vallverdú a campclar

7460PANT

382PANT

717PANT

184PANT

VALLVERDÚ A CAMPCLAR1ª Edició, 25 de gener del 2016

INSTITUT CAMPCLAR, TARRAGONA

Al darrera de tot el ramat, de mala gana,caminava un cavall blanc amb taquesnegres, un tord, que Aldín estimava mésque cap altre. Era el seu cavall. Ja feia dosanys que el tenia. Aldín havia après demuntar de molt petit, però aquell era elprimer cavall realment gros que tenia.

Seru ... tornà a mormolar.Després, alçant la veu en un esgarip:

És el meu cavall! Torneume el meucavall! Lladres!

Els darrers soldats es retiraven. Elscavalls eren ja molt enllà, a les portes delcampament.

Un Cavall contra Roma, Josep Vallverdú

VALLVERDÚ A CAMPCLAR

No és habitual que un escriptor tingui obra per a tots els públics, sovint trobem unagran producció per a adolescents i adults, o, d’altra banda, per als més joves. L’obrade Vallverdú ens ha permès fer un treball global.

Els més menuts han pogut conèixer Rovelló, l'Aldín i en Blai els joves adolescents ianalitzar poemes els grans, els de Batxillerat. Des del Departament de LlenguaCatalana de l’Institut, amb la professora Rosa de les Neus Palau, es va apostarperquè l’obra es treballés a tots els nivells. Sempre amb el suport de tots elscompanys, dels professors d’aula que havien de treballar cada lectura.

També l’Aula d’Acollida, amb la professora Susanna Adell, va trobar el seu espai. Elsalumnes van adaptar contes populars, amb diverses llengües.

La implicació del Departament de Visual i Plàstica, amb la professora Leonor Sanchisal cap davant de la Sala d’exposicions ClarObscur, va ser decisiva perquè tot elprojecte agafés consistència.

La directiva del centre, l’Ana Lafuente, la Tere Carreté, la Sílvia Monfort i en JosepTortosa, tots, com sempre, tots. I enmig de tot el procés, tots aquells que veien comprenia forma cada idea i que s’implicaven, que quedaven atrapats pels textos, pelmoviment, pel tràfec de tothom.

Tot plegat, l’autor, l’obra i el descobriment de l’imaginari Vallverdú va esdevenir, alllarg del curs 201415, un projecte de centre.

Ester Maijó Meseguer, directora de l'Institut Campclar

4

Col .laboren

Pla Educatiu d'EntornInstitut CampclarEscola PonentBiblioteca Municipal de Torreforta

CrèditsObres exposades

(alumnat de 1r, 2n, 3r i 4t ESO)Teatre d'ombres

(alumnat 4t ESO)Cançons i poemes

(alumnat i professorat Escola Ponent)Contes del món

(alumnat Aula d'Acollida)Presentació poemes de Vallverdú

(alumnat BAT )Fotografies

(Marc Collilla 1r BAT,Josep Tortosa, secretari)

Treball dels textos(Departament de Llengua Catalana)

Il·lustracions, cartells i Sala d'ExposicionsDepartament de Visual i Plàstica

Disseny gràfic i maquetació(Leonor Sanchis, professora)

La literatura de Josep Vallverdú ha suposat, a l’Institut de Campclar, crear un vincleentre l’alumnat i les lletres catalanes.Aquest vincle és especialment important per a l’arrelament dels estudiants deprocedències ben diverses, sovint de famílies nouvingudes i desestructurades.Aquesta ha estat, doncs, una experiència literària de cohesió social que els hapermès disposar d’un marc nacional de referència comú.Així, al llarg del curs 2014/15, dins del Pla Educatiu d’Entorn, el departament dellengua catalana va desenvolupar un projecte integral i interdisciplinari, amb lacol·laboració del departament de plàstica i el suport del departament de tecnologiade l’INS.D’aquesta manera, amb l’entusiasme dels alumnes, s’ha treballat en equip, demanera activa i participativa, la figura i l’obra de l’escriptor Josep Vallverdú, ques’ha concretat en les actuacions següents. El 1r cicle d’ESO va centrarse en la lectura de la novel·la Un cavall contra Roma,desenvolupant després, a partir del text, propostes visuals pròpies. El 2n cicle d’ESO treballà la novel·la Blai Joncar. A més del seu anàlisi literari,basantse en fragments de l’obra, els alumnes van dur a terme una teatralitzaciócreativa a partir d’ombres, que tingué molt bona acollida. Pel que fa als alumnes de batxillerat, els més grans de l’institut llegiren el poemariArgila i recrearen amb l’ús de les noves tecnologies, allò que la inspiració deVallverdú els suggeria. Els curtmetratges, visuals i musicals, es van difondre a lesxarxes socials.La visita de l’escriptor al centre, el 15 de maig de 2015, va culminar la connexió

intel·lectual entre la literatura i els alumnes. A partir de l’exemple de Vallverdú, deles seves conviccions i de la seva coherència, els estudiants han pogut aprofundir enla realitat nacional del país, entenent i compartint la tradició cultural i els valors queVallverdú representa.

