Valors

ERevista de reflexió i diàleg. Octubre de 2011. Número 86.

Pre

u: 3

eu

ros

ValorsL’Excel·lència

Entrevista a Francesc Cabana, advocat

“És tan excel·lent un Nobel com un manobre”

Gutiérrez-Rubí reclama repensar la democràcia

Deu anys dels atemptats de l’11-S

El valor d’únic gol

Muriel Casals: ‘Compromís i confiança’

Valors

Sèneca deia que “la vida és com una obra de teatre, perquè no és la duració allò que importa sinó l’excel·lència dels actors”. I no estava mancat de raó. La recerca de l’excel·lència és positiva, ens ajuda

a millorar, a créixer, a superar-nos dia a dia. Sense aquest valor, ni les persones ni els pobles haurien desenvolupat les seves potencialitats i, per tant, el món no seria ara tal com és. Però l’excel·lència no es pot basar ni en la irrealitat ni en l’exclusió. Obsessionar-nos amb l’excel·lència sense conèixer els nostres límits ens pot conduir a la frustració. I considerar només excel·lents aquells que tenen un coeficient superior a la resta ens porta a menystenir la major part de la societat. Si com afirmava Sèneca la vida és una obra de teatre, sempre caldran actors, tramoistes, il·luminadors, guionistes... perquè l’espectacle funcioni. I només si cadascú busca l’excel·lència en la seva tasca i en la seva actitud en fer-la, al final la funció serà admirable. La recerca de l’excel·lència, encara que sempre hem tingut en consideració aquest valor, és específicament el nostre objectiu per a aquest curs. La tria d’aquest valor no ha estat en va. Com heu pogut veure la imatge de Valors ha canviat completament. Però no solament hem fet un rentat de cara a la revista. A partir d’ara a Valors trobareu noves seccions i nous articulistes. Fer una publicació d’aquestes característiques i des del voluntariat no és una tasca fàcil, però això no és una excusa per no intentar assolir l’excel·lència en el nostre àmbit. I aquest és el nostre repte. Potser no ho aconseguirem del tot, però amb l’esforç de tots, amb la suma de cada membre de la família Valors, a cada pas serem una mica millors.

L’excel·lència.La perfecció que no exclou

Editorial Sumari

Revista de reflexió i diàleg. Octubre de 2011. Número 86

PaSSaNt REViSta

4 Entrevista a Antoni Gutiérrez-Rubí6 Joan Salicrú i Maria Coll Deu anys després de l’11S

7 Què pensa Joan Pera de la seriositat8 El reportatge El valor d’un únic gol

10 Gregorio Luri El lloc dels valors a l’escola

11 Ramon Radó troy Davis

MoNoGRàfiC

12 Audrey Damas i Jordi Naval La transmissió de l’excel·lència

14 Entrevista a Francesc Cabana18 Xavier Ametller Els perills de voler ser el millor

20 Ricard Aymerich Excel·lència educativa, un nou repte

22 Entrevista a Jaume BertranpetitI les col·laboracions de Judith Vives, Albert Pera, Ramon Salicrú, Albert Botta, Eulàlia Puigderajols i Maria Salicrú-Maltas

oPiNió

26 Muriel Casals Compromís i confiança

28 Jordi Cussó i Ester Romero Els valors dels joves

30 Joan Safont Governs i valors

30 Irene Alerm Dostoievski i la por de morir-se

31 Francesc Grané La bondat i el seu llenguatge

31 Xavier Manté Mirar i veure

32 Joan Basagaña Malbaratament alimentari

32 Joaquim Trenchs Per què ens molesta la mentida?

33 Francesc Amat La política contra la llengua

33 Isabel Yglesias Platges

34 PRoPoStES

38 El conte d’Albert Calls

foto de portada: sergio ruiz

Octubre de 2011

Una altra campanya elec-toral per davant, però cada cop la gent sembla menys interessada en aquests períodes previs a les eleccions. Per què?

La gent està preocupada pel seu futur. I pel seu present. I del que està cansada no és tant dels processos electorals, sinó de la sensació -gairebé la convicció- de què la política no està a l’alçada. Ha fracassat en la seva doble responsabilitat. Per una banda en la de ser el poder democràtic, el poder sobre els poders, i per tant, en la seva capacitat directiva, reguladora, endreçadora de la societat –parlo en par-ticular dels poders econòmics i financers-; ha fracassat en aquesta capacitat de portar el volant. I d’altra banda, en la capaci-tat per millorar el procés democràtic, la representació democràtica, la participació democràtica, fent de manera clara, conti-nuada, constant, aquelles reformes, aque-lles innovacions (amb la flexibilitat que pertoqui) que permetin incorporar molta més gent al debat polític i a les decisions democràtiques. La societat democràtica és més exigent, més madura, vol més deci-sions, més participació, més diàleg i més intercanvi en la política representativa.

Bona notícia, en tot cas, que la gent s’en-cengui més perquè vol dir que cada cop li interessa més allò públic. o no?Sí, sí, és una excel·lent notícia. El problema és que, com que la decepció és molt gran,

la irritació i la impaciència també ho són. I el problema que tenim és que això pugui derivar en antipolítica. O populisme, que seria el fracàs de la política i el fracàs d’aquesta energia democràtica que hi ha a la societat. Si l’anhel de més participa-ció, de més transparència, acaba derivant en populisme o antipolítica... fracassem. Fracassem tots en aquest procés de reno-vació de la política. Però sense aquesta pressió constant d’exigència, de fiscalitza-ció, una mica impacient, però molt esti-mulant, la política formal tampoc farà els canvis que ha de fer. És molt bona notícia aquesta efervescència, però ha d’estar ori-entada cap a fer canvis a la política formal. I la política formal ha de tenir la capaci-tat d’assumir-los i d’entendre que fora les estructures dels partits i dels formats de participació institucionals hi ha una quan-titat d’energia democràtica cívica i polí-tica que cal acollir i incorporar.

o sigui que el problema és de mediació, de com es fa per incorporar aquesta ener-gia democràtica al sistema. Sí. És un problema de mediació, però que no afecta només a la política sinó a altres sectors. Hi ha abundància d’informació, i de bona informació, plural, molt dinàmica... i l’espectador o l’oient ha esdevingut un actor perquè els mediadors, els interpre-tadors de la realitat que són els periodis-tes i els mitjans de comunicació tenen pro-blemes i han de repensar el seu model de negoci, però sobretot el seu paper a la soci-

etat. El mateix passa a la política: quan fora dels partits o dels sindicats, hi ha una gran dinàmica participativa, una gran ener-gia social i molts ciutadans que no volen esperar només consignes ni ordres ni cites sinó que volen fer coses i comencen a fer per si mateixos el canvi que ells desitgen pel món o per la seva comunitat... el paper dels mediadors està en qüestió. Hi ha una abundància d’iniciatives polítiques no mediades per les forces polítiques. Aquest paper frontissa perd la posició de privilegi. I necessita relegitimar-la, amb més repu-tació, més credibilitat, més confiança, per refer el seu model de relació.

Però la paradoxa, i aquí entrem en el ter-reny del 15-M, és que hi ha d’haver media-dors, algú que canalitzi les demandes...Que la democràcia representativa, com a única oferta per a atendre, incloure i apro-fitar l’energia social és insuficient, és una constatació evident. Ha quedat coixa; no és capaç d’integrar el volum d’energia cívica i democràtica que està a la nostra societat. I el que hem de discutir és això. Si no ho fem, la percepció que hi haurà per part de la ciutadania és que la demo-cràcia representativa es posa d’esquena o es defensa corporativament o vol prota-gonitzar el seu paper en aquesta transi-ció des d’una posició de privilegi, no des d’una posició de “parlem-ne”. Aquest és el tema. I el símbol és que el vot, que és determinant, i amb el qual els ciutadans podem expressar les nostres decisions de

“La política s’ha deixat de fer les preguntes claus”

antoni Gutiérrez-Rubí, consultor en comunicació política Davant la proximitat de la convocatòria electoral del proper 20 de novembre, conversem amb aquest reputat consultor polític, que acaba de treure un nou volum, La política vigilada.

4  Passant revista

Entrevista

Valors

canvi o no és pobre per ser una expres-sió complerta, dinàmica, i suficient de tot el que està passant. En un context electo-ral, molts poden tenir la impressió de què l’oferta que li fa la democràcia representa-tiva és insuficient per entendre, per aco-llir tot allò que està passant. Ens trobem davant un repte i es tracta de veure com les forces polítiques i les institucions democràtiques entenen que l’oferta que fan és insuficient. Que els formats partici-patius, que el sistema en el seu conjunt... no recull, no acull, una part molt impor-tant dels ciutadans. Precisament els que avui s’expressen com més dinàmics, més compromesos, més crítics.

Ja hi va haver, a finals del noranta, una flamarada d’experiències al voltant dels pressupostos participatius, perquè la gent pogués decidir en què es gastaven els diners. Què hauríem de provar ara?Algunes fórmules s’han provat i han donat

el resultat que han donat. Quan estic par-lant d’oferta democràtica no estic parlant només d’augmentar els espais de demo-cràcia participativa sinó de què la pròpia representativitat sigui molt més trans-parent, més vinculada a la realitat, més directa en relació a la responsabilitat i el contracte amb el ciutadà... És una cons-tatació d’una incapacitat i d’un fracàs que avui tinguem la llei electoral que

tenim. No parlem de pressupostos parti-cipatius, parlem d’una cosa tan elemen-tal com són les llistes obertes. Crec que és molt simptomàtic que la política formal hagi estat incapaç de donar una resposta a les demandes de reforma i renovació del nostre sistema electoral.

S’apropa aquest moment?És inevitable... Sinó la ruptura, l’escletxa, entre els que legítimament demanen més i els que pretenen representar la majoria es farà insalvable. Confio que en aquesta nova legislatura, sigui quin sigui el resul-tat, les forces polítiques representades al Congrés passin de les paraules als fets.

Caldria una Escola Nacional d’administra-ció com a frança per formar els polítics?Hem de millorar la capacitat dels nostres polítics amb valors, amb fonaments, i amb competències. La primera es pot apren-dre, però s’ha de cultivar. Hi ha d'ha-ver entorns on cultivar aquests valors. I de cara a la segona fóra bo que les forces polítiques aconseguissin dinàmiques d’au-toformació molt exigents, incorporació de professionals i talent social i grans aliances culturals amb universitats i altres instituci-ons per formar i reciclar quadres, militants i simpatitzants. Una organització política, al segle XXI, ha de ser una organització cultural. Si ho és, podrà fer bona política. Sovint obsessionada per les respostes, la política ha deixat de fer-se les bones pre-guntes, aquelles que són clau i que estan en el terreny dels valors. ■ JoaN SaLiCRú

Gutiérrez-Rubí en el seu despatx a Barcelona.

antoni Gutiérrez-rubí

llança al mercat un nou

volum, que vol ser un

esperó per la renova-

ció i un contrapunt per

a trencar la força i l’ex-

clusivitat -i amb ella,

els seus possibles dèfi-

cits- dels partits en el

sistema democràtic. “La política pot ser

rescatada de la seva deriva”, s’apunta a la

contraportada del volum. La política vigi-

lada (editorial UOC) es presentarà a Madrid

el dijous dia 27 d’octubre, a 2/4 de 8 del

vespre, de la mà de la Fundació telefònica,

al Círculo de Bellas artes i farà una gira de

presentació per altres ciutats de l’estat.

Rescatar la política

Passant revista   5

"Espero que el proper mandat, mani qui mani, avancem cap a l’establiment de llistes obertes"

"Hem de millorar la capacitat dels nostres polítics amb valors i amb competències"

Octubre de 2011

Els atemptats de l’11 de setembre a Nova York s’han convertit en un espectacle turístic més. Dins la ruta que fan els 48,7 milions de turistes

que cada any visiten la ciutat dels grata-cels, no manca la visita de la Zona Zero, la central de bombers, ubicada just al costat on hi havia les Torres Bessones i la St. Paul’s Chapel. És en aquesta petita església, colgada enmig de gratacels, on les guies turístiques et garanteixen que tornaràs a reviure l’onada de dolor que aquell dia va assolar Estats Units. Els feli-gresos d’aquesta comunitat han decidit no tornar a pintar els bancs on van descansar els bombers que dia i nit treien cossos de sota les runes. Sota una immensa bandera americana, tot el temple està cobert de records personals, pregàries i testimonis vinculats amb la tragèdia. I al peu de cada columna, estratègicament col·locada, una caixa de kleenex. En aquest cas, les guies no menteixen. En aquest parc temàtic, el cor s’encongeix. Això sí, per consens general i respecte als familiars de les vícti-mes, en cap d’aquests espais dedicat a l’11S trobareu una imatge directe dels atemp-tats. De fet, poc importa, ja que tot adult en aquest moment la té gravada a la retina. I, al final, els turistes acaben el tour com-prant una samarreta dels bombers de Nova York, veritables herois de la ciutat.

Enguany, amb la inauguració del memo-rial a les víctimes, ubicat al bell mig de la recuperada Zona Zero, on nous gratacels ja s’alcen imponents, els novaiorquesos han commemorat el desè aniversari dels atemptats. La imatge conjunta de l’expresi-dent dels Estats Units, Gorge W. Bush, i de

l’actual mandatari, Barack Obama, ha estat significativa. Les autoritats nord-america-nes, amb aquest acte i la mort el passat mes de maig d’Ossama Bin Laden, autor intel-lectual de la massacre, donen per tancat políticament un episodi amarg de la seva història. Per això, han decidit que aquest ha estat, fins d’aquí força anys, el darrer acte multitudinari que es faci en record a les víctimes. S’ha acabat la solemnitat.

Cada any, una generació nova de nord-americans neix sense el record d’aquells familiars que van morir en els atemptats de l’11-S. Els més menuts a l’escola ja ho apre-nen com un fet històric, llunyà. Per tant, els polítics creuen que no cal donar-hi més voltes. Però darrera de la pompositat dels actes, de les fotos polítiques, dels mis-satges per potenciar l’orgull patriòtic i de les samarretes vermelles, milers d’infants encara es pregunten que hauria estat de la seva vida i de la d’aquell home o dona, la foto del qual ara reposa sobre la lleixa de la llar de foc, si uns terroristes no haguessin estimbat un avió contra dos edificis d’ofi-cines. Es calcula que un 48% de les apro-ximadament 3.000 víctimes van deixar fills menors de 18 anys. Ells no tenen el record de les imatges, però sí pateixen el fet de ser orfes. El dia del darrer homenatge un familiar deia: “Ara tindrem un lloc on plorar els nostres morts”, en referèn-cia al mur de la Zona Zero on s’han gravat tots els noms de les víctimes. Els dirigents poden considerar que políticament s’ha passat pàgina. El sector turístic, indife-rent als sentiments, pot continuar embut-xacant-se cada any milions de dòlars grà-cies a la tragèdia. Però deu anys després a moltes llars americanes el procés de dol encara continua, al seu ritme, perquè les seqüeles d’una mort estroncada violenta-ment i de forma inesperada són amargues. Per a ells el final de la histò-ria, la recuperació, no té data. I el dia que arribi no serà per imposició. ■

Maria Coll,

codirectora de Valors

6  Passant revista

A quatre mans —Maria Coll i Joan Salicrú

Deu anys de l’11-S

La pel·lícula que ens vam muntar l’11-S

Sense el record dels que van morir

Una víctima de l’11-S, llançant-se al buit.

Fa deu anys els periodistes estàvem perduts. Tot i les nostres consultes als amics historiadors –que en reali-tat són periodistes de llarg abast, de mirada històrica-,

no encertàvem a saber en quin món vivíem. Havia caigut l’URSS i el camp socialista, hi havia genocidis aïllats a l’exIugoslàvia i a Ruanda... però no sabíem quin era el deno-minador comú del moment. El procés de globalització potser ocupava aquest paper relligador, però per a tots plegats seguia sent excessivament eteri. I a més vivíem un temps de bonança econòmica.

De cop i volta, els atemptats de Nova York, van donar-nos una resposta brutal. Sense esperar-nos-ho teníem sobre la taula un relat mediàtic fantàstic a deu anys vista: enterrada la Guerra Freda, el nou enemic era Ossama Bin Laden i Al Qaeda; comen-çava la guerra entre Occident i l’islamisme

Valors

fonamentalista. Tot el segle XXI estaria dedicat a combatre aquesta nova ame-naça. Era, a més, un relat ben dosificat, en termes narratius: un inici sorprenent, com té tota bona pel·lícula, als EUA; un segon capítol a l’Afganistan i al cap d’un parell d’anys el clímax final amb l’Iraq. Els periodistes vam jugar a fer d’historiadors i vam convertir un fet puntual en l’element que suposadament marcava l’inici d’un nou període de la humanitat. Després del parèntesi obert pel final de la Guerra Freda, havia començat el segle XXI.

Deu anys després és obvi que no hi va haver tal nova era perquè, tot i que el ter-rorisme d’arrel islamista segueix vigent, la Primavera Àrab ens ha ofert un nou relat que nega l’anterior: “La gent dels països musulmans el que volem és llibertat i democràcia”, ha semblat que ens deien

des de l’altra banda del Mediterrani. Una afirmació que ha tirat per terra la pel·lícula que ens havíem muntat: s’ha acabat la guerra entre Occident i l’Islam extremista que havia de durar dècades; ara tots volem construir societats justes i lliures.

L’11-S, en cert sentit, ens va distreure. Ens va focalitzar excessivament en el Xoc de Civilitzacions de Huntington sense adonar-nos-en que el món estava canvi-ant. I que apareixien nous actors mundi-als fins llavors irrellevants: la Xina, la Índia, el Brasil o Rússia. I mentre no ens n’ado-nàvem, tampoc intuíem que a Occident es larvava una greu crisi econòmica. Això, en realitat, sempre és així; sense perspectiva no podem determinar l’abast real dels fets. La diferència entre fa dècades i ara rau en què la pressa sistèmica actual exigeix als perio-distes fer d’historiadors i determinar con-textos, feina que no ens pertoca.

L’11-S no va canviar el món com prevè-iem. En una cosa sí: la generació de por al nostre entorn ha estat brutal; la seguretat s’ha imposat sobre la llibertat. Aquest sí que ha estat un gran canvi. Però no perquè el món sigui ni pitjor ni més violent. Pro-bablement el contrari. ■

Joan Perade la seriositatEl popular actor, malgrat la imatge còmica que se’n té, és una persona profunda i de fermes conviccions que es pregunta sovint el perquè de tot plegat.

Joan Pera és una persona extremada-ment seriosa. De conviccions fermes i profundes. Que intenta viure amb sentit. I, com acostuma a passar –mal-grat el gruix del seu públic pugui pen-sar-s’ho–, Joan Pera no es passa la vida explicant acudits ni fent gracietes a la gent. Ni molt menys. No és que no li agradi fer riure, al contrari, sinó que per a ell, aconseguir fer somriure algú és una cosa molt seriosa. Això és el que es desprèn de la mentalitat de l’actor Joan Pera després de passar una bona estona, reposada, amb ell: el popular actor còmic, que ha demostrat també la seva capacitat com a actor dramà-tic, és una persona de profundes con-viccions, que es pren la seva feina de forma molt seriosa, com ho faria qual-sevol altra persona.

Nascut en el sí d’una família de classe treballadora que regentava una botiga de fruita i verdura a Mataró, el ‘pare Pera’, com l’anomenen els seus sis fills, és un treballador nat. Un home que busca la perfecció tan si és dalt l’escenari com si es troba doblant una pel·lícula. No és que Pera hagi oblidat els seus orígens, no; és que en fa bandera contínuament: “Els meus primers vint-i-cinc anys els vaig passar despatxant a la parada de casa. La relació amb la gent la vaig comen-çar allà. I portar una botiga és una tasca molt seriosa”. On a vegades cal actuar, també, és clar: “Tu pots tenir mal de cap però el client sempre és el client i sempre se l’ha de servir”. Doncs al teatre, segons Joan Pera, es tracta de fer el mateix que al mercat: “Quan som al teatre estem servint un text, una rialla, un moment de felicitat als altres”, apunta. “Aquella gent ha vingut per tu, per ser feliç una estona, i aquella estona intento només estar

per ells”. I arribats a aquí, per tancar la reflexió, cita l’actor novaiorquès Woody Allen, al qual ell ha doblat tan en castellà com en català: “Sóc graciós perquè faig riure a la gent i això és molt més seriós del que la gent es pensa”. Déu n’hi do.

