Joan Rigol i Roig Expresident del Parlament de Catalunya

Els mestres tindran prestigi quan es vegique l’educació és tant o més importantque el producte interior brut

Nova Revista Granja Escola

·Excursions

·Colònies escolars

·Crèdits de sintesi

·Turisme familiar

·Setmana blanca

Trobareu totes les activitats que us proposema la nova revista La Granja 2009-2010

Demaneu-la al tel.93 848 11 25www.lagranja.cat

Pàgina 4

La publicitat ens ven que lafelicitat és tenir?Vivim en una equivocaciótremenda i és que hem posata les persones al servei del’economia i no l’economiaal servei de les persones. Elsnens ho viuen de petits i hotenen assimilat. Ells han detenir un bon nivell econòmicper poder consumir almàxim i no es valora serpersona sinó ser producteconsumidor.

Vivim en una equivocaciótremenda, hem posata les persones al serveide l’economiaEm sap greu quea Catalunya, que havíemestat pioners en el conjuntde l’estat a nivell educatiu,ara estiguem a la cua

Editat per "La Granja" // Granja-escola de Santa Maria de Palautordera (Barcelona) // Telf: 93 848 11 25 / www.lagranja.cat / www.vadeducacio.comVA D’EDUCACIÓ

Núm 8Març 2009

L´única obligació dels jovesavui dia és aprovar el curs

Elsadolescentsestanplenamentinstal·latsa la culturade l’oci

Pàgina 2

Estem vivint en un mónd’oci desmesurat?Sí. Ha caigut la cultura del’esforç i s’ha substituït per lacultura de l’oci fins al puntde que hi ha generacions queno l’han conegut. Ara l’esforçno els és tan necessari alsadolescents actuals perquèsón fills, tècnicament, de lacultura de l’oci, i això els faser més consentits.

Jordi Royo Psicòleg

L’home és un animal de lanatura i per això lanecessita tenir a prop

Pàgina 8

Jordi Sabaté i Pi Catedràtic de Psicobiologia i Etologia

Ens trobem avui dia, a lanostra granja escola, queprop del 70% de lesescoles no volen sortirquan plou. Què en pensa?Que és un camí erroni, queés veure la natura com unenemic quan la natura etstu mateix. Nosaltres somnatura.

Colònies iCasal d’estiua la Granja Escolade Sta Maria dePalautordera

93 848 22 77-93 848 23 28

Monitors formats enEducació Emocional

Pàgina 6

Gregorio Luri Mestre i Psicòleg

Trobar el sentit comúés l’element revolucionari

El bonmestredóna valorafegit a totel que fa isempre téèxit

Gregorio Luri Jordi Royo

Jordi Sabaté i Pi

Joan Rigol i Roig

Quan sé que el meu fill/a jaés un adolescent?El primer dia d’entrar a 1erd’ESO. Amb l’última reformad’Educació han barrejat elsnens de 12 anys amb els debatxillerat (de 15 o 16). Enaquest espai es fixaran en elsmés grans (vestuari, compor-tament, pírcings, etc..).Abans això passava als 14anys, i ara s’ha avançat 2anys… tècnicament podríemdir que els han segrestat lapubertat.

I això vol dir…Vol dir que als 12 anys li do-nem la clau de casa perquètorni sol (els pares estan tre-ballant), i per tant, menjaràel que voldrà, veurà la televi-sió i es connectarà al’ordinador amb total llibertat. Si les coses van bé, perfecte,però en cas contrari, com so-luciones això?

I els nens i nenes estan pre-parats per aquest avança-ment?

No. Per això els pares elscompren el mòbil (es disparala possessió de mòbil als 12anys). El mòbil és el fetitxe(amulet) de la seguretat mo-derna, i els pares els el com-

pren per estar més tranquils. La societat del benestar creaicones axiomàtiques de segu-retat, com ara aquesta en quètots els nens han de tenirmòbil als 12 anys.

I quins són els avantatges detenir mòbil als 12 anys?No ho sé. Però sí que pucdir-te quins són els desavan-tatges; en primer lloc, el con-sum es dispara (21E/ mes demitjana a aquestes edats), ien segon lloc, no controlaràsels missatges, fotos o publici-tat encoberta que rebrà elnoi/a. Estàs donant un ins-trument a un nen senseprèviament haver-lo formati instruït en el seu bon ús.

Ser pares d’adolescents re-quereix un cert aprenentat-ge?Ser pares d’un nen petit ésrelativament fàcil. N’hi haque han estat bons pares denens, però en canvi, no hanestat tan bons paresd’adolescents.

Quines coses hauríem de sa-ber?Essencialment el món on vi-vim (bon coneixement delstipus actuals de drogues i pas-tilles, dels símptomes delsproblemes d’alimentació o dela vigorèxia, dels 4 tipus deviolència (familiar, escolar,social i en xarxa), dels com-portaments sexuals anticipats

i de risc -s’han triplicat elsembarassos-), del mal úsd’internet, de les comprescompulsives, etc. Tenim unsnous adolescents.

