bages, bacaisis, bacus ... un territori masrcat per la remor de l'aigua

màster oficial d’urbanisme- paisatges culturals - -Prof J. Sabater

Claudina Relat i Goberna

Bages, Bacasis, Bacus -

la remor de l’aigua Un creixement des de principis de la història, com a resultat

d’una lluita humana d’un territori de secà per valdre’s de

l’aigua.

Com ha canviat la

mirada sobre els

paisatges culturals

els últims 20 anys?

De dreta a Esquerra: Imatges del deu romà Bacasis, una “catxa” de l’època medieval cedida pel grup “Bacacians”

(http://bacasis.blogspot.com/2008/08/inici-del-projecte-bacasis.html) i un plànol de la ciutat del segle XIV extret de l’arxiu històric.



1

Bages, Bacasis, Bacus – Un territori marcat per la remor de l’aigua:

Tot el creixement d’aquesta zona, des de principis de la història, ha vingut a partir d’una lluita humana d’un

territori de secà per valdre’s de l’aigua.

Orígens i Topònims: El Bages - Bacasis - Bacus

Orígens i Topònims: El Bages - Bacasis - Bacus El nom del el Bages afirmen els experts que deriva del nom ciutat romana de Bacasis estava situada en el Pla de Bages, comprenent un àmbit imprecís, si bé el nucli entre els rius del Guix als termes de Sallent, Castellnou i Callús. Tot i que Bacasis no se sap si el nom té origen en un temple dedicat a Bacus, déu del vi, que seria el patró de la ciutat, per la gran abundor de vinya ja en època romana, que portà a Plini (estudiós de l’època romana) a dir que:

“Els vinyers lacetans a Hispania són famosos per la quantitat de vi que n’obté”.

A l’època medieval la vinya era una font de riquesa important, estenent-se arreu, després en els segles XVII-XVIII, sobretot, en el segle XIX no restà serra o pendent sense vinya.

Bacasis ens expliquen que no era una ciutat amb estructura urbana sinó que era d’estructura territorial; és a dir, que era un conjunt de petits nuclis comunicats per senders que responien com a unitat.

Imatges dels cultius vinícoles i de la varietat del picapoll, extretes de la web www.dobages.com (14/06/2009)



2

Bages , Bacasis, Bacus: Un territori marcat per la remor de l’aigua

1. ELS TORRENTS DELS PREDICADORS I DE SANT FRANCESC: pag.03 L’escala de Manresa – L’arxiu històric i iniciativa personal – Francesc Comas

Una mirada de futur- D. cultura de l’ajuntament de Manresa– Ignasi Perramon Una mirada al orígens per entendre el present

2. LES RIERES DE REJADELL I ELS REGANS DEPENENTS DEL LLAC DE L’AGULLA pag.12 L’escala inter-municipal: Manresa – Sant Fruitós – Santpedor i Viladordis -D. Territori de l’ajuntament de Manresa

- Francesc Mestres – Des de la protecció per la contenció del creixement dels anys 70’s a nous projectes de futur del territori

3. L’AUTOESTIMA MANRESANA : LA SÈQUIA pag.16

- Iniciativa personal i amb suport de caixa de Manresa – Jordi Ludevid

- Aigües de Manresa i Junta de la Sèquia – Josep Alabern

- L’escala del Bages – Museu de la Tècnica del Bages- Núria Matamala - una tasca de conscienciació, una lluita del dia a dia

4.El CARDENER I EL LLOBREGAT: pag.26

L’escala inter-comarcal: Bages – Berguedà - Transversal – Rosa Serra una mirada canviada

5. LA MEVA MIRADA... pag.28



3

. ELS TORRENTS DELS PREDICADORS I DE SANT FRANCESC: L’escala de Manresa – L’arxiu històric i iniciativa personal – Francesc Comas

Una mirada de futur- D. cultura de l’ajuntament de Manresa– Ignasi Perramon Una mirada al orígens per entendre el present i dibuixar el futur

L’escala de Manresa – L’arxiu històric i iniciativa personal – Francesc Comas Una mirada al orígens per entendre el present i dibuixar el futur

Manresa es forma com a ciutat a partir del segle X. Com totes les ciutat de l’època és emmurallada, essent les

entrades més importants l’entrada del Carrer Sobrerroca, la porta de Valldaura, la de Sant Domènec la del riu.

Tradicionalment degut a la morfologia del territori la ciutat vivia del secà del vinya, cereal i oliveres. Manresa era una

ciutat mercat que comercia amb el que tenia i es comprava el que mancava. Fins que al segle XIV es va construir la

sèquia que va permetre que hi hagués una petita horta.

Fig.1. Imatge de l’arxiu facilitada per Francesc Comas. Mapa de la ciutat a l’època medieval



4

La Ciutat Medieval:

Manresa té dos creixements dins de les muralles. EL primer data del segle XI i la segona muralla, que és la popularment

més coneguda que data dels Segles XIV – XVII.

Actualment les muralles son elements amb un gran valor patrimonial, a l’època medieval eren vistes com a elements

d’opressió i control de la població. Ja que el govern municipal decidia les hores d’entrada i de sortida de la ciutat. Per

exemple la porta del Carrer Sobrerroca era la que tancava més tard ja que era la més noble. Ja que els passejos de

l’època es feien pels carrers Sobrerroca, plaça major i carrer del Born. El nom del Born ve de les lluites i curses

medievals que eren un espectacle durant la època medieval.

Ja en l’època Manresa era una ciutat comercial. Exportava el vi a la zona del Pirineu i l’aigua ardent cap als Ports de

Barcelona i Tarragona.

La existència de les muralles va fer que apareguessin 5 creixements de “ravals” a fora muralles: Els Raval de les

Escudines (1), El del Remei (2), EL de St. Marc (3) i el de3 l’Hospital (4). Que és on residien tots els pagesos que

cultivaven els camps que envoltaven la ciutat.