Rosa de les Neus Palau Palau, Cap de Departament de Català

JOSEP VALLVERDÚ:

LITERATURA DE COHESIÓ SOCIAL

5

Durant unes setmanes a l'INS Campclar tothom parlava de cavalls, d'un nen que esdeia Blai Joncar i d'un senyor que encara no sabíem ben bé qui era però, el seu nomressonava a les aules, al pati i als passadissos,

Josep Vallverdú,

JO S E P V A L L V E R D Ú ,

Josep Vallverdú...

Els i les alumnes dels grups que no els havía tocat llegir ni Un cavall contra Roma,ni Blai Joncar, preguntaven encuriosits i encuriosides però, "quí és aquest senyor?què és tot el que esteu preparant? Què podem fer nosaltres?"

Després de molt pintar, fer fotos, llegir, dibuixar sobretot dibuixar, il·lustrar, pensar,somiar, compartir, enregistrar, i tot s'ha de dir també, passar uns quants nervis... vaarribar el dia de rebre al nostre ja estimat Josep Vallverdú i mostrarli tot el nostreesforç creatiu per entendre les seves paraules, textos, novel·les, poemes itransformarles en part de nosaltres.

Va ser intens el procés, emocionant rebre al nostre estimat personatge i enriquidormostrar les nostres obres a la Sala d'Exposicions.

Per nosaltres alumnes i professors/es Vallverdú i les seves lletres ja formen part dela nostra biografia.

Leonor Sanchis Hernández, professora d'Educació Visual i Plàstica

EDICIÓ DEL PROJECTE"VALLVERDÚ A CAMPCLAR"

Han sigut unes setmanes intenses, on elscavalls tornen a cavalcar pel Campclar iVallverdú, ha tornat a esedevenir elpersonatge important que va venir a visitarnos el curs passat. Han sigut dies derecordar, d'assaborir amb la distància aquellafeina de tota la comunitat educativa, posadaa treballar al mateix pas.

Són moltes les persones, alumnat iprofessorat que han participat en l'elaboraciód'aquest document. I volem donar les gràciesdes de l'equip que hem coordinat l'edició perla vostra col·laboració i recolzament.

6

ÍNDEX

1. Primers contactes

2. Procés de creació

3. Vallverdú a Campclar

4. Exposició ClarObscur

1.- PRIMERSCONTACTES1.- PRIMERSCONTACTES1.- PRIMERSCONTACTES

el vam tenir davant nostre.Per a nosaltres, rebre en JosepVallverdú al centre va ser tot unrepte. Mai abans havíem organitzatun esdeveniment d’aquest tipus i,encara més, quan ens disposàvem afer una de les tasques mésimportants: transmetre l’admiració iel respecte que teníem per totesaquelles històries que l’escriptor enshavia ofert al llarg dels anys, a larealitat i a les experiències delsnostres alumnes, a un centre d’unarealitat complexa, diversa i,sobretot, rica i plena de matisos. Auns alumnes que són un mosaic decolors, un cavall que, entre elbrancatge, s’obre camí. És aquestauna imatge constant que trobareuen les memòries: el símbol delcavall rebel, de l’alumne que buscael seu espai en la societat, de lanecessitat d’emprendre un camí, decavalcar.

Ester Maijó Meseguer,Directora del centre

Recordo el primer contacte, en unareunió per organitzar les propostes delPla d’Entorn, on es va convidar enVallverdú i la seva esposa. En silenci,l’escriptor i el lingüista escoltava lesnostres propostes, i després, l’homes’alçà i recità un dels poemes queencara inèdits, s’amagaven a la sevallibreta. Ningú restà indiferent,conscient del regal, del moment, deldetall. Crec que és en aquell precísinstant que vaig veure clarament quecalia fer una tasca important detransmissió d’un llegat, de descobertad’un món únic.Les coordinadores del Pla d’Entorn, laMontse i la Remei, van apostar per untreball articulat a partir d’entitatssocials, culturals i educatives que vanfer possible tot el treball que avuipresentem en aquest llibre. A mode dedietari, de memòria, amb una voluntatmolt clara: no deixar unes fotografiesen una carpeta d’un ordinador, ni unspapers en un calaix, ni molt menys,oblidar uns treballs en una carpeta,sense més mèrit, sense més valor queesperar que algú, d’aquí uns anys, elsretrobi i els llegeixi. Aquest treballpretén reivindicar una feina feta per lescoordinadores del PEE, per la inspeccióde Serveis Territorials de Tarragona,per l’IMET, per la Biblioteca deTorreforta, per l’escola de Ponent, perl’Institut Campclar i, sobretot,sobretot, pels alumnes de primària isecundària. La coordinació i la voluntatde tots, va fer possible que l’autorarribés a l’aula, no només a través delsseus escrits, no el vam nomésinterpretar, no el vam només pensar;

Presentació

12

PresentacióPresentació

2.- PROCÉSDE CREACIÓ2.- PROCÉSDE CREACIÓ2.- PROCÉSDE CREACIÓ

Els tres professors i professoresd'Educació Visual i Plàstica del centre,vam proposar diversos exercicis pertreballar visualment les obres escollidesde Josep Vallverdú, pel Departament dellengua catalana i per preparar la Salad'exposicions ClarObscur, per rebrel'escriptor.