Això no vol dir que Pera, autoe-xigent com és, estigui satisfet del tot de la seva vida. “Sóc una persona que he viscut molt, he rigut molt, he fet riure molt però tinc la sensa-ció de què m’ha passat la vida sense tenir temps perquè aquesta tingués un sentit més seriós. Tinc por de morir-me i que a la meva làpida hi posi: no va tenir temps”. El proper dia que el vegin Joan Pera al teatre fent-los riure, pensin en tot això. Segur que encara els agradarà molt més aquest genial actor. ■ JS

Joan Salicrú,

codirector de Valors

Passant revista   7

Què pensa

"L’11-S ens va focalitzar excessivament. No ens en vam adonar que el món estava canviant de valent" “La gent ve al teatre

per ser feliç una estona. Mentre hi són, intento estar només per ells”

“He viscut molt, però tinc por de morir-me i que a la meva làpida hi posi: ‘no va tenir temps’”

Octubre de 2011

Últim partit de futbol escolar de la tempo-rada del Prebenjamí B. El camp ple de pares i mares que, com cada cap de setmana, acom-

panyen els seus fills allà on sigui. Cap al final del partit l’equip rival, el Canigó, comet un error: un jugador de camp passa la pilota al porter i, aquest, decideix aga-far-la amb les mans dins l’àrea. L’àrbi-tre ho veu, xiula immediatament i asse-nyala falta indirecta. L’entrenador, Carlos Gómez, s’ho mira des de la banda: “Pre-cisament una cosa que no havíem prepa-rat”. Ràpidament es posa a donar ordres als seus jugadors i jugadores. “Vull que en Gerard passi la pilota a l’Emma i ella xuti amb totes les seves forces”, diu. Els jugadors així ho fan i l’Emma aconsegueix introduir la pilota dins la xarxa. Juga-dors, entrenador i familiars embogeixen i comencen a saltar d’una banda a l’altra amb un somriure d’orella a orella. El Mar-gatània ha marcat un gol.

Una jugada normal i un gol que no seria notícia si no fos perquè era el primer que marcaven. No el primer del partit, sinó el primer de la temporada. L’únic gol fet per l’equip del Margatània (categoria del PreBenjamí B) en una temporada en què en va rebre 271 en contra. “Marcar un gol no em treia la son, però reconec que em feia especial il·lusió tancar la tempo-rada marcant-ne un. Era com tancar un cicle”, reconeix Gómez, mestre de primà-ria d’educació física i entrenador de futbol des dels 18 anys.

El Margatània, equip que pertany a un club amb vuit equips i una quarantena de participants, diu no preocupar-li rebre tanta quantitat de gols en cada partit.

“Nosaltres tenim tres principis fonamen-tals: u, treballar com a equip, com a con-junt; dos, respecte a l’adversari i als propis companys; i tres, competir de forma sana amb l’adversari”, resumeix a Valors Lluís Fernández, coordinador del club. Aquests principis, aquests valors que regeixen l’ac-titud de tots els implicats en el dia a dia, han estructurat la forma de fer del club, que ha decidit crear un règim intern per deixar clars els seus objectius. Lluís Fer-nández, inspirador d’aquesta mena de codi intern, destaca que l’esport escolar –el Margatània competeix a la lliga esco-lar del Garraf- té uns objectius molt dife-rents de la resta d’esports professionals,

però que volien fer constar la seva idea de l’esport: “Nosaltres volem que apren-guin a jugar i que no es dediquin a tirar la pilota endavant, que és el que fan tots. I ho fem en un ambient de respecte al rival i de creure que estem construint jugadors i persones, un procés que és llarg”.

Després de rebre 271 gols en una tem-porada (amb golejades de 0 a 12 o simi-lars), alguna persona podria pensar que el Margatània renuncia a la victòria i només pensa en formar els jugadors en el joc, independentment dels resultats. Tot i que considera que en esport escolar “el resul-tat té una importància molt relativa en el sentit que sovint els propis menuts no li donen importància”, Lluís Fernández nega categòricament que ells no busquin la victòria. “Nosaltres sabem que la vic-

tòria és important, però no confonem els objectius. Formen als nostres jugadors i a les nostres jugadores perquè aprenguin a guanyar i a fer-ho bé”, rebla.

Una reflexió pràcticament en la línia del que assenyalava Pep Marí, responsa-ble de psicologia del Centre d’Alt Rendi-ment de Sant Cugat en una entrevista al número 74 de Valors (setembre de 2010). Marí posava especial èmfasi en el fet que la victòria havia de “deixar de ser un tabú”, “enfrontada a una certa idea naïf dels valors en el món de l’esport”. Marí recordava que “guanyar és positiu perquè implica superació, créixer”, però adver-tia que “no val guanyar a qualsevol preu”, perquè aleshores la victòria no et serveix per créixer, per superar-te.

ELS PaRES i MaRES, PRESENtS

Analitzar una temporada sense cap vic-tòria i amb tants gols en contra deixa un llast romàntic al final de la temporada, però pot suposar un problema durant el curs esportiu. Desmotivació, passotisme o resignació són sentiments que fàcil-ment poden aparèixer. “Un dels avantat-ges de l’esport escolar és que la motivació i l’alegria per jugar és gairebé infinita”, afirma Fernández. “Els més petits tenen una il·lusió per jugar que només cal culti-var una mica”. Malgrat tot, reconeix que cal saber donar importància a “aquells petits detalls” que indiquen una millora i que poden servir per créixer en un futur. “Quan les coses van bé o mala-ment, ho has de dir, però sempre buscant aquell punt extra de motivació pel proper partit”, destaca Gómez.

La desmotivació o fins i tot la deses-peració també és possible que apareguin entre els familiars, un pilar fonamental de

Un gol en una temporada i 271 en contra. Mal resultat, és clar. Però pel Margatània, un equip de futbol escolar del Garraf, aquest balanç els ha servit per reflexionar sobre els seus objectius. El Margatània té ara la convicció que, amb només un gol, pots guanyar tota la temporada.

8  Passant revista

El reportatge —toni Rodon

El gol al Canigó, aconseguit durant l'últim partit de la temporada, és l'únic que van fer en tot el curs

El valor d’un gol

Valors

l’esport escolar com és conegut. Qualse-vol persona que hagi estat implicada amb esports i joves sap que la relació amb els pares i les mares és un dels elements més complicats de gestionar. Familiars que, algunes vegades, confonen els més petits amb futures estrelles i els demanen que els facin rics i que els retirin abans d’hora... no són pas tan estranys, a casa nostra. En el cas del futbol, l’esport-rei d’aquest país, la situació es pot agreujar.

Malgrat aquesta realitat, des del Mar-gatània asseguren que, sortosament, no han hagut de conviure amb aquestes inconveniències. “Els pares i mares han acabat constituïnt una part essencial de l’equip i del club”, destaca Lluís Fernán-dez. “Els pares i mares saben que és poc

important que els seus fills i filles perdin de forma tan important tots els partits. A ells els agrada veure que els seus fills vénen amb ganes i que durant la temporada s’ha produït una evolució”, afegeix l’entrena-dor de l’equip. “Hem perdut tots els par-tits però avui hem tingut una ocasió i això deixa un molt bon sabor de boca”, diu un pare en un vídeo promocional fet al final de la temporada.

Amb tot, el gol va arribar en l’últim partit, condensant en una acció tota la feina de la temporada. Pares, mares, staff tècnic –repeteix aquest curs- i, com no podia ser d’altra manera, jugadors i juga-dores, esperen que la temporada que ara comença sigui, com a mínim, igual de profitosa: “Ens anirem marcant objec-tius a curt termini i que il·lusionin als més petits”, assegura l’entrenador. Uns objec-tius que, de ben segur, passen perquè tots els gols que facin tinguin, com a mínim, el mateix significat que el primer. ■

fotogrames del vídeo del Margatània que s’ha fet famós a la xarxa.

Un bon dia el realitzador roger Gómez

va saber per la seva cosina que l’equip

on jugava el seu fill no passava mai de

la meitat del camp i que sempre encai-

xava un cabàs de gols. era el PreBenjamí B

del Margatània. Gómez, acompanyat per

Daniel resines i Cristina sánchez, va deci-

dir gravar un documental en què es reflec-

tís la història d’aquell equip. el resultat

va ser L’Equip petit, una tendra història

de nou minuts en què jugadors i famili-

ars expressen la seva opinió sobre el joc,

la temporada i les quantioses derrotes.

Després de ser rebutjat en algunes televi-

sions locals, roger va penjar el vídeo a la

xarxa, una decisió que canviaria la reali-

tat d’aquest petit club. en poques hores

el vídeo (en català, subtítols en anglès) va

començar a circular per Facebook i twitter

i va esdevenir un dels més populars del

dia. “tot es va començar a descontrolar!

rebíem visites d’arreu de Catalunya i d’eu-

ropa. Fins i tot de l’altra banda de l’atlàn-

tic animant-nos!”, assegura Fernández,

encara sorprès. L’entrenador, juntament

amb en Pol, l’Haritz i l’emma, protagonis-

tes del vídeo, han hagut d’atendre nom-

brosos mitjans que volien conèixer la seva

història de més a prop. “això farà que més

petits s’apuntin a practicar esport. tot el

que faci crear comunió de grup és positiu

per nosaltres”, conclou l’entrenador. t.R.

Un ‘petit’ vídeo dóna la volta al món

Passant revista   9

“Els pares i mares han acabat constituïnt una part essencial de l’equip i del club”, destaca fernández

Lluís fernández nega categòricament que el seu equip no busqui guanyar: "La victòria és important"

El valor d’un gol

Enllaços relacionats

http://vimeo.com/25397042

http://margatania.wordpress.com

Octubre de 2011

El valor de la paraula —Miguel Guillén

Lluís Duch, antropòleg, teòleg i monjo de Montserrat, reivindica la funció bàsica de la política en la societat. Fuig del narcisisme i la puresa dels qui es pensen superiors pel fet de no fer polí-tica i aposta perquè els ciutadans s’hi involucrin. Segons Duch, “quan s’ajun-ten crisi de valors i crisi material acti-vem el mecanisme humà de defensa davant la contingència: l’esperança messiànica. I així, sorgeixen els populis-mes i els líders carismàtics”. També creu que “hem confós autoritat amb poder. Manar és el poder: només un meca-nisme. Però l’autoritat només s’adqui-reix amb el testimoni”. Hi estic d’acord: no podem deixar la gestió de la nostra societat en mans de suposats Messies que potser sí tenen poder, però que mai no tindran autoritat. Fa una reivindica-ció: “tot ciutadà està obligat a fer polí-tica”, que faig meva. Per tant, convido tothom, especialment als més preparats, a fer política. I és que, sense fer política, la societat no pot funcionar, i si no ens hi involucrem tots, uns altres la faran sense tenir-nos en compte. ■

“tot ciutadà està obligat a fer política” Lluís Duch, La Vanguardia, 15-9-2011

Gregorio Luri és pedagog Miguel Guillén és politòleg

El lloc dels valors a l’escola

Hi ha moltes definicions dels valors, tantes que sovint no ens deixen veure diàfana-ment els valors. Per no perdre’ns en dis-quisicions i subtileses, en aquesta columna entendrem els valors com el recurs últim a què recorrem quan necessitem justificar o criticar una conducta. Els nostres valors es posen contínuament de manifest a les nostres accions i a les nostres inaccions, no a les nostres il·lusions de bondat. És a la nostra conducta on les nostres convicci-ons ètiques es fan presents. Si som capaços d’explicar el sentit del que fem (la nostra orientació), llavors tenim clars els nostres valors, mentre que si actuem com aquell rodamón que, dient que volia anar d’un lloc a un altre, no deixava de fer tombs, simplement no sabem a on anem. La refle-xió ètica, llavors, comença quan ens inter-roguem per la nostra trajectòria.

El mateix s’esdevé a l’escola. La reflexió ètico-pedagògica comença quan l’escola es pregunta per la seva trajectòria i pels valors que s’apunten en les seves passes, en el seu caminar. Si es vol avaluar el compromís ètic d’una escola, cal observar el compor-tament dels seus alumnes i no la formula-ció dels principis que teòricament té reco-llits al projecte educatiu del centre. Hi ha excessiva retòrica moral als centres d’en-senyament, entre d’altres raons perquè és més fàcil proclamar la bona voluntat que mirar cara a cara a la imatge de la nostra voluntat que reflecteixen els nostres actes.

No és freqüent que una escola es pren-gui uns dies de reflexió per a analitzar com es posen de manifest les seves conviccions

en els seus actes i, especialment, en els actes dels seus alumnes. Molts centres no integren la coherència com un dels seus valors i es deixen conduir per la bona fe d’un anar fent que no necessita il·luminar críticament la seva orientació. Per això, amb més freqüència del què els mestres s’acostumen a pensar, es deixen conduir per uns valors més o menys intuïts, però en cap cas clarament explicitats. Però no per no explicitar els valors podem deixar d’actuar pedagògicament.

En resum: l’escola que es vulgui com-prometre’s èticament hauria de començar per analitzar críticament els seus valors en les seves pràctiques quotidianes: quins

valors estan actuant a les entrades i sor-tides del centres, als espais comuns, a les relacions informals entre els alumnes, etc.

Així com hi ha homes més interessats en la filantropia que en fer amics, hi ha escoles més interessades en proclamar els seus valors que en pensar de quina manera són efectivament valuoses, però com va dir John Dewey a l`’inici d’Experiència i edu-cació, “tots els principis per sí mateixos són abstractes. Solament es concreten en les conseqüències que resulten de la seva aplicació”. ■

“L’escola que es vulgui comprometre èticament ha d’analitzar els valors en les pràctiques quotidianes”

10  Passant revista

Paraules mestres —Gregorio Luri

Pastisseria, Xarcuteria

Menjars per Emportar

Servei de Càtering

Riera 35, Mataró · Barcelona · tel 93 790 10 54 info@miracle.es · www.miracle.es

Valors

6.645 12.000

El 21 de setembre Troy Davis va ser execu-tat a l’estat de Geòrgia. És la trenta-sisena persona que es mata legalment als Estats Units aquest 2011. Davis va ser condem-nat fa vint anys per l’assassinat del poli-cia Mark MacPhail a Savannah, a Geòr-gia, el 1989. Davis, de 42 anys, va defensar sempre la seva innocència. Diversos dubtes envoltaven la sentència: set dels nou testimonis que van inculpar-lo es van acabar retractant, cap prova d’ADN l’in-criminava, les proves de balística no eren concloents i el conflicte racial dels EUA (Davis era negre i MacPhail blanc) pla-nava sobre la sentència.

Des de 2007, l’execució de Davis s’ha-via ajornat tres cops i, el mateix dia de la mort, tres tribunals van estudiar els últims recursos de la defensa i tots tres van man-tenir la sentència. Després d’un darrer ajornament de quatre hores, els jutges van autoritzar el compliment de la sentència. Just abans de fer-ho, el director de la presó va preguntar a Davis si volia dir quelcom. Aquest va aixecar el cap i, a través d’un vidre, es va dirigir a la família de MacP-hail: “Lamento la vostra pèrdua. No vaig matar personalment el vostre fill, pare o germà. Sóc innocent. Demano que conti-nuïn investigant el cas per saber-ne real-ment la veritat. Demano a la meva família i amics que continuïn aquesta lluita”.

Quan faltaven sis minuts per les onze de la nit, a la presó estatal de Butts County, a Davis van injectar-li un còctel de bar-bitúrics i productes químics i, després de catorze minuts agònics, va morir. A l’ex-terior de la presó, centenars de perso-nes s’havien concentrat per demanar que

Són les famílies que el 2010 van ser

objecte de desnonament, segons va infor-

mar al Parlament el president del Tribunal

Superior de Justícia de Catalunya, Miguel

Ángel Gimeno

Són els euros que costa passar una nit

a la Suite Presidencial de l’hotel arts de

Barcelona. El turisme de luxe a la ciutat ha

augmentat un 67,8%, vuit punts més que

l’any anterior.

Davis no fos executat. Des del Papa fins l’expresident Carter, un milió de persones van signar per commutar la pena. L’advocat Thomas Ruffin va dir: “Que sigui legal, no vol dir que sigui just: l’esclavitud i la segre-gació ho van ser, però no eren justes”.

Els EUA no són el país que executa més gent -Xina supera la resta de països junts-, però en ser una de les poques democràcies amb la pena capital, és on hi ha una opo-sició més visible. Malgrat tot, al "corredor de la mort" encara hi ha 3.200 persones, la pena capital és legal en 34 dels 50 estats i té el suport de dos terços de la població.

Quan, en el debat entre candidats repu-blicans del 7 de setembre, el moderador va recordar a Rick Perry que és el gover-nador que ha autoritzat més penes de mort de la història dels EUA, el públic va començar a aplaudir espontàniament. ■

troy Davis El número 36

Guardiola crida a l’esforç

La mortalitat baixa, però encara és alta

L’índex de pobresa es triplica

L’entrenador del F.C

Barcelona, Josep Guardiola,

apel·la el valor del treball i l’es-

forç en rebre la medalla del

Parlament: “Si ens aixequem

ben d’hora, però ben d’hora, ben

d’hora, i no hi ha retrets ni excu-

ses i ens posem a pencar, som un

país imparable”.

UNiCEf i oMS ha informat

en el seu darrer informe que

7,6 milions de nens menors de

cinc anys van morir el 2010 per

causes evitables, la majoria a

l’Àfrica subsahariana, cosa que

suposa un descens del 36% res-

pecte el 1990, quan van ser 12

milions.

La gana augmenta a

Catalunya. Des de 1990

s’ha triplicat el número de famí-

lies que pateixen carències ali-

mentàries, ara ja són 1,5 milions

de persones. Aquest any el Banc

d’aliments ha repartit 10.000

tones d’aliments.

Termòmetre de Valors

"fora la presó, centenars de persones s'havien concentrat per demanar que no l'executessin"

Passant revista   11

Noms propis —Ramon Radó

Valors comparats

Ramon Radó és periodista

Octubre de 2011

Per començar, cal definir el terme valor. Què és un valor sinó una creença a la qual ens encoma-nem perquè la considerem essencial per viure? Podríem classificar els valors en diferents cate-gories: els valors socials, familiars, personals…però ens perdríem! En efecte, sota el concepte de valor, es troba un melting-pot infinit de vir-

tuts, trets de caràcter o finalitats. És interessant observar com la paraula valor està recobrant la seva importància, malgrat la seva pluralitat, el seu matís moralitzador i cert aspecte reaccionari tra-dicional. La voluntat d’organitzar aquesta transmissió de valors es va intensificant com si ja no fos un procés natural i espontani. Els nostres pares parlaven d’actituds i principis fonamentals i ens ensenyaven simplement a fer les coses ben fetes, tant de paraula com amb el seu exemple i actitud vital. Ara, d’això, en diem el valor de l’excel·lència. No hauríem de recuperar les paraules dels nostres pares en lloc de mitificar aquests conceptes?

