“Si el tripartit no beneficia el país,

tampoc beneficiarà els qui som al Govern.”

JosepBargalló:

Setge a la malàriaPedro Alonso explica el camí cap a una vacuna eficaç.Tot sobre aquesta malaltia.p. 20

Reportatge sobre com han canviat els nostres hàbits alimentaris. p. 12

UNIVERSITAT DE BARCELONA Desembre 2004 Any VIII. 2,4 30

“El mapa universitari

català està tancat, no hi ha lloc

per a cap altra universitat.” El curs que ve

començo a la Universitat. Què trio?

p. 30

Per Nadal, matem el gall?

Europa més a prop

Ara sembla que sí. Ara sembla que la norma-tiva bàsica reguladora dels nous graus i post-graus adaptats al marc europeu d'educaciósuperior (la "Universitat a la Bolonyesa" com

en diuen alguns) és aquí. Sempre he pensat –i he dit repetida-ment– que la incorporació al "marc Bolonya" constitueix unmoment significatiu que hem d'aprofitar per introduir a laUniversitat les innovacions requerides per adequar-nos a lesnoves necessitats de la societat, i que aquests canvis són neces-saris amb o sense Bolonya, que esdevé ara una "coartada"potencialment molt positiva per a l'aggiornamento de la institu-ció universitària. Per cert, la UB fa 555 anys el proper 2005.

Hem de superar dos tipus d'obstacles per aprofitar aquesta opor-tunitat. El primer el trobem al país mateix: cal reordenar el mapauniversitari català per garantir un ús adequat dels recursos públicsi revertir les "fugides endavant" amb què s'ha afrontat aquestaqüestió en els darrers anys (abans i després del canvi de Govern).Les pressions corporatives i polítiques no poden convertir el queha de ser una oferta potent i de qualitat a tot Catalunya en unmicrocosmos on es tripliquen o “n.pliquem” titulacions, amb unscostos socials cada cop més grans quan es publiquen les dades dematrícula en determinades titulacions i universitats. I també hemde superar els corporativismes interns dins la Universitat, quepodrien esdevenir una rèmora que ens fes mirar cap enrere en llocde ser constructius i invitar-nos a mirar cap al futur.Tenir 555 anyscom a institució no és un incentiu per ser reactius o defensius,sinó,certament,una responsabilitat afegida per estar a l'alçada delnostre compromís amb la societat del segle XXI.

Joan Tugores i QuesRector

3

la universitatRevista de la Universitat de Barcelona

Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector adjunt al

Rectorat. Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística.

Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Olga Lanau, gerent.

Àngela Jover, directora de Màrqueting, Societat i Empresa.

Editada pel Gabinet de Premsa. Director: Albert Roura. Director adjunt:Ernest Trias Redacció: Núria Quintana, Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa

Martínez, Xavier Codony. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007

Barcelona.Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: premsa@premsa.ub.es. Ambla col·laboració de: els Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona,

la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps Col·labo-ració dels fotògrafs: Marta Casellas i J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat:Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: Primer Segona

Edicions. Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta.

Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de:

PA

PER ECOLÒGIC

Imprès enpaper ecològic

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

Carta del rector

Entrevista a Josep Bargalló"Trobo a faltar aquest esperit transgressor que tota universitat hauria de tenir"..........................................................................................................4

Per Nadal, matem el gall o el descongelem al microones? ........................12Setge a la malària .................................................................. 20Informació del curs 2005-2006....................................................................................................30Agenda ..................................................................................................................43Som UB ................................................................................................................44

Sumari núm. 3300

entrevista

4

Al Govern competeix ambdos polítics de raça comMaragall i Nadal. Al seupartit, Carod també té unperfil molt definit. Com s’hitroba, entre tots ells? Quinés el seu lloc? On i comtroba el seu espai?

Al Govern hi ha uns rols clara-ment dibuixats: el presidentMaragall està al capdavant deles reunions del Govern, repre-senta el Govern cara enfora...jo faig les funcions de primerministre: no només suplir elpresident quan aquest no hi

és, sinó també les funcions dedirigir el Govern i de coordi-nar-ne l’acció. Al Govern hi haun nucli dur de consellers quetenen un pes més importantque els altres, i en aquest nuclidur hi ha el conseller Nadal,però no només el conseller

Nadal. Una altra cosa és que,en les funcions de portaveu, elconseller Nadal tingui un con-tacte setmanal amb la premsaque els altres consellers notenen. Però hi ha un reparti-ment de rols bastant clar i bas-tant efectiu.

“Si el tripartit no beneficia el país, tampocbeneficiarà els qui som al Govern”

JosepBargalló

Llicenciat en FilologiaCatalana per la UB (Es-tudis de Tarragona), pro-fessor d’institut des de1981 i director de l’Institutde Batxillerat Pons d’Icartde Tarragona de 1985 a1987. Ha fet, a més, d’edi-tor, crític literari, guionista(adaptació catalana delsdiàlegs de La teta i la lluna,de Bigas Luna) i articulis-ta. Afiliat a ERC des de1995, va ser fundador del’Assemblea de Catalunyaa la seva població. Va mili-tar al PSUC, PSAN i Na-cionalistes d’Esquerra.Diputat des de 1992, en les

darreres eleccions va deci-dir tancar la seva etapapolítica presentant-se enels últims llocs de la llistaper Tarragona, però l’èxitelectoral d’Esquerra i elpacte del Tinell el vansituar com a consellerd’Ensenyament del Go-vern de Maragall. La crisipolítica desfermada perl’entrevista de Josep-LluísCarod-Rovira amb diri-gents d’ETA i la posteriordimissió de Carod vansituar Bargalló en primerpla de l’actualitat políticaamb el nomenament deconseller en cap.

Josep Bargalló Valls(Torredembarra, 1958)

Text:

Jordi Homs

Fotos:

Marta Casellas

entrevista

5

Dins el partit, també hi ha, enaquests moments, rols moltevidents: Josep-Lluís Carod-Rovira és el cap visible delpartit, l’encarregat d’anar ela-borant i duent a la pràctica elprojecte que fa el partit i elque, en nom del partit, és alterritori. Joan Puigcercós és elsecretari general i, per tant,qui es dedica a la maquinàriainterna del partit, que compa-tibilitza amb ser el responsa-ble màxim del partit a Madrid.I jo sóc el cap visible del partital Govern i el que faig és dur alGovern les directrius del partiti dur al partit les decisions delGovern. Crec que, com que elsrols estan molt claramentdefinits, no hi ha cap proble-ma. Jo ja vaig dir, quan em vannomenar conseller en cap,que tenia dos paràmetres detreball: d’una banda devialleialtat al president Maragallcom a membre del seu govern,de la mateixa manera que totsels consellers i conselleres emdeuen lleialtat a mi; i de l’altra,fidelitat al president del meu

partit, Josep-Lluís Carod-Ro-vira.Tot és fàcil perquè tot estàsuficientment clarificat, i tot ésdifícil perquè no hi ha res fàcilen aquesta vida, i menys en lavida política…

I com porta aquest equilibri?La gent que em coneix, diuque el porto amb una aparenttranquil·litat, que a vegadesels estranya. Tinc una amigaque era diputada socialista, laMontserrat Duch, que ara ésprofessora a la URV, que va fercom jo, no es va presentar ales últimes eleccions perretornar a la vida docent. Detant en tant me la trobo enalgun sopar i em diu:“Fas unapinta de tranquil·litat quan etveig per la televisió que emdeixa esparverada.” I jo li dic:“Doncs Montse, és veritat,estic descobrint una mena defilosofia zen que és dir: no hiha problemes, hi ha solucions.No ens hem de preocupar pelproblema, hem de buscar lasolució.”I en els moments quehem tingut complicats, al

començament sobretot, jo emvaig sorprendre a mi mateixde la tranquil·litat que teniamentre que altra gent estavamolt més nerviosa.

I aquestes veus que l’acu-sen d’estar massa supedi-tat al president Maragall...Això és molt curiós, perquèsón veus de Convergència i demitjans afins a Convergència,o de periodistes afins a Con-vergència. Convergència, du-rant els anys que va estar alpoder, va teixir una teranyinad’afinitats que es va desfent apoc a poc. Aquesta és una teside Convergència que la diuendia sí dia no. El dia que diuenque no es quan diuen queMaragall no governa, que nofa res, que ho deixa tot enmans dels consellers. El diaque toca sí, insisteixen moltper aquí, però després resultaque els del Partit Popular, quesón els seus antics aliats iamics ideològics en moltescoses, van dient el contrari:que Esquerra és la que marca

Convergència va teixir unateranyinad’afinitats que esva desfent a poc a poc

El distribuïdor de joc del Govern tripartit

A Josep Bargalló li ha tocat ser conseller

en cap en un moment en què aquesta

figura, no prevista per l’Estatut de 1979 i

fins ara insuficientment regulada, és clau

per al funcionament del Govern tripartit.

El conseller en cap o conseller primer,

com el seu nom indica, és una figura

políticament preeminent amb relació a la

resta de consellers. Si ens fixem en les

funcions que té delegades ara i, sobretot,

en les competències pròpies que destaca

el projecte de llei de la Conselleria en Cap

que, previsiblement, aquest desembre

aprovarà el Parlament de Catalunya,

veiem que el conseller en cap es conver-

teix en el distribuïdor de joc de l’equip de

govern. Coordinar el programa legislatiu

del Govern i l’elaboració de normes de

caràcter general, impulsar i coordinar

l’activitat dels departaments, establir

estratègies de planificació i d’actuació

conjunta, ser informat dels projectes de

decret que afectin competències de més

d’un departament i proposar a la Presi-

dència la resolució dels conflictes d’atri-

bucions entre consellers no només vol dir

donar joc a l’equip de govern, sinó també

portar el braçalet de capità. I si totes

aquestes funcions s’apliquen a un govern

de coalició com el que tenim avui a Cata-

lunya, l’assumpció del càrrec de conseller

en cap encara té més dificultats i alhora

és més rellevant, ja que, a més, ha de tro-

bar l’equilibri entre les diverses racionali-

tats polítiques dels partits del govern i la

racionalitat administrativa. Tot un veri-

table exercici de funambulisme polític.

Jordi Matas i Dalmases,Professor de Ciència Política i vicerector de RelacionsInstitucionals i Política Lingüística de la UB

entrevista

6

el govern, que Maragall fa elque fa perquè Esquerra li hoordena, que se’n va a Macauamb una estelada perquè ésuna condició d’Esquerra.Aquests dies estan dient queBrufau és president de Repsolperquè és una condició queEsquerra posa a Zapatero…Això és molt divertit, perquèvas llegint els diaris i veus: avuiquè toca dir? I com que hi haaquest triple joc que tan aviatno fem res com que ho fem fer

tot, tan aviat Maragall ens técontrolats com fa el que lidiem nosaltres. A mi em sem-bla que això és una remor quecada dia es perd més.Em preo-cupa molt poc. Per ser mésexactes,no em preocupa gens.

Vostè va assumir el càrrecde conseller en cap des-prés d’una crisi política.Després del president Ma-ragall, vostè és l’autoritatpolítica més important del

país i no forma part de capde les famílies que tradi-cionalment han manat aCatalunya. Què suposaaixò per a vostè i què supo-sa per al país?Unes quantes coses. El fet quede les tres màximes autoritatsdel país, dues no hagin nascutni viscut a l’àrea metropolita-na, i no pertanyin a cap d’a-questes famílies que hangovernat el país des de laRenaixença cap aquí, i quetampoc pertanyin a la classesocial que habitualment go-vernava el país, l’alta burgesiaurbana, jo crec que és indica-tiu de diverses coses, la prime-ra de les quals és que el canvique s’ha produït a Catalunyaen el darrer any és un canvimés profund del que sembla,o del que els opinadors volenentendre. És un canvi genera-cional, evidentment. El presi-dent del Parlament i jo somgent nascuda en la segonameitat dels anys cinquanta. Ésun canvi territorial. No fagaire, en una reunió delGovern en què parlàvem detemes de territori, el presidentMaragall va preguntar alGovern: “Ahir quants vau dor-mir aquí, a Barcelona?” Haviendormit a Barcelona sis delsdisset consellers, i d’aquestssis dos no hi dormen habi-tualment, però s’hi havien

Al Centre de Lectura de Reus, amb companys de la Facultat de Filologia del Centre de Tarragona de la UB, durant la Transició,un dia que van trobar un bust de Franco i el van treure “a prendre copes”. Bargalló és el tercer per l’esquerra.

Foto

:Arx

iu p

erso

nal

de

Jose

p B

arg

alló

El canvi que s’ha produïta Catalunya en el darrer any ésun canvi mésprofund del que sembla

entrevista

7

quedat per motius de feina. Sionze de disset no han dormita Barcelona, vol dir que hi hauna visió suficientment àm-plia i diversificada, i que lesdecisions que es poden pren-dre poden ser equivocades,però segurament no sóndesequilibrades. I a més amés, com que pertanyem aclasses socials que no són lestradicionals, també tenim unavisió molt diferent del que ésla política, i això és un delssímptomes del canvi evident.

Una de les crítiques quetambé ha fet un dels sectorsconvergents –i que m’ha fetllàstima per venir de qui l’hafeta– és: “Com pot ser que unprofessor d’institut sigui con-seller en cap?”I aleshores pen-ses: Què pretén qui ha ditaixò? Que només puguin serconsellers en cap 500 perso-nes a Catalunya? Doncs jocrec que els 50.000 professors imestres poden ser consellersen cap, si volen i poden. Hopoden ser.

El tripartit és la fórmulaque convé a Esquerra? Vistel primer any i amb tres perendavant, a qui beneficiamés la fórmula del tripar-tit: a Maragall, al PSC, alpaís? Políticament ha de beneficiartots els qui som al Govern,però això només passarà si ésque la fórmula beneficia elpaís. Per tant, l’important ésque beneficiï el país. Si nobeneficia el país, tampocbeneficiarà els qui som alGovern. Plantejar-se un bene-fici polític que no beneficiï elpaís és estúpid. I la fórmulabeneficiarà el país perquè, pri-merament, és progressista, i elpaís necessitava un governprogressista després de 23anys de no tenir-lo. En segonlloc, és una fórmula molt plu-

ral perquè el país ho és inecessitava un govern que horeflectís. I, en tercer lloc, tésensibilitats molt diferents,igual que el país.

El que passa és que feia 23que vivíem en una mena demonarquia. Hi havia un presi-dent, que era el presidentPujol, que manava, decidia iordenava, i teníem un Governfet a aquesta mida. Ara tenimun president que presideix,amb un Govern on tots elsconsellers proposen i on esdecideix col·lectivament, i onhi ha el conseller en cap quedirigeix aquesta gestió.

Hi ha, però, un límit, que és elpacte del Tinell.Tot allò que esfaci en contra del pacte delTinell significarà no sols quejo hi estigui en desacord, sinóque hagi de plantejar que elGovern es trenqui. Tot el quees faci dins el pacte, el Governho mantindrà, i pel que fa aallò que el pacte no preveu,cadascú farà el que voldrà. Elpacte del Tinell parla de laConstitució Europea? No.

Doncs això vol dir que jo vota-ré diferent que el presidentMaragall. El pacte parla delDia de la Hispanitat? Tampoc.Doncs jo puc plantejar qües-tions diferents que les del pre-sident Maragall. Parla d’ener-gia i de residus? Sí. Doncs jo,com a conseller en cap, hed’exigir que es faci allò que elpacte assenyala.

Vostès han fet una apostadecidida per l’ensenya-ment públic i laic, molt dife-rent d’allò que s’havia fetfins ara. S’han començat aaplicar els mateixos criterisde l’ensenyament públic alconcertat. Això ha aixecatprotestes sentides. Els estàresultant difícil aplicaraquest model?La reforma s’està aplicant desd’una perspectiva molt gra-dual, sense ganes de trencarres i amb una postura d’armar-nos de raons per, a través deles raons, poder fer les accions.Ha aixecat molts laments? No.Ha aixecat pocs laments. Elque sí han estat és sorollosos ide segments molt concrets i

El mapauniversitari catalàestà tancat.Tancat vol dir:no hi ha lloc per a mésuniversitats

Acte de Nacionalistes d’Esquerra, a la fi dels setanta, amb els professors Sebastià Serrano i Jordi Carbonell.

Foto

:Arx

iu p

erso

nal

de

Jose

p B

arg

alló

entrevista

8

molt radicals. La major part de

l’escola privada és una escola

privada que té una voluntat

de servei i que treballa des de

plantejaments absolutament

honestos. I el que vol la majo-

ria de l’escola privada és eradi-

car del seu si aquells que

treballen per finalitats ideolò-

giques o lucratives, o des de

postures d’incompliment de

la normativa. Això ho ha entès

molta gent, però hi ha unes

minories a les quals els va

malament, perquè ho tenien

muntat d’una altra manera, i

es queixen molt. Les manifes-

tacions que hi ha hagut han

estat molt radicals, però molt

minoritàries.

Li agrada el mapa universi-tari català? Té sentit estu-diar les mateixes llicenciatu-res a Vic, Lleida, Bellaterra oBarcelona?El mapa universitari català és

producte de moltes rèmores

del passat, que en un cert

moment van haver de com-

plir-se. És el producte de vo-

luntats, a vegades, més polí-

tiques que universitàries. En

conseqüència, tal com està,

no és el mapa universitari per-

fecte. El que sí és evident és

que està tancat.Tancat vol dir:

no hi ha lloc per a més univer-

sitats. El que sí és evident és

que geogràficament també

està tancat. És a dir, no hi ha

lloc per fer més invents. Sí que

hi ha lloc per consolidar coses

que hi ha al territori, per posar

un exemple: no hi ha lloc per

fer la universitat de Manresa,

però sí que hi ha lloc per

consolidar l’oferta università-

ria que ara hi ha a Manresa.

No hi haurà més universitats,

no hi caben.El que sí que hem

de fer és ser una mica més

curosos i readequar una mica

més l’oferta al territori. La uni-

versitat no ha de ser una fà-

brica que actua en funció de

la demanda, ha de ser un cen-

tre de formació i investigació

que ha de procurar que qui

surti d’allí ho faci amb un

esperit crític i, per tant, hi ha

estudis que són necessaris

per a la societat i que són fo-

namentals per a aquest espe-

rit crític i dels quals no hi ha

una demanda industrial. Ara,

el que sí que hem de fer és ser

més agosarats i valents. Per

exemple, tenim un acord amb

l’Ajuntament de Falset, la URV,

la Generalitat i empresaris del

sector per portar a Falset un

centre europeu de recerca en

enologia dedicat a la forma-

ció. Això no és un centre per a

500 persones. Serà únic a

Europa, serà on ha de ser i pot

consolidar l’aposta del territo-

ri. Hi ha molts ajuntaments

que estan fent propostes en

aquest sentit, molt potents: a

Vilanova, Granollers, Mataró,

Tarragona, Reus. Aquest és el

canvi que pot tenir el mapa,

que no suposa més universi-

tats,més facultats,més centres

de formació, sinó més centres

de recerca en el món local i a

les empreses. És la part que

queda per tancar del mapa.

Fa uns dies va inaugurar elcurs a la Facultat de Filo-logia de la URV, on vostè vaestudiar quan era unaextensió de la UB, fent unadefensa de la importànciadels estudis de Lletres. Desque era estudiant fins avuino sembla haver millorat lapercepció social d’aquestsensenyaments. Com eraaquella Universitat on vaestudiar i què no ha canviatperquè, en aquest aspecte,tot continuï igual?Jo crec que ha canviat, que hi

ha hagut canvis que han estat

negatius. Quan jo estudiava,

era la Delegació de Tarragona

S’hauria d’atribuir exclusivament

als periodistes l’escassa ressonància

que el treball polític de Josep

Bargalló ha tingut en l’última dèca-

da. En realitat, aquest catedràtic

d’institut i exregidor de l’ajuntament de Torredembarra, el

seu poble natal, ve d’una llarga militància al PSUC i el PSAN,

i ja el 1992 va obtenir una acta de diputat al Parlament, com

a independent a les llistes d’ERC.

Però, la contrastada afecció dels cronistes parlamentaris per les

patums de lluïment els ha portat a deixar en segon terme l’ac-

tivitat d’un polític vocacional que sembla tenir molt clara la

idea de servei públic, al costat d’una inqüestionable modèstia.

Si ara Bargalló és un dels polítics catalans amb més projecció

política i presència mediàtica (no confongueu els dos concep-

tes), no és a causa del seu afany per figurar, sinó pel fet que és el

segon càrrec públic català amb més poder de gestió i de decisió

a les mans, per darrere, només, del president Pasqual Maragall.

El bo del cas és que per arribar a un lloc tan destacat, Bargalló

no ha tingut necessitat, ni tampoc ganes, de substituir la feina

eficient i sistemàtica per les habilitats del trepa. N’ha tingut

prou amb anar complint de manera ordenada i successiva les

tasques i les obligacions que assumia voluntàriament i per

representació popular. No ens ha d’estranyar, per tant, que

Maragall acollís amb bons ulls l’oportunitat de nomenar-lo

conseller en cap.