Alguns/es alumnes van treballar moltdurant setmanes, per crear totes lesobres i materials que vam penjar. Vampintar lletres per a què Vallverdú sentirala nostra rebuda creativa. L'alumnat de4rt ESO va voler fer una còpia divertidade la portada del llibre que havien llegit ,Blai Joncar, va ser molt engrescador ferse les fotos al pati del centre itransformarles en cartells grans i benacabats. Altres grups van fer l'exercicidels "Fragments Il·lustrats". De les obresescollides Un cavall contra Roma i BlaiJoncar es van fer dibuixos querepresentaven els fragmentscorresponents.

Vam engrescar molts/es alumnes perposar la Sala d'Exposicions a punt peldia clau i vam treballar amb diversestècniques i materials, carbó sobre paper,llàpis pels esbossos, tèmperes, lletresamb suro i paper encolat, lletrespintades sobre caixes recliclades, ús deles noves tecnologies per crear lesportades gegants del llibre...

És un gust poder dir que vam podercombinar l'aprenentage i el gaudi de lafeina col·laborativa i transversal.

16

Preparació dels

treballs amb l'alumnat

Preparació dels


Preparació dels


"Vam pintar sobre capses reciclades ivam emprar tèmperes per pintar lletresque formaven el nom de JosepVallverdú. Ho vam passar bé!"Kawtar Chit, 2n ESO

"M'agrada molt participar en lesexposicions que es fan al centre, perquèsempre aprenc coses noves"Abdoulaye Diop, 2n ESO

17

"M'agrada molt participar en lesexposicions que es fan al centre, perquèsempre aprenc coses noves"Abdoulaye Diop, 2n ESO

"Vam pintar sobre capses reciclades ivam emprar tèmperes per pintar lletresque formaven el nom de JosepVallverdú. Ho vam passar bé!"Kawtar Chit, 2n ESO

Creació dels cartells per la portada de la novel·la Blai Joncar.

Els tres professors i professoresd'Educació Visual i Plàstica del centre,vam proposar diversos exercicis pertreballar visualment les obres escollidesde Josep Vallverdú, pel Departament dellengua catalana i per preparar la Salad'exposicions ClarObscur, per rebrel'escriptor.

Alguns/es alumnes van treballar moltdurant setmanes, per crear totes lesobres i materials que vam penjar. Vampintar lletres per a què Vallverdú sentirala nostra rebuda creativa. L'alumnat de4rt ESO va voler fer una còpia divertidade la portada del llibre que havien llegit ,Blai Joncar, va ser molt engrescador ferse les fotos al pati del centre itransformarles en cartells grans i benacabats. Altres grups van fer l'exercicidels "Fragments Il·lustrats". De les obresescollides Un cavall contra Roma i BlaiJoncar es van fer dibuixos querepresentaven els fragmentscorresponents.

Vam engrescar molts/es alumnes perposar la Sala d'Exposicions a punt peldia clau i vam treballar amb diversestècniques i materials, carbó sobre paper,llàpis pels esbossos, tèmperes, lletresamb suro i paper encolat, lletrespintades sobre caixes recliclades, ús deles noves tecnologies per crear lesportades gegants del llibre...

És un gust poder dir que vam podercombinar l'aprenentage i el gaudi de lafeina col·laborativa i transversal.

"Vam canviar les armes de la portadaoriginal de Blai Joncar per diaris i roses...

18

"Vam canviar les armes de la portadaoriginal de Blai Joncar per diaris i roses...

Alumnat de 4t de la ESO, matèria Optativa d'Educació Visual i Plàstica.

També per compassos i llibres...Vam canviar la guerra per l'Educació."

19

També per compassos i llibres...Vam canviar la guerra per l'Educació."

TALLER I JORNADES DE JOSEPVALLVERDÚ A LA BIBLIOTECA

PÚBLICA DE TORREFORTA.

Us convidem a conèixer d’una maneraamena i divertida el darrer llibre del’escriptor Josep Vallverdú: ARGILA.

Argila conté tres grans blocs de poemesque corresponent a tres conceptes bàsicsde la vida del poeta.

Nissaga, orígens i infantesa del’escriptor. El pes de la vida, parla de l’home i elmón, creences i mites, escepticismes isorpreses, perplexitat i atzar. Amors, el primer amor, la pèrdua de lapersona, l’aparició del segon amor ialtres.

COM HO FAREM ?

Presentació breu de la vida i l’obra delpoeta Josep Vallverdú.

El poeta ens diu : “Un sentiment és unaemoció sotmesa a un pensament.

Per exemple, el patiment és unsentiment creat pel pensament inspirat enl’emoció del dolor. La poesia és sentimenti emocions.”

Dinàmiques de grup: Què són els sentiments i les emocions ?Treballarem aquests dos conceptes ambdiferents dinàmiques per tal d’introduir ifamiliaritzar a l’alumnat amb aqueststermes. Presentarem un power point ambimatges que suggereixin diferentssentiments i emocions amb música defons. Facilitarem llistats de sentiment iemocions. Dividirem a l’alumnat en 5 grans grups,cada grup treballarà un bloc del poemari. Llegiran la poesia, que prèviamenthaurem seleccionat nosaltres.