El valor de l’excel·lència no constitueix en cap moment un valor innat. Es tracta més aviat de l’adquisició de virtuts que es pot rea-litzar a través de diferents canals com l’entorn familiar, l’entorn escolar i l’entorn social. Tal com deia Aristòtil, “l’excel·lència és l’art que s’aconsegueix a través de l’entrenament i de l’hàbit; som el que fem repetidament. L’excel·lència, en conseqüència, no és un acte sinó un hàbit”. No obstant això, hem de reconèixer i adme-tre que hem delegat aquesta tasca a un sol àmbit, l’escola, creant cert fenomen de desresponsabilizatció. Podem recalcar també una altra conseqüència, que consisteix en pensar que l’escola ha de constituir el nucli paradigmàtic de la transmissió de valors, la qual

EL’Excel·lència

12  MOnOGràFiC

—Audrey Damas i Jordi Naval

La Fundació Escola d’Emprenedors té com a objectiu enfortir la iniciativa, l’autoestima i la confiança dels joves perquè aflorin els talents ocults que tots portem a dins.

lA FEinA d’EduCAR En SER ElS milloRS

Valors

cosa implica un allunyament gradual de la seva funció primera, és a dir la difusió dels sabers i coneixements. Resulta impossible per a l’escola exercir tots aquests papers encara que considerés-sim aquests sabers com a valors. L’educació és un procés altament complex i requereix una reorganització i repartiment d’aquestes tasques d’educació, socialització i transmissió de valors. A més, caldria preguntar als pares si estan d’acord en què l’escola tingui com a funció transmetre valors. I en qualsevol cas, quins serien aquests valors en concret, i amb quina prioritat? Per exemple, el valor de la solidaritat o la igualtat (valors “d’esquerres”) hauria de passar per sobre del valor de la llibertat i de l’autonomia de l’individu (valors “liberals”)? Qui decidirà què és més important? Ensenyar, el benestar del grup, o la llibertat individual? Tots esta-ríem d’acord que en qualsevol cas, ensenyar a fer les coses ben fetes i a tenir autoexigència és central a la tasca educativa.

Davant aquestes inquietuds, la Fundació Escola Emprenedors, la meta de la qual és difondre l’emprenedoria entre els joves, ha dissenyat un programa destinat als estudiants entre 14 i 20 anys per transmetre valors, virtuts i actituds que puguin servir tant en la vida personal com en el seu futur àmbit professional. El programa que proposem, mitjançant una exclusiva i innovadora metodologia, pretenem que enforteixi la iniciativa, l’autoestima i la confiança i, alhora, permeti fer aflorar el talent ocult que tots portem a dins com a base per al desenvolupament personal, així com anar eradi-cant les pors que puguin paralitzar i bloquejar la nostra comprensió de la vida. I és que l’ensenyament de valors, no només de l’excel·-lència i la llibertat i iniciativa individual, sinó també del respecte, altruisme, solidaritat, responsabilitat… haurien de ser incorporats en les activitats escolars. El nostre objectiu és fomentar un acosta-ment entre el món escolar i el món laboral per facilitar la fluïdesa de la transmissió d’aquests valors de forma regular i constant.

Per tal d’aconseguir que els alumnes aspirin i tendeixin a l’ex-cel·lència, hem de plasmar-la en models concrets, ja que resulta difícil per a un jove identificar-se amb nocions abstractes i valors desencarnats. Per aquest mateix motiu, volem recórrer als empre-nedors, que simbolitzen el valor de l’excel·lència en oferir-nos un model de continuïtat, solidesa i tenacitat, amb la intenció que duguin a terme una “transferència” espontània d’actituds i con-ductes aconseguint així un equilibri perfecte entre el que es pugui aportar i el que s’imposa. La Fundació Escola Emprenedors tre-balla gràcies a l’entusiasme i col·laboració d’emprenedors del país que volen compartir el seu temps i experiència amb els joves en formació. És la millor forma de transmetre els valors d’excel·lència, innovació i responsabilitat per construir un món més ric i just.

UN PRoGRaMa iNNoVaDoR

El nostre programa pretén oferir una solució que permet preparar la joventut per ser individus responsables, emprenedors o pensa-dors emprenedors. L’objectiu de l’educació de l’esperit emprene-dor és ensenyar als estudiants l’actitud, habilitats i informació que seran imprescindibles més tard en la seva vida laboral, indepen-dentment de si un treballa per a algú altre o com un emprenedor independent. Això és una manera de submergir-los en la veritable vida aprenent experiències on ells poden prendre riscos, manejar els resultats i aprendre dels resultats.

Cal unir les nostres forces per arribar a convertir l’escola en

un lloc on es proporcioni una instrucció així com una escala de valors vinculades al model educatiu. No podem privilegiar els requeriments de la instrucció en detriment dels de l’educa-ció. Hem d’evitar un increment excessiu de sabers però afavorir activitats que permetin desenvolupar el valor de l’excel·lència. Aquest és el repte al qual estem tots enfrontats. D’altra banda, hem d’evitar el risc de fixar totes les nostres esperances a l’es-cola perquè en ampliar les missions que aquesta ha de complir, ens exposem a un fracàs. Trobar un equilibri entre valors exis-

tents i nous valors ha de ser el motor d’aquest procés de canvi. El nostre objectiu és construir un espai on predomini el lliure-al-bir, on els joves puguin escollir els valors amb les quals s’identi-fiquen o reprendre amb consciència els valors que se’ls proposa perquè, al cap i a la fi, tal com ho subratllava el filòsof Krishna-murti, “l’educació, en el seu veritable sentit, és la comprensió d’un mateix, perquè dins de cadascun de nosaltres és on es con-centra la totalitat de l’existència.” ■

Jordi Naval i audrey Damas són president i coordinadora

de la fundació Escola d’Emprenedors

MOnOGràFiC   13

“Per què els alumnes tendeixin a l’excel·lència hem de plasmar-la en models concrets”

"Volem recórrer als emprenedors, que són un model de continuïtat, solidesa i tenacitat"

la vinyeta per Rosa Garcia

Octubre de 2011

“tAn ExCEl·lEnt éS un noBEl Com un mAnoBRE”

l’entrevista —Maria Coll

Francesc Cabana, advocat i historiador de l’economiaHa publicat treballs relacionats amb la història bancària, l’economia catalana i la burgesia. Creu de Sant Jordi per la seva contribució a la divulgació de la tradició industrial catalana. Des del març del 2011 és president de l’Ateneu de Barcelona.

14  MOnOGràFiC

L’Excel·lència

Valors

francesc Cabana, malgrat ser un home sempre enfeinat –a les seves activitats ara hi ha afegit la presidència de l’ateneu Barcelonès–, mai té un no davant una sol-licitud d’entrevista. És un pou de ciència i amb ell l’economia és entenedora i, sobre-tot, agafa perfil humà. Sempre envoltat de llibres i papers, ens acull al seu despatx de la fundació Enciclopèdia Catalana.

És important per a vostè l’excel·lència?A mi la paraula excel·lència no m’agrada si no s’explica una mica millor.

Doncs expliqui, expliqui...Excel·lència no vol dir elitisme. Aquesta distinció per mi és fonamental. Potenciar l’excel·lència no vol dir crear una nova classe social. L’excel·lència s’ha de buscar a tots els nivells de la societat. Aquesta dis-tinció per mi és fonamental.

Per tant...No es tracta que la societat busqui super-dotats, gent que tingui més capacitat neu-ronal que els altres i que els posi al cap-davant perquè ens guiïn. Jo crec que la societat està formada per un trencaclos-ques en el qual tothom hi té una tasca. Tothom pot ser excel·lent dins la seva feina. L’excel·lent, per mi, no és la persona que es distingeix de les altres, sinó qui es distingeix en un camp determinat per fer bé la seva feina.

Per exemple...Acaben de donar la medalla d’or del Parla-ment de Catalunya a en Josep Guardiola, entrenador del Barça. Aquest és un cas claríssim. El futbol és un tema cabdal pel desenvolupament del país? Evidentment no. Però també és evident que en Guardi-ola dóna moltes alegries a la gent perquè actua de forma excel·lent en el seu camp. Per mi la paraula excel·lència es pot aplicar tant a un savi que guanya el premi Nobel com a un manobre que posa un totxo sobre un altre.

així, segons vostè, tots podem ser excel-lents...Sí. Recordo un conte de Mark Twain que em va impressionar. És un relat que passa al cel. Un personatge es mor i quan puja al cel, ple d’angelets tocant l’arpa, li pre-senten diverses persones. En un moment

donat pregunta: “I aquell? Qui és?”. “És el millor músic que hi ha hagut mai al món”, diu el guia. “Qui és? Bach, Beethoven, Mozart...?”, pregunta. I l’altre li respon: “No, ha estat tota la vida un ferrer, però tenia un talent musical com no ha tingut mai ningú. Però malauradament cap per-sona va ser capaç de descobrir-lo”.

Quants talents perduts hi deu haver al món, doncs.La responsabilitat de la humanitat és aquesta. Descobrir capacitats –de fer música, cuinar, jugar a escacs, fer fotogra-fia...– que encara no es coneixen. És evi-dent que tothom té una capacitat, tothom excel·leix en una cosa més que en una altra. Cada persona té determinades habi-litats. I això no vol dir que no s’hagin de potenciar, al contrari.

Potser cal esperar una moda... ara per exemple, és el moment de lloar l’excel·-lència de la cuina.Això ho diu el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, quan li pregunten: “Què passarà a Catalunya d’aquí vint-i-cinc anys?”. Ell respon “no ho sé”, perquè en fa deu ningú podria preveure que la cuina catalana estaria per sobre de la fran-cesa. Ara tothom coneix en Ferran Adrià i El Bulli, Guardiola i el Barça, però pràc-ticament no es coneix cap marca d’indús-tria tèxtil catalana.

Per un país, en aquests moments de crisi, és fonamental donar un missatge basat en l’excel·lència?És un problema de terminologia. Ara es parla d’excel·lència, abans es parlava d’es-forç. Tot suma. L’excel·lència no s’aconse-gueix sense constància, hores de treball, esforç, innovació, etcètera. Si entenem l’excel·lència en els termes que he expli-cat, excel·lir en una feina, el missatge no em sembla malament, però que quedi clar que estem parlant de totes les feines.

Si ens fixem en l’àmbit econòmic, creu que els empresaris catalans han sabut potenciar aquest valor, històricament?A mi l’empresariat català m’ha atret més com a col·lectiu que a nivell individual. Si em dius el nom d’un empresari català tant el puc posar dalt d’un pedestal com fer-lo a miques. Tots els empresaris, com cadascú

de nosaltres, tenen un actiu i un passiu, han fet coses bé i coses malament.

Per tant com a grup tenen més qualitats.Sí. Com historiador m’impressiona la capacitat col·lectiva de l’empresariat català per treballar, fer la feina ben feta i saber adaptar-se. El Maresme, per exemple, ha passat de ser una zona plena de tarongers i de cultiu de patates, a una àrea de gènere de punt, a una de flors i turisme... l’adap-tació a la demanda del mercat segons les seves possibilitats ha estat contínua, tant que pràcticament una generació no coneix què ha fet l’anterior. Això, en general, a Catalunya ha anat així. Tenim una burge-sia emprenedora que es revoluciona con-tínuament.

Pujol va fer mítica la campanya: “La feina ben feta no té fronteres”. ara sembla que amb això ja no n’hi ha prou per fer-se un lloc en els mercats.

Cert, no n’hi ha prou, però bo i així la feina sempre s’ha de fer ben feta. Catalu-nya, en aquests moments, està exportant a base de la petita i mitjana empresa. Són petits nínxols, de vegades poc coneguts, que les grans multinacionals deixen lliu-res i que alguns tenen capacitat d’explotar millor que altres. Això és l’excel·lència.

La feina de formigueta.A Catalunya l’excel·lència no s’expressarà a través de la invenció d’un motor d’avia-ció o gràcies a grans invents, sinó a través de petites coses. Els catalans, generalment, agafem coses que han inventat els altres i les millorem. Per exemple, en l’època en què el gènere de punt tenia un paper des-tacat, un empresari del tèxtil m’explicava que importava maquinària belga i després aquí la modificava per millorar-la.

MOnOGràFiC   15

“L’excel·lent, per mi, no és la persona que es distingeix de les altres, sinó qui fa bé la seva feina”

“De què serveix ser excel·lent si no ets feliç? Hi ha gent més feliç que en Rockefeller”

Octubre de 2011

Quins valors creu que acompanyen el valor de l’excel·lència?Els valors tradicionals: l’esforç, les hores de treball –la gent cada vegada més ten-deix a menysvalorar la feina–, l’eficiència –sense aquesta les hores no tenen el ren-diment desitjat–, la innovació... Les grans empreses capdavanteres de la tecnologia actual quan treuen al mercat un producte determinat ja pensen amb el següent. Els canvis són constants i no es poden aturar.

Però això no és fàcil.Si, de fet no tothom ho sap fer. Per exem-ple, el Chupa Chups va ser un gran invent, però no es pot viure tota la vida d’un cara-mel enganxat dalt de tot d’un pal. Els promtors no van seguir perquè no van tenir la capacitat d’innovació.

Per tant, és clau.Sí. A més, la innovació no solament cal tenir-la present per a les empreses, sinó també per a les persones. Per exemple, de tant en tant, també recomano revisar els hàbits que hem adquirit a la nostra vida quotidiana. Si sempre anem a la feina pel mateix camí, provem-ne un altre; potser serà millor. Sempre hauríem de tenir ganes d’innovar i millorar la nostra forma de viure i d’actuar dins de la societat. Tot això porta a l’excel·lència dins els límits de la nostra pròpia capacitat.

La crisi ens ha portat a ser més matus-sers, a la feina? És difícil ser excel·lent en temps de crisi?Quan parlo d’excel·lència parlo d’econo-mia, però també de cultura. Aquests són els dos termes en els quals Catalunya pot excel·lir. Una no es pot separar de l’altre.

i creu que la cultura catalana té aquest valor en la seva essència?Al començament de la Revolució Indus-trial a Catalunya, l’empresariat no repre-sentava pas la part més important de la societat. En època del primer Liceu, era menystingut. Els empresaris no eren els més rics ni els més poderosos.

i quan agafen prestigi?La cosa canvia quan els empresaris, que no tenien estudis, envien els seus fills a estudiar, la majoria de vegades a l’estran-ger, a aprendre coneixements. Aleshores,

a mida que aprenen coneixements, també adquireixen un sentit de catalanitat natu-ral. I s’adonen que la seva manera d’ex-pressar, que la seva forma d’excel·lir, és a través d’aquesta catalanitat, és a dir, de la qualitat de sentir-se català. Més enllà del tipus d’expressió política, ho fan com a membres i dins d’una comunitat, que és la catalana. Simplement.

Vostè deia fa un temps que ens havíem endinsat a “la cultura de la cobdícia”.Sí. Busquem molts guanys però no trobem la felicitat. Per tant, de què serveix ser excel·lent si no ets feliç? Hi ha gent que no té molts diners, però és més feliç que en Rockefeller.

Precisament, vostè, no fa gaire, va dir que si Rockefeller fos viu avui hauria de ser a la presó.I tant! I també dic sovint: no hi ha res millor que ser nét d’un pocavergonya. Els March en són un exemple clar.

a Nova York, però, tots els museus i els gratacels convertits en monuments nacionals són herència de Rockefeller. Els empresaris catalans han mirat massa exclusivament pels seus interessos i han contribuït poc a la societat?Aquí no hem tingut cap Rockefeller, la importància ha estat sempre el col·lectiu. Hem tingut milers d’empreses que s’han renovat contínuament. L’ascensor social que ha tingut l’economia catalana és bo. En aquests moments, a banda de La Caixa, les tres grans noves empreses catalanes que fan furor són Mango, dirigida per Isaak Andic, nascut a Túrquia; RBA, diri-gida per Joaquim Rodrigo, nascut a l’Ar-gentina i amic del Che Guevara; i Media-pro, de Jaume Roures, que diu que és de l’esquerra revolucionària i que va fer els diners a TV3. Res a veure amb la burgesia tradicional catalana, vaja!

Els hereus de les grans famílies no han sabut mantenir els llegats familiars?L’economia catalana s’ha vist obligada a canviar. Grans marques han desapare-gut, però n’han sortit d’altres. Alguns que tenien avis cotoners ara fan teixits metàl-lics per fàbriques de cotxes. En l’adapta-ció apareix gent nova. Cal tenir en compte que l’industria, malgrat estar molt diver-

sificada, encara és fonamental per l’eco-nomia catalana. Ara bé, s’ha perdut molt. Per exemple, en els anys seixanta la indus-tria tèxtil representava més del cinquanta per cent del Producte Interior Brut (PIB) industrial de Catalunya. En canvi ara està entre el cinc i set per cent. En pocs anys les fàbriques de gènere de punt van tancar i les fàbriques llaneres de Terrassa també.

Què hem après d’aquesta crisi? D’aquesta sotragada en naixerà una nova societat amb uns nous valors?Jo no veig clar que s’hagi après la lliçó, francament. Als Estats Units hi ha molts pocs banquers a la presó, quan en el segle XVIII els haurien penjat tots d’un fanal. Molts dels que van fer grans pronòstics

erronis, alguns d’ells grans professors de Harvard i eminències de grans escoles de negocis, encara no han demanat excuses per les bestieses que han arribat a dir.

Per tant...Claríssimament hem de tornar a recuperar certs valors. Jo sempre dic una cosa poc ortodoxa des del l’àmbit econòmic: l’eco-nomia aniria millor si fóssim millors per-sones. En aquest moment ha fet mal l’an-sietat de guanyar sempre més diners que un altre, sense que aquests s’invertissin a la societat o a la comunitat on jo treballo. Quan només es té en compte el valor de guanyar diners es fa molt de mal perquè es creen grans desigualtats.

Si amb una crisi d'aquesta magnitud la societat no canvia... vol dir que estem molt malament o és que, en realitat, la crisi no és tan forta com ens diuen?A part de la crisi en aquests moments estem vivint una situació greu de desori. Cadascú va a la seva i ningú s’entén. I

16  MOnOGràFiC

“Excel·lència no vol dir elitisme. L’excel·lència s’ha de buscar a tots els nivells de la societat”

“tothom té una capacitat, tothom excel·leix en una cosa més que en una altra. Cada persona té habilitats”

L’Excel·lència

Valors

això es produeix aquí, a Israel i a la Xina. I aquesta situació s'ha de solucionar amb mesures econòmiques, però també amb altres mesures.

Per exemple?Jo hi ha dues coses que no accepto: el sec-tarisme i l'estupidesa. El sectarisme és creure que tot el que jo penso i dic és bo i fora del que jo dic no existeix la veritat. No fotem. El debat sempre parteix de la base que jo sé una cosa que tu no saps i tu saps una cosa que jo no sé.

i l’estupidesa?Perdono la ignorància, però no l’estupi-desa. Hi ha polítics que diuen estupide-ses econòmiques. Cal adquirir els conei-xements necessaris abans de parlar i si un no els té, que escolti el que en puguin dir

els altres. És evident que hi ha debat dins els economistes, però hi ha certes coses que els economistes mai afirmaran. Òbvi-ament tampoc tolero la violència o l’anti-democràcia....