L’excel·lent sintonia que els dos polítics han mostrat des d’a-

leshores –i no han faltat intents perquè la seva relació s’enra-

rís– demostra que Bargalló pertany a aquesta rara espècie de

polítics capaços de pensar en els seus conciutadans abans que

en ells mateixos.

D’altra banda, s’ha de fer constar que Josep Bargalló és un

home culte –fet que tampoc abunda entre la nostra classe

política. Llicenciat en Filologia Catalana, ha estat director

literari d’Edicions El Mèdol i és autor d’assajos i d’estudis

sobre crítica, història i teoria literària, entre els quals hi ha un

estimable Manual de mètrica i versificació catalanes. Interessat

i compromès amb la cultura popular, és coneguda la seva

afecció pels castellers, la seva història i les seves tradicions.

Encara que de tot això, i ja que se’m demana l’opinió, m’atre-

veixo a dir que, personalment, el que més m’agrada de Josep

Bargalló és que em sembla un home bo i honest.

Alfred Rexach, periodista

Un home bo

entrevista

9

de la Facultat de Filosofia i

Lletres de la UB, amb uns pro-

fessors que ens obligaven a

tenir més esperit crític, que hi

havia menys voluntat de

cenyir-se als currículums i, en

canvi, més voluntat de trans-

gredir en funció de quin

alumne tenies davant. Per

exemple, en el meu expedient

consta Francès 1 i Francès 2, i

jo mai vaig fer francès perquè

els professors creien que

havien d’impartir una altra

matèria. Francès 1 va ser un

curs de mètrica i retòrica poè-

tica amb el doctor Vidal

Alcover, i Francès 2 matèria de

Bretanya. Cap dels dos no for-

mava part del currículum,però

la Facultat va decidir, en

aquell moment, que als alum-

nes els calia aprendre allò.

Aquesta voluntat és la que

trobo a faltar en els estudis delletres.Jo vaig dir que em sem-blava que els estudis de lletress’han tornat molt més rigids, laqual cosa impedeix el mésimportant, que és l’esperit crí-tic. Hem de formar gent queaporti esperit crític a la socie-tat, si la universitat no té espe-rit crític al final es converteixen una màquina, deixa de serparticipativa i democràtica.

Trobo a faltar aquest esperittransgressor, que tota la uni-versitat hauria de tenir, peròels estudis de lletres, de segur.S’ha de fer un nou pas perretornar a l’esperit humanísticde la universitat, serà un paslent, però crec que cal fer-lo.

Si abans de les eleccions vadecidir retornar a l’ense-nyament i ara és conseller

Trobo a faltaraquest esperittransgressor que totauniversitat hauriade tenir

L’agenda de Josep BargallóRes millor per comprovar com ha canviat la vida de Josep Bargalló que comparar diferents dates de la seva agenda. Hem escollit el 17 denovembre, ja que es tracta de l’endemà de les eleccions que van provocar el canvi de Govern.

2004

2003

2002

entrevista

10

en cap, vol dir que la vidaque fa no és, com a mínim,la que esperava fer. Quètroba a faltar de la sevavida anterior? Això és impossible de dir, per-què la vida que havies de ferno l’has feta i,per tant,no sapscom hauria anat. El que sí hetingut clar és que la mevavida l’he viscuda en dècades:la infantesa, estudiant, fentclasses, fent de parlamentari, iara havia decidit tornar a en-trar en una etapa de deu anys,que no sabia quina era, peròde moment tornava a l’ense-nyament a veure què passava.Però en comptes d’això sem’ha obert una etapa de ges-tió política… de moment,perquè cada dècada és dife-rent per a mi.

Troba a faltar la vida socialels castells i els diables…?Pel que fa a l’agenda, esticmés constrenyit que mai, peròhe intentat mantenir duescoses: fer un sopar cada set-mana a Torredembarra ambels amics i l’altra és intentaranar a actuacions de castells ifer de diable. He fet de diabledes que sóc conseller en capalguns dies. Recordo, a tall d’a-nècdota, que el dia que es vacasar Felip de Borbó ambLetizia jo vaig fer de diable aVilafranca. Intento sobreviureen aquest àmbit.

Com projecta la seva vidadesprés del Govern?Sempre he tingut la voluntatque els espais no s’eternitzes-

sin, i quan ja feia 12 anys que

era al Parlament vaig dir-me

que no podia repetir perquè

veia que no podria donar el

millor de mi 12 anys més. Això

què vol dir? Que ara tinc una

etapa de quatre anys i que no

sé què vindrà després. Una de

les meves màximes és el carpe

diem, que deien els clàssics.

Viu al dia, pensa en el futur

però no te’l construeixis

abans que arribi. Jo sé quin

futur no vull. No vull estar

massa anys fent el mateix, no

vull que m’acabin fent fora

dels llocs, vull marxar jo, vull

mantenir els amics, vull man-

tenir una vida que sigui la

meva per molt que el proto-

col digui que no toca, per

molt que el qui abans tenia el

càrrec no ho hagués fet mai.

Ara, més enllà d’això… Si li

expliqués el que m’ha passat

en els últims deu mesos...,

com per pensar què faré d’a-

quí a deu anys!

Pel que fa al tema de lesseleccions esportives, ésevident que per molt quees vulgui despolititzar, desde Madrid es fa ben bé elcontrari…La història els va en contra.

Per exemple, els Jocs Olímpics

canviaran. Per què? Perquè

estan basats en els estats i qui

queda cinquè no és el cinquè

millor del món, ja que cada

país només pot enviar-ne dos.

Han d’anar als jocs els millors

atletes del món, que ara no hi

van. Els Jocs evolucionaran

cap a una altra cosa i s’hi anirà

pel fet de ser esportista, no

per pertànyer a un estat.

Canviarà tot molt ràpidament

perquè anem cap a un món

globalitzat.

Qui ho farà canviar?Els interessos econòmics del

màrqueting esportiu són en

El conseller en cap, a punt per cremar, en la trobada de colles de diables centenaris de Vilafrancadel Penedès. Maig de 2004.

Foto

:Die

go

Cal

der

ón

‘Els pastorets’ de Tarragona

Josep Bargalló és una per-

sona amb múltiples inter-

essos, que de vegades po-

den resultar xocants atès

que es tracta d’un conseller

en cap. El cas és que des de

2001 escriu una adaptació

d’Els pastorets de Folch i

Torres, renovada cada any,

que es representa per Na-

dal al teatre Metropol de

Tarragona. Es tracta d’una

versió que fica cullerada i

no estalvia invectives a la

política municipal i a l’ac-

tualitat tarragonines. Com

a mostra, llegiu:

“Satanàs (al públic). Sí queés veritat, sí. Mireu, quevinc i me’n vaig per Nadal, isempre amb la cua entrecames, però, perquè no m’o-blideu, us en deixo un altre,de Nadal, que aquest sí queus emprenya i us castiga totl’any. Foteu-vos, amb per-dó, que a més el voteu.”Els Pastorets de Tarragona

(Ed. El Mèdol, 2001)

Els Pastorets de 2001 van

tenir la col·laboració espe-

cial d’Oriol Grau en el

paper de la Molt Honorable

Presidenta de la Generalitat.

Quin és el futur de lesseleccions catalanesdesprés de Fresno?

aquest moment molt mésimportants que els interessosdels estats. I com que l’esportva cada vegada més cap a unaprofessionalització cada copmés alta, aniran manant elsinteressos econòmics del màr-queting esportiu. No sé si tri-garà cinc dies o 25 anys, peròel món de l’esport evolucionacap aquí.

entrevista

11

“Perquè als dibuixos es tendeix a

simplificar i s’agafa de personat-

ge símbol el que es considera que

té el poder: Maragall, al Govern;

Carod, a Esquerra; etcètera.

Perquè es representa un perso-

natge en funció del seu protago-

nisme. O perquè ha ficat la pota

d’una manera espectacular o

perquè té alguna característica

“llaminera” per a un dibuixant.

Que el nostre conseller en cap

vagi sense corbata no és motiu

suficient.”

Toni Batllori,dibuixant

Per què no surt Bargalló als dibuixos?

Foto

:Arx

iu p

erso

nal

de

Jose

p B

arg

alló

Josep Bargalló, a segons d’un 4 de 6 dels Nois de la Torre (Torredembarra) a mitjan anys vuitanta.

“El camí cap a la internacionalització de l’esport català és

imparable. Fresno va ser una petita frenada, però tard o d’ho-

ra el nostre esport serà reconegut agradi o no, perquè hi

tenim dret. Des de la Generalitat lamentem les ingerències

polítiques i sempre estarem al costat de totes les federacions

que vulguin el reconeixement internacional. Avui estem

millor que fa un any, l’hoquei ha fet un gran pas endavant

competint i guanyant un campionat del món. I l’any que ve

estarem millor que avui.”

Il·lustració de Toni Batllori

reportatge

12

Per Nadal, matem el gall o el descongelem al microones?Els canvis en l’estil de vida a les societats avançades han provocat nous hàbits alimentaris

La mare menja el que duu a lacarmanyola sense sortir deldespatx o, si té temps, s'arribaal parc que hi ha al costat del'oficina, mentre que el pare faun menú ràpid i els nens esqueden al menjador escolar.Al vespre, ell descongela unplat preparat i la dona prenun iogurt bio i fruita al sofàdesprés d'haver donat el so-par als nens. Això sí, per Nadaldinaran tots junts a casa del'àvia, que prepara una carnd'olla tal com l'havia vist fer a

casa de petita, quan tots s'as-seien a taula cada dia per dinari per sopar. De fet, si no fos perl'àvia, per a la nostra família ésevident que el dia 25 anirien alrestaurant. Quins són avui diaels nostres nous hàbits pel quefa a l'alimentació?

Disminueixen les hores quepassem entre fogons; aug-menten les compres de platsprecuinats; els membres d'unafamília fan els àpats per sepa-rat per tal d'acomodar-losmillor als horaris de cadascú;hiha una preocupació per lesconseqüències dels alimentsen la nostra salut i fins i totuna certa "medicalització" dela dieta, encara que de vega-des això es contradigui ambpràctiques poc recomana-bles… Aquests són alguns in-dicadors d'aspectes que estancanviant en què i com men-gem. "La nostra societat ésmenys tradicional que les an-teriors i això es reflecteixtambé en l'alimentació", expli-ca l'antropòleg de la UB JesúsContreras que ha estudiat abastament els hàbits alimen-taris actuals.

Poc temps a la cuinaLa manera com cuinem imengem està influenciadaper qüestions socials, econò-miques, culturals… Les novesmares de família són donesque han dedicat la seva joven-tut als estudis i actualmentestan en el mercat laboral.Això ha minvat l'aprenentatge

lent de la cuina que les gene-racions anteriors feien al cos-tat de la mare, així com eltemps que es pot dedicar aestar entre fogons (1 hora i 57minuts de mitjana cada dia enel cas de les dones i 49 minutsen el dels homes, segonsenquestes recents de l'InstitutNacional d'Estadística). En l'es-tudi L'alimentació i les seves circumstàncies elaborat perl'Observatori de l'Alimentació i finançat pel saló Alimentària,les persones enquestades as-senyalen que ha disminuïtconsiderablement el tempsque destinen a cuinar, sobre-tot entre els joves i la poblacióde mitjana edat. Les enquesta-des en aquest estudi reco-neixen que no han fet l'apre-nentatge de la cuina quetradicionalment es donava demares a filles i, en aquest sen-tit, es pot parlar fins i tot d'untrencament cultural.

El poc temps dedicat a lacuina duu a un augment deformes de cocció ràpides comara la planxa. Precisamentaquesta forma de cocció pottenir efectes beneficiosos pera la nostra salut: aportapoques calories al menjar ipermet conservar-ne les vita-mines. D'altra banda, la mancade temps per cuinar tambécontribueix a la compracreixent de plats ja preparats,a la qual cosa ajuda l'existèn-cia d'una indústria cada copmés eficient en l'elaboració ipromoció dels seus produc-

Text:

Núria Quintana

Fotos:

Marta Casellas

Infografia:

Josep Pulido

Agraïments a:

Jesús Contreras, Antoni Riera(Observatori de l'Alimentació de laUB, emplaçat al PCB)Rafael Codony, Magda Rafecas(Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB)Gaspar Rosselló (Càtedra Sent Soví)Pepa Aymamí(Institut Català de la Cuina)

reportatge

13

reportatge

14

tes. Segons l'enquesta delMinisteri La alimentación enEspaña els plats preparats hanaugmentat un 11 per cent encinc anys (des de 1997 fins a2002). El consum d'aquests

aliments no ha de ser forçosa-ment negatiu des del punt devista de la nostra nutrició, sinóque dependrà de la qualitatamb què treballin les indús-tries. Això no obstant, les

empreses s'enfronten devegades a una difícil disjunti-va en la formulació d'un pro-ducte, entre el valor nutritiu iles necessitats tecnològiques.Per exemple, pel que fa als

ingredients grassos és inter-essant disminuir el percen-tatge d'àcids grassos saturatsper motius nutricionals i desalut, però això porta aparel-lat el fet que el greix serà méslíquid i més fàcil d'enrancir.

Els horaris i l'estil de vida de lesfamílies expliquen una altranova tendència dels nostreshàbits alimentaris, el que espot anomenar dessincronitza-ció, és a dir que els horaris delsdiferents àpats són cada copmés diversos. Per exemple, se-gons dades de l'estudi L'ali-mentació i les seves circumstàn-cies, si bé l'hora més habitualper al sopar són les nou delvespre, la franja horària s'esténdes de les sis de la tarda (perals qui sopen més d'hora) i s'a-llarga fins a passades les dotzede la nit. A més, els membresd'una mateixa família fan totsovint els àpats per separat, en

De la foguera paleolítica al microonesAls éssers hu-

mans ens costa

canviar els cos-

tums a l’hora de

menjar. Sovint

han calgut anys perquè un nou hàbit ali-

mentari es generalitzés.

El descobriment del foc va marcar tot

un punt d’inflexió en la manera de

menjar dels nostres avantpassats en el

paleolític. Una altra gran revolució va

ser el neolític: descobrim la ceràmica

(milloren les tècniques de cocció) i dei-

xem de ser només caçadors i recol·lec-

tors per treballar l’agricultura i la

ramaderia.

Hem de saltar uns quants milers d’anys

per trobar el següent gran canvi, l’Imperi

romà, que va imposar una primera uni-

formització alimentària basada en la tría-

de cereals, vi i oli. Gastronòmicament, els

plats amb més predicament eren els d’ela-

boració lenta i complicada.

Amb la invasió dels pobles bàrbars i l’inici

de l’alta edat mitjana, aquesta tríade s’am-

plia amb tres elements més: la carn, el llard

i el formatge. Pel que fa a la gastronomia,

és més senzilla que la del món clàssic. De

fet, el plat més elaborat és la carn de caça

major rostida. A partir dels segles XII i

XIII l’expansió islàmica incorpora nous

productes (la canya de sucre, l’arròs, tots

els cítrics…). Pel que fa a l’evolució de la

cuina, cap a 1.300 sorgeix una gastrono-

mia de plats complicats i complexos.

Aquesta tendència iniciada a la Baixa Edat

Mitjana es prolongarà durant el Renaixe-

ment i s’accenturarà al Barroc.

La següent gran arribada de productes

d’altres indrets va succeir amb la

conquesta d’Amèrica, d’on provenen ali-

ments tan "nostrats" com gairebé totes les

varietats de mongetes, el tomàquet, el gall

dindi, la patata…

Paral·lelament, el món de la gastronomia

anava fent la seva evolució. A França, pre-

cedint la revolució política, es va fer la

gastronòmica contra la cuina barroca i es

va reivindicar el redescobriment dels

sabors naturals, dels productes comuns.

Serà el germen de la gran cuina francesa,

que en la segona meitat del segle XIX

s’imposa com a paradigma mundial.

La revolució industrial va suposar tot de

canvis tecnològics que influiran en com

mengem. Permeten una mundialització

de l’oferta alimentària i l’anul·lació de

l’estacionalitat (és possible menjar qual-

sevol tipus d’aliment en qualsevol època

de l’any). I també millora la tecnologia de

la cuina, que permet escurçar el temps

dedicat a preparar un plat. És el moment

del microones.

reportatge

15

moments i llocs diferents, peradaptar-se millor als horarisde cadascun.Així veiem que el19,4 per cent d'espanyols di-nen fora de casa, fonamental-ment per una qüestió d'estalvide temps.

Ara bé, malgrat menjar fora decasa, la despesa feta en ali-mentació fora de les llars(aproximadament un 27 percent de la total) es manté esta-ble en els darrers cinc anys.Una de les possibles raons ésl'auge de la carmanyola quedetecta l'estudi. Les principalsraons són l'estalvi econòmic, lapossibilitat de menjar demanera més equilibrada triantels aliments que trobem mésbeneficiosos per a la salut iaprofitar millor el temps. Fins itot fer l’àpat en un indret agra-dable, com un parc.

En tot cas, mengem on men-gem, al cap del dia fem unamitjana de 4,19 àpats. "Elcostum de picar entre horesestà força més estès del quesovint es reconeix", apunta elcatedràtic Contreras. SegonsMagda Rafecas, professoradel Departament de Nutrició iBromatologia, fer més de tresingestes al dia,de forma regu-lar, és recomanable, això sí,tenint cura del total de calo-ries que es prenen en tot el

dia, és a dir, repartint el totalde calories diàries necessàriesen quatre o cinc àpats. El pro-blema és quan "es pica sensecontrol", és a dir quan s'inge-reixen una gran quantitat decalories entre hores, que s'afe-geixen a les dels àpats princi-pals.

I com són els àpats? Doncssembla que tenim una ten-dència a fer-los cada copmenys rígids, és a dir s'hanincorporat variacions a l'es-tructura tradicional de dosplats i postres. Això succeeixmenys en el dinar, consideratl'àpat principal del dia, i mésen el sopar, el qual socialmentés percebut com més deses-tructurat (està més ben vistsopar "qualsevol cosa").

Les raons que tenim per optarper un tipus d'àpats i d'ali-ments determinats semblenrespondre a tres motivacionsbàsiques. El primer que afir-mem tenir en consideració ésla salut, (relacionat sovint ambaixò hi ha també la preocupa-ció estètica,que la nostra dietaens ajudi a tenir una bonafigura). Després ve la conve-niència, que el nostre àpat s'a-justi al temps de què dispo-sem, a la nostra comoditat. I,finalment, hi ha la motivaciódel plaer pel menjar. Durant el

Juan Mari Arzak és un dels cuiners més prestigiosos i innovadors

de l’Estat. El seu restaurant a Sant Sebastià té tres estrelles

Michelin des de 1989. Arzak també dóna nom al premi de perio-

disme gastronòmic convocat per la UB, Freixenet i l’editorial RBA.

La base de la cultura gastronòmica d’un país es transmet degeneració en generació, en família?Més aviat és una qüestió d’identitat i d’arrels. La identitat està

per sobre dels plats. L’evolució i la investigació en cuina, les fas

sobre unes arrels de la teva cultura, del teu gust… Sí que s’han

d’aprendre certes coses. La meva mare no em va ensenyar un

plat en concret, però sí l’afecte, l’amor a la cuina, a la bona com-

pra… I sense això no hi ha cuina.

Com es pot fer difusió de la bona cuina entre joves?En primer lloc, s’ha de treballar. A un nen, és més fàcil donar-

li de menjar només allò que vol; és més fàcil no educar.

L’educació és feina i dedicació. I després has de transmetre-li el

que tu sents, però de veritat, amb l’exemple.

Vostè ha detectat si hi ha canvis en els gustos gastronòmicsdels joves, respecte a generacions anteriors?És indubtable que sí. Mengen millor, en saben més. O tenen

més cultura. El fast food no és dolent, perquè quan no hi havia

fast food hi havia una gana tremenda. El que cal és lluitar

durament perquè el fast food sigui bo. Jo confio molt en la

joventut. A la meva terra, durant els caps de setmana, quan

tenen temps, cada cop cuinen més a casa els nois i les noies.

Primerament perquè anar a un restaurant és car i, a més,

tenen cultura gastronòmica. Abans només cuinaven les

mares. Avui dia, quanta gent cuina a casa! El got es pot veure

mig ple o mig buit. Jo el veig mig ple.

Juan Mari Arzak:

“Els joves mengen millor”

Foto: Copyright @ 2004 Blai Carda/Global Image

Segons l'enquesta del Ministerid’Agricultura ‘La alimentación enEspaña’ el consum de plats preparats ha augmentat un 11 per cent en cinc anys

reportatge

16

Fa vint anys, qui volgués anar a menjar fora de casa per Nadal tenia poques opcions per triar. Hi havia molt pocs restau-

rants oberts en un dia tan assenyalat i per no haver-hi no hi havia ni el costum d’anar-hi. Ara, això ha canviat força i la

tendència és que cada cop més restaurants obrin en aquestes dates. De fet, només un 15 per cent dels 4.000 restaurants

del Gremi de Restauració de Barcelona tanquen per les festes de Nadal, Sant Esteve i Cap d’Any. Des del Gremi s'atribueix

aquest canvi no només als nous hàbits socials i alimentaris,sinó també al fenomen del turisme,que s'ha estès en les dates

de Nadal i que significa més clients per als establiments de restauració. De tota manera, per a aquells que preferiu man-

tenir la tradició de menjar a casa el dia de Nadal, us proposem unes quantes receptes. Bon profit!