A continuació hauran de trobar 5 paraulesque els hi provoquin algun tipus desentiment relacionat amb el poema llegit. Convertiran les 5 paraules (sentiments) enemocions.

Ex: Dol serà el sentiment il’angoixa serià l’emoció.

Donaran forma a aquestes emocions d’unamanera creativa utilitzant diferentsmaterials: argila (material obligat, dona títolal llibre) i altres materials orgànics. Muntaran el treball plàstic sobre una basede cartró, juntament amb les 5 paraules deles emocions treballades. Presentaran el treball al grupclasse ambla seva conclusió.

Al finalitzar l’activitat hauremrealitzat un recorregut per lavida literària d’en JosepVallverdú.

A QUI VA ADREÇAT?

A tots i totes les alumnes desecundària que vulguin aprofundird’una manera senzilla sobre elpoemari ARGILA de Josep Vallverdúi viure la poesia des d’una vesantdiferent.

Horari aproximat: 10 a 11.30h.

QUAN PODEU VENIR?

Durant tot el mes d’abril concertantcita prèvia a :

BIBLIOTECA PÚBLICA DETORREFORTA

PL. DEL TARRAGONÈS, S/N.

TEL. 977556567

20

Posar text Abdoulaye

OBJECTIUPromocionar la llengua catalana en un barri immigrant on la llengua del carrer és el castellàprincipalment, realitzant un homenatge a Josep Vallverdú, escriptor i poeta català amb elsalumnes de l’Institut CampClar dels cursos de 3er i 4t ESO.

A la Biblioteca Pública de Torreforta es va treballar el seu darrer poemari que du per títolArgila és un llibre que recull els tres conceptes bàsics de la seva vida, de la infantesa fins ala vellesa. Aquest taller el van realitzar alumnes d’ESO de l’INS Campclar, que després deconèixer els poemes, van expressar les emocions que els despertaven mitjançant la paraulai el treball amb l’argila.

METODOLOGIAPresentació breu de la vida i l’obra del poeta Josep Vallverdú per part del personal de laBiblioteca. A continuació es van realitzar diferents dinàmiques de grup per tal que elsalumnes conèixessin millor els seus propis sentiments i emocions i aprenguessin aplasmarlos en el paper i així es familiaritzessin amb les paraules que els descriuen i queels poetes utilitzen per a escriure les seves poesies.

Dividirem a l’alumnat en 5 grans grups, cada grup va treballar un sentiment i una emociódiferent, la dinàmica consistia en posarse sobre un gran diari de paper on els alumneshavien escrit una emoció i un sentiment i experimentarlo de diferents maneres, amb lacomunicació verbal, amb la mímica i explicant amb metàfores les parts del cos que s’hitrobaven implicades. Ex. Tristesa: als ulls, a la parla... a partir d’aquí s’entenen els recursosque usen els poetes per a fer les metàfores en les seves poesies. A continuació haurien detrobar 5 paraules que els hi provoquessin algun tipus de sentiment relacionat amb el poemallegit de l’escriptor Josep Vallverdú. Convertiren les 5 paraules (sentiments) en emocions.Ex: Dol seria el sentiment i l’angoixa seria l’emoció.Per acabar donarien forma a aquestes emocions d’una manera creativa utilitzant diferentsmaterials: argila (material obligat, dona títol al llibre) i altres materials orgànics. Muntarienel treball plàstic sobre una base de cartró, juntament amb les 5 paraules de les emocionstreballades. Presentarien el treball al grupclasse amb la seva conclusió. Al finalitzarl’activitat haurien realitzat un recorregut per la vida literària d’en Josep Vallverdú.

Montserrat Recasens Massague

21

22

Alumnes 4t ESO

Mihaela Mazilu. "Fou un momentinoblidable."

Jennifer Maura. "Va ser unaexperiència diferent."

Sergio Múnoz. "És un record queem toca el cor."

Joan Serra. "Va ser un momentmàgic."

"Vam llegir el llibre Blai Joncar deJosep Vallverdú i el vam treballar.Vam anar també a la biblioteca deTorreforta vam fer activitatsrelacionades amb l’autor i les sevesobres. Vam fer representacionsdels seus poemes amb argila decolors terrossos, blanc i negre ifulles i altres elements de lanatura."

Elena Canuto 4t ESO

"Cada grup creava una esculturainspirantse en el poema elegit.Aquí tenim el treball de sis grups.Aquest és el nostre."

Modestina Diawvo, 4t ESO

"Vam llegir el llibre Blai Joncar deJosep Vallverdú i el vam treballar.Vam anar també a la biblioteca deTorreforta vam fer activitatsrelacionades amb l’autor i les sevesobres. Vam fer representacionsdels seus poemes amb argila decolors terrossos, blanc i negre ifulles i altres elements de lanatura."

Elena Canuto 4t ESO

Alumnes 4t ESO

Mihaela Mazilu. "Fou un momentinoblidable."

Jennifer Maura. "Va ser unaexperiència diferent."

Sergio Múnoz. "És un record queem toca el cor."

Joan Serra. "Va ser un momentmàgic."

"Cada grup creava una esculturainspirantse en el poema elegit.Aquí tenim el treball de sis grups.Aquest és el nostre."