En un moment així, com vostè diu “de desori”, qui ha de tirar del carro d’aquesta societat? Polítics, poder econò-mic, societat civil...?Jo vaig viure quaranta anys de dictadura i cada matí quan em llevo agraeixo el fet de viure en un país lliure en el qual puc sortir al balcó per cridar “a la merda els polítics!”, sense que passi res greu. Per això em sap molt de greu que hi hagi gent jove que no voti. Que voti qui vulgui, però que voti! Ja ho sabem que la democràcia té molts defectes, però l’hem de millorar entre tots. El passota que marxi a tocar el flabiol a la muntanya, però la societat l’hem de fer entre tots i d’acord amb unes normes de civilització. ■

francesc Cabana a la seu de la fundació Enciclopèdia Catalana, on té el despatx.

acaba d’arribar a les llibreries la darrera

obra de Francesc Cabana, La burgesia

emprenedora. i és que, malgrat els seus

77 anys, l’historiador i advocat no para.

aquesta vegada presenta una amplia-

ció del seu darrer llibre, La burgesia cata-

lana (1996), però centra el seu interès en

la burgesia que té una activitat amb inci-

dència social. Cabana es refereix a aquella

burgesia que ha contribuït a transfor-

mar el país, que ha suplert amb esforç la

manca de recursos naturals, que ha cercat

l’excel·lència i que, en alguns casos, ha

aconseguit crear empreses innovadores

de primer nivell a escala europea. amb

aquesta voluntat, Cabana repassa la his-

tòria de l’empresariat català dels darrers

dos segles, des dels pioners emprene-

dors dels segle XiX i fins els nostres dies.

a partir de petites biografies, que també

converteixen el volum en un manual enci-

clopèdic, l’historiador fa dels empresa-

ris, banquers, comerciants, presidents de

les institucions, famílies adinerades... els

protagonistes d’aquesta història, però

sense destacar grans personatges, englo-

bant aquest treball en una gran història

col·lectiva. i tot això des del màxim rigor,

característica que Cabana ha aplicat en les

més de 25 publicacions que des de 1965 ha

tret al mercat, sempre entorn de l’evolució

de l’economia catalana. M.C.

La burgesia que ha canviat el país

MOnOGràFiC   17

"Hi ha polítics que diuen estupideses econòmiques. Per poder parlar cal tenir els coneixements necessaris"

"És poc rigorós des del punt de vista econòmic, però l'economia aniria millor si fóssim millors persones"

Octubre de 2011

Des de la pràctica clí-nica en salut mental, en l’atenció a nens i joves, les refe-rències a l’excel·-lència poden des-pertar recel, un cert

posar-se en guàrdia, tenint en compte les nombroses ocasions que hom té per com-provar com aquesta pretensió d’excel·-lència causa perjudicis en les persones, principalment aquelles que s’estan formant com a tals: els infants i els adolescents.

Sovint hom constata que lluny de ser un esperó per vèncer obstacles i supe-rar-se, esdevé fàcilment un factor d’inhi-bició, de desànim o d'indiferència.

En la necessària transmissió de conei-xements, de codis de comportament, de valors de pares a fills, de mestres a alum-nes, d’una generació a una altra, que forma part del llarg i laboriós procés educatiu, es manifesten i estableixen tota una sèrie d’enunciats, actituds, conductes, que gra-dualment van construint marcs de referèn-cia. Uns marcs que serviran de guies i ori-entació als fills i també de causa de judici crític i oposició en fer-se més grans.

Per molt pensada i curosa que es vul-gui, no hi ha transmissió impol·luta ni con-ducció perfecta. S’escolen sempre aspec-tes aliens, contradictoris. Per exemple, les coses que es reconeixen com a valuo-ses i que s’exhorta a aconseguir poden ser incompatibles o, el que més habitualment es veu, que hi hagi una evident contradic-ció entre allò que es mana fer i el que s’ob-serva, una oposició entre allò que es diu

i el que s’acaba fent de manera reiterada. Els nens, a mesura que creixen, afinen les seves capacitats d’observació, d’avaluació i poden veure més fàcilment aquestes dis-sonàncies i aquestes contradiccions. Això forma part de fer-se grans i anar veient els pares i els adults significatius en una dimensió més humana, amb llurs virtuts i defectes, i no de la manera tan idealitzada com es fa a la primera infància.

En el sí d’aquestes manques de sintonia entre el que es diu i el que es fa i en un conjunt més ampli de fets, hi trobem, a més, la incidència d’un factor rellevant: en les intencions, en els actes, en allò que es vol transmetre... hi ha una determinació inconscient. És a dir: causes o motivacions que són desconegudes per al subjecte però que intervenen en les seves accions. De forma parcial o total circulen per fora de l’autopercepció i del pensament. Hi ha una part de nosaltres que desconeixem, en la precisa expressió donada per Julia Kristeva: podem dir que som, en part, estrangers a nosaltres mateixos.

UN ExEMPLE

Fa temps, vaig rebre els preocupats pares d’un jove de setze anys. Les coses empitjo-raven a gran velocitat: cada vegada estava més rebel, era un “no” a tot, els enfronta-ments amb el pare eren diaris i prenien un caire violent. Per afegir-hi motius d’inqui-etud, el germà petit s’estava empeltant del tarannà del gran i començava a mostrar-se irrespectuós i esquiu.

El gran havia perdut el curs i no volia seguir estudiant. Això feria especialment

els pares, tots dos amb formació univer-sitària i amb càrrecs de direcció. Es pre-guntaven com era possible que els hagués sortit un fill així, més quan havien estimu-lat la seva curiositat i l’estudi i, de petit, havia estat un nen pacífic i estudiós.

Davant la improductivitat de les troba-des conjuntes vaig optar per fer entrevis-tes separades. Com era d’esperar, el jove es mostrava reaci a venir però ho feia de forma puntual. Criticava el món adult, perquè sense que ho reconegués, li feia molta por. No volia ser com els pares, als quals sempre veia amoïnats, estressats i descontents mal-grat els seus elevats sous. Anava vestit de manera xocant: pírcings, roba militar i cabells fluorescents. Sovint es queixava de la hipocresia i de la falsedat de la gent.

En una de les entrevistes amb els pares, un oncle li va recordar al marit: “Però si tu feies el mateix! Que no te'n recordes de les baralles que tenies amb el pare? Per arribar tard, perquè no et volies tallar els cabells...”. El pare va reconèixer que se n'havia oblidat. Abans de ser l’univer-sitari brillant i el professional prestigiós, d’excel·lència reconeguda, havia estat un jove rebel, de cridòries i cops de porta.

La tRaNSMiSSió DE VaLoRS: CoM?

Aquesta breu ressenya clínica ens mostra la complexitat de les situacions, que no es poden atribuir unilateralment als pares perquè és obvi que cadascú hi posa de la seva part. Les coses que passen s’inscriuen en els vincles i tenen relació tant amb les circumstàncies actuals com amb la trajec-tòria d’aquests vincles.

—Xavier Ametller

L’excel·lència, vista com un ideal, és necessària pel creixement de l’home. Però quan es converteix en una obligació o una imposició perd tot sentit i, al final, fins i tot, pot generar frustracions. Convé que anem molt alerta en això quan parlem d’aquest valor.

ElS PERillS dE VolER SER El milloR

18  MOnOGràFiC

L’Excel·lència

Valors

ha de culminar obligada i exclusivament a la universitat i on és impensable qualse-vol altra formació o temps de tanteig fins que el jove sàpiga el que vol i es capaç de dur a terme. Ho veiem de forma encara més rígida en aquelles nissagues familiars entregades a una professió: metge, advo-cat, constructor... Aquí el cercle encara és més tancat perquè només es contempla una dedicació professional. En una franja social molt distinta, també trobem això en famílies d’origen humil, que, en el seu desig d’ascens social, volen que els seus, de grans, tinguin les professions més reco-negudes, mentre a casa s’afavoreix molt poc la lectura i l’estudi. En tots els casos es deixen de banda les opcions, les incli-nacions i destreses mostrades pels fills.

Cert grau d’exigència és necessari per tal que hi hagi un treball sostingut, un rendir comptes al llarg d’un recorregut. És cert que els agents educatius han de pro-moure les capacitats dels infants, desvet-

llar els seus interessos i les ganes de conèi-xer. Però aquest desplegament no es porta a terme sense requeriments que el mobi-litzin i condicions que l’encarrilin. I aquí entra en joc aquest grau bàsic d’exigèn-cia que es refereix a "allò que és ordenat per les circumstàncies, per la naturalesa, per la satisfacció d’unes necessitats” i no pas –podríem afegir– per les urgències de sobresortir, per ser més que ningú, per ser el número u a qualsevol preu.

A voltes amb tot plegat, pel que fa al valor de l’excel·lència, no es tractaria tant de maldar des de l’inici en aconse-guir-la sinó que esdevingués la resultant d’un esforç raonat i perseverant. Seria una d’aquelles qualitats que més que obstina-dament perseguides haurien de ser joiosa-ment trobades. ■

Els conflictes relacionals i la transmis-sió de requisits necessaris i de valors no es resolen inhibint-se de les funcions, defu-gint manifestar-se. Els agents educatius han de pronunciar-se sobre el que es con-sidera desitjable i reprovable, el que està bé i el que està malament i el que costen les coses, entre altres aspectes. També poden mostrar les seves preferències, el que els agradaria o il·lusionaria que el fills fessin, les fites que assolissin. La qüestió rau en què i sobretot en com es porta a terme aquesta transmissió. I també en com ho reben. Se n’apropien o ho rebut-gen, els nens i joves que no són pas reci-pients buits ni tova plastilina del tot mal-leable? Els menuts ben aviat despleguen les seves actituds i apunten unes formes que els aniran definint el caràcter.

Fetes aquestes consideracions podem perfilar el que dèiem davant l’excel·lència, ja sigui entesa com aquella qualitat supe-rior que fa digna de ser singularment esti-mada i preuada una cosa, bé sigui defi-nida com aquell grau eminent de qualitat, de valor, que té algú o alguna cosa en el seu gènere. Expressada en aquests termes podem situar l’excel·lència com un ideal, és a dir, aquell propòsit, idea, objectiu de reconegut valor per a una persona o comunitat el qual requereix l’esforç con-tinuat per ser aconseguit.

I quin seria el problema? D’entrada, cap. Al contrari; els ideals són necessaris per la formació de les persones i el funci-onament de les col·lectivitats. Marquen el que és desitjable, assenyalen horitzons i estimulen el treball. Es poden malversar si es converteixen en dictat, si només es té en compte el prestigi de la fita aconseguida i no el temps i la dedicació per arribar-hi.

Aleshores s’originaria el problema quan hi hagués una aspiració desmesurada, una ànsia per obtenir l’excel·lència a priori i amb caire obligatori. Intentant filar més prim podem situar el focus del problema en la exigència i, més encara, en una sobre-exigència que es manifestaria en la imposi-ció pels altres o per un mateix d’unes fites alienes a les possibilitats reals, sense relació amb les capacitats i les inclinacions de la persona, amb el mitjans amb que compta ni amb les característiques del seu entorn.

Observem aquestes circumstàncies, per exemple, en famílies per les quals el procés educatiu, l’excel·lència cercada,

El mot —Anna Olm

L’arrel indoeuropea eghs “fora” és

l’origen del prefix grec éxō “fora,

de fora, fora de” i de l’adjectiu llatí

extĕrus (exter),-a,-um “de fora”,

amb la forma adverbial derivada

extra, que en català vol dir “de qua-

litat superior; extraordinari, fora

del que és habitual; cosa de més

d’allò degut, esperat, acostumat”.

La base indoeuropea kel- “aixe-

car-se, ser elevat” es relaciona

amb un verb llatí desusat, cellĕre

“elevar”, el seu participi celsus,-

a,-um “elevat, sublim” i celsitūdo,-

ĭnis “elevació”. A partir d’aquí es

van formar excellĕre “ser supe-

rior, sobresortir, sobrepujar, dis-

tingir-se, avantatjar”, el participi

actiu excellens,-ĕntis “que surt per

damunt o excedeix de la talla d’un

altre, superior, distingit”, el parti-

cipi passiu excelsus i excellĕntĭa.

En català, trobem "sa excel·lència",

"Vostra excel·lència" des del 1300:

és el tractament honorífic donat a

caps d’estat, ambaixadors, minis-

tres i bisbes; excel·lentíssim senyor

és el “tractament de cortesia amb

què hom parla a la persona a qui

correspon el d’excel·lència”.

Excel·lent (segle XIV) era el tracta-

ment donat a reis i prínceps de la

corona catalanoaragonesa; com a

adjectiu significa “que excel·leix;

eminent en bones qualitats; molt bo

en el seu gènere”; magnífic, mera-

vella, de qualitat... Un excel·lent és

la millor qualificació possible en un

examen. Excels (1435) vol dir “de gran

excel·lència, sublim, en el lloc més

elevat”. Excel·lir (1490) és “sobrepas-

sar els altres, avantatjar-los en bones

qualitats, distingir-se dels altres per

la seva superioritat”. ■

xavier ametller és psicòleg clínic

anna olm és professora

MOnOGràFiC   19

“Més que obstinadament perseguida, l'excel·lència és un valor que hauria de ser joiosament trobat"

"Cal no caure en una sobreexigència aliena a les nostres possibilitats reals com a individus"

BuSCAR Allò SuBlim

Octubre de 201120  MOnOGràFiC

El terme “excel·lència educativa” és relati-vament jove al nostre país. Sigui per aquesta joventut, sigui per una interpretació interes-sada, el cert és que ens

trobem davant d’un concepte que no és entès d’igual manera per tothom. Fa dèca-des que parlem d’excel·lents, a l’escola, però és referint-se a la nota més alta a la qual podia aspirar un alumne en les seves qualificacions. I el mateix adjectiu destaca que es tracta d’una qualificació que sobre-surt, que excel·leix, que no està a l’abast de tothom. I aquesta potser no és la millor manera per referir-nos a aquest concepte en el camp educatiu, on l’objectiu d’uni-versalitat dels seus principis, de no segre-gació, és a la base d’un concepte de quali-tat molt compartit.

Si, per contra, interpretéssim el terme “excel·lent” com un sinònim de “molt bo” (traint una mica bona part del seu signifi-cat primer, clarament elitista) entendrem millor l’evolució d’aquest concepte aplicat a l’educació i la seva irrupció en els debats educatius dels darrers temps. Després del debat centrat en la quantitat (d’alumnes que no tenien accés al sistema educatiu de l’estat, cosa intolerable en una socie-tat avançada, o que pretenia ser-ho) que va donar lloc a la Llei d’Educació de l’any 1970, es va iniciar un altre no menys intens

debat sobre la qualitat, que va donar lloc a una altra gran llei orgànica: la LOGSE, de 1990. Primera conclusió: el concepte d’excel·lència, en educació, és hereva directa del concepte qualitat, que als anys vuitanta es planteja al nostre país –i al con-junt de l’estat– un cop solucionat el repte de posar escoles suficients per atendre tota la població dels sis als catorze anys.

La constatació que les escoles no eren iguals –encara que oferissin els seus ser-veis sota els mateixos principis i objec-tius de l’ensenyament obligatori comú– va portar de seguida al plantejament d’un principi irrenunciable: l’equitat. Aquest principi, l’equitat, és l’única fórmula capaç de reconèixer diferències entre centres però perquè cada centre té unes necessitats diferents i ha de satisfer-les de manera diferent per tal de poder assolir l’objectiu comú d’una educació de qua-litat. Des d’aquell moment, l’equitat va passar a formar part de la complexa defi-nició d’educació de qualitat. Perquè, des del punt de vista social, no hi haurà mai qualitat (i aquest és un avenç conceptual social molt important) si aquesta no és a l’abast de tothom.

El tàndem excel·lència-equitat, però, ha donat lloc a situacions ben curioses. Hi ha qui l’ha considerat i el considera un binomi indivisible: l’una alimenta l’altra i viceversa. I en canvi, hi ha qui considera que es tracta d’objectius antagònics: una escola ha de

decidir entre abocar-se a treballar l’equi-tat o bé dedicar els seus esforços a con-rear l’excel·lència. I plantejat així, s’entén més que es parli en termes d’excel·lència, perquè qualitat i equitat no semblen, con-ceptualment, tan diferents. A qui pot con-venir posar l’excel·lència i l’equitat als dos pols oposats? A mi, no. És evident que m’in-clino clarament –i ho fem molts i moltes– per la primera significació del tàndem.

Què és, doncs, excel·lència educa-tiva? M’hi referiré des de la perspectiva d’un servei públic bàsic i fonamental per al benestar, la justícia social, el progrés de tots i totes. I en aquest sentit només podem parlar d’excel·lència quan definim l’educa-ció com un acte col·lectiu, de corespon-sabilitat entre els adults que tenim cura dels menors (a casa o a l’escola), basat en un model de ciutadà i de ciutadana que –a més de ser feliç– procura que també ho siguin els altres. Un acte educatiu que comença –per part dels docents– assu-mint el compromís ètic que comporta aquest ofici envers els infants i joves, les seves famílies, els companys de projecte, la societat que ens delega aquesta impor-tant tasca. Excel·lència educativa és soci-etat mobilitzada que posa l’educació dels seus infants dalt de tot de les seves aspira-

cions i els seus esforços. I així, impercepti-blement i de manera natural, van arribant tots els resultats que, en una societat que tot ho avalua, tant i tant es fan servir per qualificar el nostre sistema: resultats dels alumnes, nivell de qualificació, inserció en el món laboral i professional. L’excel·lència individual no és el més rellevant, en edu-cació. No hi ha excel·lència sense equitat. No hi haurà equitat sense un servei públic educatiu de qualitat. I això és el que més garanties dóna d’excel·lència educativa. ■

—Ricard Aymerich

El terme excel·lència en el món educatiu és complex. Mentre alguns l’usen per qualificar els alumnes destacats, altres parlen de qualitat. I mentre alguns eleven el tàndem excel·lència-equitat, altres el critiquen.

ExCEl·lènCiA EduCAtiVA, un nou REPtE

Ricard aymerich és mestre i psicòleg

“El tàndem excel·lència-equitat hi ha qui el considera indivisible i altres que el veuen antagònic”

"Excel·lència educativa és societat mobilitzada que posa l'educació dalt de tot de les seves aspiracions"

L’Excel·lència

Valors MOnOGràFiC   21

albert Pera és poeta

líniA EntRE lA VidA i lA moRt

L’excel·lència passa pel camí de la

millora i la superació i avança cap al

perfeccionament. Coincidint amb

l’exposició antològica del pintor

Antonio López que s’ha pogut veure

al Museu Thyssen de Madrid, aquesta

és una bona ocasió per recuperar El

sol del membrillo, una obra perso-

nalíssima de l’inclassificable Víctor

Erice, un cineasta que amb només

tres pel·lícules ha tocat el cel. El sur,

El espíritu de la colmena i El sol del

membrillo són tres obres cabdals

indiscutibles del cinema espanyol,

però al mateix temps són el mur que

ha frenat la trajectòria –breu en pro-

ducció però molt llarga en el temps–

de Víctor Erice, que no ha volgut o

pogut filmar nous llargmetratges

que millorin encara més una filmo-

grafia que per a molts ja és perfecta.

Antonio López, a El sol del membri-

llo, s’enfronta als seus propis dubtes

per aconseguir una fita que s’acaba

donant per impossible: captar la rea-

litat canviant de la llum que il·lumina

el codonyer que el pintor s’ha pro-

posat retratar. El pintor realista s’es-

força encara més en captar una

realitat que se li escapa de les mans,

però la perfecció absoluta es demos-

tra impossible d'assolir, i per això,

l’aventura es dóna per fracassada.

En el documental veiem l’artista en

aquest camí constant de superació,

viu i canviant. Potser Erice intenta

projectar en López alguna cosa de la

seva pròpia circumstància, a través

d’un film on també hi ha un cert

revers de l’excel·lència: la decadèn-

cia, la caducitat, la mort. Hi ha vida

i moviment, ve a dir, en el camí cap

a l’excel·lència; hi ha una recerca i el

coneixement, sobretot, d’un mateix.

És el procés que segueix la protago-

nista de Cisne Negro, la premiada pel-

lícula de Darrer Aronofsky que, amb

una sofisticada combinació de drama,

dansa i terror, relata la història d’una

ballarina obsessionada per oferir la

seva millor actuació. I en aquesta

recerca es trobarà enfrontada també

a sí mateixa, a les seves pors i a la

seva part més fosca, estadis inevita-

bles que travessa en aquest camí cap

a la perfecció, contradictori i dual, on

no hi ha èxit sense fracassos previs,

ni llum sense ombres, com no hi pot

haver vida sense mort. ■

Cinema —Judith Vives

Antonio López, a El sol del membrillo, s’enfronta als propis dubtes per aconseguir una fita impossible. I a Cisne negro, Natalie Portman busca la perfecció.