Gastronomia nadalenca

Per a 4 persones

INGREDIENTS: Per als daus de bacon: • 100 g de

bacon fumat. 1. Talleu el bacon en làmines de

0,2 cm. 2. Feu daus de 0,2 cm per la part més

carnosa del bacon. 3. Guardeu els retalls per a

la mantega de bacon. Per a la mantega debacon: • 60 g de mantega • 30 g de retalls de

bacon (elaboració anterior) 1. Poseu en un cassó

la mantega i els retalls de bacon. 2. Cogueu-los

a foc suau fins que la mantega absorbeixi el gust

del bacon (10 minuts aproximadament). 3.

Coleu-los i guardeu-ne la mantega. Per a la natareduïda: • 100 g de nata líquida (35% m.g.) 1.

Reduïu la nata a foc lent fins que adquireixi una

densitat cremosa. 2. Poseu-la a punt de sal. Peral ravioli gegant de tòfona d’estiu: • 100 g de

tòfona d’estiu grossa (50 g/u aprox.) 1. Peleu la

tòfona i talleu-la amb la màquina talladora tan

fina com sigui possible, a 0,5 mm de gruix com

a màxim. 2. Poseu les làmines de tòfona sobre

un paper encerat, formant un cercle de 12 cm

de diàmetre. Cal que no quedin porus i que no

se superposin excessivament. 3. Unteu lleuge-

rament la tòfona amb mantega de bacon i

cobriu-la amb paper film. S’han de fer dos cer-

cles per plat. Per als daus de parmesà: • 40 g de

permesà Reggiano 1. Talleu el parmesà a daus

de 0,5 cm i poseu cinc daus per plat. Per alsrovells d’ou:1. Separeu tots els rovells de les cla-

res i guardeu-los en un recipient coberts amb

oli de gira-sol; si els rovells d’ou són massa

petits, en podeu posar dos a cada ravioli. Altres:• 20 g d’oli de tòfona • Sal Maldon.

ELABORACIÓ1. Disposeu al centre del plat una pinzellada

d’oli de tòfona.

2. Col·loqueu a sobre un cercle de tòfona sense

el paper encerat. Una vegada al plat, retireu el

paper film.

3. Disposeu al centre del cercle un rovell d’ou

de guatlla escorregut.

4. Poseu a escalfar la mantega de bacon amb els

daus de bacon.

5. Col·loqueu al voltant del rovell, sense que el

toquin, cinc daus de parmesà.

6. Poseu una cullerada de bacon amb unes gotes

de mantega i per sobre els daus de parmesà.

7. Aboqueu una cullerada de nata reduïda

calenta sobre el bacon.

8. Col·loqueu l’altre cercle de tòfona de mane-

ra que coincideixi amb el que heu posat abans.

9. Retireu el paper film i segelleu bé el ravioli,

prement-lo lleugerament pels costats.

10. Escalfeu-lo 10 segons aproximadament a la

salamandra i acabeu amb una mica de sal

Maldon per sobre del ravioli de tòfona.

Ravioli gegant de tòfona d’estiu a la carbonara

Ferran Adrià

Per a 4 persones

INGREDIENTS: • 8 lloms de cabrit • 12 escalu-

nyes • 20 g de pinyons • Oli d’oliva • Sal i pebre

Per a la compota: • 100 g d’orellanes • 100 g de

prunes seques • 0,5 l de vi negre • 1 canó de

canyella • Pell de llimona i taronja. Per al ros-tit: • Ossos del cabrit • 2 escalunyes • 2 tomà-

quets madurs • 2 grans d’all • 0,5 cl de vi ranci

• Pebre negre en gra, farigola i llorer • 1 l d’ai-

gua. Per al bull de porc i ànec: • 0,3 kg de boti-

farra crua • 100 g de pedrers d’ànec confitats

• 50 g de greix d’ànec

ELABORACIÓPoseu a bullir les prunes i les orellanes en el vi,

amb la canyella i les pells dels cítrics, durant

una hora a foc lent. Tritureu-les i reserveu-les.

Talleu els ossos de cabrit a trossos. En una cas-

sola, rossegeu les dents d’all tallades per la mei-

tat, afegiu-hi els ossos i rossegeu-los. Afegiu-hi

l’escalunya en juliana, la farigola, el llorer i el

pebre en gra i ofegueu-ho tot lleugerament.

Afegiu-hi el tomàquet tallat en rodanxes i

deixeu-lo sofregir. Mulleu-ho tot amb el vi

ranci i reduïu-ho fins que sigui sec. Afegiu-hi

l’aigua i cogueu-ho lentament, tapat, durant

una hora. Coleu-ho i reduïu el suc fins a la

densitat de salsa. Rectifiqueu-ho de sal i pebre.

Retireu el budell de la botifarra i assaoneu-la

amb el greix d’ànec i els pedrers tallats a daus.

Emboliqueu la barreja amb paper film i lli-

gueu-ne les puntes. Amb una agulla de cap,

perforeu el film per diversos llocs i torneu a

embolicar-la amb més film. Poseu-la a coure

en aigua, gairebé a apunt d’ebullició durant

una hora. Retireu-la de l’aigua i deixeu-la a la

nevera fins que sigui ben freda. Retireu el film

i talleu-la en rodanxes fines.

Peleu les escalunyes i rossegeu-les senceres,

lentament, en oli, salpebrades i tapades fins

que siguin cuites (els podeu anar afegint un

xic d’aigua de tant en tant, perquè no perdin

humitat). Rossegeu amb oli, en una paella, els

pinyons i reserveu-los. Cogueu els lloms

desossats en una paella amb oli durant dos

minuts per la banda de la pell i 30 segons per

la banda de la carn.

Munteu el plat posant unes rodanxes de bull

en línia i col·loqueu el llom tallat a sobre, amb

una llàgrima de compota, les escalunyes rosti-

des i els pinyons al costat del llom. Recobriu-

ho tot amb la salsa del rostit de cabrit.

Llom de cabrit i el seu rostit, compota d’orellanes i prunes al vi, bull de porc i ànec

Xavier Franco

reportatge

17

Pàgines elaborades amb informació facilitada per l’Institut Català de la Cuina

INGREDIENTSPer al brou:• 0,2 kg de conill de vedella • 0,2 kg de gallina

• 0,08 kg de botifarra negra • 0,04 kg d'os de

pernil • 0,05 kg de pastanaga • 0,120 kg de

patata • 0,08 kg de col • 0,08 kg de cigrons

• 0,10 kg d'orella de porc.

Per a la pilota:• 0,08 kg de carn picada de vedella • 0,08 kg

de carn picada de porc • 1 manat de julivert

• ½ dent d'all • 0,02 kg de pinyons.

PROCÉS• Feu un brou amb tota la carn.

• Retireu la carn i desgreixeu el brou.

• Cogueu les verdures.

• Retireu les verdures del brou.

Per a la truita:• 6 ous.

• Tota la carn en daus d’1 cm de gruix.

PROCÉS• Separeu els rovells de les clares.

• Bateu les clares a punt de neu.

• Greixeu motlles de 10 cm de diàmetre.

• Poseu a la part inferior una mica de clara

batuda.

• Poseu a sobre la carn picada.

• Poseu al mig de la carn el rovell de l’ou.

• Cobriu els motlles amb la clara batuda.

• Cogueu-ho al forn a 180 ºC durant set

minuts.

PRESENTACIÓ• Poseu la truita al centre del plat.

• Poseu les verdures al voltant.

• Mulleu-la amb el brou.

Truita d’escudella

Jordi Herrera

Per a 4 persones

INGREDIENTS• 1 peça de col • 250 g de cargols • 150 g de

mantega • 1 suc de llimona • 50 g d’engruna

de pa • Sal i pebre • 1 dl de salsa de mar i mun-

tanya • 4 espardenyes

PREPARACIÓ• Bulliu les fulles de col, cogueu els cargols i

traieu-los de la closca.

• Feu una mantega amb consistència de poma-

da. Afegiu els cargols, la llimona, una dent

d’all picada, sal, pebre i engruna de pa.

• Feu un lligat amb la col i el farcit. Escalfeu-lo

al vapor, cogueu les espardenyes i munteu el

plat. Reduïu la salsa de mar i muntanya i

poseu-la per sobre.

VINS• Finca els Camps, Macabeu 2001 (DO Penedès)

• Mas d’en Comte 2001 (DO Priorat)

• Chivite Colección 125” 1998, blanc (DO

Navarra)

Rotllets de col farcits de cargols amb espardenyes i salsa de mar i muntanya

Jean Luc Figueras

Per a 4 persones

INGREDIENTS• 2 llamàntols d’1 kg • ¼ kg de pasta de full (per

segellar la cocotte) • 4 espàrrecs verds • 2 cors de

carxofes oberts pel mig.

Les verdures netes i escaldades:• 8 cebetes • 100 g de bolets • 4 minipastana-

gues • 8 patates noves.

Oli de julivert. Deixeu marinar un manat

de julivert durant 24 hores en un ¼ de

litre d’oli neutre. Seguidament passeu-ho pel

Thermomix.

Suc de llamàntol: • 1 l de brou d’au • Caps i clo-

ves del llamàntol • 1 got de vi blanc • 1 ceba

petita, 1 tomàquet madur • 1 pastanaga petita,

un porro petit • Llorer i farigola • 3 o 4 grans

d’all. Piqueu totes les verdures i sofregiu-les

amb les cloves. Afegiu-hi el vi blanc i deixeu-lo

reduir una estona. Seguidament, afegiu el brou

d’au i deixeu-lo bullir durant mitja hora.

Passeu-ho tot per un colador fi i lligueu-ho

amb la mantega de corall.

Mantega de corall. Feu una pasta amb el corall

del cap dels llamàntols i 50 g de mantega.

ELABORACIÓEn una cassola, poseu aigua amb sal. Un cop

arrenqui el bull, poseu-hi els llamàntols i

deixeu-los bullir tres minuts comptats a partir

que hagin començat a bullir. Seguidament,

deixeu-los refredar, separeu-los el cap i tragueu

les cloves de les pinces. Talleu els cossos en

medallons i separareu el corall dels caps.

En una paella, poseu a sofregir el llamàntol i les

verdures (només volta i volta). Passeu-lo a una

cassola de vidre amb tapa (cocotte). Afegiu-hi

una mica de brou i una mica d’oli de julivert.

Estireu la pasta de full i feu-ne una tira. Pinteu-

la amb ou batut i poseu-la al voltant de la tapa

de la cassola per segellar-la i aconseguir que es

cogui al vapor. Poseu-la al forn a 220 ºC durant

15 minuts.

Repartiu els medallons i les pinces de lla-

màntol al centre de cada plat. Al voltant,

poseu les verdures i, finalment, tireu per

sobre uns regalims de suc de llamàntol.

Llamàntol rostit en cocotte amb el seu corall i verdures del temps

Josep Muniesa

reportatge

18

cap de setmana, però, aques-tes motivacions canvien sub-stancialment dins el nostrerànquing de prioritats. La salutpassa al darrer lloc i el quevalorem primerament és elplaer. I després la convenièn-cia. Això ens duu a menjar forade casa per no cuinar i aixípoder descansar més, cosaque s'està implantant fins i toten festes tan tradicionalmentcasolanes com Nadal. Segonsdades del Gremi de Restau-ració de Barcelona, només un15 per cent dels restaurantsagremiats tanquen els dies deNadal, Sant Esteve i Cap d'Any.De fet, la gran majoria delsestabliments mitjans i granstenen obert i el mes de no-vembre ja es comencen a ferles reserves. Els que fan festasón normalment els petitsnegocis familiars.

Les raons que declarem fo-namentals a l'hora de disse-nyar la nostra dieta (salut,plaer, etcètera) no responen,però, moltes vegades al queacabem fent. És a dir, que

malgrat que tinguem inte-rioritzades unes normes so-cials i dietètiques sobre comha de ser la nostra alimenta-ció, freqüentment no les se-guim per diverses circums-tàncies (de temps, de contextsocial, de comoditat…). Moltsovint, fins i tot no som cons-cients que ens apartem d'a-questes normes. Hi ha uncert autoengany. "Quan pre-guntes a la gent si pica entrehores o si utilitza el micro-ones, la primera reacció ésdir que no o que molt rara-ment, però si els fas detallarel que han fet, per exemple,la darrera setmana t'adonesque són pràctiques mésesteses del que es reconeix",explica Jesús Contreras.

Però, en realitat, quèmengem?Des del punt de vista nutricio-nal, però, com és la nostradieta? D'entrada, estem so-brealimentats: gairebé 2.800kcal al dia, un 18,5 per centper sobre del recomanat (se-gons estadístiques del Minis-

teri, any 2000). Una altra dadaés que, per exemple, ingerimun 200 per cent més de pro-teïnes que les recomanades.Segons l'estudi eVe, realitzat apartir de dades d'enquestesde nutrició de diverses comu-nitats autònomes, les proteï-nes subministren el 17,1 percent de la ingesta energèticaen la població espanyola, elshidrats de carboni el 45 percent i els greixos el 38 percent. Des dels anys cinquanta,en la nostra dieta ha anataugmentant de forma moltimportant el consum de carn,que s'ha estabilitzat a partirdels vuitanta (hi ha un fortdescens de les carns verme-lles, compensat per un aug-ment de les carns provinentsd'aus). En canvi, continua dis-minuint el consum de lle-gums, cosa "força negativa"per a la nostra alimentació,apunta la professora Rafecas.Fem un consum elevat decarn, peix i productes lactis i,en canvi, hauríem d'incre-mentar el de cereals, llegums iverdures (en aquest darrer

capítol hi ha un augment deconsum de verdures i horta-lisses transformades).

Un dels factors que estàinfluint en els nostres hàbitsalimentaris és la preocupacióper la salut i els constantsmissatges emesos des delsmitjans de comunicació so-bre els efectes d'allò quemengem en el nostre cos. Ésel que s'anomena una "medi-calització" de la dieta. Moltsovint, però, la informacióque rebem sobre alimentaciói salut no ens és útil a l'horad'anar a comprar i triar unproducte determinat.

Un problema d’informacióD'una banda, hi ha un con-junt de recomanacions decaràcter general sobre comha de ser l'alimentació quesemblen haver estat assimila-des per la majoria de lapoblació. De l'altra, el consu-midor no té prou informacióni coneixements per decidirsi un producte concretrespon realment a aquestsparàmetres d'una alimenta-ció saludable. Per exemple,s'ha de considerar un pro-ducte en el context globald'una dieta, saber el detall dela seva composició (perexemple, si duu fibra caldriatenir en compte de quintipus és, alimentària, solubleo no soluble…), i veure si l'a-liment està ben dissenyat(per exemple, si els elementsque el componen no s'anul-len entre si a l'hora de serassimilats pel cos humà i, pertant, es perden part delsefectes beneficiosos). Enaquestes qüestions, a mésd'haver-hi una responsabili-tat de la indústria, que ha d'e-laborar bons productes, hi haun problema d'informació alconsumidor.

Només un 15per cent dels restaurants delGremi de Restauració deBarcelona tanquen els dies de Nadal, SantEsteve i Capd'Any

reportatge

19

i a la UB...

BUNIVERSITAT DE BARCELONA

U

Algunes de les titulacions que podeu estudiar a la UBvinculades al tema del reportatge són:

Ciència i Tecnologia dels AlimentsTítol homologatEnsenyament de 2n cicle

Continguts bàsics: Composició i anàlisi dels aliments; Valornutritiu; Tecnologia alimentària; Higiene dels aliments;Economia i gestió a l'empresa alimentària; Alimentació i salut.Centre on s'imparteix: Facultat de Farmàcia.(www.ub.edu/organitzacio/facultats/facultatfarmacia.htm)

Nutrició Humana i Dietètica Títol homologat.Ensenyament de 1r cicle

Continguts bàsics: Alimentació i cultura; Bioquímica;Bromatologia i tecnologia dels aliments; Deontologia;Dietètica; Dietoteràpia; Economia i gestió alimentària;Estructura i funció del cos humà; Fisiopatologia; Higiene delsaliments; Nutrició; Química aplicada; Salut pública;Tecnologiaculinària.Centre on s'imparteix: CESNID (www.cesnid.es/)

Així mateix, la UB i les entitats del Grup ofereixen diferentscursos de postgrau i màsters com ara el Màster en Nutrició iAlimentació, MBA en empreses agroalimentàries, Dieta medi-terrània, Gastroenterologia, hepatologia i nutrició pediàtrica,Gestió de la restauració per a col·lectivitats, etcètera.

El projecte Campus de l'Alimentació de la UB aplega tot elpotencial de la institució (UB i el seu Grup) en un ventallampli de disciplines que inclou des de les ciències dels aliments (biotecnologia, innovació, seguretat i control d'ali-ments...), a la nutrició (bàsica, comunitària o clínica) i elconsum (des de la restauració fins al vessant econòmic olegislatiu). L'objectiu fonamental d'aquest projecte és poten-ciar aquest camp dins la UB i afavorir la creació de sinergiestant en els àmbits de la docència com de la recerca i de laprestació de serveis a empreses i institucions.

Actualment, a la UB existeixen nombrosos grups que desen-volupen activitats relacionades amb aquests àmbits, distri-buïts pels diferents campus i centres (Farmàcia, Medicina,Química, Biologia, Matemàtiques, Escola d'Infermeria, Psico-logia, Dret, Geografia i Història, Econòmiques, …). També s'in-tegren en aquest Campus de l'Alimentació els investigadors iels serveis de diferents entitats del Grup UB, així com els cen-tres adscrits com el Centre d'Ensenyament Superior deNutrició i Dietètica (CESNID) i l'Escola Universitària d'Hoteleriai Turisme CETT. L'optimització i coordinació de tots aquestsrecursos humans i tècnics permet oferir un conjunt de titula-cions vinculades a l'alimentació i múltiples serveis d'R+D a lesempreses.En general,el Campus té una vocació de difusió i deprojecció en el conjunt de la societat i voluntat d'establircol·laboracions amb agents externs.

A banda dels objectius esmentats, el projecte ha de desenvo-lupar-se en un futur al recinte Torribera de Santa Coloma deGramenet, on actualment es troba el CESNID. Aquest vessantdel projecte de Torribera està impulsat per la UB, la Diputacióde Barcelona i l'Ajuntament de Santa Coloma.

La Càtedra Sent Soví, fruitd'un acord entre la UB i laFundació Institut Català deCuina (FICC), té com a objec-tiu fomentar la investigació ila divulgació en l'àmbit gas-tronòmic i afavorir la integra-ció d'aquest amb el cientifi-codocent. Aquesta càtedra

pren el nom del receptari delsegle XIV d'autor desconegutconsiderat un dels primers lli-bres de cuina europea, elmanuscrit del qual es conser-va a la Biblioteca de la UB.Des de la Càtedra, la UB,conjuntament amb Freixeneti RBA Libros, atorguen anual-

ment el Premi Sent Soví deLiteratura Gastronòmica i elPremi Juan Mari Arzak deMitjans de Comunicació, únicstots dos a Espanya en el seugènere.

La Càtedra Sent Soví

Portada del receptari Sent Soví, quees conserva a la Biblioteca de la UB.

Fotos cedides pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

El Campus de l’Alimentació

reportatge

20

Setge a la malària

Text:

Rosa Martínez

Fotos:

Marta Casellas

Infografia:

Josep Pulido

Agraïments a:

Pedro AlonsoEnric Franco

En l’antiguitat rebia el nom defebre romana i hi ha qui laconsidera una de les raons deldeclivi de l’Imperi romà. És lamalària (de l’italià mal’aria oaire dolent) o també paludis-me (del llatí palus, llacuna).Avui dia afecta entre 300 i 500milions de persones al món,causa d’un a tres milions demorts anuals (3.000 menorsde 5 anys per dia) i és unaamenaça potencial per al 40%de la població mundial, uns2.500 milions d’individus. Ésun problema de salut públicaen més de 100 països de tot elplaneta i crea una espiral depobresa en els països en viesde desenvolupament. En elbinomi malaltia-pobresa, lespossibles solucions per trac-tar la malaltia han d’adaptar-se a la realitat del contextsocioeconòmic de l’hemisferisud. És un cercle viciós inomés els ponts de col·labo-ració i solidaritat dels païsosmés industrialitzats el podrantrencar.