Què els diferencia dels ante-riors?Res pel que fa als factorsendògens (biològics). Pel quefa als factors exògens, s’handonat molts canvis. La socie-tat s’ha transformat comple-tament; mai una dona haviadonat a llum als 68 anys, maihi havia hagut tants tipus defamílies diferents (família tra-dicional, monoparental, re-construïda, separada, homo-sexual, transsexual, pares -àvies, adoptives, etc.).

La inserció de la dona al tre-ball ha pogut influir?

Sí, ha originat molts aspectespositius però també algunsde negatius.

Com quins?La indefinició. El pare i lamare treballen, la família estorna atòmica (petites illesdins de la casa), el nen passade la infantesa a l’adolescènciamolt depressa, perquè la pu-bertat és difícil d’acompanyar.

Quins estils educatius po-dem considerar que hi haactualment?Nosaltres considerem que hiha 4 estils:El sobreprotector (quan situesel teu fill/a en l’epicentre detot el món. Exemple: si té unconflicte a l’escola automàti-cament es posen de part delseu fill/a)

Jordi Royo Psicòleg

Els adolescents estan plenamentinstal·lats a la cultura de l’oci

2

La cultura del’esforç s’hasubstituït perla cultura del’oci

Edat:Tinc 49 anys.

Lloc de Naixement /Residència:Vaig néixer a Berga i visc a Barcelona.

Estat civil:Casat i amb un fill de 12 anys.

Professió:Psicòleg.

Interessos:M’agrada escriure Garrofes pel concursde Berga (poesia satírica). M’interessen 3coses a la vida: aprendre en qualsevoldirecció i sentit, les persones, estimar iser estimat.

Jordi RoyoPsicòleg

Jordi Royo i Cristina Gutiérrez durant l’entrevista

VA D’EDUCACIÓ

Els rebels del benestarEls adolescents del segle XXI, delprimer món, són fills d’internet, d’unmón global, pendents de les modes ide les lleis d’un mercat de consumpoderós i globalitzat. Aquests nousadolescents tenen una singular barallaamb els canvis profunds d’una societaten permanent estat de transformació.

Alba Editorial, 2008PVP 18,00¤, 280 pàgs.

El que delega (tothom és res-ponsable de l’educació delfill/a menys els propis pares.Exemple: l’escola, la policiao els polítics tenen la respon-sabilitat de que el seu fill vagibé. La culpa d’una situacióconflictiva és dels altres i pertant deleguen la seva respon-sabilitat)El permissiu (el fill/a pot ferel que vulgui, quan vulgui icom vulgui. Exemple: el nenmenja sempre el que vol i lescompres s’acaben fent al gustde la criatura i no des d’unaperspectiva saludable. O elque veu la tele o juga al’ordinador les hores que vol. Són pares que juguen al’amiguisme ).El de la corresponsabilització(pares i fills fan un llistat deles coses que tots necessiteni distribueixen les tasques,les responsabilitats i les obli-gacions entre tots)

I aquestes famílies amb co-rresponsabilització no te-nen problemes?Es clar que sí, però els posensobre la taula, en parlen ibusquen una solució de for-ma corresponsable.El problema és que aquestúltim estil educatiu no és elmajoritari avui dia.

Estem vivint en un mónd’oci desmesurat?Sí. Ha caigut la cultura del’esforç i s’ha substituït per lacultura de l’oci fins al puntde que hi ha generacions queno l’han conegut. L’esforç ésl’element essencial per acon-seguir la independència(t’esforces per trobar feina imarxar de casa dels pares,per comprar-te un cotxe, pertrobar novia...)Ara l’esforç no els és tan ne-cessari als adolescents ac-tuals perquè són fills, tècni-

cament, de la cultura de l’oci,i això els fa ser més consen-tits.

Quines són, en general, lesobligacions dels adoles-cents avuidia?Aprovar elcurs. A casaestà dispensatde tot (res ded e d i c a rtemps al pare,a la mare, alsavis, a realit-zar una acti-vitat solidàriao rentar els plats!). Estanplenament instal·lats en lacultura de l’oci, amb tot eltemps per ells mateixos.

I què passarà quan aquestsnois i noies arribin a seradults?Ara ja moltes empreses

s’estimen més contractarsenyores de 50 anys que nopas joves de 18, perquè solenser més competents, seriosesi responsables. Els joves te-nen greus problemes per

anar a treba-llar els dilluns!L’objectiu delsnois de 17 o18 anys ambla feina ésguanyar mésdiners p ergastar el capde setmana ino com unc a m í p e r

arribar a una bona formacióo un objectiu laboral a llargtermini.

Creus que mantenir elsadolescents ocupats fent es-port, música o altres activi-tats ens ajuda als pares i aells mateixos a passar mi-llor aquesta etapa?Sí, és molt important perquètenen menys hores per feraltres coses que podrien serde risc. I també ajudaria quel’escola fos més exigent. Perexemple, la proporció deproblemes per consum dedrogues entre els alumnes debatxillerat científic (el mésexigent) és més baixa que ladels altres batxillerats (quetenen un temari menys exi-gent).