El racó poètic —Albert Pera

PERE i El CAtòliC+ 1213 a muret als 36 anys

La llengua d’oc, el ver amor cortèsi un país d’excel·lència i de finesaeren fa temps un ric domàs estèsjust a l’abast de catalana empresa.Cauen àvols croats del rei francèsamb morts, sang i carnatge en l’escomesasobre els càtars, bons homes que han aprèstreball i humilitat per tota entesa.Muret, record roent com una brasa:la mort del rei valent a cops d’espasai el naufragi d’un somni enmig d’estralls.Joglars i trobadors en gaia festacanten del bon rei Pere l’audaç gestaque defensa amb la vida els seus vassalls.

Comentari: Un altre dels meus personatges histò-

rics del recull Camins de Sang. Perseguint l’excel·-

lència, el nostre rei Pere I, pare de Jaume I el

Conqueridor, va perdre la vida en l’empresa.

Això ens pot ensenyar que l’excel·lència, de vega-

des, és inabastable, però hem de lluitar per arri-

bar-hi; hem de mantenir el desig de perfecció en la

vida i en les obres.

Natalie Portman en un moment de Cisne Negro.

J. Vives és crítica cinematogràfica

Octubre de 2011

aquest expert en genètica, ha publicat més de 250 articles científics, la majoria posteriors a 1992, moment en què s’es-pecialitzà en l’estudi del genoma. Des d'aquí conrea ara la virtut de l'excel·-lència, en un camp on són imprescindi-bles els millors.

Què és per vostè l’excel·lència?Per mi l’excel·lència és acceptar la diferèn-cia. És reconèixer que hi ha persones molt capaces de fer determinades coses i d’al-tres que ho són menys. Tenint en compte això penso que hem de donar facilitats a les persones que tenen possibilitats altes d’expandir-se en un camp. En defini-tiva, hem de donar oportunitats segons el potencial de cadascú.

i això aplicat en el món de la recerca i la investigació... En el cas de la recerca, es tracta d’anar a buscar persones que, a diferència d’al-tres, siguin capaces de tirar endavant certs projectes que mouen el món. Cal anar a cercar aquelles persones que per les seves capacitats marquen la diferència i portar-les cap aquí. No podem mantenir la vella idea igualitària de castrar les persones més capacitades.

i això no genera una classe superior? No accentua les diferències socials?És evident, però en el moment que ens adonem que no tots som capaços de fer de la mateixa manera aquelles coses que mouen el món, vol dir que alguns tenen més capacitat que altres. Això és intrínsec a la naturalesa. Es tracta de reconèixer que hi ha gent més extremadament preparada i capacitada per fer una feina. En aquest cas estar als límits del coneixement humà.

Quins altres valors estarien relacionats amb l’excel·lència?Tots. Jo no dic que la persona excel·lent hagi nascut un geni o que hagi anat a l’es-cola més bona. Són els gestors polítics els que han de decidir aquestes coses. Només dic que no tothom és igual d’apte per fer avançar els límits del coneixement. A més, aquesta és una feina que no la podem fer tots a l’hora. És així de simple.

La societat i l’administració saben valorar l’excel·lència?

Entrevista

“l’ExCEl·lènCiA éS ACCEPtAR lA diFERènCiA”

22  MOnOGràFiC

Jaume Bertranpetit, director d’ICREACatedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i fundador i cap de la Unitat de Biologia Evolutiva en el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut d’aquesta universitat.

Jaume Bertranpetit fotografiat al seu despatx.

L’Excel·lència

Valors

N’hem d’aprendre i hem de mirar com estan funcionant els experiments que es fan en altres llocs. Hi ha maneres i des d’ICREA, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, ho fem. Les persones que nosaltres hem seleccionat han fet que Catalunya se situï en el mapa de la recerca europea i mundial que d’una altra manera no haguessin pogut. La qües-tió és tenir clar els objectius.

i es tenen clars?Bé, l’objectiu general de moure les bar-reres del coneixement és suficient? Això ja és una decisió política. Però si volem fer això ara tenim la possibilitat de valo-rar les persones que ho poden fer. De la mateixa manera que entre els escriptors i els actors sabem qui són els gran literats i els grans artistes del moment, nosaltres fem el mateix en el camp de la recerca.

L’excel·lència es pot mantenir quan hi ha crisi?Això a mi em sembla que ja és un tema polític. Depèn del capital que es vulgui destinar al coneixement. Hi ha economis-tes que diuen que només cal donar subsi-dis d’atur i altres que aposten per moure les fronteres del coneixement perquè aquesta és la base de la riquesa del futur.

Òbviament vostè defensa la segona.Sí, està clar que moure les barreres del coneixement no és un divertimento per determinades persones, sinó la base de totes les innovacions tecnològiques. I si anem a una Societat del Coneixement el guany de la societat dependrà d’això. Hi ha molts estudis que demostren que el coneixement és condició absolutament necessària però no suficient pel creixe-ment econòmic. Per això, en moments de crisi, als Estats Units o a Alemanya s'ha augmentat els pressupostos en recerca. Ho va dir un responsable de la Universitat de Harvard: “Si l’excel·lència és cara, pro-va-ho amb la mediocritat”.

ara es parla d’excel·lència en l’àmbit de la recerca, en educació, en economia... es fa un abús d’aquest terme?Per què hi ha d'haver cap problema en fer servir aquesta paraula? Estic molt cansat de la gent políticament correcta d’anys enrere que considerava aquesta paraula

tabú o prohibida. M’ho havien arribat a dir persones molt influents. Ja era hora que tinguem llibertat per fer-la servir! Ningú dubta que hi ha excel·lència en el futbol, la gent venera el joc d'en Messi... doncs per què no podem aplicar el mateix terme en el camp de la física quàntica?

Especialment en ciència, com se supera la frustració de no assolir l’excel·lència? Hi ha una frase que m’agrada molt: “Tinc la riquesa de no voler ser ric”. Jo sóc inves-tigador i ara tinc al despatx del costat un jove que d’aquí vint anys serà un cervell deu vegades superior al meu. I n'estic molt cofoi! Si això em causa una frustra-ció és que tinc un problema. Hem d’adme-tre que sempre hi haurà persones que ho faran millor que nosaltres.

Però això no sempre és així.Sí, però el problema és un altre. De vega-des determinades capes del país han afir-mat que, per exemple, els catedràtics d’universitat havien de ser els millors en tot. Ara hem d’esborrar aquesta idea. Hi

ha catedràtics que són magnífics i catedrà-tics que són molt poca cosa. El càrrec no atorga l’excel·lència. A més, un catedràtic en una època pot ser excel·lent i al cap de vint anys... que ho sigui un altre.

Creu que això encara és així?Aquí sempre hem tendit a protegir certes persones amb un estatus social de símbol del coneixement que se li havia donat anteriorment. I això és el que estem inten-tant desmuntar. Fins fa poc, alguns pensa-ven que pel fet que una persona escrivís a la Vanguardia era un gran investigador.

a més, ara els coneixements són globals.I tant, ara ja no s’ha de tenir un ull posat

al departament del costat de la teva pròpia universitat, sinó també, com deia abans, a Harvard. I si ells ho fan millor vol dir que nosaltres encara tenim una assignatura pendent, òbviament.

acabem amb un consell. Quin ens donaria?Hem de ser capaços de despertar-nos i fer la feina. No tenim cap raó per asseure’ns i pensar que som els millors i que fem les coses fantàsticament bé. Hem d’estar sempre disposats a moure’ns. ■

MaRia CoLL

MOnOGràFiC   23

iCrea són les sigles de la institució

Catalana de recerca i estudis avançats,

una fundació impulsada des de fa més de

deu anys per la Generalitat de Catalunya.

La seva principal funció és contractar, per

mitjà d’un procés de selecció basat en el

talent científic, investigadors d’arreu del

món i així estimular el creixement de la

recerca d’alt nivell a Catalunya. D’aquesta

manera iCrea també contribueix a facilitar

el retorn dels investigadors propis que han

dut a terme la seva carrera investigadora

en centres de fora de Catalunya, atentent a

una problemàtica de país que s'havia con-

vertit en un autèntic càncer.

a més, la institució col·labora activament

amb les universitats i centres de recerca

actualment existents a Catalunya. Fins a

l’actualitat, amb la situació de crisi econò-

mica que retalla pressupostos i inversions,

iCrea ha contractat un total de 271 investi-

gadors en especialitats molt diverses: un 30

per cent en ciències de la vida i medicina,

un 27 per cent en ciències experimentals i

matemàtiques, un 12 per cent en ciències

socials, un 16 per cent en humanitats i un

15 per cent en àrees tecnològiques.

iCREa, estimular la recerca d'alt nivell

“No podem mantenir la vella idea igualitària de castrar les persones més capacitades”

“Parlem d’excel·lència en el futbol; per què no en el camp de la física quàntica?”

Octubre de 2011

albert Botta és professor de filosofia i ètica

24  MOnOGràFiC

mAximiliAn KolBE, ExCEl·lEnt

ARETÉ, ESFoRç i FEliCitAt

No crec que es pugui aplicar el qualifica-tiu “excel·lent” al comportament continuat de qualsevol persona de carn i ossos, per honorable i admirable que hagi estat con-siderada la seva vida. Tothom té les seves limitacions i mancances.

Hi ha persones “excel·lents”? Sincera-ment, crec que no. Però hi ha moments o facetes de les persones que sens dubte es poden qualificar d'aquesta manera. Ben segur que els exemples que trobaríem al llarg de la història serien innombrables i, a més, es desconeixen moltes actituds o decisions concretes d'homes o dones que, des del seu anonimat, han tingut uns com-portaments que poden ser considerats com a veritablement excepcionals.

Un exemple concret? Impactat encara per una recent visita a Srebrenica, Bòsnia, escenari de l'assassinat massiu més impor-tant després de la la Segona Guerra Mun-dial, llegeixo en un memoràndum d'aniver-saris històrics que el 14 d’agost es complien setanta anys de l’assassinat de Maximilian Kolbe (Zdunska Wola, Polònia, 8 de gener

de 1894 - Auschwitz, 14 d’agost de 1941). Era un frare franciscà conventual polo-nès, presoner a Auschwitz, que es va oferir voluntàriament per a substituir un con-demnat a mort –casat i amb fills– que els nazis havien escollit a l’atzar com a repre-sàlia per una fuga que s’havia escaigut en aquell camp de concentració. Kolbe, que aleshores tenia 47 anys, va ser abandonat conjuntament amb altres nou presoners en una cel·la i condemnat a morir de fam. Al cap de tres setmanes se li va subministrar una injecció de fenol que li va provocar la mort. Si voleu saber més coses de Kolbe podeu consultar la seva biografia: no olvidéis el amor: la pasión de maximiliano Kolbe d’An-dré Frossard (Ediciones Palabra, 1991).

Donar la pròpia vida per a salvar la d’un altre. Millor “excel·lència”? Sincerament, no. Serveixi aquest exemple per a honorar totes les altres “excel·lències” complides pels humans. Molt especialment aquelles que no han estat mai valorades ni recone-gudes en els annals de la Història. ■

L’excel·lència humana, l’areté, neix a Grècia amb el llinatge aristocràtic i l’acceptació heroica del destí funest, glosada per Homer. Però ja a l’Ate-nes il·lustrada del segle Vè a.C. l’excel·-lència connota definitivament quali-tats intel·lectuals i se situa al bell mig de la polis, de la ciutat-Estat, en el diàleg, l’oratòria i el raonament. L’excel·lència viu a l’Àgora política, en la democrà-cia directa, amb l’eminent Pèricles. I els sofoi o savis, els sofistes, els grans edu-cadors de Grècia, ensenyen l’excel·-lència i la posen a l’abast del treball i de l’esforç intel·lectual de cadascú. Però també neix l’art de convèncer a desgrat de la veritat, l’erística, amb l’objectiu de vèncer sigui com sigui en el discurs. La reacció de Sòcrates és el "Coneix-te a tu mateix"; cerca la veritat que roman amagada al nostre l’interior. Plató vol que governin els filòsofs, la classe excel-lent, que s’ha desfet de l’ofuscació de la matèria i ha recuperat l’autèntic conei-xement, el del món de les Idees, i amb ell, la Justícia i el Bé. Aristòtil afegeix a l’excel·lència l’eudaimonia, la felicitat del ple desenvolupament del potencial racional exclusiu de l’ésser humà. Així, el coneixement és virtut, realització de l’ànima racional només humana. Avui l’excel·lència s’usa per designar la qua-litat suprema, la referència exemplar, sovint la pràctica d’èxit d’algú interior-ment ferm, honest i resilient, compro-mès en un projecte, potser al capdavant, exercint aquell lideratge que engresca i fa sumar les experteses individuals per servir un objectiu compartit. ■

Aquest frare conventual franciscà polonès va substituir un condemnat a mort –casat i amb fills- que els nazis havien escollit a l’atzar per matar a Auschwitz

Història —Ramon Salicrú Filosofia —Albert Botta

El terme excel·lència evoluciona des d’Homer. Per exemple, Aristòtil afegeix a l’excel·lència la felicitat del ple desenvolupament del potencial racional.

L’Excel·lència

Ramon Salicrú és professor d'història i ètica

Valors

Mataró, 10 de setembre del 2011

Benvolgut lector,Voldria parlar-te de l’excel·lència, però certament no sé si entenem el mateix quan parlem d'aquest terme. Excel·lent és sinònim de perfecte i la humanitat no ho és, per definició. A més a més, penso que avui, de tant usar-lo, ha perdut força. No ho dic des del desànim o l’enveja; només intento tocar de peus a terra, posar les coses al lloc on les veig.Quan anava a l’escola hi havia tres cate-gories de distinció acadèmica: la meda-lla vermella que era la de bon comporta-ment, la verda d’aplicació en els estudis i la “d’excel·lència” –amb els colors de l’es-cola– que es donava a les noies que des-tacaven en tots camps. Tant les que van gaudir d’aquest merescut premi com les que no el vàrem merèixer, la vida les ha posat a totes en un lloc o altre. A ningú, que jo recordi, en aquest pedestal ano-menat excel·lència.A mi aquest terme em suggereix a on hem

de tendir, l’objectiu, però seríem molt agosarats d’anar qualificant a tort i a dret d’excel·lent: el que destaca, el que des-punta, el que millora... I, en definitiva, és el que realment acabem fent. Potser si que deu haver-hi algú, que és excel·lent, però jo no l’he trobat. A mi se m’acut que aquest terme està relacionat amb una altra qualitat, la Intel·ligència, de la qual n'hi ha múltiples. Un pot excel·lir en gimnàstica i ser un negat en literatura. Llavors en què quedem: És excel·lent o no ho és? Si, en gimnàstica i què? En altres coses potser no arriba ni a la suficiència. Per acabar et diria que els grans qualifica-tius cal que els utilitzem amb prudència; arrossegats per la voràgine dels temps que ens toca viure –tot ha de ser “super”– ens cal una cura d’humilitat. Tots, cada dia, hem de treure’ns les lleganyes dels ulls i rentar-nos la cara.

Fins aviat.Eulàlia

Eulàlia Puigderrajols és mestra

Joc de cartes —Eulàlia Puigderajols

música —Maria Salicrú-Maltas

LLiBre

En busca de la excelencia.

Visión retrospectiva y análisis

para el nuevo siglo

Tom Peters

Ed Nowtilus

Fa trenta anys Tom Peters va revolucionar l’empresa amb el llibre A la recerca de l’excel·lència, convertit en un clàssic de la gestió empresarial. Aleshores va apuntar els vuit principis de l’excel·lència, eines per mantenir-se en peu en un món competitiu. El 2002, vint anys després, va presentar aquesta actualització.

COnte

La mejor família del mundo

Susana López (de 5 a 8 anys)

Ediciones SM

Una nena d’un orfenat que aviat serà adoptada somia en tenir la millor família del món. Què fan-tàstic seria tenir una família d’as-tronautes o pirates? Aviat desco-brirà que l’excel·lència no sempre es troba entre l’extravagància.

PeL·LíCULa

The blind side

John Lee Hancock

Michael Oher, Big mike, és un jove afroamericà de família pobra i desestructurada. La seva vida canvia quan coneix Leigh Anne Tiohy, dona adinerada que deci-deix acollir-lo a casa. Mike és mal-destre i poc intel·ligent, però hi ha una cosa que fa bé, jugar a futbol. Tothom pot ser excel·lent en alguna cosa, però cal descobrir el propi talent. Basada en fets reals.

Per saber-ne més

Qui éS ExCEl·lEnt?AnEm AmB CuRA...

EL MESTRE CASALSPau Casals (El Vendrell, Baix Penedès, 1876 - San Juan, Puerto Rico, 1973) és el músic català

més conegut internacionalment. Ho va aconseguir amb un constant esforç i dedicació al

llarg dels 96 anys de vida. A nivell musical, va destacar per innovar la tècnica del violoncel.

Avui els violoncel·listes del món toquen amb l’anomenat mètode Casals. La llibertat i natu-

ralitat que el músic va donar a l’instrument va repercutir en l’expressivitat: el violoncel

també permetia transmetre molts sentiments. L’altra gesta del músic del Vendrell fou l’es-

tudi durant dotze anys de les Sis suites per violoncel sol de Bach. Ell fou el pioner a tocar-

les i enregistrar-les. Gràcies a Casals, aquestes suites es divulgaren i es toquen avui. Casals

va dotar de gran personalitat el violoncel, aconseguint que esdevingués un instrument

solista, sortint de l’anonimat de l’orquestra. ■

Maria Salicrú-Maltas és musicòloga

Els grans qualificatius cal utilitzar-los amb prudència. arrossegats per la voràgine dels temps que ens toca viure, ara tot ha de ser “super”. Necessitem una cura d’humilitat.

MOnOGràFiC   25

Octubre de 2011

Aquest any a Òmnium Cultural celebrem els cinquanta anys de la nostra entitat. Ens agrada fer-ho sobretot en la feina quotidiana, recor-

dant que són cinquanta anys de fideli-tat al nostre país, a la nostra llengua i a la nostra cultura. La fidelitat i el compro-mís són segurament dos valors que defi-neixen Òmnium Cultural, uns valors que són especialment necessaris en la socie-tat d’avui i sobre els quals us proposem reflexionar.

Fixem-nos en el valor del compromís, específicament. Sentir-se compromès amb una causa vol dir tenir la voluntat d’acom-plir unes obligacions i ser responsable de la paraula donada. Un compromís amb la paraula donada que a vegades pot ser implícit i d’altres pot ser més explícit. En el nostre cas, quan signem amb el lema “llengua, cultura, país” estem donant la nostra paraula de compromís amb aques-tes idees, o més dit amb aquests ideals; i ho fem ben explícitament.

La paraula compromís també fa refe-rència a moments crítics, en certa manera a moments difícils o complicats; és així quan parlem per exemple d’una situació de compromís. Aleshores podem enten-dre que una situació crítica és aquella en la qual es troba algú i que es defineix com una situació greu, transcendental.

Segons el diccionari, un moment crític és també un moment en el qual es decideix la sort d’algú o d’alguna cosa. O també podem recordar la definició que fa la Física d’una situació crítica dient

que es presenta quan es donen unes “condicions que determinen un canvi en el desenvolupament d’un fenomen o en les propietats d’un cos”.

Si observem el comportament del nostre cos social, si analitzem el desenvolupament dels fenòmens econòmics, demogràfics, polítics i culturals a Catalunya, podem con-cloure sense gaire dubtes que ens trobem en una situació crítica. Vivim moments transcendentals en els quals es decideix la sort del nostre esdevenidor.