Fig.2. Plànol de representació dels dos creixements de Manresa dins de les muralles.

1

2

3

4



5

Fig.3. Esquema de l’estructura urbana i “d’espais lliures” si se’n pot dir així, de Manresa a l’època medieval



6

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: UN ARRENCAR DE NOU EN NOU

Malgrat ser una ciutat Medieval no té barri Antic, té Barri Vell. Ja que el 1811 amb la guerra del Francès un 70% de la

ciutat és cremada. Per això la trama, el parcel·lari del barri vell si que és el mateix que era, inclús s’aprofiten les

plantes baixes fetes de pedra es van reutilitzar però les edificacions es renoven.

Manresa ja tenia una tradició

industrial. Abans de la revolució

industrial a Manresa ja hi trobem

manufacturers que tractaven la seda

i el cuir (velers) .A més la crema de

1811 els afecta molt directament ja

que aquesta activitat es feia als sota

cobertes de les edificacions, així que

han de tornar a començar de nou.

Així que aquesta ma d’obra

preparada i qualificada fa el canvi de

la seda a la fabricació del cotó. És un

canvi natural.

Fig.4 i 5. Imatges de l’arxiu facilitada per Francesc Comas. Són fotografies de 1860’s i encara es pot veure els vestigis de d’incendi de 1811. La

imatge del carrer de la Mel de la dreta ens pot recordar les il·lustracions de Gustave Doré de Londres de la revolució industrial



7

ELS DOS TORRENTS: ELS PREDICADORS I EL TORRENT DE SANT IGNASI. Van ser la font energètica per les fàbriques.

Són dos torrents de poca llargada i poc cabal. Però per altra banda amb molt desnivell, el que van poder ser útils per

poder girar les turbines per les fàbriques. Així que es van agrupar les fàbriques al voltant d’aquest dos torrents que van

ser fot s de progrés i modernització de la ciutat. Tal i com es veu a la imatge inferior, la traça dels torrents es podia

llegir en el territori només de seguir les xemeneies de la fàbriques.

Fig.6. Imatges de l’arxiu històric de Manresa. Cens de l’activitat econòmica de la ciutat a

1771. Els marcats amb una rodona son pagesos i els dels triangles vel.lers.

Fig.7 i8. Imatges de l’arxiu històric de Manresa. Els dos torrents de Manresa. A l’esquerra el torrent dels Predicadors i a la dreta el Torrent

de sant Ignasi. A la dreta podem veure el “Salt dels Gossos” situat al Torrent de Sant Ignasi.

Fig.9. Imatges de l’arxiu històric de Manresa. Fotografia de Manresa en l’època industrial. Es pot llegir el traçat del torrent de Sant Ignasi



8

La revolució industrial va aportar progrés a la ciutat. Però al mateix temps aquest mateix progrés va tenir un cost. Les

fàbriques es van instal·lar al torrents fa que els torrents ja no siguin productiu per l’horta. Ja que les fàbriques tiren

els residus de la seva producció als torrents. A més l’activitat fabril provoca que els torrents siguin fonts d’infeccions i

malalties.

La prosperitat econòmica: EXPANSIÓ URBANA

Manresa va prosperar com a ciutat industrial i va passar de la decadència de

després de la crema de 1811 a generar una ciutat més pròspera.

Així amb l’evolució de la ciutat els dos torrents s’han acabat canalitzant donant

pas a dues traces importants de la ciutat

La industrialització va fer que el tren arribés a la ciutat de Manresa convertir-se

en un una peça clau d’unió de Manresa amb el Tren de Berga. Els trens eren

finançats per empreses privades. Això vol dir que es va lligar el creixement

industrial dependent del Llobregat amb el Manresà.

A més aquest fet va fer que Manresa va passar de ser una ciutat mercat d’àmbit

local a ser un comerç d’àmbit nacional i inclús internacional.

Una mirada de futur- D. cultura de l’ajuntament de Manresa– Ignasi Perramon

Fig.10-11 i 12. Imatges de l’arxiu històric de Manresa. Fotografia de Manresa en l’època industrial. Torrent de Sant Ignasi

Fig.13. Imatges de l’arxiu històric de Manresa. Fotografia de Manresa amb l’arribada del tren dels “Ferrocarriles del Norte de España”



9

Una mirada al orígens per entendre el present i dibuixar el futur REVALORITZACIÓ DEL PATRIMONI DELS TORRENTS QUE VAN PORTAR EL PROGRÉS A LA CIUTAT:



10

La post-industrialització:

Als Anys 19760’s-70’s la industria que va començar a l’època industrial va entrar en crisis. I lentament van anar

tancant. A més d’aquest crisis les pròpies entitats de poder de la ciutat van frenar el creixement que en el seu moment

va fer de Manresa la 3a ciutat de Catalunya.

Les vies del tren que comunicava amb Berga, part de les vies ( de Sallent a Berga) va ser desmuntat i venut per els

propietàries de les fàbriques que ja no eren prou productives per el mercat de finals del S.XX.

A més la cambra de comerç va promulgar que les comunicacions viàries de Manresa amb el Vallès, Barcelona, Vic...

No milloressin , ja que els hi interessava no tenir bones comunicacions per tal de que la ma d’obra no se’ls encarís el

preu, ja que llavors tindrien més competències. Com és comprensible, el director de la Cambra de Comerç del Bages

era un propietaris d’una de les fàbriques tèxtils que encara aguantaven la crisis.

En quant el paisatge urbà ens trobem que les fàbriques tanquen i tampoc són valorades, ja que societat estan més

enlluernats per “lo nou” que amb un patrimoni que els hi explica un recent crisis, un esperit de negativitat.