Com puc saber que el meufill va per bon camí?Hi ha 3 variables; el nivell derendiment acadèmic, què faamb els diners i què fa en elseu temps lliure. Si el teufill/a rendeix a l’escola, fa unbon ús del seu temps lliure(esport, extraescolars etc) idels seus diners, aquesta per-sona està passant bél’adolescència, i per tant, no

cal patir, perquè va bé i nohi cap senyal d’alarma.

Consells per a aquests paresque estan patint una ado-lescència rebel del seu fill/a.És difícil donar consells queserveixin a tothom, per aixòal meu llibre “Els rebels delbenestar” he explicat comreaccionar davant de situa-cions concretes en l’àmbit del’alimentació, del sexe, de lesdrogues o d’internet. Poseml’exemple de les comprescompulsives: si el que pensao diu l’adolescent és“m’agrada anar a comprar ide vegades compro coses queno necessito” no ens hem depreocupar; si és “de vegadestinc moltes ganes d’anar decompres perquè em relaxo iem sento bé” hem de co-mençar a preocupar-nos; i siés “abans d’anar a comprarem sento molt emocio-nat/da, enestat de ne-guit - excita-c i ó im ’ a g r a d as e n t i r - m eaixí” caldràque ens pre-ocupem.És una ma-nera fàcil deva lorar e lcomp or ta-ment que enspreocupa isaber en quinpunt ens trobem.

Com diu al seu llibre estemdavant dels rebels del be-nestar?Estem davant d’un nou fe-nomen per a nosaltres, ja queés la primera vegada que enstrobem amb uns nens quesón tècnicament f i l l sd’internet i amb uns valors

diferents (alguns valors delssegles XIX i XX ja no hi són). El meu discurs no és pessi-mista sinó d’atenció. Vull dirals adults més immediatsd’aquests infants (que són elspares i mestres) que no enspodem desvincular d’aquestanova realitat, ja que actuemcom si això no fos veritat.Els nois i noies, els adoles-cents del benestar, necessitenels pares i els seus mestres, ide vegades tenim tendènciaa abdicar de la nostra res-ponsabilitat perquè són mal-carats, desafiants, emprenya-dors, amb els pantalons sotael cul i els pírcings a la llen-gua.José Luís Aranguren va dir“la joventut retrata sempreen traços forts la societat glo-bal a la qual pertanyen i enla que no sempre els agradaveure’s retratats”Aquests rebels del benestar

són els nos-tres fills, noels fills d’Àsiao d’Amèrica.

Al seu llibreproposa queens impli-quem per talde conèixerla realitat iaixí intentarestar a propdels nostresfills o alum-nes adoles-

cents.Sí. No es tracta de culpabili-tzar els adolescents per sercom són ni els adults per sercom som. Les coses canvien,acceptem-ho i fem algunacosa.El que no podem dir és “comsón!”, sinó “com som tots”.

Tenimtendència aabdicar de lanostraresponsabiliatperquè elsadolescentssón malcarats,desafiants iemprenyadors

3

L’objectiu delsjoves amb lafeina ésguanyar mésdiners pergastar el capde setmana

Jordi Royo explicant-nos els conceptes bàsics i la classificaciódels diferents tipus de drogues

Entrevista relitzada perSusana i Cristina Gutiérrez

VA D’EDUCACIÓ

CASAL AL JULIOL

Informa’t a www.lagranja.cat (amb vídeos) o al Tel. 93 848 22 77

Horaris de matí o tot el diaCurs d’equitació, piscina, anglès, esports,animals de granja, aventura, educació emocionalDesde 489¤/mes les 5 setmanes

AMB AUTOCAR DIARI DES DE MOLLET, GRANOLLERS, CARDEDEU, LLINARS, SANT CELONI I PALAU

de 4 a 14 anys

És un fet extraordinari imolt educatiu que la societatcivil no es manifesti per exi-gir sinó per comprometre’sa fer, cadascú, alguna cosaper ajudar a l’educaciód’aquest país. Quina és laintenció d’aquest Manifest(la Convocatòria Social perl’Educació) ?Creiem que l’educació és fo-namental tant per a cada per-sona com pelconjunt delpaís. Unapersona queno té educa-ció en el fonsno és unapersona lliu-re. Si Cata-lunya té unmal nivel ld’educació noté futur.

Tota la societat és responsa-ble d’educar.I és en aquest àmbit, en eld’assumir la responsabilitatde la societat, que nosaltresvàrem fer aquest critd’atenció. Busquem que la

tasca del mestre i de l’escolatingui el seu ressò en el con-junt de la societat.L’educació ens afecta a tots, iens hi juguem el futur, per laqual cosa no només afecta amestres o sindicats.

I quin és el següent pas?Ara estem buscant la manerade fer programes concrets decompromís de la societat

(cadascú enel seu sector:m e d i s d ecomunicació,m u s e u s ,a j u n t a -ments...) persensibilitzarde la impor-t ànc i a del’educació.