Precisament per això pren tanta impor-tància el valor del compromís, la decisió de complir amb la paraula donada de fide-litat al país. Certament, d’una manera quasi consubstancial al comportament dels humans, el sentiment de compromís amb l’entorn s’accentua i es reforça en situa-cions històriques que considerem que són crucials. En aquest sentit observem un creixement de la dedicació i l’ interès de molts ciutadans i de moltes entitats envers tasques de caire col·lectiu quan es viuen condicions que determinen un canvi en el desenvolupament d’un fenomen; s'eviden-cia un augment del patriotisme en el sentit més noble de la paraula.

Per començar hem recuperat l’adjectiu patriota en el nostre llenguatge per apli-car-lo a aquelles persones que actuen gene-rosament per millorar la nostra societat.

Així doncs, podem considerar una evo-lució positiva, un canvi en el comporta-ment dels catalans; darrerament ens estem fent uns sers més socials, menys individua-listes. Hi ha prou senyals per afirmar que el que ens socialitza, el que ens cohesiona, és la voluntat de participar activament en la transformació del nostre país. Ho expres-

Compromís i confiança

passada la voràgine anual de la diada de l’onze de setembre, la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, ens encoratja a reforçar la nostra catalanitat durant tot l’any a partir dels valors del compromís i la confiança.

26  OPinió

Portes obertes —Muriel Casals

Valors

sem de formes diverses i l’esperança d’un futur millor troba formulacions molt varia-des però hi ha un substrat comú que es pot resumir en la voluntat de decidir el nostre govern, la nostra política. Aquesta decisió en favor d’autogovern, en favor d’una plena sobirania va lligada a la voluntat de ser una presència identificada i identificable dins del concert europeu i internacional.

En aquest procés de compromís amb nosaltres mateixos, que és una manera de dir que ens comprometem amb el nostre país, hi juga un paper molt important la confiança que ens inspirem mútuament.

De manera que la confiança és un altre dels valors que ens convé destacar. Només es pot treballar generosament al costat d’altres si tenim la convicció que aquells amb qui compartim responsabilitats faran el que han anunciat.

La confiança entre els ciutadans, la confiança dels ciutadans amb els represen-tants polítics i d’una manera molt especial la confiança dels polítics amb els ciuta-dans –som nosaltres els que els hem situat als llocs de responsabilitat que estant ocu-pant– és un factor essencial en el procés de millora com a societat civilitzada.

Pel que fa a la dosi de confiança mútua que ens reconeixem, hi juga un paper molt important el passat cultural. La tradició, l’educació, fan que hi hagi societats on la confiança és un valor compartit com és el cas dels nostres veïns del nord d’Europa; pels escandinaus enganyar als socis, als col·legues o a la hisenda pública és quasi inimaginable. Malauradament dins de la tradició llatina la relació entre l'administració i els administrats i també les relacions privades comporten

dosis elevades de desconfiança que fan socialment permissibles actuacions tramposes.

La bona notícia és que aquestes caracte-rístiques són modificables. Quan els catalans reclamem més poder per la nostra Gene-ralitat ho fem, és clar, sobretot per motius polítics; ho fem perquè volem ser governats per nosaltres mateixos, però ho fem també per motius morals, perquè estem conven-çuts que sabrem exercir un millor control sobre una administració i uns polítics que es deuen estrictament a nosaltres.

Per començar i justificar l’optimisme, els nostres responsables polítics tenen avui molts motius per incrementar la confiança en nosaltres, els ciutadans i en moltes entitats i organitzacions de la societat civil. Perquè els darrers temps hem donat unes mostres molt grans de civisme i hem demostrat de manera clara i evident la nostra capacitat de compartir i d’exercir responsabilitats socials. Al mateix temps hem exhibit de manera contundent quins són els nostres anhels. Ara tothom sap què volem i que som molts els qui ho volem.

Pensem en el gran capital social i polí-tic que representa per al nostre país tot el procés de preparació que va portar a la manifestació del 10 de juliol de 2010; pensem en la riquesa que han represen-tat les consultes sobre la independència realitzades a tants pobles i ciutats del país els darrers temps. La maduració política i social que ha suposat el procés de les con-sultes és un actiu enorme que s’afegeix al nostre patrimoni social.

Aquesta riquesa ens dóna un orgull legítim als ciutadans i sobretot ens dóna força per exigir una resposta dels nostres

representants polítics. Quan tens un poble que sap el que vol i quan tens molts bons exemples de compromís amb el país has d’exercir el lideratge que el moment crític exigeix; aquesta és la sol·licitud que des de la societat civil fem als nostres electes, conscients que la resposta no és fàcil però que no per això som menys exigents.

Per sort, si busquem bons exemples de compromís n’hi ha molts, però en triarem un: Pau Casals, que hem recordat aquests dies. Ell mateix es definia: “La primera obligació és lluitar pel benestar de la huma-nitat”. I concretava aquest benestar en la pau al món i en la llibertat pel seu país. ■

Muriel Casals, nas-

cuda a avinyó,

frança, el 6 d'abril de

1945, és professora

del Departament

d'Economia i d'His-

tòria Econòmica de

la UaB, d'on també n'ha estat vicerectora de

Relacions internacionals i Cooperació entre

els anys 2002 i 2005. Des del 20 de març de

2010 és presidenta d'Òmnium Cultural.

OPinió   27

"La maduració política i social que ha suposat el procés de les consultes és un actiu enorme"

"Hem exhibit clarament els nostres anhels. tothom sap què volem i que som molts els qui ho volem"

Octubre de 201128  OPinió

Benvolguda Ester,

En darreres tertúlies que he participat sobre joves i valors m’ha quedat la sensa-ció que els adults tenim una doble mirada sobre aquest tema. D’una banda n’hi ha uns que diuen que els joves d’avui són ex-traordinaris, que tenen valors clars i que són més coherents del que ho podien ser aquests mateixos adults quan tenien la seva edat. D’altres expressen que la joventut d’avui dia no té un nord massa ben defi-nit, que les expectatives són tan fosques, que van per la vida fent tombs sense una direcció definida. Estan imbuïts d’aquest relativisme ètic que predomina i no tenen valors sòlids per fonamentar la seva vida.

Imagino que, com sempre, es reflexen postures extremes i que deu ser molt difícil descriure la realitat de les coses. Dubto que es pugui parlar de joves i valors; en ambdós conceptes estem fent una abstracció en què podem fer entrar tot el que vulguem: pre-concepcions, prejudicis, tòpics, ideologies... i la darrera experiència viscuda amb joves, que elevem a categoria d’universal.

Els joves que jo conec i que són la meva referència, o la mostra que em serveix per escriure aquesta carta, són molt vari-ats. No n’hi ha dos d’iguals, com la famosa dita "tants caps tants barrets". Però sí puc afirmar que tots ells tenen una escala de valors ben jerarquitzada i que orienta el que diuen i el que fan. No estic massa d’acord en què avui hi hagi una crisi de valors i que els joves són qui més la pateix. Tant de bo haguéssim replantejat i posat en crisi els valors d’una societat econo-micista i consumista, que ens ha portat a una situació difícil i complexa. Però tinc la sensació que els seus criteris de valora-ció segueixen vigents i imposant-se arreu de manera impecable.

No dic que l’escala de valors sigui uni-versal o majoritària, però estic convençut que, entre els joves, trobaríem bastants coincidències, bastants valors comuns, malgrat no ocupessin el mateix lloc en la seva jerarquia. Fins i tot et diria que els joves que anomenem problemàtics tenen la seva pròpia escala de valors. Per més estranya que a mi em pugui semblar, he de reconèixer que és la seva i que necessi-taríem parlar i dialogar a fons amb ells per arribar a entendre perquè jo actuo d’una manera i ells d’una altra. I els elements comuns que tenim.

Tots donem valor a allò que considerem important, que resulta interessant per la vida personal i col·lectiva. Aquesta és la causa de què els valors siguin tan diversos, perquè queden marcats pels nostres inte-ressos, pels interessos i les vivències de cadascú. Les coses són importants i tenen interès quan satisfan els desitjos, expecta-tives o necessitats. Per això és tan impor-tant escoltar quins són els desitjos, expec-tatives i necessitats dels joves, si volem intuir allò que realment és significatiu a les seves vides.

Reconec que la manera d’expressar les necessitats pot ser més o menys, vio-lenta, tolerant, pacifica, educada... sovint vindrà donada pel context en què aquests joves hagin viscut, pel testimoni que hagin rebut dels adults. Qui s’ha criat entre crits, cridarà arreu on vagi, qui s’ha criat en un ambient hostil i violent, té molts números per a esdevenir desconfiat i fins i tot agres-siu. Però una societat madura ha d’apren-dre a escoltar per damunt d’uns gestos d’indignació o desgana.

Hem de crear espais de diàleg on les persones puguem explicar-nos aquestes

raons de fons que fan que valorem una cosa més que una altra, aquelles coses que ens fan entendre la realitat d’una manera o altra. Però potser, si ens podem escol-tar sense presses i sense por, sabrem allò que mou el cor dels joves i què configura la seva escala de valors.

Els valors no són merament subjectius o objectius, són les dues coses alhora, i per això és tan important un diàleg que ens ajudi a establir quines són aquelles coses que, essent importants, mereixen l’esforç de tots plegats. És amb aquest diàleg que ens adonarem que molts dels valors són tranversals, és a dir, comuns a la majoria dels éssers humans.

Una salutació cordial.

La doble mirada dels adults sobre els joves d'avui

"Els joves que jo conec són molt variats. No n'hi ha dos d'iguals. Però tots tenen escala de valors"

"Hem de crear espais on puguem explicar-nos les raons que fan que valorem una cosa més que una altra"

Cartes creuades

de: ramon radó

per: ester romero

CC: revista Valors

assumpte: Sobre els joves i els valors

data: 22 de setembre de 2011

Valors

Benvolguda Ester,

En darreres tertúlies que he participat sobre joves i valors m’ha quedat la sensa-ció que els adults tenim una doble mirada sobre aquest tema. D’una banda n’hi ha uns que diuen que els joves d’avui són ex-traordinaris, que tenen valors clars i que són més coherents del que ho podien ser aquests mateixos adults quan tenien la seva edat. D’altres expressen que la joventut d’avui dia no té un nord massa ben defi-nit, que les expectatives són tan fosques, que van per la vida fent tombs sense una direcció definida. Estan imbuïts d’aquest relativisme ètic que predomina i no tenen valors sòlids per fonamentar la seva vida.

Imagino que, com sempre, es refle-xen postures extremes i que deu ser molt difícil descriure la realitat de les coses. Jo tinc el meus dubtes que es pugui parlar de joves i valors, perquè en ambdós con-ceptes estem fent una abstracció en què hi podem fer entrar tot el que vulguem: preconcepcions, prejudicis, tòpics, ideolo-gies... i la darrera experiència viscuda amb joves, que elevem a categoria d’universal.

Els joves que jo conec i que són la meva referència, o la mostra que em serveix per escriure aquesta carta, són molt vari-ats. No n’hi ha dos d’iguals, com la famosa dita de “tants caps tants barrets”. Però si puc afirmar que tots ells tenen una escala de valors ben jerarquitzada i que orienta el que diuen i el que fan. No estic massa d’acord en què avui hi ha una crisi de valors i que els joves són qui més la patei-xen. Tant de bo haguéssim replantejat i posat en crisi els valors d’una societat eco-nòmica i consumista, que ens ha portat a una situació difícil i complexa, però tinc la sensació que els seus criteris de valora-

ció segueixen vigents i imposant-se arreu de manera impecable.

No dic que l’escala de valors sigui uni-versal o majoritària, però estic convençut que entre els joves, trobaríem bastants coincidències, bastants valors comuns, malgrat no ocupessin el mateix lloc en la seva jerarquia. Fins i tot et diria que els joves que anomenem problemàtics tenen la seva pròpia escala de valors. Per més estranya que a mi em pugui semblar, he de reconèixer que és la seva i que necessi-taríem parlar i dialogar a fons amb ells per arribar a entendre perquè jo actuo d’una manera i ells d’una altre. I els elements comuns que tenim.

Tots donem valor a allò que considerem important, que resulta interessant per la vida personal i col·lectiva. Aquesta és la causa de què els valors siguin tan diversos, perquè queden marcats pels nostres inte-ressos, pels interessos i les vivències de cadascú. Les coses són importants i tenen interès quan satisfan els desitjos, expecta-tives o necessitats. Per això és tan impor-tant escoltar quins són els desitjos, expec-tatives i necessitats dels joves, si volem intuir allò que realment és significatiu a les seves vides.

Reconec que la manera d’expressar les necessitats pot ser més o menys, violenta, tolerant, pacifica, educada... Sovint vindrà donada pel context que aquests joves hagin viscut, pel testimoni que hagin rebut dels adults. Qui s’ha criat entre crits, cridarà

arreu on vagi, qui s’ha criat en un ambi-ent hostil i violent, té molts números per a esdevenir desconfiat i fins i tot agressiu. Però una societat madura ha d’aprendre a escoltar per damunt d’uns gestos d’indig-nació o desgana.

Hem de crear espais de diàleg on les per-sones puguem explicar-nos aquestes raons de fons que fan que valorem una cosa més que una altra, aquelles coses que ens fan entendre la realitat d’una manera o altra.

Si ens podem escoltar sense presses i sense por, sabrem allò que mou el cor dels joves i què configura la seva escala de valors.

Els valors no són merament subjectius o objectius, són les dues coses alhora, i per això és tan important un diàleg que ens ajudi a establir quines són aquelles coses que, essent importants, mereixen l’esforç de tots plegats. És amb aquest diàleg que ens adonarem que molts dels valors són tranversals, és a dir, comuns a la majoria

"Els joves que jo conec són molt variats. No n'hi ha dos d'iguals. Però tots tenen escala de valors"

"Els joves que jo conec són molt variats. No n'hi ha dos d'iguals. Però tots tenen escala de valors"

de: ramon radó

per: ester romero

CC: revista Valors

assumpte: Sobre els joves i els valors

data: 22 de setembre de 2011

OPinió   29

Els agrupaments escoltes desmenteixen els topics que sovient s’atribueixen als joves.

Octubre de 2011

Joan Safont és advocat i periodista irene alerm és llicenciada en filosofia

Governs i valors

Apel·lar als valors s’està convertint en un autèn-tic tòpic. Sovint se’n parla perquè cal recu-perar-ne d’oblidats; d’altres en reivindi-

quen de sòlids perquè els preponderants es consideren líquids, en la popular línia del filòsof jueu polonès Zygmunt Bau-mann. Fins i tot el millor equip futbol del món i el seu entrenador s’han definit pel “valor de tenir valors”. I aquesta revista es diu Valors. En aquest marc, el conseller Cleries va presentar fa poques setmanes el projecte d’un Pla Nacional de Valors pro-vocant més crítiques que entusiasmes.

La pregunta a fer-se és: han de tenir valors, els poders públics? És clar que sí. La política són uns valors compartits esco-llits per l’electorat davant d’altres propos-tes. Ara bé, també cal preguntar-se: aquests poders han de prendre una posició proac-tiva d’estímul d’aquests valors? Des d’un punt de vista liberal, la resposta serà nega-tiva: el poder no ha d’endinsar-se en quins són els meus valors, més enllà de la llei i l’ordre públic. Entrar a determinar què s’ha de promoure en termes de valors, seria una manera subtil d’intentar inculcar determi-nats punts de vista. Un bon liberal creurà que el ciutadà és lliure d’adoptar els valors que consideri preferencials, de compartir-los amb d’altres i transmetre’ls. Ara bé, la crítica des del punt de vista oposat, l’es-querra d’arrel marxista, és més relliscosa. Ben sovint aquesta crítica, des de posicions properes al dogmatisme moral, es fa amb la por de què els valors que es volen cultivar no coincideixin, precisament, amb els seus. Tradicionalment, la idea revolucionària

havia considerat primordial ensorrar una sèrie de valors caducs per tal de construir una nova societat amb uns nous valors que s’adaptin a aquesta revolució, com explicà el pensador liberal francès Raymond Aron.

Podríem entendre la necessitat d’una política de valors després d’un llarg procés en què l’avantguarda d’uns nous valors ha passat per sobre d’unes íntimes complici-tats compartides útils per continuar vivint en societat, que havíem anat aprenent dels nostres predecessors. Quan la crea-tivitat ha superat sense reserves l’esforç i l’excel·lència; quan una mal entesa tole-rància s’ha entès com a manca de criteri; quan la multicultural diversitat s’ha traduït en una inexistència de referents compar-tits per una tradició cultural comuna... cal repensar quines són les nostres prioritats com a comunitat. Potser no servirà de res un Pla Nacional de Valors, potser poc apro-

fundirà una campanya més o menys intensa a través de les entitats socials, potser no es podran veure els resultats de determinades eines pedagògiques, però si obrim un ampli debat sobre quins valors ens són necessa-ris i propis, la iniciativa ja haurà estat un encert. No serà per lleis que compartirem uns valors propis –pocs però certs–; caldrà que se’ns desvetllin a través de l’educació, la filosofia, l’experiència o l’amor. ■

La decisió del govern de la generalitat de promoure un pla Nacional de Valors ha aixecat una certa polseguera en els àmbits intel·lectuals.

Just avui he acabat de llegir Els ger-mans Karamàzov. Ha estat la gran lec-tura de l’estiu alternada amb altres lli-bres més breus –que no sempre vol dir menys grans–. M’ha fascinat de nou el món rus: aquesta vastitud de senti-ments exaltats, d’una profunditat acla-paradora; aquestes experiències viscu-des tan pregonament i desmesurades com estepes recòndites; aquests sentits tan abismals i dicotòmics –quina feli-citat tant dolorosa que senten!– que a algú versat i aferrat a la temprança vir-tuosa que habita a casa nostra encara li podrien semblar irreverents. En aquest cas, però, el primer cop que llegia quel-com del gran Dostoievski, això se m’ha fet molt més evident. Hi ha obres, tan lligades a l’autor, que ens parlen de tot el què és ell amb una transparèn-cia absoluta.

No crec que sigui aquest el cas tot i que sempre hi ha quelcom de massa real dins la ficció, per molt ocult que s’hi trobi. Per tant, com que em pica la curiositat, busco i agafo un llibre on en parlin i, si pot ser, que estigui escrit d’una forma tan bella com ho fa l’es-criptor Stefan Zweig amb qualsevol dels seus assaigs. Resulta que Dosto-ievski tenia moltíssima por de la mort, diu l’austríac, i per això ho vivia tot amb aquesta intensitat: doblement abis-mat. Tensionat per la malaltia i l’anhel de viure, busca mil maneres per per-petuar-se, allargar-se cap a l’infinit. Les obres escrites, que han perdurat al llarg de la història i segurament segui-ran esgarrapant entranyes i conscièn-cies, són el llegat d’infinitat que ens ha deixat en herència aquest rus. Però no només perquè l’han sobreviscut sinó perquè ell se’ns fa present quan el llegim. I, encara diria més, llegint-lo podem endinsar-nos nosaltres també dins aquest món i sentir una engruna, ni que sigui, d’aquesta eternitat. ■

Dostoievski i la por de morir-se

A la intempèrie —Irene Alerm

màquina d’escriure —Joan Safont

El conseller Cleries, de Benestar i família.

"Si obrim un ampli debat sobre quins valors ens són necessaris i propis, la iniciativa ja haurà encertat"

30  OPinió

Valors

francesc Grané és doctor en comunicació

La bondat i el seu llenguatge

L’any 2005 moria un dels f i lòsofs més importants del segle XX i segurament de tota la història. Un home senzill, a qui

devem una contribució fonamental sobre el paper del llenguatge en la construcció de la identitat. Ricoeur, com altres per-sonatges rellevants –François Miterrand, Romano Prodi, Jacques Delors–, visitava periòdicament Taizé.

En un dels seus recessos, Ricoeur va expressar a la comunitat: “Per molt radical que sigui el Mal, aquest no serà mai tant profund com la Bondat”. No parlava d’un Mal ridícul. Parlava del Mal que destrueix la condició humana, del Mal que porta a l’explotació de milions de nenes a la pros-titució o de milions de nens als treballs for-çats; del mal que comporta la destrucció de tantes infanteses, ferides en allò més pro-fund per l’abandó, per la desídia; del Mal que suposa la utilització de les persones en benefici propi (qui no ha experimen-tat haver estat utilitzat i, tot i saber-ho, no poder aturar certes maquinacions?).