Fins el 1981 no es realitza un catàleg monumental, però en aquest primer catàleg ni tant sols la fàbrica dels Panyos no

estava catalogada. S’havien catalogat els Xalets, però no les fàbriques. A més inicialment es valoren els elements , no

els conjunts (p.ex. les muralles no estan valorades)

EL PROCÉS DE MADURACIÓ DE LA MIRADA AL EL BARRI VELL:

Però aquest primer catàleg fa que la mirada envers el patrimoni vagi

madurant i anys després apareix el Pla Integral del Barri Antic. Aquest

proposa una transformació com per exemple l’aparició del l’empresa semi

municipal de “FORUM” per tal d’arreglar les edificacions del Barri antic. EL

barri que ha vist néixer a la ciutat. FORUM va incentivar a la revaloració del

barri vell donant ajuts del 30% del cost de rehabilitació de les façanes, però

aquesta rehabilitació havia d’estar dins del projecte del Pla Integral del Barri

Antic. Així es va aconseguir començar canviar la cara d’aquest barri vell marcat

per un moment de crisis.

El procés de maduració de la mirada fa que aparegui la necessitat de fer un Pla especial de les façanes dins del barri

vell . Per exemple el barri de les Escodines es proposa pintar-les i intentar millorar la façana del Torrent de St. Ignasi.

EL PROCÉS DE MADURACIÓ DE LA MIRADA DE LA FAÇANA SUD, EL CARDENER ON DESEMBOQUEN ELS DOS

TORRENTS:

En quant a la Façana Sud actualment s’ha proposat fer els nous Jutjats i la renovar la plaça de la reforma, que és la

plaça d’arribada del tren de la RENFE. Això demostra que també ha canviat la mirada al Cardener.

Fig.14. Imatge extreta del dep. Urbanisme i Territori de l’ajuntament de Manresa. Vista del nou projecte de façana Sud i reforma de la

plaça de la reforma.



11

Així que amb la maduració del canvi de mirada envers el patrimoni que han generat pels TORRENTS DELS

PREDICADORS I DE SANT IGNASI , ens trobem les següents actuacions en paral·lel:

1. Catàleg del patrimoni

a. Visió més àmplia que abans

b. Incorpora un model de gestió pel patrimoni

2. Donar les claus a la societat perquè ho valori. Des dels museus, educació, programes de l’ajuntament...

3. Rehabilitació de les façanes . Ajudes des de la generalitat i des de l’empresa FORUM. Actualment hi ha el

suport de la llei de Barris.

4. Es fan Plans espacials per tal de poder treballar conjunts que necessitaven una renovació:

a. La Façana Sud

b. FEDER riu Cardener



12

2. LES RIERES DE REJADELL I ELS REGANS DEPENENTS DEL LLAC DE L’AGULLA

L’escala inter-municipal: Manresa – Sant Fruitós – Santpedor i Viladordis –Dep. D’urbanisme i Territori de l’ajuntament de

Manresa - Francesc Mestres – Des de la protecció per la contenció del creixement dels anys

70’s a nous projectes de futur del territori

Fig.15. Imatge extreta de l’arxiu històric de Manresa. Plànol de principis de finals de S. XVIII



13

Manresa és una ciutat que ha crescut quan ha trencat les muralles sobre el teixit agrari. La construcció de la Sèquia va

permetre que aparegués un gran àmbit d’horta.



14

La maduració de la mirada als Paisatges de la cultura agrària del territori inter-municipal de Manresa, Santpedor,

Sant Fruitós i Viladordis.

Els plans generals anteriors als anys 80’s eren plans més aïllats . Els ajuntaments van ser molt aïllats. Plans de

contenció del creixement per tal de protegir el territori. Als anys 70’s es feia pràcticament només interpretació

fotogràfics del territori. Es preservaven els indrets de contenció com per exemple els Turons de Sant Joan.

La importància de l’espai lliure territorial és un concepte, tal i com ens explicava en Francesc Mestres, ha vingut

després. Per poder fer aquest canvi es van agafar exemples de Mataró i Lleida.

Es va fer entendre el paper de l’espai territorial. En la recerca d’exemples pioners en aquest àmbit es va veure que per

exemple en l’àmbit metropolità estava més malmès que no pas en el pla del Bages.

Manresa no té un espai territorial molt ben conservat. Potser degut a la autarquia fomentada pel consell comarcal

dels anys 60’s i 70’s que no van permetre que les vies de comunicació prosperessin. I per tant es podia fer molt més

que no pas els plans de subsistència fet anteriorment.

Però una de les claus més importants per tal de poder donar valor al territori i a la història que en pot explicar és que

hi ha d’haver una massa social que ho acompanyi.

Per tant l’evolució de la relació projectural des de l’ajuntament ha estat:

1. Primer, a principis dels anys 1980’s: no espatllar i preservar i sols unes minories conscienciades ( Coac, institut

d’estudis catalans ,.. grup d’ecologistes..) eren els que estaven sensibilitzats envers el valor patrimonial del

territori.

2. Actualment ha començat a despertar un certa sensibilització social degut potser amb l’últim boom immobiliari

i les noves infraestructures. Tot i que ‘ha de jugar , irremeiablement amb els dos aspectes següents:

a. Han d’assolir un creixement per tal de ser un ciutat amb importància , però amb equilibri

b. Els espais lliures territorials que té el territori manresà és de qualitat i s’ha de valorar.

La societat actualment esta més sensibilitzada i ho podem comprovar ja que al territori tenim:

Agrupació Meandre. Que citant directament el que ens expliquen a la web: www.meandremanresa.com

« Meandre » és una entitat manresana, legalment constituïda des de

l'any 2006, que neix a partir de la presa de consciència que és necessària

més implicació ciutadana en la preservació del patrimoni natural del rodal

de Manresa.