Modestina Diawvo, 4t ESO

24

Des de l’Aula d’Acollida també es vavoler participar en els actes i activitatsproposades en motiu de la visita ihomenatge a l’escriptor JosepValllverdú. Aprofitant la diversitatcultural de la nostra aula i l’activitat permillorar i avançar en l’aprenentatge delcatalà.

Així, cadascun dels nens i nenes vanescriure un conte tradicional dels seuspaïsos d’origen i en la seva llenguamaterna que després van traduir alcatalà. No només els van escriure sinóque també els van il.lustrar i vandemostrar totes i tots que estan fetsuns artistes. Teníem contes en castellà,àrab, wolof, francès i xinès. El JosepVallverdú els va llegir i mirar emocionat,comprovant la gran qualitat i esforç quehi havia darrera els contes, i els vasignar i dedicar encantat.

També volíem exposar alguna obranostra a la Sala d'Exposicions, iXianghua, una alumna que és molt bonadibuixant, va voler dibuixar el rovelló.

Tot plegat, va ser una experiència moltbonica i gratificant, que alumnat iprofessorat sempre recordarem.

Susanna Adell,professora de l'Aula d'Acollida

A l'Aula d'AcollidaA l'Aula d'AcollidaA l'Aula d'Acollida

26

Sinopsi de la novel·laUn cavall contra Roma.El protagonista és Aldín, príncep íber, delpoble dels ilergetes. Aldín vol recuperar elseu cavall que li han confiscat els romans,aconsegueix que el cavall esdevingui lliure,però ell es fet esclau per un centurió romà.És portat a Roma i tot i fer d’esclau, ell nose’n sentirà mai i lluitarà en tot momentfins esdevenir gladiador i poder aconseguirla llibertat si guanya. Aconsegueix lallibertat i retorna al seu poble.

La novel·la ens serveis com a base per areflexionar, conversar i realitzar activitatsdiverses especialment entorn dels íbers, elsromans, i les recreacions històriques de lesjornades de Tarraco Viva.

Sinopsi de la novel·laBlai Joncar.El llibre comença a inicis de 1936 quan enBlai, el protagonista és un nen de set anysque viu a Barcelona amb els pares, aconseqüència de’un bombardeig perd lamare. El pare que està a la guerra decideixportarlo al mas Joncar amb els oncles.Passen els anys durant els quals la vidad’en Blai i elseu entorn reflecteix la vida delpaís. La novel·la finalitza quan en Blai ja ésadult, és un científic de renom que viu itreballa a Anglaterra i es mou entre elsbritànics com un més.

Obra molt enriquidora per a abordardiversos temes i diferents punts de vista.Afavoreix la conversa entorn de lesrelacions familiars, la guerra, la postguerra,l’exili, el retorn i els anys vuitanta del segleXX, així com establir relacions amb el quepassa actualment al món.

Llibres de lecturaLlibres de lecturaLlibres de lectura

Podeu consultar els treballs fets per l'alumnat de BAT amb el poemariArgila al següent enllaç:

INS Campclar Departament Català YouTubehttps://www.youtube.com/channel/UC3qKd16gyj4l1x0XKLzKYqQ

Els alumnes de batxillerat han treballat el poemari Argila amb l`ús de les novestecnologies.El poemari Argila conté tres grans blocs de poemes que corresponen a tresconceptes bàsics de la vida del poeta.1r. Nissaga. Tracta sobre els orígens i infantesa de l’escriptor. Han escollitd’aquest bloc el poema Montblanquet i el poema El meu petit castell.2n. El pes de la vida. Es centra en l’home i el món. Els poemes seleccionats hanestat Pes de raó, Pegàs, La veu, Saó.3r. Amors. Recorda el primer amor, la pèrdua de la persona, l’aparició del segonamor. Han elegit La vida, Tot s’ho va dur l’estiu, Marinada, Cavaller.

27

28

Sinopsi de la novel·laUn cavall contra Roma.El protagonista és Aldín, príncep íber, delpoble dels ilergetes. Aldín vol recuperar elseu cavall que li han confiscat els romans,aconsegueix que el cavall esdevingui lliure,però ell es fet esclau per un centurió romà.És portat a Roma i tot i fer d’esclau, ell nose’n sentirà mai i lluitarà en tot momentfins esdevenir gladiador i poder aconseguirla llibertat si guanya. Aconsegueix lallibertat i retorna al seu poble.

La novel·la ens serveis com a base per areflexionar, conversar i realitzar activitatsdiverses especialment entorn dels íbers, elsromans, i les recreacions històriques de lesjornades de Tarraco Viva.

Sinopsi de la novel·laBlai Joncar.El llibre comença a inicis de 1936 quan enBlai, el protagonista és un nen de set anysque viu a Barcelona amb els pares, aconseqüència de’un bombardeig perd lamare. El pare que està a la guerra decideixportarlo al mas Joncar amb els oncles.Passen els anys durant els quals la vidad’en Blai i elseu entorn reflecteix la vida delpaís. La novel·la finalitza quan en Blai ja ésadult, és un científic de renom que viu itreballa a Anglaterra i es mou entre elsbritànics com un més.