“Què és el què vinc a buscar, a Taizé? Diria que una classe d’experimentació d’allò que crec més profundament. Allò que s’anomena religió té a veure amb la Bondat. Això està una mica oblidat, de manera particular en algunes tradicions del cristianisme. (...) Hi ha una certa estretor de mires, de tancament sobre la culpabilitat i el Mal. No és que subestimi el problema, perquè això m’ha ocupat durant les darre-res dècades. Però el que necessito verifi-car, d’alguna manera, és que per molt radi-cal que sigui el Mal, aquest no serà mai tan

profund com la Bondat. I si la religió, les religions, tenen un sentit, és el d’alliberar el fons de bondat dels éssers humans, anar a la seva recerca, allí on està totalment enter-rat. Ara bé: aquí a Taizé veig irrupcions de bondat en la fraternitat entre els germans, en la seva hospitalitat tranquil·la, discreta, i en l’oració, on trobo milers de joves que no tenen una articulació conceptual del Bé i del Mal, de Déu, de la gràcia ni de Jesu-crist, però que tenen una inclinació, un tro-pisme fonamental cap a la bondat”.

Davant d’una afirmació tan habitual i mediàtica com la que els corruptes, els qui juguen brut (els “dolents”, per ridícul que soni), sempre van endavant, Ricoeur afirma que el fons de bondat que tota persona porta en el seu interior és molt més fort. La paraula ‘bondat’ no s’ensenya a les esco-les, no apareix. Com tampoc ‘humilitat’; han desaparegut. Però que les paraules no

hi siguin no suposa que el contingut sigui latent en amplis sectors de població.

“Estem aclaparats pels discursos, per les polèmiques, per l’assalt d’allò virtual. Hi ha una zona opaca, i cal alliberar aquesta cer-tesa que sorgeix en allò tan profund, allibe-rar-ho i anunciar-ho: la bondat és més pro-funda que el Mal més profund. I no només hem de sentir-ho, sinó que hem de donar-li un llenguatge. I el llenguatge de Taizé no és la filosofia, tampoc el de la teologia, sinó el llenguatge de la litúrgia. I per a mi, la litúr-gia no és només una acció, un pensament”.

Coneixem la Bondat a través dels que han estat “bons” amb nosaltres. Però la Bondat té altres llenguatges: unes melodies, uns colors, un ritme, un ambient. A través d’ells intuïm que, malgrat tot, la persona pot trencar la cadena de l’acció-reacció. En tota persona humana habita un misteri, el Misteri. Un fons, infinit, de Bondat. ■

paul ricouer, que va ser un dels filòsofs més importants del segle XX, visitava periòdicament el monestir de taizé, situat a l’est de frança, a tocar de suïssa.

OPinió   31

Escala de valors —Francesc Grané

Fa poc llegia aquestes dues peti-tes publicacions tan conegudes, indigneu-vos i Comprometeu-vos!, del personatge que s'ha con-vertit en un mite del moviment dels indignats, Stéphane Hessel. Ja en les primeres pàgines ens recomanava que, enmig de les contradiccions del món actual, fóssim capaços de reflexionar, entendre i actuar en conseqüèn-cia. Reflexionar i entendre és fàcil. Ara: actuar és difícil i ell mateix hi fa referència en el seu paper en la resistència francesa contra l’ocupació nazi. Alesho-res era fàcil, explica. “Volàvem un tren nazi , tota la població ens aplaudia i fins i tot quedava per a la història com una gran gesta. Érem herois!”, recorda.

Per aquells mateixos dies en què llegia els dos llibrets aparei-xien a tots els mitjans de premsa les imatges dels nens de Somàlia amb la pell i els ossos, amb el cap gros i les mosques passejant-se per les seves boques entreober-tes i els seus ulls perduts. Jo us recomano que rescateu aquestes imatges que tothom ha vist, que en traieu una bona còpia. Poseu-vos-les al menjador i quedeu-vos una bona estona mirant-les un dia i un altre, reflexionant i mirant d’entendre aquesta aber-ració. Haurem seguit les dues primeres recomanacions d’en Hessel. La tercera, la d’actuar, la deixarem pel proper dia, quan la visió dels nens de Somàlia ens hagi fet prou mal i siguem capa-ços de seguir els consells evangè-lics que el Che donava al seu fill: “Sean siempre capaces de sentir en lo más hondo cualquier injustícia come-tida contra cualquier persona en cual-quier parte del mundo”. ■

Contravalors —Xavier Manté

Mirar i veure

xavier Manté és enginyer

"La paraula ‘bondat’ ja no s’ensenya a les escoles, no apareix. Com tampoc la paraula ‘humilitat’"

Octubre de 201132  OPinió

Cercant l’escletxa —Joaquim Trenchs

l’altra cara de la ciència —Joan Basagaña

Malbaratament alimentari i ambiental

“Despilfarro, el escándalo global

de la comida” de Tristam Stuart.

Alianza Editorial / Intermón Oxfam.

Joaquim trenchs és psicòleg

Joan Basagaña és biòleg

Darrerament he llegit un llibre que m’ha impac-tat molt. Es tracta d’una obra escrita per Tris-tam Stuart, investiga-dor del Centre d’Histò-

ria Ambiental de la Universitat de Sussex i que al Regne Unit és també conegut com a un actiu divulgador sobre les conseqüèn-cies derivades de la nostra dieta. Tracta de l’enorme quantitat de productes alimen-taris que es llencen sense ser consumits i analitza detalladament les conseqüències socials i ambientals que això representa.

A tots se’ns podreix fruita a casa o bé se’ns caduquen iogurts arraconats al fons de la nevera; quan ens n’adonem els llen-cem sense remordiments. Però el pro-blema, tal i com ha analitzat Stuart al llarg dels anys i en diferents llocs del planeta, té un abast que difícilment podem arribar a imaginar i no només es manifesta en la dei-xadesa de cadascú de nosaltres. La mateixa indústria alimentària és molt perversa i ens empeny a despreciar un percentatge molt important de la producció en cada graó de la cadena de subministrament. L’agricultor ha de llençar un munt de peces perquè la seva forma no és perfecta o pel caprici dels grans distribuidors. Les dates de caduci-tat són sovint massa restrictives i la majoria dels consumidors només volen els produc-tes que tenen un aspecte immillorable.

A part d’això, cada cop tenim més por d’agafar algun tipus d’intoxicació i els mit-jans de comunicació sovint afavoreixen aquests temors. Després d’episodis com el de les vaques boges ens hem tornat molt més aprensius i la quantitat d’aliments que rebutgem és cada vegada més gran.

Tot plegat representa un cicle ben absurd. Hi ha molta gent que passa gana mentre gairebé la meitat del que produïm acaba saturant els abocadors, incinerat o en el millor dels casos reciclat, procés pel qual també paguem un cànon i repercu-teix, doncs, en la nostra economia.

Segons les tesis de l’autor el problema principal no és la falta d’aliments sinó la seva mala distribució i tot el malbarata-ment associat, degut a què en els països rics, per exemple, més de la meitat dels ali-ments acaben al cubell de les escombraries, i al Tercer Món es produeixen grans pèr-dues d’aliments per manca d’infraestruc-tres bàsiques que mantinguin el bon estat dels productes fins que són consumits.

I bona part del problema és que quan llencem un tomàquet a les escombraries no només estem perdent el seu valor nutri-cional. Estem, d’alguna manera, malbara-

tant inútilment els adobs, l’aigua i la terra que s’ha destinat al seu cultiu i els com-bustibles fòssils emprats per a traslladar-los del camp al supermercat i d’allí a la llar per tonar-los a portar a un abocador.

Milers i milers d’hectàrees al món es perden per cultivar aquests productes i d’aquesta manera es perden ecosiste-mes molt valuosos arreu del planeta, que podrien ser preservats tant sols minimit-zant aquesta conducta escandalosa.

Una obra molt aclaridora de com petits canvis d’hàbits individuals i millores en l’eficiència dels processos col·lectius ens poden reportar grans beneficis. ■

La permanència de la fam al món, segons tristam stuart, es deu no a la dificultat per a produir prou aliments per a tothom sinó en la seva mala distribució.

Sentir-nos enganyats fàcilment desperta una mirada o lectura ombrívola de l’Al-tre. Allò que ens pot fer sentir descon-fiança no és tant la certesa o no d’allò que ens han dit, sinó el fet de què l’Altre s’adreci a nosaltres sense manifestar-nos la veritat de la qüestió, donant-nos una resposta per sortir del pas.

En aquests moments, quelcom s’es-berla en la relació amb l’Altre. Un punt de decepció, frustració... envaeix el vincle. Cal però tenir present que l’en-gany que ens fa mal es troba en un registre diferent i més enllà d’allò que ens ha dit o anunciat. I ens dol quan l’engany presideix la interlocució, entre un i l’altre. Habitualment però, ens movem en el territori de les mitges veritats i mentides. I no faríem bé de pensar els dos conceptes com a coses oposades o contràries.

La recerca de la veritat impulsa el nostre fer i actuar. Aquesta mateixa veritat que cerquem, però, s’escapo-leix de la mateixa raó i les paraules que emprem. Perquè realitat i veritat es confonen.

Mentre que la realitat dels fets o relats podem acabar objectivant-la i trobant-la a l’exterior amb les eines que dona la raó, la veritat de fons que ens mobilitza o paralitza en parlar ens resulta difícil de localitzar i es manté més enigmàtica. I el més fotut de tot, és que per a les persones, només des de la paraula i el llenguatge que ens adreça l’Altre, podem connectar amb la veritat més amagada de nosaltres mateixos.

D’aquí la importància d’aprendre a parlar i escoltar bé. No en relació a les formes, sinó al fons. Copsar com es posen les paraules en relació al res-pecte propi i al de l’Altre, i si perme-tem a l’ensems, posar la distància i la proximitat que tota singularitat neces-sita, sense necessitat que l’amor volgut per tots plegats se’n vegi qüestionat. ■

Segons tristam Stuart, als països rics més de la meitat dels aliments acaben al cubell de les escombraries

Per què ens molesta la mentida?

Valors

Parlar de platges quan la tardor és començada. Quan n’és la millor època: llueixen, buides, llises i netes, sota un sol mandrós, més boniques que mai perquè la mar se n’ha retirat una mica i s’ha enfos-quit i fa onades llargues i profun-des. Quan la cridòria de l’estiu i la música han deixat pas al vent, la llum, la sal gruixuda i fresca. Par-lar-ne des de la nostàlgia dels dies d’estiu que encara ens impregnen la pell –dies que poden comen-çar, seguir i acabar a la platja, de nits fresques sentint olor de mar i aquell airet que requereix jaqueta–. Amb el record llunyà dels primers dies d’anar-hi amb impaciència, malgrat no ens atre-vim a remullar-nos-hi. Recor-dant-ne els dies de cridòria i xafo-gor de mig estiu, quan ni a l’aigua se’ns refresquen els cossos roents de tanta llum i festes. Recordar la meva: verd de pins, blau de mar i, enmig, la platja. Càlida, fresca; buida o plena dels colors de tova-lloles i parasols. A voltes soro-llosa. Plaentment silenciosa en migdies de setembre, en tardes de juliol, en vesprades d’agost en què t’adones que el dia s’ha escurçat mentre els pescadors ja planten les canyes. Parlar-ne sabedora del plaer d’haver-hi crescut, nedat, ronsejat, passejat de bon matí, passat dies sencers amb dinars en família i jocs amb amics. De saber-les úniques –tan senzilles i nos-tres: les del Maresme–. Llargues i amples, de sorra gruixuda i acolo-rida, de mar que t’atrapa en dues passes. Parlar-ne enyorant-les; parlar-ne per ser-hi... ■

OPinió   33

l’angle mort —Francesc Amat llocs —Isabel Yglesias

La política contra la llengua

Platges

francesc amat és investigador

a la Universitat d’oxford.

isabel Yglesias és advocada

Els disbarats judicials han acabat amb la interlocutò-ria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la necessitat d’adap-tar el sistema d’ensenya-

ment a Catalunya a la sentència del Tribu-nal Constitucional sobre l’Estatut. Convé recordar, però, que la desafortunada sen-tència va ser resultat d’un recurs interpo-sat pel Partit Popular. Va ser conseqüència, doncs, d’un procés polític. Dissortada-ment, la llarga ombra d’aquell recurs ha acabat per posar en dubte el model d’ense-nyament a Catalunya, que es caracteritza fonamentalment per tenir el català com a llengua vehicular i que ha estat un model d’èxit a l’hora de fomentar la cohesió social al país durant més de trenta anys.

El model d’immersió lingüística verte-bra l’ensenyament a Catalunya amb dues conseqüències bàsiques. La primera és que, per contrarestar la posició de debilitat del català respecte el castellà, garanteix un mínim de competència lingüística de tots els estudiants en català. I això ho aconse-gueix sense perjudici de les competències lingüístiques dels alumnes en castellà. De fet, segons les dades, en les proves de cas-tellà els alumnes catalans obtenen millors resultats que la mitjana a la resta d’Espa-nya. Seria bo que aquells qui qüestionen el model abans fessin un cop d’ull a aquestes dades. Però la segona conseqüència, encara més important, és que el model d’immer-sió lingüística garanteix el coneixement del català. Perquè no ens enganyem: el problema real a Catalunya no és només el coneixement del català sinó, sobretot, d’ús social de la llengua. Ferran Sáez, que dis-

cuteix en un interessant capítol "la identi-tat com a valor” al darrer informe de l’En-questa Europea de Valors, assenyala que l’escletxa a tenir en compte a Catalunya és justament la diferència entre el conei-xement del català i l’ús social del català. De manera que un model d’ensenyament que garanteixi el coneixement del català és condició necessària, però no suficient, per fomentar-ne l’ús social. I el que ha demos-trat el model d’immersió lingüística és que és possible fer compatible aquesta condi-ció amb no crear cap tipus de greuge en el coneixement del castellà. És, doncs, un model d’èxit. Aleshores la pregunta esdevé: per què qüestionar aquest model que ha demostrat ser positiu i integrador durant tants anys? Per què determinats partits polítics no dubten en posar aquest tema damunt de la taula i generar conflictivi-tat social? Una conflictivitat social absolu-

tament artificial, perquè el consens de la majoria d’actors socials a Catalunya, des de sindicats a empresaris, és recolzar el model d’ensenyament vigent.

La resposta és evident: és el resul-tat d’una estratègia deliberada del Partit Popular per crispar l’ambient polític a Catalunya. I per què tensionar la situació? Per obtenir-ne rèdits electorals. William Riker, probablement el millor politòleg del segle XX, ja ho va advertir: els partits polítics poden obtenir rendiment electo-ral tensionant la situació política i polarit-zant l’electorat. Així doncs, l’estratègia del Partit Popular no és només fruit de la ideo-logia, sinó una estratègia plenament cons-cient i deliberada. I malauradament, el PSOE va ser còmplice d’aquesta estratègia en rentar-se les mans de la sentència del Constitucional en el seu moment. ■

L’arrencada del nou curs polític s’ha vist enterbolida per un nou episodi en l’estira-i-arronsa en relació a la política lingüística del govern de la generalitat.

L’actual episodi és fruit d’una estratègia deliberada del Partit Popular per crispar l’ambient polític

Octubre de 2011

tots els articles a femlamaleta.blogspot.com

El que m’ha empès a visitar i fer un recorre-

gut amb bicicleta per l’Alta Cerdanya, part

de la comarca del Rosselló i el conjunt del

Departament de Llenguadoc-Rosselló -com

en diuen ara els francesos-, és resseguir el

camí que ja havia fet el meu pare als anys

trenta per aquestes contrades. A casa guardo

un plec de postals de la ciutat emmurallada

de Carcassona i de tots els pobles de l’Alta

Cerdanya i el Rosselló comprat per ell.

Comencem la ruta a Puigcerdà, d’on –ja amb

bicicleta– enfilem carretera amunt fins Llívia,

a l’Alta Cerdanya, territori oficialment espa-

nyol dintre la Cerdanya oficialment fran-

cesa des de el Tractat dels Pirineus de 1659.

Llívia es va escapolir de formar part de l’Estat

francès perquè el Tractat parlava de villages

o pobles i Llívia era una “vila”.Els seus 1608

habitants actuals són gent de muntanya;

aquí el temps no corre tan depressa com a

ciutat. A l’hostal, la fleca o a la botiga de que-

viures, atenen el visitant amb molta educació

i amabilitat. Són oberts amb els forasters que

anem a passar-hi uns dies, explicant coses

dels pobles de muntanya, però també cal dir

que es reserven la seva intimitat.

Molt a prop hi ha Estavar, on molts catalans

van a passar-hi uns dies, concretament als

càmpings del Jardins d’Estavar o l’Enclave. A

Estavar també es pot agafar el tren Groc que

va de la Tour de Querol a Perpinyà, passant

per Prada de Conflent.

Nosaltres, en bicicleta, anem fins La Tour

de Querol. La noia de la taquilla de l’estació

s’esforça a parlar català; la majoria de viat-

gers que anem a Tolosa de Llenguadoc som

del Principat. A l’estació de Pamiers el tren

s’atura una bona estona: la Guàrdia Nacional

francesa puja al tren, escorcolla els paquets

de la gent i de cop, un jove de color, cridant

amb la cara ensegonada de sang, surt d’un

vagó amb sis guàrdies que l’agafen per tot

arreu: un immigrant sense papers que es

devia pensar que Europa l’acolliria amb els

braços oberts.

A Tolosa comença el recorregut amb bici-

cleta pel canal del Migdia, que arriba fins a

Narbona o a Sète, al Mediterrani. Nombroses

famílies ressegueixen el canal per la vorera

esquerra sota l’agraïda ombra dels plàtans

centenaris. Altres famílies han llogat per

1.300 euros la setmana un vaixell de quatre

o cinc places per fer el recorregut. Han de

fer de mariners llençant i estirant cordes per

superar les nombroses rescloses del canal.

Castelnaudary o Bram són localitats que

anuncien que ens trobem en terra de càtars,

cristians dels segle XII i XIII que practicaven

un cristianisme diferent de l’establert per

l’Església Catòlica i foren durament reprimi-

tis. I tanquem la ruta a Carcassona, la ciutat

medieval, on cal quedar-s’hi un parell de dies.

Moltes coses han canviat... però no tot

Comparant el paisatge dels anys en què el

meu pare va veure tot això amb ara, tot ha

canviat molt. Malgrat els pobles i poblets

no s’han engrandit massa,la gent ha passat

de la “penúria” de viure a muntanya i de la

pagesia al turisme, càmpings a l’estiu i esta-

cions d’esquí a l’hivern. Una cosa es manté:

el pare m’explicava que aquí la gent no tenia

“comuna” a casa i defecava al carrer. La cosa

ha millorat força també en aquest sentit,

però encara hi ha moltes “comunes de lleó”,

als establiments, on cal defecar mig ajupit i

arrapenjat a les cames.

occitània és la terra de molts cata-

lans que ara vivim al Principat i

d’on, a partir dels segles xVi i xVii,

els nostres avantpassats varen

emprendre el camí cap el sud.