Recordo que de petita, si feiauna malifeta al carrer, emrenyaven, ja fos la senyoraque anava caminant, o bé elbotiguer. Ara això no passa,per què?Perquè hem fet una societatcada cop més individualista,menys solidària i amb una

visió més neoliberal (mentrejo tingui èxit els altres no

m’importen). Hem de tornara situar les bases d’una nova

convivència, més constructi-va.

En aquest Manifest qui espot adherir?Te 2 nivells de socis. El primerinclou les institucions que en-globen els diferents sectors(sindicats, ajuntaments, mu-seus, editorials, medis de co-municació...). El segon, co-rrespon als socis individualsque vertebraran aquest movi-ment.Ara estem construintl’esquema operatiu i la gent oempreses que vulguin adhe-rir-se poden fer-ho a travésdel web.

Em fa pensar que és més fà-cil que la societat es posi enmarxa per canviar les cosesque anar per la via política,on tot és més complicat,llarg i poc pràctic.Jo no contraposaria políticai societat civil, ja que s’hand’ajudar mútuament. És certque la societat civil a Catalunyaha de tenir un dinamisme clari potent perquè les nostresestructures polítiques són fe-bles, per la qual cosa és neces-sita d’aquest esforç .

En aquest Manifest dieu quehi ha dèficits en el sistemaeducatiu. Quins són?No jutjo un camp que no em

Els mestres tindran prestigi quan es vegique l’educació és tant o més importantque el producte interior brut

4

Joan Rigol i Roig

Una persona sense educacióno és una persona lliure

Busquem quela tasca delmestre i del’escola tinguiel seu ressò enel conjunt dela societat

VA D’EDUCACIÓ

La Granja i el seu compromís amb l’educacióPublicació semestral gratuïta "Va d'Educació" editada per "La Granja”.

15.000 són els exemplarsque fem de cada númerodel Va d’Educació, perquèel nostre compromís nos’acaba quan marxeu deLa Granja.

Volem comunicar i donar a conèixer tots els proble-mes relacionats ambl’educació dels infants, desd’una perspectiva positivai real, encara que de vega-des no sigui “políticamentcorrecte”.

Desitgem de tot cor queaquesta publicació siguiun bon recurs per a vosal-tres, i esperem les vostresaportacions i idees perpropers números. (envieu-l e s a c r i s t i n a @ l a -granja.net).

Trobareu tots els números del Va d’educació al web www.vadeducacio.com

7 8

Joan Rigol i Roig Expresident del Parlament de Catalunya

correspon però hi ha infor-mes (Pisa, Bofill) que diuenque estem en un nivell insu-ficient.Em sap greuque a Cata-lunya, quehavíem estatpioners en elconjunt del’estat a nivelleducatiu, araestiguem a lacua.

Tenim sentit educatiu?Cal que tots donem moltaimportància al sentit educa-tiu. Si per nosaltres és mésimportant tenir coses, pas-sar-ho bé o estar distrets,l’escola es converteix en unlloc on distreure la canalla ide pas aprendre alguna cosa.El potencial més importantque portem les persones adins nostre és l’educació, eltransmetre una colla de va-lors d’una generació a unaaltra, que fa que desprésaquella persona sigui creati-

va i lliure. Si això no s’enténni s’aplica, aleshores la fa-mília estarà formada per una

sèrie d’illes(el pare a latele, la marellegint i el filla m bl’ordinadort a n c a t al’habitació).

Quan tindràprestigi lafeina dels

mestres?Els mestres tindran prestigiquan es vegi que l’educacióés tant o més important queel producte interior brut.

I quan serà això?El dia que es donin comptede que no hi ha producte in-terior brut perquè no hi hauna bona educació. Sen’adonaran quan el nostrepaís deixi de ser capdavanteren economia i es converteixien subministrament de màd’obra poc qualificada.

No m’espanti!Espero que sapiguemreaccionar abans, i defet aquest manifest aEsade és ja una reac-ció.

La publicitat ens venque la felicitat és tenir.Vivim en una equivocaciótremenda i és que hem posata les persones al servei del’economia i no l’economiaal servei de les persones. Elsnens ho viuen de petits i hotenen assimilat. Ells han detenir un bon nivell econòmicper poder consumir almàxim i no es valora ser per-sona sinó ser producte - con-sumidor.

I quines conseqüènciescomporta?Això fa que molts valors im-prescindibles per a la convi-vència desapareguin del ma-pa perquè l’important ésaquest cercle viciós, que éstreballar per consumir, finsarribar a la fase de que hem de necessitar consumir per tenir llocs de treball. Tenim

unes necessitats estranyíssi-mes, com ara passar les va-cances a l’altra punta delmón perquèsinó ja no etsningú.L’economia,ara, es basaen aquestcercle i aixòés un delspro b l e m e sque tenim.

Cal ser més itenir menysoi?S óc d’unageneració que ha anat demenys a més, però els meusnéts hauran d’aprendre a viu-re de més a menys. I els es-tem formant com si aquest

consum, aquest tenir, fos ex-ponencial i inacabable. Pot-ser aquesta crisi ens hauriade servir per reflexionar que

hi ha coses(passejar pelbosc, llegiruna poesia..)que no valendiners, i queés importantdedicar méstemps a l sv a l o r s(creixementp e r s o n a lmitjançantles colòniesper exemple)

que a tenir coses materials.