Fig.17. Fotografia del Poal



15

Aquesta entitat agrupa:

1.-Gent que és sensible a la preservació d’elements naturals.

2.- Gent de l’esport

3.- Gent amb visió de patrimoni

A més de meandre hi ha Projecte Bacasis: Que citant directament el que ens expliquen a la web:

http://bacasis.blogspot.com/2008/08/inici-del-projecte-bacasis.html

“mes de desembre de l'any passat apareixia el primer catxa de la sèrie

Bacasis. Amb aquesta sèrie de catxes es pretén mostrar la importància

que el cultiu de la vinya i la cultura entorn del vi va tenir per la comarca

del Bages. I fer això descobrint petits tresors, alguns més ocults que

d'altres, que es poden trobar en la nostra comarca.”

A més de l’agrupació de productors vinícoles sota una marca de qualitat del Bages com és D.O. Bages:

D.O:Bages no només ven vi, sinó també un paisatge de gran valor medieval i encara molt ben

conservat.

A més cal di que el vi presenta un bon futur al Bages, tot i que veiem que també té un bon passat.

Ja que significa unes 500ha.

I des d’aquest marc de suport social s’està plantejant de fer una anella verda als vols de Manresa. Però el cas de

Manresa no seria com el de Lleida qui també ha fet una anella verda, però Lleida consta d’un 95% de producció

agrària. Recuperar el producte de l’Horta al Bages s’ha de buscar el producte que es pugui incloure al mercat dins la

producció limitada que pot oferir el Bages. Es tracta de trobar mercat.

Per tant el canvi de mirada dels últims 20 anys ha passat de ser una política de protecció però per tal de contenir el

creixement a tenir una societat madura i sensibilitzada amb els valors del paisatge. Un Paisatge molt ben conservat, ja

que tècnics de Vitòria que son un exemple en aquest camp, se sorprenien en veure el territori Manresà. I plantejant-

nos el perquè d’aquesta conservació podem trobar-ne causes a “l’autarquia” dels anys 60’s-70’s o bé que Manresa té

un cert esperit medieval que també ha fomentat el fet de no créixer gaire...? o una mica de les dues...

Tot i que un punt difícil de treballar amb el patrimoni territorial és que apareixen moltes i diverses nets gestores del

territori, i que a més no aporta una gran visibilitat política, i això és el que ho fa realment difícil de dur a terme.

Tot i que el Bages en aquest aspecte té 3 models de gestió peculiars , però exemplars:

1.- L’abocador: el gestiona una Mancomunitat de municipis

2. -Aigües de Manresa que el gestiona una Junta de la Sèquia amb fundació medieval i l’ajuntament amb una

proporció del 49% - 51%



16

3. L’AUTOESTIMA MANRESANA : LA SÈQUIA - Aigües de Manresa i Junta de la Sèquia – Josep Alabern

La Junta de la Sèquia : el llaç que lliga directament Manresa amb l’època Medieval

- Iniciativa personal i amb suport de caixa de Manresa – Jordi Ludevid “ Arquitectura Territorial medi natural i desenvolupament urbà al Pla del Bares.

Bases tècniques per a un model de desenvolupament territorial necessari”.

– Museu de la Tècnica del Bages- Núria Matamala - una tasca de conscienciació, una lluita del dia a dia

- Aigües de Manresa i Junta de la Sèquia – Josep Alabern La Junta de la Sèquia : el llaç que lliga directament Manresa amb l’època Medieval. Un paper de

preservació i custòdia de la Sèquia

TRETS DIFERENCIALS TE LA SÈQUIA MANRESANA:

La Sèquia és un transvasament Medieval (S.XIV) entre la conca del Llobregat i la del Cardener. La comarca del Bages és

solcada per dos rius, el Cardener i el Llobregat, es dóna el cas que plau més a la perifèria que al Pla del Bages, on es

Donen les precipitacions més baixes de la conca. A més els pous que hi podem trobar son pous negatius i amb alt

contingut de sals.

Amb el quadre de recursos que s’ha dibuixat difícilment es poden donar assentaments i activitat humana sense

recórrer a l’aigua superficial del riu Llobregat. I aquesta és la conclusió a la que van arribar els Manresans del segle XIV.

I es va projectar la Sèquia perquè cobrís aquesta funció.

La Sèquia encara avui en dia dóna aigua a la meitat dels Bagencs. Són 19 municipis del Bages els que dependran de la

Sèquia pel seu subministrament.

LA SÈQUIA DINS DE LA HSITÒRIA DELS CANALS:

Els antecedents de la Sèquia. Les primeres grans obres públiques de la humanitat foren els canals de regadiu da les

Valls del Tigris i l’Èufrates., als voltants de l’any 5000aC. En el segle VI a ja s’havien construït els aqüeductes de Troia,

de Samon i de Mègara. Els aqüeductes de Tarragona i Segòvia són vestigis propers del domini dels romans en les obres

hidràuliques consta que coneixien perfectament les tècniques de les obres d’irrigació.

La invasió dels àrabs va suposar que tornessin a fer funcionar totes les obres d’irrigació de l’època romana. Així es

restabliren, per exemple, la horta de València , de Múrcia amb les sèquies del riu Segura i d’Oriola, etc. El 960, a

Barcelona, el Compte Mir reconstruir l’antic regadiu romà, el Rogomir, més tard anomenat Rec Comtal. A Lleida es



17

construir la Sèquia de Fontanet i la d’Almenar l’any 1151, i la Sèquia de Pinyana el 1180. Aquesta és la hidràulica del

Islam.

També hi ha la hidràulica Monàstic – cada monestir té el seu canal – influeix molt a Europa. Hi ha l’Europa cristiana del

nord que fa “canals”. Que neixen a una retinguda que n’anomena resclosa.

