem d’engrescar en

un lideratge renovador.

El Concili Vaticà II va elaborar una teologia del laïcat. D’allí han

sorgit molts moviments d’Església. El Cardenal Martini, però, va

afirmar que l’Església porta cinquanta anys d’endarreriment. Ara

sembla que es mou.

Els laics hem de llegir els signes del temps i adaptar l’evangeli a les

necessitats dels homes d’avui. Mirar la realitat des dels ulls de Jesús

―ulls de la fe―. Descobrir Jesús en la història. Ser estímul per fer

Església.

12

L’exhortació del Papa Evangelii Gaudium és un extraordinari alè de

renovació.

LA MISSIÓ DE LAICS XXI

Impulsar un laïcat madur, compromès i transformador. Ser una veu

dins l’Església i un testimoni cristià en el món.

No és una xarxa institucional ni anti-institucional. No és alternatiu a

res, sí complementari. No és un moviment. Volem escoltar les

persones de l’entorn. Amb passió, de tu a tu, persona a persona.

Volem tenir cura dels cristians perquè no se sentin sols.

COM HO FAREM?

Volem impulsar el Congrés del Laicat de Catalunya. Un

esdeveniment on buscarem respostes a aquestes preguntes:

―A quins signes del temps hem de respondre?

―Com veure el món amb els ulls de la fe?

El procés serà a partir de la creació de grups, elaboració de fitxes de

treball, recepció d’aportacions, selecció i síntesi. A més, hi haurà

animació de la xarxa, difusió als mitjans de comunicació i a Internet.

Actualment ja existeixen diversos grups i molts preveres que ens

donen suport.

Tenim una web: www.laicatxxi.cat

I convidem tothom que vulgui participar, la Xarxa és oberta a tots.

Contactes: Cori Casanova, Mercè Sardà, Josep Maria Folguera,

Jaume Argemí.

XARXA: grups de treball

Propostes Aportacions Síntesi CONGRÉS

13

COMIAT

Mn. Francesc Romeu, l’arxiprest, conclou la Trobada agraint a

tothom la seva participació i les aportacions i testimonis realitzats.

Recorda els següents esdeveniments on estem tots convocats.

PROPERES TROBADES

CATEQUESI D ’ADULTS QUARESMA 2014

Dijous 13, 20 i 27 de març a Santa Maria del Taulat.

Temes:

Com viu un cristià el tema de la sobirania?

La crisi econòmica

Els drames socials d’avui

TROBADA A MONTSERRAT

Dies 21, 22 i 23 de març 2014.

El diumenge 23 de març, eucaristia de cloenda per la tarda.