5

Edat:Tinc 65 anys.

Lloc de Naixement /Residència:Vaig néixer a Torrelles del Llobregati visc a Barcelona.

Estat civil:Vidu, amb una filla, 2 néts i una néta encamí.

Professió:He dedicat la meva vida a la política(Conseller de Treball, de Cultura,Vicepresident del Senat i President delParlament).

Interessos:M’interessa la filosofia i la teologia (sócdoctor en teologia). M’agrada la culturad’alta qualificació (museus) i llegir.

Joan Rigol i RoigExpresident del Parlament de Catalunya

Aquesta crisihauria deservir perreflexionar enl’important;dedicar méstemps alsvalors i no atenir

El potencialmésimportantque portemles persones adins nostre ésl’educació

COLÒNIES AL JULIOLanglès i/o equitació

Joan Rigol i Roig i Cristina Gutiérrez en un moment de l’entrevista

Entrevista relitzada perSusana i Cristina Gutiérrez

VA D’EDUCACIÓ

Informa’t a www.lagranja.cat (amb vídeos) o al Tel. 93 848 23 28

Per nens i nenes de 6 a 14 anysMonitors formats en educació emocionalTorns d’una setmana del 28 de juny a l’1 d’agostDesde 450¤/setmana

Perquè creus que el teuúltim llibre “L’escola contrael món” (editorial La Cam-pana) és un èxit de vendes?Crec que hi ha moltíssimagent que considera necessarireivindicar l’optimisme, iaquesta ha estat per mi unaextraordinària sorpresa.Després poden existir altresfactors; que la gent sàpigaque el llibre no està fet desde la teoria i que no és unllibre amb la intenció de “fersang”.

Què vols explicar en aquestllibre?Vull dir, bàsicament, que lescoses estan molt malament,la situació és greu. Fins i totsi analitzem les dades objec-tives del nostre fracàs escolarestem en una situaciód’emergència. Ara bé, no hiha cap fatalisme que ensobligui a estar en aquesta si-tuació, i si altres han aconse-guit sortir-ne, nosaltres tam-bé ho podem fer.

Quins sónels sistemesescolars quet r i o m f e n ?Els sistemesque triomfenno ho fanperquè tin-g u i n u nmètode millor que un altre. El que ha passat és que s’hacreat un cercle viciós entorna l’escola, i els sistemes esco-lars que fracassen són preci-sament els que estan ficatsen aquest cercle viciós. Encanvi, els sistemes escolarsque triomfen són els que es-tan en un cercle virtuós.

Quin és aquest cercle vir-tuós?Bàsicament aquell en què els

mestres tenen confiança ensí mateixos, aquell en què hiha confiança en el valor delque es fa a l’escola i en el quèla societat té una enormeconfiança en els mestres.

I aquí què estem fent?Nosaltres estem fent exacta-ment tot el contrari; la so-cietat està perdent la con-fiança en els mestres i elsmestres no estan segurs deque allò que estan fent siguiel que s’ha de fer.

I per què?Estem assistint a un canvihorrorós de sistemes, pro-grames, currículums… elscanvis són continus.

I podem sortir d’aquí?Sí. Per començar hauríemde fer un esforç de la volun-tat.

Què vols dir?Que si som conscients deque la cosa està malament

podem op-tar per doscamins; in-crementeml’estat actuala m b l e sn o s t r e squeixes o bép e n s e m“sabem que

està malament, però precisa-ment per això optem perl’optimisme.”

Creus que el mestre ha per-dut l’autoritat?M’agrada l’etimologia de laparaula “autoritat”, que voldir bàsicament ”autor”.L’autor és el que té confiançaen el seu poder creatiu, iaquesta és l’autoritat de veri-tat. El mestre que té autoritatés la persona que emana au-

toritat en allò que diu i enl’estima d’allò que fa. Hi haun element decisiu enl’ensenyança.

Quin?L’entusiasme. És contagiós ino programable. Es podenfer totes les programacionsq u e v u l g u i s , p e r ò

l’entusiasme no es pot pro-gramar, i aquesta ésl’equivocació de tots elsburòcrates. Crec que elsmestres han perdut con-fiança en ells mateixos i aixòés molt greu.

Quina conseqüència té perals alumnes aquesta faltade confiança?Si el mestre no creu en el quefa no podem exigir als alum-nes que considerin que elque fan és valuós.

Per què avui dia costa tanteducar a un nen?Hem de tenir clar que sem-pre estem educant, perquèvulguem o no, som un mo-del de comportament pelsnostres fills o alumnes. I po-dem ser models amb convic-cions (creus en el que dius i

fas) o models de falta deconvicció (no creus en el quedius; hipocresia, deixadesa..).Allò que el nen o nena imitasón els valors que veu en elsseus pares (la conducta,l’exemple), no el que diuenels pares que són valors. Elspares i els mestres sempresón models pels nens, i per

tant, els estem modelant ambl’exemple.