Entre dues cultures hidràuliques, la cristiana i la islàmica , ens trobem la obra excepcional de la Sèquia de Manresa.

Sens dubte l’obra hidràulica més important de la Baixa Edat Mitjana. Ens donen testimoni els 26 km de recorregut

conservats en un estat molt semblant de com la podíem veure al Segle XIV. I de fet encara avui conserva el cent per

cent del seu ús inicial de fa set segles, ens porta l’aigua als nostres camps i a les nostres ciutats.

ELS VALORS DE LA SÈQUIA:

A part dels valors econòmics i ecològic, la Sèquia té un elevat valor històric i patrimonial.

El valor econòmic és indiscutible per evident. La Sèquia ha estat la causa directa de la riquesa del Cor de Catalunya. Ha

estat factor històric clau de la formació d’aquesta conurbació, de la ciutat difusa formada per Manresa , sant Joan, sant

Fruitós i Santpedor.

A més va aportar una producció agrària que el 50% del regadiu està dedicat a cultius per a autoconsum domèstic, un

30% es dedica a cultius de venta del producte i un 20% són camps sense cultivar. La producció bàsica del regadiu és de

l’horta. Entre aquesta es destaca la producció d’enciams que al regadiu de la sèquia es cullen més de 10 milions

d’enciams a l’any.

Respecte el valor ecològic, la sèquia té un valor afe3egit, és a dir, apart de l’ecològic que representa el regadiu té un

interès biòlegs i paisatgístics que el configura com un element ambiental singular.

L’aspecte patrimonial: A excepció de dos curts trams en els que sobre la traça del canal ha incidit uns polígons

industrials, la Sèquia manté els seu curs un paisatge agrícola i l’aspecte molt semblant a quan es va construir fa més de

600 anys. A més a la Sèquia hi trobem moltes obres especials com ara : Bagans, vàlvules, sobreeixidors... d’unes

característiques molt úniques.



18

UNA QUËSTIÓ TÈCNICA. El desnivell de la Sèquia:

A pesar de la gran importància que tingueren les obres hidràuliques a l’època medieval, s’ignora quasi per complert la

tecnologia emprada en les diverses realitzacions, especialment les tècniques d’anivellament quan es tracta de seguir

un pendent determinat en una certa longitud.

El pendent de la Sèquia és molt petit, la llargada del canal des de Balsareny a l’Agulla és de 26,3km i el desnivell és

solament de 10,56m. La pendent mitja és de un 4 per 10.000. Això vol dir quaranta centímetres cada quilòmetre. Ens

podem preguntar : com s’ho devien fer al del segle XIV per aconseguir a la perfecció una pendent tant escassa?

L’aigua discorre amb una velocitat mitja de 0,40 metres per segon. Així tarda unes divuit hores per anar de la resclosa

de Balsareny fins a Manresa.

La Sèquia es va començar a construir després d’uns treballs tècnics previs l’any 1339, “ se començaren les obres de

construcció del Canal de la Cèquia baix la direcció del mestre major l’arquitecte Guillem Catà de Barcelona” (SARRET –

el personatge que en narra tot el procés de construcció de la Sèquia)

UN APROFITAMENT LLUNY DE LA RESCLOSA:

Havent-hi altres poblacions en el recorregut de la Sèquia va estar emparat amb una salvaguarda reial que decretava la

prohibició de prendre aigua en el traçat. Així aparegueren un personatge molt divertit en la història de la Sèquia que

van ser els REGANTS FURTIUS, els regants que es valien il·legalment de l’aigua de la Sèquia. Per tant la Història de la

Sèquia en aquests sis segles ve marcada per les desavinences i els litigis amb els municipis pels que travessa.

“usurpaciónes de aguas”, “invasión de los margenes”, “veritdos”, etc... Per posar un exemple de l’extrem d’aquesta

tensió pel poder i control de l’aigua la trobem amb els enfrontaments de la “casa cremada “ de Santpedor. En aquesta

casa on es van produir sagnants enfrontaments entre les autoritats de Manresa i la gent de Santpedor l’any 1595. Els

visitadors de la Sèquia van voler arrestar En Prat de la Riera perquè regava els seus horts amb aigua de la Sèquia,

aquest va segrestar un notari de Manresa i el va retenir a casa seva. Els manresans van tornar amb força armada i van

assetjar la casa. L’episodi es resolgué amb diversos morts i ferits.



19

Aquesta història, entre moltes d’altres que en podem trobar, ens dóna mostra de la importància de la Sèquia la

territori.

L’ÚS INDUSTRIAL DE LA SÈQUIA:

El torrent de Sant Ignasi que ja hem explicat al primer punt que va ser font de la prosperitat industrial de Manresa és

una dels “ullals” ( aquest nom ve també del Rosselló)o escorrialles dels ramals del regadiu de Manresa alimentades al

seu torn de la Sèquia.

LA SÈQUIA I LA CIUTAT:

La trama urbana de Manresa: Manresa és una ciutat que ha crescut sobre el regadiu. El clavegueram: el ramals de la

Sèquia dins de la ciutat s’ha utilitzat com a base del clavegueram.

L’EXPLOTACIÓ MINERA SOBRE EL CANAL.

L’explotació minera sobre el canal ha estat extraordinàriament important. Per exemple a Sallent podem observar la

muntanya de sal que forma la escombrera de la mina que té més de 500 metres de llargada i a vegades no està més

lluny de 5 metres del canal. Però aquesta afectació és mínima comparada amb els efectes que ha tingut per la Sèquia

la subsistència del terreny.