Què causa la malària? És una malaltia parasitària cau-sada per protozous del gènerePlasmodium. Quatre espèciespoden causar malària en elshumans: P. falciparum, P. vivax,P. ovale i P. malariae. Varienquant a morfologia, immuno-logia, distribució geogràfica iresposta als fàrmacs antipalú-dics. P. falciparum, el més mor-tífer, és el més comú a l’Àfricasubsahariana i als tròpics. El

seu genoma va ser seqüen-ciat per un consorci interna-cional (Nature, 2002). Arribaals humans a través de pica-des de mosquits del gènereAnopheles infectats pel plas-modi. El període d’incubacióvaria entre 9 i 30 dies, segonsel plasmodi: P. falciparum és el

més ràpid, i P. malariae, el més lent. En certes soques deP. vivax (P. v. hibernans), laincubació pot arribar a 8 o 9mesos. En el cas de P. vivax i P.ovale, el paràsit s’allotja alfetge durant mesos o anys i provoca nous brots de lamalaltia.

Cada 40 segons mor un nen a l’Àfrica a causa de la malària, una malaltia quemata entre un i tres milions de persones cada any. Ara, l’esperança arriba ambuna futura vacuna. És un èxit científic liderat per un equip de la UB i l’HospitalClínic de Barcelona-IDIBAPS.

Foto

:Im

atg

e ce

did

a p

er l’

Ho

spit

al C

línic

de

Barc

elo

na

Atencio sanitaria al Centre d'Investigacio en Salut de Manhiça (CISM) a Moçambic

reportatge

21

La malària es transmet perpicades de femelles adultesdel gènere Anopheles, que estroba arreu del món, exceptea l’Antàrtida. També afecta al-tres espècies (rèptils, ocells,rosegadors, primats no hu-mans, etcètera). No tots elsAnopheles són bons vectorsde la malaltia: de les 430 espè-cies, només unes 40 ho són.L’A. gambiae i A. funestus, elsmés eficients, es troben a l’À-frica, en àrees properes aaigües estancades (pantans,rius, etcètera). El 2002, la revis-ta Science va publicar laseqüència del genoma de l’A.gambiae. Les fases d’ous, larvai pupa del mosquit són aquà-tiques i duren de 5 a 14 dies. Elmascle adult viu una setmanai es nodreix de nèctar i altresfonts de sucre. La femella viumés temps, pon entre 50 i 200ous i necessita sang per fer-losmadurar. És d’hàbits nocturnso crepusculars i pot picarhumans (antropofília) o ani-mals (zoofília). El mosquit s’in-fecta quan pica un malalt. Elsplasmodi es desenvolupa (10-21 dies) a les glàndules sali-vals del mosquit.

Cicle vital del plasmodiEn l’ésser humà, el plasmodiparasita els glòbuls vermells.La infecció comença quan lafemella del mosquit inocula elplasmodi de la malària (espo-rozoïts) amb la picada. Enhumans, el paràsit es multipli-ca exponencialment al fetge(fase d’esquizogònia). És un

pas crític: al fetge, el cicle devida del paràsit és força des-conegut i difícil d’estudiar. Ésl’estadi exoeritrocític, asimp-tomàtic. No es coneix prou béla localització exacta del plas-modi al fetge, ni la càrrega delparàsit en aquest òrgan. Elsesquizonts poden penetrar encèl·lules hepàtiques i repetirl’esquizogònia, o trencar-se ialliberar milers de merozoïtsque són abocats al torrentsanguini i infecten els glòbulsvermells.

En els eritròcits, els paràsits estransformen en trofozoïts idonen lloc a nous merozoïts.És el cicle eritrocític de lainfecció. Els glòbuls vermellsesclaten, expulsen nous mero-zoïts i té lloc una invasió mas-siva de cèl·lules sanguínies. Ésun procés cíclic, de periodici-tat típica segons cada plasmo-di, que provoca les típiquesfebres intermitents.

Després de moltes fases d’es-quizogònia als glòbuls ver-mells, els merozoïts donenlloc a gametòcits que circulenper la sang. Quan el mosquitpica un malalt, absorbeix elsgametòcits. A l’estómac de lafemella, els gametòcits masclei femella s’uneixen i formenun zigot (oocinet), que s’allot-ja al sistema digestiu del mos-quit i forma un oocist.Mitjançant esporogònia, l’oo-cist origina milers d’esporo-zoïts que acaben a les glàndu-les salivals del mosquit. El

mosquit pica una persona i elcicle torna a començar.

Vigilant els símptomesEl període d’incubació s’iniciaamb la infecció i acaba amb l’a-parició dels primers símpto-mes clínics.Els més clàssics sónfebre, calfreds, vòmits, sudora-ció profusa, dolors musculars imal de cap. Són atacs cíclicsque duren de 6 a 12 hores i espoden produir cada 48 hores(febres terçanes de P. falcipa-rum, P. Vivax i P. Ovale) o cada 72 hores (febres quartanes de P. malariae). Durant un examenfísic, es detecten alteracions al

La malària al món:

Foto

s:©

WH

O/T

DR

2003

300-500 milions d’afectats1-3 milions de morts anuals

Població en risc: 2.500 milions

Els símpto-mes ja són des-crits al Nei Xing,text de la Xinadel 2700 aC

Foto

:Im

atg

e ce

did

a p

er l’

Ho

spit

al C

línic

de

Barc

elo

na

El metge Eusebio Macete aten una criatura al CISM a Manhiça

reportatge

22

fetge (hepatomegàlia) i a lamelsa (esplenomegàlia). El di-agnòstic es confirma amb unfrotis de sang. Una de lesseqüeles més greus del palu-disme és l’anèmia. P. falcipa-rum, responsable de la formamés greu de malària, afectadiferents òrgans i provocaalteracions hematològiques ometabòliques, malària cere-

bral (pèrdua de consciència,convulsions), anèmia greu perhemòlisi,hemoglobinúria,falli-da cardiovascular, estrès respi-ratori, xoc i mort.

Es contagia la malària? La malària no es contagia percontacte de persona a perso-na, però sí per transfusionssanguínies, trasplantaments i

ús d’agulles i xeringues infec-tades.En la malària congènita,la mare transmet la malaltia alfill durant l’embaràs o el part.

Cap tractament preventiudóna una protecció absolutacontra la malària, de maneraque la malaltia pot aparèixer,tot i els esforços per evitar-la.Si es tracta de forma ràpida i

adequada, és una patologiacurable. Però la reinfecciósempre és possible en àreesendèmiques. La malària es potguarir. Hi ha diferents fàrmacsantipalúdics (cloroquina, pro-guanil, mefloquina, etcètera),però cal administrar-los tanaviat com sigui possible. Eltractament depèn del tipus deparàsit, del pacient i del grau

reportatge

23

de desenvolupament de lapatologia i, a més a més, caladequar la dosi i el temps detractament a cada cas. Si téèxit, els paràsits són eliminats.P.vivax i P.ovale poden allotjar-se durant anys al fetge sensemanifestar la infecció i des-prés poden provocar recaigu-des al pacient.P.malariae, si noés tractat, persisteix al torrentsanguini durant dècades. Enàrees endèmiques, freqüent-ment les persones infectadespoden desenvolupar una im-munitat adquirida i esdevenirportadores asimptomàtiquesde la malaltia.

Resistència als fàrmacsLa resistència als fàrmacs cons-titueix una forta barrera en lalluita contra la malària i, a més,augmenta. La resistència de P. falciparum als fàrmacs anti-malàrics –cloroquina, el pro-ducte més barat i més utilit-zat– s’estén a les zonesendèmiques. I la resistència ala combinació sulfadoxina-pirimetamina, detectada enàrees d’Amèrica del Sud i alsud-est asiàtic, sorgeix ara al’Àfrica oriental. Tot això ésagreujat per la resistènciaencreuada entre fàrmacs quesón químicament semblants.Amés,els medicaments empratstradicionalment tenen efectessecundaris importants. Un

altre obstacle per controlar elsmosquits és la resistència del’Anopheles als insecticides.Alguns mosquits Anopheleseliminen el paràsit i eviten lainfecció. Potser podrien intro-duir-se mosquits modificatsgenèticament en la natura iacabar amb la transmissió dela malària? La resposta, ambel temps.

Malària d’aeroportLa malària està eradicada enmolts països desenvolupatsi en àrees on abans eraendèmica. Però el risc dereintroducció del paràsitpersisteix. Als Estats Units esva eradicar al començamentdels anys cinquanta, peròcada any són diagnosticats1.200 casos nous: és la ma-lària “importada” per turisteso immigrants de zones palú-diques. La vigilància epidè-mica i un diagnòstic i untractament ràpids són elspunts crucials per evitar-la.La malària importada és unproblema sanitari a tot Euro-pa, on des de l’any 1970 al

2000 es va passar de 1.500casos a 15.000. El paludismecausava més de 700 morts ala regió europea durant ladarrera dècada. Un cas cu-riós és la “malària d’aero-port”: el mosquit viatja enavió des de zones endè-miques i pica les víctimes enàrees fora de risc. El 2000 esvan diagnosticar més de12.000 casos de malàriaentre viatgers europeus. De

1991 a 1997, els casos demalària a l’antiga Unió Soviè-tica van passar de 400 a mésde 40.000. En general, la si-tuació millora a la fi dels anysnoranta, però a Geòrgia i elKirguizistan el nombre decasos autòctons augmenta, iel Tadjikistan viu una expan-sió del P. falciparum. Pel quefa a Turquia, uns 15 milionsde persones habiten enàrees endèmiques.

Consells als turistesAbans de viatjar a àrees de risc cal fer una bona quimiopro-filaxi amb fàrmacs. A més a més, per impedir la picada delsmosquits:

• Eviteu les sortides entre la posta de sol i l’alba.• Feu servir roba de màniga llarga i pantalons llargs si sortiu

a la nit.• No vestiu colors foscos (atreuen mosquits).• Feu ús de repel·lents amb dietiltonamida.• Vigileu la higiene i l’estat de conservació dels edificis.• Col·loqueu tela mosquitera a les finestres dels dormitoris.• Protegiu les habitacions a la nit amb esprais o espirals

antimosquits.

La resistèn-cia del plasmodials fàrmacs éscada cop méspreocupant Fo

to:

Imat

ge

ced

ida

per

l’H

osp

ital

Clín

ic d

e Ba

rcel

on

a

Dones embarassades i nens, els mes afectats per la malaria (CISM, Manhiça)

reportatge

24

Trencar un paradigma científic

no és fàcil. I això han fet el

metge Pedro Alonso i el seu

equip, obrint camí a una vacu-

na eficaç contra la malària. La

fita era publicada per The

Lancet el 16 d’octubre. A

Manhiça i Ilha Josina, al sud de

Moçambic, tenia lloc l’assaig

clínic més gran sobre seguretat

i eficiència d’una vacuna anti-

malària que s’ha fet mai a l’À-

frica, amb 2.022 nens entre 1 i

4 anys. La vacuna experimen-

tal –RTS,S/AS02– redueix en

un 58% els casos de malària

greu, en un 40% les noves

infeccions i en un 30% els epi-

sodis clínics. Es basa en una

proteïna recombinant del cir-

cumsporozoït fusionada amb

l’antigen de superfície de l’he-

patitis B. Col·laboren en l’as-

saig GlaxoSimithKline Bio-

logicals i PATH’s Malaria

Vaccine Initiative (MVI), de la

Fundació Bill & Melinda Gates.

“Els resultats dels assaigs –diu

un comunicat de l’Organit-

zació Mundial de la Salut– són

molt encoratjadors per al futur

de les vacunes contra la ma-

lària, perquè és la primera

demostració d’algun tipus

d’eficàcia contra la malària

infantil”. Ara, els estudis con-

tinuen. L’any 2010, la primera

vacuna patentada i autoritza-

da contra la malària podria

ser una realitat.

Pedro Alonso és professor del

Departament de Salut Pública

de la UB i dirigeix el Grup de

Recerca en Epidemiologia i

Salut Internacional (GRESI) a

l’IDIBAPS.

“No hi ha pitjor amenaça peral món al principi del segleXXI que la pobresa” diu elBanc Mundial. En són prouconscients els països rics? No, a més el terme amenaça

s’ha de veure en un context

global. Un de cada tres hu-

mans sobreviu amb menys

d’un dòlar al dia. Per a la

majoria de la població, la po-

bresa és la forma normal

d’existència. Des del segle XIX

fins a mitjan segle XX, la salut

dels països del tercer món ens

preocupava perquè eren colò-

nies, font de riquesa, mà d’obra

barata... Naixien els primers

instituts de medicina tropical a

Europa: calia cuidar la salut

dels colons europeus i protegir

la indústria per enriquir-se

encara més. Més tard, Europa i

el món desenvolupat s’aïllen

dels països tropicals. És l’època

de la guerra freda i la política

de blocs. Amb la globalització,

recuperem una certa visió

general del món. Les fronteres

són artificials i el que passa en

un lloc remot de l’Àfrica ens

afecta tots. En aquest context,

bona part de la humanitat viu

en l’extrema pobresa. Moral-

ment, això és inacceptable i, a

més, això també ens pot afec-

tar a tots.

Quin equip humà hi ha dar-rere la vacuna? En ciència, sempre es diu que

l’equip és imprescindible.

Aquest n’és un exemple clar.

En una malaltia tan complexa

com la malària –amb assaigs

clínics i altres estudis– qualse-

vol avanç implica poder dispo-

sar d’equips als Estats Units,

Bèlgica, Espanya i Moçambic,

com també, tenir bons equipa-

ments tècnics i instal·lacions

físiques estables a més de

10.000 quilòmetres de Barce-

lona. A Moçambic tenim unes

240 persones: químics, biòlegs,

metges, epidemiòlegs, tècnics

de laboratori, infermers, digi-

talitzadors de dades, antropò-

legs, administratius... A Bar-

celona, el grup és d’unes 25. I

tot progrés en la recerca és fruit

d’aquests equips multidiscipli-

naris, altament preparats. El

meu paper és el de coordinar

tots els grups per poder avan-

çar i fer estudis com el que s’ha

presentat ara.

Com entra en contacte ambla Fundació Bill & MelindaGates? El nostre és un grup reconegut

internacionalment en el de-

senvolupament i l’avaluació

d’estratègies contra la malària.

Vam ser els primers a avaluar

l’eficàcia de les mosquiteres

impregnades amb insecticida a

Pedro Alonso: una vacuna per a l’esperança

“El que passa a l’Àfrica també ens afecta a tots”

L’Observatori de SalutInternacional de la UB És una plataforma única al país per a l’estudi, la recerca i

la formació en salut internacional, creada a iniciativa de la

UB i l’Hospital Clínic de Barcelona en el marc la Càtedra

UNESCO de Medi Ambient i Desenvolupament

Sostenible 2004 de la UB, de la qual va ser titular el curs

2003-04 el professor Pedro Alonso, del Departament de

Salut Pública. Té com a objectiu donar resposta als reptes

més urgents de l’agenda mundial de la salut tant en els

països industrialitzats com en els de renda més baixa i evi-

tar que cap país, grup o col·lectiu social –immigrants,

etcètera– quedi al marge de la globalització de la salut.

Barcelona és també la seu de la plataforma internacional

més ambiciosa en la lluita contra la malària: el Consorci

per al Tractament Intermitent Preventiu en Nens (IPTI),

amb seu al Centre de Salut Internacional de l’Hospital

Clínic de Barcelona. Contacte Observatori: osi@ub.edu

25

l’Àfrica, ja fa 12 anys. També

hem fet estudis de profilaxi

sobre el tractament intermi-

tent de la malària. Barcelona

és, a més a més, seu del consor-

ci internacional més ambiciós

en la lluita contra la malària.

Per tot plegat, ens van venir a

buscar i van visitar el CISM de

Moçambic per saber si teníem

capacitat per liderar l’avalua-

ció de la seguretat i l’eficàcia

del producte en humans a l’À-

frica.

El consorci públic/privat és elmillor model per estudiar ma-lalties lligades a la pobresa?

No sé si és “la” solució, però

n’és una. Un dels reptes de la

comunitat científica en salut

internacional és trobar noves

opcions per superar barreres

conegudes: el dèficit d’inver-

sió financera i de recursos hu-

mans. No hi ha atractiu per al

mercat inversor, que són les

empreses farmacèutiques que

desenvolupen nous productes

i vacunes. Podem queixar-

nos, dir que el sistema és

injust, o també buscar fórmu-

les intel·ligents: explicar que

fer recerca sobre aquestes

malalties és important i que

ens hi juguem part del nostre

futur. És una injustícia fla-

grant abandonar continents

que no poden desenvolupar-

se socialment i econòmica-

ment si no contribuïm a

controlar les malalties que els

mantenen en la pobresa. Cal

posar-hi més diners públics, i

això té molt a veure amb els

ministeris i la cooperació

internacional, entre altres fac-

tors. Com mantenir l’interès

de les grans empreses farma-

cèutiques? Amb fórmules

noves, les public private part-

nership. És un altre paradig-

ma de la nostra feina: una

fundació nord-americana fi-

lantròpica cofinança una de

les principals companyies far-

macèutiques mundials per

impulsar una vacuna que no

és a la llista de prioritats

empresarials. I una institució

pública, que rep diners pú-

blics, finança l’equip de la

UB-Hospital Clínic de Bar-

celona. Ara tenim resultats

molt encoratjadors, però hem

passat per anys de travessa pel

desert. Hem hagut de vèncer

incomprensions i dificultats,

però també cal dir que la UB i

el Clínic ens han facilitat les

condicions per fer la nostra

feina, desenvolupar els grups,

etcètera. I no totes les institu-

cions del país haurien fet el

mateix.

Per què és tan difícil trobaruna vacuna de la malària? Hi ha dues grans raons. En pri-

mer lloc, el paràsit és un gran

repte científic, és un organis-

me molt complex. Fins ara,

semblava que calia conèixer

molt bé la malaltia i l’organis-

me que la provoca i que d’aquí

sortiria la vacuna. En la ma-

lària no és així. Encara avui no

es coneixen molts aspectes

bàsics del plasmodi, els meca-

nismes immunes. Un virus és

com una bicicleta, un bacteri

és un cotxe i el plasmodi és

una llançadora espacial. I la

majoria de vacunes disponi-

bles al món són contra virus o

bacteris. Estem parlant de la

primera vacuna contra un

paràsit humà. Segon proble-

ma: més diners i capital humà.

La suma dels dos factors, al

principi del segle XXI, és

desesperant.

Moçambic és un país senseregistre civil. En l’estudi,s’han censat 65.000 personesi se n’ha fixat per GPS el llocde residència... Com es fa perobtenir la col·laboració de lapoblació? Aquest és un punt clau del nos-

tre treball, que només s’entén

des del concepte de cooperació,

de generació de confiança entre

les autoritats del país i la pobla-

ció, i de visió a llarg termini.

Treballem a Moçambic des de

1996. Hi hem generat confiança

en el Govern, les autoritats, la

comunitat. Per què es refien de

nosaltres? Ens coneixen, han

vist el nostre treball dia a dia a

l’hospital, saben que el nostre és

un projecte seriós i rigorós.

Estem implicats en la formació

d’experts del país, en l’assistèn-

cia mèdica a l’hospital des del

primer dia. S’ha creat un vincle

de confiança, quasi afectiu,

amb la població i les autoritats.

Això potser no ho acaba d’en-

tendre, la comunitat científica,

però és una gran inversió en

temps i dedicació absolutament

imprescindible.

A Ilha Josina, una personapot rebre de 300 a 500 picadesinfectives l’any, gairebé unaal dia....I això ens explica part de les

complexitats extremes de la

vacuna. En qualsevol altre cas,

s’espera que la vacuna sigui efi-

caç tot i que el risc de contreu-

re la malaltia sigui baix.

Quantes vegades t’exposes al

risc del virus de l’hepatitis B?

Habitualment, mai. Només en

casos excepcionals. En la ma-

lària, tenim un risc d’infecció

gairebé diari, de manera que la

vacuna ha de funcionar cada

dia. És un repte massiu. I és en

aquest context on hem assajat

la vacuna. Un cop demostrat

que protegeix el nens africans

en aquestes condicions d’in-

tensitat notables, ara cal saber

si podem reproduir els ma-

teixos resultats administrant la

vacuna en el programa ampliat

de vacunació.

Com més petit és el nen,la vacuna confereix més protecció...Hem vist un 77 per cent de

protecció en menors de 2

anys en casos de malària greu,

en que la taxa de letalitat és

Perfil personalPedro Alonso (Madrid,

1959), metge especialista

en malalties tropicals. Va

entrar a l’Hospital Clínic

de Barcelona el 1992,

responent a l’anunci “Es

necessita un epidemiò-

leg...”. És professor del

Departament de Salut

Pública de la UB i direc-

tor del Centre de Salut

Internacional de l’Hos-

pital Clínic de Barcelona

i del Centre d’Investi-

gació en Salut de Ma-

nhiça (CISM) a Mo-

çambic. Va fer el primer

viatge a l’Àfrica el 1984.