L a comunitat educa?Sí, és obvi. Tots creixem i ensmodelem en referència almodel del nostre entorn. Elmeus pares tenien una granfortuna… no sabien qui eraFreud!, i no es complicaventant pensant si ho havien fetbé o no... ho feien i punt. Inosaltres, pares i mestres,dubtem contínuament.

Cada cop tenim més infor-mació i més per escollir.Sí, i com que el ventall depossibilitats és cada cop mési més gran, també augmen-ten les opcions, i quan escullsuna cosa en rebutges deumil. El nostre problema jano és allò que triem sinó totallò a que renunciem. I

aquestes renúncies que femles vivim com un traumaperquè ho volem tot.

Per què és necessari educarels fills en la frustració?Posaré un exemple: si cridesa un lampista perquè t’arreglila calefacció i et fa un desas-tre de feina, tu què fas?

No li pago.I si et diu que ell s’ha esforçatmolt i ha posat molt d’interèsi entusiasme.

Segueixo sense pagar-li.Llavors, per què a l’escola notreballem “l’estima a la feinaben feta”, independentmentde les bones intencions? Joveig una paradoxa entre elque demana la vida quotidia-na i els valors que es fomen-ten a l’escola.

I a casa?A casa ja em sembla bé quees valori això. Crec que lafamília és el lloc on necessi-tem que ens estimin per serqui som, no tan sols pel quevalem. És decisiu que tu sà-pigues que pots comptaramb els teus independent-ment que fiquis la pota o no.

El que no podem pretendreés que l’escola sigui un per-llongament de la família.

I quina és doncs la funcióde l’escola?És el lloc on s’afavoreix el pasd’aquest àmbit familiar (ones valora qui tu ets) a l’àmbitsocial, en el que et tractaransegons la manera que tinguisde resoldre els compromisosque dius que saps fer.L’escola és la institució, in-substituïble, que ha de per-metre aquest pas de la fa-mília a la societat.El que no pot pretendreningú és trobar-se una socie-tat que sigui com una fa-mília, perquè seria desastrós. Molts mestres, amb moltbona voluntat, estan educantper una societat familiar, enque l’important és “l’interèso l’esforç”. Els nens sabenque el món real no és així(que amb això no n’hi haprou) i és precisamentaquesta una de les causesmés importants, segons elmeu punt de vista, de la faltad’autoritat a l’escola (penseuen l’exemple del lampista).Cal estimar la feina ben fetad’una manera incondicional,tinguis interès o no, t’agradio no el tema. Aquest és elvalor moral, i aquest valormoral no s’ha de transformaren un trauma com s’està fent.

Dius que fer créixer els fillsen un món fictici, senseconflictes, no és una provad’amor dels pares sinó deles seves pors. Quines pors?Espontàniament -jo el pri-mer-, ens agradaria estalviarals nostres fills totes les de-cepcions que de ben segurpatiran, anticipar-nos i evi-tar-ho. Qualsevol pare sapaixò. I tenim 2 camins; fer-ho i condemnar el nostre filla ser un nen per sempre obé dir-li: has d’aprendre deles teves equivocacions per-què són de les que realmentaprendràs. És molt decebe-dor veure, clarament, que elteu fill “se la fotrà”, però hade ser així.

On hem deixat el sentitcomú avui dia?Ai!!! és tant poc comú. Tro-bar-lo és la clau. Crec quetrobar el sentit comú ésl’element revolucionari. Hi

El bon mestre dóna valor afegit a totel que fa i sempre té èxit

6

Crec que trobar el sentit comúés l’element revolucionari

Gregorio Luri durant l’entrevista

El nostreproblema jano és allò quetriem sinó totallò a querenunciem

VA D’EDUCACIÓ

L’escola contra el mónÉs una crida a l’esperança. Quan criticarl’escola i els mestres s’ha convertit enun esport, quan els profetes decalamitats són venerats pels mitjansde comunicació, el llibre de GregorioLuri desemmascara tòpics, asserenaels ànims i predisposa a l’acció.

Edicions La Campana, 2008PVP 15,00¤, 248 pàgs.

Gregorio Luri Mestre i Psicòleg

ha un sentit comú al carrerque funciona i és que les co-ses estiguin ben fetes (en po-lítica, als serveis públics o al’escola), i ens és igual quevingui la ministra a dir-nosque s’ha esforçat molt si elstrens no funcionen! I elsmestres han de saber educare l s s e u salumnes ene l s e n t i tcomú de lasocietat.

Com reco-neixes a unbon mestre?És molt fàcilde reconèixer; el bon mestreés capaç de donar un to dedignitat a tot el que es fa aclasse, de tal manera que dó-na un valor afegit. És valuós

tot el que fa. El mal mestrenomés dóna ordres (hem defer això, hem de fer allò etc..)i necessita disciplina per im-posar les seves ordres. Elbon mestre té autoritat en elsentit d’ autor (creativitat,entusiasme, confiança…).No hi ha mètodes superiors

a “un bonmestre” i ca-da bon mes-tre té el seupropi mèto-de. Faci elque faci téèxit.No h i haprogramació

que garanteixi el bon mestre.