EL TREN

El Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga es va construir l’any 1885 amb el traçat i perfil mateix que la carretera de –

Manresa a Berga. Coincidia amb la Sèquia a Sallent i en el tram anomenat del Balç de Balsareny. L’any 1919 es formà la

Companyia General dels Catalans , per fusió de les tres companyies fins aleshores existents. AL 1929 es fa una

modificació del traçat de les vies. Aquesta modificació de traçat va causar nombrosos problemes a l’obra de Sèquia

tallant-ne el se transcurs diverses vegades durant la seva construcció. A més es veia el temor que impossibilités el

regadiu i afectés la població i la indústria. El Maig de 1972 s’acaba l’explotació del ferrocarril de Manresa a Guardiola

de Bagà i es retiren les vies en aquell indret. La Sèquia , en el Balç de Balsareny queda lliure del tren el qual queda

únicament al servei de la potassa de Sallent.

Pel tren de la potassa precisament , al març de 1982 surt el projecte de les obres del nou traçat dels Ferrocarrils de

Generalitat de Catalunya entre Santpedor i Sallent. Es proposa una nova solució portant el canal per l’altra banda de la

plataforma de les vies, per allunyar-se del runam salí.

S’¡executen les obres. Es diu que es tracta del primer tram del ferrocarril de la línia Barcelona – París. Per això

s’executa amb una plataforma de 11 metres d’amplada capaç per dues vies d’ample internacional i una vegada feta ,

simplement , s’hi va posar a sobre el “carrilet”.



20

LA CONSRVACIÓ DE LA SÈQUIA:

La Sèquia és quan infraestructura del segle XIV, símbol de la ciutat de Manresa cal mantenir el més semblant possible

al seu estat inicial, segons voluntat expressada reiteradament per manresans i bagencs. Cal destacar l’esforç que s’ha

fet des de la Junta de la Sèquia de preservar el canal de terra, tant semblant com sigui possible al canal del segle XIV,

mantenint els seus valors patrimonials, mediambientals i paisatgístics.

Ara, en el nostre temps s’ha volgut ressaltar aquests valors de la Sèquia, l’ecològic i patrimonial. El valor de la Sèquia

de Manresa , no obstant la seva antiguitat i els paratges meravellosos que presenta és una obra hidràulica que serveix i

servirà pel subministrament d’aigua per les poblacions que sens doble ha ajudat a créixer.

Es va executar el Projecte de Parc Patrimonial de la Sèquia de Manresa que s’anomenava també “via verda”. El gener

de 1998 se signa un conveni de finançament per part de 19 institucions públiques i provades ( La pròpia Junta de la

Sèquia, Ajuntaments, Diputació, Consell Comarcal, Caixa de Manresa i empreses capdavanteres) i es redacta un

avantprojecte “ La Sèquia de Manresa, projecte Territorial”. EL document planejava propostes en un nivell doble:

actuacions anomenades “bàsiques” a l’entorn del canal i actuacions anomenades “territorials”. Es pretenia , i així és,

que la Sèquia sigui el fil conductor que connecta el valuós patrimoni de la Sèquia amb altres elements patrimonials de

l’entorn.

Per a les actuacions anomenades “bàsiques” , a l’entorn immediat del canal, es va actuar en

neteja, condicionament, es va actuar en netejar, condicionar, compra de sòl... recuperació

biològica de la Sèquia. Posteriorment el Ministerio de Medio Ambiente ha efectuar una obra

d’import semblant consistent en la senyalització interpretativa.



21

EL PARC DE L’AGULLA

El parc de l’agulla es pot considerar l’únic parc de Manresa. El 1975 es va ampliar, tot i que es va fer el 1964.

Per tal de poder-lo construir es van utilitzar 1800 cubes de formigó . Per fer-nos una idea d’aquesta magnitud durant la

construcció del llac hi havia un camí de restes de formigó que perdien els camions del e la central de formigonat fins el

parc de l’agulla.

El motiu pel qual es va decidir fer el llac del parc de l’Agulla és que al 1962 hi va haver grans nevades a Manresa i a

partir d’aquest sobrant d’aigua Aquest va ser un fet estrany ja que acostuma haver mancança d’aigua al territori

bagenc. A partir d’aquest fet es planteja r la idea de fer un dipòsit d’aigua. El segle XIV ja hi havia Hi havia u vell

decantador (dipòsit on s’hi decanta l’aigua per tal de netejar-la) allà on actualment hi ha el llac. La seva col·locació

topogràfica és òptima ja que es va fer arropar a la carena és a dir la part del turó on pot irrigar a més camps.

El dipòsit de 200.000m3 que pot subministrar l’aigua de Manresa i rodalies, és a dir, pot aguantar el consum de 2 o 3

dies.

La idea de fer el llac arranca amb del Pla General de 1960, s’hi va fer un parc per tal de protegir-lo de possibles usos

industrials

El llac és una propietat del 51% de la Junta de la Sèquia (comunitats de regants i propietaris) i un 49% de l’Ajuntament.

I el president n’és l’alcalde.

Hi ha 800ha teòriques i 600Ha reals de regadiu, a les que abasta el subministrament del Llac de l’Agulla.



22

- Iniciativa personal i amb suport de caixa de Manresa – Jordi Ludevid “ Arquitectura Territorial, Medi natural i desenvolupament urbà al Pla del Bares. Bases tècniques per a un model de

desenvolupament territorial necessari”.

En Jordi Ludevid, arquitecte i actualment degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, va ser un dels pioners en canviar

la mirada envers la Sèquia. Com ens explica ell mateix, almenys va canviar la seva de mirada, i es pregunta si va

aconseguir canviar la dels demès o no...

La Sèquia és un fita Manresana d’autoestima ciutadana. La Sèquia suposa pel Manresà la manera de descobrir el seu

propi territori. És una traça territorial en el Pla del Bages.