De L’aLta CerDanya aL CanaL DeL MiGDia FranCès

Un valor que jo he trobat als pobles

del Llenguadoc-rosselló, a la

Catalunya nord, és que la gent, en

trobar-se allunyada de les grans

ciutats, no té pressa per fer les tas-

ques de cada dia. no va estressada,

que se’n diu ara. els joves, quan es

troben algú pel carrer, malgrat ser

un desconegut, el saluden. aquest

és un valor que també he trobat

en altres llocs de França i us asse-

guro que tinc la sensació que és un

dels únics països d’europa on això

encara passa.

el valor

L’hospitalitat

34  PrOPOstes

Fem la maleta —Joaquim amargant

Valors

L’úLtiMa ‘COrriDa’ a La MOnUMentaL

Si hi ha una mostra feafent de l’art com a

poder simbòlic i, sobretot, de la seva pos-

sessió com a tranquil·litzador de la nostra

agitada existència és el fet que el cartell dis-

senyat per Miquel Barceló per anunciar la

darrera cursa de braus a Catalunya, cele-

brada el passat 25 de setembre amb els tore-

ros Juan Mora, Serafín Marín i José Tomás,

ja sigui una peça buscadíssima en el món

dels coleccionistes. Hi juguen molts factors.

N’intentaré explicar alguns.

Primer, que un dels millors artistes del món,

vius, intervingui en el debat públic d’una

manera tan contundent, tan lluny del llimb

on s’hi arracona sovint els artistes. O on s’ar-

raconen ells, com si l’art fos quelcom ‘extern’

al món. No, l’art és una manera d’ordenar-lo,

en realitat. Segon, la polèmica absurda i estú-

pida sobre la supressió de la festa taurina

al nostre país, que s’apunta a l’asèpsia i a la

buidor simbòlica que presideix el corrent de

pensament correcte tant en voga. Pensament

correcte lligat a l’unívoc llenguatge tecno-ci-

entífic amb què ens movem. I tres, justament

perquè, davant la desaparició militant de sím-

bols (toros, creus, banderes normals, vestit,

tractaments, litúrgies, etc...), la seva apari-

ció ‘artística’ en dóna un respir: ni desapareix

del tot, doncs, ni apel·la tan directament com

diuen al desig atàvic de sang, de mort, com

diuen els detractors de la festa i de tot símbol.

Hi ha encara una quarta raó. La qualitat del

dibuix central és fora de tot dubte, com ens

té acostumats Barceló des de la seva irrupció

expressionista, allà als anys vuitanta, revi-

sant l’art conceptual i abstracte. A més, remet

a la idea, ja tractada per Barceló amb anteri-

oritat, de les el·lipsis que, en l’espai (com els

espais oberts de places circulars, tant al cel

com a la terra), al sòl (com els cràters), en els

objectes (com els plats de sopa), ens trans-

porten a altres móns ignots.

Val a dir que la forma el·líptica, la que dibui-

El cartell de la darrera cursa de braus.

xen els astres, ha estat usada des de sempre

com a símbol de traspàs entre dues realitats.

I la ferida al seu sí, com representen alguns

dibuixos medievals en representar les llagues

de Crist, l’entrada de l’experiència divina en

un cos. L’adopció per Barceló d’aquest símbol

i la seva aplicació en formes tan senzilles atri-

bueix el caràcter còsmic del més quotidià.

Tornem al dibuix: també centra el brau com

element vehicular d’aquest viatge, talment

com les nostres cultures avantpassades

(recordeu el Minotaure). Ens situa a nosal-

tres com a espectadors i convidats a lliurar

la batalla. I contrasta la foscor i la claror (el

“sol y sombra”) que sempre, sempre en tot el

que és humà, van unides. I de tot això també

en parlen, en parlaven, les nostres ja enyora-

des corridas. ■

El cartell de l’última cursa de braus

a Catalunya, del mallorquí Miquel

Barceló, parla de sols i ombres,

gran testimoni per una prohibició

del tot absurda.

PrOPOstes   35

Art —Ramon Bassas

publi 2

publi 1

Davant la desaparició militant de símbols, tant en voga, la seva aparició ‘artística’ ens dóna un respir

Octubre de 2011

La temporada teatral de Barcelona ja

ha aixecat el teló. Un dels gèneres que

aquest any pica en força, encara que fa

temps que està de moda, és el musical.

Enguany es poden veure des de propos-

tes autòctones, grans produccions basa-

des en clàssics, obres infantils i fins tot

algunes d’humorístiques, totes elles amb

la música i la interpretació com a prin-

cipals ingredients. De l’àmplia oferta en

cartellera, destaquem dues propostes

acabades d’estrenar. Per una banda, Els

miserables, obra basada en la novel·la de

Víctor Hugo i clàssic entre els clàssics dins

el món dels musicals. Una història èpica

i de redempció ambientada a la França

del segle XIX. Un espectacle coral, amb

veus impactants i difícil d’oblidar. Només

té un problema, l’alt preu de les entra-

des. Per altra banda, també és recoma-

nable, especialment per aquells que ara

estiguin entre els 25 i 40 anys, el musical

Cop de Rock! de Dagoll Dagom, en escena

al Teatre Victòria. En aquest cas, no es

tracta d’un gran producció, però un equip

d’actors d’energia imparable, una esceno-

grafia molt resolutiva i el recull de clàs-

sics del rock català que formen la banda

sonora – alguns introduïts de forma una

mica forçada-, permeten a l’espectador

passar una molt bona estona i tornar per

un instant a l’adolescència.

En moments de canvi com el que estem

vivint en els darrers anys –canvis en el

sistema de valors, girs polítics, socials i

econòmics–, sorgeixen alternatives enca-

minades a adaptar-nos a les noves situa-

cions. Potser és d’hora per dir que estem

assistint a un canvi de paradigma, però

el cert és que s’estan duent a terme nous

plantejaments. O potser, senzillament,

un retorn a antigues pràctiques que en

d’altres temps es varen presentar com a

útils i necessàries.

Apostar pel comerç i els productes de

proximitat n’és un clar exemple. Si bé el

més pràctic és anar a una gran superfície

(on hi ha de tot i més) està clar que no és

el més recomanable en un sentit econò-

mic i social profund. Els productes que hi

trobem vénen d’arreu; els diners que hi

deixem, en canvi, queden concentrats en

poques mans i deixen al seu pas contrac-

tes laborals i sous precaris així com una

dura competència amb els petits comer-

ços de tota la vida. Actes que no fa tant

eren ben quotidians com anar a la botiga

de barri, a la peixateria de la cantonada

o a la carnisseria del mercat més proper

han quedat gairebé en l’oblit dels nostres

actes de consum.

Segons les propostes recollides en la filo-

sofia de la sobirania alimentària (www.

alianzasoberanialimentaria.org/) cal

plantejar-se tornar a aquestes pràcti-

ques, recuperar l’anomenada compra

de proximitat tot apostant pels produc-

tes autòctons, propers i de temporada.

És una aposta econòmica, que rever-

teix directament en la població local i

permet dinamitzar i reactivar l’activitat

comercial, però també la social, cultural

i mediambiental. A l’hora d’anar a com-

prar, doncs, cal plantejar-se a què donem

suport i què volem potenciar ja que, tal

i com diu Joan Antoni Melé, subdirector

general de Triodos Bank, “cada cop que

consumim estem votant per un o altre

model”. MaRia MEDiNa

“Una economia que permet que,

havent-hi medicaments, la gent mori de

SIDA, que permet que havent-hi aigua

la gent no tingui aigua i que permet que

havent-hi aliments la gent es mori de

gana, és senzillament una economia que

funciona malament”, aquestes són parau-

les del professor d’economia i president

de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres. I és que

la realitat del nostre món és evident,

però especialment en l’àmbit de l’econo-

mia, ens resulta incomprensible. Doncs,

precisament per donar llum en temes

foscos l’editorial Proteus acaba de publi-

car Això no funciona. Què és l’economia?,

una obra resultat d’una conferència que

l’any passat Oliveres va fer a nens i nenes

de 12 a 14 anys d’una escola pública de

Cerdanyola del Vallès i de les preguntes

que aquests li van formular. Amb aquesta

base i el carisma del seu autor ens trobem

amb un llibre molt didàctic, fet des d'un

punt de vista clarament crític i que ofe-

reix elements de judici ètic sobre l’econo-

mia actual.

MUsiCaLs, arreU

OLiveres en estat PUr

COMPra De PrOXiMitat

La febre dels musicals continua,

però aquesta temporada arriben

propostes d’alta qualitat.

Proteus converteix en llibre una

xerrada de l’economista a nens

i nenes de 12 a 14 anys.

La compra de proximitat pot ser

una eina per millorar els nostres

hàbits consumistes tot compro-

mentent-nos i incidint positiva-

ment en la societat.

Els Miserables

Barcelona Teatre MusicalTemporada de sis mesos des del 30 de setembre

Això no funciona. Què és l’economia?Aracadi OliveresEditorial ProteusSetembre 201164 pàgines

36  PrOPOstes

Teatre Literatura Solidaritat

Valors

Els vostres comentaris seran benvinguts a redaccio@valors.org. Ens trobareu també a Facebook i Twitter.

Publicació editada des del voluntariat per l’Associació Cultural Valors, entitat sense ànim de lucre. Revista especialitza en la reflexió entorn els valors humans i l’actu-alitat vista des d’aquest prisma. El primer número de Valors va veure la llum el 24 de desembre de 2003.

Valors

El preu de la subscripció és de 32 euros anuals (onze números). Us podreu subs-criure a través de la pàgina web de la revista (www.valors.org) o enviant un correu a subscripcions@valors.org amb les vostres dades de contacte.

EDita Associació Cultural Valors DiRECCió Maria Coll i Joan Salicrú CoNSELL DE REDaCCió Antoni Codina, Jordi Cussó, Dolors Fernàndez, Francesc Grané, Xavier Manté, Eulàlia Puigderrajols, Toni Rodon i Marc de San Pedro CoL·LaBoRaDoRS Irene Alerm, Francesc Amat, Joaquim Amargant, Pol Bartrés, Joan Basagaña, Ramon Bassas, Albert Botta, Gemma Figueras, Francesc Grané, Miguel Guillén, Gregorio Luri, Xavier Manté, Anna Olm, Albert Pera, Eulàlia Puigderrajols, Ramon Salicrú, Maria Salicrú-Maltas, Marc de San Pedro, Toni Rodon, Ester Romero, Rosa Pursals, Núria Radó, Ramon Radó, Joan Safont, Joaquim Trenchs, Judith Vives i Isabel YglesiasDiBUixoS Javier Bustamante, Raúl Campu-zano, Javier García i Rosa Garcia EDiCió i CoRRECCió Pol Romano fotoGRafia Sergio Ruiz DiSSENY GRàfiC Manuel Cuyàs iMPRESSió Impremta Prims GERÈNCia Maria Coll CoMPtaBiLitat Engràcia Carlos PUBLiCitat Carme Itxart DiStRiBUCió Raul GarcíaCoMUNitY MaNaGER Toni Rodon DiPÒSit LEGaL b-6206-2004

aDREÇa Portal de Valldeix, 17 08301 Mataró telefon 620 749 138 · fax 93.798.62.59

aMB EL SUPoRt DE

37

Propers actes

‘L’excel·lència de l’empresariat català’Conferència de Francesc Cabana, advocat i historiador de l’economia

Dijous, 13 d’octubre a 2/4 de 8 del vespre

sala d’actes de Caixa Laietana

santa teresa 63, Mataró

En motiu de la presentació del número 86 de la publicació, que en aquest moment

teniu a les mans, l’Associació Cultural Valors ha convidat a Mataró Francesc

Cabana, advocat, expert en història de l’economia catalana i des del passat mes

de març president de l’Ateneu Barcelonès i protagonista del número d’Octubre.

L’acte s’iniciarà amb una presentació del nou disseny i continguts de la revista

per part dels codirectors Joan Salicrú i Maria Coll. Ells mateixos ens explicaran

el canvi d’imatge que ha fet Valors en aquest número, disseny de Manuel Cuyàs,

i els projectes programats de cara el nou curs. Seguidament Cabana oferirà una

conferència magistral sobre els valors de l’empresariat català i concretament sobre

el concepte d’excel·lència aplicat en aquest sector.

Aquesta només és la primera conferència d’un curs durant el qual l’Associació

continuarà combinant la publicació mensual de la revista amb conferències

i trobades de debat, com la V Jornada Valors i Compromís, amb la voluntat

d’aprofundir més en certs temes.

‘aprender de los campeones’ Conferència de Pep Marí, del Centre d’alt rendiment de sant Cugat

Dimarts, 25 d’octubre a les 7 de la tarda

tecnoCampus Mataró-Maresme, sala Burriac

av. ernest Lluch 32, Mataró

La Sala Burriac del TecnoCampus Mataró-Maresme acollirà la conferència de Pep

Marí Aprender de los campeones, basat en el llibre que acaba de publicar. L'acte l'or-

ganitzen Plataforma Editorial, la revista Valors i el propi autor. Pep Marí és cap de

psicologia del Centre d’Alt Rendiment de Catalunya, ubicat a Sant Cugat del Vallès.

‘Valors a peu de carrer’ a Ràdio Estel

El programa de ràdio que Valors ha produït en col·laboració amb Ràdio Estel tot el

curs passat tindrà continuïtat en aquesta nova temporada. Valors a peu de carrer,

això sí, passa a emetre’s el dissabte de 2 a 2/4 de 3 del migdia i els diumenges a

les 10 de la nit. A partir d’ara el programa passa a estar coproduït amb l’editorial

d’ètica Proteus, amb qui Valors treballa de forma més estreta des de fa uns mesos.

Octubre de 2011

ResetELL. Parlem d’un periodista que fa anys que treballa per a un gran mitjà. Havia començat fent una revista petita, sense cap intenció de guanyar diners, d’àmbit molt local, una publica-ció que omplia amb les històries que li explicaven la gent del seu carrer: algunes d’agosarades; d’altres, de més contraculturals; les que menys, poètiques; però totes amagaven al seu darrera el cor d’algú, els anhels, les necessitats, la grandesa i la misèria. Ell –el prota – ho va aprendre tot amb l’experiència, de primera mà, fent i desfent, sense cap mena de referència que no fos d’alguns llibres d’assaig, molts d’ells dels anys 70, de la biblioteca del seu barri.

ELLa. Ara surt la prota, que va estudiar carrera a la Universi-tat i que s’ho creu. Beca Erasmus a Estrasburg. Uns anys d’al-ternar una feina al McDonalds durant els caps de setmana amb un nòvio massa formal, amb qui va acabar tallant perquè els seus objectius a la vida eren ben diferents. Té una cosina que pinta uns quadres abstractes fets amb runes recollides als conteni-dors de reciclatge i que treballa en una botiga de roba d’un gran centre comercial. Ella, quan torna d’Estrasburg, fa de becària un any a la tele i acaba aconseguint feina de redactora en un canal d’abast nacional que emet telebrossa les 24 hores del dia. La seva tasca no té res d’extraordinari, en un programa d’aquests super-frívol, però cobra un sou arregladet que li permet estabilitzar-se, marxar de casa, llogar un pis a Gràcia i passar-se els caps de set-mana veient pel·lícules en blanc i negre com Casablanca, per les quals sent una gran predilecció o sortint, de tant en tant, amb alguns amics no massa amics. De fet, no busca i no troba, però tampoc sent la necessitat de fer res més que deixar que passi el temps, que s’esfilagarsin les hores.

ELL. Un dia el diari amb el qual col·labora li edita malament un article i li comporta un greu problema. Ell no ha escrit les frases que han sortit publicades però porten el seu nom. El fan servir de boc expiatori. Li cau al damunt el problema i es veu pressi-onat a plegar. A ningú li preocupa la seva marxa. No tarden ni unes hores en substituir-lo. En dos dies, de fet, ni tan sols s’en-recorden d’ell ni de cap dels dos o tres afortunats articles que el van donar a conèixer. Acaba sent un expedient de tres folis del comitè d’empresa. Ningú s’ha volgut mullar en la seva defensa per por a perdre la seva feina. Ara recorda amb estima aquella revista en la qual va començar, abans de professionalitzar-se.

ELLa. Hi ha dies que està trista i cansada quan surt del treball. Arriba a casa i mira una estona la televisió, un altre canal. Ja fa temps que no somia que podrà canviar el món. Ara veu clar que ni polítics, ni periodistes, ni cap dels filaments del sistema són un pas cap a la llibertat sinó una subtil forma d’esclavatge, pen-sada per abolir les llibertats individuals. “Sempre ha estat així i sempre ho serà”, es diu i de tant de repetir-ho s’ho acaba cre-ient. Ho té clar, més clar que mai, però no pensa fer res perquè és més fàcil seguir reescrivint notes de premsa, multiplicant el que ja arriba elaborat des dels gabinets al servei dels que paguen per controlar l’opinió, la informació, les seves existències. Al cap i a la fi, a final de mes sempre arriba el sou. No aspira a anar més enllà, ja en té prou. O això, almenys, és el que es pensa.

ELL. Sense feina. Un amic li dóna unes hores en un bar que li permeten recuperar la fe en les persones. Omple quaderns amb històries de les ànimes solitàries que s’apropen a la barra. Primer va començar a fer-ho en llibretes usades en les quals prenia notes de les comandes, ara se’n compra de noves i tot el que hi esgra-fia li dóna sentit als moments, als segons, als minuts, a les hores, als dies, a les setmanes, als mesos. A poc a poc, va esdevenint un notari de la gent. Arriba un moment que no recorda qui era sinó qui és ara: l’escriptor, el periodista, l’home que guarda en una capsa de paper les històries de tots. Parlen amb ell i salven la seva memòria immediata. Li regalen instants que se sent lliure i té ganes de cridar, però el seu clam acaba sempre en el paper.

ELLa. Ha anat esdevenint gris a poc a poc, encara que vesteix roba de marca i es maquilla. Amb els companys i companyes de la feina les converses són descafeïnades. Hi ha un noi que va parlar de canviar el sistema i l’han arraconat, no fos cas que se n’assabentés el cap de personal. Es tracta de viure en silenci, ser anònim, no barrejar-se en cap conflicte, aspirar a existir en grans edificis plens de comoditats fictícies, no aspirar a res més que ser un graó d’una gran cadena. El seu problema és que intenta no pensar-hi i de forma constant la seva ment li repeteix, amb insis-tència, aquests neguits i angoixes.

38

El conte d’Albert Calls

Valors 39

ELL i ELLa. Un dia coincideixen al local. Pura casualitat. Pre-gunta a una noia que seu a l’altra taula i li explica la història del bàrman expe-riodista, escriptor d’històries i ocasional escoltador de tothom que tingui alguna cosa a dir-li. Els primers dies no s’atreveix a parlar-hi fins que acaba trencant el gel i es fan amics. Li explica la seva trajectòria anònima que ell esgrafia en una de les seves llibretes rebre-gades. De les paraules fredes als moments tebis, fins a la màxima complicitat del final i al retrobar-se cada dia per assumir un projecte conjunt.

ELLa i ELL. Ara són amics i fan una revista en un DIN-A 4 amb les històries que recullen. La fotoco-pien gràcies al suport de l’amic de la papereria. La regalen als clients del bar i als veïns del barri, que s’hi senten emmirallats. Hi ha qui la llegeix i aleshores s’acaba convertint en un explicador de relats vitals, un altre protagonista.

ELLa, ELL i ELS aLtRES. Arriba un moment que són molts encara que siguin pocs i ho saben. La revista ha crescut i s’ha propagat més enllà del seu barri, cap a la ciutat, ha augmentat en col·laboradors i segueix sense donar diners però sí moltes satisfaccions a qui la fa i també a qui la llegeix. Ella ara somriu de veritat, fins i tot totes les hores que treballa a la tele i davant la sorpresa dels seus estressats companys de feina. El bar comença a ser cone-gut i Ell, l’home que recull històries, l’experiodista, un amic per a molts i un referent. A les tardes, quan la noia plega va cap al local i fins mitjanit, amb un grup de voluntaris, esmercen el seu temps recollint, redactant, publicant i fotocopiant. Des de fa uns pocs dies també tenen un blog, la seva revolució silenciosa comença a propagar-se, el camí cap a la llibertat és avui davant seu completament obert, sense horitzonts mesurables.

albert Calls és periodista i escriptor

iLustraCió: JaVier garCía