Obra molt enriquidora per a abordardiversos temes i diferents punts de vista.Afavoreix la conversa entorn de lesrelacions familiars, la guerra, la postguerra,l’exili, el retorn i els anys vuitanta del segleXX, així com establir relacions amb el quepassa actualment al món.

Els alumnes de 4t d’ESO vamtreballar Blai Joncar. La professorade llengua catalana, un cop llegit elllibre, ens va proposar deteatralitzarne una part. Enssemblava una bona idea.

“Us imagineu un noi, passejant, i quede sobte, troba un soldat? Usimagineu que sou vosaltres? I queesteu en època de guerra?”. Així vacomençar la nostra història. Idesprés d’imaginarne el resultat,vam pensar que potser seriainteressant fer un teatre d’ombres.Ens agradava la idea. Així ho vamfer. Llums, cartrons, colors, llençols,moviment.

En Blai veia un avió volar, mentredescansava, dins el seu món, quan,de sobte, s’estavella. I aquícomença tot un periple, un nouvingut que altera la seva vidaquotidiana, l’inici d’una aventura.

TEATRE D'OMBRESTEATRE D'OMBRESTEATRE D'OMBRES

Els i les alumnes de 4t ESO, muntant la tela per fer les ombres i projectar lesimatges de l'obra de teatre.

La sala ClarObscur la vam plantejar comun experiment o com una recerca depossibilitats que hem anat modificant iadaptant segons les necessitats delmoment.

Des de la matèria d'Educació Visual iPlàstica, disposar d'una sala d'exposicionsens ajuda a introduir l'alumnat d'unamanera més complerta al món artístic, jaque pot experimentar des de la creació del'obra fins l'exposició d'aquesta, la rebudadel públic i fins i tot l'experiència de laselecció de les obres o la línia expositivade la sala.

La Sala ClarObscur ja té 2 anys detrajectòria i han passat per les sevesparets ja unes quantes exposicions fetespels alumnes, que temps passat, recordenla creació dels seus treballs, el muntatgede la sala, la rebuda del públic, i això faque hi hagi molta cura i respecte amb totsels materials que es mostra a la sala.

Per mi va ser un gran repte podercoordinar la part expositiva de tot elpuzzle col·lectiu, que es va lligar per rebrel'escriptor Josep Vallverdú. Tota unaexperiència que es va anar enriquint dia adia amb cada dibuix, amb cada mirada iamb l'esforç de tota la comunitateducativa.

Leonor Sanchis Hernández,Coordinadora de la Sala d'ExposicionsClarObscur

30

Des del primer dia que vaig entrar a l'INSCampclar i vaig veure la llum preciosa queentrava en aquell espai desaprofitat de laprimera planta, m'hi vaig proposar queallà havia de néixer el projecte d'una Salad'Exposicions per al centre. I dos cursos imig després, la sala ja funciona sola.Encara ens queda feina per fer, el projecteper acabar de tancar i hores de treballamb els/les alumnes per acabar de definiri crear els materials que pensem quemanquen però la llavor està ben arrelada.

La idea de la Sala ClarObscur és dotar al'institut d'un espai expositiu col·lectiu, onpoder mostrarhi tant els treballs del'alumnat de qualsevol matèria, comtreballs d'altres centres, exposicionseducatives itinerants o bé fercol·laboracions amb artistes locals.

Pensem que, el fet de que l'alumnat siguipart activa a la creació de la sala, i vegitransformats els seus treballs de classe enobres exposades, promou eldesenvolupament de moltes de lescompetències bàsiques que cal assolir al'etapa d'ESO (competència comunicativa,artística i cultural, competència d'aprendrea aprendre, d'autonomia i iniciativapersonals, competència en el coneixementi la interacció amb el món físic).

Per altra banda disposar d'un espaiexpositiu al centre, permet treballar lacompetència social i ciutadana vers albarri del Campclar, junt amb laparticipació de les famílies en la visita deles exposicions i la feina conjunta ambentitats del barri.

Sala d'Exposicions

ClarObscur

Sala d'Exposicions

ClarObscur

Sala d'Exposicions

ClarObscur

La sala ClarObscur la vam plantejar comun experiment o com una recerca depossibilitats que hem anat modificant iadaptant segons les necessitats delmoment.

Des de la matèria d'Educació Visual iPlàstica, disposar d'una sala d'exposicionsens ajuda a introduir l'alumnat d'unamanera més complerta al món artístic, jaque pot experimentar des de la creació del'obra fins l'exposició d'aquesta, la rebudadel públic i fins i tot l'experiència de laselecció de les obres o la línia expositivade la sala.

La Sala ClarObscur ja té 2 anys detrajectòria i han passat per les sevesparets ja unes quantes exposicions fetespels alumnes, que temps passat, recordenla creació dels seus treballs, el muntatgede la sala, la rebuda del públic, i això faque hi hagi molta cura i respecte amb totsels materials que es mostra a la sala.

Per mi va ser un gran repte podercoordinar la part expositiva de tot elpuzzle col·lectiu, que es va lligar per rebrel'escriptor Josep Vallverdú. Tota unaexperiència que es va anar enriquint dia adia amb cada dibuix, amb cada mirada iamb l'esforç de tota la comunitateducativa.