En Jordi Ludevid al 1996 va formar un equip de reconeguts tècnics multidisciplinaris, el quals van preparar diversos

anàlisis territorials dins del territori del Bages. Totes aquestes propostes s’encabien sota una proposta titulada “

Arquitectura Territorial medi natural i desenvolupament urbà al Pla del Bares. Bases tècniques per a un model de

desenvolupament territorial necessari”. D’entre totes aquestes propostes i d’altres que es van presentar als Premis

Caixa Manresa, els hi concedeixen el premi d’investigació al Projecte de la Sèquia

EL quadre temporal de com va succeir tot aquest procés que va ser clau per La Sèquia va ser:

Projecte: “Bases tècniques per a un model de

desenvolupament territorial necessari”.

Projecte: Parc Patrimonial de la Sèquia

Projecte: PDU del Llobregat

Projecte LÍNIA BLAVA: - Al Berguedà projecte parc patrimonial de les

amb les mines

- Parc patrimonial de les colònies industrials

- Parc patrimonial de la Sèquia

- Parc agrari del Delta del Llobregat

Premis Caixa Manresa



23

L’interès personal que el va dur a presentar aquest primer treball d’investigació als Premis de Caixa Manresa va ser

que des dels anys vuitanta sempre havien pensat en que el territori Manresà necessitava un estudi supramunicipal.

Però no avançava des de la pròpia administració i per tant es va provar de presentar als premis de Caixa de Manresa.

EL premi va aconseguir que es formés un equip multidisciplinari i treballar durant 10 mesos molt intensament.

Finalment es va proposar al diversos projectes territorials. Es proposa intervenir o fomentar amb el projecte territorial

estratègic. Per tal de fer d’exemple, de model, i un dels projectes motor es convertiria la Sèquia a Parc Patrimonial.

Va ser un dels parcs patrimonials pioners al nostre territori català. Per tant van haver de proposar una tipologia

documental per intervenir al territori amb una nova mirada.

Nous projectes pretenien fomentar el paisatge: tant natural com patrimonial. Amb una nova eina per tal d’actuar: El

parc patrimonial.

El gran problema d’aquest Projecte de Part territorial és que el territori està gestionat per diverses i múltiples

institucions . El problema recau a una lògica de visualitat política. I ens preguntem si llavors aquest Parc Patrimonial

està plantejat de manera políticament incorrecte. Tot i que val a dir que la Sèquia és propietat de l’ajuntament de

Manresa. Per tant potser, ens podríem preguntar si la societat Manresana necessitava madurar i potser encara no era

el moment.... o potser només té una vessant ESTRICTAMENT UNIVERSITARIA I D’INVESTIGACIÓ.

Per tant no hi va haver pressupost polític. A més hi havia certa por als canvis . I que aquest modifiquessin o influïssin

negativament a la Sèquia. És un projecte transformador i potser es va percebre com a una amenaça.

Per intentar reforçar la nova proposta es va intentar contractar amb el prestigiós arquitecte portuguès Alvaro Siza per

tal de donar nom i un turisme especialitzat a la Sèquia. Però aquesta iniciativa tampoc va tenir suport.

Per tant podem afirmar que la mirada va canviar per part dels tècnics però... potser no tant de la pròpia ciutat o ents

de poder de la ciutat.

Parc territorial com a punt de coneixement del territori. Per tenir una idea global del paisatge i del patrimoni.



24

– Museu de la Tècnica del Bages- Núria Matamala - una tasca de conscienciació, una lluita del dia a dia

Situat als antics dipòsits d’aigua de la Sèquia de Manresa. El Museu de la Tècnica de Manresa està ubicat als Dipòsits

Vells de Manresa. La construcció dels dipòsits, realitzada entre 1861-1865, va ser feta amb la finalitat de dotar la ciutat

d'una reserva d'aigua. És un edifici municipal i el gestiona aigües de Manresa.

Tenen dues exposicions fixes: LA CINTERIA:La Cinteria és la primera exposició monogràfica permanent dedicada a la cinteria, el nom amb què es coneixen els anomenats teixits estrets, una especialitat tèxtil relativament poc coneguda però amb una gran importància i un fort arrelament al país, sobretot a Manresa. El visitant pot conèixer el món de la confecció de cintes, vetes, trenats i passamaneries, entre altres. Es fa de manera molt interactiva ja que s’intenta poder recopilar tota la maquinària possible de la producció Textil per tal de que no passi a l’oblit.

La Sèquia i l’aigua:

En aquest espai, hi ha un muntatge expositiu que explica la gran obra de la Sèquia des d’una perspectiva històrica, com a gran obra d’enginyeria medieval, i on es posa de manifest els grans avantatges que va comportar aquesta magna obra per Manresa i el Pla de Bages. La construcció de la sèquia va permetre poder passar del conreu de secà que des de l’època romana havia caracteritzat la zona a poder fer una petita Horta.



25

EL paper del Museu de la Técnica té un rol molt important d’educar i donar a conèixer el patrimoni de la comarca.

Essent una lluita del dia a dia ja que no disposa de grans recursos, però si de gent amb una gran iniciativa i creativitat.

Núria Matamala, al ser la directora del Museu de la Tècnica a Manresa, ella viu molt directament la relació de la

ciutadania i les exposicions. Per això ens remarca:

“Poca gent del mateixa ciutat, és a dir que treballava a les fàbriques, van començar a valorar tota la feina que havien

fet ells i els seus avantpassats i que amb el temps havia pràcticament acabat. Ja que l’època industrial va ser molt

intensa pel Bages i pels seus habitants... Per exemple a la fàbrica nova es va fer la primera vaga femenina del país.

El que històricament en aquesta zona el que havia passat és que s’enlluernaven amb tot “lo nou”. I tot allò antic

pertinent a les fàbriques havia quedat desvaloritzat.

Però això ha canviat i la transmissió familiar , el sentiment i sobretot... va ser una reacció de pocs.