Tanzània, Gàmbia i

Moçambic són els països

on més ha investigat la

malària. El continent

africà és un component

essencial del seu món

personal i professional,

“un lloc on qualsevol

contribució a la lluita

contra la malaltia i la

mort és extraordinària-

ment gratificant”.

© WHO/TDR 2003

Hem entraten l’era de les vacunes difícils

reportatge

(Continua a la p. 26)

reportatge

26

Àfrica, un continent castigat

Cada 40 segons mor un nen al’Àfrica a causa del paludisme.A tot el món hi ha cada anyd’un a tres milions de mortsper malària, el 90% a l’Àfricasubsahariana. Són, sobretot,nens menors de 5 anys. Lamalària és causa i conse-qüència de pobresa. Atacapaïsos pobres, els empobreixencara més i imposa un costeconòmic abusiu a persones igoverns. Cada família pobraque viu en zona de risc dedi-ca prop del 25% dels in-gressos a la prevenció i eltractament antimalàric. A l’À-frica, la malària costa uns 12bilions de dòlars del PIB cadaany i frena el creixement eco-nòmic un 1,3% anual. Cons-titueix una de les barreresmés importants per al pro-

grés dels països més pobresdel planeta. Però la lluitacontra la malària és també elparadigma sobre el significatde la col·laboració internacio-nal en un món globalitzat. Ésuna oportunitat oberta percontribuir al progrés de lesregions més desfavorides iconstruir un món més equita-tiu per a tothom.

Per què hi ha una alta incidèn-cia al continent africà? Lescondicions climàtiques; l’efi-càcia del mosquit (Anophelesgambiae) com a vector trans-missor; el predomini del P. fal-ciparum, agent causal de laforma més mortífera; i, sobre-tot, el dèficit d’infraestructu-res sanitàries i de programesde control epidemiològic en

Condicions perinatals 2.375.000 23,1%

Infeccions respiratòries 1.856.000 18,1%

Diarrea 1.566.000 15,2%

Malària 1.098.000 10,7%

Xarampió 551.000 5,4%

Anomalies congènites 386.000 3,8%

Sida/VIH 370.000 3,6%

Tos ferina 301.000 2,9%

Tètan 185.000 1,8%

Malnutrició 138.000 1,3%

Altres causes 1.437.000 14,0%

TOTAL 10.263.000 100%

Font: World Health Organization. The World Health Report

2003.

Les patologies que causen més mortalitat infantil en paï-sos de renda baixa es poden prevenir i tractar avui dia alspaïsos del Primer Món.

Causes de mortalitat infantilen països en vies de desenvolupament (2002)

molt alta. És una gran notí-

cia, perquè això equival a

prevenir morts. Que la va-

cuna sigui més immunogè-

nica com més petit és el nen

és un bon estímul per iniciar

la immunització en nadons i

continuar el desenvolupa-

ment del producte. Curio-

sament, també mostra una

millor cobertura contra

l’hepatitis B que les vacunes

rutinàries contra el virus

(molt efectives, per cert).

No era un resultat buscat, el

de l’hepatitis B. És a causa

del disseny de la vacuna,

perquè el que es volia era

que el sistema immune

visualitzés millor el paràsit

de la malària. Si al final

podem vacunar contra les

dues coses alhora, doncs

encara millor.

Caldran altres mesures, amés de la vacuna?Un cop tenim una vacuna, es

pensa que el problema està

resolt. Això era cert en la

majoria de malalties contra

les quals hi ha vacunes de les

considerades “fàcils”. Però

hem entrat de ple en l’era de

les vacunes difícils. No serà

fàcil tenir eficàcies del 90 o el

100%. Una vacuna amb un

50-60% d’eficàcia serà per-

fectament utilitzable. Però

ens recordarà que caldrà

aplicar altres mesures de

control: el maneig clínic dels

casos, que vol dir disposar de

fàrmacs eficaços per al trac-

tament de la malària, i fer ús

de mosquiteres impregnades

d’insecticida i del tracta-

ment intermitent de la ma-

lària que estem aplicant.

El govern del RegneUnit anuncia que comprarà la vacuna Segons publicava La Vanguardia (25/11/04), el ministre

d’Economia del Regne Unit, Gordon Brown, va anunciar

que diversos governs encapçalats pel britànic adquiririen

per anticipat milions de dosis de la prometedora vacuna de

la malària desenvolupada pel metge Pedro Alonso, per asse-

gurar-ne la comercialització a baix preu. Segons el diari,

s’espera que l’executiu de Toni Blair compri entre 200 i 300

milions de dosis i faci efectius els pagaments tan bon punt

estigui preparada la vacuna contra aquesta malaltia.

són les causes. El patró epide-miològic de la malaltia variasegons les zones. Hi ha dife-rències, per exemple, degu-des a l’estacionalitat de latransmissió en cada àrea i alnombre de picades infeccio-ses que pot rebre un individuper any (Entomological Inocu-lation Rate o EIR).

Quina és la població en risc? En teoria, tothom hi estàexposat. En general, individussense immunitat que es des-placen a àrees de risc.En àreespobres i subtropicals són mésvulnerables els grups ambimmunitat reduïda –nens idones embarassades– aixícom turistes, refugiats i des-plaçats procedents d’àrees noafectades. En el cas de la ges-tació, les dones amb defensescontra P. falciparum perdenprotecció durant l’embaràs(en especial, en el primer i elsegon fill).

Com s’ataca la malaltia a l’Àfrica? Hi ha un front a tres bandes:

el tractament immediat delscasos clínics en el momentd’aparició dels primers sím-ptomes, l’ús de mosquiterestractades amb insecticida iel tractament intermitentpreventiu durant l’embaràs(TIP) amb sulfadoxina-piri-metamina. Darrerament, hiha hagut avenços significa-tius pel que fa al coneixe-ment de la biologia molecu-lar del plasmodi i el mosquitque transmet la malària. Ac-tualment, desenvolupar no-ves estratègies per al controlde la malaltia és un dels rep-tes més urgents –i tambémés complexos– que téplantejats la salut públicainternacional.

La Declaració d’AbujaEl 25 d’abril és el dia de lamalària a l’Àfrica. El 2000,caps d’estat i representantsde 44 països africans reunitsa Nigèria van signar la Decla-ració d’Abuja, un compromísper reduir al 50% la mortali-tat per malària a l’Àfrica el2010.

reportatge

27

Enric Franco, missioner a l’Àfrica

Enric Franco, missioner amb

una llarga experiència a l’À-

frica, ha viscut i en primera

persona la duresa de la ma-

lària. Després de les seves

experiències, conclou que la

malaltia està molt relaciona-

da amb els problemes socials

i econòmics de la població a

l’Àfrica.

“Quan arriba l’estació de

pluges, i la gent es mulla i té

fred, el paludisme ataca amb

força. I sobretot, hi ha la

pobresa, que vol dir falta d’a-

limentació. A la gent que viu

d’una economia de subsis-

tència, sense esperança en el

futur, no li pots demanar que

gasti els pocs cèntims que té

en medicines i tractaments.

La butxaca no els arriba. Els

que més pateixen el paludis-

me són els pobres. I els nens,

que encara no tenen una

consideració social: es tro-

ben malament, no diuen res,

o no se’ls fa cas, ja passarà. És

com la SIDA, no hi ha mai

un certificat que digui ‘ha

mort d’això’, perquè general-

ment es barreja amb d’altres

malalties i creences. Molts

cops, quan preguntes per

quina raó ha mort, reps

aquesta resposta: ‘Ha mort

de curta malaltia o de llarga

malaltia’, i res més.”

Enric Franco, missioner salesià Yaoundé (Camerun), octubre2004

“Els que més pateixen el paludismesón els pobres”

reportatge

28

i a la UB...

BUNIVERSITAT DE BARCELONA

U

MedicinaTítol homologatEnsenyament de 1r i 2n cicle

Continguts bàsics:Bases psicològiques dels estats desalut i malaltia; estat de salut dels apa-rells i sistemes corporals; epidemiolo-gia general i demografia sanitària;morfologia, estructura i funcions del’organisme humà;patologia;medicinalegal i toxicologia; medicina pre-ventiva, salut pública, medicina i cirur-gia d’aparells i sistemes; obstetrícia iginecologia; pediatria i psiquiatria.

FarmàciaTítol homologatEnsenyament de 1r i 2n cicle

Biologia vegetal i farmacognòsia gene-ral; immunologia; bioquímica; nutrició ibromatologia; física aplicada i fisicoquí-mica; salut pública; matemàtica aplica-da; tecnologia farmacèutica; micro-biologia; morfologia i funció del coshumà; toxicologia; fisiopatologia; pa-rasitologia; química orgànica, inorgàni-ca i farmacèutica; gestió i planificaciófarmacèutica; tècniques analítiques;legislació i deontologia; biofarmàcia i

farmacocinètica; farmacologia i farmà-cia clínica; anàlisis biològiques i dia-gnòstic de laboratori; pràctiques; pràc-tiques tutelades (sis mesos).

A la Facultat de FarmàciaAvinguda Joan XXIII s/n08028 BarcelonaTelèfon: 93 402 13 14

InfermeriaTítol homologatEnsenyament de 1r cicle

Continguts bàsics:Administració de serveis d’infermeria;ciències psicosocials; infermeriacomunitària, geriàtrica, maternoinfan-til, medicoquirúrgica i psiquiàtrica;estructura i funció del cos humà; far-macologia, nutrició i dietètica; legisla-ció i ètica professional.

A l’Escola d’Infermeria:Campus de BellvitgeFeixa Llarga, s/n. Pavelló Central, 3aplanta

08097 l’Hospitalet de LlobregatTel.: 93 402 42 00

I als centres adscritsEscola Universitària d’Infermeria -Santa MadronaEscola Universitària d’Infermeria - Sant Joan de DéuEscola Universitària d’Infermeria del Mar

Transports Metro: línia 5, Hospital Clínic.Bus: 14, 20, 31, 37, 54, 59, 63, 64, 66, 67, 68.

Servei d’Atenció al Viatger.Medicina Tropical. Centre deVacunació d’Adults de l’HospitalClínic de BarcelonaRosselló, 163, 5a planta08036 Barcelona Tel.: 93 227 54 07 / 227 54 86

Servei de Medicina Preventiva.Centre de VacunacióInternacionalHospital de Bellvitge Antiga Escola d’Infermeria, 4aplantaFeixa Llarga, s/n08907 L’Hospitalet de LlobregatTel.: 93 260 76 30 / 260 75 57secretaria.mpr@csub.scs.es

I una lectura recomanada: El viajero global. Consejos para viajar seguro. Manuel Corachán i Joaquim Gascon.(UB - Hospital Clínic de Barcelona) Ed. Planeta, 2002

I abans de sortir de viatge...

Casanova, 14308036 BarcelonaTel.: 93 403 52 51

Sant Joan de DéuP. Sant Joan de Déu, 208950 Esplugues deLlobregatTel.: 93 253 21 30

Transports Bus: línies 63, 78, Esplubús

FACULTAT DE MEDICINA

Casanova(www.ub.edu/medicina/)

BellvitgeFeixa Llarga, s/n08907 L’Hospitalet de LlobregatTel.: 93 403 47 52

Transports Metro: línia 1, Feixa Llarga.Bus: línies 65, LH1, LH2

Alguns dels ensenyaments de la UB relacionats amb aquest reportatge són:

A més, podeu consultar tota l’oferta de màsters, postgraus i doctorats de la

UB a la web de la Universitat,

www.ub.edu

Més de 40.000 nois i noies deCatalunya estan acabantaquest curs els estudis desecundària. Molts d'ells jacomencen a pensar quinsestudis universitaris faran siaproven el curs i la selectivi-tat. La decisió no sempre ésfàcil perquè hi intervenenmolts factors: les preferènciespersonals, la influència de lafamília i els amics, l'orientacióque reben dels seus profes-sors, les possibles sortidesprofessionals… La UB, que haacollit aquest curs 2004-05 unterç dels estudiants de totCatalunya que finalment vansuperar les proves d'accés a launiversitat, ja ha iniciat, permitjà del Vicerectorat d'Estu-diants, tot un seguit d'accionsper donar a conèixer a alum-nes i professors de secundàriauna informació adequada perajudar-los a decidir.

Posem-nos en el cas d'un estu-diant d'últim curs de batxille-rat o bé d'un dels seus profes-sors que vol saber què fa la UB,quins estudis hi pot cursar,com s'estructuren aquests en-

senyaments, quins contingutsproposen, quines sortides pro-fessionals hi ha... El primer pasper esbrinar-ho el podrà ferdes de casa:només uns minutsde navegació per l'apartatFuturs Estudiants de l'UBWeb(www.ub.edu) li proporciona-ran una informació clara i proudetallada. Aquest apartat tam-bé inclou l'Espai UB-Secun-dària, l'objectiu del qual ésmantenir una connexió per-manent entre ambdós móns.A través de l'Espai UB-Secun-dària també es pot fer quesigui la mateixa UB, per mitjàdels docents que la represen-ten, la que es traslladi a l'insti-tut per fer-hi una xerradasobre la institució universitàriaen general, les diferents àreestemàtiques que la integren id'altres qüestions que desper-tin l'interès o plantegin dubtesal futur universitari. Només calque el centre de secundàriaompli el formulari de sol·lici-tud que trobarà a la secció Xer-rades als centres de secundària(http://www.ub.edu/csecun-daria/espaiub/xerrades.ph);la UB es posarà en contacteamb ell per correu electrònic ili confirmarà la visita.

Però si el que el nostre "futurestudiant" vol és trepitjar perprimer cop l'entorn universi-tari, el centre on "ensenyenallò que té (gairebé) deciditestudiar" mentre li expli-quen en què consisteixenrealment aquests "estudissomiats" també ho pot ferperquè els diferents centresde la UB convoquen, al llargde tot el curs, especialment apartir del mes de gener, jor-nades de portes ofertes,conferències, fòrums i tallers

informatius (vegeu, a talld’exemple, el quadre adjunt).

L'objectiu de tot plegat és feruna mica més fàcil la seva triai l'adaptació a una nova etapaacadèmica.

A més, del 9 al 13 de març, laUB serà present, com cadaany, al Saló de l'Ensenyamenti la Formació Contínua que secelebra al recinte de Fira deBarcelona, a Montjuïc.

notícies

30

I l’any que ve, què?

EU d'Estudis Empresarials• Fòrum d'estudiants de

secundària.• Jornada de portes

obertes.

EU d'Infermeria• Jornada d'intercanvi

secundària-universitat(adreçat al professorat).2 de març de 2005.

• Tallers d'Infermeria.9 de març.

Biblioteconomia iDocumentació• Visita a la biblioteca del

Pavelló de la República. 9de març de 2005.

• Trobada amb professoratde secundària.7 de febrer.

Biologia• Conferències per a profes-

sorat de secundària.• Treballs de recerca dins

l'àmbit de la biologia.Al llarg del curs.

Física• Experiments de física.

Del 24 de gener al 3 febrer.

Geografia i Història• Cine fòrum: Històries de

pel·lícula.

Geologia• 5a Trobada del professo-

rat de CTMA. 28 de generde 2005, de 8,30 a 13,30 h.

• Sortides de camp a Geolo-gia. Al llarg del curs escolar.

• Fòrum de geologia.De gener a abril.

Matemàtiques• 5a edició de Matesfest -

Infofest. 7 d'abril de 2005.• Xerrades - Taller. 17 de

novembre de 2004 i 2 de febrer.

• Suport als treballs derecerca en matemàtiques.De febrer a desembre.

Medicina• Jornada de portes obertes.

Psicologia• Què és psicologia UB

(adreçada al professorat).• Vine a Psicologia.

Química• Fem química al laboratori.

Del 17 de gener al 15 defebrer.

• I tu? Jo bioquímica. Juny.

Algunes activitats previstes en centres de la UB

Podeu consultar la informació actualitzada i completa a la web:http://www.ub.edu/csecundaria/espaiub/

notícies

31

Màsters, postgraus, cursos deperfeccionament… És a bas-tament conegut que la forma-ció continuada del personalde les empreses i institucionsés cada cop més important. Hiha casos, però, en què no hi hacap màster o postgrau ques'adapti bé al que necessitenels membres d'una entitat.Aleshores cal una formació "amida", que inclou els contin-guts específics necessaris ique, a més, acostuma a tenir"efectes col·laterals" benefi-ciosos perquè suposa la pràc-tica d'una activitat comunacompartida per tot el perso-nal de l'empresa.

Un exemple de formació amida és el programa que hadesenvolupat Les Heures,FBG-Universitat de Barce-lona per a directors d'oficinade la Caixa. "Vam estudiar elsmillors màsters i postgrausper al nostre sector i vamconstatar que per ajustar-nos a les nostres necessitatscalia extreure el millor decadascun i fer-lo a mida",explica Ferran Coma, derecursos humans de la Caixa.El projecte es va encarregara 15 escoles de formaciócontinuada o de negocis iLes Heures, en concret, va serla responsable de desenvo-lupar-lo a les zones de Lleidai Tarragona.

La formació rebuda reuniados aspectes, els coneixe-ments tècnics i els de tipussocial. En el primer cas, elsdirectors d'oficina bancària

han d'estar preparats perassessorar en temes legalsaplicats a operacions bancà-ries, des de l'impost de suc-cessions a altres normativesque afecten la gestió depatrimonis, a criteris sobreinversions... D'altra banda,aquests professionals hande ser competents en rela-cions interpersonals, dotar-se d'un grau elevat d'in-tel·ligència emocional, serempàtics… Per tal d'aplegaraquests dos tipus de co-neixements diferents en unsol curs, es va haver de dis-senyar a mida.

El curs, però, no va suposarnomés aprendre els contin-guts, sinó també el fet que elsdirectors d'oficina convis-quessin vuit hores un dia lasetmana. Els col·legues declasse no eren uns alumnes

qualssevol, sinó persones quetenen els mateixos proble-mes diàriament. "Això afegeixun valor a la formació que és

difícil de calcular", explicaComa.

Déborah Pugach

Aprendre “a la carta”La formació a mida s’adapta a les necessitats específiques de l’empresa i fomental’intercanvi i la col·laboració entre el personal.

Formació on-line també per a bancs i caixesL'aprenentatge on-line ésuna de les metodologiesd'elecció per a la formaciócontinuada en el sectorfinancer, i més encara te-nint en compte que alsbancs i a les caixes el treballa través de la xarxa i ambintranets està generalitzat.Més de 3.000 treballadorsde Bankinter, per exemple,han seguit fins ara vint cur-sos d'UB Virtual sobre re-cursos humans, finances,

comptabilitat, entre d'alt-res. Per a aquest col·lectius'ha fet fins i tot una adap-tació específica de l'espaivirtual on s'imparteixen elscursos, de manera queaquest espai reculli la imat-ge corporativa del banc. I,de l'altra, la intranet deBankinter ha incorporat unaccés directe a la web delscursos. La formació a midatambé es pot fer en xarxa.Com a exemple, des d'UB

Virtual s'han preparat elsmaterials i s'han elaboratles directrius docents d'uncurs per als directius delBanc Sabadell. La Univer-sitat ha indicat quins mate-rials cal incorporar i hadetallat aspectes com, perexemple, quins han de serels mecanismes d'avalua-ció, mentre que el Departa-ment de Recursos Humansdel banc és el responsabled'impartir el curs.

notícies

32

Foto

s:M

anol

o U

rban

o

Montserrat Besses, autora delreportatge “A ritme d’Estatut”explicava dies abans de l’e-missió el perquè d’aquest títol:volia fer referència –deia– a dosaspectes concrets: d’una ban-da, a aquells moments en quèa Catalunya s’havia mirat d’a-vançar en l’autonomia políti-ca,moments que han pautat elcompàs d’una tasca farcidad’entrebancs; de l’altra, a totesaquelles cançons i poemes satí-rics que durant els anys setan-ta revistes com El be negre o

L’esquetlla de la Torratxa vanpublicar fent referència al tantvolgut Estatut, fins i tot indi-cant el ritme amb què s’haviende cantar.

Entès el joc de paraules,li segui-rem la veta. Podríem dir que,musicalment parlant, el debatal Paranimf va ser un allegro,manon troppo (animat,però senseexagerar),un nocturn suau exe-cutat amb eficàcia, sense solosdissonants ni intervencions enexcés desafinades.

Preludi*(*Petita forma musical que acostuma aprecedir una obra important)

L’arribada del primer partici-pant, a l’hora prevista –diríemque amb puntualitat britànica,si no fos perquè també és qua-litat atribuïble al tarannà cata-là– va ser el toc de la batuta alfaristol. A partir d’aquí, un pre-ludi vestit d’arribades i saluta-cions, només desvirtuat peralguns retards, sens dubte jus-tificats,però decebedors per alsqui esperaven la primera imat-

ge conjunta dels cinc tenorsmoments abans de lliurar-se,en directe, a la dialèctica.