Leonor Sanchis Hernández,Coordinadora de la Sala d'ExposicionsClarObscur

3.-VALLVERDÚ

A CAMPCLAR

3.-VALLVERDÚ

A CAMPCLAR

3.-VALLVERDÚ

A CAMPCLAR

34

Nerviosos! Estàvem nerviosos! Tot eltreball, les lectures, el teatre, els vídeos,la conferència, l'obra plàstica, elsquadres, les portades dels llibres,...Nervis! Apareix! Jaqueta blava, cabellblanc... Tota la feina que havíem fet alsseus ulls!. Junts, l'alumnat, elprofessorat, els més petits i els mésgrans. Quins nervis!

Bé! Per la seva expressió diríem que liagrada. El cavall i l'actualització de lesportades dels seus llibres. I el teatred'ombres i els vídeos amb poesies. Enshavíem inspirat en la seva obra i volíemque li agradés... Somriu. Tranquils, liagrada! Ufff... Hem fet molta feina, peròha valgut la pena. La seva cara ensagraeix el treball que hem fet i les sevesparaules també.

Ens sorprèn. L'energia, la trajectòria. UnPremi d'Honor de les Lletres Catalanesens ha visitat (OMG!).

Gràcies per visitarnos Vallverdú!. Lidemanen selfies i autògrafs. Un altreaplaudiment.

Marxa. Li esperen en un altre centre. Ensquedem però amb el seu somriure. I elRovelló. I Un cavall contra Roma. I BlaiJoncar. I Marinada. I l'exemple de treballconstant, el seu i el nostre.

Relaxats! Contents! Gràcies Vallverdú!

Josep Tortosa,secretari del centre

TOT A PUNT!TOT A PUNT!TOT A PUNT!TOT A PUNT!

36

"La sala d'exposicions es converteix en un espai decolors, imaginació i alegria."Raúl García, 1r BAT

"La sala d'exposicions es converteix en un espai decolors, imaginació i alegria."Raúl García, 1r BAT

37

"Em va semblar un home alegre ielegant."Ignacio Velasco, 1r BAT

"Em va semblar un home alegre ielegant."Ignacio Velasco, 1r BAT

39

"Vam fer uns contes amb laprofessora Susanna i JosepVallverdú els va signar. Em vaagradar molt que vingués alcentre."Juanita Arango, 1r ESO

"Vam fer uns contes amb laprofessora Susanna i JosepVallverdú els va signar. Em vaagradar molt que vingués alcentre."Juanita Arango, 1r ESO

"Me'n recordo de quan vam fer el teatre de Blai Joncar, jo era lamare de Blai. Portava un nino que simbolitzava que ell era petit. Al’acabar l’obra vaig parlar amb Josep Vallverdú i li vaig ferpreguntes."

Rosa M. Mulero, 4t ESO

"A l’obra jo encenia i apagava i posava color a la llum."

Modestina Diawovo, 4t ESO

"L’obra l’havíem dividit en unes quantes escenes. En una de lesescenes sortia una noia amb un cotxet i un nadó en els braços, enuna altra escena es veia un avió que es va estavellar al terra."

Estibaliz Maireles, 4t ESO

"Recordo que el meu paper era d’arbre. Jo era on en Blai Joncars’asseia mentre algunes escenes de l’obra transcorrien. A l’acabarl’obra vaig poder parlar amb Josep Vallverdú autor d’una de lessèries de dibuixos animats més preferides per mi, en Rovelló."

Rosa M. Juárez, 4t ESO

"Me'n recordo de quan vam fer el teatre de Blai Joncar, jo era lamare de Blai. Portava un nino que simbolitzava que ell era petit. Al’acabar l’obra vaig parlar amb Josep Vallverdú i li vaig ferpreguntes."

Rosa M. Mulero, 4t ESO

"A l’obra jo encenia i apagava i posava color a la llum."

Modestina Diawovo, 4t ESO

"L’obra l’havíem dividit en unes quantes escenes. En una de lesescenes sortia una noia amb un cotxet i un nadó en els braços, enuna altra escena es veia un avió que es va estavellar al terra."

Estibaliz Maireles, 4t ESO

"Recordo que el meu paper era d’arbre. Jo era on en Blai Joncars’asseia mentre algunes escenes de l’obra transcorrien. A l’acabarl’obra vaig poder parlar amb Josep Vallverdú autor d’una de lessèries de dibuixos animats més preferides per mi, en Rovelló."

Rosa M. Juárez, 4t ESO

42

Els i les alumnes de Ponent van participar en l’homenatge a Josep Vallverdú.2n. Van explicar les activitats del mes literari a l’escola.3r. Van recitar poemes de l’autor Bestiolari4t. Li van regalar una auca sobre ell.L'alumnat d'Infantil li va regalar uns ramets d’herbes aromàtiques de l’hort del’escola.