Una altra part patrimonial que hem vist fent la exposició dels Cintaries és que s’estava a punt de perdre part del

llenguatge de la professió, el patrimoni de la Llengua (les passamaneries, ...)i que això, si no es feia feina per

recuperar-ho i fer-ho públic, es perdria”



26

4.El CARDENER I EL LLOBREGAT: L’escala inter-comarcal: Bages – Berguedà - Transversal – Rosa Serra

una mirada canviada

TRANSVERSAL

Projecte: PDU del Llobregat

Projecte LÍNIA BLAVA: - Al Berguedà projecte parc patrimonial de les

amb les mines

- Parc patrimonial de les colònies industrials

- Parc patrimonial de la Sèquia

- Parc agrari del Delta del Llobregat



27

* en aquest punt seré breu ja que molts dels aspectes que s’haurien d’explicar com per exemple: el PDU del Llobregat ja

s’han explicat a classe.

Transversal, una empresa amb seu a Manresa per fomentar el compromís per vetllar el patrimoni: TRANSVERSAL va néixer l’any 1998 amb la voluntat d’esdevenir una empresa de produccions culturals amb un perfil

propi. La filosofia de TRANSVERSAL, des del seu origen, és oferir serveis globals en l’àmbit de la promoció cultural i

turística. Sempre des del compromís professional, i amb una forta implicació amb els projectes.

Així, TRANSVERSAL és:

Una empresa de consultoria, que aporta solucions ambicioses, creatives, però alhora realistes i viables, a les

necessitats de promoció turística i dinamització cultural d’institucions, ciutats i territoris.

1. Una empresa especialitzada en museografia, que concep i produeix equipaments culturals, museus, centres

d’interpretació, exposicions temporals o itinerants... Sempre concebuts com a elements singulars i atractius,

que responen a unes necessitats ben identificades, i que contribueixen a una millor gestió i a l’èxit dels

projectes.

2. Una empresa de gestió cultural i turística, que executa els projectes prèviament concebuts, amb solucions

viables i imaginatives, aportant la seva experiència en serveis personals, planificació cultural, gestió

d’esdeveniments, monitoratges i guiatges...

Per tant, la proposta de TRANSVERSAL es basa en la possibilitat de tancar un cercle que es fonamenta en el

compromís, i en la capacitat i voluntat de garantir l’èxit dels projectes que es conceben.

És una empresa clau per tal de que tots aquells projectes per fomentar la cultura i el patrimoni, es puguin gestionar i

dur-ho a terme.



28

5. LA MEVA MIRADA...

Com ha canviat la mirada sobre el Patrimoni Cultural del Bages els últims vint anys?

Aquesta pregunta és la pregunta de tot aquest treball d’ investigació . Quan vaig haver d’iniciar-lo , no hem veia amb

condició com per respondre-la. Ja que jo tant sols tinc vint-i-cinc anys , jo com podia respondre aquesta pregunta...?

Així que vaig decidir començar una investigació de qui havien estat els autèntics protagonistes de tot el canvi que hi

havia hagut al voltant del Patrimoni Bagenc.

Mica en mica i d’entrevista en entrevista , com si fos un joc de l’oca, m’anava apropant més al cos de la història del

meu territori des dels anys vuitantes. I vaig veure que hi havia un element comú en totes aquest protagonistes i en tots

els seus àmbit d’intervenció: L’aigua. EL Bages sempre ha hagut de lluitar per valdre’s de l’aigua. I de totes aquestes

lluites han deixat un gran patrimoni. Els dos grans rius: el Cardener que és massa baix de cota i massa salificat i el

Llobregat molt imponent per ser un riu català, però massa llunyà; La Sèquia, la riera de Rajadell, el Torrents de Sant

Ignasi ... Tots ells havien induït a activitat humana al llarg de la història amb una forta intensitat i que avui en dia

encara en podem veure el seu llegat.

EL protagonistes que m’han anat acompanyant al llarg de tot aquest recorregut pel patrimoni han estat: Francesc

Comas – Historiador i que ha publicat diversos llibres sobre la història de Manresa; Ignasi Perramon - regidor de

cultura de l’Ajuntament de Manresa ; Francesc Mestres – arquitecte i tècnic municipal al servei del departament

d’Urbanisme i Territori de l’Ajuntament de Manresa; Josep Alabern – Director d’aigües de Manresa i part de la Junta

de la Sèquia; Jordi Ludevid – Arquitecte , degà del C.O.A.C i estudiós del territori Bagenc ; Núria Matamala – Directora

?



29

del Museu de la Tècnica de Manresa i finalment Rosa Serra, ex-directora del Museu Mina de Cercs i actual directora

de l’empresa FORUM.

De tots ells he vist com m’explicaven com han lluitat des de la interpretació, recopilació i registre d’informació

històrica ; des de projectació d’un nou futur de lectura del patrimoni i finalment des dels projectes de gestió i

divulgació per tal de tot allò projectat i re valoritzat es pugui dur a terme i durà en el temps.

Tots ells es preguntaven si la mirada del ciutadà havia canviat... però tots asseguraven que la seva mirada si que havia

canviat durant aquestes dues dècades.

La mirada del ciutadà no se si es pot afirmar que actualment al 2009 ha canviat però fent una lectura transversal de

totes les experiències i veient les noves plataformes ciutadanes i empresarials que han anat emergint del territori per

exemple: Denominació d’Origen (D.O) Bages, Meandre, Projecte Bacasis,... entre molts altres blogs que pogut anar

trobant a lla xarxa es pot dir almenys que la ciutadania ha fet una certa maduració envers la manera d’entendre el seu

territori .

Finalment m’agradaria agrair a tots aquells que m’han dedicat unes horetes del seu dia a dia atrafegat per parlar-me

de les seves experiències. A tots ells, moltes gràcies.

bages, bacaisis, bacus ... un territori masrcat per la remor de l'aigua

Documents