Passades les nou, mentre elstelespectadors (amb màximsd’audiència que van superarels 200.000) es posaven al diasobre tot allò que s’ha fet desde 1883 per progressar en l’au-tonomia catalana,tres dels cincparticipants al debat –curiosa-ment els representants delGovern tripartit– van arribar atemps de compartir amb el

Preludi, nocturn i fuga:el Debat de l’EstatutEl Paranimf de la UB va acollir, el 13 d’octubre pas-sat, un debat sobre el nou Estatut de Catalunya,protagonitzat per Artur Mas (CiU), Miquel Iceta(PSC), Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), Josep Piqué(PPC) i Joan Boada (IC) i moderat per Carme Ros.Va ser emès en directe per TV3 com a eix centrald’una nit temàtica encetada amb l’emissió delreportatge “A ritme d’Estatut”, on la periodistaMontserrat Besses va oferir una visió panoràmicai divulgativa de la història dels textos articulats peraconseguir l’autonomia política des de 1883 finsara. La Nit de l’Estatut a la UB va ser el que vampoder veure, però també tot allò que acostuma aquedar darrere l’escenari.

notícies

33

rector amfitrió i amb els direc-tius de TV3 un menú lleugerperò engrescador: un originaldivertimento d’amanides, sal-tats i emulsions regats ambdenominacions d’origen poccatalanes però prou consagra-des. Tot seguit, mentre elstelespectadors digerien elrepàs de la feina feta en unsegle i mig, els polítics feien elmateix amb le repas,que dirienels francesos, deixant que enuna improvisada sala de ma-quillatge, en horari laboral llocde treball de vicerectors i secre-tàries, els preparessin la pell(més o menys fina, segons elscasos) per suportar la incidèn-cia dels focus.

Nocturn*(*Peça musical lenta, cantable i decerta llangor)

Pocs minuts després de les 22.30h, el Paranimf de la UB, acostu-mat a afillar actes cerimonials,apareixia aquest cop a les pan-talles de les televisions catala-

nes transvestit de plató.Sonavenles primeres notes d’un nocturnben pautat (mèrit dels bons ofi-cis de la moderadora i la pre-disposició dels participants) ones podien distingir perfecta-ment els diferents tons,els dife-rents timbres, de veus i d’ideo-logies, en una discussió obertasobre la defensa de la identitat,el model de finançament i unnou marc de relació amb elgovern de l’Estat. L’escenari i elrespecte escrupulós del públicassistent (prop de 300 convi-dats) van tintar el col·loqui d’unasolemnitat només distreta pelmoviment de les càmeres, elssenyals del regidor i les pausesprogramades. Potser no es vaparlar de tot, però tot el que esva parlar, aquella nit, tocava.

Fuga*(*Exemple clar d’obra escrita en estilimitatiu; un cop enunciat el tema peruna de les veus, les altres la imiten)

En acabar el debat, la nit es vaanar desfent com s’havia anatteixint: el primer d’arribar vaser el primer a donar la troba-da per acabada. Mentre parti-cipants i convidats marxaven,s’anaven apagant al recinteuniversitari els focus d’una nitmediàtica. L’endemà, la prem-sa del dia recollia, entre d’alt-res, aquesta impressió: va serun “debat de guant blanc sobreles grans qüestions”.

Ester Colominas

El president del Brasil, LuizInácio Lula da Silva, ha estatnomenat doctor honoris causapel Consell de Govern de laUniversitat de Barcelona a pro-posta de la Facultat de Dretpels valors de pau, justícia iigualtat que simbolitza i, moltespecialment, per la sevaaposta decidida per l'educa-ció com a motor de desenvo-lupament humà i progréssocial, valors i objectius querecull l’estatut de la UB.

La Universitat ha emprès lesgestions necessàries perquèel president Lula pugui serinvestit durant l'actual cursacadèmic.

La UB nomena‘honoriscausa’ el president Lula de Silva

Jean-Pierre Serre, un dels prin-cipals matemàtics dels nostresdies,va ser investit doctor hono-ris causa el 10 de novembre enuna cerimònia presidida pelrector Joan Tugores i amb lacatedràtica del Departamentd'Àlgebra i Geometria PilarBayer com a padrina.

Nascut a Bages (el Rosselló) el1926, Jean-Pierre Serre és undels experts més representa-tius de la matemàtica actual.El 1954, els seus resultatssobre els grups d'homotopiade les esferes li van valer laconcessió de la Medalla Fields,quan tenia 27 anys.

El 2003, Jean-Pierre Serre varebre el Premi Abel, conegutcom el Premi Nobel en

Matemàtiques, atorgat perl'Acadèmia de Ciències iLletres de Noruega.

… i investeix el matemàticJean-Pierre Serre

Va ser unnocturn benpautat on es distingien tons i timbres, veus iidiologies

Gastant com a molt un 5%més en la construcció d’unedifici es pot estalviar des-prés més d’un 30% en la des-pesa quotidiana d’energia.Aquest és un argument depes a favor de dissenyar nousedificis que aprofitin els dar-rers avenços tecnològics pera un major estalvi dels recur-sos naturals. Superfícies devidre gruixut que deixen en-trar la llum solar i ajuden aconservar la temperatura in-terior, panells fotovoltaics alterrat, un sistema de canalitza-ció per aprofitar l’aigua de lapluja i reciclar la que s’escolaper les piques… Tot hi ajuda.

Construir vuit edificis públics a diferents ciutats seguintaquests criteris d’estalvi ener-gètic és l’objectiu del projectede recerca de la Unió EuropeaSARA (Arquitectura SostenibleAplicada a Edificis PúblicsReplicables), coordinat pelgrup de recerca de la UBAgrupació Euroregional delsSistemes Fotovoltaics (ubicat alParc Científic de Barcelona). ABarcelona, es construirà unCentre d’Assistència Primària(CAP) al carrer Roger de Flor. Elseu disseny ens ajuda a enten-dre com és l’anomenada arqui-tectura sostenible.

En el nou edifici,com en els dela resta del projecte SARA, esvol arribar al compromís d’ob-tenir un estalvi del 30 % inver-

tint com a molt un 5 % més enla construcció. En el cas deBarcelona s’aprofita el climamediterrani, amb temperatu-res suaus i dies assolellats. Eldisseny del nou CAP incloufaçanes amb grans superfíciesde vidre i un pati interior quepermeten l’entrada de llumnatural. La distribució del’espai interior s’ha fet teninten compte quin consum dellum interior requereix cadaàrea de l’edifici: les sales deconsulta s’han ubicat a lesfaçanes exterior i interior, lesd’espera al voltant del patiinterior; la recepció, a l’entra-da de l’edifici, està envoltadaper parets de vidre.

La llum solar, però, també espot aprofitar com a font d’e-nergia a través de generadorsfotovoltaics i tèrmics. En el casdel CAP barceloní hi haurà126 m2 de panells fotovoltaicsa la façana i al terrat, els qualsproduiran el 30% del consumelèctric necessari per a lail·luminació dels diferentsespais, i 24 m2 de panells ter-mosolars que subministraranel 65% de l’aigua calenta d’ússanitari de l’edifici.

En aquests nous edificis detipus sostenible, però, no estracta només d’obtenir ener-gia a través de nous sistemes,sinó també d’estalviar-netanta com sigui possible. En elnou projecte de Barcelona es

notícies

34

Barcelona tindrà un edifici prototip del projecteeuropeu SARA per promoure construccions ambuna menor despesa energètica i de recursos naturals

LLoc on es construirà el nou CAP a Barcelona

L’arquitectura que ajuda a estalviar

disposarà d’un sistema que, através d’uns detectors, con-trolarà la intensitat dels tubsfluorescents de baix consumper regular-la en funció de lallum que entra de l’exterior ide l’ús simultani de la llum ales diferents sales. Així mateix,l’edifici podrà estalviar 383 m3

d’aigua l’any gràcies a unmètode d’aprofitament d’ai-gües de pluja i de les aigüesque provenen de les piques.Aquestes aigües es recolliranen un dipòsit de 12 m3 ubicata l’aparcament i posterior-ment es reciclaran per usar-les a les cisternes dels banys.

També és important un siste-ma de climatització eficient ique aquest vagi acompanyatper un bon aïllament i venti-lació de l’edifici. El sistemade climatització del nou CAP,que estarà construït a basede panells radiants al sostre ia les parets, proporcionaràun rendiment d’un 25%superior als sistemes con-vencionals. A més l’edificidisposa de vidres gruixuts ales façanes per a un majoraïllament i unes lamel·lesorientables al pati interiorque deixaran circular l’aireper convecció natural se-

gons l’època de l’any i lesnecessitats de cada moment.

La informàtica té un paperimportant en aquest tipus d’e-dificis. El CAP barceloní estaràdotat del sistema informàticde gestió centralitzada BMS(building management system),que permet conèixer en totmoment les condicions am-bientals internes i externes del’edifici (temperatura, llum,etcètera) i ajuda a optimitzarl’ús dels diferents aparells queintegren la construcció. A mésa més, mesura els consums, demanera que les dades quereculli serviran per fer un se-guiment dels paràmetres deconsum d’energia i això per-metrà comparar l’edifici barce-loní amb altres construccionssimilars i aplicar els resultats ala construcció d’altres CAP.

El projecte de recerca SARA,que té un pressupost total de6 milions d’euros, reuneix 16participants entre els quals hi ha organitzacions cientí-fiques i de recerca, ajunta-ments i entitats promotores.L’objectiu del SARA, coordinatpel director del GESP i profes-sor del Departament de Físicai Òptica de la UB Antoni Lloret,és promoure la sostenibilitatenergètica en els edificis pú-blics a través de la construccióde vuit prototips. Aquestsprototips són fàcils de re-produir per tal de facilitar laconstrucció d’edificis públicssimilars arreu d’Europa. Aixòsuposaria un impacte signifi-catiu pel que fa a l’estalvienergètic i a la reducció de lacontaminació, i més encara sipensem que s’han seleccionatuns tipus d’edificis que nor-malment fan una gran despe-sa d’energia.

Susana Herraiz

notícies

35

Lloc on es construirà, al carrer Roger de Flor de Barcelona, el nou centre d’assis-tència primària dins el projecte SARA.

Actualment estan en marxa a diversos païsosd’Europa els següents edificis prototip dins elprojecte SARA:

Els edificis prototips són:• Centre d’atenció primària (Barcelona)• Edifici d’oficines (Varsòvia, Polònia)• Edifici d’administració universitària

(Southampton, Regne Unit)• Edifici d’oficines amb espai dedicat a sales d’exposició

(Sinabelkirchen, Àustria)• Supermercat (Ljubljana, Eslovènia)• Edifici municipal (Nàpols, Itàlia)• Centre de formació (La Tour de Salvagny, França)• Centre de formació (Bukara, Uzbekistan)

Malgrat que Catalunya té unllenguatge de signes propi,creat com a llengua estructura-da el 1800 i que a Barcelona iMadrid es van fundar les pri-meres escoles del món per anens i nenes sords –a Barcelo-na, al Saló de Cent de l'Ajun-tament, a iniciativa de mossènAlbert Martí; a Madrid, al ReialCol·legi Nacional de Sordmuts,promogut pel Govern del'Estat– l'ensenyament del llen-guatge de signes català (LSC) iespanyol (LSE) ha estat prohibitdurant més d'un segle. Lacausa? La mesura proposadaen un congrés internacionalcelebrat el 1880 a Milà, fona-mentada en la creença que l'úsdel llenguatge de signes obsta-culitzava l'aprenentatge de lallengua oral.

Actualment viuen a Catalunya10.000 sords profunds, gaire-bé un miler dels quals sóninfants, sovint amb problemesd'alfabetització, fins i tot enacabar l'etapa escolar. I és queper a un sord l'aprenentatgedel llenguatge escrit és méscomplex que per a una perso-na que hi sent: no és fàcil

esbrinar el so de les grafiesquan no l'has sentit mai, nientendre els accents o signesde puntuació que representensobre el paper les inflexionsde la veu quan parlem. Comdiu Maria del Pilar FernándezViader, professora del Depar-tament de Psicologia Evo-lutiva i de l'Educació de la UB:"No podem fer que un sord hi

senti, però sí que aprengui acomunicar-se aprofitant lesseves pròpies facultats. L'apre-nentatge del llenguatge designes –remarca– és per a l'in-fant sord tan natural com eldel llenguatge oral per alsoients, un primer pas per acce-dir a l'educació i, en combina-ció amb el llenguatge oral il'escrit, el millor vehicle perassolir una total autonomia." La recuperació de l'LSC s'hainiciat fa deu anys escassos,

però ja ha donat els primersfruits: dos manuals d'aprenen-tatge, un diccionari dels sig-nes propis per anomenar elsanimals, un recull de termes iexpressions de l'àmbit de lasalut (amb el suport del De-partament de Sanitat i Segu-retat Social de la Generalitat),materials didàctics d'educacióbilingüe (llenguatge de sig-

nes i llenguatge escrit) i d'a-prenentatge per a les famílies,i el prototip del DILSCAT, pri-mer diccionari multimèdia del'LSC, amb més de 1.500 sig-nes, del qual aquest mes dedesembre es publiquen la pri-mera revisió i ampliació i lesversions en castellà, anglès iportuguès.

Fernández Viader ha partici-pat en totes aquestes iniciati-ves i actualment dirigeix a la

Facultat de Formació del pro-fessorat un postgrau d’espe-cialització en comunitat sor-da. Les classes apleguenalumnes que hi senten, sordsi sordcecs procedents deCatalunya i d'altres districtesuniversitaris espanyols i euro-peus i professorat amb osense discapacitat auditiva.S'imparteixen de forma si-multània en llenguatge oral,llengua de signes i llengua es-crita, i disposen de tres tipusde suport en tot moment:intèrprets de llengua de sig-nes i de llengua oral (per afa-vorir el traspàs d'informacióentre sords i oients), intèrp-rets per a les traduccions deles diferents llengües de sig-nes (per a alumnes de fora deCatalunya) i guies-intèrpretsespecífics per als alumnessordcecs. La durada del cursés d'un any acadèmic i incloucontinguts teòrics (coneixe-ment de la llengua i la culturade la comunitat sorda) i pràc-tics (comprensió i expressiómitjançant el llenguatge designes).

Ester Colominas

notícies

36

Sense parlar la gent també s’enténPer a un oient no familiaritzat amb el tema sem-bla una obvietat que els sords es comuniquenmitjançant el llenguatge de signes. Potser cal-dria començar per aquí, per aclarir conceptes:no hi ha un únic llenguatge de signes, sinó tantscom llocs de procedència dels usuaris i el seu úss’està recuperant després d’un segle de prohibi-ció. Tot just ara apareixen els primers diccionarisi manuals d'aprenentatge i es comença a teniren compte en els programes acadèmics.

L'aprenentatge del llenguatgede signes és per a l'infant sord tannatural com el del llenguatge oralper als oients

notícies

37

Ángel Pestaña,el mític sindica-lista de la CNT dels anys vint,vapatir la traïció dels seus com-panys de lluita política i va servíctima d'una persecució quefins i tot li va suposar amena-ces de mort. De fet, el seu amicSalvador Seguí (el Noi del sucre)l'anomenava "el caballero dela triste figura". Ara, la historia-dora María-Cruz Santos hausat aquest símil cervantí coma títol de la seva tesi doctoralllegida a la UB, on es desvelenaspectes poc coneguts de lavida d'Ángel Pestaña i quesegons l'autora vol ser unaaportació més per omplir elbuit historiogràfic que pateixl'anarcosindicalisme.

La tesi doctoral Ángel Pestaña.Caballero de la triste figura,dirigida pel catedràtic d'Histò-ria Contemporània de la UPFJosep Termes, sorgeix de for-ma gairebé casual, quan San-tos va obtenir una sèrie decartes originals del líder obrerdatades dels anys trenta. Enaquell moment va ser expul-sat de la CNT i va decidir for-mar el Partit Sindicalista.Aquestes missives argumen-taven la seva posició enfron-tada amb els dirigents de laCNT-FAI del moment i lanecessitat de fundar un noupartit. Anaven dirigides amilitants i personatges co-neguts, com ara Blas Infante iJulián Besteiro. La historiado-ra va aconseguir entrevistar-se amb antics companys i,breument, amb el fill de Pes-taña, Eliseo, que resideix aMadrid i ha exercit com a directiu d'una companyiafarmacèutica. Afirma que, "entots ells he copsat, malgrat elsanys que han passat, el dolorencara viu de l'expulsió i elbuit a què va ser sotmèsÁngel pels seus antics com-panys".

María-Cruz Santos assenyalacom a moment decisiu en

la vida de Pestañael viatge que vafer a l'URSS el1920 per assistiral II Congrés dela InternacionalComunista. En

aquest viatge es vaentrevistar amb els grans

personatges de la Rússia so-

viètica: Lenin, Trotski, Kro-potkin,Zinoviev i Bukharin i vaquedar esgarrifat davant elcentralitzat model d'organit-zació soviètic, narrat en el lli-bre que va publicar en tornar,Setenta días en Rusia. Lo que yopienso. A més a més, va pre-sentar un informe sobre laInternacional Comunista a laConferència Nacional de Sara-gossa que va ser decisiu per ala separació de la CNT delKomintern.

Aquest pensament el va en-frontar progressivament ambels sectors radicals i amb la FAIfins que va ser expulsat de laCNT, el 1932, arran de la publi-cació del Manifiesto de lostreinta, que li va valer ser ame-naçat de mort per la FAIdurant els anys 1933 i 1934.Elsenfrontaments van ser espe-cialment durs amb GarcíaOliver, el qual, curiosament,havia estat l'encarregat devenjar, el 1922, un atemptatcontra Pestaña organitzat pelgovernador Martínez Anido.

La tesi revela aspectes moltpoc coneguts de la trajectòriade Pestaña com ara els oferi-ments que li van fer el políticconservador Sánchez Guerra,per formar part del Govern al'exili durant la dictadura dePrimo de Rivera, i el presidentMacià, per entrar a formarpart del primer Govern de laGeneralitat recuperada. Els varebutjar tots dos, però el fetens dóna la mesura de comera apreciat fora dels estrictescercles sindicalistes.

Santos defineix Pestaña com"un anarquista pur i honestque va evolucionar cap al re-formisme". Destaca d'ell "unesvirtuts que poden ser qualifi-cades gairebé d'antigues. Eraun home amb un alt sentit del'honor i la lleialtat, per la qualcosa va patir tant arran de lesacusacions de traïdora fetespels seus antics companys".

Jordi Homs

El drama de l’anarquista ÁngelPestaña en una tesi doctoral

Bibliografia succinta

• Setenta días en Rusia: lo queyo pienso, Ángel Pestaña(Barcelona, Librería Españo-la de Antonio López, 1924).

• Lo que aprendí en la vida,Ángel Pestaña (Aguilar, Ma-drid, 1933).

• Del momento: treinta artí-culos seleccionados, ÁngelPestaña (Partido Sindicalis-ta, Madrid, 1936).

• El Sindicalismo: qué quiere yadónde va, Ángel Pestaña(Barcelona, Biblioteca Selec-ción, 1933).

• Sindicalismo: su organiza-ción y tendencia, Ángel Pes-taña (València, Cuadernosde Cultura, 1930).

• Sindicalismo y unidad sindi-cal: ¿es realizable?… ¿cómo?,Ángel Pestaña (València,Cuadernos de Cultura, 1933).

• Terrorismo en Barcelona:memorias inéditas (edició ypròleg a càrrec de JavierTusell i Genoveva Queipo deLlano) (Barcelona, Planeta,1979).

• Ángel Pestaña: retrato de unanarquista, Ángel María deLera (Barcelona, Argos,1978).

notícies

38

El Parc Científic de Barcelona(PCB) rep periòdicamentvisites d'entitats i empresescatalanes que així coneixende primera mà, i en moltscasos descobreixen, el PCB.Entre les darreres visitesfiguren les fetes el mes de

setembre per representatsde la patronal Pimec-Sefes,encapçalats pel president del'entitat, Josep González, i ladel RACC, amb el directorgeneral Josep Mateu, i el vice-president primer, EnricCucurella. També destaquen

les dutes a terme pels presi-dents de la Cambra de Co-merç de Barcelona, MiquelValls, i del Foment del TreballNacional, Joan Rossell, acom-panyats per altres membresd'aquestes entitats. El mes denovembre va ser la consellera

de Salut Marina Geli, junta-ment amb el director d'Estra-tègia i Comunicació delDepartament Manel Balcells iel responsable del Pla Di-rector de Recerca BiomèdicaJosé J. Navas, els que van visi-tar el PCB.

Institucions i empreses visiten el PCB

Fins al 28 de febrer està obertel termini de presentació desol·licituds per als premis delConsell Social de la UB alsmillors treballs científics deri-vats de tesis doctorals llegidesa la UB. Els guardons tenentres modalitats. El premi JoséManuel Blecua, en l'àmbitd'Humanitats i Ciències So-cials, i el premi Ramon Marga-lef, en Ciències Experimentalsi de la Salut, es concedeixenals millors articles publicatsen una revista reconegudaderivats d'una tesi doctoralllegida a la UB. La terceramodalitat és el premi AntoniCaparrós, al millor projecte deretorn a la societat de transfe-rència de coneixement de-senvolupat per un doctor.Més informació:www.ub.edu /cs/premis

Premis a treballs cien-tífics deri-vats de tesisdoctorals

Fa 50 anys, Joaquim Muns, Jo-sep Maria Bricall i Jacint RosHombravella estaven estudianta la UB com a alumnes de la pri-mera promoció de la Facultatd'Econòmiques. Aquest centrecelebra enguany el primer migsegle d'existència, durant elqual s'hi han format moltes generacions d'economistescatalans.