I tots junts vam cantar la cançó del Rovelló

Adelina Jarque,Escola de Ponent

L'ALUMNAT DE L’ESCOLA PONENTL'ALUMNAT DE L’ESCOLA PONENTL'ALUMNAT DE L’ESCOLA PONENT

"El dia que Josep Vallverdú va venir alnostre centre, quan estàvem a l’aulamagna, la sala estava pleníssima, no hicabia ningú més, tots estàvem moltil·lusionats de rebre un personatge tanil·lustre com ell. Alguns dels meuscompanys d’Institut van poder ferlipreguntes. Recordo que no quedavencadires i jo estava asseguda al terra,per veure’l m’havia de posar de genolls.Realment interessant. "Elena Canuto, 4t ESO

"Vaig veure Josep Vallverdú a la salad’actes i em va semblar que tenia unavida molt interessant."Lourdes Cazorla, 3r ESO

"Va ser un regal veure aquest senyortan important en la literatura catalana."Newton D. Yesohmy, 1r ESO

"El vaig veure a la sala d’actes i eraagradable i bromista."Adriá Estupiña, 1r ESO

"Em va semblar molt seriós, peròdesprés agradable."Erik Bedmar, 1r ESO

"Quan el vaig veure em va semblaragradable i bona persona."Akram Rahil, 1r ESO

"Semblava un home molt savi i simpàtici em va agradar molt el llibre Un cavallcontra Roma, me’l vaig llegir moltràpid."Gabriela Nikolawa, 1r ESO

PREGUNTES DELS ALUMNES AJOSEP VALLVERDÚ

Preguntem sobre Blai Joncar

1. En qui o en què es va inspirar per aescriure Blai Joncar? (Alexa Hernández,3r B)

2. Què volia transmetre amb la novel·laBlai Joncar? (Marta Jiménez, 3r B)

3. A què atribueix l’èxit de les sevesobres? (Sara Guerrero, 3r B)

4. Quins consells donaria a algú quevulgui escriure? (Alba Avecilla, 3r B)

Preguntem sobre Un cavall contra Roma

5. On es va inspirar per posar el nom alspersonatges de la seva novel·la, nomscom Aldín, Citus, Tacca? (RaülEscarbajal, 1r B)

6. Per què es va inspirar en Roma i noen Grècia? (Naoval el Alaoua, 1r B)

7. Quin dels personatges de la novel·lacreu que s’assembla més a vostè?(Nayara Miras, 1r B)

8. Escriurà més llibres sobre aquesttema? (Alexia Mantas, 1r B)

44

COL.LOQUI A LA SALA D'ACTESCOL.LOQUI A LA SALA D'ACTESCOL.LOQUI A LA SALA D'ACTES

47

"Recordo quan va entrar el Josep Vallverdú a la Sala d'Actes, plena de goma gom, tothom aplaudint, com si es tractés de Leo Messi, va ser moltemocionant".

Josep Tortosa, secretari

4.- EXPOSICIÓCLAROBSCUR



50

A les següents pàgines us aniremmostrant les obres que es van poderveure durant el temps que va durarl'Exposició sobre Josep Vallverdú al'Institut Campclar.

Hi ha coses que no saps com explicari una d'elles és que a la sala no s'hafet mai malbé cap obra de capalumne. Això ens indica que han fetseu l'espai i el que allà aconteix.

"En l'Exposició podíem veure que hiha comunicació i treball en equip."

Xavi Villena, 4t ESO

"Aquesta és la nostra exposició. Aquítenim una mostra de l’exposició delstreballs realitzats."

Marina Pérez 4t ESO

US PRESENTEM LA NOSTRA OBRA PLÀSTICAUS PRESENTEM LA NOSTRA OBRA PLÀSTICAUS PRESENTEM LA NOSTRA OBRA PLÀSTICA

51

"L’exposició em va semblar moltbonica."

Carmen Ibn Yahia Muñoz, 3r ESO

"Em va agradar molt el cavall grande l'Exposició."

Judith Balastegui, 2n ESO

M'agrada molt dibuixar i vaig gaudir moltdibuixant el cavall. Se'm dona molt bé copiar tottipus de dibuixos. Em vaig sentir molt béparticipant en l'Exposició i que tots els alumnespreguntessin qui havia dibuixat aquell cavall!

Diego Jiménez, Aula Oberta

52

M'agrada molt dibuixar i vaig gaudir moltdibuixant el cavall. Se'm dona molt bé copiar tottipus de dibuixos. Em vaig sentir molt béparticipant en l'Exposició i que tots els alumnespreguntessin qui havia dibuixat aquell cavall!

Diego Jiménez, Aula Oberta

54

"Em va agradar el grau de participació de l'alumnat i la qualitat de les obrespresentades."Inma Baila, tutora Aula Oberta

55

"L'obra Un cavall contra Roma esdevé un vincle fabulós amb la geografia i lahistòria nostra. A la sala d'exposicions ClarObscur es va poder copsarmitjançant els dibuixos i la seva harmonia."Josep Vila, professor de matemàtiques

"Vaig documentar l'Exposició, i aquestes col·laboracions ajuden a lameva formació pel futur."

Marc Colilla, 1r BAT

66

"Vaig dibuixar els avions, i em vaig sentir identificada amb Blai, perquè quan elldibuixava es sentia lliure perquè es podia expressar."Nayara Alcàzar, 3r ESO

67

"Hem va agradar fer aquest dibuix perquè és el lloc on m'agradaria viatjar."Saray El Kanchir, 3r ESO

La maquetació d'aquest documentha estat realitzada amb programari lliure,

per l'Institut Campclar de Tarragona.

vallverdú a campclar

Documents