Un consell a aquell mestreque es troba desil·lusionat.Que té dues alternatives; cu-

rar-se del seu desencís apor-tant il·lusió (il·lusió des de lavoluntat), i si no és capaç,que ho deixi. No em val elfet d’instal·lar-se a la queixa(de la societat, dels pares,dels alumnes..) i continuaren aquesta feina. Hi ha mol-tes coses a fer a la vida!

I a un professor pessimista?Un professor pessimista ésuna contradicció (com unlampista que no creu en elselèctrodes).

I a un professor optimista?Felicitar-lo! i que segueixia i x í , p e rqu è a m é s ,l’optimisme és contagiós.

7

Edat:Tinc 53 anys.

Lloc de Naixement /Residència:Vaig néixer a Azagra (Navarra) i visc alMasnou.

Estat civil:Casat i amb 2 fills.

Professió:He estat mestre durant 30 anys (aprimària, secundària i a l’universitat)i sóc Doctor en Filosofia.

Interessos:M’interessa viure.M’agrada la soledat i els llibres.

Gregorio LuriMestre i Psicòleg

Entrevista relitzada perSusana i Cristina Gutiérrez

ls pares volem educar en elsvalors que són importants pera nosaltres, aquells valors que

creiem els seran imprescindiblesperquè vagin per la vida sense donar-se més trompades del compte.

Nosaltres encara som de lageneració en que la cultura de l’esforç,la voluntat i l’agraïment estaven forçaarrelats. Som una generació que anivell econòmic hem anat de menysa més. Però amb el “més“ ens hempassat!

El “tot és possible”, el “tenir-ho ja”,el “jo vull, jo vull” formen part delnostre vocabulari quotidià fins alpunt, preocupant, de no adonar-nosque estem transformant la cultura.

De fet hem fet desaparèixer, en laseva totalitat, la cultura de l’esforç il’hem substituït per la cultura delbenestar més absolut. Avui diaprovoca un trauma el no tenir allòque vols a l’instant i esforçar-se peralguna cosa “és de pringat”.

E l c ons u m d e s m e s u r at iincontrolable (degut a la publicitatomnipresent: tele, internet, carrer,bus, bústia..) ens ha transformat enéssers materialistes fins al punt d’estartant ocupats “tenint” (comprar exigeixmolt de temps, i fer servir el quecomprem més encara!) que ja no ensqueda temps per “ser”.

Dedicar-nos a “ser” comportareservar un cert temps al dia perpensar i per parlar del que pensem isentim amb la família, els companyso els amics. Tot i que la feina ensocupa la major part del dia, l’objectiu

hauria de ser arribar a casa i evitarles “illes” que existeixen (el nen ainternet tancat a l’habitació, la marea la tele i el pare llegint el diari).

La capacitat humana per ajudar-nos els uns als altres i fer-nos fortsdavant les dificultats és innata i encarano l’hem fet desaparèixer dels nostresgens. I la facultat d’adonar-nos delserrors també.

Puc constatar que gràcies a aquestacrisi econòmica, molts pares veuenles altres crisis que existien però queestaven molt amagades darrera elcicló del comprar i tenir: parlo de lacrisi educativa i la crisi de valors . Defet la gent es comença a moure percanviar les coses i amb moltaintel.ligència estant començant percasa seva. Hi ha famílies que emcomenten que ja no els preocupa dir“no” als fills, que no els cal omplir lacasa de tantes coses perquè no els fasentir més feliços i que prefereixengastar-se els diners en activitats devivència per als nens que en comprar-los coses.

Deia Einstein que “si busquesresultats diferents no facis sempre elmateix”. Doncs felicitats a totesaquestes famílies que han canviat eltenir pel ser.

I vosaltres, amics meus, quèpractiqueu més el ser o el tenir?

sertenir

VA D’EDUCACIÓ

ESCOLA DE NATURA A LA 1a INFÀNCIASERVEI DE GUARDERIA - 1 A 3 ANYSmenjar casolà / professionals titulats / 2 hores de passeig diarianimals de granja i cavalls, bosc màgic, hort, prats i circuits de psicomotricitat

És moltdecebedorveure que elteu fill “se lafotrà”, però hade ser així.

Cristina GutiérrezCodirectora de La Granja Escola

Tel. 93 848 11 25 - web: petitsgrangers.net

Vostè ha viscut 30 anys a l’Àfrica. Necessita lanatura a prop?Molt. La naturalesa em dóna forces i justifica lameva vida.

Potser no tots ens n’adonem, però creu que totesles persones necessiten la natura a prop?I tant, l’home és un animal de la natura i per aixòla necessita. La cultura no és res més que unproducte de la natura.

I per què estem tan lluny de la natura ara?Perquè la cultura ha creat una nova visió de lanatura, pràctica i allunyada de les seves fonts.

Com afecta a les persones estar lluny de la natura?Ens afecta molt en la nostra visió del Cosmos i dela percepció de la natura, fent-nos viure en un mónirreal.