La trajectòria de la Facultat vacomençar el 1954, quan lesclasses es feien a l'EdificiHistòric, al Pati de Lletres; nova ser fins a 1967 quan el cen-tre es va traslladar a l'edifici

actual del Campus de Dia-gonal (després d'haver-se fetprovisionalment uns quantscursos a l'actual Escola d'Em-presarials). També s'ha passatd'oferir només una llicencia-tura en Ciències Polítiques,Econòmiques i Comercials(Secció d’Econòmiques i Co-mercials) a la diversificació del'oferta actual, que inclou elsensenyaments d'Economia,Administració i Direcció d'Em-preses, Sociologia, Estadística,Investigació i Tècniques deMercat, Ciències Actuarials iFinanceres, Graduat Tributari iComptable i Estudis Immo-biliaris i de la Construcció.

L'acte central de la comme-moració del 50è aniversari va tenir lloc el 9 de desem-bre amb l'assistència del rec-tor de la UB, Joan Tugores, elpresident de la Generalitat,Pasqual Maragall, i el con-seller d'Economia, AntoniCastells, que a més a més ésprofessor de la Facultat.També van assistir-hi anticsalumnes de la primera pro-moció, que han contribuït aorganitzar l'acte. D'altrabanda, s'està treballant perorganitzar diverses confe-rències de personalitats delmón econòmic al llarg delcurs.

Econòmiques compleix 50 anys

Visita de la Cambra de Comerç i Foment delTreball Nacional

Visita de Pimec-Sefes i el RACC La consellera Marina Geli al PCB

Moment de l’acte de graduació de laprimera promoció (1959)

Imatge de la Facultat

notícies

✈EGIPTE

✈CUBA

✈TURQUIA

Informació i Reserves a la seva Agència de Viatges

Especial estudiants

www.5estrellasclub.com

Arran de la mort del doctor

Miquel Porter i Moix el passat

18 de novembre, cal fer

memòria de les seves aporta-

cions com a professor univer-

sitari i no deixar que els mit-

jans de comunicació redueixin

la seva imatge a la d'un activis-

ta polític i cultural. La seva

presència capdavantera en

molts camps de la cultura, així

com el seu tarannà d'home

popular, no han de deixar en

l'oblit el que ha estat la feina

fonamental i, a parer meu, l'à-

nima de les altres i el tret més

valuós de la seva dimensió

professional: la dedicació a la

investigació i a la docència de

la història del cinema en el

Departament d'Història de

l'Art durant trenta-cinc anys.

Cal recordar en tot moment

que Miquel Porter ha estat

una de les persones que més

han fet per la història del cine-

ma al nostre país i un catedrà-

tic del qual la Universitat de

Barcelona s'ha de considerar

honrada.

Considero que era, primer de

tot, un amant del cinema i un

profund coneixedor de la seva

història universal (fins i tot de

cinematografies asiàtiques i

africanes poc conegudes entre

nosaltres) i així ho comunica-

va en les seves classes amb

rigor no exempt d'entusiasme i

simpatia. Pel que fa a la histò-

ria del cinema a Catalunya, el

doctor Porter destacarà sem-

pre com a l'especialista i l'in-

vestigador més qualificat de la

seva època entre nosaltres: a ell

li devem nombroses troballes

històriques i, sobretot, haver

posat les bases per construir

una història del cinema català

científicament sòlida.

En destacaré, entre les princi-

pals virtuts d'home de lletres,

el caràcter obert als diferents

corrents del pensament en

general i de la historiografia en

particular, i la constant dispo-

sició a impulsar les línies de

treball dels seus deixebles i dels

joves estudiosos de la seva

especialitat. Els que continuem

la feina que ell ha hagut de

deixar, li haurem d'estar sem-

pre agraïts.

Miquel Porter, la sòlida base pera una història del cinema català

Palmira González López. Professora titular d'Història del Cinema

Us imagineu quin gust teniala cervesa fa 2.500 anys?Sabíeu que la cervesa, i no pasel vi, era la beguda més habi-tual dels ibers? L'equip delPrograma d'Arqueologia delsAliments del Seminari d'Estu-dis i Recerques Prehistòriques(SERP) de la UB ha recreat unacervesa ibèrica a partir delsresidus de diferents àmforesibèriques procedents de di-versos jaciments catalans.

Aquesta cervesa, feta ambmalta d'ordi i mel, es podiaconservar uns quants mesosgràcies a l'ús de l'artemísia,una planta que li donava unaamargor similar a la del llúpol.Fins ara no es coneixia el se-cret de la planta emprada pelsibers per conservar la cervesa,que permetia fins i tot trans-portar-la per mar a altres zo-nes del Mediterrani. Les últi-mes investigacions fetes alspoblats ibèrics d'Alorda Park(Calafell), el turó de Montgat(Montgat) i Puig Castellar

(Santa Coloma de Gramenet)han permès revelar el secret.

La cervesa es va presentar i esva poder degustar en el decursdel Congrés Internacional so-bre la Cervesa en la Prehistòriai l'Antiguitat, organitzat per laUB, que va tenir lloc al Palau deles Heures (Campus Mundet)durant la primera setmanad'octubre. Hi van participaruna cinquantena d'expertseuropeus i americans que vanconfirmar el consum de cerve-sa a Catalunya des de fa mésde 5.000 anys, així com alMediterrani i a la penínsulaIbèrica com a portes d'entradad'aquesta beguda a Europa,associada a l'arribada decereals domèstics procedentsdel nord d'Àfrica. Aquest és elmotiu pel qual es troben a casanostra les cerveses més anti-gues del continent.

Els coordinadors del Programad'Arqueologia dels Aliments,Juan Carlos Matamala i Jordi

Juan Tresserras, van presentarels resultats de les investiga-cions fetes amb les restes decervesa més antigues de lapenínsula Ibèrica, trobades ala cova de Can Sadurní deBegues (Barcelona). En aquestjaciment, excavat des de fa 20anys, s'han identificat sitges,molins i recipients d'aquestaprimera factoria cervesera deproducció artesanal i per alconsum local que correspon alneolític antic (3.000 anys aC).La importància de les troba-lles ha plantejat la possibilitatde musealitzar la cova i pro-jectar un centre d'interpreta-ció on la producció d'aquestacervesa prehistòrica tingui unpaper protagonista. En aquestsentit, el Programa d'Arqueo-logia dels Aliments ha rebutl'encàrrec, per part de Cerve-sers d'Espanya, agrupaciód'empresaris productors, d'e-laborar una exposició itine-rant sobre la cervesa en l'anti-guitat, que hauria d'estarllesta al final de 2005.

La UB ja va impulsar, sota ladirecció del traspassat pro-fessor José L. Maya, un pro-jecte de recreació d'una cer-vesa prehistòrica l'any 1998,arran de les troballes fetes aljaciment ibèric de Genó(Lleida), de 1.200 anys aC. Enaquella ocasió, amb el patro-cini de la marca San Miguel,es van elaborar un cert nom-bre d'ampolles.

notícies

40

El tast d’una cervesa de fa 2.500 anys

Homenatge a Vázquez Montalbánen els premis Sent Soví i Juan Mari ArzakEl lliurament dels premisSent Soví i Juan Mari Arzak,dedicats respectivament aobres literàries i treballs pe-riodístics en l'àmbit de la gas-tronomia, ha inclòs enguanyun homenatge a l'escriptorManuel Vázquez Montalbáncoincidint amb el primer ani-

versari de la seva mort.El fill de Vázquez Montalbán,Daniel Montalbán, va ser pre-cisament el guanyador delpremi Juan Mari Arzak pelseu article El Bulli abans delBulli en què es descriu la tra-jectòria del prestigiós restau-rant de Roses (podeu trobar

l'article a http://www.elpais.es/archivo/pdf/20040429elpbqc_1@8.pdf ). La fotografiarecull el moment en quèDaniel Vázquez recull elguardó el 6 d’octubre. Mu-ñoz Redón va guanyar el pre-mi Sent Soví amb La cocinadel pensamiento, on fa un

recorregut per la filosofiadels grans pensadors i laseva relació amb la gastro-nomia.

La recreació de la cervesa presenta elmateix color i textura que l’original

Co

pyr

igh

t @

200

4 B

lai C

ard

a/G

lob

al Im

age

notícies

41

Contràriament al que el supo-sat esperit emprenedor delscatalans ens pot fer pensar, niCatalunya ni els Països Cata-lans han estat obra de merca-ders o comerciants, sinó delspagesos. Aquesta és la tesique es desprèn de la monu-mental (quatre volums demés de 500 pàgines) i pioneraHistòria agrària dels PaïsosCatalans, que ha dirigit elcatedràtic de la UB Emili Giralti coordinat el professor de laUPF Josep M. Salrach, de laqual ja ha aparegut el volumcorresponent a l'edat mitjana ial començament de 2005 se'npublicarà el corresponent a laprehistòria i l'antiguitat. Elsdos restants, l'edat moderna il'època contemporània, espublicaran al llarg de 2005. LaFundació Catalana per a la Re-cerca n’ha finançat la redac-ció, mentre que l’edició ésresponsabilitat de totes lesuniversitats públiques delsPaïsos Catalans. A continua-ció veiem alguns dels princi-pals conceptes que, segonsel medievalista Josep M.Salrach, es tracten a l'obra:

La guerra, la invasió. Elsnobles de la Marca Hispànicaenvaeixen els territoris musul-mans per la força, amb violèn-cia. Maten i foragiten. Són elsguerrers, la casta dirigent.Però els senyors no fan el país,no el construeixen. La guerraés el pas previ per al repobla-ment i el conreu. El castellprotegeix el mas. Els pagesossón els qui guanyen la terra itransmeten la llengua, catala-nitzen el territori.

L'hereu és una creació aristò-crata. Els nobles organitzenles seves propietats i exigei-xen un interlocutor per famí-lia, per evitar la fragmentacióde terres i rendes. El pagès hade nomenar un successor, elfill gran, i expulsar la resta del

mas, que marxa a canvi dediners, els fadristerns. El pagèss'apropia d'aquest conceptesenyorial i en fa el seu idearifonamental. El mas i l'hereuconformen l'ésser més pro-fund de l'imaginari català per-què garanteixen la supervi-vència de la terra i de la gens,del país, en definitiva.

Els fadristerns, els cabalers.Si l'hereu garanteix la pervi-vència de la terra, els seus ger-mans en són el motor de l’ex-pansió de la creació delsPaïsos Catalans. Al segle XII

colonitzen la Catalunya nova,al XIII Mallorca i el PaísValencià. Així mateix, la dota-ció econòmica que reben permarxar del mas els permetcomençar una nova vida. Sónla classe emprenedora quefarà carrera: comerciants, ban-

quers, capellans, notaris, ad-vocats, menestrals.

El conflicte. La propietat de laterra és font constant i per-manent de conflicte. Marca lahistòria del país dels últims500 anys, des de la guerra deremences, al segle XV, fins a lacreació dels sindicats pagesosal segle XX. Durant la baixaedat mitjana es forja una clas-se dirigent pagesa. Lidera unalluita per decidir sobre la sevapersona, els seus béns i el seudestí. La dels remences és unaguerra cruel. La sentència de

Guadalupe hi posarà fi: els ricsi els nobles pacten. El pagesospobres perden. Entre la revo-lució i el pacte, a Catalunyasempre guanya el darrer, unatossuda tendència que ésmanté fins avui.

La revolució industrial éspagesa. En la base de laindustrialització catalana dela fi del segle XVIII i XIX hi haels capitals i la força de treballdels pagesos. El comerç del'aiguardent, per exemple,base per a una inicial acumu-lació de capitals, no hauriaestat possible sense el conreude la vinya i la producció devi, i sense l’esperit emprene-dor dels cabalers pagesos.

El paradís perdut? La vidapagesa és la forma de vidadominant a tot el territori iperviu fins a l'època dels nost-res avis, en què la vida urbanala fa desaparèixer. Els pagesosd'avui són urbanites queviuen al camp. Demanen unahipoteca per comprar-se untractor. El segle XX ha estat eldel gran canvi, ha substituïtunes formes de vida, una cultura i un imaginari mil·lena-ris, la qual cosa ha produït,comafirma Salrach, un sentimentde pèrdua que "fa de moltshomes uns éssers nostàlgicsd'un passat rural perdut senseremei i sovint idealitzat".

Jordi Homs

Els pagesos, constructors veritables dels Països Catalans

Il·lustració extreta de l’Història Agrària dels Països Catalans

Podeu adquirir l’obra al portal de les publicacions de la UB:

www.publicacions.ub.es

Assimilar victòries i derrotes;comptar amb els companys isaber sacrificar-se pel conjunt;assumir responsabilitats ientendre la utilitat de l'auto-disciplina. Aquestes són algu-nes de les assignatures "invisi-bles" inherents a l'esport iperfectament traslladables ala vida quotidiana de qualse-vol estudiant. És per això quela Universitat de Barcelona

Virtual amplia la seva ofertaformativa amb el nou cursEsport i Valors en l'EdatEscolar, dirigit a professionalseducadors, tècnics esportius iprofessorat d'educació física.

En els centres docents i en l'e-ducació formal en general,manquen situacions en quènens i nenes s'impliquin deltot, en paraules de la directo-ra del curs, Marta Carranza. Enla seva opinió, "cal buscarvivències que col·loquin elsinfants davant l'èxit i el fracàs,l'elecció, els dilemes, les prò-pies limitacions i les dels alt-res, els desitjos i els rebutjos...l'esport és una mina immesu-rable per trobar situacionsd'aquest tipus". A més a mésde ser una forma agradable isaludable de passar el temps,en les edats d'adolescència ésuna activitat perfecta per aju-dar a prevenir conductes de

risc, com ara el consum detabac, drogues i alcohol. Fins itot, segons la directora,"també pot actuar com unelement capaç de contenirl'agressivitat" o de dirigir-laadequadament.

Formació on-line"Aquest curs va dirigit a tèc-nics de l'esport en edat esco-lar, nois i noies que sovint estroben estudiant i treballant ales escoles durant la jornada.El fet que les classes no siguin presencials facilita l'accés d'a-quest tipus d'alumnat i li pro-porciona una flexibilitat horà-ria individualitzada." D'aquíprové, argumenta Marta Car-ranza, la necessitat que el curses faci a través d'Internet."També s'assegura –afegeix–el respecte del ritme personalde treball i, d'altra banda, elfet de no haver de desplaçar-se disminueix la dedicació

necessària." La UB virtual ofe-reix a l'alumnat tot tipus dematerial i recursos per tal dedesenvolupar el programa iafavorir-ne l'aprenentatge.Durant tot el procés formatiu,l'estudiant està guiat per unequip de tutors especialistesque s'encarreguen d'aportar-li nous continguts i atendreles seves necessitats.

El curs, que és fruit d'un acordsignat el passat novembreentre la UB, l'Ajuntament deBarcelona, la Diputació il'Institut Nacional d'EducacióFísica, consta de dos gransmòduls, un de teòric i un altrede pràctic. Els alumnes s'en-dinsen, entre d'altres qües-tions, en el fair play, la família,el gènere, els mitjans de co-municació esportius, la com-petició, la prevenció sanitària iles conductes de risc.Xavier Codony

notícies

42

L’escola del xandall

Rafel Niubò tria la UB per presentar lapolítica esportiva de la GeneralitatEl secretari general de l'Es-port de la Generalitat, RafelNiubò, va triar l'AulaMagna de l'Edifici Històricde la UB per presentar els

10 projectes de legislaturaen matèria esportiva. Va serel passat 15 de novembre,en una xerrada col·loquiamb els mitjans de comu-

nicació i amb la participa-ció de representants de di-ferents federacions espor-tives catalanes.

El lliurament dels ajuts de LaMarató de TV3 2003, dedica-da a les malalties respiratò-ries cròniques, s'ha celebratenguany a l'Edifici Històric dela UB, el 17 de novembre.

A l'edició de la Marató de2003, amb més de 4,27milions d'euros recaptats, esvan atorgar ajuts a 27 pro-jectes d’un total de 105 pre-sentats.

Els ajuts deLa Marató de TV3 eslliuren ala UB

Foto

:Jes

ús

Ati

enza

l’agenda

43

GENER

• Solistes de l’OrquestraUniversitat de Barcelona (OUB)Violí i piano8 del vespre Paranimf - EdificiHistòric (Gran Via, 585).

FEBRER

• Seminari sobre Formació delProfessorat Universitari al'Espai EuropeuOrganitzat pel grup FormacióDocent i Innovació Pedagògica(FODIP) del Departament deDidàctica i OrganitzacióEducativa als espais d'aquestmateix Departament (CampusMundet).La inscripció no és oberta.

• Tercera trobada de professorsde ciències de la salutFacultat de FarmàciaCal inscripció prèvia. Més infor-mació: www.ub.edu/3atrobada

Dies 7, 8 i 9 de febrer

Dijous 3 i divendres 4 de febrer

Dijous 27 de gener

43

• Solistes de l’OrquestraUniversitat de Barcelona (OUB)Flauta i guitarraObres: Francis-Paul Demillac,Francisco Javier López, JoaquínRodrigo, Xavier Montsalvatge,Astor Piazzolla.8 del vespre Paranimf - EdificiHistòric

MARÇ

• Jornades sobre Interstici,Gènere, Espais Urbans iContactes Interculturals a laCiutat de BarcelonaPresentació de les conclusionsdel projecte de recerca que,durant els últims quatre anys,ha portat a terme un equipdirigit per la professora de laUB Mary Nash.L'acte, promogut pel

Dijous 10 i divendres 11 de març

Dijous 24 de febrer

Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc a partir de desembre i fins al març, feu-nos-ho saber. Ho anunciaremen aquesta secció d'agenda. Envieu-nos les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o per fax al 93 403 53 57.

Agenda

Departament d'HistòriaContemporània de la Facultat deGeografia i Història, tindrà lloc al'Aula Magna de l'Edifici Històricde la UB. Cal inscripció prèvia.

• Solistes de l’OrquestraUniversitat de Barcelona(OUB)2 violins i pianoObres: A. Vivaldi, F. Couperin, L.Spohr, F. Mendelssohn.8 del vespre Paranimf - EdificiHistòric

ABRIL

• 15è Col·loqui de GramàticaGenerativaAula Magna.Cal inscripció prèvia.

Dilluns 4 i dimecres 6 d'abril

Dijous 10 de març

• Matfòruminiciativa destinada a fomentarles relacions entre estudiants iempreses. Durant la jornada elsestudiants tindran la possibili-tat d'intercanviar impressionsamb els representants de lesempreses participants i de lliu-rar-los el seu currículum.Facultat de Matemàtiques,Gran Via, 585

• Concert de M. Teresa Vert,SopranoFestival líric.8 del vespreParanimf - Edifici Històric

Dijous 10 de febrer

Dimecres 9 de febrer

Saló de l'Ensenyament

Del 9 al 13 de març a la Fira de Barcelona.La Universitat de Barcelona i totes les institucionsdel grup UB presenten la seva oferta educativa al Saló de l'Ensenyament i la Formaciócontínua.

Durant cinc dies, els futurs universitaris tindran al seu abast informació de totes les univer-sitats. La UB ja treballa a hores d'ara per presentar tota la seva oferta educativa i de serveisdurant aquesta trobada, així com per organitzar xerrades d'orientació i assessorament alsseus visitants.

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

som UB

44

La col·laboració amb la UBha estat pionera en la polí-tica del Santander amb elmón universitari?La nostra experiència amb elmón universitari va comen-çar a la Universitat de Can-tàbria, on va néixer el Banc deSantander, i després va venirla Universitat de Barcelona.

A la UB, la nostra col·labora-ció va permetre accelerar ladocència en xarxa. D'aquí vasorgir UB Mèdia i hem arribata l'actualitat amb la creació

d'UB Virtual, que volem quesigui un model d'ensenya-ment on-line a escala interna-cional.

En el món de la universitat,la UB és un exemple a seguiri, per tant, volem que elsnostres projectes es facinaquí perquè aquesta institu-ció és capdavantera en l'àm-bit universitari. La UB és unamarca excel·lent i, a més, témolt clara la importància dela relació universitat-empre-sa, fonamental per situar la

universitat en el món d'avuidia.

Per què el col·lectiu uni-versitari els resulta espe-cialment interessant?Actualment el Santander in-verteix el 2 per cent del seubenefici, uns 50 milions d'eu-ros anuals, en universitats(incloent-hi des del suport al'e-learning fins al finança-ment de beques, per exem-ple). Això sense comptar els60 milions anuals que es des-tinen a Universia. Es tracta,doncs, d'una inversió impor-tant que per a nosaltres ésmolt satisfactòria i també peral conjunt de la societat atèsque invertim en un àmbit cru-cial, la formació de persones.

La seva col·laboració ambla UB engloba molts àm-bits. Què en destacaria?A més de la importància del'e-learning i de la UB Virtual,en l'àmbit de la tecnologia il'ús dels ordinadors per a l'en-senyament universitari vo-lem fer més coses amb la UB,en la línia del nostre projecteAtenea per facilitar el finan-çament d'ordinadors perso-nals a tots els estudiants uni-versitaris.

Personalment, em fa especialil·lusió treballar en l'àmbit delsantics alumnes, on la UB téunes enormes possibilitats, ide la formació de postgrau, onpodem oferir uns productesfinancers a mida per a aquestsestudiants. També volem inci-dir en el camp dels emprene-dors per incentivar el gustd'arriscar entre els joves quesurten de la Universitat per-què creïn empreses.

El Santander ha dissenyatproductes financers espe-cífics per a la comunitatuniversitària. Amb quinafilosofia?Els docents i investigadors dela Universitat i el personald'administració i serveis sónclients VIP per a nosaltres. Elshem d'oferir uns bons preus iserveis, amb una sensibilitatespecial. Als estudiants, elsoferim finançament per a lesmatrícules, la compra d'ordi-nadors, ajudem a fer cursos al'estranger a aquells que aca-ben la carrera… I tambéestem col·laborant amb lesbeques universitàries, de ma-nera que la universitat, que téel prestigi en aquest àmbit,atorga les beques i nosaltreshi aportem el finançament.

Antoni Pérez Portabella,director del programa Universidades de l’SCH a Catalunya

“Volem que els nostres projectes es facin a la UB perquè és capdavantera enl’àmbit universitari”

Universia (www.universia.

net) és un portal universita-

ri que actualment s’estén

per Espanya i Amèrica Lla-

tina. La seva vocació d’ex-

pansió mundial fa que ja

s’hagin signat acords amb

entitats per introduir el

portal a la resta d’Europa,

als Estats Units i, fins i tot, a

l’Àfrica.

Amb tres milions de perso-

nes registrades, participen

en la seva direcció represen-

tants del món universitari i

del grup Santander, que el

finança.

Els continguts que ofereix

Universia es poden classifi-

car en tres línies principals:

Formació, que inclou l’a-

nunci d’ofertes de formació

on-line o el suport a la tasca

docent de les universitats;

Feina (publicació d’ofertes

de treball i de pràctiques en

empreses) i Comunitat

Universia (amb serveis com

webmail o la participació en

xats i fòrums).

El portal Universia

som UB

45

La UB ret homenatge cadacurs als seus patrocinadors enla Trobada Universitat-Socie-tat-Empresa. Enguany aques-ta trobada va tenir lloc la nitdel 7 d'octubre a l'EdificiHistòric de la Universitat.

Els patrocinadors van rebreuns Diplomes d'agraïment dela UB en un acte al Paranimfpresidit pel rector, Joan Tu-gores, acompanyat pel presi-dent del Consell Social, JuanJosé López Burniol, el presi-dent del Consell Assessor de laFundació Bosch i Gimpera,Rafael Foguet, la gerent de laUB, Olga Lanau, i la directorade Màrqueting, Societat i Em-presa de la UB, Àngela Jover.Els Diplomes van consistir enuns gravats de l'artista i anticdegà de Belles Arts, Joan Her-nández Pijuan.Tot seguit es vacelebrar el tradicional sopard'aquesta trobada, en el qualvan col·laborar el Grup Soteras,El Periódico de Catalunya, Amicsdel Liceu i Mistral Bonsai.

La trobada vol agrair alscol·laboradors de la UB i delGrup UB el suport que han

ofert a la institució al llarg de2003, gràcies al qual s'hanpogut fer realitat diversos pro-jectes Som UB necessaris pera la comunitat universitària ique contribueixen a la millorade la societat. També hi ha eldesig de la UB de reforçar lesbones relacions existents ambles institucions i amb el teixitempresarial promovent unespai de diàleg.

Els guardonats que hancol·laborat amb la UB du-rant el 2003, són:Protectors• Caixa de Catalunya• Santander Central HispanoMecenes• El PaísPatrocinadors d'honor• Caixa d'Estalvis i Pensions de

Barcelona "la Caixa"• OportunaPatrocinadors• Ajuntament de Barcelona• Banco Zaragozano-Grup

Barclays• Diputació de Barcelona• El Mundo Deportivo• El Periódico de Catalunya-

Grup Zeta• Emagister-Grup Intercom

• FCC Construcción• Futbol Club Barcelona• Generalitat de Catalunya• Grup Freixenet• Grup Soteras• Iberia• Layetana• Metro News• Primer Segona Publicitat• RBA Editores• Soportes MediterráneoAmics• Amics del Liceu• Bayer• Caja Madrid• Casademont• Emascaró Consulting• Euro Briefing• Fundación Privada Renta

Corporación• Fundació Salvat Inquifarma• Grup SABA• Imige• Novartis Farmacèutica• Ràdio BarcelonaEmpreses amb protocols decol·laboració especials• 20 Minutos• AGBAR• ASBA. Australian Spain

Business Association• CECOT. Confederació Em-

presarial Comarcal deTerrassa

• ECCUS-Indoormedia• Edicat• El Temps• Farmaindústria• FNAC• Fundació Món 3• Gaceta Universitaria• Grup Estrader Nadal• Informació i Comunicació de

Barcelona, SA-BTV• Institut Municipal del

Paisatge Urbà• Prensa Deportiva

Gratuita. Crack 10• Telstar Instrumat• Vodafone• Vsa

Homenatge als patrocinadors de la UB en la Trobada Universitat-Societat-Empresa

L'empresa Brita, fabricant defiltres d'aigua, i la UB hansignat un acord per a l’ús dela marca UB en els seus emba-latges i campanyes de difu-sió. La marca UB identificaràels resultats de l'anàlisi senso-rial d'aigües de proveïmentpúblic no filtrades i filtradesamb productes Brita, realitzatper l'equip investigador diri-git per la professora ElviraTamames de la UB.

L'Associació Espanyola de Fa-bricants de Gelats (AEFH) i laUB han arribat a un acord pelqual l'AEFH podrà usar lamarca UB en la difusió de dosinformes fets per investiga-dors de la UB sobre els bene-ficis nutricionals i de salutdels gelats. Les autores delsinformes són Carme Vidal,Carmen López i Teresa Ve-ciana, del Dep. de Nutrició iBromatologia.

Llicència per a l’ús dela marca UB

L'empresa Media PlanningGroup, ha entrat a formar partdel grup de patrocinadors dela UB donant suport a la plani-ficació de mitjans de la campa-nya de difusió dels màsters ipostgraus de la UB i el seuGrup. El conveni de col·labora-ció signat entre les dues enti-tats també apunta la possibili-tat d'establir nous acords per-què Media Planning assessorila Universitat en diferents pro-jectes de difusió.

Difusió demàsters ipostgraus

som UB

46

Els titulats de la UB de l'any2004 que ho sol·licitin abansdel 31 de gener podran gau-dir gratuïtament durant unany del carnet d'antic alumnegràcies a la col·laboració delSantander Central Hispano,entitat protectora Som UB.El carnet Antics UB permetcontinuar formant part de lacomunitat universitària igaudir del Pla d'avantatges

Som UB, que inclou diversosbeneficis, alguns d’específicsper als antics alumnes, ofertsper la mateixa Universitat id’altres per empreses col·la-boradores (salut, productesfinancers, oci, informàtica,formació, compres...). Els titu-lars del carnet també rebengratuïtament aquesta revistaLa Universitat. El requisit perpoder obtenir el carnet d'an-

tic alumne de la UB és haveracabat qualsevol ensenya-ment de primer, segon o ter-cer cicle a la Universitat deBarcelona.

Els titulats de 2004 tenen el carnet d’anticalumne gratuït durant un any

El 15 d'octubre va tenir llocla presentació pública del'Associació d'Antics Alum-nes de Geologia, Paleo-alumnes, creada amb l'ob-jectiu d'establir mecanismesde participació i comunica-ció entre la Facultat i elsseus antics alumnes i pro-mocionar activitats de ca-

ràcter acadèmic, científic,professional i lúdic.

Durant l'acte van intervenirel degà de la Facultat deGeologia, Pere Santanach, iel president de l'Associació,Antonio Domínguez, cate-dràtic de la Facultat Forma-ció del Professorat de la UB.

El Geòleg Manel Julivert vapronunciar una conferènciasobre el Sàhara.

Presentació de l’associació Paleoalumnes

La Biblioteca de la UB té alseu fons l'arxiu personald'Oriol Martorell, figura de lahistòria de la música catalanai catedràtic de la UB. Es tractad'uns 3.000 documents, entreels quals cal destacar nom-broses cartes i manuscritsque van ser llegats a la Uni-versitat. Ara, el matrimoni for-mat per Josep Martorell(germà del músic) i RoserSolanic fa una segona donacióa la Universitat: el finança-ment necessari per catalogaraquest arxiu personal del fun-dador de la Coral Sant Jordi.L'arxiu, que va ser donat a la

UB el 1997 pels fills d'OriolMartorell, inclou, a més de lescartes, fotografies, reculls dediari, fullets… La donació deJosep Martorell i RoserSolanic és una forma de com-memorar el 50 aniversari tantdel seu matrimoni com deld'Oriol Martorell. A tall d'a-nècdota, es dóna la circums-tància que els dos germanses van casar amb dues donesque també eren germanes.

El llegat d'Oriol Martorell a laUB inclou, a part de l'arxiupersonal, discs LP, singles, cas-sets, CD i més de 900 partitu-

res. A excepció dels enregis-traments sonors, la resta dematerial ja ha estat catalogatper la UB.

La família d’Oriol Martorell finança la catalogació de l’arxiu personal del músic

Fotografia de l'arxiu Martorell-Solanicde la Biblioteca de la UB

Els estudiants de la UB tindranaccés a les revistes gratuïtesHoy i Viari als seus centres grà-cies a l'acord signat entre lainstitució i aquestes publica-cions. Dins aquest mateix con-veni, la UB disposarà d'espaisde publicitat sense cost enaquestes revistes, per a la difu-sió dels seus serveis i activitats.

En la mateixa línia, ha estatrenovat l'acord amb GacetaUniversitaria per a la distribuciódel setmanari als expositors deles facultats i escoles universi-tàries de la UB. Aquesta publi-cació posa a disposició de laUB una secció mensual i unespecial anual per a la comuni-cació dels projectes Som UBpromoguts per la institució.

Acords ambmitjans decomunicació

Per a més informació i sol·licituddel carnet us podeu adreçar a:Antics UB.Tel. 934 024 290 anticsub@ub.edu;www.ub.edu/anticsub

Associació de PaleoalumnesTel.: 934 021 336 Fax: 934 021 340 anticsgeologia@ub.eduwww.ub.edu/anticsub

És a punt de reeditar-se RosaRoig, biografia d'una pedago-ga (1890-1969), gràcies a unainiciativa de les autores,Francesca Comas i M. IsabelMiró, de la Facultat de For-mació del Professorat i del'Associació d'Antics Alumnesd'aquest centre. El llibre narrael compromís cívic de RosaRoig. Les persones interessa-des a adquirir-ne un exemplarpoden fer la seva comanda al'Associació.(Tel. 933 176 723 anticsfprofessorat@ub.edu)

Reedició del llibre d’homenatgea Rosa Roig

som UB

47

El carnet Som UB permet accedir a un interessant pla d'avantat-ges (estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i membres Som UB desocietat).

Beneficis interns: en l'oferta formativa de la UB i el Grup UB,oferta cultural i institucional... i molt més.

Avantatges externs: música, cinema, teatres, assegurances,compres, productes financers en condicions preferents, etcètera.

Aquests són alguns dels avantatges incorporats en el darrer tri-mestre:

Caixa Catalunya, entitat pro-tectora Som UB, ofereix unconjunt d'avantatges finan-cers en condicions preferentsals membres de Som UB quevinculin el seu carnet a uncompte de l'entitat (LlibretaTotal, Crèdit Total, Crèdit Estu-dis, Préstec Personal, PréstecOrdinador, Multipla de Pen-sions Total...).

Santander Central Hispano,com a entitat protectora SomUB, ofereix a la comunitat uni-versitària una àmplia gammade productes i serveis financers(crèdits per al finançament dela matrícula d'estudis i per a lacompra d'equipaments infor-màtics, préstecs hipotecaris,plans de pensions...) en condi-cions preferents i amb unassessorament personalitzat.

"La Caixa". Ofereix múltiplesproductes financers als mem-bres de Som UB: Línia Oberta,

Préstec Estrella Estudis, Prés-tec Universitari de Màsters iPostgraus, Pla de PensionsVidaCaixa, etcètera.

Toshiba. Els posseïdors delcarnet Som UB es podenbeneficiar dels productes To-shiba a uns preus molt avan-tatjosos i en condicions espe-cials de finançament. PortàtilToshiba Satellite A60 Campus,899 euros.Portàtil Toshiba A50Campus: 1.199 euros (preusamb IVA inclòs).

Punt UB. Punt UB, gestor de lamarca de la Universitat deBarcelona, us ofereix tots elsproductes UB amb un 10 percent de descompte. Aixímateix, fins al 31 de desemb-re del 2004, podreu gaudird’un 5 per cent de descompteaddicional en els articles SomUB (tasses, clauers i samarre-tes). Per a més informació:www.ub.edu/puntub.

Institut Català de la Retina.Aquest centre, especialitzaten oftalmologia integral, ofe-reix als membres de Som UBcondicions especials en cirur-gia refractiva, cirurgia decataractes i visites i urgènciesoftalmològiques.

Merak Yacht Charter. Com-panyia especialitzada en lloguer de velers i serveisnàutics. 10 per cent de des-compte en el lloguer develers i tots els serveis de lacompanyia.

La Roca Village. Centre outletde moda, esport, comple-ments i llar. Accés amb el car-net Som UB a la llibreta VIP,amb descomptes a les boti-gues del centre (oferta novàlida en rebaixes).

Amics de Liceu. Descomptedel 65 per cent en els abo-naments per a menors de

26 anys als quals es podenafegir localitats per a lessessions del Foyer "En oca-sió...", corresponents a lesòperes incloses dins elmateix abonament, o unalocalitat per a Don Giovannio Aïda.

Espai Brossa. Espai de creaciói exhibició a l'entorn de l'uni-vers escènic i poètic de JoanBrossa. 50 per cent de des-compte tots els dies de la set-mana.

Alberg INOUT. Complex tu-rístic orientat a la integracióde persones amb discapacitatpsíquica. Disposa de zonesesportives, jardí i bosc i s'a-dreça especialment a joves,estudiants, grups de treball,equips esportius i famíliesjoves. Els estudiants i anticsalumnes tindran un des-compte del 25 per cent en elcost de l’allotjament.

Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi cal consultar la pàgina web de Som UB: www.ub.edu/somub

Pla d’avantatges Som UB

Estudi per ajudar els universitaris davant els exàmensLa UB participa en l'estudi"Ajuda a l'universitari davantels exàmens", amb l’objectiud’informar sobre les situa-cions a les quals s'enfrontenels estudiants universitaris enl'època d'exàmens.Diversos centres de la UB han

disposat de punts d'informa-ció i autoavaluació dels estu-diants per tal que aquests, através d'un qüestionari i ambel suport d'assessors psicolò-gics, puguin detectar les mani-festacions derivades de lessituacions ansiògenes i trobar

les estratègies per poder millo-rar-les.Aquest estudi, dissenyat perPAU Education, companyiaespecialitzada en el desenvo-lupament de projectes educa-tius, es complementa amb ladifusió de diversos materials

informatius. Paral·lelamentPAU Education ha signat unconveni amb la UB pel quall'empresa entra a formar partdel grup de patrocinadorsSom UB, dins la categoria d'a-mic, en el projecte de PortesObertes de la institució.

som UB

48

Cognoms: Nom:

DNI: Data de naixement (dd/mm/aaaa): Sexe (h/d):

Adreça: Població: Codi postal:

Província: Telèfon: Adreça electrònica:

DADES PERSONALS

Nom de l’empresa: Càrrec:

Adreça: Població: Codi postal:

Província: Telèfon: Fax: Adreça electrònica:

DADES LABORALS

Feu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al capd’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 ¤ (27 ¤ si sou antic alumne*). Inclou la subscripció a la revista La Universitat.* Per poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne heu d’haver acabat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona.

Entitat: Oficina:Dígit control: Núm. compte corrent:

DADES BANCÀRIES

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i EmpresaUNIVERSITAT DE BARCELONA

Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 933 170 763E-mail: marquetingub@ub.edu - www.ub.edu/somub

Signatura de la persona sol·licitant

........................................., .............. de ............................... de 20.............

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Us contactarem en breu.

Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet:Revista Web Un amic Premsa Mitjançant un soci d’Antics UB Altres

Indiqueu si esteu interessat/da a rebre el butlletí electrònic Som UB

Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB: Sí No

Patrocini i donacions Serveis de màrqueting Quota corporativa Pla d’Avantatges

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: Titulat en: Any:

Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar lavostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret a exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

Demaneu el vostre carnet Som UB

Suma’t a Som UB

Totes aquelles persones, empreses

i institucions que vulguin com-

partir els objectius comuns de

millora del coneixement, con-

servació del patrimoni públic i

enriquiment de la qualitat de vida

de la societat poden sumar-se al

projecte Som UB de cinc maneres

diferents:

• Patrocini d’algun dels projec-

tes amb causa. En funció de la

quantia anual aportada, es

determinen les categories de

col·laboradors i les diferents

contraprestacions associades.

• Serveis de màrqueting UB. Ca-

nals per dur a terme les seves

accions de màrqueting: pro-

mocions i publicitat als cent-

res, mitjans de comunicació

interns, presentacions a estu-

diants i borsa de treball, etcè-

tera.

• Mitjançant la quota corpo-

rativa:

– Oferta per fer membre de

Som UB tot el personal de

l’empresa, com a benefici

extraordinari, per tal que

aquest gaudeixi del pla d’a-

vantatges associat i participi

en el projecte de causa que

decideixi. L’empresa passarà

a formar part de les em-

Aquestes aportacions com-

porten la desgravació fiscal

corresponent.

• El pla d’avantatges permet

a les empreses oferir avan-

tatges als col·lectius identi-

ficats de la UB i el seu Grup:

estudiants, docents i inves-

tigadors, personal d’admi-

nistració i serveis, antics

alumnes, societat, etcétera.

• El programa de sinergies

possibilita fer intercanvis en

espècies –de recursos– en-

tre la UB i les organitza-

cions, sense un cost extra-

ordinari.

preses patrocinadores de

Som UB.

– Oferir al personal de l’empre-

sa la possibilitat de formar

part del col·lectiu Som UB i

gaudir dels avantatges asso-

ciats.L’empresa passarà a for-

mar part del col·lectiu d’em-

preses ciutadanes.

• Donacions: les empreses, per-

sones i institucions interessa-

des a col·laborar amb els pro-

jectes Som UB també es

poden afegir a la iniciativa

fent una donació en línia, mit-

jançant la pàgina web de Som

UB (www.ub.edu/somub).

�...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

botiga UB

50

Dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy

MATERIALES DEECONOMÍARodríguez Pascual, JaimeJuan Ferrer, M. i MasóPortabella,M. (col·laboradors)Col·lecció UB, 8221 x 29,7 / 226 pàg.+ CD-ROMISBN: 84-475-2822-7

EL GRABADO NOTÓXICONuevos procedimientos ymaterialesFigueras Ferrer, E. (editora)19 x 26 / 206 pàg.ISBN: 84-475-2810-3

EL VALOR DE LA MIRADA: SORDERA YEDUCACIÓNFernández-Viader, M. del P.i Pertusa Venteo, E. (coord.)17 x 24 / 507 pàg.ISBN: 84-475-2805-7

PRIDE AND PREJUDICEA novel by Jane AustenMoya, A., López, G., Hurtley,J.A. (ed. i introd.)Textos i comentaris, 715 x 21 / 387 pàg.ISBN: 84-475-2835-9

ELS MOVIMENTSSOCIALS A LA CATALUNYACONTEMPORÀNIAPrat, E. (coord.)Biblioteca UB. Els Juliols14 x 21 / 257 pàg.ISBN : 84-475-2790-5

Al Punt UB i en diversos indrets de venda de centres de la Universitat trobareu tot tipus de productes UB, com ara material de papereria o objectes de regal. Per a més informació, consulteu la pàgina

web www.ub.edu/puntub o bé truqueu al telèfon 93 403 53 78.

Corbates de seda

Joc de bolígraf i portamines

Podeu adquirir aquestes obres a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Productes UB

Llibres

Maleta de pell

Carpeta de congrés reciclada

Llibreta