Què podem fer per apropar els nens a la natura?Això que feu vosaltres, explicar que la natura és lanostra mare, que els animals són els nostres germansi que hem que conèixer tot això per poder viure enharmonia amb l’entorn.

Ens trobem avui dia, a la nostra granja escola,que prop del 70% de les escoles no volen sortirquan plou. Què en pensa?Que és un camí erroni, que és veure la natura comun enemic quan la natura ets tu mateix. Nosaltressom natura.

Però hi ha por que es constipin.La pluja no constipa. He viscut 30 anys a l’Àfricaamb pluja i no m’he constipat mai! Avui dia sónflors d’estufa. Quan plogui, que es posinl’impermeable i al carrer!

A l’Àfrica plovia molt?Tot el dia, allà la pluja és normal i anàvem senseimpermeable.

I no és mullava ?Sí, però és igual, després s’assecava. La pluja noés cap problema. Tots els investigadors van perla pluja com aquell qui va pel sol.

Creu que les escoles haurien d’estar més encontacte amb la natura?Sí. Els nanos han d’estar en contacte amb la naturai cal ensenyar-los a observar-la. Si dibuixesobserves, si observes coneixes, i si coneixes estimes.Dibuixar la natura és bàsic.

S’ha perdut l’hàbit de dibuixar la natura?A Espanya, sí.

A altres països no?A Anglaterra, Alemanya, Estat Units, Suïssa, Japó,no. A la universitat d’Oxford, tots els biòlegs, tots,saben dibuixar, és una condició imprescindible perser professor. Heu de cultivar el dibuix natural, i siels nanos ho fan malament és igual, ja ho faran bé.

I a Catalunya?Estic molt enfadat de com es contempla l’educaciónaturalística. Tu te’n vas al British Museum d’Art deLondres i veuràs a tota la canalla, tota, amb la llibretadibuixant. Te’n vas al zoo de Londres i tots amb lallibreta. Al museu britànic de Ciències Naturals, itots també amb la llibreta.Aquí, res de res. Al zoo de Barcelona, per exemple,veus els nens cridant i tirant pedres!

Què estudia la psicobiologia?Estudia la conducta de tots els animals i dels homes. Tingues en compte que l’home té moltes conductesdels primats.

Com quines ?La forma de menjar, d’observar, de caminar, deprotegir-se de la pluja...

Com etòleg estudia la conducta dels animals.Quina opinió té de la conducta humana?És una conducta transformada per la cultura.Estic una mica espantat perquè intentemallunyar-nos del més bàsic. Presentar a l’homecom algú que no té res a veure amb la naturaens està fent molt de mal.

Avui dia sabem gaudir de la natura que ensenvolta?No. No en saben perquè no els ho han ensenyat. Això és una de les coses bàsiques i importantsque feu vosaltres a la granja escola.

I què aconsellaria als pares i mares?Que surtin a passejar pel bosc amb una llibreta idibuixin una flor, una fulla... coses senzilles.Saps.... tots els grans homes han sabut dibuixar.

Què li han ensenyat els primats?Humilitat. I sento molta pena perquè els hemcondemnat.

Què els diria als mestres de les nostres escoles?Els diria que s’han de prendre seriosament lanatura, que nosaltres formem part d’aquesta i pertant tot el que fa referència a la relació de l’homeamb l’entorn és bàsic. I que dibuixar sigui tanimportant com les matemàtiques! Cal que tots,pares, fills i mestres tinguin més interès per lanatura.

Si dibuixes observes, si observes coneixes,i si coneixes estimes.

8

Jordi Sabaté i Pi mostrant -nos algunes deles seves il·lustracions

La naturalesa justifica lameva vida

Estar lluny de la naturaens fa viure en un mónirreal

Quan plogui, que esposin l’impermeablei al carrer!

Jordi Sabaté i PiCatedràticde Psicobiologiai Etologia.Descobridordel Floquetde Neu

Edat:Tinc 85 anys.

Lloc deNaixement/Residència:Vaig néixer i visca Barcelona.

Estat civil:Casat, amb 2 fillsi 3 néts.

Professió:Sóc unobservador de lanatura en totesles sevesextensions.

Interessos:M’interessa lanatura i m’agradadibuixar-la.

A la granja escolaensenyeu el més bàsic:gaudir de la natura

Cristina Gutiérrez i Jordi Sabaté i Pi

Entrevista relitzada per Cristina Gutiérrez

VA D’EDUCACIÓ

Edita La granja Escola de Sta. Maria de PalautorderaApartat de correus núm 3. 08460 - Tel.: 93 848 22 77 - Fax: 93 848 22 03 - E-mail: la-granja@la-granja.netMaquetació sgadisseny (sgadisseny@gmail.com)Redacció Cristina GutiérrezCorreccions Carles Domènech i Míriam BilbenyFotografies Susanna Gutiérrezwww.vadeducacio.com / www.lagranja.catVA D’EDUCACIÓ

Jordi Sabaté i Pi Catedràtic de Psicobiologia i Etologia. Descobridor del Floquet de Neu